Món Universitari 109 by Món Editorial

Món Universitari 1r trimestre - Núm. 109 - Reflexions pel talent

Learnability i la nova

educació en línia

Busques feina?

Consells per a triomfar al món laboral

Elena Gadel “Ser músic és una professió, no un divertimento”

Gradua’t a l’escola universitària més personal

Assegura el teu futur

e r b t es O s e r il - 1 8 h b a ’ t d r 9 1 o Grau en Infermeria

Dissabte 21 d’abril-10h Viu unA JornAdA A lA uniVersitAt

Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona

Grau en Fisioteràpia Grau d’ Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2018-2019

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials EUGimbernat

@EUGimbernat

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Entrevista //

Món Universitari

roser soley “Les titulacions relacionades amb l’entorn digital i les noves tecnologies desperten un gran interès entre els estudiants” Com cada any, la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona obre les portes de Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus. Com bé afirma la seva directora, a qui tot seguit entrevistem, “la cita és obligada per a tots aquells que vulguin reconduir-se professionalment o especialitzar-se en un sector en concret”. I és que aquest espai concentra del 16 al 17 de març al Palau 5 del Recinte de Motnjuïc tota l’oferta de màsters i postgraus que hi ha actualment al mercat.

Per si algú encara no coneix la Setmana de la Formació i el Treball: què ofereix als visitants, tant estudiant com docents, la cita anual en l’àmbit educatiu i ocupacional que organitza Fira de Barcelona? Trobaran concentrada en cinc dies i en un únic espai tota l’oferta educativa disponible en aquests moments: des de

graus universitaris, postgraus, màsters, fins a formació professional, batxillerat i idiomes. Per aquest motiu, la Setmana de la Formació i el Treball és una cita gairebé imprescindible per als joves estudiants d’ESO i estudis superiors de Catalunya que han de triar el seu itinerari acadèmic. Tenim serveis d’assessorament i orientació personalitzats, que l’any passat van tenir un

gran èxit i van ajudar 12.000 joves a trobar la formació que millor encaixava amb els seus interessos. Amb un creixement de gairebé un 7% de visitants respecte del 2016, com valoren l’edició anterior? En fem una valoració molt positiva atesos els més de 85.000 visitants que vam

rebre. Els estudis de salut, ciències socials i tecnologia van ser alguns dels més sol·licitats. No obstant això, també vam notar un creixent interès per la formació de nova generació relacionada amb l’entorn digital (big data, smart cities, o disseny i animació de videojocs). I aquest any, amb quines novetats es trobaran els

diferents visitants (estudiants, professionals en actiu i docents)? La principal novetat és el canvi d’espai, ja que enguany el Saló de l’Ensenyament ocuparà els Palaus 1 i 2 del recinte de Montjuïc així com la Plaça de l’Univers. Futura, per la seva banda, es manté al Palau 5. Quant al contingut, destaca la presència de diverses uni-

// 3

4 //

Món Universitari

// Entrevista

versitats xineses i d’un escape room on els alumnes treballaran el procés de presa de decisions a través de l’autoconeixement, l’oferta formativa i el mercat laboral. Enguany també estrenem un telèfon d’atenció a l’estudiant i al professorat així com sessions de formació per al personal de suport. Al Saló de l’Ensenyament també manteniu l’espai dedicat a la Ciència i una Aula de Tecnologies Multimèdia... Com fun-

cionen i quins són els seus objectius? L’Espai Ciència –organitzat des de fa 10 anys per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCR)– inclou universitats, centres de recerca i altres institucions vinculades amb la ciència que ofereixen activitats divulgatives i experiments lúdics i interactius per apropar les vocacions científiques a tots els públics. Pel que fa a l’Aula de Tecnologies Multimèdia, organitzada pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de

la UPC, aquest any comptarem amb demostracions i tallers pràctics sobre animació i videojocs. Parlant d’animació i videojocs, com creu que han afectat les darreres revolucions tecnològiques i el canvi de paradigma digital al món de la formació? Com a la resta de sectors econòmics, l’educació serà digital o no serà. Estem davant d’un canvi de paradigma que ja fa anys que està impactant l’educació, i una de les conseqüències més evidents que se’n desprèn és l’augment de titulacions relacionades amb l’entorn digital i les noves tecnologies, que estan despertant un gran interès entre els estudiants. Una altra conseqüència és l’excés d’informació que reben els joves, els quals, sovint, no tenen capacitat suficient per discernir què és important i què no. Per això hem augmentat l’assessorament in situ al Saló, al mateix temps que hem incrementat la nostra presència a la xarxa per tal de facilitar i acompanyar els alumnes en aquesta presa de decisió. D’aquesta manera, doncs, el Saló esdevé ara més necessari que mai.

“Els estudis de salut, ciències socials i tecnologia van ser alguns dels més sol•licitats a la passada edició. També vam notar un creixent interès per la formació en big data, smart cities, o disseny i animació de videojocs.”

de Fira de Barcelona amb tots els seus salons, especialment els que s’adrecen al públic en general, perquè les xarxes socials són una gran eina per estar en contacte amb els visitants. De fet, el perfil de Twitter del Saló de l’Ensenyament va ser dels primers que es van crear a Fira de Barcelona, el gener del 2011. També Fins a quin punt aposten comptem amb perfils a Faper les xarxes socials cebook, Instagram i Youtuper arribar al públic ob- be, des d’on compartim conjectiu? tinguts interessants per als És una aposta estratègica nostres seguidors.

Per últim, l’any que ve Laura Pararols agafarà el relleu de la direcció. Quins mencionaria com a principals reptes d’aquesta nova etapa? Continuar sent el principal referent per als joves que volen decidir el seu futur formatiu i professional. Seguir sent útils com a servei d’orientació per als alumnes (atesa la gran oferta formativa que hi ha), oferint més xerrades informatives, itineraris explicatius, sessions individualitzades, etc..

Relleu en la direcció Aquest any, la directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona deixa el seu càrrec per donar pas a un nou equip liderat per

Laura Pararols.

Per a Soley, “el balanç general és molt positiu: hem incorporat molta nova oferta educativa, hem creat nous sectors, i nous salons, i estem donant un servei d’Orientació a l’Estudiant de qualitat per acompanyar els joves a triar els estudis que més s’adapten a les seves preferències i aptituds.”

Món Editorial

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6795-2014 ISSN 2385-5428 (inernet) ISSN 2385-541X (impresa)

Desconegut no vol dir estrany Per què t’has

VINE AL LICEU DES DE

de conformar amb el mateix de sempre?

30€

Entra i descobreix el Liceu

PREU ÚNIC 30€

50% DE DESCOMPTE

Qualsevol espectacle de la temporada Adquireix l’entrada a partir de 48h abans de l’espectacle Per a menors i estudiants fins a 29 anys Vàlid per 1 entrada per persona

Qualsevol espectacle de la temporada Compra el mateix dia de la funció Per a joves fins a 35 anys Vàlid per 2 entrades per persona

Informació i vendes: liceubarcelona.cat

902 787 397

6 //

Món Universitari

// D´interès

Learnability:

els coneixements, sempre al dia

Aprendre de forma ràpida, eficaç i al llarg de tota la vida és una habilitat molt cotitzada avui dia. Tant per a tenir, fins i tot, nom propi: l’anglicisme learnability. A continuació, esbrinem per què aquesta capacitat és actualment condició sine qua non per optar a les millors ofertes de feina. Tot i que l’anglicisme learnability es relativament nou, aquesta capacitat sempre ha estat una de les més valorades al mercat laboral. Es tracta de l’habilitat i el desig que tenen les persones d’aprendre constantment i d’anar integrant conceptes teòrics i pràctics que l’ajudin a potenciar el seu desenvolupament professional i a adaptar-se a noves realitats i situacions. En resum, les característiques que defineixen un bon learnabiliter són: la facilitat d’interioritzar nous

conceptes i processos, la predisposició a investigar i formar-se en nous àmbits, i l’actitud positiva davant dels reptes.

Per què és tan important? Com hem dit, la learnability és fonamental per fer-se un bon lloc al món laboral. I és que les empreses busquen candidats que puguin afrontar amb èxit les transformacions que tots els sectors experimenten amb el temps. La revolució tecnològica, l’aparició de nous

mètodes i eines, i el fet de viure en un context VUCA (sigles en anglès de volàtil, incert, complex i ambigu) no fan més que propiciar que aquesta predisposició a voler estar al dia sigui cada vegada més valorada pels reclutadors.

Knowmads: els mestres de l’aprenentatge Tot i que amb anterioritat hem destacat els trets que definien un bon learnabiliter, si anem més enllà, hi ha un perfil de treballador que

encaixaria a la perfecció dins d’aquest esquema. Parlem del knowmad o nòmada del coneixement, una persona per a la qual la formació continua és un aspecte clau en el seu currículum, la base sobre la que construeix la seva marca personal i és capaç d’avantatjar la seva competència més directa. Les organitzacions senten veritable admiració per aquests mestres de l’aprenentatge, ja que són capaços de passar amb facilitat d’un coneixement a un altre i de manejar grans quantitats d’informació sense

Què et motivarà a saber-ne més tota la vida? Marca’t objectius SMART: específics, mesurables, assolibles, realistes i amb data de caducitat.

Fes de la lectura una activitat lligada a l’oci que, a més, t’ajudarà a ampliar el teu vocabulari i estimular la teva creativitat.

Identifica quines són les carències i punts dèbils del teu currículum, i corregeix-los amb formació i pràctica.

Observa les actituds d’aquells professionals que admires i interioritza alguns dels seus comportaments.

Gaudeix aprenent i converteix l’adquisició de noves habilitats en un motor de desenvolupament personal i professional. Sigues conscient que la inteligència emocional és clau avui dia. Habilitats com l’empatia, la resolució de conflictes, les tècniques de negociació, la comunicació assertiva i el lideratge són qualitats que sumen molt en el mercat laboral actual i que has de reciclar per deixar la teva petjada.

perdre el fil. D’altra banda, es tracta de persones joves que viuen sense problemes en una realitat canviant, hiperconectada i hiperdigitalitzada, de nadius digitals innovadors, creatius, imaginatius, capaços de treballar en equip i, per tant, molt flexibles.

La revolució tecnològica, l’aparició de nous mètodes i eines, i el fet de viure en un context VUCA no fan més que propiciar que aquesta predisposició a voler estar al dia sigui cada vegada més valorada pels reclutadors

D’interès //

Món Universitari

Treballadors Passat TREBALLADOR TRADICIONAL

Sobreviu en la societat 1.0  Exerceix rols limitats Treballa dins d’una oficina  Està atrapat en el seu escriptori Es limita a utilitzar el correu electrònic i poques eines més És un guardià de la informació Utilitza mètodes inflexibles per organitzar la informació

Futur TREBALLADOR KNOWMAD

Viu en la societat 2.0  S’implica en múltiples aspectes de l’organització No està subjecte a un lloc en concret  Connecta amb els seus companys de feina i col•legues de professió Utilitza una gran quantitat d’eines tecnològiques Comparteix i distribueix la informació sense manies Està permanentment informat, interessat i compromès Disposa de múltiples habilitats sobre una base tècnica sòlida

// 7

8 //

Món Universitari

// D´interès

La nova educació

en línea

És evident que el dia a dia de tots gira a l’entorn de la tecnologia. Els estudiants, sobretot els universitaris, ja no entren en pànic quan s’apropen els exàmens i no tenen alguns conceptes clars, o quan arriba l’hora d’estudiar i no troben els apunts… Avui dia, els joves accedeixen a cursos virtuals, es descarreguen bibliografia complementària per Internet, i treuen profit dels seminaris i conferències breus que hi ha a la xarxa. Més coneguts com a webinars, aquests últims fan possible que la informació arribi a qualsevol racó del planeta.

Han de ser... CURTS Els webinars són conferències, tallers o seminaris que s’imparteixen en línia. En resum, píndoles de coneixement que en el seu origen eren molt habituals en l’àmbit comercial i empresarial, però que avui dia ja han aterrat en el món educatiu. Es tracta d’un format de comunicació que acostuma a ser gratuït i en directe, a través del qual ponents de qualsevol àrea proporcio-

nen recursos útils per a la seva audiència. Per contra, els usuaris poden enviar els seus dubtes i consultes mitjançant un xat (i en temps real) a l’orador. La característica principal dels webinars és, per tant, la interactivitat que es produeix entre els participants i el conferenciant. La mecànica és similar a les classes magistrals que es duen a terme en viu, només que en aquest

cas la ubicació geogràfica dels usuaris no importa. D’altra banda, està demostrat que aquests seminaris en línia són molt útils a l’hora de fer networking i ampliar la xarxa de contactes. El secret és que posen en contacte persones amb interessos similars en un mateix espai i moment, les quals, després de la classe, tenen l’opció de seguir interactuant i col·laborant entre elles.

No han de superar els 60 minuts, incloenthi el torn de preguntes i respostes.

MONOTEMÀTICS ENRIQUIDORS

INTERACTIUS Entre el conferenciant i els usuaris, a través d’un xat integrat, per exemple.

Quines plataformes n’ofereixen? WEBS ESPECIALITZADES

Per accedir-hi, has de disposar de… ORDINADOR

ACCÉS A INTERNET

UNA INVITACIÓ

XARXES SOCIALS

Normalment s’envia per correu electrònic.

ALTAVEUS I AURICULARS

MICRÒFON

INTRANET DE LES UNIVERSITATS

Per poder parlar i resoldre tots els teus dubtes. Si no en tens, sempre pots participar al webinar amb missatges de text.

Les pàgines web de la majoria d’universitats catalanes donen accés als seus alumnes als webinars.

D´interès //

A la recerca de la primera

Món Universitari

// 9

feina

Les pràctiques a les empreses acostumen a ser activitats de naturalesa formativa que permeten que els estudiants apliquin i complementin els coneixements adquirits en la seva formació acadèmica. N’hi ha de no laborals i de laborals, dues modalitats amb característiques diferents, però que faciliten l’ocupabilitat i fomenten la capacitat innovadora dels més joves.

Opció A: les pràctiques no laborals Abans d’aconseguir el desitjat contracte “clàssic”, molts joves qualificats sense experiència professional tenen l’oportunitat d’entrar per primera vegada al món empresarial a través de les conegudes com a pràctiques no laborals. Segons el sindicat CCOO, actualment, hi ha 1 milió d’estudiants universitaris que duen a terme aquest tipus de pràctiques acadèmiques externes, que no exigeixen cap relació contractual entre l’alumne i l’empresa. Tot i no estar obligades a pagar cap remuneració, certes organitzacions concedeixen a l’estudiant una beca o ajuda econòmica.

Opció B: les pràctiques laborals Una altra opció a tenir en compte són les pràctiques laborals. En aquest cas, el jove menor de 30 anys signa un contracte formatiu amb la companyia (d’una durada d’entre sis i 24

mesos) que el dóna dret a cobrar un salari i, per tant, cotitzar. Al nostre país, hi ha 193.126 persones que consoliden la seva formació a través d’aquesta modalitat, una via que els pot ajudar a aconseguir el seu primer contracte indefinit o si més no a millorar el seu currículum.

Com aconseguir una estada de pràctiques? La realitat ha demostrat que la majoria de joves a Espanya aconsegueix les seves primeres pràctiques laborals gràcies a la seva xarxa de contactes (44%) i a la borsa de treball de la universitat (30%). Aquesta és una de les conclusions de l’informe Reclutamiento de estudiantes en los nuevos canales, móvil y redes sociales: mito o realidad realitzat per JobTeaser i EDHEC Business School, que destaca el gran paper que juguen els serveis d’orientació professional de molts centres educatius a l’hora de posar en contacte els alumnes amb les empreses.

Hi ha dos tipus de pràctiques: no laborals i laborals. Mentre que les primeres no exigeixen cap relació contractual entre l’alumne i l’empresa, les segones sí que exigeixen que el jove percebi una remuneració econòmica

PER EXPERIÈNCIA, PER PRESTIGI, PEL SEU JUST VALOR

EMPRESA MÀRQUETING ECONOMIA DIGITAL

MÀSTER

P O S T G R A U

SESSIÓ INFORMATIVA Març

Dijous

22 10 a 12 h.

Descobriràs l’experiència ESIC! CAMPUS POSTGRAU ESIC C/ Marià Cubí, 124

93 414 44 44 | info.barcelona@esic.edu

www.esic.edu/barcelona

EXECUTIVE MBA

MÀSTER PROGRAMES SUPERIORS

MÀSTER EN DIRECCIÓ DE MÀRQUETING I GESTIÓ COMERCIAL MÀSTER EN DIRECCIÓ DE COMUNICACIÓ I PUBLICITAT MASTER IN INTERNATIONAL TRADE & BUSINESS

ECONOMIA DIGITAL MASTER IN DIGITAL MARKETING

+60.000 ANTICS ALUMNES PRESÈNCIA A +40 PAÏSOS EN 4 CONTINENTS +2,500 ACORDS AMB EMPRESES 93% TAXA MITJANA D’OCUPACIÓ POSICIONS DESTACADES ALS RÀNQUINGS EMPRESARIALS I DEL SECTOR

MASTER IN MARKETING MANAGEMENT MADRID BARCELONA VALÈNCIA SEVILLA SARAGOSSA MÀLAGA GALICIA PAMPLONA BILBAO GRANADA CURITIBA BRUSQUE

Impulsem els teus reptes.

10 //

Món Universitari

// D´interès

Entrevista de treball: guia pràctica per a superar-la

Ha arribat l’hora de la veritat: demà tens la teva primera entrevista de feina. Ara bé, està realment preparat per afrontar un procés de selecció? Coneixes quines són les preguntes més freqüents entre els reclutadors? I, el més important, sabràs contestar cada qüestió com toca? Tot seguit, et mostrem algunes de les preguntes clau que et pot formular l’entrevistador i la manera més adient de respondre-les.

1. Podries

3. Quines

que et poden ajudar a esdevenir el candidat idoni per a aquesta feina en concret. Es tracta de narrar la teva trajectòria professional, sempre que hi hagi un punt de connexió amb l’oferta.

Per sortir airós d’aquesta pregunta, tens dues opcions: o bé esperar que l’empresa et faci la primera proposta o bé indicar l’interval salarial que tens en ment, posant en valor la teva experiència i formació. Si optes per la segona alternativa, abans de l’entrevista consulta els convenis col·lectius del teu sector per tenir una idea dels sous que cobren els teus col·legues de professió. En qualsevol cas, deixa sempre les portes obertes a una possible negociació.

parlar-me una són les teves mica de tu? expectatives Explica aquells interessos, salarials? competències i experiències

On et veus d’aquí cinc anys?

Aquesta pregunta és útil per a l’entrevistador, ja que el permet de conèixer com encaixa la vacant en el teu pla de carrera professional. Si realment t’interessa l’oferta, fes-li saber que esperes desenvoluparte professionalment assumint les responsabilitats que toquin dins l’organització i demostra el teu compromís a llarg termini amb la mateixa.

Quin és el 5. I la teva 6. Per què teu principal major feblesa? creus que Aquí del que es tracta és de punt fort? t’hauríem de convertir un aspecte negaAmb aquesta pregunta, el tiu en positiu o, en tot cas, contractar? reclutador vol saber el tipus de mostrar que t’esforces de persona que té al davant i valorar si és idònia per al lloc de feina que s’ha de cobrir. Recorda que les competències han de mostrar-se amb evidències concretes i exemples que donin suport a la teva exposició, sinó no tindran cap validesa. Per això va bé que abans de la reunió pensis situacions on hagis desenvolupat les teves habilitats.

. . . . .

per minimitzar-lo i corregirlo amb exemples concrets. Al final de la teva resposta ha de quedar patent l’actitud positiva de la teva conducta.

Generalment és una de les últimes preguntes, la part on has de mostrar amb una única resposta que ets la persona adequada per al lloc de feina al que optes en funció de la teva experiència, coneixements i competències personals. L’entrevistador ha de veure amb els teus arguments que seràs capaç de fer la feina i que el teu interès per la vacant és real.

Recorda que…

Abans de l’entrevista és aconsellable que et preparis les respostes a possibles preguntes. L’objectiu de l’entrevistador és saber si pots, saps i desitges la feina específica i, per tant, la majoria de qüestions exploraran algun d’aquests aspectes. La comunicació no verbal juga un paper molt important en els processos de selecció i és una bona oportunitat de mostrar les teves competències i predisposició. Les respostes han de ser sempre en positiu. Dóna-li la volta als aspectes negatius, explicant com milloraries la situació amb la teva experiència actual. Argumenta tot el que diguis, perquè la millor manera de comunicar una informació és amb exemples concrets.

Mรณn Universitari

// 11

12 //

Món Universitari

// Líder d´opinió

Foto: Clara Bes.

Cantant, compositora i actriu

Elena gadel “Ser músic és una professió, no un divertimento” Passa per una bona ratxa: els compromisos professionals se li acumulen a l’agenda i a l’alegria (i la bogeria) de tenir un nadó a casa s’hi afegirà un segon que ja està en camí. Parlem amb Elena Gadel sobre educació i música (les seves dues passions), i sobre les dificultats que cal superar avui dia per dedicar-se al món artístic, una indústria que, reivindica, “hauria de ser més valorada en general”, també des de l’ensenyament. Emma bouisset

Amb el fenomen de l’últim OT encara ressonant, t’agafa la nostàlgia? La veritat és que no: no m’agafa nostàlgia perquè ho visc com quelcom que jo ja he viscut. Sí és cert que si visito el plató o torno a l’acadèmia, doncs em venen records. Però, si veig el programa, no; no em ve nostàlgia. És més com un agraïment, un “ostres, que guai que jo vaig ser-hi i després vaig poder fer moltes coses”. Però no m’agafa ni melangia ni res. És una cosa positiva, de mirar més cap endavant que cap endarrere. Com et va marcar aquella experiència? Doncs molt positivament!

Evidentment hi va passar de tot, però la majoria és positiu. La meva idea era ser educadora infantil, i el fet d’entrar allà em va fer veure que potser sí que em podria dedicar professionalment a la música. Que a mi ja m’agradava! Jo cantava, però no professionalment. Així doncs, suposo que si no hagués entrat allà hauria seguit amb la carrera de mestra. Sempre vas saber que et volies dedicar a la música? No. De fet, la música era el meu hobby. És cert que jo ja cantava gòspel amb un grup que tenia a Barcelona, amb el qual fèiem concerts (i cobràvem), i això em feia molt feliç.

Però la musica era un entreteniment, i la meva professió futura, el que jo volia era ser mestra. I ho tenia molt clar. La música era per a divertir-me; no la contemplava com una professió. I ara és una mica a l’inrevés: estic estudiant la carrera de magisteri a distància (tot i que he tingut un fill i això m’ha obligat a parar una mica) i em dedico a la música professionalment. El meu hobby és la universitat. Els nens i la música sempre han estat les meves dues vocacions, i, mira, crec que és una bona manera de poder-les dur ambdues a terme. I no has pensat mai de llençar la tovallola? No, la veritat és que no. I

“Jo volia ser mestra. Ho tenia molt clar i no contemplava la música com una professió. I ara és a l’inrevés: estic estudiant la carrera de magisteri a distància i em dedico a la música professionalment. El meu hobby és la universitat.”

Líder d’opinió //

això que he tingut èpoques que no han estat pas fàcils. Però no ho sé, crec que això de llençar la tovallola és quelcom de progressiu, no radical. No ho veig com un “em retiro de la música” de cop, sinó com una cosa que succeeix paulatinament: a poc a poc vas canviant de professió, de lloc a la societat. Però a mi no m’ha passat. Quan he tingut menys feina, doncs he pensat que m’havia de posar més les piles i sembrar. I quan les coses van bé, com em passa ara mateix, també s’han de valorar i has de tenir cura de les oportunitats més petites. Perquè potser algun dia no tindràs l’agenda tan plena d’oportunitats i tot allò que has sembrat, doncs, després, en recolliràs els fruits. S’han de cuidar totes les opcions, també quan fas promoció. Creus que els estudis artístics estan ben valorats i tenen prou pes actualment a l’ensenyament obligatori? Home, jo recordo que, quan jo estudiava, el tema artístic era el gran oblidat, i crec que la música (i la dansa, el teatre) hauria d’estar present d’una manera molt més transversal a totes les assignatures i ser més valorada, en general. D’altra banda, crec que s’hauria de saber tocar algun instrument més enllà de la flauta. Un instrument que motivi, perquè això també incentiva altres coses. I pel que fa a la pirateria, quin missatge podem transmetre als consumidors per conscienciar-los del perjudici que causen aquests comportaments? Jo crec que tot ve de la base, de l’escola, del que parlàvem. Si tu fas que l’alumne, l’estudiant, prengui consciència de l’esforç que comporta estudiar un instrument i, després, amb aquest instrument crear una cançó, gravar el disc, editar-lo, fabricar-lo, vendre’l... Si crees consciència de tot això, després la persona té molt integrat que ha de pagar per allò. En canvi, si ja des de petits, la música és una assignatura menystinguda, quan l’alumne arriba a l’adultesa ja no és conscient de l’esforç que suposa sobreviure en aquesta indústria on tu t’has de pagar el disc, tu et busques els bolos, i els guanys que obtens de

les actuacions els has de repartir entre tots els músics, etc. I el problema ja no és només la pirateria. Spotify, per exemple, que és una plataforma meravellosa per a escoltar tot tipus de música i arribar a molts públics, alhora, no sé si compensa, ja que quan algú escolta una cançó meva, el retorn que en rebo és petitíssim. Potser sí que algú m’escolta i després em contracta per a fer un bolo, però no si compensa prou. Però és el que hi ha i amb això hem de treballar. Aleshores, jo crec que el que cal és treballar la base, i que l’estudiant, des de ben petit, sigui ben conscient de l’esforç que comporta ser músic, perquè és una professió, no un divertimento. Els més joves potser no ho saben, però l’Elena Gadel fa poc que ha estat mare. Ara que tens una nadiu digital a casa, et preocupa com pot afectar els joves l’exposició constant a les xarxes socials i, en general, el nou entorn digital? Doncs, mira, al seu pare no li agrada gens que agafi el mòbil i ja el controla moltíssim tot i tenir només un any i dos mesos, però a mi no m’importa perquè crec que és el futur. Però es tracta de trobar l’equilibri. Nosaltres busquem que tingui un sentit crític, un sentit comú i que per ell mateix vigili. Confiar en ell i, alhora, donar-li unes pautes. Perquè no volem controlar-lo, volem donar-li llibertat, però, alhora, volem estar al cas de quines pàgines visita o dels seus perfils o de si li fan bullying... Per acabar, tu, que estàs avesada a anar a càstings, quin consell pots donar als joves que estan a punt d’entrar en el mercat laboral i hauran d’afrontar la seva primera entrevista? Jo, quan tinc un càsting, el que faig és anar-hi el màxim de preparada possible: m’estudio la seqüència a fons, investigo totes les maneres possibles de dir una rèplica i tracto d’afrontar el càsting amb tranquil·litat i essent jo mateixa, amb la màxima naturalitat, confiant molt en tot el que he estudiat per a aquella prova i deixant-me anar. Per tant, jo els aconsellaria que es formin i que confiïn.

Món Universitari

Artista 360º Elena Gadel (Barcelona, 1982) es va donar a conèixer l’any 2002 quan va formar part de la segona fornada de talents sorgits d’Operación Triunfo en superar un llarg procés de càsting pel quan van passar mes de 80.000 candidats. 15 anys després d’allò, i malgrat no haver guanyat el concurs (va ser-ne la setena expulsada), aquesta cantant, compositora i actriu no ha parat d’encadenar projectes que compagina amb la maternitat (té un fill de poc més d’un any, i un segon en camí) i els estudis de magisteri infantil, la seva gran vocació, amb permís de la música. Gadel ha estat membre del grup Lunae, juntament amb les seves companyes del talent show, Tessa i Marey; ha publicat dos àlbums en solitari (Tocant Fusta/De madera i Delicada) i l’hem vista debutar damunt d’un escenari teatral a Mar i Cel, on va aconseguir el Premi Butaca a la millor actriu amb el paper de Blanca. Els seus rols als musicals Grease, Over the moon, El Petit Príncep (un altre Butaca!), Guapos i pobres i, més recentment, Cabaret, interpretant un personatge tan icònic com el de Sally Bowles, l’han

consolidada dins del gènere del musical, sobretot a Catalunya, on també s’ha atrevit a fer ràdio amb secció fixa (Onda Cero Catalunya) i de jurat televisiu al concurs musical de corals Oh Happy Day!, de TV3. Precisament, en aquesta cadena, la podem veure tots els migdies com la Noe de la telenovel·la Com si fos ahir. És, doncs, l’Elena Gadel, una artista que es llança al buit? “La veritat és que tinc la sort que les coses que m’han anat proposant, tot i ser projectes força diferents entre ells, han estat coses d’alguna manera relacionades que m’han agradat i m’han encaixat per la meva manera de ser, per la meva educació, pel meu tarannà...”, confessa. “Per això, és cert que sí que m’hi he llençat una mica. Per exemple, jo no havia fet mai ficció televisiva, una sèrie com a actriu de text. Però quan vaig fer les proves [per a la telenovel·la Com si fos ahir] i em van agafar, no m’ho vaig rumiar gaire. No vaig meditar si ho faria bé o no. Perquè si la directora de càsting –que porta tota la vida fent càstings– va confiar en mi, per què no ho hauria de fer jo?”.

Grau en Turisme Bachelor en Relacions Públiques, Màrqueting i en Publicitat Bachelor en ADE Bachelor en Gestió Esportiva Màsters Cicles Formatius de Grau Superior Cursos d’Especialització Jornades de Portes Obertes 7 d’Abril 12 de Maig 2 de Juny

Pg. de Gràcia, 66

Campus a Barcelona formaticbarcelona.com @formaticbarna /escola.barna

// 13

14 //

Món Universitari

// D´interès

Piulades des del món educatiu i laboral Tendències, novetats i curiositats de l’actualitat

@Telefonica

Cinc joves especialitzats en enginyeria informàtica creen #BreakingSoundBarriers: #app gratuita que #subtitula el discurs del docent en temps real per a persones amb #discapacitat auditiva

@UABBarcelona

El proper curs, la UAB tindrà l’únic grau sobre #feminisme d’Espanya: #EstudisdeGènere

@EntrepreneurOrg

María Álvarez, Andrea Artero i Gala Freixa són les universitàries premiades a #GlobalStudentEntrepreneurAwards

@YouthIDtour

Els joves desitgen ser políticament actius però sense haver de pertànyer ni representar a cap #partit. Han perdut la confiança en les #institucions públiques i cerquen la implicació a través de fòrmules reivindicatives com l’#abstenció

@HPEspana

Ja s’ha graduat la 6a promoció del programa de #formaciódual #Innotalent per a joves talents. Tots ells s’incorporaran als departaments d’#R+D i #Operacions de la companyia a Sant Cugat del Vallès

@ManpowerGroupES

Enguany, es preveu la creació de 431.000 nous llocs de #feina a tot l’Estat. Quasi un 25% de les vacants estaran vinculades als #serveis a les empreses i a les #exportacions #ÍndiceManpowerGroup

@mercoranking

Els universitaris espanyols prefereixen comptar amb un #sou fix en la seva primera #feina i, majoritàriament, descarten qualsevol tipus de #retribucióvariable #MonitorMercoTalentoUniversitario

@FECYT_Ciencia

La UB és la primera universitat espanyola en #producciócientífica conjunta amb el #RegneUnit a 14 de les 27 àrees analitzades

@UICbarcelona

La UIC ha ampliat les instalacions del #CampusSantCugat, on el curs 2018-2019 s’impartiran per primera vegada els graus de #Psicologia i #Biomedicina

@michaelpage_es

3 de cada 4 responsables de selecció analitzen les #xarxessocials dels seus candidats #reputaciódigital

@Randstad_es

De cada 2 #llocsdetreball que desapareixen, la #digitalització en crea 5

Món Universitari

Oci //

// 15

Anem al

teatre!

Cada vegada més joves se senten atrets pel teatre. I és que aquesta art escènica té tot allò susceptible de seduir el públic més benjamí: acció, emocions, música en directe,… Us recomanem quatre estrenes actuals perquè gaudeixis assegut a la butaca sigui quin sigui el teu gènere teatral favorit. Corre i compra la teva entrada abans que es pengi el cartell de “tot venut”!

Frankenstein Quan: Fins el 25 de març de 2018

On: Teatre

Nacional de Catalunya (TNC)

Quan: Fins

el 15 d’abril de 2018

On: Teatre Goya

Moby Dick Repartiment:

Foto: David Ruano

Josep Maria Pou, Jacob Torres, Oscar Kapoya

Quan: Fins

el 29 d’abril de 2018

On: Teatre Condal

Repartiment: Joan

Pera, Pep Sais, David Olivares, Betsy Túrnez, Elisabet Casanovas, Òscar Castellví

Preu: 30 euros (tarifes especials amb Carnet Jove)

Sinopsi:

Josep Maria Pou es posa a la pell del capità Ahab, un dels grans personatges de la literatura universal, per relatar l’obsessió d’aquest vell llop de mar amb la gran balena blanca. El muntatge de Moby Dick, dirigit per Andrés Lima, ofereix una revisió d’un dels clàssics de Herman Melville sota la mirada de Juan Cavestany.

Repartiment:

Joel Joan, Àngel Llàcer, Lluís Marco, Magda Puig, Albert Triola, Pere Vallribera, Alba De la Cruz

Quan: Fins

Obra de nova creació signada per Joan Yago, basada en el conte original d’Oscar Wilde i dirigida per Josep Maria Mestres. L’acció se situa en un castell anglès en venta, que acollirà la trobada entre el món immaterial d’un lord anglès del segle XVI i una moderna família nordamericana del segle XX.

Preu:

30 euros (tarifes especials amb Carnet Jove)

l’1 d’abril de 2018

On: Teatre Coliseum

Repartiment:

Bealia Guerra, Rubén Yuste, Xavi Duch, Pep Cortés, Cristina Murillo, Dani Claramunt, Carles Foto: David Ruano Sánchez, Javier Arroyo “Jota”, Jordi

El fantasma de Canterville

Preu: 28 euros (amb

descomptes de fins al 50% per a menors de 35 anys)

Sinopsi:

Es tracta de l’adaptació que Guillem Morales ha fet de la popular novel·la de Mary Shelley, qui va dotar d’una vida perdurable un dels monstres més famosos de la història. Sota la direcció de Carme Portaceli, i 200 anys després de la publicació de l’original, el TNC acull una obra que se centra en el viatge interior dels dos personatges principals: Víctor Frankenstein y la seva creació.

Sugar Llordella, Ariadna Canals, Lorena García, Oscar Planells, Paula Espinal, Ana Micó, Anna Lagares, Albert Muntanyola, Hugo Riveros, Roberto Provenzano, Pep Ribas, Paula Pardo

(con faldas y a lo loco)

Preu: Des de 20

euros

Sinopsi:

Comèdia musical per a tots els públics, basada en la pel·lícula Some Like It Hot, que ens transporta al Chicago dels anys 30.

Dos músics de jazz són testimonis de la mort d’un mafiós i es veuen obligats a fugir de la ciutat, però ho faran d’una manera força peculiar: disfressant-se de dones i entrant a una orquestra per tal de passar desapercebuts. Un dels millors musicals que hi ha ara a Barcelona.

16 -17 MARÇ 2018 RECINTE MONTJUÏC

Actualitza el teu perfil