CAN JOAN MOSSON SANT LLORENÇ DE BALÀFIA, EIVISSA
Preprojecte fi d’Estudis Superiors de Disseny d’Interiors. Febrer 2018
Alumne: Maria Catalina Tur Tur
Professor tutor: Antoni Torandell Cabanellas
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 2
INDEX
1. AGENTS................................................................... 2. PROPOSTA............................................................3 3. JUSTIFICACIÓ.....................................-...............4 4. OBJECTIUS............................................................5 5. L’OVELLA EIVISSENCA..................................6 6. PROGRAMA DE NECESSITATS...............7 7. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT......................8 8. FOTOGRAFIES AÈRIES................................. 9. ENTORN...................................................................10 10, ANTECEDENTS HISTÒRICS....................12 11. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI......................14 12. ESTAT ACTUAL.................................................16 13. ESQUEMES DE ZONIFICACIÓ.............17 14. REFERÈNCIES.................................................18 15. NORMATIVA......................................................20 16. ANNEXES
16.1. CADASTRE...................................
16.2. DOCUMENTACIÓ
GRÀFICA.....................................................
Fotografia de la portada. Vista de Can Joan Mosson, documentada a la Guia d’Arquitectura de les Illes Pitiüses. Autors: Bartolo Mestre i Elias Torres.
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 3
2. PROPOSTA
El projecte final consistirà en la rehabilitació d’una casa tradicional eivissenca, situada al Municipi de Sant Joan de Labritja, al poble de Sant Llorenç de Balàfia. L’ús per al qual s’ha d’habilitar és el d’habitatge habitual per a una família de dos adults i dos fills.. La proposta incorporarà un estudi de disseny d’interiors, amb espai de treball per a varies persones i sala de reunions. S’ha de dotar el conjunt d’habitatge i estudi d’un nivell de confort adequat, baix uns paràmetres d’estalvi energètic i edifici saludable. La finca s’habilitarà com una explotació ramadera de petita capacitat, que té per objecte mantenir en bones condicions la finca a nivell paisatgístic i contribuir a la recuperació de l’ovella eivissenca, raça en perill d’extinció.
Paisatge interior a Sant Llorenç de Balàfia. Font;: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 4
3. JUSTIFICACIÓ HABITAR, en majúscules, l’Eivissa rural
El meu interès personal per ubicar el projecte
Per altra banda, la casa de Can Joan Mosson,
final d’estudis a Eivissa, es deu a la preocupació
ofereix
pels canvis soferts a l’illa els darrers anys, i també
l’arquitectura tradicional eivissenca. No disposo
al canvi de model que necessàriament hem
de dades de la data de construcció, però s’hi
d’afrontar. Però sobretot, vull valorar els recursos
utilitzen els materials tradicionals, la qual cosa
i les particularitats del nostre territori rural, que
vull aprofitar al projecte, per recuperar tot allò
encara ens pot brindar moltes oportunitats.
que sigui possible.
una
Can Joan Mosson s’ubica a Sant Llorenç de Balàfia, al terme municipal de Sant Joan de Labritja, un municipi al Nord de l’illa d’Eivissa, que té una extensió de 121 Km2 i una població d’uns 5500 habitants. La població es troba en la seva major part disseminada en habitatges unifamiliars aïllats per tot el terme municipal, i trobo molt important que aquestes cases segueixin habitades tot l’any, no només com a segones residències o habitatges turístics. Per això, l’interès en un projecte que HABITI la finca objecte del projecte. El
camp
de
l’illa
d’Eivissa
pateix
un
abandonament, ja que les finques són petites per fer-les rendibles com explotacions agràries tradicionals. Però els darrers anys, i donat que aquesta preocupació s’estén, hi ha iniciatives de joves pagesos emprenedors, que alimenten l’esperança que el paisatge es recuperi d’una manera sostenible, rendible econòmicament.
Vista de Can Joan Mosson en l’estat actual.
tipologia
característica
de
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 5
4. OBJECTIUS
Els objectius generals són per tant:
Els objectius particulars són:
- Recuperació del paisatge rural.
- Avaluar les necessitats particulars de la família
- Adaptar una vivenda rural eivissenca a uns paràmetres de confort i habitabilitat actuals, - Tenir en compte paràmetres d’eficiència energètica i edifici saludable. - Ajudar en la recuperació de l’ovella eivissenca., en perill d’extinció.
que ha d’habitar la casa. - Dotar d’un espai de feina per a un estudi de disseny d’interiors. - Avaluar la finca en l’àmbit paisatgístic.
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 6
5. OVELLA EIVISSENCA Contribució a la recuperació de la raça autòctona
Donat que un dels objectius és el manteniment del terreny de la finca en l’àmbit paisatgístic, s’ha optat per contribuir també al manteniment de la raça autòctona d’ovella eivissenca. L’ovella eivissenca és un animal de tipus equilibrat, molt rústic i tranquil, la qual cosa fa que sigui apreciat en el món rural. La seva aptitud és lletera, i els formatges derivats d’aquesta llet han estat sempre molt apreciats, malgrat que, en l’actualitat, les ovelles es conserven principalment per a la producció d’anyells, i per a mantenir netes d’herba les terres. Disposa de Llibre genealògic, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de 7 de març de 2002, cosa que és una manifestació de la voluntat que té l’Administració autonòmica de mantenir aquesta raça. Actualment, l’ovella de raça eivissenca és un animal testimonial, atès l’escàs nombre d’exemplars en puresa, ja que d’acord amb l’Associació de Productors d’Oví Eivissenc, el cens de reproductors que reuneixen el morfotipus desitjat és molt baix, la qual cosa motiva la presa de mesures urgents per a conservar-la, ja que està en perill molt greu d’extinció.
Races autòctones de les Illes Balears. Govern de les Illes Balears..
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 7
6. PROGRAMA DE NECESSITATS
La família que habitarà la vivenda està formada per dos adults i dos fills, amb edat escolar. L’home és informàtic i treballa des de casa
Programa de necessitats. Habitatge:
molt sovint, per tant necessita un espai per
- cuina i zona de menjador
teletreballar. La dona és dissenyadora d’interiors
- 1 habitació amb bany i vestidor per als adults.
i vol establir el seu estudi professional aquí. Això fa necessari una separació entre l’espai públic (estudi) i la zona privada (habitatge). A més a més s’han de tenir en compte les aficions de la família, la música, l’esport, i l’astronomia i els amics. Solen rebre visites de familiars i amics que s’allotgen per uns dies a la casa. A més a més es vol donar una utilitat a la finca
- 2 habitacions i un bany compartit per als fills. - Espais lúdics i de relaxació amb zona d’estar, audiovisuals, música. Estudi - 1 estudi, amb accés independent a l’accés de l’habitatge, preparat per a diferents llocs de feina i un espai per a reunions. Zona exterior
per tal de mantenir-la cuidada, en aquest cas
- 1 terrassa d’estiu.
s’opta per una explotació ramadera de petita
- 1 ‘aprisco’ per les ovelles.
capacitat.
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 8
7. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
El projecte es situa a l’illa d’Eivissa, al terme
L’habitatge és una vivenda aïllada a l’interior
municipal de Sant Joan de Labritja, parròquia
de l’illa, a un kilòmetre de distància del poble
de Sant Llorenç de Balàfia.
de Sant Llorenç de Balàfia, que compta amb
Localització parcel·la: Sant Joan de Labritja (Illes Balears). Superfície parcel·la: 25.982 m2 Loc.
habitatge:
Ús
principal:
residencial.
serveis bàsics, a més a més d’una Escola de Primària i l’Institut de Secundària del Municipi. El terreny no té desnivells significatius.
Superfície construida cadastre 209 m2 Sup. real construïda (inclou ruïnes): 337,27 m2
Vista aérea de la zona de Sant Llorenç, on podem observar el gran nombre de petites finques i cases aillades que hi ha. (Font: google maps)
Situació de Can Joan Musson, a devora de les Torres de Balafia, i a 1 Km de distància del poble de Sant Llorenç de Balàfia (amb Escola, Institut i altres serveis).
ALECRAP EICIFREPUS 2 m 239.52
0
10
M 03
20
02
30 M
01
0
SUPERFICIE PARCELA 25.932 m2
RE TE R CA
33
ESCALA: 1:1000
NOM: Marilina Tur
N:
DATA: 3
ESCOLA SUPERIOR DE DIS TITOL: Situació i emplaçament
RA
C-7
PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN M
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 9
sson_acces_desde_carretera
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 10
9. ENTORN
Can Joan Mosson està situat al Municipi de
Pitiüses. Històricament, a l’Illa d’Eivissa només
Sant Joan de Labritja, a la Parròquia de Sant
existia un únic nucli urbà, anomenat Vila, i la
Llorenç, molt a prop de les Torres de Balàfia. El
resta era una zona rural dispersa organitzada
municipi de Sant Joan de Labritja, està situat a
en véndes. Aquesta organització tradicional
la part Nord de l’Illa d’Eivissa. Té una extensió de
s’articula en quatre nivells: el casament (casa
121 Km , i una població d’uns 5.500 habitants,
rural familiar), la vénda (vendria a ser com
distribuïda entre les quatre parròquies que
una comunitat de veïns), la parròquia (divisió
el conformen: Sant Joan, Sant Miquel, Sant
superior, formada per almenys tres vendes,
Vicent i Sant Llorenç. Els nuclis urbans són
on s’anaren construint les noves esglésies
petits nuclis poblacionals i la població, en la
parroquials, que van ser el nucli al voltant del
seva major part, es troba disseminada i resideix
qual s’han anat formant els pobles, deixant a les
en vivendes unifamiliars disperses per tota
illes una toponímia característica, a partir del
la geografia del terme municipal. El territori
santoral) i el municipi (creats posteriorment per
del municipi està E-10: dividit amb véndes, que Google Maps
l’agrupació de parròquies).
2
és l’organització territorial tradicional de les
1/2/2018
Sant Joan de Labritja, Illes Balears: Google Maps Sant Joan de Labritja, Illes Balears Vista des del camí de darrera de Can Joan Mosson.
Fotografies de l’accés desde la carretera C-733; i vista posterior de la casa des del camí. (google-maps)
/@39.0318484,1.4897514,3a,90y,305.91h,90.24t/data=!3m6!1e1!3m4!1sWEi2_ANZJQET91t8elDdrQ!2e0!7i13312!8i6656
Google, Inc. Street View, de jul. 2012
Captura de la imatge: de set. 2016
© 2018 Google
1/1
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 11
El conjunt de les torres de Balàfia, va ser
juxtaposats,
declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb
d’argila, forns per a la cocció familiar del pa i
la tipologia de conjunt històric, per acord del
creus pintades amb calç sobre portes i finestres.
Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera en
Dos de les cases, i això és un dels detalls més
data 17 de desembre de 1996.
significatius del conjunt, tenen típiques torres
Es tracta d’un conjunt de set cases rurals agrupades
que
formen
una
aglomeració
allargada d’aproximadament 110 m, que deixa
petites
finestres,
terrats
plans
rurals de refugi, de cos cilíndric cònic, que varen ser construïdes per servir de refugi als habitants de les cases en cas d’atacs pirates.
enmig d’algunes d’elles un carrer, empedrat en
L’origen històric de Balàfia, igual que en la gran
alguns trams, de caràcter comunal.
majoria de cases rurals eivissenques, és difícil de
Totes
les
tradicional
cases
responen
eivissenca,
a
l’arquitectura
diferents
Fotografies tretes de l’Enciclopedia d’Eivissa i Formentera, de l’entrada ‘Balàfia, torres de’
volums
determinar per falta de documentació i notícies històriques. No es descarta però, que el seu origen pugui situar-se en el període islàmic.
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 12
10. ANTECEDENTS HISTÒRICS Adequació entre l’home i el medi natural
Eivissa va romandre al llarg dels segles aïllada
El
literalment, sense ajuda de ningú i subsistint
vertader punt d’inflexió. Eivissa va captar
amb els seus propis i escassos mitjans, tal vegada
l’atenció d’intel·lectuals europeus, com ara
l’única atenció que va rebre va ser el segle XVI,
l’arquitecte Erwin Broner, qui va documentar
quan Carles I d’Espanya hi va construir les
moltes cases eivissenques des de la perspectiva
murades de la ciutat per defensar-la i preservar-
de l’arquitectura formal per primera vegada.
la dels atacs àrabs.
Recordem també a Josep Lluís Sert, a qui
Aquesta desatenció va provocar un ancoratge que duraria segles i que mantindria intacta la seva cultura i rudimentària civilització. A finals del segle XIX, l’estructura tradicional de la cultura eivissenca va despertar la curiositat i l’interès d’alguns historiadors i literats que la varen contemplar. L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va mostrar en la seva obra ‘Die Balearen’ una imatge de les illes idealitzada i romàntica, enlluernat per l’exòtic i pintoresc. Blasco Ibañez, a la seva novel·la ‘Los muertos
període
d’entreguerres,
va
suposar
un
li agradava definir-la com ‘una arquitectura sense estil i sense arquitecte’, resultat d’un saber artesanal, d’uns modes de construcció i materials idonis i adequats per a l’illa. Això va fer que més arquitectes, especialment catalans del grup GATEPAC, entre ells Josep Maria Sert, Sixte Illescas, Germán Rodríguez Arias i Raimon Torres Clavé consideressin el racionalisme pragmàtic de l’arquitectura eivissenca
com
un
exemple
admirable
d’adequació entre l’home i el medi natural.
mandan’, mostra un territori que no participa de cap dels avantatges, ni dels inconvenients, del món contemporani.
A la ‘Guia de Arquitectura de Ibiza y Formentera’, el casament de Can Joan Musson surt catalogat amb el nombre 98, dins l’apartat de ‘Viviendas rurales. en Ibiza (N.O 48 al 123)’
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 13
rita_03 | abril 2015
ISSN: 2340-9711
08 | Erwin Broner, Ibiza 1934: relato de un instante. Broner se enamoró de la isla de Ibiza _Héctor GarcíaVillanueva Sert i Antoni Ferran, a peu d’obra, a Cap Pep Simó. Font: Diario de Ibiza, ‘La huella de Josep Lluís Sert en Ibiza’. 23 de Septembre de 2012.
Fotografia a Erwin Broner en un indret d’Eivissa, l’any [1] Broner 1898-1971. Ibiza’. 1934. Font: AA. VV. ‘Erwin Collegi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, 2005, Es 1934. Erwin Heilbroner1 cuenta ya 36 años y sonríe a la cámara con alegría resuelta2 [1]. Po p. 17.
el alto contraste de la imagen y por la fuerza de las sombras, la instantánea debió tomarse en época estival. El sol de Ibiza castiga inclemente, por lo que Erwin se ve obligado a protegerse con un sombrero de paja. No parece que le moleste. Lo lleva con cierta dignidad, con natu ralidad. Casi consigue llevarnos al engaño y hacernos creer que se trata de un ibicenco más Por la expresión que manifiesta al objetivo de la cámara, y por el entorno y la indumentaria, la
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 14
11. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI
La data de la construcció de l’edifici consta al
En aquest cas, el conjunt es completa amb el
cadastre com el 1925, encara que pot ser que
tancó, davant l’entrada principal, els corrals per
alguna part de l’edificació sigui anterior.
als animals, situats als voltants de la casa, i la
Podem
observar
trets
característics
de
l’arquitectura tradicional eivissenca: -terrats plans, situats a diferents nivells per afavorir la recollida de les aigües pluvials -murs gruixuts de pedra, d’una amplària que oscil·la entre els 60 i els 80 cm
-poques i petites obertures externes
L’element espacial bàsic és el cub. Cada cub conté una estança que, individualment, també s’anomena casa. Hi perduren en aquest cas els elements típics d’una casa pagesa formada per:
- el porxo
- la cuina (amb forn de pa)
- les habitacions
Vistes generals del pati i de la casa des carro.
casa des carro (els darrers elements estan en actual estat de runa). També
trobem
una
construcció
auxiliar,
destinada a la transformació, elaboració i conservació dels diferents productes agraris, és el sequer. El bany o un senzill urinari no hi són presents. En aquests moments està degradat, però es conserven alguns dels materials singular de la coberta (les bigues i jàssenes, però no el tegell). En general l’interior és fosc i humit. Cal destacar també l’empedrat del pati, així com les portes del porxo. El paviment interior és en general el trespol original.
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 15
Exterior del magatzem, pati i sequer.
Sequer, al qual s’accedeix per una escala exterior.
Exterior dels terrats, que no compten amb els materials originals.
Interior de la cuina. La ximeneia tampoc era un element present a les cuines, per tant aquesta és de construcció relativament recent.
Interior del porxo, amb accés a la cuina. S’ha d’estudiar si les bigues i jàssenes es poden recuperar.
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 16
12. ESTAT ACTUAL
DORMITORI 1 +0.04
FORN
CUINA +0.02
DORMITORI 2
PORXO
CORRAL
-0.16
+0.00
-0.76 -0.36
0.00
PORXET
MAGATZEM CORRAL
-0.10
CORRAL
CORRAL
CORRAL
CASA DES CARRO
PATI
0.00
Superficies Planta Baixa (PB) Estància Cuina
0
5
Sup. (m2)
Superficies totals (m2)
Estància Magatzem
24.67
Sup. (m2)
TOTAL SUP. CONSTRUIDA PB
295.64
TOTAL SUP. CONSTRUIDA PP
41.63
TOTAL SUP. CONSTRUIDA VIVENDA
337.27
20.74
Porxo
30.79
Corral
13.54
Dormitori 1
15.80
Sup. construida vivenda PB
190.72
Dormitori 2
11.23
Sup. casa des carro i corrals.
104.92
TOTAL SUP. CONSTRUIDA PB
295.64
ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY
PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN MOSSON. TITOL: Estat actual, planta baixa NOM: Marilina Tur ESCALA: 1:100
DATA: 4-feb.-18 N:
3
DORMITORI 3 2.13
SEQUER
2.62
Superficies Planta Pis (PP) Estància
0
5
Sup. (m2)
Sequer
11.12
Dormitori 3
11.38
TOTAL SUP. CONSTRUIDA PP
41.63
ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY
PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN MOSSON. TITOL: Estat actual, planta pis NOM: Marilina Tur ESCALA: 1:100
DATA: 4-feb.-18 N:
2
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 17
13. PROPOSTA DE ZONIFICACIÓ
DORMITORI 2
DORMITORI 1
DORMITORI 3
ESTAR 1
BANY
CUINA ESTAR 2
ESTUDI
PATI
ZONA DE DIA ZONA DE NIT ESTUDI
Superficies Planta Baixa (PB) Estància Dormitori 1
0
5
Superficies totals (m2)
Sup. (m2)
Estància
Sup. (m2)
24.67
Cuina
20.74
Estar 1
30.79
Bany
13.54
Dormitori 2
15.80
Dormitori 3
11.23
Estar 2
20.83
Estudi
55.47
TOTAL SUP. CONSTRUIDA PB
295.64
TOTAL SUP. CONSTRUIDA PB
295.64
TOTAL SUP. CONSTRUIDA PP
41.63
TOTAL SUP. CONSTRUIDA VIVENDA
337.27
ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY
PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN MOSSON. TITOL: Proposta inicial, planta baixa NOM: Marilina Tur
DATA: 4-feb.-18 N:
ESCALA: 1:100
6
DORMITORI 4
CUINA
ZONA DE DIA ZONA DE NIT ESTUDI
Superficies Planta Pis (PP) Estància
0
5
Sup. (m2)
Cuina
11.12
Dormitori 4
11.38
TOTAL SUP. CONSTRUIDA PP
41.63
ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY
PREPROJECTE FI D'ESTUDIS. CAN JOAN MOSSON. TITOL: Proposta inicial, planta pis NOM: Marilina Tur ESCALA: 1:100
DATA: 4-feb.-18 N:
5
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 18
14. REFERÈNCIES
Projectes de referència Projecte de rehabilitació d’una casa pagesa abandonada dels arquitectes Martínez La Peña y Elías Torres, per a Nani Marquina i Albert Font , disenyadora i fotògraf. Els interiors senzills i austers, recorden a com es vivia a Eivissa en èpoques pasades. Estudi de SelgasCano, Madrid 2007. per la seva integració a dins el paisatge, a la vegada que disposa d’un ambient de feina dinàmic i actual.
Projecte de referència per a l’estudi. Arquitectes: Lucía Cano i Josè Selgas. Fotografies: Iwan Baan
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 19
Projecte de referència per a l’habitatge. Arquitectes: Martínez la Peña i Elías Torres Clients: Nani Marquina (dissenyadora), i Albert Font (fotògraf i autor de les fotografies)
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 20
15. NORMATIVA
- Real Decret 314/2006, de 17 de marzo, Codi Tècnic de la Edificació
- Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears (BOCAIB, 165, 29/12/1998, pàg. 19765-19779)
- Ley 16/1985, de 25 de Junio, del Patrimonio Histórico Español (BOE, 29/06/1985)
- Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (BOIB núm. 43, 29 de març de 2014)
- Pla Territorial Insular d’Eivissa
- Normes subsidiàries de Sant Joan de Labritja
- Conveni europeu del paisatge
Can Joan Mosson | Feb 2018 ■ 21
16. BIBLIOGRAFIA, http://www.caib.es/sacmicrofront/home.do?idsite=173 (CAIB. Races autòctones de les Illes Balears) https://www.domusweb.it/en/interviews/2015/09/08/interview_to_selgascano.html http://www.eeif.es/ (Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera) http://fototeca.cnig.es/ (Fototeca Digital. Centro Nacional de Información geográfica) https://www.gan-rugs.com http://www.santjoandelabritja.com https://territoriipaisatgedeivissa.wordpress.com/ 08 | Erwin Broner, Ibiza 1934: relato de un instante. De cómo Erwin Broner se enamoró de la isla de Ibiza. Autors: Héctor García-Diego y María Villanueva. RITA 03 | abril 2015 ISSN: 2340-9711 Guia d’Arquitectura de les Illes Pitiüses: Eivissa i Formentera. Autors: Bartolo Mestre i Elias Torres, 1980 LA CASA PAGESA.GEOGRAFIA HUMANA. Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)