MEMÒRIA I FAMÍLIA

El recorregut d’aquestes persones des que abandonaren la nostra ciutat no va poder ser resseguit sinó molt fragmentàriament o gairebé gens per part de les seves famílies i amistats. Entre els internaments als camps francesos, la destinació a les CTE, la reclusió als camps de presoners alemanys i el confinament final als camps de concentració i d’extermini nazis, ben poques eren les traces documentals i les notícies que els arribaven del seus. El dolor per la seva desaparició, el neguit i l’angoixa pel desconeixement que es tenia sobre quina va ser la seva destinació i el silenci forçat per les circumstàncies del règim feixista i repressor de Franco, són fets que van marcar profundament les famílies i els descendents d’aquests deportats, durant molts i molts anys.

La història de l’experiència de la deportació concentracionària en els camps nazis ha estat recollida per alguns dels testimonis que la van sofrir, com també per diversos investigadors i escriptores. A Espanya són obres de referència, entre d’altres, les dels investigadors Benito Bermejo i Sandra Checa, Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis, 1940-1945 (2006) i les memòries del deportat aragonès i supervivent de Mauthausen, Mariano Constante: Los años rojos. Españoles en los campos nazis (1975) i Yo fui un ordenanza de los SS (1976). A Catalunya ho són la novel·la K-L. Reich, del supervivent de Mauthausen Joaquim Amat-Piniella, publicada l’any 1963, i el llibre Els catalans als camps nazis, de l’escriptora i periodista Montserrat Roig, publicat l’any 1977. En el cas de Sabadell, dos dels nostres deportats, Conrad Crespí Vergés i Eduard Garrigós Soler, ens han deixat el testimoni de les seves memòries, encara inèdites, que algun dia es mereixerien de sortir a la llum. Un altre sabadellenc d’origen, Fèlix Calatayud Tormo, va publicar les seves memòries a França, l’any 1996: C’était hier. Le chemin de l’Europe, 1936-1948: récit et témoniage. I un investigador sabadellenc, David Serrano Blanquer, també ha esdevingut, al nostre país, un autor de referència quant a l’estudi de la literatura i la història concentracionàries, amb diverses obres publicades.

Nosaltres, per la nostra part, fins ara i aquí hem aconseguit posar rostre a la deportació sabadellenca en el cas de 33 persones, hem pogut aplegar la documentació dispersa i diversa sobre el que sabem de les seves històries de vida, i finalment hem pogut copsar quina es la memòria i el record que en preserven les seves famílies i descendents.