Pregons de Borriana by Julián Arribas

NOTA PRELIMINAR El lector trobarà a continuació una bona col·lecció dels pregons de Borriana. Les transcripcions han estat a càrrec de Javi Plasencia, Toni Gil, Meri Navarro i Julián Arribas. S’ha volgut ser ﬁdel als textos originals i qualsevol variació caldria atribuir-la a un error del coordinador d’este llibret. La informació que ens ha arribat no és completa i no podem garantir l’autoria de molts pregons ni el nom de tots els pregoners. Deixem ací els noms que hi ha als documents, que a bon segur corresponen als autors, i en alguns casos indicarem qui va pregonar el text. José Aymerich: S. B. M.: Joan Gumbau: Joaquín Aymerich González: Joan Piqueres Monsonís: Vicente Borja Valls: Ismael Beltran Esteve: Toni Gil Trilles: Vicent Blasco: Julián Arribas:

Pregó de 1958 Pregó de 1959 Pregons de 1975, 1976, 1977, 1978, 1979 i 1980 Pregons de 1982 i 1983 Pregons de 1984, 1987 i 1988 Pregons de 1986, 1989, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i 2007 Pregó de 1990 Pregons de 2006 (pregoner, Vicente Borja), 2015 i 2016 (pregoner, Diego Palmo). Pregó de 2014 (pregoner, Carlos Ventura) Pregons de 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 (pregoner, Fede Gumbau) i 2017 (pregoner, Diego Palomo)

1945 Se fa saber... als del póble y forasters qu’el dichous d’esta semana, s’escomensen en Burriana de les grans Falles les festes, qu’enguany deixarán ralles fetes per el seu art i esplendor, per sa grasia y bon humor mes per aixó no digam que per ahí no hi hauran algún que atre buñol y churro y que vorem més d’un peturro. Per lo que queden empeltaes i sinó tres astellaes qu’es val a gochar i divertirse, a criticar i a riures, pero p’al que s’empase d’animal, hi haurá un home molt alt qu’en ﬁnura y sentiment se l’emportará al retén, i al que se caiga de borracho li donarán debaes l’amoniaco. També es recomana a grans i chiquets, que compren tots els llibrets.

1947 Se fá saber als vehins i forasters si n’hián, qe desde este moment ván a sonar nostres clarins d’alegria bullanguera de les Falles de Burriana que serán esta semana unes festes de primera. Hiá permís pa divertirse pera beure ú alabarse, pero que ningú s’empase de la ralla, per sentirse més campechano qu’el Guerra perque si s’el veu caigut per l’aiguardent o l’eixut, fará cap a la “perrera”.

Que no se cometen faltes que fasen roches les galtes i en tota plasa i carrer se demostre al foraster, com persones educaes que no pensem en chelaes i que s’ha de pendre a pit, mentes n’hiachen buñolaes, i estiguen les Falles plantaes, a tot lo poble reunit queda terminantment prohibit fer morros i males cares.

1948 L’Autoritat competent de la Ciutat de Burriana, en l’alegria més sana i en expresió de content, avisa a tota la gent del poblé, terme i alqueries, que ja han arribat les dies de riure i de disfrutar i les festes contemplar de les falles joseﬁnes Recomana en gran manera que s’adornen els balcóns, en cobertors i mantóns, i en les teles de bandera. I en la semana fallera, l’atensió siga un honor qu’en piñora de valor oferim al foraster, pera que vecha sinser, nostra alegria i sabor. Tocant a les diversións, hiaurá serta toleransa, pero, prohibint la chansa de males educacións; puix totes les ocasións, que ofenguen al personal, se fallarán per igual. Perque en les festes de falles, sóls devem tindre rialles, i... bunyols, que no fan mal. I que totes les quimeres, i motius de discusió, s’acaben en la explosió de nostres traques falleres, puix en festes tan sinceres i de tanta trascendencia, sóls fará bona presencia, el que sapia divertirse i, tranquil, puga sentirse en Burriana o en Valencia.

1949 Com heraldo anunsiaor de nostres festes de falles, que apleguen entre rialles, i acaben en esplendor; donantli fama i honor, a la nóstra poblasió, es este bando, explosió, de la primera carcasa pa poder eixir de casa i anar a la diversió.

Que nostre Sant Patriarca siga per tots festechat pero en gran solemnitat lluint lo millor del arca I rascantse la bolchaca comprant bunyols i llibrets quedarán ben satisfets. i els que de fora vindrán bon halago trobarán en fadrins i chicotets.

Si motius de discisió, origina l’aiguardent, que sápia tóta la gent, qu’en mida la “libasió”, no produix explosió, ni molesta al semejant, perdonantse, per lo tant, si alguna broma s’en pasa, i que siguen d’alabansa, l’humor i el festeig al Sant.

Per este bando s’avisa que ningú pase la ralla si l’aixut o la cassalla li fan pedre la camisa ni siga motiu de risa. Hia que procurar recato i no fer un desacato pera que nostra alegria en la machor armonía siga de tots un retrato.

I mostrant als forasters, lo bó del nostre “folklor”, será pinyora de honor, el que no queden sansers, ni bunyols, ni “romansers”. durant tota la semana, alabarem a Burriana, que viurá la diversió, de sa gran satisfacció com REGINA DE LA PLANA.

I nóstres guapes falleres bonico adorno serán qu’els chutes completarán i musiques bullangueres com a glorioses senyeres de la festa soberana. Puix les falles de Burriana son de trassendensia tal que no tenen parigual del Cabañal a la Plana.

1951

1950

Com a exaltasió fervient de l’alegre Primavera, será este Pregó manera de fer compendre a la jent, que la festa ﬂoresient, envetja del mon sanser, com ramell de rosicler, inisia de bona gana els actes, qu’esta semana celebra el poble faller.

De orde la la Autoritat, fem saber, al poblé en pés, i, siga per tots entés, que la festa ha comensat, en bullisi i amistat. Perque les festes falleres, han de ser molt rialleres; i nostres falles boniques junt ab les hermoses chiques serán “sonaes” de veres.

D’orde de la Autoritat i, sense excusa ninguna, estará la jent dijuna, de “cazalla” i “vi tasat”, i si algún destarifat vol fer el grasiós, a conter qu’es ﬁje bé, per si pronte no trova el seu mal, remei, i caiga sobre ell, la llei, deixantlo com a Belmonte.

Que nostre espirit festiu, se vecha ben bullidor, d’alegria i esplendor, buscant en tots el caliu, de la festa com motiu, qu’els actes a celebrar, no son pera molestar, sino de gran lluiment, ﬁlls del noble sentiment, que anima nostre pensar.

La nostra Reina Fallera, i la seua Cort d’Honor, serán la ofrena millor, mes castisa i salamera, qu’esta festa riallera pot mostrar als forasters, que abandonant so que-fers tindrán bunyols i cuhets, i no podrán estar quets, per les plasses i els carrers.

I com carcassa brilliant i fent gala d’alegria, en la Ciutat i l’alcría, la festa seguirá avant en valer y progres tant, que divulgant per la Plana, son aire de Soberana, no’s trobe cósa millor, ni pareguda en valor, a les Falles de Burriana.

“El pregoner es va crear precisament per a avisar, anunciar al poble que anaven a mamprendre la festa i un dels elements que més el feia viure, el feia vibrar era Enrique Badimón, “Xona”, i escriure el pregó... Hi ha hagut molts que l’han escrit, ﬁns i tot jo mateix n’he escrit, de pregons. Un altre que també ho ha fet molt bé ha sigut Paco Villanova, que també l’ha fet més d’una vegada, i últimament hi va haver u, que era Ramon de Granet, que també ha sigut un dels grans pregoners.” Santiago Izquierdo

1952 Se fá saber: Que desde este momento, hasta el día 19, después de la “CREMA”, queda prohibit, als veins de la Ciutat i als forasters que vinguen, el dedicarse a ninguna activitat que no siga propia de les festes falleres, a les que tots están invitats, en la obligasió de contribuir al seu lluiment. En quant a les diversions, hia completa llibertat, salvent la excepció de aquells que molesten, que serán retirats de la sirculasió. Se tendrá present el adorno de balcóns i la iluminació exterior en els carrers i places, la iluminació interior, es convenient ferla en mesura, lo mateix que la menchusa de bunyols i pastes, pera evitar molesties als meches y boticaris, que com a bons siudadans tenen dret a divertirse. I per últim, que se vecha patent en tóts, el entusiasme propi de la festa, alabant a les músiques i a les falleres, sempre en les mires de fer mes gran a Burriana i a les falles de San Chusep.

CONSIDERACIONS SOBTADES SOBRE EL PREGÓ El pregó enceta Les Falles. El pregó és un dels textos fallers més significatius de la nostra festa i, com la resta de literatura fallera a Borriana, està bastant ancorat en la tradició, de manera que el pas dels anys no n’ha influït excesivament en la confecció. És cert que, després dels primers pregons, es pot apreciar un intent de millora dels textos, però en massa ocasions se manifesta la presa per escriure’ls, en uns casos, i la falta d’habilitat en altres, si volem considerar-los documents literaris de pes. Tant és així que hi ha pregons repetits fins i tot durant tres anys consecutius i altres copiats de pregons antics. No obstant això, dubte que els autors, almenys els primers, pretengueren fer literatura, atés que el que manifesten és gràcia i, fins i tot, sàtira sense altres preocupacions. De fet, destaquen dels primers anys les simpàtiques advertències als que s’emborratxen, les qual es fan amb tota classe de sinònims i d’enginy. Tanmateix, hi ha paraules i idees que es repeteixen, com la paraula “bunyols” i la atenció que cal tindre amb el foraster. Són, per tant, una repetició de idees i de paraules usades sense coneixements ortogràfics i sense habilitat per a confeccionar versos. Fins i tot hi ha alguns en prosa i algun tros en castellà, tot i que res d’açò és cap motiu que puga llevar categoria a cap text. Al cap dels anys, van aparèixer autors amb altres pretensions que van intentar, i aconseguir en molts casos, millorar esta classe de textos. Parlem de lletraferits com Aymerich o Gumbau, entre altres, que es van preocupar de combinar el missatge del pregó amb un estil literari acurat. Durant els últims anys, tal volta haja perdut la gràcia que tenien els primers pregons, però la millora literària i els encarregats de proclamar-lo li han afegit una bona dosi d’emoció. Tant de bo continuem millorant la combinació perfecta entre la simpatia, l’habilitat literària i l’emoció. Julián Arribas

1953

1954

Se fá saber a la gent, que al oir este pregó, no fasen exclamació que no es d’Ajuntament.

Fem saber al vehinat, i es de bando el avís, que en este moment presís, la festa ja ha comensat. I ordenen l’Autoritat del poble i Reina Fallera qu’en expresió bullanguera, se divertixca la gent, acatant el cumpliment, de la tradisió festera.

Es de la Chunta Local que avisa al póble sanser, per mig de este pregoner, que hia festa cheneral. Sapia pues el veinat, que ya pot eixir de casa; que deixe del fóc la brasa, pues San Chusep hi’aplegat. La primavera se sént; se palpa ya el bon orage; la taronja es va traent, i no hi a rosat auiage. Les falls van a plantarse; La Reina ya coroná, convida a tots a mencharse una bóna bunyolá. La traca espera la ﬂama; la ﬂama se busca llóc pa donarli un bes de fóc a la falla, la seu ama. Queda prohibit, desde ara, que el fallero dorga un tan; que deprenga d’Alaman; la llisó no será cara. En el cas de que s’escalde algú que se bufe prou, el deixará com a nou la vareta de l’Alcalde. Divertirvos, pero en mida; guardant bona correcsió pues la festa es divertida si no es pasa en la presó.

Durant tota la semana, es obligasió presisa, el brindar una sonrisa o, un saludo en bona gana, als forasters que vindrán; i així la impresió traurán, qu’entre música i chutes, xiques guapes i llibrets, esta festa es la mes gran.

Tot el mon té obligació de divertirse de veres, peró en molta educació, de olvidar tota aﬂicsió i aplaudir a les falleres. Amb piropos i rialla ompliu de goig el carrer, que per encendre la falla ja vos donará bromballa Sant Joseph, que era fuster. Vingau que pa tots n’hi ha lloc, i sense aturar-se en palles, gogem i no poc a poc, ﬁns que haja fet el foc cendra de les nostres falles.

1957 Per orde del Senyor Alcalde SE FA SABER:

S’han de vore concurrits tots els actes que se fasen; pero que no se propasen, ni que se xafen els dits, menchant bunyols o bescuits, ni’l xicon, ni’l fadrinot, puix pareixerá un “parót”, si s’empina molt el colse, i antes de tocar les dotse al retén anirá al trot.

Que com va anunciar Dualde en el cartell de festetjos allá p’el mes de Febrer, escomensen els maretjos en este poble faller. Llogat iá el dolçainer; a punt burrero i burret, presten atenció un poquet a la veu del pregoner:

Que nostra sana alegría, siga el machor exponent, del bullisi i el content, qu’han de tindre nit i día, festechant en armonía, nostres falles, sense pero, que fent gala del salero qu’ a Burriana, correspón, divulguen per tot el món, l’orgull de ser Burrianero.

¡Que escomence en foc la còsa! Solte cuhets el cuheter, i la gent com la morulla sapia del “Sedre” a “Sorrulla” i de Llevant a Ponent, que arribat es el momento de no aparerse en palles: ¡Que vinguen tots a les falles! ¡Que se farten de calent De bunyols i d’aiguardent!

1956

Mes… si algú xafa les ralles del degut coneiximent, dret com un ﬁl fara cap a l’armari del retén.

Comboyeu al foraster i quant a un Pep encontreu, gorrecheulo tot arreu i el deixen sense un diner.

Als de fora i als de dins, als majors i a la morralla, als casats com als fadrins, s’anunsia, amb bombo i clarins, la gran festa de la falla.

No vos apareu en palles i a fer ruido s’ha dit; siga senpre nostre crit: VIXCA BURRIANA I LES FALLES!

Este temps, l’autoritat fa la vista grossa i calla, donant-vos gran llibertat; peró per si algo ha quedat, no vos passeu de la ratlla.

S’autoriça que se cante per Varea o per Molina. ¡Qu’es divertixca la gent! Ara que si els focs de dins se tornen en un fandango, la “Guardia Negra”, senyores, tiene la sartén “pol” mango.

Les Falles son alegría, cuhets, música, expansió de una raça que demana apartarse un poc del tall i cremar en un muntó tota pena, tot treball,

Com capolls novells que esclaten fogosos en el roser al implus del bon orage… Cuant les oronetes filen hebres de nit en l’espai. Cuant de blanc el taronger se vist esperant la cita dels rosinyols… Cuant pareix que celós de les estreles el sol mes pronte amaneix, i els geranios s’ensenen i reventen els clavells, el poble, florís en falls. Capolls de foc, els cuhets, esclaten en el ambient. Redobla el tambor del eco ritme de traques… Se sent com repunta el dolçainer el motiu d’un pasodoble, cosin de festa ‘ls carrers. Portaor d’un gran cartel, a cavall va d’un burret enfatic el pregoner exclamant: “Se fá saber”… La primavera se sent, Sant Josep está damunt; i com va florir sa vara, el poble floris en falla, com capolls novells que esclaten fogosos en el roser al impuls del bon orage.

des més vistoses, colorides i plenes d’entusiasme, com són, les nostres grans festes falleres..! ¡Un any més! Sí, un any més, però, un any més de glòria, d’esplendor, d’alegría, de traques, de cabalgates, de desfiles, de concerts, de focs d’artifici, de dones boniques, de… ¡FALLES! ¡Qui puguera, donar tot l’or del món per a contemplar, encara que fora tant sòl pel forat d’un pany, la gran nit de la Crema! –exclamava un paissá nostre, cuant al aplegar la nit de Sant Josep, la distancia el tenia separat de la nostra Borriana. ¡Festes de Sant Josep! ¡Nostres festes! Per fi, tota eixa silenciosa i callada labor d’un any de fadigues i desvels va a tindre culminació externa. Des del més gran al més xicotet, van a vore realisades les seues ambicions de tindre la seua FALLA i unes diez d’expansió bulliciosa. A tots, puix, en el preludi de la primavera, cuant les flors comencen a obrir els seus pétals i inunden en el seu perfum nostres camps, carrers i places, cuant nostra taronja, s’ha fet valdré ja en el país extranger; cuant sentim que la “temporada” ha segut “bona”, aleshores, ve eixe verger incomparable, trasparent, jovial i melodiós ramell de xiques boniques, ataviades en el traje típic de valenciana, i als sòns de múltiples bandes de música, a dirnos a tots: ¡ACÍ TENIU, EN COMPLICATS I VARIATS COLORS, LA BELLESA, LA SATIRA, EL SACRIFICI I LA CONSTANCIA, DE NOSTRES INCOMPARABLES FESTES FALLERES!

1959

1963

¡A tú, borrianenc invicte de la ciutat de les tres corones, a tú, foraster que t’ampares a la sombra dels nostres tarongers, a tú, que els atzars de la vida te distanciaren del nostre costat, a tú, que véns com en peregrinació a ésser partícip dels nostres festejos; a tú, que em lliges, amic o extrany, van dirigides estes paraules, per a que sigues tú, “porta-veu”, exaltat si cap, de les jorna

Als de fora i als de dins, als majors i a la morralla, als casats com als fadrins, s’anuncia, amb bombo i clarins, la gran festa de la falla. Este temps, l’autoritat fa la vista grossa i calla, donant-vos gran llibertat; peró per si algo ha quedat, no vos passeu de la ratlla. Tot el mon té obligació de divertirse de veres

¡Vixca pues pronte Burriana Eixe goig sá que proclama Lo dit en este PREGÓ!

1958

però en molta educació, de olvidar tota aﬂicció i aplaudir a les falleres. Amb piropos i rialla ompliu de goig el carrer, que per encendre la falla ja vos donará bromballa Sant Josep, que era fuster. Vingau que pa tots n’hi ha lloc, i sense aturar-se en palles gogem i no poc a poc, ﬁns que haja fet el foc cendra de les nostres falles.

1968 Burriana, llegado el mes de marzo, prepara su mayor fiesta, “LAS FALLAS”, las cuales reflejan nuestro carácter alegre y hospitalario al considerar a todos cuantos nos visitan como unos burrianeros más. Repetir lo que son estas FIESTAS sería el querer darnos a nosotros mismos un autobombo que no merecemos; es de todos bien conocida la fiesta y el trato para con todos los que pasan estos días entre nosotros. A todos cuantos han colaborado para que sea realidad un año más las FALLAS, nuestras gracias. A todos cuantos nos visiten, nuestra amistad; a aquellos que no conocen la fiesta, les esperamos, pues en Burriana nadie es forastero. A MARIA VICTORIA CAPELLA VILAR i MARIA MERCEDES GIL MAÑEZ, la confianza de que permanecen en nuestro corazón, ya que su Reinado no les permite continuar en el Trono, y a MARIA TERESA GABRIEL PASCUAL y a DORITA OÑATE DE MORA, Reinas de nuestra Fiesta, reciban la admiración cariñosa de esta ciudad, que tan honrada se siente por la designación de las mismas en la representación máxima de la mujer valenciana.

1969, 1970 i 1971 Estos tres anys es va repetir el text del 1948.

1972 D’ordre de l’Autoritat se fa saber... a tots els veïns de Borriana i també als que viuen prop d’ací, que les festes de Sant Joseph han arribat. Se mana als borrianeros que, per uns dies, s’obliden de l’aigua moll, de les taronges que cauen i dels maldecaps del Mercat Comú. Des d’este moment hi ha que viure per la festa. Molts forasters vindran a Falles; que siguen tots rebuts com ací sabem fer-ho. Divertiu-vos sense perdre l’enteniment i l’educació. La festa de les Falles és un espill on ens mirem els borrianeros... i els de fora. Que els que ens visiten troben que cada vegada és millor la festa i més acollidora la ciutat. Ajudeu tot el que pugau als fallers, s’ho mereixen per la seua dedicació desinteresada. Que els vostres aplaudiments acompanyen cada comitiva fallera; la Fallera Major, Cort d’Honor i totes les falleres dels barris vos ho agrairan amb els millors somriures. ¡VIXCA SANT JOSEP! ¡VIXQUEN LES FALLES!

1975 Escolteu-me, borrianencs, Gent d’elpople i gent de fora, perquè arribada és l’hora de donar-nos compliment. L’autoritat competent, que regeix a la ciutat, en sesió plena ha acordat que mos viscam tots de festa, i que seguim la gran gesta de nostres avant-passats. El mes de marçens convida, entre música i rialles carcasses i pasacalles´ a la festamés complida.

I les xiques molt ufanes, Lluiran trages, mantons, teles, joies a montons, es sentiran més galanes, i adornaran tan bledanes nostres festes d’il.lusions. Que tot lo món sàpia avui que la setmana fallera, de Borriana tan festera, s’encomença des d’aci. I qu’els joves, xicotets, Hòmens vells i gent madura, de la raigambre més pura, festeros al mil per cent, demostrem ser una gent fallera des de la cuna. Que sent festa d’il·lusió, d’esperit de fantasia, tot se torne poesía en qualsevol expresió. I qu’el xiste socarró de la crítica fallera, amb expresió bullanguera, motiu de risa será; i aixina es demostrarà la noblesa borrianera.

1976 Manat per l’autoritat d’estaciutat de La Plana que s’anomena Borriana les festes han començat I d’avui, ﬁns al di-nou dia gran en nostrafesta; el Alcaldemanifesta, en bon jui i gran visió, que es temps de divertissió padesemboirar la testa. Aixís, puix, tot-hommudat, eixcaalscarrers i les places, i entre música i carcasses, se troberepresentat per eixepomell de xiques joves, plenesd’alegria, qu’envestits de fantasia i risesmulticolors mosallunten les tristors i borren la melangia.

Elsguàrdies i autoritats, mosfaran la vista grossa; divertimos sensenosa ambgoig i felicitat. Qu’elsveins i elsforasters, i la gent que mos visita en les dies que se cita, en esta festa fallera troben en tots la noblea que de Borriana està escrita.

1977 A Mr. I Mme. PORTELAS, Gérard D’ordre d’el Senyor Alcalde, a tot lo món, faig saber i anúncie en veu clara i forta, prequè sóc el pregoner, que la festa de les falles està ja per el carrer. Des s’avui, tots participen, ningú es senca foraster, qu’esta festa a tots germana, i a gala tenim de ser amics de tot el que vinga, siga espanyol o estranger. Com tots els anys, nostres filles, en lluit passacarrer, desfilaran per el poble al compàs d’el donçainer, desparramant per on passen perfums de brollatroser. S’oiran fortes carcasses, músiques, traques, coets, se beurà, fins on s’aguante, se menjaran bunyolets, i allunyant la melangia, es ficarem contentets. I quan la Regina ens cride, apinyats acudirem, i expresant-li nostra estima, li rendirem acatament, puix per dona i per Regina se mereix l’aplaudiment. Entre tots, farem la festa bonica com ha d’ésser, plena de goig i armonía, vos ho diu el pregoner, que d’ordre d’elSenyor Alcalde a tot lo mon fa saber.

Joan Gumbau Palmer va nàixer el 23 de juliol del 1940. Estudià als Salesians i, després, Magisteri a Castelló. Professionalment, dedicà la vida a l’ensenyament en distints centres educatius. Com a faller, de xiquet va ser de La Mercé; de jove, del Barri d’Onda i, més tard, de la falla Don Bosco. També va ser integrant de la Junta Local Fallera. Ha sigut una de les veus que ha col·laborat en tots els actes literaris de les Falles, on ha destacat per ser impulsor de la llengua valenciana en el món de la festa i per l’habilitat en la confecció de versos brillants. Pel que fa als pregons, n’ha escrit dels millors.

1978 A MARIA JOSE. Reina Fallera Vinc a fer-vos el Pregó, com tots el anys el vaigfent, i aquest any el faig en gana, puix les Falles a Borriana en anys tenen, mig de cent. Cinquentenari tenim: les festes seran sonades, puix tots devem celebrar, i tothom participar en estes bodes d’aurades. Tenim Reina, i també Dames, tenim Falleres Majors, i unes Comissions Falleres honrades, bones, festeres; he dit bones?, són millors.

Que tot lo món participe, acullim al foraster, i que troben en Borriana eixa germanor bledana, l’espanyol i l’estranger.

En timbalet i donçaina entonem nostres cançons, en melòdica armonia, de conviure en alegria, qu’expresen nostres raons.

Que la gent, menje bunyols, tothom bega misteleta, i si algú es troba entoﬂat, que ho remedie fent un tast en la primera boteta.

Atmireu este ramell, són ﬁlles d’esta ciutat; contempleu el seu somriure, què ganes donen de viure, i el cor somou en esclat.

Donarem a les falleres, el mmés gran aplaudiment; i en professió borrianera de tots expresió sincera, les rendrem acatament.

Aclameu a la Regina, junt a vostre pregoner, per bonica i borrianera: ¡Visca la Reina Fallera, Que aquest any és Isabel!

Estes festes duraran des d’avui, ﬁns al di-nou; tot lo poble, part pendrà i així se divertirà, tant si està ras com si plou.

1980

I com me diuen Batiste, i ací sóc el pregoner, en veu potent vos parle: “D’ordre del Senyor Alcalde, a tot lo món, faig saber.”

Sàpia tot el veïnat que sóc el nou pregoner de les Falles de Borriana, i eixa misió tan galana estic molt pagat de fer.

1979

Anúncie jo a tot el poble, de part de l’autoritat, que les festes més sonades, i de tots tan esperades, des de ara ja han començat.

Borrianencs, ací estic jo, com tots els anys, pregoner; de part de l’autoritat, anonciant a la ciutat, a Espanya i al món sancer,

Deixem, puix, tots la faena, vestim el traje millor, engalanem a Borriana, que perquè es sent valenciana entra en sa festa major.

que les falles son ací; les festes més importants que celebrem a Borriana, ciutat que se sent galana, des d’avui ja han començat.

Que vinga la gent de on vullga, a tots donarem les mans; si tenen intenció sana, de divertir-se a Borriana, els rebrem com a germans.

Vistam els balcons de festa, encengam el poble en foc, en atronadors coets, carcasses i mascletets; tot lo que fem serà poc.

Tot el poble participe, donant els aplaudiments al pomell de joves sanes, vestides de valencianes, que orgull són dels borrianencs.

Tothom que vinga, serà en un abraç acullit, en la major germanor, perquè senca que d’amor, tenim replet l’esperit.

I a la Reina, crideu ¡visca!, puix mereix l’honor primer; vos ho dic en veu templada, i per la emoció velada, jo, Batiste, el pregoner.

1981 El pregoner ja està ací; vinc a fer-vos el Pregó de les Falles de Borriana, i el cantaré en bona gana, perquè me sobra raó. L’Alcalde i Corporació d’Esta ciutat de La Plana tots d’acord, han decidit que vos anoncie, en un crit, les Falles esta setmana. I en veu potenta i ufana convidaré al món sancer a que visca en alegria, germanor i en armonia, les festes, com bon faller. Llance al cel crits la dulçaina, que redoble el tabaler; engalanem els balcons i, entre música i cançons, tire trons el coheter. Els forasters i els del poble donaran aplaudiment a estes joies borrianeres, valencianes i falleres, que mereixen compliment. I a la Reina de les Falles, Maria Dolores Escrig, tota la glòria i l’honor, farem ofrena d’amor, des de el més gran al més xic.

1982 De part de l’Autoritat, a tots els se fa saber, tant si son del veinat com si hi ha algun foraster, que la Festa hi ha arribat i les Falles seran plantaes en el seu temps programat, que estan llestes i acabaes. Els Falleros animats, les traques a cabassaes, els músics tots avisats i nostres guapes Falleres totes molt il.lusionaes. Siga la Festa sancera, alegre i ben nomena,

diverida, bullanguera, però sempre controlà, ja que si algú s’asmarra, l’Autoritat competent a bon camí el tornarà. Que són Festes roidoses, evitar-ho no podem, i als que puguen afectar perdó ara els demanem. Però estarem orgullosos de que eixos dies la gent trobe els bunyolets gustosos i dolcet el aiguardent. Podeuvindre gent forana, açò serà cosa ﬁna, puix vos convida Borriana, ¡I, ademés, nostra Regina!

1983 Se fa memòria al veïnat, puix per tots és ben sabut que s’acosta SANT JOSEP, que la FESTA ja ha vingut. Seran les FALLES, com sempre, criticones, molt certeres i alegraran els carrers nostra REGINA i FALLERES. En eixes cares boniques, alegres i sicateres, que saben lluir les xiques aseaes i rusqueres. Mos faran bollir la sang les traques i pasodobles, i serem en els visitants campetxanos i molt nobles. Que sempre deguen de dir, els vinga o no els vinga en gana, que se ho han passat molt bé en les FALLES de BORRIANA. Si gastant tots bon humor, modos i campetxania, se disfruta de la festa en salut i en alegria. Sense que ningú “s’ascalde”, aurem conseguit aixina cumplir l’intent del ALCALDE i el desitg de la REGINA.

Joan Piqueres Monsonís llegint el pregó de 1988.

1984 En permis del Senyor Alcalde, i per segon vegà ser el pregoner, vos anúncie jo estes festes, al burrianero i al foraster. Sàpia el poble de Borriana que les Falles ja han començat, i la gran algarabia ha sonat per a que s’en “tere” tota Espanya. Anúncie jo a tot el món, que la Local i les Comisions estan ací; per a recibir-vos com tots mereixeu, sigau de Borriana o altre poble veí. Puix en nom de estos Presidents, vos demanem un toc de atenció; canteu, metgeu, divertiu-vos, balleu, però tot en la major correcció. Puix estes festes que comencen volem que perduren i a muntó; i ajudad-mos vosatros, burrianeros, continuarem nostra gran Tradició. Nostres dones burrianeres ací presents les tenim ja; boniques i vestides de valencianes, com lo millor que n’hi ha. Guapes totes son masa, i venen de troncs molt fallers, com nostra reina, Araceli, per a adornar-mos tots els carrers. I per a ﬁnalitzar, vos demane un aplauso molt Fallero: ¡Visquen nostres dones! ¡Visquen nostres Falles! I este Poble Burrianero.

1985 Siñores i cavallers: En molt senzilla paraula, soc este añ el pregoner que va a anunciar-vos la falla. Después d’un hivern gelat, com a mal temps, bona cara, les falles demostrarán que hi ha calíu en Burriana, qu’els reve-sos no abatixen la forsa de nostra casta, i que sempre revivim, igual que reviu la falla. Per aixó, vos cride a tots, als forasters i als de casa, per a que, en el cor content i al futur auberta l’ánima, disfrutéu de la gran festa de les falles de Burriana, que, com sempre, vos espera i, com sempre, vos abraça.

1986 Forasters i burrianencs: Oïu la meua paraula, perquè vos vinc a anunciar la gran festa de la falla, eixa festa que és un símbol de la terra valenciana. Aplega el moment d’alçar lo que un any de fer costara: eixos monuments grandiosos d’art, de sàtira i de gràcia, que ja naixen condemnats a morir en foc i ﬂama, puix el seu destí és ser víctimes en l’altar de nostra raça. Acudiu, el cor content, a vore morir la falla; que ella també mor contenta, perquè sap que n’hi haurà un atra. A tots els que vullguen vore com en foc i en joia esclata un gran poble, que sap riure en la bona i en la mala, amb els braços ben oberts està esperant-los Borriana.

1987 Per voluntat del Senyor Alcalde, President i Junta Local Fallera Per voluntat dels Presidents de Falla De esta Ciutat Borrianera

ES FA SABER Que la festa de les Falles Des de hui, està al Carrer

El desig nostre serà Que siga un any de prosperitat, Unint-nos tots en germanor A estes quintze falles de la Ciutat.

En este Pregó se recomana Que tot el Poble ajude en ple Per a fer la Festa més bonica I que tot ens eixca Bè.

Obriu les portes, borrianeros, Abraceu al veí i al foraster, Demostreu-li que nostres Falles Són lo millor del món sancer.

Demostreu Fanfarria de Borrianeros Tenint atencions amb el Foraster Que vecha què festes com les nostres No n’hi han en el Món sencer.

Aclameu a la dona fallera De tot Barri i Societat, Puix totes elles li donen Gràcia i salero a nostra Ciutat.

Perquè tenim presentacions Falleres Cavalgades de Ninots... Plantà de les falles de Barrio Músiques, Ballotejos y Cuetots.

I pa nostres dos Reines Falleres, Guapes com a Rosa Bledana, Un VIVA molt sonat De tots els ﬁlls de BORRIANA.

I quan les Falles estiguen plantades Us engalaneu amb el millor traje 1989 Per anar tots a l’ofrena Demostrant a la Verge eixe Pundhonor. BORRIANENCS: Perquè en els quatre dies de Falles La música no déu de parar Tocant eixe passodoble Fallero Que més bonico no es pot trobar. I per a ﬁnalitzar este Pregó Quatre Visques com un gran boletó.

i el soroll de l’alegria la veda s’alça i de traques i bunyols de joventut i bullanga. Sols el respecte als demes esta festa ens demana festa que mor i reviu cada any perque de l’anima del poble naix, i este poble es creaitu i no es cansa.

Visca les nostres Reines tan Guapes Visca les nostres Falles Borrianeres Visca les nostres Comissions de Falla I Visca les nostres Boniques Falleres. I de nou la festa arriba plena d’art, plena de gracia 1988 abraçant per un igual al foraster i al de casa. La nova Junta Local Fallera, Dirigida per el nou President, Ha vingut el temps d’alçar En acord del Señor Alcalde eixos monuments de satira I el Ple del Ajuntament, i humor socarro, que naixen per a morir en la ﬂama. ES FA SABER I el meu prego fa saber Que Vós anuncie jo en persona al poble i a la comarca En este Pregó tan sonat... que les falleres ja porten Que nostra festa de les Falles la primavera en la cara Esta és la hora que ha començat. perque comença la festa de les falles de borriana. Puix un cant a Borriana Fallera Es este Pregó volem fer, Pa que alegre el cor de nostre Poble I també del que siga foraster.

Gràcies a una entrevista que es pot trobar a www.elperiodic.com hem pogut conéixer la figura de Vicent Borja Valls, un dels grans pregoners de la ciutat. A banda de l’extensa biografia fallera, ens interessa ací la seua visió del pregó, i a això anem. Conta Vicente que fou l’any 1985 quan el President de la Junta Local Fallera li va demanar que fóra el pregoner després de comprovar el seu do en un poema d’homenatge a la Reina. Vicent va quedar impactat per la petició i va demanar consell a algun poeta, qui li va suggerir: “ Tu, què li diries al poble?”. També li va recomanar que no el fera massa llarg i que el llegira amb veu ferma i pausada. A partir d’aquell any va exprimir el contingut d’un pregó amb l’ajuda, al principi, d’alguns poetes locals. Partia d’un tema central, com ara els artistes, fallers, la primavera o les xarangues, entre altres, per a centrar-se després en la festa de Les Falles, tot buscant un principi i un final contundents i sense oblidar-se de les Reines. Diu Vicente que eixe és el guió d’un pregó i que és realment complicat variar el tema. Tot i això, el component determinant d’un pregó és el sentiment que hi poses, la manera de dir-lo, assegura Vicente. Vicente, que encara s’emociona cada vegada que escolta un pregó, també reivindica la figura del pregoner. Diu que ha de ser un element molt important de la festa, més que un personatge de la Cavalcada del Ninot. Que el poble ho tinga en compte. Julián Arribas

1990

Vicente Borja Valls

Convilatans que m’escolteu...vos se fa saber: Es tan gran l’estimació. Que per la festa sentim. Que n’esta salutació. A tots quants la deregim... Salut i alegria plena... Demana...qui fa el pregò. El meu ruc, i jo a cavall, ben borratxos d’alegria estem aci, en aquest dia, pregonant amunt i avall als naixcuts aci o en Lavall, cassolans o forasters, bé Nacionals o Extrangers, que, com prop tenim les falles, vos pregonem les rialles que ompliràn nostres carrers. Pampols, cal considerar que llarg s’ha fet el pregó. Desde ací en veig a muntó fartan-se de badallar. Ens haurem d’acomiadar: Forasters, que us divertiu, casolans, xaleu al niu, però en bon enteniment, no resulte que al reten siga, al remat, on dormiu. I quan mireu la cendra amb melangia que hui,

com ja sabeu, tothom conﬁa, no deixeu l’esclat de l’alegria, i comptant sempre amb la vostra companyia alçarem un crit de la nostra Burrianeria.

I en nom de tota Burriana vos demana el pregoner, que olvidant tota quimera i motiu de discussió, començe en una explossió “Nostra setmana Fallera”

1991

1992

La Junta Local Fallera, i l’autoritat en ple de la ciutat de Burriana, com a pregoner me mana que anuncie a tota la gent del poble i rodalies, que ya estan damunt els dies de la festa començar, i en bon ambient disfrutar nostres festes JOSEFINES.

Ple de goig el pregoner quan arriba el mes de Març, aﬁna i templa la veu volent que arribe ben llunt, per a poder-vos cantar que l’esforç del nostre poble a lo llarc de tot un any, està com sempre ganós de que al ﬁ puga esclatar i pugau ser tots testics d’unes renovades falles, fetes de crítica, d’art i de lo millor d’un poble: de la gent agermanà. Que la liusió siga plena, que esl enfados siguen blancs, que els ulls de les chiques siguen un foc que no acabe mai. Falleres i fallers junts faran que nostra Burriana siga centre de amistat. A tots els nostres veïns els oferim nostres mans i el calor dels cors d’un poble tan obert com nostra mar.

Es costum del mon faller anunciar al foraster que serà per a Burriana un acte molt cavaller recibirlo en germanor, oferintli nostra festa i del poble el seu calor. També hiaurà tolerança referida a diversions. Però debem tindre clar les bones educacions, i admitir sols les rialles i els bunyols..en ocasions.

1993 Escolteu-me, borrianences, que vos parla el pregoner. L’Alcalde de la Ciutat, anuncia a la seua gent, que a partir d’aquest pregó. Des d’aquest precís moment, han començat a Borriana, les festes de Sant Josep. Deixem veïns la faena, els maldecaps i el que fer, allunyem la melangia, lluim el vestit fester, cobertors en els balcons, garlandes en el carrer, i al compàs de la dolçaina, tots junts cantem i ballem. Amb la millor cortesia, rebrem a toit foraster, que vinga a viure la festa, nostres cases obrirem, demostrant a tot el món, la bermanor del faller.

Se faràn les “BUNYOLADES” en el CASSAL i al carrer i els bunyols de “ﬁga” o “aire” seràn duts al foraster per a que visca la festa ¡COM LA VIU UN BURRIANER! I a tot acó la carcaça i el soroll del dolçainer, mantindran viva la festa que hui anuncia el PREGONER, qui per orde de l’alcalde a tot lo mon fa saber... qu’en nostre POBLE les FALLES ¡JA HAN DUT LA FESTA AL CARRER!

1995

A la Reina i les Falleres, donarem aplaudiments, elles donaran somriures, ornant places i carres, omplint el poble de músiques, traques, carcasse, coets.

Veïns del poble i alcries de la mar i forasters hui per ordre de l’Alcalde vos parla açi el pregoner per anunciar que les falles un any més son al carrer.

Feu-me cas, viscam alegres, les falles de Sant Josep, que l’Alcalde vos ho mana, aquest anyu noranta-tres, I en veu ferma i ben timbrada, ho pregona el pregoner.

Donarà la benvinguda la fruta el taronger, perquè és llengua coneguda en el poble i l’estranger.

1994 ¡BURRIANERS! Per manament de l’alcalde hui vos parla el PREGONER per a dir-vos que LES FALLES ja han dut la festa al carrer. L’esclat de la carcaça i el repic del tabaler, faràn que la festa siga anunciada com mereix. S’adornaràn nostres cases en cobertors i mantóns i en “BANDERETES” del barri ben nugades als balcóns.

Tamé les nostres FALLERES -en lluit passacarrerdeixaràn per allà on pasen la gaubança del FALLER, i al seu pas la gent del poble demostrarà el seu content, recibint a les FALLERES en un fort aplaudiment.

I en bunyols de ﬁga o aire, trons de bac i mil coets farem viure a tots la festa com la viu el burrianer, per conseguir que en el poble ningú és senta foraster.

També tots a la Regina li farem acatament oferint-li nostra estima i eixe cor gran del faller, que també nostra Reineta plens de goig li oferirem. Tocant a les diversions de la setmana fallera tot soroll serà permés i se podràn tirar traques; trons de bac i ﬁns masclets, però al carrer, no en les cases ¡ni dins de l’Ajuntament! Tot això es farà posible si feu cas al pregoner que per ordre del Alcalde a tot lo mon fa saber qué en este poble les falles ¡UN ANY MES SON AL CARRER!

1996 Amics de tota Burriana dones, homens i xiquets: permitiu-me que aquesta nit jo, Vicente el Pregoner, més que un Pregó vos confese lo que porte en el meu cor, cor burrianero i faller. Al arribar estos dies que les falles prenen cos, i les llums fan molt més goig engalanant els carrers, els meus sentimens se’n fugen con volen fer els cohets, escampant al esclaﬁr il.lusions, pau i alegria, comprenssió en tota la gent i voluntat de que el poble es faça encara més gran, per albergar l’amistat que tindrà vida dins d’ell.

Com tots els anys les carcasses, esclaﬁnt al ﬁrmament, anunciaràn tots el actes desde llevant a ponent i podrem vore en llumins palmeres i mil clavells.

Si esteu disposats per lo tant a fer gran les nostres Falles, a abraçar als bons veïns, a tremolar en l’ofrena i a sentir el foc per dins, haureu compés el Pregó d’este pregoner amic.

Els fallers de les barriades; Societats i Agrupaments, duran les seues falleres en lluit pasacarrer, omplint el lloc per on pasen de perfum de gesmiler.

Els braços de Sant Josep molt més grans en estes fetxes, son braços d’una Burriana oberta al món de les festes, i ansiosa de ser la mare que en Falles ha segut sempre.

Visca Sant Josep! Visca Burriana! Visquen les Falles!

1997 Falleres, autoritats, senyores i cavallers. Com tots sabeu són molts anys els que faig de pregoner per a renovar el crit de convidar a la gent de que Burriana sencera està a punt de prendres foc per les traques i coets. Perquè este poble es un altre quan el vestim de faller. Però jo vulguera enguany, perquè la sang m’ho demana, perquè aixina és com ho senc i ben fort i dir molt clar que qui sostenta la falla qui ompli de goig el poble, son les dones i els chiquets. Per la llum que ells ens donen, per la gracia de tots ells, els homes estem disposts a fer més dolça la vida a que la amistat impere a omplir d’art tots els carrers. Si esteu d’acord tots amb mi, digem-li al món que estes festes tot el poble és una veu quan diem ¡Visca les falles! ¡Visca Burriana! ¡Visca el Sant Josep “fuster”!

1998 Acaba un any de treball voluntari i sense paga perquè s’ha fet un servici de la festa de la falla. Eixe monument que creix sols en terra valenciana perquè sols asi hi ha sobra D’art, de poema i de gracia. Un any de calfar-se el cap buscant arguments en garra i elejint les xiques guapes que vestiràn D’or i Plata.

Any de loteria i rifes i captar casa per casa per a poder replegar tots els diners que fan falta que son molts, perque la vida cada dia està mes cara. I que demana esta gent anonima i artesana com a premits del esfors que eixisis tan dura tasca?..., ho diré en poques paraules perque es poc lo que demana. Les falles son per a tots son del poble que les alça manifestació D’Historia i de raça. Toca als fallers fer la festa toca al poble disfrutar-la i per aixó, l’unica paga, es que tots, el cor content els d’ací i tota la plana. Vingau en goig, en pasió, desbordant exuberancia pera viure en nosatros viscau mentres nostra falla, que a l’any que ve Sant Josep farà que’n alseu un altra. Veniu tots agermanats fort el cor i plena l’anima i estareu en primavera en les falles de Burriana.

1999 Ens ha aplegat el mes de Març, Tot el món ix al carrer, Han vingut les nostres falles Vos ho diu el pregoner. Nostres Reines del poble Com també les corts d’honor, Falleres, dames i xiquets De les FALLES, lo millor. Desﬁlaran pel poble En lluits “passa-carrers”, Desbordant pau i alegria Viuren la festa un any més. Falta poc per a plantar-les, Les Falles en els tallers Comencen a pendre vida Per a eixir a places i carrers. Tindrem nostres “cavalgades”, Comparses d’humor i fantasia, Les majors seran per la nit, I les dels xiquets es faran de dia.

Pleitesies i homenatges I el gran, pa-i-porta faller, I en la màgica nit de la plantà Burriana s’omplirà de monuments. Aplegaran de pobles veins, També algun estranger. I amb els braços bén oberts Rebrem a tot foraster. Viurem tot faller l’ofrena En motiu de gran emosió, Es mereix la nostra VERGE, Una gran admiració. Aplegarà un poc de tristor En la nit de la cremà, Pensant tots els fallers Que l’any que ve es tornarà a plantar. Ens diuen els nostres veïns, Que som “els fanfarrons de la Plana”, “Mosatros” els diem a tots BENVINGUTS, A les falles de BURRIANA.

2000 La Junta Local Fallera i l’Autoritat en plé de la ciutat de Burriana com a pregoner me mana que anuncie a tota la gent el pregó del 2000. Forasters i burrianencs oiu la meua paraula perque vos vinc a anunciar la gran festa de la falla, eixa festa que es un simbol de la terra valenciana. Aplega el moment d’alçar lo que un any de fer costara eixos monuments grandiosos d’art de sàtira i de gràcia, que ja naixen condemnats a morir en foc i ﬂama, puix el seu destí és ser víctimes en l’altar de nostra raça. Acudiu, el cor content, a vore morir la falla, que ella també mor contenta, perquè sap que n’hi haurà un altra. A tots els que vullguen vore com en foc i en joia esclata un gran poble que sap riure en la bona i en la mala, amb els braços ben oberts està esperant-los Burriana.

2001 Tenim el nou centenari les falles asomen al carrer vixcam amb il·lusió, pau i alegria vos demana a tots el pregoner. Amics de tota Burriana dones, homes i xiquets permitiu-me que aquest dia jo, Vicent el pregoner més que un pregó, vos confesse lo que porte en el meu cor com a burrianero i faller. Al arribar estes dies que les falles prenen cos i les llums fan molt més goig engalanant els carrers els meus sentiments s’en pugen com volen fer els coets escampant al esclaﬁr il·lusions, festa i color comprensió en tota la gent. Per a que aquest nou mil·leni estes falles siguen més grans si estem disposats per tant a fer més grans les nostres falles a abraçar als bons veins a tremolar en l’ofrena i a sentir el foc per dins, haureu comprés el pregó d’este pregoner amic. Els braços de Sant Josep molt més grans en estes dates son braços d’una Burriana oberts al món de les festes i ansiosa de ser la mare que en les falles ha segut sempre.

2002 Gent del món de les falles sempre ens agrada contar les coses que més volem les que tan sols pronunciar-les sens ompli de goig la cara i de somrises la veu. La meva, podeu notar que un any més, i ja en van molts, s’ompli de satisfacció al recordar-vos que ja tenim ací el mes de març en el que Burriana es creix ﬁns arribar si puguera als pobles de molta gent

perque per veins ens tenen i com a germans els volem. Una altra volta les traques, la bellea de les dones i l’art dels nostres fallers, farà que admirem de nou les festes de Sant Josep i bé en pessetes o en euros l’abraç serà el mateix. La Junta en pes els convida, l’Ajuntament ho manté i la Burriana fallera vestint-se ja està de festa per eixir-se’n al carrer. Que l’embit siga ben alt que per ganes no ha de ser. ¡Visca el nostre Sant Josep...! ¡Visquen Burriana i les falles...! (I si tots m’ho permitixen...) ¡Que vixquen tots els xiquets...!

75 anys d’història que la Mercé començava 16 falles han nascut per omplir de festa Burriana.

2004 De nou apleguen les falles gent del poble i rodalies vos anuncia el pregoner nostres festes de Sant Josep. Quan aplega el mes de març s’apropa la primavera s’engalana i es vist de festa nostra Burriana fallera. Donem-li la benvinguda amb il·lusió i molta gana viscam les falles amb caliu tot el poble ho demana.

2003

Les nostres reines del poble falleres xiquets i comissions ompliran de música i traques del poble tots els racons.

Burrianencs, veïns i gent de falles aquest any vos diu el pregoner per celebrar l’aniversari tindrem més festa al carrer.

Plantarem els monuments plens d’art, sàtira i gràcia fets pels nostres artistes amb la seua tasca artesana.

Des d’aquell any 28 que’s plantà la primera falla hem seguit sempre endavant per demostrar nostra casta.

Amb els braços ben oberts rebrem a tota la Plana els donarem la germanor a la gran festa de la falla.

Aquest any serà anomenat el poble així ho demana en falles mascletades i castells engrandin el món de la falla.

Els barris València i la Vila jà hem cumplit 75 anys que les falles prenguen vida tenim que seguir endavant.

Tindrem els nostres passacarrers amb falleres, xiquets i comissions plenant de música trons i traques del poble tots els racons.

Fem tots un crit a viva veu visca Burriana i Sant Josep.

Es plantaran més monuments dels artistes de Burriana pintors, fusters i artesans que faran tan dura tasca naixeran tots condemnats a morir de foc i ﬂama. Viscam un any d’il·lusions d’alegries i pocs enfados demanem a Sant Josep pau, amistat i bon futur.

2005 Al so de tabals i dolçaines el poble il·lumina els carrers han aplegat de nou les falles vos anuncia, el pregoner. Dels balcons de l’Ajuntament es farà com sempre la criad de la mà de nostres regines que la festa és declarà.

Dels tallers dels nostres artistes preparen els monuments els ninots obrint els ulls mirant cosos i remats en ganes d’eixir al carrer en la nit de la plantà.

Olor a pólvora enlaire, ens recorda el foc que encén. El soroll d’alguna traca, i tremolem amb deler. Una melodia fallera, se’ns eriça a tots la pell.

Anem a viure un any més les falles amb molta il·lusió música, traques i bunyols falleres, xiquets i comissions.

Excepcionals monuments segur que enguany en tindrem. Feina i orgull en plantar-los. Llàgrimes quan els cremem.

Les falles es passes els anys seguixen fent-se majors dos més cumpliesen aniversari Barri d’Onda i l’Escorredor.

Gaudim, compartim-ho junts. Disfrutem d’estos moments amb el que ens uneix a tots: nostre sentiment faller.

Benvinguts als bons veïns els rebrem de bona gana per visitar i gaudir la gran festa de la falla.

Ja engalanada Burriana quan s’acosta Sant Josep, sols em queda fer un crit i que arribe a tot arreu: Gaudim les falles, falleres! Visquem les falles, fallers!

Que este any siga millor, aixins o demanem la gent pau i amistat per a tots al poble i al món faller. Visca Sant Josep.

2006 (T. Gil) Borrianeres, borrianers, prepareu-vos, comencem! La nostra festa més gran la tenim ací, un any més. I vosaltres, forasters, convidats tots també esteu, acosteu-vos cap ací i escolteu-me uns moments. Jo us anuncie ara ben fort: Les falles són al carrer. Pagat, content, orgullós, que sóc humil missatger, m’honore en comunicar-vos que si us parla el pregoner, és la veu de nostres reines, que ens acompanyen també, la que anuncia ja les falles i a tots us ho fan saber. Pleitesies, homenatges, exaltacions i demés, carrosses i cavalcades, llums de gala en els carrers, música, foc, llum i traques que esperem tots amb anhel.

2007 Amb les ganes d’un any més tornen de nou les falles les rebrem amb molta gana són per tots desitjades. Nostres falles prenen vida quan aplega el mes de març el poble s’ompli de llums i els carrers engalanats. Les nostres reines falleres serán com els dos fanals portant el vaixell faller de la mà d’elles, tripulant. Omplirem de monuments nostres places i carrers lluint el treball dels artesans vos ho diu el pregoner. Entre música i sorolls l’esclat de les traques i masclets aniran pels carrers del poble comissions, falleres i xiquets. Rebrem als bons veïns de tots els pobles dels voltants donant-los la benvinguda amb els braços ben oberts. Viurem de ple les falles intensament perquè esta festa és de tots, del faller i del borrianenc.

2008 (J. Arribas) Escolteu tots els veïns, borrianencs i forasters, els vents que hui, pregoners, omplin places i camins. A Borriana, ben a dins, de nou la flama ha nascut. Filla del foc impol·lut, ens duu la festa més pura i l’equinocci conjura perquè siga benvingut. Les falles ja han arribat a la Perla de la Plana i l’esperit de Borriana màgicament ha esclatat. Ja hi ha festa a la ciutat, mil colors omplin el cel i es compleix de grat l’anhel de plasmar els sentiments en bellíssims monuments sota el vel de Sant Josep. A tots, plens de goig i festa, la sàtira ens purifica i el Templat al dalt repica perquè la falla està llesta. Només queda dur la gesta amb germanor, amistat, humor i cordialitat que mai no falta a Borriana quan el foc ens agermana amb tota la intensitat. Les places engalanades seran l’idíl·lic paratge on la bellíssima imatge que rebrà nostres mirades serà el conjunt de les fades que formen nostres falleres, boniques com primaveres que fan de la poesia la més bella melodia i el desig de les quimeres. Borrianencs, jo us anuncie que la festa ha començat! Tothom està convidat, puix la veu que vos envie, desitjant que ella vos guie, vol confirmar tota ufana que de festa tenim gana. Visca el foc de la ciutat, els barris, les societats i visca sempre Borriana.

Seguim les falles endavant!! Visca Borriana i Sant Josep!!

2009 (J. Arribas)

PLENA D’ORGULL Jo duc la fusta al fornal de la Plana, fallers de l’ànima encesa i sonora, veïns i amics que heu vingut a l’aurora on naix la festa d’un brot que agermana les comissions del rellamp a Borriana. Sóc pregoner que anuncia amb un crit, nascut al si on roman l’esperit, que enguany les falles també han renascut. És el Templat el blasó concebut d’un equinocci de ﬂames ferit.

Pregó de 2008.

En la foto es veu el pregoner Batiste Guerola Blasco. L’altre faller és Santiago Izquierdo, qui també va ser pregoner. Document cedit pel Grup d’Estudis Històrics Fallers de Borriana.

Carrers i places, essències i vents, sou els bressols que imponents contindreu l’art valencià que roman en la veu i en el cartró dels subtils monuments. Siguen les sàtires sons eficients que purifiquen del foc la sentència, siga el botxí de major competència l’esguard del poble que unit en les flames vol ser, de l’acte de fe, les proclames i dictar crema o lliurar la indulgència. Nostra ciutat esdevé poesia exuberant en les nostres falleres, filles de terra i de mar borrianeres, el seu desig ha de ser nostre guia com un penell que assenyala el nou dia. Traques i música, danses i esclats, castells de foc i bunyols preparats amb l’amistat del faller tot joiós és el present que oferim amistós als nostres pobles de festa empeltats. Borriana plena d’orgull vos convida, que un exercici comença de nou des del respecte i el goig que ens somou ben dins del seny, que és el premi i la mida. La falla és cant, l’alegria i la vida que ha obert els ulls com els pètals la flor i tot l’amor contingut en son cor crida ben fort un nou visca Borriana, visquen les pires, que encenguen la Plana, visquen les falles, el nostre tresor.

2010 (J. Arribas) A tots els fills de Borriana, hui vos parla el pregoner que proclama el món faller amb la veu de la ciutat. Sapieu tots que ara i ací, sota els plecs de la senyera i encetant la primavera, les falles ja han arribat. Hui Borriana obri sa terra perquè brolle la bellesa d’una festa compromesa amb la nostra tradició. Tot el poble encés en flama, ha fet acte de presència i amerat de nostra essència ha de rebre aquest pregó. Que forts sonen nostres himnes, que renasca l’alegria, i tot junts, en harmonia, de la festa gaudirem. Les falleres més boniques a Borriana trobareu i en vindran de tot arreu per sentir el foc suprem. El millor de cada casa s’oferirà al visitant amb l’altruisme incessant dels majors i dels xiquets. Els monuments lluiran com les joies més preades i en el cor de les mirades hi haurà versos i coets. Els veïns, els dolçainers, els artistes i els poetes tenen ja les tasques fetes, que el seu art ja han enllestit, i entre el foc sonen les glòries de la grata germanor que ens fa viure amb tot l’honor de tindre en flames el pit. La ciutat està de festa, que el pregó així ens ho mana Cridem tots: visquen les falles! i més fort: visca Borriana!

2011 (J. Arribas)

2012 (J. Arribas)

Gent de Borriana i del món, em mana l’autoritat que anuncie a la ciutat, de les falles, l’esclaﬁt. A partir d’este moment, la festa assetja el carrer i el sentiment més faller ens ha irromput en el pit.

Borrianencs i forasters, el pregoner hui us saluda i us dona la benvinguda al si dels nostres carrers. Preparats tots els fallers i enllestida nostra festa, la ciutat es manifesta en forma de foc i alegria perquè ja ha arribat el dia d’anunciar una gran gesta.

AMICS MEUS!

A cada carrer de Borriana hi haurà festa, hi haurà foc, i tots units en un bloc farem del poble un esclat. Hi haurà música i coets, i sàtira que no ofén perquè només es pretén purificar el pecat. Veureu dones, les més belles, que són dones borrianeres i a més són nostres falleres, les més boniques del món. I ofrenareu vostres flames a la maga de la festa que mana sense requesta asseguda en el seu tron. I veureu uns monuments esculpits amb il·lusió, cisellats amb devoció, que engalanen la ciutat, tal com els nostres poemes engalanaran les dones, puix que són les amfitriones del festeig més admirat. Al si de la primavera roman el treball d’un any i per fi, el nostre afany lluirà per ser cremat. No hi ha, doncs, gesta més pura, ni festa més compromesa que la bella fortalesa per la qual tots hem lluitat. Per fi, arriba el moment d’alçar la veu tots units perquè els nostres esclafits abasten tota La Plana. Els barris, les societats, joves, majors i xicalla, cridem tots: Visca la falla, amics meus, Visca Borriana!

Les falles ja són ací, ja ha arribat la primavera i nostra festa fallera de nou troba el seu destí. Nostre esperit llevantí ple de treball i il·lusió ha forjat amb devoció l’acte de fe equinoccial que no és sinó un arsenal d’art i de transmutació. Envoltats de germanor plantarem els monuments perquè siguen l’aliment del foc puriﬁcador. Amb sàtira i bon humor, guiats per versos i esclats, cremarem tots els pecats que en les falles sentenciem i de nou renaixerem enfortits i esperançats. Sota les ﬂames primeres i al ritme dels boletons, de poemes i emocions lloarem nostres falleres. Eixes són nostres deleres, que les dones de La Plana, vestides de valenciana, són les més guapes del món, i d’elles les millors són, sobretot, les de Borriana. Borrianencs, amics, fallers, les Falles ja han començat i ja està tot preparat a les places i als carrers. Pregonem a l’Univers, que la tradició ens ho mana, i que retrone en La Plana més enllà de les muralles, nostre crit: visquen les Falles i, més fort, visca Borriana!

2014 (V. Blasco)

Fede Gumbau

2013 (J. Arribas) FILLES DEL FOC SUPREM Vilatans, forans, amics escolteu el pregoner que anuncia al món sencer la nova de la ciutat. Orgullós del nostre poble, em complau comunicar que un any més, en nostra llar, les falles ja han arribat. Envoltats de foc i música omplirem tots els carrers amb la il·lusió dels fallers i de tot el veïnat. Les cercaviles, les traques, el respecte i l’alegria seran la bella harmonia que sempre ens ha acompanyat. Lluirem nostres falleres, les ﬁlles del foc suprem, i a la Reina lloarem mentre ens regeix des del tron. Per elles farem la festa, a elles l’oferirem i per elles cremarem les millors falles del món. Ninots grotescos i versos plens de sàtira i humor lluiran amb esplendor el que es vol puriﬁcar mitjançant els monuments de bellíssimes presències, tot contenint les sentències que el poble ha de proclamar. La festa queda encetada i amb nostra veu valenciana cridem tots: visca les falles i, amb orgull, visca Borriana.

Ciutadans tots de Borriana: escolteu el pregoner! Hui vos anuncia cridaner que ja és arribada l’hora del nostre festeig primer. Ja la llum de primavera que en el sol es manifesta, a tots ens crida a la festa i al seu caliu ens arrecera per gaudir de la gran gesta. La falla el cor ens segresta omplint la ciutat d’emoció, per reviure la tradició de cremar com a protesta tot allò que és perdició. El cadafat que en el carrer s’erigeix amb il·lusió expressa amb satisfacció que la feina s’ha pogut fer amb l’esforç de la comissió. La música i la pólvora ens faran acompanyament anunciant en tot momento que és arribada l’hora del goig i el divertiment. Demanem coneixement, harmonia i felicitat, per poder fer realitat davant de tota la gent, la festa gran de la ciutat. Les xiques ben abillades, amb el vestit de valenciana, enlluernaran tota Borriana i seran molt aclamades per sa gràcia sobirana. Ben orgullosos els fallers, tenint el deute complot, arribarem junts a la nit on els somnis i els delers s’enlairen fins l’infinit. I quan fort prenga la flama del dolç foc purificador, no hi haurà lloc per tristor, puix de les cendres d’una falla en naixerà una altra millor. Ciutadans i forasters, la festa que ens agermana per acabar un crit demana: Visca per sempre les falles! Visca per sempre Borriana.

Toni Gil

2015 (T. Gil) Ja l’hivern s’esmorteeix, i en el seu últim alè el gens gelat temps nival sap que se li acaba el temps, que el ﬁnal del fred període dóna pas, sense remei, al sorgir primaveral que a tots el cor ens encén. I en l’ocàs del gèlid mes que coneixem per febrer, la nostra festa ancestral del foc i del goig faller se’ns posarà a tots ben dins, se sentirà a tot arreu, i amb impuls poc racional ens furtarà un poc el seny. Perquè els sons que omplin carrers, siguen música o masclets, formen l’aura musical que ens acarona on anem, ens manté amb deler faller des del pregó, hui mateix, i no ens deixa respirar ﬁns el dia de Sant Josep. Que ningú perda un moment, gaudim de falles, ja és temps, envoltem-nos del ritual que ens enardeix als fallers i que la festa de falles amb tal passió la visquem que esdevinga vital per a tots els borrianencs. Gaudim les falles, Borriana. Visquem-les de ple, fallers.

2016 (T. Gil) Una invitació molt especial, jo, us lliure ara a tots, comissions, veïns,... que ja, sense espera, la festa fallera del foc i la ﬂama, la fruïm ben dins. D’ací o forasters, amics i fallers, gaudiu plenament del que se’ns arrima, del goig ben intens, el plaer immens i l’ambient faller que a tot déu anima. Al clam, prests, veniu, ràpid, acudiu, veureu els fallers, quan contents estan, veniu als casals, paradors o llars i viureu les falles, la festa més gran! Petards i coets, traques i masclets i l’olor a pólvora ens vessa en deler. Música en xarangues i cançons de bandes, rebleixen de goig els sons al carrer. Eufòria, passió, fervor, emoció, sentits que ens commouen i ens omplin el cor. Disfruteu la festa, gaudiu-la com gesta que any rere any renaix i mai mor. Servisca aquest crit de falla farcit per anunciar-vos que ja la ciutat, la nostra Borriana, de foc s’engalana i us desitja a tots, disfruteu de grat.

UN PREGÓ ESPECIAL L’encàrrec d’escriure un pregó oficial de la festa de les falles per a la nostra ciutat és un fet d’especial importància per a un faller. Per la transcendència històrica que té, implica per a mi un cert nerviosisme inicial pel fet que pense si el text final serà considerat suficientment impactant i vàlid per a l’esdeveniment, al temps que també és un privilegi i una personal distinció, sobre tot quan no sóc jo una persona massa versada en el món de les lletres. Dels tres pregons de les festes de falles de Borriana que he escrit, el primer d’ells, de l’any 2006, me’l van sol·licitar directament des de la Junta Local Fallera, per part de qui era el seu president en aquell exercici faller, Pedro Sancerni Oliván. Potser siga l’únic pregó declamat per Vicent Borja Valls, durant els 18 anys en què va ser el pregoner oficial, que no se l’haja escrit ell mateix. Els altres dos, en els anys 2015 i 2016, me’ls va demanar personalment qui havia de declamar-los, Diego Palomo Llidó. En el present exercici faller, i per a l’acte del 75è aniversari de la Junta Local Fallera de Borriana, de nou des de la seua presidència, que recau en Lluïsa Monferrer, se m’ofereix la possibilitat no sols d’escriure’l sinó també de declamar el pregó que donarà inici a les celebracions. Escriure el pregó m’ha resultat sempre un quefer intensament satisfactori, que m’he agafat amb molt d’entusiasme i seriositat, per la responsabilitat que representa. El contingut del text, la cadència dels versos, un cridaner inici, la correcció ortogràfica, l’entusiàstic final... són alguns dels aspectes a considerar en el text escrit. Ara, he de preocupar-me a més a més de la declamació, de la modulació i ús harmoniós de la veu, de la memòria, de la gesticulació,... Espere estar a l’altura de les circumstàncies. No puc deixar de donar les gràcies a qui m’ha donat l’oportunitat de poder fer públic l’honor de dir: sóc Pregoner! Toni Gil

Les falles, visqueu-les fallers, gogeu-les. Que visca la falla! Que visca Borriana!

2017 (J. Arribas) Atenció! Hui es fa saber que Borriana està de festa i el pregó així ho manifesta pels racons de la ciutat. Esta és doncs la bona nova que anuncia el pregoner i tot el poble faller n’ha quedat assabentat. S’acosta la primavera farcida de poesia, reblideta d’alegria, d’il·lusió i d’amistat. La pólvora està amanida; mimadets, els monuments; aﬁnats, els instruments i l’enginy, ben preparat. Prenyat el poble de goig augmenta seua contalla en plantar eixa gran falla que tots hui representem. Falleres, fallers, amics, menuts, jòvens i forans sentiu-vos els artesans del festeig que celebrem.

Diego Palomo CONSIDERACIONS FINALS L’any 2008, Fede Gumbau va contactar amb mi, aconsellat per la meua cunyada Fina, perquè li donara alguna indicació per a escriure el pregó. Jo el coneixia de vista, però mai havia parlat amb ell. Vam quedar per a fer-nos un café i xarrar. Jo li vaig exposar el meu punt de vista i li vaig ensenyar un pregó de mostra, bastant sobtat. Cal confessar que jo no sabia res de pregons. El va llegir i em va demanar d’usar-lo. Posteriorment, li vaig escriure ﬁns a sis pregons, acceptades les seues peticions. A partir d’ací, vaig considerar que em repetia amb les idees i que era convenient que continuara una altra persona amb eixa tasca. I així va ser ﬁns que, l’any passat, Diego Palomo em va demanar que li escriguera un pregó. I això vaig fer. Per a mi han sigut unes experiències boniques, però amb algunes connotacions un tant incòmodes, per això faig les consideracions següents. 1. El pregó hauria d’eixir a concurs, tal com es fa amb el cartell anunciador, per exemple, i hauria de tindre una dotació econòmica per al guanyador, encara que fóra testimonial. 2. Quan l’autor i el pregoner no coincideixen, l’autoritat competent hauria de tindre alguna deferència amb l’autor, encara que l’haja buscat el pregoner i este sí que la tinga. 3. Autor i pregoner haurien de ser la mateixa persona. 4. Si l’autoritat competent té alguna deferència amb el pregoner, com és el cas, hauria d’avisar-lo! Julián Arribas

Disfruteu tots aquest any d’eixe anunci colpidor que ens ompli als fallers d’honor, d’eixe crit tan desitjat. Disfruteu la bona nova perquè tots sou testimoni que la festa és patrimoni de tota la humanitat. La ciutat ja està amanida, ja està tot ben enllestit i hui, tot el poble unit, de seua festa fa ufana. Cridem tots: Visquen les falles, i amb la veu de l’esperit fem més fort el nostre crit, borrianencs, visca Borriana!

Julián Arribas