Món Docent núm. 004

Aprenentatge Basat en Projectes

Què puc veure a la tele?

Generació Erasmus

La Teràpia Breu Estratègica

Món Docent

Número 4

a

ri à t i s r e v i n u ola c s e ’ l a t ’ a u Grad l a n o s r e p s é m

assegura r u t u f u e t el

20 d’abri

l

ació tr c u d e s cision e d resp s e ó i n t r s e e t g x novació tiques e n c i à t r r p o a p mar int i r u c s o n f è s i í a c i i m c f o e experièn eflexió esta p compr ofessió s 1c8ió i ó u i h q c o e a c r i es cieta omun ment r e x i e r all capa a l ral exigència c a info c n i s e r e t n n o a i i bo estud llora p e i g m t ercat la s educ t a n t n e n io e is m i n c e u e d Jornades de gració apr s seg m externe s e ó futur e esposta u r t iq n i ió t t c s s à e e r g ia p stem novació utur seg eficiènc in f t ió r ió s erveis siPortes c o s p c e a u f ció pro uip compromís s cia formar inter es integració a r o l a v ió erièn ció eq sistem

2017-18 a i r e m r e

obertes

apacita serveis ació exp s ic e n d u a m t s o reball c c flexió e re xigència e t l n n e e a u r m a o r e G b ix a ners cre io p a r o mill

viu

inf

da una Jorna itat rs a la unive

’abril/10h dissabte 22 d ssions e Participa en s xperimenta pràctiques i e rsona e en primera p

a i p à r e t fisio a c i t à m infor s i e v r e s i Grau D’

www.eug.es segueix-nos a les xarxes socials euGimbernat

Grau en

@euGimbernat

av. de la Generalitat, 202-206 08174 sant cugat del vallès (Barcelona) tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Edita:

Dignificar la professió

Món Editorial Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona · Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com EDITORA: Laura Pons REDACCIÓ: Emma Bouisset, Berta Seijo, Esther Escolán, Esther Herrera. ha col.laborat en aquest número: Mireia Soriano Chacón, Victòria Gómez i Xavier Torrens.

DL B 8325-2015 Món docent (Ed. impresa): ISSN 2339-9236 Món docent (Internet): ISSN 2339-9244

Cinc cursos acadèmics (incloent un any de pràctiques intensives en centres educatius) en lloc dels tres actuals, reducció del 15% en el nombre de places universitàries en els darrers cinc anys i, des del 2013, exigència d’obtenir un mínim d’aprovat en les proves de llengua catalana i castellana de la selectivitat per accedir als estudis són alguns dels canvis que estan revolucionant el panorama de la formació en magisteri a Catalunya. L’objectiu d’aquestes reformes?

Atraure els alumnes més brillants i vocacionals per impulsar el prestigi de la professió alhora que s’ajusta millor l’oferta educativa a la demanda del mercat laboral. Però, atenció, les mesures per enaltir la figura del mestre podrien no acabar aquí, ja que ja hi ha veus que plantegen la possibilitat d’implantar un sistema semblant al MIR per als docents novells, de manera que es faciliti la incorporació a la professió mitjançant programes d’acompanyament. El temps dirà si aquests canvis van en la bona direcció, però, a priori, i com a mínim, demostren un interès creixent per cuidar l’ofici d’educar que, de ben segur, serà en benefici de tots.

sumari

Entrevista a Roser Soley, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona Pàg. 2 i 3 El món de l’alumne. L’expert Parlem amb Tibor Navracsics, comissari europeu d’Educació, Cultura, Joventut i Esport, sobre com l’educació pot ajudar a reduir l’alt nivell d’atur –mitjançant assignatures que fomentin l’esperit emprenedor– i acabar amb l’abandonament escolar.

Pàg. 4 i 5 El món de l’alumne. La Generació Erasmus: una experiència que encamina el futur Insígnia de la integració europea, el Programa Erasmus permet que milers d’estudiants d’universitats, formació professional i docents puguin viatjar a un altre centre educatiu per complementar la seva educació.

Pàg. 6 Informe. La Teràpia Breu Estratègica en l’entorn educatiu. Preguntes i respostes Les dificultats per “educar” fills/es i adolescents són, cada vegada més, el principal motiu de consulta psicològica i, sovint, la manca de pautes i límits sol estar darrere d’una futura etiqueta diagnòstica.

Quan, com a pares i docents, malgrat fer tot allò que sempre s’ha considerat com a “educativament correcte” no obtenim el

resultat que volíem, i tot i provar diferents estratègies acabem sempre en el mateix punt, potser ha arribat el moment de fer un gir de 180º i aplicar el que es coneix com a Teràpia Breu Estratègica (TBE).

Pàg. 8-10 La vida als centres. L’Aprenentatge Basat en Projectes: la revolució copernicana de l’educació Cada vegada hi ha més equips docents que aposten pel treball per projectes a l’hora d’abordar totes les etapes educatives, fins i tot, la superior. I és que els experts afirmen que aquesta metodologia respon millor a les necessitats actuals de formació (per competències) i permet fer de l’alumne el centre de l’aprenentatge, amb la qual cosa n’incrementa la motivació.

Pàg. 11-14 Més enllà de les aules. Què puc veure a la tele?

Els darrers anys amb el desenvolupament tecnològic les sèries infantils ocupen la major part de l’espai de lleure d’infants i adolescents. L’estudi “SÈRIES INFANTILS. Una aproximació d’anàlisi pedagògica”, realitzat pel Grup de Treball del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, tracta de donar a conèixer la situació als professionals de l’educació i les possibles actuacions que les famílies poden dur a terme.

Pàg. 15 Actualitat docent. L’ensenyament de qualitat és innovació

Catalunya millora l’educació amb relació a dècades anteriors, però resta camí per ser un país de referència com Finlàndia o Estònia. Cal trencar els tòpics reiterats sobre l’ensenyament per tal d’endinsar-nos en la innovació d’un model d’educació amb excel·lència.

Pàg. 17-19 Actualitat docent. Informe PISA 2015.

Els estudiants catalans i espanyols progressen adequadament?

El darrer informe PISA aporta unes dades que, si bé conviden a l’optimisme -per primer cop Espanya s’ha situat al nivell dels països més avançats de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i Catalunya els ha superat en totes les competències- s’han d’interpretar amb certa prudència i parant atenció als diferents matisos.

Pàg. 20 i 21 Els altres mestres Entrevista a Francesc Orella, actor.

Pàg. 22 i 23 Eines per al professor. La infografia. Descobreix quin és el teu estil d’aprenentatge L’any 1984, el teòric educatiu estatunidenc David A. Kolb va establir quatre estils diferents d’aprenentatge en l’edat adulta en funció de la manera com percebem i processem la realitat.

Pàg. 24

1

L’Entrevista

“Els nostres joves necessiten professors que els entenguin” Parlem amb Roser Soley, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona, una cita imprescindible per a alumnes i docents que, enguany, acull la 28a edició del Saló de l’Ensenyament i la 14a de Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus. futur. Tot i que les perspectives són aquestes, i per tant positives, volem ser prudents i no fer cap predicció.

2

Foto: David Fernández.

L’any passat, 80.000 persones van visitar la Setmana de la Formació i el Treball. Quines són les previsions per a aquesta edició?

La Setmana de la Formació i el Treball és una cita gairebé obligada per als estudiants d’ESO, de batxillerat i d’universitats del nostre país. Any rere any, milers de joves estudiants omplen el recinte de Montjuïc amb l’objectiu d’informar-se i assessorarse sobre la millor manera d’afrontar el seu futur tant acadèmic com laboral. És per això que la Setmana de la Formació i el Treball creix edició rere edició perquè aquí troben, en pocs dies i en un únic lloc, tota la informació necessària per decidir la millor opció possible per al seu

Després de 28 edicions, ha canviat molt el perfil dels seus visitants? I el dels expositors?

La societat actual ha canviat. Els pares d’avui no són els de fa 20 o 30 anys, i tampoc ho són els estudiants... Per tant, el perfil del visitant de la Setmana de la Formació i el Treball ha canviat. Ara, els pares tenen una formació que potser no tenien els pares de fa uns anys i els nois i noies d’ara tenen uns coneixements tecnològics que no tenien els joves d’abans. I això es nota. I en el cas dels expositors, el mateix.

L’oferta educativa és cada cop més àmplia i variada. I això ho intentem reflectir en cada edició.

Alumnes i famílies a banda, el saló també s’adreça al cos docent. Així a la passada edició van inaugurar els tallers i seminaris per a mestres i professors. Quina valoració en fan? Repetiran?

Els docents necessiten una formació permanent per tal de donar una resposta adequada a les necessitats del seus alumnes. Els nostres joves necessiten professors que els entenguin i que comprenguin el seu món...

Per això, vam posar en marxa aquesta iniciativa, que va tenir una resposta molt positiva i que afegirem, d’una manera decidida i definitiva, a l’oferta del Saló de l’Ensenyament.

En aquest sentit, creiem que el professorat ha d’orientar i acompanyar als alumnes des de la pròpia aula i, per això, posem a l’abast dels docents el kitbox ‘El teu saló’, que poden descarregar-se de la web, per tal de preparar la visita al saló amb més temps.

També van incloure un congrés del sector tecnològic educatiu, ITworldEdu. Quina acollida va tenir?

Molt bona. De fet, ITworldEdu torna a formar part de l’oferta de la Setmana de la Formació a través del saló Futura, que ocuparà el palau 5 del recinte de Montjuïc i on s’abordaran totes les vessants de les competències digitals i la seva influència al món de l’ensenyament.

Quines novetats cal esperar en el camp dels idiomes o la FP en aquesta edició?

El foment dels idiomes i de la formació professional són dos trets característics de la nostra oferta.

Disposar d’un bon nivell de les llengües estrangeres facilita poder optar a millors llocs de treball aquí i fora, i per tant, comptarem de nou amb un gran oferta expositiva. En aquest sentit, l’Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) donarà a conèixer els millors centres per aprendre idiomes a l’estranger. I pel que fa a la formació professional, seguim apostant, amb un sec-

tor propi de més de 2.800 metres quadrats, per donar a conèixer uns estudis que tenen un vincle molt estret amb el món laboral i que, en aquests moments, són una gran sortida per als estudiants que volen incorporar-se a aquest món ben formats. En aquest àmbit, el saló aposta per la continuïtat en dos aspectes que creiem fonamentals per a la formació dels nostres joves.

Un èxit resumit en xifres* Saló de l’Ensenyament 80.000 visitants

I a Futura, què hi podrem trobar ara que no hi fos ja l’any passat?

Com sabeu, Futura concentra la més àmplia oferta de màsters i postgraus amb la presència dels centres universitaris que informen sobre els seus cursos. Seguim comptant amb l’oferta de les principals universitats catalanes, que a més tenen un gran prestigi nacional i internacional, i amb el British Council, que en un espai propi portarà a Barcelona a una dotzena d’universitats britàniques.

Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus 6.500 visitants

Més d’11.000 consultes

Més de100 consultes

Els estudis més sol·licitats:

Els estudis més sol·licitats:

•U

niversitaris:

- Ciències biomèdiques - Veterinària - Informàtica - Educació infantil i primària

•F

ormació

Professional:

- FP industrial - Els cicles relacionats amb sanitat, administració i finances, comerç i màrqueting, i sanitat

- Estudis relacionats amb l’àmbit de les ciències de la salut (psicologia, biomedicines, infermeries, activitats físiques i de l’esport) i les ciències socials i jurídiques (sector educatiu, gestió cultural, administració i direcció d’empreses)

1.000 persones van assistir a alguna de les 30 conferències de l’’Speakers Corner” * Edició 2016

3

Jornada

Portes Obertes Dissabte, 1d’abril de 9.30h a 14h Sessions informatives: 10h i 12h

CICLES FORMATIUS

GRAU DE TURISME I GRAU DE GASTRONOMIA

MÀSTERS I POSTGRAUS

VINE A CONÈIXER ELS NOUS ESPAIS

I visita les Empreses Pròpies d’Aplicació Pràctica del Campus CETT- UB: l’Hotel Alimara Barcelona i Àgora BCN, Residència Universitària Internacional.

Av. Can Marcet 36-38 08035 Barcelona L3 Mundet Tel 934 280 777 info@cett.cat

www.cett.cat

EL MÓN DE L’ALUMNE. L’EXPERT

“L’emprenedoria en l’educació hauria de ser un dels principals objectius” Comissari europeu d’Educació, Cultura, Joventut i Esport, Tibor Navracsics explica en aquesta entrevista la importància “d’obrir el focus i donar suport a l’educació en l’emprenedoria”. I és que aquest hongarès Llicenciat en Dret, que va ser ministre de Justícia i Afers Exteriors en el seu país abans de treballar a l’Executiu de Juncker, ara està especialment centrat en com l’educació pot ajudar a reduir l’alt nivell d’atur –mitjançant assignatures que fomentin l’esperit emprenedor– i acabar amb l’abandonament escolar. formació professional puguin gaudir d’estades a l’estranger.

4

Esther Herrera (Brussel·les) Fotos: Comissió Europea

La Comissió Europea té entre les seves prioritats en educació fomentar l’esperit emprenedor.

Per què ho consideren així?

L’emprenedoria en l’educació hauria de ser un dels principals objectius actualment, si tenim en compte que cinc milions de joves estan a l’atur.

Ara més que mai és una necessitat.

Hi ha importants avenços en alguns estats membres, especialment en el cas dels països nòrdics (Finlàndia i Suècia, per exemple) i dels països bàltics –és esperançador veure els resultats a la regió dels Balcans–.

Des de la Comissió Europea ho intentem impulsar també a través del Programa Erasmus+, amb el qual esperem que 450.000 estudiants de

Què pot aportar aquest esperit emprenedor en l’àmbit de la formació?

Per començar, millors pràctiques i no només teoria, és a dir, proporcionar als futurs alumnes habilitats socials, esperit constructiu, capacitat de treball en equip, de negociació, d’arribar a noves idees, etc. No hem de tenir por a l’hora d’assumir que el sistema educatiu ha quedat obsolet.

Per això necessitem noves formes.

Sempre que pensem en la nostra etapa educativa, pensem en l’època de la joventut que oscil·la entre els sis i els 23 anys: des que anem a la primària fins que sortim de la universitat. Allò que hauríem d’aplicar és el que es coneix com a live long learning (aprenentatge continu durant la vida). L’educació en aquest aspecte hauria d’esdevenir més flexible. Aquest és un dels principals missatges que envio als ministres quan ens reunim: s’ha d’ampliar el focus, s’ha de donar suport a l’educació en l’emprenedoria. No es tracta de saber com s’engega un negoci: parlem d’una actitud social, d’innovació, de creació. En altres paraules, d’estar contínuament aprenent.

Navracsics reconeix que, en general, la UE s’està quedant enrere en la inversió en educació si ho comparem amb països com la Xina, Nova Zelanda, Brasil o Sud-Àfrica. Segons el comissari, s’ha de convèncer els estats membres que “la inversió en educació avui és una inversió en la societat de demà”.

Espanya és el país amb el nivell més alt d’abandonament escolar i el segon amb més atur juvenil de la UE. Què proposa davant aquest problema?

S’ha d’identificar per què els joves abandonen l’escola. En el conjunt de la UE hi ha una tendència positiva i esperem reduir a un 10% la taxa d’abandonament escolar d’aquí al 2020. Però aquesta dada no és l’única que s’ha de tenir en compte, perquè en educació totes les xifres estan relacionades. És a dir, si es forma a ciutadans econòmicament actius, políticament responsables i amb inquietuds és possible que no abandonin els seus estudis. I això s’ha de fer aviat; és a les escoles on preparem als ciutadans del futur. Com més es potenciï la capacitat d’iniciativa pròpia, més possibilitats tindran aquests joves a l’hora de trobar feina. Per això crec que és important incentivar l’emprenedoria. A España hi ha hagut avenços importants per exemple a Andalusia, Galícia, Astúries i el País Basc. Crec que el model d’aquestes regions es pot aplicar a la resta del país.

Quina creu que podria ser una possible solució a les dificultats de joves llicenciats que no troben feina? Sovint es diu que actualment hi ha una disparitat entre les neces-

sitats del mercat laboral i allò que s’estudia.

Les disparitats entre mercat laboral i estudis són tot un repte. Però igualment tampoc no crec que hi hagi carreres menys útils. Per exemple, tenir una llicenciatura en Filosofia no només equival a haver estudiat teories filosòfiques, sinó que també hem de tenir en compte la seva vessant pràctica. A moltes companyies els interessa contractar graduats en Filosofia o Ciències Polítiques perquè saben com millorar el treball en equip o perquè disposen d’una àmplia capacitat analítica. Sovint es pensa que són carreres molt teòriques sense una aplicació en el món laboral i, en realitat, no és així.

El nou Programa Erasmus ha incrementat en un 40% els fons respecte l’any passat. No obstant això, els estats membres també hi han de contribuir en els seus pressupostos, però no tots ho fan i això impedeix que molts joves puguin marxar a estudiar fora. Ha adreçat a la Comissió Europea aquesta qüestió?

Tenim un diàleg constant amb els països que tenen dificultats a l’hora d’augmentar les beques Erasmus.

Moltes vegades, els diners no són l’únic problema. Durant aquests últims temps, hi ha hagut una època de

“No hem de tenir por a l’hora d’assumir que el sistema educatiu ha quedat obsolet.

Per això necessitem noves formes. (...)

Hauríem d’aplicar el que es coneix com a live long learning (aprenentatge continu durant la vida).” consolidació fiscal i en molts casos s’ha retallat, per exemple, en educació. En general, la UE s’està quedant enrere en la inversió en educació. Països com la Xina, Nova Zelanda, Brasil o Sud-Àfrica inverteixen almenys un 5% en educació en els seus pressupostos nacionals. Hem de convèncer els estats membres que la inversió en educació avui és una inversió en la societat de demà.

Una de les grans fites de la construcció europea ha estat l’Erasmus.

Creu que les crisis obertes a la UE, com el referèndum al Regne Unit o la crisi de refugiats, frenen avançar en termes d’integració?

M’agrada ser positiu. Crec que la gent, al marge de les crisis, veu l’Erasmus com un pilar de la integració, una manera d’explicar millor la UE gràcies a viure una experiència en un altre país. Hi ha representants de la Generació Erasmus a l’àmbit polític, cultural o econòmic. La nostra Comissió compta amb tres comissaris que són part d’aquesta generació [el seu vicepresident, Jyrki Katainen, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström i el comissari de Recerca i Innovació, Carlos Moedas]. Intentarem també que amb l’Erasmus+ se segueixi treballant per la integració europea i per la formació de la ciutadania del futur.

5

EL MÓN DE L’ALUMNE

La Generació Erasmus: una

experiència que encamina el futur Esther Herrera

6

Insígnia de la integració europea, el Programa Erasmus permet que milers d’estudiants d’universitats, formació professional i docents puguin viatjar a un altre centre educatiu per complementar la seva educació. L’estada varia entre un semestre o tot un curs en què els estudiants reben una beca, provinent del pressupost europeu i complementada amb una ajuda de l’Estat membre del sol·licitant. Per ara, en formen part 33 països: els 28 estats membres de la UE, més Noruega, Liechtenstein, Islàndia, Suïssa i Turquia.

Canvi de rumb L’objectiu és que puguin ampliar la seva experiència vital i professional. “És una experiència única”, reconeix el Dani, un periodista que va marxar a Berlin fa nou anys. Recorda la seva estada a la capital alemanya com una de les millors etapes de la seva vida. Ara és corresponsal a Brussel·les i considera que la seva estada Erasmus va ser “determinant”. “Va ser allà on vaig tenir un primer contacte amb la política europea, gràcies a una assignatura que em va ensenyar moltes coses que després he pogut posar en pràctica a la meva feina com a periodista”, explica.

Una experiència similar explica la Runa, una noruega que va fer l’Erasmus a Espanya 20 anys enrere. Va estudiar l’últim any de Dret a Bilbao i allà va tenir contacte amb assignatures de Comerç Internacional i Estudis Europeus. Ara treballa pels serveis jurídics de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, en anglès) a Brussel·les. Considera que la seva experiència va ser important, no només a nivell personal,

Nascut fa 30 anys, i impulsat per la llavors Comunitat Econòmica Europea, en els últims set anys, més de quatre milions d’estudiants europeus (coneguts com la Generació Erasmus) han gaudit del programa. I cada curs, s’ha batut un nou rècord sinó també perquè gràcies als seus estudis va enfocar el seu futur.

Tot en un El Programa ha anat mutant amb el pas del temps, però manté una bona forma física. Nascut fa 30 anys, i impulsat per la llavors Comunitat Econòmica Europea, en els últims set anys, més de quatre milions d’estudiants europeus (coneguts com la Generació Erasmus) han gaudit del programa. I cada curs, s’ha batut un nou rècord.

Fa gairebé dos anys, es va aplicar el nou programa, anomenat Erasmus+. A diferència de les anteriors versions, no es fa distinció entre alumnes universitaris, de formació professional, o aquells que volen fer pràctiques. Ara tot s’integra en un mateix programa, amb l’objectiu que tothom tingui les mateixes oportunitats i no hi hagi diferències entre les ajudes. Pels set anys entrants, la UE destinarà 14.700 milions d’euros, un augment del 40% respecte del programa anterior. Brussel·les es mostra orgullosa

que el Programa Erasmus sigui una de les grans fites de la construcció europea i una eina “vital” en la creació d’ocupació. Segons les estadístiques comunitàries, l’atur juvenil de llarga durada (més de cinc anys després de la graduació) es redueix en un 23% per als estudiants Erasmus. I ningú no nega l’ampliació d’horitzons personals de l’experiència en si: noves amistats i canvis personals. Fa uns mesos, l’Executiu comunitari anunciava orgullós que més d’un milió de nens a Europa han nascut gràcies a la unió de parelles que es van conèixer durant la seva estada Erasmus.

El Programa Erasmus, en xifres Des del 2010 al 2016,

milions d’estudiants 4 han fet un estada Erasmus

1

3

de cada estudiants Erasmus

que fa pràctiques en una empresa obté un contracte Les persones que han gaudit del Programa tenen un

23% 1er

més de possibilitats d’aconseguir una feina que les que no

España és el país

que més estudiants d’Erasmus envia (37.235) i rep (39.277)

Luxemburg i Finlàndiasón són els països 10,4% 25,8% en què més població forma part de la Generació Erasmus

ESCOLA RAMÓN Y CAJAL CENTRE HOMOLOGAT

Cicles Formatius de Grau Mitja i Superior (branca sanitària)

Formant Professionals de la Salut des de 1957 JORNADES PORTES OBERTES 3 D’ABRIL DE 2017

DIETÈTICA, DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA, HIGIENE BUCODENTAL, PRÒTESI DENTAL IMATGE PER EL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR, LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC, FARMÀCIA, ORTOPRÒTESI I PRODUCTES DE SUPORT i altres cursos no reglats de la branca sanitària

ESCOLA RAMÓN Y CAJAL

Roselló 303, baixos Tel. 932 070 680 08037 Barcelona

WWW.RAMONYCAJAL.COM

informe

La Teràpia Breu Estratègica en l’entorn educatiu Preguntes i respostes

8

Mireia Soriano Chacón. Psicòloga educativa i psicoterapeuta breu

Les dificultats per “educar” fills/es i adolescents són, cada vegada més, el principal motiu de consulta psicològica i, sovint, la manca de pautes i límits sol estar darrere d’una futura etiqueta diagnòstica. Quan, com a pares i docents, malgrat fer tot allò que sempre s’ha considerat com a “educativament correcte” no obtenim el resultat que volíem, i tot i provar diferents estratègies acabem sempre en el mateix punt, potser ha arribat el moment de fer un gir de 180º i aplicar el que es coneix com a Teràpia Breu Estratègica (TBE) o “l’art de resoldre problemes humans complexos mitjançant solucions aparentment senzilles”.

Quin és l’origen de la TBE? La Teràpia Breu Estratègica (TBE) neix de la unió entre la perspectiva sistèmica, el constructivisme, l’Escola de Palo Alto (Califòrnia, EUA) i els treballs de l’hipnoterapeuta Milton H. Erickson. Més tard, Paul Watzlawick, creador de la teoria de la comuni-

cació humana, i Giorgio Nardonne van assentar les bases del model de teràpia breu estratègica actual.

Gràcies a la col·laboració d’aquests dos grans de la psicologia, la teràpia breu estratègica ha evolucionat fins al punt de demostrar, amb evidències, la seva eficàcia i eficiència en

nombroses patologies i problemes quotidians que fins ara invalidaven les persones que els patien. El seu enfocament particular sobre aquests problemes psicològics i conflictes humans és el que ha fet que aquesta tècnica sigui diferent a les altres corrents en psicologia.

En què consisteix?

Com creem i, sobretot, com mantenim al llarg de les nostres vides problemes, malestars i, en molts casos, dolors que ens invaliden com a éssers humans és el centre d’estudi de La Teràpia Breu Estratègica.

Així, la feina del terapeuta rau a conèixer minuciosament quins són els mecanismes que provoquen aquests mals i, a partir d’aquí, ha de descobrir com desbloquejar-los per tal de desactivar-los mitjançant la potent eina de la lògica.

La intervenció de la TBE comença per bloquejar i impedir la conducta repetitiva o pensament no funcional. És a dir, allò que fa créixer com una bola de neu el problema. Seguidament, i mitjançant un diàleg estratègic amb el consultant (pares, educadors, etc.) s’activa el que es coneix com a canvi de 180º: l’aplicació de certes prescripcions terapèutiques que, malgrat semblar sorprenents o estranyes, comporten actuar de forma completament diferent a com ho s’ha fet fins ara. Perquè si sempre fem el mateix, sempre obtindrem resultats idèntics.

Aquest canvi de 180º, o desbloqueig juntament amb les prescripcions, a més de produir un seguit d’efectes ràpids, també canvia l’estructura interna del problema de manera que no torni a repetirse. Una perspectiva psicològica que no és nomes una teoria o una manera diferent de fer psicoteràpia, sinó una manera d’estudiar com les persones ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món que ens envolta, amb la realitat.

Aquesta manera de pensar, juntament amb el fet que sigui una teràpia breu (menys de 10 sessions), pot donar la sensació que ens trobem davant d’una teràpia superficial. Ans al contrari. El fet de ser una teràpia tan personalitzada la fa molt més profunda, ja que cal reestructurar la manera com cada persona percep i construeix la seva realitat i donar-li eines per poder-la afrontar.

Aproximadament un 58% dels motius de consulta psicològica són per temes relacionats amb la manca de pautes i límits. Però cal treballar amb la idea que no hi ha pares, mares o educadors dolents o incapaços, sinó interaccions disfuncionals Arribats a aquest punt, la feina d’acceptació del terapeuta és la més important. Cal que aquest accepti i faci tot un procés d’immersió en la realitat, aparentment lògica, del consultant. Posar-se “les seves ulleres” per veure la seva realitat serà l’aspecte clau per garantir l’èxit de la teràpia. La TBE es donarà per finalitzada quan el terapeuta hagi transformat el punt de vista del pacient des d’un punt de vista disfuncional cap a un punt de vista flexible i adaptatiu a l’entorn que l’envolta. Un èxit que només pot ser possible optimitzant els recursos personals del consultant, es a dir, tractant-lo no com a pacient, sinó com a persona activa i proactiva que té la solució a les seves mans.

A qui va adreçada?

La TBE va dirigida a tota persona que estiguin passant per un problema psicològi, bloqueig invalidant o patologia, així com també s’adreça a pares, mestres, professors i tutors que hagin esgotat els seus recursos personals i professionals per gestionar conflictes tant dins com fora l’aula. El requisit indispensable en qualsevol cas, això sí, ha de ser la voluntat del canvi, ja que sense

aquesta predisposició serà impossible posar en pràctica les prescripcions del terapeuta i, per tant, serà impossible de garantir l’èxit de la teràpia.

En quins casos és útil?

La TBE sol resultar útil en casos de pors, enuresis, agressivitat, problemes relacionals i de conducta (ja sigui entre pares o dins l’entorn escolar), trastorns de conducta, fòbies, insomni, obsessions, depressions i ansietat. En la majoria d’aquestes problemàtiques el consultant no és qui pateix la “patologia” però sí qui “l’alimenta” i, per tant, qui crea la cosificació de la “patologia” en el temps. Molts d’aquests consultants solen ser els pares o educadors d’aquests nens/ es i adolescents, i és a traves d’ells i de la seva voluntat de canvi, i amb l’ajuda del terapeuta, com s’aplica la teràpia de manera indirecta per tal d’obtenir els resultats esperats.

Com funcionen les sessions?

Tot i que la TBE no estableix un número de sessions fix, la mitjana sol ser d’unes 10, encara que sempre es procura de fer les menys possibles (però tantes com siguin necessàries).

9

La TBE sol resultar útil en casos de pors, enuresis, agressivitat, problemes relacionals i de conducta (ja sigui entre pares o dins l’entorn escolar), trastorns de conducta, fòbies, insomni, obsessions, depressions i ansietat

•La consulta: R. C., nen 10

Les sessions les podem dividir en tres fases: Fase 1: (entre la 1ª, la 2ª o, màxim, la 3ª sessió). Es l’anomenada fase paradoxal on el que es pretén és fer una anàlisi descriptiva de la situació i una posterior construcció de l’estratègia que utilitzarem.

Per tal de poder fer un treball totalment personalitzat, cal que el terapeuta reculli la següent informació: • Què passa?

• Com passa?

• A qui li passa?

• Amb qui li passa?

• Des de quan passa?

• Amb quina freqüència passa?

• Quan no passa? (les excepcions) • I, sobretot, i el que és més important: què s’ha fet fins ara per intentar solucionar el “problema”? (les solucions intentades) A continuació, el terapeuta redefineix el problema, però amb una connotació positiva, i es posa les “ulleres de veure la realitat” del consultant. Seguidament, li dissenya un vestit fet a mida: definició i

construcció de l’estratègia més adient i prescripció necessària per tal d’aconseguir un canvi de 180º.

El que ha de quedar clar en aquesta primera fase és: si allò que fas funciona, fes-ho més, i si no funciona, no ho repeteixis.

Fase 2: (entre la 4ª i la 5ª sessió).

També anomenada fase de contradicció. Si s’ha posat en pràctica la prescripció del símptoma ja s’hauria d’haver desbloquejat el problema. Aquí és important deixar clar que poden haver-hi recaigudes i que, de fet, s’han de produir, per tant és útil poder fer la prescripció de la recaiguda. Si durant les dues sessions es mantenen els canvis ja estarem preparats per passar a la 3ª fase.

Fase 3: (6ª, 7ª i 8ª sessió). Aquesta és la fase anomenada de creences. És el tancament de la intervenció: on es reflexiona de manera conjunta (terapeuta i consultant) sobre el canvi. En ella són útils tècniques com les del “com si” o valoracions en una escala de l’ 1 al 10 que ajudaran a mantenir els canvis en el temps.

de 8 anys, s’enfada freqüentment, agredeix tant física com verbalment a mestres i companys (escopinades, empentes, cops...). No fa cas a les demandes dels adults i sempre culpa als altres de tot allò que provoca ell; no assumeix les seves responsabilitats. Aquestes problemàtiques afecten de manera directa a les seves relacions socials amb els companys i mestres de l’escola.

•La teràpia:

Després d’analitzar les solucions intentades (càstigs, explicacions racionals, temps fora) i de connotar positivament el comportament d’R.C. es demana a mestres i tutors que apliquin tècniques conegudes en TBE com ara la “Prescripció Paradoxal del Símptoma” i la “Posició complementària”.

•El resultat:

Al cap d’una setmana, les conductes disruptives d’ R.C. a l’aula es redueixen significativament i, lògicament, aquests canvis condueixen a d’altres, ja que les millores conductuals porten a millores relacionals tant amb els companys com amb els mestres i tutors de l’escola.

Vida als centres

L’Aprenentatge Basat en Projectes: la revolució copernicana de l’educació Cada vegada hi ha més equips docents que aposten pel treball per projectes a l’hora d’abordar totes les etapes educatives, fins i tot, la superior. I és que els experts afirmen que aquesta metodologia respon millor a les necessitats actuals de formació (per competències) i permet fer de l’alumne el centre de l’aprenentatge, amb la qual cosa n’incrementa la motivació.

La realitat que ens envolta està canviant i això fa que la manera com aprenem, forçosament, també ho hagi de fer. Avui dia, per exemple, un enorme gegant anomenat Google posa al nostre abast tones d’informació en

un sol clic, fent que, en aquest món hiperconnectat, les capacitats memorístiques per elles mateixes deixin de tenir sentit i, en canvi, ara sigui més necessari que mai “incorporar a la memòria els coneixements que possibili-

ten trobar aquesta informació, comprendre-la i analitzar-la críticament. Per tant, la visió del que cal aprendre ha de canviar forçosament i, en conseqüència, també la manera d’aprendre.”

Qui ho explica és Neus Sanmar11

12

tí, professora emèrita i exdirectora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, i una de les veus de referència pel que fa a l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), una metodologia que, precisament, promou aquest canvi i que, si bé fa gairebé 100 anys que existeix, sembla que ara està agafant embranzida. Per què? Doncs perquè el treball per projectes permet de comprendre nous fenòmens responent, segons l’experta, “a les necessitats actuals de formació, tant per viure i actuar de manera democràtica i responsable, com per treballar”. I és que l’ABP és un pla de treball interdisciplinari que, continua Sanmartí, promou “que cada alumne aprengui a partir de plantejar-se preguntes (o de fer-se seves les dels companys o del professorat), de prendre consciència de les seves idees inicials o punts de vista, de buscar proves per confirmar-les o fer-les evolucionar, i d’argumentar la idoneïtat de les noves idees apreses i de les raons que justifiquen les possibles actuacions que se’n deriven”. Significa això que els dies de les classes magistrals han arribat a la seva fi?

Sanmartí ho descarta, però amb un matís: “Sempre que a través d’elles l’alumnat pugui comparar el seu pensament amb el que expressa el mestre, identificar proves i comprendre nous arguments.”

Una metodologia potent no exempta de detractors Ana María Margallo, professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i coordinadora del Màster de formació del professorat de la UAB, també és una ferma defensora d’aquesta metodologia que qualifica de molt “potent” precisament perquè és activa i contextualitza els aprenentatges: els alumnes aprenen per “fer alguna cosa”. Així, aporten, s’impliquen i, per tant, s’apropien d’aquests coneixements perquè es tornen significatius. Margallo reconeix, però, que hi ha reticències entre els mateixos docents a l’hora d’aplicar l’ABP: “Sabem

Què és l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP)? És una metodologia d’aprenentatge activa que consisteix en la realització d’un projecte interdisciplinari d’una certa envergadura, en grup i a partir d’una pregunta/centre d’interès.

Quin és el rol del professor?

Més important i creatiu, acompanya l’alumne, fa de mediador i pren decisions:

•Amb relació al “context” del

projecte, és a dir, el problema, gran pregunta, repte, fenomen o fet que dóna sentit als aprenentatges, i també a l’actuació (o producte) final.

•Amb relació als objectius o fi-

nalitats del treball a fer, és a dir, quins sabers bàsics de tot tipus (coneixements, habilitats, experiències, estratègies, valors...) considera que vol promoure que l’alumnat aprengui al llarg del projecte.

•Amb relació a les activitats

per desenvolupar el projecte, de manera que siguin eficaces i eficients en relació als objectius, i al mateix temps estimulants tot promovent l’aplicació de processos cognitius de nivell alt (analitzar, avaluar, crear, i no només recordar o comprendre).

•Amb relació al producte final,

per assegurar-ne la idoneïtat, la

creativitat i la qualitat (tot i que un fracàs de tant en tant també comporta aprendre’n).

•Amb relació a la gestió de

l’aula: com distribuir l’espai i els materials, com organitzar els grups i les relacions entre el treball individual, en petit grup i en gran grup, com ajudar a resoldre els conflictes, com ambientar l’entorn de treball, etc.

•Amb relació a la participació de les famílies i, en general, membres de la comunitat propera: com es comparteixen els objectius i en quins aspectes poden aportar al desenvolupament del projecte i, al mateix temps, serne receptors de les produccions finals.

•I, finalment, amb relació a

l’avaluació, escollint els moments idonis al llarg del procés per tal que l’alumnat identifiqui les seves dificultats.

C

M

Y

CM

MY

Quin és el rol de l’alumne?

L’alumne es converteix més en el centre de l’aprenentatge i ha d’aprendre a treballar en grup i a fer-se responsable dels aprenentatges que està duent a terme, a ser autònom, persistent i a gestionar les emocions negatives

CY

CMY

K

quan alguna cosa no acaba de funcionar. Pivota sobre la seva acció que el projecte continuï ançant.

que l’aprenentatge transmissiu, on l’alumne memoritza uns coneixements per expulsar-los l’endemà, no funciona. Sabem que s’aprèn a partir de les competències (parlar, escoltar, llegir, escriure) i a través d’aquestes metodologies actives perquè és més rendible que no pas a partir d’exercicis repetitius i mecànics. I malgrat això, hi ha moltes resistències perquè els canvis en educació són molt lents.”

Una d’aquestes oposicions passa per acusar l’ABP de no garantir uns mínims coneixements homogenis entre tots els alumnes. Una afirmació que tant Sanmartí com Margallo neguen rotundament: “Aquesta homogeneïtzació dels nivells és una fal·làcia. Mai ningú no té els mateixos coneixements. Mai no s’acaba el llibre de text, tampoc”, afirma la coordinadora del Màster de formació del professorat.

L’exdirectora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, per KomunicaK_udL.pdf 1 14/02/17 08:32

“La visió del que cal aprendre ha de canviar forçosament i, en conseqüència, també la manera d’aprendre.” (N. Sanmartí) la seva banda, puntualitza que “el problema està actualment a definir quins són aquests coneixements mínims per a tota la població. No hi ha dubte que han de ser diferents dels que s’ensenyen actualment i que han de ser pocs, però molt generals i potents per explicar fenòmens molt diferents i per actuar”. I afegeix que “possiblement, en un futur no gaire llunyà encara veurem canvis més importants. Per exemple”, cita Sanmartí, “la tendència és que desapareixeran els currí-

culums amb les assignatures que hem conegut (que no cal oblidar que no tenen més de 150 anys) i que els sabers a aprendre es definiran de manera força diferent”.

Pel que fa a la preocupació sobre el nivell que assoleixen els alumnes que treballen per projectes, les dues expertes són contundents a aclarir que estan excel·lentment preparats: “Aquesta preocupació pels nivells és una trivialització”, opina Margallo, per a qui és molt més urgent “evitar que els alumnes s’adotzenin quan arriben a la universitat”. Sortosament, però, l’educació superior ja s’està plantejant aplicar també aquesta metodologia (molt present, cal recordar, a primària i cada cop més estesa a secundària). A les carreres d’enginyeria, per exemple, explica l’experta, a través de projectes han aconseguit que baixi l’absentisme i augmenti la participació dels alumnes a l’aula.

13

Innovació a les aules: una experiència real (i molt positiva)

14

Conscients que cal estar al dia dels canvis que es produeixen pel que fa a la docència per millorar constantment el seu Projecte Educatiu, i esperonats pel Departament d’Ensenyament, que des de fa un temps recomana la implantació d’aquesta metodologia de treball a tot Catalunya, des del curs 20142015 al cicle d’Educació Infantil i, un any després al de Primària, l’escola barcelonina Lleó XIII treballa a les seves aules mitjançant l’ABP (Aprenentatge Basat en Projectes). “Dins l’etapa de l’Educació Infantil, treballem per projectes en tots els àmbits”, explica el seu director, Jose Luís Saavedra, “i a Primària ho fem en l’estudi de diferents àrees com són el coneixement del Medi Natural Social i Cultural, Música i Valors”, afegeix el docent. Addicionalment cada trimestre l’escola fa una aturada per fer un Projecte Col·laboratiu en el qual es treballen tots els àmbits envers un tema plantejat. I a l’ESO? “Ja s’està fent implementació, i a títol orientatiu algunes

assignatures com Català, Anglès i Ciències es fan sota la base de Treball per Projectes, però en el futur, tenim previst ampliar-ho a tots els àmbits i també a la Primària”, confirma Saavedra.

I és que en opinió del director de l’Escola Lleó XIII, aquesta metodologia resulta positiva en totes les seves vessants, ja que no només millora el nivell de motivació dels alumnes (que, pel fet de triar el tema, treballar en equip i aplicar els coneixements a la realitat que els envolta, s’hi interessen més, gaudeixen més i, per tant, aprenen més), sinó que també resulta engrescadora per a les famílies i el cos docent, “que està molt implicat i aportant millores constants”.

El projecte dels països

Per citar un exemple concret de treball mitjançant l’ABP dut a terme en aquest centre, Saavedra parla del “Projecte Països”: “L’objectiu d’aquest projecte era aprofundir en el coneixement

Una classe de primària treballant per projectes a l’Escola Lleó XIII de Barcelona.

d’un país a través de les diferents àrees que es treballen en el curs.

El procés de tria va ser absolutament democràtic: el van decidir els alumnes per majoria. Un cop escollit el país, la Xina, van fer una pluja d’idees sobre el que volien saber, els docents van preparar les activitats pensades per treballar les diferents àrees del coneixement, es van dur a terme i posteriorment es va avaluar a través de rubriques per valorar el grau d’assoliment de cadascun dels objectius plantejats.”

Finalment, preguntat sobre si creu que el Treball per Projectes és el futur de l’ensenyament, una moda passatgera o un complement més a la classe magistral, Saavedra afirma que “rotundament és el futur de l’ensenyament. Tots els estudis fets fins ara demostren una clara millora en l’aprenentatge i en els resultats finals. I en l’àmbit emocional, a més, els alumnes estan molt més engrescats i motivats.

Volen aprendre i gaudeixen a l’escola!”.

MÉS ENLLÀ DE LES AULES

Què puc veure a la tele?

Victòria Gómez Serés. Vicepresidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, directora de l’estudi i Doctora en Pedagogia.

Els darrers anys amb el desenvolupament tecnològic les sèries infantils ocupen la major part de l’espai de lleure d’infants i adolescents. L’estudi “SÈRIES INFANTILS. Una aproximació d’anàlisi pedagògica”, realitzat pel Grup de Treball del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, tracta de donar a conèixer la situació als professionals de l’educació i les possibles actuacions que les famílies poden dur a terme.

Els aparells tecnològics són una finestra oberta al món que, de forma evident o implícita, transmeten valors. És necessari, doncs, que aquests valors siguin els universalment acceptats, ja que no és fins després dels 10 anys que apareix la capacitat de raonament crític.

Així, arran d’aquest estudi s’ha considerat aportar propostes pedagògiques adreçades a les famílies per crear consciència sobre els efectes de la TV i establir regles de bon ús dels aparells tecnològics, com: • Els infants haurien de visionar les sèries en presència de pares o adults per comentar el contingut que veuen.

• Els pares han d’ajudar als infants

a diferenciar la realitat de la fantasia.

• Els pares han d’ajudar a discernir la finalitat de la publicitat per evitar la indefensió davant els “bombardejos publicitaris”.

• El temps de visionat s’ha de pactar amb l’infant abans, enumerar els capítols que veurà i recordar-li quan comenci l’últim que toca.

• El temps davant la pantalla no pot superar 1 hora i mitja durant la setmana i 2 hores els caps de setmana o festius.

• La TV no és la mainadera dels infants, malgrat que durant aquesta estona ens deixin tranquils.

• No s’ha d’encendre la TV si no és l’hora de la sèrie; cal evitar l’atzar.

• Una hora abans de dormir no es

pot veure la TV, per higiene del son. La falta de son provoca irritabilitat i distraccions a l’escola.

• Si l’infant te una tauleta, aquesta no hauria d’estar a la seva habitació.

• Els infants menors de dos anys no han de veure TV doncs és l’etapa de major plasticitat cerebral i necessiten experimentar a través del joc.

• Els pares han de ser models positius en l’ús de la TV o d’altres pantalles perquè els infants aprenen per imitació.

• És necessari que el temps que estem amb els infants hi siguem presents, estiguem per ells i amb ells jugant a jocs que desenvolupin la creativitat, la cooperació i les bones relacions familiars.

15

La Universitat de Barcelona, al costat de l’estudiant: l’inici d’un camí compartit La Universitat de Barcelona és la que té més estudiants de grau de Catalunya: un total de 43.568. Cada curs, milers de joves que finalitzen l’educació secundària confien en la Universitat de Barcelona com a institució per continuar la seva formació. La Universitat és, en aquest sentit, un camí que condueix i guia els alumnes cap al món professional. Un camí que la institució vol que sigui compartit amb l’objectiu d’acompanyar-los i assessorar-los des del primer dia que comencen les classes fins que es graduen.

La transició entre les dues realitats, sovint, no és fàcil. Des de la unitat de Futurs i nous estudiants del Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) de la Universitat de Barcelona, es posen a disposició dels estudiants de secundària experiències, consells i eines que facilitin la seva adaptació a la Universitat.

Una de les activitats més consolidades que posa en contacte els nois i noies de batxillerat i cicles formatius amb la Universitat és el programa La UB s’apropa. Anualment, el professorat de la Universitat de Barcelona recorre els centres de secundària del territori per donar a conèixer l’activitat formativa de la universitat i els seus graus. A més, també ofereix pautes d’orientació per escollir carrera i informa sobre els serveis i recursos que tindran els alumnes si trien la Universitat de Barcelona. Més de 10.000 joves i 180 centres de secundària participen cada any en aquesta activitat. També hi ha la possibilitat que siguin els mateixos instituts els que visitin l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, en el marc del programa Apropa’t a la UB. Una altra manera d’acostar-se a la Universitat de Barcelona i de conèixer més bé tot el que ofereix és a través de la participació en tallers, pràctiques de laboratori, excursions geològiques o exposicions. Bioquímica en

Viu, Farmaestiu, Estiu Filosòfic, Viu la Geologia! o Fem Química al Laboratori són petits tasts del que els estudiants poden trobar si decideixen apuntar-se a la Universitat.

Acompanyats des del primer moment Des del primer dia, la Universitat de Barcelona rep els alumnes de primer curs amb un programa d’acollida que facilita l’adaptació al món universitari. A més d’organitzar sessions informatives i d’activar un web de Benvinguda amb tota la informació d’interès sobre els serveis de la UB, el SAE ajuda els nous membres de la comunitat universitària a trobar un allotjament que s’adapti a les seves necessitats: d’una banda, disposa d’una oferta de places als seus col·legis majors, i de l’altra, signa anualment convenis amb altres residències per obtenir els preus més econòmics per als estudiants.

www.ub.edu/futursestudiants

ACTUALITAT DOCENT

L’ensenyament de qualitat és innovació

17

Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.

Catalunya millora l’educació amb relació a dècades anteriors, però resta camí per ser un país de referència com Finlàndia o Estònia. Cal trencar els tòpics reiterats sobre l’ensenyament per tal d’endinsar-nos en la innovació d’un model d’educació amb excel·lència.

Sovint hi ha qui creu de bona fe que l’educació milloraria amb una nova llei d’educació, amb més anys d’escolarització obligatòria, més hores a l’escola, apujant el sou dels mestres, fent repetir el curs als alumnes, posant més deures extraescolars, i augmentant la despesa pública en educació. Això s’ho creuen, fins i tot, una part dels polítics i sectors del professorat.

Però aquesta és la tradicional visió incrementalista que pressuposa tòpics falsos com que, si incrementem hores, anys, sous, deures o diners, llavors resoldrem el tema educatiu. No és així.

MÉS RECURSOS O INNOVACIÓ?

Un primer tòpic fals és aquell que

sosté que més recursos educatius aconsegueixen una millor educació. Això no és cert. N’hi ha prou de veure que Extremadura, el pitjor nivell de comprensió lectora d’Espanya en el darrer informe PISA, té una despesa pública per alumne més alta que Catalunya.

A més, podem comprovar com la despesa pública per alumne més elevada d’Espanya és la del País Basc, i, en canvi, en lectura Euskadi està per sota de Catalunya i de la mitjana espanyola i europea en el mateix estudi de l’OCDE. El llistó, per tant, no són més o menys diners. Si el model educatiu és regular, més diners no el milloraran, sinó que malbaratarem diners. Reclamo augmentar

la despesa educativa, però abans cal dissenyar un sistema educatiu millor.

PROU LLEIS D’EDUCACIÓ Per millorar l’educació és frustrant adonar-se que la majoria dels polítics han cregut erròniament que la clau era canviar la llei. A Espanya, hi ha hagut fins a 9 lleis d’educació en els gairebé darrers 40 anys de democràcia: LGE, 1970; LOECE, 1980; LODE, 1985; LOGSE, 1990; LOPEG, 1995; LOCFP, 2002; LOCE, 2002; LOE, 2006; i la LOMCE, 2013.

Com a mitjana, una llei aprovada cada 4 anys i escaig; amb resultats educatius mediocres gairebé semblants.

Seguint Finlàndia, calia elaborar

una llei consensuada pel Govern i l’oposició parlamentària per tal que aquesta perduri. Això ho va resoldre el Parlament català amb la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada el 2009, amb el suport del Govern i bona part de l’oposició.

Anem per bon camí.

Però per millorar l’educació cal deixar en pau la llei i concentrarse a dissenyar programes i projectes educatius amb excel·lència i equitat. Cal un sistema educatiu que doni una àmplia capacitat de decisió als centres d’ensenyament, i amb avaluacions externes. És la nova gestió pública aplicada a l’ensenyament la que dóna bons resultats.

18

Millorar l’ensenyament implica seleccionar un professorat excel·lent. Això es fa amb la preselecció d’estudiants amb un alt nivell educatiu, cultural, artístic i científic pel Grau d’Educació Primària i pel Màster en Formació del Professorat

DEURES EXTRAESCOLARS I REPETICIÓ DE CURS Seguim desmuntant tòpics falsos. Posar deures no millora l’ensenyament. A Mèxic es fan 5,2 hores de tasques extraescolars i a Espanya 6,5, mentre que a Finlàndia, només 2,8. Allò que denota qualitat és fer a classe exercicis pràctics i estudis de cas.

A Finlàndia tampoc no es fa la repetició del curs perquè se sap prou bé que això estigmatitza l’alumne, li abaixa l’autoestima i el desmoralitza psicològicament. A més de ser costós pel sistema educatiu.

No resol, per tant, el problema.

De fet, fins a la dècada de 1950 els finlandesos sí que repetien curs... i obtenien pitjors resultats; avui no ho fan i garanteixen millors resultats.

D’altra banda, la repetició de curs, a més, empitjora l’equitat, ja que les dades mostren que es fa repetir més a les dones, les minories culturals i immigrants, i les persones de baix nivell socioeconòmic.

SALARIS, HORES I ANYS D’ESCOLARITZACIÓ Un dels debats més ineficaços haguts a Catalunya és el de la sisena hora escolar. Fer més hores de classe diàries no resol res per si mateix. Hi ha més anys d’escola i hores de classe a Espanya i Mèxic que Finlàndia, on l’educació obli-

gatòria comença als 7 anys, i el país es troba en la franja baixa de les hores de classe. Perquè allò important no són el nombre d’hores (la quantitat) sinó com s’aprèn durant aquelles hores (la qualitat).

Hi ha qui creu que pagar millor els mestres, milloraria l’ensenyament.

Però la realitat és que el salari no fa millorar la capacitat docent. És clar, dono suport a la pujada del seu sou, però és una reivindicació laboral, no una mesura docent.

Allò que si és un estímul és el que es coneix com a salari psíquic: el reconeixement públic (social i institucional) de la feina de mestre i professor.

Per apujar el prestigi i la motivació, cal innovar amb mètodes educatius que donin bons resultats. A tall d’exemple: per què té prestigi social l’escola pública Joaquim Ruyra, de l’Hospitalet de Llobregat? Doncs perquè assoleix l’excel·lència fent innovació educativa, amb evidències empíriques del seu impacte social, implementant la metodologia comunicativa de les comunitats d’aprenentatge.

I, trencant tòpics, és una escola on el 90% de l’alumnat és d’origen immigrant i més del 95% és desafavorit socialment i rep beca menjador, en un barri on hi ha una alta taxa d’atur i gairebé un terç de la gent té estudis incomplerts.Així doncs, cal fer innovació educativa, però sense caure en la sempiterna errada d’uniformitzar la innovació. Cal implementar projectes d’innovació educativa diferents.

PROFESSORS: MODEL MEDICINA Per apujar amb escreix el prestigi del professorat i canviar el model d’ensenyament també cal fer que la selecció del nou professorat els propers anys sigui notable i, posteriorment, excel·lent. Això es pot fer amb la preselecció d’estudiants amb un alt nivell educatiu, cultural, artístic i científic. Clar i català: com volem que un mestre, que quan era estudiant de Magisteri treia un 5 pelat a les seves qualificacions, faci que el seu alumnat sigui nota-

ble o excel·lent?

Calen els millors estudiants pel Grau d’Educació Primària (eixamplant-lo amb un Màster d’Educació Primària), i pel Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. Fins i tot, pel Grau d’Educació Infantil.

La formació dels mestres i professorat cal que faci el camí de Finlàndia. Això significa que les Facultats d’Educació cal que s’assemblin a les Facultats de Medicina en la selecció dels millors estudiants i professorat, així com els mètodes educatius.

ADOPTAR I ADAPTAR Per tot plegat, l’èxit educatiu català depèn d’adoptar els grans trets del model finlandès i adaptar-los a la realitat catalana. Allò fonamental és dissenyar noves polítiques públiques que implementin plans

MAC

MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

MAC EDUCACIÓ Experimentem els escenaris de la nostra història

Reserves

Tel. 934 232 149 macvisites.acdpc@gencat.cat Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

RESULTATS EN COMPRENSIÓ LECTORA

Despesa pública per alumne

Comunitat Autònoma

Puntuació

Comunitat Autònoma

EUROS

Castella i Lleó

522

País Basc

9.143

Madrid

520

Navarra

7.108

Navarra

514

Castella i Lleó

6.302

Catalunya

500

La Rioja

5.789

País Valencià

499

Extremadura

5.780

País Basc

491

Illes Balears

5.747

La Rioja

491

Catalunya

5.220

Illes Balears

485

País Valencià

5.048

Andalusia

479

Andalusia

4.851

Extremadura

475

Madrid

4.671

Font: Informe Pisa 2015, OCDE.

d’aprenentatge i projectes educatius que tinguin eficàcia, és a dir, bons resultats educatius.

Tot plegat implica d’altres mesures, com que els centres d’ensenyament tinguin plena autonomia per decidir els seus projectes educatius, i que després siguin avaluats per estudis externs. I cal

innovar en allò que caldria que fos prioritari: l’hàbit lector diari, des d’almenys els sis anys, dels nens i nenes, noies i nois. I introduir amb força les arts: música, teatre, etc.

Cal fer sinergies entre la política educativa i la política cultural. Així, la innovació educativa garanteix uns bons resultats educatius.

19

mac.cat

Actualitat docent

Informe PISA 2015.

Els estudiants catalans i espanyols progressen adequadament?

El passat mes de desembre es varen donar a conèixer els resultats del darrer informe PISA corresponent al 2015, unes dades que si bé conviden a l’optimisme -per primer cop Espanya s’ha situat al nivell dels països més avançats de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i Catalunya els ha superat en totes les competències- s’han d’interpretar amb certa prudència i parant atenció als diferents matisos. Perquè, efectivament, n’hi ha. I és que, per exemple, no hem d’oblidar que enguany la mitjana de l’OCDE ha baixat, un fet que ha beneficiat els alumnes espanyols.

20

Així, en Comprensió Lectora, Espanya ha obtingut 496 punts, tres per sobre de la mitjana de l’OCDE (493), posicionant-se a l’altura de països tradicionalment avançats en aquesta matèria com Suècia, Dinamarca, França, el Regne Unit o els Estats Units. I pel que fa a les Matemàtiques, amb 486 punts acumulats i un nivell similar al de la Federació Russa, Suècia, França, Regne Unit, República Txeca, Portugal i Itàlia, ha acon-

seguit la millor posició respecte de la mitjana de l’OCDE (490) des que van començar les proves PISA l’any 2000. Finalment, en Ciències, amb 493 punts, els alumnes espanyols es col·loquen, per primera vegada en la història, a la mateixa altura que els de l’OCDE. Catalunya, per la seva banda, amb 500 punts en Matemàtiques i 504 en Ciències ha millorat respecte del 2012 en aquestes dues àrees

(aleshores va patir una davallada de cinc i tres punts, respectivament, respecte de l’informe anterior). Però en Lectura ha perdut un punt, passant dels 501 de l’últim informe als 500 actuals.

Rànquing dels millors i pitjors Qui sembla que no abaixa el llistó a l’hora d’encapçalar el rànquing de les proves PISA són els països asiàtics, amb Singapur al

capdavant liderant totes les àrees amb 556 punts en Ciències, 535 en Comprensió Lectora i 564 en Matemàtiques. El primers països europeus a aparèixer a la part alta de la classificació són Estònia en Ciències (ocupa la tercera posició després del Japó), Finlàndia en Lectura (és quarta rere el Canadà i Hong Kong) i Suïssa en Matemàtiques (ocupa la vuitena plaça, per sota de Hong Kong, Macau, Taiwan, el Japó, la Xina i Corea del Sud). La República Dominicana (en Ciències i Matemàtiques) i Kosovo (en Lectura), en canvi, tanquen el rànquing d’aquestes proves amb els pitjors resultats.

L’índex ISEC i altres consideracions L’OCDE realitza l’estudi PISA tenint en compte el valor socioeconòmic i cultura dels països. Així, mitjançant l’índex ISEC mesura diversos aspectes de l’origen social i familiar dels alumnes com ara l’ocupació professional i el nivell educatiu dels pares, el nombre de llibres que hi ha a les llars o els dispositius digitals que té cada unitat familiar. Un sistema educatiu es considera més equitatiu com menor sigui l’impacte de la variació de l’ISEC de l’alumnat en el seu rendiment educatiu. En aquest sentit, si s’analitzen les dades del 2015 descomptant aquest índex, és força rellevant descobrir que les puntuacions d’Espanya estarien al mateix nivell que les d’Alemanya i el Canadà.

Una altra dada important que recull PISA és el percentatge d’alumnes endarrerits: com més baix és aquest número, major equitat del sistema educatiu. L’última edició de les proves ha posat al descobert que el nivell d’alumnes endarrerits a Espanya és inferior a l’OCDE en les tres àrees analitzades, un fet que des que va començar a realitzar-se aquest informe no s’havia produït mai. En Lectura els alumnes espanyols endarrerits representen el 16%, en Matemàtiques el 22% i en Ciències el 18%, quatre, un i tres punts menys que l’OCDE, respectivament.

Quant a l’alumnat excel·lent, malauradament les xifres totals d’Espanya estan encara per sota de la mitjana de l’OCDE amb un

6% d’estudiants excel·lents en Lectura (OCDE 8%), un 7% en Matemàtiques (11%), i un 5% en Ciències (8%).

Què és l’informe PISA? L’estudi PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes) és una iniciativa de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) que té com a objectiu avaluar triennalment els coneixements i competències dels joves escolaritzats de 15 anys. L’avaluació se centra en les àrees de Ciències, Comprensió Lectora i Matemàtiques, i també s’avaluen les capacitats dels alumnes en un àmbit innovador (el 2015, aquest àmbit ha estat la resolució col·laborativa de problemes).

L’avaluació no determina únicament si els estudiants poden reproduir el que han

575 570 565 560 555 550 545 540 535 530 525 520 515

après, sinó que també examina com poden extrapolar el que han après i aplicar aquest coneixement en circumstàncies desconegudes, tant dins com fora de l’escola. Aquest enfocament reflecteix el fet que les economies modernes recompensen als individus no pel que saben, sinó pel que poden fer amb el que saben.

L’any 2015 (any en què per primer cop els alumnes s’han examinat amb ordinadors, en lloc de fer-ho en paper), han participat més de mig milió d’estudiants de 72 països. A Espanya, s’han examinat més de 37.000 alumnes de 980 centres i, per primera vegada, hi ha participat totes les comunitats autònomes.

RESULTATS PISA 2015

ESPANYA MITJANA OCDE CATALUNYA SINGAPUR

510 505 500 495 490 485 480

493 493 504 556

CIÈNCIES

496 496 500 535

COMPRENSIÓ LECTORA

486 490 500 564

MATEMÀTIQUES

21

ELS ALTRES MESTRES

“Fer les matèries més atractives és bàsic per despertar la motivació dels joves”

22

El seu paper com a Merlí a la sèrie homònima de TV3 és tot un caramelet, però la trajectòria de Francesc Orella es remunta al 1978, quan amb 21 anys va representar al teatre una versió infantil d’Antígona, de Sòfocles.

Parlem amb l’actor de la seva carrera, dels mestres que el van marcar durant la seva època d’estudiant i del nostre actual model educatiu.

Esther Escolán Quan va adonar-se que volia ser actor?

En el meu cas, ja de ben jove, cap a l´adolescència, vaig adonar-me que la interpretació m´agradava molt i que tenia certes aptituds per dedicar-me a la professió d´actor.

El 2015 arriba Merlí, un dels seus papers més sonats. Què ha suposat per a vostè aquest personatge?

Merlí és un personatge molt gratificant, tant per la seva personalitat calidoscòpica com per les trames argumentals en les quals es troba immers (implicació en els problemes reals dels adolescents, crític amb el sistema educatiu, poc convencional amb els seus mètodes, de relacions complexes amb la seva família i les dones, etc.) És un personatge que té molts aspectes atrac-

tius i que m´ha donat l’oportunitat de tocar altres registres com a actor.

M´he sentit molt proper a aquest personatge des del principi i se m’ha fet molt còmode interpretarlo. També em sento força identificat amb bastants trets de la seva personalitat. És curiós com a la sèrie s’aborden molts temes que ocupen l’actualitat en clau filosòfica. Creu que falten més ments pensants al nostre país?

La sèrie interessa als joves perquè s´hi tracten temes que els afecten personalment i al públic adult perquè l´educació, els problemes del sistema i les relacions pares/fills i mestres/alumnes són els eixos argumentals. Ha estat un encert utilitzar la filosofia com a eina per despertar en els joves la reflexió, el criteri propi i l´anàlisi crítica sobre la realitat que ens envolta. A Merlí es reflecteix la importància de l´educació, tant en l’àmbit familiar com en l’escolar, a més de la necessitat que els joves deixin de ser només subjectes passius per passar a convertir-se en subjectes actius, amb capacitat de raonament sobre els seus problemes i els de la societat.

Ha pogut aproximar-se al model educatiu del nostre país a través de la sèrie? Quina opinió li mereix?

No conec exhaustivament el model educatiu actual, però sí que tinc alguna informació sobre els seus trets generals. Crec que a Catalunya s´està fent un esforç important per actualitzar el sistema educatiu i aconseguir una formació lliure, racional i integral.

Com creu que s’ha enriquit o devaluat el paper del professorat a través del temps?

La importància del professorat és bàsica, però la seva tasca no sempre és prou valorada pels alumnes o els propis pares. Per recuperar el seu rol com a referent social cal

“Ha estat un encert utilitzar la filosofia com a eina per despertar en els joves la reflexió, el criteri propi i l´anàlisi crítica.” que els professors s’apropin més als seus alumnes, la qual cosa passa per adequar els models formatius basant-se en les necessitats i inquietuds dels joves. Fer les matèries més atractives és bàsic per despertar el seu interès i motivació.

Recorda si a vostè el va marcar més especialment algun professor?

Va haver-hi tres professors que em van influir especialment: un de filosofia, precisament, que em va despertar l’interès per l´assignatura i per allò que significava de cara a desenvolupar la capacitat d´anàlisi i de reflexió; un altre de llengua espanyola, que era un gran cinèfil i ens va fer descobrir altres narratives cinematogràfiques i nous estils i directors de cinema, i un d´història, que ens ensenyava la matèria amb esperit crític, buscant sempre l´autenticitat des de l’anàlisi exhaustiva dels processos històrics.

L’èxit de la sèrie es deu, en gran part, al tractament que fan d’aspectes com la sexualitat, l’homosexualitat, el bullying, l’autoritarisme, els conflictes familiars... Creu que el nostre sistema educatiu està preparat per a afrontar temes d’aquesta naturalesa?

Penso que l´actual sistema ha de fer un esforç per actualitzar els seus continguts i ser capaç de connectar amb tots aquests problemes reals que es plantegen en la nostra societat, sobretot aquells que afecten als joves i el seu entorn per poder arribar a donar-los respostes o, si més no, orientació sobre com afrontar-los.

Quatre pinzellades

Més de 40 llargmetratges, 40 sèries de televisió i una cinquantena d’obres de teatre. Aquest és el balanç de Francesc Orella (Barcelona, 1957), actor format professionalment a l’Institut del Teatre de Barcelona i al Herbert Berghoff Studio de Nova York. Al teatre ha fet obres com La Caiguda, El rey se muere, Macbeth o El President, mentre que entre els seus projectes de TV més reeixits figuren Ventdelplà, Arakrana, Terra Baixa, El Comisario, El Rey, El ministerio del tiempo, Carlos, rey emperador, Cuéntame i Merlí. A la gran pantalla ha participat a Alatriste, Eskalofrío, Los ojos de Julia, Lasa y Zabala, Truman, Contratiempo o El guardián invisible, entre altres. “Teatre, cinema i televisió, per aquest ordre, serien les meves preferències”, afirma Orella, qui el 2008 va guanyar un Premi Max pel seu paper a Un enemigo del pueblo. Un any després va rebre el Premi Nacional de Teatre. Els seus reptes de futur? “Fer realitat allò que l’actor és com el bon vi, que millora amb el temps.”

23

Eines per al professor. La infografia

Descobreix quin és el teu estil d´aprenentatge L’any 1984, el teòric educatiu estatunidenc David A. Kolb va establir quatre estils diferents d’aprenentatge en l’edat adulta en funció de la manera com percebem i processem la realitat. És a dir, d’una manera més reflexiva o pràctica. Així, mentre algunes persones són més analítiques i

necessiten centrar la seva atenció en una única tasca (convergents), d’altres sempre es llancen directament a experimentar i poden desenvolupar diverses accions alhora (acomodadors). Uns tercers, els divergents, prefereixen analitzar els problemes en conjunt i proposar mil i una solucions, mentre que els

últims, els assimiladors, són experts a conceptualitzar i crear models teòrics i definir bé els problemes.

No obstant això, tots acostumem a moure’ns en més d’una categoria encara que tenim tendència a potenciar més algun aspecte.

I tu, ja saps quin és el teu perfil d’aprenentatge?

24

ACTIVA

ACOMODADORS • Actius i multitasking • Compromesos, accepten reptes i riscos per aconseguir resultats • Empàtics-sociables

DIVERGENTS • Imaginatius i creatius • Analitzen problemes i generen pluges d’idees • Empàtics-sociables

Quan…?

EXPERIMENTAR

I si…?

ACTUAR

CONVERGENTS • Analítics, lògics i deductius • Posen a prova les idees, resolen millor problemes amb una única solució • Poc empàtics-poc sociables

ASSIMILADORS • Investigadors, reflexius i conceptuals • Defineixen problemes i generen models teòrics • Poc empàtics-poc sociables

Per a què…?

TEORITZAR

Per què…?

REFLEXIONAR

(reflexiu) CONCEPTUALITZACIÓ

ABSTRACTA (pensar)

REFLEXIVA (investigar)

(actiu) EXPERIÈNCIA

CONCRETA (sentir) (observador) OBSERVACIÓ

(fer)

(pragmàtic) EXPERIÈNCIA

FORMEM PERSONES CREEM FUTUR

2017/2018

www.url.edu Docència de qualitat Atenció personalitzada Grups reduïts Pràctiques en més de 4.000 empreses i institucions Recerca d'alt nivell Projecció internacional

IQS · Blanquerna · La Salle · Facultat de Filosofia · ESADE · Facultat d’Educació Social y Treball Social Pere Tarrés · Facultat de Turisme i direcció Hotelera Sant Ignasi · I.U. Observatori de l’Ebre · I.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · Institut Borja de Bioètica · Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)

25

22 - 26 MARÇ 2017 RECINTE MONTJUÏC

Decideix el teu perfil

RIS ndres A R O H s a diveh

a 19 ecre Dim de 9 h te b a Dissh a 20 h 0 1 de enge h Diumh a 14:30 :30 de 9

www.ensenyament.com #ensenyament