NO ERA BOIRA. LA MEMÒRIA

Plàcid Garcia-Planas

Facultat de recordar: és la definició que l’Institut d’Estudis Catalans ens dona de la paraula memòria. La memòria, doncs, no es pot tocar. No té color, ni volum, ni està sotmesa a la força de la gravetat. És una facultat que se’ns esvaeix.

Allò de què una cosa està feta: és la definició que el mateix diccionari ens dona de la paraula matèria. La matèria té volum, color i pes. És una cosa més difícil d’esvair que la memòria.

Conec molt bé la temptació d’agafar, en estat calent, els trossos de matèria que la guerra han deixat trencats per terra. Són protagonistes freds, directes, implacables. Testimonis callats que parlen. I em pregunto per què el deportat Conrad Crespí se’n va endur a casa un tros de filferro i una pedra de granet del camp d’extermini de Mauthausen. No en calent, sinó dues dècades després del seu alliberament.

La resposta, sospito, rau en el pas irreversible del temps i en la definició mateixa dels conceptes memòria i matèria: s’ho va endur per reafirmar –per reafirmar-se– que allò no era boira. Que l’extermini tenia volum, color i força de gravetat.

Llamborda stolperstein dedicada a Pedro Monter Ferris, deportat primer al camp de concentració de Dachau i després assassinat al camp d’extermini d’Auschwitz - Birkenau (Polònia), el 22 de febrer de 1943, sostinguda per les mans dels seus familiars, el dia que es va col·locar a Sabadell. Va ser l’única víctima sabadellenca d’aquest camp nazi. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Jesús Rodríguez Pérez / @IStolpersteine).