Història dels llibrets de falla borrianencs

LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FALLA LLIBRETS DE FA-

LLIBRETS DE FALLA

2

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

PRIMERA PART Julián Arribas

L‛ORIGEN DELS LLIBRETS DE FALLA Quan l‛expressió mística materialitzada amb la crema de trastos vells es va completar amb el component artístic, el combustible de les flames paganes va deixar d‛estar format per objectes obsolets per a deixar pas a escenes ideades per endavant que contenien un missatge insinuat. Les pires es van transformar en escenes teatrals, però la mudesa dels actors inerts impedia que el públic comprenguera ben bé el missatge complet que la representació pretenia transmetre, així que no hi hagué més remei que usar l‛escriptura perquè substituïra la veu dels ninots i hom va començar a confeccionar cartells que es col·locaven primer en les parets dels edificis confrontants i, més tard, en el monument.

Els textos fallers van nàixer amb una influència decisiva de la literatura satírica valenciana del segle XV, assenyala Josep Lluís Marín1. Eren estrofes en valencià pensades perquè tothom consumira amb rapidesa el grotesc tractament que es feia dels personatges. Els versos contenien una important faceta costumista i solien fonamentar el component còmic amb la hipèrbole i la ironia. D‛esta manera, els ninots van adquirir la veu i la gent va poder entendre a la perfecció el missatge implícit de la falla. Però no bastant l‛espai d‛un cartell perquè els poetes pogueren esplaiar-se a gust, es va començar a plasmar l‛explicació de la falla en fulls que es difonien entre la gent, originant així el llibret de falla.

Els llibrets, amb les mateixes característiques literàries que els cartells, contenien una explicació detallada de l‛escena que es podia contemplar sobre la base del monument sense haver d‛ajustar-se a un espai reduït. Eren textos mordaços i efímers; lleugers i enginyosos, però sense preocupacions lingüístiques i descuidats en les formes poètiques que començarien a abandonar-se en el segle XX. Eren estocades en el punt més dèbil que desapareixien en un temps massa breu.

Se sap que un dels primers llibrets es remunta a 1751 i que el va escriure el notari, editor i poeta Carles Rois; però, segons indica Josep Maria Ribelles2, el document registrat

Portada del llibret de Baldoví considerat com a primer llibret de falla, 1855. Falla de la Plaça de l‛Almodí.

Portada d‛un llibret de Baldoví corresponent a 1916.

3

LLIBRETS DE FALLA

Josep Bernat i Baldoví.

Esbós de la falla de la Plaça de l‛Almodí, 1855.

Esbós d‛una falla de València, 1851.

4

més antic correspon als versos impresos en fulls que es van col·locar en la falla del carrer Sant Narcís de València en 1850. Cinc anys després, en 1855, l‛autor de sainets i comèdies costumistes Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809València,1864) va escriure un enginyós llibret per a la falla de la plaça de l‛Almodí amb el lema El conill de Vicenteta i don Facundo, text que molts han volgut considerar el primer llibret.

Josep Bernat i Baldoví, va nàixer a Sueca, precisament el 19 de març de 1810. Es va doctorar en lleis per la Universitat de València, va exercir de jutge de primera instància a Catarroja, va ser diputat a Corts pel districte suecà i va ocupar l‛alcaldia de la seua ciutat natal. Home amb un sentit de l‛humor molt enginyós, va usar la llengua, tant la castellana com la valenciana, per a lluitar contra les injustícies que patien els llauradors. Pareix que se li va ocórrer substituir els cartells que s‛apegaven en les fronteres de les cases pròximes als monuments (encara no es col·locaven en les escenes) per textos impresos que es pogueren repartir entre la gent i en 1855 va escriure un fullet de setze pàgines en octaus, usant tant la prosa com el vers per a explicar l‛argument de la falla El conillet de Vicenteta i el don Facundo plantada a la Plaça de l‛Almodí (Plaça de Sant Lluís Beltrán). En 1858 va escriure tres llibrets més, un en 1860 i un altre en 1861. Va ser un pioner del teatre popular valencià sense preocupar-se massa per la correcció ortogràfica, i va escriure sainets satírico-pornogràfics tan importants com El virgo de Vicenteta (1845).

En 1903, Lluís Cebrián Mesquita va proposar a Lo Rat Penat la creació d‛un concurs de llibrets de falla. D‛esta manera es va instaurar el primer concurs de literatura fallera que va guanyar Rafael Azopardo pel text que explicava la falla del carrer Sant Gil. L‛autor va rebre com a premi deu lliures i un plat de glòria. El concurs es continuaria organitzant fins als nostres dies, però en 1981 l‛Ajuntament de València va decidir crear un certamen paral·lel i va retirar la subvenció a Lo Rat Penat. Des d‛aleshores, ambdós premis es proposarien de manera paral·lela i amb variacions en les seues característiques.

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

ELS LLIBRETS FALLERS DE BORRIANA DES DE 1928 FINS A 1960 Quan les falles van arribar a Borriana, ho van fer amb tot el component literari que s‛havia instaurat a València i, des del primer moment, els cartells i el llibret van formar part de la manifestació fallera, que va debutar en la nostra ciutat amb La Falla de les Gerres3 que va plantar la Veterana.

Aquella idea del sagristà Carlos Romero que va tindre tan bona acceptació entre els seus amics Manuel Martí, Manuel Artana, Bautista Peris, Demetrio de Astorza o Bautista Solá, entre altres, com Vicente Jarques o José Chordá, i que va ser materialitzada pel fuster Bautista Artana, caricaturitzada per José Borja i dibuixada per Salvador Sellés, també va ser explicada pel mestre Pedro Ferrer en un llibret que ridiculitzava el comerç de la taronja.

En el futur, la incorporació de publicitat faria que es consideraren com a font d‛ingressos i l‛aparició dels premis per als millors textos aconseguiria que se n‛encarregara la redacció a lletraferits de prestigi, com el Bessó, Manuel Peris Fuentes i Pere Echevarría, entre altres, o a poetes de renom com Bernat Artola.

Des d‛aquell primer llibret de Pere Ferrer que en 1928 explicà la primera falla que es va plantar a Borriana fins a 1960, tots els llibrets estaven tallats per un mateix patró: l‛explicació del monument en vers i, els primers anys, en exclusiva. Sí que és cert que s‛hi introduïren elements a poc a poc, com ara les fotografies de les falleres, un llistat incomplet de comissionats, alguns poemes d‛homenatge i un grapat de publicitat; però el material principal, i que justificava l‛edició, era l‛explicació de la falla en un xicotet volum de poques fulles i de dimensions reduïdes. Els llibrets, com a objectes, eren poca cosa, però cal destacar la qualitat dels textos. Sense parar atenció en la llengua, que aleshores necessitava una normativa clara, completa i ben divulgada, els llibrets mostraven les envejables habilitats dels poetes a l‛hora d‛explicar el tema de la falla de la manera més graciosa i satírica i el domini de les formes poètiques. Quartetes, quintetes, dècimes i dècimes allargades; quartets, octaves, sonets... Totes les formes apareixen en aquests llibrets oblidats que no són sinó un compendi de mestria poètica al servici de la festa. El domini de la tècnica és evident si parem compte en el fet que molts autors, tal com explicaren en les primeres estrofes dels llibrets, disposaren d‛una setmana per a escriure‛ls.

Cal destacar, i agrair, que tot i que la literatura fallera

La Mercé, 1928.

Pedro Ferrer Bonet.

Autor del primer llibret de Borriana, 1928.

Dedicatòria de “El Bessó” a Vicente Monsonís, 1945.

5

LLIBRETS DE FALLA

sol estar considerada “de segona classe”, hi va haver un bon grapat de lletraferits locals i alguns poetes de renom que escrigueren llibrets, tot mantenint l‛esperit del llibret de falla: la guia per a contemplar el monument.

Però no tots volgueren signar les obres, per la qual cosa no sempre ha perdurat l‛autoria dels treballs. Tot i això, podem recuperar el nom d‛un bon grapat d‛autors que, d‛una manera o d‛una altra, han deixat alguna pista sobre la seua identitat mitjançant els casos següents, als quals afegim només algun exemple:

Manuel Peris Fuentes, autor del primer llibret de La Vila en 1929.

Juan Sellés Renú escrigué alguns llibrets de la Vila en els anys 40.

6

a) Anònims: La gran major part dels llibrets consultats fins a 1960 són anònims, tot i que en el moment de les publicacions tothom en sabia l‛autoria. Una hipòtesi sobre l‛autoria del llibret de la Falla del Pla de 1945 apunta cap a Francesc Almela i Vives, un dels poetes valencians més prestigiosos. b) Anònims endevinables: El nom d‛alguns autors es pot endevinar mitjançant la tècnica emprada. És el cas, per exemple, de Juan Sellés Renú, qui solia usar la dècima allargada en els llibrets de La Vila. c) Anònims però que consten com a delegats literaris: Un bon exemple és Vicente Monsonís Moros “el Poeta”, que apareix com a delegat literari de La Mota en 1945, Vicepresident de La Vila en 1948 i delegat literari de La Vila almenys des de 1949 fins a 1953. d) Sigles: Curiosament, Rafael Lázaro Rubio solia signar amb les sigles RALARU, tal com va fer, per exemple, en el llibret de L‛Escorredor de 1947. e) Pseudònims: Alguns autors signaren les obres sota pseudònims, com ara Pere Ferrer en el llibret de la Mercé de 1931, qui usà el pseudònim “Plauto”, a pesar que ja signà amb el seu nom el primer llibret de les falles de Borriana (Mercé, 1928). També signà amb “Plauto” el llibret del Camí d‛Onda. f) Dedicatòries: Les dedicatòries manuscrites i signades en alguns llibrets revelen el nom de l‛autor.

Un dels casos correspon a l‛exemplar consultat que La Vila edità en 1951, amb una dedicatòria signada per Vicente Monsonís. g) Premsa: De vegades, tot i aparéixer els llibrets sense signar, la premsa citava el nom dels autors. En 1932, el setmanari Adelante que publicava a Borriana la “Juventud Católica”, revelà el nom de Ferrer Vercher com a autor del llibret de La Vila.

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

h) Apunts del propietari: En alguns llibrets, el propietari escrigué el nom del poeta. Qui comprara el llibret consultat de La Vila corresponent a 1930 escrigué en la portada el nom de l‛autor: Manuel Peris Fuentes. i) Signats: L‛autor deixà constància del seu nom en la portada (Enric Gómez Fajarnés, entre altres, ho va fer així en el llibret del Barri València en 1945) o escrigué el seu nom al final del text, com ara va fer Roberto Roselló Gash en el llibret de la Falla EstacióAlqueries en 1960.

Aquestes estratègies han servit, doncs, per a descobrir el nom dels autors de llibrets a Borriana des de 1928 fins a 1960. Entre ells hi ha un bon grapat de borrianencs, nascuts a Borriana o que hi residien: Pere Ferrer Bonet, Vicente Nadal Gargall ”el Bellano”, Manuel Peris Fuentes, Pere Echevarría, el valencià i mestre en Gay Saber José María Juan García, Juan Bautista Tejedo Beltrán “el Bessó”, Rafael Solá (corresponsal de El Heraldo), Agustín Rodríguez Serra (el capellà Serra), Juan Sellés Renú, Juan M. Borrás Jarque, José Aymerich Tormo, Vicente Monsonís Moros, Rafael Lázaro Rubio, José Francisco Tarancón Pérez, Vicente Llorca Roig, Joaquín Sendra, Roberto Roselló Gash... Posteriorment a la data en què finalitza la nostra investigació (1960), hi hauria altres autors tan prestigiosos com José Esteve Patuel, qui escrigué els llibrets de 1987 i 1988 corresponents al Club 53, sense destacar com a poeta satíric, i altres textos fallers de qualitat excepcional que encara no s‛han superat. De fet, la gran majoria dels millors lletraferits locals no han dubtat a l‛hora de posar la seua literatura al servici de la festa fallera.

Entre els autors forasters, cal citar a Ferrer Vercher, Enric Gómez Fajarnés, del qual ja hem parlat anteriorment, recordar la hipòtesi de l‛autoria del llibret de la Falla del Pla de 1945, ja que alguns valoren positivament la possibilitat que en fóra l‛autor Francesc Almela i Vives, i destacar a Bernat Artola, el gran poeta valencià que escrigué els llibrets de La Ravalera des de 1944 fins a 1949.

Aquests poetes escrigueren una pila de llibrets fallers tradicionals tot combinant la poesia i la sàtira amb el sentiment del poble. En ells es llig agradablement la historia local des del punt de vista de qui la viu i són, per tant, la manifestació de les vivències d‛aquella època. Aquestes joies falleres han sigut els elements de la festa que han perdurat i algun organisme oficial hauria de tenir compte perquè no desaparegueren.

Dedicatòria que escrigué Monsonís en un exemplar del llibret de la Vila, 1951.

Dedicatòria de Bernat Artola a Vicente Jarques que hi ha en un exemplar del llibret de la Ravalera de 1944.

7

LLIBRETS DE FALLA

Com a homenatge a aquells poetes, mostrarem ací les biografies resumides dels autors que al nostre parer han sigut més rellevants pel que fa a la poesia fallera satírica de Borriana des de 1928 fins a 1960 i inclourem alguns versos.

D‛entre ells, no pararem massa atenció, precisament, en els més afamats, com ara Bernat Artola o Almela i Vives, ja que el lector pot consultar la vastíssima documentació que hi ha en Internet i altres mitjans. Tanmateix, es pot ampliar la informació de tots els autors citats en la bibliografia que afegim al final.

PERE ECHEVARRÍA PERIS

Pere Echevarría

8

Es podria dir d‛Echevarría que és un “gran desconegut” pel que fa a la seua biografia. Tot i això, sort que altres abans que nosaltres es preocuparen per esbrinar alguna cosa, no sense protestar, com jo, per la mancança d‛informació.

De la mà de Roberto Roselló Gash4, en la seua obra En busca del poeta perdido que edità l‛Agrupació Borrianenca de Cultura en 1990, podem assabentar-nos que Pere Echevarría fou un intel·lectual destacat i militant del partit lliberal; culte i gran lector. Pel que fa a les dades de naixement i mort, diu Roselló que morí en 1940, sembla que d‛un emfisema pulmonar provocat pel tabac —era un fumador empedreït— a l‛edat de 50 anys, per la qual cosa podem calcular que naixeria pel 1890. Després d‛estudiar a València aconseguí el títol d‛Enginyer Industrial, tot i que mai no va exercir la professió, atés que va viure de vendre béns familiars que heretà del seu oncle, el prohom borrianenc Joaquín Peris Fuentes, “el Bou Roig”, aquell advocat, alcalde, impulsor del port de la ciutat, entre altres coses, i cosí per part de mare de l‛altre prohom, Manuel Peris Fuentes, lletraferit, alcalde i gran filantrop que desheretà el fill, donà els terrenys per a construir el col·legi Salesià i ajudà a pagar les obres.

També Norberto Mesado parlà d‛Echevarría en l‛estudi introductori de l‛obra Burriana 1882-1936, el puerto5, de Rosa Cabedo Guerola i Lourdes Burdeus Díaz-Tendero, editada per l‛Ajuntament de Borriana en l‛any 2000. L‛amic Norberto assegura que Echevarría heretà la fortuna del seu oncle Joaquim per absència de testament i que deixà els béns heretats a Vicenta Mingarro, la seua criada i amant, amb qui va tenir un fill. Vivia en la casa que feia cantó en la cruïlla de El Raval i L‛Escorredor amb el seu oncle, on hi havia aquella biblioteca-arxiu tan enyorada pels intel·lectuals borrianencs. No cal fer sang del que va passar amb la biblioteca, però cal recordar que alguns cobraren

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

els servicis que li feren a la família amb llibres, que va estar saquejada, que es va deixar perdre... Tot i això, puc assegurar que, segons em va dir qui tenia autoritat per a confirmar-ho, el que queda de la biblioteca està guardat a Castelló. Fins i tot em va dir el susdit que, quan jo volguera, em donaria permís per a visitar “la resta del tresor”.

Com a lletraferit, podem dir d‛Echevarría que “la seua peresa era extraordinària”, diu Roselló6. Només va escriure, que sapiem, algun poema solt, el famós “Manifiesto Fallero” i tres llibrets de falla, en els quals demostra una gran mestria pel que fa a la quinteta, a l‛enginy i a la sàtira.

Tot açò ho arreplega Roselló en l‛obra que hem citat7, on també explica com s‛aconseguí que Echevarría escriguera el primer llibret: “En opinión de Bautista Mingarro, admirador número uno y enfervorizado divulgador de Echevarría, la captación tendrá lugar en la peluquería de Tomás Martínez (hoy farmacia Almela) de la que eran clientes algunos de los falleros de las Comisiones que podían interesara al poeta, Escorredor y Ravalera”.

També comenta l‛autor que les fotografies que apareixen en En busca del poeta perdido li les va regalar el gran faller de La Vila Pepe Aranda.

I tot açò venia a tomb perquè Echevarría va fer furor amb els textos fallers que va escriure: Els llibrets de L‛Escorredor corresponents a 1931 i 1932, el llibret de La Ravalera de 1934 i el famós Manifest Faller de 1931 amb el qual quedà en ridícul Manuel Peris Fuentes per haver desqualificat tots els llibrets d‛aquell any. Com a exemple de les seues quintetes amb una combinació perfecta de tema, forma, enginy i sàtira mostrarem ací les primeres de 1931, on explica la seua situació: Ay lector, si tu estigueres tossint com un condenat, i per a postres tingueres el pit tot fet a banderes i el cap desentornillat: comprendríes lo trist qu’es ficarse en estos embrolls de contentar als demés... però, en fi, m’he compromés i allà van ripios a dolls.

LES FALLES D‛ECHEVARRÍA

L‛Escorredor, 1931.

L‛Escorredor, 1932.

La Ravalera, 1934.

9

LLIBRETS DE FALLA

Observem de seguida que no sobra cap vers. Tots aporten un significat concret. Qualsevol lletraferit s‛adonarà del mèrit, atés que sovinteja el costum d‛afegir versos sobrants, des del punt de vista del contingut, per a quadrar una forma poètica. La presó de la mètrica i la rima no té barrots per a Echevarría.

Amb aquesta tècnica escrigué els seus textos i ridiculitzà personatges molt coneguts en l‛època. I, en paraules de Roselló8: “Estos personajes ofendidos pagaron de mal modo la parcela de inmortalidad que Echevarría les otorgara. Entre otros personajes pocos cabe consignar a algún enano lletraferit”.

Doncs sí, don Roberto. Hi ha gent que té quasi tanta desgràcia com Pete Best (la de Pete Best és insuperable, però no perquè ell fóra un desgraciat) i ha de donar pel cul als altres per a destacar ell. Com a exemple d‛estes quintetes lapidàries, qualsevol amant de la cultureta borrianenca descobrirà qui s‛amaga darrere d‛aquesta endevinalla de Pere, que trie arreu:

Portada del llibre Burriana 1882-1936 el puerto, de Cabedo Guerola, R. i Burdeus Díaz-Tendero, L. L‛Ajuntament de Borriana edità el llibre sota la coordinació de Norbert Mesado i s‛inclogué en la collecció “Papers, 3a època” amb el núm. 21.

Abogat llest y formal de sólida illustració; exdiputat lliberal i solter de professió; huí es republicà novell d’un partit tan numerós que contant el jefe i ell casi aplegaran a dos.

En trie ara una altra. No diré el nom del mestre a qui es refereix, perquè tot aquell que mereix saber-ho, ja ho sap.

De Puçòl ens ha arribat una tea de discòrdia qu’en la escòla vòl Pietat i no vól Misericòrdia.

Com una patrona es pòc, jo posaría a les dos; i per cumplido a sant Roch... o per lo menos al gos.

Però allò que més va fotre a alguns fou:

10

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

Díes ire, díes ira, el Retor ja s’espavila.

Puja enterros, puja mises i ompli el sac de llonganises.

(Con la Iglesia hemos topado Sancho... millor serà que no acabem l’andevinalla).

Açò, i coses així, foren la causa per la qual el jurat de llibrets, format per Manuel Peris, José María Cantavella, José González Falomir i Juan Bautista Tejedo, els desqualificara, tot i que l‛instigador, segons apunta Aymerich9, fou el primer de la llista. La resposta d‛Echecarría fou el Manifest Faller que hem citat anteriorment i que hom pot llegir en l‛obra d‛Aymerich, Burriana en sus fallas, o en la de Roselló, En busca del poeta perdido.

I com aquestes estrofes, de 1931, n‛escrigué un bon grapat sota el títol Endevinalles, la qual cosa va fer que, en paraules d‛Echevarría de 1932:

Portada del llibre En busca del poeta perdido, de Roberto Rosselló Gasch i editat per l‛Agrupació Borrianenca de Cultura en 1990.

L‛obra encetà la col·lecció Vària.

U que lo que farta furta i si escric de broma brama, m’ha escrit una carta curta que la meua flema flama. sé que quan ma rima rema i al saltar la pulla pilla, ningú de la trama trema, sóls que no té cholla chilla.

JUAN BAUTISTA TEJEDO BELTRÁN “EL BESSÓ” Per a fer cinc cèntims de la biografia de “el Bessó”, hem aprofitat el llibre10 de Teresa Esteve Palomar titulat Juan Bta. Tejedo Beltrán: poemari que edità l‛Ajuntament de Borriana en 1988 dins de la col·lecció “Papers”. Gràcies a treballs com aquest, Borriana manté viva la seua cultura.

Juan Bautista Tejedo Beltrán va nàixer en el núm. 13 del carrer Raval de València (Borriana) el dia 12 de novembre de 1877 i fou inscrit en el Jutjat de Pau de Borriana dos dies després. Aquell dia, sa mare, Dolores Beltrán Gozalbo, va parir dos bessons, però un va morir al poc de temps. Per això hom li assignà el sobrenom de “el Bessó” al germà que va sobreviure.

Tejedo va ingressar en l‛escola del Mestre Selma als huit

El Bessó

11

LLIBRETS DE FALLA

Portada del llibre de Teresa Esteve Palomar titulat Juan Bta. Tejedo Beltyran: poemari, editat en 1988 pel Magnífic Ajuntament de Borriana dins de la col·lecció “Papers” amb el núm. 12.

12

anys i la va abandonar als catorze per a continuar els estudis de Batxillerat a Castelló de la Plana, on va romandre intern i va destacar brillantment. Acabats els estudis secundaris, es va instal·lar a València per a estudiar Medicina, però prompte va morir son pare, Bautista Tejedo Monfort, i va tornar a la seua ciutat natal sense acabar els estudis universitaris, que no li agradaven massa. A partir d‛eixe moment, va treballar amb Carles Sarthou Carreres en la Secretaria del Jutjat Borrianenc i, després, com a comptable en una serradora de la ciutat.

De la seua vida, no massa significativa si no fóra per la seua obra poètica, hi ha poques dades de rellevància, però destaca alguna anècdota graciosa de la seua joventut que van rescatar de l‛oblit alguns dels seus amics, com per exemple, l‛afició que tenia a cantar acompanyat de la seua guitarra en les tertúlies i vetlades dels carrers o l‛espectacle que va provocar una nit de desenfrenament després de dinar bé i beure malament durant un porrat al carrer Marí, segons va relatar Francisco Roca i Alcayde. Pareix que, aquella nit, amb alguna copa de més, se‛n va anar a la Plaça Major i, sense cap inconvenient, va victorejar a tota veu la Segona República i la independència de Cuba, per la qual cosa, si no haguera intervingut en la seua defensa un home benestant de la ciutat, l‛alcalde i el jutge, assabentats del fet, s‛haurien encarregat de processar-lo.

El 4 de gener de 1915 va ser nomenat arxiver de Borriana i l‛any següent el dia 1 de juny, va assumir la secretaria de l‛Ajuntament, a pesar d‛estar enemistat amb la classe dominant a causa de les crítiques que els dirigia en els seus llibrets de la falla de la Mercé, que van ocupar una bona part de la seua producció literària. Tal vegada per això reduïra significativament la relació amb la gent en complir els 50 anys.

Va ser un enamorat del seu poble, dels seus llocs i de les seues gents, que va saber plasmar en vers el sentiment dels seus paisans fins a tal punt que va ser considerat com el millor poeta borrianenc de la seua època i va adquirir per a la posteritat el títol popular de “El Poeta de Borriana”. En la seua obra, no massa prolífica, destaquen distints poemes costumistes amb algunes característiques comunes en què s‛endevina un bon domini lingüístic del maltractat valencià de l‛època i gran facilitat per a la descripció de personatges.

Es diu d‛ell que corregia, reescrivia i revisava contínuament la seua obra poètica, com qui mai se sacia, intentant perfeccionar cada un dels seus versos. Encara així, cal assenyalar que en el seu treball, fora de la innovació i amb l‛ambició estètica concisament necessària, no s‛observa la

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

pretensió d‛aspirar a alts nivells (no era donat a la publicació dels seus treballs), sinó la de saciar la necessitat literària personal i la de col·laborar en cada acte social per al que era requerit per les seues facultats poètiques i perquè la seua intervenció assegurava una assistència massiva de públic amb la consegüent recaptació, a pesar que solia repetir els seus poemes, sobretot, fragments de la seua obra Pere, en les distintes intervencions.

L‛Ajuntament el va homenatjar el 7 de setembre de 1930 i li va dedicar una plaça del poble. La revista Pàtria el va incloure entre els borrianencs més il·lustres en l‛edició que va aparéixer el 28 de juny de 1924, a l‛octubre de 1956 l‛Agrupació Borrianenca de Cultura va publicar la seua obra i en 1983 la falla del barri Escorredor li va dedicar el monument. Va morir en 1952. Posteriorment, els seus versos han sigut estudiats i publicats diverses vegades.

El Bessó escrigué el seu primer llibret de falla en 1932 per a explicar la falla de la Mercé, diu Aymerich. Posteriorment escrigué almenys els llibrets de la mateixa falla en 1934, 1936, 1944, 1945 i 1947. Els llibrets de la Mercé de 1933 i 1935 els escrigué el capellà Serra. En 1949, però, Pepe Aymerich, qui ja havia escrit el llibret del Barri d‛Onda en 1945, substituiria el Bessó com a poeta de la Mercé.

Per a recordar aquelles primeres passes del Bessó, anirà bé fer una xicoteta referència al llibret que Pepe Aymerich11 assenyala com a “posible primer trabajo como poeta fallero de D. Juan Bta. Tejedo Beltrán “el Bessó”. La falla tractava el tema de “l‛amor d‛abans, l‛amor d‛ara i l‛amor del futur”, i la primera estrofa deia així, segons llegim en l‛obra d‛Aymerich: ¡Carmela!... Fesme’l favor d’escoltar al trovador que may davant l’enemic l’ s’ha arruát el melic i ara tremòla d’amor: tons ulls, en sa brillantor, tenen, si’t mire, unes manyes, que’m s’en fuig la mandolina perque’t senc, gentil fadrina, clavaeta en les entrayes.

Portada del llibret de La Mercé de 1944 que escrigué el Bessó.

13

LLIBRETS DE FALLA

JOSÉ AYMERICH TORMO

Pepe Aymerich

Portada del llibret de La Mercé que Aymerich escrigué en 1949.

14

L‛any 2006, el Grup d‛Estudis Històrics Fallers va celebrar un acte d‛homenatge a qui fóra el seu President, José Aymerich Tormo, en el Teatre Payá i va editar el llibre Els versos de Pepe Aymerich. El volum12 conté part de l‛obra d‛Aymerich i engloba poemes fallers i d‛altres àmbits que, a vegades, produïxen eriçons colpidors per transmetre els sentiments més íntims del poeta. En este llibre hi ha un parell de pàgines, sense firmar, amb la biografia de Pepe Aymerich. D‛ací hem extret la informació per a resumir breument les dades més significatives de la vida d‛este autor.

José Aymerich Tormo va nàixer a Burriana el dia 12 de març de 1925. Son pare era Pedro Pascual i sa mare, Francisca “la Huerta”.

Va estudiar en l‛escola de “El Baro”, en el col·legi Consolació i en el col·legi dels Carmelites, on el pare Alberto el va iniciar en el món de les lletres. Posteriorment va estudiar el Batxillerat en l‛institut Francisco Ribalta de Castelló i va completar els seus estudis d‛ATS a Barcelona.

Va contraure matrimoni amb Victòria Martínez Figuerola en 1950, va tindre tres fills i va treballar en l‛empresa E.R.T. (Fertiberia), en la Seguretat Social, en consulta privada i a domicili.

Amant del món de les falles, va escriure parlaments que, en principi, no es va atrevir a declamar per por escènica, però amb el temps va aconseguir recitar els seus textos tot demostrant grans qualitats oratòries que el van situar entre el grup de poetes més apreciats de la nostra ciutat.

Com a home amant de la cultura, va participar en nombroses publicacions. Gran part dels seus treballs es troben entre les pàgines de la revista Buris-ana editada per l‛Agrupació Borrianenca de Cultura, associació en què militava junt amb altres lletraferits de l‛època.

Moltes van ser les composicions literàries que va escriure, així com molts van ser els àmbits literaris que va desenvolupar des que en 1945 escriguera el llibret del Camí d‛Onda.

Pepe, consumit per la vida tal com un ninot que és engolit pel foc per a immortalitzar-lo en el record, va morir el dia 4 d‛octubre del 2004.

Com a xicoteta mostra de l‛obra d‛Aymerich, paga la pena transcriure la primera estrofa del primer llibret que escrigué (Barri d‛Onda, 1945) després de la dedicatòria que li va fer al comandant militar Josep Molina:

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

Cavallers: ¡Visca Burriana! i digau al mon sanser qu’un poble no pot haber com la Reina de la Plana.

No cal dir com d‛enamorat estava Aymerich del seu poble, tal com mostrà en la quarteta anterior. Tanmateix, era un home respectuós i amb la capacitat i humilitat de valorar el treball alié. Vegem l‛entranyable dedicatòria que li va fer al Bessó en el llibret de la Mercé de 1949, atés que aquell any fou Aymerich qui rellevà el Bessó com a poeta faller de la Mercé.

A En Juan Batiste Tejedo Beltrán Plecar pòeta de la nostra llengua vernàcula

En 1980, Pepe Aymerich li escrigué aquesta dedicatòria a mon pare, en una pàgina interior del llibret del Club 53 que feia de portada per a l‛explicació de la falla que escrigué.

En aquells anys, mon pare produïa pel·lícules per a les falleres.

El dedicar es un dret i no mai una pamplina, del vate a calbots fét qu’a lligar versos no atina prou bons pera Batistet Perdoneu-me l’osadia i el que siga tan barrut per crear ful poesia: m’atrevida joventut com a bòna vos l’envia.

Io be se qu’un cèrt pesar en vòstra retina asoma, al vore asó i comprovar, com els anys roin carcoma vos han fet abandonar.

També comprenc que la falla de la plaça «La Mercé» , pareix que trista hui calla al no donarli vosté al ven d’ella, ¡la contalla!.

Esbós de la falla de La Mercé, 1949.

No podrá tampòc lluir gales de poetic ingèni, el llibret, sens’exibir el adrés d’un primer prèmi, dificil de conseguir.

15

LLIBRETS DE FALLA

Per aixó i per tót vos dic que mantindre sempre viva, vostra llaor, ¡gran amic! desde esta alternativa que pensant en vosté escric.

VICENTE MONSONÍS MOROS

Vicente Monsonís Moros

Vicente José Bautista Monsonís Moros13 va nàixer el diumenge dia 22 de juny de 1913 a les cinc de la vesprada.

El mateix Monsonís conta que va haver d‛abandonar els estudis en segon de Batxillerat a causa de la Guerra Civil, ja que era necessària la seua ajuda en casa. Així i tot, va continuar estudiant de manera autodidacta.

Conegut com a “el Poeta” per la seua facilitat per a escriure versos, va redactar una dotzena de llibrets fallers, en alguns dels quals apareix la seua firma, unes vegades com Monsonís i altres, com Monzonís. Sembla que el primer llibret que va escriure és el que va editar La Mota l‛any que es va constituir aquesta comissió, 1945. Després escriuria un bon grapat de llibrets per a La Vila.

Sabem que aquell primer llibret de Monsonís fou el de la Mota corresponent a 1945 perquè, tot i que l‛obra aparegué sense signar, en un dels exemplars consultats hi ha una dedicatòria manuscrita i dirigida a Pere Joan Aymerich en la qual es llig “Monzonís” en la firma i l‛autor manifestà al final de la primera estrofa que es tractava del primer llibret que escrivia: Al molt vollgut Vizcaí gran filósif, bòn poeta, d’esperit i ánima inquieta com un verdader llatí; fent honor a l’amistat, sincerament, com bòn amic, lo primer llibre qu’escric li’l dedique emocionat.

Portada del llibre Com la cançó de l‛aigua, de Vicente Monsonís Moros, editat en 1997 per l‛Agrupació Borrianenca de Cultura dins de la Col·lecció Vària amb el núm. 7.

16

Bona part de la seua obra poètica va ser editada per l‛Agrupació Borrianenca de Cultura en 1997 sota el títol Com la cançó de l’aigua, prologada per Teresa Esteve i Joan Verdegal.

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

ENRIC GÓMEZ FAJARNÉS J. Pelejero Ferrer, en la seua obra Llibrets de falla (Poetas 14 valencianos festivos i populares) editada en Del Sénia al Segura en 1982, informa que Enric Gómez Fajarnés va nàixer el dia 15 de juliol de 1915 en el carrer valencià del Palau. Mestre Nacional, acreditat com a professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat i diplomat en diverses especialitats, el poeta va dedicar bona part de la seua vida al món de l‛art, sobretot, a la poesia i a la música, encara que també va cultivar la prosa. Va escriure habitualment en valencià, excepte quan les peculiaritats de l‛època li imposaven el castellà. En l‛àmbit de la poesia va ser reconegut com “Mestre en Gai Saber” pels premis obtinguts en els Jocs Florals de València, d‛entre els quals va aconseguir la “Viola d‛Or”. També va guanyar el premi de l‛Ajuntament en el Certamen Poètic de la Primavera, així com nombrosos guardons com a compositor musical. Entre els llibres publicats cal mencionar La Fiesta Nacional, el fullet premiat per “Las Provincias” Miracle complet, Afabulacions, Clapits vibrants, Riga’s vosté i Brots tendres, amb cançons infantils musicades per ell mateix.

A vegades, la seua obra va aparéixer sota el pseudònim Henric G. de Foie-Arnes, assenyala Pelejero Ferrer, però en el seu ambient més pròxim va ser conegut amb el sobrenom “Sonetet” per la seua facilitat per a compondre sonets. Vegem com a exemple el següent dedicat a la terra valenciana, escrit en 1950 i publicat en l‛obra abans citada de Pelejero Ferrer: Nostra terra, mare ubèrrima i pura de bellea florida en harmonia, porta en el fons la subtíl melangia d’odalisca orientàl que en l’ambient sura.

Deixa flaire ampulós que al vent fulgura brolla ingent nostra agrària simfonia que ab gerdor i deutàt i fantasia forja l’himne triomfàl que etèrn perdura.

Nostra terra es vivér esplendorós ab l’encant arabésc d’enyor lluntana que el calíu delicàt i flairós de l’art i de l’amor que mos emana, semble ser Paradís, puix miraclós d’ell es feu nostra terra valenciana.

Enric Gómez Fajarnés

Falla del Barri València, 1945, que explicà Gómez Fajarnés.

17

LLIBRETS DE FALLA

Segons Gómez Fajarnés va manifestar en referir-se a les qualitats que hauria de tindre el llibret de falla, per les quals li preguntava Pelejero Ferrer15, “el més important és tindre gràcia i saber dir les coses, així com transmetre al públic el missatge amb humor sa, de manera aguda, breu i punxant, com diu el clàssic, i amb cert sabor coent de la soca valenciana”.

També va comentar el poeta a finals dels anys setanta16: “S‛ha arribat a tal nivell ja en el gènere que, francament, jo el trobe immillorable, tant en la seua confecció impresa com en la seua perfecció literària i contingut. Hui es fan verdaderes joies en l‛especialitat i hi ha autors, en general, insuperables”.

Gómez Fajarnés va ser un dels poetes més coneguts en el món faller, no sols pels bons llibrets que va escriure des de 1943, sinó per la seua gran preparació. Tal com va assenyalar el senyor Gregorio Anacard en referència als poetes festiuspopulars, entre els quals es trobava el nostre personatge, “el que el poeta afig a la veritat nua és també veritat, i veritat essencial, neta de les veritats circumstancials i peribles. Realitat, per tant, de sentit perdurable i dotada, a més, de capacitat d‛endevinació, de gènesi del futur”.

En l‛àmbit borrianenc, Gómez Fajarnés va escriure el magnífic llibret que edità el Barri València en 1945, del qual mostrarem ací un trosset: Falles de nostra Valencia; fruits de sana inspiració replets de gracia e intenció, produits per s’inteligencia.

Cualitats per excelencia qu’extendis a sa Regió demestrant al mon qu’alló naix del seu art i sa esencia.

Valencia! La terra meua, per’ a la gloria d’Espanya, en Saint Jusep, tota es creua de monuments dart: La Falla, qu’es creació de s’entranya puis, Valencia es mare seua.

18

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

BERNAT ARTOLA I TOMÁS Bernat Artola i Tomás (Castelló, 1904 – Madrid, 1958) va ser un dels poetes més importants de la literatura valenciana del segle XX. Tal com indica Josep Palomero17 en la seua obra Bengales en la fosca, “fou, sens dubte, el millor líric valencià des d‛Ausiàs March fins a la seua època. De fet, el seu nom i la seua obra figuren en totes les antologies poètiques de prestigi.

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i per la de Salamanca, va pertànyer a la generació de 1930 i va obtindre el Premi Nacional de Literatura en 1933. Va animar la Societat Castellonenca de Cultura i va ser membre de la Secció Filològica de l‛Institut d‛Estudis Valencians.

Va publicar una vintena de llibres entre els quals destaquen Elegies (1928) Terra (1935) Llàntia viva (1947) o Les fulles del temps (1953), entre altres treballs de gran qualitat i en els que s‛observa com a tònica general la valoració de la tradició i l‛apassionament per la cultura castellonenca.

Artola va escriure els llibrets de la falla La Ravalera durant els anys 1944, 1945, 1947, 1948 i 1949 que van ser, amb tota probabilitat, els més rellevants de la literatura fallera borrianenca. Va posar el seu domini lingüístic i la seua sublim perfecció poètica al servici d‛una falla amb la qual va aconseguir tant primers premis locals com regionals18. El mateix va fer en altres casos semblants, com ara les festes de la Magdalena a Castelló, per a les quals va escriure el pregó que encara es llig hui dia.

Per a Burriana, per a les falles i per a tot amant de les lletres és un honor perpetu que Artola oferira la seua ploma a una reduïda comissió d‛àmbit local.

El primer llibret que va escriure Bernat Artola a Burriana (La Ravalera, 1944) és una de les millors aportacions a la literatura fallera. Està escrit en rigoroses espinel·les desenvolupades amb la màxima pulcritud que juguen hàbilment amb el tema del monument. Es va imprimir en la impremta castellonenca Mialfo a dos tintes amb algunes il·lustracions i va obtindre el premi “Lo Rat Penat” de València. A Burriana, en canvi, va obtindre el segon; el primer el va guanyar el Bessó per a la Mercé... i cadascú que pense el que vullga. El llibret també incloïa el programa oficial de festes i el particular del barri.

El text és prou extens a causa de la quantitat d‛escenes a explicar i de la combinació entre el tema i la forma, ja que la complexitat de l‛estructura poètica obliga l‛autor

Bernat Artola i Tomàs

LES FALLES D‛ARTOLA

La Ravalera, 1944.

La Ravalera, 1945.

19

LLIBRETS DE FALLA

LES FALLES D‛ARTOLA

a redactar versos acabats amb la rima adequada fins a aconseguir plasmar la idea al complet. Sol ocórrer que, en autors inexperts, hi haja una excessiva quantitat de versos en les seues composicions que no aporten res al contingut, perquè són simples anelles rítmiques per a mantindre l‛estructura de l‛estrofa, però este no és el cas d‛Artola, els versos del qual, en la seua totalitat, demostren la mestria que li va valdre el reconeixement més enllà de les nostres fronteres.

Les tres primeres estrofes que ací mostrem estan dedicades a la presentació general i a les intencions de l‛autor en el moment de començar a escriure el llibret de la falla La Ravalera de 1944.

La Ravalera, 1947.

Puix senyor... com està el món i a quin extrem ha vingut!

Està tot ja tan perdut que un pecat més, no compon!

Ni aquelles coses que són l’esperança que’l manté poden dir lo que està bé i lo que és pecat mortal, puix l’home coneix el mal... si creu que no li convé!

La Ravalera, 1948.

La Ravalera, 1949.

20

Aixina, baix el pecat que duc damunt la conciència, la ploma prenc amb prudència per no dir un disbarat.

I amb l’erta solemnitat pròpia de qui fa el pregó, vinc a fer la relació i explicació de la falla: Una bomba de metralla que ha llançat la Comissió!

I és clar! per més ignocent que siga lo que haja eixit, sempre hi haurà algú ferit per curiós i entremetent.

Mes tot aquell descontent pot proclamar son disgust; puix no seria gens just que son desig mortifique i no es rasque quan li pique si en aixó troba més gust.

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

JAUME FERRER VERCHER Jaume Ferrer Vercher fou un dels grans autors que posà el seu talent al servici de les falles de Borriana. Ell fou qui escrigué el llibret de La Vila de 1932, tal com digué Pepe Aymerich19: “Un tal Ferrer Vercher fue el autor...”, afortunat descobriment d‛Aymerich en llegir una pàgina solta, la núm. 3, i sense data del setmanari Adelante. El llibret, que al nostre parer és una petita joia de la literatura fallera borrianenca, guanyà aquell any el segon premi (el primer el guanyà el Bessó amb el primer llibret que escrigué i amb el qual explicà la falla de la Mercé). En ell trobem bellíssimes estrofes de ritme metòdic, com aquesta que transcric copiant-la textualment de l‛obra d‛Aymerich:

Jaume Ferrer Vercher

La traca la ensenen i aquells que pòr tenen s’allarguen llunt d’ella pegant a fugir; mentres que’n sa casa una dona passa depresa el rosari tement el morir.

Aymerich considerà “exagerat” i “inexacte” l‛últim vers20, però a mi em sembla d‛una profunditat colpidora. Tan de bo els llibrets i els cartells dels monuments contingueren sempre eixe vessant existencial.

Gràcies a Pelejero Ferrer21 sabem que Jaume Ferrer Vercher va nàixer a València el dia 25 de juliol de 1894. Fill de comerciant, estudià en els Escolapis i s‛instal·là al núm.

18 del carrer Exart. Sovintejava Lo Rat Penat, on es reunia amb altres poetes tan importants com Carles Salvador i Enric Gómez Fajarnés. Diu Pelejero, qui el va tractar al col·legi i com a veí, que era un home bo, senzill, amant de les coses valencianes, assabentat i seriós; poeta d‛estil clàssic extraordinari i mestre de les quartetes.

Escrigué al voltant de dos-cents llibrets, el primer dels quals aparegué en 1916 per a explicar la falla del seu barri, el dels carrers Eixarchs, Santa Teresa i Pintor Domingo, i guanyà el primer premi. L‛últim llibret, corresponent a la falla Pelayo-Matemático Marzal, l‛edità en 1980. A banda de llibrets de falla, escrigué altres obres, moltes d‛elles inèdites, i un grapat de sainets.

Segons Ferrer22 “l‛autor de llibrets de falla necessita dues qualitats summament fàcils: senzillesa i gràcia”.

La Vila, 1932.

La Vila, 1932.

21

LLIBRETS DE FALLA

FRANCESC ALMELA I VIVES

Francesc Almela i Vives

Tal com ocorre en el cas d‛Artola, la documentació sobre Almela i Vives és extensíssima i està a l‛abast de tothom, per això hem decidit fer ací només un breu resum.

Francesc Almela i Vives23 (1903-1967) va nàixer a Vinarós, però prompte es traslladà a València. Estudià el Batxillerat a l‛Institut Professional i Tècnic i, en morir son pare en 1914, va haver de treballar com amanuense en una notaria per a pagar-se els estudis. Finalment es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València en l‛especialitat d‛Història. Home de grans inquietuds nacionalistes i culturals, fou cronista de la ciutat, membre del Centre de Cultura Valenciana, presidí La Nostra Parla per a impulsar el català, fundà Taula de Lletres Valencianes junt amb altres personatges de renom, dirigí el setmanari Nostra Novel·la amb el recolzament dels autors més prestigiosos del moment, fou membre corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, de l‛Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America de Nova York. Publicà cinc llibres de poesia, algunes novel·les, obres de teatre i una pila de llibres i articles d‛investigació.

A més, tenia una biblioteca particular de més de 1072 obres, la qual es va incorporar a la Biblioteca Valenciana en 1997.

Hem trobat també nombrosos poemes fallers d‛Almela i Vives, articles i entrevistes24 que hom li va fer sobre temes fallers on demostrà que era un expert en aquest tema festiu. Per tant, cal agrair-li des d‛ací que col·laborara en les falles de Borriana escrivint el llibret de la Falla del Pla de 1945, tot i que caldria confirmar l‛autoria definitivament. A l‛efecte, i per si de cas es confirma que el llibret és d‛Almela, pot ser interessant saber que va guanyar el primer premi.

L‛ordre va ser:

Falla El Pla, 1945.

1r Falla del Pla (Almela?)

2n La Mercé (El Bessó) 3r La Ravalera (Bernat Artola) 4t La Mota (Vicente Monsonís) El cas és que no era gens fàcil guanyar-li al Bessó. Fins i tot Artola ho va tindre molt complicat durant aquella dècada, ja que el Bessó tenia, a banda de les qualitats que calien, un prestigi entre els borrianencs que l‛afavoria (crec jo).

De fet, Artola guanyà el premi de Lo Rat Penat en 1944 i quedà en segon lloc a Borriana, per darrere del Bessó. És

22

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

més, quan en 1947 Artola li guanyà al Bessó, el jurat deixà escrita una explicació de per què la Ravalera quedava per davant de la Mercé i destacà la gran qualitat literària del llibret del Bessó. Amb tot açò vull dir que per a guanyar el primer premi en 1945, el poeta de la falla de El Pla havia de ser “un tio de pes”. Quadraria, des d‛este punt de vista, que fóra un autor com Almela.

Fetes aquestes valoracions, només falta afegir un tros del llibret de la Falla del Pla, però no podem resistir la temptació de dedicar un poc més d‛espai per a mostrat al lector la magnífica introducció. Evitarem, però, la transcripció completa amb l‛explicació de la falla, el repàs per les distintes comissions tot recordant-nos els malnoms de cadascuna i el comiat, ja que l‛interessat pot trobar-ho en el segon volum de Burriana en sus fallas que vaig titular Crónica de los hechos falleros acontecidos en Burriana durante la década de los años 40.

Elògi de Burriana Burriana, ciutat il-lustre, s’extén a pròp de la mar, que trena la escuma blanca damunt dels domassos blaus.

Burriana, ciutat insigne, s’ extén entremig del camp que sembla catifa tèndra per a un fabulós jagant.

La Ciutat Vèrda li deien quan era dels musulmans, a la llum de mitja lluna i entre remoreig de cants.

Després, el gran Rei En Jaume la conquerí pam a pam, sense escatimar l’ingèni, sense escatimar la sang.

La corona del monarca tot seguit es va exornar amb una esplèndida joia que no pedría ja mai.

Després, la vila cristiana anava fent-se més gran: gran per la seua riquesa gran per la seua beutat.

Les ferides de la guerra no la podíen matar, que sempre reviscolava cap amunt i cap a dalt.

Vèrge de Misericòrdia la preservava de mals.

I també la protegía bondadosament Sant Blai.

Rafèl Martí de Viciana, hòme culte i ponderat, anava escrivint la Crònica día a día i any per any: eixecutòria d’un poble que, per camins de treball, avança a través dels sigles entre el futur i el passat.

I avui Burriana s’eixampla damunt de l’antic solar, conservant pedres antigues mentres s’està renovant.

Els tarongers la rodegen amb el fullatge d’esmalt, amb la tarònja daurada, amb la flòr primaveral.

Si una temporada és fluixa, atres millors en vindran quan el món per fi retorne a les dolçors de la pau.

Mentrestant, cal optimisme, un optimisme exultant, com el sol que magnifica nostra mar i nòstres camps.

23

LLIBRETS DE FALLA

ELS LLIBRETS DE 1945

*En el núm. 9 del butlletí Buris-ana s‛afirma que “«La Vila» y «La Merced», se reparten los premios por este orden y son las únicas fallas del año 1942. El premio del «llibret», se lo reparten a la inversa”. En el periòdic Mediterráneo, però, en l‛edició del dimecres 25 de març de 1942, es llig: “La única falla que este año se ha plantado en ésta (Burriana), con motivo de la fiesta de San José, ha sido la confeccionada por los alumnos del Colegio del Niño Jesús de Praga de los P.P. Carmelitas”.

A banda d‛aquestes dues notícies contradictòries, he trobat una tercera referència a 1942 en uns papers de Joaquín Urios on, parlant de La Mercé, es llig: “Sabemos que en 1941 se llevó el primer premio y en 1942 y 43 el segundo”.

24

En el nostre viatge des del primer llibret borrianenc fins al primer llibret que considere “modern”, em veig obligat a fer una paradeta en 1945, per les circumstàncies que veurem després, però abans d‛això, cal una breu aproximació de l‛evolució fallera durant els primers anys de la dècada dels anys 40 per a comprovar la importància que tingueren les falles d‛aquell any i comprendre com va ser possible que autors de renom s‛endinsaren en la literatura fallera borrianenca.

Després de la Guerra Civil (1936-1939), a les falles els costà reiniciar les activitats i no fou fins al 1941 quan se‛n tornaren a veure. Aquell any en plantaren La Vila i La Mercé; el col·legi dels Carmelites i quatre més infantils. Almenys les dues falles majors i la dels Carmelites tingueren llibret i dels autors només sabem que Juan Sellés Renú escrigué el de La Vila.

El 1942, però, va quedar tan enfosquit que difícilment es pot assegurar quantes falles es plantaren a Borriana i no tenim cap llibret d‛eixe any. De fet, les notícies que ens han arribat són contradictòries*.

Els fallers continuaren intentat que la festa agafara força a Borriana i en 1943 plantaren falla La Vila, explicada en un llibret que escrigué Sellés, La Mercé, els Carmelites, amb un llibret anònim, i els Caçadors, tot i que aquests últims no ho feren de manera oficial. Aquell any començà a funcionar la Junta Local Fallera, tot i que ho va fer amb el nom de Junta “Central” Fallera, fet que demostra la importància que anava recobrant la festa.

1944 fou un any decisiu per a les nostres falles. Plantaren el Barri València, L‛Escorredor, el Barri d‛Onda i La Ravalera, a més d‛un grapat de falles infantils. Aquell any la Junta Local Fallera estava ja a ple rendiment i publicà el primer programa oficial conjunt per a totes les falles, organitzà un Bateig Faller, instaurà la Cavalcada del Ninot, vinculà les carreres ciclistes a la festa i organitzà l‛elecció de la primera “Reina” democràtica de Borriana (en 1936 fou la Fallera Major del poble la senyoreta Milagros López Juan, també elegida democràticament, però no ostentà el títol de “Reina”, ja que eren anys de República. Aleshores, els barris tenien “Reina” i el poble, “Fallera Major”). També fou l‛any en què començà el concurs de les Creus de Maig. Pel que fa als llibrets, sabem que el Bessó n‛escrigué el de la Mercé, Juan M. Borrás Jarque escrigué el del Barri València, sembla que el llibret del Camí d‛Onda l‛escrigueren entre dos autors i Bernat Artola s‛encarregà de La Ravalera. La

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

falla infantil del carrer Mariano Benlliure també publicà un llibret anònim i la Mota, que plantaria falla l‛any següent, publicà un llibret d‛estil faller, tot i que no explicava cap monument, el text del qual fou recitat en una vetlada teatral que celebraren el dia 25 de setembre.

Arribem, per fi, a l‛any que volem destacar ací: 1945. Aquell any es plantaren 10 falles majors oficials (Sant Blai, Camí d‛Onda, El Pla, Barri València, Escorredor, Mota, Vila Mercé, Caçadors i Ravalera), a més de 15 falles infantils (les corresponents a les comissions citades i carrer de Lourdes, carrer Marí, carrer Sant Sebastià, carrer Mariano Benlliure i carrer Peu de la Creu). També hi hagué una comissió al Port, però, tot i plantar creu, no aconseguí plantar la falla. Fou un any, per tant, de màxima participació en les festes falleres. Es publicà el primer número de la resvista “El fallero” i la Junta Local Fallera, presidida per Salvador Dosdá, organitzà el primer concurs de cartells anunciadors, que guanyà Ruperto Sanchis Mora amb una obra titulada Les dotze. Aquell any, la JLF volgué repetir l‛experiència de triar una Fallera Major democràticament, però la cosa no tingué èxit. Els fallers no s‛aclariren i l‛alcalde Miguel Gil ordenà que fóra Fallera Major de Borriana la filla del Governador, la senyoreta Lupita Andino Ruíz. Se n‛entén, de tot açò, que les falles havien arribat a l‛esplendor i que els millors lletraferits posaren les seues qualitats literàries el servici de les falles.

Amb aquest panorama, només faltava que un grapat de bons lletraferits col·laboraren en les falles de Borriana. I així fou. Les comissions en buscaren els millors i curiosament, llevat d‛Echevarría, que morí en 1940 i de Ferrer Vercher, sis dels autors d‛aquell any formen part dels huit que hem triat com a més rellevants en la secció anterior.

Per a estudiar la literatura fallera d‛aquell any, hem pogut accedir a un total de 12 llibrets (10 llibrets de falla major i 2 de falla infantil), dels quals només se signaren dos en portada: el del Barri València (Enric Gómez Fajarnés) i el del Barri d‛Onda (José Aymerich Tormo). La resta d‛obres es publicaren sense firma, però hem pogut saber l‛autoria de quatre llibrets més. Tenim per tant sis autors localitzats i sis anònims, així que, si llevem els dos llibrets infantils, només en quedaran 4, d‛anònims.

Feta la garbellada, hom no pot evitar un somrís de confirmació en adonar-se que, dels huit autors escollits per a fer una pinzellada biogràfica en la secció anterior, sis d‛ells van escriure llibrets fallers en 1945. Els altres dos són Echevarría, que ja havia mort, i el valencià Ferrer Vercher. Els autors localitzats són: Enric Gómez Fajarnés

25

LLIBRETS DE FALLA

(Barri València), José Aymerich Tormo (Barri d‛Onda), Juan Bautista Tejedo Beltrán, “el Bessó” (La Mercé), Bernat Artola i Tomàs (La Ravalera), Francesc Almela i Vives? (El Pla) i Vicente Monsonís Moros (La Mota). No sé, per tant, quins autors escrigueren els llibrets de La Vila, L‛Escorredor, Caçadors i Sant Blai.

També són anònims per a mi els llibrets, molt bons llibrets, de les falles infantils d‛aquell any.

No farem ací un estudi literari exhaustiu d‛aquells llibrets ni transcriurem els textos complets, atés que el lector interessat pot consultar el segon volum de la col·lecció Burriana en sus fallas que vaig escriure en 2009 i que va editar el Grup d‛Estudis Histèri... (Ai! perdó) Històrics Fallers, però sí que ressaltarem la qualitat d‛aquells textos festius. Fins i tot afegirem el llibret anònim del Barri d‛Onda als sis llibrets que escrigueren els autors localitzats i citats anteriorment, i els “magnífics” en seran set. Arriba, doncs, el moment de fer un tast.

LA MERCÉ El Bessó va escriure un text considerable com a innovador en la literatura fallera de Borriana, ja que va usar el sonet, estrofa abans mai no usada en una explicació de falla a Borriana, per a versar la part fonamental del llibret, que també es diferencia dels seus predecessors per la prosa castellana amb què va explicar detalladament les peces que componien el monument, unificades totes elles sota el lema “El rasclador de les males herbes”. El to usat, sense abandonar la mordacitat d‛una crítica fallera, és moral i reflexiu, perquè no sols defineix els set pecats capitals sobre els quals reflexionava la falla, sinó que a més aconsella la lluita personal contra ells alhora que es lamenta per la pèrdua de la virtut i l‛oblit dels sermons sobre la mateixa. Posem com a exemple el sonet que titulà Soberbia (sic.): Mires a tots, com si deutors te foren mires a tots, com si nungú’t pagara; may un gest agradós tens en la cara ni qualitats que atraguen i enamores.

Prendes traus, com volent que s’eixamoren, que estimes tú de condició tan rara, que hòmens i dones, per lograrles ara, no fan cola tan sòls, ni s’acaloren.

Fofo eixemplar que del humà llinage penses ser excelent sobre’ls demés, que estrenes a sovint calcer i trage, vas pelón i te gastes els dinés, no passaràs de ser un abegòt que, distret, s’ha tragat el culleròt.

26

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

LA VILA Les dues primeres coses que s‛observen en el llibret de la Vila és l‛anonimat i la brevetat, però llegides les cinc primers quintetes aclaridores, es comprenen ambdues característiques, ja que, segons es diu en elles, l‛autor només va disposar d‛una setmana per a escriure el text.

Encara així, el text posa de manifest la mestria del poeta anònim a l‛hora de confeccionar estrofes ben mesurades i ben rimades. El text consta de trenta-nou quintetes perfectament concebudes per mitjà d‛heptasíl·labs rimats amb la fórmula “a / b / a / a / b”, excepte la trentena estrofa (a / b / a / b / a), tan vàlida com la usada majoritàriament en tota l‛explicació. El llibret acaba amb una dècima espinel·la dedicada al President. Mostrem ací el principi del que l‛autor titulà Aclaració prèvia.

Falla del Barri La Vila, 1945.

Me manen fer un Llibret en poc més d’una semana i me tens prou desinquet puix no sé si’l tindré fet o a temps anirá a Burriana.

Tirarem má de cuartelles i farem alguna ralla...

No forjarem maravelles perque a empellóns, sols estelles traurem d’un llibre de falla.

En un metro llarc com randa anirem medint els versos...

Volem evitar la llanda i... als critics d’alguna banda que, analiçant, son pervèrsos.

EL BARRI VALÈNCIA El text de Gómez Fajarnés, del qual ja hem parlat abans, està distribuït en diverses seccions i engloba els vessants més significatius de la festa, com són les falleres, la comissió, l‛artista, el poeta, el barri i el monument, amb l‛explicació corresponent. S‛observa, de nou, un avanç significatiu en la concepció del llibret que ja no es limitava a explicar les escenes del monument, sinó que afegia temes relacionats amb el món faller. A banda del sonet transcrit en la secció on hem fet un apunt biogràfic d‛aquest autor, afegim ara l‛estrofa que li dedicà a Batiste Folch:

Portada del primer “El fallero”, 1945.

27

LLIBRETS DE FALLA

Bautista Folch, qu’es ferrer, es el President festero; home alegre, cicatero... lo mateix fa pols l’acer, qu’es pasa ballant lo día, pero casar-se... sa tía!

Aquells que conegueren Batiste Folch, observaran que el poeta el va retratar tal com un pintor realista.

L‛ESCORREDOR

La Junta Local Fallera, acabada d‛instituir, organitzà un acte al teatre Oberón amb motiu de l‛elecció democràtica de la Reina Fallera de Burriana de 1945. La foto mostra el programa de l‛acte. L‛elecció acabà de males maneres, atés que hi hagué un tripijoc amb els vots i l‛alcalde anul·là la votació.

L‛Escorredor va presentar un llibret anònim estructurat en cinc parts: Una concisa ofrena a Sant Josep, un prefaci que, a manera de pregó, recorria en dècimes les idees principals de la festa fallera, una explicació del que s‛observava en la falla, una referència a alguns comerços del barri i, finalment, una floreta a la ciutat. Es tracta d‛un text modest que reflexa el lèxic de l‛època i en el qual no s‛observen grans pretensions, però que manifesta clarament l‛esperit de la festa i el missatge que es pretenia donar amb el monument.

Transcriurem ací el sonet final: SONETO A BURRIANA Entre el frescor de la brisa marinera i el atractiu verdor d’horta florida t’alçes, Burriana, somrisent, polida, com bledana i triunfal clavellinera.

El céfir, removent sa cabellera, t’envía una cançó dolça, exquesida, les flòrs suaus perfums, i amorosida, t’envía son trinar la cadernera.

Te canta’l rossinyòl polifonía, t’oferix son plaer la fontanella... tot per tù canta i riu, noble Burriana; Tot, rebosant d’etèrna poesía, te canta l’alabança pura i bella, perque eres tú la Reina de la Plana.

Aquest document acredita Franco com a Faller d‛Honor de la Mota en 1945.

28

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

BARRI D‛ONDA Per a mi que aquesta fou la primera vegada que Pepe Aymerich publicà un text faller, però no fou, a bon segur, la primera vegada que s‛enfrontava a un text literari, perquè un novençà no és capaç d‛escriure un llibret com aquest.

Tindria, Aymerich, al voltant dels 20 anys en aquell moment i ja dominava l‛aspecte formal i la gràcia.

A banda de les dedicatòries i els poemes generals sobre falles, cal destacar que, tal com va fer Bernat Artola l‛any anterior, l‛explicació de la falla apareix en text teatral, de manera que un cicerone li explica a un foraster cada escena de la falla i respon les preguntes que aquest li fa.

Es tracta, doncs, d‛una explicació detallada per a llegir-la a peu de falla.

El llibret estava estructurat en cinc parts: Dedicatòria, Burriana en les falles, Explicació de la falla, Impresions de la festa fallera i Felicitació. Mostrarem ací la primera dècima de la part titulada Impresions de la festa fallera: Tot en este mon te fi i después de dotse mesos de procurar qu’els ingresos dels dumenges p’el matí ompliren el calsetí de pesetes y gallets, mos encrontrem drets i fets en el dia de la festa, i un póble qu’es manifesta adornart de gallardets.

Cartell anunciador de 1945. Autor: Ruperto Sanchis Mora.

Les Falleres Majors i Corts d‛Honor de Burriana de 1945.

LA RAVALERA Era la segona vegada que Bernat Artola escrivia un llibret de falla per a Borriana. No descobrirem ací les habilitats literàries d‛Artola, ni de bon tros, però sí que victorejarem, una vegada més, els encerts d‛aquest poeta que, en 1945, ja havia publicat quatre o cinc llibres de poesia, dels 16 que publicaria, i ja havia guanyat el Premi Nacional de Literatura en 1933.

El llibret té dues parts fonamentals. La primera és un pregó on s‛intercalen idees generals sobre la falla i un esbós introductori de l‛argument. La segona part és un breu sainet en el qual intervenen huit personatges que xarren en dècimes.

A continuació transcrivim un tros del pregó:

El primer estendard de La Mota, 1945.

29

LLIBRETS DE FALLA

La falla és un epigrama, que pinta i posa en relleu el vici amagat que veu i ésser comentat reclama.

I quan, ondulant, la flama la fa lluir un instant, pareix que diga cridant, fent humorístic pregó, la sàtira d’intenció i exemple moralitzant.

EL PLA

Lupita Andino, Reina Fallera de Borriana, 1945.

Primera falla de La Mota, 1945. Obtingué el 1r premi. El llibret l‛escrigué Vicente Monsonís Moros.

30

Tal com era costum en l‛època, el llibret aparegué sense firmar, tot i que ens atrevim a atribuir-lo a Francesc Almela i Vives, qui en 1945 ja havia publicat dos llibres de poesia dels cinc totals, dues novel·les, 4 obres de teatre i 11 llibres d‛investigació.

La primera part del llibret era un elogi a Borriana en el qual l‛autor situa la ciutat en l‛espai per a prosseguir amb un recorregut històric en què no falten els elements emblemàtics i representatius, com són els musulmans, el rei Jaume I, la patrona de la ciutat la Mare de Déu la de Misericòrdia, el patró Sant Blai o el cronista Rafael Martí de Viciana. També cita l‛autor el progrés de la ciutat que, conservant el seu passat, programa la seua trajectòria basada en la taronja.

El poema que afegim a continuació és el primer del llibret, Elogi a Borriana: Burriana, ciutat il-lustre, s’extén a pròp de la mar, que trena la escuma blanca damunt dels domassos blaus.

Burriana, ciutat insigne, s’ extén entremig del camp que sembla catifa tèndra per a un fabulós jagant.

La Ciutat Vèrda li deien quan era dels musulmans, a la llum de mitja lluna i entre remoreig de cants.

Després, el gran Rei En Jaume la conquerí pam a pam,

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

sense escatimar l’ingèni, sense escatimar la sang.

La corona del monarca tot seguit es va exornar amb una esplèndida joia que no pedría jamai.

Després, la vila cristiana anava fent-se més gran: gran per la seua riquesa, gran per la seua beutat.

Les ferides de la guerra no la podíen matar, que sempre reviscolava cap amunt i cap a dalt.

Vèrge de Misericòrdia la preservava de mals.

I també la protegía bondadosament Sant Blai.

Rafèl Martí de Viciana, hòme culte i ponderat, anava escrivint la Crònica

día a día i any per any: eixecutòria d’un poble que, per camins de treball, avança a través dels sigles entre el futur i el passat.

I avui Burriana s’eixampla damunt de l’antic solar, conservant pedres antigues mentres s’està renovant.

Els tarongers la rodegen amb el fullatge d’esmalt, amb la tarònja daurada, amb la flòr primaveral.

Si una temporada és fluixa, atres millors en vindran quan el món per fi retorne a les dolçors de la pau.

Mentrestant, cal optimisme, un optimisme exultant, com el sol que magnifica nostra mar i nòstres camps.

LA MOTA Segons llegim en les quartetes del principi, el llibret era el primer que escrivia l‛autor, qui evità signar l‛obra, però hui dia saben que l‛autoria correspon a Vicente Monsonís Moros “el Poeta”. Per tant, estem davant del primer llibret de Monsonís (Monzonís, en alguns textos). És un llibret extens i amb moltes seccions, on el lector s‛adona que l‛autor anà amb molta cura a l‛hora d‛escriure. Hi trobem quartetes, sonets, dècimes, romanç, quintetes, redolins... Tot un compendi de mètrica que posa de manifest l‛habilitat de Monsonís.

Afegim seguidament el sonet titulat En la festa de sant Josep: ¿Com no cantar de San Jusèp el dia? ...Com la campana que’n alegre vòl en un matí de festa ple de sol repica entusiasmada l’alegria...

Com la devina y dolça melodía del matiner i músic rosinyòl, que’n lo bóscaig ombrim, vòra’l sequiol, entòna un himne magic d’ harmonia...

Poder cantar com se mereix vullguera esta castiça festa per l’ambient, de les falles, les traques i riallera, que mos pòrta feliç i somrisent, baix un bonico cel de primavera, l’ il-lussió del bunyòl i l’aiguardent.

31

LLIBRETS DE FALLA

CAÇADORS Tot i que els Caçadors plantaven monument des de 1943, fou en 1945 quan ho feren de manera oficial i editaren el primer llibret.

El text no tenia grans pretensions i l‛autor anònim avisava que no tenia les eines necessàries per a escriure en valencià.

Un avís primeramen que mol nesesari es fá: así escrivim com parlem, que escriure correctemen no sabem en valensiá.

SANT BLAI Després de llegir detingudament el llibret de Sant Blai, el lector es queda amb ganes de saber qui el va escriure, perquè estem davant d‛un magnífic, i anònim, llibret de falla que l‛autor va oferir “a l’ il·lustre fill de Burriana el senyor Juan Granell Pascual amb devota admiració”. El text demostra que el degué escriure algú expert en poesia, si s‛observa la varietat d‛estrofes i el ritme de cada vers. Si a açò se li afig una simpatia encertada, que sorprén amb la forma de tractar el missatge, és de suposar que no era, ni de bon tros, la primera vegada que l‛autor s‛enfrontava a un treball d‛estes característiques. És un llibret, doncs, que afegim a la llista de “magnífics”.

Com a mostra, transcrivim a continuació un poema titulat Burriana fallera on el lector experimentat trobarà el ritme matemàtic que li dóna la distribució de les síl·labes tòniques (2a – 5a – 8a – 11a), a banda de l‛estructura de la rima i els recursos expressius.

Vestida de festa i amb flors perfumada Burriana s’aixeca formosa i riallera; estalla en tot ámbit eix’hòra daurada qu’es nunci i proclama de festa fallera.

S’enceta la festa per totes dreceres, el poble s’admira i somriu satisfet, la música sòna, flamegen banderes i alegre repica el gojós tabalet...

Burriana, festiva, son art manifesta, i fá cada vòlta ses glòries reviure i en lluita d’estimuls conjuga en la feta el art, l’alegria i est’ansia de viure!..

Quant veém que les flames, brussentes, amanten qu’esclata en la festa ja l’últim fragor, i els còrs que glatixen, alegres, s’ajunten...

Burriana nos besa encesa d’Amor.

32

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

NOTES BIBLIOGRÀFIQUES MARÍN, J.L., “El suport literari de les falles”, dins de La festa de les falles, València, Consell Valencià de Cultura, 1996.

2 Ibid, p. 130.

3 AYMERICH TORMO, J., Burriana en sus fallas (1928-1936) Tomo I, Grup d‛Estudis Històrics Fallers, Borriana, 1996.

4 ROSSELLÓ GASH, r., En busca del poeta perdido, Agrupació Borrianenca de Cultura, Borriana, 1990.

5 MESADO, N., “Tras la saga de los Peris Fuentes”, dins de TERESA ESTEVE PALOMAR, Juan Bta. Tejedo Beltrán: Poemari, Magnífic Ajuntament de Borriana, 1988, col. Papers nº12.

6 Op.cit., p. 13.

7 Ibid., p. 19.

8 Ibid, p. 20.

9 AYMERICH TORMO, J., Burriana en sus fallas (1928-1936) Tomo I, Grup d‛Estudis Històrics Fallers, Borriana, 1996, p. 74.

10 ESTEVE PALOMAR, T., Juan Bta. Tejedo Beltrán: poemari, Magnífic Ajuntament de Borriana, Borriana, 1988.

11 Op.cit., p. 95.

12 “Biografia”, dins de Els versos de Pepe Aymerich, Grup d‛Estudis Històrics Fallers, Borriana 2006.

13 MONSONÍS MOROS, V., Com la cançó de l’aigua, Agrupació Borrianenca de Cultura, Borriana 1997.

14 PELEJERO FERRER, J., Llibrets de falla, Del Cènia al Segura, Valencia, 1982.

15 Ibid., p. 125.

16 Ibid., p. 125-126.

17 PALOMERO I ALMELA, J., Bengales en la fosca, Edicions Bromera, 1997.

18 ARRIBAS PÉREZ, J., Crónica de los hechos falleros acontecidos en Burriana durante la década de los años 40, Borriana, Grup d‛Estudis Històrics Fallers, 2009.

19 Op. Cit., p. 87.

20 Ibid., p. 90.

21 Op. Cit., p. 53.

22 Ibid., p. 57.

23 “Francesc Almela i Vives” en Wikipedia [publicació en línea]. Disponible en Internet <http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc Almela i Vives>. [Data d‛accés: 22 de juliol, 2011].

24 “Levante-Extraordinario de Fallas”, 1958.

1

33

LLIBRETS DE FALLA

34

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

SEGONA PART Julián Arribas

EL PRIMER LLIBRET MODERN En poc se semblen aquells llibrets primigenis amb els actuals, els quals només dediquen unes poques pàgines, en els millors dels casos, a l‛explicació dels monuments. I aquesta afirmació no és pejorativa, sinó reivindicativa. Amb els volums de luxe que es publiquen hui dia, ben bé que hi ha cabuda per a tot tipus de text faller, i no faller, i caldria compaginar les fotografies immortals, les salutacions i acomiadaments, els treballs monogràfics i, en definitiva, tot allò que les comissions consideren que ha de constituir el cos del llibret amb unes explicacions més “currades” dels monuments. De fet, Roberto Roselló Gash ja feia un apunt semblant en la seua obra En busca del poeta perdido, pàg. 27, publicada per l‛Agrupació Borrianenca de Cultura en 1990 i escrita en 1988:

Portada del llibret del Barri València, 1960.

“Lo que hoy se publica con tan ostentoso nombre no es otra cosa que la relación de cuantos integran la Comisión de la Falla. Foto de las falleras de la Junta, anuncio de los festejos, propaganda de los “sponsors” —anglicismos con el que se designan desde hace poco hasta que acabe cargándose a su gemelo castellano, patrocinador— (y que no falten) y, si hay suertecilla, llegaremos a los versitos del monumento (pocos y flojetes).”

Jo no sé de cert el perquè d‛aquest fenomen. Crec que se li dóna moltíssima importància a la quantitat de tones del monument sense tenir en compte allò que es vol transmetre, condemnar, purificar. Potser siga alguna cosa pareguda al que a mi em passa, que escric el llibret, sense cap pretensió literària, per a omplir pàgines a fi que la Conselleria ens done algun premi. I no és per l‛honor, sinó per l‛ajut econòmic que això suposa i que tan bé li va a la comissió. Serà que estem perdent el sentit del que és una falla. Ara recorde unes estrofetes que vaig escriure fa uns anys i que no van caure massa bé:

Falla del Barri València, 1960.

35

LLIBRETS DE FALLA

Vinguen, tots són benvinguts, les senyores i els senyors, senyorets i senyoretes, els xiquets i les xiquetes, tots els jóvens i els majors, i visiten estes falles amb cartells escrits a mà que utilitzen eufemismes, tot rimat amb barbarismes destrossant el valencià

No veuran fusta o cartó perquè diuen els fallers que la falla tecnològica, més barata que analògica fa guanyar molts més diners.

I lligen com puguen els versos de la crítica local amb les faltes ortogràfiques, errades lexicogràfiques i la mètrica, no cal.

En paraules de Roselló: “Pocos i flojetes”. Però, en realitat, el que jo pretenia en aquesta secció era parlar del que jo considere el primer llibret modern (el principi de la decadència?).

El llibret modern, per batejar-lo d‛alguna manera, és aquell que oblida d‛on ve, qui és i on va en favor d‛altres terrenys: impacte visual, eficàcia anunciadora, qualitat gràfica, condicions de reproducció i edició... En ell predominen elements com les fotografies, les salutacions i acomiadaments i el llistat de membres de la comissió (per descomptat, que tots volem passar a la posteritat). Els que més destaquen són aquells que inclouen algun tema monogràfic, estudi d‛investigació, treball de divulgació cultural o com se li vullga dir; secció, tot siga dit, d‛una importància sublim per a fer, per exemple, recerca històrica i divulgar-la. Tan de bo totes les comissions en feren. Així, doncs, el llibret òptim seria, per a mi, el que incloguera, fonamentalment, una explicació de la falla d‛altes volades i un bon estudi sobre qualsevol tema cultural (no només faller!).

Abans de citar eixe “primer llibret modern”, he de confessar que no sé si, realment, fou el primer de Borriana, i amb el text que transcric a continuació explicaré per què.

«Siendo factor importantísimo de NUESTRA FIESTA FALLERA, la expresión de la sátira y el humorismo, que tan valioso realce dan a nuestras Fallas, surge, ante este hecho, la necesidad de dotar a cada Comisión del órgano de divulgación que haga llegar hasta los más profanos una versión clara de cuanto los monumentos falleros contienen. Es fácil comprender que nos referimos al “LLIBRET DE EXPLICASIÓ DE LA FALLA” (sic.) que, incomprensiblemente, ha dejado de publicarse con la excepción, valiosísima, de muy pocas comisiones que aún mantienen todo el rango general de nuestro gran festejo Josefino.

Nuestra querida Ciudad, que viene dando a las Fiestas Fallera cuantos elementos le son precisos para su total desarrollo, cuenta también con buenos escritores de “llengua vernácula”, que bien orientados por esa Comisión y con la inspiración tan frecuente que producen los motivos generales de la Fiesta, nos traerán de nuevo, los celebrados “Llibrets Falleros”, que, en noble competición literaria, determinarán con su valía, nuevos galardones a sus autores.

Es deseo de esta Junta Local, el que en las fallas de 1953, no falte en

36

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

ninguna Comisión su correspondiente “Llibret” y convencida del interés general por conseguir, en la medida de lo posible, el mejoramiento de nuestros festejos falleros, espera la mayor atención a este punto tan importante de la sin igual “FIESTA DE LAS FALLAS DE SAN JOSÉ”.»

Burriana, a 25 de octubre de 1953 Firmava aquella carta, dirigida a totes les comissions, el President de la JLF José Fortea Esteve. Era una petició, però també era, una bona definició de “llibret”.

Fortea demanà el llibret per a les falles de 1953 i signà la carta en octubre de 1953, la qual cosa és incongruent, puix que les falles posteriors a octubre de 1953 foren les de març 1954. Tot i això, queda clar que en aquells temps no totes les falles publicaven el llibret i jo no puc saber si els llibrets que no he trobat s‛han perdut o mai no han existit. Per tant, no puc negar que hi haguera llibrets “moderns” abans del que ací pretenc recuperar. També podríem considerar “llibret modern” El fallero de 1945 (el primer, tot i que no s‛edità amb eixe títol), però ací ens referim només als llibrets de les comissions borrianenques.

Una altra noticia de la mancança de llibrets apareix en l‛acta de la sesió del dia 28 d‛abrils de 1958 que va celebrar la Junta Local Fallera a les 22,30h, on es pot llegir: «El Sr Izquierdo propone volver a imponer el clásico “Llibret” y caso de por imposibilidad económica no llevarse a cabo, recabar cada falla para el programa de nuestras fiestas, plasmar en verso [...] el motivo de la Falla.»

Confirmen de nou, doncs, que no se‛n publicaven, de llibrets, metòdicament almenys durant els anys 50, atés que els documents que ho confirmen són de 1953 i 1958.

Dit açò, ja estem en condicions d‛afirmar que el primer llibret modern de Borriana fou el que edità la falla Barri València en 1960. És un llibret de 160 x 215 mm de 22 pàgines (12 fulles de les quals són de distinta textura, més fines, les quatre primeres).

La coberta és a color (blau i roig sobre fons groc. També verd en la contraportada) i l‛interior de la portada i de la contraportada contenen text. Les huit primeres pàgines estan impreses en un to marró, mentre que en la resta s‛usà un to verd. El color, per tant, és una característica que destaca, tot i que els de L‛Escorredor ja havien usat el color anteriorment, en la dècada dels anys 40. L‛interior conté els elements que ja aleshores eren característics: llistat de comissionats, fotografies de les falleres, poemes a les falleres, propaganda (criden l‛atenció les publicitats de vaqueries i constructors de carros)... L‛explicació del monument major, però, apareix en castellà i en prosa, llevat de poc més d‛una dotzena d‛estrofes curtes.

De fet, l‛explicació de la falla és la part menys important del llibret. Però no el destaquem com a primer llibret “modern” pel que li falta, sinó pel que afig, ja que és el primer llibret que conté estudis monogràfics.

El primer estudi el signà algú amb el pseudònim “Clarín”. Sota el títol de Recordando, l‛autor explica “por què a esta falla del Barrio de Valencia [...] se le puso el nombre de Falla del Garbó”. Hi trobem, doncs, una recerca historico-fallera mitjançant la qual ens assabentem del motiu d‛un sobrenom faller. Segons Clarín, enmig de la

37

LLIBRETS DE FALLA

rivalitat fallera, algú va dir que els del Barri València, en lloc d‛una falla, plantarien un “garbó”. Als del Barri València, però, no els agradà aquella expressió i van traure en la falla l‛amo d‛aquelles paraules.

El segon estudi monogràfic, anònim i també en castellà, explica les característiques del barri i de l‛esperit faller que hi resideix. A més, inclou un paràgraf final on l‛autor es congratula del sobrenom “Garbó”.

El tercer monogràfic, signat amb les inicials S. I. B. fa un interessant repàs a la historia festiva del barri. Informa dels diversos noms que, durant els anys, ha tingut la plaça on planten la falla: Plaza 18 de Julio, Plaza D. Jacinto Benavente...

Recorda el primer president del Garbó, Bautista Nadal, la reinstauració de les Fogueres de Sant Joan i els premis rebuts. També diu el text que d‛eixe barri va eixir la primera Reina Fallera, Vicentita Miró, tot i que cal recordar, apunte jo, que en 1936 Borriana va tindre com a “Fallera Major” a Milagros López Juan, de la Mercé. I és que en època de república no hi havia reines.

Un quart estudi, breu i esquemàtic, el constitueix la relació de presidents de la comissió des de 1929, any en què plantaren la primera falla, fins al 1960, tot indicant els anys que no ho feren.

L‛últim estudi monogràfic, signat pel secretari de la JLF, Salvador Broch, i també en castellà, reflexiona sobre les falles infantils i es congratula pel fet que se‛n tornen a plantar. Estranyament, diu el text: “Así, pues, FILÍN LÓPEZ CANDAU”, puedes estar orgullosa de ser tú la primera REINA de las Fallas Infantiles”. Tot siga dit, la primera Reina Infantil fou Rosita Feliu Ribes en 1950.

Finalment, sense ser, al meu parer, cap estudi monogràfic, Enrique Hueso, antic President de la falla, escrigué unes línies a petició de la comissió on alabava el barri i els seus fallers.

Aquest llibret, doncs, és un punt d‛inflexió en el camí que du dels antics llibrets genuïns als llibrets actuals. És una gran idea, com totes les que tenen els fallers, però conté el perill d‛abandonar el significat autèntic del llibret. Com ja hem dit, el llibret òptim seria aquell que combinara el sentit primigeni del llibret amb les tendències actuals. Es tracta, doncs, d‛afegir sense llevar. Eixe és el repte que cal afrontar.

38

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

TERCERA PART Julián Arribas

REIVINDICACIONS FINALS

L‛any passat ens van convidar com a ponents a assistir a la VI Mostra de Llibrets de Falla que tingué lloc al Museu Faller de Gandia el dissabte 7 de maig. El lema era “Llibret de falla, mirant cap al futur” i se‛ns demanà que parlarem del nostre llibret durant no més de cinc minuts. A l‛efecte, vaig preparar un text que no vaig llegir, ja que vaig creure més convenient xarrar dels aspectes més concrets que ens van demanar després, com ara les condicions d‛edició, la quantitat d‛exemplars editats, etc. Ara, però, pot anar bé deixar constància ací del text original. És el següent: Amics fallers, No vull deixar passar l’oportunitat d’agrair la invitació a participar en aquesta mostra de llibrets de falla, i així ho faig en primer lloc i de part de tots els membres de la Falla Barri La Vila de Borriana, la segona ciutat de la província de Castelló que plantà falla, perquè la primera fou Castelló de La Plana.

La nostra falla, fundada el 1929, no ha faltat mai a la cita de publicar el llibret.

El primer l’escrigué Manuel Peris Fuentes, prohom de la ciutat, alcalde i filantrop molt compromés amb el poble, per això, estic segur, no dubtà a l’hora de posar l’intel·lecte al servici de la falla. I per això escrivim llibrets, perquè estem convençuts que la falla és un dels impulsors de la cultura i, a més, és precisament el llibret l’element faller més perdurable.

Per a no perdre el fil del que se’ns ha demanat que comentàrem en aquest acte, pretenc, d’una banda, exposar la tasca que la nostra falla desenvolupa al voltant del llibret i, de l’altra, exposar la tendència que, al nostre parer, ha de seguir el llibret de falla. Reflexió que ens durà a l’afirmació d’una tesi, segons la qual unirem festa i cultura.

No fou fins l’any 2004 quan la Vila apostà per l’edició d’un llibret de qualitat, aprofitant el 75é aniversari, i des d’aleshores que el llibret deixà de ser una obligació que es duia a terme per inèrcia i fins i tot allunyada d’aquells xicotets volums que, almenys, contenien una explicació àmplia i acurada del monument.

Setanta-cinc anys després de plantar la primera falla, ens vam agafar la publicació seriosament i, el que és més important, amb la màxima il·lusió, per això

39

LLIBRETS DE FALLA

aconseguírem obtindre un dels premis de la Conselleria el 2007. A partir d’eixe moment, el llibret esdevindria una de les obres més preades de la nostra falla, un dels fets més esperats pels membres de la comissió. Per a confeccionar-lo durant els últims anys, hem tingut la col·laboració impagable d’algun amic que ens ha ajudat, primer, i ens ha ensenyat, després, els secrets de la fotomecànica i de la maquetació, així que, a hores d’ara, els vilers estem capacitats per a intervindre en exclusiva en totes les tasques que el llibret necessita, llevat de la impressió, i, per tant, del nostre casal ix tant la portada i el disseny com les explicacions dels monuments, tota classe de poemes i els treballs monogràfics.

Els llibrets que hem confeccionat des que, com he dit, apostàrem per l’edició d’obres dignes de presentar-se als premis de la Conselleria, acompleixen unes funcions tradicionals, com ara, sobretot, deixar constància de la història anual de la falla, on el protagonisme recau en els màxims representants i, últimament, en els treballs monogràfics. També incloem fotografies dels actes festius, poemes, els esbossos dels monuments i les explicacions respectives que, lamentablement, són sovint massa reduïdes. Sí, massa reduïdes, com també són reduïts l’abast del llibret, concretament a Borriana (sé que a altres llocs no tenen aquest problema), i els continguts tractats; i he deixat aquest adjectiu -reduïdes- per al final de l’enumeració perquè em done pas a la segona part d’aquesta exposició, per a centrar-me ara en el lema d’aquesta VI mostra de llibrets que diu: “El llibret de falla, mirant cap al futur”.

Com que no es coneix aquell que no sap d’on ve i, per tant, no pot saber on anar, vull reflexionar en primer lloc sobre allò que hi ha de millorable en els llibrets de La Vila i de la comunitat fallera de Borriana en general. Així, aquests elements millorables ens indicaran el camí a seguir. A l’efecte, suprimiré del parlament les condicions d’edició, de la qual ens parlaran posteriorment, i em centraré en dos aspectes que, al meu parer, són fonamentals: l’explicació del monument i l’endogàmia que pateixen la majoria dels treballs monogràfics dels llibrets, almenys, de Borriana.

Per a no superar els cinc minuts assignats, de les explicacions dels monuments diré només que és una de les parts fonamentals de la falla, per tradició, perquè era el fonament, la causa, el sentit del llibret i, sobretot, perquè són una de les poques ocasions, si no l’única, de publicar (fer pública) poesia satírica valenciana, on es manifesta a la par l’art poètic tradicional, que corre el perill de quedar en desús, i el sentiment d’un poble en un temps que arribarà a ser històric. Si els historiadors transmeten els fets, el crític faller transmet els sentiments, sense els quals no es podrà comprendre ben bé la història, les arrels dels nostres néts.

I amb açò no vull dir que no se’n facen, de bones crítiques; vull dir, però, que, a Borriana, en massa ocasions només es col·loquen al monument a corre-cuita i que haurien de quedar blanc sobre negre en els llibrets, tot acurant tant el tema com la forma.

D’altra banda, i entrant així en el segon aspecte que considere millorable en els llibrets fallers borrianencs en general, afirme, tal com ha dit algun lletraferit local, que els nostres llibrets sofreixen una endogàmia perillosa. De fet, els temes solen

40

JULIÁN ARRIBAS, BORRIANA 2012

girar al voltant del món faller en exclusiva i nosaltres, però, estem convençuts que el llibret ha de ser de l’interés de la colla de lectors més àmplia, perquè les falles són un dels principals motors culturals de les nostres ciutats i han d’abastar a tots els ciutadans. Per què no aprofitar aquesta publicació periòdica i el treball desinteressat, exhaustiu i intensíssim dels fallers per a divulgar cultura? Per què no usar l’element més perdurable de la festa, com és el llibret, per a tractar temes de tot tipus: històrics, lingüístics, científics o tecnològics? Si hem anat més enllà del simple llibret (enyorat llibret) que contenia exclusivament l’explicació de la falla, tal com va fer meravellosament Baldoví, per què no anar més enllà encara? El llibret de falla no ha de tenir cap cadenat que vicie el seu creixement.

A Borriana, la maleïda tendència de premiar els llibrets amb treballs monogràfics fallers amb els primers guardons és un virus endogàmic que cal tractar amb nous medicaments. Per això, des de la falla La Vila, apostem per la confecció de llibrets de qualitat que, a banda de parlar de falles, parlen d’allò que li interessa al client i, amb termes de marketing actuals, la satisfacció del client és sinònim de qualitat.

Per a acabar, arribe a la tesi d’aquest parlament que no és sinó l’afirmació següent: el llibret de falla no sols s’ha de cenyir al món faller, sinó que a més ha de ser un suport per a transmetre la cultura del poble.

La tesi, però, ens du un parell de consideracions, la primera de les quals defén que totes les falles hauríem de tindre els llibrets de la resta de falles, tant de la ciutat pròpia com de les ciutats germanes. En segon lloc, considere que el ciutadà hauria de poder accedir als llibrets, tots els quals haurien d’estar a les biblioteques. I com que el progrés és de vegades beneficiós, la solució a aquests plantejaments és Internet.

I amb aquest desig acabe: m’agradaria que els treballs monogràfics dels llibrets trencaren la presó dels temes exclusivament fallers i que, almenys eixos estudis, es penjaren en Internet.

Estic convençut que el llibret de falla és un bon mitjà per a publicar qualsevol cosa.

No s‛ha de cenyir exclusivament a temes fallers, sinó a allò que interesse a la major part de la població i, per tant, ha d‛estar a l‛abast de tothom. En canvi, en 2010, vam publicar un treball magnífic sobre els carrers de Borriana que ens valgué el 11é premi de la Conselleria, per davant de tots els llibrets de Borriana, i ací, a la nostra ciutat, ens atorgaren el tercer premi. Sembla que no ens van valorar com esperàvem perquè el tema del llibret no era faller. I açò no és una protesta, sinó una informació. L‛any passat ens donaren el 18é premi de la Conselleria, també per davant de totes les comissions de Borriana que s‛hi presentaren, i a la nostra ciutat ens en donaren el segon. La valoració va ser així:

41

LLIBRETS DE FALLA

ANNEX A L‛ACTA DE CONCESSIÓ DELS PREMIS DELS LLIBRETS FALLERS

TEMA MONOGRÀFIC

4

5

3

2

QUARTS DE CALATRAVA 1

CONTINGUT DEL LLIBRE: ACTIVITAT FALLERA

2

3

5

4

1

CRITERIS

LA VILA

CLUB 53

PLAÇA CHICHARRO

DON BOSCO

ORIGINALITAT

2

5

3

4

1

IMPACTE VISUAL

5

4

3

2

1

EFICÀCIA ANUNCIADORA

5

4

3

2

1

QUALITAT GRÀFICA

5

4

3

2

1

TRANSMISSIÓ DE LA IDEA REFLECTIDA

5

4

3

2

1

CONDICIONS DE REPRODUCCIÓ I EDICIÓ

3

4

2

5

1

31

33

25

23

8

És graciosa la lectura entre línies havent accedit a tots els llibrets.

Abans d‛acabar amb aquestes reflexions, m‛agradaria dir que, tot i ser cert que hi ha Premi d‛Enginy i Gràcia (no sé qui és el responsable que s‛encabota amb el grup de lletres “ingeni”. Es pot consultar la pàgina 14 del núm. 213 del butlletí Burisana) i Premi a la Crítica Local, al meu parer caldria un premi a l‛explicació de falla que figurara en el llibret. Així, es potenciaria la redacció acurada i la publicació d‛aquesta classe de textos en els llibrets*.

I per a acabar, definitivament, vull manifestar la meua il·lusió de veure algun dia una “Sala-Santuari” a la Biblioteca Municipal on hi haguera tots els llibres que parlen de Borriana i de Borrianencs, tots els llibres d‛autors locals, tots els llibres fallers, totes les revistes relacionades amb el nostre poble, totes les publicacions municipals... L‛Ajuntament ho hauria de promoure.

*A finals de setembre, moment en què escric aquesta nota, m‛he assabentat que una comissió de la Federació de Falles de Borriana ha elaborat una proposta per a regular les bases del concurs de llibrets de falla. Segons manifesta el document, l‛explicació del contingut dels monuments fallers es valorarà d‛1 a 20 punts; altres aspectes, com l‛idioma i l‛ortografia, els treballs d‛investigació (relatius a les falles i a la cultura valenciana, diu la proposta) i l‛originalitat, la qualitat i l‛estil dels articles es valoraran d‛1 a 15 punts i, finalment, l‛enquadernació, la maquetació, la qualitat d‛impressió i la portada es valorarà d‛1 a 10 punts. Per tant, l‛apartat més valorat, dels quatre que hi figuren, serà l‛explicació de la falla i s‛avaluarà la relació de la quantitat i qualitat d‛aquest text, la sàtira, la rima i la gràcia de les crítiques.

Sens dubte, es tracta d‛un pas avant que pretén recuperar el fonament dels llibrets i evitar, crec jo, que passen coses tan estranyes com les que hem mostrat en la taula de valoracions de dalt. Ara, només cal encomanar-se al cel perquè el jurat siga competent. Segons les bases, estarà constituït, a banda del regidor delegat de Festes i Falles que actuarà de President i d‛un Secretari, per una persona experta en literatura valenciana, una persona experta en arts gràfiques, una persona experta en arts plàstiques i/o fotografia i una persona estudiosa de la festa fallera o en el seu defecte amb una dilatada trajectòria dins del món de les falles. “Experta”, quin adjectiu! Hi ha “experts” que han estat tota la vida dedicats a la seua “especialitat” sense aconseguir competència. És com si un boig crònic es passara la vida parlant del trellat... No per això en tindria. De fet, fa uns anys, un experimentat i destarifat membre del jurat de “pleitesies” (barbarisme amb què hom es refereix als poemes d‛homenatge) va comentar que era una llàstima que un dels poemes no tinguera rima, quan sí que en tenia, de rima... assonant! I era del jurat! Si els “experts” són d‛eixa classe, que Déu ens pille confessats. I alguna cosa semblant s‛està forjant pel que fa al concurs de teatre. Tot i això, les bases del llibret són una passa avant, però no he pogut evitar satiritzar-les. Això es pot fer, no? De fet, crec que tot aquest article és una sàtira satíricament satírica, atés que, últimament, les explicacions dels monuments que els vilers hem publicat en el llibret... les hem publicades? Fa uns anys, sí que me‛n vaig currar alguna, ho jure.

42