Món Docent n. 12 by Món Editorial

Món Docent Infants i pantalles: com assolir l’equilibri Malestar docent a les aules

L’educació sexual comença a casa

Dislèxia: 10 mites falsos

Núm. 12 ‘90

Estudiar la teva

vocació és possible #

HoPortesDin

Grau en Infermeria

Consulta la nostra OFERTA FORMATIVA

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2020-2021 Sol·licita una Trobada Virtual

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

No serà un curs normal...

EDITA:

Món Editorial Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona · Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

EDITORA: Laura Pons

REDACCIÓ: Emma Bouisset. ebouisset@komunicakit.com HA COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO: Rosa Ena Vidal, Mireia Soriano, Alícia Prats i Paula Cebollada Muniesa. DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

Per això, des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya ja van advertir, en un comunicat emès el passat 9 de setembre que, per garantir la continuïtat del curs escolar i fer-lo “segur, inclusiu i de qualitat”, caldran “respostes pedagògiques creatives i flexibles per part de tothom. Totes i tots [mestres, professorat, pedagogs/gues, psicopedagogs/gues, famílies, alumnes... i l’Administració Pública, que ha de proporcionar els recursos personals, materials i organitzatius per aconseguir-ho] hem de treballar conjuntament perquè [aquest curs] pugui transcórrer amb naturalitat, sense dramatismes, adaptant-nos als embats de la pandèmia i abordant pedagògicament la situació dins l’aula”, instaven en el document. I és que “l’escola és un servei essencial -recordaven també des del Col·legi- i hem de ser constructius i treballar plegats per un mateix objectiu: garantir el dret a l’educació dels nostres infants, adolescents i joves”. Un propòsit que, enguany, segurament prendrà més força que mai, però que, en el fons, no hauria de ser la norma en tots els cursos escolars? O dit d’una altra manera: tots els setembres, no hauríem d’obrir les escoles amb la mirada posada a fer que el curs no sigui un curs normal, sinó millor?...

SUMARI

El món de l’alumne. L’expert Anna Salvia és psicòloga en educació i salut sexual amb més de deu anys d’experiència impartint xerrades i tallers a les escoles. Cristina Torrón és il·lustradora i creadora del projecte d’educació sexual Menstruita. Juntes han publicat enguany La Regla Mola, si sabes cómo funciona (Montena, 2020), un llibre imprescindible per a totes les noies que estan començant a fer el canvi, que acaben de tenir la primera regla o que ja porten alguns anys menstruant. Hi parlem per descobrir com abordar un tema clau en educació -el sexe- pel qual, massa sovint, hi passem, només, de puntetes. Pàgs. 2-4 El món de l’alumne. Com assolir el (difícil) equilibri entre infants i tecnologia Que les pantalles formen part de la realitat diària dels nens i les nenes és una obvietat i, encara que els experts en recomanen un ús moderat, el cert és que, arran del confinament, molts infants n’han augmentat les hores d’exposició. Com podem revertir aquesta tendència? Pàgs. 6 i 7 La vida als centres. Els programes internacionals en temps de pandèmia Amb l’arribada de la Covid-19, els intercanvis entre centres educatius s’han hagut de reinventar en format virtual. Descobrim com ho han fet a l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí. Pàgs. 8 i 9

La vida als centres. Malestar docent a les aules Mestres i professors han d’afrontar i s’han adaptar contínuament als canvis socials del moment: Aquest permanent ajust repercuteix en el dia a dia de la seva tasca a les aules, de manera que són molts els i les docents que senten que no arriben a tot el que voldrien fer, que estan desbordats i esgotats, se senten qüestionats i poc valorats, i, en definitiva, viuen la seva professió amb estrès. Pàgs. 10-13 Actualitat docent. Dia mundial del Docent. Quin és el valor econòmic i social de la professió? Des del 1994, el 5 d’octubre es commemora el Dia Mundial dels Docents. Però, celebracions a banda, ser docent està prou ben valorat socialment? I remunerat? Pàgs. 14 i 15 Els docents parlen. Filosofia per a infants Pot existir una tendència a pensar que la filosofia és una disciplina que engloba aspectes abstractes i complexos i, precisament per aquesta raó, cal una preparació cognitiva base per a introduir-la. Però la filosofia amb infants és possible i pot ser una realitat.Pàgs. 16 i 17 Eines per al professorat. Llibres que eduquen en valors Llegir als infants des de ben petits n’estimula l’activitat cerebral i contribueix al seu benestar emocional, a més de contribuir a instaurar l’hàbit lector. Si, a més, les histò-

ries que els expliquem estan basades en valors, estarem reforçant el missatge que és possible conviure en un món amb harmonia. Aquí, us proposem tres contes per educar en valors i un quart que, a més, inclou eines per ajudar les nenes i els nens a prendre bones decisions. Pàgs. 18 i 19 La infografia. 10 falsos mites sobre la dislèxia La dislèxia és una dificultat específica de l’aprenentatge d’origen neurobiològic que es caracteritza per una sèrie de dificultats en el reconeixement precís i fluid de paraules i per problemes d’ortografia i descodificació. Afecta entre el 5 i el 10% de la població. I no està exempta de mites. En desmuntem deu. Pàgs. 20 i 21 Els altres mestres Entrevista a Tomàs Molina, meteoròleg Acaba de publicar Meteocuriositats (Montena, 2020), on aporta algunes de les claus perquè petits i grans aprenguem a llegir els senyals del temps. I és que si bé la feina dels meteoròlegs ha canviat molt des que va debutar a la televisió ara fa més de 30 anys —i l’amenaça del canvi climàtic i l’eclosió de les xarxes socials i els mòbils hi han jugat un paper important—, Tomàs Molina ens recorda que a l’aire lliure, encara necessitem aprendre a mirar i regir-nos pel que veiem. Perquè això serà el que tindrem a sobre del cap, i això no surt en cap màquina. Pàgs. 22-24

EL MÓN DE L’ALUMNE. L’EXPERT

“L’educació sexual més important és la que es dona a casa des del naixement”

Anna Salvia és psicòloga en educació i salut sexual amb més de deu anys d’experiència impartint xerrades i tallers a les escoles. Cristina Torrón és il·lustradora i creadora del projecte d’educació sexual Menstruita. Juntes han publicat enguany La Regla Mola, si sabes cómo funciona (Montena, 2020), un llibre imprescindible per a totes les noies que estan començant a fer el canvi, que acaben de tenir la primera regla o que ja porten alguns anys menstruant. Hi parlem per descobrir com abordar un tema clau en educació -el sexe- pel qual, massa sovint, passem, només, de puntetes. Emma Bouisset

Molts cops ens queixem que hi ha poca educació sexual a l’escola, però no hauríem de començar a parlar de sexualitat a casa? Anna Salvia: L’educació sexual més important és la que es dona a casa des del naixement, no podem delegar aquesta responsabilitat a l’escola. Tanmateix, l’escola també hauria d’impartir educació sexual de quali-

tat perquè tothom hi pogués accedir, a la vegada que caldria que revisés l’educació sexual que ja dona de forma involuntària a través del model dels i les mestres, l’acompanyament de les conductes dels infants, els llibres, etc. A quina edat es pot començar a parlar de sexe amb els infants? Hem d’esperar que preguntin ells

o és millor avançar-nos nosaltres i abordar el tema? Cal parlar-ne des que són ben petits i prendre la iniciativa, com fem amb qualsevol altre tema. Si no ho fem, els estem comunicant que és un tema tabú i, quan en vulguem parlar, ells ja no ho voldran fer. Una relació sexual és la que origina la vida en l’espècie humana, així que n’hauríem de poder parlar des que

“Una relació sexual és la que origina la vida en l’espècie humana, així que n’hauríem de poder parlar des que [els nens i les nenes] es plantegen d’on han sortit i com van ser creats, preguntes que la majoria d’infants barrinen sobre els dos anys.” es plantegen d’on han sortit i com van ser creats, preguntes que la majoria d’infants barrinen sobre els dos anys. Per què ens costa tant parlar de sexe amb els fills i filles/alumnes? En primer lloc, costa tant perquè no tenim referents, ja que les persones que ens van criar no parlaven sobre sexualitat o ho feien amb moltes dificultats. Així que, encara que la voluntat de la majoria de famílies és fer educació sexual, a l’hora de posar-s’hi, no saben ben bé com ferho. En el cas dels i les mestres, sovint creuen que no els pertoca aquesta tasca perquè, per falta de formació en educació sexual, situen aquesta necessitat educativa a la secundària. Els i les mestres que són conscients que cal fer-ne es troben amb la mateixa dificultat que les famílies. En segon lloc, i mal que ens pesi, costa tant perquè el sexe encara té connotacions negatives i es vincula a allò prohibit, pecaminós, brut. Si realment haguéssim eliminat aquestes connotacions i les haguéssim substituït per la idea que fer l’amor és una de les experiències més boniques, amoroses i profundes que es poden viure, parlar sobre les relacions sexuals seria molt més senzill. Però els canvis culturals són més lents del que ens agradaria.

EL PROJECTE MENSTRUITA

Menstruita és un projecte d’educació menstrual, sexual, emocional i feminista per a nenes impulsat per Cristina Torrón: “Menstruita va néixer l’any 2018 arran de les preguntes que em començaven a fer els meus fills, que aleshores tenien sis i vuit anys, i que jo responia de la millor manera que sé: fent dibuixos. Vaig pensar que si compartia aquestes imatges a Instagram podria ajudar que altres persones poguessin aprofitar-les per donar peu a converses amb els seus fills i filles. I va ser tal la bona rebuda que el projecte va créixer fins arribar a dia d’avui on, rodejada de molt bones professionals, organitzo trobades virtuals, faig ebooks de temes diversos i participo en llibres meravellosos com La regla mola, si sabes cómo funciona, amb l’Anna Salvia.”

“[Parlar de sexe] costa tant perquè no tenim referents, ja que les persones que ens van criar no parlaven sobre sexualitat o ho feien amb moltes dificultats. Així que, encara que la voluntat de la majoria de famílies és fer educació sexual, a l’hora de posar-s’hi, no saben ben bé com fer-ho.”

El seu llibre, La Regla Mola, si sabes cómo funciona, ens pot ajudar a trencar amb els tabús? Sí, perquè aquest llibre explica molts coneixements que falten adquirir i ho fa des d’una visió de la sexualitat de les dones i els canvis a l’adolescència positiva i amorosa. Hem fet un llibre per a noies que estan a punt de fer el canvi, que ja l’han començat, que acaben de tenir la seva primera regla o que ja fa uns anys que menstruen, però que pot ser llegit per qualsevol persona, sense importar-ne l’edat o el sexe. De fet, recomano que el llegeixin famílies i mestres que tenen persones de zero a quinze anys al seu voltant, per poder transmetre aquests contin-

guts i aquesta mirada a la mainada i adolescents. Realment és possible que la regla moli, tal com defensen al llibre? Com diu el títol: la regla mola, si saps com funciona. Aquesta és la clau: saber com funcionen els canvis a l’adolescència, la menstruació, el cicle menstrual i la sexualitat en l’etapa fèrtil. La majoria de dones no tenim aquests coneixements i, a sobre, la nostra societat té la creença que quan menstrues hauries de fer el mateix que fas cada dia, com si no t’estigués passant res diferent. El tabú menstrual i la desinformació general sobre aquest tema ens aboquen al malestar i el dolor. Aquest llibre també seria una lectura recomanable per als nois? Perquè, si el coneixement apodera, no haurien de tenir ells també més informació específica sobre sexualitat femenina per conviure-hi amb naturalitat? Totalment d’acord, els nois també han de tenir tota aquesta informació i els animo a llegir-lo perquè aprendran moltes coses importants per poder entendre les seves mares, germanes, amigues, mestres, futures parelles, futures companyes de feina. Però també seran els futurs mestres, metges, psicòlegs, polítics, investigadors, i cal que incorporin en el seu dia a dia professional tots aquests coneixements.

s’iniciï a edats més primerenques (dotze anys, segons un estudi recent publicat per Save the Children)? Com podem revertir aquesta tendència? Em preocupa moltíssim que el porno sigui el principal educador sexual de les noves generacions i que, a través de les pantalles, l’accés hi sigui cada cop més primerenc. Per la meva experiència professional amb famílies i alumnat, diria que la situació és preocupant: hi ha infants de quatre, set i deu anys que ja han vist porno i, encara que a sisè de primària no tots n’han vist, el grup classe es tenyeix de la visió de la sexualitat del porno que els arriba a través dels que sí que ho han fet. I és clar, el problema principal és que aquests infants no tenen una bona educació sexual que invalidi els continguts que arriben a través del porno, així que el que veuen té molt poder en la construcció de la seva sexualitat. Per revertir aquesta tendència des de la família cal fer tres coses: en primer lloc, donar una bona educació sexual des del naixement; en segon lloc, parlar sobre el porno a partir dels deu anys o abans si ja se l’ha trobat, així com donar eines perquè tingui una visió crítica del mateix; i en tercer lloc, evitar que accedeixin a continguts pornogràfics durant la infància i primera adolescència (posant bons sistemes de bloquejadors de porno i no deixant sols els infants a Internet). És un tema molt interessant i urgent sobre el qual ofereixo la formació en línia dirigida a les famílies “¿Qué hacemos con el porno?”a la meva pàgina web. Cal que no els deixem sols amb aquest tema!

www Els preocupa que el consum de pornografia sigui per a molts adolescents la seva principal font d’informació pel que fa al sexe i que aquest consum cada cop

Més informació

www.viajealciclomenstrual.com

www.menstruita.com

EL MÓN DE L’ALUMNE

El repte de les pantalles

Com assolir el (difícil) equilibri entre infants i tecnologia

Que les pantalles formen part de la realitat diària dels nens i les nenes és una obvietat i, encara que els experts en recomanen un ús moderat, el cert és que, arran del confinament, molts infants n’han augmentat les hores d’exposició. Com podem revertir aquesta tendència? Els interminables mesos de confinament es van convertir en una tempesta perfecta perquè els infants s’enganxessin a les pantalles. Així ho certifica el Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya (maig 2020) que recull que els infants de quatre a dotze anys van incrementar el consum televisiu en un 33% en aquest període (si al març veien 99 minuts de televisió diaris, a l’abril en van ser 132). Men-

tre moltes famílies es veien obligades a teletreballar, les criatures van quedar sota l’empara dels mòbils, les tauletes i la televisió. Unes eines que també es van convertir en el recurs educatiu principal amb el qual es connectaven a les classes en línia i continuaven aprenent. I, quan s’acabava la jornada lectiva, els moments d’oci (individual i en família) es van veure reflectits en els mateixos dispositius. Es va abusar de les

pantalles? Els experts creuen que sí, però, en opinió de Manuel Armayones, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador de l’eHealth Center, no seria, ara, el moment de buscar culpables, perquè “tots ho vam fer de la millor manera que vam poder”, sinó de mirar endavant per extreure els millors aprenentatges d’aquella etapa.

5 CONSELLS PER APRENDRE A DESCONNECTAR I ho hem de fer perquè, amb el retorn a les aules al setembre, la relació amb els dispositius electrònics dels infants en alguns casos i malauradament, no ha minvat. Un estudi realitzat per la plataforma online de continguts digitals Lingokids sobre 600 famílies espanyoles, fet en motiu del Dia Universal del Nen (20 de novembre), assenyala que el 19% de nens i nenes de fins a vuit anys encara els utilitza entre 11 i 20 hores setmanals i un 4% supera les 20 hores per setmana. I això preocupa, i molt. El 67% dels pares consultats per aquest mateix estudi reconeix, de fet, que algun cop han pensat que els seus fills i filles estaven enganxats a la tecnologia. I avui dia sabem que una exposició abusiva a les pantalles pot generar irritabilitat i aïllament en els infants, a més d’alterar les hores de son i provocar problemes de sobrepès i fins i tot obesitat, com a conseqüència de la inactivitat que comporta aquesta activitat sedentària. D’aquí la necessitat de trencar-ne el vincle de dependència. Com fer-ho? Doncs, per exemple, seguint aquests cinc consells que apunta el professor Armayones:

1. Estableix unes normes clares El primer pas per regular l’ús de les pantalles en menors és establir normes clares. Cal explicar-los què es pot fer (i què no es pot fer) amb el mòbil, la tauleta o la televisió, quant de temps se’ls pot dedicar i en quins moments cal reduir-ne l’ús. 2. Negocia sense por Com que cada infant és diferent, les condicions es poden pactar. Si un nen o nena es porta bé i té bon rendiment escolar, de vegades li podem deixar que les utilitzi una estoneta més. En altres casos, quan veiem que l’ús d’aquestes eines genera un problema, és important restringir-ne l’ús. Així mateix, cal aclarir que el temps pactat també pot variar en funció de les circumstàncies. En períodes d’exàmens, per exemple, hi haurà casos en què caldrà reduir l’ús d’aquestes eines. I és que l’última paraula sempre l’han de tenir els progenitors. 3. Abans de prohibir, és millor oferir alternatives Els límits de l’ús del mòbil o la tauleta es poden fer més suportables si, a canvi, s’ofereix una alternativa. Les activitats a l’aire lliure, per exemple, són

fonamentals per al desenvolupament de les criatures. Els nens i les nenes no demanen mai el mòbil quan són a la platja o en un parc aquàtic, perquè s’ho estan passant bé i estan entretinguts. Tampoc no ho fan quan fan esport, treballs manuals o passen una estona en família inventant històries o llegint un conte, per exemple. 4. No prediquis, també dona exemple Els consells sobre un ús adequat dels dispositius electrònics no serveixen de res si els infants veuen que els pares fan justament el contrari. Així, doncs, abans de predicar, és millor intentar donar exemple. Armayones recorda que l’ús excessiu de les pantalles també perjudica (i molt) els adults. 5. Amb seguretat i sense contrasenyes Els mòbils, les tauletes i els ordinadors que utilitzen els nens i les nenes sempre han d’estar supervisats, de manera que res de contrasenyes en aquests dispositius. I és millor no fer-los servir a porta tancada: els hem d’acompanyar. L’expert també recomana aplicacions dissenyades per al control parental d’aquests dispositius.

MENORS DE 2 ANYS: cap o mínima exposició.

DE 6 A 12 ANYS:

una hora al dia com a molt.

DE 3 A 5 ANYS:

un màxim de 30 minuts diaris.

DE 13 A 16 ANYS:

el límit és de 2 hores diàries.

Font: UOC.

DIGUES-ME QUANTS ANYS TENS I ET DIRÉ QUANT DE TEMPS POTS EXPOSAR-T’HI

LA VIDA ALS CENTRES

Els programes internacionals en temps de pandèmia

Maria Rosa Ena Vidal. Directora de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia.

Una de les qualitats de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí és el seu afany d’internacionalització. Enguany, però, amb l’arribada de la Covid-19, els intercanvis s’han hagut de reinventar en format virtual. En el meu Projecte de Direcció, alguns dels objectius estratègics destacables són potenciar la internacionalització i la imatge del centre a través de projectes internacionals i la millora dels resultats educatius de l’alumnat en llengües estrangeres a través de projectes plurilingües. El fet de ser professora de llengües estrangeres i de tenir sempre la maleta i el passaport preparats per viatjar a qualsevol part del món són factors importants en la meva voluntat de

transmetre els valors de la tolerància, la riquesa de la diversitat, el creixement i la motivació personals, l’obertura a noves experiències, l’autoconfiança, la curiositat per aprendre d’altres i la inspiració personal que aporta la bellesa peculiar de tots els indrets del món. Aquests projectes internacionals i plurilingües es porten a terme en tots els nivells educatius del nostre centre (ESO, batxillerat i cicles formatius).

• A l’ESO, fem un intercanvi cultural i lingüístic amb l’institut Walter Gropius Gymnasium de Dessau, Alemanya, des del curs 2008-2009: cada dos anys viatgem nosaltres a l’abril i els alemanys ens visiten a l’octubre. També participem en projectes d’associació escolar Erasmus amb mobilitats amb Carluke High School, d’Escòcia, des de l’any 2017 (al període 2017-2019 en el projecte What’s Ours is Yours, amb un tercer soci d’Irlanda, i al període 2019-2021, en

Les mobilitats físiques s’han hagut de substituir per intercanvis virtuals. Actualment, els nostres alumnes d’alemany de l’ESO fan correspondència amb l’alumnat de Gesamtshule Bremen Mitte a través d’un llibre viatger, intercanvi de correus electrònics i de vídeos on practiquen les seves destreses el projecte Mind Yourself: a positive partnership). També havíem participat en el programa de mobilitat amb Quebec i amb França. • A cicles formatius, el nostre alumnat té l’oportunitat de gaudir d’una beca Erasmus per a fer la formació en centres de treball a l’estranger. Fins al curs passat, hem tingut alumnes d’FP fent pràctiques a Itàlia, Polònia, Escòcia, França i Portugal… Fins que el coronavirus ha arribat a les nostres vides i, de sobte, totes les mobilitats s’han aturat. PRESENCIALITAT EN LÍNIA La Covid-19 ha fet que ens hàgim hagut d’adaptar a una nova situació i ens hem hagut de reinventar. Les mobilitats físiques s’han hagut de substituir per intercanvis virtuals. Actualment, els nostres alumnes d’alemany de l’ESO fan correspondència amb l’alumnat de Gesamtshule Bremen Mitte a través d’un llibre viatger, intercanvi de correus electrònics i de vídeos on practiquen les seves destreses orals. A 1r i 2n d’ESO, hem entrat en el projecte Global Scholars, el qual fa possible que ens puguem comunicar i treballar en projectes col·laboratius amb alumnes d’arreu del món a través de la plataforma virtual de Global Cities. El projecte Erasmus Mind Yourself de 3r d’ESO ha hagut de fer una adaptació cap al treball col·laboratiu virtual durant el període en què les mobilitats físiques han quedat suspeses. L’alumnat de batxillerat ha engegat correspondència virtual amb l’alumnat escocès de Carluke High School. A cicles formatius s’estan fent gestions per a realitzar projectes virtuals col·labora-

tius amb centres d’FP de països europeus. I, a més, formem part de la xarxa Netinvet, la qual posa èmfasi, enguany, en la mobilitat virtual i els projectes de cooperació a distància. És a dir, estem treballant de valent per trobar solucions internacionals virtuals. LES LLENGÜES ESTRANGERES, UNA PORTA QUE ENS OBRE AL MÓN D’altra banda, mantenim amb més força que mai el nostre projecte GEP a través de l’aplicació de la metodologia AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera) en les matèries optatives de matemàtiques i economia a l’ESO i 1r de batxillerat, i en mòduls específics de cicles formatius de Processos de venda (Activitats comercials), Gestió administrativa del comerç internacional (Comerç internacional) i Gestió econòmica i financera de l’empresa (Gestió de vendes i espais comercials). A més, als cicles formatius de sanitat i comerç impartim els mòduls d’anglès tècnic, en què l’alumnat desenvolupa les competències professionals dels cicles en llengua anglesa. També fem AICLE en algunes classes de cultura clàssica, física i química, tecnologia i ciències socials. Així mateix, continuem fomentant la nostra col·laboració amb l’EOI de Cornellà dintre del Programa Experimental de certificació de llengües, amb el Goethe Institut per les proves d’alemany del Zertifikat i amb l’Institut Francès per les proves DELF. Tots aquests projectes són possibles gràcies al treball de persones concretes dintre del model de lideratge

distribuït del nostre centre, entre les quals destaquem la coordinadora de mobilitat, la coordinadora GEP i el departament de llengües estrangeres al complet. També val a dir que, a la nostra plantilla de més de 90 professors, cada cop comptem amb més professorat de perfil lingüístic que anem perfilant cada curs i amb professorat que actualitza els seus coneixements de llengües estrangeres i s’engresca a engegar nous projectes internacionals i plurilingües. Actualment, tenim ex alumnes treballant i vivint a diversos llocs del món que ens contacten per explicar-nos les seves vivències, la qual cosa ens produeix una enorme satisfacció i suposa una clara evidència que els aprenentatges internacionals i les ganes de viatjar que promovem a l’Institut han aportat a les seves vides un component extraordinari d’obertura al món. Tot això em fa pensar que probablement estudiar o treballar fora durant un temps de les nostres vides hauria de ser una matèria obligatòria. Volem ser una font d’inspiració per al nostre alumnat i animar-los a tenir una ment oberta per tal de poder gaudir d’un món obert i diversificat. Per tot això, dia a dia, a l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia treballem amb il·lusió amb la intenció que el nostre alumnat aprengui feliç i es prepari personalment i acadèmicament per a un món immensament meravellós. Per a més informació: Web: http://iesffg.cat Instagram / Twitter: @insffgg_sjd Facebook: InstitutFrancescFerreriGuardia

LA VIDA ALS CENTRES

Malestar docent a les aules

Mireia Soriano Chacón. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn d’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salud del Vallès i directora del centre psicològic i logopèdic SORIGAL. Alícia Prats Pitarch. Psicopedagoga.

Mestres i professors han d’afrontar i s’han adaptar contínuament als canvis socials del moment: el paper de les noves tecnologies, el canvi de rol de la família tradicional, les reformes dutes a terme per l’administració educativa, les característiques de l’alumnat, l’atenció educativa a la diversitat i a les necessitats educatives específiques i, ara, a l’actualitat, pels efectes de la pandèmia de la Covid-19. Aquest permanent ajust repercuteix en el dia a dia de la seva tasca a les aules, de manera que són molts els i les docents que senten que no arriben a tot el que voldrien fer, que estan desbordats i esgotats, se senten qüestionats i poc valorats, i, en definitiva, viuen la seva professió amb estrès. PERÒ, QUÈ ÉS L’ESTRÈS? L’estrès és un procés que es posa en marxa quan percebem una

situació o esdeveniment de manera amenaçant. Aquests esdeveniments solen estar relacionats

amb canvis que requereixen un sobreesforç de la persona i que, per tant, poden posar en perill

el benestar que fins ara tenia. Naturalment, i com veurem en l’ansietat, l’estrès no és un procés negatiu, doncs pot activar mecanismes i recursos personals de la persona per tal de superar l’esdeveniment. Si això succeeix, la seva autoestima i les possibilitats d’èxit en ocasions futures augmentaran. QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE ESTRÈS I ANSIETAT, DEPRESSIÓ I BURNOUT? Ansietat, depressió i burnout poden ser manifestacions enquadrades dins del terme estrès. L’ansietat és un mecanisme defensiu que ajuda a l’organisme a preparar-se, a anticipar-se de cara a algun esdeveniment important. El cos s’activa de manera psicofisiològica per tal d’estar actiu per si la demanda de la situació externa requereix un esforç, o bé cal fer front a una amenaça o perill, ja sigui present o futur. Fins aquí, entenem que l’ansietat és una reacció normal, fun-

Des del punt de vista de salut del professorat, el burnout docent no és diferent d’un quadre de depressió i insatisfacció. El que el caracteritza, però, són les seves conseqüències sobre l’alumnat i l’impacte social que pot tenir el deteriorament de la qualitat educativa

DESENCADENANT

INTERPRETACIÓ DE LA SITUACIÓ COM A AMENAÇANT

ANSIETAT

SÍMPTOMES CORPORALS

PENSAMENTS NEGATIUS

SÍMPTOMES HORMONALS I CEREBRALS

cional i necessària en casos com ara afrontar un nou curs escolar, nous alumnes, noves normatives i protocols, etc. Aquesta activació resulta útil. Què passa, però, quan aquesta ansietat i aquest estrès deixen de ser funcionals? Mentre que la causa de l’estrès la podem arribar a identificar, la de l’ansietat resulta molts cops una incògnita. Primer, per

tant, cal identificar si patim estrès o ansietat (vegeu requadre a sota). La simptomatologia que experimenta el cos en tots dos casos és molt semblant i, malauradament, quan sobretot el nivell d’estrès augmenta de manera significativa, el dia a dia dels nostres docents pot tenir un impacte negatiu en la seva feina, en les relacions socials i personals i, com no, en la pròpia salut.

FACTORS PER IDENTIFICAR SI PATIM ESTRÈS O ANSIETAT ANSIETAT

ESTRÈS

EMOCIÓ

POR “excés de futur”

PREOCUPACIÓ “excés de present”

PROVOCADA PER

FACTOR EXTERN (SITUACIÓ)

FACTOR INTERN (PENSAMENT)

DESAPAREIX?

QUAN LA SITUACIÓ ESTRESSANT DESAPAREIX

NORMALMENT PERDURA

SÍMPTOMES D’ALERTA • Sensacions físiques: mareig, atordiment, mals de cap, contractures, taquicàrdies, palpitacions, punxades, adormiment de les mans, augment de pes per l’ansietat, pèrdua de pes, tremolors, nàusees, diarrees, etc. I, a nivell respiratori: augment de la freqüència respiratòria, hiperventilacions, sensació d’ofec, etc. • Símptomes psicològics: pors irracionals, pensaments negatius, irritabilitat, estat emocional làbil i fluctuant, estat emocional depressiu, despersonalització, pensaments obsessius, apatia, anhedonia, etc.

• Alteracions del son: dificultats tant per iniciar el son com per mantenir-lo, sobresalts durant el son, malsons, insomni, etc. És prou clar el que són l’ansietat i la depressió. Més confús és el significat de burnout, o síndrome d’estar cremat que, amb freqüència, es fa sinònim d’insatisfacció laboral. El burnout docent es defineix com una síndrome caracteritzada per l’esgotament emocional (es buida la capacitat d’implicar-se emocionalment amb l’alumne/a), la despersonalització (tracte deshumanitzat amb l’alumne/a) i la manca de realització personal en el treball. Des del punt de vista de salut del professorat, aquesta síndrome no és diferent d’un quadre de depressió i insatisfacció. El que la caracteritza, però, són les seves conseqüències sobre l’alumnat i l’impacte social que pot tenir el deteriorament de la qualitat educativa. És important, per tant, que mestres i professors puguin gaudir d’una bona salut mental, perquè puguin encomanar aquesta serenor i equilibri emocional als infants i als adolescents, a les famílies i a la resta de companys/es de l’equip docent.

QUINES SÓN LES CAUSES DE L’ESTRÈS DOCENT?

• La sobrecàrrega laboral. • L’exigència social. • L’augment de responsabilitats que s’atorga als i a les docents.

• Els canvis en les polítiques educatives. • La burocràcia educativa. • La falta de motivació i interès dels i de les alumnes. • El desprestigi de la figura del docent. • Les jornades laborals esgotadores. • L’escassetat de recursos materials i humans. • L’augment dels conflictes escolars per part dels i de les alumnes.

• La manca de col·laboració per part d’algunes famílies. • La introducció de canvis innovadors sense •

formació suficient. L’augment de necessitats a treballar.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE L’ESTRÈS DOCENT?

• Cansament emocional. • Baixa autoestima. • Mal de cap freqüent. • Tendència a l’autoculpa. • Aïllament. • Actitud negativa cap a un/a mateix/a. • Sentiment d’inferioritat i d’incompetència. • Pèrdua d’ideals. • Irritabilitat. • Insatisfacció laboral. • Esgotament físic i psicològic. • Sentiment d’impotència i de frustració. • Depressió. • Ansietat. • Somatització. • Dificultats cognitives. • Sensibilitat interpersonal. • Insomni.

ESTRATÈGIES QUE PODEN SER ÚTILS PER COMBATRE L’ESTRÈS DOCENT

Seguint a la mestra i pedagoga Nati Bergada, podem recomanar als i a les docents les següents estratègies:

Reflexiona sobre què estàs fent i per què ho estàs fent.

preferible comptar amb la participació d’un professional de salut mental.

2. Identifica què genera estrès. 16. Desconnecta de l’escola en 3. Aprèn a prioritzar el que és im- les teves estones de lleure. portant. 17. Guanya efectivitat en la teva feina. 4. Valora’t com a docent. 18. Utilitza tècniques de rela5. Planteja’t objectius a curt ter- xació, com la relaxació guiada de mini que puguis assolir.

Gaudeix cada dia de la teva feina.

Jacobson.

19.

Aprèn a separar la vida laboral de la vida familiar.

Arriba uns minuts d’hora a l’aula per poder començar el dia amb calma.

20.

Sigues constant amb la feina perquè no se t’acumuli a última hora.

Respira profundament quan notis que la situació et supera.

Intenta ser positiu/va i optimista.

10.

Organitza’t per sentir que tens la feina controlada.

Parla amb altres persones de com et sents.

21. 22.

Aprèn a delegar més als teus alumnes.

23.

11.

Desconnecta durant les estones de pati i al migdia; carrega piles.

12.

Intenta no cridar, et sentiràs més bé.

13. Aprèn a dir que NO si t’arri-

Cada final de jornada deixa la classe recollida; l’endemà ho agrairàs.

Recolza’t en els companys, et poden ajudar.

Concentra’t en les tasques que has acabat i no només en les que et falten per fer. ben massa demandes que no pots atendre.

14.

Dedica poques estones a la burocràcia administrativa.

15.

Comparteix les preocupacions que tens amb els teus companys/es. És important crear un espai, un moment al dia o a la setmana, dins l’entorn educatiu, on poder parlar, expressar i comunicar totes aquelles inquietuds, preocupacions i neguits. Aquests moments poden ser grupals (amb altres companys docents) o individuals. En tots dos casos, seria

24. 25. 26.

Intenta no saltar-te cap esmorzar ni cap dinar.

27.

Treballa en equip amb els companys/es.

28.

Aprèn tècniques d’autocontrol i de gestió de l’estrès.

29.

Fes activitat física un parell de dies a la setmana, o activitats relacionades amb un hobby o afició, com ara classes de ball, classes de manualitats, etc.

30.

Descobreix què et preocupa i afronta els problemes.

A banda, podem afegir algunes recomanacions de caire terapèutic, com ara practicar tècniques pròpies de la TBE (Teràpia Breu Estratègica) com són: • ‘El diari de bord’: aquesta tècnica consisteix a disposar d’una llibreta petita o bloc de notes on la persona ha d’anar anotant tot allò que li succeeix davant d’un atac d’ansietat (dia, hora, lloc, persones presents, pensaments, símptomes, etc.). Aquesta tècnica permet tenir una anàlisi funcional de com funciona el problema. Cal fer l’exercici cada cop que es tingui un atac d’ansietat, siguin els que siguin durant el dia. • ‘Com empitjorar el problema’: es tracta que, cada dia, a la mateixa hora, durant una estona, la persona es dediqui a pensar com empitjorar el problema. Que reflexioni sobre què és el que hauria de pensar per empitjorar-lo. Amb aquesta tècnica, la persona aconsegueix identificar tot el que ha fet fins ara i que no ha funcionat (les solucions intentades). Amb aquest fet per sí mateix ja aconsegueix prendre consciència (modifica la seva manera de pensar sobre el problema) i, per tant, interromp aquestes solucions no funcionals deixant pas a altres alternatives o solucions. En els casos més greus, cal demanar ajuda psicològica.

ACTUALITAT DOCENT

Dia Mundial del Docent

Quin és el valor econòmic i social de la professió?

Des del 1994, el 5 d’octubre es commemora el Dia Mundial dels Docents. Una data que, enguany, ret homenatge a uns i unes professionals que, en paraules d’Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, durant la crisi sanitària, “han demostrat, un cop més, una gran capacitat de lideratge i innovació per assegurar que l’aprenentatge no s’aturés i vetllar perquè cap alumne no es quedés enrere”. Però, celebracions a banda, ser docent està prou ben valorat socialment? I remunerat? Perquè ser mestre/a o professor/a avui dia vol dir integrar un dels col· lectius més escodrinyats amb lupa de tota la societat. No hi ha cap docent al món que no s’hagi sentit dir allò que “és que teniu moltes vacances”. Una afirmació que ob· via que el professorat, a més d’ex· posar-se a patir estrès i ansietat per la sobrecàrrega de feina a l’aula i a casa (és impossible abastar el currí· culum i són centenars les hores ex· tres destinades a corregir i preparar les classes), marxa de l’escola cada

dia amb una maleta emocional so· vint feixuga com a conseqüència del desgast psicosocial que comporta la gestió educativa. I ara, amb la Co· vid-19 impregnant-ho tot, la incer· tesa d’aquest curs no ha fet sinó em· pitjorar la situació de molts i moltes professionals. Així ho constata, per exemple, el I Estudio Global sobre el impacto psi· cológico del COVID-19 en la salud de los trabajadores. Informe Edu· cación realitzat sobre 400 docents d’Espanya i set països de Llatinoa·

mèrica. L’enquesta assenyala que el 54% van manifestar tenir símptomes d’ansietat durant el confinament. A més, el 64,6% va declarar que se sentia aclaparat/da i en tensió, un símptoma que identificaven com a més freqüent del que ja és habitual en un curs normal. I el 55,2% presen· tava pèrdua de son per preocupaci· ons, el 58,7% no es concentrava i un 42,7% se sentia poc feliç i deprimit/ da. Amb aquestes xifres a la mà, realment creiem que ser docent és una ganga?

CADA PAÍS, UN SOU Per poder-ho valorar amb més eines a la mà, resulta interessant de com· parar quina retribució econòmica reben els professionals de l’educa· ció arreu d’Europa. L’informe de la Comissió Europea Teachers’ and Sc· hool Heads’ Salaries and Allowances in Europe 2018-19 que s’acaba de publicar revela diferències substan· cials en les remuneracions d’aquest col·lectiu al continent, generalment vinculades a les disparitats en el ni· vell de vida dels països respectius. De fet, els salaris inicials dels docents poden passar d’uns 5.000 a més de 80.000 euros bruts anuals, segons els estats, afirma el document. A Espa· nya la forquilla de sous es mou entre els 29.918 euros bruts anuals a infan· til i primària i els 33.392 a secundària, lleugerament per sobre de la mitjana europea (24.499 – 28.420 euros bruts anuals). D’altra banda, l’estudi també recull que les diferències salarials es re· gistren no només si ens fixem en els sous inicials, sinó també en els aug· ments salarials que es concedeixen al llarg de la carrera professional (al nostre país, per exemple, per acon· seguir un 42% més, calen gairebé quaranta anys d’experiència).

Finalment, el document toca el viu en constatar, d’una banda que, de mitjana, els i les mestres d’educació infantil i primària tendeixen a gua· nyar menys i els docents de secun· dària més, un fet vinculat als requi· sits mínims de qualificació necessaris per exercir (si bé en alguns països europeus tots els docents perceben el mateix sou). I, de l’altra, que en prop de la meitat dels sistemes edu· catius, els professors i professores reben una compensació econòmica si aporten formacions complemen· tàries (es poden situar en una escala salarial més elevada o bé rebre una bonificació). No és el cas d’Espanya. COM ATRAURE EL MILLOR TALENT? Si tenim en compte que els sous dels docents suposen el gruix de la inversió pública en educació i són també un element fonamental a l’hora d’atraure els millors graduats cap a la professió de docent i rete· nir-los-hi, no estem davant, per tant, d’un tema menor. “El personal do· cent i el personal de direcció dels centres educatius tenen un paper clau a la nostra societat ja que aju· den la mainada i el jovent a desen· volupar el seu potencial, sovint mal·

Els sous dels docents suposen el gruix de la inversió pública en educació i són també un element fonamental a l’hora d’atraure els millors graduats cap a la professió de docent i retenir-los-hi grat unes circumstàncies difícils”, recordava ara fa uns dies la comis· sària europea d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, Mariya Gabriel, amb motiu del Dia mundial dels docents. És per això, que la res· ponsable d’educació de la Comissió Europea va insistir, un cop més, que “la remuneració i les perspectives de carrera del personal docent hau· rien de formar part de les polítiques orientades a atraure i retenir els mi· llors docents”. I des d’Europa ja s’es· tà treballant en la creació d’un espai europeu d’educació que, pel 2025, situï els docents i els formadors al centre de la política d’ensenyament.

SALARIS INICIALS BRUTS ANUALS (EN EUROS) PER A PROFESSORS A TEMPS COMPLET EN ESCOLES PÚBLIQUES (CURS 2018/19) EDUCACIÓ INFANTIL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA (1R CICLE ESO)

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA (2N CICLE ESO)

ANYS DE MITJANA QUE CAL TREBALLAR PER ASSOLIR EL SALARI MÀXIM

Espanya

29.918

33.392

França

26.329

27.709

25*/29**

Portugal

22.310

Itàlia

23.993

25.829

Alemanya

---

50.029

55.153

58.542

---

Anglaterra

28.022

No aplicable

Finlàndia

29.008

32.815

35.441

37.210

10*/20**

Suècia

35.130

36.037

37.170

37.856

No aplicable

Mitjana europea

24.499

26.237

27.419

28.420

PAÍS

*Educació infantil i primària **Educació secundària

Font: Teachers’ and School Heads’ Salaries and Allowances in Europe 2018-19. Comissió Europea.

ELS DOCENTS PARLEN

Filosofia per a infants o com ensenyar a pensar als i a les nostres alumnes

Paula Cebollada Muniesa. Mestra d’infantil i primària de l’escola Santa Teresa de Getafe.

Filosofia per a infants? Pot existir una tendència a pensar que la filosofia és una disciplina que engloba aspectes abstractes i complexos i, precisament per aquesta raó, cal una preparació cognitiva base per a introduir-la. Normalment no és fins a etapes superiors de l’àmbit de l’educació formal quan l’alumnat acostuma a accedir a aquesta disciplina. D’acord amb la teoria cognitiva de Piaget, aquests alumnes es troben dins de l’estadi d’operacions formals i, per tant, poden desenvolupar raonaments més profunds, tot establint hipòtesis i emfatitzant el futur.

No obstant, la filosofia va més enllà. La trobem de manera intrínseca i natural en l’ésser humà i transcendeix a un simple moment evolutiu o situació concreta. Arribem al món equipats d’una mirada genuïna que ens permet observar el nostre entorn amb admiració i curiositat. L’admiració de qui es sorprèn de quelcom extraordinari i la curiositat de qui tracta d’entendre i desxifrar els secrets que s’amaguen en tot allò que ens envolta. Totes dues actituds són plenament filosòfiques. La neurociència ens avala quan esmenta que les persones estem genèticament preparades per qüestionar-nos-ho tot i, des de ben petits, necessitem donar sentit a l’entorn que ens envolta per anar forjant els trets que definiran la nostra personalitat. Així doncs, els nens i nenes són filòsofs innats. La infantesa, com assenyala l’autora Irene de Puig, “és l’etapa més propícia per a la formació d’hàbits intel·lectuals, d’actituds d’aprenentatge, amb més disposició per a la recerca i més avidesa per conèixer i saber”. PARTIM DE LA PARAULA Ara bé, què necessitem per començar a filosofar amb els nostres infants? La resposta és tan senzilla com socràtica: dialogar! Al llarg del dia es donen molts moments en què el grup es reuneix al voltant del diàleg: rotllanes de bon dia, assemblees, converses, debats... Aquestes situacions conviden a expressar-se i escoltar, fer-se preguntes i reflexionar. Les paraules són el principal ingredient per posar en moviment la nostra capacitat per pensar i raonar. I, si tenim en compte la plasticitat del cervell humà, quan més ho posem en pràctica amb els nostres infants, més entrenats estaran. SENTIMENT DE PERTINENÇA Però, què necessitem per establir un bon diàleg amb els infants? Principalment cal cultivar el sentiment de comunitat. La cohesió de grup és essencial per poder posar en pràctica la filosofia, ja que mai pot ser percebuda com una activi-

Al llarg del dia es donen molts moments en què el grup es reuneix al voltant del diàleg: rotllanes de bon dia, assemblees, converses, debats... Aquestes situacions conviden a expressar-se i escoltar, fer-se preguntes i reflexionar

tat aliena als problemes col·lectius. És molt important crear un clima de caliu, amor i llibertat, que faciliti la confiança, respecte i seguretat entre les persones que conviuen a l’aula. Els nens i nenes han de poder sentir que gaudeixen l’autonomia necessària per poder participar i expressar temes diversos amb naturalitat i sense tabús. 3 EINES PER INICIAR EN LA FILOSOFIA Ja tenim una comunitat preparada per dialogar. I ara, com podem incitar als infants a filosofar i, per conseqüència, a desenvolupar el pensament? Jordi Nomen, al seu llibre El nen filòsof, esmenta tres recursos a l’abast de tothom: els contes, l’art i el joc. • Els contes esdevenen una eina clau per desenvolupar aspectes com la formulació i desestimació d’hipòtesis, la reflexió, les pautes de comportament dels personatges, el codi moral, els antagonistes i d’altres aspectes relacionats amb el pensament crític. • L’art és un camp que convida a contemplar la bellesa, a apreciar el

sentit estètic, interpretar les produccions i desenvolupar el pensament creatiu. • Per últim, el joc és la base dels primers aprenentatges socials: la reproducció de rols i situacions socials, el fracàs i l’error, les interaccions, les normes de joc, entre altres ajuden a interioritzar el pensament més empàtic. Així doncs, aquests recursos influeixen directament en el desenvolupament del pensament i del llenguatge dels nens i nenes, així com en la seva percepció de l’entorn. A més, afavoreixen la construcció progressiva de la seva identitat personal. Tanmateix, existeixen diverses eines al nostre abast com “La filosofia visual o Wonder Ponder” de Ellen Duthie i Daniela Martagán, “El jardín de Juanita” de Ángela Sátiro, el projecte “Filo 3/18” del grup IREF, entre molts altres. Com veieu, la filosofia amb infants és possible i pot ser una realitat. Citant Descartes: ”Viure sense filosofar és, pròpiament, tenir els ulls tancats sense intentar obrir-los mai”. Us convido a obrir-los.

EINES PER AL PROFESSORAT

Llibres que eduquen en valors DIVE

RSIT AT

AMISTAT EMPATIA 18

Llegir als infants des de ben petits n’estimula l’activitat cerebral i contribueix al seu benestar emocional, a més de ser una bona manera d’instaurar l’hàbit lector. Si, a més, les històries que els expliquem estan basades en valors com ara la diversitat, l’amistat, la tolerància, l’empatia, la perseverança, la paciència o el compromís, estarem reforçant el missatge que és possible conviure en un món amb harmonia. Aquí, us proposem tres contes per educar en valors i un quart que, a més, inclou eines per ajudar les nenes i els nens a prendre bones decisions.

PETITS CONTES AMB GRANS VALORS Gemma Lienas Il·lustrat per Toni Galnés B de Blok, 2020

Gemma Lienas, autora de referència i prescriptora infantil (el El llibre de les emocions per a nenes i nens ja ha venut més de 13.000 exemplars), publica ara una nova proposta literària formada per deu contes que ensenyen a reconèixer valors com la gratitud, el respecte, la paciència, el compromís, la responsabilitat o l’empatia en situacions de la nostra vida quotidiana. Sota el títol Petits contes amb grans valors, l’obra permetrà a pares, mares i educadores i educadors explicar de manera senzilla la

importància de saber demostrar gratitud, tenir capacitat de reconciliació, posar-se en la pell de l’altre i entendre el seu punt de vista, reconèixer les qualitats i els mèrits de les altres persones, ser capaç de comprometre’s en les causes comunes i ajudar als altres, fer coincidir el que es pensa, el que es diu, el que se sent i el que es fa, respectar el medi ambient, tenir disposició pel diàleg i saber pactar, ser responsable de les pròpies accions i dels propis compromisos i aprendre a tenir paciència.

EL COCODRIL QUE VA VENIR A SOPAR Steve Sallman Il·lustrat per Joëlle Dreidemy Beascoa, 2020

Hi ha llibres que es converteixen ràpidament en clàssics. Contes que captiven a tots aquells petits i petites que els llegeixen. Històries que, unànimement, conquisten tots els nens i nenes. I això ha estat el que ha passat amb la saga d’Steve Smallman. L’autor britànic porta ja més de 100.000 exemplars venuts a Espanya de L’ovelleta que

va venir a sopar, mentre que la segona part, Els llops que van venir a sopar, ja ha superat els 15.000 exemplars. Ara, se n’acaba de publicar el tercer lliurament: El cocodril que va venir a sopar. Un nou conte amb Estofat i Llop com a protagonistes en el qual se celebra la diferència i l’amistat entre personatges molt diferents.

EL HADA QUE NACIÓ SIN ALAS Eva R. Labella Il·lustrat per Minerva Miralles Martínez Roca, 2020

El hada que nació sin alas és un conte basat en una història real de superació, d’acceptació de la diferència i d’empatia perquè els més petits i petites descobreixin que tots som diferents i únics. L’autora, Eva R. Labella, treballava com a directiva en una multinacional fins que el naixement de la seva filla gran, amb una malaltia rara, la va empènyer a fer un gir vital de 180º. En descobrir que la nena aprenia mi-

llor mitjançant els mitjans audiovisuals, va decidir obrir un canal a Youtube per emprar-lo com a vehicle d’aprenentatge amb la petita. I així va néixer el personatge d’Hada de Fresa, una fada que no és com les altres i que compta ja amb més de 620.000 subscriptors online. Ara, fa el salt al paper en aquesta proposta editorial que inclou, a més, una guia d’emocions per a les famílies i docents.

CREC EN TU

Anna Morató García Il·lustrat per Brenda Figueroa, Marina Pérez y Mape Beascoa, 2020 L’autora de De gran vull ser... feliç i I si ens entenem? ens presenta ara el seu nou llibre, Crec en tu, sis contes curts amb eines per aprendre a prendre bones decisions i on hi ha espai per tractar temes tan rellevants com la perseverança, l’avorriment, la paciència, el fet de pensar per un mateix, com gestionar l’enuig i el valor de les coses que importen de debò. Els contes

pretenen que les nenes i els nens descobreixin aquestes eines i que, de mica en mica, les vagin fent servir, ja que dominar-les requereix, a més de pràctica, temps i maduresa. I ens recorden que, perquè les nenes i els nens creguin en ells mateixos, és fonamental que sàpiguen que els grans també hi creiem, que els donem suport i que sempre podran comptar amb nosaltres.

LA INFOGRAFIA

10 FALSOS MITES SOBRE

LA DISLÈXIA És una malaltia que es cura amb el tractament adequat. La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge que no es cura, sinó que es millora. Amb una intervenció adequada i centrada

a treballar la fonologia i la conversió de grafemes a fonemes es pot compensar i se’n poden minimitzar els efectes. Per això és és important fer-ne un diagnòstic primerenc.

Si li costa aprendre a llegir i escriure, vol dir que és dislèxic. No sempre és així i, si des de l’escola se sospita que un infant pot ser dislèxic, caldrà fer-ne una valoració per part d’un especialista per confirmar-ho.

De pare dislèxic, fill dislèxic. No és ben bé així, però aquest mite sí que té un rerefons de realitat, ja que la dislèxia “té un component genètic molt gran”,

Si s’esforça, l’infant pot apren· dre de manera normal. Els infants amb dislèxia no són ganduls, sinó que tenen moltes dificultats per llegir i, malgrat que s’esforcin molt, poden arribar a tenir un nivell de lectura baix. Per això, frases com ara «és

admet Gavilán. “De fet, entre un 40 i un 80% dels casos d’infants amb dislèxia tenen antecedents familiars amb problemes de lectura”, afegeix Andreu.

una mica gandul» o «veus com si t’hi esforces ho aconsegueixes?» són especialment “perilloses”, segons Gavilán, perquè transmeten a l’infant que, d’alguna manera, és culpa seva. A més, per molt que s’hi esforcin, “necessitaran ajuda externa”.

Els infants bilingües no poden tenir dislèxia. No, la dislèxia afecta de la mateixa manera els infants bilingües que els monolingües.

Font: UOC. https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2020/410-10-mites-falsos-sobre-dislexia.html

La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge d’origen neurobiològic que es caracteritza per una sèrie de dificultats en el reconeixement precís i fluid de paraules i per problemes d’ortografia i descodificació. Afecta entre el 5 i el 10% de la població. I no està exempta de mites. En desmuntem deu.

Si l’infant escriu paraules en mirall, confon les lletres o no sap on és la dreta i on és l’esquerra, és dislèxic. Cap de les tres afirmacions és certa. Ho explica Llorenç Andreu, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC: “La dislèxia és fonamentalment una dificultat que afecta l’automatització de la lectura i

La dislèxia no es manifesta fins als set anys. No es pot diagnosticar fins als set anys, ja que és aleshores quan normalment s’adquireix la lectura (el procés comença cap als sis anys i es dona un altre curs de marge). No obstant això, es pot començar a sospitar ja des de l’etapa d’infantil. “Els infants que al final de primer d’educació

Un mal hàbit de lectura pot provocar dislèxia. La dislèxia no es genera per una falta d’hàbit de lectura. “Ara bé, un infant que neix sense cap predisposició per tenir problemes lectors, si

Els dislèxics tenen un quocient intel· lectual una mica més baix. Ni són més llestos ni menys llestos que la mitjana. De fet, “això no és un criteri per poder ser diagnosticat com a dislèxic. Si un infant té un quocient

que té com a conseqüència una velocitat de lectura molt lenta. Els infants amb aquest trastorn tenen una dificultat especial per establir la relació entre les grafies i els fonemes.” Per això, aquest procés no s’automatitza i sempre és molt lent. En estadis inicials es confonen algunes lletres, però posteriorment aquests errors desapareixen.

primària tenen moltes dificultats per automatitzar la lectura han de començar a fer una feina més intensiva i, si no hi ha una millora notable durant el segon curs, és molt probable que siguin diagnosticats com a dislèxics”, recomana Beatriz Gavilán, neuropsicòloga i professora col· laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

no rep una instrucció lectora adequada i no llegeix regularment, tindrà un nivell baix de lectura, però no pas dislèxia. Quan entreni intensament la lectura, millorarà ràpidament”, assenyala Andreu.

intel·lectual baix, tindrà problemes de lectura a conseqüència de la seva baixa capacitat cognitiva. Els dislèxics tenen problemes de lectura tot i tenir un quocient intel·lectual normal”, explica el professor de la UOC.

Ho hem d’assumir: els infants dis· lèxics sempre trauran més males notes. Ser dislèxic no implica treure males notes sempre, “però, en un percentatge molt elevat, tenen problemes acadèmics”, diu l’investigador

de la UOC. “Pensem que, durant els primers anys de l’escolarització, els infants aprenen a llegir i després aprenen llegint. Si una eina tan important per a l’aprenentatge està afectada, l’aprenentatge també ho estarà”.

ELS ALTRES MESTRES. TOMÁS MOLINA. METEORÒLEG

“Els meteos ens estem reinventant” 22

Acaba de publicar Meteocuriositats (Montena, 2020), on aporta algunes de les claus perquè petits i grans aprenguem a llegir els senyals del temps. I és que si bé la feina dels meteoròlegs ha canviat molt des que va debutar a la televisió ara fa més de 30 anys —i l’amenaça del canvi climàtic i l’eclosió de les xarxes socials i els mòbils hi han jugat un paper important—, Tomàs Molina ens recorda que, a l’aire lliure, encara necessitem aprendre a mirar i regir-nos pel que veiem. Perquè això serà el que tindrem a sobre del cap, i això no surt en cap màquina.

2010-2019 ha estat la dècada més càlida de la història i l’actual ja ens ha reportat el temporal més dur viscut a Espanya i el sud de França des del 1982 (la borrasca Gloria). El temps s’està tornant boig?

realitat a la qual ens hem d’acostumar i que anirà a més. De fet, els últims pronòstics que s’han fet sobre com seran els pròxims cinc anys indiquen que moltes de les previsions que es feien per a mitjan de segle, ja estan passant ara. Estem accelerats. I això no és una bona notícia.

D’això de què tants cops hem parlat, del canvi climàtic, que dèiem que vindria i s’acceleraria, doncs ja és aquí i és una

Què podem fer nosaltres (des de casa, des de l’escola) per contri-

Emma Bouisset

buir a frenar aquesta emergència climàtica? Aquesta és sempre la pregunta més difícil que em fan i, ho sento, però igual com està passant amb la Covid-19, tampoc no la sé respondre. Caldrà, això sí, que, com a societat, tots —institucions, polítics, empreses, escoles, persones— hi donem resposta i assumim un canvi de forma de viure. Que si amb la Covid-19 és portar

[Sobre el canvi climàtic] “Moltes de les previsions que es feien per a mitjan de segle, ja estan passant ara. Estem accelerats. I això no és una bona notícia.” mascareta —i mira amb quina naturalitat hi anem ara, tots, pel carrer—, amb el canvi climàtic no sabria dir quin és, però ens haurem de posar un fre per a emetre menys diòxid de carboni.

Arran del canvi climàtic diria que, com a meteoròleg, té més feina que mai? Diria que ara tenim un repte diferent. És veritat que el canvi climàtic és un repte universal, però la societat, en general, encara no en percep l’emergència o la situació d’alerta (en general, els animals i les persones només responem als perills que ens són imminents). Però això, als meteos, si que ens passa ja. En primer lloc, perquè es produeixen més fenòmens violents. I, en segon lloc, perquè els homes del temps comencem a no ser necessaris. Perquè tothom té un mòbil i, al mòbil, t’hi apareix la temperatura i el temps previst, tant d’on vius com d’allà on vols anar. Per tant, el meteo, de què et serveix? Perquè, a més, el mòbil l’encerta! Per tant, això fa que ens estiguem reinventant. Però hi ha coses que el mòbil encara no sap fer. Com per exemple, interpretar els fenòmens de temps violent o les emergències i les alertes. A més, el mòbil tampoc no t’explica les vivències respecte del temps que fa. Fixa’t que, ara, quan fem la informació meteorològica, si bé encara fem el pronòstic, de la durada total, aquesta part ha anat reduint-se.

En qualsevol cas, l’espai d’El temps sempre desperta molt d’interès i sol ser un dels programes més vistos de la televisió. Però creu que els nens i nenes avui dia tenen prou contacte amb la natura i el seu entorn? Crec que els nanos d’avui dia tenen molt poca vida, primer, individual, perquè els pares no els deixem ser gaire autònoms i, segon, a l’exterior. I, per tant, aquesta curiositat que els és pròpia, penso —

és una opinió, eh?— que està molt dirigida des de les escoles i famílies per aprendre, per agafar habilitats... Però aquella cosa que seria estrictament personal dels nens i de les nenes que és la descoberta per un mateix, queda molt tancada a l’entorn de casa seva, amb les joguines que els hi poses... El fet de descobrir és menor, jo diria. I amb el meu llibre, els dono una miqueta d’eines per, mirant cap al cel —fins i tot ho poden fer des de la finestra de casa—, descobrir coses de la natura: si seguirà plovent, si la tempesta porta llamps... Bé, també hi ha l’explicació de per què el cel és blau, però hi ha, sobretot, molta informació sobre com llegir els senyals del temps.

Al seu parer, doncs, la meteorologia hauria de ser una assignatura obligatòria? Ara els mestres ensenyen tant que ja no sé què s’hauria d’aprendre a l’escola i què a la vida normal. Però jo sempre dic que mirar amunt obre l’esperit. No sé perquè, però quan tu mires amunt, és com si tinguessis ganes de saber més coses, de transcendir d’una forma més clara. Per tant, mirar amunt, mal no fa.

Vostè sempre va voler ser meteoròleg? No. Jo volia ser mestre. Aleshores, per què vaig estudiar física? Doncs perquè volia ser professor de matemàtiques, física i química. De fet, de petit volia ser o inventor o professor. Mai no he volgut ser res més, ni bomber.

Ni tampoc astronauta? Astronauta, bé, potser una miqueta. Però jo sempre he estat un home molt quadrat, molt de tocar de peus a terra. I volia ser profe. I mentre estava a la facultat, van fer les proves per a TV3 i m’hi vaig presentar perquè els meus amics m’hi van animar. I com en sabia, de física, i a sobre, parlava seguit i no m’equivocava [Tomàs Molina tenia un bon ba-

gatge escènic com a animador infantil i locutor de ràdio], les vaig guanyar. Però no creguis que ser home del temps era la meva voluntat. Perquè, quan jo estudiava, de fet, m’agradava més l’astronomia. La meteorologia no em tirava gaire.

I com ho porta, això de tenir personatge al Polònia? A mi no m’agrada. Tot i que també és veritat que ara ja no surt tant. Però jo crec que a ningú no li agrada que l’imitin. No?

I que el reconeguin pel carrer? Això de ser conegut és una cosa una miqueta rara. T’hi has d’acostumar. També és pràctic, perquè, si vas a un restaurant, de seguida t’asseus. Però al mateix temps, has d’aprendre a deixar-te mirar i tenir l’autoestima alta. Perquè la gent, en general, sempre opina de tu, i encara que t’ho diguin tot amb molt de carinyo, si deixes que t’afecti una mil·lèsima, com que hi haurà milers de comentaris, estàs muerto.

Creu que les xarxes socials són una bona eina per arribar al públic més jove? El que ens han aportat les xarxes socials a nosaltres, els meteos, és una capacitat de veure el món impressionant, perquè ara, passa alguna cosa, i és molt fàcil que ho tinguem en foto o en vídeo perquè és molt possible que algú ho hagi gravat. Per tant, com a informació meteorològica ens dona molts

“El que ens han aportat les xarxes socials és una capacitat de veure el món impressionant.” recursos i, de fet, la meteo d’avui dia té molt de Twitter i de xarxes socials. Ara, per arribar als més joves, fa un parell d’anys que, seguint els consells del meu fill petit, em vaig obrir un compte a Instagram, perquè Twitter és una xarxa com de gent més gran i enfadada, i els joves només la fan servir per informar-se i poc més.

Avui dia, però, la que triomfa més entre els més joves és TikTok. Ha pensat d’obrir-se’n un compte? El meu fill m’ho ha prohibit estrictament perquè diu que és molt agressiva i jo no hi sobreviuria. 24

Quin és el fenomen meteorològic preferit de Tomàs Molina? El que jo he pronosticat! Si no, és més dur com a home del temps.. Però en general, com a fenòmens, ens agraden dues coses: les boniques i les que sorprenen (per bé o per mal). Quan preparo l’espai del temps, procuro narrar una historieta amb la informació. Per exemple, hi ha dies que la gent ens envia moltes imatges d’insectes. Això passa molt a l’estiu, que no tens res per explicar perquè dius que fa sol i calor i ja has acabat. I a la gent no li agrada que li parlis de calor! I si tu vols que et mirin a la tele, encara que en faci, no li parlis a la gent de calor, perquè canviaran el canal! Per tant, aquells dies has de vigilar com dones la informació. I que hi hagi una historieta, un fil conductor, amb unes imatges d’animals que venen, al principi, i se’n van, al final, en general, agrada.

Sens dubte, és una bona estratègia comunicativa. Hauria estat un bon mestre. De fet, ja en dono, de classes. Faig de professor a la Universitat de Barcelona. Hi imparteixo l’assignatura Pronòstic i Metereologia i Mitjans de Comunica-

ció. En aquest cas, però, em relaciono amb nanos més grans.

Per acabar: que el confinin, és el pitjor malson d’un meteoròleg? La veritat és que sí. Em moriria. Tot i que jo soc un meteoròleg més d’oficina. En Dani Ramírez, ell sí que és un meteoròleg de camp i té fins i tot termòmetres amagats pel bosc perquè ell sap els llocs on fa més fred de Catalunya i vol comprovar si aquest any s’hi haurà batut el rècord, allà. Per tant, si algú patiria més, segur que seria en Dani Ramírez més que no pas jo. L’Eloi Cordomí també és molt de muntanya... Al nostre equip, de

fet, jo crec que hi tenim una representació de tots els tipus de meteoròlegs. Perquè cada tipus de persona requereix una meteo diferent. Si tu ets molt de muntanya, la teva meteo ha de ser molt més observacional. Perquè una cosa és el pronòstic, però quan tu estàs a l’aire lliure, necessites aprendre a mirar i a regir-te pel que veus. Perquè això serà el que tindràs tu a sobre del cap, i això no surt en una màquina; el que et passarà a tu en aquesta muntanya només ho veus tu. I això és una meteorologia bastant diferent. És el pronòstic immediat i requereix d’observació, com fa la gent de camp, de pagès.

ESCOLTA ACTIVA “Si alguna cosa s’ha de fer a la televisió i en meteorologia és escoltar. És impossible tenir èxit a la tele i a la meteorologia si no escoltes. Perquè, què és encertar el temps? El temps no s’encerta mai. Tu el que vols fer amb el temps és fer-lo versemblant. I això vol dir fer que la gent que t’està escoltant tingui la percepció que has encertat. Perquè si jo dic que plourà... Què vol dir ploure? Ploure vol dir que jo me n’adono, que plou. Perquè si cauen dues gotes o plou al vespre o de nit, potser no me n’adono. Per tant, tu has d’acoblar el pronòstic al que la majoria de la gent percebrà. Si la gent

percebrà que farà molt de vent i tindran fred, encara que potser la temperatura prevista no sigui molt baixa, tu hauràs d’empatitzar amb aquest fred que tindran per culpa del vent. I si la gent ha vist una posta de sol meravellosa i l’ha comentat, tu també l’hauràs d’haver vist i ensenyat. És l’efecte ‘Veeeeeus?’. Tu has vist aquella la posta de sol, la comentes amb la teva parella, que no l’ha vista, i aleshores, poses la tele i surt el Molina de torn i diu: “Han vist quina posta de sol?” I tu li dius a la parella: “Veeeeeus?” I això és molt important a la tele i en pronòstic.”

Esade