Libro Fiestas Mutxamel 2017 by Pablo Contreras

La dona en la esta La nostra inspiració

es ones el poble obrien els co res i treien els vestits e moros i cristians per veure si calia solament repassar i reparar al un ue altre escosit o er al una altra pe a e roba nova...

El nostre poble es prepara un any més per a celebrar les festes de Moros i Cristians en honor a la nostra patrona la Mare de Déu de Loreto. A mesura que s’acosta el mes de setembre la il·lusió i les ganes de festa van en augment. Enguany, si observen detingudament el Llibret, targeta de presentació festera, veuran que està confeccionat d’una manera peculiar, per a intentar mostrar i agrair el treball de les dones perquè la festa poguera mantenir-se, créixer, continuar i engrandir-se al llarg del temps. A Mutxamel, per la nostra història, on el treball agrícola i la religió eren la referència del pas del temps laboral i de celebracions, els veïns van acordar realitzar les dues festes majors l’1 de Març i el 9 de Setembre, en acció de gràcies a la Mare de Déu de Loreto, el primer, per haver-los proporcionat la pluja que tant necessitaven l’any 1545 i el segon, per salvar-los de morir sota la fúria de les aigües el 9 de setembre de 1597. Per tant és a la Mare amb majúscula a qui van dedicades les festes majors des de fa centenars d’anys, lligant d’esta manera simbòlica l’ existència mateix de la nostra vila. Que la dona no fóra visible a les desfilades, no vol dir que no participara, i molt, a la festa. Tradicionalment estaven unides a la festa per mig de la cura i atenció de les imatges religioses, l’altar, l’església, preparant els actes propis del cerimonial, la vestimenta, els ornaments florals, i participant en la Confraria de la Verge. La societat mutxamelera depenia de l’agricultura per a poder viure. Encara que oficialment la dona no exercia esta part del treball, sí que compartia tasques al camp, sobretot als mesos de l’estiu quan feien falta mans per a plantar les tomates i l’hortalissa, recollir el forment,

l’ametla i les garrofes,... Moltes eren les mares, dones i filles que acompanyaven els hòmens de la casa en este temps estival per ajudar en tot el que era menester, com també a la tardor per arreplegar l’oliva. Quan ja estava acabada la recol·lecció i les cambres plenes dels productes necessaris per passar el dur hivern, les dones del poble obrien els cofres i treien els vestits de moros i cristians, per veure si calia solament repassar i reparar algun que altre descosit o fer alguna altra peça de roba nova, perquè s’havia quedat xicoteta la que havia o perquè un nou membre de la família s’incorporava a la comparsa. En este últim cas s’havia de recórrer a les modistes professionals que havien estudiat i sabien prendre mesures, dibuixar els patrons i tallar les teles. Ja teníem a la dona participant a la festa fent possible que el vestuari estiguera nou i en perfectes condicions per a les desfilades. També eren les dones les que intervenien no sols en la recollida, adquisició i preparació dels ingredients que meticulosament combinats i cuinats es transformaven en els gustosos plats de dinars i sopars, sinó que a més van saber conservar i transmetre de generació en generació la manera idònia de preparar les receptes. Les nostres iaies i mares van ser capaces d’aprofitar de manera sàvia, ecològica i racional tots els recursos alimentaris que els proporcionava l’entorn immediat, i van saber combinar-los de manera magistral per conformar eixes exquisides receptes, ja foren per a la cuina o rebosteria, lligades en la memòria col·lectiva a les jornades festives, i que hui són apreciades per constituir una forma de menjar sa, recomanada inclús pels metges, i coneguda com a cuina mediterrània, i per a nosaltres com a cuina de festa, putxero amb tarongetes, arròs amb conill o conill fregit amb tomata...

Les dones mutxameleres eren també unes mestres a l’hora de preparar els dolços que oferirien als festers quan passaven pels carrers tradicionals del poble o bé als convidats que venien a casa. A principis de setembre els forns del poble bullien d’activitat i l’aroma de les diferents varietats ensucrades omplia els carrers dels voltants, “cuidadet no es cremen les mantegaetes”, “mireu les tonyes que estan a la cuba, a veure si hem d’untar-les “, “els almendraos que no es torren massa, que tenim convidats”. No es podia eixir a l’Entrà sense tenir tot el vestuari i els complements al complet, barrets, cinturons, plomes, tuls, llances, marraixetes... i, per descomptat, les espardenyes festeres. Al llarg de l’estiu a l’espardenyeria de Rosa i Ricardo començava tot un ritual de faena que acabaria el mateix dia de l’Entrà. S’havia de començar a tintar les espardenyes de cànem blanques per a donarhi eixe color groc tradicional. Les llunes de lona de diversos colors, verdes o roges, que indicaven la comparsa del bàndol moro a què van destinades, eren cosides a mà per Rosa i la seua filla, Fina. Les més utilitzades pels cristians eren la varietat anomenada “valencianes”. Igualment el treball artesanal de mare i filla aconseguia un ventall multicolor canviant les cintes de les espardenyes perquè combinaren amb el color de la falda o jupetí de maseres o maseros. Corresponia també a l’element femení de la família la neteja a fons de la casa: llavar les cadires, llevar la pols de les parets, fer amb “mueblina” portes i mobles. I també preparar l’habitació per al músic que venia d’altres pobles i que havien d’acollir a casa durant els dies de festa, com si fóra una mena d’hotel particular. Pel que fa al nostre poble, a causa de condicions econòmiques roïnes, collites que no arriben, malalties i altres

La dona en la penalitats, es produïx la suspensió temporal de la Festa (1913-1922). Seran també les dones en gran part les que propicien l’aparició d’un grup d’aficionats locals al teatre, per a recaptar diners i poder ajudar així el món de les festes, entre altres destaquem Pilar Beltrí, mestra i propietària al seu domicili d’un taller de brodats, a més d’amant de la música (era també professora de piano), acompanyada de l’actor i director teatral Paco Hernández visitaven les famílies de la localitat per a sol·licitar a les seues filles que actuaren a les representacions teatrals que tenien lloc al Teatre Pedraza, durant els anys de més èxit, tant de públic com d’obres representades. La primera aparició pública de la dona a la festa de setembre va ser per mig de la figura de la cantinera. Amb el pas dels anys, i ja consolidades estes figures, constatem l’augment de la participació de la dona a les desfilades amb la formació de les primeres esquadres femenines. Però encara quedaven barreres importants a superar. Per a acompanyar el capità ens apareix un nou paper per a la dona completament subordinat als hòmens, com podia ser el de la favorita, o les reines i les seues dames d’honor, on es tenien en compte gairebé únicament els trets físics. A partir dels anys seixanta amb les millores econòmiques i els canvis socials, la participació del veïnat a la festa és major i les dones passen a incorporar-se de manera progressiva i natural a les festes, ocupen carrecs que no són necessàriament cantineres, reines o dames d’honor. Ja tenim capitanes que acompanyen el capità en pla d’igualtat, abanderades encarregades de portar amb orgull la bandera del bàndol moro o cristià. Com és per tots conegut hi ha un apartat fester molt nostre, el dels versets on, entre altres temes relacionats amb la festa, es podia llegir alguna estrofa relacionada

esta

amb la situació de la dona els dies de festa, i que hui per sort, són impensable. Diu així:

o me n e vin ut el ma a ona s a ue at a í n i tot el i uet m e portat e pa a le e te a uí Es e pe i en el ma e os a c se n torna al seu a A vore la seua ona ue s an ei at a í t eba ant Gràcies a totes les DONES que generació rere generació han fet possible, amb el seu treball silenciós i en ocasions silenciat, callat però constant i eficient, la transmissió d’un llegat humà, cultural, gastronòmic, de costums i tradicions, sense el qual no s’haguera arribat a la FESTA tal com es desenvolupa en este segle XXI. Encara queden impediments a superar i situacions a millorar en pro de la igualtat (més participació femenina al Pregó o dirigisquen l’Himne de la Festa), però hui les xiques afortunadament poden escollir entre formar part d’una esquadra o desfilar a la filà, ocupar càrrecs d’abanderades o capitanes, o bé incorporar-se a llocs de responsabilitat a les diverses directives de les comparses o de la comissió de festes. El futur de la FESTA amb majúscules s’ha de fonamentar i sostenir, respectant i valorant la identitat i l’harmonia, entre tots els membres de la societat que vullguen participar-hi, lliurement, amb il·lusió, amor i respecte. Assumpció Brotons Boix. Cronista Oficial de Mutxamel.

MENCIÓ ESPECIAL A LA MILLOR OBRA D’ARTISTA RESIDENT A MUTXAMEL: Lema:“Ara toca festa” · Autor: D. Francesc Pastor Verdú.

Mutxamel 2017 Festes de Moros i Cristians Fiestas de Moros y Cristianos

Fiestas BIRL

C/ Braçal de l’Alfàs, 15 - Polígono Industrial Els Plans Tel. 96 595 08 02 Fax. 96 595 22 94 03110 MUTXAMEL (Alicante)

ut amel 2017

Fiestas de Moros y Cristianos. En honor a la Virgen de Loreto.

Festes de Moros i Cristians. En honor a la Mare de DĂŠu de Loreto.

EDITA

Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos

DIRECCIÓN

Mercedes González Lloret

COLABORAN

Pedro Miguel Planelles Riera M. Loreto Riera Alberola Mercedes Domínguez Alberola Ana Llinares Forner María José Forner Blasco Assumpció Brotons i Boix Francesc Xavier Sala Ivorra Rafael Manuel Pastor Torregrosa

José Ferrández Cullera Iván Carrasco Almada

PORTADA

Rubén Alejandro García Lucas. Ganador del XXXI Concurso del Cartel Anunciador de las fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel, bajo el lema “Torre Festera”.

DISEÑO Y MAQUETACIÓN

FOTOMECÁNICA E IMPRESIÓN Gráficas Azorín

FOTOGRAFÍAS CEDIDAS POR:

Mercedes González Lloret (Comisión de Fiestas) Iván Carrasco Almada (Comisión de Fiestas) FGosalbez Fotos Archivo Municipal Pep i Priscila Fotógrafos Assumpció Brotons i Boix (Cronista Oficial de Mutxamel) Particulares

de Fiestas · JUNTA DIRECTIVA PRESIDENTE VICE-PRESIDENTE 1 VICE-PRESIDENTE 2 VICE-PRESIDENTE 3 SECRETARIA TESORERO CRONISTA OFICIAL VOCALES

Pedro Miguel Planelles Riera José Vicente Ferrández Fuentes Víctor Quereda Gosálbez Salvador Bernabéu Sánchez Esperanza Belmonte Llopis Miguel Francisco Climent Aracil M. José Forner Blasco M. Loreto Riera Alberola Arancha García Espinosa Rafael Vicente García Urios Francisco Poveda Carratala M. José Giner Marco Mercedes González Lloret Aida Sánchez Pérez José Feliciano Amador Mendoza Rafael Manuel Pastor Torregrosa Juan Francisco Ortuño Navarro José Muñoz Salvador Yeray Vergara Sánchez Jessica Sánchez Moya David Cases Martin Iván Carrasco Almada Francisco Carrasco Almada Belén Blasco Mora

Los artículos y colaboraciones publicadas en esta revista, reflejan la opinión de sus autores y no presuponen la opinión de la entidad editora.

omisi n

umari 2017 Sumario

llibret de festes i junta directiva libro de fiestas y junta directiva_12 les nostres autoritats nuestras autoridades_27 cròniques oficials festes 2016 crónicas oficiales fiestas 2016 _45 programa d’actes programa de actos_93 fins sempre càrrecs festers hasta siempre cargos festeros _99 càrrecs festers cargos festeros _141 les nostres comparses nuestras comparsas _165 els nostres festers les nostres esquadres nuestros festeros nuestras escuadras _187 passat i futur de la festa pasado y futuro de la fiesta _231 dades històriques datos históricos _245 la música la música _255 el nostre poble nuestro pueblo _263 col.laboracions literàries colaboraciones literarias _281 concursos concursos _293 guia comercial guía comercial _303

Bar SIMÓN Especialidad en comidas caseras, mariscos, menús diarios y paellas de encargo. C/ Virgen del Pilar, 87 - Tlf. 965 95 24 61 Saluda a los mutxameleros y visitantes en sus

Fiestas de Moros y Cristianos.

Les esperamos también en:

Amplio salón para banquetes, comidas de empresa, etc. Tlf. y Fax 965 61 24 71 Polígono Industrial Ciudad del Turrón, 12 03100 Jijona (Alicante) Situado detrás de la fábrica El Lobo (desvío Busot)

El alva or

Tienda:

*Avda. de la Rambla, 57 - San Juan -Telf. 965 65 40 47

Central:

*Avda. Mare Nostrum, 6-8 - Alicante - Telf: 965 28 74 99

Edu y Peri os desean unas felices fiestas

Saludamos al Pueblo de Mutxamel en sus Fiestas de Moros y Cristianos.

Nuestras Autoridades

apitanes

SS.MM. Los Reyes de España_29 Saluda President Generalitat_31 Saluda Presidente Diputación_33 Saluda Alcalde_35

Primeres

es nostres Autoritats Saluda Presidente Comisión de Fiestas_37 Saluda Regidor de Festes_39 Saluda Presidenta UNDEF_41 Saluda Cura Párroco y Vicario_43

Saluda

de Sus Majestades los Reyes de EspaĂąa

Tu salud es lo importante

ODONTOLOGÍA - IMPLANTOLOGÍA - GINECOLOGÍA - PEDIATRÍA - DERMATOLOGÍA - UROLOGÍA RADIOLOGÍA - OTORRINOLARINGOLOGÍA - CIRUGÍA VASCULAR - MEDICINA FAMILAR - ODONTOLOGÍA FISIOTERAPÍA - ENFERMERÍA - PSICOLOGÍA PODOLOGÍA - RECONOCIMIENTOS CONDUCTORES Y ARMAS

Avda. Carlos Soler, 10, Mutxamel

Felicitamos a Mutxamel en sus fiestas email: info@policlinicamutxamel.com Tel: 965 95 23 61

web: www.policlínicamutxamel.com

alu a XIMO PUIG

President de la Generalitat Valenciana Vuelven a Mutxamel unos días en que todos los vecinos viviréis en buena armonía acompañados de los vuestros. Son las fiestas de Moros y Cristianos. Tiempo de salir a la calle y compartir nuestra alegría, de renovar tradiciones antiguas y de hacer más firmes los vínculos que nos unen al entorno más inmediato, en un ambiente de hermandad. Las fiestas de Moros i Cristians aportan, con la cadencia de los desfiles, la indumentaria y la música que acompaña su paso, un especial atractivo a vuestras celebraciones y también animan a muchos visitantes a sumarse. Durante unas jornadas de convivencia plena todo se conjuga para mirar hacia el futuro con optimismo, sin olvidar nunca nuestra identidad y el patrimonio cultural de nuestro pueblo. Desde la tribuna que me brindáis quiero enviaros, a todas las amigas y los amigos de Mutxamel, los mejores deseos para las fiestas de Moros i Cristians de 2017, con mi saludo más cariñoso y un fuerte abrazo.

Tornen a Mutxamel uns dies que tots els veïns viureu en bona harmonia acompanyats dels vostres. Són les festes de Moros i Cristians. Temps d’eixir al carrer i compartir la nostra alegria, de renovar tradicions antigues i de refermar els lligams que ens uneixen a l’entorn més immediat, en un ambient de germanor. Les festes de Moros i Cristians aporten, amb la cadència de les desfilades, la indumentària i la música que acompanya el seu pas, un especial atractiu a les vostres celebracions i també animen molts visitants a sumar-s’hi. Durant unes jornades de convivència plena tot es conjuga a mirar cap al futur amb optimisme, sense oblidar mai la nostra identitat i el patrimoni cultural del nostre poble. Des de la tribuna que em brindeu vull enviar-vos, a totes les amigues i els amics de Mutxamel, els millors desitjos per a les festes de Moros i Cristians de 2017, amb la meua salutació més afectuosa i una forta abraçada.

Les nostres Autoritats · Nuestras Autoridades 2017

alu a CÉSAR SÁNCHEZ PÉREZ Presidente de la Diputación de Alicante

La Alegría llena las calles de Mutxamel para recibir y disfrutar de las fiestas de Moros y Cristianos, que en este Municipio se celebran en honor a la Mare de Déu de Loreto. Es por esto, que es para mi un honor, como presidente de la Diputación de Alicante, enviar un afectuoso saludo a todos los vecinos y desearles lo mejor en estos días llenos de reencuentros y emotividad. Momentos que combinan el fervor religioso con la pasión, el colorido y la magia de los grandes desfiles que os caracterizan. Los actos proliferan en este municipio de L’Alacantí con una trayectoria festera que le ha convertido en todo un referente de la Costa Blanca. En cualquier rincón se viven agradables momentos cargados de espectacularidad, acompañados siempre por la música, la pólvora y el intenso colorido de estas celebraciones. La salve, la procesión, las entradas, las capitanías... Cualquier detalle regala a la vista un sensacional despliegue multicolor y un ambiente que os ha hecho merecedores del reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico Provincial. Os doy la enhorabuena pro ello. Desde la Diputación de Alicante impulsamos las fiestas populares como una plataforma indispensable para mostrar al mundo nuestras tradiciones más arraigadas y nuestro patrimonio cultural. Y este es uno de los motivos por el cual, cada año, quiero agradeceros a todos los que hacéis posible esta celebración, el arduo trabajo que lleváis a término durante meses. Estoy seguro que toda la ilusión y esfuerzo que habéis puesto en los preparativos se verán recompensados con éxito.

L’alegria ompli els carrers de Mutxamel per a rebre i gaudir de les festes de Moros i Cristians que aquest municipi celebra en honor a la Mare de Déu de Loreto. Per això, és per a mi un honor, com a president de la Diputació d’Alacant, enviar una afectuosa salutació a tots els veïns i desitjar-los el millor en aquests dies plens de retrobaments i emotivitat. Moments que combinen el fervor religiós i la passió amb el colorit i la màgia de les grans desfilades que vos caracteritzen. Els actes proliferen en aquest municipi de l’Alacantí amb una trajectòria festera que l’ha convertit en tot un referent de la Costa Blanca. En qualsevol racó es viuen agradables moments carregats d’espectacularitat i acompanyats sempre per la música, la pólvora i l’intens colorit d’aquestes celebracions. La salve, la processó, les entrades, les capitanies ... Qualsevol detall regala a la vista un sensacional desplegament multicolor i un ambient que vos ha fet justs mereixedors del reconeixement de Festa d’Interès Turístic Provincial. Per tot això, vos done l’enhorabona. Des de la Diputació d’Alacant impulsem les festes populars com a plataforma indispensable per a mostrar al món les nostres tradicions més arrelades i el nostre patrimoni cultural. I aquest és un dels motius pels quals, com cada any, vull agrair a tots els que feu possible aquesta celebració l’ardu treball que dueu a terme durant mesos. Estic segur que tota la il·lusió i l’esforç que heu posat en els preparatius es veuran recompensats amb èxit. Bones festes!

¡Buenas fiestas!

Les nostres Autoritats · Nuestras Autoridades 2017

alu a SEBASTIÁN CAÑADAS GALLARDO Alcalde de Mutxamel

Las Fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Mare de Déu de Loreto están llenas de energía, de creatividad, de actitudes positivas y constructivas. Es una cita ineludible para todos los que percibimos la cultura como algo muy importante para el futuro del municipio y para nuestra sociedad. El mérito absoluto lo tienen las familias que ya tienen preparados los trajes festeros para la entrada, desfiles, procesión, retreta,… Porque es en el núcleo familiar donde se transmiten las tradiciones, el respeto, la consideración, y les brillan los ojos igual al abuelo de los Moros del Cordó que al nieto de los Templarios. En las fiestas no hay edades, no hay diferencias importantes, hay familias, amigos, vecinos, que desean disfrutar de estar todos juntos y vivos. La cultura presente en las fiestas nos permite enaltecer y defender los valores que nos son comunes y compartimos.

Les Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto estan plenes d’energia, de creativitat, d’actituds positives i constructives. És una cita ineludible per a tots els que percebem la cultura com alguna cosa molt important per al futur del municipi i per a la nostra societat. El mèrit absolut el tenen les famílies que ja tenen preparats els vestits festers per a l’entrada, desfilades, processó, retreta,... Perquè és en el nucli familiar on es transmeten les tradicions, el respecte, la consideració, i els brillen els ulls tant al més gran dels Moros del Cordó com al nét dels Templarios. En les festes no hi ha edats, no hi ha diferències importants, hi ha famílies, amics, veïns, que desitgen gaudir d’estar tots junts i plens de vida. La cultura, present en les festes, ens permet enaltir i defensar els valors que ens són comuns i compartim.

Los beneficios para la sociedad mutxamelera de nuestra fiesta son obvios e indiscutibles, al igual que es firme nuestro compromiso con ella. Y para fortalecerla la Comisión de Fiestas, con su presidente al frente, Pedro Miguel Planelles, hacen un trabajo excepcional, mejorándolas inteligentemente, potenciando la creatividad y facilitando la participación de manera activa y constructiva sobre la base de nuestros valores. Mis felicitaciones a todos ellos. Por último quiero agradeceros a todos vuestra participación y desearos felices fiestas 2017.

Els beneficis per a la societat mutxamelera de la nostra festa són obvis i indiscutibles, de la mateixa forma que és ferm el compromís amb la festa. I per a enfortir-la, la Comissió de Festes, amb el seu president al capdavant, Pedro Miguel Planelles, fa un treball excepcional, millorant-les intel·ligentment, i així potencia la creativitat i facilita la participació de manera activa i constructiva sobre la base dels nostres valors. Les meues felicitacions a tots ells. Finalment vull agrair, a totes i a tots, la vostra participació i desitjar-vos bones festes 2017.

Les nostres Autoritats · Nuestras Autoridades 2017

alu a PEDRO MIGUEL PLANELLES RIERA Presidente de la Comisión de Fiestas de Mutxamel Un año más, y ya van 9, me dirijo a todos vosotros con motivo de nuestras Fiestas Patronales. Año tras año realizamos los mismos rituales: reuniones, asambleas de comparsas, preparar los trajes y arcabuces… y todo ello para vivir un segmento de la historia, de nuestra historia. Pero este no será un año más, es el primero en el que nuestro último vicepresidente, Francisco Forner Tena “Paquito”, no está entre nosotros. Allí donde estés, te seguiremos recordando. Son días en los que disfrutamos junto con la familia, los amigos y conocidos, con aquellos que solo vemos de fiesta en fiesta, con los que nos visitan… son días en los que Mutxamel abre sus puertas a todos aquellos que nos visitan, y donde se demuestra nuestra hospitalidad. Desde aquí, y junto con todo mi equipo de comisionados, grandes trabajadores y aún mejores compañeros, esperamos con ganas la llegada del glorios setembre para poder disfrutar de unas buenas fiestas en honor a la Virgen de Loreto. Tan solo me queda agradecer la confianza depositada en nosotros el pasado mes de enero en la reelección como presidente de la Comisión, y desearos a todos unas felices fiestas de Moros y Cristianos. ¡¡FELICES FIESTAS A TOD@S!!

Un any més, i ja en van nou, em dirigisc a tots vosaltres amb motiu de les nostres festes patronals. Any rere any realitzem els mateixos rituals: reunions, assemblees de comparses, preparar els vestits, els arcabussos,... I tot això per a viure un segment de la història, de la nostra història. Però aquest no serà un any més, és el primer en què el nostre últim vicepresident, Francisco Forner Tena, Paquito, no està entre nosaltres. Allí on estigues, et seguirem recordant. Són dies en els quals gaudim juntament amb família, amics i coneguts, també amb aquells que solament veiem de festa en festa o amb els que ens visiten. Són eixos dies en què Mutxamel obri les portes a tots aquells que ens visiten, i on es demostra la nostra hospitalitat. Des d’ací, i amb tot el meu equip de comissionats, grans treballadors i encara millors companys, esperem amb ganes l’arribada del gloriós setembre per a poder gaudir d’unes bones festes en honor a la Mare de Déu de Loreto. Solament em resta agrair la confiança dipositada en nosaltres el passat gener en la reelecció com a president de la Comissió, i desitjar-vos a tots unes bones festes de Moros i Cristians. BONES FESTES A TOTES I A TOTS!

Les nostres Autoritats · Nuestras Autoridades 2017

alu a RAFAEL de los SANTOS PASTOR PASTOR Regidor de Festes de Mutxamel Estimados vecinos, festeros y visitantes.

Benvolguts veïns, festers i visitants.

Un año más sentimos como Mutxamel late para celebrar sus fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Virgen de Loreto. Un año más que nos sirve de escaparate para demostrar a todos los que nos visitan el trabajo conjunto que Ayuntamiento, Comisión y festeros en general realizamos para que podamos disfrutar en septiembre de días de convivencia, amistad, hospitalidad, belleza en los boatos, uniformidad y seriedad en los desfiles y en la música y un largo etcétera.

Un any més sentim com Mutxamel batega per a celebrar les seues festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto. Un any més que ens servix d’aparador per a mostrar a tots els que ens visiten el treball conjunt que Ajuntament, Comissió i festers en general realitzem perquè puguem gaudir al setembre de dies de convivència, amistat, hospitalitat, bellesa en els esplendorosos seguicis que acompanyen les capitanies, uniformitat i serietat en les desfilades i en la música.

En relación con la Comisión de Fiestas, quiero dar las gracias a todos los comisionados que en los últimos años han estado trabajando por nuestras fiestas. A los nuevos miembros desearles mucha suerte y ofrecerles la colaboración del Ayuntamiento. A su Presidente, Pedro Miguel, darle las gracias por estos años y la enhorabuena por la reelección y animarle para seguir así los próximos años. A las nueve comparsas trasmitirles mi agradecimiento por los esfuerzos que, año tras año, realizan para mejorar en vistosidad en los desfiles, seguridad y armonía en sus barracas y, a las comparsas capitanas admirar el trabajo y esfuerzo durante todo un año. El año pasado, Maseros y Abencerrajes y este, Templarios y Moros del Cordó. Muchas gracias.

En relació amb la Comissió de Festes, vull donar les gràcies a tots els comissionats que en els últims anys han estat treballant per les nostres festes. Als nous membres vull desitjar-los molta sort i oferir-los la col·laboració de l’Ajuntament. Al seu president, Pedro Miguel, vull donar-li les gràcies per aquests anys i l’enhorabona per la reelecció, i animar-lo a seguir així els pròxims anys. A les nou comparses, els transmet el meu agraïment pels esforços que, any rere any, realitzen per a millorar en vistositat les desfilades, així com la seguretat i l’harmonia en les seues barraques i, de les comparses capitanes, no puc menys que admirar el treball i l’esforç durant tot un any. L’any passat, Maseros i Abencerrajes, i este, Templarios i Moros del Cordó. Moltes gràcies.

Por último, a esas personas a las que no se les ve, pero de igual manera, son parte activa e imprescindible para el buen desarrollo de nuestras fiestas, como la Policía Local, Protección Civil, mantenimiento y limpieza.

Finalment, cal fer esment d’eixes persones que no veiem, però que són part activa i imprescindible per al bon desenvolupament de les festes, com la Policia Local, Protecció Civil, manteniment i neteja.

No quiero dejar pasar la oportunidad para reiterar mi plena disposición, trabajo y entrega a todos vosotros como Concejal de Fiestas y festero, para que podamos compartir estos días con plena alegría, disfrute y responsabilidad.

No vull deixar passar l’oportunitat per a reiterar la meua plena disposició, treball i entrega a tots vosaltres, com a regidor de Festes i fester, perquè puguem compartir estos dies amb plena alegria, gaudi i responsabilitat.

Un fuerte abrazo y ¡¡¡ FELICES FIESTAS!!!

Una forta abraçada i BONES FESTES!!!

Les nostres Autoritats · Nuestras Autoridades 2017

alu a PEPA PRATS MONTAVA Presidenta de la UNDEF

Como presidenta de la Unión Nacional de Entidades Festeras, tengo el honor por primera vez de dirigirme a la población de Mutxamel para desearos unos días de esparcimiento y diversión, donde despertará el ánima festera que todos tenemos, desfilaréis y sentiréis en la piel como vibra la música, con el olor de la pólvora, el color y la fantasía que proporcionan vuestras fiestas de Moros y Cristianos. Desde la UNDEF queremos felicitar a todos los festeros de Mutxamel, mostraros todo nuestro apoyo y reconocimiento, por las fiestas cada vez más grandiosas, así como a la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos encabezada por su presidente, por el buen hacer en su trabajo.

Com a presidenta de la Unió Nacional d’Entitats Festeres, tinc l’honor per primera vegada de dirigir-me a la població de Mutxamel per a desitjar-vos uns dies d’esplai i diversió, on despertarà l’ànima festera que tots tenim, desfilareu i sentireu en la pell com vibra amb la música, amb l’olor de la pólvora, el color i la fantasia que proporcionen les vostres festes de Moros i Cristians. Des de la UNDEF volem felicitar tots els festers de Mutxamel, mostrar-los tot el nostre suport i reconeixement, per fer les festes cada vegada més grans, així com a la Comissió de Festes de Moros i Cristians, encapçalada pel seu president, pel treball ben fet.

Como responsable de la UNDEF y en nombre de la entidad que represento, estoy segura de que tanto las festeras y festeros que participan, como las vecinas y vecinos o cualquiera que visite la población, disfrutarán de unas magníficas fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Mare de Déu de Loreto.

Com a responsable de la UNDEF i en nom de l’entitat que represente estic segura que tant les festeres i els festers, que participen, com els veïns i les veïnes o qui visite la població gaudiran d’unes magnífiques festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto.

Un saludo cordial

Una salutació cordial

Les nostres Autoritats · Nuestras Autoridades 2017

alu a VICTOR PALACIOS Y MANUEL JOVER Cura Párroco y Vicario

a re e

oreto

Cuando en la Biblia se habla de oscuridad, tinieblas, se refiere a la mentalidad de este mundo absurdo, amargo y gris, que se empeña en hacernos la vida imposible: desigualdades sociales, hambruna en países como Yemen ó Venezuela, terror en Londres, en Francia, en Siria, Alepó ó Kabul; el negocio de las armas y la guerra; la crisis de los refugiados y la inmigración en masa: alambradas, muros, pateras, naufragios, etc. Y el Mediterráneo, un cementerio. ¿Cómo cantar a la vida? ¿Cómo cantar al Señor? ¿Cómo sentir la alegría del Evangelio? Una vez más le pedimos a la Virgen de Loreto que vuelva hacia nosotros “esos tus ojos misericordiosos”, para que nos proteja y podamos alegrarnos ante tantas dificultades. Que podamos seguir cantando a Dios y a la vida, aunque no nos lo pida el cuerpo. Siempre se nos ha dicho, tradicionalmente, aquel estribillo: “a Jesús por María” y yo lo repito con frecuencia. Pero me gusta más recordar lo que decía la Stma. Virgen: vosotros “haced lo que Él os diga”. Pues ahora el Papa Francisco nos dice en EvangelliGaudium…”Cristo nos lleva a María. Él nos lleva a Ella, porque no quiere que caminemos sin una Madre, y el pueblo lee en esa imagen materna todos los misterios del Evangelio” (EG 285) El Padre Martín Descalzo tiene estos versos: “Dios es perfecto y sin nada que le sobra o que le falte, Él tiene todo y de todo pero no tenía madre. Y viendo Dios que en los hombres hasta el más débil bebé tiene el pecho de su madre, también la quiso tener. Y así eligió a María para ser hijo también. como Dios no iba a ser menos se inventó lo de Belén.” Concluye el P. Francisco: “María es la que sabe transformar una cueva de animales en la casa de Jesús, con unos pocos pañales y una montaña de ternura” (EG 286). Esa cueva de animales parece ser la sociedad. Nosotros, la Iglesia o Comunidad, y la humanidad entera debemos convertirla en un lugar de paz y de salvación. Que estos días de Fiestas podamos redescubrir el valor y el símbolo de la Madre. ¡Viva nuestra Madre del Cielo, Nuestra Señora de LORETO! Los curas (Manuel y Víctor) de la Parroquia. Septiembre 2017

Les nostres Autoritats · Nuestras Autoridades 2017

Crónicas oficiales 2016

e costura

Concierto de Música Festera_46 Nuestro Pregonero: Roger Gosálbez Pitaluga_47 Pregón de Fiestas de Moros y Cristianos 2016_48

La dona a les

Vesprades

r ni ues o cials Crónica de Fiestas 2016_56 Datos Musicales de la Fiesta 2016_78 Crónica Mig Any 2017_80

XXIV oncert DE MÚSICA FESTERA

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Colla de dolçainers i tabaleters “El Nuvolet”

El día 7 de agosto se celebró el tradicional concierto de Música Festera, en esta ocasión corrió a cargo de la Colla de dolçainers i tabaleters “El Nuvolet” de Mutxamel, con la colaboración de la sección de metales de la S.M. La Alianza de Mutxamel, que nos deleitaron con una grandiosa actuación ante un numeroso y entusiasmado público. El programa interpretado fue el siguiente: Primera parte La lligasa (Ramón García i Soler) NCU. (Rafael Faus) Als Xafigueiros (José Vicente Egea) Moli de Lluna (Saül Gómez) Segunda parte Al-Amir (José R. Pascual Vilaplana) Guardia Tuareg (Juan Carlos Sempere) Tabal i Saragüells (Mario Roig) Xavier el Coixo (La Xafiga/José Rafael Pascual Vilaplana) Dinamics (Francisco Valor) Así mismo desde las páginas de este llibret, queremos felicitar a la colla “El Nuvolet”, ya que este año 2017 celebran el XXV aniversario de su fundación.

El 7 d’agost de 2016 es va celebrar el tradicional concert de Música Festera que en aquesta ocasió va correr a càrrec de la Colla de dolçainers i tabaleters el Nuvolet de Mutxamel, amb la col·laboració de la secció de metalls de la SM L’Aliança de Mutxamel, que davant d’una gran afluència de públic van interpretar les obres següents: Primera part La lligassa (Ramón García i Soler) NCU (Rafael Faus) Als Xafigueiros (José Vicente Egea) Molí de Lluna (Saül Gómez) Segona part Al-Amir (José R. Pascual Vilaplana) Guàrdia Tuareg (Juan Carlos Sempere) Tabal i Saragüells (Mario Roig) Xavier el Coixo (La Xafigà/José Rafael Pascual Vilaplana) Dinàmics (Francisco Valor)

PER MOLTS ANYS DE MÚSICA I FESTA!!!!

Així mateix des de les pàgines d’aquest llibret, volem felicitar la colla “El Nuvolet” ja que aquest any 2017, celebren el XXV aniversari de la seua fundació.

2016

El Nostre Pregoner

ROGER GOSÁLBEZ PITALUGA Pregón de las Fiestas de Moros y Cristianos en Honor a la Mare de Déu de Loreto. Por el ganador del certamen de Mr. Gay Pride Espanya y Mr. Gay World. 2016.

7 SEPTIEMBRE 2016

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

2016

Senyor Alcalde. Sr. President de la Comissió de Festes. Membres de la Corporació Municipal i altres autoritats. Capitans, capitanes i abanderades, veïns i veïnes. Bona nit Mutxamel! He de confessar que encara estic sobrepassat per l’honor que se m’ha concedit. L’honor de donar el senyal d’eixida, a la festa gran del meu poble, les festes de Moros i Cristians de Mutxamel. Però també he de confessar-vos que açò, per a mi, és un “marró”. Jo em menege en el món del disseny gràfic i el màrqueting. El meu són els colors i els dibuixets. La literatura, què voleu que vos diga, no és el meu. Açò ha

suposat posar a tota la meua família a treballar, per ajudar-me a fer un discurs que vos resulte pròxim, curtet i per què no, una mica desenfadat. Per alguna cosa estem entre amics. Espere complir l’encàrrec satisfactòriament i eixir airós de l’apuro”. Bé. Ens posarem a la faena. Com sabeu, sóc mutxameler i des de sempre he estat vinculat a les nostres festes de moros i cristians. Vaig nàixer Pirata i més endavant vaig eixir amb els “Templaris”. Però la comparsa que vertaderament sent com a meua i on estan els meus amics són els Moros del Cordó. Per circumstàncies de la vida, és a dir per treball, des de fa uns anys no puc eixir amb ells, ni tan sols estar al poble en festes. La conciliació entre la vida personal i la professional és un tema important, però un dia haurem de començar a parlar també de la conciliació entre la vida professional i la vida festera.

No creus president? Ja és molta casualitat trobar enguany tants mutxamelers de la família Pitaluga en este balcó. Si el meu avi Evaristo Pitaluga ens està veient, segurament se sentirà molt, molt satisfet. Però bé, seguim. Abans de tot, m’agradaria donar l’enhorabona, ja que són ells els vertaders protagonistes d’estes festes, a Pedro, a Isabel, a Maria, a Manolo, a Mari Ángeles i a Maria per l’honor que tenen de representar les capitanies dels “Maseros” i dels “Abencerrajes”, per entendre’ns, “maseros i becerros”, i per l’esforç, treball i dedicació que, estic segur, han prestat en l’elaboració de les seues capitanies al llarg de tot l’any. Des d’esta posició privilegiada que enguany m’heu donat, també vull fer menció a les festes del Ravalet, que a banda de ser el meu barri, és el lloc on van viure els meus besavis Luisa El de Romano i Rafael El de Castillo, el lloc on va nàixer i créixer la meua iaia Luisa, on viuen els meus pares Ferran i Loreto i on hem viscut el meu germà Jaume i jo fins a independitzar-nos. Simplement recordar-vos que allà dalt, ja van començar ahir les festes i que esteu tots i totes convidats a participar en els actes que han preparat, amb enorme treball i esforç, els voluntaris que formen la comissió de festes del Ravalet. Esta nit, no puc deixar de sentir la presència al meu

costat de tota la meua família, que sé que esteu ací baix, la meua parella Nacho, gràcies per estar aquí, i dels meus amics i amigues de sempre, els de tota la vida. Vosaltres m’heu acompanyat en múltiples aventures i m’heu ajudat a prendre decisions que han fet que jo estiga esta nit ací. Amics meus, vosaltres també sou pregoners esta nit. Sense el vostre suport incondicional jo no estaria hui, en este balcó, obrint les festes del poble. Gràcies Nacho, Cristina, Mar, Marina, Àlex i tants altres amics i amigues que des de sempre heu estat al meu costat. Amb el vostre suport vaig decidir participar en el certamen de Mr. Gay Pride Espanya i Mr. Gay World després, on vaig resultar elegit d’entre representants de vint-i-dos països diferents.Des d’aquell dia dedique una part del meu temps a defensar i reivindicar els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. El nostre lema és estima com vulgues i estima a qui vulgues. Al cap i a la fi, quan es tracta d’amor, ningú pot donar lliçons ni tampoc posar barreres. Són coses que poden sonar òbvies, però que desgraciadament no ho són encara. Tot i que estem fent progressos. Els moros i cristians tenen una certa fama de ser una festa conservadora. Fa dos anys que Alcoi va viure un xicotet terratrémol quan una revista de temàtica gai va mostrar a un moro de la filà Mudéjares i un cristià de la filà Cides besant-se amorosament. Fa uns mesos, a Guardamar, la capitania mora de la com-

2016

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

parsa Abd-al-Azies tingué dos capitans, en lloc d’una capitana i un capità. Són coses que poden resultar sorprenents hui, però em sembla que en el futur, les festes de moros i cristians donaran més i més cabuda a la diversitat. La lgtbfòbia no pot estar present, ni a la festa, ni a la vida quotidiana. Perquè els moros i cristians han de ser una festa integradora, on tots tinguem cabuda sense cap mena de discriminació.

d’homes que tenia Abd-ar-Rahman III, el primer califa omeia de Còrdova, o de la relació del rei Joan II de Castella amb Don Álvaro de Luna o del rei Enric IV de Castella, que diuen que va amar com una reina, però no vaig a fer-ho. Sempre he pensat que el pregó no ha de ser una lliçó d’història, sinó el moment de celebrar que un dels esdeveniments més importants de l’any per a tot mutxameler està a punt de començar.

Ser homosexual, transsexual o bisexual no ens fa diferents, o és que ser Paco és pitjor que ser Pirata? És que un Contrabandista és diferent d’un Xodio? La màgia de la nostra festa residix en la diversitat de colors i comparses que la componen. I així és com hauria de ser la nostra societat: diversa i multicolor, on no siga objectiu de mirades indiscretes el fet que dos homes caminen de la mà pel carrer, o dues dones es besen a la terrassa d’una cafeteria.

La festa és el lloc i el temps per trencar la rutina i les regles que ens lliguen a la quotidianitat, és el moment d’alliberar la nostra part irracional i crear, mes que siga per uns pocs dies, un ambient nou, diferent i transgressor per esborrar les diferències individuals i fer valdre allò que ens uneix. Com passa amb qualsevol recreació lliure de la història, resulta inevitable bolcar en la festa, les nostres il·lusions, i el nostre sentit de l’humor. De nosaltres depén que no hi posem també els nostres prejudicis, perquè a la festa cabem tots.

La diversitat està més a prop de la festa del que ens imaginem. De fet, forma part de la Història que representem, de manera lliure, en les festes de moros i cristians. Podria parlar-vos de la vida d’Al-Àndalus, de l’harem

Així que, com a pregoner i com a mutxameler, vos demane que tragueu de l’armari les gel·labes, les capes, els saragüells i els bombatxos, les espases, les espingardes, els trabucs i els arcabussos perquè ha

2016

arribat la festa. Com a músic que vaig ser de la nostra banda de música L’Aliança, vos convide que obriu portes i finestres perquè entre el so dels pasdobles dianers i de les marxes mores i cristianes de les entrades. Traueu el vi, la mistela, els almendraos i les mantegadetes i aparqueu durant els pròxims dies les preocupacions i els quefers de la vida diària, perquè des de hui toca viure amb intensitat la festa gran de Mutxamel. És l’hora de desfilar i reposar forces, omplint la panxa

amb la sangueta dels Pacos, l’ensaladeta murciana del Contrabando, les faves bullides dels Pirates, la quisquilla dels Becerros, que són els que tenen peles, i els ous bullits amb creïlles dels Templaris, xe, per fer paret, ja m’enteneu!, sense oblidar-nos de tastar les creïlles fregides dels Moros, la costelleta dels Xodios o unes bones olives trencades amb xoxos dels Zegríes. Tot, ben regadet amb cervesa i un bon “trago” de Sequet als Maseros. Ah! i sempre acabant amb una talladeta de meló ameradeta amb anís, després de dinar, que senta d’allò més bé.

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

L’espectacle comença i la nit ens somriu. Vull que vos alegreu i que vos divertiu tots! Vull que desfileu, vull que balleu, vull que beveu (tscht! però amb coneixement eh!) i vull que estimeu perquè és l’hora de celebrar la festa com a bons amics, perquè la festa és i serà sempre nostra i no vos oblideu que la vida són quatre dies, i... tres - són - festes! Abans havia dit que no ho faria llarg i pense que jo ja he parlat massa, així que crec que ha arribat l’hora d’acabar el sermó. Com que a mi m’han dit que esta nit sóc jo el que mana i tots tenim moltes ganes de sarau, mane que comencen les Festes de Moros i Cristians del 2016! Bones i diverses festes a totes i a tots! Visca la festa de Moros i Cristians de Mutxamel en honor a la Mare de Déu del Loreto! Visca Mutxamel!

2016

Pregรณ

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Senyor director de la banda de música L’Aliança, que comence l’himne de festes!. Senyor pirotècnic bote-li foc el castell! I com diem ací “Xei!, a beure!”

2016

Pregรณ

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

roclamaci

de càrrecs festers

Cargos Festeros 2015

Todo tiene un comienzo, y el de nuestras Fiestas de Moros y Cristianos 2016, es el 30 de Julio. Lleno hasta la bandera, el Canyar de les Portelles proclama a los cargos festeros. Con una imponente puesta en escena a manos del Delegado Artístico de la Comisión de Fiestas, Vicente Gomis Domenech, Maseros y Abencerrajes recogen el testigo de manos de las Comparsas Piratas y Xodios, Capitanes 2015. El Bando Cristiano queda pues representado por la Comparsa Maseros, siendo Pedro Vicente Gallud Requena, Capitán, junto a Isabel Pitalúga Tobar, Capitana y María Gallud Pitaluga, Abanderada. Los Abencerrajes que este año ostentaran la representación del Bando Moro, cuentan como Capitán con Manuel Pastor García, Capitana, M. Ángeles Martínez Sarabia y María Pastor Martínez, Abanderada.

Ballet

Tot té un principi, i el de les Festes de Moros i Cristians 2016 va ser el 30 de juliol. Ple fins a vessar, el Canyar dels Portelles proclama els càrrecs festers. Amb una imponent posada en escena del delegat artístic de la comissió de festes, Vicente Gomis Domenech. Maseros i Abencerrajes arrepleguen el testimoni de mans de les Comparses Pirates i Xodios, Capitans 2015. El Bàndol Cristià, representat per la Comparsa Maseros, tenia Pedro Vicente Gallud Requena com a capità, Isabel Pitaluga Tobar com a capitana i María Gallud Pitaluga com a abanderada. Els Abencerrajes, que este any representaven el Bàndol Moro, tenien com a capità Manuel Pastor García, com a capitana M. Ángeles Martínez Sarabia i María Pastor Martínez, com a abanderada.

2016 Cargos Festeros 2016

Proclamaciรณn de los Cargos Festeros 2016

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Dia del

alva or

Pasacalle con las banderas

El 6 de Agosto, es el día de “El Salvador”, titular de nuestra iglesia parroquial. Rodeado de gran expectación, el desfile de Banderas, junto a Capitanes, Corporación local y Comisión de Fiestas, parte del Ayuntamiento a la Iglesia. A las 20:00h. tiene lugar la Misa Mayor, saliendo en procesión acto seguido la Imagen del Salvador por las principales calles del pueblo.

El 6 d’agost és el dia del nostre patró, el Salvador. Envoltada de gran expectació, la desfilada de banderes, capitans, corporació local i comissió de festes, ix de l’ajuntament a l’església. A les 20:00h, té lloc la missa major, i quan acaba la imatge del nostre patró recorre els principals carrers del poble.

2016 Procesión

Al finalizar ésta y como viene siendo tradición, a puertas del Ayuntamiento es desvelado el Cartel Ganador del XXX Concurso Anunciador de las Fiestas de Moros y Cristianos 2016. El Primer Premio recayó en el Cartel con el título “Un poble en colors”, del artista residente en Mutxamel Albert Batiste Sala Ferrándiz, siendo también premiado a la mejor obra de Artista Local.

Quan acaba, com és tradició, a la porta de l’ajuntament es descobrix el Cartell Guanyador del XXX Concurs Anunciador de les Festes de Moros i Cristians 2016. El primer premi va recaure en el cartell sota el títol Un poble en colors, de l’artista mutxameler, Albert Batiste Sala Ferrándiz, que també va rebre el premi a la millor obra d’artista local.

Pasacalle para descubrir el Cartel

Descubrendo el Cartel

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Exposició cartells i Presentació del

Exposició de Cartells

La inauguración de la Exposición de Carteles de Fiestas, es el 7 de Agosto a las 20:15h, en el Aula de Cultura. A las 20:00h, Vicente Gómis Domenech, es el encargado de la presentación del Llibret de Festes: tras un breve repaso a la historia de este, tiene mención especial a la encargada y delegada del mismo, Mercedes González Lloret y colaboradores, por la gran labor que año tras año realizan hasta que este llega a nuestras manos. El Concierto de Música Festera da comienzo a las 21:00h, a cargo de la Colla de Dolçainers “El Nuvolet”, que pone fin a la jornada.

Concert de Música festera

libret

Presentación Llibret de Festes

La inauguració de l’Exposició de Cartells de Festes va ser el 7 d’agost a les 20:15h, en l’Aula de Cultura. A les 20:00h, Vicente Gomis Domenech va ser l’encarregat de la presentació del Llibret de Festes: després d’un breu repàs a la història dels llibrets, va fer una menció especial a qui és la seua encarregada i delegada, Mercedes González Lloret, i als seus col·laboradors, per la gran labor que any rere any realitzen fins que arriba a les nostres mans. El concert de Música Festera va començar a les 21:00h, a càrrec de la Colla de Dolçaines El Nuvolet i va posar fi a la jornada.

2016

El 19 de Agosto a partir de las 16:30h, se celebra el VIII Maratón de Donación de Sangre Festera. En la Avd. Carlos Soler a las 11:00h, del 28 de Agosto da inicio la Fiesta del Verano: toboganes, hinchables acuáticos y espuma, hacen las delicias de los más menudos y los no tanto. El 3 de Septiembre a las 18:00h, tiene lugar el Berenar Fester Infantil: con gran participación de los más pequeños de nuestras fiestas, en la Pl. de l’Ajuntament comparten juegos, talleres y merienda, poniendo fin a este acto un desfile por la Avenida Carlos Soler. Será a media noche el turno de desfilar del resto de festeros.

erenar Fester

El 19 d’agost a partir de les 16:30h, es va celebrar la VIII Marató de Donació de Sang Festera. A l’Av. Carlos Soler a les 11:00h, el 28 d’agost es va celebrar la Festa de l’Estiu: tobogans, inflables aquàtics i escuma, feren les delícies de grans i xicotets. El 3 de setembre a les 18:00h, va tindre lloc el Berenar Fester Infantil: amb gran participació dels més xicotets de les nostres festes, a la Plaça de l’Ajuntament compartiren jocs, tallers i berenar, i acabaren amb una desfilada per l’Avinguda Carlos Soler. A mitjanit van desfilar la resta de festers.

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Recepción en el Ayuntamiento

El Pregón de Fiestas de este año será pronunciado por Roger Gosalbez, Mr. Gay World 2016, el día 7, el cual reivindicará la igualdad sexual tanto en la vida cotidiana como en el ámbito Festero. Con antelación, feligreses, Cargos Festeros, Corporación Local y Comisión de Fiestas entonaron la Salve a Nuestra Patrona.

Pregón

El pregó d’este any va ser pronunciat per Roger Gosálbez, Mr. Gay World 2016, el dia 7, que va reivindicar la igualtat sexual tant en la vida quotidiana com en l’àmbit fester. Abans, feligresos, càrrecs festers, corporació local i comissió de festes van entonar la Salve a la patrona.

O rena

2016

Dia de la Mare de Déu de Loreto

Banderas en la Ofrenda

El 9 de Septiembre, Mutxamel está engalanada para honrar a la Virgen del Loreto. A las 11:15h, parte la ofrenda floral, que recorre la Avenida de Carlos Soler hasta llegar a la Iglesia , donde las ofrendas son depositadas junto a Nuestra Patrona. Prosigue la Misa Cantada y posterior visita al cementerio a homenajear a nuestros Festeros Difuntos.

El 9 de setembre, Mutxamel desperta engalanada per a honrar la Mare de Déu de Loreto. A les 11:15h, l’ofrena floral recorre l’Avinguda de Carlos Soler fins a arribar a l’església, on les ofrenes són dipositades al costat de la patrona. Seguix la missa cantada i la visita al cementeri per a homenatjar els nostres festers difunts.

Cargos Festeros en la Ofrenda

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Dia de la Mare de Déu de Loreto

Ofrenda de flores Misa Solemne

O rena

2016

rocess

Banderas en la Procesión

Ya caído el sol, es la Imagen de la Virgen la que procesiona por las calles del pueblo, siendo recibida a puertas de la Parroquia por un Castillo de Fuegos Artificiales en su honor, poniendo punto y final a este emotivo día tan esperado por todos los mutxameleros.

Ja caigut el sol, va ser la imatge de la Mare de Déu la que va desfilar pels carrers del poble, i va ser rebuda a la porta de la parròquia per un castell de focs artificials en el seu honor, i va tancar este emotiu dia tan esperat per tots els mutxamelers.

Cargos festeros en la Procesión

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Dia de

l Entr

Diana

El 10 de Septiembre amanece pronto para algunos festeros, que empiezan a mostrar el trabajo realizado durante todo el año para lucir en la Entrada de Moros y Cristianos; al igual que para la Comisión de Fiestas, que da sus toques finales a los preparativos de las actuales fiestas. Mientras tanto, la Sociedad Musical L’Aliança de Torremanzanas despierta a Mutxamel en la tradicional diana por diferentes calles del pueblo.

Entrada de Bandas

El 10 de setembre clarejà prompte per a alguns festers, que començaven a mostrar el treball, realitzat durant tot l’any, que lluirien en l’Entrada de Moros i Cristians; com també per a la Comissió de Festes, que donava els tocs finals als preparatoris de les actuals festes. Mentrestant, la Societat Musical L’Aliança de la Torre de les Maçanes despertava Mutxamel en la tradicional diana per diferents carrers del poble.

an es

2016

Entrada de

Llegando al Castillo

Pasacalle hasta el Castillo

Tras la Santa Misa, da comienzo la Entrada de Bandas por la Avd. Carlos Soler hasta las puertas del Castillo, donde reunidas todas las bandas que han participado en ella, entonan el Himno de nuestras Fiestas bajo la batuta en ésta ocasión de Andrés Colomina Bernabeu.

Andrés Colomina Bernabeu dirigiendo el Himno

Després de la missa, va començar l’Entrada de Bandes per l’Av. Carlos Soler fins a la porta del Castell, on reunides totes les bandes que hi van participar, entonaren l’himne de festes sota la batuta en esta

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Dia de

l Entr

Entrada de Moros y Cristianos

Ahora sí, ya ha sido disparado el pistoletazo de salida a nuestras fiestas, se nota en la calle y cómo no en las diferentes barracas, donde repletas de festeros y visitantes se disfruta del ambiente y la música. A las 19:00h. da comienzo la entrada oficial de nuestras Fiestas 2016. El Bando cristiano abre el desfile: Piratas, Contrabandistas, Templarios seguidos de Maseros, los

Boato MASEROS

ocasió d’Andrés Colomina Bernabeu. Ara sí, ja s’havia disparat el tret d’eixida a les nostres festes, es notava al carrer i per descomptat a les barraques, on plenes de festers i visitants es gaudia de l’ambient i la música. A les 19:00h va començar l’Entrada oficial de les Festes 2016. El bàndol cristià obria la desfilada: Pirates, Contra-

2016 cuales en su capitanía nos hacen retroceder en el tiempo a los orígenes de nuestra población y rinde homenaje a nuestra agricultura y a todos los hombres y mujeres, Mutxameleros, que con su trabajo hicieron que productos como las habas y tomates fueran reconocidos en el ámbito internacional.

bandistes, Templarios, seguits de Maseros, que en la seua capitania ens va fer retrocedir en el temps als orígens de la nostra població i van retre un homenatge a la nostra agricultura i a tots els hòmens i dones de Mutxamel que amb el seu treball van fer que productes com les faves i tomates foren reconeguts en l’àmbit internacional.

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Dia de

l Entr

Carroza Capitanes Cristianos 2016

Una imponente carroza la cual alude a una de las infraestructuras de regadío más conocidas en Mutxamel, el Pantanet, es en la que hacen aparición los capitanes cristianos, Pedro Vicente Gallud Requena e Isabel Pitaluga Tobar, junto a la abanderada, Maria Gallud Pitaluga.

Sobre una imponent carrossa que al·ludia a una de les infraestructures de regadiu més conegudes a Mutxamel, el Pantanet, apareixien els capitans cristians, Pedro Vicente Gallud Requena i Isabel Pitaluga Tobar, al costat de l’abanderada Maria Gallud Pitaluga.

Carroza Capitanes Cristianos 2016

2016 Boato ABENCERRAJES

Es por el Bando Moro la Comparsa Abencerrajes la que en su boato nos relata la influencia de aquéllos que cruzaron el Mediterráneo y se establecieron en la Península dejaron entre nosotros Tras las escuadras, ballets y resto de escenificación, aparece la carroza de los capitanes moros Manolo Pastor García, M. Angeles Martínez Sarabia y María Pastor Martínez como abanderada, acompañados de su escolta personal y una espectacular banda de

Pel Bàndol Moro, els Abencerrajes, en el seu boato, mostraven escenes de la influència que aquells que havien creuat el Mediterrani i es van establir a la península van deixar entre nosaltres. Després de les esquadres, ballets i resta d’escenificació, apareixia la carrossa dels capitans, Manolo Pastor García, M. Ángeles Martínez Sarabia i María Pastor Martínez com abanderada, acompanyats de la seua escorta personal i una espectacular banda de música i coral

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Dia de

l Entr

Carroza Capitanes Moros 2016

música y coral que hicieron las delicias del público allí presente. Moros del Cordó, Zegríes, Xodios y Pacos ponen el punto y final a la entrada de Moros y Cristianos 2016.

que van fer les delícies del públic allí present. Moros del Cordó, Zegríes, Xodios i Pacos posaven el punt i final a l’Entrada de Moros i Cristians 2016.

2016

e on dia

Desfile por la mañana Cargos Moros

El día 11 amanece con el tradicional desayuno, diana y posterior almuerzo en las barracas. A las 11:30h, el desfile matinal transcurre desde el Paseo de la Constitución hasta la Avd, Carlos Soler, donde una vez a puertas del castillo, ha lugar la Embajada de los Contrabandistas.

El dia 11 va clarejar amb el tradicional desdejuni, diana i posterior esmorzar en les barraques. A les 11:30h, la desfilada matinal va transcórrer des del Passeig de la Constitució fins a l’av Carlos Soler, on una vegada a la porta del castell, va tindre lloc l’Ambaixada dels Contrabandistes.

Desfile por la mañana tras la Embajada de Contrabandista

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

e on dia

Castillo durante la Embajada Contrabandista

Por la tarde la guerrilla entre las tropas Moras y Cristianas que defienden el castillo da paso al desfile oficial, encabezado por el ya triunfante bando de la media luna, seguido de los derrotados cristianos.

Embajada

A la vesprada, la guerrilla entre les tropes mores i cristianes que defensaven el castell va donar pas a la desfilada oficial, encapçalada pel ja triomfant bàndol de la mitja lluna, seguit dels derrotats cristians.

2016 Desfile por la tarde

A las 00:30h, concluyen los actos del día con la Retreta, alzándose con el premio la Comparsa Abencerrajes con el tema “Olimpiadas”.

A les 00:30h , van concloure els actes del dia amb la Retreta, on s’alçà amb el premi la Comparsa Abencerrajes, amb el tema Olimpíades.

Retreta. Ganadores Abencerrajes

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

ercer dia

Embajada Mora

12 de Septiembre: el desayuno festero a puertas del Ayuntamiento, abre paso a la diana de todas las Comparsas por las diferentes calles del pueblo, terminada la cual, los festeros reponen fuerzas para proseguir el día en sus respectivas barracas. A las 10:30h, una nueva batalla irrumpe en la Avd. Carlos Soler, en la cual, esta vez serán las tropas Cristianas quienes con la Bendición de la Virgen de Loreto recuperarán el castillo de manos de las tropas sarracenas. El desfile matinal transcurre desde puertas del castillo al mercado.

Desfile matinal

El 12 de setembre: el desdejuni fester a la porta de l’Ajuntament, va obrir pas a la diana de totes les comparses pels diferents carrers del poble, acabada la qual, els festers reposaren forces per a prosseguir el dia en les respectives barraques. A les 10:30h, una nova batalla va irrompre en l’Avd. Carlos Soler, on esta vegada van ser les tropes cristianes les que, amb la benedicció de la Mare de Déu de Loreto, recuperaren el castell a les tropes sarraïnes. La desfilada matinal va transcórrer des de les portes del castell fins al mercat.

2016 Desfile por la tarde

Ya de tarde, Misa por los Festeros Difuntos, posterior desfile y la emotiva entrega de Banderas, marcan el final de las Fiestas de Moros y Cristianos 2016. A las 01:00h, una mascletá nocturna da paso al disfrute de la última noche de fiestas en las diferentes barracas hasta altas horas de la madrugada.

Entrega de banderas

Dia de

escans

13 de Septiembre: los festeros se reúnen en sus respectivas barracas para celebrar el tradicional día de los borrachos.

Ja de vesprada, la missa pels festers difunts, la desfilada i l’emotiu lliurament de banderes, marcaren el final de les Festes de Moros i Cristians 2016. A les 01:00h, una mascletà nocturna va donar pas al gaudi de l’última nit de festes en les diferents barraques fins a altes hores de la matinada.

13 de setembre: els festers es van reunir en les respectives barraques per a celebrar el tradicional dia dels borratxos

usicals

Crónicas Oficiales Fiestas 2016 · Cròniques Oficials Festes 2016

Dades

Repertorio musical "Entrada de Bandas" 10/09/2016 - 12:00 h COMPARSA

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

PIRATES

Francisco Poveda

Santiago Revert Cantó

SM La Lira Relleuense

CONTRABANDISTAS

Músicos Mudejares

Francisco Peña Muñoz

AM “Los Rosales” de Bolbaite

TEMPLARIOS

Novecento

Joan Enric Canet Todolí

SM La Paz de Sant Joan

MASEROS

Fiesta en Levante

Manuel Carrascosa Garcia

SM “La Lira” de Quatretonda

ABENCERRAJES

Amado

Ramon Garcia i Soler

UM Llutxent

MOROS DEL CORDÓ

Avis de festa

Hector Giner Gimenez

UM La Pobla del Duc

ZEGRIES

Centenari Musical

Ramon Garcia i Soler

UM Busot

XODIOS

Yakka

Jose Rafael Pascual Vilaplana

Banda Primitiva de Palomar

ELS PACOS

El Camino

Jose Vicente Egea Insa

CAC Verge de la Pau d’Agost

Repertorio musical "Entrada de Moros y Cristianos" 10/09/2016 - 19:00 h · Bando Cristiano COMPARSA PIRATES CONTABANDISTAS TEMPLARIOS

MASEROS

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

L’Ambaixador Cristià

Rafael Mullor Grau

SM La Lira Relleuense

Archaeus

Jose R. Pascual Vilaplana

SM L’Aliança de la Torre de les Maçanes

El Tito

Sebastián Rubio Gil

AM “Los Rosales” de Bolbaite

El Guardià

Saül Gómez Soler

SM Cultural de Penàguila

El Diví

Francisco Valor Llorens

SM La Paz de Sant Joan

Tabal i Saragüells

Mario Roig Vila

Colla “La Cordeta” d’Alcoi

Akelarre

Antonio de la Asuncion

Colla “El Nuvolet” de Mutxamel

Manta, Forca i Festa

Francisco Valor Llorens

SM “La Lira” de Quatretonda

2016 Repertorio musical "Entrada de Moros y Cristianos" 10/09/2016 - 19:00 h · Bando Moro COMPARSA ABENCERRAJES

MOROS DEL CORDÓ

ZEGRIES

XODIOS ELS PACOS

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

Als Ligeros

Pedro Joaquin Frances Sanjuan

UM Llutxent

Targui

Juan Carlos Sempere Bomboí

CAC Verge de la Pau d’Agost

Xabat

Saül Gómez Soler

SM La Lira Relleuense

Zaid

Miguel Angel Mas Mataix

SM L’Harmonia d’Alacant

Jezabel

Luis Giner Linares

UM La Pobla del Duc

Irak

Miguel Angel Mas Mataix

SM L’Aliança de la Torre de les Maçanes

Jussà al Saqàliba

Mario Roig Vila

Colla Moros Musulmanes de Elda

Fester

Saül Gómez Soler

UM Busot

Maria Peremarch

Saül Gómez Soler

UM Agost

Belsaí

Saül Gómez Soler

UM L’Aurora de Sella

Martí Ximaná

Francisco Valor Llorens

Banda Primitiva de Palomar

Els Pacos

Anónimo

CAC Verge de la Pau d’Agost

Repertorio musical "1a Diana" 11/09/2016 - 8:00 h COMPARSA

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

CONTRABANDISTAS

Pasion andaluza

Miguel Angel Mas Mataix

AM “Los Rosales” de Bolbaite

TEMPLARIOS

Encarnita la de LLuisián

Vicente Egea Insa

SM La Paz de Sant Joan

MASEROS

Maseros de Mutxamel

J. Salvador Gonzalez Moreno

SM “La Lira” de Quatretonda

PIRATES

Brisas del Clariano

Jose Maria Ferrero Pastor

SM La Lira Relleuense

XODIOS

La Tata

Saül Gómez Soler

Banda Primitiva de Palomar

ABENCERRAJES

Jordiet

Gregorio Casasempere Juan

UM Llutxent

MOROS DEL CORDÓ

Adrian

Luis Giner Linares

UM La Pobla del Duc

ZEGRIES

El Desitjat

Edelmiro Bernabeu Cerdá

UM de Busot

ELS PACOS

Begoña Jimenez

Saül Gómez Soler

CAC Verge de la Pau d’Agost

Repertorio musical "2a Diana" 12/09/2016 - 8:00 h COMPARSA

OBRA

AUTOR

BANDA DE MÚSICA

CONTRABANDISTAS

Encuentros

Jose R. Pascual Vilaplana

AM “Los Rosales” de Bolbaite

TEMPLARIOS

9 del Ravalet

Francisco Valor Llorens

SM La Paz de Sant Joan

MASEROS

Maria Contrabandista

Juan Pellicer Prats

SM “La Lira” de Quatretonda

PIRATES

Dos Parelles

Jose Maria Ferrero Pastor

SM La Lira Relleuense

XODIOS

La Primitiva

Jeff Penders

Banda Primitiva de Palomar

ABENCERRAJES

Puenteareas

Reveriano Sotullo Otero

UM Llutxent

MOROS DEL CORDÓ

Caliqueños

Hector Giner Gimenez

UM La Pobla del Duc

ZEGRIES

La Xica

Saül Gómez Soler

UM de Busot

Els Pacos

Musical Apolo

Amando Blanquer Ponsoda

CAC Verge de la Pau d’Agost

Crónicas MIG ANY 2017 · Cròniques MIG ANY 2017

Concurs de

ae es

Comisió de Festes

Un acto benéfico, el III Maratón de Donación de Sangre, el Viernes 17 de Febrero, da el inicio del Mig Any 2017. El Concurso de paellas, all-i-oli y zurra, se celebra el domingo 19 en el Passeig de la Festa. Tras el tradicional almuerzo, todas las comparsas dan comienzo a la elaboración de las paellas que más tarde van a ser degustadas en sus respectivas

Cargos festeros y Autoridades en el Concurso de paellas

El divendres 17 de febrer es va obrir el Mig Any 2017 amb un acte benèfic, la III Marató de Donació de Sang. Continuà el diumenge 19 amb el concurs de paelles, allioli i surra, al Passeig de la Festa. Després del tradicional esmorzar, totes les comparses es posaren a fer les paelles que més tard es van menjar en les respectives barraques.

2017 barracas por los festeros. Los galardonados en esta ocasión fueron: Presentación-Comparsa Pacos. All-i-oli-Comparsa Pacos Zurra-Comparsa Pacos. Degustación-Comparsas Moros de Cordó. En el Casal Fester, el jueves 23, es el momento de los Juegos de Salón. Componentes de las distintas Comparsas se dan cita para disfrutar de los diferentes torneos, siendo ganadores: Loli Calderón Alcalde, de la Comparsa Abencerrajes, en Cinquet. Sherezade Sala Navarro, de la Comparsa Zegries, en Parchís. M. José Giner Marco, Comparsa Abencerrajes, en Chinchón.

Els guardonats en esta ocasió van ser: Presentació-Comparsa Pacos. Allioli-Comparsa Pacos Surra- Comparsa Pacos. Degustació- Comparsa Moros de Cordó. Al Casal Fester el dijous 23 va ser el torn dels Jocs de Saló. On es van reunir components de les diferents comparses per a gaudir dels tornejos, i els guanyadors van ser: Loli Calderón Alcalde de la Comparsa Abencerrajes en Cinquet. Sherezade Sala Navarro de la Comparsa Zegries en Parxís. M.José Giner Marco, Comparsa Abencerrajes en Xinxon. Música i desfilades van inundar l’Avinguda de Carlos Soler el dissabte 25 amb els sopars oficials de les Comparses.

Juegos de Salón

Crónicas MIG ANY 2017 · Cròniques MIG ANY 2017

1 de Març Festa de

rima

Ofrenda

Música y desfiles inundan la Avenida de Carlos Soler el sábado 25 con las Cenas Oficiales de las Comparsas. Es el lunes 27, cuando en la Parroquia del Salvador, a las 24h, nos reunimos a celebrar “l’Alborà” a Nuestra Patrona y cantarle la Salve, esperando así el día grande de su festividad.

Misa

El dilluns 27 va ser quan a la parròquia del “Salvador”, a les 24h, ens reunírem a celebrar l’Alborà a la patrona i cantar-li la Salve, i esperàrem el dia gran de la seua festivitat. Arribà l’1 de març amb la despertà i a les 11:15h va començar l’ofrena floral, seguida de la celebració de la missa en acció de gràcies. I a la ves-

2017 Procesión

Y despierta el 1 de Marzo: a las 11:15h da comienzo la ofrenda floral, seguida de la celebración de la Eucaristía en acción de gracias. Será ya en la tarde, cuando la Imagen de Nuestra Patrona, acompañada de feligreses, Autoridades, Comisión de Fiestas y Capitanes, recorra las calles del pueblo, finalizando

prada, la imatge de la Mare de Déu, acompanyada de feligresos, autoritats, comissió de festes i capitans, va recórrer els carrers del poble, i va acabar amb un castell de focs artificials a l’arribada de la Mare de Déu a les portes de l’església. Com ja és habitual, va clausur el Mig Any el Concert

Crónicas MIG ANY 2017 · Cròniques MIG ANY 2017

Concert de Música Festera de

i An

Concert

con un castillo de fuegos artificiales a la llegada de la Virgen a las puertas de la Iglesia. Como ya viene siendo habitual, clausura el Mig Any el Concierto de Música Festera a cargo de la Banda Jove de la S.M. L’Aliança de Mutxamel, bajo la batuta de Alberto García Izquierdo. Pedro Miguel Planelles Riera, Presidente de la Comisión de Fiestas, dedica unas palabras a nuestro querido amigo y compañero Comisionado recientemente desaparecido Francisco Forner Tena, más conocido como “Paquito”, a quien va dedicado el concierto. Ya en la Primera parte del concierto escuchamos las piezas: Eduardo Borrás (Pasodoble) Apóstol Poeta (Marcha Cristiana)

Entrega premios Mig Any

de Música Festera a càrrec de la Banda Jove de la SM L’Aliança de Mutxamel, sota la batuta del seu director, Alberto García Izquierdo. Pedro Miguel Planelles Riera, president de la comissió de festes, va dedicar unes paraules al nostre benvolgut amic i company comissionat desaparegut recentment Francisco Forner Tena, més conegut com “Paquito”, a qui va dedicar el concert. En la primera part del concert vam escoltar les peces: Eduardo Borrás (Pasdoble) Apóstol Poeta (Marxa Cristiana) Teresa Silvestre (Pasdoble) Els Nous mai dormen (Marxa Mora)

Teresa Silvestre (Pasodoble) Els Nous mai dormen (Marxa Mora) Los trofeos a los ganadores de los diferentes concursos celebrados durante el Mig Any, fueron otorgados en el descanso del acto. Suenan en la segunda parte: Porta de L’Aljorf (Pasdoble) Aligeabà Spyros (Marcha Mora) Manta, forca i festa (Marcha Cristiana) Any d’Alferes (Marcha Mora) del alcoyano Amando Blanquer Ponsoda, al cual Alberto García Izquierdo, director de la banda, elogia por su gran labor como músico y compositor. El Himno de nuestras Fiestas pone el punto y final al acto, último de los programados para celebrar el Mig Any, quedando ya sólo la mitad del camino para poder disfrutar de nuestras Fiestas de Moros y Cristianos 2017.

Els trofeus als guanyadors dels diferents concursos celebrats durant el Mig Any van ser atorgats en el descans de l’acte. Sonaren en la segona part: Porta de L’Aljorf (Pasdoble) Aligeabà Spyros (Marxa Mora) Manta, forca i festa (Marxa Cristiana) Any d’Alferes (Marxa Mora) de l’alcoià Amand Blanquer Ponsoda, de qui el director de la banda, Alberto García Izquierdo, va elogiar la gran labor com a músic i compositor. L’Himne de Festes va posar el punt i final a l’acte i va tancar amb brillantor el Mig Any. Queda ja només la mitat del camí per a poder gaudir de les Festes de Moros i Cristians 2017.

Felicita a Mutxamel en Festes

Programa dâ&#x20AC;&#x2122;Actes 2017

I a totes les que heu estat abans

Cultos religiosos_94 Programa de actos_95

Les dones a la

omissi e estes

ro rama e Actos

Cultos religiosos · Programa de actos 2017 · Cultos religiosos · Programa d’actes 2017

Cultos

Reli iosos 2017

DIMECRES DIA 6

A les 20:00 h: Missa en la Parròquia i tot seguit Processó.

A les 24:00 h: Alborada a la Mare de Déu de Montserrat en l’Ermita.

DIUMENGE DIA 10

DIJOUS DIA 7

A les 9:00 h : Missa en la Parròquia. A les 10:30 h: Missa en la Parròquia (no hi haurà missa de vesprada). A les 12:00 h: Missa en la Parròquia.

ALBORADA

A les 24:00 h: Alborada a la Mare de Déu de Loreto en la Parròquia.

DIVENDRES DIA 8 FESTA DEL RAVALET

A les 11:30 h: Ofrena i Missa Major en l’Ermita. A les 20:00 h: Missa en la Parròquia. A les 20:30 h: Processó des de l’Ermita.

DISSABTE DIA 9

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LORETO A les 09:00 h: Missa en la Parròquia. A les 11:15 h: Ofrena i Missa Major a la Mare de Déu de Loreto en la Parròquia (L’ofrena eixirà des de les portes del Castell)

DIA DE L’ENTRÀ

DILLUNS DIA 11 2on DIA DE FESTA

A les 10:30 h: Missa en la Parròquia (no hi haurà missa de vesprada).

DIMARTS DIA 12 3er DIA DE FESTA

A les 18:30 h: Missa pels festers i festeres difunts i en acció de gràcies a la Mare de Déu.

Programa d’

Actes 2017

DÍA 7, JUEVES ALBORADA

A las 23,45 horas.: Asistencia de Autoridades, Comisión Fiestas y Cargos Festeros, a la Iglesia Arciprestal “El Salvador”, a la interpretación de la Salve a NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO. A continuación, desde el balcón del Excmo. Ayuntamiento PREGON DE FIESTAS. Seguidamente actuación de la Sociedad Musical “La Alianza” y disparo de fuegos artificiales.

DÍA 9, SÁBADO

FIESTA DE LA VIRGEN DE LORETO A las 11,15 horas.: Las Autoridades, Comisión de Fiestas y Cargos Festeros acompañados por la Banda de Música asistirán a la ofrenda de flores a NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO, que partirá de las puertas del Castillo. A continuación, Solemne Misa, finalizada la misma, la Comisión de Fiestas, Autoridades y Cargos Festeros efectuaran una visita al Cementerio. A las 20,30 horas.: Presidida por las Autoridades, la Comisión de Fiestas y los Cargos Festeros, debidamente vestidos con el traje festero, saldrán en Solemne Procesión con la Bendita Imagen de NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO.

DÍA 10, DOMINGO

DIA DE LA ENTRADA DE MOROS Y CRISTIANOS A las 08,00 horas.: Diana. A las 10,15 horas.: Los Cargos Festeros acompañados por el Alcalde de Fiestas, desfilarán desde el Ayuntamiento hasta el Templo Arciprestal, para asistir a la Misa Solemne que será a las 11.00h. A las 12,00 horas.: ENTRADA DE BANDAS DE MÚSICA A las 19,00 horas.: GRAN DESFILE DE LA ENTRADA.

DÍA 11, LUNES 2o DIA DE FIESTA

A las 07,30 horas.: Desayuno festero en la puerta del Ayuntamiento.

Cultos religiosos · Programa de actos 2017 · Cultos religiosos · Programa d’actes 2017

Programa d’

Actes 2017

A las 08,00 horas.: Diana por las Bandas de Música y Comparsas A las 11,30 horas.: Desfile de todas las Comparsas y Bandas de Música desde el Paseo de la Constitución. Seguidamente dará comienzo la EMBAJADA DE LOS CONTRABANDISTAS. A las 17,30 horas.: Guerrilla-Tiradores de ambos bandos. A la finalización de la guerrilla en las puertas del Castillo, dará comienzo la EMBAJADA DE LOS MOROS A las 20,00 horas.: Desfile de las Comparsas desde las puertas del Castillo. A las 00,30 horas.: Retreta. Desfile humorístico de todas las Comparsas.

DÍA 12, MARTES 3er DIA DE FIESTA

A las 07,30 horas.: Desayuno Festero en la puerta del Ayuntamiento. A las 08,00 horas.: Diana por las Bandas de Música y Comparsas.

Programa d’

A las 10,30 horas.: Guerrilla-Tiradores de ambos bandos. A la finalización de la guerrilla en las puertas del Castillo, dará comienzo la EMBAJADA DE LOS CRISTIANOS A las 12,30 horas.: Desfile de todas las Comparsas y Bandas de Música partiendo desde el Castillo hasta el Mercado. A las 17,30 horas.: Pasacalles desde el Ravalet hasta la Plaza Nueva A las 18,30 horas: Misa por los festeros difuntos y en Honor a la Virgen de Loreto. A las 19,30 horas.: Desfile de las Comparsas. A la finalización del desfile, y en la puerta del Ayuntamiento, se procederá a la ENTREGA DE BANDERAS. A las 01,00 horas: Mascletà.

DÍA 13, MIÉRCOLES Tradicional día de los borrachos. Día de descanso. Los festeros se reunirán en sus barracas, donde se celebrarán los actos típicos de este día.

Actes 2017

ins sempre cĂ rrecs festers asta siempre

La dona al

irotei

Despedida Capitania MASEROS_100

cargos festeros

Maseros

2016 Ya hace un año que nos dirigimos a vosotros para haceros partícipes de una de nuestras ilusiones, salir de capitanes. Hoy ya podemos decir que ese sueño se ha cumplido, y además en la que ha sido nuestra comparsa desde siempre y a la que hemos representado con gran orgullo, la Comparsa MASEROS. Durante este año hemos sentido y vivido un gran número de emociones y sentimientos que son imposibles reflejar en este escrito, pero si podemos decir que ha sido un año intenso, donde hemos conocido a gente nueva y por descontado, hemos afianzado las amistades que ya teníamos. Desde estas líneas, queremos agradecer a todas esas personas que han hecho posible que la Capitanía Maseros 2016 haya salido adelante. Nos referimos a ella de esta manera, ya que la Capitanía no ha sido solo nuestra, sino de todos y cada uno de los que han colaborado en ella. Es imposible nombrar a todas las personas que nos han ayudado. Muchas de ellas han estado a la sombra pero han trabajado como las que más y han sido, en definitiva, las encargadas de que todo saliera a la perfección. Sin embargo, querríamos agradecer con una mención especial a nuestras escuadras, la escuadra Camalets y la escuadra Maseres de l’Horta, que más que compañeros de fiestas son amigos y han estado en todo momento junto a nosotros arropándonos y aguantándonos tanto en los buenos momentos como en los difíciles; a la Comisión de Fiestas, por su respaldo incondicional; al Ballet Gisela Comins, por deleitarnos con una maravillosa coreografía; a Anabel y Loli, nuestras peluqueras y a Cristina, la maquilladora, que han cuidado con mimo y esmero hasta el último detalle; a Francisco Bernabeu Sánchez “El Pintoret”, por su desinteresada colaboración en parte de la confección del boato; y como no, a nuestros compañeros y amigos de aventura, Manolo, M. Ángeles y María, Capitanía Abencerrajes 2016, con ellos recordaremos cada uno de los momentos vividos en este inolvidable y maravilloso año. Por último, decirle a las Capitanías entrantes, Templarios y Moros del Cordó, que disfruten cada momento como si fuera el último ya que esta aventura pasa volando y que guarden cada instante para el recuerdo. Durante estos meses hemos vivido situaciones emocionantes, satisfacciones inmensas, sentimientos inolvidables, un gran cariño del pueblo de Mutxamel..., pero todos y cada uno de estos momentos han sido únicos e irrepetibles. Solo nos queda deciros, muchas GRACIAS A TODOS, sin vosotros nada de esto hubiera sido posible. BONES FESTES 2017. VISCA LA MARE DE DÉU DE LORETO!!! Pedro, Isabel, María e Isa.

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

101

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

Maseros

103

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

Maseros

105

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

Maseros

107

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

Maseros

109

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

Maseros

111

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

Maseros

113

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

Maseros

115

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

Maseros

117

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Cristiana · MASEROS 2016

Maseros

ins sempre cĂ rrecs festers asta siempre

La dona cosint els

vestits e esta

Despedida Capitania ABENCERRAJES_120

cargos festeros

Abencerrajes

2016 121

Todo lo que empieza, tiene que acabar, y con nosotros ha acabado un maravilloso año lleno de ilusión y gratos recuerdos, muchos nervios y lágrimas de emoción. Ha sido tan maravilloso el ver a toda la familia, amigos y esa gran comparsa “Abencerrajes” que se volcó por completo con nosotros, el momento que desde la carroza vivimos, y las lágrimas que derramamos cuando giró hacia esa gran rambla. No podemos nombrar uno a uno, todas aquellas personas que tuvimos a nuestro alrededor, ayudándonos y apoyándonos, pero lo que si podemos es agradecérselo de todo corazón y prometer que no se nos olvidarán jamás todos esos momentos que pasamos juntos, dar las gracias a esa maravillosa comisión que tenemos “un gran equipo”, al Ayuntamiento, que no nos dejó ni a sol ni a sombra, al pueblo tan extraordinario que tenemos, cuyo calor nos hizo sentir todo aquello que sentimos. Y para finalizar, lanzar un fuerte beso a esos quienes fueron nuestros compañeros durante este corto viaje, esos grandes amigos y capitanes, muchas gracias Pedro, Isa, María y por supuesto Isabel, que estuvo con nosotros en todo momento, compartiendo esa ilusión, sin vosotros no hubiese sido posible tanta alegría y diversión, os queremos mucho. Muchísimas gracias a todos y cada uno de vosotros. Manolo, M. Ángeles y Maria.

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Mora · ABENCERRAJES 2016

Abencerrajes

123

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Mora · ABENCERRAJES 2016

Abencerrajes

125

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Mora · ABENCERRAJES 2016

Abencerrajes

127

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Mora · ABENCERRAJES 2016

Abencerrajes

129

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Mora · ABENCERRAJES 2016

Abencerrajes

131

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Mora · ABENCERRAJES 2016

Abencerrajes

133

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Mora · ABENCERRAJES 2016

Abencerrajes

135

2016

Fins sempre càrrecs festers · Despedida Capitanía Mora · ABENCERRAJES 2016

Abencerrajes

Del Mar, 33 MUTXAMEL (Alicante) Tel.: 965 952 726 vistaliamutxamel@gmail.com

vistalia.es

per a les festes

La dona preparant

les pastes

rrecs esters

Cargos festeros 2017

emplaris

CapitanĂa Cristiana 2017_143 Saluda Abanderado Cristiano 2017_144 Saluda Capitana Cristiana 2017_146 Saluda CapitĂĄn Cristiano 2017_148 Cargos Cristianos 2017 en fotos_150

Templaris

CAPITANĂ?A

Cristiana 2017

CÀRRECS FESTERS 2017 · Capitanía Cristiana · TEMPLARIS

Templaris Mi nombre es Miguel, Mutxamelero y festero, este año tengo el orgullo y la satisfacción de compartir la Capitanía Cristiana junto a mis padres y en mi Comparsa, Els Templaris. Mis comienzos en la fiesta datan del año 2000, saliendo con apenas un mes en la Filà Kaimans de Xixona en brazos de mi padre. En Septiembre y en brazos de mi tío Gustavo realicé mi primer desfile por la Rambla de Contrabandista, como ya es tradición familiar. Ese año fue una locura, porque desfilé aparte de con mi tío, con mi madre de Abencerraje y con mi padre de Paco, y como no, con mi abuelo Miguel y vestido con el traje de mi padre de Contrabandista. Fue en el 2001 cuando empecé a formar parte de Los Templarios y junto a mi padre. Mi madre siempre quiso que fuera Abencerraje, pero los bombachos y el barret no era precisamente lo que me llamaba la atención. Cuentan mis padres que de bien pequeñito solo me dormía con música festera, mi padre fue mi gran impulsor en este género musical. Recuerdo las escuadras que montábamos Josep, Paco, Aleix y mi primo Gustavo que ya empezaba a hacer sus pinitos. También recuerdo las meriendas en la barraca cuando aún estaba “el Garrofer”. Con la edad de 13 años pasé a formar parte de los Vikingos de la mano de mi padre y mi tío Gustavo, escuadra en la cual sigo siendo componente con grandes festeros. Estas fiestas serán dedicadas a mis abuelos Miguel, Rosa y Rafaela y a mi abuelo Pepe, que sé que desde el cielo, estará conmigo. Poble de Mutxamel vos desitge molta salut per a gaudir de les festes de Moros i Cristians. ¡¡¡Visca la Mare de Déu de Loreto!!! ¡¡¡Visca Mutxamel i avant Templaris!!!

Banderer Cristià 2017

145

MIGUEL CERDÁ JEREZ Banderer TEMPLARIS 2017

CÀRRECS FESTERS 2017 · Capitanía Cristiana · TEMPLARIS

Templaris Hola a tots, em diuen Ana, sóc xixonenca de naixement i mutxamelera de cor. Enguany tinc l’orgull d’ostentar el càrrec de capitana en la Comparsa Templaris al costat de la meua família. Els meus inicis en la festa de Moros i Cristians van començar l’any 1973 en la Filà Cavallers del Cid de Xixona, de la mà de mon tio Paco Coca, amb els meus germans Rosa i Rafa i el meu cosí Vicente Coca. A poc a poc em vaig involucrar en aquest món de la festa i vaig formar una esquadra amb les meues amigues Toñi, Cuchi, Nuria, Diana i Ana. Van ser uns anys meravellosos amb records molts divertits. A l’edat de 15 anys vaig començar una nova experiència, amb les meues amigues, en els Moros Verds de Xixona i vaig estar fins als 21 anys, on vaig ostentar Capitania de Filà al costat de la meua amiga Cuchi. El meu començament en les festes de Mutxamel va ser l’any 1994 en la Comparsa Contrabandistes amb la meua sogra Rosa que va ser qui em va clavar en aquestes festes. L’any 1998 va ser de la mà de la meua amiga Inma Casera quan vaig formar part de l’esquadra Sharazadas de la Comparsa Abencerrajes, de la qual fins ara sóc component amb la meua filla. He d’anomenar quatre persones que sense elles les festes per a mi no serien el mateix: Júlia, Marta, Inma i Susana. ¡Gràcies per tot! Gràcies al meu fill per fer que aquest somni siga tota una realitat “El teu somni és la nostra il-lusió” Aquesta Capitania està totalment dedicada en cor i ànima a mon pare Pepe el Blanco, allà on estigues et volem molt. Desitge a tot el poble de Mutxamel unes bones festes en salut i harmonia. “Bones festes Mutxamel” ¡¡¡Visca la Mare de Déu de Loreto i Visca Mutxamel!!!

Capitana Cristiana 2017

147

ANA JEREZ PLANELLES Capitana TEMPLARIS 2017

CÀRRECS FESTERS 2017 · Capitanía Cristiana · TEMPLARIS

Templaris Me llamo Miguel Reyes soy de Mutxamel y este año ostento la Capitanía Cristiana de la Comparsa Templarios junto a mi familia y con la cual haré realidad este sueño. Mis comienzos en la fiesta, datan del año 1972 en la Comparsa Contrabandistas. Mis primeros pasos como festero los comencé a dar de la mano de mi padre Miguel “El Calé” que gracias a él y a mi madre Rosa me hicieron sentir ese amor y esa pasión por la fiesta de Moros y Cristianos. En mi memoria quedan grabadas esas imágenes, de las cuales todavía recuerdo esos desfiles que, bien en brazos de mi padre o agarrado de la mano de mi tío Reyes, daba mis primeros pasos por La Rambla. Muchas son las personas que recuerdo de esos Contrabandistas de antaño, Eugenio, El Lute, Manolo Gosálbez, El Botijó, Toni (Xixona), Marina (Xixona), y como no el Tío Jacinto organizándonos a todos en los desfiles. A mis 14 años decidí cambiar de aires, y con un grupo de amigos pasé a formar parte de la Comparsa Els Pacos, de esta etapa guardo un grato recuerdo, ya que parte de esos amigos estarán presentes este año tan especial para mí y mi familia. Jamás podré olvidar esos años tan maravillosos e increíbles que pasé junto a Rafael “Soco”, Rafael “Casera”, Mario y mi primo José M. “Jaia”. A la edad de 30 años, pasé a formar parte de la Comparsa Templarios que aquel año, ostentaba la Capitanía de José F., Conchi y Fernando. Formé parte de la escuadra Jaume I hasta el año 2010. Actualmente formo parte junto a mi hijo de la escuadra Vikingos. La idea de este sueño siempre la tuvimos en mente, y en casa siempre se hablaba de que cuando Miguel cumpliera los 17 años saldríamos de Capitanes y es hora de cumplir ese sueño. ¡¡¡Poble de Mutxamel, molt bones festes a tots!!! ¡¡¡Visca la Mare de Déu de Loreto i visca Mutxamel!!

Capità Cristià 2017

149

MIGUEL REYES CERDÁ MARTÍNEZ Capità TEMPLARIS 2017

CÀRRECS FESTERS 2017 · Capitanía Cristiana · TEMPLARIS

Templaris

Capitania Cristiana 2017

151

La dona preparant

els bro ats dels vestits de festa

rrecs esters

Cargos festeros 2017

oros el

CapitanĂa Mora 2017_155 Saluda Abanderado Moro 2017_156 Saluda Capitana Mora 2017_158 Saluda CapitĂĄn Moro 2017_160 Cargos Moros 2017 en fotos_162

Moros del Cordรณ

CAPITANIA

Mora 2017

Moros del

Cordó

Hola! Sóc Jorge José Sirvent Aracil, vaig nàixer el 30 de juliol de 1983, any en què vaig començar a ser membre de la comparsa Moros del Cordó.

CÀRRECS FESTERS 2017 · Capitanía Mora · MOROS DEL CORDÓ

Sóc fill de Jorge Sirvent Pastor i M. José Aracil Ramos (Matote), nét de Tonico la Torreta i Lola la Vicentica, i de Pepe el d’Hoyos i Eloina Ramos. Participe activament en la directiva dels Moros del Cordó i aquest any ostentaré el càrrec d’abanderat moro al costat de Lidia i Guti, a qui vull agrair que compten amb mi per aquesta gran ocasió. Els meus inicis van ser a l’esquadra Zulues, quan era xicotet amb mon pare, després d’uns anys vaig passar a formar part de l’esquadra Mudéjares i des de l’any 2012 forme part de l’esquadra Tuareg. Finalment vull agrair a la meua comparsa la confiança depositada en mi. Sé que aquest any serà inoblidable i espere que gaudim tots junts de les festes.

Banderer Moro 2017

157

JORGE SIRVENT ARACIL Banderer MOROS DEL CORDÃ&#x201C; 2017

CÀRRECS FESTERS 2017 · Capitanía Mora · MOROS DEL CORDÓ

Moros del

Cordó

Mi nombre es Lidia, hija de Domingo y Sagrario, hermana de Domi, Mari y Paco. Desde que nací he vivido en la Avd. de Valencia, actualmente vivo en la calle Dolores, pero soy vecina en adopción de la calle El Salvador “ Carrer Carnisseria “. Mi primer contacto en la fiesta fue en el año 84 con la comparsa Templarios, en la capitanía de Roberto, junto a mi hermana Mari y mi hermano Paco. En el 86 paso a ser componente de la comparsa Maseros. De los Maseros guardo recuerdos buenísimos y todavía allí conservo grandes amigos. En los Maseros salía junto a mi madre. Comencé como niña masera con la falda típica de flores y blusa blanca, soy una niña de verde que así nos hacían llamar para formar en la Rambla, ese traje fue el primer traje oficial para las niñas en los Maseros. Fui fundadora de la escuadra Segaores en el año 96, en la capitanía del Samarro, en esta escuadra ejercí de cabo escuadra algunos años. En 2005 me incorporo a mi comparsa actual els Xodios, en la escuadra Azaharas, escuadra que este año me acompaña en esta aventura. Desde que empecé a salir con Gustavo, el que ahora es mi marido y padre de mis hijos Pepe y Lucas, hemos tenido un sueño en común, ser capitanes. Este año vamos a vivirlo. Quiero agradecer desde aquí a la gran comparsa Moros del Cordó por haberme acogido como una más de ellos. Por último me gustaría dedicar este año a toda mi gente, mis padres y mis suegros Pepe y Maruja. Nunca hay que dejar de soñar, porque los sueños se hacen realidad.

Capitana Mora 2017

159

LIDIA MULA JIMÉNEZ Capitana MOROS DEL CORDÓ 2017

CÀRRECS FESTERS 2017 · Capitanía Mora · MOROS DEL CORDÓ

Moros del

Cordó

Muy buenas , tengo la oportunidad de presentarme ante todo mi pueblo en esta página . Mi nombre es Gustavo Blasco García hijo de Pepe (Marianeta) y Maruja (L’horteta) , casado con Lidia y tenemos dos hijos llamados Pepe y Lucas . Mi mujer y yo siempre teníamos el sueño de ser capitanes pero siempre se quedaba en una ilusión , pues bien el año pasado dimos el paso que nos faltaba que era tirar hacia delante , porque pensamos que los sueños hay que cumplirlos . Qué mejor que presentarnos de capitanes con mi comparsa MOROS DEL CORDÓ , en la cual llevo toda mi vida saliendo . Mi padre Moro del Cordó toda la vida en la escuadra Tuareg . Mi hermano Pepe empezó como Moro del Cordó y luego se fue a la comparsa Xodios en la cual formó junto con sus amigos la escuadra Abbrasits . Mi mujer Lidia toda su vida festera , empezando por los Templarios , seguidamente por los Maseros y actualmente con los Xodios . Mis dos hijos Pepe y Lucas desde que nacieron son Moros del Cordó . Mi madre no ha sido festera, pero como la mayoría de Mutxameleros el 9 de Septiembre día de la Mare de Deu de Loreto en mi casa era y es el día más grande . Nuestra familia siempre ha estado involucrada en la fiesta , recuerdo de pequeño cuando venían los de Villena a dejar los trajes que alquilaban la escuadra Tuareg y luego se quedaban a comer , la casa siempre estaba llena . Yo he ido a montar , limpiar y echar una mano en la barraca , porque es lo que hay que hacer , siempre ayudar y trabajar por la fiesta , en este caso por mi comparsa . He estado 6 años metido en la directiva de los Moros del Cordó llevando la barraca (trabajo muy duro) y siempre que he podido he llevado a mis hijos para involucrarles que la fiesta también es trabajo y dedicación . ¿Qué más puedo decir? Que estamos tanto mi mujer , mis hijos y yo con muchísima ilusión con esta , nuestra capitania y que nos encantaría disfrutar con todo el pueblo . Dar las gracias a los Moros del Cordó por el cariño y apoyo recibido , esperamos y deseamos de corazón estar a la altura . Por último quiero dedicar este año tan especial a todos mis familiares y amigos , pero en especial a mi hermano Pepe , ya que era un festero de los pies a la cabeza y esté donde esté siempre estará presente en esta capitanía . OS SALUDA UN FESTERO MAS , GUSTAVO BLASCO GARCIA .

Capità Moro 2017

161

GUSTAVO BLASCO GARCÍA Capità MOROS DEL CORDÓ 2017

CÀRRECS FESTERS 2017 · Capitanía Mora · MOROS DEL CORDÓ

Moros del

Cordó

Capitania Mora 2017

163

Les nostres

resi entes DE COMPARSA

Les nostres Nuestras

omparses omparsas

Maseros_166 Pirates_168 Contrabandistas_170 Templaris_172

Moros del Cordรณ_174 Els Pacos_176 Zegries_178 Xodios_180 Abencerrajes_182

aseros Maseros Crónica 2016 Año de fundación: 1883

Vicepresidenta 3: Concepción Martínez Verdú

Domicilio social: Monóvar, 16 Presidenta: Rosa Ana Climent Poveda

Secretario: Rafael M. Pastor Torregrosa Tesorera: M. Dolores Pastor Espuch

Vicepresidenta 1: Mª Loreto Riera Arberola

Banda de Música titular: U.M. La Lira, Quatretonda

Nuestras Comparsas 2016 · Les Nostres Comparses 2016

Vicepresidenta 2: Mª Virginia Javaloyes Ayela

Un año más, me dirijo a vosotros desde este Llibret de Festes, para a través de esta Crónica, contaros, como han transcurrido las pasadas fiestas 2016 en la comparsa Maseros y el Mig Any 2017. La crónica comienza en el mes de julio cuando se celebró la asamblea ordinaria de la Comparsa. En dicha asamblea se recordó, que con motivo de ostentar la capitanía cristiana, y ser un año muy especial, se necesitaría la colaboración de toda la comparsa para la representación del boato, ya que este llevaba elaborándose desde el mes de abril. También se decidió que el tema que el tema de la retreta fuera LAS VEGAS. Sin darnos cuenta llego el 27 de agosto, día en que se celebraron las cenas de escuadra. El sábado siguiente, 3 de septiembre, se realizó la tradicional cena de comparsa en la sede social. Una vez finalizada la cena y después de tomarnos “unas copitas” nos fuimos desfilando por el “carrer Sol”, con nuestra querida banda de música la Societat Musical “La Lira” de Quatretonda, hasta el comienzo del desfile por la Avenida Carlos Soler. Por fin llegó el tan esperado día 10 de septiembre. A las 7:00 de la mañana un grupo muy numeroso de componentes de la comparsa y colaboradores, nos dimos cita en la nave donde desde el mes de abril se había estado confeccionando el boato para la Capitanía 2016. Acompañados por dos agentes de la Policía Local (Gustavo y José David), trasladamos todas las plataformas hasta el punto desde donde teníamos que colocarlas para salir por la tarde a la hora de la entrada. Una vez trasladadas estas, nos dispusimos a trasladar las más delicadas, “las plantaciones de tomateras”, que desde el mes de junio, estaban en Villa María, gracias a la colaboración de Alfonso y Germán Poveda. Con estas dos plataformas, tuvimos unos pequeños problemas para colocarlas en la rambla, por su peso, pero una vez solucionado, nos tomamos un merecido almuerzo. A las 12 de la mañana y con la mayor parte del trabajo hecho, comenzaba la tradicional Entrada de Bandas. No podía faltar a esta cita nuestra banda la Societat Musical “La Lira” de Quatretonda, la cual deleito a todos los presentes con el pasodoble “Fiesta en Levante” del maestro Manuel Carrascosa García. Una vez finalizada la entrada de bandas nos reunimos en el castillo para cantar el Himno de las

Fiestas. Una vez finalizado el mismo, nos fuimos desfilando hasta la barraca para tomarnos un aperitivo y un sequet, amenizados por la S.M. La Lira de Quatretonda. A las 15:30, nuevamente, estábamos en la Avenida de Valencia. Era hora de preparar la plataforma del Mercado de Frutas y Hortalizas. Mientras esperábamos que llegaran nuestros fruteros de referencia, Enrique Oliver y Antonio Rodriguez(Antonio “el Castellá), tomamos un bocado nuevamente y ayudábamos a la vez a Mario Llinares, a preparar las Plataformas de “envasado de tomates”. A las 17:00 llegaban Antonio y Enrique, con las furgonetas cargadas de frutas y verduras frescas, recién traídas del Merca. Y se pusieron manos a la obra. El resultado, ya lo visteis todos en la Rambla. Y ya, con todo a punto, a las 18:30, la S.M. La Lira, fue a por los Capitanes, Pedro, Isabel y María al Hostal, ya que a las 19:00, daba comienzo La Entrada, en la cual la Comparsa Maseros, al ostentar la capitanía cristina, fue la última comparsa del bando cristiano en desfilar, con el siguiente orden: 1. Plataforma Pantanet-Bandera Comparsa. 2. Carros que van al campo a trabajar(Escuadra Amigos) 3. Niños llevando aparejos y almuerzo a los padres al campo 4. COLLA LA CORDETA-ALCOY(TABAL I SARAGÜELL) 5. Plataformas con cañas plantando tomates(Escuadra Que llaure tom pare) 6. Plataforma “Villa María”-Almuerzo en el Campo 7. Plataformas tomateras(Escuadras Saragüells Jovens y Segaores) 8. Carro cargando la cosecha 9. BALLET GISELA COMINS 10. COLLA EL NUVOLET-MUTXAMEL(AKELARRE) 11. Plataformas envasado tomate( Escuadra Veteranas) 12. Mercado frutas y hortalizas( Escuadras Tramusseres y Maseres del Deposit) 13. Plataforma Palmera-Maseros 14. CARROZA CAPITANES-ABANDERADA 15. Acompañantes (Escuadra Maseres de L’Horta) 16. Escuadra Especial- Camalets 17. SOCIETAT MUSICAL LA LIRA DE QUATRETONDA( MANTA, FORCA I FESTA) 18. Carroza niños El día 11 de Septiembre fue un día cargado de actos festivos, comenzando a las ocho de la mañana con la Diana,

Les nostres traordinaria cuyo único punto del día era la elección de Presidente/a. Sólo se presentó una candidatura, encabezada por Rosana Climent, quedando esta elegida. La nueva Junta directiva es la siguiente: PRESIDENTA: ROSA ANA CLIMENT POVEDA SECRETARIO: RAFAEL PASTOR TORREGROSA VICEPRESIDENTA 1: M. LORETO RIERA ALBEROLA VICEPRESIDENTA 2: M. VIRGINIA JAVALOYES AYELA VICEPRESIDENTA 3: CONCEPCION MARTINEZ VERDU TESORERA: M. DOLORES PASTOR ESPUCH DELEGADOS DE BARRACA-COMPRAS: ISAIAS CONTRERAS LÓPEZ · VICTOR MANUEL BERNABEU BERENGUER VOCAL: LUIS MIGUEL PASCUAL ASENSI · ESTELA LLORENS MARTINEZ · ESTHER ALEMANY DOMINGUEZ · IRENE SELLES GUARDIOLA · VICTOR MANUEL BERNABEU BERENGUER Tal y como he dicho anteriormente, en la Asamblea de octubre de 2016, la Presidenta hizo una serie de agradecimientos que ahora quiere hacer públicos: - A todos componentes de los Maseros, ya que sin vuestra ayuda y colaboración no hubiese sido posible esta Capitanía. A la Policía Local, por su colaboración en todo momento en el que se les ha requerido, en especial a los Agentes, Gustavo y José David. A la Comparsa Contrabandistas y Pacos, por su colaboración y ayuda en el día de la Entrada. A Isidro Ayela, encargado de Urbaser, por su inestimable colaboración. A Alfonso Poveda y German Poveda, por dejarnos ocupar, incluso invadir su casa en este año que ha sido difícil para ellos. A Manolo Pitaluga padre, por ser nuestro agricultor de referencia. Al Alcalde, Sebastián Cañada y al Presidente de la Comisión Pedro Miguel Planelles, por su ayuda en momentos, “complicados”. A nuestros fruteros particulares Antonio y Enrique, por estar siempre que los necesitamos. A Fernando Ivorra(Fernado “La Horteta”), por su ayuda y consejo y a Javi Pastor por sus “portes” en el camión. A las madres de los niños, en especial a Alicia Castelló y Nuria Mora, por el trabajo realizado en la coordinación y elaboración de los trajes. -Gracias también a nuestros compañeros de viaje en este año los Capitanes moros, Manolo, M. Angeles y María, con ellos todo ha sido más fácil. Y cómo no, a Rafael de la Fuente, Presidente de la Comparsa Abencerrajes, gran amigo mío y acompañante inestimable en este año de capitanía. Por último a los Capitanes y Abanderada, Pedro, Isabel y María, por su saber estar y simpatía. Sin vosotros y vuestro trabajo, esta Capitanía no hubiese sido posible. Desde la Comparsa Maseros os deseamos unas felices fiestas y no olvidéis pasaros por la barraca para poder tomarnos un sequet. ¡VIXCA LA MARE DE DEU DE LORETO! Comparsa Maseros

167

ww.mutxamel.net/maseros · maseros@mutxamel.net

donde se interpretó el pasodoble “Maseros de Mutxamel”, del maestro J. Salvador González Moreno. Después de amenizar las calles del pueblo con los distintos pasodobles llegamos a la barraca para almorzar. A las 11.30 comenzó el desfile matutino desde el Paseo de la Constitución hasta el castillo, donde pudimos asistir a la Embajada de los Contrabandistas. A su término fuimos desfilando hasta la barraca para tomarnos nuevamente el aperitivo festero y comer posteriormente. Por la tarde después del tiroteo y de la Embajada de los Moros se celebró el desfile, donde la escuadra “Que Llaure Tom Pare” celebro su 20 aniversario. Por ese motivo, fueron los encargados de abrir el desfile de la Comparsa, con una Escuadra Especial, con caballo batidor, e interpretando la marcha “Almaidar” de Juan Carlor Sempere Bomboí Una vez terminado y de haber recuperado fuerzas en la barraca con una cena, a las 00:30 h dio comienzo La Retreta. Como ya he comentado anteriormente, el tema elegido fue LAS VEGAS, convirtiendo la avenida Carlos Soler en un gran casino, al ritmo de las canciones de Elvis Presley, con su movimiento de pelvis, y con una atractiva Marilyn Monroe. Y así llegamos al 12 de Septiembre, en la Diana se interpretó la pieza musical “María Capitana Contrabandista” del maestro Juan Pellicer Prats. Después del almuerzo, pudimos presenciar el Tiroteo y la Embajada Cristiana. Acto seguido nos dirigimos a la barraca para tomar nuestro aperitivo festero. Ya por la tarde con nuestros trajes de gala realizamos el último desfile de las fiestas 2016 El 13 de Septiembre se celebró el tradicional “Día de los Borrachos” donde degustamos la tradicional olleta y el 18 de Septiembre, la tradicional paella como fin de fiestas. En el mes de Octubre celebramos la Asamblea General Ordinaria para dar cuenta de ingresos y gastos. En dicha asamblea se agradeció a todos los componentes el esfuerzo realizado en las fiestas pasadas con motivo de la capitanía. Nada más pasar las Navidades, teníamos nuevamente el Mig Any. El día 12 de Febrero, se organizó por 4 año un concurso de paellas entre las escuadras de la Comparsa, el cual tuvo una magnifica aceptación ya que participaron casi la totalidad de las escuadras: Camalets, Maseres de L’Horta, Maseres del Deposit, Saragüells Jovens, Veteranas, Segaores Amics Segaors, y Que llaure tom pare. El día 19 de Febrero, la Comparsa, representada por la escuadra Segaores, participó en el concurso, organizado por la Comisión de Fiestas, de paellas, zurra y “all i oli” donde no conseguimos ningún premio. El sábado siguiente, es decir el 25 de Febrero tuvo lugar la cena de la comparsa, en la sede social y terminamos la noche con el tradicional desfile. El pasado 28 de abril, se celebró Asamblea General Ex-

irates Año de fundación: 1950

Secretaria: María Balaguer Navarro

Domicilio social: Virgen del Remedio, 61

Tesorera: Clara Poveda Tarancón

Presidenta: Sara Verdú Tarancón

Vocales: Isaac García García Cristina Quereda Galvañ Silvia Quereda Galvañ Ángel Riera Sola Vanesa Rubio Castillo

Nuestras Comparsas 2016 · Les Nostres Comparses 2016

Vicepresidente 1: Rafael Sala Ruiz Vicepresidenta 2: Clara Poveda Tarancón

Parece mentira que ya haya pasado un año desde que escribimos la última crónica de fiestas, pero estos meses de verano nos indican que ya queda muy poco para desfilar por nuestra Rambla.

de los primeros fundadores de la comparsa. Una vez acaba la Entrada de Bandas, nos dirigimos al castillo para entonar nuestro Himno de Fiestas. Después desfilamos hacía la barraca para disfrutar de nuestro primer aperitivo.

Antes de empezar la fiesta, nos gustaría haceros una crónica de los acontecimientos de la comparsa a lo largo de este año. Las cenas de escuadra tuvieron lugar el día 27 de agosto, y en las cuales dimos el pistoletazo de salida al primero de los desfiles.

Por la tarde llegó el momento más esperado por todos, la Entrada, donde todos los preparativos de tantos meses culminaron con el desfile por la Rambla. Luego, como es tradición, se abrió nuestra barraca para tomarnos algo y disfrutar de la noche.

El sábado siguiente, 3 de agosto se celebró la cena de comparsa. En ella se rindió homenaje a Francisco Martínez Planelles “El Chiquitín”, por ser el pirata en activo con más antigüedad de nuestra comparsa. Muchas gracias por tantos años de desinteresada colaboración hacía nuestra comparsa.

El siguiente día comenzó con la diana, y al acabar esta recargamos pilas con un almuerzo. Una vez comidos, nos dirigimos a la plaza Sant Roc dónde comenzaba el desfile matinal por la carretera.

El 9 de septiembre se celebró el día de la patrona, la Virgen de Loreto. Por la mañana fue la ofrenda donde la Comparsa ofreció una ofrenda de flores y por la tarde la procesión, donde una representación de la Comparsa acompañó a la Virgen. Ya llegamos al día 10, ese día en el que muchos esperamos con tantos nervios. Empezamos la mañana con la Entrada de Bandas, como siempre nos acompañó la S.M Lira Relleuense. Interpretó el pasodoble “Francisco Poveda”, pasodoble compuesto por Santiago Revert Cantó y dedicado a Francisco Vicente Poveda Carratalá, ya que lleva el nombre de su padre que fue uno

Por la tarde nuestro cañón no podía faltar en el tiroteo. A continuación del desfile de la tarde dio comienzo la Retreta. Este año el tema elegido fue POKEMON. Llegamos a los actos del tercer día. Después de la diana, regresamos a la barraca para almorzar. Luego seguimos con la guerrilla dónde se gastaron los últimos cartuchos de pólvora antes de la Embajada de los Cristianos. Por la tarde, todos nos preparamos para el último desfile. Aunque sabíamos que era el último, manteníamos la esperanza de pensar que un año pasa volando y cuando nos diéramos cuenta estaríamos volviendo a sacar los trajes de los armarios.

Crónica 2016

Terminadas ya las fiestas, el día 13 se celebró el día de los Borrachos. En ella pudimos disfrutar como cada año de las últimas notas de nuestra banda de música. El domingo 17 de septiembre dimos por finalizadas las fiestas con las Paellas. Nos gustaría darles la enhorabuena a las escuadras Corsarios del Norte y Piratetes, ya que este año han celebrado su 40 aniversario dentro de la Comparsa Pirates.

169

Pasadas las Navidades llegó el Mig Any. Dimos el pistoletazo de salida a los actos del Mig Any con las cenas de escuadra que se celebraron el sábado 11 de febrero. El día 19 de febrero se celebró el concurso de paellas zurra y ajo donde la comparsa estuvo representada por la escuadra Corsarios del Norte. Aunque no conseguimos ningún premio pasamos un gran día. El sábado 25 de febrero tuvo lugar la cena de la comparsa que se realizó en el bar del Canyar de les Portelles y terminamos la noche con el tradicional desfile por la Rambla. Desde la Comparsa Pirates os queremos desear que paséis unas felices fiestas 2017.

www.mutxamel.net/pirates · pirates@mutxamel.net

En el mes de noviembre tuvimos la Asamblea General de la comparsa dónde se informó a los asistentes de cómo habían transcurrido las últimas fiestas.

ontraban istas Contrabandistas Año de fundación: 1874

Vicepresidente 3: Asensio Úbeda Montoya

Domicilio social: Juan XXIII, 38

Secretario: Jacinto José Sala Blasco

Presidenta: Mercedes Martínez Cortes

Nuestras Comparsas 2016 · Les Nostres Comparses 2016

Vicepresidente 1: Antonia Martínez Monge Vicepresidenta 2: José Javier Llorca Marco

Tesorera: Marina Rodríguez Campos Alcaldes de Fiestas: Pedro Vigara Cáceres Banda de Música Oficial: Sociedad Musical Nuevos Rosales de Bolbaite.

Como cada año, la Comisión de Fiestas nos permite unas páginas de su llibret para contar nuestra crónica anual.

y Arazanas, Forjadores y Serranas, Agrupación Musical Los Rosales de Bolbaite, Alcázares, Zíngaras y Negros-Revolucionarios-Rojos.

Empezó el año el 16 de julio, cuándo celebramos nuestra ya tradicional “cena de sobaquillo” en nuestra barraca, degustando sabrosas recetas culinarias, este año las premiadas fueron Toñi Martínez, Reme Caturla y Paola Climent.

El segundo día es muy importante para los Contrabandistas, ya que podemos celebrar nuestra alianza con las tropas cristianas en la Embajada que lleva nuestro nombre. Año tras año, nos llenamos de orgullo al formar la comparsa a la puerta del ayuntamiento, con los tiradores y el embajador encabezando la comparsa y la marcha “Contrabandistas de Mutxamel”. Al finalizar la Embajada, los cargos festeros nos acompañaron como cada año a la barraca para disfrutar del aperitivo y unos pasodobles. Esa noche salimos a la retreta de “Negros papúes”, donde no conseguimos premio, pero disfrutamos de ese rato festero. Por supuesto no nos olvidamos de nuestras dianas con una altísima participación de festeros.

Continuamos con las cenas de escuadra celebradas el 27 de agosto, cada escuadra cenó en diferentes bares de la localidad, al finalizar nos reunimos todos para desfilar y a continuación fiesta nocturna en la barraca hasta altas horas de la madrugada. El sábado siguiente, la comparsa realizó su cena oficial en la barraca, con muy buen ambiente y la mejor música, a cargo de la Sociedad Musical L’Aliança de Mutxamel. En los días previos a la Entrada, el montaje de barraca, los trajes de la retreta y las últimas partituras estaban presentes en cada delegación, con lo que llegamos a la Entrada de Bandas. La banda de Los Rosales de Bolbaite interpretó “Músicos Mudéjares” de Paco Peña Muñoz. A la finalización de la misma, el buen ambiente reinó en la barraca hasta bien entrada la tarde cuando los festeros decidimos irnos a engalanarnos para la gran entrada. En esta ocasión desfilamos en segundo lugar con una sola banda y el pasodoble Contrabandista “El tito” del compositor Sebastián Rubio. Nuestras escuadras se distribuyeron en el siguiente orden de desfile: Banderín de comparsa portado por un miembro de la escuadra Bandoleros y cantineras, niños Cartujanos y Almonteñas, escuadra Bandoleros, D’andalus y Bandoleras, Camperas., Gitanas

El último día marcado por una contradicción de emociones, pena por el término de las fiestas e ilusión por los preparativos de las próximas, la banda estuvo radiante a medio día, donde nos dejó a todos con ganas de más. Con el día de los borrachos y las paellas pusimos fin a las fiestas del 2016, no sin antes mostrar nuestro pleno agradecimiento a nuestro socio de honor D. Isidoro Santamaría Ivorra, quien nos brinda año tras año un espacio fabuloso para poder disfrutar las fiestas. El 5 de noviembre, el presidente de la comparsa Santiago Lapaz, realizó una cena de despedida con su directiva y los delegados de las escuadras ya que terminaba su candidatura en la misma. Muy agradecido, puso el broche final a su andadura como presidente en la Comparsa Contrabandistas.

Crónica 2016

En la asamblea general ordinaria del 3 de febrero, se presentó la nueva junta directiva formada por la nueva presidenta Mercedes Martínez Cortés, componente de la escuadra Zíngaras que nos transmitió su gran motivación por la colaboración y el compañerismo. Pasadas las navidades, empezaron los preparativos del Mig Any, que comenzó con las cenas de escuadra. Este año fue especial, ya que se celebraron en la barraca con la Sociedad Musical L’Aliança de Mutxamel para las escuadras que quisieron. Fuimos un gran número de escuadras, predominaba la armonía y las ganas de fiestas y sobre todo la ilusión de reunirnos en la barraca. Ese día la escuadra Camperas dió comienzo a su 40 aniversario soplando las velas junto al resto de escuadras e invitándonos a cava y tarta. El domingo siguiente, en el concurso de paellas, fueron las Bandoleras las encargadas de la realización de la paella, “all i oli” y zurra. El sábado 25 de febrero, se realizaron las cenas oficiales de la comparsa. Esa mañana un gran número de personas preparamos la cena y arreglamos la barraca. Cabe destacar, la afluencia de gente joven en los preparativos que le dio más ambiente, si cabe, a esos ratos previos.

Con ello terminó el Mig Any 2017 y empezamos a preparar las fiestas próximas, con nuestros mejores deseos para todos los festeros. Comparsa Contrabandistas de Mutxamel

171

www.mutxamel.net/contrabandistas · contrabandistas@mutxamel.net

El viernes 18 de noviembre, se realizaron elecciones a nuevo presidente de la comparsa, y se presentaron dos candidaturas: Javier Sola y Mercedes Martínez. Con una altísima participación que supero el 90% del censo y tras el recuento de votos, fue nombrada presidenta de la Comparsa por el 71% de los votantes para el periodo 2017-2020, Mercedes Martínez Cortés.

emplarios Templaris

Nuestras Comparsas 2016 · Les Nostres Comparses 2016

Any de Fundació: 1963 Any de fundació: 1963 Domicili Social: DomiciliSoledat, social: 6 Soledat, 6

Secretària: Consuelo Nuñez Ruzafa Vicepresidenta 3: Almudena Sirvent Pérez Tresorer: Ferrán Gosalbez Gomis Tresorer: Ferrán Gosalbez Gomis Presidenta: Alcalde de Festes: President D’Honor: Secretària: AntonioMª Alberola Ramón Pastor Martínez ReyesSala Soler Lledó Consuelo Nuñez RuzafaGosálvez Ivorra Josep Francesc Presidenta: Jordi Ramos Baeza Vicepresidents: Mª Reyes Soler Lledó Inocencio Leal Calcerrada Alcaldes de festa: Ramón Pastor Martínez Vicepresidenta 1: Ruiz Banda de Música Oficial: José Aracil Inocencio Leal Calcerrada Josep Francesc Gosalbez Ivorra A.M. “La Paz”, de Sant Joan Almudena Sirvent Pérez Vicepresidente 2: Bandad’Alacant. de Música titular: José Aracil Ruiz Sociedad Musical “La Paz” de Sant Joan d’Alacant

Un any més, estem davant el full en blanc per tal de fer un resum del que foren les passades Festes de Moros i Cristians de 2016. Tot i que sempre comencem aquesta crònica amb els dies centrals de la Festa, aquesta vegada voldríem remuntar-nos un poc més enrere, al dissabte 3 de setembre, el dia del sopar oficial de comparses. Aquesta nit, a més de gaudir de la tradicional rostida de xulles, visquérem un moment molt emotiu per a tots els Templarios, però especialment per a l’Esquadra Vikingos, que el darrer 2016 compliren 50 anys d’existència. Així mateix, també celebràrem el cinquantenari com a Templarios d’un grup dels socis més veterans: Alfredo Brotons Pastor (Alfredo “el Riu”), Andrés Aracil Giner, Ramón Pastor Martínez (“Rebolica”), Salvador Blasco Poveda (“el Bombet”) i Juan Miquel Ripoll Ramos. Tots ells formaren part dels inicis de la comparsa i, encara ara, segueixen participant a la Festa i aportant la seua experiència, per la qual cosa no podem més que agrair-los la seua fidelitat i dedicació als Templarios. Aquella nit tan especial també ens acompanyaren, com és habitual, els fundadors de la Comparsa. Encara que molts d’ells ja no són festers en actiu, sentim que són part de la nostra història i de la nostra festa i aprofitem aquestes línies per a fer-los aquest reconeixement i agrair-los la seua presència any rere any. Ara avancem uns dies, fins al 9 de setembre, quan, com és costum, celebràrem el sopar de gala amb molt bona companyia, bon menjar i bon beure, com a preludi de la que seria la primera desfilada de les festes per la Rambla. És en aquesta nit quan tots, a la fi, pensem “JA ESTEM EN FESTES” i sentim formiguetes a l’estómac en desfilar cap al castell acompanyats de

la nostra banda oficial, La Pau de Sant Joan. Aquest cop al ritme d’algunes de les peces amb què gaudiríem a les desfilades dels dies següents com: El Diví de Francisco Valor Llorens, Paco Jover de Ramon Garcia i Soler, i L’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor Grau. El dia 10 ens alçàrem molt afeinats des de bon matí, per tindre a punt tot el necessari perquè la nostra barraca estiguera a punt per a rebre els Templarios, festers i visitants que ens acompanyen cada any. A les 12 arrancà l’Entrada de Bandes, on La Pau de Sant Joan interpretà el pasdoble Novecento del mestre Joan Enric Canet, una peça d’extraordinària dificultat que la nostra banda defengué amb una interpretació espectacular. Esforç que celebràrem, a la tornada del castell, amb unes cervesetes, un bon aperitiu i un reconfortant caldo amb tarongetes. Però el darrer 10 de setembre fou un dia encara més especial que habitualment, perquè estàvem d’estrena: aquella vesprada, a l’Entrada, desfilaren per primera vegada amb nosaltres dues noves esquadres, formades per gent jove de la comparsa i per noves incorporacions. Van ser CABALLEROS CRUZADOS i MOZÁRABES, als quals donem la benvinguda i esperem tenir entre nosaltres per molts anys. Com sempre, la jornada acabà amb sopar a la barraca i festa fins que els cossos van aguantar. El dia 11, diumenge, començàrem la jornada amb la Diana als compassos d’Encarnita la de Llusian, pasdoble de Vicente Egea Insa. Com sempre, aquest dia està molt ple d’actes: tiroteig, desfilada matinal, ambaixada Contrabandista, on, com és habitual, participaren alguns dels membres de la nostra comparsa, i de nou, a la barraca per a refrescar-nos i compartir uns aperitius amb amics, familiars i companys.

Crónica 2016

I a la fi arriba el dia 12, quan tots comencem a adonar-nos que les festes s’acaben i volem aprofitar cada minut abans d’acomiadar-nos-en fins a l’any següent. Aquesta vegada començàrem la jornada amb la melodia del nostre pasdoble, 9 del Ravalet, de Francisco Valor Llorens. Després d’esmorzar i recuperar forces, poguérem presenciar l’ambaixada cristiana, on els ambaixadors del Templarios contribuïren per a recuperar el castell i el domini de la vila. Ja a la vesprada i després de la missa en honor als Festers Difunts, iniciem la tercera i última entrada amb l’emoció de saber que un any més de festa s’acaba. Aquest dia acaba, com sempre, amb l’emoció de l’Entrega de Banderes i el castell de focs d’artifici. I ja tan sols ens queden les tradicionals paelles, que es celebraren el diumenge dia 18 i on el nostres famosos cuiners ens delectaren amb les seues habilitats culinàries una vegada més. L’alcalde, Toto, Nino, Rebolica i algun altre voluntari més, units sempre pel seu saber fer i la seua dedicació als Templarios, gràcies a tots ells.

MIG ANY 2017 EL MIG ANY l’encetàrem amb la celebració del sopar d’esquadres l’11 de febrer, tradicional sopar on cada esquadra o, de vegades algunes esquadres, es reuneixen per a compartir la vetllada i gaudir de la primera desfilada de l’any a la Rambla. El cap de setmana del 18 i 19 de febrer ens preparem per al concurs de paelles. Enguany, els Templarios ens traslladàrem, una vegada més, al local dels Pacos, al carrer Mare de Déu del Remei, per a celebrar aquest esdeveniment. Al concurs de paelles, allioli i surra ens representà la jove esquadra Caballeros Cruzados i encara que no aconseguiren cap premi, els agraïm la seua participació i l’harmonia i bon rotllo que ens van transmetre al llarg de tota la jornada.

173

El 25 de febrer, dia del sopar oficial de comparses, compartírem taula un bon nombre de Templarios i alguns convidats al Mesón Ino, on ens fan sentir com a casa amb bon menjar i millor tracte. A les postres, la nostra banda, la Sociedad Musical La Paz de Sant Joan, ens delectà amb algunes marxes i pasdobles, abans de la desfilada per la Rambla.

www.mutxamel.net/templarios · templarios@mutxamel.net

A continuació, degustàrem uns reparadors gaspatxos preparats per l’equip de cuina i, com ja ve sent costum, gaudírem d’una estona de disbauxa amb el nostre TARDEO TEMPLARIO abans d’anar al tiroteig i l’ambaixada mora. A la segona entrada, a més de les peces esmentades, desfilàrem al ritme d’El Guardià de Saül Gómez Soler, i d’altres melodies clàssiques de la nostra comparsa, com són Sala i Soler de Francisco Valor Llorens, i Tino Herrera d’Amando Blanquer Ponsoda. Totes interpretades per la Societat Musical Cultural de Penàguila. Finalment, acabàrem la jornada amb la nostra peculiar “Conquesta de l’Oest” a la Retreta.

Finalitzats els actes del Mig Any, caminem cap a setembre amb un repte, la Capitania Cristiana d’enguany, que compartirem amb els nostres amics, Moros del Cordó. Esperem deixar la gran família, els Templarios de Mutxamel, al lloc que li correspon i que tots gaudiu amb nosaltres d’aquest any tan especial. Però abans d’acomiadar-nos, volem felicitar les comparses Maseros i Abencerrajes, així com els seus càrrecs, per les magnífiques Capitanies 2016. ENS VEIEM AL SETEMBRE!!! SALUT I BONES FESTES!!! COMPARSA TEMPLARIOS DE MUTXAMEL

oros el del or Cordó Moros Any de fundació: 1898

Tresorer: Antonio Jesús Ramos Forner

Domicili social: Benidorm, 9 President: Ricardo Pedraza Berenguer Vice-presidents: Ignacio Pedraza Berenguer Rafael Climent Ortuño Jorge Sirvent Aracil

Alcalde de Festes: Sergio Fernández Banda de Música Oficial: U.M. La Pobla del Duc

Nuestras Comparsas 2016 · Les Nostres Comparses 2016

Secretàries: Maria Martínez Alemany Mireia Blasco Sala

Els dies previs a la festa. els cordoners ja esperen amb il·lusió l’inici de les seues festes 2016. El dia 27 d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, i com fa uns anys, la comparsa va organitzar el sopar per a totes les esquadres i filades que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la banda de música L’Harmonia d’Alacant. El dia 3 de setembre vam celebrar el sopar de comparsa i en aquest cas la banda que ens va acompanyar durant la nit va ser l’oficial de la comparsa, la Unió Musical La Pobla del Duc. Ja aplega el dia gran de les nostres festes, el 10 de setembre. Aquest dia les esquadres queden per a esmorzar i després presenciar, a les dotze, l’Entrada de Bandes. Aquest any la nostra banda va interpretar la peça “Avís de Festa” del compositor Héctor Plácido Giner Giménez. Després vam gaudir d’un aperitiu en la barraca, i ja a la vesprada, a les 19.00 h, començà l’Entrà. La nostra comparsa desfilà la segona del bàndol moro amb l’orde següent: Banderí i Cantineres Musulmanas Kalaharis Maasais UM La Pobla del Duc Abasies Waduines Jezabel Cantineres Marazahuies Zahires Bereberes SM L’Harmonia d’Alacant Yazidies Tuaregs Yemenies

CARROSSA Cantineres Zulues Huries Siamires SM L’Aliança de la Torre de les Maçanes Berberisques Mahometanas Les marxes mores, que les bandes interpretaren durant la desfilada, van ser les següents: “Jezabel” del compositor Luis Giner Linares, “Zaid” i “Irak” de Miguel Ángel Mas Mataix. En acabar, la comparsa va sopar a la barraca amb un gran ambient festiu creat per un grup de música en directe amb què vam gaudir moltíssim. En les dianes d’aquest any desfilàrem amb els pasdobles “Adrian” de Luis Giner Linares i “Caliqueños” d’Héctor Plácido Giner Giménez, amb una gran participació de festers, i acabàrem en la barraca reprenent forces amb l’esmorzar tan bo que preparen les nostres cuineres. El segon dia al matí, després d’esmorzar, vam desfilar i després vam anar a la barraca a gaudir de l’aperitiu i l’ambient que hi ha de germanor en totes les barraques. A la vesprada, com que els guanyadors de la guerrilla havien sigut els moros, aquests foren els encarregats d’obrir la desfilada. A continuació va tindre lloc la Retreta. El tema triat enguany va ser “Safari”. Nombrosos elefants, tigres, exploradors i altres personatges característics ompliren la Rambla representats pels components de la nostra comparsa.

Les nostres

Crónica 2016

Ja al febrer, el Mig Any començàrem celebrant-lo el dia 12 amb les paelles. Enguany, l’esquadra encarregada de fer la paella per al concurs va ser l’esquadra Zulues. Van fer una paella tan bona que va guanyar el premi a la millor degustació del concurs que se celebra aquest dia. Després, tots els components vam poder tastar-la en la barraca amb un gran ambient festiu. El dia 25 de febrer es va realitzar el sopar de la comparsa, un dia que va ser molt emotiu perquè presentàrem els nostres càrrecs festers d’aquest any que ostentem la capitania Mora i la comparsa els va lliurar un present. Després vam gaudir d’un bon sopar, desfilàrem amb la banda de la Pobla del Duc per la Rambla i portàrem la festa fins a altes hores. Finalment, volem donar la nostra més sincera enhorabona als càrrecs del 2016 pel seu saber estar i fer festa, i, per descomptat, desitjar a la Comparsa Templaris i molt especialment a la Comparsa Moros del Cordó, amb els nostres càrrecs, Guti, Lidia i Jorge, que gaudisquen molt del seu any de capitania i que tinguen un any ple d’emocions i alegries. Bones festes a tots.

175

www.morosdelcordo.com · info@morosdelcordo.com

El tercer dia, la guerrilla al matí va tindre molta afluència de cordoners. A les sis de la vesprada es va celebrar la missa pels difunts i a continuació la desfilada encapçalada per les tropes cristianes, guanyadores de la batalla, i finalment tancàrem el dia amb l’emotiva entrega de Banderes. L’endemà, dia dels borratxos, a la barraca vam tastar la tradicional olleta amb carn d’aquest dia, que com tots els anys tan bona fa un grup de cordoners i que tanta afluència de comensals d’altres comparses té tots els anys.

Els

acosEls Pacos Any de fundació: 1923

Domicili social: Mare de Déu de la Mercè, 73 President: José Pastor Alberola Vicepresident: José E. Blasco Alemany

Nuestras Comparsas 2016 · Les Nostres Comparses 2016

Secretari: Jesús R. Torregrosa Ivorra Tresorer: Baldomero Aracil Sala

Any 94 de la fundació de la Comparsa. Estem a principis de la primavera, celebrem l’arribada d’una nova estació, sentim els raigs de sol i la Comissió de Festes ens demana la crònica per al Llibret. Contarem el que sempre és igual, però al mateix temps diferent. L’Assemblea General del 8 de juliol va obrir el curs fester de 2016. Es va aprovar la programació d’actes i l’organització de la barraca per a les festes de 2016. L’amfiteatre del parc municipal va ser, un any més, l’escenari elegit per la Comissió de Festes per la presentació dels càrrecs festers. Assistim a aquest primer acte oficial que fa ressorgir l’esperit fester. Repiquen les campanes, va arribar el dia del sant patró. A les huit del vespre, les campanes van tornar a repicar. Era el moment de traure en processó El Salvador i de veure els càrrecs festers de 2016. Després assistim a les portes de l’Ajuntament per a conéixer el cartell que anunciaria les festes de Moros i Cristians de 2016. El dissabte 20 d’agost organitzem una festa i berenar per als més menuts de la comparsa. Les immenses ganes que arriben les festes es palpa en els soparets dels dissabtes següents. Els dies grans s’acostaven, els preparatius ... i tot era un sense parar. El dia del pregó, la festa del Ravalet… Sense descansar assistim a l’ofrena a la Mare de Déu, enguany participem portant un quadre de clavells que dibuixava els nostres distintius: la porra i la gumia. A la vesprada assistim a la processó per retre homenatge a la patrona, que desfilarà acom-

Delegat musical: Pere Martínez Sarabia

Alcaldes de Festes: Juan Germán Pérez Pastor Fernando Del Campo Aznar Jorge Pérez Pastor Responsables de barraca: Manuel Gomis Alcaraz José Luis Roca Mira Banda de Música Oficial: Banda de Música del Centre Artístic Cultural Verge de La Pau, Agost.

panyada pels càrrecs festers amb els seus flamants vestits de festa. El 10 de setembre, a les nou rebem la nostra banda de música. Després de les pertinents salutacions, esmorzem tots junts. Fem la primera desfilada fins a l’Av. d’Alacant per començar la cercavila que ens portarà a l’Av. de València, des d’on comença l’Entrada de Bandes. La nostra va interpretar “El Camino”, de José Vicente Egea Insa. Al castell escoltem l’himne de les Festes dirigit magistralment per Andrés Colomina Bernabeu. Finalitzat l’himne desfilem cap a la barraca amb el nostre pasdoble “Pacos 1923”, de Francisco Valor Llorens amb campanes tubulars o campanòleg. La cerveseta i els aperitius ens esperen. Amb una calor excessiva vam assistir a l’espectacle de l’entrada. Els Pacos, com sempre que no som capitania, desfilarem els últims. Després sopem a la barraca i sense abandonar-la comencem la primera nit de festa. A la primera diana la banda interpreta “Begoña Jiménez” de Saül Gómez Soler, amb timbals. Després de la diana fem un bon esmorzar per recuperar forces per a la desfilada del migdia. Des de la placeta de Sant Roc desfilem fins al castell amb “Excissum Bellators”, de Francisco Valor Llorens, amb timbals, bombo de concert, gong i quatre dolçaines. Després de l’ambaixada dels Contrabandistes, i de nou desfilant, ens dirigim cap a la barraca. Unes cervesetes amb un suculent aperitiu i a taula a dinar. Presenciem la batalla de fantasia, gaudim amb l’ambaixada, i ràpidament a formar la comparsa, que el segon dia som els primers. A les deu anem a la barraca per a

Crónica 2016

Arranquem la segona diana amb el pasdoble “Musical Apolo” d’Amando Blanquer Ponsoda. Acabem en la barraca per a fer l’esmorzaret amb tranquil·litat. Un plis-plai i a veure el tiroteig i l’ambaixada. Desfilem cap a la barraca amb “Els Contrabandistes”, de José María Valls Satorres. Arribem acalorats i res millor que una cervesa freda. El dinar s’allargà als plis-plais i després de descansar i assistir a la missa pels festers difunts... a fer la desfilada que tancarà les festes de 2016. Acabada la desfilada agafem un bon lloc per veure els càrrecs festers i les banderes que arriben a l’Ajuntament. El lliurament de les banderes, les abraçades i les felicitacions diuen adéu a les festes de 2016. Tot acaba i tot torna a començar quan aplega el 12 de setembre. Encara ens queda el dia dels borratxos i la paella, i aprofitem per veure fotografies i comentar els millors moments de les festes de 2016. A partir d’aquest moment, la Festa descansarà després de la tempesta d’estímuls... El 28 d’octubre vam celebrar assemblea per a informar de les festes; repartim la loteria de Nadal i la de Reis, que ens deixa un premi de 12 euros per participació. El 26 de gener de 2017 fem l’assemblea per aprovar els comptes i la memòria d’activitats de 2016 i el pressupost i les quotes de 2017.

La secor festera trobava l’oasi al mes de febrer. És el mig any. Tenim esmorzaret fester, paella, soparet i desfilada. Guanyen tres premis: millor presentació de paella, millor allioli i la millor surra. Per acabar volem desitjar el millor a tots, festers i visitants, i que la sort acompanye les comparses capitanes de 2017, Templaris i Moros del Cordó.

177

SALUT I BONES FESTES !

www.mutxamel.net/elspacos · elspacos@mutxamel.net

sopar i maquillar-nos per reviure l’època dels 60-70 amb el Moviment hippy.

e ries Zegries

Nuestras Comparsas 2016 · Les Nostres Comparses 2016

Any de fundació: 1989 Domicili social: San Pascual, 4 President: Elies Gosalbez Guijarro Vicepresident: José Mejías Verdú Secretària: Scherezade Sala Navarro Tresorer: Javier Mena Muñoz Vocal de Patrimoni: J. Guillermo Forner Marco

Ya llegando a un nuevo ciclo festero, recordamos lo que han sido las Fiestas de Moros y Cristianos 2016 para la Comparsa Zegríes. Un año más de Fiestas el cual era el último para la Directiva encabezada por Juan Miguel Blasco, un año que ponía el broche final del trabajo de este grupo de personas que han dirigido y coordinado nuestra Comparsa durante los últimos años. Comenzábamos con las Cenas, tanto de Escuadras como de Comparsa, las cuales discurrieron con la armonía que caracteriza estas dos noches tan esperadas por todos los festeros. Seguidamente llegaron los días de Fiestas, tanto las del Ravalet, como las de Moros y Cristianos, en las cuales nuestra Comparsa ha participado activamente en cada uno de los actos que componen dichas Fiestas. Destacamos que como cada año se celebró la tradicional Cena del día 9, antesala de los esperados días de Fiestas, en la que se aprovecha para ultimar detalles de organización y pasar una agradable velada zegrí. El día 10, día de la esperada Entrada, se comenzaba el día con la Entrada de Bandas, en la cual nuestra Comparsa participó con nuestra Banda de música oficial, la Unión Musical de Busot, interpretando el pasodoble “Centenari musical”, del maestro Ramón García i Soler. Por la tarde llegaba la Entrada de Moros y Cristianos, donde nuestra Comparsa participó con el siguiente orden de desfile:

Vocal de barraca: Rubén Marco Beltrán Vocals Musicals: Rafael Pastor Pérez Abel Marco Beltrán Vocal de tiroteo: Francisco R. Verdú Sala Vocal de rober: José Almena Perea Crònica de festes y xarxes socials: Cristina Verdú Sala Alcaldes de festa: Luis Ripoll Martínez Juan Miguel Blasco Asensi

-Bandera de la Comparsa -Filà -Escuadra especial Coutos 2016, acompañada de la Colla Moros Musulmanes de Elda, interpretando la marcha mora “Jussà Al Saqàliba” del maestro Mario Roig Vila. -Escuadra Aisaharas -Escuadra Mawalíes y Azaharas. - Unión Musical de Busot, interpretando la marcha mora “Fester”, del maestro Saül Gómez Soler. -Filà mujeres. -Carroza de niños y niñas. -Escuadra especial Al Qadir 2016, acompañada de la Unión Musical de Agost, interpretando la marcha mora “María Peremarch” del maestro Saül Gómez Soler. Los días siguientes transcurrieron con un gran ambiente, participando nuestra Comparsa activamente en cada uno de los actos de las fiestas de moros y cristianos: dianas, tiroteo, embajadas, desfiles… desarrollándose todos y cada uno de ellos con total normalidad. Destacamos como siempre nuestro tema de retreta de este año, que fue el de “Raffaella Carrá”, organizada por la escuadra Mawalíes, un gran tema que nos permitió pasarlo en grande al ritmo de las canciones de la popular artista. Estos días finalizaron con el Día de los Borrachos y las posteriores Paellas, los cuales fueron la despedida festera hasta el Mig Any 2017. El pasado 25 de noviembre de 2016 tuvieron lugar las Elecciones a nueva Directiva en nuestra Comparsa, habiéndose presentado dos candidaturas. Finalmente, tras muchas horas de votaciones salió elegida

Crónica 2016

la Directiva encabezada por Elíes Gosàlbez Guijarro, nuevo Presidente de la Comparsa, el cual releva a la Directiva de Juan Miguel Blasco. Desde la Comparsa queremos agradecer la alta participación tanto en las votaciones, como en la gente que se ha presentado en ambas candidaturas, eso demuestra el interés que suscita la Comparsa Zegríes para todos sus socios y socias.

179

Un año más nuestra Comparsa ha participado activamente no sólo en las Fiestas de Moros y Cristianos, sino que también en mantener viva la tradición del San Pascual, y en la Cabalgata de Reyes Magos, con nuestra tradicional carroza.

Desde la Comparsa Zegríes queremos trasladar nuestros mejores deseos a todos los festeros y festeras, en especial a las Comparsas que ostentan las Capitanías de este año 2017, tanto a nuestros vecinos los Templarios como a los Moros del Cordó, que sea un año brillante y lleno de grandes momentos. ¡¡¡Bones Festes 2017!!!!

www.zegries.com · zegries@mutxamel.net

Cabe destacar que formamos parte del Consejo Sectorial de Fiestas del Ajuntament de Mutxamel, para así colaborar en mejorar todo lo que respecta a las Fiestas.

o ios Xodios

Nuestras Comparsas 2016 · Les Nostres Comparses 2016

Any de fundació: Any de1895 fundació: 1895 Domicili social: Cervantes, Domicili social: 4. Cervantes, 4. President: Eduardo Pastor Planelles President: Eduardo Pastor Planelles VicePresident: Fernado Ripoll Aracil Vicepresident: Fernado Ripoll Aracil

Secretària: Alexia Puig Cantó Tresorera: Loreto Jurado Gomis Tresorera: Loreto Jurado Gomis Alcaldes de festa: Ángeles García Cáceres Alcaldes de festa: Lorenzo Giner Juan Ángeles García José Muñoz Salvador Cáceres Lorenzo Giner Juan José Muñoz Salvador Banda Oficial Música: Banda La Primitiva del Palomar Banda Oficial Música: Banda La Primitiva del Palomar

Secretària: Alexia Puig Cantó

Després d’unes bones festes de 2015 la comparsa Xodios tornava a la calma, després d’un any de capitania amb moltes emocions viscudes, ja teníem la capitania passada. Les de 2016 van començar al mes de juliol amb l’assemblea ordinària en què se’ns va comunicar l’itinerari d’actes en què hi participaríem els festers. I acte seguit el dia 25 de juliol amb l’acomiadament dels nostres capitans Rafael Jurado Gomis i Loreto Jurado Gomis i la nostra abanderada Alexia Puig Cantó, al parc El Canyar de les Portelles, eixa nit posava el punt i final a un gran treball. Al mes d’agost ens vam posar en marxa amb la processó del Salvador el dia 6 d’agost on la nostra bandera ix en aquesta desfilada oficial. Tot seguit, el dia 27 d’agost i el 3 de setembre, vam celebrar els tradicionals sopars d’Esquadres i Comparsa, o ens va acompanyar, com tots els anys, la banda, l’Aurora de Sella. Ja passats els sopars, i amb els nervis a flor de pell va arribar, el desitjat i gloriós setembre. Abans d’arribar el gran dia, passem per actes com el pregó del dia 7, la festivitat del Ravalet el dia 8 i l’ofrena i processó del dia 9 a la nostra Mare de Déu de Loreto. I per fi, el desitjat dia 10 de setembre, on tota la comparsa, ja des de bon matí, es preparava per a fer els últims arranjaments dels vestits, maquillatges, esmorzaret amb les esquadres, última revisió per la barraca perquè no ens falte res, i més relaxats que l’any anterior. De matí a l’Entrada de Bandes, la nostra bandera va

desfilar amb la nostra banda, La Primitiva del Palomar, com sempre espectacular, amb el pasdoble Yakka del mestre Jose Rafael Pascual Vilaplana Al finalitzar l’Entrada de Bandes, es va interpretar l’himne per totes les bandes que ens acompanyarien aquests 3 dies. I ara sí que sí, ens trobàvem immersos en la rambla amb ganes de començar a desfilar desprès d’un any d’espera, amb les nostres indumentàries, cantineres, filà, esquadres, carrosses i les bandes, la Primitiva del Palomar que va interpretar Martí Ximanà del mestre Fco Valor Llorens i la banda L’Aurora de Sella amb la marxa mora Belsaí del mestre Saül Gómez Soler. Passem ja al dia 11 matinejant un poquet, ja que eixir a la diana, any rere any el primer dia es veu com augmenta el nombre de participants, fa goig veure tants membres de la comparsa gaudint de la diana. La nostra banda La Primitiva del Palomar ens tocava el pasdoble La Tata de Saül Gómez Soler. Una vegada finalitzada la diana, toca agafar forces amb un bon esmorzar. Al mig dia tornem a desfilar i, a continuació, després de l’ambaixada anirem de nou a la comparsa, que quasi sempre està plena de festeres i festers de totes les comparses, amics i amigues, familiars, on es reunim per a fer-nos l’aperitiu, algunes cervesetes, costelleta, creïlles amb allets, olivetes, i algun sequet que altre. El 12 repetim un poc l’itinerari de dia anterior, un poc més cansat, ja que alguns no s’han gitat encara, ja que la nit d’abans teníem la retreta, però bé, aguantem com a valentes i valents ja que és l’últim dia i hem d’aprofitar-lo al màxim.

Crónica 2016

CRÒNICA MIG ANY COMPARSA XODIOS Donem pas al Mig Any on la comparsa Xodios participa en tots els actes que la Comissió de Festes organitza. L’inici d’aquest període com en anys anteriors és una marató extraordinària de donació de sang, i com sempre els festers acudixen, ja que són molt solidaris. Seguidament el dia 19 de febrer el Concurs de paelles, allioli i surra, on l’esquadra Nazaries va ser l’encarregada de l’elaboració i no hi ha cap dubte que van delectar-nos amb una paella elegant i un bon allioli. Malgrat que no va obtindre cap premi, l’esquadra ho va passar molt bé. La comparsa, com és habitual, va preparar un aperitiu i va cuinar per a tots els socis que es van apropar a la seu, uns quants quilos d’arròs amb conill, costelleta i verdures. Va ser un dinar molt amé, on s’endevinava, en tots i totes, moltes ganes de festa. Dijous 23 es celebraren els tradicionals jocs de saló al Casal Fester. El dissabte 25 com és habitual se celebraren els sopars de comparses, que posaven fi a la programació d’actes de la Comparsa del Mig Any, acompanyats de la Societat Musical

L’Aliança de la Torre de les Maçanes, que ens va delectar amb diverses peces musicals festeres. Cada esquadra podia sopar en harmonia i per contar alguna anècdota direm que enguany van haver d’apagar les estufes perquè feia un poc de calor. Acabat el sopar, i un poquet calentets per dins, per alguna llagrimeta que altra, però sense passar-se’n, vam iniciar la desfilada acompanyats de la banda que interpretava les marxes Santiago Capitán Abencerraje i Marti Ximana, per a acabar al lloc de costum i amb el desig que passe el temps al més aviat i així arribe el gloriós setembre.

181

Dilluns 27 de febrer es celebrava l’albada a la Mare de Déu de Loreto . El dia 1 de Març vam celebrar la tradicional ofrena de flors i la processó en honor a la nostra Verge. El dia 5 de març, el concert de clausura del mig any amb la Societat Musical l’Aliança de Mutxamel va clausurar el mig any. ALEXIA PUIG CANTÓ

www.mutxamel.net/xodios · xodiosmtx@yahoo.es

Passem el dia 13 anomenat dia dels Borratxos, a pesar d’estar cansats, no passa res, ens reunim de nou a la barraca per a fer-nos l’aperitiu i eixa olleta de carn tan tradicional per a aquest dia. Per tant, ja solament queda fer el compte enrere i esperar les properes festes, amb la mateixa il·lusió de sempre.

Abencerra es Crónica 2016 Abencerrajes Any de fundació: 1944

Secretària: Verónica Verdú Pastor

Domicili social: Juan XXIII, 38 President: Rafael Verdú Ripoll Vicepresident: Gaspar Aracil Llorca Vicepresident: Vicente Ramón Sánchez

Nuestras Comparsas 2016 · Les Nostres Comparses 2016

Tresorera: Eva María García Aracil

Al 2016 ens tocà als Abencerrajes ostentar la Capitania Mora, i pensem que hem tingut en els nostres càrrecs festers una representació que no se’ns oblidarà als components de la comparsa. María, M. Ángeles i Manolo s’han guanyat la nostra simpatia, la nostra estima, l’admiració per una tasca que han fet, sense cap soroll, posant-se a disposició de la comparsa, ajudant la junta directiva, arromangant-se a fer faena i amb un somriure. Somriure amb què, al juliol, hi van ser proclamats Capitans Moros de les Festes de Moros i Cristians 2016 a Mutxamel, i amb el qual van transmetre a la comparsa una alegria especial. El 6 d’agost, dia del nostre patró, el Salvador, dia del senyal de les festes de Moros i Cristians a Mutxamel, van fer la presentació als actes de festes els nostres càrrecs. Els sopars, el d’esquadres i el de comparsa, van ser inoblidables, amb una assistència multitudinària de festers Abencerrajes, bolcats amb la seua capitania. Pel que fa al 7 de setembre, dia del pregó de festes, volem felicitar el pregoner, que sentim com a nostre, Roger, i donar-li el nostre agraïment per les referències a la comparsa en el pregó. Al Ravalet, on tantes arrels té la nostra comparsa, tornàrem el 8 de setembre per disfrutar amb el nostres amics de la seua festa, i presentar el nostre respecte i devoció a la Mare de Déu de Montserrat, “la Moreneta”, i on ens van rebre com sols ells ho saben fer per a fer-nos sentir com a casa, gràcies a la seua comissió de festes. A poc a poc, ens acostàvem als dies de festa gran a Mutxamel, el dia 9, l’ofrena multitudinària, com també hi va ser la processó a la Mare de Déu de Loreto, patrona de Mutxamel, i a qui tots els festers ens emparem i per qui ens sentim protegits en este poble. Dia 10 de setembre. Entrada de Bandes de Música, la UM de Llutxent va interpretar “Amado” del mestre Ramón Garcia i Soler. Avança el dia i s’apropa l’hora de l’Entrada, per a la qual els Abencerrajes teníem preparada una

Vocals: Manuel Martínez Pedraza Adrián Martínez Moreno Paula Calderón Alcalde Alcalde de festes: M. Mercedes García Aracil Banda de Música titular: Unión Musical “Llutxent”

desfilada que volien el més entretinguda possible i curta, dins la dificultat de posar en lloc gairebé quatre-cents festers i figurants, dividits en tres blocs diferenciats, però intentant que no es perdera un nexe comú. Al primer bloc de l’entrada mora, mostràvem l’arribada dels Abencerrajes a través de la mar, representada pel ballet de la comparsa, format per les xiques de les esquadres Azizas i Almorávides, i l’establiment a Granada del Sultà, on s’assentaren les bases del Regne Nassarita. El segon bloc l’obria un esclau cristià presoner que avisava i advertia la població del poder dels exèrcits que s’apropaven, alhora que demanava protecció a la Mare de Déu. Exèrcit format per diferents esquadres, i que donava pas al grup on xiquets i productes típics feien que prenguera cos la forma de vida dels Abencerrajes. A continuació, un tercer bloc intentava representar el poder dels Abencerrajes que desenvoluparen la major part de la seua activitat a Granada i a l’Alhambra, al palau ens rebien unes ballarines que ens convidaven a passar-hi dins i trobar-nos amb l’esplendor, els coneixements i la llum que aportaren, a la vida de la península, aquells que vingueren acompanyant el seu capità. I ara era l’esquadra del Capità, els Muzamalik, qui tancaven esta part de l’entrada acompanyant María, M. Ángeles i Manolo, banderera i capitans, molt emotiva i realment espectacular. Tot això acompanyats per tres bandes de música excepcionals, la primera, la nostra UM de Llutxent, en el primer grup, interpretava Als Ligeros, del mestre Pedro Joaquín Francés; la segona, La Lira Relleuense interpretava Abenserraig, del mestre Saül Gómez; i tancant la desfilada acompanyant el capità la SM La Verge de la Pau d’Agost, la UM L’Aurora de Sella i la seua coral, amb la coral Clarialba de Montaverner, interpretaven Targui, del mestre Juan Carlos Sempere Bomboi. Felicitem la comparsa Maseros, que este any va disfrutar de la capitania juntament amb la nostra comparsa, i els seus càrrecs festers per la desfilada que van fer.

MIG ANY 2017 Quasi sense adonar-nos aplega el Mig Any i com ve sent habitual a la comparsa l’obrim el dia 12 de febrer amb el concurs de paelles d’esquadres. A poc a poc, els més joves hi van participant cada vegada més i enguany comptàrem amb l’esquadra Azizas, enhorabona per la seua presència. El concurs es desenvolupà en molt bon

ambient de germanor entre les esquadres, i l’esquadra guanyadora hi va ser Muzamalik en apretada disputa amb Abencerrajes. Volem agrair a Pepe Díaz i a Vicente Climent la seua ajuda en la preparació dels aperitius i la paella que degustàrem, un plaer sempre comptar amb ells. Al concurs de paelles del dia 19, ho vam preparar tot per poder disfrutar d’un dia de festa a la comparsa i traslladar l’ambient en què vivim als visitants, que van gaudir dels aperitius que preparem i ens van acompanyar en l’elaboració de la paella. Este any els Muzamaliks no van poder repetir l’èxit de l’any anterior, però feren un gran treball i passàrem un bon matí. Per part nostra felicitar els guanyadors, Moros del Cordó i Pacos. Però els Abencerrajes tenim molta participació al Mig Any, i va ser als jocs de saló, el dia 23 de febrer, on guanyàrem dos premis, en les modalitats de xinxon i cinquet, gràcies a Loli Calderón i M. José Giner, enhorabona a les dos. El dia 25 va ser el sopar de comparsa, sopar que preparàrem amb molta il·lusió la junta directiva, ja que ens n’acomiadàvem en este acte. I els membres de la comparsa no van fallar i acudiren a sopar de forma massiva. Va ser un sopar ple d’emocions en què els nostres càrrecs festers, María, M. Ángeles i Manolo, ens van fer disfrutar a tots i participar amb ells de la seua alegria. Alegria amb què desfilaren amb els seus amics i càrrecs festers de la comparsa Masseros, María, Isabel i Pedro, per l’Avda. Carlos Soler. Una vegada més, volem fer menció especial a la nostra banda la UM de Llutxent, que al sopar ens feren gaudir com xiquets, gràcies UM. Per a acabar, com a acomiadament, la junta directiva vol expressar una vegada més el seu agraïment a totes les persones que ens han ajudat al llarg dels anys en què hem estat al front d’esta gran comparsa, al personal que ha treballat amb nosaltres, als nostres companys de la comissió de festes i de les altres comparses, als servicis municipals, a la corporació municipal i als membres de la comparsa Abencerrajes per haver-nos fet tan fàcil este temps, una forta abraçada a tots. LA JUNTA DIRECTIVA

183

www.mutxamel.net/abencerrajes · abencerrajes@mutxamel.net

El segon dia assistírem a l’ambaixada dels Contrabandistes com a capitania del bàndol moro. Una vegada acabada l’ambaixada ens van dirigir a la barraca dels Contrabandistes, on vam gaudir d’una bona cervesa i un gran ambient de festa, i volem agrair a esta comparsa el tracte que van donar als nostres càrrecs, un milió de gràcies a ells. Acabada la desfilada del segon dia, ens preparàrem per a un acte en què els Abencerrajes treballem amb molta il·lusió per a intentar passar i fer passar una estona d’alegria: la Retreta. Que este any tenia com a tema la Desfilada Inaugural dels Jocs Olímpics. Països, banderes, colors, alçada de la bandera olímpica, jurats i, per acabar, María, M. Ángeles i Manolo en el paper de deïtats de l’Olimp, acompanyats per la seua comitiva. Vam trobar la forma de fer passar una bona estona a les persones i convéncer el jurat perquè donaren guanyadora de la desfilada de la retreta la Comparsa Abencerrajes. La desfilada del vespre del dia 12 tornà ser una gran desfilada, que tancaren la nostra banderera María, i els capitans, M. Ángeles i Manolo, acompanyats per la seua comitiva. Obria este grup l’esquadra especial Muzamalik. No ens oblidarem mai de la germanor viscuda entre la comitiva i la comparsa, festers i persones que han acompanyat els capitans per estar al seu costat en una ocasió tan especial. L’acte del lliurament de Banderes tancà estos dies de festa. Des de la comparsa Abencerrajes volem felicitar la comparsa Maseros per la seua capitania, als seus capitans, Isabel i Pedro, a la seua banderera, María, per compartir amb nosaltres estes festes tan especials, per a les nostres comparses. Per a acabar, a les famílies Pastor García i Martínez Sarabia, donem l’enhorabona i gràcies per tot.

esters i es ua res

Nuestros Festeros y Escuadras

per a la festa

Preparant les

espar en es

Els nostres

CAMPERAS 40 Aniversari_188 VETERANAS 40 Aniversari_190 ALMOGÀVERS 10 Aniversari_192 AVANT MOZÁRABES_194 SHARAZADAS 25 Aniversari_196 Francisco Forner Tena_198 Per sempre Paquito_200 “LUTE”_201 Els nostres ambaixadors_202 Càrrecs festers a la festa_206 Festers a la retreta_208 Festers a la festa_211

Nuestros festeros, nuestras escuadras · Els nostres festers, les nostres esquadres

amperas 40 Aniversari

Pasadas las fiestas de 1976, un grupo de jóvenes contrabandistas, decidieron juntarse para formar una nueva escuadra.

En el 1985, M. Carmen Melgar, actual componente de la comparsa que celebrará con nosotras este aniversario.

Después de la primera reunión, en 1977, once chicas jóvenes desfilaron por primera vez, con el nombre de CAMPERAS, siendo su cabo de escuadra Javier Llorca.

En 1990, Javier Llorca, primer y único cabo de escuadra de las Camperas, que aún nos sigue enderezando y marcando el paso en cada desfile.

A medida que pasaban los años, hubo nuevas incorporaciones provenientes de otras comparsas, o incluso de gente que no era festera.

Por último, en 2006, Carmen Medrano una almeriense que participó en la escuadra hasta hace unos años.

Desde el principio hemos sido una escuadra numerosa, activa y con mucha ilusión por nuestras fiestas, tanto, que las veteranas de la escuadra decidían que fuésemos a ensayar al Canyar con un radiocasete para que ninguna perdiéramos el paso. Poco a poco nos hacíamos mayores y se fueron incorporando hijas y sobrinas de la escuadra, aun así, siempre teníamos ganas de juntarnos y de hacer reuniones, tomar café y preparar la retreta. Cuatro de nuestros componentes ostentaron el cargo de Capitanía Contrabandista, en las cuales hemos tenido el placer de acompañar en cada acto. En 1981, M. Carmen Llorca Marco, una de las fundadoras de la escuadra fue la primera capitana Campera.

En el 2001, nos juntamos todas las que pasaron por la Escuadra hasta entonces para celebrar los 25 años. Sacamos una banda el día 10 de septiembre, todos los trajes hasta el momento que son propiedad de la escuadra y una plataforma de flores de papel con el símbolo de la comparsa. Somos una escuadra unida, conocida en la Comparsa por estar siempre al pie del cañón, aportando nuestro granito de arena en cada capitanía y en cada montaje de barraca y, sobre todo, podemos presumir que somos una escuadra con participantes de todas las edades. Tenemos la suerte de poder juntarnos a menudo, de votar y proponer cosas en cada reunión y sobre todo de tener fundadoras, veteranas y savia nueva que hace que la tradición y diversión se fusione para dar lugar a lo que somos ahora. 20 personas que no solo se unen en la Rambla y que se reconocen cada una de ellas como Camperas, sino mucho más que eso, amigas.

Dentro de toda nuestra crónica destacamos la participación de muchas componentes en juntas directivas de la comparsa, ostentando diferentes cargos desde el principio de los años y también de la Comisión de Fiestas. Todo no han sido sonrisas en el ambiente de la escuadra, ya que, en enero del 2013, M. Carmen Llorca, una de las fundadoras pasó de desfilar con nosotras a aplaudirnos desde el cielo. Aun así, seguimos nombrándola y recordándola en cada reunión, acordándonos de su sonrisa, sus normas de protocolo, y su entusiasmo por la perfección para como decía ella…” ser las mejores” y por supuesto, llevándola con nosotras cada día 10 de septiembre con una rosa blanca. Como ella decía, la “fiesta continúa” y es así, ahora mismo estamos celebrando 40 años de Camperas, y tenemos mucha ilusión de desfilar este 10 de septiembre todas juntas otra vez. Son 40 veces consecutivas donde los nervios se han apoderado de nosotras al oír “escuadra Camperas a formar” por el micrófono al principio de la Rambla el día de la Entrada, 40 veces las que hemos desfilado hombro con hombro y 40 veces en las que nuestra escuadra ha llenado la Rambla. Esperamos tener salud, fuerza y ganas de seguir poniéndonos nerviosas cada Mig Any, tomándonos sequets a medio día y desfilando juntas por muchos años más. Todas tenemos una característica que nos hace únicas y que es la pócima mágica para que hoy en día cada vez más tengamos nuevas incorporaciones en la escuadra. De momento, os esperamos a todos el 10 de septiembre para transmitiros la ilusión y alegría que tenemos de esta celebración.

La escuadra Camperas

189

Nuestros festeros, nuestras escuadras · Els nostres festers, les nostres esquadres

eteranas 40 Aniversari

Corría el año 1977, cuando un grupo de vecinas y amigas entre las que se encontraban Mari “la Peixera”, Maruja “la de Tito” y Lola “la Forastera”, sentadas tomando la fresca en el mes de mayo, tuvieron la idea de formar una Escuadra en la Comparsa Maseros. Dicho y hecho. Ya han pasado 40 años, y a lo largo de estos, han sucedido innumerables anécdotas, algunas de ellas muy divertidas. Los momentos vividos para las componentes de esta Escuadra, han sido inolvidables. De esta escuadra han formado parte muchas y muy guapas mujeres, llegando en algún momento a ser más de 20, llenado por completo todo el ancho que tiene nuestra Rambla. También cabe destacar que de ella han salido dos Capitanías, como fueron la de Tere y Pepe “el Samarro” en el año 1996 y la de Mari Lore y Vicente Martínez en el año 2000. En la actualidad, la Escuadra Veteranas, está

formada por once componente, al compás que nos marca nuestra cabo, Mari “la Peixera”. No podemos dejar de nombrar a una de nuestras componentes, miembro desde los inicios en la Escuadra hasta su fallecimiento, como fue Loretín “la del Pintoret”. Fue una persona que nos contagió siempre con su alegría y vitalidad, enamorada de la fiesta. Siempre te echaremos de menos. Para terminar, desde la Escuadra, queremos desearos a todos que paséis unas Felices Fiestas de Moros y Cristianos. ¡VIVA LA VIRGEN DE LORETO! M. Dolores Pastor Espuch ESCUADRA VETERANAS

191

Almo

vers 10 Aniversari

Nuestros festeros, nuestras escuadras · Els nostres festers, les nostres esquadres

Hola a tots! Abans de tot, ens presentem, som un grup de xiques joves que pertanyem a la Comparsa Templarios, de la qual estem molt orgulloses. Enguany tenim un motiu perquè aquestes festes siguen més especials, ja que fa 10 anys que vam formar aquesta esquadra que rep el nom d’“Almogàvers” i a més, coincidix amb l’any de la capitania. Durant aquests 10 anys hem crescut com a festeres, ja que érem ben xicotetes quan vam formar aquesta esquadra, que anteriorment rebia el nom d’esquadra xiquets, però que quan vam créixer vam anar donant forma fins a ser el que som avui en dia. Una esquadra amb moltes ganes de disfrutar cada any i fer festa. En el poquet temps que portem com a esquadra, tenim l’alegria de dir que vam guanyar el concurs de surra de Mig Any l’any 2013.

mutxameler. Moltes de nosaltres, festeres de bressol, sabem el que és la tradició festera i com viure la festa des del primer acte fins a l’últim, disfrutant cada desfilada i cada acte, que any rere any és diferent, però sempre especial. Esperem seguir sumant anys, vivint històries que es tornaran records el dia de demà. No podem acabar aquest escrit sense dir que si voleu trobar-nos, sols heu de buscar una banda de música, ja que de segur que allí estarem, amb el nostre plis-plai a la mà, i el nostre aperitiu preferit: els ous durs, tan tradicionals dels Templaris. Per a acabar, sols ens queda desitjar a tots els mutxamelers bones festes 2017. Visca Mutxamel! Visca la Mare de Déu de Loreto! Almogàvers

L’any passat vam representar la comparsa en diferents actes, com la presentació de càrrecs festers, la festivitat del Salvador, l’entrada de bandes, les dianes i les desfilades, tant del matí com de la vesprada, portant la bandera, cosa que va ser un orgull per a totes nosaltres. Quan arriba setembre… Ai quan arriba el gloriós setembre! Els nervis ens mengen sols de pensar el poquet temps que queda per a festes, per a viure l’emoció dels tres dies més grans del nostre poble: Mutxamel! Pólvora, marxes mores, cristianes i pasdobles, que tant ens agraden, envaeixen els nostres carrers. Tres dies de germanor, que cadascuna de nosaltres desitgem que arriben durant tot l’any, com qualsevol

193

Nuestros festeros, nuestras escuadras · Els nostres festers, les nostres esquadres

Avant

ozárabes

¡AVANT MOZÁRABES! Mozárabes Mutxamel nace con la intención de ser la 5ª Comparsa Cristiana en las fiestas de Moros y Cristianos. Es creada por un grupo de amigas, que vinculadas al mundo festero, deciden intentar paliar en lo posible la diferencia existente entre el bando Moro y Cristiano de nuestra población tanto a nivel de Comparsas como de participantes en cada una de ellas. Ve la luz en el Mig Any del 2016, y es el 10 de Septiembre del mismo, cuando por primera vez participan en las fiestas como escuadra de la Comparsa Templarios, los cuales les brindan la oportunidad de unirse a ellos hasta alcanzar el suficiente número de socios para poder así

independizarse. Queda grabado en la mente de los Mozárabes alli presentes cuando son anunciados a formar y el caluroso recibimiento que obtuvieron al incorporarse a la Avd. de Carlos Soler, bajo el grito de aliento de: ¡AVANT MOZÁRABES!.

195

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Sharazadas 25 Aniversari

197

Nuestros festeros, nuestras escuadras · Els nostres festers, les nostres esquadres

n memoriam No volem desaprofitar l’oportunitat que ens dóna el llibret de festes, per a manifestar el nostre homenatge, el nostre record, la nostra estima, a qui ha sigut un fester tan important per a la Comparsa Templaris de Mutxamel. Francisco Forner Tena, Paco, ha sigut sempre un esperit inquiet, valent, implicat i amb capacitat de coordinar projectes, motivar i espentar altres, mogut per l’amor a la festa i per tant l’amor al seu poble. En 1970 comença a participar en la festa, esta vegada en el seguici de la capitania de Roberto; el nostre Tonet, li hi va encarregar portar els coloms que anaven soltant al vol pel mig de la rambla mentre la comitiva avançava, i és fàcil també que algun colom acabara en una paella festera. L’any següent, un Paco amb 17 o 18 anys, desfilava amb l’esquadra dels Lleons amb els seus amics, i iniciava una vida festera plena i activa. De seguida, la predisposició de Paco al treball el portà al càrrec d’alcalde de festes i a treballar amb els diferents presidents que ha tingut la comparsa; exercint unes vegades de secretari, altres de delegat de loteria o de la comparsa en la comissió, entre d’altres. Tot un seguit de formes de dedicació on podia manifestar les seues capacitats i aportar, al mateix temps a la festa, serietat, organització i qualitat. Però no tot era treball, la festa també és diversió, i Paco també hi col·laborava, i s’hi calia contractar la banda a la Canyada, a la Canyada anava; pujava a Alcoi per a arreplegar material de les capitanies, roba o llances. Uns desplaçaments que incloïen esmorzar, dinar i sopar de germanor festera. Sense oblidar que també formava part de l’equip de rostir la carn del sopar de festes, la preparació de l’Olleta, els sopars a casa de Pepe Ramos i d’altres, moments ideals per a crear eixa harmonia entre festers que tota comparsa necessita. Com podeu veure, tot un reguitzell de moments de festa viscuts amb intensitat, compromís i alegria. Com ho va ser quan coordinà tasques a l’equip de treball del 50 aniversari de la comparsa, una fita que fou tan important per a tots nosaltres, i on Paco tingué un paper clau. Aprofitem també per manifestar el record emotiu dels components de l’esquadra Cavallers del Cid

A Francisco Forner Tena, TEMPLARI

a qui fou el seu fundador, quan al voltant de 1990, un grup de mares i la motivació i el suport de Paco s’encarregaren de formar aquesta esquadra, aleshores de xiquets, buscant teles, brodant túniques i capes, arreplegant diners, en resum, fent possible i alimentant la il·lusió d’aquella joventut, que recentment van celebrar el 25 anys d’esquadra, i tingueren el gust de compartir aquest esdeveniment amb el seu fundador. I durant tots aquests anys un sense fi d’anècdotes i records que han omplit una vida intensa i activa, i que hem pogut rescatar en parlar amb els seus amics. Com aquella que conta el seu cosí Rafael, quan de ben xicotets, vivint a la Venteta, jugant a barbers, Rafael li va tallar el monyo a Paco, d’aquella manera que vos podeu imaginar. Sort tingué Rafael, perquè quan li tocava el torn, arribaren les mares i pogueren parar aquella escabetxina. En una altra ocasió, més majorets, quan entraren a la caseta de Tonet per endurse els calendaris de xicones amb poca roba que decoraven la porxada, ocasió que va permetre l’inici d’amistat que Paco i Tonet han mantingut durant tants anys. Un altre cop, durant els treballs de preparació de les capitanies, per a endolcir i calmar la set dels participants, a Miguel el de Blasa, li encomanaven portar dues tonyes, i a Tonet, un altre tant de litres d’orxata. Després arribava Tonet amb quatre litres, i Paco aprofitava per armar el pleit: “Miguel!, com que dus dues tonyes solament? Havies d’haver-ne portat quatre!”. No cal dir, que l’any següent, quan Miguel portava quatre tonyes, Tonet en portava huit, i torna a començar amb la gresca. De segur que vosaltres també vos en recordeu d’altres, i és per això que el trobem tant i tant a faltar, i recordem en cada assemblea, en cada reunió, la seua veu, potent i precisa, el seu mestratge, la nostra amistat. I enguany quan desfilem per la rambla, ajustarem el pas, i ben drets, no oblidarem que un alcalde de festes, el millor, ens anima des de ben amunt i ens farà sentir orgullosos de tot el que hem viscut junts. Comparsa Templaris de Mutxamel

199

Nuestros festeros, nuestras escuadras · Els nostres festers, les nostres esquadres

n memoriam El pasado mes de noviembre, concretamente el día 19 , la vida nos dio un duro golpe a todos los que amamos la fiesta de Moros y Cristianos y a la Junta Directiva de la Comisión; se marchaba para siempre Francisco Forner Tena, Paquito. Era un luchador, un amante de sus fiestas, de todas. Fue presidente de la Cabalgata de Reyes y capataz de San Juan de la Palma en Semana Santa, fue directivo de la Comisión con Fernando Pastor, con Juan José Asensi y conmigo. Recuerdo el día que le dije si quería volver a presentarse a la Comisión de Fiestas de mi mano, y la verdad que la respuesta me sorprendió… “Presi, per tu lo que siga”. Incluso cuando ya estaba algo retirado del día a día de la Comisión, siempre llamaba a alguno de nosotros para recordarnos lo que debíamos pedir a los proveedores, para recordar que había que preparar o simplemente para preguntarnos como iba todo; siempre tenía una sonrisa para todos y es por eso por lo que todo el mundo le quería y le sigue queriendo allá donde este. En su comparsa, Templarios, siempre estuvo dando el do de pecho, capitanía tras capitanía, evento tras evento, hasta en el 50 aniversario de los Templarios estuvo involucrado dándolo todo. Su querida escuadra “Cavallers del Cid” lo nombró pregonero en su 25 aniversario, no en vano fue el artífice del surgir de la escuadra. Fuera del mundo de los Moros y Cristianos, en la Cabalgata, fue el alma mater, fue quien reunió a un grupo de amigos y los puso a trabajar en pro de realzar la Cabalgata y hacerla una de las más importantes de la provincia. Sus directrices no se discutían y cuando él hablaba todos callaban. También en el mundo de la Semana Santa estuvo implicado… durante años los costaleros de San Juan de la Palma estuvimos ensayando en su casa y fue nuestro capataz durante más de 15 años. A título personal, ¿qué se puede decir de alguien tan maravillo como él? ¿Qué decir de alguien que me enseñó parte de lo que sé del mundo de la fiesta? ¿Qué se puede decir de alguien a quien los mismo proveedores lo querían como un amigo? La verdad que echo de menos y voy a echar de menos cuando venía a casa y nada más abrir decía… “Presi….”, o cuando le

Per Sempre PAQUITO

preguntaba a mi madre por “el xiquet”. Desde aquí continuaremos trabajando por tu fiesta para llevarla donde se merece. Per sempre Paquito, un fort abraç. Pedro Miguel Planelles Riera Presidente de la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos.

n memoriam Buenas, aquí me encuentro, otra vez delante de fotografías y recuerdos, pero con otro motivo y otro sentimiento. Vienen a mi memoria esos primeros recuerdos festeros con tus contrabandistas, esos que estuvieron en escuadra y te acompañaron hasta el final.

Lute

Y yo tu hija, tu “lutecita” como me llaman los tuyos, me pondré mi sombrero, mi sonrisa, llevaré mi sonrisa, pasaré por donde siempre esperabas verme y yo esperaré verte, disfrutaré como tú siempre hiciste. Pues tú siempre serás mi leyenda.

Aunque no lo crean, al escribir estas palabras no lloro, sonrío al tener más presentes que nunca todas esas historias que con el paso del tiempo llegaron a mis oídos, esa leyenda del “LUTE”. En la memoria de muchos estará cuando se atrapo al Lute, o esa vez que se vistió de cura para la retreta y entre risas, con despiste casi ahorcáis al Pancheta. Cuando ahora mismo, en nuestras fiestas tanto se lleva el cabo batior, Eugenio y tú fuisteis de los primeros no en desfilar en caballo, si no en burra, el de gitano y tú, de gitana. O cuando con vuestro desparpajo os hicisteis amigos de ni más ni menos un pequeño grupo de marines americanos, los trajisteis a este pequeño pueblo en fiestas y le disteis a probar nuestra zurra y sequet menuda cogieron. PARA CONSEJO DE GUERRA UNA AUTENTICA EMBAJADA HUBIESE SIDO AQUELLO… Ya he contado una parte de tu leyenda ahora viene lo que dejas en el camino. Nos enseñaste la esencia y amor por las fiestas, amor a ese olor a pólvora, a un desfile perfecto, amor a un pasodoble festero. Este año tienes palco de honor junto a tantos festeros que nos dejaron. Como disfrutareis de ese primer desfile del día 10. Este año al sonar el primer redoble hijos, nietos, yernos, sobrinos, amigos y hasta un capitán miraran al cielo y recordaran a esa persona que en algún momento estuvo a nuestro lado y nos hizo participes de las fiestas.

201

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Els nostres

Ambaixadors

203

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Els nostres

Ambaixadors

205

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

CĂ rrecs Festers a la festa

207

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la Retreta

209

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la Retreta i a la festa

Festers a la festa

211

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la festa

213

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la festa

215

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la festa

217

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la festa

219

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la festa

221

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la festa

223

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la festa

225

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la festa

227

Nuestros festeros, nuestras escuadras Âˇ Els nostres festers, les nostres esquadres

Festers a la festa

229

assat i utur de la festa

Pasado y futuro de la fiesta

La dona preparant el

amb

put ero taron etes

Passat de la Festa_232 Futur de la Festa_234

Pasado y futuro de la fiesta 2017 Âˇ Passat y futur de la festa 2017

Passat de la festa

233

Pasado y futuro de la fiesta 2017 Âˇ Passat y futur de la festa 2017

Futur de la festa

235

Pasado y futuro de la fiesta 2017 Âˇ Passat y futur de la festa 2017

Futur de la festa

237

Pasado y futuro de la fiesta 2017 Âˇ Passat y futur de la festa 2017

Futur de la festa

239

Pasado y futuro de la fiesta 2017 Âˇ Passat y futur de la festa 2017

Futur de la festa

241

a es

Datos HistĂłricos

La dona a les

primeres es ua res

Primeres cantineres Gastadors_246 MorabatĂ de Mutxamel_248 Orde del temple_251

ist ri ues

rimeres cantineres Gastadors

Datos históricos · Dades històriques

La festa de Moros i Cristians arreplega esta figura i la incorpora a les filades amb una visió particular segons les poblacions. En algunes sols eixia una xica que acompanyava el cap de la comparsa que duia la bandera; més tard es van afegir més festeres, sent el més habitual que foren tres xiques les que anaven al davant de la comparsa, la que ocupava el centre era l’encarregada de portar la bandera, sent anomenada abanderà o banderera. Usualment solien acompanyar la indumentària els davantals i les típiques marraixetes ornades de vetes de colors, i plenes de cantauesso, anís, vi dolç o un licor semblant, ja que la tradició era que fent honor al seu origen, anaren convidant els veïns a una copeta de licor.

Cantineres amb el cap de comparsa, Antonio Ferrandiz. A l’esquerra Teresa Marco i a la dreta, Loreto l’Andarina

La festa és un reflex de la societat. En la nostra de Moros i Cristians durant moltes dècades, la participació a les desfilades de la dona hi va brillar per la seua absència, o en el millor dels casos, quan tímidament va començar a intervenir, va ser expressant clarament una divisió de funcions que posava de manifest el paper subordinat respecte a l’home, que durant centúries s’ha atorgat a les dones. I així els hòmens des de temps immemorials han pogut representar obres de teatre, interpretant inclús figures femenines, córrer davant dels bous als carrers, desfilar a les festes de moros i cristians, i per descomptat ocupar els càrrecs de capitans, abanderats, ambaixadors, alferes, etc. Però que la dona no fóra visible, no vol dir que no participara i molt a la festa. És més, sense la seua col·laboració la festa en majúscula no haguera estat possible. Va ser ja al passat segle, quan es produïx la vertadera incorporació de la dona en tots els àmbits de la societat, i la festa no es queda al marge. Però comencem pel principi. Fa ja més de cent anys que les xiques van començar a eixir amb alegria a les desfilades de Moros i Cristians, representant a més una figura que té arrels històriques, la cantinera. La cantinera segons trobem als diccionaris era la dona encarregada de servir begudes a les tropes durant les accions de guerra.

La figura de la cantinera té un atraient especial i és que era accessible a totes les xiques que els agradara la festa, i no estava limitada en cap moment per qüestions econòmiques. Els dirigents de les comparses solien anar als domicilis on hi havien xiques fadrines i demanaven als pares el consentiment perquè les filles pogueren desfilar els dies de festa. Per norma general ocupaven els càrrecs durant un temps limitat, els vestits en principi eren de la comparsa i anaven passant d’unes a altres. Durant moltes dècades van ser l’única participació femenina en algunes comparses. Algunes veïnes, com és el cas de Carmen Marco, encara s’emocionen i ens transmeten eixe sentiment al recordar quan la comparsa, acompanyada per la banda de música, va arribar a sa casa al Ravalet, per a recollir la seua germana xicoteta, Teresa, que també sortia a la comparsa Els Gastadors, als sons del pasdoble, “Banderita”, i les llàgrimes d’alegria i satisfacció que van provocar, fins i tot al seu pare. Segons testimonis orals i escrits consultats les xiques capdavanteres en este apartat fester van ser les se-

Comparsa Gastadors, davant del castell, anys 50.

Assumpció Brotons Boix a a m e cent an ue le i ue van comen a a ei i amb ale ia a le e la e e oros i ri tian ep e entant a m una u a ue t a el i t ri ue la cantine a Comparsa Gastadors amb Piedad la Camisona primera Cantinera, 1922-23.

güents: al bàndol moro, Luisa Cabot, natural d’Aigües de Busot, va ser la primera xica que va vestir el trage de cantinera dels Xodios; pel que fa als cristians, la comparsa que va estrenar cantineres va ser la d’Els Gastadors, creada a Mutxamel l’any 1890. L’any 1908, centenari de la guerra de la Independència, la cantinera va ser Maria Ramos Alemañi . Al setembre de 1922 trobem una altra xica cantinera a Els Gastadors que serà recordada per molts veïns amb el pas dels anys pel seu estil i gràcia al desfilar, ens referim a Piedad Pérez Alberola, la Camisona, nascuda a la nostra localitat al mes de maig de 1906. La família encara guarda una fotografia d’aquell setembre, que constituïx un testimoni gràfic impagable de la festa, on podem veure la nostra cantinera acompanyada pels integrants de la comparsa mentre sosté a la mà la bandera, i alguns veïns que s’acosten per eixir a la instantània. El suposat castell s’instal·lava en este temps a l’entrada de la senda de les Portelles (hui carrer Ramón y Cajal), a la façana de l’edifici conegut com “el Principal”. A continuació transcrivim les dos estrofes que recitava la nostra protagonista i que han estat transmeses de manera oral ja a la tercera generació familiar. En la primera, alguna paraula ens sembla estranya, i la segona pot estar incompleta, però són una evidència de la implicació de la dona en la festa, no sols desfilant sinó també participant als diferents actes que, a més de les desfilades, tenen lloc eixos dies, ja que de la seua lectura es desprén que estaven compostes expressament per a ser declamades per la cantinera.

SED COMO RAYOS QUE ESTALLAN CON “INFLICTUD” Y “SILÓN”. Y ASÍ, TODOS A PORFÍA, LOGREMOS FRANCA VICTORIA, HONRANDO LA PÀTRIA-HISTORIA, CON FE EN LA VIRGEN MARÍA. OS LO PIDO CON VOZ SINCERA, SIN PODER LOGRAR LA CALMA, ESTA, QUE ES, CON TODA EL ALMA, VUESTRA HUMILDE CANTINERA. ESTA COPA QUE TENGO EN LA MANO ES DE CRISTAL FINO, LO QUE CONTIENE, ES VINO. EL CABO QUE TENGO ENFRENTE, ES UN PIMPOLLO SOBRESALIENTE. LA ESCUADRA QUE NOS ACOMPAÑA, CON ESTE AIRE TAN MARCIAL, NO SE HA VISTO EN ESTA VILLA, NI EN LA CAPITAL. Els familiars de Piedad asseguren que per a ella, el seu pas per la festa va ser una etapa molt feliç de la vida, que li agradava evocar i reviure, com ho demostren els versets que declamava sovint. Nosaltres volem agrair a la seua filla i al seu net que ho hagen volgut compartir amb nosaltres.

BRAVOS SOLDADOS, LUCHAD CONTRA EL MORO, Y HASTA EL VENCER, NO LE TEMÁIS. SED COMO FIEROS LEONES EN EL FUROR DE LA BATALLA,

i Vicente Carrillo al Llibret de Festes de 1975 i confirmat a esta cronista pel seu fill, Manuel Lledó Ramos. ii Versos recitats per Piedad Pérez Alberola “La Camisona”, Cantinera de la Comparsa Els Gastadors, 1922. Els va portar escrits a mà el seu net, Juan Carlos Verdú, el mes de juliol de 2014

247

Datos históricos · Dades històriques

orabatí e

El nostre poble va adquirir la independència administrativa de la ciutat d’Alacant per primera vegada l’any 1580. Fins eixe moment el municipi formava part del que podem anomenar terme general d’Alacant. El segle XVI serà fonamental per a la consolidació del nostre nucli poblacional en tots els sentits: polític, religiós i econòmic. Durant esta centúria es produïxen tres fets que marquen l’esdevenir històric de Mutxamel i que són, per este ordre: construcció del temple parroquial, 1513, al qual se li afegirà una torre de defensa; adquisició del títol d’Universitat, que

ut amel

1535

li permet separar-se administrativament de la ciutat d’Alacant, 1580; i finalització de les obres de la presa de Tibi que es va inaugurar en 1594. El casc urbà es trobava lligat al voltant de la sèquia major. Era un carrer únic amb amplària irregular, on trobem places xicotetes com són la Soledat o la de Sant Roc, que acabava a la plaça de la Illeta (hui plaça Nova) d’on sortia el Cadavall o Carrer Nou per on els veïns es desplaçaven cap a Sant Joan. Era un paisatge eminentment agrícola, travessat per sèquies, braçals i filloles on s’aprecien els ponts que els veïns comencen a construir per poder entrar el carro a la vivenda. Destacaven l’església antiga en construcció així com la Torre campanar i el Fossar , lloc on s’enterraven la majoria de veïns que no tenien capella a l’església. La població existent a mitjan segle XVI devia ser de mil habitants segons alguns autors, el que suposava el setze per cent del total comarcal. Afortunadament hem pogut localitzar la relació de veïns del nostre municipi que havien de pagar l’impost anomenat el morabatí de l’any 1535, quan encara formava part administrativament de la ciutat d’Alacant, el que ens permet conéixer de primera mà quines cases o focs del terme estaven obligades a fer front a este pagament i, a més, estudiar quins eren els cognoms més habituals dels propietaris. Este registre també és una valuosa font demogràfica ja que el més habitual és considerar que en cada foc vivien quatre persones. Però aclarim primer què era i per a què estava destinat l’impost del morabatí. Era un tribut vigent entre els segles XIII i XVIII, creat per a garantir l’estabilitat del sistema monetari. Va ser implantat als regnes de València i Mallorca per Jaume I l’any 1266 i consistia en el pagament de set sous reials de València (un morabatí) cada 7 anys sobre cada foc o llar que tinguera béns valorats entre 15 i 8 morabatins (105 sous valencians). Fou suprimit per Carles III el 1764. En el llarg període de sis segles que va durar l’impost sempre es va cobrar la mateixa quantitat: un morabatí. Per regla general eren les autoritats de les poblacions les encarregades de fer les relacions nominals dels que havien de pagar el morabatí. Les exempcions eren facultat reial. Per norma hi havia un recaptador i un notari reial, que feien acte de presència als diferents pobles, i, amb el justícia i els jurats locals, elaboraven una relació de les vivendes de la població, amb el nom dels propietaris i caps de família, per a més tard arreplegar els diners corresponents que

Assumpció Brotons Boix

Dibuix de Mutxamel, segle XVI. Rafael Sala.

s’havien calculat. Comencem amb la relació de veïns del nostre terme que havien de pagar este impost l’any 1535: Orta i lo Rabalet de Alaquant -Perot Ayala de Pedro -Martí Pastor -Bertomeu Carbonell -Thomas Perez de Johan -Thomas Perez de Frances -Janot Carbonell -Janot Planelles de Jaume -Jaumot Seva, obrer de vila -Frances Perez de Bnt. -Janot Sedrelles -Alfonso Pastor, menor -Janot Pastor de Alfonso -Johan Boix -Berthomeu Alamany -Cristofol Cremades -Bernat Alberola Muchamel -Melchior Berenguer -Johan Dayala de Pedro -Perot Ayala de Ferrando -La Viuda de Ferrando Ayala -La Viuda de Jaumot Seva

-Perot Garcia, fill del Jurat de Onil -Hieroni Boix -Johan Mateu -Alamany Dayala -La Viuda del Doctor Ayala -Diego Ayala, son fill -Jaumot Sempere, major. -Frances Seva -Jaumot Sempere de Jaume -Perot Gosalbez de Gaspar -La Viuda de Bernat Salva -Gaspar Julià -Amador Colomina -La Viuda Furiana -Bernat Vila -Johan Garcia de Gines -Gines Garcia de Gines -Johan Pérez -Perot Colomina -Perot Boix -Jaumot Boix, fill de Pere -La viuda de Jaumot Planelles -Rodrigo de -Frances Ayala -Janot Sala de Pere -Blas de Molina -Perot Rodrigo -Felip Calatrava -Janot Arques -Mare Miquel Sastre -La viuda de Johan García

249

orabatí e

Datos históricos · Dades històriques

-Bertomeu del Perar -Jaumot García -Francesc Pérez de Johan -Janot Barceló, fill de Antonio -Janot Vicent -Frances Planelles -Janot Sempere de Jaume -Tomás Sempere -Frances Boix -Antonio Boix -Salbador Lledó -Francesc Ramos -Janot Vicent -Jaumot Boix de Jaume -Janot Seva de Galcera -Bertomeu Calatarrá -Miguel Sala -Janot Marguo -Thomas Boix -Frances Calatarrá de Bertomeu -La viuda de Bertomeu Sala -Perot Sala de Miguel -Janot Martorell de Jaumot -Sebastiá Lledó -Perot Sala de Bertomeu -Perot Guerau -Bertomeu Guerau -Janot Martorell -Jaumot Franch -Bernat Domenech -Matheu Lledó -Damiá Boix -Bertomeu Blanquer -Jaumot Martorell de Jaume -Jaume Martorell, Major -Joan Galindo, Major -Joan Galindo, son fill -La viuda de Pere Asensi -Thomas Pastor -Marquot Defri -Antoni Oliver -Bernat Gomis -Johan Artés, notari -Janot Galindo de Pere -Francesc Terol -Johan Sarrió -Perot Pastor, fill de Frances -Miguel Pedro -La viuda de Johan Pastor -Anthoni Pastor de Joan -Perot Pastor de Antoni -Antoni Pastor de Pere

ut amel

-Bernat Pastor de Francesc -Ginés Domenech -Perot Pastor de Bernat -Mre Frances Jover -Jaumot Pastor de Bernat -Salvador de Canelles -Nicolau Berenguer -Vicent Perez -Hereus de Perot Pastor -Antoni Pastor de Bernat -Joan Riera -Llorenc Alaar -Bernat Pastor de Bernat -Miguel Lofriu -Janot Darques -Janot Berenguer -Co... de Bertomeu Terol -Johan Terol de Francesc -Janot Blanquer de Johan -Johan Blanquer, major -Joan Seva -Frances Lledó -Johan Lledó -Gabriel Lledó -Jaume Lledó -Jaumot Bendicho -Nicolau Rodrigo -Beltrá de Seva -Jaume Berenguer, major -Johan Berenguer de Pere -Perot Berenguer de Francesc -Jaume Berenguer de Bernat -Janot Rodrigo de Nofre -Perot Berenguer de Bernat -Perot Aznar de Pere -Bernat Aznar -Jaumot Sellés -Perot Roser -Perot Terol de Frances -Jaume Asensi -Andreu Domenech -Pere Aznar, major -Nicolau Sellés -Perot Aznar de Pere -Nicolau Aznar -Pedro Navarro -Domingo Asensi -Johan Asensi de Johan -Gaspar Colomina Ferrer -La viuda de Johan Seller -Thomás Calatrava -Janot Calatarrá de Thomas -Janot Asensi de Martí

1535

-Frances Brocal -Janot Terol de Pere -Johan Cremades -La viuda de Martinot Asensi -Frances Asensi de Martí -Domingo Asensi de Martí -Perot Asensi de Martí -Janot Lledó de Johan -Johan Lledó, major -Perot Aznar de Bertomeu -Miguel Seva -Pasqual Pedro, menor -Perot Pastor de Johan -Frances Berenguer de Pere -Frances Asensi de Pere -Pere Asensi de Pere -Johan Rostoll -Martí Cremades -Bernat Berenguer de Francesc Militas -Guillem Pasqual -Thomas Pasqual -Pere Pasqual -La viuda de Thomas Pasqual -La viuda de Pere Pasqual De l’anàlisi de la relació dels contribuents trobem que els cognoms més abundants al 1535 eren: Pastor (14), Asensi (11), Berenguer(10), Lledó i Boix (9), seguits de Seva (7) Ayala i Aznar (6 ), Garcia i Terol (5), Martorell (4), Colomina i Blanquer (3). De tots estos, el Martorell i Blanquer han deixat d’estar presents a la societat mutxamelera, encara que ocuparen càrrecs importants als diversos estaments socials, com és el cas del notari Josep Blanquer al segle XVII o els Martorell, que tenien casa amb torre de defensa, on es va traslladar la comunitat de frares de Sant Francesc de Paula l’any 1606, mentre es construïa el convent. Pel que fa al llinatge dels Pasquals, encara que conserven el palau de Peñacerrada, no viuen a la localitat. i Arxiu Regne de València, Mestre Racional 1088, ARV MR Mor Mut.

Or e el emple Gloria García Torregrosa (Marianita) L’ Orde del Temple va ser un orde medieval de caràcter religiós i militar carregat de trets llegendaris, nascut després de la primera croada. Fou fundat a Jerusalem l’any 1118 per nou cavallers francesos, amb Hugues de Payns al cap. En els inicis la seua denominació oficial va ser l’Orde dels Pobres Cavallers de Crist (Pauperes Commilitones Christi ); més tard van ser coneguts com a Cavallers Templers o Cavallers del Temple de Salomó ( Milites Templi Salomonis ), denominació sorgida en instal·lar-se en l’antic temple de Salomó. La designació de l’Orde del Temple és la traducció al francés de la denominació en llatí, que va ser molt estesa a causa dels amplis llaços templers a França. ANTECEDENTS A finals del segle X, controlades les invasions musulmanes i víkings, bé per via militar o mitjançant assentaments, va començar a Europa occidental una etapa expansiva. Es va produir un augment de la producció agrària, íntimament re-

de perills, com saltejadors de camins o forts tributs dels senyors locals, però el sentiment religiós unit a l’espera de trobar aventures i fabuloses riqueses orientals arrastraren molts peregrins, que en tornar a Europa relataven les seues penalitats. El papa Urbà II, després d’assegurar la seua posició al front de l’Església, va continuar amb les normes del seu predecessor Gregori VII. La petició d’ajuda realitzada pels bizantins juntament amb la caiguda de Jerusalem en mans turques va propiciar que en el Concili de Clarmont ( novembre de 1095 ) Urbà II davant d’una gran audiència, exposara els perills que amenaçaven els cristians occidentals i les vexacions a les quals es veien sotmesos els peregrins que anaven a Jerusalem. L’expedició militar predicada per Urbà II pretenia també rescatar Jerusalem de mans musulmanes. Les recompenses espirituals promeses, sense oblidar l’ànsia de riqueses, van fer que prompte prínceps i senyors respongueren a la crida del papa. L’Europa cristiana es mou amb una idea comuna sota el crit de “Déu ho vol”, ( Deus Vult, frase que encapçala el discurs del Concili de Clarmont en què Urbà II va convocar la croada). La primera croada va culminar amb la conquesta de Jerusalem en 1099 i amb la constitució de principats llatins a la zona: els comtats d’Edessa i Trípoli, el principat d’Antioquia i el regne de Jerusalem, on Balduí I no va tindre inconvenient d’assumir, ja en 1100, el títol de rei.

lacionat amb el creixement de la població, i el comerç va experimentar un nou renaixement, com també les ciutats L’autoritat religiosa, matriu comuna a Europa occidental i única visible en els segles anteriors, havia introduït en el bèl·lic món medieval idees com “ La pau de Déu” o la “ Treva de Déu” dirigint l’ideal de cavalleria cap a la defensa dels dèbils. No obstant això, no rebutjava l’ús de la força per a la defensa de l’Església. Ja el papa Joan XIII, a finals del segle IX havia declarat que aquells que moriren en el camp de batalla lluitant contra l’infidel vorien el seus pecats perdonats i s’equipararien als màrtirs per la fe. Existia doncs un sentiment religiós arrelat que és manifestava en les peregrinacions a llocs sants, habituals a l’època. Les tradicionals peregrinacions a Roma van ser substituïdes, a poc a poc, a principis del segle XI per Sant Jaume de Galícia i Jerusalem. Estes noves destinacions no estaven exemptes

FUNDACIÓ Tan prompte va ser creat el regne de Jerusalem i elegit Balduí I com a primer rei, alguns dels cavallers que van participar a la croada decidiren quedar-se a defendre els Sants Llocs, i els peregrins cristians que hi anaven. Este va ser al principi, la missió dels nou cavallers fundadors, afegida a la defensa d’estos llocs sagrats. Naturalment, això va ser de l’agrat de Balduí, necessitat com estava d’organitzar un regne i no podia dedicar molts esforços a la protecció dels camins, perquè no els tenia, això, més l’afegit que Hugues de Payens era parent del comte de Champange, i probablement parent també del mateix Balduí, va portar el rei a concedir a estos cavallers un lloc on reposar i mantenir els seus equips, i els va atorgar drets i privilegis, entre els quals allotjar-se en el seu palau, que era la mesquita d’Al-Aqsa, que es trobava dins del que havia sigut el recinte del Temple de Salomó, quan Balduí va abandonar la mesquita per a fixar el tron a la Torre de David, totes les instal·lacions passaren de fet als templers, que d’esta manera adquiriren no tant sols el seu quarter general, sinó

251

Datos históricos · Dades històriques

Or e el emple Gloria García Torregrosa (Marianita) el seu nom. A més a més, es va ocupar d’escriure cartes als reis i prínceps més importants d’Europa perquè prestaren ajuda a la nova orde, que havia sigut rebuda no tan sols pel poder temporal, sinó també per l’eclesiàstic, ja que va ser el patriarca de Jerusalem la primera autoritat de l’Església que va aprovar canònicament l’Orde. Amb l’ajuda de l’abat Sant Bernat de Claravall, nebot d’un dels cavallers fundadors i cinqué Gran Mestre de l’Orde, André de Montbard, una xicoteta delegació de l’orde encapçalada pel seu Gran Mestre, Hugues de Payens, va recórrer les corts d’Europa, buscant ajuda i recolzament. Així va ser convocat el concili de Troyes ( França), durant el qual es va redactar la regla de l’orde, basada en la de Sant Benet, a la qual es va afegir una creu roja posteriorment, en 1128 l’orde va obtindre del papa Honori II l’aprovació pontifical. Durant l’estada inicial a Jerusalem es van dedicar únicament a escoltar els peregrins que anaven als Sants Llocs, ja que eren pocs i no podien realitzar actuacions majors. Cal tenir en compte, de totes maneres, que sabem que tan sols eren nou cavallers, però, seguint els costums de l’època, no se sap quantes persones componien en veritat l’orde en principi, ja que els cavallers tenien tots ells un seguici menor o major. S’ha de considerar que per cada cavaller, s’ha de comptar tres o quatre persones, per això podem parlar de 30 o 50 persones aproximadament, entre cavallers, peons, escuders i servidors. DESENVOLUPAMENT No obstant això, el nombre de cavallers va augmentar de manera significativa quan aprovaren la regla, i eixe va ser l’inici de la gran expansió dels Cavallers del Temple. En 1170, 50 anys després de la fundació, els Cavallers de l’Orde del Temple es van estendre ja per terres del que hui és ( França, Alemanya, Regne Unit, Espanya i Portugal ), esta expansió territorial va contribuir a incrementar la seua riquesa, ja que oferien la possibilitat als comerciants que estaven en Terra Santa, d’ingressar els diners en una comanda i amb un document de l’orde, retirar els diners en una altra distinta i així no s’arriscaven a ser robats, i a canvi l’orde es quedava amb una comissió. Cinquanta anys més tard, fins a 1220, era l’organització més gran d’Occident, en tots els sentits ( des del militar fins a l’econòmic), amb més de 9.000 comandes repartides per tot Europa, 30.000 cavallers i sergents ( més els peons, escuders, artesans, i llauradors), més de 50 castells i fortaleses a Europa i Orient Pròxim, una flota pròpia amarrada en ports del Mediterrani i la Rochelle, i un tresor que els permetia fer préstecs als reis europeus. Però, derrotats per Saladino retornen de Terra Santa, l’any 1244 cau Jerusalem i el regne es desintegra, i els templers es veuen obligats a traslladar els quarters generals a Sant Joan

d’Acre, juntament amb altres dos grans ordes monàstics, els Hospitalaris i els Cavallers Teutònics. El 1291 cau Sant Joan d’Acre, amb els últims templers lluitant amb el Mestre, això va contribuir a la fi de la presència de croats a Terra Santa, però no a la fi de l’Orde, que va traslladar el seu quarter general a Xipre després de comprar l’illa. DESPRÉS DE L’EXPULSIÓ DE TERRA SANTA Des de Xipre els templers intentaren reconquistar caps de pont per a la nova penetració a Orient, sent l’única de les tres grans ordes de cavalleria que ho va fer, ja que tant la de l’Hospital com els Cavallers Teutònics dirigiren els seus interessos i esforços en altres sentits. Este esforç no va veure fruits, no tant per la falta de mitjans o de voluntat, com pel fet que la mentalitat havia canviat i cap poder a Europa s’interessava per la conquesta dels Sants Llocs, per este motiu els templers es van trobar sols; de fet, Jacques de Molay sembla que es trobava a França, quan el van capturar, amb la intenció de convéncer el rei francés d’emprendre una nova croada. Mentres, els templers es convertien en banquers a Europa. El poder econòmic estava dirigit a dotar fons a la lluita a Orient, i s’articulava al voltant de dos institucions característiques: La comanda i la banca. La comanda territorial, localitzada a determinats llocs, es formava gràcies a donacions i compres posteriors i al cap es trobava un preceptor, així a partir d’un molí els templers compraven un bosc i més tard unes terres i després adquirien els drets d’un poble, etc. També podien formar comandes reunint sota un únic preceptor algunes donacions més o menys disperses. Els templers van ser els fundadors de la banca moderna. Gràcies a les persones que els confiaven els diners, com els comerciants i els reis mateixos. Com que tenien una extensa xarxa d’establiments, van posar en marxa la primera lletra de canvi, donant als viatgers l’oportunitat de no viatjar amb efectiu ja que els camins d’ Europa i Occident no eren segurs. Este sistema bancari i les abundants riqueses convertiren l’orde en un gran prestador, que portava fons inclús quan els reis europeus necessitaven diners. Els templers van ser una institució de les més riques de l’època, que comptava amb terres, senyorius i molts avantatges comercials, grans tresors, i vaixells comercials que eixien des de Marsella. Les seues aportacions econòmiques no van ser suficients per a mantenir en Terra Santa un exèrcit en guerra constant ni tampoc anaven contra els preceptes cristians perquè totes les seus accions cercaven la major glòria de Déu com podem llegir al lema de l’orde. “ Non nobis, Domine Nobis, sed Nomine Tuo da Gloriam” ( No per a nosaltres, Senyor nostre, sinó per al Teu Nom, dóna’ns la Glòria). Gloria García Torregrosa ( Marianita)

a la nostra banda

Primeres dones

si ues

a m sica

La música

Merse Forn mucho más que un pasodoble_256 L’Aliança estrena director_260

erse orn

mucho más que un pasodoble

La Música 2017 · La Música 2017

Carlos Poveda Lloret

El 1 de agosto de 2016, me dieron una de las sorpresas más especiales que me han hecho en mi vida. Era media mañana cuando recibo la llamada de Carlos Poveda Lloret, mi primo, pidiéndome auxilio porque quería dar una sorpresa a sus padres y reclamaba mis conocimientos en photoshop. Yo le propuse invitarle a comer ya que estaba empezando mis vacaciones. Quedamos en que hablaríamos luego; poco después recibí la llamada de su madre, mi tía, preguntándome si estaba de vacaciones porque quería invitarnos ( a mi y a mis hijos) a comer. Tras esa llamada, localicé a Carlos y le dije que comería en casa de sus padres, de esta manera podríamos aprovechar después de comer, para intentar hacer aquello que necesitaba diseñar sin que nos vieran sus padres. Llegamos a medio día a casa de mis tíos, comimos y en la sobremesa, mi primo sacó su portatil y me presentó al bebé musical que acababa de parir, su ópera prima como compositor de pasodobles, y que llevaría como nombre,”MERSE FORN”. Su primer pa-

L’1 d’agost de 2016, em van donar una de les sorpreses més especials que m’han fet en la vida. Era mig matí quan vaig rebre la telefonada de Carlos Poveda Lloret, el meu cosí, em demanava auxili perquè volia donar una sorpresa als seus pares i reclamava els meus coneixements de photoshop. Jo li vaig proposar convidar-lo a dinar perquè estava començant les vacances. Vam quedar que parlaríem després; poc després vaig rebre la telefonada de sa mare, ma tia, que em preguntava si estava de vacances, perquè volia convidar-nos ( a mi i als meus fills) a dinar. Després d’eixa telefonada, vaig localitzar Carlos i li vaig dir que dinaria a casa dels seus pares, i així podríem aprofitar en acabar, per a intentar fer el que necessitava dissenyar sense que ens veren els seus pares. Vam arribar a migdia a casa dels meus oncles, vam dinar i en la sobretaula, el meu cosí va traure el portàtil i

Mercedes González Lloret

sodoble ¡Llevaría mi nombre!. Fué uno de los momentos más emotivos, impactantes y especiales que he vivido, sabía que estaba componiendo algo, y siempre le animé, pero no me esperaba este ¡regalazo!. Vivir algo así y sobre todo que mis hijos fueran testigos de ese momento, es algo que no podré dejar de agradecerte Carlos. En esos momentos pudimos visualizar la partitura y escuchar una pequeña entonación hecha por el programa que él había estado usando para componerlo. Todavía quedaban horas de trabajo, retoques y ensayos.

em va presentar el nadó musical que acabava de parir, la seua òpera primera com a compositor de pasdobles, i que portaria com a nom,”MERCE FORN”. El seu primer pasdoble portaria el meu nom! Va ser un dels moments més emotius, impactants i especials que he viscut, sabia que estava component alguna cosa, i sempre el vaig animar, però no m’esperava este present tan gran! Viure una cosa així i sobretot que els meus fills en foren testimonis, és una cosa que no podré deixar d’agrair-te mai, Carlos. En eixos moments vam poder veure l’esborrany de la partitura i escoltar una petita mostra, gràcies al programa que usava per a compondre’l. Encara faltaven hores de treball, retocs i assajos.

El año ha ido transcurriendo y el pasodoble, según Carlos, iba terminando de formarse. Sé lo mucho que él ha estado apoyado por “SU BANDA”, L’Aliança de Mutxamel. Y me emociona haber sentido cómo la gente de esta banda de música se ha implicado, ilusionado y ha animado a Carlos en su aventura.

L’any transcorria i el pasdoble, segons Carlos, anava acabant de formar-se. Sé com va rebre tot el suport possible de la seua banda, L’Aliança de Mutxamel. I m’emociona saber com la gent de la banda de música es va implicar, il·lusionar i va animar Carlos en la seua aventura.

El 27 de mayo de este año, el pasodoble se estrena en el concierto de música festera que L’Aliança de Mutxamel ofrece en Crevillente y al que me fué imposible asistir en directo, pero afortunadamente, gente que si pudo asistir grabó el concierto y esa noche, pude escucharlo por primera vez. Ya!! tenía que haber esperado a escucharlo en directo, pero no pude resistirlo, y me encantóooooo!!!. Recuerdo como me puse a desfilarlo con mi hijo pequeño en casa. La cantidad de emociones y de recuerdos de seres queridos que me vinieron a la memoria.

Finalment el 27 de maig d’enguany, el pasdoble es va estrenar en el concert de música festera que L’Aliança de Mutxamel va oferir a Crevillent. Tot i que em va ser impossible assistir-hi en directe, afortunadament va haver gent que sí que va poder assistir i va gravar el concert i, eixa nit mateix, vaig poder escoltar-lo per primera volta. Ja ho sé! Havia d’haver esperat a escoltar-lo en directe, però no vaig poder resistir-ho, i em va captivar! Recorde com em vaig posar a desfilar amb el meu fill xicotet a casa. No puc dir la quantitat d’emocions i de records de sers estimats que em van venir a la memòria.

Carlos ha compuesto una pieza muy de aquí, muy de nosotros pero sobre todo muy de mi familia. Como

Carlos ha compost una peça molt de Mutxamel, molt de nosaltres, però sobretot molt de la meua família. Com li dic

257

erse orn le digo es muy Lloret y muy Berenguer. Una pieza alegre, especialmente en la parte final. Cuando escucho esta parte, me viene a la memoria la imagen de mi abuela Rafaela (la Mestra) cuyo carácter alegre es conocido por toda la gente del pueblo.

La Música 2017 · La Música 2017

La noticia del estreno corrió por todo el pueblo y parte de la provincia, la gente se volcó en halagos para Carlos, y por ende para mí (aunque solo lleva mi nombre), fue emocionante para toda la familia ver como la gente felicitaba al Compositor novel, por su pieza. Cantidad de whatsaps, mensajes en redes sociales y primeras demandas para que el pasodoble sonara en distintas partes de la provincia. Y llegó el día del estreno en Mutxamel, en el concierto de Solistes que organizaba la Societat L’Aliança de Mutxamel, en la Casa de cultura. El concierto se abrió con nuestra pieza, y el Director de la banda, tuvo el gran detalle de hacer que Carlos dirigiera su pasodoble. Fue un momento realmente emocionante para él y para toda la familia, que le estuvimos acompañando desde los asientos del Auditorio. ¡¡¡¡Como suena en directo!!!!! Una vez concluida la pieza, Carlos me regaló la partitura del pasodoble, y yo quise devolverle en regalo con un “cuadro” que pinté o diseñé por ordenador, escuchando su pasodoble. En él se aprecia una imagen de primer plano de Carlos, la partitura de Merse Forn, y un montón de rayas de varios colores que corresponden al movimiento de mi mano al ritmo de la música de nuestro pasodoble. Cuando digo que esta pieza es mucho más que un pasodoble para mí, lo hago con el pleno convencimiento de que en el momento en que me llegó, fue una inyección de estima por parte de mi primo y de toda la familia, me hizo sentir lo mucho que vale la pena vivir, si tienes a gente como Carlos y el resto de mi familia. A Carlos la vida le hizo parar durante un tiempo de tocar instrumentos, sus manos tenían que parar de moverse, y esto tenía que pasar para que la música que lleva dentro, encontrase otra manera de salir de

mucho más que un pasodoble

és molt Lloret i molt Berenguer. Una peça alegre, especialment en la part final. Quan l’escolte, em ve a la memòria la imatge de la meua iaia, Rafaela la Mestra, el caràcter alegre de la qual és conegut per tota la gent del poble. La notícia de l’estrena va córrer per tot el poble i part de la província, la gent es va bolcar en afalacs per a Carlos, que indirectament també eren per a mi (encara que solament porta el meu nom). Va ser emocionant per a tota la família veure com la gent felicitava el compositor novell, per la

seua peça. Quan vam conéixer la quantitat de whatshaps rebuts, els missatges en xarxes socials i les primeres peticions perquè el pasdoble sonara en diferents parts de la província. I va arribar el dia de l’estrena a Mutxamel, en el concert de solistes que va organitzar la Societat L’Aliança de Mutxamel, a la Casa de Cultura. El concert es va obrir amb la nostra peça, i el director de la banda, va tenir el gran detall de fer que Carlos dirigira el seu pasdoble. Va ser un moment realment emocionant per a ell i per a tota la família, que l’acompanyàvem des dels seients de l’auditori. Com sona en directe! Una volta conclosa la peça, Carlos em va regalar la partitura del pasdoble, i jo vaig voler retornar-li el regal amb un quadro que vaig pintar o vaig dissenyar per ordinador, escoltant el seu pasdoble. S’hi aprecia a la imatge un primer plànol de Carlos, la partitura de Merce Forn i un conjunt de traços de diversos colors que corresponen al moviment de la meua mà al ritme de la música del pasdoble. Quan dic que esta peça és molt més que un pasdoble per

Mercedes González Lloret

a mi, ho faig amb el ple convenciment que en el moment en què em va arribar, va ser una injecció d’estima per part del meu cosí i de tota la família, em va fer sentir tot el que val la pena viure, si tens a gent com Carlos i la resta de la meua família al costat. A Carlos, la vida el va fer parar durant un temps de tocar instruments, les seues mans havien de parar de moure’s, i això va fer que la música que hi porta dins, trobara una altra manera d’eixir-ne, les seues mans ara es mourien per a escriure una partitura, la primera de moltes.

él, sus manos ahora se moverían para escribir una partitura, la primera de muchas. Carlos en la peli de Nemo (Disney) hay una frase que me encanta que dice Dory: “¿Cuando huye la suerte sabes que hay que hacer? “sigue nadando, sigue nadando”. Eso es lo que has hecho tu en esta etapa, si no puedo tocar, puedo componer. Porque la música está ahí dentro de ti. Y necesitas sacarla. Ahora ya sabes lo que toca: “sigue componiendo, sigue componiendo”…. Que ahí dentro hay muchas piezas musicales que sacar, no te las quedes dentro de ti… estamos locos por escucharlas. Te quiere tu prima. MERSE FORN.

Carlos, en la pel·lícula Nemo de Disney hi ha una frase, que m’encanta, que diu Dory: «Quan fuig la sort saps que cal fer? Seguix nadant, seguix nadant». Això és el que et vas dir a tu mateix i vas fer en esta etapa «Si no puc tocar, puc compondre». Perquè la música està dins de tu. I necessites traure-la. Ara ja saps el que toca: «Seguix component, seguix component». Que dins hi tens moltes peces musicals que traure, no te les quedes dins de tu, estem bojos per escoltar-les. Et vol la teua cosina. MERCE FORN

259

Alian a

estrena Director

La Música 2017 · La Música 2017

Mario Roig Vila Des del passat mes de novembre, quan es va presentar oficialment com a nou director, Mario Roig Vila és l’encarregat de dirigir la nostra banda. Mario Roig, natural d’Albaida, va començar els estudis musicals a la Unió Musical “L’Aranya” i va finalitzar el Grau Superior de trombó al conservatori “Manuel Massotti Littel” de Múrcia. Ha compost per a grups de cambra, grups de dolçaines i per a banda, per això la relació de Mario amb el nostre poble i, concretament, amb la nostra festa, ja ve d’uns anys arrere, quan alguna de les nostres comparses va desfilar al ritme de les seues composicions. Els pasdobles “Teresa Silvestre” , “Regina Nostra” i “Al senyor Paco”, la marxa mora “Paullabel” o el pas masero “Tabal i Saragüells” són algunes de les peces que han sonat pels carrers de Mutxamel.

La vinculació de “L’Aliança” amb la música festera és molt important ja que en la banda sabem que sense música no hi ha festa, per eixe motiu sempre estem en contacte amb festes d’altres localitats, acompanyant festers de tot arreu amb la nostra música. Durant l’últim any hem participat a les festes de localitats com Xixona, el Campello, Crevillent, Busot, Sant Vicent del Raspeig, i també als barris alacantins de San Blas i Villafranqueza. A més, la nostra banda ha sigut l’encarregada d’interpretar el Concert de Mig Any de les festes de Moros i Cristians de Crevillent. Un any ple de música i ple de festa! Bones festes a tots els mutxamelers i mutxameleres de part de “L’Aliança”!

DELEGACIÃ&#x201C;N LEVANTE: Ctra. Nac. 332 k, 88,800 03550 SANT JOAN (Alicante) Aptdo. Correos. 172

Tel: 965 940 950 Fax: 965 940 949 ximenezsaalex@telefonica.net www.ximenez.com

Nuestro Pueblo El Ravalet_264 Obrint camí a les festes_273 Aránzazu García Espinosa_276 El novenario de la Virgen de Loreto_278

Primeres

Reines de festes

El nostre poble

Nuestro Pueblo · El nostre Poble

El Ravalet , tradición y fiestas

Un nuevo “llibret” festero tienes en tus manos, amigo lector, y de nuevo esta publicación pregonará por todas partes las fiestas de Moros y Cristianos que celebramos en honor a nuestra Patrona, la Mare de Déu de Loreto. Desde aquí agradecemos a la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos la gentileza que nos presta al cedernos un espacio en esta magnífica publicación que editan anualmente. También queremos felicitar a su Presidente, Pedro Miguel Planelles Riera, por su reelección al frente de la entidad, así como a la Junta Directiva y a toda la Comisión por el buen hacer para con las fiestas mayores de nuestro querido pueblo de Mutxamel. El título que encabeza este articulo, “EL RAVALET. Tradición y fiestas.” tiene mucho que ver con los aconteceres de nuestro barrio, pues desde siempre ha cuidado sus tradiciones y sus fiestas manteniéndolo todo casi intacto tal y como nos lo legaron nuestros antepasados que, atraídos por la fe y devoción hacia

la “moreneta”, la Verge de Montserrat, se desvelaron por todo lo relacionado con El Ravalet y “Poble Nou.” No hace falta que expliquemos lo que son las tradiciones de nuestro barrio, pues todos las conocen, al igual que nuestras fiestas que gozan de una gran simpatía, ya que son unas fiestas muy populares y participativas pues el que viene por primera vez repite en otras ocasiones, por algo será todo esto. Nuestras fiestas atraen a infinidad de gentes venidas de todas partes que se unen a nosotros participando en todos los actos, unos actos que aunque pare-

2017

Vera Creu

265

cen iguales todos los años, siempre son diferentes y siempre hay algo que los hace llamativos, desde luego todos lo pasamos en grande. Naturalmente las tradiciones de nuestro barrio no las perdemos, pues cada 27 de Abril celebramos la onomástica de la Verge de Montserrat en su ermita de la Alameda con actos muy simples, pero afectivos hacia la “moreneta”, en día tan señalado. Con la “Festa de la Vera Creu” El Ravalet saluda a la primavera en los primeros días del mes de mayo y da la bienvenida a la Cruz que fue “robada” el año anterior con una serie de actos donde vecinos y amigos disfrutamos de la amabilidad y hospitalidad que nos brinda El Ravalet y “Poble Nou,” que año tras año nos recibe a todos con los brazos abiertos. Previo a

esta celebración la “Creu Xicoteta” “enrramada” por la Comisión Infantil amanece plantada en su sitio tradicional en el día de su festividad, tres de mayo. Hay que destacar que esta Comisión Infantil se merece un sobresaliente, ya que es muy responsable en la organización de los actos que le atañen. Y en septiembre la tradición más esperada, nuestros días grandes de fiestas. Solo son dos días, pero los esperamos con ilusión ya que estamos deseosos de asistir a la alborada de la “moreneta” y cantar el himno en su honor, saludar a la barriada en la “desperta,” participar en la ofrenda de flores a la Virgen de Montserrat y asistir a la Santa Misa en su honor en el día de su Natividad, a la sombra de los centenarios cipreses que custodian su santuario.

Nuestro Pueblo · El nostre Poble

El Ravalet , tradición y fiestas

Desde luego, la popularidad del aperitivo del medio día y la típica “dansà” son las señas de identidad de nuestras fiestas, no sin olvidar los juegos populares y la solemne procesión con la Verge de Montserrat, que tradicionalmente recorre las calles del Arrabal y Peñacerrada. Son solo dos días, como ya he comentado antes, pero son unos días intensos, con infinidad de actos, lo que hace que el 6 y 8 de septiembre la tradición y la fiesta se unan y pregonen por todo el mundo el patrimonio cultural y festivo de nuestro barrio. Desde aquí nos felicitamos por mantener estas

tradiciones y estas fiestas que son orgullo de la barriada y de nuestra querida población de Mutxamel y damos las gracias a todos los que colaboran con nosotros. Desde El Ravalet y “Poble Nou” os deseamos unas muy felices fiestas.

2017

Vera Creu

267

Nuestro Pueblo · El nostre Poble

El Ravalet , tradición y fiestas

2016

festes

269

Nuestro Pueblo · El nostre Poble

El Ravalet , tradición y fiestas

2016

festes

271

Nuestro Pueblo · El nostre Poble

El Ravalet , tradición y fiestas

Obrint camí a les festes Assumpció Brotons Boix Quan parlem de qualsevol activitat a la vida de l’ésser humà, sempre tenim tendència a destacar aquells aspectes o persones que creiem que són importants o que han destacat de manera considerable. Per això, és molt freqüent que quan redactem les notícies, les cròniques o un simple escrit, oblidem una gran quantitat d’hòmens i dones que amb el seu esforç diari, callat i discret han contribuït de manera decisiva al fet que, en este cas el món de la festa de Moros i Cristians de Mutxamel, s’haja desenvolupat i forjat d’una manera peculiar i constant. Potser tractar la qüestió de l’aportació de la dona a la festa puga ser considerat per alguns un tema ja prou debatut, però sempre ens queda alguna cosa a aprendre i hem considerat oportú donar a conèixer una parcel·la lligada al treball manual i artesanal, parlem d’oficis centenaris que han propiciat i millorat molts aspectes del món de les festes de Moros i Cristians en particular i de la festa en general. Ens referim a un àmbit que té a veure directament amb els festers: el vestuari de les comparses i la seua confecció. Fins a la meitat del segle XX el nombre de veïns que eixien a la festa era escàs, comparat amb l’actualitat. La vestimenta festera d’algunes esquadres era en moltes ocasions llogada als festers d’altres poblacions (sobretot d’Alcoi), però també confeccionada pels tallers i per les veïnes de la localitat que al mateix temps que cosien les coses de casa s’atrevien amb la roba de festa. No podem oblidar que algunes eren molt bones sense tindre cap titulació. Al segle XX trobem dones que ja han cursat els estudis corresponents de “Corte y Confección”. La primera professora de qui tenim referència oral i escrita és Pilar Beltrí. Al seu taller, als anys vint del passat segle, es van formar moltes xiques que deixarien patent les ensenyances rebudes en moltes peces de roba per a la casa, però també del seu talent per a realitzar bro-

Complements festers per a la comparsa Els Pacos.

Jaqueta utilitzada al tiroteig per Isidoro Juan. Comparsa Xodios, anys 20.

Trage de desfilar cosit i brodat per Maria Ramos Riera als tallers de Pilar Beltrí.

dats exquisits, que donaren un estil especial als trages festers. Com a prova d’este taller mostrem les dues peces de roba, dissenyades per a la comparsa Xodios, al taller de la senyora Beltrí, i que van estar confeccionades per Maria Ramos Riera1 per al seu marit, combinant ornaments de pedreria seguint el dibuix dissenyat pel pintor i actor de teatre, Paco Hernández. Abans de continuar hem d’aclarir que segons les persones que es dediquen a estos menesters, els trages que podem considerar tradicionals de les comparses han canviat poc amb el pas dels anys, alguns detalls com les faixes o el barret, però en conjunt ha tingut poca variació. No passa el mateix amb el de les diferents esquadres o els vestuaris femenins, que sí que han vist moltes i variades transformacions al llarg del temps. Així els vestits utilitzats per a l’ofrena són actualment molt més vistosos i la seua ornamentació, sobretot el brodat i la pedreria, molt més rica i fastuosa. Però tornant al tema que ens ocupa, també moltes dones als domicilis familiars cosien les vestimentes que prèviament les professionals havien tallat. Cal destacar en este sentit, ja al segle passat, Josefina la Narda, que vivia al Ravalet, i Paquita Pérez Climent, Paquita la d’Ullera, que tenia el taller a l’entrada de la Rambla. Paquita a més d’ensenyar va preparar algunes

273

Barret de Masero confeccionat per Josefina la Narda

1 La família encara conserva estes dues jaquetes, la més colorista amb la figura del camell pintat, per a desfilar, i la de color marró, per al tiroteig. 2 Al segle XX existien dos sistemes homologats per a esta professió. Un era l’anomenat Sistema Martí, que existia a altres països d’Europa. La seu principal estava a Barcelona i el títol atorgat tenia validesa a molts llocs. Una vegada aprovats els exàmens ja estaves capacitada per a tallar i dissenyar. L’altre mètode, anomenat Sistema Solera, no estava reconegut internacionalment.

Obrint camí a les festes

Nuestro Pueblo · El nostre Poble

Jupetins d’Abencerrajes confeccionats per la família de les Nardes.

alumnes perquè pogueren entrar a les acadèmies d’Alacant a obtindre el títol que les acreditava com a expertes del món de la costura2. L’any acadèmic era des d’octubre fins a juny, i els treballs, executats sobre teixits de color blanc, s’enviaven degudament empaquetats a Barcelona, perquè se’ls concedira l’aprovat corresponent. Al nostre poble van aconseguir la titulació Maruja Llorca, Adela Aracil i Maruja Climent, entre d’altres. També hi havien nombroses cosidores o modistes professionals, que s’atrevien a la difícil tasca de tallar, si el disseny no era molt complicat, i que confeccionaven tota classe de vestimenta femenina, com eren Remedios Brotons, la del Valencià, -hui en dia encara continua este treball la seua neta Pilar Martínez-, Remedios la Sampereta, Luisa la Carretera, Reme Caturla, etc. Maruja Climent, Marujita la Paisana, professora ti-

Vestimenta realitzada amb teles portades de Ceuta, any 1983.

tulada des dels vint-i-dos anys, ha tingut l’amabilitat de referir una sèrie d’anècdotes i vivències que ens ajuden a comprendre millor la participació de la dona en esta parcel·la festera. Va compaginar la professió amb la del comerç familiar d’ultramarins que ella portava endavant als matins. A la vesprada feia classes al taller que tenia al carrer Pius XII, on a més d’ensenyar moltes joves de la localitat, confeccionava trages de nóvia i de festeres i festers, els seus models favorits. Algunes clientes arribaven amb una idea del que volien, altres es deixen aconsellar, però per regla general ella els mostra els patrons, fa suggerències i aclarix els dubtes. Fins als anys setanta, pel que fa al món de la festa de setembre, la tasca primordial de la mare era mantenir els trages presentables, repassar-los i aprofitarlos, si era possible, per als components més menuts de la família. A poc a poc, esta tendència va anar

Trages confeccionats per Maruja Climent i M. Loreto Blasco. Capitania Xodios, any 1971.

Assumpció Brotons Boix

Maruja Climent

evolucionant i les esquadres femenines canviaven prou sovint d’indumentària, bé alguna peça o el conjunt sencer, sobretot aprofitaven quan la comparsa ostentava la capitania. Hui algunes dones estan tornant al trage de la comparsa, perquè els dona més llibertat i facilitat de moviment quan desfilen. Dissenyar i confeccionar la vestimenta de tota una esquadra porta el seu procés. En moltes ocasions, Maruja acompanyava els festers a escollir les teles amb dos mesos d’antelació, i amb el material a casa sobre un disseny ja elaborat, començava a treballar. Tots els complements necessaris, si és possible, són adquirits als comerços de Mutxamel. Encara que sap brodar a màquina, actualment és l’artista local Eduardo Ripoll Aracil qui els realitza. Normalment sol fer dos proves mentre confecciona la vestimenta, una per a ajustar i l’altra per a rematar. Moltes són les dones que s’apropen al seu domicili perquè els talle alguna peça, ja que elles no en saben, i després ja realitzen pel seu compte la tas-

Esquadra Maruxaes, any 1997.

ca particular de modista. Segons Maruja, el treball de cosidora de trages per a la festa és molt gratificant. Sempre ha procurat ser respectuosa amb els preus i molt conscient del que costa guanyar els diners i el valor de les coses. Quina satisfac-

Detall del brodat de les capes dels Capitans i Abanderat Cristians 2015.

ció seure el dia de l’Entrà a contemplar com discorren les comparses i veure desfilar els festers amb les vestimentes fetes a les seues mans. El passat 2015, va fer l’esforç de confeccionar tots els vestits per a la capitania cristiana de la Comparsa Pirates, que va ser ostentada pel seu fill i la seua dona acompanyats pel seu gendre com a abanderat. Un total de 22 trages van ser ideats entre la seua filla, Rita, que té molt bona mà per al disseny, i cosits per ella. Maruja guarda molts bons records de les altres dones que, al llarg de la seua vida, han compartit amb ella este ofici, i li van ensenyar moltes coses. Així de Josefina la Narda, recorda la seua gran habilitat per a confeccionar els tocats dels festers, sobretot els de la comparsa els Pacos. Tenia un gran art i en un tancar i obrir d’ulls dissenyava qualsevol complement fester que se li demanara. També la seua filla Rita va realitzar el disseny de l’esquadra Benvinguts, que pertany a la comparsa dels Xodios, on eixia el seu marit, i ella els va cosir. Amb especial estima recorda a M. Loreto Blasco, la Figuereta, de qui assegura que era una excel·lent brodadora. Juntes, cadascuna a la seua parcel·la, van confeccionar el vestuari d’abanderat del fill de Mª Loreto, José Jaime Ramón Blasco, Pepe la Figuera, quan va ostentar el càrrec d’abanderat moro, l’any 1971. La cavalcada anual dels Reis Mags també ha estat motiu perquè la dona aportara el seu granet de sorra a la confecció i disseny de la indumentària festera. En definitiva una professió a la que cal dedicar moltes hores, però que després té la seua recompensa tant visual com professional i afectiva, quan veus passar els festers i festeres contents i satisfets amb els seus vestits, mai millor dit, de FESTA.

Capitania Pirates 2015, a l’ofrena floral a la Mare de Déu.

275

Aránzazu García Espinosa El pasado año comencé un apartado titulado; La Fuerza de Atracción de un Pueblo, en estos escritos en los Libros de las Fiestas de Moros y Cristianos. Este año y siguiendo al pasado voy a escribir sobre otra persona conocida, que la vida y su preferencia la ha traído a vivir entre nosotros.

Nuestro Pueblo · El nostre Poble

ARÁNZAZU GARCÍA ESPINOSA. La vida la ha llevado a pasar por varias advocaciones marianas, la primera fue la de Covadonga, ya que sus orígenes fueron el Principado de Asturias, concretamente Oviedo, donde los restos de su querida madre descansan. Desde el Principado y por razones laborales de su padre, la familia se traslada a Bilbao, allí bajo el manto de la Virgen de Begoña, nació nuestro personaje, en esa ciudad vasca abrió sus claros y bellos ojos, del color del cielo primaveral de nuestra tierra alicantina, donde el destino la vino a traer. No digo la fecha de su nacimiento ya que es un dato privado de las mujeres, y si lo hiciera faltaría impunemente a las reglas de caballerosidad que siempre he querido guardar. Mujer de carácter abierto y cordial con el cual ofrece amistad, de una simpatía desbordante, de una elegante, culta y amena conversación. De ella no se puede decir que sea una mujer bonita solo por su aspecto físico, es guapa y agradable por su forma de tratar a la gente. Se puede decir que lo es, por dentro y por fuera. A consecuencias de una dolencia de su hermano, cuyo médico le aconsejó que se trasladara a vivir a orillas del Mediterráneo, se trasladaron la familia

completa a Alicante, donde desde niña y animada por una compañera de colegio se introdujo en el mundo festero de las Hogueras de San Juan, y en el Distrito del Polígono de Babel- Bernardo Pérez Sales, en el año 1987 lo representó como Bellea de Hoguera y a consecuencia de ello, fue elegida Bellea del Foc, representando a la mujer alicantina en sus grandes fiestas. Tanto ella como su hija, que fue Dama de Honor y Bellea Infantil de la misma hoguera, forman parte del mundo “fogueril”, en el Distrito de Nou Babel. En este apartado aparece la advocación de La Virgen del Remedio. Arancha fue jurado de la elección de la Bellea del Foc del año 2001, presentó las Galas de la Pasarela del Puerto y la de Elección y Proclamación. Su relación con las Fiestas de Moros y Cristianos comenzó cuando su padre formando parte de la Escuadra Omeyas, conoció varias fiestas en Alicante hasta que dicha escuadra vino a salir en Muxamel, en la Comparsa de Abencerrajes. A los 14 años ya solía venir a nuestras fiestas y a la del Ravalet, donde tiene muy buenos amigos vecinos de esa entrañable barriada. Un buen día conoció al padre de su hija y decidieron comprar una casa en la calle Maestro Sala Marco de nuestro pueblo, eso ocurrió en el año 1999, donde nació su hija y se instalaron de forma definitiva en Mutxamel, tiempo después alquiló un nuevo domicilio donde viven en la actualidad, y según ella….Muy felices. En el año 2001 entró a formar parte de la Comparsa de Abencerrajes en la Escuadra Odaliscas, donde sigue siendo festera, según ella, de corazón, en el año

Jesús Iborra Miralles

2013 el Presidente de la Comisión de Fiestas le ofreció formar parte de su equipo, lo cual aceptó y pasó a integrarse en la Comisión a las órdenes de Pedro Miguel Planelles, en la cual ya hace cuatro años que está y cuatro que le quedan por cumplir. Confiesa que es y ha sido toda una experiencia positiva para ella por el trabajo que realiza junto al maravilloso equipo, y una enseñanza acerca de nuestras fiestas de Moros y Cristianos, tan distintas a las de esos lugares de su procedencia. Dice estar encantada con Mutxamel, con sus gentes, con sus fiestas y con vivir a nuestro lado. Arancha trabaja en el M.A.C.A. (Museo de Arte Contemporáneo de Alicante) donde desempeña la labor de bibliotecaria ¡¡Buen lugar para desarrollar la mente!! Sentados tranquilamente en el Bar Chimenera, saboreando una horchata de almendra tan característica del lugar, Arancha me ha contado toda esta su historia, donde al escucharla le adivino su emoción lógica al sacar de su alma tantos y tantos entrañables recuerdos. De cuando en cuando hago una pausa y le digo algo sin sentido para que no se derrumbe. Como cuando le dije que su nombre era muy bonito, que era el de la Patrona de Guipúzcoa y que su Santuario está en el municipio de Oñate, en pleno corazón de la provincia vasca.

Gran mujer, buena amiga, buena madre y mejor persona, virtudes que posee Arancha todas ellas adquiridas durante su vida peregrinando por España, y con seguridad heredadas de sus padres, familia y amigos, que me consta que tiene muchos, gracias a su abierto carácter, su simpatía y amabilidad, y también por su afición al deporte que eso nos recuerda aquel tópico: Cuerpo sano, mente sana. El ambiente en su centro de trabajo, rodeada de libros, hacen de ella una persona con una cultura envidiable, y su pase por las Hogueras de San Juan en Alicante y encima como Bellea del Foc, nos ratifica que encima es una mujer bonita y que sabe comportarse con elegancia y saber estar. Sigo sonsacándole datos y recuerdos y ella sigue emocionándose con sus recuerdos, corroborando lo que dije al principio ¡¡Que era bonita por fuera y por dentro!! Y cuando le dije esto me respondió: “Por Mutxamel, por sus Fiestas, por la Virgen de Loreto y la de Montserrat, por sus gentes estoy más que encantada de vivir aquí” ¡Estos son los poderes de atracción de Mutxamel! - Gracias Arancha por venirte a vivir a nuestro pueblo que ya te tiene como una mutxamelera más. Mutxamel, septiembre de 2017 VIVA MUTXAMEL EN FESTES. VIVA LA VIRGEN DE LORETO.

277

Nuestro Pueblo · El nostre Poble

El novenario de la Virgen de Loreto Siempre que he querido escribir o realizar una reseña, bien para la prensa, bien para, como en este caso, nuestro programa de fiestas de Moros y Cristianos, de actos o eventos celebrados en nuestra Parroquia de Mutxamel, tanto recientes como los ocurridos “in illo tempore”, he tropezado, como coloquialmente se dice, “con la misma piedra”…falta de información, falta de documentos donde se pudiese constatar que lo que voy a contar se corresponde con lo que verdaderamente ocurrió, pues lo descrito, la mayoría de las veces, se debe a los recuerdos o a las manifestaciones que, sobre el tema, he recabado de las personas de más edad de la población, sobre todo de los acontecimientos más lejanos en el tiempo, debido a la destrucción de los archivos parroquiales en nuestra Guerra Civil por quienes no les importó ni nuestra historia ni la cultura, pues sólo defendieron “su cultura” pretendiendo ignorar la CULTURA en mayúscula; y en los eventos más recientes porque los que hemos estado, por nombramiento o delegación de la autoridad eclesiástica, en las comisiones organizativas, no hemos asumido la obligación de haber dejado constancia documental de lo realizado u actuado y no volver a los tiempos en que las informaciones y las noticias se transmitían de viva voz entre generaciones. Nos hemos imbuido del dicho de que quien tiene la información tiene el poder sin pensar que los laicos, la misión de ellos en la parroquia, entre otras, es ayudar, servir a la misma y colaborar en sus obras. Al hablar de la destrucción de los archivos parroquiales siempre hacemos la salvedad de que, por avatares de la vida, sobrevivió a los destrozos el magnífico manuscrito del Libro de la Cofradía de la Virgen de Loreto, donde los religiosos que regentaron la parroquia a partir del siglo XVI fueron dejando constancia de lo ocurrido, (en valenciano hasta el Decret de Nova Planta de 1714, y en castellano a partir de 1763) ya no solamente en el ámbito religioso, sino en todos los órdenes de la vida de los mutxameleros, aunque a partir del siglo XIX hubo sacerdotes que no tuvieron la sensibilidad de continuar con esa práctica de sus predecesores y dejaron de consignar en el libro las noticias y los eventos que se celebraban. El novenario es un acto religioso que, en honor a nuestra Patrona La Virgen de Loreto, se realiza, todos los años, desde el último día del mes de febrero hasta el día 8 de marzo, día que es conocido como “la besá” y cierra las celebraciones del Milagro de la Lágrima ocurrido un 1 de Marzo de 1545.

En este punto me hago una pregunta retórica “desde cuándo se celebran los novenarios”. De lo investigado en los escasos archivos parroquiales de aquella época no he encontrado indicios, fechas o comentarios escritos, sobre esta celebración. En el mencionado libro de la Cofradía tampoco hay constancia sobre ello pues, posiblemente, quedase reflejado en otra clase de volúmenes, no encontrados o destruidos (en este libro de la Cofradía, según reseña la cronista de Mutxamel Dña. Asunción Brotóns, en el estudio que realiza sobre el mismo subraya que ya, por aquellos años, se celebraba la “octava” y se cantaban o recitaban els GOIGS, pag. 184 y 186 de su libro. --Los Gozos son una composición poética en loor de la Virgen--). En el tan repetido libro de la Cofradía, salvo alguna excepción, la festividad del 1 de Marzo se celebraba en un solo día y no aparece reseña de ningún novenario. Siguiendo con las investigaciones, llegó a mi poder, por conducto de una compañera de trabajo, Rosa Monzó, un ejemplar de una novena cuya portada inserto.

Manuel Climent Berenguer

Esta novena, (que lleva adosados los Gozos que se le cantan a la Virgen) que difiere bastante de la que se reza en la actualidad, aunque como la actual, cada día lleva una reflexión distinta, como se puede comprobar, se imprimió en Orihuela, en la oficina (imprenta) de Antonio Santa María que estuvo instalada allí desde el año 1791 a 1793, (en aquellos años la parroquia estaba guiada, espiritualmente, por el Cura Ecónomo D. Miguel Gómez, desde los años 1768 a 1804, al que sustituyó D. Antonio Ligüery, siendo Obispo de la Diócesis D. Antonio Dupuig y Dameto) trasladándose, con posterioridad, a Murcia. Esta imprenta se dedicaba, principalmente a los trabajos que le encargaba el Obispado, y lo que imprimía, mayoritariamente, fueron textos religiosos y novenas que proliferaron en aquellos años. Recientemente, en diciembre de 2015, Dña. Paloma Martínez Poveda se doctoró en la Universidad de Alicante con un trabajo titulado “La imprenta en Orihuela y Alicante, siglos XVII y XVIII”, y entre sus hallazgos hace referencia a la novena de la Virgen de Loreto que corrobora lo comentado. De las averiguaciones y lo consignado en la tesis doctoral de la Sra. Martínez podemos afirmar que, en 1791 se celebraba ya el novenario. En las entrevistas realizadas entre las personas de edad de Mutxamel, en 1929, el sacerdote D. Felipe Bernabéu, y en 1941 D. Leandro Quereda ya celebraban la Novena, que continuó, ininterrumpidamente en tiempos de D. José Juan Barceló hasta nuestros días.

Franciscano David de la Calzada

Enrique Soriano

Después de la guerra civil, un grupo de mujeres católicas, capitaneadas por D. Maria Loreto Mallol, impulsaron la Cofradía de la Virgen de Loreto, aunque de forma distinta a como estipulaban los primeros estatutos y potenciaron los cultos a nuestra Patrona. Fue por entonces desde 1944 hasta el 1960, aproximadamente, cuando mas esplendor adquirió el novenario, debido a la calidad y relevancia de los predicadores y oradores que ocuparon la Sagrada Cátedra; es de justicia recordar al Capuchino Ángel María de Carcagente, al Canónigo de San Nicolás D. Enrique Soriano Antón y sobre todo al Franciscano Capuchino, formado en el convento de Salamanca, David de la Calzada que fue uno de los predicadores mas famoso de España en los años 50-60 del pasado siglo. Aún lo recuerdo desde el púlpito, desde donde se predicaba entonces, con aquella potente y timbrada voz extasiaba a los asistentes a la Novena. Dejaron, sobre todo el último nombrado, una huella imborrable en los devotos de la Virgen consiguiendo abarrotar el templo en los días en que hacían uso de la palabra. La fragilidad de la memoria, y la falta de constancia escrita, como he comentado, hace que, otros predicadores, que nos honraron con su presencia y nos deleitaron con su palabra, no puedan ser citados en este pequeño trabajo. Septiembre 2017.

Padre Angel Maria de Carcagente, Juan Albelda Hernández

279

Preparant els

orros de festes

ol laboracions literaries Colaboraciones literarias

Pel camĂ de la vida_282 Tic tac tic tac_285 DevociĂłn por la Virgen de Loreto_290

Colaboraciones Literarias · Col.laboracions Literàries

el camí e la vi a Lucía Martínez Albert Agafe amb força la teua mà, aquella que em sostenia quan a penes sabia caminar. L’agafe i et mire i em concentre per retenir aquest instant a la meua ment, com quan amb alegria retrobava la teua mirada en tornar de l’escola. L’agafe, i recorde tot allò que tu ja no pots recordar i vull memoritzar-ho per tal de contar-ho als que vindran darrere. Et mire i pense en totes les coses que ens han faltat per viure, i que ja no paga la pena perquè ara la vida, allò que havíem proclamat amb els braços oberts s’escorre entre els dits i ho retenim inútilment com un tresor. La vida. La mort. De la que mai volem parlar però que és ben certa. A la que ignorem i amaguem amb altres rostres. Les discussions, la soledat, la desesperació, la malaltia. Morir en vida. La mort que mires de reüll mentre t’aferres a la vida, mentre veus com puja i baixa dèbilment el teu pit, mentre t’hipnotitza el degoteig dels sèrums, mentre unes màquines amb el seu soroll intermitent denoten que hi ha unes constants vitals... [La vitalitat havia sigut una constant en la seua vida. Des de ben menuda havia sabut el que era treballar de valent. Marcada amb el segell de la guerra, els seus primers anys, fa vora huit dècades, van estar colpits per la penúria i per les cartes de racionament. Després de tanta mort, el rebrot de la vida feia menys trista l’existència i donava esperances d’un futur millor. Va nàixer amb l’esclafit de la primavera, menudeta, amb uns ulls que semblaven dues olivetes negres i un nas perfectament rodonet. L’anomenaren amb un nom de senyora que ben poc es corresponia al seu cos menut amb vestidets de cotó però que s’estilava a l’època, vull pensar, i prompte els que l’envoltaven triaren un diminutiu més simpàtic que ha mantingut fins ara. Va créixer feliç, especialment quan anava al mas que tenia son pare i jugava amb els animals del corral o quan sa mare l’ajudava a pentinar i a vestir les nines. Des de ben menuda, va anar forjant amistats tant a la ciutat com al poble i va ser molt volguda. Quan començà a anar a l’escola, havia de caminar quasi una hora fins a arribar al lloc tot car-

regant una motxilla amb quaderns, molt pesada. Lluïa devanida unes llargues trenes que hidratava amb midó i l’uniforme de l’escola blau obscur que sempre duia ben planxat. No era mala estudiant, tenia una cal·ligrafia que era d’admirar i una dolçor que encisava les mestres. Li agradava la classe de costura i quedar-se una estona després de la fi de la jornada escolar al pati a llegir novel·les romàntiques d’amagades, abans de tornar a casa. Estic ací al teu costat, i pense que cap història d’amor que hages pogut llegir al llarg de tota la vida supere la teua pròpia. Quina meravella lluitar per amor, fins al punt de deixar una família, per formar-ne una nova que està ara mateix ací, al teu voltant i que t’estima profundament. Gràcies per ser el fonament d’una nova història que començares amb ben poc, per la que tal vegada no donaven un duro, però que resisteix a l’amor, a l’amor que pot més que la mort. De vegades em pregunte quin sentit té estimar només una persona a la vida, que tal vegada és avorrit, que cal ‘experimentar’ com ens diu la societat, conéixer més mons, gaudir de més carícies en mans diferents, besar altres llavis... però veig les teues fotografies de jove, al poble, i veig eixe romanç tan pur que encara perdura i no puc més que desitjar estimar i ser estimada d’eixa manera. Un amor que fa front a les adversitats, un amor d’hospital, un amor en vespino, un amor d’un estiu etern, un amor apassionat, com deia Quevedo, un amor constant més enllà de la mort... [La mort, o un rostre que feia pensar en ella, va trucar a la porta una calorosa nit d’estiu, quan les partides a cotos s’allargaven fins a ben entrada la matinada, a soles, amb el seu marit i amb el plaer inconfusible de no haver de matinar l’endemà. Trucaren a la porta amb certa insistència -tal vegada algun fill havia oblidat les claus, Qui seria?- s’aixecà de la cadira de plàstic on se li apegaven les cuixes i es dirigí a la porta a les palpentes, sense encendre el llum. Una cara desconeguda, el rictus seriós, el nom d’un fill, la carretera. La moto. Posar-se en la pitjor situació i que les cames li facen figa, el nus a la gola.

1r premi del Certamen de Narrativa Vila de Mutxamel 2016

L’esperança amb precaució en boca d’aquell home que desitjava que mai haguera trucat a la porta d’eixa calorosa nit d’estiu i que no haguera interromput la mà que per fi anava a guanyar. Moltes paraules de part de l’home que no escoltava i sols una que retenia, perquè és la que més li importava en aquells moments: la vida, la del seu fill, la vida jove que lluitava amb una energia impròpia, valenta, decidida. Agafaren el cotxe, en silenci, i la Carrasqueta li semblà eterna encara que era de nit i eren els amos de la carretera. Com quan va nàixer, sentí a la panxa un fil que tirava amb força cap a l’hospital, eixe cordó umbilical que encara sentia viu, tal vegada per ser el menut dels fills. La incertesa, l’hospital com un laberint que l’engolia, els passadissos idèntics i per fi el nombre de l’habitació on s’estava lliurant una batalla cruenta i on no podia accedir per ordre dels metges. Encara que la tecnologia no estava tan avançada, en poc de temps arriben els altres fills, que s’havien assabentat de la greu notícia i una sola mirada va ser suficient per a comprendre la preocupació i el dolor d’una mare. La nit era molt llarga i el pronòstic greu. La situació no canviava, es perdia la noció del temps i el pas dels dies i les setmanes. Eren nits de caminar sense rumb pels corredors, amb les mans al cap i sota la llum intermitent dels halògens. Nits de café i de menú d’hospital. Ací, a l’habitació 316 de l’hospital. Qui anava a dir-me fa tan sols dues setmanes, abans d’anarme’n de viatge a l’altra banda del món, que passaria aquests mesos més temps a l’hospital que a ma casa. I tu... si fa ben poc eixies de festa i aprenies a ballar salsa i merengue, sempre ben vestida i amb els llavis de roig! De segur que no és tan greu, els metges de vegades exageren i es posen en el pitjor dels casos perquè després l’alegria d’un pronòstic favorable siga major... recordes l’accident de l’oncle? Al principi pensàreu el pitjor però més tard, l’alé de la vida, encara que dèbil, us va donar forces. I mira’l ara! Encara que va ser dur que després de despertar del coma, no us reconeguera al primer cop... Supose que el dolor que sentires en eixe moment va ser

indescriptible, com si una llança et travessés el cor. De segur que va tot bé finalment i si no és així, tampoc té perquè ser la fi. Fa ara vint anys també et van dir que no hi havia res a fer, que a la teua meravellosa vida li restaven tres mesos i no és per res, però tres mesos han donat per a moltes coses: viatges, alegries, néts i nétes, celebracions de tot tipus i un bon grapat d’entrades de moros i cristians. Eres forta i valenta i com que sé que no pares ni un minut, ací estarem al teu costat per donar-te conversa, per enganxar-nos a les telenovel·les que tant t’agraden a l’hora de la migdiada, per fer diferent cada passeig pel corredor i per aconseguir un somriure en els moments en què la malaltia et furte l’alegria, perquè som conscients que arribaran. Era una font d’alegria, encara que quan era necessari es posava seriosa. Una de les coses que

283

més li agradava fer quan es va casar, era anar a sales de ball amb el seu marit i fer-se la copeta de mistela. Sabia com traure’s partit i per això, malgrat que tenia els ulls menuts, els pintava de colors vius perquè semblaren més grans. Quan va nàixer el primer fill, gaudia passejant-lo pels carrers amb un carret modern que mai s’havia vist al poble, tot lluint tocats als cabells i vestits colorits, i quan els fills encara eren menuts, passaven dies sencers als bancals i els ensenyaven com llaurar i estimar la terra, aquella que era el seu suport. Com que de jove havia treballat a un

Colaboraciones Literarias · Col.laboracions Literàries

forn, retenia a la memòria un grapat de receptes que feien les delícies dels fills i dels amics dels seus fills. Un aniversari no era el mateix sense la coca de molletes o la tortà d’ametlla i això ho sabia tothom. A banda de la cuina, li agradava cosir i regalar peücs de llana a l’hivern i decorar samarretes a l’estiu. Però també era una artista fent quadres de gota, ganxet, i figures amb estany que al Nadal regalava als néts, fills, gendres i nores. Sempre tenia alguna cançó a la ment i no hi havia feina, manualitat o recepta, que no la fera cantant. Camino verde. Fa ja dies que no pots parlar, que sembla que no notes la nostra presència, ni la meua mà que sosté la teua i t’acaricia, i t’has posat a cantar de sobte Camino Verde, la cançó d’Antonio Molina, la que el iaio et cantava a cau d’orella mentre recorríeu els pobles de la contornà damunt d’aquella vespino blava, agafada a la seua cintura. Quines coses deuen estar passant per la teua ment ara mateix, quan els metges diuen que no hi ha res a fer, perquè una melodia de fa dècades et faça somriure? Que no estaràs recordant eixe xicot d’ulls blaus i pell bruna? El primer t’estime, els passejos clandestins i el calfred que et recorreria el cos la primera vegada que us agafàreu de la mà? Sé que el sents ben a prop i que si poguera, vindria a saludar-nos a tota la família, just ara que som tots veient de peu la cavalcada de reis a la televisió diminuta de l’habitació 316 de l’hospital. Sé que vindria i coneixeria els néts que ja no ha conegut i que pregunten per ell quan el veuen a les fotografies, que jugaria amb ells igual que ho va fer amb mi, que els contaria les històries que a mi em contava del seu estimat poble i la seua gent i que els ensenyaria orgullós la seua hemeroteca personal que, sense saber-ho, va conduir la meua vocació professional. Però sé que està a punt d’agafar-te de la mà i dur-te amb ell, que t’espera per ballar de nou ara que has aprés més passos a les classes dels últims anys, que té ganes de veure els ullets negres i els llavis de roig, que vol que li contes tots els viatges que has fet i el que l’has enyorat. Vol

que li contes el que l’estimem, que teniu un nét que es pareix molt a ell de jove, que al xicotet li han posat el seu nom i que té una néta molt especial. I per això, agafa amb delicadesa la teua mà i en un sospir et deixes caure en els seus braços mentre nosaltres acceptem allò que no volíem acceptar alhora que sabem que ja descanses i que vas a ser feliç. Diu la cançó: “Hoy he vuelto a pasar por aquel camino verde y en el recuerdo se pierde toda mi felicidad” i no hi estic d’acord. Hui i cada dia intente passar pel camí de la teua vida, que és la meua, i més que perdre la meua felicitat en el record, la retrobe. La retrobe en cada consell que em vas donar i que mai oblide, cada vegada que faig coca de molletes seguint la teua recepta, cada vegada que em lleve la vergonya al ballar, cada vegada que veig la nostra família, que no haguera estat possible sense tu, i cada vegada que recorde el teu somriure anestesiat en els acords de Molina. I encara que ploren les margarides, els ullets negres com dues olivetes sé que no ho faran perquè el nostre amor, que resta viu, és més fort que la mort.

ic tac tic tac Sona el xiulet que posa fi a l’hora d’educació física i amb una sola mirada Aina ja sap que hui també li toca recollir les pilotes i els cons de colorins que han gastat a la classe. No fa ni un mes que ha començat el curs i ja sembla ser habitual que sempre li toque a ella. Empassa saliva de manera compulsiva mentre camina darrere de Tom, el profe nou acabat d’arribar a l’escola, qui a mig camí es gira i li dedica un somriure amb tantes dents com aparent complicitat. Arriben al quartet on es guarden els trastos: una habitació xicoteta i polsosa, amb dos finestrons minúsculs a la part de dalt que a penes deixen entrar una miqueta de claror, ben lluny de l’entrada a l’edifici principal. Com cada divendres a última hora, entren i Tom tanca la porta per dins com si fóra la cosa més normal del món. Aina no busca fugir. Sap que és inútil. Estaran allà el temps que ell decidisca. Ella sense paraules, l’esquena tensa contra la paret. Ell a un pam, acostant-li la boca a la cara, amb el seu discurs tan ben travat i l’alè traspuat de juanoles. O això és el que ara, un quart de segle més tard, hauria d’explicar. Ara que se’n parla tant que a l’escola s’ha fet una crida per a qui tinga alguna cosa més a aportar. Ara que és el moment de desemmascarar el que va passar. És la versió que cal donar. Tot i que aleshores ella no ho interpretara així. Em mire a l’espill de la meua habitació i encara no em puc creure el que he sentit. He seguit fil per randa les indicacions de Tom i els meus dits maldestres han cobrat vida pròpia. Jo em pensava que ja coneixia el meu cos i el que no sé és com he pogut viure tretze anys i huit mesos sense aquesta sensació. Aquest matí, ací mateix, només veia el reflex d’una xiqueta desproporcionada: mig pam per dalt que el xic més alt de classe, la cara plena d’acne i una mamella més gran que l’altra. Ara crec que comence a mirarme amb els ulls amb què ell em veu. Té raó quan em diu que ja estic preparada. O quasi. Ja no m’importa ser l’única de classe que encara no s’ha morrejat amb cap xic. És el que ell em diu, ho veig clar: què poden ensenyar-me una colla de xiquets inexperts? Ell, en canvi, sap molt bé de què parla. Però hem d’anar pas a pas, diu. De moment, m’he de conèixer més bé. Per això m’ha explicat com tocarme, amb una descripció tan precisa que quan per fi he arribat a casa i l’he posada en marxa era com si la seua veu, eixa veu dolçament greu que no em puc

Anna Boluda traure del cap, guiés el meu cervell. Les reaccions també han estat tal i com ell havia previst, i el resultat tan intens que encara em tremolen les cames i sóc incapaç d’esborrar-me el somriure. I, mentre m’observe, ni puc ni vull evitar tornar a relliscar les mans entre les cuixes, sense pressa i amb expectació creixent. Alguna cosa em diu que això pot arribar a ser clarament addictiu. I que tota aquesta història no li la podré explicar a ningú. Ni ara ni mai. Serà el nostre secret. De Tom i meu. - Aquest tio és un capullo! -brama Enric, el xic més esportista de la classe -. M’ha posat un bé! Un bé! Però si jo a gimnàstica no baixe de l’excel·lent! Aina amaga ràpidament el seu butlletí de notes. Encara no s’explica com Tom li ha posat un notable, si ella mai no havia passat de l’aprovat raspat. En les altres coses sí, que sol traure-ho tot amb deus, però a gimnàstica mai. Al pati, les queixes continuen i les veus de tot 7é B d’EGB conformen un escarni coral. Però què s’ha pensat, aquest? Mireu, mireu, a totes les xiques els ha posat més nota que als xics. Què dius? Que fort! Segur que és perquè els hi vol ficar mà. Ja se li veu de quin pal va. Si no de què havia de portar aquests xandalls tan apretats que se li marca tot. És un sortit. I un bavós. Quin fàstic. A mi em dóna molt mal rotllo. M’han dit que es posa uns calcetins per simular que té més paquet. Quin porc. El meu cosí m’ha explicat que un parell de xiques de 8é C van contant que els diu coses guarres. I a més ens ha ben fotut amb les notes. Sort que ja no l’hem de veure fins a després de Nadal! Adéu, adéu. Bon Nadal, bon Nadal. Aina no ha estat capaç de participar en la conversa. Ni a favor ni en contra. Ni per desitjar bones festes. Muda, capcota i mossegant-se el llavi, no pot parar de pensar en l’últim divendres. No deu ser normal que ell la tanque allà dins. Ni que li diga el que li diu. Ni que li explique amb tot luxe de detalls com s’ho fa amb la seua nóvia. Ni què és el que a ell més li agrada que li facen. Això ella no vol saber-ho. Però tampoc no sap com aturar-lo. I si parlés amb algú? Però, amb qui? A casa ni pensarho. No sabria ni per on començar. I amb les de classe ni de conya. I amb alguna profe? Amb la tutora no, que és molt beata i és capaç de posar-se a resar. Potser amb la de mates. Però què podria explicar exactament? Que Tom li diu coses? I si li contesten que s’ho inventa tot? O que ella s’ho ha buscat? Al

285

ic tac tic tac

Anna Boluda

Colaboraciones Literarias · Col.laboracions Literàries

cap i a la fi res no l’obliga a anar amb ell a aquell quartet. O sí, perquè aquella mirada seua... Però només és una mirada, veges tu. Com s’ha de queixar de mirades i paraules? Igual és que ella ho està interpretant tot malament i no és per a tant. I quina vergonya haver-ho d’explicar, a més. Uf, quin descans saber que ara vénen dues setmanes senceres sense haver de veure’l. Quin descans. Lluny del perill. Lluny d’ell. Suposadament. Presumptament. Així és com ho ha d’explicar. Això és el que estan esperant escoltar. Fa tres dies que no el veig i és com si em faltés l’aire. Com si alguna cosa m’apretés els pulmons i no em deixés respirar a fons. Aquestes vacances se m’estan fent insuportables. Però el poble no és tan gran. Alguna volta li he vist la moto aparcada i sé per on viu. Amb això i la guia telefònica no m’ha costat trobar el número de sa casa. He telefonat hui quatre voltes des de la cabina de la cantonada, però no me l’ha agafat ell i no m’he atrevit a dir res. Ho seguiré intentant fins que em conteste. Necessite escoltar la seua veu. La tinc gravada al cap, però sentir-lo parlar és com si em transportés a un altre lloc. Al lloc on vull estar. Amb ell. Molt prompte, em va dir l’últim dia. Un poc més endavant. Jo crec que és perquè té la nóvia que no s’atreveix. Que ell ja em diu que tenen acordat que poden experimentar amb altra gent. I que limitar-se a una sola persona no té cap sentit. Que n’hi ha molts que ho fan, això de follar amb més persones, -i ho diu així, follar, sense posar-se roig ni fer rialletes tontes com fan els de la classe- i no només joves; pares i mares i tot, diu ell, però que es fa d’amagat pels què diran, i més a un poble. Que la vida són dos dies i els bons moments no s’han de deixar passar, em diu. I que esperar a ser més gran és perdre el temps, també, ara que ja tinc cos de dona. No pare de pegar-li voltes, a tot el que m’ha dit, i a com se li encenen les ninetes dels ulls quan m’ho diu. Aquells ulls grisos com el plom, impossibles d’oblidar. I crec que deu tindre raó. Encara queden més de deu dies per tornar a l’escola, i pensar en tot el temps que deu estar dedicant-li a la nóvia, i tot el que deuen estar fent, em tanca l’estómac. Vaig a la cabina de nou, a veure si tinc sort i m’agafa ell el telèfon. Un telèfon que mai no confessaré haver-me sabut de memòria, i que negaré recordar número a número dècades més tard. Perquè no pot ser. Perquè aquesta no serà mai la història

oficial. Ja fa calor de finals de primavera i Aina es desperta en un mar de suor i amb el cor bategant-li a les amígdales. Fa mesos que es repeteixen els malsons nit rere nit. La cara i la veu enganxifosa de Tom se li colen dins del llit i no sap com deslliurar-se’n. A l’escola, tremola quan el veu passar. Fins i tot de lluny. Un divendres es va carregar de valor i li va dir que havia d’eixir una miqueta abans d’acabar la classe. Però com que no portava un justificant, no la va deixar anar-se’n. Per completar la resposta, una mirada tensa, amb aquells ulls verds que tant es repetien als somnis. O eren marrons? Impossible saber-ho amb detall ara que fa tants anys de tot allò. Aina es va lliurar de recollir trastos aquell dia, això sí, però la setmana següent va ser encara pitjor. Tom se li va acostar com mai, a un mil·límetre escàs, la pudor de juanoles envaint-li el nas, gotetes de saliva esguitant-li les galtes, i ell que no parava de parlar, embogit. Ara resulta que em tens por. A mi, que t’estic descobrint el món. No m’ho esperava això de tu, Aina. Amb tot el temps que t’estic dedi-

2n premi del Certamen de Narrativa Vila de Mutxamel 2016

cant. Amb tot el que et puc ensenyar. I amb les notes que t’estic posant. Perquè no t’estic avaluant només pel que fem a la classe, ja ho saps. O és que no ho saps, això? Quina decepció més gran. Pensava que no eres com les altres, que eres molt més madura, però potser m’he equivocat amb tu. És això, eh? Eh? M’he equivocat amb tu? Cada volta amb més fúria. I com més fúria, més esguits de bava se li escolaven entre les dents i acabaven sobre la pell d’Aina, pàl·lida, paralitzada, instal·lada en un calfred etern. Contesta’m. Contesta’m. Perquè ho vull saber. Si no t’agrada el que t’ensenye, per què vens ací cada setmana? Eh? Eh? O és que ja no vols vindre més, ara que tant has aprés? Vols aprofitar tot el que t’he ensenyat amb algú més? És això? Te n’aniràs amb algú altre justament ara? Ara que ja estàs llesta per fer l’últim pas amb mi? Tu no t’imagines com estic esperant jo eixe moment. Tant com tu, bonica. Tom ensucra el to, s’aparta una mica i la mira amb un somriure entre beatífic i paternal. Estén la mà i està a punt d’acaronar-li els cabells, però es conté. No aniràs a deixar-me així ara, no? Ara que ho tinc tot preparat perquè per fi puguem quedar fora d’ací, no? Perquè t’ho has guanyat. Creu-me que t’ho has guanyat.

Això del final potser no ho explicarà. O sí, però no ben bé així. Tampoc no cal dir-ho tot per fer un relat coherent. Les amenaces sí que les posarà. I tant. Són el que més efecte tindrà per complaure expectatives: la impotència de la xiqueta, la perversió del professor. Un testimoni més que sumar als qui aquests dies, per fi, s’han atrevit a parlar. Tants casos com estan eixint a la llum. Mig poble commocionat fins al moll de l’os. L’altre mig, absolutament escèptic. Les víctimes que assenyalen records i malsons amb noms i cognoms. El silenci que, diuen, trenquen ara per primera vegada. Els veïns que no donen crèdit al que s’explica. El centre que nega haver pogut fer-hi res, què n’havia de fer, si no han tingut cap notícia fins ara. Però ella no pot dir-ho tot. Perquè una part d’ella ho volia. O creia que potser en el fons ho volia. I això no ho pot explicar. No pot. Perquè va ser ella qui no va dir que no, ella qui li seguia el joc, ella qui finalment va dir que sí. Que quedarien. Que ho farien. Només falten tres dies per trobar-nos i el desfici em consumeix. Fa una setmana que no em faig res, com ell m’ha demanat, perquè tot siga més intens. I no em resulta fàcil, perquè jo ja m’he acostumat a adormirme cada nit amb les mans extraviades i la imaginació

287

ic tac tic tac

Colaboraciones Literarias · Col.laboracions Literàries

perduda per dins del pijama. Ho tinc tot preparat. M’ha donat la adreça i he d’estar allà dissabte a les cinc. En punt. Abans no. Compte les hores. A ma mare li he dit que vaig a la festa de final de curs que fan les pijes de l’altra classe. A ma mare les pijes li cauen bé. Es pensa que perquè són de bona família són bones xiquetes. No en té ni idea. Ni encara menys del que estaré fent jo en realitat. Tampoc no sap que fa setmanes que no em parle amb ningú de classe, ni de l’altra classe, ni de tota l’escola. No des del dia que van descobrir les notes que em posa Tom i em van acorralar acusant-me de no sé quantes bestieses. Ells tampoc no entenen res. Des d’aleshores passe de tots. Dins i fora de classe. Al pati em pose el walkman i si tinc sort puc veure’l des de lluny. Si no, passege a prop del traster i rememore paraula per paraula les converses que hem tingut allà dins. Si tanque els ulls puc dibuixar la seua cara al detall, clotet a la barbeta inclòs. Encara no ho sé, però em passaré la vida buscant un clotet com aquell. He repassat una vegada i una altra la llista de tot el que ell m’ha dit que li agrada. Pense fer-li-ho tot. Bé, tot tot potser no. Ja veurem. I ell serà molt dolç, ja m’ho ha dit. Dolç però ferm, també. Perquè no ho oblide mai, m’ha dit. Encara no ha passat i ja no ho he oblidat. Buf. Tres dies. I dues hores i vint-i-quatre minuts. Tic tac. Tic tac. Tic tac. Divendres de matí de l’última setmana de curs. Hora del pati. Aina busca un racó a l’ombra per passar desapercebuda aquella estona que se li fa tan llarga i inútil. Mentre rebobina el walkman se li acosta decidida Eva, una xica de huité amb qui no ha parlat mai. Mira a banda i banda i no hi ha dubte: sembla que ve a dir-li alguna cosa. I no es fa esperar. Com si ho portara molt ben assajat, Eva li explica fil per randa i quasi sense respirar una història que ja coneix: el quartet fosc i polsós, les paraules de Tom, cada volta més evidents, i jo al principi em pensava que tenia un punt de gràcia, però després ja no, i és quan em va dir que em baixaria les notes, i jo volia acabar bé el curs per anar l’any que ve a l’institut, i tampoc no sabia amb qui parlar, però ara ja està, les notes ja ens les han posat, i jo no puc més, i sé que no m’ha passat a mi només, que jo t’he vist, que vas amb ell a aquell quartet, i crec que t’ha passat el mateix, i si no ho vols dir no passa res, però jo parlaré ara després del pati amb el director, que ma mare ja l’ha telefonat

Anna Boluda per demanar-li una reunió, perquè al final ahir vaig trobar el valor i li ho vaig explicar, i ella volia vindre i tot, però li he dit que no, que vull explicar-ho jo, que ja sóc major, i a més ella tampoc no pot justificar faltar a la faena per una cosa així. Però crec que ho hem de dir, que si tu no vols no passa res, eh?, però a dues ens creuran més que a una sola, perquè ens han de creure, ens creuran, de veritat, perquè això que ens ha fet Tom no està bé, i s’ha de dir, perquè jo no vull que això li torne a passar mai més a ningú, a ningú. Eva es queda sense aire mentre una bombolla de silenci les aïlla de l’escàndol de veuetes que omple el pati. Aina troba forces per arrencar la vista de les sandàlies i veure’s reflectida en l’altra xiqueta: les galtes congestionades, els llagrimalls brillants, els punys tancats, les dents apretades. Esperonades per un ressort invisible busquen Tom amb la mirada. És al pati dels més xicotets, al costat del tobogan, envoltat de xiquetes de cinc o sis anys. Amb aquestes no serà capaç. No ho pot ser. Però, i si ho és? O amb altres de més grans, tant hi fa. No està bé. No ho està. Vaig amb tu. Un fil de veu. Jo també ho vull explicar. Les síl·labes se li enganxen a la gola. Jo tampoc no vull que torne a passar. Ho ha dit tan fluixet que no sap ni si s’ha arribat a escoltar. A la sala de professors, d’una banda seuen, amb posat disgustat i sense deixar de mirar el rellotge, el director i la cap d’estudis. De l’altra, amb una taula que devia ser ben normal però que al record es manté com de mida inabastable, Aina es rossega les ungles i Eva repassa mentalment tot el que vol dir. Don Berto, el director, tus una miqueta i comença amb la seua veu greu i pausada, com de narrador de documentals: Eva, escolta’m bé. El que m’ha avançat ta mare per telèfon és molt greu. Molt. I vull que ens ho expliques tot. Estem ací per ajudar-te, per ajudarvos. Ara mira també a Aina, que ho sent tot esmorteït, com si duguera taps de cotó-en-pèl a les orelles i allò no estiguera passant de veritat. Però pensa bé el que diràs abans de parlar. Marga, la cap d’estudis, fa que sí amb el cap, el semblant de cartró pedra. Vull que em digues la veritat, però sense inventar-te res. Ja sabem que de vegades és fàcil imaginar coses, o afegir algun detall. Pensa que està en joc el prestigi d’un professor. El to amable incorpora ara una traça més freda, més distant. La taula s’eixampla.

2n premi del Certamen de Narrativa Vila de Mutxamel 2016

Eva es posa en peu i comença a explicar. Tal i com fa una estona al pati, una mica atropellada però sense perdre el fil. El traster. La porta tancada. Les converses cada cop més incòmodes, els detalls del que ell li podria ensenyar, si ella volguera, les indicacions perquè aprenga a tocar-se. El gest de cartró pedra es desfà. La veu de documental s’obscureix, i hi insisteix: Eva, segur que això és com ho estàs explicant? No t’estàs inventant res? Potser no va ser amb aquestes paraules que tu dius. No serà que tu li vas demanar que t’aclarira algun dubte? És normal, a les vostres edats, tindre preguntes i no saber amb qui consultar… Aina alça el cap a poc a poc, sense cap ungla ja per mossegar, i reprén el relat on Eva l’ha deixat. A mi em va dir el mateix. I a més m’ha explicat com folla amb la nóvia. I com li agrada quan li la xupla. Tria les paraules sense pensar, perquè són les que ell va gastar. Marga busca un got d’aigua. Don Berto es descorda el coll de la camisa i rebufa nerviós. Anem a veure, anem a veure. Les mans planes aterren sobre la taula, sense cap soroll però amb fermesa. Això ja se n’està eixint de mare. Les xiquetes es miren sense entendre res. I tot això qui més ho sap? Silenci. Qui més ho ha escoltat? Mudes. Seria la vostra paraula contra la seua, arribat el cas. Petrificades. I a més de dir-vos les coses que dieu que vos ha dit, què més ha passat? - C… co… com que què més ens ha passat? - demana Eva amb innocència real. - Vos ha besat? Vos ha tocat? Vos ha tret la roba? Vos ha fet fotos? -ara la cap d’estudis entra en l’acció, amb un catàleg de possibilitats que a les xiquetes no se’ls havia passat pel cap. - N… no… - responen les dues. -O siga, que dieu que vos ha tancat en una habitació, vos ha dit coses, i ja està? - torna el director. -S… sí… Director i cap d’estudis es miren amb complicitat. Torna el to amable de l’inici. Vos agraïm molt la vostra sinceritat. Heu estat molt valentes. Tindrem en compte tot el que ens heu explicat. Ho parlarem i prendrem les mesures pertinents. Eva, et desitgem que et vaja molt bé a l’institut. Aina, passe el que passe, no pateixes que no el tornaràs a tindre de professor l’any

que ve. La cap d’estudis torna a assentir, ara amb un posat indesxifrable. - P… però… a ell li direu que vos hem explicat tot això? - Aina es remou a la cadira. - No vos preocupeu per res. Nosaltres ara estudiarem els passos a seguir, en el claustre que es reunirà la setmana que ve… Vosaltres ja heu fet el que havíeu de fer. Ara aneu tranquil·les i gaudiu de l’últim dia d’escola. Les dues xiquetes ixen al passadís amb una sensació que encara no saben identificar com d’estafa flagrant. Mentre el timbre posa fi a un curs que els quedarà marcat a foc, s’acomiaden amb frases que semblen de persones grans: hem fet el que havíem de fer. Sí, sí, el que havíem de fer. Que vaja bé. Que vaja bé. No s’han tornat a veure mai més. Només eixir de l’escola, Aina es creua amb Tom. Dissimuladament, ell li assenyala el rellotge sense canviar el semblant. Falten vint-i-tres hores i cinquanta-nou minuts per la cita de l’endemà. Tic tac. Tic tac.

289

evoci n por la vir en e

oreto

Colaboraciones Literarias · Col.laboracions Literàries

Quiero expresar desde aquí lo que siente mi corazón, pues es inmensa la devoción que siento, Madre, hacia ti. Tu mirada, Virgen de Loreto, ilumina mi camino, que como un peregrino me dirijo hacia ti, contento. Un sinfín de pensamientos afloran en todo mí ser, y te tengo un gran querer pues alivias mis sufrimientos. Tu rostro desprende dulzura y me tiene enamorado, estoy siempre entusiasmado contemplando tu hermosura. En ti, Madre, he confiado desde el día en que nací y quiero seguir así, teniéndote siempre a mi lado. Virgen de Loreto, Reina y Señora, solo te pido un favor, que me acojas con amor cuando me llegue mi última hora. Vicente Sirvent Sellés

arte de festes

Primera dona en guanyar el Concurs de

oncursos

Concursos

Concurso de Cartel Mig Any 2017_294 Concurso Cartel de Fiestas 2017_296

CONCURSOS Â· Concursos

Concurs Cartell Mig Any Mutxamel 2017

295

CONCURSOS Â· Concursos

Concurs Cartell Festes Mutxamel 2017

297

Cartel Ganador

Menciรณn Especial

Gracias!!

CONCURSOS · Concursos

Queremos agradecer a todas las mujeres que de manera desinteresada han participado en la elaboración de este llibret, tanto a las que han posado para nosotros como a las que nos han buscado material fotográfico. ¡A todas va dedicado este llibret!

Por vuestra colaboaraciรณn

299

mtalarico@centrodontologicomutxamel.com

www.centroodontologico.es C/ Pio XII, 1 - 1ºB · 03110 MUTXAMEL · Tel: 965 953 034

PLANES DE FINANCIACIÓN A MEDIDA

antineres

uĂa omercial 2017

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

305

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

Higiene facial Tratamientos faciales Antienvejecimiento Hidratación Glicólico Pirúvico - Carboxiterapia Reaﬁrmación Acné Electroterapia Indiba Permanente, tinte y extensiones en pestañas Asesoría de imagen Maquillajes personalizados Novias Fiesta Fantasía Moros y Cristianos Cursillos de automaquillaje

Micropigmentación Cejas Labios Ojos Solarium (Rayos UVA) Depilación láser Espilación Eléctrica (termilisis, electrolisis, blend, ﬂash) cera caliente cera tibia Manicura semipermanente (tratamiento de manos con paraﬁna) Pedicura Uñas esculpidas (decoración de uñas) Tratamientos SPA Tratamientos corporales Quiromasaje Anti-estrés Drenaje linfático Reiki

307

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

309

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

311

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

313

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

315

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

317

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

319

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

321

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

323

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

325

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

327

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

C/Francisco M. Ots, 7 · Tel: 96 595 57 69

2017

329

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

331

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

2017

333

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

uía omercial

ÍNDICE de la

uía omercial 2017 ANUNCIANTE

PAG

Desinfecciones Levante

154

Distribución Aguas Ramos

360

El Forn de la Mestra (panadería-cafetería)

316

El Marino

327

Armería El Cazador

240

Escuela de catas

290

Asensio Mecánica en general

330

Escuela Infantil Els Xiquets

Asesoría Asedem

Escuela Infantil Estreletes

Asesoría Asyges

322

Estanco Gómez

326

Asesoría Fiscal Izquierdo

319

Farmacia El Canyar

318

Autocares Martínez

Farmacia El Remei

Ballet Gisela Comins

332

Farmacia Fco. Ortiz Alemany

312

Bankia

150

Farmacia Gosálbez Benavent

182

Bar Chimenera

321

Farmacia i Ortopedia Paloma Domínguez

329

Bar de Tapes Brisa

310

ANUNCIANTE

PAG

Academia de Artes Marciales Mutxamel

330

Admon. Loterías nº 1

315

Admon. Loterías nº 2

Aresala

OJOFarmacia Loreto Ferrándiz Gosálbez Ferretería Perez Bar El Dorado 317 ESTÁ MAL Fisioterapia Mutxamel Bar Nou Cañada 329 MAÑANA Flores y Plantas Gloria Bar Restaurante Venta Diego ESTA MISMA 325 Floristas AM Bar Simón 20 OS LO ENVIAMOS Floristeria Estrella Bar-Restaurante Molimar 329 CORREGIDO Fontanería y Calefacción Aracil Bodegas Gómez Cremades S.L. 309 C

311 306 311 24 183 298 317

Foto Estudio Celia Zambrana

326

Geob Construccions S.L.

313

Gestión Inmobiliaria M. Diaz

314

Carnicería Torregrosa (M.Carmen-Enri)

328

Graﬁcas Txetxu

326

Carnicería Ximo

300

Grupo Mel Promotores Inmobiliarios

Cárnicas Ximo l’Emboutique

314

Hidraqua

135

Carpintería Forner

312

Hermanos Sirvent (El Saboner)

304

Centro de Belleza Fernández Quesada

327

Hiperber

Centro de Especialidades Alicia Lara

323

Hormigones Poveda

Centro de Estética Berenguer Varo

305

IDEAT

328

Centro Odontológico de Mutxamel

299

Iluminaciones Ximénez

260

Cervecería Bar Nou Pellizquito

321

Inalclim

Chocolatería Valor

contra

Inﬁnit Corporación

Climatizaciones Oliver

331

Isjoma

251

Clínica Dental Esther Enguidanos

Javier Peluqueros

327

Comercial Tabarca S.L.

162

JLC Creativos

138

Continental Way S.L.

Josan S.L. Sistemas contra incendios

326

Cucurucho

278

Jose Marco Brotons Carpintero

308

Cajamar

309

Carnicería Hnos. Ramos

Canyella en Rama

335

uía omercial

Guía Comercial 2016 · Guia comercial 2016

ANUNCIANTE

PAG

ANUNCIANTE

PAG

Joyeria Baeza

325

Pollos Javi

Joyeria El Dorado

328

Psoe

Joyeria Relojería Moreno

327

Rafael Espinós S.L.

136

La Caixa

Recreativos Sanse S.L.

310

La Tardor Floristería

Repuestos Pastor S.L.

324

Les Tapes de la Iaia

Residencia de Mayores El Pilar

Logitrans

313

Restaurante Aldebarán

241

Loreto El Forn

332

Restaurante El Maestral

241

Lloret d'Mas

242

Romasanta Zapatos

322

Lluiset, salat i companatge

300

Sillas Jose

252

Macar Materiales eléctricos

140

Soniprof

289

Mas y Mas

320

Sucesores de Manuel Pastor S.L.

303

Materiales Navarro

325

OJO Suminsitros Perelló T Talleres Balfer Mercería y Corsetería Cris 320 ESTÁ MAL Mesón Ino 84 Taller de Cerámina Mora MAÑANA Metalúrgica Vicente's S.L. ESTA MISMA 90 Taller de Ferralla Siderca S.L. MirAuto Autotaller Taller de Terrissa Carles Ripoll OS LO32ENVIAMOS Muebles Elma S.L. 316 Talleres El Salt CORREGIDO Mundiﬁesta 10 Talleres Pedraza O

323 36 307 308 331 319 28

Oftálica

Talleres Vigara S.L.

152

Óptica Mutxamel

Team Competición

Óptica Sant Roc

324

Tecnodiesel Muchamiel

278

Panadería Olivero

184

Verdanatur

Panadería Pelailla

329

Vistalia

137

Panadería-Bollería Virgen de Loreto

Volquetes L. Garcia S.L.

Papelería Entrelineas

330

Yelarsan

228

Papelería-Librería Caturla

318

Papelería-Librería Sala

302

Peluquería Anabel

315

Peluquería Mamen

325

Peluquería Nuevo Estilo

324

Peluquería Per Pels

324

Peluquería Rosa García

328

Pep i Priscila Taller d’Imatge

331

Pescados Samarro

Pinturas Mutxamel - Almazara

330

Pintures i Lacats Jaume Esteve

259

Policlínica Mutxamel

Gracias a todos los anunciantes por vuestra participación y colaboración