Món Universitari 3r trimestre - Núm. 110 - Reflexions pel talent
Com són els líders millennial? Quins professionals necessiten les empreses? La curiositat, motor d’ocupabilitat Decàleg de l’extracte perfecte A la feina mano jo
Els Catarres Inclou el suplement del món dels idiomes “Tenim moltes ganes que això duri molts anys”
Reportatge //
Món Universitari
Com són els líders millennial? El mercat laboral ha canviat molt, no ja des del moment en què els nostres avis hi van accedir, sinó, i sobretot, en la darrera dècada. L’any 2020, els millennials constituiran la tercera part dels professionals a nivell mundial i una nova generació de líders, per tant, ocuparà càrrecs de responsabilitat a les empreses. Quin serà el seu model de lideratge? Quins, els seus valors i quines, les habilitats? L’estudi Líderes Millennial: Horizonte 2020, realitzat per Right Management mitjançant una enquesta a 150 millennnials de més de 75 empreses que tenen responsabilitats a les seves companyies, tracta de donar una resposta a totes aquestes (i d’altres) preguntes.
Què és un líder? Per als millennials, un líder és una persona que motiva (97%), inspira (91%), construeix un equip (87%) i impulsa el canvi (65%). La seva figura, per tant, és la d’un model que creu en les persones i el canvi, a diferència del líder més directiu, burocràtic o tradicional. En aquest sentit, és interessant de veure com difereix la visió del lideratge millennial amb la de la generació dels caps actuals, ja que la majoria dels enquestats identifiquen característiques molt allunyades de les seves, com ara dirigir, donar instruccions o tenir un càrrec superior dins de l’organització en els estils de lideratge dels seus mànagers actuals:
Comparativa entre la visió del lideratge millennial i la de la generació del cap actual Gen. MILLENNIAL
..Motivar 87% Inspirar 84% ..Impulsar el canvi 79% Construir un equip 76% ..Donar Dirigir 44% instruccions 13% .Tenir un càrrec superior 9% a l’organització
Com són els líders millennials? . Oberts
a la diversitat La majoria dels caps millennials afirma que accepta la diversitat (74%), aprecia les possibilitats de conciliació (73%), té una bona formació (68%) i es considera creatiu/va (63%). Serien, per tant, uns líders oberts. D’altra banda, dins d’aquest grup hi hauria dos subgrups: els dels líders més individualis-
Gen. CAP ACTUAL
tes i arriscats, que són proclius a la mobilitat laboral i s’identifiquen amb característiques emprenedores (són confiats, decidits i inquisitius) i amb una habilitat més acusada pel que fa a la gestió de la informació per sobre del coneixement; i el dels líders que tenen una vessant més solidària i qüestionen el poder establert (tenen un elevat esperit crític, una bona formació i posen en dubte l’statu quo, entre d’altres).
41% 27% 27% 47% 73% 68% 51%
Un líder és una persona que motiva, inspira i crea equip
. Satisfets, lleials
. Corporatius i sensibles
Tot i que la llegenda diu que els millennials són inconstants i proclius al canvi continu, l’enquesta revela que el 80% està satisfet amb la seva companyia i el 55% espera formar-ne part durant més de 5 anys.
A l’hora de prendre decisions, els líders millennials tenen molt en compte els objectius de la seva organització (84%), l’impacte en el seu equip (82%), en els clients (69%) i en els altres (63%), a més dels seus propis valors (65%). Són minoritaris els caps que posen per davant la minimització de riscos (26%), els seus objectius de carrera (35%) o l’impacte en el seu mànager (36%).
i amb inquietuds
al benestar de les persones
// 3
4 //
Món Universitari
// Reportatge
Millorar contínuament i augmentar el coneixement en la seva àrea d’activitat
Quines són les seves prioritats?
73%
82%
Com a generació amb trets humanistes, centrada en les persones i en el desenvolupament de competències, les seves prioritats com a líders són:
87%
Crear un bon lloc on treballar
Desenvolupar els seus equips
Quines són les seves aspiracions? El 97% aspira a ocupar una posició diferent a l’actual i un 42% voldria liderar nous projectes. Així mateix, un 29% estaria interessat a liderar una unitat de l’empresa on treballa (o la
mateixa empresa) i un 13%, la seva pròpia empresa. En aquest sentit, hi hauria 3 tipus de trajectòries professionals:
Se senten còmodes amb la tecnologia? Els millennials estan considerats com els primers nadius digitals i el 95% afirma tenir coneixements en aquest sentit i sentir-s’hi còmodes.
Transversals: líders que prefereixen assumir nous projectes en lloc d’escalar verticalment.
42%
13%
42%
Emprenedors: líders que volen crear la seva pròpia empresa.
95% Verticals: líders amb aspiracions i ambicions més tradicionals associades a la jerarquia.
Quines són les seves habilitats clau? Potenciar el desenvolupament de la carrera professional dels altres
Les sis habilitats clau dels líders millennials són:
Inspirar i mobilitzar l’organització cap a la transformació
Construir confiança
74%
83% Impulsar la col·laboració
76%
Mostrar humilitat
74%
71%
Promoure el feedback
73%
Les menys valorades, en canvi, són les relacionades amb el fet d’atrevir-se a liderar dins les organitzacions: desafiar l’autoritat de manera constructiva (29%), equilibrar el present i el futur (35%), canviar l’enfocament quan està justificat (41%), prendre decisions valentes (50%), oferir una visió compartida (51%) i crear equips d’alt rendiment (53%).
Reportatge //
Món Universitari
Com veuen el seu desenvolupament? Hi ha un clar desajust entre allò que més valoren els líders millennial i el que consideren que els ofereixen les empreses de cara al seu desenvolupament:
Pràctiques de desenvolupament més utilitzades
Per part de les seves companyies
. . . . . . .
Les que els millennials valoren més
Autoaprenentatge 61% 35% Assignació de nous projectes
51% 59%
Pla personal per al desenvolupament de la meva carrera professional
40% 64%
Programes d’e-learning 39% 15%
Avaluació formal de les meves fortaleses i necessitats de desenvolupament
36% 47%
Programes de formació d’habilitats directives
33% 55%
Noves experiències laborals
28% 57%
D’altra banda, els líders millennial tenen clar que avançar professionalment depèn principalment d’ells mateixos, del seu desenvolupament i la seva ocupabilitat:
Més experiència a través de nous projectes i responsabilitats
73% La majoria d’habilitats destacades pels millennials estan principalment associades a alliberar el talent i accelerar el rendiment
Aspectes clau per a seguir creixent
Millorar les meves habilitats de lideratge
54%
Romandre més temps a la meva organització
36%
Com és la seva carrera professional? Per als millennials, la carrera professional té un component d’autorealització personal. Se senten, a més, responsables de dirigir-la. Pel que fa als aspectes que més en valoren són: tenir varietat d’experiències (69%), treballar amb grans persones (67%), el sentit del seu treball (60%) i realitzar una bona contribució (54%). Les persones, els valors i l’aprenentatge, per tant, tornen a estar al centre del seu ecosistema laboral.
Tenir varietat d’experiències
Realitzar una bona contribució
54%
El sentit del seu treball
60%
Treballar amb grans persones
67%
69%
// 5
6 //
Món Universitari
// D´interès
Quins professionals
necessiten les empreses? Segons l’estudi Necesidades laborales de las empresas, impulsat per Educa 20.20 i la Fundació AXA, actualment dos de cada tres empreses catalanes té dificultats per a cobrir les vacants i es preveu que augmentin els nivells de contractació en els propers dos anys.
Avui dia, el 65% de les empreses catalanes -i el 63% de les espanyoles- topa amb dificultats quan ha de contractar nous treballadors. El motiu? Principalment, la manca de candidats externs que estiguin formats específicament per a cobrir les seves necessitats (un fet que força moltes companyies a cobrir les vacants mitjançant la promoció interna); però també, la manca de competències tècniques o d’experiència específica dels sol· licitants. I és que, tal com recull l’estudi Necesidades laborales de las empresas, realitzat per Educa20.20 i la Fundación AXA, amb el suport de Foment del Treball i l’empresa demoscòpica GAD3 a
2.100 empreses espanyoles (133 de catalanes) de tots els sectors, encara hi ha una certa disfunció entre la demanda i l’oferta laboral actual, especialment pel que fa a les titulacions tècniques més especialitzades. Així, l’enquesta assenyala que la majoria de vacants oferides per les empreses a Catalunya requereixen titulacions universitàries o de màster (53,7%) cursades en els àmbits de l’economia i l’empresa, enginyeries, salut, informàtica i tècniques de mercat cada cop més especialitzades. Pel que fa al sexe, les dones estarien d’enhorabona segons l’informe d’Educa 20.20 i la Fundació
AXA. En els propers anys seran el col·lectiu amb un nombre més elevat de contractacions per part de l’empresa catalana (un 36% més que els homes; un punt per sobre de la mitjana estatal).
La (bona) qualitat de l’ensenyament a Catalunya
Finalment, l’enquesta també subratlla que els alumnes formats a les universitats catalanes estan molt ben considerats per part de les empreses contractants. Així, el 56% dels estudiants catalans tindrien una preparació correcta per afrontar el seu nou entorn laboral (10 punts per sobre de la mitjana de tot l’Estat).
.
Els alumnes catalans són els més ben formats de tot l’Estat per fer el salt al món laboral. Un 56% dels graduats i màsters a Catalunya tenen una preparació correcta segons les empreses enquestades
Les titulacions amb més demanda Graus o màsters en: Economia i empresa
€
Enginyeries
Salut
Informàtica
Màrqueting
D’interès //
Món Universitari
Què esperen els joves
de la primera feina? Aspiracions econòmiques El
36% voldria cobrar + de 15.000€ anuals
El 28% voldria cobrar + de 20.000€ anuals El 20% voldria cobrar + de 25.000€ anuals El 16% voldria cobrar + de 30.000€ anuals
Els més i els menys ambiciosos Barcelona 71% Madrid 71%
València 43% % % 2% voldria cobrar anuals Salamanca Granada 40% Oviedo 40%
Ofertes laborals a l’estranger
A on voldrien treballar?
Acceptarien un lloc de treball fora d’Espanya?
86%
SI
14%
El 38% voldria fer-ho en una multinacional
El 38% en una pime o empresa familiar
El 18% voldria emprendre un negoci propi
El 16% voldria opositar
No
Font: Randstad. Estudi “Perfil del demandante de postgrado 2017”. Círculo Formación. Enquesta realitzada entre més de 4.600 joves.
e m s i r Tu n e u Gra n e s r s o l e e u h q i c l b Ba ú p at s t i n c o i i l c b rela ting i pu marke r o va l i t e r h o c p a B estió es en g
ó i c c e s e ir s d e n r e p r m o l e ’ e d h Bac nistració i i adm cia
à r G e d g i e s s al Pa
om lona.c e c r a ticb .forma w w w
// 7
8 //
Món Universitari
// D´interès
La curiositat,
motor d’ocupabilitat El Fòrum Econòmic Mundial ja ho tenia clar el 2016 quan va presentar l’informe Nova Visió per a l’Educació: Fomentar l’Aprenentatge Social i Emocional a través de la Tecnologia: els estudiants del segle XXI necessitaran posseir dosis elevades de lideratge i curiositat per desenvolupar-se amb èxit en un entorn laboral més incert que mai. I així ho recull també l’Estudi sobre la curiositat en el treball a Espanya, elaborat pel Future for Work Institute i InfoJobs, que sosté, a més, que “formació i curiositat en el treball estan positivament relacionades” i que a més nivell d’estudis, més curiositat.
Basant-se en una mostra de 11.133 persones que analitza la relació existent entre la curiositat i diferents paràmetres, com ara el nivell d’estudis, l’antiguitat a l’empresa, el tipus de relació laboral o el grup professional, l’informe elaborat per Future for Work Institute i InfoJobs permet de concloure que hi ha una relació positiva entre el nivell de curiositat i l’acompliment individual dels treballadors. O dit d’una altra manera: que les persones curioses tenen una major ocupabilitat, ja que, entre d’altres característiques, presenten un nivell d’estudis més elevat. En efecte, els professionals amb llicenciatura, grau universitari, màster o doctorat es qüestionen amb més freqüència les normes establertes a la feina, s’interessen per una varietat de temes més gran i rebutgen la
idea que alguna cosa hagi de fer-se d’una determinada manera perquè sempre s’ha fet així. D’altra banda, el nivell de responsabilitat i els anys de pertinença en una organització també condicionen el nivell de curiositat dels professionals, segons l’estudi. Els treballadors amb més antiguitat, per exemple, tendeixen més a creure que ja tenen tots els coneixements que necessiten per exercir bé la seva feina, mentre que les actituds i comportaments curiosos són més freqüents en aquells grups professionals que desenvolupen tasques més complexes i de límits menys definits, com és el cas de directius, tècnics i professionals qualificats, gerents i comandaments intermedis. Les dades recollides per la mostra revelen, així mateix, que els professionals dels departaments d’R+D+i
Els professionals amb llicenciatura, grau universitari, màster o doctorat s’interessen per una varietat de temes més gran i Sistemes i Tecnologia són més curiosos que aquells que treballen en funcions com ara Administració i Finances, Producció, Legal o Servei a Clients. I que emprenedoria i curiositat es donen la mà: els treballadors per compte propi són els professionals més proclius a mostrar actituds i comportaments associats a la curiositat.
Retrat robot del professional més curiós Edat: entre 18 i 65 anys Formació: Llicenciat/a, Graduat/a, Màster o Doctorat Càrrec: directiu/va, tècnic/a, professional qualificat/da, gerent o comandament intermedi
Departament: I+D+i i Sistemes i Tecnologia Relació laboral: treballador/a per compte propi
(empresari/a o propietari/a)
Prou d’estereotips! Pel que fa a l’edat, l’estudi desmenteix l’estereotip que els professionals joves són els més curiosos, ja que en totes les franges d’edat hi trobem persones amb actituds i comportaments associats a la curiositat. D’una banda, als més joves, els agrada investigar com funcionen les coses i entendre el perquè de les tasques que han de realitzar. Conforme augmenta l’edat, els professionals tendeixen més a creure que inverteixen el temps necessari a estar a l’última en la seva professió. Finalment, des d’una perspectiva de gènere, homes i dones autoavaluen la seva actitud davant la curiositat d’una manera similar, si bé els homes es defineixen com a més proclius a investigar com funcionen les coses.
.
Qualitat acadèmica i qualitat humana per desenvolupar la teva formació en un campusciutat ideal per a l’estudi i la vida universitària.
Qualitat acadèmica, qualitat humana L’eslògan “Qualitat acadèmica, qualitat humana” posa de manifest la importància que la UVic dona a la formació i a la relació entre alumnat i professorat, dos fets que van estretament lligats i que sovint només són possibles en les universitats menys massificades.
Atenció individualitzada
Universitat amb vocació pública
La relació personal és la base d’un ensenyament que té en compte les aptituds i requeriments de cada estudiant, el seu procés d’aprenentatge i la seva evolució com a persona. Aquest model acadèmic basat en la formació integral només és possible partint de grups-classe reduïts que permeten una atenció individualitzada que facilita el desenvolupament personal i professional dels i les estudiants.
La voluntat de servei públic de la Universitat es manifesta –entre altres característiques– en el fet que té subscrit un contracte programa amb la Generalitat de Catalunya, i que participa en el sistema general de Preinscripció Universitària.
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya dona continuïtat a una tradició de formació superior que es remunta a l’Edat Mitjana. De naturalesa pública i de gestió de patronat, desplega la seva activitat de servei públic en els àmbits de la docència, la recerca i la transferència del coneixement en els camps que li són propis.
És un motor de coneixement i d’innovació al servei del territori i té una clara vocació internacional. Se centra en l’atenció als estudiants i la seva formació global per tal que incorporin els valors de la creativitat individual, el rigor professional i el compromís social.
La Fundació Universitària Balmes, entitat titular de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, i la Fundació Universitària del Bages, que imparteix estudis universitaris a Manresa, es van federar el gener de 2014 per crear la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya amb dos campus, UVic i UManresa.
El model innovador de formació
La formació plurilingüe
L’àmbit internacional
de la UVic-UCC garanteix el creixement personal i la plena professionalització dels seus titulats amb aprenentatges personalitzats a través d’un acompanyament al llarg de tot l’itinerari formatiu que articula un veritable treball d’equip, tant dels docents com del conjunt de la comunitat universitària.
és per a la UVic-UCC un punt d’èmfasi tant per la mobilitat creixent dels universitaris i professionals, com perquè l’estudi de llengües i cultures són un vehicle privilegiat per a la formació humanística del nostre temps. Tots els estudis de grau imparteixen un determinat nombre de crèdits d’anglès per a usos professionals.
dels interessos científics i formatius de la UVic-UCC parteix de la realitat de la societat catalana –la llengua catalana n’és el signe extern i comú d’identitat– i d’Europa com a unitat superior identificadora. La UVic-UCC considera essencials els programes d’intercanvi internacionals i de pràctiques a l’estranger.
Trenta grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya, i deu càtedres desenvolupen l’activitat investigadora de la UVic-UCC, clarament orientada a generar coneixement i transferir-lo a la societat.
Universitat Smart Campus compromesa, A través de la plataforma Smart sostenible i arrelada al Campus, fa ús de les noves tecnologies per a la gestió diària dels territori edificis, com ara climatització, senEl projecte Ecocampus, iniciat l’any 2006, és una eina transversal que vetlla per aconseguir que els campus, infraestructures i instal·lacions de la Universitat siguin un referent en termes de flexibilitat, polivalència, sostenibilitat i seguretat. La UVic-UCC és la 5a universitat catalana més sostenible segons el rànquing mundial UI Greenmetric (any 2017), i es troba a la posició número 236 d’un total de 619 universitats participants. Pel que fa al subministrament d’aigua, en 10 anys n’ha reduït el consum en 3.000m3, que equival a un piscina olímpica. En consum d’electricitat, s’estàn implantant sensors de presència, LEDS i altres sistemes eficients d’il·luminació i la gestió centralitzada dels sistemes de climatització. En 3 anys ha reduït el consum elèctric en 5 kWh/m2, tot i ampliar espais; el que equival a tenir 100 fogons d’una placa de vitroceràmica encesos durant 1 hora. En relació al gas, en 10 anys n’ha reduït el consum en 20kWh/ m2, el que equival a tenir 1.000 aspiradores funcionant durant 1 hora. Aquesta reducció ha estat possible gràcies a la instal·lació de noves calderes de condensació amb sistema de gestió intel·ligent, a la millora de l’aïllant de les instal·lacions i a la instal·lació de termòstats de sectorització, entre d’altres accions realitzades.
yals tècniques, alarmes, càmeres de videovigilància i gestió d’accessos. Gràcies a aquesta gestió centralitzada i intel·ligent, redueix el temps de resposta a les incidències, ja que es reben els avisos a temps real, i s’han optimitzat els diferents paràmetres integrats. A més, gràcies a l’adhesió al grup de compra d’energia del CSUC, el 100% del subministrament d’energia elèctrica prové de fonts d’energia renovable.
Unitat d’Igualtat Dona suport a les demandes de la comunitat universitària relacionades amb la igualtat de gènere, recollides en el Pla d’Igualtat entre homes i dones de la Universitat. Vetlla per la resolució de conflictes i la sensibilització des d’una perspectiva de gènere. Promou accions de divulgació i ofereix assessorament en temes de discriminació de gènere. La UVic-UCC disposa d’un “Protocol de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe” per a tota la comunitat universitària.
Campus-ciutat El campus UVic s’ha distribuït en diferents punts de la ciutat, fet que, donada la seva dimensió, fa del conjunt un veritable campus-ciutat en el qual els límits de l’un i de l’altra acaben sent indestriables. Hi ha instal·lacions universitàries en cinc punts de la ciutat i totes elles es poden connectar perfectament caminant sense sobrepassar la milla universitària, que és la distància que es considera òptima –i que també ho és per fer salut– entre instal·lacions d’una mateixa institució. La ciutat compta amb pisos per a estudiants i tres residències. La Universitat també compta amb una borsa d’habitatge per facilitar la recerca d’allotjament. La ciutat –petita, segura i ben comunicada– ofereix un ambient ideal de quietud per a l’estudi, alhora que compta amb tota mena de serveis comercials i turístics, una bona oferta d’espectacles i una rica vida cultural i esportiva.
el web per orientar en l’entrada a la universitat A finals de segon de batxillerat o d’un cicle formatiu de grau superior val la pena fer-se la pregunta: vull seguir estudiant? En cas que la resposta sigui que sí, toca decidir si continuar pel camí de la formació professional o el dels graus universitaris. Però sempre sorgeixen més preguntes: I si m’equivoco? I si no m’agrada el que he escollit? I si no arribo a la nota de tall? I si suspenc la Selectivitat? En aquests moments és imprescindible tenir el suport del professorat, amics i família. Però sempre va bé tenir una ajuda extra! És per això que es va crear el web Preparats, Llestos, Universitat, amb una comunitat de més de 9.000 estudiants d’entre 14 i 20 anys. En aquesta plataforma hi ha notícies sobre les novetats del món universitari, consells per fer el Treball de Recerca de Batxillerat o compartir apunts per estudiar per la Selectivitat, o descarregar-se els exàmens i les respostes dels anys anteriors.
Preparats també ofereix assessorament als estudiants que han de superar les Proves d’Aptitud Personal (PAP). Els futurs estudiants dels graus de Mestre i Ciències de
l’Activitat Física i de l’Esport han d’aprovar-les com a requisit essencial per accedir als estudis, així que Preparats posa a la seva disposició una classe de simulació presencial amb professorat universitari. Al web s’hi troba també un test d’orientació acadèmica, una calculadora de la nota d’accés, un mapa d’aprenentatge del català per reduir les faltes d’ortografia o un vídeo per fer la preinscripció universitària pas a pas. A més, a la plataforma hi té un paper protagonista la pàgina Preguntes i Respostes, on qualsevol usuari pot enviar una pregunta o un dubte. El professorat i els coordinadors de centres de secundària, així com els orientadors professionals, també hi trobaran un espai amb tot el material que pot facilitar la transició que viuran els alumnes: http://preparatsllestosuniversitat. com/
També s’aprèn treballant Aprèn treballant amb Formació Professional Dual El Campus Professional de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya imparteix formació professional dual en un entorn universitari. Es tracta d’una iniciativa única, innovadora i de qualitat que vincula l’educació superior a Catalunya amb els cicles formatius de grau superior. Imparteix formació en algunes de les àrees d’expertesa de la UVic-UCC amb el clar objectiu de servir el territori i de cobrir necessitats de formació dels diferents sectors professionals, formant els tècnics especialitzats que el teixit productiu requereix. Col·labora amb l’Associació de la xarxa C-17 per al foment de la formació professional en el territori. L’alumne del Campus Professional UVic-UCC aprèn treballant, per via de la formació dual (teòrica al centre i pràctica a l’empresa), que li proporciona una formació
global adaptada a la realitat laboral. L’alumne estudia en un entorn d’educació superior, gaudeix d’instal·lacions universitàries i de docents que provenen tant del món universitari com del món professional, fet que incrementa el valor i qualitat de la formació que rep. El Campus Professional col·labora amb l’entorn per millorar l’oferta i la qualitat de la formació. A Vic imparteix dos cicles vinculats a l’àmbit de la tecnologia (Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma i Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius); a Granollers el cicle en Màrqueting i Publicitat; a Olot un cicle de grau superior per a la formació en l’àmbit agroalimentari (Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària).
Experiència garantida i formació a l’empresa El sistema d’estudi dual és una alternativa mixta entre l’ocupació i la formació, amb l’objectiu d’aconseguir una qualificació professio-
nal del treballador-estudiant que combina l’activitat laboral en una empresa amb l’activitat formativa al centre. L’alumne que s’incorpora a la formació professional dual ho fa mitjançant un contracte o beca de formació a través del qual podrà percebre una borsa de diners i cofinançar els seus estudis i obté una formació molt més completa perquè aprèn al costat de professionals, desenvolupa les seves competències en un entorn laboral i afavoreix la seva incorporació posterior al món professional. Amb aquest tipus de formació s’aconsegueix una major motivació de l’alumnat, que veu clara l’aplicabilitat dels seus estudis. Facilita la inserció laboral perquè l’estudiant acaba la formació amb moltes hores d’experiència professional. Permet a l’estudiant disposar d’un suport econòmic i incrementa la vinculació i la coresponsabilitat del teixit empresarial en la formació professional.
Entrevista a Berta Muntada, estudiant del CFGS en Màrqueting i Publicitat de la UVic Per què vas triar cursar un Cicle Formatiu de Grau Superior? En acabar el batxillerat no tenia gaire clar si optar per fer Publicitat i Relacions Públiques o Màrqueting, per això vaig optar pel CFGS de Màrqueting i Publicitat, per veure si realment m’agradava, i després entrar a la Universitat. Cursar un CFGS ofereix molts avantatges, com ara experiència laboral, i et permet
anar més preparat per accedir a una carrera universitària. Què t’aporta poder seguir un cicle en format dual? La raó més important per seguir un cicle en format dual és l’experiència laboral que t’aporta i poder aplicar els coneixements i eines adquirides a l’aula en l’estada a l’empresa. Aquesta estada de pràctiques
et sembla interessant i útil per a la teva carrera professional? Evidentment, ja que aquesta estada a l’empresa m’ha ajudat a augmentar currículum i m’ha donat experiència en el món laboral. Què faràs quan acabis? Quan acabi aquest CFGS de Màrqueting i Publicitat vull entrar a la Universitat per cursar Publicitat i Relacions Públiques.
Per què vols continuar estudiant? La raó per la qual vull continuar estudiant és que vull seguir formant-me dins d’aquest món tan ampli i adquirir més coneixements, i ho faig a la UVic per proximitat i per les seves instal·lacions.
Cap a la plena ocupabilitat dels estudiants El Pla d’Inseció Laboral El Pla d’Inserció Laboral de la UVic recull activitats curriculars i extracurriculars que la UVic-UCC desenvolupa en matèria d’orientació, inserció laboral i emprenedoria. El Pla planteja una proposta d’itinerari dirigit a estudiants per tal que durant el seu pas per la Universitat puguin millorar la seva ocupabilitat i aconseguir una incorporació al món laboral exitosa. De fet, segons les darreres dades de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) de Catalunya, la UVic obté una dada d’ocupabilitat millor que la resta d’universitats catalanes en 11 de les 19 titulacions que s’oferien el curs 20122013 segons l’informe fet públic el juliol de 2017 que recollia les dades de l’estudi d’inserció laboral dels titulats universitaris d’aquell curs.
D’acord amb aquest informe, el grau de Disseny (BAU), els d’Administració i Direcció d’Empreses, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques, Educació Infantil, Educació Social, Biotecnologia, Ciències Ambientals, Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, Infermeria i Enginyeria Mecatrònica de la UVic tenen un percentatge d’ocupació dels titulats superior al 90%. Si ens fixem en la intenció de repetir la carrera i la universitat, l’informe de l’AQU revela que un 76,3% dels enquestats repetirien el grau a la UVic i un 73,4% repetirien la universitat.
Les Beques Sí-Sí. Estudio i Treballo La UVic compta amb un ampli ventall de beques per a estudi, mobilitat i pràctiques en empresa. En aquest darrer àmbit destaquen les Beques Sí-Sí, un projecte innovador
que té l’objectiu que cap jove que vulgui desenvolupar la seva carrera formativa es quedi sense estudiar per manca de recursos econòmics. L’estudiant s’incorpora a una empresa des del primer curs del grau, de manera que ja entra en contacte amb el món laboral. L’horari és de 20 hores a la setmana, com a màxim, compatibles amb els estudis, amb un màxim de 900 hores per curs acadèmic. A canvi, l’empresa remunera l’estudiant com a mínim amb un import anual equivalent al cost de matrícula d’un curs acadèmic a la UVic. És un projecte win-win a tres bandes ja que permet a l’estudiant finançar-se els estudis i agafar experiència laboral en el seu àmbit de coneixement, que la Universitat farà constar en el seu certificat acadèmic de l’estudiant. A l’empresa li permet conèixer nou talent i formar la seva pròpia pedrera de professionals, i a la Universitat donar un millor servei a l’estudiant i complir amb la missió social que li correspon.
Entrevista a Héctor Garcia, estudiant del grau en Multimèdia de la UVic Com valores la Beca Sí-Sí. Estudio i Treballo? La principal satisfacció de la Beca Sí-Sí és que la meva formació va el doble de ràpid. Em passo el dia aprenent, tant en l’àmbit laboral als matins a Itteria-Seidor, com en l’acadèmic a les tardes. Sens dubte és una etapa on creixes molt, i em sento afortunat de fer-la, ja que em genera ingressos suficients per pagar-me els estudis.
Què t’ha permès aprendre? La Beca Sí-Sí m’ha permès adquirir una experiència professional i única en un àmbit de treball, millorar la meva organització i planificació, i aconseguir habilitats útils laborals i també acadèmiques. Quins horaris fas? Normalment l’horari que faig és de 9h a 13h, però sempre que necessito alguna modificació per motius personals o
acadèmics, puc canviar-lo previ acord amb l’empresa. Per què vas triar el grau en Multimèdia? Vaig fer el pas a la Universitat perquè tenia ganes de seguir ampliant la meva formació acadèmica, i tenia l’oportunitat de seguir treballant amb la Beca Sí-Sí. Vaig triar el grau en Multimèdia perquè venia de cursar el cicle formatiu de
grau superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma a Teknós, que està molt vinculat amb el grau, i a sobre tenia un any convalidat!
Oferta de graus i cicles formatius de la Uvic Ciències
Socials
• Biologia • Biotecnologia
• • • • • • •
Enginyeries • • • •
Enginyeria de l’Automoció Enginyeria Biomèdica Enginyeria Mecatrònica Multimèdia. Aplicacions i Videojocs
Salut • • • • • •
Fisioteràpia Infermeria Medicina Nutrició Humana i Dietètica Psicologia Teràpia Ocupacional
Administració i Direcció d’Empreses Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport Comunicació Audiovisual Educació Social Màrqueting i Comunicació Empresarial Mestre d’Educació Infantil Mestre d’Educació Infantil / Mestre d’Educació Primària (menció en llengua anglesa) • Mestre d’Educació Primària • Periodisme • Publicitat i Relacions Públiques
Llengües i traducció • Traducció, Interpretació i Llengües
Aplicades (UOC-UVic)
Cicles Formatius de Grau Superior • Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius • Desenvolupament d’Aplicacions
Multiplataforma
• Màrqueting i Publicitat • Processos i Qualitat en la Indústria
Alimentària
UVic-UCC: Territorial i internacional
Edita: Komunica Kit Tel. 93 737 00 33
D’interès //
Món Universitari
Decàleg de l’extracte
e t c e f per
Sabies que la millor manera de cridar l’atenció del responsable de selecció de personal és diferenciant el teu currículum amb un extracte de qualitat? Aconsegueix-ho seguint aquests 10 consells!
5 LinkedIn no hi
pot faltar!
Recorda que molts reclutadors visiten ja el teu perfil a la xarxa professional per excel·lència. Per tant, no t’oblidis d’incloure-hi la teva URL!
6 L’experiència,
al capdavant.
1 Potencia-hi la imatge. Juga amb els colors, les mides, les tipografies i els gràfics per fer-lo més atractiu. D’aquesta manera, a més de cridar l’atenció del reclutador, demostraràs quines són les teves habilitats creatives.
2 I si hi poses
una infografia?
Fes un resum de les dades que hi vols destacar amb eines gratuïtes com les que t’ofereixen webs com Easel.ly o Visualiza.me. Ho petaràs.
3 Però si les arts
no són el teu fort...
Utilitza la xarxa per cercar-hi exemples i deixa que se t’omplin els ulls amb les propostes que hi trobaràs. Tot i que recorda que la inspiració pot amagar-se en qualsevol racó!
4 Personalitza
Font: Adecco.
Quan parlem del contingut que hi ha de figurar, no t’oblidis que l’experiència ha de ser-hi el més destacat. I, de nou, si pots personalitzar les candidatures en funció de l’oferta, millor.
7 Continua amb
les soft skills.
Sí, les habilitats socials i les competències cada cop són més valorades per les empreses. Tria les que tinguin una relació més directa amb el perfil professional que demana l’oferta i posa-les-hi.
8 En tercer lloc:
fit cultural.
O el que és el mateix: els valors. Posa’ls a continuació. Hi ha empreses molt interessades a reclutar candidats amb uns objectius vitals afins amb la seva filosofia corporativa.
9 Claredat i concisió. A l’hora de redactar, sigues breu i procura fugir dels termes massa genèrics. Com més específic sigui el teu text en relació amb l’oferta, millor.
tant com puguis.
10 Treball d’equip.
Crea diferents extractes per a les teves candidatures (per exemple, un pot ser més formal i un altre menys, en funció de l’empresa a qui vagi dirigit).
Finalment, si bé l’extracte ha de parlar de tu, també està bé que hi mencionis el suport rebut pels altres companys de feina o supervisors durant la teva experiència laboral.
// 9
10 //
Món Universitari
// D´interès
A la feina mano jo Les vies per accedir al mercat laboral no sempre passen forçosament per superar una entrevista de feina. Si tens una bona idea i vols tenir el control sobre el teu temps i la teva carrera, emprendre pot ser la teva millor opció. T’expliquem com fer-ho.
2. Si el teu projecte de negoci és sòlid, confia-hi i no t’escoltis les veus descoratjadores. Al mateix
1. Comença realitzant un estudi de mercat i viabilitat del teu futur negoci. Això et permetrà descobrir
temps, però, sigues realista i ubica les teves expectatives en el nivell adequat (compte amb l’excés d’optimisme!) de manera que si no assoleixes tots els teus objectius immediatament, això no et generi frustració i pors que acabin amb la teva motivació.
quina demanda tindrà el teu producte o servei i conèixer com funciona la teva competència. Adreça’t als serveis d’assessorament per a emprenedors del teu territori o a les Cambres de Comerç per a aconseguir més informació. Amb les dades recollides, dissenya un pla de negoci i assegura’t que podràs fer front a la demanda inicial.
Emprendre no és una tasca fàcil i conèixer com ha estat l’experiència dels qui ja ho han aconseguit et serà de molta utilitat
Font: Adecco.
€
€ €
3. Sigues prudent.
Recorda que sempre pots endegar el negoci mentre desenvolupes una feina a temps parcial a compte d’altri. D’aquesta manera, tot i que tindràs molt poc temps lliure, comptaràs amb un coixí financer durant els primers temps.
4. Finalment, deixa’t ajudar pels amics i la família, així com per d’altres emprenedors. Emprendre no és una tasca fàcil i conèixer com ha estat l’experiència dels qui ja ho han aconseguit et serà de molta utilitat.
D´interès //
Emprenedors sense por Yesika Aguilera va néixer a Bolívia, el seu pare és japonès i es va criar a la Gran Bretanya. Ara es mou entre Finlàndia, on hi ha la seu central de Tespack, i València, nucli de les seves oficines d’R+D.
Yesika Aguilera és la
cofundadora i Business Development Officer de Tespack, una companyia que proveeix energia en qualsevol lloc “encara que no hi hagi endolls” -, i que en el seu primer any de vida, va tancar acords amb empreses de la mida de Microsoft, Intersport o Scandinavian Outdoor. El primer producte made in Tespack va ser una motxilla solar que permetia de carregar des d’un telèfon mòbil a un portàtil. Pel 2018, preparen el llançament mundial del primer casc intel·ligent i la primera bateria ultrafast que es carrega en 12 minuts. “Mario Aguilera, Caritta Seppa i Sami Pfaler van començar a desenvolupar la tecnologia i els primers productes el 2015, en un àtic molt petit, AF-272x185-INSTITUCIONAL-guiaensenyamenttr.pdf
1
a Finlàndia, a -20ºC. Aleshores jo treballava a la London South Bank University, on tenia un càrrec important. Com la meva especialitat és Màrqueting, em van convidar a unir-me a Tespack i, contra tota lògica (la meva universitat m’havia ofert un augment si em quedava) ho vaig deixar tot i me n’hi vaig anar, fins i tot sabent que podien passar mesos abans no aconseguíssim els primers ingressos.” “Penso que és en els moments més difícils quan t’adones de com de forta ets. Perquè tothom pot fer-ho, però no tothom vol fer-ho. I si vols fer alguna cosa gran, has de treballar molt dur. Els primers mesos d’una start-up, és clar, no són fàcils: no dorms, tens 100.000 pensaments alhora ... A més, nosaltres érem pioners en la nostra indústria i havíem d’educar, no només al consumidor, sinó, també als nostres partners, perquè gairebé ningú no sap com funciona realment l’energia solar. Així que no només havíem de vendre’ls la nostra innovació sinó explicar-los, també, que l’energia renovable és el futur, i canviar la seva mentalitat. “ 30/5/18
13:53
Món Universitari
Sabien que no seria fàcil i, malgrat això, van decidir deixar un lloc de treball segur per convertir-se en empresaris. Et presentem els casos d’èxit d’Óscar Pierre (Glovo) i Yesika Aguilera (Tespack).
Óscar Pierre
és el CEO i cofundador de Glovo, una app que recull i entrega qualsevol cosa de la teva ciutat en minuts i que, a dia d’avui, ja està present a 23 urbs de set països, i compta amb 250.000 usuaris i 3.000 partners associats. “Quan cursava l’últim any d’enginyeria aeronàutica als EUA vaig descobrir l’èxit que hi tenien les aplicacions dedicades a l’economia on-demand i vaig començar a interessar-me pel tema, ja que aquí no hi havia cap manera de poder aconseguir qualsevol producte local a domicili a través del mòbil. Al cap d’uns mesos, treballant a Airbus, vaig conèixer en Sacha Michaud, que tenia interessos molt semblants als meus, i vam decidir llançar el projecte junts.” “Mai no ens ha faltat fe, però sí que hem viscut moments difícils. Convèncer els inversors mai no sol ser fàcil, i encara ho és menys al principi.” [Glovo va aconseguir
Abans de crear Glovo, Pierre va fundar Zikkomo.com, una plataforma de solidaritat amb 30 nens patrocinats a Malawi, i LoveItLocal.es el 2014, un mercat destinat a impulsar els negocis artesanals locals.
una inversió inicial de 100.000 euros]. “Sens dubte la principal motivació per a seguir sempre ha estat l’equip: entrar a l’oficina de Glovo i veure-hi gent amb tant de talent, dedicació i il·lusió, em dona tota l’energia necessària per a no rendir-me mai. Els errors són part del camí. N’hem comès, però al final tots ens han aportat algun tipus d’aprenentatge sense el qual no seríem el que som.”
// 11
Més Erasmus per a tots La Comissió Europea ha presentat una proposta per doblar els fons destinats al programa Erasmus que permet a milions de joves europeus estudiar, fer pràctiques i formar-se a l’estranger tot millorant les seves opcions de trobar feina en un futur.
Creat el 1987, fins ara Erasmus ha donat suport a més de 9 milions d’estudiants, professors, aprenents i voluntaris AF-272x285-passport-EIM-estiu2018-tr.pdf
1
31/5/18
15:50
En concret, la dotació serà de 30.000 milions d’euros i permetrà d’arribar a 12 milions de persones entre 2021 i 2027, és a dir tres cops més que durant l’actual període de finançament. Entre els beneficiaris hi haurà escolars, estudiants d’ensenyament superior, estudiants en pràctiques, mestres, formadors, dinamitzadors juvenils, educadors esportius i aprenents de formació professional, així com professionals de l’educació i la formació d’adults, especi-
alment els que participen a ErasmusPro. A més, gràcies a nous formats i atès que s’ha simplificat l’accés per a les organitzacions locals o les entitats més petites, el nou programa també afavorirà la participació de persones d’entorns desafavorits. Així mateix, el reforç del programa permetrà dedicar més atenció a àrees d’estudi com ara les energies renovables, el canvi climàtic, el medi ambient, la intel·ligència artificial o l’enginyeria.
.
14 //
Món Universitari
// Líder d´opinió
Foto: Marta Mas.
Roser Cruells, Èric Vergés i Jan Riera
Els Catarres “Tenim moltes ganes que això duri molts anys” Parlem amb Els Catarres, el grup revelació de l’estiu 2011, i un dels preferits del públic amb més ganes de festa, que torna amb força aquest any als escenaris per presentar el seu nou treball: “Tots els meus principis”.
Líder d’opinió //
Emma bouisset
Al març vau presentar el vostre darrer disc, titulat “Tots els meus principis”. Pregunta, doncs, obligada: quins són els principis d’Els Catarres? Aquest títol el vam posar perquè permet una doble lectura. D’una banda, fa referència a les primeres vegades que has fet alguna cosa (enamorar-te, deixar una relació, anar en bicicleta...), i, de l’altra, a tots els valors, totes les coses que et fan ser la persona que ets i que van lligades, inevitablement, a aquestes primeres vegades que et marquen profundament. Els nostres principis com a grup són cantar des de l’alegria, des del positivisme, mirar sempre el cantó bo de les coses i encarar la vida d’aquesta manera. Per a nosaltres aquest és el principi fonamental: cantar-li molt a l’amor i veure les penes i les desgràcies des d’un prisma més encoratjador. Aquest disc es publica després d’un any i mig d’una aturada voluntària indefinida. Com ha estat aquest període? Vau arribar a pensar mai que podia ser el final del grup? No. Mai. De fet, vam parar en un moment en què no ens venia de gust deixar els escenaris, però portàvem sis anys sense parar ni un segon i veient-nos set dies a la setmana, i aquesta és una feina molt constant, de molt de desgast físic i mental. Perquè nosaltres tres no només sortim a l’escenari (això és potser un 10% de la nostra feina); també ens encarreguem de fer girar la roda que hi ha al darrere i que fa que tot això funcioni. I llavors, al final, estàs tot el dia pendent de reunions, de trucades, d’entrevistes... Ens encarreguem de moltes coses! Llavors, vam veure que a vegades és millor parar en un moment en què estiguis bé i tranquil,
per poder analitzar tot el que has fet i veure cap a on vols que es dirigeixi el teu projecte. No vam parar perquè estiguéssim en un moment dolent, ni molt menys. Ho vam fer per agafar aire i adonar-nos de tot el que havia passat. Perquè, a vegades, quan estàs dins la roda, costa de veure totes les coses que fas. I bàsicament ho vam fer per això: per descansar, per no acabar-nos de desgastar i per agafar energia nova i mirar-nos el projecte amb unes vacances pel mig. Però en cap moment va ser perquè ens volguéssim separar. Nosaltres tenim moltes ganes que això duri molts anys. L’estiu del 2011 salteu a la fama amb la cançó “Jennifer” i el seu vídeo ràpidament es converteix en el més vist de la música en català de Youtube. Com s’assimila passar de tocar en petits bars a acumular premis, vendre milers de discos, cantar la cançó de l’estiu de TV3 (2013) i actuar en concerts èpics com el de la Mercè (2015) o anar de gira per Àsia (2016)? Com et deia abans, pel fet d’estar dins de la roda no te n’adones, de tot el que estàs fent. I al final, t’han passat sis anys pel davant! És per aquest motiu que vam dirnos que havíem de parar, perquè això era molt heavy. Parem, descansem i miremnos-ho amb molt d’amor, (perquè sempre ens ho hem mirat amb molt d’amor, però des de l’estrès!). I, realment, hem flipat! Tota la vostra música es pot descarregar gratuïtament a Internet. Creieu que avui serieu on sou sense plataformes com Youtube, Twitter, Myspace o Facebook? Fins a quin punt les xarxes socials han estat les vostres (millors o pitjors) aliades?
La veritat és que no ho podem dir. Però sí que és cert que hem utilitzat aquestes plataformes al 100% des del principi, perquè quan comences tampoc no tens gaire recursos i una manera de promocionar-te gratuïtament i no dependre de ningú és mitjançant les xarxes socials. A més, aquestes plataformes també ens permeten de comunicar-nos millor amb els nostres seguidors, i a nosaltres ens agrada molt tenir aquest feedback i aquest contacte amb ells per estar-hi a prop. Perquè al final, és molt bonic fer una cosa i que la gent hi connecti. I per a nosaltres això és un súper regal. També hem de dir, però, que en la nostra promoció hi intervé un equip molt gran. No només són les xarxes socials, que les portem nosaltres. Hi ha la discogràfica, el management, els mitjans de comunicació, que sempre ens han estimat molt i ens han ajudat moltíssim... En aquest sentit hem tingut molta sort. Si no existissin Els Catarres, caldria inventar-los o us vau arribar a plantejar algun cop una alternativa professional a la música? (Roser) A mi personalment sempre m’han interessat moltes coses, i quan van arribar Els Catarres jo encara no m’havia plantejat què volia fer d’una manera molt concreta. No tenia cap idea clara de què estaria fent als 30-40-50 anys, i per això seguia estudiant música, art, disseny, m’interessava la ciència... Tenia 23 anys i sempre havia funcionat d’aquesta manera. En Jan i l’Èric sí que sempre han estat més vinculats al món de la música a través d’altres grups i s’hi havien intentat dedicar professionalment altres vegades, tot i que l’Èric era programador web i en Jan dissenyador multimèdia i amb Els Catarres, precisament, no pretenien res.
Els catalans més gamberros Batejats amb un nom inventat per un company de trapelleries estiuenques francès (“catarres” vindria a ser una manera gamberra d’anomenar els catalans), el trio format a finals del 2010 per la Roser Cruells (contrabaix), l’Èric Vergés (veu i guitarra) i en Jan Riera (guitarra, acordió, pandereta i bombo) mai no va tenir gaire pretensions de triomfar: “Tocàvem amb instruments acústics per no haver d’amplificar-los i que cabessin
tots dins un sol cotxe perquè tot fos molt fàcil i ens ho poguéssim fer tot nosaltres sols”, expliquen. Una fórmula senzilla que va calar de seguida entre el públic més desenfadat i que els ha permès d’omplir -amb la música dels seus, fins ara, quatre àlbums i un EP (“Cançons 2011”, “Tintin i la Contorsionista”, “Postals”, “Big Bang” i “Tots els meus principis”)- uns escenaris cada cop més grans.
Món Universitari
“Les xarxes socials ens permeten de comunicarnos millor amb els nostres seguidors, i a nosaltres ens agrada molt tenir aquest feedback i aquest contacte amb ells per estar-hi a prop.” Heu fet una versió per al Club Super3 de “Fins que arribi l’Alba”, el primer senzill del vostre darrer disc, i també vau participar en el concert dels 25 anys del Club (2016). Vosaltres també us sentiu molt Súpers? Seguint amb el que comentàvem sobre el concepte del disc “Tots els meus principis”, el Club Super3 també ha estat un d’ells; ha marcat la nostra infància. Així doncs, quan ens van proposar versionar aquesta cançó ens hi vam llençar de cap. El Club Super3 forma part de la família, és com un component més que ens ha acompanyat al llarg de la nostra infantesa, i com encara existeix, el sentim com un germà que s’hagi emancipat i hagi anat d’Erasmus. Te’l vas trobant, però ja no viviu junts. Així doncs, ens va semblar maco fer aquesta versió per retornar-li una mica tot el que ens havia donat. Per acabar, quin consell podeu donar als joves que aquests dies es presenten a les proves de la Selectivitat de cara a decidir sobre el seu futur professional? (Roser) Partint del fet que jo no soc molt partidària dels exàmens i que m’ho vaig passar molt malament durant aquesta època, jo els diria que triïn alguna cosa que els vingui molt de gust de fer, més que no pas quelcom amb què es pensin que es podran guanyar la vida. Perquè jo mai no em vaig veure capaç d’estudiar alguna cosa que no em vingués molt de gust de fer. La meva idea, i els meus pares sempre em van recolzar en aquest sentit, va ser apostar pel que em vingués més de gust perquè professionalment ja trobaria les eines per fer camí.
.
Propers concerts Gira 2018 15 DE JUNY. BILBO. SALA KAFE ANTZOKIA 16 DE JUNY. MADRID. SALA JOY ESLAVA 29 DE JUNY. TOSSA DE MAR. PLATJA DE TOSSA DE MAR 30 DE JUNY. CLOWNIA FESTIVAL. SANT JOAN DE LES ABADESSES/ ESCENARI PRINCIPAL 7 DE JULIOL. CANET ROCK 2018. CANET DE MAR/PLA DE’N SALA 13 DE JULIOL. PUIGCERDÀ. PLAÇA DEL CALL 14 DE JULIOL. FESTIVAL CRUÏLLA. BARCELONA/FORUM 21 DE JULIOL. IGUALADA. FESTIVAL ANÒLIA/PLAÇA DE CAL FONT 27 DE JULIOL. ROSES. SONS DEL MÓN/CIUTADELLA DE ROSES 3 D’AGOST. GOLMÉS. PASSEIG DE LES MAGNÒLIES 9 D’AGOST. FESTIVAL DE CAP ROIG. CALELLA DE PALAFRUGELL/JARDÍ BOTÀNIC DE CAP ROIG 13 D’AGOST. MOIÀ. PARC MUNICIPAL DE MOIÀ
Podeu descarregar-vos les seves cançons a: www.elscatarres.cat/discs
// 15
Gradua’t a l’escola universitària més personal
Assegura el teu futur
Consulta la nostra ofertA formAtivA
Grau en Infermeria Grau en Fisioteràpia
#mesqueunaescola
Grau d’ Informàtica
i Serveis
Curs acadèmic 2018-2019
www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat
@EUGimbernat
Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es
Els idiomes, porta d’accés al mercat laboral Els idiomes estan cada cop més presents en el món laboral. En un entorn multicultural i global com l’actual, dominar-los ja és un requisit imposat en la majoria de feines, i en especial, la preferència de les empreses per l’anglès fa que s’exigeixi en gairebé el 90% de les ofertes de treball, segons la consultora Hexagone. Així mateix, un recent estudi realitzat per ABBA English sosté que el 87% dels espanyols creu que qui pot incloure en el currículum la seva expertesa en aquesta matèria gaudirà d’unes millors condicions a l’empresa on treballi. De fet, per a l’escola d’anglès en línia, la diferència entre parlar (bé) o no un segon
(o tercer) idioma no només condiciona les possibilitats d’aconseguir superar una entrevista laboral, sinó que també pot fer incrementar el salari quan ja s’ocupa un lloc de treball habitual. En concret, fins a un 30% (ho afirmen 4 de cada 10 enquestats). D’altra banda, l’estudi també ressalta que fins a
un 41% d’espanyols reconeix haver perdut una feina o un ascens per culpa del seu baix nivell d’anglès. Un fet que, paradoxalment, afecta més els millennials i els treballadors de la Generació X. Un 57% dels enquestats entre 20 i 44 anys ha patit aquest problema enfront un 31% dels majors de 45 anys.
.
L’anglès és un requisit cada cop més exigit per les empreses, que avaluen el domini d’aquest idioma en el mateix context de l’entrevista de feina
Aquest any prens la decisió més important de la teva vida Què faràs després de la Selectivitat? Inscripcions fins al 10 de juliol o fi de places
Sol·licita un catàleg:
www.ef.com/pau 933 44 23 26
International Language Campuses