Libro Fiestas Mutxamel 2013

Page 1



Nuestras embajadas Les nostres Embaixades

Centinela 1.¡Aler...ta! Centinela 2.¡Aler...ta! Centinela 3.¡Aler...ta!

Nuestra inspiración_La nostra inspiració Estudiar, revisar los textos, buscar trajes, ensayar, ensayar, ensayar... Este año, desde las páginas de este Llibret, queremos homenajear a un grupo de personas que dedicaron y dedican muchas horas de su vida a engrandecer nuestras fiestas. Sin la labor que realizan, no sería posible que pudiésemos disfrutar de esa parte más histórica y cultural de la fiesta. Y esto es a través de las Embajadas y del trabajo que realizan nuestros Embajadores, Estafetas, Apuntadores y Redactores. A todos vosotros, los que estáis, los que estuvísteis y los que estaréis...MUCHÍSMAS GRACIAS de parte de todos los festeros. Queremos agradecer también a Assumpció Brotons i Boix (Cronista Oficial de Mutxamel) y a Francisco Alberola Vargas (Embajador), por habernos asesorado y facilitado la información y material gráfico que ilustra y da sentido a este llibret.

Centinela 1.- ¡ Alto! ¿Quién vive?

Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel.


MENCIÓ ESPECIAL A LA MILLOR OBRA D’ARTISTA RESIDENT A MUTXAMEL: Lema: PLUTJA · Autores: Rita Lledó Juan y Pascual Medel Carratalá


MUTXAMEL

2013

Festes de Moros i Cristians Fiestas de Moros y Cristianos

Nada me arredra contigo y en tu protecci贸n fiado, pues nunca temi贸 el soldado al m谩s feroz enemigo con la virgen de Loreto a su lado...




¡ ¡Virgen g Santa de Loret Muchamiel te pide aho tu protección ggran señora por sostener firme el ret MUTXAMEL

2013

Festes de Moros i Cristians en Honor a Nuestra Señora la Virgen de Loreto

q lanza a la ggente mo que No le dejes j Virgen g Pur preso de tantos horrores, otórganos tus favores 6 yh sea





Comisión de Fiestas

10

EDITA

DISEÑO Y MAQUETACIÓN

Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos

DIRECCIÓN

FOTOMECÁNICA E IMPRESIÓN

Mercedes González Lloret

Such Serra

COLABORAN

FOTOGRAFÍAS CEDIDAS POR:

Pedro Miguel Planelles Riera M. Loreto Riera Alberola Mercedes Domínguez Alberola

Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos (Iván Carrasco y Mercedes González) Archivo Municipal Foto Estudio Zambrana Pep i Priscila Fotógrafos Francisco Alberola Vargas (Embajador) Assumpció Brotons i Boix (Cronista Oficial de Mutxamel) Particulares

PUBLICIDAD José Ferrández Cullera Iván Carrasco Almada

PORTADA Marc Pastor Domenech Lema: CRUZADA Ganador del Concurso del cartel de fiestas 2013


Junta Directiva

TESORERO SECRETARIAS

CRONISTA OFICIAL ALCALDES DE FIESTAS

DELEGADO MUSICAL DELEGADA PROTOCOLO DELEGADOS ARTÍSTICOS

DELEGADO BIBLIOTECA Y ARCHIVO DELEGADO EMBAJADAS

Isaías Contreras López Francisco Forner Tena Mª Loreto Riera Alberola Francisco Blasco Martinez Ana Llinares Forner Mercedes Domínguez Alberola

11

Mª José Forner Blasco José Vicente Ferrández Fuentes Mª José Giner Rafael V. García Urios Francisco Poveda Carratalá Arancha García Espinosa Vicente Gomis Doménech Mercedes González Lloret Francisco Poveda Carratalá Francisco Alberola Vargas

DELEGADOS TIROTEO

Francisco Rafael Verdú Sala M. Loreto Riera Alberola

DELEGADO CASTILLO DELEGADO CASAL FESTER

Rafael V. García Urios Francisco Carrasco Almada

opinión de sus autores y no presuponen la opinión de la entidad editora.

VICE-PRESIDENTE 1º VICE-PRESIDENTE 2º VICE-PRESIDENTE 3º

Pedro Miguel Planelles Riera

Los artículos y colaboraciones publicadas en esta revista, reflejan la

PRESIDENTE







SUMARIO sumario

2013

llibret de festes i junta directiva libro de fiestas y junta directiva_10 les nostres autoritats nuestras autoridades_27 cròniques oficials festes 2012 crónicas oficiales fiestas 2012 _49 programa d´actes programa de actos_89 fins sempre càrrecs festers hasta siempre cargos festeros _97 càrrecs festers cargos festeros _121 les nostres comparses nuestras comparsas _147 els nostres festers les nostres esquadres nuestros festeros nuestras escuadras _169 passat i futur de la festa pasado y futuro de la fiesta _215 la música la música _243 dades històriques datos históricos _253 el nostre poble nuestro pueblo _269 col.laboracions literàries colaboraciones literarias _305 concursos concursos _321 guía comercial guia comercial _333







El Salvador. Nuestro Patr贸n


Saluda al pueblo de Mutxamel en sus fiestas patronales de Moros y Cristianos

Venta Diego Papelería Paperges Panadería Dolc i Tendre Bicicletas TJ Bikes Piensos y Abonos Bersan Librería Espai Lector Nobel Administración Lotería Nº 1 Cafetería C'Alejandro Perfumería Serprix Confecciones Lara Fotografía Zambrana Frutería Valero Joyería El Dorado Mercería Corsetería Cris Papelería Sala Milenrama Productos Naturales Pollos Asados Javi Viajes Ruta Jove Mutxamel Hogar y Descanso Elena Ferretería Mutxamel Carnicería Enri Papelería El Palau Seguros Aitana Broker Administración El Campanar Cafeteria La mestra Bollipan Óptica Mutxamel Papelería Entrelineas Bar Restaurante Candy Peluquería Mamen Estanco Nº 2 Juguetes El Molinet Huevos Navas Supermercado Gama Cárnicas Ximo Frutería Rosa Mari Supermercado Rosa Mari Muebles Elma Fotos Farina Carnicería Hnos. Ramos Boutique Infantil "No ta junto" Bar Les Tapes de la Iaia Peluquería Nuevo Estilo Frutería Amparin Bar El Mercado Carnicería Torregrosa Panadería N. Señora de Loreto Prensa La Plaza Panadería Loreto El Forn Lencería Neus Óptica Sant Roc Frutería Alicia Imprenta Txetxu Pub The Bains Frutería Paco Carnicería La Mancha Publicidad Díaz Ruiz Artículos de Baño D´Jopcri Muebles Tresillos Pepe Motos Theam Floristería D`Arrels Panadería La Merced Asesoria Fiscal Izquierdo Bodega Gómez Academia C E S Mutxamel Ropa Infantil Cerezas Verdes Electrodomésticos Vimar Ferretería Pérez Mesón Ino Modas Mujer Línea Dona Desinfecciones Paco Hernández Informática Mediatec Online Modas Leyma Frutaría La Llauradora Panadería Emaene Ropa Hogar e Infantil Zabel Consumibles Recicorb Cafetería La Pau Peluqueros U-Dos Academia Mundet, S.L. Zapatería Infantil y Mayor Yaiza´S Ropa Infantil Ángeles y Diablillos Peluquería Elena Mateo Cafetería Brisa Peluquería Fernández Quesada La Revisteta Estación De Servicio Bonavila, S.L.

Alfonso XII, 55 Tirant Lo Blanc, 2 Tiran Lo Blanc, 2 Avenida Alcoy Avenida Alcoy Avenida Carlos Soler, 77 Avenida Carlos Soler, 58 Avenida Carlos Soler, 47 Avenida Carlos Soler, 20 Avenida Carlos Soler, 15 Avenida Carlos Soler, 19 Avenida Carlos Soler, 61 Avenida Carlos Soler, 26 Avenida Carlos Soler, 31 Avenida Carlos Soler, 39 Avenida Carlos Soler, 14 Avenida Carlos Soler, 30 Avenida Carlos Soler, 9 Avenida Carlos Soler, 97 Avenida de Valencia, 3 Avenida de Valencia, 3 Avenida de Valencia, 8 Avenida de Valencia, 14 Avenida de Valencia, 14 Avenida Valencia, Cafetería Del Mar, 33 Del Mar, 33 Del Mar, 22 - Local 2 Del Mar, 33 Del Mar, 13 Del Mar, 22 - Local 3 Novelda, 17 Músico Rafael Albert Elda, 25 Elda, 26 Elda, 17 San Francisco, 65 Francisco Martínez Orts, 1 Francisco Martínez Orts, 1 Hnos. Pérez Lledo, 9 Hnos. Pérez Lledo, 6 Hnos. Pérez Lledo, 2 Mercado Central - puesto 2 Mercado Central - puesto 4 Paseo de la Constitución, 14 Pío XII, 13 Plaza Nueva, 4 San Antonio, 2 Plaza Sant Roc, 5 Plaza Sant Roc, 7 Ramón y Cajal, 3 Ramón y Cajal, 21 Ramón y Cajal, 19 Soledad, 9 Virgen De Las Mercedes, 78 Virgen De Las Mercedes, 63 Virgen De Las Mercedes, 80 Virgen De Las Mercedes, 71 Virgen De Las Mercedes, 63 Virgen De Las Mercedes, 26 Virgen De Las Mercedes, 18 Virgen Del Pilar, 105 Virgen Del Pilar, 81 Virgen Del Pilar, 59 Virgen Del Pilar, 32 Virgen Del Pilar, 79 Virgen Del Pilar, 91 Virgen Del Pilar, 94 Virgen Del Pilar, 67 Virgen Del Pilar, 50 - 3º A Virgen Del Remedio, 71 La Pau, 12 La Pau, 7 La Pau, 17 La Pau, 10 La Pau, 15 Felipe Antón, 36 Camí La Rula, Esquina R.Albert Serra De La Grana Oriola, 18 - Local 3 Oriola, 16 - Local 7 Oriola, 11 - Local 11 Avenida Alicante, 6 Avenida Alicante, 26 Apartado De Correos Nº 80 Ptda. San Peret, 26

96 595 40 06 965 950 210 965 951 270 965 950 044 622 175 511 965 951 220 96 595 37 27 630 124 178 670 383 011 96 595 28 62 96 595 20 90 610 441 777 96 595 27 79 96 595 27 08 96 595 39 74 96 637 45 13 96 595 58 70 965 957 073 96 595 39 01 616 527 326 96 595 40 48 96 595 21 93 96 595 36 61 96 595 53 91 96 595 10 30 96 595 27 26 96 595 12 25 966 38 99 67 965 955 780 96 595 22 32 606 94 46 89 639 069 049 966 372 872 96 595 50 41 sin número 96 595 58 54 96 595 52 76 96 595 53 14 96 595 36 91 96 595 20 70 96 595 29 12 965 950 807 630 029 856 630 029 856 96 595 27 81 96 595 50 42 96 595 69 81 96 595 32 74 96 595 29 77 96 595 10 13 96 595 31 18 96 595 26 47 965 957 012 96 595 62 43 966 59 34 31 965 956 548 607 99 63 70 96 595 24 21 965 955 435 96 637 45 54 96 595 33 60 965 952 258 96 595 17 98 95 595 51 46 96 595 39 23 96 595 32 78 965 951 766 96 595 14 22 966 371 594 676 669 897 966 389 450 966 593 600 685 140 220 96 595 56 79 965 956 291 965 951 259 966 59 39 59 965 95 52 94 965 950 185 638 376 685 653 173 663 965 954 057 965 951 548 96 595 59 94 965 062 635 965 950 050




Nuestras Autoridades Nostres Autoritats SS.MM. Los Reyes de España_29 Saluda Presidente Generalitat_31 Saluda Presidenta Diputación Provincial_33 Saluda Alcaldía_35 Saluda Presidente Comisión de Fiestas_37 Saluda Regidor de Festes_39 Saluda Presidente UNDEF_41 Saluda Comisión V Centenario_43



SALUDA

de Sus Majestades Los Reyes de Espa単a



SALUDA

Albert Fabra

Presidente de la Generalitat Valenciana Las Fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Virgen de Loreto vuelven a Mutxamel , y con ellas unas intensas jornadas jalonadas por actos religiosos, cívicos, culturales y deportivos que unen a vecinos y visitantes en las calles para compartir buenos momentos.

Les Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto tornen a Mutxamel , i amb elles unes intenses jornades jalonades per actes religiosos, cívics, culturals i esportius que unixen a veïns i visitants en els carrers per a compartir bons moments.

Estas celebraciones entrañables, que han alcanzado una justa fama y un notable poder de convocatoria, crecen año tras año en brillantez y suponen un gran atractivo para Mutxamel que ha sabido conservar sus tradiciones al tiempo que crecía hasta convertirse en un núcleo urbano moderno.

Estes celebracions entranyables, que han aconseguit una justa fama i un notable poder de convocatòria, creixen any rere any en brillantor i suposen un gran atractiu per a Mutxamel que ha sabut conservar les seues tradicions alhora que creixia fins a convertir-se en un nucli urbà modern.

A lo largo de estas fechas tan esperadas por todos, los integrantes de las distintas comparsas exhiben sus atuendos y muestran sus armas configurando así un espectáculo único en el que la música festera y el estruendo de la pólvora tienen siempre un papel protagonista. Todos los que acudan a Mutxamel para compartir con sus habitantes estas fechas se llevarán sin duda un grato recuerdo y el deseo de revivir una experiencia inolvidable.

Al llarg d’estes dates tan esperades per tots, els integrants de les distintes comparses exhibixen els seus vestits i mostren les seues armes configurant així un espectacle únic on la música festera i l’estrèpit de la pólvora tenen sempre un paper protagonista. Tots els que acudisquen a Mutxamel per a compartir amb els seus habitants estes dates es duran sens dubte un grat record i el desig de reviure una experiència inoblidable.

Desde estas líneas quiero enviar mi más cordial saludo a los vecinos de Mutxamel y a todos los que se unirán a ellos durante las Fiestas de Moros y Cristianos de 2013 en honor a la Virgen de Loreto, junto con mis mejores deseos para el futuro.

Des d’estes línies vull enviar la meua més cordial salutació als veïns de Mutxamel i a tots els que s’uniran a ells durant estes Festes de Moros i Cristians en Honor a la Mare de Déu de Loreto de 2013, junt amb els meus millors desitjos per al futur.

31



SALUDA

Luisa Pastor Lillo

Presidenta de la Diputación de Alicante Es un gran honor para mí enviar un afectuoso saludo a todos los mutxameleros a través de las páginas del Llibret de Festes de 2013. Mutxamel, municipio vecino para mí, es un referente en la organización celebración de las Fiestas de Moros y Cristianos.

És un gran honor per a mi enviar una salutació ben afectuosa a tots els mutxamelers a través de les pàgines del Llibret de Festes de 2013. Mutxamel, municipi veí per a mi, és un referent en l’organització i celebració de les Festes de Moros i Cristians.

Sabéis de mi larga vinculación con las fiestas de la Cruz y la Media Luna, cuya Junta Central de San Vicente tuve el honor de presidir, por este motivo conozco de primera mano los entresijos y el trabajo que se requiere para que todo salga bien. Así, mi reconocimiento a las fiestas mutxameleras de Moros y Cristianos, llenas de historia, pasión y brillantez nace del corazón y de la gratitud.

Sabeu de la meua llarga vinculació amb les festes de la Creu i La Mitja Lluna, on vaig tindre l’honor de presidir la Junta Central Sant Vicent, per este motiu conec de primera mà els amagatalls i el treball que es requerix perquè tot isca bé. Així, el meu reconeixement a les festes mutxameleres de Moros i Cristians, plenes d’història, passió i brillantor naix del cor i de la gratitud.

El pueblo de Mutxamel está totalmente identificado con la fiesta, la vive con intensidad. Este calor se transmite en todos y cada uno de los actos que cada septiembre inundan las calles mutxameleras de alegría, colorido, música y de la suntuosidad propia de las entradas. Las fiestas de Moros y Cristianos gozan de un prestigio ganado no sólo en los días de las entradas, sino también en el trabajo diario y continuo que los festeros dedican a lo largo del año para que cada edición supera en calidad y brillantez a la del año pasado. Por todo ello os felicito y os deseo que disfrutéis en estos días de alegría en compañía de vuestros familiares y amigos. Enhorabuena a todos. Felices fiestas.

El poble de Mutxamel està totalment identificat amb la festa, la viu amb intensitat. Esta calor es transmet en tots i cada un dels actes que cada setembre inunden els carrers mutxamelers d’alegria, colorit, música i de la sumptuositat pròpia de les entrades. Les festes de Moros i Cristians gaudixen d’un prestigi guanyat no sols en els dies de les entrades, sinó també en el treball diari i continu que els festers dediquen al llarg de l’any perquè cada edició supera en qualitat i brillantor a la de l’any passat. Per tot això vos felicite i vos desitge que disfruteu en estos dies d’alegria en companyia dels vostres familiars i amics. Enhorabona a tots. Bones festes.

33



SALUDA Sebastián Cañadas Gallardo Alcalde de Mutxamel Estimados mutxameleros, vecinos y visitantes, Año, tras año, en septiembre, retorna en nuestro calendario las Fiestas en honor de la Virgen de Loreto, las magnificas Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel. Decía Miguel de Unamuno que es con los recuerdos con lo que construimos nuestras esperanzas. Estas fiestas nos han permitido y nos siguen permitiendo guardar en la memoria un montón de momentos entrañables, amables y felices, y ese es un gran motivo para entregarse a ellas con toda la alegría, necesitamos recuperar fuerzas. A todos los que venís a visitarnos, deciros que disfrutéis del cariño y del carácter abierto y generoso que a los vecinos de Mutxamel les caracteriza. Buena parte del esplendor de las Fiestas se debe a la Comisión de Fiestas, mi felicitación y mis ánimos a la nueva Junta Directiva. Agradecerles la ilusión, el trabajo y empeño que ponen en mejorar cada año estas fiestas que hacen que las calles se llenen de visitantes y los vecinos nos sintamos orgullosos. Asimismo, quiero felicitar y trasmitir mis mejores deseos para las Capitanías 2013, Pacos y Templarios. Felicitar al área de Fiestas y al resto de concejalías que desde sus responsabilidades colaboran en la organización de los actos. Para terminar hay que recordar que este es un año muy especial, es el V Centenario de la Iglesia Arciprestal El Salvador de Mutxamel. Mi agradecimiento a todos los que están participando en la celebración de esta efeméride. En nom de tota la Corporació Municipal i en el meu propi us desistge molt bones festes a tots.

Estimats mutxamelers, veïns i visitants, Any, rere any, al setembre, retorna en el nostre calendari les Festes en honor de la Mare de Déu de Loreto, les magnífiques Festes de Moros i Cristians de Mutxamel. Deia Miguel d’Unamuno que és amb els records amb el que construïm les nostres esperances. Estes festes ens han permés i ens continuen permetent guardar en la memòria un muntó de moments entranyables, amables i feliços, i eixe és un gran motiu per a entregar-se a elles amb tota l’alegria, necessitem recuperar forces. A tots els que veniu a visitar-nos, dirvos que disfruteu de l’afecte i del caràcter obert i generós que als veïns de Mutxamel els caracteritza. Bona part de l’esplendor de les Festes es deu a la Comissió de Festes, la meua felicitació i els meus ànims a la nova Junta Directiva. Agrair-los la il·lusió, el treball i interés que posen a millorar cada any estes festes que fan que els carrers es plenen de visitants i els veïns ens sentim orgullosos. Així mateix, vull felicitar i transmetre els meus millors desitjos per a les Capitanies 2013, Pacos i Templaris. Felicitar a l’àrea de Festes i a la resta de regidories que des de les seues responsabilitats col·laboren en l’organització dels actes. Per a acabar cal recordar que este és un any molt especial, és el V Centenari de l’Església Arxiprestal El Salvador de Mutxamel. El meu agraïment a tots els que estan participant en la celebració d’esta efemèride. En nom de tota la Corporació Municipal i en el meu propi us desistge molt bones festes a tots. Una salutació entranyable.

Un saludo entrañable.

35



SALUDA

Pedro Miguel Planelles Riera

Presidente de la Comisión de Fiestas de Mutxamel Un año más me dirijo a todos vosotros con motivo de nuestras Fiestas Patronales. Año tras año realizamos los mismos rituales: reuniones, asambleas de comparsas, preparar los trajes y arcabuces… y todo ello para vivir un segmento de la historia, de nuestra historia. Son días en los que, además de evadirnos de todo, disfrutamos junto con la familia, los amigos y conocidos, con aquellos que solo vemos de fiesta en fiesta, con los que nos visitan… son días en los que nuestro pueblo abre sus puertas de par en par a todos aquellos que nos visitan, y donde se demuestra nuestra hospitalidad. Al igual que en los últimos cuatro años, nos encontramos con una gran responsabilidad, pues en los tiempos en los que nos encontramos, y a pesar de todo y de todos, debemos estar unidos e intentar sacar adelante nuestras fiestas, puesto que una de las características de las mismas es la imaginación y el ingenio que ponemos a la hora de realizar y materializar nuestros boatos. No obstante, este es un año diferente, especial, y por ello me vais a permitir felicitar desde aquí a la Parroquia El Salvador, por su V Centenario, y a la comparsa Templarios por su 50 aniversario. Tan solo me queda agradecer la confianza depositada en nosotros el pasado mes de Enero en la reelección como presidente de la Comisión, y desearos a todos unas felices fiestas de Moros y Cristianos.

Un any més em dirigisc a tots vosaltres amb motiu de les nostres Festes Patronals. Any rere any realitzem els mateixos rituals: reunions, assemblees de comparses, preparar els trages i arcabussos... i tot això per a viure un segment de la història, de la nostra història. Són dies en què, a més d’evadirnos de tot, disfrutem junt amb la família, els amics i coneguts, amb aquells que només veiem de festa en festa, amb els que ens visiten... són dies en què el nostre poble obri les seues portes de bat a bat a tots aquells que ens visiten, i on es demostra la nostra hospitalitat. Igual que en els últims quatre anys, ens trobem amb una gran responsabilitat, perquè en els temps en què ens trobem, i a pesar de tot i de tots, hem d’estar units i intentar tirar endavant les nostres festes, ja que una de les característiques de les mateixes és la imaginació i l’enginy que posem a l’hora de realitzar i materialitzar els nostres boatos. No obstant això, este és un any diferent, especial, i per això m’aneu a permetre felicitar des d’ací a la Parròquia El Salvador, pel seu V Centenari, i a la comparsa Templaris pel seu 50 aniversari. Tan sols em queda agrair la confiança depositada en nosaltres el passat mes de Gener en la reelecció com a president de la Comissió, i desitjar-vos a tots unes bones festes de Moros i Cristians.

37



SALUDA

Juan Vicente Ferrer Gomis

Regidor de Festes de Mutxamel Un año más me dirijo a festeros, vecinos y visitantes de nuestro municipio, a través de estas páginas, deseando de todo corazón, lo mejor para estos días en los que Mutxamel se transforma, se viste de fiesta y sale a la calle a disfrutar de la música, trajes, pólvora… es una puesta en escena de un espectáculo único. Soy consciente de la situación que vivimos, son momentos duros en general y para la fiesta en particular y desde el Ayuntamiento intentamos estar con las fiestas. Sabemos que es el evento más importante que tiene nuestro pueblo, Son unos días de escape, de vivir y compartir unos valores que todo mutxamelero lleva en su interior, y además son días en los que la economía se activa para muchos. Este año, desde nuestra Concejalía y en colaboración con la nueva Comisión de Fiestas, se han introducido novedades, como el “Paseo de la fama festera”, que será un punto de referencia nacional para la música festera y un Olimpo local para los “Dioses” de nuestras fiestas. Además hemos introducido en el calendario festero, de “Els berenars infantils”, un evento que se les debía a nuestros “peques festeros”. Para terminar dar las gracias a los protagonistas de nuestra obra de arte, Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos, Comparsas, Policía local, Protección civil, Servicios sanitarios, Mantenimiento y limpieza, Cuadros técnicos y todas aquellas personas que trabajan para que nuestra fiesta pueda discurrir con toda normalidad. Y por último, dar las gracias a los festeros, vecinos y visitantes que son los verdaderos protagonistas del mayor espectáculo del mundo que son nuestras fiestas en honor a la Mare de Déu del Loreto, y si no es así que vengan, las vean y, sobretodo, las vivan. BONES FESTES.

Un any més em dirigisc a festers, veïns i visitants del nostre municipi, a través d’estes pàgines, desitjant de tot cor, el millor per a estos dies en què Mutxamel es transforma, es vist de festa i ix al carrer a disfrutar de la música, trages, pólvora... es una posada en escena d’un espectacle únic. Sóc conscient de la situació que vivim, són moments durs en general i per a la festa en particular i des de l’Ajuntament intentem estar amb les festes. Sabem que és l’esdeveniment més important que té el nostre poble. Són uns dies de fuga, de viure i compartir uns valors que tot mutxameler porta en el seu interior, i a més són dies en què l’economia s’activa per a molts. Enguany, des de la nostra Regidoria i en col·laboració amb la nova Comissió de Festes, s’han introduït novetats, com el “Passeig de la fama festera”, que serà un punt de referència nacional per a la música festera i un Olimp local per als “Deus” de les nostres festes. A més hem introduït en el calendari fester, de “Els berenars infantils”, un esdeveniment que se’ls devia als nostres “xicotets festers”. Per a acabar donar les gràcies als protagonistes de la nostra obra d’art, Comissió de Festes de Moros i Cristians, Comparses, Policia local, Protecció civil, Servicis sanitaris, Manteniment i neteja, quadros tècnics i totes aquelles persones que treballen perquè nostra festa puga discórrer amb tota normalitat. I per últim, donar les gràcies als festers, veïns i visitants que són els verdaders protagonistes del major espectacle del món que són les nostres festes en honor a la Mare de Déu del Loreto, i si no és així que vinguen, les vegen i, sobretot, les visquen. BONES FESTES

39



SALUDA

Francisco López Pérez

Presidente de la UNDEF Festeros y festeras de Mutxamel. Llega septiembre y con el la gran cita del año para todos los festeros de Mutxamel, vuestras fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Virgen de Loreto. Es inevitable volver a hablar de pólvora, desfiles, flores para vuestra Patrona. Pero es inevitable porque estos actos y estas fechas conforman parte de vuestra personalidad e identidad. Y además tenéis la generosidad de compartirlo con todo el que tiene la ilusión de visitaros. No me cabe duda del trabajo serio y riguroso desarrollado a lo largo de todo el año por festeros y directivas de las comparsas, más aún en estos años de crisis en los que el ingenio ha sustituido a los presupuestos. Por eso deseo que el esfuerzo se vea reflejado y recompensado en cada uno de los actos de las Fiestas. Tampoco podemos olvidar a ese público que nos visita cada año, tan necesario en nuestros desfiles y actos para engrandecer aún más las fiestas y dar una mayor difusión a las que son hoy por hoy una de las fiestas mas destacadas de la comarca de l’Alacantí. Desde estas páginas me gustaría deciros que tanto mi Directiva, como yo, estamos al servicio de vuestra población para lo que necesitéis tanto en asesoramiento y colaboración festera, y es en este Saluda donde me gustaría dar las gracias a vuestro Presidente, Pedro Miguel Planelles, miembro también de mi directiva, siempre trabajando para engrandecer la fiesta y al que le doy las gracias por su labor en la UNDEF. Vuestra Fiesta ya está en la calle. Disfrutad de cada disparo, de cada escuadra que desfile por las calles de vuestra preciosa localidad y de cada comparsa que amenice estos días con su música. Espero poder compartir con vosotros los mágicos momentos que estáis a punto de vivir. Un fuerte abrazo.

Festers i festeres de Mutxamel. Arriba setembre i amb ell la gran cita de l’any per a tots els festers de Mutxamel, les vostres festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto. És inevitable tornar a parlar de pólvora, desfilades, flors per a la vostra Patrona. Però és inevitable perquè estos actes i estes dates conformen part de la vostra personalitat i identitat. I a més teniu la generositat de compartir-ho amb tot el que té la il·lusió de visitar-vos. No em cap dubte del treball seriós i rigorós desenrotllat al llarg de tot l’any pels festers i directives de les comparses, més encara en estos anys de crisi en què l’enginy ha substituït als pressupostos. Per això desitge que l’esforç es veja reflectit i recompensat en cada un dels actes de les Festes. Tampoc ens podem oblidar d’eixe públic que ens visita cada any, tan necessari en les nostres desfilades i actes per a engrandir encara més les festes i donar una major difusió a les què són ara com ara una de les festes més destacades de la comarca de l’Alacantí. Des d’estes pàgines m’agradaria dirvos que tant la meua Directiva, com jo, estem al servici de la vostra població per al que necessiteu tant en assessorament i col·laboració festera, i és en este Saluda on m’agradaria donar les gràcies al vostre President, Pedro Miguel Planelles, membre també de la meua directiva, sempre treballant per a engrandir la festa i al que li done les gràcies per la seua feina de la UNDEF. La vostra Festa ja està en el carrer. Disfruteu de cada tir, de cada esquadra que desfile pels carrers de la vostra preciosa localitat i de cada comparsa que amenitze estos dies amb la seua música. Espere poder compartir amb vosaltres els màgics moments que esteu a punt de viure. Un fort abraç.

41



SALUDA

Comisión V Centenario

V Centenario y Año Jubilar En cada momento de nuestra vida Hace quinientos años, piedra a piedra, comenzaron a levantarse los muros para construir nuestro Templo Parroquial. No cabe duda del esfuerzo, generosidad y bondad de nuestros antepasados en la construcción del edificio que ha sido, y es, el centro de la Fe de Mutxamel y el bien arquitectónico enseña de nuestro municipio. Este Templo, para el que hace cinco siglos los vecinos eligieron como titular a El Salvador, alberga en su interior el Tesoro de Mutxamel, la Perla de los mutxameleros, nuestro Faro y nuestra Guía: la Mare de Déu de Loreto. Madre e Hijo, juntos, durante estos quinientos años han sido testigos del devenir de Mutxamel, de los momentos de dificultad y de los de alegría. Han estado y siguen estando “en cada momento de nuestra vida” y han sido partícipes de nuestro júbilo en las Fiestas de Moros y Cristianos. El Hijo, El Salvador, nos las anuncia el 6 de Agosto. La Madre, Mare de Déu de Loreto, es la protagonista en Septiembre. Por la Madre y el Hijo, para la Mare de Déu de Loreto y El Salvador, celebramos el V Centenario de nuestra Iglesia Arciprestal, que hasta el 1 de Marzo de 2014 es Templo Jubilar. Las fiestas de Moros y Cristianos de este 2013 serán las Fiestas del V Centenario y del Año Jubilar, y por ello la Fiesta será más Fiesta y el júbilo será más júbilo. Celebremos con gozo y alegría las Fiestas de este emblemático 2013, y como versa nuestra Embajada Contrabandista os invitamos a todos y a todas, festeros y visitantes: a visitar lo mejor que hay en la Villa que es una hermosa Capilla y una Virgen en su Altar que es la mejor maravilla. Deseamos que las generaciones futuras celebren los seiscientos, setecientos … años de esta Iglesia Arciprestal El Salvador, con el mismo júbilo con el que nosotros lo estamos viviendo y somos partícipes, y que la Mare de Déu de Loreto nos de salud para que cada 9 de Septiembre podamos cantarle “desde tu glorioso Altar de los hijos de este pueblo oye su cantar” .

Fa cinc-cents anys, pedra a pedra, van començar a alçarse els murs per a construir el nostre Temple Parroquial. No hi ha dubte de l’esforç, generositat i bondat dels nostres avantpassats en la construcció de l’edifici que ha sigut, i és, el centre de la Fe de Mutxamel i el bé arquitectònic ensenya del nostre municipi. Este Temple, per al que fa cinc segles els veïns van triar com titular a El Salvador, alberga en el seu interior el Tresor de Mutxamel, la Perla dels mutxamelers, el nostre Far i la nostra Guia: la Mare de Déu de Loreto. Mare i Fill, junts, durant estos cinc-cents anys han sigut testimonis de l’esdevindre de Mutxamel, dels moments de dificultat i dels d’alegria. Han estat i continuen estant “en cada moment de la nostra vida” i han sigut partícips del nostre goig en les Festes de Moros i Cristians. El Fill, El Salvador, ens les anuncia el 6 d’Agost. La Mare, Mare de Déu de Loreto, és la protagonista al Setembre. Per la Mare i el Fill, per a la Mare de Déu de Loreto i El Salvador, celebrem el V Centenari de la nostra Església Arxiprestal, que fins a l’1 de Març de 2014 és Temple Jubilar. Les festes de Moros i Cristians d’este 2013 seran les Festes del V Centenari i de l’Any Jubilar, i per això la Festa serà més Festa i el goig serà més goig.” Celebrem amb goig i alegria les Festes d’este emblemàtic 2013, i com versa la nostra Ambaixada Contrabandista vos invitem a tots i a totes, festers i visitants: a visitar lo mejor que hay en la Villa que es una hermosa Capilla y una Virgen en su Altar que es la mejor maravilla. Desitgem que les generacions futures celebren els siscents, set-cents ... anys d’esta Església Arxiprestal El Salvador, amb el mateix goig amb què nosaltres ho estem vivint i som partícips, i que la Mare de Déu de Loreto ens done salut perquè cada 9 de Setembre pugam cantar-li “desde tu glorioso Altar de los hijos de este pueblo oye su cantar”

Bones Festes de Moros i Cristians en Honor a la Mare de Bones Festes de Moros i Cristians en Honor a la Mare de Déu de Loreto Déu de Loreto Comisión V Centenario. Comisión V Centenario.







Crónicas Oficiales Fiestas 2012 Cròniques Oficials Festes 2012 Concierto de Música Festera_50 Nuestro Pregonero: Luis Fco. Esplá Mateo_52 Pregón de Fiestas de Moros y Cristianos 2012_53 Crónica de Fiestas 2012_60 Datos Musicales de la Fiesta 2012_76 Crónica Mig Any 2013_78


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

50

50

XX Concierto de Música Festera El pasado 3 de Agosto de 2012 se celebró en la Casa de la Cultura de Mutxamel el concierto de música festera, este año en su vigésima edición. Este año se rendía homenaje a Jaime Francisco Ripoll Martins, “Jimmy”. Jaime Fco. nace en Altea e inicia sus estudios musicales en la Sociedad Filarmónica Alteanense, continuándolos en el Conservatorio Superior de Música “Oscar Esplá” de Alicante, donde obtiene el titulo de profesor superior de clarinete. Posteriormente se traslada al Conservatorio Superior de Música “Manuel Massotti” de Murcia, donde finaliza las titulaciones de profesor de solfeo y teoría de la música y profesor superior de dirección de coros, con mención de Honor fin de carrera. Continua sus estudios consiguiendo el titulo de profesor superior de armonía, composición e instrumentación y de pedagogía musical en el Conservatorio Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de Valencia y la Diplomatura en dirección de banda en l’Escola Comarcal de la Vall d’Albaida. Desde 1990 ha impartido la docencia musical en diversos conservatorios de la Comunidad, siendo desde 2002 profesor numerario en la especialidad de orquesta. Ha sido director titular de numerosas agrupaciones corales y orquestales, realizando con todas ellas una intensa actividad musical por diferentes puntos de España y el extranjero, destacando la asistencia a festivales internacionales como el de Preveza en Grecia (1995), Santiago de Cuba (1999), Puebla en México (2000) y diversas giras por Bélgica, Francia, Noruega… Como compositor, tiene en su haber mas de cuarenta obras de diferentes estilos, entre las que cabe destacar: Carmina Maris (poema sinfónico para voz solista y banda), Crist del Sagrari (misa para coro mixto y

órgano), Millenium pace (tríptico sinfónicocoral, obra obligada en la 1ª sección del 36 Certamen Internacional de Bandas de Música “Vila d’Altea), Als Moros Vells (marcha mora), Socarrats i Tramussers (pasodoble), Altea en el Record (tríptico sinfónico para banda, obra obligada en la sección sinfónica del 40 Certamen Internacional de Bandas de Música “Vila d’Altea)...... Actualmente es director de la Sociedad Filarmónica Alteanense de Altea y del Orfeón de La Vila Joiosa, siendo desde 2010 profesor de música de cámara en el Conservatorio Superior de Música de Alicante. La primera parte de este concierto estuvo interpretada por la Agrupación Musical de Guardamar. Esta agrupación aparece por primera vez en la documentación en el año 1895, cuando fue contratada para actuar en las fiestas de San Jaime. Su primer director fue D. Ricardo Alarcón. Probablemente fue creada con anterioridad a esta fecha, junto con otras bandas de otros municipios de los alrededores. Hay fotografías que recuerdan la Fiesta del Árbol tras la repoblación forestal en las dunas allá por el año 1904, en la que aparece la banda junto a ingenieros y autoridades de la época. Cabe destacar en el año 1923, la visita del Rey Alfonso XIII, con motivo de la cual, el Ayuntamiento decide contratar a la Banda de Música para que amenice tan ilustre visita, siendo director en ese momento D. Ricardo García Rastoll. Tras un largo periodo de actividad musical se produce una interrupción por la Guerra Civil española en el año 1936. Gracias al entusiasmo de los músicos locales y a la inestimable labor del maestro D. Francisco González Cuadrado, en 1940 se vuelve a la actividad, si cabe con más fuerza, hasta el año 1955, en el que de nuevo, se

Centinela:¿quién vive?

Contraband


produce una nueva interrupción. En el año 1977 con la ayuda del profesor de solfeo D. José Rodríguez Bernabé y bajo la presidencia de D. José Zaragoza Rebollo, se vuelve a formar la Agrupación Musical. D. Vicente Rodríguez Lorenzo preside esta Agrupación desde el año 1988. Actualmente en la Escuela de Educandos, se imparten clases de Jardín Musical, Lenguaje Musical, Viento-Madera, Viento-Metal y Percusión. En la estructura de la Agrupación Musical, contamos con una Banda de Educandos compuesta por un total de 26 educandos. La Banda Titular de la Agrupación Musical está formada por 71 músicos y desde 2002 la dirige D. José Antonio Pastor Ruiz, quien tuvo el honor de dirigir el Himno de Fiesta de Mutxamel el pasado año. En la primera parte de este concierto se pudo escuchar: - ELIANOAM Pasodoble del año 2010 que el fester y músico alteano Pedro Mulet quiso dedicar a su mujer e hija Noelia y Amalia. Fue estrenado en el concierto de Música Festera que la Sociedad Filarmónica Alteanense realizó en Septiembre de 2011 en el Palau de Altea. - TEMPLARIOS D’ALTEA Marcha cristiana del año 1993 dedicada a la joven comparsa alteana de los Templarios en el primer año de su reinado. Su estreno fue en la Entrada Cristiana de Altea de ese año. - AL MEU IAIO Pasodoble del año 1999 que fue dedicado por el autor a su abuelo paterno en su 100 cumpleaños. Fue estrenado por la Sociedad Filarmónica Alteanense en el concierto de Santa Cecilia de ese mismo año. - ALS MOROS MUT Marcha mora del año 2007 dedicada a Antonio Mut Martí y Francisco José Mut Solbes, padre e hijo y, a su vez, rey y embajador moro respectivamente, por la peña Almorávides de Altea. Fue estrenada en el tradicional

dista:España

Concierto de Música Festera del citado año por la sociedad Filarmónica Alteanense. La segunda parte de este concierto estuvo interpretada por la Societat Musical L’Aliança de Mutxamel, y en ella pudimos escuchar: - SOCARRATS I TRAMUSSERS Primer pasodoble del autor del año 1992 escrito con motivo del intercambio musical entre las sociedades “Unión Música La Nucia” y la sección juvenil de la “Unión Musical Contestana” de Cocentaina el año 1992. Su estreno fue en La Nucia por las dos agrupaciones mencionadas ese mismo año. - BEREBERS D´ALTEA Marcha mora del año 2003 y dedicada al rey Jordi Alsina y embajador moro Paco Guzmán por la filá Berebers de Altea en el año de su reinado. Fue estrenada en el concierto de Música Festera ese mismo año por la Sociedad Filarmónica Alteanense. - AMPARITO LA DEL SOL Pasodoble del año 2007 dedicado a la memoria de Amparo Payá Picó, apodada “del Sol”, apelativo derivado del emblemático comercio familiar de “Tejidos El Sol” que regentaba en Ibi. Su vinculación a la Fiesta estuvo siempre ligada a la Comparsa Guerreros de Ibi. La pieza se estrenó por la Unión Musical de Ibi en su tradicional Concierto del Socio. - ALONSO CONQUERIDOR dedicada al rey cristiano Alonso Castillo de la filà Conqueridors de Altea. Fue estrenada por la Sociedad Filarmónica Alteanense en su tradicional concierto de Música Festera de ese mismo año en el Palau de Altea.

51

Para finalizar esta vigésima edición, y como es tradición, la S. M. L’Aliança interpretó el Himno de Fiestas.

Centinela:¿qué gente?


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

52

52

Pregonero

Nuestro Luis Francisco Esplá Mateo

Acta de la Elección del Pregonero de las Fiestas de Moros y Cristianos 2012 Ajuntament de Mutxamel

En el mes de septiembre del año 2012, comienzan las fiestas patronales de Moros y Cristianos en honor a la Mare de Déu de Loreto de Mutxamel con la lectura del pregón. Este año ha sido nombrado para este cargo de pregonero el torero y banderillero alicantino, que obtuvo La Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes concedida por el Ministerio de Cultura en el 2009, Don Luis Francisco Esplá Mateo, siendo alcalde de esta Iocalidad Don Sebastián Cañadas Gallardo, Concejal de Promoción y Fomento Económico, Fiestas y Turismo Don Juan Vicente Ferrer Gomis y Presidente de la Comisión de Fiestas Don Pedro Miguel Planelles Riera. Se recogen, junto al pregón de las Fiestas de Moros y Cristianos, las firmas de los presentes para que quede preservado y custodiado en el Archivo HistóricoMunicipal de Mutxamel.

Mutxamel, 7 de septiembre de 2012.

Fdo. Alcalde: Don Sebastián Gañadas Gallardo Fdo. Concejal de Fiestas: Don Juan Vicente Ferrer Gomis Fdo. Presidente de la Comisión de Fiestas: Don Pedro Miguel Planelles Riera Fdo. Pregonero: Luis Francisco Esplá Mateo Fdo. Archivera Municipal: Doña Asunción Brotons Boix

Contrabandista: Un honrado sevillan


Pregón 2012

53 Buenas noches. Excelentísimo alcalde, autoridad de lo humano, Sr. Cura, autoridad de lo divino. Fuerzas vivas del lugar, Presidente de la Comision de Fiestas, Capitanías Mora y Cristiana... Mutxameleros todos, sin distinción de géneros ni atavíos. Me gustaría tener el divino temple de vuestro párroco; tal y como lo ha demostrado hace unos momentos dirigiéndose en la iglesia a todos vosotros. Es cierto. Juega con algo de ventaja; por aquello de conocer el rebaño. Conocer el ganado es importantísimo en mi profesión. Yo en cambio, lidio aqui y frente a vosotros por primera vez. De cualquier manera, si yo hubiese gozado del temple de D. Juan Antonio, quizás, hubiese sido hasta buen torero. Sería un error imperdonable, entonces, pretender deslizar estas palabras por la ruta de lo histórico. Pero sería aun peor

el intento de recrear lo que significan vuestras fiestas. ¡A vosotros! A vosotros os va a explicar, ahora, un foráneo, por muy alicantino que sea, la tramoya o la historia de vuestros ancestrales moros y cristianos. Evidentemente no solo carezco del conocimiento científico requerido, sino también del empírico: patrimonio exclusivo de quienes han venido arrastrando los pies año tras año al ritmo de sus comparsas. De este modo, el esperado pregón se me queda reducido a una tímida loa de agradecimiento, y admiración. Agradecimiento, por haberme honrado con este ascenso al balcón de vuestro ayuntamiento, fiados de que podré estar a la altura de la categoría que me habéis concedido. Admiración por cuanto atesoran, estas, vuestras fiestas. Contenidos que van desde el sedimento

ano que llega a esta Villa seguido de


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

54

Pregón 2012 cronológico, hasta la riqueza expresiva. Sin olvidarnos de la espléndida gama de connotaciones intrínsecas. Porque de vuestras fiestas, no entenderé lo suficiente - me falta de oficio - pero de festejos en general, creo saber muchísimo, pues me he pasado 35 años recorriendo las fiestas de medio mundo. Y os aseguro: como las de Mutxamel, ni las celebraciones del

mismísimo Napoleón. Y aquí izado por vuestra voluntad no me queda más recurso que el de instaros al alzamiento. Porque las fiestas, y ésta concretamente, tienen alma candente de revolución; a fin de cuentas, tanto una como otra, coinciden en la necesidad de romper con las rutinas y sacudirse

Pregón

54

su cuadrilla para seguir al cristiano.


o.

55

los eternos yugos que humillan a1 ser. Y no es exagerada, creedme, la metáfora. Con la única salvedad, de que aqui nadie pretende cambiar el curso, ni el pulso de la villa más allá de lo que duren las fiestas de exaltación a su divina patrona. Por cierto, creo que a estas alturas deberiamos dedicarle un Viva:

¡ViVa la Mare de Déu de Loreto! Desde aquí ya se respira esa tensa quietud que precede a las revueltas. Se os transparenta. Se os transparenta en el semblante cuanto se avecina. Os veo. Estais locos por llegaros a la armería. Bien podéis. Acabo enseguida. Después no me defraudéis y cargaros de polvora hasta

(camina unos cuantos pasos


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

56

Pregón 2012

56

Pregón

arriba. Porque sobre todas las cosas ha de haber... !Pólvora! Demostrarle al mundo un año más como este apocalíptico ingenio puede, a manos vuestras, cambiar su vocación casquera, su saña desmembradora, y mortal; para convertirse - a golpe de arcabuz en trueno conciliador. Foguearnos sin

piedad, a discreción, que el estrépito de las detonaciones nos desahucie toda pena, todo pesar. Intoxicarnos con el albo sahumerio de su combustión hasta el coma artificiero; ese que, en una suerte de estado de gracia, nos remite a las añoradas emociones infantiles. !Pólvora! Pólvora uniendo corazones, que no partiéndolos como históricamente

y le vuelve a gritar) Centinela: ¡A


ha venido haciendo. Pólvora como escandalosas golosinas, prendidas de las tracas. Pólvora trepidando, sacudiéndonos por dentro y por fuera, para despabilarnos a la magia de cuanto ha de venir. Y beban señores, beban. Pues estáis peleando la independencia. El que esta fiesta no sea de nadie, y no la mande sino

el pueblo. El mismo que celebra en la cadencia de sus desfiles la gloria de una victoria sin vencedores ni vencidos. ¡Pero con música! Sin ella, por mas gente que haya, parecen las calles vacías. ¿Dónde se ha visto algarada, sin viento ni percusión? Ni en la más vil de las escaramuzas faltan las notas de una marcha triunfal, los compases del pasodoble o el redoblar

¡Alto! ¿quién vive?

57


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

58

Pregón 2012

Pregón

58

contagioso de tambores y timbales. No escatiméis. Derramaros a granel en festiva alegría, pues sabéis como nadie difuminar la obstinada linde que dirime el Yin del Yang; haciendo cundir el ejemplo del más perfecto de los equilibrios: el milagrosamente dado entre fuerzas moras y cristianas, o cristianas y moras. Pues tanto montan. Y da lo mismo ser Xodio que Pirata; Contrabandista o Zegrí; Moro del Cordó, Masero, Abancerraje,Templario o incluso Paco. Que de todos ellos - y algunos más - tenemos trazos en nuestro rico mapa genético. Y algo se excita en la profundidad de nuestra percepción. Algo, indefinible, pura sensación. Allá, en no se sabe que parte del ser vamos reconociéndonos, identificándonos con

este caleidoscopio étnico con el cual la historia nos ungio. Solo así - merced a este velado sentimiento que todos reconocéis se puede explicar y entender la arquitectura de esta paradójica coreografía racial. Estos Moros y Cristianos que bendice y ampara vuestra Virgen de Loreto, patrona del lugar. A la cual ruego desde aqui; os dé cuanto yo tan sólo os puedo desear: Salud, alegría, energias y unas insaciables ganas de gozar. ¡Vivan los mutxameleros! ¡Viva Mutxamel! ¡Viva su Divina Virgen de Loreto!

Contrabandista:Un honrado sevillan


59

n que llega a esta tierra Para ayudar


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

60

Presentación

60

Cargos Festeros 2011

El final del mes de juliol s’acosta i la Comissió de Festes, els càrrecs que entren i els càrrecs que ixen, preparen amb gran entusiasme l’espectacle de la Presentació de Càrrecs, que es va celebrar el passat 28 de juliol. Enguany hi havia molta expectació al voltant d’este acte i per descomptat no va defraudar el públic assistent. L’acte va estar basat en els espectacles de Broadway. Els ballets locals de Verónica Perelló i Gisela Comins, amb dos fabulosos cantants, Jorge i Ana, ens van delectar amb els balls i cançons. Les intervencions de dos personatges del poble, interpretats per dos membres de la comissió, ens van fer riure moltíssim a tots, alhora que interactuaven amb les presentadores de l’esdeveniment, també components de la comissió. El moment especial de la nit va ser el relleu dels Càrrecs, els de la Comparsa Pirates donaven el relleu als

El final del mes de Julio se acerca y la Comisión de Fiestas, cargos entrantes y salientes preparan con gran entusiasmo el espectáculo de la Presentación de Cargos que se celebró el pasado 28 de Julio. Este año, había mucha expectación alrededor de este acto y por supuesto no defraudó al público asistente. El acto estuvo basado en los espectáculos de Brodway. Los ballets locales de Verónica Perelló y Gisela Comins junto con dos fabulosos cantantes, Jorge y Ana, nos deleitaron con sus bailes y canciones. Las intervenciones de dos personajes del pueblo interpretados por dos miembros de la Comisión, nos hicieron reír muchísimo a todos a la vez que interactuaban con las presentadoras del evento también componentes de la Comisión. El momento especial de la noche fue el relevo de los Cargos, los de la Comparsa Piratas daban el relevo a los de la Comparsa Maseros, representada por

Cargos Festeros 2012

en la guerra al bravo Muchamielano


Ballets

de la Comparsa Maseros, representada pels festers José Fco. Cantó Martínez, Loli Sánchez Bernabeu i Silvia Cantó Sánchez, com a Capità, Capitana i Abanderada respectivament del bàndol cristià; i els Càrrecs de la Comparsa Abencerrajes ho feien a la Comparsa Moros del Cordó, que tenia com a representants Juan Forner Blasco, Alejandra Forner Gosálbez i Juan Carlos Forner Gosálbez, com a Capità, Capitana i Abanderat respectivament del bàndol moro. Tots ells van rebre amb gran il·lusió el repte de ser els màxims representants de la festa durant este nou any fester. L’espectacle va finalitzar amb la sorpresa de la nit, els membres de la Comissió de Festes i els nous Càrrecs van fer una espectacular versió de la cançó de Frank Sinatra New York, New York, que ens va fer disfrutar moltíssim a tots els allí presents. Va ser una manera divertida d’acomiadar un acte que enguany organitzava per última vegada la Comissió de Festes actual, que acaba el seu mandat.

los festeros José Fco. Cantó Martínez, Loli Sánchez Bernabeu y Silvia Cantó Sánchez como Capitán, Capitana y Abanderada respectivamente del bando cristiano y los Cargos de la Comparsa Abencerrajes a la Comparsa Moros del Cordó, cuyos representantes eran Juan Forner Blasco, Alejandra Forner Gosálbez y Juan Carlos Forner Gosálbez, como Capitán, Capitana y Abanderado respectivamente del bando moro. Todos ellos recibieron con gran ilusión el reto de ser los máximos representantes de la fiesta durante este nuevo año festero. El espectáculo finalizó con la sorpresa de la noche, los miembros de la Comisión de Fiestas junto con los nuevos Cargos hicieron una espectáculo versionando la canción de Frank Sinatra, New York, New York que nos hizo disfrutar muchísimo a todos los allí presentes. Fue una manera divertida de despedir un acto que este año organizaba por última vez la actual Comisión de Fiestas que termina este año su mandato.

61

Cargos Festeros 2011 · Cargos Festeros 2012 · Comisión de Fiestas

no.Centinela: ¡Atrás! Contrabandista:


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

62

Día del Salvador

62

Pasacalle con las banderas

El dia 6 d’agost es va celebrar la festivitat del Salvador, patró del poble. Este dia, les banderes de les Comparses i els Càrrecs festers van eixir en processó amb la imatge del patró pels carrers de la localitat, tot indicant que s’acosten les festes, per això este dia és conegut tradicionalment com el Dia del Senyal.

Procesión

El día 6 de Agosto se celebró la festividad de El Salvador, titular de nuestra Parroquia. Este día, las banderas de las Comparsas y los Cargos festeros salieron en procesión con la imagen del Salvador por las calles del pueblo, indicando que las fiestas están cerca ya que por ello este día es conocido tradicionalmente como el Día

¡Ea! Muchacho deja franca la calle o


Alborada D. Luis Francisco Esplá. Pregonero 2012

L’arribada de setembre, com tots els anys, es viu amb nerviosisme per part de tots els festers i festeres, cal ultimar detalls, planxar, cosir,... La mitjanit del dia 7 va tindre lloc l’Alborada a la Mare de Déu de Loreto, Patrona de Mutxamel, que va començar amb el cant de la Salve i, a continuació, el Pregó al balcó de l’Ajuntament obria les festes. Enguany vam tindre l’honor de comptar per a això amb el torero i Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, Luis Francisco Esplá. Que ens va animar a disfrutar de les festes i a cremar pólvora i més pólvora, part tan important de les nostres festes.

de la Señal. La llegada de Septiembre, como todos los años, se vive con nerviosismo por parte de todos los festeros, hay que ultimar detalles, planchar, coser,… El día 7 a las 00.00 h tuvo lugar la Alborada a la Virgen de Loreto, Patrona de Mutxamel, cantando la Salve y a continuación el Pregón en el balcón del Ayuntamiento daba comienzo a las fiestas. Este año tuvimos el honor de contar para ello con el torero y Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, Luis Francisco Esplá. Éste nos animó a todos a disfrutar de las fiestas y a quemar pólvora y más pólvora, parte tan importante de nuestras fiestas.

63

Pasacalle Pregón

o se arma aquí un jaleo que en la


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

64

Ofrenda de flores

Día de la Virgen

64

El dia 9 de setembre es va celebrar el dia de la Patrona. El dia va començar a les 11.00 h amb l’ofrena floral des del castell fins a les portes de l’església i a continuació la missa major. Quan va acabar, els càrrecs

El día 9 de Septiembre, se celebró el día de la Patrona. Éste día comenzó a las 11.00 h con la Ofrenda Floral desde el Castillo hasta las Puertas de la Iglesia y a continuación la Misa Mayor. Una vez finalizada los Cargos

vida según creo verás otro que lo igual


Misa Solemne

festers, Comissió de Festes, autoritats i festers van fer la tradicional visita al cementeri als festers difunts. Enguany es va fer un record especial per als difunts de la Comparsa Templaris en l’accident del Campello, que va succeir fa 25 anys. A la vesprada a les 20.30 h, la processó amb la imatge de la Mare de Déu tancava els actes d’este dia.

Festeros, Comisión de Fiestas, Autoridades y festeros hicieron la tradicional visita al Cementerio a los festeros difuntos. Este año se hizo un recuerdo especial para los difuntos de la Comparsa Templarios en el accidente del Campello que sucedió hace 25 años. Por la tarde a las 20.30 h la Procesión con la imagen de la Virgen cerraba los actos de este día.

Procesión

ale. Centinela: ¡Atrás! Contraban-

65


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

66

Dia de l’Entrà

66

Entrada de Bandas

L’endemà, el dia 10, es nota especial nerviosisme en el poble, ha arribat un dels dies més importants, el dia de l’Entrà. A les set, les directives de les comparses que representen les capitanies comencen la seua labor, preparar al començament de l’Av. Carlos Soler els boatos. Mentrestant a les huit, la diana per la Societat Musical “La Alianza” de la Torre de les Maçanes ens va despertar a tots. A migdia va tindre

Al día siguiente, el día 10, se nota especial nerviosismo en el pueblo, ha llegado uno de los días más importantes, el día de la Entrà. A las 07.00 h las Directivas de las Comparsas que ostentan las capitanías comienzan su labor, preparar al comienzo de la Avda. Carlos Soler los boatos de sus comparsas. Mientras a las 08.00 h, la Diana por la Sociedad Musical “La Alianza” de Torremanzanas nos despertó

Pasacalle hasta el Castillo

dista: Tu jefe hablara conmigo esta m


Llegando al Castillo

lloc l’Entrada de Bandes de Música que va acabar a les portes del castell amb la interpretació de l’himne, que enguany va ser dirigit pel compositor Salvador González Moreno, que a més va compondre la marxa estrenada per a la Comparsa Maseros “Sempre Maseros” en la dita entrada, dedicada als festers difunts de la Comparsa. Després els festers van disfrutar de l’ambient de les barraques

a todos. A las 12.00 h tuvo lugar la Entrada de Bandas de Música que finalizó en las Puertas del Castillo con la interpretación del himno que este año fue dirigido por el Compositor D. Salvador González Moreno, que además compuso la marcha estrenada para la Comparsa Maseros, “Sempre Maseros” en dicha Entrada, dedicada a los festeros difuntos de la Comparsa. Luego los festeros disfrutaron del ambiente

67

Salvador González Moreno dirigiendo el Himno

mañana sin falta, deja pues la ca-


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

68

Entrada

i acabat el dinar es van preparar per a la Gran Entrada que va començar a les set. Les tropes cristianes, Pirates, Contrabandistes i Templaris, eren les encarregades d’obrir l’Entrada. A

de las barracas y después de comer se prepararon para la Gran Entrada que dio comienzo a las 19.00 h. Las tropas cristianas, Pirates, Contrabandistas y Templarios eran los encargados de abrir

Dia de l’Entrà

68

lle franca o a la larga voy contigo. Ce


Boato Maseros

continuació la Capitania Cristiana de la Comparsa Maseros ens va traslladar a la finca de la família Cantó-Sánchez i ens hi va fer viure les quatre estacions. La tardor, escenificada amb l’arreplegada de l’oliva. L’hivern ens va traslladar al Nadal amb el forn de la finca i les tradicionals cançons del So de Mutxamel. A continuació apareix en escena la primavera, una explosió de color amb el Ballet de Gisela que precedix la carrossa amb la bellesa i simpatia de l’Abanderada Cristiana, Silvia Cantó Sánchez, acompanyada de la seua germana Cristina. Al darrere, fa

la entrada. A continuación la Capitanía Cristiana de la Comparsa Maseros nos trasladó a la finca de la familia CantóSánchez viviendo las cuatro estaciones en ella. El otoño nos escenificó la recogida de la aceituna y el invierno nos trasladó a la Navidad con el horno de la finca y las tradicionales canciones del “So de Mutxamel”. A continuación aparece en escena la primavera, una explosión de color con el Ballet de Gisela nos abre la visión a una carroza con la belleza y simpatía de la Abanderada Cristiana Silvia Cantó Sánchez acompañada de su hermana

69

Carroza Abanderada Cristiana 2012

Centinela: ¡Atrás! (haciendo señas de


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

70

Dia de l’Entrà

70

Carroza Capitanes Cristianos 2012

aparició l’estiu amb l’època d’arreplegar els fruits preuats i la magnifica carrossa amb els Capitans Cristians, Pepe i Loli acompanyats dels seus familiars, que ens van fer emocionar a tots amb l’alegria que mostraven.

Cristina. Tras ella, hace aparición el verano con la época de recoger los apreciados frutos y la magnifica carroza con los Capitanes Cristianos, Pepe y Loli acompañados de sus familiares, que nos hicieron emocionar a todos con la alegría que mostraban.

Boato Moros del Cordó

Després fan l’entrada les tropes mores encapçalades per la Capitania Mora de la Comparsa Moros del Cordó. Una portalada amb les trompetes en la part alta i la bandera de la Comparsa sobre un camell obrin el boato. Una esquadra de dones negres, que celebraven 25 anys amb la cap batedor, ens va deixar a tots bocabadats, i, a continuació, el ballet de Naracé amb un fabulós espectacle guerrer i la carrossa

Después hacen su entrada las tropas moras encabezadas por la Capitanía Mora de la Comparsa Moros del Cordó. Una portalada con las trompetas en lo alto y la bandera de la Comparsa sobre un camello abren el boato. Una escuadra de mujeres negras que celebraban 25 años con su cabo batidor nos dejó a todos boquiabiertos y a continuación, el ballet de Naracé con un fabuloso espectáculo

querer dinero) Contrabandista: ¡Ea! M


dels consellers amb l’ambaixador que portava un mapa que indicava el camí que s’ha de seguir per a la batalla. Darrere una espectacular esquadra especial dels amics de l’abanderat, amb cap batedor, va alçar els aplaudiments dels presents. Un ariet gegant amb catapultes i el Ballet de Verónica Perelló, amb el seu fantàstic ballet amb arcs, ens indicaven que estaven en plena batalla, per a tancar amb la serenitat de palau. L’elegància de la carrossa amb els Capitans i Abanderat Moro, Juan, Alejandra i Juan Carlos, ens va fer vibrar a tots amb eixes cares d’alegria i satisfacció. Darrere, van fer l’entrada la resta de tropes mores, Zegríes, Xodios, Abencerrajes i Els Pacos.

guerrero y la carroza de los consejeros con el embajador con un mapa nos indicaban el camino a seguir para la batalla. Detrás una espectacular escuadra especial de los amigos del abanderado con cabo batidor levantó los aplausos de los presentes. Un gigante ariete con catapultas y el Ballet de Verónica Perelló con su fantástico ballet con arcos nos indicaban que estamos en plena batalla para cerrar con la serenidad de palacio. La elegancia de la carroza con los Capitanes y Abanderado Moro, Juan, Alejandra y Juan Carlos nos hizo vibrar a todos con esas caras de alegría y satisfacción. Detrás, hicieron su entrada el resto de tropas moras, Zegries, Xodios, Abencerrajes y Els Pacos.

71

Carroza Capitanes y Abanderado Moros 2012

Muchacho, por Belcebú aquí tienes


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

72

Segundo día

72

Diana y desayuno festero

L’endemà, 11 de setembre, a les set es va servir el desdejuni fester i a les vuit va començar la Diana per part de totes les Comparses. A les onze, després d’un bon esmorzar en la barraca, la desfilada matinal per la carretera ens va portar a les portes del Castell per a presenciar posteriorment la tradicional Ambaixada dels Contrabandistes. A les 17.30, la guerrilla i a les 18:45, l’Ambaixada del bàndol moro. Que va fer guanyadores del castell, les tropes mores i per això van

Al día siguiente, 11 de septiembre, a las 7.00 h se sirvió el desayuno festero para a las 8.00 h dar comienzo la Diana por parte de todas las Comparsas. A las 11.30 h, después de un buen almuerzo en la barraca, el desfile matinal por la carretera nos llevó a las puertas del Castillo para presenciar posteriormente la tradicional Embajada de los Contrabandistas. A las 17.30 h la guerrilla y a las 18:45 h la Embajada del bando moro hizo ganadores del castillo a las tropas moras

Desfile por la mañana

la propina marcha pues ala cantina


Desfile por la tarde

73 ser les encarregades d’obrir la desfilada que es va realitzar a continuació de l’ambaixada. Per a acabar el dia, a les dotze i mitja de la nit, amb la Retreta, tradicional desfilada humorística que enguany va guanyar la Comparsa Moros del Cordó amb el tema “ABBA”.

Retreta. Ganadores Moros del Cordó

que por ello fueron las encargadas de abrir el desfile que se realizó a continuación de la embajada. Para acabar el día, a las 00.30 h se llevo a cabo la Retreta, tradicional desfile humorístico que este año ganó la Comparsa Moros del Cordó con el tema “ABBA”.

a y gástala a mi salud. (se retira la


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

74

El dia 12, després de la diana i l’esmorzar, la batalla comença novament a les deu i mitja amb la guerrilla i posteriorment l’Ambaixada Cristiana que torna als cristians el Castell. A les dotze i mitja va tindre lloc la desfilada matinal per la Rambla que ens va portar a disfrutar en les barraques de l’últim dia de festes.

El día 12, después de la Diana y el almuerzo, la batalla comienza de nuevo a las 10.30 h con la guerrilla y posteriormente la Embajada Cristiana que devuelve a los cristianos el Castillo. A las 12.30 h tuvo lugar el desfile matinal por la Rambla que nos llevó a disfrutar en las barracas del último día de fiestas.

Tercer día

74

Embajada Cristiana

Desfile matinal

guardia y avanza el Contrabandista h


Desfile

A la vesprada, a les cinc i mitja, es va realitzar una cercavila amb tots els festers i, a les sis i quart, la missa als festers difunts. A les set i mitja, l’última desfilada encapçalada per les comparses cristianes ens indicava que el final de les festes estava prop. I per a acabar, una vegada va acabar la desfilada, es va celebrar un dels actes més emotius de les festes, l’entrega de Banderes.

Por la tarde a las 17.30 h se realizó un pasacalle con todos los festeros y a las 18.15 h la misa a los festeros difuntos. A las 19.30 h el último desfile encabezado por las comparsas cristianas nos indicaba que el final de las fiestas estaba cerca. Y para terminar, una vez acabó el desfile, se celebró uno de los actos más emotivos de las fiestas, la Entrega de Banderas.

75

Entrega de banderes

Día de descanso El 13 de setembre, els festers van disfrutar del tradicional Dia dels Borratxos, reunintse en les barraques i, com tots els anys, comentant les festes i preparant ja les de l’any que ve, que començaven en eixe mateix moment.

El 13 de Septiembre, los festeros disfrutaron del tradicional Día de los Borrachos, reuniéndose en sus barracas y como todos los años, comentando las fiestas y preparando ya las del año que viene que empezaban en ese mismo momento.

Cronista oficial de festes.

Cronista oficial de fiestas.

hacia el castillo, diciéndole a los su-


Crónicas Oficiales Fiestas 2012

76

76

Datos Musicales 2012 Repertorio musical "Entrada de Bandas" 10/09/2012 - 12:00 h COMPARSA

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

PIRATES

Andrés Contrabandista

Oscar Navarro González

S.M. La Lira Relleuense, Relleu

CONTRABANDISTAS

Ángela Martínez

José Manuel Martínez Sanchís

A.M. Los Rosales, Bolbaite

TEMPLARIOS

Al Cel

Francisco Valor Llorens

S.M. La Paz, Sant Joan d'Alacant

MASEROS

Sempre Maseros (estreno)

J. Salvador González Moreno

S.M. La Lira, Quatretonda

MOROS DEL CORDÓ

Fina Blasco

Rafael Talens Pelló

U. Musical de La Pobla del Duc

ZEGRÍES

Músicos Mudéjares

Francisco Peña

Unión Musical de Busot

XODIOS

La Festa del Poble

Francisco Alonso López

Banda Primitiva, El Palomar

ABENCERRAJES

A mi madre

Roque Baños López

Unión Musical de Llutxent

ELS PACOS

Borts 1939

Francisco Valor Llorens

S.M. Cultural, Penáguila

Repertorio musical "Entrada de Moros y Cristianos" 10/09/2012 - 19:00 h · Bando Cristiano COMPARSA PIRATES CONTRABANDISTAS TEMPLARIOS MASEROS

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

La Rosa i el Drac

Francisco Valor Llorens

S.M. La Alianza, Torremanzanas

Guerrers

Francisco Valor Llorens

S.M. La Lira Relleuense, Relleu

El Tito

Sebastián Rubio Gil

A.M. Los Rosales, Bolbaite

Zaphirus

Francisco Valor Llorens

S.M. Cultural, Penáguila

Mai-Sabel

Francisco Valor Llorens

S.M. La Paz, Sant Joan d'Alacant

Alferes Masero

Antonio Carrillos Colomina

Unión Musical de Busot

Taball i Saragüells

Mario Roig Vila

S.M. La Lira, Quatretonda

yos)Alerta camaradas que estamos fr


Repertorio musical "Entrada de Moros y Cristianos" 10/09/2012 - 19:00 h · Bando Moro COMPARSA

MOROS DEL CORDÓ

ZEGRÍES

XODIOS

ABENCERRAJES ELS PACOS

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

Xabat

Saül Gómez Soler

S.M. L'Harmonia, Alicante

Manu

Francisco Valor Llorens

S.M. La Alianza, Torremanzanas

Abenserraig

Saül Gómez Soler

Banda de Relleu

Als Xaparros

José Rafael Pascual Vilaplana

U. Musical de La Pobla del Duc

Zegríes de Mutxamel

José Mª Valls Satorre

Unión Musical de Busot

Un Sentiment Benazir

Abel Marco Beltrán

Unión Musical, Llanera de Ranes

Al Botijo

Francisco Valor Llorens

Banda L'Aurora, Sella

Al-Wazir

Saül Gómez Soler

Banda de Agost

Iel-Las

Saül Gómez Soler

Banda Primitiva, El Palomar

No ho faré mes

Vicente Catalá Pérez

S.M. La Paz, Sant Joan d'Alacant

Marxa del Centenari

Amando Blanquer Ponsoda

Unión Musical, Llutxent

Any d'Alferes

Amando Blanquer Ponsoda

S.M. La Lira Relleuense, Relleu

Marxa Els Pacos

"Anónimo"

S.M. Cultural, Penáguila

Repertorio musical "1ª Diana" 11/09/2012 - 8:00 h COMPARSA

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

MOROS DEL CORDÓ

Jordi

José Rafael Pascual Vilaplana

U. Musical de La Pobla del Duc

MASEROS

Maeto

J. Salvador González Moreno

S.M. La Lira, Quatretonda

ZEGRÍES

De Romaxe a Franqueira

Rogelio Groba

S.M. Cultural, Penáguila

TEMPLARIOS

Reina de Fiestas

José Mª Ferrero Pastor

S.M. La Paz, Sant Joan d'Alacant

XODIOS

L'Alcoià

Francisco Esteve Pastor

Unión Musical de Busot

CONTRABANDISTAS

Rubores

Pascual Marquina Narro

A.M. Los Rosales, Bolbaite

ELS PACOS

Amado

Ramón García i Soler

Banda Primitiva, El Palomar

PIRATES

El Capitán

Camilo Pérez Laporta

S.M. La Lira Relleuense, Relleu

ABENCERRAJES

Brisas de Mariola

Francisco Esteve Pastor

Unión Musical, Llutxent

77

Repertorio musical "2ª Diana" 12/09/2012 - 8:00 h COMPARSA

BANDA DE MÚSICA

OBRA

AUTOR

MOROS DEL CORDÓ

Pepe L'Andivio

José Rafael Pascual Vilaplana

U. Musical de La Pobla del Duc

MASEROS

Maseros de Mutxamel

J. Salvador González Moreno

S.M. La Lira, Quatretonda

ZEGRÍES

Quelo

Salvador Salva Sapena

S.M. Cultural, Penáguila

TEMPLARIOS

Ateneo Musical

Mariano Puig Yago

S.M. La Paz, Sant Joan d'Alacant

XODIOS

Tots menos uno

Camilo Pérez Laporta

Unión Musical de Busot

CONTRABANDISTAS

Como las propias rosas

Valentín Ruiz Gómez

A.M. Los Rosales, Bolbaite

ELS PACOS

La voz de Buñol

Manuel Carrascosa García

Banda Primitiva, El Palomar

PIRATES

Sara

José Rafael Pascual Vilaplana

S.M. La Lira Relleuense, Relleu

ABENCERRAJES

Puenteareas

Reveriano Soutullo Otero

Unión Musical, Llutxent

frente al castillo al frente de su ras-


Crónicas Oficiales Mig Any 2013

78

Cross Urbano

78

Cross 2013 Urbano 5 km

Cross Urbano 5 km

A seis meses de nuestras fiestas de Moros y Cristianos, Mutxamel se engalana para celebrar su “Mig Any”. Dan comienzo los actos el Sábado 9 de Febrero con la segunda edición del Cross Urbano 5Km. de Moros y Cristianos, superando éste las expectativas del año anterior en cuanto a número de participantes como de público que acudió a las calles del pueblo a animar a nuestros corredores. El ganador de la presente edición fue: Abraham Pastor Tomas. D’entre els locals, els guanyadors van ser, Juan Carlos de Cabo Blasco i Pilar Mahamud Isidro, i dels festers, Juan Carlos de Cabo Blasco i Pilar Garcia Becerra.

A sis mesos de les nostres festes de Moros i Cristians, Mutxamel es guarnix per a celebrar el seu “Mig Any Donen començament els actes el Dissabte 9 de Febrer amb la segona edició del Cross Urbà 5Km. de Moros i Cristians, superant este les expectatives de l’any anterior en quant a nombre de participants com de públic que va acudir als carrers del poble a animar als nostres corredors. El guanyador de la present edició va ser: Abraham Pastor Tomas. D’entre els locals, els guanyadors van ser, Juan Carlos de Cabo Blasco i Pilar Mahamud Isidro, i dels festers, Juan Carlos de Cabo Blasco i Pilar Garcia Becerra.

trillo alerta y no temáis nada. Tened


Jurado deliberando

Va prosseguir la celebració el Domingo 10 de Febrer; els festers, reunits amb els seus respectives comparses, van esmorzar i van realitzar les seues corresponents paelles, all i oli i “zurra”, sent el jurat compost per Càrrecs festers, Alcalde, Regidor de Festes i President de la Comissió els encarregats de valorar la labor de cada un i atorgar els premis a:

Concurso de paellas. Premio Mejor degustación: Moros del Cordó

79

Dia de Paellas

Prosiguió la celebración el Domingo 10 de Febrero; los festeros, reunidos con sus respectivas comparsas, almorzaron y realizaron sus correspondientes paellas, all i oli y zurra, siendo el jurado compuesto por Capitanes, Alcalde, Concejal de Fiestas y Presidente de la Comisión los encargados de valorar la labor de cada uno y otorgar los premios a:

d en mi confianza. Ante esta for-


Crónicas Oficiales Mig Any 2013

80

Dia de Paellas

80

Concurso de

Paellas 2013

Jurado del Concurso de Paellas

COMPARSA MASEROS: Mejor Presentación y All i Oli COMPARSA MOROS DEL CORDÓ: Mejor Degustación. COMPARSA TEMPLARIOS: Zurra. Los Sabados, 16 y 23 de Febrero, tuvieron lugar las cenas de Comparsas o “soparets”, de los cuales los festeros dieron buena cuenta cenando en sus barracas y desfilando con sus bandas de música por la Avd. de Carlos Soler.

COMPARSA MASEROS: Millor Presentació i All i Oli COMPARSA MOROS DEL CORDÓ: Millor Degustació. COMPARSA TEMPLARIOS: “Zurra”. Els Dissabtes, 16 i 23 de Febrer, van tindre lloc els sopars de Comparses o “soparets”, dels quals els festers van donar bon compte sopant en les seues barraques i desfilant amb les seues bandes de música per l’Avd. de Carlos Soler.

Concurso de paellas

taleza hablare con entereza y con mi


Exposición

La pólvora en la fiesta

Exposición

El Domingo 17 de Febrero se inauguró en la Casa de la Cultura la exposición “La pólvora en la Fiesta”. En ésta se mostro los diferentes tipos de armamento utilizado para el Tiroteo o Guerrilla en Mutxamel, así como la pólvora y la indumentaria que utiliza cada comparsa para el mismo. En el transcurso de la presentación se proyectó un video con imágenes de nuestros tiradores a lo largo de los años.

El Domingo 17 de Febrer es va inaugurar en la Casa de la Cultura l’exposició “La pòlvora en la Festa”. En esta es va mostrar el diferent tipus d’armament utilitzat per al Tiroteig o Guerrilla a Mutxamel, així com la pólvora i la indumentària que utilitza cada comparsa per al mateix. En el transcurs de la presentació es va projectar un vídeo amb imatges dels nostres tiradors al llarg dels anys.

El Torneo de Juegos de Salón se celebró el Viernes 22 en el Casal Fester, siendo los ganadores: CHINCHON: Mª Teresa López Javega (Xodios) CINQUET: Carolina Llopis Berebegal (Contrabandistas) PARCHIS: Alejandra Forner Gosálvez (Moros del Cordó)

El Torneig de Jocs de Saló es va celebrar el Divendres 22 en el Casal Fester, sent els guanyadors: XINXON: Mª Teresa López Javega (Xodios) CINQUET: Carolina Llopis Berebegal (Contrabandistas) PARXIS: Alejandra Forner Gosálvez (Moros del Cordó)

81

i noble arrogancia, si nuestra oferta


Crónicas Oficiales Mig Any 2013

82

1 de marzo

82

Ofrenda 1 de Marzo

El 27 de Febrero, tuvimos nuestra Alborada en Honor a la Virgen del Loreto. Vecinos, Autoridades y Comisión de Fiestas, reunidos a las 00:00h en la Iglesia Arciprestal del Salvador, entonamos con una sola voz la Salve a nuestra Virgen, cerrando el acto el castillo de Fuegos artificiales. Comienza la jornada del día 1 de Marzo a las 11:30h con la Ofrenda Floral, que discurrió desde el Ayuntamiento a la Iglesia, dando paso ésta al Acto de Apertura del Año Jubilar de la Iglesia Arciprestal “El Salvador” por su V Centenario con la Misa de Acción de Gracias a la Mare de Dèu del Loreto´.

El 27 de Febrer, vam tindre la nostra Alba en Honor a la Mare de Déu del Loreto. Veïns, Autoritats i Comissió de Festes, reunits a les 00:00h en l’Església Arxiprestal del Salvador, entonem amb una sola veu la Salve a la nostra Mare de Déu, tancant l’acte el castell de Focs artificials. Comença la jornada del dia 1 de Març a les 11:30h amb l’Ofrena Floral, que va discórrer des de l’Ajuntament a l’Església, donant pas esta a l’Acte d’Obertura de l’Any Jubilar de l’Església Arxiprestal “El Salvador” pel seu V Centenari amb la Missa d’Acció de Gràcies a la Mare de Dèu del Loreto.

Misa

desprecia el Capitán del cristiano sea M


Procesión

A la Homilía oficiada por nuestro Obispo D. Jesús Maugui y numerosos sacerdotes, acudieron los vecinos del pueblo junto con Autoridades Locales, de municipios colindantes, Diputación, Comisión de Fiestas y Generalitat Valenciana, encabezada ésta por el Molt Honorable President Albert Fabra. A las 21:00 dio comienzo la procesión de acompañamiento a la Virgen de Loreto por las principales calles del pueblo. El acto de clausura de nuestro Mig Any, tuvo lugar el Sábado 2 de Marzo con un concierto a cargo de la S. M. La Alianza en el Aula de Cultura. Durante el mismo fueron interpretadas diferentes piezas musicales de ámbito festero y se otorgaron los trofeos a los ganadores de los distintos concursos celebrados esos días. El colofón final fue la interpretación del Himno de Fiestas de Mutxamel. Como todos estos actos nos supieron a poco, nos despedimos con el deseo de la pronta llegada de Septiembre, y con él, de nuestras queridas Fiestas de moros y Cristianos, dónde todos quedan invitados a participar y disfrutar de ellas.

A l’Homilia oficiada pel nostre Bisbe D. Jesús Murgi i nombrosos sacerdots, van acudir els veïns del poble junt amb Autoritats Locals, de municipis limítrofs, Diputació, Comissió de Festes i Generalitat Valenciana, encapçalada esta pel Molt Honorable President Albert Fabra. A les 21:00 va donar començament la processó d’acompanyament a la Mare de Déu de Loreto pels principals carrers del poble. L’acte de clausura del nostre Mig Any, va tindre lloc el Dissabte 2 de Març amb un concert a càrrec de la S. M. L’Aliança en la Casa de Cultura. Durant el mateix van ser interpretades diferents peces musicals d’àmbit fester i es van atorgar els trofeus als guanyadors dels distints concursos celebrats eixos dies. El colofó final va ser la interpretació de l’Himne de Festes de Mutxamel. Com tots estos actes ens van saber a poc, ens despedim amb el desig de la prompta arribada de Setembre, i amb ell, de les nostres volgudes Festes de Moros i Cristians, on tots queden convidats a participar i disfrutar d’elles.

83

Mutxamel incendiado y entre llamas







Programa de actos 2013 Programa d’actes 2013 Cultos religiosos_90 Programa de actos_91


Programa de Actos 2013

90

Cultos

Religiosos 2013

90 Divendres dia 6 ALBORADA A les 24:00 h: Alborada a la Mare de Déu de Montserrat en l’Ermita.

A les 11:15 h: Ofrena i Missa Major a la Mare de Déu de Loreto en la Parroquia (L’Ofrena eixirà desde les portes del Castell). A les 20:00 h: Missa en la Parròquia i tot seguit Processó.

Dissabte dia 7 ALBORADA A les 24:00 h: Alborada a la Mare de Déu de Loreto en la Parròquia.

Dimarts dia 10 DIA DE L’ENTRÀ A les 11:00 h: Missa en la Parròquia (no hi haurà missa de vesprada).

Diumenge dia 8 FESTA DEL RAVALET A las 9 misa en la Parroquia A les 11:30 h: Ofrena i Missa Major en l’Ermita. A les 20:00 h: Missa en la Parroquia. A les 20:30 h: Processó des de l’Ermita.

Dilluns dia 9 FESTA DE LA MARE DE DEU DE LORETO A les 09:00 h: Missa en la Parròquia.

Dimecres dia 11 2on DIA DE FESTA A les 11:00 h: Missa en la Parròquia (no hi haurà missa de vesprada).

Dijous dia 12 3er DIA DE FESTA A les 18:30 h: Missa pels festers i festeres difunts i en acció de gràcies a la Mare de Déu.

llamas perezca. Animo y prepararo


Programa de

Actos 2013

DÍA 7, SABADO A las 23,45 horas.: Asistencia de Autoridades, Comisión Fiestas y Cargos Festeros, a la Iglesia Arciprestal “El Salvador”, a la interpretación de la Salve a NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO. A continuación, desde el balcón del Excmo. Ayuntamiento PREGON DE FIESTAS. Seguidamente actuación de la Sociedad Musical “La Alianza” y disparo de fuegos artificiales.

DÍA 9, LUNES A las 11,15 horas.: Las Autoridades, Comisión de Fiestas y Cargos Festeros acompañados por la Banda de Música asistirán a la ofrenda de flores a NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO, que partirá de las puertas del Castillo. A continuación, Solemne Misa, finalizada la misma, la Comisión de Fiestas, Autoridades y Cargos Festeros efectuaran una visita al Cementerio.

A las 20,30 horas.: Presidida por las Autoridades, la Comisión de Fiestas y los Cargos Festeros, debidamente vestidos con el traje festero, saldrán en Solemne Procesión con la Bendita Imagen de NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO.

DIA 10, MARTES A las 08,00 horas.: Diana.

A las 11,00 horas.: Los Cargos Festeros acompañados por el Alcalde de Fiestas, desfilarán desde el Ayuntamiento hasta el Templo Arciprestal, para asistir a la Misa Solemne.

A las 12,00 horas.: ENTRADA DE BANDAS DE MÚSICA

ros y a las armas, desde luego y a la


92

Programa de

Actos 2013 A las 19,00 horas.: GRAN DESFILE DE LA ENTRADA.

DIA 11, MIERCOLES A las 07,30 horas.: Desayuno festero Ayuntamiento.

en

la

puerta

del

A las 08,00 horas.: Diana por las Bandas de Música y Comparsas

A las 11,30 horas.: Desfile de todas las Comparsas y Bandas de Música desde el Paseo de la Constitución. Seguidamente dará comienzo la EMBAJADA DE LOS CONTRABANDISTAS.

A las 17,30 horas.: Guerrilla-Tiradores de ambos bandos. A la finalización de la guerrilla en las puertas del Castillo, dará comienzo la EMBAJADA DE LOS MOROS

A las 20,00 horas.: Desfile de las Comparsas desde las puertas del Castillo.

A las 00,30 horas.: Retreta. Desfile humorístico de todas las Comparsas.

DÍA 12, JUEVES A las 07,30 horas.: Desayuno Festero en la puerta del Ayuntamiento.

A las 08,00 horas.: Diana por las Bandas de Música y Comparsas.

A las 10,30 horas.: Guerrilla-Tiradores de ambos bandos.

voz mía de fuego sobre el castillo arro


Programa de

Actos 2013

A la finalización de la guerrilla en las puertas del Castillo, dará comienzo la EMBAJADA DE LOS CRISTIANOS

A las 12,30 horas.: Desfile de todas las Comparsas y Bandas de Música partiendo desde el Castillo hasta el Mercado.

A las 17,30 horas.: Pasacalles desde el Ravalet hasta la Plaza Nueva

A las 18,30 horas: Misa por los festeros difuntos y en Honor a la Virgen de Loreto.

A las 19,30 horas.: Desfile de las Comparsas. A la finalización del desfile, y en la puerta del Ayuntamiento, se procederá a la ENTREGA DE BANDERAS. A las 01,00 horas: Mascletà a cargo de Pirotecnia Caballer S.A.

DÍA 13, VIERNES Tradicional día de los borrachos. Día de descanso. Los festeros se reunirán en sus barracas, donde se celebrarán los actos típicos de este día.

rojaros. La historia dirá algún día




Felicita a Mutxamel en Festes


2012

Hasta siempre Cargos Festeros Fins sempre CĂ rrecs Festers Despedida CapitanĂ­a MASEROS_98


Fins sempre CĂ rrecs Festers

98

98


Quiero agradecer de todo corazón a mi escuadra Musulmanas por haber estado con nosotros y por habernos acompañado y ayudado en todos los actos. Gracias chicas, habéis sido unas maseras increíbles, nunca lo olvidaré, os quiero. Me lo pase muy bien con mi marido, mis hijas y todos nuestros acompañantes. Es una forma diferente de vivir las fiestas, todo salió perfecto, fueron unos días maravillosos y llenos de emoción, siempre lo recordaré. Quiero darle las gracias principalmente a mi hermana Cristina por haberme acompañado y por aguantarme la bandera cuando lo he necesitado y a mis amigas por haber hecho ese gran esfuerzo de pasarse a la Comparsa Maseros para poder estar conmigo en todo momento. Para mí ha sido un año único, lleno de momentos especiales que no voy a poder olvidar nunca. Queremos agradecer a nuestra familia y amigos que nos han acompañado en todo momento. También agradecer la maravillosa compañía que hemos tenido de la Capitanía Mora, ya que gracias a ellos este sueño ha sido aún más especial. A la colaboración del ayuntamiento de Mutxamel y, como no, darles las gracias a la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel por el gran esfuerzo que desempeñan todos los años para que todos nosotros podamos hacer realidad nuestras ilusiones y todo salga lo mejor posible. Gracias a todos!!

2012

99

Fins sempre Càrrecs Festers

Estimados amigos, mutxameleros y festeros. Ya ha pasado un año y queremos despedirnos de todos vosotros con la misma alegría con la que empezamos este sueño. Personalmente quiero dar las gracias a la Directiva de los Maseros y a la comparsa en general por haber acogido a mi mujer Loli y a mis hijas Silvia y Cristina, a todos los que nos han ayudado, a mi escuadra Segaors y a los que han colaborado en nuestra capitanía. He sido muy feliz en estas fiestas, disfrutando cada momento con todos vosotros, especialmente el día de la entrada que fue muy emocionante.

Despedida Capitanía Cristiana

Maseros

al recordar nuestra hazaña amantes


Fins sempre CĂ rrecs Festers

100

100

fueron de EspaĂąa los hijos de Andalu


Maseros

101

lucĂ­a. Adelante, adelante y siempre

2012

Despedida CapitanĂ­a Cristiana


Fins sempre Càrrecs Festers

102

102

adelante. Uno:¡Viva nuestro capitán


Maseros

103

án! Todos: ¡Vivaaaaaaaaa!Centinela

2012

Despedida Capitanía Cristiana


Fins sempre Càrrecs Festers

104

104

Puente: ¿Quién vive?Contrabandist


Maseros

105

sta: Estoy tan harto de contestar al

2012

Despedida CapitanĂ­a Cristiana


Fins sempre CĂ rrecs Festers

106

106

quiĂŠn vive que el centinela me pide


e

2012

Hasta siempre Cargos Festeros Fins sempre Càrrecs Festers Despedida Capitanía MOROS DEL CORDÓ_108


Fins sempre CĂ rrecs Festers

108

108

C


Sense cap dubte han segut unes festes meravelloses, el nostre somni s’ha fet realitat i em disfrutat cadascún dels seus moments esperant impacientment cada acte com quan els xiquets menuts esperen el seu regal. Cada dia un acte diferent, pero sempre il.lusionats pel que estevem vivint. Ha sigut un any on el treball i els nervits ens han portat correguent,pero em tingut un gran equip de persones al nostre costat a les quals tenim molt que agraïr ja que sense elles res d’açó no haguera pogut sortir. En primer lloc donar les gracies a Loreto Gosalbez, la Figuera, per haver estat al nostre costat en tot moment i per fer que els nostres tratges estagueren a punt cada dia. Donar les gracies a Patri, als nostres familiars, els nostres amics, els festers i festeres, a l’Ajuntament i com no a les diferents Comissions de festes per a ver estat pendent de nosaltres.

2012

2012 quin any,diferent, especial,únic,un any replet d´il.lusió i treball. Treball que ens ha donat el seu fruït,la vivença de poder compartir junt a vosaltres aquest gran repte, millor dit aquest gran any.

Despedida Capitanía Mora

Moros del Cordó

109

No podem oblidar a la nostra comparsa els Moros del Cordo, gracies pel vostre calor, gracies per aquelles meravelloses vesprades de feina a la barraca inventant i rient-nos. GRACIES!! No podem deixar de nomenar a les nostres escuadres, que encara que tots no eren moros han tingut les ganes d’acompanyar-nos en aquest any com ha sigut l’escuadra especial EL BOTIJO, gracies per tot i enhorabona!! Gracies a les xiques de l’escuadra Marazahuies per haver-nos acompanyat cada mati i gracies a l’escuadra Berberisques per haver estat al nostre costat fent-nos la guardia. Ha sigut un plaer desfilar junt a vosaltres. Capitans cristians PEPE,LOLI,SILVIA I CRISTINA junt a la comparsa maseros gracies per haber format part d´aquest somni- Un fort abraç!!! I vosaltres capitans 2013 comença el vostre somni avant que les nostres festes son les mes grans .

CAPITANIA MORA 2012 JUAN, ALEJANDRA I JUAN CARLOS

Centinela 1.-¡Aler...ta!Centinela 2.-


Fins sempre Càrrecs Festers

110

110

¡Aler...ta!Centinela 3.-¡Aler...ta! Cen


Moros del Cordó

Centinela 1.-¡Alto!¿Quién vive? 111

2012

Despedida Capitanía Mora


Fins sempre CĂ rrecs Festers

112

112

Estafeta Moro.-Un musulmĂĄn agu


guerrido que viene del campamento

Moros del Cord贸

113

2012

Despedida Capitan铆a Mora


Fins sempre CĂ rrecs Festers

114

114

a anunciar el parlamento a vuestro J


Jefe querido.Centinela 1.- Voy a

Moros del Cord贸

115

2012

Despedida Capitan铆a Mora


Fins sempre CĂ rrecs Festers

116

116

avisarle al momento.





GRACIAS POR VUESTRA CONFIANZA ESPERAMOS SEGUIR HACIENDO MUCHOS LLIBRETS MÁS


Cargos Festeros TEMPLARIOS Càrrecs Festers TEMPLARIS Capitanía Cristiana 2013_123 Saluda Abanderado Cristiana 2013_124 Saluda Capitana Cristiana 2013_126 Saluda Capitán Cristiano 2013_128 Cargos Cristianos 2013 en fotos_130



Templarios CapitanĂ­a Cristiana

2013


Saluda de los cargos festeros

124

124

Abanderado Cristiano

Juan José Sirvent Pérez Hola, para los que no me conocéis empezaré por presentarme soy Juan José Sirvent Pérez, nacido en una familia festera tenía claro que mi historia como festero se empezaría a escribir desde ese mismo momento. Toda mi trayectoria festera ha estado ligada a la Comparsa Templarios, desfilando desde bien pequeño a brazos de mi padre, para después desfilar con dos buenos amigos Javi “El Tarifa” y Fernando “El Gosa” en los “xiquets” y después de estar unos años en la Filá me incorporé a la escuadra en la que desfilo actualmente los Fundadores, de la cual soy vocal de escuadra. Los recuerdos de mi niñez me trasladan a esos días en los que el pueblo y cada una de nuestras casas se preparan para que llegaran las fiestas. El montaje de las tribunas, “los hierros para columpiarse”, las luces, el castillo, y la rambla con un ir y venir de trajes festeros de todas las comparsas te trasladaban a un estado de nervios…las fiestas ya estaban ahí Pero todo cambiaba cuando el 10 de septiembre llegaba la hora de ponerme el traje con la ayuda de mi madre y subir junto con mi hermana y mi padre por rambla para empezar el desfile con nuestra comparsa de toda la vida y oír a la banda empezar a marcar, era como que todo el pueblo cambiaba y llegaban tres días de disfrutar todos como una gran familia. Este año y coincidiendo con un año tan especial como el 50 aniversario de la fundación de la comparsa se va a cumplir uno se mis sueños como festero que es ejercer y disfrutar del cargo de Abanderado Cristiano, junto con mi padre, como capitán y mi hermana como capitana y junto con la Capitanía Mora 2013 de la Comparsa Els Pacos Fran, Mireia y Paco poder disfrutar de este año tan especial que nos espera.

Centinela 1.-¡Aler...ta! Centinela 2.-


Templarios 2013

Capitanía Cristiana

125

-¡Aler...ta!Centinela 3.- ¡Aler...ta!


Saluda de los cargos festeros

126

126

Capitana Cristiana

Almudena Sirvent Pérez Soy Almudena Sirvent Pérez, hija de Juan y Fini, y desde que nací vivo en Mutxamel, aunnque he pasado una gran parte de mi infancia en el Ravalet. Este año rodeada de mi familía, amigos y de mucha ilusión haré realidad uno de mis sueños como festera; representar a la Comparsa Templarios como Capitana Cristiana 2013, acompañada como siempre he querido de mi padre Juan y mi hermano Juanjo. Templaria de nacimiento, así es como soy, ya de pequeña salía desfilando con mi padre, y luego con la Escuadra de les Xiquetes. Esas niñas hoy continuamos desfilando juntas en la Escuadra GUERRERES DEL TEMPLE. Una escuadra que este año celebra el 20 Aniversario, y con la que continuo “baixant” y “ fent folló”. Loli, Carmen, Maria, Mº José, Patri, Eli, Ana, Laura, Sófía, Carol, Leti, Esther, Rosa, Valeria, Reyes, Verónica, y nuestra última y jóven incorporación Andrea, con vosotras todo es más fácil, GRACIAS. Durante todos estos años mi padre, mi hermano y yo nos hemos vestido juntos cada tarde para desfilar con nuestra comparsa, entre tonterías festeras, gritos de mi madre, ruido de arcabuces, y compases festeros nos hemos puestos nuestros trajes, y nuestros dichosos “tornillitos” para poder seguir disfrutando de la fiesta, pero este año va a ser diferente y especial, por ello quiero agradecer a mis padres, y a mi familia que consigan de nuevo hacer realidad uno de mis sueños, OS QUIERO. Y por supuesto agradecer a la Comparsa Templarios la oportunidad que nos ha dado al poder representarlos durante este año de capitanía. El día ya está ahí, y no hemos dejado de pensar ni un sólo momento en ese instante en el que den comienzo las fiestas, y podamos disfrutar junto a todos los festeros, mutxameleros y visitantes de nuestras maravillosasa fiestas de Moros y Cristianos. FESTERS, MÚSIC, MUTXAMELERS I TOTHOM VISITANT... DISFRUTEU!!! QUE EN AQUEST MOMENT MES QUE MAI LA VIDA SON CUATRE DIES I TRES SON FESTES!!! VIVA LA MARE DE DÉU DEL LORETO I LES FESTES DE MUTXAMEL!!

Centinela 1.¡Alto! ¿Quién vive?Esta


Templarios 2013

CapitanĂ­a Cristiana

127

tafeta Cristiano.Un guerrero cristiano.


Saluda de los cargos festeros

128

128

Capitán Cristiano

Juan Vicente Sirvent Llorens Festers i amics. Sóc Juan Vicente Sirvent Llorens, però tot el món em coneix com al Roig del Ravalet. La meu infància va a ser al Ravalet on em vaig criar rodejat dels meus amics, i la meua família. La meua aventura en el món de la festa va començar als 12 anys en la Comparsa Maseros . Any rere any desfilavem al son dels pasdobles, encara no tenien marxes, des de l’era de Toni el Roig a qualsevol racó del poble, pasdobles que hui en dia s’han convertit en marxes cristianes que continuen acompanyant-me en la Comparsa Templaris. Comparsa que vam fundar al any 1963 un grup de amics; Pepe Ramos, L’Alcalde, Pepe L’ Almasera, Pepe el d’Ana, Pepe Rejol, Rafael Latorer, Paco Foia, Modesto Tuta, i Tonet de Cap d’esquadra, ens vam unir amb il·lusió convertir-se en lo que hui en dia es, una gran comparsa. Hui 50 anys després represente a la Comparsa Templaris com a Capita Cristià acompanyat de la meua filla Almudena, i del meu fill Juanjo. Una família festera però sobretot Templària. Hui en dia desfile en l’Esquadra Fundaors, de la qual lògicament també soc fundador i en la que desfile junt als meus amics de batalles de més de 40 anys, entre altres, Alfedo Brotons i Andrés Aracil, amics i festers eixa es la essència de les meues festes. Unes festes que compartim amb harmonia els membres de l’Esquadra Fundaors, i que enguany espere que gaudisquen acompanyantme i compartint cada minut de la festa. El meus fills i jo sempre em compartit les festes junts, per aixó la idea d’eixir de capitans ha revolotejat molts anys per la nostra casa, el meus fill sempre deien “cuando salgamos de capitanes....”, i en les festes del any passat el tercer dia abans d’eixir a desfilar ja el van plantejar seriament, “ papá, entonces?”, i el papa no podia dir res més que EIXIM. La il·lusió i les llàgrimes van invadir cada racó del nostre pis, i vam eixir a desfilar escoltant cada redoble de manera diferent i acomiadant-mos a la Verge del Loreto per a que ens ajude en este somni fester. Espere que enguany siga una any especial per a la meua comparsa, per a tot els festers, i per a poble de Mutxamel, perquè per a la meua família va a ser l’any de alçar l´espassa.

Centinela 1.- ¿Qué pretendes?Estafe


Templarios

feta Cristiano.-Decid al embajador

2013

CapitanĂ­a Cristiana

129


Fotos de los cargos festeros

130

130

que con solícito afán traigo aquí de m


Templarios 2013

Capitanía Cristiana

131

e mi señor, mensaje para el Sultán.



Cargos Festeros ELS PACOS Càrrecs Festers ELS PACOS Capitanía Mora 2013_135 Saluda Abanderado Moro 2013_136 Saluda Capitana Mora 2013_138 Saluda Capitán Moro 2013_140 Cargos Moros 2013 en fotos_142



Els Pacos CapitanĂ­a Mora

2013


Saluda de los cargos festeros

136

136

Abanderado Moro

Francisco Rodríguez Cáceres Hola, soy Francisco Rodríguez, y este año tengo el orgullo de representar a la comparsa “Els Pacos” como abanderado. En el año 1981 salí por primera vez desfilando, y en el 1993 fui capitán junto a mi esposa y mi cuñado en esta misma comparsa. Este año voy a cumplir el sueño de mi hijo Fran, que es salir de capitán junto a mi sobrina Mireia y junto a mí, representando a “Els Pacos”. Agradezco a mi familia y amigos que nos han ayudado en todo lo necesario, a la comparsa por brindarme de nuevo la oportunidad de representarlos y a la Comisión de Fiestas por la confianza prestada. Un saludo. ¡Felices Fiestas!

(Sale el capitán)Estafeta Moro.-Alá


Els Pacos 2013

Capitanía Mora

137

á os guarde Capitán, del campamento


Saluda de los cargos festeros

138

138

Capitana Mora

Mireia López Rebelles Festeros/as me dirijo a vosotros para presentarme, me llamo Mireia López Rebelles, para todos aquellos que no me conozcan este año seré la Capitana Mora. Sin saber dar un paso mis padres ya me vestían de masera, iniciando así mi trayectoria en estas fiestas, pero no fue hasta el 2002 cuando me incorporé a la fiesta, en la Comparsa Moros del Cordó, en la que salí durante 4 años como cantinera, hasta formar la escuadra “Zahires” de la cual formo parte. Desde bien pequeño, mi primo Fran siempre me decía que en 2013 seriamos capitanes de “Els Pacos”, y sin darnos cuenta ese año llegó y con él nuestro gran sueño, ostentar el cargo de capitanes moros junto a su padre, mi tío Francisco, que será el encargado de llevar la bandera. Este sueño no habría podido hacerse realidad sin la ayuda de toda mi familia, destacando el esfuerzo por parte de mis padres, hermanas, mi pareja, y como no de mis tíos y primo, Francisco, Cati y Fran, sin ellos nada de esto sería posible. Gracias a mis amigos/as, que desde el primer momento han compartido mi ilusión, y sé que van a hacer que estas fiestas sean inolvidables. Tengo que destacar de “Els Pacos”, el buen recibimiento que me han mostrado. Además, de agradecer su esfuerzo y dedicación a esta capitanía. Sin olvidarme de la capitanía cristiana “Templarios” y sus cargos festeros a los que les deseo lo mejor para estas fiestas. Y, por supuesto, a la Comisión de Fiestas, muchas gracias por toda su ayuda y colaboración. No puedo terminar, sin acordarme de las personas a las que les hubiera encantado poder vivir y disfrutar todos estos momentos tan especiales junto a nosotros. Sólo me queda decir: ¡QUE DISFRUTEIS DE LAS FIESTAS!

en viaje para vos este mensaje traigo


Els Pacos 2013

Capitanía Mora

139

o de mi sultán.Tomad; y cual buen


Saluda de los cargos festeros

140

140

Capitán Moro

Francisco Miguel Rodríguez Rebelles Me llamo Francisco Rodríguez Rebelles más conocido por “rocacfra o fill de Rodríguez”. Por si no conocéis a mis padres os los presento: Paco y Masera son, y 20 años atrás fueron capitanes; ahora ellos contemplan con orgullo a su hijo capitán moro. Mi trayectoria festera comienza con tan solo 4 meses en los brazos de mi padre y escuchando por primera vez la marcha “Els pacos”, aunque hubo unos años que en los brazos de mi madre escuche los pasodobles alegres de la comparsa Maseros. Desde entonces mis experiencias festeras han despertado dentro de mí el deseo de querer ser capitán. Desde aquí dar las gracias a uno de los pilares más importantes en mi vida, mi madre, siempre ha apoyado mi mayor ilusión. A la vez fue mi padre quien me inicio en ese paso y esa marcha que caracteriza a “Els pacos”. Por ello quiero agradecer el que este año me acompaña haciendo realidad mi sueño. Mi otro sustento en esta experiencia es mi prima. Me refiero a la capitana Mora, gracias Mireia por acompañarme en esta aventura que desde bien pequeños planeábamos. Quiero mencionar también a mi familia a la cual agradezco el apoyo en este sueño que juntos compartiremos. Es importante para mí recordar a aquellas personas que ya no están aquí como son mis abuelos y mi tío Miguel; espero que estéis orgullosos de verme como capitán desde donde estéis. Dar la gracias a la colla de amigos “Sequet i Avant” por apoyarme en este proyecto tan entrañable que se va a realizar. Sois increíbles. Tampoco no me puedo olvidar de la gente que me ha visto crecer en la fiesta como son “la familia botejara”, gracias por la ayuda prestada. No puedo olvidarme de mi comparsa por el sueño que me ha brindado y en especial al presidente y su junta directiva por el apoyo recibido este año. Me despido dando mi mas sincero agradecimiento a la comparsa cristiana “Els Templaris”, en especial a Juan, Almudena y Juanjo, deseándoles que disfruten de su capitanía como lo haremos nosotros. ¡Y las fiestas llegaron ya, con pólvora y música sin parar! Disfrutar las fiestas

Caudillo decide de vuestra suerte, pues


Els Pacos

es yo espero ante el castillo a que el

2013

CapitanĂ­a Mora

141


Fotos de los cargos festeros

142

142

mensaje conteste. Capitรกn.-(leyendo)


Els Pacos 2013

CapitanĂ­a Mora

143

) “Campamento Real, 10 septiembre


Tel: 96 595 26 21

sĂ­guenos en:




Nuestras Comparsas Les Nostres Comparses Maseros_148 Pirates_150 Contrabandistas_152 Templarios_154

Els Pacos_156 Zegries_158 Xodios_160 Abencerrajes_162 Moros del Cord贸_164


Maseros

148

Nuestras Comparsas Crónica Fiestas 2012

148

Año de fundación: 1883

Vicepresidenta 3ª: Irene Sellés Guardiola

Domicilio social: Monóvar, 16

Secretaria: Mariló Pastor Espuch

Presidente: Rosana Climent Poveda

Tesorero: Ester Alemany Domínguez

Vicepresidenta 1ª: Mª Loreto Riera Alberola Vicepresidenta 2ª: Ester Alemany Domínguez

Alcaldes de Fiesta: Victor Manuel Blasco Alberola Victor Manuel Bernabeu Berenguer Banda Oficial Música: U.M. La Lira, Quatretonda

Comenzamos esta crónica en el mes de Julio con la asamblea ordinaria de la comparsa, para organizar las fiestas venideras. Unas fiestas caracterizadas por ostentar la capitanía cristiana 2012. En dicha reunión se presentaron los cargos cristianos que recayeron en Dª. Silvia Cantó Sánchez como Abanderada, Dª. Loli Sánchez Bernabeu como Capitana y a D. José Francisco Cantó Martínez como Capitán. El 25 de Agosto se celebraron las tradicionales cenas de escuadra, a continuación y desde la AV. Valencia empezamos el desfile por la avenida Carlos Soler. El sábado 1 de Septiembre, se realizó la cena de la comparsa en la sede social. En la misma se realizó un pequeño homenaje a todos los maseros y maseras que celebraban sus 25 años perteneciendo a los Maseros. También en la cena se estrenó el pasodoble SEMPRE MASEROS, del maestro J. Salvador González Moreno, dedicado a todos los maseros y maseras que ya no están entre nosotros. Una vez finalizada la cena y después de hacernos la tradicional copita nos fuimos desfilando por el “carrer Sol”, hasta la Av. Carlos Soler. Por fin llego el día 10 de Septiembre, a las 12 de la mañana celebramos la entrada de bandas con nuestra banda la Unión Musical “La Lira” de Quatretonda, la cual nos deleito con el pasodoble Sempre Maseros, del maestro J. Salvador González Moreno. Una vez finalizada nos dirigimos al castillo para cantar el himno de las fiestas y de allí nos fuimos hasta la barraca para hacernos un aperitivo y un sequet. A las 7 de la tarde empezó la Entrada. Nuestro boato consistió en una carta enviada por un

jornalero que estuvo trabajando en la finca de los capitanes durante un año y en la cual contaba las vivencias vividas en dicha finca: “Hallándome sentado una todavía calurosa tarde de Septiembre en el patio de la finca de mis amigos, la familia Cantó-Sánchez, voy a relatarles las vivencias que he disfrutado durante todo un año que he pasado invitado por ellos. Llegué en otoño y en la casa de campo se encontraban en plena recolección de la aceituna, destinada básicamente a transformarse en dorado líquido, el aceite, en la almazara que se utilizaba junto a otros vecinos. Pero siguiendo una costumbre centenaria siempre guardamos una cantidad de entre las diversas variedades existentes en estos campos, que una vez partidas y debidamente preparadas constituyen un placer en la mesa. Sin darme cuenta llegó el invierno, como casi siempre templado, tanto que rara vez se ve la nieve en estas campiñas, no obstante de distar cinco a seis leguas de montañas más heladas y abundantes de nieve. La víspera de la Navidad, el horno de la finca se convirtió en el lugar donde se concentraba la actividad doméstica, tratando de cocer y hornear las pastas típicas de este pueblo. Su aroma envolvía el ambiente, y mientras, el So de Mutxamel con sus canciones y música nos recordaba que eran unos días muy especiales. Pasó el tiempo y con la primavera se produjo en la finca una explosión de color acompañada con el suave murmullo del agua que se desliza por nuestras acequias centenarias. Completando esta alegre estampa resalta la simpatía y la belleza de nuestra Abanderada Silvia Cantó. El verano llegó junto y con él,

Centinela 1.-Bueno, podéis esperar.(Al


volvimos a poner el traje de gala para poder realizar el último desfile de las fiestas 2012 El 13 de Septiembre se celebro el tradicional día de los borrachos donde degustamos la tradicional olleta y el 16 de Septiembre tuvo lugar la tradicional paella como fin de fiesta. En el mes de Noviembre se celebro la asamblea ordinaria para dar cuenta de ingresos y gastos, y se le recordó a los componentes que finalizaba la legislatura de la actual junta directiva y que estaba abierto el plazo para poder presentar candidatura para presidencia de la comparsa Pasadas las navidades llego el Mig Any, el día 10 de Febrero se celebró el tradicional concurso de paellas, zurra y “allioli” donde ganamos el concurso de “allioli” y el de la presentación de la paella. El sábado 16 de Febrero se celebraron las cenas de escuadra, al sábado siguiente es decir el 23 de Febrero tuvo lugar la cena de la comparsa, terminamos la noche con el tradicional desfile. El día 26 de abril se celebro la junta general extraordinaria con el único punto del día “elección de presidente”. Solo se presento una candidatura, estando encabezada por Rosana Climent, que fue elegida como nueva presidenta de la compasa. Desde la Comparsa Maseros os deseamos unas felices fiestas y que paséis por la barraca para poder tomarnos un sequet. ¡VIXCA LA MARE DE DEU DE LORETO! Rafael M Pastor Torregrosa Comparsa Maseros

149 www.mutxamel.net/maseros · maseros@mutxamel.net

sus calores que nos hacían buscar la sombra que como yo digo, es lo mejor que tiene esta estación. Recuerdo que las mujeres suelen acercarse a un pequeño estanque, no muy distante de la propiedad, con la intención de bañar a sus hijos y al mismo tiempo lavar la ropa. Y cómo no, esta es la época de recoger los apreciados frutos con que nos obsequia esta fértil huerta, albaricoques de todas calidades, peras de todas las especies, toda ley de melocotones, dátiles, grandes cosechas de higos...Al final y contemplándolo todo os presento a los dueños de esta finca nuestros Capitanes, Pepe Cantó y Loli Sánchez a los cuales agradezco su hospitalidad.” El día 11 de Septiembre fue un día cargado de actos, empezando a las ocho de la mañana con la diana, donde se interpreto el pasodoble Maeto, del maestro J. Salvador González Moreno, tras ella el almuerzo en nuestra barraca. A las 11.30 comenzó el desfile matutino finalizando en el castillo donde pudimos asistir a la embajada de los Contrabandistas, y a continuación fuimos a la barraca para el aperitivo. Después de la guerrilla y de la embajada de los Moros se celebro el desfile y luego la retreta, este año el tema elegido para la retreta fue MEJICO LINDO, donde la rambla de Mutxamel se convirtió en un pueblo mejicano Y así llegamos al 12 de Septiembre, en la diana se interpreto la pieza musical “Maseros de Mutxamel” del maestro J. Salvador González Moreno. Después de poder almorzar en la barraca, pudimos presenciar el tiroteo y la embajada de los cristianos y acto seguido nos dirigimos a la barraca. Ya por la tarde nos

Al aparecer el embajador dice el estafeta) 149


Pirates

150

Nuestras Comparsas Crónica Fiestas 2012

150

Año de fundación: 1950

Secretario: José Manuel Gomis Alaves

Domicilio social: Virgen del Remedio, 61

Tesorero: Rafael Planelles Sánchez

Presidente: Rafael Sala Ruiz

Banda Oficial Música: S.M. La Lira Relleuense, Relleu

Vicepresidente: Manuel Antonio Ramos Martínez

Parece que fue ayer cuando despedíamos la fiesta de moros y cristianos ,con la idea de que un año pasa volando y volver a disfrutar nuevamente de ella , pues ya la tenemos aquí. Ya estamos ilusionados con los preparativos , con la preparación de la barraca, con quedar con los amigos para ver como disfrutar de ella. La mente esta puesta en la fiesta que viene, pero me gustaría haceros una pequeña crónica del la fiestas anterio , en estas páginas que nos ha brindado la comisión de fiestas. Empezaremos recordando las cenas de escuadras que se celebro el día 25 de agosto, como es tradicional, los componentes de las escuadras se reúnen para cenar en armonía y pasar un rato divertido. Para continuar a la semana siguiente sábado 1 de septiembre con la esperada cena oficial de la Comparsa, donde ya se nota la proximidad de la fiesta, sin faltar el tradicional desfile por la rambla. El siguiente acto fue el esperado pregón de fiesta que daba inicio oficial a los actos festeros. El día 9 de septiembre, la tradicional ofrenda de flores donde la ofenda de la Comparsa no podría faltar. Entramos ya en plena fiestas 10 de septiembre Iniciándose con la Entrada de Bandas como viene siendo habitual la Comparsa fue representada por la banda de música “La lira Relleuense” de Relleu para terminar en el castillo con la interpretación del Himne de Festes , y disfrutar luego en nuestra barraca. Por la tarde el desfile por

la rambla con toda la Comparsa, con sus mejores trajes, para disfrute de él todo el mundo. 11 de septiembre Fue un día con ganas de pasarlo bien, empezamos con la diana, recorriendo las calles de Mutxamel para terminar en la barraca donde un buen almuerzo y buena compañía hace recuperarte del día anterior. Sobre las 11.30 comenzó el desfile de la mañana, llegando hasta el castillo para asistir a la embajada de los Contrabandistas, y a continuación hasta nuestra barraca para hacernos un buen aperitivo. A continuación se hizo la guerrilla con gran cantidad de tiradores de los Piratas, para continuar con la Embajada Mora y el desfile por la tarde. La Retreta fue el siguiente acto, donde los PIRATAS salimos de tema “ POLICIAS Y LADRONES” pasándolo todos los que salimos un rato divertido. 12 de septiembre Ultimo día, empezamos por la diana, para luego un almuerzo rápido, por que el tiroteo empezaba y no podríamos faltar a la cita. Por la tarde el desfile con la entrega de banderas. 13 de septiembre Día de descanso, donde una buena comida y una buena conversación sobre las fiesta, nos da ánimo para preparar la siguiente.

Estafeta Cristiano.- Que os salude per


MIG- ANY 2013

151 www.mutxamel.net/pirates · pirates@mutxamel.net

Llegamos al esperado mes de febrero, cuando se celebra el esperado Mig- Any, donde los festeros nos animamos de cara a la fiestas que van a venir. Empezamos este acto con los tradicional concursos del Mig-Any que se celebró el día 10 de febrero , donde el acontecimiento principal es el concurso de paellas, alioli,y zurra. Este año la escuadra Morgan se encargo de la paella y el alioli y la escuadra Escorpiones en la elaboración de la zurra, este año fue bastante reñido y nos quedamos a punto de conseguir algún premio pero no lo conseguimos. Empezamos el día 16 de febrero con las cenas de escuadras donde los componentes de cada escuadra se reúnen para cenar y divertirse comentando las próximas fiestas que vienen, para luego terminar con el ya tradicional desfile informal por la Rambla. Al siguiente sábado día 23 de febrero fue el día de la cena de toda la comparsa, este año se celebró en el restaurante “Nou Cañada” donde se paso una velada divertida para culminarla con el desfile por la rambla. Se puede contar un sinfín de anécdotas y cosas de la fiesta, pero para nosotros es preferible que la gente venga a la fiesta para compartirlas con todos nosotros

TODOS A LA FIESTA

ermitid, pues mi noble honrado Rey


Contrabandistas

152

Nuestras Comparsas Crónica Fiestas 2012

152

Año de Fundación: 1874

Vicepresidente 3º: Jesús López Lorente

Domicilio Social: C/ Pío XII, 23

Secretaria: Lucía García Romero

Tesorero: Presidente: Santiago Lapaz Cañadas Jacinto José Sala Blasco Vicepresidente 1º: Jacinto José Sala Blasco Vicepresidente 2º: Felix Amador Mendoza

Ésta crónica festera 2012-2013 es un episodio más en la historia de los 139 años de edad de nuestra Compársa. En la junta directiva de comparsa se trabaja todo el año, pero en realidad en julio comienza nuestra vida social, cuando celebramos la fiesta infantil con juegos y merienda para los peques, y cena de sobaquillo para los mayores. En Agosto tuvimos la asamblea previa a fiestas, en la que la cuestión más relevante fue “cómo hacer la misma fiesta con reducción de festeros y presupuesto”, y la verdad es que lo conseguimos. En las cenas previas a fiestas, la Banda de música de Carolinas nos acompañó en los desfiles, y también durante la cena oficial de la comparsa. En éstas cenas disfrutamos de las fiestas nocturnas, sin perder la tradición del “mojito”. El día 9 de Septiembre, veneramos a nuestra Patrona La Virgen de Loreto., entre flores música y calor de fiesta. Llegó el día de “La Entrada”,… todo a punto, camisetas de comparsa, trajes, maquillajes, gran desplegué de tribunas y sillas y … esa “Entrada de Bandas” que a su paso provoca admiración y aplausos, anunciando a voces el comienzo de “la Trilogía Festera”… religiosidad, guerrillas y desfiles. En esta ocasión nuestra banda de música oficial “Los Rosales” de Bolbaite, interpretó el pasodoble “Ángela Martínez”. LA ENTRADA este año fue especial para nosotros., pues debido a la crisis económica se produjo una importante disminución en el número de socios, lo que alteró el orden de desfile, pues participamos todos en un único bloque quedando así:

Alcaldes de Fiestas: Asensio Úbeda Montoya Pedro Pablo García Mena Banda de Música Oficial: A.M. Los Rosales, Bolbaite (V)

Abriendo comparsa: niños CARTUJANOS y niñas ALMONTEÑAS, la escuadra portadora del banderín fue TRIANA Y ALMONTEÑOS., a continuación escuadra ALCAZARES, ZINGARAS Y BANDOLEROS, BANDOLERAS, D’ANDALUS Y ROJOS, CAMPERAS, BANDA DE MÚSICA LOS ROSALES, escuadra GITANAS, REVOLUCIONARIOS Y SERRANAS, ESCUADRA NEGROS, Y DOS CABALLOS cerrando comparsa. El pasodoble elegido para La Entrada fue: “El Tito” de Sebastián Rubio, para las Dianas: “Rubores” de Pascual Marquina y “Como las propias rosas” de Valentín Ruiz Gómez. Cabe destacar que este año hemos tenido una muy alta participación en las Dianas. El tema de la retreta “Segadoras”, y el tema musical: un fragmento de la zarzuela “La Rosa del Azafrán”. TIROTEO. Tenemos que felicitar al equipo de tiradores de la comparsa por su ímpetu y brillantez en los tiroteos de la tarde y mañana, pero de forma especial en su intervención en nuestra embajada del contrabando. EsteañoelpapeldeEmbajadorContrabandista corrió a cargo de Francisco Alberola Vargas. Como siempre culminamos la Embajada Contrabandista desfilando en compañía de las autoridades y cargos festeros “Maseros” y “Moros del Cordó” hasta nuestra barraca para ofrecerles un aperitivo. Desde aquí les damos la Enhorabuena. En cuanto al funcionamiento de la barraca, destacar el esfuerzo de la junta directiva por llevar todo adelante con tan pocos camareros. Resaltar que el aperitivo solo se sirvió a socios y músicos en el reservado y a los visitantes alguna tapa más ligera en la zona popular de

mira en vos al adalid más valiente d


votación, pues solo hubo una candidatura mediante el sistema de lista cerrada y encabezada por Santiago Lapaz Cañadas, Acto seguido la presidenta Mª Carmen Llorca Marco realizó el simbólico traspaso de cargo entregando la Bandera de la Comparsa a su sucesor. Pasaron las navidades y se preparaba la constitución de la nueva junta directiva cuando un jarro de agua fría nos despertó el día 16 de enero.,…. Mª Carmen nos dejó para siempre, llevando con ella toda su sabiduría festera. “Mª Carmen, siempre te recordaremos”. El 18 de enero de 2013, tal y como estaba previsto, tras guardar 1 minuto de silencio, se celebró la asamblea y se constituyó la nueva junta directiva. El Mig Any llegó, y en Febrero se compraron los laterales de la carpa, con el fin de hacer más habitable la barraca por el frio de invierno. La cena de la comparsa del Mig Any se celebró en la barraca, seguidamente el desfile nocturno y después disfrutamos de la fiesta que nos preparó la nueva junta directiva con nueva decoración en la barraca y nuevo d´jey con animación incluida. En el concurso de paellas all i oli y zurra, este año estuvimos representados por la recién constituida escuadra masculina..”Forjadores”, y aunque la paella estaba muy buena, no hubo suerte, pero en el concurso de juegos de salón quedamos ganadores en la modalidad de “cinquillo femenino” con Carolina Llopis Berbegal. Mucho ánimo a esta nueva junta directiva, trabajar por la fiesta siempre es gratificante.

153 www.mutxamel.net/contrabandistas · contrabandistas@mutxamel.net

la barraca, aunque lo mejor que podemos ofrecer a mediodía es la cerveza, el “sequet” y el “macro-concierto” protagonizado en la calle por nuestra banda de Bolbaite y la de nuestros vecinos los Abencerrajes, es un momento especial. Muy buena y agradecida la “olleta “del día de “Los Borrachos”,….. y la comida del día de las paellas. Con el fin de las fiestas 2012, concluyó la legislatura de la junta directiva encabezada por la Presidenta Mª Carmen Llorca Marco. En esta legislatura se produjeron varios cambios significativos ya consolidados como: establecer la cuota de sostenimiento a pagar en el Mig Any, realización de sudaderas de invierno para toda la comparsa, adquisición de la carpa para la barraca con anclajes y lona superior y realización de pequeñas reformas en infraestructuras. Nuestra barraca en la actualidad es una cesión temporal y desinteresada de nuestro socio protector D. ISIDORO SANTAMARÍA IBORRA. , desde aquí, mil gracias, en nombre de todos los contrabandistas, ¡ Te queremos!. En noviembre, la presidenta Mª Carmen Llorca, organizó una cena para toda la junta directiva , delegados de escuadra y personas destacadas en la comparsa, con motivo de su cese de cargo en la que manifestó su satisfacción por todo lo vivido y su pesar por dejar el cargo, agradeciendo a todos su colaboración. En la asamblea general del 16 de noviembre de 2012 se presentó el estado de cuentas de la comparsa y se produjo la disolución de la junta directiva. Seguidamente en asamblea general extraordinaria, se procedió a la elección del nuevo presidente. No fue necesaria ninguna

de esta grey.He abandonado el palacio FELICES FIESTAS A TODOS.


Templarios

154

Año de fundación: 1963

Secretario: Ferrán Gosalbez i Gomis

Domicilio social: Soledat, 16

Tesorero: Manuel Valero Martínez

Presidente: Jordi Ramos Baeza

Alcaldes de Fiesta: Francisco Forner Tena Josep F. Gosálvez Iborra Ramón Pastor Martínez

Vicepresidentes: José Aracil Ruiz Luis Martínez Blanes Victor Quereda Gosalvez

Banda Oficial Música: Sociedad Musical “La Paz”, Sant Joan.

Nuestras Comparsas Crónica Fiestas 2012

154 Setembre ens portà unes festes amb tota la normalitat que la festa de Mutxamel ens permet, la Comparsa a arreplegar un fum de festers i amics que un any més ens identifica com una festa popular i compartida. Pel que toca a l’entrada, la rapidesa en la desfilada del dia 10 està portant a la Comparsa a batre el record d’entrada més curta, la qual cosa si continua així, haurem de demanar poder repetir-la per evitar que el públic assistent pense que no hem eixit. Digne de menció fou la correguda de la nit de retreta del dia 12, la comparsa decidí de forma espontània i gràcies a la participació de les espases més reconegudes del Mutxamel cristià fer un acte digne de “la Maestranza”. Afortunadament els bous respectaren als “diestros” i la cosa no acabà a la infermeria. Pel que toca al MigAny, un any més tornà a ser un moment de participació festera, la barraca que obrim com si fos un 24 hores, al local de Rodriguez fou una porta oberta a tots els templaris i festers, demostrant que fa més el que vol, que el que pot. Hi ha que mencionar també el

premi a la millor presentació de la paella que s’endugué la jove esquadra Almogàveres, la gent més jove de la comparsa també és participativa i alegre. Un any més el sopar al restaurant Ino ens va permetre tancar el Mig Any de la millor forma possible, amb un bon sopar, envoltats d’amics, compartint emocions i les marxes i pasdobles que oferí la nostra banda de Sant Joan. Hi ha que esmentar que enguany, a més del cinquantenari també som capitania cristiana. La família Sirvent-Pérez, amb Juan Vicente Sirvent, el Roig, com Capità, Almudena Sirvent Pérez, capitana i Juan José Sirvent Pérez com Abanderat ens representaran a l’entrada del 10 de setembre, després de obtenir de l’assemblea l’aprovació per unanimitat i una demostració d’estima i calor envers aquesta família de templaris de socarel. És per això que abans de rebre els elogis de la capitania, el nostre capità ja els ha rebut com a Fundador de la comparsa. I com ús podeu imaginar, el cinquantenari de

del noble Rey de Aragón, y cruzando en


la comparsa a celebrar el mes de maig del 2013 posà a prova al grup de treball d’aquest 50 aniversari format per: Jordi Ramos Baeza (President), Francisco Forner Tena (Coordinador i Delegat de loteria), Miquel Àngel Martinez Ruiz (Secretari), Gloria Garcia Torregrosa, Víctor Brotons Pastor i María Ivorra Pellín (Delegats llibre commemoratiu), Alejandro Ripoll Vigara, Víctor Quereda, Javier Sala Blasco i Luís Martínez Blanes (Delegats exposició), Almudena Sirvent Pérez, i Francisco Alberola Vargas (Delegats protocol i presentació), José Ramón Román Chust (Delegat de música), Ramón Pastor Martinez (Delegat sopar commemoratiu) i M. José Brotons Giner (Disseny logos cinquantenari), i que s’encarrega de: - disseny del llibre del 50 aniversari, quasi 150 pàgines plenes de fotos, textos i records, que per cert, podeu adquirir a la mateixa comparsa, una lectura d’estiu recomanable - muntatge d’una exposició a la casa de cultura que apropa al visitant a aquells anys inicials, vestits, fotos, armes, banderes, etc.

- organització d’un concert més que digne, en el qual la banda La Paz de Sant Joan es va lluir i arrencà l’aplaudiment general d’una auditori ple que tingué el gust d’escoltar la peça “9 del Ravalet”, del mestre contestà Francisco Valor Llorens, un èxit difícil d’oblidar - amb el punt final d’un sopar a la finca La Costera, que ajuntà 200 festers i amics on els homenatges als Fundadors, com no podia ser d’una altra manera ens recordaren a tots d’on venim i perquè som així Ara, pels volts de juny la gent més decidida de la comparsa ja es troba en els treballs de la capitania que ens representaran a l’entrada del 10 de setembre. No podem encara desvetllar res, perquè la comissió organitzadora vol preservar el misteri d’aquest esdeveniment que ajunta capitans i comparsa en un esforç únic per omplir la rambla de color, música i vistositat. Miquel Àngel Martinez

www.mutxamel.net/templarios · templarios@mutxamel.net

155

en breve espacio los montes con ilusión 155


Els Pacos

156

Nuestras Comparsas Crónica Fiestas 2012

156

Año de fundación: 1923

Secretario: Jesús R. Torregrosa Ivorra

Domicilio social: Virgen de las Mercedes, 73

Tesorero: Baldomero Aracil Sala

Presidente: José Pastor Alberola

Adjuntos a la presidencia y Alcaldes de Fiesta: José Luis Roca Mira Manuel Gomis Alcaraz

Vicepresidente: José E. Blasco Alemany

Banda Oficial Música: S. M. Cultural de Penáguila

Ja tornen les festes de setembre, quan no fa ni dos dies que menjàvem torrons. I passa, passa el temps inexorable però, tot segueix el ritme previst. I ara toca elaborar la crònica per al Llibret de les festes de 2013. Com tots els anys, arriba el moment de fer un breu balanç del que ha suposat este any fester. Comencem esta crònica festera la nit del dissabte 28 de juliol. Assistim a l’acte que arrancava les festes del 2012, eixe preludi meravellós que es la presentació dels càrrecs festers. Sense adonar-nos-en, ens trobem en el primer acte oficial de les festes: la processó del 6 d’agost, dia del Salvador, moment de retre homenatge al Sant Patró i de veure els nous capitans, capitanes i abandererats de les comparses Maseros i Moros del Cordó. Més de 100 xiquetes i xiquets es van reunir la vesprada del dissabte 18 d’agost per passar-ho en gran en una nova edició de la festa infantil. Al llarg de dues hores els més xicotets de la Comparsa es van divertir amb els tallers preparats, l’inflable que ocupava mitja barraca i finalitzà l’acte amb un berenar que es mereixien ben bé. La setmana anterior als soparets els festers van arrimant-se a la comparsa per arreplegar les invitacions dels sopars. El dissabtes 25 d’agost fem el sopar d’esquadres i l’1 de setembre el sopar oficial. Un any més, els soparets han significat el punt de partida de la disbauxa festera. Arranca la banda de Penàguila i l’alegria es desborda i es converteix en festa... i de màgia es cobreix la nit. I ara sí, és 7 de setembre, mitjanit, i el balcó de l’ajuntament està ple d’autoritats, membres de la comissió, càrrecs fester i el pregoner, que s’encarregarà de donar l’eixida a les festes de Moros i Cristians 2012. Un any més i per seguir amb la tradició, pugem al Ravalet. El so de la banda de música, de la dolçaina i el tabal, la calor, l’olor de pólvora de traca, la

cerveseta...; una festa del barri de dalt, repetida i irrepetible, sense la qual, no concebim el moros i cristians de baix. Ens desperta el passacarrer de la SM L’Aliança. És el dia de la Mare de Déu. Dia que aprofitem per fer els últims preparatius i dia de pagaments d’aquells que en l’últim moment han aconseguit vacances, han decidit que sí que ixen enguany. Ofrena, missa, visita al cementeri, dinar, descansar, mudar-se i a la processó Les comparses participen amb la solemnitat adient en l’acte i els càrrecs festers es lluïxen per primera vegada. Ja ens trobem al dia de l’Entrada. Rebem la banda de Penàguila en la seu social, que l’hem convertida en menjador i dormitori comú de la nostra banda de música. Esmorzem amb els músics i fem el que mai havíem pogut fer, desfilar amb la nostra banda des del lloc indicat per la Comissió fins a l’avinguda de València, el punt de partida de l’entrada de bandes. Gaudim de l’explosió de música que finalitza en el castell amb l’apoteosi de l’himne de festes. Després desfilem per la rambla fins a la barraca de festes, on els cuiners i cambrers ens reben oferint-nos un saborós aperitiu i gèlida cerveseta. Este dia no fem dinar. De la barraca anem a fer-nos un café i un “xorret” i a preparar-se i vestir-se per a l’entrada i a rebre el Rector de la Universitat d’Alacant que enguany desfila amb Els Pacos. Vam arribar a temps de veure de prop els espectaculars boatos dels Maseros i dels Moros del Cordó i els vestits que lluïen els capitans i abanderats. Els coets desperten per la primera diana. Els festers i les festeres es desemperesixen a la porta de l’ajuntament amb el café i el primer sequet. Forma la primera comparsa i s’inicia el concert; de seguida arranca la desfilada que porta la festa i la música pels carrers del poble. Acabem en la barraca a la cerca d’un bon esmorzaret que ens espera a la

vengo a entregarte al instante, mi biz


L’última pàgina de les festes va quedar retratada

amb el lliurament de banderes, tot un final ple d’emocions que va arribar després de tres intensos dies de festa. Entre històries i anècdotes de les festes viscudes i pensant què farem en les festes de 2013 passem el dia dels borratxos i el diumenge de paelles. El mes d’octubre per fer comptes, veure el que ens resta de remanent i fer l’assemblea per a donar compte de les festes i prendre notes per a millorar i que no es reproduïsquen els errors. La loteria de Nadal es va portar igual de malament que altres anys i la de Reis ens va concedir l’alegria d’un reintegrament. Al mes de gener fem l’assemblea per aprovar el pressupost i les quotes de 2013. I per designar els càrrecs de capità, capitana i abanderat, que aquest any ens correspon exercir la Capitania Mora. I al febrer, com tots els anys, arriba el mig any. Cross, esmorzaret, concurs de paelles, allioli i surra. I també soparet. En el transcurs del sopar, Francisco Rodríguez Rebelles, Mireia López Rebelles i Francisco Rodríguez Cáceres van prendre el relleu de Rafael Gomis Aracil, María José Gomis Alberola i Silvia Gomis Alberola, càrrecs de la comparsa Els Pacos en 2008, que amb gran emoció van fer el traspàs de poders als que seran proclamats capità, capitana i abanderat del bàndol moro de les festes de 2013. 2013 torna a ser un any de crisi; sabem que eixir a la festa té associat unes despeses importants, per això tornem a agrair l’esforç que fan moltes festeres i festers per mantindre la festa. Aquest any que ens correspon la capitania mora, demanem la implicació i col·laboració de totes les festeres i festers de la nostra comparsa perquè aquest esdeveniment siga un èxit. I aprofitem per desitjar el millor a la Comparsa Templaris, capitania cristiana de 2013. SALUT I BONES FESTES !

157

izarro musulmán, aquí este escrito

www.mutxamel.net/elspacos · elspacos@mutxamel.net

taula. Un plis-plai, o dos o tres i a la Placeta Sant Roc, que toca desfilar. Unes cervesetes fan que escoltem millor l’ambaixada dels Contrabandistes. Amb la calor en el cos, desfilem fins a la barraca per fer l’aperitiu i el dinar. El soroll del arcabussos i l’olor a pólvora van prendre el protagonisme al llarg de la vesprada fins a desembocar en l’ambaixada mora. Les tropes mores han posat setge al castell i la bandera del bàndol moro corona les torres del bastió. Som els primers moros a desfilar rambla amunt. Vam quedar a sopar a la barraca per fer els preparatius de la retreta. Ens van envair zombis, gores, bruixots, dimonis i altres ànimes més que van demostrar molta imaginació i que es va arredonir amb el toc de maquillatge que van posar les professionals contractades. Traslladem la festa pels carrers fins a la rambla, on continuem fins que s’acaba i... de nou a la barraca fins les 5 del matí. Ja es nota que va pesant el temps i la duresa de les nits sembla que s’imposarà. Però, no. La festa fa la seua crida matinal, i festers i festeres s’apressen a respondre-la acudint a la diana. Després a reposar forces amb un bon esmorzar. En l’últim mos ens trobem amb les hostilitats entre els bàndols moro i cristià. Calor i pólvora i ... al final, tornen a guanyar els que s’esperava que ho feren, amb la figura triomfant de la Mare de Déu de Loreto dalt del Castell. I desfilem cap a la barraca per gaudir de l’aperitiu i després un dinar reparador i a descansar. A la vesprada és el moment d’assistir a la missa per tots els festers difunts. Després les comparses tornen a desfilar rambla amunt i els càrrecs encara sentiran el generós agraïment que li transmeten la resta de festers i el públic que encara ocupa les seues cadires. Com sempre, tanquem la desfilada Els Pacos.


Zegries

158

Nuestras Comparsas Crónica Fiestas 2012

158

Año de fundación: 1989

Secretaria: Cristina Verdú Sala

Domicilio social: San Pascual, 4

Tesorero: José Luis Navarro Gea

Presidente: Alcaldes de Fiesta: Juan Miguel Blasco Asensi Luis Ripoll Martínez Vicepresidente: José Mejías Verdú

Un año más y como no podía ser de otra forma, la Comparsa Zegríes ha sido participante en una nueva página de la historia festera de Mutxamel durante el 2012. Directiva y colaboradores de la Comparsa han trabajado duro para que todos y cada uno de los actos estuviesen a la altura que nuestras fiestas merecen, intentando superarse año a año. Comenzábamos el año con nuestras Cenas de Escuadras y de Comparsa, celebradas los dos fines de semanas anteriores a las Fiestas de Moros y Cristianos, con posterior desfile por la Rambla. Como todos los años, se desarrollaron en muy buen ambiente. Comenzaron las fiestas y con ellas, un día importante para nuestra Comparsa es el día de la Mare de Déu, con nuestra esperada Cena de Gala del día 9. En esta cena se mezclan sentimientos de nerviosismo, ilusión, alegría... debido a los inminentes días grandes de nuestras fiestas de Moros y Cristianos. Y llegó el esperado día 10 de Septiembre, día de L’Entrà, el día en que los preparativos de todo un año se plasman en la Rambla. Comenzamos la mañana con la Entrada de Bandas, en la que la Comparsa participó con nuestra Banda de Música oficial, la Unión Musical de Busot, interpretando la pieza “Músicos Mudéjares” del maestro Francisco Peña. Al terminar y tras cantar el Himno ante el Castillo, nuestra Comparsa se dirigió hacia la barraca a realizar el tradicional aperitivo y comida de ese día. Y llegó la ansiada Entrada, en la cual nuestra Comparsa tenía varias sorpresas preparadas para este año. Una de ellas era que la Escuadra Benazires formaba Escuadra Especial, la cual destacó por su espectacularidad y buen hacer,

Banda Oficial Música: Unión Musical de Busot

destacando el maravilloso caballo batidor que hizo vibrar a los festeros y a todo el público en general. Dicha Escuadra Especial estrenaba marcha también, “Un sentiment Benazir”, compuesta por Abel Marco Beltrán, hermano de uno de los componentes, especialmente para esta escuadra, en la cual participó desfilando. Otra de las sorpresas que nuestra Comparsa estuvo preparando durante muchos meses, fue la participación de un gran grupo de percusionistas zegríes con la Banda de Busot para la interpretación de la Marcha Oficial de la Comparsa, “Zegríes de Mutxamel”. Desde aquí la Comparsa Zegríes quiere dar las gracias a Carlos Poveda por ayudar a este grupo de zegríes a interpretar de forma brillante esta pieza, desde el punto de vista de la percusión, MUCHAS GRACIAS CARLITOS. Este año el orden del desfile el día de la Entrada fue el siguiente: -Bandera // Escuadra Azaharas-Mawalies // Escuadra Aisaharas -Unión Musical de Busot y grupo de percusión Zegríes, interpretando “Zegríes de Mutxamel” del maestro José María Valls Satorres. -Filà Mujeres // Bloque Filà -Carroza de niños y niñas -Escuadra Especial Benazires -Unión musical de Llanera de Ranes, interpretando “Un sentiment benazir” del compositor Abel Marco Beltrán. -Fila Coutos y Al Qadir Los días siguientes transcurrieron con un gran ambiente, participando nuestra comparsa activamente en cada uno de los actos de las fiestas de moros y cristianos: dianas, tiroteo, embajadas, desfiles… desarrollándose todos

importante. Tomad..., y cúmplase m


posterior desfile. Otra de las actividades que la Comparsa realiza, es la celebración del Día de San Pascual. Este año se celebró el sábado 18 de Mayo, siendo un día muy especial, en el cual, se realizó un Concurso de Paellas, chocolatada, juegos infantiles con posterior actuación de la Coral NAC, de pensionistas y jubilados, cena y verbena. Desde el punto de vista de la Directiva de nuestra comparsa, queremos señalar que durante este año se han producido varios cambios en la Directiva de nuestra Comparsa, resultando cambios tanto en la Vicepresidencia, como en la Secretaría. El nuevo vicepresidente es Pepe Mejías Verdú y la nueva secretaria es Cristina Verdú Sala. A nivel de Comisión de Fiestas, y con la nueva elección de Directiva, los tres zegríes componentes de dicha directiva son Vicente Gomis, Paco Blasco y Paco Verdú, los cuales cada uno realizarán diferentes funciones en la Comisión de fiestas, como son Delegado Artístico, Tesorero y Delegado del Tiroteo, respectivamente, cargos de mucha responsabilidad. La Comparsa Zegríes quiere trasladar sus mejores deseos para que las Fiestas de Moros y Cristianos 2013 sean unas fiestas inolvidables, las cuales son para nosotros la antesala al 2014, año del 25 Aniversario de nuestra Comparsa y además año de Capitanía. Y como no, desearles tanto a la Comparsa Els Pacos, como a nuestros vecinos Templarios, lo mejor en su año de Capitanía. “Mutxamel, bones festes” Cristina Verdú Sala Cronista Oficial Comparsa Zegríes

159

www.zegries.com · zegries@mutxamel.net

y cada uno de ellos con total normalidad. Este año como consecuencia de la crisis y de que las fiestas cayeron entre semana, se notó la menor participación en las fiestas de festeros, esperemos que los próximos años poco a poco volvamos a tener el habitual nivel de participación general de festeros. Destacamos como siempre nuestro tema de retreta de este año, que fue el de “Pressing Catch”, organizada por la escuadra Benazires, tema que le costó a más de uno algún morado en su cuerpo, la puesta en escena fue muy real… Para finalizar, llegó el Día de los Borrachos, donde comimos la tradicional “olleta” y el domingo siguiente se realizaron las Paellas, en buen ambiente, como es habitual. Una vez pasadas las Fiestas, y llegando la Navidad, nuestra Comparsa participando como habitualmente lo viene haciendo en la Cabalgata de los Reyes Magos, con su carroza, dónde los niños y niñas de nuestra Comparsa vestidos de pastorcillos participan en este tradicional acto navideño. Después llegó febrero, y con él el esperado Mig Any. En primer lugar se realizó el tradicional Concurso de Paellas, Allioli i Zurra, donde nuestra comparsa estuvo representada por algunas componentes de la Aisaharas. A pesar del empeño de esta escuadra, no se logró alcanzar ningún premio, como viene siendo ya tradición, pero no decaeremos, el año que viene volveremos a intentarlo. El sábado siguiente se celebraron las Cenas de Escuadra, con el posterior desfile en el cual nuestra Comparsa contó con Banda para desfilar. Y finalmente, el siguiente sábado se celebraron las Cenas de Comparsa, con el

mi afán.Embajador Moro.-(Moro


Xodios

160

Nuestras Comparsas Crónica Fiestas 2012

160

Año de fundación: 1895

Tresorera: Loreto Jurado Gómis

Domicilio social: Cervantes, 4.

Alcaldes de festa: Ester Carratalà Poveda Remedios Climent Poveda Angeles García Cáceres

President: Eduardo Pastor Planelles VicePresident: Fernado Ripoll Aracil

Banda Oficial Música: Banda Primitiva el Palomar (V)

Secretària: Alexia Puig Cantó

Quan un any fester acaba, tot seguit, i amb il·lusió, ens posem a fer faena per a preparar les de l’any vinent. L’any 2012, el 117 de la nostra existència festera, es va iniciar en el mes de juliol que vam fer l’assemblea ordinària, on vam aprovar la programació i el guió organitzatiu per a les desfilades dels tres dies de festa, així com els dies que es farien els soparets. El 27 d’agost i el 3 de setembre, vam celebrar els soparets de germanor. En els dos sopars vam estar acompanyats per la nostra segona banda de música oficial l’Aurora de Sella. Tots dos van ser l’expressió del desig de festa i la il·lusió per la festa de moros i cristians, durant les quals ens oblidem dels problemes i ens relaxem de l’estrès de la faena. Una setmana després de l’últim sopar va aplegar el dia gran; el dia de l’Entrada. Pel matí, les bandes oficials de cadascuna de les Comparses va fer la seua entrada tocant un pasdoble. La nostra banda, la Primitiva del Palomar, ho va fer amb el pasdoble morisc, estrenat en 1934 en Alacant, La festa del poble, del mestre granadí Francisco Alonso López. A la vesprada, en l’acte més fastuós de la nostra trilogia festera, que agrada tant a festers com a veïns i forasters, la nostra filà i les esquadres van desfilar acompanyades per les Bandes, l’Aurora de Sella, que va interpretar la marxa mora Al botijó, del mestre contestà Francisco Valor Llorens; la Verge de la Pau d’Agost, que interpretà la marxa Al-wazir, dels mestre ontinyentí Saül Gómez Soler i la Primitiva del Palomar que va tocar la marxa Iel·las, del mateix Saül Gómez. Els dos dies següents, cal destacar

l’increment en el nombre de participants de la nostra Comparsa en les dianes. La nostra banda oficial arrancava el dia 11 amb el pasdoble Amado, del mestre d’Adzeneta d’Albaida Ramón García Soler, i el dia 12, ho feia amb el pasdoble La voz de Buñol, del mestre bunyolenc Manuel Carrascosa García. Al mig dia, després de les desfilades i ambaixada, la nostra seua social, es trobava de gom a gom. Era una barreja entre els nostres companys amb els seus familiar i amics i festers d’altres Comparses que tenen per bon costum visitar-nos. Alguns tastaven les nostres tapes i d’altres se’n feien un fart mentre es refrescaven amb cervesa, i els més atrevits, fins i tot es bevien algun sequet, que desinteressadament oferia la marca Tenis a la paradeta que hi tenien en la barraca, però sobretot el que s’evidenciava era l’esperit de camaraderia i germanor que tenim els festers. El dia 13, el cansament de tots els festers era manifest, però pocs van ser els que van faltar per a fer-se l’aperitiuet i menjar-se l’olleta de carn. Així van transcórrer unes festes plenes de goig i alegria. Setembre ha acabat. Comença el compte arrere. Sols ens falten 365 dies per a una nova trilogia festera, amb l’esperança que no afecte a la il·lusió ni a la butxaca (que són anys roïns) dels nostres socis i puguen participar novament en les festes de l’any 2013. En novembre vam celebrar l’assemblea on es van presentar i aprovar els comptes de l’exercici i vam comprovar que el nombre de festers respecte a l’any anterior va baixar

lee para sí y dice:)Alá contenga el cor


quedaria “engatxat”, perquè no vam aplegar a tastar-lo ningú; se’l van menjar tot. La Comparsa, com ve sent habitual, va preparar un aperitiu, i va cuinar per a tots els socis que es van apropar a la Seu, prop de 20 quilos d’arròs amb conill. Va ser un dinar molt amè, on s’endevinava en tots ells, moltes ganes de festa, malgrat la crisi. El divendres 22, es va celebrar el torneig de jocs de saló: parxís, xinxó i cinquet. La nostra companya Tere de l’Esquadra “Número Uno”, va ser la guanyadora en la modalitat de xinxó. Al dia següent, es va fer el sopar de germanor, el qual posava fi a la programació d’actes de la Comparsa per a este Mig Any, estant amenitzat per la segona banda oficial l’Aurora de Sella. Uns 220 socis ens vam reunir en la Seu al caliu d’estufes, doncs feia una temperatura desagradable, només calia fixar-se com anàvem vestits; tots duien més corfolls que una ceba, però prompte vam entrar en calor. Acabat el sopar, i un poquet calentets per dins, però sense desprendre’ns de cap peça de roba, vam iniciar la desfilada acompanyats de la nostra banda oficial que va interpretar les marxes Exodo i Lauwrence d’Aràbia, acabant en el lloc acostumat i amb el desig que prompte aplegue setembre.

161

oraje que siente mi corazón ante el JOSÉ J. RAMÓN BLASCO

www.mutxamel.net/xodios · xodiosmtx@yahoo.es

prop d’un 10%; un mal senyal que encara que no ho desitjàvem, entrava dins del previsible. Tot seguit es va fer l’assemblea extraordinària per a l’elecció de nou president, en haver esgotat l’anterior, el període de permanència en el càrrec segons fixen els nostres Estatuts. Sols va haver-hi una candidatura, la presentada per Eduardo Pastor Planelles, la qual va ser acceptada per unanimitat. Un altre període fester va començar amb la celebració del Mig Any, on la nostra Comparsa va participar en tots els actes que la Comissió de Festes hi havia programat. L’inici d’este aperitiu de les nostres estimades festes de Moros i Cristians el va mamprendre molt bé el nostre company Juan Carlos de Cabo, de l’Esquadra Abbrasits. El dissabte 9 de febrer, es va celebrar el 2n Cros urbà, que tenia un recorregut de 5 km, i Juan Carlos va acabar en segon lloc i a més va obtindre, per segon any consecutiu el guardó de primer fester classificat. Tenim en la Comparsa un “crak” d’atleta a més d’un gran col•laborador. El dia següent, va ser dedicat a la gastronomia; el concurs de paelles, surra i all-i-oli. L’Esquadra Hicsos ens va representar cuinant l’arròs, i també van fer la surra i l’alli-oli. No vam obtindre cap guardó, això no importava, però segur que els membres d’esta Esquadra s’ho van passar d’allò més bé, i amb tota probabilitat l’arròs no se’ls


Abencerrajes

162

Nuestras Comparsas Crónica Fiestas 2012

162

Año de fundación: 1944

Vicepresidente 3ª: Juan Gomis

Domicilio social: Juan XXIII, 38

Secretaria: Noelia Javaloyes

Presidente: Rafael De La Fuente

Tesorero: Carlos Arnau

Vicepresidenta 1ª: Mari Carmen Llorca

Alcalde de Fiestas: José Ramón Llinares Piñol

Vicepresidente 2ª: Javier Díaz

Banda Oficial Música: Unión Musical “Llutxent”

El temps passa i quasi sense adonarnos-en hem esgotat el primer any de la nostra legislatura com a directiva. Un dels nostres reptes ha estat mantenir el bon ambient que sempre ha caracteritzat els Abencerrajes. Fins l’últim dia estiguérem ajustant els pressupostos, perquè, malauradament, passem per temps difícils i això repercuteix en la participació. I és que vora noranta festers no van poder eixirhi, tot i les facilitats que intentarem donar en el pagament de les quotes. Com no podia ser d’altra manera, començàrem els actes amb la “Donació de sang festera”. És un honor per a nosaltres poder col·laborar en aquesta iniciativa i aprofitem per agrair al voluntariat i als professionals aquesta tasca tant important i necessària per a la nostra societat. Gràcies a tots vosaltres. La vesprada del 25 d’agost, com ja fem des de fa molts anys, celebrarem la festa dels més menuts. Els xiquets i les xiquetes pogueren gaudir d’un castell inflable, del berenar i de les pinyates. Posteriorment, tingué lloc el sopar de les

esquadres, moment en què vam rebre la visita de l’esquadra dels fundadors de la comparsa Templaris. L’any que ve també els esperem i que siga per molts anys. Aquests són els xicotets detalls que fan gran la nostra festa. El sopar va transcórrer en un ambient agradable i festiu, amb gran afluència de festers. Una setmana més tard, el dia 1 de setembre ens tornarem a reunir tots a la seu de Comparsa per celebrar el sopar oficial de les festes, que es va desenvolupar en un ambient extraordinari i la Junta Directiva volgué aprofitar l’ ocasió per fer un xicotet homenatge a l’esquadra que dóna nom a la nostra Comparsa, Els Abencerrajes, que va celebrar el 70é aniversari i a qui volíem fer un reconeixement per estar sempre quan els necessitem, sense fer soroll, sense que ningú els veja, però sempre dispostos. L’enhorabona! I, amb la col·laboració de la família, també vam retre homenatge a una persona que sent la festa com pocs, Rafael Verdú Ripoll, que feia el 50é aniversari com a fester i que rebé regals per part de la família, dels amics i el reconeixement de la Junta Directiva.

cínico mensaje del torpe Rey de Arag


Com que la faena estava feta, tan sols ens quedava gaudir de la música, dels bons moments, de l’alegria que flueix en aquests dies i de l’harmonia amb els amics. I perquè la música és l’essència de la festa, ens acompanyà la nostra banda oficial, la Unió Musical de LLuixent, i també la Societat Musical La Paz de Sant Joan i la Societat Musical La Lira Relleuense, que en l’Entrada de Moros i Cristians interpretaren la Marxa del Centenari, No ho fare més i Any d’Alferes, respectivament. Tot i que la participació dels Abencerrajes en els diferents actes és satisfactòria, ens hem marcat com a objectiu potenciar els tirotejos. Per això, la Comparsa ha confeccionat uns pitets que estan a disposició dels festers que vulguen participar-hi. Aprofitem l’ocasió perquè així ho feu.

I després d’unes intenses festes, arribàrem al Mig Any amb els tradicionals jocs de taula, els sopars, el concert de música festera o el concurs de paelles, allioli i surra. Enguany, per tal fomentar la participació de les esquadres i afavorir un ambient familiar i cordial, vam reprendre el concurs de paelles d’esquadres. En el jurat vam comptar amb la presència dels càrrecs festers del 2012 i alguns dels membres de la Comissió de festes. L’esquadra guanyadora va ser la dels Asires, que va tenir l’honor de representar la Comparsa en el concurs oficial de les paelles.

163

Ara ja estem preparats per a les festes que arriben. Des de la comparsa Abencerrajes desitgem tant als festers com als no festers i als visitants que passen unes bones festes i aprofitem per felicitar les capitanies d’aquest any, els Templaris i els Pacos.

BONES FESTES A TOTES I A TOTS.

agón.Escuchad: (Leyendo)“Aragón,

www.mutxamel.net/abencerrajes · abencerrajes@mutxamel.net

A poc a poc, arribàrem als dies grans de les festes, no sense abans passar pel Ravalet, on els nostres amics de la Comissió de Festes del Ravalet ens convidaren a participar de la diada i on ens van fer sentir com a casa. Gràcies, companys i companyes.


Moros del Cordó

164

Nuestras Comparsas Crónica Fiestas 2012

164

Año de fundación: 1898 Domicilio social: Benidorm, 9 Presidente: Ricardo Pedraza Berenguer Vicepresidentes: Marta Jiménez Simarro Rosa Pastor Planelles Ignacio Pedraza Berenguer

Amb l’aplegada de l’estiu els cordoners tenien molta feina per davant, preparar una capitania carregada d’il·lusions. Pasaren tot l’estiu preparant el boato amb unes risses, part important de la festa, en la seua barraca estiuenca. El dissabte 25 d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes les esquadres que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música La Pobla del Duc. En aquest sopar els amics dels Capitans es van fer entrega d’uns regalets. Amb l’inici de Setembre, mes tan esperat per a tots els mutxameleres, el dia 1 es va celebrar el Sopar de Comparsa. Abans del sopar, en la barraca vam rebre la visita dels Capitans per ambdós bàndols, Maseros i Moros del Cordó i es va fer l’ intercanvi d’uns detalls per a la Comparsa i per als Càrrecs. Després visitaren als nostres companys en aquesta capitania que ens van rebre molt bé, i van procedir a intercanviar els regalets corresponents. Ja en la barraca, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’aquest dia junt amb un gran ambient de festa. Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la velada. Ja aplega el dia gran de les nostres festes, el 10 de Setembre. Aquest dia va ser molt emocionant per a la Comparsa i els nostres càrrecs, ja havia aplegat el moment de

Secretaria: Mercedes Domínguez Alberola Tesorero: Antonio Jesús Ramos Forner Alcaldes de Fiesta: Raúl Bermejo Castelló Gustavo Blasco García Jorge Sirvent Aracil Banda Oficial Música: S.M. La Pobla del Duc

mostrar als nostres veïns la feina de tot un any. A les 7 del mati els cordoners baixaren tot el boato per a col·locar-lo en la Avinguda de Valencia. Els nervis es palpaven en cadascun d’ells. Tot havia d’eixir perfecte i estar preparat per a la vesprada. A les 12.00 hores es va realitzar la Entrada de Bandes, i per a aquest any la peça elegida fou “Fina Blasco” de Rafael Talens Pelló. Desprès vam gaudir d’un aperitiu en la nostra barraca. Ja per la vesprada a les 19.00 h començà l’Entrà. La nostra comparsa obrí la desfilada mora amb la bandera de la Comparsa sobre un camell. Les cantineres i les esquadres Waduines, Huries, Berberisques amb un traje espectacular de negres, la banda de música l’harmonia amb la peça “Xabat” , Bereberes, Yazidies i Zahires, formaren el primer bloc de la comparsa. Darrere, la carrossa dels xiquets i a continuació una de les esquadres especials de la Capitania, la esquadra Siamires que feia 25 anys de la seua formació amb una vestimenta de negres i un cabo batedor espectacular amb la Banda de Musica de la Torre interpretant la marxa mora “Manu”. Després, la esquadra Zulues, Maasais i Abasies formaven el segon bloc. Un carrossa amb els xiquets dels familiars i amics dels capitans dona pas al Ballet de Naracé amb un gran espectacle guerrer i a la carrossa dels consellers i el ambaixador amb un mapa que ens indicava el camí a seguir en la

Septiembre 1462.El Fuerte de Much


fer que guanyarem el premi al millor tema. El tercer dia, la guerrilla pel matí va tindre molta afluència de cordoners. Per la vesprada, a les 18.00 h, es va celebrar la missa als difunts i a continuació la desfilada i l’emotiva entrega de Banderes. L’endemà, dia dels borratxos, vam ser a la barraca a tastar la tradicional Olleta en carn d’aquest dia. Ja al Febrer, el Mig Any començàrem celebrant-lo el dia 10 amb les paelles. Enguany, l’esquadra encarregada de fer la paella per al concurs va ser la esquadra Maasais que aquest any celebra el seu 40 aniversari de formació. Van fer una paella tan bona que fins i tot van ser les guanyadores del premi a la degustació. Després tots els components vam poder degustar-la en la barraca amb un gran ambient festiu. El dia 16 es va realitzar el sopar de la Comparsa com anys anteriors al local dels Abencerrajes, desfilàrem amb la banda de la Pobla del Duc i després vam fer festa fins a altes hores. Finalment, agrair a la Comparsa i en especial a Juan, Alejandra i Juan Carlos, els nostres Càrrecs festers, l’esforç realitzat durant aquest any ple d’alegries i emocions que mai oblidareu. Desitjar a les Comparses Templaris i Els Pacos el millor en el seu any de Capitania i a tots els festers i veïns que gaudisquen de les nostres Festes de Moros i Cristians 2013.

165

hamiel entregad sin vacilar, o mis

www.morosdelcordo.com · info@morosdelcordo.com

batalla. A continuació aparegué en escena un altra esquadra especial formada pels amics del Abanderat, amb un traje molt elegant i un cabo batedor que va alçar els aplaudiments de tots els assistents. Darrere la Banda de Musica de Relleu interpretava la peça “Abencerraig” i les esquadres Mudejares, Yemenies i Mahometanes formaven el quart bloc. A continuació un gegant ariet amb catapultes i el Ballet de Verónica Perelló amb un fabulós espectacle amb arcs ens indicaven que estàvem en plena batalla i per a tancar la desfilada, la serenitat de palau escenificada en l’últim bloc de l’Entrà amb les esquadres Jezabel i Marazahuies donant pas a la elegància de la Carrossa amb els nostres Capitans, Juan, Alejandra i Juan Carlos que ens van fer emocionar a tots amb l’alegria que mostraven, darrere d’ells, la Banda Oficial de la Comparsa de la Pobla del Duc interpretant “Als Xaparros”. A l’acabar la desfilada la comparsa va sopar com l’any anterior a la barraca amb la companyia de la nostra banda oficial que va crear un gran ambient entre els cordoners. En les dianes d’aquest any desfilàrem amb els pasdobles Jordi i Pepe l’Andivio, amb una gran participació de festers per a acabar en la barraca reprenent forces amb l’esmorzar tan bo que preparen les nostres cuineres. ”ABBA” va ser el tema de Retreta triat per a enguany. Les seues cançons tan mítiques ens van fer gaudir moltíssim i fins i tot van





Nuestros festeros y nuestras escuadras Els nostres festers i les nostres escuadres Un any inoblidable_170 15 Anys d’Arqueres_172 20 Anys Guerreres del Temple_174 40 años Escuadra Leones_176 Escuadra Negros_178 Escuadra Negros a M.Carmen_180 10 años de Ninfas del Mar_182 40 años Escuadra Maasais_184 Sequet i Avant_187 25 Años de Templarias_188 A Mª Carmen Llorca_190 Un gran festero_193 Noelia Morant_194 A la meua amiga M. C. LLorca_195 Una mirada, una sonrisa_196 Els nostres Embaixadors_198 Cárrecs Festers a la festa_200 Festers a la festa_202 Festers a la retreta_206


inoblidable

les nostres escuadres

UN ANY

Els nostres festers i...

170 Ja fa poc més d’un any que tot el Botijó ens reuníem il·lusionats per vore com donar-li forma a l’esquadra que anàvem a fer-li al nostre amic Juan Carlos Forner en l’any en que portaria sobre el seu muscle la representació de tot el bàndol moro de les nostres benvolgudes festes de Mutxamel. Molts quilòmetres per anar a vore vestidures, mes d’un esmorzaret, i per suposat algún que altre sequet. Ens va costar decidir-nos per un, doncs havia de servir-nos per a tots els dies, maquillats i sense maquillar. Una volta ens el vam enfundar vàrem dir tots alhhora: “hem pegat en el clau”, doncs a part de ser molt còmode, portava els colors de la comparsa a la que vam tindre el gust d’eixir un any: els Moros del Cordó. Volem des d’ací donar l’enhorabona a l’esquadra Marazahuies pel seu esforç i el seu companyerisme. I per suposat, volem utilizar aquest escrit per fer

uns quants agraïments: En primer lloc a la capitania mora per donarnos el plaer de fer una esquadra tots junts, algo que sempre havíem dessitjat. Com no, a la comparsa Moros del Cordó, doncs des del primer dia fins l’últim ens heu fet sentir com a casa. Hem sigut un més en tot moment, ens heu posat una banda per al dia de l’Entrà, i sobretot ens heu aguantat entre vosaltres totes les festes. Moltíssimes gràcies a tots. Hem d’agrair al càmping “El Jardín” la seua desinteressada col·laboració al oferir-nos el regal de la nostra rifa (un cap de setmana al seu càmping). Al pub Essen per deixar-nos fer la festa dels Tres Quarts d’Any al seu local. Per suposat a la Roperia Ximo per com ens van tractar, i a la nostra maquilladora Ana Garcia Rico i tot el seu equip per la seua paciència amb 15 xotos pesats com som

1462.Sé que eres fuerte Caudillo; sé q


nosaltres. Mil gràcies. A la Societat Musical Lira Relleuense per eixos musics de més que van vindre, a José Ángel per acompanyar-nos amb la seva trompeta, i com no al meu gran amic Saoro que va aplaçar un dia el seu viatge a Barcelona per tocar amb nosaltres el dia de l’Entrà: sou uns cracs! A tots els que, a pesar dels temps que corren, vau cola·lborar amb la nostra rifa i loteria. A la ramaderia de Ramón Alcaraz, a José Conca i sobretot a Rafa Poveda per la seua dessinteresada col·laboració i pel cavall del dia de l’Entrà. També a Saül Gomez Soler, doncs sense la marxa “Abenserraig” no haguera sigut igual. Agrair a José Antonio Méndez Carrasco

per eixe cd amb 56 marxes mores per que n’escollírem una. Gràcies per la teua feïna. Pero sobretot, no ens podem oblidar dels que per diversos motius no van poder eixir amb nosaltres: Caxarro, Mariete, Vint-i-cinc, Elies, Jaume, Naxo, Pakito, Lou i el Negre. Ens deveu una! I poquet més que afegir, que esperem amb ànsia al pròxim que s’anime a ser càrrec per a poder tornar a fer tot el que vam fer… SALUT I BONES FESTES ESQUADRA ESPECIAL CAPITANIA MORA 2012 COLLA EL BOTIJÓ

que hasta sabes vencer,pero que en

171


les nostres escuadres

15 anys d’Arqueres

Els nostres festers i...

172

No ho podia creure. Quins nervis! Segur que no somnie? – ARQUERES A FORMAR! Vam llogar un tratge color verd i marró, colors que hem fet propis de l’esquadra, un tratge senzill, com nosaltres. Agafe a Loreto del braç i comencem a desfilar; Gema Pastor ens guia rambla avall…. Quants anys esperant aquest moment! La banda comença a tocar… -“¡A mí me dejáis a la derecha que mis padres están en casa de Manola!” – diu

Belén emocionada… I allí estem totes, amigues d’anys, altres conegudes, ja som part del Templaris de Mutxamel, ja desfilem! I baixem fins al Castell, nervioses… ,orgulloses. Per a mi va ser un dia inoblidable, al igual que tot el que m’han aportat tant les festes com la gent que he conegut al poble. M’he sentit volguda per la comparsa i algunes persones, que no oblidaré mai, vam fer que l’arribada de les Arqueres fóra més agradable encara; ho dic pel Figura i pel nostre Jose Maria, moltííííssimes gràcies, sempre et recordem.

ese Castillo no puedes permanecer.Ya


Aquests 15 anys formen una part molt important de la meua vida. Vaig començar a desfilar amb 17anys i ja he fet 32 i, en ells, les Arqueres hem passat mil coses, bones i roïns, però sempre compartides; coses que han fet que a poc a poc férem més amistat. No obstant això, si tanque els ulls i intente recordar alguna cosa, només m’apareixen bons moments com la retreta en què vam eixir de “guiris” amb el Suzuki de la Chefi, o Belén de Reina Mare d’Anglaterra… aquell dia que vam anar a dinar a la barraqueta dels sogres de Lourdes i ens va ploure pel camí, els sopars en ca Belén, el “arroz con pollo”, les nostres barraquetes, en especial l’última amb piscina i tot, l’aposta que li vam guanyar a Paco “La Venteta” que ens va haver de convidar a dinar, les paradetes a casa de Lourdes…i com no el “mejillón dels Zegríes”, quins ratets!!!! I no podria parar de pensar en bons moments! Em diuen Míriam, sóc il·licitana, forme part de les Arqueres del Foc, dins la comparsa Templaris de Mutxamel, des de l’any de fundació 1998. La meua esquadra em concedeix l’honor d’expressar part del que per a mi significa el nom Mutxamel, és alegria, bona gent i molts records; de dir-vos que per a mi són importants aquestes festes i tot el que comporta eixir en elles i que a pesar que els anys passen i tinc responsabilitats majors, espere cada any el mes de Setembre amb la mateixa il·lusió i emoció del primer dia. Voldria agrair tant i a tantes persones que necessitaria un llibre sencer: A Miquel Àngel (Català), el mateix que tu, et volem nosaltres; al Princés, per desfilar tantes vegades al nostre costat; Francis, gràcies per les teues bones paraules i consells. Juanito Rita, xe quin fotògraf. Al

Vint-i-cinc, “paco de dia, arquer de nit”…i al nostre amic i aliat Jordi, que a més de president l’haurem de nomenar Arquer d’Honor. Gràcies a cadascuna de les persones que ens han obert la porta de sa casa per a sopar, dinar, dormir, pixar… inclòs sense conéixer-nos. Gràcies a la meua esquadra, a les que la vam fundar, a les posteriors components i a les actuals, i a les seues famílies, gràcies Antonio i Carmen. A les Guerreres també, gràcies, en ocasions heu sigut un exemple a seguir. A títol personal vull donar un GRÀCIES ben gran, perquè sense ella mai haguera sigut possible tot açò, una gran dona i gran persona a la que vull moltíssim, la meua cosina Patricia Aracil Rodríguez, perquè va fer que les seues amigues foren les meues, perquè per ella conec aquestes meravelloses festes, meravellosa gent i un gran poble; gràcies a la tia Toñi, per fer que el 53 de Miguel Alcaraz fóra ma casa, per tractar-me com a una filla més i per aguantar-nos a tots cada any; gràcies als Mompó, Víctor i Jose, perquè sou únics, uns cosins especials per a mi. Felicitats a cadascuna de les meues Arqueres per estos anys d’esquadra, felicitats a la nostra comparsa i als fundadors pel seu 50 aniversari, a Antonio Alberola per tan merescut nomenament i als nostres capitans Juan, Juanjo i Almudena.

173

AIRE, ARQUERES, AIRE QUE LA BANDA VA DARRERE, QUE JA ÉS 10 DE SETEMBRE, QUE JA ESTEM EN LA RAMBLA…. AIRE, ARQUERES, AIRE QUE JA FEM 15 ANYS ORGULLOSES DE SER TEMPLÀRIES I PODER-HO CELEBRAR….

Ya mis huestes agarenas dejaron sus


20 anys de Festa

Comparsa Templaris

les nostres escuadres

Guerreres del Temple

Els nostres festers i...

174 ANY DE FUNDACIÓ: 1993 HISTÒRIA: L’esquadra naix d’un primer nucli de xiquetes Templàries, casi totes filles de components de la comparsa i amb una edat similar. Cada any ixiem a la festa, amb el vestit de vellut blau brodat per les nostres mares, les espardenyes de cànem i el pèl pintat de platejat. Com en altres tantes comparses, erem l’esquadra dels xiquets, ens possàven a desfilar a qualsevol lloc i nosaltres, tan contentes i artistes, a participar i a fer festa. Quan ens vam fer majoretes, vam decidir formalitzar el nostre estat dins la Comparsa, ens vam juntar i vam contemplar la possibilitat de fer una esquadra amb més components: familiars, amigues i conegudes que volien formar part de la nostra estimada comparsa. L’any 1993, aprofitant que era

any de capitania, vam llogar els vestits i ixirem a desfilar per primera vegada com a Guerreres del Temple, acompanyant el banderí dels Templarios. L’any 1996, any de pluja que tots recordem, ens quedarem sense poder celebrar una diana festera, per eixe motiu, vam decidir celebrar una diana el dia de les paelles posterior a les Festes. Des d’aquell any, venim celebrant eixa diana aprofitant així tot el dia de festa. Després de la Capitania del 1997, naix en l’esquadra la llavor del Grup de Percussió El Temple. Les primeres components del Grup vam ser moltes de les mateixes components de l’esquadra, encara que amb el pas del temps, algunes ho deixarien i haurien noves incoporacions. També hem tingut alguns càrrecs festers dins l’esquadra. L’any 1997 va

aduares y amenazan tus almenas en


ser abanderada cristiana Ana Alberola Vargas. Al 2005 vam tindre l’orgull de que Maria Giner Bernabéu fòra la nostra Capitana Cristiana i este any, 2013, esperem amb alegria i emoció que Almudena Sirvent Pérez represente a la dona festera sent Capitana dels Cristians. Este any celebrem vint anys de la nostra fundació oficial i vint anys donen per a molt… Com a anécdota, direm que tenim una cançoneta (que hem hagut d’anar actualitzant pels canvis de components) que fem servir quan estem totes juntes i en algún acte fester. La primera estrofa diu així: “Ja estem en Setembre, gràcies

a Déu. Ja estem en Festes… a vore qué feu!! Perquè hem estat treballant dotze mesos aguardant el dia deu”. El nostre lema es “la vida són quatre dies... i tres són Festes”, i així es com ens agrada viure la Festa, amb intensitat i harmonia. Des d’ací felicitem a la nostra Comparsa Templarios per estos cinquanta anys de fer Festa, de fer família festera i d’ensenyar-nos a valorar l’esforç i el companyerisme. Templarios, per vosaltres, per uns altres cinquanta anys com a mínim!!

ntre bélicos cantares,pues ante tan-

175


40 años en la fiesta

Comparsa Templaris

les nostres escuadres

Escuadra Leones

Els nostres festers i...

176 Fue en 1971 cuando la comparsa Templarios iba en auge, un grupo de amigos encabezados por Antonio Gosálbez y Juan Manuel Pastor (q.e.p.d.) deseosos de salir en fiestas optaron por formar una nueva escuadra, las reuniones que mantenían en el antiguo bar de Filiberto ( hoy Casal Fester) alumbraron el nombre de la formación. Por parte de la comparsa, todo fueron facilidades, el hecho de contar con un nuevo grupo, hacía la fiesta más grande y mucho mas participativa, así pues se decidió comenzar poco a poco a confeccionar un traje y adquirir los complementos, mallas, capa, casco, armas, pero comenzando poco a poco, ya que entonces, la fiesta era más humilde que en la actualidad y se hacían las cosas de manera más progresiva.

El traje fue confeccionado por Lola Vargas, cuñada de Tonet Camissó, que ya tenía experiencia en estas vicisitudes y con un diseño sencillo pero efectivo, se propuso que fuera un traje de terciopelo negro con ribetes rojo y verdes en las mangas con un león de fieltro amarillo bordado en el pecho y unas mallas y manguitos plateados, además de pintarse el pelo de gris plata, (cosa innecesaria hoy día) por fin llegó el día tan esperado y comenzó el periplo de cuarenta años hasta hoy en el que la ilusión de estos festeros ha dado páginas memorables dentro y fuera de la comparsa, como fue la capitanía de Jose Mª Sola Sarabia y en la que este integrante lució un espectacular boato acompañado de su escuadra en todo momento, además, cuenta entre sus

ta fiereza y poder del musulmán, de


integrantes con el que fuera presidente de los templarios Rafael Sala Forner de 1977 a 1992 (Rafael el de la Venteta) dos embajadores como son Fco Alberola Vargas y Luis Alberto Pastor, hijo de uno de los fundadores de la escuadra, Juan Manuel Pastor.

caseta del Salt de Rafael Sala donde en una ocasión se representó la embajada cristiana con disparos de arcabucería y el consiguiente espanto de alguno de los presentes por la verosimilitud de la acción.

También fue significativo el participar en la grandiosa entrada quese representó en Valencia en la víspera del 9 d’Octubre del año 1986 y en Rebolledo en 1994.

Durante estos 40 años queda grabada a fuego en la memoria y en el corazón de esta Escuadra la gratitud y el gozo de participar de manera tan significativa en la comparsa Templarios y en las fiestas de Mutxamel .

Anécdotas aparte, el paso del tiempo ha ido dejando circunstancialmente hechos divertidos como las reuniones en el local de Antonio López (el mecanic) o en la

Vixca Mutxamel Vixca La Mare de Déu de Loreto.

177

debes muy bien, Capitán, entregar la


Comparsa Contrabandistas

les nostres escuadres

Escuadra Negros

Els nostres festers i...

178

Terminaba la década de los sesenta del siglo pasado, cuando empezaban a escasear los “Machos” que labraban la huerta Mutxamelera y que abastecían a la Comparsa Contrabandistas para sus vistosas y singulares entradas de Moros y Cristianos, con los animales y sus emparejadas montado por un Contrabandista y a la grupa su gitana. En esta época desfilaba una escuadra femenina llamada Cordobesas, dos cantineras que escoltaban el banderín y los hombres formábamos dos filas con el fin de agrandar la comparsa, pues entre mujeres y hombres saldríamos unos 30 festeros. Fue el año 1970 el último de salir con emparejada, que alquilábamos en Massanasa (Valencia) al igual que el traje. En 1971 año que fuimos capitanes salimos el día de la entrada a caballo pero ya sin emparejar y los trajes alquilados por última vez en la población citada anteriormente, también se alquilaron trajes de Alcoy o Muro. Al año siguiente, 1972 salimos por primera vez en escuadra con trajes alquilados de Rabasa (Alicante), y fue precisamente durante este año cuando empezó a cuajar la idea de hacernos trajes propios.

Éramos aproximadamente unos 15 hombres de los cuales Jacinto Sala, padre e hijo, Pepe Llorca “Botijos” y Canelo “El Árbitro”, lo tenían en propiedad y quizás alguno más pero en la fecha en que nos referimos no tenemos constancia que salieran en la comparsa. Teníamos de todo, juventud, ilusión, ganas, pero nos faltaba lo principal, las quince mil pesetas que costaba el traje (sin gorro ni manta). Empezamos a hacer gestiones para conseguir el dinero y fue la entonces llamada Caja de Ahorros del Mediterráneo la que nos concedió el préstamo previo aval de unos a otros. El traje lo diseñó José Buades “ Llinares” de Xixona y lo confeccionó María Rubio Gómez . Y por fin el día 10 de Septiembre de 1973, Vicente Áyela “El Torpe”, Miguel Cerdá “El Calé”, Manuel Climent Colomer, Eugenio Salazar Rubio, Manuel Gosalbez Bernabéu, Reyes Martínez Monge, Vicente Pastor “La Algarroba”, Antonio Rienda Rubio, José Martínez “Pítoles” y José Climent Colomer, estrenamos los diez primeros trajes en propiedad y formamos, la primera escuadra masculina de la comparsa. Al año siguiente 1974, fuimos invitados a participar en la entrada de Xixona y fue

fortaleza.Mira que sin compasión r


en esta localidad donde estrenamos el gorro. En 1975 nos hicimos la manta y ya desfilamos con el traje al completo. En 1976 fue cuando se le empezó a llamar escuadra “Negros” para diferenciarla de otras que empezaban a formarse. Se calcula que actualmente habrá de 25 a 30 trajes, de los cuales algunos de los que lo teníamos guardado y llevábamos tiempo sin salir, hemos decidido despertar de nuestro letargo y celebrar el 40 Aniversario de la escuadra. Descripción del traje: Gorro negro con borla, pañuelo rojo en la cabeza, chaquetilla negra de terciopelo con bordados y lentejuelas, camisa blanca y lazo rojo en el cuello, faja de color azul, canana negra con bordado y hebilla

(en forma de herradura), pantalón rojo con franjas negras en los laterales y botones plateados, botas o polaina en blanco con detalles en negro o marrón y madroños en los laterales, manta Alpujarreña rematada con madroños y de armamento arcabuz o navaja. Para terminar un recuerdo entrañable para nuestros amigos y compañeros de escuadra y comparsa, que ya no están entre nosotros y que aportaron su granito de arena, para engrandecer esta magnífica y singular comparsa. Con mención especial para Mari Carmen Llorca Marcos por ser nuestra pérdida más reciente. Eugenio Salazar Rubio

179

romperán estas murallas y vuestras


Escuadra Negros les nostres escuadres

a Mª Carmen Llorca

PER AL RECORD Els nostres festers i...

180

Sabedora que este año 2013, celebramos la escuadra negros nuestro cuarenta aniversario, le hacía tremenda ilusión vernos desfilar a todos por la rambla. Veteranos de las fiestas que ya hacía años que no salían desfilando al compás de los pasodobles tantas veces oídos. Caras conocidas, familiares y entrañables para ella. Mª Carmen ha sido una persona muy comprometida con la fiesta ejerciendo cargos tanto en las fiestas del Ravalet como en la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos (vocal y secretaria). En la Comparsa Contrabandistas ostentó varios cargos hasta desempeñar el puesto de Presidenta. En 1981, siendo ella Capitana Cristiana, comenzó la tradición de subir las capitanías al barrio del Ravalet, por tener ellos el arraigo a dicho barrio. Así desde entonces se incorporó una nueva tradición, que a día de hoy se mantiene como acto oficial. Esta familia es un puntal muy importante para las fiestas del Ravalet, como estas fiestas son indispensables para ellos. Entre nosotros la hemos recordado cuarenta mil veces… con una personalidad muy fuerte, alegre y vital, el mismo carácter que poseía su padre,

Pepe Llorca “el Botijós”. Nunca veía nada por imposible. Hemos visto con nuestros propios ojos como pasaba de niña a mujer. Entre finales de los años 60 y principios de los 70, siendo Mª Carmen todavía pequeña, algunos componentes de esta escuadra cuidaban de ella y de su hermano cuando se hacían las paellas en el campo “Casa Eucalipto y Casa del Lleig”, ésto se debía a que su padre comenzaba a “organizar” las paellas de madrugada y se le iba el santo al cielo a la hora de recoger a sus hijos, por lo que Carmen, su mujer, siempre contaba con algunos de nosotros para que los subiéramos. Comentan los festeros más veteranos de esta escuadra, que el hogar familiar en fiestas se convertía en un enredo de opiniones, discusiones, risas y complicidad entre los dos hermanos, que se llevaban a matar pero se querían con locura. En la barraca y reuniones se repetía la misma escena y “un altra volta els xiquets estos” les decía su padre, que acababa la discusión con su personal frase: “el dia 10 tots cap avall…, au!!!!” Recordando más anécdotas… para su padre, Mª Carmen era su niña bonita, de hecho en muchas ocasiones fuese

Moro.- Vendrá a castigar tu osadía,


en actos festeros, en la barraca o allá donde estuviese entonado le cantaba esa canción a capela. Como buenos contrabandistas le hacíamos a Pepe el ritmo y la percusión, como palmeros y coros, y ella como siempre acababa llorando, no había fiesta que no acabara así. Mª Carmen, nos has dejado huella a todos, por tu vitalidad y amor a la fiestas. Nuestra pena se verá compensada al ver a tus hijos crecer, disfrutar y vivir las fiestas como les has enseñado. Para nosotros y en particular, nos dejas a tu hijo Isidro, como nuestro cabo de escuadra. Con más de un sequet, brindaremos por ti… ESCUADRA NEGROS

181

a, a apoderarse del fuerte, a darte aquí


10 años haciendo fiesta

Ninfas del Mar les nostres escuadres

Comparsa Pirates

Els nostres festers i...

182 La escuadra Ninfas del Mar comenzó su andadura festera como escuadra en el año 2003, año de la capitanía pirata de Juan Alberto, Paqui y Javi, donde los acompañamos en su boato al pie de la carroza, integradas como el baile de las olas al paso del gran barco. Gran parte de las componentes provienen de la escuadra Barrufets. Ese primer año desfilamos 10 chicas, y progresivamente, la escuadra fue creciendo y las niñas que pertenecían als Barrufets fueron incorporándose a la escuadra llegando a ser hasta 16 componentes, aunque actualmente ese número es mucho más bajo. Es una escuadra que se caracteriza por la diversidad de componentes que han pasado por ella y de las cuales guardamos un buen recuerdo de todas

ellas. No podemos olvidar que varias componentes de la escuadra pertenecen a los Piratas desde que nacieron y provienen de familias con mucha tradición festera, por lo que el grado de alegría y gozo en cada evento festero es tan grande que acaban por contagiarlo al resto. Durante la mayor parte de estos años, nuestra cabo de escuadra ha sido Cristina Quereda, hemos de decir que puesta en el cargo a traición, pues votamos en una reunión en la que ella no asistió quien sería la cabo, y, bueno, le tocó. Sin embargo, tras la negativa de Cristina, acabó por cogerle el gustillo a salir de cabo, a pesar de algún otro traspié a mitad de la Rambla. Cada año nos obsequia en cada desfile con las maldiciones más variadas, si no es

cotas de malla buscandoos el corazón.


porque llevamos el brazalete en el brazo contrario, es porque no llevamos bien el paso, la cuestión es quejarse. Famosas son nuestras pequeñas disputas en las reuniones, nuestra puntualidad para los desfiles de Mig Any y las cenas de Septiembre, y nuestros tradicionales “amagos” al final de cada desfile, tanto dan que hablar que algunas escuadras ya empiezan a copiarnos. Y no menos importante es nuestra costumbre de ponernos de acuerdo con el clima para ver los trajes, siempre, el día más lluvioso del año. La pelea anual, es sin ninguna duda, el inacabable dilema de hacernos traje en propiedad, y esto es cada año, no hay reunión en el que no sea punto del día... El primer paso ya lo tenemos, un precioso

boceto que intentaremos llevarlo a cabo lo antes posible, aunque el camino sea largo e indeciso. GRACIAS VICENTE. Aunque las circunstancias no acompañan, nosotras seguimos cada año con la misma ilusión y entusiasmo, con muchas ganas de poder disfrutar y seguir creciendo en las fiestas, diez años más y los que nos echen. Como bien nos decían, “les festes no són tres dies, les festes són tot l’any” así que esperamos que este año sea igual de especial para todos los festeros como lo será para todas nosotras. En Mutxamel ens aclamen, som el Pirates som els millors! ¡Aire Ninfas!

183

n. Ved qué decides cristiano; dispón


1973-2013

Comparsa Moros del Cordó

les nostres escuadres

Escuadra Maasais

Els nostres festers i...

184

La escuadra tuvo su origen durante la elección de la Reina de las Fiestas del año 1973, cuando un grupo de amigas decidieron formar parte de los Moros del Cordó. Comenzaron con el nombre de “Escuadra de chicas C” pasando en 1977 a tener el nombre de Maasais que propusieron Pilar Novo Sanz y Eva Baeza Meseguer. Las componentes pioneras de la andadura fueron M ª José Pastor García, M ª Encarna Martínez Gosálbez, M ª Dolores Bellido Riera, Mercedes Gosálbez Sala, M ª Loreto Rodriguez Pastor, Mercedes Sala Brotons ”El Fontero”, M ª Pepa Ferrándiz Martínez, Silvia Sala Gosálbez”La Churrera”y Natalia Ferrándiz Poveda”La Mosa”.

A lo largo de todos estos años muchas hemos sido miembros de la escuadra. En los años 80 se llegó a tener que desdoblar la escuadra en 2 filaes ya que no era posible desfilar todas juntas y a partir de ahí se empezó a formar la que ha llegado hasta la actualidad. Unas nos dejaron para formar su propia escuadra, otras por desfilar junto a su familia, otras simplemente porque han dejado la fiesta por motivos personales o profesionales y otras por haber pasado a ser nuestras guardianas desde algún lugar en el más allá. Todas ellas aún así, siguen siendo historia de las Maasais. La primera cabo de escuadra que tuvo la escuadra fue M ª Encarna Martínez Gosálbez hasta el año 1989 que pasó a

Año 1973. Traje escuadra Huries del año 1970

Año 1974.1er traje propio.Diseño:Las madres. Confeccion gorro:Josefina “la Narda”.

Desfilaron con un traje de la escuadra Huríes del año 1970.Confeccionando en 1974 su primer traje en propiedad.

ser componente de la comparsa Zegríes y le tomó el relevo M ª del Mar Baeza Meseguer que continúa actualmente.

Desde entonces, muchos han sido los trajes confeccionados (unos con mayor acierto que otros),hasta llegar al actual con los colores de nuestra comparsa, los del CORDÓ, pero siempre con el orgullo de ser la propia escuadra la que los ha diseñado.

Esta escuadra ha participado activamente en todo lo que la comparsa le ha propuesto. Hemos limpiado barraca, preparado mesas para comidas y cenas,hemos sido tanto mano de obra como colaboradoras en los boatos, participado como público en el Show de Joan Monleón para

pronto de tu suerte; pues hoy ha de da


recaudar fondos para la adquisición de la barraca, desfilado en el año 1984 en el desfile de la Provincia de Alicante acompañando a la comparsa, en concursos de paellas entre escuadras a nivel comparsa y en el Mig any en el que hemos quedado PRIMERAS en la última edición, participado e incluso ganado Gim Kanas Humorísticas del Mig Any, además de una larga y divertida trayectoria en retretas con trajes casi siempre diseñados y confeccionados

A pesar de que en la actualidad las edades entre nosotras han ido distanciándose, podemos decir con la boca bien grande que tenemos un ambiente fantástico en la escuadra y prueba de ello es el buen rollo de nuestras comidas del día de la entrada.Desde su origen a principios de los años 80 en casa de Silvia, hasta las actuales en C´Alejandro. Siempre ha habido sitio para toda nueva componente dentro de un ambiente de risas y canciones que no se puede

185 Año 1976.Modificación traje de 1974

año 1977. Diseño: La escuadra. Confección del gorro:”La Japonesa”

por nosotras (lo mejor siempre son las horas de preparación)..Incluso tenemos el orgullo de tener entre nuestras componentes y excomponentes 3 Capitanas moras. M ª Paz Alemany Planelles, Eva Baeza Meseguer y Marisa Sirvent Meseguer.

explicar con palabras. Sin olvidar las cenas anuales el Sábado de Sant Antoni, memorables.

Año1979. Modificación traje 1977.

Año 1981:Diseño: La escuadra. Confección del gorro:Remedios Sánchez

Esperamos que este feeling Maasai no se pierda nunca y que podamos cumplir también juntas el 50 aniversario.

darte muerte el valiente mahometano”


1973-2013

Comparsa Moros del Cordó

les nostres escuadres

Escuadra Maasais

Els nostres festers i...

186

Año 1984: Diseño:La escuadra. Confección del gorro: “Ferpe”

Tenemos la confianza de disfrutar mucho de este aniversario y deseamos que nos acompañen todas aquellas que han formado parte de la escuadra a lo largo de estos 40 años para compartir todos esos

Año 1987: Diseño: La escuadra. Confección del gorro: “Ferpe”

buenos momentos que hemos tenido y que han pasado a formar parte de las Maasais. Os deseamos unas felices fiestas 2013 a todos.

Año 1992: Diseño Pilar Novo y Eva Baeza. Confección del traje :Paquita Verdú.

Año 1997:Diseño Pilar Novo y Eva Baeza Confección del traje: Paquita Verdú

Año 2002: .Variación en el gorro.

Año 2004.2ª Variación en el plumaje del gorro.

El Califa (Dirigiéndose a los suyos).


Una de

Sequet i Avant Hola amigos este es el apartado que con tanta ilusión os puedo escribir por que para mi todos sois increíbles. En primer lugar quiero agradecer la posibilidad de poder pertenecer a esta gran “colla de amigos” que más que amigos, se puede decir que somos una gran familia. Nunca había pensado de que mi año llegaría perteneciendo a esta gran colla, ya que en estas queridísimas fiestas voy a compartir el sueño de poder ser capitán con vosotros, uno de los sueños mas deseados que tenia, siempre hemos tenido la misma intriga de llegar a preguntarnos:” ¿Quién será el primer capitán o abanderado?” Bueno pues el primero he sido yo, y por eso quiero daros las mil gracias a los amigos que sois festeros y los que no son festeros que pertenecéis a esta gran familia por apoyarme desde el primer momento.

187

En este año tan entrañable para mi y espero que también para vosotros no puedo realizar la tradición festera que tenia la cual era irme a tomarnos unos “Sequets” a la hora del tiroteo en “gelats terol” y siempre en este aventura me acompañaba mi gran amigo Javi Terol el cual patentamos el nombre de esta colla . Chicos escucharme tomaros “Sequets”, pasarlo genial y sobretodo espero que disfrutéis de este año 2013 que vamos a compartir, sinceramente gracias por estos años imborrables a todos vosotros . ¡Visca la mare de Deu de Loreto! ¡Visca les festes de Mutxamel! I per supost la colla “Sequet i avant” Vuestro amigo y capitán Moro 2013: ”Rocacfra”

).Si no juzgara a leyenda tan ruin


XXV Aniversari

Comparsa Templaris

les nostres escuadres

Escuadra Templaries Aquest any hem volgut aprofitar l’oportunitat que ens brinda el nostre llibre de festes per a dirigir-nos a tots els festers i mutxamelers, i transmetre’ls l’alegria que sentim pel 25 aniversari de la nostra *esquadra.

decidir tornar a traure l’esquadra que feia uns anys havia desaparegut en la comparsa. Vam fer una reunió a la barraca i eixa mateixa nit vam ser 22 xiques per poder formar l’esquadra, l’any 1988.

L’esquadra Templaries va ser *fundada acabades les festes de l’any 1987, un grup d’amigues que eixíem en fila vàrem

De seguida ens vàrem posar a treballar en el disseny del vestit, anar a comprar les teles, adorns, botes etc, va ser un any

molt dur per tot el treball realitzat, però el més important de tot, va ser la unió que va haver entre totes nosaltres. També va arribar l’hora de buscar nom per a la nostra esquadra i finalment decidim portar el mateix nom que l’esquadra que feia uns anys havia deixat de eixir en la comparsa Templaris. Així que el nostre nom va quedar en Esquadra Templaries. Com totes les esquadres hem tingut

durant aquests anys baixes de companyes per motius personals, però també hem tingut entrada d’altres que fins ara estem en l’esquadra.

Els nostres festers i...

188

Les fundadores de l’esquadra varem ser: Lore Martínez, Anabel Jiménez, Gloria García, Manoli Redondo, Montse Valero Isabel Valero, Mª Carmen Muñoz, Loli Mula, Paqui Montenegro, Mercedes

y atrevido escrito, iría a buscar en su


Ballester, Begoña García, Rosi Sánchez, Imma Bravo, Laura Olmedo, Toñi Arévalo Mª Dolores Tapias, Vicenta Sola, Anabel Garrigos, Rosario Santamaria, Rosa Mª Martínez, Carmen Navarro, Mª Dolores Pastor. L’any 1988 va ser l’any oficial que la nostra esquadra va desfilar per primera vegada en les festes del nostre poble. L’any 1997 la comparsa va ostentar la Capitania, i aquesta vegada el càrrec de capitana va ser representat per una de les nostres companyes, Anabel Jiménez. Per a tota l’esquadra va ser un orgull poder-la acompañar a tots els actes . Al transcurs d’aquestos 25 anys, hem tingut dos caps d’esquadra: Loli Pastor i Anabel Jiménez.

COMPONENTS ACTUALS: Anabel Jiménez, Gloria García, Mercedes Ballester, Imma Bravo, Laura Olmedo,Maria Díaz, Vanesa Navas, Loli Doménech, Puri Mena, Xelo Núñez, Sonia Gomis, Sonia Lledó, Gretel Smedal, Débora Fontanella, Mª Carmen Navarro i Raquel Gomez.

189

Aquesta és la nostra historia, una historia de 25 anys i com no esperem contar-los moltes coses dintre d’alguns anys més. També volem desitjar-los unes bones festes a tots els festers i veïns de Mutxamel. I sobre tot molt especialmente a la Comparsa Templaris pels seus 50 anys en la festa de Mutxamel.

u tienda la cabeza del proscrito. (Al


A

Mari Carmen Llorca

les nostres escuadres

A MARI CARMEN LLORCA MARCO

PER AL RECORD Els nostres festers i...

190

Como expresidenta y componente de la Comparsa Contrabandistas de Mutxamel

Desde el cariño le dedicamos estas palabras en el recuerdo de Mari Carmen Llorca Marco, con afecto y respeto hacia sus hijos y familia de todos los que componemos la Comparsa Contrabandistas de Mutxamel. Nos has dejado un gran vacío en estas fiestas que se avecinan y de las que has formado parte como una gran familia festera de Moros y Cristianos. Desde tu niñez, junto a tu padre, y más tarde uniste a tus hijos y hermano, disfrutaste de ellas en honor a tu Virgen de Loreto. Tanto te gustaban que decidiste formar una escuadra en el año 1976 junto alguna de tus mejores amigas, Carolina Llopis, Celia Llopis y Ana Navarro, añadiendo a tu hermano como cabo de escuadra. La llamasteis “Camperas” y te sentiste muy orgullosa, llevándola a lo mas alto durante todos estos años, formándola actualmente 20 mujeres y amigas que te echan de menos y sienten el gran vacío que has dejado entre todas y cada una de ellas.

Mas tarde fuiste capitana de tu comparsa de tus amores, junto a tu padre, el tío Llorca, como todo el mundo le conocía, en el año 1981 y disfrutaste como una gran festera de la capitanía de tu hermano Javier Llorca Marco en el año 1990. Pero de los que mas orgullosa te sentiste en estas tus fiestas es de ser presidenta de tu comparsa “El Contrabando” como tu

estafeta). Y tú, marcha al campam


la llamabas, desde el 2009 hasta el 2012, que junto a toda tu directiva la hiciste grande y la llevaste por todo lo alto en las fiestas de Moros y Cristianos del pueblo de Mutxamel. Montaste una capitanía en el año 2010 junto a Feli como capitán, Aída como capitana y Olga como abanderada, donde todos los contrabandistas nos sentimos orgullosos, pues fue una capitanía preciosa e inolvidable, la cual todavía el pueblo de Mutxamel recuerda, y tu como presidenta la llevaste a los mas alto de las fiestas en honor a tu Virgen de Loreto a la que adorabas. Desde el cielo tu padre te acompañó y se sintió orgulloso de que realizaras uno de

tus mayores sueños como contrabandista. Toda la Comparsa Contrabandista y el pueblo de Mutxamel que te vieron disfrutar, en cada momento y de cada cosa que hacías, sintieron un gran jarro de agua fría el día que nos enteramos que nos habías dejado. Tu Virgen de Loreto y la Virgen de Montserrat te acompañaron en cada uno de los momentos de tu vida. Tus hijos y hermano llevan tu nombre por bandera en tu pueblo que te vio nacer y tus fiestas de Moros y Cristianos. Para el actual presidente, Santiago Lapaz, y todos los contrabandistas,

mento y dile al infiel Califa que

191


les nostres escuadres PER AL RECORD Els nostres festers i...

192

este septiembre va a ser raro cuando desfilemos por la Rambla de nuestro pueblo o entremos en nuestra barraca y no veamos a esa figura tan diligente siempre, pendiente de que no le falte nada a ningún festero, sea o no contrabandista. Desde donde estés, junto a tu padre, disfrutaras y tendrás un vasito de “sequet” o cerveza entre tus manos, con tu gente. Y recuerda que en este momento no

se puede hinchar la vena, como tú decías, en tus fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel.

HASTA SIEMPRE BESOS DE TODOS Y CADA UNO DE LOS CONTRABANDISTAS

Santiago Lapaz y directiva

le espera aquí al momento el Capitá


Mutxamel pierde a

un gran festero Mutxamel pierde un festero, de la cabeza a los pies, porque llevó siempre en su sangre, la festa de Mutxamel. Siempre salió en “els gastadors”, después en els “templarios” y algun año que otro, también desfiló en “els pacos”. Aunque el traje es lo de menos, lo más importante de todo, es que él siempre se sintió festero, de la Virgen de Loreto. Es por eso, que se lo dedico, con todo mi sentimiento. Dios te apartó de mi vida, y mi vida se ha mermado, guarda un sitio bonito, para cuando vaya a tu lado.

193

tu esposa: Inés Sarabia.

tán Luis Nalttiffa.(Vase)Estafeta


les nostres escuadres

Noelia Morant Ivorra

PER AL RECORD Els nostres festers i...

194

Kavafis al seu poema Viatge a Itaca ens diu que el més important dels viatges és el camí que vas fent, no el destí que tingues i, amiga, poques persones han sabut fer-li tant de cas com tu. Noelia, el teu camí, malgrat els grans entrebancs que t’has trobat, ha estat ple de moments compartits, i et donem les gràcies per ells. Com si d’un calendari vital es tractara, sempre has estat fidel a les tradicions de colla d’amigues i has fet per ajuntar-nos i per celebrar-ho tot. Perquè ara ens adonem que la vida és una camí que mereix ser celebrat a cada pas. Com deies en una de les teues cançons favorites “Por si acaso se acaba el mundo, todo el tiempo he de aprovechar...” I quina raó tenies... perquè Noe, ens has ensenyat molt, sobre tot a no rendir-nos mai, ni a queixar-nos de les coses que realment no tenen tanta importància. Les corrents dels mars del sud dels Pirates et van portar fins la terra promesa dels Xodios, on vas trobar el teu lloc a la festa, arribant a ser, fins i tot, vocal de la teua esquadra des de sempre. Els diccionaris han d’incloure una nova entrada amb el teu nom a les definicions de valor, lluita i coratge. Perquè això és tot el que et representa. Ja podien haver dificultats, que tu podies en tot i amb tots... i sempre amb un somriure. Esperem que on estigues haja More del verd. Per si de cas, hui encenerem un en record teu. Potser l’olor mentolada del fum ens ajude a plenar, per un moment, el buit tan gran que ens has deixat. Noe, gràcies per ser tu!

mismo muerte y contemplar tu ago


A la meua amiga

Mari Carmen Llorca A la meua amiga M. Carmen Llorca, Festera, contrabandista, capitana, comissionada, presidenta, i sobretot amiga. Tot això has sigut tu en la festa i en la meua vida. Quants “sequets”, quantes marxes i conversess o “teràpies de grup”, que és com nosaltres déiem als nostres soparets. Quantes “juergues” allà al Ravalet i els “Maseros”, o ací als “Becerros” i el “Contrabando”, i així tota la nostra vida perquè sempre hem estat juntes. No saps, com et trobe a faltar, però la vida continua i la festa també. Així que el millor homenatge que et puc fer és, com diu l’himne de Mutxamel: Alce la meua copa, decanse l’espasa i brinde per tu. Sempre estaràs al meu cor. Mercedes Blasco Martínez

gonía.Fin de Preámbulo

195


Una mirada,

Miguel A. Pastor Carbonell

les nostres escuadres

una sonrisa

PER AL RECORD Els nostres festers i...

196

El pasado mes de enero nos dejó Miguel A. Pastor Carbonell, gran persona, gran marido y el mejor padre que uno pudiera tener. Corrían principios de los años 70 cuando comenzaste tu andadura en las fiestas de Moros y Cristianos, siempre ligado a la comparsa Moros del Cordó, siendo el socio número 39, formando parte

del equipo de fútbol de la comparsa y saliendo en la Filà junto a tus primos y amigos Isidro, Juanito ‘El Municipal’, Juanjo Asensi… En al año 1976 pasaste a ser miembro de la escuadra Zulúes y finalmente en el año 1996 a la escuadra Beréberes. Tus hijos forman parte de los Moros del Cordó desde el día que nacieron, y a día

Una vez que están todos prevenidos,


197 de hoy, 26 y 21 años después desfilaban junto a ti en la escuadra Bereberes. También conseguiste que Lola, tu mujer, formara parte de la comparsa. Tu pérdida es irremplazable, sólo con una mirada y una sonrisa eras capaz de transmitir tranquilidad y buenas sensaciones. El mayor éxito de una persona en la vida es, que al partir, lo recuerden y no se olviden de él, y tú lo has conseguido. Para nosotros la vida ya no es lo mismo, y el día 10 de Septiembre no iba a ser menos. La comida con la escuadra y el momento de ayudarte a ponerte el traje serán recuerdos que perdurarán en el tiempo. Cada desfile, cuando los Bereberes enfilen la rambla y la espada apunte al cielo, tú serás uno más entre nosotros… Nunca te olvidaremos. Lola, Miguel, Pablo, Familia y Amigos…

, se avanza hacia el Castillo junto


Els nostres

les nostres escuadres

Embaixadors

Els nostres festers i...

198

con el capitรกn y el embajador, poco a


199

antes de llegar cesa la fanfarria y el


a la Festa

les nostres escuadres

CĂ rrecs Festers

Els nostres festers i...

200

Embajador avanza Ăşnicamente, pa


201

ara hacer este mon贸logo. Embajador


a la Festa

les nostres escuadres

Festers

Els nostres festers i...

202

Moro.- ¡¡Alá es grande, musulman


203

anes!! que permite al mahometano


a la Festa

les nostres escuadres

Festers

Els nostres festers i...

204

venir de allende los mares para vencer


205

cer al cristiano. Doquiera mi vista


a la Retreta

les nostres escuadres

Festers

Els nostres festers i...

206

extiendo tan solo moslines veo y allรก a


207

a mis vista estoy viendo de cristianos


a la Retreta

les nostres escuadres

Festers

Els nostres festers i...

208

un trofeo.ÂżSerĂĄ un fuerte u monum


209

mento do se alberga algĂşn Caudillo?






Instalaciones eléctricas en baja y media tensión Telefonías • Teledistribución • TV satélite Redes de datos • Fibra óptica Alumbrados industriales Proyectos y legalizaciones Grupos electrógenos automatizados Alumbrados públicos

Movil: 647 990 944


Pasado y Futuro de la fiesta Passat i Futur de la festa Passat de la festa_216 Futur de la festa_222


Passat i futur de la festa

Les Ambaixades del

Passat

Detall del Castell d’obra situat al final de la Rambla als anys 50 del segle XX

Vicent Carrillo, Ambaixador Moro, assajant acompanyat de Manuel Pastor “El LLeig”, el seu germà Paco Carrillo, Paco Brotons i Manuel Lledó “El Pilot” al domicili d’este últim als anys 50 del segle XX.

216

Vicent Carrillo, preparant l’Entrà

Grup de teatre de Mutxamel. Es va fundar en l’Any 1916 per tal de recaptar fons per a tornar a celebrar les festes De Moros i Cristians. Destaquem a Paco Hernández, director del grup i Ambaixador Cristià. Pilar Beltrí, directora musical del grup i apuntadora en les Ambaixades. El seu fill Manuel Lledó Beltrí, el Reiet, Ambaixador Cristià i Contrabandista. Manuel Lledó Brotons, el Pilot, apuntador a les Ambaixades. Paco Núñez, Ambaixador Cristià.

Rafael Ramos Aracil “El Peixero” estafeta Cristià. Setembre 1954

Castell Any 1955


Primer castell ubicat al carreró de la senda de les Portelles 1935.

Vicent Carrillo, preparant l’Entrà

Fco. Martínez Ots, “Quito el Sastre”. Redactor d’una de les Ambaixades dels Moros i Cristians. Va ser director de la Banda de Música L’Aliança de Mutxamel de 1914 a 1944.

217

Paco Hernández

José Lledó Quereda, redactor d’una de les Ambaixades durant la seua estada a Buenos Aires. Manuel Lledó “El Reiet” Ambaixador Contrabandista. Setembre 1948

Dades i fotografíes extretes de: Mutxamel Llibre de les Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians. Escrit per Assumpció Brotons i Boix per a l’Ajuntament de Mutxamel en 2005.


Passat

Passat i futur de la festa

Les Ambaixades del

218

Manuel Lledó, El Reiet, de Contrabandista als anys 20 del segle XX.

Vicent Carrillo ambaixador Moro i el seu estafeta Rafael Ramos “El Peixero”. Setembre 1945.

Tomás Blasco Riera “Tomás l’Hostal” redactor d’una de les Ambaixades dels Contrabandistes. Any 1908.

Vicent Carrillo i Manuel Lledó, ambaixadors Moro i Cristià. Any 1957

Castell de fusta situat al final de la Rambla 1958.


Manuel Lledó “El Reiet”, Ambaixador Cristià.

Manuel Lledó “El Reiet”, i Vicent Martínez Pedraza “Armilla”

219 Manuel Lledó “El Reiet”, i Vicent Martínez Pedraza “Armilla”

Manuel Lledó “El Reiet”, i Vicent Martínez Pedraza “Armilla”

Manuel Lledó “El Reiet”, Ambaixador Contrabandista

Manuel Lledó “El Reiet”, Ambaixador Cristià.

Fotografíes cedides per Francisco Alberola Vargas, Ambaixador Cristià i Moro en l’actualitat


Passat

Passat i futur de la festa

Les Ambaixades del

Benedicció de la Mare de Déu Anys 70

220 Vicent Carrillo com Ambaixador Moro Anys 70

Vicent Carrillo amb el seu germà Anys 70

Vicent Martínez Pedraza “Armilla” Anys 60

Fotografíes cedides per Francisco Alberola Vargas, Ambaixador Cristià i Moro en l’actualitat i la familia de Vicent Carrillo


Vicent Martínez Pedraza “Armilla”

Vicent Martínez Pedraza “Armilla”

Vicent Martínez Pedraza “Armilla”, Vicent Carrillo Isidoro Santamaría “Calça”

221

Vicent Martínez Pedraza “Armilla” amb el seu fill Vicent (esquerra), e Isidoro Santamaría “Calça” amb el seu nebot Jaume (dreta)

Isidoro Santamaría “Calça” amb el seu nebot Jaume com apuntador

Bendició de la Mare de Déu Lluís Rubio Martínez, Ambaixador Moro

Francisco Alberola Vargas. Ambaixador desde 1996.

Fotografíes cedides per Francisco Alberola Vargas, Ambaixador Cristià i Moro en l’actualitat . I del arxiu de la Comisió de Festes.


Passat i futur de la festa

Futur de la Festa

222


223


Passat i futur de la festa

Futur de la Festa

224


225


Passat i futur de la festa

Futur de la Festa

226


227


Passat i futur de la festa

Futur de la Festa

228


229


Passat i futur de la festa

Futur de la Festa

230


231


Passat i futur de la festa

Futur de la Festa

232


233


Passat i futur de la festa

Futur de la Festa

234


235


Passat i futur de la festa

Futur de la Festa

236


237


Passat i futur de la festa

Futur de la Festa

238






La Música La Música

Abd El Afar_244 Concert 90 anys de Pacos_246 No canvíes Mutxamel_248


244

La Música

Abd El Afar

marxa mora

A Rafael Blasco Llorca un amic, un músic, un fester.

“La música expresa todo aquello que no puede decirse con palabras y que no puede permanecer en el silencio.” Víctor Hugo

Recuerdo una ya lejana fecha en la que conocí a Rafa. El azar hizo que fuéramos compañeros en la misma formación musical, y en ella tuvimos inagotables momentos para charlar de nuestra tierra, nuestra fiesta y nuestra música, en la actualidad seguimos haciéndolo con el mismo entusiasmo y alegría que el primer día. Rafa fue el hilo conductor que me llevó hasta Mutxamel y conocer sus referencias musicales y sus tradiciones propias, hoy me siento correspondido y satisfecho de haber dedicado a Mutxamel las piezas festeras: “Mari Carmen Martínez”, fanfarria escrita

en 1985 y dedicada a María del Carmen Martínez, festera de la comparsa Moros del Cordó; “Mutxamel”, fanfarria dedicada a la Comisión de Moros y Cristianos y a la Societat Musical L’Aliança, estrenada en el III Festival de Música Festera de 1995; “Zegríes”, marcha mora dedicada a la Comparsa Zegríes y estrenada por la Unión Musical de Planes en la entrada de moros de 1995; “Samarro”, marcha cristiana compuesta en 1996 por encargo de la comparsa Judíos como presente a su amigo Pepe Samarro de la comparsa Maseros.

244

soldados en él tu cabeza han de colgar.


245 “Abd el Afar”, es una marcha mora fácil, que pretende ser popular, que suena bien y alegra los sentidos, que llegue a la gente y a muchos lugares, una marcha mora adecuada para la calle, al aire libre, de forma que participe en el avance pausado y elegante balanceo de una escuadra mora, conducida por un exultante cabo, que mantiene en vilo a una vasta concurrencia, que en el acto arranca en emocionados aplausos. Lleva la siguiente dedicatoria: A Rafael Blasco Llorca, home de Mutxamel, la seua terra, amic, músic i fester, en l’alegría de gaudir aquesta sezill-a marxa mora i sentir la seua música i el seu pas, com no podía ser d’una altra manera. Amb tot el meu afecte. José Mª Valls Satorres, Madrid, enero de 2012. La instrumentación para banda de música incluye nuestra típica dulzaina, que empleada en momentos precisos hace escuchar su adornada y arabesca

sonoridad, llenando de entusiasmo el ambiente. Había de ser la Societat Musical L’Aliança, evidente, la que encarara el estreno, la formación en la que Rafa empezó como músico y que lleva siempre en el corazón. La primera audición tuvo lugar en el Concierto de Clausura Mig Any 2012, en el Auditori Casa de Cultura, el sábado 3 de marzo. El director titular Pedro Ángel López Sánchez cede la batuta a Rafa Blasco, y éste con gesto firme, admirable, da la entrada a una marcha mora que quiere corresponder con el afecto y la amistad al amigo, a la fiesta mutxamelera y a La Alianza, como no podía ser de otro modo. En resumen una auténtica alegría de vivir la música y la fiesta.

José Mª Valls Satorres Madrid, abril 2012

r.No eres noble, ni respeto tienes a


246

de Pacos

La Música

Concert 90 anys

246

La Comparsa Els Pacos de Mutxamel ja va començar a fer història des d’un primer moment, en 1923 va impactar amb una peça musical desconeguda i una manera de desfilar molt especial. Des d’eixe moment, molts han sigut els esdeveniments promoguts per la nostra filà dins del món fester i de la societat mutxamelera. De tots és sabut que sense música no hi ha festa. La música festera, la que s’interpreta en la festa de Moros i Cristians, és una realitat present en la vida quotidiana del poble. La música és sinònim de festa i la festa és el llaç comú que ens uneix a tots. Està íntimament lligada a tots els nostres costums i tradicions. Hem après a estimar-la, sentir-la i respectarla. El 4 de maig de 2013 la Comparsa Els Pacos, com a Capitania Mora i per a deixar testimoni dins de la cultura i de la història de la festa mutxamelera, va organitzar el concert de Música Festera per presentar les obres encarregades amb aquest motiu i per fer partícip el poble de Mutxamel de la nostra il·lusió a l’hora de dur endavant la Capitania. Les obres noves eren una marxa mora “Shúkara” i un pasdoble “Pacos 1923”. Les dos obres han estat compostes per Francisco Valor Llorens, músic i compositor contestà que destaca per les seues

aportacions musicals al món de la festa de Moros i Cristians. Com just reconeixement al magnífic treball que està realitzant com a compositor, va guanyar el premi Euterpe a la millor composició de Música Festera 2011, per la marxa cristiana Antebellum. És el Director de la Banda oficial de la nostra Comparsa, la Societat Musical Cultural de Penàguila; també dirigeix la banda instructiva musical d’Alfarrasí (València) i el grup de dolçainers i tabaleters Mal Passet de Cocentaina i és subdirector de la Unió Musical Contestana de Cocentaina. A més, Paco Valor és assíduament director convidat per nombroses bandes de música per a dirigir les seues obres. La seua música s’interpreta per nombroses bandes de la nostra Comunitat i amb ella desfilen moltes filaes de Moros i Cristians. El concert va estar interpretat per la Societat Musical L’Harmonia d’Alacant. Des de la seua creació el 2005 aquesta banda s’ha consolidat com un gran referent musical. La banda compta amb 75 músics federats, la majoria estudiants de grau mitjà de conservatori, al costat de músics aficionats, estudiants de grau superior i diversos músics professionals. Destaca la joventut d’aquesta banda, amb una mitjana d’edat de 18 anys. La direcció de la banda va a càrrec de José Tomás Moñinos Baeza.

mi autoridad; este pueblo, pues, deja


L’Harmonia compta també amb un cor de cambra especialitzat en música renaixentista anomenat Contrapunctum dirigit per José Vicente Sánchez Albertos, i és un referent a la ciutat d’Alacant en aquest tipus de música. En aquest concert es van interpretar les següents obres: 1. Mi Barcelona. Pasdoble de Julio Laporta Hellín, compost l’any 1911 a Barcelona i dedicat a Enrique García, President de la Societat Artística Recreativa l´Iris d’Alcoi. 2. Carlos “El Municipal”. Marxa mora composta per Ramón García i Soler l’any 1998 amb motiu de la Capitania de la Comparsa Els Pacos de José Carlos Aracil Gómez, Felicia María Aracil Cáceres i Francisco J. Ferrándiz Sarrió. 3. Pacos del Gurugú. Marxa mora composta per Ramón García i Soler l’any 2003 amb motiu de la Capitania de la Comparsa Els Pacos de Juan Luís Giner Picó, Isabel María Mira Urios i Juan Miguel Bedmar Reche. 4. Un moble més. Pas moro. Encara que mai s’ha desfilat en pas moro. El compositor Julio Laporta Hellín es va inspirar en melodies mores per realitzar aquesta emblemàtica i més viva que mai “obra mestra”. Composta l’any 1928 i dedicada al fester i comerciant alcoià Francisco Moltó Aznar “El Pansit”. 5. De fusta a metall. Primer pasdoble compost per Francisco Valor Llorens, va ser estrenat el 28 de febrer de 2010 al concert celebrat pels “50 Anys d’Història de la Filà Alcodians”. 6. Yâlläba. Marxa mora composta per José Rafael Pacual Vilaplana l’any 2008 amb

motiu de la Capitania de la Comparsa Els Pacos de Rafael Gomis Aracil, Mª José Gomis Alberola i Silvia Gomis Alberola. 7. Pacos 1923. Pasdoble compost per Francisco Valor Llorens l’any 2013 amb motiu de la Capitania de la Comparsa Els Pacos i per commemorar el 90 aniversari de la seua fundació. 8. Shúkara. Marxa mora composta per Francisco Valor Llorens l’any 2013 amb motiu de la Capitania de la Comparsa Els Pacos de Francisco Rodríguez Rebelles, Mireia López Rebelles i Francisco Rodríguez Cáceres. 9. Marxa Els Pacos de Mutxamel. Marxa mora i “única” amb què desfila la Comparsa Els Pacos de Mutxamel. És anònima, encara que se li atribueix a Vicente Pérez Lledó, músic mutxameler, militar de professió, destinat a Melilla, que per encàrrec d’un grup d’amics de Mutxamel va portar les primeres gel·labes i complements al nostre poble i aquesta marxa perquè desfilara una nova comparsa a les festes de moros i cristians. El concert ha estat gravat i editat per deixar constància d’aquest any fester. Es podrà aconseguir a la seu social de la Comparsa Els Pacos i al Casal Fester. Aprofite per desitjar a tot el Poble de Mutxamel unes bones festes i que les disfruteu plenament.

247

José Pastor Alberola President de la Comparsa Els Pacos de Mutxamel

jad por la Virgen del Loreto. Deja


248

Mutxamel...

La Música

No canvíes

248 Cocentaina 15 de Juny de 2008, sona el móvil i al despenjar senc que hem diuen, bon día soc Juanjo Asensi, president de la Comisió de Festes de Mutxamel i et cride perque hem pensat en tú per a ferte un homenatge al concert de música festera que es fa tots els anys en Agost, com comprendran jo hem vaig quedar molt extranyat a la par que alagat pues hera la primera volta que hem feien un homenatge. Així va ser com vaig començar una relació molt estreta amb el poble de Mutxamel, els seus músics i sobretot amb els seus festers, ja que fins i tot vaig ser l’encarregat de dirigir l’himne de festes, acte que enceta les festes en l’any 2009. Fruit d’aquesta relació han surgit molt bones amistats i varies composicions lligades a la festa de Mutxamel. La primera de totes va ser Sala i Soler marxa cristiana

encarregada per Xavier Sala, capità cristià per la comparsa Templaris en 2009 i enguany en 2013 he tingut el plaher de composar un pasdoble per a la mateixa comparsa que es titula 9 del Ravalet, per commemorar el 50 aniversari de la mateixa. Des dací vull donar les gracies a la Comparsa Templaris per apreciar tant la meua música i convertir-se en mecenes d’art musical amb les seues accions. El pasdoble va ser estrenat el passat 25 de Maig a un concert–expocició oferit per la Societat Musical La Pau de Sant Juan i que va servir per fer un gran repas per la vida d’aquesta comparsa. Tambè la comparsa Els Pacos s’ha sumat a la iniciativa de crear música per a celebrar la seua Capitanía i el seu 90

ya la fortaleza; vuelve al África, tra


249 aniversari en aquest 2013 i van tindrer a be encarregarme un pasdoble Pacos 1923 i una marxa mora Shúkara. Perho no hera suficient composarles, la posada en escena era molt important i els vaig proposar fer un concert de presentació de les noves obres i de la resta de música vinculada a la filà en general. El concert va ser el dissabte 4 de Maig a càrrec de la Societat Musical l’armonía d’Alacant, i no només han fet el concert sinó que com ja saben s´ha editat un cd que enrregistra tot aquest patrimoni musical que converteix a la comparsa els Pacos en un important focus de cultura i que divulga la nostra identitat per tot arreu. Vull donar gràcies publicament a la Comparsa Els Pacos i en particular a el seu president Pepe Pastor i com no a Pere Martinez, per depositar en mi tanta confiança, tantes il·lusions i lluitar en mi colçe a colçe per a que aquest projecte musical puguera vorer la llum i per

encarregar-me algo tant important com es posar banda sonora a un any inoblidable per a tots com es l´any de Capitania i aniversaris, jo només espere haver estat a la altura del que vosaltres demanàveu. Per altra part també vull donar gracies a tots els festers que m’han fet sentir com un Mutxameler més, demostranme la seua admiració cap a la meua persona. A tots ells els dic que soc jo qui vos admire,la constància, les ganes de fer les coses ben fetes i la il·lusió per uns proyectes com aquestos son l’energia que fa que seguisca composant, creant i intentant ser cada volta millor músic i si cap millor persona. Gràcies a gent com vosaltres val la pena dedicar-se a crear música festera. Com diu el vostre himne, No Canvíes Mutxamel... Un abraç i fins sempre, amics. Fco. Valor Llorens , Músic, compositor i mutxameler de tot cor.

raidor, que tu pendón y fiereza son





Datos Históricos Dades Històriques L’origen de ‘Els Pacos’_254 Reparto de la sal en Muchamiel_260 Parròquia d’El Salvador: cinc cents anys d’història_262

253


254

‘Els Pacos’

Dades històriques

L’Origen de

254 F. Ortiz Al setembre de l’any 1923 va desfilar per primera vegada la comparsa “Els Pacos”. Els seus membres fundadors D. Francisco Mallol, D. Manuel Lloret, D. Manuel Bonell, juntament amb D. Manuel Bernabeu, D. Francisco Bernabeu, D. Salvador Lledó, D. Julián Lloret, D. Francisco Poveda, D. Eladio Pérez, D. José Mira, D. José Blasco, D. Evaristo Pitaluga, D. Vicente Antón “Roc” y D. José Bernabeu vestits amb les gel·labes i complements que havia dut el músic militar D. Vicente Pérez Lledó, que havia estat destinat a Melilla per aquests anys, van eixir a desfilar als sons de la que seria la seua marxa característica. D’aquesta forma va començar la història de la comparsa més genuïna de nostres festes i que posteriorment ha estat exportada a altres poblacions com ara Sant Vicent del Raspeig o al barri del Tossal a Alacant. En aquest article es vol intentar comprendre el motiu pel que aquests

mutxamelers van posar aquest nom a la comparsa al temps que apropar-nos al imaginari col·lectiu d’aquells anys en que els “pacos” i l’anomenada “guerra d’Àfrica”, ara a penes recordada, estaven en el cap de tothom al primer terç del segle XX. Com diu Leguineche els noms de “el Barranco del Lobo, el Gurugú, pasaron a la memòria colectiva del horror, a la literatura, la prensa, la lírica y la música popular”. D’altra banda, Manuel Azaña va dir “...que los moros influyen en España mucho más que los españoles en Marruecos”, i devia ser així ja que l’any 2012, transcorreguts 91 anys, encara va ser notícia com es recull a aquests titulars: EL PAIS El Gobierno de España ensalza un episodio de la guerra colonial del Rif Por: Ignacio Cembrero | 01 de junio de 2012 El Consejo de Ministros concede la más alta condecoración militar a un regimiento que tuvo un comportamiento “heroico” durante el “Desastre de Annual” hace… 91 años

un trofeo.¿Será un fuerte u monum


El mundo, Domingo, 15 de julio de 2012 La Cruz Laureada llega con casi 100 años de retraso Ni un solo recuerdo a los cerca de 10.000 españoles que murieron en 1921 en el desastre de Annual. Los 120 kilómetros que hay entre Melilla y Alhucemas son el monumento al olvido.

Repassant aquells anys, en primer lloc ens trobem que, per aquell temps, es col·leccionaven cromos sobre aquella guerra i les possessions africanes espanyoles com els que es mostren a continuació, en ells apareixen el moros amb la típica gel·laba ja siga treballant com el “vaquer rifeny”, lluitant contra els soldats espanyols, o caricaturitzats com el “venedor d’ous”, per tant la indumentària dels moros seria coneguda encara que fos a través dels dibuixos.

255

Les postals enviades des del Marroc també influirien en la coneixença dels vestits dels naturals d’allà. Com les que recollim aquí en les que apareixen un jove de fer encàrrecs amb una gel·laba semblant a la dels nostres “pacos”, un carrer típic de Tetuan amb els típics habitants i músics al carrer o un santó.

mento do se alberga algún Caudillo?


Dades històriques

256

L’Origen de

‘Els Pacos’

256 D’altra banda, en aquest article intentarem il·lustrar qui eren aquells anomenats “pacos”. Al diccionari de l’Acadèmia Espanyola es recull “(de la onomatop.

pac.) m. Nombre que se daba al moro de las posesiones españolas de África que, aislado y escondido, disparaba a los soldados. 2. Por ext., cualquier combatiente que dispara de igual forma.” Com podem veure, “paco” era el nom que es donava als franctiradors rifenys que empaitaven les tropes espanyoles. La paraula es veu que era emprada entre els militars i els periodistes cap a la primera desena del segle XX, ja que apareix sovint en les cròniques de la guerra, així el 28 d’agost de 1909 al ABC apareix una nota “De Mencheta” en que descriu “Cinco minutos después hacía sus primeros disparos la batería, apagando el fuego de los Pacos que hostilizaban a las guerrillas del convoy”. Uns dies més tard, el 19 de setembre de 1909, el mateix periòdic publica un article titulat “Los Pacos” en el que es recull el següent:

Tal vez dentro de un momento vendrá a


“En el Cronista, tratando de los famosos Pacos, escribe Benito Marín: «Donde los Pacos hablan con más frecuencia es en torno de nuestra posición de Sidi Musa. Los soldados apenas pueden rebullirse, pues siempre hay un Paco de caza. ...»”

El 20 d’Octubre és portada de l’ABC un gravat en que es mostra “LA CAZA DE UN «PACO»” i sota la imatge descriu: “Continúan los moros aislados cometiendo cobardes agresiones contra nuestros soldados, para lo cual se parapetan en los accidentes del terreno. Los soldados suelen no hacer caso de los que designan con el nombre de «pacos», salvo en contadas ocasiones, en que se dedican á cazar á aquellos traidores. Como recientemente se ha verificado. Este es el episodio que reproduce el presente grabado.”

L’any 1910 apareix publicat al diari de Melilla “El Telegrama del Rif” un article signat per “Parravichino”, pseudònim de Francisco

Carcaño Mas, natural de Torrevella i de família vinculada amb Melilla, titulat “El primer tío Paco”. En aquest article explica d’una manera un tant romàntica les circumstàncies en que van aparèixer els “pacos”:

257 “Era la mañana del 10 de julio de 1909, en una de las alturas del Gurugú, ocupada victoriosamente en la jornada del día anterior ...” “...durante todo el día un fusil enemigo que de tiempo en tiempo disparaba, pero siempre haciendo blanco; fue el azote del campamento en los días sucesivos, y no había manera de hacerlo callar; se le hizo fuego con cañón, con ametralladora, se escogieron los mejores tiradores, pero todo inútilmente, cuando menos se esperaba, cuando más número de fusiles le acechaban, sonaba el tiro hecho en dirección a nosotros con un ruido característico en dos tiempos que parecía decir Pa – co, y simultáneo con aquel ruido una bala que silbaba rabiosa y un ¡ay! doloroso en el campamento.” De les cròniques de la guerra de Marroc tant a l’ABC com a La Vanguardia apareixen els “pacos” i la forma de

á a tierra ese castillo Nuestra la almena


Dades històriques

258

L’Origen de

‘Els Pacos’

258

guerrejar d’aquests s’anomena “paqueo” mentre que els soldats espanyols eren “paqueados”: 3 febrer 1914.- Esta mañana se sintió un vivo paqueo. Los soldados del blokaus prepararon al oculto enemigo una emboscada, cayendo prisionero y siendo conducido á la plaza. 18 abril 1914.- “Anoche hubo tiros sueltos por los pacos én la orilla izquierda del río, frente á la estación férrea, viéndose algunas hogueras en los montes vecinos.” 26 agost 1921.- “LOS “PACOS” ...dos paisanos y dos soldados de Otumba, antes de llegar a la segunda caseta fueron paqueados, resultando heridos los cuatro.” 1 desembre 1921.- “Agresión a unos camilleros. Cerca del blocao que existe en los alrededores de Taxuda fueron agredidos dos soldados que conducían a un enfermo, por varios «pacos» escondidos entre las chumberas y malezas próximas. Los dos soldados resultaron heridos de gravedad! ...” 16 agost 1922.- Desde el blocao de Sidi Alí contestaron que por la tarde habían oído un paqueo en la carretera. El poeta José del Río Sainz escriu a “Noche en Segangan” a propòsit del “paqueo”: De repente un pac-pac; me yergo y miro, el durmiente de al lado se incorpora. «¿Qué és?» le pregunto. Y me responde: «¡Un tiro!», y torna a dormitar; es cada hora interminable como un día horrendo; en el hombre que duerme voy leyendo, como en un libro, su destino extraño ... Pel que respecta als periòdics espanyols, els “pacos” eren mostrats quan eren capturats per tal de augmentar la moral dels soldats i de la població en general. Així la portada de l’ABC del 17 de desembre de 1921 mostra una fotografia amb el següent peu de foto: “MELILLA. LA CAZA DE UN “PACO”. LOS REBELDES SUELEN ESCONDERSE A LOS LADOS DE LOS CAMINOS PARA TIROTEAR A NUESTRAS TROPAS, Y SI SE LES PERSIGUE, OCULTAN EL FUSIL; PERO EN ALGUNOS CASOS, COMO EL QUE REPRESENTA EL GRABADO, LA HABILIDAD DE LOS SOLDADOS DESCUBRE LA DELATORA BOLSA DE MUNICIONES. (FOTO LAZARO)” De l’altra banda, el rifenys es mostraven orgullosos i no dubtaven a l’hora de fer-se fotografiar amb el seu fusell. Estaven armats amb tot tipus de fusells “Lebel, Máuser, Grass, Chasseport, Remington y los atediluvianos Bu

será donde flota ese pendón, pues de m


Hafra” els quals van aconseguir no sols a les batalles sostingudes contra els exercits espanyol i francès, si no també comprades de contraban i fins i tot donades pels governs a les tribus considerades “amigues” com va explicar el general Weyler “...los Remingtons fueron cedidos a los moros sumisos de Marruecos,”. El terme “paco” va ser emprat com sinònim de franctirador fins ben entrat el segle XX com es pot observar amb les dues notícies que es recullen a continuació: ABC 11 octubre 1934 ULTIMAS NOTICIAS ACERCA DE LA FRACASADA SEDICION SEPARATISTA Y SOCIALISTA Paqueos y escaramuzas En la Bombilla, plaza del Progreso y otros sitios de los barrios extremos hubo anoche ligeros “paqueos” sin consecuencia. ABC 30 agosto 1944 Avance en abanico entre el Sena y el Marne. Resistencia en Ruan ...En París, la situación es tranquila, aunque todavía hay pacos en los suburbios orientales de la capital.... Posteriorment el terme “paco” va ser substituït per d’altres sinònims fins a caure en l’oblit. Per acabar i com homenatge a tots aquells que han format part de la comparsa es recullen dues fotos dels “pacos” de Mutxamel als anys 40-50 al temps que es poden comparar els vestits amb els dels rifenys.

259

Bibliografia: - “ELS PACOS. Recuerdos ante el LXVI aniversario de su fundación”. C.A.P.A. Mutxamel. 1989. - “75 ANIVERSARI COMPARSA ELS PACOS. 1923-1998”. C.A.M. 1998. - “Diccionario de la Lengua Española” (21 éd.) Tomo II. Real Academia Española. Madrid 1992. - Leguineche, M. “Annual el desastre de España en el Rif 1921”. Ed. Alfaguara. Madrid. 1996. http://www.angelbus.net/elspacos/ http://melillacampaade1909.blogspot.com.es/ http://a-izquierdo.com/ http://www.vadehistoria.com/marruecos/war71.htm http://www.morosycristianossanvicentedelraspeig.com/pacos.html http://www.lospacosaltozano.es/historialospacos.html

moro el corazón ninguno resiste ya.


260

Dades històriques

Reparto de la sal

260

en Muchamiel, siglo XVIII José Soler Pastor, Licenciado en Historia. La sal común, denominada popularmente “sal”, corresponde a la fórmula química ClNa, Cloruro sódico. Según su procedencia recibe el nombre de sal marina cuando se obtiene de la evaporación del agua del mar y sal gema cuando se extrae de minas en forma de rocas. Su uso más generalizado es el de condimentar las comidas aunque otro, también muy importante, es el salazón de la carne y el pescado. Tanto el uno como el otro se vienen empleando desde la antigüedad. Para descubrir el uso de la sal tenemos que remontarnos a épocas prehistóricas. Sabemos que algunos animales suelen lamer las rocas minerales de sal porque su organismo se lo pide. Eso haría que los primeros hombres, imitando a los animales, probaran el sabor de dichas rocas y le tomaran gusto, hasta el punto de empezar a añadirlo en alguno de sus alimentos. En mis primeros años de maestro estuve ejerciendo en un pequeño pueblo de la Meseta Castellana donde había en aquel tiempo ganados de más de mil ovejas. Al atardecer y guiadas por su pastor y perro llegaban a las parideras empujándose unas a otras. Era un espectáculo el contemplarlas todas juntas porque más que ovejas parecía un mar de lana. Lo que no podía pasar por mi mente era que la prisa que llevaban era porque en el redil les esperaba unas grandes rocas de sal de gema, que distribuidas por todo el aposento, les servía de golosinas. Como en la mayoría de casos, también fueron los chinos los que descubrieron el uso de la sal para distintos fines. En el tercer milenio antes de Cristo ya existe documentación de la sal para condimentar la comida y para la conservación de carnes y pescado en algunos lugares de la China. En Oriente Próximo, en Egipto, en Grecia y en Roma tenemos documentos y restos arqueológicos desde muy antiguo que testifican la costumbre del uso de la sal

en sus diversas modalidades. Ese uso de la sal generalizado hizo que se comercializara bien pronto, tomando parte grandes empresas como la Liga Hanseática, asociación alemana que se hizo famosa en el Medievo. Sus embarcaciones llegaron por todo el Sur de Europa donde la climatología favorecía la evaporación del agua del mar, destacando desde muy antiguo las salinas de la costa alicantina. Esta empresa germana llegó a tener doscientos barcos de carga, utilizando gran parte de ellos en el transporte de la sal desde las costas mediterráneas hasta el Norte de Europa, sal que empleaban para la conserva del arenque y del bacalao. En Suecia, en sus puertos, llegaron a construir grandes almacenes para garantizar la distribución de la sal para la industria de salazones. Esto hizo que estos pescados pudieran exportarse a diferentes países y zonas del interior, al tiempo que los precios fueran asequibles a la clase baja de la sociedad. Conscientes de la importancia de la sal, tanto los señores feudales como posteriormente los monarcas, cobraban impuestos por el uso y explotación de la sal llegando a ser, durante las épocas de monarquía absoluta, uno de los ingresos más importantes de las arcas reales. De hecho, el impuesto francés denominado “la gabelle” provocó numerosos motines y revueltas y fue uno de los desencadenantes de la Revolución Francesa. Esta situación se mantuvo posteriormente hasta el siglo XIX en que la explotación y venta de la sal fue declarada libre en toda Europa. En España se liberalizó en 1869. Hasta entonces, a todos aquellos que defraudaban a la Hacienda del Estado sacando sal de manantiales salobreños o de las mismas salinas, según cédula expedida el 5 de febrero de 1728, se les castigaba con seis años de galeras e incluso, si el fraude era elevado, hasta con la pena de muerte. No obstante, en muchos lugares, hubo una red de contrabando de venta de la sal

Que no hay muros en España guard


En el año 1869 la Junta Provisional del Gobierno surgida tras la Revolución de 1868 promulga la Ley de Minas por la que se privatizan las salinas del Estado, sometiéndolas a subasta y liberalizando el precio y la venta de la sal. En 1877 un Real Decreto establece las bases para el arrendamiento de las salinas. La finalidad de este artículo no es el narrarles de una forma exigua la historia de la sal, no, no es ese el motivo, sino darles a conocer el único documento que encontré en archivos nacionales sobre el reparto de la sal en nuestro pueblo, Muchamiel, hace cerca de tres siglos, y con él comprender el significado de este elemento para la conservación de la carne de animales que solían criar nuestros ancestros para este fin, así como consumo para condimentar las comidas. A partir del año 1925 se inventó el sistema de congelación, esto hizo que bajara considerablemente la demanda de la sal al tiempo que se abarató. El pescado fresco empezó a ser un producto novedoso en los mercados del interior de los países aumentando su consumo.

Primera página de las 48 que consta el Documento, donde figuran todos los vecinos de Muchamiel. En la parte superior izquierda figura el escudo de Felipe V, primer rey de la dinastía de los Borbones, nieto de Luis XIV de Francia, el Rey Sol. Encima del escudo podemos observar el número de vecinos que tenía nuestro pueblo, 626. El número

de vecinos los historiadores los solemos multiplicar por cuatro, cuatro y medio o cinco para conocer los habitantes aproximados de un lugar. En este caso, Muchamiel tendría alrededor de 3000 habitantes. Con este dato podemos afirmar que hasta los años 50 del siglo pasado, después de dos siglos, el aumento de la población fue muy escaso. Transcribo el texto de esta primera página para el mejor conocimiento de todos, figurando sólo el nombre y apellido del cabeza de familia: “Libro de la tanda de Sal de la trecia de setiembre del año 1737. Joseph Arasil, mayor, 5 m (maravedí o medidas); Joseph Brotóns, 3 m; Francés Riera, 4 m; Vicente Pastor, 4 m; Esperanza la Viuda, 2 m; Félix Lledó de Felip, 2 m; Cayetano Arasil, 5 m; Joseph Pastor de Carlos, 5 m; Thomás Pastor, 3 m; Ylario Pastor, 5 m; Mauro Pastor, 6m; Jacinto Pastor, 6 m; Remundo Pastor, 5 m; Juachín Berenguer, 3m; Felip Arasil, 4 m;” Siguen las siguientes páginas con nombres y apellidos muy corrientes en nuestro pueblo y que han sido transmitidos por las sucesivas generaciones hasta nuestros días.

261

Diligencia que figura al final del Documento del Repartimiento de la Sal en Muchamiel: “Y en fe de ello, yo, Adrián Cazorla, Escribano del Rey Nuestro Señor, de su Corte, Reynos y Señoríos, publico, y el Juzgado de dicha (hasta aquí, folio anterior) Ciudad, en cumplimiento de lo probehido por dicho Señor Alcalde Mayor, lo signo y firmo en Muchamiel a primero de Octubre de mil setecientos treinta y siete”. Adrián Cazorla (Escribano del Rey) Septiembre, 2013

dados por Infanzones, que no abatan


262

Dades històriques

PARRÒQUIA

d’El Salvador

Cinc cents anys d’història

262 Vista de la façana sud del temple parroquial.

El temple parroquial de Mutxamel té el seu origen, en la necessitat dels veïns d’assistir als oficis religiosos i poder rebre els sagraments, sense tenir que desplaçarse a l’església de la veïna localitat de Sant Joan d’Alacant. El 16 de febrer de 1513, és la data que podem considerar com el naixement d’una obra col·lectiva (primera pedra), demandada per la majoria dels mutxamelers, que varen decidir dedicar-la a l’advocació d’El Salvador. El primer edifici que s’alça al segle XVI era de dimensions molt més reduïdes que l’actual. Estava conformat per una única nau central de planta rectangular amb tres capelles a cada costat. El cronista alacantí Vicente Bendicho, que va escriure la Chronica de la Muy Ilustre, Noble y Leal Ciudad de Alicante en 1640 i va ser retor de la parròquia de Mutxamel durant quasi vint i dos anys (16161638), és una de les fonts que ens indica com era la primera església, i a més ens

confirma també la data d’inici de les obres anteriorment citada. És l’única referència escrita que ens aporta informació referent a les mesures que tenia aquesta primera construcció: “La 4ª y más principal es la parroquial, cuyo título es de San Salvador, y es su altar mayor la transfiguración de Christo, Señor Nuestro, que se celebra a 6 de agosto, de que ay un buen cuadro, de él y la fachada se pintó el año 1636; es de sóla una nave, pero muy capaz y espaciosa, con quatro capillas a cada uno de los lados; el altar está a la parte de Oriente y a la de Poniente la puerta, que es a lo antiguo […]” L’adquisició a la mateixa centúria de la imatge de la Mare de Déu de Loreto, Patrona de Mutxamel, i els miracles atribuïts a la seua intercessió, prompte propicien que el culte per la Verge traspasse l’àmbit merament local i s’escampe per tota l’horta alacantina, contribuint

los peones del profeta con su saña.Ma


pechina de azul y oro. Tiene su sacristía muy buena que lo pudiera ser de la colegial de Alicante. Fue el maestro de aquesta fábrica y obra, Miguel Sanchez, hombre sencillo en su trato, pero en su arte muy ynsigne y singular, hizo también la de Nuestra Señora de los Angeles y la de la Puríssima de Santa María. Está enterrado en esta misma capilla de Nuestra Señora del Orito, en uno de sus angulos”. Al mateix temps que la construcció de l’edifici anava creixent, la necessitat de protegir les costes valencianes dels atacs dels corsaris barbarescs, es plasma per part de les autoritats amb una sèrie de mesures constructives que al nostre poble prenen forma d’una magnifica torre-campanar, “alçada per a defensa i reparo de dita Iglesia i per a seguretat dels habitadors de dit lloc”. L’any 1557 s’ordena als lloctinents de Mutxamel, Thomas Pasqual i Berthomeu Guerau, que en “cas de necessitat o de revolta de moros” tinguen càrrec de recollir al veïnat, sobre

263

Retaule pictòric del Salvador, ubicat damunt de l’altar major.

al desenvolupament de les obres de l’església, on l’any 1628 se li dedica una de les capelles més impressionants de tot el bisbat en aquella època. Una vegada més, serà Vicente Bendicho qui ens facilite una singular i magnífica descripció d’aquesta capella, acompanyada de tota una sèrie de detalls que ens aporten dades sobre la tècnica constructiva: “La fábrica que más luce en esta parroquia, es la capilla que tiene edificada para Nuestra Señora del Orito, que sin encarecimiento es la mejor, no digo la mayor, del obispado. Está a la mitad de la yglesia, entre los pilares de la pila del agua bendita y del altar de los santos médicos, porque tiene una hermosa medía naranja artesonada, y por remate su linterna y sobre el altar una pechina muy perfecta en los quatro angulos, sobre que restriba la // media naranja; están pintados los quatro evangelistas, y en el techo de la linterna la paloma del Espiritu Santo y la

Detall de la façana principal de l’església i torre campanar.

Malhaya quien porfiado osa su sangre


Dades històriques

264

Parròquia

Cinc cents anys de Història

d’El Salvador

264 Façana principal de l’església del poble.

tot dones i xiquets i amagar-los entre altres llocs, a l’església d’El Salvador de Mutxamel. Podem afirmar doncs que al 1557 el temple parroquial està en ús i així probablement la torre campanar estaria edificant-se amb una funció eminentment defensiva i de guarda de la població civil, sobre tot dones i xiquets, que fins a aquest moment s’amparaven al temple parroquial. La torre es un exemple singular de l’arquitectura militar del segle XVI a la província d’Alacant, sobre tot per les seues dimensions que no es tornen a repetir en cap altra torre de l’horta. També el cronista alacantí Vicente Bendicho ens descriu l’interès per part de la municipalitat per tenir un espai defensiu que estiguera al costat del temple: “[…] al lado de la puerta, está una grandiosa, fortísima y hermosísima torre que sirve de campanario, mándola fabricar el excelentísimo duque de Maqueda, siendo viserey en este reyno, quando también mandó fabricar las de la costa;

esta hizo en el pueblo a sus expensas, otra en la otra esquina havía de edificar la Ciudad, porque la yglesia, con entrambas torres, fuese la fortaleza del pueblo y, como Muchamiel trató de desmembrarse de la Ciudad, no se prosiguió el intento […]” Les inclemències del temps i la deficient qualitat dels materials utilitzats a les obres, provoquen que a finals del segle XVIII, el temple parroquial es trobe pràcticament en roina. Comença un procés de reconstrucció que durarà quasi cent anys ja que els treballs avancen molt lentament, degut a les adversitats climatològiques, econòmiques i polítiques que provocaràn un estat de penúria social no sols entre el veïnat, sinó també entre els estaments polítics i religiosos que veuran caure la recaptació d’ingressos. El resultat final de les reformes suposarà la transformació integral del que queda de l’antic edifici, tant en la seua forma com a les seues mesures. La parròquia d’El Salvador inicia l’entrada al segle

verter sin que pueda recoger el lauro q


265 Obres de restauració en la torre campanar, 2001-2004.

Imatge de la nau central amb la magnífica cúpula.

XX reconstruïda arquitectònicament. El nou temple és de planta de creu llatina amb una sola nau i amb tres capelles a cada costat amb el seu corresponent altar, ubicades entre els contraforts. Està coberta per una volta de canyó on s’han obert finestrals de no massa grandària. El creuer es forma en planta, per la interrupció de les capelles laterals i està cobert per una cúpula de mitja taronja que alcança una altura de 20’80 metres des de la base del temple. Els cinc-cents anys que estem commemorant , no sols fan referència a un espai físic que qualsevol persona que s’aprope al nostre poble podrà contemplar perfectament restaurat. Estos cinc segles són l’exponent clar de que malgrat les dificultats de tota classe: polítiques, econòmiques, humanes i socials, els veïns contribuïen -i hui també continuen cooperant- amb els seus treballs desinteressats i almoines, per a que el temple parroquial naixcut al 1513, reconstruït al segle XIX, i restaurat a estes

últimes dècades, haja estat el punt de trobada comú per a celebrar la benvinguda cristiana de nens i nenes, els desitjos de compartir una vida simbolitzats per mig del sagrament del matrimoni, o els tristos i dolorosos moments d’acomiadament d’un familiar, quan s’acaba el seus pas per esta vida terrenal. Cinc centúries, cinc-cents anys doncs, que han contemplat l’alçada, reconstrucció, manteniment i millora d’un edifici dedicat a cobrir les necessitats espirituals dels veïns per mig del culte a Déu. Esta empresa centenària no haguera estat possible sense els esforços, bondat i generositat col·lectiva de generacions de mutxamelers, als que cal recordar i manifestar públicament el nostre agraïment, que es fa extensiu també a tots els retors que han servit en esta església, que hui està d’aniversari. Asunción Brotons Boix Cronista Oficial de Mutxamel Estiu 2013

que ha suspirado.Malhaya quien la





Nuestro Pueblo El nostre Poble Fiestas del Ravalet 2012_270 25 Aniversari i Actes Solidaris_274 Conmemoraci贸n 50 A帽os Templarios_276 Activitats CP Arbre Blanc_278 Cr贸nica Taurina 12/09/12_288 El Garrofer dels Templaris_290 Emotiva Celebraci贸n_292 Fiesta en la Oscuridad_294 Entrevista a Juan Carlos de Cabo Blasco_296 Ja ve Sant Jaume_298 Ambaixades i Ambaixadors_301


El nostre Poble

Fiestas del

El Ravalet y su trilogía festera En nuestras manos tenemos de nuevo el “programa de festes” que la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos edita anualmente con motivo de las fiestas mayores de nuestra población y que con tanta fe y devoción dedicamos a nuestra Patrona, la Mare de Déu de Loreto. Desde aquí felicitamos a su Presidente y miembros de esta entidad festera, pues de nuevo los festeros de Mutxamel han depositado su confianza en ellos para regir los destinos de las fiestas mutxameleras en los próximos cuatro años. Enhorabuena Comisión. También agradecemos la oportunidad que se nos brinda desde esta publicación para narrar brevemente lo que son las fiestas del barrio de El Ravalet, aunque creo que no hace falta explicar lo que son, pues

creemos que son conocidas por todos. Pero tal y como se encabeza en este artículo, El Ravalet también tiene su trilogía festera, aunque no en los días seguidos, pero si en tres fiestas que identifican por si a la barriada. Voy a desglosar día por día esta trilogía festera para que todos la conozcan un poco más. El 27 de Abril celebramos la festividad de la Verge de Montserrat en el día de su onomástica (aunque este año la celebramos al día siguiente.) Se oficia santa misa en la ermita, tras la cual se sirve un vino de honor con degustación de dulces típicos de la población, a este acto acude muchísima gente sobre todo de las barriadas de El Ravalet y Peñacerrada.

27 abril

270

Ravalet 2012

Tal vez dentro de un momento vendrá


gracias por vuestra colaboración. Los bailes tradicionales amenizados por la dolçaina i tabalet nos acompañan en todo el recorrido hasta llegar a la ermita de Montserrat donde la Cruz es plantada en su pedestal tradicional para ser bendecida posteriormente, al tiempo que se repiten los bailes populares para deleite de los muchísimos asistentes, mientras estallan potentes tracas de trueno rubricando el acto.

Vera Creu

A principios del mes de mayo celebramos la “Vera Creu,” concretamente el fin de semana siguiente al día 3 que es cuando se celebra esta festividad. La Cruz, que previamente ha sido “robada,” es engalanada de flores y paseada por la barriada y “poble nou” donde en las típicas “paraetas” que nos montan las vecinas y vecinos degustamos lo típico de esta festividad: dulces mutxameleros y refrescos. Desde aquí muchísimas

271

a tierra ese castillo Nuestra la almena


Ravalet 2012

El nostre Poble

Fiestas del

grande del barrio. Durante toda la jornada la fiesta inunda las calles y los visitantes y vecinos disfrutan de todos los actos que con entusiasmo organiza la Comisión. Desde luego hay actos para todos y para todos los gustos, desde la “diana-

Alborada

272

Pero sin duda alguna los días grandes del barrio son el 6 y 8 de septiembre, donde los actos se suceden unos tras otros y sin tregua, comenzando con La Alborada donde se le canta la salve a la “moreneta” y el himno en su honor para seguir con el Día

será donde flota ese pendón, pues de m


actos de las Autoridades locales, Sr. Párroco y Sr. Vicario, Sr. Juez de Paz, Srta. Tte. En puesto de la Guardia Civil de Sant Joan-Mutxamel, Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos con su Presidente al frente y Presidentes de las restantes Comparsas y entes públicos, Bandas de música La Alianza y Costa-Mar, así como a los miembros de la Policía local y

Todos los actos de esta trilogía festera los venimos celebrando tal y como nos los legaron nuestros antepasados que se desvelaron para que los barrios de El Ravalet y “Poble Nou” tuvieran unas fiestas muy tradicionales, las cuales se mantienen tal y como ellos las celebraban, ya que los actos incorporados en la actualidad son mínimos y tanto visitantes como vecinos los disfrutamos plenamente. Para cerrar esta mini-crónica de la trilogía festera, desde aquí agradecemos la colaboración que nos presta el Excmo. Ayuntamiento y la asistencia a los

Protección Civil, grupos de danzas Virgen de Loreto y Mutxamel, Colla de dolçainers i tabaleters “El Nuvolet,” visitantes y vecinos, en fin a todos muchísimas gracias por colaborar compartir y vivir con nosotros estos entrañables acontecimientos.

8 septiembre

despertá” hasta la última verbena con música disco, pasando por la ofrenda de flores, santa misa, pasacalles, aperitivo popular, fuegos artificiales con traca terremoto, multitudinaria “dançà,”juegos para los pequeños y la solemne procesión donde la Verge de Montserrat es paseada y acompañada por infinidad de fieles en su recorrido por las calles del Arrabal y Peñacerrada.

273

Desde El Ravalet y “Poble Nou” os deseamos muy felices fiestas. Por la Comisión de Fiestas El Ravalet Vicente Sirvent Sellés (Delegado del “llibret”)

moro el corazón ninguno resiste ya.


El nostre Poble

25 Aniversari i Actes Solidaris

274

25AniversariTemplaris (1963 – 1988) i Actes solidaris amb els damnificats pel accident del 12 d’octubre de 1987, al Campello L’any 1988, a la Comparsa Templaris li corresponia el seu 25 aniversari, però durant la preparació ens tocà viure de prop l’accident de la Torre de la Illeta del que fou el primer desembarcament a El Campello, el 12 d’octubre de 1987. Com no podia ser d’altra manera, aquest trist esdeveniment, fatal per a moltes famílies dels Templaris, va fer que es cancel·lara aquesta celebració (es realitzaria el 1989) i que l’any 1988 es dedicara a realitzar o a col·laborar en actes solidaris amb els damnificats per l’accident.

Un dels primers acords de la Comparsa i de moltes altres entitats festeres, així com d’associacions de tot tipus de Mutxamel, El Campello i altres localitats, va ser aportar diners i obrir comptes corrents per a recaptar fons pels damnificats. Els Templaris van destinar, entre altres, els diners de l’entrada d’una exposició de betlems i rifà un dels betlems donat per Pepe Ramos (d.e.p.). L’exposició va tindre lloc a l’aula de cultura de l’antiga Caixa Provincial.

Van ser moltes les entitats i les persones

anònimes, de tot tipus i de moltíssim llocs, els que d’una manera o d’altra van col·laborar amb els damnificats. Però va existir una iniciativa que va ser la que més destacà i recaptà ajuda, la d’un campeller d’adopció, Daniel Calixto Garrido, portada en davant per ell amb la col·laboració de molts festers de Mutxamel i de El Campello, de la Comissió de Festes i l’Ajuntament de Mutxamel, així com de la Junta Festera i l’Ajuntament de El Campello i de l’Ajuntament de Benidorm, que va cedir la plaça de bous per fer la correguda benpèfica, celebrada el 28 de febrer de 1988.

Gràcies a tots els solidaris del món del bous: a tantes persones que col·laboren d’una o altra forma; als assistents i als que van participar amb la fila 0; a Samuel Flores, que gestionà la donació de bous de les ramaderies, Concha Navarro, Montalvo, Flores Sánchez, Torrestrella, El Torero i Torrealta; als toreros Palomo Linares, Dámaso González, José Mª Manzanares, Julio Robles, Luis Fco. Esplá i als “novilleros” Joselito Muñoz i José L. Peralta. Els fons arreplegats de les diverses activitats realitzar

Que no hay muros en España guard


van ser lliurats als damnificats i als seus familiars al saló de plens de l’Ajuntament de Benidorm i també l’Ajuntament de El Campello.

Aquest any 1988 va ser molt sentit a la Comparsa i a les festes. Es van suspendre les Capitanies, la Comparsa va debatre què fer a les festes de setembre del 88, desprès de no participar al mig any, i finalment s’acordà no participar a la retreta i fer una desfilada dels Templaris fins la missa dels Festers difunts que es celebra el dia 12 de setembre. Dues esquadres que estaven formant-se als Templaris per eixir a la festa, dins les quals havia damnificats o familiars, van eixir aquest any 1.988 per primera vegada, la esquadra Templarias i la Jaume I.

En 1989, es van celebrar, coincidint amb el mig any el 25 Aniversari, actes com són: l’edició d’una revista commemorativa, concursos de cartes i dòmino, una missa pel festers difunts i un sopar extraordinari a ca Ino l’11 de febrer, un concurs de

redacció i dibuix pels xiquets dels col·legis, una exposició dels 25 anys a la aula de cultura i un concert de la Rondalla Batiste el Mut de El Campello i de la Banda “La Alianza” de Mutxamel el 25 de febrer, jocs populars i xocolatada pels xiquets al pati dels Templaris, festa jove i sopar de olleta amb desfilada com a colofó.

275

Aquests actes del 25 Aniversari van ser programats per la Comissió Delegada a l’efecte, formada per: Roberto Gozalbez Blasco, Antonio Alberola Sala, F. Javier Sala Blasco, Alfredo Brotons Pastor, Francisco Forner Tena, Vicente Bernabeu Berenguer, Juan Aznar Romeu, Vicente García Alemany, Evaristo Tribaldo Sanchez, Francisco Juan García Domenech, Juan Carlos de Cabo Blasco i José Fco. Gosalbez Ivorra; sent el president dels Templaris Rafael Sala Forner.

Breu resum de dos anys dels Templaris de Mutxamel, 1988 – 1989.

F. Xavier Sala i Blasco

dados por Infanzones, que no abatan


El nostre Poble

Conmemoración

50 años Templarios

La historia de los pueblos no sería nada sin los nombres de las personas que la hicieron...

276

Este año la comparsa Templarios de Mutxamel celebra 50 años de historia dentro de las fiestas de Mutxamel, allá por principios de los 60 en unos jóvenes se reunian en casa de la tía Frasquita “La Tuta” y despúes de unas cuantas reuniones decidieron crear una nueva comparsa de cristianos con la denominación de “Templarios”, tras esos cincuenta primeros años la actual junta directiva decidió ponerse manos a la obra y crear una comisión con objetivo de conmemorar ese

medio siglo de historia. Para ello fueron reuniéndose en su sede social y aportando diferentes ideas como fueron; el diseño de un logotipo conmemorativo, obra de nuestra compañera Mª José Brotons Giner, que estará presente en todos estos actos, el participar mensualmente en una lotería, la edición de un libro que recogiera esta andadura a través de fotos y escritos, una exposición de trajes de los capitanes, un concierto conmemorativo donde aparecieran

los peones del profeta con su saña.Ma


las marchas y pasodobles que han marcado nuestra historia y donde se estrenó el pasodoble “9 del ravalet” del contestano Fco. Valor Llorens, a quien le une una fraternal consideración con nuestra comparsa y que repite tras el éxito de su anterior composición “Sala i Soler” de 2009 y finalmente, una cena de etiqueta donde homenajear convenientemente a aquellos que han posibilitado el llegar hasta aquí. Además el nombramiento en asamblea general de Presidente de honor a Antonio Alberola Sala, por toda una vida dedicada a la comparsa que él fundó.

Quiso el destino que coincidiera también con el año de Capitanía, con lo cual añadía más complicación al proyecto, por los motivos económicos actuales y por la situación de la comparsa que adolecía de suficiente personal que apoyara este proyecto, así pues una vez más y de manera cuasi épica pero con la cabeza fría y sin excesos innecesarios y dejando muchas otras iniciativas en el camino por falta de tiempo y de financiación. Se llegó a estos actos conmemorativos con gran interés de la comparsa y cuantos allegados acudieron a ella. Gracias a la Comisión de Fiestas y al Excmo. Ayuntamiento de Mutxamel por facilitarnos los lugares y por hacerse eco de esta iniciativa.

277

Vixquen Els Templarios, per 50 anys mes. Vixca La Mare de Deu De Loreto.

alhaya quien porfiado osa su sangre


El nostre Poble

Activitats CP

278

Arbre Blanc

Al voltant del 9 d’Octubre i de la festa de Moros i Cristians En principi cada classe des de l ’inici de curs segueix el seu ritme d’acord amb l’edat i les experiències prèvies que cada grup ha treballat en anys anteriors: • Parlar sobre les festes de moros i cristians des de les diferents experiències com ara, ser fester/a, haver gaudit de les desfilades o d’anar a les barraques i finalment les criatures que no viuen en el poble i desconeixen el tema. • Localitzar en el llibret de festes, la portada, el títol, fotografies de diferents activitats i comparses, reconèixer personatges o persones conegudes o ells mateixos, etc.

• Visualitzar vídeos sobre la festa en la PDI. • Portar fotos personals i explicar-les. Ara és el moment de passar a les activitats de relacionar la festa de moros i cristians amb la festivitat del 9 d’octubre: Acordar la comparsa que volem representar, normalment les classes de 4 anys van de PACOS i en les de 5 anys alguns anys tota la classe va vestit de moro o de cristià en la variant xiquet/a i d’altres com és el cas d’ enguany una classe va de ZEGRIES i l’altra de MASEROS ( vestits d’acord amb el sexe). Les classes de 3 anys miren, observen i mengen llepolíes.

Ens fem una foto en el castell i ens acabem de prepar per a la desfilada…

Desfilant.

Esperant.

Preparats.

verter sin que pueda recoger el lauro q


Cada classe ha triat el vestuari i ara cal dissenyar les diferents peces de roba, comprar bosses de plàstic dels colors apropiats, pensar i escollir gomets, cintes

adhesives, cartolines, paper d’alumini,... S’ha d’organitzar molt bé el temps i l’espai, per a que cada grup puga treballar de manera efectiva:

Tot aquest treball el fan els xiquets i les xiquetes ajudats pels mestres, unes vegades en grups xicotets i d’altres de

manera individual: faldes, mocadors, faixes, gel.labes, feç, bosses,jupetins, bombatxos, mantes, etc.

279

que ha suspirado.Malhaya quien


per a interpretar, per a pintar, etc.

Enguany hem escenificat una ambaixadeta pacífica entre zegries i maseros. En les classes s’ha explicat la història i després s’han triat els càrrecs de capità i capitana moros, rei Jaume I , la reina Na Violant i un emissari.

El elements que caracteritzen els personatges han estat un estandart per al rei, un cavallet per a la reina i un tabal per a l’emissari. Per al “Boato 2 hem triat fruites, teles, joies i objectes de cuir i llepolíes per al final de la desfilada.

El nostre Poble

També hem parlat de Castells per a jugar,

280

la esperanza fió de Cristo el favor, cr


Teles i sedes de molts colors i elegància.

El cuir: sabates, bosses, cinturons, etc.

281 Llepolíes per a després de la desfilada.

Escoltant música festera hem aprés: • Què és una banda de música. • El nom d’alguns instruments de la banda. • Amb instruments senzills de percusió hem provat de seguir el ritme d’algunes marxes. • A reconéixer alguns instruments en les audicions com ara els platerets, els timbals i la flauta.

• En la PDI hem discriminat sons dels diferents instruments en fer-los sonar. • Reconéixer música festera d’ altres, almenys la dels pacos i reconèixer un pas doble o una marxa mora molt significativa. Aprendre a desfilar al compas de la música ha sigut divertit.

reyendo que su furor sobre nosotros


El nostre Poble

282

L’ emissari, el Rei Jaume I i la reina Na Violant.

Els Zegríes: la Capitana i el Capità.

alcanza. La media luna triunfante


9 d’octubre de 2012 una història que podria haver passat... però que en realitat no va ser Consideracions prèvies:

El lloc.

Tenim un castell que ens va fer un pare fuster fa uns anys.

En el castell tenim el capità i la capitana zegrites i a l’esquerra la resta de la classe que agrupats per esquadres portaran els elements del “boato”cistelles amb els productes per al “boato” com les sedes, els metalls, els cuir i les fruites. Cada esquadra arriba desfilant al castell i ofereix al capità i a la capitana el producte que s’ha escollit.

El vestuari La classe de 5anys es vestirà de maseros i de maseres. La classe de M. José Gil es vestirà de zegries. Les dues classes de 4 anys es vestiran de Paco. Cada classe ha triat la comparsa després de varies converses que es fan a les classes ja que en Mutxamel acabem de celebrar les festes de moros i cristians i això és molt motivador. Els criteris varien cada curs en funció de moltes variants. La música Per simplificar hem triat tres marxes fàcils de reconèixer per a les nostres criatures. - Ximo, per als zegríes. - Maseros de Mutxamel, per als maseros. - Els Pacos per als Pacos. Lloc i materials En el pati i en l’entrada principal de l’edifici de 3 anys col·locarem el castell. A la porta n’hi haurà dues cadires ben decorades on seuran el capità i la capitana zegries. Un cavallet de fusta per a la reina Na Violant, esposa del rei en Jaume I que portarà un estendard amb la senyera i un tabal per a l’ emissari reial esperen baix dels pins el seu torn d’intervenció.

Sona Ximo, la marxa mora que canviarà d’intensitat en funció que estiguem parlant o desfilant.

283

Narradora: Els zegrites eren un poble que ocupava les terres de Mutxamel des de feia moltíssims anys. El seu capità i la seua capitana estaven contents de la vida que portaven ja que vivien en un magnífic castell i la seua gent era molt feliç perquè tenien aigua per a regar els bancals que produïen : ametles, garrofes, olives, magranes, codonys, gínjols, pomes, dàtils i moltes mes fruites que feien les delícies de les seues taules. Els artesans que habitaven el castell treballaven: la seda: que tenyien de colors vistosos i teixien teles per a fer vestits; el cuir que obtenien de la pell dels animals com les bosses, cinturons, sabates, etc que podeu vore; els orfebres que feien joies precioses com polseres, collarets, anells, arracades,.. espases i gerros entre altres. Com que tenien de tot feien festes on la gent menjava, ballava i es divertia tot el que podia. Mireu, mireu com desfilen!

lleva el moro por doquiera, al paso


El nostre Poble

Cada esquadra zegrita comença a desfilar cap al castell al compàs de la marxa mora i en arribar saluden els capitans, ofereixen el producte i se’n tornen al seu lloc.

284

- Salam aleikum - Aleikum salam - Portem.....(cada esquadra diu el nom dels que aporta a la festa) per a la festa. Narradora: Però mentre això passava n’hi havia unes altres persones que ho estaven mirant tot molt admirats perquè no tenien ni castell, ni terres, ni res de res....Eren els “maseros”. Mireu-los que estan allà baix dels pins. Què deuen estar fent? Resulta que quan van vore com de be vivien els “zegris” van pensar que ells també volien viure en el castell i fer festa. El seu rei Jaume que anava a cavall i la seua reina Na Violant que duia la senyera al muscle els van reunir a tots i totes per això van enviar un emissari amb un tabal per a cridar a tota la gent: -Aneu per totes les terres i digueu als massers i a les maseres que vinguen a una reunió i parlarem! -L’emissari: Pom, pom, pom, pom! Atenció, atenció veniu a una reunió que el

rei i la reina volen parlar! -Els maserets i les maseretes contesten: Anem, anem! El rei Jaume, la reina Na Violant i tots els massers i maseres reunits parlen: - Rei Jaume: -Què farem? - Reina: -Anar al castell! -Tots i totes:Si, si anem, anem! Marxa cristiana i desfilen cap al castell - Rei Jaume: -Bon dia - Capità zegrita : - Bon dia , què voleu? - Reina na Violant:- Viure aquí en el castell amb vosaltres! - Rei Jaume I : -Fer festa i menjar coses bones! - Capitana zegrita : - Voleu participar? Tots els maseretes contesten: - Siiiiiiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiiiii! Nosaltres portarem llepolies! Cada esquadra aporta una cistelleta de llepolies pes a cada classe. Narradora: Ara es quan desfilen els maseros i les maseres. Escolteu la música i passeu-ho bé! Darrere desfilen els zegrites. I finalment desfilen els Pacos com és costum en el nostre poble. Com a cloenda cada classe es menja les llepolies i cap a casa!

Mireu que bé ens ho vam passar.

que lastimera la Cruz... cae ante el tur


285

rbante.Nuestro es el mundo cristiano;


de Mutxamel

El nostre Poble

Auca

Comencem l’excursió al Passeig de la Constitució. De la casa Ferraz la torre de defensa veuràs.

286

La casa de Manuel Antón, fill predilecte del poble electe.

Alça la mirada i veuràs el voladís ple de colors dins de l’últim pis.

Arquitectura meridional de poble tradicional.

Monument principal és l’església parroquial.

Mahoma el profeta es; y do pisen n


Decoració humil però amb devoció no és condició inferior.

Escala amunt pugem al campanar de pressa sense parar.

287

I arribem a les campanes que de la torre es fan ufanes.

La vista és espectacular; cel i terra fins la mar.

A la Plaça Nova acabem. Punt i final; ens tornem.

Ens acomiadem amb salts i bots; moltes gràcies a tots.

nuestros pies seremos los soberanos.


El nostre Poble

Crónica

taurina 12/09/12

Anoche, en la feria nocturna de Mutxamel, se corrieron seis hermosos toros de la ganadería de Antonio Alberola del Paseo, en un mano a mano de los diestros El Xiquet del Garrofer y El templaet. Mutxamel. Manolito Varas

288

Digestiva, reconstituyente, tonificante, antioxidante, diurética y hasta laxante. Asi fue la gran corrida de los toros de Antonio Alberola. Sus toros desatascaron esta feria y le dieron un repaso al torismo desmesurado y estraperlista con una magnífica corrida muy torera en todo. Impecablemente presentada, con toros bajos, serios, astifinos y con buenos atributos. Mejor rematada que nunca y de romana equilibrada, la de los de Alberola fue una corrida que, sin salpicar demasiado, entró a todos y sobre todo a todas, por los ojos. Apegada a ella, vino el toreo serio del Xiquet del Garrofer, laxante y anticongestivo al natural, que lió un gran sarao al terminar la corrida de los tres morlacos del lote que le tocaron en suerte. Le sentó bien la cebada al diestro, dispuesto y lúcido. Una gran corrida, muy limpia en toda su extensión, la de los toros de Don Antonio. Esta corrida nos deja en pelotas a todos. Con estas corridas los Circos de Romanos se quedan sin leones y sin romanos. La Duquesa de Alba que paseaba anoche un trasero y unas tetas perfectas, puso coherencia en el buen debut, del Templaet, que le brindó un toro

y que cayó de pie por actitud y porque se manejó con la izquierda con una solvencia cristalina. Da razón de ser a las crónicas de ayer y de sus vísperas que nos cargan de razón al considerar que El Templaet, con la zurda, se maneja de maravilla no retrasando en demasía la corrida de los tres que le habían adjudicado, a pesar de cargar con el lote más deslucido. Los hechos demuestran que, para hacer correr sus toros tiene buenos recursos para no dejarse ir por el camino de la cantidad, que no es el suyo, sino por el de la calidad de las corridas. El público reclamó con insistencia una recompensa para el diestro, que finalmente cortó un rabo. Terminada la gran corrida, el público totalmente entregado que abarrotaba la plaza de la Rambla, brindó una gran ovación a toda la cuadrilla, a la banda de música que amenizó el festejo, al equipo médico, que estuvo siempre atento a cualquier percance y a las guapas que, ataviadas solo con un capote de grana y oro, dieron gran colorido al espectáculo. La corrida contó con la presencia de un grupo de “guiris” que quedaron impresionados por el evento, así como con la presencia de dos jeques árabes interesados en llevar el festejo a su país.

Hay del que intente oponer su fuer


289

rza a nuestra valĂ­a..., por doquier


El nostre Poble

El Garrofer dels Templaris

290 El garrofer és un arbre sempre verd, de poca alçada (màxim 10 m), amb la capçada densa i arrodonida, i un brancatge, molt obert, que sovint penja fins a prop de terra. Destaca pel seu tronc, abonyegat i robust, de formes tortuoses, que fan de cada garrofer una singular escultura de tonalitats fosques. Renova l’escorça amb molta lentitud, fet que permet el freqüent assentament de líquens. Les fulles són compostes i tenen entre quatre i deu parells de folíols, de color verd fosc brillant per sobre i més clares per sota. Els folíols són durs, de forma el·líptica i amb els marges lleugerament ondulats. Fa flors petites, verdoses, sense corol·la, agrupades en raïms estrets i curts. N’hi ha de masculines, femenines i hermafrodites, si bé cada arbre presenta només un dels tres tipus de flor. Els fruits, les garrofes, són llegums llargs (fins a 20 cm), durs i aplanats, que pengen de l’arbre com si fossin petites coques, dolces i de color xocolata. característiques eco fisiològiques.

Tal com deia Antoni Rovira i Virgili (Teatre de la Natura, 1928): “Els garrofers estimen la mar i la volen veure”. Són arbres indissociables del paisatge mediterrani, d’on són originaris i on s’han conreat des de molt antic. Viuen en terres assolellades i pedregoses del litoral, per sota dels 300 metres. A casa nostra es poden encara vorer alguns . Són molt sensibles a les glaçades i necessiten un clima amb hiverns suaus. Gaudeixen de llarga vida: a Porreres (Mallorca) hi ha el Garrofer de Son Mora, amb més de 700 anys. El garrofer s’ha cultivat a gran escala per a l’explotació del fruit. La garrofa, dolça i nutritiva s’ha usat des d’antic per a l’alimentació humana i, sobretot, del bestiar. La dita popular “guanyar-se les garrofes” explica la seva importància econòmica. Aquest no és però l’ús de les garrofes. Hi ha varietats més dolces, amb un gust semblant al de la xocolata, utilitzades en

nuestra gumía sabe sin fuerzas vence


la preparació de gelats i begudes. A l’antic Orient, les llavors de la garrofa, van ser els primers “quirats” utilitzats com a mesura de pes en les operacions de compravenda de joieria i farmàcia. La paraula quirat ve de la denominació àrab d’aquesta llavor, girat i del grec kherátion. Actualment, de les llavors, se n’obté una goma per a fer paper amb aplicacions en la indústria alimentària i farmacèutica. La fusta del garrofer, dura i compacta, es fa servir en ebenisteria, torneria, fusteria i construcció. De l’escorça se’n treuen tanins. Segons una llegenda Sant Joan Baptista es va alimentar només amb garrofes, durant la seva llarga estada de meditació al desert. La comparsa templaris tenia un garrofer que era el orgull de tots nosaltres, ell en les seus branques ens feia ombra a l’ estiu, ens acompanyava en les nostres festes i com un fester més estava amb nosaltres durant tots els anys que ha viscut.

291

Ara no el tenim i per això estem una mica tristos , el garrofer per als templaris era un signe d’identitat al igual que son els nostres ous i creïlles a les festes. Un bon dia ens el van llevar portant-lo fora de la comparsa a un lloc molt solitari on els templers havíem d’agafar un cotxe per poder anar a veure al garrofer que tants anys ens va fer companyia. Tots ens preguntem perquè no el van posar davant de la comparsa en lloc de plantar-nos una olivera, d’aquesta manera estaria amb tots els templaris. Aquest garrofer podríem dir era únic ja que segons els que entenien d’ien era mascle. Dons en el temps que va estar amb nosaltres no vam vorer cap garrofa, per això crec que es deuria d’haver protegit una mica més. Dell ens queda tan sols el record i un verset que es va fer, per això he volgut plasmar en aquest llibre aquesta petita història, d’aquesta manera els templaris que vinguin en un futur pugen saber que els templaris de Mutxamel tenien un garrofer en la seua barraca.

er. Guarde Alá nuestro valor y a su


celebración

El nostre Poble

Emotiva

292

El pasado día 19 de mayo se celebró la emocionante efemérides del retorno a nuestro pueblo de la Imagen de la Virgen de Loreto, desaparecida durante la vergonzosa guerra civil del año 36 al 39 del siglo pasado. Esta celebración resultó emotiva ya que una señora del pueblo recitó plena de lucidez una poesía que en aquel mismo día del año 1940 lo hizo con muchos años menos, concretamente 73, esta poesía fue escrita por el Canónigo de la entonces Colegiata de San Nicolás de Alicante, Don José Cilleros. La celebración llenó de emoción tanto a niños, jóvenes y personas mayores dado el cariño que

nuestro pueblo siempre ha sentido por su Patrona, resaltando la bonita estampa de los niños llenando de pétalos de flores el paso de la Virgen portada bajo Palio y a mano por el Vicario de la Parroquia, el cual terminó el bonito acto impartiendo con la Imagen de La Patrona la Bendición denominada Rosa de los Vientos ya que se dirige a los cuatro puntos cardinales. Esta celebración se repite año tras año desde aquel gozoso día del año 1940, donde se canta un Himno compuesto para celebrar aquel retorno tan deseado por los mutxameleros, Himno cuya música es de Don Francisco Martinez Ots

nombre soberano; por tierra vea el cri


y la letra de Don Camilo Miralles Sempere, con la colaboración inestimable de Don Francisco Mallol, los cuales realizaron esa composición durante una noche. El Sr Miralles, también compuso durante la ausencia de la Virgen y a su llegada a nuestro pueblo un poema, que por cierto

hace unos años se editó parte de él en esta misma publicación, promovida por Don Vicente Manuel Verdú. Este poema también fue declamado por su autor en aquella fecha la cual ya forma historia de nuestra población. En esta ocasión la publico completa:

¿Dónde estás Madre adorada?

Vuelve a tu Templo sagrado

¿Quién con actos inhumanos,

y ocupa tu camarín

con sus sacrílegas manos,

que el pueblo vea por fin

manchó tu Imagen Sagrada?

que lo está por Ti ocupado.

De donde estás ocultada

Cuantos ojos han llorado

escúchanos con comprensión

por tan fatal desvarío

tras recibir con desazón

lágrimas como el rocío

de una guerra los despojos,

desprendidas de una flor

con el amor de tus ojos

al mirar con gran dolor

míranos con compasión.

que siempre estaba vacío.

¡Virgen Santa de Loreto!

¡Socórrenos Madre Mía!

Vuelve pronto, te esperamos,

Con humildad te rogamos

son muchos los que te amamos

permitiendo que tengamos

con gran amor y respeto.

felicidad, día a día.

Tu eres perla levantina

Llenaremos a porfía

de tan brillante hermosura

con nuestras almas cual flores

que rayo del sol figura

de bellísimos colores

como tu gracia divina.

tu altar y tu camarín

Tu, la estrella matutina

entregándote por fin

que precede al nuevo día

del corazón…Los amores.

Tu eres la Virgen María

C. Miralles.

de Muchamiel su Patrona, al que hoy sus bienes corona

Mutxamel, Septiembre de 2.013

con entusiasta alegría.

Jesús Iborra Miralles.

istiano los pendones de su honor.

293


El nostre Poble

Fiesta

294

en la Oscuridad

Ahogos, sudores, calor, sofocos, falta de oxígeno, sed, olor a cera quemada, oscuridad, mientras en la parte de fuera se escuchan los bullicios de la gente, sus pisadas, la música, el tronar de los cohetes, el repique de las campanas que se mezclan con los suspiros de fatiga propios y de los compañeros barajados con los rumores antes enumerados. De momento una broma simulada entre el sonar de la banda afinando los instrumentos. . La palabra. “Silencio” del que va al volante, que casi la grita, el interior se convierte en un silencio casi sepulcral…!Nos dan la orden de salir, empujad que nos acercamos a la rampa! Los hombros de los demás se aprietan a los maderos, empujan haciendo un colosal esfuerzo, el sudor de la frente rebasa las cejas y al entrar en los ojos el salado líquido produce un escozor casi insoportable… Por fin, ¡Ya estamos fuera! Frase que casi no oyen ya que la banda Unión Musical La Alianza hace sonar con fuerza el Himno Nacional y las campanas suenan con todo su fuero, ahogan la frase que en semitono ha pronunciado el que guía, en el reducido recinto en plena oscuridad, se adivina la explosión festera que ha llegado a su momento más álgido….Es el día 9 de Septiembre, sigue la oscuridad, el calor aprieta, la sed ahoga, pero esos hombres, casi olvidados, siguen cumpliendo su altruista trabajo como todos los años, con la misma ilusión de el primero que ocuparon por tradición hereditaria esa sórdida labor en un día tan señalado… ¡Ya hemos llegado! El castillo de fuegos ya ha concluido, encaran la puerta con suavidad… ¡Arriba que ya estamos encarados! ¡¡Adelante!! dos maniobras más y el guía les indica: “Fuerte que subimos la rampa… Aguantad, que estamos bajando y se nos va”. En el último esfuerzo aguantan el peso mientras escuchan por tres veces: “Mare de Deu de Loreto” y la unánime respuesta del pueblo “Misericordia”.

Mientras todos están pendientes de las maniobras de bajar a la Imagen de la Patrona de su bello trono artísticamente adornado con esa explosión floral que año tras año se repite mejorándolo, ellos casi disimulando su presencia salen poco a poco de aquel angosto y oscuro espacio, sudorosos, fatigados y casi cegados por la luz…A toda prisa marchan en busca de la reconfortante ducha, dándose la mano, felicitándose y haciendo votos para en marzo volver a estar de nuevo realizando ese pesado y sudoroso trabajo, mientras los demás están de fiesta. Trabajo sórdido que casi nadie valora, quizá porque no se piensa en él y por ello casi nadie se lo agradece, solo la Misericordia de nuestra Patrona, les anima a no decaer año tras año, esperando que alguna vez Ella les pague con su bondades ese anónimo trabajo, pero con la grandeza de tener el honor de ser portadores de la Virgen de Loreto en sus procesiones festeras. Hombres y anécdotas. El más veterano de los actuales es Don José Verdú Gómis (Pepe el Sisteller).Al ser el de mayor edad comienza él a relatar su anécdotas y su historia…Tomó el lugar de un tío suyo en el año 1947 del siglo pasado y durante ese tiempo solo ha faltado un par de veces por sentirse enfermo. Después por orden cronológico le sigue Don Vicente Marco Baeza (Vicente la Ruma) que ocupa el lugar de su padre y de su abuelo desde el año 1955 también del siglo anterior y durante esos 58 años solo ha faltado a dos procesiones por septiembre y marzo por estar cumpliendo su servicio militar.

Medita bien, Capitán, lo que vas r


En tercer lugar está Don Rafael Gómis Aracil (El Sant) Que comenzó su labor en el año 1975 y desde el año 1993 ocupa el puesto que su padre dejó vacío, el cual estuvo conduciendo la carroza hasta el mismo año de su defunción. Rafael tiene hoy quizá el puesto más responsable ya que él es el encargado de manejar el volante y siente la culpabilidad cuando oye romperse una tulipa, aunque el enfado en ese caso es de todos. Solo ha faltado, en el año que ostentó la capitanía mora en la comparsa Els Pacos. José V. Marco Casanova (Hijo de Vicente la Ruma) ocupó el lugar allá por el año 1987 por falta de personal. Con él sigue la tradición familiar. Armando Brotons Brotons que heredó el sitio de su tío José Brotons (El Rechol). Cuando alguno de ellos falla por la razón que sea, tienen en la recámara a Don José Verdú (El de Romano) y Don Manuel Gomis (El Morote), ambos ya han estado alguna vez y sienten grandes deseos de tener un lugar fijo. Al preguntarles por algún recuerdo o anécdota, tanto el Sisteller como Vicente la Ruma, me respondieron que recuerdan cuando la carroza llevaba ruedas de hierro, las cuales aportaban serias dificultades, pues tanto el camino que unía el Ravalet con Peñacerrada, por el cual pasaban carros de labranza, existían aquellas hondas rodadas que muchos recordarán, eran ellos mismos quien el día antes se ocupaban de taparlas con tierra y grava para que resultara más fácil pasar por allí, lo mismo ocurría cuando llovía. El amigo Vicente recuerda perfectamente que un año al girar desde la calle San Francisco a la calle San José, justo en la puerta del Convento, existía allí una acequia tapada con losas de piedra y una de las ruedas se encajó entre dos de aquellas

piedras y tuvieron que hacer grandes esfuerzos para desencajarla. En otra ocasión, y cuando la carroza se iluminaba con cables que se iban enchufando por las calles. Un año al llegar al comienzo de la cuesta de la calle Alfonso XII, bajaron a la Virgen y a hombros la llevaron por el Ravalet y Peñacerrado, calles San Vicente, San Francisco y San José, al llegar al la bifurcación con la calle de La Soledad, la volvieron a colocar en la carroza que la había esperado en la puerta de la tienda de Tuta, hasta terminar la procesión. Cuentan tantas y tantas anécdotas que sería interminable este escrito para enumerarlas todas. Con respecto a estos casi ignorados hombres solo me queda decir que jamás llegarán a ser tan famosos como los costaleros de esas Semanas Santas tan nombradas en nuestra nación, pero en este artículo los quiero ensalzar para que dejen de ser esos desconocidos protagonistas tan necesarios para que las procesiones de Nuestra Patrona La Virgen de Loreto salgan a portarla por nuestras calles en los alegres días de nuestras fiestas. Ellos dicen que no les interesa esa fama, pero eso si, les sabe muy mal cuando alguien quizá en broma o quizá con mala intención les dicen que ellos allí se lo pasan bien porque llevan bebidas alcohólicas y hay veces que por no llevar, les falta hasta el agua. Desde aquí yo, personalmente les doy las gracias públicamente por ese esfuerzo altruista que realizan cuando los demás estamos de fiesta.

295

Jesús Iborra Miralles. Viva la Virgen de Loreto. Viva Mutxamel en fiestas Mutxamel, Septiembre de 2.013

responder, pues tu palabra a de ser


El nostre Poble

Entrevista

296

deportiva a Juan Carlos de Cabo Blasco

Fester de la Comparsa Xodios / Escuadra Abbrasits

grupo de amigos de diversa variedad territorial Mutxamelero con raíces paternas provenientes y de gran riqueza humana. de Astorga (León) y El Campello, por parte A TO TRAPO tiene un punto de reunión o paterna, nieto de Vicente de Cabo y María Ruíz encuentro, en el cual, todos los domingos y y, por parte materna, nieto de Salvador Blasco festivos quedan a las 7:45 am. Este se encuentra (el bombet) y Pilar Poveda (la botxa), hijo de ubicado en la Plaza de María Muntaner de Sant Vicente de Cabo y Rosa Blasco (la botxa), Joan d’Alacant y, apostilla, no tiene pérdida, el nacido el 13 de julio de 1970, casado con Patricia, Ajuntament de Sant Joan nos puso una placa padre de dos hijos, Carla y Marco, de profesión el 19 de diciembre de 2008. Su lema es “Old Ingeniero Industrial, desarrolla sus funciones en runners never die”, es el del grupo de amigos o la Compañía Aguas Municipalizadas de Alicante, club A TO TRAPO, al cual pertenece y en el que E.M. se siente como en su casa, porque así lo expresa Desde que tiene uso de razón practica deporte, “somos un grupo de gente bien avenida”. siendo sus inicios en el colegio Agustinos Actualmente, su principal afición deportiva Alicante, pasando por las filas del Mutxamel son las carreras a píe y, aunque se considera Futbol Club y con 10 años es seleccionado por corredor popular, le gusta la competición. la Real Federación Española de Atletismo para Su palmares es extenso y diverso, puesto que un programa nacional llamado CITD (Centro participa en más de 20 pruebas anuales, siendo de Iniciación Técnico Deportiva), en el cual en la mayoría de los casos pruebas de medio desarrolla su actividad deportiva durante 2 fondo (entre millas y 10 km) y fondo (medias años. maratones y maratones). Adicionalmente, Desde los 13 años hasta el año 2004 practica las complementa incorporando, de forma distintas modalidades deportivas, pero es esporádica, en su calendario modalidades tales en el año 2004 y como consecuencia de una como el Duatlón (correr + bici + correr), Acuatlón apuesta laboral, en la que sus compañeros (correr + nadar + correr) y Triatlón (nadar + bici apostaban a ver en cual km se retiraría, cuando + correr), las cuales realiza sin pretensiones de decide realizar su primer medio maratón, el disputa, más bien como auto-regalos. cual consigue finalizar en 2 horas y 15 minutos, A continuación se enumeran, por orden consiguiendo así ganar la apuesta (solo él había cronológico, sus mejores registros: apostado en que sería capaz de finalizar la prueba). Es en el año Posición Prueba Lugar Año Tiempo general 2006 cuando su amigo Rafael Maratón (42 km) Freiburg (Alemania) 2009 3 horas y 41 minutos 609 Gomis le invita Milla (1.609 m) Alicante 2010 5 minutos y 4 segundos 3 a compartir Media Maratón (21 km) Elche 2012 1 hora y 24 minutos 59 una salida Triatlón (1’5km + 40km + 10km ) Alicante 2013 2 horas y 26 minutos 120 matutina con la gente de A TO Cross Mig Any (5 km) Mutxamel 2013 15 minutos y 27 segundos 2 TRAPO, la cual quedó grabada en su mente hasta hoy por su singularidad, Con respecto a su preparación para afrontar las naturalidad y universalidad, puesto que es un diversas pruebas en las que participa consiste

Paz... o muerte a tu desmán. Triunfa


en aplicar un plan de entrenamiento reglado por profesionales: Aquí no hay secretos, si entrenas bien, vas, y si no entrenas bien, no vas, es así de simple. En cualquier caso, indica que practicar deporte a diario, como afición, normalmente puede hacer que te sientas mejor y te siente mejor lo que comes y bebes, pero no siempre es así y por ello debemos hacer las cosas con moderación y sentido común. Si por el contrario lo que quieres obtener son buenos puestos o pódiums y en consecuencia, buenos resultados, insiste y recomienda ponerse en manos de profesionales, porque dichos objetivos requieren aspectos reglados tales como los entrenos, alimentación, hidratación, fisio, descanso y, de vez en cuando, hacerse una revisión médica. Además indica que no hay un plan que sirva para todos sino que cada uno debe encontrar el suyo según su realidad y objetivos, y con el, emprender su camino, es una inversión a largo plazo. Tanto si el camino es de aficionado, como no, recomienda hacerse siempre un chequeo médico anual. No obstante, apunta que es totalmente respetable no hacer deporte, faltaría más, es de los que piensan que hacerlo complementa nuestra vida, sin embargo Juan Carlos ha hecho del deporte su estilo de vida. Su reto deportivo es realizar la MARATHON DES SABLES, prueba catalogada como una de las carreras de larga distancia más duras del mundo, en la cual, durante seis días, los participantes deben recorrer 240 kilómetros de desierto del Sáhara marroquí, con etapas de 20 hasta 80 kilómetros y en autosuficiencia

alimenticia, sufriendo temperaturas que rozan los 50o y con la obligación para cada participante de cargar su equipo que incluye la comida y el material obligatorio. Es una prueba deportiva, pero sobre todo es un reto personal, una lucha contra el calor, la distancia, la arena del desierto y la mente. Como aspiración deportiva le gustaría continuar practicando su deporte favorito (correr), al menos, hasta los 70 años, D.M. Para finalizar, con respecto a Mutxamel, le gustaría que la iniciativa deportiva existente relativa al Cross de Mig Any, la cual organiza con mucho cariño y esfuerzo la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos, se consolidara y fuera más divulgada y apoyada por todos los Mutxameleros, tanto a nivel organizativo, como participativo, porque sería triste perder este tipo de iniciativas por falta de participantes. Finaliza la entrevista con la siguiente cita de Albert Einstein: Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad y la energía atómica: la voluntad.

297

Agradecimientos: A Francisco Alberola por pensar en mí como festero y por ofrecerme un espacio único para trasladar alguna de mis vivencias deportivas, me siento un privilegiado, muchas gracias. A toda mi familia por animarme y apoyarme en el deporte, tanto en buenos como en malos momentos, con ellos comparto mi estilo de vida. A todos los Mutxameleros por aguantar mi rollo. A mis compañeros de A TO TRAPO por consentirme formar parte de ellos.

adores de la tierra los árabes del desierto,


Sant Jaume

Temps de la vora la mar

El nostre Poble

Ja ve

298 Majors i xiquets gaudint del bany, anys 60 del segle XX.

El mes de juny marcava un dels moments més importants i culminants, dins de la vida dels pobles de cultura mediterrània. La sega, la batuda i l’arreplegada del gra, indispensable per a la alimentació, marcaven les prioritats dels treballs dels llauradors, ja que, fins fa poc temps, la carestia o l’abundància eren la clau de la fam o del benestar de les famílies i, per tant, de la societat en general. Arribades les primeres calors, quan les espigues comencen a daurar-se és el temps de la sega. Ja ho diu el refrany: “al juny la falç al puny”. De la importància del treball que realitzaven els nostres llauradors, podem destacar que els pobles més antics consideraven el forment com a sagrat i beneït, ja que era la base fonamental per a l’alimentació. En acabar de segar, quasi sempre al mes de juliol, s’havia de batre, procés complicat perquè no depenia solament de l’esforç dels llauradors, sinó que hi intervenien altres factors importants com era l’abundància de sol i d’un vent favorable. De bon matí, en despuntar l’alba, la família

sencera agafava el carro i, amb totes les eines de treball arreplegades, se n’anaven cap al trosset de terra, ja preparat per a segar o batre. S’havia de procurar acabar la tasca, el més prompte possible, no fóra el cas que una pedregada o una tempesta els fera perdre la collita de l’any. Tots els camins del nostre terme apareixien plens de gent, molts veïns transformats en segadors i segadores, disposats a portar endavant esta dura faena que els permetria omplir les cambres de farina i altres cereals, destinats a procurar l’alimentació per a la resta de l’any. Era també l’època d’arribada de les falzies, que juntament amb les orenetes sobrevolaven els nostres camps i ens regalaven els seus cants. Època ideal per a caçar perdius, que solien freqüentar les eres per poder menjar-se el gra que quedava a terra. Temps de calor, d’arreplegar allò que s’havia sembrat a la tardor, d’amuntonar la palla i fer els pallers, d’ensacar, però també de compartir el menjar, olives, un poc de salat, un glopet d’aigua fresca del pou, de fer la migdiada sota la frescor del garrofer, mentre escoltaven el so

no perdonan, no por cierto, los estrago


A la platja amb carro o amb bicicleta, anys 50 del segle passat.

Grup d’amigues remullant-se, sense banyador.

de les cigales i, sobretot, moments de satisfacció i d’alegria per haver arreplegat una bona collita. Una vegada acabada la batuda, i el gra ja arreplegat i guardat a la cambra, era una bona època per poder anar a la mar amb el carro a passar el dia i aprofitar per banyar-se les persones i refrescar i netejar també els animals. A la passada centúria, els nostres majors solien apropar-se a la mar de manera col·lectiva i certs dies assenyalats, com eren el 18 de juliol, declarat festiu per les autoritats franquistes, i a la setmana següent el dia 25, festivitat de Sant Jaume, jornada estiuenca festiva tradicional per als valencians. En temps més moderns, l’estiu és sinònim de mesos de vacances i, com no, de viure o anar a la platja, on hui és fàcil arribar amb els cotxes. El dia de Sant Jaume era doncs, la jornada indiscutible per anar a passar el dia a la vora de la mar. De bon matí, per tal de poder triar un bon lloc, els carros dels mutxamelers començaven a rodar pel carrer La Mar, per continuar pel camí de les Penyetes; creuaven la carretera general, que va cap a València, i pel camí que voreja les finques de la Vinya i Villa Marco, ja s’arribava a la costera que permetria veure i sentir la mar i la seua remor. Com que no tots tenien carruatge o cabuda damunt del propi, moltes persones efectuaven el trajecte a peu. Altres decidien anar a banyar-se de vesprada, després de dinar a casa. Era habitual reunir-se tots els carros i persones al mateix lloc, generalment, a la

platja de Mutxavista, coneguda popularment com la platja dels mutxamelers. Quasi no hi havia construccions, sols algun hotel, com el Mediterràneo, i la parada del trenet. Per passar tota la jornada a la platja, calia preparar-se bé, primer, per evitar passar massa calor i, després, per tindre un bon menjar. Per a fer ombra es portaven al carro mantes o veles que es muntaven al damunt d’alguns pals, i era la primera tasca que es portava a terme en arribar a la vora de la mar. Els animals es lligaven al carro perquè no s’escaparen i, quan es creia convenient, els propietaris els ficaven a poc a poc dins de l’aigua. Tampoc es podia oblidar l’herba o les garrofes per als cavalls. El més habitual era portar de casa conill fregit amb tomaca, truites, bogueta de peix fregit i, fins i tot, alguna dona, proveïda del davantal nou, s’atrevia i elaborava allí mateix alguna paella per a tota la família amb un foc de llenya, preparat damunt de les pedres. Com que al juliol la fruita que mana és el meló, els ficaven entremig de l’arena humida perquè estigueren fresquets. La beguda era l’aigua del botijó mesclada amb unes gotetes d’anís. Era tota una estampa de colors i crits d’alegria veure els xics i les xiques banyar-se, això sí, per separat, i contemplar els models dels banyadors utilitzats a la passada centúria. Les xiques fadrines, si no anaven amb la seua família, solien estar acompanyades d’una

os de la guerra.Ni holladas serán

299


El nostre Poble

300

Ja ve

Sant Jaume

Veïnat del poble passant el dia a la mar, anys 50 del s. XX.

dona major que feia de “carabina”. A més, no volien banyar-se davant dels xics, ja que estos solien prendre el bany en calçotets o amb uns pantalons que anomenaven “taparrabos”. Les mares, si decidien entrar dins l’aigua, utilitzaven uns banyadors confeccionats per elles a casa, de vegades, amb teixit de sacs. La creença popular era que a l’estiu s’havien de prendre, com a mínim, tres banys, perquè si no hi havia el perill de caure malalt. Quin dia més bo, com gaudien els menuts de les anades i tornades de les ones, dels castells fets a la sorra, i els majors, després de dinar, fent la “xarraeta”, envoltats del fresquet vent de llevant, ja començen les primeres cançons: “oh que blanca y que salada es la espuma de la mar [...] cuando en la playa la bella Lola...” Està fent-se de nit i cal pensar en la tornada. Cal carregar altra vegada el carro, enganxar el cavall i encendre el ciri per al fanalet. Alguns plantegen la possibilitat de tornar pel carrer Sant Antoni de Sant Joan i cantar eixes cançonetes, que provocaven un cert “pique” –per la seua lletra

de doble sentit- entre els mutxamelers que tornaven de la platja i els veïns santjoaners asseguts la porta de casa prenent la fresca. Ja estem de tornada pel carrer la Mar, quin dia més extraordinari que s’ha passat, quins bons moments compartits, fins i tot hi ha qui pensa i comença a organitzar la propera anada a la mar, poc importa si els xiquets i algun major havia pres massa el sol, i havia de posar-se aigua i un poc de vinagre per alleugerir les molèsties. Al carrer i als cors, s’escampaven i escoltaven encara les lletres que ens feien evocar que venien de la mar i havia estat una jornada fantàstica, fora del dur treball i rutina diària: “ja ve Sant Jaume, temps de la vora, ja aplega l’hora de disfrutar, vinguen paelles, paquets de puros, vinguen vint duros per anar gastant, que bé es viu, que bé s’està a la barraca, a la vora la mar...” Assumpció Brotons Boix. Cronista Oficial de Mutxamel. Estiu del 2013.

las flores si a nuestras ansias de gloria


Ambaixades i Ambaixadors: Amor per la festa Este setembre l’equip redactor del Llibre de Festes, de manera molt encertada, ha volgut fer el seu particular homenatge a una secció del món fester, de vegades no massa coneguda, ens referim a les ambaixades i als ambaixadors. Per eixe motiu els atorga el privilegi de ser els protagonistes i fils conductors de les pàgines del llibret. Vaja per davant la meua més sincera enhorabona per esta iniciativa.

oblidar la figura gràcies a la qual estes redaccions cobren vida: els ambaixadors, i tots els seus acompanyants, apuntadors i estafetes.

301

El resultat final d’esta investigació es va traduir en un llibre que porta per títol Mutxamel: llibre de les ambaixades de les festes de moros i cristians, que, a més de donar informació puntual i concreta, va voler ser un reconeixement públic d’agraïment i estima pel treball desinteressat realitzat durant moltes dècades per tots aquells que any rere any no faltaven mai a la trobada anual setembrina en honor a la Mare de Déu de Loreto.

Fa ja un temps, concretament l’any 2005, arreplegant el sentir de la comissió i de la regidoria de festes, esta cronista va recollir, analitzar i estudiar les diverses composicions dramàtiques manuscrites, algunes centenàries, que són declamades anualment pels nostres ambaixadors. Es va procurar documentar fins on va ser possible sobre qui eren els redactors, en quines fonts es van inspirar; sense

a nos ofrecéis la victoria y proclamáis


El nostre Poble Ambaixades i

Ambaixadors

302 Any 1967. Ambaixador moro Vicente Carrillo.

Les ambaixades, actes emblemàtics per a la festa i els festers, han fet possible que al nostre poble, com a molts altres, es generaren una sèrie de vivències culturals i humanes que són dignes de ressenyar. En primer lloc, la preocupació i responsabilitat d’alguns veïns per escriure i redactar aquells textos que havien escoltat i sabien de memòria, en una mostra inequívoca de fer perdurar en el temps este apartat de la festa, que d’altra manera s’haguera perdut. En segon lloc, l’estima i el respecte pel treball dels ambaixadors i de les persones que els acompanyaven com l’apuntador, figura necessària per si en algun moment de la declamació oblidaven el text. Així ens ho comentava Manuel Lledó Beltrí, “el

Reiet”, un dels ambaixadors més veterans en un dels seus escrits: “En la parte cultural de nuestras fiestas están las embajadas Moras y Cristianas, así como la de los Contrabandistas, que según opinión de personas entendidas en la materia, son de una gran belleza y unas de las mejores que se realizan en la provincia […] la labor de los embajadores I és que la representació de les ambaixades agrupa molts festers i veïns. És per a ells un dels moments més emocionats i emotius de la festa. Per tant, podem considerar estes escenificacions també com a factors que aglutinen els allí reunits per contemplar les magnífiques actuacions que porten a terme tots els actors que intervenen.

vencedores. O muy pronto esas almenas v


Este acte, que en principi simbolitza confrontació, aprofitava i aprofita, en canvi, per a reunir veïns, festers i espectadors que, procedents d’altres poblacions, venien i vénen a sentir les nostres ambaixades i els seus ambaixadors. Han servit i continuen fent-ho, a més, per a crear vincles d’amistat i germanor entre les persones que tenien i tenen al seu càrrec la immensa responsabilitat d’actuar com a bons ambaixadors a les festes de Mutxamel.

Recuerdo... verle montado en brioso corcel, parecía un rey con la espada en la mano, una sonrisa en sus labios y en la mejilla una lágrima de amor, arengando a sus valientes, diciendo con su espada en alto: ¡Nada me arredra contigo y en tu protección fiado, pues nunca temió el soldado al más feroz enemigo con la Virgen a su lado! […]” Assumpció Brotons Boix. Cronista Oficial de Mutxamel. Estiu del 2013.

Recordant tots els amants i ambaixadors de la nostra festa, entesa com a tradició, història i exemple de convivència de tots els pobles i cultures que han fet possible el Mutxamel actual, acabe este article amb l’escrit que li va dedicar un d’ells, Vicente Carrillo a Manuel Lledó Beltrí “el Reiet”, dos institucions per al món de la festa mutxamelera, que durant trenta anys s’enfrontaren dialècticament al peu del castell encantant tots aquells que els escoltaven, quan es va assabentar de la mort del seu amic:

303

“Recuerdo..., en aquel momento, que todos los años antes de empezar las embajadas, en casa de Manuel Lledó Brotons (el Pilot), nos reuníamos con el señor Lledó Beltrí para repasar los pormenores de las embajadas y luego a la lucha... Recuerdo... llegadas las vísperas, me preguntaba la gente: Carrillo, ¿viene Manolo a hacer la embajada?; a lo que yo les contestaba: ¡Claro que viene! Y Manolo no faltaba a la cita que teníamos con la Virgen de Loreto... Recuerdo... al señor Lledó Beltrí que salía primero de contrabandista y luego conmigo de embajador cristiano...

Manolo Lledó Beltrí, el Reiet.

veréis en ruinas trocarse, y a vuestros pies



Colaboraciones literarias Col.laboracions literaries

Les Observacions de Cavanilles_306 V Centenario y Año Jubilar_309 Nicolás Verdú Sirvent, Mestre de Xixona_310

305


Col.laboracions literàries

306

Les Observacions

de Cavanilles

306 Una idea de la importància de l’il·lustre botànic valencià Josep Antoni Cavanilles, la tenim a la “INTERNATIONAL PLANT NAMES INDEX” (IPNI), entitat internacionalment reconeguda dins del món científic, que va fixar l’abreviatura “cav.” per a indicar la seua autoritat internacional en la descripció i classificació científica dels vegetals. Fent un recorregut ràpid per la seua biografia, que segurament no arreplegarà la seua llarga carrera, podem dir que estudià filosofia i teologia a la Universitat de València, completà de manera privada estudis en matemàtiques i física, s’ordenà sacerdot a Oviedo, i fou nomenat professor de Lògica a Múrcia, inicià i consolidà estudis de botànica, mineralogia i química a l’ambient científic de París. Tornà a l’Espanya cortesana on passà per la Reial Acadèmia Mèdica a Madrid i dirigí el Jardí Botànic. La seua extensa obra, així com el

seu mestratge, el converteix en referència de la botànica a tot Europa. Però no tinc la intenció de descobrir Cavanilles en aquest article, sinó acostar al nostre poble la seua obra cabdal: “OBSERVACIONES SOBRE LA HISTORIA NATURAL, GEOGRAFÍA, AGRICULTURA, POBLACIÓN Y FRUTOS DEL REYNO DE VALENCIA”, treball on podem observar les disciplines tècniques i científiques de l’època, com la botànica, l’agronomia, la geologia, la hidrologia, la medicina, la geografia, la cartografia, l’arqueologia i, fins i tot, els principals camps de la indústria. Cavanilles elaborà els quatre volums mitjançant recorreguts que van durar vint mesos, repartits en tres campanyes (1791, 1792 i 1793), aconsegueix una obra que ofereix una visió completa i detallada d’aquell temps. A diferència d’altres obres de Cavanilles

vuestros pies sujetarse con furia nues


enfocades a un tema en concret o a una sola disciplina, o aquelles escrites en llatí o francès, les Observacions de Cavanilles aporten accessibilitat pel seu contingut, estan redactades en un castellà “adreçat a tots els públics” i és per això que s’ha convertit en la seua obra més popular, en detriment de la resta. Publicada noranta anys desprès de la desfeta d’Almansa(1707), el nostre regne ja no té cort, ni lleis, ni furs, ni administració pròpia. Erudits com Cavanilles s’acosten a la cort castellana i per tant reben la seua influència centralista i uniformadora. Jo m’he permés, ara que corren millors temps per a nosaltres, traduir el text extractat a la nostra llengua. Ací teniu doncs, del “LIBRO QUARTO. SUR O TIERRAS MERIDIONALES DEL REYNO DE VALENCIA”, part del capítol que descriu el camp d’Alacant i per tant Mutxamel. Aquest apareix dins del capítol Terme d’Alacant (p. 247), a l’apartat 164 i 167. 164. L’horta d’Alacant té una llegua d’orient a ponent, i llegua i mitja de nord a sud, comptada des del districte dels Plans fins a l’anomenat Marjal. Hi ha en aquesta 29.906 tafulles(1) de reg, i 2.558 famílies, de les quals 900 habiten a Sant Joan, 150 a Benimagrell, 45 a Santa Faç, 9 al caseriu de Lloixa, 1.100 a Mutxamel, 30 a Penya-serrada, 24 a Tànger, i 300 a Vilafranquesa que alguns anomenen Palamó. Tota ella és un verger plaent que presenta boniques vistes per la quantitat d’habitatges repartits per aquells jardins, tots còmodes, i alguns magnífics com el del Príncep Pio i el de Pelegrín. La varietat de verds que resulta dels diferents arbres i plantes, l’ample mar que cau al sud-est i comunica aire fresc i moviment, el cel pur i clar fa recomanable aquell recinte, testimoni gens equívoc de la indústria, coneixement agrari i aplicació de la gent. No hi havia allí aigües per al reg, i es van conduir de quatre llegües de distància:

presentava la terra amb freqüència obstacles al conreu, i es van véncer tots. Si no existiren senyals de l’estat antic de l’horta, si no existiren les superbes obres d’embassament, assuts i canals, no es podrien apreciar els esforços, les despeses i l’especial transformació de la terra. Han treballat els alacantins amb fermesa i coneixement, i han trobat recompensa en els camps, que produeixen fruits deliciosos, oli i vins excel·lents, gran quantitat d’ametles, garrofes, grans, llegums, barrella, seda i altres produccions. A la qualitat i quantitat de fruits cal afegir la seguretat gairebé absoluta. Quan en 1792 es malmeteren quasi totes les collites del regne, escassament experimentaren minves les de l’horta d’Alacant. Les gelades de febrer que destrossaren per complet la de l’ametla a la vall de Biar, la foia de Castalla i bona part del terme de Xixona, cap mal causaren als ametlers d’Alacant, on les branques, com les de les oliveres, es doblegaven per l’ excessiu pes del fruit. Els garrofers a la fi de juliol estaven carregats de fruit assaonat, i plens de flors d’ambdós sexes que prometien abundants collites per a l’any següent. Les vinyes i els fruiters correspongueren a les ben fundades esperances del llauradors. Aquests béns provénen en part de la bondat i posició d’aquell terreny privilegiat; però molt més del treball tenaç i el coneixement d’aquells que el conreen, perquè cuiden de multiplicar els empelts mascles als garrofers, perfeccionar els peus empeltant-los novament d’escudet, i de tallar la llenya inútil. Prefereixen en les oliveres, la varietat de grossals; no tots observen el govern i poda que a Castella; però tots cullen l’oliva quan està negra i lluent: pràctica prudent i útil per descarregar l’arbre, i habilitar-lo perquè fructifique tots els anys; la qual cosa s’assegura encara més llaurant els olivars com allí es fa per novembre, abril i agost. (1) Cada tafulla d’Alacant forma un quadre, del qual cada costat té 16 braces

307

uestras cadenas.Señores del mundo ya..


Col.laboracions literàries

308

308

de 9 pams cadascun: per la qual cosa la tafulla consta de 256 braces quadrades. Açò és quelcom major que la d’Elx.

avingudes i introduir-les a l’horta si les necessita, i per suplir la de Mutxamel si pateix alguna ruptura.

167. La fertilitat de l’horta depén del reg i aquest, de la rigorosa economia en el repartiment de les aigües, i de les obres fetes per a l’embassament i conducció. Han estat ja descrites a la pàgina 185 les costoses obres del pantà: diguem alguna cosa dels assuts o preses de Sant Joan i Mutxamel, que per la seua utilitat i magnificència mereixen un lloc distingit. Es troben ambdós a l’ample llit del riu Montnegre: la de Mutxamel és la més distant del mar, i es compon d’un llarg mur que en forma d’arc travessa el riu, consta de carreus amb un gruix capaç de resistir les fortes avingudes; l’alçària és la suficient perquè en temps serens continga les aigües que vénen pel riu, i ferles prendre el camí dels horts. A l’extrem del mur que toca la banda dreta del riu se situa la casamata, i, hi dins, les comportes per a impedir que, en temps d’excessives pluges, l’entrada de l’aigua puga inundar els horts: allí comença el canal profund que corre per la falda d’un turó, obra costosa pel fort mur que mira el riu més alt que la presa. Hi ha en aquest canal cinc comportes, per les quals salta una altra volta al riu l’aigua que s’ha introduït sense necessitat: de manera que l’obra sencera assoleix complidament el doble objecte que es va proposar el director, açò és: preservar els horts de les inundacions i facilitar l’aigua per al reg. Cap gota s’escapa per la presa i solament cau al llit inferior del riu la que brolla per una bonica font situada entre carreus a dues vares d’alçària. L’assut o presa de Sant Joan és més costosa per ser més llarg el mur robust en forma d’arc, i pels estreps que fortifiquen els extrems. L’obra és de la mateixa fàbrica que l’anterior, formada per un mur robust, casamata i canal, serveix per a recollir aigua en les

Comentaris: Sobre la desfeta de 1792 podeu consultar: REVISTA DE HISTORIA MODERNA Núm. 15 (1996) (pp. 257-269). “LA PERCEPCIÓN DE LA CATÁSTROFE: SEQUÍA E INUNDACIONES EN TIERRAS VALENCIANAS DURANTE LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XVIII” d’Armando ALBEROLA ROMÁ (Universitat d’Alacant). Segons Carles Martín, coneixedor de l’obra de Cavanilles, els Plans (de Mutxamel) corresponen a la partida més septentrional de l’Horta, zona al nord de l’actual nucli urbà, fins al Pantanet. I el Marjal correspon a la gran zona marjalenca que existia en el límit de llevant de l’Horta, prop de la platja, en els límits actuals dels termes d’Alacant i el Campello, on el trenet s’acosta a la mar, la zona més baixa i normalment inundada de l’Horta, i que ha mantingut el topònim fins a les destrosses urbanístiques recents, encara hi ha alguna urbanització a la zona que es diu així. (sobre l’arxiu gràfic) Al dibuix trobem una vista de l’Horta d’Alacant des de la torre d’Aigües de Busot. S’observa en primer pla, la torre del castell d’Aigües i a l’horitzó la torre del Campello a l’esquerra, seguit del cap de l’Horta, castell d’Alacant i cap de Santa Pola a la dreta. I al bell mig les poblacions de Sant Joan, Mutxamel, Santa Faç, el Palamó, Tànger i el Ravalet.

Miquel Àngel Martínez, fester Templari

no oséis cristianos luchar; o esclavos


V Centenario y Año Jubilar La Arciprestal de Mutxamel se alza majestuosa, desde hace quinientos años es la joya más preciosa.

Al otro lado impresiona la hermosa y bella capilla, lugar donde se venera a la Patrona de esta villa.

Junto a ella, la torre vigía, magnifico campanario, dos monumentos históricos de este V Centenario.

Es un templo monumental, su planta de Cruz latina es orgullo de Mutxamel, faro de la huerta alicantina.

El templo está consagrado al Patrón, El Salvador, hay altares devocionales custodiándole a su alrededor.

Tres entradas tiene el templo con muchísima iluminación, hay vidrieras de colores y magnífica decoración.

A un lado del altar mayor se encuentra la sacristía, allí el párroco prepara los oficios de cada día.

Este V Centenario tiene mucho que celebrar, ya que tiene concedido un Año Santo Jubilar.

Son cinco siglos de historia, una historia compartida entre la comunidad mutxamelera en cada momento de Nuestra Vida.

Vicente Sirvent Sellés.

309


Col.laboracions literàries

310

Nicolás Verdú Sirvent, Mestre de Xixona

310 El primer balcón de la izquierda donde se ven tres niños asomados correspondería a la casa de Nicolas Verdú. Calle de El Vall a comienzos del siglo XX.

Con unos apellidos tan jijonencos: Verdú y Sirvent, siempre pensé que Nicolás Verdú era jijonenco, sin embargo no es del todo cierto. Ya que podemos decir, con orgullo, que Nicolás Verdú nació en Muchamiel; pero vivió la mayor parte de su vida en Xixona. 1.- Datos biográficos de Nicolás Verdú Sirvent Vino al mundo en Muchamiel en 1818. Estudió magisterio consiguiendo el título de maestro el 24 de octubre de 1844. Seguramente su primer y único destino fue la escuela de primeras letras de Xixona, ya que en el Interrogatorio para formar la estadística de primera educación con arreglo a lo prevenido en la Real Orden del

12 de diciembre de 18441, cumplimentado a finales de 1844 o principios de 1845 ya aparece como el maestro de los chicos de la escuela de primeras letras2. En dicha fecha era un joven soltero. En el estadillo del año siguiente, fechado, este sí, el 16 de diciembre de 1845 descubrimos, que ya se había casado con Rafaela Planells3 Monllor, nacida en 1825, natural de Alicante y también maestra de instrucción pública4. Desconocemos si Rafaela, tras casarse, desempeñó el magisterio, sin embargo podemos afirmar que no lo hizo en Xixona. Además de su amplia labor docente se dedicó esporádicamente a la literatura, en concreto al periodismo. Así sabemos que fue autor del artículo titulado Jijona publicado en el periódico La Voz de Jijona5 y en que analiza, de forma pormenorizada,

1. Archivo Histórico Municipal de Xixona (A partir de ahora A.H.M.X.), Hojas estadillo de escuelas 1840-1850, Estadillo de 1844, sig. 1307/8. 2. “La de niños en una iglesia antigua”, A.H.M.X., Hojas estadillo de escuelas 1840-1850, Estadillo de 1844, sig. 1307/8. 3. Tengo serias dudas sobre este apellido, ya que en alguna documentación aparece como Planells y en otra como Planelles. 4. AHMX, Testamento de Don Nicolás Verdú y Doña Rafaela Planells, Notario Vicente Sala Planelles, 1879, enero 29, sig. 323. 5. N.V., “Jijona”, La Voz de Jijona nº 45, 29 de diciembre de 1878.


Fachada del Convento de Santa Ana.

Edificio del antiguo matadero convento de Santa Ana.

municipal

junto

al

la situación de la ciudad del turrón6. Murió en Xixona el 26 de febrero de 1879. La noticia de su fallecimiento aparece en La Voz de Jijona al día siguiente, donde además de la esquela podemos leer un sentido comentario: “Ayer a las doce falleció, después de una larga y penosa enfermedad, el profesor de instrucción pública de esta ciudad D. Nicolás Verdú y Sirvent. Con decir que venía ejerciendo el magisterio en esta población por espacio de treinta y seis años será lo suficiente para que nuestros lectores comprendan lo sentida que habrá sido su muerte, pues la mayor parte de las personas que figuran en Jijona han sido sus discípulos. La redacción de La Voz de Jijona no puede menos de ser el fiel interprete de los sentimientos que a todos embargan y deplora tan sensible pérdida, acompañando a su familia en su justo dolor”7. Fue enterrado al día siguiente de su fallecimiento en el antiguo cementerio municipal, situado al norte de Xixona detrás del convento de la Mare de Déu de l’Orito junto al camino de Alcoy. El 29 de enero de 1879 había hecho testamentó ante el notario D. Vicente Sala Planelles. Nombró como albaceas testamentarios al párroco de Jijona, Joaquín Pla y a su sobrino Francisco Verdú Morant. El matrimonio sólo tuvo un

hijo, nacido en 1852 y al que pusieron por nombre Candido, sin embargo falleció en 1872, cuando tan sólo contaba con 20 años. Nicolás Verdú designó como heredera de todas sus propiedades a su esposa Rafaela y a su fallecimiento heredarían sus bienes los sobrinos por ambas partes. Debido a sus profundas convicciones religiosas dejó para la redención de su alma “un diario de misas rezadas a limosna de seis reales cada misa o sea una peseta cincuenta céntimos por una sola vez”8 y un entierro general. También hizo muestra de su caridad al dejar para los pobres el dinero que se consiga de la venta de su biblioteca particular. Tras su fallecimiento sus albaceas testamentarios insertaron en el periódico La Voz de Jijona del día dos de marzo de 1879 el siguiente comentario: “que teniendo que proceder a la venta de la librería que fue de aquel señor (D. Nicolás Verdú), ésta se halla en casa de la viuda, a disposición del que quiera ir a ponerle precio a alguno de los libros que contiene”9. Al no haber encontrado ninguna otra referencia sobre esta manda testamentaria pensamos que la biblioteca se vendió a uno o varios particulares mediante un acuerdo privado sin recurrir a los servicios del notario, pues en las actas notariales no hemos encontrado referencia alguna a esta

6. Este artículo se puede consultar en la Biblioteca Pública Municipal de Xixona. Para ver un estudio sobre este artículo vid. GARRIGOS SIRVENT, Bernardo, “Jijona a finales del siglo XIX”, Revista de fiestas de Invierno, Xixona, Asociación Cultural y Festera de Heladores, 1992. 7. [Ayer a las doce….], La Voz de Jijona, 27 de febrero de 1879, página 3, primera y segunda columna. 8. A.H.M.X.,Sección Histórica de Protocolos Notariales, Testamento de Don Nicolás Verdú y Doña Rafaela Planells, Notario Vicente Sala Planelles, 1879, enero 29, folio 57, sig. 323. 9. [Los albaceas…], La Voz de Jijona, 2 de marzo de 1879, página 3.

311


Col.laboracions literàries

312

312

Calle Nicolás Verdú en Xixona..

operación económica. Después de la venta de la librería y de la entrega de lo recaudado a los pobres el veintiséis de julio de 1879 el notario José Ruzafa se desplazó a la casa del matrimonio para realizar el inventario de los bienes quedados al fallecimiento de Nicolás Verdú. Estos se componían de ropas, alhajas y muebles de uso diario que fueron valoradas en doscientas pesetas y en un piso situado en la calle El Vall. El edificio es perfectamente identificable porque según la escritura sus lindes son: “por la parte inferior o debajo con casa horno de dichos herederos de don Antonio Aracil”. Esta descripción nos llevaría al horno de pan, que todavía se conserva, aunque en estado ruinoso, en la calle El Vall nº 28. 2.- La calle Nicolás Verdú en Xixona. El proceso para la creación de la calle Nicolás Verdú fue largo y laborioso, puesto que arranca en el siglo XVII con la construcción del convento de Santa Ana y no finalizará hasta 1910, cuando se le dé el nombre a la calle. El 1 de noviembre de 1607 tres monjas del

monasterio de la Santa Faz de Alicante y tres novicias de Xixona fundaron el Convento de Santa Ana10. El edificio se encontraba a extramuros de la villa hacia el E y muy cercano al camino de Relleu. El convento se organizaba alrededor de un patio de forma cuadrada, en cuyo centro había una fuente. Excepto la fachada de la entrada principal, que poseía dos alturas, el resto del edificio sólo tenía una planta. La iglesia se encontraba en el ala Sur. La fachada principal miraba al Oeste, pero seguía un eje Norte-Sur, que delimitaría el camino de Relleu. Tras la desamortización de los bienes eclesiásticos de Mendizábal en 1836 el edificio fue destinado por el Estado a escuelas y hospital11. El antiguo convento permitía dotar a la ciudad de unas amplias y funcionales instalaciones educativas tanto para los alumnos como para los profesores. La planta baja fue destinada a escuela, en ella se distribuyeron: “las cinco escuelas que sostiene el Municipio: una superior de niños, otro elemental, otra de párvulos y dos elementales de niñas, a donde concurren diariamente quinientos alumnos de ambos sexos”12. Los párvulos fueron instalados en la antigua iglesia del convento, entrando a

10. BERNABÉ RUIZ, José, “La fundación del Convento de Santa Ana”, El Programa, Xixona, Associació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià, 2002, págs. 185- 192. 11. El 12 de septiembre de 1842 la Junta de Bienes Nacionales cedió al Ayuntamiento el edificio “ha concedido gratuitamente al Ayuntamiento el suprimido convento de Santa Ana para escuelas de instrucción pública y Hospital”. A.H.M.X., Libro de actas capitulares, 1839-1842, Acta de la sesión del Pleno Municipal, 1842, 12 septiembre, sig. 462. 12. N.V., “Jijona”, La Voz de Jijona nº 45, 29 de diciembre de 1878.


la derecha, estando un tanto separados del resto de alumnos, puesto que disponían de un acceso propio. El antiguo claustro fue dedicado a patio de juegos. La planta superior fue destinada a uso y disfrute para el profesorado, contando con: alcobas, roperos, cocinas, despensa, gabinete o sala de reuniones, cuarto de baño y una entrada independiente. Como comentaba el propio Nicolás Verdú la principal ventaja de este edificio radicaba en las condiciones de salubridad e higiene:”los salones de clase tienen toda la capacidad y ventilación necesarias, respirando continuamente el balsámico ambiente que despiden las flores y frutales que le circuyen”13. Este edificio prestó servicios hasta la construcción del nuevo y flamante colegio Eloy Coloma al final de la Avinguda de la Constitució a comienzos de 1930. El 10 de abril de 1847 el consistorio municipal aprobó la construcción de un nuevo matadero: “se puede edificar dicho matadero junto al exconvento de monjas extramuros de esta ciudad”14. El lugar era perfecto, al lado del camino de Relleu, fuera del núcleo urbano y en una zona saludable: “se evitaría a la ciudad de los malos olores que este expediría si se edificase dentro de ella”15. Detrás de la casa matadero y del convento de Santa Ana hacía 1887 se construyó una plaza de toros, que brindó brillantes tardes de tauromaquia durante las dos primeras décadas del siglo XX. A continuación del matadero se construyeron dos casas más hacia el sur siguiendo la línea marcada por la fachada del convento de Santa Ana. Esta calle, que había nacido al amparo del antiguo convento de Santa Ana, recibiría el nombre de Plaza de las Monjas16. A principios del siglo XX Xixona había establecido las bases para que la modernidad se asentara definitivamente. La agricultura de secano, fundamentada en el cultivo del almendro, olivo, cereales y uva, está a punto de ceder el testigo a la

moderna industria turronera, como motor de la economía local. Este importante cambio estuvo acompañado por un incremento de los servicios sanitarios, educativos, asistenciales que a lo largo de las primeras décadas del siglo XX cambiarán la vida y el futuro de los jijonencos. Un ejemplo clarificador es la instalación de la luz eléctrica. El consistorio municipal aprobó el 28 de octubre de 1900 autorizar a Baldomero Aracil Carbonell, vecino de Alcoy, a instalar el alumbrado público y a la construcción de una fábrica de electricidad. La instalación se edificaría unos 50m al norte del convento de Santa Ana, creando una calle paralela a la del convento. El 16 de julio de 1901 el Ayuntamiento decidió nombrar a esta nueva calle que partía desde la fábrica de la luz, como de la Industria; sin embargo la calle paralela hacia el Este, donde estaba el exconvento de Santa Ana, mantenía el nombre de Plaza de las Monjas. A comienzos del siglo XX los empresarios turroneros estaban decididos a introducir la nueva maquinaria movida a vapor, ya que les permitía aumentar vertiginosamente su producción, para ello era imprescindibles la construcción de edificios dedicados a la producción del turrón (fábricas) por lo que el Ayuntamiento pensó en la necesidad de ofrecer suelo industrial para la instalación de estos nuevos edificios fabriles. Así el 17 de marzo de 1907 se dieron los primeros pasos para urbanizar una amplia zona a espaldas de la calle El Vall y localizada entre el barranco que existía en la actual calle Terradets (al Norte) y el barranc de la Font (al Sur). Entonces se diseñó la trama viaria que consistía en prolongar hacia el Sur las calles de la Industria (actual calle Alicante) formada por la fábrica de la luz y la Plaza de las Monjas (actuales Plaza de las Monjas y Nicolás Verdú) y la creación de una nueva vía que comunicará la calle del Vall, desde la casa de doña Leocricia García Miralles, con

13. N.V., “Jijona”, La Voz de Jijona nº 45, 29 de diciembre de 1878. 14. A.H.M.X., Libro de actas capitulares, 1843-1847, Acta de la sesión del Pleno Municipal, 1847, abril 10, sig. 463. 15. A.H.M.X., Libro de actas capitulares, 1843-1847, Acta de la sesión del Pleno Municipal, 1847, abril 10, sig. 463. 16. A.H.M.X., Nomeclator de la ciudad de Xixona, 1887, sig. 582.

313


Col.laboracions literàries

314

314

estas dos, en las cercanías del barranc de la Fon (la actual Torre de les Maçanes). La construcción de esta última calle “tendrá lugar por medio de un pasage o pórtico en la mencionada casa que da salida al huerto de la misma, cuyo pórtico se sitúe en la parte baja de dicha casa, y alcance hasta el primer piso”17. En segundo lugar se declaró de utilidad pública la ocupación de los terrenos y se designó una comisión para su valoración. Y por último se autorizó al alcalde Óleo de José E. López Mira. En el centro se observa el pasaje que para que, una vez valorado comunicaba la calle El Vall con la calle Reina Victoria. el precio de los terrenos a expropiar, entablase las negociaciones necesarias con los propietarios. la Plaza denominada de las Monjas”19. Poco a poco todas estas gestiones fueron Desafortunadamente desconocemos de fructificando y en el pleno municipal del 25 quien partió la propuesta de denominar de agosto de 1907 se informó que se había a esta calle con el nombre del insigne llegado a un acuerdo con los propietarios maestro Nicolás Verdú, aunque si que de los terrenos. A José Mira Miralles se parece claro el motivo de tal distinción, le pagaron 500 pesetas, mientras que a puesto que dedicó toda su vida profesional Leocricia García Miralles se le expropió un a la docencia en la ciudad de Xixona que huerto por 5.913 pesetas y se le dieron le acogió en 1844 y que le despidió con otras 6.522 ptas. en compensación por profundo pesar tras su fallecimiento en la apertura del pórtico en su fachada 1879. Honda debió ser la huella que dejó para unir la calle del Vall con las de nueva entre los jijonencos este maestro; pues construcción y porque el Ayuntamiento pasaron más de 30 años hasta que se le tenia “el derecho de paso, uso y otorgó tal distinción. aprovechamiento público del mencionado El nombre de esta calle consiguió pasaje”18. sobrevivir a los avatares de la dictadura Sólo faltaba un pequeño detalle, designar de Primo de Rivera, la Segunda República, estas nuevas calles. Hubo que pasar casi la Guerra Civil y el Franquismo y alcanzar dos años hasta que el 25 de diciembre de la Democracia, permaneciendo en el 1910 el Ayuntamiento en pleno aprobara callejero de la ciudad del turrón, para “designar con el nombre de Reina Victoria orgullo de Muchamiel y Xixona. la calle abierta en el huerto que era de doña Leocricia Garcia Miralles, adquirido al efecto por el Municipio; y con el Don BERNARDO GARRIGÓS SIRVENT. Nicolás Verdú, la que una a dicha calle con Cronista oficial de la ciudad de Xixona.

17. A.H.M.X., Libro de actas capitulares 1902-1908, Acta de la sesión del Pleno Municipal, 1907, marzo 17, sig. 474. 18. A.H.M.X., Libro de actas capitulares 1902-1908, Acta de la sesión del Pleno Municipal, 1907, agosto 25, sig. 474. 19. A.H.M.X., Libro de actas capitulares 1908-1917, Acta de la sesión del Pleno Municipal, 1910, diciembre 25, sig. 475.







Església Arxiprestal El Salvador

Any Jubilar

Del 16 de febrer de 2013 a l’1 de Març de 2014


Concursos Concursos

Concurso para el Cartel de Fiestas 2013_322 Concurso para el Cartel de Mig Any 2013_324 Concurs Literari 2013_326

321


322

Col.laboracions literàries

Concurso de

Cartel de Fiestas 2013 Delegado de Fiestas. 2º Vocal D. Pedro Miguel Planelles Riera, Presidente de la Comisión de Fiestas 3er Vocal D. Mercedes Gónzalez Lloret, Delegada Artística de la Comisión de Fiestas Actúan como Vocales Artísticos: D. Carles Ripoll Aracil, nombrado por el Ayuntamiento. D. Vicente Climent Mora, nombrado por la Comisión de Fiestas. Actúan como Vocales representantes de las Comparsas: D. Jordi Ramos Baeza, Presidente de la Comparsa Templarios. D. José Pastor Alberola, Presidente de la Comparsa Els Pacos.

322 Cartel Ganador D. Marc Pastor Domenech. ACTA DEL XXVI CONCURSO DEL CARTEL ANUNCIADOR DE LAS FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS DE MUTXAMEL 2013 En Mutxamel, siendo las 13:00 horas del día 15 de junio de 2013, se reúne, en las dependencias del Centro Social Polivalente, el Jurado que ha de resolver el XXVI Concurso del Cartel Anunciador de las Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel, compuesto por las personas que se citan a continuación: PRESIDENTE D. Sebastian Cañadas Gallardo, AlcaldePresidente. 1er. Vocal D. Juan Vicente Ferrer Gomis, Concejal

Actúa como Secretario, D. Salvador Sánchez Pérez, Secretario Actal. Asiste como asesora del jurado, la técnica de turismo y fiestas, D. María Ruzafa Sala. Abierta la sesión por el Sr. Presidente, se procede por los miembros del Jurado a examinar y estudiar las obras presentadas, siendo las mismas un total de 23, reuniendo todas ellas las proporciones y requisitos indicados en las bases. La valoración del jurado está basada en la concepción de las obras, su calidad gráfica y plástica, su eficacia anunciadora e informativa y sus condiciones de reproducción. De este modo, tras dos votaciones eliminatorias, después de deliberar arduamente, tienen lugar una última

Bajá: Nuestra conquista perdimos;per


votación secreta, que lleva definitivamente al Jurado a la adopción del siguiente ACUERDO: PRIMERO.- Conceder Mención Especial a la Mejor Obra de artista residente en Mutxamel, a la obra presentada bajo el lema “PLUTJA”, de Dña. Rita LLedó Juan y Pascual Medel Carratalá. SEGUNDO.- Elegir como Cartel Ganador para el XXVI Concurso del Cartel Anunciador de las Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel el presentado bajo el lema “CRUZADA”, de D. Marc Pastor Domenech. Una vez finalizado el motivo de la reunión, por la Presidencia se cierra la sesión a las 14:20 horas, extendiéndose, en prueba de conformidad, la presente acta que firman los Sres. Presidente y Secretario del Jurado, en Mutxamel, a 17 de junio de 2013. EL PRESIDENTE D. Sebastian Cañadas Galiardo

323 Mención Especial Mejor Artista Local. Dña. Rita LLedó Juan y Pascual Medel Carratalá EL SECRETARIO D. Salvador Sánchez Pérez

perdimos nuestras grandeza; y doquier


Col.laboracions literàries

324

324

Mig Any II Concurso de cartel anunciador del “Mig any” de las fiestas de moros y cristianos de Mutxamel 2013. El Ayuntamiento de Mutxamel y la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos, convocan el II Concurso de Cartel Anunciador del “Mig Any” de las Fiestas de Moros y Cristianos. Han participado en el concurso estudiantes de secundaria y bachillerato cuyas edades oscilen entre los 12 y 18 años. El cartel se podrá presentar tanto de forma individual como colectiva. El jurado se reunió el 4 de diciembre, compuesto por concejales, miembros de la Comisión de fiestas, profesora del IES L’Allusser y artistas del municipio. - Ganador del Premio de Bachillerato, con el cual se realizará el cartel anunciador del Mig Any i festa de la Llàgrima. Óscar Pastor Giner. IES Mutxamel. - Ganador del Premio de Secundaria, con el cual se realizará el folleto anunciando todas las actividades que se realizarán

desde el 9 de febrero al 8 de marzo. Alejandro Castillo Arqués. IES L’Allusser. El día 14 de Diciembre a las 16:45h en el Salón de Plenos se les hizo entrega por parte del Alcalde, el Presidente de la Comisión de Fiestas, el Concejal de educación y el Concejal de Fiestas de los premios a cada uno de los ganadores. festera para que todos la conozcan un poco más. El 27 de Abril celebramos la festividad de la Verge de Montserrat en el día de su onomástica (aunque este año la celebramos al día siguiente.) Se oficia santa misa en la ermita, tras la cual se sirve un vino de honor con degustación de dulces típicos de la población, a este acto acude muchísima gente sobre todo de las barriadas de El Ravalet y Peñacerrada.

nuestra fiereza ante vosotros rendimo


mos.Todo al fin se despreci贸 cuan-

325


Col.laboracions literàries

326

326

Certamen

literari escolar

en Valencià Ajuntament de Mutxamel

Classe de 5é A CEIP Arbre Blanc.

El premi literari convocat per l’Ajuntament de Mutxamel ha tingut este any com a tema el nucli històric amb motiu de la celebració dels cinc-cents anys de la parròquia.

guanyador del primer premi ha estat Rafael Pastor Pérez amb el relat, Racons de records, i l’accèssit ha estat per a Maria Quereda Gomis per la narració Ballem plegats?

En el certamen han participat alumnes dels centres de secundària i primària de la localitat.

El jurat va destacar la qualitat de les obres, la creativitat de tots els participants i la tasca de professores i professors, i anima a continuar en la labor de creació i investigació al voltant de la llengua, la història i els costums de Mutxamel.

El premi de la primera secció ha estat per a la classe de 5é A del CEIP Arbre Blanc, que ha presentat Auca de Mutxamel. En la segona secció la guanyadora ha estat Patricia Martín Botella, que ha presentat l’obra La quimera, una història gràfica d’aventures on cobra un important protagonisme la torre campanar de Mutxamel. En la tercera secció el

Vos presentem en este llibret de festes les propostes dels jóvens creadors. Francesc Sala Ivorra AVIVA MUTXAMEL Agència de Promoció del Valencià

do cayera Granada; sólo me resta la e


Racons de records la de sant Antoni, la de Montserrat. Mutxamel apareixia com era fa temps; un poble agrícola, interessat per tenir tots els camps abancalats i plantats d’hortalisses i de cítrics. Camina que caminaràs vaig topar amb una casa de camp amb una gran bassa d’aigua. L’aigua venia d’un pou natural que es trobava a la partida del Collao. Era la bassa que fa temps abastava d’aigua el poble i una part del reg de Mutxamel.

Rafael Pastor Pérez llegint el relat guanyador de la secció C.

Són les huit, tocades per les campanes del poble. En alçar-me del llit, el primer que vaig fer va ser dir bon dial als meus pares, però no hi havia ningú. I em notava com si estiguera en un altre lloc, en una altra època. Cosa estranya! Em vaig vestir i vaig eixir al carrer. Enfront de ma casa, que no reconeixia, hi havia un bàssil amb animals al voltant i m’havia adonat que de debò havia ocorregut quelcom que no sabria descriure. No reconeixia ma casa ni tampoc els carrers de Mutxamel. Prop del carrer principal vaig veure molta horta, plena de tomaqueres i ametlers, i hòmens que treballaven la terra: plantaven, collien, llauraven, regaven per la sèquia... Mutxamel, com a poble agricultor de la tomaca tenia una importància gràcies a les condicions del clima, aigua,… I els veïns feien per continuar-ho endavant amb la construcció de la Cooperativa, la modernització del camp, les empreses importants de tomaques i els petits agricultors. En veure aquell canvi, em vaig adonar que tot el poble gira al voltant de l’església del Salvador, que té com a patrona una Mare de Déu: els mutxameleres ens estimem molt, moltíssim, la Mare de Déu del Loreto. I a més d’aquesta església hi ha les distintes ermites del poble: la del Calvari,

A poc a poc s’enfosquia i jo sense adonarme’n! Com m’agradava admirar aquella preciosa vista de tot Mutxamel, de la seua horta, des de dalt d’aquest tossal. -Bona nit! Els amos de la bassa em van convidar a sopar i a dormir. L’home més gran em tractava com si fóra un membre més de la família i com si em coneguera d’alguna cosa. La casa era gran, pròpia d’algú important. Tenia un parell d’habitacions, amb un foc a l’interior de la sala d’estar, als afores hi havia arbres plens de fruita, unes quantes palmeres i camps de cultiu Cap a les dotze em vaig gitar, i mentre m’adormia sentia el soroll de l’aigua corrent. M’adormí de seguida, però de matinada em vaig despertar i vaig decidir passejar per l’exterior. Per tot arreu hi havia una gran sequera i tots els llauradors llogaven la patrona pel miracle de la llàgrima. El cel anunciava l’estiu. Un estiu molt dur per al poble. Tot el poble mutxameler es va veure amb l’aigua al coll, l’últim recurs era demanar ajuda a qui en sequeres anteriors els havia ajudat: a la Mare de Déu. Després que el sol isquera, però de manera tímida, vaig decidir tornar cap al poble, però per veure una imatge del poble sencer m’hi vaig endinsar pel camí de Borratxina, vaig passar el Volaor i vaig arribar al Pantanet. Mentre feia aquest

327

espada y el fuerte que mando yo.


Col.laboracions literàries

328

328

recorregut canviava.

m’adonava

que

el

temps

Ballem plegats?

Pareixia que s’acostava una gran tempesta. Mai no sabré si fou gràcies als precs dels llauradors mutxamelers o d’un fenomen casual. La pluja queia sense parar, a bots i barrals durant dos dies i s’ompliren basses i pous: el cabal d’aigua augmentava. Al cap d’uns dies, la collita de la temporada estava salvada i el sol il·luminava i somreia tot el nostre poble. En tornar a aquella casa, que era la meua, però veges qui i com ho sap! Vaig veure que em trobava en ple segle XX,. I per això no reconeixia res del voltant ni trobava els meus pares, i clar que, els amos de la bassa del Collao, els reconeixia: eren família meua. En arribar a casa, vaig seure en una butaca i em vaig quedar dormint,.

Fa molt de temps quan jo era menuda, sempre passava molt de temps amb la meua iaia, i ella sempre em contava contes i històries de quan ella era menuda.... Moltes vesprades anàvem a passejar.., ella sempre em portava als llocs més antics del poble.. Ho passava tan bé amb ella! Encara me’n recorde del primer lloc on ella em va portar : a la Princesa, una casa molt i molt gran que hi ha darrere de sa casa. Era meravellosa i, bo, més que casa era un palau; però ací no estem per a parlar de la Princesa sinó de l’ermita de Sant Antoni. Moltes eren les vesprades que hi passàvem per davant i mai li ho havia preguntat a la meua iaia, però una vesprada ho vaig fer.

El soroll del despertador em va fer obrir els ulls. I en retirar el cobertor em vaig adonar que sota els llençols hi ha via un llibre: Records d’un segle. Aleshores vaig veure que una altra vegada em trobava en el segle XXI.

- Iaia, com m’agrada aquest lloc! Contam’hi coses. - És clar que sí! Anem cap a casa que jo et conte tot el que vulgues!- em va dir tota fascinada.

Encara no he contat a ningú aquesta història. No vull que em prenguen per boig, però aquell dia vaig tenir unes ganes irreprimibles d’agafar la bicicleta i recórrer-hi tots el racons que havia somiat. Mutxamel ha canviat en molts sentits, i ha evolucionat, però així i tot passen els anys que passen, continuarà sent un poble amb senyals d’identitat; i creixerà i continuarà tenint aqueix encís que tant atrau centenars de mutxamelers per a viure i quedar-se per sempre. Rafael Pastor Pérez Primer premi secció C Certamen literari en Valencià Ajuntament de Mutxamel 2013.

I la meua àvia em va explicar que no, aqueixa ermita no era una ermita qualsevol, sinó que l’ermita havia estat construïda pels habitants del poble... i jo em vaig quedar sorpresa. També em va dir que va ser construïda al segle XVII i que un dels seus avantpassats havia ajudat a fer-la. Hi va afegir que, de tant en tant, en algunes ocasions, obria les portes als veïns del poble, sobretot un dia assenyalat com el dels animals, per sant Antoni. I allò ho deia amb molta recança. - Una festa en la qual s’obrin les portes de l’ermita per a batejar els animal, a TOTA classe d’animals?!- li vaig dir. - Sí, sí aquesta ermita va ser beneïda l’any 1957 i... - I saps què, jo m’estime molt aquest lloc; ací és on em vaig casar amb el teu iaio, ara farà 50 anys! - De debò?!

Vuestra la España será; vuestro triunfo


xicot que m’havia demanat de ballar. - Estàs boig?! - Vinga, va, que no mossegue; jo no sóc com els altres. - I jo com ho sé? I a més, no pense pujar a la moto amb tu. - Faràs tard!

Maria Quereda Gomis llegint el relat guanyador de l’accèssit de la secció C.

- Sí, açò té una història; tot té la seua història i aquesta és ben bonica. I tot seguit em va contar el següent...: Un 8 d’agost de fa 60 anys, va ser un dia de festa assenyalat i el poble es va alegrar perquè les portes de l’ermita es van obrir; tots els xics i les xiques de Mutxamel i d’altres pobles s’hi van acostar amb els seus amics. Jo hi vaig anar amb les meues amigues a pregar com ho feia tota la gent. En un moment determinat va entrar una colla de xicots rient i fent soroll. Nosaltres els miraren sorpreses i amb silenci perquè s’adonaren que destorbaven. En acabar un xicot es va acostar a una de les meues amigues per proposar-li de festejar, però aquesta li va donar carabassa; però un altre xicot de la mateixa colla se m’acostà i em demanà: Vols ballar amb mi? Jo, per descomptat, li vaig dir que no; ell em va demanar el motiu i li vaig respondre que perquè no volia, no m’abellia. Unes hores més tard, quan tornava cap a casa perquè ja feia tard, em vaig adonar que un home em seguia. I em vaig esglaiar. Com més ràpid caminava més a prop el tenia. Aleshores una moto va parar al meu costat i una veu molt dolça em va dir: - Vols que t’hi acoste? Em vaig girar i... saps qui era? El mateix

I en mirar el rellotge vaig comprovar que sí, que faria tard i els pares... Mare de Déu! Així és que vaig decidir de pujar-hi, i en arribar a casa li vaig donar les gràcies i li vaig dir que què podia fer per agrair-li que m’haguera dut a casa. - Només has de ballar amb mi- em va dir amb una veu dolça de gelat de maduixa. I sí que vam ballar, ho vam fer enmig del carrer, sota la llum de la lluna i de les estrelles, i acompanyats del soroll d’un mussol; des d’aquell moment ple d’encís que estem junts aquell xicot i jo; ens vam fer inseparables. I ara et preguntaràs qui era aquell xicot. Doncs, sí...! Aquell xicot tan meravellós... és el teu avi. I jo la vaig mirar tota embadalida.

329

- I per això us vau casar en aquesta ermita? - Sí; perquè aquest lloc era màgic i em va permetre descobrir l’amor de la meua vida! Aleshores, el meu avi es va acostar i li digué a la meua iaia: - Fineta, demà és la festa de Sant Antoni! Vols que anem a l’ermita. Marieta tu també ens pots acompanyar si vols. I jo amb un somriure d’allò més plaent, el vaig mirar i li vaig dir: - Ja ho he fet iaio, ja ho he fet! Maria Quereda, 4t B Accèssit secció tercera. CERTAMEN LITERARI Ajuntament de Mutxamel

fo es con acierto; volveremos al desierto...




La Comisi贸n de Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel, quiere agradecer a todos los colaboradores y anunciantes que han hecho posible la realizaci贸n de este LLIBRET DE FESTES 2013.


Guia comercial GuĂ­a comercial


334 GuĂ­a Comercial


335


336 GuĂ­a Comercial


337


338 GuĂ­a Comercial


339


340 GuĂ­a Comercial


341


Gu铆a Comercial

342

MOTOS - SCOOTERS - QUAD - ATV ACCESORIOS - RACING PARTS C/ Virgen de las Mercedes, 63 路 Tel y Fax: 965 955 435 路 03110 Mutxamel (Alicante) www.teamcompeticion.com 路 teamcompeticion@hotmail.com


Tu Taller Multimarcas de confianza

ยกFELICES FIESTAS!

343


344 GuĂ­a Comercial


345


346 GuĂ­a Comercial


347


348 GuĂ­a Comercial


349


350 GuĂ­a Comercial


351


352 GuĂ­a Comercial


353


354 GuĂ­a Comercial


355


356 GuĂ­a Comercial


357


358 GuĂ­a Comercial


359


360 GuĂ­a Comercial


361


362 GuĂ­a Comercial


363


GuĂ­a Comercial

(LA BOIRA)

364

Felicita a Mutxamel en Festes


COMIDAS CASERAS

365


366 GuĂ­a Comercial


367


368 GuĂ­a Comercial


369


Guía Comercial

370 C/ Hermanos Pérez Lledó, 4 (Rotonda Av. Carlos Soler)


371


GuĂ­a Comercial

372

Inicio del curso el 1 de octubre


373

Ă?NDICE de la Guia comercial


Guía Comercial

A

374

B

C

ANUNCIANTE

PAG

ANUNCIANTE

PAG

Academia de Artes Marciales Mutxamel

369

Centro de Fisioterapia Mutxamel

359

Centro de Jardineria Muñoz

371

Admon. Loterias nº 1

349

Centro Odontológico de Mutxamel

353

Admon. Loterias nº 2

38

Cerveceria Bar El Pellizquito

355

Aquagest Levante

117

Chocolateria Valor

378

Aresala

348

Climatizaciones Oliver

371

Aristides

319

Clinica Dental Esther Enguidanos

349

Armeria El Cazador

240

Clinica Dental Mirna Talarico

353

Asensio Mecanica en general

369

Club de Palomos deportivos Mutxamel

344

Asesoria Asedem

42

Comercial Elena Aracil C.B.

44

Asesoria Fiscal Izquierdo

357

Continental Way S.L.

316

Asociacion de Comerciantes de Mutxamel

24

Cucurucho

134

Autocares Martinez

241

Desinfecciones Levante

18

Automecanica Ayela

370

Diaz Ruiz Publicidad

372

Autoservicio Marsans

362

El Forn de la Mestra

8

Autoservicio-Carniceria Torregrosa

364

El Marino

363

Ballet Gisela Comins

372

Emaene

364

Bancaixa

134

Escuela de catas

317

Banco de Valencia

340

Escuela Infantil Els Xiquets

46

Bar Chimenera

34

Escuela Infantil Estreletes

44

Bar Cristo

373

Extintores El Ángel

18

Bar de Tapes Brisa

343

Espinos e Hijos S.L.

124

Bar El Dorado

84

Estanco Gomez

362

Bar L'Alluser

367

Farmacia Fco. Ortiz Alemany

342

Bar Navas

368

Farmacia Gosalbez Benavent

166

Bar Nou Cañadas

357

Farmacia i Ortopedia Paloma Dominguez

365

Bar Restaurante Venta Diego

372

Farmacia Loreto Ferrandiz Gosalbez

359

Bar Simon

338

Farmacia Magdalena Garcia Vidal

372

Bar-Restaurante Molimar

365

Ferreteria Perez

340

Bodegas Gomez Cremades S.L.

351

Ferro Adro

85

C'Alejandro

369

Filant

47

Carniceria Hnos. Ramos

12

Flores y Plantas Gloria

20

Carniceria Ximo

345

Floristas

167

Carpas Tus Amigos

344

Floristeria D'Arrels

350

Carpinteria Forner

354

Fontaneria y Calefaccion Aracil

353

Centro Ada

14

Forner Servicios Eléctricos

346

Centro de Belleza Fernandez Quesada

363

Foto Estudio Zambrana

362

Centro de dietètica i nutrició Adora’t

132

Frutas Valero

366

Centro de Estetica Berenguer Varo

341

Fruteria Fina

368

D

E

F


ANUNCIANTE

PAG

ANUNCIANTE

PAG

Fruteria y Verduleria Veronica y Mª Jose

365

MirAuto

32

Gelats Terol's

362

Muebles Elma S.L.

348

Geob Construccions S.L.

347

Mundifiesta

9

Gestion Inmobiliaria M. Diaz

361

N

Novelopuertas S.L.

239

Graficas Txetxu

367

O

Oftálica

38

Grupo Asyges

356

P

Optica Sant Roc

367

Grupo Mel Promotores Inmobiliarios

36

Panaderia Olivero

168

Grupo Mora-Moraval

318

Panaderia Pelailla

370

Hormigones Poveda

8

Panaderia-Bolleria Virgen de Loreto S.L.

88

Hermanos Sirvent (El Saboner)

336

Papeleria Entrelineas

369

Horno Loreto El Forn

361

Papeleria-Librería Caturla

350

IDEAT

370

Papeleria-Librería Sala

334

Iluminaciones Ximenez

252

Pastisseria L'Alamera

48

Inalclim

210

Peluqueria Anabel

349

Inmo Mutxamel

16

Peluqueria Mamen

368

Isjoma

266

Peluqueria Nuevo Estilo

371

Javier Peluqueros

363

Peluqueria Per Pels

367

JLC

120

Pep i Priscila Taller d’Imatge

30

Josan S.L. Sistemas contra incendios

363

Pescados Samarro

95

Jose Alemañ Alemañy "Casera"

358

Pintures i Lacats Jaume Esteve

212

Jose Marco Brotons Carpintero

360

Policlinica Mutxamel

146

Jose Quiles Calero

214

Povadea Promociones

337

Joyeria Baeza

19

Pub Essen

145

Joyeria El Dorado

364

R.C. Moreno, Hnos. S.L.

40

K

Klismos

13

Rafael Espinos S.L.

118

L

La Caixa

4

Recreativos Sanse S.L.

360

La Tardor Floristería

47

Regicarp S.L.

251

Lencemanía

26

Repuestos Pastor S.L.

371

Les Tapes de la Iaia

86

Residencia de Mayores El Pilar

21

Linea Dona

365

Residencia Tercera Edat Cap Blau

122

Lloret d'Mas

242

Restaurante El Maestral

250

Logitrans

347

Romasanta Zapatos

356

Lluiset, salat i companatge

345

Rotulos La Coix

94

Materiales Navarro

211

Serprix Perfumeria y Drogueria

144

Merceria Susi

364

Sillas Jose

267

Merceria y Corseteria Cris

358

Soluciones Tecnologicas Ramber

15

Merceria-Corseteria Neus

368

Soniprof

268

Meson Ino

87

Sucesores de Manuel Pastor S.L.

335

Metalurgica Vicente's S.L.

96

Taller de Ceramina Mora

339

G

H

I

J

M

R

S

T

375


371

Taller de Ferralla Siderca S.L.

346

Taller de Terrissa Carles Ripoll

366

Talleres El Salt

352

Talleres Pedraza

28

Talleres Vigara S.L.

352

Team Competicion

342

Tecnodiesel Muchamiel (Sergio Giner Zafra)

343

Terra i Mar

22

TJ Bikes

370

TLC Construcciones

315

U

Ultimate

25

V

Verdanatur

9

Video Club Ramos-Distribucion de Agua Ramos

366

Vistalia opticas amigas

119

Volquetes L. Garcia S.L.

5

X

Ximo S.L.

355

Y

Yelarsan

213

GuĂ­a Comercial

Taller de Electricidad German S.C.

376

Deseamos a todo Mutxamel y visitantes que...

...disfrutĂŠis de las fiestas de

MOROS Y CRISTIANOS 2013




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.