Llibret falla Blocs Platja 2023

AgoRA

ESPAI OBERT A LA CULTURA

Edita:A.C.FallaBlocsPlatja(València)

Coordinació:JuanVicenteSanchoRos

Portada,dissenyi maquetació: PanalFallero

Versadora:LeticiaNogueraiLópez

Galeriacomercial:FinaFerriz

Tirada:700exemplars

DipòsitLegal: V212-2014

Versió digital:

El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

El present llibret participa als Premis de LLETRES FALLERES 2023

Esta comissió ha rebut una subvenció de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles de 2023

FENT EL LLIBRET

LA NOSTRA PORTADA

Parlar del 2023 és parlar de l’any després que València es convertira en la Capital Mundial del Disseny. Parlar d’una ciutat que ja s’ha fet un lloc a l’Olimp de les millors ciutats del planeta, per la seua qualitat de vida, pels valors que està demostrant i pel seu bagatge en el món de la creació i el disseny. Podem enumerar els punts importants que sempre ha demostrat en qüestió de disseny, d’una forma clàssica o humorística, colorista i sarcàstica, com en el cas de la nostra falla gran, obra de Mario Gual. No obstant això, en Panal, ens hem volgut centrar en la icona d’aquest 2022 que ha sigut grandiós, no sols pel títol mundial, sinó també per la celebració de les primeres falles sense restriccions i amb aroma de normalitat. I aquesta icona ha sigut l’Àgora de la plaça de l’Ajuntament, punt de trobada, ensenyament, reflexió i debat.

En l’antiga Grècia, una àgora era aquella plaça de les diferents ciutats (polis) on es trobaven la cultura, el comerç, la política i la vida social dels seus habitants. Què és una falla en si mateixa? Un punt central de trobada d’un barri, obert a qualsevol que desitge acostar-se, on s’exposen els temes que ens preocupen en el nostre dia a dia, un enorme capital econòmic per al comerç valencià i sí, en efecte, art i cultura en estat pur. Si considerem una comissió fallera com un extracte social de nosaltres, podem concloure que tota falla plantada és una àgora en si mateixa? Podem. I el llibret és la seua explicació, la seua síntesi, on a més s’esplaien els temes, nodrint-los de la riquesa de la nostra llengua. Falla i llibret, llibret i falla són àgores dels nostres barris, espais oberts a la cultura.

Si observem l’edifici de l’Àgora de l’Ajuntament des de qualsevol dels seus costats, podem imaginarlo com una gran prestatgeria plena de llibres encaixats. És precisament aquesta idea la que hem plasmat en la portada. Els llibrets de falla, les falles en si, com una gegantesca prestatgeria de cultura, on la gent pot acostar-se i interactuar. Al seu costat, com a picada d’ullet a la cultura grega i a la falla gran, un capitell.

També hem jugat amb el disseny de la VCMD i les seues formes geomètriques bàsiques per a - a la nostra manera - amenitzar la portada i fer-li l’ullet que la gent captara a la primera. De fons, la bandera multicolor, com el capitell de la falla gran, per la seua força visual i perquè en tot àgora estem totes i tots convidats, siguem com siguem, pensem com pensem.

Gràcies a Blocs Platja i a tota la seua gent. Deu anys ja, com han passat els anys (les voltes que va donar la vida). Com us vam dir en la presentació de la portada, estem molt agraïts de la confiança durant aquesta dècada, i el privilegi d’haver sigut partícips de l’evolució en disseny i importància cultural d’aquest llibret.

Panal Fallero

Portada llibret

Blocs Platja 2023

DIRECTIVA JUNTA 2023 INFANTIL

SECRETARI: VORO BROSETA CHIRIVELLA

TRESORERA: VERA MONTORO CAPILLA

COMPTADORA: MARÍA REL ROSALÉN

DELEGADA: MARTINA CHULIA CHIRIVELLA

DELEGAT: JUAN GABRIEL SEGUÍ LATORRE

INFANTIL

Acosta Font Eduardo

Alcañiz Mocholí Vega

Alcañiz Mocholí Miguel

Altabert Escalante África

Amer Rubio Valentina

Andrés Mercado Minerva

Aygües Romero Paula

Aygües Romero Alejandro

Ballesta Galindo Daniela

Broseta Chirivella Voro

Cañamero Bonmatí Sofía

Cañamero Bonmatí Alejandro

Carrión Muñoz Daniela

Carrión Muñoz Iker

Castillo Conde Adriana

Chuliá Chirivella Martina

Chuliá Chirivella Adriá

Chuliá Embuena Nuria

Chuliá Embuena Adrián

Comeche Fernandez Ariadna

Comeche Pascual Paula

Cotano Rodriguez Carla

Cotano Rodriguez Celia

Cotano Rodriguez Joaquín

Domínguez Romagosa Alejandro

Domínguez Romagosa Mario

Domínguez Romagosa Mateo

Doñate Giménez Rosa

Doñate Giménez Oscar

Espallargas Duato Noah

Esparza Casadiego Lucas

Estepa Esteve Ana

Font Jordán Ainara

Galera Iglesias Aitana

Galera Iglesias Mireia

García Marques Pablo

García-Otermín Venegas Héctor

Hidalgo Sevilla Ana

Hidalgo Sevilla José

Jannone Berenguer Pablo

Jiménez Chirivella Alba

Jiménez Peris Iker

Laraudogoita Carrión Sofía

Lázaro Font Catalina

Lázaro Font Enzo

López Del Toro Mateo

Maeztu Escoto Lluna

Marín Llopis Isaac

Marín Llopis Noha

Márquez Rozas Blanca

Martí Chuliá Pepe

Martínez Chirivella Rubén

Martínez Fernández Paola

Masiá Pastor Marta

Masiá Pastor Álvaro

Medina del Río Lucía

Meléndez Riera Erik

Mena Nicolau Pablo

Mena Nicolau Pepe

Mocholí Sánchez Olivia

Monleón Encinar Andrea

Monleón Encinar Raúl

Montoro Capilla Tesa

Montoro Capilla Vera

Mora Martínez Elías

Moreno Rubio Martin

Motes Trujillo Alejandro

Páez Panadero Pau

Peris Gómez Carla

Peris Gómez Ferran

Pestana Valverde Verónica

Pilan Peiró María Luisa

Pilan Peiró Manuel

Piles Fernández Valentina

Prieto Fornás Enzo

Puebla Rodríguez Lea Victoria

Ramón Fornás Noa

Rel Rosalén María

Riera Bretones Rousse Merie

Rivas Gil Lucia

Rivás Gil Pablo

Rocher Gómez Joan

Roque Minguet Paula

Roque Minguet Marc

Rosalén Tejedor Miriam

Sánchez-Toril Canos Álvaro

Sarrión Baus Rubén

Segarra Pardo Carla

Seguí Latorre Aitana

Seguí Latorre Juan Gabriel

Sevilla Lis David

Sevilla Lis Martín

Suay Trujillo Adriana

Torres Garriga Gisela

Trilles Romero Paula María

Valero Martínez Cayetana

Villanueva Baus Sandra

i SALUDA ENTREVISTA fallera

majoR infantil 2023

QUIN ÉS EL TEU NOM?:

El meu nom és Tesa.

EDAT?: Tinc 14 anys.

QUÈ ESTÀS ESTUDIANT?: Estic estudiant l’E.S.O.

EL TEU MENJAR PREFERIT?: El meu menjar preferit és la paella.

DEFINEIX-TE AMB TRES PARAULES?: Em considere una persona introvertida, amable i tranquil·la.

QUÈ ÉS ALLÒ QUE DESTACARIES DE LA TEUA COMISSIÓ?: De la meua comissió m’agradaria destacar les seues tradicions i la gent que s’encarrega de que tot estiga perfecte.

QUÈ CANVIARIES DE LA FESTA DE LES FALLES?: Crec que no podria canviar cap cosa de les falles, però si tinguera que escollir seria que duraren més

QUIN ÉS EL TEU ACTE PREFERIT?:

El meu acte favorit son les mascletaes i la presentació perquè és on ems ajuntem tots.

DEFINEIX EN UNA PARAULA ALS TEUS REPRESENTANTS?: La paraula per a ells seria increïbles.

QUÈ ESPERAVES D’AQUESTES FALLES 2023?: D’aquestes falles esperava que foren un any inoblidable, ple de sorpreses, alegries i diversió.

Benvolguts fallers i falleres, em fa molta il·lusió dirigir-me a vosaltres amb aquestes paraules. Soc fallera des d’abans de nàixer i, com fallera de naixement, us puc dir que no se m’ocorre cosa més gratificant que poder representar enguany a aquesta meravellosa falla.

Tenia moltes ganes que hi arribara aquest any, ja que era la meua última oportunitat per a fer aquest somni realitat. Després de la tempesta sempre hi arriba la calma i, després que el món en detinguera, ja toca tornar a la normalitat i poder gaudir de les Falles com fèiem sempre.

Volia donar-li les gràcies a tots els que han fet aquest somni realitat, moltes gràcies al meu presi i a la meua presidenta, a la Junta Directiva per organitzarho tot i fer-se càrrec del fet que aquest any siga inoblidable. Moltíssimes gràcies a Alba, la meua Fallera Major 2023, per acompanyar-me sempre i ferme sentir especial en tot moment, Per últim, gràcies a la meua família fallera per recolzar-me tot aquest any, tant els meus Familiars, amics, amigues i a tota la gent que forma aquesta gran família a la qual anomenem Falla.

Per a finalitzar bones Falles a tots i totes.

Visca Blocs Platja

RECOMPENSES 2023 INFANTILS

DISTINTIU D´ARGENT

Mireia Galera Iglesias

Alba Jiménez Chirivella

Catalina Lázaro Font

Noha Marín Llopis

Olivia Mocholí Sánchez

Noa Ramón Fornás

Alejandro Aygües Romero

Enzo Lázaro Font

Raúl Monleón Encinar

DISTINTIU D´OR

Martina Chuliá Chirivella

Andrea Monleón Encinar

Adriana Suay Trujillo

Lluís Alcañiz Brull

Iker Jiménez Peris

Isaac Marín Llopis

Izan Picazo Domingo

Juan Gabriel Seguí Latorre

NOUS BLOQUERINS/NES

ANA HIDALGO SEVILLA

11/03/2022

FILLA DE JOSÉ i ANA

SOFÍA LAURADOGOITÍA CARRIÓN

09/01/2022

FILLA DE LAURA CARRIÓN MOLLA

MARIO I MATEO

DOMINGUEZ ROMAGOSA

11/10/2021

FILLS D’ALEJANDRO I ADRIANA

MIGUEL ALCAÑIZ MOCHOLÍ

17/08/2021

FILL DE JOSÉ I PATRICIA

FALLA INFANTIL 2023

ARTISTA

INFANTIL 2023

VÍCTOR HUGO GINER i NAVARRO

REMAT

Aquesta falla celebra l’any nou xinés i cada personatge representa una feina a fer.

Música, gastronomia i color envolten aquest paisatge; ara comença la festa com serà aquest any nou?

És curiosa la festa que es celebra lluny d’Europa i tota información es poca quan es tracta de gaudir-la.

T’atreveixes a descubrir aquesta celebració? afanya’t i posa’t la roba, i a celebrar amb tot el món!

“DE VALÈNCIA A SHANGAI PASSANT PER LA MALVARROSA”

Xinesa tocant música tradicional

La xinesa interpreta música tradicional, i les bèsties que l’escolten s’intenten amansar.

Ós menjat bambú

L’animalot menja tranquil el seu bambú i somia ser del regne – animal el número 1

Lluitador de sumo

El lluitador de sumo ofereix un espectacle, i sap que en quant a força no hi ha qui li guanye.

Xinés cuinant

El cuiner xinés s’afanya en crear una fantasia perquè a Xina el que més destaca és la seua gastronomía.

Xinés fent arts marcials

Aquest personatge ens mostra les seues arts marcials perquè a la seua cultura tenen costum de lluitar.

Xinés disfressat de dragó

El xiquet es disfressa amb el cap de dragó; és el personatge protagonista d’aquesta celebració.

Sol

El sol ilumina aquesta celebració la gent està divina: Feliç any nou

PASSATEMPS INFANTILS

EL TANGRAM

El tangram és un joc xinés molt antic, que consisteix a formar siluetes de figures amb les set peces donades sense solapar-les. Les 7 peces, anomenades “Tans”, són 5 triangles, un quadrat i un rombe. Igual que tot el nostre llibret, amb unes peces senzilles de formes geomètriques, formarem figures i patrons, i les possibilitats són infinites.

Hi ha una llegenda que diu que un servent d’un emperador xinés portava un mosaic de ceràmica, molt car i fràgil, i va entropessar trencant-lo en trossos. Desesperat, el servent va tractar de formar de nou el mosaic en forma quadrada però no va poder. No obstant això, es va adonar que podia formar moltes altres figures amb els trossos.

No se sap amb certesa qui va inventar el joc ni quan, perquè les primeres publicacions xineses en la qual apareix són del segle XVIII, i llavors el joc era ja molt conegut en diversos països. A la Xina, el Tangram era molt popular i es considerava un joc per a tots els xiquets i les xiquetes.

En 1900, ja hi havia registrades més de 900 figures que es podien fer amb aquests elements. Veus el peix del costat?

T’animem que dibuixes en un foli (per a no trencar el llibret) els elements del tangram i pinta cada peça del color que vulgues.

Una vegada fet, retalla totes les peces i intenta formar aquests animals les siluetes dels quals et vam mostrar. Podràs aconseguir-les?

DIRECTIVA JUNTA 2023

Àrea Festejos

Vicepresidenta: Patricia Verdeguer Pastor

Delegada Festejos: Cristina Riera Gorris

Delegat: Toni Olaya Alonso

Delegat: Pablo Clemente Navarro

Delegada: Carla Bernat García

Delegada: Conchín Giménez López

Delegada: Mamen Cambrils Alonso

Delegada: María Hernández García

Delegada: Adriana Cano Martínez

Delegada: Isabel Angulo Canosa

Delegada: Esther Moreno Campos

Àrea Presidència

President: Domingo Galera Sánchez

Presidenta: Aida Verdeguer Pastor

Assessor Presidència:

Sergio Espallargas Castillejos

Àrea Secretaría

Vicepresidenta: Judith Galindo Gil

Secretària: Pilar Ferrer Pérez

Vicesecretària: Sandra Díaz López

Delegada: Mª Dolores Chirivella Ballester

Assessor Secretaria: Ximo Iglesias Cerdá

Àrea Economia

Tresorera: Ana Cerveró González

Comptadora: Maria del Mar Navarro Sifre

Vice comptadora: Eleazar Orellana Soria

Delegat Loteries: Javier Carrión Navarro

Delegada Loteries: Tere Tatay Navarro

Assessor Economia: Antonio Conde Vallet

Àrea Cultura

Vicepresident: Juan Vicente Sancho Ros

Delegada Cultura: Raquel Garriga Grau

Delegada: Sandra Rodríguez Cabrera

Assessor Cultura: Javier Greses Cardona

Delegat: José Javier Pardo Parrizas

Delegat: Javier Gil Puig

Delegada: Bárbara Alepuz Serra

Àrea Infantils

Vicepresident: Roberto Rocher Fernández

Delegada Infantils: Paula Fernández Molina

Delegada: Fina Ferriz Ramírez

Delegada: Macu Adsuara Cervera

Delegada: Amparo Grau Morte

Delegada: Ainara Torres Garriga

Delegada: Claudia Sáez Chuliá

Delegada: Alba Ferri Rodríguez

Delegada: Nadia Dolz Tarín

Delegada: María Chuliá Zaragoza

Assessora Infantils: Raquel Rocher Fernández

Àrea Activitats Diverses i Seguretat

Vicepresident: Adrián Arquiola Giménez

Del.Act.Div.: Alejandro Cervera Sánchez

Delegat: Miguel Ángel Sánchez Quirós

Delegat: Nicolás Maeztu Gómez

Delegat: Abel Valero Ballester

Assessor Act. Div. i Seguretat: José Vicente Espallargas Fenollosa

Àrea Falles i Artistes

Delegat: Diego Iglesias López

Estimats fallers i falleres, amics i amigues, veïns i veïnes

Ens dirigim a vosaltres com a president i presidenta d’aquesta la nostra falla, la falla Blocs Platja, on ens heu vist créixer.

Primer de tot, volíem agrair tant a la comissió com a familiars, i amics i amigues per la confiança que heu depositat en nosaltres. Han sigut anys difícils i arriben moments complicats, per això esperem de tots vosaltres que fem falla i que fem ressorgir la comissió que hem sigut abans, una família fallera on tots alhora tiràvem d’una. Volem donar les enormes gràcies a la Junta Cordinadora per què sense vosaltres no hauríem tirat avant. Amb la vostra experiència ens heu ensenyat moltes coses, encara que ens queda moltíssim per aprendre de vosaltres. Sou molt grans!!!

Finalment, no ens volem oblidar d’elles, les dues reines falleres d’enguany. Tesa i Alba són mereixedores d’aquest gran somni, ser les màximes representants de la vostra falla. El vostre any està molt a prop i volem donar tot de nosaltres perquè passeu unes falles... com es diu en la nostra llengua “de categoria”. Nosaltres, la comissió, amics, amigues, i familiars farem que passeu un any inoblidable.

i SALUDA ENTREVISTA fallera

majoR 2023

major 2023

QUIN ÉS EL TEU NOM?: El meu nom és Alba.

EDAT?: Tinc 25 anys.

QUÈ ESTÀS ESTUDIANT?:

Estic acabant un Superior de Disseny i Gestió de la Producció Gràfica.

EL TEU MENJAR PREFERIT?: Soc de les quals pense que com el menjar de la terreta en cap costat, això sí, sempre intente adaptarles ja que soc vegetariana.

DEFINEIX-TE AMB TRES PARAULES?: Sensible, creativa i empàtica

QUÈ ÉS ALLÒ QUE DESTACARIES DE LA TEUA COMISSIÓ?: L’ambient familiar

QUÈ CANVIARIES DE LA FESTA DE LES FALLES?: En general no canviaria res però si haguera de canviar si o si alguna cosa seria que durara més temps, encara que els que no duraríem seríem més d’un jajaja.

QUIN ÉS EL TEU ACTE PREFERIT?:

El sopar de la recollida del ninot major, és increïble veure com tornem a retrobar-nos amb persones que fàcilment portem un any sense veure i la felicitat que es respira en estar reunits per fi tots junts. També m’encanten les recollides de premis que tant de bo enguany puguem gaudir-les i finalment l’Ofrena passar per la Verge i que es posen els pèls de punta recordant als que ja no estan.

DEFINEIX EN UNA PARAULA ALS TEUS REPRESENTANTS?: Inigualables.

QUÈ ESPERAVES D’AQUESTES FALLES 2023?:

El millor és no esperar res i deixar-se sorprendre, però estic seguríssima que tot eixirà genial i serà un gran any.

Estimats fallers, falleres amics i amigues..

Per a mi és un orgull poder dirigir-me a vosaltres 15, anys després d’haver sigut Fallera Major Infantil, aquesta vegada com a Fallera Major en la falla que m’ha vist créixer. Tots aquells que em coneixen saben que això és un somni per a mi i que per fi s’està complint.

Aquests anys han sigut molt complicats per a cadascun de nosaltres però, si per alguna cosa se’ns coneix als valencians i valencianes és saber ressorgir de les cendres.

Hi ha alguna cosa que ens fa especials a aquesta falla i és l’ambient tan familiar que es respira, per això m’agradaria dir-vos que fem falla, col·laborem, no siguem simplement fallers i falleres de falles i fem que el gran esforç que estan fent la nostra presidenta Aida i el nostre president Domy, al costat de la nostra Directiva no siga en va, ja que no ha sigut fàcil arribar fins ací. Si volem continuar podent celebrar les nostres festes en la nostra segona casa, com a mi m’agrada dir, posem un mínim granet d’arena per a continuar il·lusionats i que junts tornem a sentir i gaudir de les nostres falles.

Finalment donar les gràcies a tota la meua família però especialment al meus pare i a ma mare, als meus avis perquè res d’això podria ser possible sense ells, a la meua germana per acompanyarme sempre que pot i gaudir al costat de mi. Als meus amics i amigues per gaudir d’aquest somni al costat de

mi com si fora el seu i a les meues dues estreles que allà on estiguen, se senten orgullosos i m’acompanyen allà on vaja.

Soc tan afortunada i estic tan orgullosa dels representants que estan al meu costat en aquest bonic somni, que qualsevol paraula se’ls quedaria curta, però tinc una cosa molt clara i és que espere que estigueu en la meua vida per sempre.

Aida, gràcies per fer-nos sentir especials en qualsevol moment, per fer que sempre estiguem perfectes arreglant-nos qualsevol detall, per ser la nostra modista particular i donar els millors consells.

Domy, per ser la “parte de locura en momentos de cordura”, per fer-nos sentir unes reines i fer-nos riure encara que estiguem tan cansades que ni somriure podem.

I finalment a tu, Tesa, per ser la major de les nostres sorpreses, per omplir-nos de dolçor els moments més àcids, per sempre ser la part de sensatesa.

Estic segura que aquestes falles per a mi seran inoblidables i que les gaudiré al màxim i m’agradaria que així fora per a cadascun de vosaltres.

Visca la Falla Blocs Platja i Visquen les falles.

COMISSIÓ 2023 MAJOR

Adlani Orellana Marwan

Adsuara Cervera Inmaculada

Aguilar Ramírez Pilar

Ahuir Aubán Mayte

Ahuir Aubán Sara

Ajenjo Díez Elia

Alcañiz Brull Lluis

Alepuz Serra Bárbara

Alfaro Chuliá Ana Emilia

Alfaro Ojeda Gregorio

Altabert Lancero Óscar

Álvarez Marín Yaiza

Álvarez Sapiña José Manuel

Amer Parras Oscar

Angulo Canosa Mª Isabel

Aparicio Álvarez Alonso

Aparicio Álvarez Mireia

Arquiola Giménez Adrián

Aubán Sendra María Teresa

Aygües Orejuela José

Ballesta Hernández Daniel

Ballester Blasco Juana

Baus Aucejo Raquel

Baus Chisbert Noelia

Baus Lezcano Antonio

Berges Güemez Álvaro

Berges Güemez Marta

Berges Rodrigo Víctor José

Bernat García Carla

Bernat García Lucia

Bernat Quilis Víctor

Bernuz Alarcón Carlos

Betoret Ferrer Rubén

Biot Riera Marina

Blanco Fort María Ángeles

Bonmati Novaldos Sonia

Broseta Chirivella Joan

Brull Navarro Noelia

Cabrera Mompó Pilar

Cambrils Alonso Mamen

Campos Monleón Yolanda

Campos Navarro Mercedes

Canillas Chuliá Pau

Canillas Chuliá Lia

Cano Martínez Adriana

Canos Busquets María Cristina

Cañamero Moreno Gustavo Adolfo

Capilla Tatay María Teresa

Carrión Molla Javier

Carrión Molla Laura

Carrión Navarro Javier

Castillejos Escudero Raúl

Castro Branchadell Irene

Cervera Sánchez Alejandro Enrique Cerveró González Ana Chirivella Ballester Amparo

Chirivella Ballester María Dolores

Chirivella Ferrer Juan Valentín

Chirivella Ferrer Miguel

Chirivella Palanca Elena

Chirivella Palanca María Pilar

Chuliá Aparisi Francisco

Chuliá Espí María

Chuliá Ferriz José Miguel

Chuliá Ferriz Raquel

Chuliá Gómez José Diego

Chuliá Gómez Ana María

Chuliá Oliver Aida

Chuliá Rams María Amparo

Chuliá Zaragoza David

Chuliá Zaragoza María

Clemente Navarro Pablo

Comeche Gallego Alejandro

Comeche Gallego Óscar

Conde Fernandez Mª Cristina

Conde Vallet Antonio

Costas Cerveró Iván

Costas Silveira Florentino

Cotano Villalobos Joaquín

Cruces Zubieta Vicenta

Del Rio Ramón Laura

Del Toro Catafesta Juan Pedro

Del Toro Navarro Charo

Díaz Aleixandre María Dolores

Díaz López Sandra

Dolz Fernández Nadia

Dolz Tarín Esteban

Dolz Tarín María José

Domingo Díaz Edgar

Domínguez García Alejandro

Domínguez Martínez Miguel Ángel

Domínguez Pallardó Alex

Domínguez Pallardó Erika

Donoso Roig José Vicente

Donoso Roig Carla

Doñate Giménez Francisco

Doñate Peleguer Óscar

Duato Llorens Andrea

Embuena Carañana Verónica

Escalante Ruiz Estefanía

Escoto Mengual Tamara

Escrich Díaz Estefanía

Espallargas Castillejos Sergio

Espallargas Fenollosa José Vicente

Esparza Escobar Manuel

Estepa Esteve Elena

Estepa Vera Alfonso

Esteve Bordera Elena

Expósito Lacárcel Antonio

Fernández López Mari Carmen

Fernández López María Cristina

Fernández López Patricia

Fernández López Susana

Fernández Molina Paula

Fernández Roca Eduardo Fco.

Fernández Roca Eva

Ferrando Azorín Juan Carlos

Ferrer Pérez Jéssica

Ferrer Pérez María Pilar

Ferri Rodríguez Alba

Ferriz Ramírez Fina

Font Rodríguez David

Font Rodríguez Isabel

Fontestad Utrillas Mabel

Fornás Casamayor Emilio

Galera Peris Diego

Galera Sánchez Domingo

Galera Sánchez Luis Miguel

Galindo Gil Judith

Gallart Fernández Carlos

García Asensio María Vicenta

García Gutiérrez José Ramón

García Hernández Loles

García Marques Iván

García Ruiz Sergio

García-Otermín Pérez Rafael

Gari Oliver Alejandro

Gari Oliver Daniela

Garrido Medina Ana

Garriga Grau Raquel

Gil Puig Javier

Giménez Bueno Ana María

Giménez López Conchín

Giménez Moreno María Dolores

Gimeno Delicado Mari Carmen

Gimeno Domínguez Leticia

Gimeno Domínguez Mónica

Gómez Castillo Juana María

Gómez Enguix Rosa

Gómez-Casero Cuevas Ana María

González Donet Concepción

Gorris Mateo Claudia María

Gorris Simarro Pilar Guadalupe

Grau Garriga Brian

Grau Morte Amparo

Greses Cardona Fco. Javier

Greses Fernández Mario

Güemez Cortes Victoria

Guirao García Antonio

Gutiérrez Campos Miranda

Gutiérrez Llamas Pablo

Gutiérrez Pérez Manuel Ángel

Gutiérrez Reyes Francisco José

Guzmán Mirasol Carla

Hernández García María

Hernández Gómez Amparo

Hernández Martínez Nilo

Hernández Verdú Manuel

Iglesias Cerdá Joaquín

Iglesias Cerdá Eva

Iglesias Cerdá Virginia

Iglesias López Diego

Iranzo Murillo Sergio

Jiménez Hontiveros Jaime

Jiménez Palou Rocío

Jiménez Peris Iván

Jiménez Peris Rubén

Jiménez Zamora Rubén

Lacomba Lluch Adriana

Latorre Nueda Nieves

Lázaro Ferrer Máximo

Leiva Antón Heliodoro

Leiva Pérez Nacho

Llamas Ajenjo Elia

Llamas Gutiérrez Ramón

Llopis Jorge Mirella

López Barrios Sergio

López Lafuente Amparo

López Pavía Dolores

López Sánchez Erika

Lorite García José Andrés

Maeztu Gómez Nicolás

Marco Álvarez Joel

Marco Sanz German

Marín Martin Isaac

Marín Martin Aroa

Marín Muñoz Silvia

Marques Muñoz Eva María

Márquez Rozas Fernando

Márquez Rozas Luna

Martí Chuliá Xuano

Martí Sabater Juan

Martínez Chirivella Nestor

Martínez Estarelles Javier

Martínez Evangelio Antonio

Martínez Fernández Gabriela

Martínez Fernández María Isabel

Martínez Fossati María Lucia

Martínez Isierte Marcelo

Martínez Martin Pau

Martínez Martin María

Martínez Ortí Elías

Martínez Rodríguez José Antonio

Martínez Vallés María Teresa

Mas Gallardo Reme

Masiá Pastor Javier

Mayor Canet José Luis

Medina Vacas Jorge

Meléndez Moragón Julio

Mena Gimeno José Vicente

Mena Gimeno Julio

Mercado Martínez Raquel

Minguet Martí Neus

Mir Martínez Samuel

Mocholí Fernández José Manuel

Mocholí Fernández Patricia

Molina Pla María Milagros

Molla Obiol Gerard

Molla Obiol Martin

Molla Pradas Mari Carmen

Montero Jiménez Ramón

Montoro Ferrer Juan Carlos

Moreno Campos Esther

Moreno Molina Carmen

Moril Oliver Raúl

Muñoz Iñiguez Verónica

Muñoz Seguí Daniel

Muñoz Seguí Guillermo

Navarro Broch José Vicente

Navarro Sifre María Del Mar

Nicolau Expósito Paula

Olaya Alonso Toni

Oliver Belenguer Mari Carmen

Oliver Belenguer Marisa

Oliver Salvador Luis

Orellana Soria Eleazar

Orero San Juan José Mª

Orero Soriano Sergio

Orta Carpí Carolina

Palanca Ríos Vicenta

Pallardó del Río María Cristina

Palomares Mompó Víctor

Pardo Parrizas José Javier

Pardo Sinoga Mercedes

Paricio Aucejo Mª José

Parras Sifre César

Pascual Velasco Aurora

Pastor Miralles Carmen

Peiró Ferrer Juan Manuel

Peiró Ferrer Jessica

Pérez Fornás María Isabel

Pérez Fuentes Nicolás

Pérez Lluch Pascual

Pérez Martínez Pablo

Pérez Torres María Dolores

Peris Iglesias Nerea

Peris Prieto Beatriz

Peris Villagrasa Melina

Pilan Blanco José Luis

Pitarch Martí Antonio

Prieto Trenco Francisco Javier

Puebla Pérez Guillermo

Rel Marco Joaquín

Riera Gorris Cristina

Riera Gorris Pilar

Riera Martínez Alejandro

Riera Torres Pascual

Roca Escrich David

Roca Escrich Viçent

Rocher Comín Antonio

Rocher Comín Juan Carlos

Rocher Fernández Roberto

Rocher Fernández Raquel

odriguez Albalat Patricia

Rodriguez Cabrera Sandra

Rodriguez Cebreiro Francisco

Rodriguez Garrapucho Rosa M.

Rodriguez Gómez Marta

Rodriguez Leal Carlos

Rodriguez Rodríguez Vicente

Romagosa Martínez Adriana

Romagosa Martínez Mar

Romaguera Leal Adrián

Romero García Esther

Roque Naval Rafael

Rosalén Aguilar Carlos José

Rosalén Aguilar Ana

Rosalén Soriano Carlos

Rosalén Soriano Pepita

Rubio Medina Sabrina

Rubio Medina Vanesa

Ruiz Rodríguez Pilar

Sáez Chuliá Claudia

Sáez Chuliá Marina

Salazar Balaguer Patricia

Sánchez Adsuara Irene

Sánchez Cruz Juani

Sánchez Mateo Paula

Sánchez Quirós Miguel Ángel

Sánchez Serra Pablo Ángel

Sánchez Serra Ainhoa

Sánchez Tapia Vicente

Sánchez-Toril Canos Adrián

Sánchez-Toril Pozuelo José Luis

Sancho Rodríguez Ainhoa

Sancho Ros Juan Vicente

Sarrión Rivero Rafael Luis

Segarra de Tena Alberto

Segrera Jurado Yaiza

Seguí Rosalén Juan José

Seguí Rosalén María José

Sevilla Blanco Encarna

Sevilla Rodríguez Carlos

Sevilla Rodríguez Ana

Sierra Dolz Esther

Sierra Dolz Laura

Sierra Sierra José Enrique

Sifre Martínez Encarna

Soriano Cuecos María Isabel

Suay Cuello Joaquín

Suay Cuello Alba María

Tatay Navarro Adela

Tatay Navarro María Teresa

Torres Garriga Ainara

Torres Pérez Juan Pedro

Trilles García Rafael

Trujillo Velasco Lorena

Valero Ballester Abel

Valero Ballester Alfredo

Valverde Gómez Fernando

Verdeguer Pastor Aida

Verdeguer Pastor Patricia Isabel

Vidal Balaguer Conchín

Zaragoza Tortajada Inma

FALLA GRAN 2023

FALLA BLOCS PLATJA

ARTISTA

MAJOR 2023

MARIO GUAL i DEL OLMO

REMAT

Aquest any València, es corona com a capital del disseny, on tota la gent mostra el seu enginy i talent.

Per sort València es posa com a cap de la avantguarda, i mostrem aquesta ciutat amb bon gust i treball.

“Era d’esperar que València fora la capital del disseny”, escoltes dir a molts. Ara es fa realitat el discurs, -els han donat la raó-

I es que aquesta ciutat nostra gaudeix de molt de carisma, perquè l’han habitada personatges de tot rang condició i clase.

“VALÈNCIA, CAPITELL MUNDIAL DEL DISSENY”

Tradició a l’avantguarda

Pareix que la tradició mai pot evolucionar, i això es una afirmació errada i sense trellat.

Ací tens l’espremedora amb una alternativa forma -en concret la del micaletper a fer el suc de taronja.

Per altra banda et trobes una paella en quadrat -espere que no canvie molt a l’hora de tastar-.

No t’agradaria provar aquesta orxata blau?

-la veritat es que a mi amb aquestes modernitats voldria que em deixaren en pau-.

En qüestió de personatges hi ha tema de conversa, i ara resulta que Rita amb el que ens ha fet patir siguent la nostra alcaldessa ens conten que es del col.lectiu.

A la fi no hi ha problema en qui estima la gent però en qüestió de governar cal que estimes al teu poble i no sigues tan dolent.

Ací al cabanyal com a icon s’ha coronat i si fos per ella de blau tot el barri hauria pintat.

Rita LGTBIQ+

“La Rubita del Cabanyal“

També València es considera capital de la moda, perquè aquestes famoses veïnes han generat controvèrsia amb la seua convivència i a tots ens ha entretingut.

“Jo no sóc res d’això” exclama la veïna, mentre el monyo es pentina per a pasar a l’acció

Falleres vestides amb carril bici

Hugáceo Crujiente

La cultura del drag ha traspassat lo queer i ara qualsevol pot gaudir d’aquest polifacètic art.

Hugáceo Crujiente és un referent, però no és l’única drag a València que inspira a la nostra gent.

Tenim a Ferrxn i Pam Dèmia, dos ties espectaculars, que a través de la nostra llengua ens fan riure sense parar.

Tampoc la moda es queda a la cua de l’avantguarda, perquè Hugáceo també canvia la roba del nostre guàrdia

Els semàfors queer controlen de la ciutat el tràfic i les falleres al vestit porten replegat el carril bici

A més la senyera envolta els nostres Molins i aquest redisseny confirma que aquesta ciutat és el paradís!

RECOMPENSES 2023

BUNYOL D´ARGENT

SANDRA CABALLERO PIZA

CARMEN PASTOR MIRALLES

PILAR RUIZ RODRÍGUEZ

RAFAEL LUIS SARRIÓN RIVERO

BUNYOL D’OR

AMB FULLES DE LLORER

CRISTINA RIERA GORRIS

PATRICIA SALAZAR BALAGUER

JOSÉ DIEGO CHULIA GÓMEZ

JAIME JIMÉNEZ HONTIVEROS

ISAAC MARÍN GORRIS

CARLOS JOSÉ ROSALÉN AGUILAR

JUAN PEDRO TORRES PÉREZ

BUNYOL D´OR

MIREIA APARICIO ÁLVAREZ

MARTA BERGES GÜEMEZ

MAMEN CAMBRILS ALONSO

NADIA DOLZ FERNÁNDEZ

CARLA DONOSO ROIG

JUDITH GALINDO GIL

MIRANDA GUTIÉRREZ CAMPOS

DAVID CHULIA ZARAGOZA

OSCAR DOÑATE PELEGUER

JAVIER PARDO PARRIZAS

PAU MARTINEZ MARTÍN

SAMUEL MIR MARTÍNEZ

GUILLERMO PUEBLA PÉREZ

BUNYOL D’OR I BRILLANTS

AMB FULLES DE LLORER

NOELIA BRULL NAVARRO

ANA CERVERO GONZÁLEZ

Mª PILAR CHIRIVELLA PALANCA

EVA FERNÁNDEZ ROCA

JOSÉ MIGUEL CHULIA FERRIZ

JOSÉ A. MARTÍNEZ RODRÍGUEZ

VICTOR PALOMARES MONPÓ

JUAN VICENTE SANCHO ROS

BRILLANTS HISTÒRIC

2023

NOELIA BRULL NAVARRO

ANA CERVERO GONZÁLEZ

Mª PILAR CHIRIVELLA PALANCA

EVA FERNÁNDEZ ROCA

JOSÉ MIGUEL CHULIA FERRIZ

JOSÉ ANTONIO MARTINEZ RODRÍGUEZ

VICTOR PALOMARES MOMPÓ

JUAN VICENTE SANCHO ROS

2022

NA Mª DOLORES CHIRIVELLA I BALLESTER

EN ALFONSO ESTEPA I VERA

NA CONCHA GONZÁLEZ I DONET

Mª MARIBEL PÉREZ I FORNÁS

2021

EN JOSÉ VICENTE ESPALLARGAS I FENOLLOSA

2020

EN JOSE VICENTE NAVARRO I BROCH

NA Mª CARMEN MOLLA I PRADAS

NA Mª CARMEN OLIVER I BELENGUER

NA Mª ISABEL MARTINEZ I FERNÁNDEZ

EN RAMÓN LLAMAS I GUTIÉRREZ

EN JUAN MARTÍ I SABATER

2019

NA ELIA AJENJO I DIEZ

EN JAVIER PRIETO I TRENCO

NA Mª ÁNGELES BLANCO I FORT

NA Mª JOSE SEGUÍ I ROSALÉN

2018

NA MARISA OLIVER I BELENGUER

EN JOAQUIN SUAY I CUELLO EN EMILIO FORNÁS I CASAMAYOR EN JOSE ALCAÑIZ I FABIA

2017

NA ELIA LLAMAS I AJENJO

NA ENCARNACIÓN SIFRE I MARTINEZ

EN JUAN JOSÉ SEGUI I ROSALÉN

2016

NA Mª DOLORES LÓPEZ I PAVIA

NA VIRGINIA IGLESIAS I CERDÁ

EN RAMÓN BALLESTER I BLASCO

NA JUANA BALLESTER I BLASCO

NA AIDA TERESA CHULIA I OLIVER

NA Mª DOLORES CARPI I VILLANUEVA

NA Mª CARMEN GIMENO I DELICADO

2015

NA FILOMENA AUDIVERT I PÉREZ †

2014

EN JOSÉ ANGEL BOTELLA I MARTINEZ

NA ISABEL FERNÁNDEZ I LA RODA †

2012

EN JAVIER MARTINEZ I ESTARELLES

EN MIGUEL CHIRIVELLA I FERRER

2011

NA MARIA BALLERSTER I BLASCO

NA ROSA GÓMEZ I ENGUIX

NA ASUNCIÓN MARTINEZ I ORTUÑO

2010

EN JOAQUIN IGLESIAS I CERDÁ

2009

NA ADELA TATAY I NAVARRO

NA ANGELITA GALLEGO I RUIZ

EN FRANCISCO RODRIGUEZ I CEBREIRO

EN JAVIER CARRION I NAVARRO EN LUIS ROCA I FASIUS

2008

NA AMPARO CHULIA I RAMS

NA BEGOÑA FOJ I AUDIVERT EN VICENTE DE LA CONCEPCION I CHIRIVELLA

2007

EN ELIAS MARTINEZ I ORTI

2005

NA VICENTA PALANCA I RIOS

2004

NA PILAR AGUILAR I RAMIREZ

NA CARMEN MILAGROS DEL TORO I MARTINEZ †

NA FINA FERRIZ I RAMIREZ EN JOSE COMOCHE I ABAD †

2002

COL.LECTIU FALLA BLOCS PLATJA

2001

NA INMACULADA ADSUARA I CERVERA EN VICENTE SANCHEZ I TAPIA

2000

EN VICENTE CHULIA I ROCA †

EN EDUARD AHUIR I ADSUARA †

1998

NA TERESA TATAY I NAVARRO

EN JUAN SEGUI I FIGUEROLA †

NA TERESA TATAY I NAVARRO

1997

NA PEPITA ROSALEN I SORIANO EN RAMÓN VICENTE CAPILLA I MANZANO †

1995

EN JUAN VALENTIN CHIRIVELLA I FERRE

EN CARLOS ROSALÉN I SORIANO

Enguany una part de la comissió tant infantil con major ha decidit organitzar una ajuda solidaria en tal de poder ajudar als xiquets mes necessitats, es per això que hem format un coro per a cantar nadalenques per tota la barriada i aixina arreplegar joguets i material escolar per poder entregar-los a la ONG MENUTS PEL MON

Es per això que en estes paraules volem agrair a tota la gent que per poquet que haja donat ha segut de gran ajuda i de segur que a tots els xiquets i xiquetes que li han arribat per Nadal estaran mes que agraïts.

UNA FALLA SOLIDÀRIA

DIA a L’EXERCICI DIA ABRIL

El dilluns 18 i, després de varies reunions, per fi celebrarem al nostre casal l’assemblea extraordinària per la elecció dels nostres presidents per a l´exercici 2022-2023. Foren elegits presidenta i president de la comissió Aida Verdeguer Pastor i Domingo Galera Sánchez. ¡¡¡Enhorabona!!!

Depositarem la nostra confiança signant amb els artistes Víctor Hugo Giner Blasco per a la falla infantil i Mario Gual del Olmo per a la falla gran. Esperem que el seu treball siga recompensat en premis per a la nostra comissió.

Diumenge 30 anàrem a València arreplegar el 2º premi de la secció 3ªC i 15º premi de llibret de les falles 2022 que van ser suspesos per JCF al març per les fortes pluges, on tots el nostres fallers i falleres pogueren acompanyar els nostres representants.

El mateix diumenge es celebrà al nostre casal la tradicional apuntà on tots els nostres amics i amigues del barri i de la comissió que volgueren participar ho van passar d’allò mes bé.

MAIG

El 2 de maig, Pili, Aida i Domi representaren a la comissió en els actes en honor de Sant Vicent Ferrer, assistint a la missa celebrada en la parròquia junt a la Junta Vicentina de l’Altar de la Platja.

Després de finalitzar els terminis de presentació de candidatures per a falleres majors, es celebrà l´elecció de les nostres representants per a les falles 2023, eixint triades:

FALLERA MAJOR INFANTIL:

TESA MONTORO CAPILLA

FALLERA MAJOR:

ALBA FERRI RODRÍGUEZ

El dia 8, les nostres Falleres Majors Tesa i Alba junt als nostres presidents Aida i Domi representaren a la comissió acudint a la processió a la Mare de Deu dels Desemparats.

El dia 16, els nostres xiquets i xiquetes de la comissió gaudiren d´un matí molt divertit realitzant un taller de manualitats a on pogueren demostrar la seua part més artística i original.

El 22 de maig celebrarem el tradicional campionat de truc en blanques. Després de tindre unes partides molt igualades, va quedar així el quadre d`honor:

1er Chape i Orejas

2º Espa i Rana

3er Pilar i Vicente

Fanalet Roig (últim): Rubio i Lolo

El 28 realitzarem l`acte de comiat de les nostres falleres majors Bàrbara i Pili a l’Ateneo del Marítim. Després d´unes sentides paraules i alguna que altra plorera anàrem tots i totes al casal on tinguérem un Vi d´Honor.

El 29 de maig, els nostres xiquets i xiquetes van demostrar les seues dotes mes fantàstiques pintant els ninots que després formarien part de la foguera de Sant Joan.

Les nostres falleres majors Tesa i Alba, acompanyades per la nostra presidenta Aida, acudiren junt a totes les falles del nostre sector, al tradicional besamans de la Verge dels Desemparats.

JUNY

El dia 4, els infantils van tindre el dia del faller infantil. Pel matí anàrem a fer jocs al parc de Marxalenes. Dinarem en el casal i per la vesprada anàrem a la platja, passarem tot el dia entre jocs, riures, aigua i fins i tot es vàrem quedar a dormir en el casal.

El 5 es celebrà el concurs de dibuix de JCF en el parc de Capçalera, on la nostra fallereta de 4 anys Olivia Mocholí Sánchez participà i s’ho va passar d’allò mes bé.

El dissabte 11 participaren al concurs de dibuix de l’Agrupació de Falles del Marítim les nostres infantils.

Miriam Rosalén, María Rel Rosalén 3era classificada de la categoria de 7 a 10 anys, Vera Montoro Capilla i Tesa Montoro Capilla

2ª classificada en la categoria de 11 a 14 anys.

El diumenge 12 es celebrà al casal el marató de dards per als que tenen millor punteria, quedant així la classificació:

1er Aida Verdeguer Pastor

2º Marwan Orellana

3er Juan Vicente Sancho Ros

El 18 passarem un dia d´allò més divertit amb els castells inflables, la festa de l´espuma i jocs per a xiquets i majors. Després com ja mana la tradició soparem les típiques clòtxines i sangria. i finalitzem el dia amb una gran disc mòbil en un bon ambient faller.

JULIOL

El diumenge 3 celebrarem la marató de parxís intern i, després d´una gran participació, així va quedar la classificació:

Campiones: Pepita Rosalén i Tere Tatay

Segones: Alba Ferri i Pilar Cabrera

Terceres: Emilio Fornas i Mª Ángeles Blanco

Queden com fanalet roig sense guanyar cap partida Ana Cerveró i Tere Capilla.

SETEMBRE

El dissabte 17,, baix una meravellosa nit del Canyamelar, va tindre lloc una de les nits mes importants per les nostres representants. Van ser proclamades falleres majors per les Falles 2023, Tesa Montoro Capilla i Alba Ferri Rodríguez.

El diumenge a la vespra van tindre al nostre casal el campionat intern de Ramiro quedant així la classificació:

Campiona: Adela Tatay

Segona: Pilar Cabrera

Tercera: Mª Carmen Gimeno

OCTUBRE

El dia 1, els xiquets i xiquetes de la comissió infantil acudiren al Parc d’Aiora on van gaudir del conte de titelles “La ratita”. Van passar una vesprada molt divertida mentre aprenien.

El dia 16, tots els nostres amics i amigues del barri junt als fallers i falleres de la nostra comissió, participaren el mig any faller on disfrutaren fent torrà, jocs, sorpreses i una gran desfilada dels disfresses mes frikis de la tv.

Diumenge 23 les nostres representants Tesa i Alba junt als nostres fallers Juan Pedro Torres, Vicente Sánchez i Juan Vicente Sancho van acudir a l’acte organitzat per l’Agrupació de Falles del Marítim a la processó pels carres del districte i el posterior acte d’homenatge a la Senyera a les Drassanes del Grau amb les falleres majors de València i les seues Corts d´Honor. Mentre, al nostre casal es disputava el marató de dominó i, després d’un apassionat diumenge on les partides van estar molt renyides, la nostra comissió femenina va fer un pas endavant quedant la classificació de la següent manera:

Campiones: Adela i Patry

Segones: Emilio i Mª Àngeles

Terceres: Pepita i Tere

El dia 2 les nostres falleres majors Tesa i Alba anaren a l´ofrena marinera a la Verge sumergida organitzada per l’Agrupació de Falles del Marítim on disfrutaren d’un passeig en barca acompanyades de totes les falleres i presidentes amics i amigues del Marítim.

El dissabte 30, els nostres xiquets i xiquetes de la comissió tots engalanats celebraren la terrorífica festa de Halloween, on van tindre passacarrers de disfresses, varen rebre dolços, disfrutaren d’un mag, un espantós sopar de Halloween i els mes valents es quedaren a dormir al nostre casal on van sentir histories terribles.

NOVEMBRE

El dissabte 5, les nostres xiquetes infantils Tesa, Vera i Celia concursaren en el campionat de pic i pala que organitzà l’Agrupació de Falles del Marítim. A part de passar un agradable matí, van obtindre un mes que merexcut quart lloc. Enhorabona xiques!!!!!!

Divendres 11, les xiquetes Tesa, Vera i Celia anaren al concurs de cultura José Ombuena organitzat per l’Agrupació de Falles del Marítim on van aconseguir un excel·lent segon lloc, i van donar una bona llisó als majors de la comissió que van participar al mateix concurs per la nit sense poder aconseguir pòdium. Enhorabona als participants i enhorabona a les xiquetes de la comissió infantil.

El dissabte 12, els xiquets i xiquetes de la comissió infantil van traure les seues habilitats mes artístiques i van poder plasmar el seu art per a felicitar les festes nadalenques als veïns, veïnes, fallers i falleres de la comissió.

El dissabte 19, les xiquetes de la comissió infantil María, Celia, Tesa i Vera participaren al campionat de parxís que organitzà l’Agrupació de Falles del Marítim on quedaren en un bon lloc, encara que no pogueren aconseguir pòdium. Enhorabona xiques!

El mateix dissabte per la nit varem fer al nostre casal la presentació d’esbossos i portada del llibret, on tinguérem el gust de contar en el nostres artistes Víctor Hugo i Mario Gual, i els nostres dissenyadors José i Xavi de Panal Fallero, on ens contaren un poquet en què consistien els monuments per a les pròximes festes falleres 2023

Diumenge 20 tota la gent que va voler, anà a visitar les falles als tallers dels nostres artistes on poguérem vore en mes detall els nostres ninots que plantarem al carrer al mes de març.

Dissabte 26 els nostres xiquets i xiquetes de la comissió infantil van fer la gran festa del pijama amb una disc mòbil, dolços i jocs per a totes les edats on s’ho passaren d’allò mes bé.

I fins ací el que ens ha donat temps a fer abans de tancar el nostre llibret. Estem ja a les portes de l’Exaltació de nostres Falleres Majors, Tesa i Alba, que serà el diumenge 11 de DESEMBRE

1er premi de Comparsa

1er premi de Cant

1er premi de Personatge

El diumenge 6 de febrer de 2022 tingué lloc la XXXII edició del concurs de Lo Cant de l’Estoreta del Marítim, organitzat per la nostra comissió. Presidí l’acte nostra Fallera Major Infantil Pili Riera i el President Infantil Manuel Pilán, acompanyats en la primera part per la Fallera Mayor Infantil de València 2022 Nerea López Maestre i la seua Cort d’Honor.

Participaren més de 120 infantils de les 4 comissions falleres. L’acte fou conduït pels nostres fallers Ainhoa Sancho i Néstor Martínez. Cada comparsa fou narrada per un infantil de cada comissió fallera. Tots els participants tingueren un obsequi.

El jurat estava composat per Joan Josep Serra (escriptor i poeta festiu), Gracia López (professora de la UPV i investigadora de Patrimoni i Arqueologia Industrial), Paco Celdrán (cofrade i director de EOS), Luis Calderón (estudiós i difusor del folklore), Àngels María Peris (docent i neta del fundador de la comissió José Peris Celda). El seu veredicte fou:

Personatge:

1er Falla Dr. J. J. Dómine-Port (Luis García Berlanga)

2º Falla Mestre Valls-Marí Albesa (Marí Albesa)

3er Falla Arquitecte Alfaro-Francisco Cubells (Arquitecte Alfaro)

4t Falla Rosari-Plaça Calabuig (Sandra Gómez)

Cant:

1er Falla Rosari-Plaça Calabuig

2º Falla Mestre Valls-Marí Albesa

3er Falla Dr. J. J. Dómine-Port

4t Falla Arquitecte Alfaro-Francisco Cubells

Comparsa:

1er Falla Mestre Valls-Marí Albesa (Corsaris valencians)

2º Falla Arquitecte Alfaro-F. Cubells (50 anys d’arquitecte i amb esperança de futur)

3er Falla Rosari-Plaça Calabuig (Bodes d’or a un barri pescador molt voluntariós)

4t Falla Dr. J. J. Domine-Port (Berlanga, una vida de película)

Premi Extraordinari “Actualitat del Marítim” a la figura de ‘Sandra Gómez i la Lonja’, de la falla Rosari-Plaça Calabuig, entregat per Pepe Pastor, president de l’Agrupació de Falles del Marítim.

Premi Extraordinari “Pepe Chiral”

a la falla J. J. Domine-Port, entregat per Sandra Gómez, vici alcaldessa de l’Ajuntament de València.

Premi Extraordinari “Pepe Ombuena”, patrocinat per La Joia Indumentaristas, a la figura ‘Arquitecte Alfaro’, de la falla Arquitecte Alfaro-Francisco Cubells, entregat per Mireia Ombuena.

S’entregà un xicotet estendard a la guanyadora del concurs del cartell anunciador Daniela Carrascosa Caballero, que era la Fallera Mayor Infantil de la falla Rosari-Plaça Calabuig.

Per amenitzar l’acte, la comissió de Progrés-Teatre de la Marina ens oferí una mostra de balls regionals. I la nostra comissió infantil realitzà una estoreta d’exhibició amb el lema “Jocs al carrer”.

Premi extraordinari Actualitat Marítim

Premi extraordinari Lectura Guió

Premi extraordinari Pepe Ombuena

pel BLOQUERS/ERES MÓN

De dalt a abaix:

Bloquerin per Alcossebre

Salt Poveda

62m de profunditat

Lucía per Bangkok

Bloquers per Alcossebre

Lucía per Illes Phi Phi

Bloquera per Alcossebre

Bloqueres per Vitoria

Sima d’Alcorcón

Enguany si! Aquesta va ser la resposta quan només començar l’exercici 2022-2023, un bon grapat de fallers decidiren que era l’ocasió posar en marxa el Grup de Balls Regionals de Blocs Platja

Recordem que la nostra comissió va tindre Grup de Balls Regionals. Però feia més de 25 anys que havia deixat les seues activitats. Al mes d’abril contactarem amb Manolo, Rosario i Mª José, del grup La Senyera, per ser els nostres professors. I així començarem el nostre camí amb la primera classe el 24 de maig de 2022

La nostra primera actuació va ser a l’Exaltació de les nostres Falleres Majors Tesa i Alba, ballant-li’ls el Fandango d’Aiora. Després ho farem a l’Estoreta Velleta el diumenge 5 de febrer. I per davant tenim el repte de ballar en 2023-2024 a la plaça de la Mare de Déu en els Balls al Carrer de la JCF i la Dansà a la Mare de Déu en maig.

de FESTES PROGRAMA

i SETMANA FALLERA 2023

Les activitats i actes proposats poden sofrir canvis d´horari, modificacions o cancel·lacions, depenent de les normatives i recomanacions de Junta Central Fallera i Ajuntament de València.

Divendres 10 de març

A les 20:30 donarà començament la nostra particular Crida, on les nostres falleres majors ALBA I TESA anunciaran junt a AIDA I DOMY a tots els veïns de nostra barriada que les Falles 2023 ja estan aci.

Tot seguit, per part dels nostres representats, tindrà lloc l´encesa de la il·luminació dels nostres carrers, omplint d’ambient faller els racons del barri.

A continuació, donarem pas als mes menuts, per a que preguen foc a la nostra particular petardinada. Acompanyem als nostres representants a la inauguració de la Barraca, seu festera a la setmana fallera on tindrà lloc la signatura del llibret 2023 per part dels nostres representants.

Dissabte 11 de març

A les 11:00h es celebrarà festival de Paelles Infantils on els xicotets hauran de vindre amb capell i davantal per a deleitar-nos amb la seua millor degustació culinària. La falla posarà la llenya i el arreglo.

A les 17:30h realitzarem el Gran Passa carrer de Disfresses Infantils, desfilant al costat de la nostra xaranga TATEKETE pels carrers del barri.

A les 19:00h, per continuar amb la festa, serà el torn del Passa carrer de Disfresses Majors, en la nostra xaranga.

Després dels passa carrers, vora les 21:30h no vos lleveu les Disfresses, i a continuar la festa en el sopar de sobaquillo en la nostra barraca. I si encara et queden ganes tindrem disc mòbil oferida per la FIESTA amb barra a preus populars.

Diumenge 12 de març

A les 11:30h Gran Volta a Peu Blocs Infantil, on comptarem amb carreres de diferent categories.

A les 12:00h Festival Paelles per als majors, on la falla ficarà la llenya. Recordeu que es imprescindible apuntar-se prèviament i deixar dipòsit reservant lloc.

Dimarts 14 de març

A les 17:30h Concentració en el casal par a anar a la Replega del Ninot infantil, amb la companyia del la Xaranga TATEKETE.

A les 20:30 Sopar de Plantà Infantil, i a continuació Recompenses infantils otorgades per Junta Central Fallera i als nous components de la Comissió. Seguidament es farà entrega dels Chupetins Bloquerins i Bloquerines 2023 per part de la Delegació d´infantils.

A continuació acompanyarem a TESA a plantar el ninot infantil en la nostra falla, concloent la Plantà de la falla Infantil.

Una vegada acabat l´acte dels infantils vora les 22:00h, tindrem sopar de sobaquillo per als major, on es donaran el Premis dels Campionats i activitats majors realitzats per la delegació de festejos junt als Premis Taronja i Llima.

Dimecres 15 de març

A les 09:00h es celebrarà la Despertà Infantil, i al finalitzar podrem agarrar forces amb una xocolata.

Seguidament els infantils de la falla celebraran el Certamen de Dibuix.

A les 17:30h Gran Gimcana infantil, vesprada plena d´activitats i moltes sorpreses, i seguidament berenar Infantil oferit per la falla.

Per la vesprada , anirem tots a acompanyar a ALBA a la Replegà del Ninot Major amb la companyia de la XARANGA TATEKETE.

A les 21:30h aproximadament, Sopar de embotit de la Planta Major, en el qual es farà entrega de Recompenses majors otorgades per Junta Central Fallera, a més de les insígnies als nous components de la Comissió i s’anunciaran les Figues i Cabroníssims 2023

Concloent l´acte , acompanyarem a Alba en la Plantà del Ninot Major de l´exposició a la Falla Gran i contribuirem a participar a la Nit de L´Albà llançant a les 00:00h els focs d´artifici que Junta Central Fallera ens ofereix.

Per finalitzar la nit, a ballar i passar-ho bé amb Disc Mòbil Blocs.

Dijous 16 de març

A les 08:00h primera despertà acompanyada de la nostra xaranga

TATEKETE

A les 11:00h majors e infantils realitzarem un Passa carrer amb les nostres falleres Majors i Presidents per a visitar a les Falles veïnes del Sector, per a finalitzar en la plaça on podrem gaudir sobre les 14:00h de la Mascletá falles del Canyamelar oferida per les Falles Plaça la Creu, Blocs Platja, Progrés, Just Vilar, Barraca, Josep Benlliure i Rosari.

Al finalitzar anirem a dinar macarrons i corrent tots els infantils molt be engalanats amb el vestit regional ens concentrarem per anar a l’Arreplegà del Premi de la Falla Infantil que de segur enguany tenim. En cas de no tindre premi, realitzarem jocs infantils en la barraca.

A les 20:30h Sopar Infantil

A les 22:00h sopar major de sobaquillo i a continuació gran fi de festa amenitzat per L´ ORQUESTA LA FIESTA.

Divendres 17 de març

A les 08:00h segona despertà acompanyada de la nostra xaranga TATEKETE.

A les 09:30h concentració de la Comissió major al Casal per anar a arreplegar els nostres esperats Premis de la Falla Gran i Llibret blocs 23. En cas de no ser així, hi haurà passa carrer a les 11:30h.

A les 14:00 tindrem Mascletá a càrrec de la PIROTECNIA TURIS, i al finalitzar i deixar ben neta la plaça ,anirem a dinar fesols i naps tots junts a la nostra barraca.

A les 17:30h la delegació Infantil oferirà per a tots els xiquets i xiquetes una animació infantil, i sobre les 20:30h oferiran un sopar per a tots aquells que tingueu fam.

A les 22:00h tindrem sopar major de pollastre amb creïlles i a continuació gaudirem del fi de festa amenitzat per DISCO MACRO THE MUSIC BOX.

Dissabte 18 de març

A les 08:00h tercera despertà acompanyada de la nostra xaranga TATEKETE.

Al llarg del matí, es podran replegar els rams de flors per a l´Ofrena al Casal.

A la 13:00h Mascletá a mà dels nostres pirotècnics infantils.

A les 16:00h tots i totes arreglats al nostre casal per anar a l´Ofrena a la mare de deu dels Desemparats.

Per la nit si et queden forces podràs donar-lo tot en la DISC MOVIL ASTRUM.

Diumenge 19 de març

Sant Josep

A les 08:00h ultima despertà acompanyada de la nostra xaranga

TATEKETE

A les 11:30h Passa carrer de Sant Josep arreplegant a les nostres Falleres Majors i després Missa al nostre patró en la Parròquia de Sant Vicent Ferrer. En acabar la missa anirem de Passa carrer per la platja, a la volta posarem a la porta de la Barraca per a la típica foto Familiar.

A les 14:30h Mascletá de Sant Josep al càrrec de la PIROTECNIA TURIS. Tot seguit en deixar la plaça ben neta anirem tots junt a dinar paella a la nostra barraca.

Al finalitzar el dinar farem un Brindis per les Falles 2023, les quals segur que haurem disfrutat.

A les 16:00h Parc Infantil i els major aprofitarem per al desmuntatge de la Barraca entre tots lo més prompte possible.

A les 20:00 h indrà lloc un del moments més emotius de les nostres festes, la Cremà de la Falla Infantil.

A les 22:00h per finalitzar les Falles Cremà de la Falla Gran.

ABRIL

El mes d´abril en el nostre Casal última reunió de l’exercici 2022-2023 i seguidament primera reunió de l´exercici 2023-2024 (es confirmarà data i hora)

Segons normativa municipal, l´horari de cessament d´activitats será a les 04:00h, procedint-se al tancamente del recinte, per la qual cosa a partir de les 03:45h ja no es servirá cap beguda.

La vigilancia nocturna de la carpa será a càrrec d´una empresa de seguretat privada. Els horaris establerts són sempre orientatius depenent de Junta Central Fallera, Agrupació i Sector, aixi com de l´oratge, tratan de cumplir-los sempre en la mesura que siga posible.

Les normes de seguretat de les despertaes són d´obligat compliment. Seran enviades per correu electrònic i penjades en la carpa, de la mateixa manera que es farà amb la normativa de l´ofrena.

BARRACA

Durant la Setmana Fallera la Barraca es considera amb carácter general Seu Social.

Accés

Els accessos de persones a la Barraca sempre serán acompanyats per faller/a, sent aquests els responsables de l´estada en les nostres instal·lacions. El convidat només podrà romandre en el recinte mentre estiga el soci o sòcia que l´ha convidat.

El/la soci/a disposarà de 2 tiquets de convidat (d´un sol ús) amb els quals pot portar familiars i/o amics al llarg de la Setmana Fallera.

Els servicis de barra seran exclusius a fallers i falleres, sempre prévia identificació amb l´acreditació corresponent i el tiquet.

Dinars

Recordem que no existirán grups de taules, ja que mengen tant majors con infantils. Només es servirán les racions preví lliurament del tiquet corresponent.

L´accés i ús de la carpa durant els menjars és exclusiu per a fallers i falleres.

FALLERA NORMATIVA SETMANA

Sopars

Es muntaran taules de grups només els dies 15, 16 i 17

L´accés i ús de la carpa durant els sopars és exclusiu per a fallers i falleres.

Estes normes seran d´obligat compliment per al bon funcionament en la nostra semana fallera, pregant-vos la máxima col·laboració a tota la Comissió.

La nostra comissió no es fa responsable dels focs i/o activitats que es puguen fer fora dels actes anunciats dins el programa de festes.

Disposem de tots els permisos municipals de tancament de carrers, àrea de focs i activitats, en acord a la llei.

Tenim a disposició un segur de responsabilitat civil per aquells danys que es pogueren produir durant la celebració de les activitats incloses en el programa de festes.

Volem donar les gràcies a tot el nostre veïnat per la seua col·laboració i comprensió i també a tots aquells que amb la seua desinteressada aportació a la comissió duran l´exercici, anuncis de llibret i en general a tota la comissió la ajuda rebuda en esta setmana fallera. Gràcies a tots per haver fet falla un altre any i esperem poder contar amb el vostre suport per a les falles de 2023

Si esteu interessats a apuntar-vos a la falla o actualitzar les vostres dades personals, ho podeu fer a traves de l’adreça de correu electrònic secretariablocs.platja@gmail.com el nostre facebook jo soc de blocs platja i a la secretaria del casal.

AgoRA

ihagueradedemanarundesigperalameuaciutat, seriaquedar-meundiaadormitique,enobrirelsulls, laveratanacoloridaigraciosacoméslafallagran queenguanyensmostralafallaBlocsPlatja.Ambels semàforspintatsdeblau“

RubitadelCabanyal”,repleta desímbolslgtbiq+iarcsdesantMartídelamàd’una RitaBarberá ressuscitada(perònoexercintdenou d’alcaldessa,perfavor,quejavamtindrebastant).

Endefinitiva,desprésd’unanyonValènciahasigut nomenadadellargallargdelplanetacomaepicentre deldisseny,m’encantariaque despertàremd’aquest somniilavéremmoltcanviada,icanviadaperabé.

Noobstantaixò,Valènciahacanviatmolt,enalguns àmbitsennegatiuienunsaltresenpositiu,iemquede amblasensacióquelescoses,huidia,s’estanfentbé, esborrantdelanostra memòriales innombrables vegadesquevampunxar.Usimagineul’anticllitdelriu Túriaconvertiteneixeprojectemonstruósd’autoviesi perdreelpulmóverddelaciutat?Noobstantaixò,segur quepodeminterpretarenlanostramentunacomunitat autònomanosentlaprimeraiúnicarescatadaperla seuapèssimagestióeconòmica(iels corresponentsanysdefrau),unaterraonvolaraelCorredor

Mediterrani,uninttotalalíniadellitoral,o senzillament unaciutatencaramésecològica,ambmajorqualitatde vidaperalsseusciutadansi ciutadanes.

FALLA BLOCS PLATJA 2023

València l’està aconseguint tot. És la tercera ciutat més gran d’Espanya, però durant moltíssims anys no s’ha notat, no ha destacat, i gran part d’aquest problema ha sigut per culpa del centralisme tan abusiu de Madrid i Barcelona, però sobretot de Madrid. Si no està a Madrid o Barcelona, sembla que no existeix, i ja aquesta llanda ens cansa. És el moment - i considere que així ho estem fent - d’ajuntar-nos en una àgora i posar-nos a debatre sobre com arreglar els errors i continuar avançant. Evolucionant. I no sols com a Capital Mundial del Disseny, sinó en el nostre dia a dia, als carrers, en els treballs, en la nostra festa. És moment de pensar, dialogar i arribar a conclusions progressistes, en tots els àmbits. En cas contrari, el món s’anquilosa, mentre els anys passen i les necessitats i les ments canvien.

Com hem expressat en l’explicació de la portada, una falla és una àgora de coneixement i diàleg, i el llibret la representació física i manual d’aquesta. Usem doncs aquest recinte per a escriure els nostres pensaments, la qual cosa ens ronda pel cap. Debatem, posem sobre la taula allò que ens preocupa i ens fa dubtar. Fa molt que el llibret no és només un programa de festes, aquells anys ja van passar. Ara és un focus de CULTURA – perquè les Falles són cultura-, on el DISSENY és una peça clau.

Ja que has acudit al nostre àgora Blocs Platja 2023, agafa lloc, escolta i opina. Continua llegint, participa del nostre progrés i camina al nostre costat.

FALLA BLOCS PLATJA 2023

FALLES i ARTISTES FALLERS

Si en el imaginari col·lectiu faller hi ha una època calificada con la millor de la història de les Falles, són els anys 1960s i, en concret, 1961 amb els millors monuments mai coneguts i les signatures més destacades en les principals demarcacions

d’aleshores: Vicent Luna (Convent de Jerusalem); Salvador Debón (Dr. Collado); Juan Huerta (Ferroviària);

Julián Puche (Na Jordana); Ricardo Rubert (Mercat Central); Pascual Gimeno (Plaça del Pilar); Vicent Pallardó Latorre (Russafa-Gran Via); germans Fontelles (Cádiz-Dénia); Vicent Tortosa Biosca (Avgda. de l’Oest); germans Sánchez Cervera (Matías Perelló-Luís de Santángel); Antonio Ferrer Jorge (Exposició); i Modesto González (Plaça del Cabdill).

Resulta, doncs, la dècada del zénit d’estos artistes, sobretot de Debón, Huerta, Luna i Puche els quatre membres de facte de la Generació d’Or successors naturals de Carlos Tarazona, Regino Mas, Modesto González, Antonio i José Fontelles, entre altres, els grans artistes dels anys 1940s i 1950s, on tot just cal iniciar este text per a poder aplegar a la rellevància dels anys 1960s.

IvánEsbrí| Associaciód’EstudisFallers(Adef)

dels 60

Prèvia: els 1950s

En la València de la dècada dels 1950s la duríssima postguerra tocava a la seua fi i la ciutat es reposicionava com a principal polis del territori valencià i tercera capital de l’Estat, sent una atractiu per a nombroses famílies emigrants del camp en recerca d’oportunitats en les indústries perifèriques i vivenda en les barriades de nova planta, con la mateixa Blocs Platja (Grupos Regiones Devastadas).

Les falles havien adquirit l’excel·lència monumental gràcies a Enrique Vidal, Luís Dubón, Octavio Vicent, Regino Mas, els Fontelles i Modesto González, entre altres. Però la vertadera revolució estava per vindre i ho feu de la mà de Juan Huerta Gasset, amb la perfecció de la tècnica del buidatge íntegre en cartó dels volums i ninots.

Una revolució que suposa una innovació desde la tradició, en tant que Huerta prengué el modelatge en fang i replica en moldes del buitage en cera, substituint esta per cartó encolat, material que des dels albors del segle XX s’ultilitzava junt al paper, robes teles i arpillera per a vestir els cossos dels ninots. Així, la tècnica del buidatge íntegre en cartó pedra es generalitzà promptament entre la resta de companys artistes fallers i ha quedat assumida com a la forma tradicional de fer els ninots i les falles.

La Generació

d’Or: els 1960s

El panorama de la ciutat de València era totalment diferent a l’anterior deceni, ja que estem en el albors del dit desarrollismo: període de progrés ecònomic motivat pel baby boom, els incentius a la indústria pesada, el turisme i l’alliberament de certes lleis autàrtiques.

En la Festa de les Falles quatre noms capitals -intractables en la Secció Especial des de 1957 fins a 1975- coparen els titulars: la Generació d’Or Salvador Debón, Juan Huerta, Vicent Luna i Julián Puche, la mestria dels quals els valgué desenvolupar feines fora de les falles com carrosses; decorats per a Hollywood; escultura; mobiliari públic; maquetes de promocions urbanístiques; porcellana, etc. Amb ells, la sàtira fallera va virar cap a formes d’expressió pròpies de l’humor gràfic amb acudits visuals ràpids i fàcils; i, com es citava anteriorment, es va definir un mode de fer falla amb el buidatge en cartó pedra.

Salvador Debón va aportar com a novetat el tracament del modelatge, de la composició, els jocs de perspectives i la pintura al servei de l’escultura (realçament). La seua plàstica va des de referències a l’escola greco-romana fins a l’academicisme i la visió onírica del ser

FALLA BLOCS PLATJA

1 La contemporània Generació d’Or d’Alacant -Juan Capella, Jaime Giner, Ramón Marco, Remigio Soler- va estar notablement influenciada per Debón.

humà i el seu entorn gràcies al recurs plàstic de la “doble imatge” (Philippe Halsman, Dalí), amb una crítica social àcida i corrossiva des del vessant temàtic1. Debón és l’artista de la Generació d’Or amb més primers premis en Secció Especial: sis, front els quatre de Julián Puche i els tres de Juan Huerta i Vicent Luna.

Huerta, fautor de la técnica del cartó pedra com s’ha esmenat, era minuciós, detallista i mordaç. Reflectia a les seues falles, sobretot, les preocupacions d’una societat que avançava cap a la modernitat pel dit desarrollismo: migracions, turisme, baby boom, obertura, etc.

Vicent Luna va ser l’impuls necessari amb el qual les falles evolucionaren del monumentalisme cap al colossalisme, fent valdre l’expressió “en plaça gran, falla gran”. Així ho demostrà, ja en els 1970s, en la Plaça del Cabdill amb La Llibertat (1973), La Nova Torre de Babel (1977) o El Juí Final (1980). Luna combinava una caricatura molt personal amb el gust pel classicisme, amb una crítica en les escenes en ocasions prou compromesa i revindicativa (oberturisme, progrés, lliure pensament).

Des de la mateixa tradició de les técniques de l’ofici, Luna reintroduí l’ús de cabells naturals, ulls de vidre i robes encolades com es feia amb els ninots del segle XIX i primers dels XX. Sobretot per als seus grups participants en l’Exposició del Ninot i que van guanyar-se el favor del públic que els indultà amb el seu vot: L’home anunci (1963), Una fregada de panxa (1964), Amb mala fortuna (1965) i Com una mare (1966).

Julían Puche es caracteritzà per un domini brau de l’escultura íntegra en cartó pedra,

Si, si… però vaca, Salvador Debón, Falla Dr. Collado, 1961. Arxiu Iván Esbrí.

dels grans volums i de la composició i dispoció de les bases. Va sotmetre la plàstica més acadèmica i sòbria a una caricatura expressiva i còmica que, en conseqüència, dotà a la seua obra d’una temàtica burlesca i satírica. Puche fou el més regular dels quatre membres de la Generació d’Or en Secció Especial amb setze falles repartides entre Na Jordana, Convent de Jerusalem i Matías Perelló-Luís de Santángel entre 1961 i 1975

Però les falles dels 1960s no sols vivien de Debón, Huerta, Luna i Puche. Altre nom fou el controvertit Ricardo Rubert, un artista que aportà certa avantguarda a les falles amb referents a ordres de l’arquitectura mundial (googie, atom, neomodernisme), malgrat que paradoxalment molts pocs el

Una fregada de panxa, Vicent Luna, Falla Mercat Central, 1961. Arxiu Iván Esbrí.

citen com al pioner que és de facte de la “falla experimental”. Si bé llavors, la plàstica innovadora de Rubert en les seus places més fortes com la Mercé, Mercat Central o Cabdill, no era del grat de molts. De fet, va tenir el seus més i menys amb Regino Mas.

Però parlar de Ricardo Rubert és parlar de José Soriano Izquierdo dibuixant, director de Editorial Valenciana i fundador del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València, qui s’alià amb Rubert no ja sols per a plasmar les falles tan ocurrents que li esbossava (Bifront, Gepes acabades d’eixir de l’ou, Nou Cavall de Troia, etc.), si no també per a crear un personatge amb tints dalinians i extravagant que muntava perfomances tan curioses com plantar una falla vestits de torero; pretendre fer els transports dels volums a a l’encreuament amb helicòpters; o l’edició d’enginyoses postals de felicitació nadalenca.

Completaven el planter d’artistes prolífics dels 1960s Ángel Azpeitia; José Ballester Peris; José Barea Sánchez; Pasqual Carrasquer; Gori Gallego; germans Ferrer Jorge; Manuel Giménez Monfort “Cotanda”; Pasqual Gimeno; Salvador Guaita; Vicent Tortosa Biosca; Rafael Orellano Íñigo; germans Sánchez

Cervera; Manuel Viguer; Vicent Cosí; José Fabra; Juan Roig Arnal; Juan José Riadura; Vicente Domingo Timoner; Manuel Guinart; Juan Martínez de la Barrera; i Juan Navarro Segura, entre altres.

Gepes acabades d’eixir de l’ou, Ricardo Rubert, Falla Mercat Central, 1961. Arxiu Iván Esbrí.

Epíleg: els 1970s

A mitjans de la dècada dels 1970s la paulatina retirada en decidir minvar pretensions, per jubilació o -desgraciadament- defunció dels Puche, Debón, Tortosa, “Cotanda” i demés, va permetre l’assemptament del borrianec Josep Pasqual Ibáñez “Pepet” i el xativí Pepe Martínez Mollá; així com de la dita Generació dels 70s Vicent Agulleiro; Pepe Puche; Fede Contreras; José Devís; Miguel Esteban “el Flecha”; José Luís i Santiago Ferrer Vicent; Arturo Musoles; Salvador Gimeno Navarro; Manolo Martín; Ramón Espinosa; Alfredo Ruiz; Miguel Santaeulalia; José Manuel Alares; Luís Boix; Joan Canet; Vicente Lorenzo; i Toni Ramos, entre altres.

Van viure la Transició, la posada en marxa de la democràcia i el procés de preAutonomia (“la Batalla de València”). Això els va permetre tocar qüestions polítiques censurables fins la data i fer les primeres caricatures en massa dels mandataris de torn: Ricard Pérez Casado, Felipe González, Santiago Carrillo; Manuel Fraga, etc. D’altra banda, no descuraren abordar igualment temes com les convocatòries electorals, el destape, l’emancipació de la dóna, les drogues, l’atur i altres temes d’àmbit social i polític.

Consultes

-ARIÑO VILLARROYA, A. (dir.) (1990): Historia de las Fallas, València, Levante-EMV, 490p.

-ARIÑO VILLARROYA, A.; BORREGO PITARCH, V.;

HERNÁNDEZ MARTÍ, G. M. (1993): Los Escultores del Fuego, València, Diputació de València, 291 p.

-CATALÀ GORGUES, J. I. (coord.) (2008): Falles i art: 40 anys transitant per la frontera, València, Universitat Politècnica de València, 200 p.

-ESBRÍ ANDRÉS, I. (2017): “Fer memòria. Julián Puche, la Generació d’Or i més”, Cendra, 20, pp. 58-70

REAL del disseny SaúlPedrosa| Docentdedissenyi preimpressió @preimpresiona

El disseny gràfic es l’encarregat de transmetre informació visual a un usuari. El vocable de disseny gràfic pot resultar novedós, si ho comparem amb eixa transmissió d’informació que els egipcis ens deixaren en les seues tombes i sarcòfags. ¿Podria denominar-se a això disseny gràfic? en part sí, per que ens informa d’un estatus, d’un poder, de múltiples marques en forma de jeroglífic o d’una escena en concret.

El ser humà sempre ha tingut que diferenciar-se entre tribus, entre objectes, entre rangs, en l’ahir i hui. Unes simples ratlles poden delimitar una marca com pot ser Adidas, o saber si algú és un comandant o un copilot dins d’un avió.

Un disseny pot ser bo o roïn, sempre depenent de l’ull amb que s’observe i ho analitze. Si algú dona la informació necessària d’una forma còmoda i accessible, ja complix amb la seua principal funció que és la d’informar, però estèticament és on el disseny gràfic pot ser molt mes atractiu o no. Es ací on professionals del sector analitzem e intentem anar de la mà

de l’actualitat, els colors que estan de moda en eixe moment, les sensacions que ens transmet la marca, fins els olors ens poden reconduir i donar sensacions de benestar.

Imatge per a la celebració de València com a Capital Mondial del Disseny 2022, Estudi Menta.

Hui en dia, les marques s’estan simplificant i agafant l’essència i senzillesa com eren fa 60 anys. Fixa’t per exemple en les marques dels cotxes Volkswagen, Citröen o Renault, que estan tornant a l’estètica d’anagrama totalment pla, esquemàtic i senzill. ¿Acàs era una mala marca la que estava feta i decidiren canviar-la? La resposta és no, depèn en cada moment i circumstància que una marca funcione, valorant el context, la situació geogràfica i la línia de temps on ens trobem.

Si tornem al retro és per què no estaria mal fet en el seu moment, però no vol dir que en el dia de demà tornem de nou al retorçut, a la recerca de l’hiperrealisme en les marques, volumetries en 3D, o als motius florals, qui sap. Al final, tot en el disseny arriba a ser cíclic, igual que passa amb la moda de roba, els afamats pantalons de campana dels anys 70, record vore-los també a finals dels anys 90, i tornaran segurament a instaurar-se en un espai de temps proper perquè la societat i el consumisme estan dissenyats per avorrir-nos cada vegada mes ràpid d’allò convencional, i tot passa de moda molt mes ràpidament.

FALLA BLOCS PLATJA

Renaixement, Projecte valencià per al festival Burning man 2015, Pink Intruder.

Diferents cartells festius per a la ciutat de València

¿Potser se poguera anomenar obsolescència programada visual? Pense que sí, i tot prové donat pels excessius impactes visuals que estem acostumats a rebre hui en dia en aplicacions com Instagram, impensables fa 20 anys. Eixe macro consum de fotogrames diversos que nostre cervell ha aprés a saber gestionar amb calçador, ens distancia de la realitat que ens rodeja i ens fa cansar-nos molt abans de tot.

Jo, com docent, em pose en la tessitura en nombroses ocasions d’avaluar un disseny que m’entreguen els meus estudiants. Tinc que ser el mes transparent i neutral possible, i posar-me al lloc del client final. Per exemple, ¿qui va a ser al final l’usuari d’una llanda de clòtxines que se troba en la prestatgeria d’un supermercat? En este cas no hi ha un usuari fixe, pot ser la iaia, el pare, el xiquet jove o l’empresària que, sense necessitat de tindre coneixements en disseny, van a elegir una o altra llanda. Les variants són moltes, pot ser pel preu, en algunes ocasions pot ser

pel packaging o caixa que l’envolten, però no ens aturem a pensar mai en el producte en sí, que al cap i a la fi és el que anem a menjar.

A mi personalment em dona igual l’embalatge, si entra dins del pressupost que tinc per comprar-me eixa llanda de clòtxines, vull que estiguen mes que bons, per que la compensació entre la qualitat i el preu siga el millor possible.

M’he trobat en situacions on jo com preimpressor d’una impremta, he tingut que parar la màquina d’imprimir, realitzar una segona planxa d’un dels colors retocats, per que al client no li agradava tant la impressió d’eixos clòtxines. Els preferia un poc mes taronges, i al final el que mes val és el producte final, allò que va dins de la llanda, i és el que deuria d’estar impecable en quant a sabor. Açò arriba a suposar una perfecció, que en part, arriba a ser innecessària ser tan perfeccionista, perquè el client final pot ser qualsevol persona, i els dona igual que la foto impresa en l’embalatge siga mes o menys taronja.

En definitiva, és necessari transmetre d’una manera clara i concisa, i el mes complicat de tot, per qualsevol persona que ho puga vore. Una vegada complit l’objectiu, ja se pot entrar en colors, estètica, tipografies acordes i sensacions de marca, però sempre complint la premissa de comunicar sense rodejos i sense dubtes per l’usuari, per que un disseny sense una bona comunicació, no arriba realment on volem.

INDUMENTÀRIA

Industrial(UPV).Totfalles

El disseny ha existit i existirà en tota la historia, però de vegades associem el terme nomes a les noves formes, la darrera moda o allò que s’ix del que estem acostumats a contemplar. És clar que dissenyar sense buscar al menys un mínim (punt) d’originalitat no té molt de sentit i, fins i tot, podríem dir que és limitar-se a copiar patrons anteriors amb la qual cosa no estaríem dissenyant res. No son poques les persones que hui en dia arruguen el nas quan nomenen disseny com dient: “eixes coses rares que ens volen fer engolir”, de forma errònia o no. Potser la por a allò desconegut, potser la comoditat de no haver de conèixer res nou.

En qüestions d’indumentària alguns semblen perdre eixa por i diuen: és un color que s’ha tret enguany, és un model nou d’aquest exercici… Està clar que cadascú amb els seus diners fa el que vol, que existeix la llei d’oferta i demanda, que els comerços han de vendre, i que ens apliquen “mantres” com a justificació de qualsevol venda:

“tu vas a anar vestida de fallera del segle XXI”.

Però estem parlant d’indumentària tradicional ¿veritat? Les falles, com a Associacions Culturals solen tindre la finalitat de preservar i fomentar les tradicions valencianes… els arrels… Per tant, hi hauria poca cabuda per al disseny en la roba que vestim per a la nostra festa. No complir els objectius que fan de la falla una Associació Cultural emparada baix el paraigües d’avantatges fiscals i mereixedora de subvencions públiques entre altres, es podria qualificar de dubtosa honestedat; anar en contra d’allò tradicional ens allunyaria de la finalitat principal i, per tant, innovar en indumentària és quan menys paradoxal… Arribats a este punt, agraïsc aquelles persones, associacions i comissions que en el seu moment s’endinsaren en la lluita per la recuperació de la indumentària tradicional en tota la seua riquesa i que moltes vegades patiren desqualificacions i fins i tot sancions per part de l’Oficialitat fallera.

Puc assegurar que les persones que s’interessen per preservar i recuperar la indumentària mes tradicional no solen ser de les que menys compren. De fet, les peces d’indumentària antiga al ser peces que no han d’anar perfectament conjuntades de la forma que entenem hui en dia (en colors, que sí haurien de ser coherents en temps o zona d’origen, o si son per a fred o calor). Precisament, el fet de poder combinar les teues penyores de valenciana o valencià fan que el teu armari es multiplique de forma exponencial. Cal tindre en compte que les possibilitats econòmiques d’un valencià del segle XVIII o XIX (o de principis del XX) no eren, ni de lluny, les que ara dediquem a la festa i poques vegades es podien permetre un vestit sencer conjuntat fins el mínim detall. I que si al teu poble o barri arribava un mercader, probablement moltes de nosaltres no ens resistiríem a comprar una agulla nova o un llaç “per a lluir”.

FALLA BLOCS PLATJA 2023

Fallers de Dènia amb el traje negre o “de panderola“

L’etiqueta de tradicional és difícil de definir: De vegades considerem tradició un acte que hem celebrat nomes unes quantes vegades i, la veritat, crec que estem en el nostre dret d’instaurar una tradició dins de la nostra falla, sector o agrupació i normalment ho fem quan l’esdeveniment commemora una circumstancia o ens aglutina d’una forma que ens toca el sentiment de col·lectiu. Però el nostre propòsit ací es centrar-nos en la vestimenta, així que posarem algun exemple: En la foto, Leonor Aznar Carceller FMV 1933 vestida de fallera amb cola (cal dir que abans d’ella la Regina o Senyoreta Fallera anava vestida de particular amb vestit llarg blanc). Estic convençuda que ningú seguiria este exemple hui en dia com a model per a la seua dot, o la moda dels anys 60-70 de les faldes de valenciana just per baix del genoll. Però durant molts anys era omnipresent el trage de faller negre, considerat oficial i que es va inventar literalment en 1954 per a que els homes no anaren de carrer com fins el moment; sembla que cap de les

opcions realment tradicionals semblava digna als dirigents de la festa i els saragüells, pantalons de pana amb brusa o calçons (que no torrentins)

quedaven relegats a quasi disfresses per a cavalcades i postals turístiques. No serà qui escriu capaç d’alçar la veu en contra d’una forma de vestir que fou d’alguna manera acceptada i estesa com a correcció fallera, però sí m’atreviré dir que des del màxim estament faller es va induir els fallers a renegar dels arrels. I no tinc clar que això haja canviat radicalment en l’actualitat.

Leonor Aznar Canceller, FMV 1933, Càmara del Consulat de la Llotja de la Seda.

Exposició “Les comarques valencianes i la seua indumentària” 2019, Palau dels Scala.

Si entrem en debat sobre què podria fer JCF per a fomentar la preservació de la indumentària tradicional, el primer fet sobre el que hem de posar el focus és l’evidència que les figures de Corts d’Honor, Falleres Majors de València i fins i tot el President o la cúpula directiva de JCF marquen tendència de tal forma que, quan mes ortodoxes vagen, mes puja la probabilitat que els fallers de comissió busquen opcions que al menys no estiguen renyides amb els nostres arrels. Des del meu punt de vista seria desitjable tindre unes línies roges mínimes; ara bé ¿qui pot posar el cascavell al gat?

És l’Ajuntament de València qui té l’atribució de licitar els concursos per al subministrament de la indumentària oficial de les CCHH i FFMMV, son diners públics i per tant les bases s’han d’adequar a totes les normatives corresponents a despeses per part d’un organisme públic, per tant el concurs no pot ser dirigit legalment cap a una costura o uns patrons concrets; d’altra banda, ni la JCF ni el propi Ajuntament tenen persones formades o expertes en eixe camp i també podem afegir que els investigadors indumentarístics moltes vegades van lligats a una empresa o la representen ells mateixa. A banda, la pròpia JCF està formada per fallers voluntaris que no tenen l’obligació de tindre un criteri a l’hora de vestir.

Però, fins quin punt es pot coartar la llibertat de cada faller? Personalment i sense l’ànim d’imposar però sí de fer pensar en que cada vegada que ens vestim de fallers o valencians hauríem d’estar fent un pas endavant de cara a la protecció

d’una part important del nostre Patrimoni, m’agradaria aportar unes quantes dades que podríeu trobar útils, disculpant d’avant mà la simplificació extrema de les meues afirmacions.

¿Qui soc jo per a donar consells? Una fallera que per davant de tot vol respectar els nostres arrels i que de vegades s’ha sentit utilitzada per alguns interessos comercials després de comprovar que els antics trobaven molts recursos per a trobar la comoditat i la funcionalitat i que no tot el que ens volen vendre és avantatjós (una camisa interior ben feta es llava en un moment amb els remeis de tota la vida, i és mes econòmic i ràpid que portar a la tintoreria un gipó

Complements del vestit de dona 1785-1815, IV Congrés Popular d’Arts i Costums. CSIC

perquè l’encaix s’ha tacat de maquillatge, a mes de protegir el gipó de la transpiració).

No vaig a entrar molt en el tema del volum de les faldes (guardapeus); nomes diré que la normalitat hauria de ser que al caminar se sentirà d’allò més natural possible. Amb tants avanços que té la indústria tèxtil del segle XXI no hauríem de sacrificar totalment la naturalitat al caminar.

Perquè moltes vegades l’excusa per a dur la roba d’una forma no ortodoxa és la comoditat, quan en realitat no hem provat les opcions que es consideren incómodes: puc dur la meua roba preparada per a vestir-me el mes ràpid possible, però això no vol dir que siga recomanable renunciar a certs aspectes com la forma de col·locació d’un mocador (per favor, el mocador de pit és imprescindible, ja que és la peça que mostra el pudor de la dona de no ensenyar mes enllà del que pertoca; un símil: un home que duga el jupetí sense camisa en un acte oficial de falla... impensable, ¿no? ). Respecte al tamany del mocador, per molt senzill que siga el vestit, ha de cobrir els muscles adequadament i no està de mes que intentem imitar alguna les molt variades formes de nugar-lo sense atropellar la tradició.

La prudència en el vestir s’ha d’aplicar mes encara quan parlem de actes religiosos com l’Ofrena, a la que estarem d’acord que cal anar amb els braços coberts com a mínim fins el colze; la mantellina, siga de la forma que siga, hauria d’arribar per dalt al naixement del monyo i caure per davant dels muscles (també d’esta forma ens aporta a la correcció de cara a un acte d’origen religiós, encara que cada persona visca l’ofrena segons les seues creences i tradicions familiars). Unes agulles preparades estratègicament solen ser de gran ajuda per a combatre l’aire que pot fer al girar un cantó.

En qüestions terminològiques, un parell de punts. En primer lloc, el que anomenem moltes vegades segle XIX en realitat és una aportació del segle XIX i hauríem d’anomenar-lo per exemple “de farol”; el farol tradicional és en realitat la mànega de la camisa (molt fàcil consultar els quadres de Sorolla per a comprovar-ho). I en segon lloc, no existeix un vestit de “huertana” u hortelana.

La roba pot ser de festa o faena, tinga la riquesa que tinga. Ens vestim per a la festa i en este punt és important puntualitzar que un material senzill com el cotó de les indianes en realitat és un teixit de festa (i que tampoc

Brusa indumentària tradicional

qualsevol tela de floretes és una indiana). De fet els davantals blancs, per mes senzills que siguen, no es gastarien mai per a anar al camp. Anem en roba de festa, però variant en senzillesa, siga pel segle que representa o simplement per la naturalesa dels teixits.

Respecte els homes, que haurien de tindre el seu capítol propi, us diré: de veres, xics, esteu sensacionals quan s’atreviu a portar calçó o saragüells, però si sou massa tímids per a ensenyar els garrons, pantaló de pana, camisa, blusó i faixa (tant per al fred com per a la calor és l’abillament més confortable i que millor deixa moure’s); , el pantaló de ratlles que alguns diuen “de dolçainer” no és una peça d’indumentària, és tan valencià com un pantaló vaquer (o siga, res);i sense por a les espardenyes, que n’hi ha molta varietat d’econòmiques i ben preparades per a caminar en comoditat. Aixó sí, SEMPRE

AMB EL CAP COBERT o... ¿qué pensaríeu de veure una fallera tota vestida i amb la melena solta? Imagineu per uns segons... Doncs quan eixiu al carrer sense cobrir-se el cap al menys amb un mocador és el mateix que si la fallera portara la melena al vent o en compte de fals un pantaló actual (o si vosaltres eixireu al carrer sense pantalons). Feu-me cas en allò del mocador, i a triomfar.

JURATS de FALLA

Els premis són el motor i la salsa de les falles. Durant l’exercici, les comissions poden participar en múltiples concursos (ja siguen fallers, culturals, esportius, tradicionals, alternatius, infantils…) organitzats per la Junta Central Fallera, agrupacions, sectors, altres comissions, organismes públics, empreses privades i un llarg etcètera.

I entre tots ells, el concurso faller més important, sense cap tipus de dubte, és aquell en el qual es jutja i valora l’essència de la festa, això que li dona nom i sentit: la FALLA.

Qui és o són els encarregats de jutjar les falles? Un jurat composat per persones, per suposat.

Este és -possiblement- el punt més controvertit i debatut en el dia a dia de les falles: no hi ha col·loqui, xarrada formal i informal, tertúlia o programa faller que se aprecie que no acabe parlant de la composició i actuació del jurat. I es que en el mon faller normalment només està content qui guanya.

En les últimes dècades s’han provat múltiples formes d’elecció dels membres del jurat, de deliberacions, d’instrucció del mateix… però els problemes sempre són els mateixos i la polèmica no desapareix.

En les falles se produix cada any una cosa tan complicada com comparar art i tindre que classificar-ho. Que és millor?

“Las Meninas” de Velázquez, el “Guernica” de Picasso o “La Gioconda” de Leonardo Da Vinci? Seriem capaços d’ordenar-los, podríem decidir qual és el més enginyós?

Cada persona faria una classificació diferent, en la que el gust personal subjectiu seria el factor fonamental en la decisió final.

Salvant les distàncies, esta és la situació a la qual s’enfronta el jurat cada any quan ix a jutjar les falles d’una secció. Una tasca massa complicada.

Però, com s’arriba a ser jurat de falles?

Actualment és requisit indispensable ser faller censat i realitzar un “curset”. El curs de jurat és un intent de formar tècnicament a les persones que desitgen ser jurat i dotar-los de les nocions necessàries per portar a terme correctament la seua funció. Per això, destacats artistes i erudits fallers han creat un completíssim temari (160 pàgines) que aborda tots els aspectes de construcció d’una falla. S’acompanya un parell de sessions presencials que incluixen una classe teòrica amb xarrades, exemples pràctics i resolució de dubtes, i una matinal de visita a diversos tallers fallers per contemplar de primera ma el treball artesanal. Solament amb l’assistència ja es considera que una persona es vàlida per ser jurat de falles.

Ací radica un dels grans errors del sistema: no es fa cap proba d’aptitud ni coneixements que servixca de criba per descartar les persones que no donant el nivell necessari per desenvolupar un paper tan fonamental i decisiu.

Assistir dos matins no atorga el coneixement artístic necessari per poder valorar falles. El sistema es tan insuficient que ni tan siquiera

FALLA BLOCS PLATJA

Recollida del premis de Falla Gran i llibret 2022, i falla gran, obra de Mario Gual, “Un mar de plàstics“

se controla que s’ha atés a allò exposat pels professionals en el curs, o llegit i entés el temari.

En este punt entra la responsabilitat i consciència personal: ser jurat no és un joc, és una gran responsabilitat que no se pot exercir per capritx, ni utilitzar amb la única finalitat de presumir. En la mano del jurat està la il·lusió d’una comissió entera i, allò mes important: el treball de tot un any d’un taller i el seu futur sustent. Per desgràcia, un mal premi pot fer-los perdre treball i oportunitats.

El coneixement s’adquireix visitant tallers, parlant amb els artistes i preguntant-los, tenint inquietud per conèixer tots els detalls sobre el seu treball, sobre els distints

processos, tècniques, estils, contemplant la plantà, visitant el major número possible de falles… i sent conscient que l’aprenentatge és constant i que mai se sap tot sobre les falles. Encara complint açò, resulta complicat jutjar falles.

Amb el curs de jurat fet (una mera excusa per justificar la tinència d’uns coneixements), es realitza un sorteig en el que els candidats a jurats són dividits en tres grups en funció del número de vegades que han exercit el càrrec (novats, amb poca experiència i experts). Normalment solen anar tres jurats per secció, un de cada grup (excepte en les seccions punters que són mes membres).

Al jurat li donen una sèrie de criteris pera valorar les falles, concretament són: modelat,

pintura, acabat i textures, coherència plàstica, composició i risc, guió i crítica, enginy i gràcia. Al visitar les falles deuen anar puntuant cada criteri. Al finalitzar el recorregut, cada jurat suma les seues puntuacions, tots els membres les posen en comú i obtenen la classificació final.

La pràctica sol ser molt diferent, ja que molts jurats no puntuen i opten per deliberar. Cada jurat és lliure d’adoptar el mètode que preferisca o estime convenient, la seua única obligació es entregar un ordre de premis.

Ací sorgix altre dels grans problemes del sistema: el jurat no té que explicar ni argumentar el seu veredicte. Les comissions i artistes se queden sense conèixer les coses que, en opinió del jurat, han fet be o mal, han agradat o no, han propiciat un bon premi o significat la seua debacle. Poden ser raons objectives o subjectives, tècniques o de gust personal dels jutges. Siguen les que siguen, pels jutjats romanen ocults i són desconeguts. Per tant, van a cecs de cara a crear els següents projectes.

Visita de la FMI València 2022 a la Falla Gayano Lluch tras rebre el 1er de Falla Infantil de JCF

Falla Plaça del Pilar 2022, 2n premi de Falles d’Especial de JCF

Pese als criteris senyalats, al final el coneixement tècnic i artístic de cada jurat i el seu gust personal són els elements claus amb els que van a jutjar una falla. També un absolutament vital: l’honradesa.

Cal incidir que el jurat deu tindre una ment oberta i comprendre que existixen diversos estils artístics en les falles, també diferents tècniques. Ací sorgix el debat entre la tradició i la innovació: ambdues són vàlides si estan ben fetes i són coherents amb el missatge i estil de la falla. No se pot eixir a jutjar ensalzando l’estil de falla que t’agrada i despreciant el que no casa amb el teu gust personal. Cal desterrar els radicalismes que tant mal estan fent en la festa i en la societat.

València te l’honor d’haver sigut declarada World Design Capital en 2022. Un aconteixement únic que servix per aportar aire fresc i obrir portes en la ciutat en el campo de la innovació. Les falles, com bon reflexe de la societat, se voran influenciades a curt i mitjà termini per esta gran cita, ja que el seu missatge i exemple va a calar, en menor o major mesura, en el disseny de les mateixes, en el procés creatiu dels artistes i en el gust de les comissions i fallers. També en els jurats.

Falla Almirall Cadarso-Comte d’Altea 2022, 4t premi de Secció Especial de JCF i l’ùltima falla de Manuel Algarra

Els jurats que hagen seguit de prop la World Design Capital de Valencia poden tindre una nova visió a l’hora de valorar un disseny de falla, un concepte, una idea, una estructura, un tipus concret de tècnica escultòrica o pictòrica. Seran molts o seran pocs? És una resposta que obtindrem el 15 i el 16 de març. Potser no d’enguany, o del que ve, l’efecte pot que no siga immediat, però és indubtable que tindrà un en les persones i, per tant, en les falles. Tot gran aconteiximent sempre ho te.

M’agradaria finalitzar trencant una llança a favor dels jurats: la seua tasca és molt complicada i la majoria la intenta fer amb serietat, respecte, responsabilitat i honestitat. El problema radica en la minoria de persones que no desenvolupen la seua funció d’esta forma i taquen el càrrec de jurat.

També, cal ser conscient que, igual que ocorrix amb els fills, per cada faller la seua falla és la millor.

Com diu sempre un amic: “el millor jurat sol ser el que no vol ser-ho i, per tant, costa de convéncer perquè és conscient de la gran responsabilitat que suposa.”

VALÈNCIA, CAPITAL MUNDIAL DELS PREMIS pel Jurat del Cap i Casal

La ciutat de València està d’enhorabona. Som els millors d’Espanya i Europa. Tenim una fotracà de premis i designacions a nivell europeu que ens fa unflar l’ego i traure pit davant les adversitats i els adversaris... A banda del títol que és motiu central d’aquest llibret, amb posterioritat hem aconseguit que ens declaren

Capital Europea del Turismo

Inteligente 2022 (en la seua 3ª edició) i Capital Verde Europea 2024 (en la seua 15ª edició). Un ve acompanyat d’una quantitat sucosa de diners... que segur han anat a parar a la butxaca d’alguns. No sabem ben be quin és el preu a pagar per aquestes designacions. I entre tanta declaració de capital europea, haurem de posar un ciri a la Mare de Déu de les Designacions per no mesclar actes i discursos...

Però anem al tema central. Fou el 9 de setembre de 2019 quan ens varen atorgar el títol de Capital

Mundial del Disseny (World Desing Capital) per al passat any 2022

La panacea de les capitalitats. Ens havíem tornat innovadors de sobte i els dissenyadors ixqueren de baix les pedres. Per defensar

Documentalista, historiador,arxiver, genealogista,paleògrafibibliotecari. JuntaCentralFalleraiUniversitatdeValència

la candidatura valenciana, desplegarem davant Europa la nostra millor arma fallera... el playback en la modalitat individual on l’actor principal, el regidor de Cultura Festiva, interpretà un tema en anglès amb mascareta. Encara estan els experts en lectura labial estudiant la magistral posada en escena per ensenyar-la a les escoles...

les falles, actes i publicacions falleres innovadores han sigut incorporades al programa oficial com una activitat mes de la candidatura per donar visibilitat a la festa.

Els fallers sempre hem sigut uns avançats al nostre temps i hem visionat el futur amb antelació. I per eixe motiu, tenim una trajectòria prèvia en matèria d’innovació. Des de fa anys, es convoca un concurs per a falles grans innovadores i experimentals. Menys mal que, després de XVII edicions, en 2016 ens adonarem que havíem abandonat les falles infantils a la seua sort, tot i que són més innovadores que les seues germanes majors. Ara, baix el paraigües de la WDC,

Quin és el principal referent promocional de la festa o qualsevol esdeveniment? Exacte, el cartell. El primer cartell de Falles de 1928 va estar encarregat directament al pintor Segrelles, un gran entre els grans. L’estètica dels cartells de Falles ha estat paral·lel en tot moment amb les tendències mundials. Inclús se li ha canviat el nom a Imatge gràfica. Els últims anys, la seua presentació en societat ha estat en la segona meitat de gener. L’any 2022 era el més important per la WDC, inclús deuria d’haver-se una presentació estel·lar... però ha resultat que no hi ha hagut presentació ‘descoberta’ oficial, i el cartell aparegué ell a soles a les portes de l’Exposició del Ninot el 31 de gener...

FALLA BLOCS PLATJA 2023

Intervenció de Carles Galiana WDC

Exposició del ninot 2022

Si parlem d’imatges, ben be podem recordar el mural encarregat per l’Ajuntament a l’artista gràfic Pichiavo en una paret d’una nau de la Ciutat de l’Artista Faller... que dona a un solar i que quedarà tapat quan es construïsca a eixe solar. Mentrestant, gaudirem d’ell. Tot i que altre mural ‘faller’ conegut és pintat per l’artista Antonyo Mares dins del projecte col·lectiu ‘Make Europe Bloom: the time is now!’ de la Unión de Federalistas Europeos amb altres cinc ciutats europees, i que va estar pintat en juliol del 2021 a la façana del Museu Faller... però potser els nostres polítics s’han desubicat perquè en realitat va estar pintat a la façana de la JCF i no del Museu Faller.

Consta que en la festa d’inauguració de 1667 de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, hui Reial Basílica, s’instal·là un altar o tapís de flor. Aquesta antiga pràctica floral i artística es va fer contínua des de 1911

fins 2019 que va ser l’últim any de celebració abans de Pandèmia. El 2022 ser el retorn per a moltes festes. I per a la festa de la Verge significava el preludi del centenari. La falta de previsió va fer que no es poguera contractar a temps, i va ser substituït per un entelat amb una imatge impresa encarregat ràpidament uns dies abans per 16.000€!!! Un gest excessiu per a un producte no esperat i que no agradà, que popularment va ser nomenat el “no tapís”, justament l’any del Disseny... Això si, s’innovà amb la contractació... però amb una proposta d’una estora de flor de l’Asociación de Alfombristas do Corpus Christi de Ponteareas (Galicia), com si ací en la terreta no hi haguera manifestació floral similar... I si no en volies caldo, dos tasses en menys d’un mes per quedar desert el concurs de tapís floral per a la festa del Corpus Christi. I això que l’alcalde ho havia promès uns dies abans...

Reconstrucció de la Plaça de Bruixes, darrere del Mercat Central

La remodelació de les places de la ciutat són un dels punts forts del programa del govern municipal que ha estat portat a terme últimament, Brujas, Sant Agustí i Reina. Un espai peatonal en quasi tot el seu perímetre, sense l’agressivitat dels cotxes, i amb disseny innovador, la majoria grises. No entrarem si hi ha més o menys arbres. Es suposava que hauria de ser una adaptació dels espais... que s’ha carregat la integració en el context urbà històric en fer un disseny innovador totalment trencador...

I parlant d’espais verds, toca revisar els nostres jardins i arbres. Ja hem perdut el compte de quants anys porta una magnòlia centenària caiguda al bell mig del Jardí d’Ayora, sense retirar... tant, que ja es ven fer-se una foto junt a ell com a reclam turístic del jardí. I tampoc ens podem oblidar de l’homòleg caigut al Parterre. I tota la quantitat d’arbres i branques per terra en aquests últims anys. Es veu que el nostre alcalde ens vol facilitar als fallers llenya gratuïta per als nombrosos concursos de paelles en Falles.

Museu Faller

Tapís de la Verge

Canviem de color al roig, perquè es quasi impossible no recórrer la nostra ciutat sense topar-se o creuar un carril bici. Literal, perquè les persones, a vegades han perdut el poder caminar pels carrers sense por a ser colpejat o atropellat per una bici o un patinet que es bota el pas de vianants. La nostra ciutat està dissenyada amb una immensa taca de color roig, excessivament estesa en alguns barris amb molts carrers amb carrils bici... però no vos preocupeu vianants temorosos, que tant els ciclistes com els dels patinets com nosaltres, hem de sortejar els mateixos perills, les cada vegada més abundants caigudes de branques d’arbres...

Al menys, l’actual govern municipal ha continuat el disseny de governs anteriors amb la construcció o remodelació dels mercats municipals. Els antics mercats de ferro, amb molt d’espai lliure al seu interior, s’han construït de nou amb un disseny més innovador. Això no és lògic. Però carregar-se el Mercat del Grau amb una reforma integral desmuntant l’entaulat i substituint-lo junt a una arquitectura de ciment grisa...

Nou carril bici al carrer de Sant Vicent

L’Àgora ha sigut el monument sostenible, icona de la WDC 2022. En la seua construcció, s’uneixen diferents matèries que han sigut claus en el bagatge històric del disseny valencià: làmines de ceràmica, estructura de ferro, sòl de ciment i sostre de vareta, una antiga tècnica fallera que empra llistons de fusta fins que s’humitegen per a facilitar la seua curvatura. Ha servit per a xarrades i exposicions, punt de trobada perquè la ciutadania gaudira i s’informara sobre el món del disseny en la capital.

GraciaLópezPatiño| EscolaSuperiorTècnica d’Arquitectura UniversitatPolitècnicadeValència(UPV)

En la dècada dels anys 20 del segle XX el Sindicato Obrero de la Junta de Obras del Puerto per la construcció d’unes cases obreres sol·licita la cessió d’uns terreny tant a la pròpia direcció de la Junta de Obras como al Ministerio de Obras Públicas. Ho aconseguiren, en l’any 1935, però entre els tràmits burocràtics i el començament de la Guerra Civil, un primer projecte que constava de noranta nou cases barates de dos plantes amb jardí i pati mai s’arribà a executar. Després de la contenda, tres fets marquen el nou derroter d’estes cases. Per una banda, la Junta de Obras del Puerto pretén invalidar l’entrega dels terrenys ja cedits, per altra, la creació de la Dirección General de Regiones Devastadas, sent esta zona una de les afectades pels bombardeigs italians i, per últim, la desaparició de cooperatives obreres, entre elles la de las Obras del Puerto. Amb estos condicionants comença la construcció de les cases en tres grups o fases distintes segons la planificació urbana del primer franquisme en l’àrea del Marítim.

Els anomenats edificis de Blocs Platja, situats en el triangle junt a la parcel·la també triangular dedicada a Talleres del Puerto i altres elements i les línies fèrries de les canteres del Puig i la Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia, formen un conjunt, encara que en el seu origen no tots foren construïts en la mateixa època, i ni tan sols amb la mateixa forma. Els primers edificis, situats entre els carrers Montanejos, Virgen

del Sufragio, Dr Lluch, Fuente Podrida i Benassal, apareixen en el vol americà quan entre març de 1956 i setembre de 1957, pilots i experts de l’Army Map Service americà registraren exhaustivament tota la península i Balears.

FALLA BLOCS PLATJA

Aquests edificis, d’índole social, com altres construïts en la ciutat de València, en la mateixa època, com l’illa Perduda, compartixen l’esquema general en forma rectangular de illa tancada, amb jardins interiors pel gaudiment dels residents. D’aquest conjunt pot diferenciar-se el grup de cases “Virgen del Castillo”, al voltant de la plaça del mateix nom, construït amb zones porticades baix arcades en mig punt que conferixen un espai particularment agradable. Per esta fase, construïda en la primera meitat de la dècada dels quaranta del segle XX, s’utilitza un estil més ornamental, amb una espècie de sòcol format pel baix i/o el primer pis, en bandes horitzontals, i el pati d’entrada amb un frontó triangular clàssic sense terminar.

Els materials, lluny de ser nobles, són els tradicionals que, en façana, poden combinar panys de rajola visto vermellós amb altres revestits de morter i pintura mostrant, segons projecte original, els colors grises, almagra, pallós i algun detall en blanc. L’últim edifici en construir-se fou el central i les seues altures varien entre baix més tres, quatre o cinc plantes. El grup anomenat Ramón Laporta, la cessió de terrenys del qual fou aprovada per Ordre Ministerial de 13 de maig de 1944, el composen els tres següents edificis, amb una composició en planta similar als anteriors, illes de tamany més reduït i de forma variable, i acabats de menor qualitat. El frontó partit d’entrada als patis seguix una forma mes orgànica, amb curvatures.

Vol americà de la zona 1956

Vista aèria de 1980 (dalt) i de 2004 (dreta)

De blocs aïllats es composa un tercer grup denominat cases del patronat referint-se al Patronato de Casas para Funcionarios, Técnicos y Empleados de Valencia, creat pel Ministeri d’Obres Públiques en 1952. Amb un total de cinc blocs paral·lels en orientació este-oest i altres dos blocs amb orientació perpendicular als anteriors, foren terminades i totalment habitades en 1962. Tanca el conjunt residencial un jardí de forma triangular.

Menció a part de rebre el grup escolar Enrique Terrasa,

front a la plaça de Virgen del Castillo, construït en la mateixa època i estil que les edificacions mencionades. Se dona la circumstància que serví com refugi pels afectats de les inundacions de 1957

- El passat immediat d’aquest conjunt, amb l’acotament de la nau de Talleres del Puerto, degut al nou traçat del tramvia, i la parada del mateix, han millorat notablement l’accessibilitat al barri, que pot vores encara renovat si el Puerto de Valencia accepta la proposta presentada per l’Ajuntament de València per incorporar la nau industrial com us dotacional per mantindre la “memòria industrial” i l’espai es convertixca en un àrea permeable d’uns 15.000 metres quadrats d’extensió.

Vista aèria de 2010

Vista actual de la zona i Blocs Portuaris

ÀGORA espai obert a la CULTURA JoséTenaTejado| PanalFallero

vol. I

Entreu. No tingueu por. No hi ha portes en aquest espai que impedisquen que impregne el coneixement. Perquè el poble som coneixement, experiència, cadascun de nosaltres té un saber que aportar. Aquesta àgora, igual que aquelles que van ser epicentre i inici de les grans polis gregues, està oberta a qualsevol que desitge compartir el seu punt de vista, siga el que siga. Els temes ja s’han llançat sobre la taula, no ens són aliens. Anem, entreu, contempleu i contribuir, perquè ja ho va dir Sòcrates: La vida no examinada no mereix ser viscuda.

Com estava dient, una àgora era aquell espai on es donava suport al comerç, la cultura, la política i la vida social del poble. Es discutien les lleis, en cruents debats de perfecta oratòria, i es jutjava, intentant aplicar la saviesa popular diferenciant el correcte en cas contrari. Cultura oberta a tot aquell que desitge rebre-la. Llance a l’aire una pregunta i m’agradaria escoltar les vostres opinions. No és una falla una àgora de hui dia? Pensem un instant, més us suplique ser jo el primer a llançar la meua hipòtesi.

Les Falles, aquestes obres d’art que cada any plantem als carrers, componen -estareu amb mi- la demostració pública i artística més gran dins d’una festivitat d’aquest país. Independentment de la grandària, el volum, els motius decoratius o el lema, és una exposició de les nostres inquietuds, les nostres vides, els problemes i emocions del dia a dia. Dels nostres dubtes, que ja ho va dir el mestre, són el començament de la saviesa. I tot sota múltiples capes de sàtira i algunes pinzellades d’humor que resten gravetat a situacions que, desgraciadament, ens toca viure. És un debat revelat perquè tots opinem, riguem, sentim empatia o, senzillament, ens faça pensar; i al carrer, ran de la gent, sense més portes que eixes lletges tanques grogues que protegeixen l’obra fins a la seua mort. El poble acudeix i es contempla en un espill de diversos metres d’alçada. Som cariàtides sostenint un temple de cultura i arrel, àgora de terra i somnis. Fins als déus de l’Olimp queden retratats, i a la mateixa altura que els mortals.

La crítica, la seua essència. Encara que quedem embadalits pel remat -i unes certes falles, al seu torn, hipnotitzades per l’afany de premis-, és en les escenes on la falla parla per boca de tots i totes. No hi ha qui es deslliure de la burla, que per això la falla és falla i no sols una fogata. La veïna xafardera del tercer, l’autònom i el funcionari, l’avi rondinaire, els fallers i falleres més

malfaeners. No obstant això, són els polítics i polítiques als quals ens fa més gràcia retratar-los com a autèntics trompellots que només saben cridar-se els uns als altres. Així van nàixer els ninots, no és així? Com la forma més senzilla de protestar públicament, amb quatre pals i dos retalls, per les injustícies que hem de suportar, al compàs de l’arribada d’una nova primavera. Crema, tots ens cremem, ací ningú se salva. Hem pogut veure entre les flames a Atenea amb el seu casc republicà, a Dionís amb la copa enlaire, a Posidó esbufegant les mars, i centenars de vegades al pare Zeus: els nostres polítics no anaven a ser menys que ells. La falla és crítica, i part del centre de la mateixa és la situació política i els seus rostres coneguts, perquè encara que nosaltres mateixos riguem de les nostres mediocritats, en aquest temple sagrat, no hi ha estàtues a les quals venerar amb fervor.

Des del precís instant en què el foc consumeix els projectes de l’any, comença un altre que reanima la salut laboral d’aquesta terra fins a límits que no som capaços de veure amb claredat. Les Falles sostenen l’economia de moltes famílies, des de les delicades mans de l’orfebre fins a la paleta de colors de la pintora. Gràcies a les quotes de les falleres i fallers -i sí, també a les institucions públiques,

FALLA BLOCS PLATJA

però en menor mesura- es genera una indústria i un mercat que no sols se centra en la setmana gran, sinó en tot l’any. Un dot del poble per al poble, autogestió. Tampoc ací estaríem molt equivocats si reafirmàrem que són les Falles la festa espanyola que més diners mou per al seu poble, i qui el mou són els casals i les seues comissions. No obstant això, encara que aquesta asserció semble positiva en tots els seus aspectes, no hem d’oblidar que el nucli d’aquesta economia hauria de ser la falla, la creació artística i tot el relacionat directament amb aquest projecte. Aristòtil va dir una vegada que l’art és un tipus de coneixement superior a l’experiència, no ofeguem ni humiliem doncs als creadors d’aquest talent.

I en el social, què dir. Les ciutats s’omplin de goig, i encara que hi haja molts que titllen les Falles de guetos tancats només per a fallers, és una festa que des de ben d’hora ofereix al ciutadà un llistat d’esdeveniments dels quals pot gaudir contemplant i fins i tot participant. És una festa de carrer i barri, no de coves. S’ha de buscar la cohesió entre veïnat i ganes de gaudir, això és així, l’equilibri no és res més que la perfecció. No obstant això, qualsevol persona pot gaudir de la mascletà, d’un castell, de les llums que decoren els carrers, de revetles i cercaviles. I, per descomptat, de l’essència cultural, les falles, acostantse a contemplar-les, a entendre-les. És impossible veure les Falles com una festa d’esquena a les seues ciutats, tot el contrari, són el cor de cada barri.

Àgores gregues

Llavors, si les Falles són cultural i Patrimoni, és política, comerç i societat, si tots i totes, siguem fallers o no, som part d’aquesta festa amb les seues portes obertes, no veig cap objecció per a equiparar-les a les àgores d’antany. El problema és que potser no hem sigut conscients de la importància de les mateixes en les nostres vides, que és la falla qui dona sentit a una festa que s’ha desbocat, i hem sigut eclipsats i eclipsades per altres presumptes eixos centrals de la festa, com l’excessiu culte a la figura de la fallera major o l’esguitar-la d’una religiositat embeguda a la força. Si no cuidem la falla, si no ens acostem a ella per a apreciar el seu valor i encaixem la mà dels seus creadors, arruïnarem l’àmbit cultural del qual tant presumim.

Falla de l’Ajuntament 1974

Abans de callar la meua llanda i asseure’m a escoltar les vostres opinions, només em resta dir que el suc de la mateixa falla, la seua crítica i temàtica, la sàtira dels ninots, està explicada en els seus llibrets que són, al seu torn, una altra de les joies artístiques d’aquesta festa. Cada àgora amaga un gran llibre en el seu fur intern del qual també som partícips, siga com a lectors o autors directes. Aquest llibre no sols explica el que amb els ulls estem veient, sinó que en les últimes dècades expandeixen les temàtiques que els titulen per a oferir-nos un extra d’interés, una finestra oberta a aprofundir sobre el remat i les escenes que tant admirem, sobre els debats que té la vida. El llibret tampoc té portes, us anime a acostar-vos a una falla i pregunteu si podeu deixar la vostra empremta en ell: de segur, us rebran amb els braços oberts. Falla per any, llibret cada exercici, fins a convertir la història de la comissió en una gran biblioteca de cultura i tradició, de progrés i avanç. Si alcem la mirada cap als murs d’aquests temples, els veurem coberts per enters de llibres, i ningú ací present podrà negar el poder d’erudició de tots ells.

Falla de l’Ajuntament 2019

Fins ací la meua al·locució, ara és el vostre torn de rèplica. Però acosteu-vos, dissipeu les vostres pors i llanceu molt lluny els prejudicis que hàgeu retingut. Som ací, en aquesta àgora, en aquesta falla, amb prou valor per a riure’ns de les nostres penúries, amb tot el coratge per a expressar la nostra visió de la vida. Sí, en certa manera, les Falles ens ofereixen llibertat, per a dissenyar i modelar el que vulguem i com vulguem, per a deixar constància de les nostres veus sense censura ni regles. Només sent lliures, podrem progressar com a societat. La llibertat, com va sentenciar Plató, consisteix senzillament a ser amos de la mateixa vida.

Us escolte.

L’ÀGORA de BLOCS JoséTenaTejado| PanalFallero

vol. II

En l’article anterior, he comentat la gran font de cultura que sostens entre les teues mans, el llibret de falla. Permet-me que prosseguisca una mica més, no ho prengues com un excés d’egocentrisme, però em veig en l’obligació de tornar a ser jo – aquesta vegada parlant en plural – el que torne a esmentar l’evolució dins del llibret de falla, particularitzant en el llibret d’aquesta comissió. Perquè en Panal Fallero hem vist com el llibre ha canviat, i molt, i per a bé. Amb el d’enguany, amb aquest que estàs llegint en aquests moments, hem completat una dècada de llibrets en la nostra empresa, i aquesta evolució perfectament pot servir per a exemplificar els passos que tot llibret hauria de donar perquè la seua missió i importància no queden dissoltes en una mar de pàgines sense més pretext que el d’ensenyar desenes de fotos de revetles vàries. El llibret és molt més, basta adonar-se i treballar en això.

Quan Blocs es va posar en contacte amb nosaltres, el seu llibret era un més. Sense pena ni glòria. Primer de tot, que ens disculpen aquells que s’encarregaven del llibret

en anys anteriors al d’arribar a la nostra empresa. A part del disseny, en el qual no podem ser molt objectius, l’estructura i el contingut del mateix es quedaven molt pobres. És clar que el llibret va començar com un pamflet on, amb versos i molt humor àcid, s’explicava la temàtica de la falla plantada. Ens quedem en aquest punt després de més de 50 anys que té la comissió? No, no devem. El món canvia, la festa també, i els pilars de la mateixa per descomptat. Com canviem el llibret per a aconseguir dotar-ho d’aquest poder que abans hem esmentat? En primer lloc, descentralitzar la festa dels i les representants, per a fixar el punt d’atenció en l’epicentre real: la falla.

Els llibrets hui dia, especialment a la ciutat de València on l’evolució va dècades per darrere d’altres localitats “llibreteres” - com Xàtiva, Sagunt, Alçira, Gandia... -, continua evidenciant el falleromajorisme tan corrosiu en la nostra festa. Si agarrem algun d’aquests llibrets de poc més de cinquanta pàgines, ens adonarem que només consisteixen en les fotos, saludes i entrevistes a les quatre figures representatives de la comissió d’enguany. Després, segurament, obra i miracles de la pròpia entitat – premis aconseguits i esdeveniments realitzats -, fotogaleria massiva i anuncis i més anuncis. L’objectiu: una cosa bonica i senzilla que poder entregar als màxims representants

i molta galeria comercial per a, fins i tot, traure-li diners al llibret. No senyores i senyors, el llibret no sols és això. El que fa diferent a un llibret de l’any anterior i de l’anterior són les seues falles, els projectes pels quals els artistes fallers porten treballant tot l’any, eixos dos lemes que donen tant de joc – perquè de tot lema es pot traure suc – per a usar-los al llarg de l’exercici. Per tant, encara que també és important que les màximes figures queden plasmades en els seus llibrets, aquesta informació pot aglutinar-se en un apartat cridem-lo “la nostra falla d’enguany”, conjuntament amb el resum de l’exercici, els comiats de les ixents, els premis aconseguits. I sí, alguna foto, no se’ns vagen a enfadar! Aquest apartat podria ser perfectament un quart de llibret, un terç com a màxim, i dependrà del poder adquisitiu de la pròpia comissió. Però la resta és explicació de les falles, i la seua evolutiva extensió.

Una altra de les coses que hem de fer amb el llibret, tal qual ho fa Blocs, és no dependre la seua quantia del nombre d’anunciants aconseguits en els últims anys. El llibret va amb la falla, a joc, de la mà: ha d’incloure’s en els pressupostos de l’exercici La seua dotació ha d’estar estipulada, en cas contrari, no podrem desprendre’ns

FALLA BLOCS PLATJA

de la sensació d’objecte prescindible o modulable segons transcórrega l’any i el barri. Si no sabem qué costa el llibret abans de començar amb ell, si depén el nombre de pàgines dels comerços que accepten col·laborar amb aquest, com treballarem sobre ell? No comences a construir una casa sense saber les dimensions del solar on reposarà. Som conscients que tot costa –valga la redundància -, i un llibret no és una cosa barata, però una xicoteta part de la quota d’un faller o d’una fallera ha d’anar a parar al llibret, com a part fonamental de les falles plantades.

El següent pas és generar cultura, interés, debat. Convertir el llibret en una àgora on la gent que ho òbriga participe i dialogue. És definitiva, és traslladar els temes tractats en la falla al paper, amb la possibilitat d’expandir-los i arribar més enllà. Això és el que anomenem temàtica. Composta d’articles, entrevistes, relats, poemes, il·lustracions... s’intenta desenvolupar la temàtica del cadafal i les seues escenes i augmentar la informació que et dona la falla des d’un aspecte més visual i irònic. L’objectiu no és agafar Wikipedia i sumar i sumar pàgines textuals perquè el llibret quede gros i contundent. És millor concentrar la informació en la més valuosa, solament allò que considerem d’interés afegit. Un llibret no és millor si pesa més; no obstant això sí que pot resultar més interessant si, en lloc de gegant, concentrem informació menys comuna i tractada. El llibret, amb tot això, obrirà les portes d’una àgora, ja per si mateixa oberta i plantada al carrer, per a acostar els temes que ens envolten i importen a tots i a totes, aquesta vegada d’una manera textual, expandida i que comporta més temps de processar.

Llibrets de Panal Fallero per a la falla Blocs Platja

Finalment, és necessari no veure el llibret com un projecte per a aconseguir premis Sabem que això costa en falles, perquè tot té el seu concurs, i un estendard és un estendard. Però, igual que les falles que plantem, no tot val, no es tracta de plantar per plantar: la comissió ha d’acceptar la temàtica, agradar-li, voler veure-la plantada. Hi haja o no premis futurs. Plantar és fer falla, encara que hi haja anys més escassos de banderoles. El mateix amb el llibret. Considerar que hem fet un bon llibret pagant a un versador o versadora per a aconseguir un accèssit que ens done la clau per a acudir a l’Ajuntament a recollir el premi, haja aconseguit o no premi la nostra falla, és un autèntic error. El públic, els fallers i falleres de la comissió, la gent del barri, perdrà interés en el llibret. Reflexionem – i repetim, sense cap mena d’acritud -, a qui li interessa veure centenars de fotografies de revetles anteriors i saber quin és l’acte més important per a la Fallera Major? Potser hi ha alguna persona, però ens sobraran dits d’una mà. Ens agrada d’igual manera una falla mal pintada, amb un disseny horrorós que una en perfectes condicions? Ens dona igual? O preferim aquella el disseny de la qual vaja amb nosaltres i ens diga alguna cosa? Llavors, per què continuem veient el llibret com un àlbum de fotos tosc, d’escassa rellevància, on la seua estètica no ens importa gens ni mica i l’única aposta de la qual és aconseguir, siga com siga, un estendard pagant a un poeta? És absurd.

De tots aquests passos, al llarg de l’última dècada, ha sigut conscient la falla Blocs. Recordem el primer llibret, amb una fallera d’aigua i el pèl de foc en la portada. Riguem-nos, però va haver-hi una reunió important després del llibret, perquè entre

altres coses (Platja o PlaXa?) no va agradar res que l’escut de la comissió estiguera tintat concorde de la fallera dibuixada. Crec que va ser al següent llibret, amb una portada que simbolitzava l’estoreta feta amb cartolines, fotografies i collage, quan la comissió es va adonar que arriscàvem, però que aquest valor afegit feia que la gent, les seues falleres i fallers, començaren a llegir el llibret. Hi havia expectació. Es va introduir el revelar la portada en l’acte de revelar les falles de la mà dels seus artistes, és a dir, es va començar a valorar el llibret en paral·lel als monuments que, en el seu interior, anava a explicar. Van anar passant els anys, i cada vegada ens sentíem més lliures – i més còmodes – per a dissenyar el que ens donava la gana. I un any, la falla va marcar una fita històrica: apostar pel concurs de Conselleria. Era complicat, perquè calia desenvolupar una temàtica, buscar col·laboracions, no anava a ser gens fàcil. Però com va ser la nostra sorpresa quan, un parell d’anys després, la falla va aconseguir colar-se en aquest llistat i d’ací, fins al moment, no ha caigut. A més, l’any post-pandèmia, aquell any en què només els valents van fer llibret, va obtindre una nominació al Premi Mestre Ortifus a la millor portada de Lletres Falleres.

Presentació del llibret Blocs Platja 2023 amb tots els anteriors llibrets.

Anècdotes hi ha moltes, no tindríem pàgines de llibret per a explicar-les. Però n’hi ha prou amb agafar el llibret de Blocs 2014 i aquest últim per a comprovar el salt qualitatiu que ha donat. I tot ha sigut gràcies a l’esforç dels seus coordinadors, l’aprovació de la seua Junta, l’ajuda dels col·laboradors i col·laboradores del llibret i sí, també Panal ha tingut alguna cosa a veure. Blocs Platja és un exemple del que un llibret ha de ser. Potser, algun dia, tornen a saltar i aposten encara més pel llibret per a pujar al podium dels millors llibrets de València. Tot es donarà.

L’important és que, al compàs dels anys, la falla ha evolucionat, igual que les falles que planten, igual que el seu llibret. I no hi ha res millor en aquesta festa que respectar allò que és cultura, donar-li el valor que toca, i deixar que fluïsca amb els nous temps

COMERCIAL GALERIA COL . LABORACIONS 2023

Des d’estes línies agraïm als nostres anunciants, col·laboradors i institucions la seua aportació per fer possible la creació d’este Llibret.

Presentem a tots eixos amics del barri i dels Blocs que posen dia a dia la seua professionalitat i il·lusió en el treball, que ens ajuden i aconsellen.

Ells son part de la nostra Falla i sempre que a ells els vaja be, ens anirà be a tots i totes

Un exercici més, la Diputació de València col·labora amb les comissions falleres, atorgant-nos una ajuda econòmica per al desenvolupament de les nostres activitats i la realització del Llibret Blocs 2023