La primera Batalla de Flors by Julián Arribas

La Batalla de Flors

Així es gestà la primera Batalla de Flors a Borriana Julián Arribas

Reines Falleres de Borriana en la Batalla de Flors de 1960. Arxiu: GEHF.

LA PRIMER A BATALLA DE FLORS

Gravat al·lusiu a la primera Batalla de Flors a València en 1891. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

Arc erigit amb motiu de la primera Fira de Juliol a València en 1871. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

S T EN

D E C TE

L’any 2009 vam publicar un estudi en el llibret de La Vila en el qual tractàrem, entre altres temes, l’origen de la Batalla de Flors, tot i que és una “batalla” on, no es llancen ﬂors, sinó confetti i serpentines. Enguany volem afegir a aquell estudi la manera en què es va gestar la primera Batalla de Flors a Borriana, però paga la pena començar una altra volta, tal com férem en 2009, per les reminiscències minerals d’aquest festeig a ﬁ de poder comprendre ben bé la importació d’aquesta festa a la nostra ciutat. Fem-ho, doncs! JULIÁN ARRIBAS

En 1900, els comerciants del carrer Sant Vicent de València instal·laren una ﬁgura gegantesca que anomenaren “El tio Nelo”, en el marc de la Fira de Juliol.. Tan gran era que per baix podia passar un tramvia. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

Pavelló municipal de les tres voltes a la Fira de València en els anys trenta. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

València. Carrossa de ﬁnals del segle XIX. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

València. Pavelló municipal de la Fira de Juliol a ﬁnals del segle XIX. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

Els orígens de les desfilades cal buscar-los en les celebracions festives ancestrals i en les mostres de poder militar properes a la prehistòria, per la qual cosa no es pot establir una data inicial d’aquesta classe d’esdeveniments. Però sí que hi ha constància del costum valencià de festejar els esdeveniments més importants amb desfilades i cavalcades. De fet, el dilluns 21 de juliol de 1681, a les 6 de la vesprada, es va celebrar una cavalcada en honor a l’inici de la tramitació d’expedients per a la beatificació de l’arquebisbe de València en Juan de Ribera. Fou una desfilada que començà en el Col·legi del Patriarca i que acabà en el Palau de l’Arquebisbe, on es lliuraren les lletres remissòries que havien arribat des de Roma per a iniciar l’expedient de beatificació. No faltaren la música, les cavalleries, els estendards, el vol de campanes, la noblesa i el poble, el xocolate calent i els dolços. També es va celebrar una cavalcada per a inaugurar la primera fira de juliol1 el dia 21 d’eixe mes de 1871, que responia

1* En Historia viva de Valencia, volumen II, editat per Las Provincias, s’indica que la Fira de Juliol va nàixer a ﬁnals del segle XIX i fou una fórmula ideada pels comerciants per a aconseguir retindre a la ciutat la burgesia que se n’anava a les cases de camp tan bon punt augmentava la calor. El fet d’organitzar festetjos de tot tipus fou una idea que molt prompte va secundar l’ajuntament, obligat a fer alguna cosa pel prestigi de la capital, ja que les falles eren aleshores sols una festa popular.

LA PRIMER A BATALLA DE FLORS

a una proposta de l’ajuntament plantejada el 12 de desembre de l’any anterior amb l’objectiu que, després de les corregudes de bous de les festes de Sant Jaume i Santa Anna no quedaren els carrers buits de gent, atés que el comerç n’eixia perjudicat. Tanmateix, la festa estigué il·luminada a gas perquè la nit no fóra un impediment per a continuar gaudint d’ella i de tots els productes que s’exposaren i vengueren en el passeig de l’Alameda.

En 1904, es plantaren dos ninots enormes per a animar les festes d’estiu a València, època en què es feia la Batalla de Flors. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

Tot i això, caldria esperar fins a 1891 per a celebrar la primera batalla de flors de València amb les connotacions que iniciaren els costums actuals. L’esdeveniment també tingué lloc al passeig de l’Alameda durant la fira de juliol i consistí en una desfilada de carrosses adornades amb flors, des de les quals les jòvens intercanviaven flors amb el públic, serpentina i confetti. JULIÁN ARRIBAS

BORRIANA

Batalla de Flors, 1960. Carrossa de les Reines. Arxiu: GEHF.

A Borriana trobem els antecedents de la Batalla de Flors en 1956, durant l’alcaldia de Joaquín Urios Planelles. Aquell any es decidí des de l’ajuntament suprimir els bous al carrer, malgrat el descontent d’un sector de la plebs, per això Juan Musoles Fandos explicà en les pàgines del Burisana2 que aquesta iniciativa afavoria la millora de les festes misericòrdies, ja que es podrien instaurar jocs florals3, representacions teatrals a l’aire lliure o una Batalla de Flors, tal com es feia a València. Però calgué esperar fins a setembre de 1958 per a celebrar-ne la primera. L’acte es va incloure en el programa de les festes de la Misericòrdia i se celebrà el diumenge dia 7 a les sis de la vesprada. Fou patrocinat per l’ajuntament i estigué organitzat per la Junta Local Fallera, entitat que presentà dues carrosses. Els barris van aportar 12 carrosses. La cavalcada començà en el passeig Sant Joan Bosco i continuà per l’avinguda Primo de Rivera, carrer Indústria i plaça de Calvo Sotelo. La batalla de flors i la inauguració de la Llar Fallera el dia 1 de juny de 1958 foren les grans novetats 2* Burisana, núm. 4 pàg. 5. 3* Entre finals del segle XIX i principis del segle XX s’organitzaren a Borriana alguns Jocs Florals. Posteriorment, ja en 1951, se celebraren uns Jocs Florals a Borriana el dia 23 de maig i el poema que guanyà la “Rosa de Planta”, escrit per Monserrat Calzada Reig i titulat Canto a Burriana, es publicà en la revista pregonera de les falles El Faller. Com a mostra d’aquell poema, transcrivim el final: “Canta, poeta... Tu rimar constante / que siempre con lo excelso se engalana, sepa encontrar su Musa cuando cante / las deslumbrantes glorias de Burriana.

LA PRIMER A BATALLA DE FLORS

d’aquell any. Eixes dues innovacions, així com l’emblema de la Junta Local Fallera que pintà Juan Sellés foren iniciatives d’aquell president: Ramón Boix. A partir de 1958, doncs, se celebraria a Borriana la batalla de ﬂors per a completar la programació de les festes de setembre, en la qual no participarien només les comissions falleres i la Junta Local Fallera, sinó que s’hi afegiren altres entitats de la ciutat, com ara bancàries, comerços o el C.D. Burriana. Les haques, engalanades, arrossegaren la carrossa corresponent a la Junta Local Fallera, on la Fallera Major i la seua cort d’honor llançaren confetti i serpentines, i les que presentaren les altres entitats amb belles jòvens del poble que hi tenien relació. L’èxit fou tal que l’any següent se celebrà de nou la batalla de ﬂors i se n’encarregaren les comissions falleres, que són les associacions que garanteixen l’èxit continuat de les festes de Borriana.

Batalla de Flors de 1960 a Borriana. Carrossa de les Reines de la ciutat tirada per haques. Arxiu: GEHF.

Però... Com es va gestar aquella primera Batalla de Flors a Borriana? La resposta la recordaria Ramón Boix mateix de la manera següent4: “Com que en aquell temps s’havia llevat el bou per la vila, califa ficar alguna cosa (dins de les festes de la Misericòrdia) i a mi se’m va ocórrer, ja que no feien bou, fer la Batalla de flors. I és quan vaig cridar tots els presidents, perquè això només es pot fer si estan les falles pel mig. Els presidents van pegar la cabotada i hi van col·laborar altres entitats com el Sindicat de Recs, la Cooperativa “Sant Josep”... La gent va respondre i ja només calia donar-li continuïtat.” Des de la primera Batalla de Flors fins al 1992, any en què el senyor Boix recordà els fets tal com els hem exposat anteriorment, havia plogut

Ramón Boix Monraval, Pesident de la JLF. Instaurà la Batalla de Flors a Borriana.

4* Entrevista realitzada per Rafael Arribas a Ramón Boix el dia 23 de novembre de 1992.

JULIÁN ARRIBAS

molt, com se sol dir, per això paga la pena fer un recordatori més minuciós dels fets a ﬁ que els nostres lectors puguen assabentar-se amb tots els ets i uts de com es gestà aquella primera Batalla de Flors a Borriana.

Batalla de Flors, 1960. Carrossa de les Reines. Arxiu: GEHF.

Aspecta aeri del Pla durant la Batalla de Flors de 1960. Font: Burisana, núm. 38.

Carrossa de l’Escorredor davant de l’ajuntament i tirada per haques. 1969. Arxiu: Fina Gimeno.

Fou el dia 12 d’agost de 1958, en la sessió celebrada per la Junta Local Fallera de Borriana, quan el President Ramón Boix informà els assistents que el Magnífic Ajuntament convidava a totes les comissions falleres a participar en la Batalla de Flors que es volia organitzar amb motiu de les festes patronals de la Misericòrdia. De fet, la idea havia sortit de Ramón Boix, que aleshores era Regidor a l’ajuntament, per la qual cosa es pot afirmar que de Ca la Vila va partir la iniciativa. Després de fer patent que l’ajuntament confiava en la bona voluntat de cooperació de totes les falles, i que si aquestes no participaren, el festeig no podria realitzar-se, Boix ressaltà que era la primera vegada que es dirigia a totes les comissions falleres sol·licitant una cooperació d’aqueixa envergadura. El senyor Soler va parlar a continuació per a constatar que la participació de les comissions falleres en la Batalla de Flors els representava molt de gasto i que, per tant, caldria donar-les una subvenció perquè hi participaren. Soler, a més, es va lamentar de no saber absolutament res pel que feia a la subvenció que anualment concedia l’ajuntament a les comissions de falla. El senyor Boix contestà que la situació econòmica de l’ajuntament no permetia gastos excessius i que, quant a la subvenció anual a les falles, ja havia presentat un pressupost raonable, més elevat que el de l’any passat a causa de l’augment dels preus i afegí que el pressupost estava pendent d’estudi i aprovació pel ple de l’ajuntament. Seguidament, el senyor Serra va preguntar si el fet de no participar-hi les comissions falleres suposaria algun perjudici contra elles, i el senyor Boix contestà que les comissions falleres només havien LA PRIMER A BATALLA DE FLORS

Carrossa de la Cooperativa Agrícola “Sant Josep”. Foto d’Enrique Safont. Font: Burisana, núm.38.

estat convidades a participar-hi, que eren lliures de prendre les decisions que volgueren sense por a cap tipus de represàlies. El senyor Martínez, però, proposà que es duguera la qüestió a votació, però Boix aclarí que, atés que no es podia obligar ningú a participar-hi, calia un criteri unànime perquè participaren o totes les comissions, o cap, en la Batalla de Flors. Aleshores, el senyor Melià digué que les comissions falleres estaven disposades a participar en el festeig i a fer un esforç econòmic, però que els agradaria que la Corporació Municipal també fera un esforç i les ajudara, així que, finalment, es fixà la subvenció en un total de 5.000 pts. Després de tot açò, el senyor Serrano i el Senyor Hueso coincidiren en exposar que les autoritats municipals també podrien ajudar les falles si facilitaren cadires per a instal·lar-les en el circuit de la Batalla de Flors, així les comissions podrien llogar-les al públic per a guanyar diners. Al final, el president Boix va prometre que exposaria tot allò a l’ajuntament i que faria tot el que poguera per a aconseguir diners i cadires. JULIÁN ARRIBAS

Feli, fallera de La Vila, en la Batalla de Flors de 2008. Arxiu: J.A.

Batalla de Flors a Borriana, 1968. Arxiu: J.A.

La idea havia arrelat en els presidents de falles i a hores d’ara sols calia que la transmeteren als fallers de cada comissió i que Boix lligara tots els ﬁls que hi faltaven.

Els meus ﬁlls Àfrica i Edgar en la Batalla de Flors de 2006. Arxiu: J.A.

Dues setmanes després, en la sessió celebrada per la Junta Local Fallera el dia 27 d’agost de 1958, el president Ramón Boix va informar de nou sobre la Batalla de Flors que se celebraria (ja havia determinat la data i havia lligat molts dels ﬁls que dues setmanes abans encara estaven solts,) el dia 7 de setembre. Manifestà que la totalitat de les carrosses havien estat contractades i expedides per ferrocarril, que el lloguer contava entre 350pts. i 450 pts. cadascuna i que a eixa quantitat calia afegir el gasto de dur-les i d’adornar-les amb accessoris que arribarien a les 400 pts per carrossa. Per tot açò, afegí Boix, l’ajuntament subvencionaria les falles amb 5.000 pts.

Carrossa de la falla Societat de Caçadors que va guanyar el primer premi en 1960. Foto d’Enrique Safont. Font: Burisana, núm. 38.

LA PRIMER A BATALLA DE FLORS

Després de parlar de diners, Boix informà que havia estat convidat a presenciar la Batalla de Flors l’excel·lentíssim Governador Civil de la província i la seva muller, a la qual cosa no es va oposar ningú. Per a organitzar la Batalla de Flors es van acordar els punts següents: 1. Per a donar facilitats a les comissions falleres, se celebraria un sorteig parcial de les carrosses tan bon punt arribara el primer enviament i el trasllat d’aquestes des de l’estació a la ciutat aniria a càrrec de l’ajuntament. 2. Prèvia inspecció, se subvencionarien les carrosses que presentaren més desperfectes, per a reparar-les, abans de fer el sorteig (el senyor Hueso va oferir el paper necessari per a repararles a preu de majorista). 3. L’explotació i venda de confetti i serpentines correria a càrrec de la Junta Local Fallera i comissions de falles. S’assignaria, en principi, 5 kg de confetti i 10 paquets de serpentines per falla, tot i que l’esmentada assignació seria voluntària. 4. S’instal·larien llocs de venda de confetti i serpentines en el recinte on tindria lloc la Batalla de Flors (el senyor Serrano va suggerir que n’hi haguera un d’ambulant). 5. Les falles s’abastirien en aquests llocs de venda mitjançant vals, que després es liquidarien a la Junta Local Fallera. 6. Les cadires per a presenciar la Batalla de Flors es llogarien al públic al preu de 5 pts. cadascuna. 7. La Batalla de Flors se celebraria en el circuit format per la plaça Espanya, carrer Cervantes i plaça Xixarro. 8. S’obriria un compte corrent a càrrec de les despeses comunals de la Llar Fallera a ﬁ de concedir diners a la bestreta a aquelles falles que ho sol·licitaren.

JULIÁN ARRIBAS

Carrossa de la falla Barri Sant Blai, 1960. Foto d’Enrique Safont. Font: Burisana, núm. 38.

Carrossa de la Ravalera en la Batalla de Flors de 1972. Arxiu: Fallera major Fina Gimeno.

També va informar Boix que l’empresa Requena facilitaria 400 cadires, al tant per cent del lloguer o simplement llogades. Al respecte, es va decidir llogar-les i instar l’empresa que regentava el bar de la Llar Fallera perquè també cedira cadires.

Carrossa de la Vila, 2007. Arxiu: J.A.

La Vila, de paperet. Obra de Francisco Ferrandis. Arxiu: J.A.

Amb tots aquestos punts assumits, la primera Batalla de Flors havia deixat de ser una idea per a semblar un fet. Només calia ultimar alguns detalls, tal com feren a la setmana següent, quan la Junta Local Fallera es va tornar a reunir, el dia 5 de setembre de 1958, per a ultimar l’organització de la Batalla de Flors que se celebraria amb la col·laboració de l’ajuntament5. Aquell dia, el President Ramón Boix va parlar en primer lloc de l’ajuda que havia sol·licitat el senyor Villanova per part de les falles per a retirar les cadires del circuit i, a proposta del senyor Guerola, es decidí que cada falla ajudaria a retirar les cadires encarregades per a la venda. Aleshores, ja comptaven amb 120 cadires del senyor Martín, 100 de la Llar Fallera, 100 del Frente de Juventudes i 400 més de l’empresa Requena. Tenien, doncs, 720 cadires, però decidiren adquirir-ne 700 més. Després es van sortejar la posició que ocuparia cada comissió fallera en la Batalla de Flors i es va acordar també adquirir uns braçalets perquè serviren de distintius als fallers designats per les comissions que havien d’encarregar-se’n de l’ordre i de l’organització. Es decidí que les carrosses es concentrarien en el Real de la Fira abans de l’eixida entre les 17,30h i les 17,45h, que la falta de puntualitat se sancionaria amb 250 pts. i ﬁnalment, es va acordar subvencionar amb 200 pts. més les carrosses de L’escorredor, Ravalera i Estació per estar més deteriorades.

5* Cal fer notar que, de primeres, era l’ajuntament qui celebraria el festeig amb la col·laboració de les falles i que, abans d’un mes de la proposta inicial, ja eren les comissions falleres les que organitzarien l’acte i l’ajuntament només hi col·laboraria.

LA PRIMER A BATALLA DE FLORS

Després d’aquella reunió, tot estava preparat i sols quedava esperar fins al dia 7 de setembre per a celebrar, definitivament, la primera Batalla de Flors a Borriana, però encara hi hagué alguna modificació que s’enregistrà en el núm. 19 de la revista Burisana, després del programa de festes de la Misericòrdia, on, sota el títol “Rectificación de última hora”, es llig: “ Ha sido modificado el circuito de la Gran Batalla de Flores, del Domingo día 7 a les dieciocho horas, que será el siguiente: Plaza de España y Plaza Chicharro”. El núm. 20 del Burisana. I la primera “Gran Batalla de Flors” a Borriana fou un fet, i la crònica aparegué en el núm. 20 de la revista Burisana6, on, sota la cita d’Alexis Carrel que diu “Vale más un intento –aunque sea torpe y en parte un fracaso- que no intentarlo siquiera”, s’explica que les Festes de la Misericòrdia no foren ni millors ni pitjors que les d’anys anteriors, sinó diferents, i que s’hi va poder apreciar que no era necessari recórrer a motius tradicionals, però passades de moda i inadequats7 De les novetats, en l’article destacava la Batalla de Flors, que realment no fou de flors, sinó de confetti i serpentines, i sobre ells parlava de la gran acceptació del públic i de les millores de què podria gaudir en el futur, ja que, aquell any, ningú no esperava el gran èxit que va tindre. L’articulista senyalava també la col·laboració imprescindible de les comissions falleres. I és que cap associació del nostre poble té tanta capacitat de treball com una comissió de falla compromesa!

Edgar sota una tempesta de confetti, 2006. Arxiu: J.A.

Carrossa de la Vila, 2005. Arxiu: J.A.

Batalla de Flors a Borriana, 1968. Arxiu: J.A.

6* Burisana, 20. 7* Suposem que es referia l’autor als bous pel carrer, que a banda de inactuals i inadequats, com diu el cronista, són irracionals i una vergonya per a l’homo sapiens.

JULIÁN ARRIBAS

Àfrica sota una pluja de serpentina, 2006. Arxiu: J.A.

Magníﬁca carrossa de la Vila, 2006. Arxiu: J.A.

També els de la Local es van reunir per a avaluar els fets. La sessió tingué lloc el dia 22 de setembre de 1958 i el president Ramón Boix va llegir el balanç de despeses i ingressos de l’esmentat festeig. Seguidament, el senyor Meliá exposà que l’explotació de les cadires s’hauria d’haver efectuat independentment per cada falla, a la qual cosa contestà Boix que l’explotació es va fer conjuntament perquè l’emplaçament de les cadires no reunia les mateixes condicions estratègiques en el total del circuit i no es volia afavorir unes falles en detriment d’unes altres. Després d’açò van tractar el tema d’imposar multes a les falles que no hi acudiren a l’hora prevista. A la Mercé, però, se li va condonar la multa per estar justificat el retràs. El senyor Serrano va protestar per la falta de confeti i Boix digué que la causa era un malentés amb la impremta Chordà. I fins ací, amics meus, tot el que ha quedat d’aquella primera Batalla de Flors a Borriana. Ara, però, seguim un poc més; almenys, un parell d’anys. L’any 1958 no va haver concurs de carrosses, atés que es van llogar totes, però l’any següent si que en va haver, i el resultat, de 1959, fou el següent: 1r premi: La Ravalera (600 pts. de premi). 2n premi: L’Escorredor (450 pts. de premi). 3r Premi: Filharmònica (300 pts. de premi). Quart premi: La Mota (150 pts. de premi). A l’hora de preparar la Batalla de Flors de 1960, Boix anuncià als presidents de falla en dia 7 de juliol que l’ajuntament havia decidit augmentar la subvenció a les falles, pel que feia a la Batalla de Flors, fins a 1.500 pts. per falla, però el senyor Mataix considerà que l’augment no era suficient i proposà que la Junta Local Fallera llogara les carrosses, com en 1958. La resta d’assistents a aquella reunió, però, diferiren de la proposta.

LA PRIMER A BATALLA DE FLORS

Aleshores, Mataix insistí i proposà que la JLF li duguera la carrossa en tren d’on fóra a Borriana, que ell pagaria el cost del trasllat des de l’estació a la ciutat i renunciaria a la subvenció de l’ajuntament. La proposta fou acceptada, per la qual cosa cal suposar que el barri Sant Blai no entrà en concurs aquell any. El lliurament en metàl·lic dels premis tingué lloc el dia 14 d’octubre en una reunió a la qual va assistir l’alcalde Pepe Esteve. Els premis seguiren l’ordre següent, tal com indicaria la revista Burisana8: Caçadors, “que ostentaba una gigantesca rata, vestida como en los dibujos animados, que arrastraba un cochecito de niños”; Filharmònica, en la qual “figuraba un pez de gran tamaño y vivísimos colores que movia la cabeza y la cola”; la Mercé, “con una carroza de fina elegancia, en la que aparecían unas deliciosas flores de gigantesca proporción”; i finalment, la Cooperativa Agrícola de Sant Josep, “por una extraordinaria carroza que podría figurar sin desdoro en no importa qué batalla de flores de España. Consistía en un airoso pavo real con su hermosa cola abierta, posado sobre un auténtico jardín”. També sabem, gràcies a la mateixa font, que altres carrosses mostraren una ànfora de grandíssimes proporcións, un gosset, un pardalet junt al niu, un tresor marí integrat per una àncora i un arcó on anaven les joves, un esquirol, uns búcars, un bou, una grada on les joves lluïen la indumentària del C. D. Borriana i la carrossa de l’ajuntament sense cap tema. Era el tercer any de Batalla de Flors i el segon de concurs de carrosses, però sobretot, era la conformació de la instauració de la Batalla de Flors a Borriana.

Carrossa de la Vila, 2006. Arxiu; J.A.

Carrossa buida de la Vila, 2009. Arxiu: J.A.

Batalla de Flors a Borriana, 1968. Arxiu: J.A.

8* Burisana, núm 19, p, 7. 9* Veure La Passaeta 2007, on hi ha fotografies i informació de les batalles de flors des dels orígens a Borriana fins a 2006

JULIÁN ARRIBAS

Carrossa de la Vila, 2007. Arxiu: J.A.

Des d’aleshores, els fallers han confeccionat carrosses9, que ben bé poden considerar-se vertaderes obres d’art, per a recórrer el centre de la ciutat i les falleres, que no duen el vestit regional, sinó que llueixen vestits confeccionats expressament per al moment, llancen al públic confetti i serpentina (no es llancen ﬂors). Des de 1959 hi ha un concurs de carrosses, tot i que no es va celebrar en 2009 per no sé què, com tampoc no hi hagué concurs de creus de maig pel mateix motiu, però fou una excepció ridícula en la norma. Cal afegir a tot açò que la Batalla de Flors suposa un esforç titànic per a moltes comissions, però, en la falla, tot és un esforç titànic per a uns pocs de la comissió, per als vertaders fallers, que s’hi deixen la pell... Però açò és una altra història que no ve a tomb.

Julián Arribas

BIBLIOGRAFIA ARRIBAS J., Crónica de los hachos falleros acontecidos en Burriana durante la década de los años 50, Tomo III, Col·lecció “Burriana en sus fallas”, inèdit. “Burisana”, núm. 19, p. 4. “Burisana”, núm. 20, p. 5. R.R. La batalla de ﬂors, festejo de las mil perspectivas, dins de “Burisana”, núm. 38, p. 7 i 8. ARRIBAS, J., La primera vegada, dins del “Llibret de la Vila, 2009”. LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

LA PRIMER A BATALLA DE FLORS