1 minute read
JAUME ARÍS ESTRADA
Sallent, 19-4-1900 / Mauthausen (Àustria), 1-10-1942
Advertisement
Fill de Jaume Arís Sala, natural de Cornellà de Llobregat, i de Cecília Estrada Alberch, natural de Perafita (Osona), residia a Sabadell des del 1909 i el seu darrer domicili va ser al carrer de l’Escola Pia, 34 (ara 32). Tenia dos germans, Emili i Anselm, i tres germanes, Maria, Elisa i Emília. Era cambrer del bar del Teatre i Esbarjo Cervantes, a la Creu Alta, i també del bar del Teatre Camps (conegut popularment com “Els Campos”). Fou un sindicalista actiu i va ser membre de la Junta del sindicat de la UGT. L’any 1936 es va casar amb Rosa Arlandís Moreno, però un cop esclatada la guerra es van separar al cap de pocs mesos.
GUERRA CIVIL Durant la guerra va treballar de responsable als menjadors populars per a refugiats, almenys entre els mesos d’agost de 1937 i juny de 1938, i després desconeixem quin fou el seu destí militar. La seva lleva va ser de les últimes de les mobilitzades per anar al front. L’any 1937 es va casar en segones núpcies amb Dolores de Roa (natural de Madrid), amb la qual tingué un fill, Jaume, nascut a Barcelona el 5-2-1939. A causa de la derrota militar i l’inici de la retirada, Jaume Arís no va poder conèixer mai el seu fill.
RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Poc temps després de l’entrada de les tropes franquistes a Sabadell va emprendre el camí de l’exili a França, on va ser internat al camp de Sant Cebrià de Rosselló. Per sortir del camp s’allistà a la 15 CTE de Hazebrouck (Alts de França), al nord del país. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi a Bray-Dunes, prop de Dunkerque, i de seguida va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria), amb el número 30116. Després fou deportat a Mauthausen amb un comboi que sortí de l’estació de tren de Viena, camp on ingressà el 19-12-1941 amb el número 4939. En aquest camp coincidí amb els deportats sabadellencs Joan Capellas Fages i Conrad Crespí Vergés. Aquest darrer va ser testimoni del seu assassinat, per una injecció letal de benzina, després d’haver patit un accident ocorregut a la pedrera que el deixà malferit d’un braç.