CELESTÍ ALTARRIBA BOSOMS

Gironella, 14-3-1898 / Gusen (Àustria), 20-7-1941

Era veí de Sabadell des de l’any 1924. El seu darrer domicili fou al carrer de Galceran de Pinós, 1 (ara 24). Tenia una germana, Ramona, que vivia a Terrassa. Treballava a la indústria tèxtil, de filador. Va ser secretari de la Federació Local de la CNT. Estava casat amb Montserrat Morera Llovet (Sant Vicenç de Castellet, 3-6-1901) i tenien dues filles: Carme (Sabadell, 15-12-1928) i Acràcia (Sabadell, 26-3-1932). La família es va fer construir la casa del carrer de Galceran de Pinós l’any 1935.

GUERRA CIVIL A l’inici de la guerra va formar part del Consell d’Empresa i del Comitè Obrer de control de l’empresa Indústria Col·lectivitzada de Filatura de Llana i Estam (abans Corbera i Feliu, SC).

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XIII-A de Hohenfels-Oberpfalz (Baviera, Alemanya) amb el número de matrícula 40693. El juliol de 1940 va ser traslladat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya), d’on va sortir el 5-8-1940. Tot seguit va ser deportat a Mauthausen, el 6-8-1940, on ingressà amb el número 3293; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. Després va ser traslladat al camp de Gusen el 24-1-1941, on va ingressar amb el número de matrícula 8993 i on va morir al cap de tres mesos. Mentre ell havia sofert aquest periple, la seva dona també havia partit a l’exili amb les seves dues filles. Un cop travessada la frontera van ser internades al camp de concentració francès de Bram, on la seva filla Carme va emmalaltir i va acabar morint a l’hospital de Carcassona, el 19-10-1940. Mentrestant a Sabadell el nou consistori municipal franquista, emparant-se en la Llei de Responsabilitats Políques, els va expropiar la finca, on s’establí un guàrdia civil i la seva família, entre els anys 1940 i 1950. No sabem del cert quan retornaren, Montserrat Morera i la seva filla Acràcia, a Sabadell, però molt probablement fou una vegada ja es devien haver assabentat

24 Fonts: Deu, 2022, p. 181; AMH Governació, 2328/3, AHS ; Archives Départamentales de l’Aude (https://archives departementales.aude.fr/les-archives-des-camps); Padrons de veïns de Sabadell, anys 1940, 1945 i 1950, AHS).

25 Ibídem, nota 15.

26 Font: https://www.fcarreras.org/ca/acracia-altarriba-morera_13716 de la mort del seu marit. Ella i la seva filla ja consten vivint a Sabadell l’any 1950, i més concretament a casa seva, finca que degueren poder recuperar legalment.24

27 La llamborda es va col·locar en un lloc erroni del carrer de Galceran de Pinós, a prop de la cantonada amb el carrer de Balmes. Nova documentació localitzada a l’Arxiu Històric de Sabadell ha permès constatar l’adreça correcta de l’actual núm. 24 del mateix carrer (Llicències d’obres, expedient 149/1935, AMH-414, AHS).

Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserven la targeta d’inscripció a Mauthausen i la inscripció de defunció, signada el 23 de juliol de 1941. El 10 de maig de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de

Mem Ria I Fam Lia

Document d’Inscripció de la defunció de Celestí Altarriba Bosoms [20-7-1941].

KL Mauthausen, 23-7-1941 (Arolsen Archives).

la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva germana Ramona, resident a Terrassa.25 No sabem quan va morir la dona de Celestí, però sí que sabem que la seva filla Acràcia va morir entre el 29 de setembre i el 5 d’octubre de 1997, deixant un llegat solidari a la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia.26 El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.27