Llibret Falla Barri La Vila de Borriana, 2022 by Julián Arribas

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

Falla Barri La Vila Edita: Associació Cultural 2 Dipòsit Legal: CS 110-202 Julián Arribas Pérez Coordinació del llibret: Blasco Portada: Maria Piqueras

ÍNDEX

................................... 4 IMPREGNATS DE FOC .............................. .................................. 5 UNA ESCOLTETA A CAU D’ORELLA ............ ................................... 6 PRESIDENTE 2022 .................................... ...................................... 8 ACOMIADAMENT FALLERA MAJOR ...... ..................................... 10 FALLERA MAJOR .................................... ..................................... 12 CORT D’HONOR MAJOR ........................ .................................. 16 COMISSIÓ MAJOR .................................... ................................. 18 ÀFRICA, FABRICANT D’EMOCIONS ............ ................................... 24 MONUMENT MAJOR .............................. .................................. 25 EXPLICACIÓ MONUMENT MAJOR ............ .................................. 28 PRESIDENTA INFANTIL .............................. ANTIL ............................. 30 ACOMIADAMENT FALLERA MAJOR INF .................................. 32 FALLERA MAJOR INFANTIL ........................ ...................................... 34 COMISSIÓ INFANTIL .............................. ................................... 35 CORT D’HONOR INFANTIL ........................ ........................................ 36 COSETES DE PAULA .............................. ......................................... 38 MONUMENT INFANTIL ........................ ....................................... 39 EXPLICACIÓ MONUMENT INFANTIL ...... ...................................... 40 CRÒNIQUES VILERES .............................. ..................................... 48 CANÇÒ PER A ÀFRICA .............................. ..................................... 50 POEMA D’HOMENATGE A PAULA ............ ......................................... 51 EL CONCEPTE DE LA FALLA .................. .................................... 52 ÀFRICA ...................................................... ...................................... 53 PACTE ...................................................... ......................................... 55

ELS ELEMENTS FALLERS ........................

............................... 80

...... COL·LABORADORS ....................................

Ens hem impregnat de foc, renascuts enmig de l’alba, puix que la nit fou vençuda en cremar l’última falla i estem ací preparats per a una nova batalla d’il•lusions i de promeses, d’amistat i d’esperança, de compartir bells moments, de pessigolles en l’ànima, de treball, de sacrifici, i de goig que mai no acaba. Ens hem impregnat de foc a La Vila, a la plaça on el nostre campanar com un estendard reclama veïns, forans, forasters perquè vinguen a Borriana, que un grup de gent compromesa de nou plantarà una falla per a oferir la gran festa que per tots es disfrutada, i que qualsevol persona es done per convidada. Quinze falleres i Reina, que és la reina de ma casa, allò que elles m’han donat és el millor de la falla, puix que en ser ma filla reina ben dins sentiren la flama i volgueren ser falleres amb el que això suposava en un any que la pandèmia encara manté l’amenaça. No trobe millor manera per poder definir Àfrica.

Impregnats de foc

Tres falleretes, Reineta governen nostra xicalla amb l’esperit infantil descobrint què és una falla. Pot estar Paula orgullosa de la cort que l’acompanya com orgullosos estem de veure-la coronada. Els vilers que l’acompanyen volen fer tot el que calga perquè enguany siga el seu an y replè de goig i de màgia.

Saps? La xiqueta és la Reina! Jo no volia, t’ho jure, però en veure-li la careta quan m’ho va dir, com podia negar-me? I que este foc mai no s’apaga! Ara ja encara som més dinastia a casa.

Una escolte ta a cau d’orel la

S’ha arreglat el teu vestit. Sí, el negre. La falda l’ha aprofitada tota, i les manteletes. Però el millor de tot és que té un fum de falleres. Això és el que més m’ha emocionat. I si conegueres Paula, La Reineta Infantil, fliparies de com de bonica és. Ella té tres falleretes precioses.

A mi em costa molt tornar a açò de les falles. De fet, no m’he comissionat, però ja saps, treballaré ací a casa, asoletes, i jure que intentaré fer-ho tan bé com quan tu vas ser la Reina. Em fa molta il•lusió que el llibret siga com el teu i vull aprofitar almenys la maquetació que amb tanta estima es va fer.

ç el 19 de mar d it n a ll e u q emòria a eta Infantil in e R Em ve a la m la r e s ell any va nsol de 2007. Aqu ava sense co r lo p , it ll l e en que i per la nit, ja rò...ja sabem e P t. a b a c a havia perquè tot s’ caba! açò mai no a Paula i a tots a te n o c o h ica que li és que mai s e ll fa Li diré a Àfr s le e d e el secret els vilers, qu comencen! e r p m e s e u inó q no acaben, s h? Seran les e , s e u q ífi n g lles ma Seran una fa ! millors falles

gent La falla està molt canviada. Hi ha molta molts que hi és nova, de fa pocs anys, i hi ha llibret que ja no estan en la falla, però en este n tenen tots cabuda, puix que tots forme i, a part de la història vilera que vull contar estes més, vull recuperar tots eixos anys en ments pàgines com a homenatge a tots els mo al de glòria que hem viscut. En fi, que per mir regnat de la xiqueta m’agradaria compri tots eixos anys en sols un. els Ací ho tenen tot preparat i ja saps que ar vilers són infalibles. Per tant, podem est tranquils i contents, que tant la nostra mans. xiqueta com Paula estan en les millors I al revés també ;)

Loles Suárez López Presidenta 2022

s i col•laboradors, Estimats vilers i vileres, amics i amigue altres. Mil gràcies per seguir comptant amb vos

estos os el fet que continueu al meu costat en No tinc paraules suficients per a agrair-v paraules per a expressar els últims anys les ar trob cil difí lt mo És ats. plic com temps tan hem n fets d’una altra pasta i, esta vegada, ho viscuts. Sempre s’ha dit que els fallers esta hem i contra tot pronòstic. Hem tornat! I com tornat a demostrar, lluitant contra tot tornat! t ir confiant en mi i per seguir formant par segu per cies grà , IES ÀC GR vos dirSols puc ància. estar més junts que mai a pesar de la dist d’esta família vilera, perquè hem sabut rere era que sempre se reinventa lluitant any Som una falla jove, treballadora, vital i pion at. ciut stòria en el llibre de les falles d’esta gran d’hi ines pàg t ivin escr ar tinu con per any pre saber esperar tan dignament i estar sem Maria i Melany, regnes 20-21, gràcies per vam l fina tats que s’han presentat pel camí. Al disposades a pesar de totes les adversi haver pre havíeu somiat. Ha sigut tot un plaer poder cremar i celebrar les falles que sem bes enorme. viscut estos dos anys al vostre costat. Un p en la comissió sempre has estat molt pro ar entr vas que 4 200 del Des a. rein Àfrica, va a junts molts moments fallers. Qui ens ana de la meua família compartint sempre un tat en un any tan especial? Per a mi és tot dir que 18 anys més tard estaria al teu cos és que s que t’acompanyaran enguany. Jo crec jove les són 15 que ent sab tot , més i or hon fer-ho. nyo, del teu any i brilla com sols tu saps impossible demanar més. Disfruta, cari i de fruta de cada moment al costat de Melany Paula, la meua xicoteta gran reina. Dis es captivada per la màgia de la falla i que trob les teus tres falleretes. Espere que quedes aterr per a nosaltres ja eres el nostre xicotet què per ília, fam na sego teua la Vila La en sa. trèmol, tot emanant vitalitat a cada pas tu em osada a ajudar. Compartir este any amb Melany, serena i responsable, sempre disp que tot serà perfecte. dóna molta tranquil•litat perquè segur sou el més a tota la comissió, perquè vosaltres I ara ja sols em queda agrair una vegada sols ç que heu fet per a tirar sempre avant. Ara gran pilar de La Vila. Gràcies per l’esfor festes josefines. ens falta poder tornar a disfrutar de les PRE LA VILA!

VISCA BORRIANA I VISCA PER SEM

María Antonino Navarro Fallera Major 2020 i 2021 8

Estimada comissió de la Falla Barri La Vila, família, amics, fallers: de la meu falla, la que em En aquestes paraules m’acomiade del meu càrrec de Fallera Major 2020-2021 vaig ser Fallera Major va acollir ara fa vint anys, com ja ho vaig fer junt al meu cavaller Carlos quan tat, igual que jo ho estic Infantil. I ho faig esperant que estigueu orgullosos de mi per haver-vos represen costat. Estic segura que el d’haver viscut aquests (815) vuit-cents quinze dies del meu regnat al vostre s. No hi ha millor comissió regnat més llarg de la historia vilera no haguera sigut possible sense vosaltre tat de complir els meus per ser Reina que aquesta, i mai us podré agrair que m’hagueu donat l’oportuni somnis fallers a la millor comissió de Burriana. Gràcies per tot, vileres i vilers! acompanyada de les meus I que dir de tot eixe temps... Que han sigut 815 dies de tendresa i jovialitat, fet recordar les meues xiquetes Sara, Julia, Eva i Ana, que junt a Teresa, la Presidenta Infantil, m’han les meus falleres: Alicia, vivències d’infantessa. I 815 dies de rialles i confidències, acompanyada de ts per recordar que no sé Judith, Àfrica, Coral, Paloma, Iris, Alba i Laia. Són tants dies i tants momen poc: sense el vostre suport expressar la gratitud que sent. Agrair-vos acompanyar-me en el meu somni és i confort no haguera gaudit d’un any inoblidable. Gràcies a totes! Compar “Melany, cariño, ¿qué decirnos que no nos hayamos dicho ya? ¡Gracias, mil gracias! montón!” contigo ha sido especial, será algo que siempre recordaremos. ¡Te quiero un

tir mi sueño

tanto tiempo! Espero que I de la meua Presi que dir..? “¡Quién te iba a decir que te tocaría aguantarme que hemos pasado juntas. tengas un gran recuerdo de mi reinado, porque yo si lo tengo de todo lo n y por estar conmigo en Gracias por ser tan valiente en un momento complicado para nuestra comisió todo este trayecto dándome tu amor y apoyo. ¡Muchísimas gracias, Loles!” s però lliga sentiments. Voldria tindre un agraïment especial per la família de cor, la que no lliga cognom a Asun sempre ha estat al Una gratitud que vull significar especialment en el meu oncle Toni Gil. Junt somniaria cap fallera per costat meu i dels meus pares, i em va escriure la pleitesia més bonica que mai de que jo replegara un declamar en un escenari. Si afegisc que junt a mon pare va tindre molta culpa Primer Premi, sols puc dir una cosa: Gràcies “tio”, mil gràcies!

I per la família de sang, ells ja saben el que pense i sols diré: Gràcies Sergio i Isabela; Pablo i Marsel; Gràcies Bosco, Cris, Dylan i Chloe; i Gràcies güelites, us vull!

Gràcies Jorge, Ester,

nt molt ràpid, perquè no Ja sols em queda agrair als que hem varen donar la vida, però serà un agraïme tots els meus somnis. I existeixen suficients paraules en el món per fer-ho. Mamà, Papà, heu fet realitat sé que ho continuareu fent. Gràcies als dos, us estime!

lo sols un poc per desitjar I ja acabe. Espere que no se vos haja fet pesat el meu escrit, però vull allargarona a les dos, i VISCA a Àfrica i Paula que el seu regnat siga tant especial i emotiu com el meu. Enhorab LA VILA!

Àfrica Arribas Gimeno Fallera Major 2022

Si pogueres escoltar-me et diria tantes coses. El contaria com fou el moment en què vaig tindre l’oportunitat de regnar la nostra falla, et contaria com el papà, el tete i la tia es van bolcar en fer possible l’any que sempre he somiat. Amb més il•lusió, et contaria que totes les meues amigues es van fer falleres per compartir aquest somni amb mi i que altres d’elles es van fer de la falla per estar ben a prop. Laia, Judith, Alba, Iris, Alicia, Coral, Paloma, Lara, Cèlia, Andrea, Cristina, Sara, Paula, Adriana i, fins i tot, la meua cosina Laura. No veges com de contenta està la tia! Amb estes 15 dones, ser Fallera Major d’esta falla m’ha fet sentir-me més volguda que mai. Totes juntes formem un grup molt divers, en el que no parem de riure i ens complementem molt bé. T’encantaria veure tot el que treballem i gaudim a l’hora d’estar per la falla, i fora d’ella. Som un grup de 16 amigues en les que poder comptar en tot moment. Moltes han fet l’esforç de trobar el temps per estar hui ací i altres han decidit deixar de banda algunes responsabilitats per estar al meu costat. Tant de bo tu trobares les paraules que em falten per agrair-los-ho. Però això no és tot. Diego es qui s’està encarregant que tot funcione a la perfecció. Ve a casa, em vist, em porta, em torna... s’ocupa de mi i ho fa amb la mateixa il•lusió que ho feies tu. Les dos juntes fèiem un bon equip, però ell i la tia, han sabut com fer-me gaudir de cada moment vestida de fallera. I no t’ho pergues, que Loles es la Presidenta! Ja és el seu segon any, encara que amb la pandèmia ja ve a ser el tercer any de Presidenta, i ho està fent molt bé. S’encarrega de tot, com feia Toni el teu any. Ha treballat i està treballant molt per fer que la falla gaudisca com mereix d’aquest any i per molt que li demanem els joves, sempre posa de la seua part perquè no ens falte de res. A més, si hi ha algú que està fent que el 2022 acabe de ser màgic és Paula. A ella no la coneixes, però t’encantaria fer-li apretonets com em feies a mi de xicoteta i si li veres els ulls... són els més bonics que he vist mai. El seu somriure contagia tota la falla i és veure-la desfilar i se’ns cau a tots la bava. També te falleretes: Ana, Eva i Sara. Les quatre, junt amb Melany, que és la Presidenta, fan un equip sensacional i s’ho passen d’allò més bé. Ara bé, si estigueres pel parador, hauries de tindre molt de compte amb elles, no paren! Finalment, no et creuries el treball que està fent la falla per tornar a veure les falleres gaudir. Tots i totes riuen al cassal, treballen i comparteixen tant com ho ha fet sempre La Vila. Això no ha canviat. Hauries de veure com la falla pareix una família gran. Tots cuiden de tots i, a qui ve de nou, li ensenyen cada racó per sentir-se un més. L’essència de la nostra falla roman, mami. T’encantaria veure tot el que fem, encara que jo ja sé que ho fas, doncs com deia una de les cançons de Brussel•les 38, “et trobe dins de mi”.

Laia Molina Suárez

Judith Felis Canut

Alba Vilaroig Aguilera

Iris Moreno Guerola

Coral Barres Sanz

Alicia Giménez Poles

Paloma Sánchez Cabezas

Lara Monferrer Aguilella

Cèlia Vicent Borja

Andrea Muñoz Martínez

Sara Jiménez Oliver

Cristina Conde Castillejo

Adriana Amiguet Gual

Paula Juan Ortiz

Laura Tárrega Jiménez

Comissió Falla La Vila 2022 PRESIDENTA: Loles Suárez López VICEPRESIDENT 1r: Amadeo Antonino Fuentes VICEPRESIDENT 2n i REPRESENTANT DE LA JOVENTUT: Diego Palomo Llidó VICEPRESIDENT 3r: Cele Lloret Marín VICEPRESIDENT 4t: Raúl Rubert Montoliu VICEPRESIDENT 5è: Carlos Gimeno Godos SECRETÀRIA: Iris Moreno Guerola VICESECRETÀRIA: Marimé Canut Sancho COMPTADORA: Meritxell Navarro López VICE-COMPTADORA: Bàrbara Molina Cabrera TRESORERA: Amparo Poles Gimeno ADJUNTS A LA VICEPRESIDÈNCIA DE JOVENTUT: 1r ADJUNT: Marc Ferriols Martí 2a ADJUNTA: Sara Jiménez Oliver 3r ADJUNT: Carlos Tarancón Sancho DELEGAT DE LOTERIA i RIFES: Pedro Molina Cabrera DELEGAT D’ESTADÍSTICA, HISTÒRIA, CENS I RECOMPENSES: Amadeo Antonino Fuentes DELEGATS DE CREUS: Maria Piqueras Blasco, Diego Palomo Llidó, Iris Moreno Guerola, Adrián Plasencia Masiá, Marc Ferriols Martí, Carlos Gimeno Godos, Sara Jiménez Oliver, Laia Molina Suárez, José Ángel López Girona i Fermín Robles Zamora DELEGATS DE TEATRE: Amadeo Antonino Fuentes i Meritxell Navarro López DELEGATS DE FALLERES: Pedro Molina Cabrera, Mariola Aguilera Sanchis, Carmina Guerola Font, Diego Palomo Llidó, Paco Giménez Gómez i David Felis Peris DELEGATS DE FALLERES INFANTILS: Belén Suárez López, Raúl Rubert Montoliu i Cristina Liz López DELEGAT DE TRUC: Amadeo Antonino Fuentes PIROTÈCNICS: Pedro Molina Cabrera i Amadeo Antonino Fuentes DELEGADES DE CARTILLES: Bàrbara Molina Cabrera i Loles Suárez Lopez DELEGATS DE CASAL: Cele Lloret Marín, Amparo Poles Gimeno, Julián Piqueras Rubio, David Felis Peris i Albert Stefan Nitescu DELEGATS DE LLIBRET i PROPAGANDES: Loles Suárez Lopez i Meritxell Navarro Lopez DELEGATS DE CARROSSES: Julián Piqueras Rubio, Reyes Blasco Muñoz, Diego Palomo Llidó, Raúl Rubert Montoliu i Pedro Molina Cabrera DELEGATS DE COMPARSES: Meritxell Navarro López, Loles Suárez López, Teresa López Isarria, Bárbara Molina Cabrera, Diego Palomo Llidó, Marc Ferriols Martí, Sara Jiménez Oliver, Iris Moreno Guerola i Carlos Gimeno Godos DELEGADES DE FLORS: Loles Suárez López i Susana Suárez López DELEGADA D’ESTENDARD: Ana García Crespo DELEGATS DE FESTES i ESPECTACLES: Cele Lloret Marín, Diego Palomo Llidó, Carlos Tarancón Sancho, Marc Ferriols Martí i Carlos Gimeno Godos DELEGAT DE TROQUEL: Julián Piqueras Rubio DELEGATS DE TALLER: Pedro Molina Cabrera i Raúl Rubert Montoliu DELEGAT D’IMPREMTA: José Carlos Planelles Ramos DELEGATS DE TRANSPORTS: Raúl Rubert Montoliu i Pedro Molina Cabrera DELEGAT DE RELACIONS AMB JLF i FFB: Amadeo Antonino Fuentes DELEGADA DE RELACIONS INTERNACIONALS: Maria Antonino Navarro DELEGADA DE LA 3ª EDAT: Fanny Fuentes Campos DELEGADA DE FARMÀCIA: Sandra Moreno Tortosa

VOCALS: Ramón José Ibáñez Badal, Eli Pina Muñoz, Montse García Navarro, Pilar Polo Santos-Olmos, , Àfrica Arribas Gimeno, María José Montoya Tormo, Irene Archelós Girona, Ferrán Felis Canut, Ana Armario Miranzo, Pablo Plasencia Masiá, Luis Lopez Dols, Lara Monferrer Aguilella, Laura Edo MIngarro, Cèlia Vicent Borja, Andrea Muñoz Martínez, Verónica Millán Martínez, , Paloma Sánchez Cabezas, Alejandro Diago Espí, Jordi Pérez Diago, Coral Barres Sanz, Cristina Conde Castillejo, Manuel Bueno Gozalbo, Andrea Cabedo Muñoz, Naiara Pérez Rubio, Paula Juan Ortiz, Carla Granell Montserrat, Judith Felis Canut, María Jiménez Romero, Alba Vilarroig Aguilera, Isabel Tormo García, Paula Beltrán López, Teresa Bernat Campos, Manuel Clavel Alarcón, Desiree Gual Añó, José Ramón Caballero Llorens, Adriana Amiguet Gual, Ana Ros Moles, Carolina Gil García, Blanca De La Torre Pina, Cristina Borja Chabrera, Alicia Giménez Poles, Nuria Lloret Salom, Manolo Foncubierta Andrés, Carla Albalate Del Cuerpo, Maria Ventura Usó, Teresa Claramonte Guerola, Juan Andrés Garcia Orejuela, Sergi Sanmartín Garcia, Laura Tàrrega Jiménez, Marta Buforn Soriano, Marta Garcia Vilarroya, Ana Sanchís Leal, Alberto Planelles Lloret, Maria Clavel Bernat, Macio Lanzarre Dos Santos Santos, Lara Hidalgo Gil, Alexia Garcia Navarro, Paula Vilarroig Aguilera, Dunia Sanz Vidal, Sonia Gavara Marco, Alba García Ramos, Maria Carratalá Mezquita i Aitana Chorro Marco.

ÀFRICA, FABRICANT D’EMOCIONS

FILLA... Recorde especialment el dia que ta mare et va vestir de fallera per primera vegada. No sabria dir amb exactitud quina edat tenies, però eres tan xicoteta que resultava impossible fer-te el pentinat. En aquells temps jo no sabia res de falles, però ta mare sí que tenia experiència i, ben pensat, també tenia previst transmetre’t el sentiment del foc. Des d’aquell dia fins ara, moltes coses bones has viscut. I ací estem. Per a qui vullga saber-ne més, Àfrica és una lluitadora en la vida i una fàbrica de sentiments. En l’àmbit personal, podem recalcar els seus èxits en el deport, atés que ha sigut campiona provincial i subcampiona autonòmica de gimnàstica rítmica. Tot açò, combinat amb els estudis que, a hores d’ara, arriben al Doctorat en Educació. Pel que fa a l’activitat fallera, Àfrica ha sigut fallera infantil, fallera major infantil, fallera, dama de la ciutat i, enguany, Fallera Major. Sí, Fallera Major de La Vila, tal com sa mare el 2009. Podem afirmar, doncs, que a casa som dinastia. A casa, on ella és l’alegria.

Amics i esperits que hui ens acompanyen... Hi ha moments en la vida que es recorden especialment, hi ha moments que són vida pura, que són els que computen en el temps aprofitat. Son moments intensos, lluminosos, emotius, gojosos... moments de glòria; són els moments que valen la pena i que, tan sols un instant d’ells, ja val per tota una vida. Però eixos moments no ixen del no-res, puix que són massa valuosos com per a ser escampats sense solta ni volta. Són moments que hom es guanya dia a dia, instant rere instant, i per a rebre’n un, has d’haver-ne produït abans un bon grapat d’ells, has de ser un fabricant d’emocions i tindre una capacitat màxima d’amar. Sols si compleixes eixes condicions, podràs ser la Fallera Major de La Vila de Borriana. No es tracta de ser guapa, ni de lluir espolins, ni de tindre gràcia per a desfilar. Això no té cap mèrit i no val res. I més encara: tothom ho sap. Per això esta nit, esta nit de tanta llum, una de les més especials de la meua vida, no elogiaré la bellesa de cap dona ni faré poesia amb paraules rimbombants. El meu moment no serà per a la verborrea ni per al protocol. No, esta nit no. No vull, no m’ho perdonaria. Esta nit seré l’univers més pagat de les seues estreles, eixe que, a pesar de semblar buit, tot ho conté. Sí, això seré, però no he vingut a parlar d’això.

aix la flor que n mbrar I és que ets v s que e a se r o v a ll a ll e u d’aq i un pare Per una mare , orgull, enginy i gràcia ma que amb esti ltivar. cu r manera van desitja ue a la seua q à rm e g n u Bé, i judar. va tractar d’a sultat! el re I ja en veus era ra, reina fall El d’una falle rt a d alt l’esten que alça ben i els Gimeno dels Arribas fas sentir als que ens alt. Edgar l’orgull ben

No, filla, no. No he vingut a dir-te guapa. A més, sé que no esperaries una intervenció de ton pare ni típica ni tòpica. M’has impressionat durant tota la vida amb la teua capacitat de lluita i superació, amb la teua bondat i, en definitiva, amb la teua capacitat d’amar, guapa, i no usaré esta nit tan especial per a dir que si els ulls no sé què i el somrís tal i qual. Simpatia, amabilitat, dolçor..? Puc agarrar el diccionari i escriure totes les virtuts que conté, però tampoc no he vingut ací a remarcar el que és evident i que tots els presents saben. No, no he demanat vindre per a açò. Tampoc pretenc dir ací, als quatre vents, el que signifiques per a mi, puix que ja t’ho vaig dir en la teua presentació com a Fallera Major Infantil de La Vila. Recordes? Aquell poema que deia... i que diu: Jo donaria la vida si tu me la demanares. Els poemes que inspirares, estan tots escrits per tu. No hi ha cap cosa més gran que viure, escriure i cantar, ser viler per a volar i a més ser faller per tu.

Ja voldrien tots els àngels causes així per lluitar i crear bells universos com teus ulls i mons diversos que tu hauries de somiar. Quantes paraules he escrit per als teus ulls pronunciar, per als teus llavis rimar i mesurar-te el somriure. Quanta poesia escrita amb les lletres del teu nom, però mai no he sabut com la teua imatge descriure. Parem ací un moment perquè, ves per on, ja sé com “la teua imatge descriure”. Bo, en realitat no l’he descrita jo. M’explique: tot el que vull comentar ací està nit tracta precisament d’això, però t’adonaràs que no he sigut jo, sinó altres, els que m’han dictat les paraules a colp de vivències. Recordes, filla, aquell poema, tat? Però com deia, això ja ho vam fer aquella nit màgica i hui, però, no he vingut a açò. I et preguntaràs: Aleshores, papà, a què has vingut? Doncs si estic ací, tal com he demanat, és per a dir: visca la mare que ha parit les teues falleres! Perquè, filla, la seua presència parla tant per mi com per tu. Quants poemes he escrit per a falles, reines i reinets!, però les meues paraules no poden superar este fet. I sé, a més, que tu els donaràs tant com elles a tu. No trobe res més gran. Quinze falleres. Això és excel•lent cum laude, no sols en la falla, sinó en la vida. Serà difícil que jo reba una satisfacció major. Ja pots acabar el doctorat o fer un triple mortal, que açò ho supera amb escreix. Sentir-te tan volguda? Cap fet podrà dir millors coses de tu. Però encara hi ha una cosa més. Una cosa que elles ja saben i que, estic segur, tot i que no ho hauran pensat, perquè les grans coses de la vida no es pensen, sinó que se senten i es viuen, eixa cosa, com dic, és que tu estaràs a l’altura. T’ho ordenaria com a pare, però, i açò és fantàstic, sé que no et costarà cap esforç. Xiques, podeu imaginar el que significa per a un pare que, en dir la seua filla que és Reina, comece a apuntar-se gent a la falla per a formar part de la seua cort d’honor? Què repetisquen falleres, qui n’hi haja

de noves i que...? En fi, que siga un vendaval d’alegria per a tantíssima gent? Quina lloança superior li he de dir a Àfrica esta nit? Què ha fet rècord en la història de la Vila? No és el que puga dir un pare d’una filla, és el que heu dit vosaltres amb la vostra presència. La vostra actitud supera amb escreix qualsevol paraula que jo puga dir. M’agradaria poder abraçar-vos a totes amb uns braços de llum ben dolça. No us diré guapes tampoc, us diré que vos vull. Ah! I una altra cosa volia dir-te. Bo, en realitat ja te l’he dita moltes vegades, però hui m’abelleix dir-la ací, davant de tots. I no sé si mirar-te a tu, a la cort, als que hi ha asseguts... No sé, perquè dels que vull parlar estan per tot arreu. Ho imagines? Vull parlar de l’enveja, de la meua. Sí, filla, ja saps que jo envege una cosa de tu, caram! Envege els teus amics. Eixos sí que es mereixen els millors dels meus poemes. Jo, quan torne a ser jove, vull tindre uns amics com els teus. Ja veus... Ja veieu, estimats amics, que no parle jo de la meua filla, sinó que sou els presents, les falleres i els amics, els que, amb la vostra actitud durant tants anys heu definit qui és Àfrica i, més encara, m’heu dit a mi qui és ella. I així queda escrit el dia 20 de novembre de 2021, mentre et pentines per a l’acte de la teua proclamació. Fins ací, ja he dit el que volia dir, però no acabaré sense pronunciar un desig que quasi és una ordre, si és que per la meua condició de pare pagat puc demanarho. Tot i que, en realitat, es una oració. Siga com siga... Desafia els dimonis, filla, amb la mirada posada més enllà d’Orió mentre beus un vi que no baixe de mil euros la botella. Agarra la vida pel bescoll i mira-la fixament, ella és la teua serva. Tin la mà oberta per a qui vullga acompanyar-te allà, als confins de l’Univers. I riu. Partix-te el cul de riure fins que no pugues més i, aleshores, afig una rialla més que retrone en les fosses abissals. I ama bojament, que no és bogeria, perquè el boig és aquell que no riu i que no ama. Balla, no pares de ballar com si estigueres en l’epicentre d’un terratrèmol de força 7 mentre un huracà implacable t’acaricia el cabell.

No hi haurà cims inabastables, ni planetes inconqueribles perquè en tu, i és evident, resideix el poder de l’Univers. Menja’t la vida i després, reviu-la en la sesta. Comensals, com tots veiem, no te’n falten. Prepara-les el millor plat, que l’escurada corre a al meu compte. I arrisca’t sempre perquè mai no hi ha risc. El risc és una mentida que inventà un covard. Viu sense por, que els porucs estan morts en vida.

Majestuosa Majestat... Llum Esperit Passió Bondat Foc Sinuositat Aroma a terra fecunda

Fuig dels qui pronuncien les paraules “prudència” i “sentit comú”, puix qui creara el món no fou prudent i el sentit comú mai no ha existit en la història de l’home. Que siga la paraula “intensitat” la que definisca la teua biografia. Així siga i acabe: Ploraves la nit d’un 19 de març, en acabar el teu regnat infantil, ploraves en el llit perquè tot s’havia acabat, i ara ja saps el gran secret de les falles... i de la vida. Recorda’l sempre, ara el saps, ara ja saps que les falles mai no

acaben, sinó que sempre comencen.

Jo m’apunte al teu regne, jo m’hi apunte, Majestat.

Llibertat Il•lusió Mirada Somrís Delicadesa Alegria Majestuositat I falla, molta falla.

FALLA LA VILA, 2022

, ? c i l b ú p l a r i v r e ! s c i e s d ú e m h c o ó j s e o u j Q e u q , ja a g n i v Crítics: Amadeo Antonino i Toni Gil

Els polítics i les polítiques són, per definició, les persones que s’ocupen professionalment dels afers públics i de les activitats pràctiques relacionades amb el govern de la societat. Però fa temps que, cada dia més, són persones molt amants de la música, i sí, ho diem un poc cínicament, que la música no en té cap culpa. Quan un tema els interessa, i això sol ser sempre per a obtindré benefici propi, s’impliquen d’allò més, però quan l’assumpte els en dóna igual, escolten al ciutadà, posen bona cara i... immediatament apliquen els seus coneixements musicals i solen dir (o pensar) allò de: “sí, sí, però jo sóc músic”, i amb això es desentenen de tot. Aquesta frase, que no apareix com una dita en el refranyer valencià, solem utilitzar-la en aquelles ocasions en què qui obligatòriament ha de fer una cosa, inventa alguna excusa per a deixar de fer-la. Per al polític actual tot el que fa, a ell, li val si li dóna més votants i rèdit electoral. La qüestió és que ell sols vol dur sempre la veu cantant i encara que sempre canta per distreure al ciutadà, el desig és el mateix; treure’n profit personal. Però... fer les coses bé?, “això és un altre cantar” i si allò no li interessa gira cua i se’n va; de jaqueta o de partit fins i tot es canviarà per poder tindre poder o per fotre en altres llars, i amb embolics anirà amb la música a altra part.

EXPLICACIÓ VILA, 2022 A L E D A L L FA DE LA Escena central: a. a la inoperànci tr n co ca si ú m La rsonatge, El músic, un pe melodia que plasma en ents que sent aquells sentim a dia. o el que viu dia uesta orquestra La cantant d’aq safina, últimament de de mestra més valdria fer ria. i notes aprova ui treballa El teclista és q rquestral l’arranjament o que arregle però ací dubte nal. Serratella i Are

Ell vol fer-se de notar amb temes ben populars però que al temps siguen crítics, interessants i actuals. Aquest conjunt el completa un gran músic molt fidel que igual toca guitarreta que instruments cultes “a granel”. Els regidors reben queixes de tota naturalesa mes, tots diuen: “Jo sóc músic” si la qüestió no interessa. “Qui canta els seus mals espanta” diu la dita popular i els polítics són tan músics que no en solucionen cap. Aquesta orquestra és diu RIC, “Romanços i calendaris” i els músics són tots d’ací, quasi res porta el diari! Segur que canten cançons crítiques amb l’Ajuntament, que els polítics donen joc per a escriure molt sobre ells.

s posa corbata Que hi ha qui e persona i sembla bona un poc però et confies ’n dóna. i per darrere te sar ningú No s’ha d’impo ensaments, tendències o p cceptar s’ha de saber a demés. la llibertat dels al La llibertat sexu política o la tendència personals són assumptes re crítica. i no poden reb s o esquerres, Sigues de drete coherent, has de ser ben present i tindre sempre la gent. el respectar a amunt de tot, Sempre, per d ptació, respecte i acce ure són viure i deixar vi ucació. preceptes d’ed pot tolerar I és que no es , e amb egoisme que es gestion r gens vil i no s’ha de se ltruisme. i actuar amb a

Escena 1: Contra la intolerància

Escena 2: Contra la hipocres

Anar a ritme no poden esta parella de punkies: els han tirat del Plenari i tornen a ser “sols músics”.

Aquests cantants són tan clà ssics que al veí no sorprenen sempre toquen “la de PePe ”, que noves cançons, no en tenen.

Tenen pinta un poc estranya i els miren molt malament, però no pel seu aspecte s’ha de jutjar a la gent.

Amb la pinta d’educats mostren bona sintonia però creu-te’n la meitat, que tots volen l’Alcaldia.

Es mostra d’hipocresia saber què ens afavorix i votar una altra cosa, perquè així ho mana al pa rtit.

A mi això em sembla bé, però votaré que NO, perquè com ho ha fet un altre no ho accepte, per collons! Fan una cosa incorrecta i no els naix mai acceptar-ho. Et responen amb cinisme: jo ho he fet mal?, ni pensar-ho! Es senten acorralats i els surt la vena guerrera, prefereixen acusar amb “i tu més”, i fan pena. No importa el que més convinga pel bé de nostra ciutat, el política fa el que siga sense dir la veritat. No els preocupa dir mentides si amb això se n’aprofiten i arriben a ser farsants si amb la seua se n’ixen.

Escena 3: Contra l’abús de poder Aquesta parella fa malabars per poder viure i tenen tantes despeses que sols fan que sobreviure. La càrrega de tants costos cada volta és més pesada, i ara faltava la llum que cada dia és més cara. Electricitat, lloguer,... i molts altres pagaments es veuen complementats pel combustible, amb alt preu. Companyies com Reptot, Ibertrola o Emprenya pugen i baixen els preus segons més els interessa.

Mires la teua factura i no hi consta la tarifa, saber quant costa la llum és com jugar a una rifa. La dona, amb la seua escombra, vol agranar els problemes, però cada dia més li van augmentant les penes. Veuen que els seus problemes res fan perquè es solucionen, i estan farts de corrupció sense que ningú els sancione.

Escena 4: Contra la ingenuït at Aquest cant tan ancestral és més antic que la tos, com el deler dels polítics que manant foten a tots. El polític sempre ens conta romanços i calendaris, però no ens podem fiar d’ell, cada dia és més falsari. El polític o política, amb una endolla trifàsica col•loca a algun familiar sense mirament ni ètica. Es diu “l’hàbit no fa al monjo ”, que res és el que pareix, i això passa amb la parella que ací canta a viva veu. Aquests entabanadors a l’ingenu volen fotre, s’han disfressat de cantors i s’aprofiten del poble. Es burlen del ciutadà siguen del partit que siguen, i només acceptaran els acords que a ells els conv inguen. S’ho hauran de fer mirar i deixar de ser tan cínics, per això la societat està farta dels polítics. 27

Melany Nitescu García Presidenta Infantil 2022 28

Mai vaig pensar que seria qui acompanyara Paula en cada moment. És un somni fet realitat. Estic molt orgullosa de tornar a representar aquesta falla un any més, junt a Paula, la Reina Infantil; Àfrica, la Reina, i Loles, la Presidenta. Quan la presidenta Loles em va preguntar si volia ser qui acompanyara Paula, vaig pensar que era genial, perquè Paula és una xiqueta amable, bonica i, sobretot, fallera. La veritat és que ens duem bastant bé. Àfrica, aquest any representaré aquesta falla com a Presidenta Infantil i estic ben orgullosa que sigues tu qui representa la Cort d’Honor Major. Loles, aquest any el torne a compartir amb tu, però ara ens toca a les dues presidentes... Orgullosa del treball que estàs fent per a que tot vaja bé. Visca La Vila.

i Melany Nitescu García Fallera Major Infantil 2020 i 2021 30

Estimats amics vilers, Mai vaig creure que un dels dies mes feliços del meu regnat seria el del meu acomiadament com a fallera major infantil. Dic un dels més feliços perquè, a pesar de tot, per fi ha arribat, hem plantat la nostra creu, hem cremat les nostres falles i hem tornat a somriure, hem tornat a abraçar-nos i hem tornat a ser nosaltres, perquè com diu el nostre nou lema : ara, més falla que mai. María, la meua fallera major, gràcies a tu i a la teua família, per compartir aquest gran somni amb mi. Has sigut el espill on mirar-me per a arribar a ser la fallera major que vull ser algun dia. Gràcies ! Ana, Eva, Sara i Julia, no sols heu sigut la meua cort d’honor sinó que us heu convertit en més que les meues amigues. Juntes som millors i sé que, si aquesta falla ens ha unit, mai ens podrà separar ningú. Gràcies per ser les meues companyes de viatge. Us vull xiques. Teresa, la meua presidenta infantil, qui anava a dir-nos fa ja tant de temps que viuríem aquest any juntes com sempre havíem somniat? Tindre’t darrere meua en cada moment ha sigut el que m’ha donat la seguretat suficient per a no dubtar a donar un pas al front. Gràcies. A la nostra presidenta Loles, gràcies per ser la nostra guia en este camí que, com tots sabeu, no ha sigut fàcil en alguns moments, però estem ací una altra vegada gràcies l’esforç que has posat en cada decisió, acompanyada sempre de la millor junta directiva que podríem tenir. Gràcies perquè hem sigut i som una falla pionera, que a pesar de veure la llum de aquell llarg túnel que travessàvem, ens vau donar a Maria, a mi i a les nostres corts el regnat que ens mereixíem. GRÀCIES. Falleres i fallers de la Vila, sou la millor comissió, una comissió jove que aposta per renovar-se constantment i que no dubta d’emprendre nous projectes. Una falla que està en constant evolució sense perdre mai eixa essència tan nostra, PERQUE JO SÓC DE LA VILA! Vull des d’ací també llançar un bes a les nostres Reines Falleres, Elena i Julia, per ser un referent per a totes nosaltres en els moments més difícils. I un bes també al cel, per els que es quedaren en el camí durant esta lluita i que hui des d’allà dalt fan que el cel brille més. Àfrica i Paula, estic segura que sereu unes excel•lents Falleres Majors. Us done un consell? No us deixeu res per sentir. Eixe tron té quelcom especial. Aprofiteu cada moment, que jo estaré amb vosaltres com a presidenta infantil. I no cregueu que m’oblidava. Mamà, Papà, Alexia i Lucia, darrere d’un fallera major infantil sempre hi ha una família unida que es capaç de, amb la seua força i amor, fer front a tot. Gràcies per dedicar-me tant. GRÀCIES família, perquè este somni és vostre. Va ser meu gràcies a vosaltres, així que PERQUÈ AIXO, ES VOSTRE. GRÀCIES A TOTS, PER TOT, PERQUÈ JO SÓC DE LA VILA. VISCA LA VILA VISQUEN LES FALLES I VISCA EL 2020 i 2021

Paula Dos Santos Moreno Fallera Major Infantil, 2022 32

Benvolguda família de la Falla Barri la Vila, Aquestes falles del 2022 m’han donat l’oportunitat de complir un somni: ser Fallera Major Infantil de la nostra falla. I la millor companyia per a viure aquest somni, és la meua Fallera Major África, a la que estime molt. Espere passar cada moment d’aquest any agafada de la teua mà, i no oblidar mai el que estem vivint juntes. També tinc la sort d’estar rodejada d’Ana, Eva i Sara, la meua cort d’honor, a la que vull donar les gràcies per estar al meu costat a cada pas. I també a Melany, la meua presidenta infantil que m’ajuda en tot amb la seua experiència i sempre té un somriure per a mi. Les 5 juntes hem passat a ser un grup d’amigues molt important en la meua vida. Vull també aprofitar per agrair a Loles, la nostra Presidenta i a la nombrosa cort d’honor major, la seua amabilitat, dedicació, i el sempre estar pendents de mi. Amb vosaltres tot és més fàcil i més divertit. Tinc la sort, d’estar envoltada d’una comissió treballadora, que s’esforça molt, única i molt especial. Gràcies per formar part d’aquest somni, sou una peça fonamental que sempre duré al meu cor. Per a finalitzar, com a la vostra Fallera Major Infantil, vull convidar a tota la gent del barri, de Burriana i de fora a que vinguen a visitar-nos i a gaudir amb nosaltres de la millor festa del món:LES FALLES! Visquen les falles! I que visca La Vila!

Paula Dos Santos i Moreno. Fallera Major infantil Falla Barri la Vila 2022.

COMISSIÓ INFANTIL LA VILA 2022 Presidenta : Vice-President 1r: Vice-President 2n: Secretaria: Tresorer: Comptadora: Delegada: Delegada:

MELANY NITESCU GARCÍA MARSEL ANTONINO MORENO PEPE VICENT SUÁREZ MARIA ARDOUNI MONTOYA ERIK CABALLERO GUAL ANA VICENT SUÁREZ SARA FONCUBIERTA LIZ EVA RUBERT CASTILLO

Vocals : TERESA CLAVEL BERNAT JOAN CABALLERO GUAL LUCYA NITESCU GARCÍA CHLOE NAVARRO SALA ISMAEL ROBLES REQUENA PAULA DOS SANTOS MORENO ALVARO DOS SANTOS MORENO

Sara Fontcubierta Liz

Eva Rubert Castillo

Ana Vicent Suárez

Cosetes de Paula Amics, voleu saber cosetes de la xiqueta més bonica de la falla? La nostra reineta Paula? Segur que si l’heu vista us heu quedat bocabadats. La seua dolçor i energia la caracteritzen al cent per cent. Si teniu el plaer de conèixer-la sabreu que és alumna del col•legi Penyagolosa, on cursa primer de primària. Li encanta la gimnàstica rítmica i aquest any serà el seu primer competint amb les xiquetes del club de gimnàstica de Borriana. A més, també li agraden els cavalls, ja que practica l’hípica i ho fa tan bé com la rítmica. A l’escola usa els idiomes tradicionals: valencià, castellà i anglès; però a casa son pare li parla portuguès de vegada en quant.

A l’hora d’estudiar, l’assignatura que més li agrada és la música, encara que de major li agradaria ser veterinària o mestra. De segur que estarà preparada per a qualsevol carrera. Ara bé, quan es queda a casa li agrada fer manualitats amb el seu germà Álvaro i els seus pares i, si té sort i cau en cap de setmana, es preparen cotó de sucre, li encisa! Una altra de les passions de Paula es disfressar-se. De fet, té un acord amb sa mare: de dilluns a dissabte és Sandra qui elegeix la roba que es posa, però el diumenge és la xiqueta qui ho decideix. Endevineu quina serà la seua disfressa preferida? Parlant de falles, ella mai s’havia relacionat amb aquest món fins l’ofrena de l’any 2021, eixa que va ser tan diferent. Paula es va vestir per primera vegada amb 5 anys i ens conta que en eixe moment es va sentir una princesa. Mai havia experimentat el que era veure’s vestida de fallera, amb tantes joies i un vestit tan bonic. En eixe moment va ser quan va conèixer a Àfrica, qui es la seua companya en este regnat.

Al poc de conèixer-se se li va plantejar la idea de ser la reineta de la falla. Li va fer tanta il•lusió que no s’ho va pensar gens. Va recordar com es va veure aquell dia, i pensar que podia ser ella qui regnara entre els xiquets de la falla, li va fer més goig encara. Una vegada hem conegut la història de Paula, hem passar a preguntar-li com s’ha sentit i què ha pensat en diferents moments de l’any faller que duen fins ara. Voleu saber el que pensa? Els seus vestits son rosa i blau. Ens diu que l’oficial és de color rosa perquè és el seu preferit, però ens rèiem a boca plena en sentir que el segon vestit era blau perquè ‘’fa joc amb els meus ulls’’. A Paula li va fer especial il•lusió estrenar el seu vestit en el dia de l’exaltació de la reina. S’ho va passar d’allò més bé amb les seues falleres ballant amb la xaranga. A més, en el moment de la desfilada, els comissionats de la falla van fer caure confeti mentre ella passava per davant. És un dels moments que amb més alegria recorda. A més, en el moment en el que son pare li va posar la banda es va sentir una autèntica reina.

Mirant més enrere, també li hem preguntat per les falles que es van celebrar a l’octubre passat. També té molt bons records perquè és on va conèixer més profundament a la seua cort i la seua presidenta. S’ho va passar d’allò més bé al cassal i al carrer amb els músics i les bombetes. Voleu saber-ne més? Ella regna la xicalla de la falla. Acosteu-vos als menuts i, a bon segur, us diran coses que ni imagineu.

Monument i crítica infantils

Una granja en l a ciutat?, fa temps que no se’n veu cap. Els nostres menuts i menudes no tenen, en l’actualitat, massa oportunitats de veure certs animals domèstics molt comuns, com galls i gallines, conills, ànecs, porquets, etc. Per poder veure aquests animals vius han d’anar a les cases rurals amb activitats agropecuàries o al zoo, on sí que solen haver exemplars. Abans era més fàcil que hi haguera alguna que altra granja en el poble, fins i tot dins del nucli urbà, però ara amb les actuals condicions sanitàries, és pràcticament impossible que n’hi haja. Actualment, amb la problemàtica de les macrogranges i la seua contaminació i falta de sostenibilitat, els animals domèstics s’han convertit en éssers vius tan difícils de veure com altres més salvatges que sempre hem vist en documentals o en llocs de captiveri animal. En la nostra falleta es pot contemplar una bonica escena d’un granger i una grangera en el seu entorn més adequat, envoltats d’espècies animals típiques del lloc.

Hi ha animals de tota classe en esta granja vilera i estan tots m olt ben cuidat s pel granger i la grangera. La granja està a la muntanya en un ambien t molt rural, on tot està mo lt tranquil i es respira m olta pau. La família del s ànecs passeja per vo ra riu, i els dos menu ts, amb sa mar e, se’n van cap al caseriu. La mareta, am b un llaç roig , protegeix la se ua prole i els dos bonic s aneguets, juguen, naden i revolen. El porquet, m olt borrianen c, està ell tot sati sfet perquè solen dir tots d‘ell: “tot és bo, fin s el rabet”. En la porquer a està sol i no té una par elleta, però s’ha fet m olt amic del gall i la ga llineta. Només acaba la pluja el caragol treu les banyes i a poc a poc fa camí entre les flors i les plantes. La closca del caragol és de cridaner s colors i quan llueix u n bon sol ell la mostra, orgullós. L’espantall de vius colors està sempre q uiet al camp, però es tan bo nic de cara que no espan ta cap pardal.

Fet de palla i de fusta i de color verd el llaç, amb vestimen ta a pedaços és l’alegria del mas. Les abelles i le s flo tenen un pacte rs no escrit unes ajuden le s altres i en treuen les dos profit. Les abelles po l•linitzen a les flors que ho necessiten i elles fer la m el poden perquè així ob tenen el pol•le n. Per a tindre u na caseta el cuquet mir a la bústia. Preferiria una poma encara que es tiga mústia.

Amb la poma com a casa aquest cuc està content, per això somri u feliç i mira pel fora det.

La gallina, al galliner, ha post un bo n grapat d’ous, grans, menuts , rojos o blancs , ens alimenten a tots. Passeja majes tuós el gall, l’amo d el corral, i amb un fort quiquiriqui ens desperta am b el seu cant.

El xiquet, am b una aixada es preocupa d e l’horta, cull verdures i hortalisses i tot el que el camp li aport a. Es preocupa d el pinso i d’abeurar els animals pet tal que no els falte res i puguen beure i menjar. A la xiqueta li agrada ser cada dia m és culta, li encanten el s llibres que són d’hortofr ucticultura.

Una carrera en tre dos, la tortuga i la Quan siga un llebre, poc més majo demostra que r es tudiarà una ca sempre guanya rrera qui és més co i en la universi nstant i menys tat feble. arribar à a enginyera . Aquesta llebre és molt ràpida i no necessita La pallissa i u ajuda, na tanca però l’orgull i per guardar to la mandra t el bestiar fan que guanye són pròpies d la tortuga. e tota granja on es cuiden animals. En les grange s i en els zoos els conillets só Profitosa i mo n freqüents, lt tranquil•la doncs són grac és la vida dels gr iosets i agrad angers, en a xiquetes i xi que gaudeixen quets. dia a dia del saludables quefers. Aquest conille t blanquet menga fruites i carlotes i s’alimenta en la granja Toni Gil d’allò que els xiquets li don en.

Amadeo Antonino

CRÒNIQUES VILERES

Quinze raons contundents...

...per a una Reina

CANÇÒ PER A ÀFRICA ESTANÇA PRIMERA La boira del temps guardava mirades de goig i dansa, poemes, celísties sobtades que l’alba al trenc ens regala. T’oferisc hui la paraula i el goig de pronunciar-la. Cant primer: El ninot demana la vida. Fins ací m’ha dut els temps silenciós, que buit no sona. Fins a tu, que per ser dona conjures el cicle etern i omplis el buit dels ninots amb l’alé, tot just en riure, perquè sàpien que per viure han de morir amb l’hivern.

’ Vida eterna, pronuncies, que és etern el més enllà, i els ninots viurem per sempre i de vida ens ompliràs amb l’alé, l’alé de fada, fada Foc, foc de paraula. Paraules de foc i entranya que l’ànima en somnis parla.

Tu ets la vida d’eixos rostres que ens deixem cremar per tu perquè renasca una llàgrima dels teus meravellats ulls i siga la causa primera de l’univers, que ara nu s’amere i es vista de foc, música, traca i de llum. Vingueres amb l’alba, estel, esclat en la nit que mor quan tu, la dona argentada, amb un sospir, més que un so, crees la vida i la màgia amb què eixarmes els ninots que sols podrem sobreviure si en fas part dels teus records. Brisa de vida, vida de llum, el vent de l’albada, la màgia, ets tu. Cant tercer: La mirada es vist de paraula. I el conte de vida i mort triomfa, amb una pregària, i ets tu, deessa del mite, qui em mira sota la flama, flama de vida, vida de foc, foc de paraula, paraula d’amor.

Cant segon: La creació de l’eternitat. Ix la vida d’un ninot, com la brisa ix del mar, i ets tu, qui ha de somiar perquè l’ànima enlairada, diàfan esguit d’amor, siga eterna en un instant, sortíleg de foc, l’amant de flama per ser besada, que el bes que crea la vida és la paraula secreta i tu, la veu de Borriana, pronuncies per la festa. 48

Que és la força, la paraula, i quin goig és pronunciar-la! És bellíssim el seu so, paraula vestida en flama.

’

ESTANÇA SEGONA Cant quart: El ninot etern en la memòria del temps. L’instant d’aquesta existència tan fugaç sembla a vegades que vivim de les mirades i per elles morirem. La incertesa de la vida que concep instants de glòria engalana de memòria els ninots, que en tu viurem quan siguem gotes de pluja i una estrela de la nit, un filet sobtat de boira i un llampec de l’infinit. Pluja d’estrela, estrela de nit, nit de la boira, llampec infinit, miratges, moments de glòria eterns en la teua memòria. Cant cinqué: La dona, creadora de vida, fa real el somni. En les boires, cisellat, el teu rostre de donzella resplendeix i és la centella que ens guia pel sender d’or i els fallers sabem de cert, que als teus verals, estendard, és el somriure i l’esguard, el camí cap a l’albor, perquè sols dona i fallera pot ser la idea de festa i, a més, si està coronada, és una dona completa.

Enguany, la llum de la lluna és del color dels teus ulls i, les ones de la mar, porten l’aroma de tu. La brisa és la reverència i jo, desig de conjur que em done la vida eterna quan nu t’abaste el meu fum. Tu ets el cant que ens recorda que som gotes de la mar, espurnes de les estreles i un trosset d’immensitat. I si és sols una il•lusió que es desfà quan despertem, desitgem somiar per sempre que en el somni ens besem. Bes de la flama, flama de llum, bellíssim poema, poema per tu. El foc de Borriana, la festa, ets tu. Cant sisé: La goja de l’equinocci. És l’equinocci dos ulls, dos trossos de foc en la cara, que inquiet espera la dona mestra, espurna i paraula. Paraula de llum, espurna secreta, secret que conjura l’ànima inquieta. Que és la força, la paraula i quin goig és pronunciar-la a l’empara d’una reina, de la Reina de Borriana. ESTANÇA TERCERA Cant final: Súplica. Deessa del foc, conjur, pronuncia el nom de la festa i la festa serà per tu.

Primer premi de “Pleitesia”, 2006

Poema d’homenatge a la Fallera Major Infant il de La Vila 2022

“Paula”

No fa fum, la teua pira, perquè sàtira no hi ha, només hi ha coses molt netes d’esperits il•lusionats. I és la il•lusió dels xiquets, autèntica veritat, la puresa de la festa que fa la festa tan gran. Es diria d’eixa falla que l’han plantada uns xiquets construint amb les mans tendres l’esbós dels teus sentiments. Per això no farà fum el dia que la cremem, perquè parla del teu cor i el teu cor està molt net. Ja veuràs, quan eixe dia te la trobes a la plaça i mires els seus ninots... No sabràs què és el que et passa, sentiràs el foc dins teu i et notaràs enlairada com una espurna que al cel Sant Josep l’ha destinada, puix que ets llum de les estreles i el teu foc és foc de màgia que il•lumina tot el món i, per tant, també la falla. Per això trenques la nit amb eixa llum que, tan clara, ens amera l’esperit als fallerets de Borriana. Hi ha veritat en teus ulls, són els ulls de la xicalla que mostren les meravelles de la més bella contalla,

aquella que parla de tu quan passeges per la plaça sota un riu d’aplaudiments i una mar on ets preada. Hi ha veritat en teus llavis quan somrius amb tanta traça i es diria de ta veu que és un rossinyol que canta. Les xarangues no podran tocar amb tanta lloança perquè aqueixa partitura només tu podràs tocar-la. Els músics no trobaran cap nota, ni pentagrama; per a llegir eixa música cal una mestra de falla, cal una xica que sàpia com es canta eixa sonata i eixa xiqueta eres tu, una mestra d’eixa talla. No fa fum, la teua pira, no fa fum, sinó sols flama, puix que feta d’esperit purifica sense dalla. I això només ho pot fer si l’encens tu, bella fada. Bota-li foc, reina meua que te il•lumine la cara. Bota-li foc, fallereta dóna sentit a esta falla que la falla de La Vila esta nit s’ha fet més falla als verals d’una xiqueta, de La Vila, d’eixa falla, Fallera Major Infantil, als teus verals, bella Paula.

EL CONCEPTE DE

Potser siga nostra festa filla de festa pagana on els hòmens celebraven del bon temps la bona cara i cremaven quatre branques per rendir culte a la flama, la mateixa que en el pit cada any els esclatava. Pot ser siga nostra festa una ofrena, una pregària dels fusters que el seu estai cremaven enmig la plaça quan l’equinocci escopia llengües de foc escarlata anunciant així el bon temps que en Sant Josep començava. Siga com siga, amb el temps, la pira purificava i els parots avergonyits per la sentència dictada havien de consumir-se en la foguera pagana. Sant Josep, com a uns fills pròdigs els acollia en sa casa. I és que la falla, amics meus, que nasqué com a lloança esdevingué un just judici de nostra condició humana. La falla, que sols era foc havia esdevingut dalla i els pecats esdevenien combustible de la falla per a ser purificats amb el botxí que no mata puix que crea un bell record de la més bella lloança

LA FALLA

que és ser fum que al cel s’enfila sota els ulls de qui el creara, sota els ulls d’una fallera que el caliu nota en la cara i deixa caure les llàgrimes com a homenatge, i pregària perquè al cel, els seus ninots formen de nou una falla. És com si un nàufrag perdut haguera tornat a casa. I això és motiu d’alegria i és el secret de la màgia que han usat els bons fallers, alquimistes de l’albada, que inverteixen tot un any de treball i d’esperança modelant uns pocs pecats i convertint-los en gràcia perquè el foc els purifique amb l’abraç cru de la flama. I quan es crema un ninot notem un buit on estava per això en el nostre pit hi ha un espai ple de mancança que a poc a poc, durant l’any ocupa una nova falla.

A C I R ÀF Jo donaria la vida si tu me la demanares. Els poemes que inspirares, estan tots escrits per tu. No hi ha cap cosa més gran que viure, escriure i cantar, ser viler per a volar i a més ser faller per tu. Ja voldrien tots els àngels causes així per lluitar i crear bells universos com teus ulls i mons diversos que tu hauries de somiar. Quantes paraules he escrit per als teus ulls pronunciar, per als teus llavis rimar i mesurar-te el somriure. Quanta poesia escrita amb les lletres del teu nom, però mai no he sabut com la teua imatge descriure. Ja voldria el vent la força dels teus llavis quan somriuen, són trenc d’alba de sobtada, imatge meravellada dels astres que per tu viuen. “Pare, jo vull ser fallera”... I els teus ulls duien un foc que mai no he trobat enlloc perquè és foc del que no crema. I aquell dia assabentat que seríem tots vilers vaig escriure el primer vers, per a tu el primer poema. Ja voldrien els poetes muses com tu per descriure la bellesa de la vida i trobar en tu la mida del vers pur en ton somriure.

Mes mai no te n’he dit cap, de poema. No he sabut, no he trobat cap atribut en les paraules amb veus, que el concepte teu en mi re, no és d’este món, és d’un alt exclusiu sols de nosaltres, us. del meu món i del dels me Ja voldrien les rondalles fil per randa relatar la bondat d’una princesa que sols la teua bellesa és capaç d’imaginar. í Mentre el temps et duia ac , he vist que tots et miraven aplaudien i afirmaven: Que bonica eixa xiqueta! I jo he fet una pregaria, orgull de pare embabiat, i m’he dit, tot extasiat, la meua filla és LA REINA. Ja voldrien tots els regnes tindre’t de reina Alegria i oir ta veu, la mesura, la metàfora més pura que conté la poesia. regne, I he sabut que, més que el , tu ets LA REINA per servir , i tot allò que has de dir vestida de flama i vent, tot allò que hauràs de fer, ha de ser per esta falla, a per fer més gran la contall que un dia inicià un viler. Ja diu la història fallera, reina, filla i germana, amb tu en la festa del foc en la Vila, màgic lloc, rriana. hem fet molt més gran Bo

E T C A P Quan el negre de la nit s’ha buidat d’estels i Lluna, d’entre totes les xiquetes el destí en tria una. Perquè siga Lluna blanca durant un any de quimeres, impossibles realitats que seran cos de les festes. Reflectida, en l’estany, on es gesta festa i falla, el seu cos serà cos d’aigua i els cabells, ones de plata. I les nits de volta clara la galàxia serà pinta, dos estels seran els ulls i els llavis, un bes de vida. Canta, xiqueta, poemes!, balla les danses de l’alba! que jo sonaré per tu i tu sonaràs per Burriana. Mira’m, xiqueta, la cara, creuem les mirades, ara! Et veus als meus ulls, xiqueta? Jo em veig als teus ulls de plata. Hem fet el pacte de falla, que és recordar una cara, i si és la teua, reineta, és la cara de Burriana. Recordaràs l’expressió del ninot sota la flama i jo us recordaré a ambdós ballant la mateixa dansa.

I viu per sempre estarà ima, en tu, en mi, ben dins l’àn or viu per sempre el rec d, que és la força de la falla. les D’ara en davant, quan desfi , i en oir la gent que t’aclama u ve a sabràs de cert que un serà la meua, ben alta. cte Segellem per sempre el pa i oferim-lo a cada falla que el foc en tots té cabuda . com cap una flaire en l’alba El cos, la imatge, l’aroma, la traca, música en flama, s’ha vestit de fallereta i jo, hui, l’he contemplada. na I he vist en ella una espur en què comença una traca que envolta totes les falles i ompli de festa Burriana. a Tu, que enguany ets la caus de la idea feta flama, hauràs d’encendre una nit la il•lusió de cada falla. I tots sabrem que per tu a. és festa, en març, a Burrian Primer premi de “Pleitesia” infantil, 2006

ELS ELEMENTS FALLERS ORIGE DELS PRINCIPALS ELEMEMENTS FALLERS I EXEMPLES DE CONCRECIÓ AL BARRI DE LA VILA DESPRÉS DEL 75é ANIVERSARI

2004 - 75é aniversari PRETENSIÓ

LA VENERACIÓ DEL FOC

Aprofitant tota la investigació que durant més d’una dècada vaig dur a terme per a redactar la història de les falles de Borriana i de tots els element que formen la festa, pretenc en este treball recuperar i mostrar tot allò en què la nostra falla ha destacat. Les coses que ací es contaran es poden trobar ben ampliades en els llibrets que La Vila ha editat després del 75é aniversari, període que ens ocuparà durant tot este treball i que, al meu parer, ha sigut determinant perquè esta falla de barri es trobe entre les millors de la ciutat. Per tant, aprofite el regnat de la meua filla Àfrica per a recordar aquestos anys gloriosos on tant, i tan inesperat, ha rebut la meua família de les falles i, com no, tota la gent que n’ha estat protagonista. Començarem el tracte de cada element faller elegit des dels orígens i, a poc a poc, arribarem a Borriana i concretarem en L’Associació Cultural Falla Barri Las Vila amb algunes dades destacables i amb alguns exemples il•lustratius, al temps que hi deixarem constància de les pires falleres de del 75é aniversari (2004) fins a l’actualitat.

El foc sempre ha sigut un element místic, atractiu i útil. Abans d’aprendre a crear-lo, els antics el mantenien viu i el transportaven amb la certesa que d’ell depenia la vida. Es diria que és màgic per com s’origina, per com balla amb formes imprevistes i canviants, per les virtuts que ens ofereix i pel poder destructor amb què ens amenaça. La flama ha sigut temuda i venerada fins al punt d’atorgar-li el major dels poders purificadors, que no és sinó la idea fonamental d’una falla.

Amics i esperits que ens acompanyeu, benvinguts a este viatge.

2005

2006

2007

DE VALÈNCIA AL BARRI LA VILA DE BORRIANA

No obstant això, de tots els elements capaços d’originar la festa, destaca el costum que tenien els fusters de celebrar l’arribada del bon temps cremant el “parot”, “estai” o “pelmodo”, que usaven per a sostindre els cresols amb què il•luminaven les crues i fosques nits de l’hivern. També solien netejar els tallers i desfer-se de trastos vells que apilaven i cremaven en el carrer, costum que va ser imitat pels veïns per a desfer-se d’objectes inservibles. A poc a poc, el ritu va derivar cap a la crema de ninots que, vestits amb roba vella, representaven la societat i habitualment feien referència a la burgesia i al clero.

Podríem aventurar-nos a suposar que la simple contemplació del foc és un acte faller i que faller seria qui en els albors del temps cremara qualsevol classe d’objecte amb fins lúdics o místics, però la veritat és que el vertader origen de les falles roman ocult en les reminiscències del temps. Tot i això, hi ha alguns indicis que permeten la formulació de diverses hipòtesis segons les quals la falla podria derivar de les fogueres que s’encenien en les costes mediterrànies per a celebrar el solstici d’estiu (festeig probablement derivat de la festa cèltica Litha amb què el poble druida celebrava la vinguda de l’estiu), de l’antiga tradició quaresmal de llançar a les flames ninots que representaven personatges com Luter o Judes o del costum que tenien els ebenistes valencians d’amuntonar i cremar el sobrant de fusta per a rendir, suposadament, honor a Sant Josep, qui seria el patró dels fusters a partir de 1605, quan Sant Joan de Ribera li atorgà el patronat. Fins aleshores, els fusters veneraven Sant Joan, tot i que celebraven la seua festa el dia 1 de maig. Sant Josep, doncs, hagué d’esperar fins al segle XVII per a gaudir de la devoció que ha arribat a l’actualitat. Siga com siga, el fet és que les falles són un ritual del foc que celebra l’equinocci de primavera, que exigeix la renovació de tot allò obsolet i que qüestiona tant els fets com les intencions de l’home.

Les notícies documentades més antigues que al•ludeixen als antecedents de les falles són esporàdiques i poc aclaridores, però confirmen una evolució festiva en l’ús del foc. De fet, les lluminàries que s’usaven en el segle XVI per a celebrar els actes més rellevants van donar pas als focs d’artifici que, ja en el segle XVIII, es col•locaven sobre bastiments decorats amb pintures artístiques. També era costum en alguns llocs de la zona llevantina celebrar les victòries encenent grans fogueres i tirant al foc ninots en senyal d’ajusticiament, així com la crema de figures grotesques, anomenades “perots”, per a celebrar el final del dejuni i de la penitència en Quaresma. Molt festejades foren les lluminàries valencianes de 1657, considerades aleshores les millors del món i amb premis per als millors pirotècnics. Aquell

2008

2009

any, fou especialment atractiva la lluita entre dos guerrers que lluitaven mentre els eixia foc del cos i de les extremitats i la reproducció d’un cavall de Troia, del ventre del qual isqueren soldats armats amb bombes de foc. El culte al foc, doncs, formava part de la ciutat, tot i que de vegades provocava incendis, com ara el del campanar de la Seu, originat pels focs d’artifici que es dispararen des de la torre de la Catedral. Des d’aleshores, els jurats decidiren que el nou suport de la campana seria de pedra, i no de fusta. Aquesta classe d’accidents serviren d’excusa en algunes ocasions perquè els ajuntaments de València, i anys després, de Castelló, entre altres, intentaren prohibir les falles.

en un ofici del 13 de març de 1784 que figura en les Cartes Missives de l’Arxiu Municipal de València. El text anava dirigit al corregidor de la ciutat perquè prohibira la col•locació dels monuments, sobretot els de tipus teatral, en els carrers estrets i junts amb les façanes de les cases com a mesura preventiva d’incendis. És a partir d’esta època quan es pot constatar que la vespra de Sant Josep es plantaven i cremaven falles a València i que, en la primera meitat del segle XIX, van coexistir aquelles falles formades per l’amuntegament de trastos vells amb les confeccionades artísticament, per la qual cosa es podria argüir que el monument artístico-satíric va ser el resultat de l’evolució de les pires primitives que es plantaven junt a les fronteres de les cases i que, per orde governativa, es van desplaçar cap a les places per a evitar possibles incendis.

El vocable “falla” (del llatí fàcula: torxa) apareix per primera vegada en les cròniques militars del rei Jaume I per a referir-se a torxes o fogueres. També hi ha una cita sobre les falles dedicades a Sant Vicent (fogates primaverals) segons la qual en 1596 es van pagar a Pedro Torralba 74 lliures, un sou i sis diners per “les graelles” on es cremaven “les falles que fan en la festa del gloriós Sant Vicent Ferrer”, i se sap que en 1722 ja es plantaven falles amb ninots. De fet, anys abans d’aquesta data es va plantar un espantall vestit amb roba vella que la gent relacionà amb personatges del barri. També se sap que l’Ajuntament de València publicà un ban en 1740 que prohibia les falles, però l’accepció de “falla” com a monument artesanal per a ser cremat no apareix en cap tipus de documentació fins a la segona meitat del segle XVIII,

D’aquests anys hom coneix, a més, algunes dades esporàdiques. En 1751 es plantaren set falles a València, en 1789 abundaren els ninots en moviment, en 1792 el pare carmelita Taraggia i un home que signava amb el pseudònim Bonifacio Cristiano escrigueren alguns articles en la premsa criticant les falles per considerar-les un costum vulgar i en 1820 hi hagué una falla que causà molta sensació en el carrer Saragossa. El fet de plantar i cremar falles a València el dia 18 de Març, vespra del patró dels fusters i quan la primavera està molt prop, confirma tant la vinculació

2010

2011

de la festa a Sant Josep com l’origen pagà, però siga com siga, no hi ha cap motiu per a afirmar que la festa és religiosa, com tampoc no n’hi ha per a assegurar que es tracta d’una festa gremial en el seu naixement, exclusiva dels fusters, ja que en la documentació més antiga que ha arribat als nostres dies no hi ha cap referència que ens faça suposar res d’una manera indubtable. Així, doncs, estem davant d’un festeig de veïns que cap a finals del segle XIX ja s’organitzava en actes públics seqüenciats per a conferir-li el caràcter de festa popular al voltant d’una base en forma de prisma quadrangular, normalment, sobre la qual es presentaven escenes sainetesques que s’explicaven a través de cartells amb versos, tal com un teatre de personatges estàtics en què els diàlegs s’hagueren de llegir.

En 1850 hi hagué moltes falles. Destacaren les plantades en la plaça Almudí, en el carrer Sant Narcís, en la plaça de Roters, en la de Gràcia, en la de les Avellanes, en la del Carme i en la de Calatrava. Aquesta última fou la de millor elaboració i representava el déu del vi i els efectes de la beguda. La resta de falles representaren bellíssimes joves, celestines, joves rics amb flors a les mans i altres elements característics de l’anomenada falla eròtica.

L’al•lusió satírica a persones, comportaments i fets de l’època que resultaven incòmodes per al poder i el clero va ser la causa de la censura que va patir la festa i, a partir de 1815, els esbossos dels monuments van haver de passar pel beneplàcit de l’alcalde, de manera que es va reduir notablement la crítica selectiva i punxant a favor d’un tractament moralitzador que solia ocupar-se de temes tan generals com els vicis socials, les relacions entre veïns i l’erotisme, entés aquest com els amagatalls de les relacions matrimonials, l’adulteri, la infidelitat o la seducció. Van ser, aquestes pires, molt abundants i conegudes amb el nom de Falla Eròtica.

“Hay costumbres que suelen convertirse en abuso perjudicial y, entre ellas, la de encender hogueras en la noche víspera de San José, ha llamado muy particularmente mi atención [...] ordeno y mando: Artículo único: Se prohíbe encender hogueras, de cualquier clase que sean, en las calles i plazas de esta capital, sin expreso permiso de mi autoridad. Los contraventores, sus padres, parientes o encargados serán responsables de la falta de cumplimiento, incurriendo en penas, según las circunstancias, que tenga a bien imponer.”

En 1851, l’esperit jocós en contra de les autoritats polítiques i religioses va provocar que l’alcalde-corregidor, Vicente Rodríguez de la Encina i Falcó, Baró de Santa Bàrbara, les prohibira, però no va aconseguir eliminar-les per complet. El ban publicat per l’alcalde deia:

Del text de Rodríguez de la Encina destaca, no sols la prohibició de les falles, sinó la notícia que les

2012

2013

falles es cremaven la vespra de Sant Josep i que els xiquets en construïen sovint, per la qual cosa l’alcalde amenaçà els pares o responsables adults d’aquella xicalla. La premsa de l’època explicà que el perill d’incendis sols era una excusa i que el vertader motiu de la prohibició radicava en les escenes escandaloses dels últims anys, contràries a la moral d’aleshores. Tant era així, que sí que pogueren plantar-se dues falles, una en el carrer de Sant Narcís que representava un llaurador i una dida i una altra a la plaça de Sant Francesc que mostrava un matrimoni malavingut. En aquesta, els ninots estaven ben elaborats i els versos del cadafal, amb no massa qualitat, explicaven el contingut. Però els fallers, hòmens enginyosos de natural, construïren falles al terme, de manera que cada alqueria en tenia una, de falla, i al toc d’oració, durant la vespra de Sant Josep, l’horta es convertí en una gran pira. Es devoraren centenars de bunyols i se celebrà l’equinocci de primavera.

publicar un llibret, el qual va escriure José Bernat i Baldoví. El llibre es va vendre a grapats, potser per la picardia i la mancança de pudor moral. Contà Bernat i Baldoví que Vicenteta era filla d’un llaurador de Burjassot. La jove tenia un conill que se l’estimava molt perquè l’havia criat des de xicotet. Arruïnada la família, la xicona va vendre una falda i fins i tot unes lligacames per a comprar menjar i fer-se un mocador de percala. Aleshores, agafà el conill i se n’anà a València el dia 18 de desembre, lloc i moment on trobà en Facund que s’enamorà del conill i el volgué comprar, però la jove demanava massa diners. Baldoví advertí dels avantatges i dels inconvenients de la venda de conills que pogueren fer les dones.

A pesar de prohibir-ne algunes, de falles, que no isqueren ben lliurades de la censura prèvia, com la de la Plaça del Teatre en 1858 amb el lema El que está harto y el que ayuna, que hagué de desmuntar-se perquè al•ludia directament a les desigualtats socials, l’any següent les autoritats s’ho van repensar i es van plantar aquesta i altres falles. Enmig de la polèmica, en 1855 es va plantar una falla a la placeta de l’Almudí amb el lema El conill, Vicenteta i en Facundo acompanyada d’un fullet explicatiu. Fou la primera vegada que es va

A banda de la falla de l’Almudí, aquell any del 1855 es plantaren moltes falles, però només quatre satiritzaven alguna cosa: la de l’Almudí; la del carrer de Quart, que parlava d’una dona malcarada; la falla del Repeso, amb dues joves molt boniques, i la falla de la plaça de Calatrava, que mostrava un home i una dona discutint. Totes les falles de 1860 van satiritzar la Guerra d’Àfrica, la majoria de les quals es plantaren al barri del Carme, encara amb els materials emprats en els monuments anteriors, però tres anys després, en 1863, el pintor Antonio Cortina modelà per primera vegada els caps i les mans dels ninots amb cera, fet que constituí una passa avant en la construcció de les falles. Eren els temps en què

2014

2015

començà l’exportació fallera als pobles veïns de la capital.

que duia per lema La pesca de l’Aladroc. Els fallers col•locaren tretze ninots damunt d’un cadafal per a representar una llacuna amb una gòndola en forma de cistella de flors i ocupada per unes senyoretes que pretenien pescar aladrocs. L’èxit fou tan espectacular que l’any següent es plantà la falla La creu del matrimoni amb què se satiritzaren les relacions matrimonials amb dimonis, banyes i dones massa modernes. La pira provocà un gran escàndol i el clero condemnà el llibret. Tanmateix, en 1867 l’autoritat destruí els llibrets que explicaven la nova falla titulada Eclipsis de matrimoni.

Si calguera destacar un element en el qual es fonamentara l’exportació de la festa fallera que es vivia a València, aquest seria, sens dubte, el ferrocarril. No seria fins a principis del segle XX quan les falles es consolidarien com a festa principal de València. Les pires sentenciades al foc purificador, per contenir aquelles les acusacions sotmeses al juí del poble, i tots els complements que les ornamentaven, com ara, la música, la pólvora, la poesia o la renovació primaveral representada magníficament per la dona valenciana, adquiriren definitivament un caràcter de ciutadà i de valencianisme que a poc a poc trencaria la frontera entre la capital i els pobles germans per a difondre’s per tot el país i eclipsar la festa religiosa de Sant Josep que se celebrava en tot el territori de parla valenciana. La màgia de la festa cridava al quatre vents i l’esperit faller s’obria pas pels carrers i les places. Els valencians d’extramurs tenien notícies de la magnificència de les falles mitjançant les contalles o la premsa, que els obligava a visitar la capital en març en la mesura de les seues possibilitats, però quan en 1854 el ferrocarril va fer possible que els ciutadans de Xàtiva pogueren viatjar a València amb totes les facilitats que el tren oferia, el pare foc s’instal•là ben a dins dels xativins i els despertà la part de l’ànima on resideixen les flames, de manera que en 1865 l’escriptor i impressor Blai Bellver s’encarregà d’elaborar el tema d’una falla

Mentre, en 1866, l’empresa de la plaça de bous de València plantà una falla enmig de l’arena, i així ho va fer fins a plantar-ne tretze, l’última de les quals en fou una de Carlos Ruano Llopis. En 1867 només es plantaren dues falles, una en la plaça de bous i una altra en l’hort d’en Sendra. A partir de 1870, any en què totes les falles satiritzaren el món de la política, com una en la que es veia Amadeo de Saboya vestit de saltimbanqui, el liberalisme de l’època va intentar eliminar les tradicions populars, com el Carnestoltes o les Falles. No obstant això, la festa continuà com va poder i en 1874 es plantà un monument infantil al pati de les Escoles Pies, amb el qual s’inicià el vessant infantil de les falles. A més, l’exportació fallera era imparable i prompte es plantarien falles a Gandia i a Sueca.

2016

2017

També a Gandia fou el ferrocarril l’element que va importar les falles. En 1864 havia entrat en servei el tramvia Gandia- Carcaixent que obligava a fer transbordament a València. Els gandians, doncs, comprovaren in situ els beneficis espirituals de la festa de les falles i volgueren imitar el costum plantant una pira en 1876 amb una sàtira moral. El monument, on es veia un vell fent l’amor amb una jove, es plantà a la plaça Major i els versos al•lusius es distribuïren entre els angles de la falla i les parets de la plaça.

solució i en 1884 moltes comissions col•locaren les falles damunt de carros, per a evitar l’impost, i les passejaren per la ciutat. La reacció de l’Ajuntament no esperà i es publicà un ban en 1885 que anunciava l’augment de l’impost, per la qual cosa només es va plantar una falla a la ciutat, que va haver de pagar 60 pts. Altres dues es plantaren extramurs i una més al pati de la Beneficència. L’autoritat, doncs, va sotmetre la festa a tal repressió que va aconseguir minvar-la fins a reduir-la a la mínima expressió, però gràcies a la pressió exercida en 1885 a favor de les falles per una burgesia conservadora que pretenia mantindre les tradicions típiques es va suggerir la creació d’una sèrie de premis perquè s’exalçaren els aspectes formals i el prestigi de les falles. D’aquesta manera s’aconseguiria un reconeixement social i una disciplina competitiva que no faria sinó millorar la festa en tots els seus aspectes. No va haver-hi falles en 1886, però la pressió exercida pels conservadors, sobretot per l’escriptor Félix Pizcueta, i les protestes dels carrers van aconseguir rebaixar en 10 pts els impostos i en 1887, any en què es va publicar el primer periòdic faller editat per la comissió de la falla del carrer Maldonado i que es titulava L’aranya negra, es plantaren 29 falles, de manera que es va refermar definitivament la festa fallera, encara que en 1867, 1885, 1886 i 1896 no es plantaren falles en els carrers sinó en llocs tancats com la plaça de bous, als quals es podia accedir amb el pagament previ d’una entrada. Des d’aleshores, el monument faller tractaria temes de política

De la mateixa manera, Sueca volgué imitar la festa de la capital i en 1876 un grup de fallers plantaren una falla per a satiritzar el joc enganyós amb què els firers ambulants enganyaven els veïns confiats. A València, en 1878 es va fundar la societat Lo rat penat que ajudaria a engrandir el món de les falles animant la cultura popular i instaurant premis per a afavorir la qualitat de les obres falleres. Dos anys després, en 1880, es va plantar una falla inspirada en un accident ferroviari produït per un tren que va xocar contra el mur de l’estació. El monument reproduïa la màquina de tren enderrocant el mur de l’exconvent de Sant Francesc que impedia l’ampliació de l’estació, però el poble no va permetre que es cremara la locomotora. A partir de 1883 l’Ajuntament va establir un impost de 30 pts per falla, i així aconseguí que només se’n plantaren quatre, però l’enginy faller trobà la

2018

2019

espanyola i internacional i continuaria amb la crítica social de l’època des d’un punt de vista prou amigable, però no sense polèmica. De fet, en 1888 els socis del Fum-Club dugueren davant del jutge la falla de la plaça Esparto i les autoritats censuraren el llibret. També aquest any s’hagué de desmuntar la falla de la plaça Mossén Sorell per no ser del gust de les autoritats. Dos anys després, els membres del Fum-Club protagonitzaren un altre acte condemnatori en destrossar la falla del carrer de Pasqual i Genís perquè creien que en eixe monument s’al•ludia a les seues “debilitats”. Fou el primer any que es cremaren falles la nit de Sant Josep.

Tot i que en 1891 sols es plantaren 14 falles a València, en l’última dècada del segle XIX, el món de les falles va experimentar una millora substancial, com va ser la celebració de la primera batalla de flors en 1891, el trasllat de la “Crema” al 19 de març en 1893, l’ampliació dels actes programats, l’augment tant qualitatiu com quantitatiu del nombre de falles, i l’inici d’una transició entre la falla teatral i l’escultòrica que hauria d’originar la falla artística, en la que predominaria l’estètica sobre la crítica. La causa d’aquest procés es va fonamentar en les competicions entre veïns que va provocar l’atorgament de premis impulsat per la revista Traca en 1894 i per Lo Rat Penat des de 1895.

Durant aquests anys, també fou el ferrocarril el mitjà que dugué les falles a Dénia. En 1885 es plantà una falla a Gandia per a promocionar el tren Carcaixent-Gandia en el tram que arribava a Dénia i inaugurar el pont de 95 metres sobre el riu Serpis, així que el gerent de la línia ferroviària, en Gabriel Moreno Campo, patrocinà per a l’esdeveniment una falla al•lusiva a personatges històrics, a la música i als focs artificials que es va plantar el 22 de març a les Escoles Pies, ja que la pluja no ho va permetre el dia de Sant Josep. A Alzira es plantà la primera falla en 1889. I a poc a poc els pobles de la província de València s’omplirien de falles i fallers per a satiritzar i purificar la vida el dia de Sant Josep.

Les falles, doncs, experimentaren un augment quantitatiu i qualitatiu en aquesta època, tot i haver problemes en 1894, atés que la premsa de Madrid s’encruelí amb elles perquè totes van satiritzar els esdeveniments de Melilla, però les falles estaven decidides a continuar realitzant actes de fe per a purificar tot allò que consideraven combustible de les flames i en 1895 s’impulsà la qualitat de les obres gràcies als premis atorgats per la societat valenciana Lo Rat Penat a les millors falles. Només en 1896 va quedar València buida de falles a causa de la Guerra de Cuba, ja que es declarà l’estat de guerra a la capital. La celebració popular de l’equinocci, els orígens de la qual es perden en el temps, havia lluitat contra els interessos de les autoritats amb les armes dels

2020 - 2021

75é aniversari. Infantil 2004

valencians: l’enginy i la perseverança. Arrere quedaren els anys de persecució per part d’autoritats polítiques i eclesials i havia arribat el moment de donar continuïtat i qualitat a tots els esdeveniments fallers, tot i que continuarien les diferències entre les autoritats i els fallers que s’esmenarien amb el temps. La guerra de Cuba havia silenciat les falles de 1896, però es plantaren de nou en 1898 i, lògicament, al•ludiren a eixa lluita. El pintor i professor de l’Escola de Belles Arts Ferrer Calatayud confeccionà una falla que es plantà a l’hort d’En Sendra i que va obtindre el primer premi atorgat per Lo Rat Penat. Tanmateix, l’any següent hi hagué tanta qualitat en la falla confeccionada pel pintor i professor Enrique Navas per a la plaça de la Duana que es va salvar del foc el cap del president Kruger. Fou una falla que satiritzava la guerra del Transvaal i mostrava Kruger fumava una pipa plena d’anglesos.

premis nous en 1904 per a guardonar els millors llibrets de falla. Així, doncs, es potencià la qualitat de la literatura fallera i en 1906 s’edità per primera vegada la revista fallera Les falles de Sant Josep, dirigida i editada per Navarro Cabanes, que contenia els esbossos i tota la relació de les falles que es plantaren eixe any. Les falles anaven a més, com se sol dir, però imprevisiblement, l’Ajuntament suprimí els premis en 1909, per la qual cosa, i com a protesta popular, només es plantaren 9 falles. L’any següent, doncs, es van restablir els premis, el primer dels quals guanyà la falla de la plaça de la Pilota, construïda en quatre dies per Tadeo Villalba que satiritzava l’aviació amb el lema Xe, quin pardal! La comissió va rebre una quantia de 250 pessetes.

El segle XX començà amb el recolzament de les autoritats. Tant fou així que, en 1901, l’Ajuntament de València imità la iniciativa de Lo Rat Penat i atorgà per primera vegada premis a les millors falles. L’any següent es plantaren 15 monuments i el premi de l’Ajuntament s’atorgà a la falla del carrer Ruzafa que construïren els artistes Villalba i Benedito. Amb els premis de l’Ajuntament perdien importància els instaurats per Lo Rat Penat, pot ser per això aquesta societat valenciana instaurà uns

Els premis havien acomplit amb escreix la seua funció, que no és altra que motivar la qualitat de la festa, i així ocorregué en 1911 amb la falla del Cercle de Belles Arts que obtingué el primer premi, construïda pels socis i plantada al carrer de la Mar. L’esdeveniment coincidí amb la creació de la primera cançó fallera, escrita per Maximilano Thous. El primer premi de 1912 el guanyà l’artista Pere Guillem, que destacà entre 25 falles plantades, quantitat que augmentaria fins a 40 en 1915, 42 en 1923 i 45 en 1925. Amb aquesta proliferació continua de comissions i monuments, l’Ajuntament decidí elevar la quantia dels premis i decidí lliurar 1.500 pessetes al primer premi de 1926. De la mateixa manera, s’acordà mantindre les falles

Infantil 2005

Infantil 2006

plantades durant tres dies en 1927, any en què es plantaren 51 monuments.

una falla, la primera que es plantà a Borriana i que, com no, va satiritzar el comerç de la taronja. L’any següent ja se’n plantaren tres, de falles, a Borriana i una d’elles va ser la falla de La Vila, el 1929, impulsada per un dels hòmens que van col•laborar en l’anterior falla de La Mercé.

La fama de la festa valenciana havia traspassat les fronteres de la capital i calia aprofitar l’èxit per a afavorir el turisme, així que la Societat Valenciana de Foment i Turisme organitzà el primer tren faller Madrid-València en 1927 amb un èxit que desbordà les previsions. En 1928 la quantitat de monuments augmentà fins a 63. Fou un any de màxima esplendor en les falles, per la quantitat de monuments, per la qualitat de la festa i perquè van nàixer les festes del foc a altres llocs de la Comunitat. De fet, fou l’any en què nasqueren les falles a Borriana i a Alacant, tot i que en aquesta capital es va canviar el nom de “falles” pel de “fogueres” i s’usà la idea per a festejar Sant Joan. Així, doncs, aquell anys arribaren les falles a la nostra ciutat. La festa ja havia sigut exportada fora de la província de València, com ara a Castelló de la Plana, on la societat “La Senyera” plantà la primera falla al 1904 i on es plantarien falles també al 1907 i al 1921. Fins i tot es plantà falla a Melilla al 1925, quan una colònia valenciana va voler festejar Sant Josep. A Borriana tot va començar al barri de La Mercé, una nit, durant un sopar d’amics, quan Carlos Romero Vernia va proposar la idea. En eixe moment, es posà en marxa una maquinaria d’il•lusió que que acabaria materialitzant-se en

Un dels hòmens més significatius de la història fallera de Borriana és Juan Sellés Renú. La comissió de la Mercé ja l’havia requerit perquè s’encarregara de pintar la primera falla de la ciutat. D’aquesta manera no sols s’inicià com a pintor faller, sinó que entrà en contacte amb el món de la festa del foc, l’esperit de la qual l’inundaria el lloc de l’ànima que hom té reservat per al goig. Tant fou així que posaria el seu talent al servici de les falles per a pintar monuments, escriure versos o dissenyar emblemes, tal com faria amb l’escut de la Junta Local Fallera en 1950. L’experiència fallera que visqué Sellés amb la primera falla de la ciutat que plantà la Mercé l’any anterior el va convéncer fins a tal punt que l’any següent, el 1929, volgué plantar-ne una a la Vila, al bell mig de la Plaça Major, tot just davant de l’ajuntament. I així fou com va nàixer la falla del barri la Vila. D’aquella iniciativa primerenca només se sap que Sellés fou el president i que Manuel Peris Fuentes escrigué el llibret. Si hi hagué altres noms que haurien d’haver passat als anals fallers, han quedat en els amagatalls del temps.

Infantil 2007 El monument no tractava un tema d’àmbit exclusivament local, sinó que satiritzava temes d’interés general, com ara la proliferació dels curanderos que s’aprofitaven de la ingenuïtat de la gent o la medicina “de carxot” en la qual no faltava la superstició. Una vegada més, un tema faller serviria perquè les pràctiques sanadores d’aquells anys pogueren ser recordades en el futur, tot i que fóra amb un somriure forçadament comprensiu als llavis. Així, doncs, el monument satiritzà la pràctica de “passar la llista”, “les fregues de cames”, els beuratges suposadament màgics i fins i tot els recursos paranormals. Junt a tot açò, també es criticaren altres temes relacionats amb la llum elèctrica, la modernitat o els governants (“governar un poble no és regir un magatzem”, escrigué el poeta). L’autor del llibret fou Manuel Peris Fuentes, mestre en Gai Saber que havia sigut alcalde de Borriana entre 1895 i 1897 i prohom afamat que, entre altres coses, donà els terrenys on s’edificà el col•legi Salesià. Un home amb recursos, doncs, que tenia més temps per a pensar i més contactes que qualitat poètica, tot i que els seus versos tenien el nivell mínim exigit per a explicar el contingut d’una falla. Tant el monument com el llibret guanyaren el primer premi. Així, doncs, a la Vila li correspon l’honor d’haver guanyat els primers premis que s’estipularen a Borriana. I així, per tant, començà la historia vilera que, a hores d’ara, continua plantant falla amb la mateixa il•lusió que aquell 1929.

Infantil 2008 LA PIRA VILERA Just la pira és l’únic element fallers que la nostra falla encarrega a un professional, a banda de casos excepcionals, fet que aconsegueix obres de molta qualitat i, a més, desenvolupa una de les primeres forces econòmiques de la ciutat. Durant este període d’anys, que comença amb el 75é aniversari, han sigut 18 les falles plantades i confeccionades per professionals molt reconeguts. La primera d’elles, com no, anunciava a la ciutat que La Vila estava d’aniversari.

Infantil 2009 EL PREGÓ Una de les primeres accions que va realitzar la Junta Local Fallera de Borriana, a banda d’instaurar la cavalcada del ninot i recuperar la figura de la fallera major del poble, que a partir de 1944 s’anomenaria Reina Fallera, entre altres, fou la instauració del pregó en 1945. Des d’aleshores, tots els anys hi ha hagut la figura del pregoner per a cridar a la festa. Antigament, el pregoner desfilava a cavall d’un ase, però a poc a poc s’abandonà el costum perquè l’anunciador de la festa desfilara a peu, al temps que recorria els barris i emplaçaments de societats falleres, on se li unien les falleres corresponents. Amb els temps i amb la creativitat dels implicats, l’acte milloraria en vistositat i en qualitat. Sobre el text cal dir que el pregó és un dels textos fallers més significatius de la nostra festa i, com la resta de literatura fallera a Borriana, està bastant ancorat en la tradició, de manera que el pas dels anys no n’ha influït excessivament en la confecció. És cert que, després dels primers pregons, es pot apreciar un intent de millora dels textos, però en massa ocasions se manifesta la presa per escriure’ls, en uns casos, i la falta d’habilitat en altres, si volem considerar-los documents literaris de pes. Tant és així que hi ha pregons repetits fins i tot durant tres anys consecutius i altres copiats de

pregons antics. No obstant això, dubte que els autors, almenys els primers, pretengueren fer literatura, atés que el que manifesten és gràcia i, fins i tot, sàtira sense altres preocupacions. De fet, destaquen dels primers anys les simpàtiques advertències als que s’emborratxen, les qual es fan amb tota classe de sinònims i d’enginy. Tanmateix, hi ha paraules i idees que es repeteixen, com la paraula “bunyols” i la atenció que cal tindre amb el foraster. Són, per tant, una repetició de idees i de paraules usades sense coneixements ortogràfics i sense habilitat per a confeccionar versos. Fins i tot hi ha alguns en prosa i algun tros en castellà, tot i que res d’açò és cap motiu que puga llevar categoria a cap text. Al cap dels anys, van aparèixer autors amb altres pretensions que van intentar, i aconseguir en molts casos, millorar esta classe de textos. Parlem de lletraferits com Aymerich o Gumbau, entre altres, que es van preocupar de combinar el missatge del pregó amb un estil literari acurat. Durant els últims anys, tal volta haja perdut la gràcia que tenien els primers pregons, però la millora literària i els encarregats de proclamar-lo li han afegit una bona dosi d’emoció. Tant de bo continuem millorant la combinació perfecta entre la simpatia, l’habilitat literària i l’emoció. A la vila hem tingut l’honor de redactar alguns de estos textos, concretament, a autors vilers (Toni

Gil i jo mateix, Julián Arribas) corresponen els pregons de 2006 (T. G.), 2008 (J. A.), 2009 (J. A.), 2010 (J. A.), 2011 (J. A.), 2012 (J. A.), 2013 (J. A.), 2015 (T. G.), 2016 (T. G.) i 2017 (J. A.) i fins i tot el llibret del 2018 va estar dedicat als pregons de Borriana, on es poden trobar els textos des del 1945 fins al 2017. També Diego Palomo va ser el pregoner oficial de Borriana els anys 2015, 2016 i 2017.

EL LLIBRET I L’EXPLICACIÓ DE LA FALLA Quan l’expressió mística materialitzada amb la crema de trastos vells es va completar amb el component artístic, el combustible de les flames paganes va deixar d’estar format per objectes obsolets per a deixar pas a escenes ideades per endavant que contenien un missatge insinuat. Les pires es van transformar en escenes teatrals, però la mudesa dels actors inerts impedia que el públic comprenguera ben bé el missatge complet que la representació pretenia transmetre, així que no hi hagué més remei que usar l’escriptura perquè substituïra la veu dels ninots i hom va començar a confeccionar cartells que es col•locaven primer en les parets dels edificis confrontants i, més tard, en el monument. Els textos fallers van nàixer amb una influència decisiva de la literatura satírica valenciana del segle XV, assenyala Josep Lluís Marín. Eren estrofes en valencià pensades perquè tothom consumira amb rapidesa el grotesc tractament que es feia dels personatges. Els versos contenien una important faceta costumista i solien fonamentar el component còmic amb la hipèrbole i la ironia. D’esta manera, els ninots van adquirir la veu i la gent va poder entendre a la perfecció el missatge implícit de la falla. Però no bastant l’espai d’un cartell perquè els poetes pogueren esplaiar-se a gust, es va començar a plasmar l’explicació de la falla en fulls que es difonien entre la gent, originant així el llibret de falla.

Infantil 2010 Els llibrets, amb les mateixes característiques literàries que els cartells, contenien una explicació detallada de l’escena que es podia contemplar sobre la base del monument sense haver d’ajustar-se a un espai reduït. Eren textos mordaços i efímers; lleugers i enginyosos, però sense preocupacions lingüístiques i descuidats en les formes poètiques que començarien a abandonar-se en el segle XX. Eren estocades en el punt més dèbil que desapareixien en un temps massa breu. Se sap que un dels primers llibrets es remunta a 1751 i que el va escriure el notari, editor i poeta Carles Rois; però, segons indica Josep Maria Ribelles, el document registrat més antic correspon als versos impresos en fulls que es van col•locar en la falla del carrer Sant Narcís de València en 1850. Cinc anys després, en 1855, l’autor de sainets i comèdies costumistes Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809- València,1864) va escriure un enginyós llibret per a la falla de la plaça de l’Almodí amb el lema El conill de Vicenteta i don Facundo, text que molts han volgut considerar el primer llibret. Josep Bernat i Baldoví, va nàixer a Sueca, precisament el 19 de març de 1810. Es va doctorar en lleis per la Universitat de València, va exercir de jutge de primera instància a Catarroja, va ser diputat a Corts pel districte suecà i va ocupar l’alcaldia de la seua ciutat natal. Home amb un sentit de l’humor molt enginyós, va usar la llengua, tant la castellana com la valenciana, per a lluitar contra les injustícies que patien els llauradors. Pareix que se

li va ocórrer substituir els cartells que s’apegaven en les fronteres de les cases pròximes als monuments (encara no es col•locaven en les escenes) per textos impresos que es pogueren repartir entre la gent i en 1855 va escriure un fullet de setze pàgines en octaus, usant tant la prosa com el vers per a explicar l’argument de la falla El conillet de Vicenteta i el don Facundo plantada a la Plaça de l’Almodí (Plaça de Sant Lluís Beltrán). En 1858 va escriure tres llibrets més, un en 1860 i un altre en 1861. Va ser un pioner del teatre popular valencià sense preocupar-se massa per la correcció ortogràfica, i va escriure sainets satírico-pornogràfics tan importants com El virgo de Vicenteta (1845). En 1903, Lluís Cebrián Mesquita va proposar a Lo Rat Penat la creació d’un concurs de llibrets de falla. D’esta manera es va instaurar el primer concurs de literatura fallera que va guanyar Rafael Azopardo pel text que explicava la falla del carrer Sant Gil. L’autor va rebre com a premi deu lliures i un plat de glòria. El concurs es continuaria organitzant fins als nostres dies, però en 1981 l’Ajuntament de València va decidir crear un certamen paral•lel i va retirar la subvenció a Lo Rat Penat. Des d’aleshores, ambdós premis es proposarien de manera paral•lela i amb variacions en les seues característiques. Quan les falles van arribar a Borriana, ho van fer amb tot el component literari que s’havia instaurat a València i, des del primer moment, els cartells i el llibret van formar part de la manifestació fallera.

Infantil 2011

Infantil 2012

Als pocs anys, la incorporació de publicitat faria que es consideraren com a font d’ingressos i l’aparició dels premis per als millors textos aconseguiria que se n’encarregara la redacció a lletraferits de prestigi, com el Bessó, Manuel Peris Fuentes i Pere Echevarría, entre altres, o a poetes de renom com Bernat Artola. Des d’aquell primer llibret de Pere Ferrer que en 1928 explicà la primera falla que es va plantar a Borriana fins a 1960, tots els llibrets estaven tallats per un mateix patró: l’explicació del monument en vers i, els primers anys, en exclusiva. Sí que és cert que s’hi introduïren elements a poc a poc, com ara les fotografies de les falleres, un llistat incomplet de comissionats, alguns poemes d’homenatge i un grapat de publicitat; però el material principal, i que justificava l’edició, era l’explicació de la falla en un xicotet volum de poques fulles i de dimensions reduïdes. Els llibrets, com a objectes, eren poca cosa, però cal destacar la qualitat dels textos. Sense parar atenció en la llengua, que aleshores necessitava una normativa clara, completa i ben divulgada, els llibrets mostraven les envejables habilitats dels poetes a l’hora d’explicar el tema de la falla de la manera més graciosa i satírica i el domini de les formes poètiques. Quartetes, quintetes, dècimes i dècimes allargades; quartets, octaves, sonets... Totes les formes apareixen en aquests llibrets oblidats que no són sinó un compendi de mestria poètica al servici de la festa. El domini de la tècnica és evident si parem compte en el fet que molts autors, tal com explicaren en les primeres

estrofes dels llibrets, disposaren d’una setmana per a escriure’ls. Cal destacar, i agrair, que tot i que la literatura fallera sol estar considerada “de segona classe”, hi va haver un bon grapat de lletraferits locals i alguns poetes de renom que escrigueren llibrets, tot mantenint l’esperit del llibret de falla: la guia per a contemplar el monument. Però no tots volgueren signar les obres, per la qual cosa no sempre ha perdurat l’autoria dels treballs. Tot i això, podem recuperar el nom d’un bon grapat d’autors que, d’una manera o d’una altra, han deixat alguna pista sobre la seua identitat mitjançant els casos següents, als quals afegim només algun exemple: a) Anònims: La gran major part dels llibrets consultats fins a 1960 són anònims, tot i que en el moment de les publicacions tothom en sabia l’autoria. Una hipòtesi sobre l’autoria del llibret de la Falla del Pla de 1945 apunta cap a Francesc Almela i Vives, un dels poetes valencians més prestigiosos. b) Anònims endevinables: El nom d’alguns autors es pot endevinar mitjançant la tècnica emprada. És el cas, per exemple, de Juan Sellés Renú, qui solia usar la dècima allargada en els llibrets de La Vila. c) Anònims però que consten com a delegats literaris: Un bon exemple és Vicente Monsonís Moros “el Poeta”, que apareix com a delegat literari de La Mota en 1945, Vicepresident de La Vila en 1948 i delegat literari de La Vila almenys des de 1949 fins a 1953.

Infantil 2013

Infantil 2014

d) Sigles: Curiosament, Rafael Lázaro Rubio solia signar amb les sigles RALARU, tal com va fer, per exemple, en el llibret de L’Escorredor de 1947. e) Pseudònims: Alguns autors signaren les obres sota pseudònims, com ara Pere Ferrer en el llibret de la Mercé de 1931, qui usà el pseudònim “Plauto”, a pesar que ja signà amb el seu nom el primer llibret de les falles de Borriana (Mercé, 1928). També signà amb “Plauto” el llibret del Camí d’Onda. f) Dedicatòries: Les dedicatòries manuscrites i signades en alguns llibrets revelen el nom de l’autor. Un dels casos correspon a l’exemplar consultat que La Vila edità en 1951, amb una dedicatòria signada per Vicente Monsonís. g) Premsa: De vegades, tot i aparéixer els llibrets sense signar, la premsa citava el nom dels autors. En 1932, el setmanari Adelante que publicava a Borriana la “Juventud Católica”, revelà el nom de Ferrer Vercher com a autor del llibret de La Vila. h) Apunts del propietari: En alguns llibrets, el propietari escrigué el nom del poeta. Qui comprara el llibret consultat de La Vila corresponent a 1930 escrigué en la portada el nom de l’autor: Manuel Peris Fuentes. i) Signats: L’autor deixà constància del seu nom en la portada (Enric Gómez Fajarnés, entre altres, ho va fer així en el llibret del Barri València en 1945) o escrigué el seu nom al final del text, com ara va fer Roberto Roselló Gash en el llibret de la Falla Estació-Alqueries en 1960. Aquestes estratègies han servit, doncs, per a descobrir el nom dels autors de llibrets a Borriana des

de 1928 fins a 1960. Entre ells hi ha un bon grapat de borrianencs, nascuts a Borriana o que hi residien: Pere Ferrer Bonet, Vicente Nadal Gargall ”el Bellano”, Manuel Peris Fuentes, Pere Echevarría, el valencià i mestre en Gay Saber José María Juan García, Juan Bautista Tejedo Beltrán “el Bessó”, Rafael Solá (corresponsal de El Heraldo), Agustín Rodríguez Serra (el capellà Serra), Juan Sellés Renú, Juan M. Borrás Jarque, José Aymerich Tormo, Vicente Monsonís Moros, Rafael Lázaro Rubio, José Francisco Tarancón Pérez, Vicente Llorca Roig, Joaquín Sendra, Roberto Roselló Gash... Posteriorment a la data en què finalitza la nostra investigació (1960), hi hauria altres autors tan prestigiosos com José Esteve Patuel, qui escrigué els llibrets de 1987 i 1988 corresponents al Club 53, sense destacar com a poeta satíric, i altres textos fallers de qualitat excepcional que encara no s’han superat. De fet, la gran majoria dels millors lletraferits locals no han dubtat a l’hora de posar la seua literatura al servici de la festa fallera. Entre els autors forasters, cal citar a Ferrer Vercher, Enric Gómez Fajarnés, del qual ja hem parlat anteriorment, recordar la hipòtesi de l’autoria del llibret de la Falla del Pla de 1945, ja que alguns valoren positivament la possibilitat que en fóra l’autor Francesc Almela i Vives, i destacar a Bernat Artola, el gran poeta valencià que escrigué els llibrets de La Ravalera des de 1944 fins a 1949. Aquests poetes escrigueren una pila de llibrets fallers tradicionals tot combinant la poesia i la sàtira amb el sentiment del poble. En ells es llig agra-

Infantil 2015

Infantil 2016

dablement la historia local des del punt de vista de qui la viu i són, per tant, la manifestació de les vivències d’aquella època. Aquestes joies falleres han sigut els elements de la festa que han perdurat i algun organisme oficial hauria de tenir compte perquè no desaparegueren. El llibret és un dels elements fallers que més evolució ha experimentat. Van nàixer molts humils, sols per a contindre l’explicació de la falla, però amb el temps s’afegiren llistats de comissionats, fotografies, publicitats i estudis històrics que generalment han sigut molt endogàmics, tot evitant parlar de temes que no foren fallers. D’esta manera, el llibret va deixar de ser l’explicació de la falla per a transformar-se en un volum molt complet i històric on el lector assisteix al relat textual i gràfic d’un any faller, així com a compendis que arrepleguen la història, sobre tot fallera, del nostre poble i a tots els elements que l’envolten. El primer d’estos llibrets moderns que contenen estudis monogràfics fou el que edità el Barri València al 1960, on els autors expliquen el motiu pel qual a esta falla li assignaren el nom de “Falla del Garbó”, les característiques del barri i la seua història festiva, així com un text sobre les falles infantils, tal com el lector interessat pot trobar al llibret de La Vila de 2012. Des d’aleshores, els llibrets començaren a incorporar esta classe de textos i a millorar espectacularment el disseny i la maquetació fins a esdevindre vertaderes obres culturals i artístiques. La Vila, tot i que durant les primeres dècades po-

dia competir amb la ploma de experts lletraferits locals que produïren vertaderes joies literàries per a l’època, tardà a incorporar-se al món dels llibrets moderns. De fet, al llibret del 75é aniversari (2004)i es pot trobar un intent d’oferir al lector algunes pàgines literàries i, l’any següent (2005), vam idear un llibret distint on tota la informació fallera s’incloïa dins d’un conte, cosa que mai no s’havia fet, però fou al 2007 quan la nostra falla va decidir incloure en el llibret el que jo considere el primer estudi viler, el qual ens va parlar d’una ruta gastronòmica per la ciutat. Aquell llibret també marcà l’inici d’una època on la vila presentaria uns dissenys moderns i de molta qualitat. Fou un llibret maquetat per professionals, de tapa dura i a tot color que ens va valdre per primera vegada un premi de la Conselleria. A partir d’aquell llibret, els de la vila sempre han editat volums de molta qualitat que han pogut competir contra els millors de Borriana i han inclós un fum d’estudis sobre falles i cultura local. Amb aquella empenta, els vilers també es van atrevir a redactar les explicacions dels monuments i a partir del 2006 ja trobem autors vilers (Amadeo, Toni i jo mateix) als llibrets moderns que signaren les crítiques de les falles.

EL CARTELL ANUNCIADOR

EL TEATRE

El cartell de falles és l’element anunciador de la festa i ha de servir com a reclam, per la qual cosa ha de pregonar l’inici de les falles sense haver de llegir el text. La idea la va proposar la Junta Local Fallera l’any 1945 i el cartell va eixir a concurs. Aquell any el guanyà Ruperto Sanchos Mora amb l’obra titulada “Les dotze”, el mateix autor que guanyaria el mateix any el concurs homònim a Castelló de la Plana per a anunciar les festes de la Magdalena.

Durant les primeres dècades de falles a la nostra ciutat, les comissions organitzaven sovint sessions teatrals que, a banda de proporcionar moments de bon humor en els assaigs, servien per a obtindre una quantitat econòmica amb què afrontar les despeses dels exercicis fallers. En aquelles èpoques de la primera meitat del segle XX, l’oferta d’oci era bastant limitada i les obres teatrals sempre eren ben rebudes per un públic que trobava en elles una de les millors ocasions per a passar una bona estoneta.

A la Vila també tenim comissionats que han rebut aquest reconeixement. És el cas de Paco Ferrandis “el Carameler”, que guanyà els concursos de 1968 (accèssit), 1976, 1985, 1990 i 1996, a banda d’altres premis a Benicarló i a Torrent, tal com el lector interessat pot trobar al llibret de la Vila de 2008. Durant el període de temps que ací volem destacar (2004-2021), la vilera María Piqueras va guanyar el concurs de cartells anunciadors el 2017. També ha dissenyat les portades de llibrets de la vila, com ara el que el lector té a les mans.

La primera representació teatral fallera enregistrada en un document correspon a l’any 1944. Tant agradava el teatre que un dels primers actes que el 22 de febrer organitzà la recent creada Junta Local Fallera fou un acte en el Teatre Casares amb la col•laboració de la falla dels carrers de Borriana i Mestre Gozalbo de València, entitat que era fallera d’honor de la nostra ciutat. La comissió valenciana obrí l’espectacle amb la comèdia La rosella i la Junta Local s’uní a la representació amb l’obra còmica La bellesa fallera de Paco Barchino. Després, hi hagué concert i lliurament de pergamins. També era costum representar obres teatrals per a amenitzar les presentacions de les falleres. Així, doncs, la Junta Local Fallera n’organitzà una en 1944 amb motiu de la presentació de les falleres majors de cada falla, a la qual calia assistir comprant una entrada. Aquell dia, abans de la presen-

tació fallera, es representà l’obra La mala memoria, original de Abati i G. Álvarez, i la sarsuela La dolorosa, amb música del mestre Serrano i interpretada per la companyia lírica Maestro Bretón. Ja en el segle XXI, el Centre Espanya recuperà la tradició sainetista, a la qual s’uniren altres falles, com ara Caçadors, Ravalera o Vila, durant els anys següents. Nosaltres vam decidir fer teatre el 2008. Xavi Ferrer, que no era viler, ens va oferir l’obra titulada “Escenes Borrianeres” i, en llegir-lo, ens vam adonar que ens trobàvem a l’inici d’una experiència que ens acompanyaria molts anys i que ens donaria moltes satisfaccions. Des d’aquell moment, el teatre es va convertir en una de les principals activitats de la comissió. Jo mateix vaig estar encarregat de dirigir-lo durant deu anys (2008-2018) i després, en deixar jo la falla, se’n va encarregar Amadeo. Pel que fa a les obres, Xavi Ferrer ens va escriure quatre obres, jo en vaig escriure cinc i la resta foren adaptacions d’obres ja existents, com “El malalt imaginari”, de Moliere; “Políticament incorrecte” o “Taxi”, per citar-ne alguna. Del teatre cal destacar que La Vila sempre ha estat entre les millors companyies teatrals de les falles de Borriana. De fet, una nombrosa quantitat de premis ho demostren, sobretot, els primers pre-

mis rebuts a la millor obra teatral. Pel que fa a la direcció, Amadeo va guanyar el premi una vegada i jo mateix, cinc o sis vegades. També hem destacat com a autors, puix que Xavi Ferrer va guanyar una vegada el premi al millor text original i jo el vaig guanyar tres vegades. A banda, hem guanyat alguna vegada el premi al millor vestuari i molts premis a millors actors i a millors actrius (Javi Plasencia, Toni Gil, Meritxell Navarro, Feli Gimeno, Jorge Gimeno, José Plasencia...).

LES CARROSSES (CAVALCADA DEL NINOT I BATALLA DE FLORS)

Indústria i plaça de Calvo Sotelo. La batalla de flors i la inauguració de la Llar Fallera el dia 1 de juny de 1958 foren les grans novetat d’aquell any.

Sembla que, en actes fallers, les carrosses van començar a utilitzar-se en les Cavalcades del Ninot, que s’instauraren a Borriana el 1944, quan la recent creada Junta Local Fallera va incloure aquest acte en el programa oficial i que tingué lloc el 16 de març amb un recorregut ben estudiat per a que passara per cadascun dels emplaçament fallers. Més tard, s’usarien per a celebrar la Batalla de Flors.

A partir de 1958, doncs, se celebraria a Borriana la batalla de flors per a completar la programació de les festes de setembre, en la qual no participarien només les comissions falleres i la Junta Local Fallera, sinó que s’hi afegiren altres entitats de la ciutat, com ara bancàries, comerços o el C.D. Burriana. Les haques, engalanades, arrossegaren la carrossa corresponent a la Junta Local Fallera, on la Fallera Major i la seua cort d’honor llançaren confetti i serpentines, i les que presentaren les altres entitats amb belles jòvens del poble que hi tenien relació. L’èxit fou tal que l’any següent se celebrà de nou la batalla de flors i se n’encarregaren les comissions falleres, que són les associacions que garanteixen l’èxit continuat de les festes de Borriana. Al poc, s’utilitzà el paper de seda per a confeccionar les carrosses. La Vila ha sigut també una de les comissions que han presentat carrosses espectaculars, tant per a les Cavalcades del Ninot major i infantil com per a les Batalles de Flors. La majoria de les carrosses del període de temps que volem destacar han estat dirigides per Paco Ferrandis i amb elles hem rebut molts premis. De totes elles, vull ressaltar la carrossa infantil de la Cavalcada del Ninot de 2007, atés que Paco em va prometre que faria una carrossa per a guanyar el primer premi l’any que la meua filla Àfrica fóra Fallera Major Infantil, i així va

A Borriana trobem els antecedents de la batalla de flors en 1956, durant l’alcaldia de Joaquín Urios Planelles. Aquell any es decidí des de l’ajuntament suprimir els bous al carrer, malgrat el descontent d’un sector de la població, per això Juan Musoles Fandos explicà en les pàgines del Burisana que aquesta iniciativa afavoria la millora de les festes misericòrdies, ja que es podrien instaurar jocs florals, representacions teatrals a l’aire lliure o una batalla de flors, tal com es feia a València. Però calgué esperar fins a setembre de 1958 per a celebrar-ne la primera. L’acte es va incloure en el programa de les festes de la Misericòrdia i se celebrà el diumenge dia 7 a les sis de la vesprada. Fou patrocinat per l’ajuntament i estigué organitzat per la Junta Local Fallera, entitat que presentà dues carrosses. Els barris van aportar 12 carrosses. La cavalcada començà en el passeig Sant Joan Bosco i continuà per l’avinguda Primo de Rivera, carrer

ser, tot i que, com no, li’l van furtar i li van atorgar el segon premi. A banda de les carrosses de Paco, a La Vila n’hem confeccionat d’altres que també han estat en el grup de les més boniques.

ELS POEMES D’HOMENATGE El trobador faller aparegué abans d’irrompre la dona fallera en la festa, el joglar de la fecunditat, el poeta contraposat al crític faller que no satiritza, que no condemna, sinó que perd el seny davant de la dona borrianera. I tal com una premonició, Pere Echevarría escrigué el poema Venus borrianera en el llibret de l’Escorredor corresponent a 1932, on Apol•lo confirmà amb el valencià de l’època que, quan en marcha peregrina / per la Tèrra me encontrí, / complint la orde divina / de collir la flòr més fina / de lo terrenal jardí [...] I en sa busca corregí / per la tèrra valenciana; / fins que sabér conseguí, / que les més guapes d’allí / eren filles de Burriana. La referència següent a la dona borrianera aparegué en 1935 de la mà de Josep Roig Branchadell, qui escrigué uns versos d’exaltació en el llibret de la falla del Pla, també emprant el valencià del moment: En un pòble ahòn tan boniques / Deu a les xiques ha fet, / qui arremata este llibret / sense dir algo a les xiques? El dia 16 de març de 1936 tingué lloc la presentació de les falleres al Teatre Oberón i fou el Bessó el presentador, qui recità uns versos dirigits a Milagros López Juan, fallera major de la ciutat, a les seues dames d’honor, i a les falleres de totes les comissions que aquell any plantaren falla: La sort a mi m’ha tocat / i a vosaltres la desgràcia / que

Infantil 2017

Infantil 2018

de corts i reines / la presentació vos faça. Potser fóra la primera vegada que un poeta es dirigia a les falleres en un acte oficial. A bon segur que les falleres d’aquells anys pioners van rebre poemes d’homenatge durant els actes de presentació, però calgué esperar uns anys perquè aparegueren nous versos adreçats a la bella figura de la dona en els llibrets.

vat de la barraqueta que plantaren els del barri València i, a partir de 1947, els poetes començaren a incloure definitivament versos per a llançar floretes a les falleres, a banda dels poemes que hom recitava durant els manteniments de les presentacions.

Durant la primera meitat de la dècada dels anys 40, alguns poetes inclogueren la dona en els llibrets, però no com a musa inspiradora i admirable, sinó que satiritzaren el domini que exercia sobre l’home, les trampes de l’amor o els costums que a poc a poc arrelaven en elles i que no estaven ben vist aleshores, com ara l’ús de la bicicleta. Tot i això, els nostres lletraferits introduïren versos a poc a poc en els llibrets que homenatjaven la dona tímidament. Com a exemple, cal recordar una de les primeres estrofes d’exaltació de la dona que aparegué en el llibre de la Mota corresponent a l’any 1945 que es publicà sense signar, però que es podria atribuir a Vicente Monsonís “el Poeta”, ja que en un dels exemplars hi ha una dedicatòria signada amb el seu cognom. La dècima espinela, escrita en el valencià de llavors, diu així: En festa tàn popular / tan simpática, castisa, / la femellina somrisa / ¿com havia de faltar? / Ella sols pòt animar / fent la festa una delicia, / ¡Dòna de llevant.! caricia / dolça com britsa susäu, / com nostre llimpit cel blau / que tot lo mon el codicia! L’any següent, la nevada deixà la ciutat sense falles, lle-

En el programa oficial de 1951 s’inclogueren uns jocs florals, mantinguts per l’acadèmic Federico García Sanchís, que se celebraren el dia 18 de març, a les 10:30, en el Teatre Principal i en altres ocasions reberen les falleres els poemes corresponents que naixien de l’admiració que l’home sent cap a la dona, tal com explicà Francisco J. Ponz en el magnífic llibret del Club Ortega corresponent al 2004, on hi ha una documentació excel•lent sobre la història de l’acte anomenat pleitesia a Borriana. Gràcies a aquest estudi sabem que aquest acte figurà per primera vegada en el programa oficial de l’any 1966, tot i que abans es declamaven poemes d’homenatge a les falleres durant celebracions que no constaven en la planificació oficial. El primer acte de pleitesia oficial, doncs, tingué lloc el dia 11 de març de 1966 a la plaça Espanya, després de la Crida i en la plataforma col•locada per a realitzar l’ofrena floral a la Verge de la Misericòrdia. Les falleres infantils, però, hagueren d’esperar fins a 1970 per a rebre els poemes d’homenatge. Després dels primers actes poètics celebrats a la plaça Espanya, l’esdeveniment es traslladà a la Llar

Infantil 2019 Fallera o a les carpes que la substituïren durant alguns anys. En l’actualitat, però, se celebra al Teatre Payá sota una atenció expectant del públic i, fins no fa molt, s’atorgaven tres premis per als poetes majors i quatre per als infantils, ja que la xicalla comptava amb un premi exclusiu d’interpretació que s’inclogué en 2008. En el període de temps que volem concretar, La Vila ha destacat en l’acte de “Pleitesia” a les Reines Falleres i, mentre es van mantindre els premis, sempre hem estat en els primers llocs. D’estos records, m’agradaria destacar dos ocasions en què vam rebre el primer premi. La primera va ser el primer premi infantil de 2007, quan Àfrica i Adrián van ser els Reinets. Vaig escriure un poema que titulàrem “Pacte” i vam assajar a casa tot el que vam poder. Total, que allà que eixen els dos xiquets i de veres que es van lluir. Feia alguns anys que La Vila obtenia algun guardó en aquest acte, però, si no vaig errat, este va ser el primer dels primers premis que obtindríem en els concursos de “pleitesies”. En la segona ocasió que vull contar vaig tindre el plaer de ser jo el protagonista. Ja l’any 2004 vaig escriure un poema titulat L’esperit del foc per al concurs de “pleitesies”, tot i que ni se’m va passar pel cap el fet de recitar-lo, així que li’l vaig proposar a Toni i ell es va presentar al concurs. El resultat fou que vam fer Pòdium. I així ferem l’any següent, però el 2006 m’hi vaig atrevir jo. Tenia un bon poema i sabia que el text era guanyador, però calia recitar-lo i a Borriana hi ha alguns fa-

Infantil 2020 - 2021 llers que són vertaders mestres en estes tasques d’escriure i recitar. Finalment, la il•lusió va poder a la por i el vaig practicar durant mesos mentre en el meu pensament apareixien aquell poetes, com ara J. G., amb qui havia de competir. I, perquè allargar-ho més, el resultat va ser que em van atorgar el primer premi. Per a mi ha sigut un del moments més importants en la meua trajectòria fallera. No cal dir com de contents estàvem tots els vilers, més encara les meues amigues falleres i, sobretot, Feli.

LES CREUS DE MAIG L’origen de les creus de maig cal buscar-lo en una variant de la festivitat cèltica de Beltaine que aquell poble celebrava al ple de la primavera. La festivitat fou importada pels romans i, posteriorment, cristianitzada aprofitant la Invenció de la Santa Creu per Santa Elena. La festa, ben carregada de variants a tot arreu arribà a Espanya i s’instaurà, amb elements diferents, en tot el país. A alguns llocs, se celebrarien els maigs amb poemes al•lusius, a altres, es plantaria l’arbre de maig o se celebraria la festa de la rosa i en algunes ciutats es confeccionarien creus de maig, tal com explicà la Vila en el llibret de l’any passat o el Grup d’Estudis Històrics Fallers en el llibre Les creus de maig. A València, seguint el costum de beneir l’horta durant la primavera des dels peirons o calvaris amb què els jurats de la capital delimitaren el terme durant el segle XVI, els valencians s’introduïren en la festa del maig i construïren creus de flors que arrelaren en la capital gràcies al concurs de 1925 que es proposà des de Lo Rat Penat, tot i que hi hagué fluctuacions durant la resta del segle. A Borriana, el costum de plantar creus de maig arribà de la mà de José Solá Álvarez, un professor del col•legi dels carmelites que era oriünd de Caravaca de la Creu, on feia anys i panys que es plantaven els elements magencs. En 1944, Solà propossà a la recent creada comissió de la Mota la

confecció d’una creu, idea que no sols fou acceptada de seguida, sinó que es propagà entre la resta de comissions fins al punt que aquell anys la Comissió de Festes acordà estipular tres premis per a les millors creus. Des del principi, doncs, la festa de les creus de maig a Borriana seria un esdeveniment faller. De fet, en 1945, la Junta Local Fallera determinà que totes les comissions plantarien una creu de maig per a anunciar que al març següent plantarien una falla al mateix emplaçament. Des d’aleshores, les creus de maig borrianenques millorarien any rere any fins a esdevindre un dels millors exemples mundials de l’efímer art de les creus de maig. La història de les Creus de Maig a Borriana es pot trobar al llibre “Les creus de maig” que vaig escriure al 2008 i que va publicar el Grup d’Estudis Fallers de Borriana. Tanmateix,, al Museu Faller hi ha un text meu sobre esta festa que m’ompli d’orgull faller. La Vila sempre ha tingut bons dissenyadors i constructors de creus, atés que a la comissió sempre hi ha hagut bons artistes. Toi i això, m’agradaria destacar les creus que vam oferir a partir del 2007. Des d’aquell any, La Vila ha plantat unes creus més modernes i més estilitzades, a l’estil de les que, en altres comissions, guanyaven els primers premis.

Col·laboradors L’associació Cultural Falla Barri La Vila agraeix l’esforç al barri, a les empreses col·laboradores i a totes i tots els que d’una manera o d’una altra s’han implicat en el projecte faller d’enguay. Ara més que mai, gràcies per ajudar-nos a seguir. GRÀCIES!

! s e i c à r

G 80

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112