Menorca talaiòtica by Manel Cusido

PREHISTÒRIA DE MENORCA Els primers vestigis de presència humana daten del 2100 aC. Des

La presència del foc com a element ritual i simbòlic es repeteix en

d’aleshores fins a l'arribada dels romans el 123 aC, la prehistòria

aquests monuments. En els poblats es van construir les cases

insular discorre per diferents fases. Un dels edificis més

circulars. Tenien aproximadament 75-79 m2. La més monumental

emblemàtics i exclusius de Menorca són les navetes, construccions

coneguda és el Cercle Cartailhac del segle II aC al poblat de Torre

funeràries col·lectives, de fins a cent individus inhumats al costat

d'en Galmés (Alaior). Aquí cuinaven, teixien, elaboraven formatge,

dels seus aixovars, com en la des Tudons (Ciutadella) amb restes

molien, etc. Constaven de pati central, habitacions amb portes de

que daten, sobretot, del segle IX aC. Entre el 1000 i el 700 aC es

tancament, llar i rebost. Es construïen amb grans pedres i amb una

van construir els talaiots, torres troncocòniques de pedres en sec.

coberta de troncs de fusta, terra i pedres petites. L'edifici annex a

La seva funció principal era el domini visual del territori

les cases en un dels seus laterals es coneix com la sala hipòstila, ja

circumdant, a més de fomentar la cohesió social de la comunitat

que té una coberta de grans lloses de pedres que s'entrecreuen

que vivia al seu voltant. En aquesta època, denominada talaiòtica,

entre si suportades per columnes. La seva funció era la de

es van excavar coves funeràries en penya-segats de cales i barrancs

magatzem.

com el de Calescoves (Alaior). Les més antigues tenen la planta

Els illencs fabricaven les seves ceràmiques a mà amb forns

circular o ovalada de petites dimensions i es troben en llocs elevats

rudimentaris, també fabricaven eines o instruments de bronze, no

de difícil accés. A partir del 650 aC s'inicia l’època posttalaiòtica.

feien servir la moneda per als seus intercanvis comercials, no van

Es construeix l'edifici més original i exclusiu de Menorca: els

deixar cap mostra gràfica ni pictòrica, i no apreciaven ni l'or ni la

santuaris de taula. Són recintes de planta de ferradura i façana

plata, ja que els seus objectes més valuosos són de bronze i de

còncava. S’hi practicaven rituals relacionats amb la fecunditat de la

ferro. Van tenir importants contactes comercials amb Europa

terra i de les persones, s’hi realitzava el sacrifici d'animals

central en l'època més antiga i després amb les ciutats comercials

domèstics, libacions amb vi i el trencament simbòlic d'àmfores.

del Mediterrani.

CAPÍTOL 2 POBLATS PREHISTÒRICS

POBLAT TALAIÒTIC DE BINISSAFULLET 3

Ubicació: carretera Sant Luís – Binissafúller Població: Sant Luís Titularitat: privada Aparcament: no habilitat

39º50'46,08' N 4º14'04,16'' E

POBLAT TALAIÒTIC DE BINISSAFULLET

Binissafullet és un poblat talaiòtic de petites dimensions, a l'ombra dels ullastres, interessant per la varietat de restes que conserva. Al mig del recinte es troba un talaiot de planta circular, a l'est del qual es poden veure les restes d'una sala hipòstila i, al sud-oest, el recinte de taula, en la seva posició original, gràcies a la restauració que es va dur a terme l'any 1992, quan també es va efectuar l'excavació arqueològica de l'edifici. Amb aquesta investigació del recinte es van recuperar les restes de gran quantitat d'àmfores púniques que portaven vi a l’illa, així com les restes òssies de xais de poca edat i cabrits, i una gran foguera, elements que formaven part dels rituals que se celebraven cap el segle IV-III aC.

TALAIOT DE TREBALÚGER 7

Ubicació: urbanització de Trebalúger, carretera es Castell - Sant Lluís Població: es Castell Titularitat i gestió: privada Aparcament: no habilitat

39º51'21,00'' N 4º16'28,93'' E

TALAIOT DE TREBALÚGER 8

TALAIOT DE TREBALÚGER

Assentament d'època talaiòtica (1000-700 aC) del qual destaca el talaiot per les seves espectaculars dimensions; en la seva part més ampla mesura 28 metres de diàmetre. De planta el·líptica, es va construir sobre una elevació rocosa del terreny, on hi havia un edifici anterior del període navetiforme que data de 1350 aC, a l'interior del qual es conserven les bases de les columnes. En la part frontal del monument, prop de l'entrada, s'observen les restes d'una rampa que permetia l'accés al capdamunt del talaiot. Al seu voltant es veuen els murs d'una estructura de forma poligonal també d'època talaiòtica que s'ha vist afectada per l'acció d'un forn de calç situat sobre l'estructura. GALERIA - TALAIOT DE TREBALÚGER

POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ 11

Ubicació: camí de Gràcia - Trepucó Població: Maó Titularitat: Consell Insular de Menorca i Ajuntament de Maó Gestió: Fundació Destí Menorca Telèfon: 902 929 015 Web: www.menorca.es Aparcament: habilitat

39º52'25,83'' N 4º15'57,94'' E NO T'HO PERDIS

POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ

El poblat de Trepucó és un dels més grans de l’illa, ja que s'estén en una àrea d'uns 49.240 m2. Actualment només es conserva una petita part de l'assentament: els dos talaiots, que són els edificis més antics (1000-700 aC), i la resta —alguns llenços de la muralla, dues torres quadrades en el mur oest, el recinte de taula i algunes restes d'habitatges— que és de l'època posttalaiòtica (650-123 aC). El recinte de taula és un dels més monumentals de l’illa, malgrat haver estat objecte d'una intervenció de consolidació que avui dia es considera poc afortunada. Es tracta d'un dels jaciments que va ser excavat cap a l'any 1930, per Margaret Murray, arqueòloga britànica pionera en la investigació científica de la prehistòria de Menorca. Les cases són perfectament visibles en la part oest del poblat gràcies a les excavacions que es van realitzar fa uns anys. Es tracta de cases polilobulars amb un pati central i diverses habitacions perifèriques. Al poblat es diferencien, per tant, una zona comunitària (entre el talaiot gran i la taula) i una d'espais domèstics. 14

POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ

L'abandó sobtat de les cases situades al costat del talaiot menor va fer possible que en el moment de l'excavació arqueològica sortís a la llum utillatge domèstic admirablement conservat, que està exposat al Museu de Menorca. El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d'una fortificació amb planta en forma d'estrella construïda durant el segle XVIII.

CASA TALAIÒTICA DE BINIPARRATXET PETIT 16

Ubicació: jardins de l'Aeroport de Menorca. Carretera de Sant Climent Població: Maó Titularitat i gestió: AENA Aparcament: habilitat

39º51'56,89'' N 4º13'41,45'' E

CASA TALAIÒTICA DE BINIPARRATXET PETIT

Una de les singularitats d'aquest monument és que l'any 1995 va ser traslladat i reconstruït amb motiu de les obres d'ampliació de la pista d'aterratge de l'aeroport de Menorca, promogudes i patrocinades per AENA. El seu origen és el poblat talaiòtic de Biniparratxet Petit, al sud-est de l’illa, al municipi de Sant Lluís. Actualment es pot visitar als jardins del recinte aeroportuari. Es tracta d'una típica casa posttalaiòtica en bon estat de conservació que pertany a l'última fase de la prehistòria insular. S'estructura a partir d'un pati central i cinc columnes que distribueixen una sèrie d'espais domèstics de funcionalitats diverses: àrea de manipulació d'aliments, magatzems i sistemes de recollida d'aigua. De fet, en el sòl del pati es localitzen dipòsits per a l’emmagatzematge d'aigua i les restes de la llar. 18

CASA TALAIÒTICA DE BINIPARRATXET PETIT

S’accedeix a la casa per una porta amb llinda que s’hi va col·locar quan es va traslladar el monument. El trasllat també va incloure l'edifici que tenen adossat aquest tipus de cases, conegut amb el nom de sala hipòstila, i que es caracteritza per ser un recinte amb la coberta formada per grans lloses de pedra sobre columnes, de la qual es conserven actualment quatre lloses i una columna monolítica. Els treballs d'excavació arqueològica van determinar que la casa va ser abandonada el segle I aC i que va ser reutilitzada a l’època medieval islàmica.

TALAIOT DE TORELLÓ 20

Ubicació: carretera Maó - Sant Climent Població: Maó Titularitat: privada Aparcament: habilitat

39º52'51,51'' N 4º13'13,76'' E

TALAIOT DE TORELLÓ

El poblat de Torelló era un dels més extensos del terme municipal de Maó. És conegut especialment per l'espectacular talaiot (anomenat talaiot de Torellonet Vell), que es caracteritza per conservar a la seva part superior un portal amb llinda, la construcció de la qual cal situar en el període talaiòtic (1000-700 aC). Desgraciadament l'estructura es va veure afectada pel vèrtex geodèsic i els llums aeroportuaris que es van col·locar sobre la seva plataforma. Quan es va excavar, els anys vuitanta, es van trobar llànties romanes d'època imperial i restes de ceràmica també romana de parets fines. D'entre totes les estructures identificades al poblat cal destacar la presència d'un altre talaiot (de dimensions molt menors); els fonaments d'algunes cases; un parell de coves artificials, i, finalment, un sistema de recollida d'aigua format per aljubs o cisternes i canalitzacions. 22

TALAIOTS DE CORNIA NOU 23

Ubicació: camí Vell de Sant Climent (entrada pel carrer Cumiola, POIMA) Població: Maó Titularitat: privada Aparcament: no habilitat

39º52'54,20'' N 4º14'01,08'' E

TALAIOTS DE CORNIA NOU

Cornia Nou és un poblat talaiòtic (1000-750 aC) que conserva en bones condicions dos talaiots de diferent tipologia. El més espectacular i més antic té planta circular, d'uns 26 metres de diàmetre, i destaca per la seva monumentalitat. Té un edifici en la seva façana al qual s'entra des del nivell del terra, i a l’interior un corredor ascendeix fins al nivell d'una escalinata que arriba a la plataforma superior del talaiot. L'altre talaiot és notablement menor i presenta la particularitat de tenir un corredor cobert amb lloses que el travessa diametralment i està articulat amb una muralla. Quan va ser excavat, el 2007, es van localitzar restes d'un conjunt de ceràmica d'època posttalaiòtica que data del segle III aC. A més, prop del jaciment es troba una important necròpolis islàmica de fosses excavades en la roca, fet que dóna suport a la hipòtesi segons la qual les poblacions rurals d'època musulmana es fundaven sobre poblats talaiòtics.

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA

Ubicació: finca de sa Torreta. Parc Natural de s’Albufera des Grau Població: Maó Titularitat: privada Aparcament: no habilitat

39º57'58,84'' N 4º14''33,99'' E

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA

És un dels pocs poblats talaiòtics que s’han identificat a la costa nord de Menorca, situat en un paisatge natural magnífic. Es conserven el talaiot, de tipus escalonat, el recinte de la taula i les restes de diferents habitatges. En comparació amb d’altres, el recinte de taula té unes dimensions petites. La taula roman intacta; algunes pilastres, dempeus i part de la façana, en bones condicions. Va ser excavat cap a l'any 1930 per Margaret Murray, arqueòloga britànica pionera de la investigació científica de la prehistòria a Menorca, que va documentar els elements característics del ritual que se celebrava en aquests recintes en el període posttalaiòtic (650-123 aC): foguera, restes òssies de xais i cabrits de poca edat, i àmfores per al vi. 29

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA

Just darrere d'aquest recinte es va aixecar el talaiot, de planta ovalada, al cim de la part més elevada del poblat, amb la qual cosa gaudeix d'un domini visual del territori de caràcter excepcional. Al costat d'ambdues estructures es van localitzar, almenys, les restes de quatre espais destinats a l'ús domèstic. Prop del poblat, en direcció a la platja, es poden veure les restes d'una tomba molt més antiga, denominada sepulcre de triple parament, que data d’entre els anys 1600 i 1300 aC.

POBLAT TALAIÒTIC DE TALATÍ DE DALT 31

Ubicació: carretera Maó - Ciutadella, km 4 Població: Maó Titularitat i gestió: privada Aparcament: habilitat

€

39º53'36,89'' N 4º13'00,11'' E

POBLAT TALAIÒTIC DE TALATÍ DE DALT

Talatí de Dalt és un dels poblats prehistòrics més notables de l’illa. Conserva diferents monuments: un talaiot de planta el·líptica i perfil troncocònic, el recinte de taula, un sector d'habitatges o cases i algunes coves. El recinte de taula de Talatí de Dalt és un dels més monumentals i bells de Menorca i té una configuració especial, ja que una columna i el seu capitell es recolzen sobre el lateral de la T central, probablement perquè van caure accidentalment. Els anys seixanta del segle passat es va efectuar una excavació arqueològica que va documentar els elements característics del ritual que se celebrava en aquests recintes en el període posttalaiòtic (650-123 aC): foguera, restes òssies de xais i cabrits de poca edat, així com àmfores per al vi. 34

POBLAT TALAIÒTIC DE TALATÍ DE DALT

Un altre element que cal destacar del poblat és el conjunt de cases del mateix període, que conserven la seva coberta de lloses de pedra col·locades de forma radial i sustentades sobre columnes. El seu ús data del segle II aC.

SO NA CAÇANA 36

Ubicació: carretera de Torralba. Cala'n Porter - Alaior Població: Alaior Titularitat i gestió: privada Aparcament: habilitat

€

39º53'08,84'' N 4º09'41,31'' E

SO NA CAÇANA

Assentament d'època talaiòtica (1000-700 aC) que perdura fins a la romanització, on es localitzen fins a deu estructures monumentals. Inicialment s'havia identificat com a poblat, però amb els treballs d'excavació arqueològica van sorgir fins a tres recintes de taula, amb la qual cosa es considera més com un santuari o centre cerimonial que havia de correspondre a més d'una comunitat. Dins del conjunt destaquen el monument central, el portal d’accés del qual va ser clausurat el segle I aC, i el recinte de taula situat al seu costat oest. Es tracta d'una taula el capitell de la qual no s'ha conservat i que presenta la particularitat de tenir a la part posterior una pilastra. També són destacables les fornícules que hi ha en el mur perimetral. L'excavació arqueològica efectuada en el seu interior va documentar els elements característics dels rituals d'aquests recintes. A la zona es va localitzar també una necròpolis, formada per dues coves naturals i tres hipogeus.

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRALBA D'EN SALORT

Ubicació: carretera de Torralba. Cala'n Porter - Alaior Població: Alaior Titularitat i gestió: Fundació Illes Balears Telèfon: 971 760 646 Web: www.fundacioillesbalears.com Aparcament: habilitat

€

39º54'44,36'' N 4º09'52,00'' E

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRALBA D'EN SALORT

Poblat prehistòric l'origen del qual es remunta al període navetiforme (1700-1400 aC) del qual es conserven els fonaments d'una cabanya circular. Destaquen dos talaiots, el recinte de taula, una sala hipòstila, algunes coves excavades en el subsòl i altres restes constructives que conformaven els llocs d'habitatge.

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRALBA D'EN SALORT

La taula i el seu recinte són un dels exemplars més bells i monumentals de l’illa. Es tracta d'un edifici destinat al culte, que en els seus inicis data del segle IV-III aC, i perdura fins al segle II dC. La seva planta té forma de ferradura, amb espais interiors diferenciats, i la taula —la T pròpiament dita—, construïda amb dos grans blocs de pedra, un de vertical i un d'horitzontal, magníficament elaborats, arriba a mesurar gairebé 4 metres d'altura. Durant les campanyes d'excavació es van trobar les restes d'una foguera, d'àmfores vinàries, i del consum de cabrits i xais de poca edat al costat d'altres objectes rituals com un altar, una representació de la divinitat púnica Tanit en terracota, la figura de bronze d'un toro i els cascos també de bronze d'una figura de cavall. Aquestes peces estan exposades al Museu de Menorca i són els elements que més reforcen la idea que el recinte de taula estava dedicat al culte. El moment de màxima esplendor del poblat es va produir durant l'expansió comercial púnica, cap al segle I aC. 43

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D'EN GALMÉS

Ubicació: carretera Alaior - son Bou Població: Alaior Titularitat: Ministeri de Cultura Gestió: Fundació Destí Menorca Telèfon: 902 929 015 www.menorca.es Aparcament: habilitat

€

39º54'11,14'' N 4º06'56,73'' E NO T'HO PERDIS

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D'EN GALMÉS

Torre d’en Galmés és el poblat més gran de Menorca amb una extensió de 66.240 m2. La seva situació, a la part alta d'un pujol, el fa extremadament adequat per mantenir el control territorial de bona part de la costa sud de l’illa. Cronològicament va perdurar des del període navetiforme (1700-1400 aC), del qual es conserva un hipogeu prop de la zona de recollida d'aigua, fins a l'època romana tardana, encara que també s'han trobat restes de l'època islàmica (segle XII dC). 46

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D'EN GALMÉS

VILLAGGIO TALAIOTICO DI TORRE D'EN GALMÉS

Consta d'una zona pública, on es troben els tres talaiots (1000-700 aC) situats al cim del pujol i el recinte de taula al costat del talaiot central, ja del període posttalaiòtic (650-123 aC). El seu capitell es va reutilitzar com a tomba en l’època romana tardana o medieval. Durant les excavacions arqueològiques de 1974 es va descobrir una figura egípcia de bronze del déu Imhotep, que pot contemplar-se al Museu de Menorca al costat d'altres objectes rituals del recinte. El comerç d'aquesta figura data del segle IV-III aC.

VILLAGGIO TALAIOTICO DI TORRE D'EN GALMÉS

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D'EN GALMÉS

En el vessant sud del pujol es troben les cases del mateix període, que són circulars i estan compartimentades per murs radials que convergeixen en un pati central amb cisterna. En un lateral de cadascuna de les cases hi ha adossats altres edificis que conserven la coberta de lloses de pedra, sostingudes per columnes, que es van emprar com a magatzems o rebosts. La casa més monumental és la que es coneix amb el nom de Cercle Cartailhac, que data del segle II aC i l'excavació arqueològica de la qual es va efectuar l'any 2008. Finalment, trobem un sistema de recollida d'aigua de la pluja format per aljubs o dipòsits de diferents dimensions excavats en la roca. El conjunt del poblat va haver d'estar emmurallat amb una paret que connectava les cases entre si seguint una planta irregular.

TALAIOTS DE BINICODRELL DE DARRERA

Ubicació: finca Binicodrell de Darrera, camí de sa Malagarba Població: es Mig jorn Gran Titularitat: privada Aparcament: habilitat

39º56'39,70'' N 4º02'47,27'' E

TALAIOTS DE BINICODRELL DE DARRERA 52

TALAIOTS DE BINICODRELL DE DARRERA

Segons les fonts bibliogràfiques antigues, Binicodrell va ser un poblat talaiòtic (1000-700 aC) de grans dimensions. Actualment només en queden dos talaiots; el talaiot del nord està més ben conservat i disposa d'una rampa d'accés al seu interior en forma de zig-zag, tot i que els investigadors debaten si és coetània o no a la construcció del talaiot. El talaiot del sud, en canvi, està força degradat. A la superfície es troben fragments de ceràmica de diverses èpoques: talaiòtica, púnica tardana, romana i islàmica. A més, dins de l'entorn protegit del jaciment hi ha una necròpolis.

POBLAT DE NAVETIFORMES DE SON MERCER DE BAIX

Ubicaci贸: finca Binigaus Nou, carretera Ferreries - es Mig jorn Gran Poblaci贸: es Mig jorn Gran Titularitat: privada Aparcament: no habilitat

39潞57'17,04'' N 4潞00'20,41'' E

POBLAT DE NAVETIFORMES DE SON MERCER DE BAIX 55

POBLAT DE NAVETIFORMES DE SON MERCER DE BAIX

Poblat format per un conjunt de navetes d'habitació també denominades navetiformes i que donen nom a un llarg període de la prehistòria insular (1700-1400 aC). S'han identificat set unitats de dos tipus diferents: cinc de planta en forma de ferradura i dues de planta quadrada. Encara que la majoria són de dimensions reduïdes, el poblat és espectacular per la seva localització estratègica sobre el barranc de son Fideu i per una de les seves edificacions, la Cova des Moro. Es tracta d'un poblat que va viure de l'explotació del barranc que al seu torn li servia de comunicació amb el mar. La Cova des Moro és l'únic navetiforme conegut que ha conservat la coberta de lloses de pedra horitzontals sostingudes per tres columnes. El seu parament exterior destaca per la seva regularitat, construït amb pedres molt ben escairades. Generalment la coberta d'aquest tipus de construccions estava feta de fusta, fang i branques, i per tant no perduraven amb el pas del temps. En aquest cas es conserva part de la coberta, que es va restaurar l'any 2002 després que s’esfondrés a finals dels anys noranta. 56

POBLAT DE NAVETIFORMES DE SON MERCER DE BAIX

Quan el poblat va ser excavat, es va identificar un conjunt variat d'objectes de bronze que es poden contemplar al Museu de Menorca, format per un petit lingot, escòries, una badaina i un braçalet, que indica que es duia a terme la metal·lúrgia del bronze.

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRETRENCADA

Ubicació: carretera Maó - Ciutadella, km 39 Població: Ciutadella Titularitat: privada Aparcament: habilitat

39º59'10,06'' N 3º55'26,11'' E

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRETRENCADA 59

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRETRENCADA

Torretrencada és un poblat talaiòtic (1000-700 aC) que perdura fins a la conquesta romana l’any 123 aC, del qual es conserven diferents monuments: el talaiot, algunes coves artificials funeràries excavades en el subsòl rocós i unes sepultures excavades en la roca, probablement de l'època medieval alta. La taula és una de les més belles de l’illa, amb una columna de reforç a la part posterior, però del mur que l'envoltava, només se’n conserva un tram sota la paret seca moderna. Es tracta d'un recinte de l'època posttalaiòtica (650-123 aC) destinat a la celebració dels rituals de la comunitat.

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA 61

Ubicació: carretera Maó - Ciutadella, km 37 Població: Ciutadella Titularitat: privada Aparcament: habilitat

39º59'58,24'' N 3º55'28,92'' E

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA 62

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA

Torrellafuda és un poblat talaiòtic (1000-700 aC ) de gran bellesa paisatgística, ja que es troba al costat d'àmplies zones de pastura i sota un petit alzinar, que li dóna una atmosfera especial. La visita consisteix en un agradable passeig en el qual es poden contemplar diferents monuments. Hi ha un talaiot circular a la cota més alta del terreny que ocupa l'assentament, que havia d'estar completament envoltat per una muralla de la qual es conserva algun llenç de considerable altura. El recinte de taula cobert per les alzines és de l'època posttalaiòtica (650-123 aC). La columna i el capitell van caure i són a terra, fragmentats, però es conserva una monumental pilastra en posició original. Els anys seixanta del segle passat va ser objecte d'una excavació arqueològica parcial, segons la qual l’última fase del seu ús data del segle I dC.

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA

POBLAT TALAIÒTIC DE MONTEFÍ 66

Ubicació: Camí Vell. Ronda Sud Població: Ciutadella Titularitat i gestió: Consell Insular de Menorca Aparcament: habilitat

40º00'15,15'' N 3º51'45,53'' E

POBLAT TALAIÒTIC DE MONTEFÍ 67

POBLAT TALAIÒTIC DE MONTEFÍ

Montefí és un poblat talaiòtic (1000-700 aC) que perdura fins a la conquesta romana de l’any 123 aC, tot i que és possible que el lloc fos ocupat en fases anteriors de la prehistòria insular. Va haver de ser un dels poblats més grans dels situats prop del port de Ciutadella. Actualment conserva encara tres talaiots, cadascun amb la seva particularitat arquitectònica. També es poden visitar algunes de la coves artificials subterrànies que van formar una necròpolis de gran extensió. Durant la realització de l'obra de la ronda Sud l'any 2005 es van descobrir les restes d'una àrea d'emmagatzematge de l'època posttalaiòtica (650-123 aC) formada per cisternes, dipòsits i canalitzacions que es van excavar a la roca. Al costat del talaiot de l'entrada hi ha un pont de bestiar, construcció etnològica del segle XIX vinculada a l'explotació del bestiar oví.

POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR 69

Ubicació: carretera Ciutadella - son Saura Població: Ciutadella Titularitat i gestió: privada Aparcament: habilitat

39º57'07,38'' N 3º52'26,91'' E

POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR 70

POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR

Son Catlar és un gran poblat talaiòtic (1000-700 aC) que ocupa una àrea de 42.420 m2 i que va perdurar fins a la conquesta romana l’any 123 aC. Els edificis més antics que s’hi poden veure són els talaiots, tots de planta circular, situats a les cotes més elevades de l'assentament, i que presenten les seves particularitats arquitectòniques. Una muralla ciclòpea d'època posttalaiòtica (650-123 aC), amb una longitud total de gairebé 900 metres, tanca tot el seu perímetre i, juntament amb els talaiots amb els quals s'articula, constitueix l'element més monumental del poblat. Es tracta de l'única muralla prehistòrica conservada íntegrament en la qual es destaca el sistema constructiu talaiòtic i el de les posteriors torres quadrades que s’hi van adossar. 71

POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR

El recinte de taula és de la mateixa època i té grans dimensions però la T està retallada i no conserva el capitell. Va ser parcialment excavada el 1923, tot i que no es coneixen els resultats d'aquella intervenció. A l'interior del poblat es troben els fonaments d’una gran quantitat de cases sota la vegetació. Finalment, vorejant el camí que envolta la muralla, en el sector occidental es pot apreciar un monument monolític amb gravat antropomorf.

CAPÍTOL 3 MONUMENTS FUNERARIS

NECRﾃ単OLIS DE CALESCOVES 75

Ubicació: Carretera Sant Climent - Cala'n Porter Població: Alaior Titularitat: privada Aparcament: habilitat (accés a peu)

39º51'53,49'' N 4º08'48,70'' E

NECRÒPOLIS DE CALESCOVES

NECRﾃ単OLIS DE CALESCOVES

NECRÒPOLIS DE CALESCOVES

Necròpolis prehistòrica molt emblemàtica i espectacular, tant per l'entorn natural on se situa com per la gran quantitat de tombes que presenta. Es tracta d'un conjunt de cavitats excavades en la roca de les parets dels barrancs i de la costa (unes noranta aproximadament), que les comunitats van utilitzar per enterrar els seus morts. S'han constatat diversos tipus de coves. Aquesta necròpolis es va utilitzar durant gairebé uns mil anys, entre el segle XI aC i fins ben entrat el procés de romanització. 78

NECRÒPOLIS DE CALESCOVES

En època romana, malgrat haver perdut el seu ús com a necròpolis, una sèrie d'inscripcions en les parets de les coves són testimoni del seu valor com a lloc de peregrinació, com consta en la coneguda Cova des Jurats. A més, Calescoves va ser un important ancoratge, especialment entre els segles IV aC i VI dC, on arribaven vaixells de les principals potències comercials del Mediterrani.

NAVETES DE RAFAL RUBÍ 80

Ubicació: camí de Rafal Rubí, carretera Maó - Alaior Població: Alaior Titularitat: privada Aparcament: no habilitat

39º54'28,49'' N 4º11'27,27'' E

NAVETES DE RAFAL RUBÍ 81

NAVETES DE RAFAL RUBÍ

Les navetes de Rafal Rubí són dues tombes del mateix tipus que la naveta des Tudons, però de dimensions més petites i amb la particularitat d'estar molt a prop l’una de l'altra. Són tombes col·lectives amb una llosa perforada d'accés a la cambra interior, que està dividida en dos nivells. De les dues navetes, la més ben conservada és la naveta oriental, de la qual es va restaurar la façana a finals dels anys seixanta del segle passat, quan també va ser objecte d'una excavació arqueològica en la qual es van descobrir els aixovars funeraris: objectes de ceràmica i penjolls de bronze, com una llàgrima bicònica i un fragment de torca. La naveta occidental es va excavar el 1977 i es van localitzar restes dels individus a la cambra superior, que daten de l'any 904 aC. Els objectes recuperats poden veure's exposats al Museu de Menorca.

NAVETES DE BINIAC - L'ARGENTINA 84

Ubicació: urbanització L'Argentina, carretera Maó - Alaior Població: Alaior Titularitat i gestió: Ajuntament d'Alaior Aparcament: no habilitat

39º54'55,96'' N 4º10'42,77'' E

NAVETES DE BINIAC L'ARGENTINA

NAVETES DE BINIAC - L'ARGENTINA

A Biniac es conserven dues navetes d'enterrament de planta circular que es van utilitzar cap a l’any 1400 aC, anteriors a les navetes de planta allargada com la naveta des Tudons i les navetes de Rafal Rubí. La naveta occidental es va construir sobre la roca mare i disposa d'una sola cambra, de planta ovalada, a la qual s'accedia per una llosa perforada. Al seu interior es van trobar diverses lloses caigudes. La naveta oriental, també de cambra ovalada, té el parament del vessant sud cobert amb pedra seca, afegida en època moderna.

NAVETA DES TUDONS 88

Ubicació: carretera Maó - Ciutadella, km 40 Població: Ciutadella Titularitat: privada Gestió: Fundació Destí Menorca Telèfon: 902 929 015 Web: www.menorca.es Aparcament: habilita

€

40º00'22,77'' N 3º53'36,39'' E NO T'HO PERDIS

NAVETA DES TUDONS 89

NAVETA DES TUDONS

La naveta des Tudons és el monument funerari més conegut de Menorca i es tracta d'un tipus de tomba que només es troba a l’illa. Està construït amb tècnica ciclòpea, és a dir, amb pedres de dimensions mitjanes encaixades en sec, sense l'ajuda de morter. Durant les excavacions arqueològiques efectuades la dècada dels anys seixanta del segle passat, amb la participació de l'arqueòloga menorquina Maria Lluïsa Serra, es van trobar els esquelets desordenats de cent individus de tots dos sexes i de totes les edats, gran part dels quals daten del segle IX aC.

NAVETA DES TUDONS

Vista de la cambra superior de la naveta, on s'aprecien els diferents tipus de pedra emprats per a la seva construcció: més petites i regulars per a les parets, i grans lloses planes per a la coberta i el terra del primer pis. Detall dels forats que amb el pas del temps s'han format a la coberta de la naveta, construïda amb lloses planes. Interior de la naveta. S'aprecia que es divideix en dos nivells separats per lloses.

Vista de la porta d'entrada des de l'interior de la cambra inferior. Es poden apreciar les lloses que separen els dos pisos.

Alguns objectes de l'aixovar funerari trobats a la naveta durant l'excavació arqueològica estan exposats al Museu de Menorca, a Maó. 92

NAVETA DES TUDONS

Els cossos, si bé estaven desordenats, anaven acompanyats dels aixovars personals amb què van ser enterrats: braçalets de bronze, botons d'os i alguna arma de bronze. També es van trobar olletes, gots de ceràmica i un tap d'os decorat, que formava part d'un estoig on es guardaven cabells d'algun dels difunts, la qual cosa és un tipus de ritual funerari habitual d'aquesta època. La forma, que recorda una nau invertida, és la que va proporcionar el nom de “naveta” al monument. La seva entrada porta a un petit corredor que condueix a la cambra superior i a una segona porta que dóna a la cambra inferior. El pis del mig i la coberta superior estan construïts amb grans lloses que actuen de bigues. No es pot entrar ni pujar a la naveta per motius de seguretat i conservació del monument. 93

NAVETA DES TUDONS

FOLKLORE MENORQUÍ

De la pagesia

Cada dia treballaven en les seves obres: l’un aferrat a la seva barrina i l'altre arrencant i traginant pedres que, després de ben treballades, col·locava i anava construint la seva nau. En cada viatge que feia el de la naveta, quan passava a prop del seu rival

La naveta des Tudons i el pou de s'Amador.

li preguntava com anava l'obra. Quan portava l'última pedra no va veure

Pretenien una jove dos enamorats cavallerosos, tan cavallerosos que

el seu rival. Va mirar per la boca del pou, i va fer la pregunta habitual; el

ella no sabia quin havia de triar, i amb la seva indecisió no feia sinó

del pou, des de baix, li va respondre que acabava de trobar aigua. Una

complicar les coses. I ells, per ajudar-la a decidir-se, van acordar

flamarada de gelosia salvatge va encegar el de la naveta, i, furiós, va

realitzar una empresa digna d’uns admiradors tan fervents i d'una jove

llançar al pou la pedra que carregava.

tan galant: un d'ells faria una naveta de pedra, de peces tallades i escairades, a la plana des Tudons; l'altre, molt a prop, faria amb una barrina un pou fins a trobar aigua; el que primer acabés la seva obra, es casaria amb la jove. Fer una naveta de pedra, com la des Tudons, és veritablement una obra de gegants; i fer un pou amb una barrina i fer-lo en aquells

Aquella vetllada, a casa de la jove, només va comparèixer un pretendent: el de la naveta. L'enamorat que va faltar a casa de la jove va ser trobat, l'endemà, mort dins del pou, esclafat per una pedra escairada. El jove de la naveta no el van veure mai més. La naveta va romandre sense acabar: li falta una pedra. El pou encara es coneix com el pou de la Barrina o dels Enamorats, i

paratges del terme de Ciutadella, on la roca és tan ferma i l’aigua es

mostra dins de l'ampli canó osques en espiral, menjades a la roca, com

troba a molta profunditat, té valor i coratge. Els dos pretendents, com

si haguessin estat buidades per una gúbia o per una barrina de gegants.

a bons amics, malgrat estar obsessionats per la seva tasca, cada nit

Es troba a la paret mitgera de ses Arenes, son Quart i ses Angoixes.

passaven la vetllada al costat de la jove. Francesc Camps i Mercadal 94

HIPOGEU TORRE DEL RAM 95

Ubicació: urbanització Cala’n Blanes (creuament del c/ Tramuntana amb el c/ Gregal). Ronda Nord. Carretera de Torre del Ram Població: Ciutadella Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella Aparcament: no habilitat (Es pot aparcar als carrers de la urbanització.)

40º00'22,77'' N 3º53'36,39'' E

HIPOGEU TORRE DEL RAM

Un hipogeu és una construcció subterrània, excavada en la roca o el subsòl, destinada a servir de lloc d'enterrament. A Torre del Ram trobem un hipogeu de planta allargada, que és un dels tipus de tombes que es va utilitzar durant el període navetiforme (1700-1400 aC). La cambra gairebé té 9 metres de llargada, amb un banc que s'aixeca del sòl, en tot el seu perímetre. S'hi accedeix a través d'un corredor escalonat. A les parets de l'interior de l'hipogeu s’hi van descobrir un parell de gravats que representen esquemàticament unes embarcacions i unes altres figures que encara no s'han pogut identificar. 97

NECRﾃ単OLIS DE CALA MORELL 98

Ubicació: urbanització Cala Morell, ronda Nord Població: Ciutadella Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella i Consell Insular de Menorca Aparcament: habilitat

40º02'59,07'' N 3º52'56,04'' E

NECRÒPOLIS DE CALA MORELL

Cala Morell és un petit port natural de la costa nord de Ciutadella on es troba una necròpolis de gran bellesa. Es tracta d’un conjunt de catorze coves excavades artificialment en la roca d'un petit barranc i que formen un dels majors i més espectaculars cementiris prehistòrics de l’illa. Es va utilitzar com a cementiri des de l'època navetiforme (1700 aC) fins al segle II dC. 100

NECRﾃ単OLIS DE CALA MORELL

101

NECRÒPOLIS DE CALA MORELL

Les coves més antigues són petites de planta circular i sostre semiesfèric i les més tardanes són les més grans i monumentals. Imiten les cases circulars d'època posttalaiòtica (650-123 aC), amb espais diferenciats per mitjà de pilastres, graons i columnes. Algunes tenen petits patis davant del seu portal. La cova més espectacular de totes presenta motius arquitectònics clàssics en relleu a la seva façana.

102

CAPÍTOL 4 MUSEUS

MUSEU DE MENORCA 104

Ubicació: Pla des Monestir Població: Maó Titularitat i gestió: Govern de les Illes Balears Telèfon: 971 35 09 55 Aparcament: no habilitat

€

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E

MUSEU DE MENORCA 105

MUSEU DE MENORCA

Museu de caràcter general que mostra la història de l'ocupació humana de Menorca a través dels seus béns mobles. Destaquen les sales dedicades a la prehistòria, a la història antiga i a la Menorca del segle XVIII. A les sales de la prehistòria s'exposen les troballes més importants de les excavacions arqueològiques realitzades a Menorca, entre les quals destaquen figures de bronze trobades en els recintes de taula i els aixovars funeraris de les principals tombes, així com utensilis domèstics. 106

MUSEU DE MENORCA

Tamb茅 es pot veure una sala dedicada als oficis tradicionals menorquins i una magn铆fica col路lecci贸 de pintura i gravats dels segles XVIII i XIX. Les seves sales ocupen l'espai d'habitatge dels monjos franciscans, en un delicat claustre del segle XVIII.

107

MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA 108

Ubicazione: Pla de Sa Font Località: Ciutadella Titolare e Gestione: Comune di Ciutadella Telefono: +34 971 380 297 Sito web: www.ciutadella.org/museo Parcheggio: Non abilitato

€

40º00'16,51'' N 3º50'16,46'' E

MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA 109

MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA

Museu de temàtica general amb una exposició permanent sobre la història de Ciutadella, des de l'època prehistòrica fins a l’època musulmana. Periòdicament s’hi realitzen petites exposicions temporals per mostrar períodes històrics no recollits en l'exposició permanent, aspectes d'antropologia o les noves adquisicions o col·leccions que arriben al museu. Cal destacar que el Museu Municipal de Ciutadella és dipositari de tot el material arqueològic recuperat en les excavacions que es realitzen en el terme municipal, entre les quals cal destacar les de la Cova des Càrritx i la Cova des Mussol, així com les que ha aportat l'arqueologia urbana de la ciutat. 110

MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA

Aquesta institució ofereix també visites guiades i una sèrie de tallers didàctics per a escolars.

111

Aquest llibre no es podrà reproduir ni totalment ni parcialment per cap tipus de procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, sense l'autorització dels titulars del copyright. Tots els drets reservats en tots els països 112