ANTONIO AGUILAR SÁNCHEZ

Orà (Algèria), 27-4-1902 / Gusen (Àustria), 12-9-1941

El darrer domicili de referència va ser el carrer de Riera Villaret, 76, a la Creu Alta, on vivia en el moment de casar-se pel civil amb Isabel Segura Hernàndez, el 19 de desembre de 1936. Isabel Segura era filla de Carboneras (Almeria, nascuda l’any 1917) i a Sabadell hi vivia una germana seva, Beatriz, des de l’any 1933. Isabel i Antonio van tenir un fill, Antoni, nascut a Barcelona el 4-12-1937. És molt probable que l’Antonio hagués vingut a viure a Sabadell al principi de la guerra, perquè no consta al padró de 1936.

GUERRA CIVIL Va ser milicià voluntari i carrabiner.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya) amb el número 40720. El 6-8-1940 va ser deportat a Mauthausen, on ingressà amb el número de matrícula 3535; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. El 24-1-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 8976 i on va morir al cap de vuit mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserven la targeta d’inscripció al camp de Mauthausen i la inscripció de la seva defunció datada al 16 de setembre de 1941. El 10 de maig de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a Isabel Segura, la seva dona, amb domicili a Sabadell.15 El seu nom consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS).

La seva dona va morir a Sant Quirze del Vallès cap als anys 1990. El seu fill també és mort i sobreviu la dona d’aquest, amb tres fills. A l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen es conserva documentació sobre les gestions, infructuoses, que va fer la seva dona per aconseguir la indemnització del govern alemany per als deportats i per als seus familiars directes. El 27 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.16

15 A finals dels anys 1950 el govern espanyol va rebre un total de 4.440 “Avisos oficials de defuncions d’espanyols morts als camps de concentració de l’Alemanya nazi”, els quals mai van ser notificats als familiars referenciats. Les fitxes van ser enquadernades en deu toms a finals dels anys 1960 i es van arxivar (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

16 La llamborda es va posar a la plaça de Montserrat Roig, al costat del monument als deportats sabadellencs als camps nazis, perquè aleshores la referència del seu domicili sabadellenc es desconeixia.

Inscripció de la defunció d’Antonio Aguilar Sànchez al camp de Mauthausen, datada al 16 de setembre de 1941, quatre dies després de la seva mort (Arolsen Archives).

Avís oficial de defunció d’Antonio Aguilar Sánchez, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar Isabel Segura, la seva dona, amb domicili a Sabadell. París, 10-5-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

Fitxa registrada a Estadística Municipal de l’Ajuntament de Sabadell amb les dades del matrimoni d’Antonio Aguilar amb Isabel Segura, datat al 19 de desembre de 1936 (AHS).