La Vila 2023

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del valencià

Edita: Associació Cultural Falla Barri La Vila.

Dipòsit Legal:

Coordinació del llibret: Ferran Felis Canut.

Portada: Paula Juan Ortiz.

Maquetació i disseny: Paula Juan Ortiz.

Coordinació publicitats: Marimé Canut Sancho.

Altres tasques: Naiara Pérez Rubio, Diego Palomo Llidó, Maria Antonino Navarro.

Impressió: BROCANTE MIL COSAS.

1. Introducció

2. Salutacions

2.1. Presidència

2.2. Fallera Major 2023

2.2.1. Falleres de la Cort d’Honor 2023

2.3. Fallera Major Infantil 2023

2.3.1. Falleres de la Cort d’Honor Infantil 2023

3. Comissió 2023

4. Entrevista Laia

4.1. Esbós i crítica del monument faller 2023.

5. Entrevista Ana

5.1. Esbós i crítica del monument faller infantil 2023.

6. Homenatge a les Reines Falleres de Borriana.

7. Fils que ens han lligat al llarg de l’any.

7.1. Comiat Fallera Major 2022

7.2. Comiat Fallera Major Infantil 2022

7.3. Premis i Activitat Fallera 2022

8. Filant més prim: Lligams generacionals vilers.

9. Lligams de la festa. Arxiu de les diferents connexions vileres amb altres festivitats regionals.

10. De majestat a majestat.

11. Col·laboradors.

“Lligams”

Clau de vida.

Per tothom coneguda és la llegenda del fil roig, destí o casualitat? L’amor desconegut de dues persones predestinades a trobar-se, per un fil roig que els uneix des del dia en què naixen. Somni tan real i tan efímer que sols en pensar les possibilitats de ser un dels dos protagonistes se’ns estufarra la pell imaginant com esdevindria nostra idíl·lica història d’amor. No mentisc si estableix un símil de la història amb el que significa la festa de les falles per a tots els fallers i falleres de la regió. Es veu clar i llampant des que naix un nou falleret o una nova fallereta que des del seu dintre brolla un fil rutilant del color de la flama més intensa que un monument faller crema.

És un fil inextingible, que no es pot segmentar i que viu amb la força de la unió per un mateix sentiment, el sentiment faller.

Passem la vida cercant nostra perfecta i meravellosa història d’amor. Qui serà aquell o aquella que farà nàixer les papallones a dintre del ventre propi. Volem gaudir la vida en companyia i contar-nos les anècdotes que ens deixa el llarg transcurs del viatge que any rere any fem. Volem trobar la fi d’eixe fil que sabem que compartim amb algú més, però mai ens parem a pensar si el dit fil és compartit amb més d’una persona.

Potser la història d’amor que hem estat cercant tota la nostra vida ha estat sempre lligada a nosaltres. I és que, no hi conec cosa més guaixada que allò amb què es lliga el sentiment faller, que serveix per a lligar la festa fallera i que fa estar lligat els fallers i les falleres. Parlem dels nostres lligams. Lligams valencians i fallers.

Av. Joan Baptista Sanmartín, 12

Sis? Set anys? Enigmàtic misteri, càndida infantesa a evocar, pensar en aquell baptisteri i com a les falles em va lligar.

Ni joiers, ni la Rodoreda van caldre per anomenar, on un campanar robust i fullat cresquí, la plaça del diamant.

Matins, vesprades i nits jugant, ballant, gaudint, rient, plorant... Magisteris de la pólvora, Cineastes de la millor pel·lícula.

Monument faller “indultat”, de portals proscrits de la història, dèdals imperibles a la memòria, on tot i res ha estat contat.

Bressol i escola lingüística, llar de filòlogues de carrer, artesanes de la cola i el paper, veure i fer, sa didàctica.

I d’entre tota la clamor d’aquella inoïda obra mestra sis noms germinen a la festa, cop d’ull al fil, gama de colors.

Cançó que retrona a mon eix, ambiciosa actitud vital, rara vegada s’extingeix. Llaços familiars i no de sang omplen el meu cor humà, som cosins, som germans.

Pots fer qualsevol cosa: alliberar somriures perduts, badar els ulls dels increduls, lloar les tares dels teus amics… O és que no t’ho creus?

A qualsevol fascines, fas de la vida roses, romandre prop de tu impressiona a qualsevol. Cuses un sentir perpetu, as i de la vida èmbol.

La vida ens juntà a la falla, amistat pura que perdura, us ho podeu creure? Res millor que tú puc veure, a tots encises quan el teu cos balla.

Llac calmat, lloc refugi, uns no et recorden i altres ploren per voret. Sol i lluna per a mi.

Allí et vaig conèixer i allà vam créixer. Deu ser el pas del temps, a la memòria encara ets.

Fins ací arribem, un bes. Escriure açò m’ha delectat, recordar els moments acabats, reviscolar vells sentiments, allò que jo soc us ho dec. No puc esperar a fer el següent.

Loles Suárez López

Presidenta 2023

Estimats vilers i vileres, amics, amigues, col·laboradors i veïns, un any més estic al capdavant de la meua benvolguda Vila, espere a la fi cremar aquesta tercera falla sense restriccions i amb la major normalitat possible.

Enguany, un grup de jóvens vilers són els creadors d’aquest magnífic llibret i a poc a poc, van agafant responsabilitats en tots els projectes que cal dur a terme com: les comparses, creus, carrosses, etc., i per això, és tot un orgull veure com es treballa en harmonia, perquè ells són el futur d’aquesta meravellosa festa, aixina que sols puc donar-vos les gràcies per tot el que sou capaços de fer i crear.

Àfrica i Paula, espere que hàgeu gaudit al màxim d’aquest intens 2022, nosaltres hem fet tot el que ha estat a les nostres mans perquè fora tan màgic com qualsevol altre any, com ja sabeu ha sigut tot un plaer per a mi poder viure al vostre costat un any tan especial. Paula, enguany repeteixes com a fallereta, però en l’edat que tens encara ets a temps de tornar a viure aquest somni.

Laia, vilera des que vas nàixer, a la fi ha aplegat el teu moment. Quina il·lusió! I no sé, si és més per a tu o per a mi. Que dir-te que encara no sàpigues, gaudeix al màxim d’aquest any com sols tu saps fer-ho, junt amb les huit falleres i amigues que tens al costat i que de segur, com jo, faran tot el possible perquè així siga, viu cada moment i brilla amb llum pròpia.

Ana, per fi has aconseguit regnar al costat de la teua cosina, espere que gaudisques cada instant de la màgia fallera a prop de les set falleretes que t’acompanyaran. Quina cort! Fa anys que no véiem tanta xicalla a la Vila, no deixes de somiar en cap moment perquè els somnis es compleixen. Carlos, tot un homenet al meu costat, amb una formalitat, elegància i somriure que transmeten tranquil·litat a tot voltant. Cosí de la Regina Infantil, germà de fallereta i amic de les sis restants, no es pot demanar res més!

I ara, només em queda agrair a tot el veïnat per la vostra col·laboració, perquè sou un pilar fonamental per a aquesta festa, i a tots els col·laboradors que gràcies a vosaltres aquest llibret pot veure la llum, espere que gaudiu amb nosaltres d’aquestes festes josefines.

CARLOS vicent flores

President Infantil 2023

Benvolguts fallers i falleres de la Falla barri la Vila:

És tot un plaer representar a la xicalla i acompanyar a la meua cosina Ana en el seu regnat. Vull agrair als vilers, per dipositar la seua confiança en mi i deixar-me gaudir aquest any com a president infantil.

Em va fer molta il·lusió quan Ana em va demanar si volia gaudir amb ella aquest any tan especial, juntament amb Sara, Paula, Martina, Carla, Olívia, Eva i Chloe que espere que no obliden mai aquest magnífic any. També és una sort compartir-lo amb Loles, una veterana vilera. D’ella puc prendre exemple en tot moment a l’hora representar, de la millor manera possible, a la falla la Vila. De segur que ho passarem d’allò més bé.

Vull desitjar, a les corts d’honor, a Laia i Ana que gaudeixen al màxim l’any 2023. Estic segur que compliran el seu càrrec a la perfecció.

VISQUEN LES FALLES I VISCA LA VILA!

LAIA MOLINA SUáREZ

Fallera Major 2023

“Les falles, més que una festa és un sentiment”- Aquesta frase sempre ha sigut la més caracteritzada per a mi a l’hora de descriure el que jo sent per a aquesta festa.

Després de dotze anys, tinc la meravellosa sort de poder tornar a dirigir-me a la meua benvolguda comissió. Vaig tindre la sort de nàixer sent i sentint al Viler, i sols puc dir-vos gràcies, gràcies per tot l’amor rebut per part de tots els Vilers i Vileres, gràcies per haver-me deixat representar-vos no una, sinó dues vegades, primer com a Reineta Infantil i ara, ja per fi, amb el meu somni... Fallera Major.

Però sobretot, vull agrair a la meua Cort d’Honor, huit dones que viuran amb mi aquest any tan màgic, elles són: Judith, Alba, Alicia, Paula, Blanca, Alba, Aitana i Naiara. No us podeu ni imaginar la immensa sort que he pogut tindre aquest any amb vosaltres i, és per això, que tinc clar que aquest any es quedarà marcat per sempre als nostres cors.

Si aquest any ja anava a ser el millor de la meua vida, imagineu-vos com serà després de saber que Ana, la meua única cosineta anava a ser la meua companya de regnat. Que dir-te rateta... Agarra’m ben fort la mà, perquè juntes gaudirem al màxim de tot el que ens espera. Junt amb tu les set xiquetes que estaran al teu costat en tot moment, i Carlos, el teu cosí i president infantil.

Per si no n’hi hagués prou amb la sort de compartir l’any amb Ana, tinc la immensa benaurança que ma mare siga la meua presidenta... Mami, tu saps com ningú allò que significa per a nosaltres aquest any. No saps que orgullosa estic de tu i de tot el que aconseguisses, perquè si quelcom tinc clar és que la presidenta de la Vila és un clar exemple a seguir, i no dubtes a saber que eres la meua admiració.

I ara sols em queda dir: VISCA PER SEMPRE LA VILA, us estime molt familia.

Judith Felis Canut

Cort d´Honor 2023

Sentiment

Nocions de bressol, amor per sempre. De ma vida el sol.

Alba Vilarroig Aguilera

Cort d´Honor 2023

Orgull Viler

La Vila en falles: custòdia de la flama, orgull d’un poble.

Alicia Giménez Poles

Cort d´Honor 2023

Sortilegi

Que el conjur de foc i flames abaste nostra ciutat i ompliga d’embruix les falles.

Paula Juan Ortiz

Cort d´Honor 2023

La meua pell

Pinzellada de llum, captivadora de somriures, lligam d’essència valenciana.

BLANCA DE LA TORRE PIÑA

Cort d´Honor 2023

Les falles sempre al cor

Són música i són color. Són alegria i són germanor.

Esvaides per flames, són al cor.

ALBA Garcés González

Cort d´Honor 2023

Festa, foc, falla, comparsa… Tot allò amb què La Vila m’ha fet sentir com a casa.

Naiara Pérez Rubio

Cort d´Honor 2023

Tot i ser lluny, a les flames t’hi trobe, a la joia rutilant i al davantal, tradició és tot allò que m’ensenyares.

Aitana Chorro Marco

Cort d´Honor 2023

Els meus ulls centellegen, com l’or de les joies que agraïdes em voltegen.

ANA VICENT SUáREZ

Fallera Major Infantil 2023

Hola vilers, soc Ana, vaig néixer fa dotze anys, i la meua il·lusió, sempre ha sigut ser reineta de la millor falla, la Vila. Tot i que no ha sigut fàcil ni per a mi, ni per a la meua cosina, Laia, convéncer als meus pares per aplegar fins ací, ja he fet el meu somni realitat.

He sigut fallera durant tres exercicis, sempre amb Eva i Laia al meu costat, però aquest any, ja puc dir que soc la reineta d’aquesta meravellosa comissió. Vaig aplegar ací quan tan sols tenia quatre anys, des d’eixe moment sé el que són les falles, la millor festa del món! Vaig descobrir aquest magnífic món gràcies a la meua tia Loles i a la meua cosina Laia, amb les quals gaudiré i compartiré aquest any tan especial.

M’agradaria agrair als meus cosins Carlos, Álvaro i Martina, no per ser de la falla, que ja és, sinó per estar al meu costat. A més a més, Carlos és el president infantil i Martina de la meua cort. Així mateix, vull agrair a la meua cort infantil, que enguany no en són poques i, sincerament he de dir que són meravelloses.

Xiquets, crideu amb veu alta i clara:

VISCA LA VILA!

VISCA BORRIANA!

QUE VISQUEN LES FALLES!

Eva Rubert Castillo

Cort d´Honor 2023

Identitat

No descurem nostres arrels, el cor a crits ho demana: Reviscola festa valenciana!

Sara Foncubierta Liz

Cort d´Honor 2023

La cremà

Olor a pólvora, falles en flama, música al cor.

Paula Dos Santos MORENO

Cort d´Honor Infantil 2023

Anhels de fallera

Somnis vaig complir, somiant, fins i tot, em trobe. De cor faller, somiaré.

Chloe Navarro Sala

Cort d´Honor Infantil 2023

Xicalla Vilera

Com ens divertim la xicalla, amb petards, jocs i xaranga. A la Vila, la nostra falla.

Olivia Luz Lizana Arriaga

Cort d´Honor Infantil 2023

Raó de ser La falla quan es crema penso que no acaba, comença.

Martina Vicent Flores

Cort d´Honor Infantil 2023

Nostra setmana Quina fantasia! A pólvora fa olor, de nit i de dia.

Carla García Martínez

Cort d´Honor Infantil

Valencians

Deliri amb nostres músiques, devoció amb nostre festeig, il·lusió per nostres festes.

CÀRRECS I COMISSIÓ

PRESIDENTA

Loles Suárez López

VICEPRESIDENT 3r

Cele Lloret Marín

SECRETÀRIA

Iris Moreno Guerola

VICE-COMPTADORA

Bàrbara Molina Cabrera

ADJUNTS A LA VICEPRESIDÈNCIA DE JOVENTUT

1r ADJUNT:

Marc Ferriols Martí

2a ADJUNTA:

Sara Jiménez Oliver

3r ADJUNT:

Carlos Tarancón Sancho

DELEGATS DE FALLERES INFANTILS

Meritxell Navarro López

Sandra Moreno Tortosa

Raúl Rubert Montoliu

Cristina Liz López

DELEGATS DE CREUS

Maria Piqueras Blasco

Diego Palomo Llidó

Iris Moreno Guerola

Adrián Plasencia Masiá

VICEPRESIDENT 1r

Amadeo Antonino Fuentes

VICEPRESIDENT 4t

Raúl Rubert Montoliu

VICESECRETÀRIA

Marimé Canut Sancho

TRESORERA

Laia Molina Suárez

DELEGATS REIALS

Loles Suárez López

Pedro Molina Cabrera

Ana Belén Suárez López

Jose Luis Vicent Agramunt

VICEPRESIDENT 2n i REPRESENTANT DE LA JOVENTUT

Diego Palomo Llidó

VICEPRESIDENT 5è

Carlos Gimeno Godos

COMPTADORA

Meritxell Navarro López

DELEGAT DE LOTERIA i RIFES

Pedro Molina Cabrera

DELEGATS DE FALLERES

Mariola Aguilera Sanchis

Paco Giménez Gómez

David Felis Peris

DELEGAT D’ESTADÍSTICA, HISTÒRIA, CENS I RECOMPENSES

Amadeo Antonino Fuentes

DELEGAT DE TRUC I ALTRES CAMPIONATS

Amadeo Antonino Fuentes

Marc Ferriols Martí

Carlos Gimeno Godos

Sara Jiménez Oliver

Laia Molina Suárez

Carlos Tarancón Sancho

Marco Antonio Muñoz Culebras

Sergio Valero Fernández

Fermín Robles Zamora

DELEGATS CARROSSES

Julián Piqueras Rubio

Reyes Blasco Muñoz

Pedro Molina Cabrera

Sergio Valero Fernández

Raúl Rubert Montoliu

DELEGADES DE CARTILLES

Bàrbara Molina Cabrera

Loles Suárez Lopez

DELEGATS DE COMPARSES

Meritxell Navarro López

Maria Antonino Navarro

Sergio Valero Fernández

Laia Molina Suárez

Carlos Tarancón Sancho

DELEGADES DE FLORS

Loles Suárez López

Susana Suárez López

DELEGATS DE TALLER

Pedro Molina Cabrera

Sergio Valero Fernández

Raúl Rubert Montoliu

Marco Antonio Muñoz Culebras

PIROTÈCNICS

Amadeo Antonino Fuentes

Pedro Molina Cabrera

Adrián Plasencia Masiá

Carlos Gimeno Godos

Carlos Tarancón Sancho

DELEGATS DE TEATRE

Amadeo Antonino Fuentes

Meritxell Navarro López

Paloma Sánchez Cabezas

Loles Suárez López

Teresa López Isarria

Iris Moreno Guerola

Bárbara Molina Cabrera

DELEGADA D’ESTENDARD

Ana García Crespo

DELEGATS DE FESTES i ESPECTACLES

Cele Lloret Marín

Diego Palomo Llidó

Carlos Tarancón Sancho

DELEGATS DE CASAL

Cele Lloret Marín

Amparo Poles Gimeno

Julián Piqueras Rubio

David Felis Peris

DELEGATS DE LLIBRET i

PROPAGANDES:

Paula Juan Ortiz

Ferran Felis Canut

Marimé Canut Sancho

Diego Palomo Llidó

Marc Ferriols Martí

Sara Jiménez Oliver

Carlos Gimeno Godos

DELEGAT DE TROQUEL

Julián Piqueras Rubio

Sergio Valero Fernández

Marc Ferriols Martí

Carlos Gimeno Godos

DELEGAT D’IMPREMTA

José Carlos Planelles Ramos

DELEGADA DE FARMÀCIA

Sandra Moreno Tortosa

DELEGATS DE RELACIONS INTERNACIONALS

Jordi Pérez Diago

Maria Ventura Usó

VOCALS

DELEGATS DE TRANSPORTS

Raúl Rubert Montoliu

Pedro Molina Cabrera

DELEGAT DE RELACIONS AMB JLF i FFB

Amadeo Antonino Fuentes

DELEGATS “D’ÚLTIM RECURS”

Amadeo Antonino Fuentes

Cele Lloret Marín

DELEGADA DE LA 3ª EDAT

Fanny Fuentes Campos

DELEGADA DE RELACIONS AMB POBLES VEÏNS

Anna Ros Molés

Ramón José Ibáñez Badal, Eli Pina Muñoz, Pilar Polo Santos-Olmos, Àfrica Arribas Gimeno, María José Montoya Tormo, Irene Archelós Girona, Ana Armario Miranzo, Maria de los Ángeles Martínez Vico, Pablo Plasencia Masiá, Luis Lopez Dols, Lara Monferrer Aguilella, Laura Edo MIngarro, Cèlia Vicent Borja, Andrea Muñoz Martínez, Verónica Millán Martínez, Carmina Guerola Font, Coral Barres Sanz, Cristina Conde Castillejo, Andrea Cabedo Muñoz, Naiara Pérez Rubio, Judith Felis Canut, María Jiménez Romero, Alba Vilarroig Aguilera, Isabel Tormo García, Paula Beltrán López, Teresa Bernat Campos, Manuel Clavel Alarcón, Desiree Gual Añó, José Ramón Caballero Llorens, Adriana Amiguet Gual, Carolina Gil García, Blanca De La Torre Piña, Cristina Borja Chabrera, Alicia Giménez Poles, Nuria Lloret Salom, Manolo Foncubierta Andrés, Alba Albalate del Cuerpo, Teresa Claramonte Guerola, Juan Andrés Garcia Orejuela, Sergi Sanmartín Garcia, Marta Buforn Soriano, Marta Garcia Vilarroya, Ana Sanchís Leal, Alberto Planelles Lloret, Maria Clavel Bernat, Macio Lanzarre Dos Santos Santos, Paula Vilarroig Aguilera, Dunia Sanz Vidal, Alba García Ramos, Maria Carratalá Mezquita, Aitana Chorro Marco, Alba Garcés González, Enrique Garcés Flores, Rubén Alonso Fabra, Clara Conde Martínez, Pau García Victoria, Maria Larisa Cabedo Arquimbau, Andrea Ventura Bodí, Jana Rueda Ortells, Maria Luisa Sevilla Vidal, Jose Miguel Gallén Osma, Santiago Ruiz del Barrio, Guillermo Gil Ballester, Daniela Iori Amiguet, Abril Zaragoza Romero, Sheila Tornador Ripollés, Pablo Cáliz de la Asunción, Simona Nikolova Drebcheva, Jose Enrique Bataller Soriano, César Antonio Vicent Agramunt, Sonia Flores González, Silvana Diaz Bataller, Cristina Martínez Vico, Maria del Mar Lizana Arriaga, Nacho López Ferrer, Carolina Fuentes Porter, Joaquin Vicente Garcés Martí, Oscar Sanchis Sanchis, Natalia Gallego Aymerich, Josefa Asunción Monfort Muñoz, Aarón Martínez de la Asunción, Juan Simarro Molés, Iván Pallarés García, Jorge Pastor Andrés, Albert Stefan Nitescu, Montse García Navarro i Alexia Garcia Navarro.

CÀRRECS I COMISSIÓ INFantil

PRESIDENT Carlos Vicent Flores

VICEPRESIDENT Álvaro Vicent Flores

SECRETARI

TRESORER

VOCALS

Pepe Vicent Suárez

Álvaro Dos Santos Moreno

Maria Ardouni Montoya

Ana Vicent Suárez

Teresa Clavel Bernat

Eva Rubert Castillo

Erik Caballero Gual

Joan Caballero Gual

Sara Foncubierta Liz

Chloe Navarro Sala

Paula Dos Santos Moreno

Carla Pelegrín Pevilla

Martina Vicent Flores

Carla Diaz Bataller

Olivia Luz Lizana Arriaga

Daniela Pallarés García

Melany Nitescu García

Lucya Nitescu García

LAIA MOLINA SUÁREZ

Si cercàrem el significat de la paraula “família” parlaríem d’allò que la sang uneix, d’allò que no podem escollir, d’eixa gent que ens rodeja des del moment del nostre naixement, però em creuríeu si us dic que la nostra reina Laia va tindre el privilegi d’escollir la seua família? Malgrat que no és la meua història us la contaré, puix he tingut el plaer de poder escoltar-la de primera mà.

Va ser un 12 de gener del 2002 quan una xicoteta, amb futur d’altesa, apareixia en aquest món. No va tardar gaire a donar els seus primers passos, uns passos ben encaminats cap a una passió, una passió com és aquesta festa, aquest món, les falles. Factor veritable d’aquest sentiment és que no es pot viure a soles, ja que la germanor i la calor de qui fa el comboi de la festa és allò que la fa tan especial, i quan us dic que sa majestat va poder escollir la seua família parle just d’açò. Nostra regina ha crescut rodejada de tota la gent vilera que tant l’estima, “per mi la falla és ma família, m’he fet gran, he deprés, he rigut i plorat amb ells com amb cap persona, sempre amb ells, sempre amb la Vila”.

El sentiment viler porta en ella des de ben menuda, i és que açò ve de casa.

Loles Suárez, presidenta de la falla, però per la nostra reina molt més que això, puix que és la dona que li atorgà la vida, la dona que l’alliçonà en els valors fallers que hui la fan digna representant del barri que dona nom a la nostra falla. “Personalment, esdevé força important poder viure aquest any junt amb ma mare, sentir que tot allò que m’ha ensenyat sobre aquesta festa ho puc posar en pràctica directament de la seua mà, a més, saber que és la primera dona presidenta de la falla, em fa sentir increïblement orgullosa.”

Fallera Major Infantil 2011

Loles Suárez López FMFBLV 2008

Loles i Pedro, pares de Laia

Fallera Major 2023

Adrián Molina Suárez reinet a l´any 2007

Adrián i Laia

I no tan sols parlem de l’amor d’una filla, també de l’amor d’una germana. Sí, heu llegit bé, una germana, i és que tot i que Laia no en tinga, hi va poder escollir una vilera, Ana Suárez, nostra reineta i cosina de sa majestat.

Avancem i fem camí cap al 17 de gener de 2010. Naix la xicoteta Ana; uns mesos abans a casa de nostra majestat arribava la telefonada més important per ella “per fi anava a deixar de ser l’única nena de la casa”. Des del mateix instant en què Ana va aplegar a la família, Laia ja tenia present complir el seu somni junt amb ella, compartir el seu regnat. “Jo ja parlava amb les meues amigues per veure quan podria coincidir amb la meua cosina, a tall de ser reines juntes”. Sortosament, per fi ha arribat el moment.

Si li preguntem de primera mà sobre la nostra reineta, allò que li naix del cor i la primera paraula que apareix a la seua ment és: germana. Per a Ana, Laia sempre ha estat un exemple a seguir i sempre han estat molt unides, “les dues xiquetes de la casa”, i és per això que aquest any esdevé tan especial i familiar per a ella.

Així mateix, si encetem el tema de la família, podem parlar també sobre aquell tòpic que diu que els amics són la família que escollim. Doncs bé, la nostra cort són eixes amistats tan familiars per a Laia. Judith, Alba Vilarroig i Alícia: tres senyoretes que han crescut juntament amb la nostra protagonista, i és que des de minyones han format part de la família vilera, han jugat, desfilat i vist cremar més de mil falles sempre juntes.

“Sincerament, estic molt agraïda i valore molt que hagen volgut formar part d’aquest any. Sent que és quelcom molt bonic”.

Paula: tot i haver-se conegut fa tan sols un any, el fet de compartir l’exercici faller anterior com a camarades a la cort d’Àfrica, va plantar una llavor d’amistat que ha brollat de manera satisfactòria. “Paula és una artista. Em va alegrar moltíssim saber que volia tornar a posar-se els seus adreços a tall de viure aquesta experiència amb mi”. Naiara: una amistat de molts anys, dins i fora de la Vila. “Si volia que algú fora fallera amb mi, per sobre de qualsevol altra persona, era sense cap mena de dubte ella.”. Aitana i Alba Garcés: el fet de ser noves a la falla no ha impedit que s’estrenen per primera vegada com a falleres de la cort d’honor vilera amb plens drets. “Quan em van dir que volien ser falleres... No m’ho podria creure! Estava d’allò més emocionada, ja que ens coneixem des de fa prou anys. A més a més, sabia que per a Alba era la primera vegada que es vestiria de fallera, i ja veus... que millor que viure-ho juntes!”. I per últim, Blanca: una sorpresa com cal, agradable i satisfactòria. “No ens coneixíem més enllà de la falla i quan em va dir que volia ser fallera el 2023, l’alegria ja arrebossava dins de mi. Sempre m’havia paregut una persona molt adorable, estava desitjant conéixer-la més a fons”.

Laia te una familia molt gran, i és amb aquesta familia amb qui va voler compartir un dels moments més especials per una sobirana, aquell moment en què per fi podem vore els vestits que lluirá durant el seu regnat, els adresos i mantilles, els davantals i els rams, i el privilegi de ser els primers en admirar-los el vam tindre nosaltres. Laia explica quan vols ensenyar allò que tanta il·lusió et fa en qui primer penses, com no, és en la família, “per això vaig voler que foren els primers a vindre, tot i que, normalment, el de la Reina és l’últim que es visita, jo no volia que ningù el veiés abans que ells”.

I ja que parlem d’amor i de vestits, aprofitaré per a contar-vos la tercera de les històries, una que demostra que l’amor a primera vista sí que existeix, que demostra que el cor i els sentiments no enganyen, i és que d’entre desenes de colors, brodats, flors i acabats, els ulls de sa majestat sols en una tela es van poder fixar. “Va ser la darrera que m’ensenyaren i en eixe instant vaig saber que havia de ser meua de totes totes”. I no va desencertar, estava fet per a ella, digne vestit d’una deessa.

“El moment d’escollir cada detall de la indumentària és màgic per a mi”.

La quarta i última història començà fa no gaire, això no obstant, sent dir-vos que no podré acabar-la de contar, i no és que no vulga, sinó que aquesta encara està escri vint-se. Aquesta és la història d’una jove amb un somni faller, amb una passió im mesurable pel foc i la flama, amb un amor incondicional cap a les flors i sa patrona, una jove que llueix un somriure al so de la marxa vilera alhora que representa, jun tament amb huit senyoretes, a aquella a qui sempre anomenarà la seua família, la Falla Barri la Vila.

Falla La Vila 2023

Lema:

No tot és el que pareix;

Artesà Faller: Joan Garí.

Crítics: Amadeo Antonino

Toni Gil.

NO TOT és el que pareix

Si a algú sorprèn aquest títol com a lema d’una falla veurà que no és de menjars ni és una endevinalla.

No tot és el que pareix en coses del dia a dia, i això volem criticar en la falla de La Vila.

El menjar amb veganisme té adeptes i partidaris, també mengen carn i peix en gustosos succedanis.

Aquest és sols un exemple del qual els vegans s’alegren; gaudeixen de molts sabors i moltes més coses mengen.

Això passa en altres camps de la vida quotidiana on qui mana ens vol fer creure el que li dóna la gana.

També hi ha altres assumptes on ens donen gat per llebre, o ens volen fer un frau posant serp en l’allipebre.

Cos central

Esta parella de mims són els dos uns pantomims.

Els mims són uns personatges que imiten la vida real però també, de vegades, ens fan veure el que no està.

La pantomima dels dos és com una obra fingida, simulen que tot va bé en el nostre dia a dia.

Els mims són com els polítics, no et pots creure el que fan perquè amb argúcies i trucs tots t’acaben enganyant.

Ell ja està preparat per a dir als ciutadans promeses electorals que sap que no es compliran.

Deixarà en la bústia un programa electoral que li faça guanyar vots d’alguns ingenus votants.

Ella usa el seu bastó com vara de comandament per pujar molts escalons sense importar-li la gent.

El gatet, estupefacte, mira de reüll als de dalt, com els coneix de fa temps pensa... què estaran tramant?

En el món de la política no tot és el que pareix, i ells són capaços de tot per un càrrec amb diners; de regidor, conseller o president del govern, o un d’elecció “a dit”, que no està gens malament.

Turístics esdeveniments tenim en nostra ciutat, però el futur és incert i esperem no acaben mal.

El festival estival i el camp de golf proposat podrien dinamitzar un turisme un poc parat.

Però el que no pot ser és que dels dos grans projectes l’únic que es quede en el poble siguen fems i no contractes.

Hi haurà a Borriana un polític o política que tinga com a prioritat d’inici que el turisme al poble vinga?

Difícil pensar que sí, perquè massa els interessa omplir-se un poc les butxaques i fer-ho ràpid, de pressa.

No tot és el que pareix en el projecte urbanístic que es dissenya en Sant Gregori com lloc de luxe turístic.

El projecte Sant Gregori “los Cálamos” es diu ara i així es veu fet ja, en Google, amb fotos que et cau la bava.

Però la realitat, és ben diferent d’això; si passeges per allí tot són runes i enderrocs.

Aquest golfista preciós somia en jugar al golf en un paratge luxós; a Borriana?, què il·lús, no?

Amb pals de categoria i pilotes de primera veurem si arriba als forats amb el desastre de gespa.

Fer un birdie o un albatros amb les blanquetes boletes no es pot fer en un forat que té “caguerà” amb floretes.

Esta merda representa totes les dificultats que el futur camp de golf té des de fa ja molts anys.

No tot és el que pareix en el famós festival que ens mareja en agost i ens embruta l’Arenal.

Els que manen de l’AS han de ser respectuosos i no pensar sols en tindre uns ingressos substanciosos.

És “l’Arenal per al poble” una frase molt famosa, però el poble poc en trau i al final, diners li costa.

L’Ajuntament prometia que Borriana guanyaria i que el festival seria font d’ingressos; tot mentida!

No tot és el que pareix al turisme borrianenc

ens ha defraudat

No tot és el que pareix en la família reial perquè el nostre rei emèrit és de tot excepte honrat.

El rei emèrit s’excusa d’una cacera furtiva dient que no ho farà més en postura taxativa.

I caceres no en fa més, de veritat?, no ho sabem, però el que sí que és ben cert és que ha fet fraus amb diners.

Per comissions milionàries s’ha embrutat el monarca i ara viu exiliat en país de mala fama.

La inviolabilitat d’ell li ha servit per evitar que se li aplique la llei i acabe empresonat.

I el seu gendre, què dir d’ell; reconegut mundialment pels seus triomfs en l’esport i els conflictes amb la llei.

No tot és el que pareix en els diners de les falles; segons es pensa la gent tot ho gastem en fartades.

Menjar i beure, tot gratis; és general pensament, però a fallers i falleres la festa ens costa diners.

Quotes, loteries, casal, i no parlem de treball, butxaca ben escurada i tot l’any molts maldecaps.

L’Ajuntament subvenciona amb uns pocs milers d’eurets i això ajuda a les falles a quadrar els seus diners.

L’encarregat de la falla que gestiona els pressupostos ha de fer molts equilibris perquè no guanyen els costos.

És pensament prou comú que se’ls donen molts diners però sense estes ajudes les falles poc podrien fer.

Quina família reial!, a tots

Sobre quan complicat és tindre falles al carrer

No tot és el que pareix en el joc d’aquest “triler”, mareja amunt i avall i el del got desapareix.

Mira que és ben fàcil veure on està la piloteta; no tot és el que pareix i... t’han buidat la butxaqueta!

Intentant guanyar-li uns euros el pobre s’ha quedat net, el trampós li l’ha pegada com un molt bon tafurer.

En tot abús de poder sempre hi ha u que s’aprofita de la confiança de l’altre que té bon cor i es confia.

No tot és el que pareix en la guerra d’Ucraïna; esperem tinguen trellat, no acabem com Hiroshima.

El rus diu hui que fa treva i pararà la massacre; va i l’endemà tira bombes i no era un simulacre.

Algú està un poc boig o té ben poc de trellat, sols fa el que li convé sense gens d’humanitat.

I els interessos polítics d’altres països del món fan que actuen amb cinisme davant punibles accions.

No tot és el que pareix en el mundial de Qatar, on no es respecta la dona ni tampoc els drets humans.

Finalment ja s’ha jugat i Argentina ha guanyat, però al voltant del futbol hi ha un merder descomunal.

S’arrimen les eleccions i ens tocaran els collons

Ara venen eleccions i durant mesos i mesos haurem d’escoltar de nou uns discursos molt encesos.

Paraules ben carregades de malícia i de menyspreu; no accepten fer una errada i si la fan, “i tu més”.

Tan burros són els polítics que no saben fer res bé? Per què sols ho fan tot bé quan estan en el poder?

En general els polítics es creuen que són com mags que amb una vareta màgica fan xas!, i tot arreglat.

No tot és el que pareix en l’escenari polític on per a aquells que manen tot allò que fan és lícit.

Quan ells s’arrimen a l’urna els ciutadans van pensant a quin partit votaran per no quedar escaldats.

Aquest triplet de votants solucions venen buscant; la jove, l’home i la vella a quin partit votaran?

No tot és el que pareix en el nostre Ajuntament on l’interès per Borriana, no sempre està present.

Fan un pacte entre l’esquerra o coalició de la dreta; no importen els principis, sols xuclar de la mamella.

No tot és el que pareix en l’aplicació de lleis, perquè els jutges i els polítics no s’aclarixen entre ells.

També el del CGPJ és un assumpte escabrós: quina vergonya senyors!, jutge imparcial, jo?, uns collons!

No tot és el que pareix en el món de al política, prometre costa ben poc i després... tot se’ls oblida!

Com podem ser tan il·lusos que ens la peguen amb abusos

ANA VICENT SUÁREZ

La història d’aquesta xicoteta sobirana comença un 17 de gener en 2010, Ana arribà al món i amb ella la il·lusió de tota una família. Començaré per contar els seus inicis en el món faller, el món viler, des de ben menuda Ana sempre havia estat interessada en les falles, tot i que no alçava ni dos pams de terra quan per primera vegada va ofrenar a la nostra Mare de Déu de la Misericòrdia. Ana era tan menuda que no li podien ni posar els monyos, imagineu com ha passat el temps.

A mesura que anava creixent i cada volta es feia més gran, els trages de valenciana de sa cosina Laia no paraven de vestir-la dia si i dia també, fins que va arribar un moment el qual van decidir que ja tocava fer-li’n un a ella. Sa tia Loles es va posar mans a l’obra i per fi Ana va poder gaudir del seu propi trage de fallera, amb tot encara faltava una cosa més, la banda. Ana s’adonà que encara no era una fallereta de veritat, ja que ella volia lluir la seua pròpia banda. Tanmateix, just en aquell any la Vila no tenia cap xiqueta que volguera ser fallera, així que Ana no va desistir a l’intent i va decidir preguntar a totes les seues amiguetes amb la intenció de viure juntes el primer any com a falleres, i així va ser. El camí cap al futur de sobirana acabava de començar.

“Per mi el dia més bonic de tot l’any faller és el de la cremà, m’encanten els focs artificials i a més a més, tot i que semble que l’any s’acaba, no és així, encara ens queda molt per davant.”, perquè ja queda poc per al teu dia preferit benvolguda majestat.

Així i tot, també hi ha un dia molt especial per a aquesta xiqueta que no hem anomenat fins ara, i és que, em creuríeu si us dic que mai ha eixit a l’ofrena un 19 de març al matí? Doncs així és, fos per una cosa o per una altra, mai s’ha pogut vestir quan tocava, “Però, aquest any serà diferent!” ens diu Ana en tota la seguretat del món.

Ofrena 2012

Pepe Vicent Agramunt, pare d´Ana y falleret acompanyant de la Junta Local Fallera de Borriana 1984

Família d´Ana

I arribem fins avui, ja han passat uns quants anys i moltes històries, però per fi Ana ocupa el tron, i no amb qualsevol persona al seu costat, sinó que comparteix el regnat de la mà de sa cosina, un exemple per ella, una germana, com Ana ens conta, ha crescut amb ella i la il·lusió de ser reina amb ella ja venia des de fa

Aquesta xicoteta sobirana té la fabulosa sort de compartir aquest exercici faller amb set xiquetes molt especials: Eva, Sara, Martina, Chloe, Olivia, Paula i Carla. “Al seu costat aquest any és molt més divertit”, i és que tan sols és necessari veure-les una estona per adonar-se que formen un gran equip, i no sols de falleres, també de ballarines, la veritat és que estan totes fetes unes grans artistes.

Altrament, la família esdevé un pilar fonamental en aquest període faller, Ana no pot estar millor rodejada, Loles Suárez, la presidenta i al mateix temps sa tia; Carlos Vicent, president infantil i son cosí, amb qui té una gran complicitat; i com no podia ser d’una altra manera, Laia Molina, Fallera Major de la Vila i sa cosina, però sobretot una germana. Ja veieu, comparteix amb tots ells molt més que únicament la sang, comparteix un somni, una il·lusió i una gran passió.

Malgrat això, a fi i efecte de viure un any inoblidable resta un dels factors més importants, junt amb la família i les amigues, es necessita de l’amor i l’estima de tota una falla, de la calor vilera que tant ens caracteritza, i per això, per a la nostra reineta tots els membres de la comissió conformen un pilar fonamental. “La falla és la nostra segona casa”, no és tan sols ella a qui li encanta passejar pel casal, Pepe, el seu germanet, qui està encantat de veure-la relluir amb tanta gràcia a cada desfile i cada acte. Per ells la falla és eixe lloc on anar i gaudir, on passar les millors estones de la setmana, i quin plaer poder tenir-los a prop.

Dos mil vint-i-tres no ha fet més que començar i Ana ja té més d’una anècdota per contar, i és que no van passar ni dues setmanes des de la seua exaltació com a Fallera Major Infantil quan, de sobte, el vestit va decidir que ja no podia aguantar el ritme de la protagonista. La falda es va descosir a la Llar Fallera! “Tant de ball va passar factura!” assegurà la reineta entre rialles.

Si res és clar, és que 2023 esdevindrà un any molt especial per Ana Vicent i Suárez, rodejada de la seua família, complint el seu somni juntament amb la dona a qui adora i admira, i amb una falla que gaudeix quasi tant com ella en veure-la tan feliç i il·lusionada.

FALLA INFANTIL LA VILA 2023

LEMA: Entre el cel i la terra, que bonica és la innocència!

Artesà faller: Joan Garí

Crític: Toni Gil

crítica al monument

Els menuts, amb sa innocència, són màgics i encisadors: un somriure, unes paraules, i ens cau la bava a tots.

Alguns són rebordonits i fan alguna malesa però allà ben dins del cor tots són ben pura tendresa.

Entre el cel i la terra ens fan sentir-nos amb ells: a voltes... per a menjar-se’ls i d’altres... uf, quin cabreig!

Aquesta cara tan dolça encarna la innocència dels xiquets i les xiquetes, que són de l’amor, l’essència.

No tenen maldat ni odi, creuen tot el que els diem, ens fan cas gairebé sempre i amb ells ens sentim contents.

Els graciosos angelets s’han aposentat els dos dalt de l’arc de Sant Martí, bonic ventall de colors.

Ella amb la vareta màgica i ell amb un ou a les mans estan ja els dos preparats per a fer el bé i el mal.

Estrelles i ous estrellats hi ha a tot arreu en la falla, bons pensaments i roïns tenen al cap la xicalla.

Aquests són un poc dimonis; ja fins i tot banyes tenen, són molt entremaliats, tot el dia fent maleses.

No els agrada estudiar, cremen números i lletres, són els pitjors de la classe i als companys també els molesten.

Caldrà un bon escarment; no tot ha de ser jugar, ha d’haver temps per a tot, fins i tot per a estudiar.

Si vols tindre’ls ben distrets dóna’ls un telèfon mòbil, veuràs com no piulen gens i estan calladets, immòbils.

Els videojocs els agraden i els distreuen d’allò més amb ells no els passen les hores i els disfruten amb deler.

I quan la tecnologia els té ja un poc cansats s’adormen mirant la tele amb dibuixos animats.

I és que ara és complicat jugar un poc al carrer als jocs més tradicionals i amb la resta d’amiguets.

Jocs, el mòbil o la tele són les seues distraccions, la lectura perd terreny i els llibres agafen pols.

El xiquet d’aquesta escena no té males intencions però com s’avorreix molt necessita distraccions.

Es tan viu que mai no para tot vol veure-ho, tot ho toca, i ha trencat una gerra per jugar amb la pilota.

El gosset, molt juganer, juga amb ell amb el baló, i la tele de sa casa l’han trencada entre els dos.

El xiquet, molt aplicat, estudia el que la mestra li ha manat com a deures i sempre bé li contesta.

En el col·legi es disfruta en el pati amb els amics, però a l’hora de classe cal atendre i ser bon xic.

Aquest llapis representa la feina de l’estudiant, comportar-se bé a l’aula i fer els deures com cal.

No sabem si aquest dimoni és un cupido amb disfressa o és un embolicador que sols fa el que li interessa.

Sembla molt amorosenc amb uns corets a la mà, ell busca una parelleta per a una bona amistat.

Enamoradissa ella ja fa dies que no dorm, se sent feliç i contenta per eixa carta d’amor.

La fi de la infantesa arriba amb l’adolescència, quan l’amor ens toca el cor sols amb veure’l en presència.

Una mirada o un gest valen per encendre en flames desconeguts sentiments que, per ell, se li atabalen.

I és en eixos moments quan deixem de ser xiquets, perdem part de la innocència quan l’amor ens furta el seny.

Unes poques llepolies i està feliç la xiqueta, ben poca cosa li cal per a posar-se contenta.

Amb el seu davantalet, disfressada de grangera, té moltes ganes d’anar a la “guarde”; hui hi ha festa!

Homenatge a La Reina Fallera

Poema Homenatge a Sílvia Navarro, Reina Fallera de Borriana 2023.

Autor del poema: Toni Gil Trilles.

S alutacions majestat, estar ací és un honor.

I ací ara et diré uns versos que em brollen des del cor.

L lueixes com una reina, digna fallera major.

V iu mirar que ens enamora perquè eres tota dolçor.

I mpregnes el cel de llum, esclat màgic de claror.

A tots ens tens captivats, que tot en tu és un amor.

N imfa de foc i color, regina esplendorosa.

A dmirats estem, corpresos, fallera meravellosa.

V iva, elegant i jovial, festera i encisadora.

A bdueix el teu somriure i ta mirada enamora.

R utilant estel de foc, sembles boreal aurora.

R es et falta, tot ho tens, jove galana i preciosa.

O rgullosa està Borriana de reina tan majestuosa.

Mire ara el tron on estàs i veig en tu, Sílvia, una maga que encandila als fallers i a les falleres encanta, que enlluerna als borrianencs i encén passions per on passa, perquè tu, amb l’encanteri que té la teua presència et guanyes a tot el poble en elegant desfilada.

Si et mire i veig que somrius veig, de la festa, l’essència, la germanor, l’alegria, el goig del foc, la rialla, l’ambient festiu que ens abasta en cada carrer o plaça amb la música festiva que tocada per xaranga eriça fins els cabells tan bon punt l’hem escoltada.

Tu representes el foc i el caliu de la flama, la traca, l’olor de pólvora que se’ns posa dins de l’ànima, i en el moment culminant, l’aroma a mestria cremada, ens fa estar obnubilats per l’art efímer que, en cendra es converteix per desig de la nostra sobirana.

Tu ens fas viure el sortilegi de l’embruix que és la falla, la majestuositat de la nostra festa màxima, quan conjures que els ninots revisquen en nit tan màgica, quan el cel s’ompli de llum i espurnes color taronja, i els sentiments dels fallers s’expressen amb una llàgrima.

Tu eres qui encarna la màgia i l’essència de la falla: per tu viu la nostra festa per tu, majestat galana, per tu, Sílvia, far i emblema, per tu, Reina de Borriana.

Homenatge a La Reina FallerA INFANTIL

Poema Homenatge a Maria Olivas, Reina Fallera Infantil de Borriana 2023.

Autor del poema: Toni Gil Trilles.

Ser màxima representant d’una comissió de falla et fa sentir especial perquè et sents molt estimada.

Tu ho saps perquè ho has viscut, de la Mercè sobirana, sentint en cada minut l’amor que per tu clamava.

I què dir si eres la Reina, en aquest cas, més encara, perquè tens tota l’estima de les falles de Borriana.

Maria, reina, aprofita’t d’un any ben reblit de falla, que el que tu viuràs enguany no té en el món comparança.

Aprofita’t sobirana que el temps passa ràpid, massa, gaudeix, amb Sílvia, del foc, de la música i la traca, disfruta cada moment d’aquest any que és pura màgia.

M irall on es veu un poble i sent en tu la primavera, A dmirada eres per tots, en vestir-te de fallera. R epresentant dels menuts, simpàtica i molt festera, I mpressiones desfilant: Saber estar de princesa. A tots corprens gratament amb mirada tan serena.

O mplis les falles de llum: radiant amb digna presència, L lueixes com una joia, resplendent com or que en-

I ens fas sentir l’harmonia i el calor de nostra festa.

V iva i encisadora, ets un encant de xiqueta.

A profita’t ara, enguany, que tot passa molt de pressa.

S acia’t del somni que vius, que sols un any s’és la

ÀFRICA ARRIBAS GIMENO

Fallera Major 2022

ACOMIADAMENT

Benvolguts vilers,

Ací acaba un any màgic que vosaltres m’heu fet possible. No m’agradaria que aquest text sonara a comiat, doncs en tancar un any, s’obri un altre en el que jo seguiré al vostre costat. Però sí que m’agradaria que fora un discurs d’agraïment, ja que tinc molt que agrair a cadascú de vosaltres.

Sempre mostraré l’orgull de ser vilera i haver compartit tants anys amb aquesta falla, sobretot el 2022, on he lluït el nostre escut creuant el pit en honor a cada persona que ha estat al meu costat. El vostre treball i dedicació han fet possible que jo hui recorde orgullosa aquesta il·lusió.

Loles i Melany, gràcies per mai deixar-me sola. Per apretar-me la mà en cada acte de tensió i nervis. Per sentir-vos orgulloses i deixar caure alguna llagrimeta en viure amb mi aquestes falles.

Paula, carinyet, gràcies per fer tan divertit el nostre regnat, sempre has tingut l’ocurrència per fer-me riure en cada acte. Junt amb la teua cort, heu demostrat ser falleres de cap a peus, espere que aquest any ho passeu tan bé com fins ara. Ana estarà molt orgullosa de tindre-vos al costat amb la resta de falleretes.

Vosaltres, amigues, falleres... quinze mil milions de gràcies per acompanyar-me sempre, per fer del meu somni el vostre, per superar les meues expectatives i no deixar de gaudir ni en els dies de tempesta. He sigut feliç amb vosaltres i estic segura que ho continuaré sent molts anys més. Laia, et desitge el millor any de la teua vida rodejada de la teua família i amics, em tindràs al teu costat sempre que em necessites.

I a la meua família, gràcies per cuidar de mi, als que sou de sang, i als amics que així els considere. De no ser per vosaltres, aquesta il·lusió mai haguera començat. He viscut el millor any de la meua vida rodejada de la gent que més vull, doncs per més que de vegades faltaren persones, no n’ha sobrat cap.

Gràcies papi per ensenyar-me que les falles mai acaben, i gràcies mami per ensenyar-me que sempre comencen.

Fins sempre, vilers.

PAULA DOS SANTOS MORENO

Fallera Major Infantil 2022

ACOMIADAMENT

Estimats Vilers i Vileres,

Vull donar-vos les gràcies a tots i totes per acompanyar-me al llarg d’aquest any tan bonic per a mi. He sentit la vostra estima a cada pas, a cada acte i he tingut la sort de convertir-me en una privilegiada representant a la xicalla de la nostra falla, complint el somni de convertir-me en Fallera Major Infantil.

El treball, de tota la comissió ha sigut fonamental perquè aquest any tan complicat siga recordat amb molta estima per totes les falleres.

El regnat va començar amb aforaments, distància i mascaretes, però vam aprendre a transmetre alegria sols amb el somriure dels nostres ulls que irradiaven felicitat. I a poc a poc, van tornar les abraçades, els somriures lliures de mascaretes i gaudir de la festa tots junts.

No he pogut tindre al meu costat millors presidentes que Loles i Melany, moltes gràcies a les dues per la vostra confiança, dedicació i suport, per fer possible l’impossible, i per no fallar mai.

Un dels regals que m’emporte d’aquest any, és la meua cort d’honor, Ana, Eva i Sara, les falleretes més boniques i que millor ballen el “Waka waka” de tota Borriana. I la Cort Major, les 15 falleres més guapes i divertides del poble, sempre afectuoses, divertides i pendents de les infantils. Hem format un gran equip.

Com no, el millor regal: Àfrica, l’espill on mirar-me, amiga i germana amb qui he compartit aquest somni que ens unirà per sempre. El que hem viscut serà inesborrable al nostre cor.

No vull oblidar-me de Pedro i Raúl, gràcies per tirar-me les traques com a mi m’agraden... curtetes. Sou uns “cracks”.

Què dir “dels Traca”? Carlos G, Diego i Carlos T, els fallers més bojos i divertits, uns gamberros que molen molt. I malgrat que Diego m’haja tornat boja perquè complira el protocol a cada acte, eres i seràs el meu faller preferit.

No puc acabar aquest acomiadament com a FMI 2022, sense desitjar un regnat tan bonic com elles ho són a Laia i Ana. Gaudiu de cada segon. Vos mereixeu el millor.

Visquen les falles i visca la Falla Barri la Vila.

Premis i activitat fallera 2022

1er premi falla 2a categoria

Premi Enginy i Gràcia 2a categoria

3er premi activitat fallera

3er premi falla infantil 1a categoria

3er premi Carrossa Cavalcada Ninot

1er premi Comparsa Cavalcada Ninot

5è premi Comparsa Infantil Cavalcada Ninot

8è premi Creus de Maig

Creu de Maig infantil

5è premi Llibret de falla

1er premi Truc

Arxiu de premis 2020-2021

Lligams generacionals vilers

A tall de recuperar una de les seccions del llibret, la qual considere de les més creatives, originals i inclusives que mai he vist, naix aquesta primera edició de lligams generacionals vilers. Recordant en el seu moment a la tan celebre Ornitologia Vilera, qui sap si l’any que ve podria tornar, posem el focus en tres personalitats vileres de diferents generacions. D’aquesta manera Cele, Marc i Pepe ens obriran un poc més les portes del que realment significa ser comissionat de la Falla la Vila, ens contaran breument sa història vilera i esdeveniments o anècdotes remarcables d’aquest darrer exercici o d’altres passats.

Cele Lloret i Marín

En el casal els menjars tenen un aire de festa, i és que el nostre és un cuiner més gran del que manifesta. Ell és el número u, el que ens prepara ens delecta.

F: Què n’opines? Ha passat ja massa temps? Conta’ns un poc la teua història. Ja fa la tira d’anys que entrares a la falla, eres tot un veterà de guerra en el que a les falles és refereix. Com va ser això? Ja des del primer dia exercires el rol de cuiner?

C: Ara que pense, a la falla ja hi seran uns desset anys. I és més, perquè açò segur que no ho saps, jo a la falla hi vaig entrar de rebot. Sí, sí, recorde que va ser quan vam fer falleret a Marc, el meu fill. Fins a eixe moment, jo no volia saber res més del món de les falles perquè en la meua joventut, fa uns quaranta anys, no recorde exactament la data, formava part de la comissió de la Falla del Barri l’Axiamo i van ser uns cinc anys que després digué: “Cele, desconnecta un poc que necessites descansar de les falles.” Llavors, allà pel 2004 entrà Bárbara a la comissió vilera, això no obstant, no ser suficient perquè jo també tornara a fer el pas. I és quan el nostre fill seria falleret que ja no pogué dir que no, així que ja veus fins al 2006 que no torní.

Quant al rol de cuiner de la falla, tot va sorgir arran que el lloc on encomanava la falla les paelles per a dinar els caps de setmana o la mateixa setmana de falles va tancar. I si et dic la veritat, va ser Loles la que em va posar, per dir-ho així, en el càrrec, ja que va ser ella, sense que jo me n’assabentara, qui va parlar en Toni, el president en aquell moment, per dir-li que comptara amb mi per acomplir amb aquest nou rol a la comissió.

“Açò és una meravella!”, “Xa que bona que està!”, “Espectacular el cuiner!” van ser algunes de les impressions dels comissionats a la primera paella que vaig fer per a la falla i, per descomptat, la raó per la qual, fins a hores d’ara, he continuat encarregant-me de la cuina. I una altra cosa que no sabíes és que jo quan vaig arribar a la falla, a banda de ser cuiner, també era DJ. Vull dir, vaig tindre els meus anys que vaig treballar com a DJ i doncs vam aprofitar per continuar en eixe aspecte a la falla posant la música i encarregant-me d’entretindre tant als adults com a vosaltres, els xiquets i xiquetes d’aquella època.

F: Actualment ostentes del càrrec de vicepresident 3er. Amb tants anys fallers i com a viler a l’esquena, ens podries contar des de la teua perspectiva l’evolució de la Falla la Vila fins a temps d’ara? Quins canvis has notat i quines coses que abans es feien, ara no se’n fan i a l’inrevés?

C: Un dels principals canvis que ha patit la falla o el món faller i, potser, haja pogut marcar el procés evolutiu de les falles a Borriana és la quantitat de joves que hi ha a les diferents comissions falleres del poble, en especial parlem de la nostra falla. Per fer-se una idea, des de la meua perspectiva, les comissions falleres adés estaven conformades per gent del mateix barri de la falla i familiars: pares, mares, fills, fills de fills, germans, família política, etc. Amb l’entrada dels dos mil, tot i que l’assumpte continuava amb la mateixa dinàmica, ja començava a obrir-se més les portes a gent externa a la falla, amics i coneguts de comissionats, fins a arribar al que vivim ara que tenim la falla plena de joventut, signe d’una evolució cap a la diversitat i la integració. Ha passat de ser un lloc de relació intrafamiliar, a ser un espai obert on la resposta a com has entrat a la falla i per què és: “perquè els meus amics ja hi eren” o “perquè soc amiga de “X” i em va convèncer per pegar la cabotà”.

D’altra banda, una altra cosa que he notat ha canviat prou ha sigut la implicació del col·lectiu juvenil en tasques de responsabilitat. Sempre havia estat partidari de delegar feina en els joves o que se’ls poguera deixar participar més en diferents tasques de manteniment, creació, composició o organització, puix la cosa és ben senzilla: renovar-se o morir. I tot va coincidir que, una gran quantitat d’adults va abandonar la falla per diverses raons i els joves van haver de fer el pas, un pas que li ha vingut de perles a la falla. Tenim el futur assegurat, cada vegada es veu més implicació i és que, des del meu punt de vista, l’entrada de Diego a la falla va ser tot un guany pel que fa a termes d’organització.

Més et diré, fins i tot, jo, em vaig desapuntar de la falla allà pel 2019. Una de les raons va ser això mateix, que tota la feina recalava en els adults i una cosa que féiem per afició i gust es va convertir en una obligació que consumia més mentalment que feia cap goig festiu ni social. Benauradament, les tasques de responsabilitat estan ben cobertes per tots els joves i ara torne a gaudir de la falla com a comissionat, cuiner i tècnic de so viler.

F: Bona feina. Ja per a finalitzar, ens podries contar alguna anécdota que recordes amb estima dels teus anys de viler?

C: N’hi ha moltes. Massa fins i tot diria. No obstant això, et contaré una que molt poca gent sap sobre un dels molts menjars que he fet a la falla. I una altra que, tot i no ser present el dia que va succeir, quan me la contaren es va col·locar en un instant en el “top” anècdotes de la història de la falla.

No recorde ben bé l’any, ja veus que per al tema de dates exactes soc prou roí, però no passa res. En un dels tants menjars que he fet a la falla, just un segon abans de tirar l’arròs a la paella, Tere, que m’acompanyava aquell dia, em diu: “Cele! Que no hem posat la sèpia!” Ai mare... quin panorama teníem amb tot fet i a falta de tirar l’arròs, la sèpia sense cuinar. Cap problema, tota aquella font la vaig llençar dins del paelló bollint i de seguida a fer-se amb el caldo. Tere preocupada per si quedaria dura, que no anava a agradar el senyoret, etc. I ahí que vaig estar, vinga a carregar d’aigua el paelló i jugant amb el foc. En definitiva, vam servir el dinar i la gent repetint com si no hi haguera demà i felicitant-nos, com no pot ser d’una altra manera. Va ser molt graciós perquè fins ara, açò era un secret que teníem Tere i jo.

Per acabar, l’última anècdota es titula: “La nit en què es va extingir la festa”, protagonitzada per Gimeno fill. No puc parar de riure, va ser una cosa brutal. En plena setmana de falles, no recorde si seria el segon o el tercer dia, una nit que plovia a bots i barrals, en mig de la festa al casal, com a clímax i final de la sessió de música, Carlitos va agafar un extintor dels que hi havien penjats a les parets del casal i el va buidar simulant un espectacle d’un festival de música d’aquests tan famosos. I ja, va finalitzar la festa i els comissionats fora del casal i xopats de l’aigua que queia. Per a mi, està al pòdium de les anècdotes vileres.

Marc Ferriols i Martí

F: Primer adjunt a la vicepresidència de la joventut vilera, integrant del cos de delegats de comparsa, de creus i de festes i espectacles. Hi ha alguna cosa que no pugues fer? Perquè tots ben bé sabem que, si fa falta per a qualsevol cosa et poden trobar i l’ajuda cau al toc com un superheroi. Explica’ns, per què la Vila?

M: Doncs va començar a l’exercici faller de l’any 2017, si no recorde mal. Els meus amics eren de la falla i com què volia reviure el món faller, del qual vaig ser partícip quan era més xicotet en una altra falla llavors, cap a la Vila vare’m anar.

Va ser un poc de tornar a provar les falles, però ara ja de més major eixa prova al final s’ha convertit en un “ni en aigua bollint em trauen d’ací”.

Al cap i a la fi, crec que també he tingut la sort que m’agrade fer feina i ficar-me en tots els “fregats”, també es podria dir que soc un cul de mal seient, ja que vulgues o no, que els més majors ens delegaren feines com la carrossa o la comparsa em feia goig. Així mateix, el reconeixement que ens feien per la feina. Recorde un dia quan vaig entrar per la porta del casal i Sayo va amollar “a este xiquet li hem de fer un monument”. Idò, cosetes així són per les quals a hores d’ara, sis anys després, continue formant part d’aquesta família. A més a més, totes les amistats noves que coneixes, el fet d’anar a fer carrossa i comparsa fins a les tantes de la matinada perquè, d’altra manera no aplegaríem a tindre-ho acabat. Aquesta és l’essència, això fa falla.

F: Vist amb el teu exemple, també hi podem veure com altres joves vilers i vileres prenen càrrecs amb responsabilitat i contribueixen a l’activitat fallera de l’exercici anual. Què podries apuntar sobre aquest fenomen?

M: Què puc dir sinó que, és una de les millors decisions que s’han pres, si més no des del meu paréixer. S’ha de pensar que els joves d’ara som el futur de la falla i com millor, perquè les coses isquen bé que ensenyar-nos com funciona tot des del “costat obscur”. Tot és molt bonic des de fora, però els maldecaps i les decisions que s’han de prendre perquè tot isca a gust de molts, esdevé quelcom diferent. Mai, i dic mai plou a gust de tothom i la complexitat que això comporta no s’ho imagina ni la meitat de la gent.

Òbviament, per a tot això ha d’haver-hi gent que es vulga involucrar, i cada volta en som més: llibret, carrossa, comparsa, creus, encarregats i encarregades de festes, delegats i delegades falleres i un llarg etc.

F: A tall de cloenda, com valoraries l’any faller 2022? Voldries delectar-nos amb alguna anècdota?

M: Malauradament, aquest any no hi he pogut estar molt ficat en el món faller per motius laborals, perquè em conec i sé que si m’hi pose a fer feina fins a les tantes, no me’n vaig del casal. Malgrat això, algunes aparicions estel·lars feia per allí arreglant qualsevol cosa o ajudant amb la carrossa.

Anècdotes d’aquest any?

Un fum. Alguna que puga que contar?

Complicant està l’assumpte.

No obstant això, una que m’agrada molt, tot i que no siga d’aquest any és quan vàrem començar a fer una barra “provisional”, un divendres, acabant-la a les 7 de la matinada perquè hores més tard se li donara ús. Al cap del temps, aquell artefacte provisional que vam crear “d’agarraifuig” s’ha convertit en la mateixa barra on estem avesats a demanar els “catxarros” les nits de festa al casal.

Pepe Vicent i Suàrez

Germà de la Fallera Major Infantil de l’any 2023 i la viva imatge de la felicitat i alegria de la Falla del barri de la Vila, Pepe, amb tan sols quatre anys és el protagonista de l’última de les entrevistes. Vist que aquesta és una tasca, amb la qual s’ha de tenir molta cura per poder obtenir un bon resultat, he encomanat la responsabilitat de dur a terme aquesta feina a Diego, una persona que tot i no ser família directa del protagonista, Pepe podria considerar com un altre germà, amb qui té molta confiança i, benauradament, ens ha pogut brindar el següent extracte:

Tenint en compte que Pepe és una de les persones més sinceres i romanceres que conec, em vaig disposar a entrevistar-lo. Començant amb la pregunta més evident per a qui el conega, resposta la qual fa que tinga vora nou o deu noms diferents:

A Pepe se li va il·luminar la cara i amb un moviment de cap va assentir, a la qual cosa va afegir que vestir-se de faller també li agrada molt, tot i que això no siga una disfressa.

El que més li agrada de la seua falla?

L’himne, la cançó de la xaranga que diu: “Jo soc de la Vila” i construir falles amb qualsevol material que veja al casal, i és que, dues planxes de suro i cinc minuts són més que suficients perquè el xiquet ens delecte amb una falla que res ha d’envejar a les de la secció especial de València.

Li vaig preguntar també pel fet que la seua germana, Ana, siga enguany nostra Fallera Major Infantil, cosa que, sorprenentment, no va fer que em diguera pràcticament res, ja que ell és ben conscient de la situació a casa i del càrrec que ostenta sa germana. Això no obstant, li fa més goig i profit transportar-se als mons de llum i color que brollen de la seua ment, quan imagina que és una de les disfresses que acostuma a portar cada volta que juga al casal, per no parlar dels extensos temes dels quals ens ofereix uns monòlegs propis d’una persona d’edat molt més avançada.

Això ens fa pensar que Pepe, potser és la reencarnació d’un gran faller del passat i com que no ens ha dit encara res al respecte, continuarà sent, de moment: Pepe Aranya, Elfopepe, Motopepe, Pepernillo o Pepe discoteca.

“T’agrada disfressar-te?”

Lligams de la festa

Arxiu de les diferents connexions vileres amb altres festivitats regionals.

Què és la festa sinó una reunió de diferents tipus de persones a tall de celebrar quelcom. Els últims anys ens han deixat una postal força interessant que abastar, i és què les noves generacions en aquests nous temps operen de manera excepcional amb tot allò que té a veure amb les comunicacions i les connexions. Literalment, estem connectats a l’actualitat del món, és clar que uns més que altres, això no obstant, des de fa uns anys la Falla la Vila ha establert uns sòlids lligams amb diferents festivitats regionals de diverses zones de la geografia valenciana i fins i tot, més enllà de les fronteres administratives hi trobem punts de connexió dels quals gaudim i que tot seguit aprofundirem.

Per tant, l’objectiu principal d’aquest estudi residirà en fer un recorregut per les diferents zones del plànol interregional i extrarEgional del nostre territori descrivint, a tall d’arxiu, els diversos esdeveniments que han tingut lloc a les múltiples estades vileres en les festes regionals d’aquestes localitats, les relacions establertes, quins lligams s’han format, etc. Per poder dur-ho a terme comptarem amb multitud de testimonis de vilers i vileres que, molt gustosament s’han oferit a contar-nos la seua experiència amb aquests lligams que han establert.

Començant pels lligams més propers fins arribar a aquells que trascendeixen les fronteres administratives territorials. Llavors, encetarem l’estudi amb el poble veí de Les Alqueries, continuarem amb la capital de la província Castelló i després amb Eslida, passant per la ciutat d’Alacant i fins arribar a Saragossa. Tampoc podem oblidar-nos de fer una menció especial al lligam més gros que tenim amb la festa de les falles, el qual en nuga amb la ciutat i bressol de les falles, València.

Amigues i amics, acompanyeu-nos en el que serà, sense cap mena de dubte, una experiència enriquidora per descomptat i potser amb la qual algú o alguna s’encoratge a l’hora de donar renda solta al seu esperit faller.

Les Alqueries

Poble veí i poble agermanat. Les Alqueries és un municipi de la província de Castelló, situat a la comarca de la Plana Baixa i que des de l’última actualització al 2016 compta amb uns 4.528 habitants. L’eix econòmic d’aquest poble esdevé l’agricultura amb una predominància del cultiu del taronger. Llavors, la industria alqueriera està regida per la gestió i distribució de productes cítrics.

Pel que fa als seus orígens, el poble de Les Alqueries esdevé força jove quant a l’àmbit administratiu es refereix. Això no obstant, existeixen arxius i testimonis de veïns del municipi que asseguren amb autoritat que aquest sentiment d’identitat de poble ja hi era present des de molts anys enrere.

Quan parlem del poble de Les Alqueries surten dubtes sobre quins lligams poden haver-hi, entre un municipi relativament jove en quant a història independent i una comissió fallera de Borriana o de manera més general, amb el món de les falles. Sí és ben cert que podem establir un lligam al món faller, si consultem els arxius oficials del poble de les alqueries i diversos estudis fallers podem trobar un llibret de falla datat del 1960 on es demostra l’existència d’una falla, la Falla Alqueries-Estació.

“Per a començar, la Falla de l’Estació se celebrava en terme Borriana, perquè tota la façana de llevant del carrer Sant Roc pertany a Borriana. Pareix que no es volia que hi haguera dues estacions de tren en terme de Vila-real (i les Alqueries pertanyia a Vila-real, com bé sabeu), així que es va fer una filigrana geogràfica i se la va incloure al poble veí. Per suposat, la festa la feia gent del veïnat i hi contribuïen les tendetes del barri de Lloreta/ Sant Roc.” Lesalqueriespedia.com (2017).

Com es pot veure, tot i que la falla administrativament pertanyia al terme Borrianenc, els comissionats, fallers i falleres d’aquesta eren alquerieros. En tot cas, això no és amb el que volem incidir perquè l’essència d’aquesta investigació és trobar llaços d’unió, entre aquest poble i les seues festivitats amb la Falla del barri de la Vila. Adès, havíem esmentat que la localitat alqueriera comptava amb gairebé cinc mil habitants, just o per casualitat una d’aquestes persones és reina del poble de Les Alqueries i comissionada a la nostra falla, ella és Anna Ros i Molés, nostre primer lligam.

Anna entrà a la falla l’any 2017, enguany complirà el seu sisè any com a fallera de comissió i pel que hem pogut parlar amb ella se sent com una vilera més que porta dintre el sentiment de les falles gravat en foc. Així mateix, Anna, va ser nomenada reina de Les Alqueries aquest darrer any 2022 i la banda que ho acredita va ser-li imposada el vint-i-cinc de juny.

Venturosament, arxius i testimonis asseguren que a l’any cinquanta, malgrat no ser poble i pertànyer administrativament a Vila-real, ja hi havia festeres i reina del barri de Les Alqueries. Anecdòticament, Anna ens conta que la primera reina del poble oficial va ser sa mare el 1985, any de la segregació de Vila-real i temps ha passat que, aquest any ha heretat el tron la seua filla. A tall de contextualització, el paper de la reina i les dames acompanyants de Les Alqueries és representar la festa i participar en tots aquells actes de la localitat, commemorar els patrons, acompanyar a les associacions en els seus dies especials, involucrar-se en actes educatius, culturals, religiosos, etc. A més a més, el que li pertoca a la reina és visitar tots aquells pobles de la província que siguen necessaris per representar a Les Alqueries de la millor manera possible.

Solemne acte d’exaltació FBLV 2023

Impossició banda falles 2023

Parla Anna

F: Primer que tot, com és això de ser reina de festes del poble veí? Quan i com va ser que t’assabentares que series la nova Reina de Festes del poble? Explica’ns breument, en què va consistir eixe procés.

A: Doncs, per a mi significa moltíssim, era quelcom que portava esperant molt de temps i que es va veure truncat per la pandèmia, però ara veig que esperaria el temps que calgués per a tornar a viure-ho. La meua família m’ha inculcat totes les tradicions d’aquest poble i personalment és un orgull poder viure-les des d’un càrrec tan especial. El procés és molt senzill, totes aquelles joves que compleixen divuit anys, dins del cicle festiu, estan convidades a formar part de la cort d’honor i en el cas que vulguen, a presentar-se a Reina. És a dir, no hi ha cap procés de selecció ni tampoc un nombre màxim d’integrants de la cort. El dia de l’elecció totes acudim a l’ajuntament, allí, entre les que vulguen optar a ser reina, participen en un sorteig; per ordre alfabètic traiem un sobre de dins una urna amb un nombre concret. Després, seguint l’ordre d’aquests darrers nombres, tornem a agafar un sobre de dins d’una altra urna on hi ha tants sobres com candidates i només un amb el paper de “Reina”. Anecdòticament, vaig ser l’última a escollir per ordre alfabètic, però la primera a traure el sobre de candidates, puix que em va tocar l’u. En aquell instant, la sort va decidir que al meu paper hi estigués escrit allò que tant temps havia somiat. Recorde que vaig començar a plorar i em vaig girar a buscar a Alba Vilarroig i Isabel Tormo, que aquell dia m’acompanyaven i, per descomptat, a la resta de familiars i amics. La veritat és que vaig estar prou de temps sense ser realment conscient que sí, era veritat, havia passat.

F: Com a reina del poble i sobretot, com a alqueriera, com definiries les festes de Les Alqueries? Hem vist que, per sobre de la resta en destaquen dues: les festes de la segregació i les festes patronals. Conta’ns des de la teua perspectiva quin és el paper del poble i el de les festeres en aquestes dates tan assenyalades.

A: Doncs, per a mi són germanor, tots ens coneixem i quan formes part de tot açò, inclòs qui és més llunyà, passa a convertir-se en proper. La gent s’alegra moltíssim per tu i això et fa sentir molt afortunada per tindre uns veïns així. És molt diferent participar en tots els actes des d’aquesta perspectiva. Són dues setmanes molt especials i que tenen un gran significat sentimental per a tots nosaltres. Al cap i a la fi, se celebren per reprendre totes aquelles tradicions que porten anys i anys existint. Quant a les festes de la segregació, tenen lloc la setmana d’abans del vint-i-cinc de juny i acaben aquest mateix dia en el qual es du a terme l’acte més important de la nostra història. En primer lloc, fem una missa que precedeix a l’acte oficial on s’alliberen coloms. Tot seguit, l’alcalde o alcaldessa fa un discurs, s’hi llig l’acta de segregació i finalment s’hi tiren tants coets tronadors com anys d’independència que compleix el poble. Enguany 37, pels trenta-set anys des del 1985. D’altra banda, les festes d’octubre se celebren en honor a la patrona del poble de Les Alqueries i, com a Borriana, gaudim de gairebé dues setmanes de festa i goig.

F: Si et digués que n’has d’escollir una d’aquestes com a preferida, quina seria? Quins serien els arguments que t’abocarien a prendre la decisió?

A: Posats a escollir, per a mi les festes de la segregació son part meua, de la meua família i història. Els meus avis i pares van lluitar per la segregació d’aquest poble, sent el meu avi qui en aquell moment va posar la seua firma en el document de segregació. Aleshores, tot açò significa molt per a mi, ja que aquestes van ser les llavors que brollaren i arrelaren el meu sentiment i orgull pel meu poble. I ara, veure que puc posar de la meua part en aquest procés, és indescriptible. Sens dubte, el moment d’eixir de casa i veure a tantíssima gent a la porta esperant per mi, les meues amigues formades, lluint el seu vestit de castellonera, arribar a la plaça, escoltar el meu nom, saludar el poble i rebre la banda... no puc descriure-ho. Finalment, arribar, aquell 25 de juny, a la plaça major, un lloc amb tant de significat per a nosaltres, recordar qui som i perquè estem ací... Confirme i afirme que sí, les festes de la segregació i l’acte adient són el més especial sense cap mena de dubte.

F: És clar que el teu sentiment com a alqueriera és quelcom que no es pot comparar amb res i així ho demostres. Tot i això, has aconseguit establir uns lligams, els quals espere que ara ens digues com són, amb una festivitat i un poble diferents. Relata’ns com va ser això d’endinsar-se en el món de les falles i per què vas escollir la Vila?

A: Doncs, tot va començar gràcies a Alba Vilarroig, fallera de la Vila de soca-rel. Ella ja havia aconseguit que algunes de les nostres amigues es feren vileres. Així que m’ho va proposar, a més que altres amigues com Isabel em van animar a fer el primer pas. I així va ser, ho vaig fer allà per novembre de 2017. Sincerament, sols volia conéixer un poc més a fons com era tot el món faller i tindre una altra manera de compartir més temps amb les meues amigues. Amb el temps, les falles han passat a ser una festa que seguisc de ben a prop, em preocupe per conéixer artistes fallers tant de Borriana com de València; la indumentària ha passat a ser una de les meues coses preferides, creme el temps mirant els detalls de cada vestit, diferents teixits i dibuixos característics... S’ha convertit en una cosa que realment em fascina. És més, espere la setmana gran amb moltíssima il·lusió per eixir amb la xaranga, veure a tots els membres de la falla gaudir dels premis pels quals treballen i s’involucren tant, les estones amb la joventut de la falla, anècdotes... I és que tot s’ha anat convertint en un sentiment per a mi i crec, sincerament, que no podria haver triat millor falla. Espere continuar endinsant-me en tot açò molts més anys.

F: Com a complement a la pregunta anterior, comparant ambdues festes, creus hi existeixen algunes similituds? Per torna, quins elements o coses penses que fan úniques ambdues festes?

A: Al cap i a la fi, són festes celebrades per motius diferents, tot i això, comparteixen certes similituds com els actes religiosos, l’ofrena, les reunions al casal, actes de presentació o exaltació, les representacions de cada any de reina i cort, disfresses, música, pirotècnia i un llarg etcètera. Això sí, diferents per les seues arrels, pels vestits tradicionals i altres actes que se celebren i hem comentat darrerament.

Testimonis de falleres com Alba, amiga íntima d’Anna, donen més força aquest lligam tan especial que la falla té amb el poble de Les Alqueries, i és que Alba sentí una passió única i un orgull desbordant quan va veure que podia acompanyar, a la seua amiga en un dia tan especial per a ella i per al seu poble com és l’ofrena. Fent-ho en eixe cas com a representant de la nostra falla juntament amb Laia.

Anna i Alba

Alba, Anna i Isabel

Castelló

A diferència del poble de Les Alqueries, Castelló de la Plana és una potència com a ciutat sent capital de la comarca de la Plana Alta i capital de província. Amb gairebé 180.000 habitants, Castelló es perfila com la ciutat més poblada de la província basant la seua activitat econòmica en la indústria i el turisme.

D’entre totes les festes i esdeveniments culturals que ostenta i ofereix la ciutat de Castelló al públic destaquem les festes de la Magdalena. Aquestes se celebren per commemorar la baixada dels habitants del poble des del Turó de la Magdalena a la Plana, on més tard fundarien la ciutat. Comencen el tercer dissabte de Quaresma i duren nou dies. Quant als actes, el més important esdevé la Romeria de les Canyes, sent les gaiates l’element festiu que dona sentit a la celebració on destaca per sobre de tot els materials emprats i la llum. Durant la festa es fan tota mena de celebracions i actes tradicionals com les mascletades, castells de focs artificials, desfilades, concerts de música, la fonda de la tapa, cervesa i vi, a més de desfilades, ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó i l’acte final de les festes, l’anomenat Magdalena Vítol!

Ja seria massa casualitat tindre un altre comissionat que, a més de ser faller fos també membre d’una colla i castelloner. Demanem massa, malgrat que no gaudirem de la casualitat esmentada, els lligams que hem pogut establir amb les festivitats castelloneres parlen de connexions i experiències de representació de la mà d’un parell de comissionats vilers, que amb decisió i orgull representaren el món faller a les festes de la magdalena, en l’ofrena a la Mare de Déu del Pilar. Diego qui va ser un dels protagonistes de poder efectuar aquesta connexió tan meravellosa, ens conta les claus i la seua experiència en la formació d’aquest nou lligam.

“Estava ben segur que el 2022 seria un gran any, així els ho vaig prometre a les nostres Falleres Majors Paula i Àfrica. Soc d’eixos que lluiten per visibilitzar la nostra festa i dur- la a tots els racons del món, però com és lògic, començant pels territoris més propers, en aquest cas Castelló. Després de la setmana gran de Falles, sense haver acabat de descansar i amb les temperatures de capa caiguda, en una de les meues converses amb amics de la ciutat veïna involucrats en les festes de la Magdalena, va sorgir la idea de portar el nom de la nostra falla fins als carrers de Castelló participant en l’ofrena floral a la Verge del Lledó. Nostra Fallera Major Àfrica va excusar la seua presència i un volta més súper Paula es va posar les pintes i amb el seu trage i la seua banda, amb mantellina inclosa, va ofrenar, això sí, sense mantó, perquè com ella diu -si em vestisc de fallera és per a lluir la riquesa del trage de valenciana i més, si eixim a terres foranes.- Va ser una vesprada de març amb temperatures molt baixes i un vent que dificultava la desfilada, malgrat això, Paula provocava els aplaudiments del públic, la qual cosa jo no entenia i em feia preguntar -Com pot ser que aquesta xiqueta aconseguisca tal cosa? Si no som cap autoritat ni càrrec important d’aquesta festa.- En una d’eixes, per primera volta Paula va sentir això de La volteta! Paula, avesada a l’estricte protocol en desfilades i actes als quals l’acostume, es voltejava i em mirava sorpresa. Com podia ser que la gent enmig d’un passacarrer demanara a una Fallera Major que donara una volta... El treball va ser meu per haver d’explicar-li la peculiar tradició del municipi de Castelló, abans que un altre grup de gent, al pròxim cantó tornara a aplaudir-la i demanar-li una altra volteta. Com sempre, va ser un honor per a mi acompanyar a sa majestat i com no, representar a una falla amb tanta història i solera com és la nostra, la de la Vila.”

ESLIDA

Nostre tercer lligam ens condueix fins a Eslida, un poble situat a 381 metres d’altitud en la comarca de la Plana Baixa i que podem trobar en el mateix cor del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Com a dades generals aquest és un poble rústic, envoltat per meravellosos i encisadors paratges naturals que dibuixen una postal idíl·lica als ulls del que realment és la natura i la vida. Amb menys de 800 habitants Eslida esdevé un poble acollidor amb unes tradicions ben arrelades i històriques. D’entre elles podem destacar les de Sant Antoni, Sant Lleó i Sant Vicent de caràcter religiós; les festes de la joventut i la fira de mostres de productes d’Eslida i de la Serra d’Espadà. Tanmateix, destaquem per sobre de les altres les Festes Majors. Aquestes se celebren en honor al Santíssim Crist del Calvari, l’última setmana d’agost i d’entre tots els actes que tenen lloc aquesta setmana, tan especial per tots i totes les eslidenses, la nostra falla ha establert una connexió amb el dia gran de la localitat, el dimecres on se celebra íntegrament la festivitat del Stm. Crist del Calvari. La processó té lloc de nit on qualsevol persona que ho desitge pot eixir i desfilar camí a l’església que hi ha dalt de la muntanya. Finalment, quan s’arriba a l’església els i les protagonistes de la travessia fan sonar la campana en senyal de la finalització de la sentida peregrinació.

Adriana és la protagonista d’aquesta connexió tan bonica. Des que té ús de raó un dels seus desitjos sempre havia estat poder vestir les teles del trage regional valencià i passat el temps, amb molt d’esforç i perseverança veia com al darrer exercici 2022 son somni veuria complit. Adriana és una borrianera, arrels les quals pertanyen al poble d’Eslida i segons ens confessa, ser partícip del dia gran de les Festes Major del municipi havia estat sempre un anhel sense complir i encara més, poder dur-lo a terme sent fallera portava dins del seu cap des que va començar a adonar-se del que eren aquestes festes del poble per a ella. Ens conta que de petita sempre s’havia fixat en unes persones de València que venien a estiuejar al poble a l’agost i que, el dimecres de la setmana de festes sortien a la processó vestides de falleres- representant a la seua falla. Des d’aquell moment ho va tenir clar i va posar tot el seu empeny i ànima en poder fer realitat el que per a ella, en aquell moment era un somni impossible.

Malgrat que per coses del destí no pogués comptar amb l’acompanyament de la resta de falleres de la cort de l’exercici passat, Adriana sabia que això no anava a impedir que ella complira tan anhelat somni. Llavors, així va ser, finalment amb la companyia d’una altra fallera d’anys anteriors, Carla, ambdues eixiren a representar les falles a la processó nocturna en honor del Santíssim Crist del Calvari a Eslida.

ALACANT

La passió del foc i la flama transformada en un element místic és allò que desprenen les terres del sud, amb les seues fogueres a l’estiu. Amb aquest, faran cinc anys de relació de germanor amb la festa de les Fogueres de Sant Joan a Alacant, personificades en la Foguera Avinguda de Loring Estació. I és que, aquesta capital de província té quelcom indescriptible que ens encisa i no permet desarrelar-nos d’allò tan meravellós que hem format, un lligam festiu autèntic.

Dos mil dèneu, dos mil vint, dos mil vint-i-u, dos mil vint-i-dos i dos mil vint-i-tres. En dues ocasions hem pogut gaudir de la festa alacantina al costat dels germans de la Foguera Avinguda de Loring Estació i aquest darrer any ells han pogut gaudir amb nosaltres d’un dels dies més importants de l’any per a la Falla del barri de la Vila, nostra exaltació. Malauradament, els anys 2020 i 2021 la pandèmia censurà qualsevol activitat social i tant fogueres com falles van quedar cancel·lades. Així i tot, aquest problema no va suposar gran cosa per a continuar teixint els fils que mantindrien fort i fidel un lligam tan crucial per a la nostra falla.

Com a falla, hem tingut l’oportunitat de parlar amb Iván Botella i Gil, comissionat de la Foguera Avinguda de Loring Estació i antic delegat de comunicacions d’aquesta, a més de ser un dels artífexs de la forja d’aquest lligam interregional, i compartir opinions sobre aquesta connexió, a més d’explicar-nos breument una mica sobre la seua institució.

Parla IVÁN

“Nosaltres som la Foguera Avinguda de Loring Estació, la qual va ser fundada l’any 1995. Com a institució i comissió, si haguérem de definir-nos amb una paraula, aquesta no podria ser una altra que PASSIÓ. Atés que, en tots els nostres actes i en els quals tenim l’oportunitat de participar, ens dotem d’una passió contagiosa i ineludible que passem d’uns a altres.”

“A la Foguera som 83 comissionats adults i infantils, els quals ens deixem l’ànima i el cor en cada cosa que fem i és que, nostra il·lusió a l’hora fer-ho és un sentiment que podria enamorar a qualsevol persona. A la nostra comissió els joves tenen un paper clau, puix gran part dels càrrecs directius de la Foguera recauen en les seues mans, això atorga un punt de vista juvenil i dinàmic amb relació a la manera de relacionar-nos amb la festa, aportant noves idees a la gestió d’aquesta.”

“Quant a nostra essència, el monument és qui acapara gairebé tota l’atenció. Tenim molta cura i estima a l’hora de portar artistes que atorguen qualitat i categoria, malgrat que som una xicoteta comissió, hem aconseguit arribar fins a 2a Categoria adulta i 1a Categoria infantil.”

“Amb aquesta sintonia entre les noves tecnologies i les noves maneres de comunicar, mitjançant les xarxes socials, en concret Instagram, ens vam trobar amb la vostra falla i de seguida ens vam adonar que ens complementàvem a la perfecció. Volíeu conéixer la festa de les Fogueres des de dins i nosaltres oferírem l’espai per fer-ho. La connexió va ser molt bona.”

“En alguns casos, sembla que la sensació d’agermanar-se amb una altra comissió atorga una obligatorietat a participar en diferents actes, despeses econòmiques d’ambdues comissions, raons les quals aboquen a fer les coses per obligació i no per desig de fer-les. Això no obstant, aquest cas esdevé en un nou concepte, una amistat entre festes, oferir experiències a altres festivitats per viure les pròpies.”

“Aquest camí inicià el 2019 i cada any, malgrat la pandèmia i les restriccions, l’amistat entre ambdues comissions s’ha fet més i més gran. Ha sigut aquest any que nosaltres hem tingut el plaer d’acompanyar-vos en la vostra exaltació, i per descomptat que ens heu acollit amb els braços oberts de bat a bat. Anhelem conéixer més els dies i els actes fallers al vostre costat.”

TESTIMONIS VILERS - Experiència alacantina

Àfrica

“El darrer any a Alacant el recorde amb estima per tot el que va significar. El fet que va caure el diluvi universal i com ens ajudaren, en tots els sentits, comissionats i responsables de la Foguera Avinguda de Loring Estació és quelcom difícil d’oblidar.”

“De l’ofrena recorde que ens van donar uns banderins a tall d’estendards els quals portàvem en honor a diferents sants. Per a mi això va ser una cosa nova, ja que mai havia eixit a ofrenar amb un estendard d’aquesta categoria.”

“En el meu cas, ja havia anat a Alacant anteriorment en 2018, any en el qual era dama de la ciutat de la Fallera Major del poble de Borriana, Judit Pesudo Martínez. Recorde que va ser una estança i una ofrena molt especial perquè vam poder entrar a dintre de l’església. Sincerament, Alacant ocupa un lloc especial al meu cor i espere que aquesta història continue fent-se més i més gran.”

Laia

“En un primer moment, sols pensava en la quantitat de calor que podria arribar a sentir en arribar a Alacant, però una vegada vestides i preparades per a desfilar tot allò va deixar d’importar. Recorde que em va fascinar tant l’ofrena i els passacarrers de la festa de les Fogueres que només podia pensar a tornar a l’any següent.”

“Malauradament, la pandèmia em va privar de poder gaudir un any més de tan increïble somni. Malgrat això, jo sabia que només poguera faria cap allí, i així va ser en 2022. Vam tornar i vam desfilar de la mà dels nostres germans de la Foguera Avinguda de Loring Estació.”

“Ben cert és que, aquest darrer any que anàrem a Alacant, el temps no va estar del nostre costat. Va ploure a bots i barrals, i d’aquesta manera va provocar la suspensió de l’acte i, consegüentment, el fet d’haver de tornar a casa abans de temps i sense gaudir de l’ofrena. Tanmateix, la Foguera Avinguda de Loring Estació ens acollí perfectament i ens oferí tota l’ajuda necessària, fins i tot, ens convidà a tornar a desfilar l’endemà, una cosa que ens va arribar al cor. Llavors, tot i haver tornat a casa aquell dia, hores més tard ja estàvem agafant el cotxe sense gaire descansar, camí a Alacant per gaudir un any més de la festa de les Fogueres i la seua ofrena.”

“El fet que pogueren vindre al meu acte d’exaltació va ser una cosa que mai oblidaré i de la qual estaré eternament agraïda. Va ser una nit excepcional.”

SARAGOSSA

De l’any 2019 podem extreure moltes connexions, lligams importants com els que s’han establert amb la festa de les fogueres d’Alacant, però tan inesperat i sorprenent és aquest que, fins i tot, traspassa les fronteres administratives i culturals de la nostra regió al complet. Saragossa, ciutat capital de la regió d’Aragó, història, cultura i llengua imperibles a la memòria i al pas del temps. Amb més de mig milió d’habitants, Saragossa, actualment, esdevé una ciutat completament industrial i que destaca per sobre de moltes ciutats de l’Estat espanyol gràcies a les festes del Pilar, les quals commemoren el dia de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Pilar. Aquestes festes són mundialment conegudes i atrauen nombrosos turistes de tot el món, els quals venen a gaudir de la festivitat i d’actes com l’ofrena floral a la verge on les diferents comissions i la gent festeja el dia ballant les típiques jotes, tots vestits amb la seua indumentària regional característica, el trage de baturra/o.

I com anem contant, aquesta experiència va sorgir d’imprevist i amb pocs dies de marge per poder decidir-se. La mare d’una de les nostres falleretes tenia família allí i gràcies a això la falla va poder posar-se en contacte amb una agrupació de jotes de la ciutat, la qual molt gustosament ens va convidar a l’acte de l’ofrena floral. Tot i no haver-hi gairebé temps per poder prendre una decisió en condicions, els protagonistes de la creació del nostre cinqué lligam ho van tindre prou clar i d’un dia cap a un altre ja hi eren de camí a la capital aragonesa. D’entre els comissionats que hi van fer acte de presència i van establir aquest lligam històric destaquem a les dues falleres de les respectives corts d’honor d’aquell any, que van portar el nom de la Vila i de les falles ben alt i amb orgull per tots els carrers de Saragossa: Àfrica, fallera de la cort d’honor de 2019, 202021 i posteriorment fallera major de l’exèrcit faller de 2022; i Eva, fallera de la cort d’honor infantil de 2019, 2020-21, 2022 i 2023.

Segons ens conten, van arribar a la ciutat el dissabte a les quatre de la matinada, és a dir, tenien les hores contades per a descansar, puix l’endemà era el gran dia i havíem d’estar preparades per a tot. I així va ser, tot i que va haver-hi algunes complicacions de les quals els nostres comissionats acompanyants (Raul, Carlos i Diego) es van fer càrrec i ho solucionaren, les protagonistes van poder arribar a l’emplaçament amanides i preparades per a donar el millor de si. Adés, l’agrupació saragossana va acollir els representants vilers al casal fins a l’hora d’inici de l’acte. A tall d’anècdota, la presència de les falles a Saragossa representada per la falla la Vila va ser tota una expectació latent entre els veïns de la ciutat, els quals es mostraven atònits en enfront del pas de les nostres falleres, les quals irradiaven vida lluint els seus corresponents trages regionals valencians.

Un esdeveniment històric, tant en la nostra humil comissió com en el context faller borrianenc, puix que era la primera vegada que desfilaven en una ofrena tan multitudinària i de renom. En altres paraules, aquesta ofrena floral no té res a veure amb el que ja coneixem i que vivim a les rodalies del nostre poble, i és que, aquesta té una part molt important de festa i celebració, on els aragonesos ballen les seues danses acompanyats de la seua música tradicional i folklòrica. Testimonis de les nostres protagonistes afirmen que es van quedar sorpreses amb el transcurs del passacarrer, que quan eixien elles a escena la gent només podia que aplaudir i caure rendida avant la presència i l’actuació protocol·lària pròpia de la nostra festivitat. Desfilar pels carrers i avingudes de la capital i veure monuments patrimonials històrics de la ciutat com la catedral, són coses que als protagonistes van eriçar la pell i fan d’aquesta connexió història fallera.

Una vegada acabat l’acte d’ofrena, l’agrupació aragonesa els va tornar a acollir per sopar i compartir experiències. A cap persona estranya que els germans aragonesos no pararen d’interessar-se pel món de les falles i saber-ne de més a prop l’esdevenir de la nostra cultura.

Els lligams neixen de l’estima recíproca, el fet que unes persones foranes s’interessen per una cultura, la qual se’ls presenta llunyana i desconeguda, crea llaços d’estima i germanor, i és que la cultura i la llengua pròpia tenen eixe superpoder, el d’apropar a les persones i lligar-les de per vida amb una mateixa raó per viure, les celebracions, la festa, tot esdeveniment cultural que ens ensenye a veure el món des de la perspectiva d’unes altres persones que com nosaltres dediquen tot el seu ser a les seues tradicions culturals i lluiten per mantenir-les en el temps.

València

Clam de la festa fallera, València és un lloc que impregna de foc l’ànima i els sentiments de qualsevol persona, nativa o forana, quan arriba la setmana gran i ixen al carrer els monuments que conformaran la falla. Infinitat de pobles, municipis i ciutats viuen amb la més gran de les emocions aquesta festa, per tant, esdevindria injust parlar de València referint-nos únicament a la ciutat que capitalitza la nostra regió.

Històricament, les festes josefines han estat caracteritzades pel sentiment de pertinença a la regió valenciana, per part tant de natius com de forasters, i això ho confirma la tradició festiva de la crema de monuments al carrer. Certament, la veritat és que esdevé força complex establir una data d’inici de la festa fallera a la regió, conseqüència de la manca de documents i arxius oficials. Tot i això, es poden trobar unes primeres referències documentades datades de l’any 1774, però no serà fins al 1848 quan començarem a trobar publicacions continuades d’aquesta, la nostra festa.

La longevitat d’aquesta festivitat és quelcom indiscutible i donat que la història de les falles a Borriana no s’entén sense l’existència de les falles a València, qualsevol intent per trobar lligams a la nostra història que ens conduïsquen directament amb el nucli de la festa esdevé quelcom profitós.

Benauradament, i amb tota la informació que hem pogut abassegar aquestes últimes setmanes, actualment la falla del barri de la Vila compta amb tres lligams o connexions de diferent categoria, dues d’aquestes per part de comissionats que formen part de la nostra família i l’altra porta darrere una bonica història, la qual exposarem tot seguit.

Per a nosaltres, el fet de ser un dels pocs pobles que celebra la festa fallera a la província de Castelló esdevé un privilegi, amb el qual poques persones poden somiar. Malgrat que no podem gaudir al màxim dels espectaculars monuments de les falles a la capital, això no implica una cosa negativa en el nostre pensar, des de fa ja anys quedem bocabadats amb els monuments en construcció just uns dies abans de començar la gran setmana. Podria semblar un tipus de maledicció el no poder fruir a València de les falles, una ciutat considerada el bressol de la festivitat i la tradició cultural valenciana, res lluny de la realitat, des de la nostra perspectiva som capaços de valorar els xicotets detalls de la festa que qualsevol altra persona passaria per alt i qui millor que nosaltres per entendre la festa al complet.

Per contra, i això sí que és una realitat, el calendari josefí dificulta de gran manera el fet de poder establir lligams fallers amb la regió capitalina, puix no hi existeixen tants dies per poder abastar tots els compromisos locals i extraregionals que hem vist anteriorment. Això no obstant, hem pogut descobrir dues connexions amb València la mar d’interessants i, a més, hem pogut recuperar de l’oblit una història encisadora que ens nuga directament amb les entranyes de la festa.

Com s’ha esmentat adés, en primer lloc, tenim dues connexions amb València que venen directament de la mà de dos comissionats de la falla, Paco i Guillermo.

Amistat

Quant al primer d’aquests, anomenarem aquest lligam amb el substantiu amistat. De manera breu, Paco ens consta que manté una relació d’amistat molt forta i fidel amb uns amics de València, els quals formen part d’una comissió fallera. El principal protagonista esdevé Juanjo Hernández, una persona amb tradició fallera i que actualment costa com a un dels presidents de la Falla Mercat de Russafa. Diuen que els amics són la família que escollim i aquests llaços d’amistat entre comissionats i altres comissions falleres sempre seran benvinguts en la Vila, la nostra falla.

Família

D’altra banda, el segon lligam va més enllà i estableix uns llaços autèntics de família fallera. Guillermo Gil Ballester, un autèntic faller de soca-rel, va néixer el 1971 i tantost son pare ja el va apuntar a la falla número 35 de València, la Falla Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar. Per coses del destí, sa germana María naix tres anys després el dia 16 de març, en plena setmana gran de la festa i com no podia ser d’una altra manera, sense ella saber-ho ja formava part de la comissió.

Els anys passaren i tant Guillermo com son pare adquiriren càrrecs de responsabilitat a la falla. Per començar, el Sr. Gil inicia la seua carrera com a faller sent l’encarregat de la delegació infantil que més tard compaginaria amb la feina de cobrador. D’altra banda, Guillermo arribà a ser president infantil de la falla el 1985 i posteriorment, un any després sa germana fou fallera major infantil. Anys més tard, juntament amb els seus amics, Guillermo va canviar de falla temporalment, i dic temporalment perquè un temps després tornà a la seua falla d’origen.

La família Gil Ballester començava a tindre un gran renom a la comissió en el moment en què, el Sr. Gil es convertí en el secretari oficial de la falla, càrrec que ostentà durant gairebé dues dècades en les quals va treballar amb diferents presidents. Així mateix, María es convertí en fallera major de la Falla Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar l’any 1994, l’any del 50 aniversari de la institució, completant una trajectòria com fallera més que perfecta i satisfactòria.

Actualment, Guillermo forma part de la comissió vilera, en aquest el seu primer any oficial, tot i que, dos exercicis enrere havia sigut faller d’honor, i manté aquests llaços familiars amb sa germana, qui encara forma part de la falla, i sa neboda que si tot va bé, l’any vinent la podrem veure seguit les petjades de sa mare, convertint-se en la fallera major infantil de la Falla d’Aguiló-Gaspar Aguilar.

Història

Per acabar amb aquesta secció, l’últim lligam, el qual hem recuperat de l’arxiu viler i confirmat amb testimonis, l’anomenarem història.

Concretament, des de la Vila ens assabentem d’aquesta connexió de rebot alhora que un servidor cercava sense descans qualsevol classe de relació que haguera pogut tindre la nostra falla amb les festes josefines a València. És aleshores quan Loles em fa saber d’una persona d’Alboraia que preguntava per la nostra falla, just al nostre poble. Ahí tenia, doncs la connexió que tant anhelava trobar i el fet és que la trobí en la persona de Manuel Máñez i Esteve, i sa mare Maria Purificación Esteve i Bonillo qui, per a sorpresa meua i probablement de gran part de les persones que lligen el llibret, va ser nostra Fallera Major en tots els honors de l’any 1950.

Aquesta fantàstica i meravellosa història que ens conta Manuel començà a agafar força en aquells temps, fa ja més de setanta anys, i és que, Maria Purificación vivia a Borriana, més específicament, al forn de la vila, el qual tothom coneix al poble i on Pepín, son germà, n’era el propietari. Com hem esmentat darrerament, Maria Purificación va ser la màxima representant de la Falla del barri de la Vila de Borriana, acompanyada per la seua cort d’honor conformada per Angelín Gómez i Blasco i Vicentita Monraval i Melchor.

Aquell any va ser el primer en què la falla comptà amb representació infantil fallera, càrrecs els quals recaigueren sobre Mari Seores i Nebot, la Fallera Major infantil i el seu cavaller acompanyant Ernesto Vernia i Montoya. Així mateix, quant als premis la falla va ser guardonada amb el segon lloc a la categoria de llibret de falla i amb el tercer lloc a la categoria de monument faller.

Anys passaren i nostra protagonista s’assentà a la ciutat de València on formà una família, fent més llarg i gran aquest fil que l’uneix a la història de la nostra falla. Temps després, concretament al 1982, la família arrelà definitivament a la localitat d’Alboraia on continuà escrivint-se aquesta fantàstica història de llaços d’unió. Mentrestant, Manuel Máñez i Esteve ja havia nascut a l’any 1962 i des de ben menut ja va estar immers en el món de les falles a València capital, que esperar sent fill d’una Fallera Major. I és que amb tan sols vint-i-quatre anys i ja vivint a Alboraia, Manuel, es convertí en el president amb tot dret de la Falla del Poble d’Alboraia, falla la qual va ser fundada l’any 1974 i que pogué plantar el seu primer monument de manera oficial el 1975, des d’aleshores no ha parat de plantar fins a l’actualitat. Nostre segon protagonista obstentà el càrrec de president durant cinc anys, és a dir, des de l’any 1986 fins al 1991 i és més, el destí volgué que l’any 1987 la Fallera Major de la falla fos Mayte Alcaide i Viñolas, qui havia sigut fallera des de l’any de la fundació i en un futur es convertiria en la seua dona.

Manuel i Mayte Falla del Poble d’Alboraia 1987

A tall d’aprofundir un poc més en el món faller alboraier, amb el que hem pogut consultar de la Junta Local Fallera d’Alboraia i el que ens ha contat Manuel, la ciutat d’Alboraia compta amb vuit falles les quals són:

Falla del Poble d’Alboraia.

Falla Miracle, Nou i Cabanyal.

Falla Calvet.

Falla Palmaret.

Falla de Port Saplaya.

Falla Rei en Jaume.

Falla Platja Patacona Camí de Vera.

Falla la Nova d’Alboraia.

Com a dades interessants de la cultura fallera alboraiera, algunes de les esmentades falles van ser fundades amb l’objectiu de ser una falla infantil únicament, la qual cosa canvià amb la instauració de la Junta Local Fallera, on les falleres passaren a tindre ambdues comissions, la infantil i l’adulta. A més a més, existeixen les figures de les Regines del Foc, com a la falla Rei en Jaume, les quals s’encarreguen d’acompanyar a la Fallera Major en els quefers del seu any de regnat. Les falles d’Alboraia també compten amb la celebració d’actes i esdeveniments propis i de gran importància que no tenim a Borriana com és el cas dels playbacks

Continuant amb la història i els llaços d’unió amb la família Máñez i Alcaide, sa filla Noelia nasqué l’any 1998 i tal com ens conta son pare, la primera visita que reberen a casa en arribar de l’hospital va ser la de la comissió, amb una cistella de flors i anunciant-los que la menuda ja estava apuntada a la falla. Si és que això del món de les falles té un significant especial, sobretot quan des que naixes ja formes part d’una comissió fallera. La família forma part actualment de la Falla Rei en Jaume, la qual va ser fundada l’any 1979 i que fins al 2008 no va poder plantar monument faller major, vist que com havíem esmentat amb anterioritat, aquesta falla va nàixer com una comissió únicament infantil.

Noelia, Regina del Foc Infantil 2008 Falla Rei en Jaume

Des del moment que Noelia entrà a la falla i tingué acte de consciència pròpia ha participat en totes les activitats i actes possibles, sent integrant dels playbacks amb diferents grups, directora posteriorment d’aquests i fins i tot, amanint els majestuosos espectacles de les presentacions falleres. Imagineu quant gran serà la devoció i l’estima que té Noelia pel món faller que, el que hem comentat adés es queda curt, puix aquesta fallera de soca-rel des de molt aviat ja ocupava el càrrec de delegació d’infantils, de playbacks i, fins i tot, de joventut. Entre mitges, ja havia sigut fallera i Regina del Foc infantil, posició la qual tornà a exercir com a adulta. Fins que l’any 2020 és nomenada vicepresidenta primera, fent honor a la seua trajectòria i implicació en la falla, però ahí no acaba tot, el punt més alt d’aquesta carrera com a fallera arribà aquest any on va ser proclamada Fallera Major de la Falla Rei en Jaume d’Alboraia i presentada, amb tots els honors, a l’acte d’exaltació el darrer 29 de gener de 2023 seguint, d’aquesta manera les petjades de la seua àvia qui ho fera fa setanta-tres anys a la Falla la Vila de Borriana.

Noelia al seu acte d’exaltació

En darrer terme, a tall d’anècdota deixarem constància de la presència de Maria Purificación en l’acte de celebració del setanta-cinc aniversari de la falla i al passacarrer previ. Un acte el qual, segons ens conta el seu fill Manuel, va commoure molt a sa mare i que des de la falla de la Vila estem eternament agraïts per la seua presència en ell.

Les noves generacions de falleres i fallers guanyen cada volta més terreny. Dissortadament, tot i ser de manera més que merescuda enfosqueixen històries tan boniques i precioses com la de Manuel. És per això, a tall de no trencar, perdre o oblidar mai aquests lligams, hem de lluitar perquè aquestes històries perduren en el temps, fent l’esforç d’ampliar les nostres fronteres socials i de relació entre falles. Des de la Falla del barri de la Vila estarem encantats que en un futur pròxim, vostra família i la Falla Rei en Jaume d’Alboraia puga ser partícip en actes vilers, com aquest any ho ha sigut la Foguera Avinguda de Loring Estació d’Alacant a l’acte d’exaltació viler celebrat el darrer 28 de gener de 2023.

Exaltació de la Falla Rei en Jaume d’Alboraia 2023

CLOÈNDA

En un món totalment globalitzat, deixar constància de la història esdevé un problema de molt senzilla solució, les xarxes socials han abastit un espai immesurable en el món faller com a vertaderes hemeroteques de vídeos, fotografies i llibres.

Conéixer la història d’una entitat a la qual pertanys és un deure que tenen tots els comissionats fallers i perquè això siga possible, han de tindre el dret per poder conéixer-la, el cas és que, si des de les mateixes institucions falleres no podem garantir que es complisca aquest dret, res del que parlem tindrà sentit.

Les falles són un acte social i una festa diversa, amb una gran quantitat d’anys d’història que donen lloc a històries fascinants, creacions d’altres institucions falleres i que han donat i donen sentit a la vida de moltes persones arreu del territori valencià. Recopilar les connexions i els lligams que té la nostra falla amb la resta de festivitats de la nostra regió valenciana i fins i tot, aquelles que traspassen les nostres fronteres, no és més que una contribució a la història fallera de la nostra falla, reviscolar tot allò que hem viscut i tindre-ho present perquè noves generacions vegen d’on venim, qui som i com hem arribat a tants i tants llocs arreu del territori. Els membres de la nostra falla conformen la història de la nostra comissió, i és que, la història és contada mitjançant les experiències i els testimonis d’aquells que volen deixar constància del pas de temps.

Al cap i a la fi, formem part de la mateixa festa, compartim arrels que han derivat en festes d’identitat pròpia, característiques del sentir d’un mateix poble, la història que aquests han creat amb les seues mateixes mans. Som els fills que una vegada van ser germans de la mateixa mare, compartim llengua, costums i cultura. Malgrat que ara som més aviat cosins, no hem de perdre de vista allò que vam ser, no podem distanciar-nos, hem de lluitar per mantenir aquells lligams que una volta els nostres pares, avis i besavis van començar a filar.

Per tots ells i elles, amb una sola veu, clamem al cel el que som, valencians pertanyents a una terra amb identitat pròpia.

Referències

Ajuntament d’Alboraia. (2023). Junta Local Fallera d’Alboraia. https://turismoalboraya.es/5dc90dff0a085e60913d19ae

Ajuntament d’Eslida. (2023). Cultura - Festes. https://www.eslida.es/ca/visitantes/festes

Ajuntament de Les Alqueries. (2023). Cultura - Història. https://www.lesalqueries.es/ca/vecinos/historia

Festes de la Magdalena 2023. (2023). Festes de la Magdalena en Castelló: Programació 2023. https://fiestasdelamagdalena.com/va/programa-de-fiestas Lesalqueriespedia.com. (2017). Llibre de la falla Alqueries-Estació 1960. https://www.lesalqueriespedia.com/arxiu/falla-estacio-1960/ https://www.fallas.com/index.php/es/main-jcf-es/main-comisiones-es/7493-comisiones-por-numero-de-censo

Junta Central Fallera. (2023). Comisiones por número de censo. https://www.fallas.com/index.php/es/main-jcf-es/main-comisiones-es/7493-comisiones-por-numero-de-censo

Testimonis Comissionats Vilers. (2023). Comunicacions personals telefòniques. Testimonis interregionals. (2023). Comunicacions personals telefòniques.

De majestat a majestat

Només cal escriure-ho perquè la realitat ens sorprenga amb més esdeveniments històrics. Si és que, el lligam més fort que uneix a les persones és la família i no hi ha res més clar amb el regnat d’enguany que si haguérem de descriure’l amb una única paraula, aquesta, seria la ideal. Molt probablement aquest paràgraf conté les últimes paraules que han estat escrites del llibret. Com? La cosa és ben senzilla, i és que, el dia vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-tres esdevingué un dia històric i que quedarà gravat en els arxius de la història. Laia, nostra Fallera Major agafa la responsabilitat, contra tot pronòstic, adoptant el rol de mantenidora de sa cosina al mateix acte d’exaltació. Un esdeveniment únic i que tant Ana, com la falla no podran oblidar mai en la vida.

L’Associació Cultural Falla Barri La Vila agraeix l’esforç al barri, a les empreses col.laboradores i a totes i tots els que d’una manera o d’una altra s’han implicat en el projecte faller d’enguany.

Próximamente en Villarreal