JOSEP AMORÓS MAESTRE

Petrer (Alacant), 21-5-1888 / Gusen (Àustria), 4-7-1941

Era veí de Sabadell des de 1910. Devia emigrar a França (Narbona) en data no determinada i retornà a Sabadell cap a l’any 1917, com a sabater procedent de Martorell. El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Llobet, 39. Més endavant treballà de teixidor. Estava casat amb Maria Poveda Belda i tenien cinc filles: Maria (Petrer, 22-12-1909), Elvira (Sabadell, 31-1-1923), Josepa (Sabadell, 23-11-1924), Mercè (Sabadell, 23-8-1926) i Rosa (Sabadell, 1-7-1930).

GUERRA CIVIL Va ser milicià voluntari i carrabiner.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. En el context de la Segona Guerra Mundial es va allistar a la 93 CTE de Barcelonnette (Alps de l’Alta Provence, Provença-Alps-Costa Blava, França). Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat primer al Frontstalag 140 de Belfort (Borgonya-Franc Comtat, França) i després a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87366. Fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941 i hi va ingressar amb el número de matrícula 6213. Aquest va ser el comboi que va transportar més deportats espanyols al llarg de tota la guerra. El 17-2-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 10460 i on va acabar morint al cap de cinc mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva la inscripció de defunció de Mauthausen, signada el 8 de juliol de 1941. L’any 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva muller Maria Poveda, resident a Sabadell.28 La filla petita del deportat va morir al mes de març de 2018. Un dels seus nets, Joaquim Querol Amorós, casat amb Maria Rosa Brossa Masip, conserva tan sols un retrat seu i una fotografia familiar i no coneixien res del que li va passar. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Retrat de la família Amorós – Poveda. D’esquerra a dreta: Maria, la filla gran; Maria, la muller (asseguda); Mercè, filla quarta, i el pare, Josep. Cap a finals dels anys 1920 (autor desconegut / cedit per Joaquim Querol Amorós, AHS)

Familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein, amb l’artista Gunter Demnig, creador d’aquestes llambordes commemoratives, al seu costat. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Cesc Prat / Ajuntament de Sabadell).

Venanci Angl S Angl S

Masquefa, 4-4-1912 / Gusen (Àustria), 16-12-1941

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Latorre, 22 (ara 20-28). Era solter i treballava d’obrer del ram de l’aigua. Militava a ERC.

GUERRA CIVIL Milicià voluntari de la Columna MaciàCompanys i sergent de la Divisió 30 de l’Exèrcit Republicà.29

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat al camp de concentració de refugiats d’Agde. Posteriorment, i ja en el context de la Segona Guerra Mundial, fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Baix Rin, Gran Est, França), amb el número 2735. Després va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número de matrícula 4572. El 20-10-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 13963 i on va acabar morint al cap de dos mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva la inscripció de la seva defunció, feta amb data de 19 de desembre de 1941. El 10 de maig de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat al seu pare, Francesc Anglès, resident a Sabadell.30 El seu nom consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Document d’inscripció de la defunció de Venanci Anglès Anglès [16-12-1941].

KL Mauthausen, 19-12-1941 (Arolsen Archives).

Avís oficial de defunció de Venanci Anglès Anglès, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència el seu pare, Francesc Anglès, resident a Sabadell. París, 10-5-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).