Libro Fiestas Mutxamel 2019 by Pablo Contreras

Els carrers de la nostra Festa

la nostra inspiració Carrers de Mutxamel, l’era de Montserrat, el Ravalet, Poble Nou, carrer Sant Vicent… Espais habituals per on discorria l’Entrà de les Festes de Moros i Cristians, que travessava com una ona multicolor i musical tot el poble i que permetia establir una connexió molt especial entre els veïns i festers, i, als fotògrafs, captar eixes meravelloses instantànies que hui ens permeten contemplar la festa i els festers per eixes rutes que hui ja no es transiten. Quina satisfacció provocava als veïns poder obrir les portes de casa de bat a bat i oferir les pastes, autèntics productes artesanals, que havien preparat les famílies als forns locals per a estes celebracions. I els festers, quin descans més gustós quan parava un poc la música i podien refrescar-se bevent un traguet de mistela o anís, mentres saludaven jóvens i majors que feia temps que no veien. Amb este reportatge fotogràfic amb què hem volgut lligar les diverses seccions del nostre Llibret, hem pretés diferents coses. Per un costat, fer aflorar els records dels més majors que, drets o assentats a les cadires, al llarg del trajecte, contemplaven passar les diferents comparses, mentre evoquem eixa festa viva i els festers que ens van precedir quan recorrien la població des de l’Allusser fins al Cadavall. D’altra banda mostrar als més jóvens que, de la mateixa manera que la societat ha anat evolucionant i transformant-se, la Festa també ho ha fet, en este cas amb els seus recorreguts, itineraris i horaris, que s’han adaptat en certa manera als nous carrers més amples, on veïns i visitants lloguen els seients i la Comissió de Festes procura que les diferents comparses desfilen amb una sincronització quasi perfecta. Però sí que hi ha vivències i sentiments que no han canviat amb el pas de la centúria, tant per als espectadors com per als festers: vibrar amb la música festera, veure desfilar amb alegria familiars i amics, i sobretot saber-se protagonistes i parts vives, de manera conjunta, de la Festa amb majúscules. Assumpció Brotons Boix. Cronista Oficial de Mutxamel.

CARTELL GUANYADOR I MENCIÓ ESPECIAL A LA MILLOR OBRA D’ARTISTA RESIDENT A MUTXAMEL: Lema: “Música de Colors” · Autor: D. Sergi Ferrándiz Brotons

Mutxamel 2019 FESTES DE MOROS I CRISTIANS FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS

Fiestas BIRL

Mutxamel 2019 FESTES DE MOROS I CRISTIANS. EN HONOR A LA MARE DE DÃ&#x2030;U DE LORETO FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS. EN HONOR A LA VIRGEN DE LORETO

EDITA

Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos

DEPÓSITO LEGAL: A 338-2019

Del ganador del XXXIII Concurso del Cartel Anunciador de las fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel, Sergi Ferrándiz Brotons, bajo el lema “Música de colors”.

DIRECCIÓN

DISEÑO Y MAQUETACIÓN

Mercedes González Lloret

COLABORAN

FOTOMECÁNICA E IMPRESIÓN

Pedro Miguel Planelles Riera Rafael Manuel Pastor Torregrosa M. Loreto Riera Alberola Mercedes Domínguez Alberola María José Forner Blasco Assumpció Brotons i Boix Francesc Xavier Sala Ivorra

José Ferrández Cullera Esperanza Belmonte Llopis

PORTADA

Creadis

FOTOGRAFÍAS CEDIDAS POR:

Mercedes González Lloret (Comisión de Fiestas) Yeray Vergara y Milguel Climent (Comisión de Fiestas) Sara Fernández fotógrafa Archivo Municipal Cargos Salientes Assumpció Brotons i Boix (Cronista Oficial de Mutxamel) Particulares

Comisión

de Fiestas · JUNTA DIRECTIVA

PRESIDENTE VICE-PRESIDENTE 1 VICE-PRESIDENTE 2 VICE-PRESIDENTE 3 SECRETARIA TESORERO CRONISTA OFICIAL VOCALES

Pedro Miguel Planelles Riera José Vicente Ferrández Fuentes Víctor Quereda Gosálbez Salvador Bernabéu Sánchez Esperanza Belmonte Llopis Miguel Francisco Climent Aracil M. José Forner Blasco M. Loreto Riera Alberola Arancha García Espinosa Rafael Vicente García Urios Francisco Poveda Carratala M. José Giner Marco Mercedes González Lloret Aida Sánchez Pérez José Feliciano Amador Mendoza Rafael Manuel Pastor Torregrosa Juan Francisco Ortuño Navarro José Muñoz Salvador Yeray Vergara Sánchez Jessica Sánchez Moya David Cases Martin Iván Carrasco Almada Francisco Carrasco Almada Belén Blasco Mora

Los artículos y colaboraciones publicadas en esta revista, reflejan la opinión de sus autores y no presuponen la opinión de la entidad editora.

Sumari sumario

llibret de festes i junta directiva libro de fiestas y junta directiva_10 les nostres autoritats nuestras autoridades_23 cròniques oficials festes 2018 crónicas oficiales fiestas 2018 _39 programa d’actes programa de actos_93 fins sempre càrrecs festers hasta siempre cargos festeros _101 càrrecs festers cargos festeros _143 les nostres comparses nuestras comparsas _167 els nostres festers les nostres esquadres nuestros festeros nuestras escuadras _191 passat i futur de la festa pasado y futuro de la fiesta _241 dades històriques datos históricos _263 la música la música _291 el nostre poble nuestro pueblo _301 col·laboracions literàries colaboraciones literarias _335 concursos concursos _341 guia comercial guía comercial _351

Bar SIMÓN Especialidad en comidas caseras, mariscos, menús diarios y paellas de encargo. C/ Virgen del Pilar, 87 - Tlf. 965 95 24 61 Saluda a los mutxameleros y visitantes en sus

Fiestas de Moros y Cristianos.

Les esperamos también en:

Amplio salón para banquetes, comidas de empresa, etc. Tlf. y Fax 965 61 24 71 Polígono Industrial Ciudad del Turrón, 12 03100 Jijona (Alicante) Situado detrás de la fábrica El Lobo (desvío Busot)

El Salvador

¡¡FELICES FIESTAS

MUTXAMEL!! Queremos ser tu operador de confianza ofreciéndote servicios de calidad y una atención personalizada

¡Aprovecha la PROMOCIÓN

DE APERTURA!*

30% DESCUENTO Durante 12 meses

ALTA E INSTALACIÓN Gratis

SIN PERMANENCIA

Y sin letra pequeña

TE PAGAMOS LA PENALIZACIÓN Abónate ahora

INTERNET

MÓVIL

TELEVISIÓN

Infórmate ahora en:

MUTXAMEL Avenida Carlos Soler, 17

966 192 001

cableworld.es

FIJO

693 068 869

info@cableworld.es

Síguenos en nuestras redes: sociales *Consultar cualquier detalle de esta promoción válida para casco urbano de Mutxamel y dentro de la cobertura de fibra cableworld y para nuevas altas de fibra.

Saludamos al Pueblo de Mutxamel en sus Fiestas de Moros y Cristianos.

les nostres

Autoritats Autoridades

nuestras

SS.MM. LOS REYES DE ESPAÑA_25 SALUDA PRESIDENT GENERALITAT_27 SALUDA ALCALDE_29 SALUDA PRESIDENTE COMISIÓN DE FIESTAS_31 SALUDA REGIDOR DE FESTES_33 SALUDA PRESIDENTA UNDEF_35 SALUDA CURA PÁRROCO Y VICARIO_37

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers Ajuntament paisatges festers paisatges feste paisatges festers paisatges fes paisatges fe paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg es paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festet

Saluda

de sus Majestades los Reyes de EspaĂąa

Saluda Ximo Puig Para todas las personas que vivimos en la Comunitat Valenciana, en cualquier pueblo o ciudad, la fiesta es una forma de compartir un espacio de hermandad donde establecemos vínculos de amistad y ofrecemos lo mejor que tenemos, Las fiestas de Moros i Cristians ocupan un lugar muy especial dentro de nuestras tradiciones culturales y festivos y son, desde hace muchos años, una imagen propia con la cual nos identificamos.

Per a totes les persones que vivim en la Comunitat Valenciana, en qualsevol poble o ciutat, la festa és una forma de compartir, un espai de germanor on establim lligams d’amistat i oferim el millor que tenim. Les festes de Moros i Cristians ocupen un lloc molt especial dins de les nostres tradicions culturals i festives i són, des de fa molts anys, una imatge amb la qual ens identifiquem.

En Mutxamel siempre preparáis vuestras fiestas de Moros i Cristians con ilusión y trabajo bien hecho. Este año habéis trabajado con muchas ganas para dar el máximo brillo y esplendor a las celebraciones, y durante unos días volveréis a ser un lugar hospitalario y de encuentro para muchas personas llegadas desde diferentes lugares. Todas ellas participaran a vuestro lado en los actos que tendrán lugar en este tiempo tan especial. El esfuerzo diario dejará paso a un ambiente propicio para el diálogo, al encuentro y a mirar con confianza el futuro.

A Mutxamel sempre prepareu les vostres festes de moros i cristians amb il·lusió i treball ben fet. Enguany heu treballat amb moltes ganes per a donar la màxima brillantor a les celebracions, i durant unes jornades tornareu a ser un lloc hospitalari de trobada per a moltes persones vingudes de les més diverses procedències. Totes elles participaran al vostre costat en els actes que tindran lloc en este temps tan especial. L’esforç diari deixarà pas a un ambient propici al diàleg, a l’encontre i a mirar amb confiança cap al futur.

Las comparsas moras y cristianas esparcirán por las calles un clima acogedor, popular, amistoso y de fiesta plena que llegará a todos los actos festivos. En Mutxamel podéis estar orgullosos con razón de vuestra capacidad de convocatoria, y de una fiesta que siempre ha sido un ejemplo de unión, convivencia y de diversidad. Espero, de todo corazón, que de nuevo en 2019, vuestra fiesta de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto tenga el éxito que merece y quede en la memoria de todas las personas que en ella participan. Desde aquí quiero enviar a los hombres y mujeres de Mutxamel, mi saludo más cordial, mis mejores deseos y un fuerte abrazo.

Les comparses mores i cristianes estendran pels carrers un clima acollidor, popular, amistós i de festa plena que arribarà a tots els actes festius. A Mutxamel podeu estar amb raó orgullosos de la vostra capacitat de convocatòria, i d’una festa que sempre ha sigut un exemple d’unió, de convivència i de diversitat.

Les nostres Autoritats 2019 · Nuestras Autoridades 2019

president de la generalitat valenciana

Espere, de tot cor, que de nou en 2019 la vostra festa Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto tinga l’èxit que mereix i quede en la memòria de totes les persones que participen en ella. Des d’ací voldria enviarvos, a les dones i als homes de Mutxamel, la meua salutació més cordial, els meus millors desitjos i un fort abraç.

paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers Ajuntament paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers 27

Saluda

Sebastián Cañadas Gallardo Estimados vecinos, festeros y visitantes.Año tras año, cuando el verano toca a su fin y llega el mes de Septiembre, Mutxamel ultima los preparativos para la celebración de sus fiestas patronales en honor a la Mare de Déu de Loreto, y las prepara si cabe con más entusiasmo, ilusión y convicción de que este año serán todavía más entrañables, acogedoras y espectaculares. Todo el mérito de que nuestras fiestas de Moros y Cristianos hayan alcanzado el reconocimiento que tienen dentro del mundo festero de nuestra provincia y nuestra comunidad es de vosotros, festeros y vecinos. Los unos por ser junto a vuestras familias, cada vez más creativos en sus trajes, en sus boatos, en la música, en definitiva, contribuyendo a que la fiesta sea parte fundamental de nuestra cultura y nuestra identidad como pueblo. Y los otros por colaborar para que el que nos visita se sienta como en casa y mostrar grandes dosis de tolerancia ante los inconvenientes que toda fiesta conlleva. Los beneficios que las fiestas aportan a nuestra sociedad son obvios e indiscutibles, y de igual forma nuestro compromiso como gobernantes debe ser firme y seguro, tanto con ella como con las personas en quien delegamos su organización. Muchas gracias y mi más sincera enhorabuena a todos y cada uno de los miembros de la Comisión de Fiestas con su presidente a la cabeza. De igual manera agradecer y felicitar la labor de cada uno de los dirigentes de cada una de nuestras Comparsas, y un saludo muy especial a los cargos festeros de este año. En nombre de toda la Corporación y en el mío propio, les deseo unas felices fiestas 2019 a todos.

Benvolgudes i Benvolguts: veïns, festers i visitants. Any rere any, quan l’estiu toca a la seua fi i arriba el mes de setembre, Mutxamel ultima els preparatius per a la celebració de les seues festes patronals en honor a la Mare de Déu de Loreto, i les prepara sempre, si cap, amb més entusiasme, il·lusió i convicció; així que enguany seran encara més entranyables, acollidores i espectaculars. Tot el mèrit que les nostres festes de Moros i Cristians hagen aconseguit el reconeixement que tenen dins del món fester de la província i la Comunitat és de vosaltres, festers i veïns. Els uns per ser, al costat de les vostres famílies, cada vegada més creatius en els trages, en els boatos i en la música, en definitiva contribuint al fet que la festa siga part fonamental de la nostra cultura i la nostra identitat com a poble. I els altres per a col·laborar perquè el que ens visita se senta com a casa i mostrar grans dosis de tolerància davant els inconvenients que tota festa comporta. Els beneficis que les festes aporten a la nostra societat són obvis i indiscutibles, i de la mateixa forma el nostre compromís com a governants ha de ser ferm i segur, tant amb ella com amb les persones en qui deleguem la seua organització. Moltes gràcies i la meua més sincera enhorabona a tots i cadascun dels membres de la Comissió de Festes amb el seu President al capdavant. També vull agrair i felicitar la labor de cadascun dels dirigents de cadascuna de les Comparses, i una salutació molt especial als càrrecs festers d’enguany.

Les nostres Autoritats 2019 · Nuestras Autoridades 2019

ALCALDE DE MUTXAMEL

En nom de tota la Corporació i en el meu propi, vos desitge unes bones festes 2019 a tots.

Saluda

Pedro Miguel Planelles Riera Estimad@s amig@s:

Benvolgudes amigues/ Benvolguts amics:

Ya van once años dirigiéndome a vosotros, a través de este “llibret de festes” con motivo de nuestras queridas fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Virgen de Loreto. Ha pasado el ecuador de este mandato y lo único que podemos hacer es dar las gracias a todos por el apoyo que nos habéis brindado y que, seguro, nos seguiréis brindando.

Ja són onze els anys que m’adrece a vosaltres, a través d’este Llibret de festes amb motiu de les nostres benvolgudes festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto. Ha passat l’equador d’este mandat i l’única cosa que podem fer és donar les gràcies a tots pel suport que ens heu brindat i que, de segur, ens continuareu brindant.

Este ha sido un año importante, puesto que hubo cambios en nuestro Mig Any, cambios que pensamos han sido aceptados por nuestros festeros y pueblo en general

Este ha sigut un any important, perquè hi ha hagut canvis en el Mig Any, canvis que pensem que han sigut ben acceptats pels nostres festers i pel poble en general.

También es importante ya que, una de nuestras comparsas, la Comparsa Abencerrajes cumple 75 años desde su fundación y desde aquí quiero aprovechar para darles la enhorabuena y desearles lo mejor.

També és important, perquè una de les nostres comparses, la Comparsa Abencerrajes, fa 75 anys que va ser fundada i des d’aquí vull aprofitar per a donar-los l’enhorabona i desitjar-los el millor.

Contamos con impaciencia los días que faltan para que la música inunde nuestras calles, para que no haya rincón de nuestro querido Mutxamel que se escape del perfume embriagador de la pólvora, donde no importa el año transcurrido sin habernos visto, pues la amistad festera perdura por siempre… amistad que la Comisión de Fiestas quiere compartir con todos vosotros, en los que deseamos sean unos días llenos de alegría y buenos momentos a recordar. ¡¡¡FELICES FIESTAS!!!

Comptem amb impaciència els dies que falten perquè la música inunde els nostres carrers, perquè no hi haja racó del nostre volgut Mutxamel que s’escape del perfum embriagador de la pólvora. On no importa l’any transcorregut sense haver-nos vist, perquè l’amistat festera perdura per a sempre… Amistat que la Comissió de Festes vol compartir amb tots vosaltres, especialment en estos dies que vos desitgem plens d’alegria i de bons moments per a recordar.

Les nostres Autoritats 2019 · Nuestras Autoridades 2019

president de la comissió de festes de mutxamel

BONES FESTES!!!

Saluda

Rafael Pastor Pastor REGIDOR DE FESTES DE MUTXAMEL Como dice nuestro himno, ¡ arriba gloriós setembre!. Llega la semana que durante todo el año esperamos para poder disfrutar, compartir y celebrar todos juntos nuestras Fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Virgen de Loreto. Deseo dar las gracias a las capitanías del 2018, Contrabandistas y Pacos. Habéis engrandecido nuestras fiestas y permanecéis y aportáis mucho a la historia festera de Mutxamel; y cómo no, saludar a los nuevos cargos festeros 2019, Pirates y Zegríes. Os deseo lo mejor, estando seguro que, tanto vosotros como vuestras comparsas y familias, nos vais a asombrar con vuestros boatos, desfiles y, en definitiva, con vuestra dedicación, ilusión y trabajo. Como siempre, mi enorme agradecimiento a la Comisión de Fiestas, así como a las áreas municipales de servicios, mantenimiento, fiestas, policía local y protección civil, ya que el trabajo conjunto de todas ellas hace posible disfrutar de nuestros días grandes. Por último, este año no quiero dejar pasar la oportunidad de felicitar a la comparsa Abencerrajes por su 75 aniversario. Va a ser un año especial para vosotros y os deseo que sea la continuación de los próximos 75 años o más de la magnífica comparsa que sois.

Benvolgudes i Benvolguts veïns, festers i visitants. Com diu el nostre himne: Arriba el gloriós setembre! Arriba la setmana que durant tot l’any esperem per a poder gaudir, compartir i celebrar tots junts les nostres Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto. Desitge donar les gràcies a les capitanies del 2018, Contrabandistes i Pacos. Heu engrandit les nostres festes, hi heu aporteu la vostra contribució i romaneu a la història festera de Mutxamel; i per descomptat, també vull saludar els nous càrrecs festers 2019, Pirates i Zegríes. Vos desitge el millor i estic segur que, tant vosaltres com les vostres comparses i famílies, ens sorprendreu amb els vostres boatos, desfilades i, en definitiva, amb la vostra dedicació, il·lusió i treball. Com sempre, vull fer arribar el meu enorme agraïment a la Comissió de Festes, així com a les àrees municipals de serveis, manteniment, festes, policia local i protecció civil, ja que el treball conjunt de totes fa possible gaudir dels nostres dies grans.

Les nostres Autoritats 2019 · Nuestras Autoridades 2019

Estimados vecinos, festeros y visitantes.

Finalment, enguany no vull deixar passar l’oportunitat de felicitar la comparsa Abencerrajes pel 75 aniversari. Serà un any especial per a vosaltres i vos desitge que siga la continuació dels pròxims 75 anys o més de la magnífica comparsa que sou.

Me despido de todos vosotros, reiterando el compromiso y apoyo de la Concejalía de Fiestas.

M’acomiade de vosaltres reiterant el compromís i suport de la Regidoria de Festes.

Un fuerte abrazo y ¡FELICES FIESTAS!

Una forta abraçada i BONES FESTES!

INICIACIÓN AL INGLÉS

Un espacio para crecer

Felicitamos a Mutxamel en sus fiestas 3200 m² de instalaciones Bus propio

C/ Los Olmos, 20 Mutxamel

Comida casera Pizarras digitales

Huerto Infantil Escuela de Verano

Tel.: 96 595 17 50 www.elsxiquets.es

Saluda

Pepa Prats Montava ¡Por fin han llegado las fiestas que lleváis todo un año preparando! En las semanas previas al inicio de los actos, es difícil contener la emoción porque es mucho el trabajo que se tiene que hacer desde el mismo día en que se pone punto y final un ciclo festero. Todo el esfuerzo tendrá ahora su merecida recompensa. Qué ilusión escuchar las primeras notas de los pasodobles y marchas, vestirnos de nuevo con el traje, andar por las calles todos engalanados, compartir alegres momentos en las comparsas, el olor de la pólvora... Son tantas las cosas que vivimos y tan intensas que es muy complicado explicarlo con palabras.

Per fi han arribat les festes que porteu tot un any preparant! En les setmanes prèvies a l’inici dels actes, és difícil contindre l’emoció perquè és molt el treball que s’ha de fer des del mateix dia en què es posa punt i final a un cicle fester. Tot l’esforç tindrà ara la seua merescuda recompensa. Quina il·lusió escoltar les primeres notes dels pasdobles i marxes, vestir-nos de nou amb el vestit, caminar pels carrers tots engalanats, compartir moments alegres en les comparses, l’olor de la pólvora... Són tantes les coses que vivim i tan intenses que és molt complicat explicar-ho amb paraules.

Las fiestas de Moros y Cristianos son, por todo esto, un acontecimiento importantísimo en la vida de cada festero y cada festera, a nivel personal. Pero no podemos olvidar, y tenemos que reivindicarlo a los cuatro vientos, que también son un acontecimiento cultural y turístico de primera magnitud. Una buena muestra es la gran cantidad de personas que visitan nuestras poblaciones para disfrutar de unas fiestas que van superándose cada año, con más calidad, y con una armonía muy cuidada de respecto a nuestra historia y de actualización de nuestras tradiciones para hacerlas más apropiadas para el mundo en que vivimos.

Les festes de Moros i Cristians són, per tot això, un esdeveniment importantíssim en la vida de cada fester i cada festera, a nivell personal. Però no podem oblidar, i hem de reivindicar-ho als quatre vents, que també són un esdeveniment cultural i turístic de primera magnitud. Una bona mostra és la gran quantitat de persones que visiten les nostres poblacions per a gaudir d’unes festes que van superant-se cada any, amb més qualitat, i amb una harmonia molt cuidada de respecte a la nostra història i d’actualització de les nostres tradicions per a fer-les més apropiades per al món en què vivim.

Desde la UNDEF queremos agradecer el gran trabajo realizado por la “Comissió de Festes de Moros i Cristians” y en especial de su Presidente. También queremos agradecer a todos los festeros y festeras, que hacen posible la magia de la fiesta. Y, como no, queremos desear a todo el pueblo de Mutxamel unos días maravillosos en que Moros y Cristianos dan color y alegría a calles y plazas, en honor a La Mare de Déu de Loreto.

Des de la UNDEF volem agrair el gran treball realitzat per la “Comissió de Festes de Moros i Cristians” i especialment del seu President. També volem agrair a tots els festers i festeres que fan possible la màgia de la festa. I, per descomptat, volem desitjar a tot el poble de Mutxamel uns dies meravellosos en què Moros i Cristians donen color i alegria a carrers i places, en honor a la Mare de Déu de Loreto.

¡Viva la fiesta de Moros y Cristianos!

Visca la festa de Moros i Cristians!

Les nostres Autoritats 2019 · Nuestras Autoridades 2019

PRESIDENTA DE L’UNDEF

C/ Braçal de l’Alfàs, 15 - Polígono Industrial Els Plans Tel. 96 595 08 02 Fax. 96 595 22 94 03110 MUTXAMEL (Alicante)

Saluda

Victor Palacios y Manuel Jover RECTOR I vicari

Cada vez que pensamos en la Fiesta de Moros y Cristianos, surgen dos verbos que pueden resumir nuestras fiestas Encuentro y Compromiso. Según la RAE encuentro significa “salir a recibirle”, pero ¿a quién tenemos que recibir? Al otro, al prójimo diríamos en palabras del Evangelio, a aquel que está mi lado. Tenemos también que dejarnos encontrar como Mateo en el Evangelio, sentado a la mesa de los impuestos es llamado por Jesús, para cambiar su vida, para cambiar su sociedad, para cambiar su familia, para cambiar uno mismo, a eso nos llama, a crear una sociedad más justa, empezando por nosotros mismos, a erradicar de nuestra sociedad todas la causas injustas, a eliminar toda lacra de violencia machista, a quitar todo tipo de trabas a aquellos que salen huyendo de sus casas en busca de un futuro mejor para ellos y sus familias. Pero esto no solo es encuentro, sino que tiene que ser compromiso de todos nosotros, el encuentro de Mateo con Jesús le lleva a cambiar de vida y a nosotros también nos tiene que comprometer a ese cambio. Nuestra fiestas no solo es folclore, es también el encuentro con Nuestra Madre la Virgen de Loreto, es encuentro con nuestra historia, la historia de nuestras familias, que apoyados en María lucharon por ese mundo más justo, lucharon por su pueblo, por su familia por su Tradición. Se comprometieron en construir juntos un mundo más humano, en humanizar desde su compromiso cristiano nuestra sociedad. Urge que vivamos llenos de opciones y acciones que nos lleven a un autentico compromiso, para construir entre todos esa sociedad que soñaron nuestro padres. Que María, Nuestra Señora de Loreto, nos ayude a llevar tan gran empresa, que la lágrima que brilla en su rostro no caiga en tierra estéril. Que nuestras miradas de estos días de fiestas sirvan para encontrarnos y dejarnos encontrar por los demás.

“Jesús va veure un home anomenat Mateu, assegut en el despatx d’impostos, i li va dir: «Seguixme», i Mateu es va alçar i el va seguir.” Cada vegada que pensem en la Festa de Moros i Cristians, sorgixen dos paraules que poden resumir les nostres festes Trobada i Compromís. Segons el diccionari un dels significats de trobar és reunir-se, dos o més persones, en un lloc per fer alguna cosa determinada, però amb qui ens reunim? Amb l’altre, amb el proïsme diríem en paraules de l’Evangeli, amb aquell que està al meu costat. També hem de deixar-nos trobar com Mateu en l’Evangeli, assegut a la taula dels impostos és cridat per Jesús, per a canviar la seua vida, per a canviar la seua societat, per a canviar la seua família, per a canviar un mateix, a això ens crida, a crear una societat més justa, començant per nosaltres mateixos, a erradicar de la nostra societat totes la causes injustes, a eliminar tot senyal de violència masclista, a llevar tot tipus de traves a aquells que ixen fugint de les seues cases a la recerca d’un futur millor per a ells i les seues famílies. Però això no solament és trobada, sinó que ha de ser compromís de tots nosaltres, la trobada de Mateu amb Jesús, el porta a canviar de vida i a nosaltres també ens ha de comprometre a eixe canvi. La nostra festa no solament és folklore, és també la trobada amb la nostra Mare, la Verge de Loreto, és trobada amb la nostra història, la història de les nostres famílies, que recolzats en María han lluitat per eixe món més just, han lluitat pel seu poble, per la seua família, per la seua tradició. Es van comprometre a construir junts un món més humà, a humanitzar des del seu compromís cristià la nostra societat. Urgix que visquem plens d’opcions i accions que ens porten a un compromís vertader, per a construir entre tots eixa societat que van somiar el nostre pares.

Les nostres Autoritats 2019 · Nuestras Autoridades 2019

“Jesús vió un hombre llamado Mateo, sentado en el despacho de impuestos, y le dijo: «Sígueme», y Mateo se levantó y le siguió.”

Que María, la nostra Mare de Déu de Loreto, ens ajude a portar tan gran empresa, que la llàgrima que brilla en el seu rostre no caiga en terra estèril. Que les nostres mirades d’estos dies de festes servisquen per a trobar-nos i deixar-nos trobar pels altres. Els vostres Sacerdots.

Vuestros Sacerdotes.

Cròniques oficials Crónicas oficiales CONCERT DE MÚSICA FESTERA_40 LA NOSTRA PREGONERA: ASSUMPCIÓ BROTONS_42 PREGÓ DE FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018_43 CRÒNICA DE FESTES 2018_54 DATOS MUSICALS DE LA FESTA 2018_78 CRÒNICA MIG ANY 2019_81

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers Plaça Nova · C/ Felipe Antón paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

XXVI

Concert

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

DE MÚSICA FESTERA

El sábado 4 de Agosto a las 21:00horas se celebra el XXVI Concierto de Música Festera homenaje a Miquel Morales Climent. Descubierta la placa en su Honor en el Passeig de la Festa da comienzo el acto a cargo de la Sociedad Musical L’Aliança de Mutxamel bajo la batuta de Mario Roig Vila, interpretando las siguientes piezas del músico y compositor de Sella:

El dissabte 4 d’agost a les 21:00hores, es celebra el XXVI Concert de Música Festera homenatge a Miquel Morales Climent. Descoberta la placa en el seu Honor al Passeig de la Festa, va començar l’acte a càrrec de la Societat Musical L’Aliança de Mutxamel, sota la batuta de Mario Roig Vila, que va interpretar les peces següents del músic i compositor de Sella:

-Lorena Sala ( estreno) -Gelartis (Marcha Mora) -Invictus (Marcha Cristiana) -Somni (Marcha Mora-Africana) -Fonda (Pasodoble) -Rairene (Marcha Mora) -Ofrena a Mutxamel (Marcha Triunfal, estreno) -Apocalipto (Marcha Cristiana-Mercenaris)

-Lorena Sala (estrena). -Gelartis (Marxa Mora) -Invictus (Marxa Cristiana) -Somni (Marxa Mora-Africana) -Fonda (Pasdoble) - Rainere (Marxa Mora) - Ofrena a Mutxamel (Marxa Triomfal, estrena) - Apocalipto (Marxa Cristiana-mercenaris)

Para concluir este concierto con la interpretación del Himne de les Festes.

Abans de clausurar el concert amb la interpretació de l’Himne de les Festes.

¡¡¡ Salud, música y festa para todos !!!

Salut, música i festa per a tots!!!

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

Nostra

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Pregonera

ASSUMPCIÓ BROTONS I BOIX

Pregón de las Fiestas de Moros y Cristianos en Honor a la Mare de Déu de Loreto. A cargo de la Cronista Oficial de Mutxamel.

2018 Plaça Nova · C/ Felipe Antón

Pregรณ 2018

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Pregó

Excel·lentíssim senyor Alcalde, senyores i senyors membres de la Corporació Municipal, senyor Jutge de Pau, senyor President de la Comissió de Festes, Capitans, Capitanes, Abanderades, Senyor Retor, Presidents i Presidentes de les diverses Comparses, Festers, veïns i veïnes, amics i amigues molt bona nit. Abans de començar a entrar en matèria festera, van a deixar-me que done públicament les gràcies al nostre ajuntament, per concedir-me l’honor, com a Cronista de Mutxamel, de ser la pregonera de les Festes del nostre poble. Estic molt orgullosa i soc conscient de la gran responsabilitat de ser la persona encarregada d’obrir esta gran setmana festera. Espere estar a l’altura que Mutxamel i les seues Festes es mereixen i poden estar segurs que l’he preparat amb tota cura i estima. Ens disposem esta nit màgica a començar una de les tradicions festives més antigues que es remunta al segle XVI. Mutxamel era un poble que vivia de i per a l’agricultura. El llaurador mira molt de temps cap al cel, no sols per veure si arriben els núvols desitjats o quina classe de vent bufarà, sinó també per implorar el favor i l’auxili de la Mare de Déu perquè ens envie la pluja tant necessària, com així va ocórrer l’1 de Març de 1545 o bé per a sol·licitar el seu empar perquè cessaren les greus inundacions que amenaçaven la vida dels veïns aquell 9 de setembre de 1597, a conseqüència d’un gran temporal. Si hi ha un paratge al nostre terme municipal, que ens

mostra clarament la unió de la fe amb la Verge i la necessitat de tenir aigua assegurada per al reg, és l’Assut de les Fontetes, herència dels avantpassats. Allí trobem el naixement de la Sèquia mare punt d’origen i creixement de les poblacions de Mutxamel i Sant Joan, i el paratge que l’envolta, conegut com la Sabateta. Segons la llegenda allí es on va posar el peu sagrat la Mare de Déu per trencar la sèquia, provocant que l’aigua que ja entrava a les cases del poble, tornara al Riu salvant als mutxamelers d’una greu inundació . Estos dos miracles són el fonament religiós de les festes del nostre municipi i estan lligats a la forma de guanyar-se la vida el veí mutxameler i a la climatologia d’estes terres. L’horta mutxamelera constituïa un exemple clar i evident del pas de les diverses cultures i civilitzacions que han poblat estes terres d’acollida, bàsicament els avantpassats islàmics i cristians. Sèquies, dules, assuts, aiguaüts. Alqueries i llocs coneguts i estimats per tots, El Ravalet, Benaüt, el Conxell, l’Aljusser, les Portelles. Braçals que transporten l’aigua per donar vida als camps ressecs, l’Alfaç, Murteretes, l’Albercoquer. Residències senyorials com Marbeuf, Sereix, Hort de Ferraç, el palau de Peñacerrada, tots mirant el far arquitectònic de referència, el Campanar, la nostre torre defensiva municipal, alçada al segle XVI perquè donara refugi als veïns front als atacs corsaris. Tot este conjunt ens parla d’un sistema de regs ben organitzat i regulat, d’unes terres

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018

ben treballades que produïen uns productes coneguts, no sols a la capital alacantina, sinó també a altres països d’Europa on eren demandats per les seues peculiars qualitats. Però el ser humà no pot viure sense diversió, sense descans, sense festa. Els mutxamelers varen decidir que farien eixes parades necessàries, i oblidarien per un temps les obligacions quotidianes, per passar-ne a unes altres que encara que duren pocs dies són la plasmació d’una il·lusió col·lectiva. També, per mantenir unes tradicions culturals que els majors ens varen deixar al voltant de la figura unificadora de la nostra patrona, la Mare de Déu de Loreto. Les nostres Festes de Moros i Cristians conten ja amb més de segle i mig d’existència, sent la primera referència de l’any 1843. En eixe moment sols existien dos comparses, els Marroquets o Grocs, pel bàndol moro i els Romanos, pels cristians. Esta ultima era mes nombrosa ja que eixien a les processons de la Setmana Santa. L’any 1874 s’acorda ja denominar-les Festes de Moros i Cristians. Durant un temps sols creixia el bàndol cristià fins que la desproporció era tant gran que Els Blanquillos varen fer la seua aparició al bàndol moro. Als Marroquets no els va sentar massa bé, plasmant esta rivalitat d’una manera pacifica per mig d’una tàctica que apareix i molt a la nostra festa, els Versets. Escolten este publicat l’any 1883 i que una veïna del poble va guardar a sa casa,

Marroquets:

“Ens diuen els Marroquets, Hem sigut els fundadors, Dels primers Moros del poble, Per això som, els millors. Xé, que gracia ens ha fet, Esta filà recien naixcuda, Es dieun els Blanquillos, Peró quina cara més dura. Per això es cantem esta tonà, Blanquillos, Blanquillos, Que no sou homes fets, Que sou xiquillos.

Blanquillos:

“Replica volem donar, en cançoneta de picadillo, ens van menexar la garba, Amb este graciós estribillo. Xiquetes no vos fieu, de la filà dels Marroquets, encara que varen ser els fundadors, No son homes, que son xiquets.

Per estos anys ja s’escenificaven guerrilles a un altre paratge emblemàtic del municipi, el Calvari, on els participants alçaven un campament construït amb branques i

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Pregó

fustes, al qual es pegava foc l’últim dia. Les tropes cristianes entraven al poble pel carrer Carnisseria i les mores pel carrer Sol, trobant-se al Passeig on disparaven els arcabussos. A continuació es celebrava l’ambaixada, a l’edifici anomenat el Principal, ubicat a la senda de les Portelles i els festers l’escoltaven a la placeta de Sant Roc. El segle vint ha vist nàixer, mantenir-se i desaparèixer a moltes comparses. Seria un poc llarg ara nomenar-les, però sí que cal recordar que algunes encara que varen tindre vida efímera, ens deixaren records inoblidables als cors dels seus fundadors i la seua peculiar aportació musical a la festa. Este va ser el cas de la Magenta, que sols desfilaria dos anys, i aportaria la seua peculiar tonaeta , “La Magenta, la magenta, s’ha perdut en el xupó, i ha vingut a remàneixer, en el pont del Gualeró”. Enguany donem a més la benvinguda a una nova comparsa, Els Mozarabes, que junt als Contrabandistes, Maseros, Pirates i Templaris, conformen el bàndol cristià. D’esta manera, després de molts setembres quedarà anivellat amb el bàndol moro, format per Moros del Cordó, Xodios, Pacos, Abencerrajes i Zegries. Tota esta trajectòria de més de cent cinquanta anys fent festa a Mutxamel no haguera estat possible, sense una IL.LUSIÓ COMPARTIDA per tot un poble, esta esperança ha

estat el motor, l’ànima que ha propiciat que al municipi quan arriba el mes d’agost, el projectes festers treballats al llarg de tot un any, es transformen en realitat. Es com si un vent de llevant carregat de MÀGIA, renovara la vida de les persones que amb alegria i rapidesa es posen a canviar l’aspecte de les seues cases, carrers i ocupacions diàries, perquè el 9 de setembre tota la localitat semble un altre lloc prodigiós per on la Verge puga passejar pels carrers amb el seu carro triomfal, els festers desfilar, i els veïns i familiars estaran orgullosos de compartir FESTA, MÚSIQUES, AMISTAT I TRADICIONS CENTENARIES. Soc neta i filla de moliners i llauradors mutxamelers i d’espardenyers que varen vindre d’Elx al nostre poble. Aigua, cultiu de la terra, treball artesanal. ¿Per què els conte estes coses?, Perquè per a mi el vent màgic de la festa començava a bufar, quan ja teníem les tomateres plantades i havíem ensacat la collita de l’ametla. A finals d’agost els dies s’acurten i a la nit i la matinada ja comença a notar-se un poc de frescoreta. A l’espardenyeria de la meua iaia Rosa, ella i ma mare, Fina, començaven tot un procés que transformava les espardenyes d’espart o de cànem, que s’empleaven per anar a treballar al bancal en el típic calçat fester. Amb una poció particular preparada per elles, canviaven el color blanc de la lona pel groc brillant al que col·locaven al

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018

damunt les típiques llunes de colors roig i verd que identificaven eixes espardenyes com del bàndol moro. Les conegudes com a valencianes, utilitzades per la comparsa dels Maseros, deixaven en algunes ocasions la seua habitual veta negra per un ventall de colors verds i rojos, que ma mare canviava amb gran destresa i professionalitat. Les botes d’aigua que complien el paper de ser empleades quan plovia o per a regar els bancals canviaven d’utilitat perquè la comparsa Pirates poguera desfilar pels carrers del poble. A les cases les dones s’afanyaven a fer la neteja a fons, cadires de corda llavades amb potassa i secades al carrer, els mobles netejats amb “mueblina” per treure “brillo”. L’habitació per al músic, preparada, que fa molts anys que ve a la nostra casa i ja es com de la família. Cal repassar el vestuari fester, obrir el cofre i mirar si cal afegir alguna peça nova. Els forns del poble bullien d’activitat, dones i xiquets carregats de llaunes, on van les pastes i els dolços per a coure i per als que hem procurat deixar un grapaet de la millor ametla per a este menester. Tot este món d’aromes i sabors es mesclaven amb els comentaris de les dones, “cuidaet no es cremen les mategaetes”, “mireu les tonyes que estan a la “cuba” a veure si estan ja per untar i ficar-les al forn”, “Els almendraos que no es torren massa que tenim

convidats”... A les nits a fer la “xarraeta”. Els més joves a enllestir els últims detalls del vestit fester, i els més majors a solucionar uns quants problemetes que encara queden pendents, perquè a la barraca i a la comparsa tot estiga a punt i per suposat tots els integrants de la banda de música tinguen assignada la vivenda on quedar-se. Però, seguint el costum no escrit, encara ens queda temps per assajar el pas, “que el dia de l’entrà ens puguem lluir al desfile”. Passen ràpidament els dies i la màgia continua provocant el seu efecte transformador. Els carrers s’omplin de bombetes de llum, de banderetes de colors, els balcons de mantons, la porta de l’Església també s’engalana, volteig des campanes, ja toca la grossa, el testet. Arriben des de Xixona les paradetes de torrons de Pepe i Mercedes, Palmira i Àngel i la torratera amb els seus fruits secs, torrats, avellanes i per cert també està ja la tómbola, la caseta de tir i les barquetes instal·lades al Fossar. I arribem a la nit de l’alborà, la salve a la Verge i el primer pregó que farà l’any 1971 el gran ambaixador, col·laborador literari i treballador incansable en pro de la festa, Vicente Carrillo, els focs artificials que comencen a il·luminar la nit mutxamelera. Li seguirà la festa del Ravalet i Poble Nou i ja podem contemplar a la Moreneta per l’Alameda.

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Pregó

El dia nou, la missa major, tots arreglats amb la millor Molts d’estos costums són ja història i formen part del nostre patrimoni cultural. Les comparses i les bandes de música ja no recorren el poble com abans. Però la FESTA continua, amb moltíssima participació, actuant de nucli aglutinador comú entre els que aquí vivim, intentant adaptar-se als nous temps, evolucionant d’acord amb els factors socials, econòmics i familiars d’este nou segle, i sobretot buscant noves formes d’expressió que ens permeten evocar part de la nostra història i cultura. I com no podem oblidar un de les nostres costums més peculiars, vull fer un obsequi particular a les dos comparses que este any ostenten les capitanies, i un altre per als festers en general. Són uns versets que es van escriure i publicar al llarg dels anys cinquanta del passat segle. Uns porten signatura però altres no. Començaré pel compost per als Contrabandistes, també anomenats al verset “Andaluces”,( a qui el poeta també els van dedicar una “Canción del Contrabando”). La capitania mora, enguany, correspon als Pacos i arriba de la finca el de Romano. La família quan van nàixer els bessons (un dels quals es el Capità Moro que ens acompanya), estava molt contenta que els xiquets pogueren eixir a la festa i així ho varen manifestar per

mig d’un verset, Contrabandistes “Desde Sevilla han venido, Unos cuantos andaluses Y en su equipaje han traído Sus trajes llenos de luces. Los Contrabandistas y su capitán, Vienen con todo respeto Para participar en las fiestas De la Virgen de Loreto” Pacos

“Venim del mas del de Romano, La carrossa havem carregat I si haguera més aigua Més coses haguèren portat. Nosaltres som els Bessonets som molt xicotets encara però el nostre Paquito i el pare per nosaltres treuen la cara. Al senyor li demanem I a la Mare de Déu també Que mos done salut, Per eixir l’any que vé.

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018

Com he dit abans també els nostres festers es mereixen un verset, que no és meu i ja té molts anys. Coneixent els perills del sequet i la surra, elements lligats a la festa mutxamelera, el poeta que signava com a Paco el Motxo, els donava una sèrie de consells, que vos repetiré. “Festers, ¡Moros i Cristians! Vull fer-vos una advertència, No vos ho prengueu a mal, Que és filla de l’experiència. Ja van a començar les festes, I volem formalitat, El que vullga beure molt, Que estiga en casa gitat. Perquè hi-ha que eixir al carrer, Arrogants i molt guapos, I que no diga la gent, Que és la festa dels borratxos. Hi-ha que fer-se dos copetes, Per alegrar-se el personal, Però d’ahi a emborratxar-se, Hi-ha una diferència molt gran. Com que festers a divertir-se, Sense perdre peus ni cap, Que diguen els forasters

Que a Mutxamel tenim molta formalitat” No vull llevar ja un minut més a l’arribada de la FESTA, sé que esteu desitjant escoltar a la nostra societat musical l’Aliança, amb el ja imprescindible i estimat, Himne de Festes, però primer vaig a complir amb allò que com a pregonera cal dir-vos, “Anuncíe el començament d’uns dies diferents, de bon veïnatge i hospitalitat, ja tenim aquí la festa, deixem darrere les dificultats diàries, les xicotetes amargures...vos propose que vos prodigueu en la música, en la sana diversió, en ser generosos...i que vos deixeu envoltar per la MÀGIA DE LA FESTA, perquè Cors nobles, ja tenim aquí el gloriós setembre. Mutxamelers, mutxameleres, festers, festeres, amics, amigues, que ens acompanyeu esta nit, com a Pregonera, proclame: Visca Mutxamel! Visca la Mare de Déu de Loreto! Visca la Festa! Que comencen les Festes! Assumpció Brotons i Boix. Pregó de les Festes de Moros i Cristians. 7 de setembre de 2018.

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Pregó

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Pregó

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Proclamació

Mutxamel se prepara para vivir sus Fiestas de Moros y Cristianos. El primero de sus actos oficiales es la Asamblea General Ordinaria de la Comisión el día 6 de Julio en el Salón de reuniones del Casal Fester, donde son presentados los cargos de las Fiestas del 2018. Por el Bando Cristiano ostentará la más alta representación de las fiestas la Comparsa Contrabandistas, siendo Capitán Francisco Javier Martínez Corbalán, Capitana M. Dolores López Sirvent y Abanderada M. Virginia López Sirvent. El Bando Moro está personalizado por la Comparsa Els Pacos con sus Capitanes José Juan Verdú Blasco y Otilia M. Verdú Martínez, y como Abanderada M. Loreto Verdú Martínez.

Mutxamel es prepara per a viure les Festes de Moros i Cristians. El primer dels actes oficials és l’Assemblea General Ordinària de la Comissió el dia 6 de juliol en la Sala de reunions del Casal Fester, on són presentats els càrrecs de les Festes del 2018. Pel Bàndol Cristià ostenta la més alta representació de les festes la Comparsa Contrabandistes, com a capità Francisco Javier Martínez Corbalán; capitana, M. Dolores López Sirvent, i abanderada, M. Virginia López Sirvent. El Bàndol Moro està representat per la Comparsa Els Pacos, amb els seus capitans José Juan Verdú Blasco i Otilia M. Verdú Martínez, i ,com a abanderada, M. Loreto Verdú Martínez.

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018

Càrrecs Festers 2017

El Sábado 28 serán proclamados oficialmente Capitanes en el Canyar de les Portelles, donde los Cargos del 2017 pertenecientes a las Comparsas Templarios y Moros del Cordó, les cederán el testigo bajo la atenta mirada de los allí presentes.

El dissabte 28, són proclamats oficialment com a capitans i abanderades al parc del Canyar de les Portelles, on els càrrecs del 2017, de les Comparses Templaris i Moros del Cordó, els cediren el testimoni sota la mirada atenta dels allí presents.

Ballet

Presentadores

Proclamació dels Càrrecs Festers 2018

Concert

de música festera

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Concert

El sábado 4 de Agosto a las 21:00horas se celebra el XXVI Concierto de Música Festera homenaje a Miquel Morales Climent. Descubierta la placa en su Honor en el Passeig de la Festa da comienzo el acto a cargo de la Sociedad Musical L’Aliança de Mutxamel bajo la batuta de Mario Roig Vila. Finalizado éste, a las 24:00 horas nos reunimos en la Iglesia para celebrar la Alborada al Salvador, a quien está dedicado nuestro templo.

El dissabte 4 d’agost a les 21:00hores, es celebra el XXVI Concert de Música Festera homenatge a Miquel Morales Climent. Descoberta la placa en el seu Honor al Passeig de la Festa, va començar l’acte a càrrec de la Societat Musical L’Aliança de Mutxamel, sota la batuta de Mario Roig Vila. Finalitzat aquest, a les 24:00hores ens reunim a l’església per a celebrar l’Alborada al nostre Patró.

Cercavila amb les banderes

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

El Salvador 2018

Procesión

El 6 de Agosto, día del Salvador, llamado también “ de la Senyal”, a las 19:30 horas da comienzo el desfile de banderas, anunciadoras de las fiestas, desde el Ayuntamiento a la Iglesia. Este año, por primera vez en la historia, la bandera de la nueva Comparsa Mozárabes se une a las ya existentes; a su llegada al Templo junto a autoridades y tras la Santa Misa, la imagen del titular de nuestra parroquia sale en procesión. Los actos siguen, y a las puertas del Ayuntamiento es presentado el Cartel ganador anunciador de Fiestas, el cual a partir de ese momento y hasta pasadas estas, lucirá en el balcón del mismo. La ganadora en ésta ocasión es Silvia Riera Berenguer con el lema “Unitat”, y basado en la Torre Vigía de Arcadi Blasco.

El 6 d’agost, dia del Salvador, també anomenat “del Senyal”, a les 19:30hores va començar la desfilada de banderes, anunciadores de festes, des de l’ajuntament fins a l’església. Enguany, per primera vegada en la història, la bandera de la nova Comparsa Mozárabes s’unix a les ja existents; arriba al temple al costat d’autoritats i després de la Santa Missa, la imatge del patró ix en processó. Els actes segueixen, i a la porta de l’ajuntament es presenta el cartell guanyador anunciador de Festes, que a partir d’eixe moment i fins que acaben, lluirà al balcó d’este. La guanyadora en esta ocasió és Silvia Riera Berenguer amb el lema “Unitat”, i basat en la Torre de Guaita d’Arcadi Blasco.

Foto amb la guanyadora del Cartell de festes

Exposició

de cartells

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Esposició de Cartells

La inauguración de la Exposición de Carteles presentados a concurso será el día 7 de agosto a las 20:15 horas. A las 20:30 horas da comienzo la presentación del Llibret, dedicado a los Actos que componen nuestras Fiestas, y cuya presentación corre a cargo de M. José Forner Blasco, Presidenta de la Comparsa Mozárabes y Cronista de la Comisión de Fiestas. El X Maratón de Donación de Sangre, se celebra el día 17 de agosto en el Casal de la Tercera Edad.

Presentació del Llibret

La inauguració de l’Exposició de Cartells presentats a concurs va ser el dia 7 d’agost a les 20:15hores. A les 20:30hores comença la presentació del Llibret, dedicat als actes de les Festes, a càrrec de M. José Forner Blasco, presidenta de la Comparsa Mozárabes i Cronista de la Comissió de Festes. La X Marató de Donació de Sang es va celebrar el dia 17 d’agost en el Casal de la Tercera Edat.

Marató de donació de sang

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

Berenar

fester

Berenar fester

Desfile infantil

A las 17:30 horas del 25 de agosto y en la Plaza del Ayuntamiento, el tradicional Berenar Infantil reúne a los más jóvenes de nuestras fiestas a celebrar el anticipo de éstas con talleres, juegos y posterior desfile hasta el castillo. Por la noche celebramos la tracidiconal Cena de Comparsas con su posterior desfile por la rambla. Ultimando detalles, cosiendo, planchando…llegamos a Septiembre.

Sopars

2018

A les 17:30hores del 25 d’agost i en la Plaça de l’Ajuntament, el tradicional berenar infantil va reunir els més jóvens de les nostres festes, per a celebrar un avanç de les festes, amb tallers, jocs i la desfilada posterior fins al castell. A la nit gaudirem del tradicional Sopar de Comparses amb la posterior desfilada per la rambla. Ultimant detalls, cosint, planxant…, arribem a setembre.

de comparsa

Sopars de comparsa

Pregó

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Pregó

El día 7 de septiembre a las 23:45 horas celebramos la Alborada a la Virgen de Loreto, tras interpretar la Salve en su Honor nos dirigimos en pasacalles a la casa consistorial y desde su balcón la bibliotecaria y cronista oficial del municipio Assumpció Brotons i Boix, pronunciará el pregón que oficialmente abre las fiestas de Mutxamel.

El dia 7 de setembre, a les 23:45 hores vam celebrar l’Alborada a la Mare de Déu de Loreto, després d’interpretar la Salve en el seu honor ens dirigim en cercavila a la casa consistorial i, des del balcó, la bibliotecària i cronista oficial del municipi Assumpció Brotons i Boix, va pronunciar el pregó que oficialment obria les festes de Mutxamel.

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

Ofrena

2018

Dia de la Mare de Déu de Loreto

Comparses a la ofrena

El día 9 de septiembre, es el día de Nuestra Patrona, y va dedicado este a los actos religiosos; con la cada vez más multitudinaria Ofrenda Floral, donde no fal-

El dia 9 de setembre, és el dia de la patrona i es dedica als actes religiosos, amb la cada vegada més multitudinària ofrena de flors, on no falten repre-

Càrrecs Festers a la Ofrena

Missa

Dia de la Mare de Déu de Loreto

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Santa Missa

tan representantes de localidades colindantes, la Solemne Misa y posterior visita al cementerio, se pone fin a los actos matutinos de la jornada. Acompañada de feligreses, autoridades municipales

sentants de les localitats veïnes, la missa solemne i la visita posterior al cementeri posa fi als actes matutins de la jornada. Acompanyada de feligresos, autoritats municipals

Visita al cementeri

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

Processó

2018

Càrrecs festers a la Processó

y festeras del municipio, la Imagen de la Virgen de Loreto sale en procesión a las 21:00 horas, siendo recibida a su llegada al templo por un castillo de fuegos artificiales.

i festeres del municipi, la imatge de la Mare de Déu de Loreto ix en processó a les 21:00hores, i quan torna al temple és rebuda per un castell de focs artificials.

Càrrecs festers al altar

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

dia de

L’Entrà

Amanece el 10 de Septiembre, y tras la diana, a las 12:00 horas da comienzo la Entrada de Bandas. Llegadas autoridades y Capitanes al castillo, es entonado el Himne de Festes, siendo dirigido por el compositor Ramón García i Soler.

Comença el dia 10 de setembre, i després de la diana, a les 12:00hores té lloc l’Entrada de Bandes. Quan arriben les autoritats i els capitans al castell, s’entona l’Himne de Festes, dirigit pel compositor Ramón García i Soler.

Entrada de Bandes

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

entrada de

Bandes 2018

Cercavila fins al Castell

RamĂłn Garcia i Soler dirigint lâ&#x20AC;&#x2122;Himne

dia de

L’Entrà

Comparsa Mozárabes

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

El gran desfile de la entrada se abre paso a las 19:00 horas; como novedad este año la incorporación a fiestas de la Comparsa Mozárabes, siendo la encargada de abrir el desfile. Se presenta a los vecinos de Mutxamel en un pequeño boato, donde es acompañada por un representante de cada una de las comparsas portando un banderín, siendo custodiado su escudo por un grupo de zegríes.

La gran desfilada de l’Entrada s’obri pas a les 19:00hores; com a novetat, enguany s’incorpora a festes la Comparsa Mozárabes, que és l’encarregada d’obrir la desfilada. Es presenta als veïns de Mutxamel amb un boato xicotet, acompanyada per un representant de cadascuna de les comparses, que porten una banderola, i el seu escut és custodiat per un grup de Zegríes.

Entrada de Moros i Cristians

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018 Boato CONTRABANDISTAS

Le siguen las comparsas Templarios, Maseros, Piratas y Contrabandistas; estos últimos bajo el título “Paseando por Andalucía”, desarrollan su boato, en el cual nos muestran la relación existente entre la comparsa y los ambientes andaluces. Se estructura este en cuatro partes, resaltando en cada una de ellas un

La seguixen les comparses Templaris, Maseros, Pirates i Contrabandistes; estos últims, sota el títol “Passejant per Andalusia”, despleguen el boato, que ens mostra la relació existent entre la comparsa i els ambients andalusos. S’estructura en quatre parts, on en cadascuna d’estes se ressalta un aspecte

dia de

L’Entrà

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Carrossa Abanderada Cristiana 2018

aspecto de esta tierra. La segunda parte va dedicada a la doma del caballo purasangre andaluz, y es aquí donde hace aparición la Abanderada Virginia López Sirvent; la cuarta y última parte del boato hace referencia a la serranía andaluza, y entre los componentes de este, encontramo grupos de zíngaras y bandoleros que custodian la llegada de su comandante Francisco Martínez Corbalán y Loli López Sirvent en su carroza como punto álgido de la representación.

d’esta terra. La segona part va dedicada a la doma del cavall pura sang andalús, i és ací on fa aparició l’abanderada Virginia López Sirvent. La IV i última part del boato feia referència a la regió muntanyenca andalusa, i entre ells trobem grups de zíngares i bandolers que custodien l’arribada dels capitants, Francisco Martínez Corbalán i Loli López Sirvent en la seua carrossa, com a culminació de la representació.

Carrossa Capitans Cristians 2018

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018 Boato ELS PACOS

La aparición de las tropas de la media luna va encabezada por la Comparsa Els Pacos; estos nos revelan en su boato la etimología del nombre de la Comparsa PACOS; fantaseando la historia nos trasladan al Marruecos del siglo pasado, a sus poblados llenos de vida, con bailarines, artesanos, magos, malabaristas y su imponente zoco.

L’aparició de les tropes de la mitja lluna va encapçalada per la Comparsa Els Pacos ; estos ens revelen en el boato l’etimologia del nom de la Comparsa PACOS; fantasiant la història ens traslladen al Marroc del segle passat, als seus poblats plens de vida, amb ballarins, faquirs, malabaristes i el seu imponent soc.

Carrosa Homenatge a Carmensita Alberola

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

dia de

L’Entrà

La guardia pretoriana del sultán custodia el palacio, y un grupo de damas y caballeros junto a dos emires a lomos de camellos, son la escolta de los capitanes José Juan Verdú Blasco y Oti Verdú Martínez, que junto a la Abanderada Loreto Verdú Martinez, hacen su aparición desde lo alto de su carroza por la rambla de Mutxamel.

La guàrdia pretoriana del sultà custodia el palau, i un grup de dames i cavallers al costat de dos emirs a lloms de camells, són l’escorta dels capitans José Juan Verdú Blasco i Oti Verdú Martínez, que, al costat de l’abanderada Loreto Verdú Martinez, fan la seua aparició des de dalt de la carrossa per la rambla de Mutxamel.

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018

Carrossa dels Capitans Moros 2018

Completan el desfile las comparsas Zegríes, Xodios, Abencerrajes y Moros de Cordó.

Completen la desfilada les comparses Zegríes, Xodios, Abencerrajes i Moros del Cordó.

Segon

dia

Ambaixada Contrabandista

Comença la jornada de l’11 amb el desdejuni fester darrere de l’ajuntament a les 07:30hores, a les 08.00 hores s’inicia la diana de totes les comparses per diferents punts del poble. L’esmorzar ens servix per a reprendre forces i poder seguir amb un dia ple d’actes. A les 11:30hores comença la desfilada matinal fins a les portes del castell i després de l’Ambaixada Contrabandista ix cada comparsa cap a la seua caserna general per a continuar gaudint del dia.

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Empieza la jornada del 11 con el desayuno festero a espaldas del Ayuntamiento a las 07:30 horas, para a las 08:00 horas iniciar la diana de todas las comparsas por diferentes puntos del pueblo. El almuerzo nos sirve para reponer fuerzas y poder seguir con un día repleto de actos. A las 11:30 horas da comienzo el desfile matinal hasta puertas del castillo para después de la Embajada Contrabandista salir cada comparsa hacia su cuartel general a seguir disfrutando del día.

Desfilada matinal després de l’Ambaixada Contrabandista

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018

Ambaixada Mora

Los actos de la tarde dan comienzo con la guerrilla entre los bandos moros y cristianos; a continuación de una cruenta batalla en las que se alzan vencedores las tropas sarracenas, estas toman posesión del castillo y haciendo halago de ello encabezan la segunda entrada vespertina.

Els actes de la vesprada comencen amb la guerrilla entre els bàndols moros i cristians; després d’una batalla cruenta en què s’alcen vencedores les tropes sarraïnes, estes prenen possessió del castell i per això encapçalen la segona entrada vespertina.

Entrada vespertina del segon dia

Segon

dia

Entrada vespertina del segon dia

La Retreta a les 00:30 hores posa el punt i final a l’atrafegat segon dia de festes.

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

La Retreta a las 00:30 horas pone el punto y final al ajetreado segundo día de fiestas.

Retreta guanyadors ELS PACOS

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

Tercer

dia

El dĂa 12 comienza como el anterior, desayuno, diana y almuerzo. A las 10:30 horas un nuevo enfrentamiento entre las mesnadas cristianas y moras devuelve el control del castillo a las huestes de la Cruz.

2018

El dia 12 comenĂ§a com lâ&#x20AC;&#x2122;anterior: desdejuni, diana i esmorzar. A les 10:30hores un nou enfrontament entre les files cristianes i mores retorna el control del castell a les hosts de la Creu.

Ambaixada Cristiana

Tercer

dia

La desfilada matinal partix del castell a les 12:30hores fins al mercat, per a seguir des d’ací cada comparsa a la seua barraca on es donarà bon compte de l’últim dia. La missa en honor als festers difunts se celebra a les 18.30 hores; finalitzada esta i una vegada arriben les banderes i capitans a les portes del castell, comença la tercera i última de les entrades de les festes. Tot seguit, el lliurament de banderes i la mascletà

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

El desfile matinal parte del castillo a las 12:30 horas hasta la calle Ramón y Cajal, para seguir desde ahí cada comparsa a su barraca donde se dará buena cuenta del último día. La Misa en Honor a los festeros Difuntos se celebra a las 18:30 horas; finalizada esta y una vez llegan las banderas y capitanes a puertas del castillo, da comienzo la tercera y última de las entradas de nuestras fiestas.

Desfilada a la vesprada Desfile matinal

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2016

2018

Lliurament de les banderes

Entrega de banderas y posterior mascletá nocturna ponen el punto y final a los actos del 2018.

dia de

nocturna posterior posen el punt i final als actes de 2018.

Descans

El 13 de Septiembre amanece algo más tarde; reunidos en las diferentes barracas, se hace balance de los días y anécdotas vividas, y con un sentimiento agridulce se despiden los festejos de este año, aunque en la cabeza de la mayoría ya se está dando forma a las fiestas del 2019.

El 13 de setembre comença el dia una mica més tard; reunits en les diferents barraques, es fa balanç dels dies i anècdotes viscudes, i amb un sentiment agredolç s’acomiaden els festejos d’enguany, encara que en el cap de la majoria ja està donant-se forma a les festes del 2019.

DADES

Musicals

Crònica de festes 2018 · Crónica de fiestas 2018

Repertorio musical "Entrada de Bandas" 10/09/2018 - 12:00 h COMPARSA

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

MOZÁRABES TEMPLARIOS MASEROS PIRATES

Benicadell Gaudium Arrop i Almassera Maomi

Joan Enric Canet i Todolí Ramón García i Soler Jaime Fco. Ripoll Martins Jesús Ufano Cervantes

U.M. Beniarrés S. M. La Paz de Sant Joan S. M. “La Lira” de Quatretonda S. M. La Lira Relleuense

CONTRABANDISTAS

Bandolera

Mario Roig Vila

A. M. “Los Rosales” de Bolbaite

ELS PACOS ZEGRIES XODIOS ABENCERRAJES MOROS DEL CORDÓ

Al de Romano (estreno) Goiri Pepet El Palalet Any 1944 Paco El Moret del Cordó

José Vicente Algado Ramón García i Soler Mario Esteve Ramón Ramon Garcia i Soler J. Salvador González Moreno

C.A.C. Verge de la Pau d’Agost U. M. Busot Banda Primitiva de Palomar U. M. Llutxent U. M. La Pobla del Duc

Repertorio musical "Entrada de Moros y Cristianos" 10/09/2018 - 19:00 h · Bando Cristiano COMPARSA

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

MOZÁRABES

Cristi de Templo

Miguel Angel Mas Mataix

U.M. Beniarrés

Beltzak

Francisco Valor Llorens

SM Cultural de Penàguila

Morer

Saül Gómez Soler

S. M. La Paz de Sant Joan

Taball i Saragüells

Mario Roig Vila

S. M. “La Lira” de Quatretonda

De Quiroga a Séneca Autobusos

Miguel Ángel Más Mataix

U. M. La Pobla del Duc

El Guardiá

Saül Gomez Soler

Sociedad Filarmonica U. M. Agost

Excisum Bellators

Francisco Valor Llorens

S. M. La Lira Relleuense

Capitá Just

Enrique Alborch

Banda Primitiva de Palomar

Los Soreles

Jose Maria Valls Satorres

AM “Los Rosales” de Bolbaite

Els Contrabandistes

Jose Maria Valls Satorres

U. M. Llutxent

TEMPLARIOS

MASEROS

PIRATES

CONTABANDISTAS

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

2018 Repertorio musical "Entrada de Moros y Cristianos" 10/09/2018 - 19:00 h · Bando Moro COMPARSA ELS PACOS

ZEGRIES XODIOS

ABENCERRAJES

MOROS DEL CORDÓ

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

Els Pacos

Anónimo

CAC Verge de la Pau d’Agost

Kerala

Chechu Obrer

Grup Percussió Étnica Batukem

Juffa (estreno)

Saül Gómez Soler

A.M. Santa Cecilia de Castalla

Cavall de Foc

José Rafael Pascual Vilaplana

Union Musical de Busot

Un Sentiment Benazir

Abel Marco Beltrán

S.M.C. de Penáguila

Daglan Yehudi

Miguel Angel Más Matáix

UM L’Aurora de Sella

Als Xaparros

José Rafael Pascual Vilaplana

Banda Primitiva de Palomar

Raver (estreno)

José Miguel Román Espinós

S. M. La Paz de Sant Joan

Jamalajam

José Ferrándiz Fernández

S. M. La Lira Relleuense

10 de Setembre

Francisco Amaya Martínez

U. M. Llutxent

Xavier El Coixo

José Rafael Pascual Vilaplana

Marxa del Centenari

Amando Blanquer Ponsoda

S. M. L’Harmonia d’Alacant

Tudmir

José Rafael Pascual Vilaplana

U. M. La Pobla del Duc

Xubuch

José Rafael Pascual Vilaplana

S.M. L’Aliança de La Torre de les Maçanes

Repertorio musical "1a Diana" 11/09/2018 - 8:00 h COMPARSA

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

MOZÁRABES

De la Font bona a la Plaça

Godofredo Garrigues Perucho

U.M. Beniarrés

TEMPLARIOS

Cassalla i Festa

José Sala Lozano

S. M. La Paz de Sant Joan

MASEROS

La Font Vella

Emilio Oltra

S. M. “La Lira” de Quatretonda

PIRATES

Regina Nostra

Mario Roig Vila

S. M. La Lira Relleuense

CONTRABANDISTAS

Quebrantà

J. Rafael Pascual Vilaplana

A. M. “Los Rosales” de Bolbaite

ELS PACOS

La Xica

Saül Gómez Soler

C. A. C. Verge de la Pau d’Agost

ZEGRIES

Primavera

Antonio Gisbert

U. M. Busot

XODIOS

El Nostre

Jose Maria Ferrero Pastor

Banda Primitiva de Palomar

ABENCERRAJES

Merse Forn

Carlos Poveda Lloret

U. M. Llutxent

MOROS DEL CORDÓ

Caridad Guardiola

Antonio R. Carrillos Colomina

U. M. La Pobla del Duc

Repertorio musical "2a Diana" 12/09/2018 - 8:00 h COMPARSA

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

MOZÁRABES

Al Cel

Francisco Valor Llorens

U.M. Beniarrés

TEMPLARIOS

25 Aniversari de la Medi

Francisco Blázquez Ayela

S. M. La Paz de Sant Joan

MASEROS

Socarrats i Tramussers

Jaime Fco. Ripoll Martins

S. M. “La Lira” de Quatretonda

PIRATES

El Camino

José Vicente Egea Insa

S. M. La Lira Relleuense

CONTRABANDISTAS

El Valenciano

Mario Roig Vila

A. M. “Los Rosales” de Bolbaite

ELS PACOS

Mirambell Morant

Jose Luis Molina Gomis

C. A. C. Verge de la Pau d’Agost

ZEGRIES

Cassalla i Festa

Jose Sala Lozano

U. M. Busot

XODIOS

Muchamiel

Manuel Berná Garcia

Banda Primitiva de Palomar

ABENCERRAJES

Centenari Musical

Ramón García i Soler

U. M. Llutxent

MOROS DEL CORDÓ

75 Aniversario Escuadra Andaluces Gaspar Angel Tortosa Urrea

U. M. La Pobla del Duc

Marató

de donació de sang festera

Crónica de MIG ANY 2019 · Crónica de MIG ANY 2019

Càrrecs festers en la donació de sang

Debuta Febrero, y éste nos regala, para sorpresa de todos, un tiempo primaveral, además de traer consigo el tan esperado Mig Any de Fiestas. Arrancan los actos el Viernes día 15 de febrero, con el Maratón de Donación de Sangre Festera en el Casal de la Tercera Edad.

Arriba febrer i ens regala, per a sorpresa de tots, un temps primaveral, a més de portar-hi el tan esperat Mig Any de Festes. Arranquen els actes el divendres dia 15 de febrer, amb la Marató de Donació de Sang Festera al Casal de la Tercera Edat.

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

Mig Any

El Domingo 17 de febrero, se celebra el Concurso de Paellas, all-i-oli y Zurra en el Passeig de la Festa: cada vez con más participación. El almuerzo festero, da el pistoletazo de salida a éste día, seguido de la preparación y elaboración de los productos que el jurado, compuesto por los Capitanes 2018, Presidente de la Comisión, Alcalde y Concejal de Fiestas, pasarán a valorar.

2019

El diumenge 17 de febrer, se celebra el Concurs de Paelles, Allioli i Surra al Passeig de la Festa: cada vegada amb més participació, fa el tret d’eixida al dia l’esmorzar fester, continua la preparació i l’elaboració dels productes que valorarà el jurat, compost pels Capitans 2018, el president de la Comissió, l’alcalde i el regidor de Festes.

Càrrecs festers i Autoritats en el Concurs de paelles

Dia de

Paelles

Concurs de paelles

Els premis van ser atorgats a: Comparsa Els Pacos per la Degustació. Comparsa Abencerrajes, al millor Allioli, Surra i Presentació.

Crónica de MIG ANY 2019 · Crónica de MIG ANY 2019

Los premios fueron otorgados en ésta ocasión a: Comparsa Els Pacos por la Degustación. Comparsa Abencerrajes, al mejor All-i oli, Zurra y Presentación.

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

Jocs

Mig Any de saló

2019

Jocs de Saló

Los Juegos de Salón, Parchís, Cinquet y Chinchón, tienen lugar en el Casal Fester el jueves 21, los ganadores fueron: Cinquet, Trinidad Sola Sarabia, de la Comparsa Mozárabes. Parchís, Conchi Pastor Alcaraz, de la Comparsa Abencerrajes. Chinchón, M. Ángeles Martinez Sarabia, de la Comparsa Mozárabes.

Els Jocs de Saló, Parxís, Cinquet i Xinxon, tenen lloc al Casal Fester el dijous 21, els guanyadors van ser: Cinquet: Trinidad Sola Sarabia, de la Comparsa Mozárabes. Parxís: Conchi Pastor Alcaraz, de la Comparsa Abencerrajes. Xinxon: Ma Ángeles Martínez Sarabia, de la Comparsa Mozárabes.

El sábado 23 de Febrero, es uno de los días más esperados del Mig Any, ya que celebramos las Cenas de Comparsas, acto que este año vino acompañado de un pequeño cambio en el horario, dando comienzo primero el desfile a las 19:30 horas y tras él, las cenas en las diferentes barracas, prosiguiendo la fiesta hasta altas horas de la madrugada en cada una de ellas.

El dissabte 23 de febrer és un dels dies més esperats del Mig Any, celebrem els Sopars de Comparses, acte que enguany va vindre acompanyat d’un xicotet canvi en l’horari, primer vam desfilar a les 19:30hores i després vam fer els sopars en les diferents barraques, on hi va prosseguir la festa fins a altes hores de la matinada.

1 de març festa de la

Llágrima

Crónica de MIG ANY 2019 · Crónica de MIG ANY 2019

Ofrena

El día 28 de febrero, a las 23:55 horas en la Iglesia y entorno a la Imagen de la Virgen de Loreto, vecinos, cargos festeros y municipales se reunen a entonar la Salve, como preludio del día grande, el 1 de Marzo. Esta jornada, el 1 de Marzo, celebramos el Milagro de la Llàgrima; la Ofrenda Floral, antecede a la Solemne Misa en honor a la Patrona. A las 20:30 horas por las diferentes calles del pueblo procesiona la Imagen de la Virgen, siendo recibida a su llegada a las puertas del Templo por un castillo de fuegos artificiales. Los actos del Mig Any son clausurados el sábado 2 de marzo, con el Concierto de música festera a cargo de la Banda Jove de la Sociedad Musical L’Aliança; el Himne de Festes marca el punto y final de éstas celebraciones, y será el mismo que en poco más de seis meses nos vuelva a juntar para disfrutar de las Fiestas de Moros y Cristianos del 2019.

El 28 de febrer, a les 23:55 h, en l’església i al voltant de la imatge de la Mare de Déu de Loreto, veïns, càrrecs festers i municipals es reuneixen a entonar La Salve, com a preludi del dia gran, l’1 de Març. Que celebrem el miracle de la Llàgrima; l’Ofrena Floral, va davant de la missa en honor a la Patrona. A les 20:30 hores, pels diferents carrers del poble ix en processó la imatge de la Mare de Déu, que és rebuda quan torna a les portes del temple per un castell de focs artificials. Els actes del Mig Any són clausurats el dissabte 2 de març amb el Concert de música festera a càrrec de la Banda Jove de la Societat Musical L’Aliança; l’himne de festes marca el punt i final d’estes celebracions, i serà el mateix que en poc més de sis mesos ens torne a ajuntar per a gaudir de les Festes de Moros i Cristians del 2019.

Processó

Plaça Nova · C/ Felipe Antón

Mig Any 2019

EN FOTOS

Felicita a Mutxamel en Festes

Programa dâ&#x20AC;&#x2122;Actes Programa de Actos CULTES RELIGIOSOS_94 PROGRAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;ACTES_96

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers C/ Sant Vicent paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

Programa d’Actes 2019 ·Progama de Actps 2019

Cultes Religiosos

DIVENDRES DIA 6 ALBORADA A les 24:00 h: Alborada a la Mare de Déu de Montser rat en l’Ermita.

DISSABTE DIA 7 ALBORADA A les 24:00 h: Alborada a la Mare de Déu de Loreto en la Parròquia.

DIUMENGE DIA 8 FESTA DEL RAVALET A las 09:00 h. Missa en Parròquia. A las 10:00 h. Missa en Convent. A les 11:30 h: Ofrena i Missa Major en l’Ermita. A les 20:00 h: Missa en la Parròquia. A les 20:30 h: Processó des de l’Ermita.

DILLUNS DIA 9

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LORETO A les 09:00 h: Missa en la Parròquia.

C/ Sant Vicent

A les 11:15 h: Ofrena i Missa Major a la Mare de Déu de Loreto en la Parròquia (L’Ofrena ixirà des de les portes del Castell) A les 20:00 h: Missa en la Parròquia i tot seguit Processó.

DIMARTS DIA 10 (DIA DE L’ENTRÀ) A les 10:30 h: Missa en la Parròquia (no hi haurà missa de vesprada).

DIMECRES DIA 11 (2on DIA DE FESTA) A les 10:30 h: Missa en la Parròquia (no hi haurà missa de vesprada).

DIJOUS DIA 12 (3er DIA DE FESTA) A les 18:30 h: Missa pels festers i festeres difunts i en acció de gràcies a la Mare de Déu.

2019

Programa de actos DÍA 7, SÁBADO ALBORADA A las 23,45 horas.: Asistencia de Autoridades, Comisión Fiestas y Cargos Festeros, a la Iglesia Arciprestal “El Salvador”, a la interpretación de la Salve a NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO. A continuación, desde el balcón del Excmo. Ayuntamiento PREGON DE FIESTAS. Seguidamente actuación de la Sociedad Musical “La Alianza” y disparo de fuegos artificiales.

Programa d’Actes 2019 ·Progama de Actps 2019

DÍA 9, LUNES FIESTA DE LA VIRGEN DE LORETO A las 11,15 horas.: Las Autoridades, Comisión de Fiestas y Cargos Festeros acompañados por la Banda de Música asistirán a la ofrenda de flores a NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO, que partirá de las puertas del Castillo. A continuación, Solemne Misa, finalizada la misma, la Comisión de Fiestas, Autoridades y Cargos Festeros efectuaran una visita al Cementerio. A las 20,30 horas.: Presidida por las Autoridades, la Comisión de Fiestas y los Cargos Festeros, debidamente vestidos con el traje festero, saldrán en Solemne Procesión con la Bendita Imagen de NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO.

DIA 10, MARTES

DíA DE LA ENTRADA DE MOROS Y CRISTIANOS A las 08,00 horas.: Diana. A las 10,15 horas.: Los Cargos Festeros acompañados por el Alcalde de Fiestas, desfilarán desde el Ayuntamiento hasta el

C/ Sant Vicent

2019 Templo Arciprestal, para asistir a la Misa Solemne que será a las 11.00h. A las 12,00 horas.: ENTRADA DE BANDAS DE MÚSICA A las 19,00 horas.: GRAN DESFILE DE LA ENTRADA.

DIA 11, MIÉRCOLES 2o DÍA DE FIESTA

A las 07,30 horas.: Desayuno festero en la puerta del Ayuntamiento. A las 08,00 horas.: Diana por las Bandas de Música y Comparsas A las 11,30 horas.: Desfile de todas las Comparsas y Bandas de Música desde el Paseo de la Constitución. Seguidamente dará comienzo la EMBAJADA DE LOS CONTRABANDISTAS. A las 17,30 horas.: Guerrilla-Tiradores de ambos bandos. A la finalización de la guerrilla en las puertas del Castillo, dará comienzo la EMBAJADA DE LOS MOROS A las 20,00 horas.: Desfile de las Comparsas desde las puertas del Castillo. A las 00,30 horas.: Retreta. Desfile humorístico de todas las Comparsas.

DÍA 12, JUEVES 3er DÍA DE FIESTA

A las 07,30 horas.: Desayuno Festero en la puerta del Ayuntamiento. A las 08,00 horas.: Diana por las Bandas de Música y Comparsas.

Programa de actos

2019

A las 10,30 horas.: Guerrilla-Tiradores de ambos bandos. A la finalización de la guerrilla en las puertas del Castillo, dará comienzo la EMBAJADA DE LOS CRISTIANOS A las 12,30 horas.: Desfile de todas las Comparsas y Bandas de Música partiendo desde el Castillo hasta el Mercado.

Programa d’Actes 2019 ·Progama de Actps 2019

A las 17,30 horas.: Pasacalles desde el Ravalet hasta la Plaza Nueva

A las 18,30 horas: Misa por los festeros difuntos y en Honor a la Virgen de Loreto. A las 19,30 horas.: Desfile de las Comparsas. A la finalización del desfile, y en la puerta del Ayuntamiento, se procederá a la ENTREGA DE BANDERAS. A las 01,00 horas: Mascletà nocturna a cago de Pirotecnia Alpujarreña Ntra. Sra. Del Martirio S.C.A. DÍA 13, VIERNES Tradicional día de los borrachos. Día de descanso. Los festeros se reunirán en sus barracas, donde se celebrarán los actos típicos de este día.

C/ Sant Vicent

Fins sempre Hasta siempre

cĂ rrecs festers cargos festeros

Despedida Capitania CONTRABANDISTAS_102

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers C/ Manuel AntĂłn paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfesti paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

102

C/ Manuel Antรณn

Contrabandistas 2018

Ya estamos aquí de nuevo y esta vez para despedirnos, ya que nuestro año de sueño e ilusión ha llegado a su fin. Ha sido un año digno de recordar, un año que hace que te cambie el punto de mira sobre las fiestas, pues te das cuenta del trabajo que realizan las Comparsas, junto con sus componentes, la Comisión de fiestas y el Ayuntamiento. Un año en el que hemos disfrutado desde el mismo día que supimos que seríamos Capitanes y Abanderada. La Proclamación, este acto ya te dice, aquí estáis y hay que trabajar para que todo salga bien. Las fiestas de nuestro Ravalet que dan el punto de partida de las fiestas de Moros y Cristianos, la Ofrenda y la Procesión de Nuestra Virgen de Loreto, actos muy queridos por todos nosotros. La Entrada donde se da todo y se refleja el trabajo de todo un año, trabajo que es recompensado en cuanto entras por la Rambla y todos los grandes actos del segundo y tercer día. Mención especial merece, nuestra Embajada del Contrabando y como no, uno de los actos que más nos impresionó fue la Entrega de Banderas, un acto que nos llegó al corazón y disfrutamos muchísimo, realmente precioso. Por todo lo vivido y disfrutado, queremos agradecer de todo corazón a todos los componentes de nuestra querida comparsa El Contrabando, su apoyo y su trabajo, a nuestra familia por toda su ayuda y ánimos, sin ellos no hubiese sido igual, a nuestros amigos, que son de verdad, más que amigos familia, con ellos a nuestro lado lo hemos pasado genial. A la Comisión de fiestas, este año nos hemos dado cuenta de la gran labor que hacen, a nuestro Ayuntamiento por su gran ayuda y a todo el pueblo de Mutxamel por sus muestras de cariño, y como no, agradecer a nuestros Capitanes Moros Oti, Pepe y Lore el año compartido, PER SEMPRE AMICS. En último lugar y no menos importante dar la enhorabuena y mucho ánimo a los cargos entrantes, comparsa Pirates y Zegries. Esperamos y deseamos que lo disfrutéis tanto o más que nosotros. UN SALUDO FRANCISCO, LOLI Y VICKY VISCA MUTXAMEL VISCA LA NOSTRA VERGE DE LORETO I QUE VISQUEN LES FESTES DEL NOSTRE POBLE MUTXAMEL!

103

Fins sempre cĂ rrecs festers 2018 Âˇ Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

104

C/ Manuel AntĂłn

Contrabandistas 2018

105

Fins sempre cĂ rrecs festers 2018 Âˇ Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

106

C/ Manuel AntĂłn

Contrabandistas 2018

107

Fins sempre cĂ rrecs festers 2018 Âˇ Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

108

C/ Manuel AntĂłn

Contrabandistas 2018

109

Fins sempre cĂ rrecs festers 2018 Âˇ Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

110

C/ Manuel AntĂłn

Contrabandistas 2018

111

Fins sempre cĂ rrecs festers 2018 Âˇ Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

112

C/ Manuel AntĂłn

Contrabandistas 2018

113

Fins sempre cĂ rrecs festers 2018 Âˇ Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

114

C/ Manuel AntĂłn

Contrabandistas 2018

115

Fins sempre cĂ rrecs festers 2018 Âˇ Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

116

C/ Manuel AntĂłn

Contrabandistas 2018

117

Fins sempre cĂ rrecs festers 2018 Âˇ Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

118

C/ Manuel AntĂłn

Contrabandistas 2018

119

Fins sempre cĂ rrecs festers 2018 Âˇ Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

120

C/ Manuel AntĂłn

Fins sempre Hasta siempre

cĂ rrecs festers cargos festeros

Despedida Capitania ELS PACOS_122

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers PlaĂ§a Sant Roc paisatges festers paisatges feste paisatges festers paisatges fes paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfet paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

122

Plaça Sant Roc

Fins sempre càrrecs festers 2018 · Hasta siempre cargos festeros 2018

Els Pacos 2018 No sabemos muy bien cómo empezar esta despedida, sobre todo porque tampoco la vamos a considerar una despedida, si no, más bien, un punto y aparte en la que ha sido hasta ahora nuestra andadura festera. Hace algo más de un año emprendíamos esta aventura tan feliz, que no hubiera sido tal sin el empeño de nuestros padres, Oti y Pepe, y sin la ilusión y la ayuda de todas las personas que nos han rodeado y que han querido estar cerca de nosotros durante este tiempo. Recordaremos estos días con muchísimo cariño y con toda la ilusión, la misma ilusión con la que vivimos el diseño de los trajes de la procesión, la proclamación de cargos festeros, la primera entrada a nuestra barraca siendo capitanes, y, cómo no, el desfile de la Entrada de aquel diez de septiembre. Queremos, desde aquí, dar las gracias a nuestra comparsa Els Pacos, por habernos hecho sentir tan en casa, y a todos los miembros de la Directiva, porque todo esto que hemos vivido ha sido también en gran medida gracias a la ilusión que sabemos que compartían. Gracias a la Comisión de Fiestas por vuestra labor y por cuidarnos tan bien. Y al Ayuntamiento de Mutxamel por todo el cariño recibido. Y también gracias al poble de Mutxamel por todas las palabras de afecto que hemos recibido a lo largo de este año y que no olvidaremos. Aprovechamos para saludar a nuestros compañeros de viaje, Viki, Loli y Tiki, y decirles que ha sido un placer compartir estos días con ellos. Por último, darles la enhorabuena a los cargos entrantes y que ojalá vivan estos días con la misma ilusión con la que los vivimos nosotros. ¡SALUT I BONES FESTES 2019! OTI, PEPE Y LORE

123

Fins sempre càrrecs festers 2018 · Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

124

Plaça Sant Roc

Els Pacos 2018

125

Fins sempre càrrecs festers 2018 · Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

126

Plaça Sant Roc

Els Pacos 2018

127

Fins sempre càrrecs festers 2018 · Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

128

Plaça Sant Roc

Els Pacos 2018

129

Fins sempre càrrecs festers 2018 · Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

130

Plaça Sant Roc

Els Pacos 2018

131

Fins sempre càrrecs festers 2018 · Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

132

Plaça Sant Roc

Els Pacos 2018

133

Fins sempre càrrecs festers 2018 · Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

134

Plaça Sant Roc

Els Pacos 2018

135

Fins sempre càrrecs festers 2018 · Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

136

Plaça Sant Roc

Els Pacos 2018

137

Fins sempre càrrecs festers 2018 · Hasta siempre cargos festeros 2018

Fins sempre

138

Plaça Sant Roc

ÒPTICA MUTXAMEL

N S D E SI T J A B O ES

OROS I CR

I T IS

Del Mar, 33 · MUTXAMEL (Alicante) Tel.: 965 952 726 opticamutxamel@gmail.com

S N A

vistalia.es

Càrrecs festers Cargos festeros

Pirates CAPITANA CRISTIANA 2019_145 SALUDA BANDERER CRISTIÀ 2019_146 SALUDA CAPITANA CRISTIANA 2019_148 SALUDA CAPITÀ CRISTIÀ 2019_150 CÀRRECS CRISTIANS 2019 EN FOTOS_152

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers El passeig paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

CAPITANIA CRISTIANA

2019

Pirates El passeig

Pirates RAÚL GONZÁLEZ MARTÍNEZ Me llamo Raúl González Martínez y tengo 20 años. Hijo de Ma Dolores Martínez y Antonio González, nieto y sobrino de Embajadores y de familia mutxamelera y festera. Nací el 22 de julio de 1999 y tan sólo 2 meses después desfilé en los brazos de mis padres por primera vez en la Comparsa Pirates. Año tras año, nuestros padres decidieron inculcarnos la fiesta y junto a mis hermanos, nos anudaban fuerte la pañoleta y nos sacaban en ella. Mi devoción por las fiestas fue creciendo gracias a mis padres, y especialmente a mi madre ya que ella siempre nos transmitió sus sentimientos hacia ellas. Veinte años después, ostento el cargo de Abanderado, junto con mi madre, Ma Dolores y mi hermano Alejandro, cargo que con infinitas ganas e ilusión ha sido esperado durante años. Debo decir que para mí es un orgullo representar a la Comparsa Pirates, comparsa a la que desde bien pequeño pertenezco, gracias en mayor parte a mi madre. Ella fue la causante de que todos en mi casa fuéramos Pirates. En mi casa, las fiestas siempre han estado presentes, y aunque realmente sólo son 3 días, para mí eran muchos más ya que cuando se aproximaba septiembre mi madre y mi abuela comenzaban a confeccionar trajes o hacer arreglos. Los fines de semana en el campo mi primo Vicente y yo contemplábamos como mi abuelo y su padre recitaban la embajada, y cuando tuvimos edad suficiente incluso la practicábamos

con ellos. Recuerdo también las mañanas de los fines de semana de agosto en Benaud preparando los trajes de la retreta, y el agobio gustoso de todos los preparativos para que la casa de mis abuelos estuviera lista para el 10 de septiembre, trajes, aperitivos, y como no, el tradicional “Puchero amb tarongetes”, las fiestas para mí, al fin y al cabo como he dicho, son más que 3 días, son momentos, experiencias y vivencias guardados en nuestros recuerdos, y sin mis familiares, y sobre todo sin mis amigos las fiestas no serían fiestas. Por ello quiero agradecerles a todos y cada uno de ellos el esfuerzo que realizarán este año por acompañarnos durante todo el camino, por su preocupación, por su ayuda e ilusión, también quiero agradecer a mi Comparsa el apoyo desde el momento que recibimos la noticia. Quiero dar gracias a la Directiva de la Comparsa Pirates por todo el acompañamiento hasta el final del proceso y sobre todo quiero agradecer a mi madre y mi hermano por la ilusión y las ganas que siempre han transmitido. Este año aún más especial, estamos preparados para vivir las fiestas como nunca lo hemos hecho, así que a todos y cada uno de los festeros y al pueblo de Mutxamel, os deseo que paséis buenas fiestas y disfrutéis un año más de todos y cada uno de las vivencias que las mismas nos brindan. ¡BONES FESTES MUTXAMELERS!

Banderer CristiĂ 2019

Pirates Ma DOLORES MARTÍNEZ RIPOLL Hola Mutxamelers i Mutxameleres. Me llamo María Dolores Martínez Ripoll, nací el 2 de mayo de 1968, de familia Mutxamelera, hija de Vicente Martínez y Lola Ripoll, conocidos como Vicente “Armilla” y Lola “Samperet”. Las fiestas siempre han estado presentes en mi vida, ya que desde bien pequeña en mi casa veía como mi madre cosía trajes de Moros y Cristianos y contemplaba a mi padre recitar y enseñarnos la Embajada. Mis comienzos en las fiestas fueron junto a mi hermano Vicente, en el año 1977. Por primera vez mi hermano salió en la Compara Pirates y yo en la Comparsa Contrabandistas de la mano de mi padre, luciendo un traje de faralaes que me regaló mi madrina Ma Elena” l’ arriero”. Años después, en el 1983 salí en la Comparsa Pirates con mis primas Loreto y Loli comparsa que desde mi primer desfile me llenó y hoy día llevo muy dentro. Recuerdo mi primer traje como si fuera hoy mi primera vez, pantalón y chaleco negros de terciopelo, adornados con pasamanería dorada y blusa fucsia. Años después junto con mi marido Antonio decidimos integrar en la Comparsa Pirates uno tras otro a nuestros 3 hijos, Alejandro, Rául y Oscar. Quien me conoce sabe que amo la costura, por eso me encantaba que llegaran los meses de junio y julio, donde comenzaba a recibir arreglos o confeccionar trajes de fiestas, en ese momento se juntaban dos elementos fundamentales para mí, la costura y las fiestas dos de las cosas que me llenan de vida. Desde siempre, invadió mi corazón la ilusión de imaginarme ostentando un cargo en representación de mi comparsa y confeccionando mis trajes. Siempre

me mantuve fiel diciendo que si algún día sería la Capitana de mi Comparsa tenía que ser con mis hijos, y este año con gran orgullo, junto con dos de mis tres hijos Alejandro y Raúl, ostentaré el cargo de Capitana Cristiana de la Comparsa Pirates, para mí, uno de mis sueños hecho realidad. Año tras año al ver a otros capitanes encima de sus carrozas, siempre imaginé como sería el estar yo encima de ella, y al fin podré dejar de imaginar y soñar con ese día. Llegó el momento junto a mis hijos de sentir lo que tantos años he anhelado. Quiero agradecer a mi marido su gran apoyo desde que decidimos emprender este camino, a mis familiares el gran esfuerzo que han hecho y que harán durante las fiestas para que todo salga lo mejor posible, concretamente a mi prima Verónica por ser el único año que dejará las babuchas y se calzará unas botas, a mi escuadra por decidir acompañarme en esta aventura y por el esfuerzo extra que eso supone, a la Comparsa Pirates por el acogimiento al proclamar los cargos, por su implicación y ayuda ya que sin ellos este sueño no sería posible, a la directiva de mi comparsa por demostrarnos su ilusión y acompañamiento desde el primer momento, especialmente quiero agradecerle a mis tres hijos su incondicional apoyo desde antes de dar el paso, ellos siempre me han dado fuerza y demostrado su ilusión por continuar persiguiendo esta gran aventura. I finalment, poble de Mutxamel, vos desitge que la música vos invadisca i un any més disfruteu i visqueu estes festes en honor a la nostra patrona, la Mare de Déu de Loreto, com sempre soleu fer-ho. ¡BONES FESTES!

Capitana Cristiana 2019

Pirates ALEJANDRO GONZÁLEZ MARTÍNEZ Mi nombre es Alejandro González Martínez, tengo 26 años, soy hijo de, Ma Dolores Martínez y Antonio González, nieto de Vicente Martínez y Lola Ripoll, más conocidos como “Vicent Armilla”, “Ambaixador Moro” y “Lola Samperet” modista de toda la vida. Este año ostento el cargo de Capitán Cristiano, junto a mi madre Ma Dolores y mi hermano Raúl, cargo que durante muchos años ha sido comentado en muchas de nuestras celebraciones familiares, y al fin llegó nuestro año. Año en el que representaremos a la Comparsa Pirates, nuestra Comparsa. Comparsa que tanto a mi hermano como a mí, hemos y nos ha visto crecer, cosa que debo agradecerle a mis padres, ya que desde bien pequeño decidieron inculcarme la fiesta. Nacido el 2 de mayo de 1993, desfilé en nuestra querida Rambla por primera vez, tan sólo 4 meses después. Primero en la “Comparsa Maseros” en los brazos de mi abuela Lola, en la “Comparsa Pirates” en los brazos de mis padres, y por último en la Comparsa “Els Pacos” en los brazos de mi tío Vicente Martínez, Embajador Cristiano. Año tras año mi madre me calzó las botas, y de su mano y la de mi padre desfilé en los Piratas, botas que hasta hoy día sigo llevando. Cuando tuve edad suficiente para entender y sentir la fiesta, todos los 10 de septiembre, en casa de mis abuelos, Vicente y Lola, lugar donde tradicionalmente todos los años nos reunimos para comer “Putxero amb tarongetes” y esperar que llegue la hora de “L’Entrà”. Mi madre entre muchas otras cosas, siempre decía, “el dia que siga jo capitana dels pirates…”, “jo tinc clar que si sóc capitana seré amb els meus dos fills, i si no, no ho seré”. Ese día llegó, llegó nuestro momento. De la mano de mi hermano con infinita ilusión y ganas de ostentar estos cargos, cumpliremos su sueño. Y siento que debo decir que no hay nada más grande, que imaginarme frente a “La Rambla” junto a mi hermano, cumpliendo el sueño de quien nos dio y enseñó a amar la vida y las fiestas. Si tuviera que describir que son para mí las fiestas, diría que las fiestas son tardes en “Benaüd” donde mi abuelo y tío recitaban la embajada, mi madre siempre llorando al hacer el “estafeta”, mi abuela Lola preparando el arreglo para

el “Putxero i fent les tarongetes”, la peculiar y agradable sensación que hay, y provoca el ambiente de la mañana del 10 de septiembre, lo que todos conocemos como: “Ja fa oloreta a festa”, pasear por La Rambla con el gorro y la “palometa”, el escalofrío del día de La Entrada al escuchar marcar a la banda, a mi tía Vale con su abanico dándonos aire todos los desfiles de al medio día, admirar con orgullo, y hoy día con lagrimas en los ojos, a los pies del castillo cuando mi abuelo y tío disputaban la reconquista de nuestro castillo, ese fuerte abrazo al terminar la embajada a sus puertas, a mi tía Vero gritándonos desde un lado de rambla “Aire Pirates”, pero sobre todo las fiestas para mí son mis amigos, sin ellos, no habrían fiestas y este año más que ninguno, quiero aprovechar para darles las gracias de todo corazón por su apoyo cuando les dimos la noticia, sus ganas, y sobre todo por su ilusión, sin ellos nada sería lo mismo. Quiero agradecer a mis familiares, por el apoyo incondicional recibido antes de saber que seríamos nosotros los capitanes, por su compromiso, su ilusión, preocupación y sobre todo por estar ahí al pie del cañón ayudando para ultimar cada detalle, quiero agradecerle concretamente a mi tía Vero por su gran dedicación respecto a la confección de nuestros trajes. Tú cumplirás uno de mis tantos sueños. Que mis bocetos luzcan por la Rambla de Mutxamel. Quiero dar las gracias a mi padre porque desde las filas traseras nos ha estado apoyando día tras día. A Lidia, mi pareja, por estar a mi lado en cada una de mis decisiones, por su ayuda, paciencia e infinita ilusión. ¡GRACIAS A TODOS! familiares y amigos, estoy convencido de que disfrutaremos y será especial para todos. También a mi escuadra, por el sacrificio extra y ayuda brindada en todo momento, a todos y cada uno de los componentes de la Comparsa Pirates, mi comparsa, y la vuestra, por la implicación, apoyo y ayuda. Y por último, a todos los festeros, Mutxamelers i Mutxameleres, desearos que un año más sintáis la música como siempre lo habéis hecho, disfrutéis y viváis las fiestas como nosotros esperamos hacerlo. ¡BONES FESTES POBLE DE MUTXAMEL!

Capità Cristià 2019

Càrrecs festers 2019 · Cargos festeros 2019

CAPITANIA CRISTIANA

2019

152

El passeig

Pirates

153

Càrrecs festers Cargos festeros

Zegries CAPITANIA MORA 2019_157 SALUDA BANDERER MORO 2019_158 SALUDA CAPITANA MORA 2019_160 SALUDA CAPITÀ MORO 2019_162 CÀRRECS MOROS 2019 EN FOTOS_164

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers Peñacerrada paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges fes paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg es paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa tgi paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers

Saluda al

pueblo de Mutxamel en sus fiestas patronales de Moros y Cristianos

Bar Rte. Venta Diego Grupo Dis Seguridad, S.L. Estación Servicio Sant Peret Papelería Paperges Muebles Elma Agility Gos de Mutxamel Lavandería Open Wash Mutxamel Relojería y Joyería El Dorado Papelería Librería Sala Carnicería Hermanos Ramos Sport Tono Pollos Asados Javi Viajes Ruta Jove Mutxamel Hogar y Descanso Elena Aracil Relojería y Joyería Moreno Tienda-Cafetería, El Forn De La Mestra Drean Store Mutxamel Gourmet Jiennense Mutxamel Romasanta Zapatos y Moda Carnicas Ximo Tisery Perfumería - Droguería Papelería Prensa El Palau Seguros Zurich, Aitana Broker Adm. Loterías El Campanar Vistalia Optica Mutxamel Papelería Entrelineas Peluquería Mamen Juguetes El Molinet de Colors Estanco Nº 2 Supermercado Rosa Mari Pequeños Genios Custom Viajes y Eventos Cafeteria La Iglesia Bar Casal Virtu Vedanatur - Centro Psocolología Boutique Infantil “No Ta Junto” Peluquería Nuevo Estilo Frutas y Verduras Amparin Bar El Mercado Supermercado Carnicería Lidia Publicidad Diaz-Ruiz Huevos Navas Carnicerí Mª Carmen Panadería N. Señora De Loreto Administración Loterías Nº 1 Panadería Loreto El Forn Lencería - Corsetería Neus Óptica Sant Roc Gráficas y Publicidad Txetxu Bar La Esquineta Carnicería La Mancha Motos Team Modas Infantil Andi Asesoria Fiscal Izquierdo Pasteleria Vanessa Academia Ces Mutxamel Electrodomésticos Vimar Ferretería Pérez Mesón Ino Desinfecciones Hernández Bar Simon Modas Leyma, D - Sastre Frutaría La Llauradora Panadería Emaene Ropa Hogar Zabel Informática y Reciclados Recicorb A.j. Autos Flors i Plantes Granissol Peluqueros U-Dos B.b.s. & Home Multiservicios El Ravel Elena Mateo Peluqueros Bar Rte. Molimar Bar Brisa Estilistas Fernández Quesada

Alfonso XII, 55 Alfonso XII, 90 - Bajo E Partida Sant Peret, 26 Tirant Lo Blanc, 2 Avenida Alcoy, 76 Nave 3 Brasal D´Alpi Avenida Carlos Soler, 43 Avenida Carlos Soler, 26 Avenida Carlos Soler, 39 Avenida Carlos Soler, 61 Avenida Carlos Soler, 14 Avenida Carlos Soler, 30 Avenida Carlos Soler, 9 Avenida Carlos Soler, 97 Avenida Carlos Soler, 51 Avenida Carlos Soler, 62 Avenida Carlos Soler, 86 Avenida Carlos Soler, 30 Avenida Carlos Soler, 28 Avenida Carlos Soler Avenida Carlos Soler, 60 Avenida De Valencia, 8 Avenida De Valencia, 14 Avenida De Valencia, 14 Del Mar, 33 Del Mar, 33 Del Mar, 33 Del Mar, 26 Del Mar, 13-15 San Francisco, 50 Monovar, 12 Del Carmen, 4 Del Carmen, 13 Casal 3 Edad Parque El Cañar Pedro Cano Izquierdo, 65 Calle Elche, 5 Hnos., Pérez Lledó, 2 Mercado Central - Puesto 4 Mercado Central - Puesto 5 Novelda, 7 Novelda Novelda, 17 Paseo Constitución, 14 Pio XII, 15 Pio XII, 1 San Antonio, 2 Plaza Sant Roc, 9 Plaza Sant Roc, 7 Ramón y Cajal, 21 Ramón y Cajal, 20 Virgen de Las Mercedes, 78 Virgen de Las Mercedes, 63 Virgen de Las Mercedes, 88 Virgen del Pilar, 105 Virgen del Pilar, 1 Virgen del Pilar, 59 Virgen del Pilar, 79 Virgen del Pilar, 91 Virgen del Pilar, 94 Virgen del Pilar, 50 - 3º A Virgen del Pilar, 87 La Pau, 12 - Local 5 La Pau, 7 La Pau, 17 La Pau, 10 La Pau, 15 Dolores, 21 El Salvador, 17 Camí La Rula, Esquina R.albert Pintor El Greco, 2 Local 6 Pintor El Greco, 2 Local 5 Oriola, 11 - Local 1 Oriola, 14 Avenida Alicante Avenida Alicante, 26

96 595 40 06 966 59 32 42 965 95 00 50 965 950 210 96 595 52 76 640 27 85 40 695 25 60 01 96 595 27 79 96 595 39 74 96 595 36 91 658 968 741 96 595 58 70 965 957 073 96 595 39 01 678 087 527 96 595 27 33 96 695 26 46 600 398 408 633 319 690 96 595 50 41 605 846 286 96 595 21 93 96 595 36 61 96 595 53 91 96 595 27 26 96 595 12 25 965 955 780 606 94 46 89 965 95 22 32 96 595 58 54 649 34 15 09 697 646 772 662 04 70 77 711 79 28 16 96 595 39 44 96 595 20 70 965 950 807 652 44 14 95 630 02 98 56 690 671 784 606 599 504 639 069 049 96 595 27 81 96 595 50 42 96 595 37 27 96 595 32 74 625 371 439 96 595 10 13 96 595 26 47 687 029 286 966 59 34 31 965 95 54 35 622 49 22 56 965 952 258 677 670 444 96 595 51 46 96 595 32 78 965 951 766 96 595 14 22 676 669 897 600 574 099 966 593 600 685 140 220 96 595 56 79 965 956 291 965 951 259 698 51 36 42 664 760 008 965 95 52 94 966 27 64 34 966 11 70 86 965 954 057 965 95 23 63 965 95 14 48 96 595 59 94

CAPITANIA MORA

2019

Zegries Penyacerrada

Zegries GUILLERMO SALA SALA Me llamo Guillermo Sala Sala, nací en 1994 y desde el primer año salgo a las Fiestas de Moros y Cristianos en mi comparsa de siempre, los Zegries. Desde que tengo memoria, en la vida de mi familia, junto a mis dos primos Cristina y Maka, los Zegries y las Fiestas de Moros y Cristianos han estado muy presentes y han formado parte de nosotros. Cuando mi padre era Presidente de la Comparsa, muchos días los pasábamos en casa ayudándole en las tareas que conllevaba la gestión de la Comparsa. Mi padre siempre me ha llevado con él a montar la barraca, o a las naves donde se realizaban los boatos de las Capitanías. Mis mejores recuerdos de las Fiestas empezaron cuando era pequeño junto a Ximeta Jr y Carlos, con nuestras aventuras escalando los palos de la antigua barraca cuando nuestros padres nos perdían de vista, la destrucción de figuras de corcho de los boatos, y en general, todas nuestras trastadas. Recuerdo noches interminables viendo como Xima soldaba y cortaba hierros con la radial, Clavel cortando madera y con su clásica frase “Ja que vas cap allà dute…”, Valeriano haciendo la cena, Cortés con la pintura, cuerdas… acompañado también de su comentario tradicional “inútil” (en eso me incluyo), mi padre montando las ruedas de las carrozas, organizando el caos que son las Capitanías y apaciguando las discusiones. Desde el principio, componentes de mi edad siempre hubo pocos en la Comparsa recién creada, actualmente los que éramos pequeños ya se han “espabilidado”, junto a nuevas incorporaciones, hemos hecho un grupo de amigos que se involucran en lo que pueden en la Comparsa cuando se les pide. A lo largo del año intentamos hacer varias comidas y cenas cuando podemos juntarnos, porque no sólo somos grandes amigos los días de Fiesta. Este grupo de amigos llamado Filà Jove, hemos participado pintando el escudo de corcho que hay en la barraca, las paredes, las puertas… Además participamos en lo que pudimos en el boato de la última Capitanía de la Comparsa de Salva, Vanesa y Pepe. Pero especialmente quiero recordar cuando Ximeta Jr y yo estuvimos cuando se construyó nuestra actual Barraca, recuerdo cuando aquello era sólo una casa con un patio y una piscina. Viví la gran transformación que se consiguió

gracias a los componentes de la Comparsa, gente de la Directiva y en especial al “Equipo A”, que han hecho que nuestra actual barraca sea una realidad, y que siguen intentando que cada vez sea mejor. Sólo unos pocos recordarán el momento del entierro dentro de la casa, concretamente debajo de la sala de reuniones, de unas botellas vacías “caídas en la batalla”, junto con un escrito para las generaciones futuras. Este acto fue realizado simbólicamente para finalizar las obras. Como componente de la Comparsa, desde mis inicios pertenezco a la Filà Jove, pero desde hace 8 años también pertenezco junto a mi padre a la Escuadra Especial de la Filà. Los componentes de dicha Escuadra nos movilizamos durante tres años para preparar el traje, la música, pensar en innovar, para así ir creando nuestro “momento” el año en que nos toca salir como Escuadra Especial. Para mi es especial pertenecer a esta Escuadra, que proviene originariamente de los Abencerrajes (de ésto ya sólo quedan mi padre y Cortés), a la que pertenecen varios Cargos Festeros de la Comparsa y varios Presidentes y ex Presidentes. También participo en el tiroteo desde los 18 años, ya que en mi casa desde siempre hemos sido tiradores. Recuerdo cuando aún no podía tirar por la edad, acompañaba a mi primo el Maka a ver como preparaba las cantimploras con la pólvora y los pistos, para luego subirme con él al desfile, junto a mi padre y mi hermana, para verlos tirar y seguirles por toda la Rambla. Deseo que todas las personas que nos han apoyado en esta responsabilidad que es representar a nuestra Comparsa como Capitanía Mora 2019 a mi familia y a mí, pasen unas fiestas inolvidables junto a nosotros. Agradecer a los amigos no festeros y festeros de otras Comparsas, que me acompañarán este año, a mi Filà Jove, a mi Escuadra Especial de la Filà y a toda la Comparsa en general. Desear a la Capitanía Cristiana Piratas 2019 que disfruten de este año al máximo, a todo el pueblo de Mutxamel, tanto festeros como no festeros, que pasen unos días de Fiestas llenos de alegría y diversión. ¡¡¡VISCA LA MARE DE DÉU DE LORETO!!!

Banderer Moro 2019

Zegries PAULA SALA SALA Me llamo Paula Sala Sala, nací en 1989, el mismo año en el que un grupo de amigos, entre ellos mis padres, decidieron fundar la que es mi Comparsa de toda la vida, los Zegries. Salí a desfilar por primera vez en el año en el que también mi Comparsa lo hizo, en 1990. Recuerdo cuando mi padre fue Presidente, pasar tardes preparando cartas y pegando sellos, también contando tickets, mientras escuchábamos de fondo marchas moras y pasodobles. Cuando mi Comparsa y yo cumplimos 25 años, se hizo un acto de reconocimiento a las personas que la fundaron, en el cual participé activamente y pude ver la evolución de la Comparsa, recopilando documentos y fotos junto a mis padres. Los primeros años había muy pocas niñas en la Comparsa, pero lo bueno es que éramos como las niñas de todos, como una gran familia. Empezamos saliendo de cantineras, y después empezamos a alquilar nuestros primeros trajes. Más tarde, fundamos la escuadra Mawalíes, a la cual pertenezco. Estoy segura que esta año va a ser especial para todas, seguro que van a estar al 120%. Desde hace unos años, junto a mi escuadra, preparamos la carroza de la Retreta, también participamos en el concurso de paellas del Mig Any y San Pascual, y en boatos de anteriores Capitanías. Desde que cumplí 18 años, empecé mi andadura en el tiroteo junto a mi padre y mi primo El Maka, y este año me acompañarán en él una parte de mi escuadra. Vengo de familia festera, mis abuelos salían a las Fiestas y actualmente gran parte de mi familia participa. Recuerdo cuando el salón de mis abuelos Filiberto y Amalia parecía una exposición de trajes festeros, había trajes de Moros del Cordó, Abencerrajes, Pacos y Zegries, en cambio en casa de mi abuela Rafelita sólo había trajes de Zegries. Desde hace años, la idea de ostentar una Capitanía se hacía presente en casa. Pasadas las fiestas del año pasado, mi

padre nos comentó la idea de presentarnos oficialmente como Capitanía Mora Zegries 2019, mi padre de Capitán, mi hermano Guillermo de Abanderado y yo de Capitana; inmediatamente dijimos que sí, por la enorme ilusión que nos hacía. Desde el momento en que se confirmó nuestra candidatura, empezamos a trabajar con toda nuestra ilusión en este gran proyecto, buscando música, pensando ideas para el boato y reuniones con la Comparsa. Quiero agradecer especialmente a mi madre, la cual fue quien nos animó a iniciar este sueño, que con su ilusión y ganas es la más implicada, ya que indirectamente es la que lleva el peso de la Capitanía. A mi familia, que desde el primer momento nos ha dado todo su apoyo. A mi tia y madrina Rafe, que este año el día de la Presentación despide como Capitana Mora Pacos 2018 a su ahijada Oti Verdú y recibe a su otra ahijada como Capitana Mora Zegries 2019, a ver en que mesa se sienta. Quiero hacer una mención a todos los que no están con nosotros, al igual que en otros años, y más en éste especialmente, estarán acompañándonos en cada paso que demos. Agradecer también a la Comparsa su colaboración, a mis amigos festeros y no festeros que este año nos van a acompañar. A mi escuadra Mawalíes “y apegás”, que llevan años diciendo que” a ver si nos animamos”, y desde que les comuniqué la noticia, tienen la misma o más ilusión y ganas que nosotros. Desear a la Capitanía Cristiana 2019 y a su Comparsa Pirates mucha suerte, felicitar a la Comparsa Abencerrajes en su 75 Aniversario (mi padre dice que es su “mamá festera”) y desear a todo el pueblo de Mutxamel y visitantes unas felices fiestas 2019!! ¡¡¡VISCA LA MARE DE DÉU DE LORETO!!!

Capitana Mora 2019

Zegries LAUREANO SALA FORNER Me llamo Laureano Sala Forner, hijo de Laurean “El de Campos” y de Rafaela “La Carrera” y nací en 1960 en la Rambla de Mutxamel. Mi padre y mis abuelos eran festeros de toda la vida, así como mi suegro Filiberto Sala, gran festero y apasionado de su Comparsa Els Pacos. Yo inicié mi andadura festera en 1970 en la Comparsa Abencerrajes, de la cual saldría años después para fundar la nueva Comparsa Zegries. Resumiendo un poco mi andadura festera, en 1975 un grupo de componentes de la Comparsa Abencerrajes y amigos de otras Comparsas, fundamos la Escuadra Zegries . A los 16 años representé a mi entonces Comparsa Abencerrajes en la Comisión de Fiestas, así como también estuve varios años llevando la tesorería en la Gestora de la Comparsa, concretamente a finales de los años 70, principios de los 80. En 1989 los componentes de la Escuadra Zegries fundamos la Comparsa Zegries de Mutxamel, junto a amigos, amigas, esposas y un grupo de componentes de la Sociedad Musical La Alianza, Comparsa de la cual fui los primeros 9 años su tesorero y seguidamente continué 10 años más como presidente. También durante esos años estuve en el Consejo y en la Gestora de la Comisión de Fiestas. Todos estos años he participado activamente en la Fiesta, intentando actualizar y renovar ciertas partes de la misma. Recuerdo cuando en los Abencerrajes éramos menos de 60 socios, conseguimos que las mujeres tuviesen los mismos derechos y deberes que los hombres, se mejoraron los aperitivos y que se abriese la barraca por la noche. A nivel de Comisión participe en la modificación por seguridad del desfile del Tiroteo y estuve en la negociación de la subvención de la pólvora y de los boatos de las Capitanías, entre Ayuntamiento y Comisión. Desde el primer año, en 1990, los socios de la nueva Comparsa Zegries comían y cenaban en la barraca de la Comparsa, cosa insólita en aquellos años. En 2004 conseguimos adquirir nuestra actual barraca. Cuando dejé mi cargo de Presidente ya éramos más de 200 socios, con el esfuerzo de todos conseguimos que nuestra nueva Comparsa se consolidara. En fin, que poco a poco he ido poniendo mi

granito de arena en la evolución de la Fiesta. Desde siempre, tanto en los Abencerrajes, como en los Zegries me ha gustado participar en la elaboración de los boatos, y como dicen mis amigos, ya me tocaba. Por desgracia algunos de los que más me animaban a este gran proyecto ya no están con nosotros, a los cuales echo mucho de menos y más los echaré este año de mi Capitanía. Aunque el empujón definitivo para decidirme viene por mi mujer, Tamara, y por mis dos hijos Paula y Guillermo. También mi amigo Cortés, que me decía que se me estaba “pasando el arroz”. Pasadas las últimas Fiestas hicimos reunión familiar y decidimos ostentar la Capitanía Zegries 2019. Como mi mujer nunca ha querido salir de Capitana, saldré con mi hija Paula como Capitana, y mi hijo Guillermo de Abanderado, a los cuales les hace mucha ilusión, y son la mejor compañía que puedo tener. Tamara y yo les hemos inculcado desde su nacimiento la fiesta, la música, la pólvora, los desfiles, los boatos, la Retreta… por lo que los cuatro estamos muy ilusionados de representar al Bando Moro en nuestras Fiestas de Mutxamel. Quiero agradecer a nuestros familiares la ilusión que han mostrado desde el primer momento al conocer que íbamos a ostentar la Capitanía 2019, así como también a nuestra Comparsa, la cual siempre se vuelca en la elaboración de los boatos. También agradecer a amigos festeros de otras Comparsas, y no festeros de Mutxamel, incluso de otras poblaciones, los cuales nos han ofrecido su ayuda. Quiero trasladar nuestra gran ilusión a todos los festeros y no festeros de Mutxamel, así como desear mucha suerte a la Capitanía Cristiana de la Comparsa Piratas que nos acompañará durante este año. Felicitar también a mi otra comparsa, los Abencerrajes, en su 75 Aniversario. Deseo que nos acompañe en todo momento nuestra patrona la Mare de Déu de Loreto y nuestro querido titular de la parroquia, El Salvador, para que tengamos unas fiestas llenas de armonía, diversión, alegría y vistosidad, y poder compartirlas con todos vosotros. ¡¡¡¡BONES FESTES MUTXAMEL!!!!

CapitĂ Moro 2019

Càrrecs festers 2019 · Cargos festeros 2019 ·

CAPITANIA MORA

2019

164

Peñacerrada

Zegries

165

2019

les nostres

Comparses Comparsas nuestras

CONTRABANDISTAS_168 MOZĂ RABES_170 TEMPLARIS_172 MASEROS_174 PIRATES_176 ZEGRIES_178 XODIOS_180 ABENCERRAJES_182 MOROS DEL CORDĂ&#x201C;_184 ELS PACOS_186

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers La Rambla paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

Contrabandistas Crònica 2018 Año de Fundación: 1874 Domicilio Social: Juan XXIII, 38 Presidenta: Mercedes Martínez Cortes Vicepresidentes: Antonia Martínez Monge José Javier Llorca Marco Asensio Úbeda Montoya

Tesorera: Marina Rodríguez Campos Alcalde de Fiestas: Pedro Vigara Cáceres Portador de la Bandera: Escuadra Alanís Banda de Música Oficial: Sociedad Musical Nuevos Rosales de Bolbaite.

Secretario: Jacinto José Sala Blasco

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Ha pasado un año ya, parece mentira pero nuevamente nos encontramos relatando la crónica de las fiestas 2018, lo cual nos indica que nuestras queridas fiestas están cada vez más cerca. Comenzamos con la participación de la Fiesta Rociera en donde se montó una caseta de aire Andaluz, se podían degustar exquisitas tapas, rebujitos, vinos... y un gran ambiente. También nuestros cabos realizaron una gran exhibición de su espectacular baile de navajas. Un gran trabajo por parte de de los que hicieron posible este montaje. El sábado 21 de julio se celebró nuestra ya tradicional “cena del sobaquillo” donde nos reunimos para degustar los mejores platos de cada casa. El 27 de julio se celebró la asamblea previa a nuestras fiestas para acabar de ultimar detalles. El 25 de agosto se celebraron las cenas de escuadra donde cada escuadra se reunió para cenar en su lugar favorito para acabar desfilando todos juntos y terminar la noche con una gran fiesta nocturna en nuestra barraca. El 1 de septiembre se celebraron las cenas de comparsa, donde pudimos disfrutar de un gran ambiente en compañía de la S.M. la Alianza de Mutxamel. Llegaron los días previos a nuestras fiestas, la Alborada, el pregón de fiestas, el día del Ravalet y el 9 de septiembre día de la Mare de Déu del Loreto, participando en la ofrenda por la mañana y mas tarde en la procesión. Por fin llegó el día 10 de septiembre donde de buena mañana un grupo de Contrabandistas y festeros se

168

La Rambla

apresuraban para montar y transportar el boato a punta de Rambla para la gran Entrada. A las 12 daba comienzo la entrada de bandas y representando a nuestra comparsa nuestra querida banda A.M Los Rosales de Bolbaite que no podían faltar a su cita como cada año. Una vez finalizada la entrada de bandas se interpretó el “hinme de festes” a las puertas del castillo para posteriormente dirigirnos cada comparsa a nuestras respectivas barracas. Con todo a punto, a las 19:00 dio comienzo al toque de trompetas el gran desfile de la Entrada, en esta ocasión nos correspondió el último lugar de los Cristianos por desempeñar el cargo de la Capitanía Cristiana, que entre dos luces nos permitió desarrollar nuestro boato, donde toda la Comparsa interpretó un gran espectáculo que este año hemos titulado “ PASEANDO POR ANDALUCIA ”, en el que se trataba de reflejar la influencia y vinculación tan estrecha que tenemos entre la Comparsa Contrabandistas y la esencia de lo que fueron nuestros orígenes, que no es otra, que la cultura, el colorido, la naturaleza y el arte que se respira por toda Andalucía. Este es el orden de participación de Escuadras, Festers, Plataformas, Caballos y Bandas de Música: 1. Banderín, Cantineras y Escuadra Bandoleras. 2. Escuadra Alanís. 3. Plataforma Escudo Contrabandistas en 3D. 4. Escuadra Da Andalus. 5. Banda de Música “El Palomar” interpretando: “Capità Just” de Enrique Alborch. 6. Escuadra Trianas - Escuadra Gitanas. 7. Plataformas con Faroles típicos de Andalucía.

8. Escuadra Forjadores – Escuadra Serranas. 9. Jinete y Amazona en Baile y Doma de Caballos. 10. Escuadra Alcazares. 11. Grupo Mujeres Sevillanas con cestas-d-Romero 12. Carroza Abanderada Cristiana “ Vicky López” 13. Banda de Música “ Rosales de Bolbaite” interp. “Los Soreles”, de José María Valls Satorres. 14. Escuadra de Camperas. 15. Carroza “Niños Contrabandistas” 16. Grupo de mujeres Sevillanas paseando. 17. Ballet de Gisela Comins. 18. Varios carruajes de paseo con tiros de caballos, paseando por el pueblo. 19. Escuadra Zíngaras “escena en la serranía”. 20. Plataformas con arboles simulando el bosque. 21. Escuadra de Bandoleros “en formación”. 22. Escuadra de Revolucionarios “en formación”. 23. Escuadra Especial “ arropan a los Capitanes”. 24. Carroza Capitanes Cristianos “Francisco Martínez y Loli Sirvent” 25. Banda de Música “ Llutxent” interpretando: “Els Contrabandistes” de José M. Valls Satorres 26. Escuadra de Negros (cerrando Boato). Desde aquí queremos dar las gracias a nuestros capitanes y abanderada: Francisco Martínez Corbalán, Loli López Sirvent y Vicky López Sirvent, por su gran trabajo y puesta en escena. El día 11 dio comienzo con la diana, saliendo desde el ayuntamiento y llegando a la barraca para disfrutar de un gran almuerzo. A medio día dieron comienzo los desfiles de la mañana y nuestra querida “Embajada Contrabandista” como siempre a pie del castillo, con nuestro embajador Juan Campos que acompañado por nuestros capitanes, tiradores y nuestra extraordinaria banda A. M. Los Rosales Bolbaite, realizó una gran embajada y dio paso al tradicional pasacalle que nos llevo a la barraca junto con los cargos festeros y autoridades para acabar la celebración. Y seguimos con el desfile nocturno de la “retreta” esta vez nos caracterizamos de “Egipcios” y con ello concluimos el segundo día.

Y llego el ultimo día, con la diana, el almuerzo festero y al tiroteo, pues hubo que recuperar el poder del castillo a golpe de disparos... Una vez realizado el último desfile se dio paso al acto de “la entrega de banderas” donde ponemos punto y final con este emocionante acto a un gran año de esfuerzo e ilusiones. El 13 de septiembre “día dels borratxos” todos los festeros nos reunimos en nuestras respectivas barracas para degustar la tradicional olleta y aperitivos. Al domingo siguiente se realizaron las tradicionales paellas para concluir todos los actos festeros.

Mig Any 2019 El día 2 de febrero celebramos las cenas de escuadra donde nos reunimos en la barraca junto con la banda de música la Alianza de Mutxamel que amenizó la velada a ritmo de pasodobles y marchas moras, mas tarde nos dirigimos a la rambla para realizar el desfile y finalizar con una fiesta nocturna en la barraca. Al domingo siguiente se realizó el concurso de Paellas, zurra y all i oli que, este año nos representó la escuadra “Alanís” que hizo un trabajo espectacular. Para terminar el “Mig Any” el día 23 de febrero se celebraron las cenas de comparsa, donde este año la “escuadra Zíngaras” iniciaron la celebración de su 50 aniversario en las fiestas, desde aquí felicitar a esta gran escuadra y desearles que disfruten de este año. Por último queremos felicitar y agradecer a la Comparsa Contrabandistas su colaboración y esfuerzo realizado, a nuestros cargos festeros porque nos han representado este año con su gran trabajo y saber estar en todo momento, y a la Comparsa y a los Cargos Festeros Moros por su complicidad y su buen hacer para engrandecer nuestras fiestas. Desde la comparsa contrabandistas os deseamos que paséis unas felices fiestas a todos los festeros y visitantes. BONES FESTES A TOTS.

169

Mozárabes

Crònica Año de Fundación: 2018

Secretaria: Margarita García Pastor

Domicilio Social: Av.Carlos Soler 86-1

Tesorera: Ma Luisa Belda Martínez

Presidenta: Ma José Forner Blasco

Alcalde de Fiestas: Loli Plaza Linares

Vicepresidentes: Deborah López Buigues Trinidad Sola Sarabia

Banda de Música Oficial: Societat U. Musical de Beniarrés

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Por segundo año consecutivo nos vemos inmersos en estas páginas del Llibret de Festes, para relatar cómo ha vivido la Comparsa las Fiestas del 2018 y Mig Any 2019. Ni decir tiene que han sido unas fiestas diferentes, especiales en todos los sentidos y plagadas de emociones muy difíciles de plasmar en estas líneas, fiestas que marcan un antes y un después en la trayectoria de muchos de sus componentes. La Comparsa inicia sus actos el 14 de Julio en un sencillo, pero no por eso menos emotivo, acto de Bendición de la Bandera y Presentación de los Bocetos del traje oficial. Acompañados por miembros de la Comisión de Fiestas, Corporación Local, Juez de Paz, Vicario de nuestra Parroquia, Presidentes de las diferentes Comparsas, familiares y amigos, da inicio el acto de Bendición de la Bandera, diseñada por Vicente Gomis Domenech, siendo los padrinos dos personas que desde el principio nos han estado acompañando en ésta andadura. Es elegida madrina Ma Reyes Soler, por ser la Presidenta de la Comparsa que nos dio a conocer, y una de las personas que creyó en nosotros y nuestro proyecto desde un primer momento. El padrino será Carlos Forner, el cual ha vivido y formado parte activa en esta aventura desde el primer día, no le quedó de otra, siendo a la vez la persona que nos ha aportado la mayoría del apoyo logístico, incluyendo el local donde hoy en día tenemos la barraca. Un pequeño resumen de quienes somos y de dónde venimos, es la antesala a la presentación del traje oficial, diseñado por Juan Climent Miró, al igual que de

170

La Rambla

2018

nuestro escudo. El 28 de Julio día de la Proclamación de Capitanes, participa por primera vez un representante de la Comparsa portando la bandera y traje oficial, al igual que el día del Salvador. Y alcanzamos el 10 de Septiembre y con él nuestro primer acto de fiestas; con el Pasodoble Benicadell de Joan Enric Canet i Todolí cerramos la Entrada de Bandas, llegando horas después al momento más esperado para nosotros, la gran Entrada de Moros y Cristianos: en tan solemne ocasión, somos los encargados de abrir el desfile con el siguiente orden: Bandera de la Comparsa Banderines portados cada uno por un componente de las 10 Comparsas actuales, bordeando nuestro escudo que es escoltado por Zegríes Escuadra Must’arab Unión Musical de Beniarrés, interpretando la Marcha” Cristi de Templo”,de Miguel Ángel Más Mataix. Escuadra Almaas. Caballeros y Damas Mozárabes de Toledo. El pasodoble del compositor Godofredo Garrigues Perucho, “De la font bona a la plaça”, abre paso a la Diana del día 11. El desfile matinal nos lleva hasta el castillo y tras la Embajada Contrabandista regresamos a la barraca, donde recibimos a la Comparsa Zegríes la cual obsequia a nuestra bandera con un corbatín conmemorativo de nuestro primer año como Comparsa; continúa la jornada con la guerrilla, desfile vespertino y Retreta, cuyo tema elegido es “Cantajuegos”.

La jornada del 12 despertamos dispuestos a disfrutarla al máximo, diana, almuerzo, guerrilla y desfile dan forma a la mañana, para despedir las fiestas con la entrada de la tarde y posterior entrega de banderas. Pero todo lo anteriormente relatado no hubiera sido posible sin el trabajo y colaboración de algunas personas de la Comparsa y allegados, a los cuales queremos brindar unas líneas: agradecer a Carlos Forner el ceder su local para poder establecer allí nuestro cuartel general, no sabe bien que ha hecho, a Vicente “Pelailla” y Antonio Tejero “Camacho” por las obras de adecuación realizadas en él; a Esdrás, Carlos Poveda y Manolo Pastor por su contribución a las mejoras del mismo junto con Ma Angeles Martinez y Nuria Sanchez, un gran grupo que hizo posible el poder disfrutar estas fiestas de la barraca.

Ahora sólo quedan seis meses para que septiembre nos vuelva a ver lucir nuestras mejores galas y poder disfrutar de unos días mágicos. Bones festes a tots. Ma José Forner Blasco

A Rafael de la Fuente, gracias por volcarte en nuestro proyecto y dedicarnos tantas horas de tu tiempo libre, al Mesón Ino, Comisión de Fiestas, Corporación Local y a todo aquel que ha contribuido a que estas fiestas fueran el punto de partida de muchos años más.

Mig Any 2019 Dan comienzo los actos del Mig Any con el acto solidario de donación de sangre, al que sigue el concurso de paellas, all-i-oli y zurra, realizado en esta ocasión por la escuadra Almorzárabes. En los juegos de salón, dos de nuestras componentes se alzan con el premio al Cinquillo, Trinidad Sola Sarabia, y Chinchón, Ma Angeles Martinez Sarabia. Las cenas oficiales ponen el punto y final a nuestra participación en el Mig Any.

171

Templaris

Crònica

2018

Año de Fundación: 1963

Tesorera: Noelia Pèrez Carmona

Domicilio Social: Soledat, 6 Presidenta: Ma Reyes Soler Lledó

Alcaldes de Fiestas: Josep Francesc Gosalvez Ivorra Juan Jose Navarro Nadal Juan Miguel Ripoll Vigara Victor Manuel Brotons Pastor

Vicepresidentes: Inocencio Leal Calcerrada Juan Miguel Ripoll Vigara

Banda de Música Titular: Sociedad Musical “La Paz”, De Sant Joan D’ALACANT

Secretaria: Consuelo Nuñez Ruzafa

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Música... La música és una de les grans protagonistes de la festa. Les melodies de les marxes mores i cristianes, dels pasdobles i les cançons populars comencen a omplir els carrers de Mutxamel des de finals d’agost i queden impregnades als nostres timpans durant setmanes. Un dels primer actes on podem gaudir del ritme i la festa són els sopars d’esquadres i de comparses; una cita a la qual regnen els retrobament i la germanor, on ens preparem per a la Festa i -molt sovint- ens emportem més d’una sorpresa. Enguany la gran revelació per a nosaltres fou l’estrena de Templàries la nit dels sopars oficials. Aquesta marxa cristiana és un regal del músic i templario Paco Ayela en commemoració del 30 aniversari de l’esquadra que porta el mateix nom. Les Templàries són l’esquadra de dones més longeva de les que n’hi ha en actiu, a dia d’avui, dins la nostra comparsa i, a la Gran Entrada del dia 10 de setembre, desfilaren acompanyades per algunes de les primeres festeres que formaren part dels Templarios. Moltes d’aquestes dones ja no participen en la festa, però els hem d’agrair la seva funció com a pioneres i impulsores de la integració de la dona a la nostra comparsa i a les nostres festes, que són un exemple d’inclusió i igualtat per a molts pobles de la contornada. La música de Templàries ens acompanyà també a les entrades de l’11 i 12 de setembre, i es va convertir en una de les peces imprescindibles del nostre repertori. Però aquesta no fou l’única estrena del 2018. En una clara aposta per la música creada per i per als Templarios -i per a les festes de Mutxamel, en un sentit

172

La Rambla

més ampli-, aquest any també ens acompanyaren els pasdobles Cassalla i Festa i 25 Aniversari de la Medi, a les dianes de l’11 i 12 de setembre, respectivament. El primer fou guardonat amb el segon premi en el I Concurs de Música Festera de Mutxamel i és obra de José Sala Lozano, membre de la Societat Musical “La Paz” de Sant Joan; una mostra de la prolífica creativitat dels músics i companys de la nostra banda oficial. La segona peça és obra del ja esmentat músic i templario Paco Ayela i fou el pasdoble guanyador del Concurs Commemoratiu del 25é Aniversari de l’Agrupació Musical Mediterráneo, de la Vila Joiosa. Una prova més del fet que tenim la vitalitat i el talent ben a prop. Seguint amb l’apartat musical, també cal fer esment de la magnífica interpretació del pasdoble Gaudium! per part de La Paz de Sant Joan a l’Entrada de Bandes, on el mateix creador de la peça, el mestre Ramón Garcia i Soler, va poder gaudir de la seva obra, ja que fou el compositor encarregat de la direcció del posterior Himne de Festes. Per últim, però no menys important, cal destacar la sempre vibrant actuació de la nostra segona banda, la Societat Cultural Musical de Penàguila, que aquest any ens delectà amb Beltzak, marxa cristiana del mestre Francisco Valor Llorens, estrenada amb motiu de l’Esquadra de Negres 2018 de la Filà Navarros d’Alcoi, on casualment hi participaren dos membres de la nostra comparsa.

...i Festa Però les nostres festes estan fetes de molt més que música. Els brams dels trabucs, la solemnitat de les ambaixades, la cura pels detalls dels trages

i carrosses... , fins i tot, l’organització de la cuina, la qualitat dels ous durs o l’originalitat de la retreta. Tots ells són elements que contribueixen a fer única la nostra festa i, per això, els Templarios intentem involucrar-nos en tot el que siga possible. Per aquesta raó, contem amb tres valents trabucaires -José Francisco Gosálbez, Paco Ayela i Alberto Ponzóque defensen la nostra plaça contra l’invasor musulmà i als quals volem agrair el seu compromís amb aquest acte imprescindible de la trilogia festera: el Tiroteig. Així com amb dos lleials parlamentaris que faran tot el possible per recuperar el nostre castell: Francisco José Alberola i Cristina Sala van representar el bàndol de la Creu a les tres Ambaixades del cicle fester.

Per últim, volem donar l’enhorabona als Càrrecs i les Capitanies 2018, Contrabandistes i Pacos, per haver ostentat amb dignitat i elegància les màximes posicions de la nostra festa; i volem desitjar molta sort als Càrrecs i les Capitanies 2019, Pirates i Zegries, que de segur defensaran els bàndols de la Lluna i de la Creu amb molta empenta i il·lusió. I a tots vosaltres, festers i festeres, veïns i veïnes, o visitants amorosits per Mutxamel, vos convidem una vegada més a compartir una mica de la nostra Festa. BONES FESTES! I QUE VISQUEN ELS MOROS I CRISTIANS DE MUTXAMEL!

Per descomptat, no podem oblidar a totes aquelles persones -la majoria- que treballen per la festa des d’una posició menys visible. És el cas del grup de treball que va permetre posar en escena un castell humà al mig de la Rambla la nit de la Retreta. O de l’Esquadra Fundadors, que ens representà al concurs de paelles del Mig Any 2019 amb un deliciós arròs. O de les persones que han fet possible que enguany hagem estrenat nova indumentària d’hivern al Mig Any i que el dinar -i posterior tardeo- de la desfilada oficial de febrer, fora tot un èxit. O d’aquells que any rere any s’encarreguen de muntar i desmuntar la barraca i engalanar-la perquè tot estiga a punt quan arriben festes. O del magnífic equip de cuina, que ens delecta amb les seves paelles, gaspatxos i olletes, entre d’altres menjars. La festa està feta de tots ells i elles. De cada minut que decideixen dedicar-li a la nostra comparsa en lloc de fer qualsevol altra cosa, cadascú en la mesura que pot. Per això, volem donar les GRÀCIES a tots i totes els que fan possible que aquesta gran família continue creixent i estant al peu del canyó cada setembre.

173

Maseros

Crònica Año de Fundación: 1883 Domicilio Social: Monóvar, 16 Presidenta: Rosana Climent Poveda Vicepresidentes: Maria Loreto Riera Alberola Virginia Javaloyes Ayela Conxi Martínez Verdú

2018

Tesorera: Ma Dolores Pastor Espuch Alcalde de Fiestas: Victor M. Bernabeu Berenguer Victor M. Blasco Alberola Jose Antonio Pérez Pedraza Banda de Música: Societat Musical “La Lira” De Quatretonda

Secretario: Rafael Pastor Torregrosa

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Un año más, nos dirigimos a vosotros desde este Llibret de Festes, para recordar a través de esta Crónica, las fiestas de 2018 y el Mig Any 2019. Comenzaremos nuestro recorrido en el mes de agosto cuando se celebró la asamblea ordinaria de la Comparsa Maseros. En dicha asamblea además de presentar los presupuestos para estas fiestas venideras, se decidió también que este año íbamos a volver al pasado saliendo en la retreta de los AÑOS OCHENTA. Sin darnos cuenta llego el 25 de agosto, día en que se celebraron las cenas de escuadra. El sábado siguiente, el 1 de septiembre, se realizó la tradicional cena de comparsa en la sede social. Una vez finalizada la cena y después de tomarnos “unas copitas” nos fuimos desfilando por el “carrer Sol”, con nuestra querida banda de música la Unión Musical “La Lira” de Quatretonda, hasta el comienzo del desfile por la Avenida Carlos Soler. Por fin llego el tan esperado día 10 de septiembre con la tradicional entrada de bandas. A las 12 de la mañana y como no, no podía faltar a esta cita nuestra banda la Unión Musical “La Lira” de Quatretonda, la cual deleito a todos los presentes con el pasodoble ”ARROP I ALMASSERA” del maestro Jaime Francisco Ripolls Martins. Una vez finalizada la entrada de bandas nos reunimos en el castillo para cantar el Himno de las Fiestas, que este año estuvo dirigido por el maestro y compositor Ramón García i Soler. Finalizado el acto, nos fuimos desfilando hasta la barraca para tomarnos un aperitivo y un sequet, amenizados por la S.M. La Lira de Quatretonda. A las 19:00, dio comienzo La Entrada, en la cual la

174

La Rambla

Comparsa Maseros, fue la tercera comparsa cristiana en desfilar, debido a que este año se incorporó una comparsa cristiana más en las fiestas los Mozárabes. Después de los Templarios, comenzamos los Maseros con el siguiente orden de desfile: BANDERA llevada por la escuadra CAMALETS ESCUADRA SARAGÜELLS JOVENS ESCUADRA SEGAORES ESCUADRA VETERANAS S. M. “LA POBLA DEL DUC”, interpretando “ de Quiroga a Séneca Autobusos” del compositor Miguel Angel Mas Mataix ESCUADRA MASERES DE L’HORTA NIÑOS ESCUADRA QUE LLAURE TON PARE ESCUADRA TRAMUSSERES ESCUADRA MASERES DEL DEPOSIT UNION MUSICAL “LA LIRA” DE QUATRETONDA, interpretando la pieza “TABAL I SARAGÜELLS” del compositor Mario Roig Vila AMICS SEGAORS-FILA El día de la Entrada, compartió el día con nosotros el diputado a las cortes nacionales, Joan Baldoví, disfrutando también del desfile en compañía de nuestra comparsa. Esperamos que se haya llevado una buena imagen de nuestras fiestas, y de la hospitalidad de Mutxamel. El día 11 de septiembre fue un día cargado de actos festivos, comenzando a las ocho de la mañana con la Diana, donde se interpretó el pasodoble “La Font

Vella”, del maestro Emilio Oltra. Después de amenizar las calles del pueblo con los distintos pasodobles llegamos a la barraca para almorzar. A las 11.30 comenzó el desfile matutino desde el Paseo de la Constitución hasta el castillo, donde pudimos asistir a la Embajada de los Contrabandistas. A su término fuimos desfilando hasta la barraca para tomarnos nuevamente el aperitivo festero y comer posteriormente. Por la tarde después del tiroteo y de la Embajada de los Moros se celebró el desfile. Una vez terminado y de haber recuperado fuerzas en la barraca con una cena, a las 00:30 h dio comienzo La Retreta. Como ya hemos comentado anteriormente, el tema elegido fue LOS AÑOS OCHENTA. Y así llegamos al 12 de septiembre, en la Diana se interpretó la pieza musical “Socarrats i Tramussers” del maestro Jaime Francisco Ripolls Martins. Después del almuerzo, pudimos presenciar el Tiroteo y la Embajada Cristiana. Acto seguido nos dirigimos a la barraca para tomar nuestro aperitivo festero. Ya por la tarde con nuestros trajes de gala realizamos el último desfile de las fiestas 2018. Este día también recibimos la visita de algunos mandos de las MOE, compartiendo la comida y un día de fiesta en nuestra barraca. Esperamos que el día fuese también de su agrado. El 13 de septiembre se celebró el tradicional “Día de los Borrachos” donde degustamos la tradicional olleta y el 15 de septiembre, la tradicional paella como fin de fiestas.

Ordinaria para dar cuenta de ingresos y gastos. Nada más pasar las Navidades, teníamos nuevamente el Mig Any. El día 10 de febrero, se organizó el tradicional concurso de paellas entre las escuadras de la Comparsa, el cual tuvo una magnifica aceptación ya que participaron casi la totalidad de las escuadras de la comparsa: Saragüells Jovens, Camalets, Amics Segaors, Veteranas, Maseres de l’Horta i Maseres del Deposit. El concurso lo ganó la escuadra Amics Segaors, pero lo importante fue que pudimos pasar un día de armonía y convivencia. El domingo 17 de febrero la Comparsa, representada por la escuadra Amics Segaors, participó en el concurso, organizado por la Comisión de Fiestas, de paellas, zurra y “all i oli” donde no conseguimos ningún premio. El 23 de febrero, se celebraron las cenas de comparsa en la sede social. La novedad de este año, fue que el desfile se realizó a partir de las 19:30 h., teniendo una masiva aceptación, ya que esto propició la participación de los niños en la fiesta. Por parte de la Comparsa Maseros, queremos expresar nuestro más sincero apoyo a la Comisión de Fiestas, ya que este cambio ha sido un acierto. Desde la Comparsa Maseros os deseamos unas felices fiestas y que paséis por la barraca para poder tomarnos un sequet. ¡VIXCA LA MARE DE DEU DE LORETO!

En el mes de octubre celebramos la Asamblea General

175

Pirates

Crònica Año de Fundación: 1950 Domicilio Social: Virgen del Remedio, 61 Presidenta: Sara Verdú Tarancón Vicepresidenta: Clara Poveda Tarancón Secretaria: Maria Balaguer Navarro

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Y como viene siendo costumbre, la redacción de la crónica de fiestas nos indica que ya queda muy poco para poder disfrutar de nuestros días grandes.

176

Antes de empezar, nos gustaría haceros una crónica de los acontecimientos de la comparsa a lo largo de este año. Las cenas de escuadra tuvieron lugar el día 25 de Agosto, y en las cuales dimos el pistoletazo de salida al primero de los desfiles. El sábado siguiente, 1 de Agosto, se celebró la cena de comparsa. Como viene siendo habitual en los últimos años, la comparsa realiza un homenaje al festero en activo con más antigüedad de la comparsa. Este año decidimos darle una vuelta a este acto y el homenajeado fue José Francisco Molina Pérez, compositor de la marcha cristiana Víctor. Como muchos ya sabréis esta marcha se ha convertido en un himno para nuestra comparsa y creímos conveniente mostrarle nuestro agradecimiento rindiéndole este homenaje. El 9 de Septiembre se celebró el día de la patrona, la Virgen del Loreto. Por la mañana fue la ofrenda donde la Comparsa ofreció una ofrenda de flores y por la tarde la procesión, donde una representación de la Comparsa acompañó a la Virgen. Ya llegamos al día 10, ese día en el que muchos esperamos con tantos nervios. Empezamos la mañana con la entrada de Bandas, como siempre nos acompañó la S.M Lira Relleuense. Interpretó el

La Rambla

2018

Tesorera: Clara Poveda Tarancón Alcaldes de Fiestas: Isaac García García Javier de las Heras Almeny Tomás Poveda Ivorra Banda de Música Oficial: S.M Lira Relleuense

pasodoble “Maomi” de Jesús Ufano Cervantes, este pasodoble fue el ganador del primer concurso de composición celebrado en el mes de Mayo en nuestra localidad. Una vez acabada la entrada de bandas, nos dirigimos al castillo para entonar nuestro himno de fiestas y después desfilamos hacía la barraca para disfrutar de nuestro primer aperitivo. Por la tarde llegó el momento más esperado por todos, La Entrada. Todos preparados y al son de El Guardià interpretada por la Sociedad Filarmónica Unión Musical de Agost e Inarpa interpretada por la Lira Relleuense desfilamos por nuestra Rambla. El siguiente día comenzó con la diana, y al acabar esta recargamos pilas con un almuerzo. Una vez comidos, nos dirigimos a la Plaza Sant Roc dónde comenzaba el desfile matinal por la carretera. Por la tarde nuestros tiradores se dirigieron al tiroteo, al igual que ocurrió el año pasado tuvimos una baja muy importante ya que nuestro cañón sigue sin poder acompañarnos en este acto. A continuación del desfile de la tarde dio comienzo la Retreta. Este año el tema elegido fue VILLANOS. Llegamos a los actos del tercer día. Después de la diana, regresamos a la barraca para almorzar. Luego seguimos con la guerrilla dónde se gastaron los últimos cartuchos de pólvora antes de la embajada de los cristianos. Por la tarde, todos nos preparamos para el último desfile. Aunque era el último desfile ya estábamos

pensando en las fiestas del año que viene, fiestas que serían muy especiales ya que nuestra comparsa volvería a ostentar la Capitanía Cristiana.

comparsa. Como novedad el desfile se realizó por la tarde y cuando acabó este fuimos a cenar al restaurante Nou Cañadas.

Terminadas ya las fiestas, el día 13 se celebró el día de los Borrachos. En ella pudimos disfrutar como cada año de las últimas notas de nuestra Banda de Música. El domingo 16 de Septiembre dimos por finalizadas las fiestas con las Paellas.

Para finalizar queremos aprovechar la oportunidad que la Comisión de Fiestas nos ofrece desde estas páginas para desearos que paséis unas buenísimas fiestas 2019 y las disfrutéis tanto o más como lo hace cada uno de los componentes de la Comparsa Pirates.

El 2 de Noviembre se celebró la asamblea ordinaria de la Comparsa, en ella pudimos conocer a los cargos que representarían la Capitanía: Alejandro como capitán, Ma Dolores como capitana y Raúl como abanderado.

Mig Any 2019 Pasadas las Navidades llegó el Mig Any. Un Mig Any que se presentaba un poco diferente y al que nos enfrentábamos con un poco de incertidumbre. Dimos el pistoletazo de salida a los actos con las cenas de escuadra que se celebraron el sábado 9 de Febrero. El día 17 de Febrero se celebró el concurso de paellas zurra y ajo donde la comparsa estuvo representada por la escuadra Filibusteros. Aunque no conseguimos ningún premio pasamos un gran día y sus representantes estuvieron a la altura de ganar una estrella michelín, por lo menos. El sábado 23 de Febrero tuvo lugar las cenas de

177

Zegries

Crònica Año de Fundación: 1989

Tresorer: Javier Mena Muñoz

Domicilio Social: San Pascual, 4

Secretaria: Scherezade Sala Navarro

President: Elies Gosalbez Guijarro

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Vicepresident: José Megías Verdú

178

Otro año más resumimos nuestro año festero, año en el cual nuestra Comparsa Zegries ha disfrutado de actos, desfiles… con la ilusión y armonía que nos caracteriza, escribiendo así una nueva página en nuestra historia en las fiestas de Mutxamel. Comenzábamos con las Cenas de Escuadra el sábado 26 de agosto y las Cenas de Comparsa el sábado 1 de septiembre, noches muy especiales con cenas y desfiles al son de nuestra banda de música oficial Unión Musical de Busot, preámbulo de nuestras esperadas fiestas de Moros y Cristianos. Llegan los días previos a las Fiestas, Alborada del Ravalet, Pregón, Día del Ravalet… Destacamos la participación un año más de nuestra Comparsa en el pasacalles del mediodía del día del Ravalet, a pesar de las inclemencias del tiempo de ese día, ofreciendo a nuestros vecinos y visitantes unas cervecitas para celebrar un día tan especial. Llega el día 9 de Septiembre, día de la Mare de Déu de Loreto, día de nuestra patrona en el que tuvo lugar la ofrenda y la procesión, y como no también, nuestra tradicional “Cena de Gala”, en la que disfrutamos de cena y posterior desfile por la Rambla. Destacamos la participación de cabos batidores en este desfile. Llegó el día 10 de septiembre, el día más esperado por ser el “Día Grande” de nuestras fiestas de Moros y Cristianos. Comenzamos por la mañana con la Entrada de Bandas, en la cual la Comparsa participó con nuestra banda de música oficial, la Unión Musical de Busot, interpretando “Goiri” del compositor Ramón García i Soler. Al terminar la Entrada de Bandas, y tras cantar el Himne ante el Castillo, nuestra Comparsa se dirigió hacia la barraca a realizar el tradicional aperitivo y comida de ese día. Y llegó la tarde con la esperada Entrada, en la cual queremos destacar nuestra colaboración en el primer desfile de la nueva comparsa cristiana Mozárabes, junto a más Comparsas, así demostrarles nuestro apoyo incondicional

La Rambla

2018

Alcaldes de Festa: Luis Ripoll Martínez Juan Miguel Blasco Asensi

en esta nueva aventura que emprenden a partir de este año 2018. Nuestra Comparsa sabe muy bien lo que es empezar como nueva Comparsa y lo duro que es al principio, pero con esfuerzo e ilusión todo se consigue. A continuación os ponemos nuestro orden del desfile de la Entrada: -Bandera y Filà. -Escuadra Aisaharas -Escuadra Mawalíes. -Unión Musical de Busot, interpretando “Cavall de Foc” del compositor José Rafael Pascual Vilaplana -Filà -Carroza infantil. -Escuadra Especial de los Benazires -Sociedad Musical Cultura de Penáguila, interpretando “Un sentiment Benazir” del compositor Abel Marco Beltrán. Seguíamos con el segundo día de fiestas, comenzando el día y la Diana al ritmo del tradicional pasodoble “Primavera” del compositor Antonio Gisbert Espí, seguido de un reparador almuerzo. Seguidamente tuvo lugar el desfile matinal y la Embajada de los Contrabandistas. Antes de subir a la barraca tras la Embajada se le hizo entrega de un corbatín a la recién estrenada Comparsa Mozárabes, con el que les deseamos lo mejor en la nueva trayectoria que emprenden como nueva Comparsa en las fiestas de Mutxamel, (ya no somos la Comparsa más joven de las Fiestas). Tras este acto, vuelta a la barraca a refrescarnos con unos aperitivos y comida con festeros, amigos y familiares, acompañados de nuestra Banda de Busot, con la armonía y ambiente que nos caracteriza. Seguíamos el día con el tiroteo, desfile de la tarde, posterior cena en la barraca y desfile de la Retreta. Este año nuestro tema de Retreta fue “ELS IAIOS”, tema con el cual hicimos una pequeña parodia del día a día de nuestros mayores. Comenzábamos el tercer día de fiestas desfilando en la

Diana el pasodoble “Cassalla i Festa” del compositor José Sala Lozano y seguidamente fuimos a la barraca a disfrutar de un estupendo almuerzo. A continuación seguíamos con el tiroteo, Embajada Cristiana y posterior desfile matinal, que nos dirigió otra vez a la Barraca a tomar el aperitivo y posterior comida con el buen ambiente que nos caracteriza. Por la tarde, el último desfile y despedida de las Fiestas 2018 con la Entrega de Banderas y Mascletà Nocturna. Al día siguiente celebramos el Día de los Borrachos, donde degustamos la tradicional “Olleta”, y el siguiente domingo día 16, celebramos el Día de las Paellas. Pasadas las fiestas comenzó el plazo para la presentación de candidaturas para la Capitanía Mora 2019, habiéndose presentado una única candidatura, por lo que en el mes de noviembre fue oficialmente presentada en la Asamblea de la Comparsa. Como Capitán Moro nos representará Laureano Sala Forner, ex Presidente de la Comparsa, como Capitana Paula Sala Sala y como Abanderado, Guillermo Sala Sala.

Mig Any 2019

Comenzábamos el Mig Any con nuestras tradicionales Cenas de Escuadra el sábado 9 de febrero, cada escuadra y miembros de la Filà se reúne para cenar y posteriormente desfile por la Rambla. El domingo 17 de febrero tuvo lugar el Concurso de Paellas, Allioli y Zurra, donde nuestra Comparsa participó, representados por miembros de la Filà, no alzándonos con ninguno de los premios, pero disfrutando de un fantástico día con ambiente festero. El sábado 23 tuvieron lugar las Cenas de Comparsa. Este año el desfile se adelantó a las 19:00, en el cual salímos los primeros a desfilar, acompañados de nuestra banda de música oficial. Seguidamente tuvo lugar nuestra tradicional cena en la barraca, donde se disfrutó de una noche de estupendo ambiente, en la que se improvisó un desfile por el Carrer Sol y posterior fiesta en la barraca.

Llegó el mes de mayo, con él también llega la fiesta del Carreró de San Pascual, donde nuestra Comparsa participa activamente en todos sus actos. Se comenzó el viernes 17 de mayo con la tradicional Roá de San Pascual, con la colaboración del Só de Mutxamel. A medianoche se disparó un castillo de fuegos artificiales. El sábado 18 de mayo se organizó el II Torneo de Pádel, en MTX Urbanpadel, incluido en el programa de actos de la festividad de San Pascual. El domingo 19 de mayo tuvo lugar la celebración, con Concurso de Paellas entre los vecinos y posterior aperitivo popular y degustación de paellas. La celebración se desarrolló con gran armonía entre los vecinos del Carreró de San Pascual, socios de la Comparsa y demás vecinos de Mutxamel. Desde la Comparsa Zegries agradecer a todos y cada uno de los socios que participan y se involucran durante todo el año en el mantenimiento de la barraca, gestión de la Comparsa, y este año también, organización de la Capitanía 2019, con los grupos de trabajo para la preparación del boato. Este año año es muy especial para nuestra Comparsa, año de Capitanía, muy bien representados por Laure, Paula y Guillermo. Esperamos estar a la altura que Mutxamel y sus fiestas merecen, y disfrutar de un año tan especial para nuestra comparsa y nuestros Cargos Festeros, muy queridos por toda la Comparsa. Desde la Comparsa Zegríes, en nuestro año de Capitanía, queremos desear a todos los festeros y no festeros de Mutxamel unas FELICES FIESTAS 2019, así como también desearle a la Comparsa Pirates y a sus Cargos Festeros que disfrutemos de unas inolvidables fiestas juntos, seguro que será un año para recordar!!! ¡¡¡BONES FESTES MUTXAMEL!!! ¡¡¡¡AVANT CAPITANÍA ZEGRIES 2019, LAURE, PAULA I GUILLE!!!! Cristina Verdú Sala

179

Xodios

Crònica Año de Fundación: 1895 Domicilio Social: Calle Cervantes, 4 Presidente: Eduardo Pastor Planelles Vicepresidente: Lorenzo Giner Juan

Portador de la Bandera: José Muñoz Salvador

Secretaria: Alexia Puig Canto

Banda de Música: Primitiva Palomar

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Al mes d’agost ens vam posar en marxa amb la processó del Salvador el dia 6 d’agost, on la nostra bandera ix en aquesta desfilada oficial. Tot seguit el dia 25 d’agost i l’1 de setembre, vam celebrar els tradicionals sopars d’esquadres i comparsa, en què ens va acompanyar, com tots els anys, la banda L’Aurora de Sella. Enguany el sopar de comparsa va ser molt emotiu, ja que un dels nostres components i compositor Mario Esteve i Ramón va escriure i dedicar un pasdoble al seu avi, Pepet el Palalet, un dels fundadors de la comparsa. Ja passats els sopars, i amb els nervis a flor de pell, va arribar el desitjat i gloriós setembre. Abans d’arribar al gran dia, passem per actes com el pregó del dia 7, la festivitat del Ravalet el dia 8 i l’ofrena i processó del dia 9 a la nostra Mare de Déu de Loreto. I per fi, va arribar el desitjat 10 de setembre, tota la comparsa, ja des de bon matí, es preparava per a fer els últims arranjaments dels vestits, maquillatge, esmorzaret amb les esquadres, última revisió per la barraca perquè no ens falten unes cerveses fresquetes i un poquet de sequet. De matí, a l’Entrada de Bandes, la nostra bandera va desfilar amb la nostra banda, La Primitiva del Palomar, com sempre espectacular, amb el pasdoble Pepet el Palalet del compositor Mario Esteve i Ramón.

La Rambla

Tesorera: Loreto Jurado Gomis Alcaldes de Fiestas: Angeles García Cáceres María José Peña Forner Emiliano Valcárcel Blázquez

Després d’unes bones festes de 2017, la comparsa Xodios va començar el mes de juliol de 2018, amb l’assemblea ordinària en què se’ns va comunicar el programa d’actes en què participaríem els festers i les festeres. El primer acte va ser la presentació dels càrrecs festers 2018.

180

2018

Quan va acabar l’entrada de bandes, es va interpretar l’himne per totes les bandes que ens acompanyen aquests tres dies. I ara sí que sí, ens trobàvem immersos en la Rambla amb ganes de començar a desfilar després d’un any d’espera, amb les nostres indumentàries, cantineres, filà, esquadres, carrosses i les bandes La Primitiva del Palomar que va interpretar Als Xaparros, del mestre J. Rafael Pascual Vilaplana, i L’Aurora de Sella amb la marxa mora Daglan Yehudi, del mestre Miguel Àngel Más Mataix. Passem ja al dia 11 matinejant un poquet, ja que cal eixir a la diana, any rere any el primer dia veiem com augmenta el nombre de participants, fa goig veure tants membres de la comparsa gaudint de la diana. La banda La Primitiva del Palomar ens tocava el pasdoble El nostre del mestre José Ma Ferrero Pastor. Una vegada finalitzada la diana, toca agafar forces amb un bon esmorzar: pericana, coques, llonganisses, botifarres, i alguna coseta per a refrescar la gola . A migdia tornem a desfilar i a continuació, després de l’ambaixada anirem de nou a la comparsa, que quasi sempre està plena de festeres i festers de totes les comparses, amics i amigues, familiars, on ens reunim per a fer-nos l’aperitiu, algunes cervesetes, costelleta, creïlles amb allets, olivetes, i algun sequet que altre. El 12 repetim un poc l’itinerari del dia anterior, un poc més cansats, ja que alguns no s’han gitat encara ja que la nit d’abans teníem la retreta, però bé, aguantem com a valentes i valents ja que és l’últim dia i hem d’aprofitar-lo al màxim. Passem el dia 13, anomenat dia dels Borratxos, a pesar d’estar cansats, no passa res, ens reunim de nou a la

barraca per a fer-nos l’aperitiu i eixa olleta de carn tan tradicional per aquest dia, i dos dies després, les paelles que són el final d’unes festes espectaculars. Per tant, ja sols queda fer el compte enrere i esperar les properes festes amb la mateixa il·lusió de sempre.

Mig Any 2019 Donem pas al Mig Any on la comparsa Xodios participa en els actes que la Comissió de Festes organitza. L’inici d’aquest període com en anys anteriors és una marató extraordinària de donació de sang, i com sempre els festers hi acudeixen, ja que són molt solidaris. Seguidament el dia 17 de febrer el Concurs de Paelles, Allioli i Surra, on l’esquadra Quiidus va ser l’encarregada de l’elaboració i no cap dubte que van delectar-nos amb una paella elegant, un bon allioli i, per descomptat, amb una surra impressionant, tot i que no va obtindre cap premi, l’esquadra ho va passar molt bé. La comparsa, com és habitual, va preparar un aperitiu i va cuinar per a tots els socis i sòcies, així com alguns convidats i convidades que es van apropar a la seu, uns quants quilos d’arròs amb conill, costelleta i verdures. Va ser un dinar molt amé, on s’endevinava, en tots i totes, moltes ganes de festa. El dijous 21 es celebraren els tradicionals jocs de saló al Casal Fester.

alguna anècdota, ja que el tema de conversació era el canvi d’horari de la desfilada. Acabat el sopar, i un poquet calentets per dins, per alguna llagrimeta que altra, encara que sense passar-se’n, vam desmuntar la barraca juntament amb el personal de la barraca i alguns components als que agraïm la tasca que van desenvolupar, ja que a continuació ens esperava una magnífica festa amenitzada per l’orquestra L’Illa de Benidorm, que ens van tocar diferents peces musicals del gust dels nostres socis i sòcies de totes les edats. Com de costum, ja estem desitjant que passe el temps al més aviat possible i així arribe el gloriós setembre. El dilluns 27 de febrer es va celebrar l’albada a la Mare de Déu de Loreto i el dia 1 de març vam celebrar la tradicional ofrena de flors i la processó en honor a la nostra Verge. El dia 2 de març va tindre lloc el concert de clausura del Mig Any amb la Societat Musical L’Aliança de Mutxamel . ALÈXIA PUIG CANTÓ Cronista Comparsa Xodios

El dissabte 23, enguany estrenàvem algun canvi que altre, abans del sopar vam eixir a desfilar majors i menuts, enguany ens acompanyava la banda L’Illa de Benidorm, que ens va delectar amb diverses marxes mores. A continuació van celebrar l’habitual sopar. Cada esquadra podia sopar en harmonia i contar

181

Abencerrajes

Crònica

Año de Fundación: 1944 Domicilio Social: Juan XXIII, 38 Presidente: Rafael Verdú Ripoll Vicepresidentes: Gaspar Aracil Llorca Vicente Ramón Sánchez

2018

Secretaria: Verónica Verdú Pastor Alcalde de Fiestas: Pablo Moreno Calderón Portadores de la Bandera: Escuadra Muzamalik Banda de Música titular: Unión Musical “Llutxent”

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Tesorero: Pascual Monllor Aracil

182

Otro año más, aprovechamos la ocasión que nos brinda este “Llibret de Festes”, para agradecer a todos los componentes de la comparsa Abencerrajes su colaboración y su dedicación para disfrutar de otro magnífico año de fiestas y así agrandar aún más la historia de nuestra comparsa. El día 13 de julio, realizamos una asamblea extraordinaria para proponer a los componentes de la comparsa, la compra del local situado en la calle Miguel Alcaraz. Dicha asamblea fue aprobada por unanimidad de todos los asistentes. La fiestas comenzaron el día 29 de julio con la presentación de capitanes y seguido del día 6 de agosto con la festividad del Salvador. Ese día, la bandera de la comparsa, junto con dos componentes de la escuadra Almorávides, acompañaron a la venerada imagen de El Salvador en la procesión. El día 14 de agosto, la comparsa creció de una manera increíble al hacerse en propiedad con el local colindante al de la actual barraca, dicho local se encuentra situado en la calle Miguel Alcaraz. Ambos espacios se encuentran unificados por la parte interior. El día 25 de agosto, celebramos la cena de escuadras y su posterior desfile por la avenida Carlos Soler acompañados por nuestra banda la “Unión Musical de Llutxent”. El sábado día 1, realizamos la cena oficial de comparsa y su posterior desfile acompañados de nuestra banda de música. Al finalizar el desfile, tuvimos fiesta en nuestra barraca. El día 6 de septiembre acudimos a la alborada del Ravalet, invitados por su Comisión, a la cual damos las gracias por el trato recibido. El día 7, disfrutamos de nuestro pregón de fiestas dando así por iniciadas las mismas. El día 9 de septiembre tuvimos la ofrenda de flores y la procesión en honor a la Mare de Déu de Loreto.

La Rambla

Llegado el día 10 de septiembre, el más esperado por todos los festeros, podemos destacar los siguientes acontecimientos acaecidos durante el año pasado: - La entrada de bandas con el banderín de la comparsa junto con la U.M. Llutxent amenizándonos con nuestro pasodoble “1944” y finalizando en el castillo con la interpretación del himno de fiestas. - Por la noche, en el desfile inaugural de nuestras fiestas, pudimos contar con una nueva escuadra denominada “Marrakesch”, dicha escuadra fue constituida el día 12 de enero de 2018. Durante ese desfile, también pudimos disfrutar del estreno de la marcha mora “RAVER”, dicha marcha está dedicada a Rafael Verdú, presidente de la comparsa y capitán moro del año 2006. Dicha marcha es un homenaje de su esposa Conchi Pastor por su XXV aniversario de matrimonio. Esta marcha compuesta por José Miguel Román Espinos, fue interpretada por la “S.M. La Paz “de Sant Joan d’Alacant. El día 11, disfrutamos de nuestros tradicionales actos como la diana por el Ravalet, el almuerzo en nuestra barraca, el desfile de la mañana y la embajada contrabandista. Al finalizar, nos dirigimos a nuestra barraca a comer. Por la tarde, disfrutamos del tiroteo en la Rambla. Este año aumentaron los tiradores de la comparsa gracias a las escuadras “Almorávides” y “Azizas”. Después del tiroteo, dimos paso a la embajada mora y a nuestro segundo desfile saliendo desde el castillo. Para finalizar el día, la comparsa se disfrazó en la Retreta de la temática de la “Feria de Andalucía”. El día 12, disfrutamos de la diana, el tiroteo, la embajada cristiana y el desfile de la mañana hasta el mercado, finalizando en la barraca para la comida. Por la tarde, tras la misa de los difuntos, realizamos nuestro último desfile y finalizamos la noche con fiesta en nuestra barraca. El día 13 de septiembre, “el día de los borrachos”, acudimos a

la barraca a comer y a beber, pero sobre todo a descansar y rememorar los pasados tres días agónicos. El día 16 de septiembre, disfrutamos de nuestro tradicional día de paellas para así hacernos el último “sequet” de fiestas y dar estas mismas por concluidas. Tras finalizar las fiestas, la comparsa tuvo dos trágicos sucesos al perder a dos de sus componentes. El día 23 de septiembre falleció Manuel Forner Verdú, también conocido como “Manolo Colau”, un gran festero y una persona con gran dedicación a la comparsa. Más tarde el día 27 de septiembre falleció Manuel Martínez Pedraza, también conocido como “Manolo Bacora”, otro gran Abencerraje y miembro de esta junta directiva. No podíamos dar por finalizadas las fiestas de 2018, sin hacer los siguientes agradecimientos: - A la comisión de fiestas y a la comisión de fiestas del Ravalet por la organización de todos los eventos. - A la comparsa “Els Pacos” y a la comparsa “Contrabandistas” por sus capitanías y sus increíbles boatos. - A la comparsa “Mozárabes” por su estreno festero. - Al ayuntamiento de Mutxamel y a la Policía Local por sus servicios prestados. - A la Unión Musical de Llutxent por acompañarnos durante las fiestas y hacernos disfrutar aún más de ellas. - Y por último, pero no por ello menos importante, a todos los festeros y a todo el público en general que disfruta con nuestros desfiles. Una vez finalizadas las fiestas, el 9 de noviembre, nos reunimos en nuestra barraca para realizar un balance de las mismas mediante una asamblea ordinaria y en la que contemplamos el presupuesto festero del año 2019 porque que será un año especial ya que nuestra comparsa, celebrará su 75 aniversario.

Mig Any 2019 El día 3 de febrero, nos reunimos en nuestra barraca para realizar nuestro concurso de paellas de escuadras. Tras un día de fiesta, el jurado deliberó que la escuadra que representaría a la comparsa en el concurso de paellas, sería la escuadra “Moras D’Assuan”. El día 9 de febrero, celebramos la cena de escuadras. Posteriormente y como novedad, desfilamos por la avenida Carlos Soler acompañados de la “A.C.M. Nuevo Alicante” y finalizamos la noche con fiesta en nuestra barraca. El día 17 de febrero celebramos el tradicional concurso de paellas, zurra y ali-olí en la calle Ramón y Cajal, seguido de la comida en nuestra barraca. El día 23 de febrero, celebramos las cenas de comparsa en nuestra barraca, pero como novedad, desfilamos antes de cenar junto con nuestra banda de Llutxent. Tras la cena, realizamos un pasacalles y disfrutamos de fiesta en nuestra barraca. El día 2 de marzo, para finalizar el mig any, disfrutamos del concierto realizado por la banda jove de la “S.M. La Alianza” y de la entrega de premios del mig any en los cuales la comparsa Abencerrajes obtuvo 4 premios; mejor presentación de paella, mejor zurra y mejor aliolí por parte de la escuadra “Moras D’Assuan” y ganadores del torneo de parchís por parte de Conchi Pastor. Para finalizar, queremos agradecer a toda la gente que hace que nuestras fiestas sean posibles, que podamos disfrutar de unas grandes fiestas 2019 y que disfrutemos de unas grandes capitanías otorgadas este año a la comparsa “Piratas” y a la comparsa “Zegries” por todo ello que disfrutamos y amamos, aclamemos todos juntos, VISCA LA FESTA VISCA LA MARE DE DÉU DEL LORETO Y VISCA MUTXAMEL

183

Moros del Cordó Crònica 2018

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Año de Fundación: 1898 Domicilio Social: Benidorm, 9 Presidente: Juan Carlos Forner Gosalbez Vice presidenta: Elena poveda Asensi Secretària: Sandra Rosser Hurtado Elena Romero Bravo

184

Amb la celebració del Mig Any, entre el 15 de febrer i el 2 de març d’enguany, els festers de Mutxamel vam tancar un altre cicle fester iniciat al 2018. Però la comparsa Moros del Cordó va tancar també una etapa: la de Ricardo Pedraza al front d’una jove directiva que, al llarg de la seua trajectòria, ens ha portat moltes novetats i ha consolidat la participació de molts components de la comparsa en les tasques d’organització de la festa. Des de les pàgines d’aquest Llibre de Festes, fem un fort aplaudiment per a tots ells. Els sons de la banda la Unió Musical de Pobla del Duc ens vam acompanyar el dia u de setembre en la desfilada de la nit dels Sopars de les Comparses, tant des de l’Ajuntament fins a la seu de la comparsa, com en la desfilada posterior. Des d’eixe dia, la Comparsa Moros del Cordó ha participat en tots els actes organitzats, tant per la Comissió de Festes, com per la mateixa Comparsa. Participació marcada per la manca d’Abanderat, històricament persona encarregada d’iniciar la desfilada amb la bandera de cadascuna de les comparses. El debat en l’assemblea va propiciar una solució provisional que el temps dirà si es consolida. Rafael Sala va portar la Bandera durant els actes de 2018 a l’espera de consolidar un torn rotatori entre les esquadres i la Filà. Al pas de Paco, el Moret del Cordó, interpretat per la nostra Banda Oficial, la Unió Musical de Pobla del Duc, la nostra bandera va recórrer la Rambla en l’Entrada de Bandes. Més tard, a l’Entrà dels Moros i Cristians, se li afegiren la Societat

La Rambla

Tesoreros: Miguel Ángel Pastor Armengol José Pascual Blasco Mora Alcalde de fiestas: José Alberola Marco José Luis Pérez Domingo Rafa Ponzo Reyes Banda de Música Oficial: Societat Musical La Pobla del Duc

Musical L’Harmonia, d’Alacant i la Societat Musical L’Aliança, de la Torre de les Maçanes que van interpretar la Marxa del Centenari i Xubuch respectivament. La Unió Musical de Pobla del Duc va interpretar Tudmir i la Xaranga que no pare, d’Alacant, ens va acompanyar amb Xavier el Coixo. Ja a la barraca vam gaudir del ja típic “sopar del dia deu”, acompanyats de Xeco Rojo i el seu repertori de versions abans d’obrir les portes a la festa nocturna de cada nit. Més música, identitat de la nostra festa. Amb la Unió Musical de Pobla del Duc la vam tindre en les dianes, concretament amb la interpretació de Caridad Guardiola, en la primera d’aquestes i 75 Aniversario Andaluces en la segona, per a desfilar i acompanyar-nos fins a l’esmorzar fester. Tal com es va aprovar en assemblea el tema triat per la Retreta va ser La volta al món en 80 dies, famós llibre de Jules Verne, que en més d’una ocasió hem vist al cinema i a la televisió, fins i tot en versió de dibuixos animats. Es van vore globus aerostàtics molt divertits, trens i una llarga llista de disfresses fetes per a l’ocasió. Tots vam viatjar per una estona. El 13 de setembre, com és costum, vam tornar a la barraca per gaudir en germanor del tradicional “dia dels borratxos”, i tres dies després, el diumenge dia 16, vam tornar per a degustar la paella que posa la guinda a la trilogia festera de Mutxamel.

Mig Any 2019 Albirant en l’horitzó la primavera, ens arriba el Mig Any, últimament anomenat Festa de la Llàgrima. Amb la intenció de tancar un cicle fester, ja es parla aleshores de projectes i propòsits per al “gloriós” setembre. Cal destacar el canvi introduït a l’hora de la desfilada que, de nocturna, va passar a ser a la vesprada. Opció que va ser recolzada majoritàriament per la nostra comparsa. I, de nou, els Moros del Cordó vam innovar celebrant un dinar i festa a la barraca abans de la desfilada oficial. Tot un èxit! Membres de la Comparsa van participar en la Donació de Sang i als diferents tornejos organitzats per la Comissió de Festes, l’anterior directiva, amb Ricardo i Ignacio Pedraza, Gustavo Blasco, Marta Jiménez, Antonio Jesús Ramos, Raúl Bermejo, Sergio Fernández, María Martínez i Mireia Blasco, entre d’altres, van ser els encarregats de fer la paella per al concorregut concurs de paelles, allioli i surra. Però com que es van quedar curts, ens vam vore obligats a fer més arròs a la barraca per poder dinar tots els que érem. Menció especial mereix la celebració d’aniversaris que van fer algunes esquadres, i per eixe motiu algunes d’elles han realitzat actes durant tot l’any: L’esquadra Huries va celebrar els seus cinquanta anys de festa.

185

Els Pacos

Crònica Año de Fundación: 1923 Domicilio Social: C/ Mare de Déu de la Mercè, 73 President: José Pastor Alberola Vicepresident: José Evaristo Blasco Alemany Secretari: Jesús Rafael Torregrosa Ivorra

2018

Portador Bandera Comparsa: Luís Miguel Mira Sala Alcaldes De Festes: Juan Germán Pérez Pastor Fernando Del Campo Aznar Jorge Pérez Pastor Banda De Música Oficial: Banda de Música del Centre Artístic Cultural Verge de La Pau, Agost.

Nuestras Comparsas 2018 · Les Nostres Comparses 2018

Tesorer: Baldomero Aracil Sala

186

Any 96 de la fundació de la Comparsa Els Pacos de Mutxamel. Tot el que vivim està determinat pel temps. Recordar és l’única manera d’aturar el temps, perquè a partir dels records podem tornar en el temps, viure novament un moment que ja va passar i retenir el nostre temps present mentre pensem en això. Tots tenim segurament alguna cosa que ens farà recordar les Festes del 2018. Anem a recordar vivències, anècdotes i actes irrepetibles. Aquesta crònica comença el 13 de setembre de 2017. Acabades les festes de 2017, vam iniciar un camí de treball i d’il·lusió, amb l’objectiu de marcar una fita amb la nostra Capitania de 2018. Els festers ens tornem a reunir en l’assemblea de juliol. Hi van asistir-hi més festers del que ho fan habitualment. S’aprova la programació d’actes i l’organització de la barraca per a les festes de 2018. El dissabte 28 de juliol acompanyem els nostres càrrecs al Canyar de les Portelles, per assistir a la desitjada funció: la seua proclamació com a capità, capitana i banderera del bàndol moro 2018. Enguany el dia El Salvador és festa local. Representants de totes les comparses vestits de gala i els càrrecs festers de 2018 acompanyen en processó el Sant Patró. Acabada la processó, escortem els càrrecs a l’Ajuntament, on es donarà a conèixer el cartell que anunciarà les festes de Moros i Cristians de 2018. En la nit del divendres 10 d’agost de 2018, la plaça del Ravalet va ser l’escenari triat per la Comparsa per fer el II Concert Avís de Festa, a càrrec de la Banda de Música del Centre Artístic Cultural Verge de la Pau d’Agost, la nostra banda, de la qual estem molt orgullosos i ens sentim profundament agraïts. A la mitja part del concert va tenir lloc l’acte institucional, que se celebra cada cinc anys, amb motiu de la capitania de la comparsa, per distingir les festeres i festers amb més de 50 anys de permanència acreditada en la Comparsa Els Pacos. En aquesta edició van rebre

La Rambla

el distintiu les persones següents: Carlos Alberola Aracil; Salvador Alberola Pastor; Manuel Alberola Ripoll; Guillermo Bernabeu Pastor; Armando Blasco Blasco; Tomás Amador Climent Baeza; Fernando del Campo Aznar; José Domenech Sirvent; Antonio García Hernández; Manuel Rafael Gomis Alcaraz; Rafael Gomis Aracil; Virgilio Miralles Risueño; José Pastor Alberola; Dolores del Carmen Poveda Pedraza y María Paz Sala Brotons. També vam agraïr la Comissió de Festes del Ravalet la col.laboració desinteressada per fer possible aquest concert. Els més menuts de la comparsa estrenen la samarreta de la capitania de 2018 per a la festa i berenar que els organitzem el divendres 17 d’agost. Els soparets animen els dissabtes 25 d’agost i 1 de setembre. Els festers tenen ganes de festa, d’escoltar la marxa dels Pacos, de desfilar... El pregó ens anuncia l’arribada imminent de les festes... Sense adonar-nos-en estem en el Ravalet... És el dia de la Mare de Déu. Ofrena, missa, visita al cementeri, dinar, descansar, a la processó i els nostres càrrecs festers es lluïxen per primera vegada. Per fi ha arribat el dia! Matinem per transportar les carrosses i plataformes del boato al punt de partida. A les 9 del matí rebem la nostra banda de música. Després de les pertinents salutacions, esmorzem tots junts. Fem la primera desfilada fins a l’Av. d’Alacant per començar la cercavila que ens portarà fins a l’Av. de València, des d’on comença l’entrada de bandes. Ens posem en peu de festa amb la trista notícia de la mort del fester de la nostra comparsa Pepe Marco (e.p.d.). La nostra banda va interpretar “Al de Romano”, estrenant el pasdoble compost pel mestre José Vicente Algado Climent per a la Capitania de 2018. Al Castell escoltem l’Himne de les Festes dirigit per Ramón García i Soler. Finalitzat l’himne desfilem cap a la barraca amb el nostre pasdoble “Pacos 1923”, de Francisco Valor Llorens, amb bombo de concert, timbals i campanòleg. A les 6 de la vesprada acompanyem els nostres càrrecs des de sa casa fins l’avinguda del Valencià. Ens embranquem

en els preparatius del boato. Un grup de cavallistes obri la nostra desfilada i li segueix la Filà; la carrossa dels més majors i dels més menuts separa el bloc de festers i el gran espectacle de Kerala, amb més de 100 persones en harmoniosa combinació magistral de dansa i música, ordenada des del moviment de l’alegria de l’ànima, al so del grup de percussió ètnica Batukem. El foc també té el seu paper protagonista, com el ballet que simbolitza la bellesa i la sensualitat de la cultura musulmana sota l’atenta mirada d’un gran cap d’elefant que porta la carrossa amb els nostres Capitans i Banderera, acompanyats per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla i el Cor de Cambra Òscar Esplà de Mutxamel, interpretant, en estrena, la marxa “Juffa” composta per a aquest acte per Saül Gómez Soler. No trobem paraules per descriure millor el gran espectacle de la nostra Capitania de 2018. A la primera diana la banda interpreta “La Xica” de Saül Gómez Soler Pelló, amb castanyoles i timbals. Després de la diana fem un bon esmorzar per recuperar forces. Des de la Placeta de Sant Roc desfilem fins al castell amb l’estrena de “Pas als Pacos”, pas moro compost per Saül Gómez Soler amb motiu de la nostra capitania de 2018. Després de l’ambaixada dels Contrabandistes, i de nou desfilant, ens dirigim cap a la barraca. Unes cervesetes ben fredes amb un bon aperitiu són la prioritat. Sense temps per fer-nos un café, assistim al tiroteig i l’ambaixada que escenificarà la derrota de les tropes cristianes. A les 10 de la nit ens reunim a la barraca per a sopar i maquillar-nos per assitir al “Dia dels morts a Mèxic”. Enguany guanyem el premi de la retreta! Arranquem la segona diana amb el pasdoble “Mirambell Morant” de José Luis Molina Gomis. Acabem en la barraca per a fer l’esmorzaret amb tranquil·litat. Un café i a veure el tiroteig i l’ambaixada. Desfilem cap a la barraca amb el pasdoble “21 contrabandistes” d’Enrique Alborch Tarrasó, amb bombo de concert i timbals. Arribem acalorats i res millor que una cervesa freda. El dinar s’allargà fins la gelateria i des d’aquí a l’església per assistir a la missa pels

festers difunts. Vam rebre l’ajuda de les comparses germanes de Els Pacos d’Altozano i del Rebolledo que ens ajuden a portar una part de l’escenari del boato. Fem l’última desfilada de les festes de 2018, que tanca el bloc de la Capitania amb el colorit dels vestits que han lluït durant totes les festes, flanquejats per l’esquadra especial i la banda de Beniarrés. Assistim al lliurament de banderes, eixe acte que té la virtut de disparar les emocions als festers, als espectadors i, més que ningú, als capitans, els protagonistes de l’acte. Abraçades i felicitacions constitueixen la cloenda de l’acte i de les festes del 2018. Aprofitem el dia dels borratxos i la paella per veure fotografies i comentar els millors moments de les festes de 2018. Després de festes aprofitem per fer valoracions de les festes de 2018, treure comptes i donar compte de les festes a l’assemblea d’octubre. De la tardor passem a l’hivern amb normalitat, com la loteria de Nadal va passar de nosaltres. I la de Reis ens va concedir un reintegrament. Al mes de gener fem l’assemblea per aprovar el pressupost i les quotes de 2019.

Mig Any 2019 Arriba el mes de febrer i amb ell, el mig any. El dia de les paelles es fa patent que tenim gana de festa, com en la desfilada del sopar de mig any, que per primera vegada, enguany, desfilem abans de sopar. Guanyem el concurs de degustació de paelles. L’1 abril va tindre lloc la II Gala de Festa Costa Blanca i vam rebre el reconeixement per la promoció de les festes de moros i cristians a la desfilada realitzada a Madrid per Fitur 2018. Per acabar volem desitjar el millor a tots, festers i visitants, i que la sort acompanye les comparses capitanes de 2019: Pirates i Zegríes. SALUT I BONES FESTES !

187

ELS nostres

Festers, esquadres Festeros, escuadras nuestrOs

TAIFAS 20 Años_192 TEMPLÀRIES 30 Aniversari_194 ZÍNGARAS 50 Anys a La Rambla_196 ABBASIES 45 Aniversari_200 ZYRIAB_202 MOZÁRABES Primer Any_204 MANUEL MARTÍNEZ PEDRAZA_208 MANOLO COLAU_210 JOSÉ SALA BLASCO_212 FLOR LLORET BERENGUER_212 Càrrecs festers a la festa_220 Festers a la retreta_222 Festers a la festa_224 MARTXOSIES escuadra especial_236

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers Col · legi El Salvador paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Taifas 20 AÑOS

192

Aun no me puedo creer, que hayan pasado 20 años desde que nos reunimos aquel día en el Casal Fester. Éramos unas mañacas, pero con voto secreto y de forma democrática creamos la escuadra Taifas. Muchas cosas hemos visto pasar, desde acabar el pasacalles en la fuente hasta tener en la barraca nuestro propio spa. Un año la guardia civil y el 23 se juntaron, al no pagar algunos en el bus nos encerraron y los Xodios al pasacalles no llegaron. Y llegó el año 2010, el sueño de una Taifa por fin se cumplió, y a los Xodios como capitana representó. Además con dedicación y alguna que otra ayuda, ese Mig Any ganamos con la Zurra.

Anécdotas y personajes para no olvidar, “oigo borroso”, “amortiguar la cuota”, Pepa y Avelino y Pepe Flash. Las nuevas incorporaciones vienen con muchas ganas, están muy activas y el wasap no hay quien lo siga! La cantera va creciendo y que gusto da verlos desfilando y sonriendo! Una pequeña victoria hemos conseguido, y por fin tendremos empanadillas en el aperitivo. Este año vuelve a ser especial, y como siempre Anís tenis, el que bebe Rafa Nadal, nos volverá a patrocinar. Aire Taifas y a por muchos más!!

20 años han pasado ya, y algunas cosas nunca cambian, las reuniones en la Bodega y Entreperlas no se acaban, dudamos siempre si salir el tercer día a desfilar, para luego no parar decir ‘aguanteu’ porque no queremos acabar.

Col ·legi El Salvador

193

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Templàries 30 ANIVERSARI

194

L’any 2018, va ser un any molt especial per a nosaltres, Les Templàries vam fer 30 anys de festa al poble. En primer lloc volem donar les gràcies a totes aquelles persones que han estat amb nosaltres, donantnos suport i sobretot ànims perquè isquera bé tot allò que volíem fer.

Durant aquests anys, a part d’eixir a la festa hem passat moments molt agradables, amb totes les xiques que durant aquests anys han format part de la nostra esquadra, per això vam voler fer una revista i plasmar-hi tot el que durant 30 anys hem fet: sopars, retretes, festa i amistat entre totes.

Donem les gràcies també a eixes dones primeres que van eixir en la comparsa Templarios, perquè gràcies a elles avui som més esquadres de dones en la nostra comparsa.

Aquesta revista va ser presentada el dia 3 d’agost al casal de la Tercera Edat de Mutxamel, també vam fer un CD perquè es recorden sempre els anys que hem passat juntes amb molta harmonia i, sobretot, amistat.

Col ·legi El Salvador

195

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Zíngaras 50 ANYS A LA RAMBLA

196

Llegar a celebrar el 50 Aniversario no es solo cuestión de salud, también es amor, constancia, confianza y superación. Felicidades a todas aquellas que fundaron esta escuadra, y a las que formaron parte de ella con sus idas y venidas, gracias por habernos dejado este legado a las que hoy en día formamos esta peculiar Escuadra de Zíngaras Contrabandistas . Cincuenta años que tuvieron su origen en el entorno de una familia festera, corría el año 1969, por aquel tiempo en la Comparsa Contrabandistas, las “señoritas” vestían de cantineras, o con trajes de gitana variados, bien de alquiler, o de confección propia, pues entonces las máquinas de coser eran imprescindibles en casi todos los hogares, también con trajes de cordobesas que realizó la Comparsa para las chicas que quisieran salir. En aquella época, siendo Presidente de la Comparsa Contrabandistas y miembro de la Comisión de Fiestas D. Jacinto Sala Aracil, en su afán por engrandecer la Comparsa, impulsó a su hija Mari Carmen para que formase una escuadra de chicas reuniendo a sus amigas del colegio, festeras contrabandistas e incluso de otras comparsas, animándolas a disfrutar de las fiestas, pero también explicándoles cómo mantener la disciplina en el momento de girar la escuadra o cómo colocarse por orden de estatura, y así se constituyó la nueva escuadra a la que quisieron dar una imagen alegre, desenfadada y jovial , en el entorno contrabandista, con aires de “gitanillas”, y que denominaron “Zíngaras”.

Con la ayuda de sus madres diseñaron y confeccionaron los trajes, sin pensar que pasarían a la historia de la Comparsa Contrabandistas como la primera escuadra femenina con trajes en propiedad. Como las zíngaras no llevaban zapatos, salieron descalzas, con falda larga estampada, pequeña blusa con una sola manga, y una graciosa pañoleta, que apenas dominaba sus cabellos que rizaban para la ocasión, siendo ya la pandereta su complemento oficial. Mencionamos a aquellas primeras Zíngaras con nombre y apellido, pues esa es su ilusión: su primer cabo de escuadra fue Mari Carmen Sala, y las componentes: Elisa Molina, Fina García, Hortensia Gomis, Loli Lorca, Loreto Aracil, Ma Carmen Sirvent, Ma Dolores Climent, Ma Dolores Pérez, Ma Dolores Sala, Ma José Berenguer, Paqui Carratalá, Queta Martínez, Pepa Morant, Serafina y Teresa Aracil. Solían renovar traje cada año, hasta que en 1973 por diferentes causas la escuadra no salió. En el año 1974, la Escuadra Zíngaras retomó su trayectoria de la mano de Pilar Sala, motivada también por su padre, Jacinto Sala, siendo ella la cabo de escuadra, que además fue pionera con la navaja de largo filo en escuadra de chicas contrabandistas, y sus 14 nuevas componentes: Silvia Sala y Tamara Sala, Ana Navarro, Ma Carmen Llorca, Vicentina, Inés, Mari Rienda, Mercedes Díaz, Pilar Fresneda, Ma Carmen Bernabéu, Mari Carmen Domenech, Ma Dolores, Mari

Col ·legi El Salvador

Ló, y Rosa Cáceres. A partir de aquí por la escuadra han pasado muchas amigas y tantas historias que no se nos van a olvidar. En aquella época nos reuníamos en las tardes de agosto, en las afueras del pueblo, cerca del cañar, para ensayar el desfile escuchando pasodobles con la música del radiocasete, y también esquivando los hoyos que había en el camino de tierra. También era costumbre hacer rifas para pagar las telas de los trajes. Desde entonces, la Escuadra Zíngaras no ha faltado ningún año a su cita en La Rambla cada 10 de Septiembre, todavía tenemos vivo el recuerdo de la celebración de nuestro 25 aniversario, con algunos años menos, pero con las mismas ganas de fiesta. Durante estos años, la escuadra ha tenido el honor de asistir como invitada a desfilar en varias poblaciones como: Carcaixent, Xixona, Calpe, Villafranqueza, El

Campello, Busot y Alicante ciudad. Siempre lucimos nuestros propios diseños en los trajes y siempre son de nuestra propiedad, al principio se cambiaban cada uno o dos años, más adelante cada cuatro años, coincidiendo con las capitanías., procuramos mantener una línea que se adapte al contexto de la época, con rasgos andaluces pero resaltando lo zíngaro y lo gitano, pues es habitual apreciar en nuestros trajes, vistosos collares y abalorios, cascabeles, faldas voluminosas con picos y volantes, manteniendo como típico complemento la pandereta. Al principio los cortes de los trajes los hacían señoras aficionadas, e incluso los sastres del pueblo, y la costura cada una en su casa, más adelante nos dirigimos a especialistas en confección de trajes de moros y cristianos, que son quienes nos han confeccionado los últimos trajes casi al completo. Con todo ello hemos acumulado una gran variedad de modelos diferentes.

197

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Zíngaras 50 ANYS A LA RAMBLA

El maquillaje del día de la Entrada también es respetado siempre por todas en conjunto y las retretas son un acto divertido que nos gusta preparar y disfrutar juntas. También podemos presumir de haber ostentado los cargos festeros de Capitanas y Abanderada Cristianas en representación de nuestra Comparsa Contrabandistas. Año 2002 – Capitana Cristiana - Pilar Sala Blasco. Año 2014 – Capitana Cristiana - Mercedes Martínez Cortés. Año 2014 – Abanderada Cristiana - Loreto Alemany Martínez. Año 2018 – Capitana Cristiana - Loli López Sirvent. Cada año de estas Capitanías ha sido especial para todas nosotras, pues hemos hecho de su ilusión la de todas, colaborando con ellas y acompañándolas en posición distinguida en los actos festeros. También es para nosotras un placer contar en nuestra escuadra con la actual Presidenta de la Comparsa Contrabandistas, Mercedes Martínez Cortés, y con otras componentes que han desempeñado y desempeñan diferentes cargos relevantes y responsables para nuestra comparsa. En la actualidad somos 17 Componentes: Ma Dolores Reche, Mercedes Martínez, Elena Llopis,

198

Eulalia Sánchez, Reme Caturla, Paola Climent, Ana María Sánchez, Loli López, Piedad Moreno, Ma Dolores Ruiz, Marina Rodríguez, Loreto Alemany, Mercedes Alemany, Arancha Martin, Muriel Santacreu, Joanna Egea y nuestra cabo de escuadra Pilar Sala. Algunas de nosotras mantenemos el arraigo familiar de festeros contrabandistas generación tras generación, desde bisabuelos, abuelos, padres, esposos, hijos y nietos, el Contrabando es nuestra gran familia. Cuántas reuniones celebradas, cuántos acuerdos tomados, y, ¿por qué no? también cuántos enfados y reconciliaciones, pero al fin…. ¡cuántos aplausos y alegrías compartidos! Siempre la misma ilusión cada 10 de septiembre, y este año 2019 tenemos un motivo especial para esperar nuestras “Fiestas”, pues podremos disfrutar de nuestros 50 Años de desfiles, y los queremos compartir con todos los que sentís esa chispa festera mutxamelera. Al final lo que importa no son los años de vida, sino la vida de los años. ¡Felices Fiestas! y ¡que suene la Música!! Escuadra Zíngaras

Col ·legi El Salvador

199

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Abbasies 45 ANIVERSARI

200

Pocs recordaran com ells les Festes de Moros i Cristians de 1975. Van ser eixes festes la primera oportunitat de veure desfilar aquesta esquadra, que va sorgir per la il·lusió d’uns joves Moros del Cordó. Eixos aleshores joves compleixen enguany quarantacinc anys com a esquadra. I volen celebrar-ho continuant fent festa, la seua senya d’identitat. D’aquells, solament continuen José María Gómez Barrera i Javier Martínez Blasco (Morruet), però compten també amb noves incorporacions, com ara Francisco Reina (fill) o Pablo Martínez (Morruet fill).

Abbasies de Mutxamel, la seua marxa mora, ja és reconeguda per tots, després de ser estrenada fa ara quinze anys; la seua “barraqueta”, ubicada en l’antiga casa de D. José el veterinari, és també una institució; i, per descomptat, les seus desfilades, ara dirigides per Juan José Sirvent Sellés (Saboner) o bé per Francisco Molines Almirón (Fan-Fan).

Als Abbasies, els agraden les tradicions. I enguany no serà menys. En escoltar el pregó del dia set de setembre, celebraran a la barraqueta l’“institucional” sopar de germanor, culminat amb la seua desfilada amb banda per la nostra Rambla. I, per descomptat, com cada cinc anys, estrenaran una nova samarreta. Poden passar els anys, però aquests integrants dels Moros del Cordó fan la seua festa per a tots. Per als que estan i per aquells que ja no hi són, a qui sempre duen en la memòria. Per molts anys ABBASIES.

ALFONS MUÑOZ ROMÁN.

Fa cinc anys, quan celebraren els quaranta anys de festa, van participar activament a les Dianes, convidant els dos bàndols a meló d’olor amb anís. És d’esperar que enguany siga una bona oportunitat per a repetir l’experiència. I per experiències, les que es poden viure al llarg de tants anys. Propers els cinquanta anys és una bona oportunitat per a fer un recull d’anècdotes festeres, encara que només foren cinquanta.

Col ·legi El Salvador

201

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Zyriab

202

Bien podemos decir que nuestra Escuadra cumple con la característica definida, la de haber nacido dentro del seno de los Abencerrajes ya que la gran mayoría de los componentes hemos desfilado con muy pocos días, meses o años de edad en esta Comparsa, en los brazos de nuestros padres y madres o en los de algún familiar que tenían el orgullo de poder sacarnos en la entrada. Poco después empezamos a dar nuestros primeros pasos en procesiones, ofrendas, desfiles y retretas, aunque como no, salir en la entrada subidos en la carroza y comiendo gusanitos que nos daba Manolo “El Moro” no tenía precio. Hemos disfrutado tanto juntos, dentro y fuera de la Fiesta por ser amigos desde la infancia, y coincidir en celebraciones y colegios casi todos en muchas ocasiones. Y si añadimos que dentro de esta Escuadra hay cuatro parejas de hermanos y algún primo lo que hace un porcentaje muy familiar. Los años iban pasando y nosotros creciendo nuestra participación en las fiestas iba acorde con nuestra edad y compaginamos los desfiles, con nuestra vida en la barraca tirando petardos, bebiendo refrescos y excursiones al parque del Canyar de les Portelles que estaba tan lejos y tan cerca a la vez, terminando la aventura cuando algún padre o madre avisaba que era la hora de comer en la barraca y teníamos que terminar la odisea. Eso sí después de haber estado de “barraqueo” por las distintas Comparsas acompañando

a nuestros padres. Los años pasan y empezamos a desfilar con las escuadras de nuestros respectivos padres que siempre les venía bien para rellenar huecos y cubrir las bajas que esos años pudieran tener, o bien desfilar en la Fila, también algun año participamos en las Retretas con ellos, pero llegó el momento de ser independientes y de ahí que formaramos nuestra propia escuadra. El bloque central de la Escuadra estaba prácticamente formado, pero se incorporaron otros amigos que algunos ya salían en los Abencerrajes y otros no. Esto fue en el año 2009 cuando ya teniendo el número de componentes suficiente nos decidimos a fundar la Escuadra definitivamente. Había ahora que tener un nombre para la misma, y después de barajar varias posibilidades alguien de nosotros propuso un nombre, que era el de un hotel en el que había estado hospedado en Granada al principio sin saber que significaba: ZIRYAB, era un nombre bonito y sonoro pero ¿que era? pronto investigamos en Wikipedia y vimos que fue un poeta, gastrónomo músico y cantante muy influyente y reconocido en el califato de Córdoba era todo un “Influencer” de su época. Nuestro escudo está claramente inspirado en él, pues es su figura tocando un laúd. Tan solo llevamos 10 años como Escuadra pero nuestra experiencia en las Fiestas es ya amplia pues como se ha dicho anteriormente somos festeros

Col ·legi El Salvador

desde que nacimos y eso es importante. Estamos prácticamente empezando, pero ya podemos contar con una aportación a las fiestas considerable, incluso ganando el concurso de carteles de fiestas como hizo Marc Pastor en el año 2013, Ilusión y ganas no nos faltan por eso estamos ahí aunque estamos en esa etapa de la vida que nuestro futuro profesional muchas veces nos limita a ser más activos con la Comparsa pero el dia 10 de septiembre allá que vamos.

COMPONENTES ACTUALES DE LA ESCUADRA ARTEMIO BERENGUER FERNÁNDEZ NICOLÁS BERENGUER FERNÁNDEZ ADRIAN BERNABEU BAEZA CARLOS CLIMENT FORNER SERGIO CLIMENT FORNER ALBERTO ÉVORA MARTINEZ DÁMASO FERRER DIEZ JAVIER GINER BERNABEU CARLOS IVORRA GARCIA ALEJANDRO LLEDO PASCUAL SERGI LLORCA ANTON MARC PASTOR DOMENECH ANIOL RAFART MARTINEZ ANTONIO RODRIGUEZ LORENZO JUAN CARLOS SOLDADO SÁNCHEZ ALEJANDRO SOLDADO SÁNCHEZ JOSÉ VTE. SOLER NAVARRO SAMUEL SOLER NAVARRO

203

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Mozárabes primer any

204

Col ·legi El Salvador

EN IMATGES

205

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Mozárabes primer any

206

Col ·legi El Salvador

EN IMATGES

207

In Memoriam

Manuel Martínez Pedraza El Cel està de festa.

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Aquell dia, 27 de setembre de 2018, amb el dolç regust encara de la Festa i amb la il·lusió pel pròxim exercici en què la nostra comparsa celebrava el seu 75 aniversari, en un últim alé, vas nàixer a una nova vida, vas nàixer al Cel.

208

Nosaltres, la teua família i els teus amics i companys de la Festa, esperàvem que, com feies cada any, anares escrivint esborranys a mà i que un dia t’assegueres davant de l’ordinador de casa i escrigueres la teua aportació a aquest llibre de Festes, (segurament un article sobre la teua Comparsa, Abencerrajes, en el seu aniversari o un històric de la teua Esquadra, Aberrohes). Esperàvem que treballares com havies fet sempre, amb molta il·lusió, per la festa, que feres milers de quilòmetres per poder estar a cada reunió i per tirar una maneta. Esperàvem poder seguir veient-te desfilar per la Rambla, com hem fet des que vam nàixer, encara que les nostres circumstàncies professionals i personals hagen canviat i canviem el directe per desenes de vídeos i fotos al grup de WhatsApp. Esperàvem tot i açò, i més, de la teua jove vida, encara que el sostre ja havia mudat a blanc i no podies fer les coses que feies quan eres més jove... O sí, però amb més cansament. No obstant això, la realitat és que les projeccions que teníem, les il·lusions i els desitjos, es van esvair aquell matí de setembre. I ens van posar els peus a la terra, perquè ningú és l’amo de la seua vida, i no podem afegir ni una mesura al temps que hem d’estar en aquest món. I, encara que ens resulta injust, incomprensible, i no hi ha dia que no t’enyorem, sabem que estàs a un bon lloc, amb els teus pares de nou, i eixa és l’esperança que ens sosté i conforta. La mateixa esperança que ens va sostenir el dia del teu soterrament, quan vas desfilar per última vegada a muscles dels teus amics a l’església del Salvador, al costat d’on vas nàixer.

els teus companys d’Esquadra els que continuaran lluitant per la festa, sabent que ara tenen una ajuda més al Cel. Ara, gaudirem de cada visita a Mutxamel, on tenim les nostres arrels, perquè els carrers ens parlaran de tu, la festa ens recordarà les vegades que ens vas traure a desfilar al braç, quan tan sols comptàvem amb uns mesos de vida, i l’empremta que has deixat en els teus familiars, amics i festers, ens confortarà, i ens recordarà el que sabem ben bé, que has sigut un magnífic home, pare, germà i amic, i que continues sent-ho! Fins al Cel! T’estimem La teua família i amics

Ara, som nosaltres els que t’escrivim en aquest llibre, amb un record ple d’amor i com agraïment a la Festa del teu poble, que tan feliç t’ha fet a la terra (i esperem que ho faça a partir d’ara des del Cel). Ara, seran

Col ·legi El Salvador

En memoria a un magnífico festero y mejor amigo. Manolo, que podemos decir de ti... Tû eras el encargado de todos los escritos de nuestra escuadra. Ahora, no sabemos si estaremos a la altura de ellos y si podremos expresar en estas breves líneas lo que tú Escuadra Aberrohes te echa de menos. Has dejado un hueco muy grande entre nosotros. Sabemos que estabas preparando algo especial para estas próximas fiestas, que por desgracia, no verá la luz. Este 27 de septiembre nos cayó un jarro de agua fría y nos dejó a todos sin aliento. Justamente este año que te hacía tanta ilusión conmemorar el 75 Aniversario de tu Comparsa Abencerrajes. Eres uno de los fundadores de nuestra Escuadra impulsor de la marcha mora Abejorros. Siempre estabas dispuesto a tender tu mano a quien lo necesitara, proponiendo ideas y creando un fantástico nexo de unión entre todos nosotros. Siempre te preocupabas por tener fotos de la Escuadra para poder compartirlas y subirlas en las redes sociales. GRACIAS a eso siempre podremos verlas y recordar los buenos momentos vividos junto a ti. Nos has dejado huérfanos de tus ideas, de tu iniciativa para tenerlo todo preparado, de tu sentido del humor, de tu risas, de tu organización y de tu poder de sorprendernos con nuevos retos para las Escuadra. Durante todo este tiempo, son muchas las anécdotas que nos han pasado y que son imposibles resumir en estas líneas pero, que quedan grabadas en todos nosotros.

Siempre permaneceras en nuestros corazones y jamas te olvidaremos. Eres un gran amigo y una excelente persona. Estamos seguros que junto con tu amigo Paco nos guiarás desde el cielo. La teua Comparsa Abencerrajes

Fuiste el precursor que hizo que nuestras Escuadra desfilara en las fiestas de Alcira, una experiencia que no olvidaremos nunca. Una espina que tenemos clavada, es el no haber ido a desfilar en tu honor en las últimas fiestas de Alcira, que con tanta ilusión habías preparado. Pero, estábamos abatidos por la idea de que no estuvieses allí para desfilar todos juntos.

209

In Memoriam

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Manolo Colau

210

El pasado 23 de septiembre nos dejó Manuel Forner Verdú (DEP), Manolo “Colau” o “Cachassa” que es como él quería que lo llamasen, componente de la Comparsa Albencerrajes y también de la escuadra del mismo nombre con una participación en la fiesta de más de 50 años, por lo que es merecedor de esta reseña en la publicación de este libro de fiestas, Manolo ha vivido la fiesta desde dentro de su familia de una manera especial, su padre José Forner “el tío Colau” (DEP) fue uno de los primeros componentes de esta comparsa y además junto con la mujer de Manolo, Sefi, de la Escuadra Esclavas, fueron capitanes de la fiesta en el año 1978; su hermano Pepe miembro de la “Els Xodios”, fue también capitán de la fiesta por dicha comparsa y durante unos años Presidente de la Comisión de Fiestas; y su hermano mellizo Felipe (DEP), componente de la comparsa “Els Pacos”, por lo que Manolo ha vivido un ambiente de fiesta como pocos. Luego sus hijos Víctor y Sonia participaron algunos años en la fiesta en esta Comparsa y ahora lo hacen sus nietos que Manolo en estos últimos años acompañado desfilando o en la carroza que la Comparsa prepara para los hijos y nietos de los festeros. Manolo colabora en esta Comparsa diferentes facetas, fue componente de la Junta Directiva bajo la Presidencia de José Aracíl, y de alguna manera tomó las riendas de la misma y cariñosamente se ganó el apelativo de “el Amo”, trabajando en pos de la Comparsa que la llevaba en su corazón. También en sus años jóvenes participó en el equipo de fútbol de esta Comparsa, conquistando el trofeo que organizó la Comisión de Fiestas.

Manolo los miembros de esta Comparsa y de las Escuadra Abencerrajes, especialmente los veteranos que salimos en ella, te llevamos en el recuerdo y seguro allá donde estés nos darás fuerza para poder continuar participando en estas fiestas en tu querida Comparsa Albencerrajes para engrandecerla como se merece. Comparsa Abencerrajes de Mutxamel.

Col ·legi El Salvador

Ahí llegan tus fiestas en las que nos enseñaste a vivir como un festero enamorado de su pueblo y sus tradiciones. Transmitiste a tus hijos y nietos tu pasión e ilusión por cada diana, sus desfiles y como no por su música de Moros y Cristianos. Dándonos ejemplo del significado de un buen festero. Orgulloso por allá donde fueras de pertenecer a tu gran comparsa los ABENCERRAJES, que no sólo era tu Comparsa si no tú otra GRAN familia.

Este año no estarás, pero tu recuerdo siempre permanecerá porque cuando llegue Septiembre y suenen las bandas de música que tanto te gustaban, ahí estarás tú, y no sólo en los corazones de tu mujer, hijos, nietos y familia sino también en las demás personas que tuvieron la suerte de haberte conocido, ya que eres especial, siempre con una sonrisa, una pizca de genio, y siempre dispuesto a ayudar a quien lo necesitara. Gracias PAPÁ. De tu mujer, hijos y nietos. Te queremos.

211

In Memoriam

José Sala Blasco Despedida a un Festero. Queremos escribir estas palabras como homenaje póstumo a José Sala Blasco, conocido por “Pepe el de San José”.

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Queremos destacar de su personalidad el compromiso con las fiestas. Por sus venas corría sangre festera, acudía a todos los actos programados y era el primero en ofrecer su casa para acoger un músico o algún festero que lo necesitara.

212

De joven se inicio formando parte de la comparsa los Piratas desde su fundación, para pasar más tarde y mientras las fuerzas le aguantaron a la comparsa Moros del Cordó. Fue abanderado en la capitanía de Ma Paz y Pepe Blasco “el carrero”, de los que siempre hablaba con mucho cariño. Fue parte activa en la comisión de fiestas durante más de 20 años bajo las presidencias de Pepe Forner, Pepe Santacreu y Fernando Pastor. Siempre estaba dispuesto para aportar, nunca decía “yo no puedo”, le robaba tiempo a su familia para poner banderitas, repartir lotería o vender los libros de fiestas. También fue alcalde de fiestas durante algunos años. Recordamos el primer año que no pudiste participar con tu traje de moro en las fiestas, te encontrabas en el balcón de casa y al oír los primeros compases de la música festera, empezaste a llorar como un niño. Siempre has sido una gran persona, amigo de tus amigos y sobre todo un gran esposo, un gran padre y un gran abuelo. Nuestros corazones están tristes por tu falta, pero seguros que donde te encuentres ya estarás promoviendo y colaborando, junto con otros festeros, para que las fiestas de Moros y Cristianos tengan su sitio de honor. TU FAMILIA

Col ·legi El Salvador

213

In Memoriam

Flor Lloret Berenguer A Flor Per a la meua família FLOR era una persona molt especial, en la festa i en la vida en general. Sempre ha estat ahí, en els moments bons i en els roïns. Li agradava tant gastar bromes al meu pare “Gasparo”… “ja estàs ací, duraràs més que un cul de morter” li deia, i ell ni vos conte el que li contestava.

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Amb eixe somriure, sa casa oberta de par en par per a tots. Persona fonamental en la nostra esquadra i comparsa, alegre, conciliadora, procurant diversió per a tots. Implicada en la solució de problemes… “no tenim local” al cap d’uns dies, “ja tenim local”, “Voleu dolços? Faig coques”, “Tenim fam, anem a ma casa i ens fem una cerveseta i uns berberetxos”. Els sequets, “les llagrimetes” per a tu, enguany seran diferents, te les brindarem totes a tu. Entrar a la barraca i vore’t amb els braços alçats, ballant o desfilant segons el que tocara la banda, era una imatge que sempre es repetia i que tots recordarem. Amb el millor somriure convidaves a tots els que per allí passaven. Eren moments inoblidables per a tots. Eixe bon humor en la retreta, com hem gojat dalt de la carrossa. Des de bon mati en la diana fins que el cos aguantara a la nit, no et perdies ni un desfile i per si de cas ahí estava Anto i Rosa Mari que et deien “afanya’t Flor que hem de desfilar, adelanta”. Enguany quina il·lusió!!! El 75 aniversari de la Comparsa. Què farem? Implicada com sempre, aportant idees. Eixe dia estaràs amb nosaltres, en el homenatge a alguns dels teus amics i amigues, i sobretot, aplaudint el teu fill, Abencerraje i bon fester com tu. “Mamma” la festa sense tu ja no serà la mateixa, ni al setembre ni a la resta de l’any. La festa continuarà i tu seràs part d’ella. Sempre estàs i estaràs al nostre cor. Lourdes Aracil Llorca

214

Col ·legi El Salvador

215

In Memoriam

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Oh capitana, mi capitana

216

A Flor

¡¡¡Otra in memoriam que me gustaría no tener que estar haciendo, y ya van dos seguidos!!! Flor Lloret Berenguer, MUJER FESTERA hace ya más de cincuenta años siempre disponible para y por la fiesta, siempre implicada, fuiste parte activa de tu comparsa, mujer y madre de grandes festeros y Capitana Mora con tu queridísima comparsa Abencerrajes. Se acerca septiembre y tu no vas a estar, la música sonará, pero para muchos de nosotros faltarán acordes, las barracas a medio día estarán llenas, pero faltará tu alegría, “la rambla” sin tu balcón lleno de gente no será la misma, la fiesta se ha quedado coja, como coja está la vida de mucha gente que te quería. Mi tía, mi amiga, mi hermana, mi confidente, mi segunda madre. Aquí nos hemos quedado marido, hijos, hermanos, sobrinos, amigos (muchísimos amigos) desencajados y desolados desde el pasado 23 de junio cuando nos dejaste, como a ti siempre te hubiese gustado dejarnos, rodeada de tu gente.

A mi me consuela saber que estarás con todos los que ya se fueron, con la iaia, el iaio,… y con mi gran amiga Carmensita; os imagino a las dos riéndoos de todo con la alegría que os caracterizaba y mandándonos esa alegría a los que estamos aquí. Cada septiembre nos traerá el recuerdo de tu alma festera y de tu eterna sonrisa. Y los que tanto te queríamos intentaremos disfrutar de la fiesta en tu honor, por ti. Porque así te gustaría que fuese, aquí nos quedamos con recuerdos inolvidables como el día que disfrutamos desfilando al son de los compases del pasodoble “Merse Forn” ¡¡qué pasión sentíamos las dos la una por la otra y por la música que Carlos, tu hijo y mi primo, nos había regalado!! Te quiero y te quiere todo el mundo que tuvo la suerte de conocerte. Sentimos tu ausencia y este setembre trobarem a faltar el teu somriure i la teua companya. ¡¡¡Nunca te vamos a olvidar!!! Merse Forn, tu familia y todos los que te queremos!!!

Col ·legi El Salvador

217

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

In Memoriam

Oh capitana, mi capitana

218

Col Âˇlegi El Salvador

219

Els nostres festers, les nostres esquadres · Nuestros festeros, nuestras escuadras

Càrrecs Festers a la festa

220

Col ·legi El Salvador

221

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

Festers a la retreta

222

Col Âˇlegi El Salvador

223

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

Festers a la festa

224

Col Âˇlegi El Salvador

225

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

Festers a la festa

226

Col Âˇlegi El Salvador

227

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

Festers a la festa

228

Col Âˇlegi El Salvador

229

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

Festers a la festa

230

Col Âˇlegi El Salvador

231

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

Festers a la festa

232

Col Âˇlegi El Salvador

233

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

Festers a la festa

234

Col Âˇlegi El Salvador

235

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

Martxosies escuadra especial

236

Col Âˇlegi El Salvador

2018

237

Els nostres festers, les nostres esquadres Âˇ Nuestros festeros, nuestras escuadras

Martxosies escuadra especial

238

Col Âˇlegi El Salvador

2018

Componentes Escuadra Luis Sevila Sequi Mario Giner García José Aracil Alberola Guillermo Gomis Tomás Antonio Rodriguez Martínez José Antonio Avila Olivares Vicente Quereda Zaragoza Gonzalo Martínez Manzano Javier Pitaluga Ivorra Carlos Climent Climent Ramón Pastor Quirant José Berenguer Brotons Jorge Aracil Gómez Benjamin Blanco Ramos

239

Passat i futur Pasado y futuro

de la festa

PASSAT DE LA FESTA_242 FUTUR DE LA FESTA_244

de la fiesta

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers El Passeig paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

Passat i futur de la festa Âˇ Pasado y futuro de la fiesta

Passat de la festa

242

El Passeig

243

Passat i futur de la festa Âˇ Pasado y futuro de la fiesta

Futur de la festa

244

El Passeig

245

Passat i futur de la festa Âˇ Pasado y futuro de la fiesta

Futur de la festa

246

El Passeig

247

Passat i futur de la festa Âˇ Pasado y futuro de la fiesta

Futur de la festa

248

El Passeig

249

Passat i futur de la festa Âˇ Pasado y futuro de la fiesta

Futur de la festa

250

El Passeig

251

Passat i futur de la festa Âˇ Pasado y futuro de la fiesta

Futur de la festa

252

El Passeig

253

Passat i futur de la festa Âˇ Pasado y futuro de la fiesta

Futur de la festa

254

El Passeig

Passat i futur de la festa Âˇ Pasado y futuro de la fiesta

Futur de la festa

256

El Passeig

257

Dades històriques Datos históricos CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL: ”ELS OMS”_264 1927: POLÍTICA MUNICIPAL, Festes De Setembre I Versets_270 MUTXAMEL: Lloc privilegiat per al cultiu de la tomata_274 LA VIRGEN DE LORETO DE MUTXAMEL y el Pintor de Biar_282 L’ASSUT NOU en la primera meitat del Segle XVII_286

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers La Plaça Nova paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

Camp Municipal de Futbol: ”Els Oms” (Mig segle de vida: 1969-2019) Feliç aniversari d’un somni fet realitat!!! Al començar el segle XX s’escampa per Europa un esport practicat als col·legis anglesos des de feia ja algunes centúries, ens referim, per descomptat, al futbol que prompte pren cos al nostre país, on comença a jugar-se el campionat de Lliga en 1928.

Dades històriques · Datos históricos

Els xiquets i fadrins mutxamelers tampoc es queden al darrera d’esta nova modalitat esportiva a l’aire lliure, ideal pel clima d’estes terres. Prompte, aprofitant l’existència de nombrosos bancals i eres, serà freqüent veure al paisatge quotidià del nostre poble grups de gent jove jugant al futbol. Les primeres referències ens conten que als inicis dels anys trenta ja existia un lloc habitual per a reunir-se i jugar al carrer de la Séquia. Més tard quan es va obrir la nova avinguda de Carlos Soler “La Rambla”, aprofitant els espais existents, comencen a fer-se visibles els primers projectes de camps de futbol, encara que és més correcte afirmar les primeres porteries, senyalitzades amb pedres.

Los alicantinos pusieron, en la segunda parte, en la que fué más intenso el dominio local, una gran defensa, luciéndose el guardameta en paradas dificilísimas. Cabe también destacar de los visitantes a su delantero centro, Óscar, que en la primera parte estuvo acertadísimo en el pase no teniendo fortuna en el remate. De los locales, todo muy bien, Cardona en el centro de los medios, tuvo una feliz actuación, y Sánchez en la puerta seguro, valiente y muy voluntarioso, siendo muy digno de elogiar el enorme entusiasmo que en todo partido pone este muchacho. Alineación local: Sánchez, Bernabeu, López, Ripoll, Cardona, Domingo, Pastor, Picó, Mas, A. Juan y Vidal1.

De seguida es formen diversos equips, que responen a les amistats infantils o al lloc de residència on vivien la majoria dels jugadors, que en alguns casos passen a denominar el seu equip amb el nom del lloc, com és el cas del “Rastoll de Benaüt”. De la mateixa manera que a la nostra localitat també als pobles del voltant augmenta l’afició pel futbol, així com el nombre de participants, el que propicia que prompte s’organitzen torneigs entre els equips de Mutxamel, Sant Joan o Sant Vicent. Els vestuaris utilitzats tant per als equips locals, com per als visitants en este temps, eren les dependències del “Bar Conchita”, que desinteressadament acollia jugadors, àrbitres i preparadors, perquè es pogueren canviar i deixar allí les seues pertinences.

Durant més de vint anys els “mini estadis” mutxamelers van anar canviant de lloc a la Rambla, segons avançava la construcció de vivendes. L’últim espai aprofitat com a camp esportiu va ser part del carrer la Mar on podem apreciar, en el reportatge fotogràfic, el paisatge combinat d’arbres, bancals i edificis. Encara que proliferaren els equips amb noms peculiars relacionats amb la meteorologia: “Rayo”, “Relámpago”, “Trueno”, “Tempestad” o “Huracán”, entre d’altres; va ser el “Mutxamel C.F.” el que va anar consolidant-se. Comptava ja amb directiva pròpia, grup de socis, i comencen també a perfilar-se els colors del club, que eren bàsicament dos, pantaló blau o blanc acompanyat per camisa grana o samarreta a ratlles.

Els dies de festa local era prou habitual trobar entre les activitats programades un partit de futbol, tal com podem llegir a la premsa alacantina ja en 1932, on apareixen les cròniques dels encontres jugats al nostre poble al mes de juliol, agrupant-se els joves mutxamelers en l’equip anomenat “Muchamiel F.C.”:

Pràcticament tots els integrants del primer equip eren de Mutxamel, i entre ells va destacar Rafael Pastor “El Parralo”, que jugaria en primera divisió a l’Hércules d’Alacant i al Màlaga. Algun jugador venia d’altres localitats properes sent els més recordats els anomenats “La Lleona” i “El Comanche”.

“Deportivas

La urbanització creixent de l’avinguda de Carlos Soler, feia impossible poder continuar jugant a futbol en esta zona. A la dècada dels cinquanta es

Carolinas F.C. y Muchamiel F.C. 1 Diario El Luchador 11/07/1932

264

El encuentro jugado por los equipos arriba citados fué en todo momento reñidísimo y emocionante, por el gran interés que en la lucha pusieron ambos onces, para obtener un buen resultado.

La Plaça Nova

Assumpció Brotons Boix

Jugadors, tècnics i aficionats del Mutxamel a la Rambla de Mutxamel. Anys cinquanta.

Inauguració camp de futbol del Calvari. Anys cinquanta.

A punt de tallar la cinta inaugural amb el senyor cura, Juan Cubí Zambrana, que es dirigix als assistens.

El veïns i veïnes esperant que comencen els actes protocolaris i esportius. 15/05/1969.

Moment de l’eixida dels vestuaris dels jugadors (del Mutxamel i Hércules) i equip arbitral que són rebuts entre els aplaudiments del públic.

La reina i les dames d’honor de les festes de Moros i Cristians de 1968, rebent un obsequi de mans de l’alcalde, José Manuel Alberola.

Beneint l’estadi amb la presència de jugadors, autoritats i la reina i les dames d’honor.

Els dos equips i l’equip arbitral a punt de començar el partit.

Celebració del Primer Trofeu de Futbol de Moros i Cristians, dia 9 de setembre de 1969, amb la presència de la Reina i les Dames d’Honor, els capitans dels equips i l’àrbitre. El Mutxamel C.F. jugant al torneig de la Copa San Pedro a l’any 1972, possiblement al camp de La Viña.

265

Camp Municipal de Futbol: ”Els Oms” (Mig segle de vida: 1969-2019) Feliç aniversari d’un somni fet realitat!!! plantegen noves alternatives, sempre comptant amb el voluntarisme del treball dels aficionats i la col·laboració de propietaris, que de manera altruista volgueren cedir temporalment noves parcel·les per transformar-les en un possible camp esportiu. En esta ocasió l’espai elegit va ser la part del Calvari ubicada entre la finca “la Costera” i “el de Soqui”, que era propietat dels senyors Laureano Sala i Paco Brotons, “Quito el de Soqui”.

Dades històriques · Datos históricos

Amb molta il·lusió, voluntat i treballant tots units, aficionats i junta directiva, es va posar en marxa este nou projecte que s’iniciaria amb la neteja manual d’estos terrenys pedregosos i, finalment gràcies a una derrama extraordinària, es va aconseguir portar una de les primeres màquines de cadenes, des de la partida de l’Altet, que definitivament va aplanar el paratge i va permetre inaugurar el camp del Calvari a mitjan dècada dels cinquanta, sent alcalde José Antón i rector, Juan Cubí. Durant esta etapa el Mutxamel va continuar participant als campionats comarcals o provincials, on inclús va quedar finalista en alguna ocasió, els més habituals van ser el torneig “Chacón” o la copa de “San Pedro”, que es jugaven a la capital, Alacant, a l’antic estadi de l’Hércules, l’anomenat “Bardín” o al camp de “La Viña”. Al parlar de jugadors, directives, socis, aficionats, hem d’oblidar-nos pràcticament del futbol tal com hui es relaciona amb una manera de viure i amb contractes milionaris. Els integrants dels equips eren fadrins que tenien el seu treball al camp, tallers, magatzems, etc., i quan acabaven la jornada laboral practicaven l’esport que els agradava. Les instal·lacions, equipatges, material de primers auxilis i altres menesters, s’aconseguien a base de rifes o de fer “accions” que eren adquirides pels veïns que volien cooperar-hi2. El camp del Calvari, recordem que era terreny cedit temporalment per particulars, va arribar el moment que es va haver d’abandonar. En 1969, davant d’esta situació, l’Ajuntament i part d’alguns veïns van prendre consciència de la necessitat d’habilitar i tenir

un espai públic, on la joventut mutxamelera poguera practicar esport. Van començar a fer-se gestions i a veure quines possibilitats reals hi havia d’adquirir una parcel·la que es poguera habilitar com a camp de futbol i que estiguera relativament prop del municipi. Finalment es rep una proposta que oferia la possibilitat d’adquirir terres que pertanyien a la finca anomenada “Jardín de la Paz”, coneguda popularment pel “de Conde”, entre els termes de Mutxamel i Sant Joan. El dia 12 de maig de 1969 es signa l’escriptura per la qual l’Ajuntament, representat pel seu alcalde Jose Manuel Alberola, adquirix una parcel·la3 de 12.000 metres quadrats, segregats de la finca anteriorment mencionada, per un preu d’un milió de pessetes. Per a dur endavant el projecte, adquisició de terrenys, esplanació i neteja, entubament de la sèquia, condicionament de les vies d’accés, es calcula un pressupost d’un milió cent mil pessetes. El dia 7 d’abril es crea una comissió de veïns amb l’objectiu de gestionar entre els mutxamelers les aportacions econòmiques voluntàries que es volgueren fer per poder fer front a esta magna empresa esportiva. El dia 30 d’abril, l’Ajuntament reunit en sessió extraordinària, pren entre d’altres, l’acord següent:

“Que en el acta de la sesión extraordinaria celebrada el día 30 de abril del corriente año figura entre otros el siguiente acuerdo: Visto el escrito dirigido al Ayuntamiento por el propietario de unos terrenos que ofrece para campo de deportes y los componentes de una comisión de vecinos....el Ayuntamiento Pleno por unanimidad acuerda: 10.-Aceptar como anticipo reintegrable las aportaciones efectuadas por los Señores que figuran en la relación que se acompaña y que servirán para la compra del terreno destinado a la compra de deportes. 2o.-Reunida la cantidad suficiente para satisfacer el precio, aceptar igualmente la compra del descrito terreno a su propietario Don Julio Jurkait, facultando expresamente al Sr. Alcalde-Presidente para la firma de la escritura pública. 3o.-Reconocer a favor de cada titular de

2 Brotons Boix, Assumpció. Futbol i futbolistes a Mutxamel. Llibre de Festes de Moros i Cristians, 2007. 3 Segons escriptura: “...Parcela segregada de la Finca “Jardín de la Paz” incluida en dicha superficie una faja de terreno de 5’50 metros de ancho que une el ángulo Sureste de la finca con el camino Viejo de San Juan y le sirve de acceso. Linda toda ella, al Norte, Canal de Riegos de Levante, Oeste, terreno de Manuel Climent y otros, Este y Sur con resto de finca de la que se segrega y será destinada exclusivamente a campo de deportes...”

266

La Plaça Nova

Assumpció Brotons Boix

Notícia de la inauguració d’Els Oms en el diari Información, 16/05/1969.

Extracte de la sessió plenària celebrada el 30 d’abril de 1969 que fa referència a l’adquisició dels terrenys per al camp de futbol.

Papereta de loteria emesa pel Mutxamel C. F. l’any 1972, on es podia guanyar inclús un automòbil Seat 850.

El diari alacantí Primera Página també publica un ampli reportatge sobre la inauguració, el dia 15/05/1969.

Propaganda anunciadora del partit entre el Mutxamel C.F. i el C.D. Sant Joan, corresponent al dia 25 de maig del 1969.

267

Camp Municipal de Futbol: ”Els Oms” (Mig segle de vida: 1969-2019) Feliç aniversari d’un somni fet realitat!!!

Dades històriques · Datos históricos

participación que haya anticipado cantidades con este fin, el Crédito correspondiente a su favor, que en este acto queda reconocido por el hecho del anticipo y a cuyo reintegro se compromete el Ayuntamiento en el plazo máximo de DIEZ AÑOS, consignando al efecto en el presupuesto ordinario, del año próximo y en los sucesivos, las partidas necesarias para al final del que se establece, queden reintegrados todos los anticipos. 4o.-Reconocer a favor de todos y a cada uno de los titulares que hayan anticipado cantidades, los siguientes beneficios: a)Una bonificación del 50% en las localidades hasta el momento de la amortización de su participación y, b) Hacer constar en la escritura la condición de que aún transcurridos los DIEZ AÑOS, los terrenos sigan teniendo el mismo destino o se construya por la Corporación un Estadio, a menos de DOS km de la casa consistorial, en cuyo caso los beneficios obtenidos por las diferencias de precios, serían a repartir el 50% entre el número de participaciones y el 50% restante para la Corporación”. Es van emetre 220 participacions, cada una de les quals costava 5.000 ptes. El veïnat va entendre la magnitud de l’empresa i a títol individual es van adquirir 160. La resta entre la 161 i la 220 les va pagar l’Ajuntament amb un préstec a tornar en tres anys. Segons nota enviada el 30 de juny (signada de manera conjunta per l’alcalde, José Manuel Alberola, i pel secretari, José Andrés Seguí Arques) per a tots els que havien avançat els diners, la manera de cobrar seria la següent:

“El crédito reconocido por el Ayuntamiento asciende al mencionado 1.100.000 ptas. Y será amortizado del siguiente modo: Durante los años 1970, 1971 y 1972 será cancelado el préstamo de 300.000 ptas. con los intereses correspondientes. A partir del año 1973 y seis siguientes será devuelto el importe de 23 participaciones cada año a los señores que por sorteo les correspondrán, siendo la devolución del último año solo de veintidós”.

Superat els principals obstacles, encara que quedaven obres supletòries a fer, el dia 15 de maig de 1969 a les cinc de la vesprada es va inaugurar el primer camp de futbol municipal de Mutxamel, anomenat d’Els Oms (per la gran quantitat d’estos arbres que hi havia a la part nord, al costat del Canal de Llevant), amb un acte que va reunir autoritats civils i eclesiàstiques, reina i dames d’honor de les festes de Moros i Cristians, Societat Musical L’Aliança, presidents del Mutxamel C.F.5 i de l’Hércules entre d’altres, i centenars de veïns congregats per esta activitat esportiva excepcional. La premsa alacantina, “Primera Página”, “La Verdad” i “Información” es va fer ressò de l’acte i va dedicar amplis reportatges tant a la inauguració com al partit jugat per a l’ocasió entre l’Hércules d’Alacant i el Mutxamel C.F.6 Partit que va guanyar l’equip visitant per sis gols a un, però és que els mutxamelers al matí havien hagut de jugar el partit corresponent al torneig de la XXVIII edició de la Copa San Pedro. La Junta Directiva ràpidament va iniciar els tràmits oportuns perquè l’equip estiguera federat en categoria Regional, i es va aprovar la inscripció en la Federació Murciana de Futbol el 10 d’agost de 1969. Com a resum de tot el que es va aconseguir tant al pla esportiu com a l’humà, durant els cinc anys, 19691973, que va estar al front la Directiva mencionada deixarem que ells mateixos ens ho conten tal com ho van deixar escrit:

“...Como habéis podido observar en el aspecto Deportivo, lo que hemos pretendido y vosotros diréis si lo hemos logrado, ha sido el mantener viva la llama de la afición muchamelera, participando en todos y cuantos torneos nos ha sido posible, con el fin de tener fútbol en nuestro pueblo, durante las 52 semanas que hay al año, sin pensar en ningún momento el sacrificio que ello supone, ni que el año futbolístico se inicia en septiembre y termina en junio. Por tanto podemos resumir nuestra actuación

4 Els components d’esta comissió van ser els senyors Rafael Pastor Sala, Florencio López Real, Antonio Verdú Antón, Manuel Pastor Sanjuan i José Forner Pastor. 5 Formaven la Junta Directiva del Mutxamel C.F., José Forner Verdú, com a president; Manuel Pastor Sanjuan, com a vicepresident; la secretaria estava ocupada per Rafael Ferrándiz Brotons; el càrrec de tresorer el tenia assignat Antonio Verdú Antón; Manuel Sala Lloret s’ocupava de la faena de comptador; i com a delegats de camp, Carlos Baeza Marco i Francisco Poveda Quereda. La junta comptava a més amb nou vocals. 6 Ens pareix curiós citar la plantilla de jóvens que van jugar este partit, que formaven l’equip local: Chica (Marhuenda), Pastor (Martínez), Jover (José Luis), Forner (López), Poveda (Climent II), Nardo (Hermelando), Poveda (Ramón), Quicotono, Ros (Bellod), Sala (Tarazona) i Miguel (Germán).

268

La Plaça Nova

Assumpció Brotons Boix

Deportiva al frente de los destinos del Club de la siguiente forma:1o) Ascenso a Primera Categoría Regional. 2o) Campeón del XVII Trofeo Calzados Chacón. 3o) Campeón de provincia y sub-campeón final de la XXIX y XXX Copa de San Pedro y 4o) Campeón de segunda categoría regional de Juveniles,1972-73, con ello creemos haber prestado un gran Servicio al pueblo y a todos aquellos amantes del deporte, en la medida de nuestras posibilidades. En cuanto a nuestra actuación al Servicio de las instalaciones Deportivas, debemos dejar constancia, y para ello, poner en conocimiento de todos vosotros, aquello realizado, con nuestro esfuerzo y Trabajo. Como sabéis, por la Junta de Patrimonio, a finales de abril de 1969, nos fue entregado una extensión de terreno en aquella época convertido en campo de hortalizas, el cual hubo de acondicionarse en un plazo no superior a quince días, en terreno de juego para la práctica del fútbol, tarea ésta que fue realizada felizmente incluyendo en ello la construcción de vestuarios dignos de acomodo. A partir de ese instante, no hemos regateado ningún esfuerzo con el fin de embellecer y dotar al Estadio Municipal Los Olmos de unos servicios que ya quisieran algunos equipos de superior categoria para ellos, como son la instalación de agua caliente, en los vestuarios, luz eléctrica, unos Servicios limpios y aseados, así como una repostería que es la envidia de nuestros visitantes.

Amb este article he intentat deixar constància gràfica i escrita de cent anys d’activitat futbolística al nostre poble i, per descomptat, donar les gràcies a totes aquelles persones que fa cinquanta anys apostaren per fer realitat un projecte esportiu que la joventut demanava i per això tants veïns s’hi van implicar. Una mostra evident del treball ben fet en equip, de jugadors, directives, aficionats, veïns, Ajuntament, etc. que amb el seu esforç altruista, ànim i entusiasme van fer possible que el joc espontani iniciat al mig dels carrers, eres i bancals mutxamelers, es practique hui en unes estupendes instal·lacions municipals edificades a més en un lloc preciós del nostre poble. No puc deixar de ressaltar el fet que generacions de jóvens mutxamelers, a més de jugar al futbol durant moltes dècades, han establert vincles de camaraderia i amistat entre ells i amb persones d’altres localitats, per la qual cosa han contribuït també a donar a conèixer el nostre poble de Mutxamel, tant quan es juga a altres poblacions o quan altres equips ens visiten.

No obstante y considerando que nuestra tarea en pro del campo debía ser más amplia, acometimos la tarea de vallar el terreno de juego con mureta de ladrillo. Toda ella fue realizada a base de jornadas domingueras, robándole hores de descanso a nuestro cuerpo, en un verano caluroso, pero con la gran satisfacción experimentada por todos los miembros de la directiva y aquellos simpatizantes que nos ayudaron al ver hecho una realidad nuestro sueño...” Maig de 1969, ja tenim camp de futbol, precursor del magnífic poliesportiu actual, complex dotat hui, entre d’altres instal·lacions, d’un excel·lent estadi per a jugar al futbol que reunix les mesures reglamentàries i plantat de gespa.

Disseny de la vestimenta del Mutxamel C.F.

269

1927: Política Municipal, Festes De Setembre I Versets

Dades històriques · Datos históricos

L’any 1927 a l’Estat Espanyol el règim politic existent era la Dictadura que des de l’any 1923 havia imposat el general Miguel Primo de Rivera, mitjançant un colp d’estat. En este temps hi havia, al front de la nació, un anomenat Directorio Civil, que en definitiva era un eufemisme amb el qual es pretenia continuar amb la mateixa política de manca de drets civils i prohibició de convocar eleccions lliures; en definitiva un govern controlat i conformat pels sectors més conservadors, tradicionals i caciquils del país, i que arribaria fins a l’any 1930. Una vegada feta esta breu nota introductòria, ens centrarem al nostre poble. El mes de març de l’any 1927 va dimitir l’alcalde José Antón “Pepe Pambuena” i va ser substituït per Carlos Soler. A partir del mes d’agost, l’activitat municipal es torna frenètica amb temes relacionats amb inauguracions d’algunes fonts públiques, canvis de noms de carrers tradicionals pels de polítics del règim imperant, creació i presentació del Somatén de districte, ja que es volia fer coincidir quasi tot el tema propagandístic amb les festes de setembre. Molts d’estos actes apareixen reflectits al Llibret de Festes de 1927 del que tenim una còpia, entregada a esta cronista per un amable veí mutxameler fa ja alguns anys. La coberta porta la inscripció següent: “Feria y Fiestas Cívico-Religiosas que el Muy Ilustre Ayuntamiento de la Villa de Muchamiel consagra a su Excelsa Patrona la Santísima Virgen de Loreto, durante los días, 7,8,9, 10 y 11 de setembre del presente año”. Als fulls interiors trobem un article del mestre d’escola José Ma Juan y Cruz, que sota el títol de “Patria” efectua una defensa de la ideologia imperant, tant a l’àmbit nacional com a la vida local i, per descomptat amb una visió aguerrida del perquè de les festes “Si celebramos la fiesta de Moros y Cristianos es para reproducir aquella gloriosa epopeya de la Historia en que nuestros antepasados supieron escribir con su sangre páginas de insuperable heroismo….” El dia 6 d’agost aprofitant la festivitat del Salvador, a

les 10 del matí es procedix a la benedicció i entrega del banderí del Somatén, que corresponia al districte municipal de Mutxamel. El cap del districte era l’alcalde i la comare del banderí va ser la seua filla, Loreto Soler Mallol. El dia 9 de setembre, en aquell temps dia de l’Entrà i de la processó, acabada la missa solemne, que tenia lloc a les 9 del matí, van començar les inauguracions que estaven previstes d’11 a 12 del migdia.

“…De once a doce, Bendición e Inauguración de las fuentes públicas y de las nuevamente construidas en la calles San Antonio y Plaza de Alfonso XII, para el consumo y servicio de la población. Seguidamente será la ceremonia de descubrir las lápidas que rotulan con los nombres de S.M. el Rey Don Alfonso XIII, el General Primo de Rivera, el Excmo. Sr. Gobernador civil de la Provincia Don Cristino Bermúdez de Castro y el ilustrado y digno Delegado Gubernativo Comandante Don Delfino Álvarez Entrena, la Plaza, Paseo, Parque y Calle respectivamente…” 3 Aprofitant el canvi de retolació del Passeig, també es va inaugurar un templete construït al centre d’este espai destinat als concerts que oferia la Societat Musical L’Aliança. El dia 10, segona jornada festiva, també es va procedir com al dia anterior: “A la misma hora y en el zaguán de la Casa Consistorial, Reparto de limosnas a los pobres de esta localidad” que ens dona una idea de la situació social del veïnat mutxameler. A les tres de la vesprada tenim una nova inauguració: “A las tres de la tarde, inauguración y bendición del nuevo edificio social del Sindicato Oficial Agrícola de Muchamiel y en cuyo acto quedará implantada la Caja de Ahorros, con reparto de 10 cartillas a los hijos de los socios que teniendo la edad escolar resulten agraciados”. Este acte va comptar amb la presència del delegat del govern, Álvarez Entrena, així com d’una representació de la premsa alacantina.4 Pràcticament tots els anunciants que apareixen al Llibret també van

1 La Corporació Municipal, presidida per l’alcalde, José Antón, va decidir l’any 1925 canviar les canonades de transport de l’aigua potable, sis kilòmetres, ja que es perdia molt líquid i la població es podia quedar quatre o cinc dies sense aigua. Es van sol·licitar ajudes a diversos organismes oficials, i al final es va comptar amb un préstec del Banc de Crèdit Local d’Espanya de cinquanta mil pessetes. Brotons Boix, A., ”1883, arribada de l’aigua potable a Mutxamel”, Llibre de Festes de Moros i Cristians , 1998, ps.92-93. 2 Realment la font estava al carrer de Sant Isidre on, a més a més, a la part de darrere es va construir un recipient rectangular de pedra perquè begueren els animals, que a Mutxamel era denominat bassil i se solia situar al costat de les fonts publiques, als llocs d’entrada de ramats i carruatges, perquè els animals pogueren beure. 3 Al plenari celebrat el dia 25 de maig de 1927 es va decidir substituir el nom tradicional del carrer la Mar, per Alfonso XIII, el de Mestre Sala Marco per Delfino Álvarez Entrena, i la Plaça de Cánovas del Castillo, per la de Cristino Bermúdez de Castro. El plenari que va tindre lloc el dia 1 de juny de 1927, va prendre, entre altres acords, denominar Paseo Miguel Primo de Rivera a l’antic carrer de Sant Roc i Alfons XIII a la placeta del doctor Ruzafa Mallol. Brotons Boix, A., “Caminant per Mutxamel”, Alacant, Ajuntament de Mutxamel, 2013, pàg. 36-37.

270

La Plaça Nova

Assumpció Brotons Boix

Coberta Llibret de Festes 1927.

Pàgina del Llibret de Festes on apareixen totes les inauguracions i canvis de noms de carrers efectuats el dia 9 de setembre.

Inauguració el dia 10 de setembre del “Sindicato Oficial Agrícola” abans de començar “el tiroteo”.

“En les festes de la Mare de Déu de Loreto”.- Comparsa Moros del Cordó, 1927. Fullet anunciador de la benedicció i entrega del banderí al Somatén del districte municipal mutxameler efectuar el dia 6 d’agost de 1927.

271

1927: Política Municipal, Festes De Setembre I Versets anunciar els seus negocis al diari La Voz de Levante, en total, quatre bars, dos tallers de fusteria ubicats al mateix carrer, un taller de sastreria i la carnisseria de Joaquín Segui Devesa “Ximo”, que ja ens indicava que tenia al seu establiment, “Ricos embutidos. Precios económicos”.

Dades històriques · Datos históricos

Afortunadament hem pogut conservar dos publicacions de versets, amb un format prou gran. Un pertany a la Comparsa Moros del Cordó i porta per títol “En les festes de la Mare de Déu de Loreto”, l’autor aprofita per a fer una descripció prou detallada dels components de la Comparsa al setembre de 1927. La comparsa dels Maseros, també redacta la seua llarga composició, d’on demanem disculpes per l’estat en què es troba perquè pot dificultar la lectura, a més de ressaltar totes les hortalisses i productes que han recollit als bancals i portaven a la carrossa, també s’introduïxen algunes estrofes on apareixen clares referències a la política municipal i als comportaments ètics dels integrants de la corporació, i es demana i ressalta la necessitat de ser persones honrades:

“Els Maseros som honrats, Com tenim entés també, Que els alcaldes d’este poble, Resultaren honraets. Perqué mireu el que pasa, En cosa de molt poc temps, Han fet moltes coses, I altres que queden per fer. Qui és l’alcalde? El senyor Carlos Soler. I els demés que componen el ilustre Ajuntament? Tots són persones honraes. Aixó es el que desit jem.” Les festes acabaren el dia 11 amb estos actes: “A las once de la noche, Gran Retreta, que partiendo de la Plaza de Peñacerrada y con asistencia de Bandas de Música y Comparsas de Moros y Cristianos se disolverá en el Parque del General Bermúdez de Castro (hui Plaça Nova) organizándose entonces en dicho sitio una Grandiosa Velada Musical por todas las Bandas, disparándose como final de fiestas un hermoso Castillo de Fuegos Artificiales.”

Verset repartit per la Comparsa Maseros a l’Entrà de 1927.

4 Reproduïm en este article la pàgina especial dedicada a Mutxamel i al tema que ens ocupa, on trobem variada informació sobre el municipi, encara que alguna d’estes no és exactament correcta, des del punt de vista de la historiografia. “La voz de Levante”, Alicante, Año I, núm. 148, corresponent al dia 20/09/1927.

272

La Plaça Nova

Assumpció Brotons Boix

Informació referent al municipi, història, festes, activitats municipals, apareguda el 20 de setembre de 1927 al diari alacantí “La Voz de Levante”.

273

Mutxamel:

Lloc privilegiat per al cultiu de la tomata. Dedicat a totes aquelles persones que amb els seus treballs i coneixements van fer possible que els nostres camps produïren unes tomates conegudes i apreciades a tota Europa per la seua qualitat i sabor excepcionals. Introducció : Des que a l’any 1949-50, va començar a créixer i desenvolupar-se la producció del cultiu de la tomata d’hivern a gran escala a la província d’Alacant per a l’exportació, les formes d’explotació dels cultius, així com la propietat de les terres i de les aigües han anant evolucionant, i han passat de la plantació familiar fins a arribar a les grans extensions d’hivernacles que hui encara es poden contemplar a Mutxamel i al terme del Campello. Extenses àrees de la província d’Alacant, per les seues característiques tèrmiques, permetien cultivar en determinades èpoques de l’any diversos productes que, a altres llocs de la península, eren pràcticament impossible d’obtenir.

Dades històriques · Datos históricos

Entre estos productes destaca la tomata, sobretot l’anomenada canària o d’hivern, ja que la varietat autòctona mutxamelera era coneguda com “del terreno”. Mutxamel va ser un dels llocs escollits per les primeres empreses dedicades al cultiu i comercialització de la tomata, tant per al mercat nacional com per a l’estranger, pel bon clima del nostre poble i la seua tradició agrícola i coneixement d’este cultiu per part del llaurador local, i alguns d’ells es van constituir en xicotets empresaris que plantaven, recollien i venien el producte prèviament envasat als seus magatzems. El capital amb què comptaven els primers empresaris no era molt elevat, però a poc a poc, amb la nova manera de treballar, van deixar la seua empremta a l’arquitectura local i van transformar de manera radical el paisatge agrari mutxameler, la propietat de la terra, la manera d’explotar els recursos hídrics i el sistema de reg i el “modus vivendi” que el llaurador havia tingut durant moltes dècades. Plantes: evolució i varietats. El primer pas que calia fer era la preparació dels

terrenys on es pensava efectuar la plantació. No es podia plantar més de dos anys seguits als mateixos camps a causa de l’existència dels nematodes.1 Calia, doncs, buscar, d’una temporada a una altra, noves terres per arrendar, on era primordial que no faltara l’aigua per al reg. Abans de plantar les mates de la tomatera s’havia de passar la maça per anivellar (per a evitar que l’aigua es perdera per algun costat), després roure2 per a poder plantar i posar les canyes. Perquè la tija de la tomatera s’engrossara i no es partira, es ficava una mena de fang a la base de la planta que s’anomenava “la golilleta”. Les tomates de Mutxamel canviaven de sabor segons el lloc on es plantaven a causa de la composició química del sol de terra. El fruit era gros, carnós, compacte, amb un sabor i una dolçor especial; estava solcada per una mena de línies que el travessaven i dins tenia moltes pepites que eren seleccionades amb molta cura pel llaurador mutxameler per millorar la llavor, any rere any. Tenia diferent pes i grandària, sobretot la varietat peculiar del nostre poble, coneguda aquí com de Mutxamel o el terreny i en principi estava dedicat al consum nacional, sobretot Madrid, Barcelona, València i Mallorca. La mateixa llavor plantada a la Vila Joiosa, ja produïa un fruit diferent, eren més vistoses i grans, però per dins en obrir-les estaven buides i a penes tenien sabor. Podem assegurar que les tomates produïdes a l’horta mutxamelera eren les més gustoses i saboroses de tota l’horta alacantina Arribada dels primers empresaris-exportadors. Els primers empresaris que arriben a Mutxamel a la dècada dels cinquanta compren directament al llaurador mutxameler (Morant, Pelaïlla...) la seua producció, com era el cas del valencià Clarí o del català Nicolás Montals. El primer d’ells procurava realitzar les millors ofertes (pagava una pesseta més el quilo que els altres) i, com que no hi havia locals adequats, la producció es preparava i envasava dins del cine Royalti, sobre les mateixes butaques. A canvi demanava que els fruits estigueren collits amb

1 Els bancals on es plantaven tomates constituïen un terreny ideal perquè es desenvoluparen algunes plagues o malalties ocasionades pels cucs anomenats nematodes, que podien i poden arribar a fer perdre la collita, perquè fa que la planta no es desenvolupe, es taquen les fulles i a penes isquen tomates a les plantes afectades. 2 El treball adequat dels bancals era tot un art que pretenia que l’hortalissa aguantara d’un reg a l’altre el major nombre possible de dies. Quan la terra es treballava bé podia aguantar quaranta dies sense regar. La modalitat de roure consistia a ficar el llegó fins a un mateix nivell per no menejar massa la terra.

274

La Plaça Nova

Assumpció Brotons Boix

tisores i que mantingueren el peçó. Eren tomates anomenades “del terreno” i estaven destinades a ser exportades a França. La necessitat d’un major rendiment econòmic, que venia marcat per l’exportació exterior, va donar lloc al fet que, com una prova, es començarà a plantar a les nostres terres la varietat anglesa coneguda com la Mony-maker o Stounor, fins a eixe temps cultivada sols a les illes Canàries. L’èxit de les proves, malgrat els esforços, treballs i algun que altre entrebanc, va ser contundent, ja que a banda de comptar amb les condicions climatològiques adequades, aigües, terrenys i bona mà d’obra, es va arribar a produir durant unes dècades unes tomates superiors a altres varietats que fins a este temps havien estat molt reconegudes als mercats exteriors, i que per la seua condició i qualitat, va provocar que fora molt apreciada i buscada als mercats estrangers, especialment a Anglaterra, on a més les exigències eren molt més rigoroses. La recollida s’iniciava a setembre i, si no es gelaven les plantes, la producció podia arribar fins al mes de març. Eren més reduïdes de mida, comparades amb les autòctones, ja que quasi totes les varietats produïen fruits que no sobrepassaven els huit centímetres de diàmetre. Tenien un gust característic, amb un sabor molt més fort, i la pell era més dura i més unida a la carn que el de Mutxamel. Entre les classes que coneixien els llauradors mutxamelers podem citar: Autòctones, híbrides (laboratori), tolerants al virus (s’empeltaven al mateix peu). Les primeres companyies procedien de València, Catalunya i Canàries. Entre les pioneres i més importants trobem: Nicolás Montals, Alco SL, Barceló, Antonio Bendala, Adepa, Casamitjana, Etasa, Bony, etc. Algunes d’elles a més d’arrendar es van dedicar també a comprar terres pels termes municipals de Busot, el Campello, Aigües, Mutxamel, Xixona, Sant Vicent del Raspeig, Elda i Novelda. Però continuaren també arrendant terrenys, perquè així obtenien doble benefici. Per una part anaven erosionant els camps dels altres, els seus quedaven verges i no els ocasionaven despeses. Quan anys després algunes empreses es desferen o emigraren

a altres llocs, van vendre íntegrament terres i edificis a altres societats que anaven arribant, principalment capital procedent de Canàries, entre les quals destacarem la mercantil Antonio Bony SA. No sols modificaren el paisatge agrari, adquirint grans extensions de terrenys de secà, sinó que a més van aconseguir l’altre factor indispensable per al cultiu, l’aigua. Com que no era rendible (ni sempre segur per la manca de pluges) haver de dependre per al reg del pantà de Tibi i del Canal de Villena, prompte van començar les perforacions a les faldes del Cabeçó i la compra de pous d’aigua dolça que ja existien, el que els va permetre en poc temps poder regar amb els seus propis recursos hídrics. Una altra innovació que es va dur a terme era la nova infraestructura per a recollir i distribuir l’aigua pel degoteig, fet que preparava el camí per a suprimir el sistema tradicional de reg. Cal ressenyar el treball d’enginyeria hidràulica realitzat per la mercantil Antonio Bendala, que va construir quilòmetres de canonades i sèquies per poder elevar les aigües des de la finca La Viña a Sant Joan (li van comprar el pou al metge mutxameler Joaquin Sala) fins a les seues plantacions i magatzems ubicats al paratge conegut com el Pla del Rocar, al nord-oest del terme municipal de Mutxamel, on hui s’alça l’aeròdrom. Per poder fer efectiva la pujada de l’aigua, va construir tres elevacions dins del llit del riu Sec, una a l’altura del Cantalar; una altra uns metres més avall de l’assut de Sant Joan, a la vora esquerra; i l’última dalt de les Fontetes, també a l’esquerra del llit, on feren un embassament enfront del molí Mauricio. Esta canalització també permetia conduir a més l’aigua provinent dels seus pous, del Canal de la Huerta de Villena i del Pantanet, que baixava de la presa de Tibi. L’augment de l’extensió dels terrenys cultivats va ser imparable durant la dècada dels seixanta fins a mitjan de la següent. Entre Mutxamel i Busot es va produir una concentració de cultius, en una zona que les estadístiques de l’època, anomenen “Zona Canal”, el que provocava que les grans empreses productores establiren els seus magatzems i oficines, bàsicament a Mutxamel i Sant Joan, com veurem més endavant. La companyia denominada Hispano-Marroquí, va plantar

275

Mutxamel:

Lloc privilegiat per al cultiu de la tomata.

Dades històriques · Datos históricos

en la campanya de l’any 1965/66, 374 tafulles que van produir 2.337.000 quilos de tomates. A la campanya de 1967/68, en este mateix lloc, ja foren 899 les tafulles plantades i la collita recollida, de 6.177.468 quilos. Per acabar esta mostra estadística direm que a la temporada de 1972/73 l’extensió plantada va ser de 1.384 tafulles i es va obtindre una producció de 7.576.835 quilos de tomates.3 Els obstacles més grans que podien arruinar la collita eren les plagues que afectaven la planta, les gelades o les granissades que podien, en qüestió de minuts, fer malbé les tomates que hagueren a la plantació pendents de recollir. Esta inclemència meteorològica preocupava i molt els productors, el que va fer que el Servicio Nacional de Cosecheros-Exportadores de Tomates, que era una entitat sindical, l’any 1958 tinguera ja preparat un sistema de Defensa Antigranizo propiciat pel ministeri d’Agricultura. Mitjançant l’Ajuntament de Mutxamel, es va fer arribar a l’alcalde una circular que oferia este servei que bàsicament consistia “en un estudio técnico del emplazamiento de 35 puestos de lanzamientos de cohetes contra el granizo. Estos artefactos son extraordinariamente seguros ya que a pesar de que hace varios años que vienen usándose con éxito en las zonas arroceras de Tortosa y Valencia, no se ha producido ningún accidente...” La instal·lació d’estos llocs, com es veu al plànol, s’estenia des del cap de l’Horta (aquí també es plantaven tomateres) fins a Busot, pels termes municipals de Mutxamel, Sant Joan, el Campello i Tàngel. Temps de canvis. Transformacions urbanístiques, econòmiques, socials i humanes a Mutxamel, 19601980. En començar els anys seixanta del passat segle el municipi mutxameler havia realitzat l’obertura de la gran via de comunicació paral·lela a l’antiga carretera general, Alacant-Xàtiva. Ens estem referint a l’Avinguda de Carlos Soler, coneguda pel veïnat com la Rambla. Carrer ample, que permetia el pas de camions i possibilitava una ràpida connexió per arribar a la ciutat d’Alacant. Este va ser un dels altres

factors, juntament amb els indicats anteriorment, que feren possible l’establiment i construcció de grans magatzems i oficines al nostre poble per part de les companyies productores i exportadores de tomates, i va provocar que Mutxamel visquera unes dècades d’autèntic progrés en tots els sentits.4 Ja a finals dels anys cinquanta Mutxamel va anar omplint-se d’edificis destinats a l’envasament de les tomates. Es van concentrar especialment a l’entrada del poble pel sud, - avinguda d’Alacant, carrer de Felipe Antón, i començament de la Rambla- destacaven per la grandària i el disseny els de les companyies Adepa, Casamitjana, Arbona, els locals arrendats per l’empresa catalana Nicolás Montals, i entre el nostre poble i el veí de Sant Joan, Bonny (que ho va intentar aquí primer), Etasa, Albert, AEP, Saleman, Topensa, etc. Alguns veïns de Mutxamel també tingueren oportunitat d’alçar les seues naus comercials on poder envasar la producció, com va ser el cas de Rafael Pastor (Xima) ubicada darrera de l’ajuntament; Pepe Miquel i Pepe Corbí, al carrer Alfonso XII; Tomás Verdú (Pelaïlla), al carrer Mare de Déu de Loreto; els germans Gaspar i Rafael Sala (la Xossa) a l’Av. d’Alacant; Pepe Marcos, primer a la Rambla i després al Ravalet; Marco (Sacos), també al Ravalet; Pepe Bernabeu (el Figuero) i Isidro (Jo), este últim envasava a sa casa del carrer la Mar. Encara hui, es mantenen en peu algunes d’estes naus destinades a diversos usos, supermercat de Hiperber, autoescola, tendes de productes agrícoles, etc. Altres indústries auxiliars van ser les de fabricacions de caixes destinades a la venda del producte per ajustar-se a la normativa que la legislació demandava per poder realitzar l’exportació, A l’Avinguda d’Alacant una empresa de fusta de Granada va alçar uns magatzems destinats a la fabricació de seretos, caixetes fetes amb fusta de xop, perquè pesaren menys i fora més fàcil transportar-les. Com que calia transportar les mercaderies alguns veïns s’animen i compren alguns camions, és el cas de Toni Ripoll “Bigot” o Antonio Ripoll que va ampliar el negoci amb diversos vehicles, les primeres adquisicions van ser de la marca “Austin”. Generalment el transport a mercats nacionals

3 Brotons Boix, A. (1978): El cultivo del tomate en la provincia de Alicante. Tesi de llicenciatura de l’autora. Universitat de València, Facultat de Filosofia i Lletres d’Alacant, pp.51-55. 4 Brotons Boix, A. (2017) : Transformació urbanística de Mutxamel (1928-2006).Alacant, Ajuntament de Mutxamel, pp.55-56

276

La Plaça Nova

Assumpció Brotons Boix

Treballadors de l’empresa Nicolás Montals en la partida de Cotoveta. Entre ells Fernando Brotons (Fernando “El Molí”) i Paco Morant.

Carregant caixes de tomates a la Rambla. Anys 1960.

Preparant els seretos per a l’exportació.

Escollint les tomates ja amb l’envasadora.

Primer camió adquirit per la família d’Antonio Ripoll.

Logo utilitzat per esta companyia de transports.

Plànol de les instal·lacions preparades per a combatre la pedra als camps on hi havia plantacions de tomateres. Any 1951.

277

Mutxamel:

Dades històriques · Datos históricos

Lloc privilegiat per al cultiu de la tomata. s’efectuava pels transportistes locals que també traslladaven la càrrega als trens de mercaderies d’Alacant. Als anys seixanta ja arribaven els camions de Ripoll fins a Barcelona, i per aprofitar el viatge sempre anaven més carregats del que calia i segons testimonis personals, en arribar a les costeres del Garraf havien de baixar i calçar els vehicles perquè no hi havia forma de muntar i reculaven. Va suposar tota una revolució al món del transport l’arribada de camions frigorífics i ventilats als anys seixanta a Mutxamel per a poder transportar les tomates fins a França i Anglaterra. Els pioners foren els que pertanyien a l’empresa Pescanova. Generalment els conductors passaven la nit conduint intentant arribar de matinada a la duana de la Jonquera, on calia passar una inspecció. Generalment els empleats de la duana solien escollir unes quantes caixes a ull, per veure si la mercaderia estava en bones condicions. Després d’este tràmit administratiu cridaven a l’empresa per comunicar quin havia estat el resultat de la inspecció. Estos vehicles solien portar més d’un conductor, que per a les treballadores dels magatzems resultaven guapíssims. El canvi radical produït al cultiu i comercialització de la tomata va comportar l’arribada d’emigrants a gran escala a Mutxamel i el Campello, ja que normalment faltava mà d’obra local. Solien procedir de Granada, Jaén, Còrdova, (el 41% de l’emigració total i 90% provincial), Albacete i ja a més xicoteta escala d’Extremadura. Aquí cal ressaltar l’emigració que provenia de Granada i més concretament de tres poblacions, Benamaurel, Baza i Zújar. De la lectura del padró d’habitants corresponent a l’any 1965, trobem 196 persones que viuen al nostre poble i són naturals de Benamaurel. Els primers treballadors que van arribar eren moltes vegades transportats amb els camions de la mateixa empresa; solien ser temporers, sols en comptades ocasions es quedaven, ja que el que volien era treballar moltes hores durant els mesos de la temporada, per poder arreplegar prou diners que portar al seu poble. Al principi sols venia l’home, però a poc a poc va anar arribant tota la família. La vivenda era també a càrrec de la companyia i el més normal era que es

llogaren per als emigrants cases velles dins del poble o bé barraques amb teulada d’uralita, que la mateixa empresa edificava prop de les plantacions, per a evitar així els desplaçaments. No tenien cap condició higiènica, l’aigua era de pous i la llum provenia de carburs i més tard de fanalets de butà. Amb el pas del temps algunes d’estes “vivendes” acabarien formant un xicotet barri, amb escola i església pròpia. L’impacte sobre la demografia va ser important, a començament de la dècada dels seixanta se superen per primera vegada els 4.000 veïns censats, xifra que augmentarà amb 1.500 habitants més al final de la dècada, el que també va suposar el rejoveniment de la població. L’augment poblacional també va suposar que el comerç local visquera un moment d’auge i creixement, ja que les vendes augmentaren significativament en totes les modalitats: queviures, carnisseries, espardenyes, i es va inaugurar en 1969 el mercat municipal. No podem deixar de mencionar l’avanç social que va suposar el fet que les dones treballaren als magatzems i s’incorporara així la dona al mercat laboral. La faena en estos establiments, els primers anys, era fonamentalment manual i la mà d’obra requerida, bàsicament femenina, i són les jóvens mutxameleres en primera instància, també les dones i les filles dels emigrants, les que s’incorporen en gran nombre a l’activitat de l’envasat. Els mesos de recollida i manipulació del producte, per enviar-lo als mercats nacionals i estrangers, era habitual veure gran quantitat de dones transitant pels carrers del municipi, segons els horaris d’entrada o d’eixida als magatzems, que en ocasions solia ser a altes hores de la nit. Així, doncs, la incorporació de la dona al món laboral fora del domicili familiar es veu afavorida i ampliada a Mutxamel, gràcies a este fenomen econòmic i agrícola. Alguns majors i també jóvens decidiren quedarse a viure a Mutxamel, aquí es van casar i han vist nàixer els seus fills; i hui estan plenament integrats amb les festes i els costums del poble. Respecte a la part arquitectònica, els edificis construïts als anys seixanta han anat adquirint altres utilitats, a mesura que les grans companyies van deixar de cultivar

278

La Plaça Nova

Assumpció Brotons Boix

tomates al nostre poble, o han sigut enderrocats per a construir pisos. Reflexions finals, vivències i records. Com a filla de llaurador, puc assegurar que moltes de les afirmacions aquí fetes han estat viscudes per l’autora a la seua joventut, ja que mon pare va treballar molts anys a la plantació i indústria de la tomata. Vull agrair també les aportacions del matrimoni format per Antonio Alberola, Tonet, i la seua dona, Manola Vargas, que des que va arribar a Mutxamel va treballar als magatzems dels germans Casamitjana. Molts i moltes dels jóvens que entraven a treballar als magatzems ho feien sense acabar l’escola i tenir el certificat d’estudis primaris. Tot i que estava prohibit treballar abans dels 14 anys, molts menors ho feien de manera il·legal, i quan arribava l’inspector els feien amagar-se o fugir per la porta de darrera. El treball a estes naus era dur, s’havia d’estar moltes hores dret, i a l’hivern les condicions ambientals eren prou adverses. Però és recordat amb gust, com una etapa especial amb moltes novetats, tant al món laboral com a les formes i maneres de manipular la tomata, que va passar de ser un treball purament manual a la seua mecanització per tal de garantir les mesures que es demanaven a l’exportació i, sobretot, calia cuidar i molt, la seua presentació. Hi havia tot un llenguatge corresponent a oficis i als utensilis utilitzats, molts d’ells desapareguts, però que cal donar a conèixer, com poder ser les paraules: Seretos, basquets, caixes, etiquetes, calibrat, rodaclassificadora, pepito, M1, M11, empaquetadora, tapadors, carretillers... La tomata del terreny es solia transportar als mercats amb unes caixes grans ovalades que s’anomenaven banastes o basquets. Eren molt grans i costava molt de menejar una vegada que estaven plenes. Es solien omplir posant baix les tomates menys vistoses, o que tenien algun defecte, i ja a la part superior es posaven les més grans i vistoses, perquè causara bona impressió. A esta operació de remat se l’anomenava carejar. Les caixes rectangulars i grans destinades a

l’assentador5 nacional, mercats de Madrid, Barcelona, València o Palma, també eren prou grans, eren subministrades pels assentadors corresponents i portaven el nom d’este i el número del lloc que ocupaven als mercats corresponents. Tot este embalatge canvia de manera radical amb l’exportació a Londres de la tomata canària. Entren uns nous recipients més lleugers i xicotets, els seretos. Estaven fabricats amb fusta de xop, i tenien menys espai a la base que a la part de dalt. Tenien capacitat per albergar 6 quilos de tomates. Primer es posava a la base un paper blanc fet expressament per a estes caixes, que acabava a la part superior amb una mena de randa. Es col·locava una primera base de borumballa al fons i damunt una primera fila de tomates, es tornava a repetir esta operació fins que s’arribava finalment a la tercera i última tanda. Totes les tomates anaven embolcades amb un paper quadrat molt fi que portava imprés l’emblema i el nom de l’empresa. A l’última tanda no totes s’embolcaven i es procurava fer una mena de dibuix, perquè quedaren boniques i atractives. Es tapaven amb la randa i es cobria amb un altre sobre de paper ple de borumballa i en eixe moment els tapadors ficaven la tapadora, primer amb clauets i després amb grapes. Segons la grandària del fruit s’havia de posar un etiquetatge diferent. G=Molt grans. M= Grans MM=Més apreciades fora. MMM= Xicotetes. P= conegudes com a Pepitos. Eren semblants als cherrys actuals. S’embolcaven dos amb un tovalló de paper. Les que estaven picades o no se n’ajustaven a cap de les mesures i no passaven per la màquina calibradora, anaven al mercat interior, i eren anomenades Barcelona, per la gran demanda d’este producte als mercats catalans. Les dones també ajudaven a carregar els camions. Els seretos es carregaven de dos en dos. S’havia de fer la càrrega, estibant i amb forma d’escala, perquè

5 Amb este nom es designava als propietaris que tenien llocs de venda als mercats de les grans poblacions. Recorde que el meu pare enviava a la ciutat de València a un assentador que s’anomenava Antonio Codina, i el seu cognom apareixía marcat a la caixa i tenia el número 46.

279

Mutxamel:

Lloc privilegiat per al cultiu de la tomata. no quedés més alta que ampla, no fos que amb una frenada del vehicle anés tot a terra. Els primers empresaris que arriben són Clarí, Montals (Nicolás Montals), Adepa (Luis Misó) i Casamitjana, Don Pedro i Don Guillermo. Es quedaven a casa de Juanito Linares. Els encarregats principals eren catalans o canaris en principi, i s’incorporaren després molts mutxamelers. Sens dubte podem assegurar que estos temps van significar una autèntica revolució i transformació del municipi en tots els sentits, econòmica, material, urbanística, agrària i humana; difícil de repetir.

Dades històriques · Datos históricos

Etiquetes que indicaven el diàmetre de les tomates.

280

Etiqueta identificativa de l’exportador mutxameler Juan Asensi.

La Plaça Nova

Assumpció Brotons Boix

Cooperativa agrícola de Mutxamel ubicada al carrer Pedro Cano. Anys 70.

Treballant al magatzem de Pepe Marco al Ravalet. A les caixetes dels seretos podem apreciar l’etiqueta amb el nom d’este industrial mutxameler.

Un moment d’esplai a la feina i per fotografiar-se.

Treballadores al magatzen anomenada Adepa ubicada a l’entrada de la “Rambla”. Un moment de descans al bancal de tomateres, on podem veure com Àngel Torregrosa “El Paisano” aprofitava per llegir el diari.

281

La Virgen de Loreto de Mutxamel y el Pintor de Biar La Virgen de Loreto de Mutxamel y el Pintor de Biar. La devoción a la Virgen de Loreto ha marcado el devenir histórico de la Villa de Mutxamel y de las poblaciones de la huerta alicantina, su llegada está vinculada a la de un pintor de Biar que trajo tres tablas con verónicas (rostros, faz, busto) de la virgen María con la advocación de Loreto, así nos lo cuenta el libro de la cofradía de nuestra señora de Loreto fundada en 1613.

Dades històriques · Datos históricos

Necesitamos una investigación pormenorizada posterior, pero no deja de ser interesante poner sobre la mesa la posible autoría de la imagen de Nuestra señora de Loreto según las investigaciones existentes y a su vez relacionarla con las tablas y verónicas de la Virgen María en el entorno cultural e histórico de su época.

282

La Plaça Nova

Este pequeño artículo pretende ser el primer paso de una investigación mucho más exhaustiva y detallada de un tema que siempre ha sido una incógnita en nuestra historia local, ¿Quién era el pintor de Biar?, esta pregunta no tiene fácil respuesta; primero porque en los siglos XV y XVI las obras no se firmaban y los documentos históricos existentes son escasos, tan solo nos queda leer a quienes sí han investigado, comparar imágenes de distintos autores de la época y relacionarlos en el espacio y tiempo del Reino de Valencia y diócesis de Cartagena a principios del siglo XVI. El libro de la Cofradía contiene un cuaderno manuscrito copiado por Bendicho, del que fuera párroco en los primeros años de esta nueva comunidad parroquial Mossen Artés, este cuaderno manuscrito fue encontrado en la casa del notario Blanquer en 1628 año fundamental en la historia de nuestro municipio al ser erigido por el rey Felipe IV en Villa Real del Reino de Valencia. No conocemos fechas ciertas de la llegada del Pintor de Biar con las tres tablas, si sabemos por el libro de la cofradía que no tenían imagen para sacar en procesión así que Mossen Artés y Bernat Domenech organizaron la colecta popular para comprar la imagen de la Virgen de Loreto que costaba 28 sueldos y consiguieron 61 sueldos con los sobrantes compraron unos velos, lo que sí sabemos por este manuscrito es que la iglesia estaba en construcción, “descoberta” dice exactamente, nuestra parroquia es de 1513.

Rafael García Berenguer La siguiente información que tenemos en este manuscrito es la crónica del primer milagro o “misteri” atribuido a nuestra Patrona, que los cronistas Maltés y López sitúan en 1526 así lo explican en su “Ilice ilustrada” ellos son de los pocos que dan una fecha para el primer prodigio de la Virgen de Loreto que también se puede fechar de manera orientativa al nombrar en este relato a los “Ferandes” familia vinculada a las oligarquías de poder de la Ciudad de Alicante, conocidos también como Fernández de Mesa que aparecen en la relación de jurados de la ciudad en las primeras décadas del siglo XVI.

estudio de la tabla y relicario de Nuestra Señora de Loreto indica la importancia artística de esta imagen que es centro de la fe de Mutxamel.

Como nos cuenta el libro de la cofradía fue un primer milagro de lacrimación en el momento de la consagración y que supuso el perdón y la paz entre las poblaciones vecinas, aunque el más importante y el que pasó a ser declarado fiesta de precepto en el sínodo de 1600, fue el del milagro de la Lágrima de 1545 tras peregrinar a la Santa Faz en rogativa pro pluvia. Es patente que las dos imágenes históricas y vinculadas ambas a la huerta alicantina, son la Santa Faz y Nuestra Señora de Loreto, así queda de manifiesto en las distintas rogativas pro pluvia en las que se peregrinaba con la Virgen de Loreto y muy bien explicadas en las crónicas que hacen de las mismas en el Libro de la Cofradía, la última fue el 1 de marzo de 1995 para hacer memoria de aquel 1 de marzo de 1545.

Centrándonos en el autor de Nuestra Señora de Loreto de Mutxamel es importante destacar que en la exposición que la fundación de la luz de las imágenes organizada en Orihuela en 2003 se expuso la Virgen de Loreto que tienen las Clarisas en el Monasterio de la Santa Faz. La tabla de las Clarisas tiene las mismas características que nuestra imagen, aunque está recortada, no contiene marco dorado y se observa pintura reciente en la tabla, poco sabemos de la llegada de esta imagen al monasterio de la Santa Faz, las hermanas y por trasmisión oral hablan de que fue dejada en el torno por un peregrino.

La vinculación histórica de estas imágenes queda de manifiesto en la procesión cívico-religiosa que organizó la ciudad de alicante en 1878, nuestra Patrona iba en el bloque de Carlos V, y ya en esa procesión le daban el carácter de devoción muy querida por los alicantinos, o como Isidro Albert Berenguer en su

283

La Virgen de Loreto de Mutxamel y el Pintor de Biar

Dades històriques · Datos históricos

Según el estudio realizado por la fundación la Luz de las imágenes y editado en el Catálogo de dicha exposición hay que diferenciar como posible pintor de Biar a Pere Sanç muy activo en la zona y en los primeros años del S.XVI y por estilo con Nicolás Falcó pintor muy presente en todo el territorio del Reino de Valencia, este mismo estudio considera que el pintor de Biar era un vendedor de imágenes y no autor. Otra teoría es la que defiende Joaquín Barceló Orgiler en su artículo “La Villa de Biar: ¿Un caso de colonialismo visual cristiano?” en este artículo hace referencia al Pintor de Biar y las verónicas de la Virgen y en el mismo se menciona la investigación de Payá Galvany en la que situaba en 1502 y en la Villa de Biar a Pere Falquo (FALCÓ) de profesión pintor y que puede ser el Pintor de Biar, lo que contradice la versión de que el pintor de Biar era un marchante de arte y no un autor, por lo tanto y según estas teorías y por estilo la obra que nos ocupa está vinculada a los Falcó de Valencia.

Nicolás Falcó era alumno de Paolo de San Leocadio, ambas teorías mantienen que tanto nuestra tabla como la de las Clarisas del monasterio de la Santa Faz son del mismo autor, se hace más que necesario

284

La Plaça Nova

un estudio detallado tanto de la morfología, composición y pigmentos de la tabla de las Clarisas y comparar los resultados con los realizados a nuestra señora de Loreto en su última restauración.

A modo de conclusión en estos primeros años del siglo XVI en la villa de Biar encontramos constructores procedentes de la catedral de Murcia algunos autores consideran que la puerta de las cadenas de la catedral de Murcia y la portada de la Iglesia de la Asunción de Biar tienen características comunes, la diócesis de Cartagena tenía sus lindes en Mutxamel, esta diócesis quedó bajo la dependencia del Arzobispado de Valencia tras conseguir Rodrigo de Borgia la condición de sede metropolitan para Valencia con las sufragáneas de Cartagena y Mallorca y así ser el primer arzobispo de Valencia en julio de 1492, un mes después sería elegido Papa con el nombre de Alejandro VI así que podemos considerar una misma influencia artística y cultural en el territorio del Arzobispado y sufragáneas, arte asociado al mecenazgo de los Borgia, introductores de los grandes movimientos artísticos de la mano de Bernardino di Benedetto di Biagio, “Il Pinturicchio”, Paolo de San Leocadio y Francesco Pagano y con ellos la primera introducción del renacimiento en nuestro territorio.

Rafael García Berenguer Bibliografía: • “Estudio del Llibre de la Confraria de Nostra Senyora de Loreto de Mutxamel” Assumpció Brotons Boix-Susana Llorens Ortuño, 2007 (Caja de Ahorros del Mediterráneo). • “La luz de las imágenes, catálogo exposición. Orihuela 2003”

• La Villa de Biar: ¿Un caso de colonialismo visual cristiano? Joaquín Barceló Orgiler. Universidad de la Rioja (Dialnet). • El Sínodo de 1600 de la Diócesis de Orihuela, Joaquin Martinez Valls, Anales Facultad de Derecho. Universidad de Alicante.

• “Ilice Ilustrada. Historia de la muy noble, leal y fidelísima ciudad de Alicante”. Juan Bautista Maltés y Lorenzo López, 1752 (Ayuntamiento de Alicante 1991).

Visitas virtuales a museos.

• “La Virgen de Loreto de Muchamiel y el libro de su Cofradía” Isidro Albert Berenguer, 1974 (Caja de Ahorros Provincial).

• Museo Episcopal de Vic.

• Museo del Prado. • Museo Bellas Artes de Valencia. • Museu Santa Clara Gandia.

Artículos de revistas. • Hitos y mitos pintura valenciana (1472-1532) una reflexión pertinente, Albert Ferrer Orts. Revista historias del Orbis Terrarum. • “Una tabla inédita de Nicolau Falcó y la Iconografía de la aparición de Cristo resucitado a su madre con los Padres del Limbo Isidro Puig Sanchis y Alberto Velasco González. Ars longa n 21, 2012 pág 143. • Los falcó, una familia de pintores en la valencia del siglo XVI. Mercedes Gómez-Ferrer, Universitat de València, LOCVS AMOENVS 11, 2011-2012 79-96 • Pintura Valenciana desconocida o desaparecida de la villa real de Caudete en los siglos XV y XVI ars longa num. 19, 2010 pág.63. Archivos digitales universidades. • Notas sobre pintura de los siglos XIV al XVII en Murcia. Copias de la virgen de la leche de Bernabé Módena, Dr. José Sánchez Moreno, Universidad de Murcia. • Aportaciones a la iconografía Musical de la pintura renacentista valenciana Vicente Galbis López, Universidad de valencia. • Virgen de Gracia de Enguera, Andrea Ortiz Fuertes, Universidad de Valencia

285

L’Assut Nou en la primera meitat del Segle XVII Algunes reflexions al voltant de les referències a esta infraestructura a la crònica del deán Bendicho La planificació de l’assut nou o de Sant Joan, a finals del segle XIV, posà de relleu les tensions existents entre els regants de cap amunt de l’horta, amb terres situades en terme de Mutxamel, i els regants de la part baixa de l’horta, amb heretats al voltant de Sant Joan, Benimagrell i el monestir de Santa Verònica. L’estudi i transcripció d’un document de 1377 que fa ja uns anys publicaren Gutiérrez Lloret y Cabezuelo Pliego, així ho acredita, mitjançant les declaracions de Francesch Pasqual, qui temorós que la construcció d’un nou assut pogués comportar l’abandonament de l’assut de Mutxamel, feu constar la seva protesta:

Dades històriques · Datos históricos

en cas que la feta del dit açut fos contra ell ni·l prejudicás en neguna cosa que protestava que tot son dret li romangués salvu e il.lés. 1 Poc després, en 1415, el rei Ferran I, en rebre la queixa d’alguns regants a través de Berenguer d’Artés, s’assabentarà que a l’Horta d’Alacant el sistema de reg no era equitatiu, puix perjudicava els regants de la part baixa i afavoria als de la part alta, on tenien terres destacats membres del govern de la vila d’Alacant. En aquell moment es regava

al cap d’amunt de la orta de dia, e en la nit la altra, al cap d’aval; en lo dia següent torna la dita aygua a regar al cap d’amunt, [e], així como deuria regar les heretats, rega les cèquies. 2 Per tal de posar fi a la situació denunciada, Ferran I ordenà al governador d’Oriola, màxim representant del poder reial al territori alacantí, que després d’escoltar totes les parts posés

la dita aygua en bon orde, en manera que·ls talls de les aygües vajen hareu per heretats, e de heretat en heretat, per cascun braçal, del cap

d’amunt fins al cap d’aval, sens perjuhí d’algú. 3 Les tensions i enfrontaments entre uns i altres regants continuarien al llarg del temps. Per això, no és d’estranyar que quan alguna riuada o avinguda d’aigües feia malbé l’assut de Sant Joan, el consell alacantí no es donés massa pressa a reparar-lo. Un exemple esta situació el trobem a finals del segle XVI i començaments del XVII, tot just coincidint en el període de construcció i posada en servei del pantà de Tibi, aleshores anomenat d’Alacant. Als plànols que es conserven en diferents arxius d’Espanya, a la part baixa de la conca del riu Monnegre tan sols apareix representat l’assut vell o de Mutxamel, però no així el nou o de Sant Joan. Als documents de l’època hem localitzat alguna referència a l’assut i el Gualeró, tot i que sembla que en eixe moment no estaven operatius. De fet Pere Esquerdo plantejà construir un altre assut o presa d’aigües poc més avall de l’assut mutxameler, amb una sèquia que desaiguaria a la sèquia major entre els braçals de l’Allucer i el Salt4. Els estudis d’Alberola Romá documentaren l’intent del consell alacantí, allà pel 1578, de construir un nou assut en “lo riu de Alacant en lo pas de Busot perquè (…) nos ha constat ser cosa necessària e utilosa” 4, que tampoc prosperaria per l’oposició dels regants que, en eixe moment, estimaren com a prioritari adobar l’assut de Mutxamel. Uns anys després, cap al 1633, els regants de la part baixa, on ja tenien terres alguns personatges influents a la societat alacantina del moment, tornaren a reprendre la construcció d’un assut aigües avall del de Mutxamel. Bendicho ho explicà a la seua crònica amb estes paraules:

En el año 1633 se trató de hazer una azuda en el río con ciertos modos, para con ella tomar agua en las avenidas, assi, para la azequia nueba o goleró como para el Campillo, que es una partida de tierra que està hacia la Ysleta [...] Dipusose la trasa como oy està fabricado y en aquel puesto 5, però no faltaron advertències

1 CABEZUELO PLIEGO J. V. y GUTIÉRREZ LLORET, S., “La huerta de Alicante tras la Guerra de los Dos Pedros: acerca de la constitución del Assut Nou en 1377”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, 1990-1991, 8, pp. 69-98. 2 Carta de Ferran I, València, 28 d’agost de 1415, ordenant al governador dellà Sexona que dispose un nou ordre de reg a l’Horta d’Alacant. ACA, C, reg. 2375, fol. 176r-v. Referenciat i transcrit a: RODRIGO LIZONDO, M., Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó: Textos en llengua catalana (1291-1420), Valencià: Publicacions de la Universitat de València. Fonts Històriques Valencianes, 2013, doc. no 953. 3 Ibid. 4 ALBEROLA ROMÁ, A., El pantano de Tibi y el sistema de riegos de la Huerta de Alicante, 2o edició, Alacant: Instituto “Juan Gil-Albert”, Diputación Provincial, Fundación Cultural CAM, 1994, p. 144. 5 Hem de pensar que Bendicho escriu la seva crònica cap al 1640. Per tant quan diu “como oy està fabricado”, està fent referència a l’aspecte que devia tindre l’assut cap al 1640.

286

La Plaça Nova

Jorge Payá Sellés

que havia de estar más abajo, ensima unes peñas, donde se hallan vestigios de otra asuda, y, aún, allí no muy lexos se ven los retros por donde havia de ir y iba la azequia, que tomava el agua con que podrían [regar] todo Farbaquer [...]. 6 Entre les dades que Bendicho proporciona cal destacar, en primer lloc, que no va ser construït al mateix lloc on a finals del segle XIV s’alçà la primera fàbrica de l’assut de nou, sinó un poc més amunt. Aquesta dada ens fa pensar si una de les denominacions de l’assut nou, concretament la que l’anomena “assut del pas de Busot”, tal volta tingués el seu origen en l’emplaçament d’este assut del què ens dona notícia Bendicho, situat un poc més amunt de les penyes “donde se hallan vestigios de otra asuda”, junt al pas del camí –hui carretera– que porta a Busot. La distància entre el punt on actualment s’alça l’assut de Sant Joan i el lloc on en 1633 es construí l’assut de què parla Bendicho és d’uns 440 m. A la visita de camp que férem al lloc fa uns mesos no vam localitzar cap vestigi de l’obra documentada pel deán. Amb tot i això, és cert que tot just abans del pont de Busot el llit del riu presenta un desnivell suau, descendint un parell de metres. La presència de nombroses infraestructures modernes com el pont de la carretera CV-773 que creua el riu en este punt i la CV-800 que voreja la marge dreta del llit del riu, així com les transformacions dins del mateix riu, on s’ha construït un gual de formigó, han alterat molt este punt, dificultat la localització de qualsevol vestigi. Tornant a les dades que proporciona Bendicho, en segon lloc, són interessants les referències a les persones que dirigiren les obres i al nombre d’obrers que hi van intervenir (alguns dies més de cent). Actuaren com a sobreestants primer Pedro Borgonyo, i en renunciar este per raons d’edat, fou nomenat pel consell alacantí Jayme Bendicho, de qui el deán refereix que patí “unas fiebres cuartanas”, el que ens fa pensar en l’existència d’aigües estancades als voltants de l’obra, probablement al llit del riu. A més de l’assut fou feta també una nova sèquia per tal de conduir les aigües d’avinguda que parava aquell

cap a l’interior de l’horta. Si fem cas a Bendicho, a començaments d’octubre de 1635 la fàbrica del nou assut estava ja rematada, quedant únicament per acabar la neteja de la sèquia. 7 Amb tot i això, amb l’arribada de la tardor vingueren també els primers aiguaduts. El 5 d’octubre, començà un fort temporal de Gregal amb vent i intenses pluges:

Era inmensa el agua que venía, con tanta fúria que entre las avenidas y el viento havia una batalla que eriçava los cabellos. 8 D’aquesta avinguda en dona notícia també el Llibre de la Confraria de Nostra Senyora de Loreto:

En lo any 1635 contats sis diez del mes de octubre disapte, entre quatre y sinch ores de vesprada, a ora de salve, fou tanta la pluja Nostre Senyor nos donà, y tantes les vingudes de diversos rius, que en un instant vengue tan gran ayguadut que venia la cequia plena, i lo carrer tot tant, que entrava dins les cases i anava creixent per moments, que sobre puxiaba per damunt els ponts”. 9 Com solia passar, les aigües feren malbé la sèquia major i la que derivava les aigües del nou assut. Tot i que sembla que després del temporal es feren algunes reparacions d’emergència, als pocs dies una nova avinguda acabà per arruïnar per complet les dos sèquies i assuts, sent necessàries mamprendre importants tasques de reparació que s’executaren baix la responsabilitat de Jayme Bendicho. Uns anys després –Bendicho no ofereix la data–, es van dur a terme importants reparacions en l’assut nou per part del mestre Lorenzo Sánchez. Tot i la important quantitat de diners que costaren les obres (més de 14.000 ducats), sembla que l’assut construït junt al pas de Busot va continuar mostrant signes de tenir poca consistència. El cronista alacantí inclús s’atreveix a plantejar alguna solució constructiva o millora:

Todos tenemos que no ha de ser esta fábrica permanente, y dan la razón en la azequia ha de faltar a este reparo, se puede acudir con

6 BENDICHO, V., Chrónica de la muy ilustre, noble y leal ciudad de Alicante, edició facsímil a càrrec de Ma Luisa Cabanes amb introducció de Cayetano Más, Alacant, 1991, pp. 883/4. 7 Ibid. 8 Ibid. 9 BROTONS BOIX, A. y LLORENS ORTUÑO, S., Estudi del llibre de la confraria de Nostra Senyora de Loreto de Mutxamel, [Alicante]: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2007, p. 189.

287

L’Assut Nou en la primera meitat del Segle XVII que más abajo de la canaleta del fondo o más abajo del puente, por donde se va al fondo, que ay más peñas en el suelo de la azequia, con que aquellas se corten,[...] porque aondadas las peñas, las mismas avenidas irán aondando el suelo de la azequia hasta la presa. 10

Dades històriques · Datos históricos

Finalment cal destacar que per al finançament de les obres que es feren en la sèquia del nou assut, la ciutat d’Alacant es va fer càrrec d’un terç del cost, assumint els dos restants els regants dels braçals d’Alfadramí, Maymona i Moleta. D’esta dada cal deduir que la sèquia de l’assut nou construït en el pas de Busot també finalitzava a la sèquia major, en el mateix punt que ho fa el Gualeró, és a dir, poc més amunt del partidor on comencen els esmentats braçals de Alfadramí i Moleta. És molt probable que tal i com va predir Bendicho l’assut construït junt al camí o pas de Bussot no durés massa anys. Segurament alguna avinguda acabaria per arruïnar-lo completament. Pensem que anys després es tornaria a recuperar la idea de construir l’assut un poc més avall, al mateix lloc escollit en 1377 “on ha tres tormos o cantalls de rocha”, 11 allí on encara hui podem continuar admirant la contundència de la fàbrica de l’assut nou o de Sant Joan. Un lloc on, per cert, últimament sol acudir molta gent per tal de gaudir de la cascada d’aigua que es forma en este assut en vindre pel riu l’aiguadut. Una finalitat en què de segur no pensaren els regants, que, amb tant d’esforç, alçaren i reconstruïren algunes vegades al llarg dels segles, esta important infraestructura de l’Horta d’Alacant. JORGE PAYÁ SELLÉS Universitat d’Alacant

10 BENDICHO, op. cit., pp. 884/5. 11 GUTIÉRREZ LLORET y CABEZUELO PLIEGO, “La huerta de…”, p. 88. La paraula tormo, usada antigament, significa “penyal isolat”. ALCOVER, A. M. i MOLL, F. de B., Diccionari català-valencià-balear [en línia], Institut d’Estudis Catalans, entrada: tormo [data de consulta: 2 de juliol de 2019]. Disponible en: http://dcvb.iecat.net/

288

Exemplar de la crònica de Jaime Bendicho conservat a l’Arxiu Municipal d’Alacant. Fotografia: Arxiu Municipal d’Alacant

La Plaça Nova

L’assut nou o de Sant Joan després de les pluges del 13 de març de 2017. Fotografia: Jorge Payá Sellés

Jorge Payá Sellés

16 d’agost de 1587. Plànol del territori per on discorre el riu Montnegre. A les immediacions de Mutxamel trobem representats el Molí Nou i l’assut vell. ACA, Consell d’Aragó, llig. 636, doc. 1/37 © Archivos Estatales. PARES

18 d’octubre 1585. Detall d’un dels plànols conservats en els expedients relatius a la construcció del pantà de Tibi. Com es pot veure tan sols apareix representat l’assut vell o de Mutxamel, però no el nou o de Sant Joan que aleshores es trobaria fora de servei. ACA, COLECCIONS, Mapes y Plànols, 19/6 © Archivos Estatales. PARES

Assut de Sant Joan: sobreeixidors laterals, casamata de govern-habitatge de l’assuter i paret Fotografia gentilesa del seu autor, Fernando Martínez © Fernando Martínez Ruíz, proyecto El Río

289

La Música La Música CONCIERTO II CONCURSO DE COMPOSICIÓN DE MÚSICA FESTERA DE MUTXAMEL_292 LA IMPORTÀNCIA DE LA MÚSICA FESTERA AL CARRER SOCIETAT MUSICAL L’ALIANÇA_294 HOMENAJE A MOLINA ¡GRACIAS POR LA MÚSICA!_296 CONCIERTO LA LLÀGRIMA 2019_298

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers El Poble Nou paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

Concierto II Concurso

de Composición de Música Festera de Mutxamel A ritmo de marcha mora

El pasado viernes 3 de mayo en la casa de la Cultura de Mutxamel se dieron a conocer los finalistas y el ganador del II Concurso de Composición de Musica Festera de Mutxamel.

La Música · La Música

La Societa Musical l’Aliança de Mutxamel fue la encargada de interpretar las tres piezas finalistas. El Alcalde, el Concejal de Fiestas y el Presidente de la Comisión de Fiestas fueron los encargados de entregar los premios en una gala donde las marchas moras fueron la estrella principal. Desde el Ayuntamiento se sigue potenciando uno de los pilares fundamentales de la fiestas de moros y cristianos como es la música que acompaña a los desfiles y actos desde hace siglos.

292

El Poble Nou

La obra ganadora fue “Ramla” compuesta por Vicent Giner Alber, con un premio de 1800 €. La dos obras finalistas que obtuvieron una mención especial fueron “Al-Rafax” de Vicente Cuquerella Seguí y “Munika” de Carlos Ferri Reig.

293

La importància de la música festera al carrer Societat Musical L’Aliança La importància de la música festera al carrer Societat Musical L’Aliança Quan arriben aquestes dates i escoltem una marxa mora, un pasdoble o una marxa cristiana, se’ns eriça la pell pensant que setembre ja està ací. Ens emocionem, els peus es menegen al ritme de la música, i ens imaginem baixant la Rambla desfilant. La música té aquest poder de transportar-nos a un moment o un lloc i fer-nos sentir com si realment ens trobàrem allí. A L’Aliança vivim la música festera molt intensament durant tot l’any amb diversos actes i concerts, destaca el tradicional concert del Mig Any a càrrec de la nostra Banda Jove i amb Alberto García al capdavant, el Concurs de Composició de Música Festera de Mutxamel, que enguany ha celebrat la seua segona edició, i el Concert de Música Festera d’agost que, amb la Presentació de Càrrecs Festers, simbolitza l’inici del període fester mutxameler. A més, aquest 2019 hem tingut el plaer de participar al I Curs de Composició i Instrumentació impartit per Ramon Garcia i Soler, i organitzat pel nostre company Mario Esteve, on vam interpretar peces del mestre Garcia Soler tan emblemàtiques per a les nostres festes com “Pacos del Gurugú” o “Pepe el Rompe”.

La Música · La Música

Aquests actes suposen una part molt important del treball de la banda al llarg de l’any, i per tant, definixen la nostra essència i la nostra evolució com a conjunt instrumental. Però volem aprofitar aquest espai per a posar el focus d’atenció en la música que fem al carrer: desfilades, entradetes i passacarrers, a Mutxamel i a altres pobles, on centenars de persones ens escolten i gaudixen al so de marxes i pasdobles. El principal objectiu de la música festera és ser desfilada, i les bandes tenim la sort i la responsabilitat d’interpretar una gran quantitat d’obres que fan possible el desenvolupament de les festes de Moros i Cristians de moltes localitats: Xixona, el Campello, Albaida, Beneixama, Sant Blai, El Palamó, Elda, Busot, Agost... són només alguns dels llocs que hem visitat aquest any per a aportar la nostra música. I com que, com hem mencionat anteriorment, el carrer és el major auditori que ens podem trobar,

294

El Poble Nou

les desfilades suposen l’actuació més multitudinària a què ens enfrontem. Per tant, de la mateixa manera que preparem i assagem els concerts que oferim des d’un escenari, tenim el deure de cuidar la música que interpretarem davant de tanta gent, festers i públic, tractant de donar el millor de nosaltres al mateix temps que portem el nom de la banda allà on anem. A L’Aliança tenim la fortuna de tindre un director que compartix amb nosaltres aquest compromís, i per tant, treballem el repertori fester al màxim nivell, ja siga per a ser interpretat en concert o per a acompanyar a una comparsa o filà. Tenim també la sort de viure a un poble que dona a la música un paper protagonista en les nostres festes: buscant varietat en les obres que s’interpreten, estrenant marxes i pasdobles, impulsant jóvens compositors, procurant que els músics que venen de fora se senten com a casa, i en definitiva, fent que la música siga l’eix central de la festa. La música festera no és un gènere menor o inferior, és la música que dona forma a moltes societats musicals, que ens fa grans, que és part essencial de la nostra història, que fa que un xiquet vullga tocar un instrument quan veu la banda al carrer, que ens unix en un mateix sentiment, que ens transporta al dia de l’Entrà en el moment d’escoltar-la... La música festera és una joia de la nostra cultura, i per tant, hem de protegir-la, cuidar-la, i com a músics, respectar-la i donar-li tot el seu valor. Avant les festes, però sobretot, avant la música! BONES FESTES

295

Homenaje a Molina ¡Gracias por la Música Desde hace un tiempo atrás, se está convirtiendo en costumbre que cada año la Comparsa Pirates haga un reconocimiento interno a componentes en activo de largo recorrido en nuestra comparsa.

Sin embargo, se encontraron con el recibimiento de la Lira Relleuense y algunos miembros de la comparsa. Y esto, claramente, le hizo sospechar que el motivo de su presencia era otro.

La música es la parte fundamental de nuestras fiestas, pues las distintas marchas moras, cristianas y pasodobles, son las que nos permiten disfrutar de todos y cada uno de nuestros actos. Los alcaldes de fiestas son los que sufren de manera más directa cómo nos influye la música, y juegan en muchos casos a cambiar la marcha para que la comparsa desfile con garbo y alegría. Quienes han disfrutado con nosotros de algún desfile sabe que els Pirates sienten verdadera pasión cuando suenan por primera vez los timbales que marcan el inicio de la marcha que nos simboliza como comparsa, pero ¿y su compositor? ¿Sabría que hay una comparsa que disfruta tanto de su música cuando la oye sonar?

Es muy difícil expresar con palabras lo que vivimos aquella noche cuando nuestros invitados llegaron a la puerta de la barraca y Relleu interpretó Víctor. Como de costumbre la gente enloqueció, pero puedo asegurar que, tras muchos años como pirata, nunca había sentido un clima tan sobrecogedor con cada “Aire” coreado por els pirates, y desde luego, la expresión del maestro Molina, y la de sus familiares y amigos reflejaban a la perfección la emotividad del momento.

La Música · La Música

Es por esta razón que, el pasado año 2018, con motivo de la celebración del 35o aniversario del estreno de la marcha cristiana “Víctor, capità cristià 1983”, a alguien se le ocurrió la idea de que sería un buen momento para homenajear a la persona que compuso la marcha que nos representa como comparsa, casi como nuestro himno. Y es que, en el pueblo cuando suena Víctor todo el mundo sabe que quienes están desfilando por las calles de Mutxamel son Els Pirates. Y así lo hicimos.

296

Tras debatir cómo y cuándo sería el mejor momento para hacerlo, nos pusimos en contacto con uno de nuestros componentes, Tomás Poveda, quien nos ofreció el contacto de Juanjo Asensi, expresidente de la Comisión de Fiestas y gran amante de la música festera. Sin dudarlo un momento, Juanjo comenzó a mover sus hilos, poniendo en contacto a Bernardo y Abraham, hijos del maestro José Francisco Molina Pérez, compositor de la marcha, con nuestras encargadas de la música, y así darles a conocer nuestro plan. Fue gracias a la colaboración de su familia, que el pasado día 1 de septiembre de 2018 sorprendimos a José Francisco que visitaba nuestro municipio acompañado de su esposa, Rosa Mari para el “supuesto” estreno de una obra de su amigo Bernat (nuestro gancho). ¡Gracias Bernat!

El Poble Nou

Nos gustaría acabar, agradeciendo de nuevo la disposición de Juanjo, a los familiares del compositor para que esto fuera posible realizarlo, y por supuesto, al maestro Molina, por hacernos disfrutar tanto de nuestras fiestas gracias a su música. No queremos olvidarnos del Ayuntamiento de Mutxamel que nos proporcionó sillas para que pudieran conocer nuestras fiestas el día de la Entrada. Y por último, agradecer “als Pirates” el buen transcurso de la noche y por hacer posible que esta fuese tan especial. ¡Aire Pirates! Directiva de la Comparsa Pirates de Mutxamel

297

Concierto La Llàgrima 2019

La Música · La Música

El pasado domingo día 10 de febrero la Agrupación Musical La Llàgrima ofreció en Mutxamel un gran concierto, con el auditorio de la Casa de Cultura completamente lleno de un público entregado con el espectáculo que se le estaba brindando. En esta XIII edición del concierto “La Llàgrima”, la banda rindió homenaje a la trayectoria musical del director y compositor sevillano D. Miguel Ángel Font Morgado, que dirigió magistralmente el concierto, interpretando la A.M. La Llàgrima varias de sus composiciones. Uno de los momentos especiales del espectáculo fue la fusión de la banda con la excelente soprano mutxamelera Herminia Ripoll, ofreciendo una pieza de música sacra, el “Ave María”. Además, se contó con la colaboración especial de los coros locales “La Cantoría de Pablo Torregrosa” y el “Cor de Cambra Óscar Esplá”, que juntos interpretaron tres magníficas piezas de música religiosa que fueron muy aplaudidas por el público asistente. Pero sin duda el momento estelar del concierto fue la fusión de la banda y el piano, a cargo del director invitado, D. Miguel Ángel Font Morgado, interpretando dos de sus grandes composiciones: “El último aliento” y “Caminando va por tientos”. En este acto la A. M. La Llàgrima presentó su nuevo uniforme, el nuevo banderín y el nuevo emblema de la banda. El uniforme ha sido confeccionado en los prestigiosos talleres de confección de María Giner de Sevilla, mientras que el banderín se ha realizado en los talleres de arte religioso de Francisco Perales en la localidad manchega de Torralba de Calatrava, en la

298

El Poble Nou

provincia de Ciudad Real. En el concierto se estrenaron dos marchas: “Al consuelo de tu Llàgrima”, del autor tobarreño D. Juan Francisco Algarra, que la banda dedicó a la Patrona de Mutxamel, la Mare de Deu de Loreto. Y “Una palabra tuya”, siendo su autor el director de la banda, D. Salvador Moreno Fernández. El concierto fue organizado por la Concejalía de Cultura del ayuntamiento de Mutxamel, asistiendo al evento la corporación municipal encabezada por el alcalde de la localidad, D. Sebastián Cañadas. Asistieron además un nutrido número de cofradías de Semana Santa de la provincia de Alicante, y diversas asociaciones locales. La Agrupación Musical La Llàgrima quiere dar las gracias a las autoridades y a todos los asistentes al concierto por las muestras de cariño y apoyo hacia nuestra banda. GRACIAS A TODOS

DELEGACIÃ&#x201C;N LEVANTE: Ctra. Nac. 332 k, 88,800 03550 SANT JOAN (Alicante) Aptdo. Correos. 172

Tel: 965 940 950 Fax: 965 940 949 ximenezsaalex@telefonica.net www.ximenez.com

El nostre poble Nuestro pueblo EL RAVALET_302 SES MAJESTATS D’ORIENT_312 EL CENTRE DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES DE MUTXAMEL_316 TRAJECTÒRIA DEL CLUB PILOTA VALENCIANA DE MUTXAMEL_318 PERSONAJES CASI OLVIDADOS DE NUESTRO PUEBLO_320 NUESTRAS TRADICIONES_322 CAMINANT AMB UN SOMRIURE_324 DONACIÓ DE SANG_328 COR DE CAMBRA ÓSCAR ESPLÁ_330 PRÓXIMA PARADA: MUTXAMEL_332

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers Bar Conxita paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

El Ravalet Tradición y fiestas Barrio típico y festero. Dicen los historiadores que El Ravalet es el núcleo de población más antiguo de nuestra localidad, lo que da a entender que es el enclave urbano fundacional de nuestro querido pueblo de Mutxamel.

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

Pero dejemos la historia para los estudiosos de la misma y narremos un poco lo que atañe a nuestro barrio, tal y como reza en el encabezamiento de este artículo: EL RAVALET. Barrio típico y festero ya que nuestro barrio puede presumir de un tipismo total pues su calle Arrabal y su “placeta” son las señas de identidad de sus habitantes que se sienten orgullosos de pertenecer a esta barriada tranquila y hospitalaria.

302

Bar Conxita

Sobre sus fiesta, a pesar de ser muy conocidas, siempre se descubre algo nuevo en las mismas pues son fiestas tradicionales, populares y muy participativas, no solo en las del 6 y 8 de Septiembre, sino también en las que celebramos el 27 de Abril y la “Vera Creu” en el mes de Mayo. A últimos del mes de Abril el Ravalet celebra la fiesta de la Mare de Déu de Montserrat en el día de su onomástica con Santa Misa en la ermita, seguida de un vino de honor con asistencia de muchísima gente que quiere compartir con nosotros este casi festivo día del 27 de Abril. La “Vera Creu” es una fiesta tradicional que mantenemos en nuestra población y muy en especial en

Vera Creu 2019

303

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

El Ravalet Tradición y fiestas

304

Bar Conxita

Vera Creu 2019 nuestro barrio. Su festividad es el 3 de Mayo y son muchas las familias que adornan sus Cruces con flores y las exponen a las puertas de los domicilios para admiración de todos. Nosotros seguimos con esta tradición y la “Creu Xicoteta” amanece “plantada” en su pedestal a las puertas de la ermita ya que de esto se encarga la Comisión Infantil que junta a los “peques” en la barraca, disfrutando de una merienda mientras se “enrrama” la “Creu Xicoteta.” El día grande de la “Vera Creu” lo celebramos el sábado siguiente al día 3, con varios actos, comenzando con recibir a la Cruz en la “placeta” a las puertas de la barraca sobre el mediodía. Una Cruz que ha sido “robada” el año anterior y que de nuevo es devuelta para ser bendecida ante la mirada de la “moreneta” en la ermita, no sin antes pasearla por la barriada y “Poble Nou” donde nos invitan a dulces y refrescos. Durante todo el trayecto los bailes típicos amenizados por la “dolçaina i tabalet” nos acompañan en todo

momento mientras se disparan tracas de fuegos artificiales. Pero sin duda son las fiestas mayores del barrio las que esperamos con ilusión pues el 6 y 8 de septiembre son el pórtico de los días grandes festivos para Mutxamel y nuestras fiestas de Moros y Cristianos. “robada” el año anterior y que de nuevo es devuelta para ser bendecida ante la mirada de la “moreneta” en la ermita, no sin antes pasearla por la barriada y “Poble Nou” donde nos invitan a dulces y refrescos. Durante todo el trayecto los bailes típicos amenizados por la “dolçaina i tabalet” nos acompañan en todo momento mientras se disparan tracas de fuegos artificiales. Pero sin duda son las fiestas mayores del barrio las que esperamos con ilusión pues el 6 y 8 de septiembre son el pórtico de los días grandes festivos para Mutxamel y nuestras fiestas de Moros y Cristianos.

305

El Ravalet Tradición y fiestas El día de la alborada todo el barrio amanece precioso con el adorno de les “banderetes de fleco” que con sus vivos colores alegran la vista de los que nos visitan. Por la noche y tras el pasacalles anunciador de las fiestas, se sirve la cena en la “placeta”, seguida de los discursos de nuestro Presidente y del Sr. Alcalde, también recibimos obsequios de los cargos festeros y tras ello, otro pasacalles nos traslada a la ermita para saludar a la “moreneta.”

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

Tras el canto de la Salve y el himno a la Verge de Montserrat, los fuegos artificiales iluminan la noche, es el anuncio oficial de nuestras fiestas. Y tras ello nos trasladamos al corazón de las mismas, allí se

306

Bar Conxita

brinda para que todo salga bien, seguidamente la música de verbena es la encargada de cerrar esta jornada del día de la alborada. El día grande hay infinidad de actos y se suceden unos tras otros y sin pausa para recuperarse, iniciándose los mismos con la diana “despertá” por todo el barrio con la “dolçaina i tabalet” seguida de banda de música, almuerzo en la barraca, ofrenda de flores, Santa Misa al aire libre, (si el tiempo lo permite,) pasacalles, aperitivo popular en la “placeta” intercambio de obsequios de los cargos festeros de los Moros y Cristianos y nuestra Comisión, traca “terremoto” típica y popular “dansá,” que hasta “els nanos” se unen a ella, pasacalles del mediodía, juegos populares para los más pequeños, solemne procesión donde

Festes 2018

307

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

El Ravalet Tradición y fiestas

308

Bar Conxita

Festes 2018

la “moreneta” es paseada en volandas por las calles del Arrabal y Peñacerrada, fuegos artificiales y gran verbena donde todos lo pasamos en grande, amén de algún acto que surge espontaneo y sin programar. Así son las fiestas de El Ravalet. Nuestro más sincero agradecimiento a la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel por cedernos este espacio en el magnífico “llibret” festero que editan anualmente y que pregona al mundo entero las maravillosas fiestas mutxameleras que celebramos en honor a nuestra Patrona, la Mare de Déu de Loreto.

Cristianos y cargos festeros de la misma, por acompañarnos en los actos y a todos los que se unen a nosotros en las celebraciones de nuestra barriada. A todos muchísimas gracias. Desde el Ravalet y “Poble Nou” os deseamos unas muy felices fiestas. Por la Comisión de Fiestas El Ravalet Vicente Sirvent Sellés ( Delegado del “llibret” )

Agradecemos la colaboración que nos presta el Excmo. Ayuntamiento, Comisión de Fiestas de Moros y

309

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

El Ravalet Tradición y fiestas

310

Bar Conxita

Festes 2018

311

Ses Majestats d’Orient al poble de mutxamel

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

La cavalcada dels Reis Mags d’Orient ha anat evolucionant a mesura que ho feia el nostre poble i la seua història ha anat en ascens. Amb tenacitat i afecte va passar d’una humil celebració al voltant de la nostra volguda parròquia, a una de les més multitudinàries i conegudes de la comarca de l’Alacantí. Però... Com va començar tot? En els anys 40, ja se celebrava en la parròquia arxiprestal del Salvador, quan era rector José Juan Barceló, una representació del naixement de Jesús. Amb poques escenes, però amb un alt valor cultural escenificaven l’Adoració dels àngels

312

Quina cosa tan nostra com “La Escolanía”? Una obra que en eixos dies en blanc i negre es componia i arriba als nostres dies denominada “Els àngels canten”. Ja en 1957 quan era alcalde de Mutxamel Carlos Soler i capellà de la parròquia Juan Cubí Zambrana, es realitza la primera desfilada de Reis Mags. Eixia des de la finca del de Castillo, capitanejada per una estrela portada per Pepe Aracil, que es fabricava amb materials tan humils com el paper de plata que guardaven de les pastilles de xocolata. La seguien quatre xiquets, amb un ciri gran, que no era una altra cosa que un pal que portava lligat a la part de dalt un recipient ple d’oli i una metxa gran que anava cremant lentament. Tancaven esta xicoteta desfilada els tres Reis damunt de tres mules. Al veïnat, esta

Bar Conxita

novetat els va parèixer, GLÒRIA. I quin tresor tan gran tenim... Durant alguns anys l’organització de la Cavalcada era una tasca compartida entre un grup de veïns sense cap tipus de jerarquia i així va funcionar fins a l’any 1985. En una segona etapa l’Ajuntament va decidir que es fera càrrec d’este treball la Comissió de Festes de Moros i Cristians, quan n’era president José Santacreu Domenech. L’any 1991, el ple de la corporació municipal decidix anunciar la festa amb un cartell imprés. L’any 1993 es constituïx l’actual COMISSIÓ DE LA CAVALCADA DE REIS MAGS I PESSEBRE DE MUTXAMEL i s’aproven els seus estatuts a l’Ajuntament de Mutxamel, la nit del 16 de març de 1993. El primer president va ser José Santacreu, el president d’honor Fernando Ripoll, alcalde de Mutxamel, i la primera junta directiva estava formada per Luis Rubio com a vicepresident, Antonio Motera, com a secretari; com a tresorer, Francisco Forner Tena, i com a vocals, Juan José Aracil, Vicente Climent, Antonio Alberola i Vicente Sirvent. Com a representant de l’Ajuntament, la regidora de cultura Rosa Brotons Boix. Durant els anys posteriors han ostentat el càrrec de president Francisco Forner Tena i Lorenzo Giner Juan, actual president.

Moltes han sigut les persones, que de forma totalment desinteressada, han format part d’esta peça tan important de la tradició mutxamelera fins als nostres dies. En l’actualitat, una comissió intergeneracional, amb idees noves i gent jove, ha sabut jugar amb el pas del temps, la innovació i la història, on s’unixen la maduresa i la il·lusió, formen l’actual comissió. La directiva de la Cavalcada de Reis de Mutxamel la integren: - Isaïes Contreras, com a vicepresident; Vicente Sirvent, com a secretari; Vicente Climent, com a tresorer; Alejandro Castillo, com a delegat artístic i organització; i com a vocals: Juan Aracil, Fernando Ruzafa, José Diaz, Rafael Garcia Urios, Manuel Climent, José Muñoz, Yeray Vergara, Juan Francisco Ortuño, David Cases, Pablo Vigara, Francisco Alberola, Pablo Contreras i Francisco Carrasco.

També són moltes les associacions culturals i festives, de dins i fora del nostre poble, que col·laboren amb nosaltres, embriagades per la forma de ser i de fer les coses en el nostre poble, perquè sí, podem dir que tenim un poble que enamora, que invita poblacions germanes a compartir el que considerem nostre i gaudir d’això. Entre altres tenim la comissió de festes de Moros i Cristians, la comissió de festes del Ravalet, la comparsa Zegries, la comissió de Festes de Montnegre de baix o la Foguera Carolines Altes d’Alacant. Totes les persones i entitats culturals que han col·laborat, des de fa més de mig segle, per a preparar i traure al carrer la Cavalcada mutxamelera, ho han fet de manera desinteressada, lluitant contra tota adversitat, perquè no ha sigut gens fàcil, i totes estes persones mereixen el nostre respecte i admiració. Durant les primeres dècades, encara que oficialment no tenien cap junta directiva i treballaven tots a una,

313

Ses Majestats d’Orient al poble de mutxamel

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

i així, com que ha plogut molt des d’aquell temps, tenim tan bonic tresor. Les persones que van iniciar i van mantindre la Cavalcada durant algunes dècades també van haver de resoldre qüestions econòmiques, ja que no hi havia cap partida del pressupost municipal dedicada a este menester. Persones com Fernando Esplà, que tenia bàsicament entre les seues funcions el que podem denominar relacions amb les institucions, les empreses i els comerços locals, amb l’objectiu primordial de recaptar fons per a poder organitzar la desfilada i, a més, arreplegar els joguets que es repartien des de les carrosses. Manolo Ramos era el que podríem considerar hui delegat artístic, al costat de Pepe Aracil. Vicente Climent Mora i Eduardo Ripoll, dissenyaven i preparaven moltes de les figures que conformaven la Cavalcada i es col·locaven sobre les carrosses. S’aprofitaven tots els materials que l’economia local proporcionava. Altres veïns de Mutxamel col·laboraven de manera desinteressada perquè la Cavalcada poguera eixir al carrer la nit del cinc de gener, per exemple deixant els seus locals perquè allí es treballara i es confeccionaren els diferents muntatges escènics al·lusius als temes nadalencs. Generalment eren magatzems de tomates, edificis prou grans i mal condicionats amb l’inconvenient afegit que, per la data que era, feia un fred a vegades insuportable. El primer any va prestar el seu local, a l’entrada de la Rambla, Pepe Asensi. Només van traure dos carrosses: l’Anunciació dels Pastors i el Naixement, que van estar preparades per Fernando Esplá, Manolo Ramos, Vicente C. Mora, Pepe Aracil, Maximiliano Nieto i Antonio Alberola. Com a anècdota direm que el fill de Pepe Asensi va ser el primer veí del poble que va representar la figura de Sant Josep. L’acompanyament musical va estar a càrrec del mític So de Mutxamel. També van estar en el recinte de la família Marco, al Ravalet, i d’ací van passar a l’antiga fàbrica de farina, ubicada al carrer de la Séquia, lloc on van treballar

314

Bar Conxita

durant quatre o cinc anys. Més tard es van instal·lar en els baixos que tenia Manolo Pastor, al carrer de la Mare de Déu de la Mercé, i abans de passar a l’edifici municipal de l’antiga depuradora, durant molt de temps la seu fixa va estar a l’avinguda d’Alacant, és a dir en l’entrada sud de la població, en un dels magatzems de Paco Esplá. Actualment la Comissió Organitzadora treballa i té tots els materials a la nau municipal ubicada al carrer del Braçal de Murteretes. Si es plantejaven imitar un riu i un molí, feien possible que correguera l’aigua i que nadaren les oques. Els animals també solien ser protagonistes quan es tractava d’imitar un corral, porcs, ànecs, corders, tot s’arreplegava i es col·locava damunt de la carrossa si el guió ho demanava. Si s’havia de fer un llavador, es construïa; i les dones ficaven les mans directament en l’aigua, a pesar de la gelor de la nit de gener. Altres històries representades van ser la Casa de Nazaret, on apareixia la Mare de Déu cosint i el xiquet agafat al banc de Sant Josep. La recreació de la fugida a Egipte; amb un burro vivent incorporat va causar impacte i verdadera admiració entre els presents, situació que es va tornar a repetir amb el muntatge de la carrossa de la “Presentació al temple”. Han passat els anys, hem canviat de segle però els Reis cada gener continuen arribant a Mutxamel per a deixar la seua càrrega de regals i amor. Esta desfilada màgica ha sigut, i continua sent, possible gràcies a totes estes persones i grups: Societat Musical L’Aliança, el So de Mutxamel, la Colla de Dolçainers i Tabaleters “El Nuvolet”, els grups de ball i dansa, els comerciants amb les seues aportacions econòmiques, els regidors municipals,.. Totes les persones que han participat o col·laborat alguna vegada coincidixen que a pesar dels impediments, obstacles i hores de treball, s’ho passaven i continuen passant-s’ho bé, que continua sent tota una tasca de voluntaris que procuren saber i conéixer les històries que representaran, perquè l’escena final que isca als carrers siga el més fidedigna possible. I el més important, totes les generacions que han col·laborat en esta nit màgica,

treballant en equip, sempre ho han fet de manera generosa i desinteressada, per amor al poble i per a conservar viva la il·lusió i els somnis dels més xicotets. També la nostra cavalcada té una part musical ja que l’acompanya el cant de Nadal característic del nostre poble: “Els Pastorets” interpretat per El So de Mutxamel cada 5 de gener. A més a més, comptem des del 2018 amb una peça musical composta pel compositor mutxameler Mario Esteve, “Ja venen els Reis” i si hi ha hagut un motiu que ha fet gran esta història, que és part del nostre poble, han sigut les persones, que durant més de 70 anys, han sabut crear esta particular festa, que han dedicat les seues tardors a fer-la més i més gran. Tradicional i única, Així es definix. Hui, la nostra cavalcada ha canviat; la nostra estrela és portada a cavall, però per sort, en el cel, hi ha moltes estreles que van lluitar i ens guien, fins a la porta de l’ajuntament cada 5 de gener. Música

pròpia, i amb la nostra identitat, ritmes mutxamelers que formen part d’una gran banda sonora cada 5 de gener. Escenografia artesanal, feta amb els mateixos pensaments que fa més de 2000 anys, segueixen sent bíbliques, i fetes per hòmens i dones, del nostre poble, Mutxamel. Gràcies a tots els que heu fet possible que hui siga eixint als carrers la màgia i la il·lusió de la nit de Reis. Des d’estes línies desitgem unes bones festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto. Mutxamel, maig de 2019.

315

El Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel

Un espai per a la formació i la convivència El Centre de Formació de Persones Adultes és un espai municipal obert al públic on conviuen diferents generacions, nacionalitats i llengües, un espai educatiu vinculat a la formació reglada i no reglada, i vinculat estretament al municipi. És un espai de trobada entre els habitants que aporten també els seus coneixements en les activitats que programem. Perquè l’educació permanent en un municipi com el nostre necessita de totes i tots per a assolir una convivència plena.

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

Tot seguit volem compartir algunes de les activitats que hem realitzat al llarg del curs 2018-2019 i vos convidem que ens conegueu el pròxim curs.

316

La vesprada del 22 de novembre, el CFPA de l’Ajuntament de Mutxamel es va unir al projecte artístic “Sabates Roges: Art i Memòria contra el Feminicidi” per a commemorar el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, amb els més de 80 parells de sabates roges que portaren alumnes, professors i personal d’administració i serveis. El centre va fer seua la proposta del departament d’Igualtat de l’Ajuntament de Mutxamel, seguint la iniciativa d’Elina Chauvet, artista mexicana, que en 2009 va començar el seu recorregut per diferents països: “El color roig representa la sang, però també el cor de l’esperança. Mentre la violència contra les dones no siga un tema urgent en els espais legislatius, Sabates Roges continuarà indefinidament, ja que és un símbol de reflexió”. Estes paraules d’Elina Chauvet resumixen l’objectiu de visibilitzar la violència contra

Bar Conxita

les dones, encara que siga de manera simbòlica, i provocar-hi la reflexió. Vespres de Nadal, com ja fem des de fa quatre anys, a la cuina del Casal del Ravalet preparàrem dolços tradicionals d’estes dates: mantegadetes, quatre iguals, ametlats i la tortada d’ametla. Al voltant del 21 de febrer, Dia de la Llengua Materna, es va presentar l’activitat Babel, en què es mostraven els diferents treballs que s’han fet per mostrar algunes de les llengües de les persones estrangeres que viuen a Mutxamel i participen en els cursos del centre. La proposta volia reflexionar sobre la llengua partint d’un fet que arriba al nostre imaginari cultural pel relat bíblic que ens diu que la divisió de les llengües és un símbol d’incomunicació i de destrucció. Nosaltres plantegem que la destrucció no arriba per la divisió de les llengües, sinó per la voluntat d’incomunicació. Per la imposició d’unes llengües sobre altres. Si el llenguatge és comunicació, no pot ser un instrument de divisió sinó un mitjà per a poder conviure-hi. Per eixe motiu reivindiquem BABEL com un lloc de trobada i coneixement on caben totes les llengües. No hi ha més llenguatge possible que la voluntat de comunicació. El dimecres 3 d’abril va tindre lloc l’11 edició de la jornada gastronòmica, una ocasió per a la convivència de l’alumnat. Tots estem d’acord que cap cosa unix més les persones que compartir un bon menjar. No importa ni la procedència, ni les idees polítiques o religioses. Afortunadament, la

gastronomia trenca tota diferència. Un any més, a les instal·lacions de l’IES L’ALLUSSER, vam celebrar l’XI JORNADA GASTRONÒMICA. Quaranta plats de diferents nacionalitats, elaborats per alumnes del nostre Centre de FPA, van ser motiu més que suficient per a convertir este acte en tota una celebració. Els països participants van ser: Alemanya, Algèria, l’Argentina, Bèlgica, el Brasil, Bulgària, la Xina, Cuba, Espanya, França, La Reunió (França), Índia, Itàlia, Kazakhstan, el Marroc, Sàhara Occidental, Suècia, Ucraïna, Veneçuela i una representació de la gastronomia de la Comunitat Valenciana. En definitiva, el Centre de Formació de Persones Adultes de l’Ajuntament de Mutxamel s’ha convertit, un any més, en el reflex d’un municipi dinàmic i obert a altres cultures, idees i formes de vida que no fan sinó enriquir la seua gent. El CFPA de Mutxamel va participar el 9 de maig en el Dia de Convivència i Tallers dels Centres de FPA de la Comarca de l’Alacantí en el Centre de FPA Alberto Barrios d’Alacant. El nostre Centre Municipal va anar-hi amb el taller de tomata mutxamelera,

gràcies a la col·laboració de la regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament de Mutxamel. Va tindre molt bona acceptació, sobretot perquè qui es va acostar al taller va poder recollir una planteta per a plantarla a casa. Com a curiositat, destaquem que molts participants ens van contar la seua experiència amb el taller de l’any passat i que les “bones collites” van ser nombroses. El nostre municipi és conegut fora de les seues fronteres per molts motius: festes, gastronomia i qualitat de vida. Però, si diem: “Tomata”, tothom respon: “Mutxamel”. Un producte que és conegut i estimat per la seua qualitat i sabor. Si voleu conèixer el nostre centre i les activitats que fem: alfabetització, neolectors, formació bàsica, preparació a la prova lliure de GES, preparació a les proves de valencià de la JQCV i CIEACOVA, i espanyol per a estrangers, podeu passar a la vesprada per l’IES L’Allusser, a partir de les 17.00 h. CFPA MUTXAMEL

317

Presentació

Trajectòria del Club Pilota Valenciana de Mutxamel L’actual junta directiva del Club de Pilota Valenciana Mutxamel va sorgir fa una dècada amb la finalitat de donar suport a un grup de xavals que procedien de l’escola municipal de pilota. La junta directiva va realitzar els tràmits pertinents perquè aquest grup de jóvens mutxamelers pogueren participar en les competicions oficials.

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

L’any 2010 el club participa per primera vegada en la lliga de llargues, amb un equip que juga en la tercera categoria. A l’any següent a més de participar en la lliga de llargues, competix per primera vegada en la lliga de perxa. L’equip es manté durant 5 anys jugant de forma ininterrompuda en les dues lligues. I aconseguix l’any 2014 un doble ascens, a la segona categoria de llargues i a la primera de perxa. Això suposa el primer doble ascens en la història del club. L’any 2015 representa un abans i un després del club. El jove equip aconseguix eixe any un nou ascens, en aquest cas a la primera categoria de la lliga de llargues. Per tant, per primera vegada competix en les màximes categories de llargues i de perxa. Tot un repte per al jove equip i club. No content amb aquests triomfs, el club es marca un nou propòsit. Aquest mateix any aconseguix formar un nou equip, que al seu torn participarà en les lligues de palma i de perxa, i inicia la marxa, com és habitual, en les categories inferiors de les dues lligues.

318

Bar Conxita

Comptat i debatut, manté un equip jugant les màximes categories en dues lligues i incorpora un nou equip que competix en altres 2 lligues inferiors. Aquest nou equip complix una doble funció, d’una banda, formar planter entre els jóvens del poble i, d’altra banda, el segon equip permet reforçar i donar suport a l’equip que juga en la màxima categoria. Durant els últims anys el club continua mantenint, de forma ininterrompuda, els dos equips i participant en les 4 lligues. Però com totes les coses en la vida, no tot és un camí de roses. L’any 2016 el club patix per primera vegada en la seua curta història un descens. El primer equip de perxa descendix a segona categoria. Per si fora poc a l’any següent (2017) el club patix un nou descens, baixa a segona categoria en la lliga de llargues. Aquest contratemps suposa que l’any 2018 el primer equip del club jugara en segona categoria, tant en la lliga de perxa com en la de llargues. Això, en lloc de suposar una crisi per al club i els jugadors, va provocar una reacció sorprenent. Al juny del 2018 el club aconseguix de nou l’ascens a la primera categoria de la modalitat “reina” de la pilota al País Valencià, la lliga de llargues. I al mes de novembre, després de realitzar una espectacular lliga de perxa aconseguix també l’ascens a la primera categoria. 2 ascensos a la màxima categoria en el mateix any.

2010 - 2019

A més a més, aquest últim any també hem sigut convidats a ser seu organitzativa de la competició “La Bolata”. El club va organitzar una jornada en la qual es van donar cita els principals clubs i pilotaris en la modalitat de llargues i el Club va ser felicitat per la Federació de Pilota Valenciana per la seua perfecta organització. Afrontem el 2019 amb la il·lusió i l’esperança que ens aporta aquest doble ascens. Doble ascens que permet al Club enguany jugar en la màxima categoria en dues lligues (perxa i llargues), i als jugadors mesurar-se amb els millors equips i pilotaris del nostre territori i, a l’afició de Mutxamel, la possibilitat de gaudir de partides de pilota d’alt nivell. Al Club sempre tenim la intenció de participar en les millors lligues, guanyar el màxim de partides, ascendir, ser campions, etc. Com qualsevol club, però també volem destacar altres objectius que

considerem d’interés: • Recuperar un esport tradicional que estava en decadència en el nostre municipi. • Posar en valor les tradicions cultural-esportives de la nostra terra. • Crear una oferta esportiva, d’oci i temps lliure entre els jóvens i menys jóvens del municipi. • Oferir una sèrie d’espectacles esportius culturals tradicionals de forma periòdica i continuada, dirigits a la població del nostre municipi i el seu entorn, amb la finalitat de crear afició per a un esport vinculat al nostre territori. • Fomentar en la mesura de les nostres possibilitats l’ús del valencià en els esdeveniments i les comunicacions públiques que realitzem, com a entitat sociocultural que som. Club Pilota Valenciana Mutxamel.

319

Personajes casi olvidados de nuestro pueblo

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

Hoy recordaremos a don Rafael Pastor Pastor (León). Que nació en Mutxamel el 1 de enero de 1921.

320

Don Rafael Pastor Pastor se merece una mención especial ya que fue el primero de nuestros paisanos que jugó en la Primera División del fútbol español, aparte de recordarlo como una bellísima persona que fue durante su vida. Nuestro recordado paisano comenzó de niño a jugar al fútbol en Mutxamel con balones de trapo, algo más tarde participó en torneos comarcales de los que organizaba el periodista alicantino, Paco Mas. En uno de esos encuentros coincidió con Pepe Bañón, otro futbolista destacado alicantino de aquella época, miembro de una familia de buenos deportistas, él como muy buen defensa que mantuvo relaciones amistosas con Rafael durante muchos años. Por cierto que Pepe Bañón fue hermano del famoso árbitro que fue durante mucho tiempo de primera división, Francisco Bañón. Según el Diario Información de Alicante, Rafael Pastor debutó en el Hércules C.F. el día 16 de febrero de 1940 a los 19 años con ficha “amateur”, tuvo que jugar un importante partido contra el Sevilla F.C., pues en este enfrentamiento defendía el equipo de Alicante su permanencia en primera división, compromiso que al estar los dos porteros herculanos lesionados tuvieron que ficharlo con ficha de “amateur” y hacerlo debutar en ese importante encuentro, el cual terminó con triunfo alicantino y de ese modo el Hércules C.F. se quedó en primera división para la temporada siguiente. ¿Como ocurrió la posibilidad de fichar por el Hércules? Según sus propias declaraciones(Sacadas de la entrevista de Información de fecha 11 de enero del año 2000). “Por esos años yo jugaba en Alicante con el Santa Cruz y con el Arenas de San Blas en un torneo de primera regional en el que la mayoría de equipos eran de la Vega Baja. Fue en la temporada 1940/41. Un tiempo muy difícil para el Hércules, que tuvo que jugarse la permanencia en primera división en un partido clave contra el Sevilla, el entrenador era Manuel Olivares jugador que fue del Real Madrid y de la Selección Española, se encontró con sus dos porteros lesionados, Pérez y Betancor, entonces fue cuando me ficharon como “amateur” debutando en el

Bar Conxita

Estadio Bardín el 16 de febrero de 1940, les ganamos al Sevilla por tres a dos evitando el descenso de categoría. Rafael no dudó al decirnos la alineación de aquel partido.- Pastor, Del Pino, Ribas, García, Medina, Tormo, Ruano, Tatono, Olivares, Belmar y Adrover”. Tras estar otra temporada en el Hércules con su ficha de “amateur” y jugando pocos partidos, al finalizar la del 41/42 Manuel Olivares pasó a entrenar al Málaga en primera división, lo fichó para el club de la Rosaleda. De esa época fue el mejor recuerdo que guardó en su vida, ya que dijo que allí lo trataron muy bien. Cobraba 6.000 pesetas de ficha y 650 de sueldo. En el Málaga coincidió con Arza y Montoro que fueron internacionales. En el equipo malagueño estuvo dos temporadas, en la primera de ellas fue titular indiscutible y en la segunda jugó menos por lesión. De esa época guardaba un recorte de prensa que lo califican como “Héroe de la memorable tarde de Cádiz, por su impecable colocación”. La nostalgia por su pueblo, su casa, su novia y las tierras de cultivo de sus padres lo hicieron volver a Mutxamel, donde siguió su actividad futbolística profesional con el Alicante donde la terminó, después jugó con el San Juan durante cuatro temporadas y volvió a probar con el Linares donde estuvo media

Jesús Iborra Miralles

Alineación de la foto del Hércules, temporada, 1941/42. (La primera figura que no se ve por deterioro. Es el entrenador de nombre.- Mauri.Tatono, Corona, Pallín, Perez, Pastor, Maciá, Rey, Cuadrado. Agachados.- Del Pozo, Adrover, Medrano, Tormo y Mesa.

temporada, pero al no cobrar se vino definitivamente a Mutxamel y colgó las botas. Yo personalmente tuve la gran suerte de verlo en algunos partidos con el Mutxamel en la Copa San Pedro, que entonces se jugaba en el campo del Calvario. Recuerdo perfectamente un partido que jugó en Villafranqueza el cual fue el único partido que el Mutxamel le ganó al Palamó en su casa, durante aquellos tiempos épicos de la entonces conocida competición, concretamente en el Estadio Alcaraz (Más conocido por el Campo las Tejas), nuestro equipo venció por dos a tres y Rafael Pastor con una colocación magistral y con nervios de acero, paró un penalti en los últimos minutos del encuentro que podría haber sido el empate para el equipo de casa. Enamorado del fútbol toda su vida, tanto es así que una vez retirado del fútbol activo, se dedicó a colaborar con el Mutxamel C.F. actuando como directivo y masajista varias temporadas, durante las cuales viendo a sus hijos jugar, jamás los criticó, más bien les aconsejaba, cosa que en la actualidad los padres no hacen, pues estamos viendo peleas entre padres en partidos infantiles y juveniles. Anecdotario. Según su hijo Luis, nos cuenta que con las 6.000 pesetas que cobró de ficha en el Málaga se compró un carro de aquellos tan conocidos en aquel Mutxamel agrícola de antaño, incluyendo el correspondiente animal de tiro. Con ello abrió quizá la estela de los futbolistas actuales que se gastan el dinero con Porsches, Maseratis o Lamborghinis, ya los hay hasta con Jets privados. Los tiempos eran así. Trabajó en Correos en Alicante y como “pecaba” de goloso, cuando acababa su turno laboral se pasaba

por una confitería, se compraba dos pasteles y se iba al entrenamiento…Por cierto en el citado partido jugado contra el Sevilla, en una jugada de ataque del equipo andaluz tras un movimiento violento le cayó la gorra que siempre utilizaba y confiesa que tuvo un momento de duda sobre ir a por el balón o recoger la gorra, al final blocó el balón y tras sacar recuperó su gorra. Fue una persona tratable por su educación, su prudencia, su amabilidad y simpatía, amigo de contar anécdotas, de carácter abierto a hacer declaraciones a amigos y aficionados. Orgulloso de pertenecer a los Moros del Cordón que fue siempre su comparsa en las Fiestas de Moros y Cristianos. Se sintió siempre un mutxamelero de pro, un deportista cargado de humildad, que cambió una ocasión de hacerse famoso, por dedicarse a la agricultura, aquella agricultura mutxamelera que nuestro querido pueblo siempre tuvo, Rafael no podía ver sus tierras abandonadas, fue amigo no solo de sus amigos, fue de todos. Debemos de recordar a Rafael ya no solo por lo contado en este humilde escrito, si no, por sus valores personales, por el orgullo que tuvo de llevar el nombre de Mutxamel, y de nuestra Patrona por gran parte de la geografía española hasta el nefasto día 21 de marzo de 2001 que nos dejó Gracias Rafael por haber sido siempre un gran mutxamelero, alicantino y español, la tierra que tanto amaste Mutxamel, Septiembre de 2018….Vivan nuestras fiestas de Moros y Cristianos, Viva Mutxamel y Viva nuestra Patrona la Santísima Virgen de Loreto.

321

Nuestras Tradiciones El domingo de Resurrección.. La procesión del Encuentro Desde tiempo inmemorial, y como legado de nuestros antepasados, se viene celebrado en Mutxamel, con gran solemnidad y bello ritual, al acto conocido como “Procesión del Encuentro” en la madrugada del Domingo de Resurrección y que se puede catalogar como colofón de la Semana Santa Aunque este solemne acto es harto conocido por la inmensa mayoría de los mutxameleros, permítanme sus descrip- ción pormenorizada en aras a que sea conocido por todas aquellas personas que no habiendo nacido en este bello y encantador lugar lo hayan escogido para su residencia, bien temporal o definitiva. Entiendo que es saludable y estoy seguro que a los habitantes de este lugar les llena de satisfacción el que poco a poco se integren, más si cabe, y disfruten, con nosotros de nuestras tradiciones.

Desde la Iglesia Parroquial completan el siguiente itinerario: Calle Maestro Sala Marco, Cura Fenoll, Manuel Antón, Paseo de la Constitución, la Soledad, Alfondo XII, Arrabal, donde en su plaza, los portadores de la Virgen, realizan un breve descanso para, seguidamente, continuar por la Calle Villena, Plaza de Peñacerrada, San Vicente, San José, donde se efectúa otro breve descanso, y, desembocando en la Calle de la Soledad se detiene la comitiva al principio del Paseo de la Constitución en su parte norte. Como complemente de la misma celebración a las 7 de la mañana, con el mismo ceremonial y silencio que el registrado a las 6, un numeroso grupo de fieles, hombres, acompañando al Santísimo Sacramento, bajo palio, con la participación de miembro de la Corporación Municipal y la banda de Música La Alianza de Mutxamel solamente con el redoble del tambor en “bordón”y en procesión, ascienden por el mismo itinerario efectuado por las mujeres, hasta el inicio del Paseo de la Constitución en su parte sur.

El nostre Poble · Nuestro Pueblo 322

Como les decía el Domingo de Resurrección tiene lugar el siguiente acto: “en el silencio propio de la madrugada, a las 6 horas, un numeroso contingente de mujeres acompañando a nuestra Patrona La Virgen de Loreto que es transportada en sus andas profusamente adornadas con flores y el Icono de la Virgen cubierto con un velo negro y en procesión entonando el Santo Rosario efectúan al siguiente recorrido por el pueblo.

Bar Conxita

Manuel Climent Berenguer

En el mencionado paseo y a la altura del número 18 se instala un pequeño altar con exuberancia de flores y macetas donde es depositada la Custodia.

exclamación de “misericordia”, disparo de cohetería, volteo de campanas e interpretación de la Marcha Real, por la Alianza de Mutxamel se organiza el regreso hacia el templo parroquial, donde a la entrada se imparte la bendición y se inicia la Eucaristía de la resurrección, con lo que se da por finalizada la semana santa y comienzo de la Pascua de Resurrección. El redactor de este pequeño relato quisiera estar

En esos momentos desde donde está esperando la Virgen de Loreto, al norte del Paseo, desciende por él y en un hermoso y emotivo ceremonial de pleitesía hacia ella y el Santísimo, se encuentran ambos y en una distancia de unos 4 metros miembros de la Cofradía de la Virgen de Loreto le retiran el velo negro que la cubría durante todo el recorrido y elevando, tanto su Imagen como la Custodia se simboliza el encuentro de la Madre con su Hijo Resucitado con la

en posesión de la capacidad de expresión suficiente para plasmar la verdadera emoción que, en este acto, embarga a los participantes en el mismo. Un número considerable de mis paisanos conoce este ancestral acto que da colofón, como he comentado, a la Semana Santa, cada vez más numerosa en cuento a fieles participantes y brillante en cuento a su organización y desarrollo, pero gran cantidad de personas que habitan tanto en el casco urbano como en las urbanizaciones, posiblemente por falta de información, no han llegado a conocer esta parte de las tradiciones del pueblo donde, libremente, han escogido vivir. Desde este pequeño recordatorio y sin ánimo de criticar a nadie, pues cada uno tiene la libertar de querer participar o integrarse, más, si ello es posible, en nuestro devenir tradicional, y sin autoridad para ello, solamente como defensor de las tradiciones de mi pueblo, les animo a su participación para alcanzar la asistencia y brillantes que ha tenido años ha, pues según mi punto de vista personal este sublime acto ha languidecido un poco Septiembre de 2019

323

Caminant amb un somriure Em dic Manola i el meu amic Xavi m’anima que escriga sobre la meua vida; potser, com que sap que parle molt, creu que també escriuré molt. Espere no decebre’l.

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

Vaig nàixer en un poble serrà molt bonic de la província de Jaén. Té un castell romà i està envoltat per milers d’oliveres, el nom del meu poble és Jódar. Recorde que la meua infantesa va ser bona, perquè era la menor de tres germans i estava molt acaronada. Els meus germans són Lola i Rosendo. De xicoteta era molt inquieta, ara també. Ma mare em lligava a la màquina de cosir perquè me n’anava i em perdia. Vaig començar a anar al col·legi en pàrvuls. Cada xiquet havia de portar la seua cadira de casa. El primer dia, quan ja estava fent amigues, la mestra va pegar amb la regla un colp en la taula, em vaig espantar, vaig agafar la cadira i me’n vaig anar a ma casa. A Jódar vaig aprendre a fer capacho, ja que és un poble oliverer i per als molins d’oli s’utilitzen molt. El capacho es fa amb espart, que es cria en la serra, i les dones els confeccionen en les cases. També sé munyir les cabres perquè el meu germà era pastor. Més tard vaig anar al col·legi a un convent de monges que estava prop de casa, fins als dotze anys, que va ser quan ens vam traslladar a viure a Mutxamel, açò va ser el 4 d’octubre de l’any 1954.

324

Vivíem en el carrer de Manuel Antón (Carrer Major), número 5, segon pis. No hi havia aigua corrent i la pujàvem a casa amb cànters o amb poals de la font que hi havia en la placeta de Sant Roc. Vam notar molt el canvi, perquè encara que Jaén no estava tan lluny, canviaven els costums i les maneres, començant per la llengua, perquè el valencià, no l’enteníem gens. Els costums també ens xocaven, per exemple, les tendes no venien verdures ni fruites, perquè tots tenien el seu bancal on conreaven el que haguera de temporada. Però vam tindre sort perquè les veïnes ens donaven del que hi havia en cada estació. Una altra de les coses que més ens van impactar va ser la Setmana Santa, perquè ací no se celebrava amb moltes processons, com a Andalusia, i se celebrava més la Pasqua de Resurrecció. Prompte ens hi vam integrar, mentre restauraven el vestit de la Mare de Déu dels Dolors i feien les vestes per a la processó

Bar Conxita

del Divendres Sant, i encara seguim eixint en esta Confraria. Vam començar a treballar tota la família, les dones cosint o brodant. Ma mare, Luisa, era molt hàbil i ens ensenyava a tot. Una de les coses que més èxit tenia era fer postissos de pèl natural. Quan ens tallaven les trenes, les teixia i així, ens les podien posar i llevar. També cosíem per a tendes d’Alacant, una que es deia “Arcoíris y La Porra”. Jo ajudava en el que podia però quan van començar els magatzems d’envasament de fruita per a l’exportació de tomata canària a Anglaterra, vaig veure que es guanyava més i vaig anar a demanar treball. No em volien contractar perquè era xicoteta d’edat, i d’alçada, però vaig dir que no me n’anava d’allí i al final em van agafar. Com que no arribava a la taula d’envasament, me’n pujava a una caixa i així vaig començar a treballar. Des del principi em van pagar el salari d’adulta. Em vaig fer quadrilla d’amigues molt ràpidament, companyes del magatzem, així que vaig aprendre també a parlar en valencià. Totes elles el parlaven i jo volia ser-ne una més. A nosaltres no ens van cridar per vindre-hi, ho vam fer perquè així ho vam decidir, així que el millor que podia fer era relacionarme, aprendre i estimar les mateixes coses que els habitants de Mutxamel, encara que mai he volgut perdre ni avergonyir-me de les meues arrels. La meua il·lusió era estudiar, però no m’ho permetia l’economia familiar, així que quan hi havia alguna ocasió de formació, em presentava. Em vaig traure el Certificat d’Estudis Primaris ací, perquè venien inspectors de treball i ens havíem d’amagar, fins que van arribar a un acord amb l’empresa i les treballadores que no el teníem vam anar uns mesos a una acadèmia i després ens vam examinar. Una vegada va eixir una beca i la vaig aconseguir. Era en el Col·legi de les “Javerianes” d’Alacant i vaig aprovar! Ens donaven treball però era a Madrid i vaig anar amb ma mare per a veure les condicions, però no vaig acceptar perquè… a Madrid feia molt fred. Realment tampoc estava disposada a deixar la meua família i amics i em va semblar que el fred era l’excusa perfecta. Vaig seguir treballant ací. Va haver-hi una temporada en la qual vaig estar anant a un taller d’alta costura d’Alacant, “Modas Cortell”. No tenia sou perquè estava aprenent, però el mestre va decidir pagar-me els viatges en el tramvia. Fins a les nou del matí valia 3’75

Manola Vargas Ruiz

16 de maig de 1968. Dia de la boda

Celebrant les «Bodes d’or» amb tota la família i els amics.

pessetes anada i tornada. Després vaig estar molts anys fent bosses de plàstic amb unes màquines elèctriques, ens portaven unes bobines i les anàvem tallant a mesura, era a preu fet i ens trèiem un jornal. Em vaig casar amb vint-i-sis anys, un dijous al matí, el 16 de maig de 1968. Vam fer el convit en el local de la Societat Musical L’Aliança. De lluna de mel vam anar a la meua terra, perquè jo volia que el meu marit coneguera la meua família. Li va agradar molt perquè en el mes de maig estava el forment molt alt i tot ple de roselles. La meua família ens va rebre molt bé. Van matar el pollastre de corral per a fer arròs i, encara que no era paella, estava molt bo. L’any 1956 vaig començar a eixir a les Festes de Moros i Cristians. En el pis de baix vivia Manolo «l’Indi», que eixia en la Comparsa Gastadors. Els vestits de cantinera eren llogats del carrer Llauradors d’Alacant. Portàvem una cistelleta amb pastes i una marraixeta de mistela i anàvem convidant la gent. Les festes ens van agradar molt. Les portes de les cases estaven obertes per als festers i els músics. No passava res dolent i hi havia molt bon ambient. Vaig eixir en els Gastadors, en els Pirates, en els Contrabandistes i després en algunes desfilades dels Templaris, perquè el meu marit havia fundat la comparsa en 1963. Així va anar passant el temps. Després de casada vaig entrar en una empresa a treballar d’encarregada general amb trenta persones al meu càrrec. Vaig estar treballant vint-i-set anys però eren temporades de quatre o cinc mesos i jo mai parava, quan no hi havia tomates, cosia per a les festes perquè aleshores es confeccionaven ací tots els vestits.

malalt de leucèmia i ens va durar només deu mesos. No ens vam conformar amb el diagnòstic dels metges d’Alacant, encara que sempre ens van atendre molt bé, i vam córrer per altres províncies per a veure si hi havia alguna solució a la seua malaltia. Antonio va morir a Salamanca, el 22 de novembre de 1979. Mai ens va faltar l’afecte dels metges i coneguts, que ens van brindar fins i tot les seues cases. Aquells van ser uns anys molt durs. Amb els dos xicotets no teníem ànim per a res, encara que intentàvem suavitzar el dolor i els fèiem els vestits perquè isqueren a les Festes, també vam celebrar la Primera Comunió de Francis. Tota la família hem procurat no perdre la il·lusió i continuar fent coses.

Vaig tindre tres fills, dos xics i una xica, però poc després de nàixer la xica, el meu fill major va caure

Un estiu vam acollir a una xiqueta d’Ucraïna, de la zona de Txernòbil on va ocórrer l’accident nuclear. Kate era òrfena de mare i pare, li vam agafar molt afecte. La vam portar al metge però estava bé de salut. Quan se’n va anar li vam fer molts regals i després vam mantenir correspondència amb ella durant uns anys gràcies a una amiga russa, que ens escrivia i traduïa les cartes. Una de les coses de les quals més orgullosa estic és d’haver sigut fundadora de l’Associació de Dones Mutxameleres. Va ser Pilar García Pardo, la primera treballadora social del Centre de Salut, qui em va buscar per a engegar-la i encara hui segueix funcionant i oferint moltes activitats. Pilar em va dir que reunira unes quantes dones, jo tenia molts contactes. Sobretot per ser la delegada dels donants de sang, així que em vaig posar a la faena i vaig parlar amb les dones amb més disposició i ganes de treballar per al poble. Així finalment vam fundar l’Associació de Dones Mutxameleres. La meua

325

Caminant amb un somriure

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

proposta per a presidir, el camí que començàvem, va ser Pilar Blasco, «la Botja», i ella ha estat vint-icinc anys al front. Hem fet moltes coses durant estos anys, també viatges culturals i festivals benèfics. Normalment convidem altres associacions del poble a participar-hi, però nosaltres ens reservem el nostre espai per a actuar, la gent riu molt amb nosaltres perquè no tenim sentit del ridícul. Pel que fa a les Festes de Moros i Cristians, som una família que ha treballat i lluitat molt. El meu marit va ser capità dels Templaris en 1970, jo li vaig cosir els trages que va lluir. En 1975 el Capità dels Templaris va ser el meu germà Rosendo i la seua dona, Juana. Els van acompanyar els seus fills i va ser una capitania amb un boato molt original. Els trages els vam cosir i brodar entre ma mare, la meua germana Lola i jo. En 1997 van ser capitans la meua neboda Anabel i el seu marit, Pep; i la meua filla Ana va ser la banderera. Vaig cosir moltíssim eixe any i crec que el resultat va ser la mar de bonic. Eixe any, el meu marit Antonio havia estat prou malalt, així que, com que es va recuperar per a les festes, li vam dedicar una Marxa Cristiana i la vam estrenar el 9 de setembre després de la processó de la Mare de Déu de Loreto a la porta de casa. Vam fer un bon convit per a tots els familiars, amics, veïns i Templaris, vam traure taules a la Rambla i vam convidar a tots a sopar. Esta família meua està molt acostumada a celebrar moltes coses, ens ajuntem i preparem qualsevol esdeveniment. Som coneguts en el poble perquè ens agrada mantindre les tradicions i procurar que les coses típiques no es perden, com per exemple «El vell i la vella», que són dos ninots que es trauen a la porta el dimecres de mitjan quaresma i simbolitzen que ja prompte arribarà el Diumenge de Resurrecció. Solen vindre els xiquets i xiquetes del col·legis a visitar-los. També posem la Creu de Maig, feta amb flors naturals i ve El So a tocar i es ballen les danses típiques, després traem alguna cosa per a sopar i un gelat de postres. En la façana de ma casa tinc dos plaques que el Passeig va guanyar per decorar el carrer. Féiem reunions amb tot el veïnat per a idear els adorns i ens ajuntàvem totes les nits a la porta de les cases. Com a conseqüència que la meua filla, amb el grup de jóvens de la parròquia, elaboraven la Revista

326

Bar Conxita

Parroquial «La Sal», van pensar a organitzar un viacrucis vivent el Divendres Sant al Calvari, així que em vaig posar mà a l’obra i els vaig ajudar amb la confecció dels trages, que encara hui continue fent, quan fa falta ampliar o repassar. També he col·laborat molts anys amb la Cavalcada de Reis cosint els trages. Com ja he explicat, sóc la delegada dels donants de sang a Mutxamel. Tots els anys es celebra una assemblea d’àmbit provincial i l’any 2012 vam proposar fer-la al poble. Van vindre unes dos-centes persones, vam fer un dinar en la barraca dels Abencerrajes, amb molt aperitiu i postres. BonnySA ens va regalar unes caixetes de tomates cherry per a cada assistent, la Banda del poble ens va acompanyar tocant pasdobles pels carrers de la localitat, vam visitar l’església i el seu entorn. Després de dinar va vindre El So a cantar les tradicionals composicions i es van ballar les danses. Tot el món va disfrutar moltíssim i se’n van anar molt contents als seus llocs d’origen amb una bona imatge de Mutxamel. En 2016 em van concedir el Mèrit Nacional a la Donació de Sang, a proposta de l’Associació de Donants de la província d’Alacant. Vam anar a Madrid per a la cerimònia i em va acompanyar tota la meua família, molts amics hagueren volgut vindre també però no hi havia espai en el saló, així que unes setmanes després ho vam celebrar a la porta de casa, al Passeig. Va vindre El So i tots els meus amics, les catequistes de la parròquia i donants coneguts d’ací i d’altres pobles i vam passar una nit molt especial. Fins ací he recordat moltes coses de la meua vida i en general, estic satisfeta, perquè em sent estimada i respectada per la gent. Mire cap arrere i he aprés molt, he llegit molt, he viatjat molt, per Espanya i l’estranger. El viatge que més em va impactar va ser el pelegrinatge que vam fer a Terra Santa, em va deixar molt bons records que no oblidaré mai. Done gràcies a Déu i al meu entorn per tot el que he rebut al llarg de la meua vida, encara que a vegades han sigut moments difícils, he trobat els motius per a continuar caminant per la vida amb un somriure. Manola Vargas Ruiz 8 de setembre de 2018.

Manola Vargas Ruiz

En 2016 em van concedir el Mèrit Nacional a la Donació de Sang, a proposta de l’Associació de Donants de la província d’Alacant

Celebrant les «Bodes d’or» amb tota la família i els amics.

14 de març de 2019. Participant a l’homenatge a «las sinsombrero» a Mutxamel

Recollint les qualificacions d’un curs de costura i cuina del PPO

Desfilant amb els Templaris

327

Donació de sang

una cita mensual amb la solidaritat a Mutxamel Donació de sang, una cita mensual amb la solidaritat a Mutxamel Hem cregut que el Llibret de Festes és un bon aparador per a donar a conéixer la solidaritat i el compromís dels mutxameleres i mutxamelers que tots els mesos tenen reservat a l’agenda apropar-se al Casal de la Tercera Edat el segon o el tercer dimarts de cada mes per donar sang i la de l’Ajuntament de Mutxamel que posa tots els mitjans perquè s’hi puga realitzar. El primer Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana es va crear el 1985 a València, el 1987 a Alacant i el 1992 a Castelló de la Plana, com a base sustentadora de la infraestructura hemoteràpica autonòmica, amb les funcions següents:

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

• Promoció de la donació. • Programació i execució de les extraccions de sang per mitjà d’equips mòbils. • Fraccionament de la sang per a obtindre hemoderivats bàsics. • Abastiment d’hemoderivats a tots els hospitals i centres sanitaris, públics i privats, de la Comunitat Valenciana. • Control de qualitat de la tecnologia referent a la transfusió.

328

Bar Conxita

• Centre de referència de patologies relatives a la immunohematologia. • Centre de referència de tipificació HLA. • Promoció del desenvolupament de la investigació de derivats de la sang. • Assessorar els òrgans competents de la Generalitat Valenciana en el camp de l’hemoteràpia. Posteriorment, el 1990, incorpora en la seua estructura el Banc d’Òrgans i Teixits de la Comunitat Valenciana. En 1999 es crea el Banc de Sang de Cordó Umbilical de la Comunitat Valenciana. La mitjana de 2018 va ser de 26 donacions i enguany n’és de 28, cal destacar l’alta participació de les donacions promogudes entre les associacions festeres de Moros i Cristians, sota la denominació DONA SANG FESTERA, que amb una mitjana de 51 donacions en les tres últimes edicions, assolix les cotes més altes en la del 28 d’agost de 2018, que va ser-ne de 104. Si voleu saber-ne més entreu a http://centro-transfusion.san.gva.es/indexv.html

329

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

Cor de Cambra Óscar Esplá

330

La música, eixe bé tan arrelat a la Comunitat Valenciana, té en les seues múltiples varietats uns exponents molt qualificats i profundament arrelats i intercomunicats amb l’ànima valenciana; es fonen música i festa tot formant eixa activitat lúdica que realça les celebracions populars i aquelles que sense deixar de ser-ho servixen de delit per al goig dels nostres sentits. Orquestres, bandes, xarangues, cors, i altres formacions musicals, músics a la fi, s’encarreguen d’amenitzar i delectar el nostre temps de manera diversa. És de justícia abans de passar a exposar la nostra activitat fer exercici de memòria i recordar la tradició coral que ens va precedir, per això agrairem primer el bon treball de Manuel Climent Berenguer, que ens ha proporcionat les dades de l’activitat coral que ens va precedir: la Schola Cantorum Verge de Loreto, Schola que es va mantindre activa des de mitjan anys quaranta fins mitjan anys noranta, cinquanta anys d’activitat en els quals van portar la seua música per diversos llocs de la província. Fundada pel reverend José Juan Barceló, va trobar a Mutxamel el terreny adobat per a desenvolupar la seua labor musical, en un poble que ja comptava amb tradició musical de bandes, a esta tradició va aportar la Schola Cantorum Verge de Loreto el plus de la veu. Per la seua formació van passar veus qualificades i col·laboracions brillants, a més de directors que van fer possible que es mantinguera un repertori religiós molt cuidat entre el qual destaquen autors de gran prestigi dins de la música vocal. Música gregoriana, Victoria, Perosi, Soler o Verdi són alguns d’eixos noms que qualsevol cantor coral anhela cantar en alguna ocasió. Reiterem el nostre agraïment a Manuel Climent Berenguer per donar-nos estes anotacions tan valuoses. En eixa faceta musical, la música coral, es troba el Cor de Cambra integrat dins d’un ambiciós projecte musical: el de l’Escola Coral de l’Alacantí. Eixe afany per a promoure i difondre un vessant de la música abans poc explotat a Mutxamel va portar un grup de persones il·lusionades amb la idea de la promoció i difusió de la música vocal a crear eixa Escola que integra, a més de l’ensenyament musical, la promoció d’una Cantoría batejada amb el nom d’un il·lustre músic mutxameler, Pablo Torregrosa, i el d’una altra formació de cambra que porta el

Bar Conxita

Actuació en l’església de Maria Auxiliadora, Salesians d’ Alacant, febrer de 2018. Just el concert que vam pujar a Youtube i va vore l’organització del concert a Nova York.

nom de l’il·lustre músic alacantí Óscar Esplá, sense oblidar que tenim també el grup Sense Mesura Ensemble, que interpreta música barroca amb rèpliques d’ instruments del s. XVII, música que han posat de moda grans instrumentistes com Cristina Pluhgar o Jordi Savall. D’eixa manera s’ha recuperat la tradició coral al poble, al mateix temps que s’oferix la possibilitat de donar a conéixer una altra iniciativa musical tan enriquidora. El Cor de Cambra Óscar Esplá va nàixer amb la idea de promoure eixa música que és la germana xicoteta de la gran tradició valenciana, la de les bandes de música, però no menys important pel que fa a la seua labor difusora dels valors musicals. Amb una trajectòria curta encara, el Cor de Cambra es va crear en 2014 de la mà d’un músic noveldense de prometedora trajectòria, Albert Alcaraz, que havia seguit la tradició musicocoral paterna i que des dels inicis del segle XXI havia exercit la labor divulgadora, primer en el veí poble de Sant Joan i després a Mutxamel per a fundar este projecte coral. A Mutxamel, vam ser acollits per la Societat Musical L’Aliança i per l’Ajuntament, la primera a més de prestar-nos el seu suport ens va facilitar la seua seu per a cobrir els assajos del Cor de Cambra, mentre que la segona institució va posar al nostre servei els locals del Centre Social i tota la col·laboració necessària perquè la Cantoría Pablo Torregrosa duguera a terme els seus assajos i perquè s’integrara, com una associació més, dins de l’entramat associatiu del poble. No ha sigut una marxa fàcil, ja que implica el treball agosarat d’un grup de persones dedicades a este afany de manera altruista i a qui només els mou l’interés musical. Així i tot este esforç està obtenint

Francisco Jarones

recompenses musicals de la mà del director del Cor de Cambra, Luis Seguí, i la directora de la Cantoría, Sara Brime, així com del treball continuat de la presidenta del Cor de Cambra, Hermi Ripoll, que ha portat a tots dos cors a difondre i intercanviar la seua música per la província d’Alacant i fins i tot en la veïna Múrcia. Luis Seguí es va fer càrrec del Cor de Cambra i li va donar l’impuls necessari perquè les nostres veus s’hagen sentit en el Carnegie Hall de Nova York, però abans d’arribar a això és de justícia reconéixer els mèrits del nostre director, músic de dilatada experiència, malgrat la seua joventut, i amb una àmplia carrera com a músic professional i una formació exquisida, que l’ha portat des del conservatori d’Alacant fins a la Berklee School of Music de Boston, becat per la Fullbright Comission, inclou en la seua formació estudis de perfeccionament a Amsterdam, Barcelona, Viena, Califòrnia, etc. De la seua mà hem actuat en reconeguts i emblemàtics escenaris de la província alacantina, i portem un repertori que comprén des de la música renaixentista fins a la més moderna i actual: Tallis, Gibbons, Bach, Purcell, Tchaikovski, Castelnuovo-Tedesco, Jenkins, Rutter, Gjeilo, Pärt, entre d’altres. També hem integrat en el nostre repertori la música festera interpretada a Mutxamel i en la veïna Busot. El Cor de Cambra ha actuat en els escenaris alacantins on ha mostrat el seu treball i ha deixat l’empremta d’un repertori a vegades difícil i poc difós, però que és una mostra de per on es mou la música actual. Alguns enregistraments dels concerts s’han difós per YouTube i precisament una de les majors satisfaccions musicals que ha rebut el Cor ha sigut precisament a través d’eixe canal, perquè gràcies a veure l’enregistrament d’un concert en el qual interpretàrem Ubi Caritas d’Ola Gjeilo, vam rebre la invitació per a iniciar una de les aventures musicals més fascinants, pel que tenia de repte per al cor, i més belles per la forma en què es va desenvolupar la nostra participació en un dels escenaris més emblemàtics de la música, el Carnegie Hall de Nova York.

Óscar Esplá i proposava la possibilitat d’actuar en eixe escenari novaiorqués, al costat d’altres cors de diversos països, per a interpretar obres de Gjeilo, la proposta no sols era atractiva en si mateixa sinó que s’afegia el fet que havíem sigut seleccionats sense passar el filtre previ d’una selecció. Juntament amb la il·lusió, teníem davant un repte no precisament xicotet; suposava un esforç musical, econòmic i humà, al qual vam decidir fer-li front, i després d’una preparació no excessivament llarga, empreníem el viatge que ens ha portat a realitzar el que per a alguns semblava un somni però que es va convertir en realitat el 18 de febrer de 2019, data en què al costat de més de 250 cantants vinguts de diverses parts del món vam poder cantar les obres del compositor noruec. En el camí es van anar deixant arrere les hores d’assaig, tant a Mutxamel com a Nova York, hores d’aprenentatge i de convivència que ens ha reforçat com a grup i com a cor. Tot un projecte, del qual hem eixit enfortits tant en l’àmbit musical com humà. Tot i que no tot ha sigut un camí de roses, esta meravellosa aventura ha suposat un esforç personal i econòmic, a més de la dificultat que va comportar la preparació del viatge perquè tot isquera tan bé com ha eixit. Afortunadament el resultat ha sigut brillant i l’experiència enriquidora. Volem destacar que amb orgull hem representat el nom del poble, que va acollir la nostra proposta musical, i en l’escenari novaiorqués el Cor de Cambra va fer sonar la seua veu i en aquells acords musical anava l’agraïment a totes aquelles persones i entitats que ens van ajudar perquè l’empresa es fera realitat, tant la de les institucions oficials com la de particulars i empreses que han col·laborat en la nostra aventura americana. Una volta més, des d’estes línies volem agrair a tots els mutxamelers la seua col·laboració, tant la institucional com la particular. Per acabar volem desitjar-vos el millor perquè les festes lluïsquen esplendoroses. Nosaltres estarem satisfets si podem contribuir-hi de manera modesta amb el millor que sabem fer: cantar, per descomptat, una de les marxes pròpies de les festes.

A mitjan 2018 va rebre el nostre director un correu de Distinguished Concerts International Nova York (DCINY) que s’interessava pel Cor de Cambra

331

Informadores turísticos en la ‘Próxima parada: Mutxamel’ Dentro de las acciones formativas de la Red Tourist Info, Turisme Comunitat Valenciana, el Ayuntamiento de Mutxamel ha organizado esta semana la acción formativa ‘Próxima parada: Mutxamel’, con el fin de dar a conocer a los informadores y técnicos de la red el patrimonio histórico de Mutxamel, los Jardines de Peñacerrada y su gastronomía, tanto en su operatividad técnica como experiencial.

El nostre Poble · Nuestro Pueblo

Mutxamel conserva un legado patrimonial que refleja toda su historia y tradición, vinculada a la huerta y al agua, como se descubre en la vista que se realizó en tren por el casco antiguo, denominada ‘Próxima parada: Mutxamel’, una divertida forma de conocer Mutxamel en familia y amigos. A través de

332

Bar Conxita

una visita teatralizada, los participantes pudieren sorprenderse con el Jardín de Peñacerrada, declarado BIC. Posteriormente, descubrieron la iglesia de El Salvador y su Torre de Defensa, también declarada BIC. La jornada estuvo dirigida a técnicos e informadores turísticos de toda la red Tourist info, que coordina Ángel Murcia, que fueron recibidos por el alcalde, Sebastián Cañadas, la concejal de Turismo, Inmaculada Pérez, y la técnico de turismo, María Ruzafa. Estas jornadas buscan que los informadores turísticos de otras poblaciones tengan conocimiento del patrimonio histórico de Mutxamel y su gastronomía.

Col.laboracions literĂ ries Colaboraciones literarias

LA VIDA A CARA O CREU_336 DEVOTO MUTXAMELERO_339

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges fester paisatges festers El Ravalet paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

La vida a cara o creu Obra guanyadora del III Certamen de Narrativa Vila de Mutxamel És capvespre i seiem vora el mar. M’agrada escoltar el silenci, només trencat pel vaivé de les onades. Cadenciós. Pausat. Rítmic. Imparable. Els nens estan callats, com si intuïssin que és un bon moment per deixar descansar la ment i concentrar-se en l’espectacle de colors del cel en aquest vespre d’estiu.

Col·laboracions Literàries · Colaboraciones literarias

Necessitava aquests dies de desconnexió per sortir de la voràgine en què ens té immersos el dia a dia. No és fàcil la vida de dona treballadora i mare de dos fills. Sort en tinc, que el meu company i jo compartim al cent per cent l’educació dels nens i les tasques de casa perquè sinó, no sé pas com aconseguiria dur-ho tot amb certa dignitat. Se m’ha fet tan feixuc aquest hivern i aquesta primavera passades, que em semblava que no arribaria mai el dia de preparar-ho tot, omplir el maleter del cotxe fins dalt i traslladarnos al càmping per deixar enrere per uns dies la nostra vida i dedicar-nos a respirar. Aquí també hi ha moments de tot: que quan un vol anar a la platja, l’altre té més ganes de fer piscina i que és just a l’hora de la migdiada quan els nens senten unes ganes irrefrenables d’explicar les mil i una aventures que han viscut quan han anat al miniclub a fer alguna activitat. I també hi ha les hores dels àpats, que des de sempre són el moment ideal perquè sorgeixin els mals de panxa i les dolències més insospitades, sobretot si hi ha verdura o peix, que sembla que desperta tots els mals haguts i per haver. Aquest any, però, he decidit deixar la tortura de l’alimentació saludable per uns dies, no sense certs remordiments, la guerra ja continuarà quan arribem a casa però necessito una treva per agafar forces per seguir lluitant contra els seus arguments. Em costa moltíssim deixar aparcades les preocupacions del dia a dia. La roba dels nens que s’ha de triar perquè se’ls ha quedat petita. El xandall de l’escola que haurem d’anar a encarregar a la botiga quan tornem, que, si no, no el tindrem per començar al setembre. Els llibres que s’han de folrar i sempre acabo deixant per última hora. I les inscripcions a les extraescolars que són, any rere any, un martiri per aconseguir fer-les quadrar. Respiro profundament, intentant evadir-me de tot el

336

El Ravalet

que em volta pel cap a deu mil revolucions per minut. Me’ls miro embadalida. Com els puc estimar tant? Com pot ser que jo, que mai vaig tenir el desig fervent de ser mare, ara només tingui ulls per a ells? Vaig quedar-me embarassada de seguida, quan ens vam proposar de tenir un fill. El primer embaràs va ser tan fantàstic i el nen tan meravellosament tranquil i dormilega que de seguida ens vam animar a ampliar la família i així poder tancar caixa, com ens deia tothom. Dos és un bon número i, encara que a voltes m’assalta la fantasia de tenir un tercer fill, n’hem parlat moltes vegades i la comoditat que tenim ara, que els nens ja són una mica grans i que hem oblidat bolquers, biberons i llars d’infants a preus astro-nòmics, ens en fa desistir ràpidament. Tenir un fill em va capgirar totalment la visió del món. I vaig deixar de pensar en singular per començar a conjugar sempre en plural. Perquè ja no sóc jo qui més m’importa, sinó ells els que suposen la part més important del meu món. Ells són, sens dubte, el meu tot. Hi estem tan bé, aquí, vora la platja, que penso que no puc ser més feliç. I a vegades, aquesta felicitat tan completa, aquest pensar que sóc aquí i que aquest és l’únic lloc del món on voldria ser ara mateix m’atordeix. M’espanta i em sobresalta fins i tot. Perquè és quan estic tan bé, quan m’adono que tinc tot el que vull i que no hi ha res en especial que em falti, quan esdevé més viva la idea que tot és efímer i que, m’agradi o no, aquesta felicitat és tan fràgil que en qualsevol moment es pot trencar. De sobte, m’assalta el pensament del drama que es viu a l’altra banda de l’horitzó, en les mateixes aigües d’aquest mar tranquil que ens acarona els peus mentre observem com la llum del dia, a poc a poc, s’apaga davant nostre. Sota aquest cel de colors suaus, ara mateix hi ha una mare que ha carregat els seus fills sobre una barca inflable. Els ha fet un petó al front, ben carregat d’amor per espantar-los totes les pors i els

Neus Verdaguer Pagès

ha demanat paciència. Després ha invocat els seus déus perquè els tinguin presents en la travessa que estan a punt d’emprendre. Qui sap quantes mentides ha hagut d’inventar-se per fer-los més entretingut el viatge. El viatge. Que hipòcrita em ressona la paraula mentre la recito per dintre. I els petits, amb els seus ulls que tot ho esguarden, miren a tots i cada un dels que hi ha sobre la barca, i no deixen de petja a la mare que manté els ulls tancats, resant perquè tot surti bé. Hi ha deixat tots els estalvis i fins i tot els pocs records que encara arrossegava dins una vella maleta que ha conservat fins avui mateix. Però l’han obligat a deixar-la. La maleta no puja, li han dit. I sobre la sorra de la platja on embarcaven ha deixat les poques fotografies que conservava i els últims records que havia mantingut aferrats per poder oferir als nens com a única herència del passat. Amb un gest desesperat, s’ha guardat una fotografia del seu marit sota la roba ben endintre. És una manera de sentir-lo més a prop i és l’última esperança perquè els seus fills tinguin una imatge, encara que sigui vella, bruta i rebregada, del seu pare que va morir executat a la guerra, fa dos anys. Ho ha deixat tot enrere. Ha venut el seu futur, les seves esperances i els seus somnis al mafiós que els ha aconseguit un lloc en aquesta llanxa inflable que haurà de navegar durant hores per arribar a la costa de l’altra banda del món. Tothom resta en silenci, fins i tot els nens que, després d’hores d’espera, saben que ara més val no obrir boca, com si el més mínim xiuxiueig pogués provocar un desastre. La petita li agafa la mà. I mentre s’allunyen de la costa els colors que pinten el cel es van fonent a poc a poc i tot esdevé negre i les onades semblen, tot de sobte, més violentes i salvatges, com si els monstres i les pors que tots duen dins, juguessin a espantar la feble embarcació i cada onada sembla amenaçar de fer-la tombar i causar una catàstrofe. Ella no vol ni pensar en la possibilitat que això no surti bé. No li queda altra alternativa que creure que arribaran a port segur. O si més no, que algun vaixell els recollirà i els acostarà a la costa. El malson del trajecte en barca haurà acabat. I començaran una nova vida plena d’incerteses, perquè no sap res del que li espera quan arribi a l’altra banda del mar que

aquesta nit travessaran. Ha deixat enrere la més salvatge de les destruccions. Primer van perdre la casa, després la feina i, a poc a poc, ha anat perdent els pares, el marit i un munt d’amics que jeuen sota la runa de la ciutat que va veure néixer els seus fills. Ja no li quedava res ni ningú on agafar-se i la gana i la por de veure morir els seus fills van fer que es decidís a fugir sense mirar enrere. No tenia altra opció que vendre la seva ànima a qui volgués comprar-la amb els estalvis que havia aconseguit salvar i fugir amb una barcassa. Era l’única manera d’escapar de l’infern. De tant en tant, obre els ulls amb cautela, com si fins i tot el parpelleig pogués causar algun moviment massa sobtat a l’embarcació. Es mira amb deteniment els que l’envolten. Un nadó plora als braços de la seva mare que ja no guarda ni una gota de llet als pits per poder-li’n oferir. El bressola i li canta, amb un xiuxiueig a penes perceptible, perquè es calmi, s’adormi i s’oblidi de la gana una estona més. Tothom està concentrat i la tensió s’enflaira fins i tot per sobre de la salabror que tot ho impregna. Si tot va bé, si no hi ha tempesta, si la benzina que duen és suficient per al trajecte, si els traficants que viuen gràcies al seu malviure decideixen no abandonar- los a la seva sort, si algun capità de vaixell té la decència de no oblidar-los al mig del mar, potser llavors podran recomençar de nou i començar a complir alguns dels seus somnis. Tots fugen del mateix i tots anhelen poder tocar la terra promesa. El motor de la barcassa fa un gemec i per un segon té la sensació que s’atura. El pànic vol apoderar-se d’ella però lluita per foragitar-lo ràpidament dels seus pensaments. No s’ho pot permetre. Si qualsevol cosa falla, i la barca tomba, ella sap que tot s’haurà acabat. No sap nedar i els nens són massa petits per agafar-se i lluitar contra un naufragi. Si cauen a l’aigua, no podrà fer res per salvar-se, ni a ella ni als fills però després de tot el que han passat, aquest és el risc que ha decidit córrer. Una jugada al tot o res. Una vida millor o deixar de viure.

337

La vida a cara o creu Obra guanyadora del III Certamen de Narrativa Vila de Mutxamel La petita té fred. S’ha mullat al pujar a la barca i ara, amb la humitat de la nit i les gotes que van esquitxantlos a cada onada, tremola com una fulla i li diu, ben fluixet, que està glaçada. Amb cautela i amb l’ajuda del noi que té al costat, l’agafa en braços i l’acarona; té tres anys i ja ha hagut de fugir d’una guerra, pensa amb tristesa. Però li diu que tot anirà bé i que tanqui els ulls i intenti dormir, que aviat seran a terra. El nen obre els ulls, i amb la mirada trista i cansada, com si fos la d’un home vell li dóna la mà a la seva germana i li acarona els dits petits amb delicadesa.

Col·laboracions Literàries · Colaboraciones literarias

Només porten dues hores de travessa. Qui sap el que hauran d’aguantar encara. Qui sap quants dies i quantes nits d’espera els queden. Qui sap si acabaran tocant terra o descansaran per sempre més sota les aigües d’aquest mar aparentment inofensiu.

338

La ràbia em puja per la gola, fent-me un nus ben estret que m’obliga a respirar amb dificultat i només es desfà quan les llàgrimes aconsegueixen aflorar i em regalimen, salades, galtes avall. I em maleeixo per ser tan feliç contemplant aquestes aigües que amaguen tantes tragèdies. I em sento culpable per formar part d’aquest primer món que tanca els ulls amb tanta hipocresia. Em sento estúpida pels maldecaps sense sentit que omplen el meu dia a dia i em prometo deixar de preocupar-me per les bajanades que normalment em treuen la son. L’espectacle de colors que tenyeixen el cel es difumina davant meu, com l’alegria i la calma que sentia només fa una estona, abans que aquests pensaments m’assaltessin i em remoguessin ben endins. Me’ls miro. Tan petits, tan indefensos, tan plens de somnis i d’il·lusions. Per ells seria capaç de qualsevol cosa. Pels meus fills creuaria mars i muntanyes. Per ells seria capaç d’anar-me’n a la fi del món. I mentre observo les onades tímides que van i venen jugant a fer-nos pessigolles als peus, no puc deixar de pensar que només uns quilòmetres enllà, a l’altra banda de l’horitzó, hi ha una mare que es juga la vida a cara o creu perquè no li queda cap altra alternativa.

El Ravalet

Devoto Mutxamelero Vicente Sirvent Sellés

Es muy grande la devoción que siento, Madre, por ti y desde el día en que nací te llevo en mi corazón. Me siento feliz y dichoso por tenerte a mi lado, es más, me siento halagado y de ti estoy orgulloso. Siempre te llevo presente en mis rezos y oraciones y en todas las ocasiones mi fe en ti está latente. Tu mirada de dulzura me tiene enamorado, de tu rostro es destacado su belleza y hermosura. Eres, Madre, mi talismán por eso tanto te quiero, como devoto Mutxamel ero me atraes como un imán. Hoy es tu día festivo, es un día muy completo y a tus pies, Virgen de Loreto, me tienes a mí cautivo.

Vicente Sirvent Sellés

339

Concursos Concursos

CONCURS DE CARTELL MIG ANY_242 CONCURS DE CARTELL DE FESTES_344

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges fester paisatges festers El Passeig paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers paisatges festers paisatges festerspaisatges festers

Concursos Âˇ Concursos

Concurs Cartells

342

El Passeig

Mig Any Mutxamel 2019

343

Concurs Cartells

ACTA DEL XXXII CONCURSO DEL CARTEL ANUNCIADOR DE LAS FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS DE MUTXAMEL 2019. FESTES –PG2019/ En Mutxamel, siendo las 20.00 horas del día 10 de junio de 2019, se reúne, en las dependencias del Centro Social Polivalente, el Jurado que ha de resolver el XXXIII Concurso del Cartel Anunciador de las Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel, compuesto por las personas que se citan a continuación: PRESIDENTE D. Rafael Pastor Pastor, Concejal Delegado de Fiestas. 1er. Vocal D. Inmaculada Pérez Juan, Concejala Delegada de Turismo. 2º Vocal D. Pedro Miguel Planelles Riera, Presidente de la Comisión de Fiestas 3er Vocal D. Jessica Sánchez Mora, Vocal de la Comisión de Fiestas.

Concursos · Concursos

Actúan como Vocales Artísticos: Dª Mª Dolores Climent Forner, nombrada por la Comisión de Fiestas. Actúan como Vocales representantes de las Comparsas: Dª. Sara Verdú Tarancón, Presidenta Comparsa Pirates. D. Elíes Gosalbez Guijarro, Presidente Comparsa Zegríes. Actúa como Secretario, Dª Laura Lledo Sala, administrativa de la Concejalía de Fiestas. Asiste en funciones de coordinación la Técnica de Turismo y Fiestas, D. María Ruzafa Sala. Abierta la sesión por el Sr. Presidente, se procede por los miembros del Jurado a examinar y estudiar las obras presentadas, siendo las mismas un total de 13 , reuniendo todas ellas las proporciones y requisitos indicados en las bases. La valoración del jurado está basada en la concepción de las obras, su calidad gráfica y plástica, su eficacia anunciadora e informativa y sus condiciones de reproducción.

344

El Passeig

Festes Mutxamel 2019 De este modo, tras dos votaciones eliminatorias, después de deliberar y debatir sobre las obras presentadas, tiene lugar una última votación que lleva definitivamente al Jurado a la adopción del siguiente ACUERDO: PRIMERO.- Elegir como Cartel Ganador para el XXXIII Concurso del Cartel Anunciador de las Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel, así como conceder la Mención Especial a la Mejor Obra de artista residente en Mutxamel, a la obra presentada bajo el lema “Música de Colors”, de D. Sergi Ferrándiz Brotons. Una vez finalizado el motivo de la reunión, por la Presidencia se cierra la sesión a las 20.36 horas, extendiéndose, en prueba de conformidad, la presente acta que firman el Presidente y la Secretaria del Jurado, en Mutxamel, a 10 de junio de 2019. EL PRESIDENTE

D. Rafael Pastor Pastor

LA SECRETARIA

Dª Laura Lledo Sala

345

www.centroodontologicomutxamel.es mtalarico@centrodontologicomutxamel.es C/ Pio XII, 1 - 1ºB · 03110 MUTXAMEL · Tel: 965 953 034

PLANES DE FINANCIACIÓN A MEDIDA

GuĂa Comercial Guia Comercial

paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges paisatges paisatges paisatges festers festers festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges paisatges festers festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges fester paisatges festers paisatges fest paisatges paisatges festers paisatges paisatges paisatges festers festers festers pa isa tg esfestgi paisatges festers paisatges Elpaisatges Poble Nou paisatges festers paisatges festers paisatges festers paisatges festers pa pa paisatges festers isa paisatges festers festers paisatges festerspaisatges festers

GuĂa comercial 352

El Poble Nou

353

GuĂa comercial 354

El Poble Nou

• Higiene facial • Tratamientos faciales Antienvejecimiento Hidratación Despigmentantes Carboxiterapia Reafirmación Acné Antioxidantes

• Micropigmentación Cejas Labios Ojos • Solarium (Rayos UVA) • Depilación láser • Epilación Eléctrica (termolisis, electrolisis, blend, flash) Cera caliente y tibia

Indiba • Permanente, lifting y tinte de pestañas

• SHELLA Manicura semipermanente

• Asesoría de imagen

• Uñas esculpidas (decoración de uñas)

• Maquillajes personalizados

• Pedicura

• Tratamiento de manos con parafina

Novias

• Tratamientos SPA

Fiesta

• Tratamientos corporales

Fantasía

• Presoterapia

Moros y Cristianos

• Anti-estrés

• Cursillos de automaquillaje

• Drenaje linfático (D.L.M.)

• Todas las novedades en tratamientos faciales y corporales

355

GuĂa comercial 356

El Poble Nou

357

GuĂa comercial 358

El Poble Nou

359

GuĂa comercial 360

El Poble Nou

361

GuĂa comercial 362

El Poble Nou

363

GuĂa comercial 364

El Poble Nou

365

GuĂa comercial 366

El Poble Nou

367

GuĂa comercial 368

El Poble Nou

369

GuĂa comercial 370

El Poble Nou

371

GuĂa comercial 372

El Poble Nou

373

GuĂa comercial 374

El Poble Nou

375

Guía comercial

C/Francisco M. Ots, 7 · Tel: 96 595 57 69

376

El Poble Nou

377

GuĂa comercial 378

El Poble Nou

379

GuĂa comercial 380

El Poble Nou

381

GuĂa comercial 382

El Poble Nou

ANUNCIANTE

PAG

ANUNCIANTE

PAG

ACM

156

Comercial Tabarca S.L.

166

Admon. Loterías nº 1

365

Continental Way S.L.

Admon. Loterías nº 2

Creadis

142

Aresala

366

Cucurucho

334

Armería El Cazador

260

Desinfecciones JM

379

Asensio Mecánica en general

380

Desinfecciones Levante

154

Asesoría Asyges

372

Díaz Ruiz Publicidad

382

Asesoría Fiscal Izquierdo

369

Diputat Fruita & Verdures

Autocares Martínez

363

Distribución Aguas Ramos

381

Bar Chimenera

371

Bar de Tapes Brisa

360

El Marino (pintor decorativo)

377

Bar El Dorado

367

Escuela Infantil Els Xiquets

Bar La Bodega

374

Escuela Infantil Estreletes

Bar Restaurante Venta Diego

375

Estanco Gómez

376

Bar Simón

Farmacia El Remei

Bar-Restaurante Molimar

370

Farmacia Fco. Ortiz Alemany

362

Bodegas Gómez Cremades S.L.

359

Farmacia Gosálbez Benavent

189

Cableworld

Farmacia i Ortopedia Encarna Gómez

Ca pinto Cafeteria Cerveceria

333

Farmacia Loreto Ferrándiz Gosálbez

361

Cajamar

359

Ferretería Perez

356

El Forn de la Mestra (panadería-cafetería)

Carnicería Hnos. Ramos

Fisioterapia Mutxamel

361

Canyella en Rama

Flores y Plantas Gloria

Carnicería Carmen Torregrosa

378

Floristas Sant Joan

188

Carnicería Enri

373

Fontanería y Calefacción Aracil

367

Carnicería Ximo

349

Geob Construccions S.L.

363

Cárnicas Ximo l’Emboutique

364

Gestión Inmobiliaria M. Diaz

364

Carpintería Forner

362

Gourmet Mutxamel

379

Centro de Belleza Fernández Quesada

377

Graficas Txetxu

376

Centro Estética Berenguer Varó

355

Grupo Brotons

347

Centro Odontológico de Mutxamel

348

Helados La Palma

374

Cerveceria As de Tapas

374

Hidraqua

139

Cervecería Miguel Angel

368

Hermanos Sirvent (El Saboner)

354

Cervecería Bar Nou Pellizquito

350

Hiperber

Chic para ti moda & complementos

381

Hormigones Poveda

Chocolatería Valor

Contra

IDEAT

378

Climatizaciones Oliver

381

Iluminaciones Ximénez

300

Cloud

Inalclim

383

ANUNCIANTE

PAG

ANUNCIANTE

PAG

Infinit Corporación

258

Pintxolari

380

Javier Gallego Peluqueros

377

Pinturas Mutxamel - Almazara

380

Josan S.L. Sistemas contra incendios

376

Pintures i Lacats Jaume Esteve

299

Joyeria Baeza

375

Pirotecnia Alpujarreña

259

Joyeria El Dorado

378

Policlínica Mutxamel

Joyeria Relojería Moreno

377

Pollos Javi

144

Kai instalaciones

370

Psoe

Lacoix

240

Rafael Espinós S.L.

140

La Llagrima Cafetería-Heladería

371

Recreativos Sanse S.L.

360

La Tardor Floristería

Repuestos Pastor S.L.

379

Les Tapes de la Iaia

Residencia de Mayores El Pilar

Loreto El Forn

373

Restaurante Nou Cañada

379

Lluiset, salat i companatge

349

Romasanta Zapatos

372

Mesón Ino

Sillas Jose

290

Metalúrgica Vicente´s S.L.

Soniprof

340

MirAuto Autotaller

346

Sucesores de Manuel Pastor S.L.

353

Muebles Elma S.L.

366

Talleres Balfer

Taller de Cerámina Mora

357

Mundifiesta

Guía comercial

Novofest

261

Taller de Ferralla Siderca S.L.

358

Odonfis Odontología y Fisioterapia

358

Taller de Terrissa Carles Ripoll

381

Odontología Esther Enguidanos

Talleres El Salt

369

Oftálica Clínica Oftamológica

Talleres Pedraza

Óptica Mutxamel

374

Tecnodiesel Muchamiel

334

Óptica Mutxamel Vistalia

141

Transportes Martínez

Óptica Sant Roc

375

Undef

382

Panadería Olivero

190

Verdanatur

Panadería-Bollería Virgen de Loreto

Vigara Carpintería de aluminio

154

Papelería Entrelineas

380

Volquetes L.Gracía, S.L.

Papelería-Librería Caturla

368

Papelería-Librería Sala

352

Peluquería Anabel

365

Peluquería Nuevo Estilo

376

Peluquería Per Pels

375

Perruquería Rosa García Forner

378

Pastor Martínez Logitrans

363

Pescados Samarro

100

384

El Poble Nou

Gracias a todos los anunciantes por vuestra participación y colaboración