DEPORTATS Sabadellencs

als camps nazis (1940-1945)

Presentaci

És un goig tenir a les mans aquest magnífic llibre-catàleg. El Museu d’Història de Sabadell va produir l’exposició "Deportats. 60 sabadellencs als camps nazis (1940-1945)" l'any 2019 , que posteriorment va ser instal·lada a Castellbisbal l'any 2020. La recerca portada a terme ha permès fer la biografia, i posar rostre en més de la meitat dels casos, als sabadellencs que van patir l’horror de la deportació nazi, així com altres formes de repressió.

La investigació ha servit per entrar en contacte amb familiars dels deportats, alguns dels quals han obtingut per primera vegada informació sobre els seus avantpassats represaliats, desconeguda o pràcticament desconeguda. Alguns documents i fotografies que han aportat a la recerca han acabat incorporant-se als fons de l’Arxiu Històric Sabadell, i per tant estan ja a disposició pública.

Una recerca d’aquestes característiques busca volgudament dur a terme un exercici de justícia: restituir les víctimes al lloc d’on mai haurien d’haver sortit, la gran majoria per no tornar-hi mai més. Però es tracta també d’un exercici de pedagogia, per tal d’evitar que aquells fets no es repeteixin.

En aquest sentit, Sabadell ha fet molt bé els deures i s'ha situat entre les ciutats capdavanteres de Catalunya i d’Espanya a tenir col·locades totes les stolpersteine que ens els recorden, de forma quotidiana i digna, en el teixit urbà. La memòria de la deportació, fixada a terra, ens fa reflexionar sobre allò que no hauria de tornar a passar, i a les futures generacions les ajudarà a entendre d’on venim i de quina manera es van estroncar les vides dels nostres conciutadans, a causa de les guerres i del feixisme.

Aquesta obra és un punt d’arribada de tot aquest procés. La recerca ens pot portar encara alguns serrells, però el gruix de la feina està feta, i molt ben feta. Aquest catàleg n’és una bona mostra.

El Museu d’Història de Sabadell té el compromís de continuar treballant en aquesta línia, conjuntament amb la resta d’institucions, entitats i agents: el Memorial Democràtic, la Taula d’Entitats de Memòria Democràtica, la Taula de Professorat de Memòria Democràtica, l’Amical de Mauthausen i la Xarxa municipalista de Memòria i Prevenció del feixisme “Mai més”.

DEDICATÒRIA DE L’AUTOR

A totes les famílies dels deportats que han preservat en la intimitat la memòria dels lluitadors antifeixistes i republicans sabadellencs que van participar en la Guerra d’Espanya, que es van haver d’exiliar a França i que tot seguit, atrapats per la Segona Guerra Mundial, van ser deportats als camps nazis; ens han obert les portes del dolor massa temps silenciat i ens han permès aprofundir en la necessària recerca històrica sobre aquells fets, a partir de testimonis i documents personals fins ara inèdits.

Als pioners de la recerca sobre els deportats sabadellencs. En primer lloc, a l’Andreu Castells Peig, que va fer una primera aproximació a l’estudi dels deportats sabadellencs, morts i supervivents amb data del 8 de maig de 1945, a partir d’una llista inèdita elaborada pel supervivent de Mauthausen Josep Bailina Sivila des de l’exili francès i com a redactor d’una llista global dels deportats espanyols i catalans per a la Creu Roja, en el marc de l’elaboració de la seva obra Sabadell, informe de l’oposició (volum VI, 1983). En segon lloc, al biògraf Ricard Simó Bach, per les seves aportacions respecte d’alguns d’aquests deportats, publicades al llibre de referència Sabadellencs morts a l’exili (1986). I en tercer lloc, i molt especialment, pels seus treballs ja més complets i aprofundits publicats a la revista Arraona (2006 i 2008), al malaurat historiador Josep Maria Benaul Berenguer i als companys de l’Arxiu Històric de Sabadell, Jordi Torruella i Llopart i Antonio Onneti Vera. Sense l’ajut dels dos darrers, sense el seu suport infatigable i eficaç en els treballs de la recerca documental que hem portat a terme en aquests últims anys des del Museu d’Història, aquest llibre no hauria estat tant complet ni exhaustiu.

Al Memorial Democràtic de Catalunya, pel seu encert en l’impuls del projecte de recuperació de la memòria de la deportació catalana als camps nazis i del projecte d’instal·lació de les llambordes stolpersteine arreu del país.

A l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme, per haver-nos obert les portes del seu arxiu i per la seva tenaç tasca de conscienciació i sensibilitació social envers la prevenció del feixisme i la recuperació de la memòria de l’holocaust.

Al Museu d’Història de Sabadell, àgora també de la recuperació de la memòria històrica local, i a l’equip tècnic que hi treballa, pel seu suport i compromís amb el projecte.

I al Plàcid, a la Marta, al David, a l’Esteve, al Joan i a la Tona. Elles i ells ja saben per què.

Genís Ribé i Monge

Aquesta publicació s’ha editat amb motiu de l’exposició "Deportats. 60 sabadellencs als camps nazis (1940-1945)", presentada al Museu d’Història de Sabadell del 24 de gener al 28 d’abril de 1019. Posteriorment l’exposició va estar instal·lada a sala d’exposicions Els Costals de Castellbisbal entre els dies 19 de juny i 20 de juliol de 2020.

IDEA, PRODUCCIÓ I ORGANITZACIÓ

Museu d’Història de Sabadell (MHS)

PUBLICACIÓ

EDICIÓ I COORDINACIÓ

Museu d’Història de Sabadell / Ajuntament de Sabadell

TEXTOS

Genís Ribé Monge (MHS)

Plàcid Garcia-Planas

Marta Simó Sànchez

David Serrano Blanquer

DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ

Pere Canals

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

Cesc Prat Fernàndez. Ajuntament de Sabadell

IMPRESSIÓ I ENQUADERNACIÓ

SYL

© de l’edició: Museu d’Història de Sabadell / Ajuntament de Sabadell

© dels textos: els seus autors

ISBN: 978-84-945845-8-9

DL: B 3662-2023

EXPOSICIÓ

COMISSARIAT

Genís Ribé Monge (MHS)

ASSESSORAMENT HISTÒRIC

Esteve Deu Baigual

DISSENY GRÀFIC I MUNTATGE

Rebeka

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

Cesc Prat Fernàndez. Ajuntament de Sabadell

Agra Ments

El Museu d’Història de Sabadell vol expressar el seu agraïment a totes les institucions, entitats i persones que han col·laborat en l’organització de l’exposició i de la publicació, especialment a tots els familiars de les persones que foren deportades i que ens han obert les portes de la seva memòria personal i documental

A INSTITUCIONS I ENTITATS

Ajuntament de Castellbisbal, Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, Arxiu Històric de Sabadell, Esquerra Republicana de CatalunyaCastellbisbal, Fundació Bosch i Cardellach, Institut Agustí Serra, Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya) i Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera).

A PERSONES

Mercè Argemí Relat (Ajuntament de Manresa)

Joan Bta. Beltran Reverter (Amical de Neuengamme)

Josep Maria Benaul i Berenguer (+)

Juan Manuel Calvo Gascón (Amical de Mauthausen)

Antoni Campaña

Marc Castells Campanales

Joan Comasòlivas Font (AHS-MHS)

Esteve Deu Baigual

Gunter Demnig

Óscar Dols (Taller de la Memoria, Santomera)

Oriol Dueñas Iturbe (Memorial Democràtic)

David Ferrer Revull

Enric Garriga Elies

Lluís Garcia Petit

Plàcid Garcia-Planas

Marta Garriga Ginestà

David Gonzàlez Ruíz (AHS)

Cristina López Herrero

Montse Mañosa Rifé (AHS)

Isabel Martínez Narro (@IStolpersteine)

Antonio Onetti Vera (AHS)

Laura Pascual Pascuas (MHS)

Santi Plaza Zamora (Ajuntament de Sabadell)

Cesc Prat Fernàndez (Ajuntament de Sabadell)

Jesús Rodríguez Pérez (@IStolpersteine)

Josep Serra Grau (Ajuntament de Lleida)

David Serrano Blanquer

Jordi Serrano Blanquer

Miquel Serrano Jiménez (MUME)

Marta Simó Sànchez

Rosa Toran Belver

Jordi Torruella Llopart (AHS)

Miquel Tres

Jordina Vidal Montero

Jordi Vinyets

SUMARI PRESENTACIÓ

Carles de la Rosa Matas

DEDICATÒRIA

Genís Ribé i Monge

11 PRÒLEG

Genís Ribé i Monge

13 NO ERA BOIRA. LA MEMÒRIA

Plàcid Garcia-Planas

15 LA DEPORTACIÓ

Marta Simó Sànchez

17 L’HOLOCAUST. “MAI MÉS”

David Serrano i Blanquer

19 1 EL CONTEXT HISTÒRIC GUERRA CIVIL, EXILI I DEPORTACIÓ

21 ELS SABADELLENCS DEPORTATS:

32 MEMÒRIA I FAMÍLIA

33 LES LLAMBORDES STOLPERSTEINE

37 2 ELS DEPORTATS SABADELLENCS

Pr Leg

« Cadascú s’havia endut els seus records, tot el feix dels seus records, tot el pes del seu passat. A l’arribada vam haver de desfer-nos-en. Entràvem nus. Em direu que a un ésser humà se li pot arrabassar tot, menys la memòria. No sabeu res de res. Primer se li treu la condició d’ésser humà i aleshores l’abandona la memòria. La memòria se’n va a tires, com tires de pell cremada. Que pugui sobreviure així de despullat és el que no enteneu. És el que no us sé explicar. Vaja, pels pocs que han sobreviscut. Anomenem miracle l’inexplicable. I qui ha sobreviscut ha d’iniciar la reconquesta de la seva memòria, ha de reconquerir el que tenia abans: el seu saber, la seva experiència, els seus records d’infància, la seva habilitat manual i les seves facultats intel·lectuals, la seva sensibilitat, la seva aptitud per somniar, per imaginar, per riure. Si no mesureu l’esforç que això costa, no val la pena que intenti fer-vos-ho entendre.»

Charlotte Delbo. La mesura dels nostres dies (Auschwitz i després, III). Barcelona: Club Editor, 2019, p. 41.

Als deportats: retornar-los, amb el rigor i la contundència que es mereixen, la seva dignitat condició humana.

Posar-los rostre i reparació memorial, com a víctimes sabadellenques de la barbàrie nazi.

Als lectors: apropar-los a les biografies d’uns homes les vides dels quals van ser truncades i esquinçades profundament per dues guerres consecutives i les seves conseqüències, en un context històric brutalment trasbalsat pels feixismes europeus liderats del general Francisco Franco, pel duce Benito Mussolini i pel führer Adolf Hitler (1936-1945).

Significar l’esforç i el compromís de les persones que van lluitar per la defensa dels valors republicans i democràtics i es van enfrontar al pensament únic, al totalitarisme i a l’autoritarisme. Compartir, amb les seves famílies i amb la ciutadania, tot el coneixement històric i biogràfic que la recerca ens ha permès fer aflorar.

A les famílies: rescatar-les, també, de la ignonímia a la qual es van veure abocats els seus ascendents. Trencar el seu silenci, apaivagar el seu dolor i reparar-ne la memòria.

Aquestes han estat les motivacions essencials que han guiat l’elaboració d’aquest llibre.

L’autor

Tros de filferro i pedra de granet de la pedrera del camp de concentració de Mauthausen, conservats i recuperats pel supervivent Conrad Crespí i Vergés amb motiu de la visita que hi va fer el maig de 1965, durant la celebració del 20è aniversari de l’alliberament d’aquest camp (Objectes cedits per Feliu Crespí / fotografía: David Gonzàlez - AHS).