Llibret Falla Alcácer Yátova 2024 by Panal Fallero

FALLA

Alcácer2024 Yátova

Verdures

city

Verdures

city

sumari 1/2

03 06 03 06 16 18 19 20 22 24 26 28 30 32 33 34 36 38 40 42 46 50 52 55 58 60 61 62 64

FALLA

Alcácer2024 Yátova

Pròleg Explicació de la portada Verdures city Història de l’horta valenciana Saluda Presidenta Junta directiva Comissió Major Saluda Fallera Major Poesia a la Fallera Major Falla Major Ninot de l’exposició Major Saluda President Infantil Poesia al President Infantil Junta directiva Infantil Comissió Infantil Saluda Fallera Major Infantil Poesia a la Fallera Major Infantil Falla Infantil Ninot de l’exposició Infantil Verdures riques per una dietista Alimentació saludable La màgia del pure Alimentació i benestar psicològic Què han de menjar els xiquets i xiquetes Invasió a la ciutat de Vetusta Recompenses InfantilS Recompenses Majors Bunyol de Brillants, Ana Bunyol de Brillants, M.Carmen

Pròleg ”

erdures city en perill”, si asi es titula el lema de la nostra falla infantil enguany i és en aquest 2024, quan dediquem aquest llibret a les “Verdures City”, València ha sigut per entonomasia la ciutat de l’horta valenciana que segur que molts xiquets de nostra ciutat no la coneixen perquè eixa horta valenciana poc a poc ha sigut conquistada per grans edificis i grans avingudes. Perquè els xiquets li té tanta por a menjar verdures? En diversos articulos us comptarem tot els beneficis que té el portar una alimentació sana i rica en verdures Podreu llegir algunes receptes de verdures, on es dissimulen perquè els xiquets se les mengen

Però no tot va ser menjar sa, tot té els seus limites i avegades ens obsessionem massa i ho portem a l’extrem que ens perjudica en la nostra salut La guerra de preus que tenen els nostres agricultors que avegades els val la pena deixar perdre la collita que a recol·lectar-la i moltes coses mes sobre la alimentacion dels nostres xiquets que trobareu en este llibret dedicat a les verdures city. Molt bon profit! a tots i a totes, esperem que vos agrade tot el que els nostre grup de cuiners han preparat per al llibret d’enguany!. A parar taula.

sumari 2/2

66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 80 84 86 100 102 104 104 106

Amics i amigues de la falla Mots encreuats Receptes Fals gosset de verdures Receptes Mandonguilles d’albergínes Receptes: Hamburgueses de vedella Receptes Muffins de coliflor amb formatge amb carabassa Receptes: Donuts de carlota i coliflor Receptes: Truita d’albergina Receptes: Delicies de pollastre i espinacs Receptes: Pastel de carlota Programa de festejos Histories d’un agricultor La ortorexia Truita de fotos Conte: L’arbre i les verdures Conte: Amigues desde l’horta Conte: El xiquet i la colp copada Conte: El xiquet i la colp copada Galeria comercial

Explicació

de la PORTADA

Les fruites i verdures són una part important d’una dieta saludable. Hem volgut unificar les falles, i els hàbits sans, reinterpretant aquest pomell faller, per a donar forma a la portada d’enguany. Un pomell ple de tota mena de verdures, al més pur estil faller. T’ho voldràs menjar?

Verdures

city

FALLA

Alcácer2024 Yátova

Verdures

city

Història E

del’HORTA

VALENCIANA

l conjunt agrari format pel terme de València i els altres quaranta que componen la seua àrea metropolitana presenta una trilogia de paisatges agraris en la qual es distingixen d’una banda l’horta (l’horta tradicional), per un altre, l´horts (L´horts de cítrics) i, per un tercer, la marjal (els camps d’arròs). Cadascun ocupa un espai determinat perfectament definit i posseïx unes característiques pròpies, per més que la frontera entre els cítrics i l’horta tradicional s’estiga tornant cada vegada més difusa, a causa del progressiu avanç dels primers sobre els camps fins ara dedicats a hortalisses. Fa a penes mig segle l’horta tradicional ocupava encara 15.000 hectàrees, pràcticament totes les regades per les set històriques séquies de València i per la de Montcada, ajudades en alguns municipis meridionals per la prolongació que el duc de Híjar va fer en 1800 de la Séquia Real del Xúquer. Hui l’espai de l’horta es troba reduït a només 5.200 hectàrees, això és, a quasi una tercera part, i els responsables són l’avanç dels cítrics des de la corona exterior o perifèria i l’expansió urbana de la capital i de la resta de nuclis de la seua àrea,

L’horta de València preparada per a cultivar

incloses les grans infraestructures, com ara carreteres, ferrocarrils i nou llit del Túria. L’horta tradicional porta associada una sèrie de característiques, entre les quals destaquen el policultiu, la rotació de collites en un mateix any sense deixar descans a la terra, l’abonat intensiu i el reg cadascuna o dues setmanes, el minifundisme, les parcel·les xicotetes ordenades en taules delimitades per caballons, l´alqueries dels grans propietaris ciutadans i les barraques (hui cases) dels arrendataris, el treball manual diari i, encara hui, l’ús de cavalls per a treballar la terra, encara que cada vegada són més els que han substituït a este animal pel motocultor. El cultiu dels cítrics va ser en els seus primers anys d’expansió un procés alié i perifèric a l’horta, resultat de la transformació dels antics secans (garroferes, oliveres, vinyes) en nous regadius amb ajuda de pous. Esta circumstància no afectava per igual a tots els municipis, perquè hi ha molts els límits dels quals queden dins

del perímetre de l’horta tradicional. Els primers horts, amb el seu pou, el seu motor amb ximenera i la seua casa de labor, que a vegades aconseguix la categoria de gran vila d’esbarjo, es van practicar en els municipis perifèrics, com ara Puçol, Museros, Montcada, Paterna, Aldaia, Picanya i, sobretot, Torrent i Picassent, per disposar de termes molt més extensos que es prolonguen cap a terres de l’interior. Però com hem dit, entre tots no sumaven més de 7.000 hectàrees en 1959, enfront de les 21.000 que van arribar a ocupar en 1995, moment de la seua màxima expansió, ja que a partir d’esta data també ells s’han vist desplaçats per l’expansió urbana i les gran infraestructures, com l’autovia de circumval·lació que discorre per una mar de tarongers i, més recentment, la via del tren d’alta velocitat, sense oblidar la proliferació de polígons industrials. No per això els cítrics seguixen guanyat terreny dia a dia a l’horta, degut sobretot a l’escassetat

i envelliment dels hortolans. Encara que el rendiment siga molt inferior, els avantatges del taronger o mandariner sobre l’horticultura intensiva són ben conegudes: menys treball, menys regs i major possibilitat d’alternar el treball agrari amb l’industrial o terciari. L’arrossar és el que menys canvis ha experimentat, ja que es tracta d’un vedat en el qual en els últims cinquanta anys no es podien fer transformacions. En 1959 ocupava 3.500 hectàrees, que han quedat reduïdes a 3.152 (regressió del 10%) a causa d’unes certes dessecacions que s’han dut a terme en la zona més pròxima a l’eix viari i comercial de la coneguda com a Pista de Silla, afectant termes com els d’Alfafar, Massanasa i Catarroja, sobretot. ELS SISTEMES AGRARIS I ELS CULTIUS DE L’HORTA Una de les característiques de l’explotació agrària de l’horta és la seua tradicional vinculació amb l’anomenada propietat ciutadana. Com a resultat dels primers repartiments efectuats per Jaume I en el segle XIII entre els cavallers que li havien ajudat en la conquesta i de la secular tradició de la gent adinerada de la ciutat a invertir en la compra de terres, bona part de la propietat agrària de la comarca correspon a titulars residents en la capital, amb un grau d’absentisme molt elevat com és lògic. La veritat és que en l’horta tradicional molts dels arrendataris que treballaven les terres

dels senyors de València han acabat per comprar el domini directe d’estes, però encara hui perduren molts d’estos arrendaments històrics en les zones més pròximes a la ciutat. Pel que respecta als nous regadius amb aigua de pous, este és un terreny en el qual la burgesia actual de València ha trobat un nou camp per a efectuar les seues inversions, encara que tampoc falten les realitzades per agricultors dels pobles comarcans. Una altra característica de l’explotacions agràries és el seu acusat minifundisme, encara que convé advertir que això no significa que els agricultors propietaris o arrendataris siguen pobres, donat d’una banda la gran productivitat d’esta terra (entre vint i trenta vegades superior en termes monetaris a la dels secans limítrofs) i a la possibilitat de practicar l’agricultura a temps parcial, sobretot si es cultiven tarongers, la qual cosa permet als titulars de les explotacions compaginar el treball agrícola amb altres activitats remunerades. En el cas de les explotacions dedicades a hortalisses sol haver-hi una dedicació més completa per part dels seus titulars, atés que requerixen moltes més atencions que el taronger i, en correspondència, una major rendibilitat bruta. La feracitat de la terra, mantinguda hui de manera artificial a base de regs i abonats constants, i el bon clima de tipus mediterrani que aporta gran quantitat de calories (que comencen a ser augmentades mitjançant hivernacles), fa possible la

rotació de diverses collites dins d’un mateix any agronòmic. El normal són dues collites anuals, encara que no falten els qui obtenen tres o, com ja comença a succeir, una collita contínua durant tot l’any. Els cultius actuals de l’horta diferixen profundament dels de temps passats i és possible que en un futur pròxim ja no siguen els mateixos, donada la gran versatilitat que este sistema permet per a adaptar-se a les necessitats del mercat a cada moment. Per exemple, a la fi del segle XVIII, el naturalista *Cavanilles va descriure una horta on el cultiu fonamental era el blat, perquè eixe era també el producte de primera necessitat que la gran ciutat de València i els mateixos agricultors requerien per a la seua alimentació bàsica. La dacsa, els fesols i algunes altres hortalisses cultivades en xicoteta proporció completaven el panell alimentari, mentre que la morera (seda) i el cànem era dos cultius dels anomenats industrials que, ja venuts en brut, ja filats, permetien una font d’ingressos addicional

amb la qual poder pagar els arrendaments i altres despeses domèstiques. Mentrestant, els secans eren dedicats al cultiu de garroferes, bàsics per a atendre l’alimentació del bestiar de labor, oliveres i vinyes, este últim amb una intenció totalment comercial, sent els fabricants d’aiguardents els seus clients més assidus. El desenvolupament que els mitjans de transport van aconseguir al llarg del segle XIX, amb el consegüent increment de l’intercanvi comercial, i la possibilitat d’augmentar la producció amb la importació de guano, a partir de 1845, van repercutir decisivament en l’orientació netament comercial i especulativa que des de llavors ha caracteritzat a l’agricultura comarcal. Successivament es van anar imposant cultius que fins llavors havien sigut autèntics desconeguts, com les creïlles, les cebes, el cacauet, el tabac i, ja en dates més recents, les carxofes, les carlotes, les

Séquia de l’horta de València.

flors, etc., que al costat de les xufes, les faves, els encisams, els melons, els vivers de plantes ornamentals i una llarga sèrie d’altres tipus d’hortalisses completen el panorama de les produccions actuals de l’horta. El que major extensió ve ocupant en els últims anys és la creïlla, sobretot en la seua varietat més primerenca, però el més peculiar per la seua llarguíssima tradició i singularitat respecte a altres hortes d’Espanya és la xufa. Vegem de manera més detallada estos dos cultius i altres cultius que es planten en l’horta valenciana. Les creïlles, sempre en rotació amb altres cultius, ocupen durant els tres o quatre mesos que dura el seu cicle vegetatiu entre 500 i 1.000 hectàrees, variant molt d’un any a un altre en funció de les expectatives de la demanda. La major part, entorn d’un 70% corresponen a creïlles primerenques, que són les que millor preu obtenen en el mercat i que

solen ser destinades en la seua majoria a l’exportació, envasades ja des dels mateixos camps en enormes saques d’uns 800 quilos de capacitat. Un altre 25% correspon a creïlles tardanes i el restant 5% a tempranas i de mitja estació. Amb ser el cultiu actual més estés, la creïlla no figura entre els cultius tradicionals de l’horta, ja que no va començar a ser cultivada fins a mitjan segle XIX, després d’haver superat no poques reticències per part de la població de la capital a consumir-les. Es va començar a cultivar a Galícia, Castella la Vella i La Manxa, i fins i tot en algunes comarques interiors valencianes com la Meseta de Requena i la Regió muntanyenca del Túria. Les creïlles han sigut habituals en l’Horta de València, primer orientades al seu mercat local i, finalment, més atentes al mercat exterior. El terme de València, seguit pels d’Alboraia, Almàssera i Meliana, són els que major superfície dediquen a este cultiu.

Les xufes: un senyal d’indentitat El cultiu de la xufa (Cyperus esculentus) es localitza quasi exactament en els mateixos llocs que la creïlla primerenca, ja que ambdues formen part del mateix cicle rotatiu juntament amb les cebes i els encisams. La sement de xufa es planta en camps prèviament adobats i addicionats, si fora necessari, d’arena de la platja. La seua herba, de la família de les Ciperáceas, comença a brollar a les dues setmanes i ve a cobrir els camps durant el mes de juny. Requerix del reg abundant cada dues setmanes i ve a madurar a la fi d’octubre o començaments de novembre. Després, quan l’herba està seca es procedix a la seua crema controlada i, finalment, durant els mesos de novembre, desembre i fins i tot gener, a la seua recol·lecció amb grans màquines que planen la terra arenosa en la qual es troben els fruits, uns tubercles de xicoteta grandària (de 10 a 20 mm), forma arrugada, pell de color marró i polpa blanca. Encara que també se sol consumir com a fruit, prèviament remullat en aigua, la seua aplicació principal és l’elaboració d’orxata líquida, mesclant-la amb aigua i sucre. Antigament, des que es tenen notícies d’ella en el segle XIII, l’orxata era molt més consistent, perquè venia a ser una espècie de llet que a més d’aliment i refresc solia ser presa com a remei per a unes certes malalties. Les xufes eren habituals en el mercat de la capital i que s’exportaven a altres parts d’Espanya,

Itàlia i França, i que la seua zona de cultiu estava a València, en la zona compresa «des dels seus murs fins a la mar, mes d’una llegua en ample i llarg». L’orxata líquida tal com ara se sol prendre va començar a elaborar-se al començament del segle XX i es diu que va ser Vicent Novejarque, el primer a preparar-la d’esta manera en el seu establiment del carrer de Santa Teresa. Actualment els majors locals on se servix orxata estan a Alboraia, encara que també en la capital continua havent-hi orxateries de renom. Una altra cosa són les orxates envasades que es venen a les botigues i supermercats. En tot cas es tracta d’un producte genuïnament valencià i protegit per la seua corresponent denominació d’origen, la qual cosa no pot impedir la competència d’orxates elaborades amb xufa d’importació. En el moment actual la xufa es cultiva en dues zones. Una és la d’Algemesí i Guadassuar, a la Ribera del Xúquer, i l’altra en el terme de València (unes 200 hectàrees) i en els seus veïns immediats d’Alboraia (160), Almàssera (50), Meliana (40), Foios, Vinalesa, Montcada, Godella i algun més de L’Horta Nord, sumant un total d’entre 450 i 600 hectàrees segons l’any. Tenim altres cultius i aprofitaments de l’horta que us descrimibos acontinuacio A part de les creïlles i les xufes, els cultius més habituals en el moment actual són els encisams, els melons d’Alger i melons (en els quals són especialistes

els de l’horta de Meliana i el barri de Cuiper), carabasses i carabassetes, tomaques, pimentons, carlotas, carxofes, coliflors i, en menors proporcions, cacauet, tabac i algun més. Els majors percentatges d’horta respecte a la superfície cultivada es registren en el terme de València i adjacents per la part septentrional (Alboraia, Albuixech, Almàssera, Meliana), en els quals encara la invasió del taronger és poc significativa. El principal mercat per a estos productes d’horta és el format per la pròpia ciutat de València i la resta de pobles de la comarca que, no oblidem, suposa ni més ni menys que 1’5 milions de consumidors. La comercialització continua estant en bona part en mans dels propis agricultors per a determinats productes de collites escalonades, però no per a les creïlles, cebes i carlotes. El sistema tradicional més freqüent és recol·lectar cada dia una part i portar-la directament a Mercavalencia (substitut de l’antic Mercat de Proveïments de la ciutat) o bé als mercats municipals del poble més pròxim. També és molt freqüent la venda al públic per part dels mateixos colliters en llocs habilitats en les seues pròpies cases. Estos sistemes són peculiars d’esta horta i diferixen notablement dels empleats en altres zones hortícoles com la de la Ribera del Xúquer, on la comercialització és a càrrec de grans cooperatives com les de Benifaió i Alginet, i està orientada cap a mercats més diversos i allunyats, inclosos

els estrangers. Menció especial mereixen dos processos de modernització i aprofitament. Un és el dels vivers de flors, plantes ornamentals i fins i tot vinyes i arbres fruiters. Els vivers més grans es localitzen en la zona sud, pels termes de Torrent, Alcàsser, Picassent i, sobretot, Picanya, on tenen la seua seu els de l’Hort de Sant Valero i els de Viverpal, estos últims de creació recent (1998) i amb més de 60 hectàrees de vivers entre la finca principal i altres camps llogats per la resta de l’horta. Una altra zona on els vivers estan cobrant força és la de Godella, Rocafort i Borbotó. Amb ells s’ha estés també una altra modalitat d’explotació: la del lloguer de terra per a estos menesters. Els arbres de jardí solen ser els que major superfície ocupen en els camps oberts, mentre que les flors i les plantes ornamentals d’origen tropical solen estar en hivernacles sota plàstic. Un altre tipus d’agricultura, esta vegada molt localitzada en una determinada zona, és la dels hivernacles sobre sòls d’arena, que es concentren en la partida del Perellonet, just en l’extrem meridional del terme de València i en contacte ja amb la pedania sueca del Perelló, on en realitat tenen el seu domicili la major part de les famílies i treballadors ocupats en estos hivernacles. Es tracta ací d’una successió d’explotacions sota plàstic alineades al llarg d’uns dos quilòmetres seguint la carretera de Natzaret a Cullera i entre esta i l’arrossar, mentre que a l’altra part de la carretera s’han

desenvolupat torres d’apartaments i urbanitzacions playeras, els ocupants de les quals durant els mesos estivals solen ser clients dels nombrosos llocs de verdures on els de l’horta venen part de les seues collites de cogombres, albergínies, carabassetes, melons i, sobretot, les famoses tomaques anomenades del Perelló. Però este mercat estival no justifica tants hivernacles ni pot absorbir la collita quasi permanent que permet el cultiu forçat. Sense menysprear el mercat regional, des de fa alguns anys bona part d’estos agricultors mantenen contractes de proveïment de determinats tipus d’encisams i altres hortalisses amb empresaris xinesos, els qui s’encarreguen després de la seua distribució per

botigues i restaurants xinesos de tota Europa occidental. Es tracta per tant en certa manera d’una agricultura a la carta. Els mateixos xinesos solen ser els qui distribuïxen als agricultors les llavors dels encisams i hortalisses orientals perquè els agricultors cultiven exactament el que ells volen. A continuació us comptarem com a poc a poc els cítrics s’han anat menjant terreny a l’horta valenciana, encara que en el moment els cítrics han envaït els antics terrenys d’horta i copen ja quasi els dos terços de tota la superfície cultivada, en els seus inicis el cultiu del taronger va estar associat al que localment es va denominar hort (l’hort) en un clar intent de diferenciar-lo de l’horta (l’horta). Este terme masculí s’aplica no a un espai regat per séquies derivades dels rius sinó a una porció de terra, regularment voltada i regada amb aigua de pous, presidida per un o dos edificis (el de l’amo i el del motor) i sobre terrenys que abans van ser de secà. Recordem

breument que el taronger amarg va ser introduït pels àrabs i que formava part dels jardins musulmans de València abans de la conquesta cristiana. A partir del 1500 es va introduir el taronger dolç o de la Xina que havia sigut portat des d’aquell llunyà país pels portuguesos poc abans. Al començament del segle XVI les taronges dolces de València ja eren exportades per Nadal a la cort madrilenya i al sud de França, però els arbres que les produïen no arribaven a formar camps regulars de cultiu, això és autèntics horts, sinó que estaven disseminats seguint les ribes de les séquies i fites de les parcel·les d’horta. Va ser ja a la fi del segle XVIII quan alguns il·lustrats terratinents d’Alzira i Carcaixent van començar a establir plantacions en horts sobre terrenys que havien sigut de secà i que eren convertits en regadiu mitjançant pous, l’aigua dels quals era extreta amb ajuda de sénies de tracció animal. Però de moment aquella novetat va quedar circumscrita a uns pocs municipis de la Ribera del Xúquer i la Plana de Castelló. Va ser ja arran de l’increment de les exportacions de taronges a Europa, a partir de 1850, quan alguns burgesos de la capital van començar a plantar els primers horts en terrenys abans de secà, immediatament més enllà dels límits exteriors de l’horta tradicional. Un dels casos més cridaners va ser el del terme de Picanya, la part meridional del qual (abans de secà) es vió esguitada a partir de 1870 de grans

horts de tarongers regats amb pous que treien l’aigua mitjançant motors de vapor, després substituïts per elèctrics en el segle XX, encara que han perdurat diverses de les antigues ximeneres. Les masies o cases de labor que presidien aquelles propietats van ser convertides, al mateix temps que creixia la riquesa tarongera, en grans casonas i fins i tot en esplèndides viles d’esbarjo per part dels seus amos. I així la toponímia rural que en la part de l’horta vella continuava sent alqueria de tal o de qual, va passar ací a ser hort (de Lis, de don Esteban, dels Palmes, de Pla, de Montesinos) o vila (Vila Bella, Vila Amparo, Vila Celia). Ja entrat el segle XX sobretot entre 1920 i 1936, es van incrementar els horts de tarongers i es van portar a terme grans actuacions com la de la REVA, que va posar en reg un gran nombre de masies del Pla de Quart abans dedicades a l’olivera i la vinya. La Guerra Civil i després la Segona Gran Guerra van frenar aquella expansió a causa de la contracció de l’exportació. Però a partir de 1960, i al mateix temps que es recuperava el mercat europeu i pujaven els preus de la taronja, mentre que al mateix temps s’iniciava la industrialització de l’àrea metropolitana de València (AMV), el taronger es va estendre pels antics secans i va començar a envair també les hortes tradicionals. Primer van ser les zones regades per les séquies exteriors de Montcada pel nord (termes de Paterna, Burjassot, Godella, Rocafort, Montcada, Alfara, Vinalesa,

Foios, Museros, Massamagrell, etc.) i de Quart, Favara i Faitanar pel sud (termes de Quart, Aldaia, Picanya, etc.), en tots els quals l’horta acabaria quedant reduïda a la seua mínima expressió davant l’avanç dels cítrics. En el moment actual la superfície de cítrics només és inferior a la d’horta, a més del terme de València, en els de Xirivella i Alaquàs, per l’oest, i en els d’Alboraia, Almàssera, Meliana i Bonrepòs pel nord. El naranjal és un món totalment oposat a l’horta en molts aspectes. Alguns com la comoditat del seu cultiu ja han sigut apuntats, però falta el principal, que és precisament el referit a la recol·lecció i comercialització del producte. A diferència del que succeïx en l’horta on els hortolans són recol·lectors i comerciants, els propietaris de tarongers (que moltes vegades no són agricultors) venen el fruit quan encara està en l’arbre a comerciants majoristes i exportadors,

els qui s’encarreguen pel seu compte de la recol·lecció, envasament i comercialització de les taronges. El cultiu del taronger és predominant en la majoria dels municipis de la comarca (a excepció dels ja citats, i troba els seus majors contingents en els termes perifèrics i més extensos de Picassent (4.560 hectàrees), Torrent (2.430), el Puig (1.329), Puçol (843) i Montcada (587). Perquè fins ací un xicotet resum de l´histora de l’horta valenciana i la seua evolució. Fins i tot queda molta per fer i segur que veure’ns mes evolució amb el temps però des d’esta associació farem tots el possible per mantindre l’horta valenciana per molts mes segles. Associació horta nord de València.

saluda

de la NOSTRA 2024

allers, falleres grup d’amics i gent veïna tots d’aquesta xicoteta gran comissió. Em dirigisc a tots vosaltres per segona vegada en la meua vida, (la primera vegada va ser com a Fallera Major), però aquest any tinc l’honor de fer-li com a Presidenta. Presidenta d’aquesta falleta de barri, propera i familiar, que ha sabut afrontar les adversitats i que, com l’au Fènix, ha ressorgit de les seus cendres amb més força que mai després del pitjor malson que pot viure una comissió: no plantar monument en la seua demarcació en la setmana fallera. Per a mi està sent un any intens d’emocions i sentiments sense igual i tot açò ha sigut gràcies a persones que des de un principi van creure en mi; els meus fallers, amics, la meua gent, la meua directiva, sense els quals, aquest projecte no haguera eixit bé, o mig bé segons es mire. En aquest recorregut s’han creuat en la meua vida tres famílies que ja considere part de

PRESIDENTA

la meua i que m’han permés tindre al meu costat a tres personetes meravelloses, “mis niños”, com jo els anomene, Lucía, Adrián i Mireia. Lucía, la meua princesa “tiktoquera”, una xiqueta tímida (al principi) amb una careta d’àngel i una sonrisa picara que amb el pas dels dies i actes als que hem anat s’ha convertit en una gran Fallera Major Infantil. Lucía, princesa, mantingues sempre el teu somriure. Adrián, el meu homenet seriós, responsable i, per sota de tot, educat, però quan es junta amb la resta dels Presidents Infantils és un autèntic dimoniet. Sempre està pendent d’oferir-li el seu braç a Lucía. Adrián, no canvies mai perquè et convertiràs en una gran persona. Mireia, la meua xiqueta de l’etern somriure. Eres pura dolçor i simpatía. Tens tanta elegància que ens fas brillar a tots només per estar tu ahí. Estic encantada de veure la complicitat de vosaltres tres (i dels selfies). Mireia, eres una gran dona i estic segura de que en el futur aconseguiràs tots els teus propòsits.

Espere i destige que el que hem viscut junts fins a aquest moment haja sigut inoblidable per a vosaltres tres, però sé que el que ens queda encara serà millor. I deixeu-me acomiadarme donant les gràcies a tota la meua directiva i a eixes persones que, sense estar en ella, han treballat molt durament per a la falla. No han aportat un granet d’arena, sinó una gran muntanya perquè això haja sigut un assoliment. I no puc oblidar-me de la meua família; el meu marit, el meu fill, la meua nora, la meua germana i el meu nebot. Gràcies per estar en tot moment i aguantar-me amb les meues presses i els meus nervis. Gràcies per convertir-vos en el meu tot. Gent amiga, veïns i veïnes i gent fallera, us esperem a tots en el nostre barracó durant la setmana fallera i, per descomptat, tot l’any en el nostre casal. Les portes sempre estràn obertes per a tot el món. Desitjar- vos de tot cor una gran setmana fallera. Visquen les falles! Visca la Falla Alcàsser Iàtova! Pili, Presidenta 2024.

Alcácer Yátova

MaPilar Martínez Fernández Presidenta

FALLA

Junta DIRECTIVA

Alcácer2024 Yátova

PRESIDENTA M. Pilar Martínez Fernandez VICEPRESIDENTS Lucas García Martínez David Mocholi Beleña GRUP DE DELEGATS ÀREA ADMINISTRATIVA Jenny Picazo Ruiz Susana Maqueda Sánchez Maria Marti Puerte GRUP DE DELEGATS ÀREA ECONÒMICA Federico Martínez García Pilar Beleña Briz GRUP DE DELEGATS ÀREA DE FESTEJOS Victor Martínez Diaz Héctor Abarca Martínez Francisco Mocholi Beleña Nieves Gómez Gómez Joaquín Carrillo García Sara López Civera Candela Duro Tortosa

GRUP DE DELEGATS D’INFANTILS Ana García Pérez Eva García Pérez Virginia Martínez Martínez Sara Lozano Jiménez GRUP DE DELEGATS DE PROTOCOL M. José Martinez Fernández Herminia Duch Martínez Andrea Cebrian Perez-Almazan GRUP DE DELEGATS AGRUPACIÓ Antonio Vilata Ibáñez Amparo Andrés Pardo Jesus García Carrasco DELEGAT XARXES SOCIALS Miguel Martínez Miralles DELEGAT D´ESPORT Marcos Rubio Gomez

Abarca Luján José Alfredo Abarca Martínez Héctor Alarcón Herrero Carmelo Alcaraz Bertomeu Diana Álvarez Álvarez Ascensión Andrés Pardo Mª Amparo Arenas Serra Marta Arques Gómez Alejandro Avilés Barrera Mª Carmen Beleña Briz Pilar Beneyto Tierraseca Lorena Bendaña López Ana María Blancart Campos Javier Blasco Anguix Ivan Bustos Álvarez Alejandro Bustos Álvarez Andrea Bustos Blanco Jesús Calvo Valdés Rosario Carrillo García Joaquín Cebrián Pérez-Almazán Andrea Civera García José Alberto Collado Barea Alberto Comin Carracedo Conchin Costa Zaragozá Francesc Culla Lozano María Del pozo Navalon Marcos Diana Fernández Raquel Díaz García Felicidad Duch Martínez Herminia Duro Parra Manuel Duro López Sergio Duro Tortosa Candela Duro Tortosa Micaela Enguidanos Verdejo José Escobar Serrano Jonathan Fernandez Segui Vicente Galera Santos Sandra García Avilés Sara García Carrasco Jesús García Fernández Juan García Gabaldó Antonio Fco. García Martínez Lucas García Maqueda Irene García Martínez Lucía García Martínez Sara García Naharros Francisco García Pérez Ana García Pérez Eva

Gil Fernández Cristina Gil Oñate José Gómez Gómez Nieves Gómez Gómez Pedro Gómez Gómez Andrea Gomez Sanchis Laura Gómez Sanchis Priscila González Soriano Mª Carmen Granero Lomas Angustias Herrero Ramo Noelia Ibáñez Villanueva Consuelo Lazaro Castaño Ruben López Civera Sara Llopis Martínez Ana Isabel López García Enrique López Juan Gloria López Rodríguez Manuela Lozano Jimenez Sara Maqueda Sánchez Susana Martí Puertes María Martínez Cárcel Daniel Martínez de Jesús Raúl Martínez Delgado Ana María Martínez Delgado Elvira Martinez Díaz Victor Martínez Fernández Lucía Martínez Fernández Mª José Martínez Fernández Pilar Martínez García Federico Martínez Granero Bárbara Martínez Granero Virginia Martínez Hernández Aitana Martínez Martínez José Martínez Miralles María del Mar Martínez Miralles Miguel Martínez Torres Carolina Medina Pelecha Jose Vicente Mocholí Beleña David Mocholi Beleña Francisco Jose Mocholí Blat José Francisco Monleón Gálvez Inés Morata Bolsico José Ramón Moreno Castillo Mari Carmen Moya Lledó Antonio José Moya Ibáñez Elena Nájera López Juan Francisco Navalón Beneyto Alicia Navalón Beneyto Miguel

la nostra

Comissió

MAJOR

Navalón Roussel Julia Navarro Diana Mireia Orti Arenas Jessica Orti Arenas Paqui Ortiz Tortosa Irene Ortiz Tortosa Paula Padilla Pardo Mónica Perea Garcia Antonio Perea García Luis Pérez Cabañero Ana Picazo Ruiz Jenny Pitarch Felipe Alejandro Ramon Martínez Javier Rocher Avila Marta Roda Ramon Ramon Rodríguez Ramírez Alba Roger Nicolas Roussel Aurelie Rubio Cortes Joaquin Rubio Gómez Andrea Rubio Gómez Marcos Segura Blanco Rosa María Segura Navarro Patricia Serrano Benavent Andres Teruel Catalá Concha Trujllo Martínez Sara Vilaplana Hernández Cassandra Vilata Ibáñez Antonio Vilata Ibáñez Consuelo Vilata Marco Antonio Zaragoza Altalaguerri Vicente Zaragoza Arboledas Yolanda Zaragoza López Carles Zaragoza Lorente Luis Miguel

FALLA

Alcácer2024 Yátova

saluda

2024

de la FALLERA

MAJOR

stimats fallers, veïns i amics:

En el present exercici faller he tingut l’honor de ser la màxima representant d’aquesta benvolguda comissió. És per això, que m’agradaria agrair l’afecte i amor rebut per tots vosaltres. Des d’aquestes breus línies, desitge que aquestes falles 2024 siguen màgiques i inoblidables. Per tant, amb l’ajuda de tots i totes vosaltres, convertirem la setmana fallera en una experiència única amb tradició, compromís i germanor. També, el meu més profund respecte i estima, cóm no, a tots els fallers i falleres, col·laboradors i col·laboradores que sense la seua aportació seria la nostra missió poc menys que impossible.

Per a concluir, recordar a tots que la nostra falla, sempre oberta, hui ho esta més que mai y que oferim els nostres braços a aquells que desitgen acompanyar-nos en apuestos grans dies que ara s’aproximen. Vos esperem per a compartir en nosaltres les vostres alegries. Vull desitjar a tots, especialment al President Infantil; Adrián, a la Fallera Major Infantil; Lucía, a la Presidenta; Pili i a tota la Cort d’Honor i membres de la comissió unes felices falles. Visca la Falla Alcàsser Iàtova! Mireia F.M 2024 Visquen les falles!

Alcácer Yátova

Mireia

Navarro Diana Fallera Major

Mireia FM2024

Poesia

a la FALLERA

En la mirada es pot contemplar

MAJOR

tota l’emoció viscuda en la vida, ser fallera major és especial i fer-ho al Alcasser iatova és una alegria La teua bellesa pot encisar quan tu de valenciana vas vestida, has aconseguit a tots agradar i seràs l’orgull d’una gran familia. Ja es senten les dolçaines sonar en el teu cor ja tot és harmonia, bellíssima a la festa vas a anar eres del falla la millor Regina Mireia, ja pots deixar de somniar doncs la teua il·lusió es veu complida, gaudeix dels moments que vas a passar no t’ho diu un poema, t’ho diu una amiga

Alcácer Yátova

FALLA

Alcácer2024 Yátova

nostra 2024

Falla

GRAN

Alex Martínez Artista

Contes Desencantats Lema

ui un conte desencantat vos vaig a explicar, a una historia verídica va a sonar, tot semblant amb la realitat és pura casualitat, tindrà aquest conte un bonic final? En l’altar la princesa està esperant, a la dona de la seua vida vol trobar, a una granota el destí li ha manat, ella no és lgtbiq+ i la idea no l’ha agradat. A l’alt de la torre els músics donen la nota, encara no ha quedat clar qui va a governar, en el bé del poble ningú pensa, a soles les seues butxaques volen plenar.

A Robin Hood aquesta idea li disgusta, no vol permetre les desigualtats, els diners als rics vol robar i per damunt de l’ogre ha de passar. A l’altre costat del regne l’església han tancat, la porta està derruïda i amb cordó policial, el monjo amb cara de fava s’ha quedat, si els joves no tenen fe, ell no podrà predicar. I conte contat, conte acabat... Voleu una segona part?

Alcácer Yátova

Contes Desencantats

nostra

Falla

GRAN

FALLA

Alcácer2024 Yátova

el nostre 2024

ninot GRAN

A l,EXPOSICIÓ DEL NINOT

Alex Martínez Artista

“ es aparences enganyen, no es pot jutjar a ningú per la impressió que te de.La corda representa que la societat ho vol lligar pel tire de ser ogre però en realitat a la mà porta una vareta amb la qual vol ajudar a canviar el món, fent entendre a la gent que les seues aspectes no té res a veure amb els seus pensaments i les seues accions.”

Alcácer Yátova

FALLA

Alcácer2024 Yátova

saluda

2024

del PRESIDENT INFANTIL

stimats fallers i falleres, amics, amigues i grup de veïns: Soc Adrián, aquest any tinc l’orgull de ser el President Infantil de la falla Alcácer-Yátova, un somni que havia tingut des de fa molt de temps i que s’ha fet realitat. A més a més, tinc el gran privilegi de compartir-ho amb tres persones molt especials: Lucía, Mireia i Pili. Lucía, la meua fallera major infantil, que bé ens ho passem junts!. Mireia, la meua fallera major, sempre tan afectuosa amb mi!. Pili, la meua “presi“, sempre cuidant de tots nosaltres!. Espere gaudir amb intensitat cada moment de la setmana fallera que

compartirem junts amb tota la comissió. Vull agrair-vos a tots l’afecte que sempre m’heu mostrat i la vostra ajuda. Intentaré exercir el meu càrrec tan bé com siga possible i com la nostra falla es mereix. Però per damunt de tot vull donar les gràcies als meus pares, Raúl i Jenny, al meu germà Álvaro, a tota la meua família i als meus amics. Finalment m’agradaria convidar a tots els veïns i a tot aquell que ho desitge a disfrutar d’aquestes festes i a compartir amb nosaltres les falles des de dins. Visquen les Falles!. El vostre President Infantil Adrián Martínez Picazo

Alcácer Yátova

Adrián Martínez Picazo President

INFANTIL

Adrián PI 2024

Poesia

al PRESIDENT INFANTIL

Ser President Infantil

Tindre Simpatia Acompanyar a la FMI Representar als xiquets Trasmetre la Festa Que t’agrade vestirte de faller Sacrifici i Responsabilitat Tradició Fallera Facilitat d’expressió Dormir molt poc Estimar les falles

Alcácer Yátova

FALLA

Junta DIRECTIVA

Alcácer2024 Yátova

INFANTIL

PRESIDENT Adrián Martínez Picazo VICEPRESIDENT Izan Roger Gómez SECRETARI Álvaro Martínez Picazo TRESORER Carles Gómez García COMPTADOR Sergio Moya Ibáñez GRUP DE DELEGATS Celia Castellanos García Oliver Gil Padilla Guillermo Martínez Martínez Jose Navalon Roussell

la nostra

Comissió

INFANTIL

Castellanos García Celia Civera Bendaña Lucia Civera Bendaña Martin José Collado Gomez Erik Collado Morató Aroa Collado Morató Judith Duro López Ainhoa Duro López Alejandro Escobar Llopis David Fernández Iyanga Eduardo Fernández Iyanga Gael García Martínez Sara Garcia-Robledo Herrero Mía Garcia-Robledo Herrero Sara García Vilata Belén Gil Padilla Irene Gil Padilla Oliver Gomez Garcia Carles Gómez García Lucia López Alarcón Aitana Llopis Britez Ainhoa

Llopis Britez Alba Martín Alcaraz Alberto Martínez Martínez Diego Martínez Martínez Guillermo Martínez Picazo Adrián Martínez Picazo Alvaro Medina Navalón Ester Moya Ibáñez Sergio Nájera Martí Vera Navalón Roussel José Navarro Jiménez Adriana Navarro Jiménez Miranda Perez Fernandez Lucas Roda Juan Cayetana Roger Gómez Izhan Romero Martínez Oscar Rubio Lozano Leo Rubio Lozano Zoe Serrano Culla Pau Vilata Andrés Blanca Vilata Andrés Hugo

FALLA

Alcácer2024 Yátova

saluda H

a la FALLERA MAJOR INFANTIL

ola fallers, falleres i gent amiga, em dic Lucía i soc la Fallera Major Infantil de la falla Alcácer Yàtova 2024..

És un orgull per a mi representar a esta comissió, ja que els meus iaios Pepito i Amparo i la meua mare, han sigut fundadors, i han treballat i ho han passat genial en esta falla, a la qual pertany des que vaig a nàixer. Enguany està sent súper especial per a mi, m’ho estic passant genial, i estic gaudint molt al costat dels meus 3 representants. Pili, es un amor de presidenta, em cuida molt i sempre pendent de nosaltres i dels nostres pares, es un honor per a mi formar pal d’aquest quadre artístic, en el seu primer any com a presidenta. Mireia, la meua Fallera Major, la meua cosina i companya de tik toks, des que la vaig conéixer amb 4 anys ja em va encantar, i s’ha convertit en un suport molt important per a mí, i enguany encara més.

2024

Adriàn, el meu presi, el meu amic i company de col·le, hem fet una bona connexió, riem i ens ho passem genial junts en tots els actes. No puc estar més orgullosa d’ells. Hem arribat a ser una xicoteta familia. VuII agrair a totes les persones que m’estan ajudant i recolzant en el meu regnat perquè tot isca genial, perquè sense elles no haguera sigut possible. Als membres de la meua comissió, la meua família (els García i els Gómez), als meus amics i especialment als meus pares i al meu germà Carles, que són els que m’estan acompanyant en tot i els que m’aguanten quan trac el meu geni. Finalment convidar a tots els amics i veïns a baixar al barracó en la semana fallera. Va a ser unes falles molt especials i m’agradaria compartir-les amb tots vosaltres. Un beset. Lucia, vostra Fallera Major Infantil.

Alcácer Yátova

Lucía Gómez Garcí a Fallera Major

INFANTIL

Lucía FMI 2024

Poesia

a la FALLERA MAJOR INFANTIL

E l teu somriure, Lucia, sobirana, Evoca el dolç cant de l’ocell

Que fent sorollosa filigrana Desperta anunciant el mati novell. El sol, llambreig de l’or, a ton cabell És hui per tu més fort i radiant Mentre la llum que naix banya el pinzell Amb el que’s pinta ton retrat . Doncs Miran-te a tu en l’espill nacrat Que ha sorgit a l’escuma de les ones, Veig que hi ha una careta en ell reflexat Que ha encisat als fallers, homes i dones. Et demane, Lucia, que’m perdones Si et dic que’l teu tron vullguera Per poder lluir al cor les tres corones sent de Valencia, la Reina Fallera.

Viu la festa que la falla espera I els dies màgics estàn per arribar, On tu seràs l’espurna de la primavera Que’n foc farà la ciutat esclatar.

Alcácer Yátova

FALLA

Alcácer2024 Yátova

nostra 2024 Falla INFANTIL Art fusta i foc

Artista

Verdures

cityen perill

Lema

erdura City de Komerbien està en perill¡

regió

Està sent atacada per l’imperi Fastfud, menys mal que ha vingut el “Capità Creïlla Brava” per a ajudar a les verdures veïnes.

Una dura batalla entre la tribu de “La molga picá” a on les chuches estan atacant als pésols, inclús els ajuden a les rosquillas industrials.

Els espinacs i Susana Horia també estan defenent la ciutat perque la pizza despuix del seu pas per “Frutópolis” du pinya. Esperem que esta dura batalla la guanye la regió de Komerbie

Alcácer Yátova

__________________________________

nostra Falla INFANTIL

FALLA

Alcácer2024 Yátova

el nostre 2024 ninot INFANTIL A l,EXPOSICIÓ DEL NINOT

Art fusta i foc

Artista

l Rei King-der, cap de la tribu del queixal picá, un dels més temorosos generals de l’exercite de les gominoles, sempre agressiu amb els nostres queixals pel seu atractiu verí... El dolç...

Alcácer Yátova

Verdures

city

Verdures riques

Les verdures són aliments saludables que ajuden al desenvolupament dels xiquets, a més el seu contingut calòric és tan baix, que es convertixen, al costat de la fruita, en el menjar perfecte per als xiquets que tinguen tendència a l’obesitat. Però no sols són molt útils per a controlar el sobrepés, també ajuden a la prevenció de diverses malalties infantils com poden ser la diabetis, el colesterol, trastorns digestius o càncer. I, no ens oblidem que són aliments rics en fibra que ens assacien i, per lloc, ens ajuden enfront de possibles problemes de restrenyiment.

Dietista

es verdures són les hortalisses que tenen el verd com a color principal, d’ací el seu nom, però això no sempre és així, ja que la carlota, per exemple, és una verdura de color taronja. Sean com siguen, les verdures estan plenes de vitamines, una de les principals fonts de salut per a l’organisme, antioxidants, minerals, aigua i fibra, per això és tan important i beneficiós que els xiquets consumisquen verdures en la seua dieta diària

Carmen Pérez Rovira

per una DIETISTA

Alcácer Yátova Els metges recomanen el consum de fruites i verdures (3 racions de fruita i 2 de vegetals, una d’elles preferiblement sense cuinar, és a dir, crua) i des dels diferents organismes públics es llancen campanyes perquè calen en la societat amb la finalitat de conscienciar-nos a tindre una bona i equilibrada alimentació, i sobretot en els més xicotets de la casa. Quan oferir este aliment? Encara que ens puga resultar difícil d’imaginar, ho podem fer des de la primera fins a l’últim menjar del dia. En el desdejuni, per exemple, en un smoothie de verdures amb fruites; a mitjan matí, en tires de

carlota; en el menjar, amb un puré de bròcoli i carabasseta; en el berenar, amb una llesca de pa integral amb tomaca i, en el sopar, amb uns xampinyons a la planxa. No hi ha excusa perquè els nostres xicotets i, nosaltres, mengem verdures. Saps una curiosa forma que els xiquets senten més amor per les verdures? Conéixer-les un poc més! Per això et recomanem que els digues als teus fills que t’acompanyen al mercat la pròxima vegada i que els comptes algunes curiositats com que hi ha verdures de primavera, estiu, tardor i hivern o que la

a les carns i als peixos. Coliflor: Es troba entre els aliments que protegixen enfront del càncer. Encara que per la seua olor, sol produir molt de rebuig, podem camuflar ‘la seua presència’ si li la presentem als xiquets arrebossada o amb beixamel. part blanca de moltes verdures, com el cabdell de l’encisam, té menys vitamines, que la part verda. També és molt bo que coneguen cadascuna de les propietats concretes de les verdures i com eixes vitamines i minerals els poden ajudar, per exemple, a millorar el seu rendiment a l’hora d’estudiar o de fer els deures, o a enfortir els seus músculs. Encisam: Aliment amb propietats laxants i amb una gran quantitat de vitamines com l’A, la C, la B2 i la PP. Es tracta també d’un verdura que apareix acompanyant

Pésols: Afavorix la reducció de colesterol, alleuja el restrenyiment i són molt recomanables per a la salut dels nostres ulls i de la nostra pell. Bròcoli: És una verdura molt rica en calci i perfecta per a aquells xiquets que tenen intoleràncies o són al·lèrgics a la llet de vaca. També és un ingredient últimament s’ha posat molt de moda perquè amb ell es poden fer delicioses masses per a pizza. Carabasseta: Pel seu contingut en fòsfor, ajuda a mantindre el nostre cervell sa i, també a enfortir el cervell. Cal no oblidar

també que elimina les toxines de la pell i combat l’acne. Carabassa: És una de les preferides pels xiquets. D’una banda, pel seu sabor dolç i, per un altre, perquè la relacionen amb una cosa divertida, Halloween. Conté molta aigua (el 90% de la seua composició), la qual cosa li fa un aliment molt important per a mantindre’ns hidratats, i és bona per a protegir el nostre cor i els nostres ulls. Tomaca: La tomaca en un aliment amb propietats antioxidants i ple de vitamines (A i C) i minerals. Protegix els nostres ulls de futurs problemes com la ceguesa nocturna. Carlota: La carlota, com la tomaca, és un aliment ple d’antioxidants i que també és una font de vitamina A. Pimentó: El pimentó és un estimulant gàstric que ajuda a obrir l’apetit a més de ser un aliat perfecte en la lluita contra les infeccions i portar una gran quantitat de vitamina A i C. Cogombre: Aliment diürètic, perfecte per a incloure en la dieta d’estiu dels xiquets a causa del seu alt contingut en aigua, que ajuda a previndre la deshidratació. Per tot això i moltes mes coses intentar que els vostres fills mengen verdures.

Verdures

city

Alimentació U

SALUDABLE

Però realment és tan important menjar sa? Tant influïxen els nostres hàbits? El nostre món, les nostres tecnologies, els nostres requeriments físics i els nostres hàbits alimenticis, es van modificant de forma accelerada i moltes vegades desestructurada. Hui dia són molts els que no arriben a uns mínims en la ingesta de fruites, verdures, llegums, cereals i fruita seca. A més, es consumix una major quantitat d’aliments hipercalórics, sucres, sal i greixos. I que beneficis ens aporta portar una alimentació saludable?

Mietge de capçalera

Segur que us resulten familiars estes preguntes, és més , segur que nosaltres mateixos ho fem en moltes ocasions.

Carolina Martínez Torres

na altra vegada verdura per a sopar? Una altra vegada entrepà per a esmorzar? Mamà, com em demanaré una ensalada si tots mengen pizza?

Alcácer Yátova Et manté fort, protegix el teu sistema immunitari, manté sana la pell, proporciona uns ossos forts, regula el trànsit intestinal, millora el teu estat d’ànim, reduïx l’estrés, millora el rendiment del cervell, cuida la teua salut dental, cuida la salut dels teus futurs fills, protegix el cor, ajuda a previndre problemes oculars, ajuda en la prevenció del càncer. Amb una alimentació saludable, activitat física, bona hidratació, no fumant i descansant adequadament EL TEU COS T’HO AGRAIRÀ TOTA LA VIDA. Perquè som-hi… però… que difícil és canviar hàbits… Si la teua alimentació dista molt de ser considerada saludable i et costa canviar d’hàbits, el millor és que comences amb xicotetes accions, xicotetes quantitats de

fruita i verdura en cada menjar, o formes diferents de cuinar i elaborar determinats aliments. La teua manera de menjar serà imitada pels teus fills i els qui t’envolten. SIGUEM UN BON EXEMPLE A IMITAR I que és això del menjar porqueria? Els plats precuinats, el menjar preparat d’hamburgueseries, pizzeries, pollastre fregit…és el que coneixem com a menjar porqueria, amb gran quantitat de calories, greixos saturats, sal i sucres que ens estimulen l’apetit i la set i amb additius que ens potencien el sabor. Mai és tard per a aprendre a menjar i gaudir menjant. No sols que com sinó, com el com. És més saludable una pizza vegetal amb

oli d’oliva que una quatre formatges, una torrada de pa amb oli d’oliva, tomaca i/o alvocat que un croissant de mantega. Les creïlles fregides, 100 grams suposen 290 calories sense maionesa ni quètxup. La mateixa quantitat, bullida, aporta només 70 calories, quatre vegades menys. Impressionant veritat? A ningú li amarga un dolç, però compte amb les llepolies i postres ensucrades. Afavorixen les càries i disminuïxen l’apetit pel menjar normal. I que conseqüències pot tindre una mala alimentació? L’obesitat, diabetis tipus 2 , malalties cardiovasculars, elevació de la tensió i el colesterol…estan clarament relacionades amb els mals hàbits alimentaris, i la seua aparició esta ocorrent cada vegada a edats més primerenques, fonamentalment associades amb l’obesitat i el sedentarisme infantil. I en què consistix això de menjar S.A.? Què he de menjar? Com ho he de menjar? Perquè us comptaré una història que va ocórrer en un país anomenat “XUXELANDIA”, on es trobava l’escola “NOMÉS BUENO I DELICIÓS”. En ella, anaven molts aliments a estudiar, i

especialment en sisé curs de primària es trobaven: Pizza, Hamburguesa, Gosset calent, Pastís, Refresc, Galetes i Creïlla fregida. Tots ells estudiaven amb la professora Llepolia, qui esta setmana els estava ensenyant sobre els valors i el comportament. El dilluns al matí va succeir una cosa inesperada, el director, el senyor Xocolatina, va entrar a classe i va presentar al nou alumne que arribava al col·legi. El seu nou company es deia Plat de Menjar S.A. Tots es van quedar molt estranyats amb el seu nou company i el diferent que era a ells. No obstant això, ho van rebre amb un aplaudiment abans de començar amb la classe de matemàtiques. Van començar amb la taula del 5 i la professora Llepolia li va dir a Gosset calent que ajudara a Plat de Menjar S.A. amb l’exercici. Va ser llavors quan Gosset Calent i Plat de Menjar S.A. van començar a parlar i este últim li va comptar el nerviós que estava per sentir-se diferent dels altres. Va arribar després l’hora del pati i Pizza li va preguntar a Plat de Menjar Sa si no eixia a jugar i Hamburguesa li va començar a preguntar que que portava dins, ella tenia carn, formatge, cansalada, maionesa i quètxup. Plat de Menjar Sa li

Plat de

MENJAR S.A:

va dir que ell portava verdures i fruites, cereals, llegums i alguna proteina. Els va comptar també que d’on ell venia eixos aliments els ajudaven a créixer sans i forts i que quan corrien i saltaven mai es cansaven i que també bevien molta aigua.

Va ser llavors, quan a la senyoreta Llepolia se li va ocórrer que Plat de Menjar S.A. Els ensenyara a tots els seus companys a menjar de manera saludable qui encantat es va disposar a preparar la classe de l’endemà per a tots els seus companys.

Creïlla fregida llavo rs es va quedar pensativa i li va preguntar a Plat de Menjar S.A. que si ells menjaven com ell podrien créixer i no emmalaltir tant. Refresc li va dir que ell no podia saltar ni córrer molt perquè es cansava i Pastís i Galeta que elles tenien moltes càries. Plat de Menjar Sa els va dir que ell tenia vitamines, minerals i fibra i que per tot això estava saludable. Al que tots van respondre que ells també volien estar saludables.

L’endemà Plat de Menjar S.A. va arribar molt primerenc i feliç al col·legi i es va afanyar a dibuixar en la pissarra un plat enorme al qual va anomenar EL PLAT PER A MENJAR SALUDABLE PER A XIQUETS. Des que Plat de Menjar S.A. va arribar al col·legi tot va començar a canviar i tots els seus companys van començar a estar més forts i sans, amb la qual cosa sempre tenien ganes de jugar i fer moltes coses. És hora que Plat de Menjar S.A. siga amic de tots nosaltres.

Verdures

city

La màgia O

del PURE

I, encara que no tots els pacients mengen únicament puré, molts d’ells sí que ho fan per la impossibilitat d’engolir aliments sòlids, com unes verdures a la planxa, un filet de peix o uns rics macarrons amb tomaca. Però, així i tot, ells gaudixen del sabor que els proporciona triturar les seues verdures favorites, la pasta casolana o el peix que compren de la pescateria del barri, i convertir-los, quasi per art de màgia, en el seu menjar o sopar cada dia. Uns altres, no obstant això, tenen dificultats per a engolir líquids i gràcies a uns polvitos màgics anomenats espessidors, convertixen l’aigua en

Logopeda Hospital Imed València

Però i si la teua vida donara un gir de 180 graus i només pogueres menjar puré? Així és el dia a dia dels qui patixen disfàgia, un trastorn de la deglució que es caracteritza per la falta de força i mobilitat de la musculatura implicada en este procés tan bàsic per a tots.

Patricia Cobacho Juan

l’estimes o l’odies, així és el puré, siga del que siga, o l’estimes o l’odies.

Alcácer Yátova una altra mena de “pure”, ja que, en modificar la textura, passem a tindre aigua en consistència nèctar (com el de bresquilla) o en consistència púding (com un de xocolate), però sense sabor. Ara bé, si et passes d’espessidor, obtindràs un puré grumós d’aigua sense sabor. Eixe no té tanta màgia com els altres i no et recomane que t’ho menges. Tot és qüestió de perspectiva i jo des que em dedique a la Logopèdia, valore els purés molt més! Però, sobretot, valore molt més el meu plat de menjar cada dia, que això algunes vegades se’ns oblida: que si mamà m’ha fet llentilles i jo volia pasta; que si tinc de berenar plàtan i a mi m’abellia coca amb xocolate… Perspectiva, màgia i salut. I de les tres en la meua consulta sempre intente que hi haja en quantitats abundants.

Verdures

city

Alimentació E

i BENESTAR PSICOLÒGIC

l que mengem té impacte en el que ocorre en el nostre cervell?

Altres estudis científics han determinat que els aliments rics en greixos saturats, farines blanques o en sucres tendixen a “esgotar “els nivells de triptòfan, reduint la seua activitat i presència en punts clau com el líquid cefalorraquidi. Per tant, a menor nivell de triptòfan es metabolizará una quantitat inferior de serotonina en el nostre organisme. Estudis amb pacients amb fibromiàlgia, han relacionat el dèficit de triptòfan a nivell plasmàtic i en el seu nivell de

Psicòloga

Els estudis més recents parlen sobre la relació que existix entre un aminoàcid essencial com és el triptòfan i un neurotransmissor tan important com la serotonina. La relació es basa en el fet que el triptòfan ajuda a la producció en el nostre organisme de serotonina.

Pilar Domínguez

Potser últimament has sentit parlar o vist publicitat de suplements de triptòfan, i això a què és degut?

Alcácer Yátova transport amb la simptomatologia tan característica de la malaltia com és una major sensació d’esgotament, dolor, apatia, problemes de somni… Finalment, existixen altres estudis que relacionen de manera directa un estat d’ànim deprimit amb un dèficit de triptòfan. De fet, són moltes les investigacions que relacionen un nivell baix de triptòfan i de serotonina amb l’aparició de determinats tipus de depressions, trastorns d’ansietat, etc. Segons l’informe de Fundamed (2021), quasi 3 milions de persones tenen un diagnòstic de depressió a Espanya, la qual cosa la convertix en la malaltia mental amb major prevalença al nostre país. PERÒ QUE ÉS EL TRIPTÓFANO I EN QUÈ EM POT AFECTAR A MI? El triptòfan ja hem dit que és un aminoàcid essencial, la qual cosa significa bàsicament que el nostre organisme no pot produir-lo. Per això, hem d’obtindreho a través d’una alimentació, però no val amb una alimentació qualsevol. Hem de cuidar bé eixa dieta perquè no falten, per exemple, proteïnes saludables, i nutrients tan bàsics com la vitamina B6 o el magnesi. Vegem a continuació alguns efectes associats a un nivell baix de triptòfan i la serotonina.

-Insomni. La serotonina regula la secreció d’algunes hormones, com és el cas de la melatonina, una proteïna entre que les seues moltes funcions està la de regular els ritmes circadiaris i el somni -Debilitat, cansament físic, estats prolongats d’esgotament. -Estats d’estrés i ansietat. Juntament amb altres neurotransmissors com són la dopamina i noradrenalina, la serotonina participa en els mecanismes que regulen l’ansietat, la por, l’angoixa i l’agressivitat -Ànim baix, depressió. -Control de la temperatura corporal -Els símptomes de la síndrome premenstrual són més accentuats i molestos. -Ansietat pel menjar (especialment per aliments rics en sucre i carbohidrats) Menor sensació de sacietat. -Problemes cognitius: fallades de memòria, menor nivell de concentració i atenció… -Problemes digestius. -Problemes d’índole sexual. La serotonina intervé en la regulació del desig sexual. -Formació i manteniment de l’estructura òssia -Problemes del sistema vascular. Participa en la coagulació de la sang. -Induïx la divisió cel·lular. -Regula el dolorLa vitamina D, és una

Vitamina D

de les millors amigues de la serotonina, per tant és necessari una bona exposició solar per a millorar el nostre benestar psicològic. Quins aliments són rics en triptòfan? Fruita seca, llavors i llegums com: cacauets, anacards, pistatxos, ametles, anous, sèsam, xia, cigrons, llentilles, faves i soja. Fruites com: plàtans, cireres, alvocat, pinya, prunes. Lactis i ous. Xocolate negre. Carnes magres com: pollastre, polit, conill. Pescats com: tonyina.

Com veiem potenciar la producció de triptòfan perquè medie en la síntesi de serotonina és més fàcil del que puguem creure. Ara bé, no basta només amb incloure estes opcions tan atractives, és necessari que reduïm també eixes altres que, en general, ens solen agradar més com són: el menjar ràpid, els aliments processats, la brioixeria industrial… Els pilars d’una bona salut mental són els següents: descansar, fer exercici físic, mantindre relacions sanes, temps per a tu, practicar exercicis de relaxació i menjar menjar saludable, perquè no hi ha salut sense salut mental.

Alcácer Yátova

Què han de menjar

els XIQUETS/ES

La guia bàsica de la Farmàcia Carmen Rovira

Diem això perquè durant la infantesa és quan s’establixen els hàbits alimentaris que perduraran fins a l’edat adulta, per la qual cosa és importantíssim que als xiquets els eduquem en una alimentació saludable i equilibrada des de xicotets per a promoure-la al llarg de la vida i previndre múltiples problemes de salut.

Farmacèutica i nutricionista

Des de la Farmàcia Carmen Rovira (C/Alcàsser, 50) volem donar-te unes claus perquè, on hi haja xiquets xicotets, es torne a recuperar tots els valors i beneficis de la dieta mediterrània per a evitar múltiples malalties cròniques al llarg de la vida dels nostres fills.

Elena Tramoyeres Rovira

n els últims anys, l’estil de vida dels xiquets espanyols ha canviat molt: hem deixat arrere la dieta mediterrània (que tants beneficis té i tant han estudiat i imitat als EUA) i s’han anat introduint cada vegada més aliments processats i una vida més sedentària. Estos dos aspectes han provocat que augmente moltíssim el nombre de xiquets amb sobrepés i xiquets obesos a Espanya.

Seguint això, quines són les recomanacions diàries nutricionals per a xiquets? • 50% dels aliments ingerits siguen verdures i hortalisses • 25% carn, peixos, ous. • 25% cereals (millor integrals) i tubercles. I quins minerals i vitamines són necessàries per a ells? • Calci: necessari perquè el creixement ossi siga adequat. La llet és l’aliment que constituïx la principal font de calci. • Ferro: els xiquets que tenen entre 1 i 3 anys són els més susceptibles de patir deficiències de ferro. Els aliments han de ser rics, per tant, en este mineral. • Zinc: essencial per al creixement. És necessari una aportació de 10 mg./dia. La millor font són les carns i peixos. • Vitamina D: necessària per a l’absorció del calci.

En general: • Cal aportar almenys mig litre de llet diari. • Cal evitar les grasses animals, evitant els dolços i brioixeria industrial. • Cal incloure, diàriament, els aliments rics en fibra. • Excloure, en la mesura que siga possible, els colorants i conservants. • No substituir la fruita fresca per sucs. Són aliments complementaris. • No prendre, habitualment, fregits i precuinats. • La rebosteria millor si és casolana, tampoc prendre-la diàriament. Sense oblidar que per als xiquets es recomana fer cinc menjars diaris, tres amb una aportació energètica alta: desdejuni, menjar i sopar. Les altres dues amb una aportació calòrica mitjana: mitjana demà i berenar.

En definitiva, i tenint en compte totes estes claus que us hem preparat des de la Farmàcia Carmen Rovira, us hem resumit el contingut en dues infografies que detallen les quantitats d’aliments per als nostres fills segons la seua edat que esperem que us servisquen i us ajuden en el dia a dia lluny dels %.

Bebé menjant meló d’Alger

Consells per als pares: És necessari jugar a l’aire lliure, fer esport amb assiduïtat i menjar bé, per a compensar les pèrdues originades per totes les activitats, inclosa la de créixer i desenvolupar-se. 1. Oferir-los una varietat d’aliments sans i saborosos, per a anar acostumant el gust dels xiquets. 2. Seguir un horari fix en els menjars i no oferir-los menjar fora d’ell, hem d’evitar que estiguen tot el dia menjant. 3. Fer del menjar uns moments agradables, gaudir tota la família junts en la taula, i dedicar-li temps. 4. Ensenya a menjar als teus fills de manera adequada i a gaudir del moment. Evitar les pantalles en el moment de la taula, és un moment per a parlar la família i explicar-vos coses. 5. Els pares hem de donar-los un bon exemple a l’hora de l’elecció d’aliments i de menjar.

I diem segons la seua edat perquè l’alimentació en la infància ha d’anar ajustada a l’edat per a rebre l’aportació adequada de proteïnes, hidrats de carboni, lípids, minerals, vitamines i aigua per a cobrir el manteniment de les funcions, la despesa energètica i la formació de nous teixits. No dubteu a fer foto a la pàgina o guardar-la per a consultar-la quan siga necessari. Així mateix, recordar-vos que l’últim dijous de cada mes fem tallers gratuïts en la farmàcia per a aprendre sobre nutrició, microbiota, suplements, cuidats de la pell, salut íntima i un gran etcètera. Recorda: l’últim dijous de cada mes.

Verdures

city

Invasió a la ciutat

Però no tot és fantàstic i genial, perquè entre moment i moment de pastís d’aniversari i llepolies que els iaios te’n donen de vegades d’amagat dels pares... podem trobar a les nostres boques les temides CARIES. Eixes caries de colors diversos: blanques, marrons, negres... que fan festa cada vegada que li arriba un dolcet. I és que hi ha una quantitat innumerable de bacteris que es troben en la boca i que alimentats pel sucre proliferen i s’apoderen de les nostres dents, danyant primer la capa més superficial de la dent, com és l’esmalt, i fins a arribar a capes més profundes on ens pot provocar greus dolors que arriben a llevar el somni.

Dentista /FMV2022

om a tota persona que ha tingut infantesa, el records que a una li arriben al cap són de celebracions d’aniversaris, vesprades al parc i berenars especials amb amics i amigues; records especials que pot ser casualitat o no, sempre han estat envoltats de sucre en forma de golosines, pastissos, xurros i bunyols amb xocolate, la veritat: una autèntica meravella!

Camen Martín Carbonell

de VETUSTA

Alcácer Yátova Però, no tot és roí, sempre hi ha solucions...que des que som ben xicotets estan al nostre abast. Podem utilitzar diversos utensilis per a rentar les nostres dents, com el fantàstics raspalls de dents, que són com una “granera” a la boca; a més a més també podem utilitzar pasta dental, fil dental i una gran varietat de col·lutoris. Com a dentista, per a mí és tot un repte diari en la societat poder combatre la gran invasió dels bacteris a les dents. Sempre dic que la constància en rentarse-les, bons habits i una dieta nutricional equilibrada és la clau per frenar qualsevol malaltia bucal.

Com a fallera i concretament al mes de març, no renuncie un manjar tan deliciòs i tradicional como són el bunyols amb xocolate, per això faig una excepció d’or per tastar de primera mà la festa més esperada de l’any, encara que mai sense oblidar-me d’un raspall dental al meu costat. Per a finalizar, voldria desitjar-vos unes bones falles 2024 i recordeu que si la invasió dels bacteris arriba a la ciutat de Vetusta o a les vostres boques, els i les dentistes sempre us podran ajudar.

FALLA

Recompenses

Alcácer2024 Yátova

INFANTILS J.C.F.

Distintiu D’OR

Gomez Garcia, Carles Martinez Picazo, Adrian Medina Navalon, Ester Navalon Roussell, Jose

Distintiu D’ARGENT

Lopez Alarcon, Aitana Romero Martinez, Oscar Vilata Andres, Blanca

Recompenses

Bunyol

MAJORS J.C.F.

DE COURE

Rocher Avila , Marta

Bunyol D’ARGENT

Bunyol D’ OR

Comin Carracedo, Conchin Roda Ramon, Ramon Enguídanos Verdejo, José Vilaplana Hernandez, Cassandra

Bunyol

DE BRILLANTS García Pérez, Ana González Soriano, M. Carmen

Perea Garcia, Antonio Ortiz Tortosa, Paula Ortiz Tortosa, Irene Millan Medel, Maria Asuncion Martinez Fernandez, Aitana Lopez Civera, Sara

Bunyol DE FULLES

Gomez Gomez, Andrea Alvarez Alvarez, Ascension Escobar Serrano, Jonathan Navalon Beneyto, Miguel Segura Navarro, Patricia

Bunyol de Q

BRILLANTS

ue any tan especial , tan bonic i tan merescut, perquè et donen una insígnia de brillants per a una fallera top… Una fallera que ha vist nàixer esta falla, ja que els papes van ser fundadors d’esta, una fallera que eixia en playbacks, cavalcades, disfresses, ofrenes, cercaviles anem que s’apuntava a tot, fins i tot dormia si s’intervenia en dues cadires, com diversos xiquets i xiquetes que hem anat creixent en la falla.

Enguany et serà doble especial ja que la teua princesa forma part del quadre de representants i serà la nostra F.M.I. 2024. Que dir-te que el teu no sàpies, que estaré per a tot el que necessites, la primera per a tot i la ultima a anar-me. Et Vull Molt Germaneta. Eva Garcia Pérez.

Brillant 2024

Ana, per les teues venes corre sang fallera, s’ha demostrat en una trajectòria de tants anys.

Ana García Pérez

Passen els anys i vas formar part de la directiva, delegada d’infantils, tampoc et vas perdre un any ser F.M. de la teua comissió, un anyinoblidable.

Bunyol de

BRILLANTS

Brillant 2024

que, per tu d’Amor faller viu en la meua falla, i al carrer i casal et busque i sospir tu bé em comprens, només per tu en callada nit sospire i rem. Perquè només a tu vull, boig d’amor em tens a ningú més com a parella d’alegre amor vull, només a tu la meua lluna La meua bufona Fallera el meu dolç estimada! Amo i vull! tu sempre companya tot l’any faller. En noves albes i amors, sempre a l’uníson amb els elements de la mare terra la mar i les estreles, la falla, l’ofrena de flors a la nostra Verge. Tu mi Fallera ja formes part de la meua vida, i només tu protegixes els meus somnis i tradicions, sempre em deixes i sempre tornes.

M. Carmen González Soriano

Tu mi Fallera No preguntes! no dubtes

FALLA

Alcácer2024 Yátova

Amics i amigues

de la NOSTRA FALLA Carlos Abarca Luján María Alarcón Molina Ramón M. Castelló Añón Ana María Civera Giménez Elena Fernández Martínez José García Carrasco José Antonio Gil Del Cerro Mª Amparo Jiménez Valero Vicente Llopis Hidalgo José López Benito Pedro Antonio López Simón Mario Peinado Pérez Consuelo Pérez Pérez Marisa Rodríguez Berbegal Oscar Romero Lázaro Ernesto Antonio Sarrión Alcaraz Alejandro Simón Calvo Miryam Tejedor Verano Carmen Rovira

Alcácer Yátova

Verdures

city

Mots encreuats

CRUCIGRAMA

ALBERGÍNEA ALVARO FALLA OU QUEIXAL

ALACER CREILLA LUCIA PINYA YATOVA

city receptes Verdures

INGREDIENTS

Fals gosset de verdures

•100 gr de carlotes baby congelades •50 gr de fesols tendres congelats •6 cullerades de ceba picada congelada •50 gr de pimentó roig congelat •50 gr de xampinyó •5 ous •Sal •Pebre negre •Oli d’oliva •2 panets per a gosset

ELABORACIÓ

Preparar les verdures, sense descongelar, directament en una paella amb un poc d’oli. Començar amb la ceba fins que transparent i a continuació afegir els pimentons rojos. Quan comence a brillar el pimentó posar la carlota. Deixar 3 o 4 minuts a foc mitjà perquè es vaja calfant i perda l’aigua. Afegir el fesol tendre i esperar un parell de minuts més. En un bol, batre els ous amb un polsim de sal i pebre (al gust). Tallar les verdures en trossos encara més xicotets i mesclar-les amb l’ou batut. Amb molta cura fer un motle amb paper d’alumini amb forma de salsitxa. Cobrir amb film transparent folgadament, perquè ho tancarem, i abocar la quantitat suficient per a poder tancar amb el paper film com si fora un caramel, enrotllant les vores i assegurant-nos de tancar-los bé perquè, durant la cocció, no s’isquen. Posar una olla amb aigua i ficar les salsitxes amb cura que no s’òbriguen. Posar el foc mig fort, portar a ebullició i quan comence a bullir baixar el foc a temperatura mitjana perquè el bulliment no siga molt agressiu i no ens trenque el paper film, ni òbriga la salsitxa. Deixar que coga durant 20 minuts. Traure de l’aigua, escórrer, desembolicar

city receptes Verdures

INGREDIENTS

TEMPS 40 minuts PREPARACIÓ: Dificultat mitjana A PARTIR 7 mesos

ELABORACIÓ

Mandonguilles d’albergínes

•600g d’albergínia (2 albergínies aprox) •50g de tomaca seca •50g de pa ratllat •2 grans d’all •Oli d’oliva verge extra •Oli per a fregir

city receptes Verdures

INGREDIENTS

•100g de carn picada de vedella •100g de carabassa •Ceba i all en pols •Oli d’oliva verge extra

Hamburgueses de vedella amb carabassa

TEMPS 20 minuts PREPARACIÓ Fàcil A PARTIR DE 7 mesos

ELABORACIÓ

•Pela i tala la carabassa en daus. Posa-la a coure durant 15 minuts o fins que estiga tendra. •Una vegada cuita saca la carabassa a un plat i pica-la amb una forqueta, fins que estiga completament desfeta. •Afig la carn al mateix plat i tira un quart de cucharada de ceba en pols i un altre quart d’all en pols. Mescla tot usant la forqueta, fins que tingues una mescla homogènia. •Agafa porcions de la mescla i dona-li forma de xicotetes hamburgueses. Adapta la grandària a l’edat del teu bebé, perquè puga agafar-les fàcilment. •En una paella a foc mig posa un chorrito d’oli d’oliva i col·loca amb cura les hamburgueses, esclafant-les un poc amb ajuda de la forqueta. Cuina-les per les dues cares, fins que estiguen daurades per fora i l’interior ben cuinat. •Posa-les en un plat amb paper absorbent per a llevar qualsevol excés d’oli i quan estiguen tíbies ja pot menjar-les el teu bebé li encantaran!.

city receptes Verdures

INGREDIENTS •350g de coliflor •5 ous •200g de formatge ratllat (cheddar, emmental, manxec suau o similar) •Un poc d’all en pols •Un miqueta d’oli d’oliva verge extra

TEMPS 30 minuts PREPARACIÓ Fàcil A PARTIR DE 10 mesos

•Llava la coliflor sota l’aixeta i talla-la en trossos grans. •Tritura-la amb la picadora de la batedora o robot de cuina fins que quede el gra fi i solt, com un cuscús. •En un bol bat els ous, afig el formatge ratllat, la coliflor, unes gotes d’oli d’oliva i condimenta un poc amb l’all en pols. Remou molt bé fins que quede tot mesclat. •Per a enfornar els muffins usarem un motle per a magdalenes o gotets d’enfornar individuals (dels de flam). Posa en cada buit una càpsula de paper de les d’enfornar magdalenes. •Emplena cada càpsula amb la massa quasi fins a la vora, ja que no pugen molt. •Enforna a 180Cº durant 15-20 minutos fins que els muffins estiguen ferms i esponjosos al tacte. •Deixa refredar durant 5 minuts abans de servir i recorda llevar el paper d’enfornar abans de donar-li’l al teu bebé perquè és molt capaç de menjar-s’ho!.

Muffins de coliflor amb formatge

ELABORACIÓ

city receptes Verdures

INGREDIENTS

Dònuts de carlota i coliflor

•100 g. de coliflor •1 carlota gran ratllada •70 g. de farina d’avena •60 g. de farina d’ametla •2 ous •8 g. de llevat químic (mig sobre)

TEMPS 40 minuts PREPARACIÓ Fàcil A PARTIR DE 10 mesos

ELABORACIÓ

•Posa aigua en una olla i, quan comence a bullir, tira la coliflor. •Deixa-la coure uns 10-15 minuts o fins que en punxar-la amb una forqueta estiga blanet. Escorre i reserva. •Retira la pell de la carlota amb un pelador i ratlla-la. •En un bol, bat els ous i afig la coliflor esmicolada. Tritura amb l’ajuda d’una batedora. •Mentre remous amb una cullera de fusta, afig a poc a poc al bol la farina d’avena, la farina d’ametla i finalment, el llevat. •Afig esta massa la carlota ja ratllada i remou bé fins que la mescla siga homogènia. •Aboca la massa en un motle per a dònuts. •Precalfa el forn a 180Cº i introduïx el motle uns 10 minuts o fins que veges que comença a pujar i daurar-se. •Espera al fet que refrede, retira del motle i gaudix d’esta delícia amb la teua família.

city receptes Verdures

INGREDIENTS •3 rodanxes fines d’albergínia •3 rodanxes de tomaca •1 ou gran •Oli d’oliva verge extra

TEMPS 25 minuts PREPARACIÓ Fàcil A PARTIR DE 7 mesos

•Llava la tomaca i l’albergínia i parteix-los en rodanxes no gaire gruixudes (d’1 cm aproximadament). •Posa a remullar en aigua les rodanxes d’albergínia durant 10 minuts perquè se li lleve la seua característica amargor. Passat eixe temps asseca-les amb paper de cuina. •Afig oli d’oliva verge extra a una paella i unta per tota la seua base amb paper de cuina. •Quan estiga calent a foc mig-alt, afig l’albergínia. Passats uns minuts, quan comence a estar daurada, dona-li la volta. •Afig ara les rodanxes de tomaca entre les albergínies, en els buits que queden en la paella, i passats uns minuts dona’ls la volta. •Bat l’ou en una tassa i quan la tomaca i l’albergínia estiguen daurats per tots dos costats, tira l’ou en la paella. •En un parell de minuts, quan l’ou comence a quallar-se, dona-li la volta amb l’ajuda d’un plat i deixa-la 2 o 3 minuts més. Servix en un plat i ja pots oferir-li-la al teu xiquet.

Truita d’albergina

ELABORACIÓ

city receptes Verdures

Delícies de pollastre i espinacs

INGREDIENTS

500g de pit de pollastre •175g de formatge crema •100g d’espinacs frescos •2 ous •4 cullerades de farina de blat •4 cullerades de pa ratllat •Oli d’oliva verge suau (per a fregir) TEMPS 35 minuts PREPARACIÓ Fàcil A PARTIR DE 7 mesos

ELABORACIÓ •Llava els espinacs i cou-les en aigua durant 10 minuts. En traure-

les posa-les en un colador i pressiona amb una forqueta fins que no isca gens d’aigua. Trosseja finament i reserva. •Neta els pits de pollastre de restes de greix i talla-les en trossos d’uns 2 cm. •Tritura els trossos de pollastre en una picadora fins que estiguen totalment desfets i formen una pasta. •En un bol mescla el pollastre amb el formatge crema i els espinacs fins a tindre una massa homogènia. Amb la mà agafa xicotetes porcions de la massa i dona’ls forma arredonida. •Bat els ous i posa en dos plats la farina i el pa ratllat. Per a empanar les delícies passa’ls primer per la farina, després per l’ou i finalment pel pa ratllat. •Quan estiguen totes les delícies arrebossades calfa abundant oli en una paella a temperatura mitjana i els vas fregint. Sempre en tandes xicotetes perquè no baixe la temperatura de l’oli. •Quan estiguen daurats per tots dos costats trau-los a una safata amb paper de cuina per a absorbir l’oli sobrant i que es refreden. •Si preferixes pots fer-los en el forn. Precalfa el forn a 200 °C i posa les delícies arrebossades en una safata sobre paper de forn o vegetal. Enforna durant 15 minuts amb calor a dalt i a baix (amb aire) en la safata del mitjà. Dona’ls la volta a la meitat de l’enfornat perquè queden igual de daurats per totes dues cares. •Pots servir-los sols o amb una salsa suau (iogurt, hummus, guacamole, etc). Ja veuràs com el teu bebé els devora!

city receptes Verdures

INGREDIENTS •125g de carlotes

ELABORACIÓ

TEMPS 30 minuts PREPARACIÓ Dificultat mitja A PARTIR DE 7 mesos

•En un bol gran posa l’oli d’oliva i afig els ous, un a un, batent bé fins que quede mesclat el primer abans d’afegir el segon. •Lava i ratlla les carlotes. Tira-les al bol i remou bé fins a tindre una mescla homogènia. •Ara pica el plàtan amb una forqueta (recorda que ha d’estar molt molt madur, quan es posen negres i en pelar-los t’enllarden la mà). Afig-ho a la mescla i remou bé. •En un altre bol mescla tots els ingredients secs: la farina, el llevat, la canyella, la nou moscada, el clau molt i la panela si la usaràs (és opcional per a donar un sabor més dolç). Remou bé fins que estiguen mesclats tots els ingredients. •Tira els ingredients secs a la mescla de l’oli i remou fins a tindre una crema homogènia. •Ara pots tirar la crema en un motle de bescuit o en càpsules individuals de paper per a magdalenes. A nosaltres a casa ens agrada més el format magdalena o muffin perquè el xiquet pot agafar-lo fàcilment. •Precalfa el forn a 180 °C amb calor a dalt i a baix i sense ventilador. Fica els pastissos i enforna durant uns 25 minuts. Quan en punxar-los amb un *palito o forqueta ix net és que ja estan fets. •Trau-los del forn i espera al fet que estiguen freds (cuidat! per dins mantenen la calor molta temps). El teu bebé els menjarà a parells?

Pastel de carlota

•Un plàtan molt madur (quasi negre) •130g de farina de blat especial rebosteria •Una cullerada i mitjana de pols d’enfornar (llevat químic) •Mitjana cullerada de canyella molta •Un quart de cullerada de clau molt •Un quart de cullerada de nou moscada •2 ous (grandària M) •70 ml d’oli d’oliva verge extra •Opcional: 70g de panela

FALLA

Alcácer2024 Yátova

Programa

de Festejos2024

FEBRER DIUMENGE 11 FEBRER

- 10.30 h. Concentració en la falla per a anar a visitar els nostres monuments. - 14.00 h. Menjar en el casal. - 16.00 h. Manuals per a adornar el barracó. - 19.00 h. En la Reals Drassanes, Imposició per la Fallera Major de València, del bunyol de fulles de llorer amb brillants als membres de la nostra comissió que li pertanyen enguany.

DIUMENGE 18 FEBRER

- 14.00 h. Menjar en la falla. - 16.30 h. Concentració en la falla per a i visitar l’exposició del ninot en la Ciutat de les arts i les ciències.

DIUMENGE 25 FEBRER - 7.15 h. Macro despertà JCF, per a començar el dia. - 10.30 h. La nostra fallera major Mireia ens convidarà en el casal, a un esmorzar. - 14.00 h. Com ja tindrem gana, la nostra fallera Major Mireia ens convida a menjar en el nostre casal, per a agafar forces. - 16.30 h. Com no faltava menys, els nostres representants infantils Lucía i Adrián convidaran a tots els infantils a berenar perquè també agafen forces per a la crida. A continuació, a les 17.00 tota la comissió acompanyarem als nostres representants a la crida.

MARÇ DIVENDRES 1 MARÇ

- 22.00 h. Sopar d’emportar, i a continuació, col·locació de banderes en la nostra demarcació.

DISSABTE 2 MARÇ

- 11.00 h. Quedarem tots junts, per a realitzar la Replegà per les cases i comerços de la nostra demarcació.

DIUMENGE 3 MARÇ

- 8.00 h. Tot el que s’haja apuntat, acudirem a la Macro despertà de l’Agrupació Olivereta. - 14.00 h. Després, menjarem tots junts en la falla. - 16.00 h. Farem, treballs manuals per a la decoració del barracó.

DIVENDRES 8 MARÇ

ComençareM a muntar-nos, la nostra Carpa per a falles. - 21.00 h. Inauguració de la carpa, amb el nostre ja tradicional concurs de Truites i Postres.

DISSABTE 9 MARÇ

- 12.00 h. Tindrem una gran Gimcana per a tots els infantils - 14.00 h. El nostre primer menjar de la setmana de falles. - 18.00 h. Realitzarem jocs tradicionals per als infantils. - 21.30 h. Sopar oferit per la nostra Fallera Major Mireia. En finalitzar, Macro discomòbil.

DIUMENGE 10 MARÇ

- 12.00 h. Jocs i tallers per a infantils - 14.00 h. Menjar faller.A continuació, a les 17.00 els nostres representants efectuaran el lliurament d’insígnies i recompenses, a tots els afortunats d’enguany.

DIMECRES 13 MARÇ

- 20.00 h. Concentració en el barracó per a fer el Tour faller i veure les falles d’especial.

Programa

de Festejos2024

DIJOUS 14 MARÇ

- 17.30 h. Concentració en el barracó per a acompanyar als nostres representants a recollir al nostre ninot infantil. - 21.00 h. Sopar oferit per la nostra Fallera Major infantil i el nostre President, Lucía i Adrián per a tota la seua comissió infantil.A continuació, espectacle amb el Mag Maili. - 00.00 h. Plantà de nostra falleta infantil.

DIVENDRES 15 MARÇ

- 11.00 h. Començarem el matí amb”pinta la teua falleta”, mentre esperem al jurat. A continuació el nostre tradicional bingo infantil. - 14.00 h. Menjar infantil, MACARRONÀ, a la qual ens convidaran Lucía i Adrián. - 14.30 h. Menjar per a comissió major. - 17.30 h. Concentració en el barracó per a acompanyar a la nostra fallera major a recollir el nostre ninot major. - 22.00 h. Sopar de la plantà oferida per la falla. - 23.00 h. Jocs musicals majors i DJ. - 00.00 h. Plantà de la nostra falla gran.

DISSABTE 16 MARÇ

- 11.00 h. Comencem el dia, amb tots els infantils preparats per a saltar en els inflables. - 14.30 h. Menjar. - 16.00 h. Concentració en el barracó per a anar a recollir el premi de la falla infantil tots junts. Enguany, segur que ens toca! A la volta, el grup de ball de la falla ens farà una exhibició de balls regionals. - 18.00 h. Berenar oferit per Lucía i Adrián. A continuació Jocs infantils - 19.00 h. “Tardeo” amb DJ.JAVI MARTINEZ - 20.00 h. Donarà principi, el repartiment d’ingredients per a les paelles. - 21.00 h. Donem l’eixida al nostre tradicional concurs de paelles. - 00.00 h. Tots a moure l’esquelet amb l’orquestra. DOLCEVITA.

FALLA

Alcácer2024 Yátova DILLUNS 18 MARÇ

DIUMENGE 17 MARÇ

- 10.00 h. Concentració en el barracó per a anar a recollir el premi de la falla gran. - 12.00 h. Cercaviles pels carrers de la nostra demarcació. - 13.30 h. Mascletà infantil, a càrrec dels nostres xicotets pirotècnics. A continuació, aperitiu pagat per Mireia, Lucía i Adrián. - 14.30 h. Menjar. - 18.00 h. Exhibició de Playbacks de majors i infantils. Qui vulga participar, que contacte amb la delegació d’infantils. A continuació, berenar infantil. - 22.00 h. Sopar d’emportar amb la nostra nit de “decora la teua taula”, i veuen a joc amb ella disfressat. - 00.00 h. Tenim el plaer de tindre un grup en directe ACUADROS.A continuació, discomòbil fins que el cos aguante amb el DJ.JAVI MARTINEZ.

- 12.00 h. Cercaviles pels carrers de la nostra demarcació. A continuació aperitiu pagat per Mireia, Lucía i Adrián. - 14.30 h. Menjar. - 20.30 h. Concentració en el barracó per a anar a l’ofrena. - Quan tornem, si encara ens queden forces per a moure l’esquelet, tindrem discomòbil.

DIMARTS 19 MARÇ

- 9.00 h. Despertà pels carrers de la nostra demarcació. - 12.00 h. Cercaviles pels carrers de la nostra demarcació. - 13.00 h. Missa de Sant Josep en la parròquia “San Miguel de Soternes”. A continuació aperitiu pagat per Mireia, Lucía i Adrián. - 15.00 h. Menjar pagat per la falla. Arròs amb fesols i naps. - 17.30 h. Disfresses dels nostres infantils. - 20.00 h. Cremà de la nostra falla infantil. - 21.00 h. Sopar per a tota la comissió, oferida per la nostra falla. - 22.00 h. Cremà de la nostra falla gran.

Verdures

city

Històries Q

d’un AGRICULTOR

I és que hem passat d’usar el producte en la seua temporada, a acostumar-nos a tindre de tot , tot l’any. Però al fet que preu ?. Ara no sols tenim eixos productes determinats en conserva, hem passat a tindre productes que podem comprar frescos tots els dies, processaments. En els congelats, no sols veiem eixa verdura determinada, trobem des de creïlles ( ja pelades i trossejades) passant per all, ceba, ….etc. a ensalades ja fetes, que només hem d’obrir i menjar. Pagant

Agricultor

És temps de records, de recordar eixos sabors i olors d’antany , que ara estan tan en alça en restaurants que fan pagar el que no eixa escrit, a poder degustar el que fa tan sols uns anys era quotidià i natural.

Jose Alfonso Benavent

ui amb alguns anys en el seu haver no recorda eixa gran olla al foc, amb botelles plenes de tomaca…? El soroll de la pedra xafant olives…? I així t antes coses…

Alcácer Yátova un preu per una d’elles, pel qual podríem tindre ensalada per a tota una setmana , però clar, caldria fer-la a casa. I no diguem la manera de cuinar-ho, es “ frig” sense oli, amb “aire”. Comoditat i rapidesa enfront de qualitat. Encara que és una forma de comoditat induïda. Ens dona mes temps lliure, (o això ens venen). Des de sempre, l’anomenat “rebuig” d’un producte és el que es venia a baix preu perquè fabriques i envasadores, ho processaren tant per a conserves com per a eixa bossa de trossejat, on no podem apreciar el producte que usarem.

Això en tot , des de la taronja per a indústria, passant per verdures, i perquè no, peix i carn. En canvi , busquem el producte estèticament perfecte quan el volem fresc. Sense tares, sense taques, que no minven la qualitat, i és irrellevant per a la qualitat final del producte. I no es veu, que hui dia eixa qualitat on s’eclipsa és en el propi camp. La guerra per tindre en els lineals el producte abans que els altres, això comporta una mala recol·lecció , es fa abans d’hora, i es madura artificialment ( sempre s’ha fet , però no a estos nivells de hui dia) per tant és difícil trobar eixe producte de qualitat bona. Només és estèticament perfecte.

El propi agricultor, perd econòmicament per eixa mala recol·lecció. Menys pes, al no estar el producte al punt, i menys quantitat, perquè molta d’eixa fruita o verdura no té la grandària desitjada pels comerciants. Però no es pot triar, o entres en la cadena i el sistema, o el teu producte es queda en el camp. I mes tenint en compte, que hui en dia, els propis comerços que compren eixa fruita, tenen suficients plantacions per a poder autoproveir-se , i per tant servir als seus clients. I no sols al nostre país , si no en altres parts del món. O és que creiem que eixa fruita d’altres hemisferis que ens perjudica és d’uns altres?? Noooo….són eixos propis comerços els que tenen eixes finques al Brasil, Sud-àfrica, el Marroc….i servixen als seus clients tot l’any, abaratint el preu al productor nacional. Fent cada vegada mes difícil dedicar-se a això. És ací on la qualitat baixa, és el seu producte, i la perfecció estètica no és imprescindible. No parlem ja d’eixos supermercats que tenen tota la cadena completa, des de la producció fins a la distribució. Sense haver de dependre de quasi ningú. Ells fixen els preus.

€

És temps de comoditat, de la fàcil elecció, de triar eixos productes el procés dels quals està en mans de les pròpies distribuïdores, pagant un elevat preu….enfront dels productes naturals, a l’elaboració pròpia, a la dedicació a un mateix, ….per molt de “estil de vida modern “(Actual) que ens estiguem induint nosaltres mateixos (comoditat induïd).

Com diu la cançó… Els botigues ben plenes Els butxaques ben buides Els teues, els meues, els seues. Péro és hora de saber Qui és qui els et plenes. Societat de consum

€

€ € €

Verdures

city

La ortorexia,

una OBSESSIÓ

pel menjar saludable

La paraula ortorexia procedix del grec “ortho” , que significa just, i “orexia” , apetència. Per tant, l´ortorexia vindria a significar “apetit correcte”, és a dir, una obsessió patològica i irracional per menjar sa, sobretot, per la qualitat dels aliments. Les persones que ho patixen només pensen en quantes calories tenen els aliments i en com es troba el seu estat. De fet, estan tan acostumats a verificar la seua qualitat que només ingerixen menjar d’agricultura ecològica, és a dir, aliments lliures de components trangénicos i substàncies artificials.

Equip de llibret

er a portar una vida saludable és important menjar sa i fer esport, però no de manera excessiva, ja que el nostre cos necessita d’uns certs carbohidrats com els sucres, fibres i midons perquè proporcionen energia al cos. Per tant, és convenient buscar un equilibri entre una dieta balancejada i el sucre perquè al no fer-ho adequadament, les persones poden patir de la ortorexia.

Alcácer Yátova També són molt conscients de les etiquetes, d’ací ve la seua perfecció i dedicació per a preparar el menjar, ja que arriben a un punt en què, tot el que continga greix o sucre, és nociu per a la salut, per la qual cosa tarden hores i hores a preparar-ho. A més, esta patologia es caracteritza principalment per la preocupació de tot el que s’ingerix. Això comporta al fet que la persona perda la capacitat de menjar intuïtivament i deixa de saber quan té gana o quan es troba assaciat. És més, l´ortorexia es relaciona amb les persones amb anorèxia o bulímia, obstacle complicat per a superar-ho.

Per tant, l’especialista recomana que, per a previndre esta malaltia, cal anar amb una nutricionista professional per a menjar aliments alts en proteïnes i carbohidrats perquè, si creiem que tenim esta malaltia i no ho tractem, podem patir canvis de caràcter, voldrem evitar eixir de casa, menjar fora i el rebuig a les celebracions socials.

Truita

fotos

Truita

fotos

Truita

fotos

Truita

fotos

Truita

94 de

fotos

Truita

fotos

Truit de

Verdures

city

L’arbre, H

i havia una vegada un preciós hort sobre el qual s’alçava un frondós arbre. Tots dos donaven a aquell lloc un aspecte preciós i eren l’orgull del seu amo. El que no sabia ningú era que les verdures de l’hort i l’arbre s’emportaven fatal. Les verdures no suportaven que l’ombra de l’arbre els deixara la llum justa per a créixer, i l’arbre estava fart que les verdures es begueren quasi tot l’aigua abans d’arribar a ell, deixant-li la justa per a viure. La situació va arribar a tal extrem, que les verdures es van afartar i van decidir absorbir tota l’aigua per a assecar l’arbre, al que l’arbre va respondre deixant de donar ombra perquè el sol directe de tot el dia ressecara les verdures. En molt poc temps, les verdures estaven esmirriades, i l’arbre començava a tindre les branques seques.

100

Pedro Pablo Sacristán

i les VERDURES

Alcácer Yátova

Cap d’ells comptava que el granger, veient que tota l’horta s’havia fet malbé, decidira deixar de regar-la. I llavors tant les verdures com l’arbre van saber el que era la set de veritat i estar destinats a assecar-se. Allò no semblava tindre solució, però una de les verdures, una xicoteta carabasseta, va comprendre la situació i va decidir canviar-la. I malgrat el poc aigua i la calor, va fer tot el que va poder per a créixer, créixer i créixer... I va aconseguir fer-se tan gran, que el granger va tornar a regar l’hort, pensant a presentar aquella bella carabasseta a algun concurs. D’esta manera les verdures i l’arbre es van adonar que era millor ajudar-se que enfrontar-se, i que havien d’aprendre a viure amb el que els tocava, fent-ho tan bé com siga possible, esperant que el premi vinguera després. Així que junts van decidir col·laborar amb l’ombra i l’aigua justos per a donar les millors verdures, i el seu premi va vindre després, perquè el granger va dedicar a aquell hort i aquell arbre les millors cures, regant-los i adobant-los millor que cap altre a la regió.

101

Verdures

city

Amigues

desde L’HORTA

Així que quan va arribar l’hora de la collita, van ser juntes i felices a la fàbrica de preparat, i d’allí a la d’envasament, i d’allí al supermercat, on van ser exposades en un dels millors prestatges. Amb dues veien emocionades passar les senyores amb les seues cistelles, fixantse en aquelles a les quals acompanyava algun xiquet. Va passar tot un dia sencer sense que ningú s’acostara, però just abans del tancament, una senyora es va acostar massa al prestatge, i sense adonar-se va

102

Pedro Pablo Sacristán

ula i Lila eren dues plantes d’espinacs que van nàixer en un mateix hort i havien sigut amigues des de llavors. Havien passat juntes pels terribles freds de l’hivern i els llargs dies de sol, i sempre s’havien donat suport mútuament, en espera d’arribar a aquell moment màgic amb què tot espinac somiava: el moment de servir de menjar a un xiquet i transmetrele tota la seua força.

Alcácer Yátova colpejar la bossa de Lula, que va caure a terra, just abans que un dels peus de la senyora l’espentara sota la prestatgeria. Ningú es va adonar d’allò, i Lula va passar tota la nit plorant, sabent que es quedaria sota el prestatge fins a posar-se mohosa. Lila, molt apesarada, es lamentava de la sort de la seua amiga, sense poder fer res. L’endemà, quan a mitjan matí es va acostar una senyora acompanyada per un xiquet adorable, disposada a comprar la bossa de Lila, esta no podia alegrar-se pensant en la desgràcia de Lula. I en un moment de bogeria i amistat, va fer un últim esforç per ajudar

a la seua amiga de la infància: just quan el xiquet anava a agarrar la bossa, Lila sé va deixar caure del prestatge i va anar a parar al sòl al costat de Lula. El xiquet, sorprés i divertit, es va acatxar i sense adonar-se va agafar totes dues bosses. Lila va acabar amb un parell de tiges trencades, però no li va importar fer allò per salvar a la seua amiga. I quan hores després compartia el plat del xiquet amb Lula, es va sentir l’espinac més feliç del món per poder complir el seu somni al costat de la seua millor amiga.

103

Verdures

city

El xiquet

i la COL COPADA

En el mercat, el xiquet va prendre una col copada de mala gana, però no era una col copada qualsevol. Era una col copada que també odiava als xiquets. Així que després d’una discussió grossíssima, el xiquet i la col copada van tornar a casa en silenci i enfadats tot el temps. Però pel camí, en travessar el riu, el xiquet va esvarar, i tots dos van caure a les seues braves aigües i van ser arrossegats corrent a baix. Amb molt d’esforç, van aconseguir pujar-se a una taula que van trobar i mantindre’s a flotació. Sobre aquella taula van estar tant, tant de temps a

104

Pedro Pablo Sacristán

i havia una vegada un xiquet que, encara que era molt bo i obedient, odiava menjar col copada. Sempre que tocava menjar-ho protestava i s’enfadava moltíssim. Un dia, la seua mamà va decidir enviar-li al mercat a comprar una col copada!, així que va ser molt disgustat.

Alcácer Yátova la deriva, que després d’avorrir-se, van acabar parlant l’un amb l’altre, es van conéixer, es van fer amics, i van jugar a molts jocs impossibles, com la pesca sense canya, el microamagatall o el rei de la muntanya. Xarrant amb el seu nou amic, el xiquet va comprendre l’important que eren les verdures com la col copada per a la seua edat, i el mal que els asseia que sempre parlaren mal d’elles, i la col copada es va adonar que a vegades el seu sabor era fort i estrany per als xiquets. Així que van acordar que en arribar a casa, el

xiquet tractaria a la col copada amb gran respecte, i la col copada es faria passar per espagetti. El seu acord va ser tot un èxit: la mamà va quedar extranyadísima del bé que va menjar la col copada el xiquet, i el xiquet va preparar per a la col copada el millor amagatall de la seua panxa al crit de que rics estan estos espagetti!

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124