Can mosson

CAN JOAN MOSSON SANT LLORENÇ DE BALÀFIA, EIVISSA

Preprojecte fi d’Estudis Superiors de Disseny d’Interiors. Febrer 2018

Alumne: Maria Catalina Tur Tur

Professor tutor: Antoni Torandell Cabanellas

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 2

INDEX

1. AGENTS...................................................................

2. PROPOSTA............................................................3 3. JUSTIFICACIÓ.....................................-...............4 4. OBJECTIUS............................................................5 5. L’OVELLA EIVISSENCA..................................6 6. PROGRAMA DE NECESSITATS...............7 7. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT......................8 8. FOTOGRAFIES AÈRIES.................................

9. ENTORN...................................................................10 10, ANTECEDENTS HISTÒRICS....................12 11. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI......................14 12. ESTAT ACTUAL.................................................16 13. ESQUEMES DE ZONIFICACIÓ.............17 14. REFERÈNCIES.................................................18 15. NORMATIVA......................................................20 16. ANNEXES

16.1. CADASTRE...................................

16.2. DOCUMENTACIÓ

GRÀFICA.....................................................

Fotografia de la portada. Vista de Can Joan Mosson, documentada a la Guia d’Arquitectura de les Illes Pitiüses.

Autors: Bartolo Mestre i Elias Torres.

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 3

2. PROPOSTA

El projecte final consistirà en la rehabilitació d’una casa tradicional eivissenca, situada al Municipi de Sant Joan de Labritja, al poble de Sant Llorenç de Balàfia.

L’ús per al qual s’ha d’habilitar és el d’habitatge habitual per a una família de dos adults i dos fills..

La proposta incorporarà un estudi de disseny d’interiors, amb espai de treball per a varies persones i sala de reunions.

S’ha de dotar el conjunt d’habitatge i estudi d’un nivell de confort adequat, baix uns paràmetres d’estalvi energètic i edifici saludable.

La finca s’habilitarà com una explotació ramadera de petita capacitat, que té per objecte mantenir en bones condicions la finca a nivell paisatgístic i contribuir a la recuperació de l’ovella eivissenca, raça en perill d’extinció.

Paisatge interior a Sant Llorenç de Balàfia. Font;: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 4

3. JUSTIFICACIÓ HABITAR, en majúscules, l’Eivissa rural

El meu interès personal per ubicar el projecte

Per altra banda, la casa de Can Joan Mosson,

final d’estudis a Eivissa, es deu a la preocupació

ofereix

pels canvis soferts a l’illa els darrers anys, i també

l’arquitectura tradicional eivissenca. No disposo

al canvi de model que necessàriament hem

de dades de la data de construcció, però s’hi

d’afrontar. Però sobretot, vull valorar els recursos

utilitzen els materials tradicionals, la qual cosa

i les particularitats del nostre territori rural, que

vull aprofitar al projecte, per recuperar tot allò

encara ens pot brindar moltes oportunitats.

que sigui possible.

una

Can Joan Mosson s’ubica a Sant Llorenç de Balàfia, al terme municipal de Sant Joan de Labritja, un municipi al Nord de l’illa d’Eivissa, que té una extensió de 121 Km2 i una població d’uns 5500 habitants. La població es troba en la seva major part disseminada en habitatges unifamiliars aïllats per tot el terme municipal, i trobo molt important que aquestes cases segueixin habitades tot l’any, no només com a segones residències o habitatges turístics. Per això, l’interès en un projecte que HABITI la finca objecte del projecte.

El

camp

de

l’illa

d’Eivissa

pateix

un

abandonament, ja que les finques són petites per fer-les rendibles com explotacions agràries tradicionals. Però els darrers anys, i donat que aquesta preocupació s’estén, hi ha iniciatives de joves pagesos emprenedors, que alimenten l’esperança que el paisatge es recuperi d’una manera sostenible, rendible econòmicament.

Vista de Can Joan Mosson en l’estat actual.

tipologia

característica

de

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 5

4. OBJECTIUS

Els objectius generals són per tant:

Els objectius particulars són:

- Recuperació del paisatge rural.

- Avaluar les necessitats particulars de la família

- Adaptar una vivenda rural eivissenca a uns paràmetres de confort i habitabilitat actuals, - Tenir en compte paràmetres d’eficiència energètica i edifici saludable.

- Ajudar en la recuperació de l’ovella eivissenca., en perill d’extinció.

que ha d’habitar la casa.

- Dotar d’un espai de feina per a un estudi de disseny d’interiors.

- Avaluar la finca en l’àmbit paisatgístic.

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 6

5. OVELLA EIVISSENCA Contribució a la recuperació de la raça autòctona

Donat que un dels objectius és el manteniment del terreny de la finca en l’àmbit paisatgístic, s’ha optat per contribuir també al manteniment de la raça autòctona d’ovella eivissenca. L’ovella eivissenca és un animal de tipus equilibrat, molt rústic i tranquil, la qual cosa fa que sigui apreciat en el món rural. La seva aptitud és lletera, i els formatges derivats d’aquesta llet han estat sempre molt apreciats, malgrat que, en l’actualitat, les ovelles es conserven principalment per a la producció d’anyells, i per a mantenir netes d’herba les terres.

Disposa de Llibre genealògic, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de 7 de març de 2002, cosa que és una manifestació de la voluntat que té l’Administració autonòmica de mantenir aquesta raça.

Actualment, l’ovella de raça eivissenca és un animal testimonial, atès l’escàs nombre d’exemplars en puresa, ja que d’acord amb l’Associació de Productors d’Oví Eivissenc, el cens de reproductors que reuneixen el morfotipus desitjat és molt baix, la qual cosa motiva la presa de mesures urgents per a conservar-la, ja que està en perill molt greu d’extinció.

Races autòctones de les Illes Balears. Govern de les Illes Balears..

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 7

6. PROGRAMA DE NECESSITATS

La família que habitarà la vivenda està formada per dos adults i dos fills, amb edat escolar.

L’home és informàtic i treballa des de casa

Programa de necessitats.

Habitatge:

molt sovint, per tant necessita un espai per

- cuina i zona de menjador

teletreballar. La dona és dissenyadora d’interiors

- 1 habitació amb bany i vestidor per als adults.

i vol establir el seu estudi professional aquí.

Això fa necessari una separació entre l’espai públic (estudi) i la zona privada (habitatge).

A més a més s’han de tenir en compte les aficions de la família, la música, l’esport, i l’astronomia i els amics.

Solen rebre visites de familiars i amics que s’allotgen per uns dies a la casa.

A més a més es vol donar una utilitat a la finca

- 2 habitacions i un bany compartit per als fills.

- Espais lúdics i de relaxació amb zona d’estar, audiovisuals, música.

Estudi - 1 estudi, amb accés independent a l’accés de l’habitatge, preparat per a diferents llocs de feina i un espai per a reunions.

Zona exterior

per tal de mantenir-la cuidada, en aquest cas

- 1 terrassa d’estiu.

s’opta per una explotació ramadera de petita

- 1 ‘aprisco’ per les ovelles.

capacitat.

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 8

7. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

El projecte es situa a l’illa d’Eivissa, al terme

L’habitatge és una vivenda aïllada a l’interior

municipal de Sant Joan de Labritja, parròquia

de l’illa, a un kilòmetre de distància del poble

de Sant Llorenç de Balàfia.

de Sant Llorenç de Balàfia, que compta amb

Localització parcel·la: Sant Joan de Labritja (Illes Balears). Superfície parcel·la: 25.982 m2 Loc.

habitatge:

Ús

principal:

residencial.

serveis bàsics, a més a més d’una Escola de Primària i l’Institut de Secundària del Municipi.

El terreny no té desnivells significatius.

Superfície construida cadastre 209 m2 Sup. real construïda (inclou ruïnes): 337,27 m2

Vista aérea de la zona de Sant Llorenç, on podem observar el gran nombre de petites finques i cases aillades que hi ha. (Font: google maps)

Situació de Can Joan Musson, a devora de les Torres de Balafia, i a 1 Km de distància del poble de Sant Llorenç de Balàfia (amb Escola, Institut i altres serveis).

ALECRAP EICIFREPUS 2 m 239.52

0

10

M 03

20

02

30 M

01

0

SUPERFICIE PARCELA 25.932 m2

RE TE R CA

33

ESCALA: 1:1000

NOM: Marilina Tur

N:

DATA: 3

ESCOLA SUPERIOR DE DIS TITOL: Situació i emplaçament

RA

C-7

PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN M

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 9

sson_acces_desde_carretera

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 10

9. ENTORN

Can Joan Mosson està situat al Municipi de

Pitiüses. Històricament, a l’Illa d’Eivissa només

Sant Joan de Labritja, a la Parròquia de Sant

existia un únic nucli urbà, anomenat Vila, i la

Llorenç, molt a prop de les Torres de Balàfia. El

resta era una zona rural dispersa organitzada

municipi de Sant Joan de Labritja, està situat a

en véndes. Aquesta organització tradicional

la part Nord de l’Illa d’Eivissa. Té una extensió de

s’articula en quatre nivells: el casament (casa

121 Km , i una població d’uns 5.500 habitants,

rural familiar), la vénda (vendria a ser com

distribuïda entre les quatre parròquies que

una comunitat de veïns), la parròquia (divisió

el conformen: Sant Joan, Sant Miquel, Sant

superior, formada per almenys tres vendes,

Vicent i Sant Llorenç. Els nuclis urbans són

on s’anaren construint les noves esglésies

petits nuclis poblacionals i la població, en la

parroquials, que van ser el nucli al voltant del

seva major part, es troba disseminada i resideix

qual s’han anat formant els pobles, deixant a les

en vivendes unifamiliars disperses per tota

illes una toponímia característica, a partir del

la geografia del terme municipal. El territori

santoral) i el municipi (creats posteriorment per

del municipi està E-10: dividit amb véndes, que Google Maps

l’agrupació de parròquies).

2

és l’organització territorial tradicional de les

1/2/2018

Sant Joan de Labritja, Illes Balears: Google Maps Sant Joan de Labritja, Illes Balears Vista des del camí de darrera de Can Joan Mosson.

Fotografies de l’accés desde la carretera C-733; i vista posterior de la casa des del camí. (google-maps)

/@39.0318484,1.4897514,3a,90y,305.91h,90.24t/data=!3m6!1e1!3m4!1sWEi2_ANZJQET91t8elDdrQ!2e0!7i13312!8i6656

Google, Inc. Street View, de jul. 2012

Captura de la imatge: de set. 2016

© 2018 Google

1/1

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 11

El conjunt de les torres de Balàfia, va ser

juxtaposats,

declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb

d’argila, forns per a la cocció familiar del pa i

la tipologia de conjunt històric, per acord del

creus pintades amb calç sobre portes i finestres.

Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera en

Dos de les cases, i això és un dels detalls més

data 17 de desembre de 1996.

significatius del conjunt, tenen típiques torres

Es tracta d’un conjunt de set cases rurals agrupades

que

formen

una

aglomeració

allargada d’aproximadament 110 m, que deixa

petites

finestres,

terrats

plans

rurals de refugi, de cos cilíndric cònic, que varen ser construïdes per servir de refugi als habitants de les cases en cas d’atacs pirates.

enmig d’algunes d’elles un carrer, empedrat en

L’origen històric de Balàfia, igual que en la gran

alguns trams, de caràcter comunal.

majoria de cases rurals eivissenques, és difícil de

Totes

les

tradicional

cases

responen

eivissenca,

a

l’arquitectura

diferents

Fotografies tretes de l’Enciclopedia d’Eivissa i Formentera, de l’entrada ‘Balàfia, torres de’

volums

determinar per falta de documentació i notícies històriques. No es descarta però, que el seu origen pugui situar-se en el període islàmic.

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 12

10. ANTECEDENTS HISTÒRICS Adequació entre l’home i el medi natural

Eivissa va romandre al llarg dels segles aïllada

El

literalment, sense ajuda de ningú i subsistint

vertader punt d’inflexió. Eivissa va captar

amb els seus propis i escassos mitjans, tal vegada

l’atenció d’intel·lectuals europeus, com ara

l’única atenció que va rebre va ser el segle XVI,

l’arquitecte Erwin Broner, qui va documentar

quan Carles I d’Espanya hi va construir les

moltes cases eivissenques des de la perspectiva

murades de la ciutat per defensar-la i preservar-

de l’arquitectura formal per primera vegada.

la dels atacs àrabs.

Recordem també a Josep Lluís Sert, a qui

Aquesta desatenció va provocar un ancoratge que duraria segles i que mantindria intacta la seva cultura i rudimentària civilització.

A finals del segle XIX, l’estructura tradicional de la cultura eivissenca va despertar la curiositat i l’interès d’alguns historiadors i literats que la varen contemplar. L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va mostrar en la seva obra ‘Die Balearen’ una imatge de les illes idealitzada i romàntica, enlluernat per l’exòtic i pintoresc.

Blasco Ibañez, a la seva novel·la ‘Los muertos

període

d’entreguerres,

va

suposar

un

li agradava definir-la com ‘una arquitectura sense estil i sense arquitecte’, resultat d’un saber artesanal, d’uns modes de construcció i materials idonis i adequats per a l’illa.

Això va fer que més arquitectes, especialment catalans del grup GATEPAC, entre ells Josep Maria Sert, Sixte Illescas, Germán Rodríguez Arias i Raimon Torres Clavé consideressin el racionalisme pragmàtic de l’arquitectura eivissenca

com

un

exemple

admirable

d’adequació entre l’home i el medi natural.

mandan’, mostra un territori que no participa de cap dels avantatges, ni dels inconvenients, del món contemporani.

A la ‘Guia de Arquitectura de Ibiza y Formentera’, el casament de Can Joan Musson surt catalogat amb el nombre 98, dins l’apartat de ‘Viviendas rurales. en Ibiza (N.O 48 al 123)’

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 13

rita_03 | abril 2015

ISSN: 2340-9711

08 | Erwin Broner, Ibiza 1934: relato de un instante.

Broner se enamoró de la isla de Ibiza _Héctor GarcíaVillanueva Sert i Antoni Ferran, a peu d’obra, a Cap Pep Simó. Font: Diario de Ibiza, ‘La huella de Josep Lluís Sert en Ibiza’. 23 de Septembre de 2012.

Fotografia a Erwin Broner en un indret d’Eivissa, l’any [1] Broner 1898-1971. Ibiza’.

1934. Font: AA. VV. ‘Erwin Collegi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, 2005, Es 1934. Erwin Heilbroner1 cuenta ya 36 años y sonríe a la cámara con alegría resuelta2 [1]. Po p. 17.

el alto contraste de la imagen y por la fuerza de las sombras, la instantánea debió tomarse en época estival. El sol de Ibiza castiga inclemente, por lo que Erwin se ve obligado a protegerse con un sombrero de paja. No parece que le moleste. Lo lleva con cierta dignidad, con natu ralidad. Casi consigue llevarnos al engaño y hacernos creer que se trata de un ibicenco más Por la expresión que manifiesta al objetivo de la cámara, y por el entorno y la indumentaria, la

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 14

11. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI

La data de la construcció de l’edifici consta al

En aquest cas, el conjunt es completa amb el

cadastre com el 1925, encara que pot ser que

tancó, davant l’entrada principal, els corrals per

alguna part de l’edificació sigui anterior.

als animals, situats als voltants de la casa, i la

Podem

observar

trets

característics

de

l’arquitectura tradicional eivissenca: -terrats plans, situats a diferents nivells per afavorir la recollida de les aigües pluvials -murs gruixuts de pedra, d’una amplària que oscil·la entre els 60 i els 80 cm

-poques i petites obertures externes

L’element espacial bàsic és el cub. Cada cub conté una estança que, individualment, també s’anomena casa. Hi perduren en aquest cas els elements típics d’una casa pagesa formada per:

- el porxo

- la cuina (amb forn de pa)

- les habitacions

Vistes generals del pati i de la casa des carro.

casa des carro (els darrers elements estan en actual estat de runa).

També

trobem

una

construcció

auxiliar,

destinada a la transformació, elaboració i conservació dels diferents productes agraris, és el sequer.

El bany o un senzill urinari no hi són presents.

En aquests moments està degradat, però es conserven alguns dels materials singular de la coberta (les bigues i jàssenes, però no el tegell).

En general l’interior és fosc i humit.

Cal destacar també l’empedrat del pati, així com les portes del porxo. El paviment interior és en general el trespol original.

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 15

Exterior del magatzem, pati i sequer.

Sequer, al qual s’accedeix per una escala exterior.

Exterior dels terrats, que no compten amb els materials originals.

Interior de la cuina. La ximeneia tampoc era un element present a les cuines, per tant aquesta és de construcció relativament recent.

Interior del porxo, amb accés a la cuina. S’ha d’estudiar si les bigues i jàssenes es poden recuperar.

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 16

12. ESTAT ACTUAL

DORMITORI 1 +0.04

FORN

CUINA +0.02

DORMITORI 2

PORXO

CORRAL

-0.16

+0.00

-0.76 -0.36

0.00

PORXET

MAGATZEM CORRAL

-0.10

CORRAL

CORRAL

CORRAL

CASA DES CARRO

PATI

0.00

Superficies Planta Baixa (PB) Estància Cuina

0

5

Sup. (m2)

Superficies totals (m2)

Estància Magatzem

24.67

Sup. (m2)

TOTAL SUP. CONSTRUIDA PB

295.64

TOTAL SUP. CONSTRUIDA PP

41.63

TOTAL SUP. CONSTRUIDA VIVENDA

337.27

20.74

Porxo

30.79

Corral

13.54

Dormitori 1

15.80

Sup. construida vivenda PB

190.72

Dormitori 2

11.23

Sup. casa des carro i corrals.

104.92

TOTAL SUP. CONSTRUIDA PB

295.64

ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY

PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN MOSSON. TITOL: Estat actual, planta baixa NOM: Marilina Tur ESCALA: 1:100

DATA: 4-feb.-18 N:

3

DORMITORI 3 2.13

SEQUER

2.62

Superficies Planta Pis (PP) Estància

0

5

Sup. (m2)

Sequer

11.12

Dormitori 3

11.38

TOTAL SUP. CONSTRUIDA PP

41.63

ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY

PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN MOSSON. TITOL: Estat actual, planta pis NOM: Marilina Tur ESCALA: 1:100

DATA: 4-feb.-18 N:

2

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 17

13. PROPOSTA DE ZONIFICACIÓ

DORMITORI 2

DORMITORI 1

DORMITORI 3

ESTAR 1

BANY

CUINA ESTAR 2

ESTUDI

PATI

ZONA DE DIA ZONA DE NIT ESTUDI

Superficies Planta Baixa (PB) Estància Dormitori 1

0

5

Superficies totals (m2)

Sup. (m2)

Estància

Sup. (m2)

24.67

Cuina

20.74

Estar 1

30.79

Bany

13.54

Dormitori 2

15.80

Dormitori 3

11.23

Estar 2

20.83

Estudi

55.47

TOTAL SUP. CONSTRUIDA PB

295.64

TOTAL SUP. CONSTRUIDA PB

295.64

TOTAL SUP. CONSTRUIDA PP

41.63

TOTAL SUP. CONSTRUIDA VIVENDA

337.27

ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY

PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN MOSSON. TITOL: Proposta inicial, planta baixa NOM: Marilina Tur

DATA: 4-feb.-18 N:

ESCALA: 1:100

6

DORMITORI 4

CUINA

ZONA DE DIA ZONA DE NIT ESTUDI

Superficies Planta Pis (PP) Estància

0

5

Sup. (m2)

Cuina

11.12

Dormitori 4

11.38

TOTAL SUP. CONSTRUIDA PP

41.63

ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY

PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN MOSSON. TITOL: Proposta inicial, planta pis NOM: Marilina Tur ESCALA: 1:100

DATA: 4-feb.-18 N:

5

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 18

14. REFERÈNCIES

Projectes de referència Projecte de rehabilitació d’una casa pagesa abandonada dels arquitectes Martínez La Peña y Elías Torres, per a Nani Marquina i Albert Font , disenyadora i fotògraf.

Els interiors senzills i austers, recorden a com es vivia a Eivissa en èpoques pasades.

Estudi de SelgasCano, Madrid 2007. per la seva integració a dins el paisatge, a la vegada que disposa d’un ambient de feina dinàmic i actual.

Projecte de referència per a l’estudi.

Arquitectes: Lucía Cano i Josè Selgas.

Fotografies: Iwan Baan

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 19

Projecte de referència per a l’habitatge.

Arquitectes: Martínez la Peña i Elías Torres Clients: Nani Marquina (dissenyadora), i Albert Font (fotògraf i autor de les fotografies)

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 20

15. NORMATIVA

- Real Decret 314/2006, de 17 de marzo, Codi Tècnic de la Edificació

- Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears (BOCAIB, 165, 29/12/1998, pàg. 19765-19779)

- Ley 16/1985, de 25 de Junio, del Patrimonio Histórico Español (BOE, 29/06/1985)

- Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (BOIB núm. 43, 29 de març de 2014)

- Pla Territorial Insular d’Eivissa

- Normes subsidiàries de Sant Joan de Labritja

- Conveni europeu del paisatge

Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 21

16. BIBLIOGRAFIA, http://www.caib.es/sacmicrofront/home.do?idsite=173 (CAIB. Races autòctones de les Illes Balears) https://www.domusweb.it/en/interviews/2015/09/08/interview_to_selgascano.html http://www.eeif.es/ (Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera) http://fototeca.cnig.es/ (Fototeca Digital. Centro Nacional de Información geográfica) https://www.gan-rugs.com http://www.santjoandelabritja.com https://territoriipaisatgedeivissa.wordpress.com/ 08 | Erwin Broner, Ibiza 1934: relato de un instante. De cómo Erwin Broner se enamoró de la isla de Ibiza. Autors: Héctor García-Diego y María Villanueva. RITA 03 | abril 2015 ISSN: 2340-9711 Guia d’Arquitectura de les Illes Pitiüses: Eivissa i Formentera. Autors: Bartolo Mestre i Elias Torres, 1980 LA CASA PAGESA.GEOGRAFIA HUMANA. Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)