Món Universitari. N. 112. Segon Trimestre 2019

Món Universitari 3r trimestre - Núm. 112 - Reflexions pel talent

Saps com serà el mercat laboral del futur?

Entrevista de treball: Guia pràctica per superar-la

La Pegatina

“Tenim un directe que fa ballar tothom”

Ocupats a cop de clic 10 accions

per plantar cara al canvi climàtic

Inclou el suplement del món dels idiomes

2 //

Món Universitari

// Reportatge

Cicles

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes

s e l c i c Viu eenlstorn universitari en un

CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Bioinformàtica CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Nou

Multiplataforma Orientació a Business

Intelligence

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

Reportatge //

Món Universitari

Saps com serà el mercat

laboral del futur?

Menys temporalitat, equips més diversos i més treballadors amb competències transversals i disposats a aprendre al llarg de tota la carrera laboral. Aquesta és, a grans trets, la radiografia del mercat laboral que s’aproxima i que, de moment, pel 2019 preveu la creació de 379.000 nous llocs de treball.

Esther Escolán D’ençà de la crisi financera que va afectar a nivell global el món occidental l’any 2008, el context econòmic i laboral del nostre país ha travessat diverses etapes, algunes de més bonança que d’altres. Des del 2010, però, la creació de llocs de treball ha crescut de manera sostinguda en el temps i, ara, amb l’esclat de noves professions sorgides arran de la progressiva globalització i digitalització de les empreses, encetem una fase en què, les vacants a cobrir seran, a priori, menys nombroses, sí, però també més diverses. Vols saber-ne més?

1. Més ocupació per lluitar contra l’atur

L’economia espanyola crearà aquest any 379.000 nous llocs de feina. Són dades estatals aportades pel Centro de Predicción Económica (Ceprede).

Pel que fa a Catalunya, l’Idescat revelava, aquest mes d’abril, que la creació d’ocupació avança a bon ritme. No en va, durant el primer trimestre del 2019, l’atur al nostre país ha disminuït en 12.100 persones respecte del que es registrava durant el mateix període de l’any anterior.

2. De temporals a indefinits

A més, el nombre de contractes temporals que passen a indefinits augmen-

El nombre de contractes temporals que passen a indefinits augmentarà.

El 2018, per exemple, segons la consultora Randstad, van ser 837.988, una xifra un 22,1% més alta que l’any anterior

// 3

4 //

Món Universitari

// Reportatge

tarà. El 2018, per exemple, segons la consultora Randstad, van ser 837.988, una xifra un 22,1% més alta que l’any anterior. Això significa que, del total de contractes indefinits signats al llarg del 2018, un 36,7% provenien de contractes temporals, una tendència que es va produir, sobretot, a les CA de Catalunya, Andalusia i Madrid, amb 148.000, 130.000 i 126.000 conversions, respectivament.

3. Formació vs. experiència

L’anàlisi de Randstad també posa de manifest com els reclutadors no només prioritzaran que els candidats que opten a un lloc de treball disposin de formació universitària i/o de màster, com succeïa fins fa no gaire temps, sinó que també valoraran aquells amb formació primària i/o secundària sempre que en puguin demostrar la seva vàlua, assolida a cop d’experiència. O dit d’una altra manera, l’experiència serà un grau. Hi haurà més competència!

Aquesta és una tendència a la qual també apunten des de l’empresa de selecció de personal Wolters People, on també fan èmfasi en el fet que les titulaci-

ons mitjanes tindran cada cop més pes en sectors com ara la construcció, la indústria i la IT.

4. Adaptar-se o morir

Pel que fa a les competències ideals dels candidats del mercat laboral que s’acosta, les firmes especialitzades en gestió de persones hi debaten des de fa temps.

I és que el món VUCA (Volàtil, incert, complex i ambigu) necessita de perfils resolutius i autònoms, versàtils i crítics, que sàpiguen treballar en entorns globals i diversos i que estiguis disposats a formar-se i reciclar-se al llarg de la seva trajectòria professional. La feina per a tota la vida ja no existeix, fet que provoca que l’antiga zona de confort on molts s’atrinxeraven ja no sigui la fita a assolir per algú que tot just s’incorpora al mercat laboral. A més, la mobilitat geogràfica farà que a les empreses hi hagi equips cada cop més diversos en funció del seu origen, però també tenint en compte el relleu generacional.

Aleshores, quines seran les qualitats més demandades actualment pels ocupadors que volen incorporar nova saba a l’empresa?

Aquesta és la selecció que fa LinkedIn:

Soft skills • • • • •

Creativitat Persuasió Col·laboració Adaptabilitat Gestió del temps

Hard skills

• Gestió de dades al núvol • Intel·ligència artificial • Raonament analític • Gestió de persones • Disseny UX o disseny de l’experiència de l’usuari, és a dir, la capacitat d’adaptar els desenvolupaments tecnològics i ferlos accessibles per als consumidors.

5. Emprenedors, Freelance i professionals liberals

Finalment, tot i que els nombrosos i diversos informes que estudien el mercat laboral ho fan tenint en compte majoritàriament els treballadors per compte d’altri, aquells que treballen per compte propi són (i seran) un col· lectiu cada cop més nombrós al nostre país. Segons Infojobs, un 20% del total d’autònoms enregistrats al nostre

La mobilitat geogràfica farà que a les empreses hi hagi equips cada cop més diversos en funció del seu origen, però també tenint en compte el relleu generacional

Reportatge //

Mรณn Universitari

// 5

6 //

Món Universitari

// Reportatge

Els treballadors que treballen per compte propi són (i seran) un col·lectiu cada cop més nombrós al nostre país

país s’han establert com a tals en els darrers 12 mesos. Ja sigui com una sortida professional a la qual alguns arriben bé per convicció, bé per necessitat en un mercat laboral un tant incert, els freelance s’enfronten actualment a tres reptes principals: • El primer és una major competència, ja que tot i que un 75% d’empreses afirma comptar amb la col·laboració d’autònoms, ho fan amb uns pressupostos més ajustats, el que ha provocat que un 57% dels freelance en-

questats per Infojobs hagin enregistrat una facturació menor durant l’últim any.

• El segon són els impagaments, quelcom que afecta al 51% d’ells.

• I el tercer, el finançament del seu projecte professional, ja que segons l’enquesta d’Infojobs, un 59% empra els seus propis recursos econòmics per fer-ho, un 39% utilitza els ingressos que genera l’empresa i un 20% recorre a família i amics.

€ €

.

La tecnologia, element disruptiu És un fet constatat que la tecnologia ha arribat a l’àmbit empresarial per optimitzar gestions i processos.

Però no només això, ja que també ha irromput en forma d’un gran nombre d’aplicacions i sectors que irremeiablement hauran de nodrir-se de nous perfils laborals. El Fòrum Econòmic Mundial estimava en el seu estudi The future of jobs (2018) que, de cara al 2022, el nombre d’ocupacions sorgides arran de l’avenç de les noves tecnologies passaria del 16% al 27%. En termes absoluts, 75 milions de persones

13,9% ofertes laborals actuals

podrien perdre la seva feina actual a causa de la nova divisió del treball entre humans, màquines i algoritmes, un nou escenari que alhora promouria la creació de 133 milions de nous llocs de treball. El saldo, per tant, seria positiu i significaria la creació de 58 milions de llocs de feina en els propers quatre anys.

A Espanya, en concret, un de cada cinc llocs de feina podria ser automatitzat en el curt termini, segons l’informe Perspectivas de empleo de 2019, de l’OCDE. Tot i això, Espanya és el país euro-

peu on les empreses inverteixen més en tecnologia. En concret, un 53% de companyies espanyoles ho fa per tal d’automatitzar determinats processos, tal com feia públic el Workmonitor de Randstad al maig. Aquest percentatge només era superat pel 66% d’empreses xineses que també invertien en tecnologia i se situava força per sobre de la mitjana europea, que és d’un 46%. Entre els handicaps de l’empresa espanyola per enfrontar el repte, destaca el desconeixement que, en general, es té a l’entorn de

la qüestió tecnològica, tal com es desprèn de l’estudi sobre l’impacte del blockchain als RH elaborat per Adecco i l’Institut Cuatrecasas d’Estatègia Legal en RH, que revelava com només el 37,7% dels responsables de personal sap el que és realment la tecnologia blockchain, la qual permet l’emmagatzematge de dades per blocs i sense intermediaris, i que impactarà en àmbits com el reclutament, l’administració dels RH, la seguretat i retribució i els plans de reconeixement i desenvolupament de l’empleat.

Economia digital i nous perfils laborals

= 15 anys llocs de feina que no existien fa

Àrees funcionals on s’integren els professionals TIC:

Empreses que demanen professionals TIC:

11,7%

1,6%

Màrqueting online

1,4%

Intel·ligència del negoci i big data

0,3%

Comercial i vendes

Empreses de serveis

7,9%

Sector industrial

5,8%

Indústria automobilística

5,7%

Consultoria

5,3%

.

Ensenyament i formació

10,3%

0,2%

Tecnologia, informàtica i telecomunicacions

Disseny i maquetació

Reportatge //

Tècnic Comandament intermedi Directiu Treballador de base

38,3%

Comunitat de Madrid

24,5%

Catalunya

10,2%

Andalusia

6% Perfils laborals:

16,3% 16,3%

Nivell d’estudis requerits: Estu

Analista programador

dis

universi t

40,3%

Tècnic instal·lador

is

7,6%

País Basc

Programador

ar

Comunitat Valenciana

5,7%

Tècnic de manteniment electrònic

9,7% 9,7% 9,1% 9,1%

// 7

CCAA amb major demanda de perfils TIC:

Posicions a cobrir:

74,6% 20% 3,3% 2,1%

Món Universitari

S FP

uperio r

P O S T G R A U

MBAs

MÀSTERS ESPECIALITZATS

Executive MBA

Màster en Màrqueting Digital Màster en Direcció de Màrqueting i Gestió Comercial Master in Digital Marketing Màster en Direcció de Màrqueting Esportiu (100% English) Màster en Direcció de Comunicació i Publicitat Master in International Trade Business

International MBA (100% English)

Hi ha una nova manera de transformar el món.

(19,8%) (2,5%) (1,9%)

Informàtica i Comunicacions Electricitat i Electrònica Administració i Gestió

Font: Anàlisi del sector de les TIC elaborat per Infoempleo y Adecco.

MÀSTER

(2,1%)

entre els quals:

26%

Cap de projectes

(16,3%) (4,1%)

Enginyeria Informàtica Enginyeria de Telecomunicacions ADE

Tècnic de suport Operador de sistemes i xarxes

.. . .. .

entre els quals:

ECONOMIA DIGITAL

(100% English)

I TU LA DOMINARÀS.

Master in Marketing Management (100% English)

CAMPUS POSTGRAU ESIC C/ Marià Cubí, 124 93 414 44 44 | info.barcelona@esic.edu www.esic.edu/barcelona

OPEN DAY Coneixeràs l’experiència ESIC!

13

30 DEADLINE:

JUNY

19h a 20:30h

Confirma la teva assistència

J

U

N

FINANÇAMENT ASSESSORAMENT

DE

Y

BEQUES

esicimpulsa.com

Transformant persones

8 //

Món Universitari

// D´interès

Entrevista de treball Guia pràctica per superar-la

Ha arribat l’hora de la veritat: demà tens la teva primera entrevista de feina. Ara bé, està realment preparat per afrontar un procés de selecció? Coneixes quines són les preguntes més freqüents entre els reclutadors? I, el més important, sabràs contestar cada qüestió com toca? Tot seguit, et mostrem algunes de les preguntes clau que et pot formular l’entrevistador i la manera més adient de respondre-les.

1. Podries

3. Quines

que et poden ajudar a esdevenir el candidat idoni per a aquesta feina en concret. Es tracta de narrar la teva trajectòria professional, sempre que hi hagi un punt de connexió amb l’oferta.

Per sortir airós d’aquesta pregunta, tens dues opcions: o bé esperar que l’empresa et faci la primera proposta o bé indicar l’interval salarial que tens en ment, posant en valor la teva experiència i formació. Si optes per la segona alternativa, abans de l’entrevista consulta els convenis col·lectius del teu sector per tenir una idea dels sous que cobren els teus col·legues de professió. En qualsevol cas, deixa sempre les portes obertes a una possible negociació.

parlar-me una són les teves mica de tu? expectatives Explica aquells interessos, salarials? competències i experiències

2.

On et veus d’aquí cinc anys?

Aquesta pregunta és útil per a l’entrevistador, ja que el permet de conèixer com encaixa la vacant en el teu pla de carrera professional.

Si realment t’interessa l’oferta, fes-li saber que esperes desenvoluparte professionalment assumint les responsabilitats que toquin dins l’organització i demostra-hi el teu compromís a llarg termini.

4.

Quin és el 5. I la teva 6. Per què teu principal major feblesa? creus que Aquí del que es tracta és de punt fort? t’hauríem de convertir un aspecte negaAmb aquesta pregunta, el tiu en positiu o, en tot cas, contractar? reclutador vol saber el tipus de mostrar que t’esforces de persona que té al davant i valorar si és idònia per al lloc de feina que s’ha de cobrir. Recorda que les competències han de mostrar-se amb evidències concretes i exemples que donin suport a la teva exposició, si no no tindran cap validesa. Per això va bé que abans de la reunió pensis situacions on hagis desenvolupat les teves habilitats.

. . . . .

per minimitzar-lo i corregirlo amb exemples concrets.

Al final de la teva resposta ha de quedar patent l’actitud positiva de la teva conducta.

Generalment és una de les últimes preguntes, la part on has de mostrar amb una única resposta que ets la persona adequada per al lloc de feina al qual optes en funció de la teva experiència, coneixements i competències personals.

L’entrevistador ha de veure amb els teus arguments que seràs capaç de fer la feina i que el teu interès per la vacant és real

Recorda que…

.

Abans de l’entrevista és aconsellable que et preparis les respostes a possibles preguntes.

L’objectiu de l’entrevistador és saber si pots, saps i desitges la feina específica i, per tant, la majoria de qüestions exploraran algun d’aquests aspectes.

La comunicació no verbal juga un paper molt important en els processos de selecció i és una bona oportunitat de mostrar les teves competències i predisposició.

Les respostes han de ser sempre en positiu.

Dóna-li la volta als aspectes negatius, explicant com milloraries la situació amb la teva experiència actual.

Argumenta tot el que diguis, perquè la millor manera de comunicar una informació és amb exemples concrets.

D´interès //

Món Universitari

Ocupats a cop de clic Font: Reclutamiento de estudiantes en los nuevos canales, móvil y redes sociales: mito o realidad.

JobTeaser i EDHEC Business School, 2017.

Tot i l’auge de xarxes socials professionals com Linkedin, Viadeo o Xing, els portals d’ocupació en línia segueixen sent la via més eficaç per a la Generació Z a l’hora d’aconseguir la seva primera feina. Així ho demostra un informe elaborat per EDHEC Business School i JobTeaser, on també queda provada la importància de tenir una bona xarxa de contactes.

Els mètodes de cerca de feina més efectius

*

42% 41%

Portals d’ocupació en línia Contactes Continuació de les pràctiques Webs de RH Intranet de la universitat

31% 30%

37%

Els principals portals d’ocupació en línia d’Espanya (Infojobs, Jobandtalent, Jobtoday, etc.) ja tenen la seva

en només tres anys, s’ha quadruplicat el percentatge de joves que utilitza el seu smartphone per a inscriure’s a una oferta de feina: aplicació per a mòbil. I és que,

2014

2017

5%

26% Fòrum de la universitat 23% Candidatures espontànies 21% Linkedin i/o Viadeo 14% Comunitat Alumni 11% Facebook i/o Twitter 0% Professors

*

*

20%

Tot i això, sembla que els (sovint) llargs qüestionaris que les empreses plantegen als candidats en el moment d’enviar el seu currículum frenen que aquesta xifra evolucioni amb més fermesa

.

Si optes per utilitzar LinkedIn,

*

La realitat és que els joves europeus no consideren que les xarxes socials siguin una eina útil a l’hora de trobar feina. Ara bé,

Facebook, Twitter i, fins i tot, Instagram sí que els serveixen per conèixer l’empresa que oferta la vacant. Reputació

.

de la marca, valoracions, opinions de professionals que hi treballen o hi han treballat, etc. són alguns dels aspectes que set de cada 10 estudiants i graduats es proposen d’esbrinar gràcies a aquest espionatge en línia

has de tenir present que aquesta és una xarxa pròpiament professional i que, per tant, les visites que hi rebrà el teu perfil seran, sobretot, de head hunters i/o experts en selecció de personal i altres contactes laborals.

Per això, és molt important que siguis molt curós quan hi aboquis les teves dades:

1)

No caiguis en la temptació d’inflar la teva experiència laboral o adjudicar-te un càrrec més rellevant del que has desenvolupat realment: els mèrits que hi indiquis han de ser els que has assolit.

2)

Sigues molt clar pel que fa a quan i durant quant de temps has treballat en una empresa (evita facilitar dades confuses en aquest sentit).

3)

7/10 estudiants i graduats

Pensa més en la qualitat dels teus contactes que no pas en la quantitat, i procura connectar amb persones que siguin rellevants de cara al sector, indústria o professió que vols desenvolupar. De la mateixa manera, sigues conscient que si qui et recomana és un amic, el seu efecte serà menor que si qui ho fa és un cap o client a qui has impressionat autènticament per la teva manera de treballar

.

// 9

10 //

Món Universitari

// D´interès // PASSPORT

Erasmus+ Un punt d’inflexió en la vida dels estudiants Dos estudis independents publicats al maig per la Comissió Europea demostren que el programa Erasmus+ permet als estudiants tenir més èxit en la seva vida personal i professional i contribueix a fer que les universitats siguin més innovadores. I és que estudiar lluny de casa no només és una experiència enriquidora culturalment, sinó que obre la porta al mercat laboral i contribueix a millorar el domini d’habilitats com ara un idioma estranger.

Els principals resultats dels estudis, realitzats a partir d’una enquesta a 77.000 estudiants i personal d’educació superior i de més de 500 organitzacions, demostren que contribueix a preparar els joves europeus per a la nova era digital

i els ajuda a tenir èxit en les seves futures carreres professionals. Erasmus+ també reforça la capacitat d’innovació de les universitats, els seu compromís internacional i la seva capacitat per respondre a les necessitats del mercat laboral.

.

ELS BENEFICIS DE L’ERASMUS! Orientació

Més del 70% dels estudiants d’Erasmus+ afirmen que saben millor allò que volen fer quan tornen de la seva estada. La seva experiència a l’estranger també els permet reorientar els seus estudis per tal que responguin millor a les seves ambicions.

Capacitats i experiència

Accés al mercat laboral

Un 80% d’estudiants va trobar una feina en els tres mesos següents a la seva graduació i el 72% creu que l’experiència l’ha ajudat a aconseguir la seva primera feina.

9 de cada 10 antics alumnes Erasmus+ afirmen que les capacitats i habilitats de comunicacio, per resoldre problemes i col·laborar amb persones de diferents cultures que han adquirit a l’estranger els són útils per al dia a dia a la feina. Erasmus+ ajuda a pal·liar la manca d’adequació de les qualificacions respecte de les necessitats de les empreses, atès que permet que els estudiants desenvolupin les qualificacions interpersonals i interdisciplinàries que busquen aquestes.

Font: Comissió Europea.

Cohesió social

Erasmus + produeix un impacte més elevat que altres programes de mobilitat sobre desenvolupament personal, compromís social i obertura a altres cultures.

D´interès // PASSPORT //

Món Universitari

// 11

Les comunitats de fans ajuden a aprendre idiomes!

Els afeccionats als videojocs, fanfics o a l’anime que participen en comunitats digitals de fans o fandom fan ells mateixos de traductors d’aquests productes culturals, una activitat que els permeten desenvolupar etratègies d’aprenentatge informal i reeixit.

Així ho afirma un treball publicat a la revista Language Learning & Technology que ha estat dirigit per Daniel Cassany amb la participació de Boris Vazquez-Calvo i Leticia Tian Zhang, investigadors del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, en col·laboració amb investigadors de la Univer-

sitat de Santiago de Compostela i de la Southern Denmark University, i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els autors d’aquest treball parteixen de les pràctiques d’alfabetització en línia dels fans i de les estratègies que aprofiten els joves per aprendre llengües d’una manera informal i inciden-

tal. I conclouen que, com a traductors, els afeccionats aprenen llengües de maneres molt diverses, com ara a través de la col·laboració mitjançant la revisió dels continguts o la consulta de fonts diverses; pràctiques autodidàctiques, com també pràctiques creatives de l’ús del Google Translate.

.

Com a traductors, els afeccionats aprenen llengües de maneres molt diverses, com ara a través de la col·laboració mitjançant la revisió dels continguts o la consulta de fonts diverses; pràctiques autodidàctiques, com també pràctiques creatives de l’ús del Google Translate

Com són les pràctiques d’alfabetització i l’aprenentatge d’idiomes dels aficionats als jocs, els anime i a les ficcions narratives?

Pas 1

Pas 2

Pas 3

Comprensió del text original.

Redactat i preparació de la traducció gràcies a l’ús d’eines, els recursos i les estratègies de caire col·laboratiu.

Difusió de la traducció i interacció amb d’altres fans.

12 //

Món Universitari

// Líder d’opinió

Fotos: La Pegatina.

Adrià Salas

La Pegatina “Tenim un directe que fa ballar tothom” Més de 1.100 concerts i un bon grapat de premis en poc més de 16 anys avalen la trajectòria d’aquesta banda de Montcada i Reixac formada (ara) per vuit músics que, amb set discos editats cantant en més de set idiomes, han conquerit públics de totes les edats a més de 30 països d’arreu del món. Coneixem, guiats pel seu cantant i compositor, Adrià Salas, quins són els ingredients que els han ajudat a cuinar la recepta d’aquest èxit que sempre van tenir clar “que passaria”.

Emma bouisset

Com us definiríeu?

Nosaltres som un grup molt viatger, obert a tot tipus de música i que, amb els anys, ha anat creixent, evolucionant, aprenent i fent sense presses. Vam començar essent només tres membres i ara en som vuit. I portem 16 anys en actiu. Som, probablement, un dels grups més internacionals que hi ha ara mateix, perquè hem actuat a més de 30 països. I som un grup que fusiona una mica de tot. Ens agrada molt la música llatina, però també la rumba, el rock, l’ska... tot el que faci ballar. Però no sé com ens definiríem. A vega-

des ens han dit que som un grup de festa, i sí, damunt de l’escenari fem festa. Però també cançons tranquil·les, cançons que poden fer pensar... Fem el que ens agrada i fem una mica de tot.

Qui vulgui us pot seguir a Facebook, Twitter, Youtube, Spotify, Deezer, Instagram i AudioKat. Fins a quin punt les xarxes socials han estat un element estratègic del vostre èxit?

Sempre hem estat un grup autogestionat i és cert que molta gent ens ha conegut a través de les xarxes perquè ens han servit per comuni-

car-ho tot a la nostra manera i amb els nostres mitjans.

I és que, quan l’any 2006, totes les discogràfiques ens van rebutjar el primer disc dient-nos que no arribaríem enlloc –i aleshores encara hi havia la percepció que necessitaves una discogràfica per triomfar-, vam decidir posar-hi remei deixant que la gent se’l descarregués directament de la nostra web. I ho vam tornar a fer, de fet, amb els cinc primers discos, fins que va arribar la música a la carta, amb Spotify i tota la resta, i ja va ser innecessari tenir-los en descàrrega lliure. Però en el seu moment, sí, ens van donar molta visibilitat.

Creieu que La Pegatina hauria funcionat igual en un món 1.0?

Segur que no. Perquè en el món anterior era la discogràfica qui descobria l’artista. I com comentava, al principi, totes ens van dir que no. Ara, però, estem a Warner Music, perquè som un grup que viatja a molts països i necessitem una discogràfica amb presència internacional. I van ser ells els qui ens van venir a buscar a nosaltres! Al final, la vida dona moltes voltes i, amb esforç, treball i disciplina, pots aconseguir arribar on volies ser a l’inici.

Quin diríeu que ha estat el punt d’inflexió en la vostra trajectòria?

Nosaltres sempre hem estat molt optimistes (sempre vam tenir clar que passaria) i, des de l’inici, hem projectat que volíem que el projecte funcionés. Ens vam anar posant petits reptes.

L’Ovidi Díaz, el percussionista, ens deia: “Quan toquem al Mundo Caníbal -que era la sala de concerts al costat de casa, a Cerdanyola del Vallès- ja ens podem retirar.” I això ho vam aconseguir molt ràpid. Després: “Quan aconseguim tocar a l’Apolo...” I, al 2008, vam actuar-hi, sent el primer grup

Líder d’opinió //

sense discogràfica que omplia la sala 15 dies abans del concert. Cosa que, després, ha fet molta més gent, però que, en aquell moment, va fer que es fixessin en nosaltres, perquè era com: “Uau, què han fet aquests, si no els coneix ningú!”

Quant als punts d’inflexió en la nostra carrera, n’hi ha hagut molts, a diferents països i en diferents moments.

Aquí, per exemple, quan va començar a sonar l’any 2009 “El Gat Rumberu”. Al Ritmes. cat posaven el videoclip cada dia, coincidint amb el retorn amb força del moviment de la rumba amb Sabor de Gràcia, La Troba Kung-Fu...

I ens van englobar a nosaltres en aquest moviment, i va ser molt guai perquè, de cop i volta, d’alguna manera, vam explotar aquí (a la resta d’Espanya, ho vam fer el 2012 amb la cançó “Mari Carmen”). També, al 2009, va ser quan vam començar a tocar a Holanda i ara ja ens hi coneix tothom. Ara, a més, quan participes en algun festival de renom, tothom et comença a escoltar.

Precisament parlant de festivals, què fa de La Pegatina el grup que no pot faltar en un esdeveniment musical que es preï?

El nostre directe. Tenim un directe que fa ballar tothom, que és per a tots els públics, amè, divertit, enèrgic... I que, de fet, és referent per a molts grups que comencen i que volen intentar fer alguna cosa com la que fem nosaltres. I també suposo que perquè som un grup que barreja molts estils, i això fa que puguem encabir-nos en festivals de molts tipus diferents.

Heu col·laborat amb artistes de la talla de Rozalén, Love of Lesbian, Ska-P, Eva Amaral, Manu Chao, Txarango i Oques Grasses, entre d’altres.

Junts som millors?

Jo crec que junts aprenem.

Perquè tu les teves cançons les fas a la teva manera, però, de cop i volta, si una cançó que ja tens mig feta la dones a un altre artista que té una altra forma de fer i la canvia completament i t’agrada més, això suma. I també dona moments, damunt de l’escenari, diferents.

I crea amistats. Nosaltres sempre diem que, quan coneixes gent, està molt bé de

“La vida dona moltes voltes i, amb esforç, treball i disciplina, pots aconseguir arribar on volies ser a l’inici.” fer-te la foto, però és molt més bonic de fer una cançó, perquè, d’aquesta manera, al final, acabes tenint quelcom que és per sempre. Fer una cançó en col·laboració amb algú crea un enllaç i una química diferent i molt maca.

El fet de cantar en més de set idiomes és una declaració d’intencions?

Sí, perquè nosaltres som una mescla de moltes coses, una mica una barreja de tot. Al grup hi ha dos francesos, un company d’Alacant, un de Lleida, i la resta som de la perifèria de Barcelona. Així que, al final, acabes cantant en molts idiomes. I nosaltres no ens n’adonem, però hi ha gent que ens veu des de fora i flipa quan veu com ens comuniquem entre nosaltres, perquè, de cop i volta, jo et puc estar parlant en català a tu, em giro i parlo en castellà amb un company, i en francès a l’altre. I ho fem així, tan natural. La Pegatina fa això, també a les cançons.

Us haig de preguntar per l’últim festival d’Eurovisió, on el representant d’Espanya, Miki, ha defensat un tema teu, Adrià, “La venda”. Com ha estat l’experiència?

Jo només en sóc el compositor, però la repercussió que té participar en aquest festival és evident. És el programa de televisió més vist del món, amb 200 milions de telespectadors, com a mínim, perquè algun any n’ha tingut fins a 600 milions. I això és una barbaritat. Jo vaig enviar-hi la cançó una mica per provar, sense cap mena de pretensió i, de cop i volta, resulta que la trien! I la veritat és que és un món molt diferent... i passional. El fenomen dels eurofans és una cosa espectacular. Tot el dia t’escriu gent preguntant, demanant,

animant... i jo penso: “Uau, això no ho havia viscut mai!”

I, per altra banda, com a periodista que també soc, m’ha fet molta gràcia veure-ho des de dins, perquè m’agrada molt veure com funcionen les coses des de dins. Però, insisteixo, que triessin la cançó va ser una sorpresa, no m’esperava en cap moment formar part d’Eurovisió. Tot i que, mira quina casualitat, que, cada any, quan arriba el festival, ens escriu un munt de gent dient-nos que hauríem de ser nosaltres qui hi participéssim, saps? Ens diuen: “Si fuera La Pegatina, lo petamos.” És la frase recorrent. I, mira, just enguany vaig fer la cançó a lo tonto, i

Món Universitari

Enganxats L’Adrià Salas (guitarra i veu) i l’Ovidi Díaz (percussió) es van unir amb en Rubén Sierra (guitarra i veu), conegut com “El Pegatina” -“perquè sempre es colava a les festes amb una guitarra plena d’adhesius”- per crear Pegatina Sound System l’any 2003.

Aquest trio es convertia, així, en el germen del que, tres anys més tard, mutaria en La Pegatina. O el que és el mateix, una banda versàtil, amb un directe “enèrgic, que fusiona una mica de tot” que, alhora que ha anat incrementant el nombre de components -avui dia els acompanyen a l’escenari Ferran Ibáñez (baix), Axel Magnani (trompeta), Romain Renard (teclat, acordió i veu), Sergi López (batería) i Miki Florensa (guitarra elèctrica)-, s’ha convertit en tot un fenomen mundial. “Ahorao Nunca” (Dro, Warner Music Spain 2018) és el darrer dels seus treballs discogràfics.

l’escullen. Però nosaltres no hi aniríem, no podríem anarhi. Sempre hem dit que no ens agrada competir en res i, a més, el format del concurs (que només permet que hi hagi 6 persones damunt

de l’escenari) també ens ho impediria. A més, si bé, entenem el concepte de representar un país, nosaltres el que volem és representar la nostra música, les nostres cançons.

.

Gaudeix-los en directe aquest estiu!

JUNY 14 MÚRCIA. Final CreaMúrcia - Auditorio Parque Fofó 15 BRIVIESCA. Briviesca Arde - Plaza de Toros “La Coronilla” 21 TEXEL (NL). Waves Festival JULIOL 3 TORRE DEL MAR. Weekend Beach Festival 2019 5 MADRID. Festival Rio Babel 2019 – IFEMA (Mon Laferte + Jorge Drexler + Love of Lesbian) 6 CANET DE MAR. Canet Rock 2019 (ENTRADES ESGOTADES) 7 TERUEL. Fiestas de la Vaquilla - Peña El Ajo (CONCERT GRATUÏT) 12 EL BONILLO. Alterna Festival 14 CIRCUÏT DE MONTMELÓ. Doctor Music Festival 18 LA GRANJA DE S. IDELFONSO. Patio de la Real Fábrica de Cristales 19 LETUR. Leturalma - Campo de fútbol de Letur 20 BARAKALDO. Herriko Plaza (CONCERT GRATUÏT) 25 TAVERNES DE LA VALLDIGNA. Iboga Summer Festival 27 BARBATE- Cabo de Plata 2019 AGOST 1 BURRIANA. Arenal Sound 2019 (ENTRADES ESGOTADES) 3 BUEU. Sonrías Baixas 2019 16 VILLENA. Rabolagartija 2019 17 NANCLARES DE LA OCA. Plaza Mayor SETEMBRE 13 LASARTE. Donostia Festibala 2019 - Hipódromo de Donostia

// 13

14 //

Món Universitari

// D’interès

10 accions per plantar cara al

canvi climàtic

Andrea Bastida.

Experta en medi ambient

ECONOMIA CIRCULAR

2ª

1. Reutilitza:

abans de comprar un producte nou, cerca’n opcions de segona mà.

2. Repara:

al Reparat Millor que nou (http://millorquenou.cat/cat/ reparat) t’ajudaran a restaurar un moble de fusta, sargir una peça de roba feta malbé o bé reparar un petit electrodomèstic. Per donar una segona vida als aparells elèctrics i electrònics, també pots anar a les Restart Parties de l’Associació Restarters BCN (http://restartersbcn.info/). I si et vols aventurar a arreglar-los tu sol, pots consultar a iFixit (https://es.ifixit.com/) els seus tutorials de reparació.

3. Recicla:

utilitza la xarxa de punts verds municipals per reciclar des de l’oli de cuinar a la roba, les piles, els aparells electrònics, l’antic casc de la teva moto… Consulta quin és el més proper al teu domicili al cercador de punts verds que trobaràs a la web www.barcelona.cat

ESTALVI ENERGÈTIC

4. Que

l’últim apagui els llums!

A casa com a la universitat, si ets l’últim de sortir de la sala, assegura’t d’apagar els llums.

5. Standby no, gràcies!

Encara que no t’ho sembli, aquella llumeta petita de color vermell que es queda encesa a la tele o a la minicadena, consumeix energia. Per això, per assegurar-te que apagues completament els aparells, utilitza regletes per endollar els cables, i quan vagis a dormir o marxis de casa, apaga’n el botó.

D’interès //

CONSUM RESPONSABLE

6. No

compris per caprici!

Compra tan sols allò que realment necessites. Anar a la moda o tenir l’última versió de mòbil per presumir davant dels amics, ens encanta a tots, però, i l’impacte ambiental que això suposa?

7.Digues

adeu al merchandising!

Quantes vegades, pel carrer, a les botigues o en una cursa on participes t’han regalat algun objecte de merchandising? I quantes vegades aquest objecte era quelcom que no necessitaves? No acceptis allò que no faràs servir, per més que sigui gratuït.

MOBILITAT SOSTENIBLE

9. Compartim

el viatge?

Tens cotxe propi i te’n vas de cap de setmana? Marxes de cap de setmana però no tens transport? Utilitza les plataformes per compartir cotxe com ara, per exemple, BlaBlacar.

10. Lloga el teu

vehicle!

Utilitza tant com puguis el transport públic per efectuar els teus desplaçaments, i si necessites moure’t en moto o en cotxe per Barcelona, tria opcions sostenibles com ara eCooltra, Motit, Yego, Scoot per a motos i Carsharing o Avancar per a cotxes.

¿Tienes claro qué hacer el año que viene? ¡Haz un Gap Year!

8. No als

plàstics i sí al Km 0.

Quan vagis a comprar, recorda de portar les teves pròpies bosses de la compra (de roba, de ràfia...) i envasos per dipositar-hi els diferents productes.

Evita les grans cadenes i compra producte de temporada i de proximitat.

Món Universitari

Campus Internacionales de Idiomas 900 10 23 39 www.ef.com.es/selectividad

// 15

Gradua’t a l’escola universitària més personal

Assegura el teu futur

Consulta la nostra ofertA formAtivA

Grau en Infermeria Grau en Fisioteràpia

#mesqueunaescola

Grau d’ Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2019-2020

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es