LA DEPORTACIÓ

Marta Simó Sànchez

Moltes foren les persones i grups de col·lectius que van patir la deportació promoguda i executada per l’Alemanya Nazi, alguns dels quals, com una fase més en la consecució d’un genocidi. Aquest és el cas del genocidi perpetrat contra el poble jueu (Holocaust / Xoà) o bé contra el poble gitano (Porrajmos / Samudaripen). Però en l’imaginari col·lectiu català, aquest terme evoca principalment el record de les republicanes i republicans, majoritàriament exiliades a França com a conseqüència de la guerra civil i l’assetjament i persecució del govern franquista, que foren deportades, un cop fetes preses, a diversos camps de concentració del III Reich, majoritàriament al camp de concentració de Mauthausen.

Aquesta idea homogènia en la nostra memòria canvia quan, amb iniciatives de micromemòria, com és el cas del Projecte Stolpersteine, podem descobrir una realitat molt més complexa en les trajectòries vitals de les persones “deportades”, fent que aquesta “etiqueta” o categorització, que en un moment donat ens pot ajudar per comprendre allò inexplicable, es converteixi en un enorme ventall d’històries de vida úniques i irrepetibles. Aquesta descoberta, però, a vegades trenca amb les idees preconcebudes d’herois contra la maldat tan arrelades en la nostra concepció juedocristiana, donant pas a la descoberta de la complexitat humana tan ben descrita per Primo Levi en el seu llibre Si això és un home, fruit de la seva experiència en el subcamp de Monowitz, com és el cas de Pedro Monter.

Aquest llibre, per tant, ens presenta aquestes microhistòries, retornant-nos a cada una d’aquestes persones amb tota la seva complexitat, permetent-nos descobir no només aquesta identitat com a deportats, víctimes i fins i tot herois, sinó com a persones complexes amb la seva varietat de rols i identitats que configueren la humanitat. Els reconeixem en el seu entorn familiar: com a pares, fills, germans, companys; en el seu àmbit laboral i professional; en la seva varietat ideològica, cultural i social i sobretot els ubiquem a la nostra ciutat, descobrint així la seva riquesa i diversitat.

Finalment, voldria apuntar que la deportació és només la porta d’entrada per descobrir i endinsar-nos en el que fou un dels episodis més negres de la humanitat, que cal connectar amb el règim franquista, que volgudament va silenciar i oblidar la seva estreta col·laboració amb el règim nazi, fruit de la qual, no només va provocar víctimes de la deportació, sinó víctimes de la persecució i la revenja, com és el cas de les germanes Masachs de Sabadell o del matrimoni Heinemann a Palma de Mallorca; també un gran nombre de persones que es van veure “forçades” a treballar pel Reich, en empreses, en granges, en mines, les últimes dades parlen d’uns 50.000; a més d’aquells que foren lliurats per la Gestapo, amb l’ajuda inestimable d’estrets col·laboradors espanyols, com és el cas del Molt Honorable President Lluís Companys o del sindicalista Joan Peiró, ambdós afusellats posteriorment pel règim franquista, els quals també tenen una stolperstein per recordar-los.

Despenjada i destrucció de l’àguila imperial nazi que coronava la llinda de la porta d’accés al camp de concentració de Mauthausen, el dia del seu alliberament, el 5 de maig de 1945. Aquest va ser el camp nazi on van ser internats la major part dels republicans espanyols i catalans entre els anys 1940-1945 (Imatge extreta del llibre La déportation, 1967, p. 185).