Llibret Falla El Carmen de Manises 2024 by Panal Fallero

caRMeN 2024

VINTAGE

MANISES 1

Versió Digital:

A.C. FALLA caRMeN 2024

https://issuu.com/panalfallero/docs/llibret_elcarmen_manises_2024 Agraïm a la Diputació de València la seua col·laboració, mitjançant la concessió de la subvenció anual destinada a les comissions falleres 2024.

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024.

Edita: A.C Falla El Carmen Manises D.L: V-197-2023 Adreça: C/ Juan Ramon Jimenez, Nº 11 46.940 Manises _(València) E Mail: Fallaelcarmen1971@Gmail.com Facebook: Www.facebook.com/Acfallaelcarmenmanises Instagram: @Fallaelcarmen.manises Coordinador: Fernando Villalba Vela Col.laborador i publicitat: José Eugenio Asensio Equip publicitat: Ana Valero Casado, Gabriel Ramirez, Cristian Gonzalez, Jose Maria Moreno, Alicia Cruz Santiesteban, Antonio Miguel Molina I Francisco Moreno

Disseny i maquetació: www.panalfallero.com Portada: www.panalfallero.com Arxius i fons Gràfics: Arxiu municipal de Manises, Fons Gadea, Fons Carlos Sanchis.

Fotos Cervantes, Josep María Montesinos , Fernando Villalba, Manuel Miralles, José Ricardo Vento, Paula Pérez, Jose Cuñat, Natalia Ferrer Escrich, Javier Medina, Luís Asunción, Fernando Abad, Foto Vivas, Falla El Carmen. Nostre agraïment, a totes les col.laboracions i entitats. Qualsevol forma de reproducció pública d´esta obra només pot ser realtzada amb l’autorització dels seus titulars. Dirigisca-se a la delegació del llibret si està interessat en algun fragment. d´aquesta obra.

caRMeN

01 04 06 07 10 16 18 24 26 28 29 30 32 36 40 42 54 56 58 60 61 62 66 67 67

2024

deL NOSTRE

SuMARI

LLIBRET

VINTAGE

Pròleg Part literària “Vintage significat” Saluda Alcalde Saluda Regidora de Festes Part literària “Manises 1924” Part literària “Manises, la seua base aèria” Part literària “El Manises del cinquanta” Coneixent a Fran Saluda President 24 Junta Directiva Vocals Majors Part literària “De camí al teatre” Part literària “Escriure, lleguir i comptar a Manises” Part literària “Recuperació de la llengua i tradicions” Part literària “Va de bo” Part literària “Grup de danses” Coneixent a Amara Saluda Fallera Major 24 Acomiadament FM 23 Fallera Major de Manises 24 Cort d’honor Major Part literària “Que saps de El Cano” Homenatge a Juan Ruiz Recompenses majors Quadre d’Honor

68 74 80 81 82 94 87 88 100 101 106 108 110 112 113 114 116 118 120 121 123 124 126 128 136 138 140 141

Part literària “Una forma única de comunicar” Part literària “Bandes de música” Banda de cornetes i tambors Cort d’honor Infantil Part literària “El major somni del món” Part literària “El circ de la vida” Esbós Major Explicació Falla Major Part literària“Paella *Vintage” Part literària “Paco Coll” Programa de festejos Major Coneixent a Tomás Saluda President Infantil 24 Comiat Dani PI 23 Vocals Infantils Coneixent a Nerea Saluda Fallera Major Infantil 24 Comiat Alba FMI 23 Fallers d’honor Recompenses Infantils Esbós infantil. Explicació Falla Infantil Programa de festejos infantil Repàs de tot un ’any Part literària “Epíleg” Part literària “Anuncis Vintage” Agraïment als anunciants Anunciants

PART

Equip de llibret

LITERÀRIA

VINTAGE M

olt bones tinguen vostés, falleres, fallers, autoritats, comissions germanes, col·laboradors, barriada i anunciants.

PRÒLEG

Un any més estic davant de vostés, i ja sume vint-i-tres, perquè malgrat no plantar falla, i molt modestament sense concurs local, la comissió va voler fer acte de la meua presència, edició modesta, i donar testimoniatge dels esdeveniments fallers.

Recorde els meus inicis, fa tants anys, i la meua primera edició, sense impremta i a mà, vaig poder parlar del naixement d’aquesta comissió. Els anys següents, em van penalitzar, perquè els meus pares fallers feien com a manxecs i andalusos, el propi en valencià, tots ens deien que érem uns “xurros”, però per a nosaltres, era màxima la il·lusió d’unir-nos a la terra, a la tradició i la cultura, i sempre dotant les falles plantades, al costat del nostre artista en comboi, amb una gran dosi de crítica i reivindicació. Eren temps del franquisme, i de transició, amb molta sàtira i crítica, eixes falles plantades i les seues cavalcades, van reivindicar les millores de la nostra humil barriada, que amb el temps, es van fer factibles i de millores a aquesta, però com he esmentat abans, érem castellans i ningú ens va explicar ni ens va educar en la llengua valenciana… Amb el temps, els nostres fills i nets, a les escoles aquest idioma tan identitari, van aconseguir aprendre i posar en pràctica, però no va ser fins a l’exercici passat, quan es va voler fer una volta de rosca, i fer un llibret, concorde al present i futur de la història.

VINTAGE

Un Llibret, que va revolucionar a la comissió fallera, sota el lema “Carmen t´estime”, on des dels aspectes de diverses dones, van parlar del barri i la seua història, i el paper de la dona, arribant a realitzar per primera vegada, una presentació d’aquest, i aconseguint un gran acolliment social. Enguany, hi ha un canvi de rosca, el treball ha sigut molt intens, i des del primer moment, treballant el plantejament dels artesans fallers “Germans Parra”, que baix el lema “Vintage”, ens transporten al molt tocat tema en falles del circ, però treballant amb una restroexpectiva, de temes de record sobre aquest, enllaçant-se amb la història de la nostra ciutat i les falles. Per a poder realitzar el viatge en aquest humil llibret, ja que encara que ens haguera agradat fer un voluminós exemplar, com les comissions falleres que competeixen en el concurs de la Conselleria de Cultura, amb molts anys d’experiència, i malgrat agrair al poc comerç que tenim del barri el seu sacrifici, i aposta per aquest llibret, i les amistats, per a poder tirar-ho endavant,

malgrat no tindre tota la seua esplendor a color, i com podran vore molta faena darrere, ens remetrem a records i experiències del passat de nostra volguda Manises, en el qual podreu trobar articles d’interés, carregats de cultura i d’història, i intentat crear una crítica local i fallera, entorn de la falla plantada, base i essència de la nostra salsa festera i valenciana. Enguany, Manises, reviurà diverses efemèrides importants, sent la principal per a nosaltr@s la del centenari de la primera falla plantada, en aquesta, i el primer llibret conegut fins als nostres dies, també ens visitarà des de fa moltes desenes d’anys, i la població es bolcarà amb l’arribada de la “Mare de Déu dels Desemparats”, més coneguda en els trasllats com la Pelegrina, on el fervor del nostre poble, i del món faller, s erà present.

Tindrem una nova edició internacional de la “Biennal de Ceràmica”, on artistes estrangers visitaren i exposaran les seues obres en aquest famós concurs únic i mundial, que malgrat que no siga al març, i visiten el nostre casal…I per a colofó, arriba el centenari, del títol Reial de “Ciutat Històrica i Laboriosa”, tot un homenatge al treball que en centenars d’anys, els nostres avantpassats van donar per aquesta. Els convide a llegir i apreciar aquest humil i intens treball, que de segur que a bon port arribarà, de segur, no es cremarà, i quedarà sempre latent, en una prestatgeria de les seues cases, a la Biblioteca o l’Arxiu Municipal, per a estudi de futures generacions. La Falla és cultura, història i transmissió d’aquesta. El Llibret, és la pervivència escrita, de cada pas d’aquesta.

Equip de llibret

PART

LITERÀRIA

VINTAGEGNIFICAT SI

Vintage (de l’anglés vintage, a se a aquelles peces o accessoris que han Espanya, anyenc) és el terme emprat per a sobreviscut almenys vint anys després referir-se a objectes o accessoris amb una de la seua creació convertint-se en un certa edat, que no poden encara catalogarclàssic preuat. No obstant això, en el món se com a antiguitats, i que es considera de la moda, es ve utilitzant vulgarment per que han millorat o s’han revaloritzat amb a catalogar també articles nous inspirats el pas del temps. El terme sorgeix per en els clàssics, que en realitat són d’estil analogia amb els vins de criança, els quals “retro”. Aquesta confusió no es dona per són coneguts per millorar amb el temps. exemple en el món de l’automòbil, on un S’utilitza per a designar instruments mini cooper de 1965 és vintage o clàssic, musicals, automòbils, llibres, fotografies, i, mentre que el model de Mini fabricat més recentment, peces o accessoris de actualment, inspirat en l’anterior, és vestir, a més de videoconsoles o videojocs. simplement retro. Etimologia, ús i pronunciació La paraula anglesa es pronuncia Vintage significa literalment collita o internacionalment vintid que transliterat afija. És un terme que prové de l’anglés, al castellà seria víntich (amb accent en derivat del francés vendange (verema) la primera síl·laba). A França tendeix a després d’alteració semàntica, gràfica utilitzar-se la pronunciació afrancesada i de pronunciació. Designa un vi d’un que es transcriuria com vantásh. A Espanya determinat any que és destacable per s’ha popularitzat una pronunciació. la seua qualitat. La utilització d’aquesta [bintaʃ], bintash. paraula pels diferents cellers per a referirEn l’actualitat se als vins producte de les seues millors collites ha fet que el seu significat haja L’auge de l’estètica vintage s’ha vist derivat a tot producte antic de qualitat. acrescut des de la dècada dels 2000, per També s’utilitza per a denominar allò que les icones de moda com Dita Von teesene, per la seua història, significat, influència que vist quasi exclusivament amb peces o singularitat s’ha convertit en objecte de segona mà, a més de pentinar-se i de culte i icona per a col·leccionistes, i maquillar-se segons l’època corresponent. especialment per a referir-se a la moda i Tal és el valor actual del vintage, que les el disseny posteriors a principis de 1900. cases de moda estan recorrent a eixa La paraula vintage s’utilitza per a referir- estètica en les seues noves col·leccions.

VINTAGE, SIGNIFICAT

El vintage és una manifestació de la cultura postmoderna. És producte de la pèrdua de fe en el progrés i el desencantament del motor de la innovació pròpia de la modernitat. Així, en comptes de mirar al futur, es recorre amb nostàlgia a elements d’eres passades, (com la construcció d’elements nous amb

es mesclen elements de diferents èpoques i llocs, descontextualizats de la seua funció i raó original. Alguns elements que val la pena considerar a l’hora d’identificar una peça vintage es basen en la data d’uns certs descobriments o pràctiques comercials. Per exemple, les etiquetes amb instruccions de rentada i assecat o els tancaments de plàstic solament van aparéixer en els anys 1960. També es té el cas del niló, que es va descobrir en 1935, però no va arribar a Europa, sinó una dècada més tard. Diferenciació entre «vintage» i «retro»

aparença retro), però mancades de significat original. D’aquesta manera, la moda se serveix del passat per motius merament estètics, on

Cal no confondre entre els termes retro i vintage ja que sovint tots dos termes s’entremesclen. Quan ens referim a retro, es tracta d’objectes que evoquen al passat, però que no deuen necessàriament pertànyer

a ell, ni tan sols haver sigut dissenyats en uns altres temps, simplement empren l’estètica d’una altra època tractant d’apel·lar a la nostra nostàlgia. D’altra banda, vintage fa referència al passat a través de peces o objectes que van ser dissenyats i fabricats en l’època a la qual pertany el seu estil. Normalment, el terme va associat a creacions de grans dissenyadors que es conserven en molt bon estat i que té un gran valor econòmic, encara que també es pot emprar per a qualsevol cosa antiga que decidim traure a la palestra, sempre que tinga alguna cosa a aportar estèticament, i no siga simplement vell. Referències: Centre National de Ressources Textuelles et Lexicals. «Vintage vs. retro: quina és la diferència?». «Oxford Advanced Learner’s Dictionary.». «Vestits de núvia inspiració vintage».

JAVIER MANSILLA i BERMEJO

Saluda

alcalde de MANISES

nguany és un any especial també per a mi, ja que es tracta de la primera vegada que, com a alcalde de Manises, em dirigisc al món faller gràcies a l’oportunitat que em brinda aquesta publicació que amb tanta estima editeu. Les falles són, sense cap dubte, un dels millors aparadors de la ciutat i una excel·lent carta de presentació de Manises i, per eixe motiu, vos desitge a vosaltres, als fallers i falleres de la comissió Falla el Carmen que espremeu cada moment de la festa fallera i que guardeu el seu record durant tot un any, per reviure i retrobar-nos de nou. S’ha de valorar i molt l’esforç que, any rere any, feu perquè la nostra ciutat es transforme durant 5 dies en pólvora, música, art, tradició, però, sobretot, en un sentiment especial: la “germanor”, eixe sentiment que fa que s’unisquen amics i amigues, veïnat, comerços i fallers i falleres i gaudisquen de la millor festa del món, les falles.

És per a mi una gran satisfacció poder compartir moments especials de la festa més nostra amb vosaltres, falleres i fallers. Així que, durant les falles d’enguany, espere que ens retrobem i gaudim totes i tots als casals i pels carrers de Manises, replets de l’alegria tan característica i tan vostra. Visquen les falles i visca Manises! Javier Mansilla i Bermejo Alcalde de Manises

CLARA ARNAL i MOYA

REGIDORA

Saluda de

s un honor per a mi dirigir-me a vosaltres en aquesta ocasió tan especial, plena de color, alegria i tradició. Com a regidora de Festes de Manises, vull donar-vos la benvinguda més cordial a totes les persones integrants de la Falla el Carmen en aquesta nova edició de les festes falleres. En aquestes festes tan esperades, vull expressar el meu reconeixement a tots vosaltres per la dedicació i l’esperit incansable. Cada any admirem el vostre esforç i creativitat reflectits en els monuments, i estic segura que aquesta edició no en serà una excepció. Que cada ninot siga una obra d’art que ens conte la vostra història, i que la vostra falla il·lumine els carrers amb llum pròpia.

FesTeS MANISES

Enguany, desitge que les festes de la Comissió Fallera el Carmen estiguen plenes de moments alegres, rialles compartides i llaços comunitaris que es reforcen amb cada activitat. Estic segura que aquesta celebració serà recordada dins de la vostra gran història fallera. Us anime a tots i totes a participar activament en les festes, a gaudir de cada moment i a compartir l’alegria d’aquestes festes amb amics, familiars i visitants. Que la flama de la Falla el Carmen brille als nostres cors! I que les festes de Manises siguen un homenatge continu a la tradició, amb tot l’esperit festiu i la calidesa que caracteritzen aquesta meravellosa comunitat fallera. Amb tot el meu suport, Clara Arnal i Moya Regidora de Festes de Manises

Amparo Rodríguez Verdeguer

PART

LITERÀRIA

MANISES24 19

Tenim a la vista el nomenclàtor de tots Fent una mirada al passat, un vintage els carrers existents aquell any a Manises, especial, ens vam endinsar fa cent anys, en i no repetirem ací la totalitat dels seus la història de la nostra ciutat, concretament, noms, perquè en general són les mateixes l’any 1924, i consultant un article del que hui conéixer-nos (excepte les noves llibre de festes de l’any 1974, el recordat i que s’han anat creant), però, en canvi, sí entranyable Cronista de Manises, José Mª que anotem ací aquells noms existents Moreno Royo, recopila una sèrie de dades, llavors i hui canviats: Carrer de Buenavista que considere, són molt importants, per a (popularment de “L, Estanc”), hui En Rafael conéixer com era en aquell any, la llavors Valls; Canalejas (hui Calvo Sotelo); Major i “Vila de Manises”, atés que fins al vint-icontinuació Major (hui del Caudillo); plaça dos de desembre, no se signaria el decret Conde Villagonzalo (hui de la Victòria); de proclamació, amb la concessió de Alfons XIII (hui General Mola, i popularment “Ciutat Històrica i Laboriosa”: de l’Olivar”); Coscolla (hui Santa Félix); Era alcalde de Manises, En José María Forn Vell, retolada “Forn” solament; plaça Martínez Aviñó, i Jutge Municipal, En Carlos Abadia (hui Cor de Jesús); Jardins (hui Nadal Monera. Cura rector d’aquesta Mariano Benlliure); plaça de l’Església (hui de Sant Joan Baptista (única Església dels Caiguts); l’Estació (hui José María Parroquial existent llavors) era monsenyor Verdejo); Julio Burell (hui avinguda de José En Vicente Aviñó Catalá, i Coadjutors En Antonio); Cases de Lucio Gallego (creem es Luis Valldecabres Alonso i En Vicente Roig tracta, del hui carrer de Torrent); Sagasta Valero. Secretari de l’Ajuntament ho era En (hui General Sanjurjo); Palomares, (hui José María Borrás Sancho i del Jutjat, En Monsenyor Aviñó); Casas del Calvari (hui Ramón Cajal, etc.); Vila Rosita (hui plaça Roque Marqués. del 2 de Maig); Camí del Racó (entenem L’Escola de Ceràmica estava regida hui Molino de la Llum, en les últimes per En Manuel González Martí, i entre el cases; i barri de les Coves, que comprén professorat es comptava a En Vicente Vilar els carrers limítrofs a la séquia, des de David, En Constantino Gómez, En Antonio la plaça de l’Ajuntament a la Mànega, i Sánchez-Ocaña, senyor Soria, En Antonio que posteriorment van ser retolades per Pérez, etc. iniciativa personal dels funcionaris en Segons el cens municipal, contàvem amb Rafael *Suria i En José Miralles, l’any 1926, un cens total dels 5.992 habitants. amb els populars noms que responien

MANISES. 1924

a una realitat existent) de l’Olivera, Campana, Bomba, Pitera, Companyia, Rinconada, Mànega, etc… i en altres zones “disseminades” les d’Oest, Vinya, Sierpe, Llenya, etc., segons llegim en el treball de En Miguel Suria Arenes, en el Programa de Festes de 1963. (1) Entre els noms dels domicilis dels habitants de les Masies i Fabriques, inclosos oficialment en disseminats, trobem als de les Masies del Racó, de San Francisco, de En Julio Orts, de José María Martínez, de l’Ensabonada, de En José Barberá, de Luis Vilar, de Juan Bautista Valldecabres, de Francisco Lahuerta, casa de Rafael Peris, Vila María. Vila Amparo, Vila Teresa, Vila Dolores, casa de Lucio Gallego, Casa Fuster, Casa de Francisco Vilar, Casas del Camí de Riba-roja de Túria, Casas del Camí d’Aldaia, Fàbrica

de La Rosa, de José María Arenes, de José Maria Piqueres. de González, de Luis Dávalos, Fàbrica de l’Electricitat , Camp d’Esports, Racholar, Hort del Marqués, Forn de la Calç, el Barranquet, Peons Caminers, etc., etc., amb tot això venim a aconseguir una visió de conjunt de què llavors era la població. L’eixample de Manises començava a efectuar-se partint del carrer de Sant Bernardo i primeres cases de la de Masia de la Cova, si bé ja existia algun caseriu (a més de fàbriques) als carrers del Mestre Giner, Maestro Chapí i Maestro Bretón, així com les que hi havia en la de Ramón y Cajal, unes mirant cap al camp del “Saturn” i altres cap avall, quan encara no existien les cases i fàbriques intermèdies entre Major i Camí Ribaroja de Túria (hui Caudillol i García Morató) ni el carrer de Lepant. Existint també, com s’ha indicat, unes cases al carrer de l’Oest, Vinya, etcètera, i la finca de “Vila Rosita”, no fa molt desapareguda, amb les seues zones de jardí

cada habitatge, tancades per reixat de ferro, amb aspecte de xalet. En aquell any 1924 es van celebrar moltes de les festes que encara hui continuen, però van desaparéixer unes altres que van ser molt populars entre el veïnat, com ara la de Sant Lluís, a càrrec dels joves; la de La nostra Senyora dels Angeles, pels seus clavaris; la de Santa Ana, tan popular entre aquells veïns de ‘’el seu” carrer (hui de Monsenyor Aviñó) amb aquell altar alçat sobre plantes i branques, i adossat a la paret de la “tia Pepa la Pusa”; La de San Francisco, pels veïns del carrer Major, amb altar sobre la façana del que hui és el Banc de Madrid; la de sant Antoni Abat, que encara que ha guanyat en 3 ‘’categoria”, si val aquesta expressió, ha perdut aquell ambient entre els veïns limítrofs a la ‘’Capelleta” que tenien el seu punt de reunió en aquell antiquíssim forn que per aquells temps regentava l’Oncle Vicentet”, la “tia Quiqueta” i la “tia Felisa”, tots germans i solters; les grans Festes que a Sant Vicent Ferrer i a la Soledat celebraven els seus devots dels Casinos “El Musical” i “La Pau”, respectivament,

És clar que la primera comunió tenia lloc llavors el diumenge següent al de Pasqua, la missa de la qual aquell any va ser a les 8,30 del matí, i, per cert, dedicada a Santa Cecilia, i a costa del “Cercle de la Pau” , segons s’anota. I cal imaginar a tots aquells sacerdots de Manises i a l’”oncle *Micalet el *Sacristá” pel mitjà del temple, organitzant-lo tot. i amb l’un grup “d,acòlits”, entre els quals destaquem els Centres del qual sostenien aquelles als dos majors, que aquell any ho eren dues Bandes de Música que tant de Baptista Fuster Esteve i Vicente Gallego prestigi van donar a Manises. Orts, no fa molt temps morts. Van desaparéixer igualment, les “Octaves” Arribada la Setmana Santa, i després de les festes del Corpus i (li la Verge dels oficis propis i el Sant Enterrament d’Agost, amb aquells harmoniosos cants de Divendres Sant, el matí del dissabte de les “Completes” i les processons finals quedava per a la “Glòria”, el toc de que es feien “pel cor del poble”, el reduït campanes de la qual era el senyal perquè itinerari del qual era el que s’utilitzava per el poble es posara en commoció festiva; a les Lletanies Majors, i el rítmic cant de les traques, els coets, els sorolls que tots les quals el poble interpretava que era començaven a fer, a les fàbriques, a les per a demanar “aigua als oliveretes...”. cases (fins i tot colpejant amb les baldes), L’any religiós, doncs, estava ple de festes i sobretot amb les maces, aquelles maces i actes de culte, entre els quals anotem els (algunes, vertaderes “porres”) que els Novenaris a la Puríssima “Sang”, i a Santa xiquets enarboraven en esbarts per a *Filomena; els septenaris a San José, al bastonejar les portes, eludint els colps de Rosari v Verge de la Mercè, els tres amb granera que les dones “sacsejaven” als que unes molt puixants Confraries. intentaven acostar-se a les seues portes. També aquell any es va celebrar la I l’endemà, Diumenge de Pasqua, poc Benedicció del Terme, la cerimònia del després de començar el dia, la Trobada qual tenia lloc a l’alba del dia 3 de maig, Gloriosa, i després de la missa d’onze, amb el cant de l’Evangeli als quatre punts la benedicció de les cases, i la “sal” que cardinals, i era molt famosa la “*Nona els acòlits anaven repartint i mesclant, Solemne” a les 12 del dia de l’Ascensió, al crit que donava l’agutzil en totes les amb aquelles ofrenes de flors que feien els cantonades perquè les famílies estigueren xiquets de la primera comunió, amb l’altar preparades, mentre darrere anaven els major i retaule ple de gàbies amb ocellets sacerdots donant a besar el Crucifix, que cantaires, que allí portaven els “canarieros” tots rebien de genolls sobre “el *bancalet de Manises, famosos en aquells anys, fins i de la casa”; i després de la felicitació de tot considerats com els millors d’Espanya. Pasqua a tots, anava passant la comitiva

MANISES. 1924

formada per l’Ajuntament, les Juntes de les Associacions, etc., etc., que anaven saludant a tot el veïnat. I després, a menjar-se la “mona” en llocs ben fàcils i pròxims; al riu, a la “Fonteta”, a les Eres, a “L,Escala primera”, al “Racó’”, fins i tot els que tenien xiquets més xicotets es conformaven amb acudir al solar dedicat a camp de futbol (on hui està el convent de les Carmelites, no edificat encara aquell any) si no havia partit de “football” com s’anunciava llavors. I després, tots a la “Plaça del Castell” a continuar jugant incansablement a la “tarara”, al “gat i la rata”, i a altres tantes coses d’aquest matís, mentre els guàrdies civils miraven a tots des dels seus balcons d’aquella casona, restes del que va ser famós “Palau dels Boil”, més conegut pel “Castell”, que va donar nom a la plaça. I els xiquets, a anar ficant-los al llit prompte, després que els pobres només havien aconseguit veure empinar el “catxerulo” als seus pares, perquè a ells no els deixaven ni acostar-se al fil, per allò que no ho embulles. En un altre aspecte de les diversions, direm que llavors existien els teatres de la Pau i del Centre Musical, en els quals habitualment es donaven representacions de drames o comèdies, i sarsueles, respectivament, a més del cinema, amb aquells llargs episodis que duraven diverses setmanes, i que cada diumenge acabava amb el “es continuarà” per a deixar intrigats als espectadors; sessions de cinema que s’anunciaven mitjançant un timbre elèctric posat al carrer, sonant constantment a la cantonada immediata al local, perquè tots conegueren que “es feia cinema”. Un altre local popular ho va ser el Sorolla, al carrer d’aquest nom, amb

uns recordats “explicadors” molt populars igualment. I a més dels Casinos, estaven els Cafetins per a gent més modesta, si bé amenaçada la seua existència pels “bars” que ja començaven a vindre a Manises, com aquell famós de “La Porta del Sol”, desaparegut no fa molts anys i situat en estratègic lloc. El passeig llavors era a l’Estació del tren, si bé per a arribar a ella havia de travessar-se el “cavallo de la font”, alt i esvarós, situat al centre i al llarg de l’Avinguda, hui de José Antonio, i llavors dita “la sèquia tapà”, al·ludint a la que discorre per baix, per a portar l’aigua a València. I l’arribada del tren, que era tot un espectacle, amb la seua màquina d’alt fumeral, els seus vagons de viatgers amb portelles laterals, les seues somortes llums d’oli ens inquieta “cassoleta” penjant, i el seu furgó de cua amb alta casella per al guardafrens... I si la calor refermava, es feia un altre passeig cap a la plaça (la “plaça” no és una altra més que la del “Castell” per a acostar-se a la Cisterna i demanar un glop d’aigua als qui la pujaven en blancs càntirs, després d’haver salvat el perill d’aquells mohossos i gastats escalons, que més d’una relliscada havien proporcionat. És clar, que a casa tampoc faltava l’aigua fresca conservada en els

cànters de la cuina, o de la “canterera”, que a meitat tard s’havia procurat d’algun dels molins pròxims al poble, entre els quals destaquem al de “Tonet”, que tanta aigua facilitava molt fresca i en abundància. I en les nits d’estiu, perquè ja se sabia de sempre; tots a asseure’s a les portes de les cases, a “prendre la fresca” i a veure desfilar als nombrosos grups de xiquets i xiquetes portant aquell fanalet de llanda, de cristalls multicolors, o bé el xicotet “meló d’ alger”, buidatge i amb un ciri en el seu interior, i ple de dibuixos i ratlles en el seu exterior, cantant tots allò de: “el seré i la serena...” i això després que la vesprada, i després de l’eixida de les escoles, l’havien passada jugant per carrers i places, sense cap perill, corrent i saltant els xics, mentre que les xiquetes s’entretenien jugant a les “telles” o als “bolets”, els jocs dels quals havien d’interrompre en més d’una ocasió per a deixar passe a algun carro que tornava de l’horta carregat d’hortalisses i

llegums, de la “herba” “per als conills”, o del “fabó”, si en la quadra hi havia alguna vaca que alimentar. Era l’hora en què acabaven el seu recorregut les filles dels “vaquers”, després de la venda de la llet per les cases de les seues clientes. Blanc i planxat davantal, cànter de llanda sobre el costat i “les dos mesures” la de litre i la de mig litre... portant en la butxaca del davantal la xavalla amb la recaptació del dia. Entre les escoles de Primer Ensenyament d’aquells anys, anotem a les de la “Plaça” en els baixos de l’Ajuntament, la fisonomia del qual no ha desaparegut; alt sòcol de taulells, estret pati al fons, altes finestres i sostres... i el Col·legi de Sant Rafael, de gran prestigi; i les religioses de l’Asil, que en principi van estar en una casa del carrer Major, cantonada a la de Sant Pasqual, entre les quals recordem a aquella germana Leocadia, que a força de 6 repeticions ens va fer aprendre el Parenostre, amb aquell ritme de les grans “castanyoles” de fusta, que en més d’alguna ocasió feia sonar sobre els nostres caps. Les fàbriques de Manises en aquell any 1924 aconseguien un total de 106, entre les de taulells, pisa ordinària, maiólica i maiólica de luxe; no tenim la relació de totes elles, però fins i tot a força d’omissió, no poder-nos sostraure’ns a citar alguns noms, com els de Justo Vilar, Francisco Valldecabres, José María Martínez Aviñó, Eloy Domínguez, Juan Bautista Huerta, Vicente Mora, Leopoldo Mora. Francisco Mora Gallego, Francisco Monera (un artesà taller de “daurats”), els Lahuerta, Cabedo, Vilar Mora, Arenes, Sanchis Catalá, Mestre, Lerma, Félix David, Gimeno, i tants uns altres, grans i xicotets, amb una cuidada atenció als seus fabricats, que

brillantment eren presentats en Fires i Certàmens nacionals i estrangers. I entre els modestos terrissaires vertaders artífexs del fang, molts són els noms que es podrien citar, però només ho farem amb un, i perdone el lector la menció per familiar: Miguel Royo Martínez, el meu oncle “Micalet el Reyet”, no fa molts anys mort, després de tota una vida dedicada al torn de terrissaire, eixint de les seues mans aquelles cuidades miniatures, que les seues filles acabaven posant “les ansetes”, i que ell portava, dia rere dia, a totes les fàbriques, portant al seu cap, amb molt d’equilibri, la “taula” plena d’aquells joguets, moltes vegades posats en “varies tongaes’’. Nota: 1. Com el lector pot entendre, estem fent referència al nom d’uns carrers predemocràtiques, algunes d’elles, tenen en l’actualitat un altre nom molt diferent.

Manolo Cea Calero

PART

LITERÀRIA

MANISES la seuaÈrIa se A Ba

Després del Pla Nacional d’Aeroports, situat al costat del llac de l’Albufera, en el establit en 1928, es distribueixen per qual ja s’emportava invertit, inútilment, Espanya els aeroports que configuraran el massa pressupost. mapa aeronàutic de la nació. A València, Durant els anys de preguerra, l’aeròdrom de es tria el lloc que es pensa com més Manises, va ser seu del germen aeronàutic adequat, que resulta ser la part nord de la d’aquesta terra. devesa del Saler, designant un pressupost certament important per a dur a terme les En esclatar la “Guerra Civil”, Manises, va servir de base per als avions infraestructures necessàries. governamentals que participaven en el Des de 1910 s’havia utilitzat una franja front de Terol. Finalitzada la contesa, el 7 de la platja de la Malva-rosa per a les d’octubre de 1939 es creà l’Exèrcit de l’Aire. minvades operacions aeronàutiques que s’estaven duent a terme per aeroplans, En 1955, i en virtut dels acords de principalment militars, alguna cosa que en Cooperació entre Espanya i els Estats Units, començaren a arribar a la Base Aèria absolut resultava pràctic ni convenient. de Manises els reactors de caça F-86 S’havia triat el futur aeroport sense tindre Sabre (C.5) En la seua plataforma arribaren en compte criteris tècnics i pràctics que a haver-hi fins a 123 avions. Amb aquests el desaconsellaven, basats en la bellesa reactors es forma l’Ala de Caça núm. 1. del lloc més que en les seues possibilitats L’emblema i valors són els de l’Esquadrilla aeronàutiques. Però els interessats a de García Morató. disposar d’un bon aeròdrom existien a València i van ser capaços de convéncer El dia 14 d’octubre de 1957, València del millor lloc a l’Alcalde de Manises, En s’inunda. ”La riuà” -la riuada - es porta per José María Carpintero Alpuente, en primer davant cases, camps, i 81 vides. La B. A. de Manises, va ser punt de recepció de l’ajuda lloc, i aquest al seu poble. que anava arribant a València des de tots El poble, unit per la idea llançada pel seu els punts d’Espanya. Alcalde, va aconseguir el que semblava impossible, que les terres del Pla de Quart Els seus camions van ser utilitzats per al es convertiren en poques setmanes en el transport de menjar a la ciutat i una vegada definitiu aeròdrom de València, malgrat allí, per al transport de personal a zones no els interessos dels molts que preferien el inundades, on rebrien ajuda.

MANISES. LA SEUA BASE AÈRIA.

Manises es converteix en la punta de llança de l´Exèrcit de l’Aire i, per tant, de la defensa aèria espanyola. Ací s’organitza i es crea la primera Esquadrilla Acrobàtica, la Patrulla Brasa. El Sabre, lluïen els colors roig i groc. En 1997, l’Ala 11 acaba les seues operacions a Manises. La Base va continuar sense els seus avions dos anys més, i en 1999, el 31 de juliol, la Base Aèria de Manises, va tancar les seues

portes definitivament. Queda en el record de la ciutat de València, el Sabre , situat en un parc de València, que anys arrere va ser una caserna de l´Exèrcit de l’Aire, Xirivella on, fins i tot, en la façana que hui ocupa la seu principal de la Policia Local de València, veiem l’emblema de l´Exèrcit de l’Aire. El Mirage III es troba exposat en el Museu de les Arts i les Ciències Príncep Felip.

Bibliografia: L’Aeroport de Manises: Dels seus inicis a l’actualitat .Ester Alba Pagán.

Lluis Asunción

PART

LITERÀRIA

MANISES DELS iNQUANTA C

“Temps era temps quan encara el meu “tio-avi” Nassio, el Fuster, al qual les bruixes campaven dalt el campanar” molts de vostès recordaran, era el nostre proveïdor oficiòs familiar. El mateix creava (Lluis Llach, 1976) una casa de nines (jure que una d’aquelles La meva era una de les nombroses famílies cases que ell va construir es troba en una ídem, que, juntament amb les dels germans casa quasi museu de Pedralba), que em del meu pare, podíem reunir, davant el feia un arsenal d’armes de fusta. Un any, menjar, millor dit menjars de “Els díes de va fabricar per a un servidor, una matraca Nadal”, (recorden que en celebraven 3), monstruosa, calcule que d’uns 80 cm, i en gent suficient per iniciar una manifestació. forma de creu. Feta de fusta de faig (haya) Per als més xicotets, aquestes reunions i concebuda per a més torment dels qui familiars, eren potser les més esperades l’ haguessin d’ escoltar. Teníem els xiquets de l’any, especialment per als que (com jo el costum, la vesprada de la nit de Nadal, mateix) teníem un padrí ric. Lluis, El Curt, de visitar comerços i algun que altre que em va fer posseïdor, als 7 o 8 anys, del domicili, per tal de demanar, amablement meu primer bitllet de 500 pessetes. Bitllet i armats de qualsevol cosa que fes molt (i que va passar davant meu fugaçment per molestíssim soroll), l’aguinaldo o estrena. anar a la butxaca de la meva mare, que Consistent principalment en ximpleries no serà que no tenia, la pobra, forats que i productes propis de la temporada: tapar. Era el día de Les Estrenes! Després castanyes, avellanes, polvorons, nous i... de la il·lusió d’aquests dies i d’acumular una ocasionalment alguna moneda. Aquest any, xicoteta fortuna amb la suma d’aquestes 55 o 56, davant l’ús de la meva exagerada estrenes, posàvem el nostre objectiu en el matraca, o tan sols l’amenaça d’usar-la, els següent esdeveniment: La Nit de Reis. La nostres clients afluixaven immediatament cavalcada, els xogets o joguines que ens l’aguinaldo, tan amablement sol·licitat. El portaven els Reis Mags... Sent encara molt de cantar nadalenques, estava reservat per xiquet, massa aviat, crec, vaig sospitar a uns pocs privilegiats. El més efectiu era que allò no era blat net. Especialment muntar una bona bulla, per tal de recollir la quan un any vaig descobrir que, una de recaptació i partir cap al següent comerç. les meves joguines i una altra de la meva La meva infància no hagués estat com va germana Matilde, 5 anys menor que jo, ser, sense aquest “oncle-avi” d’adopció s’assemblaven sospitosament als que ens (estava casat amb una cosina germana de havien portat en exercicis anteriors. És clar, la meva iaia materna Roseta) que vaig tenir

EL MANISES DELS CINQUANTA

la sort de tenir. En una altra ocasió, si se’m permet, li dedicaré al Tio Nassio un capítol apart. Arribava la Nit de Reis i... passava la cavalcada per la porta de casa, al Carrer Nou, 56 (Tot i que les autoritats locals li van canviar el nom per Calle del Caudillo, no recorde ningú que anomenés el carrer d’una altra manera que Carrer Nou o Carrer Major) lloc del meu naixement i on els meus pares van obrir la seva particular Xurreria. Els carrers (aquest tampoc) estaven sense asfaltar i... en els dies plujosos, es posaven intransitables, fins i tot en ocasions, si l’ara anomenada “gota freda”, ens pillava en la doble sessió contínua del Germanies, quedàvem aïllats dins del cinema. Resultava quasi impossible creuar el carrer per tornar a casa. El que no hi hagués asfalt a la majoria de carrers, ens permetia als xiquetss excavar els necessaris clots per jugar “al guà” (o bolets). No només no hi havia asfalt als carrers, aquests carrers eren com una extensió de les nostres cases, feiem el dia, jugant i... també fent trastaes.

Recordem que no hi havia tele. Això sí, un parell de dies (o més) a la setmana, teníem cita al Germanies. Dues pessetes, dues pel·lícules (puc assegurar que, una vegada dins, hi va haver ocasions en què vaig visionar les dues pel·lícules, dues vegades seguides¡). Un dia, amb 6 o 7 anys, em vaig quedar adormit veient, Quo Vadis, ¡per segona vegada aquella mateixa vesprada-nit! Van haver d’avisar la meva família perquè em recollissin. El meu avi matern, Sandalio Martínez Andreu, que era tot un personatge i que, com el “tio Nassio”, mereixia un capítol apart, em va aficionar, des de molt xicotet a anar al cine. Tenia un amic de nom Leoncio i que va resultar ser el maquiniste o encarregat de la projecció de les pel·lícules que es projectaven en aquest (quasi únic) lloc d’esplai on podíem deixar volar la nostra jove imaginació, convertint-nos durant un temps en el protagonista de la història que ens mostrava la pantalla. Espadatxins, romans (bons), vaquers, soldats (americans bons, això sí) i... alemanys i japonesos dolents (això també). Va ser durant la visió

d’algun d’aquests films quan em vaig enamorar perdudament de Nathalie Wood (Esplendor a l’Herba), on em vaig sentir realment protegit (com a xiquet que era) per Alan Ladd (Arrels Profundes, 1953) i un sensefí de pel·lícules que es van gravar en la nostra memòria (col·lectiva i individual) durant aquells anys de la infància en què, com rajoles a una casa, aquestes històries construïen dia a dia, com anava a ser la nostra personalitat, la nostra manera de contemplar (i enfrontar-se) a la vida. Tornant a la relació (la qual vaig pensar que tenia oblidada) entre Leoncio, el maquinista-projeccionista del Germaníes, el meu avi Sandalio i el que això subscriu, relataré un episodi que, en relació a això, em va ocórrer fa uns 30 anys durant el visionat de la pel·lícula Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore, 1988. Tot i que la majoria dels meus potencials lectors l’haureu vist, em permet contar-vos l’argument del magníficament comptat relat que es narra a Cinema Paradiso, i el perquè de l’efecte que aquest (autobiogràfic, de Tornattore) film es va afermar en la meva memòria.

Argument: Salvatore Di Vita, director de cinema que, després de la tragèdia me i explicar-me) què a l’edifici d’èxit, s’adona que el seu ocorreguda m’ocorria i... suplicant-me que albergava el Cinema vell amic i mentor ha mort. que deixés de plorar o... Torna al seu poble natal per Paradiso i la tràgica mort ella també seguiria plorant. assistir al funeral del seu del seu amic (maquinista), Durant molts moments del amic Alfredo, qui va ser el el meu nus a la gola es va minutatge de la pel·lícula, projeccionista del cinema “despullar” i... una sèrie JO “era” (havia estat), que hi havia al seu el Tornattore nen de la poble durant la seva història que contava infància a Sicília. Aviat, part de la seva infància. els records del seu primer amor, els seus Mes rere mes vam jocs de nen i travesses cremar etapes i posant i tots els capítols que la mira en el següent van marcar la seva esdeveniment que feliç infància tornen a ens treia de la rutina la seva ment, retrobant de la nostra vida Salvatore amb la vida quotidiana. Col·legi, que va abandonar 30 jocs, “exploracions” anys enrere. És així com pels afores de Manises, es relata i presenta el etc. petit “Totó” (Salvatore), Aviat arribaria la qui era inseparable Setmana Santa, amb d’Alfredo i només volia les seves processons viure de les pel·lícules, (a les quals em vaig un somni que fa realitat. incorporar, tocant la Estava assegut al trompeta, a principis costat de Vallivana, la dels 60) i... l’ansiada meva filla, que tenia uns 11 d’incontrolables gemecs Pasqua, amb els seus o 12 anys i la meva esposa i sollots van sorprendre la berenars (amb “mona” Amparo i... tal va ser la meva meva filla, de manera que inclosa) al camp. (He omès identificació amb el xiquet ella també va començar comentar les falles perquè, (el mateix Tornattore) a plorar, no entenent (fins van desaparéixer de protagonista de la pel·lícula, que vaig sobreposar- Manises en el 53 o 54).

El pròxim Gran a arribar eren les festes “patronals” (L’entrecomillat és meu, i ho és perquè, el patró oficial de Manises, crec que continua sent Sant Joan El Baptiste). Ací si tiravem la resta: Proclamació de la Reina de la Ceràmica, “despertaes, castells, processons, concerts (molt pocs), cordà, cavalcada de la Ceràmica”. Revetlles a la terrassa “Els Filtres”. Era una setmana (o més) d’activitat festiva sense fi. Nosaltres, els xiquets i xiquetes, estàvem de vacances i... tot el dia al carrer. La traca final era el castell del 19 a la nit. Un cop sonava la segona carcassa que tancava el castell, era la fi. Els que tenien la sort de posseir, ells o els seus més propers familiars, alguna “caseta” a la Presa o a El Racó, emigraven fins al final de l’estiu, i els que no, tractàvem que ens convidessin o érem al riu, que era la major part de les vegades. Anar a la platja, sense tenir vehicle era gairebé una excursió que durava tot el dia. Tramvia 22 a Mislata, transbord al tramvia 7 a les Torres de Quart, allà segon transbord al tramvia 1 o 2, a la Malva-rosa o a Natzaret. Tota, anada i tornada- 4 hores de res. Per quan acabava el ferragost i ja s’intuïa l’inici de les classes, el nostre punt de mira ja es dirigia de nou al que relatava al principi d’aquest meu modest i un tant nostàlgic testimoni d’una infància que va tenir lloc fa ja molts anys, quasi 70. El Nadal a Manises Espere que aquesta la meva primera col·laboració incursió en el el vostre Llibret, que ara mateix sosteniu entre les vostres mans vos haja agradat o fins i tot, en alguns passatges, emocionat una mica, com ho ha fet amb mi quan ho escrivia.

Vagi per a vosaltres, els que formeu, any rere any aquesta “Comissió”, el meu més sincer reconeixement per la vostra incessant tasca en pro de la difussió de la nostra cultura festiva i tradicional, fent nos rememorar les falles dels nostres (de gent de la meva edat), falles dels anys 50, també.

PART

Pilar Molina Alarcón

LITERÀRIA

EL MEU

BARRI

La creació de la falla va ser un revulsiu de Els moviments veïnals van ser festa per a tot el barri, per a majors i xicotets, fonamentals perquè arribara la democràcia hem de tindre en compte que eixa època, al nostre país. La seua labor reivindicativa parlem de fa més de cinquanta anys, i la labor exigint que els recursos les persones del barri ens sentíem com democràtics foren comuns en les reunions desplaçats de la resta de la població, d’associacions de veïns, abans fins i tot de el pont, la zona industrial de l’època l’arribada de la democràcia a Espanya, van ferem de mur o almenys així ho sentien servir per a anar creant l’esperit de llibertat la majoria dels veïns i veïnes, de fet quan que va establir les bases per a la Transició s’anava al centre, deiem, vaig a Manises”, i la fi de la dictadura. amb el temps eixe sentiment s’ha anat A Manises es va fundar la primera corregint, al meu entendre la falla va tindre Associació en el B° San Francisco i una influència important perquè això a continuació la del B° del Carmen, passara, en competir pel primer premi per una associació que possiblement té a la falla amb la resta, la participació en ja cinquanta anys, la qual cosa aquestes l’activitat del centre va anar esmorteint la organitzacions van significar en els últims sensació de no pertinença a Manises. anys del Franquisme i els primers de la Afortunadament, la connotació democràcia va ser molt important. Les negativa que abans tenia pertànyer a reivindicacions de la AAVV al costat un barri ha anat desapareixent amb el de l’arribada del primer Ajuntament pas dels anys, l’educació i la cultura han Democràtic va portar l’arribada al barri de jugat un paper important per a corregir l’Escola Infantil “ La Tarara”, l’asfaltatge de situacions de desigualtat. És veritat que carrers, la Llar de Jubilats, el Centre Juvenil, les persones del barri, o almenys jo així el la Ludoteca, parcs, nou enllumenat, Col·legi sentia, ens sentíem com a inferiors, a Joan Fuster, etc. vegades amb raó i supose que a ser un Poc temps després apareix la primera barri compost principalment per migrants comissió de festes i amb ella la “FALLA la llunyania de les nostres terres no ajudava DEL CARMEN”, crec recordar que només per a la nostra integració. Jo vaig ser tota existia en eixe moment la de Centre l’EGB al col·legi del Carmen i és veritat i Manises. que erem “les del barri” i “les del centre”

EL MEU BARRI

encara que he de reconéixer què tinc molt bons records d’eixa època. Fins als setze anys no em vaig integrar en el treball i la vida laboral de Manises, vaig treballar fins als vint en Ceràmiques Pales i Ceràmiques l’Estrela, amb eixa edat em vaig afiliar al sindicat la Unió General de Treballadors (UGT) i amb vint al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) amb els meus 65 de hui crec que puc parlar un poc del gran canvi que va patir la població i la transició de l’època, el canvi en pocs anys va ser brutal, passem de no tindre pràcticament res a tindreho tot, lògicament al dia de hui poques persones recorden com es trobaven els pobles en eixa època, féiem el que devíem i les persones quan es va millorant la vida i les ciutats ho assumim com alguna cosa nostra i oblidem l’anterior, però per a això estan les hemeroteques i nosaltres mateixos. No enumeraré tots els assoliments d’aquests anys perquè seria molt llarg, només amb dir que en aquest poble hi havia zones que no tenien ni tan sols clavegueram, ni enllumenat el resumisc. per sort per a tots i totes al dia de hui aquesta situació ha canviat radicalment, som veïns i veïnes de Manises que vivim en el barri del Carmen i participem activament a la vida social, cultural, festiva i política del nostre poble MANISES.

BARRI: “SAN FRANCISCO” “EL CARMEN” 23

na volta més seran les meues paraules les encarregades de dirigir-se a tu com a president de la Falla del Carmen, la teua estimada falla; la del teu Barri, la de la teua vida. Com en alguna ocasió ja t’he dit, els fallers i falleres de la teua comissió i, també la teua directiva, estan orgullosos de tu, d’un president que es desviu per fer gran la festa i per no deixar de créixer. Al 2023 vas aconseguir pujar de nou a l’Olimp de la festa fallera manisera guanyant el premi a la millor falla de Manises. És un orgull vore-vos apostar per la falla: l’eix principal de la nostra festa, i transmetre la il·lusió pels ninots i remats a la resta de xiquets i grans. Després de perdre el compte de les voltes que m’he dirigit a tu, tal volta semble que ja no trobe paraules... però sempre queda un agraïment sincer per considerar -considerarnos- als artistes fallers mags de l’art valencià i per cuidar als encarregats de fer-vos les vostres falles de forma exquisita. No m’equivoque si afirme que aquest any ja teniu un altre premi: el de poder plantar falla en artistes de categoria i, a la volta, el de tindre els vostres artistes una falla i un president a l’altura i nivell que la nostra festa mereix. Ànim Fran. Resten segons per a tornar a viure els màgics sentiments de la millor setmana de l’any, per a vorer recompensat tot el treball i il·lusió que poseu dia rere dia per fer falla i fer barri. Gràcies per tot, President. Gràcies i enhorabona.

coneixent AL

presiDENT2024

Saluda

presiDENT2024

presiDENT

Aquests resultats juntament amb créixer en el nombre de fallers i falleres les bandes de música... és únicament és possible temps de convidar-vos a envolguts amics i gràcies al treball incansable tots a viure la nostra millor fallers, de tots vosaltres: festa i a fer falla, que és la fallers i directiva; treball millor forma de continuar És un orgull per a mi poder desinteressat pensant en la fent barri. tornar a saludar-vos des nostra festa i en continuar de les pàgines d’aquest Aprofite també l’ocasió que fent falla al nostre barri. llibret com a president de Gràcies per totes les hores em brinda aquest llibret la nostra volguda falla per per a donar novament i dedicació que oferiu a segon any consecutiu. I l’enhorabona a Alicia, la la nostra falla, sou el meu dic que és un orgull per Fallera Major de la Ciutat orgull i lo milloret que pot què representar-vos a tots de Manises. Ha sigut un tindre la nostra comissió. vosaltres, al nostre barri i a plaer acompanyar-te com la nostra benvolguda festa Gràcies, una volta més a al teu president i em sent de les falles suposa una la meua família; als meus honrat i orgullós de vore’t alegria enorme que dona pares per transmetre’m representar a tots els fallers resposta a tot eixe esforç, aquesta dolça bogeria, al i falleres del nostre poble sacrifici i dedicació que meu germà per tot el seu en el teu carinyo, elegància i junts fem al llarg de tot suport i a la meua dona per saber estar. un any per donar vida a la estar al meu costat i fer Amara, Nerea i Tomás, millor festa del món. que sempre vaja perfecte a tots els actes en la nostra junts donem el tret d’eixida No m’equivoque si dic rica indumentària. Gràcies a unes falles on sou els que les falles del passat família, sense vosaltres açò màxims representants exercici van ser unes de les de la nostra comissió, un no seria possible. millors de les nostres vides exemple de valenciania i on junts vam aconseguir Enfrontem una altra sentiment faller. Vos desitge tornar a alçar el prestigiós setmana fallera en les la millor setmana fallera de estandard del primer piles carregades i il·lusions les vostres vides; junts ho premi i oferir-lo al barri renovades, és moment anem a fer possible. que ens acull des de fa d’eixir al carrer i plantar les més de cinquanta anys i falles que els nostres grans Gràcies a tots pel v que dona nom a la nostra artistes, els germans Parra, ostre treball. comissió. Guanyar el primer estan creant al seu taller. És temps de falles. Ja premi i plantar una falla És temps del soroll dels estem en falles! espectacular va ser un masclets i el dolç aroma orgull com a faller i un honor de la nostra gastronomia, Fco. Javier Moreno i Simarro com a president. de les notes i acords de President 2024.

2024

Fco. Javier Moreno i Simarro

PRESIDENT

fran

JuNTA

President:

Francisco Javier Moreno i Simarro

VICEPRESIDENT 2n:

Jose María Moreno i Simarro

VICEPRESIDENT 3r:

Mariana Porcel i Collado

SECRETARIA:

Laura Martinez i Cebria

VICESECRETARIA:

Maria Gonzalez i Franco

DELEGADA DE FEMINES: Julia Macarro i Prado

DELEGADA DE LOTERIES: Amara Vega i Barbera

COMPTADORA:

Ana Maria Valero i Casado

DELEGATS DE FESTEJOS:

Juan Jose Macarro i Dura Manolo Cea i Calero Antonio Atanet i Calabuig Juan Jose Jurado i Jorge Ángel Rico i Fraguas Francisco Gelde i Garrido Emperatriz Prado i Herrera Antonio Prado i Herrera Maria Jose Martinez i Mercado Jesus Botella i Martinez Felicidad Prado i Herrera Pedro Juan Saiz i Garcia

DELEGATS DE JOVENTUT:

Jaume Saiz i Prado Fernando Robles i Granell Javier Fornas i Castillo Javier Gonzalez i Lopez Javier Piqueras i Cervera Carla Sahuquillo i Guarnido

DELEGATS D´INFANTILS:

Elisa Porcel i Collado Gabriel Ramirez Mora Onofre Sanmartin i Torrent Gemma Gonzalez i Vilar Eva Gonzalez i Mestre Carmen Sanchez i Baena Pedro Pancorbo i Plata Maria Pancorbo i Sanchez Román Saiz i Prado Naima Garcia i González Nuria Ruiz i Ortiz Andrea Millan i Aragones

DELEGAT DE BANDA:

Mario Lopez i Ruiz

SUBDELEGAT DE BANDA:

JUNTA DIRECTIVA

VICEPRESIDENT 1r:

Jose Eugenio Asensio i Perez

DIRECTIVA2024

Jose Ramón Mañes i Navarro

DELEGAT DE JUNTA LOCAL:

Cristian Gonzalez i Mestre

DELEGADES DE CASAL:

Rosa Maria Navarro i Gutierrez Cristina Lopez i Segura

DELEGAT D’ESTANDART:

Rafael Rebollo i infante

VOCALS

Jaime Moreno Laban Daniel Ezequiel Moreno Oviedo Jose Maria Moreno Sanchez Jose Antonio Moya Castro Javier Muñoz Dura Miguel Novejarque Royo Daniel Novejarque Terrones Alfonso Olombrada Chacon Alejandro Ortiz Fornes Pedro Ortiz Labrosa Miguel Angel Palacios Carmona Amado Panadero Cutillas Javier Perez Gallego Francisco Javier Prieto Gallardo Antonio Ramirez Mora Juan Jose Ramirez Perez Carlos Riera Quiros Daniel Rivera Muñoz Sergio Rodriguez Martinez Jose David Rodriguez Perez Jorge Romero Benitez Antonio Ruiz Balastegui Vicente Ruiz Garcia Jesus Salvador Ruiz Jose Simon Fernandez Juan Carlos Solano Ruiz Juan Manuel Solis Latorre Daniel Soriano Leon Alejandro Sostres Balastegui Jorge Sostres Balastegui Fernando Soto Estrada Derek Triguero Montoro Javier Jose Villanova Ruiz Juan Jose Vivo Turegano Jorge Zaldivar Garcia Raúl Zapero Cardenas

LS MAJORS

Eduardo Abellan Barrios Benito Aguilar Pons Jose Eugenio Asensio Lloria Tomas Blas Moreno Jordi Catala Rozalen Jose Antonio Cazalla Martinez Carlos Cervera Martinez Miguel Collado Linares Antonio Crespo Carrion Antonio Crespo Muñoz Erik Escalada Garcia Jose Escalada Melero Yaser Escobar Gomez Francisco Fernandez Salazar Pablo Daniel Galarza Oscar Garrido Llavata Adrian Gelde Carmona Ezequiel Gimenez Vicente Gimenez Moreno Juan Miguel Gimeno Moreno Quique Gonzalez De La Concepcion Enrique Gonzalez Mestre Enrique Gonzalez Sanchez Juan Antonio Gutierrez Sobrado Hector Herrero Ferrer Jose Luis Jimenez Dominguez Alejandro Jiménez Egidos Borja Lain Fenollosa Fidel Leal Nevado Francisco Javier Martinez Mercado Daniel Martinez Nieto Antonio Miguel Molina Gutierrez Hector Monfort Navarro Andres Mora Ramirez Jose Antonio Morales Montavez Erik Moreno Hortelano

MajoRS2024

PART

Xavier Esteve

LITERÀRIA

Í AL DE CAM

TEATRE

La memòria es molt feble, Ho sé, i a llençar caramels, recordé que ens així que aquesta es la meua versió de havien advertit d.això i qué no agafarem els dolços fins que tancaren el teló. Per la historia. suposat no ferem cas i treiem les manetes Jo tindría sis o set anys i recordé o crec lenta i disimuladament per agafar-nen els recordar, anar de la mà del meu pare, més posible. Erem xiquets, qué teniem que Celestino, cap al Patronato, en el Teatre, Fer?. Eixa va ser la meua primera vegada en quedava asegut a la primera fila i dalt d.un escenari. mirava i escoltava com eixe grup d.adults assajaven. Possiblement es tractava de La Especialment recordé els camerins,el trajín Mort i Passió o La Conversión de Artajei, allá baix de l ,escenari, la olor a humanitat, o el Belem, no importa, el fet es que allò maquillatge, olor a suro cremat per Fer el era una cosa extraordinaria, penseu que color negre, presses i nervis poc abanç de no hi havia aleshores ni mòvils ni xarxes començar... socials, era la prehistòria de la tecnología, Després tot va vindre seguit, anava jo flipava en colors, i encara vaig flipar-la creixent i continuava acompanyant mom més quan el meu pare em va preguntar pare al Teatre, van passar els anys i ja era si volvía participar. El paper que hauría un més d aquell grup tan nombrós d,actors de Fer era de dimoniet amb uns altres i actrius que quedaven per les nits ( un xiquets acompanyant a Satanás!! Huau!! altre motiu exitant per un pre-adolescent Una passada!! als anys 70/80 ) No sé qui era el director en aquell moment, En algún moment es formà un grup de segurament sería Carlos o Vicent Ferrís, zarsueles anomenat “La Afissió”, es molt o Pepito Mora... ni idea, el cas es que allí complicat que recorde els noms de tots i estavem el críos vestits de dimoni i ballant m.oblidaré d.algú segur, però a part de Mon al voltant de Satanás que eixía d,una pare i els meus germans Amparo, José , trampilla en el piso, música, fum, llamps i Jordi,Sergio i David, estaven Rosita, Vicent trons... al final de l escena quedaven tots Zapata, la familia Ferrís per suposat, els diminuts dimonis, després d.una dansa Pilar Correger, Amparo Suria, Vicent el hipnònica, al voltant del seu líder maligne, peluquero, Como, Ana,Dani Novejarque, les de genolls i adorant-lo. La escena era tan germanes Campos Ávila, la familia Albenca bonica que el públic arrancaba a aplaudir al complet, la familia de Chenoll també,

DE CAMÍ AL TEATRE

José Pajares, Fernando Villalba, Trini Vela, Cristóbal i Geles, Paquito, la familia de Miralles,i un llarc etc...també anomenaré al director que més recorde i que més temps va desemvolupar aquest paper, la direcció. Era Ernesto Chenoll,un gran director i una gran persona.

La historia es molt llarga i no vull aborrir, però la qüestió es que a Manises va existir un temps on el Teatre va ser un moviment cultural, social i educatiu molt gran, que ens va juntar a població jove i adulta d.una manera masiva. N,erem molts sens dubte! Més tard jo vaig decidir formar-me un poc i dedicar-me professionalment, vaig Passar per diverses companyies professional de Teatre i Circ, però eixa es un altra història. Pot ser una història per un altre moment.

Era una época sense montes distraccions i aquestes activitats culturals i ludiques eren apasionants. A la adolescència vam formar un grup de Teatre on Fer obres més atrevides o modernes, i Ho ferem dirigits per un altre membre de la familia Chenoll, Lluís, fill d’Ernesto. el grup es Deia “L.Arlequí Teatre”

Vicente Masó Talens Arxiver Municipal de Manises

PART

LITERÀRIA

ESCRIUR

TAR A P M O C Í LLEGIR

MANISES Les xarxes socials i en general l’estaríem compartint en els nostres propis les tecnologies de les comunicacions murs. Viral, just això, viral, aixina descriuríem han portat canvis importants a la nostra la notícia i l’esdeveniment, com a viral vida diària que, ben usades, aporten donat l’elevat interès que despertaria i uns beneficis immediats dels quals a les moltes vegades que segurament ho penes unes poques dècades es mancava hauríem compartit. absolutament. Però, tornem just un segle arrere, només Suposarem per un moment que estem uns pocs van tenir accés a la notícia de a 22 de desembre de 1924, el Rei Alfons primera mà que es va rebre a l’Ajuntament XIII firma el Decret de Concessió del en plenes Festes Nadalenques procedents Títol d’Històrica i Laboriosa Ciutat a del Govern Civil i ja posteriorment, altres Manises. Tot un esdeveniment que quasi pocs van poder llegir la notícia en les amb total seguretat els maniseros i cròniques que van publicar els periòdics “El Mercantil Valencià”, maniseres d’aquell moment degueren de València esperar almenys fins a quasi el mateix “la Correspondència de València”, “La día de la lectura del decret en public per Veu Valenciana” i “Les Províncies” el dia a assabentar-se de l’esdeveniment. I ja 12 de gener de 1925. Només uns poc no diguem per a veure alguna fotografia privilegiats amb accés a adquirir la premsa que es publicaba a València pogueren d’aquell dia. assabentar-se de les notícies escrites, de Si això mateix succeïra aquest pròxim 22 les cròniques i referències textuals dels de desembre de 2024, és a dir just un segle aconteixements. després, la Casa Reial enviaria per e-mail una imatge del document a l’Ajuntament Aquest xicotet exercici de va i ve en el temps en el mateix dia i aquest al seu torn, a través que acabem de realitzar, l’única cosa que dels seus canals de comunicació l’haguera pretén és contextualitzar la importància publicitat de manera immediata. Quin dels mitjans de comunicació en la nostra esdeveniment… com per a no explicar- societat i especialment a la nostra ciutat. ho de seguida! Facebook i Instagram Ara com ara a més de la xarxes socials, especialment, estarien transmetent a disposem també de nombrosos mitjans milers d’usuaris la notícia i el document de premsa escrita amb edicions digitals i quasi tots nosaltres al mateix temps, diàries que, de manera notòria han vingut

DE CAMÍ AL TEATRE

a democratitzar l’accés a la informació o almenys de tots aquells que volem estar informats. Però, com era la realitat d’estar informats dècades arrere? En això seguirem les notes que va redactar José María Moreno Royo a l’octubre de 1990 per a r ealizar un catàleg de les publicacions periòdiques de Manises. Si va existir alguna publicació en el segle XIX de moment es desconeix, però ja entrat el segle XX si que va haver-hi nombroses iniciatives d’editar publicacions que comptaren i informaren els habitants de Manises de la seua coses, dels seus esdeveniments i de les seues notícies en general. El 18 de juliol de 1918 apareix el primer número del Crític, una publicació de caràcter mensual que, almenys que sapiem va publicar fins al número 25 amb data de 18 d’agost de 1920. Se subtitulava “Órgano Oficial de la Junta de Defensa de los Fabricantes de Manises”. Parèntesi en el temps i el 14 de juliol de 1928 apareix el primer número de La Ciudad “Periódico defensor de los intereses de la Histórica y Laboriosa Ciudad” i que es publicava els dissabtes i que sapiem, va arribar fins al número 84 del dissabte 6 de desembre de 1930. D’aquestes dues publicacions que molt prometien, no es coneixen ara com ara tots els números editats. Però, una i altra (El Crítico i La Ciudad) poden ser consultades des de la web de l’Arxiu Municipal, al menys els números que actualment es conéixen. Posteriorment, un gran parèntesi en el temps i ja no podria ser possible escriure i llegir d’economia, de gestió municipal, de política local, de societat, festes i esdeveniments locals d’interès

comunitari fins a ben entrada la dècada dels setanta. L’1 d’abril de 1971 apareixia el primer número del “Boletín de Información Municipal” (B.I.M.) publicat pel C.I.T. (Centro de Iniciativas Turísticas) òrgan dependent de l’Ajuntament de Manises i que en els seus primers 26 números mensuals va ser imprès en la impremta Federico Viaplana de Manises i que amb la mateix periodicitat mensual es publicaría fins el número 64 en format semblant fins a l’1 de juny de 1977. Aquesta sèrie dels Butlletins d’Informació Municipal, és la més extensa en el temps donat que hui en dia continua publicantse. Però, encara que amb una clara voluntat de ser “butlletí d’informació municipal” la veritat és que ho ha fet amb molts parèntesis i salts en el temps,

capçaleres diferents, també han col·laborat a XVIII) de José Nicolau Bauzá formes d’impressió i fins informar i contar les coses o Els orígens de la ceràmica i tot de nom, però totes locals. ComPer exemple, de Manises i Paterna (1285 – elles responen a la voluntat la Parròquia de Sant Joan 1335) de Pedro López Elum. de comptar i informar Baptista de Manises, de Caldria destacar la del respectiu consistori. forma quasi continuada ha revista Inpherdivle, amb Existeixen com acabem publicat els assumptes del 38 números editada de dir, gran varietat de seu interès; primer amb la inicialment de forma molt formats i tots ells poden “Hoja Parroquial” fins a juny artesanal per alumnes ser consultats en la de 1936 i posteriorment de l’IES Rodrigo Botet i web de l’Arxiu Municipal fins avui mateix amb acabant sent assumida de Manises. “Aleluya” amb mes o per la Federació de Cases menys volum d’informació, de Joventut. Totalment La informació local s’ha però puntualment i cada creada, redactada i editada transmès a més per altres diumenge oferia a la feligresia per joves, toca temes canals igualment promoguts no sols la relació de misses d’actualitat que els toquen o finançats per l’Ajuntament i aniversaris (“cultos”), sino de prop especialment i entre els quals cal destacar a més a més breus notes també resulten de gran la revista “El Full, Full d’esdeveniments locals. interés una interessant d’Informació Ciutadana” quantitat de xicotets editada per la Fundació Igualment amb caràcter butlletins que s’han editat als Municipal de Cultura i particular, durant les diferents centres educatius, Joventut amb 81 números últimes dècades del segle la majoria en formats molt amb informació cultural i XX abunden a Manises artesanals i de curta tirada i especialment d’activitats publicacions més o menys projecció cronològica. pròpies de cultura des p e r i ò d i q u e s s o r g i d e s unes quantes c u l t u r a l s , Durant de setembre de 1990 fins d ’ e n t i t a t s a abril del 2000. Mesos educatives i esportives. dècades, els programes després la mateixa institució Entre elles, Els Arcs, intitulat de les Festes Patronals substituïa el Full per una Òrgan de Divulgació de dedicades a les Santes altra publicació igualment l’Ateneu Cultural i Recreatiu Justa i Rufina, van ser l’únic mensual, La Gaseta Cultural, Cant i Fum, iniciada al espai en el qual poder amb 115 números des de desembre de 1978 amb publicar textos d’interès febrer de l’any 2001 fins el número 0 fins al 39 de directe per a Manises, pel que a gener del 2013, amb un febrer juny de 1989 incloent especialment concerneix la seua història, informació ben elaborada format totalment diferent personatges, però responent al mateix sobre literatura, història, costums, etc. Durant més de mig costums i tradicions de caràcter cultural. Manises. Però convertint- segle aquests programes Però no sols de l’ajuntament se a més aquesta entitat en eren estrictament això, prové la voluntat de comptar una editorial que va aportar publicacions breus amb i informar. Organismes interessants monografies la programació de la festa. i entitats alienes a com a Pàgines de la història Però a partir de la publicació l’administració municipal de Manises (segles XIV al del programa de 1959, ja es

converteix en un espai on publicar treballs de major extensió i amb una gran varietat temàtica. Tots aquests llibres poden consultar-se digitalment en la web de l’Arxiu Municipal. Poca ha sigut l’activitat editorial en forma de monografies desenvolupada per l’Ajuntament de Manises fins a les dècades finals de segle XX. La publicació en 1983 del llibre del llavors Cronista Oficial de la Ciutat José María Moreno Royo, “Manises, retazos de su historia”, va ser durant anys la publicació de referència per a acostar-se a la història de Manises. El seu miscel·lani contingut abastant molts temes va venir a complementar-se amb la creació anys despres, de la col·lecció Quaderns Culturals de la Fundació Municipal de Cultura i Joventut; amb nou números i un format xicotet amb monografies de temes d’interès per a Manises. A poc a poc s’ha anat incrementant el volum de monografies editades pels serveis municipals i que poden consultarse digitalment a la Biblioteca Virtual de Manises i en la secció de Publicacions de l’Arxiu Municipal. I una menció especial requereixen els premis d’Investigació José María Moreno Royo, creats per l’ajuntament precisament per a incentivar la creació de projectes d’investigació sobre Manises i la seua posterior divulgació. Encara que és cert que, des de la seua creació en els primers anys del present segle, encara no han sigut editats tots els guanyadors de les successives edicions, però que estem convençuts a no tardar molt aquesta manca podrà ser corregida. Una ullada ràpida als llocs d’Internet esmentats, la Biblioteca Virtual (en la web de la Biblioteca Municipal) i la secció de Publicacions de la web de l’Arxiu Municipal

Manises, demostren clarament que sí que hi ha espais on escriure a Manises i sobre Manises. És cert i en això tornem a l’inici d’aquest breu text, que ara ho farem d’una altra manera i amb altres mitjans. Anem deixant arrere la lletra impresa en general per motius de sostenibilitat mediambiental i anem passant a formats digitals, però que igualment requereixen de gran esforç per a crear-los i mantenir-los. Les dades bàsiques per a aquest text han sigut preses del treball realitzat per José María Moreno Royo “Aportaciones para un catálogo de publicaciones periódicas de Manises desde la segunda década del siglo hasta nuestros días (1918-1990)” i publicat en la Crònica de la XVIII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València a l’octubre de 1990. El text complet pot ser descarregat des de la web de l’Arxiu, secció Publicacions/Articles.

Eduard Navarro

PART

LITERÀRIA

GUA,

LA LLEN E D Ó i C A CUPER

CULTURATRADICIONS i

L’amic Fernando Villalba m’ha demanat que primer grup de música folk: “Llissa Folk”, fera un escrit per al llibret de la Falla del amb alguns companys de la rondalla de Carmen de Manises 2024. Manises i un amic comú: Manolo Miralles. Em diu que fera una explicació de la meua Eren temps de la transició cap a la trajectòria musical. Intentaré concentrar al democràcia. Recuperació cultural, llengua, màxim tot i que, per sort, el recorregut i les tradicions, etc. Ens fixàvem en grups folk vivències han estat, i continuen sent tantes, com Al Tall, Milladoiro, Oskorri, etc... Així em que resulta difícil condensar-ho en poc vaig comprar una dolçaina, i després d’un temps de tocar-la de manera autodidacta, d’espai. em vaig apuntar a l’única escola que hi La meua història musical començava amb havia, la de Joan Blasco. Allí vaig conéixer un un regal de Reis, quan tenia 7 anys. Em van gran amic, Vicent Pastor, que ràpidament regalar una guitarra, encara que jo no l’havia es va incorporar a Llissa Folk, el grup de folk demanada, i al cap d’uns pocs mesos, els que teníem a Manises. meus pares m’apuntaren a la rondalla de Manises, perquè un instrument que havia costat uns diners no podia estar parat a casa. He de dir que al principi anava amb molta desgana perquè significava una nova obligació que jo no hi havia buscat ni demanat. Però, per sort, al cap de pocs dies vaig descobrir aquell nou univers que significava “la música” i em va canviar totalment la vida. Vaig tindre la sort de conéixer i ser alumne del meu primer professor En Pedro Martínez, que era el mestre de rondalla, i gràcies a ell vaig aprendre música, i una manera molt particular de relacionar-me amb la música. Sempre li estaré agraït. Vaig passar uns anys pel Conservatori estudiant violí i, més tard, vaig muntar el

RECUPERACIÓ DE LA LLENGUA CULTURA I TRADICIONS

Posteriorment, vaig muntar el meu segon grup de música tradicional: Ritme Trencat. En este grup vaig seleccionar companys músics amb certa qualitat i el repertori, a banda de música tradicional valenciana, incloïa temes tradicionals d’altres geografies, especialment de la Mediterrània. A partir d’ahí va succeir tot d’una manera molt frenètica, i vaig formar part entre d’altres amb formacions com: Urbàlia Rurana, L’ham de Foc, Miquel Gil, Capella de Ministrers,Mara Aranda i Solatge, Apa, Krama, etc. També vaig fundar el grup “Tres fan ball”. Grup dedicat al ball folk, on fèiem danses i balls que havia aprés a partir de conéixer altres grups on coincidia en concerts per Catalunya, Occitània, etc. Li ho vaig proposar al meu amic Vicent Pastor, i al meu alumne avantatjat Fabrici Baños i muntàrem el grup de ball folk a trio, on inicialment m’encarregava de la part didàctica i explicativa dels balls. A més vaig col·laborar amb moltíssimes formacions, principalment del panorama folk i músiques tradicionals: Al Tall, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Carraixet, Rafa Xambó, Borja Penalba i Mireia Vives, etc. Actualment, a banda de les col·laboracions tinc les meues formacions pròpies: Eduard

Navarro – Ensemble DUNA, Citra Trio, Eduard Navarro Trio i Colla Garrofera Borda. Amb totes estes formacions he gravat més de 50 treballs discogràfics. Tot això compartit amb una trajectòria de recuperació de la dolçaina i altres instruments tradicionals. Amb la dolçaina vàrem muntar una primera escola de dolçaina i tabal a Manises, amb Manolo Miralles, encarregat del tabal, i jo de la dolçaina, sobre l’any 1.980. Recuperàrem els actes de dolçaina i tabal a Manises. Teníem testimonis i fotos antigues on

apareixien diferents dolçainers locals tocant i també en algunes ocasions Joan Blasco. Dels antics dolçainers locals, vàrem fer visites i entrevistes per tal de recopilar informació. Així vàrem entrevistar en diverses ocasions a Joaquín Valldecabres i la filla de José Orts, antics dolçainers de Manises. A la part didàctica, a banda de la dolçaina, he fet de mestre de diferents instruments com la tarota, sac de gemecs, xirimies, bandúrria, llaüt i altres instruments de corda polsada de rondalla, a llocs com: Escola de música tradicional “La Xafigà” de Muro (mestre de sac de gemecs i tarota), Societat musical “La Unió” de Llíria (mestre de dolçaina),La Colla Gatzara de Paterna, (mestre de dolçaina, tarota i sac de gemecs), La Colla Acontratemps de Vilamarxant (mestre de dolçaina), Early Music Morella (instruments tradicionals i històrics). I dirigisc les rondalles dels grups de danses:

Repicó de M a n i s e s , Xafarnat de Paterna, El Poblet de Godella i Dansarrels d’Alcàsser. La vinculació és major en el cas del grup de danses Repicó de Manises, on hem recuperat diferents cançons i balls locals a partir de gravacions que vaig fer durant la meua joventut a diferents persones majors i familiars, que cantaven nadales o quan treballaven pintant ceràmica; o dedicades a Sant Joan, o a les coveteres, etc. Amb Repicó també organitzem i coordinem, amb l’ajuda de l’ajuntament de Manises, la Festa Folk, integrada dins de les festes patronals, i que enguany farem la setana edició, sempre dedicada al ball folk, amb participació de grups de diferents geografies. També cal remarcar que amb Repicó vàrem recuperar la festa de les Coveteres de Manises, que es realitza per Sant Joan, on fem una gran dansà amb gran participació de balladors, dolçainers i tabalers, seguit d’un sarau, amb la rondalla de Repicó obert als diferents balladors vinguts.

RECUPERACIÓ DE LA LLENGUA CULTURA I TRADICIONS

PART

Paula Pérez Arnal

LITERÀRIA

VA DE

De vegades les coses no tan coneguts com Joanet el de Mona i passen perquè sí. Pasqual el Grosero (restos), Enrique el Vicent Andrés Estellés Nitro i Nelet de Regalla (feridors), i Vicentet el Morenet i Rafael de Sagasta (mitgers). (Coral romput) Va de bo! és una expressió que s’ha També és important assenyalar que no inclòs en l’ús habitual del castellà i que té s’ha jugat sempre al carrer. L’any 1925 es va inaugurar el Trinquet de Manises, lloc on el seu origen en el joc de pilota. Sí, eixe joc han jugat els jugadors més grans de l’època: de pilota que tu, amic lector, amiga lectora, Juliet d’Alginet, Llíria, Rovellet i el famós veies al carrer fa anys, molts anys, quan Xiquet de Quart, de qui parlaré amb més encara no estàvem immersos en el telèfon detall a continuació. El trinquet de Manises mòbil i les xarxes socials, quan saludaves va tancar l’any 1964 però, posteriorment, va amablement cada matí a la teua veïna reprendre l’activitat coincidint amb l’inici d’enfront, a qui desitjaves bon dia, i que, del club de pilota l’any 1997. Fou més tard, actualment, has substituït per un sticker l’any 2001, quan, afortunadament, es va de bon dia a través del telèfon mòbil. rehabilitar el trinquet i es va convertir, a Ja he dit que fa anys. Concretament parle partir d’aquell moment, en el més gran de la de fa un segle, dels anys 20. Aleshores, tu Comunitat Valenciana. baixaves al carrer i veies jugar a pilota. On? He dit abans que parlaria del Xiquet de Al carrer Blaiet de Cotí, al carrer on està la Quart. El Xiquet de Quart és Alberto Arnal capella de Comunió de Sant Joan Baptista, Navarro, el jugador més singular que ha parit al carrer Sant Vicent, al carrer Major, al la història de la pilota. I no ho diu la seua carrer Santa Anna... A més, podies veure neta sinó que ho diu la premsa de l’època. partides especials al carrer Sant Edesi. I, per Retalls de premsa que la seua dona, Maria, què no? També podies fer travesses en el guardava minuciosament amb orgull i que transcurs d’una partida de pilota. La pilota he tingut la sort d’heretar: menejava molts diners. Era com ara és el Alberto Arnal va nàixer a Serra el 31 de gener futbol: movia masses, movia molta gent. de 1913, però va passar tota la seua vida a El joc de pilota estava tan estès al nostre Quart de Poblet i, per això, l’anomenaren: poble, Manises, que hi havia un carrer que el Xiquet de Quart. Quart jugava a pilota al es deia carrer de la Pilota (actualment Dr. carrer, però es va formar com a pilotari al Català Díez). A Manises acudien jugadors trinquet de Manises.

VA DE BO

Destacava del Xiquet de Quart l’ amabilitat i respecte dins del trinquet i fora d’ell. No mostrava enuig cap als rivals. Diuen que sempre tenia bones paraules quan atenia els aficionats, reporters i jugadors. Sempre jugava amb la faixa blava, tot i que la faixa roja és la que es deixava per al jugador considerat campió. Era, per damunt de tot, un jugador humil. Tanta va ser la seua supremacia que se li varen prohibir algunes jugades com, per exemple, fer el dau, perquè la partida estiguera en igualtat. Quart mostrava passió i, evidentment, això es reflectia en el seu joc. Reproduïsc a continuació un fragment de Lorenzo Millo, del llibre El Trinquet (1976): “Era Quart un home callat, molt seriós a la pista, molt correcte amb els seus companys, per gran que fora l’errada d’un d’estos, per transcendental, Quart no s’immutava i sols deia: a l’altra! Alt, robust, la seua pilota tenia força endiablada, es deia que la portava rotllà, i en aquell temps que es jugava amb pilota de 32 grams, que hui no l’acceptarien les figures, portava la pilota a les galeries, des del dau o des del resto. Era per a admirar al resto com passava una i altra vegada

la pilota per l’escala, per a obligar cada vegada més als seus rivals. I quan li l’entregaven, desgregarse amb ella de bot i braç o calbotet i portar-la al dalt del palco o de la galeria. El seu dau era tan violent i difícil de respondre que es va donar el cas insòlit, per a poder tindre les partides en igualtat, de prohibir-li fer-lo a la primera pilotada de cada quinze, missió de la qual s’encarregava el pilotari que portava com a davanter”. Lamentablement, el seu estat anímic va caure amb la mort tràgica del seu únic fill baró amb poquets anys de vida. Un tramvia el va atropellar enfront d’ell. Diuen les meues ties (totes dones) que el seu pare volia tindre un fill i ensenyar-lo a jugar a pilota. Aquest accident va influir molt en el seu joc i en la seua vida personal. Quart va morir l’1 de maig de 1966, amb 53 anys i li van donar cristiana sepultura en el cementeri de Quart de Poblet. Allà descansa el Xiquet de Quart, Alberto Arnal, junt amb el seu fill baró, Alberto Arnal. Com deia al principi, l’expressió Va de bo! és utilitzada per algunes persones quan parlen castellà. Aquesta expressió s’utilitza en les partides

de pilota per indicar-ne el començament: els jugadors han acabat d’escalfar i es preparen per a jugar; es passa d’escalfar, moment previ, a començar la partida pròpiament dita. Va de bo, cavallers! s’escolta de fons i es posa en marxa l’espectacle. Quan parlem castellà i diem va de bo! estem dient que la cosa es posa molt seriosa i que cal prestar atenció. T’anime, amic lector, amiga lectora, a utilitzar aquesta expressió si la teua llengua és el castellà. Bibliografia: Millo, L. (1976): El Trinquet. Prometeo Pérez Saiz, F.J. i Pérez Arnal, P. (2008): El Trinquet de Manises i el Xiquet de Quart. Ajuntament de Manises.

Natalia Ferrer Escrich

PART

LITERÀRIA S:

ANSE D E D P U GR

NTINDRE A M A R T PE SÈNCIA S AL PASSA E A R T LA NOS

UN VIATGE

Per tota la geografia tenim d’aquells temps. un sense fi de grups de danses que garanteixen que el folklore valencià Des dels grups de danses també s’intenta mostrar la indumentària que estiga present en les nostres vides. es lluïa als carrers dels pobles i ciutats A la comarca de l’Horta, tenim la sort del passat, entre els segles XVIII i de comptar amb molts d’ells, en els principis del XX, que és l’època a partir quals s’involucren moltes persones de de la qual es recuperen i es creen les manera desinteressada amb l’objectiu danses que es ballen actualment. de mantindre les tradicions i fer- Fan, així, una tasca de recerca i nos gaudir de la música i les danses recreació històrica. valencianes. Es realitza una labor d’investigació d’aquells costums que Per a fer possible tota aquesta feina de tenien els nostres avantpassats, de divulgació, els grups de danses realitzen les seues festivitats, de les cançons i diferents activitats durant tot l’any. dites populars d’aquells temps, d’allò Anem a fer un repàs general per elles. que cantava i ballava la gent als dies de festa.

LES DANSAES I SARAUS

Seguidilles, jotes, fandangos, Les dansaes i saraus són vertaders valencianes, boleros, malaguenyes... esdeveniments socials dins d’aquest Són peces que es toquen i es ballen, món, ja que suposen el moment en el a través de les quals els grups de qual balladors i músics de tot arreu es danses ens traslladen al passat. reuneixen per gaudir d’allò que més els Des de les peces més tradicionals agrada. recuperades directament d’aquells dies de festa dels segles XVIII i XIX, En què consisteix una dansà? passant per polques, masurques Es tracta d’un ball al carrer, amb i altres balls de rogle de finals del acompanyament de tabal i dolçaina i segle XIX, fins arribar a les peces generalment itinerant amb un ritme escolaritzades i de nova creació que molt concret. Es realitzen normalment els músics i coreògrafs fan aparèixer en per commemorar alguna festivitat i l’actualitat a partir de la reminiscència els balladors solen anar vestits amb la

GRUP DE DANSES: UN VIATGE AL PASSAT PER A MANTINDRE LA NOSTRA ESSÈNCIA

indumentària tradicional. Antigament, eren també danses que es ballaven amb aquesta finalitat, o que s’oferien als nobles. Té una estructura molt marcada: mentre només sonen els tabals, els balladors mantenen un pas bàsic, amb el qual avancen pel carrer o la plaça on es troben. Quan sonen les dolçaines, amb unes peces molt característiques per a aquests actes, els balladors dibuixen diferents figures. La dansà finalitza normalment en una plaça, quan tots els balladors estan situats als seus voltants. És, aleshores, quan la música canvia, interpretant un fandanguet que augmenta la seua velocitat paulatinament. Es tracta, com dèiem, d’esdeveniments socials, ja que es convida a balladors d’altres grups a participar.

En quant als saraus, es tracta d’actes més informals, en els quals una rondalla interpreta diferents peces que són ballades pels balladors. En aquest cas, els balladors no van vestits amb indumentària valenciana i aprofiten per repassar balls o aprendre’n de nous. Moltes vegades, els saraus són la manera de finalitzar una vetlada de dansà.

LES DANSETES DEL CORPUS

A València, les dansetes del Corpus posen alegria a aquesta festa tan solemne i que és, en realitat, la festa grossa de la ciutat. S’interpreten durant la Cavalcada del Convit, que va sorgir com una invitació per a que la gent assistirà a la posterior Processó del Corpus Christi. Actualment participen diferents associacions que interpreten diferents danses, com

Als voltants de València també se celebra aquesta festivitat. Les dansetes abans anomenades es traslladen generalment a la vesprada, just abans de que comence la processó. És, en aquest cas, on els grups de danses tenen un paper fonamental, ja que són les encarregades de portar a terme la tasca de coordinar i oferir als presents aquestes danses.

INTERCANVIS AMB ALTRES GRUPS FOLKLÒRICS I FESTIVALS INTERNACIONALS

Si dèiem que les dansaes i saraus són els actes socials per excel·lència dels grups de danses, els intercanvis no es queden enrere. Es tracta de conèixer i donar a conèixer altres formacions folklòriques i culturals a través de la realització de ara: els nanos, els gegants, els cavallets, dues actuacions conjuntes, cadascuna els arquets, la magrana, la Moma, d’elles a cadascun dels llocs on les Vetes de Sueca o els llauradors. pertanyen aquestes associacions. Es tracta de danses que s’inspiren No sempre es tracta de grups de en temps molt antics. Actualment, danses. Participen també bandes de la festivitat del Corpus se celebra música, cors, rondalles... Són actes en diumenge. Aquesta cavalcada es molt bonics, ja que es posen en comú realitza a migdia, i la solemne processó el saber fer d’uns i altres, cadascú té lloc de vesprada. en la seua matèria, realitzant fins i tot peces en conjunt si l’ocasió ho permet. Aquests intercanvis no només apropen el folklore de “La Terreta”, sinó que també de vegades es fan amb grups del territori espanyol o, fins i tot, internacional. Una altra manera en la qual els grups de danses poden compartir, conèixer i participar en el folklore d’altres llocs és assistint a festivals

GRUP DE DANSES: UN VIATGE AL PASSAT PER A MANTINDRE LA NOSTRA ESSÈNCIA

internacionals. Se’n celebren diferents arreu d’Europa i del món, en els quals es reuneixen grups de diversos llocs per mostrar la seua cultura i el seu art realitzant diferents actuacions durant els dies en els quals es porta a terme el festival. Generalment es realitzen a localitats amb encant, així que també es tracta d’una manera de viatjar i fer turisme. Sense anar més lluny, València va ser la ciutat triada per a l’Europeade de 1995. L’Europeade és un festival folklòric a nivell europeu que se celebra des de 1964, cada any en una ciutat europea diferent, que va nàixer per a preservar els valors culturals i d’identitat de cada poble, en un entorn de pau, convivència i llibertat.

CREACIÓ I REPRESENTACIÓ D’ESPECTACLES FOLKLÒRICS

Des dels grups de danses sorgeix la necessitat de contar històries a través d’allò que els caracteritza: la música i la dansa tradicionals. És per això que podem veure espectacles en els quals no només gaudim de veure’ls tocar i ballar, sinó també de passar una bona estona traslladant-nos a altres temps o a altres llocs i, fins i tot, fent-nos aprendre.

Es tracta d’espectacles creats pels propis grups, generalment, els quals poden recrear la cultura valenciana del nostre passat, ensenyar-nos d’on venim i cap on anem. Des de la tradició i la innovació ens mostren l’art, la vida, la indumentària, els paisatges; reivindiquen la nostra identitat. De vegades, estan plens d’eixa sàtira i d’eixe humor que tant caracteritzen els valencians. Quan pensem en danses valencianes solem pensar en música de rondalla o de tabal i dolçaina, però també és possible que es realitzen actuacions amb la col·laboració d’orquestres. Des de l’escenari, tots els que fan possible l’espectacle, donen el millor de sí mateixos amb l’esperança de fer les delícies del públic. Han gaudit preparant el guió, treballantlo i millorant-lo fins que el troben perfecte. Han dedicat moltes hores a assajar, a preparar-ho tot per a que eixe dia lluïsca al màxim... I el que més desitgen, de vegades amb els nervis a flor de pell, és que els espectadors gaudisquen tant o més com ho estan fent ells.

PARTICIPACIÓ EN DIFERENTS FESTIVITATS, PROCESSONS, CERCAVILES I ALTRES Tot està filat i emmarcat dins d’un quadre per assolir aquests ESDEVENIMENTS propòsits. Ens trobem explicacions de les diferents peces interpretades, imatges que les acompanyen, escenes teatralitzades, cant d’estil, canvis d’indumentària segons el que es vol representar, decorats...

Els grups de danses valencianes estan presents en tot tipus d’esdeveniments. Participen de diferents formes en les festes de les seues poblacions. Podem veure balladors i músics acompanyant diferents cavalcades o

LA IMPORTÀNCIA DE LA INDUMENTÀRIA ALS GRUPS DE DANSES

processons o amenitzant diferents A l’inici hem comentat que els grups actes culturals o, fins i tot, actes de danses fan una tasca de recerca que no tenen tant a veure amb i de recreació històrica no només les nostres tradicions però en els en l’àmbit musical i del ball, sinó que quals vol mostrar-se l’esplendor del també ho fan de la indumentària. folklore valencià. La indumentària dels balladors (i en Dins de les danses que podem veure a ocasions també dels músics) està processons i cavalcades, podem trobar rescatada d’aquells armaris que tenien algunes de les que es representen al els valencians des del Segle XVIII fins Corpus (com ara les Vetes de Sueca, als inicis del Segle XX, i en diferents els nanos o els gegants) i també jotes èpoques de l’any i moments de la seua o altres balls, que donen una gran vida quotidiana. Potser la indumentària més estesa és la roba tradicional del S. vistositat. XVIII, principis del XIX i la indumentària També és habitual que participen en que es podria anomenar “icònica” o el programa festiu d’alguna confraria “regional” de finals de S. XIX i inicis del u organització festiva, col·laborant S. XX. Habitualment, destaca la roba amb alguna actuació o dansà durant “de luxe” o “de festa”, ja que al final els dies en els quals celebren els és la més vistosa. Es tracta d’aquella seus actes. indumentària pròpia de la nostra

GRUP DE DANSES: UN VIATGE AL PASSAT PER A MANTINDRE LA NOSTRA ESSÈNCIA

zona en aquells temps, aquella amb la que se’ns identificava com a valencians. Tanmateix, no sempre va ser així, ja que cap a finals del S.XIX, els valencians ja no vestien al seu dia a dia amb una roba diferent a la de la resta, sinó que es va instaurar la moda europea i ja no hi havia grans diferències entre la vestimenta arreu d’Espanya o d’Europa. També des dels grups de danses s’intenta donar a conèixer aquesta roba. La indumentària en aquells moments marcava, fins i tot, un estatus social. A grans trets, anem a fer un repàs per tota aquesta indumentària, tant en el cas dels homes com en el cas de les dones. Principalment, anem a parlar de la roba que utilitzaven per a mudar. Els valencians teníem la sort de comptar amb teixits meravellosos i útils amb els quals ens vam vestir al llarg de tots aquests segles, des de les fredes comarques del nord i de l’interior fins a les zones més càlides i suaus com l’horta. Sedes, cotons, llanes, llenços elaborats a partir del cànem... També ens va caracteritzar la joieria, amb algunes peces fonamentals que, de millors o pitjors materials, va lluir pràcticament tota la població. Es tractava de peces insubstituïbles, ja que eren necessàries per a poder pentinar-se o vestir-se. La roba interior era fonamental. Durant aquests temps, les dones superposaven sinagües per donar volum als guardapeus (allò que hui anomenem faldes) i vestien camises interiors. Els homes portaven calçotets

i també camises. Les camises, tant les dels homes com les de les dones, solien fer-se de teixits de llenç. De vegades, per a les parts més visibles s’empraven teles més fines. Al final, aquestes eren les parts que es guarnien amb brodats o amb alguna randa en el cas de les dones. Els saragüells els lluïen els homes de les classes exclusivament populars. Es tracta d’una peça amb origen molt antic, que s’estén al llarg dels segles fins als inicis del S.XX. És tan antic que el seu nom sembla tindre origen musulmà. També estaven confeccionats amb llenç. Les calces es nugaven amb lligacames, per a que no caigueren. Al S.XVIII, les dones es pentinaven amb un únic monyo, amb ratlla al mig o sense ella. La pinta era imprescindible: es tractava de l’element que feien servir per a pentinar-se, que després deixaven col·locat al monyo. Amb el temps, aquesta pinta menuda, va evolucionant, ornamentant-se i creixent de mesura. També era fonamental la espasa i el canó, eixes agulles sobre les quals es trena el cabell per convertir-lo en el monyo. Posteriorment, s’afegiria una agulla més, el rascamonyos, la funció del qual, com el seu nom indica, era rascar-se el cap quan els picava. Recordem que en aquests temps la higiene no tenia res a veure amb la del dia d’avui. Més tard parlarem del pentinat que acompanya al vestit regional. Els homes de les classes populars del S.XVIII portaven habitualment els cabells llargs i podien arreplegar-los amb una còfia o nugats amb una cinta formant una cua.

A la nostra comarca, la cria dels cucs de amb mocadors de pit, de teixits fins i seda i la manufactura pròpia d’aquest brodats amb cadeneta. També lluïen teixit, va fer que fins i tot les classes davantals, de teixits similars als del popular tingueren accés a ella. Al S.XVIII mocador de pit, o de seda engalanada les dones portaven guardapeus de amb randes metàl·liques, cintes de seda llisa o de domàs, guarnides amb vellut... Principalment eren de colors randes metàl·liques de boixets, cintes obscurs. Les classes més acomodades, brodades o “farfalars” (volants), que podien permetre’s també indianes. se superposaven a la tela. En quant als Les indianes eren teixits estampats cossos, trobem cotilles i gipons. Les importats de la Índia, amb la qual cotilles deixaven veure les mànigues cosa, tenien un preu elevat. Eren unes de les camises i es gastaven a l’estiu. vestimentes reservades a l’aristocràcia. Els gipons podien tindre les mànigues També portaven casaques, gipons fins al colze o podien ser llargues. acabats en volants de dimensions Per donar rigidesa a estes peces es considerables. col·locaven varetes, similars al vímet, i espart interiorment. Es cordaven A més de les joies que hem anomenat generalment per la part de davant amb abans, les dones portaven arracades cordons o cintes que passaven per també com a element fonamental traus de forma arrodonida, i acabaven en la seua vestimenta. Com a model en merlets que s’obrin per damunt del més autòcton i que ha perdurat al llarg del temps, podem destacar els guardapeus a l’altura de la cintura. “barquillos”. Es tracta d’arracades amb En aquestes peces es podien permetre un orellal de cadenat ornamentat del també teixits més treballats, ja que qual penja una peça horitzontal més feia falta menys quantitat de tela o menys decorada i tres rastreres per a la seua confecció. Els patrons de perles. Completaven el conjunt emprats per a la confecció d’estes amb una creu de pit, que en un inici peces, donaven una forma cònica es tractava d’una peça per la qual es al cos de les dones, quedant el pit passava una cinta i de la qual penjava molt alt. És per això que es cobrien una creu. Amb el temps va evolucionar,

GRUP DE DANSES: UN VIATGE AL PASSAT PER A MANTINDRE LA NOSTRA ESSÈNCIA

desfent-se la forma de la creu i afegint peces, fins a formar allò al que a dia de hui molts coneixem amb el nom de “joia” i que ha passat en molts casos de ser un penjoll que es porta al coll a una agulla amb la qual al vestit regional se subjecta el mocador de pit. Aquestes joies estaven fetes d’or, o de llautó o de plata, que podien tindre banys d’or. Es guarnien amb maragdes i espillets o cristalls verds, imitant les maragdes. Els homes portaven jupetins llargs i calçons justos, fets amb seda, llana, llenços... Portaven còfies, com hem dit abans i barrets de mig formatge o formant tres pics. La seua joieria era, principalment, funcional. Es tractava de les diferents botonadures que

utilitzaven per tancar-se la roba. El S.XVIII és, com podreu observar, el segle del luxe, de la llum, de l’esplendor de la indumentària valenciana. Als inicis del S.XIX la indumentària es fa més senzilla, més “apagada”, per influència de la Revolució Francesa i la moda imperi, que primer es va establir en l’alta societat i, a poc a poc va anar introduint-se a les classes més baixes. Trobem més sobrietat, roba més fosca, que tapa més el cos. Els davantals quasi sempre són negres. En el cas dels homes, els jupetins s’acurten, i solen utilitzar mocadors al cap en lloc de còfies, ja que deixen de portar els cabells llargs.

moltes vegades combinaven amb Cap a finals d’aquest segle, ens bruses sobre les camises. Segueixen encaminem a una època en la qual portant mocadors al cap o, fins i tot, la vestimenta ja no entén de fer gorres de llana a l’hivern. Aquesta distincions entre zones geogràfiques. indumentària és menys visible potser En el cas de les dones, els guardapeus als grups de danses, però també la fan s’allarguen i es perd eixa forma tan servir en ocasions. Van ser temps de marcada del cos que es veia als temps polques, de masurques, de balls de anteriors. Es tracta de roba molt rogle i de parella a les places... Si es vol puritana, tancada, de colors foscos. representar fidelment algun d’aquests Es cobrien amb toquetes de llana balls, la indumentària adequada o mantons de Manila, que arriben a seria aquesta. Espanya en aquesta època. El pentinat també canvia. Apareix el pentinat “a Què va ocórrer en aquesta època? bandes” que consisteix en separar Doncs que d’alguna manera es volia els cabells en tres zones realitzant recuperar la identitat pròpia de cada tres ratlles: una des del mig de la front regió i, d’entre altres formes, es va fer cap enrere i dues que transcorren mitjançant la indumentària. Pensem en transversalment fins a les orelles. En aquella època, en aquells baguls que aquest moment apareixen també els guardaven la roba dels avantapassats... rodets laterals. En quant a la joieria, Perquè sí: en aquell moment eren se segueixen portant models dels coses que es conservaven. Aleshores, que es portaven anteriorment, ja que es van traure les peces més boniques s’heretaven, i en van apareixent de i ornamentades i, pensant en allò que nous. En aquesta època es dona més es recordava del passat i barrejantprotagonisme a les perles. Els homes ho amb les modes del moment, fan comencen a portar calçons llargs que aparèixer eixa indumentària que resulta

GRUP DE DANSES: UN VIATGE AL PASSAT PER A MANTINDRE LA NOSTRA ESSÈNCIA

tan inconfusible. Eixa indumentària que ens trobem als quadres de Sorolla, aquells quadres com Las grupas (1916) o Fiesta valenciana (1893) o la seua representació de la llauradora valenciana, o a l’obra Floreal (1915) de Pinazo, per exemple. Sorgeixen així els vestits regionals, com aquells que es van poder veure a l’enllaç d’Alfonso XII i Mª de las Mercedes d’Orleans en 1878, a la qual van acudir persones d’arreu d’Espanya amb els vestits identificatius de cada zona. Es tracta de vestimenta que s’empra els dies de festa, en quadres de ball. Hui en dia se segueix utilitzant d’aquesta manera des dels grups de danses, per representar eixos temps de vestimenta icònica valenciana, generalment acompanyats de balls d’escola o de noves creacions que van sorgint al llarg dels anys mantenint l’essència de les músiques i les danses del passat, dels balls tradicionals i populars que els nostres avantpassats van ballar als segles anteriors. Les dones porten els tres monyos.

En un inici, només amb la pinta de darrere. Després, es fabriquen jocs de pintes que inclouen les dels rodets laterals. També s’afegeix un segon rascamonyos, per donar simetria al conjunt del pentinat. La joia, com hem dit anteriorment, acaba convertint-se en una agulla de pit. Els gipons o cotilles es posen per davall dels guardapeus, quedant ocults els merlets i les mànigues de la camisa interior de les cotilles acaben substituintse per mànigues del mateix teixit incorporades directament al cos, amb llargues randes d’encaix... A poc a poc resulta un vestit que es transforma. En quant als homes, en general porten jupetins curts, saragüells i el cap cobert amb un mocador o amb barret d’arboços. Si portaven barret, solien portar rodina. Si voleu saber més sobre indumentària tradicional, a dia de hui tenim una gran sort: hi ha moltes persones que s’han dedicat a estudiar la moda del nostre passat i de la qual podem aprendre a muntó. Per a iniciar-vos, vos recomanem el llibre Indumentaria Valenciana. Siglos XVIII-XIX, de, Mª Victoria Liceras Ferreres. En ell es fa un repàs de la indumentària masculina i femenina tradicional durant aquests segles, des de les peces interiors fins a les exteriors i des de la pinta o el barret fins als peus. Fins i tot parla de la roba dels xiquets i xiquetes de l’època. Hi ha moltes més publicacions i moltes més persones a les que hem d’agrair el seu estudi de la indumentària, però aquesta pensem que suposa una bona base per a iniciar-se en aquest món.

Peces per a les quals, Verònica Orts, la mestra de dansa, ha confeccionat les respectives coreografies. Repicó participa activament en tots aquells esdeveniments dels quals hem parlar abans, buscant mantindre i difondre la cultura valenciana i de la nostra ciutat: dansaes i saraus arreu de No ens hem d’anar molt lluny per a la geografia valenciana, espectacles de gaudir de la forma més pura de folklore creació pròpia (Galanteries i floretes, valencià, ja que a la nostra ciutat tenim Acordió i ball a Manises, Tradifusió, el Grup de danses i rondalla Repicó, Ballant a la moda...) , intercanvis amb que des de finals dels anys vuitanta altres grups o associacions culturals i vetla per assegurar el futur de la nostra participació a festivals internacionals, cultura. com l’Europeade. El grup va sorgir al curs 1987-1988, quan Des de 2016, normalment entre es va crear l’Escoleta de Danses dins setembre i novembre, organitza la del marc dels Tallers de temps lliure Mostra de balls tradicionals “Ciutat de la Casa de la Cultura. Aquest taller de Manises”. Aquest acte reuneix a un de danses populars encara continua grup folklòric d’altra zona d’Espanya vigent a dia de hui i és des d’on els i al propi grup Repicó, dins del marc balladors aprenen i s’integren al grup. En de l’intercanvi que realitza anualment aquell moment, es va anomenar Vents amb eixe grup. Podem recordar, de la nostra terra però posteriorment per exemple, intercanvis amb grups es va canviar el nom a l’actual: Repicó. d’Eivissa, Mallorca, La Vall d’Aran, La primera professora va ser Carmen Múrcia o Madrid. L’últim ha sigut en Just. Hem de donar-li les gràcies per 2023 amb el grup Ibarra-kaldu Elkartea, tot allò que va aportar, així com al de Barakaldo, al País Basc. grup de persones joves i amb moltes ganes de treballar que es van posar En quant a dansaes, a més de participar mans a l’obra per recuperar les nostres en les d’altres llocs, organitza cada any tradicions i folklore i fer que perdurara al voltant de la data de Sant Joan el per a posteriors generacions. tradicional Ball de les Coveteres. Es tracta d’una dansà, a la qual participen Posteriorment, al voltant de 2012, es balladors de molts grups de danses, va crear també la rondalla. D’aquesta i que rep eixe nom com a record manera es fa un tàndem perfecte entre d’aquells balls que la gent del poble els balladors i els músics. De fet, el oferia a Els Boïl, els Senyors de Manises. mestre de la rondalla, Eduard Navarro, ha composat per al grup i per a Manises També participa amb les dansetes diferents peces: les Seguidilles de tradicionals a la Processó del Corpus, Coveteres, la Jota de Sant Joan, el en l’apertura de la Cavalcada de la Bolero de Manises i l’Ú de Manises. Ceràmica amb el Ball dels Nanos, en

EL GRUP DE DANSES I RONDALLA REPICÓ

GRUP DE DANSES: UN VIATGE AL PASSAT PER A MANTINDRE LA NOSTRA ESSÈNCIA

la Cavalcada dels Reis de l’Orient i en qualsevol esdeveniment al qual estiga convidat. Juntament amb l’Associació de Veïns del Centre Històric, uns dies abans de Nadal realitza una ronda de Nadales pels carrers més cèntrics de la localitat. Col·labora, a més, en l’organització de la Festa Folk, que té lloc durant les festes patronals al mes de juliol. En 2013, coincidint amb el XXV aniversari, li va ser concedit el premi 9 d’Octubre per part de l’Ajuntament de Manises, per la seua trajectòria i tasca en l’estudi i divulgació de la nostra cultura. En referència a la indumentària, del grup de danses fa la labor de mostrar de la forma més fidel possible aquelles peces que es lluïen fa tants anys. A poc a poc ha anat investigant i aprenent sobre indumentària tradicional per poder entendre-la i vestir-la. A més, també fa una tasca de divulgació i fins i tot li ha dedicat un espectacle que s’ha presentat ja a Manises, a Bonrepòs i Mirambell i a Silla. Es tracta de Ballant a la moda, on es fa un repàs per tota la indumentària que hem comentat abans, lligant-la amb les peces musicals i danses pròpies de cada època. Va ser una idea original d’un dels balladors, Vicente Buenaventura, que es dedica a la confecció de roba tradicional, i que va ser molt ben acceptada pel grup i es posà mans a l’obra de seguida. Com podeu veure, parlar de Repicó és parlar de folklore valencià en estat pur. Un grup que escolta els avantpassats del seu poble per seguir mantenint vives les seues tradicions al present i al futur.

l Carmen mira orgullós la culminació d’un somni complit una aventura com mai s’ha escrit d’una Ciutat d’ofici argilós. La nostra ceràmica viu per una festa que es desviu pel treball original d’una fallera magistral. Amara regna a la falla d’un gran barri al que estima d’una festa a la que admira en forma de gran antigalla. Amara Vega Barberà, enhorabona per ser enguany de la comisió d’El Carmen Fallera Major!

coneixent A LA jor a m FALLERA 2024

Saluda jor a m FALLERA2024

R O J A M A R E L L FA B

envolguts fallers, falleres, amigues i amics; Tinc l’honor de poder dirigir-me a vosaltres com a Fallera Major d’aquesta, la nostra gran família, l’A.C. Falla el Carmen. És un orgull poder representar i compartir al costat de vosaltres experiències, moments i emocions d’aquest somni que s’està complint. Espere amb impaciència la nostra Gran Setmana, especialment una de les nits més màgiques per a mi “la nit de la planta”, la nit on comença la nostra setmana, on donem a conéixer l’amor, tradició, cultura i com no el treball fet durant tot l’any per fer més gran si cap aquesta estimada festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

He d’agrair a aquesta magnífica comissió l’afecte i suport que em dona i el Major Infantil, una princesa fer d’aquesta una família que amb el seu somriure tan gran, a tots els que et roba el cor; Tomas, el d’alguna forma aporten el meu President Infantil, un seu granet d’arena, a les xiquet en el qual els seus incansables persones que ulls trobes la il·lusió per les formen part de la fantàstica Falles, gràcies per ser així. directiva que tinc, sempre disposada a millorar i donar Estic convençuda que més per a deixar un dolç tenim a les nostres mans record i una grandíssima els millors ingredients per il·lusió per ressorgir d’un a poder gaudir d’unes any a un altre perquè les inoblidables Falles 2024. falles continuen vives. Anime a tots a conéixer la No em puc oblidar a nostra benvolguda festa, dedicar unes paraules a estarem encantats de les meues ties favorites, rebre-us i poder cosines, amigues, el meu mostrar-la. benvolgut fill i marit i de la “Pisando fuerte” meua Anita. Us vull. Falles 2024!!! I com no… als meus Visca València! companys de viatge; Visca les Falles! Fran el meu President, isca la Falla el Carmen! sempre pendent de tot, un apassionat d’aquesta Amara Vega Barberá festa; Nerea, la meua Fallera Fallera Major 2024.

2024

AMARA VEGA i BARBErÁ

FALLERA MAJOR

amara

FALLERA

ACOMIADAMENT

MAJOR 2023 H

a passat un any d’ençà que el meu somni va començar a fer-se realitat. Vaig pensar sempre que seria un any màgic i no em vaig equivocar. Tinc tants records bonics d’aquest 2023 que no podria parar d’escriure. El que sí que tinc clar és que he sigut immensament feliç.

meus xicotets, que bonic caminar al vostre costat. Gràcies per deixar-me tornar a ser una xiqueta. Ací i sempre em tindreu per al que necessiteu. A mi més bonica casualitat d’aquest 2023, les meues 11 I a vosaltres, el meu equip, companyes de viatge, que la meua família. Papes, bonic i que fàcil ha sigut tot germans i cunyats, no al vostre costat, gràcies per tinc paraules per a agrair quedar-vos i estar sempre. el vostre suport i amor incondicional. Mereixes el que somies. Juntes sempre. I a tu mamà, perquè sense A tu, el meu imprescindible, tu no soc res. Perquè has aprés el que és aquest a tu Laura per aconsellarme, ajudar-me, maquillar- món per a cuidar-me a mi. me i pentinar-me en cada Fins al més mínim detall. Gràcies per ser sempre el acte, qui millor que el teu meu pilar fonamental. Et per a ensenyar-me a ser vull més que res. una bona Fallera. Major.

Vaig començar a somiar alt i ells mai em van deixar Ara només em queda caure. La meua comissió i la Als meus sogres i a continuar somiant al costat meua directiva, per l’afecte eixa segona família per que rebut, per l’esforç i per acompanyar-me sempre i de vosaltres com fins ara. I continuar estant a l’altura mai deixar-me sola. Per estar al meu costat. del que espereu. Us deixe superar-vos en cada acte I a tu, Juanjo, no puc en bones mans, estic i posar sempre el millor de oblidar-me de tu. Per orgullosa de la comissió vosaltres. Som una gran ajudar-me a complir el que som i enguany no família i sola demande que meu somni, *sempre al podria ser millor. continuem creixent com meu costat, sempre de la l’estem fent fins ara. Estaré meua mà en cada pas. Per Amara, Tomàs i Nerea, agraïda eternament. gaudiu perquè això passa no soltar-me mai. Som el Soc afortunada de la gent millor equip i ho serem per en un tancar i obrir d’ulls. que m’acompanya i em a tota la vida. Amic, marit i Cada moment compta i dona suport. A tu, president pare. El millor que em podia serà únic. i amic, sort de ser la teua passar. Al xicotet de la casa Una salutació plena d’amor primera fallera major, pel que ha gaudit tant com jo, i afecte, viscut i el que ens queda un exemple. No puc estar per viure. A vosaltres, els més orgullosa de tu. Alicia Cruz i Santisteban

ALICIA CRUZ I SANTISTEBAN

De les taronges Madurades amb el sol D’aquesta terra Naix la teua dolçor. D’un tabal i una dolçaina Entonant la seua melodia En un passacarrer, Naix la teua alegria. D’una carcassa que en explotar Ompli la nit de llum Un 18 de març Naix la brillor dels teus ulls. Per aquestes qualitats. I moltes més, Puc dir solemnement Alícia, tu ets la regina del món faller

R O J A M A R E L FAL

Dels més majestuosos monuments de la ciutat de València naix la teua bellesa.

jor a m FALLERA2024

Ara nou reptes afrontes del mon faller maniser tu la regina vas a ser.

MANISES

n somni de xiqueta vas aconseguir, De les dones de El Carmen Regina et varen elegir.

CORT 2024

D’HONOR

Olga Andres Broch Veronica Arias Pacheco Laura Asensio Perez Ana Maria Atanet Valero Estefania Atanet Valero Natalia Beltran Silla Almudena Benitez Castillo Vanesa Bravo Sanchez Ana Maria Calderon Cortes Cristina Callejas Cano Vicenta Carmona Corchero Susana Carrion Perez-Cejuela Veronica Castañeda Valencia Pilar Castro Panadero Maria Cea Lozano Maria Trini Cebrian Collado Cristina Cobo Lario Yessika Collado Garcia Miriam Collado Linares Ana Maria Collado Lopez Tatiana Cortijo Salinas Ana Mª De La Concepcion Segovia Yadira Diaz Martinez Mari Cruz Dura Pinazo Amparo Dura Pinazo Aroa Escalada Garcia Sandra Escribano Gomez Adriana Esparza Castilla Milagros Fernandez Ruano Maria Amparo Fornes Muñoz Gema Gallego Abellan Maria Del Rocio Gallego Roman Carolain Johana Gallo Francomano Miriam Galvez Zarcero Amparo Garcia Garcia Naima Garcia Gonzalez Marina Garcia Madrid Vanesa Garcia Sagredo

Estefania Garrote Fliquete Aitana Gimenez Valdes Maria Gonzalez Franco Marta Gonzalez Lopez Eva Gonzalez Mestre Gemma Gonzalez Vilar Tamara Granero Navarrete Mª Del Carmen Huelamo Barbera Maxima Liñan Bermejo Sandra Lomas Gonzalez Ester Lopez Ruiz Cristina Lopez Segura Maria Jose Lozano Granados Julia Macarro Prado Sara Macias Urdiales Paula Marti Prado Maria Isabel Martinez Carrion Laura Martinez Cebria Maria Jose Martinez Mercado Maria Amparo Martinez Moya Margarita Martinez Olmedilla Ana Martínez Pérez Yolanda Martinez Villoldo Rosa Maria Mata Ruiz Sandra Medina Martinez Laura Medina Martinez Consuelo Mestre Navarro Lorena Mico Zamora Andrea Millan Aragones Maite Molina Gonzalez Pilar Montoya Ortiz Sara Mora Tortajada Marina Moreno Martinez Desire Moya Roman Laura Muñoz Dura Yenifer Muñoz Moya Sandra Muñoz Taengua Maria Jose Navarrete Durante Esther Navarro Cotillas Rosa Maria Navarro Gutierrez Mireia Navarro Tarin Conchi Olias Prada

Sonia Oreo Cruz Carla Ortiz Fornes Maria Jose Ortiz Sanchez Angela Palomo Morales Laura Panadero Valero Maria Pancorbo Sanchez Maria Concepcion Perez Estrada Amparo Perez Gallego Coraima Periche Climent Naiara Picazo Sanchis Maria Ana Porcel Collado Elisa Porcel Collado Begoña Porcuna Martinez Cristina Porcuna Martinez Emperatriz Prado Herrera Felicidad Prado Herrera Andrea Prado Martinez Encarnacion Puche Escontrela Nerea Quintanilla Pina Nuria Quiros Perez Sara Ramirez Marchante Carol Rey Rus Maria Dolores Rico Fraguas Tamara Rico Miñana Faustina Roman Liñan Encarna Roman Lñan Ana Isabel Romero Gallego Lucia Ruiz Flores Maria Jose Ruiz Gonzalez Nuria Ruiz Ortiz Carla Sahuqillo Guarnido Elena Saiz Garcia Marta Sanchez Armero Carmen Sanchez Baena Maria Santisteban Ruiz Cristina Segura Bustos Mercedes Simarro Martinez Nerea Simarro Martinez Maria Dolores Soto Perez Rosario Soto Reche Loia Triguero Montoro Miriam Valdes Garcia Ana Maria Valero Casado Isabel Vicaria Rodriguez Encarna Vizcaino Sanchez Elena Yago Martos

T D’HONOR

Daniela Aldana Martin

Salvador Espí Cotanda (Treballador de El Cano) 1968-2007)

S DE

QUÈ SAP

EL CANO tipus de factoría que impulsa el EL CANO FACTORIA DE MANISES, QUART ElFranquisme, és una factoríaa on tenen DE POBLET, EMPRESA NACIONAL DE LA cabuda amb molta preferència els excombatent, ex divisionaris i tota la casta MARINA MERCANT. franquista, en un primer moment. Després de la guerra civil, dins del pla La factoría era un model paternalista on d’economia autàrquica , es crea l’INI tenies tot el necessari des d’habitatge, (Institut Nacional Indústria), còpia del economat, zona esportiva i diversos IRI feixista Italià, per a desenvolupar actes d’integració festiva (concurs l’economia creant-se dins d’este, EL CANO de pesebres, repartiment de joguets, com a empresa per al desenvolupament exercicis espirituals i festa d’estiu, de la marina mercant, molt danyada durant cursets de natació així com tot tipus la guerra. d’equips esportius). EL CANO com a empresa, es planteja en En un principi per a posar en marxa un primer moment fer dues drassanes, la factoría van vindre professionals una fàbrica de motors i maquinària d’altres centres industrials com. Reinosa, auxiliar, per a això es localitzen els Cartagena, Sevilla, Madrid., terrenys de les drassanes a Sevilla i Barcelona, així com la fàbrica de motors Tots afins al franquisme, amb la posada i maquinària auxiliar a València, este en marxa i donada la necessitat de mà procés comença en 1946, duent-se a d’obra qualificada es passa al fet que en terme la construcció de la drassana de factoria entren professionals dels pobles Sevilla i la fàbrica de Manises, no es feu pròxims, així com la creació d’una escola la la drassana de Barcelona per l’oposició d’aprenents, que comença a funcionar en 1952 fins a 1977, d’on surten 25 promocions del govern. de grans professionals. EL CANO factoría de Manises, Quart de Poblet,( 180000 metres quadrats La factoría era especialista en la fabricació d’extensió on aproximadament 140000 de gran motors marins i estacionaris en terme de Quart), esta comença a per a centrals elèctriques, arribant-se a construir-se en 1946 fins al 1951 que es fabricar motors de 44000 CV, i amb la posa en marxa de manera integral tots tecnologia més avançada com la injecció electrònica en els últims motors fabricats. els tallers.

ELCANO

QUE PROCÉS PORTA LA FACTORIA. 1949-1966 ELCANO (EMPRESA NACIONAL DE LA MARINA MERCANTE). 1966-1969 ASCASA. CADIZ S.A.)

(ASTILLEROS

1969-1994 AESA. (ASTILLEROS ESPAÑOLES S.A) 1994-200 MDE. (MANISES DIÈSEL ENGENI) INI – BURMEISTER. 200-2007 IZAR - NAVANTIA (PROCÉS PRIVATICACIÓN) 2007 TANCAMENT DE FACTORIA 128 TREBALLADORS 64 PREJUVILATS I 64 INDEMIZATS I TRASLLADATS A ALTRES FACTORIAS. TOTES ESTES DENOMINACIONS DINS DE LA INDÚSTRIA PÚBLICA ESPANYOLA. ELCANO EN ELS SEUS DARRER ANYS PAS DE SER UNA FABRICA INTEGRAL A UNA DE SINTESIS, PER LA QUAL COSA PROPORCIONAVA GRAN QUANTITAT DE TREBALL A LES EMPRESES AUXILIARS DE TOT EL PAIS. Amb el tancament de ELCANO, fa 16 anys, es van perdre gran quantitat de llocs de treball de grans professionals, sent una gran pèrdua per al teixit industrial valencià. Fins ací el que va ser la vida industrial de la factoría, però també tenia una vida social molt compromesa i activa. ELCANO va tindre una gran activitat sindical, on des d’un principi de la seua creació, fins al final, on l’assemblea va ser l’artífex de les decisions que van prendre els treballadors , donant-se la pluralitat

sindical de manera real on van conviure els sindicats oficialistes, CCOO, UGT, i el corrent més autogestionari represen tada pels CAT. (Col·lectius Autònoms de Treballadors) Sent les assemblea dels treballadors en el seu conjunt els qui decidien tot a mà alçada en les seues reunions. ELCANO sigue una gran escola de democracia i democrates. Aixi com un gran centre de vivencies de tot tipu. Si algú vol aprofundir estos són els llibres que parlen de ELCANO Manises.

ELCANO

LLIBRES I ARTICLES SOBRE ELCANO. INI 1952, 3 toms. Creació Sevilla i Manises.

ELCANO .

Llorca. C. “La factoría ELCANO en Manises y CC.OO”. FEIS. Valencìa 2009. Article sobre la factoría com a patrimoni arquitectònic d’Adrià Besso. En el tom d’Arxiu d’Art Valencià 2010. *RABASC. ELCANO (E.N.E.). RELATO SOBRE UNA EXPERIENCIA SINDICAL (C.A.T. industria naval) fet per un grup de persones del CAT. INI 50 años de indusrialización en España. Biblioteca de economía. Serie perfiles.ed.E.C. Este article es en homenatge a Federico

Miralles Beneyto. (Treballador de ELCANO 1968-2007) Fundador de la falla El Carme.

JUAN RUIZ despistar i li va agarrar el bou; i li vaig dir... “Xe a la teua edat i ara et vas a ficar a torear?”. I amb la broma cada vegada que el ins sempre veia pel barri li deia... “Com “maestro” estàs maestro?... Adeu Aquest any la família maestro...” Però com diu de la falla el Carmen ha el refrany: “Entre broma y crescut molt, no és que broma la verdad asoma” s’haja apuntat molta gent, I en veritat Juan fou un que també. Si no que mestre per a mi, Juan fou hem tingut la gran alegria unes d’eixes persones a de rebre al món a 5 o les quals admires pel seu 6 xiquets i xiquetes, he amor a la nostra festa, perdut el conte. Però no per la seua dedicació a la vinc a parlar-vos d’aquesta nostra comissió, però per gran alegria que és la de damunt de tot per l’amor a rebre una nova vida al món, la pólvora. sinó de tot el contrari, de Juan em va ensenyar a tan dur que és dir adeu a amar la sensació d’una un faller, un pare de fallers, bona desperta, la germanor un iaio de fallers, pero per que es crea en recórrer damunt de tot una bona els carrers del barri, fent persona. explotar els masclets per Vos vaig a parlar de Juan a avisar al veïnat que ja Ruiz, d’ençà que tinc arribat un nou dia de falles. memòria fallera el recorde Juan em va ensenyar a als actes de la falla, sempre gaudir d’un terratrémol en amb un somriure, era una la mascletà del 19 de març. persona de semblant Un altre record que sempre seriós, però després era tindré al meu cap fou una el primer que li agradava nit de la crema, la nit de la traure un somriure a la crema que més ha plogut gent, sempre amb bromes i dels últims anys, hi hages fent humor. falles que no es pogueren Jo que també soc de cremar de tanta aigua que fer bromes i encara que va caure. Dons resulta tinguem una diferència que aquell any la filla de d’edat considerable vam Juan era la nostra fallera connectar prou bé. Una major i se li va ocórrer que vegada va aparéixer pel volia un ninot de la falla casal ple de blaus i li que estava a l’altura d’un vaig preguntar... “Xe Juan primer pis. I com som els que t’ha passat?”. Em va valencians, va ser pensat i contar que va anar a veure fet. Juan i altres bandarres uns bous al carrer i es va van ficar dins de la falla una

furgoneta i al sostre de la furgoneta una escala, van pujar i van baixar el ninot, en el moment que més aigua caia. Però que no faria un faller per la seua fallera major? I mes a mes si és la xiqueta dels teus ulls! Podria estar ací dies sencers contant anècdotes de Juan, com quan li agradava tirar mascles dins del casal, aquell casal tan xicotet. O com discutia cada despertà amb Ana perquè Ana li esbroncava perquè deia que li anava a cremar les mitges... Be maestro és hora de dir-te adeu. Vull que sàpigues que aquesta setmana fallera cada masclet que tire en la despeta serà en el teu record. DEP Juan Ruiz

RE D’HONOR

CUadre

D’HONOR

President Honorific.

Fallers Insignes Falla el Carmen

José Ignacio Romero Navarro

Fallers Insignes de Junta Local Fallera Jesús Roig Juan Rafael Lucas Mendez Antonio Ruíz Soria Federico Miralles Beneyto Luís Cobos Garcia Esteban Azorín Madrona Pedro Montoro Díaz José Luis Jiménez Domínguez Mª Dolores Pajares Gila José Mª Moreno Sánchez José Ignacio Romero Navarro Antonio Campos Gallego Rafael Doncel Moral Pilar Montoya Ortiz

A.C. FALLA

Bunyol D’argent:

Cervera Martinez, Carlos Garcia Gonzalez, Naima Garrido Llavata, Oscar Cea Calero, Maria Collado Linares, Miriam Vega Barbera, Amara

Bunyol D’or:

caRMeN 2024

Rafael Doncel Moral José Gascón Bernal Onofre Gasent Arrue José Luis Jiménez Domínguez Jesus Tendero Madrona Manuel Pérez Muñoz Juani Aguilar Altarejos Juan Pedro Román Ropa Jesús Roig Juan Orencio Macarro Leal Pilar Montoya Ortiz Ana Maria Valero Casado Antonio Atanet Calabuig José María Moreno Sánchez Mercedes Simarro Martinez Máxima Liñan Bermejo Emperatriz Prado Herrera Felicidad Prado Herrera Pedro Juan Saiz Garcia Mercedes Simarro Martínez

Recompenses

MAJO20RS24

S E S N E P M O C E R

Lopez Ruiz, Mario Olombrada Chacon, Alfonso Porcel Collado, Elisa Valdes Garcia, Miriam

Bunyol D’or Amb Fulles De Llorer: Macarro Dura, Juan Jose

Bunyol D’or I Brillants:

Moreno Simarro, Francisco Javier Soto Reche, Rosario

PART

LITERÀRIA

MA UNA FOR

Javier Medina Andújar

CAR,

OMUNI C E D A ÚNIC

RÀDIO MANISES de Ràdio Manises (en el seu moment Ràdio No és per casualitat, qualsevol de nosaltres Lluna) és un imprencindible per a entendre tenim el nostre pensament lligat a un de forma particular aquesta revolució que moment concret de la nostra vida i, a la volta, ja va marcar el segle XX sent eixos primers a una banda sonora que ens fa recordar-lo periodistes i col·laboradors uns autèntics i rememorar-lo instantàniament. pioners en una nova forma d’entretindre i Al llarg dels segles, la forma de comunicar- informar que, no únicament marcarien una nos i, per què no dir-ho, també de época, si no també a una generació de informar-nos, ha canviat exponencialment: manisers i maniseres que van crèixer en els mitjans escrits, com els periòdics de melodies pròpies i veus familiars: homens tirada diària; els programes de televisió i dones (dones precursores que marcarien i la incursió de les noves tecnologíes en bona part de l’emprempta de l’emisora) l’arribada generalitzada de l’ordinador d’una casa que va nàixer fa quasi 70 anys. en primer lloc i del teléfon mòbil I es que, el naixement de la Ràdio Pública posteriorment, han digitalitzat la forma en de Manises va donar-se en l’antic edifici la que conectar-nos en una espècie de de l’Arriba inaugurant-se oficialment el “gir copernicà”; res és com era i cap cosa 18 de juliol de 1955, coincidint plenament tornaría a ser igual. en les festes patronals de la nostra Ciutat, En front de tota esta voràgine, trobem una “històrica i laboriosa” que any rere any la ràdio, posiblement (i acò és de la mostra els seus respectes i admiracions meua collita) la forma comunicativa que a les Santes Justa i Rufina, patrones dels menys ha canviat en la forma però que alfarers y, a la vegada, de Manises. més ha permés adaptarse en el fondo; El fet és que als primers anys d’emisió, mantenint-se fidel a la seua essència en la 105.7 FM no emitiria de forma un món globalitzat on la propaganda i els ininterrompuda, si no de 12 del migdia a 4 programes buits de contingut i atractiu de la vesprada i de 7 de la vesprada fins semblen haver-se apoderat d’un altre pilar la mijanit, una franja horària en la que van indispensable en el mòn de la comunicació: agafar forma i força els noticiaris constants, la televisió. magazins en col·laboradors (com hui dia Dins del generalisme que ens ocupa, sent continúa fent-se) i, les hores de continguts en este cas la comunicació per ràdio i, musicals. Cal remarcar que per a fer-ho també, la seua evolució, destacar el treball possible, els primers directius de la cadena

UNA FORMA ÚNICA DE COMUNICAR; RÀDIO MANISES

van decidir invertir 50.000 pesetes d’aquells temps en adquirir el primer material discogràfic que nutriria les ones de la incipient cadena de ràdio de la nostra Ciutat. Per als més jovens, esta conversió significaria uns 300 euros actuals, una inversió considerable i gens despreciable per a l’època que ens ocupa al parlar. De fet, per tal de ficarnos en context i ubicarnos, eixe hui llunyà 1955 va estar marcat per l’entrada d’Espanya en l’Organització de les Nacions Unides (ONU) qüestió que ja va informarse des de les ones de l’emisora al esdevenirse de forma posterior als inicis d’emisió. El 14 d’Octubre de 1957 la Ciutat de Valéncia, i també el nostre poble, van viure un dels esdeveniments més catastròfics dels que se te memòria: la gran riuada; causant la mort de 81 valencians i valencianes. Per tal de situarnos, aquesta situació va vindre donada per una pluja constant en registres de 300mm que va suposar una crescuda de 2700 m3/s inicialment i desbordada en 3700 m3/s i una velocitat de 4,16 m/s. Este fet va minvar la capacitat del traçat del riu convertint la capital del Turia en inpracticable

i perillosa, arribant als 5 metres d’estancament d’aigua en algunes zones de la capital. Prop de Manises, tal i com van anunciar els periodistes de la 105.7, el Molí de Vila a Quart de Poblet, referent en la creació de pastes ceràmiques (hui formant part de VICAR S.A., al carrer Roses) va sofrir la riuada registrant 2,2 metres d’alçada d’aigua a les seues instalacions, situació que va fer-lo impracticable, deixant sense suministrament de pastes ceràmiques a la indústria manisera durant 8 díes, on l’empresa va volcar-se en la neteja i posada en funcionament novament de les instalacions, fent servir 3 quadrilles de treball durant 24 hores per aconseguir cobrir les necesitats productives el més ràpid possible.

col·laborar de forma solidària en les families més afectades i necesitades. De la mateixa forma, cal remarcar que de forma acertada va incorporar-se públic asistent a aquest programa per a participar d’ell i ajudar al mateix temps. Va ser entre els anys 1959 i 1960 quant Ràdio Manises va agafar la seua màxima explendor, en un recull de programes propis que copaven les seues emisions per entretindre i informar a la societat manisera. Així pues, cal remarcar (tal i conforme s’informa en el llibre “Haz y

En aquest tràgic esdeveniment de 1957 els profesionals radiofònics no van estar presents únicament per tal d’informar, si no, fent gala de la seua proximitat i profesionalitat, van tindrer a be la creació d’un nou espai de ràdio: “La muñeca Caridad” que consistia en subhastar nines entre els espectadors per a

envés” de José María Hurtado, i editat per l’Ajuntament de Manises) la creació del programa “Música mientras trabajas” una autèntica revolució en la forma d’entendre l’entreteniment laboral, pues en una época d’absolut fulgor a les fàbriques de ceràmica, el fet de poder escoltar música variada, automática i quasi ininterrompuda va suposar una innovació que fou molt acceptada i agraïda pels ceramistes i pintores de l’època com molts d’ells encara recorden. Si ens parem a pensar, aquest tipus de programes s’han mantinguts vius fins l’actualitat inclús introduïnt-se la possibilitat de parlar directament en el locutor per a demanar-li una cançó concreta i dedica-la a qui es considerara. En aquesta participació activa de la

societat va consolidar-se una forma de fer ràdio propera i amigable en el veïnat, en una programació molt ben rebuda al llarg dels anys. L’any 2000, en l’arribada d’un nou govern a Manises, la ràdio pública va adquirir un nou alé, fent un gran gir de continguts i programació pròpia. D’aquesta manera, va adoptar un nou paper informador, formant-se una redacció pròpia per tal d’informar sense la necesitat de dependre de Ràdio 9 (de la extinta Canal 9) de qui dependies en quant a la vessant informativa. Al mateix temps, va acordar-se la emisió ininterrompuda de programació; no sempre en directe, clar està. Així pues, la ja nomenada “Ràdio Manises” (inicialment

UNA FORMA ÚNICA DE COMUNICAR; RÀDIO MANISES

“Ràdio Lluna”) va començar a emetre 24 hores al día, els 365 dies de l’any. D’aquesta Manera, van alcançar-se hites de molta importància per a la ràdio pública manisera, com els 80 voluntaris i col·laboradors al front de 35 programes de contingut divers i diferent oferint 60 hores de programació setmanal en directe baix la direcció tècnica de Julio Leal l’any 2011. I com “de la festa, la vespra”, no podien faltar els programes dedicats a les festes maniseres al llarg de la història de la

ràdio pública de la nostra Ciutat. D’aquesta forma, cal destacar el recorregut per les festivitats de les Santes Escudelleres o la Setmana Fallera de forma radiofònica, narrant els esdeveniments a festejar així com les cròniques d’allò que passava al llarg de les mateixes. Als anys 90 pren força un programa dedicat especialment a les festes i, com no, a les falles; baix la direcció de José Luis Sanz i baix el nom de “Tabal de festa” va abordar des d’un punt de vista un tant

polèmic (segons les fonts personals consultades) un contingut molt acceptat entre el públic maniser, destacant, entre d’altres, l’entrevista al programa de la primera Fallera Major de Manises a l’any 1990, costum que va continuar a les ones de l’emisora fins els nostres dies. Als anys, la dona manisera va marcar un referent en l’informació festiva de la nostra Ciutat, personificant-se este fet en Vicenta Montesinos, que va agafar la direcció del programa i aplicant- li una mena de “revolució” que va disparar les

audiències i la participació del públic al mateix programa. Un dels canvis més significatius en la forma, va ser el canvi del nom del programa, convertint-se en “Foc i falles” i encara que als primers mesos va mantindre l’essència a la seua capçalera en música valenciana, poc temps després va canviar-se per una batucada, suposant l’incursió d’una banda sonora molt poc escoltada per aquell moment entre la societat manisera. Cal destacar que aquest programa giraba entorn a totes les festes que any rere any es desenvolupen a la nostra Ciutat: Patronals, Moros i Cristians, Falles, Clavarieses... adoptant l’entrevista com a eix vertebrador de cada programa juntament en la participació del públic. El programa de Vicenta s’emitia 1 volta a la setmana en un espai de 3 hores per vegada i, com s’ha dit, tal era l’acceptació del mateix i les ganes de participar-hi la societat manisera que moltes voltes s’habia de despenjar el teléfon per tal de que no entraren més telefonades ja que es feia missió impossible continuar en “l’escaleta” programada si entraven al directe tots els veïns que així ho desijaven; també cal apuntar que el fet de participar del programa dinamitzava el comerç local, ja que se sortejaven articles dels mateixos entre els participants.

Al principi d’aquest article, es posa de manifest la pluralitat i l’afan d’estar a peu de carrer en que va nàixer la Ràdio Pública de Manises; d’aquesta forma, la directora del programa, Vicenta Montesinos, recorda en especial carinyo els programes especials que van dur-se a ter-me préviament a falles, convidant a 1 profesional de cada branca fallera (artiste faller, versador, músic...) per tal d’entablir conversa i debat sobre el futur més pròxim de la festa i el punt de vista personal. Així també, es recorda que des dels seus inicis, “Foc i falles” va voler estar al centre de la polèmica (dit-ho de forma carinyosa) ja que abordaba els casos d’actualitat i d’alguna forma intentava mediar entre els diferents perjudicats; tal és el cas d’una falla que “molestava” als veïns o una comisió fallera enemistada en una altra. Ben entrats al canvi de mil·leni i tot el que alló va comportar a la nostra Ciutat i festa, el programa festiu va tornar a canviar el seu nom i els presentadors que en ell participaven; així “Foc i festa” va agafar el testic de la mà de Paco Tos i Onofre Gimeno. Esta mena de “nova edició” del programa es centra en la pública difusió del programa setmanal de festes que s’esdevindràn a la nostra Ciutat i de l’entrevista dels

UNA FORMA ÚNICA DE COMUNICAR; RÀDIO MANISES

protagonistes més rellevants de les associacions culturals i festives de Manises. Cal destacar també que en l’ampliació de cobertura de programes i temàtiques, el programa de Paco i Onofre continua emitint-se 1 volta a la setmana en una durada d’una hora aproximadament. En els últims anys, cal destacar també la programació especial de la nostra ràdio per abordar el calendari faller de Manises; d’aquesta forma podrem escoltar programes especials previs a la sentamana fallera en la participació de les Falleres Majors de la Ciutat i membres de Junta Local Fallera i la retransmisió en directe de l’acte de lliuraments de premis de falles; un dels moments més esperats per fallers i falleres que omplin de nervis i ilusió la Plaça Rafael Attard de la Ciutat.

En aquesta programació especial de que també abarca programes especials, com s’ha dit, als Moros i Cristians o Cavalcada de la Ceràmica destaquen tanmateix les entrevistes socials, com la que van fer-li a Concha al seu 107 aniversari al casal de la Falla Santa Félix a l’any 2018 o els stands a l’Avinguda Blasco Ibañez instalats any rere any per entrevistar els ceramistes i convidats a la nostra Festa de la Ceràmica. A tall de cloenda, parlar de Ràdio Manises (primerament Ràdio Lluna) és parlar de proximitat i d’una ràdio del poble i feta per al poble, en profesionals i col·laboradors que al llarg del temps s’han afanyat per a oferirnos la millor programació i la més actual informació-

PART

José María Montesinos Barberá

LITERÀRIA

SICA A Ú M E D S BANDE

MANISES

València sempre ha segut terra pessetes. També es coneix la participació de musics, i dir musics és dir bandes de d´esta banda al Certamen de València els música i, com no, Manises no podia ser anys 1894 i 1898. menys. A Manises vam tindre dues bandes de música, dos centres socioculturals: “El Musical i La Paz”, que a part de concerts i participació a les festes i actes del poble albergaven en els seus A finals del XIX “El Circulo” es va dissoldre, locals representació de sainets, obres creant-se una nova Societat baix la teatrals,escenificacionsnadalenques, denominació de “Centro Católico La Paz” sarsueles, sessions de cinema, segur és que la banda de música del “Circul” va continuar la seua activitat en “La conferències. .. Paz”, coneguda també com “La Primitiva o la Vella” i que ja existia en 1903.

CENTRO CATÓLICO LA PAZ” (Primitiva de Manises)

“CÍRCUL CATÒLIC OBRER DE MANISES”

“La Paz” tenia la seu en el número 7 del La primera banda de música que carrer de Sant Joan, mentre que el teatrees coneix a Manises naix dins del cine o saló d´actes estava al carrer de “CírculoCatólicoObrero de Manises” i Sant Pasqual. es coneix amb el nom de “la del Círcul”, fundada en 1888.Tenia la seu al número 59 del carrer Major.Comptava amb 508 socis, dividits en 60 protectors i 448 numeraris, la qual cosa era molt important, tenint en compte que la població de Manises estava al voltant dels 3500 habitants. El seu primer director va ser el senyor Berenguer. La Banda participa en el Certamen de la Fira de Juliol de València l´ any 1893 aconseguint el Primer Premi de la Primera Secció dotat amb la quantitat de 1000

BANDES DE MÚSICA A MANISES

SOCIETAT INSTRUCTIVA MUSICAL

El local era xicotet, calia adquirir-ne un de més ampli.Va ser Francisco Valldecabres Muñoz qui va comprar a la plaça de l’Església una àmplia finca que va ser enderrocada i construït de nova planta el nou local (dreta). Encara es conserva a la façana de l´edifici, de 1917, la meitat d’un fris pintat per Pascual Esteve Miquel de la fàbrica de Valldecabres(foto esquerra), l’altra meitat es va perdre el 1966, a l’enderrocament de l’edifici. També i, en lloc destacat del saló, es podia observar el quadre de “La Última Cena” (ÁrturoAlmar 1922) que Francisco Valldecabres va regalar amb la condició de que si “La Paz” es defeiapassara a l´Església de Sant Joan, on ara es conserva (dreta).

La Societat instructiva Musical va ser fundada el 15 de març de 1889 i els seus estatuts van ser presentats al Govern Civil el dia 30 de març de 1889. Era coneguda popularment com El Musical o La Nova i naix com a conseqüència d’una escissió de la banda del “Circulo de ObrerosCatólicos” de Manises, segurament per raons ideològiques i polítiques, ja que el Musical era de tendència liberal i “La Paz” conservadora. La seu, casino i teatre-cinema estava en un edifici que donava als carrers Sant Joan, Sant Edesi i a l´actual avinguda de BlascoIbañez. Este teatre cinema era el millor del poble, ja que en aquell temps tenia butaques individuals amb seients mòbils,tot socalat amb taulells del poble i el motiu principal del sòcol eren uns faisans.

La festa gran de la “Paz” era la de la Verge de la Soledat. La Paz , en algunes ocasions inscrita com a “Primitiva de Manises”, va participar en el Certamen de València els anys 1915 amb el seu director José Borrero Viñas (foto de l´esquerra) 1927, 1929 i 1930. Alguns directors de “La Paz” foren: Tomás Aldás, José Escobar Gallego, José Borrero Viñas, Emilio Campos,José Mª Morató, José Borrero(fill), Juan Bonet, M. Muñoz,M. Redondo i Jesús Vilar Tos

En la façana del casino del Musical que donava al carrer de Sant Joan hi havia una placa d´alabastre (foto esquerra) en la que es podien veure les inicial de “Sociedad Musical”. Este edifici va ser enderrocat en 1978. El Musical celebrava la seua festa gran el dia de Sant Vicent Ferrer.Cada agrupació intentava superar l’altra a les festes que celebrava, estaven pendents de la festa que organitzava la seua contrària per millorar-la. Hi ha constància de la participació del Musical en el Certamen de Bandes de Música de València els anys 1914, 1915, 1916 i 1917 amb el seu director Enrique García (foto de la dreta) i1927. Alguns directors del Musical : Fco. BillónJorquera, Enrique García Gozalvo,Fco. Royo, José Mª Morató, Jaime Texidor Dalmau, Miguel Asensi Martín, Salvador Villasalero, Juan Bonet. José Navarro, M. Ibañez, Rafael Valls David. El Musical també comptava amb una orquestra que en alguns moments va

arribar a tindre 50 places.Donada la seua qualitat i número de components li permetia interpretar sarsueles i cobrir les exigències instrumentals d’un altre tipus de partitures.

ANYS DESPRÉS La guerra civil va ser el motiu de dissolució de les Bandes del Musical i la Pau. En 1939 es crea una banda de “FET i de las JONS” amb musics de les dues bandes anteriors la qual va participar en les festes patronals déixe any dirigida per José Mª Morató. També foren directors el Mestre Seguí i Borrero (fill). En 1942 es delega el funcionament de la banda en lÓbra d´ “Educación y Descanso”. Lány 1944 sánomena director a Angel Guerrero. En la foto de lésquerra es pot veure la banda el 24 de juny de 1945. Joaquin ConstancioMurgui es va fer càrrec de la direcció de la banda des de 1947 fins a 1952, any en que es va dissoldre definitivament. A la dreta la banda els anys quaranta: amb el bombo Rafael Guerrero, director Joaquin ConstancioMurgui, amb la caixa Ismael Chirivella Vila, al front, portant la bandera, Esteban Gimeno Igual.

BANDES DE MÚSICA A MANISES

Chirivella Vila, José Benlloch Flors(Codony), Enrique Cerveró Ros, Vicente Vilar Royo i José Martinez Vilata. Ajupits: Vicente Gimeno Furió,Fco. Botet(“Caco” no era music), Vicente Balaguer i Salvador Segarra Martínez

En la foto de Juan Santolaria (baix) podem veure a un grup de músics que en els anys 50 realitzaven els actes en l’ època que no havien bandes a Manises. Alguns d’ells formaven part de LÓrquestra Bahia Club i posteriorment van formar part de LÁrtística Manisense (a partir de 1968). Désquerra a dreta: Francisco Martínez Vilata, Luis Guardiola Montaner, Vicente Mora García, Vicente AlmelaRoyo, Ismael

SOCIETAT MUSICAL LÁRTÍSTICA MANISENSE En el mes de maig de 1968 i, per diferents mitjans, es comunica als alumnes de les escoles de Manises el projecte de creació de una banda de música en la població, gràcies a la iniciativa de musics majors de la localitat, a lÁjuntament i a la directiva de la “Sociedad Cultural ArtísticoRecreativa Arriba”. Va ser en este edifici, situat al carrer València número 4,seu de “LÁrriba”, on començaren a impartir-se les classes de solfeig (foto Esquerra). El primer professor de solfeig-instrument i director de la futura banda va ser Enrique Forés Asensi, professor de flauta de la Banda Municipal de València i del Conservatori Superior de Música. Va nàixer en Carlet lány 1937. Més tard i, com el numero déducands era elevat es contracta al music maniser Fernando

Vilar Esteve (Manises 1880, trompeta de la Banda Republicana, El Musical). Juntament amb Forés va transmetre als joves musics els seus coneixements i la seua passió per la música. En la foto de lésquerra, del fotògraf Pepe Gadea i pertanyent a LÁrxiu Municipal de Manises, es poden veure a Fernando Vilar (esquerra) i Enrique Forés (dreta) impartint classes en el local de “LÁrriba” (any 1970). La nova banda de música fa la primera actuació lány 1970. Reforçada per musics majors de Manises, ixen per primera vegada al carrer. Lány 1971 es presenten en Govern Civil els estatuts de la que ja seria Artística Manisense. En 1973 presenta la dimissió Enrique Forés i Fernando Vilar també deixa LÁrtística.

El 7 de setembre de 2023, a la edat de 86 anys, ens va deixar Enrique Forés Asensi. Hui encara quedem a L´Artística alguns alumnes seus que amb els nostres instruments interpretarem l´any 1970 els primers compassos de música. Gràcies per tot Mestre. Fotografies: José Mª Gadea, Juan Santolaria, J. Grollo, José Mª Montesinos i algunes de fotògrafs desconegut.

BANDA de i TaMBORS

CORNETES

Trompetes:

Mario López Ruiz José Ramón Mañes Navarro

Tambors:

Lucia Ruiz Flores Raúl Vivo Andrés Héctor Vivo Andrés Adrian Cruz Macarro Jaime moreno laban Jesús Molina Batista Alfonso Olombrada Chacón

Timbals:

Daniel Martínez Nieto Andrea Millán Aragonés Iratxe Rebollo González

Platerets:

Cristina Callejas Cano

Delegat de banda:

Mario López Ruiz

Sub-Delegat de banda:

José Ramón Mañes Navarro

CORT

Mia Celeste Acosta Gallo Alba Aguilar Safon Lucia Alcala Garcia Irene Alcala Pastor Valeria Asensio Segura Jessica Beltran Silla Daniela Blas Molina Sara Cazalla Porcuna Claudia Cobo Segura Natalia Crespo Muñoz Martina Fernandez Castro Alma Gimenez Macarro Martina Gimenez Valdes Maria Gimeno Collado Lucia Gimeno Soto Daniela Gonzalez Garrote Noa Gonzalez Garrote Noa Jimenez Picazo Marta Jurado Gonzalez Lucia Jurado Gonzalez India Lopez Navarro

L I NT A F N I R O N O

nFaNTIL i R D’HONO20 24

Paula Mora Navarrete Mya Paco Cortijo Daniela Peña Pancorbo Sofia Pesudo Fernandez Ana Porcuna Martinez Lorena Prieto Mico Daniela Quiros Martinez Iratxe Rebollo Gonzalez Angela Rico Martinez Naiara Rico Martinez Alba Rodriguez Arias Andrea Rodriguez Medina Irene Rodriguez Medina Laia Rueda Martinez Minerva Rueda Martinez Alba Sanmartin Porcel Angela Solano Ruiz Ahinara Soriano Yago Paula Viñas Rico Vera Zaragoza Medina

PART

Fernando Abad

LITERÀRIA

I DEL

SOMN R O J A m EL

MÓN

Escolten gents de lloc, deixen-ho mentre que les pobres bèsties, a aquestes tot i vengen a veure! Arriba el circ! hores més humanes que molts humans, Ací mateix ho tenim, just davant del nostre anaven a parar a ‘santuaris’, zoològics que local. El barranc del Salt de l’Aigua. D’aigües reproduïen els seus hàbitat originals, tipus escasses unes vegades, exagerades unes Terra Natura, per Benidorm. Més tard, quan altres, quan els sobrants de l’aeroport, des en 1984 es funda el canadenc Cirque du de 2007, se’ns venen per ací. Ara penseu Soleil, el Circ del Sol, fins i tot plantejant-li a en la mar. No és tan difícil, en el fons està cada espectacle el seu fil argumental. quasi al costat: a un quart d’hora, amb bon O les visites dels circs acrobàtics trànsit i millor vagarege, si aneu amb cotxe xinesos, que són com l’anterior (i fins per exemple a la Malva-rosa; bo, quasi una amb transvasament d’artistes d’Orient hora si enxampeu metre o autobús. al Canadà i viceversa) però, la majoria de Planteu-vos allí, enfront de la mar, al nostre les vegades, sense tal fil argumental. Ens Mediterrani. Veureu les ones que venen i asseguren que són tan antics com ho va van. És quasi hipnòtic, o sense el quasi. Així, ser la dinastia *Qin, allà entre els anys 221 com una mescla de tots dos, com a aigua a. C. i 206 a. C. Encara que ací vam haver que ve de sobte, avisant, i tal qual es va, d’esperar per a veure’ls a 2023, amb però també com a aigua que ve i va, com l’actuació del Gran Circ Acrobàtic de la a encàrrecs oceànics, és com m’imagine Xina, primer a Madrid. al circ: la seua carpa, els seus artistes, la Bé, sí, els nostres majors ens recorden que seua màgia. allà pels cinquanta teníem a l’inoblidable No em digueu que no té elements per a Teatre-Circ Xinés Chekiang, de Manolita atraure. Antigament, aquells circs amb Chen (la vallecana Manuela Fernández animals exòtics i perillosos. Després, quan Pérez, 1927-2017) i el seu marit, Chepin ens vam adonar, o ens van avisar que (Chen Tse-Ping, 1903-1997). Amb el temps, havíem d’adonar-nos, dels sofriments va augmentar la presència dels números dels animals (tancats de sol a sol, i també arrevistats, tornant-lo més ‘adult’, per a d’ombra a ombra, en gàbies, zaferits o convertir-se així en el Teatre Xinés de directament colpejats i fins lesionats Manolita Chen. Val, aquells suposaven un perquè feren la seua funció), prevalent Àsia de colorets, de cartó pedra, però no llavors malabars i equilibrismes varis, menys inoblidable.

EL MAJOR SOMNI DEL MÓN

ELS FOSCOS ORÍGENS Val, val, disbarat perdut entre els records: m’estic desviant. Això va de circ. I de circ parlarem… Bo, de circ i del que sorgisca. Ja sabeu, com l’aigua, ve i va. Com la que saludem des del local, ací al carrer Juan Ramón Jiménez… per cert, us he dit ja qui va ser Juan Ra…? Bé, bé, torne al tema, al moll, al circ. Però quan es crec el circ en realitat? Buah, ni se sap, es perd en els nostres #mateix orígens. Possiblement allà per temps molt pretèrits, antediluvians, abans del diluvi, que es deia abans, ja va haver-hi malabaristes, equilibristes, potser fins a domadors i ensinistradors d’animals. Que sense tele ni videojocs, ni ràdio, ni res, les vesprades havien de ser molt avorrides, i no tot consistia, recollits en la cova o el que tocara, posar-se a mirar les musaranyes. Bé, val, no existeixen, almenys que se sàpia hui, pintures rupestres que representen, per exemple, a malabaristes o equilibristes, encara que si que tenim una pintura mural (realitzada durant l’anomenat Imperi Mitjà, entre el 2040 a. C. i el 1648 a. C.) en una tomba de resident desconegut, en la localitat egípcia de Beni Hassan, on unes ballarines executen el clàssic número malabarista de llançar diverses pilotes a l’aire. I encara que se’ns semble una cosa llunyana al tema, no ens oblidem dels exercicis gimnàstics, possibles ritus del pas a l’adultesa, que diversos joves efectuen sobre lloms de bous des dels frescos (entre el 2000 a. C. i el 3000 a. C.) en el palau cretenc de Cnosos. A això últim, per cert, que també tocava sobre cavalls, o sobre el sòl sense més, se’n deia ‘taurocatàpsia’ (de ‘taurokathapsia’,

al seu torn provinent de ‘tauros’, bou, i ‘kathaptein’, subjectar). Ara, somiarem un poc més la història. Per exemple, allà per l’Edat mitjana (entre els segles V i XV). Pensem en aquells joglars (de ‘jocularis’ o ‘iocularis’, graciós, o ‘iocus’, broma: com en allò que s’escoltava en els jutjats, el ‘animus iocandi’ o ‘animus jocandi gratiae’, amb ànim o intenció de fer broma, de fer riure) que es recorrien pobles i castells, que actuaven per al poble pla o per a les corts. Molt trobadors (de ‘trope’, cançó, i ‘-dor’, agent de), una miqueta poetes i, en bastants ocasions, molt de malabaristes, còmics (prepallassos?). I què dir d’aquells murris, aquests sí, directament, còmics de la llegua que itineraven més de poble en poble que de tall en cort, especialment durant l’Espanya del Renaixement (entre els segles XV i XVI, bàsicament l’arrancada de l’Edat Moderna, que es liquida en el XVIII) i sobretot la del Segle de l’Or espanyol, aquella època a la qual li marquem com a principi el 1492, no sols l’any en què acaba Reconquesta, amb la presa de Granada, el 2 de gener; o el del desembarcament de Cristòfor Colom (1451-1506) en el Nou Continent, a Amèrica, el 12 d’octubre; o també, servisca com un altre exemple, el de la publicació de la primera ‘Gramàtica castellana’, la de l’humanista sevillà Antonio Martínez de Cala i Xarana, més conegut com a Antonio de Lebrija, Nebrixa o Nebrija (1444-1522), el 18 d’agost. Però a més el de... perquè no tot era bo: el 31 de març d’aquell mateix any, els Reis Catòlics (“tant munta, munta tant, Isabel com Fernando”: Isabel I de Castella, 1451-1504, i Ferran II d’Aragó, “el Catòlic”, 1452-1516) signen l’anomenat Decret de

l’Alhambra, operatiu fins a 1969: entre 150.000 i 200.000 jueus van haver llavors de deixar arrere hisenda, possessions, coneguts, una vida, o més. El final de l’època, per cert, el plantem al trist, abrupte: amb la data de la defunció del gran escriptor i dramaturg, també sacerdot, Pedro Calderón de la Barca, el 25 de maig de 1681, qui havia nascut a Madrid el 17 de gener de 1600. Però ja m’he tornat a desviar del tema, m’advertiu. I teniu raó. Això a sants de què venia? Ah, sí, a sants dels còmics de la llegua, els qui, fins a un cert punt, no van deixar de ser no sols un dels fonaments de l’actual circ, sinó també del teatre, d’aquelles companyies de teatre ambulants que tan bé va descriure l’actor i director Fernando Fernán-Gómez en la seua pel·lícula (abans novel·la, en 1985, i fins a serial radiofònic, de 1983) ‘El viatge a cap part’ (1986).

EN PANTALLA CLÀSSICA Però si el teatre nòmada, a la recerca d’un públic que no sempre era ben agraït, va tindre les seues pel·lícules, el cinema també anava a fixar els seus recursos

audiovisuals, n a r r a t i u s , mistificadors, en el circ, aquest cosí germà del teatre, dins de les arts escèniques (fills del cinqué art, la dansa?). No, tranquils, no m’estic desviant de nou. Això té el seu perquè. Us explique: el cinema, el seté art, en el fons, ha anat conformant en la nostra ment la imatge que tenim en l’actualitat del circ. De la part medieval, d’aquells joglars, no es va oblidar el cel·luloide. Així, dues pel·lícules considerades hui com a obres mestres, ‘El seté segell’ (‘Det sjunde inseglet’, 1957) d’Ingmar Bergman (19182007) i ‘La màscara de la mort roja’ (‘La màscara de la mort roja’ (‘The Mastegue of the Xarxa Death’, 1964) de Roger Corman (nascut en 1926, en el moment de tindre aquests ensomnis amb vosaltres, ací està), es van dedicar a això. De la plaça del poble uns, els de la pel·lícula on un croat juga als escacs amb la #mateix Mort, cortesans els altres, en l’adaptació d’un relat de l’escriptor estatunidenc Edgar Allan Poe (1809-1849), totes dues ambientades en una Europa medieval assotada per la terrible pandèmia de la pesta negra, aquests joglars bastant circenses ens porten de la mà a altres circs més moderns. Potser on habiten els venjatius habitants d’un circ on la pèrfida ballarina Cleopatra i el seu amant, el forçut Hèrcules, decideixen

EL MAJOR SOMNI DEL MÓN

enganyar el nan Hans per a traure-li tot els seus diners. És la història de terror que es conta en un altre títol capital del cinema, ‘La parada dels monstres’ o ‘Fenòmens’ (‘Freaks’, 1932), del mestre Tod Browning (1880-1962), qui es va criar precisament en el món del circ, i el dels espectacles de varietats, en clàssica mescladissa que ens recordaria ara, per aquests pagaments, al Teatre Xinés de Manolita Chan, que comentàvem abans. Browning, que havia exercit de mag i fins de cadàver vivent (perquè en aquells circs existia la fira de ‘fenòmens’, de ‘freaks’, crec que sense res a veure amb els frikis actuals), va deixar més testimoniatges del món del circ, d’una mitificada fraternitat entre els artistes, però també de intrahistòries de passions i gelosia. Per exemple, amb el començament de ‘Els pantans de Zanzíbar’ o ‘Més enllà de Zanzíbar’ (‘*West *of *Zanzibar’, 1928), on el prestidigitador Phroso es queda coix en una baralla per gelosia: la seua dona s’escapoleix amb un altre, però mor, deixant una filla sobre la qual l’il·lusionista planeja la seua gran venjança. Bé, ací hi ha món circense (barrejat amb teatre de varietats) i zombis vudú, perquè no falte de res en aquest també clàssic del seté art. Molt més amable, encara que no renuncia als ‘grans temes’ de la passió i la gelosia, és una de les més benvolgudes superproduccions del també realitzador Cecil B. DeMille (1881-1959), ‘El major espectacle del món’ o ‘L’espectacle més gran del món’ (‘The Greatest Xou on Earth’, 1952). Fins i tot hi ha un pallasso assassine (de bon cor, sí, però les coses argumentals són com són).

Les frases inicials que s’escolten el principi del llargmetratge són tota una declaració de principis sobre el circ, “aquell Flautista de Hamelin les màgiques tonades del qual atrauen persones des dels 6 als 60 anys, a un món daurat de cotó de sucre, de bellesa temerària, de riures i de girs; d’emoció i gràcia; de valentia, esplendor i ball; de cavalls d’alt galop i estreles de vol alt”. Encara que en la rebotiga tinguem “una complexa màquina la pròpia existència de la qual depén de la disciplina, la moció i la velocitat. Una arma mecànica sobre rodes que supera qualsevol obstacle en el seu camí; és capaç d’enfrontar a la calamitat una vegada i una altra, per a ressorgir somrient. Un lloc on el desastre i la tragèdia esperen en doblegar la cantonada i fins i tot acompanyen al circ. On la mort es troba a la recerca d’una corda gastada, una baula feble o un polsim de por”. Però, en suma, això sí, un espectacle que posseeix “una feroç força primitiva que avança, incessant, cap avant contra l’impossible”. De notable qualitat, potser uns escalons més a baix, va ser també una altra superproducció, aquesta rodada a Espanya (produïa Samuel Bronston, 19081994), ‘El fabulós món del circ’ (‘Circus World’, 1964) d’Henry Hathaway (18981985), que, a més d’explicitar més el tema de les dificultats financeres, no oculta, per part seua, l’enorme deute contret amb la cinta de De Mille. Després de tot, ambdues van ser rodades per al mateix estudi de Hollywood, la #veterà Paramount (nascuda en 1912). Una cosa més aspra és el trasmón circense en l’anterior cinta ‘Dumbo’ (1941, el títol ve de ‘dumb’, mut o ximple), produïda, coordinada i concebuda per

Walt Disney (1901-1966) i dirigida per Samuel Armstrong (1893-1976), Norman Ferguson (1902-1957) i Wilfred Jackson (1906-1988). Narrava, amb traços mestres mesclats amb desbarres poc menys que genials (com la seqüència dels elefants rosa després d’una borratxera accidental), una història de superació sobre un xicotet elefant les gegants orelles del qual li permetran volar en el clímax fílmic. La veritat és que en una certa manera hauria posat les bases, al costat d’altres com ‘Una vesprada en el circ’ (‘At the Circus’, 1939) d’Edward Buzzell (18951985), amb els Germans Marx fent diableries baix, sobre i entre la carpa, o ‘Pansa el circ’ (‘Rain or Shine’, 1930), una comèdia agredolça (el títol original és ‘Pluja o sol’) de Frank Capra (1897-1991) a propòsit de l’hereua d’un d’aquests espectacles (però amb greus dificultats), sobre el que pensem que és un circ. La pel·lícula de *Capra, a més, posseeix escenes còmiques en humor molt ‘hermanomarxiano’, interpretades per artistes de varietats de les companyies teatrals itinerants als Estats Units de l’època. Varietats i circ. I quines imatges, escenes, tòpics, ens van deixar enganxades a l’ànima aquests llargmetratges? Per exemple, les de la ‘gran parada’ o desfilada (que va ser real, d’altra banda, sobretot en les localitats estatunidenques) al carrer principal d’una població. Eixes cavalcades publicitàries que recordem, o creiem recordar, en les produccions de De Mille o de Disney, que les gents d’aquest últim repicaran anys més tard trasplantant-les als ambients més exòtics, orientalistes, de ‘Aladdín’ (Aladdin), en una dinàmica seqüència en la versió en dibuixos de Ron Clements i John

Musker de 1992, que es torna alegrement arrevistada en la de ‘amb persones’ de Guy Ritchie de 2019. Bé, però em pregunteu ara en el perquè de la semblança entre el circ occidental i l’oriental. Val, perquè arriba un altre viatge, a la Història, per a *trufar, de pas, un poc més la nostra història… i eixe viatge, encara que us semble extraordinari, és en part ací mateix, a bitllet de metre, anem.

LA RUTA DE LA SEDA Retornem al passat Us recordeu? Ones que venen i van, com a les platges de la més o menys pròxima Malva-rosa. De l’origen del circ acrobàtic xinés ja hem parlat: dels orígens d’un espectacle que ens va deixar un munt de disciplines com això de caminar sobre la corda fluixa o el contorsionisme, o els plats que mai cauen mentre se’ls fan donar voltes. O a més això tan espectacular de tirar foc per la boca. Com van arribar per Occident? Perquè mireu, el ‘cap i casal’ va tindre molt a veure. Fins per ací a Manises vam tindre la nostra part. Perquè va haver-hi un moment que ací menjàvem en safata de plata, per exemple eixe arròs que comencem a

EL MAJOR SOMNI DEL MÓN

plantar perquè ens arribava del més llunyà Orient; i vestíem com mai, i ens ficàvem al panxa infusions meravelloses que ens arribaven d’aquelles terres remotes, les mateixes que, per exemple, gaudien de la universal ceràmica manisera, aquesta mateixa que va arrancar possiblement amb la mateixa fundació de la ciutat, que ja des del principi va gaudir d’un nom ben acollidor (lingüistes cal asseguren que per ‘manāzil’, hostals; i altres que afirmen que per ‘manâzih’, terreny alt). Tot això esdevenia gràcies al que es va vindre a dir la Ruta de la Seda, en realitat un ram de transitades senderes comercials l’esdevenir de les quals no sols va portar les alforges plenes de granadures, espècies o altres productes, a l’una o l’altra estació terme, per exemple València o la mítica Karakórum, hui en ruïnes però antany capital d’un imperi, el mongol, que va dominar Àsia Central (el Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan), la Xina o Pèrsia (l’actual Iran), en veritat pràcticament tot l’Orient. A més, va servir de corrent de transmissió de coneixements, com altres xarxes no menys efectives i famoses: com al camí de Sant Jaume (de 1140 com primer registre de la seua existència, encara que va ser impulsat definitivament pel cardenal Miguel Payá i Rico, 1811-1891, originari de Beneixama) o la Internet, sorgida en 1969. Un dels raïms de rutes que van conformar la Ruta de la Seda, l’obert en el segle XIII gràcies al comerciant venecià Marco Polo (1254-1324) i als franciscans, els monjos evangelitzadors de l’ordre fundada en 1209 per Sant Francesc d’Assís (1181-1226), es va desenvolupar amb notable força durant l’anomenada Baixa Edat mitjana, des del segle XIV al XV.

Un protagonisme especial va tindre en això el *cap i casal (i amb ell l’actual Comunitat Valenciana, sobretot l’àrea metropolitana, on ens trobem). València anava a ser impulsada especialment pel montpellerino (occità) Jaume I (12081276), qui l’havia conquistada de mans àrabs oficialment un 9 d’octubre de 1238. Aquest es trobava al capdavant de la Corona d’Aragó (1164-1707), amb els regnes de Sardenya, Còrsega, Mallorca, Nàpols, Sicília i València, els ducats d’Atenes i Neopatria (la grega Tessàlia) i el comtat de Barcelona. A part de diversos senyorius occitans, La ciutat (en ple Segle d’Or del XV al XVI), voltants i diverses zones d’influència anaven a gaudir d’eixa especial connexió amb la Ruta, com a estació terme, origen i de pas. Ja tenim una possible porta per on van poder entrar els aires acrobàtics d’Orient, mesclats ací amb la juglaresca occidental. Ja només havia de desenvolupar-se, que madurar, el circ, que ja havia sigut abonat per l’Imperi Romà (des del 27 a. C. fins al 476 per Occident i el 1453 en terres orientals, però aquest bevia molt de la Grècia Clàssica, segles V i IV a. C.), amb aquells espectacles multitudinaris dels quals van llegar esperit i nom (per ‘circus’, cercle, que llavors designava a edificis monumentals, d’obra, amb graderies, per al públic, envoltant una esplanada d’arena; les carpes desmuntables van substituir pedra, rajola i argamassa per lona). I engendrar-se, el circ, com a tal. Que no anava a ser als Estats Units, sinó molt més prop de nosaltres. Val, no en un parell d’autobusos i ja està. Un poc més lluny. A Anglaterra, concretament.

EL ‘PARE’ BRITÀNIC Situem-nos més en el temps, en el XVIII. Ara ens coneixerem a un inquiet genet, Philip Astley (1742-1814). Fill d’un ebenista, jove i prometedor militar que va acabar formant part de l’els prestigiosos Light Dragons (1740-1807, reconstituïts l’1 de desembre de 1992) en la Guerra dels Set Anys (17561763), on va brillar com a talentós domador de cavalls, a ell precisament li devem el circ tal com els coneixem hui, com ho hem vist en les produccions de Disney, De Mille o Bronston. En llicenciar-se, al bo d’Astley li va picar això de continuar amb això dels cavalls, però, sabent que amb una exhibició d’aquests, alguna cosa que ja es feia, per exemple a Espanya, i que s’havia tornat molt popular a Gran Bretanya (en una pista circular envoltada de graderies segons el disseny de Astley), no bastava, va començar a mixturitzar bona part dels elements que ja hem descrit amb la finalitat de crear un espectacle atractiu, dinàmic, divertit. Encara que havien més raons al fons El genet britànic havia creat una escola d’equitació en 1768. Per l’època, als teatres anglesos, malgrat el seu prestigi (el que no va impedir, per exemple, que els governants puritans, i ens referim al moviment intel·lectual i polític desenvolupat durant els segles XVI i XVII, prohibira qualsevol activitat en els locals de representacions entre 1642 i 1660), se’ls va tancar l’aixeta governamental de les subvencions, per la qual cosa havien de subsistir únicament de les entrades, que es van encarir. Quedava, doncs, establit el nínxol econòmic, comercial, en el qual Philip Astley podia desenvolupar la seua idea.

Igual que les places de bous espanyoles, el model del coliseu romà va haver de ser present en la ment del caballista per a desenvolupar el seu “anell de circ”, és a dir, graderies (al principi a l’aire lliure, encara que ja en aquells dies se sabia que en la famosa obra clàssica s’usava una lona, com en els estadis esportius actuals, per a cobrir el cus de les inclemències del temps), en aquells dies de fusta; i en el centre, una pista d’arena. Bé és cert que, per exemple, en comptes de recórrer, per al albero, el rode, a la forma el·líptica, oblonga, del circ romà, Astley va acabar per recórrer a un disseny circular, precisament per a facilitar les evolucions equines davant el públic. Per a quan, el 9 de gener de 1768, el genet britànic inaugurava el seu primer Amfiteatre Astley, a Londres, en el barri de Lambeth, eixes pistes, primer pas per a l’estructura del circ modern, ja estava donat. I en 1773, quan presenta l’espectacle ‘The Wallet of Time’ (La cartera del temps), començava ja a perfilar-se com a tal. Això sí, el nom, “circ” no va ser qüestió de Astley, sinó del seu primer competidor, Charles Hughes (1747-1797), la carrera del qual havia començat precisament com a genet a sou de Philip Astley. La Royal Circus and Equestrian Philharmonic Academy de Hugues, que començava a entretindre al seu nombrós públic en 1782, introduïa la paraula sembrada per l’Imperi Romà i col·locava una rajola més en l’edifici històric del nostre espectacle. Anaven a donar-se més: John Bill Ricketts (1769-1802), un altre destacat caballista, aquest forjat en l’equip de *Hugues, creava en 1793, a Nova York, el primer circ estatunidenc, a l’estil del primer de Astley, obert, per a construir

EL MAJOR SOMNI DEL MÓN

ja un tancat en 1795, a Boston. També va arribar al Canadà: en 1797 a Mont-real i en 1798 a Quebec. Ricketts podria haver sigut el pare definitiu del circ en la seua versió totalment actual, però per desgràcia va morir massa prompte, als 33 anys, en un naufragi de tornada a Anglaterra, després d’haver sigut alliberat d’uns pirates que l’havien raptat al Carib. Una vida de circ, vaja.

UN MÓN A PART No obstant això, Philip Astley no havia romàs ociós. La conquesta del Vell Continent amb els seus espectacles era una cosa que s’havia plantejat com a primordial, especialment per a presentarli creativa batalla a les seues cada vegada més abundants competidors. Serà en 1782, al mateix temps que el seu antic pupil i col·laborador Charles Hugues es converteix en rival, quan Astley fonga a París el Amphithéâtre Anglois, primer brot del brancatge europeu dels seus espectacles. Al final, va arribar a muntar 18 més com aquest, i igual que el parisenc, permanents. No va ser l’únic: tot el reguitzell de rivals del genet i empresari britànic es van posar també a donar representacions, tant eventuals (esdeveniments en tota regla, per tant), ‘desmuntables’, com ja fixes, a l’estil de les de Astley. Des d’Espanya fins a Rússia, de França a Itàlia, Grècia o Turquia, el circ, nou espectacle de masses, va anar guanyant-se un públic que ja li anava a ser fidel fins i tot malgrat les decisions, per motius ideològics, econòmics o geoestratègics, dels polítics governants, locals o nacionals, seglars o religiosos.

El circ, com amb aquells joglars d’antany, semblaven portar per a moltes autoritats, de l’humà o el diví, un món secret una miqueta luciferí. Aquelles estranyes gents que vivien al marge de l’ordre establit, foren itinerants o pertangueren a una companyia establida en un lloc determinat... I quines coses mostraven? Humans que llançava foc per la boca, que ballaven o es contorsionaven sobre el llom de cavalls en moviment, que dominaven a feres terribles, que feien màgia! Va de retro! Però aquell món de ‘cartó pedra’, en realitat d’arena, fusta i lluentons, portava, sí, la màgia, però a tots els nivells. La xicalla, així, obria els seus ulls com a plats davant aquells espectacles, però també les gents adultes, als qui en un inici havien anat dirigides les representacions inicials. Però prompte el circ es va tornar una cosa molt familiar. Per a això, van anar aglutinant nous números, cada vegada més disciplines, fent ús d’eixa mescla amb les funcions de varietats, com déiem abans, amb la finalitat de tornar al circ una mica més atractiu

per a tots els públics, més espectacular i, repetim, més familiar. D’ací per exemple la figura del pallasso, hereu dels arlequins (personatges còmics, acompanyants dels protagonistes: ladins o ingenus, bruts o patits, conspiradors o enganyats; en tot cas, sempre catalitzadors) de la Commedia de l’Art (comèdia de l’art) italiana (per situar-nos, que la unificació italiana és assumpte del segle XIX), que va triomfar allí sobre escenaris o als carrers entre els segles XVI i precisament el XIX. Això sí, diguem que no beu directament del referent teatral italià, sinó d’aquest passat pel tamís de l’anomenada ‘harlequinade’ (arlequinada) britànica, espècies de contes de fades dramatitzats que incloïen manyaga i dansa, preàmbul a obres més llargues i on l’etern comparsa italià cobrava ací singular protagonisme.

Serà un dels més famosos d’aquests arlequins, el londinenc Joseph Grimaldi (1778-1837), qui acabe per crear la figura del pallasso, del ‘clown’ (ve d’un vocable nòrdic, ‘klunni’, per a definir a algú rústic; per extensió, risible), tal com el coneixem hui, amb les seues pintures quasi ‘de guerra’, el seu aspecte estrafolari i eixa ‘cosa’ que si a bona part del públic li produeix hilaritat, a una altra més aviat calfreds i suors dels copiosos, per a alegria, dic jo, de Stephen King. Amb el temps, el ‘clown’ va recuperar el seu paper d’acompanyant, com a parella d’una espècie de Polichinela (personatge fill també, encara que en aquest cas més directe, de la Commedia dell’Art), en el paper del ‘llest’, que amb el temps va acabar fins i tot vestint de carrer. Però, atés que a vegades es multiplicava, Arlequí va continuar manant en la funció. I guanyant

EL MAJOR SOMNI DEL MÓN

de pas elements recognoscibles, com eixe nas roig que Tom Belling Jr. (18731934), conegut com el Ximple August, es va encasquetar segons la llegenda, presumiblement després d’haver vist, allà per Rússia, l’actuació d’un tal R’izhii. Siga com siga, Grimaldi o Belling obrien les portes per a una relliga de grans pallassos, com el francés Jean-Baptiste Oriol (18061881, qui també va exercir d’acròbata i malabarista, com quasi tots els ací citats), el suís Grock (Charles Adrien Wettach, 1880-1959), el rus Oleg Popov (19302016) o els espanyols Charlie River (Josep, ‘Pepe’, Andreu i Lasserre, 1896-1983), Fofó (Alfonso Aragó Bermúdez, 1923-1976) i Miliki (el també compositor Emilio Alberto Aragó Bermúdez, 1929-2012).

A L’ALTRE COSTAT DE L’ATLÀNTIC Però a més anava a tornar-se el circ un espectacle més universal. Ací a Espanya, per exemple, des de la de la capital Madrid, amb els circs Olímpic, Nou i Price, que es fundaven, respectivament, en 1830, 1831 i 1881, teníem, de fet, els primers circs, en la seua concepció més pròxima a l’actual, que ací assentaven. Prompte no va pertocar sense circ (parlem del circ occidental) en el Vell Continent, en part d’Orient, en places d’Àfrica o… en el Nou Continent, des d’on, en concret als Estats Units, se li anaven a donar a l’espectacle les últimes (o penúltimes, potser antepenúltimes) pinzellades per a aconseguir això que coneixem com el circ “de tota la vida”. Va ser l’empresari estatunidenc Joshuah Purdy Brown (1802-1834) qui va abaratir els costos del ja de per si mateix, a hores d’ara, costosíssim espectacle (artistes, animals, escenaris, edificis) en muntar el

primer circ sota lona. Molt més fàcilment muntable i desmuntable que el de fusta, la idea de Brown anava a ser adoptada prompte en totes dues ribes océanas. Aquest sistema li donava definitivament al circ les ales suficients perquè fera de la itinerància fe de vida, independent de la grandària de la companyia que muntava o desmuntava les seues fantasies, per a marxar d’un lloc a un altre, per exemple amb tren, com podia veure’s en la ja citada pel·lícula ‘Dumbo’, o en ‘El major espectacle del món’, que es permet fins i tot afegir més espectacularitat amb l’accident ferroviari que marca un dels punts àlgids argumentals en la cinta de De Mille (que es transformarà en un incendi en ‘El fabulós món del circ’). També va ser Purdy el responsable, per cert, de les col·leccions zoològiques que van arribar a albergar els circs: a més dels cavalls i els gossets, animals més impressionants per als ulls de les famílies: elefants, lleons, tigres. I fins a rèptils varis. L’empresari va aconseguir el suport econòmic de molts grangers que van acabar per engreixar aquests desplegaments animalístics. Però encara quedava un esglaó més en la espectacularització de l’invent. Serà Phineas Taylor Barnum (1810-1891) qui, després d’una carrera dedicada a l’exhibició de rareses (moltes d’elles, declarades enganyifes), s’introduïa en el negoci circense amb l’arrancada en 1871 del P.T. Barnum’s Grand Traveling Museum, Menagerie, Caravan & Hippodrome (gran museu itinerant, casa de feres, caravana i hipòdrom de P. T. Barnum), muntat al costat de també empresari William Cameron Coup (1837-1895). No es van emportar res bé, Barnum i Coup, i van acabar per tirar-li el tancament a l’assumpte.

Però al bo de Barnum li havia picat el cuquet. Això, per a ell, resultava més complex, però també més atractiu, que l’exhibició de fenòmens de nyigui-nyogui (que de totes maneres van ser afegits com a atraccions exteriors al propi circ, com a xicotets espectacles de reforç a la funció principal, la que anava a efectuar-se sota la gran lona). Així que va repetir, aquesta vegada associat a un altre empresari, James Anthony Bailey (1847-1906). Junts llançaran en 1881 el P.T. Barnum’s Greatest Xou On Earth, And The Great London Circus, Sanger’s Royal British Menagerie and The Grand International Allied Xous United (el major espectacle en la Terra, de P. T. Barnum, i el gran circ de Londres, la Royal British Menagerie de Sanger i el gran espectacle internacional units). Bé, val, amb el temps això s’anava a acurtar a Barnum & Bailey Circus. L’ús de diverses pistes per a la representació simultània de diversos números, quadrilles de pallassos, feres (com, vaja, Jumbo, “el rei dels elefants”, que va morir en 1885 atropellat per una locomotora) o mags, malabaristes, equilibristes o contorsionistes per onsevulla van dotar a l’invent d’una impressionant espectacularitat que va continuar existint fins i tot quan, després de les defuncions de Barnum i Bailey, l’adquireixen els cinc germans Ringling, Albert (1852-1916), Otto (1858-1911), Alfred (1861-1919), Charles (1863-1926) i John (1866-1936), els qui portaven en el negoci circense, almenys ‘de debò’, oficialment, des de 1882. Des de llavors, el Ringling Brothers and Barnum & Bailey Circus va funcionar ininterrompudament fins a 2017. Però la seua màgia no ha callat definitivament, ni molt menys. Va fer temptatives de retornar

al principi de la dècada, però la pandèmia el va emmordassar, momentàniament. El passat 29 de setembre d’aquest eixelebrat 2023 en què estem somiant tots enfront del nostre local, veient el barranc del Salt de l’*Aigua i situant mentalment la Malva-rosa, el famós circ estatunidenc, el que va usar De Mille per a situar la seua pel·lícula anomenada com l’eslògan amb què s’anunciava el Ringling Brothers, “el major espectacle del món”, ha tornat. I amb ganes.

LA GRAN PARADA Aigua que ve, avisant, i es va; ones que arriben, saluden i marxen. Com els espectacles del circ. Per aquestes terres mai han faltat, malgrat que l’informe del Circuit Valencià Cultural de l’any 2022 ens assenyalara que la quota de representacions circenses, del 5,6%, ni tan sols aconseguia la ja de per si mateix escassa dedicada a la dansa, el 9,19%, i no diguem ja a les funcions teatrals, ni més ni menys que el 54,9%. Però no neguem que sempre ens salta alguna cosa ací dins, per on el cor i segons els ‘antics’ fins a l’ànima, quan ens assabentem que fins tenim una Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana (APCCV), nascuda en 2011, organitzadora de les anuals Nits del Circ Valencià i que fins posseeix un projecte soci-educatiu. I ens alegrem quan ens anuncien, a so de bombo i platerets, l’arribada del Gran Circ WOW (és a dir, guau!), els passats 14 de desembre al 7 de gener en la plaça de bous valenciana, després d’11 anys d’absència per aquestes terres. O els més de 35 anys d’existència del Circ Wonderland (món meravellós: quin bon nom, quin encertat).

EL MAJOR SOMNI DEL MÓN

O plorem quan ens deixa Rafael Pla Albiach (1956-2021), motor del Circ Gran Fele (el seu pare, Rafael Pla Soler, qui moria en 1973 després d’una llarga carrera com a ventríloc i artista de varietats, va ser el Gran Fele), perquè el circ ja és part de la nostra ànima, tants anys després de les malabaristes egípcies, o els joglars i els còmics de la llegua, o de Philip Astley, Charles Hughes o Phineas Taylor Barnum. O de tots i cadascun dels pallassos que van anar afegint-li art i màgia a la creació inicial de Joseph Grimaldi. Recordem que el cap i casal va gaudir des de l’1 de febrer de 1914 d’un singular espai escènic, el Circ Teatre València, que de nou ens portava fins a la mescladissa de circ i varietats (bo, també hi havia bous, i fins a combats de boxa, encara que va llanguir i, en 1955, ho van demolir), més o menys per una època en què se succeeixen projectes com el de 1873 de construir un circ de fusta a la Corunya. Estic segur que si ara mateix pararen el trànsit en el *pont de Pedra i, a continuació, vérem una ‘gran parada’ amb les actuacions del circ, mags, equilibristes, pallassos… la xicalla oblidaria per uns instants els seus mòbils (per a tornar a ells a continuació i començar a enfocar les seues càmeres de fotos i vídeos inserides, clar), tots en general deixaríem les nostres adulteses més immediates, i aniríem amb la il·lusió pintada en les nostres cares a veure marxar el circ. I aquest, com a aigua que ve i va, enfront de nosaltres o allà per la Malva-rosa, deixaria en les nostres ànimes, una vegada més, la promesa d’espectacle i màgia. Escolten gents de lloc, deixen-ho tot i vengen a veure! Arriba el circ!

PART

Enri Alegre Vera

LITERÀRIA

E EL CIRC D

LA VIDA

FALLERA

La vida fallera és una forma de vida Els directius i directives, fan malabars per a molt particular, s’abandona tot el personal portar a bon fi l’exercici faller. per estar en la falla fent moltes coses, Proves d’equilibri per a estar en línia amb entretindre als xiquets, ensenyar-los com tots els fallers i el barri que ens envolta, és una comissió de falla, gaudir de l’amor entre tots els seus components, defensar a igual que el circense és capaç de realitzar València, preservant la seua indumentària, diferents exercicis d’equilibri, moviments les seues festes, els seus focs d’artifici, i jocs d’acrobàcia. És una de les arts més el seu idioma i tot el que comporten les antigues del món circense. nostres traïcions, des de ben xicotets. Cal tindre molt d’equilibri, sempre intentant Algunes persones han crescut en la falla mantindre a la gent unida i tindre en el barri ja que els seus pares els van apuntar en harmonia amb el veïnat.

nàixer i han continuat creixent, en eixe Salts de trampolí quan es pren una decisió ensenyament que els majors els han que no sabem si eixirà bé i la llançarem inculcat, arribant fins a ser presidents de al buit, a l’espera de que siga tot un èxit i la comissió o grans directius d’aquesta. no ens estampem contra el sòl. Existeixen La vida fallera és com un circ on tot molts tipus de salts des del trampolí , però són alegries, encara que també hi ha sempre cal saltar comptant amb el suport malabarismes que ens porten a pensar i de totes les parts del cos, en aquest cas, pensar en moltes coses, sobretot en el pla amb el suport de la majoria o la totalitat de econòmic i en tots els temes i activitats la junta directiva. que es realitzen en la comissió Contorsionisme, perquè ens dobleguem Es llancen a l’aire les propostes, tal com com si no tinguérem ossos davant si foren pilotes de goma, esperant que qualsevol adversitat que ens ocórrega, i no caiguen a terra i tiren endavant amb el amb elegància i flexibilitat, tal com fan els contorsionistes del circ, resoldre qualsevol suport de tots els fallers i les falleres. cosa sense doblegar-se a res ni a ningú. Fem malabarismes per a vendre la loteria i traure una miqueta de benefici per a la Cantem i riem tots junts, procurant crear festa, igual que es venen les entrades en bona harmonia i bona relació entre totes les persones. el circ.

EL CIRC DE LA VIDA FALLERA

Obrim la nostra ànima de pallasso i dediquem a l’amor tot el nostre esforç i treball. Entre totes les activitats també es fan espectacles, igual que en el circ...playbacks i teatre són els més significatius, després campionats de truc, parxis i domino; Concursos en els quals es va rodant pels diferents casals, cada nit, jugant a aquests jocs i mantenint la unió entre les diverses comissions de la teua agrupació o el teu sector.

Va arribar a ser 22 anys president i ella sempre ajudant en totes les delegacions hagudes i per haver. Es van deixar la pell treballant, assistint a congressos, reunions de tota mena, etc. Tota una vida en la qual es van sacrificar igual que se sacrifiquen els personatges d’un circ en el seu treball. Segur que hi ha moltes més parelles nascudes de l’amor d’una falla, que han donat exemple de valenciania, de força i valor per a mantindre a la seua comissió i preservar la tradició fallera.

Les falles són amor, en elles han nascut infinitat de parelles que units han donat la seua vida per eixa comissió en la qual s’han criat.

Les falles són com el circ, estan plenes d’alegria, malabarismes, salts de trampolí, contorsionistes, pallassos, ballarines, música, etc.

Conec diverses parelles d’eixes, immortals per a la falla, des de ben jovenets lluitant per portar ben alta la festa valenciana.

Tot això ben acoplat a la nostra vida fallera, farà que la festa brille i lluïsca cada any en la seua demarcació i en tota València.

Nostra RAN r G FALLA 2024

FALLA GRAN ESCENA 1: LA CARPA DEL CIRC La vida del circ és molt complicada mantindré aquesta tradició tan vintage es qüestió de molt d’amor i una lluita continuada. Igual que els fallers lluitem Per mantindré les nostres arrels Circ i falla són tradicions Que omplin una carpa d’alegria i il·lusió.

ESCENA 2: ARLEQUÍ AMB BASTÓ Aquest arlequí ens anuncia l’arribada Del circ a la nostra ciutat. ho fa amb gran alegria Perquè al fi el circ ha arribat. Com també fem els fallers Que A gaudir et Convidem Junt a tot el nostre barri Que és nostre millor patrimoni.

GERMANS PARRA :ARTISTES

2024

LEIMA:

VINTAGE...QUIN CIRC!

FALLA GRAN

ESCENA 4: ARLEQUÍ MALABARISTA Aquest arlequí fent malabars Ve a representar

ESCENA 3: MÀSCARES TEATRALS

A tots els fallers lluitant Pera que les falles no deixe de brillar.

Hui en dia la vida és com aquestes mascaretes

Són molts els equilibris

has d’anar amb un somriure

que per continuar cal fer

per molt fotuda que vinga.

Loteries, quotes, lloguers... i com no, pagar als artistes fallers

Un somriure que disfressa El dolor de veure com nostra festa, Les benvolgudes falles sobreviuen a pesar de les dificultades

ESCENA 5: EL DOMADOR Mireu tots aquest domador Que deixa a un costat la por Per fer gaudir a grans i xiquets De la feresa d’aquestos ossets Igual que el domador Amb aquestes feres té que lidiar Els fallers amb gran amabilitat Amb Junta, Ajuntament i veïnat hem de lidiar

ESCENA 6: EL FORÇUT De tots és sabut Que tirar endavant el futur S’ha possat molt dur. Però amb l’ajuda del nostre forçut El futur és ben segur.

ticket tick e

ESCENA 7: ELS MICOS BOJOS Igual que aquestos micos bojos Musica, alegria i golgorio son les nostres passions i avant anirem amb les nostres tradicions

ESCENA 8: ARLEQUÍ I FALLERA Semblen molt diferents aquests mons. Però amb la mateixa alegria i il·lusió Fallera i arlequí es preparen Per a començar la funció Aquesta es una antiga tradició Que de xiquets a grans va passant amb esforç i lluita Mai es perdrà.

PART

José Cuñat

LITERÀRIA

PAELLA

VINTAGE Estic alliberat totalment de I això què ha de vore? Perquè molt fàcil, l’obsessió de saber quan va aparéixer la que baix la premissa d’estar realitzat tot paella, qui la va inventar (absurd quefer) a València, enfonsa la teoria de molts que o en quina data es va cuinar per primera defensen que la recepta de la paella en vegada (ni se m’ocorreria)... Per això em llibres sempre va ser escrita de manera permet avançar-los que, almenys, des externa a València i per cuiners que no eren del segle XVIII La Paella, com a plat, sens de la terra, perquè ací tenen la resposta. dubte, existeix. Probablement un dels llibres amb la Molt s’ha escrit i parlat sobre aquesta recepta completa més antic, després de la famosa composició, detractors i puristes primera fórmula documentada de la paella l’han elevada als altars o l’han portat als valenciana datada l’any 1857 i que va ser inferns. Però si ens basem en la bibliografia escrita per Manuel Garciarena i Mariano i els escrits existents, deixant de costat la Muñoz. La recepta original incloïa aigua, oli, tradició oral, no per menys prear-la, sinó sal, pollastre, tomaca, safrà, fesols tendres, per confirmar dades, la realitat només arròs, llom de porc, salsitxes, all, pimentó és una, l’important d’aquest plat és la encarnat, julivert, pésols, anguila i caragols. capacitat que ha tingut per a adaptar-se Encara que, com es llig, aquesta recepta és als temps, sense perdre la seua essència. molt diferent de la paella que coneixem hui Existeixen per tant, baix el meu punt de dia, és interessant vore com ha evolucionat vista, dues paelles, que en l’actualitat aquest plat al llarg del temps. convertiríem en tres: Paella clàssica (Vintage), paella Felipe-Benicio Navarro i Reig: Un Pioner en contemporània (la recepta actual) i la Història de la Paella. arrossos gastronòmics sol ingredient).

d’un Felipe-Benicio Navarro i Reig (1840-1881), un destacat escriptor, arxiver i bibliotecari Basant-me en aquesta teoria, retrocedirem valencià, va aportar una perspectiva única en el temps a un dels meus llibres a la història de la paella en el seu article preferits “ARRÒS A LA VALENCIANA”, publicat en la revista “El Camp” l’1 de febrer escrit per Víctor Navarro Reig a València, de 1879. La seua visió apassionada de la l’any 1896. I és el meu preferit per dues paella, descrita amb una prosa densa i raons principalment, perquè ho escriu un plena d’entusiasme, reflectia un profund valencià i s’edita a València. amor per aquest plat. Navarro i Reig veia la

100

(paelles

PAELLA VINTAGE

paella no sols com un plat, sinó com una part integral de la història humana, remuntant-se als orígens de la cuina amb foc, un concepte que ell va denominar “la paella ab ovo”(“des del principi”). La visió de Navarro i Reig de la paella com un reflex de la història valenciana era tan extensa que incloïa ingredients com a carxofes, pésols, fesols i tavellas, faves, anguiles, pollastres, caragols i crancs. Curiosament, va ressaltar la versió més humil de la paella, feta amb “arròs, llegums i bacallà”, com la millor demostració de l’excel·lència i complexitat del plat. Víctor Navarro: Continuant la Tradició Familiar La fascinació per la paella sembla haver sigut una característica de la família Navarro Reig. Es creu que Víctor Navarro, germà de Felipe-Benicio, va ser un registrador de la propietat i escriptor, també originari de València. En 1896, Víctor va publicar “Arròs a la valenciana”, un detallat estudi sobre el cultiu de l’arròs i 24 maneres tradicionals de

preparar-lo a València. Aquest llibre és una font inavaluable per a comprendre la diversitat i riquesa de la paella valenciana. En la seua obra, Víctor Navarro va presentar receptes variades, incloent-hi la “paella bruta” per a ocasions festives, carregada d’una varietat d’ingredients, i la “paella senzilla”, una versió més simple adequada per a la cuina diària. Totes dues versions, no obstant això, seguien un procés de preparació similar, encara que la paella bruta incloïa una gamma més àmplia d’ingredients com a diverses carns, aus, peixos, llegums i verdures. “paella bruta”. La paella, en la seua forma més elaborada i complexa, coneguda com a “paella bruta”, és una vertadera manifestació de la riquesa i diversitat de la cuina espanyola. Aquesta variant, que

requereix una meticulosa selecció i combinació d’ingredients, reflecteix les tradicions culinàries de València i l’habilitat del cuiner per a adaptar-se a les circumstàncies locals i estacionals. Ingredients Variats per a una Paella Complexa La “paella bruta” permet una gran varietat d’ingredients, incloent-hi verdures com a carxofes, pésols, faves tendres, fesols tendres i bolets, juntament amb una àmplia gamma de carns i peixos. La inclusió d’ingredients com el pollastre, corder, porc, conill, llebre, anguiles i caragols il·lustra la versatilitat d’aquest plat i la seua capacitat per a incorporar el que estiga disponible. La bruta era la de festa, i “heus ací la llista dels elements que poden entrar en la seua confecció: Carxofes, pésols, faves tendres, fesols tendres, de la Granja, de corfa, tabelles,

101

de careta, seques, cards de moro, penques, coliflor, bróquil, bolets. Corder, carner o ovella, cabrit, mascle, vedella, vaca, llom, costelles de porc, conill, llebre, rata de marjal. Pollastre, gallina, gall, pavipollo, ànec, ànec, ocells de l’Albufera, perdius, chochas, guatles, tota classe d’aus de caça, palominos. Anguiles, rábalo, reig, lluç, crancs de riu, tenca, tonyina fresca Caragols moros i millor els o peix més verdures i era crucial per a aconseguir anomenats vaquetes o “la paella casolana o de l’equilibri perfecte de jonetes; cloïsses. També hi família, la que s’improvisa sabors i textures. La ha qui posa embotit, però en les posades i vendes”. proporció d’aigua i arròs és no resulta i fa ordinari”. La Preparació: Un Procés fonamental, i els mètodes I remata: “És totalment Detallat La preparació tradicionals per a jutjar indispensable que la paella, de la paella requereix no aquesta proporció, com la si ha de meréixer el nom sols habilitat, sinó també cullera de pal en el centre de de tal, continga llegums, paciència i atenció al detall. la paella, són testimoniatge porc, au, peix i caragols”. Des del sofregit inicial de la rica història culinària La paella senzilla portava fins a la cocció acurada darrere del plat. només un tipus de carn de l’arròs, cada pas és La Paella Senzilla: Una Versió Més Accessible. La “paella senzilla”, en contrast amb la bruta, és una versió més simplificada del plat, utilitzant menys ingredients però mantenint l’essència de la paella. Aquesta variant és ideal per a la cuina familiar o per a preparacions ràpides en posades i vendes, on la disponibilitat i la senzillesa són clau.

102

PAELLA VINTAGE

Els testimoniatges dels Navarro Reig demostren que la paella valenciana tradicionalment incloïa una gran varietat d’ingredients, una pràctica que s’allunya significativament de les interpretacions més estrictes i puristes de hui dia. Ingredients com les anguiles i la rata de marjal eren comunes en les receptes antigues, probablement a causa de la seua abundància i accessibilitat en aquells dies. Amb el pas del temps, el pollastre, que una vegada va ser considerat un luxe, es va convertir en un ingredient habitual en la paella, mentre que la rata d’aigua va ser gradualment oblidada. Un Plat en Constant Evolució. La història de la paella, des dels escrits dels germans Navarro Reig fins a l’actualitat, és una història d’adaptació i evolució. La paella valenciana ha transitat des d’una rica mescla del que estava disponible, passant per una simplificació en la “paella senzilla”, fins a convertir-se en el plat icònic que és hui. Aquests relats històrics no sols subratllen la diversitat de la paella sinó també la seua capacitat per a reflectir els canvis en la societat i l’economia al llarg del temps

103

PART

LITERÀRIA

VINTAGE

104

Paco Coll

15 de març 7 de la vesprada, el sopar de la plantá s’apropa, els artistes están plantant.

VINTAGE, VERSAT

Fa olor a oli cremat, ja están a punt els bunyols. Després de sopar es farem unes cassalles I en acabar anirem a rodar pel poble, passetjant-se de casal en casal i direm que anem a vore falles. En arribar de nou al barri será casi l’hora de la despertá, després de cremar uns quants trons, es prendrem el desdijuni i sen anirem a casa a pegar un becá. Ni de dinar hem tingut temps, els premis anem a arreplegar. No anem a guanyar res, o tal vegada si, mai es pot saber. No tornem massa contents, tampoc es podem queixar. A la nit acabarem ballant i fentse Un parell de colpets sempre després d’un bon soparet.

El 17 pasa per l’aire, cal descansar i arreplegar forces per al final de la traca. Despertá, esmorçar, dinar, ofrena, sopar, ballar, l’ultima despertá, un altre esmorçar, la misa, la mascletá, pasar la vesprá i per últim... ...la cremá.

Casi 20 hores dormint i torne al casal. Una cerveceta, uns cacaus i una partida al truc. Poc a poc el 15 de març va estant mes prop... Fa mes de 35 anys que es va repetint açó. Alguns dirán que es “VINTAGE”, jo simplement li dic TRADICIÓ.

105

PROGRAMA jor a m FESTEJOS2024

O J E T S E F E D A M PROGRA febrer

17 de febrer

19:00 Presentació llibret i esbosos 2024 22:00 Després de sopar Nit d’Albaes.

24 de febrer 20:00 Gran cridà de les falleres major de Manises al balcó de l’Ajuntament. 22:00 Sopar al nostre Casal. 00:00 Discomobil esplanada Metro Manises.

25 de febrer 12:00 hores Ignauguració de la Exposició del Ninot, a la Casa de la Cultura.

MARÇ

1 de març 20.00 Gran cridà de les nostres falleres

8 de març

22:00 Sopar dia de la Dona servit pels nostre homens

9 de març 10:00 Esmorzar de germanor. 19:00 “Tardeig” amb discomòbil i DJs convidats.

22:00 Sopar per agarrar forces i continuant ballant. 23:00 Discomòbil amb DJs convidats

13 de març 14:00 Dinar de germanor 16:00 Traurem les nostres falles al carrer

per a preparar el muntatge del dia següent.

majors i presidents en el nostre barri.

14 de març

22:00 Sopar de germanor al nostre Casal.

09:00 Muntatge de la falla gran.

2 de març 17.:00 Concentració al casal, es prega

puntualitat, per a donar començament a la Cavalcada del ninot Major, que tindrà eixida des del nostre Barri.

106

15 de març 10:00 Esmorzar per a tots aquells que s’apunten.

14:00 Dinar de germanor. 22:00 Gran sopar de la nit de la plantà.

16 de març 08:00 Primera Gran Despertà tots amb la nostra caixa per a guardar els petards. Després tradicional desdejuni al casal per a recuperar forces. A partir d’este moment esperem amb impaciència que vinguen els jurat de les falles.

11:00 Esmorzar per a tots aquells que s’apunten.

14:00 Dinar per a tots els fallers que estiguen de guàrdia.

18:00 Concentració al casal de tots el fallers, vestits de fallers per a anar a la replegà de premis.

14:00 Dinar per a tots els fallers que estiguen de guàrdia.

17:00 Concentració al casal de tots el

fallers, vestits de fallers per a anar a la tradicional Ofrena de flors a la Mare de Deu dels Desamparats

22:00 Sopar per a tota la comissió oferit per la falla. 00:00 Tercera gran discomòbil de la mà del DJ.

19 de març 08:00 Quarta i última Gran Despertà

22:00 Sopar per a tota la comissió oferit tots amb la nostra caixa per a per la falla. guardar els petards. Després tradicional 00:00 Primera gran discomòbil amb DJ desdejuni al casal per a recuperar forces.

17 de març 08:00 Segona Gran Despertà tots amb

10:45 Concentració de tots els fallers, per a anar a la missa en honor al nostre patró Sant Josep.

13:30 Mascletà oferida per Junta Local la nostra caixa per a guardar els petards. Fallera de Manises a la explanada del Després tradicional desdejuni al casal per Metro de Manises. a recuperar forces. 14:30 Gran mascleta per a tot el barri. 10:00 Visita de cortesia de les Falleres Majors de Manises a totes les falles.. 15:00 Dinar per a tots els fallers oferit per la nostra Fallera Major Amara Vega i 11:00 Esmorzar per a tots aquells que Barbera i el nostre president Francisco s’apunten. Moreno i Simarro. 14:00 Dinar per a tota per a tota la

comissió oferit per la nostra Fallera Major Infantil Nerea Botella i Rey i el nostre President Infantil Tomas Blas i Molina.

18:30 Gran sorpresa. Vos esperem a

tots per a gaudir junts d’aquesta gran sorpresa.

20:00 Tradicional concurs de paelles.

Tot el que vullga participar haurà d’apuntar-se en una llista al casal.

16:00 Entrega de recompenses. 17:00 Tardeig amb moltes sorpreses. 19:30 Passejà en honor del nostre patró Sant Josep.

21:30 Cremà de la falla infantil en presència de la nostra Fallera Major Nerea i el nostre president infantil Tomas.

00:00 Segona gran discomòbil amb DJ. 22:00 Sopar per a tota la comissió oferit per la falla.

18 de març

00:00 Esperarem amb impaciència

el nostre torn per a cremar el nostre la nostra caixa per a guardar els petards. monument faller en la tradicional cremà Després tradicional desdejuni al casal per amb Amara i Fran prenent la metxa. a recuperar forces. Arreplegarem les cendres de l’exercici acabat d’acabar i brindarem per les falles 11:00 Esmorzar per a tots aquells que s’apunten. de 2025.

08:00 Tercera Gran Despertà tots amb

107

a primera volta que van parlar-me de tu va ser per afirmar-me el bon treball que estaves fent com a Presi dels infantils del Carmen i per a assegurar-me la bonica parelleta que completaves en Nerea, la teua Fallera Major. És un orgull per a tota comissió trobar els representants perfectes any rere any; eixos que estimeu la festa, eixos que cuideu la falla. I és què, més enllà de festa, les falles són ànimes de suro i cartó que s’enlairen any rere any als nostres barris per fer-nos somiar i gaudir com cap altra festa aconsegueix fer-ho. I és això, la meravellosa oportunitat de somiar en gran el que et desije com a president que eres; que aprofites cada segon que et queda per viure aquest exercici i que guardes per a sempre els sentiments i sensacions que a la gran setmana fallera experimentaràs. Gràcies per estimar la nostra festa i aventurar-te a representar-la fent ́ ho en sentit comú, responsabilitat i orgull. Gràcies, president infantil!

108

coneixent AL NTIL a F n i PRESIDENT 2024

109

Saluda

TIL N a F n i presiDENT2024

n a F N I NT E iD s e r p H

ola, fallerets i falleretes de la falla El Carmen. Represente aquesta falla perquè em va encantar la idea de vorer com es viuen les falles sent President de la comissió infantil. M’agrada el barri d’El Carmen i en ell vull celebrar Vull agrair a la delegació aquesta gran festa en tota d’infantils, que són meravellosos i fan que tot la nostra gent; siga genial i ens sobretot en la meua mare, emocionen en totes les la meua germana i el sorpreses i ens fan gaudir meu pare. en tantes festes que organitzen. Les disfrutarem en tots vosaltres, com estem gaudint tot el meu any com a President al costat de Nerea, com a Fallera Major infantil, Amara com Fallera Major i Fran com a President.

110

Espere al costat de vosaltres i a tots els fallers i falleres de Manises passar aquest 2024 les millors falles. Tomás Blas Molina President Infantil 2024

2024

ntiL

, tomas

Tomáas blas i molina

PRESIDENT

111

ACOMIADAMENT NTIL a F n i NT presiDE2023

ola comissió infantil. Amb aquestes línies pose punt final al meu any com a President Infantil d’aquesta gran comissió. Vull donar les gràcies a tots els que van formar part d’aquesta gran experiència. Junts hem viscut el vertader esperit xiquets, ho passem en gran. faller, demostrant que la unió i col·laboració Hui m’acomiade de tots són la clau de l’èxit. Han vosaltres, orgullós d’haver sigut 365 dies plens de pogut representar al costat moments viscuts i gaudits d’Alba a tota la comissió que seran inesborrables. infantil. De nou donar les gràcies S’acomiada el vostre als delegats d’Infantils per President Infantil de la seua gran labor i esforç l’any 2023 que any rere any realitzen, perquè nosaltres els Daniel Rivera i López.

112

VOCALS

S INFANTIL20 24

Asier Ayala Quintanilla Alvaro Botella Rey David Catala Machi Hugo Cervera Vega Jorge Collado Martin Marcos Collado Martin Alex Collado Martin Jose Antonio Crespo Muñoz Adrian Cruz Macarro Ian Escobar Ortiz Adrian Gallego Abellan Daniel Garcia Muñoz Ivan Garrido Abellan Oscar Garrido Ruiz Bruno Gimeno Collado Hugo Gonzalez De La Concepción Miguel Gonzalez Garrote Rodrigo Lain Asensio Cristian Leandro Muñoz Diego Lopez Cabanillas Ruben Martinez Calderon Kilian Martinez Rubio Jesus Molina Batista

Andre Mora Navarrete Izan Moreno Hortelano Martin Muñoz Lain Nelo Novejarque Olias Sergi Novejarque Olias Paco Oreo Cruz Alan Prieto Mico Adrian Quintanilla Martínez Daniel Rivera Lopez Enzo Rivera Lopez Martin Rodriguez Arias Jaume Romero Perez Jorge Romero Perez Leo Ruiz Naranjo Jesus Salvador Porcuna Neizan Sanchez-Rey Moya Joel Serrano Ruiz Ruben Simon Romero Mario Solis Panadero Daniel Soriano Yago Hector Vivo Andres Raul Vivo Andres Hugo Zapero Mancebo

S L I NT A F N I S L A VOC 113

a xicalla d’El Carmen escriu una festa de somni viu on una regina desperta per flors i pètals coberta. Una Ciutat en plena festa per gran foc de reconquesta que fa admirar a la vespra el treball que l’artista defensa. Ciutat d’ofici artesà en història d’orgull que versa d’estima innata corpressa d’un humil vers casolà. Nerea Botella Rey, enhorabona per ser enguany dels infantils d’El Carmen Fallera Major!

114

coneixent A LA jorinFaNTIL a m FALLERA 2024

115

Saluda jor inFaNTIL a m FALLERA 2024

n a F N I R O J A M A FALLER H

ola a tota la comissió!! Per a mi és un honor i un privilegi dirigir-me a vosaltres com la fallera major infantil de la nostra comissió. Tots aquells que en conegueu sabeu la il·lusió que tenia de representar a la meua falla. Diuen que els somnis poden fer-se realitat i jo estic vivint el millor somni que podria imaginar, tot açò es graciés a la meua família, amics i a tota la comissió. Sobre tot donar les gràcies als meus pares i al meu germà pel seu temps, esforç i afecte que posen per a fer aquest any inoblidable per a mi.

Tomás i el meu presi Fran, vull dir-vos que encara ens falta el millor per viure, gràcies per recórrer aquest dolç camí amb mi. També vull donar les gràcies de tot cor a la nostra junta directiva, a la banda i a tota la comissió per estar al meu costat i acompanyar-me en cada acte, m’encantaria compartir amb tots vosaltres aquestes falles 2024 i sobre tot gaudir-les junts al màxim. Gràcies per deixar-me complir aquest somni i sentir-me tan volguda per tots. Un bes enorme de la vostra fallera major infantil.

No podia oblidar-me dels Visca la falla el Carmen! meus companys d’aquest somni, la meua fallera major Nerea Botella i Rey Amara, el meu presi infantil Fallera major Infantil 2024.

116

NEREA BOTELLA i REY

FALLERA MAJOR INFANTIL

2024

ntiL

nerea

117

FALLERA

ACOMIADAMENT

MAJOR 2023

inFaNTIL

i falleres,

ola fallers

He tingut el privilegi de ser la fallera major infantil 2023 de per a mi, la millor falla del món, la falla El Carmen, i representar aquesta gran comissió en el nostre 50 aniversari.

He tingut el plaer de compartir aquest regnat amb tres persones meravelloses, gràcies als tres, Dani, Alicia i Fran, per fer-me gaudir la nostra festa al màxim.

Ha sigut un any ple de sentiments, emocions Els desitge de tot cor i rialles compartides, als nous representants, els records mai podran Amara, Nerea i Tomás esborrar-se del meu cor. Ha sigut un dels anys més que gaudisquen de les importants de la meua vida! falles 2024 com hem fet nosaltres, que de veritat Agrair a la meua família per passa molt molt ràpid. fer realitat aquest somni, Estic molt contenta i a la gran directiva per fer orgullosa de formar ja part possible cada acte, en especial als meus delegats de la història d’aquesta d’infantils que s’han deixat falla, i sense res més a dir-vos s’acomiada vostra la pell en cada moment, fallera major infantil de i a la banda per animar l’exercici 2022/2023 els carrers i omplir-los Alba Sanmartín i Porcel d’alegria.

118

119

FALLERS nor O H i D’ 2024 Cristina Lopez Segura. José María Moreno Simarro. Rosa María Navarro Gutiérrez. Carlos Cervera Martínez. Jesus Botella Martínez. Carol Rey Rus. Tomas Blas Moreno. Maite Molina González.

José Eugenio Asensio Pérez. Cristina Segura Bustos. Valeria Asensio Segura. Manolo Lopez Uceda.

120

FALLA

Alicia Cruz Santisteban. Juanjo Macarro Dura.

caRMeN 2024

Distintiu Coure:

Solano Ruiz, Angela Aguilar Safon, Alba Romero Perez, Jaume Romero Perez, Jorge Crespo Muñoz, Jose Antonio Crespo Muñoz, Natalia Lopez Navarro, India Zaragoza Medina, Vera Cazalla Porcuna, Sara Porcuna Martinez, Ana Escobar Ortiz, Ian Salvador Porcuna, Jesus Quintanilla Martínez, Adrian Gallego Abellan, Adrian Zapero Mancebo, Hugo Lain Asensio, Rodrigo Ayala Quintanilla, Asier Gimeno Collado, Bruno Asensio Segura, Valeria Garrido Abellan, Ivan Collado Martin, Alex

Distintiu D’argent:

S L I NT A F N I S E S N

RECOMPENSESLS inFaNTI 2024

Collado Martin, Jorge Garrido Ruiz, Oscar Gonzalez de la Concepcion, Hugo

Distintiu D’or:

Cruz Macarro, Adrian Mora Navarrete, Paula Serrano Ruiz, Joel

121

Nostra FaNTIL n i FALLA 2024

L I NT A F N I A L L FA ESCENA 2: FADES DEL FOC Aquestes fades són les fades del foc, foc purificador que s’endurà tot el roín perquè tot torne a brillar

ESCENA 1: FADA FALLERA La fada de la primavera Vol ser fallera

Per compartir l’epítrit festiu De l’arribada de l’estiu.

ESCENA 3: OFRENA

Totes i cada una de les fades

Porta flors aquesta fallereta

amb els seus vestits entebiades

amb els ulls plens de llàgrimes

han decidit gaudir de les falles ja estan totes disposades

122

en l’ofrena a la nostra mareta Una de les tradicions més esperades.

GERMANS PARRA :ARTISTES

2024

LEIMA:

PRIMAVERA FALLERA

FALLA INFANTIL

123

ESCENA 4: BALLS TRADICIONALS Aquesta xiqueta manté la tradició Dels nostres avantpassat Ballant sense parar.

ESCENA 6: TARONGES Dolça com les taronges

Que aquesta dona compra al mercat Son les nostres xiquetes Quan ballen al compàs.

ESCENA 5: MUSICA No hi ha festa sense musica I la de les falles sense cap dubte es única.

ESCENA 7: COETER Aquest follet coeter

Vol mantindré la tradició

Fent els seus trons, explosió.

124

ESCENA 10: FOLLET ESPORTISTA ESCENA 8: CANTANT Aquesta cantant canta a ple pulmó Per fer arribar a tots

Aquest follet esportista Defén l’orgull de la seua comissió Quan ix a la pista.

Que ja ha arribat la millor Festa del món.

ESCENA 11: ENAMORATS Aquestos dos enamorats Fan gala del seu amor

A vora de l’albufera en plena tardor.

ESCENA 9: BUNYOLERA Aquesta vella bunyolera Dona amb dolçor els seus bunyols Per a què els fallers continuen tirant coets

125

PROGRAMA FaNTIL n i FESTEJOS2024

O J E T S E F E D A M PROGRA Del 4 al 8 de març

18:00 Berenar al nostre casal per a tots els xiquets del barri amb jocs i molts premis.

febrer

17 de febrer

9 de març 18:00 Berenar i DiscoPeque, amb

concurs de disfresses i premis repartits per edats

19:00 Presentació llibret i esbossos 2024 De l’11 al 13 de març 22:00 després de sopar Nit d’Albaes. 18:00 Berenar al nostre casal per a tots

24 de febrer 20:00 Gran cridà de les falleres majors

els xiquets de la comissió oferit per Nerea i Tomas.

14 de març

22:00 Sopar al nostre Casal.

10:00 Muntatge de la falla infantil. 18:00 Berenar al nostre casal per a tots

25 de febrer

15 de març

de Manises al balcó de l’Ajuntament.

12:00 hores Inauguració de l’Exposició

del Ninot, a la Casa de la Cultura. 1 de març

20.00 Gran cridà de les nostres falleres majors i presidents en el nostrebbarri.

22:00 Sopar de germanor al nostre Casal.

MARÇ

3 de març 16.:00 Concentració al casal, es prega puntualitat, per a donar començament a la Cavalcada del ninot que tindrà eixida des del nostre Barri.

126

els xiquets de la comissió infantil oferit per Nerea i Tomas.

18:00 Gran Xocolata i concurs de dibuix per a tota la comissió infantil.

22:00 Gran sopar de la nit de la plantà. 1

6 de març

08:00 Primera Gran Despertà tots amb la nostra caixa per a guardar els petards. Després tradicional desdejuni al casal per a recuperar forces. A partir d’este moment esperem amb impaciència que vinguen els jurats de les falles.

18:00 Berenar al nostre casal per a tots els xiquets de la comissió infantil oferit per Nerea i Tomas. 22:00 Sopar per a tota la comissió oferit per la falla.

17 de març 08:00 Segona Gran Despertà tots amb

la nostra caixa per a guardar els petards. Després tradicional desdejuni al casal per a recuperar forces.

10:00 Visita de cortesia de les Falleres Majors de Manises a tots els monuments fallers.

11:00 Atraccions infantils per a tots els nostres infantils i qualsevol xiquet del barri.

14:00 Gran globota. 14:30 Dinar per a tota per a tota la

comissió oferit per la nostra Fallera Major Infantil Nerea Botella i Rey i el nostre President Infantil Tomas Blas i Molina.

16:00 Lliurament de recompenses. 18:00 Berenar al nostre casal per a tots

els xiquets de la comissió infantil oferit per Nerea i Tomas.

19 de març 08:00 Quarta i última Gran Despertà tots amb la nostra caixa per a guardar els petards. Després tradicional desdejuni al casal per a recuperar forces. 10:45 Concentració de tots els fallers, per a anar a la Missa en honor al nostre patró Sant Josep. 13:30 Mascletà oferida per Junta Local Fallera de Manises a la esplanada del Metro de Manises. 14:30 Gran mascletà per a tot el barri. 15:00 Dinar per a tots els fallers oferit

per la nostra Fallera Major Amara Vega i Barbera i el nostre president Francisco Moreno i Simarro.

18:00 Berenar al nostre casal per a tots

18:30 Gran sorpresa. Vos esperem a tots els xiquets de la comissió infantil oferit per a gaudir junts d’aquesta gran sorpresa.

8 de març

08:00 Tercera Gran Despertà tots amb

per Nerea i Tomas.

18:30 Animació especial. 19:30 Passejà en honor del nostre patró

Sant Josep.

21:30 Cremà de la falla infantil amb la nostra caixa per a guardar els petards. presència de la nostra Fallera Major Nerea Després tradicional desdejuni al casal per i el nostre president infantil Tomas. a recuperar forces. 22:00 Sopar per a tota la comissió oferit 14:00 Dinar per a tots els fallers que per la falla. estiguen de guàrdia. Esperarem amb impaciència 17:00 Concentració al casal de tots els 00:00 el nostre torn per a cremar el nostre fallers, vestits de fallers per a anar a la monument faller en la tradicional cremà tradicional Ofrena de flors a la Mare de amb Amara i Fran prenent la metxa. Deu dels Desemparats Arreplegarem les cendres de l’exercici 22:00 Sopar per a tota la comissió oferit acabat d’acabar i brindarem per les falles de 2025. per la falla.

127

El 18 de febrer va ser el dia elegit per celebrar la gala del nostre 50 aniversari nit plena d’emocions i d’il·lusió per tornar a veure a eixes persones que han fet història dins d’aquesta comissió. El 25 de febrer van fer la nostra tradicional replega, demanant la voluntat per a la falla per la nostra barriada, per xicoteta que siga l’ajuda es ven rebuda. El 3 de març va arribar el dia de cridar ben alt que “Ja estem en Falles” a la nostra tradicional crida que fem per al nostre barri. El 7 de març vam inaugurar l’exposició que recopilava els cinquanta anys de la història de la nostra comissió, que va ser del gust de tots els que la van visitar.

128

REPÀS de tOT UN

ANY

2023 2024

129

130

El 10 de març Alicia i Fran van ser rebuts, com a representants de la nostra comissió, a la seu de la Diputació. I per fi va arribar el dia més esperat, tots junt colze a colze treballant per plantar els nostres monuments. Després de tant de treball va arribar el dia de lluir les nostres disfresses pels carrers de la nostra ciutat. Després de tot un any de treball per fi podem gaudir de la nostra setmana fallera, dies d’alegria i harmonia que mai oblidarem. Una vegada passades les falles arriba l’hora de l’apuntà, gent amb ganes renovades van decidir unir-se a la nostra família fallera.

131

132

FALLA

caRMeN 2024

Amb gran alegria vam conèixer a les persones que portaran el nom de la nostra comissió per tot el mon faller. Com ja és tradició vam celebrar la festa andalusa, per a goig de tota la gent del barri que va voler acompanyar-nos. Amb l’arribada de la calor és moment de traure el banyador i plantar la foguera per celebrar Sant Joan. 16 de juliol vam celebrar la nostra proclamació per cridar al món sencer que ja teníem als nostres representants 2024 En tornar de l’estiu vam fer l’acte de signatura de contractes amb els nostres artistes fallers que un any més confiem en ells. Cada nit que ens ajuntem a sopar el casal s’ompli d’alegria i germanor.

133

134

Un del dia més esperat és la nostra presentació, amb els nostres millors gales presentem al món faller als nostres representants. Al arribar octubre arriba el dia de tots el valencians i orgullosos mostrem la nostra senyera per tots el carrers. Va ser tot un èxit la celebració del nostre primer October Fest. La nit de morts és una nit molt especial tan grans com xiquets es disfressen per gaudir d’aquesta nit. Nit de karaoke on totes les dones van donar el cante per passar una nit inoblidable.

El nadal va arribar i el nostre casal es va omplir d’alegria i ganes de compartir. El nostre Vi d’Honor vam celebrar amb gran alegria per convertir aquella nit en una de les més grans. La nit de Cap d’Any ja és tota una tradició que tots junts donem la benvinguda aquest nou any.

La falla El Carmen també va estar present a la cavalcada de Reis, fent força perquè les nostres tradicions mai es puguen perdre. La nit de monòlegs de El Carmen ja són tota una tradició amb Miki Dkai i Piter Pardo vam passar una nit de rialles i bona companyia.

FALLA

Fent falla fem barri, acompanyant a les clavaries de la Miraculosa, compartint tradicions que vertebren el nostre barri.

caRMeN 2024

135

PART

Equip de llibret

LITERÀRIA

EPILEG D

EPÌLEG

esprès d’haver llegit un grapat de pàgines relacionades amb el circ faller, vintage i tots els aspectes que hem considerat oportuns és hora de donar per acabat el xou, i de recordarvos que consulteu la nostra guia comercial, plena d’establiments amb productes de molta qualitat. En primer lloc, des d’açí volem donar-los les gràcies tant a aquests com també a tots els col.laboradors literaris, poètics, per perdre el seu temps per a possar el seu gra d’arena en la confecció d’aquest llibret.

136

Pel que fa a la confeccció del llibret, hen triat, un tema diferent del que s, ha fet fins ara. Desprès de l’èxit del nostre anterior llibret , amb la consecucció d, un segon premi a la Junta local Fallera, i participació molt a prop de premi del “Consell de Cultura” , i altres premis literaris fallers, el més sencill per a nosaltres haguera segut continuar la tònica. Però no lluitem per altra cossa més, donc s fer el matèix sempre avorreix i a més, sempre estem pensant en com innovar, com fer coses noves o en comú intentar sorpendre el nostre fidel lector. La veritat, és que el tema triat no és la primera vegada que s’ha fet i publicat a un llibret de falla, però si que pensem que li hem donat un enfocament diferent del que han realitzat altres comissions falleres, amb continguts plens de reviure un poc del passat de la nostra ciutat, sempre desconeguda, fascinant i disposada a agrair les plomes dels col.laboradors, i els arxius gràfics, que fant d’aquest llibret un document important per la ciutat, i el futur faller, sempre recordant…

EPÍLEG

VINTAGE

Ens a costat una fotracà fer la critica de la falla, feta aposta pel nostre poble, i les situacions de la barriada, hem acompanyat amb un passat vintage, i recordem com l, any passat un vers del poeta del poble ”Vicent Andrés Estellés”. I molt d, agrair als amics de Panal Fallero, un any mes estam junt a nosltres, donam la vara, perque tot ixca: “Guai del Paraguai”… Estem orgullosos de la nostra feina!. Es l’hora de encomiadar-nos de vostès amb alegría de saber que, una vegada més, hem pogut realitzar el nostre llibret projecte. Des d, una comissió de sang manxega i andalusa, que lluita per les lletres falleres i valencianes, i per la cultura i les tradicions, que fins als nostres fills i filles han arrivat. S’ens ha fet complicat, millorar. Moltes gràsies, i fins l’any que ve!

137

EL NOSTRE PRIMER LLIBRETS

138

E G A NT I V S ANUNCIANT

ANUNCIANTS VINTAGE

139

“El vertader amic és aquell que

Està al teu costat quant preferiría Estar en altra part“

LEN Wein ( 1948 ) Editor Nord Americà Els amiscs de la nostra falla Són els fallers, col.laboradors, Veinat, … que fan possible La nostra festa. Ara tingau moltes referencies De que la vostra publicitat Es un merit important Fa V intaig i al llarg del temps Vostre anunci al llibret Serà vestigi de nostra comissió I es parlarà al llarg deks anys Que aqueste llibret faller Va esser possible a la vostra disponibilitat. EL NOST RE MILLOR PREMI ÉS EL SEU SUPORT! Moltes gràsies!

140

ELSNOSTRES

ANUNCIANTS

FALLA

VINTAGE

caRMeN 2024

MANISES 141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

clean car family Renovador de plásticos

Champú Manual

Abrillantador interior y exterior

Limpia cristales PRO

Quita pulverizados Absorbe olores Elimina Limpia y pinturas mosquitos llantas y grasas Fuerte

Repele Agua Anti vaho Anti suciedad

www.dpadiluyentes.com 153

154

155

156

157

El Partit Popular de Manises desija unes bones falles a tots els fallers i falleres del Barri del Carmen.

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

EL AUTÉNTICO ARROZ DE VALENCIA CON DENOMINACIÓN DE ORIGEN

www.arrozdacsa.com

171

172

173

174

175

176

177

C/Santos Justo y Pastor, 63-65, MANISES (Valencia) Tel. 961 522 260 Móvil 675 87 40 55 eail: info@hermanoscasanova.com

FALLA

178

caRMeN 2024

179

180