Món Docent núm. 21 by Món Editorial

Lectura en veu alta per integrar l’hàbit de llegir Intel·ligència Artifcial: riscos i oportunitats a l’escola Com combatre el malbaratament d’aliments al menjador La inclusió és garantia d’igualtat? La música com a vehicle per validar i expressar les emocions. Entrevista a Manu Guix

EL PODER TRANSFORMADOR DEL JOC Entrevista a Imma Marin, Especialista en joc i metodologies lúdiques

Món Docent

Relacions afectives saludables versus relacions abusives

Núm. 21

‘90

13 - 17 MARÇ 2024 RECINTE MONTJUÏC

www.ensenyament.com

GUIA

#ENSENYAMENT

EDITORA: Laura Pons Salazar

Relacions afectives saludables versus relacions abusives

REDACCIÓ:

Món Editorial

Adrià Gratacós Torras Jordi Font

DISSENY: Maika Fernández Lorenzo

Lectura en veu alta per integrar l’hàbit de llegir Intel·ligència Artifcial: riscos i oportunitats a l’escola Com combatre el malbaratament d’aliments al menjador

Infom Kit LPS, SL Pl. Gal.la Placidia 1-3 • 08006 • Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

La inclusió és garantia d’igualtat? La música com a vehicle per validar i expressar les emocions. Entrevista a Manu Guix

EL PODER TRANSFORMADOR DEL JOC Entrevista a Imma Marin, Especialista en joc i metodologies lúdiques

Món Docent

EDITA:

Núm. 21

Portada MD21.indd 1

‘90

25/10/2023 12:34:24

SUMARI L’entrevista Imma Marín. Autora del llibre ‘Jugar’, emprenedora especialitzada en educació i metodologies lúdiques i fundadora de MARINVA. Especialista en el joc i metodologies lúdiques, Imma Marin enceta aquesta tardor amb una novetat editorial: Jugar (Paidós). El llibre pretén ser una eina perquè tant famílies com professorat es donin el permís de jugar. Ferma defensora del seu poder transformador, Imma Marin explica com ningú la importància del joc en el desenvolupament físic, cognitiu, afectiu i emocional de l’infant. Parlem amb ella sobre el nou llibre i sobre quin paper hauria de tenir el joc en l’educació de joves i infants, tant a l’escola com a casa. Pàg. 2-5 El món de l’alumne Relacions afectives saludables versus relacions abusives Com a professionals de l’àmbit educatiu i clínic detectem sovint problemàtiques de diversa índole que tenen una possible explicació en el tipus de relacions socials i afectivosexuals que infants i adolescents han estat capaços d’anar establint al llarg de la seva vida. Pàg. 6 -11 El món de l’alumne Lectura en veu alta per integrar l’hàbit de llegir Un estudi de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona demostra que llegir en veu alta als infants comporta beneficis en l’àmbit cognitiu i emocional, i esdevé la clau de volta per-

què els joves s’interessin per la lectura. Pàg. 12 i 14 Eines per al professorat El nou SX3 apropa els infants a la descoberta del territori El club infantil de referència a Catalunya promou les experiències i descoberta del territori en família. L’estrena de nous programes arriba acompanyada de l’ampliació de l’oferta d’activitats gratuïtes per fer amb el carnet. Pàg. 15 Eines per als professors Intel·ligència artificial a les aules: riscos i oportunitats d’un futur que ja és present L’avenç tecnològic viscut en la darrera dècada és inèdit en la història de la humanitat. Mai la tecnologia havia avançat tant, i ho havia fet tan de pressa. Les noves tecnologies abracen i formen part de les nostres vides, pràcticament de forma holística; han canviat la nostra forma de comunicar-nos, de relacionar-nos, d’informar-nos, de consumir i també d’educar. I entre totes aquestes noves tecnologies, la Intel·ligència artificial (IA) ha superat totes les expectatives. Pàg. 16 i 17 La infografia Combatem el malbaratament alimentari als menjadors escolars Cada any al món es produeixen més de 4.000 milions de tones d’aliments. Una xifra més que suficient per alimentar els 7.800 milions de persones que habiten al planeta terra. Malauradament, gairebé un 30% dels aliments produïts (unes 1.300 milions de tones) acaben a les escombra-

ries. Els menjadors escolars, com a espai d’alimentació col·lectiva, tenen molt a dir en l’aprofitament alimentari. Segons un estudi, els menjadors escolars llencen 10.000 tones d’aliments cada any. Pàg. 18 i 19 Els docents parlen La inclusió és garantia d’igualtat? El model d’escola inclusiva i el concepte d’inclusió sorgeix arran del debat generat durant la Conferència Mundial sobre l’Educació als anys noranta. Al llarg d’aquesta Conferència es va proposar generar una educació a l’abast de tothom, incloent-hi les seves diferències i diversitats; es reconeixia per primera vegada que les escoles ordinàries, és a dir, els docents, han d’assegurar estratègies dinàmiques que garanteixin l’accés, la participació i l’èxit educatiu per a tots els estudiants. Cristina López Tricas, Mestra d’Educació Especial i Fundadora de l’Associació Educativa Cadena Pàg. 20 i 21 Els altres mestres Entrevista a Manu Guix. Músic, compositor i autor del conte ‘Rock al Cor’ “Un conte musical que explica la importància de validar i expressar els nostres propis sentiments”. Amb aquest objectiu el compositor Manu Guix presentava fa uns mesos ‘Rock al Cor’, el primer llibre il·lustrat per a infants del músic català. El conte, que explica la història real sobre l’apropament a la música de Guix, esdevé una oda a la música com a catalitzador de les emocions. Pàg. 22-24

L’ENTREVISTA IMMA MARIN. ESPECIALISTA EN EL JOC I METODOLOGIES LÚDIQUES

“A l’etapa d’infantil, els alumnes haurien d’estar tot el dia jugant al pati” Especialista en el joc i metodologies lúdiques, Imma Marin enceta aquesta tardor amb una novetat editorial: Jugar (Paidós). El llibre pretén ser una eina perquè tant famílies com professorat es donin el permís de jugar. Ferma defensora del seu poder transformador, Imma Marin explica com ningú la importància del joc en el desenvolupament físic, cognitiu, afectiu i emocional de l’infant. Parlem amb ella sobre el nou llibre i sobre quin paper hauria de tenir el joc en l’educació de joves i infants, tant a l’escola com a casa.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Fa unes setmanes va presentar el llibre ‘Jugar’, fruit de més d’un any de treball. Com sorgeix la idea? El 2008 vaig escriure un llibre que parlava del joc dirigit a la família. Al llarg d’aquests anys he passat pel món de l’empresa i de l’aprenentatge, i em van entrar moltes ganes de centrar la mirada en el plaer de jugar. Volia parlar de tots els beneficis col·laterals que emergeixen del fet de jugar en el marc de la família o l’escola.

gran, deixa de jugar”, “a l’escola es ve a aprendre i no a jugar...”, podríem posar molts exemples així. A la pràctica, la societat veu el joc com una pèrdua de temps. Tot passa per davant del joc i mai hi ha temps per jugar, ni tan sols per acompanyar els infants en el joc. Als adults el joc ens treu de la zona de confort, perquè ens mostra tal com som, ens fa baixar barreres i s’eliminen les jerarquies. Hi ha tota una sèrie de condicions inconscients que ens envolten i que ens impedeixen deixar-nos jugar.

Quins valors pretén transmetre el llibre? Jo he pretès que el llibre serveixi per traslladar les ganes de jugar al lector. El llibre vol contribuir al fet que pares i mares, avis i àvies i mestres es donin permís per jugar. El llibre parla de tu, perquè vol interpel·lar el lector. Amb el llibre busco un canvi de “clic” a la persona que el llegeixi. De fet, la principal intenció del llibre és que el joc entri de forma més troncal a les persones.

Ens fa por jugar? Jugar vol dir mostrar-te tal com ets, i a les persones ens han ensenyat a anar sempre amb una màscara, a representar un paper.

Els adults hem deixat de donar-nos permís per jugar? Moltíssim. Hi ha un munt de frases fetes on es relega al joc a quelcom no necessari. “Ja ets

“El joc és clau per al desenvolupament físic, cognitiu, afectiu i espiritual dels infants; és la manera orgànica en què les persones ens desenvolupament de forma sana”

Com influeix el joc en el desenvolupament dels infants? El joc és vital per als infants, i cada cop hi ha més estudis que ho demostren. Pau Vila, el 2012, deia que el joc era com l’aire que respirem. Un nen sense joc és com si el tanquéssim en una habitació sense aire. Els infants que no tenen l’oportunitat de jugar moren per dins. Hi ha un estudi molt important de l’Acadèmia Americana de Pediatria del 2018 que relaciona directament la manca de joc

lliure amb problemes de salut mental. El joc és la manera sana i natural que tenim les persones per créixer quan som petits. I al llarg dels anys, el joc és una actitud de vida que genera benestar. El joc és moviment físic, mental i emocional; és la manera natural que tenim per explorar el món que ens envolta, fer-lo nostre i arribar a estimar-lo. De fet, l’observatori del Joc Infantil assegura que la falta de temps per al joc entre infants també genera major risc de depressió i ansietat infantil... Sí. Aquest informe es basa en els resultats de l’estudi americà. Fins ara el joc es relacionava amb l’aprenentatge i la millora del coneixement i la salut física. En aquests moments ja s’ha demostrat que el joc és clau per al desenvolupament físic, cognitiu, afectiu i espiritual dels infants. El joc és la manera orgànica en què les persones ens desenvolupem de forma sana. Però també és important tenir clar què entenem per joc. Què entenem per joc? Quan parlem de joc ens referim al joc lliure, no al joc que organitzem els adults.

Els nens, cada vegada deixen més de demanar joguines per altres articles que no tenen una funció directa en el joc, i això ho hem de revertir

Per tant, jugar vol dir deixar l’infant que jugui com vulgui. Exacte. Això Tonucci ho deia de forma molt bonica: “el verb jugar només es pot conjugar amb el verb deixar”; deixar jugar. Ni acompanyar, ni sostenir, ni planificar: cal deixar jugar. Els adults hem de crear els entorns i afavorir les experiències, perquè el joc dels infants sigui el més ric, elabo-

rat i prolongat en el temps. Al llibre s’assegura que hi ha una necessitat “urgent” de jugar. Per què? Jo m’alineo amb el pensament de Bruner, que diu que aquest joc més elaborat, ric i prolongat contribueix al fet que creixin éssers humans més complets. Éssers humans més complets vol dir més sans a escala física i mental, però també més capaços de relacionar-se, de sostenir l’esforç i de ser lliures. Jugant aprenem moltes coses, però sobretot aprenem a viure; aprenem a relacionar-nos, a negociar, a acceptar unes normes, a escoltar l’altre, a comunicar, a persuadir... en definitiva aprenem la vida democràtica. Jugar és la manera natural d’aprendre a través de la vivència i les emocions. Creu que el joc ha d’estar més present en el sistema educatiu? Com ho podem fer? El joc lliure està molt poc present en el sistema educatiu. La bona notícia és que el joc ha començat a entrar a l’escola. Cada cop hi ha més coneixement, més teoria i més discurs sobre la necessitat d’introduir el joc en l’educació formal. Encara que sigui de forma discreta, cada vegada hi ha més recerca i més experiència del poder transformador del joc. Ara bé, ens trobem un moment en què el joc es vincula amb l’aprenentatge, però no en l’evolució i la relació de les persones. Crec que la segona etapa implicarà analitzar com l’actitud lúdica pot transformar la manera d’ensenyar i la manera d’aprendre. I a casa? Com podem introduir el joc de forma orgànica en el dia a dia dels infants? Si ens atenim al que diuen les investigacions no podem ser gaire optimistes. Els últims informes asseguren que el joc lliure cada cop s’abandona abans. En canvi, entren molt més les pantalles en de-

Jugant aprenem moltes coses, però sobretot aprenem a viure; aprenem a relacionar-nos, a negociar, a acceptar unes normes, a escoltar l’altre, a comunicar, a persuadir... haurien d’estar tot el dia al pati jugant. Els infants d’educació infantil passen moltes hores a l’aula per adaptar-se a les necessitats de l’escola. triment del joc al carrer i als parcs. Els nens, cada vegada deixen més de demanar joguines per altres articles que no tenen una funció directa en el joc, i això ho hem de revertir A més, hi ha altres factors que afecten negativament el joc. El joc en família s’ha empobrit perquè s’hi dedica poc temps i perquè cada cop hi ha més fills únics. Els infants tenen molts jocs, però hi ha pocs moments per jugar. Les famílies confonen el temps lliure i el joc? Les pantalles són un bon exemple d’això. Deixar l’infant amb el mòbil o la tablet el permetrà entretenir-se, però no estarà jugant. L’Institut Tecnològic de producte infantil assegura que el 80% dels infants juga a l’aire lliure menys del temps recomanat. Ens estem oblidant de sortir a fora a jugar? És curiós perquè hem guanyat molt d’espai de jocs a les ciutats, però els fem servir menys que mai. Per incentivar el joc a l’aire lliure calen dos factors: tenir espais a prop de casa i tenir unes hores al dia per baixar els infants al parc, i la segona és la que falla. La conciliació familiar és un gran entrebanc per al joc a l’aire lliure. A les escoles passa una cosa similar. A l’etapa infantil, els alumnes

A la presentació, vostè assegura que a l’hora d’escriure el llibre, s’ha anat transformant durant el procés de creació. Quins aprenentatges ha fet durant aquest temps? Soc àvia i he passat moltes hores jugant i al parc. Això m’ha fet agafar molts aprenentatges, a través de l’observació i a través de la conversa amb les criatures. Quan parles amb els infants sobre una vivència, hi ha molts cops que et sobta com la seva interpretació és molt diferent de la dels adults. Tot això ha fet que el llibre s’anés transformant durant el seu procés de creació.

Als pares els diria que gaudeixin dels seus fills. Als mestres els diria que es focalitzin amb la seva vocació i que connectin amb els seus alumnes, la burocràcia escolar no és tan important

El joc ens forma, ens conforma i ens transforma com a persones; no ets igual després d’una partida, com no ets igual després de llegir un llibre. Jugar ens permet ser lliures, donar-nos marge d’error, superar-nos personalment i exposar-nos davant del risc. Tot això ens va transformant com a persona. Som allò que juguem. Quin petit canvi recomanaries a les famílies i al professorat per introduir el poder transformador del joc? Jo els diria que pensessin sovint amb la Mary Poppins. Perquè el que és altament transformador és la nostra actitud davant la vida. Aquesta actitud lúdica de viure el present, de fer les coses amb passió i de cavalcar la incertesa amb elegància ens fa millors persones. I aquestes actituds són pròpies de les persones que juguen, i fan que puguis convertir qualsevol activitat en un joc. En un dia que no s’ha tingut temps de jugar amb els fills, recomano pensar què faria la Mary Poppins. La Mary Poppins, si arriba a casa i els infants ja dormen, potser es pintaria els llavis i els faria un petó per deixar la marca a la galta i que ho veiessin l’endemà quan s’aixequessin. Als pares els diria que gaudeixin dels seus fills. Als mestres els diria que es focalitzin amb la seva vocació i que connectin amb els seus alumnes, la burocràcia escolar no és tan important. Triem-nos la pressió, donem-nos permís per equivocar-nos i per pensar en gaudir de la vida.

EL MÓN DE L’ALUMNE

Relacions afectives saludables versus relacions abusives: Com ajudem infants i adolescents en l’establiment de límits? 6

Com a professionals de l’àmbit educatiu i clínic detectem sovint problemàtiques de diversa índole que tenen una possible explicació en el tipus de relacions socials i afectivosexuals que infants i adolescents han estat capaços d’anar establint al llarg de la seva vida.

MIREIA SORIANO CHACÓN. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn de l’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salut del Vallès i directora del Centre Psicològic i Logopèdic SORIGAL ALÍCIA PRATS PITARCH. Orientadora educativa, psicopedagoga col·legiada

LA IMPORTÀNCIA DE LA VINCULACIÓ AFECTIVA PER AL DESENVOLUPAMENT INTEGRAL D’INFANTS I ADOLESCENTS El vincle afectiu és la relació d’afec· te que s’estableix entre dues perso· nes que són significatives l’una per a l’altra. Els primers vincles afectius i els més especials són els que es· tablim en la infància amb la mare, el pare i les persones més properes (altres membres de la família, perso· nes que ens cuiden, amistats, com· panys, docents ...).

Els vincles afectius poden ser posi· tius (segurs) o negatius (insegurs). Els vincles afectius positius oferei· xen arrels i ales: Fan sentir bé l’infant / adolescent: li demostren afecte i respecte. Li proporcionen cures de qualitat (alimentació, higiene, descans...) i un entorn segur. Consideren les seves necessitats, els seus temps i el seu nivell evo· lutiu. No se l’exigeix a complir allò que no pot fer. Faciliten la relació social. Fomenten l’autonomia, estimu· lant la participació, establint els lí· mits de seguretat i protecció.

El tipus de vincle que l’infant o l’adolescent estableix amb les per· sones té una influència rellevant en el seu desenvolupament físic, intel· lectual, emocional i social. A més, propicia el seu desenvolupament afectiu i sexual i promou relacions sanes en la vida adulta i el seu ben· estar psicoemocional. La influència en el desenvolupa· ment psicosexual en la infància i l’adolescència es manifesta en: L’autoestima. Les emocions predominants i la forma de gestionar-les. Els tipus de vincles afectius que establirà en l’esfera sexual.

Els comportaments relacionats amb l’expressió de l’afectivitat i la sexualitat al llarg de la seva vida. Els vincles afectius positius enfor· teixen l’autoestima i els sentiments de seguretat i confiança. Quan els infants tenen persones que els ofe· reixen aquests vincles se senten segurs i es mostren alegres i dis· posats a jugar, explorar, aprendre, compartir i col·laborar; mostren empatia, generositat i compassió. També tenen tendència a ser més independents i a expressar senti· ments. En canvi, els vincles afectius ne· gatius generen sentiments d’inse· guretat, desprotecció emocional, falta de confiança i autoestima bai· xa. Això es pot manifestar amb tris· tesa, dificultats per relacionar-se, o l’acceptació de relacions tòxiques o de risc.

CARACTERÍSTIQUES DE LES RELACIONS AFECTIVES SALUDABLES El desenvolupament afectiu co· mença des del moment en què l’infant estableix les seves primeres relacions. Les relacions afectives de l’infant aniran variant al llarg del temps. I aquesta evolució repre· sentarà diferents canvis en els àm· bits cognitiu, motor, social i afectiu; aquests últims influiran en les seves relacions socials. Per aquest motiu és important aprendre a construir relacions po· sitives, que ens facin créixer i de· senvolupar-nos com a persones. L’abordatge de les relacions afecti· ves i sexuals permet assegurar que infants i adolescents afrontin la vi· vència de la identitat i les relacions afectivosexuals amb l’acompanya· ment i els referents necessaris, de manera que puguin desenvolupar relacions saludables, de qualitat i creixement. Les relacions socioafectives saluda· bles, generadores d’un bon vincle afectiu i generadors de benestar emocional es basen en:

COMUNICACIÓ: Una comunicació oberta i activa on es pugui expres· sar tant el que es vol com el que no. En aquest punt l’ús del llenguatge ha de ser assertiu i evitar sempre el llenguatge degradant. No poder expressar les pròpies necessitats pot ser perjudicial per a una relació. CONFIANÇA I SEGURETAT: Cada persona s’ha de sentir còmoda expressant les seves emocions i preocupacions. La seguretat ens la dona la capacitat de sentir-nos lliure a l’hora d’expressar el que sentim i pensem, sempre res· pectant les de l’altre. En una relació sana és possible estar en descord de forma mútuament respectuosa. CURA FÍSICA I EMOCIONAL: Quan en una relació hi ha desacord no hi ha d’haver entrebancs de culpa, manipulació, violència o intimidació. Sempre s’ha de tenir en compte l’estabilitat emocional i mai fer ús de la violència (física o psicolò· gica) per imposar desitjos. TEMPS DE QUALITAT: En totes les relacions, la manera en com invertim el temps és el que realment importa per sobre de la quantitat de temps. Serà important descobrir els interessos que com· partim, conèixer els gustos de l’altre, etc. Dedicar temps de qualitat a les persones que ens importen i conrear connexions amb elles millora la salut emocional i té un impacte signifi· catiu en el nostre benestar, segons diversos estudis científics.

➔

RESPECTE PELS ESPAIS INDIVIDUALS: L’espai personal és essencial per a qualse· vol relació socioafectiva. Tothom necessita un espai personal per desenvolupar-se com a individu, expressar la seva personalitat i conèixer-se. ➔

CARACTERÍSTIQUES DE LES RELACIONS TÒXIQUES O ABUSIVES En alguns casos, les relacions soci· oafectives que estableixen infants i adolescents es poden haver cons· truït per un nexe afectiu no positiu, on una de les persones genera pati· ment a l’altra, sense que l’infant tin· gui la capacitat d’abandonar-la. Són les denominades relacions tòxiques. Una relació tòxica o abusiva es ca· racteritza pel turment i el sofriment, amb pocs moments de tranquil·litat i plaer. En una relació tòxica, un dels membres fa minvar l’autoestima de l’altre. L’objectiu de la persona tòxi· ca és fer que l’altra persona se senti insegura i fer-li sentir la falsa (però intensa) sensació que depèn d’ella. Generalment, la persona tòxica se sent malament amb ella mateixa (té l’autoestima baixa) i té una neces· sitat exagerada de seguretat. Per això: Vol sentir-se estimada de forma exclusiva (és gelosa). Vol ser admirada, sentir-se poderosa i controlar la relació. Per tal de controlar la relació, la persona abusiva, acostuma a fer el possible perquè l’altra persona se senti inferior a ella. Li demostra ha· bilitat, poder i capacitat de control; la manipula per fer-la sentir insegura i dependent. També la degrada i la destrueix anímicament. La persona tòxica li fa minvar l’autoestima de maneres subtils (enfadant-se quan

El tipus de vincle que l’infant o l’adolescent estableix amb les persones té una influència rellevant en el seu desenvolupament físic, intel·lectual, emocional i social

se sent exclosa), o més evidents (prohibint-li que vegi les seves amis· tats o família, que es vesteixi d’una manera determinada o que faci de· terminades activitats). Els senyals que ens alerten que un infant o adolescent pot estar esta· blint relacions emocionals abusives acostumen a ser: ACTITUD HOSTIL. La con· cepció de la violència com una manera de resoldre els conflictes afavoreix aquesta actitud perjudicial, que indica que estem en una relació emocionalment abusiva. En ella, la manipulació i l’agressió són presents de forma diària.

PROJECCIÓ DE LA RÀBIA. Qualsevol cosa pot fer enfadar la perso· na abusiva. En l’expressió del seu enuig fa mal a l’altre. La relació amb la persona abusiva estarà centrada en la por, els sentiments de culpa i la submissió.

COM AJUDEM ELS INFANTS I ADOLESCENTS A ESTABLIR LÍMITS EN LES RELACIONS SOCIOAFECTIVES? Creiem que moltes de les psi· copatologies d’infants i adoles· cents se solucionarien amb un bon treball preventiu en relació amb els vincles socioafectius i la presa de consciència del ti· pus de relació. Establir límits de relació és un pas indispensable per al desenvolupament d’una relació sana. Es tracta d’un pro· cés per identificar les nostres necessitats i determinar els paràmetres de comportament. L’inici per establir aquests límits els podem trobar en un tipus de relació que ens fa sentir bé.

Una relació tòxica o abusiva es caracteritza pel turment i el sofriment, amb pocs moments de tranquil·litat i plaer.

COM ESTABLIR I APLICAR LÍMITS SALUDABLES?

Com els establim Quan algú fa quelcom que ens fa sentir incòmode o ma· lament és un indici que s’ha superat la nostra frontera personal i caldrà expressar el nostre malestar.

MANCA DE COMUNICACIÓ. La per· sona abusiva pot utilitzar el silenci com a forma de càstig, en lloc de comunicar de manera oberta allò que no li agrada.

Cal prendre consciència d’allò que ens agrada i no ens agrada d’una relació, d’allò que volem tolerar i del que no.

CULPA CONSCIENT. La persona abusiva atorga a l’altra persona la culpa de tot allò que no encaixa.

Com els apliquem i mantenim

CONTROL ABSOLUT. La persona abusiva intentarà tenir sota el seu control tot allò que fa, expressa o pensa l’altra persona. Les relacions abusives poden ge· nerar dificultats en el desenvolu· pament dels infants i adolescents: inseguretats i pors, ansietat gene· ralitzada, inhibició social, depen· dència emocional... destacables en entorns familiars i escolars.

Sent conscients de les nostres neces· sitats i del desgast emocional que ens comporta fer coses que no volem fer. Promovent una comunicació empàtica que cuida les persones i les relacions: - Observar sense jutjar. - Expressar les nostres emocions. - Identificar les nostres necessitats i expressar-les. - Fer peticions i no exigències.

A T VO

VOTA VOT A

E S COL A

Més informació a educacio.gencat.cat

T E U VO

Eleccions als consells escolars Votacions del 20 al 24 de novembre

Si vols fer la teva escola, vota.

Establir límits de relació és un pas indispensable per al desenvolupament d’una relació sana. Es tracta d’un procés per identificar les nostres necessitats i determinar els paràmetres de comportament. L’inici per establir aquests límits els podem trobar en un tipus de relació que ens fa sentir bé. La pràctica de la comunicació no vi· olenta, defensada per M.B Rosem· borg, ens apropa a establir límits saludables en les nostres relacions socioafectives. La pràctica promou una comunicació empàtica que cui· da les persones i les relacions, on les expressions afectives, el llenguatge del jo i la comunicació assertiva són la base de la comunicació. Els postulats de la comunicació no vio· lenta estableix diferents passos. 10

1 Observar sense jutjar. Fer una fotografia del que hem vis· cut i expressar-la sense judicis ni va· loracions. 2 Expressar les nostres emocions i no culpar-ne als altres. Identificar les nostres emocions ens ajuda a empatitzar amb nosaltres mateixos i amb els altres. 3 Identificar les nostres necessitats i expressar-les. Centrar-nos en dir el que necessi· tem nosaltres i no allò que creiem que l’altre està fent malament. Això augmenta la possibilitat de satisfer les necessitats de tothom. 4 Ferpeticions, no exigències. Hem de considerar que podem de· manar quelcom a l’altre, però hem de poder acceptar u no com a res· posta. Hi ha diferents tipus de peti· cions: de reflex (on demanem que l’altra persona ens digui si ha entès el que li hem expressat), de cura (on demanem a l’altra persona que ex· pressi les seves emocions) i d’acció (on demanem un canvi en la forma que té l’altra persona de relacio· nar-nos amb nosaltres.

No posar límits ens pot desgastar a nivell físic, emocional i social. Per ant, en posar-los aconseguim: Major autoconeixement. Som conscients de les nostres necessitats i del que volem en cada moment. Hi ha un major respecte d’un mateix. Augment de la nostra autoestima. Perdem la por a mostrar-nos tal com som. No ens setnim pressionats o obligats a realitzar una cosa que no volem, i per tant, tampoc ens sentim culpables. Millora la nostra comunicació amb els altres. Anirem guanyant confian· ça i seguretat per poder expressar què necessitem i com ens sentim, sense ferir l’altre. Relacions sanes i equilibrades. Evitem relacionar-nos amb persones victimistes que poden crear relacions dependents. Recuperem temps per a nosaltres. D’aquesta manera, prioritzem la nos· tra vida i les nostres relacions de pare· lla, família i amics pròxims. Això millo· ra el nostre benestar laboral, familiar i social. LA IMPORTÀNCIA DEL CONSENTIMENT I DEL NO ÉS NO EN LES RELACIONS SOCIOAFECTIVES D’INFANTS I ADOLESCENTS Com a professionals, apostem per l’educació afectiva i sexual per a infants i adolescents. Aquesta edu· cació permet que desenvolupen la capacitat de relació amb els altres, des del vessant emocional, afecti· va i sexual. A més, els ha de facilitar recursos per ser respectuosos amb ells mateixos i amb altres persones, prendre decisions informades, autò· nomes i assumir de manera respon·

sable la seva afectivitat i sexualitat. A nivell cultural tenim molt present certs comportaments normalitzats que formen part d’aquest patró con· vencional. Quantes vegades hem “obligat” un infant a “fer un petó a algú”? L’espai vital és rellevant en la infan· tesa. Per tant, no voler apropar-se a persones no és una actitud negativa que calgui corregir. Que les persones properes es facin petons i abraçades forma part d’un acte social que pot fer sentir malestar als més petits. Aquesta visió de no forçar-nos s’ha de mantenir durant tot el cicle vital: adolescència, adultesa i vellesa. Per tant, com a adults amb respon· sabilitat educadora cal abordar amb infants i adolescents el concepte de consentiment en les relacions so· cioafectives. Transmetre a infants i adolescents els conceptes de plaer i consentiment i treballar la necessitat d’expressar-los des de la comoditat és clau per a la creació de relacions sanes. El consentiment és imprescin· dible en les relacions afectives i sexu· als: “sí” vol dir “sí” i “no” vol dir “no. En la relació amb els altres, és impor· tant ensenyar a infants i adolescents a: Expressar clarament les intencions dels seus actes i les seves necessi· tats. Tenir clar que cap persona té dret a anar més enllà dels seus propis límits personals. Fer-se respectar i no deixar-se en· dur per pressions externes. A identificar si una situació li està generant benestar o malestar psico· emocional. A comunicar que sí quan és que sí, i que no quan és que no.

RECOMANACIONS I PAUTES D’ACTUACIÓ PER A...

FAMÍLIES

DOCENTS

1. Introduir l’afectivitat i la sexualitat en l’educació de filles i fills per prevenir re· lacions abusives. 2. Acompanyar els nostres fills en el desenvolupament afectiu i sexual a par· tir del coneixement del propi cos. 3. Ensenyar què vol dir plaer i del que implica el consentiment. 4. Evitar que la sexualitat sigui un tema tabú. Donar espai per poder-ne parlar, sempre d’acord amb l’edat cronològi· ca, evitant pors, vergonya i inseguretats. 5. Parlar sobre la identitat sexual i la di· versitat afectivosexual. Millorarà la seva autoestima i seguretat i enfortirà el vin· cle familiar. 6. Evitar estereotips i patrons masclis· tes en l’entorn familiar. La família és el primer referent de models de relació. Cal evitar aquesta patrons perquè l’in· fant pugui aprendre a construir relaci· ons saludables i igualitàries.

1.Treballar l’educació soci· oafectiva i sexual de manera transversal a l’aula en totes les etapes educatives. L’educació afectiva ha facilitar als infants reconèixer els diferents nivells de relació afectiva i crear la seva pròpia afectivitat i sexu· alitat. 2. Donar exemple i donar exemple de la importància per al docent de tenir una relació saludable amb els seus alum· nes. 3. Aprofundir en conceptes i informació vinculada al desen· volupament afectivosexual, com la coneixença del propi cos, el desig, el consentiment, etc. 4. Treballar i proporcionar in· formació sobre les característi· ques de les relacions afectives i sexuals saludables construï·

des des de la igualtat de drets. 5. Identificar entre el seu grup d’iguals i aprendre habilitats i actituds necessàries per crear i mantenir relacions afectives i sexuals saludables. 6. Sensibilitzar sobre els fac· tors que fan que una relació si· gui satisfactòria, tant en relació amb les pròpies actituds com les de l’altra persona. 7. Davant la detecció de situ· acions afectives o sexuals no saludables, cal que el docent pugui sensibilitzar sobre els diferents tipus de comporta· ment violent en les relacions i buscar maneres no violentes de resoldre aquests conflictes. 8. No permetre cap actitud que promogui la violència masclista o l’exerceix

ALGUNS RECURSOS. Recomanacciones per treballar... L’AFECTIVITAT I LES RELACIONS SOCIOAFECTIVES I SEXUALS DE LA FAMÍLIA I L’ESCOLA: Afectivitat i sexualitat. Són educables? Quadern editat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas, on hi ha un apartat específic sobre el rol de la família en l’educació afectiva i sexual dels infants. https://www.centrejove.org/pdf/ afectivitat_%20i_sexualitat_son_ educables.pdf Parlem de sexe a casa Guia publicada per l’editorial EUMO, orientada a famílies en

favor d’una bona educació sexual i afectiva i amb recomanacions so· bre com educar els fills i les filles en aquest aspecte des de la infantesa Educar per una sexualitat responsable Programa de Família i escola de la Diputació de Barcelona que parla de la importància d’educar la se· xualitat trencant tabús i promovent l’autoestima. Disponible a Youtube. Oh my goig Programa de Betevé per obtenir eines educatives que ajudin a parlar i sensibilitzar els adolescents sobre la sexualitat.

L’EDUCACIÓ AFECTIVASEXUAL AMB INFANTS I ADOLESCENTS: Babette, C. (1993). La mamà va pondre un ou! O com es fan els nens. Barcelona: Destino. Barbé, A. i Carro, S. (2017). Pessigolles. Barcelona: Edicions Bellaterra. Catalan, M. i Sallés, A. (2018). Descobrint el cos, sembrant paraules. Barcelona: Pol·len. Crespi, E. i Soler, E. (2019). Habla con ellos de sexualidad. Barcelona: Lunwerg.

EL MÓN DE L’ALUMNE

Lectura en veu alta per integrar l’hàbit de llegir

Un estudi de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona demostra que llegir en veu alta als infants comporta beneficis en l’àmbit cognitiu i emocional, i esdevé la clau de volta perquè els joves s’interessin per la lectura. La comprensió lectora entre els infants de Catalunya va de baixada. El 2022, segons dades de l’estudi PRILS, l’índex de comprensió lectora dels estudiants de 4t de primària se situava a Catalunya en els 507 punts, 15 punts menys que les dades obtingudes el 2016. La puntuació de l’informe publicat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional, relega Catalunya als darrers llocs del rànquing, força lluny de la mitjana de la Unió Europea (528 punts). Aquests mals resultats en la comprensió lectora entre els alumnes de primària contrasten amb una tendència a l’alça en els hàbits de llegir. La pandèmia va marcar un

punt d’inflexió positiu en les estones que els ciutadans destinem a la lectura. Segons les dades publicades pel baròmetre d’hàbits de lectura, el 68,7% dels catalans assegura que utilitza part del seu temps lliure a llegir. Una xifra similar a la mitjana europea, i que suposa un increment de gairebé 10 punts, respecte fa una dècada. Justament, un estudi de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona (UB) impulsat pels investigadors David Bueno, Anna Forés i Antoni Ruiz Bueno, ha analitzat els factors que fan que els infants i joves s’interessin per la lectura, i n’ha extret una conclusió clara: la lectura en veu alta fomenta que els

La lectura en veu alta fomenta que els més petits s’interessin per la lectura i adoptin l’hàbit de llegir.

Í O CATALUNYA AQUESTA TEMPORADA... UNA HORA MÉS de dilluns a divendres de 7:00 h. a 10:00 h. Escolta’l a les emissores de SER CATALUNYA, Sercatalunya.cat i l’app de la Cadena SER

Pablo Tallón

Barcelona 103.5 fm Viella 97.2 fm

Castell d’Aro 101.9 fm

Sort 89.6 fm Reus 97.7 fm

El Vendrell 104.0 fm

Girona 104.0 fm

Lleida 103.6 fm Figueres 104.4 fm

Manresa 104.4 fm

Andorra 92.1 fm

més petits s’interessin per la lectura i adoptin l’hàbit de llegir. L’estudi, plasmat amb el llibre ‘Els beneficis de la lectura en veu alta’ estudia els beneficis a escala neurològica i pedagògica de la lectura en veu alta i recomana fermament el foment d’aquesta pràctica “en tots els seus sentits i en tota la comunitat educativa”. És a dir, la lectura en veu alta és beneficiosa sobretot si es fomenta que siguin tant els infants com els adults qui relatin el llibre. El llibre explica com implica per al cervell el fet de parlar, de llegir i de pensar (en aquest ordre). Els investigadors asseguren que “per aprendre a llegir, primer cal prendre consciència de les estructures del llenguatge oral: els fonemes, les síl·labes, les paraules, les frases...”. Una tasca que els infants ja fan a partir del seu primer any de vida. El llibre relata com “llegir és una tasca molt complexa per al cervell”, que implica “percebre, sentir, conèixer noves realitats i integrar-les dins la pròpia ment, mitjançant el desxiframent de símbols abstractes”. Per aquest motiu, els investigadors conclouen que la lectura i la parla van de bracet, i facilitem l’aprenentatge als infants si les conjuguem. BENEFICIS A TOTS NIVELLS Ara bé, la lectura en veu alta no només és recomanable per promoure l’hàbit de llegir entre els infants. Segons els investigadors, la lectura en veu alta també té beneficis a nivell cognitiu, emocional i cultural. “Llegir implica gaudir d’allò que es llegeix, no només per aprendre coses noves sinó també com un acte en si mateix”, assegura el llibre. En aquest sentit, relacionar la lectura amb un moment agradable fomenta l’hàbit i també estreny els lligams emocionals entre les persones que comparteixen aquell temps. D’altra banda, la lectura en veu alta permet connectar diverses àrees del cervell, comportant beneficis als infants en l’àmbit cognitiu. EL REPTE DE REENGANXAR ELS ADOLESCENTS A LA LECTURA Un dels principals reptes amb la

Quina edat tenien els infants quan llegíeu en veu alta? Edat

Percentatge

0-3 anys

61,2%

4-6 anys

68,5%

7-10 anys

33,3%

11-13 anys

3,9%

14-16 anys

1,5%

Més de 16 anys

1,1%

La lectura en veu alta desapareix a partir

DELS 10 ANYS

Font: Bueno, Forés i Ruiz (2023): Els beneficis de la lectura en veu alta

La comprensió lectora a Catalunya i Europa País

Puntuació

Catalunya

507

Espanya

521

Alemanya

524

Països Baixos

527

Mitjana UE

528

Itàlia

537

Anglaterra

558

lectura passa per no perdre l’interès a la secundària. Durant l’etapa d’educació primària, la majoria d’infants (un 85,3%) dediquen estones del seu temps lliure a la lectura. Un percentatge que cau fins al 72% en l’adolescència. La xifra és superior a la mitjana adulta (64,3%), que mostra com un terç de la població no llegeix mai o gairebé mai. Aquesta baixada en els hàbits dels adolescents coincideix amb la pèrdua de la lectura en veu alta. La investigació de la UB conclou que la lectura en veu alta és majoritària entre els zero i els sis anys, però a partir d’aquesta edat va disminuint. La pèrdua de l’hàbit lector entre els adolescents també es relaciona amb la poca motivació. Molts adolescents senten l’obligació de llegir

llibres que no els interessen, i això els fa perdre l’interès per la lectura. Per això, els investigadors de la UB posen l’èmfasi en la qualitat de la lectura. “No és important quantes pàgines llegim, sinó que aquelles que estem llegint, les gaudim sense presses en un lloc que sigui acollidor”, afirma David Bueno, neurocientífic i coautor de la publicació. Llegir en veu alta, tant a l’etapa infantil com a primària, comporta beneficis demostrats per als infants. Tant és així, que la lectura en veu alta s’ha afegit com una de les 10 mesures del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Combatre la reculada del nivell de comprensió lectora i incrementar l’hàbit lector d’infants i joves comença amb la lectura en veu alta.

posa en marxa un programa d’educació mediàtica i benestar digital a les escoles de Catalunya La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) llança un projecte d’innovació educativa per a la capacitació mediàtica, audiovisual i digital a les escoles. Cada centre participant disposarà d’un laboratori multimèdia, el SX3 Studio, on l’alumnat crearà contingut sobre educació mediàtica i benestar digital. “A la nostra escola, l’alumnat a partir de tercer de primària té un correu corporatiu amb el qual, fins l’any passat, tenia accés també a un xat. Però ens vam trobar que alguns alumnes feien servir aquest xat per dir-se coses que no s’havien de dir”, explica Sílvia Nohales, mestra de l’escola Sant Domènec de Santa Margarida i els Monjos, un dels centres participants a la SX3 Academy. “Veient el que havia passat, vam decidir eliminar aquest xat. I això ens va fer pensar en la necessitat de treballar com a escola el benestar digital”, continua Nohales. Precisament, la SX3 Academy es proposa donar eines als docents per reflexionar sobre l’educació mediàtica i el benestar digital, però també oferir a les escoles recursos materials per crear contingut de qualitat. Una trentena de docents de nou centres d’arreu de Catalunya participen, entre aquest novembre i el mes d’abril, en un procés d’aprenentatge que combina el treball a través de la plata-

forma virtual amb sessions presencials i altres per videoconferència. La SX3 Academy es troba emmarcada en la convocatòria de subvencions del Departament d’Educació per a l’impuls digital a l’educació del programa Next Generation EU. L’educació mediàtica, entesa com l’habilitat d’accedir a la gran quantitat d’informació que rebem i produïm cada dia, analitzar-la, avaluar-la, crear-la i participar-hi, és el tema del primer bloc de la formació. El segon bloc tracta de benestar digital, és a dir, l’estat de salut i equilibri físic, psicològic i emocional que experimentem en la nostra interacció amb la tecnologia i les xarxes digitals. El tercer bloc va dedicat a la creació de continguts digitals, pel qual la SX3 Academy acompanyarà els centres a convertir una de les seves aules en un laboratori de creació multimèdia, el SX3 Studio. “L’alumnat té moltes eines per treballar, però sovint no saben com utilitzar-les i en fan un mal ús”, reflexiona Nohales.

Per la seva banda, Patricia Ruiz, mestra d’anglès de l’Escola Joan Abelló de Mollet del Vallès, afirma: “Hem de saber ensenyar a l’alumnat a enfrontar-se a la informació que els envolta d’una manera responsable, crítica i, sobretot, ètica”. I precisament aquest és l’objectiu de la SX3 Academy. AFRONTAR PLEGATS UN GRAN REPTE EDUCATIU La col·laboració del SX3 amb l’àmbit educatiu és una part indestriable de la seva voluntat de servei públic. El projecte té com a partners la Mobile World Capital, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. La CCMA, que té entre la seva missió “la cooperació primordial amb el teixit educatiu”, fa un pas més amb la SX3 Academy per afrontar plegats un dels grans reptes actuals en l’educació dels infants i joves: empoderar-se per saber utilitzar les tecnologies digitals de manera ètica, crítica i segura.

EINES PER AL PROFESSORAT

Intel·ligència artificial a les aules: riscos i oportunitats d’un futur que ja és present

L’avenç tecnològic viscut en la darrera dècada és inèdit en la història de la humanitat. Mai la tecnologia havia avançat tant, i ho havia fet tan de pressa. Les noves tecnologies abracen i formen part de les nostres vides, pràcticament de forma holística; han canviat la nostra forma de comunicar-nos, de relacionar-nos, d’informar-nos, de consumir i també d’educar. I entre totes aquestes noves tecnologies, la intel·ligència artificial (IA) ha superat totes les expectatives. La combinació d’algoritmes capaç de crear aplicacions capaces de pensar per si mateixes està duent a la llum les primeres solucions tecnològiques d’ús massiu. Entre elles, ChatGPT, la nova eina d’IA que permet generar respostes i continguts (i fins i tot un treball escolar) de forma automàtica, ha fet encendre les alarmes de la comunitat educativa. Tant és així que a les escoles públiques de Nova York s’ha prohibit l’ús d’aquesta eina tecnològica. A Europa, països com

França, Itàlia o els Països Baixos ha prohibit l’ús de telèfons mòbils, tauletes o rellotges intel·ligents a l’aula. Mentre es continua discutint com ha de ser el model educatiu del futur, les empreses tecnològiques no s’aturen en el llançament d’eines i aplicacions tecnològiques (moltes

d’elles basades en la IA) que transformen i transformaran la nostra forma de viure i d’aprendre. Les tecnologies emprades en l’educació estan transformant les metodologies tradicionals, i si bé presenta molts avantatges, també suposa un risc per a infants i joves i la seva forma de construir-se i relacionar-se.

OPORTUNITATS DE LA IA: MAJOR COMUNICACIÓ, ACCESSIBILITAT I COHESIÓ La IA ha demostrat la seva capacitat de crear eines digitals que poden accelerar l’aprenentatge dels estudiants. Ben utilitzada, la IA pot millorar la comunicació entre la comunitat educativa i entre el professor i l’alumne, potencia l’accessibilitat a continguts i pot fomentar la cohesió social, amb nous formats adaptats a la diversitat intel·lectual. Amb relació a la comunicació, la IA pot ser usada per analitzar les dades dels estudiants i adaptar el contingut i la velocitat de l’ensenyament a les seves necessitats. També permet que l’alumne pugui trobar respostes sobre el seu procés d’aprenentatge més enllà de l’aula i hi ha eines que pot avaluar i corregir la tasca de l’alumne en qüestió de segons. D’altra banda, la IA pot personalitzar contingut educatiu segons les necessitats i capacitat intel·lectual dels alumnes. A més, pot ajudar a estudiants amb discapacitats a accedir a la tecnologia i als recursos d’aprenentatge a través d’eines de lectura de pantalla, de traducció de llenguatge o la creació de documents d’àudio a través de textos per a persones invidents. RISCOS DE LA IA: UNA AMENAÇA PER A LA REFLEXIÓ, LA RECERCA I EL PENSAMENT CRÍTIC Ara bé, la capacitat transformadora de la IA, i la manca de regulació i coneixement per part de les administracions sobre el seu potencial real en la societat, treu a la llum infinitat de riscos. Un exemple el trobem amb ChatGPT. Aquesta eina permet fer un treball de manera automàtica, posant-hi només els paràmetres que dona el professor. Més enllà de la qualitat del contingut, eines com

aquesta xoquen frontalment amb la metodologia d’ensenyament de les aules del país. D’altra banda, un informe d’Unicef alerta que l’exposició a les pantalles afecta negativament en la intel·ligència

emocional de joves i infants. Un ús inadequat de les noves tecnologies durant la infantesa pot fer retrocedir significativament la qualitat d’aprenentatge i benestar dels alumnes.

ALGUNES EINES D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL ÚTIL A LES AULES Prismas

Aplicació web que permet als docents analitzar sobre el progrés de les classes. També permet personalitzar i generar itineraris, crear classes, gestionar temari, contingut, comunicacions en grup i posar nota a l’alumnat.

Cruipod

Plataforma basada en IA que genera textos, activitats i dinàmiques personalitzades per a cada alumne.

Whisper

Una eina que permet transcriure les classes a text. Una plataforma que pot ser d’utilitat per a alumnes amb discapacitat auditiva.

Education copilot

Plataforma digital basada en IA que permet planificar classes, exàmens, tests i jocs.

Grammarly

Eina basada en IA que corregeix errors gramaticals i d’ortografia en textos.

Tutorai.me

Plataforma que ajuda a generar continguts per a les classes. Trobar informació sobre dades, fets concrets i curiositats.

LA INFOGRAFIA

Combatem el malbaratament alimentari a l’escola Cada any al món es produeixen més de 4.000 milions de tones d’aliments. Una xifra més que suficient per alimentar els 7.800 milions de persones que habiten al planeta terra.

Malauradament, gairebé un 30% dels aliments produïts (unes 1.300

milions de tones) acaben a les escombraries, segons estimacions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Tot i que el malbaratament alimentari és una rèmora que afecta a tota la cadena agroalimentària (des de la producció fins al consum), els consumidors tenim la capacitat de reduir-ne una part.

Pel que fa al consum, els menjadors escolars, com a espai d’alimentació col·lectiva, tenen molt a dir en l’aprofitament alimentari. Segons un estudi fet per Campos Estela (empresa encarregada del servei de menjador de 40 centres educatius a Catalunya), els menjadors escolars llencen 10.000 tones d’aliments cada any. Aquesta xifra implica un malbaratament de 21 quilos de menjar per alumne, uns 120 grams diaris per

persona.

Per combatre el malbaratament alimentari als menjadors, la Fundació Espigoladors i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament alimentari han creat un decàleg de bones pràctiques. Podeu trobar més recomanacions i recursos al web:

www.escolescontraelmalbaratament.blogspot.com

1. Música relaxant.

Hi ha estudis que afirmen que el nivell de soroll i agitació d’un menjador escolar està relacionat amb la quantitat de malbaratament alimentari que s’hi produeix. Si posem música relaxant i ambiental al menjador contribuïm a reduir el nivell de soroll general i, conseqüentment, el malbaratament.

6. Acompanyament variat, perquè no quedi res al plat!

Sovint, l’acompanyament del segon plat és el que més sobra. Una manera d’evitarho pot ser oferir acompanyaments variats: samfaina, arròs, enciam, patata o verdures al forn o a la planxa, puré de patata...

2. Dinar després de jugar.

7. El pa, amb mesura.

3. Canviar de safata al segon plat.

8. L’equip de monitores i monitors, una peça clau!

Alguns estudis demostren que si els i les alumnes dinen després d’haver anat al pati (a jugar, córrer, saltar...) mengen millor el dinar, i es produeix menys malbaratament alimentari.

Hi ha estudis científics que han observat que servint el menjar en plats, en lloc de safates, els i les alumnes llencen menys menjar. Això es pot deure al fet que es manté millor la temperatura dels aliments, ja que no se serveixen tots de cop. Alhora, permet als i les alumnes ajustar la ració del segon plat a la gana que tenen després d’haver menjat el primer.

És recomanable que el tros de pa sigui opcional perquè no acabi pràcticament sencer a la safata. El pa que no s’hagi agafat es pot fer servir a l’hora de berenar.

Conscienciar els monitors i monitores del seu paper clau a l’hora d’educar els infants perquè no llencin menjar i intentar que tinguin els recursos necessaris per dur a terme aquesta tasca.

9. Amb la fruita, fem-ho fàcil!

4. A poc a poc i bona lletra

És recomanable deixar més temps per dinar als i les alumnes.

Si observeu que els alumnes no s’acaben la fruita proveu d’ensenyar maneres de tallar-la perquè els sigui fàcil i puguin aprofitar-la millor. Una alternativa és oferir peces més petites o, si són grans, que les puguin compartir.

5. Mesurem el malbaratament

10. Siguem conscients del que mengem.

Que els infants les restes dels plats en diferents cubells que quedin a la vista els ajuda a fer-se una idea del menjar que ha sobrat.

A l’hora de servir el menjar, recordar als infants de demanar la quantitat que creuen que menjaran. També és recomanable recordar-los que si es queden amb gana, poden repetir.

ELS DOCENTS PARLEN

La inclusió és garantia d’igualtat?

El model d’escola inclusiva i el concepte d’inclusió sorgeixen arran del debat generat durant la Conferència Mundial sobre l’Educació als anys noranta. Al llarg d’aquesta Conferència es va proposar generar una educació a l’abast de tothom, incloent-hi les seves diferències i diversitats; es reconeixia per primera vegada que les escoles ordinàries, és a dir, els docents, han d’assegurar estratègies dinàmiques que garanteixin l’accés, la participació i l’èxit educatiu per a tots els estudiants, independentment de les seves característiques i necessitats.

CRISTINA LÓPEZ TRICAS. Mestra d’Educació Especial. Fundadora i Directora de l’Associació Educativa Cadena (cadena.cat)

Així doncs, el concepte d’educació inclusiva reconeix l’educació com un dret per a tothom i considera la diversitat com una oportunitat d’aprendre els uns dels altres. Segons Soto (2003), l’educació inclusiva “pretén brindar les mateixes oportunitats a les persones amb alguna condició especial (permanent o transitòria)[...]”. Per

aquest motiu, i amb aquesta mirada, l’escola inclusiva té com a objectiu trencar la barrera de les desigualtats i evitar la segregació dels infants. Podem dir que l’escola inclusiva és aquella en la qual “poden aprendre junts alumnes diferents”; perquè s’acull a tot l’alumnat i la comunitat educativa es

compromet a dur a terme totes les accions necessàries per assolir l’objectiu, independentment de quines siguin les característiques personals, psicològiques o socials de l’alumne. SÓN INCLUSIVES LES ESCOLES CATALANES? Davant de totes aquestes infor-

macions, podem afirmar que les escoles catalanes són inclusives? Segons el document publicat pel Departament d’Educació el 2016 sota el nom “Materials d’atenció a la diversitat”, podem interpretar que el punt de partida per atendre els alumnes passa per l’existència “d’un currículum per a tots i d’un projecte educatiu de centre que planifica unes estratègiques metodològiques i organitzatives que garanteixen la participació i l’aprenentatge dels alumnes”. Dit d’una altra manera, i amb paraules de Pujolàs, hi ha d’haver “un currículum per a tots i un projecte per a cadascú”. La meva experiència professional com a mestra d’educació especial em permet afirmar que les escoles es troben ben allunyades de poder oferir a cada alumne allò que necessita. I aquesta incapacitat, en cap cas es deu a la manca d’interès dels docents de poder arribar a tots i totes les seves alumnes. La insuficiència de les escoles per oferir als alumnes allò que necessiten es deu per una manca de recursos. En una aula hi ha 25 infants, cadascú amb les seves particularitats: alguns tenen dificultats en la lectura, d’altres en escriptura, en matemàtiques... i fins i tot aquells alumnes que acadèmicament tre-

“La meva experiència professional com a mestra d’educació especial em permet afirmar que les escoles es troben ben allunyades de poder oferir a cada alumne allò que necessita”

uen bons resultats necessiten un acompanyament a escala emocional. I així podria omplir pàgines i pàgines amb diferents tipus de necessitats educatives que es fan present cada dia en qualsevol aula de Catalunya. QUÈ FA L’ESCOLA AMB L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS? Però, què passa amb aquell alumant que, degut a un trastorn, discapacitat o malaltia greu diagnosticada necessita una atenció més individual i concreta? Quan ens trobem amb infants on hi ha un diagnòstic moderat o sever, els recursos de l’escola ordinària queden totalment escassos, des del meu punt de vista. En l’actualitat, s’aposta per dotar d’excessius recursos al personal especialitzat a les escoles, amb serveis com poden ser els Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos de Suport a la inclusió (CEEPSIRS), Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva (SIES), Suports Intensius d’Audició i Llenguatge (SIALL) i l’Aula Integral de Suport (AIS). Tots aquests recursos són considerats “mesures que adopta l’escola de forma intensiva”, segons el decret 150/2017 de la Generalitat de Catalunya. S’entén, doncs, que són mesures on els professionals han de poder atendre els alumnes amb necessitats especials dins l’aula amb la resta de companys, per tal de poder garantir la inclusió, segons el marc normatiu vigent. Malgrat els esforços de l’equip docent per intentar esdevenir una “escola inclusiva”, moltes vegades tota aquesta dedicació queda en un “no res”. I això succeeix perquè l’escola (és a dir, l’espai contenidor) no està preparada per poder atendre a tothom; no té les infraestructures necessàries, les aules es troben massificades i els espais destinats a reflexionar sobre els infants queden ofegats per

“L’escola no està preparada per poder atendre a tothom; no té les infraestructures necessàries, les aules es troben massificades i els espais destinats a reflexionar sobre els infants queden ofegats per reunions que repercuteixen ben poc en el seu benestar emocional i psicològic” reunions que repercuteixen ben poc en el seu benestar emocional i psicològic. La meva humil opinió em duu a concloure que el decret sobre l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu continuarà sent una trista carta de bones intencions fins que les lleis i els decrets no es comencin a redactar des dels ulls d’aquells que es troben exclosos.

ELS ALTRES MESTRES. ENTREVISTA A MANU GUIX

“És crucial que els infants comencin a descobrir que hi ha coses a la vida amb les quals es poden apassionar”

“Un conte musical que explica la importància de validar i expressar els nostres propis sentiments”. Amb aquest objectiu el compositor Manu Guix presentava fa uns mesos ‘Rock al Cor’, el primer llibre il·lustrat per a infants del músic català. El conte, que explica la història real sobre l’apropament a la música de Guix, esdevé una oda a la música com a catalitzador de les emocions.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Recentment, ha publicat el llibre musical Rock al Cor. Un llibre que explica la seva pròpia història. Què ens ensenya aquesta història? El llibre explica la història d’un nen que té molta facilitat per la música i que s’introdueix al món de la música clàssica, ja que els pares consideren que és la forma més natural d’apropar l’infant al món musical. Però el nen de seguida s’adona que a ell li agrada una altra cosa. L’infant somnia en ser una estrella del rock i ser com l’Elton John. Al llarg de la història, reuneix el valor per dir als seus pares que ell vol un altre tipus de música. I aquest és el missatge important del llibre. En definitiva, la història explica la importància que els nens i nenes s’atreveixin a dir què volen fer i com ho volen fer, sense por ni vergonya. És una manera de mostrar la importància d’expressar la vocació i també els sentiments. Atrevir-se a ser qui són, i que els pares són allà per acompanyar, però no per imposar. Què li va passar al Manu Guix de petit amb la música clàssica? Elton John va ser revelador? Quan jo tenia entre vuit i deu anys estava fent la carrera de piano clàssic. Un dia, de cop i volta, anava al cotxe amb la meva germana i va so-

nar Your Song d’Elton John en una cinta de cassette. Aquella cançó em va atrapar. Volia saber més sobre aquella cançó i el seu cantant, i allà vaig descobrir que l’Elton John havia estudiat tota la carrera de piano clàssic i que després va virar cap a la música moderna. Va ser a partir d’aquell dia que vaig tenir clar què volia fer. Em vaig adonar que per a mi la música clàssica no era res de l’altre món, i que el que jo volia era una altra cosa. Li agradava la música, però el seu camí no tenia res a veure amb la clàssica... Des de petit tenia clar que la meva vida era la música. Però a partir dels 10 anys vaig veure que la música moderna era la meva vocació. El llibre et fa entendre que ser fidel als propis sentiments és clau per saber-los expressar. És important aprendre a validar els nostres propis sentiments des de ben petits? Crec que sí. Ara com a pare de dues criatures, per a mi és molt important que aprenguin a expressar les seves emocions i sentiments. De fet, quan passa és meravellós. Els sentiments, ja siguin negatius o positius, són valuosos. És necessari que els nens sàpiguen expressar-los, que no els amaguin. Això també els ajuda a la seva estabilitat mental i facilita

la comunicació familiar. A més, si a aquests sentiments se’ls hi suma un component vocacional, encara té més rellevància. Crec que és crucial que els infants comencin a descobrir que hi ha coses a la vida amb les quals es poden apassionar, que es poden divertir i que els pot aportar moments de felicitats. I quin paper té aquí la música? Pot ser un catalitzador de les nostres emocions? Per a mi la música té la capacitat d’anar més enllà; és un vehicle molt útil per canalitzar tot allò que sentim. El llibre barreja una història amb la música. És més fàcil connectar amb els infants si el valor es construeix a través d’una història? No soc ni pedagog ni educador, però la meva experiència com a

“La història explica la importància que els nens i nenes s’atreveixin a dir què volen fer i com ho volen fer, sense por ni vergonya”

“En la nostra societat, la música mai s’ha valorat prou i un professor de música no ha sigut mai una figura respectada”

pare em demostra que les històries ens serveixen per transmetre de forma més efectiva. Els contes, per exemple, tenen un gran atractiu per captar l’atenció dels infants. El llibre té una cançó exclusiva. Com sorgeix? La cançó va venir abans de la creació del llibre. La idea del llibre la va tenir l’editorial Penguin Random House. Quan em van fer la proposta em va semblar meravellós i vaig tenir clar que la història havia de tenir una cançó pròpia. Al cap i a la fi, el que sé fer bé és música, i vam unir els dos mons. Em vaig tancar a l’estudi i en un matí la teníem feta. Ens va ser fàcil compondre la cançó perquè teníem molt clar què volíem dir i què volíem expressar. Plató deia que la música és la part principal de l’educació perquè s’introdueix des del primer moment a l’ànima de l’infant- Hi està d’acord? Per a mi ho és. La música és instintiva i és natural en totes les persones. El moment en què un infant de pocs anys agafa un tros de fusta i pica contra la taula, ja estàs fent música. Els infants de seguida connecten amb els sons. Considero que l’educació musical hauria de ser obliga-

tòria fins a edats bastant avançades. A mi la música m’ha anat molt bé en tots els nivells. A més, es demostra que els infants que fan classes de música després tenen millors resultats escolars. La música et dona una eina d’evasió i diversió, però també t’endreça el cervell; t’ajuda a establir relacions matemàtiques d’una manera més intuïtiva... per a mi és importantíssim. Els meus fills tenen dues extraescolars obligatòries: l’anglès i la música. Per tant, la música té poc pes al sistema educatiu català? Crec que la música sempre s’ha considerat com la marieta de l’escola. Quan jo era petit, a la meva escola la música era la típica classe que ningú es prenia seriosament. Això em sap molt de greu, i crec que és també una qüestió de país. En la nostra societat, la música mai s’ha valorat prou i un professor de música no ha sigut mai una figura respectada. Però hi ha altres països on això no passa. A Anglaterra, per exemple, la música és sagrada. El seu nivell musical és espectacular, i aquí estem als antípodes. A la secundària, la música també pot fer despertar vocacions. Què li diries a un infant que es vol dedicar a la música? Li diria que aposti per la música.

“Els infants que fan classes de música després tenen millors resultats escolars. La música et dona una eina d’evasió i diversió, però també t’endreça el cervell” Crec que el més difícil és tenir una vocació, i la gent que té la immensa sort de tenir-la cal aprofitar-la. Que no tingui cap mena de por, que hi aposti, que es prepari, que estudiï. La música és un món on ningú et regala res, és molt sacrificat, però també és meravellós. I què els diries als mestres i familiars que l’han d’acompanyar en aquesta decisió? El llibre té una cançó exclusiva. Com sorgeix? Com a pare tinc molt clar que el meu paper ha de ser d’acompanyar, i en cap cas tallar les ales. És important donar facilitats perquè potenciïn la seva vocació, però tenint molt clar que els estudis i l’educació obligatòria són innegociables.

Defensem el català de les urpes de l’extrema dreta. Fes un 2x1 en revistes en català. Una subscripció per a tu i una per a una entitat dels Països Catalans.

noalacensura.cat

r a i d u st

te r a m r r o

ixe è r C xit è r i n Te Fer equip

s HoPortesDin

# Grau en Infermeria

Consulta la nostra OFERTA FORMATIVA

Grau en Fisioteràpia

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es

Curs acadèmic 2023-2024 Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es