Imatge visual - Pràctica

Page 1

1/5

06.514 · ILLV · Pràctica Obligatòria · 2013-14 · 2 · Programa · Estudis d'Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Informe PR. infografia, evolució i extinció de les marques. Pràctica obligatòria.


2/5

06.514 · ILLV · Pràctica Obligatòria · 2013-14 · 2 · Programa · Estudis d'Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Nom estudiant: Núria Espinoza [1] Marques escollides ● Opció escollida [A.Telecoms] o [B. Bancs i caixes]: A – “De Bell a AT&T: 137 anys amb tú”, refereix a la historia de les empreses de telefonía a USA desde 1877 fins ara. ● Marques o variants (mínim 7) escollides: El conglomerat denominat Bell System incloia 24 empreses: Bell Telephone Company va ser la original, Western Electric, AT&T, Bell Labs i d’altres: ○ Illinois Bell Telephone Company ○ Indiana Bell Telephone Company, Incorporated ○ Michigan Bell Telephone Company ○ New England Telephone and Telegraph Company ○ New Jersey Bell Telephone Company ○ New York Telephone Company ○ Northwestern Bell Telephone Company ○ Pacific Northwest Bell Telephone Company ○ South Central Bell Telephone Company ○ Southern Bell Telephone and Telegraph Company ○ Southwestern Bell Telephone Company ○ The Bell Telephone Company of Pennsylvania ○ The Chesapeake and Potomac Telephone Company ○ The Chesapeake and Potomac Telephone Company of Maryland ○ The Chesapeake and Potomac Telephone Company of West Virginia ○ The Chesapeake and Potomac Telephone Company of Virginia ○ The Diamond State Telephone Company ○ The Mountain States Telephone and Telegraph Company ○ Malheur Home Telephone Company ○ The Ohio Bell Telephone Company ○ The Pacific Telephone and Telegraph Company ○ Bell Telephone Company of Nevada ○ Wisconsin Telephone Company ○ Other subsidiaries: ○ Western Electric Co., Inc. ○ Bell Telephone Laboratories, Inc. ○ Cincinnati Bell, Inc. ○ The Southern New England Telephone Company ○ Bellcomm ○ …. Als nostres dies, les empreses que queden del conglomerat son AT&T, Verizon i CenturyLink. Altres van sorgir de la Bell System i es van considerar independents: Cincinnati Bell, FairPoint Communications, Frontier Communications, Alcatel…I moltes altres.


3/5 ●

06.514 · ILLV · Pràctica Obligatòria · 2013-14 · 2 · Programa · Estudis d'Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Criteri d’inclusió per escollir les marques (explica breument): La historia de la Bell System va ser rellevant pel desenvolupament tecnològic i social a finals del segle XIX i principis del XX, no tan sols a USA sinó també a Europa. Començar a estudiar la Bell Telephone Company ha sigut obrir una porta a moltíssima informació sobre diferents empreses que existeixen fins ara. Totes estaven unides per un logo i per una mateixa voluntat de servei, la única diferencia era la situació geogràfica i en alguns casos concrets la especialització del servei oferit.

[2] Període temporal escollit ● Període (de quin any a quin any - o data): 1877 – fins ara a USA ● Perquè aquest període? (argumenta breument): Graham Bell va aconseguir la patent del telèfon a USA a 1877, on va ser especialment interessant tot el desenvolupament de la tecnologia telefònica durant el segle següent. [3] Font/s tipogràfica/ques utilitzada/es i categoria a la que pertany/en (utilitza al menys 2 taxonomies tipogràfiques) ● Font: Letter Gothic Std ○ Categoria: Formalista (taxonomia Monospaced Sans serif) · Categoria: VoxATypl (Lineal Neogrotesque) ● Font: Bureau Grotesque ○ Categoria: Vox-ATypl (taxonomia Grotesca) · Categoria: Historicista (taxonomia Postmodernista) [4] Gràfics estadístics (enumera els que has utilitzat, cita la font de les dades) ● Tipus de gràfics utilitzats: 1 dada estadística i la resta dades numèriques. ○ 93% reconeixement del logo Bell a USA a 1969 ○ 80 milions de clients a USA a 1969 ○ 1 milió d’empleats a 1969 ● Fonts de dades (enllaça quan siguin online): ○ “Telephones, part 2: Saul Bass + The Bell Telephone logo” DesignKultur [en línea] http://designkultur.wordpress.com/2012/01/20/telphones-part-2-saul-bassthe-bell-telephone-logo/ [data de consulta: 20/5/2014] ○ “Bell System History” [en línea] http://www.beatriceco.com/bti/porticus/bell/bellsystem_history.html [data de consulta: 20/05/2014] ○ “Regional Bell Operating Company” Wikipedia [en línea] http://en.wikipedia.org/wiki/Regional_Bell_Operating_Company [data de consulta: 24/05/2014]

Decisions de disseny [5] Breu argumentació de les decisions de disseny pel que fa a composició, variables gràfiques utilitzades en la línia de temps i en els gràfics estadístics, tipografia, color utilitzats i aspectes compositius.


4/5

06.514 · ILLV · Pràctica Obligatòria · 2013-14 · 2 · Programa · Estudis d'Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Inicialment havia fet una composició bastant lineal en la qual li havia donat la mateixa importància a tots els elements i logos a la història de la Bell System, però finalment vaig refer tot ja que no totes les seves revisions de logo tenen la mateixa importancia, a més que és un tema que a priori pot no despertar molt d’interès, pel que devia revisar com fer-ho més amè: a la història de Bell System n’hi ha uns moments molt definits i que destaquen, per tant mereixien tenir un espai propi a la infografia: la creació del logo, la revisió i el naixement de la nova AT&T. Per això he dividit la infografia de tal manera que n’hi ha dos sentits de lectura: el vertical on es segueixen els moments d’una manera seqüencial, i la horitzontal per aquelles revisions no tan revolucionàries.

Disseny anterior i actual:

Per altra banda, he utilitzat els colors corporatius de AT&T segons el seu llibre d’estil: - AT&T New Orange: #ff7200 - Orange Highlight: #fcb314 - AT&T Blue: #067ab4 - Blue Highlight: #3aa5dc


5/5

06.514 · ILLV · Pràctica Obligatòria · 2013-14 · 2 · Programa · Estudis d'Informàtica Multimèdia i Telecomunicació

Quant als logos utilitzats, ha sigut senzill trobar en format adequat, ja que és tota una llegenda a USA i la iconografia encara es reconeguda. En quant a tipografía, la decisió ha sigut complicada, ja que la lletra pel text ha de ser molt especial i molt clara perquè es pugui llegir bé en aquestes dimensions. Vaig fer moltes probes, amb serifes i no serifes i finalment em vaig decidir per Letter Gothic, molt utilitzada pel món informàtic. Per combinar, em va agradar la Bureau Grotesque, ja que feia molt contrast. Vaig intentar trobar una font semblant a la que utilitzaven als logos dels anys 70 però no vaig tenir èxit reproduint l’estètica.

Preguntes de continguts Respon a les següents preguntes sobre els continguts estudiats. ●

[6] Què denoten les “variables de distinció” segons la classificació de Paul Mijksenaar? Posa un exemple. ○ Resposta: Refereixen a diferències de tipus entre els elements d’una infografia. Es poden expresar mitjançant color i forma. ○ Exemple: En un gràfic estadístic de columnes dins d’una infografia, es poden diferenciar els dos tipus comparats amb dos columnes de colors diferents.

[7] Quines decisions de disseny podem prendre en fer un gràfic d’àrea de tipus formatgets? Cita’n com a mínim 4. ○ Resposta: Quin colors escollim per diferenciar els “trossos”? ○ Resposta: Separem les porcions amb canals? ○ Resposta: Com ordenem les porcions del formatge? Per mida o atzar? ○ Resposta: Posem llegendes a les porcions? Dins o fora? Tamany? Font? ○ Resposta: Dibuixem les porcions coincidint amb els eixos vertical / horitzontal?


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.