Llibret Falla Just Vilar - Mercat del Cabanyal 2020 by Panal Fallero

Benvingut / da

El present llibret ha concursat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Pots consultar aquest llibret a la pagina www.panalfallero.com/2020, a la pàgina web ISSUU o a les nostres xarxes socials.

Edita: A.C. Falla Just Vilar - Mercat del Cabanyal Col·laborador especial: José Tena i Tejado Disseny i maquetació: Panal Fallero Exemplars: 500 Dipòsit Legal: V3678-2019

020, Enguany serà un altre d’eixos anys que es quedarà en el meu record per sempre, com ja sabeu hi ha diversos motius. En primer lloc és per a mi i serà sempre un orgull l’estar al capdavant d’aquesta gran comissió.

gaudir tots els actes, festes i sobretot recordar enguany com el millor de les vostres vides. Mai ho oblidàreu. Amb

això,

m’agradaria

que tots els fallers i falleres d’aquesta comissió tinguen un altre any inoblidable en el seu record, això m’agradaria fer-ho

extensible

veïns,

anunciants Aprofite aquesta ocasió per col·laboradors, a felicitar la nostra Fallera i amics d’aquesta comissió. Major Amparo, a la Fallera També m’agradaria agrair Major Infantil Águeda i al com no, a tota la meua junta nostre

President

Infantil

directiva, de tot el suport,

tenen treball i sacrifici que fan una oportunitat molt bonica perquè això siga possible. Adrián,

dir-los

que

per a gaudir de les falles de la forma mes especial que es poden viure. No deixeu de

Moltes Gràcies a tots i felices falles 2020.

Juan Fco. Callejรณn i Belltall

Economía i Secretaría Actes Fallers

Vicepresident

Delegada Loteries

Antonio Rocher Martín

Dolores Pacha Arevalo

Secretaria

Delegada Primitiva

Carolina Muñoz Lloret

Carmen Valero Berenguer

Rut Garriga Martínez

Delegat de Cuotes Del. Relacions JCF

Emilio Llorca Santagueda

Jordi Martínez Recio

Del. Abastiment Bar Tresorera

José Luis Senent Pitarh

Mª Amparo Visiedo Sentana

Vicepresident

Xarxes Socials

Enrique Herrero Gallart

Elisabet Pons Martínez

Delegats/des

Web

David Garriga Martínez

Desireé Martínez Garriga

Gisela Senent Vicente Eva Viciedo Pérez

Relacions Públiques

Susana Sapena Serrano

José Manuel Aparisi Beltrán

Jose Mula García Jose Antonio Villalba Alcaide

Delegats/des

Ignacio Pardines Sánchez

Carlos Marín Pinazo

Alejandro Ripoll Murcia

Maika Pereira Lillo

Amparo Lacomba Cola

Manuel Jimenez Ruiz

Hans Jessen

Alfonso Martínez Mínguez

Rafael Camaho Martínez

Marcos Aygües Engasa

Noelia Villalba rocafull

Elena Juárez Barber

Cristian Redondo García

Andrea Pardines Hernández

Pau Estellés Belenguer.

Héctor Mora Callejón

Olga Puig Suay

Laura De Haro Campos

M. José Barber Oliver.

Martín Juárez Barber

Paula Ballester Aguilera

Enrique Belando Gómez

Morgana Vázquez Pereira

Vicente Juárez Ródenas

Teatre Ángel Valls Carsí

Vicepresidenta Amparo Gilva Pons

Delegats Infantils

Rosa Zaragozá Gresa María del Pozo San Isidro Alicia Peñalver Guerrero Encarna Hernández Alba

Jesús Agustín Clemente Christopher Allen-Turner Javier Aparicio Matoses Jose Manuel Aparisi Beltrán Jose Manuel Aparisi Pacha Vicente Arlandis Minguet Sergio Arlandis Minguet Marcos Aygües Engasa Eduardo Aznar Ramos Jordi Ballester Valls Enrique Belando Gimeno Enrique Belando Gómez Emilio Benlloch García Hector Benlloch Romero Borja Bens López Pablo Blasco Micó Guillermo Enrique Blasco Orenga José Borrás Arco Juan Calabuig López Rafael Camacho Martínez Rafael Camacho Vidal Juan Camacho Vidal Guillermo Camarelles Diana Adrián Cambronero Belmonte Manuel Caro Gómez Francisco Carrascosa Roselló Cristian Catalín Babán Juan Cebrián Lahuerta Diego Cerro Gambez Jose Chulia Espí Álvaro Climent Castañer Carlos Couchoud Peris Antonio Del Pozo San Isidro Enrique Antonio Díaz Naranjo Enrique Antonio Díaz Ridaura Miguel Ángel Dolz Soriano Aurelio Doñate Martí Pau Estellés Belenguer Javier Fernández Català

Manuel García Gascueña David Garriga Martínez Francisco Gay Sevilla Miguel Giménez Grimalt Francisco José Giménez Serrano Francisco Javier Gómez Nadal Ivan Gomez Pérez Alejandro González Aparisi Manuel González Montoya Álvaro Gregori Giménez Ávaro Gregori Luis Miguel Ángel Guzman Garijo Vicente Hernández Castell Agustín Hernández Lozano Abel Herrero Arnao Pablo Herrero Arnao Enrique Herrero Gallart John Hickin Garrido David Hickin Garrido Ricardo Ibáñez Torres Jose Jareño Buendía Hans Jessen Manuel Jiménez Ruiz Angel Jiménez Tortosa Martin Juárez Barber Vicente Juárez Rodenas Juan Antonio Lacomba Cola Jacobo Lara Martínez Juan Antonio Linares Rangel Emilio Llorca Santagueda Pau Llorca Visiedo Fernando Lluch Mengual Juan Jose López Martínez Ricardo López Mojan Alvaro López Soriano Marcos López Soriano Carlos Jose Marín Pinazo Victor Marín Pinazo Manolo Martí Calvo

Diego Martí Muñoz Vicente Martínez Calatayud Miguel Angel Martínez Galván Jose Luis Martínez Jarque Alfonso Martínez Minguez Jose Luis Martínez Pino Vicente Martínez Recio Jorge Martínez Recio Daniel Martínez Rocafull Diego Martínez Sanchís Jorge Martínez Solaz Oscar Martínez Valero Francisco Martínez Valero Vicente Montoro Fonfria Hector Mora Callejón Jaume Moreno Calabuig Sergio Mula Belenguer Jose Mula Garcia Juan Ramón Muñoz López Antonio Navarro García Álvaro Pardines Hernández Ignacio Pardinés Sánchez Ramón Pardo Calvo Alejandro Parra Ruiz Francisco Pastor Gimeno Miguel Manuel Peñalver Vinet Francisco Perello Sanchez Jose Peris Guerrero Jose Ramon Peris Pablo Jesus Pons De La Concepcion Jose Pascual Pons Samper Alfred Owen Porter Jr. Francisco Portillo De La Concepción David Portillo De La Concepción Jose Miguel Real Ayza Cristian Redondo García Jose Ripoll Chirivella Manuel Ramón Ripoll Chirivella Nelo Ripoll Fajardo

Alejandro Ripoll Murcia Antonio Rocher Martin Jose Romero Moreno Javier Ruiz Bernardino Vicente Salvador Ferrer Manuel Salvador Ferrer Manuel Salvador Garcia Jorge Sanchiz Monfort Diego Sancho Ibáñez Aitor Sancho Ibáñez Joaquín Sancho Jarque Jose Vte. Sanjuán López Luis Miguel Santiago Perea Alejandro Sanz Gil Miguel Sanz Molina Jose Luis Senent Pitarch Juan Vicente Senent Vicent Juan Soriano Tomas Rafael Talens Monfort Ricardo Torres Arrue Joaquin Torres Cardo Alvaro Torres Díaz Pablo Torres Díaz Ricardo Tuset Rumayor Manuel Valentín Belenguer Diego Valentín Díaz Ángel Vicente Valls Arevalo Ángel Valls Carsi Iván Ventura Martínez Victor Viala Madrueño Pedro Viana Escolano Pedro Viana Lloria Jose Antonio Villalba Alcaide Vicente Visiedo Rubio Vicente Visiedo Sentana Manuel Ramón Marín Rodríguez

mparo té dues versions que, lluny de ser contràries, són complementàries. D’una banda està Amparo, la devoradora de llibres, eixa rata de biblioteca obsessionada amb els llibres d’Anagrama i Blackie Books, feminista, a la qual li encanten els gossos (i el seu “perro-sedoso”), l’humor dels Monty Phyton, les pel·lícules d’Almodóvar, la música indie, una vesprada de cerveses (o de vi térbol) i la companyia dels seus amics i amigues. L’altra és l’Amparo fallera, fallera des que té memòria, fallera cabanyalera, ben coneguda en aquesta comissió per haver-la representat com a Fallera Major Infantil a l’any 2003, una fallera atípica, que es va de concert amb els monyos, que diu sempre el que pensa, que no pot abandonar en la setmana gran a les seues amigues i amics de la falla, i que és capaç d’acudir a la expo del ninot, cada any, fins a tres i quatre vegades.

Amparo està vivint un any de somni, el qual no seria capaç sense el suport de la seua gent i de la seua família, especialment el de la seua il·lusionada mare (estan aprenent moltíssim l’una de l’altra). Amparo enguany és Fallera Major, una càrrec que ostenta amb tot l’amor del món i el qual li agradaria que tinguera un paper més reivindicatiu i més igualitari. L’Amparo fallera, abans de res, té veu i vol expressar-la. És un gran any que l’ajudarà en molts aspectes de la seua vida, que viurà conjuntament als tres millors representants que haja pogut tindre, Águeda, Adrián i Coco. I al costat de la seua Falla Just Vilar – Mercat del Cabanyal, la qual sempre porta amb si a totes parts. Que regnes enguany com desitges, però sobretot, que continues fent-nos tan feliços com ens fas sempre! Xavi i Jose

AmparoDoĂąate i Garrido

Bona vesprada Volia agrair-li a Amparo l’oportunitat de deixar-me ser el seu mantenidor en aquest dia tan important. Espere fer-ho bé, encara que res hauria de fallar en haver tingut tant de temps per a preparar aquest discurs: 7 dies. Sí, 7 dies, perquè la meua amiga Amparo, amb la qual parle dia sí, dia també, va voler donar-me aquesta fantàstica sorpresa fa exactament una setmana. Gràcies Amparo, em deus una, i gran. Als meus deu anys d’experiència fent llibrets de falles, he intentat per tots els mitjans deslliurar-me d’acudir a exaltacions. Només he anat a tres, i les tres eren d’amics. En dos d’elles anava obligat. Aquesta és la quarta, i quan em va dir que volia que fora el mantenidor vaig pensar: quin tipus de discurs fa un mantenidor? Va ser llavors quan vaig tindre la gran idea d’escriure-li un poema. El poema havia de ser preciós, profund, “amb tota la coentor”, com els agraden a les falleres i fallers. Òbviament havia de contindre certes expressions que són base en aquesta mena d’homenatges fallers, com per exemple, “la perla del Túria”, “la flor del taronjer”, “l’espurna de la mar”, més apart, altres paraules que definiren a Amparo i provocaren llàgrimes als assistents, com a “morena”, “fallera” i “cabanyalera”. Als cinc minuts d’escriptura vaig desistir del meu intent: Amparo no em tornaria a parlar en la vida. Què puc dir llavors d’Amparo en aquest discurs? La veritat és que quasi no he tingut l’oportunitat de viure unes Falles amb ella. Ella en Falles, desapareix per a viure-les a la seua comissió. Ens vam conéixer quasi de casualitat. En ella vaig descobrir a una altra lectora compulsiva, que malgrat ser tan jove, es notava que havia llegit tant o més que jo, especialment a les grans autores del segle XIX. Com ella sol dir, és molt “decimonónica”, o el que és el mateix, que li haguera encantat protagonitzar Orgullo y Prejuicio, però això sí, vestida de fallera. Després la vida dona moltes voltes, i eixa xica que coneixes de casualitat, es converteix en una de les teues millors amigues. Jo no la conec com a Amparo, fins em va resultar estrany escriure el seu nom complet en dissenyar el díptic per a aquest acte. Ella per a mi és Ampa, o millor dit, “La Ampa”. Tots sabeu com és Ampa. Tot el que diga en aquest discurs, no us resultarà nou. És

molt divertida, intel·ligent, culta... Callar-se no calla mai. Diu el que pensa i sempre dona la seua opinió. Sempre està disposada a prendre’s una cervesa amb tu en una bona vesprada de salseo. Una cervesa i uns nachos amb guacamole. Podria ara mateix citar un gran llistat de virtuts però d’elles, destaquen l’ entrega i la passió amb la qual fa les coses. Quan a Ampa li il·lusiona alguna cosa, ho dona tot. Per aquest motiu, des del moment en què va quedar clar que ella anava a ser la Fallera Major 2020, va acudir a tots els actes als quals va poder, com eixe diumenge al matí que s’ho va passar veient com jugaven al truc. Es va implicar en cada projecte de la seua comissió, i va ajudar fins i tot en tasques que molta gent, en el seu càrrec, no haguera fet. Amparo viu la festa fallera com algo que porta dins, des de xicoteta. De fet, als seus amics ens diu sempre que el Cabanyal és la seua autèntica llar. La passió per les Falles i per la seua falla, mesclada amb l’entrega que li posa als projectes que li il·lusionen, fan d’ella la persona idònia per a representar enguany a la falla Just Vilar - Mercat del Cabanyal. Això sí, no espereu d’ella al prototip de Fallera Major que només somriu i desfila. No, ella si ha de posar-se a riure estrepitosament, ho farà; si ha de plorar i muntar el drama, ho farà; i si ella ha de saltar-se el protocol en un moment inesperat, ho farà. Perquè en lo natural que és, l’autèntica que és, radica la seua màgia. Les amigues i amics que la volem estem gaudint del seu any faller simplement per la il·lusió que transmet quan ens ho explica. I ara ve el millor Ampa. Si el que portes viscut enguany t’ha semblat meravellós, el que ve ara, la recta final, serà algo que recordes tota la vida. Viuràs el despertar i el rugit dels fallers i falleres en la Crida, cantaràs i ballaràs en el camí de la recollida del teu ninot, plantaràs totes les teues il·lusions als peus de la falla, i t’acomiadaràs, segurament entre llàgrimes d’ella, donant pas a un altre any que arriba. I tot això ho viuràs al costat d’ Águeda, Adrián i Coco, i a la resta de fallers i falleres de la teua comissió. Perquè si el Cabanyal és la teua llar, la Falla Just Vilar – Mercat del Cabanyal és part de la teua família. Ah! Se m’oblidava. També viuràs la presentació del teu llibret, que curiosament ho faig jo també enguany... Carinyet, em deus dos, i GRANS. Però el que vages a viure en aquests mesos, hui no importa. Hui és el teu dia, la teua Exaltació, i crec que puc parlar en nom de tots els teus amics i amigues i dir-te que enhorabona Ampa, oficialment hui ja eres la màxima representant d’aquesta falla, un somni complit. I el vivirem amb tu. No sé si m’ha quedat un bon discurs de mantenidor, o si per contra, recordaràs tot l’acte i justament aquesta part la voldràs oblidar. Quan passen els anys, et sentirem dir això que diuen totes les falleres ixents de “en MI falla... en MI año...”. Però ens donarà igual, perquè nostra Ampa és així d’intensa, entregada i passional. Així de meravellosament natural. José Tena i Tejado

Nerea Adán Ferris Encarna Alba Rodríguez Débora Albeldo Moreno Maria Alvarez Gomez Mariam Antolinos González Mª José Aparicio Ramírez Pepita Aparisi Beltrán Begoña Aparisi Pacha Conchín Arévalo Villar Vicenta Arvalo Villar Lourdes Arnao Martínez Carmen Baixauli Estal Paula Baldovi Silla Paula Ballester Aguilera Ana Mara Ballesteros Canet Mª José Barber Oliver Carmen Belando Gimeno María Del Carmen Belenguer Sánchez Sonia Belenguer Sánchez Mª José Belmonte Hernández Paula Benlloch Romero Paula Blasco Orenga Estefania Bonilla Aygües Laura Cabrejas Seco Alicia Calabuig Calabuig Alejandra Camacho Martínez Sandra Cambronero Belmonte Mª Ángeles Caro Navarro Mª José Carrascosa Álvarez Patricia Casas Font Carla Cases Rivas Mónica Cebrián Valero Beatriz Cebrián Valero María Balbina Chulia Montaña Esther Clemente Bartual Amparo Cola Chichell Laura De Haro Campos Mª Antonia De La Concepción Chirivella Carolina De La Poza Fuertes María Del Pozo San Isidro Luz María Del Saz Perpiñan Andrea Díaz Ridaura Marta Domenech Gómez Ana Domínguez Sánchez Laura Escalante Porta Julia Escolano Bosch Josefa Estors Montoro

Claudia Expósito Tribaldos Mª Teresa Fajardo Piquer Virginia Ferrer Pinazo Laura Ferrer Vicente Carolina Fuertes López Lara Gallart Villarroya Irene García Flor Paula García Lacomba Alba García Zarzoso Amparo Garrido Navarro Mª Dolores Garriga Domingo Rut Garriga Martínez Mª Jose Gil Bermudez Sonia Gil Bermúdez Isabel Gilabert González Mª Amparo Gilva Pons Elena Giménez Grimalt Paula Giménez Grimalt Marilo Giménez Serrano Mª José Gimeno Moreno Mª Carmen Gimeno Moreno Cristina Gisbert Pons Noelia Gómez Collado Cristina Gonzalez Aparisi Lucia Gregori Gimenez Inmaculada Grimalt Gavidia Ana Maria Guerrero Cervero Nieves Guerrero Esteve Gema Guinart Gomez Verónica Gutiérrez Peris Encarna Hernandez Alba Mª Asunción Hernandez Deltoro Paula Hernández Ribelles Mª José Ibáñez Torres Sandra Jareño Ripoll Ángela Jimenez Villanueva Mª Milagros Jimenez Zazo Elena Juarez Barber Amparo Lacomba Cola Nuria Lacomba Sánchez Mª José Larios Peñalver Mª José Llorens Monzonis Ángela Lloret Soler Amparo Dolores Llovet Mon Mª Paz López Martinez Paula Marín Gil Gema Marset Gomis

Silvia Marset Gomis Sara Martín Gil Paula Martínez Alonso Dolores Martínez De La Concepción Conchín Martínez De La Concepción Carmen Martínez Ferrando Desiree Martínez Garriga Elisa Isabel Martínez Garro Meritxell Martinez Pérez Irene Mestre Vicente Pilar Millán Milán Juani Minguet Alabau Milagros Mon Ferrer Raquel Monrabal Gómez Balbina Montaña Bernet Sabrina Montoro Sanjuan Marta Moreno Martorell Carolina Muñoz Lloret Genoveva Muñoz Lloret Mª Isabel Murcia Peris Carla Navarro Belenguer Mª Isabel Navarro Vidal Mª Ángeles Navarro Vidal Fanny Orenga Fort Fina Pablo Val Dolores Pacha Arevalo Josefina Palanca Alcaraz Andrea Pardines Hernández Victoria Pardo Hernández Noelia Pardo Hernández Rebeca Parra Montoliu María Carmen Paton Santos Gema Pau Lopez Ana Belén Peñalver Guerrero Alicia Peñalver Guerrero Josefa Peñalver Martínez Mª Carmen Pereira Lillo Sara Perez Alvarado Mª Jesús Pérez Pousada Lorena Pérez Sanz Claudia Pi Morante Carmen Pinazo Llorca Mari Carmen Pino Asensio Emma Plamen Aleksandrova Elisabet Pons Martínez Celia Puig Suay Olga Puig Suay

María Ramírez Ponz Inés Reig Morales Andrea Ribes Gregorio Nuria Ridaura Rubio Mª Amparo Ripoll Chirivella Noelia Rocafull García Mª Felisa Rocafull García Mar Rocafull García Sonia Rocher Martín Mariola Romero Mas Sisinia Royo Vicent Felicidad Royo Vicent Remedios Rubio Baixauli Mª Amparo Safont Esteve Elisa Salvador Ferrer Sonia Santiago Llovet Susana Sapena Serrano Lidia Sebastian Blasco Gisela Senent Vicente Barbara Senent Vicente Victoria Sir Miranda Mª Amparo Soler Canet Ana Belen Solves Royo Amparo Soriano Estors Raquel Soriano Estors Inma Soriano Estors Pepita Soriano Tomás Maria Torres Arrue Amparo Torres Torrome Alicia Trenor García Carmen Valero Berenguer Pilar Valero Berenguer Conchín Valls Arevalo Morgana Vazquez Pereira Sisinia Vicent Lazaro Isabel Vicente Juan Amparo Vicente Juan Eva María Viciedo Pérez Noelia Villalba Rocafull María Visiedo Rubio Mª Amparo Visiedo Sentana Mensi Zamorano Martínez Mª Rosa Zaragoza Gresa Cristina Zarzoso Belenguer

a importància de l’astronomia no resideix tan sols en l’estudi de tot allò que compon l’univers, sinó que és quelcom que està lligat des de l’antiguitat a moltes civilitzacions al llarg de la història. Els astres han sigut una cosa que ens ha interessat, ja que hem volgut conèixer el nostre origen i destí a través de les estreles. L’ésser humà ha sigut sempre un animal curiós, àvid de conéixer un poc més cada dia, i eixa fam de coneixement és la que ha fet que al llarg dels segles broixos, xamans, sacerdots, científics s´hagen vocat en el descobriment de peculiaritats al cel nocturn que ens feren comprendre el perquè de la seua existència. Tots, sense cap excepció, han erigit monuments, ciutats, observatoris dirigits a desentranyar els misteris de la nit i dels astres que podem admirar baix la lluna, o sense ella, sempre que no estiga coberta pels núvols. Pocs sabem realment del nostre origen com a planeta i de com es va crear vida en ell. No obstant això, el més important és que estem connectats a l’univers d’una manera molt especial i, tot el que l’afecta, ens afecta a nosaltres. L’importància de l’astronomia està en què gràcies als coneixements que aporta l’ésser humà i l’avançada que està la ciència, podríem (en qualsevol moment) obtenir l’informació correcta de l’origen del planeta i la vida en ella.

LETICIA NOGUERA I LÓPEZ

Mira cap al cel i observa totes les estrel.les que ens miren. Hi ha qui diu que algunes ens serveixen de guía, i altres, a més de mostrar-nos el camí ens dicten, amb millor o pitjor sort el nostre destí.

A més, a la nit guarden els nostres somnis, envíen els nostres malsons molt lluny i així, el fill de la Lluna dorm sense por, protegit de qualsevol perill.

ESCENA 1: Horoscop Faller En aquest cas els astres ens adivinen el futur i de com triomfarà en nosaltres l’abundància i la sort, ¡segur! Aquesta vella ens mostra l’horòscop faller d’enguany. Intenta trovar el teu signe i llig si aquesta semana el teu enemic té un pla maligne o l’amor faller en trobar-te s’afanya.

CRITICA 1: Tres piràmides i un dictador En una d’aquestes piràmides s’amaga un vell dictador i l’egipci fugeix a corre-cuita perqué ja no li correspón la lluita de qui va oprimir a un poble sense compassió. hi ha alguns marcians que els guarden -la veritat és que això no és propi d’aquest mòni el pretenen venerar, quan hauríem de negar-nos a eixes alabances sense trellat.

CRITICA 2: Allau de neu ciutadana El 10 de noviembre va ser un dia fotut, ja que el fracàs de Albert Rivera l’ha enviat directe a l’atur. Però no vos preocupeu, no cregau que açò s’acaba, que de segur amb Malú està gaudint de la nevada.

CRITICA 3: El petó de Judes L’abraçada hui dia és un gest molt popular, inclús els polítics l’utilitzen per a fingir humanitat. No cal que intenten enganyar-nos com a estúpids, ja que legal.litzant el verd es mostra que últimament no estem del tot lúcids.

ESCENA 3: Estreles i estrelats Moltes vegades la sort no depén gens del talent sino d’aquell que posa damunt de la taula els diners. “Has nascut amb estrel.la” diuràn alguns supersticiosos, mentretant el desgraciat s’estrella per no ser el número 1 -la mala sort dels ambiciosos-

CRITICA 1: Falles Subterrànies Amb el tema de la mesura están fotent als artistes; ara les falles han d’estar provistes d’ampliar cap avall l’altura. Les falles subterrànies –quin enginysón un nou concepte, i els artistas han d’acceptar el repte si volen guanyar el primer premi.

CRITICA 2: Falles Hiperminimalistes Ara que els monuments han de ser més menuts guardeu-se l’orgull de “a vore qui la té més gran”. És una estupidesa, la grandària no importa gens, ara el problema està en covèncer d’això als fallers.

ESCENA 4: Eclipse Tu i jo som dos estrel.les vagant per l’univers, i a vegades el meu cor et troba i es queda girant al teu voltant com un satèl.lit. Hi ha altres dies, quan el cel està descompost que recorde la teua palidesa en mig del sofriment fosc. Quan arribe la fi del mòn vull formar un eclipse amb el teu cos calent, i esperar allò que vinga -el teu amor em fa valent-

CRITICA 1: La Gran Explosió Hi ha cançons que parlen d’aquest fenòmen científic, però cap explicació em serveix per a explicar allò què succeeix quan m’acarones amb tendresa. Es forma una nova galaxia entre la teua mà i la meua pell. La por es desfà, i l’absència del teu tacte em recorda que abans amb qualsevol absurd pacte ens juràvem governar el mòn amb el nostre amor ingovernable.

Esbós ninot d’exposició

CRITICA 2: Forats negres

ESCENA 5: Refugiats

Hi ha cançons que parlen En mig de l’infinit està la nostra discussió i la teua violència com arma de dissuassió, forma en el meu orgull un inmens forat negre.

Ells en el camí no han tingut cap estrel.la que els guiara. Han caminat en la oscuritat sense trovar cap camí segur.

Al principi era com un vent suau que amb intensitat m’afalagava; a vegades tant, que les nebuloses es feien denses i no podia, encara amb valentía reconèixer el coratge que dins meu s’amagava.

Els astres que guien s’han apagat per a ells nosaltres hem d’il.luminar-los i cuidar del seu futur.

Després del desastre vaig eixir del forat, i encara que la meua pell està plena de ferides sòc l’emperatriu suprema del meu univers intern.

Carlos José Marín Pinazo Francisco Martínez Valero Mª Amparo Ripoll Chirivella Raquel Soriano Estors Juan Soriano Tomás

Bunyol d’or amb Fulles de Llorer

Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer i Brillants Bunyol D’or

Mª José Carrascosa Álvarez

Vicenta Arevalo Villar José Manuel Aparisi Pacha Marta Domenech Gómez Teresa Fajardo Piquer Carmen Martínez Ferrando

Enrique Belando Gimeno

Elena Juárez Barber

Mª Carmen Belenguer Sanchez

Gema Marset Gomis

Sonia Belenguer Sanchez

Paula Martínez Alonso

Alicia Calabuig Calabuig

Gema Pau López

Carolina De La Pozo Fuertes

Antonio Rocher Martín

Amparo Doñate Garrido

Sonia Rocher Mantín

Lara Gallart Villarroya

Álvaro Torrer Diaz

Cristina Gisbert Pons

Sento Visiedo Rubio

Bunyol d’Argent Bunyol de Coure

Marcos Aygües Engasa

Martín Juárez Barber

Borja Bens López

Ricardo López Moján

Jose Borrás Arco

Silvia Marset Gomis

Cristian Catalin Baban

Marta Moreno Martorell

José Chulia Espí

Ines Reig Morales

Sandra Jareño Ripoll

Elisa Salvador Ferrer

Ángel Jiménez Tortosa

Victoria Sir Miranda

Nerea Adán Ferris

Nuria Lacomba Sanchez

Estefanía Bonilla Aygües

Diego Martí Muñoz

Mª Ángeles Caro Navarro

Alvaro Pardines Hernández

Antonio Del Pozo San Isidro

Raquel Monrabal Gómez

Paula García Lacomba

Alejandro Sanz Gil

Abel Herrero Arnau

Diego Valentín Diaz

Mª Milagros Jiménez Zazo

Infantil els meus amics i amigues, i ola sóc Adrián, Enguany

que tots tinguem unes falles

sóc el vostre president infantil,

inoblidables. Segur que ens

i estic molt content de ser-

ho anem a passar molt bé

ho. M’ho estic passant molt

tirant petards, en l’ofrena, i

bé, estic fent molts amics i

arreplegant

molts

amigyes amb els presidents

Finalment

desitjar

Estic

solejades falles i animar a tot

disfrutant molt amb mon Presi

el veïnat a què les gaudi amb

i Fallera Major, Coco i Amparo,

tots nosaltres. Vixca València,

i sobretot amb la meua Fallera

vixcan els falles i vixca la falla

Major

JUST VILAR MERCAT DEL

altres

falles.

Infantil,

Águeda.

Espere disfrutar també molt amb tota la comissió i amb

CABANYAL.

unes

Just Vilar - Mercat del Cabanyal

les

premis.

Adriรกn Calabuig i Ferrer

Infantil Vicepresident 1 Claudio Callejón Garriga Vicepresident 2 Roberto Das Senent Secretaria Aitana Sánchez Domench Tresorera Mar Pastor Zaragozá Contadora Patricia Gómez García Delegat Festejos Rubén Peris Guerrero.

Infantil Pablo Aparisi Gisbert

Pedro Lorente Palanca

Eduardo Aznar Perez

Álvaro Marín Gil

Blai Aznar Perez

Joel Marín Herrero

José Antonio Borrás Crespillo

German Martínez Soriano

Claudio Callejón Garriga

Sergi Martínez Soriano

Pablo Cerro Gambez

Xavi Martínez Soriano

Roberto Das Senent

Daniel Martínez Zamorano

Alejandro de Fez Del Pozo

Adrian Mula Belenguer

Eric de Maria Domínguez

Alberto Osorio Garcia

Ángel Dolz Pons

Jesús Peralvo Rodriguez

Nacho Exposito Tribaldos

Rubén Peris Guerrero

Joan Ferrús Garcia

Aaron Porter Cebrian

Lazaro García Perez

Marc Portillo Royo

Mateo García Perez

Fco. Saul Ribes Gregorio

Álex Garcia Zarzoso

Alejandro Rocher Belenguer

Hector Garriga Viciedo

Cayetano Salvador Senent

Mario Gómez Garcia

Mario Sancho Nicolau

Oliver Gordón Escalante

Iván Sancho Nicolau

Manuel Jimenez Lacomba

Martín Soliva Ferrer

Juan Jimenez Lacomba

Rafael Talens Mirasol

Oriol Larrañaga Muñoz

Ivan Ventura Rocafull

Infantil ixí és Águeda Águeda és sinònim de fallera, va nàixer al novembre i aquest mateix gener ja estaba desfilnt en la nostra presentació. Des d’eixe dia si la vols trovar buscala e la falla, passa més temps en el casal que a la seua casa, això li ve de familia… Aguella xiqueta que va pasar fa 13 anys ls braços del seu pare s’ha convertit en una joveneta preciosa, amb un somriure que ho il.lumina tot i una mirada captivadora. És una xiqueta tot terreny, igual està fent un play-back, una obra de teatre, pensant en la próxima disfressa o cuinant una paella amb els seus amics. El cas és estar en tots els fregats. Des de ben xicoteta mai ha faltat a cap acte i molt meyns si ha d’anar vestida de fallera, és la seua passió.

I enguany, per fi, es la representant infantil de la nostra falla. Des de que va ser nomenada la nostra Regina infantil, ha viscut cada acte com si fora l’ultim, disfrutant “a tope”. Passejant la seua elegancia per tota València, molt bé acompanyada del sue amic Adrián amb el qual té una complicitat fora del normal. Águeda, Adrián, Amparo i Coco formen un equip difícil de superar que deixarà el nom de la nostra falla en el millor dels llocs posibles. Diuen que tot lo bo es fa esperar i a Águeda ja li ha arribat el moment, enguny és la nostra Fallera Major Infantil, com sempre havia somiat . Així que aquesta historia no ha fet més que començar i segur que Águeda l’escriurà amb lletres majuscules.

Manolo i Carol.

ร gueda Callejรณn i Garriga

Bon dia a tots. Hola Águeda, estic segura que no esperaves que fóra jo la teua mantenidora, perque pensaves que anava a ser la teua mare però espere que t’agrade la sorpresa. Águeda per fi a arribat el teu moment, portes esperant-ho tres anys, però estic segura que l’espera ha valgut la pena, has vist passar per eixe tron a les teues millors amigues i ara et toca a tu. Grava esta data en la teua memòria 19 de gener de 2020, este és el dia en què t’anomenen Fallera Major Infantil. Però açò només acaba de començar, et queden molts actes dels quals disfrutaràs, on riuràs, a emocionar-te i inclús a plorar, però de tots ells tindràs un record molt especial. Has de disfrutar de cada un dels acte com si fóra l’únic. Alegra’t en la presentació, emocionant en l’ofrena i per que no plora en la crema. Guarda tots eixos records en el teu cor i així segur que enguany serà inoblidable. Som molta la gent que disfrutarem amb tu d’enguany, coneixeras a molta gente i faras noves amigues, però hi ha tres persones que estaran al teu costat en cada pas. Amparo la teua fallera major, ella serà com la teua germana major i

sempre que necessites quancom estarà al teu costat. Adrián el teu presi infantil, el teu amic amb ell segur que no pares de riure i passar-t’ho bé i com no Coco, el teu presi, ton pare, sempre ho tindràs al teu costat cuidant de tu. Els quatres junts pasareu un any inoblidables. Águeda només em queda donar-te l’enorabona, ja eres la nostra Fallera Major Infantil, la Fallera Major Infantil en la falla Just Vilar – Mercat del Cabanyal.

Paula Marín.

Infantil

Maria Agustín Valls

Rebeca Marín Senent

Carla Aparicio Cebrian

Neus Martínez Larios

Valle Aparicio Cebrian

Sofía Martínez Larios

Valentina Arlandis Pardo

Valentina Martínez Sapena

Carlota Aznar Pérez

Adriana Martínez Zamorano

India Ballester Montoro

Raquel Morró Martínez

Nuria Barrull Ceballos

Clara Ogilvie Antolinos

Gema Bartolomé Guinart

Ainhoa Ortegal Gutiérrez

Julia Camacho Hernández

Lucía Pardo Gallart

Lidia Caro Navarro

Vera Pardo Gallart

Lara Català Llorens

Nayra Parra Casas

Emma De María Domínguez

Mar Pastor Zaragoza

Lucia Dolz Pons

Aitana Porter Cebrian

Laura Ferrús García

Leandra Ripoll Sebastian

Olga Garriga Viciedo

Carla Rocher Belenguer

Patricia Gómez Garcia

Aitana Rocher Martín

Emma Gonzalez Baban

Noemi Salvador Navarro

Lucía Gonzalez Baban

Penélope Salvador Senent

Leire Ibáñez Martín

Aitana Sánchez Doménech

Barbara Inchauspe Murcia

Estela Sánchez Doménech

Adriana Lacomba Lluch

María Sanz Gil

Elia Lluch Giménez

Nora Segovia Millán

Vega Lluch Giménez

Paula Serra Martínez

María López Pérez

Paula Talens Mirasol

Claudia Victoria López Ruiz

Marta Valentín Diaz

Zoe Lozano Jiménez

Claudia Ventura Rocafull

Zoe Marín Herrero

India Ballester Montoro

Marc Portillo Royo

Oliver Gordon Escalante

Infantil

Aquesta escena mostra els diferents grups d’aliments, els que hem de menjar cada dia i dels que gaudim esporàdicament. En aquesta falla es parla

En la base d’una bona alimentació

de tots els aliments

tenim verdures i hortalisses;

que componen una dieta equilibrada;

i hem de menjar al dia

quin és el que més t’agrada?

tres o quatres racions d’encisam, coliflor

La cuinera intenta

tomaques i pimentons

cuinar un plat sa

-pots cuinarla en fritura

i utilitza la recepta

o posar-les com a guarnició-

com la ferramenta més important. En proporció més reduïda

Acompanyan’s a conèixer

ens trobem amb la fruita

la pirámide alimentària,

de les que tenim que menjar

Les fruites i les verdures

racions més xicotetes cada dia,

-que hem de menjar de manera diària-

tenim plàtins i maduixes,

típiques de la comarca,

peres i bresquilles

la carn i el peix

-i a l’estiu pots gaudir amb plaer

o la base d’una dieta vegana.

d’un boníssim meló d’Alger-

En la nostra dieta

La carn i el peix

trobem els lactis també,

és important menjar-los

com són el formatge, els ous,

quan creix una criatura;

la mantega o la llet.

et donen tot el necessari

Hi ha que conservar-los en fred

per a poder avançar,

per tal que no es posen roïns

bé siga al forn o en fritura.

i per això tenim que consumir-los preferentment hui.

Per últim tenim els dolços, allò que agrada a tots

Els cereals són

però que no és gens saludable.

una part molt important

Els pastissos, els bombons

i serien per exemple

de xocolata i quan arriba falles

la dacsa, la drena i el sègol,

els bunyols.

l’encebada, l’arròs i el blat. Són coses que es gaudeixen Amb ells elaborem el pa

amb la familia i els amics,

que menjem cada dia,

per això ens agraden tant,

o cuinem la paella,

per què al recordar-los,

el plat més important

al menys a mi,

de la nostra gastronomía.

em posen una mica més feliç.

Ara passem als llegums, grup d’aliments fundamental per a mantindre en forma la nostra salut. Estàn per exemple les llentilles, el plat que cuina la mare i que a l’hivern em suposa un menjar calent i agradable. També tenim els cigrons que acompanyen un bon guis. Dona el mateix com siga,

és el meu plat favorit!

Tots són exquisits i qui diga que no és un mentider En aquest racó tenim

perquè per a ser un manjar

els productes de la terra

compleixen tots els requisits.

que són més emblemàtics. Les clotxines a l’estiu són un producte riquíssim;

La zona BIO

dona el mateix si es posen

es mostra sostenible

com a plat principal

amb molta facilitat,

o com aperitiu.

però els envoltoris de plàstic que guarden el menjar

La coca de tonyina

no tracten al planeta

es menja el 20 de juny

amb massa amabilitat.

a les fogueres d’Alacant, i amb el pimentó i la ceba frita

Hem d’anar amb compte

encisa el paladar.

amb totes aquestes maules i confiar en la labor que ofereixen

També tenim l’esgarraet

els xicotets comerços dels barris.

un plat molt tradicional, una espècie d’amanida amb pimentó, all i bacallà. Un altra alternativa En Setmana Santa

per a una dieta equilibrada

es menja la mona de Pasqua

és el veganisme.

amb la llonganissa, mentre es vola el catxirulo

Es tracta de trobar alternatives

amb el moviment de la brisa.

en els productes d’origen vegetal perquè no patisquen

Com a postres d’ací

ni les mares ni les cries

un dels més coneguts

als criaders d’animals.

és l’arnadí. Es fa amb carabassa

És una nova manera

i també porta pinyons

de tindre una ment global,

De tot el menjar

pensar en el sofriment d’altres

que envolta tota la nostra tradició

actuar com a individu

l’arnadí sens dubte és el més sabrós.

i poc a poc, com a societat.

Bunyol de Coure

Bunyol d’Argent

Bunyol d’Or

Infantils

Aitana Porter Cebrián

Maria Sanz Gil

Noemi Salvador Navarro

Iván Ventura Rocafull

Maria Agustín Valls

Neus Martínez Larios

Emma Gonzalez Baban

Leandra Ripoll Sebastián

Elia Lluch Gimenez

Aitana Rocher Martín

Marc Portillo Royo India Ballester Montoro Oliver Gordon Escalante

- (Amparo): que fácil, ell acaba de dir lo na vesprada qualsevol, en una cafeteriano massa lluny del casal, es reuneixen els nostres representants 2020, Águeda, Adrián i Amparo. Porten mesos coincidint i convivint en actes, sopars, fotografies,mesos que els han permés conéixer-se, però aquesta entrevista és perquè vosaltres els conegueu a ells, més del que ho feu, o potser, per a revelar-vos parts d’ells que no coneixeu. Com si deuna entrevista profesional es tratara, la fallera major interroga als seus infantils per a traure’ls tot el suc. La gravadora es possà en mode on , pero avançem que tardarem molt en acabar la conversa...

mateix! - (Agueda): Pero jo pense el mateix que ell! I tu, que penses de ell? - (Amparo): Divertit, amic dels seus amics… No, però que al principi et veía súper tímid - (Agueda): Amb tu, perquè amb mi no! - (Amparo): Clar, perquè no ens coneixíem, però després Adri, quan t’obris, éres tot el contrari, tot un descobriment.! I ara Agueda, es el torn de descriure’t. - Jo?? Pasaparaula

- Qui vol començar? - Ella ella - No!! - Mmm, A vore Adri,com et veus ? - Jo em veig super capacitat per a aquest puesto. - Agueda y Amparo: ??….. - i que complisc molt amb la falla, saps? - (Amparo) : Vol dir, de personalitat Adri, no com a president! - mmm... molt feliç, molt graciós...m’agrada fer riure a la gent,estar amb als amics.. - (Amparo): I tu,Agueda, com veus a Adri? - (Agueda): Divertit,amic dels seus amics….

- Com que Pasaparaula? - (Agueda): Et contestaré en tot ‘’Pasaparaula’’,quedarà súper bé - (Amparo): No acceptaré cap contestació que siga ‘’pasaparaula’ Va, ’com et veus? - (Agueda): mm bo, jo em veig alegre, simpàtica, parle pels quatre costats, soc maniàtica en diverses coses.. - (Adrian): jo soc maniàtic per a recollir la meua habitació, perquè m’agrada que estiga ordenada ,però no tarde res a desordenar-la. - (Amparo): A mi em passa el mateix, tarde moltíssim temps a arreglar-ho, i només

amb girar-me, ja està desordenada una

- (Adrian) : i que és fàcil parlar amb tu.

altra vegada

- (Amparo): Agueda supera-ho.

- (Agueda) : no, pero la meua habitació ha

- (Agueda): és que ell el tènia preparat se-

de estar desfeta.

gur! Doncs que eres molt simpàtica, molt

- (Adrian): Clar, és que...està desordenada

alegre, com nosaltres, jo crec que ja ho

però sé on estan les meues coses.

ha dit Adri! Ah! i que eres molt tranquil·la,

- (Amparo): L’ordre dins del propi caos.

massa tranquil·la

Molt bé, i Adri, tu com veus a Agueda?

- com que massa tranquil.la?

- Doncs que és molt bona i fa amics molt

- (Agueda) : que et diuen una hora...i arri-

ràpid saps? Amb les falleres majors infan-

bes un quart d’hora més tard…

tils, bo i amb tothom! però en un dia ja es

- Impuntual, ja...Millor canviem de tema.

va fer amb tot el grup del sector.

mmm, qual es el moment que mes ver-

- (Agueda): però al principi soc molt ver-

gonya haveu passat a la vostra vida?

gonyosa. quan a mi em comencen a par-

- (Adrian): En la nostra proclamació, quan

lar , jo comence i no puc parar, però jo no

quasi caic en l’escenari.O quan em vaig

comence la conversa….home si és algú co-

caure al Mercadona.

negut, però així d’entrada no…

- (Amparo): Explican’s mes

- (Adrian): Ara te toca a tu, Amparo!

- Resulta que acabava de passar la ma-

- mm és que descriure’s a un mateix és di-

quina aquesta, que neteja el sòl, i jo porta-

fícil...doncs a mi també m’agrada riure’m i

va alguna cosa a la mà, crec que formatge

fer riure…i m’agrada molt eixir, ja siga per a

ratllat,i just pas pel corredor on acabava

prendre alguna cosa amb els meus amics

de passar la maquina,i clar....em vaig es-

o a un museu o un concert...m’agrada lle-

varar, vaig caure,i el formatge va volar per

gir, soc una mica irònica...

l’aire... Vaig tardar a reaccionar com un mi-

- (Adrian) :Perquè jo pense que tens una

nut. Vaig estar un minut en el sòl.

energia, que fas que les persones confien

- (Agueda):Quan em vaig caure de la cadi-

en tu.

ra en el col.legi.

- Uy, que bonic!

- (Adri): jo vaig caure de la cadira cap en-

darrere i la vaig trencar. Però clar són ca-

- Adri: M’encanta!

dires que porten 50 anys en el col·legi i fal-

- Agueda: és que aquest es veu totes les

ten fins als caragols.

sèries de Netflix! A mi m’agrada Stranger

- (Amparo):el que mes vergonya donen

Things

són les caigudes. Jo anava cap a la para-

- Adri: i tinc una llibreta xicoteta de Slythe-

da del bus i el bus s’acostava, així que vaig

rin i faig llistes de les meues sèries favori-

arrancar a córrer,em vaig esvarar, vaig

tes.

caure i damunt el vaig perdre,molt patètic.

- Amparo: T’agrada fer llistes?

- (Adri): es una de les coses que mes odie

- Adrian: M’encanta, em pose les meues

en la vida, perdre el bus. o alçar-me a les

sèries favorites, o dels llocs que m’agrada-

set de la matinada per a aar al col.legi

ria visitar.

- (Agueda:) o tornar de les vacances de

- Amparo: i que ciutat o país us agrada-

Nadal

ria visitar?

- (Adri): o de les de falles, que son les mi-

- Adrian: Nova York,Holanda,Orlando,Pa-

llors, i tan sols duren una setmana...

ris

- (Amparo): A vore xicons, os veig massa

- Agueda: Jo tinc un bon grapat !Tòquio,

negatius,parlem millor de coses que si os

Nova York, Paris

agraden. Per exemple, un bon bany ca-

- Adri: a Tòquio hi ha molta contaminació,-

lent en un dia molt fred.

van amb màscares

- (Adri): o al llit amb el edredó, en un dia

- Amparo: no m’agradaria viure allí però

molt fred.

m’encantaria visitar-ho

- (Amparo): mentres plou fora!

- Adri: Però el teu posa que vull anar a

- (Agueda): si, mentres plou estar al sofa

Nova York, i els Angeles,Hollywood,ja es-

veient Harry Potter

tà,només aqueixos tres

- (Adrian) : això, estar en el llit veient Harry

- Agueda. i jo també vull anar.

Potter, o Riverdale

- Adri: és que si et llig la meua llista.......Va,

- Amparo: T’agrada Riverdale? i has vist les

te la llig: a veure,callarsus:.Alemanya, Am-

Esgarrifoses Aventures de Sabrina?

sterdam, l’Argentina...

- Agueda: Jo vull anar a Amsterdam!

i em pose de tot..Oasis, Stone Roses, fins a

- Amparo: Amsterdam mola molt! l’he

Pep Gimeno el Botifarra, m’agrada quasi

visitada tres vegades i és molt fàcil co-

qualsevol tipus de música. I vos agrada

néixer-se la ciutat.

llegir? Perque jo soc un ratolí de biblio-

- Adrian: ….Arizona,Bahames, Califòrnia,

teca.

Canada,*Costa Rica,Disneyland, Egipte,,-

- Agueda i Adri: Tan sols llibres de Harry

Grècia, Hawaii,Hollywood, Islàndia,Illes

Potter.

Canàries, Itàlia,il,,Madrid, Nou Hollywoo-

- Amparo: Ja veig que al tres ens agrada

d,que és on viuen només els famosos,*Or-

Harry Potter..

lando, Pamplona,Puerto Rico,*Roma, Ru-

- Adri: jo col·leccione els funkos d’Harry

sia, Transsilvània i safari per Zàmbia. I

Potter, l’altre dia em van regalar a Sirius

Tailandia!

Black amb la vareta

Amparo:

Mare

meua...Transsilvània

- Agueda: Saps que Sirius Black va nàixer

m’encantaria! sempre he volgut anar. I a

el mateix dia que jo?el 3 de novembre.

Nova Zelanda. I no fas llistes de la musica

- Adri: i tinc el funko de Ron damunt de la

que t’agrada?

peça d’escacs de la primera pel·lícula!

- Agueda: A tothom li agrada el reggaet-

- Agueda: que pesar, portes tres setmanes

ton, però a mi no m’agrada,jo soc més de

contant aixó.

Beret, i cançons més pop. Però les de *reggaeton me les sé perquè me les posa el

En aquest moment coincideixen els tres en

meu germà.

el seu fanatisme per Harry Potter i la seua

- Adrian: A mi el trap, Anuel AA, Ozuna y

fallera major, que els consent tot, els fa les

tal. Però no ho poses. Això qui ho llegirà?

preguntes que realment estaven desitjant

- Amparo: Clar que ho posaré.

contestar.

- Agueda: Ah! I els Beatles! *We are living in yellow submarine...

*Apartat de preguntes TAN SOLS PER A

- Amparo: M’encanten els Beatles! Jo és

FANS.

que escolte molts grups, agafe el Spotifiy

A quina casa de Hogwarts pertanyeries

El vostre personantge preferit de la

si fores mag?

saga

- Adrian: et dic els meus percentatges?

- Agueda: Ginny Weasley, els bessons

Gryffindor: 100 %

Weasley i Luna Lovegood

Slytherin: 98 %

- Adrian: Harry Potter, Hermione,Sirius

Ravenclaw: 75 %

Black,Fred Weasley, , Malfoy,Lluna, Mc-

Hufflepuff: 15 %

gonagall,Hagrid i Hedwig - Amparo: Sirius Black i Remus Lupin

- Agueda: els meus son: Gryffindor: 100%

Quin llibre o pel.lícula t’agrada més de

Ravenclaw: 88%

la saga?

Hufflepuff: 70 % Slytherin: 50 %

- Adri, Amparo y Agueda: El prisioner d’Azkaban!

- Amparo: Mare meua, percentatges i tot? Jo se que sería Gryffindor, quasi al 100%,

I quina criatura t’agrada més?

encara que en distintes etapes de mi vida m’he sentit mes Ravenclaw.

- Adri. un hipogrifo! - Agueda:les mandrágores

- Agueda: i jo també!

- Amparo: o los escarbatos de cua explo-

- Adrian: aixi que sou unes Gryffinclaw!

siva! Si pertanguéreu d’un equip de quid-

I el vostre patronus?

ditch, en què posició jugàreu?

- Agueda: el cavall, el conill i el cérvol

- Adri y Agueda: buscador!

- Adri: la cèrvola i el fènix

- Amparo: bateadora

- Amparo: una rabosa

- Agueda:Portaba esperant la presentació amb moliíssima il.lusió,i mes a prop de fa-Amparo: Bo, millor tornem ja a la vida

lles,el berenar infantil,l’ofrena i la cremá.

real, que prou emocionat es. Ja no queda

- Adri: Jo l’exposició de trajes!

res per a falles, i crec que es el moment de

- Amparo: per cert, vaig a ser una miqueta

parlar d’elles.Sempre os he volgut pregun-

roína….os haveu avorrit en algún acte?

tar la raó per la qual volieu ser represen-

- Adri: La veritat es que en molt pocs! A lo

tants de la falla. No tothom té la mateixa

millor, en alquel acte en el corte inglés..

motivació.

- Agueda: si, estavem tota l’estona amb el

- Adrian: vaig veure al meu germà, que va

móvil

ser president d’infantil i li ho passe molt bé,

- Amparo: perquè no vau tindre una missa

i volia viure l’experiència

l’u de gener….

- Agueda: És una experiència que molta

- Adri: i quan tens que anar a presentació

gent no pot viure, he sigut fallera des que

tres hores abans del pase...

vaig nàixer i he vist a moltes amigues ser-

- Agueda: ai per aixó m’agrada, perque

ho, i ho he viscut amb elles, des que el meu

parle amb la resta de falleres majors.

pare és president he anat a tots els actes

- Amparo: La veritat es que ja portem prou

i he vist el que és ser fallera major infan-

messos d’actes. Que esperaveu d’enguany?

til, i crec que serà una experiència que mai

- Adri: pasar-ho be, i aixó s’esta complint.

oblidaré.

- Agueda. I coneixer gent!

- Amparo: jo pense el mateix, és una expe-

- Amparo: la veritat es que es fan amistats

riència que si tens l’oportunitat cal viure-la,

molt boniques, no tan sols t’emportes re-

la vaig viure de xicoteta a l’any 2003 però

cords, si no persones per a tota la vida. Os

és radicalment diferent ara d’adulta.

havieu preparat per a tot açó? Habreu re-

I quin acte espereu amb més il.lusió? Per

but ajuda del vostres pares i families…

que per exemple, em fá moltissima il.lusió

- Adri: Si, sobretot de la meua mare,aixó si,

l’ofrena, per moltes que haja passat.

la indumentaria me la vaig triar jo només.

en una vesprada em vaig triar tots els ves-

- Adri: Apunta lo meu: que ens ho passem

tits i la meua mare no va tindre res a veu-

super bé, amb els actes que fan,i que el re-

re,es va anar un moment i quan va tornar

cord d’enguany no se m’oblide. Ni a mi ni

ja tènia tot triat.

a vosaltres.

- Agueda:jo no, jo anava dient el que

- Amparo: i ja está?

m’agradava, i la meua tia, la meua mare

- Agueda: amb lo que poses tu estarém

i el meu germà no em feien cas i triaven

d’acord, que de segur que lo fas més bonic

el que ells volien...es a dir, jo triava teles i

- Amparo: Que llestos! Aixi pues, en nom

ells em deien que no, em portaven la con-

dels meus representants infantils, i en par-

trària, però després m’agradava el que em

ticular del meu propi, desig que tinguem

triaven,. Per exemple, el vestit principal, de

unes falles tranquil·les, divertides, un orat-

la meua presentació, si que l’he triat jo, no

ge esplèndid, que tot es desenvolupe en

els vaig deixar opinar, vaig dir: aquest serà

harmonia i sobretot, amb la vostra presèn-

el meu vestit i no vull que el trie una altra

cia. Que sapigueu que teniu uns represen-

persona.

tants plens d’il·lusió, de ganes per viure la

- Amparo: Normal! Jo tenia les coses prou

setmana fallera amb la mateixa intensitat

clares pero no podría haver fet res ni triar

i el mateix orgull que hem sentit i viscut

res sense l’ajuda de la meua mare.

des que hem sigut nomenats, i sempre, dir

Per cert! Tenim que tallar, que portem açí

gràcies, a tots vosaltres, per la vostra ajuda,

hores!Així que vaig a demanar-vos unes

suport, i calidesa. Visquen les falles 2020!.

paraules dirigides a la comissió. El vostre moment, la vostra plataforma i el vostre altaveu, aprofitar-lo:

- Agueda: Que vingueu tots a falles, que ens ho passarem molt bé, perquè és molt guay sentir el suport de la falla. I que isquen unes falles meravelloses.

Falleres, fallers nostres, És molt mes que probable que ja lo sapieu, i si no, açi está aquest testimoni i aquest espai per a posar en valor una nova activitat a la nostra falla, que representa una nova il.lusió, noves experiencies i un nou actiu, que, malgrat tots els anys que té la nostra falla, encara no exististia: un grup de balls tradicionals. Des de fa mes de un any, dotze dones, que vent ballar als membres de les distintes falles del Maritim, en actes tan nostres com l’ Homentage a la Senyera a les Drassanes, e impulsades per la seua il.lusió en adependre la tradició de la notra cultura a través dle ball, han fet emprenta en la historia de la seua fa-

lla, formant el primer grup de ball de la falla Just Vilar Mercat del Cabanyal. Durant mesos, hem assajat al nostre casal, de primer apenes podriem agafar correctament unes castanyoles, i hem de dir que mes de una tremolaba tan sols de pensar en ballar al carrer, davant de qualsevol espectador. Mesos pensant e intentant quadrar qual seria el debut mes apropiat per a aquest xicotet i amateur grup de balls, inclós algunes valentes es varen animar a un sarao vestides de particular. Pero, finalmente, el nostre gran debut va a ser el 22 de desembre de 2019 en la mes que impresionant Plaça de la Verge, dins del Balls al Carrer or-

ganitzats per Junta Central Fallera. Un plaer, un honor i una experiencia inolvidable per a totes las que varem participar, la magnificencia de la plaça de la Verge com a escenari ens va donar un poc de por pero molt mes il.lusióm, i ens va demostrar que aço es un cuc que es porta endins. En la plaça on afloren els sentiments de tots el valencians al rendir honor a la nostra patrona, la nostra volguna Geperudeta el dia de la ofrena, varem demostrar que haviem vingut per a quedar-nos. Malgrat la inexperiència i algun que un altre traspeus, el resultat va ser de satisfacció,i d’alegria,en un diumenge de

desembre solejat, vestides amb nostres millors gales, amb la plaça de gom a gom plena de turistes, fallers, i gent gaudint de l’espectacle sens dubte un dia meravellós. Varem ballar,La Jota d’Alfarp,La Jota de Calig, El fandango de Cortes de Pallás, i en un segon torn dsprés de un descans, La Jota Moixentina,La Jota de Vinaros i La Jota d Serra. (També sapiguem ballar la Carrasquilla, pero hem de reocneixer que no es la favorita del grup.) Des d ixe moment em ballat en un altra ocasió especial, en la Presentació a les Falleres Majors de la nostra falla el 19 de gener, en la Ferra-

dura, un moment molt emotiu perque, ballavem per a vosaltres, els nostres fallers. Aquestes paraules queden com record del primer any i de les primeres experiències de aquest jove grup de balls, que amb il.lusió, cada dimarts es dona cita al nostre casal a assajar.

I per supost, no cal que diguem que qualsevol membre de la comissió .amb il.lusió i certa destresa amb les castanyoles, es benvingut de formar part d’aquest grup i, pot ser,fer un grup infantil de ball, o , complir un an.hel que tenim, ballar en la dansá de la Verge. Eva Vicedo i Amparo Doñate.

22:00 Reunió General extraordinària / presentació i entrega del Llibret.

ENER 16 de febrer 19 de gener 10:30 Presentació de les nostres Falleres Majors del 2020, Águeda Carreró Garriga i Amparo Doñate Garrido 15:00 Menjar homenatge a les nostres Falleres Majors

31 de gener 22:00 Sopar de la comissió masculina (Sopar d´homes)

EBRER 1 de Febrer 22:00 Sopar de la comissió femenina (Sopar dones)

14:00 1/5 i Tapa a continuació arròs amb Fesols i naps

23 de febrer 12:30 Crida del Balcó del nostre Casal realitzada per les nostres Falleres Majors Águeda i Amparo 13:00 Imposició dels recompenses JCF. Al finalitzar la delegació d’actes fallers tindrà lloc un vi d’honor.

24 al 28 de febrer 22:00 tots els fallers que puguen baixaren a guarnir els nostres carrers amb les tradicionals banderes

29 de febrer 15 de febrer 18:00 Carnestoltes Infantil

21:30 Sopar de la Fallera Major en el nostre Gran i apreciat Casal

00:00 Com no, un altre any mes el nostre grup de ball els “ARRITMICS”; actuaren novament per a la seua fallera major

ARÇ 1 de març dia del faller 12:00 gran matí per a recuperar-se de l’espectacular nit anterior. 14:00 Menjar de germanor

2 al 5 de març 19:00 jocs infantils al carrer, trenca de perols, cucanyes, ....

6 de març 18:00 berenar infantil cortesia de la Fallera Major i President Infantil Águeda i Adrián. 19:30 després del berenar els nostres “ARRITMILLOS” ens delectaràn amb un gran espectacle en honor als nostres representants del 2020. 22.00 Sopar de germanor

7 de març HOMENAJE ALS FALLERS D’HONOR

21.00 Es procedirà a l’encesa de la il·luminació de la nostra plaça. 21:30 recepció Fallers d’honor.

dels

assistents

22:00 començarà l’acte “Homenatje Fallers d’honor” 23:30 Acte de nomenament i entrega del reconeixement. Al finalitzar l’acte disfrutarem d’una gran vetlada musical

8 de març 12:00 Parc infantil fins a les 14:00 i des de 16:00 fins a les 19:00. 14:00 menjar de germanor,dia de la tapa. A GAUDIR TOTS JUNTS. 19:00 Entrega de polseres identificatives durant la setmana fallera.

21:00 Sopar infantil. Fantàstiques i saboroses Hamburgueses.

11/12 de març A falta de confirmar, horaris, MUNTATGE EXTERIOR I INTERIOR CARPA

23:00 Gran vetlada amb uns

14 de març

24.00 Plantà i decoració de la

14.30 Iniciarem el nostre tradicional FESTIVAL DE PAELLES tot això amenitzat el TARDEO fins a les 18:00 amb DJ PRESES. *NOTA PAELLES: Es recorda que tot el que vullga participar, ha d’apuntar-se prèviament i deixar un dipòsit de 20EUR, que es tornarà a la finalització del concurs una vegada comprovada la neteja del seu trós. Així mateix demanem a tots els concursants no utilitzen les taules llargues de plàstic llogades per a la carpa per evitar desperfectes. No es podràn apuntar menors d’edat si no van acompanyats d’un major d’edat membre de la comissió. 18:00 Arreplegà Ninot infantil. Anirem infantils i majors que ho desitgen a arreplegar el ninot.

22:00 Sopar d’eixes fantàstiques hamburgueses per als majors que no volen ser menys.

fantàstics Monòlegs

falla infantil.

15 de març 9:30 Chocolatà oferida per la delegació d’infantils 10:30 gran concurs de dibuix de falla infantil amb premis per als guanyadors gràcies a l’Immobiliaria Francisca Mayor 18:00 merienda/chocolate per a la comissió infantil, invitació de la Fallera Major i President Infantil, Águeda i Adrián 19:00 Arreplegà ninot falla gran en el Museu de les Ciències. Anirém acompanyat de xaranga o el que siga perquè es note que anem a pel nostre ninot.

21:00 sopar per als infantils oferit per la delegació.

21:00 sopar oferit per la delegació d’infantils.

22:00 sopar oferit per la comissió.

22:00 Sopar de Bunyolers. Nit homenatge . Ells volen invitar-nos a sopar (tota la comissió major) .

00:00 S’acabarà de decorar la falla Gran

plantar

16 de març 11:30 Primeres cercaviles pel nostre veïnat i falles veïnes. Es demanarà màxima puntualitat.

Després del sopar es procedirà a l’homenatge que es mereixen els nostres bunyolers. A continuació tindrem en la plaça a la tradicional festa amb la discomóvil del nostre amic MANUEL.

17 de març 17:00 Arreplegà premi Infantil 20:00 a la volta de l’arreplegà del Premi infantil es procedirà a una Magnifica GLOBOTA. *NOTA Es recorda que és necessari acudir amb trage regional. Al ser un acte específicament d’Infantils, estos tindran prioritat a l’accés dels autobusos, accedint posteriorment els membres de la comissió major que vagen vestits de fallers, i si queda lloc, es completara amb fallers de particular. Recordar que JCF indica que és un acte d’infantils i que només permet la participació d’un nombre limitat de majors que exclusivament acudisquen a cuidar infantils.

10:30 Arreplegà del premi de la nostra falla Gran A la volta si ens va temps procedirà a una xicoteta cercavila 18:30 Gran cavalcada de disfresses. Concentració a la plaça de Mercat per a fer un magnífica cercavila per la nostra demarcació i falles veïnes. 20:30 Gran mascletà mixta 21:30 sopar d’infantils 22:30 sopar oferit per la delegació d’activitats

00:00 A gaudir d’una vetlada Musical

18 de març 11:30 Cercavila pel nostre veïnat i falles amigues 14:00 Primera mascletà a càrrec de Pirotècnia Tamarit 17:00 Concentració a la plaça del Mercat per a anar a L’Ofrena de flors a al mare de deu. Primer arreplegarem a les nostres Falleres Majors Águeda i Amparo i després pujarem als autobusos perquè ens porten a l’acte tan esperat. *NOTA Es recorda que per a pujar als autobusos tindran prioritat, els que vagen vestits amb el trage regional, accedint posteriorment els membres de la comissió que vagen de particular, i si queda lloc, es completara amb gent en general. 19:00 Està previst l’inici del passe del sector 22:00 sopar infantil 22:30 sopar oferit per la comissió

24:00 Gran SUPERORQUESTRA “MONTESOL”, fins que el cos aguante.

24:00 Gran castell i a continuació CREMA FALLA GRAN.

BRIL

19 de març 11:30 Últim gran Cercavila pel nostre barri 14:00 Acte d’acomidament de la nostra banda, Unió musical del Port

4 d’abril 22:00 sopar de cabasset, reunió ordinària per a presentar comptes i dissolució de la junta directiva. A continuació es realitzarà la reunió extraordinària amb l’únic punt del dia: Elecció de President AVIS

14:30 Última i Gran Mascletà

ES FA SABER A TOTS ELS FALLERS LA NECESSITAT DE COMPLIR AMB ELS HORARIS DELS ACTES PER A EVITAR RETARDS.

15:00 Menjar oferit pels Presidents i Falleres Majors

ES DEMANA ALS FALLERS QUE VULLGUEN INVITAR A SOPAR A QUALSEVOL AMIC QUE HO COMUNIQUE A LA JUNTA DIRECTIVA.

16:00 Castells unflables per a la comissió infantil Mentrestant els majors se’ls demana la màxima col·laboració per al desmuntatge i desallotjament de carpa de mes. 21:00 sopar d’infantils 22:00 CREMÀ FALLA INFANTIL 22:30 sopar de cabasset. Serem puntuals per a poder cremar la falla gran quan toca.

ELS HORARIS DEL PROGRAMA PURDEN VEURE’S AFECTATS PER CAUSES ALIENES A ESTA COMISSIÓ I VARIAR ALGUNS DELS SEUS ACTES. SI AIXÍ FORA S’ANUNCIARIA ELS CANVIS PRÈVIAMENT EN LA PISSARRA DEL CASAL O CARPA. ES RECORDA ALS VEÏNS QUE A L’HORA DE LES “MASCLETÀS” ÉS CONVENIENT DEIXAR OBERTES LES PORTES I FINESTRES PER A EVITAR LA RUPTURA DE VIDRES. AIXÍ MISMOSE DEMANA QUE RESPECTEN ELS HORARIS DE MUNTATGE DE LES “MASCLETÀS” NO ESTACIONAR EN LA PLAÇA DEL MERCAT. NO ES DISPARARÀ CAP “MASCLETÀ” SI NO ESTA TOT EL MÓN DEGUDAMENT UBICAT EN EL PERÍMETRE DE SEGURETAT I ELS CARRERS TALLADES A LA CIRCULACIÓ.

El nostre betlem d’enguany ha aconseguit el Primer Premi de la nostra Agrupació i el Primer Premi de Junta Central Fallera en modalitat de disseny lliure. La nostra comissió està molt orgullosa d’estos mèrits i ja a València som coneguts com “la falla dels betlems” Enguany el nostre betlem pren forma en un emblemàtic i reconegut edifici de prestigi de València , el Mercat de Colón, eixe mercat cèntric que ha passat de ser un mercat del poble a un monument sensacional que visiten els turistes de tot el món que vénen a la nostra ciutat.” L’antic mercat de Colón s’ha transformat després de la seua restauració en el 2003 en un centre d’hostaleria , tot això convivint amb una floristeria , una carnisseria i els tres únics establiments que han perdurat d’aquell mercat de productes d’alimentació que abastia al barri de l’Eixample, una xarcuteria delicatesen, una botiga de verdures i una pescateria. El nostre betlem té una amplitud de quasi 8 metres de llarg i quasi 4 metros , aproximadament uns 30 m2.

Per a la seua realització s’han utilitzat 65 plaques de poliespan, 40 plaques de cartó ploma i 50 planxes de cartó. Hi ha 245 figures , tots elles fetes a mà amb buata , -te-les , llana i seda, cosides una a una i totes diferents. En l’interior podem veure representades cinc de les escenes típiques d’un betlem: l’anunciació a la verge, l’anunciació als pastors, l’adoració dels pastors, l’adoració dels reis mags i el naixement. El betlem es va començar a realitzar al novembre de l’any passat, just fa un any , idea d’un faller, que unit sentimentalment a este mercat , José Luis Senent, va treballar junt amb la seua dona, Isabel Vicente, durant molts anys en ell i tenia la il·lusió d’alçar este monument en la nostra falla com a marc principal del nostre betlem. Però sens dubte tot açò no haguera sigut possible sense la participació d’un gran grup de fallers que amb molt esforç i treball han dedicat hores i hores , dies i dies per a aconseguir que este son es fera realitat, per a aconseguir que tot estiguera perfectament sincronitzat i cada detall fóra tan real com el verdader monument . Han sigut molts i per tant anomenar-los seria difícil , volem donar les gràcies a cada persona que ha contribuït d’una forma o una altra perquè esta idea, este projecte , este sensacional treball haja sigut possible i podem mostrar a València, el que esta FALLA ÉS CAPAÇ DE FER”. Vicente i Gisela

Per ofrenar noves glòries a Espanya,tots a una veu, germans, vingau.Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a Tu la Vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntic d’alegría acordat al ritme de guitarra mora... Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tos jardins extenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Vixca València! Vixca! Vixca!! Vixca!!

Pels carrers de nostra falla Les estreles iluminen Un mosaic de gent i foc De dolçaines vespertines Quan arriba San Josep Sirenes de galtes fines Prenen foc al monument Plorant llàgrimes marines El vent de llevant reviu Tot el fragor de les flames Acariciant nostres cors Que bateguen per les falles Per a orgull de peixcadors En tot el mon no n’ hi ha Carrers de tan vius colors Tresor únic valenciá Gloria al poble de la mar A la falla marinera Salve veus de les arenes El teu fill que sempre espera Gloria al poble de la mar A la falla Just Vilar Salve veus dels valencians De la Falla del MERCAT DEL CABANYAL

Alberto M. Obrer Valero

Les estreles han marcat els nostres camins. Al llarg de la història de la humanitat, han sigut la base per a crear tot tipus de llegendes, l’Olimp dels déus, la brúixola per a solcar les mars, i l’anhel de moltes persones que somiaven amb sobrevolar-les i aconseguir-les. Molt abans que arribàrem nosaltres al món, ja estaven, i seguiran quan ens anem, esperant impassibles mentre contemplen com canvia el nostre planeta. El nostre llibret d’enguany ho dediquem, al costat de la falla gran, a les estreles, sota el títol Il·LUMINEM. És el nostre xicotet homenatge a elles, però també amb el nostre toc, amb la nostra pròpia visió del paper que compleixen a la nostra vida. Igual que les estreles, aquest llibret, després del foc devastador que tot el consumirà el 19, quedarà per sempre a les nostres cases, emetent la lluentor de tots els moments que visquem en aquests dies, en la nostra setmana gran. De part de totes les persones que hem fet el llibret, esperem que us agrade.

Orihime era una bellíssima princesa, filla del Rei del Cel, Tenkou, que cada dia teixia belles peces al costat de la riba del Amanogawa, la Via Làctia. Un dia, en baixar al riu, es va trobar amb Hikoboshi, un aposte pastor de bous, i es van enamorar. Després del seu matrimoni, els amants estaven tan absorts en el seu amor, que cadascú va abandonar les seues tasques: ella va deixar de teixir per al seu pare, i els bous d’ell es van dispersar per tot el cel. Tenkou, enfadat, va convertir a la seua filla i gendre en estreles, separades per sempre, però la seua filla li va demanar clemència, i el Rei del Cel va decidir llavors concedir-los que, una vegada a l’any, pogueren veure’s. Així va nàixer la llegenda de Tanabata, que cada seté dia del seté mes, uneix a totes dues estreles a través de la Via Làctia gràcies a un esbart de garses, les quals van crear un gegantesc pont perquè ells pogueren travessar el riu. Eixes dues estreles se les coneix amb el nom de Vega i Altair. Aquest festival se celebra al Japó, la Xina i Corea, i el 7 de Juliol, els habitants d’aquests països pengen tires de paper amb poemes d’amor sobre la història dels amants, i supliquen al cel que no ploga, perquè en cas contrari, les garses no podran volar i formar el pont d’unió d’Altair i Vega. És el primer any que tenim el gran honor en Panal Fallero de confeccionar el llibret de la Falla Just Vilar – Mercat del Cabanyal, i volíem fer una cosa molt especial. Triant com a base el lema del monument major, “Els astres ens guien”, hem triat, conjuntament amb el grup de llibret, tematizar el llibret sota el lema de IL·LUMINEM i parlar dels astres, de les estreles, de com marquen i il·luminen el nostre camí. A més, el nom deriva de l’himne d’aquesta comissió “Pels carrers de la nostra falla, les estreles il·luminen...”.

La portada està dibuixada a mà i digitalitzada, pintada i tractada per ordinador. En ella podem comprovar a Altair subjectant a Vega, units per fi gràcies al pont de garses, davant la mirada de la lluna i la infinitud d’estreles del nostre cel. Agrair a tota la comissió pel seu acolliment, i de manera més especial, a Coco (President) i a Amparo (Fallera Major), ja que ells van confiar des del primer moment en nosaltres per a renovar dràsticament el llibret i convertir-lo en el que es mereix: un llibret “de primera”. Que les estreles us il·luminen! Panal Fallero

Per qué l’esser humá busca respostes en les estreles

Creiem que es lógic, i de imperiosa necessitat, fer aquesta guía. Primer de tot: sempre está bé aprendre coses noves, o profunditzar els coneixements en algun tema.I segon: ajudará a comprendre el nostre monument d’enguany, Els astres ens guíen. Com,quan i per qué l’home, curiòs per natura,a intentat trobar les respostes al caos i al misteri de la vida mirant el cel? L’Astrología D’aixó trata l’astrología. Que no es sinó l’estudi de la posició i els moviments dels astres, i la seua influència en les persones i els esdeveniments del món. La paraula,com no podría ser d’altra manera, prové del grec (astrologia), que significa ‘’estudi o ciència que tracta dels astres’’. Però, amb més profunditat,podem dir que s’encarrega de relacionar la naturalesa interna i externa de les coses. Pren com a referència els planetes del nostre sistema solar i el mapa celestial que dibuixa els 12 signes zodiacals. Intenta ajudar a entendre la vida no sols des de l’observat, sinó des de la visió oculta de les situacions i tendències personals. Astrología vs. Astronomía I és que així amb tot, durant segles, era una matéria académica; pertany als coneixement de la tradició metafìsica,una mena de saviesa antiga que ha prevalgut a traves dels segles, pero l’evolució científica, fisica i sobretot, l’ astronomica la ha posat en un lloc mes llunyà. Així com l’astronomía es la disciplina científica que s’ocupa de l’estudi dels astres, els seus moviments i les lleis que els regeixen, l’astrologia es considera una pseudociència molt poc exacta, basada en conceptes tan poc solguts com la superstició, i encara no no s’ha trobat una forma científica d’explicar de quina manera els astres influeixen en els éssers humans i la història.

I perquè està tan present en tantes cultures? La xinesa, la hindù, la maia o l’azteca, al llarg de la història van desenvolupar sistemes de predicció d’esdeveniments que estaven basats en l’astrologia i l’observació dels astres.Els grecs i romans,directament, van intentar explicar-se l’origen del cosmos per mitjà de mites i de l’existència de diferents déus, associats amb els planetes i les forces naturals. Per a això, van justificar la seua existència per mitjà de la mitología. Elements de l’astrología Per a trobar les respostes es necessiten ferramentes i elements per a captar l’informació de les estreles: Carta astral Es un mètode emprat en l’astrologia per a predir, segons la posició dels planetes, les estreles i altres cossos celestes, des d’un punt específic del planeta i en un moment específic, la manera en què tot això influeix i determina la vida d’una persona. Com a tal, consisteix en un diagrama en el qual és representat el cel i els astres. Dit d’un altra manera, es com una fotografía dels astres en el moment exacte en que vas naixer. És important saber, que dir “horòscop” és el mateix que dir carta astral . Hi ha diversos tipus de Carta Astral, els quals són usats pels astròlegs per a fer els seus estudis. La carta astral bàsica i fonamental és l’anomenada Carta Natal o carta astral de naixement. En síntesi, ens permet reconéixer-nos, saber els qui som, descobrir els nostres potencials i talents així com les nostres dificultats i defectes. Els planetes: Els planetes simbolitzen forces bàsiques o centres actius en el nostre sistema solar, que es manifesten en l’ésser humà

com a funcions psicològiques , impulsos , necessitats , desitjos, motivacions, etcètera.

es regeixen per la llei de l’economia.

Representen els principis actius que formen el caràcter i motiven tot tipus d’autoexpresió en els tres nivells mental, emocional i físic. Cada planeta pot expressar-se de manera creativa i positiva o negativa i desafiadora.

- Els signes mutables (Bessons, Virgo, Sagitari i Peixos) coincideixen amb el final de cadascuna de les estacions de l’any. Es regeixen per la llei de l’amor i la saviesa. Busquen la relació i l’intercanvi per a canviar un estat que els signes fixos han construït. Així com les motivacions (creus) donen resposta al perquè, els elements / temperaments indiquen el com es desenvoluparà aqueix propòsit.

Els 12 signes del Zodiac El signe zodiacal es la base de tots els estudis astrológics, representant la posició del Sol en tu Tema Natal i la base de la personalidad. Totes les persones, segons la disciplina astrológica, naixen sota la influència d’un d’aquests signes, la qual cosa suposadament vindria a determinar la seua personalitat i maneres de conduir-se en la vida. Motivació i temperament Cada signe està relacionat amb uns dels quatre elements o temperaments (foc, aire, aigua i terra) i amb una de les tres motivacions o creus (cardinal, fix i mutable) La combinació d’elements i encreuaments conformen les característiques bàsiques dels dotze signes. El que anomenem creus configuren la motivació o impuls essencial del signe. Ens indica la llei que està darrere i respon al perquè d’una actuació determinada. Existeixen tres creus: cardinal, fix i mutable. - Els signes cardinals (Àries, Càncer, Lliura i Capricorn), coincideixen amb l’inici de les quatre estacions (primavera, estiu, tardor i hivern) i corresponen al principi d’acció, a una mena d’energia dirigida cap a una meta. Es regeixen per la llei del poder i la voluntat. - Els signes fixos (Taure, Leo, Escorpió i Aquari) es mouen pel principi de la conservació i aprofitament que el signe cardinal anterior va començar. Busquen estabilitat i seguretat perquè

Els signes de foc (Àries, Leo i Sagitari) i els d’aire (Bessons, Lliura i Aquari) són actius i extravertits. Els d’aigua (Càncer, Escorpió i Peixos) i els de terra(Taure, Virgo i Capricorn) són més passius i introvertits. D’altra banda els temperaments de foc i aigua són subjectius, es condueixen per criteris personals i intuïtius. En canvi, els de terra i aire, són més objectius perquè observen els fets d’una forma menys personal. L’ASCENDENT L’ascendent és un punt important, perquè expressa com ens han condicionat les circumstàncies. Indica la conducta apresa, així com la imatge que presentem als altres. Així mateix es relaciona amb la forma en la qual es tendeix a començar les coses. Representa la imatge de la personalitat vista pels altres, l’aparença física, el temperament i la nostra inclinació natural. Esperem que aquesta guia haja sigut util o entretinguda per a vosaltres. Després de la seua lectura, estarà vosté d’acord: l’astrología es una de les tantes ferramentes que utilitza l’esser humà pero a entendre el sentit de la vida. Per a entendre allò que, a lo millor, no es necessari que entenga.

Amparo Doñate

Muntada en la meua màquina del temps particular, indique el moment de l’espai-temps a què desig anar des que el món és món: 1.958. Un any d’allò més peculiar i únic en les falles, un any en què ens anem a baixar per a conéixer al detall com els astres es van conjurar per a oferir no u, sinó fins a tres temes tan efímers com ho són els monuments quan el foc els aguaita per a devorar-los. Abans de fer un pas avant he de matisar que les falles són el reflex de la societat valenciana, una societat que s’alimenta de temes recurrents com les condicions de vida, la lluita per una ocupació digna, la política, les passions humanes... però també se servix de l’actualiat. De fets que succeïxen ràpid i se’n van igual que arriben, com la bromera de les onades a l’acariciar la vora. Un enfocament propi, la qual cosa s’anomena la visió fallera de les coses. Des de les altures es distingixen clarament tres temes que les agrupacions falleres van reflectir eixe any: la riuada que va negar la ciutat de València en 1.957, la gelea reial i la posada en òrbita de Laika, primera gossa astronauta. La riuada del 57 va suposar una dura maçada per als valencians. El

que va començar com un episodi de fortes pluges va acabar canviant la fisonomia de la ciutat, sense menyscabar l’ànim dels seus habitants. Les falles van saber plasmar este dur capítol des de la bondat, l’agraïment i les bones accions. Així resava llavors la comissió Cervantes- Pare Jofre davall el lema ¡Viva Ràdio Joventut de Múrcia!, on la figura d’un graciós Argenter II va ajudar a recaptar diners per mitjà del locutor Fernández per als damnificats valencians. També es deixa veure una parella d’aragonesos que representen a tota Espanya, en la seua labor d’aportar socors per als valencians inundats. Canviant de rumb qual abella coqueta i distreta que va de flor en flor, em detinc davant de la imponent imatge d’una d’elles venent com miraculoses les conegudes i a vegades també qüestionables virtuts de la gelea reial, pràcticament acabant-se els temps de fam canina després de la postguerra, els anys de la dictadura... Una abella, espantada, perquè li roben la gelea, que sostenen eixes fades que ixen dels contes. La reina de les abelles portada a coll per la gelea que produïx. Els savis inventors de la gelea, animant-se. Els graciosos de torn que s’atrevixen a rebutjar una culleradeta per a evitar excés de prole.

Un home muntat en vespa, sense por a la picada d’una d’eixes abelles que tan alegrement canta els beneficis d’eixa fórmula màgica tan buscava en aquells anys. Una mescla tan carregada de vitamines, que d’un sol glop és capaç d’alçar a Lázaro de la seua tomba. I de tanta gelea naix el rebombori, és més, s’imposa el rebombori mundial: Un boig intentant destruir el món a base de les noves bombes jalea real. Un vell la fe del qual en la gelea reial és tan gran que espera joiós rejovenir. La falla Sueca-Dénia rendix al gran un homenatge a esta fórmula màgica amb tots els seus monuments untats i bienavenidos. Esta és només una xicoteta mostra de tan prolífica picardia fallera davant de les desgràcies latents en la ciutat i les llars valencianes. De tornada a la meua càpsula espacial, busque una altra de les dates clau d’este article, que em va a permetre arribar fins a la tendra i innocent història de Laika. Les dos grans potències mundials - l’extinta Unió Soviètica i els Estats Units- inicien la carrera espacial en la seua ànsia per anar més enllà, fer història i portar a l’home a la conquista de l’espai. Ser els primers, innovar, conver-

tir-se en el pioner. Els russos prenen la davantera el 4 d’octubre de 1.958 amb el llançament del primer satèl·lit artificial, Sputnik I, llàstima que es desintegrara. Esta fita va suposar una dura maçada per a EE.UU., a més d’una sorpresa, que va haver de veure com en plena Guerra Freda el seu major enemic li avançava per la dreta. O per dalt. Pels cels. Al llançament del Sputnik I li van seguir les missions tripulades. Però abans dels sers humans, es va experimentar amb animals, un d’ells responia al nom de Laika. Entre 1948 i 1961, 48 gossos, 15 mones i dos conills van obrir el camí per als descobriments en l’espai. Molts d’ells van perir en l’intent. Van fer de cobais espacials. No sem podia posar en risc als professionals sense l’apropiada posada al punt dels flamants sistemes de la nova enginyeria aeronàutica La comissió Avinguda de Burjassot-Aitana davall el lema “Satélite artificial”; recorda a la gossa cosmonauta, que serena, descansa en el Sputnik II, una càpsula de la grandària d’una llavadora, desconeixedora de l’important

viatge que emprendria. Azcárraga també arreplega el llançament d’un coet, amb un satèl·lit coronat per la gossa. On estava la falla del Mercat del Cabanyal mentres Laika volava cap a l’eternitat? Perquè encara no s’havia format. Li faltaven encara uns pocs anys per a l’estrena en 1962. Curiosament, en estos anys es produïx una sorprenent absència de falles en tota la fatxada marítima. La festa havia arrelat amb més que acceptable força en els barris de pescadors. No obstant això, és precisament en 1957 i 1958 quan el nombre de falles pràcticament es volatilitza. Podria haver-se justificat en les destrosses causats per la riuada la presència de tan sols quatre falles eixe any en la fatxada marítima (Malvarrosa-Cabanyal-Beteró i Canyamelar-Grau-Nazaret) ; però és que l’any anterior, quan encara no s’havien produït els estralls ni es preveien, tan sols es va plantar una falla. A pesar que, des de la represa de la festa després de la Guerra Civil, com queda dita, els Poblats havien représ la tradició fallera amb força. D’entre els gossos reclutats per a travessar l’atmosfera es preferia un de grandària xicoteta, per les dimensions del Sputnik II. A poder ser,

sense pedigrí, que no fóra de raça, per ser considerats massa mimats. La recerca del gos cosmonauta perfecte es va enfocar en els carrers. I va ser allí, en un racó qualsevol de Moscou, on van trobar la resposta a totes les seues pregàries: Laika. Un animal menut, de a penes 10 quilos de pes, pèl llis per a facilitar l’enganxall de sensors, de sexe femení, més propens a la disciplina i fotogènic. Unes qualitats que li van valdre per a ser la triada per a la missió. Morir en l’espai i passar a la història. Va ser i continua sent, 62 anys després, protagonista de segells de correus, exposicions, pel·lícules, escultures, llibres... Els fallers no van poder obviar el que va ocórrer el 3 de novembre de 1.957, el sacrifici de la xicoteta Laika, primera gossa astronauta que va travessar l’òrbita terrestre sola, víctima de les aspiracions i capritxos polítics del seu país, just a temps per a fer coincidir la data del llançament amb l’aniversari de la revolució d’octubre. Els monuments dedicats a la innocent Laika van acabar consumits per les flames, el foc va ser conquistant cada amagatall, com va ocórrer amb el Sputnik II i Laika, total-

ment aliena al que li esperava quan abandonara la Terra en la seua aventura espacial. El que sí que sabíem és que anava camí a una mort segura pels materials de la nau que la portava. Una nau el sistema de refrigeració de la qual va fallar, es va recalfar i va sotmetre a Laika a unes temperatures tan altes que l’estrés li va provocar una desocupació cardíaca. Una nau que va explotar en mil trossos amb ella en el seu interior. Però l’espai no l’oblida, les falles no l’obliden perquè cada nit a l’aguaitar per la finestra està ací, pura llum en forma d’estrela volàtil i lliure.

Sara Cañada i Guillem

La nostra comissió porta deu anys consecutius, participant en el concurs de falles de Junta Central Fallera en la secció Primera A, sembla un bon moment per a fer un recordatori d’aquests “10 DE PRIMERA” Debutem en aquesta secció l’exercici del nostre 50 Aniversari, en el 2010-11 i pel que veiem hui va ser un arribar per a quedar-se. En aquesta primera ocasió, l’encarregat de realitzar la falla, no podia ser d’una altra forma, va ser Paco Giner Núñez, que ja portava plantant en la plaça des de les falles de 2007. Un recorregut per dues seccions, 2ªB els dos primers exercicis i 2ªA els exercicis 2009 i 2010, obtenint tots els anys l’un o l’altre premi, assenyalar el 1r d’Enginy i Gracia de l’any 2009. En aquest primer exercici de 1ª A, la falla portava per lema “12Peixos, 12Causes”, obtenint un mes que merescut huité premi de secció, des de la meua modesta opinió el millor monument que s’ha plantat en la plaça, m’apesara dir que

aquest primer premi també ha sigut el millor aconseguit fins ara, desig que d’ara en avant aqueixa barrera del huité siga derrocada. El següent exercici l’encarregat de realitzar la falla va ser l’artista José Luis Pascual Nebot, d’aqueix exercici recordem la caiguda de la rematada a les 8 del matí del dia 15, l’equip de l’artista es va posar a treballar dur i va aconseguir reparar i tornar a alçar la rematada, malgrat aquest esforç no es va obtindre premi. Perseguint el premi el següent any es contracte al famós artista Pere Baena, que plantant en la plaça una de les seues peces emblemàtiques amb el lema de “Ilusions” va aconseguir un huité premi de secció. De nou en el 2014 repetim artista, però en aquesta ocasió “los refritos” de Pere Baena no van aconseguir premi. El següent any l’artista burrianero Rafa Ibáñez, amb una falla que portava per lema “Mississipí”, tampoc ens va donar premi en la falla demostrant una vegada més la di-

ficultat de la plaça per a la seua composició i integració del monument. Els dos següents anys 2016 i 2017 va ser l’artista José López “*Selfa” el que ens va donar dos premis consecutius, un huité i un dotzé, amb les falles que van portar per lema “*Els Pekats de la Capital” i “Quin Pardal estas fet”. En el 2018 la plaça l’ocupe un nou atista Emilio Miralles que va aconseguir un catorzé premi amb el seu “New look”. El passat exercici la nostra confiança es va depositar en Alberto Ribera, gran artista, que ens va donar un dotzé premi amb la seua proposta “Numèric”, i enguany ja coneguda la plaça repeteix per a intentar obtindre millor premi i el reconeixement d’un jove dissenyador, Diego Iglesias, amic d’aquesta comissió i una aposta d’èxit.

No es quant temps és necessari per a consolidar una secció, dins del món de les falles, però si sé de la voluntat d’aquesta comissió per a seguir en la Primera A. Sort i avance Enrique Díaz i Naranjo

Hola, soc Esperanza Gracia,

i si hi ha alguna cosa que t’inquieta, et turmenta o et pertorba, consulta la predicció per a la setmana del 14 al 20 de març.

21 MARÇ 20 ABRIL

21 ABRIL 21 MAIG

Vosté simbolitza la primavera, els inicis, i, sobretot, el foc. Aquesta és la seua setmana, pero la energia que li sol caracteritzar es pot baixar si desfasa a la nit de les paelles i la discomovil del 16. Malgrat la seua ambició per a tindre un bon premi a la falla, deu de pensar que no sempre les coses son com un les imagina i n’hi ha que valorar l ‘esforç de l’artista faller. Un aries sempre creu en les bones causes, i fa lo possible per portar-les a cap, és una bona oportunitat per a li-

derar el somni que sempre ha tingut: batir un record faller, com per exemple fer una guacamolá amb el pot de guacamole més gran del món..

La influència de Marte aquesta setmana fará que el seu caracter estable i pacient s’altere per vore un crim contra la humanitat: la introducció d’ elements estranys en una paella, com ceba o xoriço. Per altra part, la octava posició de Venus estará de la seua part i es trobará fresco tots els dies per a anar als pasacarrers. Però ves en compte, la seua frescor i bona planta poden ser l’atracció de tots els guiris que es troben passejant pel nostre barri, i que abandonen per un segon el desdejunarot de

xurros i xocolate per demanar-te alguna foto. Si vol evitar aquesta situació, sospita de la gent que porte xancles (ja que encara no és temàtica de Sant Joan).

TU DIA DE LA SETMANA: el 20 de març per la vesprada. Ja es troba preparat per a nou exercici, per aixó toca pensar en la temática de la proxima festa de Sant Joan. CONSELL: evite la casalla i els esmorsaets en el Bar Naval.

TU DIA DE LA SETMANA: el 15 per la nit. Com bon signe de terra, será la persona mes indicada per a col. locar el cèsped de la falla. CONSELL: prendre un omeprazol abans de menjar-te el quart bocata de blanc i negre en que portem de setmana.

21 MAY 24 JUNY

25 JUNY 22 JULY

23 JULY 23 AGOST

24 AGOST 23 SETEMBRE

Arriba la primavera i l’ànima s’agita, la alegria colpeja el cos. La segona posició de Mercuri li recomana no beure més de sis colpejats per nit, no perque siguen molts, sino per l’esforç d’apartar als amorrats a la taula de colpejats com si el pasacarrer del dia següent no existira. La seua ment encara es troba a Sant Joan, i li entrarán ganes de prende un parell de mojitos, com els que no mos llevem de damunt encara que els fiquem a

1.50€. Per questions de reciclatge, encara els tenim al congelaor.

Hi haurà alguns moments en els qual s’arrepentisca de no haver-se apuntat a Arquitecte Alfaro, pero ja és massa tard, i ells son massa fallers. La presencia de Saturno i Plutón, oposats entre sí, sugerix una necessitat de neteja vital, lo que vol dir que hauria d’haber renovat el xaleco de faller. Per molt que vosté puga emitir una queixa formal en forma de crits al president, la verbena no pot prolongar-se a més de las 4 de la matinada, per lo que será un esforç

inùtil. Aixina que no hi haurà mercado la última.

Es probable que en aquestes altures hages probat tots i cadascú del menús de La Ferradura, pero açó no t’eximix d’anar als actes. Amb el teu caracter i la teua vitalitat, serás mes participatiu en cualquesvol tasca de la falla, desde parar les taules fins a buidar els gots del bar. Amb Marte en retrógrado, necessitarás mes que mai un venedor de servesa a un euro darrere de vosté inclós encara que no siga l’hora de la mascletà. Si no

vols espantar a aquest bon home, et recomanem que et compres altra camiseta de la falla per tal de tindre de quita i pon i així no fer rogle al teu voltant.

Per molt que hages intentat falsejar els document de la secretaria de la falla, enguany et toca ser bunyoler. Pot ser que preparar un sopar per a tota la comissió parega complicat,pero el més difícil de tot és trobar un color de camiseta que encara no s’haja repetit.

DIA DE LA SETMANA: 15 per la vesprada. L’arreplagà del ninot major. L’autobús faller no ha pogut amb tú i ja estàs tot engalanat amb el barret i les ulleres més cutres que hi havia al xino.

Trobes a faltar les despertaes amb Guillermo el dolçainer, pero trobarás una llista de Sportify ‘’dolçaina chill time relax’’ a la que donarás a ‘’seguir’.

TU DIA DE LA SETMANA: el de l’orquestra. Encara no sapiguem que dia es. L’única cosa segura és que t’apujaràs damunt les valles de la primera fila portant el cubata fins al cel. CONSELL: apunta’t al grup de balls Just Vilar. Cada dimarts a les 21.00 h.

TU DIA DE LA SETMANA: El 19 de març a migdia, el moment de l’arrós amb fessols i naps.No cal portar una olla en lloc de un plat per a menjar més. Es recomana menjar l’arros quan encara no estiga solidificat. CONSELL: apunta’t a jurat de la cort d’honor

DIA DE LA SETMANA: el 19 de març per la vesprá, guanyant el ultims campionats de truc. CONSELL: si es fa karaoke, el millor tema és dos hombres y un destino, o qualsevol de Bustamante.

CONSELL: cada dia de la setmana fallera, després del dinar, pren un got de café amb baileys i no t’oblides del pito per tal de dissimular l’afonía emergent.

Tindrás una agria discursió sobre que es millor, les papes onduades del lidl o les de la macrobolsa de ganchitos del Mercadona.

24 SETEMBRE 22 OCTOBRE

Com a tot lo món, l’exclusió de Plutó com a planeta va suposar indignació e irascibilitat. També es preguntará que fa Natzaret inclós en el nostre sector. No sempre hi han respostes per a tot, relativitza i dona espai a les idees. Gaudirás d’unes bones falles pero tirarán un maclet massa prop de vosté. Com

S’ha donat en compte que el seu esperit aventurer está dormit i fa set mesos que no creues la frontera de l’Avinguda Serreria. Finalment la creuarás per a anar a l’orquestra que faran el 18, lo que para el teu grup d’amics es considerará alta traició. 23 OCTOBRE 22 NOVEMBRE

23 NOVEMBRE 21 DESEMBRE

Com a persona tenaç, propondrá una nova idea per a un betlem innovador, fet amb ganxos de monyo; La gent no l’entendrá, pero la teua il.lusió contagiará a la resta de fallers.

a bon Libra, te una gran sensibilitat artística, per lo que et deleitará el cartel de falles d’enguany. DIA DE LA SETMANA: el 17, la cavalcada de disfresses. Improvissarás una disfressa la vesprada d’abans i triomfarás (encara que readaptar la mateixa disfressa any rere any també està molt de moda). CONSELL: les papes ondulades del lidl.

DIA DE LA SETMANA: les paelles, siguen quan siguen. Els tutorials d’última hora ja no van a sortir efecte. Aproviona’t d’algú que tinga una mínima idea i no li importe passar-se dos hores tragant fum i aventant el foc. CONSELL: El olor de la barraqueta no s’en va fins que et banyes tres vegades. Es una llei universal.

Com a bon faller que porta una setmana (des del sopar de fallers d’honor) fent dieta, la gula s’apoderarà de tú. Et pegarás una bona fartá de xurros amb xocolata en Los Olivares que fará que no pugues menjar ni papes i olives la resta de la setmana fallera.

i Selena. Sé cautelós i asegura’t un puesto a primera fila quan tiren les polseres fluorescents a la discomòvil.

Discutirás amb el Dj. No desvelarem amb qual, però amb qualsevol que no fique el velero o a Sonia

CONSELL: ves en compte amb les corfes dels cacaos, son mes perilloses de lo que pareguen.

DIA DE LA SETMANA: el 14, l’arreplegá del ninot infantil es més tranquileta. O aixó diuen.

Marte está al.lineat amb Neptú i açó suposa un encontre bélic i plé de violencia. Es de segur que arribará un moment en el que no ni habrán mes cebes en vinagre i vosté liderará la revolta per la ceba. Et recomanem anar a alguna mascletá a la plaça de l’Ajuntament per a eixir del barri. 22 DESEMBRE 20 GENER

21 GENER 19 FEBRER

20 FEBRER 20 MARÇ

gaudirá d’escoltar totes i cadascuna de les versions d’Amparito Roca durant tota la setmana. DIA DE LA SETMANA: 20 de març pel matí. Les orelles encara estan dolorides de portar rodetes. CONSELL: No et borres de la falla

Els Capricornio son uns grans amants de la música, per lo que

Representes el signe mes social i fraternal, aixi que sopar cada nit en una taula amb 37 persones no suposa una molèstia per a tu. Ves en compte amb els asumptes financiers, es possible que et cobren un euro de més per la trompeta de plástic de l’arreplegá del ninot.

una, o un parell de barrets amb lluentons,.

Jupiter es troba en Marte, així que es un bon moment per a negociar, et sents preparat i amb energia. Amb una bona estratègia de regateig, és possible que t’emportes dos ulleres lluminoses pel preu de

CONSELL: Afanya’t a entrar a la carpa a per resopó abans que la tanquen, de no ser així, tindrás que utilitzar les teues tècniques ninjes per tal de colar-te sense que el seguretat s’en adone.

Hi haurá un moment durant aquesta setmana que sentirás un deja vú, i es traslladarás a la festa de la ruta del bakalao que ferem a octobre. Com a bon signe de aigua, no beurás aquest preciat liquid en tota la setmana. La influencia de Urá amb Jupiter fará que et costipes, així que esperem que t’hages aprovisionat de strepsils a la farmàcia i que t’hages comprat la parka bona de la falla que aquest any l’hem tornat a demanar. Però només queda el

més complicat, pensar un nom per ficar-te que et facilite la tarea de trobar la teua parka al perxer infinit quan portes uns cubates de més.( Es recomana ficar-se el cognom. També es recomana tindre un cognom divertit).

DIA DE LA SETMANA: la nit del 18. Escriure la pissarra. Es desvelaran els secrets millor guardats de tota la setmana fallera. Si t’en vas a dormir potser sigues el protagonista

DIA DE LA SETMANA: el 17 pel matí, farás una bona becaeta en el bus cap a l’arreplegá del premi. CONSELL: no mescles amb crema d’arrós.

cervesa

Esperanza Gracia “del Cabayanal”

El nostre artista faller de la falleta infantil, Vicente Domínguez, ens va sorprendre el passat 30 de gener ensenyant-nos, en la recepció de ninots de l’exposició, el nostre ninot infantil, que reflecteix d’una manera magnífica els ingredients del plat estrela del Cabanyal, la titaina. Encara que és un plat molt famós en el nostre barri, potser hi ha algú o alguna que no sàpia què és o com es cuina, i nosaltres resoldrem eixos dubtes.

peix fresc, també amb bonic quan està en temporada, o fins i tot amb una bona conserva. Com tantes receptes tradicionals d’origen humil, la titaina té diverses versions segons el costum de qui la prepare. Hi ha variants amb ceba, uns altres ometen l’all i alguns prefereixen usar sol pimentó roig, encara que se solen afegir també un o dos exemplars verds del tipus italià.

Se li sol dir la “samfaina de València”, però la titaina valenciana del Cabanyal mereix ser reconeguda amb el seu nom propi. També té un origen humil i es basa en els productes de la terra, però aquesta recepta tradicional té a més un sabor mariner molt marcat que la diferència de les samfaines més conegudes.

La tomaca juga un paper fonamental en aquest plat; l’ideal és usar producte fresc de temporada, madurs i aromàtics, deixant que es guisen sense pressa per a concentrar els sabors i vagen perdent l’aigua. Les tomaques en conserva estan permesos sempre que siguen de primera qualitat, preferiblement artesans o casolans.

La titaina s’associa als Poblats Marítims i el seu origen se situa concretament en el barri marinern del Cabanyal. La recepta genuïna es prepara amb tonyina de sorra, ventresca de tonyina en salaó que pot ser difícil de trobar fora d’aquesta terra. Però és un plat tan senzill i deliciós que val la pena provar-lo també amb

La proporció d’ingredients també varia una mica; el millor és començar a provar i anar ajustant la recepta en successives ocasions una mica al gust personal. Si s’utilitzarà la titaina per a preparar muntadets o emplenar pastissets, convé deixar reduir el conjunt sense pressa, per a espessir-lo i concentrar més els sabors.

Ventresca de tonyina fresca o seca: 300 g Pinyons: 40 g Gra d’all: 2 Pimentó verd italià no gaire grans: 2 Pimentó roig “morrón”: 1 Tomaca o uns 800 g en conserva: 1 kg Oli d’oliva verge extra Sal

Si tenim la sort de poder comprar ventresca de tonyina en salaó -tonyina de sorra-, haurem de deixar-la en remull per a dessalar-la com a mínim 8 hores. També es pot aconseguir envasada en oli. Si usem peix fresc en defecte d’això, començarem netejant la peça i tallant-la en trossos xicotets. Picar els grans d’all. Llavar i pelar els pimentons. Tallar en poals xicotets rebutjant les llavors. Si es volen usar les tomaques senceres, pelar-los primer escaldant-los amb un tall en la base, i reservar. Posar a calfar lleugerament un parell de cullerades d’oli d’oliva en una cassola i afegir els alls picats amb els pinyons, removent a foc suau perquè a penes agafen color sense cremar-se. Afegir la tonyina i saltar pujant la tempe-

ratura fins que es daure. Retirar i reservar. Agregar més oli a la mateixa cassola i afegir els pimentons amb un polsim de sal -evitar-la si s’usa ventresca en salaó-. Sofregir-los sense pressa fins que comencen a estar blans. Picar mentrestant les tomaques, o rallat-los si s’usen enters. Afegir a la cassola, remoure bé i cuinar uns 30 minuts a foc suau, deixant que perda l’aigua. Incorporar el peix reservat, removent bé, i deixar cuinar com a mínim uns 10 minuts més, o fins a 30 minuts lentament, perquè el guisat quede més melós i amb més sabor. Provar per a corregir el punt de sal i acidesa, i ajustar la textura del líquid al gust. Si s’emplenaran pastissets, per exemple, convé deixar que reduïsca molt.

Hay un hilo que arropa el espacio de punta a punta, dicen. Cuelgan allí las tardes de un tiempo sin forma que espera secarse, amaneceres azules del planeta cercano, un asteroide de azúcar que coloniza una sombra fértil a propósito. Del hilo de los destinos se desprenden agujeros que todo lo tragan: naves moribundas, galaxias de silencio, ojos de ceguera prendidos que justifican el origen de todo. Al hilo le lloran las madres minúsculas que han perdido el corazón por azar y a la vez lo cortan los nihilistas, veneran los cobardes ingrávidos, persiguen los amantes ausentes que sueñan encontrarse sobre un mapa que desborda la luz. El disco de oro debe reproducirse. La señal Wow! llegó de Sagitario. Estamos aquí por algún motivo. No podemos ser casualidad, dicen.

Hi ha un fil que abrigalla l’espai de punta a punta, diuen. Pengen allí les vesprades d’un temps sense forma que espera assecar-se, albes blaves del planeta pròxim, un asteroide de sucre que colonitza una ombra fèrtil a propòsit. Del fil de les destinacions es desprenen forats que tot l’engulen: naus moribundes, galàxies de silenci, ulls de ceguesa presos que justifiquen l’origen de tot.

Aquest poema s’ha realitzat expresament per aquest llibret. La llengua original és en castellà peró incluim la traducció literal.

Al fil li ploren les mares minúscules que han perdut el cor per atzar i alhora el tallen els nihilistes, veneren els covards ingràvids, persegueixen els amants absents que somien trobar-sef sobre un mapa que desborda

El disc d’or ha de reproduir-se. El senyal Wow! va arribar de Sagitari. Som ací per algun motiu. No podem ser casualitat, diuen.

la llum.

Vaig neixer a la vora de la mar de ben chicotet vaig sentir látracció de la naturalea, adherida a la meua persona des de la meua infancia marinera. Soc fill de mariner i pertany a la mar i passejar per la plaja es obrir les portes a un mon diferent estéticamente distint de magia verdadera. No se perqué a la vora de la mar soc, sent i recorde i me dispose a gust, la mar que está ahi sempre, mar força natural a vegades calmada a vegades frenética senyora del poder absolut. Mar en lo matí encalmat cuants secrets guardes en l ínterior de les teues ones i en els profunts racons, mar entrada al mon lloc on sálberguen en lo fons abismal vells barcs que sáfonaren entre llagrimes i oracions. Mar on el sonit de les ones .trenca el silenci del matí que timit aguaita en calma, mar enojat que colpeja sense descans léscullera i la bromera esguita les roques ones espentades per el llevant eixe vent que ningú doma. Paco Gay

Creuar els carrers del Barri del Carme és endinsar-se en un atre univers i bussejar en noves històries. És perdre’s pels seus carrers plens de memòria, és fer un viage en el temps, un passeig singular adornat de poesia. D’elles destaque les següents : Des de la plaça de la Mare de Déu descobrim el carrer de Cavallers, ab històries ab ànima que corren per les venes de molts segles. D’ella va dir l’historiador Pròsper Merimée “que els seus palaus alineats a l’un i l’atre costat lluïen els escuts dels seus portals, com les pàgines d’un llibre d’heràldica”. En la zona enjardinada contigua al Palau de la Generalitat, que aguaita als carrers de Cavallers, Batlia i plaça de la Mare de Déu, va estar edificada la Casa de la Ciutat o Ajuntament de València. A causa d’un incendi en 165-1854 es va demanar ser traslladat a la Casa d’Ensenyança de l’Arquebisbe Majoral, síta en la part posterior de l’actual Ajuntament de València, que posteriorment es complementària ab la nova obra, que s’aniria realisant sobre la part de l’antic Convent de Sant Francesc, en la hui plaça de l’Ajuntament.

100

seu l’Acadèmia Martí i l’Associació Cultural València 2000. En el núm. 28 i junt ab este palau dels Mercader, està el palau dels Comtes d’Alpont . En el núm. 43 es troba el que va ser palau dels Queixals. Quasi enfront del mateix palau i finalisant el carrer, està la casona dels Fernández de Còrdova, senyalada ab el núm. 38. Carrer de Cavallers que m’embelesa i hipnotisa. En el carrer de Baix en el núm. 56 el pintor Joan de Joanes natural de la Font de la Figuera, va tindre la seua vivenda i taller, on després va ser Vestuaris de Casa Insa. Joan de Joanes esta soterrat en el panteó dels marquesos de Zenete, en la Capilla dels Reis de l’església de Santo Domingo en la plaça de Tetuan de València. Davant de Casa Insa, es va instal·lar la benèfica obra coneguda com “El Cotolengo del Pare Alegre, on s’atenia a chiquets ab greus problemes físics ab tot afecte. Mes tart este centre va ser traslladat a Benimaclet.. En el núm. 42 sis taulellets chicotets tenien una inscripció que deia “Esta fon i és la famosa Escaleta dels Celebritats, on naixqué en Marian Benlliure i Gil”.

El nom se li va donar a este carrer, perquè en ell sempre va haver-hi cases molt principals i famílies de la noblesa de primer ranc i jerarquia. Ací està el Palau de la Generalitat que des de 1931 és Monument Històric Artístic Nacional. És seu oficial de la Presidència. En el núm. 8, cantó al carrer dels Borja, d’estil neogòtic, hi ha un edifici realisat per l’arquitecte Cortina en 1897. En el núm. 22 està el palau de Malferit, que en 1939, finalisada la guerra civil, va ser habilitat per a seu de l’Arquebisbat de València. Enfront del Palau de Malferit es troba l’Antiga Casa dels Obrers, que en l’actualitat és el teatre Talía remodelat per la Generalitat.

En el carrer de d`Alt en el núm. 60 hi ha un retaule de taulellets de “l’aristocràtica” Bienvenida Pérez. Filla de família modesta es va casar en 1990 ab sir Anthony Buck diputat tory i Secretari d’Estat per a la Marina. Es va separar als quatre anys de casada i es va tornar a casar ab un duc rus, Nicolás, Comte de Sokocow, encara que la relació va durar poc i inclús es va tornar a casar novament esta vegada ab un acaudalat advocat un cert Eduardo Jimeno Va ser investigada pel M15 del Servici d’Espionage anglés. En el carrer de d`Alt en el núm. 48 va nàixer Carles Salvador, una casa ya demolida que tenia una placa de marbre ab un bust en relleu, ab esta inscripció, “En esta casa va naixer´l’insigne poeta i gramàtica Carles Salvador. Lo Rat Penat per a memòria, maig 1957

En el núm. 33 es troba el palau que va ser dels Comtes d’Oliva. Francisco Gilabert de Centelles Comte d’Oliva. En esta mateixa vorera del carrer de Cavallers i separat del palau dels Centelles per una casa moderna, es troba el passadís que conduïx a l’església de Sant Nicolau Bisbe, recentment restaurada. En el núm. 26 està encara el palau dels Mercader. ací va tindre la seua

En la plaça del Carme està l’església de la Santíssima Creu (antiga església del Carme), ab la seua torre campanar on campeja una meravellosa escultura de bronze, d’un àngel, l’Angelot del Carme ) que, actua com a veleta. Junt ab ella està el Convent del Carme, hui dedicat a Museu. Enfront de l’església està la mansió senyorial, que va ser de l’Intendent Pine-

da. Junt ab la fachada de l’església hi ha un chicotet jardí on s’ubica una font que`s crida dels “ Chiquets “l’original de la qual es deu a Marià Benlliure. En el carrer Corona està la Casa de Beneficència, que abans va ser el Convent de la Corona. La comissió de falla de la plaça de l’Arbre, va ser la creadora del festival infantil de “L’Estoreta Velleta”. La plaça de Beneyto i Coll està dedicada a este filantròpic benefactor. I en este carrer va nàixer Manuel Penella Moreno en 1880, en la fachada de sa casa hi ha una placa de marbre blanc en homenage a l’insigne músic. Entrant a la plaça Portal Nou per la part del pont de Sant Josep, una image de la verge del Carme, se alça sobre una alta columna neoclàssica, esculpida per l’escultor valencià Ramón Mateu Montesinos. Des de 195O-51 ací es planta la falla de Na Jordana. En el carrer de les Roques, es troba la famosa “Casa de les Roques”, on es guarda les onze Roques de la festa del Corpus i també les tres simbòliques àguiles, l’Arca de l’Aliança, els gegants i cabuts i atres coses de menor importància. Gaspar Gil Pol, va nàixer a València en 1516. Va ser l’autor del llibre titulat “Diana enamorada” i que dell va dir Cervantes, que volia que es guardara com si fóra del mateix Apol·lo. Va ser poeta, novel·lista i doctor en Dret i des de 1566 a 1573 va ser Catedràtic de Grec en la Universitat de València. En el carrer Horts es trobava el Bordell de València. Un lloc poblat per les casetes “dels hostalers” on tenien albergades a les prostitutes i estava cercada per una elevada paret, convenientment vigilada. En el regnat de Jaume II es va dictar una ordenança de l’any 1321 que referint-se als dies festius es mana que “cap dona pecadora s’atrevisca a ballar fora del lloc que ya té assenyalat per a estar. En la casa núm. 5 del carrer de l’Ángel hi ha una làpida de marbre negre, col·locat en la seua fachada que diu així En esta casa va nàixer l’il·lustre valencià, Doctor Don José Monserrat Riutort, Rector de la Universitat de València 1814-1881. En la plaça de Mossén Sorell, va estar el famós palau de Mossén Sorell, fins que un voraç incendi, intencionat i venjatiu ho va destruir la nit del 16 de març de 1878. dels elements que van sobreviure a l’incendi, el Portal d’estil ogival ho va adquirir un anglés i se’l va portar al seu país, mentres que el govern francés, va adquirir i va traslladar per al seu Museu del Louvre, la porta de la Capilla del Palau de Mossén Sorell.

L’Arc del Portal de la Valldigna, oferix un aspecte singular qual és el de sustentar, una edificació destinada a vivendes. En la seua part interior té un retaule de fusta policromada dedicat, a la Santíssima Mare de Déu. En la casa núm. 15 hi ha una làpida de marbre blanc, que parla i homenagea als introductors de la primera imprenta que va haver-hi a Espanya, El senyor Alfonso Fernández de Còrdova i Lamberto Palmart, al celebrar-se el IV segle de la seua instal·lació al nostre país. En el núm. 23 del carrer Blanquerías obri les seues portes la Casa Museu del pintor José Benlliure Gil, germà del cèlebre escultor Marià Benlliure. José Benlliure va perfeccionar a Roma la seua vocació a la pintura i a la volta a casa, va muntar ací en el carrer Blanquerías, el seu taller, jardí i casa. José Benlliure havia nascut en el vell Cabanyal en 1855. El carrer Salvador Giner està dedicada a l’il·lustre músic, Salvador Giner, autor entre atres obres d’És xopá…. fins a la Moma. Se li va dedicar perquè en ella va viure l’excel·lent músic que va morir el dia 3 de novembre de 1911. En el carrer de Serrans, situada enfront de les famoses Torres de Serrano, antiga porta de la ciutat, encara hi ha el “Refugi” on es resguardava la gent, durant la guerra civil, quan sonaven les sirenes. En el núm. 29 va nàixer el gran patriarca de les lletres valencianes, El senyor Teodor Llorente Olivares el 7 de gener de 1836. Fent cantó al carrer Viriat està la casa natalícia del pare Tosca, matemàtic i arquitecte, autor del cèlebre pla de València El carrer Landerer és estret i ben traçad, ab bonics edificis, com l’assenyalat ab el núm. 5 destinat en l’actualitat a Sala de Teatre Escalante. José Landerer i Climent, va ser un cèlebre astrònom que va nàixer a València en 1841 i va morir a Tortosa en 1922. En el carrer Museu va nàixer i va viure la seua infància, el poeta valencià José Bodria i Roig y el illustre Don Vicente Añón Marco molt prop de l’Escola de Belles Arts. Escola on també es van formar pintors com, Francisco Domingo Marqués. Muñoz Degrain, Fillol, Ricardo Verde, Furió, Francisco Lozano, Genaro Lahuerta, Joaquín Sorolla i José Benlliure. En la cas núm. 4 del carrer de la Perdiu, va nàixer un il·lustre fill del Barri del Carme, el gran poeta valencià . Pere Delmonte Hurtado, com així ho testifica la placa de marbre gris col·locada en la fachada, “ En esta casa naixqué el llorejat poeta de nostra llengua vernacla en Pere Delmonte Hurtado.

Paco Gay

101

Fa a penes uns dies, Blas Cantó revelava el títol de la seua cançó per a representar-nos en el Festival d’Eurovisió 2020: “Universo” Millor que “Universo” (uni-uni-verso), jo l’haguera anomenat Cataclisme (cata-tast-clisme). I és que, això de ficar una esdrúixola i accentuar-la com si fora una aguda (per-DÓ-na-MÉ-É) queda francament mal. No obstant això, l’Univers ha sigut sempre un tema molt recurrent en els àlbums de cantants de tots els temps, potser per ser immens, inassolible, misteriós. Potser, en molts casos, era l’única cosa bonica del disc o de la cançó: el seu títol (volgut Blas, t’ompliràs de glòria). Si hi ha hagut un o una cantant, la ment de la qual estiguera molt lluny, allà on l’estreles rellueixen amb tota la seua intensitat, eixe ha sigut nostre “starman”, l’irreverent i increïble David Bowie. There’s a starman waiting in the sky He’d like to come and meet us But he thinks he’d blow our minds Molts ho han batejat com l’home que va baixar de les estreles, com la seua icònica película. Uns altres deien que no era d’aquest món. Ens va deixar als 69 anys, just després de l’eixida del qual seria el seu àlbum número 25, anomenat (quina bogeria!), “Blackstar”. “Mireu cap amunt, estic en el cel / tinc cicatrius a la vista”. El camaleònic David Bowie va conjugar magistralment talent, ganxo comercial i ambigüitat (va arribar a declarar-se bisexual) per a influir en generacions d’artistes amb un inigualable estil que va estar en permanent mutació. Provocador, enigmàtic i innovador, va construir una de les carreres més venerades i imitades de la capritxosa indústria de l’espectacle, que li va ajudar a pujar en vida al pedestal de les llegendes de la música. Referent imprescindible de la cultura glam, impulsor del punk, virtuós en la posada en escena, entre les seues múltiples habilitats van destacar les seues facetes com a actor, productor discogràfic i arranjador però també va ser venerat com a icona de la moda per la seua tendència a provocar amb els seus abillaments i a jugar amb la seua pròpia imatge durant més de cinc dècades. L’era una autèntica “Space Oddity”, eixa raresa espacial que començava amb la distopia en el color dels seus ulls. La seua manera de crear, de ser, de mostrar-se, de reivindicar, de despuntar, de trencar amb tot el que hi havia, ho han elevat a l’Olimp de la música. Els seus concerts de “Ziggy Stardust” es consideren els més espectaculars i innovadors que s’han vist mai, creant un deixant “de pols d’estreles” que encara perdura.

102

En 1976 roda la pel·lícula “El hombre que cayó a la Tierra”, de Nicolas Roeg. El tema de l’espai exterior i del personatge de l’extraterrestre, que tant fascina a Bowie al llarg de la seua carrera, és recurrent. En aquest cas el marcià arriba amb la intenció d’aconseguir aigua per al seu propi planeta, que està a la vora de la destrucció. Una vegada ací, i donada la seua intel·ligència superior, l’alienígena comença a escalar social i financerament per a aconseguir el seu propòsit. Va ser tal la seua relació amb les estreles, que un grup d’astrònoms alemanys ha batejat una constel·lació com “la constel·lació David Bowie”, i és una còpia del raig que sempre ha portat pintat en el rostre. Està composta per 7 estreles pròximes a Mart. There’s a starman waiting in the sky He’s told us not to blow it Because he knows it’s all worthwhile He told me: Let the children lose it Let the children use it Let all the children boogie Fa molta pena quan es va algú que aconsegueix eclipsar a tants cantants de cançons “de farciment”. Segur que Blas Cantó no s’ha acordat, en cantar-li a l’univers, de Bowie. Però allà estarà sempre, mirant-nos des del cel. I, per descomptat, somrient.

Xavier Terol

103

? És clar que, quan parlem d’una comissió de falla, darrere de xifres, taules i estadístiques (aqueixes que tant m’agraden) hi ha molt més. En el cas de la comissió de Just Vilar- Mercat del Cabanyal, hi ha tres generacions que han protagonitzat la seua vida durant els 59 anys viscuts. La vida d’un casal no es pot relatar només a base de xifres, tan fredes elles. Però també és cert que el full de serveis històrics inclou aqueixes dades numèriques acumulades: anys plantats, seccions en les quals s’ha militat i, sobretot, aqueix detall que tant es persegueix una vesprada de 16 de març. premis. I encara que han passat ja quasi 60 anys des que es va plantar per primera vegada, el Mercat del Cabanyal és una de les 137 que componen l’actual cens (d’un total de 381) que encara no coneixen el que és aconseguir un primer premi de falla. Entenc que no causa fam o ansietat, i molt menys en els temps moderns, perquè la comissió del Mercat s’ha acostumat a passar per la porta de guanyadors. A arreglar, en gran manera, l’exercici, amb un triomf sonat. I el de betlems és, en aqueix sentit, reconfortant. És la recompensa al treball i és un triomf sonat. Perquè, des d’aqueix moment, i durant diverses setmanes, el casal és objecte de obligada visita. És, com en aquest mateix exercici, “fer la temporada”. Més encara, podria dir-se que, en no poques comissions, el primer premi d’una activitat enorgulleix més fins i tot que el del monument faller. No seré jo qui aprofundisca en eixe debat en la comissió que ens ocupa, on a més, sí que tenen un “u”, però en Enginy i Gracia, que també degué vestir lo seu en aquell any 2009.

104

Moises Domínguez Responsable de Festes i Tradicions de Levante-MV

La veritat és que, des d’aquella primera falla de 1962, signada per “La Comissió”, Just Vilar- Mercat del Cabanyal presenta el següent full de serveis: 58 falles plantades (ininterrompudes, raó per la qual manté, des del primer día, el número 151 del cens) 1 segon premi 2 quarts premis 4 cinquens premis 24 premis menors de cinqué 28 “sense premi” de falla 1 primer premi d’enginy 1 tercer premi d’enginy 5 premis menors d’enginy i gràcia Observem, doncs, que falta un triomf gran. Quan més a prop va estar va ser en 1974 amb aquell “Patosos” de José Luis Carrasco. Amb molt de mèrit, perquè competia res menys que contra altres 39 comissions i tan sols es donaven 12 premis. La victòria la va pispar la comissió de Carrer de Baix- Mesó de Morella. Com a dada insòlita, en el casal ha d’estar la estendart d’un dels premis amb l’ordinal més alt de la història de la festa. Ens remuntem a l’any 1963 per a recordar com, en aquella ocasió, els van donar res menys que un premi 34. Allò era una salvatjada, amb 92 falles en una mateixa secció. Podríem imaginar-ho ara? L’evolució de la comissió, en matèria de premiació, ha sigut molt irregular. Poc amiga d’enxampar ratxes, les seues actuacions es saldaven ora amb un guardó, ora amb una falla sense premi. Així van anar passant les primeres dècades, així van anar passant els fallers i així van anar passant els artistes. Ricardo Ca-

rretero, Alfonso Ginés, Rafael Orellano, Mario Seguer, Francisco Martínez, José Luis Carrasco, Enrique Viguer, Gabriel Galán, José Luis Ferrer, Paco Ribes... fins a un joveníssim Manuel Algarra, en els seus primers anys com a autor. Cal arribar a les albors del segle quan el Mercat del Cabanyal es posa més seriós i encadena, de la mà de Paco Giner, una sèrie de resultats positius i cadenciosos. Ho fa primer en la Segona B, puja a Segona A, coquetejant amb el podi, fins que, en 2011, fan el salt a aqueixa Primera A de la qual ja no s’han baixat. Un procés que ha coincidit amb la millora de la qualitat dels artistes. O, almenys, del seu full de serveis, perquè no sempre el resultat en la plaça ha sigut el més encertat. Per ací han passat, amb diferent sort, Paco Giner, José Luis Pascual, Pere Baenas, Rafael Ibáñez, José López “Selfa”, Emilio Miralles i ara Alberto Ribera. Cal valorar en la seua justa mesura no ja que el Mercat decidira, fa ara deu anys, fer el salt a la categoría de plata, sinó quedar-se. Suposa una aposta per l’apartat artístic que no tothom està disposat a assumir. Sobretot, quan es tracta de falles perifèriques, allunyades del centre mediàtic. Ací és més fàcil rendir-se a les coordenades de baixar el ritme i dedicar recursos a passar-lo millor.

I encara més cal valorar-ho si es té en compte que les actuacions estan lluny dels llocs d’honor. D’alguna forma, d’acord amb moure’s amb pressupostos modestos per al que és la categoria. Qualsevol altre grup hauria tirat la tovallola. Però no disminuirem la importància que suposa estar en Primera A. Perquè és una secció, revestida per una Federació, d’alta visibilitat. I ací està el Mercat del Cabanyal sense defallir. Tres huitens premis i tres pedrees, en els tres últims anys. Premis número 12, 14 i 12, successivament. “I el primer premi pa quan?” No és qüestió d’esperar-ho a curt termini. Tots sabem com li les gasten les comissions capdavanteres, que les veus i dius “Això podria ser un quart premi d’Especial”. La Primera A és una categoria molt desigual en aquests moments i el primer premi no és la guerra de la 151. Té molt més valor eixa constància en la categoria. I si va revestida d’algun pujada, millor. És el paper que, per exemple, va tindre recentment, Jerònima Gal·lés-Litògraf Pascual i Abad o Llanterna-Na Robella. Donar amb el clau i pegar un esclat. Aqueix sisé premi, aqueix cinqué, que pot saber a primer. Em conforme amb guanyar, any rere any, la batalla del convenciment. Que es necessiten comissions com Just Vilar-Mercat del Cabanyal perquè continuem entenent com és la prioritat en la festa.

105

Jueves, Viernes y Sรกbado ABRIMOS POR LA NOCHE DOMINGO CERRADO

Av. de la Malva-Rosa, 78 - Valencia Tel. 963 71 48 55 - 682 633 507

¡Y ah󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢󰈢co󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲󰇲 www.pollosplanes.com