Món Docent Núm. 009

Món Docent

4

Claus per abordar pèrdues i dol Com expliquem l’actualitat als infants?

Les oposicions com a sistema d’accés

Iniciativa comunitària “Vincular x Educar”

Núm. 9 ‘90

5

EDITA:

Món Editorial Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona · Tel. 93 737 00 33 redaccion@komunicakit.com www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

EDITORA: Laura Pons REDACCIÓ: Emma Bouisset i Adrià Gratacós HA COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO: Mireia Soriano, Alícia Prats, Xavier Díez i Ana Vacas..

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

Fomentar l’esperit crític, també amb els continguts audiovisuals Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 71,8% dels catalans d’entre 10 i 15 anys disposen de telèfon mòbil.

L’accés d’infants i joves a la xarxa i a aplicacions de missatgeria instantània està cada cop més consolidat i suposa un ventall inacabable de contingut audiovisual que majoritàriament no va dedicat a un públic infantil. Tot i que la llei estableix els 14 anys com a edat mínima per utilitzar les xarxes socials, les pròpies dades ens mostren que la prohibició no limita l’accés dels infants a internet. En un context cada cop més digital, cal major implicació per posar en marxa una alfabetitzacio mediàtica, tant als centres educatius com a casa, que fomenti l’esperit crític dels joves amb els continguts audiovisuals i incentivi un ús responsable de les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

Justament, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha posat en marxa la campanya #AmiNoMenganyen per “empoderar” els joves davant les pantalles. El ciberassetjament, les fake news¸ l’abús de les pantalles o el paper de la dona en la publicitat i videojocs són nous elements que s’han d’afrontar amb determinació.

SUMARI

El món de l’alumne. L’expert Anna Morató és l’autora de I si ens entenem? 3 històries per aprendre a ser bon company i dissuadir del bullying (Beascoa, 2019), un llibre on aborda l’assetjament escolar des d’una òptica transversal, intentant entendre’n les causes, analitzant quins actors hi intervenen i formulant propostes per erradicar-lo.

Pàgs. 2 i 3 El món de l’alumne. Pèrdues i dol en la infància i l’adolescència: abordatge educatiu La mort posa fi a la vida . La manera com visquem la mort, i les creences, actituds o pensaments que tinguem al seu voltant , ens condicionarà directament la nostra experiència vital: podem parlar-ne, viure amagant-la, o bé negar-la com si no hagués d’arribar mai. Hem de poder parlar de la mort com un fet natural, formant part de la vida.

Pàgs. 4-6 El món de l’alumne. Entrevista a Laia Servera, directora i presentadora de l’InfoK Laia Servera forma part de l’equip de l’InfoK -l’informatiu infantil de Televisió de Catalunya- des del seu primer dia d’emissió.

Actualment n’és la directora i presentadora. El programa celebra el seu divuitè any de vida; S’ha fet major d’edat. Parlem amb ella sobre tot allò que cal tenir en compte a l’hora d’explicar el món que ens envolta a infants i joves Pàgs. 8 i 9

La vida als centres. El lleure educatiu, una eina efectiva contra la desigualtat social Ara fa vuit anys naixia al barri de Sants de Barcelona el projecte Vincular x Educar, una iniciativa comunitària nascuda amb la voluntat d’afavorir el procés educatiu dels infants, mitjançant la creació de vincles entre els centres escolars, les famílies i els esplais i caus del barri. Els bons resultats obtinguts al llarg d’aquests anys ha propiciat que el projecte s’hagi estès a altres barris de la ciutat. Enguany ha rebut el premi Barcelona Innovació Educativa 2019.

Pàgs. 10-13 Eines per al professor. Sobre les oposicions com a sistema d’accés Es pot entendre fàcilment que el sistema de concurs-oposició per accedir a la professió docent a l’escola pública no resulti simpàtic. Ara bé, sovint s’oblida que un examen, potser arbitrari, fou el mecanisme que va trobar l’estat de dret per organitzar els sistemes educatius de cada país. Calia que les persones destinades a formar infants i joves fossin seleccionades amb els criteris més objectius possibles, amb mecanismes de transparència i que asseguressin la neutralitat de l’Estat.

Pàgs. 14 i 15 Eines per al professor. Les aules del futur Pàgs. 16 i 17 Els docents parlen. Avui toca psico!

La psicomotricitat és una disciplina edu-

cativa que permet el desenvolupament global de l’infant a través del cos, el joc i el moviment espontani i ajuda els mestres a conèixer l’infant en la seva globalitat i a poder acompanyar-lo en el seu procés maduratiu Pàgs. 18 i 19 La infografia. Castanyada vs. Halloween Amb la tardor arriba el fred i els dies s’escurcen, però també és una època plena de festes i tradicions al nostre país. I una de les més emblemàtiques és la festa de Tots Sants, una celebració que en els darrers anys veu com hi conviuen dues activitats i tradicions diferents: la castanyada i Halloween. Com poden conviure aquestes dues festes a l’escola? Heus ací alguns consells per fer encabir aquestes dues celebracions en les quals s’interrelacionen el món dels vius i el dels morts.

Pàgs. 20 i 21 Els altres mestres Entrevista a Barbara Oakley, professora d’enginyeria a la Universitat d’Oakland El seu curs en línia, Aprenent a aprendre, és el més popular del món, amb gairebé 3 milions d’estudiants matriculats. Entrevistem l’experta en educació i professora d’Enginyeria de la Universitat d’Oakland amb motiu de la seva visita al Campus Universitari d’ESIC Business & Marketing School de Barcelona, on ha impartit dues conferències sobre com la neurociència està canviant els nostres coneixements sobre l’aprenentatge.

Pàgs. 22-24

1 1

EL MÓN DE L’ALUMNE. L’EXPERT

“Potenciar la companyonia és l’antídot del bullying” Anna Morató és l’autora de I si ens entenem? 3 històries per aprendre a ser bon company i dissuadir del bullying (Beascoa, 2019), un llibre on aborda l’assetjament escolar des d’una òptica transversal, intentant entendre’n les causes, analitzant quins actors hi intervenen i formulant propostes per erradicar-lo.

2

Emma Bouisset

Per què hi ha bullying? És a dir, per què ens ho fem, això, els humans?

El bullying es produeix, bàsicament, quan hi ha una falta de respecte i d’empatia. I per què hi ha aquesta falta de respecte i d’empatia? D’una banda, pot ser que sigui perquè a casa no s’han ensenyat aquests valors, perquè no hem tingut un model o exemple per aprendre’ls o bé per una mala gestió de les nostres pròpies emocions: quan no estem bé amb nosaltres mateixos, ho podem patir individualment, però algunes persones, en el pitjor dels casos, ho paguen amb els altres.

Quines mesures es poden prendre des de l’escola per tal de prevenir aquest problema?

Doncs donant a aquest respecte i empatia més espai a l’aula. De fet, per a mi, aquests valors són tan importants com perquè, juntament amb d’altres valors, tinguin una

assignatura pròpia. De la mateixa manera que donem importància a la llengua, a les matemàtiques, amb una sèrie d’hores lectives setmanals, als valors com el respecte i l’empatia (i la convivència, la companyonia...) també els hauríem de donar un temps a l’aula per explicar-los bé.

L’empatia i el respecte, per tant, no venen “de sèrie”? Són valors que s’han d’aprendre?

L’ésser humà és molt complex i, a més, som tots molt diferents. Però

jo penso que “de sèrie” sí que els tenim. Una altra cosa és com cadascú els desenvolupa en major o menor mesura en funció del que veiem a casa, del que ens surt de forma innata... Però crec que la llavor sí que la tenim. I aquesta llavor es pot treballar i desenvolupar més, també a l’aula. Per sort, cada vegada s’està donant més importància a aquesta educació emocional. La gestió de les pròpies emocions és un pilar més de l’educació. Perquè, a més, si hi ha una bona gestió d’emocions i una bona presència de valors, tot això facilita que l’aprenentatge de les altres assignatures “acadèmiques”, diguem-ne així, sigui millor.

Si els nens i nenes van a una escola on se senten a gust, estan motivats i se senten estimats i recolzats, no només pels professors, sinó, també, per part dels companys, l’ambient és molt més adequat perquè aprenguin. És clar, però moltes vegades, els casos d’assetjament es pateixen

en silenci. Quins són els senyals d’alarma per detectar-ne un que no es fa evident?

Al llibre, parlo dels nens que no somriuen. En general, els nens i nenes són alegres: tenen ganes de jugar, de fer coses, d’estar amb els amics... Si un nen, de forma contínua, tu veus que no està somrient, que no està a gust, que no està jugant, això és indicatiu que hi passa quelcom. D’altra banda, cal assenyalar que l’assetjament se sol produir al pati; a les aules, el nen o nena assejtat sembla que està atent, perquè se sent minimament protegit perquè l’assetjador en aquest context no s’atreveix a fer res, i pot passar, aleshores, que sembli que no hi ha cap problema. Per això és important fixar-nos en el comportament dels nens i nenes al pati i vigilar d’una forma més present.

“El bullying es produeix, bàsicament, quan hi ha una falta de respecte i d’empatia.”

I a casa, en parlem prou, del bullying? A partir de quina edat s’hauria d’abordar?

Jo no posaria edat, perquè crec que el respecte i l’empatia s’han d’anar aprenent des de ben petits.

L’empatia potser és un concepte una mica més complex, però si a un nen o nena de 3 o 4 anys li preguntes: “Com et sentiries tu si t’ho fessin?”, això sí que ho pot entendre.

Per això, crec que, realment, mai no és massa aviat per començar a parlar-ne.

los-en un. Per això, jo crec que és tasca dels pares ser conscients que quan més retardem el mòbil, millor . I que cal una tasca d’educació: cal parlar amb els nostres fills i filles i explicar-los bé quina mena d’eina tenen a les mans, i que si necessiten ajuda, que la demanin. Però, sincerament, crec que la clau és que els mòbils els estem donant massa d’hora.

Malauradament, d’assetjament n’hi ha hagut sempre, però potser ara, el problema s’ha agreujat amb l’entrada dels mòbils i les xarxes socials a l’esfera domèstica. Com ho fem perquè les noves tecnologies no siguin l’enemic?

De nou, amb educació. Ensenyant-los a fer-ne un ús responsable. De tota manera, jo crec que en algun moment ens haurem de replantejar què significa que nens i nenes de 10-12 anys ja tinguin mòbil. Potser d’aquí 10 anys, de la mateixa manera que avui dia no se’ns acut donar-los alcohol o deixar que condueixin un cotxe a aquesta edat, potser entendrem la gran responsabilitat que suposa donar-

Quan parlem de bullying acostumem a posar el focus en la víctima (en busquem l’apoderament).

Però, com podem desmuntar l’assetjador o assetjadors? És algú que també necessita ajuda?

El tema de l’assetjador, tal vegada, és el més complicat. Hi ha casos en què cal ajuda d’algun expert o psicòleg per reconduir-ne el comportament. Però també hi ha nens que no s’adonen del que diuen.

No fan bullying, però sí que comencen a tenir comportaments del que abans s’anomenaven “coses de nens”. I podem fer que vegin que quan fan això no està bé i que vol dir que hi ha quelcom que han de gestionar. Perquè si tu estàs bé

3

amb tu mateix, no ho fas això.

Fins a quin punt la resta de companys -els espectadors- són una de les claus d’aquest fenomen?

Com hem d’actuar si presenciem un cas de bullying a l’escola?

Els nens són els primers a detectar qui molesta a qui o qui es porta bé amb qui. Ho fan molt abans que els adults, que molts cops són els últims a adonar-se’n. Aleshores, els hauríem d’apoderar que s’ajudin entre ells. Potenciar aquesta companyonia, perquè és l’antídot del bullying: entre tots, som capaços d’avenir-nos. I, aquí, puntualitzo. No cal que tots siguem els millors amics.

Però això no treu que, amb els que potser tens menys afinitat, hi hagi d’haver el mateix respecte i empatia.

Per això, cal partir de la companyonia com a grup. Perquè tampoc no es tracta que ningú es faci el valent.

No es tracta que tu vagis i defensis algú. Es tracta que el grup, que la classe no ho permeti. La clau és que es recolzin entre ells per ajudar a treure l’assetjat de la situació, o que vagin a parlar amb un adult per dir-li que hi ha un assetjador molestant.

EL MÓN DE L’ALUMNE

Pèrdues i dol en la infància i l’adolescència: abordatge educatiu

4

Mireia Soriano Chacón. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn d’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salud del Vallès.

Alícia Prats Pitarch. Psicopedagoga.

La mort posa fi a la vida. La manera com visquem la mort, i les creences, actituds o pensaments que tinguem al seu voltant, ens condicionarà directament la nostra experiència vital: podem parlar-ne, viure amagant-la, o bé negar-la com si no hagués d’arribar mai. Hem de poder parlar de la mort com un fet natural, formant part de la vida, que ens facin viure la vida tenint en compte el fet de morir.

Sovint ens preguntem si cal parlar sobre la mort amb infants i adolescents. Cal fer-ho perquè la mort forma part de la vida i perquè en la nostra societat la mort és un tabú modern, cosa que no facilita l’elaboració del concepte. A més, la mort és present en els mitjans de comunicació, en fets reals, en con-

tes i jocs, però l’eludim com a tema quotidià. Tenint en compte que el nen que viu en la veritat és capaç d’afrontar la vida, no el protegirem si evitem el tema, sinó si en parlem, perquè aprendre a elaborar un concepte de mort ajudarà el nen a tenir un espai mental on situar l’experiència, en el cas que es produeixi

alguna pèrdua.

Com expliquem la pèrdua? És important explicar què és la mort tan aviat com es pugui, utilitzant frases clares i senzilles, i paraules que pugui entendre. Hem d’evitar dir coses abstractes que el nen no entengui, sempre serà millor posar exemples que vinguin de la seva

experiència quotidiana. No hem de tenir por d’utilitzar la paraula “mort” perquè per a ell no significa el mateix.

També hem de tenir en compte que la millor manera de parlar amb els nens és amb petites converses, que sovint comencen ells mateixos de forma inesperada. Per això, és important escoltar-los i fer-ho amb els ulls, les orelles i la pell. L’infant o adolescent necessita dues coses per fer-te preguntes: la primera és sentir que es pot parlar de la mort amb la família i no passa res, i la segona és saber que si parla de la seva pena no augmentarà la pena d’un altre. Per això, haurem de facilitar l’expressió dels seus sentiments i ajudar-lo a posar nom a les seves emocions. En aquest cas, utilitzar el joc el pot ajudar a exterioritzar allò que porta dins.

Si un familiar ha mort d’una malaltia, cal explicar-la de forma detallada, mencionar la tasca dels metges i deixar clar que algunes malalties greus no es poden guarir. Si només se li diu que “ha mort perquè estava molt malalt”, cada cop que algú agafi un refredat s’angoixarà. Finalment no hem d’oblidar que saber què dir és menys important que ser capaç d’estar amb ell.

Comprensió de la mort i manifestació del dol en infants i adolescents El concepte de la mort està associat a una forta càrrega emocional, i per comprendre’l es requereixen mecanismes elaborats d’abstracció i d’interiorització. Els nens poden entendre la mort de manera diferent depenent de la seva edat, i ho faran de forma diferent de com ho podem fer els adults.

El procés de dol en els infants i adolescents és similar al dels adults, però el canalitzen de forma diferent, ja que la seva capacitat d’expressió és també diferent.

Les característiques de l’evolució del procés de dol i les reaccions posteriors dependran dels següents factors: • Les circumstàncies de la mort.

El procés de dol en els infants i adolescents és similar al dels adults, però el canalitzen de forma diferent, ja que la seva capacitat d’expressió és també diferent.

• El concepte que es tingui de «mort».

• El vincle que es tingui amb la persona absent.

• L’entorn familiar i sociocultural • La personalitat, maduració cognitiva i desenvolupament emocional.

• L’ etapa evolutiva.

Algunes de les manifestacions poden ser indicadors d’un dol complicat si perduren en el temps o si es donen amb molta intensitat. Caldrà demanar ajuda especialitzada si el nen o adolescent s’aïlla, es tanca, no mira a la cara o no participa en activitats, si demana molta atenció o té actituds de regressió molt intenses o si es culpabilitza de forma persistent. Altres manifestacions a tenir en compte serien si el nen denota una falta de concentració continuada, si es mostra molt irritable, amb molta agressivitat o amb conductes de risc o si mostra persistència en la negació de pèrdua o té insomni o molta angoixa o eufòria sostinguda.

Infants i adolescents: fases i característiques: Distingim: • Negació: aïllament, negació a acceptar què ha passat. Fase que actua com a defensa.

• Ira: estat de confusió i irritabilitat.

Alguns cops arriba quan es pren consciència del que ha passat.

• Negociació: la persona ja és conscient i cerca una segona oportunitat o intent de solució pels sentiment

de culpabilitat.

• Depressió: comprensió que ja no hi ha volta enrere. Afloren la tristesa, l’apatia i pensament de desesperança.

• Acceptació: resignació a la realitat. S’inicia una nova etapa de pau i comprensió.

Pot succeir que la persona no passi per totes les fases del dol, o que cada persona perduri més en una fase que en una altra. Això dependrà molt de les pròpies característiques personals de cadascú i la seva capacitat de resiliència.

La vivència emocional dels infants i adolescents en dol Acompanyar i educar per viure els processos de dol saludablement és, sobretot, permetre que aflorin les emocions que apareixen, tant les pròpies com les dels altres. Les expressions emocionals dels infants i adolescents dependran en gran mesura de l’expressió emocional dels seus adults de referència.

Estratègies educatives per abordar la temàtica L’adult que acompanyi l’infant o adolescent haurà de poder ajudar-lo a reconstruir el seu relat de vida i el de la seva família, incloent l’absència i no obviant-la. Per tal d’acostar-nos a la persona en dol, serà imprescindible que desenvolupem les següents habilitats de gestió emocional.

5

COMPRENSIÓ DE LA MORT I MANIFESTACIONS DELS INFANTS EN DOL

¡!

?

COMPRENSIÓ DE LA MORT

• No existeix una comprensió de la mort.

6

• La mort és temporal i reversible.

• La mort és similar a dormir.

• Els difunts continuen vivint d’alguna manera (el cel és un lloc concret).

• La mort és personificada com un esperit (esquelet, fantasma...).

• El pensament es torna més elaborat i complex (interès per les causes).

• Curiositat sobre la mort (preguntes més complexes: «què vol dir morir-se?», «on va una persona quan mor?», «es pot fer alguna cosa per no morir-se?»).

• La mort no és universal («li succeeix als altres, no a mi»).

• La mort es veu com a irreversible, universal (maduració cognitiva)

MANIFESTACIÓ DEL DOL

0-2 anys

2-5anys

6-10 anys

Apartir dels 11 anys

• Inquietud, irascibilitat, disminució de l’activitat, son precari (plors nocturns), pèrdua de pes.

• Formulació de preguntes (concretes i repetitives: «com va al bany?», «com menja?», «té fred?»).

• Trastorns alimentaris, de la son i del control d’esfínters.

• Rebequeries freqüents.

• Por a l’abandó («tu també et moriràs?»).

• Sentiment de culpa («vaig pensar o dir alguna cosa que provoqués la mort?»).

• Comportaments agressius.

• Disminució del rendiment escolar • Sentiments d’abandonament.

Por. • Manifestacions psicosomàtiques (mals de cap, mals de panxa, marejos...).

Alteració del sistema immunitari (constipats, grip...).

• Estats emocionals alterats (culpabilitat, ràbia i vergonya).

• Estats d’alteració i ansietat sobre la pròpia mort.

• Canvis d’humor • Por al rebuig i a ser diferent dels companys.

• Trastorns alimentaris i de la son.

• Conducta regressiva.

• Culpabilitat per haver sobreviscut.

Intentar mantenir les rutines diàries, sobretots en els més petits.

Dels 2 als 7 anys explicar la mort de forma clara i concreta sense eufemismes ni metàfores, aclarir que no es culpa seva, donar un espai a les emocions i poder-les expressar o ajudar-nos de recursos simbòlics o contes com: El talismà de la Luna (senticuentos).

Dels 7 als 11 comencen a entendre el concepte de mort i es aquí on es poden plantejar moltes preguntes i dubtes. Cal que puguin ser escoltats i poder donar resposta a aquestes preguntes, encara que siguin repetitives. Evitar preguntar contínuament com estan o com es troben. Eines com el joc “Cocoya”, joc dirigit per pares o tutors per tractar el dol amb els més petits.

A partir dels 11 anys és molt important tenir una persona de refe-

rència que l’acompanyi, mantenir una bona estructura familiar i de nou la importància de la rutina i el seu grup d’iguals. Aquí l’escola té un paper crucial per tal de propiciar que es reincorpori de nou a les activitats escolars. El fet d’animar al pre-adolescent o adolescent a participar en cerimònies, escriure un diari, escoltar certa música, etc pot resultar un molt bon recurs per gestionar les emocions.

Quan cal demanar ajuda?

La resposta seria sempre que sigui necessari i la persona ho requereixi, tot i que cada individu farà el seu procés de dol de manera diferent. Ara bé, si el període de la fase de depressió perdura durant més d’un any amb senyals d’alarma com l’insomni, regressions, pensaments repetitius de voler

Acompanyar i educar per viure els processos de dol saludablement és, sobretot, permetre que aflorin les emocions que apareixen, tant les pròpies com les dels altres. anar amb el difunt, pèrdua d’interès pels amics o rebuig d’assistir a l’escola, es recomana demanar ajuda a un psicòleg, ja que probablement estarem davant d’un dol patològic.

7

EL MÓN DE L’ALUMNE

“Cal normalitzar que amb els infants es pugui parlar de qualsevol tema” Laia Servera forma part de l’equip de l’InfoK -l’informatiu infantil de Televisió de Catalunya- des del seu primer dia d’emissió. Actualment n’és la directora i presentadora. El programa celebra el seu divuitè any de vida; S’ha fet major d’edat. Parlem amb ella sobre tot allò que cal tenir en compte a l’hora d’explicar el món que ens envolta a infants i joves.

8

Adrià Gratacós Torras Foto: CCMA

L’InfoK compleix enguany 18 anys.

La seva trajectòria demostra que als infants i als joves els interessa l’actualitat? És una pregunta que no té resposta.

Els nens i les nenes no són un subjecte estàtic i uniforme, per tant, els interessen coses diferents. De nens n’hi ha per tots els gustos, i de notícies també. Això vol dir que qualsevol tema d’actualitat pot ser atractiu per a un nen, depenent de com ho expliques i de l’interès que demostri l’emissor. Crec que el punt clau es troba en la capacitat de l’emissor de transmetre al receptor.

El paper de l’InfoK, doncs, és semblant al d’un professor que intenta despertar l’interès de l’infant a l’aula?

Això és el que intentem. I ho fem de forma inconscient perquè a l’equip de l’InfoK ens agrada tot, i volem transmetre aquest interès per un ventall de notícies molt diferents.

Aquests 18 anys de trajectòria ens han permès tenir moltes eines, com grafismes i material audiovisual, que ens ajuden a explicar l’actualitat d’una forma més atractiva.

Es pot explicar tot als nens?

Nosaltres creiem que es pot explicar tot, però no es pot ensenyar tot. Les imatges poden ser molt més pertorbadores i poden generar efectes negatius innecessaris als infants. En canvi, creiem que les explicacions mai fan mal. Ara bé, això no vol dir que sempre ho expliquem tot. Nosaltres partim de la base que si una notícia genera malestar, però darrere de la informació hi pot haver un aprenentatge útil per a l’infant o dona pas a explicar un context que generi coneixement, llavors l’expliquem. Un altre factor que tenim en compte són les notícies que no són per a nens i que no aportaran cap valor afegit, però que sabem que els infants ja l’han vist en altres canals perquè la resta de televisions en van plenes. Creiem que llavors és oportú explicar-li a l’infant

de forma entenedora què és el que realment ha passat.

Podríem posar algun exemple?

Un exemple clar va ser l’atac amb armes químiques a Síria. Es tractaven de fets molt bèsties i hi havia imatges molt cruentes. Sabíem que molts nens ho acabarien veient en altres canals de televisió, per tant, era important explicar-ho per tal que els nens entenguessin què és el que estava passant. Si entenen què passa, potser seguiran sentint tristesa, però també poden sorgir altres emocions, com la indignació, que és més activa. Això pot causar que a l’infant o al jove li generi interès la notícia i vulgui conèixer més. I si s’entén què està passant, en general, tranquil·litza.

En canvi, vostè creu que no es pot ensenyar tot. Què passa amb les imatges?

Doncs que moltes vegades no fan falta. Els adults estem immunitzats amb imatges que són realment cruentes. Estem impermeabilitzats per

veure-les, perquè, si no, no ho podríem assumir, no podríem dormir a les nits. Hem de tenir en compte que els infants no tenen aquesta impermeabilització i que els pot afectar i molt.

Aprofitant l’exemple del cas de Síria, per explicar que s’han utilitzat armes químiques prohibides i que han atacat a la societat civil, no cal ensenyar imatges cruentes. Creiem que el que realment és útil per als infants és donar context a les notícies, explicar-les bé. En el cas de l’atac a Síria, vam aprofitar per explicar les Convencions de Ginebra i els Drets Humans.

Es pot explicar una barbàrie sense necessitat d’ensenyar-la.

Per explicar l’actualitat als infants també cal determinar el llenguatge i el to adient. Què tenen en compte en aquest aspecte?

Nosaltres expliquem les notícies per a què les entengui tothom, no només els nens. Decidim explicar menys notícies però amb major profunditat, i sense donar res per suposat. No eliminem les paraules complicades, sinó que les desenvolupem. Tenim una norma que diu que no hi pot haver més d’una paraula complicada en cada frase, perquè cal una estona per fer-les entenedores. I no eliminem les paraules complexes perquè volem que l’infant entengui la notícia, sense eufemismes, i, alhora, aprengui conceptes nous. Es tracta d’anar una mica a l’arrel de tot, també en el llenguatge. Les imatges i els grafismes ens ajuden molt a explicar paraules o conceptes complexos. És important que, a l’hora d’explicar el món als infants, no totes les notícies siguin negatives?

Cada dia l’actualitat ens dona un ventall de notícies boniques i positives.

Al món hi passen coses molt tristes, però també hi ha notícies bones i multitud de temes que poden generar coneixement i aprenentatge.

Cal explicar notícies cruentes, però també s’ha de parlar de ciència, de naturalesa, d’educació, d’alimentació i de molts altres temes. A l’InfoK tenim molta llibertat per incorporar notícies de moltes temàtiques diferents.

No tenim una motxilla de convencionalismes a sobre. Tenim una secció d’emocions i sentiments, fet que seria impensable en un telenotícies convencional. Però les emocions són importants, tant per als nens com per als adults, i creiem que és necessari parlar-ne i normalitzar-les. Un exemple va ser el lema “no tinc por” que va sorgir arran de l’atemptat a Barcelona del 2017. Es tractava d’un convencionalisme que entre adults es podia entendre, però que als infants calia explicar. Com no li ha de fer por a un infant que hagi passat una cosa tan bèstia en un carrer pel qual hi ha passejat? Calia explicar que el lema no volia dir que no havíem de tenir por, i que és un sentiment que tots l’experimentem, que és natural i que l’hem de tenir.

L’InfoK és l’únic informatiu infantil de l’Estat espanyol, en canvi a la majoria de països europeus s’emeten diversos programes d’actualitat per a infants. Creu que manca cultura audiovisual a casa nostra?

El Canal Sur, la televisió pública andalusa, va intentar fer un informatiu semblant al nostre, però va durar poc. És cert que la majoria de països europeus emeten informatius infantils, però també cal destacar que es tracta d’un tipus de programa complex, al qual cal destinar-hi recursos i que, al principi, no dona una alta rendibilitat en termes d’audiència.

Això fa que es tracti d’un producte

No eliminem les paraules complexes perquè volem que l’infant entengui la notícia, sense eufemismes, i, alhora, aprengui conceptes nous audiovisual que s’ha de fer des de la vessant de servei públic. Crec que a Catalunya cada cop hi ha més cultura d’informatius infantils, sobretot gràcies als 18 anys de l’Info K. Però és evident que a l’Estat espanyol manca aquesta cultura, principalment perquè cap altra televisió pública ha apostat per explicar l’actualitat als infants. Crec que s’ha de normalitzar que amb els nens i nenes es pugui parlar de qualsevol tema i tractar-lo amb naturalitat. Se’ls ha d’explicar el món perquè en formen part. També manca major cultura i regularització en el món audiovisual en general, i a les xarxes socials en concret. L’accés que tenen els infants a les xarxes és total, i no podem mirar cap a una altra banda. En aquest sentit, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha posat en marxa un projecte de cultura mediàtica per fomentar un ús responsable i crític dels continguts audiovisuals. Crec que és imprescindible que hi hagi normes d’ús.

9

LA VIDA ALS CENTRES

Projecte Vincular x Educar

El lleure educatiu, una eina efectiva contra la desigualtat social

10

Ara fa vuit anys naixia al barri de Sants de Barcelona el projecte Vincular x Educar, una iniciativa comunitària nascuda amb la voluntat d’afavorir el procés educatiu dels infants, mitjançant la creació de vincles entre els centres escolars, les famílies i els esplais i caus del barri. Els bons resultats obtinguts al llarg d’aquests anys han propiciat que el projecte s’hagi estès a altres barris de la ciutat.

A més, la seva capacitat integradora per connectar les famílies amb la comunitat ha estat reconeguda amb el premi Barcelona Innovació Educativa 2019, atorgat per l’Ajuntament de la capital catalana .

Adrià Gratacós Torras

Amb l’objectiu de garantir l’accés al lleure dels infants, millorar la comunicació de les famílies amb l’escola i estrènyer vincles amb la comunitat, l’any 2011 els centres de Serveis Socials de Numància i de Cotxeres del barri de Sants de Barcelona iniciaven el projecte “Vincular x Educar”, una iniciativa comunitària que volia fer efectiu el dret al lleure educatiu, integrant infants i famílies amb els centres educatius i entitats de

lleure del territori, com són esplais i caus. El projecte es va iniciar amb l’Escola Pública Francesc Macià de Barcelona, centre considerat d’alta complexitat per la realitat socioeconòmica de les famílies i l’alt percentatge d’alumnes nouvinguts.

“El cas de l’escola Francesc Macià era un clar exemple de centre especialment desconnectat de les entitats de lleure del barri”, assegura Carme Sáez, treballadora social del Centre de Serveis Socials Numàn-

cia i tècnica referent del projecte.

Amb l’aplicació de la iniciativa, adreçada principalment a alumnes de primer i segon de primària, els vincles entre les famílies, l’escola i els esplais i caus del barri han anat creixent, propiciant així una oportunitat real d’accés al lleure educatiu i contribuint a un major arrelament en el territori dels infants i el seu entorn familiar, especialment per a famílies amb situacions de vulnerabilitat social.

L’èxit aconseguit al llarg d’aquests anys ha fet que el projecte s’hagi anat aplicant a altres escoles i s’hagi replicat a altres barris de la ciutat, com és el cas del Poblenou i La Marina, on els centres de Serveis Socials del districte estan començant a coordinar el projecte, juntament amb escoles i entitats de lleure del territori. Segons fonts de l’Ajuntament de Barcelona, actualment s’està estudiant estendre el projecte a altres districtes de la ciutat.

El lleure educatiu, un dret que millora competències Les activitats de lleure ajuden a millorar les competències escolars i professionals dels infants i joves i contribueixen a trencar el cercle de pobresa i la desigualtat social. Així ho assegura un estudi de la Fundació Pere Tarrés i la Facultat d’Educació i Treball de la Universitat Ramon Llull (URL), que identifica millores substancials en la capacitat d’apre-

Les activitats de lleure ajuden a millorar les competències escolars i professionals dels infants i joves i contribueixen a trencar el cercle de pobresa i la desigualtat social. nentatge, el respecte de les normes socials i l’educació cívica i social. Justament, el projecte Vincular x Educar pretén trencar barreres d’accés a famílies que, per motius econòmics o per manca d’arrelament en el territori, no tenen l’oportunitat d’educar els seus fills en el lleure.

11

Professors, monitors i treballadors socials són els protagonistes d’un projecte que pretén reivindicar el dret al lleure educatiu, i alhora, fer pedagogia dels beneficis educatius, personals i professionals que poden comportar per a infants i joves.

“El lleure ar renc permet t s inèrcie la i fomenta en cia convivèn at ” la diversit

12

Fa un any i mig que des de l’Escola Arts participem en el projecte Vincular x Educar i el balanç no pot ser més positiu.

Al ser una escola d’alta complexitat, amb un 96% dels alumnes nouvinguts, els esplais i caus ajuden els nens a integrar-se i a relacionar-se amb altres cultures. També permet trencar inèrcies i fomenta la convivència en la diversitat. Crec que el lleure els permet accedir a un entorn que només des de l’escola és complicat aconseguir. A més, fomenta l’expressió oral i la familiarització amb la llengua catalana.

Durant el primer any del projecte hi va haver algunes famílies reticents a participar-hi, sobretot amb les nenes quan s’havia d’anar de colònies i passar alguna nit fora de casa.

Aquest any, però, han perdut la por i la majoria de nens i nenes s’hi ha inscrit. Al veure com funciona han perdut la por i han vist que només aporta beneficis per als seus fills.

Carmen Magallanes, professora de primària de l’Institut-Escola Arts de Barcelona

“El projecte età suposant una finestra oberta al món per a molts infants”

Carme Sáez, treballadora social del Centre de Serveis Socials Numància

El projecte Vincular x Educar neix amb una perspectiva comunitària i amb la voluntat de posar els infants i les famílies al centre del procés educatiu. Diversos estudis sobre pobresa infantil identifiquen la desigualtat en l’accés al lleure com un dels principals problemes dels infants, i al barri de Sants ens trobàvem amb escoles especialment desconnectades del món del lleure. Hi havia una xarxa comunitària molt potent però mancaven connexions, sobretot amb famílies nouvingudes, poc arrelades al territori. Amb el

projecte tot això s’ha anat capgirant i està suposant una finestra oberta al món, una sortida per a molts infants per connectar-se amb la comunitat. La capacitat del projecte de connectar diversos sectors de la comunitat educativa està suposant una experiència molt potent i ja està donant resultats en la integració de desenes d’infants en el barri i el territori. Ara bé, encara ens queda camp per recórrer per assolir el nostre objectiu: garantir l’accés al lleure a tots els infants i joves.

“El lleure ed uc xarxa d’opo atiu pot esdevenir un a també en e rtunitats per a l’infant, l món form atiu i labora l”

Lluís Pelegrí responsable de l’Esplai Sagrat Cor de Barcelona

Anna Cantalapiedra, monitora de l’Esplai La Lluna de Barcelona

Des de l’Esplai Sagrat Cor, juntament amb dues entitats de lleure més del barri, ens vam incorporar l’any passat al projecte Vincular x Educar, coordinat pel Centre de Serveis Socials del Poblenou.

Actualment, estem en procés d’incorporar cinc infants i creiem que esdevé una nova oportunitat per vincular nens i nenes que es puguin trobar en situació de vulnerabilitat social. Estem convençuts que els centres de lleure educatiu poden generar un nou espai d’interrelació per a infants que viuen realitats complexes.

Des de l’Esplai La Lluna fa 5 anys que participem amb el projecte i, actualment, gairebé la meitat dels infants del nostre centre han arribat a través de Vincular x Educar. Crec que la diversitat cultural que ens aporta s’ha convertit en el millor valor que tenim, i ens ha incitat a replantejar-nos estigmes que tots nosaltres portem integrats. Hem aconseguit canvis orgànics i naturals que ens permeten compartir costums i fer que l’experiència, tant d’infants com de monitors, sigui més enriquidora i més diversa.

Al cap i a la fi som una entitat de lleure i la nostra diversitat no és més que el reflex de la nostra societat. Cada cop hi ha més centres de lleure del barri que es volen sumar a la iniciativa i tant de bo el projecte pugui seguir

Creiem en el treball en xarxa i en una visió sistèmica de l’infant, i per això considerem important enfortir les relacions amb les escoles. El lleure educatiu els serveix, a infants i joves, per establir nous valors i vincles, i per aprendre a conviure en el respecte i la diversitat. Però també pot esdevenir una xarxa d’oportunitats en el món formatiu i laboral. Molts dels nostres infants després es fan monitors, i es formen per aconseguir el diploma de monitor o director d’educació en el lleure.

“La diversitat cultural s’ha convertit en el millor valor del nostre Esplai”

creixent per donar resposta a aquesta demanda.

13

EINES PER AL PROFESSOR

Sobre les oposicions com a sistema d’accés

14

Xavier Díez, Secretari de Relacions d’USTEC·STEs

Es pot entendre fàcilment que el sistema de concurs-oposició per accedir a la professió docent a l’escola pública no resulti simpàtic. Ara bé, sovint s’oblida que un examen, potser arbitrari, fou el mecanisme que va trobar l’estat de dret per organitzar els sistemes educatius de cada país. Calia que les persones destinades a formar infants i joves fossin seleccionades amb els criteris més objectius possibles, amb mecanismes de transparència i que asseguressin la neutralitat de l’Estat. En altres paraules, que els docents no fossin contractats o acomiadats en funció del govern de torn per obeir les consignes d’un partit o d’una ideologia.

Es pot entendre fàcilment que el sistema de concurs-oposició per accedir a la professió docent a l’escola pública no resulti simpàtic. Ara bé, sovint s’oblida que un examen, potser arbitrari, fou el mecanisme que va trobar l’estat de dret per organitzar els sistemes educatius de cada país. Calia que les persones

destinades a formar infants i joves fossin seleccionades amb els criteris més objectius possibles, amb mecanismes de transparència i que asseguressin la neutralitat de l’Estat. En altres paraules, que els docents no fossin contractats o acomiadats en funció del govern de torn per obeir les consignes d’un partit o d’una

ideologia. I, de fet, una de les grans riqueses no reconegudes ni valorades és la de la pluralitat del professorat. També és cert que la funció pública genera una independència professional que permet resistir les pressions dels poders locals o governamentals i establir un projecte a llarg termini que millora la qualitat

de la pròpia tasca.

Es pot discutir sobre si el sistema és pitjor o millor. Tanmateix, allò sobre el qual no hauríem de dubtar és que el procés per ingressar al cos de mestres i professors ha de ser objectiu, anònim, transparent i en funció de mèrits quantificables. La idea neoliberal de selecció mitjançant entrevista personal és una perversió per discriminar els docents per qualsevol motiu: des del gènere fins a l’ideològic, passant per l’edat o la temptació nepotista, ja instal·lada en un sistema degradat en els darrers anys.

Efectivament, en les darreres dècades, el sistema d’oposicions s’ha pervertit. Anys sense processos han servit perquè la precarietat en base a interinatges i substitucions s’hagi enfilat a un 35-40% del professorat, vers el 8% d’eventualitat màxima que estableixen les directives europees. Això respon a l’interès per precaritzar, no només per estalvi, sinó per la destrucció de la independència docent, la submissió a direccions més poderoses i de plegar-se al projecte de reconversió neoliberal dels sistemes educatius públics.

Un docent, la continuïtat del qual depengui de la voluntat de la direcció, és vulnerable a les exigències laborals, ideològiques o pedagògiques dels governs de torns, amb la intermediació d’una autonomia de centre cada vegada més pensada per destruir l’autonomia d’aula.

Urgeix, per tant, un procés d’estabilització massiu, via concurs de mè-

rits, per consolidar tot aquest terç llarg de professionals que, després d’anys de sequera a les oposicions, en situacions personals complicades i en inferioritat de condicions respecte de les noves promocions, ja ni es presenten als exàmens. Un cop aconseguim que el 92% de les plantilles estiguin constituïdes per funcionaris de carrera, serà llavors, un bon moment per debatre sobre el model d’oposicions.

Actualment el sistema d’accés a la funció pública és el de concurs-oposició i consta de dues proves eliminatòries. La superació de la fase d’oposició permet passar a la fase de concurs.

La qualificació de la fase d’oposició és la mitjana aritmètica de les puntuacions obtingudes en les dues proves de la fase: ●Primera prova: té per objectiu demostrar l’aptitud pedagògica i el domini de tècniques per a la docència. ●Segona prova: té per objectiu la demostració dels coneixements teòrics i pràctics.

Els aspirants que hagin superat la fase d’oposició passen a la fase de concurs on acreditaran els mèrits.

Superaran el concurs d’oposició i seran seleccionades per a la realització de la fase de pràctiques (durant el curs escolar següent) les persones a les quals correspongui un número d’ordre igual o inferior al nombre de places convocades per a cadascun d’aquests procediments, en el corresponent cos i especialitat.

interinatges

35-40%

En les darreres dècades el sistema d’oposicions s’ha pervertit. Anys sense processos han servit perquè la precarietat en base a interinatges i substitucions s’hagi enfilat a un 35-40% del professorat Cada any, des de la USTEC·STES organitzem uns assessoraments per orientar i ajudar als aspirants a encara el procés de la oposició a cossos docents. Podeu consultar la informació al web www.sindicat.net.

fase d’oposició

fase de concurs acreditaran els mèrits

fase de pràctiques el curs escolar següent

15

EINES PER AL PROFESSOR

Les aules del futur Les noves metodologies educatives comporten també la necessitat d’aplicar noves eines a les aules, tant per als alumnes com per als professors. Un projecte de recerca científica anomenat Smart Classroom ha agrupat investigadors, docents, alumnes i membres de la comunitat educativa per realitzar un codisseny de les aules del futur. Com seran les aules del futur? Heus aquí les principals característiques de les aules intel·ligents:

Aules tradicionals

Aules del futur

• Flexibilitat: L’espai no determina zones concretes per a cada activitat. El mobiliari és modular i canvia segons les necessitats formatives.

• Rigidesa: L’aula està conformada per una sèrie d’elements rígids i estàtics, com pupitres, taules i pissarres.

16

• Confort: Es vira cap a la “llarització” de l’aula, amb un disseny, una decoració, una disposició d’objectes i un ambient més familiar. Es fomenta la llum natural i la convivència amb l’entorn. S’hi pot anar descalç.

• Entorn artificial Aules, en molts casos, sense llum natural i sense espais verds.

• Connectivitat lineal: Moltes aules compten amb la incorporació de dispositius electrònics, però de forma estàtica i contribuint a un aprenentatge passiu de l’alumne: un gran ordinador amb un projector.

?

• Impersonal Espais estàndards i homogenis, independentment de les persones que habitin l’aula.

No hi ha cap zona personal, ni per als infants ni per als professors.

• Aïllament Aules tancades en si mateixes, sense considerar l’exterior, ni de forma física ni de forma visual.

• Connectivitat funcional: Paper funcional de la tecnologia. Presència de dispositius electrònics que es puguin incorporar o retirar de l’aula amb agilitat, segons el moment.

¡

• Personalització Nivell alt d’identificació i sentiment de pertinença amb l’espai i les seves dinàmiques. Inclou també un espai personal per a desar-hi objectes.

• Obertura La configuració i l’estructura de l’aula està oberta a l’exterior, i això facilita l’accés visual i físic de dins cap enfora i a l’inrevés.

• Sostenibilitat L’espai es dissenya i es fabrica amb elements no contaminants, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. També inclou espais per fomentar la cultura de la sostenibilitat i el reciclatge .

17

El nostre futur professional depèn de les decisions que prenguem. Aconsegueix el futur que vulguis amb: – Una professió qualificada – Oportunitats d’accés al mercat de treball – Modalitat FP Dual Descobreix els 174 graus de Formació Professional Inicial i Dual, i l’oferta de Formació Professional Ocupacional i Contínua a fp.gencat.cat i fes un gir al teu futur.

Aquesta activitat forma part de les actuacions destinades a impulsar la formació professional dual, finançades pel Ministerio de Educación y Formación Profesional i cofinançades pel Fons Social Europeu.

ELS docents PARLEN

Avui toca psico!

18

Ana Vacas Roman. Mestra d’Educació Infantil i psicomotricista a l’escola Vedruna Àngels.

La psicomotricitat és una disciplina educativa que permet el desenvolupament global de l’infant a través del cos, el joc i el moviment espontani i ajuda els mestres a conèixer l’infant en la seva globalitat i a poder acompanyar-lo en el seu procés maduratiu Fa quatre anys que l’escola Vedruna Àngels del barri del Raval de Barcelona aposta per un projecte de psicomotricitat basat en la teoria i la pràctica de Bernard Aucouturier (Pràctica Psicomotriu Aucouturier, PPA). Existeixen formacions especí-

fiques per conèixer i poder aplicar aquesta pràctica educativa que interrelaciona les vessants cognitiva, emocional i corporal de l’infant.

La psicomotricitat en l’àmbit educatiu ha d’ajudar els mestres a conèixer l’infant en la seva globali-

tat i poder acompanyar-lo en el seu procés maduratiu fins arribar a la descentració (moment en què l’infant és capaç d’integrar el seu món intern en representacions mentals i distanciar-se corporalment de les seves emocions). En aquest article

s’exposen els trets més característics d’aquesta pràctica, tant a nivell teòric com pràctic.

Fonaments teòrics:

.

L’infant com a ésser global: per donar sentit a la tasca educativa s’entén i s’accepta l’infant en la seva globalitat. Es tenen presents i s’atenen totes les vessants que suposa el concepte cos: cos cognitiu, cos neuromotor, cos social i cos afectiu, totes elles no poden anar separades.

.

Del plaer de fer al plaer de pensar: el concepte de plaer o desig de plaer en la PPA es considera important ja que és el motor que fa que l’infant actuï. Per a Bernard Aucouturier, el desenvolupament de l’infant evoluciona del fer al pensar. Així, en els nens d’entre 0 i 6 anys el fer i l’acció es considera el pensament.

.

Desenvolupament de l’infant: el desenvolupament de l’infant s’ha de tenir en compte des de totes les vessants: motora, psicològica, cognitiva i afectiva. Totes quatre estan relacionades ja que entenem el desenvolupament des de la globalitat.

Fonaments pràctics

.

Per dur a terme una sessió, el psicomotricista ha de considerar els principis d’acció que són els principis metodològics de la PPA. Cal tenir en compte que cada psicomotricista porta a terme les sessions de psicomotricitat tenint en compte l’edat dels infants, l’espai i els recursos materials i personals.

En relació als principis espaials, cal una sala àmplia, ventilada i amb possibilitats de tenir zones i material divers que es pugui guar-

La psicomotricitat en l’àmbit educatiu ha d’ajudar els mestres a conèixer l’infant en la seva globalitat i poder acompanyar-lo en el seu procés maduratiu fins arribar a la descentració

dar per tenir-lo protegit net. Pel que fa als principis temporals, la sessió es distribueix en diferents moments per donar estructura i temps a cada activitat. Podem identificar aquests moments durant la sessió: Ritual d’entrada. És el moment de la benvinguda, el reconeixement del grup, de nombrar els nens i el recordatori de les normes (cuidem el nostre cos i el dels altres, parlem i diem les coses amb paraules i si cal demanem ajuda).

Moment d’expressivitat motriu o sensoriomotriu. Durant aquest moment apareix el joc lliure i espontani.

Moment de la narració i/o representació. És el moment de passar del moviment al pensament.

Ritual de sortida. És el moment de deixar un espai per la paraula dels infants i tancar la sessió en grup.

Pel que fa als principis materials hem de considerar que són justament aquests els que faciliten i completen les accions dels infants. Finalment, haurem de considerar els principis actitudinals (sistema d’actituds). En la PPA hi ha una relació entre el “què” es fa i el “com” es fa. No es tracta només de portar a terme una sèrie de continguts i pautes temporals, sinó que s’han de prendre una sèries d’actituds per afavorir tant un ambient acollidor com un ambient estructurant. Ajuden al psicomotricista a disposar el cos i a prendre consciència de la relació tònica-afectiva amb l’infant.

L’escola, l’autoritat, l’empatia, el llenguatge no avaluatiu.

Si ets professor i vols compartir experiències a Món Docent escriu-nos a redaccion@komunicakit.com

19

La infografia

Quins valors ensenyem per Nadal?

Arriba el Nadal, una època de l’any especial per als infants però en la qual els regals i el consum desmesurat han agafat cada cop un major protagonisme en la festivitat. Els regals en general, i les joguines en concret, poden generar experiències i valors positius per als infants, però els experts asseguren que regalar de cop més de tres joguines fa que l’infant dispersi la seva atenció i es desil·lusioni. Celebrar les festes de Nadal, i fomentar el consum conscient i el coneixement a la plegada és possible seguint algunes recomanacions. Per exemple, podem explicar com es celebra el Nadal en diverses parts del món i desplaçar el consum de l’epicentre de les festes. Heus ací alguns consells i exemples per fomentar un consum més responsable per Nadal:

20

Les joguines: un consum responsable • Cada joguina al seu temps.

Abans de regalar, deixem que els infants la desitgin, que ens la demanin. No ens precipitem.

• Fomentar la compra fragmentada. Diferents elements d’un regal es poden convertir en nous regals si els dividim.

Per exemple, el vestit, el xumet o el biberó d’una nina poden ser complements que facin la mateixa il·lusió a l’infant que la pròpia nina.

• Ensenyem-los a ser crítics i a que s’adonin que no es pot tenir tot.

• Transmetre la necessitat de tenir cura de les joguines.

• Cerquem joguines estimuladores i suggeridores que fomentin la interacció amb els companys i companyes.

• Regalem experiències. No tots els regals han de ser materials.

Com es celebra el Nadal arreu del món?

Islàndia A Islàndia els regals els porten els Jolásveinar, uns follets entremaliats que reparteixen petits regals durant tretze dies seguits, del 12 al 24 de desembre.

Alemanya A moltes ciutats alemanyes és celebren mercats de nadal durant el mes de desembre. Es tracten de recintes a l’aire lliure on s’hi combinen activitats per a infants, paradetes de menjar i exposicions nadalenques.

Nova Zelanda A Nova Zelanda el desembre cau en ple estiu i les vacances escolars. Per això s’acostuma a celebrar amb barbacoes a la platja.

Mèxic Els mexicans celebren “Las Posadas” durant els nou dies anteriors al dia de Nadal. La festivitat acaba amb una gran pinyata que els nens han de colpejar per trencar-la i fer caure fruita, llaminadures i dolços nadalencs

Sudàfrica A Sudàfrica els regals no són una prioritat per Nadal. Són típics els àpats en família protagonitzats pel braai al forn, els pastissos de carn i el gall d’indi.

Àustria El monstre Krampus arriba a Àustria un dia abans de Nadal per portar carbó i patates als nens que s’han portat malament.

Itàlia Explica la llegenda popular, que els tres Reis Mags, en el seu camí al portal de Betlem, es van desorientar i van preguntar a la bruixa Befana com seguir per arribar al nen Jesús. La bruixa no els va ajudar però després se’n va penedir, fet pel qual el 5 de gener a la nit passa per casa dels nens a deixar caramels i xocolatines.

21

Veneçuela Durant les dates de Nadal a Veneçuela es celebren les “patinatas”. Es talla el trànsit perquè la gent gaudeixi de l’aire lliure, la música, els llums i el menjar patinant o anant amb bicicleta.

Etiopia El Nadal es celebra el dia 7 de gener. Es preparen àpats especials, com estofats i carn.

També és l’època de l’any on els pares compren roba nova als infants.

Fonts: diba.cat / ayudaenaccion.org

ELS ALTRES MESTRES. Barbara Oakley. PROFESSORA D’ENGINYERIA A LA UNIVERSTIAT D’OAKLAND

“Hauríem d’aprendre com funciona el nostre cervell per poder utilitzar-lo d’una manera més eficaç”

22

El seu curs en línia, Aprenent a aprendre, és el més popular del món, amb gairebé 3 milions d’estudiants matriculats. Entrevistem l’experta en educació i professora d’Enginyeria de la Universitat d’Oakland amb motiu de la seva visita al Campus Universitari d’ESIC Business & Marketing School de Barcelona, on ha impartit dues conferències sobre com la neurociència està canviant els nostres coneixements sobre l’aprenentatge.

Emma Bouisset Fotos: ESIC

Quan vostè anava a l’escola, odiava les matemàtiques. No obstant això, les va haver de reprendre als 26 anys per poder formar-se com a enginyera. És cert, doncs, que mai no és massa tard per a aprendre?

La investigació ha demostrat que només tens problemes per aprendre si estàs mort. Però en qualsevol etapa anterior, sí

és possible. I, de fet, si pateixes un dany cerebral, la millor manera d’ajudar el teu cervell que es recuperi és aprenent coses noves. Així que mai no és tard. Segurament, aprendre serà molt més difícil si el que intentem és assolir un nivell superior de física en teoria de la relativitat, perquè hi ha gent que dedica tota la seva vida només a aquests estudis, però sí que hi ha moltes coses que podem aprendre i fer-ho de manera àmplia. Crec que l’error

que cometem és dir als joves: “Estudieu el que us apassiona”; el que els hauríem de transmetre és que ampliïn la seva passió per l’aprenentatge i que no només aprenguin allò que naturalment els resulta fàcil.

Però alguns experts defensen que el fet que ens emocioni el que estem aprenent precisament és clau per aconseguir un aprenentatge

efectiu. Vostè, en canvi, posa l’èmfasi en la necessitat del treball diari i la memorització. Es possible, doncs, de reconciliar aquestes dues posicions?

Ja ho crec que és possible! Jo no defenso pas que tot l’aprenentatge hagi de ser brutal, diligent i memoritzat. No ho dic això! El que dic és que, basant-me en la investigació de David Geary, hem descobert que hi ha un tipus d’informació que el nostre cervell està programat per a aprendre. Per exemple, només uns dies després de néixer, un nadó ja reconeix la cara de la seva mare. I això és molt difícil! La Intel·ligència Artificial ha trigat moltíssim a poder replicar aquesta capacitat que el nostre cervell ja du de sèrie. Quan som petits, també podem aprendre fàcilment un idioma només pel fet d’estar envoltats de persones que el parlin perquè el nostre cervell està preparat per fer-ho. En canvi, però, el nostre cervell no està programat per poder llegir. Ens hi han d’ensenyar. Podem posar un nadó al voltant d’un munt de llibres i no sabrà pas com llegir-los. Ens cal reprogramar uns altres circuits neuronals per aprendre aquest tipus d’habilitats que no són quelcom que hauríem de saber fer des d’una perspectiva evolutiva. Així que si pensem que tot l’aprenentatge ha de ser sempre tan divertit com quan érem nadons i estàvem aprenent coses per a les quals estem naturalment programats, no estem fent cap favor als estudiants. Els bons docents, però, poden ajudar a motivar-los perquè duguin a terme aquesta tasca, de vegades difícil, d’aprendre aquestes habilitats per a les quals no estem programats. I això pot requerir de pràctica. I va més enllà , també, del que seria la pura memorització. És la idea que el nostre cervell necessita acumular dades per poder-ne deduir els patrons que les relacionen.

“Crec que l’error que cometem és dir als joves: “Estudieu el que us apassiona”; el que els hauríem de transmetre és que ampliïn la seva passió per l’aprenentatge i que no només aprenguin allò que naturalment els resulta fàcil. “ Creu que hem de seguir aprenent sempre el mateix?

Tots els països sempre es queixen que el seu sistema educatiu no és prou bo. Es produeix aquesta queixa, també, a Espanya?

Sí, sobretot perquè hi ha hagut fins a set reformes educatives en els darrers 50 anys.

I com decidim què és més important de memoritzar i què no?

És que crec que una part del problema rau en el fet que cada nou professor d’educació que vol deixar la seva empremta al món anuncia: “Tinc la solució perfecta per a tu. I és quelcom de nou, res de coses antigues! I tu necessites aprendre-les.” En la meva opinió, la realitat és que els nens i nenes han de ser capaços de llegir, d’escriure bé, han de tenir una comprensió bàsica de la història, de la ciència i han de poder sortir-se’n amb les matemàtiques. Aquests són els factors unificadors entre el passat, el present i el futur. I els bons professors ja s’hi estan concentrant. Però potser els governs són com aquests nous professors que volen ensenyar-ho tot i, al final, es fan odiar. Per tant, crec que cal fer servir el sentit comú.

Aquí és on entra l’ensenyament de qualitat, que estableix quins són els fets clau que volem que els estudiants retinguin en la memòria a llarg termini perquè els ajudin a veure els patrons i aprendre i desenvolupar-se, així, de manera molt més transversal.

Les habilitats bàsiques que mencionava abans a més de programació. Però, també, tots hauríem d’aprendre com funciona el nostre cervell per poder utilitzar-lo d’una manera més eficaç. Pensi que obli-

Quines capacitats requeriran les professions del futur?

guem els nens i nenes a estar escolaritzars un total de 12 a 16 anys, però mai no els ensenyem a utilitzar el seu cervell de manera eficaç per aprendre totes aquestes coses noves. Així doncs, crec que seria molt bo de poder-ho fer.

Precisament, vostè aconsella en el seu curs en línia Aprenent a aprendre la posada en pràctica de la tècnica Pomodoro, que combina intervals d’estudi intensiu d’uns 25 minuts i un breu descans posterior per aprendre de manera efectiva.

Però avui dia, amb els mòbils i les xarxes socials, el que més costa als alumnes és, precisament, de concentrar-se. Com podem aconseguir que tinguin prou força de voluntat per fer-ho, sobretot quan la matèria no els sembla prou engrescadora?

Bé, aquí reprenc la idea que una mica de disciplina també és necessària en l’aprenentatge. Ens agrada dir que aprendre ha de ser sempre divertit, però no ho és. La tècnica Pomodoro és una manera d’encoratjar els estudiants a aprendre a centrar-se sense deixar-se distreure per aquestes xarxes socials tan addictives, i crec que és una bona cosa perquè ofereix recompenses. Alguns professors, per exemple, premien la classe si estan tranquils i treballen eficaçment durant aquests 25 minuts de concentració. I jo,

23

Com afectarà l’entrada de la Intel·ligència Artificial (IA) el món de l’educació?

Crec que aportarà coses molt bones i increïbles per al professorat i els estudiants.

Per exemple, una de les coses més difícils i exigents per als professors i professores és la correcció i avaluació. L’IA serà capaç d’ajudar-los a qualificar, ja que fins i tot pot llegir textos escrits a mà. D’altra banda, també permetrà alleugerir la càrrega de treball dels docents i oferir un suport addicional als alumnes que necessitin tasques de reforç perquè van endarrerits en alguna assignatura o, al contrari, perquè hi van molt avançats.

Justament un dels temes que més preocupa els docents és l’avaluació. La neurociència ens diu, però, que un cervell estressat (i un examen és una situació estressant) es bloqueja i ho oblida tot. Com hauríem, doncs, d’avaluar els alumnes?

24

“Una mica de disciplina també és necessària en l’aprenentatge.” per exemple, quan les meves filles eren petites i els costava d’estudiar matemàtiques, els deia: “Quan acabem, llegirem aquest llibre juntes o sortirem a fer alguna cosa que volgueu fer.” Els premis poden ser útils.

A Catalunya hi ha molta polèmica sobre si els telèfons mòbils han de ser o no presents a l’aula. Vostè hi està a favor o en contra?

Estic en contra de tenir-los a classe perquè són molt addictius. I és que ja hi ha molts estudis que demostren que, fins i tot sense fer-los servir, pel sol fet de tenir-los a prop mentre estem intentant treballar, ens distreuen. Per tant, em sembla que fer que els alumnes s’acostumin a períodes sense el telèfon és molt saludable. No obstant això, si l’escola aconsegueix de regular-ne l’ús perquè el mòbil efectivament només es faci servir amb finalitats educatives, aleshores sí que crec que és perfectament adequat. Però això em sembla bastant complicat d’aconseguir.

Crec que hem de tenir molta cura amb els nostres prejudicis. A alguns docents realment no els agraden els exàmens perquè poden permetre que altres persones avaluin si els seus alumnes estan aprenent com cal. I això, indirectament, els avalua a elles i ells. I això ha fet créixer aquesta idea que els exàmens són negatius. Però, en realitat, són molt positius. Si comparem l’aprenentatge que s’aconsegueix en una hora d’estudi amb el d’una hora d’examen, és més elevat en el segon cas.

Ara, no estic parlant del sistema de tests salvatge de països com ara Singapur.

Pero, en realitat, una mica d’estrès quan s’està aprenent és una cosa bona cosa, i els exàmens i controls parcials aporten

aquest grau d’estrès moderat. Sovint diem que ensenyar a altres persones és la millor manera de comprovar el que has après. I què fas quan estàs ensenyant a d’altres persones? Estàs recuperant la informació que hi ha al teu cervell, comprovant si la tens en la teva memòria a llarg termini de la mateixa manera que ho faries en un control o examen.

Per acabar, vostè ha denunciat que la forma com s’estudien les matemàtiques a Amèrica perjudica les noies, ja que les allunya de les vocacions STEM perquè, en dominar abans que els nois la lectura i l’escriptura, ja queden marcades a l’escola i creuen que han d’optar pels estudis de lletres. Com podem trencar, doncs, amb els estereotips de gènere i fomentar les vocacions tècniques i científiques entre les noies?

Crec que el més important que podem fer és deixar de dir-los que estudiïn allò que els apassiona. Pensem-hi: ens apassiona allò en què som bons. Aleshores, si una nena té facilitat per la llengua i li diem quevestudiï allò que l’apassiona, malgrat tenir les mateixes capacitats en matemàtiques que un nen, pot pensar : “Però sóc més bona en anglès o en espanyol, per tant, estudiaré el que m’apassiona.”. Per això crec que oferir-los una mica de pràctica addicional en matemàtiques és bo per a elles i tampoc no serà dolent per a ells.

D’altra banda, també penso que és important desterrar la idea que hi ha sexisme a les professions STEM i abandonar el victimisme. Perquè de gent bona i de dolenta n’hi ha a tot arreu.

TEMPS D’ESTUDI EFICAÇ La tècnica Pomodoro consisteix a combinar intèrvals de temps d’estudi (normalment, de 25 minuts) en què l’alumne està plenament concentrat en una tasca (sense distraccions externes), amb períodes curts de descans (i o premis) entremig. Un temporitzador com els típics de cuina en forma de tomàquet (d’aquí el nom de la tècnica desenvolupada per Francesco Cirillo) serveix per controlar aquests perídodes.

25

18 - 22 MARÇ 2020 RECINTE MONTJUÏC

www.ensenyament.com #ensenyament

QUÈ VOLS SER?

PANTONE P 141-8 C P 64-16 C