Llibret Falla Blocs Platja 2022

PLÀSTICS

Fitxa

Crítiques

Tràiler

[205]

[5]

Imatges

[24]

Blu-Ray

[4]

Títol original Plàstics Any 2022 Duració 130 pàgines Localitat València Direcció (Edita) A.C. Falla Blocs Platja Guió (Coordinador) Fco. Javier Greses Cartel original (Portada) Panal Fallero Fotografia (Maquetació) Panal Fallero Càsting Versadora Leticia Noguera i López Galeria Comercial Fina Ferriz Col·laboracions literàries José Tena i Tejado / Juan Vte.

Sancho i Ros / Sergio Espallargas i Castillejos / “Un Faller reciclat“ / Manuel Toharia i Cortés / Sergi Campillo i Fernández

Estrena (Exemplars) 700 llibrets Dipòsit legal V212-2014

Sinopsi En qualsevol mar i oceà, illes senceres de plàstics aguaiten a les persones i als animals marins.

Les persones ens neguem a veure aquesta realitat, convertida en el major i més letal monstre entre les aigües. Podrà l’ésser humà acabar amb aquesta xacra i netejar de plàstics el planeta?

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022

El present llibret particia als Premis de LLETRES FALLERES 2022

Esta comissió ha rebut una subvenció de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles de 2022

8,5

120.185 vots

DISPONIBLE EN (llibret digital)

[1]

[2]

Blocs Platja

2022

SUMARI

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA

2- Fent el llibret / 4- Junta Coordinadora / 5- Fallera Major / 6- President Infantil / 7- Fallera Major Infantil / 9- Firmes i dedicatòries / 10- Junta Directiva Infantil i Recompenses infantils / 11- Noves bloquerines i nous bloquerins / 12- Comissió Infantil / 14- Falla Infantil / 15- Versat Falla Infantil / 18- Explicació visual de la Falla Infantil / 19- “IS BACK” / 21- Va arribar el dia... / 23- Comissió Major / 26- Brillants Blocs / 27- Recompenses JCF / 28- Des de la Federació Agrupació Falles Marítim / 29- Insígnia d’Or Agrupació Falles Marítim / 30- Falla Gran / 31- Versat Falla Gran / 34- Ninots d’Exposició i Explicació visual Falla Gran / 36- Exercici dia a dia / 44- PLÀSTICS. Col·laboracions literàries / 94- Passatemps infantils / 98- Consells i recomanacions / 99- Normativa setmana fallera / 100- Programa d’actes / 105- Agraïments / 106- Galeria comercial

-

PLASTICS 45- Plastificats

66- Falles i plàstics 72- Política ambiental i energètica al Port de València

46- Falta molt!

50- La costa valenciana enfront de l’emergència climàtica

76- Societat del desperdici 82- Així és ECOEMBES

58- Revolució sostenible a l’escola

86- A València si és lluent va al groc

62- Reciclatge faller

90- Falles sostenibles

PANAL FALLERO

FENT EL LLIBRET

Blocs Platja no s’ha detingut.

Després de l’aturada del 2020 per causes que ja tots i totes coneixem, va seguir el seu camí, sempre dins dels límits que permetien les restriccions, i va plantar i va cremar la seua falla 2020 en un setembre tan atípic com extraordinari, en la millor de les accepcions de la paraula.

Però abans de saber si anava a haver-hi un setembre, va tindre clar realitzar un llibret 2021, es plantara o no es plantara, perquè el llibret és l’única cosa que podien tindre les falleres i fallers de la comissió que recollira entre les seues pàgines el que va significar la pandèmia, el confinament, tindre el casal

tancat i aguantar l’ànim de tots i totes per a no deixar-lo decaure.

Van voler un llibret 2021, i eixe esforç i bon fer va tindre la major de les recompenses – perquè treballar intensament porta alegries – amb la nominació al premi Mestre Ortifus de Lletres Falleres a la millor portada de llibret i el 9é premi de Conselleria a l’ús i promoció del valencià.

No obstant això, la pandèmia – esperem – sembla que ens està donant un respir i ara és moment de treballar i esforçar-se per l’exercici 2022. I ja no parlarem de la pandèmia, que suficient s’ha parlat, però no abandonarem la resta de problemes que té

PLÀSTICS

[3]

(esquerra) PORTADA LLIBRET BLOCS PLATJA 2022 (baix) CARTELL ORIGINAL DE LA PEL·LÍCULA “TIBURÓN“

aquest món – “el meu món”, el nostre món – i que potser han quedat inundats i camuflats per aquest maleït virus. És hora de parlar del PLÀSTICS, de com tenim el planeta ple de plàstic, les nostres mars, rius, muntanyes i platges. Com ens ofega, com ens va mossegant terreny, com un animal insaciable ple de venjança.

Quan vam veure l’esbós del gran Mario Gual, “Una mar de plàstics”, i vam veure la representació gràfica d’una deessa de la mar que pateix en estar envoltada de monstres marins plastificats, recordàrem eixes pel·lícules on, diversos metres davall de l’aigua, s’amagaven feres aquàtiques esperant per a saltar i atacar-nos.

La més famosa, la pel·lícula de 1975 dirigida per Steven Spielberg “Tiburón”. De sobte, ho vam tindre clar. És que fa més por un tauró que tot el plàstic que nosaltres

hem llançat a la mar? Doncs no, no és així. El plàstic és l’enemic número u dels nostres oceans, al qual hem de combatre i posar-li fre inmediatament.

El cartell de Tiburón és tan mític que, amb una simple ullada, es reconeix. La dona nadant tranquil·lament, el monstre gegant obrint les seues gargamelles i el títol roig sang que contrasta amb el fons blanc. Decidim, per tant, dissenyar com a portada una còpia del cartell de Tiburón, però des de zero, tros a tros, zona a zona. Per a representar el tauró, triàrem la forma d’una botella de lleixiu, també molt identificable a simple vista, a la qual se li va realitzar tots els efectes per a donar la sensació de submergida en la mar, el qual hem omplit de plàstics en moviment, com a monstres de menor envergadura però també amenaçadores.

També una mascareta,

eres capaç de trobar-la?

La resta del llibret l’hem maquetat com una pel·lícula, des del seu índex imitant a Filmaffinity amb la fitxa de la pel·lícula, a tot un elenc de monstres creats per nosaltres mitjançant fotografies de plàstics. I, per a rematar l’embolcall, l’efecte final d’una caixa on es guardaven les cintes de VHS, per a aquells i aquelles que trobem a faltar els antics videoclubs i la sensació de llogar una peli una vesprada de diumenge.

Gràcies a tota la comissió, per aquest nové llibret consecutiu, per apostar per nosaltres en el 2021 malgrat totes les contres, i esperem que aquest any 2022 siga encara millor que l’anterior, més tranquils/es, més lliures, més esperançats/des.

Asseguen-se, relaxen-se i gaudisquen de la pel·lícula.

[4]

Blocs Platja

2022

JUNTA COORDINADORA Àrea Presidència

- Coordinador: Sergio Espallargas Castillejos.

Àrea Secretaria - Coordinador: Ximo Iglesias Cerdá.

Àrea Tresoreria - Coordinador: Antonio Conde Vallet.

- Comptadora: Ana Cerveró González.

Àrea Loteries - Coordinador: Javier Carrión Navarro.

- Col·laboradora: Teresa Tatay Navarro.

Àrea Cultura - Coordinador: Fco.Javier Greses Cardona.

- Col·laboracions: Sandra Rodríguez Cabrera, Raquel Garriga Grau.

Àrea Festejos - Coordinador: Antonio Riera Gorris.

- Delegada Festejos: Bárbara Alepuz Serra.

- Delegats i Delegades: Domingo Galera Sánchez, Aida Verdeguer Pastor, Isabel Rivera Tudela, Carla Bernat García, Cristina Riera Gorris, Soraya Lizcano Bevia, Toni Olaya Alonso, Patricia Verdeguer Pastor, Julio Meléndez Moragón.

[2022]

- Col·laboracions, , Ana Belén Úbeda García, Irene Martín Ferrando, Conchín Giménez López, Ramón Verdeguer Ortolano, Mamen Cambrils Alonso, Pablo Clemente Navarro.

Àrea Infantils - Coordinadora: Raquel Rocher Fernández.

- Delegada Infantils: Paula Fernández Molina.

- Delegat: Roberto Rocher Fernández.

- Col·laboracions: Fina Ferriz Ramírez, Macu Adsuara Cervera, Juani Gómez Castillo, Amparo Grau Morte, Ainara Torres Garriga, Claudia Sáez Chuliá, Marina Sáez Chuliá, Susana Fernández López.

Àrea Cant de l’Estoreta - Coordinador: Juan Vicente Sancho Ros. - Col·laboracions: Juan Chirivella Ferrer, Ramón Llamas Gutiérrez, Andrea Duato Llorens.

Àrea Falles i Artistes - Coordinador: Diego Iglesias López.

Àrea Activitats Diverses i Seguretat - Coordinador: José Vicente Espallargas Fenollosa.

- Col·laboracions: Adrián Arquiola Giménez, Alejandro Cervera Sánchez, Miguel Ángel Sánchez Quiros, Vicente Rodríguez Rodríguez, José Manuel Álvarez Sapiña, Isaac Marín Martín.

PLÀSTICS

[5]

FALLERA MAJOR La meua benvolguda Comissió:

[2022]

Intentaré ser més breu que el meu regnat.. que sempre recordaré que deien que passava volant.. i ara em sembla que han passat segles.

A vegades la vida fa un tomb i ho posa tot potes enlaire, és com un huracà que arrasa amb tot i passa sense demanar permís.

Per un moment es va parar el món per a tots i per a mi, sent la Fallera Major 2020, va ser un colp dur.

Però sabeu que? Estem a 2022 i ací seguisc amb la il·lusió per representar a la meua Comissió, per viure junts tots els actes i sobretot nostra estimada Setmana Fallera!!! Plena de pólvora, de cultura, de llum, música, cercaviles i balls!!!

Vull que ho gaudiu tant o més que jo, que siguem un, que ens ho mereixem després de tants dies grisos, que no se ni com serà març, però vos promet que serà el nostre març volgut, somiat i esperat, que el passarem en gran, ple d’emocions a flor de pell, veient a nostra mareta al març i sentint la calor d’una Cremà que s’emportarà tot, el bo viscut i el dolent també i donarà principi a una cosa encara millor.

Gràcies, gràcies Blocs!!!

No vull acomiadar-me sense esmentar els meus “repres” de l’ànima, que hem crescut junts aquests anys, plorat, rigut i viscut com els que més, que us vull i vull que gaudim junts del camí que queda.

La meua benvolguda Comissió, a per les Falles 2022.

Visca València Visquen les Falles Visca Blocs Platja

-

A totes les Delegacions per seguir malgrat tot i els meus benvolguts Festejos per no rendir-se davant res i sempre posar-me bona cara fins i tot en els dies no tan bons. Gràcies i mil gràcies, sou amics i sou família. Us vull.

BARBARA ALEPUZ I SERRA

[6]

Blocs Platja

2022

PRESIDENT INFANTIL

[2022]

Benvolguts fallers i falleres, volia dir-vos unes paraules, gràcies per acompanyar-me en aquests anys molt durs per a tots, sobretot per a les famílies que han perdut a un ser estimat.

Se que enguany és el meu any i ho donaré tot, sobretot per aquesta Comissió que sempre està al nostre costat perquè tot isca bé.

Benvolguda Comissió que m’ha vist nàixer i créixer, no tinc paraules per a continuar agraint a tots la vostra continuïtat en la Falla en aquests moments tan difícils.

Amunt Blocs Platja!!!

El vostre President Infantil

-

-

MANUEL PILAN I PEIRO

PLÀSTICS

FALLERA MAJOR INFANTIL

[7]

[2022]

Benvolguda Comissió, vull començar donant les gràcies a totes les persones que un any més han confiat en mi i m’han deixat continuar complint el meu somni, el de ser Fallera Major Infantil de la nostra benvolguda falla.

Portem uns anys durs i no per això hem de perdre la il·lusió i les ganes de viure tots els actes fallers que estan per arribar.

Agrair a la Junta Coordinadora que contra vent i marea han plantat cara a les adversitats i una vegada més m’han fet sentir especial i abrigallada.

Finalment, i no per això menys important, donar les gràcies a la meua família fallera per no decaure i continuar al meu costat, a tots.

Vos recordaré sempre!!!

Per descomptat vos anime a viure unes falles úniques i inoblidables perquè junts fem FALLA.

PILAR RIERA I GORRIS

[8]

Blocs Platja

2022

PREMI [2022] ALS MILLORS REPRESENTANTS

PLÀSTICS

Recomanacions abans de vore la pel·lícula

Puntua!

Si visualitzes aquesta cinta, al cap de set dies... moriràs. No, és una broma, però l’ A.C. Falla Blocs Platja no es fa responsable del nivell de por i esglai que provoque aquesta cinta. Recomanem que la veja acompanyat/a, amb un bon bol de roses i una bona manta morellana. Si aquesta pel·lícula li acaba desagradant, tanquela i no la torne a obrir mai més; si, per contra, es converteix en una de les seues favorites, demane signatura als nostres representants a continuació i deixe el seu comentari perquè els seus amics i amigues, fallers i falleres, puguen llegir-lo.

-

FIRMES I DEDICATORIES

[9]

[10]

Blocs Platja

2022

JUNTA DIRECTIVA

INFANTIL

[2022]

Junta Directiva Infantil PRESIDENT

MANUEL PILÁN I PEIRÓ

Vicepresident 1r

Adrià Chuliá Chirivella

Vicepresident 2n

Ruben Martinez Chirivella

Secretaria

Tesa Montoro Capilla

Tresorera

María Rel Rosalén

Comptadora

Martina Chuliá Chirivella

Delegat

Voro Broseta Chirivella

Delegada

María Luisa Pilán Peiró

RECOMPENSES

INFANTILS

[2022]

DISTINTIU D’ARGENT

DISTINTIU D’OR

Paula Aygües Romero

Adrián Chuliá Embuena

Daniela Carrión Muñoz

Mireia Latorre Díez

Nuria Chuliá Embuena

Blanca Márquez Rozas

Joaquín Cotano Rodríguez

Fernando Márquez Rozas

Francisco Doñate Giménez

Luna Márquez Rozas

Oscar Doñate Giménez

Silvia Martínez Mas

Rosa Doñate Giménez

Paula Montoliu Martínez

Rubén Gómez Tevar

Daniel Muñoz Seguí

Paula Roque Minguet

Rousse Merie Riera Bretones

Miriam Rosalén Tejedor

PLÀSTICS

NOVES

[11]

BLOQUERINES BLOQUERINS

I NOUS

Cayetana Valero Martínez

Sofía Ferrer Crespillo

Lea Victoria Puebla Rodríguez

Valentina Piles Fernández

Lucas Sánchez López

Lluna Maeztu Escoto

1. Cayetana Valero Martínez. 07-04-2021. Filla de Abel i MªTeresa.

2. Sofía Ferrer Crespillo. 13-04-2021. Filla de Fernando i Isabel.

3. Lea Victoria Puebla Rodríguez. 07-05-2021. Filla de Guillermo i Patricia.

4. Valentina Piles Fernández. 01-07-2021. Filla de Guillermo i Desirée.

5. Lucas Sánchez López. 13-08-2021. Fill de David i Erika.

6. Lluna Maeztu Escoto. 28-08-2021. Filla de Nicolás i Tamara.

Lucía Medina del Rio.

7. Lucía Medina del Rio. 29-11-2021. Filla de Jorge i Laura.

Blocs Platja

2022

[2022]

-

COMISSIO INFANTIL

[12]

Acosta Font, Eduardo

Doñate Giménez, Francisco

Alcañiz Brull, Lluis

Doñate Giménez, Oscar

Altabert Escalante, África

Doñate Giménez, Rosa

Álvarez Marín, Yaiza

Espallargas Duato, Noah

Amer Rubio, Valentina

Estepa Esteve, Ana

Andrés Mercado, Minerva

Fernández Alemany, David

Aparicio Álvarez, Alonso

Fernández Alemany, Izan

Aygües Romero, Alejandro

Fernández Gómez, Joan

Aygües Romero, Paula

Ferrer Crespillo, Isabel

Ballesta Galindo, Daniela

Ferrer Crespillo, Sofia

Benavent Sancho, Daniel

Font Jordán, Ainara

Biot Riera, Marina

Galera Iglesias, Aitana

Broseta Chirivella, Voro

Galera Iglesias, Mireia

Carrión Muñoz, Daniela

Gari Oliver, Alejandro

Carrión Muñoz, Iker

Gómez Tevar, Laura

Castillo Conde, Adriana

Gómez Tevar, Rubén

Catalá Herrera, Álvaro

Hidalgo Sevilla, José

Catalá Herrera, Cesar

Jiménez Chirivella, Alba

Chuliá Chirivella, Adrià

Jiménez González, Naiara

Chuliá Chirivella, Martina

Jiménez Peris, Iker

Chuliá Embuena, Adrián

Latorre Díez, Izan

Chuliá Embuena, Nuria

Latorre Diez, Mireia

Chuliá Marcos, Eloina

Lázaro Font, Catalina

Chuliá Marcos, Pepe

Lázaro Font, Enzo

Comeche Fernández, Ariadna

López Del Toro, Mateo

Comeche Pascual, Paula

Luz Martínez, Carmen

Cotano Rodríguez, Carla

Luz Martínez, Natalia

Cotano Rodríguez, Celia

Luz Martínez, Sofía

Cotano Rodríguez, Joaquín

Maeztu Escoto, Lluna

Del Toro Catafesta, Juan Pedro

Marín Llopis, Isaac

Delcampo Pérez, Izan

Marín Llopis, Noha

Delcampo Pérez, Judith

Márquez Rozas, Blanca

PLÀSTICS

Martí Chuliá, Pepe

Puebla Rodríguez, Lea Victoria

Sevilla Lys, David

Martí Chuliá, Xuano

Ramón Fornás, Noa

Sevilla Lis, Martín

Martínez Chirivella, Rubén

Rel Rosalén, María

Suay Trujillo, Adriana

Martínez Fernández, Paola

Riera Bretones, Rousse Merie

Torres Garriga, Gisela

Martínez Mas, Silvia

Riera Lizcano, Gabriela

Trilles Romero Paula María

Masiá Pastor, Álvaro

Rivas Gil, Pablo

Valero Martínez, Cayetana

Masiá Pastor, Marta

Roca Escrich, David

Villanueva Baus, Sandra

Medina del Río, Lucía

Roca Medina, Andrea

Zapater Martínez, Iris

Meléndez Herreros, Erik

Roque Minguet, Marc

Mena Nicolau, Pablo

Roque Minguet, Paula

Mena Nicolau, Pepe

Rosalén Tejedor, Miriam

Mocholí Sánchez, Olivia

Sánchez López, Lucas

Monleón Encinar, Andrea

Sánchez-Toril Canos, Adrián

Monleón Encinar, Raúl

Sánchez-Toril Canos, Álvaro

Montoro Capilla, Tesa

Sarrión Baus, Rubén

Montoro Capilla, Vera

Seguí Latorre, Aitana

Mora Martínez, Elías

Seguí Latorre, Juan Gabriel

Moreno Rubio , Martín Moril Oliver, Celia Moril Oliver, Raúl Páez Panadero, Pau Peiró Salazar, Laura Peiró Salazar, Sara Peris Gómez, Carla Peris Gómez, Ferrán Pestana Valverde, Verónica Picazo Domingo, Izan Pilán Peiró, María Luisa Piles Fernández, Valentina Polar Francisco, Luna Polar Francisco, Zoe Prieto Fornás, Enzo

[13]

[14]

Blocs Platja

2022

Somia Borja Lorente secció 4 i Cast illo ª

PLÀSTICS Relació i explicació de la falla Versadora: Leticia Noguera i López

Remat Al mòn dels somnis tot és posible.

Tanques els ulls i un nou univers es presenta davant de tu.

Els personatges roïns a la nit es transformen, i en eixes hores no existeix cap dels teus enemics.

A vegades la vida no és com un s’imagina, i cal recórrer al descans per a poder trobar una realitat menys conflictiva.

Ací vos presentem els somnis

Faune El faune es passetja per l’interior del teu cervell, i vigila la vigília perquè no t’envaïsca cap pensament traïdorenc.

que algú pot o podría tindre, i veurem la diferència que ens mostra la manca que cadascú té dintre.

[15]

[16]

Blocs Platja

2022

Ogre L’ogre terroritza i ho fa sense voler.

Que dolentes són les aparences!

Ningú el vol tindre a prop seu. És un personatge bondadós i la xiqueta s’adona.

S’acosta, juga i no plora, per fi poden jugar tots dos!

Xiquet El xiquet mai es pensaba que es faria realitat el viure tranquil, sense por i amb plena llibertat. És una pena que açò consistisca en tancar els ulls i jo, dessitge amb tesó que no hàgem d’anar tan lluny, i que per a ser feliç i lliure no tingam que fugir dels malsons.

Fada El poder d’una fada és gairebé universal.

Quin és el desig que li vols demanar?

Iaios Jo li demanaria per a la meua iaia l’eternitat, encara que a la nit quan somie, sempre la tinc al meu costat.

PLÀSTICS

Xiquets Al món dels somnis el cel es troba ple de xiquets que el sobrevolen,

Oso polar

¡pareix divertit!

A l’ós li agradaría que el fred fora realitat i així es conservaría el seu hàbitat polar.

No és cap tonteria, és nostra responsabilitat cuidar de totes les coses

Guardià A les portes d’aquest món treballa sense descans el guardià que s’encarrega de que tot es mantinga ben ordenat.

Ell cuida i salvaguarda els nostres pensaments perquè al dia següent tot estiga com Déu mana.

que tenim al nostre voltant.

[17]

[18]

Blocs Platja

2022

EXPLICACIÓ VISUAL DE LA FALLA INFANTIL Els somnis no tenen forma, ni color, ni responen a la lògica de la realitat.

Els somnis son abstracció, son surrealisme i estan oberts a totes les possibilitats. De vegades no tenen sentit però sempre ens parlen del que ens passa per dins i, tot i que algunes voltes fan por, son un lloc que només nosaltres coneixem i que només nosaltres podem viure.

Disseny: @boro.aborigen

PLÀSTICS

[19]

Pablo Gutiérrez i Llamas “IS BACK“ Tot eren rumors: en el barri, entre els veïns i fins i tot al col·legi.

Us heu assabentat? – preguntaven alguns.

De què? – responien uns altres amb curiositat.

Jo sí, però no sé si creure-m’ho! – afegia només un mostrant estranyesa.

Us assegure que és veritat! – deia alçant la veu el típic que sempre presumeix de donar les notícies i estar més assabentat que ningú – ho he llegit hui en… - pausa interminable que mantenia a tothom en suspens, per a acabar la frase decebent – no sé on, ara no ho recorde.

Es podria dir, que la gent es dividia en dos grups: els escèptics i els que responien a les sigles TAQADR (T’Assegure que Acaben de Dir-ho en la Ràdio). En general, als primers era igual el que se’ls diguera, o per a ser més precisos, la qual cosa se’ls argumentara.

Mentre que als segons, se’ls notava amb el pas del temps, un cert cansament a l’hora de tornar a repetir una vegada i una altra el mateix.

- Què sí, que ho he escoltat fa una estona en la ràdio! – comentaven insistint una vegada i una altra, encara que cada vegada amb menys esperances de convéncer als incrèduls.

Del que no hi havia dubte, era que aquest s’havia convertit en el tema del moment i qualsevol altra conversa que no tinguera a veure amb això, acabava donant un gir per a acabar convertint-se en el motiu principal de la conversa.

[20]

Blocs Platja

2022

Però què era això del que tothom parlava a València? Pandèmia a part, pocs assumptes copaven tant els temes de conversa. La resposta no era una altra que: teníem a les Falles de tornada!

Sí, després de no poder celebrar-se, ni al març de 2020 ni al març de 2021, ací estava de nou la nostra benvolguda festa. Evidentment i a causa de la situació sanitària els dubtes eren molts.

Com seria l’ofrena? Hi haurà “mascletaes”?

Aquestes i moltes altres qüestions ens assaltaven, però amb el temps totes aqueixes preguntes van trobar resposta.

Encara que no puc amagar, que el primer que se’m va vindre a la ment després de conèixer la notícia, va anar un cert temor a la celebració d’aquestes donada la situació en la qual ens trobàvem.

Van passar les setmanes, van passar els dies i va arribar la data indicada. Ningú dubtava que estàvem davant unes festes atípiques. A les mesures sanitàries, que lògicament vetlaven per convertir la festa en una activitat segura, s’unia el fet de les dates de l’any en les quals ens trobàvem.

L’expressió “suar la cansalada” cobrava especial i intens significat, quan veia a molts fallers treballar sense descans en ple estiu per a tindre-ho tot a punt. La meua comissió tornava una vegada més a demostrar-me del que són capaces, pensava que no podien sorprendre’m més i m’equivocava.

Increïble, tenen tota la meua admiració.

- A quina hora és el sopar d’aquesta nit?

- A les deu i per cert, la pròxima vegada et lliges el llibret, que per a això està. – contestant amb to paternalista.

O potser…

- M’han dit que et donen una recompensa enguany.

- Sí, la d’or. – agafant suaument el braç del seu interlocutor.

- Perquè jo he de preguntar-ho, perquè segons els meus comptes, ha de faltar poc perquè em donen la de brillants.

- La de brillants? – posant cara de sorpresa però tu quants anys portes de faller?

- Un munt. – encongint-se de muscles i amb cara de ni ho sé ni m’ho preguntes, però molts.

- Però si fulanito porta més temps que tu i encara no li han…

- Fulanito? Però si abans d’arribar ell, jo ja estava dins de la comissió. – interrompent, alhora que esbossava un lleuger somriure.

Tot això no era nou, però resulta curiós el fàcil que oblidem a vegades unes certes coses que ens han estat acompanyant durant anys. No obstant això, basta una xicoteta espurna en forma d’imatge, conversa, so, etcètera, per a recordar-te de nou aquelles coses que sempre t’han sigut tan familiars.

Costava acostumar-me a veure els monuments fallers als carrers, a gent amb els vestits regionals, el so dels petards, l’olor de pólvora, l’anar i vindre de gent d’ací cap allà, un llarg etcètera de coses que feia temps no percebia. Les converses que quasi havia oblidat…

La pandèmia, les Falles que mai van ser, les que van tindre lloc durant ella, setembre com a mes de celebració d’aquestes, de tot això es parlarà durant molt de temps. Ja veig les sobretaules, havent dinat paella durant la setmana fallera, amb la gent recordant com va ser tot allò.

- A tu quan et pentinen? – preguntava una igualant-se delicadament el cabell.

Potser alguns prefereixen evitar el tema, no han sigut temps fàcils per a molts i pot ser que no desitgen esmentar allò. Del que no hi ha dubte, és que durant tot aquest temps sense la nostra festa, el nostre esperit faller no s’ha esborrat ni ha desaparegut, ha romàs latent, pot ser que una cosa ensopida, però disposat sempre a renàixer amb il·lusió i tornar més forta que mai.

- Aquesta vesprada, amb l’últim mos del menjar hauré d’anar-me corrent o no arribaré a temps.

– li responia la seua amiga amb cara ja d’anar estressada.

O bé…

PLÀSTICS

Pablo Gutiérrez i Llamas II Concurs de contes fallers infantils “El Turista Fallero”.

VA ARRIBAR EL DIA...

No em puc enganyar, sabia que aquest dia arribaria i s’acabaria tot, però no podia evitar posar-me trist. Va ser just en aquell moment quan vaig començar a recordar…

Fa mesos va començar tot. Al principi tot era nou per a mi, prompte vaig conèixer als qui m’anaven a acompanyar en aquesta aventura. Una aventura que seria única i de la qual era conscient que mai es repetiria.

Poques vegades deixàvem d’estar acompanyats, quasi sempre hi havia algú de la comissió preocupant-se per nosaltres. Jo acostumava a dir “quina sort tenim!”, cal tindre en compte que era la primera vegada que vivíem aquesta experiència, que era el nostre any i que havíem de viure-la i aprofitar-la al màxim. La veritat era que ens tractaven amb molt d’afecte i no teníem cap queixa.

Cada dia vèiem el treball que realitzaven, el seu esforç. Érem conscients de les carreres, les presses, la dedicació que posaven en tot el que feien perquè tot isquera i quedés perfecte.

El temps va anar passant i quasi sense donar-nos compte vàrem arribar a mitjan març. Era el gran moment, començava la setmana fallera. Com oblidarla, veia en les cares dels altres la responsabilitat que transmetien, tot havia d’eixir bé. S’esperava molt d’ells, també de nosaltres, per això era important estar a l’altura. Confiant en ells, segur que tot eixiria bé, em deia a mi mateix.

Aqueixos dies són intensos, els més intensos. No es descansa un moment.

La comissió ha d’ocupar-se de mil coses, de mil necessitats. Problemes que sorgeixen en l’últim moment, imprevistos de tota mena i no obstant això, sempre tenien un moment per a nosaltres.

[21]

[22]

Blocs Platja

2022

Hi ha tantes anècdotes que podria contar. El dia per exemple, que després d’una xocolatada, alguns van començar a tirar gots de xocolate i un d’ells va passar fregant-me el cap, o sense anar més lluny, la nit prèvia a l’ofrena, en la qual poc abans del sopar sobaquer que s’oferia a la carpa, va començar a ploure amb força i tots acabarem mullats. Malgrat això, els riures no faltaven.

Vaig deixar de recordar.

Estic de nou en el present i no puc ocultar els meus nervis. Hi ha molta gent, d’una banda tota la comissió de la Falla, però també gent de tota la barriada. Tots romanem seriosos. Alguns ens miren, el final d’aquesta aventura de mesos està en arribar. De sobte s’escolta una traca eixordadora que va directa a la falla i aquesta comença a cremar-se.

Al poc, s’escolta el nostre himne, aquell que durant tot aquest temps he escoltat en tantes ocasions. Veig cares tristes i alguns comencen a vessar alguna llàgrima.

Comence a emocionar-me. “No plores” – escolte a la meua esquerra - . La veu procedeix de la que ha sigut una de les meues companyes durant tot aquest temps. “Hem d’aguantar igual, sense plorar. Com ho hem fet sempre fins ara” – continua dient-me -.

Si no fora per la situació, les seues paraules tindrien una certa gràcia. Que no plore, no, no ho faré, com tampoc he rigut mai durant aquests mesos. Puc haver estat content, haver gaudit, haver-me emocionat amb tot l’afecte que ens han donat, però mai l’he transmès i no haurà sigut per falta de ganes.

Seguiré igual, potser és el que s’espera de mi, de nosaltres, no ho sé, però no puc fer una altra cosa. Continuaré quiet, estàtic, igual que ella. Del que sí que estic segur és que trobaré a faltar a tota la comissió, a tota la gent que he conegut i a tota la gent que va pensar en mi perquè hui estiga ací.

Ha sigut un gran any, en realitat l’únic de les nostres vides. El moment arriba, estic preparat, crec que no puc desitjar més. Quina altra cosa sinó, podria demanar un ésser de cartó pedra, un ninot com jo?

PLÀSTICS

COMISSIo MAJOR

[2022]

Adsuara Cervera, Inmaculada Aguilar Ramírez, Pilar Ahuir Aubán, Mayte Ahuir Aubán, Sara Ajenjo Diez, Elia Alemany González, Paloma Alfaro Chuliá, Ana Emilia Alfaro Ojeda, Gregorio Álvarez Marín, Yaiza Álvarez Sapiña, José Manuel Amer Parras, Oscar Angulo Canosa, Mª Isabel Aparicio Álvarez, Mireia Arquiola Giménez, Adrián Aubán Sendra, María Teresa Aygües Orejuela, José Ballesta Hernández, Daniel Ballesta Paul, Pedro José Ballester Blasco, Juana Ballester Blasco, María Baus Aucejo, Raquel Baus Chisbert, Noelia Baus Lezcano, Antonio Berges Güemez, Marta Berges Rodrigo, Víctor José Bernat García, Carla Bernat García, Lucia Bernat Quilis, Víctor Betoret Ferrer, Rubén Blanco Fort, María Ángeles Broseta Chirivella, Joan Brull Navarro, Noelia Caballero Pérez, José Antonio Cabrera Mompó, Pilar Cambrils Alonso, Mamen Campos Monleón, Yolanda Campos Navarro, Mercedes Canillas Chuliá, Lia Canillas Chuliá, Pau Canos Busquets, María Cristina Capilla Tatay, María Teresa

[23]

Carrión Molla, Javier Carrión Molla, Laura Carrión Navarro, Javier Castro Branchadell, Irene Catalá Roma, Cesar Cervera Sánchez, Alejandro E. Cerveró González, Ana Chirivella Ballester, Amparo Chirivella Ballester, María Dolores Chirivella Ferrer, Juan Valentín Chirivella Ferrer, Miguel Chirivella Palanca, Elena Chirivella Palanca, María Pilar Chuliá Aparisi, Francisco Chuliá Espí, María Chuliá Ferriz, José Miguel Chuliá Ferriz, Raquel Chuliá Gómez, Ana María Chuliá Gómez, José Diego Chuliá Oliver, Aida Chuliá Rams, María Amparo Chuliá Zaragoza, David Chuliá Zaragoza, María Clemente Navarro, Pablo Comeche Abad, José Comeche Gallego, Alejandro Comeche Gallego, Oscar Conde Fernández, Mª Cristina Conde Vallet, Antonio Costas Cerveró, Iván Costas Silveira, Florentino Crespillo Alcañiz, Isabel Cruces Zubieta, Vicenta Del Rio Ramón, Laura Del Toro Navarro, Charo Diaz Aleixandre, María Dolores Diaz López, Sandra Dolz Fernández, Nadia Dolz Tarín, Esteban Dolz Tarín, María Jose Domingo Diaz, Edgar

-

[24]

Blocs Platja

2022

Domingo Valles, Elena Domínguez García, Alejandro Domínguez Martínez, Miguel Ángel Domínguez Pallardó, Alex Domínguez Pallardó, Erika Donoso Roig, Carla Donoso Roig, José Vicente Doñate Peleguer, Oscar Duato Llorens, Andrea Embuena Carañana, Verónica Escoto Mengual, Tamara Escrich Diaz, Estefanía Espallargas Castillejos, Sergio Espallargas Fenollosa, José V. Estepa Esteve, Elena Estepa Vera, Alfonso Esteve Bordera, Elena Expósito Lacarcel, Antonio Fernández López, Mari Carmen Fernández López, María Cristina Fernández López, Patricia Fernández López, Susana Fernández Molina, Paula Fernández Roca, Eduardo Fco. Fernández Roca, Eva Fernández Tarín, David Fernández Tarín, Lorena Ferrando Azorín, Juan Carlos Ferrer Cano, Fernando Ferrer Pérez, Jessica Ferrer Pérez, María Pilar Ferri Rodríguez, Alba Ferriz Ramírez, Fina Font Rodríguez, Isabel Font Rodríguez, David Fontestad Utrillas, Mabel Fornás Casamayor, Emilio Galera Peris, Diego Galera Sánchez, Domingo Galera Sánchez, Luis Miguel Galindo Gil, Judith García Asensio, María Vicenta García Gallart, Edgar

García Gallart, Erik García Hernández, Loles García Ruiz, Sergio Gari Oliver, Daniela Garrido Medina, Ana Garriga Grau, Raquel Gázquez Pérez, Adrián Gil Llorens, Lucia Giménez Bueno, Ana María Giménez López, Conchin Giménez Moreno, María Dolores Gimeno Delicado, Mari Carmen Gimeno Domínguez, Leticia Gimeno Domínguez, Mónica Gómez Castillo, Juana María Gómez Enguix, Rosa González Donet, Concepción Gorris Mateo, Claudia María Gorris Simarro, José Gorris Simarro, Pilar Guadalupe Grau Garriga, Brian Grau Morte, Amparo Greses Cardona, Fco. Javier Greses Fernández, Mario Güemez Cortes, Victoria Guirao García, Antonio Gutiérrez Campos, Miranda Gutiérrez Llamas, Pablo Gutiérrez Pérez, Manuel Ángel Gutiérrez Reyes, Francisco José Guzmán Mirasol, Carla Hernández García, María Hernández Gómez, Amparo Hernández Martínez, Nilo Herrera Martí, Martina Iglesias Cerdá, Eva Iglesias Cerdá, Joaquín Iglesias Cerdá, Virginia Iglesias López, Diego Iranzo Murillo, Sergio Jiménez Hontiveros, Jaime Jiménez Peris, Iván Jiménez Peris, Rubén

Jiménez Zamora, Rubén Latorre Nueda, Nieves Lázaro Ferrer, Máximo Leiva Antón, Heliodoro Leiva Pérez, Nacho Lizcano Bevia, Soraya Llamas Ajenjo, Elia Llamas Gutiérrez, Ramón Llopis Gabarda, Ana Llopis Jorge, Mirella López Barrios, Sergio López Lafuente, Amparo López Pavía, Dolores López Sánchez, Erika Lorite García, José Andrés Maeztu Gómez, Nicolás Marín Martín, Aroa Marín Martín, Isaac Marín Muñoz, Silvia Márquez Rozas, Luna Márquez Rozas, Fernando Martí Sabater, Juan Martín Ferrando, Irene Martínez Chirivella, Nestor Martínez Evangelio, Antonio Martínez Fernández, Gabriela Martínez Fernández, María Isabel Martínez Fossati, María Lucia Martínez Isierte, Marcelo Martínez Martín, María Martínez Martín, Pau Martínez Muñoz, Patricia Martínez Orti, Elías Martínez Ortuño, Asunción Martínez Pérez, Nerea Martínez Rodríguez, José Antonio Martínez Valero, Enrique Martínez Vallés, María Teresa Mas Adriá, Alicia Masiá Pastor, Javier Medina Tortajada, Raquel Medina Vacas, Jorge Meléndez Moragón, Julio

PLÀSTICS

Mena Gimeno, José Vicente Mena Gimeno, Julio Mercado Martínez, Raquel Minguet Martí, Neus Mir Martínez, Samuel Molina Pla, María Milagros Molla Obiol, Gerard Molla Obiol, Martín Molla Pradas, Mari Carmen Montero Jiménez, Ramón Montoliu Martínez, Nuria Montoliu Martínez, Paula Morales Dolz, Marina Moreno Campos, Esther Moreno Molina, Carmen Moril Oliver, María Muñoz Iñiguez, Verónica Muñoz Seguí, Daniel Muñoz Seguí, Guillermo Navarro Broch, José Vicente Navarro Sifre, María del Mar Nicolau Expósito, Paula Olaya Alonso, Toni Oliver Belenguer, Mari Carmen Oliver Belenguer, Marisa Oliver Salvador, Luis Orellana Soria, Eleazar Orero San Juan, José Mª Orero Soriano, Sergio Orta Carpi, Carolina Palanca Ríos, Vicenta Pallardó Del Rio, María Cristina Palomares Mompó, Víctor Paricio Aucejo, Mª José Parra Montoliu, Carolina Parras Sifre, Cesar Pascual Velasco, Aurora Pastor Miralles, Carmen Peiró Ferrer, Jessica Peiró Ferrer, Juan Manuel Pérez Fornás, María Isabel Pérez Fuentes, Nicolás Pérez Lluch, Pascual

Pérez Martínez, Pablo Pérez Torres, María Dolores Peris Iglesias, Nerea Peris Prieto, Beatriz Peris Villagrasa, Melina Picazo Celada, Miguel Ángel Picazo Domingo, Miguel Ángel Pilán Blanco, José Luis Pitarch Martí, Antonio Pradas González, Carmen Prieto Trenco, Fco Javier Prima Fuste, Teo Puebla Pérez, Guillermo Rel Marco, Joaquín Riera Gorris, Antonio Riera Gorris, Cristina Riera Martínez, Alejandro Riera Torres, Pascual Rivera Tudela, Isabel Roca Crespo, Sergio Roca Escrich, Vicent Roca Medina, Erika Rocher Comin, Antonio Rocher Fernández, Raquel Rocher Fernández, Roberto Rodríguez Albalat, Patricia Rodríguez Cabrera, Sandra Rodríguez Cebreiro, Francisco Rodríguez Garrapucho, Rosa María Rodríguez Rodríguez, Vicente Romagosa Martínez, Adriana Romero García, Esther Roque Naval, Rafael Rosalén Aguilar, Ana Rosalén Aguilar, Carlos José Rosalén Soriano, Carlos Rosalén Soriano, Pepita Rubio Medina, Sabrina Rubio Medina, Vanesa Ruiz Rodríguez, Pilar Sáez Chuliá, Claudia Sáez Chuliá, Marina Salazar Balaguer, Patricia

[25]

Sánchez Adsuara, Irene Sánchez Aleixandre, Daniel Sánchez Mateo, Paula Sánchez Quirós, Miguel Ángel Sánchez Serra, Ainhoa Sánchez Serra, Pablo Ángel Sánchez-Toril Pozuelo, José Luis Sancho Rodríguez, Ainhoa Sancho Ros, Juan Vicente Sanjuan Mas, Yaiza Sarrión Rivero, Rafael Luis Seguí Rosalén, Juan José Seguí Rosalén, María José Sevilla Blanco, Encarna Sevilla Rodríguez, Ana Sevilla Rodríguez, Carlos Sierra Dolz, Esther Sierra Dolz, Laura Sierra Sierra, José Enrique Sifre Martínez, Encarna Soriano Cuecos, María Isabel Sorribes Monleón, Borja Suay Cuello, Alba María Suay Cuello, Joaquín Tatay Navarro, Adela Tatay Navarro, María Teresa Tejedor Margaix, Mati † Torres Garriga, Ainara Torres Pérez, Juan Pedro Trilles García, Rafael Trujillo Velasco, Lorena Úbeda García, Ana Belén Valero Ballester, Abel Valverde Gómez, Fernando Verdeguer Ortolano, Ramón Verdeguer Pastor, Aida Verdeguer Pastor, Patricia Isabel Vidal Balaguer, Conchín Viñas Bellón, María José Zaragozá Tortajada, Inma

[26]

Blocs Platja

2022

BRILLANTS 2022 Na Mª Dolores Chirivella Ballester En Alfonso Estepa Vera Na Concha González Donet Na Maribel Pérez Fornás 2021 En José Vicente Espallargas i Fenollosa 2020 En José Vicente Navarro i Broch Na Mª Carmen Molla i Pradas Na Mª Carmen Oliver i Belenguer Na Mª Isabel Martínez i Fernández En Ramón Llamas i Gutiérrez En Juan Martí i Sabater 2019 Na Elia Ajenjo i Díez En Javier Prieto i Trenco Na Mª Ángeles Blanco i Fort Na Mª José Seguí i Rosalén 2018 Na Marisa Oliver i Belenguer En Joaquín Suay i Cuello En Emilio Fornás i Casamayor En José Alcañiz i Fabia 2017 Na Elia Llamas i Ajenjo Na Encarnación Sifre i Martínez En Juan José Seguí i Rosalén 2016 Na Mª Dolores López i Pavía Na Virginia Iglesias i Cerdá En Ramón Ballester i Blasco Na Juana Ballester i Blasco Na Aida Teresa Chuliá i Oliver

BLOCS

[2022]

Na Mª Dolores Carpi i Villanueva Na Mª Carmen Gimeno i Delicado 2015 Na Filomena Audivert i Pérez † 2014 En José Ángel Botella i Martínez Na Isabel Fernández i La Roda † 2012 En Javier Martínez i Estarelles En Miguel Chirivella i Ferrer 2011 Na María Ballester i Blasco Na Rosa Gómez i Enguix Na Asunción Martínez i Ortuño 2010 En Joaquín Iglesias i Cerdá 2009 Na Adela Tatay i Navarro Na Angelita Gallego i Ruiz En Francisco Rodríguez i Cebreiro En Javier Carrión i Navarro En Luis Roca i Fasius 2008 Na Amparo Chuliá i Rams Na Mª Begoña Foj i Audivert En Vicente De la Concepción i Chirivella 2007 En Elías Martínez i Ortí 2005 Na Vicenta Palanca i Ríos

PLÀSTICS

RECOMPENSES

JFC

[27]

[2022]

BUNYOL D’ARGENT BUNYOL D’OR Gregorio Alfaro i Ojeda Paula Fernández i Molina Alba Ferri i Rodríguez David Font i Rodríguez Mabel Fontestad i Utrillas Conchín Giménez i López María Hernández i García Esther Moreno i Campos Verónica Muñoz i Iñiguez José Luis Pilán i Blanco Adriana Romagosa i Martínez Patricia Salazar i Belenguer Ramón Verdeguer i Ortolano

Bárbara Alepuz i Serra Oscar Amer i Parras Irene Castro i Branchadell Mati Tejedor Margaix †

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Daniel Ballesta i Hernández Antonio Baus i Lezcano Yolanda Campos i Monleón María Vicenta García i Asensio Fernando Valverde i García

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER i BRILLANTS Mª Dolores Chirivella i Ballester Alfonso Estepa i Vera Concha González i Donet Maribel Pérez i Fornás

2004 Na Pilar Aguilar i Ramírez Na Carmen Milagros del Toro i Martínez † Na Fina Férriz i Ramírez En José Comeche i Abad † 2002 Col·lectiu Falla Blocs Platja

1998 Na Teresa Tatay i Navarro En Juan Seguí i Figuerola † En Luis Oliver i Salvador

2001 Na Inmaculada Adsuara i Cervera En Vicente Sánchez i Tapia

1997 Na Pepita Rosalén i Soriano En Ramón Vicente Capilla i Manzano †

2000 En Vicente Chuliá i Roca † En Eduard Ahuir i Adsuara †

1995 En Juan Valentín Chirivella i Ferrer En Carlos Rosalén i Soriano

[28]

Blocs Platja

2022

President de la Federació Agrupació Falles Marítim Pepe Pastor i Gimeno

Des de la Federació Agrupació Falles Marítim De nou, un any més, em brindeu l’oportunitat com a President de la Federació Agrupació Falles Marítim, de poder aguaitar a les pàgines del vostre Llibret, i estar encara si és possible més al costat de tota la Comissió, una Comissió, Blocs Platja, a la que sabeu que vos tinc un afecte especial, i vos agraís enormement poder aportar el meu xicotet gra d’arena en este Llibret que, com ja teniu marcat en la vostra tradició, li dediqueu també moltíssim esforç, dedicació i treball, les recompenses per l’elaboració del mateix poden arribar o no, però la major recompensa que teniu i que més admireu per això, és la satisfacció del treball ben fet, eixe és el major dels premis possibles.

Rebeu la meua més cordial i sincera enhorabona a tots els que ho feu possible any rere any, no dubte en absolut que no abaixeu els braços per a res i a més dia a dia, continueu treballant per a millorarho encara si és possible.

Quasi sense donar-nos compte ens trobem en un exercici molt especial per a tots els fallers i falleres, un exercici que les circumstàncies en què ens trobem fan que en tan sols 6 mesos estiguem celebrant les Falles 2022, quan fa res que, amb la calor de l’estiu, i per fi, vam poder celebrar les anhelades Falles 2021.

Tot això ens ha d’animar a ser més forts i precisos encara per a arribar a bon fi, i per descomptat, ningú ens va a llevar res del que ja hem guanyat i demostrat a tot el món, ho hem fet possible entre tots, hem complit totalment les normes que en tot moment ens han marcat les autoritats sanitàries en la prevenció i lluita contra la Covid-19, i així ho seguirem fent fins que un dia per fi podem donar per erradicada esta pandèmia que a tots, d’una manera o una altra ens ha canviat la vida.

Però hui toca parlar de Falles, com no, unes Falles que enguany, i sobretot en la vostra Falla Gran, vos acosten encara més al mar, i com no, al Marítim, un orgull de què tots els valencians i valencianes dels Poblats Marítims portem molt arrelat en el nostre cor, el mar, el sol, la terra i el foc, elements indispensables en la nostra vida i en les nostres tradicions, i amb el vostre permís, inclinaré esta temàtica de la Falla relacionada amb el Marítim a l’Agrupació de Falles del Marítim, hui Federació, de la qual formeu part, simplement per a ressaltar una vegada més l’objectiu principal de la mateixa que és estar present, col·laborar y/o ser protagonista de qualsevol moviment soci-cultural que es realitze en la nostra ciutat, i més concretament en els nostres barris del Marítim, sent la intenció dels membres de la mateixa i de les seues Falles associades, seguir amb les activitats que es realitzen i iniciar quantes noves facen falta amb la finalitat de retrobar-nos amb la nostra cultura, tradicions i costums del poble valencià.

I amb eixa brillantor de l’aigua del mar Mediterrània i l’esplendor dels rajos de llum del sol que ens il·luminen, vull manar una abraçada molt afectuosa a tota la Comissió de Blocs Platja i animar-vos a continuar treballant, sentint i vivint per la millor festa del món: LES FALLES!!

Finalitze esta xicoteta aportació, com no pot ser d’una altra manera, amb els meus millors desitjos de felicitat també a Pilar, Bárbara, Manuel i a la Junta Coordinadora que encapçala Sergio, per a arrere ni per a agafar impuls, sempre cap avant i a per això amb tot mereixement.

La meua salutació més cordial per a tota la Comissió i el millor dels meus desitjos per a estes Falles 2022.

PLÀSTICS

[29]

-

INSIGNIA D'OR -

-

AGRUPACIO FALLES DEL MARITIM

Enguany és un exercici molt especial per a un faller de la Comissió, En Joaquín Iglesias i Cerdá, guardonat amb la Insígnia d’Or de la Federació Agrupació Falles del Marítim, mereixedor de tal prestigiós reconeixement per la seua trajectòria fallera, dedicada tant a la seua Falla, Blocs Platja, com a la Federació Agrupació Falles del Marítim, sent, a demés, col·laborador al Sector CanyamelarGrau-Natzaret sempre que l’han necessitat.

La seua extensa vida fallera va començar en 1986, quan es va apuntar per primera vegada a una Falla, en la qual hui dia encara continua. 37 anys han passat des de llavors i sempre ha mostrat gran entusiasme i interès per treballar per i per a la seua Comissió. No li ha importat el càrrec que exercia dins de la Falla, ja que sempre s’ha dedicat en cos i ànima al món de les Falles.

Dels seus 37 anys fallers en Blocs Platja, destaquem els 22 anys en que ha estat en la Junta Directiva de la nostra Falla, 8 anys com a Secretari, 6 anys com a Vicepresident i altres 6 anys estant al capdavant de la Comissió com a President, concretament als exercicis 1997, 1998, 1999, 2012, 2013 i 2014.

Ha format part de diverses coordinadores a la nostra Comissió, en el naixement de Lo Cant de L’Estoreta del Marítim a l’exercici 1990-1991, 25 Aniversari Comissió Infantil en 1993, 50 Aniversari Comissió Major en 2002, 25 Aniversari Lo Cant de L’Estoreta del Marítim en 2015, 50 Aniversari Comissió Infantil en 2017...

L’any 2010 se li va concedir la màxima recompensa amb la que tot faller somia, Bunyol d´Or amb Fulles de Llorer i Brillants atorgat per Junta Central Fallera.

En l’exercici 2015-2016, va tindre l’oportunitat d’aportar el seu granet d’arena en l’Agrupació de Falles del Marítim i davant aquesta proposta, no va dubtar ni un sol minut a acceptar-la. Des de fa 7 anys, està treballant de manera incondicional en l’àrea de Secretaria com a Vicesecretari. És posseïdor de la Insígnia Platejada de l’Agrupació concedida en 1997 i de la Insígnia d´Argent en 2014.

Per ser una persona entregada, amb carisma i treballador com el que més, amb do de gents i un saber estar com a pocs, pel seu amor a les Falles, la seua dedicació i la seua manera de viure la nostra festa, per haver-se guanyat el respecte i afecte de tots els que l’han tractat durant tots aquests anys, des de la A.C. Falla Blocs Platja felicitem a Ximo, orgullosos del nostre faller, mereixedor d’aquesta recompensa i reconeixement.

Enhorabona!!!

[30]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS Relació i explicació de la falla Versadora: Leticia Noguera i López

Remat Com pot ser que la meua llar siga el verí que m’envolta, que poc a poc al meu cos s’acosta i no em deixa respirar?

La serp m’acarona amb la seua pell de plàstic, i el seu fàstic disfressa fent-me creure marítima faraona d’aquesta aquàtica devesa.

L’ansietat s’ha apoderat del moviment, tinc un nu de bosses a la gola; els meus ossos i la meua pell es contaminen del fem que al voltant d’ells comencen a tomar forma.

Aquest és el panorama de tan penosa situació. És hora de fer autocrítica i posar-se en acció.

Un mar d

e plàstic

Mario s Gual secció 3 i ª C Del Olmo

[31]

[32]

Blocs Platja

2022

Turista en illa de fem Una dona gaudeix

Illa de fem i abandó

en temps de vacances

on ningún s’atreveix a intervindre

del que sent com el seu paradís

-al menys per diners enscompensa-

ple de tranquil·litat y palmeres.

Qui va a encarregar-se de tot?

Enmig de l’oceà Pacífic

El turisme destrueix.

els turistes lliurement acampen,

El turisme deforma,

creguent-se amos i senyors

i allò que lluiex

d’aquest terrorífic paisatge.

tan sols per diners es mostra

Tortuga

En mig de la pau marina

Sols queda el ramat marí

et sobrepassa una massa gegant

pres de la contaminació aliena

que no et deixa moure’t

que no deixa créixer la natura

i a penes pots nadar.

tranquil.lament i plena.

Què ens ha quedat

La tortuga ja no lluita

de l’antiga poesia,

per la seua llibertat;

la literaria simbologia

s’ha convertit en la collita

que ens ha oferit sempre la mar?

del desastre de l’humà

Vaixell

PLÀSTICS

[33]

Per allà on pasa el seu desastre deixa

i el mar, silenciós, no es queixa; ja pensarà la seua venjança…

Els viatges han de deixar petjada, pero aquesta no és la manera de que el passeig de la barqueta siga amb certer desdeny recordada.

Aquest lloc no és nostre, aquesta llar no ens pertany. és motiu per danyar-la i que ningú diga ‘açò es meu’?

Encara que jo recicle i separe el vidre del plàstic,

Vàter

A vegades som nosaltres culpables del problema que acaba desbordant en aquest cas, les canonades Un gest innocent que fem amb inconsciència acaba amb la seua paciència i ens torna el fem en onades.

Tenim un deure amb la natura tota la gent del mòn perquè no siga la nostra terra un lloc cada vegada pitjor.

si les grans indústries no s’afanyen, mai es repararà el desastre

[34]

Blocs Platja

2022

-

NINOTS D'EXPOSICIO

EXPLICACIÓ VISUAL DE LA FALLA No és poc conegut el que “tota pedra fa paret” i, no obstant això, sovint tinc la sensació que ens escudem en el que fa “la resta” per a no formar part d’un progrés que comporta cert esforç. L’esforç de canviar el nostre tipus de consum, en aquest cas.

Ja veiem com podem ser conscients que el planeta entra en crisi i que, malgrat això, li continuem donant més importància a la nostra comoditat que a l’emergència climàtica.

Disseny: @soycloto

Canviar hàbits comporta reeducar-se i la reeducació comporta acceptar que els nostres costums o comoditats poden ser perjudicials i devem, almenys, qüestionar-les, encara que no tothom estiga disposat a fer-ho (ni tothom puga permetre-li-ho al mateix nivell).

Això sí: hi ha canvis que, per simbòlics que puguen semblar, ja són pedra i ja construeixen paret.

PLÀSTICS

[35]

[36]

Blocs Platja

2022

EXERCICI DIA A DIA

[ la nostra pel·lícula escena per escena ] L’atípic exercici faller 2021-2022 ha estat marcat per les restriccions per la pandèmia del Covid19, la cancel·lació de les Falles al mes de març i la seua substitució per activitats online, el tancament del Casal fins a finals de març i la celebració d’alguns actes i activitats a la setmana fallera del mes de setembre.

Març Les nostres Falleres Majors Pili i Bárbara junt a Manu, President Infantil i Sergio, en representació dels fallers i falleres de la Comissió, acudiren a la Parròquia San Vicente Ferrer a celebrar el dia de Sant Josep, oferint els seus rams a la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats.

Abril El diumenge 11 d’abril Manu, nostre President Infantil Manu, ha representat a la Comissió en els actes en honor de Sant Vicent Ferrer, assistint a la missa celebrada en la Parròquia junt a la Junta Vicentina del Altar Platja.

PLÀSTICS

El diumenge 18 de abril el nostre faller José Vicente Espallargas Fenollosa va rebre de mans de la Fallera Major de València Consuelo Llobell la màxima recompensa otorgada per Junta Central Fallera, Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer.

[37]

i votació, queda aprovada la candidatura presentada per 10 fallers i falleres de la Comissió configurant Junta Coordinadora per a l’exercici faller 2021-2022.

Juny El diumenge 27 de juny la Federació Agrupació Falles Marítim va celebrar l’Acte de Lliurament de Guardons i Recompenses 2021 en el Saló La Ferradura d’Alboraia, assistint els nostres representants al costat de les Falleres Majors i Presidents de les 46 Comissions agrupades.

Juliol

La vesprada del divendres 23 d’abril, dia del Llibre, la nostra Fallera Major Bàrbara, acompanyada per Toni, Delegat de Festejos, han recollit, en nom de la Comissió, un llibre sobre Sant Vicent Ferrer de mans de José Ángel Crespo Flor, President de la Junta Vicentina Altar Platja, la qual ha atorgat el Títol de Clavari Perpetu a l’A.C. Falla Blocs Platja, un honor que reforça els llaços entre les entitats culturals més importants de la nostra barriada.

Maig Davant l’absència de candidatures a President o Presidenta de la Comissió, després de finalitzar els terminis de presentació

Amb l’arribada de les vacances i del temps lliure, comença el Concurs Bloquers pel Món 2021 per a infantils i majors. Per a participar calia pujar una foto en el lloc on passeu les vacances amb alguna peça o objecte que identifique a la nostra Comissió, com van fer Juani Gómez i Adela Tatay.

Agost El divendres 20 d’agost realitzarem visita a l’Exposició del Ninot 2021 a la Marina del Port de València.

[38]

Blocs Platja

2022

Començarem la Setmana Fallera amb la recepció de la Falla Gran el dijous 26 d’agost junt al taller del Mestre Faller Rafa Cheli.

En tornar, Entrega de Recompenses Infantils atorgades per Junta Central Fallera, a més de les insígnies als nous fallers i falleres de la Comissió. També es va fer entrega dels Chupetins Bloquerins i Bloquerines 2021 junt als premis d’activitats realitzades per la Delegació d’Infantils als exercicis 2019-2020 i 2020-2021.

A continuació, acompanyàrem a Pili i Manu a plantar el ninot infantil en la nostra preciosa falla, concloent la Plantà de la Falla Infantil.

Setembre Dimecres 1 de setembre anàrem a la Replegà del Ninot Major.

El dilluns 30 d’agost rebérem la Falla Infantil de mans del Taller Cartó Pedra de l’Artista Faller Borja Lorente, qui junt al seu equip ha començat el muntatge a la nostra demarcació, ajudat pels fallers i falleres de la Comissió.

En tornar, Entrega de Recompenses atorgades per Junta Central Fallera als falleres i falleres de la Comissió a la zona d’activitats del carrer Montán.

El dimarts 31 d’agost per la vesprada acompanyàrem a Pili i Manu per anar a la Replegà del Ninot Infantil.

A les 23h contribuirem a participar a la Nit d’alba llançant els focs d’artifici que Junta Central Fallera ens va oferir.

Per finalitzar l’acte, realitzarem la Plantà del Ninot Major de l’Exposició en la Falla Gran.

PLÀSTICS

Dijous 2 setembre pel matí, la Comissió Major tingué Marató de jocs de taula a la zona d’activitats, quedant així les classificacions: Truc Primers: Abel Valero i Fernando Ferrer.

Segons: Jose Espallargas i Juan Carlos Ferrando.

Tercers: Adela Tatay i Domi Galera.

Parxís

[39]

Divendres 3 setembre per la vesprada anàrem de visita a les Falles del Sector, tots junts, infantils i majors, a vorer les falles infantils i grans plantades per les comissions veïnes i donar l’enhorabona pels seus premis aconseguits.

A poqueta nit, Nit de monòlegs a la zona d’activitats del carrer Montán.

El dissabte 4 de setembre tots i totes estàvem arreglats al Casal, replegant els rams de flors per anar a l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats.

Primeres: Conchín Gimenez i Silvia Marín.

Segones: Isabel Crespillo i Fernando Ferrer.

Tercers: Roberto Rocher i Toni Rocher.

Domino Primers: Adela Tatay i Domi Galera.

Segons: Abel Valero i Guillermo Puebla.

Tercers: Miguel Angel Sánchez i Roberto Rocher.

Diumenge 5 setembre, dins la zona autoritzada de focs, a les 8h tinguérem Despertà.

Per la vesprada, la Comissió Infantil anà a recollir el Premi Falla Infantil. Gràcies al bon treball del Taller de l’Artista Faller Borja Lorente hem obtingut el 14é Premi a la Secció Cuarta.

En tornar, es donaren els Premis dels Campionats i Activitats Majors realitzats a lo llarg dels exercicis 2019-2020 i 2020-2021.

Al migdia Mascletà a càrrec de Pirotècnia Turís en homenatge al nostre faller Ramón Capilla.

[40]

Blocs Platja

2022

A les 20h tingué lloc la Cremà de la Falla Infantil i a les 22h, concloent la Setmana Fallera 2021, Cremà de la Falla Gran.

Falles, així com premiar l’esforç editorial que fan les comissions en els llibrets de falla.

Participaren al Concurs de Dibuix Infantil de la Federació Agrupació Falles del Marítim Martina Chuliá, Joaquin i Celia Cotano, Noah Espallargas i Paola Martínez, aconseguint Noah el Segon Premi dins de la categoria de 0 a 3 anys.

Participaren Roberto Rocher i Miguel Ángel Sánchez al Campionat de Domino major del 21 al 30 de setembre, celebrat per la Federació Agrupació Falles del Marítim.

El diumenge 26 de setembre Pili, Manu i Bàrbara, acompanyats per Domi, van representar a la Comissió en l’Ofrena Marinera de la Federació Agrupació Falles del Marítim.

Pablo Gutiérrez ens va representar al Concurs literari relats curts infantil y major de la Federació Agrupació Falles del Marítim.

Del 5 al 21 d’octubre participaren Conchín Gimenez i Silvia Marín al Campionat de Parxís Major de la Federació Agrupació Falles del Marítim.

Presentarem equip amb Emilio Fornás, Roberto Rocher i Pascual Pérez al Campionat de Petanca Major de la Federació Agrupació Falles del Marítim Agrupació el dissabte 16 d’octubre.

Celebrarem Marató de dards al Casal el diumenge 24 d’octubre, quedant així la classificació: Primer: Juan Carlos Ferrando.

Segon: Emilio Fornás.

Tercer: Guillermo Puebla.

Octubre El LlibretBlocs21 amb disseny i maquetació de Panal Fallero, ha sigut nominat finalista al Premi Mestre Ortifus a Millor Portada d’un llibret de falla de la Comunitat Valenciana convocat als Premis de les Lletres Falleres, amb l’objectiu d’estimular la creació i la mirada crítica al voltant de la festa de les

PLÀSTICS

El dissabte 30 d’octubre vàrem retomar la celebració de Halloween a Blocs Platja, participant xiquets i majors amb unes disfresses molt imaginatives.

[41]

Del 9 a 25 de novembre participaren Jose Espallargas i José Manuel Álvarez al Campionat de Truc Pepe Arnedo de la Federació Agrupació Falles del Marítim.

Al Casal celebrarem Festa Mexicana el 14 novembre, on el pasarem “padrísimo” amb els cants, balls i tequiles.

Novembre Inicia el seu camí l’Instagram @fallablocsplatja, compte oficial de la Comissió, nou canal de comunicació i difusió dels nostres actes i activitats.

Al Concurs Infantil de targetes de Nadal participaren Gisela Torres, María Rel, Miriam Rosalén, Adriana Castillo, Joan Rocher i Joaquin Cotano.

Des del 9 de novembre jugarem les partides del Campionat Intern de Ramiro al nostre Casal, quedant el podi així: Primera: Conchín Gimenez.

Segona: Silvia Marin.

Tercer: Domingo Galera.

El divendres 19 de novembre Fina Ferriz, Macu Adsuara, Adela Tatay i MCarmen Gimeno participaren al Concurs de Cultura Jose Ombuena de la Federació Agrupació Falles del Marítim.

[42]

Blocs Platja

2022

Desembre El divendres 3 de desembre hem rebut al nostre Casal la visita del Jurat de Betlems de la Federació Agrupació Falles Marítim.

El dissabte 4 de desembre al Casal hem realitzat els tallers de manualitats nadalenques, on els fallers i les falleres infantils se ho han passat de lo més bé.

El LlibretBlocs21 va ser guardonat amb el 9é Premi al Concurs de Llibrets Falles ciutat de València convocat per la Generalitat Valenciana i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

Des de la Delegació de Cultura agraïm a tots els que ho han fet possible amb la seua aportació i treball, aconseguint entrar en el top10 dels millors llibrets de les Falles de València.

La vesprada del dissabte 27 de novembre vàrem presentar al Casal els esbossos de les Falles 2022 dels artistes Borja Lorente amb la Falla Infantil “Somnia” i Mario Gual amb la Falla Gran “Un mar de plàstics” junt a la portada del LlibretBlocs22, a càrrec de Panal Fallero.

Benedicció Betlem 2021. El divendres 10 de desembre, D.Pablo, rector de l’Església de Sant Vicent Ferrer, va realitzar la benedicció del nostre Betlem en el Casal, desitjant unes bones festes a tota la Comissió.

Fallers i falleres de la Comissió han acudit el diumenge 12 de desembre junt a la Federació Agrupació Falles Marítim al Circ Raluy Legaci a la Marina de València, passant una vesprada meravellosa.

La nostra Delegada d’Infantils Raquel va rebre al Casal al Jurat del Concurs de Betlems de Junta Central Fallera la vesprada del diumenge 12 de desembre.

El duo de Playback format per Aida Verdeguer i Domi Galera ha segut guardonat amb el 4t Premi al XXXVI concurs de Playbacks de Junta Central Fallera, premi més que mereixcut, reconeixement a l’esforç i trajectòria dels nostres participants.

Enhorabona artistes!!!

PLÀSTICS

[43]

Celebrarem marató de pòquer per a la Comissió Major al Casal el diumenge 16 de gener, quedant així el quadre d’honor: Campiona: Cristina Riera Segon: Julio Melendez.

Tercera: Patricia Verdeguer.

El diumenge 19 de desembre es celebrà el Concurs de Balcons adornats NadalBlocs, aconseguint Premi a la Participació Adela, Andrea, Sergio i Noah, Elias i Macu, però liderant la classificació: Primers: Cristina Riera, Julio Melendez i Erik Melendez.

Segones: Tesa i Vera Montoro.

Tercera: MCarmen Gimeno.

El dissabte 22 de gener es realitzà curs CRE per a poder participar en els actes pirotècnics realitzats en la Despertà de la Setmana Fallera.

Febrer Férem visita a la Falla Gran el dissabte 5 de febrer al Taller del Mestre Faller Mario Gual.

El diumenge 6 de febrer, com es tradició, celebrarem el XXXII Lo Cant de l’Estoreta a la nostra demarcació.

Realitzarem el tradicional sorteig de la Gran Cistella de Nadal, sent l’afortunat guanyador Jose Espallargas.

Gener El dimarts 4 de gener fallers i falleres infantils de la Comissió van tindre el privilegi d’assistir a la recepció del Rei Melcior gràcies a les gestions realitzades per la Delegació d’Infantils, rebent obsequis i consells de Sa Majestat..

El dissabte 12 anàrem al Taller del Mestre Faller Borja Lorente per conèixer i fer visita a la Falla Infantil.

Per la nit, assistiren les nostres Falleres Majors i Presidents al Sopar de Gala del Sector Canyamelar-Grau-Natzaret.

Al Palau de l’Exposició el dissabte 20 de febrer tingué lloc la concessió del Bunyol D’Or i Brillants amb Fulles de Llorer de Junta Central Fallera, imposat per la Fallera Major de València 2022 Carmen Martín i Carbonell a Mª Dolores Chirivella Ballester, Alfonso Estepa Vera, Concha González Donet i Maribel Pérez Fornás.

[44]

Blocs Platja

2022

Col·laboracions literàries

PLÀSTICS

PLAS TI FI CATS

[45]

Mario se sentia a soles. Tremendament a soles en aquest món que semblava no veure-li. Li agradava la soledat, però quan ell la triada, no la imposada, no l’obligada. També li agradava la platja, afonar els seus peus en la fina arena i obrir una mica els dits per a sentir la seua forma granulada.

Plovia. Aquell dia la platja estava deserta, a la gent no li agrada banyar-se si plou. Aquell dia es va afegir a la soledat ja quotidiana una soledat encara més voraç, més abrasiva. Mirant a cada costat de la platja, va buscar l’entesa d’un món que sempre el va ignorar. Es va alçar, va prometre ser fort i va començar a buscar per tota la platja restes de plàstic amb els quals, a poc a poc, va anar cobrint el seu cos. Ara un peu, ara la cama, el maluc, el braç esquerra, el pit...

Quan va haver plastificat tot el seu cos, amb tan sols uns forats per a veure i respirar, i movent-se com una titella, es va encaminar cap a la mar. Ell sí que ho va escoltar, el sí que ho va veure. I, bressolant-ho com un bebé, com el fill del qual esperes el seu retorn per Nadal, el va abraçar fins que Mario va surar sense que les ones li afonaren. Aquell dia va començar el seu viatge.

Dies després, potser un parell de mesos més tard, el cos de Mario va arribar a una immensa illa de plàstic, plena de botelles, tovalloletes i tot tipus d’objectes flotants. Mario per fi no estava sol, ni ho estaria mai.

Era plàstic, per primera vegada en la seua vida, part del món, part del planeta.

Panal Fallero i 3design.es José Tena i Tejado

[46]

Blocs Platja

2022

FALTA MOLT! ELS INICIS Pareeee, mareee, falta molt! segur que és una de les frases més sentides per tots nosaltres als cinc minuts de muntar-se en els seus vehicles en emprendre un llarg viatge amb els seus fills i filles.

Però alguna vegada s’han preguntat com van ser els principis de tots aqueixos mitjans de transport que hui dia utilitzem en les nostres vacances, per al transport de gent, mercaderies, bestiar, d’uns països a uns altres aconseguint una integració social que afavoreix el desenvolupament o fins i tot molts d’ells fins diàriament per oci o bé per treball.

Depenent del fet que tipus de distància siga la que volem recórrer, estarem parlant de transports de curta, mitja o llarga distància. La modelització del transport parteix de principis matemàtics, físics i econòmics que permeten replicar de manera racional els comportaments dels sistemes de transport.

Els inicis de l’automoció tenen començament en el segle XIX. Ve de les paraules derivades del grec “actuacions” (a si mateix) i del llatí “mobolis” (que es mou) sobretot per a distingir entre els vehicles de motor i els vehicles de tracció animal.

Juan Vte. Sancho i Ros Els més significatius van ser els impulsats per vapor, però no va ser fins a 1860 quan es va patentar el primer vehicle per motor de combustió amb gasolina.

Sens dubte un dels invents més destacats del segle XX ha sigut l’automòbil. Encara que no va ser fins a la primera dècada on el públic va començar a mirar-los com una cosa útil. La gran fita de l’automobilística antiga es va realitzar en 1889 en recórrer una distància entre dues ciutats separades entre si per uns 100 km a una velocitat màxima de 20km/h i es venien en farmàcies, encara que no es va aconseguir vendre ni un només d’ells, malgrat ser la gran novetat del moment hi havia un inconvenient, per aquelles dates encara no existien infraestructures com a gasolineres i tallers.

La contaminació El problema de la contaminació de les grans ciutats, com l’efecte d’hivernacle, ha impulsat tant als governs com als fabricants dels automòbils a plantejar-se canvis radicals en els esquemes dels seus productes, sorgint en si, tipus de vehicles com l’híbrid, híbrid endollable i el vehicle elèctric pur.

PLÀSTICS

[47]

Però totes aquestes comoditats es paguen a un gran preu. La majoria de tots aquests vehicles emeten gasos contaminants, com el diòxid de nitrogen (NO2), que tenen efectes nocius per a la nostra salut són augmentats amb la crema de combustibles fòssils, la crema de biomassa, incendis forestals provocats...

BENZ MOTORWAGEN PRIMER AUTOMÒBIL GASOLINA

Els vehicles són considerats agents de contaminació ambiental, però en l’actualitat apareixen com a elements indispensables en el funcionament de les societats modernes i els efectes de la contaminació per a la salut són altament perjudicials i poden desembocar en malalties pulmonars com l’asma o la bronquitis.

La concentració de partícules fines en la atmosfera va ser responsable de més de 390.000 morts prematures a la Unió Europea.

Fins i tot no sent els cotxes el mitjà de transport més contaminant, continua sent el vehicle el que pateix més persecució des de molts àmbits socials, amb impostos i alts preus en els seus carburants.

S’ha aprovat una nova llei del canvi climàtic que condemna a la seua desaparició al cotxe de combustió. Existeix la llei del Canvi Climàtic i Transició Energètica aprovada en el congrés inclou mesures per a millorar la qualitat de l’aire a les ciutats i impulsar la implantació del cotxe elèctric i per a això es van posar com a data 2040 a partir d’aqueix any a Espanya no podran vendre’s turismes que emeten diòxid de carboni, el principal gas d’efecte d’hivernacle, i per a 2050 ja no podrien circular pel país.

[48]

Blocs Platja

2022

EXEMPLE DE DESBASTELLAMENT O CEMENTERI DE COTXES

Per això s’han pressupostat una sèrie d’incentius per a l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega. La indústria de l’automoció està plenament compromesa amb els objectius de descarbonització del parc que confirma la llei per a 2040 i 2050.

LA CONTAMINACIÓ A LES GRANS CIUTATS PER L’EXCÉS D’ÚS DE L’AUTOMÒBIL

El canvi climàtic s’ha intensificat i els científics adverteixen que la humanitat s’està quedant sense temps per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

La evolució L’evolució dels cotxes al llarg de la història ha sigut molt notable, el pneumàtic, els fars, la suspensió i molts altres sistemes que empren i van emprar els cotxes des del principi, ja havien sigut introduïts en calesses, però va anar a finals 1800 quan el motor de combustió interna s’havia refinat prou com per a ser emprat en la tracció d’un cotxe, a partir d’aqueix moment l’evolució de l’automòbil ha sigut imparable fins als nostres dies.

Es pot identificar per haver estat en tres etapes diferents: l’etapa de propulsió per vapor, per gasolina i per electricitat.

Amb la importància de l’automòbil en la societat i l’augment de vehicles i la gran competència entre fabricants també s’han generat la propulsió de molts altres sectors com a infraestructures com el naixement de les autopistes, seguretat, creació del primer semàfor, cinturó de seguretat, tecnologia, navegador gps, pilot automàtic...

La seguretat Els fabricants d’automòbils han treballat durant anys per a aconseguir millorar els seus vehicles en matèria de seguretat viària amb la finalitat de protegir la vida del conductor i els seus acompanyants.

PLÀSTICS

Aquests adapten les noves tecnologies en funció de les normes dictades pels internacionals que realitzen investigacions sobre les causes dels accidents de trànsit.

Coneixem com a seguretat al conjunt de tots aquells elements que contribueixen a proporcionar una major eficàcia i estabilitat del vehicle en marxa per a evitar un accident en la mesura que siga possible.

Sistemes de frenat, sistema de direcció, suspensió, pneumàtics, il·luminació, els coixins de seguretat, cinturons de seguretat.

Desballestaments També coneguts com a cementeris de cotxes és el nom que designa al lloc o a l’empresa dedicats a desmantellar vehicles rebutjats pels seus propietaris.

La seua activitat consisteix en la reutilització d’alguns components dels vehicles, el reciclatge d’uns altres i la gestió de residus de la resta.

Les peces més funcionals serveixen per a ús d’altres vehicles, mentre les parts metàl·liques inútils reben un procés per a vendre’s com a ferralla a altres indústries del reciclatge per a formar metalls secundaris.

Aquesta ferralla contaminada produeix un acer secundari i s’utilitza principalment en el sector de la construcció.

A través del reciclatge es pot ajudar a estendre el cicle de vida dels materials, i així reduir el consum de matèries primeres, i evitar l’ús d’energia, emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la contaminació d’aire i contaminació d’aigua en l’extracció de recursos.

A causa del canvi climàtic s’estan succeint uns canvis bruscos en fenòmens meteorològics i climàtics com a temperatures més elevades, tempestes intenses, augment de sequera.

2021 podria considerar-se l’any de les grans catàstrofes meteorològiques a Espanya, començava amb Filomena que va donar pas a una Dana amb fortes trombes d’aigua a la fi de la primavera, a l’estiu ens va portar una onada de calor que va donar peu a grans incendis i per a quan es van els incendis arriba el foc amb l’erupció del volcà de la Palma arrasant milers d’edificacions i en el qual hui mentre escric aquestes paraules compleix 77 dies des de la seua erupció, i en el que espere i desitge que tinguen una ràpida recuperació.

[49]

[50]

Blocs Platja

2022

LA COSTA

VALENCIANA enfront de l’emergència climàtica Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

La costa valenciana, amb una longitud d’aproximadament 470 km de costa, és un àmbit territorial d’una importància cabdal per a la Comunitat: els seus 60 municipis, malgrat comprendre tan sols el 14% de la superfície de la Comunitat, acullen a més del 56% de la seua població i concentren una part molt important de l’activitat econòmica, amb una referència especial al turisme.

A més, acull hàbitats d’alt valor natural i ofereix un amplíssim conjunt de serveis ecosistèmics clau: prevenció i reducció de riscos d’inundacions, regulació d’avingudes, recàrrega d’aqüífers, manteniment i protecció de la biodiversitat i de les espècies, etc.

L’emergència climàtica Anivellmundial, elGrup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides (ONU), creat en 1988, proporciona avaluacions integrals de l’estat dels coneixements científics, tècnics i socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les seues causes, possibles repercussions i estratègies de resposta.

PLÀSTICS

Des de la seua creació, l’IPCC ha preparat sis informes d’avaluació. En estos informes es fa una avaluació dels aspectes socioeconòmics del canvi climàtic i les seues conseqüències per al desenvolupament sostenible, la gestió de riscos i l’elaboració de respostes. Les observacions fins ara ens mostren que el calfament global i la pressió humana està alterant la costa.

El 9 d’agost 2021 es va publicar el primer lliurament del 6é Informe d’Avaluació (IE6) de l’IPCC, L’informe del Grup de Treball I que es completarà en 2022. Es destaquen les següents conclusions: ● S’estan observant canvis en el clima de la Terra en totes les regions i en tot el sistema climàtic sense precedents en els darrers milers d’anys. Alguns dels canvis, com la contínua pujada del nivell de la mar, ja són irreversibles per als propers segles. ● Les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) procedents de les activitats humanes ja són responsables d’aproximadament 1,1 °C de calfament global des de 1850-1900. ● En els propers 20 anys, s’espera que la temperatura global arribe o supere els 1,5 °C. Amb 2 °C, els extrems de calor arribaran amb més freqüència els llindars crítics de tolerància per a l’agricultura i la salut. ● No es tracta només de la temperatura.

El canvi climàtic està provocant múltiples canvis en la humitat i les sequeres, en els vents, la neu i el gel, les zones costaneres i els oceans. ● Tant el nivell de la mar com la temperatura de l’aire augmentaran en la majoria dels assentaments costaners.

● La combinació del nivell de la mar, marees de tempestat, i els fenòmens extrems de pluja/flux dels rius augmentarà la probabilitat d’inundacions. ● Augment d’inundacions pluvials en zones urbanes amb augment de precipitacions torrencials, sobretot si el calfament global és elevat.

Projeccions comunes ● Una major urbanització mal planificada podrà amplificar el canvi previst de la temperatura de l’aire a les ciutats, augmentant les temperatures mínimes. ● La combinació del desenvolupament urbà i la major freqüència de fenòmens climàtics extrems, com onades de calor, amb més dies calorosos i nits càlides augmentaran l’estrès tèrmic. ● Les avaluacions d’impacte i els plans d’adaptació a les ciutats requereixen projeccions climàtiques d’alta resolució espacial juntament amb models que representen els processos urbans, conjunts dinàmics i estadístics, i models d’impacte local.

Instruments de planificació i gestió Amb la finalitat de millorar el diagnòstic i seguiment de l’estat de les costes valencianes s’ha procedit a elaborar una cartografia de la Generalitat Valenciana amb un Visor per a l’adaptació al canvi climàtic de la costa valenciana, que contempla diferents escenaris, impactes i riscos.

[51]

[52]

Blocs Platja

2022

INUNDACIONS CANAL VEGA BAIXA SETEMBRE 2019

PLATJA DE LA MALVA-ROSA (VALÈNCIA) 10 SETEMBRE 2019

EFECTES DE LA DANA AL SEU PAS PER ORIHUELA SETEMBRE 2019

DESBORDAMENT DEL RIU CLARIANO A ONTINYENT AGOST 2020

CREVILLENT SETEMBRE 2019

INUNDACIONS BARRIS DE VALÈNCIA NOVEMBRE 2020

PLÀSTICS

PLATJA PLENA D’AIGUA AL SETEMBRE 2021

CAIGUDA DE FALLA PLANTÀ DIA DE LA PLANTÀ. SETEMBRE 2021

FALLA MUNICIPAL DE VALÈNCIA - LA MEDITADORASETEMBRE 2021

PASSEIG MARÍTIM DE BELLREGUARD GENER 2021 CENTENARS DE VEHICLES A LA DANA D’ORIGUELA SETEMBRE 2019

LA DANA EN IMATGES Aquestes són algunes fotografies dels estralls de les últimes DANES ocorregudes a la Comunitat Valenciana als últims anys.

[53]

[54]

Blocs Platja

2022

Els escenaris futurs evidencien que la costa valenciana es troba en una situació preocupant. Ens alerten clarament sobre la situació d’emergència del nostre litoral i ens urgeixen a prendre mesures per garantir la sostenibilitat i incrementar la resiliència davant els efectes del canvi climàtic.

Per a fer més fàcil la interpretació dels impactes i els riscos, es generen capes d’inundació i retrocés de la costa superposats a altres capes i elements de base cartogràfica amb un grau de resolució que permeten poder visualitzar l’afecció sobre elements concrets.

El visor consta de tres seccions definides: ● Perillositat: mostra els paràmetres canviants en altura de nivell del mar, onatge, marea meteorològica i Tª superficial. ● Impactes: sobre la costa, principalment inundació i erosió de la línia de costa. ● Riscos: sobre el sistema natural i socioeconòmic.

Conclusions preliminars La ferramenta, basada en una metodologia contrastada i coordinada amb la resta de comunitats autònomes amb superfície costanera, alerta que la costa valenciana es troba en una situació complicada i destaca la fragilitat dels seus hàbitats i dels serveis ecosistèmics.

Superposant capes amb informació de recursos naturals, ordenació del territori, o components socioeconòmiques i creuant aquestes dades, podem treure algunes conclusions preliminars a destacar:

El nostre litoral és especialment sensible a l’efecte de la pujada del nivell de la mar, així com a altres factors climàtics de canvi com l’augment de la temperatura superficial de l’aigua, els canvis en les tempestes o els canvis en l’onatge.

S’observen retrocessos estructurals (permanents) de la línia litoral respecte a la línia de costa de 2020 per a meitat i finals de segle.

Els majors valors de cota d’inundació (CI) es troben en les zones de Dénia, Xàbia i Calp, a més de Castelló. En aquestes zones la cota d’inundació de 100 anys de període supera els 3 m per al RCP8.5 a fi de segle per al percentil 50.

De l’anàlisi sobre els retrocessos estructurals (permanents) es pot concloure que les platges obertes, de sediment més fi, patiran retrocessos permanents superiors a les platges amb major grandària de sediment, podent patir retrocessos de 100 metres l’any 2100.

Per això, les platges centrals de la costa de Castelló i les platges de València són molt més vulnerables que les platges de la costa d’Alacant, ja que a l’important retrocés per l’augment del nivell mitjà de la mar, se li ha de sumar l’erosió deguda als bloquejos en el transport sòlid litoral i a la falta d’aportacions per altres fonts.

En el tram d’estudi específic en la línia de costa en L’Albufera, s’aprecia una tendència clarament erosiva a les platges de Pinedo i Saler, que han retrocedit entre 30 i 60 metres en els últims 35 anys.

En tot el tram d’estudi, des del Port de València al far de Cullera, és notòria la reducció de l’ample de platja de l’ordre d’uns 20 metres, fins i tot a les platges del sud, produït entre els anys 2012 i 2015. Aquesta recessió és atribuïble al bloqueig total al pas de sediments després de l’ampliació

PLÀSTICS

[55]

dels dics d’abric nord del port de València, finalitzats en el 2011, sumada a l’escassa capacitat de retenció del far de Cullera.

100% per a tots els escenaris i el LIC Marjal de Peníscola en els escenaris d’inundació més desfavorables (E6 i E8).

La falta d’aportacions de sediment en el nord genera una erosió que es propaga de nord a sud fins que el tram aconseguisca una nova situació d’equilibri. De les observacions d’imatges de satèl·lit s’aprecia que des de l’any 2016, la tendència erosiva després de l’ampliació del port de València se suavitza, aconseguint un pendent similar a l’existent prèvia a la construcció del port en tot el tram.

Si la tendència en l’augment de la població, activitats i localització de béns en el nostre litoral continua, s’incrementarà l’exposició i vulnerabilitat costanera. Els riscos i conseqüències sobre el sistema socioeconòmic degudes a esdeveniments extrems d’inundació ja experimentades en l’actualitat continuaran, i es veuran agreujades, pels efectes del canvi climàtic i especialment per la pujada del nivell de la mar.

De l’anàlisi històrica, s’evidencia la necessitat d’actuació per a mantindre l’ample de platja en el tram nord, a les platges des de Pinedo fins a Perellonet i comprenent tot el front litoral de l’Albufera, fins i tot sense considerar els efectes del canvi climàtic.

A llarg termini el front de platja del litoral de l’Albufera arriba a desaparèixer pràcticament a fi de segle, deixant completament exposat el sistema dunar a l’acció de l’onatge. D’altra banda, es produeixen erosions importants en la zona central del tram, arribant la línia de litoral a les construccions que es troben en primera línia de platja.

Entre les conseqüències més rellevants sobre els sistemes costaners naturals es troba la pèrdua de praderes de Posidònia oceànica, ecosistema emblemàtic de la Mar Mediterrània, així com el desplaçament d’algunes espècies, la pèrdua d’aiguamolls i la pèrdua de serveis ecosistèmics.

En l’afecció a la biodiversitat i zones d’especial protecció, les que resulten més afectades són les marjals i platges, entre les quals les que presenten percentatges més alts d’inundació són: Platja de Moncofa (LIC), Marjal de Nules (ZEC), Marjal d´Almenara (LIC, ZEPA) i Marjal de la Safor (ZEC). El LIC Platja de Moncofa queda inundat en un

En aquest sentit, el visor mostra que, per a tots els escenaris d’inundació se supera l’1% de la població afectada, i en el cas de la província de Castelló s’arriba al 7,67%.

Respecte a la població afectada pels diferents escenaris d’inundació, és important assenyalar que els resultats que es presenten són indicadors de la susceptibilitat actual de la població ja que, a partir d’un cert augment del nivell mitjà de la mar, es produiria una reubicació d’assentaments urbans en risc.

Respecte a les infraestructures critiques afectades per les inundacions sota els diferents escenaris climàtics proposats, en tots els casos l’aigua arribaria a les carreteres convencionals, autovies, autopistes, vies de ferrocarril, infraestructures de transport i una central energètica.

Els resultats del risc sobre l’agricultura s’han analitzat en funció dels huit escenaris d’inundació considerats. Per a cadascun d’ells, es presenten els resultats sense descomptar i descomptats, considerant els danys per pèrdua de material vegetal, els costos de restauració del sòl i el percentatge de pèrdues associat a cada municipi. La taxa de descompte minimitza el pes dels danys a mesura que s’allunyen en el temps.

[56]

Blocs Platja

2022

Entre els municipis més vulnerables a nivell agrícola trobem Alfafar, San Fulgencio o Sueca.

El rang de superfície afectada segons els escenaris d’inundació se troba entre 19.871 i 26.902 hectàrees depenent de l’escenari, i on les majors superfícies de cultiu afectades són les corresponents als cítrics i a les terres arables, amb rangs de (21% -25%) de la superfície afectada i (73%77%) respectivament segons l’escenari d’inundació considerat.

OLES PROVOCADES PEL TEMPORAL “GLÒRIA” GENER 2020

D’altra banda, tenint en compte el sector turístic quan es perden metres quadrats de platja no sols es perd el servei ecosistèmic que ofereixen, sinó que també es perd el seu servei recreatiu i, conseqüentment, l’atractiu turístic de la zona disminueix.

Respostes front l’emergència climàtica a la costa A partir de la interpretació de les capes del visor i les dades calculades, és necessari donar una resposta a les possibles conseqüències dels impactes del canvi climàtic en el litoral. Aquesta resposta no serà ni simple ni única, sinó que dependrà de les valoracions, prioritzacions, competències i viabilitat de les actuacions.

Protecció: Regeneració de sistemes dunars, protecció fanerògames marines, restauració d’aiguamolls, establiment d’una xarxa d’espais marins protegits.

Acomodació: Prioritzar la reducció de la vulnerabilitat: sistemes d’alerta primerenca, protocols d’evacuació... i normativa específica per a construcció d’infraestructures i edificacions.

Retirada: Abandó planificat de les zones susceptibles front els impactes del canvi.

PLÀSTICS

[57]

Actuacions en matèria de costa i canvi climàtic Des d’aquest convenciment, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ve desenvolupant, des del mateix moment de la seua pròpia concepció, un conjunt d’actuacions la fi última de les quals és combatre aquest fenomen des del nostre àmbit competencial i minimitzar els seus efectes en el nostre territori.

En aquest sentit, es continua treballant en l’aplicació de l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2030, que regeix les polítiques de canvi de totes les conselleries implicades.

Aquest document presenta una sèrie de mesures susceptibles de revisió en funció dels compromisos i legislació que es vaja aprovant i adoptant a nivell europeu, nacional i autonòmic.

Dins d’aquestes mesures trobem algunes específiques referides al litoral com per exemple la identificació dels últims sòls vacants existents al litoral per incloure’ls en la Infraestructura Verda o mantindre en estat rural o zones verdes en el planejament municipal dels sòls per davall d’un metre del nivell de la mar; la conservació de les

praderes de Posidònia; el manteniment de cordons dunars i de zones humides; o el foment d’infraestructures i equipaments sostenibles.

Així mateix s’ha aprovat recentment per banda del Consell l’avant-projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica de la Comunitat Valenciana, com a nou instrument normatiu que ens permeta aconseguir la neutralitat en 2050 i treballar en una societat i un territori valencià resilient als impactes del canvi climàtic.

En aquest text s’estableix que les administracions hauran d’avançar en la reducció dels riscos generats per l’acció del clima en tota la línia del litoral valencià, i adaptar-se als canvis en les activitats econòmiques i l’explotació dels recursos: energia, pesca, marisqueig, recursos algals...

Dins de l’avant-projecte de llei es preveu un Pla Valencià Integrat d’Energia i Clima, que inclou l’elaboració d’un Programa d’Adaptació, que contemple àrees específiques com son el litoral, l’aigua, recursos hídrics i els sòls.

[58]

Blocs Platja

2022

-

REVOLUCIO

SOSTENIBLE A L’ESCOLA

EL MEU MISSATGE ÉS QUE ELS ESTAREM VIGILANT Tot això està malament. Jo no hauria de ser ací dalt. Hauria d’estar de tornada a l’escola, a l’altre costat de l’oceà. No obstant això, vostès vénen a nosaltres, els joves, a la recerca d’esperança? Com s’atreveixen?

M’han robat els meus somnis i la meua infància amb les seues paraules buides.

I no obstant això, sóc de les afortunades.

La gent està patint. La gent s’està morint.

Ecosistemes sencers estan col·lapsant.

Estem en el començament d’una extinció massiva. I de l’única cosa que poden parlar és de diners i contes de fades de creixement econòmic etern. Com s’atreveixen?

Per més de 30 anys, la ciència ha sigut claríssima. Com s’atreveixen a continuar mirant cap a un altre costat i vindre ací dient que estan fent prou, quan la política i les solucions necessàries encara no estan a la vista?

Diuen que ens escolten i que entenen la urgència. Però no importa que trist i enutjada estiga, no vull creure això. Perquè si realment entengueren la situació i de totes maneres no actuaren, llavors serien malvats. I això em negue a creure-ho.

Graduat en magisteri d’Educació Infantil en la UV. Máster de psicopedagogia per la UOC. Sergio Espallargas i Castillejos

PLÀSTICS

[59]

Aquestes van ser algunes de les intervencions de Greta Thunberg durant la cimera pel clima de les Nacions Unides de 2019. La jove activista sueca de 16 anys va desafiar i acusar els líders polítics mundials per omissió i traïció enfront del canvi climàtic. Greta, als seus 16 anys, va ser capaç de commoure al món i donarli al botó de la consciència que cadascuna de les persones té en algun lloc del seu laberíntic cervell.

Però, per què Greta? per què una adolescent va haver d’eixir a NO mossegarse la llengua i donar la cara per la població mundial? Estan els adolescents conscienciats amb aquest gran problema que és el canvi climàtic? Pel que sembla SÍ, i hem de considerar-nos afortunats i afortunades, ja que són el nostre futur, el seu futur i el futur dels qui vindran.

D’aquesta conscienciació tenen molta culpa, a més de les famílies, els centres educatius, en els quals es duen a terme els programes d’educació sostenible per a col·laborar i conscienciar sobre el medi ambient. Però, Què és l’educació sostenible?

Segons la UNESCO, l’educació per al desenvolupament sostenible (EDS) proporciona als educands els coneixements, les competències, les actituds i els valors necessaris per a prendre decisions fonamentades i dur a terme accions responsables en favor de la integritat del medi ambient, la viabilitat de l’economia i una societat justa.

Es considera un procés d’aprenentatge al llarg de tota la vida que forma part de l’educació de qualitat. Així mateix, reforça les dimensions cognitives, socials, emocionals i comportamentals de l’aprenentatge.

[60]

Blocs Platja

2022

La EDS és reconeguda com a catalitzador clau de tots els objectius de desenvolupament sostenible i aconsegueix el seu objectiu en transformar a la societat.

La EDS empodera a totes les persones, independentment del seu sexe i edat, les generacions presents i futures, respectant la diversitat cultural.

Aquesta educació per al desenvolupament sostenible no és una cosa nova a l’escola.

En la nostra comunitat, ja l’any 1994, es va publicar l’Ordre 20 de desembre de 1994 sobre l’educació en valors, a la qual ja es feia referència, dins d’aquests valors, a l’educació ambiental (ara educació per al desenvolupament sostenible), sent obligatori incloure en les programacions anuals aquest contingut transversal amb l’objectiu de conscienciar a l’alumnat de la importància de la seua aportació en aquest gran problema.

D’aquesta manera, s’observa com la col·laboració del sistema educatiu en la conscienciació de la societat per a la EDS es duu a terme des de fa quasi tres dècades.

Per descomptat, a mesura que passen els anys, aquesta implicació es va perfeccionant, millorant i modificant, ja que les necessitats canvien al costat de la societat, i per descomptat, la societat ha canviat molt en 25 anys.

Dit això, vull aprofitar aquest article per a mostrar-vos, com a professional educatiu, com és la implicació dels centres educatius en el desenvolupament sostenible, per a dignificar el treball de conscienciació d’aquests.

Quan parlem d’educació sostenible és inevitable pensar en reciclatge. El reciclatge és molt important, i la meua experiència en diferents centres em demostra que es duu a terme en tots el reciclatge bàsic.

Contenidors de plàstic, paper i residus orgànics es poden veure hui dia amb freqüència en molts racons.

Però és necessari conscienciar que l’Educació per al Desenvolupament Sostenible implica molt més que això.

La reducció del consum excessiu d’electricitat, un bon ús de l’aigua, evitar l’ús de material que no es pot reciclar, limitar l’ús d’emissions de gasos tòxics, entre altres, són accions que hem de tindre en compte per a fer aquest món més sostenible. Alguns exemples de diferents projectes són els següents.

1. STARS (Sustainable Travel ...

Accreditation and Recognition for Schools), és un projecte europeu de mobilitat sostenible que es duu a terme en 9 ciutats i està destinat a desenvolupar la mobilitat activa i autònoma dels desplaçaments escolars diaris. Entre els resultats d’aquest s’observen quantitatius: en Primària reducció de l’ús del cotxe, augment de l’ús de la bici i ús del transport públic, i qualitatius: desenvolupament de treball en xarxa combinat amb la innovació metodològica.

2. Euronet 50/50 max, és un projecte d’estalvi energètic en edificis públics de la Unió Europea implementat en 500 col·legis de 13 països membres; en aquest es consciencia als usuaris de l’edifici i li’ls involucra en les accions d’estalvi i eficiència energètica. Es va aconseguir estalviar energia en el 68,13% de les escoles, la qual cosa equival a 3.997 tones de CO₂ o un consum elèctric d’1.034.847€.

3. Programa d’escoles sostenibles de la Comunitat Valenciana. Programa de projectes d’acció ambiental. Els centres educatius són assessorats per educadors ambientals i elaboren un Pla d’AccióAmbiental

PLÀSTICS

[61]

comprometent-se a incorporar-lo en les accions curriculars i les programacions. Més de 70 centres d’Educació Infantil, Primària i Secundària, han implantat el programa, comprometent-se a incloure en les seues programacions accions ambientals.

4. Compromes02. És un programa de conscienciació ambiental per a entitats públiques dut a terme pel Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV) que ensenya a diferents entitats públiques, entre elles centres educatius, a calcular i reduir la seua petjada de carboni.

5. Bicisalud. Iniciativa de mobilitat sostenible que busca realitzar activitats amb bicicleta en la naturalesa; fomentar l’ús de la bicicleta com a transport sostenible i promocionar hàbits de vida saludables. Es realitzen activitats en la naturalesa i tallers.

Estudis pediàtrics en joves voluntaris de 8 a 14 anys amb sobrepès van demostrar que després del pas per les activitats extraescolars durant tot el curs acadèmic els participants van aconseguir millorar la seua aptitud física.

6. Hort escolar. En l’actualitat són molts els centres que disposen d’hort escolar. Un dels objectius del mateix és l’ús de productes naturals per a la seua conservació, evitant així l’ús de pesticides que poden ser perjudicials per a la salut i el medi ambient.

7. Projecte Bosquescuela. Educació ambiental en Educació infantil. És un projecte educatiu per a l’acostament a la naturalesa i l’ús del medi ambient com a element d’aprenentatge. Es planteja la necessitat que els xiquets i xiquetes passen més temps en la naturalesa. Aquesta xarxa esta formada per dues CEIP; el Govern Basc i la Universitat Politècnica de València.

XIQUETS I XIQUETES APRENENT RECICLATGE AL COL·LEGI SANT MARCELÍ DE VALÈNCIA

Com es pot observar, existeixen un gran nombre de projectes que aborden el paper de la sostenibilitat en l’àmbit acadèmic. subratllant la importància dels centres acadèmics com a espais de diàleg i participació, fent a l’alumnat un ésser actiu en el procés d’ensenyament aprenentatge i permetent que participe democràticament en la construcció d’una comunitat sostenible. Aquestes iniciatives tenen el potencial d’actuar en la comunitat i introduir noves idees, actituds i canvis que arriben a reproduir-se autònomament.

Potser Greta va ser la primera de moltes o molts que es va vorer conscienciada per aquelles iniciatives que potser es duen a terme a la seua escola.

L’escola està complint amb la seua labor amb els nostres fills i filles, però; Com podem complir amb la nostra labor com a falla sobre aquest tema?

[62]

Blocs Platja

2022

RECICLATGE

FALLER

HA ARRIBAT EL MOMENT DE RECICLAR LA FESTA DE LES FALLES?

El següent col·laborador no ha indicat el seu nom.

L’anomenarem, per tant, Espere ansiosament estes pròximes falles 2022, perquè segur hem aprofitat estos dos anys de pandèmia per repensar-nos i plantejar-nos moltes preguntes al voltant de nostra festa. Sembla que anem camí de superar-la, però no acaba d’anar-se’n a fer la mà.

A més, tenim l’immediat precedent d’unes falles atípiques celebrades el passat mes de setembre del 2021, amb xicotets canvis introduïts. Només hem tingut 6 meses entre falles i falles per reflexionar si paga la pena mantindre de manera definitiva eixes innovacions, o pel contrari, volem retornar a la vella normalitat.

Anem allà amb les reflexions!!!

Inicialment, els infantils organitzaven la seua festa de manera independent als majors, tant en actes i activitats com en la ubicació i format de la falla. Feien una festa de caràcter innocent, natural, infantil, sense intervencionisme. Però l’augment

“Un Faller reciclat“

PLÀSTICS

[63]

imparable del volum de comissions acompanyat del nou ordre establert, va fer que les comissions infantils caigueren dins de les garres de les comissions adultes, sense opció a organitzar ni decidir res. Una reciclà nefasta la que patiren els infantils que encara hui en dia dura.. i el que queda!

Al principi dels temps, els delegats de sector formaven la JCF. El pas del temps amplià el nombre de membres amb personal voluntari. Potser s’amplià la feina o s’amplià considerablement la mitjana d’edat i calia refrescar la casa amb sàvia nova. Però sembla que el reciclatge mai arriba al personal... i el que queda!

La dona entrà en la festa fallera al primer terç del segle XX en crear-se la figura de la Fallera Major i la seua Cort d’Honor. Un càrrec absolutament honorífic per a passejar-se a les passarel·les en imitar els concursos de belleses... però mantenint-les al marge del govern faller a partir dels anys quaranta.

Afortunadament, el Sufragi Universal per a les dones, donà un impuls en tots els àmbits, i com no al faller. S’incrementà el nombre de falleres i inclús es crearen comissions exclusivament femenines amb una dona a la presidència.

Però este camí es truncà amb l’esclat de la Guerra Civil, i les dones començaren a exercir la presidència d’una comissió fallera fins els anys setanta... quaranta anys travessant el desert fins aconseguir que el col·lectiu faller les acceptara de nou al capdavant. Només falta que mes falleres donen el pas per estar al capdavant de la comissió, i sobre tot a la presidència de la Junta Central Fallera... i el que queda!

Els càrrecs de Fallera Major i Cort d’Honor fou concebut a imatge i semblança de les Misses. Pensat per homes per contentar les dones amb un títol honorífic, regina sense regne. Per acabar de llevar-li eixa carcassa antiga, donant-li contingut o participació. I potser cal plantejar-se si els càrrecs ham de ser només femenins o poden entrar els homes... i el que queda!

[64]

Blocs Platja

2022

A vegades, sembla que els jurats que valoren les falles, no donen el millor veredicte. I es que podem pensar que al ser fallers i falleres amb professions no relacionades amb l’art o l’artesania en la majoria dels casos, no tenen els coneixements tècnics més adequats per fer una correcta valoració dels aspectes tècnics per donar els premis. I es que els artistes fallers deixaren de ser jurats fa dècades per no enfrontar-se als seus propis companys.

Per tant, és complicat reciclar els jurats per tindre uns premis més justos... i el que queda!

Els llibrets de falles són contenidors culturals amb articles de reflexió i/o investigació sobre la festa de les Falles. La majoria són interesants per les dades que aporta, el relat, ser inèdits... o no, perquè hi ha comissions que reciclen articles d’altres llibrets... o més graciós encara, que un mateix autor pose el mateix article en diferents llibrets... i el mateix any. i el que queda!

PLÀSTICS

La música festiva forma part del ric patrimoni cultural que té la festa de las Falles. Quan desfilem en passa carrers, a la presentació de les Falleres Majors, les nostres bandes de música ens ho confirmen Però arribem a l’Ofrena, i quan entrem a la plaça de la Mare de Deu, quasi la totalitat ho fan al ritme del pasdoble ‘València’ del mestre Serrano. No podem reciclar el repertori?... I el que queda!

Afortunadament, i amb l’experiència de les Falles de la Pandèmia recentment celebrades, em vist positiu l’avanç dels horaris de la cremà de les falles a una hora més prudencial. I per a enguany, el col·lectiu faller hem apostat per reciclar l’acte de manera més o menys estable i mantindre eixe horari avançat tal i com es feia al segle XIX... Confiem que li quede molt sense modificar!

[65]

[66]

Blocs Platja

2022

-

FALLES I PLASTICS Recorde la setmana fallera de març del 2020 passada per aigua. A casa, això sí, sense falles plantades – menys unes poques que van patir el xàfec que precedia al foc d’amagat -, però passar-se el dia mirant des del balcó feia llàstima, per la situació, per les falles que no es van viure, per l’aiguat que hagueren patit si s’hagueren plantat totes.

No sabies si alegrar-te o plorar, la incertesa vibra l’ànim de tal forma que, en aquells dies, cada cinc minuts estaves o molt a dalt, o molt a baix.

Després va arribar març 2021 i, de nou, aigua a dolls. Malgrat això, ja no “t’alegraves” que les falles no es banyaren, perquè la situació a nivell de contagis tornava a ser terrible i, després d’un any transcorregut des de l’arribada oficial del Covid a Espanya, quasi no havíem avançat res.

El futur de la festa quedava en l’aire, si en el 2021 no cremàvem el guardat en el 2020, quin artista faller podria sobreviure?

Quants fallers i falleres estarien disposats a continuar pagant les seues quotes per a mantindre l’esperança d’una comissió amb seu tancada i barrada?

L’era de la conversió cap a unes falles adaptades al canvi climàtic i la seua lluita.

Panal Fallero i 3design.es José Tena i Tejado

PLÀSTICS

[67]

Fins hauria preferit haver-me apuntat al balcó i veure, sota la pluja, com a ferris pilars de la festa, aguantant mudes i sense piular, centenars de falles plantades.

Van continuar passant els mesos i va arribar l’esperat setembre, el tret d’eixida a l’eixida, valga la redundància, d’una situació agònica per a la festa. I, quan ja s’estaven donant els últims retocs a les falles, perquè lluïren en tota la seua esplendor rere any i mig guardades en la soledat de la pandèmia, arriba una DANA, i les valencianes i valencians patim una de les pitjors nits de plantà que recordem.

Ninots i carpes volant, remats que es desfeien i bases bombades i escrostonades per l’aigua retinguda. Menys unes poques, aquelles que van quedar embolicades en plàstics, intentant evitar la puntada final a unes falles desafortunades en la història i cansades d’existir.

Quan ja tot va passar i la setmana fallera va poder celebrar-se “amb normalitat” - potser algú pot dir-me, per favor, què entenem per normalitat? - va resultar “graciós” pensar que en els últims anys moltes falles i llibrets han parlat de l’ús indiscriminat de plàstics per l’ésser humà i la contaminació que estem provocant en els nostres boscos i mars per culpa d’això, i després veureles tapades, de dalt a baix, amb plàstics per a resistir a la pluja i al vent. No és que fora contradictori en si, però si que cridava l’atenció.

De fet les falles per les quals més temíem eren aquelles gegants, de riscos extrems que, per la seua altura i envergadura, podien arribar fins i tot a fer-se fallida i desplomarse. Van ser diverses les que no van poder resistir, com El Charco de Catarroja, Cotxera de Torrent o part de Sueca – Literat Azorín de València.

[68]

Blocs Platja

2022

Per intentar esquivar el Covid al març, ens vam anar a setembre, però el que no va poder evitar-se, tant en els marços d’eixos anys com en el mes estival va ser la pluja. Estem abocats i abocades a tindre sempre pluja en falles?

València és una de les ciutats menys plujoses d’Espanya. De fet, segons l’Institut Nacional de Meteorologia AEMET, sol ploure una mitjana de 43/44 dies a l’any, que en comparació amb ciutats com San Sebastián i Santiago, amb uns 140 dies, fa que semble que estem en un altre país diferent.

Dels dotze mesos de l’any, març tampoc podem catalogar-lo com ni dels més plujosos ni dels més secs. Segons les dades de la web Weather Atles, en aquest mes sol ploure uns 33mm de mitjana enfront dels 70 i 77mm de setembre i octubre.

Això no significa que ploga menys dies, simplement menys quantitat, però la mateixa aparentment que tot l’inici de l’any, des de gener fins a maig. Al març sol ploure uns 4 dies al mes, com a gener, febrer i maig, (abril té una mitjana de 5) i ull, perquè només un dia menys de mitjana de setembre octubre i desembre.

Dit d’una altra manera: correm el mateix risc que ens ploga en la setmana fallera que qualsevol setmana de nou mesos de l’any, tres quartes parts, ja que només els mesos estivals de juny, juliol i agost, per regla general, són més secs. La probabilitat d’una plantà passada per aigua és real. El 2020 va ser l’any més plujós des de 1983 que es registra a València, sent fins a un 25% més plujós que el següent any de la llista. En aquest 2021 també s’ha superat la mitjana de precipitació en el tram corresponent a la primavera.

Que no córrega el pànic, perquè com he dit anteriorment, València és de les ciutats més seques d’Espanya, i no hem de veure a més la pluja com una cosa negativa, faltaria més!. Però des de l’última dècada, venim patint les conseqüències d’un canvi climàtic que es preveu imparable, i ja no parlem de “gotes fredes”, sinó de DANES (Depressions Aïllades en Nivells Alts).

Es diu d’una DANA que és el “fenomen atmosfèric que es forma a partir del corrent en doll – que es mou d’oest a est - situat a diversos quilòmetres d’altura, les ondulacions de la qual a vegades ocasionen que es despenge una massa d’aire fred procedent de latituds més altes i que es mou de manera independent”.

El país sencer pot veure’s afectat, de fet fa poc que hem vist l’Ebre totalment desbordat per ciutats com Zaragoza, però sembla que les DANES fan major recalcament i destrossa al Mediterrani. Científicament està provat: quan les DANES arriben al Mediterrani, la temperatura càlida de la mar, sobretot després dels mesos estivals, eixe temps del qual sempre caminem presumint i que els turistes estrangers tant aprecien, serveixen com combustible i incrementen el nivell d’inestabilitat, provocant tempestes i descàrregues sobtades de pluges torrencials.

El canvi climàtic a més fa que la mar cada vegada estiga més calenta, per la qual cosa si bé els mesos de setembre i octubre són els més perillosos perquè la mar està rescalfada de l’estiu, això fa que el risc d’inestabilitat climàtica siga real en tots els mesos de l’any, indistintament. Els plàstics, en definitiva, haurem de tindre’ls a mà sempre, per si de cas.

PLÀSTICS

[69]

DIES I QUANTITAT DE PLUJA A VALÈNCIA (Weather Atles)

No obstant això, les dades i el canvi climàtic em porten a reflexionar sobre la necessitat actual de monuments gegantescos i amb un nivell de risc que frega l’impossible.

Semblen dos temes independents, però ho explicaré amb més detall a continuació.

Veient els esbossos i maquetes 2022 de les falles de més pressupost a la ciutat de València, note poca diferència respecte al 2020-2021. En moltes prima l’envergadura, la bestialitat, el gigantisme. Hi ha algunes que són calcomanies que ja hem vist, amb l’al·licient que, suposadament, es remenen pressupostos el doble de grans, per complir els requisits de la subvenció actual, i que per tant tindran una grandària exacerbada.

Per als qui som espectadors i espectadores, ens encanta elevar el cap i quedar-nos bocabadats/des amb semblants obres d’art. Però després d’aquest “annus horribilis” que hem viscut, i celebrades les falles setembre 2021 on, de l’atípic i restringit, hem sigut capaços d’extraure punts positius i fins i tot innovadors – celebració fallera diürna i vespertina, no tanta borratxera, no tant de turisme -, no seria el moment de repensar com valorem les falles plantades i crear-les més concordes amb l’actual canvi climàtic?

PRECIPITACIÓ ACUMULADA MARÇ-MAIG 2021 A VALÈNCIA (AEMET)

En primer lloc estan els materials. Molt es va parlar en el seu moment de la palla d’arròs com a possible material de creació fallera, però transcorreguts uns anys, en les falles de secció especial i primera no hem vist un avanç cap a una falla més ecològica, tant en construcció com en combustió.

De fet, excepte diverses falles I+D i les municipals, la resta continuen sent, en la seua majoria, de suro blanc - poliestirè expandit, és a dir, material plàstic derivat del petroli - i fusta.

[70]

Blocs Platja

2022

La idea no acaba de calar per molts factors, entre ells perquè les comissions falleres volen volum a un preu econòmic, la qual cosa ho permet el suro blanc, perquè els artistes fallers porten dècades patint econòmicament i no és una professió amb mitjans per a provar un any i invertir, i perquè en Falles sol costar canviar en general.

Actualment, la multinacional Knauf ha llançat dins de la seua línia NEOPS un suro “verd”, el qual reprodueix la textura i maneig del suro blanc però es genera a partir de residus vegetals – procedent d’excedents, neteja de jardins i fulles, etc.

-. L’artista faller Mario Pérez ha declarat que realitzarà íntegrament la falla infantil de Peu de la Creu 2022 amb aquest material que, pel que sembla, mostra iguals possibilitats de modelatge que el tradicional i també és un bon aïllant, absorbint els impactes.

Però no tot és or el que rellueix: com tot material innovador, és més car que el tradicional. Serà el suro verd el principi de la transformació ecològica fallera?

A banda de tot això, crec que el primer canvi ha de ser intern de cada faller i cada fallera. Un canvi d’educació. La Falla és crítica i sàtira, la falla ens mostra el que estem vivint, sentint, allò que volem reivindicar. Ens representa. Siga més alta, més baixa, més ampla o amb més o menys ninots, la falla és una manifestació feta art, una declaració d’intencions, i això sembla que se’ns ha oblidat.

Des de les comissions, busquem l’impacte visual molt per damunt de l’impacte conceptual. De fet, si férem una enquesta als visitants d’una falla d’especial, molts segurament no sabrien indicar-nos els subtítols del lema, l’explicació i relació de la falla. Sabrien el títol - “va de pirates”, “de màscares” - però no aprofundirien llevat que s’acostaren a veure-la per dins i llegiren la cartelleria.

FALLES CONVENT JERUSALEM I ANTIGA DE CAMPANAR, SEPTEMBRE 2021

PLÀSTICS

Per a aquest impacte visual, exigim volum i altura. I risc! I més ninots! El “més és més”. I oblidem el concepte, la crítica, el que la falla ha de comptar alguna cosa, transmetre un missatge, atraure al públic i fer-lo partícip. Aquest oblit va en detriment de l’originalitat i la innovació. Al final, quan comences a veure els esbossos de les falles de categories més grans d’un nou exercici, el més és més es transforma en “més... del mateix”.

Per tot això, potser va sent hora de canviar. I enguany hem hagut de canviar a la força perquè les circumstàncies eren les que eren, per què no seguir amb el canvi?

De la mateixa manera que en totes les comissions ja no hi ha gots de plàstic sinó de cartó o un got únic re-utilitzable, i de la mateixa manera que en els casals ensenyem a xicotets i grans el concepte de reciclar i els seus beneficis, evolucionem cap a unes falles més ecològiques i plantem cara d’una vegada al canvi climàtic.

No posem pegats a la realitat cobrint de plàstics les nostres falles per si una DANA amenaça amb fer-nos malbé una esplèndida nit de plantà; abandonem progressivament el plàstic de les nostres falles i canviem-lo per originalitat i creativitat. No ha de ser la millor falla la més gran, o la de més volum, o la de més risc. Canviem, ara que hem estat obligats i obligades al canvi - i que no ens ha anat tan malament! -, plàstics per idees.

«Parar-se i replantejar-se tot suposa un gran esforç. Portem molts anys de mala educació en les Falles quant a volum i s’ha instal·lat una espècie de cànon» Giovanni Nardín

NINOT D’EXPOSICIÓ FALLA ESPARTERO 2020

[71]

[72]

Blocs Platja

2022

-

politica ambiental -

i Energetica al Port de Valencia -

El transport marítim constitueix un suport fonamental del sistema d’intercanvi de béns i mercaderies. La moderna gestió portuària i la competència dels mercats ha donat lloc al fet que les empreses portuàries concentren i augmenten el volum de la seua activitat i per tant utilitzen quantitats creixents de recursos, per la qual cosa resulta cada vegada més important la incorporació dels criteris d’eco eficiència en la seua gestió.

L’Autoritat Portuària de València (APV), com a gestora d’una de les principals àrees portuàries de la regió mediterrània, assumeix com un objectiu prioritari, dins de la seua estratègia, el desenvolupament sostenible, conjugant el respecte a l’entorn amb el creixement econòmic i social de l’activitat portuària, en els ports de la seua competència.

Autoritat Portuària de València Ecoport

PLÀSTICS

A tal fi, la APV es compromet al manteniment d’un sistema de gestió ambiental i energètic que a més d’integrar en les responsabilitats de la gestió sostenible a tots els components de la seua Organització, motiva a estendre aquest compromís ètic a totes les empreses implantades en el domini públic que gestiona i fa partícip d’aquesta Política Ambiental i Energètica a clients, proveïdors, i altres empreses del sector.

Tota l’activitat portuària, encaminada al creixement comercial i econòmic, està regulada per la Política Ambiental i Energètica de l’APV que recull els principis ambientals generals i de millora contínua perquè l’activitat del port siga respectuosa amb l’entorn.

Des de l’APV es duen a terme actuacions per a:

La millora de la qualitat de les aigües L’Autoritat Portuària de València vigila i controla la qualitat de les aigües dels seus ports amb les actuacions següents: ● Neteja diària de l’espill d’aigua amb una embarcació tipus pelicà. ● Estudis periòdics per a controlar la qualitat de l’aigua, seguint les exigències de la Directiva Marc de l’Aigua. ● L’APV disposa d’un Pla d’Emergència Interior i d’un Pla de Contingències, a més dels plans de les diferents concessions, per a la lluita contra la contaminació per abocament d’hidrocarburs.

[73]

[74]

Blocs Platja

2022

La prevenció i lluita contra els abocaments La millora de la qualitat acústica L’APV disposa d’un Pla d’Emergències Interior i d’un Pla de Contingències als quals se sumen els respectius plans d’emergències de les diverses concessions portuàries per a la lluita contra la contaminació per abocaments d’hidrocarburs.​​

La millora de la qualitat de l’aire L’APV realitza la vigilància de la qualitat de l’aire a través d’una xarxa de control de qualitat d’aire composta per: ● Una cabina de control de la qualitat de l’aire. ● Tres estacions meteorològiques. ● Dos captadors de partícules. ● Ferramentes informàtiques que permeten l’explotació de les dades en temps real.

L’APV disposa dels instruments més moderns de seguiment acústic. S’elaboren mapes de soroll predictiu dels ports de València i Sagunt.

Igualment, l’APV compta amb mapes estàtics dels tres ports que ofereixen una mesura empírica d’esta realitat.

Esta informació es completa amb una xarxa de sonòmetres que mesuren el soroll en temps real en la franja entre el port i la ciutat.

L’adequació dels dragatges L’Autoritat Portuària de València realitza treballs de dragat, de manteniment per a assegurar l’accessibilitat i la maniobrabilitat.

Aquestes actuacions s’executen mitjançant un rigorós procediment que minimitza l’impacte ambiental i amb una maquinària especialment dissenyada al efecte.

PLÀSTICS

[75]

PORT DE VALÈNCIA I MANIFESTACIÓ FRONT L’AMPLIACIÓ DEL MATEIX

La gestió dels residus L’Autoritat Portuària de València garanteix la correcta gestió dels residus generats per l’activitat d’empreses concessionàries i vaixells en les instal·lacions portuàries.

Per a la gestió d’estos residus l’Autoritat Portuària de València compta amb: ● Contenidors d’arreplega selectiva. ● Punt d’arreplega de residus perillosos. ● Centre de Transferència de Residus (C.T.R.) ● Planta d’arreplega i tractament de residus MARPOL, el servici de la qual se presta a través d’empreses externes autoritzades.

També es realitza una formació contínua del personal i, a través del projecte ECOPORT II, l’APV du a terme una campanya de sensibilització dirigida a la Comunitat Portuària, l’objectiu de la qual és aconseguir la màxima sinergia en l’aplicació de La Seua Política Ambiental.

D’altra banda, l’APV col·labora també amb altres ports i organismes europeus per a unificar criteris i definir mesures de protecció ambiental en els ports. En este sentit, l’APV manté una activa política de participació en projectes internacionals.

[76]

Blocs Platja

2022

SOCIETAT

DEL DESPERDICI REAPROFITEM EL QUE TENIM

Assessor Científic de l?oceanogràfic. Autor de “La sociedad del desperdicio“ Manuel Toharia i Cortés

El desenvolupament industrial ens ha dotat –sobretot als països més rics però també, en molta menor mesura, als menys afavorits– de tota una sèrie d’avantatges enfront d’un entorn generalment hostil que es resumeixen en un notable increment de la qualitat i de la quantitat de vida de la nostra espècie. Però és igualment cert que moltes d’eixos avantatges els obtenim a base d’altres recursos, vius o inerts, que pateixen precisament per això l’impacte de la nostra presència en el planeta. No és nou a la Biosfera: no sols el peix gran es menja al xicotet, sinó que aquest, com tots els éssers vius, també necessita elements químics –d’origen orgànic o mineral, això no ve al cas– que només pot obtindre del seu entorn, empobrint-lo i fins i tot esgotant-ho en la mateixa mesura.

PLÀSTICS

TOVALLOLETES HIGIÈNIQUES EN LES COSTES

Però sí, alguns d’eixos recursos són “renovables”. És a dir, poden ser reconstruïts amb el pas del temps a base d’altres elements minerals o orgànics que estan disponibles en l’entorn. El que, en suma, significa que en un sistema tancat com el planeta Terra, la vida només ha sigut, és i serà possible si existeix un permanent reciclatge més o menys circular de la matèria bàsica que la compon. I gràcies a que l’energia que manté en constant funcionament, eixe sistema és la que prové, directa o indirectament, del Sol. I a la nostra estrela particular encara li queden almenys 5.000 milions d’anys de vida…

Però… El nostre món desenvolupat ha inventat un nou element que s’ix d’eixa ecologia circular planetària, com bé podríem cridar-la. Ens estem referint al terme “residu”. Què entenem exactament per residu?

En simple d’enunciar, i alhora complicat de resoldre; els residus són elements que podrien ser reciclats pels processos circulars globals de la Biosfera però que no ho són per la nostra pròpia culpa, però

també poden ser elements peribles que una vegada utilitzats desapareixen.

El problema global sorgeix quan l’activitat industrial humana ha aconseguit tal desenvolupament que en aquests moments és ja molt més econòmica que biològica.

O siga, economia molt més que ecologia; dos termes que en absolut signifiquen el mateix encara que la seua etimologia siga pràcticament idèntica.

I vist així, un residu és tot allò que, siga reciclable o no, renovable o no, deixa de tindre valor econòmic en un determinat moment i lloc. I això encara que poguera tindre algun tipus de valor ecològic. I a la llarga el que ocorre és realment paradoxal: rebutgem el que no té valor econòmic, però la gestió d’eixes deixalles ens costa diners… per raons ecològiques, és a dir, per a evitar l’impacte negatiu sobre l’entorn.

Sí, és paradoxal…

I així és com, quasi sense adonar-nos, els actuals països rics hem acabat per convertir eixe desitjable desenvolupament industrial amb altes cotes de qualitat i quantitat de

[77]

[78]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS RECICLATS A UTIEL

És fàcil dir-ho, però no ho és tant posar en marxa sistemes així. I no ja només al món desenvolupat sinó, a més, al món en desenvolupament, i no diguem en el món pobre.

cegament quanta més i millor energia i recursos naturals, com si tot això fora inesgotable. L’ésser humà, als països rics de manera real, als països pobres de manera virtual, s’ha convertit en un tendre xaiet inerme davant els rugits, disfressats de suau música, del llop del consumisme.

El màrqueting i la publicitat constitueixen les fases suavitzadores d’eixe procés de l’economia de mercat, com un guant de vellut que embolica a la mà de ferro que ens obliga, sense que ens adonem, a seguir a cegues el nostre diari i permanent destí com a consumidors.

Fa ja temps que alguns experts van parlar d’aquest problema. Un lúcid sociòleg, ja desaparegut, anomenat Juan Ignacio Sáenz Díes, va escriure un llibre emblemàtic titulat així: “La civilitzación del desperdicio”.

I ja parlava allí de com el consumisme ens portava a tirar coses pràcticament noves, a utilitzar envasos i embalatges que costen, pesen o engruixen més que el seu contingut, a dissenyar edificis totalment a esquena dels cicles lluminosos del dia i la nit, a malgastar menjar, beguda, aigua, electricitat, gasolina... En suma, a gastar

Resultaria pretensiós, potser impossible, analitzar amb detall els molt diversos aspectes que hauríem d’anar imposant-nos per a racionalitzar els nostres consums.

Sobretot quan en els últims anys hem assistit a l’eclosió de la cultura del “usar i tirar”, com eixos mocadors de paper que han reemplaçat als tradicionals de tela que es llavaven i es tornaven a usar.

La comoditat del “no retornable”, pròpia d’uns nou-rics miops i desinformats, explota alguns dels nostres més baixos, i inconfesats, instints; per exemple, la peresa

vida en una autèntica… civilització del desaprofitament!

Urgeix esmenar l’errada. Però no és fàcil.

Haurem d’aprendre a produir millor tota classe de béns i serveis, reduint les deixalles, internalitzant els costos ambientals abans de començar a planificar noves activitats de qualsevol tipus...

PLÀSTICS

[79]

-gran avantatge per al nostre tràfec diari això de no anar carregats amb botelles buides al supermercat o al celler!... Això sí, ningú es molesta després a recordar-nos que sí que haurem de carregar a la volta amb les botelles plenes, que pesen bastant més. I que tot això contribuirà a l’increment d’unes deixalles que coneixem bé tots els ciutadans: el fem domèstic. Gens fàcil de reciclar, malgrat els ingents esforços d’algunes autoritats municipals amb els seus contenidors de reciclatge.

ABOCADOR IL·LEGAL A UTIEL

La qüestió, després de tot, sembla poca cosa, podria fins i tot convidar al somriure menyspreador. Al cap i a la fi, què importen uns envasos retornables de més o de menys? Però estem en realitat davant el símbol d’una de les pitjors tragèdies ambientals d’aquest inici de segle XXI: la cultura del desaprofitament, de la no reutilització d’elements de la nostra vida diària que solem rebutjar pràcticament nous.

Per citar un altre exemple, una simple botella de plàstic que conté aigua de brollador –i no un producte exòtic o difícil d’elaborar– ens costa en mitjana entre un i tres euros el litre (fins i tot més en l’AVE o en els aeroports). L’aigua de l’aixeta de les nostres cases ens costa entorn d’un euro cada metre cúbic, és a dir cada mil litres.

L’aigua embotellada ens costa, doncs, milers de vegades més cara. Què paguem en ella? L’envàs, el transport… i la generació d’un benefici immens per a la companyia que la produeix, l’envasa, i la distribueix.

La veritat és que el preu final d’aquesta aigua de brollador envasada no és només atribuïble a la botella sinó a molts altres

[80]

Blocs Platja

2022

factors (alguns reals, com per exemple la seua manipulació en origen en condicions higièniques adequades i el transport i posterior repartiment, i uns altres molt menys reals, com les marques i la seua publicitat, les propietats meravelloses que se li atribueixen, etc.). En tot cas, l’aigua embotellada des d’un llunyà brollador fins a les nostres taules constitueix tot un transvasament d’aigua potable… a lloms de camions de transport.

japonesos, el món seria ja hui una autèntica catàstrofe a causa del consum desaforat d’aigua, energia, minerals i sòl per a cultius o habitatges. Consums en la seua majoria no reciclables, no renovables. I llàstima que això no impedeix que els països pobres pensen que no hi ha res pitjor que el que ells pateixen: “la pitjor contaminació és la fam”, com va dir Indira Gandhi en la Conferència de l’ONU sobre medi ambient i desenvolupament d’Estocolm, en 1972.

I damunt, la botella de plàstic, perfectament nova, acaba tal qual en el fem, i acaba surant en els rius i mars, o emmetzinant el camp. En la meitat dels casos arribarà a un abocador incontrolat, on cremarà a baixa temperatura provocant fums i productes tòxics en quantia no menyspreable i en llocs sempre pròxims a les poblacions. No, no hi ha cap avantatge en els envasos no retornables. Pateix a la llarga la nostra butxaca, però pateix sobretot el nostre entorn natural.

Els països rics podem permetre’ns el luxe de dir ara que el nostre desenvolupament és insostenible i, per tant, rebutjable. I li ho diem als països pobres, nosaltres que hem creat problemes globals com el canvi climàtic per culpa dels residus de les nostres combustions (gasos tòxics o gasos innocus però d’efecte d’hivernacle) que ens van ajudar en el passat a ser… rics.

Si els quasi 8.000 milions d’éssers humans que ara poblem la Terra visqueren tots igual que els nord-americans, els europeus o els

Per això urgeix demostrar la possibilitat que existeix un altre tipus de desenvolupament amb similars avantatges però sense els inconvenients de l’actual. I, sobretot, urgeix adoptarho com més prompte millor; si no, com

PLÀSTICS

[81]

convéncer als que no tenen quasi res, que la seua manera de progressar ha de ser una altra que la nostra que, després de tot, ha donat tan bons resultats?

MAR DE PLÀSTICS

En el fons, es tracta d’adoptar una nova filosofia industrial d’internalització dels costos ambientals, i no sols dels purament econòmics, en l’estructura productiva.

No es tracta ja de costejar la correcció ambiental de les atzagaiades a posteriori, sinó d’incloure eixos costos a priori. Que no és, òbviament, el mateix. Quan la indústria ha de pagar, i molt, per gestionar els seus residus, haurà de preocupar-se per reduir-los; senzillament, perquè tots eixiran guanyant amb això. Però no podem continuar produint deixalles de tota mena.

No podem continuar extraient del subsol o del sòl elements que mai més tornarem a tindre a la nostra disposició. No podem adquirir riquesa hui a força d’impedir la riquesa del futur.

Urgeix caminar cap a una forma obtindre aigua, energia i tot tipus de recursos naturals per l’alimentació i altres processos vitals de forma cada vegada més sostenible, més circular. No és fàcil dir com; però el primer pas és convéncer-nos d’això. Tots, no sols els ciutadans sinó, sobretot, els governs i les empreses, que són els qui en realitat tenen el poder.

[82]

Blocs Platja

2022

-

AIXI ES ecoembes Ecoembes és una organització sense ànim de lucre responsable en tot el territori espanyol de promoure i gestionar el sistema per al reciclatge dels residus d’envasos domèstics, a través dels contenidors grocs per a llandes, envasos de plàstics i brics, i els contenidors blaus per als residus d’envasos de paper i cartó.

Per a això, treballem amb els ciutadans, administracions públiques i empreses, sempre amb l’eficiència, la innovació, el compromís i la responsabilitat com a part de la nostra visió global, contribuint així al desenvolupament sostenible de la nostra societat.

Vam nàixer en 1997 i portem ja 20 anys desenvolupant la nostra labor, implicats amb la protecció del medi ambient, amb l’educació per al desenvolupament sostenible, amb l’economia circular i amb el que entenem com a “ciència ciutadana”: les persones compromeses i responsables que són, al cap i a la fi, les que fan possible el reciclatge separant els seus residus en les llars. Està en la nostra naturalesa com a organització pensar en el Planeta, mentre pensem també en les persones.

Cuidem de tu i del nostre entorn comú.

ECOEMBES

PLÀSTICS

[83]

La nostra funció és fer que tot el sistema que hi ha darrere del reciclatge d’envasos domèstics siga el més eficient possible i continue sent un exemple de col·laboració públic-privada.

Ecoembes està format per més de 12.000 empreses, que són les que posen els envasos en el mercat i que tenen l’obligació legal de finançar la seua recollida per al posterior procés de reciclatge que permet recuperar les matèries primeres usades en la seua fabricació i donar-los així una segona vida reintroduint-les de nou en el sistema productiu. Fem que d’una botella de plàstic o d’una llanda de refresc nasquen nous productes, col·laborant d’aquesta manera a reduir l’extracció de matèries primeres i els impactes ambientals, per exemple, minimitzant les emissions de C02 causants del canvi climàtic, o reduint els consums globals d’energia i aigua dels processos productius.

Què fem en Ecoembes?

Quan diem que el nostre principal mandat és fer que el conjunt del sistema funcione, ens referim a gestionar la participació de tots els agents que intervenen en el procés del reciclatge dels envasos domèstics.

Per això, Ecoembes està format per més de 12.000 empreses, les mateixes que actualment comercialitzen els seus productes utilitzant algun tipus d’envasos que entren sota la nostra responsabilitat.

Gràcies al pagament del Punt Verd, aquestes empreses financen el sistema de recollida. Responen així a un mandat legal que els obliga a finançar un sistema de recollida selectiva i reciclatge dels envasos domèstics. Ecoembes

[84]

Blocs Platja

2022

PLANTA DE RECICLATGE D’ECOEMBES

gestiona aquests fons i sufraga amb ells aquest procés, que en últim terme és responsabilitat de les entitats locals.

Per a fer que el sistema funcione, tenim convenis subscrits amb les administracions autonòmiques i locals, de manera que els municipis puguen cobrir els costos de la recollida separada dels residus d’envasos domèstics. D’aquesta manera els municipis espanyols disposen de contenidors grocs i blaus que permeten als ciutadans separar adequadament els seus residus.

Som els gestors del procés i, per això, responsables que Espanya complisca amb els objectius marcats per al reciclatge de residus d’envasos domèstics que estableix tant la Unió Europea com les lleis nacionals.

Treballem amb les nostres empreses adherides en plans de prevenció i ecodisseny perquè els envasos siguen més sostenibles i reciclables, amb les administracions locals per a la millora constant en els processos de recollida dels contenidors i amb la ciutadania a través de campanyes de sensibilització i educació ambiental per a mostrar-los la importància

del reciclatge en la cura del medi ambient.

Però també apostem per la innovació, que és un dels nostres pilars per a aconseguir les màximes cotes de reciclatge. A més, tot el procés d’Ecoembes es gestiona des dels criteris de l’ètica del bon govern, està auditat i és totalment transparent.

També desenvolupem interessants projectes que reforcen i donen sentit als nostres objectius principals. Fa un any inaugurem a la ciutat de Logronyo TheCircularLab, un espai d’innovació, investigació i ciència ciutadana sobre el reciclatge del futur, mentre que des de mitjan 2017 tenim en marxa el projecte ALLIBERA en aliança amb l’ONG SEU/ BirdLife per a combatre l’abandó de fem en els entorns naturals. Altres projectes que tenim en marxa estan relacionats amb l’educació ambiental per al desenvolupament, la moda sostenible, la fotografia, etc.

PLÀSTICS

[85]

MÀQUINES “RECICLOS” D’ECOEMBES QUE RECOMPENSEN ALS USUARIS I USUÀRIES QUE RECICLEN ENVASOS

Sabies què?

L’ECONOMIA CIRCULAR Per a tot això, hem format un equip de professionals que treballa amb nosaltres en un entorn laboral creatiu, dinàmic i innovador, uns valors que creiem imprescindible per a aconseguir els objectius que ens hem marcat i que ens permeten gaudir d’un entorn laboral que nosaltres diem “Esperit Ecoembes”.

és un model de producció i consum que implica compartir, arrendar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar els materials i productes existents durant el major temps possible. Té com a objectiu abordar desafiaments globals com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la gestió de les deixalles i la contaminació. Es defineix en contraposició a l’economia lineal tradicional.

Blocs Platja

2022

-

[86]

A VALENCIA -

SI ES LLUENT

VA AL GROC Campanya de recollida i reciclatge de residus d’alumini i acer lleuger de l’Ajuntament de València

Els veïns i veïnes, i visitants de València ja poden depositar diferents productes d’alumini i acer lleuger en els més de 2.500 contenidors grocs repartits per tota la ciutat.

Això suposa un fet sense precedents en el territori espanyol, sent València la primera ciutat d’Espanya que faça efectiva l’obertura del contenidor groc. L’alumini té l’avantatge de ser 100% i infinitament reciclable i, per tant, és un material que reflecteix perfectament els principis i valors de l’Economia Circular.

Esta innovació mediambiental és possible gràcies al projecte pilot per a la recollida, classificació i reciclatge d’aquesta tipologia de productes, fruit de la col·laboració públic - privada entre la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i Nespresso (que ha liderat la creació de la Coalició d’Alumini i Acer Lleuger, COAALI).

Tots els contenidors grocs disposen d’un nou vinil explicatiu amb els diferents productes que, ara ja sí, poden depositar-se en ells: Càpsules de cafè d’alumini, paper

PLÀSTICS

d’alumini, làmines segelladores d’alumini, veles xicotetes, tubs de pasta de dents, pots d’alumini, tapes de llanda d’obertura, bosses de cafè, safates d’alumini, filferros i tapes d’alumini del cava.

A més, l’Ajuntament de València i COAALI han presentat la campanya conscienciació “A València, si és lluent, va al groc”, i treballen en un programa d’activitats de divulgació i pedagogia per a explicar als veïns de València com es facilita encara més el reciclatge gràcies a aquesta obertura del contenidor groc.

COAALI, és la coalició d’organitzacions nascuda per a promoure el reciclatge efectiu de productes d’acer i alumini lleuger, materials amb un alt valor, fins i tot al final de la seua vida útil, gràcies a la seua infinita reciclabilitat. COAALI té la vocació d’ampliar la capacitat de separació, recollida i reciclatge d’aquests productes en ciutats pioneres a Espanya, com ha sigut el cas de València.

De moment, a part de Nespresso com a membre fundador, formen part de COAALI les empreses Cofresco (Albal), JDE (L’Or, Marcilla, Saimaza), Codorniu e Hydro Extrusion (solucions en alumini).

COAALI és un projecte de progrés cap a una economia cada vegada més circular i sostenible, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

COAALI és la coalició nascuda per a promoure el reciclatge efectiu de productes d’acer i alumini lleuger, materials amb un alt valor, fins i tot al final de la seua vida útil, gràcies a la seua infinita reciclabilitat.

Així, COAALI és un projecte de progrés cap a una economia cada vegada més circular i sostenible, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.

[87]

[88]

Blocs Platja

2022

Les tres principals línies de treball seran la cerca d’aliances amb institucions públiques, empreses, ONG, entitats mediambientals, etc.; promoure el reciclatge efectiu i fomentar la conscienciació ciutadana en la gestió responsable dels residus.

Aquesta iniciativa està impulsada per Nespresso, com a empresa fundadora, en línia amb el seu compromís amb la sostenibilitat des de fa ja quasi 20 anys.

De moment s’han unit a la coalició les empreses Cofresco, JDE, Codorniu i Hydro Extrusion, que també valoren el potencial de sostenibilitat de l’alumini i l’acer lleuger en els seus models de negoci.

COAALI obri la porta a totes aquelles organitzacions decidides a promoure la sostenibilitat i l’economia circular en el marc de l’Agenda 2030.

Hui dia, la falta de tecnologia adequada en les plantes de selecció d’envasos impedeix que els productes d’alumini i acer lleuger siguen reciclats i, en conseqüència, s’estiguen desaprofitant en els abocadors.

Per a remeiar-ho, COAALI naix amb la vocació d’ampliar la capacitat de separació, recollida i reciclatge d’aquests productes en ciutats pioneres a Espanya. Per a això, la coalició impulsarà la implantació de solucions tecnològiques innovadores en aquestes ciutats per a solucionar aquestes dificultats de separació per la xicoteta grandària d’aquests residus.

A més, COAALI treballarà perquè el reciclatge siga el més fàcil i còmode possible per al ciutadà, exposant a les

diferents administracions locals i regionals la possibilitat que aquests productes es puguen depositar en el contenidor groc.

Això suposaria un important avanç en el compliment dels objectius europeus de reciclatge. En resum, COAALI buscarà el diàleg i la cooperació amb ciutats pioneres a Espanya per a la implantació d’un sistema de recollida i reciclatge d’aquests materials.

Totes estan empreses han expressat la seua aposta per la sostenibilitat d’aquests materials. L’alumini és 100% i infinitament reciclable, per la qual cosa encaixa perfectament en l’economia circular en caracteritzar-se pel seu cicle de vida infinit: el 75% del produït en tota la història continua usant-se hui dia, gràcies a que les seues propietats no canvien durant el procés de reciclatge.

Així, donada la seua versatilitat i resistència, l’alumini reciclat pot convertir-se en un nou producte sense perdre qualitat i formar part, per exemple, d’ordinadors o automòbils.

També és un material que destaca per la seua lleugeresa, la qual cosa redueix l’impacte ambiental del seu transport.

A més, si l’alumini es recicla, s’estalvia un 95% d’energia respecte a la necessària per a la seua producció a partir del mineral d’origen, obtenint importants beneficis mediambientals gràcies a l’ús eficient dels recursos. Així, amb només un 5% de l’energia necessària per a produir nou alumini, aquest pot ser reciclat i tindre una segona vida.

PLÀSTICS

[89]

[90]

Blocs Platja

2022

FALLES

SOSTENIBLES -

MES CULTURA I MENYS FEM Vicealcalde i Regidor d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de València Sergi Campillo i Fernández

Les Nacions Unides van acordar els objectius de desenvolupament sostenible al 2005. Quasi 200 països de tot el món identificaren 17 objectius per al 2030 per eradicar la pobresa, acabar amb les desigualtats, assolir la sostenibilitat del desenvolupament econòmic mundial i lluitar contra el canvi climàtic. Estem al 2020, per tant, només ens queden 10 anys per aconseguir la fita. Moltes persones pensen que les comunitats locals no tenim cap paper en la consecució d’estos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) però res més lluny de la realitat.

Alguns d’estos ODS estan directament relacionats amb la sostenibilitat local i fins i tot un en concret, l’11, parla de comunitats i ciutats sostenibles. Menció destacada podem fer de l’objectiu 12 “Producció i

PLÀSTICS

BRUTICIA EN FALLES

consum sostenibles”, on es parla de la necessitat de repensar el nostre sistema voraç de consum i també del reciclatge dels residus que produïm.

Cada any batem els records de pujada de temperatures. El canvi climàtic ja està ací, no és una cosa del futur, no ho veuran les generacions futures, és un fenomen que podem sentir ja a la nostra pell any rere any. Cada volta els estius es fan més llargs, patim més nits tropicals (és a dir, aquelles amb més de 20 °C) i podem comprovar com els hiverns són molt més suaus o tenen canvis abruptes de temperatura. Fins i tot podem observar gent en màniga curta en ple desembre. Per això, molt encertadament s’ha popularitzat l’expressió emergència climàtica per definir este moment.

Una de les accions més importants i també més factibles per avançar cap a la sostenibilitat i per a lluitar contra el canvi climàtic és repensar el nostre model de consum, de producció de residus i de minimització del nostre impacte sobre l’entorn. Vos heu plantejat alguna vegada

què passa amb la bossa de fem una volta la depositeu en el contenidor gris? Esta bossa és recollida pel servici municipal de gestió sostenible de residus urbans i neteja de l’espai públic a través dels camions del fem que molt a sovint sentim per la nit. Esta bossa arriba a les plantes de tractament de Manises o Quart, on l’Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (EMTRE) gestiona les deixalles de tota l’àrea metropolitana.

Estos residus malgrat no haver sigut depositats en el contenidor de reciclatge adequat poden recuperar-se (plàstics, restes de paper, restes de menjar i altres bioresidus) a partir del contenidor gris però malauradament no són igual de reciclables que si s’hagueren depositat en el contenidor adequat de reciclatge, ja que una volta han sigut mesclats amb altres residus en el contenidor gris perden en gran mesura la seua capacitat de recuperació. I què passa amb tot allò que no és reciclable? Que acaba a l’abocador de Dos Aigües. Per això és molt important separar bé els residus en cada tipus de contenidor: el plàstic al groc, el paper i cartó al blau, el vidre al verd, l’orgànic al marró i tot allò no reciclable, al

[91]

[92]

Blocs Platja

2022

CAMPANYA DE RECICLATGE EN FALLES, CREAT PER DIVERSOS ARTISTES FALLERS PER CONCIENCIAR A LA CIUTADANIA

PLÀSTICS

contenidor gris. A banda, cal depositar per separat en contenidors especials els olis domèstics i les piles, molt contaminants. I per a tirar mobles i altres estris? Molt fàcil!

Telefona al 010 i des de l’Ajuntament et direm quan anem a recollir-lo a la porta del teu pati.

Les Falles, com a primer moviment associatiu de la ciutat, tenen un paper fonamental per aconseguir que València siga cada vegada més sostenible. I per això des de l ‘Ajuntament volem ajudarvos a aconseguir-ho. Per primera volta hem anunciat un pla específic de neteja i gestió de residus durant les festes falleres.

Repartirem per exemple 90.000 gots reutilitzables per a evitar el plàstic d’un sol ús durant les festes i evitar eixes imatges que malauradament veiem tots els anys de carrers plens de gots per terra. A més a més, vos proporcionarem contenidors de

[93]

reciclatge per a fomentar-lo dins i fora dels casals. L’experiència de la campanya La Gran Reciclà que fem de la mà d’Ecovidrio ha sigut enormement positiva, engrescant a moltes comissions en la necessitat de reciclar el vidre no només al casal, sinó a tot el barri. Perquè d’això es tracta, de que sigueu vector en el foment de la sostenibilitat no només entre els fallers i falleres, sinó també de tot el barri.

De fet, creiem tant en el gran potencial de les falles com a factor estratègic per fomentar la sostenibilitat que editarem una guia anomenada “Falleres i fallers per salvar el món”, amb consells pràctics per aconseguir unes festes i uns barris els més sostenibles possibles.

Perquè tota pedra fa paret, i moltes pedres construiran el camí de la sostenibilitat de València. I en això comptem amb vosaltres.

Que visquen les Falles (sostenibles)!

[94]

Blocs Platja

2022

PASSATEMPS INFANTILS Com hauràs pogut comprovar, nostre llibret enguany tracta del problema dels PLÀSTICS. Estem contaminant el planeta i hem de posar-li solució. Per a això, us proposem, als xiquets i xiquetes de Blocs Platja, els bloquerins i bloquerines, a jugar amb aquests passatemps i aprendre, tots junts i juntes, a reciclar per a cuidar, amb la nostra xicoteta ajuda, al nostre preciós planeta

Ajuda a Muffy a trobar el contenidor del vidre

PLÀSTICS

El primer per a ser un expert o experta en reciclatge és saber en quin color de contenidor es recicla cada element dels quals rebutgem a casa.

Sabries dir quin grup de fem va a cada contenidor?

[95]

[96]

Blocs Platja

2022

PASSATEMPS INFANTILS El camió eficient El camió del fem ha de recórrer tots els carrers del barri de Blocs però té com a norma no passar pel mateix carrer dues vegades.

Troba el camí perquè, des d’on està, torne a aqueix punt i recórrega cada carrer només una vegada

PLÀSTICS

La nostra platja ben neta Saps l’important que és cuidar del nostre entorn? Quan anem a la platja o al camp, és important no tirar fem, i fins i tot recollir i reciclar la que altres persones han tirat. Aquest grup de xics i xiques s’han posat a netejar la platja però, de la imatge de dalt a la de baix, han ocorregut cinc canvis. Sabries trobar-los?

[97]

[98]

Blocs Platja

2022

CONSELLS

I RECOMANACIONS

La nostra Comissió no es fa responsable dels focs i/o activitats que es puguen fer fora dels actes anunciats dins el Programa de Festes.

Disposem de tots els permisos municipals de tancament de carrers i àrea de focs i activitats, en acord a la llei.

Tenim a disposició un Segur de Responsabilitat Civil per aquells danys que es pogueren produir durant la celebració de les activitats incloses en el Programa de Festes.

Volem donar les gràcies a tot el nostre veïnat per la seua col·laboració i comprensió i també a tots aquells que amb la seua desinteressada aportació a la Comissió durant l’exercici, anuncis de Llibret i en general a tota la Comissió la ajuda rebuda en esta Setmana Fallera, gràcies a tots per haver fet Falla un altre any i esperem poder contar amb el vostre suport per a les Falles de 2023.

Si esteu interessats a apuntar-vos a la Falla o actualitzar les vostres dades personals, ho podeu fer a traves de la direcció de correu electrònic secretariablocs.platja@gmail.com, el nostre Facebook Jo soc de Blocs Platja i a la Secretaria del Casal.

PLÀSTICS

NorMATIVA

[99]

SETMANA FALLERA

BARRACA Durant la Setmana Fallera la Barraca es considera amb caràcter general Seu Social.

Accés - Els accessos de persones a la Barraca sempre seran acompanyats per faller/a, sent aquests els responsables de l’estada en les nostres instal·lacions. El convidat només podrà romandre en el recinte mentre estiga el soci o sòcia que l’ha convidat.

- El/la soci/a disposarà de 2 tiquets de convidat (d’un sol ús) amb els quals pot portar familiars i/o amics al llarg de la Setmana Fallera.

- Els servicis de barra seran exclusius a fallers i falleres, sempre prèvia identificació amb l’acreditació corresponent i el tiquet.

Dinars - Recordem que no existiran grups de taules, ja que mengen tant majors com infantils.

- Només es serviran les racions previ lliurament del tiquet corresponent.

- L’accés i ús de la carpa durant els menjars és exclusiu per a fallers i falleres.

Sopars -Es muntaran taules de grups solament els dies 15,16 i 18.

-L’accés i ús de la carpa durant els sopars és exclusiu per a fallers i falleres.

UNS ALTRES - Segons normativa municipal, l’horari de cessament d’activitats serà a les 4.00h, procedint-se a continuació al tancament del recinte, per la qual cosa a partir de les 3.45h ja no es servirà cap beguda.

- La vigilància nocturna de la carpa serà a càrrec d’una empresa de seguretat privada.

- Els horaris establerts són sempre orientatius, depenent de Junta Central Fallera, Agrupació i Sector, així com de l’oratge, tractant de complir-los sempre en la mesura que siga possible.

- Les normes de seguretat de les despertaes són d’obligat compliment. Seran enviades per correu electrònic i penjades en la carpa, de la mateixa manera que es farà amb la normativa de l’Ofrena.

Estes normes seran d’obligat compliment per al bon funcionament en la nostra setmana fallera, pregantvos la màxima col·laboració a tota la Comissió.

[100]

Blocs Platja

2022

-

Programa

D ACTES

[2022]

FALLES [2022]

DIVENDRES 11 DE MARÇ A les 20.30h donarà començament la nostra particular Crida, on les nostres falleres majors BÁRBARA i PILI anunciaran junt a MANU a tots els veïns de la nostra barriada que les Falles 2022 ja estan ací.

Tot seguit, per part dels nostres representats, tindrà lloc l´Encesa de la Il·luminació dels nostres carrers, omplint d´ambient faller els racons del barri.

Atenent a les mesures sociosanitàries, en tots els actes es necessari portar mascareta, mantindré distancia de seguretat i respectar les normes d’estància i accés a la zona d’activitats.

Les activitats i actes proposats poden sofrir canvis d’horari, modificacions o cancel·lacions, depenent de les normatives i recomanacions de Junta Central Fallera, Ajuntament de València i Generalitat Valenciana.

A continuació, donarem pas als mes menuts, per a que preguen foc a la nostra particular Petardinada.

Acompanyem als nostres representants a la inauguració de la Barraca, seu festera a la Setmana Fallera i com a primer acte tindrà lloc la imposició de bandes a les nostres Falleres Majors PILI i BÁRBARA. Per a finalitzar la jornada, tindrà lloc la Signatura del LlibretBlocs22 per part de les Falleres Majors i Presidents.

PLÀSTICS

DISSABTE 12 DE MARÇ A les 12h es celebrarà Festival de Paelles Infantils, on els nostres xicotets hauran de vindre amb capell i davantal per a delectarnos amb la seua millor degustació culinària, la paella. La falla posarà la llenya i el arreglo.

A les 17.30h realitzarem el Gran Passa carrer de Disfresses Infantils, desfilant al costat de la nostra XARANGA TATEKETE pels carrers del barri.

A les 19.30h, per continuar amb la festa, serà el torn dels nostres majors, Passa carrer de Disfresses Majors, al qual ens acompanyarà, per suposat, la nostra XARANGA TATEKETE. Després dels passa carrers, vora les 21.30h, no vos lleveu les disfresses, dons hi haurà Sopar de Disfresses de sobaquillo i premis de tots tipus.

Per animar la nit tindrem disc mòbil oferta per LA FIESTA, amb barra a preus populars.

DIUMENGE 13 DE MARÇ A les 11.30h Gran Volta a Peu Blocs Infantil, on comptarem amb carreres de diferents categories. Després tindrem un xicotet piscolabis per a reposar forces.

A les 12h es celebrarà el Festival de Paelles per als majors, on la falla ficarà la llenya. Recordeu que es imprescindible apuntar-se prèviament i deixar el dipòsit reservant lloc.

DILLUNS 14 DE MARÇ A les 17.30h Concentració en el Casal per a anar a la Replegà del Ninot Infantil, amb la companyia de la XARANGA TATEKETE. A les 20.30h, Sopar de la Plantà Infantil, llonganisses amb creïlles per als xiquets ofert per els nostres representants infantils, PILI i MANU. Entrega de Recompenses infantils atorgades per Junta Central Fallera, a més de les insígnies als nous components de la Comissió.

Seguidament es farà entrega dels Chupetins Bloquerins i Bloquerines 2022 per part de la Delegació d’Infantils.

A continuació, acompanyarem a PILI i MANU a plantar el ninot infantil en la nostra preciosa falla, concloent la Plantà de la Falla Infantil.

Una vegada acabat l’acte dels infantils, vora les 22h, tindrem sopar de sobaquillo per als majors, on es donaran els Premis dels Campionats i activitats majors realitzats per la Delegació de Festejos junt als Premis Taronja i Llima.

[101]

[102]

Blocs Platja

2022

DIMARTS 15 DE MARÇ A les 9h es celebrarà la Gran Despertà Infantil.

Quan acabe la despertà, desdejunarem una bona Xocolatà.

Seguidament els infantils de la falla celebraran el Certamen de Dibuix.

A les 17.30h Gran Gymkana Infantil, vesprada plena d’activitats i moltes sorpreses. Seguidament, berenar infantil ofert per la Falla, (choleck i valencianes).

Per la vesprada, concentració al Casal junt a BÁRBARA per a anar a la Replegà del Ninot Major amb la companyia de la XARANGA TATEKETE. A les 21.30h aproximadament, Sopar de la Plantà Major, embotit, en el qual es farà entrega de Recompenses majors atorgades per Junta Central Fallera, a més de les insígnies als nous components de la Comissió i s’anunciaran les Figues i Cabroníssims 2022.

Concloent l’acte, acompanyarem a BÁRBARA en la Plantà del Ninot Major de l’exposició a la Falla Gran i contribuirem a participar a la Nit de l’Albà llançant a les 24h els focs d’artifici que Junta Central Fallera ens ofereix.

Per finalitzar la nit, a ballar i passar-ho bé amb Disc Mòbil Blocs.

-

Programa

D ACTES

[2022]

DIMECRES 16 DE MARÇ A les 8h primera Despertà.

A les 11h majors i infantils realitzarem un Passa carrer amb les nostres Falleres Majors i Presidents per a visitar a les Falles veïnes del Sector.

A les 13.30h Mascletà Falles del Canyamelar a la plaça del Mercat del Cabanyal, oferida per les Falles Plaça La Creu, Blocs Platja, Progrés, Just Vilar, Barraca, Josep Benlliure i Rosari.

A les 14h a dinar, menjarem macarrons.

Per la vesprada, tots els nostres infantils ben bonics i elegants amb el vestit regional, ens concentrarem per a anar a l’Arreplegà Premi Falla Infantil, que segur que enguany tenim.

En cas de no tindre premi, realitzarem jocs infantils en la barraca.

A les 20.30h Sopar Infantil ofert per la Falla, truita de creïlla.

A les 22h Sopar Major, de sobaquillo.

Seguidament, gran fi de festa amenitzat per L’ORQUESTRA TOP ZERO.

SET FAL

PLÀSTICS

DIJOUS 17 DE MARÇ A les 8h Segona Despertà.

Pel matí, concentració de la Comissió Major al Casal per a anar a arreplegar el nostres esperats Premis de la Falla Gran i LlibretBlocs22.

Al llarg del matí, es podran replegar els rams de flors per a l’Ofrena al Casal.

A les 13h Mascletà a mà dels nostres pirotècnics infantils.

A les 16h, tots i totes arreglats al nostre Casal per anar a l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats. (es necessària inscripció prèvia) Per la nit, en tornar de l’Ofrena, Disc mòbil oferta per LA FIESTA.

TMANA LLERA

DIVENDRES 18 DE MARÇ A les 8h Tercera Despertà amb la companyia de la nostra XARANGA TATEKETE. Infantils i Majors al Passa carrer a les 11h per la nostra demarcació.

A les 14h Mascletà a càrrec de PIROTÈCNIA TURIS. En finalitzar, dinar a la Barraca, arròs amb fesols i naps.

(Es recorda que no començarem a dinar fins que la plaça quede ben neta).

A les 17h Disc mòbil Infantil a la Barraca.

A les 20.30h tindrem Sopar Infantil, hot-dogs.

Seguidament, vora les 22h, pollastre amb creïlles horta.

sopar,

En acabar, a ballar i passar-ho bé amb l’Orquestra LA FIESTA.

[103]

[104]

Blocs Platja

2022

DISSABTE 19 DE MARÇ A les 8h Ultima Despertà en companyia de la nostra volguda XARANGA TATEKETE. A les 11.30h Passa carrer de Sant Josep arreplegant a les nostres Falleres Majors i després Missa d´Honor al nostre patró en la Parròquia Sant Vicent Ferrer.

En acabar la missa anirem de Passa carrer per la platja.

-

Programa

D ACTES

[2022]

SANT JOSEP

A la volta, ens refrescarem en la Barraca i posarem per a la ja tradicional Foto Familiar.

Al migdia, a les 14.30h, Mascletà De Sant Josep. i tot seguit dinar, menjarem paella valenciana de VELARTE oferta per la Falla.

(Es recorda que no començarem a dinar fins que la plaça quede ben neta).

Al finalitzar el dinar farem un Brindis per les Falles 2022, les quals segur que haurem disfrutat.

A les 16h Parc Infantil a la zona d’activitats.

Per la vesprada, es prega col·laboració per al desmuntatge de la Barraca entre tots lo més prompte possible.

A les 20h tindrà lloc un dels moments més emotius de les nostres festes, la Cremà de la Falla Infantil.

A les 22h, per finalitzar les Falles 2022, Cremà de la Falla Gran.

ABRIL Al mes d’Abril en el nostre Casal, última reunió de l’Exercici 2021-2022 i seguidament, primera reunió de l’Exercici 2022-2023. (es confirmarà data i hora)

PLÀSTICS

..

AGRAIMENTS

COL.LABORADORS I COL.LABORADORES

Des d’estes línies agraïm als nostres anunciants, col·laboradors i institucions la seua aportació per fer possible la creació d’este Llibret.

Presentem a tots eixos amics del barri i dels Blocs que posen dia a dia la seua professionalitat i il·lusió en el treball, que ens ajuden i aconsellen.

Ells son part de la nostra Falla i sempre que a ells els vaja be, ens anirà be a tots i totes.

Un exercici més, la Diputació de València col·labora amb les comissions falleres, atorgant-nos una ajuda econòmica per al desenvolupament de les nostres activitats i la realització del LlibretBlocs22.

[105]

[106]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

[107]

[108]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

[109]

[110]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

[111]

[112]

Blocs Platja

2022

[114]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

[115]

[116]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

[117]

[118]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

[119]

[120]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

[121]

[122]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

[123]

[124]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

BAR LOS ARCOS Virgen del Sufragio, 4

Ven a disfrutar de nuestro buen café Almuerzos por encargo Cocina casera Jose y Ana 675 67 76 23

[125]

[126]

Blocs Platja

2022

PLÀSTICS

[127]

[128]

Blocs Platja

2022