Llibret Falla Raval de Cullera 2024 by Panal Fallero

Explicació

de la portada

* +

“D

e Cullera al cel” és el lema de la falla gran, en el qual podem veure, al voltant del Faro de la nostra ciutat com a eix central, una infinitat de personatges en forma de ninots. Les Falles són art, és una cosa indiscutible. No sols perquè és arquitectura de fusta, escultura en suro i cartó, pintura, disseny i composició. També ho és pels seus guions al més pur estil cinèfil, la música i els balls regionals i la literatura i versos dels seus llibrets. I a tot això, la seua cuina, la pirotècnia, la fantasia tèxtil... Les Falles no són un art, són les set arts i moltes més. D’ací la nostra portada. Com el títol de la nostra falla 2024, en un cel de núvols blancs emergeixen 7 monuments de Cullera, envoltats de 7 elements, un per cada art (arquitectura, literatura, cinema, escultura, dansa, pintura i música). Acompanyant-los, altres 7 elements d’eixes mateixes arts però en el món faller, destacats per estar acolorits dels tres colors del llibret. Una composició artística en forma de falla, amb el far en el centre, portada i esbós de falla en concordança. A més, a joc amb els 7 separadors que es podran trobar a l’interior on, en cada art, s’ha realitzat un collage amb elements fallers i autors/es valencians/es. De Cullera al cel, del cel a l’art, de l’art a Cullera i les seues falles. Gràcies a la comissió per donar-nos, per tercer any, l’oportunitat de dissenyar i maquetar aquest gran llibre, especialment a les delegacions de llibret, tant l’adulta com l’infantil. Esperem que ho gaudiu i que tingueu les millors satisfaccions amb ell.

PANAL FALLERO

FALLA de

2024

CULLERA

2024

Crèdits

Edita: A.C. Falla Raval de Sant Agustí Coordinació: Joan Castelló Lli, Salva Tortajada Tur i José Luis Valiente Moro Equip de redacció i correcció lingüística: Juan Antonio Román Muñoz, Rubén Colubi Osa, Elisa Signes Angel, Francesc Piris Oliver, Núria Aparisi Montagud, Irene Blanes Fernández, Andrea Costa Mancilla, i Ángel Aragó Beltrán Col·laboradors: La relació completa en l’índex de col·laboracions literàries. Maquetació i impressió: www.panalfallero.com 2

Fotografies i arxius gràfics: AC La Penyeta, Joan Beltrán Gimeno, José Marín, Adrián Castelló Cañamero, Joan Castelló Lli, Alba Vercher, Andrea Costa, Museu de Belles Arts de València, Museu Joaquín Sorolla de Madrid, Arxiu del Congrés dels Diputats de Madrid, Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Galleria Arte Moderno de Milano (Italia), Museu de Belles Arts de Xàtiva i National Galleries Scotland d’Edimburgo. Publicitat: Alexis Marí Gonzalo, Carlos Marí Gonzalo, Gabi Escrivà Piris, Jose Luis Valiente Moro, Rosa Llopis Alfonso, Juan Gabriel Olivert Nicolás, José Martínez Sampedro, Salva Tortajada Tur, Francisco Miguel Fabra Giraldós, Ivan Yagüe Renart, Cristina Fernández González, Elisa Signes Angel, Juanvi Molina Escrivà i Begoña Camarena Reverte

Aquest llibret participa en el XIII Concurs d’Articles de Llibret de la JLFC (p.223) Premis de les Lletres Falleres El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024

Us convidem a visitar la versió digital: https://issuu.com/panalfallero/ docs/llibret_falla_raval_ cullera_2024

https://www.fallaraval.com/

Tirada: 500 exemplars Dipòsit legal: V-198-2021 Aquest llibret junt amb el llibret infantil ha participat en els premis: XXVIII Concurs de llibrets i portades de llibrets de Falles 2024 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera. Aquest llibret participa en el VI Premi Cullerot de JLFC al Millor Poema Satíric d’un Llibret de Falla (p.10)

Aquest llibret forma part de la marca cultural de la falla Raval:

PUNT VOLAT L’A.C. Falla Raval de Sant Agustí defensa la llibertat d’expressió, però no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

Índex

2024

Part Fallera 4 6 8 10 18 20 22 24 32 34 38 39 41 42 43 44 48 50 51 68

318

Salutació del President 2024 Fallera Major 2024 Bunyol i Cullera d'Or amb Fulles de Llorer i Brillants Falla Gran 2024 Salutació del President Infantil 2024 Fallera Major Infantil 2024 L'art de la cooperació Falla Infantil 2024 Curiositats de les abelles Junta Directiva Vocals Cort d'Honor Xiquets Xiquetes Col·laboracions literàries Abonades 2024 Programa de Festes 70 Pròleg Punt Volat 2024 78 Art poètic Premis Falles 2022-2023 82 L'art que ens envolta Fotogaleria 114 Imaginarium d'art i falles 50 en el record 126 L'art d'escriure 190 Articles des del Raval 248 Art literari fet des de Cullera 290 Articulant drets socials Guia comercial

Venus de l’espill, de Velázquez. National Gallery de Londres

Salutació del

President

2024

stimats fallers i falleres, dones col·laboradores, veïns i simpatitzants de la Falla Raval. És un orgull per a mi dirigir-me a tots vosaltres per primera vegada com a President d’aquesta gran comissió, per a mi aquest any és un any ple d’il·lusió i molta responsabilitat. Des d’aquestes línies voldria agrair a tots vosaltres la confiança dipositada en mi per encapçalar aquest projecte i, com no, a tota la gent que treballa al meu costat, braç a braç, perquè aquesta comissió funcione dia a dia d’una manera brillant. Vos convide a que gaudiu d’aquestes falles amb harmonia i diversió, gaudiu de tots els actes, festes i esdeveniments que hem preparat per a tots vosaltres, sempre amb responsabilitat i demostrant el saber estar que tenim a cada un dels actes i festes als que acudim. Ja per a finalitzar voldria dir-vos que tots som falla, des del faller més veterà al més menut, així que desitjar-vos que tots junts passem unes bones festes josefines amb la il·lusió i ganes que fiquem els fallers i falleres de la Falla Raval de Sant Agustí. 4

P José Martínez Sampedro 5

Poema a la

Fallera Major

2024

Des que tens ús de raó sempre has tingut una gran il·lusió, poder cridar fins a buidar els pulmons que, per fi, eres Fallera Major. Aquest any eres l’estrela més radiant que per allà on passa brilla, perquè el que un dia era un somni ja s’ha fet realitat. Fallera de bressol, valenciana de sentiment, el teu cor està ben ple de tot el que t‘estimem. Nascuda a València, la millor de les terres, els coets seran la melodia per a lluir les millors de les teles. És per a mi un gran orgull poder escriure’t aquestes paraules i amb la mà al cor desitjar-te un regnat inoblidable. Angel Arago Beltrán 6

FM Dafne Jaijo Vargas 7

Bunyol i Cullera d'Or amb fulles de llorer 2024 i brillamts

Inmaculada Sapiña Cabanes

Lola Segura Sieres

De Cullera al cel. L’aRt del turisme

l lema del monument parla del gran tresor de Cullera, el turisme. Amb la primera part d’este, es vol posar al nostre poble a l’altura de grans ciutats del nostre país, perquè ací també tenim grans riqueses emmarcades entre riu, mar i muntanya. Tant és així, que fins i tot un pirata que va vindre buscant or es va quedar, perquè Cullera li va furtar el cor. D’altra banda, l’art és divers i pot ser interpretat de diferents maneres.

En qualsevol cas, a Cullera podem vore representades les set arts i ací n’afegim un, l’art de mimar al turista. 9

Francesc Piris Oliver

FALLA 2024 GRAN

Explicaició

teatre — AVIADOR: Mayday! Mayday! Pilot amb torre de control! — TORRE DE CONTROL: Ací torre de control amb l’aviador. En què el podem ajudar? — AVIADOR: Alguna cosa ha fallat i necessite aterrar. — TORRE DE CONTROL: Diga’ns què veu per a poder-lo orientar. — AVIADOR: Unes lletres, unes gegantesques lletres. — TORRE DE CONTROL: I què diuen? — AVIADOR: CULLERA.

Audio explicació: https://fallaravaltourism.com/ wp-content/audiofallagran.mp3

poema Així va ser com l’aviador a Cullera va arribar, I de seguida d’ella es va enamorar. Quina ciutat més fantàstica! - va exclamar plena de patrimoni i de gent espectacular. L’art de fer turisme, Cullera el sap i el nostre aviador el vol disfrutar. Al director del millor hotel anem a gastar perquè a l’aviador li faça de guia local.

llegenda «Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzat per la JLFC« 10

Algunes coses haurem d’amagar perquè molts visitants de la tercera edat hi ha. Poc d’hotel per a poder-se allotjar, però el millor arròs es podrà menjar. De tota manera qui serà este aviador tan elegant? No té pinta de fer vols comercials A més, ens ha paregut sentir-lo parlar valencià, i això ens ha deixat un poc estranyats.

Toni Pérez

prosa

envingut a Cullera, senyor aviador, o millor dit al Hollywood espanyol. Jo li contaré tot el que a esta ciutat podrà disfrutar. Un poble de riu, muntanya i mar que va a deixar-lo bocabadat. Sent vosté visitant, de Madrid o de França segur que vindrà, però no s’ha de preocupar perquè vinga d’on vinga molt bé l’anem a tractar. Les lletres de Cullera són la causa del seu bon aterrar i ha de saber que 50 anys han celebrat. Fins i tot l’alcaldessa de Hollywood, allà als Estats Units, ens ha felicitat. Quina idea més original tingueren els nostres avantpassats, amb Enrique Torres al seu capdavant. Una altra cosa és el que ens fa pensar: si hui en dia algú tinguera una idea semblant, de boig el faríem passar. Fins per a plantar un pi, permís has de demanar, per a pintar un cartell no m’ho vull ni pensar. S’imagina vosté al tècnic de l’ajuntament, que per a ficar un unflable ens fa suar, que eixe permís haguera de donar? No n’hi ha prou “OQUES” al Bioparc perquè ens ho volguera firmar.

El convidem a passejar pel riu, des de l’assut fins a la mar, i així anirà contemplant tot el seu encant. Pescadors de canya i mariners jubilats en este tram vorà i mil historietes li contaran. Vinga ara a visitar el nostre port, si és que així es pot anomenar. Tenim un port molt peculiar, ja que és l’únic fluvial que a la Mediterrània espanyola trobarà. Però un poc desfasat s’ha quedat i poc de turista nàutic a Cullera vindrà. Tres senyores s’han mudat per a eixir a vore l’aurora des de la mar. Que emblemàtic i bonic era vore en processó a la patrona dels mariners des d’una embarcació. Però com ara han prohibit a les barques acudir amb visitants, les senyores han decidit agarrar-ne una sense cap permís demanar. Vorem açò com acabarà, però les tradicions s’han de mantenir i no voler filar tan prim, que a la fi tanta burocràcia ens farà morir. Sabem que els mariners per això enfadats estan i prou malament està tot, com per a un capritxet no poder-los donar. A ells, que ens porten el millor peix i marisc per a fer arrossos i en totes les fires d’Espanya poder-lo oferir. Perquè altra cosa no, però d’arròs estem cobrint les fires de turisme a les quals estem acudint. Però també per a festes de germanor, que per tota Europa l’ajuntament organitza amb honor. Viatget, paelleta, cassalleta i comboiet, tot açò i més, pagat pel contribuent.

La torre del Marenyet li vaig a ensenyar i la seua història contar. Tot va començar amb aquell pirata que arramblà amb tota la ciutat. Dragut que es feia anomenar, els seus vaixells a la platja del dosser va amagar, i amb la foscor de la nit i amb barques menudes pel riu Xúquer al poble va entrar. Més de 600 pirates a saquejar es van dedicar i Cullera mig despoblada es va quedar. Per tal de previndre els atacs pirates, al rei se li va demanar una torre per poder vigilar. La torre es va construir al costat de la desembocadura del riu que abans més al sud ubicada estava, i així poder observar qualsevol cosa que per allí entrara. La torre està remodelada i en un museu s’ha convertit, llàstima que sols la disfruten la pols i l’oblit. Que pena senyor aviador no poder-li mostrar l’interior de la torre, però ja pots tocar i tocar, que cita no et donaran. I el mateix passa amb gran part dels museus locals, plens de cultura, història i art, però ningú els pot disfrutar. 13

Anem ara a una de les zones més boniques del poble, el Far. Amb els seus penya-segats i les vistes meravelloses que des d’ací es poden contemplar. En l’estructura mediterrània, el far de Cullera queda molt ben emmarcat i a tots ens agradaria poder-lo visitar. Les noves tecnologies han aplegat i el farer, quasi, sense treball s’ha quedat. Un dia content es va ficar quan li digueren que de guia turístic podria treballar, ja que el govern d’Espanya cedia el far a l’administració municipal. Vingué en 2020 el ministre socialista a anunciar la cessió. Cessió que l’alcalde s’havia lluitat i, per tant, gustosament acceptat. La foto es van fer i en tots els periòdics van eixir: Cullera convertirà el seu far en un recurs turístic, i tot gràcies a la seua cessió per part del govern espanyol. Han passat quasi quatre anys i d’allò res se sap ni es parla. Serà que el ministre ens haurà enganyat? O tal vegada ha canviat d’opinió perquè el Far de Cullera necessiten per il·luminar tanta indecisió. El nostre aviador, després de tant per Cullera passejar, un poc haurà de descansar. Que no es preocupe, que hotels en té per a triar. Bo, tampoc hi ha tants. Com és possible no saber on este home allotjar? Si és estiu està tot ple o és car, però si és hivern ho tenim tot tancat. Poca alternativa per a dormir a Cullera hi ha. El turisme de rotació tenim estancat i pareix que una solució ràpida no es trobarà. Ni un sol hotel de cinc estrelles tenim i tan sols un parell de quatre hi ha. Amb hostals i posades antigues ens haurem de conformar, sabent que açò pocs diners ens pot deixar. 14

Capital gastronòmica de l’arròs i amb platges millors que les del Carib, però a l’hora de dormir, sols podem oferir habitacions que en mirar-les et fan pegar un crit. Vinga, senyor aviador, i vorà una competició en la qual ací som internacionals. Als jocs olímpics ens volem presentar i als nostres turistes com a competidors portar. Estem parlant, per descomptat, de la carrera de para-sols. Els millors atletes d’esta dura cursa normalment “hablan castellano” i “cogen sus sombrillas” com si d’una competició de perxa es tractara i corren, corren, corren sense pensar que el marcapassos els pot rebentar, però això sí, a vora mar han d’aplegar. De forma heroica, com si foren astronautes clavant una bandera en la lluna, fan seua una parcel·la a primera fila, enfonsant el seu parasol en l’arena, al crit de “victòria”. En Cullera s’ha vist a gent amb caminador que fa més de pressa el trosset del passeig marítim fins a la vora de la mar que un guepard. Estos sí que ho tenen clar: de matí torrar-se a vora mar, per a poder dinar i sopar sols han de comprar al supermercat, de vesprada, a les cartes o al bingo jugar, a la nit passejar i, si de cas, comprar algun gelat i eixe dia la casa per la finestra han tirat. Els que també s’ho disfruten són els nets, perquè Cullera té activitats per a tota classe de xiquets.

Però no patim que turistes més joves també en tenim. Tal vegada massa joves i, per tant, no gasten amb excés, però que li ho pregunten als festivals que els deixa les butxaques del revés. Cullera, en turisme de festivals s’ha convertit i diuen que es tracta d’una inversió de futur que traurà el seu profit. Que la gent jove que ara ve a Cullera, també vindrà quan siga gran i bons dinerets en l’economia local deixaran. Deu anys portem de festivals, esperem que eixe futur no tarde massa a aplegar. De moment, els grans supermercats ben contents de la facturació estan. I res s’ha de dir de l’organització dels festivals, qui ara fa pagar fins per eixir del recinte fitat. Si vols menjar, no cal que gastes en l’hostaleria local, ací t’oferim una gran varietat de “food trucks”. Aneu amb compte festivals, que fins el defensor del poble s’ha queixat, que per l’aigua feu pagar i fonts haureu d’instal·lar. Fiqueu bona música i deixeu ja de sagnar al personal. Tal vegada, estes coses s’haurien de mirar, perquè tindre un festival a casa siga un guanyar-guanyar també per a l’economia local. A més, s’hauria de conscienciar a la joventut perquè no ens deixen el marge del riu tan brut. Si Cullera l’oci els oferix, que almenys no embruten amb tant de fem. 15

vers A l’aviador, Cullera pareix haver-lo enamorat. Molt s’ha de millorar! Ha exclamat. Però sens dubte el millor arròs s’ha menjat i, almenys, això és una gran veritat. Cullera és art, cosa que no es pot negar, té patrimoni, història i paratges a rebentar. De la gastronomia som els reis del paladar Conjunt que ens fa especials per al turista enamorar L’art de fer turisme no ha de ser tan cruel. Tenim xicalla que només gasta en alcohol i gel, i gent major que ens vol prendre el pèl. Però de tota manera, de Cullera al cel. I, en un moment donat, l’aviador va confessar que realment ell venia de la Cullera del passat, Juan Olivert Serra sempre l’han anomenat i el primer vol d’Espanya a motor va realitzar. Nascut a Cullera i, per això, porta el seu poble a la sang. Va ser el primer espanyol en volar fa ara cent quinze anys. Està molt impressionat de com el poble ha canviat i ens anima a tots, com ell, a deixar-lo ben alt. Gran satisfacció li ha donat trobar el seu “volaoret” al parc Daniel Clar. D’esta forma, podrà tornar al lloc on este viatge ha començat.

Castell de Cullera. Foto Adrián Castelló Cañamero

Salutació

President

2024

INFANTIL

ola a tots, falleres i fallers, abonades, amigues i amics d’aquesta gran comissió. Aquest any s’ha fet realitat el meu somni representant a la meua falla com a president infantil. Soc faller des del meu naixement i sempre he estat acompanyat de Valeria, la nostra fallera major infantil. Vull donar les gràcies a tota la meua família i amics dels meus pares per estar sempre al meu costat. I especialment als meus pares, que com a fallers d’aquesta comissió desitjaven, tant com jo, veurem disfrutar d’aquest gran any com a president. Sense vosaltres no s’haguera complit. Estic molt content i agraït de què ens acompanye en aquest meravellós any, Dafne, la nostra fallera major. A més, no em puc oblidar de José, el nostre president, gràcies per tindre sempre una mostra d’afecte i confiar en mi. Intentaré estar a l’altura perquè tots junts disfrutem d’unes falles especials i disfruteu tant com jo d’aquest any. Gràcies a tots i visca la Falla Raval de Sant Agustí. 18

PI Lucas Guevara Cerveró 19

+ *

Poema a la

Fallera Major 2024

INFANTIL

Si d’alguna manera et podem descriure, és per la teua simpatia i ganes de fer riure. Familiar, juganera i sempre amb ganes de ballar. Quan vas nàixer, amb gran emoció, els teus pares t’apuntaren a la seua comissió. Els anys han passat, van a veure un somni fet realitat la seua xiqueta, la nostra xicoteta representant. Foc, pólvora i música tot al teu voltant retrona. Perquè arribe a la gent que comença festa de la bona. És l’hora de gaudir, l’inici de les teues falles està ací. El moment tan esperat ha arribat, el de veure’t amb la banda desfilar. Amb orgull recorreràs cada racó del teu poble i en cada acte lluiràs els teus vestits de valenciana. De Cullera i del Raval que més pots demanar? El teu somni pren forma i amb la teua cort realitat es torna. Valeria, ara sí, ja eres la nostra Fallera Major Infantil! De Eila 20

FMI

Valeria Marí Murillo 21

^ +

L’aRt de la cooperació James Russell Lowell

Amb tot això, el nostre fil conductor, basat en la cooperació i la natura, no ha estat tan sols present en el monument i al llibret, sinó que també ens ha acompanyat durant tot l’any, amb activitats culturals com ara la «Matinal del llibre en valencià. Una fira literària i cultural». Camp d’abelles i flors, d’Eva Mennez. Galeria Sara Caso

Els llibres són les abelles que porten el pol·len d’una intel·ligència a una altra.

mb aquesta frase tan certa hem volgut emmarcar el contingut del nostre llibret infantil d’aquest any, que enllaça la cooperació i la cura del planeta, reflectida al nostre monument infantil que porta per lema «La natura és l’art que tu tries cuida». Durant el viatge que realitza el visitant a través de les diferents escenes, es poden veure tots els problemes que té el nostre planeta, la majoria d’ells a causa de l’acció humana. A més, com a figures principals tenim a les abelles, les grans treballadores sense les quals la vida resulta impossible. 22

Aquest any, totes aquestes activitats de caràcter cultural i de promoció i ús de la nostra llengua estan englobades en la que a partir d’ara serà la marca cultural de la Falla Raval, el «Punt Volat», del qual es pot trobar tota la informació a les nostres xarxes socials i amb el que pretenem unificar tota la cultura produïda a la nostra comissió. Per descomptat, aquest any la cooperació és la gran protagonista d’aquesta iniciativa, ja que implica a moltes delegacions, com ara la de llibret, teatre, promoció i ús del valencià, festes, medi ambient i moltes altres, totes elles capaces de treballar les unes amb les altres en pro de la comissió. En resum, la cooperació i la preservació del medi ambient, aquest any al Raval, van de la mà. Així doncs, la preservació del planeta és una responsabilitat compartida que requereix la participació activa de tots. La importància de treballar junts en la protecció ambiental és cada vegada més necesària pels molts desafiaments als quals ens enfrontem, com ara el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació i molts més. De la mateixa manera, resulta imprescindible transmetre tota aquesta responsabilitat a les noves generacions.

És per això, que considerem la falla com un bon mitjà per a treballar aquesta problemàtica, ja que una falla és fàcilment comparable a una bresca, la qual està formada per abelles incansables que lluiten pel mateix fi i són encapçalades per la seua reina. Igualment, les comissions conformen un grup de gent treballadora que està representada per la fallera major. Però no és tan sols el fet de tindre una abella reina el que fa especial aquestes criatures, el que realment és envejable és l’esforç, el temps i l’empenyiment que posen en la seua dura tasca. No obstant, encara que les abelles són dignes d’alabar, en aquesta comissió res hem d’envejar-les, ja que, a banda de tindre uns exquisits representants, també tenim un esperit treballador imparable. Molts es poden preguntar, quina és la clau? Molt fàcil, l’estima pel que fem. La cooperació és el pilar fonamental en una associació cultural com és una falla. La col·laboració de manera altruista de tots els membres, cadascú amb les seues habilitats i coneixements, és el que aconsegueix que projectes tan grans com un llibret faller puguen fer-se realitat. D’aquesta manera, hem volgut utilitzar el llibret infantil com a via directa per poder arribar als nostres menuts, utilitzant les abelles i el seu exemple per demostrar a totes les xiquetes i xiquets que treballar braç a braç amb la resta pot donar resultats increïbles, no sols al si de la comissió sinó també en l’àmbit personal, ja que han nascut grans amistats amb el pas dels anys. Amb tot açò, el llibret infantil aquest any és plenament manipulable i consta de tres parts igualment importants. La primera d’elles, es tracta d’un joc d’estratègia compost per diferents peces hexagonals que simulen la bresca de les abelles. Amb aquestes peces es pot conformar un mapa que cada vegada serà diferent depenent de com es col·loquen, és a dir, hi ha infinites possibilitats. No obstant, encara que cada xiqueta i xiquet té les seues peces, no pot jugar si no és amb altre jugador

amb qui puga unir-se per fer un mapa més gran i competir per sumar punts. D’aquesta manera, estem creant en els nostres menuts la necessitat de col·laborar amb altres i poder veure què és una experiència satisfactòria. Al revers de les primeres peces del joc trobem la segona part amb un caràcter més formal i que està conformada per la informació dels nostres representants i de la nostra comissió, així com el programa de festes. Per últim, al revers de les últimes peces trobem el tercer apartat del llibret, unes activitats que treballen l’estima pel planeta i que motiven a les xiquetes i xiquets a continuar cooperant i estimant la natura com a repte al llarg de la seua vida i en el seu dia a dia. En conclusió, l’aposta pels nostres menuts és i serà sempre una aposta segura. A la Falla Raval sempre li hem donat un especial protagonisme a la nostra comissió infantil. Donar l’oportunitat als nostres menuts i menudes perquè puguen aprendre a estimar el planeta i cooperar en el desenvolupament de la seua quotidianitat amb el nostre llibret d’una manera lúdica ha estat un repte, esperem que el disfruten.

La preservació del planeta

és una responsabilitat compartida que requereix la participació activa de tots 23

Francesc Piris Oliver

2024 FALLA INFANTIL

Explicació

+ *^

Explicació del lema

ste lema parla per si mateix, planeta sols tenim un i, si triar és una acció que ens fa lliures, fent- ho tenim la capacitat de millorar o empitjorar el nostre futur. L’ésser humà parla de l’art i de com s’expressa a través d’ell, però no tenim en compte l’art que la natura ens aporta tan sols existint. Esta falla és com la natura, tots hem de tindre cura d’ella perquè és l’obra més estimada que tenim. En definitiva, tu tries cuidar la natura, reciclar, protegir les abelles, la reforestació, evitar la sequera, respectar la fauna, tu tries anar contra el canvi climàtic, tu tries lluitar.

Banyuls&Ruiz

Audio explicació: https://fallaravaltourism.com/ wp-content/audiofalla.wav

La mare natura ens ha deixat triar i les nostres decisions no han fet més que empitjorar. Dos abelletes volen en busca d’on parar, perquè el canvi climàtic ha desfet la seua llar. Per sort a Cullera han trobat un nou abeller i tot pinta ser un abeller ravaler. Este eixam pareix tindre l’art de triar certer, perquè el món no quede com un autèntic femer. (... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...)

— Valeriaz: Serà possible! Crec que la girafa ens ha descobert, però trobe que està trista. — Dafnez: Hola, joves abelletes, mai vos havia vist per ací. — Valeriaz: Para Lucaz! Este pareix un bon lloc per a quedar-nos. — Lucaz: No sé jo, Valeriaz... Per colorit que siga un lloc, no ens hem de fiar. — Valeriaz: Però és tan bonic! De veres creus que alguna cosa pot anar malament? — Lucaz: Què ja no recordes el lloc d’on venim? També era preciós, ple de flors i colors… Però, els seus habitants no saberen triar bé les seues decisions i acabaren destrossant-lo. Ara no hi ha més remei que buscar una nova casa... — Valeriaz: Tens tota la raó... Però he sentit que la gent del Raval és gent molt cooperativa i jo crec que tindran més coneixement a l’hora de triar pel bé del barri. — Lucaz: Pot ser, amiga meua. Però no acabe de fiar-me. — Valeriaz: I què podem fer? — Lucaz: Vols que peguem una ullada sense que s’adonen abans de quedar-nos? — Valeriaz: Zííí! Això és molt bona idea.

— Lucaz: Disculpe senyora girafa, no volíem molestar, sols que per mal haver triat, sense casa ens hem quedat i ara una nova llar volem trobar. — Dafnez: Este lloc sencer encara està, però no creieu que molt més podrà aguantar. Els habitants d’esta ciutat tampoc posen seny a l’hora de triar. — Valeriaz: Quina barbaritat, si així seguim, sense món ens anem a quedar. — Lucaz: Per què diu això senyora girafa? — Dafnez: Jo en la sabana solia estar disfrutant d’una calor espectacular i ara, fins i tot una bufanda m’he de posar. — Valeriaz: I què podem fer? — Dafnez: És qüestió de triar bé a l’hora d’actuar, per al nostre món conservar, perquè si no, com un globus amb una agulla l’anem a explotar. Abelletes, que veniu d’un lloc destrossat, ajudeu-nos amb consells per a esta ciutat conservar. — Lucaz: Una volteta al barri anem a pegar i la nostra experiència anem a proporcionar.

— Lucaz: Seguix-me a poquet a poquet...

— Valeriaz: Moltes gràcies, senyora girafa, i fins demà.

(... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...)

(... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...) 27

— Valeriaz: Què has trobat? — Lucaz: Mira, mira, quina felicitat! — Valeriaz: En este poble miren pels seus animals... — Lucaz: …I tenen cura dels més afectats! — Valeriaz: Que bonica la xiqueta que cuida del pardalet. — Valeriaz: Ai! Estàs veent això, Lucaz? — Lucaz: I tant... comencem bé... un xiquet intentant matar amb un esprai un muntó d’amigues abelletes. — Valeriaz: Quin desastre! Quin xiquet més malvat! — Lucaz: Algú li hauria d’ensenyar que sense les abelles l’ecosistema estaria perdut. — Valeriaz: Gràcies a les abelles hi ha equilibri ecològic i s’afavorix la biodiversitat. — Lucaz: Som les responsables de la fecundació i reproducció de plantes i arbres. — Valeriaz: Som imprescindibles per a cultivar més del 75% dels aliments. — Lucaz: I a més, som productores de mel, cera, gelea reial i pròpoli. — Valeriaz: Per favor, prengam consciència i triem cuidar a les abelles. A este xiquet se li ha d’explicar, perquè quan siga gran del món puga disfrutar. — Lucaz: Però mira, este altre xiquet sí que està fent-ho bé! Apagant la “llama” està i un fort missatge contra els incendis forestals està llançant. — Valeriaz: Quina bona notícia! Si de menuts ja ho tenen clar, amb els incendis intencionats podem acabar. Sols se’ls ha d’explicar que sa casa és el món i no el poden cremar. — Lucaz: Valeriaz, Valeriaz, vine i veuràs! (... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...) 28

— Lucaz: I què em dius dels xinesos que donen amor a eixe panda boniquet? (... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...)

— Valeriaz: Lucaz, ara mateix jo estic emocionada! — Lucaz: Sí Valeriaz, quina bona sort estem tenint en este barri, que fins i tot l’apicultor tria en positiu. — Valeriaz: Utilitzar fum líquid per a les activitats d’apicultura i agricultura és del millor que ens pot passar. — Lucaz: És ecològic, no fa mal als insectes i, al mateix temps, fa profit als professionals perquè puguen treballar. (... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...)

— Valeriaz: Què fa un pelicà tan lluny d’un llac? — Lucaz: Es veu que el problema de l’aigua ací també ha arribat. — Valeriaz: Quina llàstima que un bé tan necessari siga a la vegada tan escàs. — Lucaz: Però la sequera no és casualitat. — Valeriaz: Haurem d’ensenyar-nos a gastar l’aigua millor, si volem que hi haja per a tots. — Lucaz: Agraïts li estem senyor pelicà, que fins i tot vosté està fent de mitjà de transport perquè a tots l’aigua els puga arribar. (... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...)

— Valeriaz: Allò de l’aigua tristos ens ha deixat, però mira quina alegria eixos xiquets ens han donat. — Lucaz: Que original! Amb taps una disfressa s’ha confeccionat! Això es diu reciclar! — Valeriaz: I el seu amic la closca d’un caragol ha sabut reutilitzar! — Lucaz: Buf! La mofeta està trencant esta estampa amb el pet que s’acaba de tirar. — Valeriaz: Quina pudor! Però no la jutjarem, més pudor fa tot el que tiren els humans on no toca. — Lucaz: Les 3 “R” massa seria demanar, però almenys ho hauríem d’intentar. — Valeriaz: RECICLA, REUTILITZA I REDUEIX, és una bona lliçó que ajudarà a l’art del bon triar. — Lucaz: Aiii Valeriaz, que açò em farà plorar... — Valeriaz: Què has vist? — Lucaz: Una xiqueta amb un pinzell està pintant al pobre camaleó la seua pell. — Valeriaz: No pot ser! Però on hem aplegat? — Lucaz: A un món ple de filtres per a aparentar i no fer gala del que és natural. — Valeriaz: A esta xiqueta se li ha d’explicar que el “Què diran?” no és important. — Lucaz: Que ha de triar deixar al camaleó amb el seu color original. — Valeriaz: I que no per voler-lo pintar, més orgullós lluirà. — Lucaz: Ella això també haurà de pensar quan es faça fotos per a les xarxes socials. (... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...)

— Valeriaz: Ai! El món s’està enfonsant, però la música no para de sonar. — Lucaz: Què dius, Valeriaz? — Valeriaz: Tu no has vist la pel·lícula de Titànic, Lucaz? — Lucaz: Ah, ja sé per on vas. — Valeriaz: El món és com el Titànic, que s’està enfonsant, però la gent pareix no prendre consciència seriosament i tot sembla un divertit ball. Com els violinistes del Titànic, que no pararen de tocar fins que el gran transatlàntic no s’acabà d’enfonsar. — Lucaz: Així li passa a este gall, que no para de tocar com si fora l’amo del corral. Però no s’adona que en quatre dies no quedarà ni tan sols públic al que encisar. — Valeriaz: Del canvi climàtic no fa falta parlar, millor anar a un festival o a futbol jugar. — Lucaz: Però alguna cosa està passant i la senyora girafa a l’inici ens ho ha explicat. — Valeriaz: Llocs de calor i fred que ara s’han canviat... — Lucaz: … I l’escalfament de la terra és ara ja una realitat. — Valeriaz: Les gallines prompte pondran... — Lucaz: … Ous caiguts que no faran falta ni cuinar. (... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...) 29

— Valeriaz: Una bona notícia per fi! — Lucaz: Quin hort urbà més original. — Valeriaz: Tots haurien de saber cultivar i les necessitats bàsiques mai oblidar. — Lucaz: No pot ser que la joventut sàpia editar en Instagram, però se’ls faça un món plantar un tomacar. — Valeriaz: Ajudem este hort a prosperar! — Lucaz: Junts l’anem a pol·linitzar! (... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...)

— Valeriaz: La sequo-iaia! — Lucaz: La mare natura! — Valeriaz: Que bonica és. — Lucaz: Si ella feliç a este barri està serà perquè és un gran lloc on poder habitar. — Valeriaz: Seguirem els seus consells que, de segur, millor ens ajudaran a triar. — Lucaz: L’art de la natura s’ha de conservar i amb les nostres decisions s’aconseguirà. (... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm... Zzzzzuuumm...)

I les abelletes es van quedar en este barri que tant els va agradar. Tenim clar que coses s’han de canviar, però que pel bon camí volem anar. Al món esperança hi ha. Conscienciar i educar són la clau per al bon triar i, si açò ho tenim clar, sols ens queda lluitar.

+ +

Curiositats de les abelles

6 Les abelles es comuniquen mitjançant una dansa per a indicar la ubicació de la font d’aliment, la direcció i la distància de les flors.

Una sola abella pot visitar més de 2.000 flors en un dia.

2 En cada rusc

viuen entre 30.000 i 60.000 abelles.

3 Les reines viuen d’un

a tres anys i s’alimenten de gelea reial.

Les abelles poden allunyarse del rusc fins a tres quilòmetres a la recerca d’aliment.

5 Les coves de l’Aranya a

Bicorb contenen una de les mostres de pintures rupestres més importants de l’àrea valenciana, protegides per la UNESCO, considerades Patrimoni de la Humanitat. Representa una escena de recol·lecció de la mel (entre el 9.000 i el 1400 aC ja existia relació entre l’ésser humà i les abelles). 32

7 En la Comunitat

Valenciana, es fan unes de les millors mels del món: la mel de flor del taronger i la de romer molt valorades en altres països d’Europa.

8 Els aliments que mengem, com ara bé, fruites i verdures depenen de la pol·linització de les abelles.

9 Quasi el 90 per cent de les plantes amb flors depenen de la pol·linització per a reproduir-se; així mateix, el 75 per cent dels cultius alimentaris del món depenen, en certa manera, de la pol·linització i el 35 per cent de les terres agrícoles mundials.

10 Les Nacions Unides van declarar el 20 de maig com a Dia Mundial de les Abelles. 11 El canvi climàtic està afectant molt a les abelles, fet que provoca que estiguen desapareixent ràpidament. 12

Una abella necessitaria realitzar uns doscents mil vols per a fer un quilogram de mel.

13 Una abella necessitaria realitzar cent huitanta mil quilòmetres per a fer un quilogram de mel. 14

Una abella necessitaria visitar unes 4 milions de flors per a fer un quilogram de mel.

15 Una abella fa de 10 a

15 viatges de recol·lecció per dia i visita fins a cent flors durant un viatge.

16 Una abella

produïx solament 1/12 cullerada de mel al llarg de la seua vida.

La reina pot arribar a posar tres mil ous en un dia.

18 La mel d’abelles es va usar en l’antiga Grècia i Egipte per a embalsemar als seus morts. 19 El verí d’abella és

500.000 vegades més fort que qualsevol antibiòtic conegut.

20 La mel d’abelles té substàncies bactericides (amb acció inhibitòria).

21 Les abelles tenen els òrgans de l’olfacte a les antenes i en la seua superfície un número de 500.000 porus olfactoris.

Una abella vola a una mitjana de 25 km/h.

22 L’abella posseïx 5 ulls, dos compostos i tres simples, els primers per a observar els objectes apartats i els segons per a observar objectes pròxims fins a 1 o 2 cm.

27 La ciència moderna diu que és aerodinàmicament impossible que les abelles puguen volar.

23 Les abelles distingeixen el color blau, groc i blanc. No veuen el roig i confonen el verd amb el groc i el blau.

24 S’ha trobat mel en les excavacions d'Egipte, que s’ha conservat fins a l’actualitat, durant milers d’anys, amb totes les seues propietats gustatives. 25 Els sacerdots de l’antic Egipte utilitzaven el pròpoli per a embalsamar les mòmies dels faraons.

28 En el rusc, hi ha abelles que produïxen la gelea reial per alimentar a les larves i a la reina. 29 L’abella té un tipus de pèl en els seus ulls i pot vore la llum ultraviolada. 30

Les abelles obreres viuen de 4 a 8 setmanes.

Guillermo Rosell.

Apicultor i president de la sectorial apícola d’ASAJA A. 33

2024

DIRECTIVA

Junta

Delegat de JLF: Francesc Piris Oliver President: Jose Martínez Sampedro

Delegada de Cultura en JLF: Irene Blanes Fernández

Vicepresident 1r: Enrique Nicola Llopis

Delegades de Totalitat: Catherine Gimeno Tur Míriam Herrada Tur

Vicepresident 2n: Alexis Marí Gonzalo Vicepresident 3r: Francesc Piris Oliver Vicepresident 4t: Yasmina Delgado Camarena Vicepresident 5é: Irene Blanes Fernández Secretari: Vicent Nacher Marí Vice-Secretaria: Rosa Almiñana Lahuerta Comptadora: Dèbora Lucia Marí Romero Vice-Comptador: Ivan Yagüe Renart Tresoreres: Alícia Gimeno Tur Estefanía Vallet Agut Assessors del president: Jose Luis Valiente Moro Carlos Marí Gonzalo Juan Gabriel Olivert Nicolás Enrique Nicola Hernández Juan Emilio Beltrán Costa

Delegada d’abonades: Pili Molina Martínez Delegada de dispenses: Inma Sapiña Cabanes Delegada de “Tortaes”: Inma Morell Arlandis Delegació de Xarxes Socials: Ivan Bertomeu Bonet Àngel Aragó Beltrán Delegat de Difusió: Juanvi Molina Escrivà Delegació de Loteria: Rosa Delgado Sanz Aitana Montagud Aleixandre Yasmina Delgado Camarena Jose Luis Valiente Moro Delegació de Rifes: Francisco Grau Mogort Delegació d’Ofrena: Manuel Delgado Sanz Ramon Cano García Joan Repiso Cañizares Delegació de Protocol: Jose Luis Valiente Moro Dèbora Lucia Marí Romero

Delegació Crítica i Decoració: Irene Blanes Fernández Francesc Piris Oliver Juanvi Molina Escrivà Àngel Aragó Beltrán Noelia Escrivà Colom Joan Olivert Àngel Alba Vercher Sapiña Noelia Cerveró Palero Delegació de Deutors: Francisco Miguel Fabra Giraldós Dèbora Lucia Marí Romero Delegació de Gastronomia i Beguda: Enrique Nicola Hernández Patricia Osa Domènech Francisco Miguel Fabra Giraldós Rosa Llopis Alfonso Bibliotecaris-Arxivers: Juanvi Molina Escrivà Vicent Molina Mas Francisco Miguel Fabra Giraldós Delegació de Falleres i Fallers: Rosa Colom Espí Vicent Cruañes Bolufer Juan Emilio Beltrán Costa Delegació de Disseny Gràfic: Elisa Signes Àngel Joan Beltrán Gimeno Alba Vercher Sapiña Andrea Costa Mancilla Tresorer Infantil: Francisco Miguel Fabra Giraldós Delegació de Monument: Francesc Piris Oliver Irene Blanes Fernández Juan Gabriel Olivert Nicolás Vicent Beltrán Grau Joan Beltrán Gimeno Ivan Yagüe Renart Salva Tortajada Tur

Delegació de Teatre i Sainet: Irene Blanes Fernández Francesc Piris Oliver Àngel Aragó Beltrán Ximo Micó Bohigues Delegació Promoció i Ús del valencià: Irene Blanes Fernández Francesc Piris Oliver Àngel Aragó Beltrán Alba Vercher Sapiña Noelia Escrivà Colom Núria Aparisi Montagud Joel Tarrazona Reverte Noelia Cerveró Palero Andrea Costa Mancilla Joan Olivert Àngel Elisa Signes Àngel Delegació de Turisme: Francesc Piris Oliver Irene Blanes Fernández Rubén Colubi Osa Juanvi Molina Escrivà Alba Vercher Sapiña Andrea Costa Mancilla Àngel Aragó Beltrán Javi Garcés Marí Ivan Bertomeu Bonet Joan Olivert Àngel Joan Beltrán Gimeno Joan Repiso Cañizares Nadia Ferrer Ruiz Noelia Escrivà Colom Noelia Cerveró Palero Jenniffer Sapiña Pastor

Delegació de Llibret: Joan Castelló Llí Salva Tortajada Tur Juan Antonio Román Muñoz Jose Luis Valiente Moro Elisa Signes Àngel Irene Blanes Fernández Francesc Piris Oliver Rubén Colubi Osa Juanvi Molina Escrivà Cristina Fernández González Àngel Aragó Beltrán Delegació de Matinal Motera: Gabi Escrivà Piris Patricia Osa Domènech Francesc Piris Oliver Irene Blanes Fernández Vicent Nacher Marí Dèbora Lucia Marí Romero Juan Emilio Beltrán Costa Javi Garcés Marí Adrián Moreno Oliver Juanvi Molina Escrivà David Rus Felix Fran Vallet Cruañes Jose Eliseo Marí Castellà Francisco Grau Mogort Delegació d’Infantils: Noelia Alberola Gimeno Pili Molina Márquez Lucrecia Sánchez Tur Albert Del Toro Flores Yolanda Ruano Muñoz Yasmina Delgado Camarena Enrique Nicola Llopis Ruth Pascual Martí Núria Calatayud Montoro Eva Marí Jardón 35

Delegació de Festes: Jose Valiente Sánchez Iris Cañizares Garcia Nadia Ferrer Ruiz Jessica Romero Martí Rosa Llopis Alfonso Aitana Montagud Aleixandre Jordi Lozano Nogués Sandra Palacios Neva Alba Vercher Sapiña Noelia Cerveró Palero Alexis Marí Gonzalo Eva Marí Jardon Enrique Nicola Llopis Estefanía Vallet Agut Claudia Beltrán Andreu Judith Vallet Agut Sergi Martínez Nerea Valero García Delegació de Disfresses: Yasmina Delgado Camarena Joan Repiso Cañizares Claudia Beltrán Andreu Judith Vallet Agut Estefanía Vallet Agut Irene Blanes Fernández Nadia Ferrer Ruiz Àngel Aragó Beltrán Joan Beltrán Gimeno Aitana Montagud Aleixandre Delegada d’Insígnies: Yasmina Delgado Camarena

Delegació d’Esports: Paco Benítez Cebolla Enrique Nicola Llopis Adrián Sanjaime Moreno Delegació de Transport: Juan Antonio Martí Marín Alexis Marí Gonzalo Enrique Nicola Hernández Sirac Lucas Solanes Delegació de Despertà: Sirac Lucas Solanes Eloy Micó Nicola Delegació de Publicitat: Enrique Nicola Hernández Enrique Nicola Llopis Alexis Marí Gonzalo Carlos Marí Gonzalo Francisco Miguel Fabra Giraldós Ivan Yagüe Renart Gabi Escrivà Piris Jose Luis Valiente Moro Salva Tortajada Tur Cristina Fernández González Noelia Escrivà Arlandis Begoña Camarena Reverte Elisa Signes Àngel Delegació d’Il·luminació: Jose Gimeno Rubio Francesc Flores Felis Delegació de Faixins i Bandes: Alba Franco Molina Sandra Martínez Subiela Delegació Festival de Xarangues: Enrique Nicola Llopis Estefanía Vallet Agut Yasmina Delgado Camarena Aitana Montagud Aleixandre

Delegació d’Indumentària: Carmen Palomares Gay Eva Marí Jardon Noelia Escrivà Colom Pili Molina Martínez Delegació de Play-Back: Cristina Fernández González Yolanda Ruano Muñoz Pili Molina Martínez Gemma Ariño Valldecabres Delegació d’activitats diverses: Oscar Iznardo Fernández Juan Jose Cerveró Vargas Jose Antonio Moltó Palero David Guevara Alfonso Jose Eliseo Marí Castellà Delegació de Cremà: Santiago Defez Sotos Eloy Micó Nicola Juan Antonio Martí Marín Delegació d’Igualtat: Cristina Fernández González Irene Blanes Fernández Noelia Cerveró Palero Nadia Ferrer Ruíz Delegació Mobilitat urbana: Jose Eliseo Marí Castellà Francisco Grau Mogort Delegat Pàgina Web: Rubén Colubi Osa Delegat de Relacions Internacionals: Sarr Mouhamadou Bamba (“El Bamba”)

2024

Vocals

Aaron Acebedo Artés Batiste Alandete Llopis Dennis Alarcón Renard Carlos Barrull Codina Juan Daniel Beltrán Sales Marcos Benito Zafra Enrique Bolufer Font Francisco Bou Reverte Xavi Calabuig Signes Llorenç Calatayud Montoro Luis Casamayor Navarro Miguel Chastró Olivert Álvaro Clarí Martínez David Codina Bonet Julio Codina Calatayud Pablo David Codina Vargas Sean Colin Carles Collado Cerveró Ivan Collado Palero 38

Ricardo Colubi Morant David De Jesús Rodríguez Gonzalo De Vega Beltrán Rodrigo De Vega Beltrán Jose Luis Delgado Castro Ferran Domínguez Alberola Fernando Jose Domínguez San Juan Aitor Escrihuela Piqueras Adrián Estruch Zambrana David Femenía Muñoz Alberto Fernández Paz Juan Francisco Ferrer Boronat Antonio Ferrete Zambrana Agustí Font Ferrer Guillermo García Garball Miguel García Vázquez Adrián Grau Gallego Raül Grau Morant David Ibor Morat Eloy López Martínez Jonathan Maiques Bohigues David Marí Castellà Fernando Marí Soñes Carlos Martínez Palomares Francisco Martínez Palomares Pascual Martínez Sanz Roberto Martínez Segura Edu Micó Nicola Tomás Molero Leon Adrián Molina Sancalixto Raül Moltó Ferrete Jose Vicente Montagud Comins Juan Vicente Montagud Figueres Jose Antonio Montagud Figueres

Carles Monzó Vallés Jonathan Morales Sánchez Paco Navarro Fernández Raúl Oltra Fernández Adrián Osa Del Olmo Pablo Osa Del Olmo Sabino Osa Domènech Ivan Palomares Bou Alberto Pastor Mantilla Bernardo Perucho Ramón Jose Francisco Piera Ferrer Joan Piera Sapiña Pau Piera Sapiña Hèctor Porca Molina Francisco Prats Font Javier Ramos Gimeno Izan Rico Martínez Kevin Rodríguez Gómez Juan Carlos Romo García Diego Sancalixto Calafat Diego Sancalixto Melero Marcos Sanz García Raül Sapiña Fernández Juan Enrique Sapiña Riera Sergio Trigueros Escamilla Raül Vallet Casad Sergio Vallet Sánchez Samuel Valls Selfa Cilian Van Tulder Niels Van Tulder Jaume Vendrell García Juan Jose Vercher Sapiña Enrique Zahonero Carreres

2024

d'HONOR

Cort

Fallera Major 2023 Ángeles Beltrán Alcázar Carla Albiñana Oviedo Paula Agut Grau Àgueda Alberola Fort Noèlia Alberola Gimeno Nerea Albujar Grau Rosa Almiñana Lahuerta Nerea Alonso Herranz Gemma Àngel Tamarit Rosa Mª Àngel Vercher Núria Aparisi Montagut Carla Aragó Beltrán Gemma Ariñó Valldecabres Mª Amparo Avellaneda Orts Naomi Badia Sánchez Paula Belasri Alfonso Mª Dolores Beltrán Alcázar Claudia Beltrán Andreu Àngels Beltrán Miralles Judith Benedito Cruañes Andrea Bernabeu Francisco Aroa Bertomeu Pascual Andrea Blanes Fernández

2024

Fallera Major

Dafne Jaijo Vargas Irene Blanes Fernández Marlen Blasco Lobo Leire Blasco Lobo Maria Blasco Lobo Pilar Bodí Santandreu Vicky Bonet Bodí Aroa Bou Reverte Yaiza Bustos Peiró Núria Caballero Iznardo Núria Calatayud Montoro Begoña Camarena Reverte Irina Camarena Reverte Jessica Cano Ribera Jessica Cano Cano Iris Cañizares García Mireia Cano Delgado Rosa Cano Delgado Noelia Cerveró Palero Ana Cerveró Vargas Alma Maria Chornet Gimeno Rosa Colom Espí Valeria Colom Renart Angels Conde Castelló Julia Conde Castelló Andrea Costa Mancilla Núria Cremades Torres Tamara Del Moral Palero Mireia Cruañes Tormos Alícia Delgado Aparisi Yasmina Delgado Camarena Araceli Delgado Costa Noelia Delgado Fullerat Mª Rosa Delgado Sanz Henar Domínguez Alberola

Leonor Escamilla Miota Iris Escrivà Arlandis Noelia Escrivà Arlandis Noelia Escrivà Colom Laura Escrivà Grau Alba Esteve Gascón Cristina Fernández González Núria Fernández Neva Mª Dolores Ferrer Alemany Carla Ferrer Rocher Nadia Ferrer Ruiz Neus Ferrer Talens Míriam Ferrer Valiente Esmeralda Ferrete Zambrana Saray Fontana Francisco Magali Font Galan Neus Franco Molina Alba Franco Molina Empar Gallego Sapiña Adela Garcés Marí Ana Gracia García Fabra Sara Gay Lledó Alla Gevorgyan Gevorgyan Núria Gil Narbona Eva Gimenez Vallet Alícia Gimeno Tur Catherine Gimeno Tur Estefania González Frasquet Elisabeth González Silva Vanessa Guevara Alfonso Alícia Hernández Escrivà Carolina Hernández Escrivà Dolores Hernández Pajuelo Miriam Herrada Tur 39

Noelia Ibor Morat Luisa Iniesta Martínez Julia Jarreta Latorre Shirley Jaijo Vargas Sara Jover Moltó Maike Keller Van Tulder Noemi Lechiguero Moncho Lorena Legrà Escrivà Rosa Llopis Alfonso Ines Llopis Crespo Ana Llopis Escrivà Mª Angeles López Álvarez Rosa López Segura Andrea Lozar Calatayud Claudia Lozar Calatayud Eva Marí Jardón Ainara Marí López Erika Marí López Sandra Marí Pérez Dèbora Lucia Marí Romero Laura Marí Soldevila Arantxa Martí Fernández Paqui Martínez Galdón Lucia Martínez Gómez Sonia Martínez Leon Sandra Martínez Subiela Neus Mateu Colom Tatiana Megia Navarro Silvia Mengual Ivars Maite Molina Canet Pilar Molina Márquez Pilar Molina Martínez Reyes Molina Martínez Angeles Molina Sancalixto Lucia Moltó Vallet Aitana Montagud Aleixandre Yasmina Morant Molina Ana Isabel Morant Monseny Inmaculada Morell Arlandis Jessica Murillo Pulido 40

Mayte Nacher Marí Míriam Navarrete Miguel Almudena Navarro Anacleto Alba Navarro Sapiña Esther Navarro Sapiña Paula Naya Marí Cecília Nicola Llopis Rosa Nicola Llopis Elodia Nicola Hernandez Claudia Nicola Marcos Janire Nicolàs Calatayud Ruth Olivert Àngel Estela Ortí Sapiña Karen Osa Cruañes Patrícia Osa Domènech Marina Inés Otero Sapiña Sandra Palacios Neva Carmen Palomares Gay Tere Palomares Mengual Gemma Part Borja Ruth Pascual Martí Cristina Peiró Comba Daisy Peiró Morant Zaida Peiró Morant Carmen Pérez López Patrícia Pérez Porca Ana Piquer Piquer Sara Piris Redondo Nayara Piró Sapiña Maria Plancha Parra Patrícia Porca Costa Nayara Rebollo Liebanas Ashley Renart Vargas Esther Repiso Martínez Lina Reverte López Mercedes Ribera García Amaya Ribero Blanes Gema María Riera Alonso Elena Ripoll Bodí Laura Ripoll Piris

Jessica Romero Martí Gisela Roselló Pérez Yolanda Ruano Muñoz Carla Rubio Morant Claudia Sáez Piqueras Ángeles Sancalixto Calafat Griselda Sancalixto Vallés Lucrecia Sánchez Tur Núria Sapiña Aragó Marta Sapiña Avellaneda Inmaculada Sapiña Cabanes Jenniffer Sapiña Pastor Lola Segura Sieres Mar Selfa Beltrán Mª Elisa Signes Àngel Gaelle Sola Audivert Rosario Soldevila Alonso Minerva Soldevila Melià Andrea Stefan Sanz Nerea Tarrazona Reverte Mireia Todosantos Tur Monica Todosantos Tur Mª Carmen Tormos Berges Lourdes Triguero Escamilla Verònica Triguero Escamilla Nerea Valero García Estefanía Vallet Agut Judith Vallet Agut Noelia Vallet Cruañes Ainhoa Vallet Palero Celia Valls Juan Paula Valls Selfa Mª Teresa Vargas Sapiña Esther Vela Gormaz Anna Vercher Martínez Alba Vercher Sapiña Natàlia Vidal Grau Mireia Vidal Grau Patrícia Viñoles Sabater Clara Zanón Andrés Clara Zaragozà Piera

2024

Lucas Guevara Cerveró

2024

Xiquets

President INFANTIL

President Infantil 2023 Erik Benítez Mateu Romeo Alberola Sanchis Pablo Andreu Peiró Marc Astudillo Moreno Nicolas Beltrán Cano Lucas Beltrán Morell Marc Benítez Mateu Mateo Cardona Mestre Enzo Carobene Cano Guillem Carretero Micó Albert Carretero Micó Marc Cerveró Gil Hugo Cerveró Gil Idriss Chulio Issah Naim Chulio Issah Lucas Climent Ferrer Álvaro Cruañes Tormos Luca Elez Dasi Hugo Escrihuela Viñoles Pol Escrivà Osa Kai Ferrer Àngel Alejandro Ferrete Molina Leo Flores Blasco Roberto Folgado González Julen Franco Garrido Marc Garcés Moltó Erik Gimeno Llopis Álvaro Guevara Cerveró

Antonio Hernández Santiago Lucas Hidalgo Campos Alonso Hidalgo Campos Manuel Iznardo Sapiña Lluc Jordan Duart Hugo Jordan Marcos Lucas Jordan Marcos Jose Llopis Morant Quique Llopis Morant Eric Marí Murillo Marc Martínez Vázquez Kike Mollà Sancasto Hèctor Montagud Ariñó Alex Montagud Narbona Lucas Morant Plancha Marc Osa Castelló Robert Pastor Morell Toni Pizarro Mafe Salvador Pizarro Mafe Enzo Puig Pedrós Eros Ripoll Nicolás Pepe Romo Camarena Guillem Rosell Escrivà Germán Rybakobas Sapiña Marco Sanjaime Bertomeu Dennis Stefan Sanz Asier Tur Gómez Pablo Valiente Sánchez Collin Van Tulder Ivan Yagüe Escrivà 41

2024

Valeria Marí Murillo

2024

Xiquetes

Fallera Major INFANTIL

Fallera Major Infantil 2023 Aina Sala Gallego Alma Alarcón Cortés Sara Alberola Sanchis Juno Alfonso Canet Lucia Araujo Piqueras Aina Blasco Fabra Alma Campello Del Moral Martina Cardona Mestre Olivia Chambó Molina Ona Collantes Blanes Lola Colom Navarro Valeria De Fez Kapanadze Chloe Escrihuela Viñoles Daniela Estruch López Sofía Felici Marí Ainara Fernández Guevara Vera Fernández Guevara Aina Ferrer Àngel Rocío Ferrete Molina Marina Folgado González Neus Gimeno Llopis Emma Grau Jover Aitana Hernández Belmonte Claudia Hidalgo Campos Lucia Hidalgo Campos Candela Iznardo Sapiña Jimena Iznardo Sapiña Mia Lucas Ripoll Noa Lucas Ripoll Mia Maiques Bernardo Lia Marí Colomar Virginia Marrades Villegas Nahia Martínez Del Campo

Maria Martínez Ruano Paula Martínez Ruano Aitana Merchan Peñalosa Lucia Moltó Ferrete Andrea Moltó Tur Mar Montagud Ariñó Maria Montagud Narbona Nadia Mora Mejia Nekane Mora Mejia Aylen Morales Cano Danae Morales Cano Sara Muñoz Nadal Olivia Nacher Almiñana Valentina Nicola Font Naroa Nicolás Merlo Alana Orient Climent Berta Pastor Morell Estela Perucho Martínez Júlia Puig Gimenez Blanca Renart Vargas Claudia Roca Piris Julia Roca Piris Julia Rybakobas Sapiña Mireia Rybakobas Sapiña Valeria Sapiña Delgado Melanie Sapiña Iznardo Mia Segovia Nacher Carmen Tebar Bou Roser Tebar Bou Victoria Triguero Coppiano Tess Van Tulder Adriana Vargas Sieres Mar Yagüe Escrivà

2024

Abonades

Conchin Arlandis

Encarna Santandreu

Mº Carmen Gay

Rosa Maria Osa

Maruja Calatayud

Nicole Gay

Estefania Agud

Elvirin Valldecabres

Conchin Hernández

Vicenta Palero

Susi Castelló

Dolores Hernández

Carmen Bleda

Lola Tur

Gemma Oliver

Tere Domènech

Maribel Lledó

Silvia Cañizares

Juana Tur

Tere Palomares

Maruja Figueres

Pili Colom

Pepi Zambrana

Maria Carmen Sáez

Rosa Femenia

Vicenta Costa

Maruja Zambrana

Dolores Ruiz

Rosa Maria Figueres

Leonor Cortina

Orofila Vallès

Fabiola Melero

Amparo Sancalixto

Fina Franco

Elena Neva

Encarna Calatayud

Maribel Blanes

Angelita Oliver

Rosa Sánchez

Eva Gascon

Mariló Calatayud

Encarna Cardona

Amparo Elson

Vicente Moreno Oliver

Rosa Montoro Mercedes Miguel Pilar Martínez Pili Morant Camelia Monseny Asunción Muñoz

Programa de

FESTES

2024

*+^

Dimecres 06-03-2024 18.00 h Berenar infantil a càrrec de la falla.

Diumenge 03-03-2024 19.00 h Lliurament de premis dels ninots indultats. 21.30 h Sopar d’aixella per als fallers.

Dilluns 04-03-2024 Divendres 01-03-2024 19.00 h Gala Cultura organitzada per JLF. 22.00 h Sopar per als fallers a càrrec de la falla.

Dissabte 02-03-2024 18.00 h Berenar infantil a càrrec de la falla. 19.30 h Tren Faller pel barri. 22.00 h Sopar per als fallers a càrrec de la falla. 23.30 h Festa de disfresses amb discmòbil Sabi-Max 44

18.00 h Berenar infantil a càrrec de la falla. 18.30 h Jocs per als xiquets fallers. 21.30 h Sopar d’aixella per als fallers. 23.00 h Jocs populars per als majors.

Dimarts 05-03-2024 18.00 h Berenar infantil a càrrec de la falla. 18.30 h Jocs per als xiquets fallers.

18.30 h Tallers i jocs amb Sergi Eventius 21.00 h Concurs de pinxos per als fallers. 23.00 h Jocs populars per als majors.

Dijous 07-03-2024 18.00 h Berenar infantil a càrrec de la falla. 18.30 h Tallers i jocs amb Sergi Eventius 21.00 h Concurs de croquetes per als fallers. 23.00 h Jocs populars per als majors.

Divendres 08-03-2024 18.00 h Berenar infantil a càrrec de la falla.

21.30 h Sopar d’aixella per als fallers.

18.30 h Xaranga per als xiquets fallers amb temàtica oficis.

21.30 h Concurs de postres per als fallers.

21.00 h Concurs nocturn d’Arròs al Forn.

23.00 h Jocs populars per als majors.

23.30 h Actuació especial Beerd Band

Dissabte 09-03-2024 09.00 h Despertà infantil. 10.00h Esmorzar infantil. 15.00 h Dinar per als fallers a càrrec de la falla. 21.00 h Concurs de paelles nocturn. 23.30 h Festa amb disc-mòbil: Sabi-Max

Dimarts 12-03-2024

Dijous 14-03-2024

15.00 h Dinar per als fallers a càrrec de la falla.

Gran globotà infantil a càrrec de JLF.

18.00 h Berenar infantil a càrrec de la falla.

15.00 h Dinar per als fallers a càrrec de la falla.

18.30 h Tallers i jocs amb Sergi Eventius.

18.30 h Gran globotà infantil a la falla Raval.

22.00 h Sopar a càrrec del nostre Grup d’Abonades.

20.00 h Xaranga temàtica per als fallers.

21.00 h Concurs de truites.

23.00 h Jocs populars per als majors

22.00 h Sopar a càrrec de la falla.

Diumenge 10-03-2024

Dilluns 11-03-2024

Dimecres 13-03-2024

15.00 h Dinar per als fallers a càrrec de la falla.

18.00 h Berenar infantil a càrrec de la falla.

18.30 h Tallers i jocs amb Sergi Eventius

18.30 h Visita al museu faller.

21.00 h Concurs de pizzes.

22.00 h Sopar a càrrec del nostre Grup d’Abonades.

23.00 h Jocs populars per als majors.

Divendres 15-03-2024 15.00 h Dinar per als fallers a càrrec de la falla. 18.00 h Berenar Infantil a càrrec de la falla. 18.30 h Inflables al carrer València. 20.00 h Xaranga temàtica per als fallers. 22.00 h Sopar a càrrec del nostre Grup d’Abonades. 45

Dissabte 16-03-2024 “La Plantà” Durant tot el dia Plantà dels nostres monuments. 15.00 h Dinar per als fallers a càrrec de la nostra Fallera Major.

Diumenge 17-03-2024 “Els Premis” 8.00 h Visita dels jurats als monuments fallers. 8.00 h Despertà fallera pel barri.

18.00 h Berenar infantil a càrrec de la Fallera Major Infantil i President Infantil.

9.30 h Esmorzar faller a càrrec del President Infantil.

18.30 h Recollida del ninot indultat.

11.30 h Cercavila i visita als diferents monuments.

21.00 h Nit d’Albades. 22.00 h Sopar per als fallers a càrrec de la falla.

14.00 h Gran Traca Fallera al carrer València. 15.00 h Dinar faller a la Sala Santy. 19.00 h Cercavila pel barri fins als Jardins del Mercat. 20.00 h Lliurament de Premis als monuments fallers. 22.00 h Sopar per als fallers a càrrec de la falla. 23.00 h Concert de la nostra xaranga “Los de la Vaca”.

Dilluns 18-03-2024 “L’Ofrena”

Dimarts 19-03-2024 “SantJosep / La Cremà”

8.00 h Despertà fallera pel barri.

9.30 h Esmorzar faller a càrrec de la Fallera Major Infantil.

9.30 h Esmorzar faller a càrrec de la Fallera Major.

11.30 h Cercavila i visita als diferents monuments.

11.30 h Solemne Missa en honor a Sant Josep a la Sang de Crist.

14.00 h Gran Traca Fallera al carrer València.

12.00 h Visita a la Residència de la 3a Edat i Cremà d’una Falla.

14.30 h Dinar faller a la Sala Santy. 19.00 h Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell. 22.30 h Sopar per als fallers a càrrec de la falla. 23.30 h Festa amb disc-mòbil: Sabi-Max.

13.00 h Cercavila fallera pel barri. 14.00 h Gran Mascletada Aèria i Terrestre al carrer València. 15.00 h Dinar faller a la sala Santy. 18.00 h Berenar Infantil a càrrec de la falla. 18.30 h Inflables al carrer València. 19.00 h Cercavila boja pel poble. 21.00 h Cremà del nostre monument infantil. 22.00 h Sopar per als fallers a càrrec de la falla.

*Les diferents activitats reflectides al programa poden sofrir canvis. Amb preavís, es comunicarà en el canal de difusió de Whatsapp

00.00 h Cremà del nostre monument gran.

VOLAT 2024

Punt

Després d'haver complit cinquanta anys l'Associació Cultural Falla Raval de Sant Agustí ha decidit crear una marca cultural que englobe totes les activitats relacionades amb la cultura que porta a terme, i que no són poques. Presentem la marca amb el nom"PUNT VOLAT – Falla Raval",

un nom que fusiona il·lusió, falles i cultura. Dins del paraigua de la marca cultural englobem: — El nostre estimat llibret.

— Les obres de teatre i sainet que la comissió representa.

— La iniciativa "Raval et Beca" per a incentivar l'estudi de la nostra llengua.

— Concurs de textos satírics fallers. — Concurs de poesia amb la temàtica de festes del poble. — Concurs d’escenes teatrals: Paella de diumenge. — Concurs de poesia amb la temàtica “Llàgrimes de Sant Llorenç”. — Concurs de contes de Nadal.

— La fira del llibre en valencià que cada any pren major importància.

— Concurs de respostes inclusives amb motiu de la celebració de l’orgull LGTBIQ+. — Concurs de converses satíriques entre polítics del poble. — Concurs d’eslògans 25N. — Concurs d’auques 9 d’octubre. — Concurs de microrelat: Alzheimer.

I un gran nombre d'activitats anuals que tenen com a objectiu la promoció i l'ús de la nostra llengua, així com donar-li importància a la cultura i a les tradicions pròpies valencianes. En aquest últim grup podem destacar els intercanvis lingüístics perquè estrangers aprenguen el valencià, i els concursos literaris anuals que proposem. Actualment, en son onze, o millor dit deu més un, en els que exceptuant el mes de març, tenim un concurs per mes. Deu concursos de menor envergadura, però que toquen tots els estils literaris com poemes d'estiu, teatre o converses satíriques, microrelats amb temàtiques concretes, eslògans i altres del més variat.

I finalment, cal destacar el concurs més important i que a més porta el mateix nom que la marca cultural, PREMI PUNT VOLAT a la millor explicació de falla.

Aquest premi li vol donar importància a la redacció de les explicacions dels nostres monuments perquè és una redacció genuïna dels valencians. Per tant, la marca cultural de la Falla Raval és una marca participativa que anima a tot aquell amant de les falles i de la cultura valenciana a què forme part. 49

2023

FALLES 2022

Premis

Premis monuments 4t Premi secció especial - Falles Grans 1r Premi interés turístic – Falles Grans 2n Premi secció especial Falles Infantils 1r Premi al millor ninot secció especial i Premi al ninot indultat falles de Cullera – Falles Infantils 1r Premi interés turístic – Falles Infantils Premis cultura 4t Premi al Concurs de llibrets de la Generalitat per a la promoció i l’ús del valencià 2n Premi al Concurs de llibrets de falla organitzat per JLF Cullera 2n Premi Concurs de portades de llibret de Falla organitzat per JLF Cullera Nominació al Premi Ü a la millor il·lustració en un llibret de falla (Alexis Alemany). 2n Premi XXXV Concurs de teatre en valencià de JLFC Premi al millor actor: Enrique Nicola Nominació a millor actriu de repartiment: Aroa Bertomeu Nominació a millor direcció: Sabino Osa 4t Premi XXVII Concurs a la Promoció i Ús del valencià

Premis activitats i esports 1r Classificat al campionat faller de Truc organitzat per JLF 1r Classificat al campionat de futbol sala cadet organitzat per JLF 1r Classificat al campionat de vòlei-Platja organitzat per JLF 2n Classificat IV campionat faller futbol 7 Ribera Baixa 2022 2n Premi a la millor decoració – Concurs de paelles 2n Classificat al campionat de Fallera Calavera organitzat per JLF 3r Classificat al campionat de bàsquet organitzat per JLF 2n Classificat al campionat de futbol sala infantil organitzat per JLF 2n Classificat al campionat de futbol sala sènior organitzat per JLF 3r Classificat al campionat trencaclosques infantil organitzat per JLF 3r Classificat al campionat de pàdel organitzat per JLF 3r Classificat a la millor comparsa de les Festes Majors

Presidenta d’honor: Tere Domènech Montaner

Fallera Major Infantil: Aina Sala Gallego President Infantil: Erik Martínez Mateu Fallera Major: Ángeles Beltrán Alcázar President: Juan Gabriel Olivert Nicolás

Falla Gran: Qui mou els fils de Toni Pérez

Ninot Indultat falla infantil

Falla Infantil: Enfilats pel circ, passen i vegen! de Raul Tazo i Carmen Camacho

Ofrena

Llibret

Grup de teatre

Grup de sainet

Campionat de truc

Grup de promoció

Equip de vòlei – platja

Equip futbol Sala cadet

Equip de futbol 7

Concurs de paelles Campionat de Fallera Calavera

Equip de bàsquet Equip de futbol sala Infantil

Equip de futbol sala Sènior Equip trencaclosques Infantil

Comparsa de les Festes Majors

Equip de pàdel

matinal del llibre

presentació

arreplegà

paelles

gala 50 aniversari

gala fallera

tren faller

festes

tren faller

playback

plantà

despertà

falles

ofrena 62

festes del poble

disfresses

fira d'abril

trobades

mig any

matinal motera

ANIVERSARI

+ *

50 en el record... 50 50 anys 50 records 50 històries 50 aniversari 50 celebracions 50 moments durs 50 moments dolents 50 moments especials 50 estones gratificants 50 mil imatges revisades 50 mil moments il·lusionants 50 mil records quasi ja oblidats 50 mil records que calia guardar 50 mil imatges, una a una buscades No creuen vostés que tot això es devia recordar? No creuen vostés que tot això es devia celebrar com cal? Si ho creuen... No creuen vostés que tot això… haurà servit d’alguna cosa? Sí, per suposat... Per a fer el millor Aniversari d’aquesta nostra gran Comissió.

Floreal, de Ignacio Pinazo. Museu de Belles Arts de València

Torna a veure el documental del 50 aniversari de la comissió. 69

aRti FALLES

pròleg

autoritzen a la

Els museus

^+ *

art, com activitat creadora, és un mitjà d’expressió de l’ésser humà, mitjançant del qual es manifesten sentiments, emocions, idees, violència, triomfs i qualsevol passió humana. Per part seua, les falles són una manifestació artística en la qual la sàtira és l’element diferenciador respecte a altres expressions artístiques. Durant molt de temps, les falles van ser considerades un art menor, ja que estaven fetes per artesans, no per artistes. El temps ha demostrat que existeix un camí d’anada i tornada entre aquestes dues disciplines: són nombrosos els artistes fallers que han passat al camp de les arts plàstiques, com també són nombrosos els artistes plàstics i dissenyadors que han treballat en el món de les falles. En el llibret de la Falla Raval 2024 volem fer una radiografia del moment actual de les falles i de la cultura popular fent ús de l’art com a fil conductor. Volem deixar palés aquest esperit de col·laboració, fent possible endinsar-nos en els mil aspectes de la festa fallera a partir d’un quadro d’un artista plàstic. Aprofitant que parlem d’Art i falles hem dedicat un homenatge a artistes plàstics que, d’una forma o l’altra, han sigut emprats per les falles, com Joaquín Sorolla (en el centenari del seu traspàs), Fernando Botero, Conrado Meseguer, Alex Alemany (tots tres ens han deixant en anys recents) i també a artistes locals que mantenen una estreta col·laboració amb les falles, com Carmen Signes i Roberto Català.

aRti FALLES

Ha sigut un nou repte per a la Falla Raval de Sant Agustí en el qual no hem estat a soles. Hem comptat amb la col·laboració inestimable d’importants museus, de València, d’Espanya i de diferents països europeus, que ens han donat autorització per a reproduir les obres que publiquem. Des d’ací, la nostra gratitud al Museu de Belles Arts de València; al Museu del Prado i al Museu Sorolla de Madrid; al Museu de Belles Arts de Xàtiva; a la Galleria d’Arte Moderna de Milano; l’Arxiu del Congrés de Diputats de Madrid; i la National Galleries Scotland d’Edimburg, entre altres institucions. Hem parat una especial atenció a obres de pintors valencians com Joaquín Sorolla, Equip Crònica, Ignacio Pinazo, Andreu Alfaro, Antonio Fillol, Vicente López, Juan Genovés, Antonio Muñoz Degrain, Cecilio Pla i Antonio Gisbert, però sense oblidar-nos de grans artistes espanyols com Velázquez, Goya, Picasso i Berruguete, i de figures rellevants de l’art internacional com Botticelli, Pelliza da Volpedo, Jordaens, van Gogh i Magritte, entre altres. D’aquesta forma, el llibret de Raval de 2024 es converteix en una mena de catàleg raonat d’una exposició dedicada a Art i falles. Vos desitgem que gaudiu amb obres d’art de tots els temps i amb les reflexions dels nostres articulistes sobre diferents matèries relacionades amb les falles i sobre qüestions socials d’actualitat. 73

Homenatge de la a Sorolla

* +

ins del llibret de 2024, dedicat a ‘Art i falles’, la comissió de Raval de Sant Agustí de Cullera ret homenatge a Joaquín Sorolla en el centenari de la mort de l'insigne pintor valencià, amb unes imatges dels seus representants en l'exposició ‘Sorolla, una nova dimensió’, organitzada per Layers Reality i la Marina de València.

aRti FALLES

El pintor té l'univers en la seua ment i a les seues mans (Leonardo da Vinci)

aRtpoètic

Primer art: Pintura

aRtpoètic

Bisó de l’era Magdaleniense. Museu d’Altamira

La RACV afirma l’origen neolític del valencià 80

L’aRt del neolític va ser d’allò més prolífic

S’han trobat uns documents gravats en tocs escultòrics que afirmen que el fonament del valencià és prehistòric.

L’endemà per a esmorzar van fer cérvol i porquet, i al final es va escoltar: “Jo em faria un cremaet”.

L’escriptura en qüestió de gran caràcter científic reflectix les confessions d’un habitant neolític.

Tot en model apitxat de manera obligatòria, com deia Lo Rat Penat en temps de la prehistòria.

-Vull declarar i declare la següent declaració, sense cap llei que m’empare ni cap tipus de pressió. Fa dos mesos més o menys conversant ens un fangar que hi ha en els nostres terrenys, el valencià es va idear.

Un dia caçant mamuts vaig tindre una gran disputa, i posant-me collonut vaig dir: “Xe, tu fill de pu...” Després de tirar-se un pet un homínid molt humà va cridar a tort i a dret: “Comença la mascletà!”.

Un dels col·legues neolítics, en una cova pintant, va exclamar amb to proclític: “Aneu tots a fer la mà!”

La RACV ens va publicar sobre una roca pintada un diccionari estel·lar amb cada expressió parlada.

Amb sorpresa sorprenent sols hi havia un fet ben clar: aquest llenguatge incipient no era en cap cas català.

Després d’inventar el foc, el valencià i les cassalles, com ens pareixia poc també vam crear les falles-.

Jose Colero

aRti FALLES

L'escultura és l'art de la intel·ligència (Pablo Picasso)

a R t l' que ens envolta

Segon art: Escultura

aRtque ens envolta l'

Cent anys de Joaquín Sorolla: La llum del Mediterrani

Joan Castelló Lli, periodista

oaquín Sorolla, artista del qual s’ha celebrat en 2023 el centenari de la seua mort, és considerat com un dels pintors espanyols més importants del segle XX per haver sabut captar magistralment la vida i la lluminositat del Mediterrani. La seua pintura a l’aire lliure i la forma especial de captar la llum són característiques del moviment impressionista, encara que ell afig una sensibilitat realista i una representació detallada de la figura humana. Nascut en 1863 en el si d’una família humil i després de realitzar estudis a l’escola de Belles arts, en 1881 viatja a Madrid per a presentar tres marines a l’Exposició Nacional de Pintura. Allí, durant les seues visites al Museu del Prado, va entrar en contacte amb el realisme espanyol. Es va interessar, sobretot, pels grans mestres espanyols, com El Greco, Velázquez i Goya. També exerciran una notable influència en aquesta primera etapa els valencians Francisco Domingo, Antonio Muñoz Degrain, Ignacio Pinazo Camarlench i Bernardo Ferrándiz Badenes. 84

La gropa (1906), de Joaquín Sorolla. ©Museu de Belles Arts de València

Encara diuen que el peix és car!, de Joaquín Sorolla. Museu del Prado

Els èxits de Sorolla no van tardar a arribar. En 1884 va obtindre una segona medalla en l’Exposició Nacional amb un quadro, el seu primer de tema històric, titulat “El Dos de Mayo” i va guanyar també el concurs-oposició de pensionat a Roma, convocat per la Diputació de València, amb el quadro “El crit del Palleter”, que seguix la temàtica històrica que tan bons resultats li havien proporcionat en els concursos. En la primavera de 1885, es va traslladar a París, on romandrà sis mesos. Recorre salons i exposicions i coneix la pintura dels realistes francesos, en especial la coneguda com l’Escola de Barbizon, que no sols li produïx “una profunda empremta”, sinó que l’impulsa a afirmar que aquest corrent artístic serà “guia i model” de la seua futura obra. En 1888 es va casar amb Clotilde García del Castillo, filla del seu amic i protector Antonio García, i quan el segle XIX caminava cap a l’última dècada, l’artista es va endinsar en una etapa de realisme social de Sorolla. Començava a forjar-se el Sorolla brillant i espontani, alhora que incloïa un canvi dins del costumisme a l’imposar-se una temàtica marinera dedicada exclusivament a pescadors i les seues famílies, com queda ben patent en “Encara diuen que el peix és car” (1894), “La tornada de la pesca” (1894), “Pescadors valencians arreplegant les xarxes” (1896), “Cosint la vela” (1896), “Menjant en la barca” (1898) o “Trista herència” (1899).

Pescadoras valencianas, de Joaquin Sorolla. Museu Sorolla de Madrid

aRtque ens envolta

En 1898 va introduir una nova variant, la platja amb xiquets que juguen o naden davall la mirada vigilant de les seues mares, que despleguen àmplies teles per a eixugar-los, “punt culminant per a l’ostentació dels seus portentosos blancs”. És el cas de “El bany” (1899). Després de viatjar per França, Països Baixos i Anglaterra, en 1903 va pintar dos de les seues obres més importants: “Sol de la vesprada” (1903) i “Pescadores valencianes” (1903), a més d’altres com “Les tres veles” (1903), “Pescador” (1904) i “El bany a Xàbia” (1905), totes elles de gran lluminositat i intensitat de color. En aquests anys va realitzar dos dels seus millors autoretrats (un de tons grisos de 1900 i un altre d’entonacions rogenques de 1904), a més de retrats de familiars (“Els meus fills” de 1904) i de personalitats de l’època com el pintor Aureliano de Beruete (1902), Blasco Ibáñez (1906), “Retrat del rei Alfons XIII amb uniforme d’Hússars” (1907), “La reina Victòria Eugènia amb mantellina espanyola” (1907) i “Marcelino Menéndez y Pelayo” (1908). El paisatge va anar adquirint en este període una major rellevància a causa dels seus constants viatges per Espanya. Alguns exemples són les obres “Mar y rocas de San Esteban” (1903) i “Carrer de Moraira” (1905), que reben distint tractament de llum segons les pinte en el Cantàbric o en el Mediterrani. De 1908 són els quadros de les platges pintats a València, caracteritzats per un moviment més desmesurat, amb adolescents que juguen, corren i naden de forma més o menys violenta. Així ocorre en “Alegria de l’aigua”, “Xiquets en el mar”, “Corrent per la platja”, “A l’aigua” i “Idil·li en el mar”. 86

Retrat del Rei Alfonso XIII amb l’uniforme d’Hússars, de Joaquin Sorolla. Col·lecció Reial

Una nova etapa pictòrica transcorre entre 1911 i 1920 quan va rebre l’encàrrec d’Archer M. Huntington per a decorar els salons de la biblioteca de la The Hispanic Society of Amèrica. Per a aquest treball plasmarà en catorze panells de grans dimensions una ‘Visió d’Espanya’ lluny de la divulgada pels romàntics, basada en els tipus populars, en els seus costums i en les seues vestimentes autòctones. Després del bany, de Joaquín Sorolla. Museu Sorolla de Madrid.

aRti FALLES De l’última dècada de la vida de Joaquim Sorolla són “La sesta” (1912), “Eixint del bany” (1915), “Pescadores valencianes” (1915), “Traient la barca” (1916), “Xiquets en la platja” (1916) i “La bata rosa” (1916), la seua obra culminant, amb una llum que entra per totes les bandes.

Traient la barca, de Joaquín Sorolla. Museu Sorolla de Madrid

El mèrit de Sorolla va ser, segons ressalta Felip M. Garín citant el Marqués de Lozoya, veure que era “possible partir de Velázquez per a il·luminar la seua sòlida tècnica amb la llum solar”, per això “va afrontar el risc de captar la llum i l’ombra mediterrànies. Una hemiplegia sobrevinguda en 1920 li va impedir tornar a pintar i truncarà la seua vida el 10 d’agost de 1923 mentre descansava en sa casa de Cercedilla (Madrid).

En Visió d'Espanya,

Xiquets en la platja, de Joaquín Sorolla. Museu del Prado

elabora catorze panells de grans dimensions basats en els tipus populars, en els seus costums i en les seues vestimentes autòctones 87

Fernando Botero, in memoriam: La deformació dels volums

aRtque ens envolta

ocs artistes hispanoamericans han aconseguit tanta repercussió a nivell internacional com el pintor i escultor colombià Fernando Botero (Medellín, 1932 – Mònaco, 2023). El seu personalíssim estil, que té entre els seus trets més fàcilment identificables l'engrandiment o la deformació dels volums, ha merescut l'admiració tant de la crítica com del gran públic, que no pot sostraure's a la singular expressivitat d'una estètica en la qual les problemàtiques humanes i socials ocupen un lloc prioritari. Encara que en la seua joventut va estar durant un curt lapse de temps en l'Acadèmia de Sant Ferran a Madrid i en la de Sant Marcos a Florència, la seua formació artística va ser autodidacta. Als 19 anys va viatjar a Bogotà, on va presentar la seua primera exposició individual d'aquarel·les, gouaches, tintes i olis en la Galeria Leo Matís. Posteriorment va viatjar a Europa, on va residir durant quatre anys, principalment a Madrid, Barcelona, París i Florència, on va continuar formant-se a força de llegir, visitar museus i, sobretot, pintar. Més tard va viatjar a Mèxic, Nova York i Washington en un període de febril creació i escassos recursos econòmics. De nou a Colòmbia, Botero va aconseguir desfer-se d'una llunyana influència del muralisme 88

Fernando Botero davant d’un quadro de la sèrie Circus, una sèrie sobre personatges vinculats a aquest espectacle. Foto José Marín

Fernando Botero davant d’un quadro de la sèrie Abu Ghraib, una sèrie sobre les tortures que els soldats nord-americans van infligir als presos de guerra d’aquella presó iraquiana. Foto José Marín

mexicà i dirigir-se, per mitjà de la seua admiració als artistes del Renaixement italià, cap a la consolidació del que s’ha anomenat el "boteroformisme". La seua passió per l'exacerbació dels volums i la concreció i les formes geomètriques bàsiques es va concretar en el naixement d'una pintura "profundament original, tan antibarroca com anticlàssica, tan antiexpressionista com antiabstracta". Entre 1961 i 1973 va fixar la seua residència a Nova York. Després viuria a París, alternant la seua residència en la capital francesa amb llargues estades en Pietrasanta o la seua finca al poble de Tabio. Cap a 1964, Fernando Botero va fer les seues primeres incursions en el camp escultòric, encara que no va ser fins a 1975 quan es va dedicar a

l'escultura amb entusiasme. Després de quatre decennis de labor ininterrompuda, el seu reconeixement en el camp escultòric es va fer també universal, amb exposicions en els Camps Elíseos de París (1992), en la Cinquena Avinguda de Nova York, a Buenos Aires i a Madrid. Convertit ja en un dels artistes vius més cotitzats del món, Botero no va deixar mai d'alçar la veu contra la injustícia i de mantindre el seu art en línia amb la realitat històrica i social. Servisca per a il·lustrar-ho la sèrie pictòrica que va realitzar sobre les tortures comeses pels marines en la presó iraquiana d'Abu Ghraib (2003), durant l'ocupació nord-americana de l'Iraq.

Tomás Fernández i Elena Tamaro 1 1 Fernández, Tomás i Tamaro, Elena. «Fernando Botero. Biografia». En Biografies i Vides. L'enciclopèdia biogràfica en línia. Barcelona, Espanya, 2004. Data d'accés: 25 d'octubre de 2023

Patrimoni Municipal de Cullera de Mongrell i Ferrer Cabrera a Anzo i Carmen Calvo

aRtque ens envolta

Ajuntament de Cullera, com a institució que representa a la ciutadania del nostre poble, ha anat formant al llarg de la seua història un interessant patrimoni pictòric, dins d'una aposta general de defensa de la cultura artística. El consistori ha anat adquirint, bé per compra directa o per donacions, obra d'artistes que han estat vinculats a la ciutat o que han sigut i són destacats referents de l'art valencià. En les diferents dependències municipals es poden admirar obres de José Iranzo Almonacid ‘Anzo’, José Mongrell, Carmen Calvo, Emilio Ferrer Cabrera, Manuel Hernández Mompó, María José Martínez Pisón, Enric Alfons, José Vento, Manuel Íñigo, Carmen Signes, F. Jover iEmilio Frejo, entre altres. El rei Alfonso XIII, de José Mongrell. Foto Fernando Navarro 90

Els oferim una mostra d'alguns quadres representatius d'este patrimoni artístic municipal de Cullera.

El guerrer de Cullera, de Miquel Navarro. Foto Ajuntament de Cullera

Aïllament, d’Anzo. Foto Joan Beltrán Gimeno

Falleres, de José Mongrell. Foto Joan Beltrán Gimeno

aRtque ens envolta

Van Gogh, de Carmen Calvo. Foto Joan Beltrán Gimeno

Sense títol, d'Enric Alfons. Foto Joan Beltrán Gimeno

Retrat del metge Joan Garcés, d’Emilio Ferrer Cabrera. Foto Joan Beltrán Gimeno

aRti FALLES

‘Mañana no seré yo’, de J. Vento. Foto Joan Beltrán Gimeno Sèrie aigua, de Salvador Conca

Vista de Cullera, de M. Íñigo. Foto Joan Beltrán Gimeno

aRtque ens envolta

La creativitat de Carmen Signes: aRtista multidisciplinària

De la memòria al paper. Collage

armen Signes Audivert naix en 1955 a Cullera. Des d’una edat molt primerenca sent inquietuds artístiques, desenvolupant la seua creativitat en el camp de la pintura. L’art i naturalesa han sigut la seua passió. Estudià Belles arts en la Facultat Sant Carles de València i va ser becada per la Fundació Santa Maria d’Albarrasí, juntament amb el departament de pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid pel seu treball de recerca “El nu i la naturalesa”.

Memòries de Júlia

Carmen es considera una artista multidisciplinària, apassionada per la il·lustració i l’art infantil. Al llarg de la seua trajectòria professional ha rebut diversos premis i reconeixements, entre ells el XXXVI Concurs Nacional de Pintura “El Piló” (2017) de Burjassot per la seua obra “Malva-rosa 1930”.

Manual de supervivència, de Toni Picazo i Carmen Signes (il·lustracions)

A més a més, és autora de les il·lustracions del “Manual de supervivència” (2020), un llibre de 50 textos i 50 il·lustracions escrit per Toni Picazo.

Viatge al passat – Cent una memòries de Julia

Entre les seues nombroses exposicions destaquem “Monotips” (2008) en Galeria Kessler Bataglia de València; “El rostre de l’altre” (2011) en el Palau de la Música de València; “De déus i de creïlles” (2014), en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València; “Viatge al passat – Cent una memòries de Julia” (2019), i “L’allioli de Maria” (2016), una exposició itinerant, en col·laboració amb Jordi Piris, que va passar per Cullera, València, Algemesí, Alzira i Sueca. Actualment combina la seua creació artística, amb la docència en el seu xicotet taller de Cullera “Racó Creatiu”. 95

aRtque ens envolta

Mediterrani

Castell

aRti FALLES Sales 3

Escultura

aRtque ens envolta l'

aRtista Emergent

Roberto Catalá Nàcher "Maria i Júlia" Escultura hiperrealista (2022). Fotografía: Vir Ruíz

Des(en)fonsar-la (2023). Fotografía: Vir Ruíz

a nàixer a Cullera el 25 de novembre de 1999. Des de ben menut es va interessar pel món de l’art, en concret, pel món de les Falles. En 2015 es va estrenar com a aprenent al taller de José Lafarga Palomares. Durant l’estada en aquest taller va col·laborar en la construcció de falles i fogueres de renom com la foguera Florida Portazgo l’any 2015 o la falla Na Jordana l’any 2016, també va col·laborar en l’ornamentació de la falla Convent de Jerusalem l’any 2019. En 2018 va encetar els estudis en el Grau de Belles Arts en la Facultat Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, en 2021 es va graduar en Belles Arts, en 2022 va cursar el màster en producció artística en la UPV i actualment es troba realitzant el programa doctoral en investigació en art on realitza investigacions a partir de les sinergies i les analogies de l'art amb les noves tecnologies i la intel·ligència artificial junt amb estudis de filosofia adaptada a l'inconscient de les persones i l'impacte d'aquestes sobre la societat.

Encapsar (Cullera, La caseta, 2023). Fotografía: Vir Ruíz Tristornus 2a edició I (Favara, 2023). Fotografía: Vir Ruíz

Tristornus 2a edició II (Favara, 2023). Fotografía: Vir Ruíz

aRtque ens envolta l'

, L

obra d'Àlex Alemany, començant pels dibuixos acadèmics realitzats durant la seua època d'estudiant i acabant en els últims olis realitzats de marcat tall científic o futurista, recorre tots els “ismes” que han marcat la història de la pintura moderna: Impressionisme, postimpressionisme, realisme, hiperrealisme, temes socials, abstractes per a acabar en el que s'ha denominat realisme màgic. El terme Realisme Màgic no és originari de la literatura, i va ser encunyat cap a 1925 pel crític alemany Franz Roh, qui el va utilitzar per a descriure a un grup de pintors postexpressionistes. Cap als anys 40, el Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA) va oferir l'exposició “Realistes americans i realistes màgics”. És en aquesta mateixa dècada quan els crítics de literatura recorren al nom de Realisme Màgic per a definir l'estil narratiu d'alguns autors. Aquest realisme màgic fortament entroncat amb la literatura i majoritàriament amb les obres de Gabriel García Márquez, Isabel Allende o Alejo Carpentier per citar només algun dels més representatius. 100

Els ‘ismes’ d’Alex Alemany

Posteriorment, els crítics han usat el terme per a descriure diversos tipus de pintura en què els objectes són mostrats amb gran naturalisme, però que, mitjançant elements paradoxals o juxtaposicions estranyes, transmeten un sentiment d'irrealitat, infonent un sentit sobrenatural o de misteri a l'ordinari. El surrealisme, les referències oníriques, mitològiques… tot té cabuda en els llenços d'Àlex Alemany. El vell ofici de pintar es manifesta espontani en la seua paleta, és per això que oblidant les llibertats de l'abstracte, se cenyeix a la dura batalla de la disciplina de la pintura figurativa. En la seua obra hi ha sempre una invitació a la curiositat de l'espectador, que convida a llegir tots els enigmes tancats en el llenç. Aquest és la descripció que millor defineix la pintura d'Àlex Alemany. Al llarg de la seua dilatada carrera, ens oferirà olis en què la mar estarà tancada en un mocador, bebés que suren ingràvids sobre un arc de Sant Martí o, en un intent per acostar-se a la ciència i al futurisme, màquines que al més pur estil “Un món feliç” d’Aldous Huxley fabriquen roses o bebés. No obstant això, abans d'arribar al seu estil més definit, Àlex Alemany va treballar en el rigor de l'academicisme, en el cromatisme de l'impressionisme i també, com a clar exponent de la seua època, en la pintura social i l'expressionisme. Aquest eclecticisme s'ha vist reflectit també en l'ús de les diferents tècniques i suport pictòrics. Depenent del tema a desenvolupar, ha utilitzat indistintament aquarel·la, acrílics, alquídics, pastissos, però sense cap dubte, la tècnica preferida per Àlex Alemany, és l'oli sobre taula per les seues característiques de perdurabilitat a pesar que no siga la més utilitzada en el conjunt de la seua obra.

D'altra banda, de la mateixa manera que en literatura es pot expressar prosa i poesia en diverses llengües, l'obra d'Àlex Alemany es pot veure reflectida en diferents estils pictòrics depenent del tema al qual faça referència i per descomptat causat per una variable incontestable: l'estil i to vital de l'autor en aquest moment. En l'obra d'Àlex Alemany, emocions, imaginació i fantasia són presents en el conjunt de la seua creació artística, amb una relació molt íntima amb la sensibilitat de la seua estètica personal, totalment allunyada dels convencionalismes actuals, que afortunadament i fins i tot - m'atreviria a afirmar- l’ha portat a mantenir-se allunyat de les tendències artístiques.

Un toc personal. Arxiu Família Alemany

Els retrats d'Àlex Alemany estan sempre precedits d'un estudi exhaustiu del personatge protagonista: trets externs, perfil psicològic, color i matís de la pell. La preferència de la figura humana amb relació a qualsevol altra disciplina ha estat una tendència que es manifestava ja des dels seus estudis en Sant Carles. El paisatge i la natura morta per a la pintura d'Àlex Alemany s'entenen com un teló de fons, no indispensables, per a la pintura de la figura humana, en ells, Alemany se servirà dels motius propis de les natures mortes, paisatges, marines, etc., per a crear els simbolismes característics de la seua obra. 101

aRtque ens envolta

Alborada . Arxiu Família Alemany

I per a analitzar millor la personalitat, el pintor també s'ha servit de la caricatura, art menor que, no obstant això, deixa en evidència a molts dels artistes més consagrats. És l'observació portada a l'extrem dels trets el que porta a la caricatura, de la mateixa manera que la síntesi d'un retrat pot portar a la més exagerada de les caricatures. En el seu corpus pictòric són presents totes les categoritzacions a les quals la història de l'art sotmet a l'obra d'un artista, sense poder atribuir aquest fet tant en una tendència com en altra. És habitual establir compartiments estancs sense tenir en compte el fet que els artistes per a arribar a la seua maduresa pictòrica travessen múltiples racons que no es contemplen en una història de l'art a l'estil de les Vides de Vasari. En conseqüència, al voltant de l'obra de l'artista Àlex Alemany, es troben caricatures, pintura social, realisme, abstracció, retrats acadèmics i simbolismes amb profundes llicències poètiques íntimament lligades a un comú denominador, el profund respecte al llenç i a l'espectador que s'acosta a la seua obra. 102

Opus XVII. Arxiu Família Alemany

aRti FALLES Biografia d’Alex Alemany

(Gandia, 1943 – València, 2021) Cursa els estudis de Batxillerat en el col·legi de l'Escola Pia de Gandia. En 1960 va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de València fent els estudis preparatoris per a l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carles, on va ingressar en 1961, rebent els ensenyaments de Francisco Lozano, Enrique Ginesta, Genaro Lahuerta i Felipe Mª Garín, entre altres. En 1965 viatja a París, ampliant estudis amb artistes contemporanis. En 1966 repeteix aquesta experiència, prolongant la seua estada a França. En 1968, amplia estudis a Londres en la National Portrait Gallery. Fins a 1970, viatja i experimenta diverses tendències pictòriques, incidint en l'abstracte expressionista. En aquests anys de joventut, va abordar moltes tendències d'avantguarda, submergit en el corrent general, fins a trobar el seu propi estil, cada vegada més coherent amb la seua sensibilitat poètica.

En 1975, va pintar les primeres obres de retorn al realisme, intuint encertadament el moviment assumit i seguit per altres artistes internacionals, sota el nom de realisme màgic. Des de 1975 a 1978 s'instal·la a Madrid, alternant els retrats socials amb els seus treballs de contingut surrealista. El realisme (i en algunes obres hiperrealisme) d'Àlex Alemany, va anar derivant cap a un inconfusible estil propi, fruit d'una introspecció personal, distanciant-se progressivament de la fredor d'altres conceptes realistes, ”deudos” de la fotografia, com el realisme americà. L'obra d'Àlex Alemany és un nexe entre el literari i el pictòric. Bussejant en les seues pròpies sensacions, sentiments i conceptes, ens els comunica amb la credibilitat de la seua tècnica preciosista, fent-nos participis del clima del quadre i identificant-nos amb les coses que en ell ens compta: metàfores poètiques i imatges del fons de subconscient i el món oníric.

Alex Alemany amb el seu fill Alexis 103

aRtque ens envolta

De profund contingut poètic, els elements i figures de les seues obres estan tractats amb “llicències poètiques” i els simbolismes utilitzats són de tal subtilesa, que capturen a l'espectador, estimulant-li la capacitat d'interpretar. Aquesta obra, pot produir qualsevol efecte menys la indiferència; i el llenguatge emprat, enriqueix la seua lectura. Les seues inquietuds eclèctiques provoquen esporàdiques incursions en altres estils: composicions formalistes, pintura social, expressionisme, etc. Al llarg de la seua producció, hi ha gran quantitat de retrats, com a prova de la seua predilecció per la figura humana; però fins i tot aquesta difícil disciplina, Alemany ha sabut incorporar-la a l'estil i caràcter poètic de la seua obra; interpretant no sols l'aspecte físic del personatge, sinó la seua personalitat

i perfil psicològic, mitjançant simbolismes, aconseguint així un enfocament total i complet del retratat; diferent del concepte convencional del retrat “acadèmic”. Entre els personatges de la seua labor retratista es compten SS. MM. Els Reis d'Espanya, diversos membres de la Família Reial, rectors d'Universitats, acadèmics, presidents de Diputacions, alcaldes, Degans de Notaria, Dret, Medicina, etc. i innombrables particulars. La totalitat de la seua obra pertany a col·leccions privades i museus. Per principis personals mai ha participat en concursos ni optat a cap premi. De 1993 a 2004, va presidir el Cercle de Belles arts de València. En 1998 va ser nomenat Acadèmic Electe de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. En 1962, va fer la primera exposició individual a Gandia, la seua ciutat natal; però no tornaria a exposar fins a 1972 a Alcoi.

María Hernández

Poema impossible. Arxiu Família Alemany

104

aRti FALLES Retrat de Laura Maria Ortega Cano, Fallera Major Infantil de València 2004. Arxiu Família Alemany

Autoretrat. Arxiu Família Alemany

105

L’aRt de Conrado Meseguer. Sentir la terra: haques i paelles Toni Llopis Sisternes Als seus quadres realitzats amb una minuciosa llavor de composició i visualització, s’observen escenes quotidianes relacionades amb els agricultors i la vida al camp de la primera mitat del segle XX, destacant la intensa lluminositat, els colors clars i les tonalitats terra que mostren la realitat de l’home i la dona amb la seua feina tant del camp com de l’albufera: dones cuinant, recollint flors, cosint, picant arròs, xiquets jugant, animals, vegetació, tir i arrossegament, etc.

aRtque ens envolta

En la dècada dels huitanta es trasllada a viure a Bétera, perquè hi troba una llum intensa, entre filtrada i tèrbola de les zones properes a la mar i la llum opaca pròpia de la proximitat a la muntanya-, per desenvolupar la seua tasca creativa amb el pinzell, on instal·la el seu estudi i crea el museu de pintura, escultura i etnologia.

ascut a Sueca, la producció artística de Conrado Meseguer (1946 – 2017) està dedicada completament a plasmar la vida i costums dels homes i dones de la seua terra. En un principi va realitzar tota classe d’estils pictòrics, des de l’abstracte a surrealisme, passant pel realisme amb el qual acabaria quedant-se. És un referent de la pintura valenciana de l’últim terç del segle XX i durant els primers anys dels XXI. En les seues obres sempre ha lluitat per relacionar visualment el realisme i l’impressionisme, la força i el contrast de la llum del paisatge exterior amb l’ambientació dels espais interiors i la sotilesa i intimitat de les formes situades en primer plànol. 106

Haques treballant la terra. Col·lecció Conrado Meseguer

Tir i arrossegament. Col·lecció Conrado Meseguer

El llegat artístic de Conrado Meseguer va més enllà del domini de la tècnica del dibuix, la pintura i l’escultura. En cada una de les seues obres, l’artista comunica sentiments i emocions a l’espectador. Amb els seus pinzells, transmet com ningú com era la vida rural del camp, amb els animals i els llauradors valencians com a protagonistes. Aquesta visió de la seua terra aconsegueix el seu cim amb la col·lecció ‘Als que sentiren la terra’, un magnífic exemple gràfic i visual per a les futures generacions. Com diria Xavier Campillo: “Conrado és el més il·lustre pintor d’haques que ha donat el nostre poble” (Sueca), afirmació a la qual jo afegiria “i que ha pintat el foc, el color, l’aroma i el sabor de la paella com ningú”. Quan veiem una haca pintada per Conrado sembla que va a eixir del quadro per fer el casell més gran, xarugant fins i tot fora del llenç. Les pinta amb la intenció que puguem agafar l’animal del morro i sentir el seu alé calent després d’haver menjat la brossa del marge o una carabassa llarga. I si parlem de paelles, a qui no li han mogut les ganes de menjar després de vore’n una pintada pel mestre?. El fum calentet que s’enlaira per damunt de l’arròs magníficament cuinat pels pinzells de Conrado i que ens imbueix de foc de llenya i socarradet, aquest sabor que resulta impossible no sentir junt amb l’emoció d’estar davant d’una ‘òpera prima’ de la plàstica i la gastronomia valenciana. Qui ha vist una paella del mestre, sap de què parle.

Força haca. Col·lecció Conrado Meseguer

En els seus inicis, el jove Conrado també pintava obres basades en les tendències artístiques i avantguardistes del moment, però ell em va contar que, no recorde qui, li va dir que si volia viure del seu art, que pintara haques i paelles i així ha sigut. El mestre ha pintat de tot: bodegons, paisatges, sants, Mare de Déus, ha dedicat obres a la música i als coets. De jove també va fer falles, ha pintat retrats de falleres majors de València (des de 2007 a 2010), ha representat les alfàbegues de Bétera, etc, però mai, mai, ha deixat de pintar haques i paelles. 107

aRtque ens envolta

Gloria Martínez Amigó, Fallera Major de València 2008. Museu Faller

Conrado ha exposat en museus i galeries d’arreu del món i sempre ha rebut el reconeixement i admiració cap a ell i les seues obres. En les seues exposicions es venien pràcticament totes les obres i per descomptat les primeres a adquirir-se eren les que representaven haques i paelles. Durant algun temps, va fer dues i tres exposicions anuals a València, Madrid i Barcelona i altres ciutats. Imagineu el que suposa pintar una trentena d’obres d’aquest nivell d’exigència i qualitat per a cada galeria, a més d’encàrrecs per a particulars. Els anys noranta van ser una bogeria per a Meseguer: com més pintava, major era la demanda i l’autoexigència. Ell deia que “quan dones un nivell, l’any següent no pots donar menys, si no estàs mort com artista”. Aquesta exigència personal el va portar a dedicar-se a la pintura i al dibuix en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc, fins que la salut el va aturar. Sols la malaltia ens ha privat del mestratge dels seus pinzells. En València, Bétera i Sueca ha rebut homenatges i reconeixements. És fill predilecte de Sueca i la Unió Musical de Sueca li ha dedicat un pasdoble compost per César Murillo. La Generalitat Valenciana i els sindicats agraris també l’han reconegut. Ara, els amics i companys del mestre esperen que algun dia Sueca, el seu poble que tant

Conrado Meseguer sempre ha

lluitat per relacionar visualment el realisme i l’impressionisme 108

estimava, li atorgue el nom de Conrado Meseguer a un carrer de la població, nom d’un home que ara descansa en forma de cendres des de gener de 2017 junt amb la seua barraca en Bétera. Per a mi, recordar a Conrado amb aquestes línies ha sigut recordar a un amic, un company i un mestre a qui li estaré agraït per sempre, home que ha estimat el seu poble i la seua gent i que ho ha deixat escrit a colp de pinzellades en les seues obres. Va ser una persona que ho donava tot: tot com amic i tot com a gran mestre de la pintura valenciana.

aRti FALLES A punt de dinar. Col·lecció Conrado Meseguer

Esperant que acabe la cocció. Col·lecció Conrado Meseguer

A mi m’ha volgut com a un germà menut, m’ha ensenyat, hem discutit, hem fet les paus, m’ha donat magnífics consells, hem realitzat projectes conjuntament, ens hem alegrat en els bons moments i ens hem consolat quan les circumstàncies pintaven mal. Quant afortunat he sigut de poder compartir tants moments amb el mestre!

Cuinant la paella. Col·lecció Conrado Meseguer

109

Enric Alfons: una mirada al món dels emigrants María Encina Nieto

aRtque ens envolta

nric Alfons (Cullera, 1949 – València, 2016), professor del departament de Dibuix de la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València. En la seua primera etapa artística, coincident amb la Transició política espanyola a la democràcia, Alfons es va entregar a les experiències pictòriques expressives amb una evident experimentalitat, fruit dels seus viatges per països de cultura àrab com Marroc, Mauritània, Tunísia i Algèria (Fetitxes andalusins, 1982; Deessa màscara, 1984; i Malhafa, 1989). Posteriorment, en la dècada dels noranta i primera dècada del segle XXI, va dirigir la seua mirada al món dels emigrants i refugiats, impenitentment sotmesos al silenci. Durant quatre anys (1994-1997) va acompanyar a un immigrant marroquí per tal de compartir el camí dels que volien passar a Espanya des de Tànger. També va viatjar a Albània a l’inici d’una nova etapa política quan els joves d’aquell país volien passar a Grècia. D’aquest període són Espills d’un jardí (1992), Dormir al ras (1994) i Seqüències d’emigració/Igualtat és diferències (1997). 110

Sense títol (de la sèrie Malhafa, 1989). Foto Juan García Rosell

De Tànger a Tarifa (1995). Foto Juan García Rosell

Buscant una estrela (1994). Foto Juan García Rosell

111

aRtque ens envolta

De la sèrie Albanesos (1997). Foto Juan García Rosell

Sense títol (Ohrid, Macedonia, 1996-97). Foto Juan García Rosell

112

aRti FALLES

Sense títol (Magatzems Tati, París, 1991). Foto Juan García Rosell

Sense títol (Deir ez-Zor, Siria, 1998). Foto Juan García Rosell

113

114

aRti FALLES

aRti FALLES L'arquitectura és la manifestació artística de la construcció (Frank Lloyd Wright)

imaginarium d'

Tercer art: Arquitectura

115

aRti FALLES imaginarium d' Carmen Signes Audivert 116

La Falla

matges de grans artistes de la Història de l'Art en una falla. La Venus de Milo (entre els anys 130 i 100 aC). Fragment d’una Obra, de Pablo Picasso, artista que va trencar motles en la història de l’art modern. Piet Mondrian: la simplificació de les formes.

na al·lusió directa al Renaixement mitjançant el naixement de venus de Botticelli... una peça d'escàner 3D d'un cos humà en un espai virtual renderitzat mitjançant motors de física per a detectar la llum que emana la mateixa escena.

Roberto Català Nacher

La necessitat d'una NEOrenaixença fallera, la cerca del canvi d'estigma generat en els últims anys i la persecució d’un mes enllà en les formes falleres, subordinant les noves tecnologies a la creativitat del creador sense la intervenció de la IA, però generant una imatge que s’enllaça en la virtualitat de l'estètica contemporània.

117

aRti FALLES imaginarium d' Jose Lafarga Palomares 118

Nit del foc

a nit del foc en un moment on no hi havia guerra, ni morts, ni repressió… sols hi havia festa

rida Khalo, símbol del feminisme, l'autosuperació i el geni artístic en el segle XX, vist la brusa roja de la Falla Raval de Sant Agustí, amb el seu nom brodat i l'escut de la comissió.

Alba Ferrer Rocher

Frida Khalo fallera

119

aRti FALLES imaginarium d' Dennis Ferrer Ruiz 120

El crit

mb inspiració del quadro "El grito" de Munch.

El crit de desesperació del faller quan la seua falla no ha guanyat el primer premi.

n 1907, Joaquín Sorolla pintava el “Retrat d'Alfons XIII amb uniforme d'hússars’. A l'abril de 1931, després de les eleccions municipals i de la proclamació de la segona República, el rei abandonava Espanya.

Alexis Alemany Moraleda

Un rei fug-aRt

121

122

José Lafarga Palomares

Miguel Hache

imaginarium d'

aRti FALLES

a poesia objectual tracta els objectes d'ús quotidià, sense signatura ni origen, i els embolica en una aura del misteri i sorpresa dotant-los amb una altra mirada.

Miguel Hache

En aquest cas, la brotxa i els llapis fan referència al color. Els mistos i la caixa, al foc. Respecte a la gamma cromàtica triada, per als llapis està basada en les tonalitats del Foc. D'altra banda, l'objecte creat amb la brotxa sembla com si anara accionar a l’entrar en fricció amb una superfície, aconseguint així pintar amb foc. 123

aRti FALLES imaginarium d' Javi Montáñez Fernández 124

Talia i les falles

a nova Talia, musa del teatre faller

l cavaller espanyol del segle XVI, representat a una obra del Greco, es transforma en un faller amb el vestit tradicional, desplegant la seua mà dreta sobre el pit, com si realitzara un jurament amb l'espectador. Tradició, història, cultura i modernisme.

Víctor Piris Domingo

El faller de la mà en el pit

125

126

aRti FALLES

La música és l'art més directe, entra per l'oïda i va al cor… és la llengua universal de la humanitat (Astor Piazzolla)

a R t l' d'escriure

Quart art: Música

127

aRtd'escriure l'

Força, d’Andreu Alfaro. Col·lecció privada

Amb ‘Força’, Andreu Alfaro (València, 1929-2012), considerat el renovador de l’art contemporani, deixa palesa una força vital i optimista que reflecteix, a la vegada, el seu compromís polític i el seu afany experimental. Una espiral a la recerca de noves òrbites que contagia dinamicitat. És La força del disseny, que també ha aplegat a les falles, com reflecteix Carles Rosaleny en el seu article.

128

Carles Rosaleny Gamón

Arquitecte

l'aRtdel disseny

* La força del disseny a les falles del segle XXI

a materialització d’una idea o un pensament suposa sempre assumir un procés de presa de decisions. Des del material utilitzat fins al color, la seua construcció i per descomptat, si parlem de falles, la seua combustió.

L’artista faller es veu immers en un procés continuat que compromet el resultat final de la seua obra i que, amb més o menys habilitat i al llarg de la història, ha sabut resoldre. Tot i que de forma recurrent s’ha idealitzat una figura d’artista total, el ben cert és que als tallers fallers, la col·laboració de creatives i creatius vinculats a l’escultura, el disseny, el dibuix i el còmic o les il·lustracions ha sigut més que habitual i el seu treball ha quedat, en moltes ocasions, eclipsat baix la marca de l’artista que encapçala el projecte. Els tallers, per tant, han estat sempre un espai multidisciplinari, on un director o directora de projecte lidera un equip capaç d’executar la construcció de la falla. 129

aRtd'escriure

Va ser amb la incorporació o influència d’artistes provinents de l’Escola de Belles Arts de València que les falles, al segle XX, van assumir una consciència, no només de ser element satíric sinó també amb cert valor artístic. Des d’aquell moment, les falles han anat evolucionant lentament cap a un model que copa gran part de les obres que en l’actualitat veuen la llum als carrers el mes de març. Un cànon que es repeteix fins a l’avorriment. Hegemònic, omnipresent, convertit quasi en un dogma i basat en la imitació i la repetició d’elements que funcionen o donen un resultat que s’emmarca dins els patrons acceptats pel gros de la societat o, tal vegada millor dit, només pels sectors més estàtics de la festa. Pel camí, entre tant de regrefit, han passat artistes de fortes conviccions, capaços d’aportar nous llenguatges, avantguarda i renovació a les falles com Ricardo Rubert, Vicente Luna, Manolo Martín o Alfredo Ruiz. Amb les creacions de Martín als anys 80 les falles de la plaça de l’Ajuntament es van obrir al món de l’art i la cultura. Amb ell, les falles van ampliar fronteres creatives i estètiques. Va normalitzar la visibilització dels creatius externs a la festa i va donar veu a nous llenguatges artístics més contemporanis. Com un espill (Manolo Martín, 1987), amb una rèplica de la façana de l’edifici consistorial, és un clar exemple que la conjunció de creatius de diversos àmbits possibilita l’aparició de noves reflexions conceptuals i estètiques a la vegada que genera l’oportunitat de reformular la falla. Amb el guió del periodista Manuel Vicent, la implicació de l’il·lustrador Sento Llobell i el dissenyador de moda Francis Montesinos, Com un espill i les aportacions de Martín, van transgredir en el món de la creació artística fallera.

130

Les falles d’Alfredo Ruiz, que ha estat protagonista el darrer any d’una exposició de la seua obra a l’IVAM de València, també van ser, sense cap dubte, una eclosió d’avantguarda i modernitat per a l’època. La seua evolució el va portar a obrir un nou camí de renovació i contemporaneïtat amb unes propostes d’una forta identitat artística pròpia, que des de Natura Morta (1982) van anar guanyant progressivament un caràcter d’abstracció i reflexió íntima que el va portar a plantar una de les seues obres més reconegudes: Concepte, percepte i afecte (2008). A la Falla Corona, aquella famosa peça totèmica roja sense ninots i completament horitzontal que fugia del convencionalisme compositiu faller, participava certament de l’espai públic i establia ferms lligams amb l’art contemporani convidant al debat i la reflexió. Les propostes de Ruiz eren personals, íntimes. Reflexionaven sobre temes que en el moment de la seua creació ocupaven la ment de l’artista, li preocupaven. I, al remat, d’això van les falles, de parlar del que ens preocupa, el que ens envolta, el que no ens agrada o no ens fa lliures. Propostes que defugien de la falla blanca, la falla sense contingut. I amb tot això, amb la sensibilitat artística del propi creatiu i la cura cap a les seues obres, Ruiz va aconseguir elevar les seues propostes a vertaderes icones de les falles sense renunciar a fer front a debats que són encara vigents i que conviuen amb l’endogàmia fallera que sembla cada vegada més immobilista.

Concepte, percepte i afecte. D’Alfredo Ruiz (Corona, 2008). Foto Joan Castelló Lli

aRti FALLES Des de llavors són, i cada vegada més, les comissions que aposten per falles que s’allunyen de l’ortodòxia fallera, tant en forma com en contingut i amb la participació de persones vinculades a diverses disciplines o àmbits artístics i culturals. Estes propostes, com ho van ser en moltes ocasions, van generalment acompanyades d’una especial consideració per tot allò que envolta el ritual de la festa, com el llibret, la cartelleria, la relació entre la falla exposada i l’espai on s’exposa o la il·luminació. La falla s’entén llavors com una proposta global on tot sembla cuidat i projectat des de la perspectiva del disseny i una visió de conjunt. I perquè estes propostes siguen possibles és essencial, per una banda, la consciència dels col·lectius fallers en l’afany per caminar cap a uns models de falla més diversa i plural, on siga possible reformular els cànons i les doctrines autoimposades i, per l’altra, la participació d’artistes i creatius externs a la festa. El disseny i, per tant, disciplines com la il·lustració, l’escultura, la pintura, l’arquitectura o l’escenografia estan assumint també els darrers anys el paper d’antídot contra tota eixa endogàmia plàstica que suposa la continuïtat d’un model estètic caduc, incapaç de fer evolucionar les falles i que cada vegada connecta menys amb la societat. I és que el disseny no ha estat mai deslligat de les falles, però havia estat massa vegades dissipat per la figura de l’artista total. Així, durant el segle XX i principis del XXI, pràcticament l’única significació visible en l’àmbit faller per als artistes de les Belles Arts del moment era el cartell anunciador de les festes. Un cartell que va començar a promoure’s per primera vegada l’any 1929 amb el treball de Josep Segrelles, coincidint amb l’època daurada del cartellisme valencià a l’àmbit internacional. Al pintor i cartellista d’Albaida li seguirien artistes com Vicent Canet, Rafael Raga, Santiago Carrilero, Vicent Ballester, Damián Contreras, Manuel Boix, Marisa Llongo, Ibán Ramón o Martín Forés, que

van posar la imatge exterior a les falles sent un fidel reflex de les tendències del cartellisme en aquelles dècades. Més recentment, amb la professionalització del procés d’elecció del cartell a l’any 2016, creatives i creatius vinculats al disseny gràfic actual com de nou Ibán Ramón, Daniel Nebot, Dídac Ballester o estudis com Yinsen, Democracia o Juárez Casanova donen hui en dia nou impuls al cartell amb noves fórmules adaptades als formats, suports i tecnologies actuals. Si posem el focus del disseny en les falles com a construcció combustible és des de la dècada dels 90 que trobem un creixement de comissions que aposten per plantar propostes que treballen per innovar mitjançant nous itineraris artístics amb el disseny com a leimotiv. És el cas, per exemple, de les falles Corona, Lepant, Ribesan, BorrullSocors o Castielfabib que, baix el paraigua de la Federació de Falles Innovadores i Experimentals, amplien el ventall de línies plàstiques falleres. Estes comissions estan propiciant que, en un moment on sembla que està en perill la desaparició de l’artesania, es recupere en moltes ocasions la grandesa de l’esperit de l’Arts and Crafts. Com és el cas de les obres d’Anna Ruiz o Giovanni Nardin on artesania, disseny i sostenibilitat són valors indissolubles.

Amb les creacions de

Martín als anys 80 les falles de la plaça de l'Ajuntament es van obrir al món de l'art i la cultura 131

aRtd'escriure

Per a ells, no es tracta d’innovar, sinó de recuperar i caminar cap a l’essència de la falla, d’utilitzar els primers i més elementals materials amb tota la seua noblesa i traduir-los a un llenguatge propi, personal i rotundament contemporani. I d’això en són ben coneixedors. Els seus plantejaments i projectes conjuguen els millors valors de les falles i veritablement genuïns. Aconsegueixen posar damunt l’arena debats i reflexions incòmodes, transcendentals i ètiques com amb De pesos i conflictes (2016) amb la qual Anna Ruiz tractava la crisi dels refugiats. Així, la consideració de falla com qualsevol instal·lació en l’espai públic a la intempèrie, concebuda per a una durada determinada per comunicar una idea i de materials que permeten la seua combustió, amplia el ventall a la creació artística i les persones que les dissenyen. La incorporació del disseny al ritual faller, a més, pot donar resposta a problemàtiques i reptes com la relació de la falla amb el seu entorn. En el cas de l’arquitectura és, o almenys hauria de ser, essencial entendre quin és l’enclavament de la intervenció. La seua situació determina per complet el concepte i el resultat, des de l’orientació fins a la climatologia o l’ús de l’espai públic immediat condicionen la façana d’un edifici, la distribució interior o l’elecció de la materialitat. Són valors i elements que connecten el projecte amb l’entorn on es construeix i la falla hauria d’entendre’s també des de la reflexió d’estos paràmetres. La falla ha de poder dialogar, adaptar-se i ser resposta del seu entorn. Les tanques, carpes, casetes gastronòmiques o comercials i estructures d’il·luminació impliquen una alteració de l’entorn immediat de la falla i suposa un repte donar-li solució. Com a mostra de la relació de les falles amb l’espai públic, algunes i alguns artistes que han plantat els darrers anys per a les comissions de Castielfabib, Borrull Socors i Corona amb diferents enfocaments. Per una banda, l’arquitecte Miguel Arraiz amb propostes 132

com No prestes atenció a l’home darrere de la cortina (2011), Ekklesia (2015) amb David Moreno, Prime Time (2020) de Senyora Martínez o Dídac Ballester i la seua intervenció 1,5º i augmentant? (2023), que oferien una alteració de l’espai públic amb la creació de recorreguts i nous espais de trobada i d’àgora grega, vertaders pavellons efímers on retrobar-se amb el veïnat per participar de la falla. I, per altra banda, una formulació oposada basada en exercicis impactants de descontextualització com Fer i Desfer (2018), de Nituniyo i Menosesmas; Això també passarà (2020), de Manolo Martín amb disseny d’Escif; Jo visc i Vita activa (2022) amb els dos cossos nus, d’Anna Ruiz; Reyes Pe i el seu pastís de Per molts anys (2023), o el gegant gat negre de Mai se sap, disseny d’Escif materialitzat per Manolo Martín. Este últim camí dota a les propostes d’un nou context que aporta una novetat en el significat i la funcionalitat. Són propostes que, com aquell cavall de Troia de Ricardo Rubert (1963), posicionen el públic davant una realitat distinta i, per tant, capten la seua atenció i debat.

No prestes atenció a l'home darrere de la cortina, de Miguel Arraiz (Castielfabib, 2011). Foto Joan Castelló Lli

aRti FALLES més creatives i creatius que aporten la seua visió i deixen la seua empremta a través del disseny. A la fi, les aportacions externes no contaminades sumen noves sensibilitats, formes de comunicar actuals i l’oportunitat d’aprofundir en nous llenguatges. Com a conseqüència, i gràcies també a la professionalització del procés d’elecció de les falles, a la plaça de l’Ajuntament s’han plantat des de 2016 falles més diverses i amb plàstiques i reflexions estètiques diferents. Propostes que, trobant-se en un marc de creació i investigació menys habitual, han establit, de nou, lligams entre la contemporaneïtat i la tradició.

De pesos i conflictes, D’Anna Ruiz (Lepant, 2016). Foto Joan Castelló Lli

Des que Marcel Duchamp va revolucionar el concepte d’art amb la seua font a l’exposició de la Societat d’Artistes independents (1917), la descontextualització és un recurs freqüent en l’art contemporani. Ajuda a crear un impacte sobre el públic i en el cas de les falles pot ser la fórmula per convertir la falla en una icona per a la història. Però són moltes les estratègies i concepcions que trobem actualment a les falles amb el disseny com a protagonista. L’oferta plàstica creix any rere any i les aliances entre artistes i creatius externs a la festa són cada vegada més freqüents i visibles. És el cas, per exemple, de les falles municipals, que han vist com en els darrers anys un gran número de creatius han optat al seu disseny. Les falles han passat del menyspreu i el reducte folklòric a convertir-se en un autèntic reclam cultural per a artistes seguint l’estel de tota una nova generació que es reconeix en la tendència de traure les seues obres dels entorns expositius, de crear obres destinades a ser exposades o viscudes en altres ambients. Així, el caràcter popular, reivindicatiu i accessible de les falles atrau cada vegada

Amb tot, les falles municipals han deixat de ser les abanderades del continent sense contingut perquè les i els seus creadors i els jurats professionalitzats que les han escollides han sabut entendre que no es poden deslligar dos elements essencials de la falla: la seua narrativa crítica i la seua materialització. La forma amb la qual els artistes expressen i construeixen físicament la falla és també sense dubte, contingut, és a dir, disseny. Així, i amb la consciència que no treballen baix la pressió de premis ni jurats que puguen coartar la seua llibertat plàstica i amb la falta de prejudicis de qui no forma part de la festa, artistes urbans com Okuda, Pichiavo, Escif o Dulk han signat els dissenys de les darreres falles municipals. Esta nova etapa d’obertura al disseny de les falles municipals comença amb Descobrir i redescobrir (2017) d’Anna Ruiz i Govanni Nardin que, literalment, ens redescobria la matèria de les falles i els predecessors de les megastructures de ferro i suro blanc. Fustes i ninots de cartó amb una forta dosi de conceptualització i abstracció obrien la porta a noves fórmules per a les falles públiques. Una falla que deixava pas a la imaginació, a la fantasia dels més menuts i menudes i a la reflexió que no va deixar indiferent ningú amb l’impacte visual d’un entramat de fusta blau que trencava els volums convencionals de la falla i els seus límits. 133

aRtd'escriure

Equilibri universal (2018), la proposta de l’artista càntabre Okuda San Miguel amb la manufactura dels artesans fallers Latorre y Sanz, va portar la visibilitat de la figura del disseny al primer nivell de les falles. El guió sobre el capitalisme i la naturalesa, les geometries facetades i un cromatisme reconeixible dotaven esta falla del segell inconfusible de l’artista. A més, paral·lelament, el Centre del Carme de Cultura Contemporània, com també ho faria els anys posteriors, organitzava una àmplia retrospectiva de l’artista. Les falles entraven així a un dels museus d’art contemporani més destacats de la ciutat. Un any després, els valencians Pichiavo, signaven a l’ajuntament una falla colossal que combinava el més pur art clàssic amb l’street art del graffiti. Un canvi de registre que donava continuïtat al camí de renovació encetat i que portava a volum els habituals murals del tàndem d’artistes amb una gran figura central de vareta grafitada. Amb Escif arribava de nou, i també fruit de la suspensió de les falles, la iconicitat. Una proposta, la de 2020, que va esdevenir símbol per a la història: la meditadora. Amb la rotunditat de l’aposta de l’artista urbà valencià per una sola figura de grans dimensions enmig de la plaça aliena al soroll i el bullici que envolta les falles, la protagonista i els seus creadors van aconseguir, amb el gest de la mascareta, captivar l’atenció del públic i transgredir el ritual faller amb una performance inesperada com a resposta a una actualitat incòmoda. Falles en estat pur. Protegeix allò que estimes (2022), disseny de l’artista visual Dulk, posava en el punt de mira l’extinció d’espècies i llançava un missatge a favor de la conservació dels ecosistemes alhora que visibilitzava l’emergència climàtica. El seu disseny, executat pel taller de Santaeulalia amb la fusta i el cartó com a materials principals, unia el característic univers surrealista pop de l’artista valencià amb la composició clàssica de falla. 134

Espurna, de Ricard Balanzá (Jesús Morante Borràs-Caminot, 2018). Foto Joan Castelló Lli

No obstant això, el disseny de les darreres falles municipals no ha estat només a càrrec d’agents aliens a la festa sinó que també artistes amb un gran coneixement del format faller com Miguel Hache, Marina Puche o Cap de suro han signat unes falles que també respiren l’atmosfera de la llibertat creativa guanyada. En la mateixa línia, però més apartades del focus mediàtic i desconnectades d’eixa sobre dimensió i col·lapse de la festa que estem vivint els darrers anys, hem trobat propostes interessants vinculades al disseny que ens reconcilien amb la sensibilitat, la calma i l’autenticitat. Falles de ritme pausat que van aportant avanços estètics. És el cas de les creacions de Miguel Hache, Ricard Balanzá, Marina Puche o David Moreno, artistes plàstics solvents i vinculats a les falles amb la sinceritat com a marca personal i que obrin el catàleg a propostes més poètiques i diverses amb un segell estètic reconeixible. Com ho són també els dissenys dels il·lustradors valencians Carlos Corredera i Ramón Pla que, tot i emmarcats dins dels paràmetres habituals de les falles, han sabut impregnar-los d’un aire renovador més contemporani amb propostes, sobretot en el cas de Corredera, de línies depurades que s’allunyen d’alguna forma del model figuratiu, la tendència naturalista i el cromatisme habitual. València, que ha estat Capital Mundial del Disseny 2022, està sent capaç de donar-li la volta a prejudicis i tòpics al voltant de les falles, entenent que el disseny és un element transformador per a elles amb un paper fonamental en l’evolució de la seua estètica cap a un model amb nous paràmetres artístics

aRti FALLES i plàstics allunyats d’uns cànons cada vegada més cremats. I que, a més, la diversitat artística és una riquesa que fa gran la festa, que posa en valor el treball de les i els creadors que li donen sentit i és possible enderrocar eixe mur entre les falles i qualsevol format artístic també amb la introducció de nous agents externs. Els darrers anys, hem vist com artistes plàstics, gràfics i d’altres disciplines com ara Javier Jaén, Escif, Isidro Ferrer, Ibán Ramón, Marina Puche, Reyes Pe, Pichiavo, Okuda o Dulk han ajudat també a normalitzar la presència de nous llenguatges a les falles, reconciliant-les amb el disseny en majúscules. Les han usat Protegix allò que estimes, d’Alejandro Santaeulalia amb disseny de Dulk (Plaça de l’Ajuntament, 2022). Foto Joan Castelló Lli

com un suport més per a l’expressió artística, fugint de la reiteració i carregant-les d’una narrativitat i estètica noves. Amb el disseny, les comissions estan sent també protagonistes d’un canvi en la concepció i la poètica de tot el que envolta l’exercici faller, des dels llibrets fins a la cartelleria i la imatge gràfica de la comissió i les seues activitats. Així, i amb la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, les valencianes i valencians tenim també l’oportunitat de mostrar, tant a la nostra societat com a la resta del món, la capacitat creativa dels nostres artistes i com una festa popular pot fer avantguarda des de la tradició.

L'in100di, jugar amb foc, de Miguel Hernández Agüelo ‘Miguel Hache’ (Borrull-Socors, 2022). Foto Joan Castelló Lli

La incorporació del disseny

al ritual faller dona resposta a problemàtiques i reptes, com la relació de la falla amb el seu entorn 135

aRtd'escriure l'

La restauració dels frescos de Sant Nicolau va finalitzar en 2016.

La restauració dels frescos de l'església de Sant Nicolau de València, obres finalitzades en 2016, va traure a la llum l'esplendor del barroc valencià. Les pintures, realitzades per Dionís Vidal, ocupen 2.000 metres quadrats de voltes, nervis i columnes del temple, el doble que les de la capella Sixtina del Vaticà. Una disciplina, la restauració, que permet recuperar obres rellevants deteriorades pel pas del temps. Com ninots indultats del foc.

136

+ *

a conservació de béns culturals ha evidenciat de manera concloent l'ampliació dels seus límits, reconeixent inequívocament la importància patrimonial intrínseca dels elements constitutius que delineen la realitat cultural associada a la celebració de les Falles. En particular, els processos i estratègies de preservació, conservació curativa i restauració del ninot indultat del foc posseeixen una rellevància científica inqüestionable, en la mesura en què mantenen vives les tradicions, les tècniques artístiques i les narratives culturals associades a la festa.

El cas del “iaio” de Vèrnia

Antoni Colomina Subiela

Associació d’Estudis Fallers

l'aRtde la conservació del ninot indultat

Els processos i estratègies de conservació curativa del ninot indultat del foc posseeixen una rellevància científica inqüestionable. Arxiu Toni Colomina

Esta tipologia d'escultura lleugera es converteix en testimoni directe i tangible de la pràctica ritual de les Falles, de manera que la seua supervivència per a les generacions futures com a vestigi detallat dels canvis històrics permet als estudiosos i investigadors comprendre l'evolució de la festa fallera al llarg del temps. Cada ninot indultat, com a representació simbòlica, conta una història específica que reflecteix aspectes de la societat i la cultura en un moment particular, de manera que la seua acurada conservació proporciona un registre històric i antropològic valuosíssim. 137

aRtd'escriure

Al mateix temps, les fases d'estudi i documentació que precedeixen als processos de conservació curativa i restauració proporcionen als científics dades importants sobre els materials utilitzats, les tècniques de construcció i els mètodes artístics emprats en la creació d'estes figures, que llancen llum sobre l'evolució de l'artesania i les pràctiques artístiques associades a les Falles. L’anàlisi de materials, tècniques de fabricació i detalls artístics a més aporten informació molt important en relació amb l'activitat de resposta o sensibilitat material de les figures enfront dels agents de deterioració més significatius.

Este ninot, realitzat per l'artista José García Tortosa "Vèrnia" (19151966), formava part del monument "Coses que passen" (Plaça Màrtirs de la Revolució de Xàtiva -actual falla Sant Jaume-, 1943).

cabuts o els ninots de falla salvats del foc. Per posar un exemple, podem esmentar l'última obra d'este tipus que ha passat pels tallers de l'estructura universitària: un ninot amb suport de cartó i cera, conegut popularment com “el iaio” i que forma part dels fons del Museu Faller de Xàtiva.

Esta figura, realitzada per l'artista José García Tortosa "Vèrnia" (1915-1966), formava part del monument faller titulat "Coses que passen" que, en 1943, va quedar situat en la plaça Màrtirs de la Revolució de Xàtiva (actual falla Sant Jaume). L'escultura es caracteritza per ser una composició polimatèrica de caràcter articulat, composta per un esquelet de cartó amb cap i mans de cera, finalment vestit amb indumentària i accessoris tèxtils de l'època. Al llarg de l'última dècada, resulta eloqüent Este mètode tècnic i material, en desús en la labor de l'Institut de Restauració del l'actualitat, desperta un interés singular a Patrimoni de la Universitat Politècnica de causa de la limitada presència d'exemples València, que ve exercint un d'escultura festiva valenciana paper crucial en la preservació associada a les Falles que Les fases d'estudi i recuperació d'elements exhibeixen estes particularitats. i documentació destacats de la cultura festiva, proporcionen als El diagnòstic del seu estat contribuint significativament científics dades de conservació va revelar al manteniment i importants sobre els problemes estructurals revitalització del patrimoni materials utilitzats, d'inestabilitat, especialment cultural valencià d'índole les tècniques de en el suport de cartó, que es popular. Durant els construcció i els trobava deformat de manera mètodes artístics últims anys, els seus molt acusada i replet de emprats en la tallers han dut a terme trencaments i exfoliacions. creació d'estes una sèrie de treballs D'altra banda, és important figures. Arxiu conservatius que se referir la pèrdua d'elements Toni Colomina centren especialment morfològics característics, en icones com alguns dels dits de les mans. Cal emblemàtiques de ressenyar, finalment, els notables depòsits de l'imaginari col·lectiu brutícia superficial que s'acumulaven sobre que exerceixen un l'escultura, especialment en els elements paper fonamental en les tèxtils i en la superfície de les mans i la cara de festivitats i desfilades cera, que infonien un vel ombrívol generalitzat tradicionals, com i distorsionaven les tonalitats reals de la són els gegants i policromia original. 138

aRti FALLES En el transcurs de l'estudi tècnic preliminar iniciat a principis de 2022, es van identificar els diversos danys i alteracions associats als principals agents de deterioració, donant lloc a una intervenció que va abastar processos de conservació curativa i restauració que van tindre com a objectiu assegurar l'estabilitat estructural de l'obra i restablir la seua comprensió i llegibilitat. El principal tractament que es va implementar en l'esquelet intern de cartó va ser la seua humectació controlada per a recuperar la seua flexibilitat i, d'aquesta manera, eliminar les deformacions que presentava; les separacions i trencaments es van intervindre fent ús d'un Els processos i estratègies de conservació curativa del ninot indultat del foc posseeixen una rellevància científica inqüestionable. Arxiu Toni Colomina

adhesiu de midó, alhora que es reforçaven estes zones amb nous fragments de paper lliure d'àcid. Les policromies es van netejar amb solucions aquoses, controlant el seu pH i utilitzant tensioactius i agents quelants que van facilitar la remoció dels importants estrats de brutícia, mentre que les vestidures es van sotmetre a una lleugera aspiració i a un bany suau amb el qual es va aconseguir flexibilitzar les fibres i eliminar la pols i la brutícia acumulada. Per a completar el procés de restauració, amb la finalitat de recuperar la llegibilitat infringida de la imatge, es van reposar els dits que la figura havia perdut, component i acoblant noves prolongacions de cera. En definitiva, amb estes accions es va aconseguir estabilitzar materialment els elements constitutius de l'obra, al mateix temps que es recuperava la seua correcta lectura. La seua intervenció ha aportat informació molt valuosa en relació amb la manera en què es confeccionaven els ninots en la primera meitat del segle XX, com a imatges populars de vestir que es componien de diversos elements independents de gran diversitat material que s'acoblaven per a conformar la figura final d'acord amb un sistema genial d'articulació. La recuperació del “iaio” de Vèrnia suposa una nova oportunitat per a la valorització de la imatgeria festiva, històricament desatesa i que compta en l'actualitat amb un important reconeixement que contribueix a consolidar els vincles de la societat amb la cultura de les Falles, on els ninots s'erigeixen com a emblemes de la identitat comunitària, enfortint així el sentit de pertinença i cohesió social.

Cada ninot indultat conta una

història específica que reflecteix aspectes de la societat i la cultura en un moment particular 139

aRtd'escriure l'

Okuda San Miguel (Santander, 1980) ha aconseguit un particular llenguatge iconogràfic, format per estructures geomètriques i patrons multicolors. A més, participa habitualment en grans projectes de gran importància social. La seua trajectòria va tindre un punt d'inflexió amb l'obra Kaos Temple, que va consistir en la reconversió, a la fi de 2015, d'una església a Astúries en un "skatepark". A més de murals, treballa també sobre llenç als quals afig elements com a brodat, collage o esmalts. No obstant això, la seua insaciable set de creació li ha portat a experimentar amb altres formats com l'escultura, la fotografia o el vídeo. D’art popular i falles parla també l’article de Fernando Morales.

Kaos Temple, d’Okuda San Miguel. Església de Llanera (Astúries) convertida en skatepark 140

Fernando Morales Checa

Periodista, membre de l’associació d’estudis fallers i faller de Mossén Sorell-Corona

l'aRturbà i les falles

eia Oscar Wilde que per a ser popular cal ser mediocre. La història de l’art faller no és que nasca de la mediocritat, ni de molt lluny. Naix de l’enorme capacitat per vertebrar el concepte d’artesania escenogràfica en materials combustibles per tant que un acudit, una crítica, una sàtira enginyosa, es convertisca en un monument d’art públic i popular. Quan ni públic ni popular són dues paraules estanques: responen a dos conceptes subjectius, que no es poden mesurar d’acord amb cap paràmetre acadèmic, i sens dubte han evolucionat molt al llarg de les últimes dècades.

Entre allò popular i faller: un aRt bífid en evolució Les falles són art públic, sí, perquè es planten al carrer i ocupen un espai on conviuen les festes amb la rutina ciutadana. Malgrat que alguns no ho pensen, les falles conviuen amb el soroll d’una ciutat, amb el disseny i la publicitat, amb els colors de moda. Les falles són com un grafiti que apareix en una paret trencant l’esquema habitual; de vegades són obres d’art, i de vegades només embruten. Però són una plataforma per a fer art públic al nivell d’artistes com Alfredo Ruiz, Escif, Pichiavo, Okuda, Fermín Jiménez Landa, Francesc Jarque, Sigfrido Martín Begué, Miquel Navarro i altres artistes contemporanis que han fet ús del concepte falla per a plasmar el seu art. 141

aRtd'escriure

També són brutícia i soroll visual en el cas de les falles que no es pensen, de les falles que no conten res, que només imiten un model d’allò que es repeteix any rere any i que anomenaríem com a —introduïsc concepte— “popular”. Què és popular? La resposta tal volta la podríem donar cadascú dels que atenem a la pregunta; perquè per a la societat el fet popular és allò familiar, que considerem rellevant i que transcendeix més enllà dels nostres gustos. I en aquest sentit, una falla tradicional, concebuda com a artefacte artístic, és una peça d’artesania amb una estètica popular. I què es pot considerar una estètica i art popular? Precisament aquests mesos roman oberta una exposició a l’IVAM, comissariada per Pedro G. Romero, que pretén donar resposta a eixa pregunta tan capciosa, que com deia no respon a un criteri quantificable. Qualsevol falla sempre és popular perquè qui la dissenya, l’artesà o l’artista, pretén que ho siga. Perquè popular ha de veure amb ser admirat, amb ser desitjat, amb provocar transcendència. Però també cabria l’opció de plantar una falla impopular, totalment trencadora i inclús transgressora, que és un adjectiu que defineix tal volta més al públic que al creador. Salvar el foc, de Manuel V. Martín Huguet amb disseny de Fermín Jiménez Landa (Mossén Sorell-Corona, 2018). Foto Joan Castelló Lli

Les falles són art públic,

sí, perquè es planten al carrer i ocupen un espai on conviuen les festes amb la rutina ciutadana 142

Perquè si el públic faller aspira a veure falles populars, i el jurat premia l’art popular, sense cap mena de compromís social, el model faller s’adapta a eixa demanda a la perfecció. Es busca la bellesa i la popularitat estètica, perquè és el que s’espera d’una falla imaginada. No obstant, la falla admet tot plantejament estètic i conceptual, perquè és una plataforma artística. Si traslladarem la dialèctica al món del teatre, parlaríem sobre fets com que la dramatúrgia popular només admet sainets, monòlegs i musicals. I quedarien fora totes les propostes escenogràfiques més innovadores, que no parlaren en el llenguatge que el públic aspira a digerir en una sala. La justificació de la cosa popular té molt a veure, per tant, amb l’històric, amb la trajectòria definida. I les falles han begut de la mateixa estètica popular (o popularitzada) des de fa dècades. Els xicotets canvis que es produeixen es recreen en el que és també popular: l’estètica de l’animació infantil, o les tendències més comercials en il·lustració editorial.

aRti FALLES No obstant, l’art públic hui en dia és molt més que la manifestació popular. I les falles es plantegen com un suport artístic bífid que no sap prescindir de cap de les dues qualitats. Les falles no poden deixar de ser populars en el sentit de tòpiques perquè, per a una gran part de les comissions i artistes, les falles han de continuar sent allò que esperen veure els turistes i els fallers acostumats a admirar cadafals. Les falles no poden deixar de ser art públic perquè el carrer defineix tota acció artística efímera. I no poden deixar mai de ser performatives perquè el seu final ineludible continuarà sent el foc.

Equilibri Universal, de José Latorre i Gabriel Sanx amb disseny d’Okuda San Miguel (Plaça de l’Ajuntamwent, 2018). Foto Joan Castelló Lli

Però en aquest escenari faller, en ple segle XXI, podríem mirar cap al passat i demostrar que l’art impopular també té cabuda. En les últimes edicions falleres, la plaça de l’Ajuntament de València i moltes comissions falleres de diferents municipis, com la falla Mossén Sorell-Corona, o Lepant-Guillem de Castro, o Borrull-Socors, han arriscat, han sigut valentes, per allunyar-se del que és popular i transcendir en l’aspecte de públic. I el resultat, en els últims anys, és que hi ha una línia d’acció artística que pretén ser popular, que aspira a ser reconeguda. I hui més que mai és possible fer un canvi en el concepte de falla perquè continue sent popular. Com diu el comissari de l’exposició de l’Institut Valencià d’Art Modern, Pedro G. Romero, “la cosa popular és una forma d’imaginació, sovint paraules, imatges i coses, que es produeixen mitjançant gestos, accions i festes, allò popular té una naturalesa performativa”. Sens dubte, les Falles, com a festa, es considera un ítem referent d’aquesta popularitat i de l’art performatiu. Però no podem deixar passar l’oportunitat del moment perquè continue vigent com a art públic i contemporani. En cas contrari, quedaria en una mera manifestació d’artesania, i el públic del futur deixaria de reconéixer el seu caràcter artístic intrínsec, la seua possibilitat de transformar-se al renàixer de les flames. 143

aRtd'escriure l'

Acte de Fe presidit per Santo Domingo de Guzmán, de Pedro Berruguete. Museu del Prado 144

La Inquisició es va crear en el segle XIII com a tribunal contra els heretges. En este quadro de Pedro Berruguete (Paredes de la Nava, Palència, 1445 – Madrid, 1503), el dominic Santo Domingo de Guzmán presideix el tribunal, mentre que els reus porten sambenets. Diversos dominics que s'encarreguen de conduir-los al tribunal o a la foguera. Amb una funció similar a la Inquisició (vetlar per l'ortodòxia catòlica o la ideologia franquista), després de la guerra civil espanyola la censura va ser el guaita perquè ningú atacara els valors polítics i morals de la dictadura. Però els artistes fallers tenien enginy més que suficient per a burlarestos estrictes controls ideològics. Així ens els explica Carlos Andreu Fernández en el seu article.

es falles, quan van deixar de ser unes simples fogueres, ho van fer per criticar. Les seues figures satiritzaven allò que els veïns no veien bé, cosa que no feia gens de gràcia a les víctimes i menys encara si eren autoritats, que normalment tenien poc sentit de l’humor i menys autocrítica. Al principi la qualitat artística dels ninots no era gran cosa, però tenia molt de missatge... fins que a la burgesia i al poder se li van inflar els nassos i li van donar la volta a la truita creant els premis a les falles més artístiques, quasi acabant el segle XIX.

Carles-Andreu Fernández Piñero

Membre de l’Associació d’Estudis Fallers i responsable de Distrito Fallas

l'aRtde burlar la censura

Enginy-aRt-te-les per a dir el que vols La cosa no va millorar ni molt menys amb el franquisme. L’art faller va millorar estèticament, però l’esperit satíric encara existia, i ara a banda dels premis, tenia un altre enemic: la censura. No era nova, perquè ja existia abans de la Guerra Civil, però la de Franco era més estricta i perillosa. Però això no va fer que els artistes fallers renunciaren a la crítica, sinó que va fer-los més enginyosos per a intentar dir coses sense que s’adonen els censors. En un dels temes preferits en les falles, l’eròtic (que inclou crítiques al matrimoni, relacions sexuals, homosexualitat, masturbació, etc.), no van ser precisament innovadors perquè va utilitzar símbols que ja venien d’antic, fins i tot de la literatura satírica. Per exemple, van recórrer a productes de l’horta com el nap, la figa, les tomaques, els plàtans i els melons, però també del regne animal com la clòtxina, els pardals, les serps o els abadejos, a més dels ous, normalment de gallina. A més també apareixen ciris, llonganisses i flautes amb segona lectura sexual, entre altres objectes. 145

aRtd'escriure

Però els censors no eren idiotes i van descobrir el missatge amagat en aquests símbols nombroses vegades, tantes que la major part de les falles censurades ho van ser de temes eròtics, sobretot entre 1940 i 1944 (el 44%). I encara que la pressió era important, les falles continuaven insistint en posar picant, sobretot des de la promulgació de la Llei 14/1966, de Premsa i Impremta, que donava més llibertat d’expressió i suprimia la censura prèvia. Aquesta legislació va fer que es van disparar les falles amb figues, pardals i més contingut sexual amagat, i després de ninots de xiques nues que s’han refregit fins a la sacietat fins als anys noranta. I per fi, no van ser censurats. Arribat l’any 1975, el dictador Francisco Franco va morir, però la Llei de Premsa de 1966 continuava fresca com una rosa. No va ser fins a 1977 quan, amb el Reial Decret-llei 24/1977, sobre llibertat d’expressió, la censura cultural i informativa acaba a Espanya. I així és legalment, però en la pràctica... és una altra cosa. Efectivament, les falles van deixar de patir la maleïda llapissera roja del censor, però les forces polítiques i religioses (¡i de més religions a banda de la catòlica!), a més de pressions d’altres tipus com socials i econòmiques, han fet que algunes hagen patit modificacions en el projecte, i fins i tot retirades de ninots quan ja estaven plantades. Cal no oblidar l’auto-censura que practiquen les falles per culpa dels premis, en concret les de la secció Especial. I la cosa ve de lluny, ja que en 1895 l’associació cultural Lo Rat Penat convoca uns guardons a les millors falles segons els seus gustos, és clar, que eren els de la burgesia valenciana: cadafals amables, delicats, bonics, sense crítiques ni ninots grotescos. La iniciativa va oficialitzar-se en 1901 quan és l’Ajuntament de València qui crea els premis amb els mateixos criteris, valorant el “mèrit artístic”. El truc per a evitar les molestes crítiques els va funcionar, vaja que sí, ja que va potenciar la falla artística en detriment de la satírica, circumstància que ha arribat fins hui en dia i que es fa més visible en les seccions altes de 146

València i altres localitats. I és lògic, ja que en elles guanyar premis dona un gran prestigi (i una gran dotació econòmica), i les comissions no s’ho volen jugar amb fortes crítiques que puguen ofendre a algú. Les normes no escrites sobre estètica en la secció especial, amb un caire clàssic, també fan impossible que la guanye una falla innovadora i experimental. De fet, només se n’han plantat dues en tota la història, les de Nou Campanar de 2014 i 2015, les quals es van quedar sense premi de secció, naturalment. No obstant aquesta última, de lema Ekklesía i obra de Miguel Arraiz i David Moreno, sí que va aconseguir el primer premi en la categoria d’innovadores i experimentals. Quant a pressions polítiques sobre les falles, la primera de la democràcia va tindre lloc només quatre mesos després de la mort de Franco. La falla La vanitat de l’artista Vicent Luna, plantada en 1976 a la plaça del Cabdill (actual plaça de l’Ajuntament), va ser molt famosa pel seu titot del remat, però és poc recordat que darrere tenia un ninot titulat “El Rei de la Carambola” que simulava una estàtua d’un senyor baixet i panxut pujat a un burro, sostenint un tac de billar amb la mà. Com que es pareixia a l’estàtua de Franco que hi havia en la mateixa plaça, l’artista va rebre telefonades amb amenaces, però va ser valent i no el va retirar de la falla. Vint anys després, una falla plantada en el mateix lloc va tindre també problemes relacionats amb el cap d’Estat, en aquest cas ja el Rei Joan Carles I. La falla, de lema De València i dolces, tenia en la part superior un cavall rampant amb un faller i una fallera damunt. El 14 de març van vindre els Reis d’Espanya a veure la mascletà, i per evitar que tingueren davant els atributs masculins de l’animal, van posar davant una grua. El cadafal, obra del mític artista José Pascual “Pepet”, no va modificar-se, però sí que va tapar les seues “vergonyes” (això sí, momentàniament) com quan antigament es posava roba a les figures de dones que ensenyaven “alguna cosa” (o algunes coses).

aRti FALLES

Exemple d’autocensura de les comissions. La Falla Convent de Jerusalem va retirar el rètol amb la frase “pájaro de mal agüero” per a no molestar al llavors líder del PP, Mariano Rajoy, durant la seua visita a la falla

en els temes eròtics van

L’erotisme sempre ha estat present en les falles: dels naps hem passat las penis. Escena de la falla Falses aparences, d’Alberto J. Ribera (Arxiduc Carles-Xiva, 2011). Foto Distrito Fallas

recórrer a productes de l’horta com el nap, la figa, els plàtans i els melons, però també del regne animal com la clòtxina, els pardals o els abadejos 147

aRtd'escriure

Durant una mascletà de les falles de 1996 des del balcó de l’Ajuntament, la reina Sofía de Grecia no va veure els testicles del cavall de València i dolces, de José Pascual Ibáñez ‘Pepet’ perquè l’Ajuntament va ordenar col·locar una cistella-grua per a tapar els atributs de l’animal

148

aRti FALLES BIBLIOGRAFIA:

** ** ** ****

HERNÁNDEZ I MARTÍ, GIL-MANUEL (1996): Falles i franquisme a València. Catarroja, Afers. VV.AA. (1990): Historia de las Fallas. València, Levante-EMV. ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (2007): Vicent Luna, l’art de fer falles. València, Ajuntament de València. Llibret de la Falla Na Jordana, 1990. VERBO, EDUARDO (2011): “El ‘fallero’ que ha desnudado al rey: ‘Zarzuela se ha dado cuenta de que denunciar estas cosas es inútil’”. Vanitatis, 17/03/2011 [en línia: <https://www.vanitatis.elconfidencial.com/noticias/2011-03-17/ el-fallero-que-ha-desnudado-a l-rey-zarzuela-se-ha-dado-cuenta-de-que-denunciar-estas-cosas-es-inutil_415566/>]

DOMÍNGUEZ, MOISÉS (2020): “Una grúa impidió que los reyes vieran los atributos del caballo de ‘Pepet’”. Levante-EMV, 13/08/2022 [en línia: <https://www. levante-emv.com/valencia/2020/08/13/ grua-impidio-reyes-vieran-atributos-1115 3689.html>].

FERNÁNDEZ, CARLES-ANDREU: “Religiones muy molestas con las fallas”. Distrito Fallas [en línia: <https://www.distritofallas.com/historia/religiones-muy-molestas-con-fallas/>].

** **

Ley 14/1966, de Prensa e Imprenta. [en línia: <https://www.boe.es/buscar/act. php?id=BOE-A-1966-3501>] Real Decreto-ley 24/1977, de 1 de abril, sobre libertad de expresión. [en línia: <https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-9008>]

La censura no va fer que els artistes fallers renunciaren a la crítica, sinó que va fer-los més enginyosos per a intentar dir coses sense que s’adonaren els censors

149

aRtd'escriure l'

<< Segons Clara Berenguer, les il·lustracions de Miguel Calatayud (Aspe, 1942)

dignifiquen el gènere de la il·lustració infantil, sovint relegat injustament a un segon pla creatiu pel fet de partir d'un text escrit per un altre autor. Es pensava que la persona que no funcionava en pintura, com a Artista amb majúscula, acabava en il·lustració com una creació menor. Això ja no és així. En el seu treball, Iván Esbrí s'endinsa en la influència que el còmic i la il·lustració en general han tingut en el món de les falles.

150

Il·lustració de Miguel Calatayud a partir de vinyetes de Peter Petrake. Institut Valencià d’Art Modern (IVAM)

Iván Esbrí Andrés

Associació d’Estudis Fallers

l'aRtdel còmic en les falles

* ^

l dissabte 15 de juliol de 2023, una jornada de forta calor com bona part de l’estiu passat, al migdia aplegava la trista notícia de la defunció del dibuixant Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 1936-2023), pare de Mortadelo y Filemón, als 87 anys. Els dos agents secrets de la TIA -“Técnicos de Investigación Aeroterráquea”- van aparéixer per primera vegada com a detectius privats -Mortadelo y Filemón, agencia de Información-

Vinyetes corpòries (en record a Ibáñez) en el número 1.394 de 20 de gener de 1958 de la capçalera infantil Pulgarcito, de l’Editorial Bruguera. Amb els anys, al cosmos de Mortadelo y Filemón se sumarien La familia Trapisonda (1958), 13, Rue del Percebe (1961), El botones Sacarino (1963), Rompetechos (1964), Pepe Gotera y Otilio (1966), Tete Cohete (1981), Chicha, Tato y Clodoveo (1986) i 7, Rebolling Street (1986). Amb major o menor calat, els seus personatges han tingut una permanència en el temps amb reedicions i recopilatoris d’historietes, afavorits per sèries i llargmetratges animats I, fins i tot, produccions live action com El botones Sacarino (TVE 1, 2000) o amb clara influència com Manos a la obra (Antena 3, 1998-2001), Aquí no hay quien viva (Antena 3, 2003-2006) i La que se avecina (Telecinco, des de 2007). 151

aRtd'escriure

Si bé, el tòtem de l’obra d’Ibáñez el representen Mortadelo y Filemón amb vora 200 àlbums editats en la sèrie Magos del Humor, altres tants en Colección Olé i uns setanta en els recopilatoris de Súper Humor; capçaleres pròpies; sèries i films d’animació (Estudios Vara), dos d’acció real (Javier Fesser, 2003 i 2014) i un musical; edicions en vint païssos -p.e. Clever & Smart, en Alemanya-; i tota mena de mercadotècnia com figures, videojocs, cromos, samarretes, gelats, etc. Al llarg de dècades aquests personatges per excel·lència del còmic patri junt amb el Superintendente Vicente, el Profesor Bacterio i Ofelia han estat presents generació darrere generació en les lectures i imaginari col·lectiu sense distinció d’edat, sexe o classe social, fet vertaderament extraordinari i que no seria gens gosat dir que equiparable al Quijote de Cervantes.

Ja en els anys trenta Betty Boop, de Fleischer Studios, i Félix el Gato, de Pat Sullivan, van aparéixer en falla. Si bé, fou un personatge de casa qui va tindre un major calat en la Festa: Colilla y su Pato Banderilla, de Juan Pérez del Muro, un pillet que protagonitzava la capçalera Los Chicos des de 1929 amb serial propi i des de la qual El Mercantil Valenciano va promocionar el concurs de Falles Infantils de València entre 1932 i 1936. Hui encara Levante-EMV atorga el Premi Collia d’Enginy i Gràcia.

Les falles i el còmic comparteixen moltíssim. Són dos gèneres pertanyents a l’art seqüencial amb valors narratius i figuratius: un s’expressa per mitjà de recreacions corpòries en el carrer i altre per mitjà del dibuix en vinyetes. A més, la falla té la singularitat de la seua caducitat, en estar pensada per ser consumida per les flames.

A partir dels quaranta i fins entrats els setanta, la història dels cadafals infantils s’escriu amb la notòria influència del àlbums, fascicles i sobretot films dels estudis Walt Disney -Blancanieves, Mickey Mouse, Peter Pan, Donald The Duck, Mary Poppins-, Hanna-Barbera -Los Picapiedra, Tom & Jerry- i Warner -Bugs Bunny-; o, quan menys, artistes fallers com Vicent Domingo Timoner, José Fabra Andreu, Juan José Ridaura i Vicent Cosí, entre altres, va adoptar el recurs creatiu del funny animal, açò és dotar d’habilitats humanes a animals, plantes i objectes. I, entre tots, alguna incursió de personatges de casa com La família Ulises, per part de l’artista Ricardo Rubert.

A partir d’ací és comú en tots dos el procés creatiu amb idees i esbossos que van i venen, la mofa, procacitat, irreverència, fantasia, ingenuïtat i, per suposat el slapstick, eixe recurs compartit igualment amb el món del cinema i el teatre on el colofó de la trama o resolució final és un seguit de contratemps i desgràcies gracioses; açò és una petardà final on als protagonistes els cau tota la història.

Fou de la mà de Vicente Lorenzo, admirador del tebeo i dels seus autors (Soriano Izquierdo, Sanchis, Karpa, Ambrós, Vázquez, etc.), quan els principals personatges del tebeo patri es deixaren veure de debò en les falles infantils, en ser traspassats al ninot Mortadelo i Filemón, Pepe Gotera i Otilio, Carpanta, les germanes Gilda, Pumby o el Capitán Trueno, entre altres.

La influència dels personatges ha marcat igualment les arts plàstiques amb diversos murals i graffitis on Mortadelo i Filemón s’ajunten amb Zipi y Zape, El Capitán Trueno, Súper López, Doña Urraca, La Panda, Pumby i altres. I dintre d’aquestes arts tan influenciades, estan també les falles.

152

Al marge de la caricatura formal o grollera d’acord amb el gust dels temps, tant falles grans com infantils -perquè no és fet exclusiu d’aquestes- els personatges del món còmic i del cartoon han vist la seua rèplica en ninot de falla.

aRti FALLES S’obrí, doncs, la veda a una variada i constant aparició de les caricatures de còmic tant en falles infantils com grans sota autoria dels artistes Toni Ramos, Santiago Rubio, Paco Roca, Ximo Esteve, Perfecto Seguí, Víctor Valero, Paco Olivares-Juan Valencia, José Manuel Felip, Paco PellicerMarisa Falcó “Fet d’Encàrrec”, Arturo Vallés, Paco Belmar, José Luis Martín-Rafa Olmos, Fer Marzo, David ZahoneroPaco Cuadros, Fernando López, Pascual Ramón Montes, Fernando Martínez i un llarguíssim etcètera. Es reconeix així tot un ventall de figures d’àlbums de l’escola francobelga, la dita bande dessinée -Tintín, Lucky Luke i Ásterix-; grapa nordamericana -Batman, Superman, Iron Man i Calvin & Hobbes-; anime i manga japonés -Mazinguer Z, Campeones i Dragon Ball-; o les omnipresents Disney -Aladdín, El Rey León, Toy Story, Cars- i Warner -Space Jam-. Ara bé, en una ressenya, per molt breu que siga en extensió, dedicada a Ibáñez i també a la relació dels personatges d’historieta amb les falles, no es pot obviar el tribut en vida que feu a les seues creacions Paco Mesado Poveda (València, 1956), artista faller -ja jubilat- de formació íntegra en l’obrador del Mestre Josep Martínez Mollà, qui abasta una carrera prolífica entre els anys 1980s a 2000s, amb militància en les seccions Especial i Primera A, la seua zona de confort on ha aconseguit un bon número de Primers Premis de Falla i d’Enginy i Gràcia.

Sapristi, quina historieta!!!, de Paco Mesado (Falla Duc de Gaeta, 2007). Foto i arxiu Joan Castelló

153

aRtd'escriure

C’est la vie, de Víctor Valero (Falla Ripalda-Sant Ramón, 2014). Foto i arxiu Iván Esbrí

A partir dels quaranta i fins

entrats els setanta, la història dels cadafals infantils s’escriu amb la notòria influència del àlbums, fascicles i sobretot films dels estudis Walt Disney i Hanna-Barbera. 154

Àsterix, de Toni Ramos (Falla Ferroviària, 1974). Foto i arxiu Toni Ramos

aRti FALLES El 2007 va plantar per a la comissió Duc de Gaeta-la Pobla de Farnals, en el districte d’Algirós de València, Sapristi, quína historieta!!!, un cadafal molt recordat i que hui ha cobrat major significat donat el luctuós fet de la desaparició de Francisco Ibáñez, qui va estar implicat en la falla des de primer moment. Si bé tot i el sòlid projecte que era, Miguel Ángel López Monserrat, esbossista de la falla, recorda que Marcos Soriano, president de la comissió, i la seua directiva no estaven massa convençuts amb la proposta. Però, afortunadament si va tirar avant aquest monument icònic, recompensat amb el Primer Premi de Falla i Segon d’Enginy i Gràcia de Secció Primera A. De tal mode, la falla estava presidida per mig cos d’Ibáñez qui, llapissera en mà, es deixava rodejar per Mortadelo, Filemón -abillats de fallers-, el Súper, Rompetechos, Sacarino, el Dire, etc. amb els quals relatava la crònica del moment, objecte de la crítica. Així, es posava èmfasi en les eleccions municipals i autonòmiques del 27-M, amb l’Alcaldessa Rita “Ofelia” Barberá inaugurant rotondes o el President Francisco Camps projectant la seua imatge de líder actiu des dels noticiaris de la desapareguda televisió valenciana Canal 9. En el plànol nacional, s’havia implantat el carnet de conduir per punts i els més bandarres al volant, com Tete Cohete, feien mangarrufes per a traspassar-se els punts dels seus majors; el “Caso Malaya” treia a la llum el flux de corrupteles en la Costa del Sol per part dels pintorescos polítics de Marbella Jesús Gil, Juan Antonio Roca, Julián Muñoz, Marisol Yagüe, etc.; i Pepe Gotera i Otilio s’encarregaven d’ultimar les vivendes de trenta metres quadrats de la ministra María Antonia Trujillo per als joves emancipats en el número 13 de la Rue del Percebe. El ninot de l’Exposició era en composició versemblant a la mateixa falla però reduït a les mides determinades pel concurs d’Indult, amb Ibáñez dibuixant a la seua taula i rodejat

pels personatges. Un grup que no va guanyar el favor del públic -si el Millor Ninot de Secció- com tampoc de cap altra entitat i que haguera fet bon paper en qualsevol discurs museogràfic faller o exposició. Els models i cartons d’aquesta peça van ser repetits com a falla infantil per altres artistes, cas de Josep Manuel Martínez Izquierdo “Poetadelfoc”. Des de la comissió de Duc de Gaeta-la Pobla de Farnals es va convidar a Ibáñez a la Setmana Fallera, assistint tant als actes festius propis -sopars, Ofrena, passacarrers- com també a l’Ajuntament per a veure la mascletà, incloenthi tertúlies i signatura de còmics. En aquell moment, en declaracions a Canal 9 durant la cremà, Ibáñez va dir que podria fer transcórrer alguna aventura dels seus agents més populars en les Falles. Curiosament, anys abans, en l’àlbum Barcelona 92, ja esdevingué un guinyol faller en una vinyeta quan el Súper mostra a Mortadelo i Filemón la recreació d’aquell en cartó feta per l’artista Ninótez. Passat un temps, el fandom de la parella d’agents i les Falles van veure la promesa d’Ibáñez resolta en l’àlbum Mortadelo y Filemón. Misión por España, de 2021, on durant la recerca d’una banda de narcotraficants per tot el país, els dos agents tenen com segon destí València, que viu la plena plantà de les falles. Amb data de redacció d’aquestes línies -octubre 2023- es desconeix el futur editorial de Mortadelo i Filemón amb els hereus de Francisco Ibáñez, amb un àlbum inacabat del qual no se sap si altres finalitzaran o tota aventura d’aquesta parella de detectius ha acabat per sempre, com passà amb Tintín a la mort d’Hergé. Siga com siga, serà molt difícil que les aventures dels agents tornen a passar per València i les Falles en un nou àlbum, però el gran llegat del Mestre Francisco Ibáñez tan calat i intrínsec en l’imaginari col·lectiu de ben segur si depararà en el futur molts ninots de falla dels seus eterns Mortadelo i Filemón. 155

aRtd'escriure

Desperta!! Escola!!, de Paco Belmar (Falla Sagunt-Pare Urbano, 2012). Foto i arxiu Iván Esbrí

Anem a contar mentires, de José Manuel Felip (Falla Plaça del PobleSant Roc, 2013). Foto i arxiu Iván Esbrí

Herois de hui en dia, de Ximo Esteve (Falla Avgda. BurjassotJoaquín Ballester, 2015). Foto i arxiu Iván Esbrí

156

aRti FALLES Superherois, de Fernando Martínez (Falla Vidal de Canelles, 2021). Foto i arxiu Iván Esbrí

Una de l’Oest, de David ZahoneroPaco Cuadros (Falla Francisco Climent-Uruguay, 2021). Foto i arxiu Iván Esbrí

Que no arribem…, de Pascual Ramón Montes (Falla Monte de Piedad, 2022). Foto i arxiu Iván Esbrí

157

aRtd'escriure l'

Retrat de Felip V, de José Amorós. Museu de Belles Arts l'Almodí de Xàtiva

El retrat de Felip V, realitzat pel pintor Josep Amorós, està penjat cap per avall en el Museu de Belles arts de Xàtiva com a càstig simbòlic al primer rei de la dinastia dels Borbons espanyols per haver ordenat l'incendi de la ciutat en 1707, com a represàlia durant la Guerra de la Successió. Un càstig que Rafa Tortosa trasllada, amb bones dosis de sàtira, a determinades actuacions de les comissions falleres poc respectuoses amb la tradició, la llengua i la sostenibilitat.

158

Rafa Tortosa Garcia

Socarrat, de Xàtiva

l’aRt a l'inrevés

àtira, Xàtira, Xàtiva. Esta metamorfosi de lletres és un projecte que es retè empolsegat a la memòria. Potser, un atrevit artista l’esdevinga en cadafal faller i puguem observar en el seu coronament un majestuós Felip V sobre les cases de Xàtiva. I de ben segur seria l’enèsim Felip V relacionat amb les falles. Allò d’incendiar la ciutat ha estat un fet que les Falles de Xàtiva li han tret suc per la relació patent amb el foc. I tant que la cremà de Xàtiva va ser un auto d’ajusticiament! Això si, des del punt de vista dels botiflers. I és que el món faller socarrat ha posat el rei amb un misto damunt de la caixa de fòsfors, ha reproduït el quadre del primer Borbó cap per avall, però penjat pels collons, o l’ha considerat el primer faller de la ciutat.

Cap per avall I sembla que Xàtiva no oblida aquell episodi de la història. Doncs, «era l’any mil set-cents set i el rei era Felip cinqué, i la batalla d’Almansa on es produí el gran crim». Així comença 25 d’abril, la cançó de Lluís el Sifoner i, efectivament, així és com va començar, diguem-ne, la devastada del poble valencià. I, des d’aleshores, des de les terres dellà del Riu Xúquer, des de Xàtiva, la sentència va estar plasmada en un moviment: posar cap per avall el primer Borbó. Este gest potser siga una malícia —o una resignació— continguda pels xativins i xativines que van veure cremar el seu poble i, com les falles, només quedaren les cendres. 159

aRtd'escriure

Valencianitat Ara que els nous botiflers estan immersos en preservar les senyes d’identitat caldria recordarlos que la principal d’estes és la llengua, molt per davant de teles quadrangulars i lletres entossudides en presumir de pàtria chica.

Figura de Felip V que dona la benvinguda en el Museu Faller de Xàtiva, com a primer faller de la ciutat. Foto Rafa Tortosa

I este gest ha esdevingut en una icona. Allò del cap per avall ha passat de l’espai físic a l’espai figuratiu, i és un recurs literari per penjar de forma invertida tot allò que no ens agrada amb possibilitat, si convé, de pegar-li la volta i revertir un estat més harmònic. Tot açò ens posa en solfa un paral·lelisme amb la intenció de les falles i convertix el cap-per-avall en un recurs a l’abast de llaurar sàtira. En relació amb el pensat projecte faller, la sàtira hauria de ser un element inherent. De fet, la ironia i el sarcasme són coses que empolsega la temuda sàtira política i el nostre Felip V ha de ser l’eix provocador del cadafal. En els pensaments —bojos, però pensaments—, s’hi projecta el maleït rei pixant la nostra Saetabi per tal de sufocar el mateix foc venjador sentenciat per ell. I sota esta figura, amb doble significat, les distintes escenes, les quals mostrarien tres eixos fonamentals de la societat valenciana del segle xxi singularitzades en les Falles: valencianitat, sostenibilitat i feminisme, a les quals caldria pegar-los la volta. 160

A la nostra falla, l’escena de la valencianitat podria quedar establida per una gran llengua, la qual està rodejada per una sèrie de ferramentes de caràcter nociu, elegits per a la seua exterminació. Tisores, punxons, navalles… hi són manipulats pels nous fallers del puntet, molts d’ells experts en filologia. Bàsicament, l’escena reproduïx amb fidelitat allò del que ocorre amb les Falles, on l’ús del valencià ha quedat reduït als versets de l’explicació de la falla i a alguna interjecció mentre es parla en castellà. Les Falles, principalment les de València i el seu hinterland, ja no socialitzen en valencià, una llengua ensordida en casals i en desús en molts dels actes de l’extens calendari fester. Els llibrets només s’animen a ser farcits en valencià quan hi ha premis pel mig i, fins i tot, els lemes dels cadafals prefereixen l’ús de la llengua de Shakespeare i poder sentenciar una frase més xic. No obstant això, la llengua es manté viva gràcies a les falles de la resta del País, on es demostra un compromís ferm en la defensa del valencià en tots els seus àmbits. Així que les Falles, com un excel·lent contenidor demostratiu de valencianitat, haurien de fer un pensament i donar-li la volta a esta situació de desprestigi de la nostra llengua. Al cap i a la fi, és una qüestió de reafirmació de la valencianitat de la nostra terra i, en este sentit, les Falles hi són proactives en la defensa de les senyes d’identitat. Així que cal posar en el mateix nivell que les desfilades amb grans senyeres emblavides i dels plors emocionats en sentir l’himne del mestre Serrano, l’ús atrevit del valencià en tot l’àmbit faller, tant en les publicacions com en els actes oficials i, sobretot, en la socialització de les comissions falleres. I si no ho fem, li donarem la raó a aquella mítica pintada: Molta traca i poc parlar valencià!

Sostenibilitat La segona de les escenes de la falla imaginada vol representar la sostenibilitat de les Falles, en la qual l’artista ha utilitzat la fórmula de seriar una rastrera de ninots pràcticament iguals. El primer d’ells li pega foc a un arbre de reduïdes dimensions mentre que el del costat encén un altre arbre una miqueta més gran. Així arriben fins al cinqué ninot, el qual intenta encendre un arbre de més de tres metres d’alçària. La visibilitat d’esta ordenació de ninots mostra com les Falles, en tots els sentits, han anat engrandint-se fins a fer-se… insostenibles. Ha passat amb els cadafals fallers on la competència per aconseguir els primers premis ha fet que els artistes, arrossegats i incentivats per les comissions, facen cada vegada unes falles més grans, amb la realització i disposició de ninots que, des del vessant artístic, aconsegueixen uns volums i composicions increïbles però que, des del vessant crític, poden considerar-se com immaculades. El mateix passa amb els llibrets de falla, cada vegada més voluminosos i amb major quantitat de fulls, els quals responen a una retafila de treballs, la majoria dels quals sense intenció d’ampliar els aspectes de l’explicació fallera, una configuració literària incitada, altra vegada, pels premis. A l’exemple de les publicacions anuals, podrien afegir la saturació d’actes falles esdevinguda els darrers anys. Totes estes intencions d’engrandiment de la festa, a part de crear una mancança de creativitat i haver de retraure allò de ‘més no és millor’, provoquen l’acció de prémer el botó roig i activar la sostenibilitat. Cal pensar en pegar-li la volta a les Falles per fer-les més sostenible en tots els sentits. En primer lloc, s’hauria d’incentivar una sostenibilitat econòmica. Artistes i comissions han de pensar en fer cadafals amb pressupostos més equitatius i equilibrats, els quals tinguen intencions crítiques i artístiques compensades i adequades. En segon lloc, la sostenibilitat

Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança de Miguel Delegido (Quart Extramurs – Velázquez de València, 2005). Arxiu Rafa Tortosa

mediambiental també ha d’estar present en el futur de les Falles. La reducció del volum dels cadafals provocaria una davallada en els nivells de contaminació tant sobre la producció dels materials com en l’acte de la cremà. No obstant això, estes iniciatives respecte a la reducció volumètrica ha d’anar unida al compromís, des d’alts nivells de la festa, de la recerca de nous materials combustibles per utilitzar-los en la construcció de les falles. Amb tot plegat, la sostenibilitat està en economitzar la festa fallera en tots els vessants. Reduir podria ser una acció clau tant en els cadafals, com en la realització d’actes, en la pirotècnia o, com hem dit, en els llibrets. I tot açò també implica repensar els premis fallers i tenir en compte l’aspecte de la sostenibilitat amb la valoració, per exemple, de l’ús de materials menys vulnerables o també apreciar encara més l’aspecte creatiu, original o enginyós dels cadafals. També als premis dels llibrets caldrà valorar més la qualitat, la intenció, inclús una certa interacció amb formats digitals —sense prescindir del paper—, que allò del libro-gordode-petete. La sostenibilitat en les Falles, de ben segur, tindrà un equilibri en la festa, el qual ha de ser necessari per a rellançar-la i solucionar la cada vegada més complicada recerca de professionals implicats en la festa, per la qual cosa la reducció és clau en este equilibri. Al cap i a la fi, caldria invertir més en disseny i creativitat que en metres cúbics de suro blanc. 161

aRtd'escriure

Feminisme Tal vegada seria estirar massa el sarcasme i imposar al Felip V del cadafal la banda acreditativa de fallera major. Assignar este càrrec al rei que va abolir els nostres furs «por justo derecho de conquista» no estaria ben vist encara que, d’acord amb l’actualitat, part del col·lectiu ho promouria de cap. En efecte, la tercera escena es conforma amb una gran banda de fallera major per mostrar la figura més representativa. En concret, seria la banda de la darrera fallera major que, amb la seua cremà, crearia el simbolisme de posar fi a l’existència del càrrec més prestigiós de les Falles. Potser siga una exageració i encara no estem en temps de pegar-li la volta al tema però si estem en condicions de començar a pegar-li voltes. Ben entrats en el segle xxi, ja toca fer un pensament. Les Falles evolucionen i podem afirmar que, hui en dia, com a col·lectiu, no són masclistes. Les dones ja ocupen els principals càrrecs directius, aspecte que s’ha visibilitzat extraordinàriament i, en conseqüència, s’ha normalitzat. No obstant, hi ha camí per recórrer. Cal començar per les comissions infantils. Considerades una còpia dels majors, este tema no s’ha reflectit en la xicalla de la falla. Segueix havent-hi distinció de gènere en els màxims càrrecs. Com si es tractara del consentit codi de colors de la infantesa, el rosa per a ella i el blau per a ell: el càrrec de fallera major per a ella i el de president per a ell. Llevat pocs casos, encara no veiem presidentes infantils. És evident que el nomenament de càrrecs directius infantils són testimonials i s’hi basen, com diem, en relació president-xiquet i fallera major-xiqueta. I açò ha de canviar. Com déiem, visibilitzar per normalitzar és la qüestió. Així que, en primer lloc, caldrà que hi haja presidentes infantils i, en segon lloc, reconsiderar la figura de la fallera major vinculada al gènere femení. I açò ja no és qüestió no sols de les comissions infantils sinó de tot el col·lectiu. 162

I és que m’agradaria tindre algun argument per justificar la figura de la fallera major amb exclusivitat per al gènere femení. Ho sent, però no en trobat cap. No ho llance només a la diana de les Falles. Tant valdria per a la fallera major com per a la reina de les Festes, la de la Fira o la de la Vendimia, inclús per a les muses. De fet, el món musical potser siga un mirall on poder mirar-se atès que ja hi ha societats que han nomenat númens en les darreres festivitats de Santa Cecília, i així han obert la seua figura representativa a tot el col·lectiu musical. No sé si allò de faller major siga la solució o ben bé seria millor l’eliminació de la figura i assumir la representativitat amb els càrrecs directius. Amb tot açò, no volem una solució ràpida ni un canvi imminent sinó una reflexió, sense complexos, de la figura de la fallera major. De ben segur que algú tindrà l’argument de la tradició. En este sentit cal recordar que encara no s’han complit cent anys del nomenament de les primeres reines falleres. La figura va sorgir en temps de la ii República basada en els concursos de bellesa —Miss Espanya i tot allò— que s’hi va fer popular durant aquells anys. De fet, la primera denominació d’esta figura va ser de bellesa fallera, la qual confirma les intencions de l’elecció de les falleres majors i el rerefons del qual va sorgir. Potser algú es pose les mans al cap. Ho sent, però algú ho havia de dir. Les Falles han d’evolucionar constantment i les seues tradicions estan per ser modelades i adaptades als nous temps. Este canvi el tenim en el seu origen i tot allò que envolta la cremà de les fogueres monumentals cada 19 de març: la renovació dels temps, les formes, la societat, les persones i… les Falles. I com mana la tradició, és el moment de pegar-li foc a la imaginària falla sota l’apropiada música de Zoo: «vam sobreviure a l’incendi, vam fer-li front al gegant..., vam agafar aquell quadre i ballarem el ball: el ball del cap per avall».

aRti FALLES

Escena de la falla I tu què pintes?, de Xavier Herrero (Molina-Claret de Xàtiva, 2012) on es representa a Alfonso Rus pintant un nou quadre, el qual representa a la ciutadania de Xàtiva cap per avall. Foto Rafa Tortosa

Posar el retrat de Felip V cap per

avall potser siga una malícia —o una resignació— continguda pels xativins i xativines que van vore cremar el seu poble i, com les falles, només quedaren les cendres. 163

aRtd'escriure l'

Procés creatiu, de José Latorre i Gabriel Sanz, amb disseny de Pichiavo (Plaça de l’Ajuntament, 2019). Foto Adrián Castelló Cañamero

164

Cal reivindicar el valor artístic i el poder socials de les falles per a ocupar un lloc dins de la història de l’art. I com exemple, ací teniu un grapat de falles icòniques que han emprat l’art, tant en les seues versions més clàssiques com innovadores.

* ^

es falles, com a cadafals satírics íntimament relacionats amb la festa del foc, apareixen en la ciutat de València en la segona meitat del segle XIX fetes per veïns amb habilitats manuals en col·laboració amb fusters i pintors del barri. No serà fins als primers anys del segle XX quan s'incorporen els artistes plàstics a la construcció de falles, que, en les dècades posteriors, empraren l'estètica dels moviments que estaven en apogeu en l'època, com el modernisme, l’art nouveau i l'art decò.

Joan Castelló Lli

Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEf)

icones de l’aRt faller

Classicisme i innovació Després de la guerra civil, el franquisme va frenar tot intent d'innovació fallera i va imposar un estil "entre l'academicisme i el costumisme pintoresquista", unes directrius que propiciaren la reproducció sistemàtica de models clàssics, amb una caricatura més o menys agressiva, però sense cap transgressió dels cànons clàssics. Podem citar, com uns primers exemples de falles icòniques del classicisme, tres falles realitzades en la plaça del Mercat Central per Regino Mas, l'artista referent d'aquest nou estil defensat pel franquisme: La llei de l’embut (1944), amb una excepcional reproducció de l’escultura ‘El Moisés’ de Miguel Ángel; ‘La lluita lliure’ (1948), amb una versió d’Hércules i Licas (1815), d’Antonio Canova, inspirada en l’escultura grega clàssica; i ‘Subvencions’ (1954), amb una còpia de la deessa Cibeles que presideix la font dissenyada per l'arquitecte Ventura Rodríguez y realitzada en 1782 per Francisco Gutiérrez Arribas i Roberto Michel per a la plaça amb el mateix nom de Madrid. De Regino Mas és també el Discòbol de Mirón que presidia la falla ‘Deportes’ (Convent de Jerusalem, 1952). 165

aRtd'escriure

L’actual plaça de l'Ajuntament (anteriorment plaça del Caudillo i plaça del País Valencià) ha sigut l'emplaçament idoni per a la realització d'altres falles icòniques inspirades en fites arquitectòniques d'arreu del món, com la mítica Fontana de Trevi (1957), de Viente Pallardó Latorre; la Torre Eiffel d'Ahí queda això (1966), de José Barea Sánchez; o la torre de Pisa d’Intentant posar-la a plom (1969), dels germans Fontelles. Altres escultures que han servit de model per a falles d`aquest cèntric emplaçament han sigut realitzades per Octavio Vicent: ‘El Colós de Rodes’ (1971), una escultura del déu Helios que presidia l'entrada del port de la citada illa i una de les meravelles de l'antiguitat, i ‘El pensador valencià’ (1972), inspirada en l'obra homònima d'Auguste Rodin. L’estel del classicisme el va continuar Vicente Luna amb projectes com ‘La Llibertat’ (1973), amb la reproducció de l’escultura realitzada per Frèderic Auguste Bartholdi i que en 1886 França va regalar a la ciutat de Nova York per a commemorar el centenari de la declaració d'independència dels Estats Units; i ‘Els Atributs d’Atenea’, la deessa de la saviesa, de la guerra i dels oficis, però amb els referents alterats: en aquesta falla, la saviesa era la ignorància i les arts eren una modernitat que ningú comprenia.

L'actual plaça de l’Ajuntament ha sigut l’emplaçament idoni per a la realització de falles icòniques inspirades en fites artístiques i arquitectòniques d’arreu del món 166

Més escultura grega. En 1972, Salvador Debón va representar Laoconte i els seus fills en el coronament de la falla ‘La contaminació’ (Plaça de la Mercé, 1972), una fidel reproducció de l’escultura grega per a un tema nou en les falles de secció Especial de l’època, com era la preocupació mediambiental. Un exemple per la fascinació oriental el trobem en l’esfinx de Gizeh utilitzada per Pascual Gimeno Torrijos per a representar ‘El turisme’ (Convent de Jerusalem, 1966), un incipient fenomen social que en aquells anys estava marcant el creixement econòmic del país. En les darreries del segle XX tornaria de nou el classicisme d’inspiració grecoromana a la plaça de l’Ajuntament amb dues proposes de José Martínez Mollá: ‘En la terreta de l’art’ (1991), amb el bell David de Miguel Ángel, i ‘Cultura 98’, amb la Victòria de Samotràcia. A més a més, cal afegir ‘La nostra història’, dels germans Ferrer (1997), amb la reproducció del Guerrer de Moixent, una escultura ibèrica d’entre els segles V i IV aC, trobada el 1931 en el poblet ibèric de La Bastida de les Alcusses. I si parlem d’art prehistòric, no podem oblidar una proposta de l’artista Paco Mesado, ‘Homes valencians’ (Bailén-Xàtiva La Ferroviaria, 1987), amb la Dama d’Elx com a cos central de la falla i la figura del Palleter en el coronament. La Fontana de Trevi, de Vicente Pallardó Latorre (Plaça del Caudillo, 1957). Arxiu Joan Castelló Lli

aRti FALLES Si ens centrem en obres d’artistes plàstics valencians tenim dues cites obligatòries: ‘Nostre himne’, de José Martínez Mollá (Plaça de la Mercé, 1982), amb la reproducció de les figures del quadro Floreal de Pinazo, i ‘Homenatge a la pintura de Joaquín Sorolla’, de José Pascual Ibáñez ‘Pepet’ (Plaça de l’Ajuntament, 1995), amb les figures de les dues dones passejant per la vorera de la mar.

Maqueta de Ditirambe en roig, d’Alfredo Ruiz (QuartPalomar, 2001). Exposició IVAM

No sols de la pintura i l’escultura han begut les falles. També hi han hagut projectes inspirat en l’arquitectura i els edificis emblemàtics, com és el cas de ‘El melic del món’, de Miguel Santaeulalia Núñez (Na Jordana, 1991), amb un doble cos central format per una pagoda oriental i l’edifici Chrysler, un exemple emblemàtic de gratacel d’art decò de la ciutat de Nova York.

El decàleg dels valencians, de Manolo García Ramírez (Plaça de l’Ajuntament, 2014). Foto Adrián Castelló Cañamero

Homes valencians, de Francisco Mesado (Bailén-Xàtiva La Ferroviaria, 1987). Arxiu Joan Castelló Lli

167

aRtd'escriure

A més del classicisme, en la plaça major del cap i casal també ha existit espai de llibertat artística, encara que en molt comptades ocasions en l’etapa del franquisme (19401975). En citarem només dues: ‘La correguda de bous surrealista’ (1954), dissenyada per Salvador Dalí i realitzada per Octavio Vicent, y ‘Nou cavall de Troia’ (1963), de Ricardo Rubert, un pioner de la innovació en les falles, amb una reproducció del cavall mitològic modelat a plans geomètrics. Dècades després, Manolo García i Javier Álvarez-Salas Salinas tornarien a plantar un cavall de Troia, en aquesta ocasió fet en vareta, amb el lema ‘Odissea’ (2013), en la demarcació de Na Jordana.

El melic del món, de Miguel Santaeulalia Númez (Na Jordana, 1991). Arxiu Joan Castelló Lli

Tornant a la Plaça de l'Ajuntament i ja en l'etapa democràtica, José Latorre i Gabriel Sanz són els autors de "Procés creatiu" (2019), un projecte dissenyat per Pichiavo a partir d'escultures clàssiques grecoromanes per a reivindicar el valor artístic i el poder socials de les falles per a ocupar un lloc dins de la història de l’art. Manolo García va ser també l'artista d'altres projectes icònics en aquest mateix emplaçament fets en vareta i basats en escultures de renom, com és el cas de “El decàleg dels valencians” (2014), amb "El Moisés" de Miguel Ángel com a figura principal, i de “Força” (2015), amb la reproducció d'un dels lleons de la façana del Congrés dels Diputats a Madrid, esculpit per Ponciano Ponzano Gascón en 1865. Encara que amb comptades ocasions, l'art modern també ha tingut un xicotet espai en les falles valencianes. L'artista pioner en traslladar les estètiques de les avantguardes del segle XX a les falles ha sigut Alfredo Ruiz, amb propostes com Màrqueting (Quart-Palomar, 1996), donant volum a les protagonistes del quadro Les Menines de Velázquez, i Ditirambe en roig (Quart-Palomar, 2001), amb combinacions de diferents volums geomètrics.

Màrqueting, d’Alfredo Ruiz (Quart-Palomar, 1996). Arxiu Joan Castelló Lli

168

aRti FALLES

Ahí queda això, de José Barea Sánchez (Plaça del Caudillo, 1966). Arxiu Joan Castelló Lli

La llibertat, de Vicente Luna (Plaça del Caudillo, 1973). Arxiu Joan Castelló Lli El Turisme, de Pascual Gimeno Torrijos (Convent de Jerusalem, 1966). Arxiu Joan Castelló Lli

En la terreta de l’art, de José Martínez Mollà (Plaça de l’Ajuntament, 1991). Arxiu Joan Castelló Lli

Nou Cavall de Troia, de Ricardo Rubert (Plaça del caudillo, 1963). Arxiu Joan Castelló Lli

169

aRtd'escriure l'

Impremta Costa on s’editava la revista Sucrona. Foto A.C. La Penyeta

En els anys vint del segle XX, en la impremta Costa de Cullera s’editava la revista Sucrona, el primer i més important mitjà d’informació de la ciutat de Cullera. Era una publicació sobre temes locals que va eixir al carrer des de l'any 1922 fins al 1936. Era setmanal i amb una tirada de 1.500 exemplars. La maquinària mecànica de l’època, com es pot comprovar en la imatge, contrasta amb les noves tecnologies 5G de la comunicació, de les que parla Ferran Garrido en el seu article.

170

* ^

quell any ens jugaven el primer premi. En realitat sempre ens juguem el primer premi. Almenys això creguem nosaltres, més faltaria. De moment eixim a guanyar fins que el jurat de torn ens col·loca en el nostre lloc que, per descomptat, si no és el primer premi, ens semblarà una injustícia fruit d'una conspiració contra nosaltres... Així som els fallers. Però ens mola ser així. Ja ho crec que mola.

Ferran Garrido

Periodista, escriptor, poeta i faller

l'aRtde la comunicació fallera

Falles i xarxes socials Era el dia en què arribaven els ninots. Camions, góndoles, carrer net, il·luminació a punt, cridar a la policia perquè estiga tallat el trànsit, fes-te un café, millor un "cremaet" que són les sis del matí, parla amb la teua gent de la falla, que no falte ningú, que després ja se sap i apareixen a migdia, para un poc, respira, asserenat, quin estrés, torna a posar-te a mil que arriben els primers ninots, i res paregut a això, un sentiment que es nota al cos amb un calfred que et deixa la pell de gallina... Definitivament para i asserenat. Que enguany és diferent per a tu. Va, un altre "cremaet"… Quasi un any abans, va ser per la primera setmana d'abril, la directiva de la Falla em va encarregar una gran responsabilitat. Portar la Delegació de Premsa i Xarxes Socials de la meua comissió. El tema era gros, perquè la Secció Especial no és cap broma. Sempre he estat en l'altra part de la comunicació, però tots els que hem estat alguna vegada de barraquers de la Falla sabem que no és el mateix servir les copes que anar de copes. Així que, amb un nuc a l'estómac, vaig acceptar la responsabilitat plantejant-me la qüestió amb tota la professionalitat possible. Una Falla és una cosa molt seriosa. 171

aRt

icles: l'aRtd'escriure

Tornem a les sis del matí del primer dia. Era el "Comunity Mànager". Nyas, coca!!!! En tota la boca. El nom en anglés em va pegar a la cara com una flamarà la nit de Sant Josep. Però per a eixa nit encara faltava molt. Era el responsable de xarxes de la falla i encara no sabia la que em venia damunt… A partir d'ahí ja es pot imaginar. Així que hala, a llegir este paràgraf sense respirar. Agafa aire, que vaig. Primer camió, foto, puja la foto, Facebook, Twitter (ara X mana collons el nom que li ha posat a Twitter el Musk per tal de tocar-nos el pardal) no t'oblides de fer vídeo per a Instagram, Natxo que no arriba al vídeo, grava, grava, grava que no puc que estic renyint en el dels camions, joeeeeee, d'acord grava jo, puja el vídeo, primera góndola, figures grans, aquesta la grave jo, que em mola, puja altra volta a Facebook i a Twitter, no t'oblides d'Instagram, eixa imatge dels primers ninots grans coberts de plàstic a la premsa... Ostres tu, la premsa, fotos de qualitat que després publiquen qualsevol cosa i no lluirà com cal, em sona el telèfon mentre puge les fotos, de la tele, que volen una entrevista amb el president, mentre el possible entrevistat entra en atac de pànic davant de mi perquè una peça de la falla va a terra... Era temps per a un altre "cremaet", però ho vaig deixar córrer, sense respirar i amb el cap ben clar, nota de premsa i selecció de fotos per als mitjans de comunicació... Ara sí, respira. "Cremaet". A les dotze del migdia no sabia ja ni qui era jo, però la falla era primera pàgina de tots els digitals, havíem eixit en tres o quatre emissores de ràdio, i la Fallera Major i el president ja eren protagonistes en totes les cadenes de televisió. A mi no m'arribava la brusa al cos, de fet ja no la duia posada des de feia hores i anava amb la samarreta verda de la falla, com si m'hagueren tirat una poalà d'aigua per damunt, però molt més còmode, que tot m'angoixa si m'apreta el cos quan les coses pinten complicades. Era el meu primer dia com CM de la falla. Bo, no ho era, però va ser eixe el primer dia efectiu, operatiu al carrer, 172

a tota pastilla i amb la tensió d'haver d'arribar a temps. Fins eixe moment no vaig ser conscient la importància de les xarxes socials per a la falla. Ha dit operatiu? Jejeje… Natxo para que és la una i mitja. Hora de l'aperitiu. Hala bonico, respira de nou i ara sí, el teu "cremaet". Vicent, que siga descafeïnat perquè no se me'n puge al cap. Aquell any va ser un any diferent per a mi. Molt diferent. Unes falles diferents, uns dies diferents i unes nits diferents, en què recopilar tot el dossier de premsa i xarxes. Però va valdre la pena. Ja ho crec. Abans de concloure la plantà, tota València coneixia el monument que plantàvem. Molta gent s'acostava a vore'l, molta gent ens preguntava, molta gent sentia un poc del que sentíem nosaltres, molta gent havia vist la nostra falla abans que fora una realitat i donarem a conéixer, pas per pas, com va creixent un monument a la plaça, al nostre carrer, un lloc que es va fer molt

aRti FALLES popular, visita imprescindible per a turistes i fallers. Vaig viure les falles d'altra forma, un sense parar continu, un any que em va donar la dimensió real de la importància que la comunicació i les xarxes socials tenen per a una Falla.

Sí quiero, de Paco Giner (Exposició-Míser Mascó, 2018). Foto Adrián Castelló

173

aRt

icles: l'aRtd'escriure L’artista Paco Giner preparant una figura de la falla Sí quiero. (ExposicióMíser Mascó, 2018). Foto Adrián Castelló

aRti FALLES Era la primera vegada de moltes. Després d'allò perfeccionarem sistemes de comunicació, ampliarem la Delegació de Premsa i Xarxes Socials, crearem equips organitzats i racionalitzarem la feina per tal de no morir en l'intent. Satisfets, ara sabem que va valdre la pena, que val la pena, que és necessari i que, hui en dia, és una feina imprescindible per a la Falla. El dia de l'Ofrena a la Mare de Déu, una telefonada del meu vicepresident, Natxo quina vida em dones, em va omplir de goig i em va pintar el primer somriure del dia. Una cadena de televisió japonesa ens havia cridat per a fer un reportatge d'eixa falla que havien vist per internet. Tot era producte del treball d'un equip que estava fent una bona comunicació. Sense sentir, veient la festa per l'objectiu de la càmera del meu mòbil, va arribar la Nit de la Cremà. Havia viscut les falles, perdut en el ciberespai, compartint la festa amb tot el món. Literalment. Era temps per al darrer "cremaet"… De nou sense respirar... Les fotos del darrer sopar. Sopa, que de buit et va a sentar mal el "cremaet", no sopes que venen a vore't d'un diari de tirada nacional, para, respira, sopa, sopa, sopa, calla collons Natxo, que tu tampoc sopes, arriba l'hora de la cremà infantil, les fotos dels preparatius, els focs artificials, puja a les xarxes tot el material, arriba el primer castell de la nit, et cauen les primeres llàgrimes i graves la cremà veient-la a través d'un tel d'emocions, mentre et plou als ulls i a l'ànima, quan la puges en directe a YouTube. Sopa, que no puc, que arriba el moment de la cremà, que ja estan fent els forats a la falla, que he de fer fotos, vídeo, pujar-les, enviar-les a premsa... Ja han arribat els de la tele. Dos cadenes nacionals van a fer directes i van a gravar la cremà de la falla… I em va pegar la primera flamarà en la cara. Era la Nit de Sant Josep. Ara sí que respire. No puc demanar més.

Aquell any no vàrem guanyar el primer premi, fruit d'una conspiració, segur, contra nosaltres, només faltaria, que sinó de què, que si el jurat, que si les altres falles, que si quina màfia, que si quina mala sort, que si tal i que si el qual, que durant el ressopó de després de la cremà teníem tema de conversació. Però quan vaig tornar al casal, la plaça ja plena de fum i de cendres, vaig vore a tota la meua comissió mirant els mòbils, gaudint del treball que havíem fet. La darrera llàgrima de les falles va rodar per la meua cara. Al meu costat Natxo també plorava. Amic. Vaig notar la importància que teníem per al sentiment d'un barri. El nostre barri. Un parell de coses més. A este article li falten les emoticones. Acostumat a publicar en les xarxes, ací note a faltar el ninotet groc que trau la llengua, el que plora, el que somriu i el que perd la vida a carcallades. I algun més que ara se m'escapa. Així que fiquen-los en un saler i, mentre em lligen, a repartir-los per damunt d'este text que està escrit per a ser llegit de tiró, a tota castanya i sense respirar. Tal com vivim els fallers en falles. I respiren. I sopen, per favor, sopen, que el "cramet" se'n puja al cap encara que siga descafeïnat.

A les dotze del migdia

no sabia ja ni qui era jo, però la falla era primera pàgina de tots els digitals, havíem eixit en tres o quatre emissores de ràdio, i la Fallera Major i el president ja eren protagonistes en totes les cadenes de televisió 175

aRtd'escriure l'

El pamflet, de l’Equip Crònica. Col·lecció de l’IVAM

En El Pamflet (1973) destaquen tres cartells representatius del bàndol republicà durant la guerra civil, que actuen com a telons d'un escenari on les figures s'entremesclen amb les que apareixen en els propis cartells. Esta obra, que reivindica “el pamflet com a art”, ressalta també la labor del pintor com a cronista de la història i analista estètic. De l'Equip Crònica, que es va mantindre actiu a València entre 1964 i 1981, van formar part els artistes Manolo Valdés, Rafael Solbes i Juan Antonio Toledo. En el seu article, Manolo Sanchis en parla de les falles plantades tant en el bàndol republicà com en el dels sublevats com objecte de propaganda política.

176

* ^

l 16 de febrer de l’any 1936 es van celebrar a Espanya unes eleccions generals que les va guanyar la coalició del Front Popular. El 19 del mateix mes es va formar el primer govern de la Segona República, presidit per Manuel Azaña, just un mes abans de les festes falleres. Després de les cendres de la nit de San José de 1936, a cap valencià se li va passar pel cap que encara faltaven 37 mesos perquè les falles tornaren a celebrar-se.

Manolo Sanchis

Codirector de la revista Cendra

l'aRtde la propaganda política en les falles

Falles en les trinxeres Res més passades les festes, el mes d’abril de 1936, es van posar en marxa les primeres reunions preparatòries per a les falles de 1937. Una d’elles va ser la reunió de la Penya El Tabalet, celebrada el quatre d’abril, “per a posar en marxa el primer Comité Faller Infantil”. La penya El Tabalet; convoca a totes les comissions de les falles infantils, amb els seus assessors per al dimarts 7 dels corrents, a les sis i mitja de la vesprada en l’Ateneu Cultural del carrer del Pilar número 20 amb la finalitat de constituir el Comité Faller Infantil i aprovar el reglament pel qual s’ha de regir. Esperem que, donats els beneficis que pot reportar-los l’objecte de la nostra crida, assistiran tots els fallers més menuts 1. Pel que respecta a les falles grans, per a les festes de 1937 es van inscriure huitanta comissions, en una convocatòria que es va mantindre fins al mes de juliol de 1936, sent l’última inscripció la de la falla Cuba-Buenos Aires que va arribar el 17 de Juliol 2. 1 2

Las Fallas Infantiles Llibre Faller 177

aRtd'escriure

Les falles de la rereguarda

L’última reunió oficial de l’Associació General Fallera Valenciana va ser el 9 de juliol de 1936, presidida per Salvador Reig Mas, en la qual es van aprovar totes les iniciatives i festejos per a les falles de 1937, que finalment no van arribar a celebrar-se pel colp d’estat del 18 de juliol de 1936 i l’inici de la guerra civil. Després dels primers compassos bèl·lics, el recentment nomenat Governador Civil, Ricardo Zabalza Elorga, va realitzar el 14 de setembre unes declaracions en les quals es mostrava partidari de celebrar les falles de 1937 3. A partir del mes d’octubre van començar a arribar a la ciutat xiquets refugiats de tota Espanya, principalment de Madrid i dels fronts del sud de la península. Poc després, el 6 de novembre, el govern de Largo Caballero va decidir traslladar-se a València, per motius de seguretat.

Director general de Belles arts José Renau

El 15 de desembre es va iniciar una campanya per a recuperar Terol, que es va prolongar durant tot el mes de desembre, per la qual cosa es van suspendre les festes nadalenques.

L’11 de febrer de 1937, la Gaseta de la República va publicar una ordre del Ministeri d’Instrucció Pública per la qual es concedien 40.000 pessetes a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura per a la construcció de quatre falles de caràcter antifeixista, encomanant la seua direcció i posterior construcció al Sindicat d’Art Popular, pertanyent a la CNT. En la construcció van col·laborar també treballadors de la UGT.

El 12 de febrer de 1937 a les 12 de la nit es van iniciar els bombardejos de la ciutat de València, es van prohibir les llums en els edificis públics i es va publicar la llista dels refugis, tancant-se tots els espectacles a partir de les nou de la nit.

Gori Muñoz va ser l’encarregat d’informar els membres del sindicat sobre el projecte, mentre que la supervisió artística va correspondre a Josep Renau, una funció que no va arribar a exercir en ser nomenat uns dies més tard director general de Belles arts.

El 12 de març, el Consell Municipal de València, presidit per Domingo Torres, va prohibir qualsevol celebració publica dels festejos fallers en tot el terme municipal, després de les amenaces llançades per Radio Sevilla pel General Queipo de Llano, no podent encendre’s fogueres, ni tirar petards, ja que podien servir per a senyalitzar objectius a l’enemic. 3

178

“El poble valencià necessita hui més que mai de les Falles, perquè en lluita per una vida millor es recolza en la seua tradició històrica, en la salvació dels seus valors ancestrals. I més encara quan estos valors poden esgrimir-se com a armes eficaces per a la seua victòria. El poble necessita, hui més que mai, de l’eficàcia fundacional de les falles, perquè la seua raó de ser resideix en el fons mateix del temperament popular.

Anuari de Las Provincias

aRti FALLES No hi haurà falles enguany, Quedarà en suspens la més arraigada de totes les tradicions valencianes? La més viva de les creacions del nostre art popular? Que faran els nostres artistes? Tot açò i mol més s´habia preguntat tot el món i ningú no arribava a una resposta satisfactòria. Dúna banda, el temps no era apropiat per a la disbauxa i la festa. Dáltra, el formidable ressort que podien ser les nostres falles pareixia com condemnat a rovellar-se a enfeblir-se, perden-se així com a arma de lluita dialèctica contra el feixisme. Perquè les falles havien estat sempre una arma dura i eficacíssima contra tota classe dópresors; burla burlant i com deixant-ho caure fen brometa, sobre el taulat de les falles convertit en picota desfilaven els polítics podrits, els tenders immorals, els acaparadors, els exemplars més tipics de la púria; totes les últimes desfetes del lumpen proletariat. En les mans del poble, la sàtira dels costums i dels vicis era un correctiu magnífic i corrosiu. Emili Nadal

València sacrifica la festa de les falles En la seua crònica número 384, del 21 de març de 1937, Vicente Vidal Corella escrivia:

“Per primera vegada en la història d’esta gran manifestació de l’art popular, la festa de les falles deixarà de celebrar-se. La gran lluita que entristeix tota Espanya ocasiona a València l’anul·lació d’este festeig, de fama mundial. No és esta l’hora de pensar en festes mentre es lliura tan gran batalla. València així ho ha comprés i decideix no celebrar enguany la festa de les falles, invertint els diners que s’havia recaptat per a la seua construcció en robes i queviures per als milicians i per als evacuats arribats a esta ciutat, vertaderes víctimes d’esta cruenta guerra. Arran de la revolta militar de juliol, el poble valencià va alçar el seu clam a favor dels lluitadors republicans. L’horta va posar des del primer moment tot el seu cor de mare, i la ciutat va obrir els seus braços per a estrényer en ells l’enorme massa de gent que corria a refugiar-se en ella. El poble valencià va dedicar quant tenia a la lluita empresa. Van sorgir els donatius d’entitats i partits a favor i socors de quants ho necessitaven. L’esforç dels obrers va permetre intensificar la producció, i tota València va viure per a i per la guerra. Els preparatius de les falles van quedar en suspens. Espontàniament, les comissions de les falles van decidir dedicar a la guerra els diners recollits entre el veïnat per a la festa. Així, van entregar 179

aRtd'escriure

tots els diners recaptats als hospitals, refugis i llars infantils. També va ajudar per a la guerra tot quant girava al voltant d'este important festeig popular. A més a més, els artistes fallers fan treballs de propaganda artística, i les modistes que cosien els vestits de les falleres confeccionen robes per a l'Exèrcit Republicà. Les Comissions falleres femenines van voler prestar tot el seu suport a la causa lleial, i no es van conformar amb entregar quan diners tenien recaptat, sinó que es van llançar al carrer demanant donatius amb què ajudar a l'obra de socors en la rereguarda. Enguany les festes falleres han quedat suprimides. Però els artistes fallers alçaran quatre falles, que seran alhora homenatge i elogi als braus lluitadors republicans. Així ho expressa el popular artista faller Regino Más, qui, al capdavant d'un grup de notables artistes valencians, està construint quatre monumentals falles. Ens diu: ‘Dins de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura de València, en el seu afany de buscar noves modalitats de propaganda que facen vibrar i mantinguen a les gents en la tensió que la Revolució i la guerra necessiten, va sorgir la idea d’aprofitar el que a València ha sigut una tradició genuïnament popular: les falles, que en esta època de fi de l’hivern no sols posaven en commoció al poble valencià, sinó que arribaven a transcendir a la resta d’Espanya i també a l’estranger. Pensava l’Aliança d’Intel·lectuals que utilitzant la forma d’aquelles podia donar-se una destacada nota de propaganda i s’aconseguia expandir amb major intensitat l’emoció del moment que vivim. 180

Coneixedora l’Aliança que els artistes que sempre s’han dedicat a esta classe de treballs estàvem agrupats en la Secció de Art Popular, es va dirigir a nosaltres exposant-nos la idea. No es tracta de celebrar enguany la festa de les falles. No, no està el poble per a tals ni anàlogues festes! El projectat va ser utilitzar la forma d’aquella, donant-los una nota de propaganda: exposar tan sols motius de la guerra en plàstiques formes, en combinacions artístiques que arriben a l’ànima del poble. Considerada acceptable la idea, la vam exposar al ministre d’Instrucció Pública, Jesús Hernández, qui, després de puntualitzar que no haurien de realitzar-se festes, sinó tan sols notes de propaganda, va acceptar el suggeriment, i començarem els treballs. Modes de propaganda són els discursos, els pasquins i els cartells, les pancartes, les exposicions…. Això que nosaltres fem és molt més’. Enguany, doncs, no se celebra la festa valencianíssima, d’ambient típic i d’art popular. Hi haurà falles. Unes falles de propaganda guerrera. Però faltarà eixe ambient, eixa alegria, eixa llum que té València en eixos dies primaverals. Serà un record, serà un ressò del que va ser, per a convertir-se en una realitat cruel, espantosament tràgica: la guerra”. La idea, merament propagandista, pretén donar una imatge de falsa normalitat en la rereguarda del front republicà mitjançant la construcció de quatre falles denominades “Coses d'ara”, “La Catedral”, “El Betlem d’enguany” i “La balança del món”. La supervisió de la construcció va correspondre al veterà artista Vicente Canet, el qual va

aRti FALLES coordinar a un grup d’artistes que encara no havien sigut mobilitzats i que de manera desinteressada van col·laborar en el projecte, entre ells Modesto González, Fulgencio García, Enrique Vilar, Manuel Edo, José Sebastián, José Soriano, Archelós, Rafael Raga i, de manera remunerada, Octavio Vicent i Vicente Rodilla, ja que estos dos últims no estaven d’acord amb l’ideari del govern. Lema de les de les quatre falles antifeixistes Coses d’ara: Com voran, en esta falla hi ha abundància de ninots. Els mirarem ú per ú i parlarem d’ells un poc. Eixos senyorets tan… guapos que mai han pegat un colp. Tenen ara tants carnets que comptar-los no se pot. Eixe jove tan “pifiente” no el deixa viure la por; du papers en les ulleres per si les bombes fan clot. Eixe ciutadà tan ric, tan satisfet i tan gros, oint a Radio Sevilla es passa uns ratets molt bons. Eixa parella de tipos són els escampen rumors parlant sempre a cau d’orella i en aire molt misteriós. La catedral: ¡Vinguen ací forasters! ¡Vingau ací valencians¡ I pareu-vos enfront d’ esta magnifica catedral. Es la catedral de Burgos, construida fa moltes anys i que ha vist ja moltes coses, tant xicotetes com grans; però mai ninguna cosa com la que ara està passant.

Esbós per a la falla antifeixista La catedral. Arxiu Manolo Sanchis

Esbós per a la falla antifeixista La balança del món. Arxiu Manolo Sanchis

Es la catedral de Burgos, aquella antiga ciutat que per l’ambició dels homes, aspira a ser capital d’un tros de la pobra Espanya plena de suor i sang, plena de fam i misèria, plena de pols i de fang. El betlem d’enguany: Enguany, en la nostra Espanya han armat el gran betlem un belem extraordinari que sempre està ple de gent. En un estable instal·lat en un quarter, va nàixer, en un mal part, allà en l’estiu, un xiquet. Son pare duia grans barbes; sa mare, bigot molt tes. I, per a celebrar l´acte, cantaven uns angelets, cantaven la lletania en llengua de Mojamed. No faltaren els monarques que portaren els presents: un tanc, un aeroplà i un moro regularet. La balança del món: ¿Què significa esta falla que ens han planat ací? És la balança del món a on es barallen dos partits. Un dels partits el composen els que jamai han patit, capellans i militars, i tios que són molt rics… ¿I qui son els que composen o integren l’altre partit? Els homes que mai gojaren plenament de l’esperit, els que treballen de dia, els que sufrixen de nit, els que sempre produixen per uns salaris mesquins… I quin partit pesa més per al final decidir? - Cada plat de la balança claríssimament ho diu.

Esbós per a la falla antifeixista El Betlem d’enguany. Arxiu Manolo Sanchis

Esbós per a la falla antifeixista Coses d’ara. Arxiu Manolo Sanchis

181

aRtd'escriure

La idea dels organitzadors del projecte era plantar els monuments fallers el mes de març de 1937, una cosa que no va arribar a fructificar donats els bombardejos que patia la ciutat des de finals de novembre i el cruent atac patit 14 de febrer des de la mar pel creuer italià “Duca d’Aosta”. Este trist succés va coincidir en el temps amb l’arribada d’un important contingent de refugiats procedents de Màlaga, després de la presa de la ciutat per les tropes revoltades. Els bombardejos van suposar una forta commoció per a la vida en rereguarda, ja que al marge dels danys materials, va suposar mort de 25 ciutadans. Estos successos van desembocar en la prohibició, el dia 12 de Març per decisió aprovada pel Consell Municipal de València, presidit per Domingo Torres, de qualsevol celebració publica dels festejos fallers en el terme municipal, després de les amenaces anunciades en Radio Sevilla pel General Queipo de Llano, no podent encendre’s fogueres, ni tirar coets, ja que podien servir per a la senyalització d’objectius per a l’enemic. Una coneguda frase del bàndol franquista deia: “Que ells planten les falles que nosaltres posarem la pólvora!”. Les amenaces no van tardar a complirse i 15 de març es van tornar a repetir els bombardejos, però esta vegada per aire, causant en el centre de la ciutat centenars de ferits i més de 30 morts. El Consell Municipal va acordar, vistos els fets ocorreguts a la ciutat durant els últims dies, que l’exhibició del material faller construït s’efectuaria quan l’autoritat competent ho considerara oportú. Finalment, el dia triat va ser el 17 d’abril, una data pròxima a l’aniversari de la proclamació de la II República, i el lloc, l’interior de la Llotja, col·locant algunes peces aïllades en carrers de la ciutat. Al voltant del projecte van aparéixer immediatament molts detractors, donada 182

la quantitat econòmica concedida per a la seua realització i la situació precària en la qual vivien molts dels refugiats nouvinguts que fugien dels bombardejos de ciutats com Madrid i Màlaga. La Junta Municipal va acordar finalment que els fons obtinguts amb l’exhibició de la Llotja s’entregarien íntegres als xiquets orfes que havien vingut com a refugiats d’eixes dues ciutats. Recopilem a continuació una sèrie d’articles de premsa sobre la referida exposició: - L’Exposició del Ninot Faller (Adelante, 18 d’abril de 1937) Organitzada per l’Aliança d’intel·lectuals per a la defensa de la cultura i del sindicat de Professionals Liberals (CNT), es va inaugurar ahir l’Exposició del Ninot faller en un dels salons de la Llotja. Els artistes valencians, als quals les circumstàncies imperioses han impedit celebrar, una vegada més, les seues creacions falleres, han fet uns ninots humorístics caracteritzats per l’enginy i la ironia. Hem de destacar l’escena del Comité de No-intervenció de Londres -vertadera exhibició d’humor sarcàsticis- i el “naixement” del traïdor Franco, envoltat dels generals sequaços, sense oblidar a Lerroux i Gil Robles i la coneguda parella de guàrdies civils. Sense signatura

- Ensenyaments de l’Exposició del Ninot (Nova Cultura, núm. 3. Maig 1937) La iniciativa de l’Aliança de reivindicar el sentit popular de les falles, alliberadores dels seus contagis més greus: el mal gust, la pornografia i el virtuosisme professional, planteja bon nombre d’ensenyaments que convindrà tindre en compte en endavant.

aRti FALLES Destaquem com el poble ha reaccionat d’una manera positiva ens la sàtira política dels ninots exhibits en la Llotja, i com, amb el seu riure i els seus comentaris, han subratllat amb unanimitat el tosc ninot de cartó, essencialment popular, en contraposició als caps de cera que amb la serietat d’uns rucs de prohoms de la “No ingerència” cobraven un impressionant aspecte de maniquins del Museu Grèvin. Això és eloqüent, com ho és el fet que el poble que l’ha concorreguda percebera eixe matís de l’humor que li és específic. Fins hui s’ha especulat massa amb un fals humorisme que, a més de lamentable, no ens pertany. Demanem, exigim, doncs, d’ara en avant l’humorisme propi d’un país que el té. Per reflex s’ha arribat ací a eixe concubinat d’uns quants pobres diables amb el que ells diuen “gràcia”. S’ha perdut en el nostre humor el sentit de la ponderació d’elements i l’excés que, en qualsevol dels factors consubstancials de l’humorisme, destrueix la seua personalitat. Fa temps que, mancats d’intencionats satírics, una torba d’hàbils de l’art de la barata ha fet del teatre una cosa tan miserable, que deprimeix i angoixa, que quasi tots els periòdics han patit a l’escriptor “festiu” a la manera que va iniciar aquell insuportable ciutadà que es va dir Don Luis de Taboada, que en les publicacions floreixen les idioteses de dibuixants tipus K-Hito, i com a lògic resultat de semblant extraviament pels rumbs del mal gust, s’han perdut les gaubances sanes, cordials, del poble a qui no se li ha sabut ensenyar a riure sense que després senta rubor del seu riure.

És necessari buscar una eina d›higienització, perquè, feu atenció!, hi ha un aspecte gens menyspreable de la nostra cultura popular que irremissiblement se’ns perd entre ignorància d’uns i la inèrcia dels més; cal assenyalar-los una tècnica –i això és tasca de l’Aliança- que no és precisament aquella que han vingut usant els fallers, fer-los corregir els seus errors i mostrar-los d’una manera meridiana que en tot moment han hagut artistes o artesans que han laborat per una emancipació de l’home i per alliberar-se de les teranyines de la seua època. José Muñoz

- Almanac Las Provincias, 1940 (Març 1937, pàgina 100) El dia 19, festa de San José, no va haver-hi falles. Sabut és el que representa per als valencians amants de les tradicions locals. El Ministeri d’Instrucció Pública, que com es veu, era fèrtil en iniciatives, va tindre la d’alçar una falla en la plaça de *Castelar. No va prosperar, no obstant això, el propòsit, encara que van ser exposats en la Llotja els ninots que l’havien d’haver integrat, de molt mal gust, per cert. Sense signatura

183

aRtd'escriure

Valencia (poema)

Falles en el front Curiosament en la rereguarda del bàndol republicà no es van plantar falles, però va haver-hi valencians que en el front dels nacionals sí que van plantar falles. L’únic cas del qual es conserva constància gràfica i literària és l’ocorregut al març de 1937, realitzada per diversos components del batalló “Juan Marco”, que prestava els seus serveis a Granada. La falla es va plantar davant de la Comandància Militar i Comissariat de Guerra. Per a crear la il·lusió d’una falla van bastar dos ninots sobre un senzill entarimat. Un d’ells representava al general Queipo de Llano, màxima figura del bàndol nacional. Al seu costat, un rudimentari micròfon evocava les cèlebres xarrades del general per Ràdio Sevilla, el contingut de les quals, i especialment el seu anunci de la presa de Madrid, era ridiculitzat pel cartell que penjava de l’artefacte. A l’altre ninot se li havien pintat les inicials del “Front Popular” en el pit. Brandava en una mà un garrot i en l’altra una pancarta: ‘No passaran; passarem!’. Entre tots dos, una tauleta amb uns gots i una botella recordaven el sarcàstic retrat de Queipo compost pel poeta Rafael Alberti. Les inscripcions i els dibuixos de la tarima feien la resta, especialment la gràfica llegenda en llengua vernacla: Quin pet portes! Ricardo Blasco. Abril 1978

Toledo es va convertir en

símbol per als sublevats contra la República. No resulta estrany que allí es plantara una falla ‘contra la barbàrie roja’

184

Desde tierras lejanas de Granada en donde lucho contra el cruel fascismo, al pensamiento, surcando un ancho abismo, a Valencia dirigió su mirada. Tú eres Valencia, cual la tierra esposa que sabe defender mi hogar sagrado. De ti me han separado para aplastar a la traición odiosa. Mas al sonar las marchas triunfales que humillen para siempre a los canallas, ¡Oh mi Valencia!, volveré a tu tierra….. y con ritmo de notas musicales surgirán los encantos de tus fallas de que hoy te priva fratricida guerra. C. López de Arce

Frente de Granada 19/03/1937

La falla toledana Des que el 28 de setembre de 1936, el general Moscardó desfilara triomfant sobre les ruïnes de l’Alcázar de camí cap al sud de Madrid, Toledo es va convertir en tot un símbol per a les forces sublevades contra la República, per la qual cosa no resulta estrany que en aquest mateix lloc, ple de reminiscències heroiques, nasquera la idea de plantar una falla en la zona “nacional” que servira per a redimir els festejos fallers de la barbàrie roja i perquè saberen els valencians en el dia de l’alliberament que hi havia espanyols disposats a aconseguir la perpetuïtat de la vida fallera. De l’existència d’esta falla tenim coneixement per la documentació recopilada en un treball d’Eduardo Julia Martínez “Una falla a Toledo”, publicat en 1943. La idea, concebuda pel jove toledà, literat i poeta falangista Juan López Ayllón, delegat de Premsa i Propaganda en el Sindicat Español Universitari de Toledo (SEU), va nàixer a la fi de gener de 1937, quasi alhora que el projecte de la zona Republicana. Al capdavant es va

col·locar a Rafael Afán de Ribera, secretari del Govern Civil de Toledo, que ja havia ocupat el mateix càrrec a la ciutat de València alguns anys abans. La seua estada a la ciutat del Túria i el seu coneixement dels actes fallers el van convertir en president i organitzador de la primera “Falla toledana”. Els actes compten des del principi amb el suport de la colònia valenciana, així com de les diferents forces vives de la ciutat, tant polítiques com religioses. - Extracte del discurs pronunciat en la plaça Zocodover de Toledo el 19 de Març de 1937 “La falla toledana de hui, 19 de Març de 1937, dia del gloriosíssim San Josep, patró universal dels cristians i al qual es rendeix càlida i fervorosa devoció a València, simbolitza inspiradament la Fe religiosa per mitjà de la famosa torre del Miquelet, i el patriotisme genuí i veritablement español en les milícies, legionaris, falangistes, requetés, voluntaris de Toledo i altres que ajudant a combatre el gloriós i invicte exèrcit nacional, fereixen mortalment al marxisme i sovietisme, simbolitzats en la bèstia de l’Apocalipsi, monstre de l’avern de múltiples i perversos caps, els execrables noms i cognoms han de ser polvoritzats i ventats perquè no quede rastre d’ells, a fi que no taquen la gloriosa i brillant història de la pàtria espanyola. Visca València!, Visca Toledo!, Visca Espanya!, Visca el gloriosíssim exèrcit espanyol!, Visca l’Invicte Generalíssim Franco, salvador providencial d’Espanya!, Visquen les milícies nacionals!, Arriba Espanya!, Visca Espanya independent! i Visca sempre Espanya!”

Falla plantada en Toledo pel bàndol sublevat en el Guerra Civil. Arxiu Manolo Sanchis

Coberta del llibre Una Falla en Toledo en 1937, de Eduardo Juliá Martínez. Arxiu Manolo Sanchis

Rafael Afán de Ribera i Marcos de Lizana Toledo 19 de Març de 1937 185

aRtd'escriure

El tema triat per a aquesta falla és ben clar: El Micalet com a tema central, amenaçat d’una banda amb ser destruït pels embats del marxisme, però resistint l’empenyiment. Per altra banda, les forces nacionals que preparen l’alba. En el pedestal de la falla figuraven dibuixos al·lusius a polítics fracassats, amb els trets caricaturescos i satírics consegüents. Fe, pàtria i família patriòtica espanyola es fonien en esta falla, de la qual no sabem si es va arribar a cremar a conseqüència del clima bèl·lic existent. Els actes es van estendre durant els mesos d’abril i maig, en els quals, juntament amb els concerts realitzats per la banda de la Legió, es van organitzar diverses funcions teatrals i recitals poètics a càrrec de Juan López Ayllón i Emilio Ferraz, entre elles la representació del “Miracle de Sant Vicent Ferrer” traduït al castellà per ‘El Boig de Mont-Blanch’. Durant l’entreacte, el públic que havia pagat una localitat va ser obsequiat amb una consumició de xocolate amb llet i una ració de bunyols, distribuïdes per senyoretes abillades amb vestits típics toledans. Després de quasi un any de romandre en la capital valenciana, a la fi del mes d’octubre de 1937 el Govern constitucional es va traslladar a Barcelona, suspenent-se gran part de l’activitat propagandística que la seua presència duia a terme a la ciutat, mobilitzant als diferents fronts als membres de l’Aliança d’Intel·lectuals que estaven en edat militar.

Falles en el final de la guerra La proliferació dels bombardejos i l’increment de refugiats, junt el cada vegada més pròxim front de batalla, van dificultar qualsevol possibilitat de celebrar algun acte lúdic-festiu. La difícil situació es va allargar durant tot l’any, estenent-se fins a primers mesos de 1939. En les dates falleres de 1938 va haver-hi també un projecte per a plantar una falla en la plaça del Mercat Central que finalment no va arribar a quallar, encara que es van exhibir alguns dels seus ninots, en particular el grup “Plàtica d'amor”, de tipus costumista i amb una estètica clàssica, confeccionat per Gabriel Borrás. Igualment, es va instal·lar una falla infantil antifranquista en l’aparador de Almacenes Cuadrado, entre els carrers Pi i Margall 4 i Martínez Cubells, una de les zones més concorregudes de la ciutat 5. El seu autor va ser Paco Galván i es va editar un llibret escrit per Miguel Durán Tortajada, que evocava les destruccions i els patiments causats per la guerra. La falleta es va rifar, servint com a número per a entrar en el sorteig el que figurava en cada llibret, que es venia a 25 cèntims. La recaptació es va destinar a socórrer als afectats pels bombardejos. D’aquest llibret existeix una referència en el llibre “València 1931-1939” 6 però no existeix cap document fotogràfic. Les instal·lacions d’Almacenes Cuadrado estaven confiscats des de 1938 per la UGT. 4 El carrer Pi i Margal començava en la plaça del Contrast de Russafa i acabava en la plaça d'Emilio Castellar, a l'altura de l'edifici de Correus. 5 En aquesta zona estaven situats els Teatres Eslava, Nostre Teatre i El Lírico i el cinema Rialto, a més de diversos locals de taxi-girls, com Florita i El Bataclan, tots dos al Carrer Pi i Margall, i Hollywood, Tabú i Negresco al carrer Ribera. 6 València 1931-1939. Guia Urbana - La ciutat en la II República, apartat Vida Quotidiana capítol El calendari Festiu a València Durant la Guerra Civil, de Gil- Manuel Hernández i Martí, pàgina 124.

186

aRti FALLES

En el llibret apareix l’explicació de la falla i un llarg poema de Miguel Durán de València, pseudònim amb el qual signava el conegut periodista Miguel Durán Tortajada (1883-1947) 7, germà del poeta Enrique Durán Tortajada (1895-1967). Durant tot el període bèl·lic, Miguel Durán va treballar de ple en defensa de la causa republicana, vinculant-se a l’Aliança d’intel·lectuals per a defensa de la cultura. Llibret de la falla plantada en 1938 en l’obrador d’Almacenes Cuadrado. Arxiu Manolo Sanchis

En este llibret es va publicar un llarg poema, en el qual relatava la difícil situació que està vivint la ciutat. 7 Miquel Durán Tortajada.-1883/1947 signava amb el pseudònim “Miquel Durán de València”. Periodista, poeta i escriptor, va ser dels fundadors de València Nova i un dels que la van convertir en Centre Regional Valencià. Va ser també fundador de l'Assemblea Regionalista Valenciana (1907) i de la Joventut Regionalista Valenciana (1907), va ser fundador i director entre 1906 i 1909, de València Nova, Lo Crit de la Pàtria, el setmanari Renaixement, i va col·laborar amb les revistes València (1913-1914) i Pàtria Nova (1915-1923). Va contribuir a fundar la primera Joventut Valencianista (1908). En 1930, després de més de vint anys d'estar fora de la capital del Túria, va tornar a València on va publicar la revista La República de les Lletres (1934-1936), revista de literatura, art i política. En el període bèl·lic va treballar en defensa de la causa republicana vinculant-se al grup valencianista de l'AIDC (Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura). En acabar la guerra, va ser destituït en el càrrec que ocupava en l'Arxiu Municipal de la Ciutat i eliminat de la professió periodística per la seua condició de vençut.

187

aRtd'escriure

Relació i explicació de lo que conté la falla:

Mare Terra (extracte) Terra la de nostres pares, la dels nostres avis; Terra, la nostra terra, la dels nostres fills; Terra endolada per la guerra; Terra sembrada d´esglais i de perills. Terra, la terra que a l´ànima s'aferra, de màximes virtuts i d´humanals espills. El benestar, la joia d'altres dies són torbats per la fúria i la dissort. Per pobles i barraques i masies ronda l'ombra sinistra de la mort. Era llavors que entre la gent addicta i amb paraula impregnada de bondat, teixien somnis de justícia estricta i cantàvem anhels de llibertat. Ara la Pàtria té l'ànima ferida I les cançons d'amor son cants ardits. I al ronc brunzir de l'avió homicida coloms i ocells fugen espaordits. Ara, en la festa, la il·lusió es cega: la carcassa de llums, que al cel esclata es bomba horrible que la vida sega I obús mortífer de la nau pirata. Ara la terra té els seus fills en guerra, ara ressona el corn de Germandats, que els bàrbars volen envair la terra, forga i fogar d´antigues llibertats. La nostra terra se li mostre esquiva i hostil li siga el cor i el pensament. Mestre conserve la paraula viva nostre poble viurà plenament. Terra, la terra que a l´ànima s'aferra; Per l'esforç generós i la sang dels soldats, per la prodiga terra, per les fabriques, pels camps treballats, per callat sacrifici i el dolor de la guerra, seras glorificada pels fills enamorats. Miguel Durán de Valencia Valencia 1938 188

Una terra, rica i bella, agredida i desolada; una barraca endolada: els fills, lluitant en la guerra, la mare que la fillada du en el cor i en la memòria i el pare arrapant la terra per la pàtria i la victòria.

La falla ¿Que es una falla…? Una falla és algo de nostra vida: és un plor i una rialla; és una il·lusió beneïda d'un poble gran que treballa! Els cegos, antigament, I rascant la guitarreta, barataven les cançons per un tros de pataqueta; Després, els homes draperos, que burret feen carrera, per unes sabates velles donaven la campaneta (Ara…) Un conill per quatre puros, dotze ous per una caseta, un pollastre per un hort, un pernil per churreta i un quilo de sucre blanc per un nincho de primera El llaurador, amb el puny amb gest amarg de dolor I amenaça que renova, desafia als avions: baixeu, cares de… melons I us faré una cara nova. Les palmeres i les palmes, flors i fruites, sol daurat, per a l’exèrcit del poble soldats de la llibertat.

aRti FALLES Noble aspiració: Un mestre, facciós i ombriu, va preguntar-li a un xiquet: Si tu fores fil de Franco, què és lo que voldries ser? I el xiquet fent al capviu, li respongué satisfet: si jo fora fill de Franco, voldria ser…. orfanet.

Epíleg El 28 de març de 1939, les tropes del 82 Cos d’Exèrcit al comandament del general Ordaz van ocupar Sagunt El 29 de març de 1939, una avioneta va sobrevolar la ciutat de València, llançant fulls volants en les quals s’anunciava la imminent entrada en la capital de les tropes vencedores. Eixe mateix dia, en el port d’Alacant, una multitud de més de 20.000 persones esperava l’arribada de diversos vaixells per a fugir de la ja anunciada repressió. L’1 d’abril de 1939 els periòdics de la “nova Espanya” van cantar la victòria. Però això és una altra història.

Les falles de 1937 no

van arribar a celebrar-se finalment pel colp d'estat del 18 de juliol de 1936 i l'inici de la guerra civil 189

190

aRti FALLES

Ballar és sentir, sentir és patir, patir és estimar. Vosté ama, pateix i sent, vosté balla! (Isadora Duncan)

aRt-icles des del Raval

Cinquè art: Dansa

191

aRt-icles des del Raval Les llances o La rendició de Breda de Diego de Silva Rodríguez i Velázquez. Museu del Prado (Madrid)

192

El 5 de juny de 1625 Justino de Nassau, governador holandés de Breda, va entregar les claus de la ciutat a Ambrosio Spínola, general genovés al comandament dels terços espanyols de Flandes, després d'un llarg setge. No estem davant un quadre bèl·lic a l'ús. No hi ha generals triomfants ni exèrcits humiliats. Valázquez (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660) no defuig la realitat bèl·lica, i ens presenta un fons fumejant que ens parla de destrucció, guerra i mort. Però concentra l’atenció en un primer pla en el qual el general vencedor rep, quasi afectuosament, la clau de l'enemic vençut, en un gest que és quasi més anunci del principi de la pau que del final d'una guerra. Eixa dignitat és de la qual parla també Juan Antonio Román en l’article en el qual relata el més destacat de la Falla Raval en l'exercici de 2023, el del 50 aniversari de la comissió, que no va ser precisament generós en premis.

Juan Antonio Roman

Psicòleg. Faller de Raval

l'aRtefacte faller de 2023

* Estan bojos aquests ravalers!

arafrasejant una dita popular, l’exercici faller 2023 ha mort, visca l’exercici faller 2024! Però no podem deixar perdre l’oportunitat de fer un resum de l’exercici passat. No va ser un any més, va ser l’any de les nostres noces d’or. Des de la interpretació del nostre pasdoble pels músics cecilians el dia de San Vicent fins a la cremà dels nostres monuments va ser un any replet d’actes per a commemorar tan assenyalada efemèride. Aprofite aquestes línies per a donar la meua més sentida enhorabona a tots aquells que participaren en l’organització de cadascun d’aquest actes que feren l’any encara més

especial. Si bé, pense que se’ls va oblidar un xicotet detall, fer algun tipus de menció a dos fallers il·lustres de la nostra comissió, Valiente i Sambori, no se’ls ha sentit anomenar per a res en ningun dels actes realitzats! Si hem de resumir l’any 2023 en una paraula, aquesta és bogeria! Com diria Astèrix, estan bojos aquests ravalers! Només ha faltat que ens dediquen una salutació des de l’estació espacial internacional, fer un espectacle de drons i organitzar la primera marató de Cullera! Matinal motera, festival de xarangues, matinal del llibre en Valencià, gala fallera, exposició del quinquagèsim aniversari, dos senyors llibrets de falla, un escenari mòbil que roda al teatre, un mural, un documental... Quin senyor aniversari hem celebrat! 193

aRt-icles des del Raval Entre tots els actes realitzats, personalment jo hem quede en el dia de la gala fallera. Quin dia més emotiu i ple de sentiments visquérem, tant els fallers que estem en actiu com aquells que en algun moment de la seua vida formaren part de la nostra vida, encara que alguns ploraren més que altres. No cal que diga noms en aquest punt, no? Sí, a tots ens ha vingut la mateix imatge al cap. Aquest dia també va ser la inauguració del magnífic mural commemoratiu realitzat per Robert Català al carrer València en la millor ubicació possible, una casa en risc d’afonament! Sí la intenció era que el mural fora efímer, pense que hem encertat de ple! Jo de tots vosaltres aprofitaria cada moment que passeu per allí per a gaudir d’aquesta imatge i fervos fotos, mai se sap quan serà el seu últim dia en peu. I com anava a oblidar-me d’aquell magnífic regal que ens va fer el senyor Jordi Major! Un poema conceptual en honor al barri! Si és que tenim un alcalde artista i polifacètic!.

L’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, rep una distinció en la Gala del 50 Aniversari de la Falla Raval de Sant Agustí. Foto Joan Castelló

194

No es pot fer un resum de l’any sense parlar dels premis. Ja ho sabeu tots «Any electoral, doblet per al... per a la Taüt». Enguany ha guanyat la Taüt el doblet. I menys mal! Les males llengües diuen que la seua fallera major amenaçava en segrestar el càrrec fins que no guanyara un primer! Llegint la crònica del Levante escrita pel periodista local Joan R. Gimeno no sabia si havien guanyat el doblet de falles o acabaven de conquerir tots els planetes del sistema solar. Per què serà? No se’l veia tan content des que va aconseguir que les revoltes del castell foren demarcació de la seua falla.

aRti FALLES En quant a nosaltres, les expectatives estaven molt elevades, amb arguments per a estar-ho però no ha sigut el nostre any. Certament, hem tingut anys millors en tots els aspectes, però menys mal! Es pensaven que per no guanyar, estaríem tots a casa plorant i lamentant-mos, i res a vore en la veritat! Jo us dic una cosa, si arribem a guanyar, més d’un hagués necessitat un trasplant de fetge, i sense guanyar algun fetge ja s’haurà quedat tremolant. Quines falletes ens pegarem a la nostra comissió, ausades que ens ho passarem bé! En resum, el nostre aniversari ha sigut un any ple d’emocions, sentiments, algun desengany però sobretot moments que recordar. M’agradaria acabar aquest resum, en clau local. Com he assenyalat anteriorment, el 2023 ha sigut any electoral. A més, tocava renovació de la junta local fallera. Casualment o no, aquest any també ha sigut l’any de l'eclosió d’un nou grup còmic, els tricicle cullerencs: el senyor Major, el senyor Cerveró i el senyor Renart (Nota per als mil·lenials: Tricicle és un grup català d’humoristes amb molta rellevància a la nostra transició). Aquesta grup artístic ens va delectar en nombroses bromes i comentaris jocosos entre ells durant els seus discursos protocol·laris. Algú més es va adonar? Pareix ser que no les tenien totes en sí de tornar a ser reelegits i estigueren explorant noves eixides laborals pel que poguera passar. Expectant me tenen en què ens sorprendran a l’any 2024. Fet aquest resum, només ens queda gaudir del nou exercici faller i crear nous moment inoblidables que recordar. Visquen les falles 2024!

El nostre aniversari

ha sigut un any ple d’emocions, sentiments, algun desengany però sobretot moments que recordar 195

aRt-icles des del Raval

El retorn de la pesca, de Joaquín Sorolla. Museu d’Orsay

196

En El retorn de la pesca, de Joaquín Sorolla (Valencia, 1863 – Madrid, 1923), el protagonisme és per als dos bous que arrosseguen la barca amb les seues veles unflades pel vent. Envoltats en una intensa llum daurada i enmig de la quietud de les aigües, tres pescadors dirigeixen als animals cap a la vorera de la platja després d'una dura jornada de captures en la mar. En el seu article, Francesc Piris ens trasllada els savis ensenyaments del seu iaioi, pescador de vocació de Cullera.

Francesc Piris Oliver

Empresari turístic cultural

les aRts de la pesca

ntrenador personal, pilot de drons, creador de continguts, gestor de comunicació, especialista en ciberseguretat, tècnic d'impressores 3D, videojugador o youtuber. Mare de Déu, en trenta-dos anys que tinc, trobe que soc molt més major del que soc quan li pregunte a un xiquet a què es vol dedicar quan siga major. En eixe moment prens consciència que la vida va molt de pressa i si t'encantes pots trobar-te molt perdut. On han quedat el forner, el fuster, el mecànic, el llanternener, el llaurador o el pescador? Si recomanable és mirar endavant per a no perdre's, també pense que està bé

Què vols ser de major? mirar enrere i valorar el que els nostres pares han sigut quan ja eren majors. Són d'estes coses que no ocorren fins que no passa alguna cosa que et fa parar i reflexionar. En el meu cas va ser un dia que parlant en mon tio Boro, pescador de tota la vida, vaig descobrir una infinitat de curiositats dignes de ser conegudes i valorades. Jo, que soc molt “preguntaoret”, aquell dia vaig descobrir coses sorprenents; més del que esperava. Necessitava un poc d'informació sobre tot el que podíem trobar al riu Xúquer en el tram de la desembocadura en Cullera per a uns assumptes professionals. Però el que em vaig trobar aquell dia va ser molt més. 197

aRt-icles des del Raval Jo no sabia que l'únic port fluvial de tota la Comunitat Valenciana era el de Cullera i que a més té la peculiaritat de trobar-se dins del nucli urbà de la ciutat. També que, per la poca profunditat que presenta el riu, sols permet l'accés a embarcacions d'escàs calat, cosa que, per altra banda, no impedeix que la flotilla pesquera siga de gran importància. De fet, el port de Cullera és el que més barques d'arrossegament té de tota la província de València i les xifres de captures pesqueres superen les que poden produir-se en llocs com Gandia o València capital.

Treballs de pesca en el riu Níger (1976). Arxiu AC La Penyeta

198

Des de la meua ignorància preguntava a mon tio si la diferència entre les barques més grans i més menudes era la capacitat de pesca. Clar que no! la diferència entre unes barques i altres és el tipus de pesca, aclaria mon tio. Ací en Cullera hi ha dos models de barques: per un costat les de "bou" que són les més grans i que sols poden treballar en llocs on la profunditat siga de mínim cinquanta metres i, per altre costat, les barques d'arts menors que són les més menudetes. Estes últimes, seguia mon tio, les podem diferenciar segons la captura que es realitze. Per exemple la pesca de palangre, anar a la tellina, al polp o la pesca de tresmall. Jo no podia quedar-me en el dubte d'allò i vaig preguntar: Tresmall? Palangre? I d'una forma molt didàctica mon tio Boro m'explicava que la pesca de palangre és una pesca en la qual a una corda mare en horitzontal que flota amb l'ajuda de bolles li naixen moltes més cordes verticals plenes d'hams amb bromeig. Quina faena més pesada haver de preparar tot allò, vaig pensar. Per altra banda, en la pesca per tresmall depenent de la grossor de la malla, es poden pescar sépies, llobarros, molls o llenguado. El tresmall té dos xarxes, una amb forats més grossos i altra amb forats més prims, i així quan el peix entra pels forats més grans i gira per a eixir, es topa amb la xarxa de forats més menuts i es queda atrapat. Sabent mon tio que soc curiós em diu: tu sabies que el polp s'agarra sense matar-lo en l'ajuda de "galdufos"? Jo pensava que era el moment en el qual anava a gastar-me una broma en quan

aRti FALLES preguntà pels "galdufos". Però no, resulta ser que aprofitant-se de què el polp busca llocs estrets i foscos per a refugiar-se, les barques d'arts menors escampen un bon nombre de "galdufos" que són com unes macetes en forats perquè els polps es claven dins. I als dos o tres dies, les barques tornen a arreplegar els "galdufos" i amb ells el botí. I, per altre costat, tenim els "bous", assenyalant les barques més grans. Ja m'ho havia dit abans això de "bous" i no vaig poder evitar la pregunta: per què es diuen bous? Jo creia que eren les barques d'arrossegament. Paquito, que és com m'anomena mon tio, tu has vist algun quadre de Sorolla d'estos que estan els bous en la vora de la mar i tiren en força d'una barca? D'ací ve, de com es pescava abans. Quan la pesca era més rudimentària i el port estava directament en la platja el que es feia era traure a la mar una xarxa enorme en uns rastells a la part de baix. La xarxa era tirada per la força de diversos bous que llauraven el fons marí i arreplegaven tot el que es quedava dins fins a aplegar a la voreta. Eixe mateix model de pesca, però a gran escala, és el que realitzen les barques d'arrossegament, i per eixa raó tradicionalment se les anomena com barques de "bou". La pesca d'arrossegament captura el mateix que les barques de pesca menor, a més de gambes, cigales, galeres i tota classe de peix del Mediterrani. És una pesca molt destructiva que llaura el fons marí desfent al seu pas tot l'ecosistema i arreplegant-ho tot amb les seues xarxes. Per eixa raó les barques de bou tenen parades biològiques que ajuden a la regeneració de la posidònia, una alga que serveix d'aliment per a moltes espècies marines y que tan necessària és. Mon tio, en careta de broma, em diu: ja que hem parlat del quadre de Sorolla, sabràs com funciona la Llonja, no? I jo vaig picar com un xiquet: Clar! Per subhasta, com en els quadres i les obres d'art, a vore qui dona més diners. Ací mon tio va riure en topar en la meua ignorància. No, Paquito, la subhasta del peix

és a la baixa. Jo no entenia res. Però això com pot ser? Mira, et posaré un exemple perquè ho entengues: imagina't una caixa de galeres que ix per un preu de subhasta de cent euros; estan tots els comerciants, pescateries i restaurants preparats i, comença la subhasta! Molt ràpidament una màquina empren a abaixar el preu: cent, noranta-nou, noranta-huit, noranta-set, noranta-sis... i en el moment en què un dels participants de la subhasta polsa un botó, es queda eixa caixa pel valor acceptat. Clar, tio, però perquè no deixen tots els que participen que el preu baixe al mínim per a comprar barat? Perquè tot el món vol comprar barat, Paquito, però sobretot el que volen és comprar. Pensa que el peix i el marisc que es pot traure un dia concret és limitat, i si per exemple un restaurant necessita per a cobrir la seua carta, galeres, i eixe dia s'han pescat poques, no pot esperar que el preu baixe molt perquè és possible que altre comerciant es quede amb el producte i ell ja no puga oferir-lo al seu restaurant. Per tant, en la subhasta de la llonja es juga amb la psicologia inversa de la limitació del producte, i fent subhasta a la baixa s'aconsegueix la millor fórmula. Que curiós tot el que vaig aprendre aquell dia. Però en el que principalment em vaig quedar va ser en el treball tan dur que fan els pescadors perquè tinguem peix a les nostres cases. No sols és un treball pesat, sinó que a més ixen a la mar a les cinc del matí tornant a port a les cinc de la vesprada. Veient això és normal que un jove de hui en dia vulga ser videojugador o pilot de drons quan siga major, però qui ens durà el peix fresc a la taula?

L'únic port fluvial de tota la Comunitat Valenciana és el de Cullera 199

aRt-icles des del Raval 200

Mondrian va descobrir la bellesa de la línia recta i els colors primaris per a representar les seues idees sobre la teosofia i l'ordre harmònic de l'univers. L'horitzontal i el vertical representen l'espiritual i el material, el masculí i el femení, el positiu i el negatiu. La seua unió és la felicitat. Una senzillesa que també pot traslladar-se a les portades dels llibrets de falles, com explica Elisa Signes en el seu article.

Composició en roig, groc i blau, de Piet Mondrian. Font: http://www.gemeentemuseum

a portada d’un llibret de falla, la podríem categoritzar com una obra d’art? Per a contestar a aquesta pregunta primer ens hem de preguntar què és una obra d’art. Segons la definició que apareix en els diccionaris, una obra d’art és un producte o missatge humà que copia, imita, imagina o transcendeix la realitat. Si ens parem un poc en aquesta primera definició, una portada de llibret és un producte? Sí. Creat per l’ésser humà? També. I que moltes vegades ha copiat o imitat la realitat? I tant.

Elisa Signes

Fallera del Raval Autora de múltiples portades de llibret

l'aRtde les portades dels llibrets

Un lloc de creativitat aRtística A més, continuant amb la definició, les obres d’art no són importants perquè siguen belles sinó per les idees que transmeten. Respecte que siguen belles, no discutirem, ja que a vegades veiem portades de llibret que millor no comentar. Respecte a les idees que volen transmetre, és clar el contingut del llibret que representa. A més, la portada de llibret és la finestra o la porta d’entrada al treball de molts artistes, com escriptors i il·lustradors, que col·laboren any rere any en confeccionar un llibret de falla. Després d’aquesta breu definició podem dir que la portada de llibret podria ser clarament una obra d’art o almenys art. Però, ens sorgeix altra pregunta? De què tipus d’art estaríem parlant? La creació de la portada sempre és una tasca molt difícil, ja que aquesta idea inicial es transmetrà a la maquetació del llibret interior. Però, què es va crear abans, l’ou o la gallina? Molt sovint les portades de llibret es creen de la maquetació interior, però de vegades, la maquetació s’inspira en la portada. No hi ha regla a seguir. 201

aRt-icles des del Raval El que sí que és cert és que quan comencem la maquetació d’un llibret ens inspirem, entre altres coses, en els nostres artistes favorits o en alguna fotografia, quadre, pel·lícula o il·lustració que hem vist i ens ha agradat. Com a exemple tenim el pop art, un moviment artístic que mostra l’estètica de la vida quotidiana i el consumisme. Un dels artistes més carismàtics d’aquest art és el conegut Keith Haring que va destacar per les seues obres acolorides sobre la mort, amor, sexe i guerra. Pop Shop III, 1987, Keith Haring. Font: https://www.guyhepner.com/product/ ppop-shop-quad-iii-by-keith-haring/ Les sis portades del llibret Addiccions (2021). Arxiu Falla Raval

Ja hem parlat de l’art pop i del neoplasticisme, però la tècnica artística que més veiem en les portades de llibret és la del collage, almenys en la Falla Raval de Sant Agustí.

Aquest artista va inspirar les múltiples portades del llibret del Raval de 2021, un llibret amb una temàtica que podria ser perfectament la idea inicial d’una obra d’art del gènere art pop: Addiccions. A més, si ens fixem bé, aquest llibret i les seus portades també poden haver sigut inspirades per Piet Mondrian. Creador del neoplasticisme, una rama de l’art abstracte que es caracteritzava pels seus quadres senzills amb rectangles de colors que tenien com a objectiu transmetre un sentiment espiritual d’harmonia. 202

Llibret Tan Iguals, tan diferents (2019). Falla Raval Sant Agustí. Arxiu Falla Raval

aRti FALLES Aquesta consisteix en pegar diferents imatges sobre un llenç o paper. Diuen que va ser inventada per Picasso, però no està clar del tot. Una de les dissenyadores gràfiques pioneres en digitalitzar aquesta tècnica va ser April Weigman. Les tècniques modernes d’April d’ajuntar tipografia, fotografia i elements que es mesclaven sense cap jerarquia va contribuir al fet que nasquera la “New Wave”. Era un estil influenciat pel Punk i el Rock que va ser molt important en els anys 70 i 80 i estava present en tota classe de cartells, portades de discos, pòsters, etc.

Wet Magazine (1979), dissenyada per April Weigman amb col·laboració de Jayme Odgers. Font: https://disenadorasgraficas.com/portafolio/ april-greiman/

La portada és un lloc per a la creativitat d’artistes i aficionats

203

aRt-icles des del Raval Aquest moviment està molt present en la portada del 2021 de la Falla Raval Té tot el que havia de tindre una portada dels anys 80, sobretot perquè dissenyar aquesta portada va ser tota una experiència psicodèlica. Com hem estat parlant d’art, no volia parlar dels artistes, però en els llibrets de falla no deixen a vegades que l’artista cree lliurement sense fer cas de les opinions dels altres, i més quan el que dissenya la portada és membre de la delegació del llibret. Com a exemple tenim aquesta portada del 2021 la qual va ser una bogeria d’opinions constants de membres del llibret de ‘fica, lleva, afegeix, mou, canvia el color’ i ningú, absolutament ningú es va adonar de la falta d’ortografia que tenia en primera plana! No va ser una experiència punk? El llibret Va de bo parlava dels anys 80 del segle XX. Falla Raval Sant Agustí, 2020. Arxiu Falla Raval

Finalment, altre exemple de collage que ens recorda a les creacions apocalíptiques i surrealistes de la il·lustradora Albane Simon és la dissenyada per Panal Fallero per al llibret postpandèmic de l’any 2022.

Il·lustració d’Albane Simon. Font: https://wetransfer.com/wallpaper/537759959

204

aRti FALLES Aquesta portada mostrava una Cullera imaginària atacada per uns quants fenòmens paranormals, com un volcà que feia desaparéixer les lletres de la muntanya, ovnis, extraterrestres. I és que la Covid no va ser un fenomen del més inesperat i estrany? Va ser la portada ideal per reprendre les falles sense Covid.

Llibret I ara què?. Falla Raval Sant Agustí, 2022 Arxiu Falla Raval

En conclusió, indiscutiblement, la portada de llibret clarament pot arribar a ser una obra d’art i podem trobar multitud d’estils en ella. Hem de seguir creant llibrets de falla i portades de llibrets de falla, ja que són una oportunitat perquè artistes emergents es donen a conéixer i per a gent que té com afició escriure, dibuixar, pintar o simplement ser faller, tinga un lloc on puga ser creatiu i perquè no, divertir-se.

indiscutiblement, la portada de llibret pot arribar a ser una obra d’art 205

aRt-icles des del Raval

València. Les gropes, de Joaquín Sorolla. Hispànic Society of Amèrica de Nova York

Joaquín Sorolla (València, 1863 – Madrid, 1923) va comentar que en el quadro València “tot té tal alegria, és tan bell, que jo no recorde haver fet res amb tanta emoció...”. El paisatge evoca els cultius de tarongers i arrossars; la gropa avança majestuosa; i les banderoles, amb suau balanceig, posseeixen una elegància medieval. En primer terme, un personatge obés embolicat en mantes morellanes i amb la faixa negra dels llauradors, sosté una perxa de la qual penja un colossal ram de taronges. Personatges abillats amb indumentària tradicional, de la qual ens parla Nuria Aparisi en el seu article.

206

Núria Aparisi Montagud

Filòloga en llengua catalana i fallera de Raval

l'aRtde la indumentària

i haguérem de definir les obres de Sorolla en una sola paraula, de segur que tots coincidiríem: llum. El postimpressionista valencià pintà València. Les gropes, un quadro que formava part d'una col·lecció de catorze obres que representen les regions d'Espanya encarregada per l’Hispànic Society of Amèrica de Nova York. Parlem, doncs, d'un quadre simbolista, per tots els

Indumentària tradicional i indumentària fallera elements que el componen: una desfilada en la qual es pot observar el casalici de la Mare de Déu dels Desemparats, símbol de la ciutat de València i un seguit de personatges que passegen per un camí entre tarongers i palmeres. Sorolla tria també les banderes de la ciutat, un personatge del Corpus, dos llauradors que duien una perxa amb taronges i un cel blau radiant. 207

aRt-icles des del Raval Si comparem el quadre amb la resta d'obres que formen part de la col·lecció, podríem sentenciar, per tant, que Sorolla considerava la indumentària tradicional, que posteriorment i amb algunes adaptacions i novetats, han adoptat les falles, com a símbol identitari de la ciutat de València. Ara bé, la tria del terme "indumentària fallera" utilitzats genèricament no és arbitrària, ha estat escollit a consciència. Cal diferenciar el que és la indumentària fallera i no confondre-la amb la indumentària tradicional valenciana. Entenem que vestir-se amb indumentària tradicional —o també vestir-se a l'antiga— suposa traslladar-se als segles XVIII i XIX, conéixer la realitat social del moment, estudiar per a què servia cada peça i vestir-se tal qual ho feien els nostres avantpassats per a cada ocasió. Per què, llavors, no he fet servir el terme indumentària tradicional valenciana per a referir-me al quadre de Sorolla? Senzillament per això, perquè no s'ajusta a la realitat fallera però no a la realitat social dels segles XVIII i XIX. Això és, per a anar correctament vestits també cal tindre en compte l'època de l'any en la qual estem i l'ocasió per a la qual ens vestim. Veritat que a ningú se li ocorreria posar-se un jersei de llana en ple mes d'agost? Doncs tampoc és apropiat vestir-se amb un gipó de mànega llarga en un dia calorós. I, pel que fa a l'ocasió, tampoc no vestim igual per a anar a treballar que per a assistir a un esdeveniment important, per tant, en indumentària tradicional també diferenciem entre roba de faena i roba de mudar. I anar de mudar no necessàriament vol dir pentinar-se amb els tres monyos, que és un error en el qual solem caure, el pentinat dependrà també del segle que hem escollit per a vestir-nos: segle XVIII un monyo; segle XIX, tres. Vol dir això que en el segle XVIII no tenien dies de festa, casaments o esdeveniments que requereixen un especial engalanament? O que en el segle XIX no tenien roba més còmoda per a treballar? Per descomptat que sí. És per això que el pentinat ha de ser coherent amb la indumentària que vestim. 208

La moda en indumentària femenina la marquen les Falleres Majors de València i les seues respectives corts d'honor. Des de fa uns anys cap ací les falles havien avançat a passos de gegant en el camp de la indumentària valenciana precisament perquè des de Junta Central Fallera s'havien preocupat de recuperar aquesta part indeslligable de la nostra història, i havien aplicat mesures per tal de donar-la a conéixer i mantindre-la viva en el temps. Això va permetre que les falleres majors de les diferents comissions també deixaren enrere els prejudicis i començaren a vestir-se de manera més correcta i, per descomptat, a pentinar-se d'acord amb l'època a la qual corresponia el vestit. I de les falleres majors es va estendre a la resta de falleres d'arreu del País Valencià. En les últimes eleccions municipals celebrades en maig del 2023 la nostra història i la nostra cultura caigué en mans del nou govern de la ciutat de València que, en pocs dies, s'encarregaren de fer retrocedir tots els avanços que el govern del Botànic havia aconseguit. S'imposà de nou l'obligatorietat del pentinat amb els tres monyos perquè, segons el regidor de festes i tradicions Santiago Ballester: «llevarán las tres rayas y tres moños en los actos importantes, porque es con el que se conoce y se distingue a la fallera mayor de Valencia de otras fiestas hermanas y porque marcan la importancia del evento». Ja veieu, un argument fruit de la desinformació i la ignorància que, al remat, suposa una imposició. L'actual govern dirigit per la senyora Català no té cap remordiment a l'hora d'atemptar contra la nostra llengua, invisibilitzar la nostra cultura, silenciar la nostra història i menysprear les nostres tradicions. Estem al davant d'un atemptat directe a tots els valencians i a la nostra identitat com a poble. I, malauradament, les falles són un dels sectors directament afectats per les decisions polítiques enverinades pel blaverisme. Per sort nostra i desgràcia d'ells les falles sempre s'han mostrat resilients davant les adversitats i ens encarregarem de fer renàixer de les cendres tot allò que s'han proposat destruir.

aRti FALLES

Els tres monyos és el pentinat que correspon al segle XIX. Arxiu Joan Castelló Lli

No vestim igual per

a anar a treballar que per a assistir a un esdeveniment important 209

aRt-icles des del Raval

Els amants, de René Magritte. MOMA de Nova York

210

Dues persones sense identitat es besen darrera de dos vels humits. Un amor secret? Un amor prohibit? Dos desconeguts que s'agraden sense conéixer-se? La part més insensible d'alguns amors? L'amor cec? René Magritte ens deixa una sensació d'asfíxia, una visió que serveix de referència per a les diferents maneres d'estimar que ens comenta Ángel Aragó en el seu article.

Ángel Aragó Beltrán

l'aRt d'estimar

* Comprensió, empatia, dependència emocional...

i et pregunten quin significat té per a tu la paraula estimar, sabries respondre amb el que de veritat representa aquesta paraula o et cenyiries a qualsevol de les accepcions que trobem al diccionari?

En la seua forma més bàsica, estimar implica tindre afecte i afecte cap a algú o alguna cosa, és l’essència de les relacions humanes i l’element que uneix a les persones. L’estima cap als amics, la família o una parella romàntica és una part fonamental de l'ésser humà que ens connecta, ens fa sentir importants i ens dona un sentit per a realitzar moltes de les coses més simples que fem en el nostre dia a dia. Tanmateix, estimar no es limita a les relacions personals, també s’aplica a una passió o un ‘hobby’. Quan diem que estimem fer una cosa, estem expressant un profund interés i dedicació cap a allò que ens apassiona. 211

aRt-icles des del Raval Podríem vincular aquesta paraula amb la comprensió i l’empatia, a més, implica acceptació i suport. D’aquesta manera quan et preocupes pel benestar i intentes comprendre les necessitats d’altra persona estàs estimant i, estàs estimant, de la manera correcta. Si ens centrem en la capacitat de transformació que ens causa, pot arribar a canviar-nos i fer-nos millors persones. De la mateixa vegada, quan estimem estem disposats a fer sacrificis pels altres, a aprendre i créixer amb ells, és per això que ens fa més empàtics i ens ajuda a connectar amb la resta de persones. Aquesta paraula pot significar moltes coses diferents per a persones diferents, i la seua profunditat recau en la seua versatilitat i riquesa semàntica. Explorar-la en un context negatiu també és necessari, ja que, l’estima no és sempre una experiència positiva pel fet que pot ser malinterpretada o utilitzada en contextos no desitjats. Sovint el fet d’estimar va lligat a la dependència emocional com quan, per exemple, algú ho du a terme d’una manera molt intensa i es torna molt dependent de la seua aprovació. Aquesta manera d’estimar desencadena relacions tòxiques i possessives fent que la persona es puga sentir buida sense l’altra. A més, la manipulació d’aquest sentiment es pot utilitzar com a arma per a aconseguir el que es vol, simulant estimar per a aconseguir coses a canvi i manipulant de forma emocional causant dolor i decepció en crear una estima que no és autèntica. Si parlem de possessió i control en les relacions abusives, una persona pot ‘‘estimar’’ d’una forma excessiva traduint-se en un control sobre les seues decisions i llibertat personal fent servir aquestes maneres d’estimar per justificar aquests comportaments tan inacceptables. Carme t’estime (fragment), de Records de l’Avenir (Na Jordana, 2005). Foto Joan Castelló

212

No sempre que

s’estima es garanteix la felicitat

aRti FALLES

Cal destacar que, en alguns casos, estimar pot ser una font de sofriment. Quan s’estima a algú i aquest amor no és correspost o és perdut pot derivar sentiments de dolor i tristesa molt intensos. Per aquests motius, no sempre que s’estima es garanteix la felicitat. Amb les ruptures amoroses o les pèrdues d’algun ser estimat podem sentir un sentiment d’angoixa i soledat fent així que l’estima que se sent ens cause dolor podent arribar, fins i tot, a derivar una depressió. Les diferències d’opinions i les expectatives no satisfetes poden ser causades per l’estima i ser la base d’enfrontaments i conflictes, podent així relacionar la vulnerabilitat que se sent en estimar com un avantatge per a fer mal. Encara que podria ser una experiència meravellosa s’ha d’anar amb cura i abordar aquests sentiments amb empatia i autocura per tal de protegir-nos. Tot i que la paraula estimar és una paraula que normalment es fa servir de manera positiva és en molts casos malinterpretada i portada al context negatiu, on s’ha d’aprendre a reconéixer aquestes dinàmiques negatives i buscar el fet d’estimar autèntic. Si ens fixem en el que el diccionari ens diu sobre aquesta paraula, podem observar que estimar és un verb de la primera conjugació que s'utilitza, normalment, per a apreciar el valor o la importància d’algú, algun animal o d’alguna cosa, per a determinar el valor o el preu i per a calcular, aproximadament. Al mateix temps, s’usa com a sinònim dels verbs voler, amar i agrair, però també es fa servir aquesta paraula per a jutjar, reputar i considerar. Fins ací, tots coincidiríem en el fet que són les explicacions que més s’emprenen i de les quals hem parlat fins ara. Vosaltres ho sabíeu? Faríeu ús d’aquesta paraula per a jutjar a qualsevol persona?

Estimar és una paraula de gran significat molt fàcil d’explicar gramaticalment, però també, molt difícil, profund i complex d’explicar si de sentiments parlem. Abasta tota classe d’amor i ens recorda la importància de les relacions humanes i la connexió amb el que ens envolta. Si jo haguera de respondre a la pregunta plantejada al principi de l’article sense mirar cap diccionari, no sabria molt bé com respondre i ni si ho faria bé. Aquesta paraula és, des del meu punt de vista, molt important que poca gent sap utilitza-la correctament i que no pot ser subestimada mereixent ser celebrada en tots els seus aspectes positius.

en les relacions

abusives, una persona pot ‘‘estimar’’ d’una forma excessiva traduint-se en un control sobre les seues decisions i llibertat 213

aRt-icles des del Raval

Dualitat del espill en l’abisme. Imatge realitzada per Intel·ligència Artificial, mai pintada per Dalí

En aquest últim any tenim a l'ordre del dia un tema que a molts artistes ens preocupa: l'augment de l'ús de la intel·ligència artificial (IA), que pot aplegar fins i tot a fer-nos creure que existeix un quadro de Dalí, que en realitat mai ha pintat l’artista en qüestió. D’aquesta nova forma de fer art ens parla l’article d’Andrea Costa.

214

a Intel·ligència Artificial ha envaït molts aspectes de la nostra vida, alguns més virals que d’altres, que més avant comentarem. Encara que, també està present en investigacions mèdiques (IA en el diagnòstic precoç del càncer de mama per la UPV, 2023), prediccions meteorològiques (tornado de Colorado, 2023) o control del plasma als reactors de fusió (l’empresa CFS i l’institut MIT, 2021).

Andrea Costa Mancilla

Graduada en Comunicació Audiovisual i Màster en Arts Escèniques

l'aRtde la intel·ligència artificial

Els riscs d’ampliar la creativitat A mesura que la IA continua avançant amb passos de gegant, un dels àmbits que s’ha vist significament afectat és el món de les arts i la creativitat. Si bé la IA ofereix molts avantatges i oportunitats, el seu ús també planteja preocupacions legítimes, especialment pel que fa al seu impacte en els artistes. En l’última dècada, hem presenciat un augment significatiu en les aplicacions de IA dissenyades per ajudar en la creació artística. Per exemple, la IA s’utilitza per a generar música, escriure textos, produir art visual i inclús escriure guions cinematogràfics. Encara que aquestes ferramentes poden ser sorprenentment efectives, plantegen diverses preocupacions per als artistes tradicionals. La creació artística és una expressió profunda de l’experiència humana, amb tot el seu potencial emocional, cultural i social. Quan la IA assumeix una part significativa del procés creatiu, existeix el risc que el treball humà es devalue. A mesura que les ferramentes de IA es tornen més accessibles i fàcils d’usar, existeix el risc que les persones perceben l’art generat per màquines com a igual de valuós que el produït per artistes humans, el que comporta la depreciació de les habilitats i l’esforç dels artistes tradicionals. 215

aRt-icles des del Raval La IA ha ampliat l’accés a l’expressió creativa com mai. Adés, la producció de contingut solia ser un camp altament especialitzat, que requeria anys de formació i experiència. Però, amb l’aplegada de IA accessibles per a qualsevol persona o empresa, sense experiència en art, disseny o escriptura, es pot crear contingut artístic d’aspecte professional. Per tant, estan en perill els dissenyadors gràfics, a causa de ferramentes de disseny assistides per IA, que ens permeten crear logotips, infografies i altres elements gràfics de manera fàcil i ràpida. També corren risc els escriptors, ja hem vist recentment com les nostres pel·lícules i sèries preferides s’han vist afectades a causa de la vaga de guionistes a Hollywood, els quals denuncien que la irrupció de la IA en la indústria audiovisual precaritza la seua faena i no accepten que les seues obres es puguen usar per a entrenar als models d’IA. Pel que fa a la música i la composició, també existeixen plataformes que permeten als usuaris generar música personalitzada en minuts, siga creacions des de zero o, per exemple, fer que qualsevol veu d’un cantant conegut cante qualsevol cançó al gust de l’espectador, sense necessitat d’haver-ho fet mai anteriorment. Per posar un exemple, podem fer que la veu de Joaquín Sabina cante una cançó de Bad Bunny. És a dir, la facilitat de l’ús d’aquestes ferramentes podria portar-nos a la percepció que qualsevol persona pot fer el que els artistes han estudiat i perfeccionat durant anys. Com a resultat, els artistes poden enfrontar-se a la competència d’individus o empreses que produeixen contingut de menor qualitat, però que és suficient per a suplir les seues necessitats. En un món en què les ferramentes d’IA són cada vegada més properes, és fonamental que els artistes destaquem no sols per la nostra habilitat tècnica, sinó també per la nostra capacitat d’aportar originalitat, espontaneïtat, perspectives úniques, interpretacions pròpies i una profunda connexió emocional amb el nostre treball. La creativitat humana, la 216

intuïció i la interpretació pròpia continuen sent inavaluables i no poden ser fàcilment replicades per la IA. Un altre problema al qual podem enfrontarnos els artistes pel que fa a l’ús de la IA, és el risc de perdre la capacitat d’explorar noves idees de manera improvisada i perdre la confiança de creure en la nostra pròpia visió artística. És a dir, a l’hora de crear una obra, sucumbir a la facilitat que ens aporta aquest tipus de ferramentes, abusar de l’ús i finalment soscavar tant l’espontaneïtat com la intuïció. Per exemple, al recolzar-se repetidament en la IA per a la generació de contingut, un escriptor pot caure en la trampa de seguir patrons predicibles o de perdre el seu estil i veu únics. En aquest i altres medis, l’excés d’ús de la IA pot crear certa dependència als suggeriments de la IA, en lloc que els artistes confien en el seu propi juí i experiència per a prendre decisions creatives. D’altra banda, m’agradaria destacar la recerca d’un equilibri entre la creativitat humana i la intel·ligència artificial. I és que no tot és negatiu. L’ús responsable i moderat de la IA pot ser un complement i no un substitut de la creativitat. A Cullera tenim l’exemple de Roberto Catalá, graduat en Belles Arts per la UPV i actualment doctorand en investigació artística. Aquest jove ha inaugurat dues exposicions: Tristornus (València, 2022) i Encapsar (Cullera, 2023), ambdues protagonitzades per escultures hiperrealistes, realitzades per ell amb ajuda de la intel·ligència artificial. Roberto explica que, per a gastar les IA, s’ha d’estar molt preparat tècnicament. En el seu cas, utilitza Machine Learning (aprenentatge automàtic), que és una part de la Intel·ligència Artificial que ensenya als ordinadors a trobar patrons en dades i fer prediccions mitjançant algorismes. Roberto escaneja cossos humans en un escàner 3D, rep els arxius processats i els passa pels mecanismes Machine Learning, prèviament entrenats amb patrons. D’aquesta manera, si el cos humà no ha estat ben detectat per l’escàner, la IA ho detecta i millora qualsevol deformació o error que s’haja

aRti FALLES generat. És a dir, Roberto aprofita l’evolució d’aquesta tecnologia com una ferramenta que li aporta comoditat, tranquil·litat i evolució; mentrestant pot continuar investigant i treballant en altres parts de la seua feina. A més, els artistes també poden utilitzar la IA per a facilitar algunes faenes, ja siga la simplificació d’algues tasques (edició de multitud de fotografies), anàlisi de dades o continguts populars, identificació de patrons de tendències del públic generacional, programació de xarxes socials o tasques d’organització, entre altres moltes. Així, l’artista pot dedicar més temps a la creació i concentració creativa, en lloc de preocupar-se per altres aspectes menys imaginatius. En definitiva, l’impacte de la IA en la creativitat planteja preocupacions per als artistes. Però, la creativitat humana, l’originalitat i la profunditat emocional continuen sent elements essencials per a l’expressió artística. Els artistes han de buscar l’equilibri entre l’ús de la IA com a ferramenta de facilitació del treball i preservar la seua veu en un món cada vegada més impulsat per la tecnologia. Si després de llegir açò, el lector no creu en les capacitats de la IA, simplement dir-li que Salvador Dalí mai va pintar un quadre nomenat Dualidad del espejo en el abismo. De fet, si busca la pintura, mai la trobarà, ja que ha sigut generada per la tecnologia DALL·E 3 de Microsoft Bing. Per tant, qui no els diu que aquest article no ha sigut creat íntegrament per una intel·ligència artificial?

Robot dalianià. Imatge generada per la tecnologia DALL·E 2 de OpenAi

La IA ha ampliat l'accés

a l'expressió creativa com mai... però estan en riscs el dissenyadors gràfics i els escriptors? 217

aRt-icles des del Raval Tres músics és una de les primeres obres que es conserven del pintor Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660)

218

Els protagonistes d’aquesta pintura, de gestos durs pel tractament de les masses de color, semblen estar esculpits amb l’espàtula i animades només en la part intensament il·luminada. Dos homes amb instruments musicals canten en tant el tercer, el més jove d’ells, amb la vihuela sota el braç i un got de vi a la mà, crida l’atenció de l’espectador amb el seu somriure burlesc. La música com a element essencial per a animar i divertir, com ocorre amb el relat de Ricardo Colubi sobre la música interpretada per les xarangues, que són l’ànima de la festa de les falles.

Ricardo Colobí Martínez

Membre de l’Ensemble ‘Trucada Dixieland’

l'aRt de la música

Les xarangues també els valencians traga’m als carrers els seus instruments a les diferents festes tradicionals. El nostre gran baluard, el vaixell insígnia i l'ADN Valencià més internacional, és sens dubte, el “Pasdoble”, que recorre els carrers i els certàmens, com també el nostre emblemàtic estadi de Futbol de Mestalla, essent el nostre element diferenciador, i conservant-se també als repertoris de les Xarangues.

arlar de Falles i música és, automàticament, parlar de Xarangues. Aquestes menudes i de vegades grans agrupacions, són les encarregades de dinamitzar els diferents actes i cercaviles que comporta la celebració de les festes falleres. Sens dubte, no hi ha ningú que visca, senta i estudie la música com es fa a València. Som pedrera de músics, la famosa frase d'“Un balcó sí, l'altre no”, que resumeixen que a gairebé totes les famílies valencianes, hi ha un músic a la família, no només fa que les nostres bandes musicals tinguen un nivell envejable, sinó que

Xaranga Cancaneo. Foto Joan Castelló Lli 219

aRt-icles des del Raval Els instruments fonamentals en una Xaranga són instruments “De Carrer”, que van també lògicament lligats a les estructures musicals i bandes valencianes. Els instruments populars valencians de corda, com el guitarró valencià, la bandúrria o la guitarra, tots de corda polsada, no tenen cabuda a la majoria de les formacions de Xaranga, pel seu escàs volum i poder ressonador al carrer. No pot faltar una tuba o bombardí portant els baixos, diferents peces de percussió, com el bombo, la caixa i els platerets. En vent fusta podem tindre la família de saxos i algun clarinet (atrevit i amb volum), compaginant melodies i contracants, juntament amb metalls poderosos com trombons i trompetes, sent aquestes últimes les que habitualment porten les melodies. Els músics participants en les Xarangues, i els encarregats de les comissions falleres que els contracten han tingut enormes conflictes històrics, que actualment s'estan solucionant, i, en conseqüència, el nivell musical i els arranjaments de les xarangues estan assolint un moment culminant. Al principi els encarregats de gestionar i contractar les xarangues per a actes fallers només prioritzaven quantitat de músics, temps i volum (per no anomenarho soroll), això era senzillament no només perquè desconeixen la complexitat de tocar un instrument fort durant moltes hores sense parar, sinó també perquè creien que convidant-los a cerveses, i a algun menjar, era més que suficient. També els repertoris eren molt més limitats, impostos i moltes vegades molt desordenats i caòtics. 220

Trombonista de la xaranga Kriptonita. Foto Joan Castelló Lli

Actualment, s'estan superant tots aquests esculls: des de les falles, deixen treballar de manera més independent als músics de les xarangues, intenten recompensar el seu treball no només econòmicament, sinó també en els temps, descansos, i hores on abans es rebentaven a caminar i a bufar com si no hi hagués un demà. De la mateixa manera, els músics de les xarangues es comprometen a elaborar una música més elaborada, renovant els seus repertoris, fent arranjaments de temes actuals, i temes clàssics de Pop o Rock, i competint, fora de la temporada fallera, en concursos de Xarangues que es fan cada cop més populars per tota la comunitat. No voldria acabar aquest article dedicat a les xarangues a les falles, sense fer esment a una altra festa valenciana popular, on haurien de reflectir-se tant els fallers, com els músics de les xarangues per veure una perfecta comunió festiva. Estem parlant dels “moros i cristians” unes festes, que excepte algunes excepcions, cobreixen tota la província d'Alacant, i on (bandes senceres) es desplacen amb una espartana disciplina, a cobrir aquests actes (cap autobús espera un músic endarrerit, o simplement mal uniformat) Les bandes no només formen part de les cercaviles amb les precioses marxes (mores i cristianes) sinó també que comparteixen plat, beguda, sopars i llar enterament amb els membres de la comparsa, són un més i no un complement. Hi ha músics veterans que fa dècades que desfilen en aquestes marxes llegendàries, i compartint nits i dies amb les comparses, fins i tot en els actes informals com

aRti FALLES als sopars, hi ha repertoris que es toquen als bars com a costum durant diverses dècades. En la meua humil opinió és cap allà on les falles haurien d'enfocar-se, a la unió total entre músics/fallers, ja que ells es necessiten mútuament, i tenen un mateix cor i uns mateixos objectius. Per acabar, m'agradaria recalcar que totes aquestes opinions que he recopilat es basen en l'experiència personal i les reflexions de molts músics de xarangues, bandes, orquestres, entrades de moros i cristians i un llarg etc… La meua experiència professional com a músic de carrer és diferent, jo toque el Banjo Tenor (que és l'instrument més popular dels EUA) en un ensemble de música tradicional Nordamericana (Trucada Dixieland) amb molts elements comuns amb la música tradicional Valenciana com la tuba, la trompeta o el saxo, amb altres instruments més característics de l'estil, com poden ser la “Washboard” (Taula de rentar) el clarinet o el banjo.

Molts em pregunten per què no hi ha més bandes d'aquest estil. No serà per falta de músics i potencial, i la veritat no és fàcil, primerament perquè cal estudiar improvisació, transcriure i escoltar molts discos de l'estil, i aquestes coses no s'ensenyen als conservatoris de clàssic ni a les escoles de música, així que cal estudiar-ho a altres llocs. Recentment en una entrevista a un programa de TV, ens van fer aquesta pregunta, com a element diferenciador entre la contractació d'una xaranga i el nostre espectacle musical en format New Orleans. Així que som pocs, però gaudim molt amb aquest ensemble, que ens ha fet recórrer tota la Comunitat Valenciana, en esdeveniments turístics, públics i privats, culminant amb la nostra presència al Festival Internacional Jazz Antic de Sitges (Barcelona), on van elogiar moltíssim la nostra posada en escena al carrer, que només els músics valencians que han patejat els barris amb xarangues i bandes són capaços de desenvolupar. M'agradaria molt acomiadar-me agraint a la falla Raval de Sant Agustí la possibilitat de redactar aquest article, i convidar els que heu arribat fins al final d'aquest escrit a reflexionar que som uns privilegiats a València, per gaudir de tantíssims músics als carrers i bandes. Som l'enveja de moltes comunitats autònomes que senzillament no només no en tenen, sinó que els importen. I a tots aquells que són a les comissions de festes, els demanaria que els cuidaren i els tractaren entre cotó, són el motor musical de la festa, i treballen a preu fet per fer gaudir tota la comissió fallera. Són persones que necessiten descansar i poder-ho donar tot en molt pocs dies. Anime a gaudir d’elles.

Xaranga Braskabrass. Foto Joan Castelló Lli

el nostre gran baluard,

el vaixell insígnia i l'ADN valencià més internacional, és sens dubte el “Pasdoble” 221

aRt-icles des del Raval

< < En El crit, del noruec Edward Munch (1863 – 1944), l'home modern s'enfronta a un

moment de profunda angunia i desesperació existencial mentre el món que l'envolta es deforma i es fa còmplice d'eixos senti-ments destructius. Uns trastorns que, segons estudis descoberts per Juan Antonio Román, s'han detectat també en la festa fallera.

222

El crit, d’Edward Munch. Galeria Nacional d’Oslo

Juan Antonio Roman

Psicòleg i faller del Raval

a(Rt)l·lucinacions

es falles estem d’enhorabona, després de superar el període pandèmic, el cens faller ha anat augmentant any rere any significativament. Aquest increment censal està sent de tal magnitud que ha portat a algunes comissions a instaurar llistes d’espera i límits de fallers dins de la mateixa comissió. Però no tot són bones notícies, fa relativament poc temps s’ha filtrat que els experts encarregats dels principals manuals diagnòstics estan revisant la festa fallera per tal de confirmar o descartar la presència d’un nou trastorn, provisionalment anomenat el Trastorn Piscòticforme Faller. De moment, és poc el que sabem, encara que pareix que serà catalogat com un trastorn de vivència col·lectiva, no sabem si transitori o crònic.

Símptomes d’un nou trastorn faller1 Encara que es troba en fase d’estudi, se sap que ja han aconseguit diferenciar i establir una sèrie de símptomes directament relacionats amb el trastorn. Aquests són: Insistència en la monotonia, excés d’inflexibilitat de rutines; al·lucinacions de tipus auditiu i/o visual i idees delirants; trobant-se la resta de símptomes en fase d’estudi. Per tal de difondre els trets ja establerts d’aquest trastorn, a continuació procedirem a realitzar una breu explicació de cada un d’ells. 1 Aquest article ha participat en el XIIIé concurs d’articles de llibret Falles 2024 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera

223

aRt-icles des del Raval Els experts han observat El primer símptoma establert és la insistència en la monotonia i l’excés d’inflexibilitat de rutines. Com el seu propi nom indica, es defineix pel gust en mantindre la festa fallera inamovible tant en les seues concepcions artístiques com en la resta dels aspectes de la festa. Aquest símptoma col·lectiu afecta de manera transversal als diferents estaments de la festa (artistes fallers, Junta Central fallera, juntes locals, federacions de falles, comissions falleres, directives, delegats de festes...). Així, els experts han observat un anquilosament de la festa fallera i una clara tendència a ‘mantindre l’essència fallera immutable pels segles dels segles’. Aquest anquilosament té un dels seus màxims exponents en el component artístic de les falles, la mateixa falla. Mentre feien el seu estudi, els experts van observar que els artistes fallers presentaven una marcada tendència i gust per les falles que arranquen el seu remat amb un bust, per les temàtiques barroques, pel segle XVIII, Venècia, l’època victoriana o qualsevol altre tema que siga susceptible del detallisme, la filigrana i la purpurina. En els casos més extrems, dels quals tenim algun exponent a la nostra localitat, hi ha artistes que sofriren una crisi extrema d’ansietat quan es van assabentar de la pròxima prohibició de la venda de purpurina per part de la Unió Europea. Al mateix temps, els experts sentiren rumors sobre la possibilitat de noliejar un vaixell ple de containers de purpurina xinesos per tal de garantir les seues existències després de la prohibició i a pesar de la delicada situació econòmica! Però aquesta inflexibilitat i crisi creativa no és només culpa dels artistes, els experts assenyalaren que gran part de la culpa d’aquesta crisi és de les comissions falleres i el seu gust per la ‘bonicor’, ja saben que qui paga mana. 224

un anquilosament de la festa fallera i una clara tendència a "mantindre la essència fallera immutable pels segles dels segles"

Un altre estament on observaren aquest símptoma és la Junta Central Fallera. Els experts han observat una sèrie de situacions (crisi i tancament de tallers fallers, massificació de la festa fallera, progressiva transformació en un botellot gegant, ‘pamplonització’ de les falles...) cap a les quals el citat estament faller té la mateixa actitud que l’orquestra del Titànic mentre s’afonava el vaixell, i que els experts consideren que poden repercutir en el futur de la festa i una possible ‘mort d’èxit’ si aquest símptoma i manera de fer s’accentua. Pel que fa a nivell local, els experts, encara que han observat la presència d’aquest símptoma, es quedaren bocabadats amb el veritable esforç que fan per a promocionar la festa fallera, ja siga a través de viatges a ciutats agermanades, gales i sopars de treball i germanor, tot açò de manera altruista i pagat de la butxaca de... De la mateixa manera, quan duien a terme l’anàlisi pogueren comprovar de primera mà la seua determinació per a rebutjar totes i cada una de les propostes que suposaren canvis en profunditat en els diferents concursos que organitzen, no siga cosa que es canvie a millor alguna cosa. Però certament, hi ha de ser just, els experts feren una menció especial a la Junta Local de Cullera i la seua aposta per la innovació. Fa un any implantaren el súmmum de la innovació: una presentació conjunta de tots els llibrets fallers de la localitat, ja que era un gran esforç acudir a la presentació de cada una de les cent, perdó, setze comissions de la localitat!

aRti FALLES

L’últim estament estudiat foren les delegacions de festes de cada comissió fallera, observant que hi ha falles que porten organitzant el concurs de furor, el ral·li, la festa flamenca i la festa vaquera quasi tants anys com anys té la comissió! Visca la innovació i les ganes de calfar-se el cap! Sobre les al·lucinacions, aquestes es defineixen com el fet de percebre sense que hi haja objecte a percebre. És a dir, vegem, escoltem, sentim, assaborim o olorem alguna cosa que no existeix. En el cas del trastorn que ens ocupa, els experts han demostrat la presència de dos tipus diferents d’al·lucinacions, les visuals i les auditives. En aquest trastorn les al·lucinacions visuals solen observar-se de dues maneres antagòniques: visualitzant desperfectes i execucions errònies que no hi són tals; i pel contrari, observant la perfecció allí on no està. No sol ser fàcil detectar a les persones que pateixen aquest símptoma, excepte en el cas dels jurats on, a vegades, és evident l’alteració de la seua percepció simplement observant la graella de puntuacions.

Una volta explicades les al·lucinacions, continuarem amb el següent símptoma del trastorn psicòticforme faller: les idees delirants. Els experts defineixen la idea delirant com aquella creença falsa basada en una inferència incorrecta de la realitat, que és fermament sostinguda per una persona o grup, a pesar que els altres creguen el contrari i a més, hi ha proves o evidències incontrovertibles de la seua inconsistència. Símptoma de la insistència en la monotonia: gust per les falles barroques, susceptibles del detallisme, la filigrana i la purpurina. Cos central de la falla Desemmascarats, d’Erik Martínez Moncho (Sant Antoni, 2018). Foto Joan Castelló Lli

Respecte a les al·lucinacions auditives, solen ser menys freqüents. Consisteixen a escoltar coses sense so que escoltar, com per exemple mascletades que no estan produint-se, comentaris de membres del jurat mentre visiten la falla o valoren l’obra de teatre que no estan fent, i així un llarg etcètera. En aquest punt hem de fer un incís, aquells membres de la comissió que després de llegir açò heu pensat que patireu una al·lucinació auditiva transitòria el dia dels premis, no va ser tal cosa, realment escoltareu aquell premi. No, els membres de la delegació de cultura tampoc en patireu una en la gala, no vos quedeu en el dubte. 225

aRt-icles des del Raval Els investigadors estan

En el cas del trastorn que ens ocupa, els experts han aconseguit distingir idees delirant de grandesa, encara que no descarten trobar altres tipus d’idees delirants. D’aquesta manera, observaren diverses comissions falleres que creien ser la millor quan fa més de vint anys que no guanyen un primer premi i d’altres que any rere any afirmen que tenen les millors falles de la ciutat quan les evidències diuen el contrari. En altres casos, varen observar comissions que, obtenint bons resultats en certs concursos o campionats complementaris, magnifiquen aquests èxits per damunt dels premis als monuments fallers, per tal de donar-se importància, deixant d’aquesta manera a la vista la baixa autoestima típica d’aquest tipus d’idees delirants. En els casos més extrems d’aquest deliri, alguns individus poden caure en la megalomania i l‘això ho pague jo. Un exemple representatiu ficat pels experts és l’experiència d’un constructor que va fundar una falla en cert barri del cap i casal, per tal de vendre unes promocions d’habitatges, on cada any la falla era més cara i que, passats uns anys, igual de ràpid que va aparéixer es va dissoldre. A banda d’aquests símptomes ben establerts, els científics troben d’altres en fase d’estudi, com són la pèrdua de contacte amb la realitat, la flexibilitat cèria, la síndrome d’abstinència fallera o la possibilitat que hi hagen algunes expressions facials característiques en certes situacions. D’aquest últim podem estar ben orgullosos en la nostra comissió, ja que va aflorar el dia dels premis quan alguns dels nostres membres adaptaren la mateixa expressió de bogeria, angunia i desesperació que té el protagonista del quadre ‘El crit’, d’Edvard Munch. Esperem que, si en algun moment es valida aquest símptoma, siga perquè el pateixen membres d’altres comissions i no el tornem a patir en carn pròpia. 226

col·laborant amb físics teòrics per tal d’establir una fórmula explicativa que ajude a determinar la progressió de l’allunyament del casal faller de la pròpia falla Símptoma d’idees delirants: crear una comissió amb les falles més cares per a poder vendre habitatges. Ser o no ser, de Pedro Santaeulalia (Nou Campanar, 2005). Arxiu Joan Castelló Lli

aRti FALLES També en fase d’estudi longitudinal, els experts han trobat les primeres evidències d’un símptoma idiosincràtic de la nostra ciutat que han anomenat la ‘centrifugació’. Les definicions preliminars d’aquest símptoma parlen de la tendència a la dispersió i allunyament dels casals de les comissions falleres del centre del poble cap als afores, conservant únicament en la seua posició original les falles. Pareix ser, que aquest símptoma té alguna mena de relació amb el fenomen de l’expansió de l’univers i la física quàntica. A més a més, els mateixos investigadors estan col·laborant amb físics teòrics per tal d’establir una fórmula explicativa que ajude a determinar la progressió de l’allunyament del casal faller de la mateixa falla. El que pareix que ha sigut establert definitivament és la seua repercussió a l’àmbit social dels barris, proporcionant menors molèsties acústiques al veïnat, el tancament i privatització de la festa fallera, la desolació absoluta de les demarcacions falleres i la pèrdua de l’ànima del monument faller. Paradoxalment, s’ha observat que la ‘centrifugació’ no comporta l’absència total de soroll nocturn per als veïns, especialment els del centre del poble. La cerca del soroll zero nocturn per part de les institucions locals, amb les seues mesures d’horaris de revetles i activitats cada volta més restrictius per a les comissions falleres, té un buit legal: els balls al mercat municipal. Efectivament, mentre les comissions falleres cada volta han de finalitzar les seues discomòbils cada vegada més prompte, es permet mantindre el ball del mercat fins a altes hores de la matinada, provocant que els fallers es vegen obligats a assistir al mateix per tal de continuar la festa, ball que d’altra manera estaria completament buit si les comissions falleres tingueren els horaris de fa uns anys, no siga cosa que algú deixe de fer negoci...

Davant el botellot gegant, els responsable fallers mantenen la mateixa actitud que l’orquestra del Titànic mentre s’afonava el vaixell. Foto Joan Castelló Lli

Com que no podem donar-los més informació d’aquest possible trastorn, només ens queda dir-los que estarem atents a les novetats que puguen sorgir. Els mantindre’m informats. 227

aRt-icles des del Raval

< < En Nit estrellada sobre el Roine, Vincent van Gogh (1853 – 1890) s'interessa

pels efectes de la llum a la nit. Per a imitar el moviment dels reflexos i la brillantor de les estreles, va emprar unes pinzellades energètiques. No obstant això, el més important era el color. “El cel és aiguamarina, l'aigua és blava real, la terra és malva, la ciutat és porpra i els reflexos són des de color or vermellós fins al bronze-verd”, va comentar el mateix van Gogh en una carta dirigida a un amic. El paisatge té concomitàncies amb l'imaginari i les vivències d'un pirotècnic, com és Eloy Micó.

Nit estrellada sobre el Roine, de Vincent van Gogh. Museu d’Orsay 228

Eloy Micó Nicola

Faller i pirotècnic d'Hermanos Caballer

l'aRt de la pirotència

De fill de coeter a coeter de la Falla Raval

ots coneixen al ‘mona’ per què durant molt de temps ha estat ell qui s’ha encarregat de preparar i cremar any rere any les falles a Cullera. Però què ha passat amb el xiquet que el seguia a tot arreu?

Aquest xiquet sempre volia estar en la falla, però, en arribar el 19 de març l’únic que volia era anar amb el seu pare a ajudar-lo a preparar les falles perquè en el moment de la cremà poguera fer brillar el cel.

Tot comença en el 2000, quan naix i comença a formar part d’aquesta comissió, un xiquet que estava esperant tot l’any a què arribarà març per a poder celebrar les Falles i cremar molts coets.

Quan es va fer més gran, junt amb el seu amic Joanet, estalviaven durant tot l’any per a poder comprar algun coet interessant i, amb el que li furtava al seu pare, poder fer una mini mascletà al carrer Sor Alejandra amb motiu dels premis dels monuments. Si guanyaven, la mini mascletà era una celebració, però, si perdien, la disparaven igualment per a animar els fallers.

Amb el temps, el xiquet va començar a interessar-se per la pirotècnia, ja que el seu pare treballava en una de les més prestigioses empreses pirotècniques en l’àmbit mundial.

229

aRt-icles des del Raval Amb el pas del temps, el xiquet es va fer major i va decidir ser pirotècnic com el seu pare. Sempre li deia que volia ser pirotècnic com ell, però, el seu pare mai volia que fora pirotècnic, ja que és un treball molt sacrificat i perillós, per la qual cosa va aconseguir començar a treballar en la pirotècnia sense que el seu pare ho sabera. El xiquet ara ja és adult, té el nom d’Eloy Micó Nicola, fill d’un pare pirotècnic i d’una gran mare fallera, per tant, abans de nàixer ja portava tant ser faller com la pirotècnia a la sang. Actualment, és pirotècnic professional, i, malgrat tindre aquest treball, continua sent faller perquè la Falla del Raval significa molt Eloy Micó, coeter de la Falla Raval. Arxiu familiar Eloy Micó

per a ell i, encara que contínuament la gent li pregunte per què és faller, ell sempre diu que sempre estarà orgullós de dir que és i serà faller del Raval. Per això, avui en dia, sempre que se’n va a l’estranger per feina, porta la seua falla darrere. Però entrem en matèria. ¿Algú s’ha plantejat les falles sense la pirotècnia? Sense la característica traca? Sense la mascletà?. L’origen de la pirotècnia prové de la Xina en el segle IX quan es va descobrir i es van fer els primers focs artificials fets amb pols negre que, en tocar el foc, causava una explosió. L’objectiu d’aquesta pràctica era espantar els esperits en les cerimònies religioses, sent per això pel que tenien forma de drac. Més endavant, els xinesos van perfeccionar la tècnica i van començar a fer artefactes explosius per a celebracions o com a armes per a les batalles, anomenant-se “Les fletxes xineses”. Al segle XIX va arribar a Europa i van començar a combinar diferents sals metàl·liques creant impressionants llums de color en el cel. A la Comunitat Valenciana, va ser a finals dels anys 40, en la postguerra, quan va sorgir la mascletà amb les populars traques que recorrien els carrers al mes de març. La primera mascletà va tindre lloc l’11 de març de l’any 1945 a la Plaça de Caudillo, disparada per Antonio Caballer, tot i que en anys anteriors ja es disparaven traques corregudes per molts carrers. Actualment, durant els mesos previs a març, els carrers ja s’omplin de l’olor de pólvora per les traques y castells per realçar les presentacions de les falleres. A més, des del dia 1 fins al 19 de març, molta gent es reuneix en la plaça de l’Ajuntament de València a l’espera que comence la mascletà a les 14.00 hores. I, durant els tres dies de les Falles, les comissions

Va començar a treballar

en la pirotècnia sense que el seu pare ho sabera 230

aRti FALLES falleres inicien el dia amb la “despertà”, amb el característic soroll dels masclets. Els focs artificials també són els encarregats que l’últim dia de les Falles els monuments fallers brillen, perquè gràcies al treball dels pirotècnics, el 19 de març, cada monument té el seu castell de focs artificials i la cremà. Aquest dia a Cullera, els pirotècnics iniciem la jornada al voltant de les 5:00 del matí per poder muntar la mascletà i deixar-la preparada com més prompte millor per així poder anar a muntar-ne una altra més i fer el repartiment dels masclets perquè cada comissió fallera faça la despertà en la seua demarcació. Després, a les 14:00 del migdia, la gent es reuneix per veure la mascletà del dia de Sant Josep i, a l’acabar, els pirotècnics recullen el material i comencen a fer els preparatius per a la cremà. La cremà és, sens dubte, un dels actes més importants per als pirotècnics, ja que és la seua responsabilitat que el monument es creme adequadament i així no causar danys a persones i béns. Primer, comencen pels monuments infantils, deixant-los preparats

perquè la fallera major infantil i el president infantil puguen encendre la metxa de la traca que envolta el monument i així poder cremar-se. A continuació, comencen els preparatius dels monuments grans, però ¿Per què els pirotècnics no solen preparar els dos monuments alhora? Perquè si deixen un monument amb la seua pirotècnia llesta, es corre el risc que, en cremar el monument infantil, puga arribar alguna espurna a l’altre monument i, desgraciadament, incendiar-se. Els preparatius de la falla gran duren més de temps, ja que solen portar molt més material. Quan arriba l’hora de cremar-se, i amb la vigilància del cos de bombers, són la fallera major i el president de la comissió els qui s’encarreguen d’encendre la metxa de la traca. Després, el pirotècnic inicia el tradicional castell de focs artificials i procedeix a encendre internament el monument intentant que la peça principal es creme de dalt a baix perquè dure més la cremà i oferir un espectacle visual molt bonic i inoblidable. En resum, són tres dies on els pirotècnics no descansen perquè tot el món puga apreciar i gaudir de la pólvora, on la pirotècnia juga un paper crucial a les Falles al proporcionar una experiència sensorial única, celebrar tradicions locals i crear un ambient festiu i emocionant per a tots els participants.

La professionalitat d’Eloy Micó com a pirotècnic el fa viatjar fins a països d’Orient. Arxiu familiar Eloy Micó

231

aRt-icles des del Raval Últims moments del rei Jaume El Conqueridor, en l'acte d'entregar la seua espasa al seu fill don Pedro, d'Ignasi Pinazo i Camarlench. Arxiu Museu del Prado

En este quadro, Ignacio Pinazo (València, 1849 – Godella, 1916) recrea els últims instants de vida del rei Jaume I El Conqueridor en el moment de la seua abdicació: el sobirà, incorporat en el llit, a penes pot subjectar amb els seus prims i febles braços la pesada espasa que es disposa a entregar al seu fill, l'infant don Pedro, agenollat al costat d'ell, que escolta amb venerada atenció les solemnes paraules del seu pare en eixe moment transcendent. En el seu article, Francesc Piris ressalta la importància de la figura del rei en Jaume en la conformació de les tradicions valencianes.

232

Francesc Piris Oliver

Empresari turístic cultural i faller de Raval

l'aRt fet història

* L’oblit de personatges que inicien tradicions

o hi ha dubte que el rei Jaume I el Conqueridor és un dels personatges més rellevants de la història de València. És la seua vida miliar la que posa les bases del regne cristià antecessor a l'actual estructura territorial. De fet, homenatgem el dia dels valencians el 9 d'octubre, dia de la conquesta de València per Jaume I. Este rei, nascut a Montpeller i que tenia el domini de tota la

corona d'Aragó, va morir a la nostra terreta, en Alzira. Aquell moment ha sigut pintat per Ignacio Pinazo Camarlench en un quadre molt reconegut en el que es veuen els últims instants del rei Jaume I abdicant en el seu fill Pedro, junt amb un grup de nobles, membres eclesiàstics i altre fill del monarca. Però on queda la primera reina cristiana de València? Na Violant d'Hongria. Jo no vull que estiga en el magnífic quadre de Pinazo, ella va morir molts anys abans, però que poc es parla d'este personatge que va conviure durant els anys més importants de Jaume I i que va influir en la història valenciana i els seus costums. 233

aRt-icles des del Raval Un dels fets en els quals major rellevància va tindre la filla del rei Hongria va ser en els anomenats tractats d'Almizra. La ciutat de Xàtiva es resistia més del previst per part dels moros i l'exèrcit requeria la presència del rei Jaume I. Per altra banda, l'infant Alfons de Castella estava decidit a conquerir també la ciutat de Xàtiva al·legant que pertanyia al regne de Múrcia i, per tant, li corresponia. Alfons exigia a Jaume que retirara les seues tropes de Xàtiva i amenaçava en un enfrontament bèl·lic si això no es complia. Jaume que no es caracteritzava per ser un monarca al qual es poguera amenaçar va respondre a l'afrontament fent seues les ciutats de Villena i Sax, i donant-li així una lliçó a aquell aprenent de rei. En este punt el conflicte ja era imminent. Na Violant d'Hongria, molt reflexiva i intel·ligent estava per damunt dels egos masculins que decidits volien batallar. Ella pensava que els francesos eren una pressió molt forta al nord, pel sud teníem als moros i a l'est sols quedava la mar; per tant, era necessari que els regnes cristians de Castella i Aragó foren germans i no un punt més de conflicte i guerra. Per eixe motiu va acompanyar a Jaume a una reunió que Alfons havia convocat per a parlamentar. Només començar l'encontre Na Violant degué avançar-se a tots ells, abrasant a Alfons i dient-li que sentia molt la mort de sa iaia Berenguela i que per favor transmetera aquell sentiment als seus pares els reis de Castella. Segur que una cosa així sorprendria els dos governants que no anaven en eixa intenció parlamentària. Per tant, quan tot pareixia no tindre solució, les bones paraules de Violant foren decisives tal com conten els textos històrics. Segurament Na Violant apel·laria a l'amistat dels dos regnes, a la fe cristiana que els unia i qui sap si no va ser també en eixe moment quan s'assentaren les bases del futur matrimoni entre l'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X el Savi i Violant d'Aragó filla de Jaume I el conqueridor i Na Violant d'Hongria. El fet és que els castellans renunciaren a Xàtiva i els aragonesos tornaren 234

Villena i Sax. No hi hagué sang i mai haguera dit ningú que quedava altra escapatòria. El tractat d'Almizra és un fet històric que porta celebrant-se des de fa més de cinquanta anys en les poblacions del sud de la província de València i el nord de la província d'Alacant, fent festejos i recreacions teatralitzades. Un altre dels fets històrics en el que la reina Na Violant d'Hongria va tindre molta importància va ser durant les negociacions per a la rendició de València. Jaume I confiava molt en el criteri de la seua dona i reina, a més que el rei venia d'unes quantes traïcions per part dels nobles aragonesos i havia reduït el seu cercle de confiança. De fet, els nobles eren partidaris d'atacar la ciutat de València, reprendre-la a la força i emportant-se tot allò que fora de valor en interés propi. Posició contrària que defensava la reina que era més favorable a què s'aplegara a un acord en el rei moro Zayyan i que es garantirà l'eixida pacífica i sota protecció real a tots els ciutadans musulmans que volgueren abandonar València, molts d'ells en direcció Cullera. Finalment, a pesar de l'actitud dels nobles, el 28 de setembre es van firmar els pactes de rendició i eixe mateix dia ja ondejava una bandera de quatre barres roges sobre un fons groc, coneguda com el penó de la conquesta, en la torre de l'Alí Bufat a València. Es varen concedir vint dies perquè els moros abandonaren la ciutat, però tan sols en van requerir deu. Per això el 9 d'octubre va ser l'entrada reial a la ciutat de València per Jaume I i Na Violant d'Hongria. 9 d'octubre, Sant Dionís o dia dels enamorats valencians. Es diu, que el rei moro Zayyan, agraït a la reina Na Violant per la seua forta convicció de què la conquesta de València havia de ser pacífica, li va regalar enrotllats en un mocador unes fruites i uns dolços. Qui sap si és eixe acte l'inici de la tradició de la "mocadorà". Però si hi ha alguna tradició que per excel·lència se li ha d'agrair a la primera reina cristina del regne de València és la festa de la Magdalena en Castelló. Ella, Na Violant d'Hongria no sols va ser la primera reina de

aRti FALLES Un rei per a un Regne, de Ramón Espinosa Aguilar (Malva-rosa Ponz-Cavite, 2008). Arxiu Joan Castelló

la Magdalena, sinó que va ser la impulsora de la creació de la ciutat de Castelló de la Plana. Na Violant va mediar perquè la ciutat de Castelló en 1251 es traslladara de la muntanya en la qual estava situada fins a una zona més plana i fèrtil al costat del litoral. I tot açò en pro a beneficiar als seus habitants, que agraïts pels permisos aconseguits van nomenar a Violant com la primera dama de les festes. El dia que els ciutadans es traslladaren des del Castell de la Magdalena fins a la nova ciutat de Castelló de la Plana ho feren de forma festiva i il·luminats farolets en els bastons que els ajudaven a caminar. Per esta raó i des que va ser Na Violant la primera, cada any, Castelló anomena una reina de les festes.

Que poc es parla de

Na Violant d’Hongria, que tant va influir en la història valenciana i els seus costums. 235

aRt-icles des del Raval

El naixement de Venus, de Sandro Botticelli. Galeria Uffizi de Florència

En ‘El naixement de Venus’, Sandro Botticelli (Florència, 1445 – 1510) situa a la deessa emergint de l'espuma de les ones. Hi ha un toc de vent que fa que la seua figura s'eleve, com si estiguera a punt d'emprendre vol, com el de les dones en les falles, que, des de ser únicament un símbol de representació, han anat ocupant llocs de responsabilitat executiva, com descriu Núria Costa en el seu article.

236

Núria Aparisi Montagud

Filòloga en llengua catalana i fallera de Raval

empoderaR(t) a les dones

na i mil vegades he sentit que les falles són la festa de les dones. Així ho hem considerat tradicionalment de manera general. Supose que el fet que la indumentària femenina siga més atractiva i lluïdora afavoreix que les xiques tinguen un cert protagonisme respecte als homes. Però, si bé és cert que la dona ocupa un lloc central a la festa, perquè el sector femení és qui ostenta els càrrecs de màxima representació, també és cert que durant molts anys han estat vetades dels càrrecs executius i limitades a ser simplement això, bellesa que exhibir.

El naixement de les dones a les falles Aquesta manera de veure la vida lliga perfectament amb la filosofia renaixentista. El Renaixement és el moviment artístic i cultural que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna i està caracteritzat per l'esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. A partir d'aquest moment l'art en general i la pintura en particular esdevenen, no només un mitjà d'expressió dels valors religiosos sinó també una font de plaer per als sentits i, per tant, el cos humà es considerà portador d'una bellesa digna de ser exhibida. 237

aRt-icles des del Raval Cartell de l’artista Vicente Lorenzo basat en El naixement de venus de Botticelli. Arxiu Vicente Lorenzo

238

aRti FALLES Durant molts anys, les

dones han estat vetades dels càrrecs executius

Gràcies a la seua admiració per la cultura clàssica grecollatina, Botticelli retratà la deessa de l'amor i la bellesa, Venus, amb pinzellades delicades. Segons el mite, Saturn tallà els genitals del seu pare, Urà, i en barrejar-los amb l'escuma del mar va nàixer Venus. Empentada per Zèfir, va arribar finalment a les costes de l'Illa de Xipre flotant sobre una petxina. L'artista va ser un dels primers occidentals a pintar obres no religioses i a representar el cos nu d'una figura femenina no bíblica. L'obra del revolucionari Sandro Botticelli trencà barreres i, fins i tot, ha arribat a posicionar-se entre una de les obres més icòniques del romanticisme italià. No obstant això, la realitat social de les dones diferia radicalment de la representació que Botticelli creava. Les dones eren considerades simplement com a portadores de bellesa per ser observades i gaudides, i les il·lusions d'avanços socials es dissolien ràpidament davant la crua realitat que haurien de fer front en la seua vida quotidiana. A la nostra festa, una dinàmica similar afectava les dones. Progressivament, van deixar de conformar-se amb la seua funció original i van començar a experimentar la sensació de ser considerades "donzelles florer", limitades a la mera tasca d'adornar l'esdeveniment. Van començar a replantejar-se la situació i entengueren que eren menystingudes, silenciades i amb opcions limitades. Com a dona fallera, em considere realment afortunada de poder formar part de la directiva de la falla. Actualment, participe activament en la presa de decisions i col·labore en la construcció d'una comissió de

la qual puc sentir-me orgullosa. No obstant això, en un moment de la història, les dones ni tan sols tenien permís per assistir a les reunions ordinàries que, de manera habitual, se celebren cada divendres en gairebé totes les comissions de València. No poder assistir a les reunions significa, al remat, no tindre l'oportunitat d'opinar o prendre decisions; de fet, ni tan sols es plantejava la possibilitat que una dona pogués formar part de la directiva, ni molt menys presidir una comissió. És evident que les falles reflecteixen la societat i que els problemes d'aquesta ens afecten de la mateixa manera. No obstant això, és també motiu d'orgull mirar enrere i veure com hem avançat. Aquest progrés és gràcies a dones valentes que van fer un pas endavant i van defensar que la seua valia els permetia jugar un paper fonamental en l'eix de la comissió. I, de la mateixa manera, aquesta evolució no hauria estat possible sense homes que van donar la primera empenta i els van deixar un lloc al seu costat. El renaixement té a Botticelli, que va ser el primer a pintar el cos nuet d'una dona, però nosaltres tenim el privilegi de comptar amb persones com Paco Martínez, que durant la seua presidència, va ser el primer que obrí les portes del casal a les dones de la falla Raval. A més a més, la comissió femenina tingué l'oportunitat de començar a formar part de la directiva i assumir càrrecs de responsabilitat, per tal de treballar braç a braç i aportar el seu granet d'arena. Gràcies a les persones que van fer de les falles un lloc més just i igualitari per a tots en general i per a totes en particular, jo hui no sóc considerada una fallera de segona, tinc vot i veu i puc disfrutar de l'ambient i la gent de la falla durant tot l'any i no només del 17 al 19 de març. Tot i que és cert que encara queda camí per recórrer en el tema de la igualtat, és un orgull veure com les dones lideren el canvi social. I és responsabilitat de tots els fallers caminar de la mà cap a unes festes totalment justes i igualitàries. 239

aRt-icles des del Raval

El Beso, de Gustav Klimt. Österreichische Galerie Belvedere de Viena

El bes, de Gustav Klimt, un oli realitzat amb làmines diminutes d'or i estany sobre llenç, els amants representen la connexió d'energies oposades: una sensació d'amor ple, fort, sensual i espiritual, com el que demostra Ruben Colubi cap a la seua àvia Pepica, una persona destacada del barri i de la falla Raval.

240

Rubén Colubi Osa

Faller de Raval

l'aRt d'estimar el barri

o és massa habitual que al barri del Raval de Cullera apleguen els vents de la mediterrània, ja que degut a la seua ubicació, a l’oest de la ciutat, la muntanya de les raboses fa de pantalla i paralitza tot vent provinent de la mar, fent d’aquest un barri un lloc prou calorós en estiu i amb molta calma a l’hivern.

Els vents del Raval Si el barri del Raval té alguna cosa especial és, sense cap dubte, la seua gent, especialment la seua gent major. Persones lluitadores, treballadores i amb els seus caràcters forts i justos. Persones que en estiu, cada nit, ixen al carrer a disfrutar dels escassos vents que bufen. Persones com els nostres avis, les nostres àvies, pares, mares. Persones ravaleres de cor. 241

aRt-icles des del Raval I si hi havia una persona vertaderament ravalera de cor, eixa era Josefa Canet, “Pepica”, la meua àvia. Potser molts heu sentit parlar d’ella, a la fi i al cap era una persona molt coneguda no sols al barri, sinó a tota la ciutat de Cullera. I és que, cóm no va a ser coneguda una persona tan gran? Entre les seues moltes aficions, a Pepica li agradava especialment passar molt de temps prop del monument faller del barri. Cada any, quan les festes falleres s’apropaven, es convertia en una presència ineludible al voltant del monument mentre prenia forma. Amb el seu entusiasme contagiós, es convertia en part activa de tot el procés, agranant la vorera i mantenint converses amb tothom. Amb cada detall del monument, Pepica veia una oportunitat per reflectir la història del barri. I allà, al costat del monument, es convertia en una guardiana de la tradició, assegurant-se que cada detall transmetera la riquesa de la comunitat que ella tant estimava. Les nits prèvies a la cremà de la falla eren especials per a ella. Amb una cadira al costat del monument, observava com el barri s’omplia d’energia i excitació. Era com si el cor del Raval bateguera amb més força que mai. Els veïns es reunien per compartir històries, rialles i fins i tot alguna llàgrima d’emoció en recordar els temps passats. Amb els seus ulls brillants i el somriure radiant, era el fil conductor que unia aquesta multitud diversa en un sentiment de pertinença compartida. Pepica va ser nomenada en 2022 Fallera Major de la Residència Municipal 242

Quan arribava el moment de la cremà, es col·locava en un lloc privilegiat. Les flames que consumien la falla semblaven portar amb elles els records i les esperances de tot un any. I mentre les cendres s’elevaven cap al cel, les contemplava amb una mirada plena de satisfacció, sabent que el Raval continuava viu i vibrant en les seues arrels profundes i en la passió de la seua gent. Així, entre flames i festa, Pepica seguia sent l’ànima del Raval, una guardiana del seu llegat que transcendia el pas del temps. I encara que els seus últims anys els passà a la residència municipal, de la qual tant la meua família com jo sols podem tindre paraules d’elogi, ella continuava tenint eixe esperit faller tan gran, sent inclús un any la fallera major de la residència. La seua participació com a fallera major de la residència l’any 2022 va ser un esdeveniment que va captivar no sols els altres residents, sinó també les seues famílies i el personal que treballa en ella. Pepica va portar tot l’encant i l’alegria de les festes falleres a aquell entorn, convertint els passadissos de la residència en un xicotet Raval ple de color, música i tradició. Amb la seua banda, irradiava dignitat i elegància. Les altres persones residents, moltes d’elles compartint les seues pròpies històries de festes falleres, es van unir a l’emoció de veure-la com a màxima representant de les festes. Era com si la residència s’haguera convertit en una extensió del barri que tant estimava, amb Pepica liderant amb l’exemple, com sempre ho havia fet al Raval.

aRti FALLES Pepica i a totes les persones de la Residència van rebre una gran bunyolada per part de les dones col·laboradores del Raval

Els empleats de la residència, amb el seu suport i admiració, van contribuir a fer d’aquell any una experiència inoblidable per a ella. Des de la decoració fallera fins a les activitats especials, tot va ser dissenyat amb l’objectiu de mantindre viva la flama de les festes en el cor de la residència. El pròxim any 2024, la Falla Raval no tindrà a Pepica agranant el carrer com tots els anys anteriors, però el que si que es mantindrà la seua memòria tan divertida i entranyable i l’orgull de ser del barri, igual que el tinc jo de ser tan afortunat d’haver conegut a una persona tan especial. El 29 d’abril de l’any 2023 es va produir el seu traspàs, rodejada de la seua família i agarrada de la meua mà, i encara que ella ja no està entre nosaltres, el seu record es respira als vents del Raval. Uns vents que encara que no són habituals, ens duen el record dels nostres éssers volguts que ja no estan ací.

Al costat del monument,

Pepica es convertia en una guardiana de la tradició, assegurant-se que cada detall transmetera la riquesa de la comunitat que ella tant estimava 243

aRt-icles des del Raval

^ Tres músics ambulants, de Jacques Jordaens. Museu del Prado

244

En Tres músics ambulants, Jacques Jordaens (Amberes, 15931678) disposa a tres músics en bust: un tocant una flauta i els altres dos cantant al compàs d'una partitura que un d'ells sosté amb les mans. Música sempre present en les falles, a les quals aporta ritme i diversió, com queda de manifest en l'article de Juan Sapiña.

Juan Enrique Sapiña Riera

Músic de l’Orquestra de València

l'aRt de la música festera

i hi ha una festa que sap barrejar el foc, la música i la diversió és la de les Falles de València. Aquestes festes, que se celebren cada març, són una explosió d'il·lusió i color, i la música és part fonamental de tota aquesta diversió. Les falles són una tradició valenciana que té més de 150 anys d’història. Cada any els carrers de la ciutat de València i els pobles s'omplin de monuments gegants, fets de cartó, suro, fusta i paper, on es presenten escenes de figures satíriques, que representen escenes de la vida quotidiana i de la societat en general. La música en aquestes festes es converteix en la banda sonora des del primer moment que comencen a plantar-se els monuments al carrer, i inclús abans, durant les setmanes prèvies.

Dóna-li ritme a la Festa Jo com a músic, tinc un especial record lligat a la música i al seu art. Una de les peces més emblemàtica de les falles, sense dubte, és el pasdoble “El Fallero”, aquest himne festiu sona pertot arreu i és impossible no contagiar-te de la seua alegria. Però la música, no es queda amb el pasdoble durant els dies de falles, els carrers s'omplin de xarangues que interpreten tota mena de gènere musical, des de música tradicional valenciana, fins a èxits més recents de pop i rock, passant per rumbes, música llatina i fins i tot flamenc, tot té cabuda en aquestes festes tan populars. 245

aRt-icles des del Raval Partitura del pasdoble El Fallero, de José Serrano. Arxiu Joan Castelló Lli

Les xarangues són un dels elements més divertits de les falles. Així, aquestes xicotetes bandes estan formades per músics que toquen instruments de vent i percussió. El millor d’aquestes agrupacions, és que sempre estan disposades a tocar en qualsevol lloc i en tot moment, de fet els dies grans de falles pots trobarte una xaranga tocant en qualsevol cantonada, en un bar i fins i tot enmig d'una mascletà repleta de gent. Una de les coses més curioses és el seu repertori eclèctic, atés que poden passar de tocar una cançó de salsa a un clàssic de rock en qüestió de segons i sempre amb un toc festiu i desenfadat. El principal objectiu és que la gent cante, balle i, per descomptat, que es divertisca. 246

aRti FALLES Però la música en les falles no està lligada només als carrers; en els casals i barraques, que són els llocs on es reuneixen els membres de les comissions falleres, s'organitzen cada nit concerts i revetlles fins a altes hores de la matinada. Ara bé, de sobte estàs passejant pels carrers, envoltat pels diferents monuments fallers, quan de sobte comences a sentir el so alegre dels metalls, fustes i percussió que ho inunda tot, i veus als músics vestits d'una forma extravagant, tocant amb entusiasme i fent que la gent s'unisca a la festa. En conclusió, la música i les xarangues són inseparables d'aquesta festa tan tradicional valenciana, fins i tot m'atrevisc a dir que no podria existir l’una sense l'altra. No puc deixar d'esmentar ací, a la ciutat de Cullera i en la Falla Raval de Sant Agustí, la meua falla, on la música també està present en totes les celebracions falleres pròpies. I així, Cullera, situada a la vora del Mediterrani i a pocs quilòmetres de la capital, València, és terra de músics, de grans i molt bons músics, que des dels orígens de les festes falleres en la localitat han contribuït de manera significativa en el seu engrandiment i expansió, donant forma a una rica tradició musical.

La influència de la música valenciana també la trobem en l’àmbit nacional i fins i tot internacional. La banda municipal de València, una de les més antigues d’Espanya, juntament amb l'orquestra de València, són dues de les institucions més emblemàtiques i reconegudes per tot arreu de la Comunitat Valenciana. A més, València també és coneguda per la seua tradició de música de tabalet i dolçaina, un gènere que utilitza instruments de vent i percussió, i que aporta un toc especial a aquestes celebracions tradicionals i festives. En el context de les falles, al nostre poble, la música és el fil conductor que uneix la Comunitat Valenciana, ja siga amb el so de banda, xaranga o dolçaina i tabal. La música desperta emocions i sensacions a qui l’escolta, i crea un ambient festiu que convida clarament a la participació activa en la celebració. Per això, Cullera és molt més que una terra bonica i plena d'història, Cullera, és un lloc on s'entrellacen la música amb la vida quotidiana dels seus veïns; per tant, preparat per a deixarte portar pels seus sons vibrants i per les seues melodies festives que omplin cadascun dels racons dels seus carrers, i gaudeix, perquè paga la pena fer-ho...

La música desperta

emocions i sensacions a qui l’escolta, i crea un ambient festiu que convida a la participació activa en la celebració

247

248

aRti FALLES

El món està ple de llibres preciosos que ningú llig (Umberto Eco)

aRtliterari fet des de Cullera

Sisè art: Literatura

249

aRt

literari fet des de Cullera

En Aproximació (1966), Juan Genovés (València, 1930 – 2020) reprodueix la imatge de masses humanes aconseguides a través d'un teleobjectiu per a descriure una estructura de poder. Utilitza aquestes imatges produïdes tècnicament per a tractar-les i reflectir-les en un mitjà tècnicament diferent. Una concepció moderna de l'art de la qual pren el fil Roberto Catalá per a plantejar la dicotomia entre art elitista i art popular.

250

Aproximació, de Juan Genovés. Institut Valencià d’Art Modern (IVAM)

Roberto Català Nacher

Doctorant en art, investigació i producció

l'aRt per l'aRt

* Dicotomia entre l’aRtpop i l’aRt elitista

art és la capacitat de l'ésser humà de representar d'una forma estètica la realitat o els sentiments que ens envolten, aquesta representació pot ser de moltes formes i maneres, i junt amb la filosofia de l'estètica, ha evolucionat per a adaptar-se a les capacitats visuals i sensorials dels humans en cada època.

En algun punt de la història, les obres d'art eren molt apreciades per la societat per la seua capacitat exacta de reproducció de la realitat. Servien com a mostra i lliçó de tota mena de coneixements humans. Així doncs, aquestes representacions impacten directament sobre la societat de cada època i, sobretot, a cadascun de nosaltres com a individus, des de les primeres representacions realitzades a les parets de les cavernes, passant pels relats religiosos explicats per tot arreu en les esglésies, fins a les representacions actuals en forma d'instal·lació, a partir d'investigacions sensorials a la recerca del més enllà humà, dotant de cert futurisme l'art per davant de la resta d'activitats que exercim sobre el nostre planeta. 251

aRt

literari fet des de Cullera

Al llarg de la història l'art ha sigut una ferramenta d'ús per a tot el món, encara que només uns quants podien posseir-lo. En les primeres etapes de l'art prehistòric o antic podem observar com aquest pretenia transmetre coneixement i deixar empremta de les accions humanes que es duien a terme en aquells temps; a l'època medieval, l'art es va utilitzar com a explicació dels passatges religiosos i al final d'aquesta etapa i l'inici de la moderna, vam veure com els artistes començaren a experimentar en l'art per a parlar d'ell mateix convertint-lo en una de les branques essencials de l'evolució humana. Des del meu punt de vista i basant-nos en la història, l'art no es pot encapsar dins del terme elitista ni tampoc del terme popular, nomenar l'art com elitisme seria només tindre en compte aquelles obres que van ser realitzades per a les grans fortunes o que formen part de grans col·leccions privades, mentre que la major part de les obres que han transgredit la història, van sorgir dels ambients més populars i humils del nostre planeta, entenent així que l'art no és elitista, el que és elitista és el mercat que mou aquest Ninot de la falla En blanc, de Giovanni Nardin (Tres caminsPinedo, 2022). Foto Joan Castelló Lli

Les falles no són menys

per no ser art, però hem d'entendre que formen part d'una producció artesana que és molt rica pel seu alt valor creatiu i plàstic 252

tipus de mercaderia (si voleu considerar l'art d'aquesta manera). En algun punt de la història podríem haver generat erròniament aquesta dicotomia, quan els artistes només creaven per a les grans fortunes, encara que aquests artistes no formaven part de l'elit ni les seues obres tampoc, només aquell negoci que servia d'intercanvi es podria nomenar elitista com déiem anteriorment. La gent del poble en aquests temps només podia dur a terme accions estètiques basades en les seues tradicions heretades i festes populars, però, en l'actualitat és impossible generar aquesta diferència, ja que artistes com el britànic Banksy han passat de realitzar

aRti FALLES ''pintades'' en les parets dels seus barris a ser considerats artistes ja estudiats en les classes de fonamentació artística. Arribats ací intentarem buscar el paper de les falles en aquest fallit debat d'art elitista o popular. Les falles són representacions estètiques que formen la figura central de la nostra festa, aquestes esdevenen de la intenció crítica de l'actualitat política i social en cadascun dels exercicis fallers. Són les falles realment art? En la meua opinió i basant-me en els meus estudis en art, definitivament no ho són. Ni les falles son art ni els seus creadors es nomenen artistes fallers, nom erròniament

Grafit de Bansky. Foto Pawel Ryszawa

col·locat a un gremi d'artesans que han existit com a comunitat des de principis del segle XIX. Les falles són creacions plàstiques que pretenen fer crítica social seguint cada any la mateixa producció tècnica i el mateix model d'estratègia per a fer el treball, canviant aquestes només per al benefici econòmic dels creadors i la reducció de costos de la producció del cadafal faller. L'art, com déiem anteriorment, és una producció de l'ésser humà com a reacció als estímuls de l'època que l'envolta i amb l'objectiu de descobrir noves formes d'entendre la vida mitjançant la creació estètica performativa i de vegades filosòfica contemporània al mateix temps que l'artista està vivint. Les falles no són menys per no ser art, però hem d'entendre que formen part d'una producció artesana que és molt rica pel seu alt valor creatiu i plàstic, les falles per a poder formar part dels corrents artístics en cadascuna de les seues èpoques, haurien de tractar temes de pensament intrínsec i buscant noves plasticitats que es configuren al voltant del foc per a evolucionar l'experiència estètica que elles mateixes generen al seu voltant. En l'actualitat les úniques creacions efímeres que comencen a arrimar-se al món de l'art són aquelles falles que denominen experimentals, de vegades alguns individus les nomenen així de forma despectiva. Aquest tipus de falla ara comença a caminar cap a l'autoqüestionament de la festa i a radicalitzar, experimentar i estirar fins al màxim les possibilitats de creació que ofereixen alguns materials amb la idea de cremar-los respectant el medi ambient. En definitiva, jo no considere que existisca una diferència real entre l'art elitista i l'art popular i menys encara una dicotomia entre ells, tampoc considere que les falles formen part del món de l'art, encara que guarde una gran esperança en les falles experimentals que comencen a colar-se en els camins de visió estètica actual amb l'objectiu de transgredir a una època i buscar un més enllà de l'efimeritat més tradicional. 253

aRt

literari fet des de Cullera

En el quadro ‘Ausiàs March llegint les seues trobes al Príncep de Viana’, el pintor Julio Cebrián Mezquida plasma la relació literària entre tots dos, en un moment en el qual el poeta destacava per les seues composicions poètiques en valencià. Una llengua que és utilitzada per les falles de Cullera i que Salva Andrés analitza des d'una perspectiva històric-lingüística.

254

‘Ausiàs March llegint les seues trobes al Príncep de Viana’, de Julio Cebrián Mezquida. Museu del Prado

Salva Andrés Martín

Filòleg i faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

l'aRtd'escriure en valencià

* L’evolució del valencià als llibrets de falla cullerencs: des dels anys 60 fins a l’actualitat

ls llibrets fallers han complit sempre la funció de salvaguardar l'exercici faller una vegada cremada la falla. Gràcies a aquestes xicotetes obres literàries, que han evolucionat a mesura que ha passat el temps, les comissions han pogut crear un arxiu històric on poder consultar tota classe de dades (censos, esbossos, explicacions falleres...) que molt possiblement s'haurien perdut si no hagueren quedat escrites a les pàgines dels seus llibrets. Així, en plena època de la digitalització, els llibrets continuen exercint aquest paper fonamental per a estudiosos de les falles i historiadors, moltes vegades, de les mateixes comissions.

Si posem la vista enrere, cap als orígens de la festa, molt han evolucionat els llibrets fallers. Des d'aquelles obres poètiques d'un Bernat i Baldoví que va impulsar vertaderament aquestes publicacions, als llibrets amb un fil conductor que s'hi editen en l'actualitat. S'ha passat d'incloure les explicacions de les falles i algunes dades censals més, a introduir un gruix de textos relacionats amb la temàtica del llibret, poemes, il·lustracions i fins i tot assajos d'investigació. Aquesta amplitud que se’ls ha atorgat als llibrets ha contribuït especialment en la normalització i normativització del valencià. Tanmateix, la divisió lingüística esdevinguda pels defensors de les Normes de Castelló i de les Normes del Puig es manté encara vigent, tot i que cada vegada són més les comissions que aposten per la unitat lingüística de les Normes de Castelló. 255

aRt

literari fet des de Cullera

els llibrets de falla han

contribuït a la normalització i normativització del valencià Bernat i Baldoví, autor de les primeres explicacions en un llibret de Falla. Llibre recopilació de 1916. Arxiu de la Biblioteca Valenciana ‘Nicolau Primitiu’

La ciutat de Cullera ha estat sempre part integrant de la cultura valenciana, i la llengua valenciana ha estat una expressió natural d’aquesta identitat cultural. Les festes locals, les tradicions i les relacions socials han contribuït al manteniment i la transmissió del valencià a través de les generacions. Amb el temps, les transformacions socials i econòmiques han afectat la vida a Cullera. A mesura que la societat ha evolucionat, també ho ha fet la llengua. Les pressions externes i la globalització podrien haver afectat l’ús del valencià, però la identitat local i els esforços per preservar la llengua han estat importants. En l’àmbit institucional, hi ha hagut esforços per promoure i preservar la llengua valenciana. Les escoles, les organitzacions culturals i altres institucions han tingut un paper fonamental en aquest sentit, impulsant projectes educatius i activitats per a la conservació de la llengua. Ací és on han jugat un paper fonamental les comissions falleres, sobretot amb l'edició dels seus llibrets fallers. 256

A la ciutat, la festa fallera comença a gestar-se l'any 1928, i és a partir d'aquest moment quan les comissions comencen a editar els seus llibrets fallers. Pocs llibrets originals d'aquesta època es conserven actualment, tot i això, alguns d'ells ens han arribat a l'actualitat a través de fotocòpies. Així, l'any 2017, Lamberto Olivert Figueres, net de l'històric poeta cullerenc Lamberto Olivert Arlandis, va comunicar que conservava un manuscrit del seu avi d'una falla plantada en la plaça de Ramón y Cajal l'any 1936. Una vertadera troballa, escrita amb el puny i la lletra de l'autor, i amb una notable qualitat literària, escrit amb les Normes de Castelló de 1932. Aquest llibret destacaria en la seua època no sols per l'ús d'aquestes normes, sinó també per la seua qualitat literària, l'extensió i la seua varietat temàtica. La festa viuria els seus alts i baixos durant les dècades dels 40 i dels 50 amb falles que es plantaven esporàdicament, i no seria fins a la dècada dels anys 60 quan s'instauraria definitivament en el calendari fester de la població. En aquest treball s'analitzarà, des d’una visió sincrònica, l'evolució del valencià als llibrets fallers cullerencs des dels anys seixanta fins a l'actualitat, per dècades. Així, es tractarà l'evolució de l'ús de la llengua i les convencions ortogràfiques utilitzades en els llibrets de les comissions falleres i de la Junta Local Fallera de Cullera (JLFC), posant èmfasi en els seus continguts i altres aspectes de caràcter filològic.

aRti FALLES Anys 60: L'herència dels Cursos de

Llengua de Lo Rat Penat

Per entendre l'ús del valencià que es feia servir als llibrets entre les dècades dels quaranta i seixanta del segle XX cal conéixer les institucions responsables de la normativització i normalització de la llengua. A València, l'entitat encarregada d'aquesta tasca era Lo Rat Penat, que si bé hui en dia és defensora de les Normes del Puig, a finals de la dècada dels anys 40, i sota la presidència de Manuel González Martí, que posseïa una especial sensibilitat en matèria lingüística, posaren en marxa els Cursos de Llengua de Lo Rat Penat (1949-1975). Un dels promotors d'aquests cursos fou Carles Salvador, un reconegut lingüista valencià signant de les Normes de Castelló. Aquest fet provocà que les primeres classes impartides de gramàtica ortografia i fonètica rebutjaren el "valencià d'espardenya"i seguiren la normativa fabriana, assumint així la unitat de la llengua. A Cullera, l'any 1962 la comissió Sant Antoni de la Mar va ser l'única que va plantar falla i des d'aquell moment la festa fallera no ha cessat, a excepció dels dos anys de la pandèmia de Covid-19 (2020 i 2021). Tot i que anteriorment havien aparegut alguns llibrets esporàdicament, no és fins a aquesta dècada quan comença a regularitzar-se la seua edició. Els llibrets d'aquesta època seguien una estructura senzilla, i incloïen en els seus escassos continguts la salutació del president, el cens de la comissió, les fotografies i els poemes dedicats a les seues falleres majors, el programa de festes i l'explicació de la falla en vers. Era poc comú que les comissions se n’eixiren d'aquest patró, tot i això, rarament es troben alguns articles d'opinió relacionats amb les festes josefines. Els continguts d'aquests llibrets, majoritàriament, estaven escrits en castellà i sols empraven el valencià per a les explicacions de les falles i els poemes dedicats

Llibret de la Falla Plaça d’Espanya de 1966, primer a incloure un article d’opinió en valencià. Arxiu Joan Castelló Lli

a les falleres majors. Durant tota la dècada conviurà aquesta curiosa dualitat que relegava el castellà per a la prosa i el valencià per al vers. Tanmateix, també existeixen alguns escassos exemples que trencaven aquesta norma no escrita, justament, al llibret de la falla Plaça d'Espanya de 1966, on s'inclou un dels escassos articles d'opinió d'aquella època: El complexe d'inferioritat dels nostres fills, signat per Francesc Giner, escrit íntegrament en valencià; i un poema, Adiós a mi falla, signat amb les inicials J.D. versat en castellà. Les úniques excepcions a aquesta dualitat són els llibrets de La Bega, que en el període 1963-1972 hi eren escrits íntegrament en valencià. Els versadors de l'època, entre els quals destaca, per producció i qualitat literària, Anfós Ramón, seguien les convencions ortogràfiques del valencià prenormatiu, que posteriorment evolucionarien cap a les Normes del Puig. Els poetes començaven a estudiar el valencià baix la influència dels Cursos de Llengua de lo Rat Penat, tot i això, trobem algunes reminiscències del valencià prenormatiu a causa, majoritàriament, d'inferències lingüístiques del castellà, com l'extensió de l'anomenat lo neutre (va a lo seu en lloc de va a la seua, Plaça Espanya 1969); la substantivació de l'infinitiu (l’anar a peu em fatiga en lloc d’anar a peu em fatiga, PasseigMercat 1967); o els usos incorrectes segons les Normes de Castelló dels gerundis i dels perifràstics (té que respondre en lloc de ha de respondre, Plaça d'Espanya 1969). 257

aRt

literari fet des de Cullera

nys 70: Continuïtat del model lingüístic i augment de l'ús del valencià La dècada dels 70 és una època convulsa en Lo Rat Penat. A l'ombra de l'èxit dels Cursos de Llengua, les lluites internes pel poder de l'associació porten a la presidència a Emili Beüt, que expulsà Manuel Sanchis Guarner, un dels principals defensors de la unitat lingüística i participant en l'elaboració de les Normes de Castelló. Aquest fet provocà que molts socis es donaren de baixa, i iniciaria el tomb ideològic i idiomàtic de la institució que culminaria l'any 1980. Els llibrets editats per les comissions falleres de Cullera continuen editant-se amb una estructura similar als de la dècada anterior. Així, com a novetat, s'estén esporàdicament la publicació d'articles d'opinió, que comencen a multiplicar-se i guanyar en extensió. La major part d'autors d'aquests articles eren escriptors i intel·lectuals locals com Salvador Borràs, que escriu Qui són els que fan una falla al llibret de la Plaça d'Espanya de 1972. A banda d'açò, l'any 1979 es publica un dels primers llibrets d'aniversari, el que rememorava els quinze anys d'història de Sant Antoni de la Mar, on es feia un repàs de totes aquelles persones que havien ostentat càrrecs representatius i s'incloïa l'article Sant Antoni és una Festa, mencions en veu alta d'un faller, signat pel reconegut periodista i estudiós del món faller, i aleshores membre de la comissió, Joan Castelló Lli. Aquest article seria un dels primers que formaria part del gruix que constitueix la seua prolífica col·laboració en els llibrets cullerencs. Cal destacar que l’any 1973 la Junta Local Fallera de Cullera edita el seu primer llibret que unifica tota la documentació que les comissions publiquen als seus llibrets fallers. A més a més, també s'introduïa la salutació del president, l'organigrama de la junta local i el programa dels actes que organitzava l'entitat. Un llibret que ja està majoritàriament escrit 258

en valencià, i en el qual trobem la voluntat d'ampliar els continguts de caràcter literari, ja que en els llibrets de les comissions es reduïen, si hi havia, a un o dos articles. Es poden citar, com a primeres col·laboracions escrites en valencià en un llibret de la Junta Local Fallera de Cullera, els articles d'Enric Torres Gómez: Nostàlgia Fallera; o de Josep Ramón Costa Altur: Colom, el gran descobridor d'Amèrica, fill de Cullera. A més a més, també s'ampliava la taxa de poemes, tots escrits per gent del poble com Juan Cerveró, Juan Carlos Frasquet o el mateix Enrique Torres. A mesura que passen els anys, el valencià comença a convertir-se en la vertadera llengua de les falles en detriment del castellà, que anirà perdent protagonisme progressivament a mesura que avança la Transició. El model lingüístic usat als llibrets de falla d'aquesta etapa continua sota l'emparament dels Cursos de Llengua de Lo Rat Penat. Així, els escriptors comencen a fer un ús perfeccionat de les Normes de Castelló, com per exemple Anfós Ramón, que evidencia en l'explicació de la falla de la comissió Passeig Doctor Alemany de 1972 algunes de les seues convencions: ús de les grafies que representen els fonemes africats sonors (pitjor), distinció dels usos de les grafies alveolars palatals sonores i sordes (passeig, pensa, casa, açò, carnicers), així com un ús correcte de l'accentuació de les paraules (són, té, això, legítim, més). Tanmateix, en la mateixa explicació de falla, encara s'hi troben petites inferències del valencià prenormatiu, com el manteniment de la representació de la i consonàntica /j/ com a y (proyecte), o l'ús indistint de la conjunció copulativa i, amb les grafies de l’i llatina i l’i grega (xoriços y carnissers; corsaris i cucs). També al llibret de Sant Antoni de 1979 s'hi detecten alguns plurals tradicionals valencians que concorden amb els de la llengua antiga: hòmens, jòvens que tot i ser també acceptats per les Normes de Castelló és preferible l'ús de les formes normatives (homes i joves).

aRti FALLES A

nys 80: L'extensió de l'ús de les Normes del Puig La dècada dels 80 suposa el gir definitiu de Lo Rat Penat cap al blaverisme. Sota la presidència de Xavier Casp, un dels màxims exponents de l'anticatalanisme d'aquell moment, l'entitat abraça, definitivament i fins a l'actualitat, les Normes del Puig com a pròpies. Aquestes normes havien estat elaborades per la Secció de Llengua i Literatura de la Real Acadèmia Valenciana de Cultura l'any 1979 amb l'objectiu d'oferir una normativa diferenciada respecte de les de Castelló. Així, Lo Rat Penat, juntament amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, es converteixen en els principals defensors d'aquest model lingüístic. Aquest fet provocarà una gran confrontació entre els defensors de cadascuna de les dues convencions ortogràfiques, que es veurà plasmat en les pàgines de les diferents publicacions en valencià. Un conflicte del qual els llibrets fallers no van quedar exempts, atés que a partir de l'any 1982 augmentarà l'edició de llibrets en valencià del Puig, accentuantse aquestes dades en els llibrets de les comissions del Cap i Casal, on el sentiment de rebuig contra la unitat lingüística era major i més incessant. Les comissions falleres de Cullera es multiplicaran en aquesta dècada arribant a un total de 10 falles. Així, com és evident, creixerà també el nombre de llibrets editats. Uns llibrets que no difereixen massa de l'estructura de continguts d'anys anteriors. Lingüísticament, les explicacions de les falles tornen a acaparar el gruix del valencià escrit en les seues pàgines. Tot i que els escriptors locals, entre els quals sobreïx el nom de Josep De la Torre, continuen fidels a la gramàtica apresa als Cursos de Llengua, l'auge de les Normes del Puig es deixa entreveure en algunes de les explicacions falleres com ara a la de la comissió Raval de Sant Agustí, on es detecta en algunes paraules l'absència

d'accents, tret característic d'aquestes normes: mon, dificil, es, te; o també paraules que actualment no s'accentuarien en cap de les convencions ortogràfiques: já, tením, nó, vé, há, quedém. En la mateixa explicació es fa ús de l'adverbi manco (menys), que prové de la tradició oral i que és prioritzada per les convencions de El Puig. Així, és extens també l'ús de la conjunció puix, o d'alguns verbs provinents de la tradició oral, com minjar, vinculats al valencià prenormatiu. La Junta Local fallera continua publicant els seus llibrets cohesionadors, els quals seguiran el mateix patró de continguts durant tota la dècada, estrenant una nova secció dedicada als fallers recompensats per la Junta Local Fallera de Cullera i la Junta Central Fallera de València. No obstant això, es perden progressivament els pocs continguts literaris que havien format part dels llibrets fallers en anys anteriors. A més d'aquesta pèrdua, el castellà guanya una mica de terreny gràcies als epígrafs que titulen els apartats, així podem trobar-ne alguns com: Falleras y Falleros infantiles, Programa de Festejos o Composición de la Junta Local Fallera; que si bé ja s'havien pogut observar esporàdicament en alguns llibrets anteriors, en els anys huitanta es regularitza el seu ús. 259

aRt

literari fet des de Cullera

nys 90: Esplendor i caiguda de les Normes del Puig Els anys noranta suposen el moment de major esplendor per a les Normes del Puig. Tant Lo Rat Penat com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana exerceixen un important procés de divulgació d'aquestes convencions ortogràfiques. Aquest fet provocarà que siga el moment en què es publicaran més obres de caràcter literari sota l'emparament d'aquestes normes. Dins del món faller s'hi donarà un altre fet rellevant que atorgarà més pes a les Normes del Puig, i és que l'any 1992 la Junta Central Fallera les instaurarà com a convencions oficials per a tots els seus escrits i actes. Tanmateix, el seu ús comença a decaure l'any 1998, amb la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, organisme que regirà l'oficialitat de l'ús de la llengua i que adopta com a oficials les Normes de Castelló. A partir d'aquest moment moltes entitats que havien adoptat les normes secessionistes les abandonen en favor de la normativa oficial. Tot i això, als llibrets fallers es veurà reflectit un procés d'anarquia o caos lingüístic fruit del conflicte lingüístic que es viu a la societat valenciana. A Cullera la celebració del I Congrés Faller l'any 1994 determinarà el reglament faller, i pel que fa al valencià a l'article 5.1.9/i es puntualitza el següent “Fomentar i promoure en tots els àmbits de la seua actuació l'ús normal i habitual del valencià, especialment en tots els documents escrits”. Aquest fet determinarà que el valencià siga la llengua oficial de les Falles de Cullera en tots els àmbits, sense especificar-ne cap de les dues convencions ortogràfiques coexistents. Als llibrets publicats per la Junta Local Fallera ja havia arribat aquesta oficialitat de la llengua anys abans de la celebració del I Congrés Faller, atés que és des de l'any 1990 quan el valencià ocupa íntegrament totes les pàgines del llibret, incloent-hi xicotets epígrafs citats anteriorment. Tot i això, altre dels elements que havien format part del 260

en els anys setanta

s’estén esporàdicament la publicació d’articles d’opinió, que comencen a multiplicar-se i guanyar en extensió llibret des dels seus inicis, les publicitats de les empreses benefactores, experimenten un procés contrari al de la resta dels continguts, i és que des dels anys 60 l'ús del valencià en aquests anuncis ha descendit progressivament fins a arribar als nivells més baixos en aquesta dècada. Els llibrets mantenen una estructura de continguts fidel a la dels seus orígens. L'evolució d'aquestes publicacions serà pràcticament inexistent des dels seus inicis, i el fet més destacable d'aquesta és la progressiva pèrdua, en els seus inicis, dels pocs continguts de caràcter literari que complementaven les pàgines més protocol·làries. El model lingüístic, tot i que les Normes del Puig es troben en auge, seguirà les convencions ortogràfiques de les Normes de Castelló. Als llibrets fallers locals s'hi detecta un progressiu augment de continguts de caràcter literari a causa de l'aparició dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l'Ús del Valencià en les Falles l'any 1993 i del Concurs de Llibrets de la Junta Local Fallera, que naix el 1998. Les publicacions comencen a tindre un fil conductor que aglutina tots els continguts, i que majoritàriament pertanyen a temes transversals relacionats amb la festa fallera, com la música o la indumentària, i amb altres temes de caràcter local. L'augment de continguts i l'aparició dels concursos proveiran un augment de l'ús del valencià en les pàgines dels llibrets. Un valencià que a diferència del Cap i Casal, segueix les normes de 1932. A més a més, cada vegada s'escriurà més normativitzat, ja que les comissions posaran molta cura en les faltes gramaticals i d'ortografia, ja que són penalitzades als concursos.

aRti FALLES Llibret d’aniversari de la Falla de Sant Antoni de la Mar de 1979, que inclou un dels primers articles del periodista Joan Castelló Lli. Arxiu Joan Castelló Lli

En el llibret de Junta Local Fallera de 1986 s’incloïa explicacions del poeta José de la Torre. Arxiu Joan Castelló Lli Llibret de la Falla Raval de Sant Agustí de 1998 que va aconseguir el primer premi en la primera edició dels premis a aquestes publicacions de Junta Local Fallera. Arxiu Joan Castelló Lli

261

aRt

literari fet des de Cullera

nys 2000: La consagració de les Normes de Castelló L’any 1998 la Junta Central Fallera assumeix com a oficials les Normes de Castelló per tal de regir l'ús del valencià. Progressivament, el valencià de El Puig decaurà en ús, sobretot pel que fa a l'àmbit literari-comercial, que si bé mai havia sigut el seu punt fort algunes editorials com L'Oronella o Del Sénia al Segura (especialitzada i ja plegada) apostaven per publicar llibres amb aquest model lingüístic. Així, aquestes normes van trobar en els llibrets fallers el seu bastió, sobretot pel que fa a llibrets fallers del Cap i Casal i els seus voltants. A mesura que els llibrets s’allunyen de la capital, el seu ús serà pràcticament nul, atés que les comissions aposten per les Normes de Castelló, oficials a la Generalitat, a la JCF i, per tant, als concursos tant de caràcter autonòmic com locals. A Cullera, la celebració del II Congrés Faller l'any 2005 implantarà definitivament les Normes de Castelló com a pròpies. La comissió La Bega presentà una esmena per tal de modificar l'article 5.1.9/i (citat anteriorment) per tal que s'especificara quina de les dues gramàtiques era l'oficial de la Junta Local Fallera. I així, després d'una votació amb un resultat prou elevat en favor de les normes que defensa l'AVL, l’article es va modificar de la següent manera: "Fomentar i promoure en tots els àmbits de la seua actuació l'ús normal i habitual del valencià, especialment en tots els documents escrits, regint-se la seua gramàtica segons estableixen les Normes de Castelló, reconegudes per la Conselleria així com el respecte a les senyes d'identitat valencianes”. A partir d’aquest moment, els llibrets de les comissions falleres de Cullera seran editats amb aquesta normativa. La Junta Local Fallera continua publicant els seus llibrets, que si bé no difereixen massa dels de la dècada anterior, comencen a recuperar-se els articles provocant que l'ús del 262

En la primera dècada del segle XXI, la Junta Local Fallera va adoptar les Normes de Castelló. Llibret de JLF de 2002. Arxiu Joan Castelló Lli

valencià augmente a les seues pàgines. Les primeres mostres apareixen al llibret de 2001, amb articles de fallers com Bernardo Selfa (L'evolució de la festa), Julio Martí (Escriu-me un article) o Joan Ramón Gimeno (Plantant que a tots ens toca). Així mateix, un fet a destacar és que a partir de 2005 les explicacions falleres, que històricament havien estat escrites en vers, comencen a aparéixer, en algunes comissions, escrites en prosa, i és l'any 2007 quan aquesta tendència s'unifica i totes les comissions les presenten en prosa. A més, les explicacions falleres posaran el seu punt final als llibrets de la Junta Local Fallera en el llibret de 2009, any on la crisi econòmica fa palesa en les Falles, perdent per sempre al llibret de la Junta Local Fallera un dels seus símbols d'identitat present des del primer exemplar. Tot i això, les comissions les continuaran publicant als seus respectius llibrets.

aRti FALLES Anys 10: La competició augmenta l'ús del

valencià als llibrets

Amb la ratificació per part de la Junta Local Fallera de les Normes de Castelló com a oficials, es viu l'època de màxima esplendor per als llibrets cullerencs. Les normes del Puig, que viuen un procés de decadència i pràcticament en desús fora de la ciutat de València, no aconseguirien mai establir-se als llibrets de falla cullerencs amb regularitat.

Els llibrets han anat augmentant la qualitat literària. Llibret de la Falla El Canet de 2019. Arxiu Joan Castelló Lli

Els llibrets editats per la Junta Local Fallera de Cullera continuen ampliant les seues pàgines amb articles i altres seccions fotogràfiques, però és l'exercici 2017/2018, sota la presidència de Susi Melià, quan aquestes publicacions fan un bot de qualitat. El llibret, per primera vegada, segueix l'estel dels de les comissions i incorpora un fil conductor sobre el qual giraran tots els continguts. Membres de totes les comissions comencen a escriure articles per al llibret de JLFC amb temàtiques personalitzades com els seus orígens (2019) o aspectes rellevants de cada comissió (2018). Així, aquestes col·laboracions se sumaran a les d'altres col·laboradors assidus com Joan Castelló, que col·labora en el llibret, ininterrompudament, des de 2018. Entre els factors que han fet que els llibrets cullerencs eleven la seua qualitat està la consolidació de la majoria de les comissions en la participació en els diferents concursos, tant local, organitzat per la mateixa Junta Local Fallera, com autonòmics, promoguts per la GVA i Lletres Falleres. El fet que aspectes com l'ortografia, la gramàtica o el lèxic es valoren fa que les comissions requerisquen a correctors especialitzats per tal de reproduir un ús de la llengua totalment estandarditzat en les seues pàgines. No obstant això, la valoració dels continguts fa que cada vegada es busquen col·laboracions amb més qualitat, i de diferents tipologies, com poemes o sainets, que augmenten la riquesa lingüística dels llibrets fallers. Així, la figura del delegat

del llibret evoluciona a la de coordinador del llibret, que se situa al capdavant de l'equip de redacció i maquetació. A més a més, un altre fet destacable als llibrets cullerencs és la capacitat col·laborativa de la majoria dels seus coordinadors, persones a les quals els agrada escriure en la seua llengua i que no dubten a intercanviar articles amb la resta d'equivalents. Entre els coordinadors de llibrets, es pot destacar a David Ferrer (Xúquer), Juan Gabriel Figueres (El Canet), Nacho Romero (Taüt), Salva Andrés (Rei en Jaume I) o Joan Castelló (Raval de Sant Agustí). 263

aRt

literari fet des de Cullera

nys 20: L’esplendor dels llibrets i el retorn de les Normes del Puig A partir de 2020 els llibrets cullerencs continuen rebent èxits i guardons als concursos de la Generalitat i Lletres Falleres. La pandèmia no frenà l'edició de llibrets en el maleït exercici 2020/2021 atés que cinc comissions decidiren continuar apostant per l'edició dels seus llibrets com a eix fonamental de la promoció del valencià (Raval de Sant Agustí, Taüt, El Canet, Rei en Jaume I i Xúquer). Els llibrets de Junta Local Fallera continuen la línia encetada a finals de l'anterior dècada i continuen creixent en pàgines i col·laboracions. Així, en aquests anys, s'han donat alguns fils conductors com la gastronomia (2020), o la relació de l'aigua en la festa del foc (2023). Les comissions milloren, més si cap, la qualitat dels seus treballs. Així mateix, una nova comissió apareix a Cullera l'any 2022, la falla Faromar, que contra tot pronòstic, i en contra del que diu el reglament faller de la ciutat, adoptarà com a oficials les Normes del Puig i editarà el seu llibret amb aquesta gramàtica. La comissió, en els seus escassos 2 exercicis de vida, ha participat en els premis de Lo Rat Penat, aconseguint ser guardonats en ambdues ocasions a la Secció Regne. Tota una fita per a les Falles de Cullera atés que mai cap altra comissió havia sigut guardonada en aquests premis. Tot i això, l'elecció d'aquestes convencions ortogràfiques els ha suposat un munt de polèmiques i controvèrsies dins del món faller cullerenc.

264

en l’exercici 2017/2018,

sota la presidència de Susi Melià, el llibret de Junta Local incorpora, per primera vegada, un fil conductor sobre el qual giraran tots els continguts.

En la dècada dels 20 del segle XXI, els llibrets assoleixen el seu màxim esplendor. Llibret de la Falla Rei en Jaume i de 2020. Arxiu Joan Castelló Lli

aRti FALLES Bibliografia

** ** ** ** ** ** ** ** ** **

CARBÓ, Ferran (1994): Carles Salvador en la cruïlla de la recuperació poètica valenciana, Caplletra 16. CARBÓ, Ferran (1994): Carles Salvador en la cruïlla de la recuperació poètica valenciana, Caplletra 16. CASTELLÓ, Joan (1996): Història de les Falles de Cullera. Ajuntament de Cullera. CASTELLÓ, Joan (2023): Sàtira feta art a Cullera. Ajuntament de Cullera. CORTÉS, Santi (2006): Ensenyament i resistència cultural. Els Cursos de Llengua de Lo Rat Penat (1949-1975). FRANCÉS, A. F. I., Nicolás, M., & AMORÓS, M. N. (2011): Història de la llengua catalana. Editorial UOC.

Conclusió L'evolució del valencià als llibrets fallers cullerencs ha estat marcada per una gran acceptació històrica de les Normes del Castelló. Tot i que esporàdicament s'han pogut detectar alguns exemples d'ús de les Normes del Puig, la tendència dels llibrets fallers sempre ha anat dirigida cap a un ús estandarditzat i unitari de la llengua. El fet d'instaurar les Normes de Castelló com a oficials per part de la Junta Local Fallera, i l'aparició dels concursos, on la valoració de la llengua és un dels criteris a tenir en compte, han determinat que hui en dia el valencià que s'use als llibrets fallers cullerencs siga el de l'AVL. L'augment en la qualitat i la diversitat de les col·laboracions, sota el treball i les directrius dels coordinadors dels llibrets, ha fet que actualment Cullera siga una de les ciutats amb més rellevància del món dels llibrets fallers.

MARÍN GARCIA, Josep Lluís (2010): Sàtira i falles. Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví, València, Publicacions de la Universitat de València. MARÍN GARCIA, Josep Lluís (coor) (2014): El llibret de falla. Explicació i relació de la festa 1850-2024. Generalitat Valenciana SIMBOR, Vicent (1983): Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva, València, Diputació de València.

Veny, Joan (1998): Els parlars catalans (síntesi de dialectologia). Editorial Moll, Palma de Mallorca.

Material de consulta i anàlisi:

** **

Llibrets fallers de la Junta Local Fallera de Cullera (1972-2023) Llibrets fallers de les comissions falleres de Cullera (1962-2023)

Agraïments: A Joan Castelló Lli per facilitar-me els llibrets fallers, tant de la Junta Local Fallera Cullera com de les diferents comissions de la ciutat des dels anys 60 fins a l’actualitat. 265

literari fet des de Cullera

aRt Passeig a la vorera de la mar, de Joaquín Sorolla. Fundació Museu Sorolla

< < Pintat durant l'estiu de 1909 a la platja de la Malva-rosa de València per Joaquín Sorolla (Valencia, 1863 – Madrid, 1923, en Passeig a la vorera de la mar, l'aigua i l'arena es converteixen en un abstracte teló de fons per a les refinades figures de la seua esposa Clotilde i la seua filla María. L'enquadrament eminentment fotogràfic respon plenament al gènere iconogràfic conegut com el “passeig elegant”, protagonitzat per persones acomodades i ben vestides que s'acosten a caminar a la mar. Molt de temps ha passat des d'aquesta idíl·lica imatge d’una platja deserta al turisme de masses del segle XXI. És el que analitza Juan Gabriel Figueres en el seu article.

266

Juan G. Figueres Hernández

Faller

l'aRt del turisme

s evident que cada vegada el turisme i les Falles van agafats de la mà, ja que les Falles són una festa que atrau el turisme i fa que nombrosos visitants de tot arreu visiten les ciutats falleres per a gaudir dels monuments i de les diferents activitats que les

Beneficis i prejudicis poblacions ofereixen, per tant, és beneficiós per a l’economia local. No obstant això, també hi ha prejudicis i efectes negatius que caldria limitar, ja que poden afectar el desenvolupament de la festa fallera. És per això que, a continuació, parlaré dels uns i dels altres. 267

aRt

literari fet des de Cullera

Beneficis

Prejudicis

Els beneficis que aporta el lligam turismeFalles són molts i els podem diferenciar pel que fa als beneficis per a l’economia local i els beneficis per a les comissions falleres, encara que aquests són mínims.

Pel que fa als prejudicis, tal vegada apareixen més pel que fa a la ciutat que celebra les Falles i no tant a les comissions falleres. El principal prejudici, l’excessiva saturació o superar la capacitat de càrrega. Aquest concepte es podria definir com el nombre màxim de turistes que un espai pot albergar sense arribar a deteriorar-se per això. És a dir, aquest concepte quantifica de manera exacta quantes persones caben en una destinació turística: més enllà d'aquest límit, tant els recursos com la mateixa experiència turística resultaran perjudicats (IGECA, 2023). Per tant, el que pot ocórrer és que una ciutat no puga suportar l’excessiva entrada de turistes a una ciutat, encara que, realment, açò sols puga ocórrer a València actualment, ja que és el focus principal i la festa declarada com a Festa d’Interés Turístic Internacional, és a dir, la que té més difusió i els cadafals més reconeguts.

D’una banda, els beneficis per a l’economia local relacionats amb l’arribada de turistes en les dates fallers afavoreixen a les empreses d’allotjament i restauració bàsicament, ja que el turista s’allotja i menja en la ciutat per tal de gaudir de la festa. A més, tal vegada tenen alguna estona per a visitar qualsevol monument de la ciutat, el qual també és un benefici que repercuteix en l’economia local. Ací podem incloure també als establiments que fan la seua activitat en Falles, com puguen ser les xurreries o bunyoleries. D’altra banda, pel que fa a les comissions falleres, pot beneficiar en casos com, per exemple, si es cobra una entrada per a visitar la falla, fet que normalment aprofiten a la perfecció les comissions de la Secció Especial de València, que de segur trauran molts diners per les visites rebudes. També, en cas d’organitzar revetles obertes al públic en general, amb barra, els turistes poden consumir i obtenir beneficis les comissions falleres. Fora de les dates estrictament falleres, les comissions falleres se’n poden beneficiar dels diferents esdeveniments que puguen fer, com és el cas, posant exemples de Cullera, de la Matinal Motera, la parada de la Rumba, concursos de xarangues... que atraguen els turistes per la seua curiositat... I a més, sempre poden consumir, comprar paperetes d’aquests espectacles i inclús dècims de loteria perquè les comissions es beneficien. Per a això, té un paper fonamental que les comissions falleres traslladen al departament de turisme totes les activitats que puguen realitzar obertes al públic, per a poder beneficiar-se.

268

També podria ser un prejudici, encara que açò tal vegada és més discutible, la falta de promoció turística de les Falles tant per part dels ajuntaments com de les Juntes Locals Falleres, ja que han d’anar agafats de la mà i treballar de valent per tal de promocionar la festa de la millor manera possible. Per a això, tal vegada caldria, a poc a poc, tractar d’assolir els reconeixements més importants pel que fa al turisme, entre les quals destaquen les declaracions de Festa d’Interés Turístic Local. Finalment, es podria parlar també del perjudici en el qual el turista es comportara com un determinat sector de la població, és a dir, que els moleste el soroll que generen les comissions falleres, però això és més improbable que ocórrega perquè en teoria, el turista ve de vacances i a gaudir, i no a tocar els nassos.

aRti FALLES Conclusió Com s’ha exposat, la festa fallera aporta més beneficis que prejudicis al turisme i a l’economia local, sempre que se sàpiga gestionar centrant-se en els tres pilars de la sostenibilitat, és a dir, l’econòmic, el mediambiental i el sociocultural, evitant pèrdues econòmiques, que normalment solen ocórrer quan no se celebra la festa (l’exemple de la COVID-19 el tenim recent), la capacitat de càrrega i problemes entre el veïnat/turistes amb comissions falleres, però realment, està demostrat que la festa fallera és un impuls turístic per a les ciutats que les celebren, ja que les permeten eixir de l’estacionalitat tan marcada que tenim en la nostra regió a causa de la predominança del turisme de sol i platja.

Els principals prejudicis del turisme són l’excessiva saturació i el soroll nocturn. Foto Adrián Castelló Cañamero

Aquest sol espanyol, de Bernardo Javier Íñigo (Sant Antoni de la Mar, 1977). Arxiu Joan Castelló Lli

BIBLIOGRAFIA:

IGECA. (6 de Febrer de 2023). Capacidad de carga turística: qué significa este concepto. Recuperat el 28 d'ctubre de 2023, de Instituto de Gestión Cultural y Artística: https://igeca.net/blog/500-capacidad-de-carga-turistica-que-es

els beneficis que aporta

el lligam turisme-Falles són molts, tant per a l’economia local com per a les comissions 269

^ literari fet des de Cullera

aRt 270

< < La història també pertany a les dones. María de Molina va ser més que una reina, va ser una dona María de Molina, reina de Castella i Lleó, presentant al seu fill, l'infant Don Ferran IV, a les Corts de Valladolid de 1295, pintat per Antonio Gisbert Pérez. Fotografia: Verónica Povedano / Arxiu del Congrés dels Diputats

amb gran sentit d'Estat, que va aconseguir, malgrat el masclisme imperant, el respecte de la resta de les monarquies de l'època. Vídua des de molt jove, li va tocar viure una de les èpoques més turbulentes de la història castellana, però, no obstant això, va aconseguir mantindre el prestigi i l'autoritat real. Va saber guanyar-se el respecte dels seus súbdits, un respecte que Neus Cerveró Sanfélix reclama també per a aconseguir un turisme sostenible que no faça perdre la identitat de les falles.

Neus Cerveró i Sanfèlix

Tècnica en gestió i planificació del turisme

l'aRtdel turisme en les Falles

Nòmades virtuals es parlarà de 'nòmades virtuals' en compte de 'turistes' a causa d'un canvi en el model de ciutadania i de les preferències cada vegada més encarades al turisme intel·ligent i a la incorporació de les noves tecnologies.

ls temps canvien cada vegada més ràpid i de manera més radical, adaptant-se a una societat que té preferències concretes sobre temes molt diversos. Quan parlem de turisme en el s. XXI, cal parlar d'un gran repertori d'opcions possibles que evolucionen contínuament cap a noves versions actualitzades, segons siga el panorama actual, clar. Alguns experts, fins i tot, assenyalen que en un futur no molt llunyà

Fixeu-vos, si raonem quines poden ser les principals fonts d'ingressos que una destinació turística té en el transcurs del temps, possiblement se vos ocorren alguns dels elements materials que el lloc conserve, mobles i immobles, si més no, aquells dels quals s'ha fet una museïtzació per a l'obtenció de beneficis i una rendibilitat econòmica. Què me'n dieu dels negocis dedicats a l'hostaleria en general? Aquests, òbviament, són recursos innegables i elements innegociables perquè una destinació turística tinga èxit i puga desenvolupar la seua activitat de manera plena, així com les diferents infraestructures que es posen a la disposició dels visitants i residents. Segurament també haureu pensat en agències de viatge, diverses empreses d'activitats complementàries... i un llarg etc. que encara creixeria si férem una pluja d'idees. 271

aRt

literari fet des de Cullera Però, algú de vosaltres ha pensat que el patrimoni immaterial pot ser rendible? Deixeume dir-vos que aquest no sols esdevé una part important del turisme cultural, sinó que també pot ser una eina clau per al desenvolupament sostenible del turisme, és a dir, aquell que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, social i mediambientals per a satisfer les necessitats de no només els visitants, sinó també la indústria, l'entorn i sobretot de les comunitats amfitriones (OMT, 2023). Si ens plantegem, per exemple, quins són aquests beneficis econòmics que les comissions falleres i l'economia en general del poble poden treure del turisme, de segur que faríem un llistat molt extens sobre diferents temàtiques que es poden abordar per a aconseguir aquesta liquidesa de la qual en parlàvem. No obstant això, a través del patrimoni cultural immaterial (PCI) no només es pot parlar en xifres, sinó que també els visitants poden experimentar i comprendre La visita a les falles per propis i forans provoca concentracions de gent als carrers de la ciutat de valència.

272

Milers de valencians i turistes es congreguen diàriament a la Plaça de l’Ajuntament de València per a contemplar la mascletà. Arxiu Joan Castelló

aRti FALLES la cultura, les tradicions i la història d'una comunitat, és a dir, podria dir-se que són les portes a la diversitat. S'obtindria, per tant, un benefici màxim en tots els vessants que poden abordar-se. És, com a resultat, evident que el turisme té una relació directa amb el gaudi dels actius del patrimoni immaterial en el marc de les experiències del turisme cultural, emanant una riquesa a la població receptora, tant en l'intercanvi de divises com de coneixements. Si es té en compte aquesta idea, no és tan destarifat que els turistes, a poc a poc, passen a ser nòmades digitals i que, per tant, s'establisquen on més còmodes se senten per a dur a terme la seua vida, com per exemple, en la nostra destinació, on a banda de poder passar llargues temporades, absorbirien els aspectes més interessants de la nostra cultura. Aquest fet es traduiria en guanys, perquè generaria interés en la nostra geografia, ja que no només s'establiria una despesa contínua per part d'aquestes persones, sinó que també compartirien la nostra idiosincràsia pel canal de comunicació més internacional que actualment es coneix, les xarxes socials, fent promoció del que som i del que tenim. Ara bé, quins efectes negatius pot suposar el fet d'exposar-nos d'aquesta forma? La pèrdua d'autenticitat. Aquesta seria la principal limitació que les falles podrien experimentar en cas que la informació supere el seu màxim propòsit, és a dir, el d'aportar coneixements. No és la primera vegada que veiem casos on la cultura d'una regió s'ha vist perjudicada per la turistificació, com en el cas d'Andalusia, on el flamenc esdevé el reclam principal de tot el país a ulls dels visitants, o la nostra paella, que es pot trobar, inclòs, a les botigues de souvenirs extremenyes. Les falles no només són uns ninots exposats enmig d'una plaça que seran l'aliment del foc amb el pas dels dies. Són artesania, color, soroll, sàtira, costum, tradició i tot allò que les valencianes aportem amb la nostra forma de vida local, si permetem que es desenvolupen

atraccions turístiques fabricades o espectacles ficticis entorn de les falles que distorsionen l'essència del que realment volem transmetre, ens abocarem nosaltres mateixa a les feres del capitalisme, excloent-nos i apartant a la població local de les seues pròpies arrels. És per açò, que, les institucions públiques han de vetllar per una bona planificació turística que tinga en compte un bon desenvolupament de la seua activitat des de la governança, pensant no només amb els turistes, sinó també amb tot el teixit empresarial del municipi, i per descomptat, amb tots els actors que el conformen, que en aquest cas serien les diferents comissions falleres, residents en general, associacions diverses, etc. Si focalitzem l'atenció en l'escolta d'aquestes i afavorim la participació ciutadana, adoptant un enfocament integral i sostenible que els involucre a tots en el procés, s'evitaran aquest tipus de problemes i es garantirà un desenvolupament sostenible del turisme i de la seua comunitat amfitriona.

Alguns experts

assenyalen que en un futur no molt llunyà es parlarà de 'nòmades virtuals' en compte de 'turistes' a causa d'un canvi en el model de ciutadania, més encarat al turisme intel·ligent i a la incorporació de les noves tecnologies 273

literari fet des de Cullera

aRt Les lletres de Cullera han complit 50 anys. Foto Fernando Navarro

En 1973, Enrique Torres

< < Han complit 50 anys com el millor reclam turístic de la ciutat de Cullera. Em referisc a les lletres que, a l'estil de Hollywood, anuncien, des de l'alt de la muntanya de les Raboses (també anomenada Muntanya de l'Or), la presència d'un municipi de grans atractius per la riquesa del seu patrimoni històric, cultural, natural i, per descomptat, també turístic.

274

va voler donar un cop d’atenció a les desenes de milers de ciutadans que circulaven per l'autopista del Mediterrani i que passaven de llarg per Cullera

Joan Castelló Lli

Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Fernando Navarro

Fotògraf

l'aRtcom a reclam turístic

Les lletres de Cullera muntanya (a uns 230 metres d'altura) les lletres de la paraula ‘Cullera, amb unes dimensions de 30 per 11 metres, perquè foren una invitació permanent a conéixer la ciutat i gaudir-la.

n 1973, un visionari i un avançat al seu temps, Enrique Torres Gómez, va voler donar un cop d’atenció a totes les desenes de milers de ciutadans que circulaven per l'autopista del Mediterrani i que passaven de llarg per Cullera perquè desconeixien els atractius que oferia aquesta ciutat, que llavors començava a obrir-se camí com a destinació turística. Torres, amb la col·laboració de José Marí i d'altres treballadors locals, així com amb la imprescindible logística de l'empresa de construcció Ribes, van fer realitat el que pareixia impossible: pintar en la part superior de la

Mig segle després, les lletres continuen complint la seua funció com a reclam publicitari i com a promoció d'una ciutat que ha sabut combinar el turisme amb la conservació del seu patrimoni històric i la sostenibilitat ambiental. Una ciutat que, en paraules del seu alcalde, Jordi Mayor, en 1973 va iniciar el camí de la Cullera avantguardista i moderna que hui coneixem. Amb motiu del dia de la Comunitat Valenciana i en reconeixement d’aquesta efemèride, l'Ajuntament de Cullera va concedir a Enrique Torres, a títol pòstum, del Distintiu del 9 d’Octubre. El que semblava una bogeria, 50 anys després s'ha convertit en una realitat. Cullera no sols emula a Hollywood, sinó que, en aquest cinquantenari, ha iniciat contactes d’agermanament amb la ciutat de Los Angeles, que enguany celebra també un destacat aniversari: el centenari de les lletres que anuncien l'emplaçament del gran centre de producció del cinema americà. 275

^ literari fet des de Cullera

aRt 276

< < Durant la seua visita a València en 1802, la Universitat Literària va regalar al rei Carles IV este quadro de Vicente López (València, 1772 Carles IV i la seua família homenatjats per la Universitat de València, de Vicente López. Museu del Prado

– Madrid, 1850) que mostra a la pròpia Universitat, encarnada en una jove matrona, presentant a la Família Reial a les diferents facultats: Teologia, Dret, Filosofia i Medicina. Els acompanya la deessa Minerva, que assenyala cap a la Pau, la Victòria i l'Abundància, que sobrevolen la simbòlica recepció. En el seu article, Marisa Ibáñez realitza una anàlisi de la relació existent entre el món universitari, a través dels estudis de Belles arts, i les falles.

Marisa Ibáñez Chulio

Llicenciada en art i professora de l’Institut Llopis Marí

Belles aRts i Falles

* La creativitat fallera

És difícil separar els diferents vessants que l’art ens ofereix, tan variades, tan enllaçades i atractives per a investigar i desenvolupar allò̀ que volem expressar. És la falla en ella mateixa una expressió artística? Sense dubte ho és, tan nostra, tan valenciana, un reflex del nostre parer i la nostra idiosincràsia.

Falla és art i a més a més, l’avanç que suposen els nous materials és artesania, malgrat que l’evolució sempre estarà dins d’aquest camp. De fet, l’acabament d’un monument està ple de detalls i en aquest apartat és on es decora i engalana una figura o qualsevol detall d’una falla, després d’estar preparada passant pels diferents processos costosos fins que es dona per finalitzada. Jo he viscut molt a prop aquest món del naixement i construcció d’una falla i conec la seua complexitat, que d’altra banda no pots entendre si no estàs dins. En el meu cas vaig cursar estudis de belles arts i els camins de la vida en van portar a pertànyer d’una manera o l'altra a aquest ofici que respecte i admire per la dedicació que suposa i el sacrifici des que es crea un projecte fins que el veus plasmat en una plaça. 277

aRt

literari fet des de Cullera Esbós de la falla Cerimònies, de José Lafarga Palomares (Sant Antoni de la Mar de Cullera, 1989). Arxiu Joan Castelló

Era molt jove quan els meus professors de la universitat veien els meus quadres com “certament d’estil faller“, com no? Si vivia dins d’aquest món i em sentia influenciada d’alguna manera per ell. Done fe que molts companys de les anomenades belles arts, al llarg del seu recorregut artístic s’han vist atrets per plasmar la seua creativitat damunt d’una peça fallera. Esbós de la falla Catarroja descoberta, de Luis Martínez Canuto (Almirall Cadarso-Comte d’Altea de València de 1987). Arxiu Joan Castelló

Us assegure que no és fàcil passar de les tres a les dues dimensions, i de fet hi ha pintors o escultors que han intentat pertànyer a aquest ofici col·laborant en algun moment, però̀ s’ha quedat en això, en una intervenció́ més o menys estesa en el temps, i finalment cada cosa es queda al seu lloc, i la falla compta amb professionals que sempre han format part dalt o baix de l’ofici i que saben allò que una falla necessita per tal de no deixar de ser allò̀ que és, una falla. Artistes com Montesinos han vestit ninots en algun moment, incorporant novetats i intentant variar la forma final d’un monument, però sota la meua opinió, la falla ha de ser com és i no perdre la seua essència. Tot i això, la falla ha evolucionat i no sols en els materials, sinó també en el disseny. Hui dia els grans projectes naixen de la imaginació de dissenyadors gràfics com també guionistes, que els controlen des de l’inici fins l’acabament, es depuren línies s’empastellen els colors, i s’oferix tot un

278

aRti FALLES ventall de possibilitats que naixen de la seua imaginació. I jo, que he sigut testimoni al llarg dels anys he pogut veure esbossos que es feien a llapis, i s’acolorien en aquarel·les, fins hui on programes d’ordinador avancen moltíssim la feina i la doten d’una qualitat gràfica que està molt lluny de la imatge final d’un esbós fet a mà. Ara bé, després s’ha de construir i el llapis de vegades planteja unes propostes que suposen un repte quan hem de passar a materialitzar una idea i aquestes inclusions dels dissenyadors haurien d’estar sotmeses a alguna qüestió més enllà que la seua imaginació i és que es puga realitzar en tres dimensions. Alguns projectes no s’assemblen al resultat final o simplement no es poden adequar a allò̀ que el llapis ha plantejat. Tot i això, el suro permet una gran diversitat d’actuacions i més originalitat i menys repeticions, ara de fet, a penes intervenen escultors, i es modela directament. deixant a banda la qualitat, la gran diversitat de temes en un monument, dalt o baix original, inunden en març els nostres carrers. Fa uns mesos vaig veure en un cassal un esbós fet per mi allà per l’any 1993, belles arts i falla anaven de la mà, i eixa mà, la meua, treballava servei d’ una idea, sense cap pàgina d’internet que poguera inspirar-te. Aleshores es dibuixava i s’acoloria, sense cap tecnologia, i em va resultar més que curiós veure’l i adonar-me de com d’antic em resultava mirar-

lo respecte als projectes que es presenten hui en qualsevol comissió per humil que siga. Tot, l’afecte, la dedicació i la passió́ que posàvem en la seua confecció dubte que siga semblant als plantejaments d’avui. Ara bé, s’ha d’evolucionar com en tots els oficis i aquest, en concret, ho ha fet. No obstant i això, no és sols dibuixar-la i tematitzar-la, una falla s’ha de construir, amb totes les dificultats que suposa fins que la veus plasmada al carrer. Vaig veure complit el somni de molts artistes quan es va declarar el monument faller com a patrimoni immaterial de la humanitat, vaig descansar mentalment i va suposar un gran goig veure l’ofici que he viscut tan a prop, per fi, respectat. Vaig recordar temps passats de lluita en les inclemències del temps, en el transport de peces i moltes nits d’humitat per secar-les i acabar-les. Per sort no n’estic dins, almenys del tot però sempre pertanyeré a les falles d’una o d’una altra manera, pels meus estudis vinculats i per haver estat mitja vida tan a prop d’elles. He desitjat més respecte a aquesta professió, si està inclosa en el món de les belles arts crec que està en l’últim escalò i encara queda molt per aconseguir i per posar-lo on ha d'estar, molt més valorat com a art i com a el grandíssim i dur ofici que es. Els que realment el coneguem ho sabem.

La falla ha evolucionat i no sols en els materials, sinó també en el disseny, amb la incorporació dels dissenyadors gràfics 279

^ literari fet des de Cullera

aRt

< < El que en qualsevol altre artista del realisme social haguera servit per a

Les dotze, de Cecilio Pla. Museu del Prado

280

denunciar les miserables condicions de la classe obrera, subratllant el dramatisme de l'escena amb la inclusió del bebé, en ‘Les dotze’ és transformat per Cecilio Pla (València, 1859 – Madrid, 1934) en un cant a la condició noble dels més pobres: un obrer esmorzant durant el descans del migdia, al costat de la seua dona i el seu fill. Menjar senzill de plats tradicionals, que les comissions falleres transformen en àgapes contundents, com reflexa David Ferrer en el seu article.

David Ferrer Sánchez

Faller AC Falla Xúquer Cullera

l'aRt de la gastronomia

* Tradició, excessos i menús hipocalòrics Tots sabem que, al món faller, un dels pilars fonamentals són els menjars (també coneguts per “fartades”), ja siguen esmorzars, dinars o sopars, tot val dins de qualsevol moment del dia i sempre seran benvinguts i esperats.

uin tema més agradable m’han proposat que escriga aquest any. Com a bon amant de la gastronomia i del bon menjar que soc (els que em coneixen ho saben i els que no, sols cal veure el meu cos, je, je,je) és per a mi un plaer escriure unes quantes paraules relacionades amb aquest tema.

Tant és així que totes les comissions falleres tenen algun plat tradicional o característic que destaca per damunt de la resta de menjars que es fan durant tot l’any. Per això i després d’un treball d’investigació, tot i no poder haver tastat tots els plats dels quals vaig a parlar, anomenaré alguns dels menjars més típics de cada falla del nostre poble. Vos recomane qui tinga a mà un “omeprazol” (protector d’estómac) que se’l prenga per si de cas després li entra un poc d’ardor, que la cosa ve carregada de calories. 281

aRt

literari fet des de Cullera

Bé, comencem per una de les comissions amb més “solera” dins del món gastronòmic faller, que és la falla La Bega. Són molts els menjars que fan, però si hi ha un que destaca seria la “caldereta de corder”. Ja no és perquè siga el millor menjar, destaca per la curiositat que es fa “el quart dia de falles” i celebren així l’inici d’un nou exercici faller. A la falla Sant Antoni, altra comissió amb tradició gastronòmica, són molt destacables els sopars que fan quasi tots els divendres, però és tradició el reservar un dia de la setmana fallera per cuinar un plat molt típic valencià, “arròs amb fesols i naps” i que, per a la seua preparació, “les peladores” comencen ja el dia d’abans pelant i tallant la verdura. I a l’endemà, a les 7 del matí, ja posen en marxa el foc, que tradicionalment el fan amb llenya de taronger. La comissió de la falla Passeig Mercat, com totes les comissions també fan quantitat de dinars, sobretot la setmana fallera, però parlant amb alguns dels membres de la comissió molts destaquen tenen un bonic record dels “gaspatxos”, o com ells diuen “gaspatxà” un plat que sempre feia Vicent “El Garrit”, que per desgràcia ens va deixar en 2018, però que la seua tradició ha continuat i és un dels dies que més gent acostuma a anar a dinar al casal faller. M’agradaria que servisca aquestes paraules i foto en record de Vicent. A la falla Plaça Espanya ja són molt conegudes les seues festes gastronòmiques, com la famosa calçotada que fan a la plaça, però a més a més, últimament estan ampliant la seua oferta gastronòmica amb diferents esdeveniments com la degustació d’arrossos amb maridatge de vins valencians i tapes o el tast de cerveses sempre acompanyat amb bon menjar, clar. 282

Apleguem ara a altra de les comissions amb bona fama gastronòmica que és la falla Raval de Sant Agustí. Ací no tindrem cap dubte. Qui no coneix el multitudinari concurs de la nit de l’arròs al forn? Aquest concurs es fa des de fa més de 20 anys i és tot un referent gastronòmic a Cullera on acudeix moltíssima gent. La falla Taüt ha creat des de fa uns anys uns esdeveniments que porten per nom “Cataüt”. Són unes jornades gastronòmiques que busquen donar a conèixer la cultura fent sentir les olors, els colors, els gusts i fins i tot l’oïda i el tacte. Un plaer per a totes aquelles persones que acudeixen a aquestes jornades. La comissió de la falla Canet destaca principalment per dos dinars i que a més a més, dona la casualitat que són consecutius. El dia 15 de març sempre fan “all i pebre de rap i llagostins” on sempre acudeixen persones convidades com autoritats, amics, etc. I després, l’endemà, el dia 16 de març és quan fan el conegut com “arròs al forn del dia de la plantà”, que a més d’un se li fa pesat i després no apareix per ajudar a acabar de muntar la falla. A la falla Plaça Mongrell tenen un curiós costum que incentiva l’inici del nou exercici faller i és el dinar de “l’apuntà”. Sempre fan “arròs del senyoret” per donar la benvinguda als nous membres que s’han apuntat a la comissió. Una bona idea que dona inici a les falles d’eixe any. Falla Avinguda País Valencià: Aquesta comissió té un plat molt particular que porta el nom del faller que se’l va inventar “Pollastre al Gafarró” que porta per ingredients pollastres, xampinyons, pimentons, creïlles, vi blanc, ceba, ous, oli d’oliva, carlotes, alls i sal. No té mala pinta, veritat?

aRti FALLES A la Falla del Port tenen com a plat tradicional un “Pollastre al wisky” que fa sempre la fallera Mari Carmen Hernández González, i que porta per ingredients el pollastre, whisky, nata, xampinyons, pebre negre, oli d’oliva i el concentrat de carn (Bovril). Un dels moments més esperat és quan es fa el flamejat del pollastre. Raconet: Aquesta comissió no destaca cap plat en especial, però com una apassionada de la cultura valenciana sí que realitza diversos concursos de plats típics valencians com paelles, arròs al forn, esgarradet amb pimentó, allioli, coques salades i dolces com la coca de llanda i també concurs de bunyols. A la falla Plaça Alboraia cada divendres és típic portar cadascú al casal el seu entrepà envoltat en paper d’albal baix el braç i comentar qui li l’ha fet, la mare, la iaia o si li ha tocat fer-ho a ell o ella mateixa. Després van preguntant i mirant de què porta l’entrepà cadascú i a veure quin està més bo.

Falla Rei en Jaume I: En aquesta comissió tenen un plat típic que realitzen des del primer any de fundació i és el “Pollastre al vi”, típic del dissabte abans de la plantà i que també coincideix amb l’esperada festa “reimember” que fan a la nit, un dia completet. Els ingredients que porta són: pollastre, vi, verdures i hortalisses (alls, creïlles, xampinyons, safanòries i cebes), una picada de fetges, cacau i pa, oli, sal, pebre negre i els polèmics ous que un any es van afegir, no se sap encara massa bé si va ser per casualitat o fet amb i intenció, però la qüestió és que des d’aleshores és un ingredient més d’aquesta recepta tradicional a la falla Rei en Jaume I. Falla Xúquer: Com no podia ser d’altra manera i com a falla propera a la mar i al port pesquer, aquesta comissió és coneguda pel seu tradicional “arròs a banda”, amb producte de quilòmetre 0, acabadet de traure de la mar. Açò és possible gràcies al fet que alguns Vicent “El Garrit” fent el tradicional gaspatxo. Font: familiars de Vicent

283

aRt

literari fet des de Cullera

membres de la comissió i amics són pescadors i això possibilita aconseguir aquests productes frescos de la nostra mar. El dia de l’arròs a banda no té cap data determinada, està clar que es fa un dels dies previs a falles, al mes de març, però el que sí que queda clar és que és el dia que més gent s’apunta al llistat dels dinars, ja siguen fallers com amics. Com anècdota també podem dir que s’aprofita el dia per a fer fallers d’honor a alguns dels convidats. El cabet en la faena, je,je,je. També tenen com a tradició curiosa fer el dia 20 de març un consistent “putxero” per a totes aquelles persones que encara els queden forces i van a ajudar a arreplegar les coses i desmuntar la carpa (si hi ha eixe any). Falla Bulevar: En aquesta comissió destaquen per damunt de tot els esmorzars. Els encanta a les 10 del matí en punt, tindre preparat l’entrepà i menjar per agafar forces. L’esmorzar que més destaca és quan fan la carn de cavall amb alls tendres, siga dins del pa o al plat. No falla mai i no sols ho fan una vegada a l’any, és una cosa que de tant en tant els agrada repetir.

Falla Faromar: Com a comissió que fa pocs anys que està fundada, encara no sabem massa bé quin és o serà el seu plat tradicional o preferit, però el que queda molt clar en aquests anys és que per a ells té una gran importància el dia que fan les paelles al carrer, on conviden a la barriada per a poder gaudir del plat valencià més tradicional i conegut, la nostra paella valenciana. Com haureu pogut comprovar són moltes les ofertes gastronòmiques que ens ofereixen les comissions falleres de Cullera i el més curiós és que com a plat típic hi ha pocs que coincideixen i això està molt bé, perquè m’agradaria fer una aposta a qualsevol faller o fallera que tinga amistats en totes les comissions i tinga el valor d’anar cada dia a una de les falles i degustar aquests plats tan bons que tenen com a tradició. Ara, que es prepare uns dinerets per anar a comprar-se roba quan acabe, que tot li vindrà menut, o altra opció seria apuntar-se al gimnàs, però allí no donen menjar. BON PROFIT...!!! Torrà d’embotit per a la Matinal Motera. Arxiu Falla Raval de Sant Agustí

284

aRti FALLES

Concurs d’arròs al forn en la Falla Raval. Arxiu Falla Raval

Un dels pilars

fonamentals al món faller són els menjars (també coneguts per “fartades”) 285

^ literari fet des de Cullera

aRt

David Bowie, de Gil Zetbase

< < L'art pop és un moviment artístic sorgit a mitjan segle XX, inspirat en l'estètica de la vida quotidiana i els béns de consum. De la mà de la música electrònica, l'art pop presenta una manera de tractar l'art més global i social, no per a pocs (classista), sinó per a tots. La imatge de Dawid Bowie, seguint l'estil del Díptic de Marilyn, d'Andy Warhol, ens introdueix en el repertori de música rock i haevy metall que han adaptat les xarangues en la festa de les falles, tal com ens ho explica Roberto Deniz.

286

Roberto Deniz Santana

Podcaster

la música pop també és aRt

* Quina cançó toquem?

stava buscant una definició de xaranga en una frase quan entropesse amb l’etimologia de la paraula que explica, segons el Diccionari crític etimològic de Joan Corominas, que és una “orquestra popular descompassada”. Una afirmació bastant anacrònica i desencertada actualment, ja que, avui dia, aquests conjunts musicals estan cada vegada més ben organitzats, professionalitzats i la majoria contenen en les seues files músics d’enorme talent que s’esforcen per a crear un ambient d’allò més festiu en les diferents comissions falleres. Sense anar més lluny, en el passat festival de xarangues organitzat per la Falla Raval de Sant Agustí vaig observar i comprovar el nivell de les diferents formacions que van crear un ambient brutal i em vaig fixar en la coordinació entre metalls i percussió.

Aquest tema em va fer pensar en allò d’on naix el repertori que tenen les xarangues i, també, com seria el seu modus operandi. Aleshores vaig decidir citar-me amb dos músics joves de Cullera per a entrevistar-los per a conéixer una mica més del fenomen del món de la xaranga. Proveïts d’entrepans, amanida i refrescos, Pau i Víctor em van contar que el cuquet de la música els va picar quan, al primer, el van portar els seus iaios a un concert de Nadal i es va meravellar del que allí ocorria. A Víctor li envaí la tradició dels seus germans majors que estudiaven música. Cal destacar que una cosa bastant normal en aquest lloc és que els pares apunten als seus fills a una de les dues societats musicals o al conservatori de música per a provar la possibilitat que als seus fills i filles se’ls desperte la passió de combinar les diferents notes de l’escala musical amb un ritme compassat perquè en un futur facen d’aquesta bellíssima disciplina artística una carrera professional. 287

aRt

literari fet des de Cullera

Des del meu punt de vista, aquests casos es donen perquè, anteriorment, hi ha, o hi ha hagut, un membre de la família que és o ha estat músic professional i, lògicament, es disposen de recursos econòmics que puguen costejar aquests estudis. Per a aprofundir en com aquests xics decideixen unir-se o crear una xaranga, els vaig preguntar quin lloc ocupa per a ells la música i què significa. Pau em conta que per a ell és una via d’alliberament que l’ajuda a suportar la seua rutina diària i que, malgrat les incomptables hores de classes i pràctiques, troba el seu refugi tocant peces musicals amb el seu oboé o recorrent els carrers o comissions falleres amb el seu bombo. Víctor toca la trompa en la seua banda i el trombó en la seua xaranga, però és que, a més, he estat testimoni de com toca la guitarra i canta per Sabina. Per a ell la música és el trampolí al pla laboral. Aquests dos músics es van enamorar de les xarangues a primera vista quan veien que es creava un ambient festiu a cop de caixa i plats barrejats amb sons de trompetes, trombons i saxos com una mena de fanfàrria provocant la festa entre el públic que els acompanyava; aquesta emoció la volien experimentar aquests dos xics i els ha servit com a metxa de traca per a formar part d’una xaranga. Mentre els metrallava amb preguntes sobre diferents estils de música em va començar a rondar al cap la idea de crear una playlist

en què caberen clàssiques cançons que es reinterpreten en la xaranga, així com possibles candidates a entrar dins d’aquest subgènere musical des de la perspectiva d’aquests xicots. Mentre ens servien els cafés els comentava que, en el temps que porte observant a aquestes formacions, m’havia adonat que, la majoria si no totes, tenien peces clàssiques en el seu repertori com el pasdoble “Paquito el Xocolatero”, del compositor contestà Pascual Falcó, al que ells afegien també altres exemples com “Tercio de Quites”, de Rafael Talens, músic oriünd de Cullera, o “Granada Bonita”. Després prosseguim amb altres clàssics més populars com “Tírate de la moto” o “El tablón” que són, per dir-ho així, més lleugeres i festives. Avui dia, les xarangues han actualitzat el seu repertori per a adaptar-se als nous gustos, el que provoca que fallers i falleres joves se sumen a la festa ballant a ritme per exemple de ska amb música dels madrilenys Ska-P, els argentins Els Fabulosos Cadillacs i, fins i tot, amb bandes originàries d’ací com és el cas d’Obrint Pas o La Gossa Sorda. Per a aquesta playlist he volgut posar el meu segell personal amb la incorporació de dues grans formacions britàniques que van donar brillantor a aquest so a la fi dels setanta i principi dels 80. Parle dels The Specials i de Madness, dues bandes que perfectament poden sonar en una interpretació animada i festiva del ska a través de la xaranga.

El grup madrilenys Ska-P. Web oficial de Ska-P

288

aRti FALLES

Scorpions, la banda de heavy metal. Foto Ian Robert Laidlaw

Tot seguint la conversa, em fan saber que estan experimentant amb altres gèneres, com el rock, per incorporar-lo al seu repertori i que estan fent arranjaments per incloure l’himne de Miguel Ríos “Bienvenidos”. Sens dubte, això em crea gran expectació perquè no m’haguera imaginat que, alguna vegada, sonaria aquesta cançó en una adaptació de vent i metall. No obstant això, no seria la primera formació que es nodreix del rock per augmentar el seu repertori. Pau em conta que hi ha alguna xaranga que s’atreveix amb els alemanys Scorpions, banda capdavantera de heavy metal europeu i, això, em deixa sorprés, ja que mai hauria pensat que aquest tipus de sons tingueren cabuda en aquestes formacions de músics. Sens dubte, no existeixen fronteres estilístiques o de gènere musical per a aquests “combos de carrer”, ja que si del que es tracta és de fer ballar al públic faller no cal posar portes al camp i si cal versionar a La Oreja de Van Gogh o Alaska y los Pegamoides, com Pau i Víctor em comentaven, doncs amb una sèrie d’arranjaments es crea un medley de diverses cançons i es posa potes amunt al personal, si se’m permet l’expressió. El cas és que, siga ska, rock, pop o dance, amb l’arranjament adequat, abaixant el to, canviant el ritme o sostenint la nota es pot aconseguir reinterpretar “Désenchantée” de la belga Kate Ryan. Aquests xicons ho tenen clar i saben que utilitzant l’enginy per a la composició es

poden adaptar cançons com “Ay, Dolores” de Reincidentes o “Y nos dieron las diez” del mestre Joaquín Sabina. Aquesta entrevista m’ha servit per a saber, de primera mà, quin és l’estat de salut del món de la xaranga i he de dir que gaudeix d’una forma envejable i compta amb molts, i bons, professionals que amb il·lusió, passió i les seues bones hores d’assaig, insuflen vida a les falles a través de la música. Ja per acabar, he creat una playlist en Spotify, a la qual s’accedeix amb el codi QR que veieu ací mateix. Trobareu les recomanacions dels meus entrevistats esquitxades d’altres cançons triades per mi que, crec, anirien bé si alguna xaranga s’animara a tocar-les. Açò serveix com a cirereta del pastís per a acabar un article que ha estat un repte per a mi. No coneixia en excés aquest fenomen musical, sincerament, però ha estat molt satisfactori, divulgatiu i entretingut.

Hi ha alguna xaranga

que s'atreveix amb els alemanys Scorpions, banda capdavantera de heavy metal en Europa 289

290

aRti FALLES

La fotografia és veritat, i el cinema és una veritat 24 vegades per segon (Jean Luc Goddard)

aRt-iculant drets socials

Setè art: Cinema

291

^ -iculant drets socials

aRt El quart estat, de Giuseppe Pelliza da Volpedo. Copyright Comune di Milano, Galleria d’Arte Moderna. Foto Carrà

< < Realitzat amb la tècnica del puntillisme, El quart estat, de Giuseppe Pelliza

da Volpedo (1868-1907), representa la unió de tots els treballadors, una nova classe social que al principi del segle XX s'estava organitzant per a reclamar drets laborals. És una marxa lenta, però imparable dels oprimits en els inicis de la revolució industrial, com reflecteix també Raül Roselló en el seu article sobre la negociació col·lectiva i el dret a la vaga.

292

Raül Roselló Gregori

Secretari general comarcal d’UGT-PV

l'aRt de la negociació col·lectiva

poqueta nit del dimecres 23 de febrer de l'any 2000 la vella casa del poble de la UGT a Cullera començava a tindre una activitat frenètica. La vaga s'iniciava l'endemà i calia organitzar els piquets. L'antic edifici, construït pels mariners del Xúquer i per les societats obreres en la segona dècada del segle XX, bollia una vegada més en defensa dels drets laborals. Les hores prèvies a una convocatòria de vaga solen viure's amb intensitat febril i els companys pujaven i baixaven contínuament l'estreta i empinada escala que conduïa a la sala principal del primer pis de la seu sindical, on s'havia instal·lat la coordinació de l'activitat dels piquets ugetistes per a les comarques de la Ribera Baixa i la Safor.

La conquesta dels drets en el treball La missió era ben concreta: Desplegar-se en les zones d'obres de construcció entre Cullera i Oliva i aconseguir el major suport per a la vaga convocada conjuntament per la UGT i CCOO. Havíem de contribuir a l'objectiu de parar completament el sector de la construcció en el conjunt d'Espanya durant els dos dies següents, 24 i 25 de febrer. El lema escollit era directe: "Ja n'hi ha prou! Stop als accidents de treball. Per una ocupació estable. Per la regulació de la subcontractació." Aquella mobilització era diferent de totes les altres que s'havien dut a terme anteriorment en el país. El nucli d'aquella vaga general en el sector de la construcció no eren els salaris, el calendari laboral o la classificació professional, sinó que era la reivindicació d'una major seguretat en les obres. Es tractava d'una fita històrica per al moviment sindical, ja que per primera vegada qüestions lligades a la salut laboral passaven a ser centrals i els treballadors s'unien per a exigir que la prevenció de riscos laborals fora una realitat als talls de faena. 293

aRt

-iculant drets socials

La situació en el sector havia arribat a ser catastròfica. Teníem una legislació moderna i actualitzada, en línia amb els països europeus més avançats i, no obstant això, la cobdícia d'una part molt important dels empresaris, amb la permissivitat dels governs, els feia fugir d'invertir en seguretat i dotar d'estabilitat a les plantilles de treballadors. El resultat eren 300 morts en el sector cada any i els beneficis de les constructores, en canvi, pels núvols. Aquella vaga fou un èxit en tot el país, en tots els pobles i ciutats. També els piquets que s'havien desplegat des de Cullera informaven que totes les obres estaven parades. Ni una grua torre estava en funcionament. Alguns treballadors saludaven l'arribada del piquet i ens reprotxaven que haguérem tardat tant perquè érem la coartada necessària contra possibles represàlies.

Encara que els resultats d'una vaga, per exitosa que siga, rarament arriben a vore's en el mateix dia, en aquella ocasió molt prompte fou evident que l'impacte anava a ser enorme. En els anys immediatament posteriors el diàleg social específic sobre prevenció de riscos laborals fructificà en acords molt rellevants i, després de noves mobilitzacions, arribà per fi l'any 2006 la desitjada llei que limitava la subcontractació en la construcció. Hui la sinistralitat en la construcció encara és un problema important, però ni de bon tros la situació és comparable a la situació que provocà la vaga de l'any 2000.

Acabada la jornada de mobilització venia de nou l'hora dels negociadors. Assumir la

Convocar una vaga no és plat de bon gust. Mai no és ni la primera opció ni la favorita

Treballador en l’atur. Ninot de la falla ‘Men sana in corpore sano’, de Vicente Julián García Pastor (Universitat VellaPlaça del Patriarca, 2023). Foto Joan Castelló Lli

294

nova correlació de forces, ara de part de les organitzacions sindicals convocants de la vaga, i exercir l’art del diàleg social i la negociació col·lectiva per a buscar una solució al conflicte positiva i acceptable per a totes les parts.

Pescador del Palmar. Ninot de la falla ‘Arribar a bon port’, de Toni Pérez Mena (Av. Burjassot-Pare Carbonell, 2022). Foto Joan Castelló Lli

Locomotora de vapor en els inicis de l’era industrial. Figura de la falla ‘L’última oportunitat’, de Juane Cortell (Av. Menéndez i Pelayo-Catalunya, 2022). Foto Joan Castelló Lli

aRti FALLES per a buscar l'eixida a un conflicte laboral. Però totes les institucions del treball, i especialment les llibertats relacionades amb els sindicats, les organitzacions patronals i, per descomptat, el dret de vaga, són consubstancials a la democràcia. I per això mateix, la norma democràtica essencial a Espanya, la Constitució, situa en un lloc tan rellevant el reconeixement del paper central dels sindicats de treballadors i també de les associacions empresarials. No és un lloc secundari ni marginal sinó en l'article 7, en el títol preliminar on es regulen els temes capitals, a continuació de l'article que regula el paper i el funcionament dels partits polítics i abans del que ho fa amb les Forces Armades. El dret a sindicar-se lliurement i el mateix dret de vaga també estan constitucionalitzats, concretament en l'article 28. Els beneficis de l'activitat sindical, a més a més, arriben al conjunt de la ciutadania. El salari i les condicions de treball que els sindicats aconsegueixen acordar en el conveni col·lectiu són el mínim que s'aplica obligatòriament al conjunt de treballadors de l'àmbit del conveni, siga d'empresa, de sector, etc. Això té un valor extraordinari, ja que permet, per exemple, que la immensa majoria dels treballadors valencians estiga cobert per un conveni col·lectiu a pesar que la immensa majoria de les nostres empreses són microempreses de menys de 10 treballadors on d'altra manera seria inviable negociar en condicions justes i equilibrades. Darrere de cada conquesta d'un dret en el treball o benefici social que hui considerem consolidat i característic del nostre estil de vida s'hi troba l'empremta de moltes lluites sindicals. I, lògicament, el final no està escrit, ja que les relacions laborals evolucionen i hui hi ha situacions que fins fa molt poc no podíem ni imaginar i noves necessitats i sensibilitats, com la conciliació familiar i la igualtat entre homes i dones, l'atenció a la salut mental, l'impacte de la digitalització o els canvis demogràfics, per posar només alguns exemples.

Serà necessari continuar avançant i segurament lluitarem per un nou Estatut del Treball, que substituïsca el que ara tenim vigent, i per nous drets que garantisquen que qualsevol treballador tinga accés a unes condicions de treball, salari o temps de treball negociades i pactades col·lectivament en condicions d'equilibri en les relacions laborals. Caldrà també avançar per a desenvolupar eixe enigmàtic l'article 129 de la Constitució espanyola, que insta els poders públics a promoure eficaçment les formes de participació en l'empresa i inclús a, cosa encara totalment inèdita, a establir els mitjans per a facilitar l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció. Com a societat democràtica, tenim les ferramentes per a resoldre els interessos contradictoris que inevitablement sorgeixen en les relacions laborals. A voltes sindicats i patronals acordaran sense problemes a les taules de negociació i a voltes caldrà passar per l'exercici del dret de vaga. La unió solidària de persones treballadores defensant totes a una les condicions laborals que consideren justes fa més gran la democràcia. Com en aquella representació d’una vaga que representà el pintor italià Giuseppe Pellizza a la seua emblemàtica obra anomenada El quart estat, la solemnitat de la unió per a lluitar pel treball digne té una força imparable. Amb seguretat que ara la pintura mostraria més diversitat, més multiculturalitat i tantes dones com homes, però en essència tot seria molt semblant i algú venint des d’un costat recordaria a la representació sindical responsable de negociar que en les seues mans estava el futur dels fills i filles de tots ells.

La Constitució situa en

un lloc tan rellevant el reconeixement del paper central dels sindicats de treballadors i també de les associacions empresarials 295

^ -iculant drets socials

aRt

Guernica, de Pablo Ruiz Picasso. Museu Reina Sofía

< < Reflex fidel d'una època i d'unes dramàtiques circumstàncies, el Guernica

constitueix un al·legat contra la barbàrie i el terror de la guerra. La sobrietat cromàtica, en tons grisencs, i la intensitat de tots els motius determinen el caràcter tràgic de l'escena. Alexandre Morales pren com a referència aquest quadre per a alertar del risc d'involució dels drets socials conquistats en els últims anys.

296

Alexandre Morales

l'aRt d’avançar en drets socials

^ + *

mb l'arribada del govern del Botànic a la Generalitat Valenciana l'any 2015 es va trencar amb l'hegemonia que la dreta havia tingut al País Valencià durant més de 20 anys. Una hegemonia que es va veure truncada gràcies als resultats electorals que l'esquerra va aconseguir aquells comicis i van possibilitar un govern progressista que obria un nou horitzó en la política valenciana.

Podem tornar arrere? Sí, com els carrancs Malauradament, el passat mes de maig de 2023 per una mala sort de matemàtica electoral, Podem no va aconseguir entrar a les Corts Valencianes i no es va poder reeditar el pacte, a pesar que Ximo Puig havia llaurat un bon resultat electoral; tot i això, sumat a la dinàmica del relat mediàtic en l’àmbit espanyol, va afectar considerablement i es va perdre una oportunitat per haver consolidat polítiques d'esquerres en un període de 12 anys. 297

aRt

-iculant drets socials

Escena de la falla Batalla de galls, de José Ramón Lisarde Ferrer (Sèneca-Iecla, 2023). Foto Joan Castelló Lli

298

aRti FALLES El Guernica ens demostra la fragilitat dels drets i llibertats aconseguides i com d'un cop de ploma poden veure's afectats

El Guernica, un símbol de resistència democràtica

Pense tot el que ens va costar lluitar, eixint al carrer en plena primavera valenciana per a demanar que s'invertira en educació pública davant un govern que retallava diàriament en beques i en recursos públics. Pense en tots els casos de corrupció que com a poble ens avergonyien i que eren carn de portada als mitjans de comunicació. Pense en els malalts de l'hepatitis C que no podien accedir al tractament perquè des de la Generalitat es considerava que eren excessivament costosos per al sistema. Pense en tantes i tantes desfetes que aquesta gent provocà i el malson no se'm fuig del cap: No sé si és ràbia, frustració o una sensació d'haver perdut tant... No estàvem fent-ho mal, per això no es va entendre el resultat i ni tan sols els mateixos que han entrat s'ho creien perquè a la vista està la poca preparació que desprenen tots els seus alts càrrecs. I arribà Pedro Sánchez en juliol del 2023 i va pegar un colp a la taula convocant les eleccions generals de forma anticipada per aclarir clarament si la ciutadania volia polítiques progressistes o, per contra, tornar arrere en l'assumpció de drets i llibertats, i contra tot pronòstic electoral que dia a dia inundaven les xarxes amb enquestes manipulades i comentaristes avorrits, va guanyar les eleccions el bloc progressista enfront al bloc reaccionari dels conservadors i els feixistes.

En plena Segona República Espanyola, recordem el primer govern democràtic de la nostra història política, l'executiu socialista va encarregar a Picasso un quadre per a decorar el pavelló que Espanya tenia a l'Exposició Universal de 1937 a París. En aquesta obra l'autor va voler manifestar la seua repulsa enfront el fanatisme que va sacsejar la ciutat basca de Guernica amb un bombardeig capitanejat pels franquistes i propulsat pels nazis. És una obra necessària per a entendre la repressió que patiren els demòcrates a mitjan del segle XX i que va suposar un abans i un després en la nostra història recent. També aquesta obra ens demostra la fragilitat dels drets i llibertats aconseguides i com d'un cop de ploma poden veure's afectats per les polítiques reaccionàries i negacionistes que la ultradreta vol imposar-nos. El que s'haja pogut mantindre el govern de coalició progressista a Espanya és un gran alleujament per als col·lectius i persones que sempre ens hem vist ofegats a la mancança de drets. I de veritat, no mentisc quan assegure que els drets i llibertats assolits poden ser diluïts perfectament, Ayuso ja ho ha fet a Madrid permetent altra vegada les teràpies a homosexuals, sí, teràpies, sona fort, però són teràpies que suposadament curen allò que ells consideren com l'homosexualitat patològica. No és que tornem arrere, és que entrem en terrenys molt perillosos. Llarga vida al Perro. 299

^ -iculant drets socials

aRt

El Tribunal de les Aigües, de Bernardo Ferrándiz. Àlbum fotogràfic d'obres d'art espanyoles i portugueses realitzat per J. Laurent i Cia. Museu del Prado, Madrid

< < El Tribunal de les Aigües, l'obra més important del valencià Bernardo

Ferrándiz, representa una escena costumista de la més antiga institució de justícia existent a Europa, en la qual es reunien les comunitats de regants per a trobar solucions consensuades als problemes sorgits per la distribució de l'aigua per al reg de l'horta. Una voluntat de negociació de la qual es fa ressò Hugo Font en el seu article sobre convivència ciutadana i falles.

300

Hugo Font

Advocat

l'aRt de la convivencia ciutadana

^ + *

es falles, la festa per essència dels valencians, marcada pel foc i per la pirotècnia, va més enllà dels “tres dies de falles”, en tant que les comissions falleres fan innumerables activitats culturals, esportives i socials al llarg de l’any. No obstant, és en el mes de març on es du a terme una major activitat fallera i aquesta, tot i tindre un fort arrelament social, no està exempta de poder comportar conflictes entre els qui participen de l’activitat de les falles i els ciutadans que no en participen.

Són les falles un problema per a la convivencia? En aquest sentit, és important comprendre, per una banda, que les falles són una part integrant de la nostra història i cultura, i que són un esdeveniment que ha estat transmés de generació en generació, reforçant els llaços entre els habitants del nostre poble. Però que, no obstant això, i com qualsevol altra activitat, les falles poden generar tensions entre els veïns, especialment a causa del soroll, els talls de carrers, l'ocupació de la via pública, l'ús de la pirotècnia, les aglomeracions i altres molèsties que poden derivar-se de les activitats de les falles. Així les coses, què ocorre quan algú se sent perjudicat o molest per l'activitat de les falles, i es planteja a quina llei recorre que regule l’activitat fallera per a vore què pot fer? Doncs es trobaria que no hi ha cap llei autonòmica o estatal que regule específicament l’activitat fallera. Però açò no significa que existisca llibertat absoluta per a les falles, en tant que en l'àmbit local s’han d’haver dictat i aprovat les normes reguladores de l’activitat fallera. I a més, sempre es podrà acudir a qualsevol llei que empara els drets que el ciutadà considera que se li han vulnerat. 301

aRt

-iculant drets socials La comprensió mútua és clau per resoldre les tensions entre els veïns i les comissions falleres. Foto Adrián Castelló Cañamero

Amb tot, la problemàtica que puga sorgir amb les falles no és necessàriament un conflicte que siga permanent o del que no es puga obtindre una solució. En tot cas, es podria parlar de fets concrets i esporàdics, però que no per això es poden obviar i que sempre són un repte que requereix una gestió adequada i una aproximació equilibrada per a poder aconseguir una adequada convivència entre tots els implicats. Per tant, i per al cas que hi haja algun conflicte, com a advocat considere que abordar aquests problemes implica una combinació de sensibilitat cultural, unes normatives municipals ben definides i, sobretot, una comunicació efectiva entre les parts involucrades que permeta entendre els diferents punts de vista del conflicte i arribar a un enteniment que siga respectuós amb els drets i deures de les parts implicades. No es pot obviar que els drets propis acaben on comencen els d’altra persona. 302

En aquest sentit, és essencial reconéixer i valorar la importància de les falles com a part integrant del nostre patrimoni cultural i social, i a la que s’ha de garantir i afavorir la seua continuïtat, tot i podent arribar a ser més permissius que amb qualsevol altra manifestació social. Però alhora, s’ha de tindre en compte que és sobretot a la seua vessant lúdica on es poden generar la gran majoria dels conflictes. I aquests no sempre es resolen adequadament interposant denúncies i recorrent als jutjats, motiu pel qual la comprensió mútua és clau per resoldre les tensions entre els veïns i les comissions falleres. Resoldre-ho tampoc és una tasca senzilla, perquè la gran majoria de vegades ningú vol cedir en les seues pretensions, i per això, i per a garantir l’enteniment i comprensió mútua, pot ser rellevant el fet d’organitzar sessions informatives sobre les falles, la seva història i el seu significat cultural, per ajudar a sensibilitzar la comunitat sobre la importància de mantindre vives aquestes tradicions, i facilitar les seues activitats lúdiques.

aRti FALLES

Així mateix, també és crucial establir normes locals que regulen les activitats relacionades amb les falles, integrant els interessos d’aquestes, però sense obviar els drets de la resta de la ciutadania, sent important la participació ciutadana en la presa de decisions relacionades amb les falles. En aquest sentit, les opcions són múltiples, i entre altres es poden establir comités consultius amb representants de la comunitat, incloent-hi veïns aliens al món faller i membres de les comissions falleres, per debatre les qüestions relacionades amb la festivitat i arribar a consensos que puguen beneficiar a totes i tots. Processos com aquests permetrien que tota la ciutadania se sentira partícip i respectada en el procés de presa de decisions, i afavoriria una major comprensió mútua. La convivència pacífica entre falles i ciutadans és, sense dubte, possible i necessària. No obstant això, requereix un esforç conjunt de totes les parts implicades. Als membres de les comissions falleres els interessa no ser vistos com a una amenaça, sinó com una oportunitat per a enriquir la vida comunitària i fomentar la cohesió social. En resum, la gestió de la problemàtica entre veïns i falles passa per una combinació de sensibilitat cultural, normativa municipal efectiva, participació ciutadana, seguretat, i sobretot bona dosi de comprensió. Mitjançant aquest enfocament equilibrat, estic convençut que podem aconseguir una convivència harmoniosa que respecte les tradicions locals i les necessitats dels ciutadans.

La gestió de la

problemàtica entre veïns i falles passa per una combinació de sensibilitat cultural, normativa municipal efectiva, participació ciutadana, seguretat i, sobretot, bona dosi de comprensió. 303

^ -iculant drets socials

aRt

< < Amb El parc del Retir amb passejants, José del Castillo

El parc del Retir amb passejants, de José del Castillo. Museu del Prado de Madrid

304

(Madrid, 1737 – 1793) ens presenta una escena idíl·lica en la qual conviuen un jardiner amb un vestit elegant oferint flors a canvi d'uns diners, una parella de nobles i altres personatges populars del Madrid del díhuit, un ambient molt diferent del que ens compte Manel Joan Arinyo d'un viatge com a representant polític de l’Ajuntament de Cullera a la Fira Fitur de Madrid.

Manel Joan i Arinyó

Escriptor

l'aRt de sobreviure als viatges polítics

És molt dur anar i tornar sa i estalvi de Fitur

a pandèmia va malmetre la majoria de viatges institucionals de la legislatura 2019-2023. Fet i fet, jo només vaig participar en l'edició de Fitur de l'últim any.

A Madrid, un autobús ens traslladà al recinte firal. L'embús a la capital de l'imperi era tan formidable que vam tardar dos hores a arribarhi, més temps que el que havíem emprat en el trajecte València-Madrid.

Els regidors de l'oposició que hi assistírem ens vam alçar abans de les cinc de la matinada. Una furgoneta de l'ajuntament ens va portar a l'estació Joaquim Sorolla, on agafàrem l'AVE.

Vam aplegar a l'estand de Cullera completament destrossats. En una mena de cambra de mals endreços vam embotir com poguérem l'abric i la maleta. 305

aRt

-iculant drets socials

Comencí a pegar voltes per la fira i vaig aconseguir que dos o tres responsables de viatges organitzats s'acostaren al nostre mostrador. Van parlar amb els responsables turístics, però crec que no va quallar cap tracte. Jo els coneixia de quan treballava de guia.

Ja no dic res més de la conversa amb la fallera, que a la fi es dignà a buscar el meu entrepà, el trobà i, magnànima, me'l va donar. Estaven enrotllats amb paper d'alumini i tenien el nom escrit amb retolador permanent. Per casualitat, o no, el meu era el més menut.

Per una altra banda, la meua il·lusió màxima era fer-me una foto amb la presidenta Ayuso, però no va ser possible. Els escortes no m'hi deixaren acostar a menys de vint metres.

La prova de foc continuava. Amb l'entrepà, de pernil transparent, sota el braç, em vaig haver de barallar amb cinquanta invitats d'uns altres pobles, que compartien espai amb nosaltres. M'hi vaig fer amb ungles i dents i a la fi vaig aconseguir una cadira de plàstic. La vaig acostar a una tauleta i em vaig prometre que, si no s'encenia el pavelló, d'allí no em faria alçar ningú.

Sempre amb el cabet en la faena, vam assistir a les coccions d'unes paelles a càrrec dels Artesans de l'Arròs. Després col·laboràrem a repartir-ne racions entre el públic assistent. Tothom es llepava els llavis i volia repetir. A nosaltres no ens en tocà ni una culleradeta. Era l'hora del ranxo i, si no havíem patit prou martiri alçant-nos en negra nit, ací ens acabaren d'humiliar. En primer lloc t'havies d'identificar a una hostessa. Llavors ella buscava el teu entrepà i, si el trobava, te'l donava. En el meu cas no va ser tan senzill. La xica, fallera del Raval, em va reconèixer i, abans que jo no obrira la boca, m'amollà: — Jo a tu et conec. Tu eres el qui diu que el Raval és de Sueca! — Jo no volia dir això... Em vaig equivocar... Volia dir el contrari... — Excusatio non petita, accusatio manifesta —m'etzibà el llatinòrum. (El qui massa s'excusa, s'acusa.) — Amén —li vaig respondre. — Què t'ha paregut, morrut? Al Raval el més napicol parla llatí. — És de veres: sou cullerots. Si fóreu suecans, tindríeu més tirada al grec. Parlant de coloms: no penseu cremarme mai en ninot? — Tu digues un altre inconvenient i et cremarem els co... 306

Algú posà damunt la taula un paquetet de papes i un de quicos. Així mateix, hi va aparèixer una cervesa de litre i uns gots de plàstic. Els meus companys de l'oposició volgueren alçar acta de l'ascetisme institucional i fotografiaren l'entrepà personalitzat. Després ho penjaren al Facebook. Jo vaig tindre por que me'l furtaren si em torbava i me'l vaig papar amb dos mossos. En acabant proví d'agafar un parell de papes i tres quicos. El banquet sumptuós acabà amb un cafè, que preparà personalment l'alcalde. Jo, addicte a la cafeïna, li'n vaig demanar dos i em va fer mala cara. Però me'ls donà, que conste. La veritat que sure. Un exregidor, que ara venia en representació d'una associació de coeters, em va explicar que el calvari que vivíem nosaltres no tenia res a veure amb els temps esplendorosos en què en Tal ostentava la regidoria de Turisme. — En Tal eixia de l'ajuntament amb un milió de pessetes a la butxaca i no deixava que cap convidat nostre patira el més mínim. Digues que t'ho dic jo.

aRti FALLES El coeter em revelà encara alguna cosa més: — Després de sopar, ell, jo i tres o quatre més ens n'anàrem a un puti club. Les xiques, en veure'ns tan acomboiats, ens preguntaren d'on érem. Nosaltres per norma no diem mai la veritat i aquella nit diguérem que érem de Sueca. “De Sueca?”, manifestaren: “Quina casualitat: ara mateix se n’acaba d’anar el vostre alcalde!”. En acabant del cafè vam anar a una degustació de cassalles Cerveró. Insuperable. Orgull de poble. A continuació assistírem a la presentació del Castell en realitat virtual, màgia creada per l'empresa del regidor Palacios. Escoltàrem també un parlament sobre les tomaques del Perelló. A mitjan vesprada els regidors opositors ja no podíem més i vam decidir llogar un taxi perquè ens portara a l'hotel. Abans, recobrar les maletes i els abrics havia sigut una brava odissea: tot era en un bolic, pareixia que hagueren bombardejat l'habitacle. Vam ocupar les habitacions, ens arreglàrem i vam eixir a fer un volt per Madrid. Passàrem per la Puerta del Sol, en obres, i acabàrem a la Plaza Mayor. Els cambrers ens veien tan afamegats que ens invitaven a entrar a sopar als seus restaurants. Nosaltres miràvem l'interior dels locals i havíem de fer esforços sobrehumans per no accedir-hi i entaular-nos. Per a més inri, ara un company meu deia que es menjaria una gran mariscada, un altre una espatlla de corder o una xulla gegantina... Ai dolor! Salivàvem com babaus i ens costava déu i ajuda no cedir a la temptació. Tanmateix no érem a Madrid per devoció, sinó per obligació. I el nostre deure era acabar-nos d'empolainar i participar en el sopar de gala. Se celebraria en el menjador d'un hotel que era a prop del nostre i que tenia més estels. Xino-xano, vam moure cap a casa amb la cua entre cames. A mitjan camí no poguérem suportar-ho més i entràrem a una xurreria.

Vam eixir a fer un volt per Madrid. Passàrem per la Puerta del Sol, en obres, i acabàrem a la Plaza Mayor. Els cambrers ens veien tan afamegats que ens invitaven a entrar a sopar als seus restaurants 307

aRt

-iculant drets socials

N'érem cinc i demanàrem quatre dotzenes de xurros per compartir i dos tasses de xocolata per barba. En el que portàvem de dia havíem patit més fam que un mestre d'escola; parle amb coneixement de causa.

Les dos primeres safates de menjar que aparegueren van acabar per terra. En part, per culpa de la poca traça dels cambrers, però sobretot per la fam lleonina dels comensals, que ens vam llançar en tromba a agafar els canapès.

Mentre trèiem el ventre de penes, se'm va ocórrer pronosticar, fatídic auguri:

La festa, tot i no ser res de l'altre món, va fregar l'excel·lència quan el regidor-faller Tortajada va traure dos botelles de cassalla que li havien donat en Fitur. Els cullerots, ravalers inclosos, en portem centenars, milers, al pap i la trobàrem exquisida, com sempre. Els influencers i els periodistes, però, es veu que no l'havien tastada mai i allí s'acabava el món. Com podia existir una cosa tan bona?! Pobra gent.

— Penseu que aquest serà el millor àpat del dia i que el recordarem anys i anys. Potser tota la vida. Com que sobraren quatre o cinc xurros, un se'ls emportà per obsequiar els regidors de l'equip de govern, que havien patit les mateixes penúries que nosaltres a l'hora de dinar. De sobte començà a ploure a bots i barrals i arribàrem a l'hotel remullats. De tota manera ens havíem de canviar per assistir ben elegants al sopar de gala. Vestits de vint-i-un botó, ens vam aplegar al vestíbul i, quan ja ens disposàvem a eixir, hi arribà un regidor de l'equip de govern. En veure'ns tan endiumenjats, exclamà: — Què feu tan elegants? Ni que anàreu de boda!

A l'hora de les bruixes aquest pobre regidor se'n va anar a joc. El van acompanyar fins a la porta de l'habitació els venerables senyors Juan Femenia, Manuel López, Juan Tur i Christian Cuenca, als qui desitge una vida molt venturosa. Per cert, la xurreria on berenàrem era regentada per uns orientals i els xurros i la xocolata eren roïnets, roïnets, però tot i així va ser la menja més selecta del dia. És dur, molt dur, anar i tornar sa i estalvi de Fitur.

— Home, al sopar de gala no pots assistir de qualsevol manera. — Què dieu de sopar de gala? Es tracta de pegar un mosset a peu dret de la manera més informal possible. Hi vindran sobretot periodistes digitals i influencers. Ens tornàrem a canviar i, en arribar a l'altre hotel i haver d'esperar i esperar que tragueren alguna cosa per menjar i beure, ja havíem maleït més de mil vegades no haver-nos quedat a sopar en un restaurant de la Plaza Mayor.

N'érem cinc i demanarem

quatre dotzenes de xurros per a compartir i dos tasses de xocolata per barba 308

aRti FALLES La Fallera Major de la Avinguda del País Valencià de 1998, Lorena Ruano, en la fira de Turisme Fitur de Madrid, amb el dissenyador de moda Francis Montesinos, Miss Espanya 1997 i la tècnica de Turisme, Concha Piris. Arxiu Falla País Valencià

Representants de les Falles de Cullera en l’edició de Fitur del 2000. Arxiu Joan Castelló.

309

^ -iculant drets socials

aRt ‘La rebel’, d’Antonio Fillol. Museu del Prado

< < En ‘La rebel’, Antonio Fillol (València, 1870 – Castelló,

1930) ens presenta a una xica que, dins d'una Societat patriarcal, és expulsada per la seua família del campament on viuen, entre increpacions i evidents signes de maltractament, una situació d’intransigència que encara persisteix en el segle XXI com ha quedat ben patent en la lluita per la igualtat de les jugadores de la Selecció Espanyola de Futbol. Així queda reflectit en l'article de Maria Such.

310

Maria Such Palomares

Advocada Amb anterioritat, directora general de l’Institut Valencià de les Dones

l'aRt de fer front al masclisme

* Davant la desigualtat: valentia per a dir “se acabó”

l sentiment de pertinença, de formar part d’una tradició familiar, estar representats per uns valors, uns colors, i sobretot, compartir tot açò amb una multitud que clama les victòries i plora les derrotes, són elements molt comuns en els esports de masses, dels partits polítics, de les falles, i segur que de molts altres espais compartits amb un gran impacte en la ciutadania, com per exemple també del feminisme.

Sempre es diu que en tots aquests anys hem avançat molt en matèria d’igualtat, i a pesar de ser cert, també ho és que veníem de tant, tant enrere, que qualsevol xicoteta victòria ens pareix un gran avanç. De fet, a cada pas que avancem, ens adonem, més si cap, de tot allò que encara ens queda per aconseguir. És el que ha passat en el futbol femení en els darrers anys, doncs si no fora a base dels seus triomfs esportius com a clubs i en el mundial, com a selecció, ningú els haguera cedit l’altaveu necessari per a poder manifestar que han vingut per a quedar-se, exigint com a mínim que se les tracte com a professionals, i no com a equips de segona. 311

aRt

-iculant drets socials

La credibilitat a les dones i a les nostres demandes, respecte del desavantatge que ens deixa la desigualtat, sols se’ns les donen quan hem demostrat que eres la millor versió de tu mateixa. Aquest llistó tan alt, i de vegades insuperable, és una exigència que la societat en cap cas la requereix als homes, a qui se’ls presumeix, per dir-ho d’alguna manera, el dret de ser i estar.

acordes en el nivell de les jugadores, encara que seria de dret que l’escletxa salarial, també en aquest cas, fora zero; i sobretot, que no es produïsquen situacions d’abús de poder, per part dels directius respecte de les jugadores, com el cas Rubiales a Jenni Hermoso, eclipsat el que devia haver sigut una victòria sense precedents, i traslladant una imatge del nostre país lamentable a l’exterior.

Han sigut necessari tres balons d’or i un mundial, perquè es comprenga que el futbol femení espanyol, no sols és professional sinó que s’ha d’habilitar un mínim exigible per a poder practicar-lo en plenes condicions. Per això, algunes de les demandes, que es donen per descomptades als equips masculins, són causa de reivindicació per a les xiques, com per exemple: Alexia Putellas, jugadora del Futbol reforçar i treballar en la creació d’equips Club Barcelona i de la Selecció d’esport femenins, res de mixtes; que hi Espanyola de Futbol haja vestuaris exclusius per a dones; que els equipatges siguen acordes amb el nostre tallatge i no siguen els heretats dels masculins; que es puga jugar en els camps igual que el primer equip, i no en altres on les condicions són tan lamentables que no garanteixen la seguretat de les jugadores; assegurar una logística adequada perquè els viatges no perjudiquen el descans de les jugadores; que els salaris, si bé, no estratosfèrics, si almenys 312

Clar, que haguera sigut més fàcil per a Jenni i les jugadores, callar, assumir una condició subordinada com una forma d’autoprotecció per a evitar l’allau mediàtica i la pressió social a la quual han estat sotmeses. Però no, elles saben, que s’ha acabat, com bé reivindicaren en el seu lema, que la conducta de Rubiales era la gota que desbordava el

aRti FALLES got, i que era o ara, que ho havien aconseguit tot, o mai i res. Era el moment de plantar cara, per les xiquetes d’altres generacions que ni tan sols es van permetre somiar en jugar a futbol, que no tenien referents, que en els seus pobles no apostaven per equips femenins o que les seues famílies no els ho permetien, o no podien permetre-s’ho. El feminisme és això, una manera de viure individualment i de lluitar col·lectivament. I en aquest moment, el futbol femení ha fet un pas de gegant, no sols per a elles, que en aquest cas són les que han ficat la cara, sinó per a totes. Segurament, si els diaris de la dreta mediàtica no hagueren publicat portades culpabilitzant a Jenni, o si els esportistes més reconeguts hagueren sabut estar a l’altura en el moment adequat, possiblement seria un camí més fàcil per a totes. No obstant, i davant la falta d’aliats, les que si han estat incondicionals han sigut totes elles, per una causa en comú i, tot i això, a pesar de pertànyer a equips diferents.

Jenni Hermoso, jugadora de la Selecció Espanyola de Futbol

A partir d’ara, veurem a les futbolistes com a dones referents que ens inspiren per si en algun moment dubtem davant d’una situació de desigualtat, entre submissió i callar o valentia i reivindicar, tinguem-ho clar, no sols per nosaltres, sinó també per les que venen. A això se li anomena: sororitat.

A cada pas que avancem, ens adonem, més si cap, de tot allò que encara ens queda per aconseguir

313

^ -iculant drets socials

aRt Mestre d’escola (La classe), de Jan Josef Horemans. Museu del Prado

En el Mestre d'Escola (La Classe), Jan Josef Horeman ens presenta, en una aula amb finestres emplomades, a un mestre d'escola, que alça a la seua mà dreta unes vares de disciplina, mentre dos xiquets es preparen per al càstig. Una pedagogia contraposada a l'existent en el segle XXI i que M. Àngels Falcó ens descriu en el seu article.

314

M. Àngels Falcó González

Professora a l’IES Blasco Ibáñez de Cullera

l'aRt d’educar al segle XXI

l paper de l’educació sempre ha estat fonamental. Ningú ho ha posat mai en dubte i, per aquest motiu, tots els qui governen intenten traure’n suc i canvien lleis al seu gust. I aquest és el greu problema de l’educació. Les polítiques que es fan serveixen a uns interessos de partits i no als interessos educatius. El problema, a més, rau que no es té en consideració la veu del professorat o les veus especialitzades en aquests temes. I amb la política no és prou. Calen uns altres sectors que estiguen involucrats en el procés d’aprenentatge. El professorat és qui està en la primera línia de batalla i és qui millor coneix el perfil de l’alumnat amb què es troba dia a dia a les aules.

Apendre a conviure L’educació té molts vessants necessàris per a la societat de qualsevol moment. En la societat del segle XXI es juga a moltes bandes. Per una banda, l’educació en valors. Aquests valors s’han anant perdent en l’evolució de la nostra societat. Hi han hagut grans canvis, com les noves tecnologies, on es potencien uns altres raonaments i es deixen de costat valors essencial per a la convivència en societat. Des que vivim en societat, l’ésser humà ha hagut d’aprendre a conviure amb altres éssers humans amb moltes diferències, no només físiques, que també n’hi han i molt evidents, sinó amb diferències en les formes de pensar i viure. I totes les formes de vida s’han de respectar. El paper de l'educació és fonamental en aquest punt. 315

aRt

-iculant drets socials Maqueta de la falla ‘Una eina per a canviar el món, l’educació què collons!”, de Toni Pérez (Raval, 2017). Arxiu Falla Raval

El professorat no només ha d’explicar una matèria que ha estudiat en una universitat i per a la qual mostrava certa vocació. No. Ara ha de transmetre uns valors a un alumnat les famílies del qual no respecten. Hem de remar tots cap a la mateixa direcció i això és molt difícil quan et trobes llars on no es respecten ni els seus membres. Tanmateix, el professorat ha assumit aquesta tasca i promou moltes accions on es pretén acabar amb temes com la violència masclista, l’assetjament escolar, l’abús de les tecnologies (amb tota la problemàtica que les envolta com el visionat de pornografia en edats molt immadures), l’abús del joc en línea, la cura del medi ambient i dels animals... per enumerarne algunes. Perquè aquesta llista és molt llarga i es realitza diàriament a les aules, tot i que no s’observe en el desenvolupament habitual d’una classe. Són temes molt seriosos que precisen un abordatge diari i no esporàdic com quan és el “dia de...”. A les aules es du a terme dia a dia. És una faena més que necessària i no tot el món està disposat a assumir-la. Però el professorat està al peu del canó davant un alumnat que moltes vegades no està disposat a escoltar perquè a casa mostren opinions diferents. Els valors s’han d’ensenyar des de menuts; i ho fem des de les aules, ja que moltes famílies tenen uns altres maldecaps. És una tasca més. I el professorat ho sap i la defensa pel bé de tota la comunitat. 316

Com hem dit anteriorment, la majoria de l’alumnat no té ganes d’escoltar uns sermons que els fan entrar en raó. La seua edat marca una lluita constant contra tot i contra tots: pares, mares, professorat, simplement perquè som els adults que els molestem amb raonaments que ells creuen saber i que, a poc a poc, descobriran com d’equivocats que estaven! Però ho han de descobrir ells. Temps al temps. Per altra banda, l’educació al segle XXI aporta noves visions més enllà de la tasca memorística. La nova Formació Professional se centra en nous aspectes molt més interessants per a l’alumnat: la barreja de la teoria amb la pràctica és molt més motivadora i encoratjadora i més si se suma la gran varietat de cicles formatius que tenen actualment al seu abast. Avui en dia hi ha molts oficis que estan perdent-se i que són molt necessaris per a la vida quotidiana. No obstant això, no són tan atractius per a l’alumnat que té unes aspiracions més de “carrera”. Però hi ha un perfil d’alumnat que se sent atret per aquestes noves formes d'entendre l’educació on la pràctica és fonamental.

aRti FALLES Educació motivadora. Ninot de la falla La nit estrelada, de David Mourelle (Castelló-Sogorb, 2022). Foto Joan Castelló Lli

Ninot de la falla infantil Futuroz, de Santiago Muñoz Girón (Illes Canàries-Dama d’Elx, 2023). Foto Joan Castelló Lli

A més a més, és un pas previ per qui després decideix exercitar una professió més manipulativa en tots els sentits. I no oblidem que també ens permet accedir a la universitat seguint un camí més llarg, però més segur, més atractiu i més pràctic. Des de qualsevol cicle formatiu es pot accedir al món laboral i/o seguir estudiant, segons convinga a cadascú. L’oferta formativa és molt ampla. Així l’alumnat té accés a diferents estudis per créixer acadèmicament i cultural. Perquè no s’ha d’oblidar: qualsevol tipus d’ensenyament és cultura, és aprenentatge, és saviesa. En conclusió, l’ensenyament pot obrir moltes portes. No hem de mirar enrere sinó avant i hem de deixar que els adolescents aprenguen què els interessa més, què els motiva més, quina és la seua implicació per a la inserció laboral. Però no s’ha de deixar mai fora del test la seua educació com a persones en un món globalitzat on tots i totes tenim cabuda i on ens respectem els uns a l’altres. Aquesta és la finalitat de l’educació: aprendre uns coneixements per a després ferlos funcionar en un treball qualificat i posar en pràctica uns valors que ens dignifiquen com a éssers racionals.

Acabar amb temes com

la violència masclista, l’assetjament escolar, l’abús de les tecnologies, l’abús del joc en línea, la cura del medi ambient i dels animals... 317

Guia comercial

318

Av. del Port, 9 46400 CULLERA Menú diari Esmorzars populars Peix fresc de la Llotja de Cullera Arrossos per encàrrec Gran varietat de tapes casolanes

RESERVES: 649 11 25 37 (Luis) 319

C/Sèquia, 38 Telèfon. 608161838

Ctra. al Far, s/n (baixos comercials junt Florazar) 46400 Racó de Cullera Telèfon 96 172 25 53 320

AIRUM LOGISTIC, S.L. Camí del Bony 220 Cantó Carrer 31 46470 Catarroja (València)

Telèfons: 902 100 510 - 961 260 524 www.airumlogistic.com

Ctra. Sueca, 43 46400 Cullera (València)

Telèfon: 607 040 905 seguritatms@gmail.com

321

Consulta’ns el preu siga quina siga la marca i el model del teu cotxe.

FESACAR, S.L.

Mecànica i Electrònica de l’Automòbil

€

Preus tancats competitius.

C/ Favara, s/n Tel./Fax 96 172 03 17 CULLERA Fesacar@fesacar.com www.fesacar.com

José Camarena Montagud Begoña Reverte Lopez

Encàrrecs celebracions, catering, pastisseria selecta, Candy-Bar Telèfons: 96 311 56 51 - 627 57 20 69 C/ Sant Francesc 8 (Cantó C/ Mur de les Ànimes, 32) CULLERA 322

GABRIEL MUÑOZ MORCILLO GERENT

✆

664 253 262

✉

gabriel@mgamontajes.es

MUNTATGE INDUSTRIAL: transportadors, cabines, paletitzadores, etc. CABINES: pintura, forns, etc.

SOLDADURES HOMOLOGADES ESTRUCTURES METÀL·LIQUES MANTENIMENT

QUALITAT, RESPONSABILITAT, DISPONIBILITAT

323

C/ Rei En Jaume, 63 46400 CULLERA

Tel. 635 681 950 Menú diari Tapes Variades Peix de la llotja 324

325

Carrer del Braçal de Marco, 15, 46410 Sueca

326

AIMAR S.L. FAÇANES REHABILITACIÓ REFORMES ESTRUCTURES CONSTRUCCIÓ

960 045 104 670 566 432 327

Carrer Muñoz Degraín 51 46400 Cullera (València)

Telèfon.

96 172 03 01 Mòbil:

605 256 033 328

329

330

331

332

ESPECIALISTES EN IL·LUMINACIÓ Enllumenat public, Àrees esportives i Residencial Enllumenat Industrial i Comercial Enllumenat Decorativa EQUIPAMENT URBÀ Mobiliari Urbà Jocs Infantils Jocs Àrees esportives i Elements biosaludables

CONMOU S.L. C/LLÍBER, 7 03007 ALACANT TFN. 965 117 244 comercial@conmou.es

333

334

L’AUTÈNTIC ESMORZAR VALENCIÀ C/ València, 73 46400 Cullera Tel. 619 245 870

335

xarcuteria selecta SERVEI A DOMICILI Carrer València, 128 46400 CULLERA Telèfon: 607 64 59 95

336

Av. 25 d’Abril n.1 46400 Cullera (València) Telèfon

96.172.54.73

337

BoGa De Mo InNt I PuIcTu

CaEr Re En JaE, 1 46400 CuEr (VaÈNc)

338

@LaUnElFa TeÈFo: 613 678 309

Carretera de Sueca n. 38 Telèfon: 644 496 017 339

Carretera de Sueca, 51, Cullera 46400 Telèfon: 663 02 76 93 627 82 44 58

340

35 anys d'experiència en el món faller!! Tot el que necessites per a la teua falla. INSÍGNIES INSÍGNIES PINTADES INSÍGNIES DE RELLEU “CARAMBAS” CLAUERS MEDALLES JOIES JOIES FALLERES JOIES PRESIDENTS

C/Joanot Martorell, 41, baix, esq. 46470 Massanassa (València) Mòbil/WhatsApp 606116697 lestoreta-fallas@hotmail.com

REGALS REGALS DE TOTA MENA PERSONALITZATS FEM LA TEUA IDEA REALITAT BRODATS BANDES FALLERA MAJOR BANDES CORT D’HONOR SENYERA BRODADA CORBATINS

ESTENDARDS BRUSES QUADRES I TROFEUS QUADRES PRESENTACIONS PERGAMINS PLAQUES CRISTALLS TROFEUS

Especialitat en: EMBOTITS SELECTES

La qualitat ens diferencia

341

ANISATS, LICORS I BRANDI

C/SUECA, 7 46400 CULLERA (VALÈNCIA) TELÈFON I FAX: 96 172 00 68

Gelateria - Orxateria Florazar I Cullera

342

Electrodomèstics de primera qualitat al millor preu. En Bazar Andorra trobaràs tot el que necessites Les millors marques del mercat!

Visita'ns, t'alegraràs! Plaça la Llibertat, 19 CULLERA

Telèfon: 96 172 07 20

343

Avinguda país valencià, 67 - baix 46400 cullera

344

TAPES ESMORZARS DINARS SOPARS Caminàs dels Hòmens,16 46400 CULLERA Telèfon. 620 859 380

Bar

PASSEIG Esmorzars populars Sopars i dinars d’empresa Celebra el teu esdeveniment amb nosaltres

Passeig Dr. Alemany, 6 CULLERA

345

346

Carrer P. Ferrer Cabrera,3 46400 Cullera (València) Telèfons. 96 172 52 56 674 02 35 13 aurora@viajescuspide.es

Carrer del Vall, 38 46410 - SUECA 96 170 51 85 - 677 57 02 36 doloresportaastruells@gmail.com

347

348

Avinguda del País Valencià, 9, 46400 Cullera, València Telèfon. 618 83 79 39

349

Material de belles arts Manualitats Trofeus Decoració Articles de regal

Plaça d’Espanya 14 Telèfon: 659 39 77 71

Av. Dr. Alemany, 49, 46400, Cullera Telèfon. 677 64 32 14 350

Desdejunis Esmorzars Carn a la brasa Futbol Motos i tota classe d’esdeveniments Nta. Senyora del Carmen, Baix 3 46400 CULLERA Telèfon: 698 912 400

L O G HUAR & AMICS MENJ

351

352

Avinguda blasco ibàñez, 4 46400 cullera

Tel. 96 172 32 34 Fax. 96 173 80 33

MANUEL MONTÁÑEZ DE LA TORRE M.MONTANEZ@TERRA.ES

C/Rei en Jaume, 26 46400 CULLERA Telèfon. 960 657 433

353

Estem en.... C/Sueca, 53, CULLERA TELÈFON. 96 172 36 57 MÒBIL. 616 031850

354

C/ Colón, 33 46400 CULLERA Telèfons. 96 172 53 18 96 172 64 22 Mòbil 647 404 841

Manuel López “El lejiero”

SUBMINISTRES D’ARTICLES DE NETEJA I DESINFECCIÓ

355

PINTURES I TREBALLS VERTICALS

MBG WHATSAPP: 667692381

Polígon industrial I - Zona Riu Verd C/ de la Cultura, 16 46600 Alzira (València) Telèfon. 666 576 511 - Fax. 96 241 54 56 palarcon.aldisa@gmail.com

www.grupotranscontinental.com

356

Camí Molí Cremat (junt al pont de ferro) 46400 CULLERA (València) Telèfons:

96 173 04 24 609 885 885 garsesinho19@gmail.com

LOTERIES Sant Antoni Administració de loteries n. 3 Plaça Mongrell, 12 Cullera (València) 96 172 67 18 357

BAR CHELO El milloret en esmorzars Carrer València, 46400 Cullera, València

358

ARTICLES DE REGALS COMPLEMENTS DECORACIÓ DROGUERIA COMPLEMENTS DE LA LLAR PARAMENT

Telèfon. 654 536 424 C/Cabanyal, 10 baix - CULLERA

359

CONSTRUCCIÓ DE VIVENDES REHABILITACIÓ DE FAÇANES REFORMES EN GENERAL ESTRUCTURES LLANTERNERIA ELECTRICITAT PINTURA

360

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES TELEFONIA - VIDEOPORTERS MANTENIMENT COMUNITATS

electrocodina@gmail.com Avinguda Joan Fuster, 6, baix 46400 CULLERA (València) Telèfon. 96 172 53 30 Mòbil. 639 017 964 361

Viatges discrecionals - Acomiadades Col·legis - Fàbriques - Serveis urbans Aquopolis - Línia Estació, Platja-Faro i Marenys AUTOBUSOS I MICROBUSOS de 22,26, 37 i 55 places Ateneu Musical,23 46400 CULLERA mjoserib@hotmail.com

362

Despatx: 96 172 10 12 Garatge: 96 173 27 95 Mòbil: 606 45 12 70 Particular: 96 172 13 94

www.inmobiliariafuturo.es C/Sant Vicent Màrtir, 1 Edifici Racomar, baix 46400 CULLERA (València) Tel: 96 174 66 02 - 662 133 161 363

364

ASSESSORAMENT I CUIDATS ESTÈTICS DEL HOME I DONA ACTUAL Telèfon: 96 173 84 84 Avinguda. País Valencià, 27 46400 CULLERA

365

Avda. Passeig Dr. Alemany n 6, Cullera

Caminàs dels Hòmens, 25 Cullera 366

Cafeteria: Obrador: Carrer 25 d’abril n. 91 Carrer del Vall, 69 Telèfon: 96 026 4628 Telèfon: 96 172 04 68

46400 CULLERA

Avinguda Blasco Ibáñez, 4, 46400 Cullera, Valencia www.inmobiliariacullera.com

367

C/ La, Carrer de la Bega, 13, 46400 Cullera Telèfon: 961 72 60 11

368

CAFETERIA

TU PARADA

@cafeteria.tuparada Telèfon: +34 644 78 97 60 Passeig Dr. Alemany, 11 Cullera

Plaça d'Espanya, 12, 46400 Cullera

MERCERIA - CORSETERIA

l G

a i or 369

370

371

372

FALLA de

2024

CULLERA