ELS SABADELLENCS DEPORTATS: CARTOGRAFIA DE L’HORROR NAZI

Un total de 63 homes que havien nascut a Sabadell o bé que hi residien i hi treballaven en el moment d’esclatar la Guerra Civil, el juliol de 1936, foren deportats als camps nazis: 40 hi van morir i 23 van sobreviure. La mitjana d’edat d’aquests deportats era entre els 30 i 40 anys; alguns, pocs, s’apropaven a la cinquantena, d’altres, també pocs, tenien una vintena d’anys. Tots ells eren de classe treballadora, i principalment treballaven a la indústria tèxtil, però també hi havia pagesos, paletes, treballadors del ram del metall, xofers, minaires, cartroners, forners, rajolers, escrivents i comptables, dependents del comerç i fins i tot un guàrdia d’assalt.

Després d’haver sofert els estralls de la guerra al seu propi país i d’haver lluitat al front contra el feixisme del general Franco, la fugida en retirada i l’exili a França no els va deparar millor sort. Molts d’ells de seguida foren internats en camps de concentració de refugiats al sud de França (Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, el Barcarès, Agde, Setfonts...): en aquests camps patiren la duresa del fred i la calor, la fam, unes pèssimes condicions d’higiene i els maltractaments de la policia i l’exèrcit francès. En el conjunt d’aquests camps hi va haver més de 225.000 refugiats espanyols internats i hi van morir unes 15.000 persones. A cavall dels anys 1939 i 1940 uns quants milers en pogueren sortir i acabaren marxant i exiliant-se sobretot a l’Amèrica llatina i a la URSS (entre 28.000-30.000), i altres 140.000 restaren a França, entre els quals 40.000 dones, nens i persones grans. La resta, tornaren a Catalunya i Espanya.

QUADRE 1 / Camps de concentració de refugiats espanyols a França en els quals van estar internats els sabadellencs posteriorments deportats als camps nazis. N’hi ha alguns que estigueren internats en diferents camps successivament i no de tots disposem d’informació al respecte (elaboració pròpia).

Entre la tardor i finals del 1939 aquestes persones foren incorporades, més a la força que no pas voluntàriament, a una munió de CTE franceses disperses per les terres del centre, est i nord de França, sobretot a les zones frontereres i prop del front de guerra amb Alemanya. Allí els foren encomanats, sota la vigilància de l’exèrcit francès, treballs de fortificació i proveïment, o bé treballaren en diverses indústries de guerra. Més de 100.000 tingueren aquest destí: entre 50.000 i 60.000 homes s’enquadraren a les companyies de treballadors estrangers, sota disciplina militar, en unitats de treballs de fortificació, logística i infrastructures; 35.000 foren obligats a treballar a la indústria de guerra, mines i agricultura, amb sous misèrrims; i uns 6.000 s’allistaren als Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangers i a la Legió Estrangera.

Entre els mesos de maig i juny de 1940, amb l’ocupació militar alemanya de França, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg, tot plegat es va precipitar i finalment aquests sabadellencs van ser capturats i detinguts. A partir d’aleshores el seu itinerari començaria a resseguir una veritable cartografia de l’horror: la que va gestar i executar, de forma sistemàtica, cruel i inhumana, l’Alemanya nazi del Tercer Reich. Prèviament a la deportació final, doncs, els sabadellencs foren reclosos en diferents camps de trànsit i triatge de presoners de guerra –denominats fronstalag, stalag, oflag o dulag–,11 que estaven distribuïts per diferents punts de la França ocupada, d’Alemanya, d’Àustria i de Polònia.

Els camps de presoners on van ser reclosos sabadellencs sumen un total de 26, i on n’hi va haver un major nombre de detinguts, que en tinguem constància documental, van ser en els següents camps: Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (15), Fontstalag 140 de Belfort (11), Stalag V-D d’Estrasburg (6), Stalag VII-A de Moosburg (6) i Stalag XII-D de Trier (5).

Els primers deportats sabadellencs als camps de concentració i d’extermini nazis van ser set homes que van ser enviats a Mauthausen en un dels primers combois de transport de republicans espanyols i catalans amb aquest destí, dut a terme el 6 d’agost de 1940; de fet, aquell mes d’agost hi van ser internats catorze sabadellencs en total.

Finalment un total de 59 sabadellencs anaren a parar –o hi passaren un temps– als camps de Mauthausen-GusenTernberg: cinquanta-set hi foren internats directament i dos ho foren després d’haver passat prèviament per Buchenwald i Dachau, respectivament. D’aquest total, 39 hi moriren: 32 a Gusen, 3 al Castell de Hartheim,12 3 al camp central i 1 a Ternberg. Dels deportats que acabaren sent traslladats, internats i assassinats al camp de Gusen, la mitjana de supervivència no superà els sis mesos i mig: la major part moriren l’any 1941, principalment en ple hivern, entre els mesos de novembredesembre de 1941 i gener de 1942 (un total de vint-i-tres) . D’aquest complex concentracionari i dels seus subcamps i kommandos sobrevisqueren 16 deportats sabadellencs; un d’ells va ser assassinat la matinada del 6 al 7 de maig de 1945.

De la resta de deportats morts hi va haver una única víctima fora d’aquest complex de Mauthausen, el qual va morir exterminat a Auschwitz, havent passat prèviament per Dachau.13

QUADRE 2 / Camps de presoners de guerra alemanys on van ser reclosos els sabadellencs posteriorments deportats als camps nazis. N’hi ha alguns que patiren captiveri en diferents camps successivament (dos o tres màxim) i no de tots disposem d’informació respecte d'això (elaboració pròpia).

Pel que fa al total dels 23 supervivents sabadellencs i tret dels setze que van sobreviure del complex de Mauthausen, dos van sobreviure al camp de Dachau, un fou supervivent del camp d’Aurigny, un altre va sobreviure al camp de Buchenwald, un altre va sobreviure al camp de Neuengamme i finalment un darrer fou supervivent del camp de Ravensbrück. Les seves mullers, fills, famílies i amistats, mentrestant, gairebé no sabien res d’ells. En la recerca que hem dut a terme al seu entorn, d’un total de setze n’hem pogut saber quelcom, poc o molt, dels seus periples un cop van ser alliberats, inclosa les seves dates i llocs de defunció, mentre que de la resta no disposem de gairebé cap informació.

QUADRE 3 / Llista dels 40 deportats sabadellencs morts als camps de concentració i d’extermini nazis (elaboració pròpia).

Nom Lloc i data Camp i data Altres camps Camp i data i cognoms de naixement de deportació on va ser internat de defunció

Nom Lloc i data Camp i data Altres camps Camp i data i cognoms de naixement de deportació on va ser internat de defunció

Joaquim Plou, Mauthausen, Gusen, Gusen, Lou Ripollés 8-3-1906 24-8-1940

Emili Alcoi, Mauthausen, Mauthausen, Marquès Aracil 7-7-1908 19-12-1941 1-4-1942

Rafael Alcoi, Mauthausen, Gusen, Hartheim, Monllor Belenguer 19-2-1906

22-9-1941 Dachau, 21-8-1941

Pedro Binaced, Dachau, Auschwitz-III, Auschwitz Monter Ferris 13-8-1899 7-7-1941 29-10-1942 -Birkenau, Auschwitz-I, 22-2-1943 18-12-1942

Manuel Penàguila, Mauthausen, Gusen, Gusen, Mullor Català

Pere Sabadell , Mauthausen, Gusen, Gusen, Navarro Bielsa 27-5-1919

14-11-1941

Valentí

Jaume

Francesc

Miguel

Daniel

Jesús

Salvador

QUADRE 4 / Llista dels 23 deportats sabadellencs que van sobreviure als camps de concentració i d’extermini nazis (elaboració pròpia).

Nom Lloc i data Camp i data Altres camps Camp i data Lloc i data i cognoms de naixement de deportació on va ser internat d’alliberament de defunció

Francesc

Pablo

Francesc

Nom Lloc i data Camp i data Altres camps Camp i data Lloc i data i cognoms de naixement de deportació on va ser internat d’alliberament de defunció

Joan Sant Feliu Mauthausen, Kommando de Mauthausen, Desconegut Grau Farràs de Codines, 7-4-1941 Vöcklabruck, 1942

Agustí

Josep

12-1-1911

,

Mapa amb la distribució dels principals camps de presoners de guerra controlats per l’exèrcit alemany (stalag, oflag, dulag...), dels quals sortiren els contingents de deportats cap als camps de concentració i d’extermini nazis, segons informacions de la Creu Roja Internacional, anys 1940-1941.

Mapa amb la distribució dels principals camps de concentració i d’extermini nazis i dels seus subcamps i kommandos (font: La déportation, 1967).

Localitzacions i detalls de les instal·lacions dels diferents camps nazis on foren internats els deportats sabadellencs:

Mauthausen. Porta principal d’accés al camp, coronada amb l’àguila nazi de bronze.

Dachau. Vista aèria del camp després de 1940.

(fonts: La déportation, 1967 // United States Holocaust Memorial Museum – Eugene S. Cohen)

Localitzacions i detalls de les instal·lacions dels diferents camps nazis on foren internats els deportats sabadellencs:

Buchenwald. Crematori del camp.

Neuengamme. Vista general del camp. Ravensbrück. Vista general del camp.

Sachsenhausen. Detall de les filferrades electrificades que encerclaven el camp.

(fonts: La déportation, 1967 // United States Holocaust Memorial Museum – Eugene S. Cohen)

Localitzacions i detalls de les instal·lacions dels diferents camps nazis on foren internats els deportats sabadellencs:

Auschwitz. Entrada al camp d’Auschwitz II – Birkenau.

Aurigny (illes anglonormandes del Canal). La illa tenia quatre camps: Borkum, Nordeney, Helgoland i Sylt.

Castell de Hartheim. Vista general de l’edifici, ubicat prop de Linz (Àustria).

Gusen. Vista general del camp, després del seu alliberament (maig-juny de 1945).

(fonts: La déportation, 1967 // United States Holocaust Memorial Museum – Eugene S. Cohen)

Visita de Heinrich Himmler al camp de Mauthausen. Vestit de negre, amb un braçalet amb l’esvàstica, el Gauletier (governador) de la província de Linz, August Eigurber. Abril de 1941 (autor desconegut / MHC, Fons Amical de Mauthausen).

La pedrera de Mauthausen; en primer terme i a la dreta de la imatge, les barraques dels picapedrers, 1941-1942. Aquesta pedrera va ser una de les fonts de finançament i beneficis més lucratives de l’SS, que tenien en els camps de concentració la seva principal força de treball, els deportats esclaus. Situada dins del recinte del camp, va ser la subministradora principal del material necessari per edificar la fortalesa de Mauthausen. Part de la seva construcció s’atribueix al col·lectiu dels republicans espanyols (autor desconegut / MHC, Fons Amical de Mauthausen).

Grup de republicans espanyols supervivents a l’Appelplatz, davant de les torres de vigilància d’entrada a Mauthausen, cap als dies 6-22 de maig de 1945. Assenyalat, el sabadellenc Eduard Garrigós i Soler (Francesc Boix / MHC, Fons Amical de Mauthausen).

El deportat sabadellenc Eduard Garrigós i Soler, amb gorra negra i en primer terme, a l’entrada del camp de Mauthausen el dia del seu alliberament, el 5 de maig de 1945. Darrere seu, el coronel Richard Seibi, de l’11ª Divisió Blindada americana del general Patton (Francesc Boix / Fons Ricard Simó Bach, AHS; extreta del llibre Los años rojos. Españoles en los campos nazis, 1975).