Llibret Falla Sant Roc de Paterna 2024 by Panal Fallero

FALLA

i adjacents

Llibret

Sant Roc

PATERNA

FALLES2024

Bunyol d’Or i Fulles de L lorer de la Junta Central Fallera Insígnia d’Or L lorejada de la Junta Local Fallera de Paterna Premi 9 d’Octubre al Mèrit Lingüístic de l’Ajuntament de Paterna en 2021

Benvinguts i benvingudes El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. De la mateixa forma, també s’ha presentat als concursos promoguts per l’Ajuntament de Paterna i la Junta Local Fallera de Paterna.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Edita: A.C. Falla Sant Roc i Adjacents de Paterna

D. L.: V2246-2016

Coordina: Roberto Usina Rodríguez

Direcció: C/Sant Roc nº11 Baix 46980 Paterna

EDITA

Disseny interior, maquetació i portada: www.panalfallero.com

Email: fallasantroc2011@gmail.com

XARXES SOCIALS Facebook: Falla San Roque Llibret digital:

https://issuu.com/ panalfallero/docs/llibret_ falla_sant_roc_paterna_2024

Instagram: @santrocfalla X: @fallasantrocpat Issuu: Falla Sant Roc Paterna

EQUIP de

Col.laboradors i col.laboradores

INFORMACIÓ T EXTOS

Xavi Bea Carrillo – Panal Fallero José Tena Tejado – Panal Fallero Félix García-Consuegra Beleña Roberto Usina Rodríguez Alberto Castellanos Gil María Isabel Pla Hernández Núria Martínez Martínez Javier Morell Cardama Roberto Moya Serrano Ana Morcillo Cabrero Santiago Puentes Segarra Tomás Palomares López Paula Martínez Rocati Alejandro Llabata Lleonart Francisco Javier Andreu Carrión Andrea López Esteve Mª Carmen Morales Lorente Silvia Puentes Segarra Sheila García Jodar Bárbara Herrera Villanueva

ENT REV IST ES: Núria Llopis Borrego – Fallera Major Infantil de València 2006 Ana Muñoz Arastell

FOTOGRAFIES:

Mª José Correa Padilla Marta Martínez Saucenón Marta Giménez Santano Paloma Moya Serrano María Sevilla Ogallar Noemí Martínez Garibo Laura Soriano Alfaro CORRECCIONS: Cristian Pla Hernández Vicent Martínez Rocati Sergio López Esteve Fernando González Cruces Sergio Grau Gutiérrez

EXPLICACIÓ

de la portada

É s curiós quan ens adonem dels simbolismes de la

vida. Per a una persona, un objecte pot resultar molt significatiu, quan per a una altra dit objecte manca d’importància. En veure la falla infantil i llegir el lema penses: perquè és veritat, gran part de la història de la humanitat es resumeix en una... poma. Curiós! Una simple poma, una cosa tan trivial... Però així és, perquè ja des dels orígens, la poma -d’or, en aquest cas- va donar lloc a una de les guerres més sagnants de la mitologia grega, i molts anys després, gràcies a la caiguda espontània d’una altra, el receptor del colp es va adonar que en aquest planeta hi ha una cosa anomenada gravetat. Segur que, en llegir aquestes línies, trobeu més paral·lelismes, o us adoneu d’anècdotes en les vostres pròpies vides. Per aquesta raó, perquè aquest llibre és una poma, hem volgut contar la seua història i embolicar-la en la forma d’una poma. Eva s’insinua amb una poma d’or enfront d’una Afrodita que la mira amb ràbia; Guillermo Tell prova la seua punteria encertant just en el centre de la “cara poma” de Magritte; i la malvada madrastra de Blancaneu es fa una selfie amb un mòbil d’Apple. Tots aquests personatges envoltant a Newton, que li ha caigut una poma al cap i sobre el llibret faller que està llegint. Tot això, en un estil de dibuix còmic, molt valencià i minimalista, per a fer-li eixa picada d’ullet al fet que el guió i el lema ve de la Falla Infantil. I també amb un toc d’humor, que a vegades ens oblidem que els llibrets tenen sàtira i, per consegüent, són divertits de llegir. Gràcies a tota la comissió de Sant Roc un any més per deixar-nos crear el seu llibre. I gràcies, Roberto, per la confiança cega (i per les presses que et fiquem, no ens odies). Quan va arribar el vostre llibret a la nostra oficina, era ja un gran llibret, però en aquests tres anys ho hem vist créixer i evolucionar meravellosament. Enhorabona. 4

P.16 P.32 P.46 P.60 P.74 P.80 P.94 P.106 P.120 P.130 P.132 P.134 P.136 P.138 P.140 P.142 P.145 P.146

La fruita prohibida La poma d’or El jardí de les Hespèrides Isaac Newton i la poma La poma enverinada La rebel·lia de Guillermo Tell La gran poma El joc de la poma Fer cara de pomes agres Llibret Major 2024 President 2024 Fallera Major 2024 Galeria fotogràfica de la Fallera Major Exaltació de Núria Junta Directiva Comissió Major Fallers d’Honor Falla Gran: I el conte continua…

SUMARI

P.10

Edita Equip col·laborador Índex Explicació de la portada Alcalde de Paterna Tinent d’Alcaldia de Garantia Social, Igualtat i Tradicions Introducció:

P.2 P.3 P.4 P.5 P.6 P.8

P.144 P.154 P.155 P.156 P.158 P.160 P.162 P.164 P.166 P.168 P.169 P..176 P.177 P.188 P.189 P.191 P.202 P.203 P.204 P.205 5

Explicació de la Falla Gran Recompenses Llibret Infantil 2024 President Infantil 2024 Galeria fotogràfica del President Infantil Fallera Major Infantil 2024 Galeria fotogràfica de la Fallera Major Infantil Exaltació de Yanira Junta Directiva Infantil i Comissió Infantil Falla Infantil: No és cap broma la història de la poma Explicació Falla Infantil Recompenses Infantils Galeria Fotogràfica Falles 2023 Premis 2023 Falleres Majors 2023 Exercici 2024 Enhorabones i Felicitacions Epíleg Bibliografia Comerços col·laboradors

SALUDA

A lcalde

de PATERNA

Juan Antonio

Juan Antonio Sagredo i Marco

Estimats Fallers i estimades Falleres de Per això, aprofite aquestes línies per a donar la Sant Roc,

És per a mi un orgull dirigir-me a tota la gran família fallera de Sant Roc a la qual tinc tanta estima i a la qual desitge que els seus fallers i falleres gaudisquen al màxim d’aquestes festes úniques i inigualables. Ja ens va quedant poc de temps per a l’arribada del mes de març, un moment que els paterners i paterneres esperem impacientment per a tornar a veure els monuments de les nostres benvolgudes falles als carrers, omplint la nostra ciutat de sàtira, pólvora i festa. Com sabeu, Paterna és terra d’acollida, i sou vosaltres, els millors ambaixadors per crear i compartir un ambient ple de germanor i unió amb el vostre entusiasme i les vostres incombustibles ganes de fer festa com tant us caracteritza.

meua enhorabona a tots els fallers i falleres de la vostra Comissió per participar en la vida social de la nostra ciutat, per fer valdre i engrandir les nostres falles promovent sempre la cultura d’aquesta festa tan valenciana i paternera. I com no, vull desitjar a les seues màximes representants, Núria i Yanira, Falleres Majors, i a Pepe i Joel, president i president infantil, unes grandíssimes falles. Estic convençut que la il·lusió, la passió i el compromís del vostre treball fan que les Falles del nostre poble siguen cada vegada millors. Visca Paterna! Visquen les Falles!

Juan Antonio Sagredo Marco Alcalde de Paterna

SALUDA

Tinentd ’ Alcalde de PATERNA

Isabel Segura i García

És un honor i un privilegi dirigir-me a tots i totes vosaltres com a Tinent Alcalde de Tradicions del nostre municipi i, sobretot, com una fidel amiga de les Falles de Paterna. Em complau enormement compartir aquest espai amb totes aquelles persones que senten la passió per les nostres estimades Falles. La Falla Sant Roc, amb el seu distintiu color groc, és un far de llum i alegria a les nostres celebracions falleres. Representa l’esperit creatiu i la dedicació d’una comunitat unida al voltant d’una causa comuna: continuar amb la tradició i la cultura de les Falles. L’amor pel vostre llibret és un testimoni del compromís amb la tradició, la creativitat i la comunitat, especialment pel que fa a la Falla Sant Roc. A través de les seues pàgines, sempre trobem relats, anècdotes i una infinitat de detalls que capturen l’essència de la vostra Falla i rendeixen homenatge als vostres esforços incansables.

Aprofite aquesta ocasió per a agrair als col·laboradors, patrocinadors i, és clar, als fallers i falleres de la vostra Comissió que han contribuït amb el seu afecte i dedicació a la cultura fallera. Sense el seu suport, no seria possible mantindre viva la flama de les Falles. Enhorabona també a Núria, Pepe, Yanira i Joel, per ostentar aquest any el càrrec de representació de la vostra estimada comissió. Us desitge que siga inoblidable i que recordeu cada moment sempre amb un immens somriure.

Isabel

Benvolguts fallers i falleres de Sant Roc,

En nom de l’Ajuntament de Paterna, us anime a gaudir d’aquest llibret, a descobrir les vostres pròpies històries i a unir-vos per celebrar les nostres Falles amb el mateix esperit que us ha unit durant generacions. Bones Falles!

Isabel Segura García Tinent d’Alcaldia de Garantia Social, Igualtat i Tradicions

SALUDA

FALLA

PRÒLEG

del nostre llibret

. Rellotge del Calvari de Paterna al capvespre.

Sant Roc

? . Tarongers de l’horta de Paterna i Vistes de l’horta de Paterna des del mirador del Calvari.

La poma, per què? Si haguérem de triar el fruit que per

excel·lència es cultiva en terres valencianes, seria sens dubte la taronja. L’arbre del taronger va ser introduït en la península Ibèrica pels àrabs molts segles arrere, primer amb finalitats decoratives i posteriorment s’anirien introduint noves varietats que derivarien en les que hui consumim. Els hiverns suaus i estius càlids que afavoreix el clima mediterrani van propiciar un ambient ideal per al cultiu de la taronja, sobretot a les comarques costaneres de la nostra comunitat, com per exemple la Ribera Alta i Baixa, la Safor, la Plana Alta i Baixa, el Camp de Morvedre o l’Horta Sud o Nord. Al nostre poble, Paterna, situat en l’Horta Nord, tenim el clar exemple en les extensions de tarongers que confinen amb el nostre nucli urbà pel costat sud/sudest i que sens dubte, conformen un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana de València.

Com acabem d’exposar en els paràgrafs anteriors, la taronja és la fruita més representativa de la nostra regió, llavors… per què hem triat la poma com a element vertebrador del nostre llibret 2024? Molt senzill, en la falla Sant Roc hem pres com a tradició triar com a temàtica del nostre llibret el lema de la falla que plantarem en la nostra demarcació. En aquesta ocasió hem triat el de la falla infantil que lluirà en la nostra plaça a partir del pròxim dia 15 març i l’autor del qual és l’artista faller Pepe Badía per trentena tercera vegada. La nostra falla infantil, l’esbós de la qual ja es va fer públic el mes de juny passat, es guionitza sota el títol “No és cap broma la història de la poma” i girarà entorn de la simbologia que ha tingut i té la fruita de la poma al llarg de la història com podria ser el desig, la ciència o la gastronomia. Per tant, i amb permís de la taronja, aquest any nostre llibret prendrà com a eix central la fruita de la poma i a partir de la qual desenvoluparem tot el contingut que d’ara en avant podràs trobar… Esperem que us agrade!

Simbologia de la poma

Quan comencem a investigar el paper

que ha jugat la fruita de la poma al llarg de la història, ens trobem que ha sigut i és una icona que ha romàs des de temps immemorables en multitud de cultures i que es troba estretament vinculada a la història de la humanitat. Mostra d’això que acabem de comentar, és per exemple, la seua presència en l’antiga Grècia en el mite de la poma d’or que va acabar desencadenant la guerra de Troia o també el jardí de les Hespèrides en el qual estava l’arbre que donava les pomes que proporcionaven la immortalitat.

De la mateixa forma trobem la poma en la Bíblia en el famosíssim passatge en el qual la serp tempta a Adam i Eva a provar la fruita prohibida amb el que finalment són expulsats del paradís, quedant d’aquesta manera la poma com a emblema dels desitjos humans, del pecat i de la temptació. La poma també representa la rebel·lia de Guillermo Tell, qui es va veure obligat a disparar amb una ballesta a una poma col·locada sobre el cap del seu fill.Una altra de les quals sens dubte és una de les anècdotes més conegudes de la història sobre la poma és en la qual Isaac Newton estava reflexionant sota un arbre i va veure com queia un d’aquests fruits, acte que es considera el detonant del descobriment de la força de la gravetat i al posterior tractat sobre el

moviment dels cossos celestes. Respecte a la ciència i la tecnologia, també és usada com a logo corporatiu en empreses de la indústria de l’electrònica. Tampoc es deslliura de la seua aparició en el món de la literatura i el cinema, com és l’arxiconegut conte dels germans Grimm adaptat al cinema per la Disney, “Blancaneu i els set nans”, en el qual la madrastra enverina una poma per a la princesa provocant l’encanteri de la mort adormida del qual es despertarà amb el primer bes d’amor. De la mateixa manera, compta amb un ampli refranyer: “Amb una poma cada dia, els metges s’estalviaria”, “De les peres i les pomes, les que callen són les bones”, “

Perquè el dimoni la poma va ponderar, Eva la va menjar”… I tampoc podem oblidar-nos del vessant geogràfic, ja que denominem la “Gran Poma” a la ciutat de Nova York. D’aquesta manera podríem continuar posant més i més exemples del que aquesta fruita ha significat per a la humanitat al llarg de la història, però finalitzarem aquesta breu introducció amb una altra curiositat i és que, com no podia ser d’una altra forma, també compta amb el seu propi dia internacional, que se celebra el 21 d’octubre des de l’any 1990.

Pera començar

Oda a la poma

aquesta introducció, ens semblava bonic amprar aquest poema de Pablo Neruda, el qual hem adaptat i traduït al valencià i que el Nobel de literatura va escriure l’any 1956: A tu, poma, vull celebrar-te omplint-me amb el teu nom la boca, menjant-te.

Aquesta oda, la trobem en el “Tercer llibre de les . Enllaç a l’Oda original. odes” de l’escriptor xilé. Amb aquests versos l’autor pretén Quan mosseguem Sempre fer-nos partícips en la tasca la teua redona innocència eres nova com res de redescobrir l’essencial i tornem o ningú, tranquil·la bellesa que s’oculta per un instant sempre en el quotidià. Com una cosa recentment caiguda a ser tan senzilla com una poma dona també recentment creades criatures: del Paradís: per a descriure els sentits de la encara tenim una mica de poma. plena vista i el gust, la seua forma, i pura el seu color i com un acte tan galta enrojolada Jo vull simple com menjar ens fa iguals de l’aurora! una abundància a tots. Que difícils total, la multiplicació són de la teua família, Si apreciem l’essència d’aquesta comparats vull oda i del que l’autor pretén amb tu una ciutat, transmetre, podem fer una els fruits de la terra, una república, comparació amb aquest llibret: el cel·lular raïm, un riu Mississipí com una cosa tan quotidiana els mangos de pomes, com una poma, ha donat per a tenebrosos, i en les seues ribes construir una falla i perquè les les ossudes vull veure més de 200 pàgines d’aquest prunes, les figues a tota llibret giren entorn d’ella, submarines: la població convertint-la en la protagonista tu eres pomada pura, del món absoluta juntament amb els pa fragant, unida, reunida, nostres representants i la nostra formatge en l’acte més simple de la terra: comissió, la falla de Sant Roc. mossegant una poma. de la vegetació.

Ens menjarem una poma mentre llegim aquest llibret societat. També i Anem posant final a nostra com no podia ser d’una altra

aquest pròleg que hem escrit amb la intenció d’introduir-vos en tot el que trobareu a partir de les pàgines següents. Un treball que hem realitzat un any més amb tota l’obstinació i afecte del món, sobretot per a aquelles persones que gaudeixen de la cultura fallera i que valoren el treball i l’esforç que suposa fer un llibret de falla. A continuació podràs veure com hem seleccionat diferents punts de la simbologia que té la poma i com l’hem desgranada en articles que tenen relació amb la nostra festa, el nostre poble o la

manera, trobaràs tot el que ens ha passat com a comissió fallera des de les passades falles de 2023 fins ara i com seran les falles del 2024. Arriba el moment de deixar que tot s’impregne de l’olor i del color de les diferents varietats de pomes, tantes com seran els punts de vista de totes les persones que estem segurs llegiran aquest llibret, el qual esperem que us agrade i siga del grat de totes i tots. Us deixem amb…

FALLA

Sant Roc

LA FRUITA

prohibida

La fruita prohibida… aquesta

expressió evoca una cosa temptadora i misteriosa, veritat? En moltes cultures i relats, la fruita prohibida sol representar una cosa desitjada però restringida, sovint associada amb la temptació i el coneixement prohibit. En la mitologia cristiana, per exemple, s’esmenta en la història del Jardí de l’Edén, on s’adverteix a Adam i Eva que no mengen del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal. Metafòricament, pot referir-se a qualsevol cosa que siga temptadora però estiga fora de límits, siga per restriccions morals, ètiques o socials. En el món de les falles també tenim representat aquest desig en els nostres ninots o en el ventall de possibilitats que la desaparició dels rols de gènere obrin en el món de la festa. Tu també mossegaràs la poma?

EL PAPER DE LA DONA EN EL MÓN DE LES FALLES COMBINA LA BANDA EN LES ESPARDENY ES? RENOVAR-SE O MORIR

1.1 1.2 1.3

EL PAPER

de la dona en el món de les falles

. Falla l’Antiga de Campanar de 1989. “La Eroticrónica” de Ramón Espinosa.

. Falla Plaça del Pilar de 1974. “La Temptació” d’Alfredo Ruiz

per Félix García-Consuegra Beleña

La poma és una fruita que en multitud

d’ocasions s’ha relacionat amb l’erotisme i com a símbol del desig sexual. Coneguda com la fruita prohibida en el Gènesi, mossegar-la suposava caure davant la temptació i mostrava la debilitat i la poca resistència dels humans per a no fer una cosa prohibida. Igual que la poma en aquest aspecte de la seua simbologia, en el món de les falles també trobem una infinitat de connotacions relacionades amb l’erotisme i la sexualitat, sobretot si analitzem com s’ha representat en multitud d’ocasions a la dona en els monuments fallers i del paper que aquesta ha exercit en la festa des dels seus orígens fins a l’actualitat. Actualment, ens trobem en un moment en el qual socialment el feminisme es troba en ebullició, com a moviment insígnia dels drets, la dignitat i la igualtat econòmica, social, política i religiosa de totes les dones. I com no podia ser d’una altra forma, aquest debat també s’ha traslladat al món de la festa.

. Fallera i acompanyant l’any 1957.

. Presentació fallera cap a l’any 1970.

. Presidenta de la Junta Local Fallera de Paterna: Amparo Giménez Calatrava

El paper de la dona en les falles ha evolucionat molt en aquests últims anys, però fins i tot queda un llarg camí per recórrer. Si ens remuntem a tot just 50 anys arrere, el paper de la dona dins de les comissions de falla era merament representatiu mitjançant la figura de la Fallera Major i com a molt, en els òrgans directius requeia en una dona la secció femenina que poc més feia que encarregar-se de les bandes i els rams de flors. Afortunadament, això (encara que de manera molt lenta) ha anat canviant amb el pas dels anys. A poc a poc la dona es va anar integrant en les juntes directives de les comissions falleres fins al dia de hui en el qual veiem amb total normalitat que una dona ostente qualsevol càrrec en una falla. Així i tot, la tònica general és que les presidències de falla continuen recaient en els homes i el clar exemple el podem veure al nostre poble, Paterna: De 18 comissions falleres en actiu que tenim en l’actualitat més la Junta Local Fallera, i amb un total de 26 persones al comandament de les mateixes entre presidències i copresidències, només 6 són dones i la resta són tots homes.

. Presidenta de la falla Colom d’Or: Pilar Giménez Calatrava.

. Presidenta de la falla Vicente Mortes: Elisabeth Yerpes Periáñez

Això representa un 77% d’homes sobre un 23% de dones. El tàndem Fallera Major-President, són rols que per a molts segueixen assentats en una lògica binària, havent de recaure el de Fallera Major en una dona i el de President en un home. En aquesta ocasió deixaré de costat el debat sobre la possibilitat que els homes puguen ser Fallers Majors, per a centrar-me en les desigualtats que pateix la dona en el món de la festa. En moltes comissions de falles existeix gent que fins i tot mostra les seues reticències al fet que una dona aconseguisca la presidència, bé pel simple fet de ser dona i no considerar-les capacitades, o per no trencar l’estètica binària tradicional de veure com a parella a un home i una dona. També existeix el pensament que en ser dues dones, quan van juntes (sobretot a l’hora de lluir indumentària valenciana) la dona presidenta li resta protagonisme a la Fallera Major. D’altra banda, i si analitzem d’on sorgeix la figura de la Fallera Major ens emportaríem una sorpresa. Per primera vegada se celebraria el certamen de Miss Espanya l’any 1929 resultant vencedora Pepita Samper, candidata per València que a la seua tornada va ser homenatjada en la seua terra com una reina. A l’any següent succeiria exactament el mateix amb la candidata valenciana, Elena Pla. L’èxit de la bellesa valenciana va animar al Comité Central Faller (era com es denominava en l’època a la Junta Central Fallera) a crear la figura de la Reina de les Falles en 1931, passant a dir-se Bellesa Fallera en 1932 i finalment Fallera Major a partir de 1933. La quasi centenària figura de la Fallera Major va nàixer com una exaltació a la bellesa de la dona valenciana, la qual cosa va desembocar en què es pensara que la Fallera Major no era més que

. Pepita Samper. Fragment de cartell del concurs internacional de Bellesa de 1929.

una dona florer… i raó no faltava, almenys en els inicis. Amb el pas dels anys aquesta figura s’ha revaloritzat fins al que coneixem hui dia: una dona involucrada en la falla que fa un pas al capdavant per a ser l’ambaixadora de la seua comissió durant un any, una dona respectada i admirada que decideix donar un any de la seua vida per a treballar per la festa, que participa activament, que dona la seua opinió i que té capacitat per a respondre pels seus actes. En qualsevol cas i afortunadament, la modernització de les falles juntament amb l’apoderament de les dones i l’obertura de ments que va arribant amb les noves generacions, ja han assentat una base en la festa que ens va permetent avançar per a trencar sostres, acabar amb allò que en les falles la dona regna però no governa, i anar acabant amb vells estereotips en una festa que no vol ser vista com a masclista.

Un altre dels casos en els quals el masclisme es fa present en el món faller és en la representació de la dona en els monuments fallers, on en moltes ocasions apareixen de manera hipersexualitzada, és a dir, apareixen representades de manera que s’exalta la seua sexualitat en detriment de la seua capacitat de raciocini. El director del museu faller de València, GilManuel Hernández Martí, declarava això en premsa el març de 2022: “l’art faller, el disseny i confecció dels ninots continua estant ple d’estereotips de gènere. Les figures de la dona en els monuments la mostren en rols propis d’una cosmovisió masculinitzada si no

masclista. Les dones no són representades com a executives, professionals o treballadores sinó que apareixen en molts casos amb rols de gènere molt estigmatitzats com a mares, àvies, princeses o reines que són fruit d’una visió molt tradicional”. Quan les nostres falles ixen al carrer, és fàcil veure ninots de dones amb els trets femenins excessivament augmentats com per exemple grans pits, cintures excessivament estretes o malucs amb grans corbes. També quan es pretén ridiculitzar a personatges públics masculins sovint són representats amb indumentàries femenines.

. Rematada central d’una falla que representa a una mare amb el seu fill en braços.

. Ninot que representa a una dona nua

. Rocío Jurado amb el cap d’Ortega Cano entre els seus pits.

. Ninot en el qual veiem a dos polítics vestits de dona.

. Ninots indultats de l’artista María Valero dels anys 2006 i 2007

I ja que parlem de ninots… parlem de qui els fa, és a dir, de la professió d’artista faller. Segons dades publicades abans de les falles de 2023, les dones continuen suposant una minoria dins d’aquest sector, perquè només 17 dones formen part del Gremi Artesà d’Artistes Fallers d’un total de 202 agremiats. És cert que en els tallers treballen dones que normalment s’han encarregat de tasques relacionades amb la pintura i la decoració, però escassegen les capitanes de taller, perquè com he comentat, només el 8% del gremi són dones. Tornaré a posar com a exemple a Paterna, en les falles 2024 no hi haurà ni una sola dona artista fallera que plante una falla al nostre poble.

< existexen grans diferències entre homes i dones en el món de la festa

Aquest baix nombre de dones en aquest sector de la festa també fa que siguen molt baixos els guardons que han aconseguit, per exemple, només una dona ha guanyat en 2 ocasions el Ninot Indultat de les Falles de València, cap dona ha guanyat mai el primer premi de la secció especial de València ni infantil ni major i només una dona ha signat la falla municipal i va ser Marina Puche en col·laboració amb Manolo García les passades falles del 2023.

En conclusió i per a anar ja finalitzant, amb tot el que he comentat queda clar que existeixen grans diferències entre homes i dones en el món de la festa al llarg dels diferents sectors que la conformen, en els quals es representen i legitimen aspectes fonamentals de la cultura i la societat, i més concretament els valors, exemples i jerarquies que la caracteritzen.

. Falla plantada per Marina Puche en la Plaça de l’Ajuntament de 2023 “Cardioversió Valenciana”

Conscients que encara queda molta faena per fer, avancem pas a pas per a aconseguir una festa que garantisca la igualtat d’oportunitats per a tots i que vol deslliurar-se de vells clixés més propis d’altres èpoques que dels temps en els quals vivim, i tot això ho aconseguirem junts alçant la veu enfront de la intolerància i comportaments injustos i reforçant, identificant i potenciant els factors que ens facen avançar i canviar allò que es trobe desfasat.

COMBINA LA

la banda en les espardenyes?

per Alberto Castellanos Gil

Agarreu-vos. Venen corbes. L’opinió

sobre un tema que ha donat tant de parlar ens aproxima a un debat actual que marca dues bandes en la festa de les Falles. El meu discurs vol parlar en pro de la història. Tot comença quan en els darrers anys hi ha certes comissions que proposen una novetat en els càrrecs festers i representatius. Comissions que abasten el territori de la Comunitat Valenciana de nord a sud. Ací sorgeix un debat que prolifera en la ment del faller: està l’home preparat per a representar les responsabilitats d’una Fallera Major? Per què hauria de fer-lo? És coherent que un home puga ostentar aquest càrrec? La resposta senzilla és tan sols una paraula:

Potser és una resposta crua, agressiva o problemàtica, però voldria justificar les meues paraules en una explicació més extensa per així comprendre les meues raons.

Tenim complicacions a l’hora de datar exactament l’inici de la figura de la Fallera Major pel simple fet que és un símbol tan antic en la nostra festa que no es conserven documents que acrediten a la més antiga de les dones que han passat per ací. Sí que és cert que la imatge de la Fallera Major de València té una data principal en un nom que acaba variant en els anys. Començaríem en M. Àngels Algarra Azura, també coneguda com Angelita Algarra, allà pel 1931. El seu càrrec era anomenat “Regina Fallera”. Al 32 la festa té una doble representació femenina: Cruz Robles i Consuelo Carimeña representen aquest àmbit festiu de la ciutat en conjunt en un càrrec anomenat “Belleses Falleres”, mentre que, a la fi, en 1933, Leonor Aznar és nomenada de manera oficial com a la primera Fallera Major de València. El temps recorda a Angelita Algarra com si fora la primera Fallera Major, però, en realitat, Leonor és la primera per l’oficialitat que rep el seu nom. A més, és la primera que utilitza el recent conegut com a tratge de fallera per a representar la festa des del més alt estament de les Falles. Després d’aquesta dona, any rere any hem pogut tindre una representació femenina d’este costum valenciana allà on ha estat necessari, sent ambaixadora de les virtuts de la dona valenciana i fallera que lluita i treballa pel benestar de les comissions i dels fallers que les componen. Totes elles han tingut un eix o nexe en comú i és la seua condició de dona. ¿Però per què dona? Molt fàcil. És una figura que sorgeix de l’homenatge que fa la festa de les Falles i la ciutat de València a la dona fallera. No tindria sentit que un homòfob representara al col·lectiu dels homosexuals ni un xenòfob representara a altres races o col·lectius minoritaris, ¿veritat? El mateix passa en les Falles.

. Leonor Aznar Carceller, primera Fallera Major de València el 1933

Si la dona rep un homenatge d’amor i admiració per part del col·lectiu que la valora, quin sentit tindria que aquest càrrec fora representat per un home? LA COMPARAT IVA; PRESIDENT O PRESIDENTA?

Moltes vegades tenim el roí costum d’intentar equiparar per guanyar un debat. Moltes vegades s’utilitza aquesta comparativa com una forma d’enfrontar pensaments pel que suposa ser home o dona. Ha quedat clar que aquest homenatge a la dona és fruit de l’admiració dels fallers. Fins que, hem de destacar, la presidència d’una falla no té res a veure en la representació d’aquesta. El president/a s’encarrega de dirigir, controlar i menjar-se marrons que no tots els fallers podrien aguantar. És cert que, dins de les seues responsabilitats, acompanya a la Fallera Major als actes i és suport de la mateixa en les diferents situacions que supose el seu regnat, fins que cal recalcar que no és la principal. En aquest cas, la comparativa s'endinsa a un nivell que

. Cartell de les Falles de València de 1933.

. Ple de presidents i presidentes de la Junta Central Fallera.

no té res a veure perquè és un àmbit diferent. La persona que ha de dirigir la comissió és l’encarregada de dur tot el treball a terme i en aquest cas dona el mateix que siga home o dona. Els fallers tan sols desitgem que tinga dos ditets de front i que puga acabar l’exercici en la major quantitat d’èxits. L’EVOLUCIÓ DE LA FESTA; DISTORSIÓ DE LES ARRELS?

És molt fàcil parlar de l’evolució de la festa com a una de les branques principals d’este debat. Parlem d’una festivitat que es troba en constant moviment i que marca el seu ritme fent front als reptes del present i del futur. Les arrels són les nostres bases, les que no hem de perdre per molt que passe el temps. Aquestes formes de conservació del nostre patrimoni cultural són els peus d’una continuïtat en el temps que ens han dut a terme aquest camí que ens

enlaira any rere any. Podríem fer una comparativa, per exemple, en el pentinat de fallera; un pentinat que ha variat els productes habituals, les formes de treballar-ho i s’ha adequat a les noves formes i modes del moment, però que sempre ha conservat la seua essència: tres ratlles, ones que cauen als laterals, un monyo darrere en un huit central i dues trenes al costat dels rodets que tapen les orelles. No considere que siga una distorsió perquè les basses s’han cuidat i continuen sent les mateixes, simplement pense que s’apropa molt més al terme de l'evolució. No obstant, la figura del “Faller Major” no compleix en la part principal de la figura que vol representar: la dona. Ací és on canvien els aspectes principals i on deixem les bases apartades. Tornem a parlar de l’homenatge a la dona.

IGUALTAT; PROPOST ES PER A LA REPRESENTACIÓ MASCULINA DE LA FESTA FALLERA.

No soc creient que les falles hagen de tancar-se a diferents solucions davant d’un problema. Els darrers anys també ens demostren que l’home vol ostentar una representació similar a la de la Fallera Major i encara pense que hi ha opcions per donar igualtat en aquests càrrecs

i ficar solució en este àmbit. Per això i perquè no soc home de ficar problemes, vull apropar-vos una alternativa a la representació del “Faller Major”. Un càrrec interessant que conserva les arrels de la nostra festa i el suport que, fins que no necessari, sempre és agraït per a qualsevol dona i que sempre hem visualitzat en les imatges dels inicis de la nostra festa. Actualment, en Gandia trobem la figura de la Cort d’Honor Masculina de la Fallera Major del municipi. Són acompanyants de les falleres que representen aquest grup. He volgut traure testimoni fidel i real, obtenint l’ajuda d’un component que ostenta aquest càrrec. Josep Barber Bolta, faller de la Comissió de la Falla Grau de Gandia m’ha oferit les respostes a les meues inquietuds davant d’aquesta forma de representació que no coneguem ni en València

capital ni en els pobles propers a aquesta.

dur a terme els homes dins de la festa de les Falles?

-¿Quines són les vostres responsabilitats i funcions com a Cort d’Honor Masculina?

President, President Infantil i els diferents càrrecs dins de la comissió.

La mateixa funció que una altra Cort, acompanyar a la Fallera Major i ser representant de la nostra comissió a la mateixa Cort d’Honor.

Mai com a Rei de la Falla, que considere que aquest paper sols pertany a la dona.

-¿És una Cort d’Honor externa a la Cort d’Honor femenina? No, és una cort parental. És igual el membre home que la dona. -¿Teniu protocols marcats en els diferents actes com la Cort d’Honor femenina? No, som iguals. -¿Com s’elegeixen els components de la mateixa? ¿S’utilitza sistema de jurats? No, en Gandia no hi ha jurats. Cada falla està representada dins d’ella. Un any infantil, un any major i un any descansa. -¿Coneixes més càrrecs representatius que puguen

La conclusió és senzilla. Hem de buscar més opcions per no perdre les nostres bases, les que ens han dut a ser la festa que som hui dia. Que potser opine que combinar espardenyes en una banda no siga correcte, no per tancar bandes a cap persona, sinó per rigor històric i amor a les Falles. Que encara queden alternatives que no coneguem i que aquest debat té més nivells dels que pensem. Hem d’obrir la ment, evolucionar i pensar en pro de la festa, però seria un error distorsionar les nostres arrels. Continuem raonant, busquem les idees i endinsem-nos en la nostra història per buscar solucions a les nostres inquietuds.

RENOVARS-SE o morir

per María Isabel Pla Hernández

Durant el passat exercici va arribar a la ciutat

de València una figura de la qual des de fa algun temps portàvem sentint parlar amb comptagotes, que s’havia donat en alguns pobles com Sagunt, Oliva o Catarroja, però que fins fa tan sols un any, no s’havia produït en el “cap i casal”: el Faller Major. Aquesta situació es va produir en la comissió de Borrull-Socors del sector Botànic- La Petxina, una comissió que va modificar els seus estatuts per a canviar el terme Fallera Major per “Representació Major” amb el que es permetia ostentar aquest càrrec tant a un home com a una dona. Referent a això, el reglament faller vigent des de l’any 2002 i que regeix a les Falles de València ciutat diu el següent: Article 29. La Fallera Major La Fallera Major serà l’única dona que exercirà la representació honorífica de la Comissió de Falla en els actes propis i oficials. La seua designació serà de competència exclusiva de la Junta General, corresponent-li ocupar el lloc

protocol·lari preferent en tota activitat de la Comissió. Usarà com a distintiu propi la banda tradicional confeccionada en cinta amb els colors de la bandera nacional, mentre que la resta de components femenines formaran la Cort d’Honor, sent la seua banda distintiva confeccionada amb cinta tricolor de la Senyera valenciana. Atenent el que clarament marca el reglament faller, el càrrec de Fallera Major haurà de recaure en una dona, però… estem davant un d’eixos casos en els quals ens trobem enfront d’una barrera de gènere a derrocar? En les pròximes línies tractaré de donar resposta a aquesta pregunta. Des de fa molt temps s’ha plantejat en multitud d’ocasions debats entorn de la figura de la Fallera Major, entorn dels protocols que les dirigeixen, fins i tot hi ha una falla (la comissió d’Arrancapins) que va eliminar en 1991 aquesta figura honorífica per considerar-la masclista i són hui dia l’única falla de tota València que no té Falleres Majors. Com no podia ser d’una altra forma i com als fallers no ens agrada debatre ni criticar, no perdrem l’oportunitat d’obrir el nou meló que suposa que aquest càrrec puga ser també ocupat per homes.

. Raúl Puerta, Faller Major de BorrullSocors el dia de la seua presentació i en l’intercanvi de fotos amb la Fallera Major de València.

Plantejar-nos un debat així és una cosa fonamental en un món faller que sol tindre tendència a l’immobilisme, que mostra resistència a promoure canvis (a vegades molt necessaris) en tradicions que encara que cal respectar i conservar, és indispensable actualitzar als temps que corren per a no quedar-nos ancorats en el passat. El meu punt de vista respecte a aquest tema és clar, pot un home ostentar un càrrec honorífic com el de Fallera Major? Per descomptat que sí.

. Ninot presentat a l’exposició de la Falla Misser Rabassa-Poeta Maragall

Per a entendre un poc més tot el que explicaré crec que hi ha uns certs termes que hem de tindre clars:

Igualtat de gènere: es refereix a la igualtat de drets, oportunitats i tractaments per a totes les persones, independentment del seu gènere. Cerca eliminar les diferències i discriminacions basades en el gènere, promovent l’equitat en tots els àmbits de la societat.

Ninot presentat a l’exposició de la Falla Plaça del Pouet d’Alejandro Cano

Rol de gènere: expectatives socials, comportaments, normes i atribucions que una societat considera apropiats per a individus en funció del seu gènere. Per exemple, la idea que els homes han de ser forts, valents i proveïdors, mentre que s’espera que les dones siguen afectuoses, cuidadores i atentes a la llar.

. Falla Misser Rabassa-Poeta Maragall 2022 de Juan Ruiz Recio

Si realitzem una anàlisi del tema que presente en aquest article des del punt de vista dels termes que he definit, tenim molt de què parlar. El càrrec de Fallera Major és un càrrec simbòlic que es va instaurar fa ja molts anys en la nostra festa en un moment social en el qual la ideologia i el pensament eren molt diferents de l’actual. Aquest simbolisme adquireix el significat que en el seu moment se li va donar: d’una banda tenim al President de falla, que és una figura masculina que mana i dirigeix i al costat tenim a la Fallera Major, que és una dona que té capacitat de representació però no executiva. Aquest protagonisme estètic i superficial durant molts anys va fer mal servei a les dones, perquè és un clar exemple d’un rol de gènere imposat en el món de la festa. Per sort i amb el pas dels anys, i la suma de cada vegada més gent en la lluita igualitària del col·lectiu faller, ha fet que la dona reivindique el seu paper en la direcció de la festa i en la presa de decisions. D’altra banda, crec que el càrrec de Fallera o Faller Major és una cosa molt necessària dins de la festa si trenquem el seu significat tradicional i ho utilitzem com un càrrec

. Remat Ninot presentat de la FallaaCronista l’exposició Beguer de la de Falla Misser Torrent en 2021. Rabassa-Poeta Maragall

La igualtat real i plena implica trencar amb els rols de gènere, que són completament absurds i impostos social i culturalment, perquè ens encotillen i ens impedeix ser els qui realment volem ser, i que d’altra banda, s’encarreguen de ridiculitzar a qui té la valentia de ser ell o ella mateixa, i d’actuar i pensar lliurement sense tindre cap condicionant.

. Ninot de Sergio Amar per a la falla Gayano Lluch en 2019

Hem de formar i educar a les noves generacions al marge del que aquests rols imposen, un xiquet no ha de jugar al futbol pel fet de ser un xiquet, igual que una xiqueta no ha de jugar amb nines per ser

una xiqueta, hem de donarlos la llibertat de poder triar i ser el que ells vulguen ser, per a garantir-los un desenvolupament ple. A poc a poc el món faller aborda l’oberturisme de la festa des del punt de vista de la igualtat. Que hi haja homes que volen representar a les seues comissions com a Fallers Majors ha d’entendre’s des del punt de vista de la desaparició dels rols de gènere. Una altra mostra d’aquest oberturisme festiu el podem trobar enguany en la falla Doctor Manuel CandelaAvinguda del Port, que comptarà aquest exercici amb la primera Fallera Major transsexual de la història, Lía Sánchez. Conscient que les primeres ocasions no sempre es comprén, Lía declarava en premsa que “estic segura que tothom faller em rebrà bé, però si en algun cas no és així, només espere que quan em coneguen canvien eixa percepció o eixos

prejudicis. Soc una fallera major més i encara que entenc que puga generar algun tipus de morb, m’agrada ser pionera i poder obrir portes a més persones transsexuals”. Això és un pas més per a donar visibilitat a la gran diversitat de persones que formem el col·lectiu faller. La festa és del poble i ha de ser diversa, cal renovar-se o morir.

. Lía Sánchez, Fallera Major de Manuel Candela-Avinguda del Port 2024.

que servisca per a mobilitzar i unir a la falla, cosa que és completament crucial en una festa com la nostra que es caracteritza per la germanor.

FALLA

Sant Roc La poma d’or representa en la

LA POMA

d’or

mitologia grega la fruita de la discòrdia que va acabar provocant la guerra de Troia. Segons es diu la deessa de la discòrdia, Eris, va llançar una poma amb la inscripció “per a la més bella” durant la boda de Peleo i Tetis. Tres deesses, Hera, Atenea i Afrodita, van reclamar la poma, i el conflicte sobre qui era la més bella va portar al judici de Paris i a la posterior guerra. Aquesta poma també pot representar un objectiu, el final victoriós d’allò que es vol aconseguir, o com també diu la mitologia nòrdica simbolitza la renovació. Les falles no estan lliures de discòrdia, sobretot quan arribem al moment dels premis, mai plou a gust de tots. Però no sols existeix la voluntat d’alçar-se amb la poma d’or pels premis, també existeix el desig d’arribar al més alt de la festa. Qui obtindrà la preuada poma?

QUI T RIA LA POMA D’OR? EL T REBALL DEL JURAT

INSTANT S D’EMOCIÓ, PREMIS, JURAT S I GERMANOR

ENT REV ISTA A NÚRIA LLOPIS BORREGO

2.1 2.2 2.3

QUI TRIA

la poma d’or? El treball del jurat

per Roberto Usina Rodríguez

Tot aquell que em coneix sap que

des de sempre he sigut una persona molt involucrada en les diferents activitats i tasques que es duen a terme en una falla. Prova d’això és que des que vaig passar a formar part de la comissió major he format part de la junta directiva fins al dia de hui de manera ininterrompuda i he passat per moltes de delegacions bé sent el responsable directe o col·laborant i tirant un cable a la persona que ho haja sigut. Com ja he comentat, la meua manera de ser impedeix que en moltes ocasions em quede quiet, i sempre m’ha agradat anar afegint a la motxilla noves experiències amb les quals aprendre i col·laborar amb la festa, i com no podia ser d’una altra forma, una de les coses que no em vaig voler perdre va ser l’experiència de ser jurat en quant em va ser possible. En aquests moments puc dir que he sigut jurat de falla, del concurs de presentacions, de playback, d’adorn de carrer, de cartell de falles… tant en la Junta Local Fallera de Paterna com en altres juntes locals.

. El jurat d’Especial infantil visitant la falla Plaça de la Reina 2023.

< cada concurs té la seua peculiaritat

Cada concurs té la seua peculiaritat, el seu entrellat que el diferencia d’uns altres, i d’igual manera, en cada poble ens trobem unes bases que regulen i determinen com han de regir-se els jurats i la seua manera de puntuar. Això que acabe de nomenar hauria de ser l’habitual, però hui dia en alguns llocs existeix una falta de reglaments que organitzen aquests paràmetres. Això és cada vegada menys habitual, perquè si hi ha alguna cosa que ens encante en el món faller és que tot quede ben clar i regularitzat mitjançant un conjunt de normes (encara que algunes d’elles puguen acabar resultant ridícules). Des del meu punt de vista, tot jurat hauria d’almenys, organitzar-se baix 4 normes fonamentals: 1. CAPACITACIÓ

Quan qualsevol de nosaltres decidim que volem formar part d’un jurat, hem de fer-nos la següent pregunta: estic capacitat per a valorar aquest concurs? Si la resposta és afirmativa, avant. Si per contra és negativa o et sorgeixen dubtes, hauries de fer un pas arrere. 2. OBJECT IV ITAT

La Reial Acadèmia Espanyola de la llengua defineix la paraula “objectiu” com a adjectiu com allò que és imparcial, neutral o equànime.

Crec que aquest punt amb aquesta definició és bastant clar no? Siga com siga el concurs, formar part d’un jurat suposa haver de triar, d’influir i d’avaluar un treball que darrere porta el temps i la il·lusió d’un grup de persones. Aquest treball i els seus autors requereixen per respecte la total imparcialitat i la màxima justícia. 3. COMPRENSIÓ DEL QUE S’ESTÀ AVALUANT

És requisit fonamental per a poder valorar bé qualsevol concurs, comprendre que és el que s’avalua i entendre-ho perfectament, per la qual cosa és obligació analitzar en profunditat tots i cadascun dels treballs que cada falla ha presentat a concurs. Una cosa que facilita molt la comprensió és ser jurat en alguna cosa que es conega en profunditat, per exemple, ser jurat de presentació quan s’ha sigut delegat de presentació en una falla. En tindre l’experiència d’avaluar alguna cosa que se sap fer, fa que es coneguen secrets i siga més fàcil entendre que s’ha fet. 4. LES BASES DEL CONCURS

Tot el jurat ha de conéixer perfectament les bases del concurs, així com respectar-les

en qualsevol situació. Qualsevol modificació o incompliment de les bases, siga intencionadament o per desconeixement, atemptarà directament cap a la credibilitat, qualitat i prestigi del concurs.

que aniran a cada lloc. En els dies previs a la setmana fallera, la Junta Central comunica a la Junta Local els qui seran finalment jurats i el dia, hora i lloc en el qual han d’estar per a valorar i puntuar.

Explicades aquestes 4 normes, crec que és primordial que tot jurat les coneguera i les posara en pràctica abans i durant el procés d’avaluació, per a garantir el correcte desenvolupament del mateix i un resultat el més just possible.

I d’altra banda, tenim els jurats de la resta de concursos. Aquests jurats els busca la nostra Junta Local Fallera posant-se en contacte amb altres juntes locals, amb les quals sovint també es fan intercanvis i d’aquesta manera les falles de Paterna rebem jurats, però també puntuarem concursos a altres llocs.

Acabe de parlar de com crec que ha de ser un jurat: capacitat, objectiu i coneixedor de què es puntua i de les bases del concurs en qüestió, però… Com es trien els jurats? Qui són els jurats que venen a puntuar el nostre treball? Per a explicar això, posaré l’exemple del que fem ací a Paterna. A Paterna tenim 3 seccions de falles, 3 grups de competició de presentacions i playback, concurs de teatre, d’adorn de carrer, de llibret, de carrers il·luminats, de cavalcada del ninot… a 3 persones mínim per jurat, fan que siguen més de 40 persones a l’any les que vinguen de fora del nostre a poble a puntuar el treball que fem les falleres i fallers de Paterna. El sistema és senzill, i es fa de dues formes diferents. D’una banda, tenim als jurats que valoren el concurs de monuments. En aquest cas la Junta Local Fallera de Paterna rep cada 16 de març a 18 persones provinents d’altres pobles perquè conformen els 6 jurats (3 majors i 3 infantils) i Paterna ha d’aportar la mateixa quantitat de persones perquè vagen a puntuar monuments a altres llocs. Per a això la Junta Local Fallera demana a cada comissió que aporte almenys una persona (som 18 comissions de falla) i facilita aquest llistat a la Junta Central Fallera, que és l’organisme que s’encarrega de compondre i repartir els jurats

Que els mateixos fallers i falleres siguem jurats és una experiència de la qual podem aprendre molt, sobretot, perquè ens ajuda a entendre el procés i el difícil i complicat que en moltes ocasions pot arribar a ser atorgar un veredicte. Si bé com he dit em pot semblar una experiència positiva per a falleres i fallers, matisaré en funció de com es decideix ser jurat. Com he explicat, tenim als jurats de concursos que busca la nostra Junta Local, per als quals es presta gent voluntària que ho fa amb ganes i il·lusió (o almenys així hauria de ser), per voler tindre l’experiència o que repeteix perquè li agrada. I, d’altra banda, tenim els jurats de monuments per als quals cada falla ha de presentar almenys una persona de manera obligatòria, i ací és on ve el problema. En el moment en el qual s’està obligant cada falla a aportar com a mínim a un jurat es pot arribar a generar un conflicte en els casals, ja que en moltes ocasions és difícil trobar a una persona que vulga anar. Primer perquè és un concurs que es puntua als matins i si cau entre setmana, la gent treballa. Després ens podem trobar gent que puga, però que no vulga anar en haver de matinar després de la primera nit de festa. També tenim el hàndicap del transport i

Totes aquestes circumstàncies fan que, en moltes ocasions, al final acabe sent jurat algú triat per sorteig o que es preste voluntari a anar per compromís per a evitar-li a la falla una possible sanció. Això hauria de fer-nos reflexionar als fallers i falleres que després ens queixem d’unes certes actituds quan rebem als jurats en els nostres casals com per exemple que vegen la falla amb ulleres de sol, que li donen una mínima volta a la falla i no dediquen el temps suficient a analitzar-la… però pensem, si moltes vegades en la nostra pròpia falla ens costa trobar qui siga jurat i al final manem a qui manem, per què ens queixem quan ho patim nosaltres, però no quan nosaltres li ho fem als altres? De la mateixa manera, també trobem a gent a la qual la falla l’apassiona i els encanta ser jurat i que any rere any es presten voluntaris, intentant complir amb el major de les obstinacions i respecte en el desenvolupament d’aquesta tasca. . Falla Exposició, primer premi de la secció especial de València 2023.

. Falla Campamento, primer premi de la secció especial de Paterna 2023

que no es dispose de mitjà per a poder anar on t’haja tocat… i així podria continuar enumerant.

Els mateixos fallers i falleres hauríem de valorar més i ser més transigents amb totes les persones que acaben exercint de jurats, i de la mateixa forma quan ens toca ser-ho, pensar que ho hem de fer amb el mateix respecte amb el qual ens agrada que ens tracten. Pensem que a totes i tots ens agrada arribar al lliurament de premis i recollir un bon grapat dels preuats “palets”, però sense jurats que valoraren els nostres treballs, no seria possible recollir-los. El món faller no hauria de ser immobilista, hem de buscar noves alternatives amb les quals intentar trobar la millor solució, per d’esta manera, anar polint els possibles inconvenients i errors que tots sabem que aquestes coses tenen. Una falla és molt més que els premis que puga rebre, però la felicitat i alegria que et dona el guardó és el que moltes vegades ens dona l’espenta que necessitem per a continuar en la meravellosa lluita fallera i intentar superar-nos cada any.

INSTANTS

d’emoció, premis, jurats i germanor

per Núria Martínez Martínez

Fallera Major de Sant Roc 2024

Son les 13.00 h a la plaça de Sant

Roc, tots els fallers estem ansiosos, encara no hem dinat els tradicionals macarrons del dia 16, i acudim com la gran marea groga cap als peus de l’Ajuntament. A migdia coneixerem el que tots esperem, després d’un dia i una nit intensa de plantà, després del treball d’artistes, pintors, dissenyadors, equip de monuments i fallers.

. Falleres i fallers de Paterna esperen en la plaça de l’Ajuntament al fet que comence la lectura de premis.

Ixen les Falleres Majors, Corts d’Honor, Presidenta de Junta Local i el senyor Alcalde. I es fa el silenci a tota la plaça, soles sentim bategar els cors. Fallers de milers de colors agarrats per les mans... encreuant dits i murmurant el premi desitjat. I de sobte... esclata la plaça d’alegria. Estic segura que açò passa a tots els casals i en tots els cors dels fallers de les 18 comissions que té Paterna. I que en totes se senten frases com, enguany ens ho mereixíem, tenim millor falla, o ja era hora que guanyarem, les nostres són les millors falles de tot el poble... En fi, soles hi ha un primer premi a cada categoria així que no sempre estem d’acord. Unes vegades es guanya i altres no. Però com comença tot?

n 2 1er 3er

Cada falla té un delegat de monument que al costat del seu equip i artistes, esbossen una idea que donarà forma a una falla. Treballaran durant un any per tal de donar-li vida, modelant, escatant, dissenyant i pintant. Creant el valor més gran de la festa, les seues falles, allò que es planta i es crema, el que ens identifica i ens caracteritza, l’essència d’aquesta tradició. Les falles arribaran a les places pocs dies abans, amb gran expectació de tots els fallers, cobertes pels famosos “plàstics”. Tot preparat, ben embolicat per tal que el dia 15 siga la plantà, moment en el qual comença la gran setmana fallera. Fallers i artistes tenen un mateix fi, que la màgia del color, els ninots i els detalls configuren la composició més lluïdora. Aquesta falla lluirà durant 5 dies i 5 nits per a ser espectacle de fallers i visitants, per tal d’omplir de llum, color i valor els carrers del nostre poble, en cada cantó podem gaudir d’elles i fer la “porra” amb els premis que l’endemà es revelaran. Com he dit abans es donen premis, segons la secció en la qual es troba cada comissió. Secció segona, primera i especial, però, com i qui decideix quina és la millor falla de Paterna… El dia 16 de matí acompanyat per algun delegat de la Junta local fallera el jurat s’acosta a cada plaça, encreuament de carrer o cada cantó. Pràcticament, els carrers de Paterna estan deserts, no hi ha molta gent, ja que després de la primera nit que agarrem amb ganes, s’aprofita per a dormir o anar a la perruqueria si et toca la mala sort de ser la primera.

. Moments d’alegria durant la lectura de premis.

Aquest jurat se suposa que és prou qualificat per a valorar d’una forma professional cada falla: el modelatge, escatat, pintura, acabats… Però tornem a fer-se una pregunta, estem segurs que qui venen de juntes locals veïnes són prou qualificats per a triar amb un criteri objectiu o almenys de manera experta? Jo personalment pense que no, i no perquè estiga en desacord amb el dictamen del jurat, sinó que soles cal veure el que envien i el que nosaltres enviem. Tal volta es tracta d’una qüestió de responsabilitat, ja que la Junta Local Fallera de Paterna demana fallers o falleres a les comissions per tal d’anar a pobles veïns o no tan propers a fer de jurat de falles. També és cert, que està disponible un curset de jurat de falles per tal de qui vulga anar preparat tinga aquesta opció, però no pense que estiga molt concorregut. A l’arribar al poble escollit, et donen una carpeta amb una sèrie de punts a valorar, com el modelatge, l’escatat, la pintura, la perillositat de la composició, la crítica… Per tal de donarli un valor numerari i així anar configurant la puntuació que decidirà les millors falles de la població.

. La nostra falla després d’haver guanyat el primer premi de falla els anys 2017 i 2018.

Amb totes les qualificacions numèriques del grup del jurat es tracta d’arribar a una decisió final entre tots i amb això se signarien les actes amb el veredicte i la classificació dels premis que s’han decidit. Es tracta d’una tasca difícil, valorar de forma objectiva un treball tan gran, amb tant de detall i sobretot tan diferent un a l’altre. Sempre hi haurà uns millors que altres però com decidirho? Està clar que sense una formació bàsica és prou difícil, a més sempre tenim el valor del gust, i com sabem, per a gust els colors. En definitiva, la situació que trobem és la de totes les falles atentes a un premi, a ser la millor falla del poble, totes les expectatives fixades de ser els millors, en mans de gent experta… o no. Podríem estar debatent 100 pàgines més sobre el procés d’elecció del millor monument, però fiquem atenció al que significa “lluitar” per un premi. Si busquem rivalitat al diccionari, trobem: “enemistat produïda per emulació o competència molt viva”. Pense que ací tenim el problema, en aquesta competència i rivalitat, que a vegades no és molt sana. Les falles són associacions culturals, com bé diu el seu nom hauria de promoure la cultura, la diversitat, amb la seua sàtira i majestuositat. I en canvi trobem batalles i

baralles entre fallers de distintes comissions fins i tot de la pròpia. Es promou un ambient d’enfrontament que poc diu de la cultura festiva que s’hauria de proclamar. I ens trobem en una competició contínua, premis per cavalcada del ninot, premis per ninot indultat, premi al millor llibret, presentació, fi de festa, teatre, carrer engalanat i un sense fi de concursos organitzats per Junta Local o altres organismes i institucions. Mentalitat de disputar per un palet, amb tot l’orgull que representa açò. Qüestione de nou, amb aquest ambient de campionat a la millor de les millors, és possible una germanor? Amb germanor volem dir, ajudar-se una a l’altra, lluitar per un ben comú i anar tots a una per tal de ser millor. És a dir unió entre tots i totes, però amb tant de premi per mig es fa difícil, tant com decidir quina és la millor falla de la secció. Les persones som ambicioses, sempre volem més i millor, i trobe que part de l’esforç que emprem per a fer possibles presentacions, fi de festa, cavalcada del ninot, llibret i tota la resta ve alimentada per la possibilitat d’aconseguir premis.

Premis que t’animen a continuar treballant i ficar tota l’obstinació en ser millors. Quan aquest pensament de ser millor que el del costat ens inunda, fa que tots fem per superarnos i augmenta la qualitat de tot el que fem per tal d’aconseguir el premi. Entre premis, jurats i germanor va la cosa de les falles, cada pregunta més complexa de respondre que l’anterior entrant en un bucle sense eixida. Per això lluitem pel nostre, posem ànim en millorar dia a dia, per plantar la millor falla, fer la millor presentació, engalanar el carrer amb la millor temàtica, escrivim el millor llibret i desfilem amb la millor disfressa però no oblidem que el millor de les falles és compartir la il·lusió per la festa amb la gent del teu voltant, i aquest grup gran de gent que vivim la festa som tots els fallers i falleres de les comissions de la nostra vila, les falles de Paterna. Molta sort a tots i a continuar fent falla i fent festa.

. La Junta Local Fallera espera al fet que una comissió puge a recollir els tradicionals “palets” i La nostra falla recollint els premis obtinguts en 2016..

ENTREVISTA

a Nuria Llopis Borrego

per Javier Morell Cardama

Moltes

falleres somien amb aconseguir la preuada poma d’or, que no és una altra cosa que alçar-se com a màxima representació de la festa fallera, i això va aconseguir Núria Llopis Borrego, convertintse en Fallera Major Infantil de València de l’any 2006. Fallera de la històrica comissió del Carme, Na Jordana, ens entrevistem amb l’actual regidora de l’Ajuntament de València per a preguntar-li pels records del seu regnat i sobre temes candents de l’actualitat festiva: Per a qui no et conega, explica’ns qui és Núria Llopis i quina és la seua vinculació amb el món de les falles. Soc Fallera des que vaig nàixer. Vinc d’una família que té sang fallera. El meu avi va ser president de la meua comissió, Na Jordana, un càrrec que després va heretar el meu oncle Pedro des de fa ja més de 25 anys. Per això en les reunions familiars no hi ha vegada que no es parle de Falles, del futur de les mateixes i de com continuar avançant

per a millorar. Sempre he estat implicada en totes les activitats, però en la que més gaudisc és en el teatre. La meua unió a la festa de les Falles es va enfortir en 2006, un any molt especial per a mi i per a la meua família quan vaig tindre l’oportunitat de ser Fallera Major de València. Eixe any vaig conéixer de veritat la festa. Fins llavors havia fruït de la festa des de la meua comissió, però 2006 em va obrir les portes de la resta de casals de la ciutat i vaig veure la gran quantitat d’activitats que realitzen la resta de fallers i falleres. Ara intente implicar-me al màxim possible en la comissió, en aquest cas des de les delegacions de festejos i infantils per a mantindre l’esperit faller. Vas ser Fallera Major Infantil de València en 2006, passant de ser una xiqueta “anònima” a una xiqueta coneguda i reconeguda per gran part de la societat, com afecta això? En què va canviar la teua vida? En el que més em va canviar és en el molt que vaig aprendre de la gran labor que fan les falleres i fallers. La gent que no participa de la festa pensa que només el mes de març se celebra la festa gran, però desconeixen el molt que aportem els i les que estem implicats en ella. Hi ha tants concursos, tantes setmanes culturals i solidàries, tanta cultura… És cert també que la gran responsabilitat que adquireix una xiqueta amb només 10 anys fa que madures molt més ràpid que la gent de la teua edat. I això, evidentment té la seua part positiva i negativa. En què ha canviat el procés d’elecció des que tu vas ser triada fins ara? Què creus que s’hauria de canviar o millorar?

Ara el procés és més curt, hi ha només un jurat i també especialistes dins d’ell, com psicòlogues o professores. Però hi ha moltes coses a millorar. Jo he viscut aquesta experiència i sé que les xiquetes estan sotmeses a molta pressió, tant en el procés com en el dia de la Fonteta i hem de continuar treballant en aquest sentit i aconseguir un format que siga molt més just per a les xiquetes. Quin consell donaries a totes aquelles falleres a les quals els agradaria optar a ser Fallera Major de València? El primer és que hagen gaudit molt del seu any com a Falleres Majors infantils de les seues comissions, això és el veritablement important. Després, poder formar part de la màxima representació és una loteria. Són moltes xiquetes i cada jurat té un estil i a vegades és qüestió de manera que aquells i aquelles que t’estan “avaluant” creguen que tens les condicions que ells i elles busquen. Per això és fonamental que cada xiqueta siga ella mateixa i gaudisca del procés, sense pressions. Conta’ns alguna anècdota o record que tingues d’aquell any. Sent sincera, hi ha molt poques coses que recorde amb claredat. De fet les més importants com el dia de l’exaltació o l’ofrena les veig de tant en tant en vídeo per a recordar-les. El que més recorde són moments menys importants, però que per a mi van ser tan emotius que passe el temps que passe mai oblidaré. Recorde perfectament un dia de playbacks a la sala Canal. M’havien nomenat i jo estava desfilant per eixa passarel·la tan alta i recorde veure a un senyor molt major aplaudint-me emocionat. En eixe moment jo em vaig fer molt xicoteta. Com podia ser que un faller poguera emocionar-se tant amb una xiqueta de tan sols 10 anys? Recorde que vaig haver de parar a saludar-li.

Cartell de l’última edició del Tirant de Lletra

Últimament, s’està parlant molt de l’excessiva agenda de les Falleres Majors de València, és necessari eixa retallada en la quantitat d’actes als quals assisteixen? Sí, ho és. És cert que l’agenda de les infantils s’ha retallat molt i els actes de nit estan molt limitats per a elles, lògic. Però més enllà d’això, crec que l’agenda de les Falleres Majors i les seues Corts d’Honor hauria de plantejar un canvi molt gran. En primer lloc, perquè crec que els excessius actes fan que perden l’essència del que són, la màxima representació. En època de presentacions, per exemple no estan més de 5 minuts en cada comissió i no poden ni tan sols parlar 1 minut amb les Falleres Majors de cada falla. Arribar a un lloc per a només pujar a l’escenari saludar i baixar per a marxar-te a un altre lloc no és la manera de representació que concep jo d’unes Falleres Majors de València.

rècords turístics i econòmics, això és bo. Però hem de treballar en pro a la qualitat de les Falles i no de la quantitat. Com aconseguim això? No hi ha una solució escrita, però en això hem de veure molt els fallers i les falleres. La qualitat es troba en allò que oferim i això és treball dels fallers i les falleres i de la manera de vendre la nostra festa per part de les institucions. La teua falla, Na Jordana, és una falla que aposta (o almenys dona aquesta sensació per als quals us seguim des de fora) per una àmplia varietat cultural: des del Llibret, fins a les presentacions, el Tirant de Lletra o fins i tot el pesebre per Nadal… què es podria fer per a incentivar a les comissions falleres i animar-les a explotar la part cultural de la festa?

Per això a vegades seria millor prioritzar actes i poder estar en ells com les comissions mereixen. És a dir si vas a una inauguració d’un casal o a una presentació d’una falla o a una presentació d’esbossos, poder estar tot l’acte. I si volem arribar al màxim d’actes possibles podríem començar a plantejar noves alternatives com la de separar a la Cort d’Honor per actes i que siguen elles les ambaixadores de la festa allà on vagen. Les falles són una festa que ha crescut molt en els últims anys, creus que la massificació fa que la festa perda essència? Afavoreix això al declivi de la part cultural de les falles en pro del cubata i la revetla?

És fonamental que hi haja un bon grup de persones amb ganes de treballar i fer diferents activitats dins de la comissió i també confiar en els més joves i responsabilitzar-los fins i tot amb càrrecs. En aquests últims anys ha sorgit el debat sobre l’aparició del Faller Major, substituint a la dona en aquest càrrec, què opines sobre aquest tema?

Aquest és un tema del qual podríem fer una entrevista exclusiva a part. Créixer sempre és bo per a la ciutat, de fet l’últim exercici València va batre

Permet-me que ací siga molt contundent. És un espai de les dones valencianes. La figura de la Fallera Major va nàixer per a ser, en un principi, una cosa merament representativa i amb els anys hem aconseguit que la figura de Fallera Major siga molt més que això. Ara és una referent, algú que uneix a la comissió, que té alguna cosa a dir. Encara queda molt camí i molta faena per a continuar millorant-lo. Estem en un moment en el qual d’ací a poc se celebrarà un congrés faller i on es tractaren segur aquestes qüestions i seran els fallers i falleres les que decidisquen. Però si em preguntes personalment, la meua opinió és eixa. I ja finalment, cap a on creus o t’agradaria que evolucionara la festa de les falles? Com veus el futur més pròxim de la nostra festa? Les falles han d’evolucionar de la mà i al ritme que evoluciona la societat. Per això crec que hem de treballar per unes falles més sostenibles i concordes amb l’agenda 2030, seguir amb els estudis per a aconseguir materials més sostenibles per a la realització de les falles i per a disparar castells. Prevaldre la qualitat i no la quantitat. Cal treballar per unes falles més inclusives, solidàries i igualitàries. I després hi ha una cosa fonamental en el futur més pròxim i és fer fàcil tots els tràmits per a poder dur a terme la festa. Sense activitats no hi ha falles i aquestes activitats les duen a terme fallers i falleres que moltes vegades veuen molt complicat poder realitzar-les per la quantitat de tràmits burocràtics. És fonamental treballar per a aconseguir que les coses siguen molt més fàcils per a les comissions. Sense elles no hi ha futur. Moltíssimes gràcies Núria per haver-nos dedicat una estona del teu temps, rep una abraçada de part de tota la comissió de Sant Roc.

. Núria en una representació de teatre

FALLA

Sant Roc

EL JARDÍ

de les Hespèrides

La deessa Hera, deessa del

matrimoni, les dones, el cel i les estreles de la mitologia grega clàssica, tenia un hort on es cultivava l’únic arbre que proporcionava les pomes d’or. Aquest hort situat en un llunyà racó d’occident, estava protegit per les Hespèrides, que eren les nimfes que ho cuidaven. Un dia, Hera es va adonar que les Hespèrides recol·lectaven la fruita per a si mateixes, per la qual cosa va deixar al jardí un drac de cent caps perquè també custodiara l’arbre. En el món de les falles existeixen elements que mereixen la mateixa protecció que la deessa li va donar a l’arbre, perquè sense aquests elements la nostra festa perd la seua essència i deixaria de ser el que és. Vegem que és el que hem de protegir en el meravellós jardí que són les falles.

EL NOST RE PART ICULAR ARBRE A PROT EGIR: LA FALLA LA PROT ECCIÓ DE LES FALLES, COM A PAT RIMONI INMAT ERIAL DE LA HUMANITAT

3.1 3.2

EL NOSTRE

particular arbre a protegir: la falla

per Roberto Moya Serrano

Les falles són unes festes l’origen de

les quals és incert. Si ens posem a investigar sobre els seus inicis, la primera documentació que fa referència la datem a la fi del segle XVII, més concretament l’any 1693, sobre la possibilitat que es tractara d’un festeig solar, relacionat amb el costum d’encendre fogueres en els solsticis i equinoccis.

Una altra teoria és que provenen de l’elaboració d’un ninot representant a un personatge no grat, que s’acabava cremant entre el tercer dissabte de Quaresma i el Dissabte de Glòria. A la Comunitat Valenciana encara es continuen celebrant festes d’aquest tipus com El vell i la vella de Picassent i Llíria, o el Parot de Mitja Quaresma de Castalla. Però la que és sens dubte la hipòtesi més estesa i acceptada per totes i tots, és que les Falles provenen de les celebracions dels fusters, els quals tenien en els seus tallers uns cresols que se sostenien en un pal anomenat “parot” que utilitzaven per a il·luminar-se. Quan arribava el

dia del patró del gremi, Sant Josep, es treien aquests “parots” a la porta dels tallers i es cremaven al costat d’uns encenalls i restes de fusta. Amb el temps, es van anar afegint més andròmines a aquestes fogueres, es va vestir amb robes al “parot” i es van anar afegint més elements fins a desembocar en la celebració de les Falles. Com he dit, les Falles són una festa amb un origen desconegut i cap de les teories que he descrit acaba de convéncer del tot a historiadors i estudiosos de la festa, per la qual cosa es creu que el més possible és que fora una combinació de totes elles i que aquesta conjunció derivara en el que coneixem hui dia: la celebració dels focs solars en la vespra de l’equinocci de primavera (20 de març), fogueres a les quals es van unir els ninots (ací apareix l’element satíric) que en coincidir amb la celebració del patró del gremi dels fusters, aquests intervindrien en la construcció d’aquestes fogueres. En qualsevol cas, aquestes celebracions van anar evolucionant fins a anar prenent popularitat en el segle XIX i quedar totalment assentades en el XX en la gran celebració que coneixem hui dia. Al final i segons podem analitzar d’aquestes teories, totes convergeixen en la construcció d’un element per a posteriorment ser cremat amb la finalitat de festejar alguna cosa: celebrar l’arribada de la primavera, celebrar el dia de Sant Josep o simplement criticar de manera humorística algun personatge popular (o impopular) de la societat. Queda clar que, la resta de festejos i celebracions que han anat sorgint amb la constant evolució de la festa, ha sigut gràcies al qual és sens

.Manuel Algarra Salinas

d u b t e l’origen i centre de la festa: la falla o monument faller… però, som hui dia les falleres i fallers conscients d’això? Tenim clar quina és la finalitat de la nostra festa i baix la qual ens associem en les comissions falleres? Sembla que no, o almenys, no tots. En moltes ocasions, els mateixos fallers i falleres no li donem la importància real que té la falla com a element principal de la nostra festa i sobre el que gira tota la resta. Quan arriba el moment d’elaborar els pressupostos de l’exercici, hi ha gent que pensa que primer cal dotar econòmicament tot i el que quede

< que la flama continue cremant en els vostres cors sempre Falla <

ja per a la falla, i arribat aquest moment és quan es produeix el sacrilegi i algun il·luminat o il·luminada pronuncia la frase màgica… “Si total, es cremarà”. Hem de ser conscients que sense falla i sense artesans que les facen, no hi ha falles i, per consegüent, tampoc tota la resta. De la mateixa manera en el qual la deessa Hera protegia l’arbre de les pomes d’or al jardí de les Hespèrides a través de les nimfes i un drac de cent caps, els mateixos fallers i falleres tenim l’obligació de protegir el nostre particular arbre, que no és sinó una altra cosa que la falla. Només fent això, aconseguirem mantindre l’essència de la nostra festa, eixa que ens fa tan únics i diferents en el món, per damunt d’altres elements que són comuns a qualsevol altra celebració. Cal saber trobar un equilibri, però sense perdre de vista el que realment importa donant-li el lloc preferent que es mereix. Tot això que he contat fins ara, ho he fet amb la finalitat de voler retre homenatge, a una d’eixes persones que va ser un ferri defensor de la falla i que per desgràcia, ja no es troba entre nosaltres. Manuel Algarra Salinas, mort l’abril de 2022, es va acomiadar de tots deixant com a record la següent frase: “Que la flama continue cremant en els vostres cors. Sempre Falla”. Aquesta frase, bé mereix que fem un repàs a la seua trajectòria com a persona i com a artista faller: Manuel Algarra Salinas València, 13 d’abril de 1963 – 5 d’abril de 2022

Manuel sempre va ser una persona que va tindre inquietuds artístiques i s’introdueix en el món de les falles per mediació del seu pare, qui el porta al taller de l’artista Enrique Viguer, amb el qual s’inicia com a aprenent l’any 1980 alhora que assistia a classes a l’Escola d’Arts i Oficis. L’any 1987 seria un any molt important, perquè, d’una banda, signa la seua primera falla en la comissió de Montolivet, falla amb la qual es va presentar a examen per a ingressar en el Gremi d’Artistes Fallers, objectiu que va aconseguir. I, d’altra banda, es casa amb Teresa Viguer, la filla d’Enrique Viguer, a la qual coneix arran de començar a treballar en el seu taller.

Manuel va ser un artista faller de llargues duracions, perquè per exemple, va plantar falla en la comissió de Carabasses-En Gall entre els anys 1988 i 2006 (19 anys), en la foguera plaça d’Alger entre 1997 i 2017 (20 anys) o la comissió de falla Almirall Cadarso-Comte d’Altea entre 2005 i 2022 (18 anys) sent l’artista que més anys consecutius ha plantat en la mateixa comissió de la secció especial de València. Durant els anys 80, també comença els seus treballs en les fogueres d’Alacant de la mà de l’artista Pedro Soriano, a qui ajudava quan acabaven les falles. Va ser de vital importància per a l’artista alacantí, perquè va ser sancionat sense poder plantar durant dos anys i va demanar a Manuel que executara els seus projectes pendents per a les fogueres Santa Isabel i Hernán Cortés (aquesta última de secció especial).

Un altre any que quedarà assenyalat serà el 1990 per dos motius, el primer, gana el seu primer primer premi de secció en una falla, en Carabasses-En Gall. I el segon, aconsegueix el seu primer ninot indultat a Alacant amb la foguera Hernán Cortés.

. Falla de Ramiro de Maeztu-Humanista Furió de l’any 2003 i Primera falla plantada a Almirall CadarsoComte d’Altea

. Falla de Carabasses-En Gall de l’any 1988 i Foguera Hernán Cortés de 1990.

Durant els següents anys, Manuel es va fent lloc en el món de les falles fins que en 2003 aconsegueix véncer en la secció 1A, la secció de plata amb la comissió Ramiro de MaeztuHumanista Furió. I ja l’any 2005, arribaria el seu debut en la secció especial amb la falla Almirall Cadarso, on el seu millor resultat l’aconseguiria en 2011 aconseguint un 2n premi, dos primers premis d’enginy i gràcia els anys 2021 i 2022. A més en aquesta comissió també aconseguiria guanyar ni més ni menys que 8 ninots indultats els anys 2011, 2012, 2015, 2016, 2017, 2018, 2020 i 2021. Sens dubte, la secció talismà de Manuel va ser 1A, on a part del primer premi obtingut en el 2003, s’alçaria amb la victòria fins a 5 ocasions més, però aquesta vegada amb la comissió Mestre Gozalbo-Comte d’Altea, els anys 2015, 2016, 2018, 2019 i 2022.

. Primer Ninot Indultat aconseguit l’any 2011 en València i Últim Ninot Indultat aconseguit en la falla Almirall Cadarso-Comte d’Altea l’any 2021

. Última falla plantada a la falla Almirall CadarsoComte d’Altea l’any 2022.

El taller de Manuel es va caracteritzar per tindre una gran versatilitat, ja que li encantava canviar l’estètica cada any i així que la seua obra fora sempre variada. També li donava una gran importància a la crítica, ja que la considerava l’essència de la falla. D’aquesta manera va desenvolupar la seua particular línia professional, en la qual defensava la professió d’artista faller i fins i tot d’unes certes modes com anomenar a les falles monuments.

< Manuel es va caracterizar per tindre una gran versalitat

. Última falla plantada a la falla Mestre Gozalbo-Comte d’Altea l’any 2022.

En les festes veïnes, les fogueres de Sant Joan, els seus millors èxits arribarien en formar un tàndem amb l’artista José Gallego, al costat de qui venceria en la secció especial els anys 2015, 2016, 2017 i 2018, a més d’aconseguir altres 4 ninots indultats els anys 2016, 2018, 2019 i 2021. Tots aquests èxits es donarien en la foguera Sèneca-Autobusos

Finalment, i després d’aquesta trajectòria de més de 40 anys en el món de les falles, Manuel moriria el 5 d’abril del 2022. Després d’eixe moment que va commocionar el món faller, es van succeir els diferents homenatges, però potser el més emblemàtic, va ser el que va realitzar la comissió de Mestre Gozalbo, qui va dedicar la seua falla de 2023 a la vida i obra de Manuel, projecte que van idear Manuel Andrés Zarapico, Alberto Sanfélix, Ángel Romero i Miguel Prim i que va realitzar un conjunt d’artistes que van col·laborar amb ell en les diferents falles que va realitzar per a aquesta demarcació. Aquest conjunt d’artistes van ser Luis Pascual, Paco López Albert, David Sánchez Llongo, Iván Tortajada, Pere Baenas, Alejandro Santaeulalia, Ramón Pla, Pedro Santaeulalia, Pere Baenas, Carlos Carsí, Miguel Santaeulalia i Zvonimir Ostoic, sota la denominació “el Taller d’Algarra”.

. Foguera Sèneca-Autobusos de l’any 2015 i ninot Indultat aconseguit a Alacant l’any 2016.

. Falla homenatge a Manuel en la falla Mestre Gozalbo-Comte d’Altea l’any 2023.

LA PROTECCIÓ

de les falles com a Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per

Ana Morcillo Cabrero

Segur que tots com a fallers i falleres,

valencians i valencianes, haurem sentit parlar en infinitat d’ocasions sobre la declaració de les falles com a Patrimoni de la Humanitat, una cosa de la qual estem tremendament orgullosos, però del que tal vegada som desconeixedors no del nomenament en si, però sí de tot el que porta darrere. Per a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), “el patrimoni cultural no es limita a monuments i col·leccions d’objectes, sinó que comprén també tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com a tradicions orals, arts de l’espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatives a la naturalesa i l’univers, i sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional”.

. Cartell commemoratiu #FallesUnesco.

Això va portar al fet que la festa de les Falles, fora declarada per la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat al novembre de 2016, però… Com va ser el procés per a arribar a aconseguir tal mèrit? Quins requisits

s’havien de reunir? Quines conseqüències té este nomenament? A partir d’este moment, tractaré de posar negre sobre blanc sobre totes estes qüestions, per a així aportar un xicotet granet d’arena al fet que totes i tots siguem coneixedors de les respostes a totes estes preguntes. PROCÉS DE PROCLAMACIÓ COM A PAT RIMONI IMMAT ERIAL DE LA HUMANITAT 1. LA NOMINACIÓ

La nominació a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha de partir a proposta de cada Estat, que podrà presentar a tal fi un patrimoni que ja estiga declarat immaterial nacional dins del seu país. Els Estats presentaran les propostes d’inscripció en la secretaria de la Unesco, la qual les registrarà, manarà un justificant de recepció i sol·licitarà (si fora necessari) que es complete la proposta amb la informació que siga necessària.

propiciar el diàleg, posant així de manifest la diversitat cultural a escala mundial i donant testimoniatge de la creativitat humana. S’elaboren mesures de salvaguarda que podrien protegir i promoure l’element. La proposta d’inscripció de l’element s’ha presentat amb la participació més àmplia possible de la comunitat, el grup o, si escau, els individus interessats i amb el seu consentiment lliure, previ i informat. L’element figura en un inventari del patrimoni cultural immaterial present en el(els) territori(s) del(els) Estat(s) Part(s) sol·licitant(s).

.Escaneja per a veure els diferents procediments d’inscripció a les llistes de patrimoni de la Unesco.

2. L’AVALUACIÓ

Els expedients seran revisats per l’òrgan d’avaluació, el qual emetrà informe favorable o no, que s’elevarà als membres del comité. L’òrgan d’avaluació, haurà de comprovar que les propostes complisquen amb els següents criteris: L’element immaterial.

és

patrimoni

cultural

La inscripció de l’element contribuirà a donar a conéixer el patrimoni cultural immaterial, a aconseguir que es prenga consciència de la seua importància i a

3. EXAMEN I PROCLAMACIÓ

Les propostes amb informe favorable per l’òrgan d’avaluació se sotmeten a examen pels membres del comité en les sessions (ordinàries, una a l’any – extraordinàries quan es considere necessari) del Comité Intergovernamental de Salvaguarda del Patrimoni Immaterial, el qual proclamarà el veredicte final. En el cas de les Falles, aquesta decisió es va prendre en l’onzena sessió ordinària del comité que es va celebrar entre el 28 de novembre i el 2 de desembre de 2016 a Addis Abeba (Etiòpia).

Any 2012_

CRONOLOGIA DEL PROCÉS EN EL CAS DE LES FALLES

El 9 de març, el Consell aprova el Reial decret 44/2012 pel qual es declara Bé d’Interés Cultural Immaterial la Festa de les Falles de València.

Gener de 2003. Justo Nieto (rector de la Universitat Politècnica de València en aquell moment) actua com a mantenidor de la Fallera Major de València d’eixe any (Vanessa Lerma Navarro) i en el seu discurs, llança la proposta que les Falles siguen Patrimoni de la Humanitat.

. Enllaç al Reial decret 44/2012 de 9 de març

Any 2009. La comissió fallera d’Avinguda dels Tarongers-Universitat Politècnica, proposa a la Junta Central Fallera posar en marxa la iniciativa que anys arrere va proposar l’antic rector.

El Consell de Patrimoni Històric dona el vistiplau a la presentació de la candidatura.

Any 2010. La Junta Central Fallera comunica en una de les seues assemblees de presidents l’inici dels tràmits per a la declaració de salvaguarda.

Finalment eixe any les falles no són presentades en sol·licitar-se rectificacions en la candidatura, i Espanya presenta els patis de Còrdova.

Any 2011: 28 de gener. L’Ajuntament de València inicia l’expedient a través d’una moció que és aprovada en sessió plenària.

A la fi d’eixe any la Unesco canvia les normes del procés, i a partir d’eixe moment cada país pot presentar només una candidatura, no dues com havia sigut fins a eixe moment.

13 d’abril. Una vegada formalitzats els requisits i compliments dels criteris per part de la Generalitat Valenciana, s’aprova una proposició no de llei en el Congrés perquè el Govern done suport a la candidatura de les Falles.

Any 2013: Per a la següent convenció, Espanya presenta les Tamborades, que finalment no són aprovades.

A partir d’eixe moment, la Junta Central Fallera crea un equip multidisciplinari per a redactar la candidatura. Aquest equip ha d’explicar en 280 paraules què són les Falles.

Any 2014: A l’estiu d’eixe any la Unesco varia els criteris, posant per davant a països que mai hagueren tingut inscripció. En eixe moment les Falles

van baixar al lloc 57 i només es van acceptar les 50 primeres propostes. Eixe any Espanya decideix presentar per al següent any la proposta conjunta amb França i Andorra, de les festes del solstici d’estiu dels Pirineus. Any 2015: El

2 d’octubre, El Consell de Patrimoni Històric, on està representat el Ministeri de Cultura i les comunitats autònomes, ratifica la decisió que Espanya presente la candidatura de la festa de les Falles a ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Any 2016: El 31 d’octubre, la Unesco confirma que l’expedient està complet i l’inscriu en la llista de projectes que van a examen. El 17 de novembre, es confirma que les Falles compleixen tots els requisits exigibles per a ser Patrimoni Immaterial. S’anuncia que compten amb l’informe positiu de la comissió d’experts. El 30 de novembre, en l’onzena sessió del Comité Intergovernamental de Salvaguarda del Patrimoni Immaterial, la Unesco fa públic el seu veredicte i les Falles són declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

. Components de la Junta Central Fallera i de la Generalitat Valenciana en l’11a assemblea intergovernamental de la UNESCO que va decidir la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de les Falles

. Projecció durant la Cridà de 2016.

Drets humans. Es remarca la compatibilitat amb els drets humans, l’obertura a qualsevol grup social, de qualsevol edat, professió, classe social i dimensió cultural. A més, permet una representació i participació de les dones en la planificació i la realització cada vegada major.

QUÈ SIGNIFICA QUE LES FALLES SIGUEN PAT RIMONI IMMAT ERIAL DE LA HUMANITAT?

Que les Falles gaudisquen de tal distintiu, és un reconeixement de qualitat i un fort suport cap a les persones que busquen llocs i celebracions destacades per la seua peculiaritat. Aquest segell no comporta subvenció o aportació econòmica per part de l’organisme, sinó que hem d’entendre-ho com un segell de qualitat que es concedeix a la festa per la seua rellevància històrica i cultural.

Festivals de foc. Els experts entenen que formar part d’aquesta llista permet cridar l’atenció sobre altres festivals del foc nacionals i internacionals i les seues respectives comunitats.

Un altre dels aspectes rellevants és que les Falles no poden canviar cap dels seus aspectes, perquè l’objectiu principal és preservar i conservar totes les característiques que es van descriure en la candidatura, i en el cas de les falles, la Unesco va posar l’accent en els següents:

Arts i oficis. Les Falles destaquen per la creativitat en les arts i oficis, i la seua salvaguarda permet la continuïtat de moltes habilitats, al mateix temps que l’ús de tints satírics i altres formes de literatura també pot ser una important font d’inspiració.

. Escaneja per a consultar el Patrimoni Cultural Immaterial d’Espanya.

Intergeneracional. L’organització posa l’accent en el seu informe en la transmissió intergeneracional activa i les comissions falleres, que asseguren la viabilitat d’aquesta festivitat, així com en la participació de les comunitats, ajuntaments i universitats. Patrimoni. La Unesco assenyala que les Falles es van incloure en 2012 en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Més tard també va formar part del Registre de Béns d’Interés Cultural del Ministeri de Cultura.

. Falleres Majors de València en els actes commemoratius del nomenament de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

COM A CONCLUSIÓ

És un orgull per a totes i tots que les Falles hagen entrat a formar part del preuat llistat de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, que es compon de les expressions intangibles que tenim a tot el món i contribueixen a una major consciència de la seua importància. Actualment, Espanya té 19 d’aquestes tradicions o expressions dins del llistat de la Unesco, i les valencianes i valencians tenim la satisfacció que 4 siguen de la nostra terra, perquè a banda de les Falles també tenim el misteri d’Elx, el tribunal de les aigües de València, i la festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, dins d’aquest valuós llistat. El patrimoni cultural immaterial és un component clau per a mantindre la diversitat cultural enfront d’un món cada vegada més globalitzat i ens ajuda a mantindre les característiques i tradicions pròpies de la idiosincràsia de cada lloc, és per això que hem de cuidar-lo i mantindre’l, passant-ho de generació en generació amb tot el respecte i afecte que mereix i garantint totes les eines que siguen necessàries per a això. I sens dubte això hem fet i continuarem fent amb les nostres benvolgudes Falles, una festa centenària que es va adaptant als temps que corren però sempre sense perdre la seua essència.

FALLA

Sant Roc

LA POMA

d’ Isaac Newton

Existeix una llegenda que

diu que mentre Isaac Newton estava descansant sota una pomera al seu jardí, una poma va caure sobre el seu cap, fet que ho va fer reflexionar i pel qual va acabar pensant sobre les forces que existeixen en la terra, i va acabar desenvolupant la teoria de la gravetat. Aquesta anècdota s’ha convertit en un símbol popular per a la ciència, de com l’observació diària en les coses més simples pot portar a grans descobriments. Hui dia fins i tot grans companyies i empreses del món de la tecnologia utilitzen la poma com a logo corporatiu. La tecnologia també és una cosa que està molt present en la festa de les falles, que ens ha fet evolucionar i anar adaptant-nos als temps, a modernitzarnos i a anar canviant els nostres hàbits i maneres de fer les coses. Anem a comprovar-ho!

DE LES REST ES DELS FUST ERS AL MODELATGE 3D UNA CRÒNICA AL VOLTANT DE L’EVOLUCIÓ INFORMAT IVA

4.1 4.2

DE LES RESTES

dels fusters al modelatge en 3D per

Bárbara Herrera Villanueva

Explicar en unes poques línies

l’evolució en les tècniques que s’han emprat per a la construcció de les falles des d’aquells primers cadafals en el segle XVIII fins a l’actualitat, pot resultar una mica complicat, però tractaré de fer-ho de la manera més senzilla possible.

. De dreta a esquerra. Parot, parot amb vestimentes humanes i màscara de cartó, ninot amb roba, ninot com ho coneixem hui dia.

Moltes són les teories que debaten l’origen de les falles. La teoria gremial suggereix que es vincula a una festivitat en honor al patró dels fusters. D’altra banda, la teoria solar postula l’existència de focs lligats als equinoccis i solsticis, adaptats pel cristianisme per a homenatjar els sants. Segons la primera teoria, els fusters cremaven els parots (estructura de fusta que subjectava els cresols) enfront dels seus tallers en la celebració del seu patró per a festejar que arribava la primavera i el final de l’hivern. Amb el pas del temps, van anar afegint a aquests parots, serradures, mobles vells i coses inservibles.

Hem d’entendre aquestes primeres falles com un ritu purificador i revitalitzant, que es realitzava amb la transició estacional que coincidia amb la festivitat de Sant Josep, per a cremar el vell i deixar passar al nou. Després d’aquests inicis, la següent evolució arribaria amb la introducció en aquestes pires d’un ninot al qual vestien amb roba vella al qual també podien penjar-li un cartell al·lusiu al veïnat o a alguna temàtica d’actualitat, d’aquesta manera es convertia un acte purificador en un acte d’ajusticiament, en el qual es criticava a algun personatge popular o alguna actitud censurable. Aquesta manera de fer falles, es va anar desenvolupant fins al punt en el qual van començar a construir-se estructures de fusta completament definides sobre les quals es col·locava a manera de rematada el ninot amb el qual es pretenia fer la crítica. En aquest punt estem ja parlant de l’últim terç del segle XIX i es tractava d’una mena de falla frontal, una composició que havia de ser vista de front, en la qual es col·locaven els ninots a manera d’escena sobre una base quadrangular, que a vegades també podia ser hexagonal o octogonal. Fins a aquest moment hem vist dues formes diferents de construir els ninots: la primera on predominaven les armadures de fusta amb filferros i palla vestits amb roba i accessoris. I la segona forma, en la qual els ninots es . Falla plaça de Doctor Collado, 1911

muntaven a partir de peces de cartó que els artesans articulaven amb la finalitat d’obtindre la posició requerida, vestits amb tela. Per a les cares s’empraven màscares de cartó i ja cap a finals de segle, van començar a fer-se caps i mans de cera, que s’acoblaven als esquelets de fusta. Durant els últims anys del segle XIX i els primers del XX, arribaria un altre punt d’inflexió en la història de les falles, perquè s’introdueixen en la festa la burgesia i les classes adinerades de la societat valenciana i amb ells l’intent de modernitzar la festa, i apareix el que considerem la falla artística, germen de la falla tal i segons la coneixem ara.

. Falla plaça de Marià Benlliure, 1928

Amb l’arribada de la falla artística, s’aposta per la monumentalitat en els acabats, una escultura molt més definida i composicions molt més atrevides, tot això mitjançant l’ús de materials simples com la fusta, la tela i el cartó, que a través de tècniques d’imitació aconseguien simular en els seus acabats l’aparença de materials nobles com el marbre, l’or o la seda. Els artistes van desenvolupar moltes d’aquestes tècniques per a l’elaboració dels ninots.

Quan les falles artístiques comencen a créixer en monumentalitat s’introdueixen noves tècniques per a la seua construcció. D’una banda tenim la tècnica de la vareta per als grans volums, i per una altra el modelatge en fang dels ninots més xicotets per a després reproduir-los en cartó.

tallaven en trossos xicotets, que es passaven per un engrut de cola, i estant humit s’aplicava sobre el motle d’escaiola amb molta cura, atés que s’adaptara a tots els detalls.

ELS NINOT S DE CARTÓ

Aquesta tècnica és un procés molt laboriós. En primer lloc, calia construir una armadura de fusta que posteriorment es cobria amb fang. Amb el fang fresc, es modelava amb tots els detalls la figura i es deixava assecar. . Motles de cares de ninots en un taller faller

Quan el cartó s’havia assecat, es retiraven del motle els dos positius, s’escataven les possibles imperfeccions i s’unien amb cola les dues meitats, i es reforça aquesta unió amb cola i paper de periòdic. A continuació s’apliquen com a mínim 3 passades amb gotelé, i una vegada seques s’arriba el punt d’escatat, un dels moments més delicats, perquè s’ha de ser meticulós per a obtindre un acabat llis, que imite la porcellana. . Part dreta, cap de ninot modelat de fang. Part esquerra, el mateix cap però ja en cartó unida amb grapes.

Després es procedia a l’elaboració del motle d’escaiola, per a això es dividia la figura en dos (part davantera i part posterior) mitjançant peces de llanda, i primer es cobreix la figura amb una capa més fina d’escaiola liquida que registre perfectament la superfície del modelatge i després una segona capa d’escaiola amb espart més vasta que li done consistència al motle. Una vegada seca l’escaiola, se separaven les dues parts del motle i es procedia a fer el positiu en cartó. Les làmines de cartó es

I ja per a procedir a l’acabat final, es pinta completament la figura d’un color fosc per a veure possibles imperfeccions o abonyegadures. Si les té es reparen i llavors ja es pinta amb l’acabat final que desitgem. Amb el pas dels anys i el perfeccionament de les tècniques, es va substituir la realització dels motles en escaiola per fibra de vidre o resina sintètica (cap als anys 60-70 del segle XX), uns materials més resistents, la qual cosa va permetre que les falles es fabricaren en sèrie, el que va abaratir costos. Es va crear un mercat secundari entre els mateixos artistes fallers, que s’intercanviaven o compraven els motles dels ninots a uns preus raonables. Aquest mercat és el que permet als artistes més modestos fer el

. Procés creatiu d’un cap de cartó.

seu treball a partir de diferents combinacions que rendibilitzaven la grandària respecte al cost.

es treballaven a una escala d’1:5, mentre que altres parts podien estar en escales més xicotetes com 1:10 o 1:20, que eren comuns.

LA T ÈCNICA DE LA VARETA

El procés de creació de les peces més grans de les falles involucrava tant l’ús de motles com la producció directa mitjançant la tècnica de la “vareta”. Aquesta laboriosa tècnica de fusteria era altament versàtil per a la fabricació d’elements de gran grandària en l’estructura de fusta. Començava amb una maqueta en la qual s’extreien perfils i seccions que es reproduïen en una escala major, formant una estructura organitzada de varetes i costelles. Aquests elements, revestits amb llistons prims i flexibles de fusta de xop, definien el volum final de la peça o servien com a suport per al fang o el cartó. El procés partia d’un model a escala reduïda que s’ampliava fins a aconseguir les dimensions finals. L’escala variava depenent del nivell de detall requerit: zones complexes com a rostres

. Falla de vareta. Amb totes les capes del procés.

Per a traslladar les formes de la maqueta a la grandària desitjada, els artistes fallers van desenvolupar un enginyós sistema d’alteració d’escales. Originalment, marcaven les corbes de la maqueta en paper mil·limetrat i transferien a mà alçada el dibuix a una escala real utilitzant paper continu, ja que no existia paper pautat de dimensions tan grans. Amb el temps, van començar a utilitzar projectors per a convertir estructures xicotetes en grans volums.

La disposició paral·lela de diverses seccions permetia reproduir formes ondulades, orgàniques o geomètriques. Encara que la tècnica de la vareta era costosa i laboriosa, donava com a resultat models visualment atractius i estèticament carregats. ***** Aquestes dues tècniques van ser les grans protagonistes que van predominar durant tot el segle XX, però a la fi d’aquest segle apareix un altre tipus de material sintètic que revoluciona la manera de construir les falles: el poliestiré expandit o suro blanc, que és el material del qual es construeixen la majoria de falles hui dia.

. En el ninot de l’esquerra podem apreciar les seccions de suro fins i tot sense escatar

Aquest material molt mal·leable, permetia alleugerir el pes de les falles, amb el que s’aconseguien composicions molt més arriscades i alhora més senzilles d’executar, i encara que és més car que el cartó, en els tallers fallers valia la pena el seu ús per l’estalvi d’hores de treball i de temps.

. Elaboració d’una falla de vareta.

Aquest material pot utilitzar-se mitjançant dos tipus de procediments. El primer és la talla directa que s’empra per a figures de petit i mitjà format (grandària natural). El segon és la representació escalada, utilitzada per a figures

de gran dimensió, en la qual ha d’allisar-se la marcada orientació de les plaques i requereix un xicotet prototip.

. Igual que en l’anterior, podem veure una part del ninot ja escatada i en la part superior es poden veure les seccions de suro.

Respecte a aquesta segona manera de modelar el suro, trobem també dues etapes. En un primer moment, les grans figures de suro es modelaven d’una forma molt similar a la vareta, cada estrat s’extreia del previ seccionat d’una maqueta, havent d’estar numerat i passat a paper mil·limetrat. Una vegada en el paper mil·limetrat, el volum a treballar ha de ser buit pel centre de la seua secció. Aquest buit serà l’espai per a l’armadura o cavallet de fusta. Una vegada fetes totes les seccions s’uneixen mitjançant espuma de poliuretà, s’escaten per a obtindre la forma desitjada, s’empaperen, se li donen les capes de gotelé i es pinten. Posteriorment, i amb l’aparició de noves tecnologies, es procedeix a fer mitjançant un ordinador el modelatge 3D de la figura. Amb aquest escanejat digital es trauen les diferents seccions i mitjançant un programa d’ordinador, i la màquina va tallant la silueta. Una vegada aconseguides les seccions, el muntatge i resta de processos és igual a l’anterior.

. Ninot de suro en el seu procés d’empaperat

La consistència i lleugeresa d’aquest material, va permetre reduir la quantitat de fusta que s’emprava per a les armadures interiors, a més de la simplificació de la construcció de les falles enfront de les tècniques del fang, el cartó i la vareta. Ja per a anar finalitzant aquest article, he intentat mostrar d’una manera molt breu els diferents processos de producció (o almenys els més empleats) per a la construcció de les falles, que han viscut un enorme i constant evolució adaptant-se als temps amb l’aparició de noves tècniques i materials. Des d’aquelles falles primitives en les quals es cremaven andròmines i ninots de palla, fins a les actuals fetes de suro blanc modelades en 3D amb tecnologia digital.

UNA CRÒNICA

al voltant de l`’evolució informativa per

Santi Puentes Segarra

Amb aquest article vull oferir una

xicoteta visió de l’evolució de la informació en el món de les Falles de Paterna, destacant com la festivitat ha navegat pel canviant paisatge de la comunicació al llarg dels anys. La línia de temps de la informació, des dels anuncis pintats a mà fins a les etiquetes virals, il·lustra l’adaptabilitat i la resiliència de la nostra tradició centenària en l’era de la globalització i la connectivitat instantània. Com totes i tots haureu sentit milers de vegades, els orígens de les Falles es perden en la nebulosa del temps, remuntant-se a un costum dels fusters de cremar estris inservibles en vespres de la festivitat de Sant Josep, marcant així la fi de l’hivern. La paraula “falla” prové del llatí “facula”, que significa “torxa”, i ha evolucionat fins a convertir-se en la complexa i rica celebració que coneixem hui. Tal vegada amb les falles tinguem davant la metamorfosi històrica més complexa que es pot trobar a una festivitat arran del món si tenim en compte com a evolucionat la festa des dels seus humils començaments fins al seu actual estatus de fenomen cultural.

EL V INCLE INDELEBLE: EL PAPER EN LA MEMÒRIA I DIFUSIÓ DE LA FESTA FALLERA

Les comissions falleres, des d’un primer moment, sempre han produït material imprés detallat per a enriquir l’experiència de les Falles. Des dels llibrets de cada comissió fallera fins a fullets amb mapes interactius, guies de monuments, itineraris recomanats i explicacions sobre la simbologia darrere de cada falla s’han estat distribuint a moltes falles dels pobles amb vida fallera. Aquests recursos de paper físics no són únicament informatius, sinó que també actuaven i actuen, encara hui en dia, com a records tangibles per als visitants i col·leccionistes amants de la festa fallera.

. Cartell de les Falles de València de 1929.

Els diaris, els anuncis publicitaris i la cartelleria urbana exerciren, en els primers anys de la festa, un paper crucial en la promoció de les Falles. Les ciutats es convertien en un llenç promocional, amb cartells acolorits, tanques publicitàries estratègicament situades i anuncis en premsa que anunciaven els esdeveniments més importants. A més, la cartelleria urbana s’utilitzava per a comunicar les dates clau, horaris de mascletaes (espectacles pirotècnics diürns) i altres activitats festives, inculcant un sentit d’anticipació i participació en els residents locals i visitants.

L’impacte dels mitjans de comunicació impresos en les falles transcendeix la mera difusió d’informació; ha sigut fonamental per a preservar, promoure i enriquir aquesta festivitat al llarg del temps, convertint-se en una part integral de la seua història i desenvolupament cultural. La transmissió d’informació sobre les Falles ha experimentat una transformació significativa al llarg dels segles. Des de les primeres mencions en manuscrits i ordenances municipals, passant per la cobertura mediàtica del segle XX, fins a la promoció turística contemporània. Els periòdics valencians, com “Las Provincias” i “Levante-EMV”, han sigut pilars en la cobertura de les Falles. Des de la dècada de 1920, aquestes publicacions han dedicat seccions

especials i suplements dedicats exclusivament a aquesta festivitat. Les cròniques detallades dels esdeveniments, entrevistes amb artistes fallers destacats i la cobertura de la competició per a seleccionar les falles guanyadores han sigut punts clau d’interés per als lectors. Així mateix, revistes especialitzades com “Actualitat Fallera”, “Cendra” i “El Turista Faller”, entre d’altres, han contribuït significativament a aprofundir en aspectes artístics, històrics i culturals de les Falles. Aquestes publicacions han servit com a plataformes per a l’anàlisi i crítica dels monuments, l’exploració de les tècniques artístiques emprades i la preservació de relats històrics sobre l’evolució d’aquesta festivitat al llarg dels anys.

. Imatge corporativa del periòdic local “Paterna al Dia” i portada de l’edició de març de 2015 de “Paterna Ahora”

DE LA T INTA A LA T ECNOLOGIA: L’EVOLUCIÓ DIGITAL I EL SEU IMPACT E EN LA T RADICIÓ FALLERA

La tecnologia ha revolucionat la manera en què es comparteix la informació sobre les Falles. La transició de la informació impresa a la digital, els inicis a internet, la ràdio i l’auge de les xarxes socials i les aplicacions mòbils han alterat radicalment la difusió de notícies i esdeveniments relacionats amb les Falles. . Portada de la primera revista del “Turista Fallero”, any 1942 i portada de la Revista “Cendra”, any 2005

En el cas de Paterna han sigut els diaris locals, “Paterna al Día”, en un primer moment, i posteriorment el periòdic “Paterna Ahora”, els dos mitjans en paper encarregats de fer difusió activa de tota mena d’esdeveniments fallers de la població. Cal destacar els especials de falles, que hui en dia encara publiquen ambdós mitjans, quan aplega el mes de març, en ells es pot trobar tota la informació referent a la festivitat de Sant Josep que se celebra a la localitat.

Paterna, bressol d’arrelades tradicions, va viure un moment sense precedents amb la inauguració del primer fòrum virtual dedicat exclusivament a les emblemàtiques Falles del poble. Les pantalles dels ordinadors es van il·luminar amb debats apassionats sobre la vida quotidiana de les Falles a Paterna, l’evolució dels seus monuments, els canvis en les tradicions i l’impacte cultural en la comunitat. Els participants, àvids de compartir i aprendre, van intercanviar anècdotes, imatges històriques i reflexions sobre el paper de les Falles en la identitat local.

En aquell moment, tal vegada, no érem conscients del valor d’aquest espai digital, un espai on es va fomentar la participació activa de totes i tots. Informació d’actes i festes de cadascuna de les falles, debats, sessions de preguntes i respostes, i la interacció directa entre usuaris van enriquir cada moment d’aquell primer fòrum que obria la finestra al món d’internet a les falles de Paterna.

. IPortada del Fòrum Faller Independent.

Queda clar que aquest fòrum virtual no sols representava un punt de trobada per als amants de les Falles, sinó també una finestra al futur de la festivitat. La sinergia entre la tradició arrelada i les noves tecnologies prometia escriure un nou capítol en la història de les Falles de Paterna, fusionant l’autèntic amb l’innovador. Els participants es van desconnectar, deixant en el ciberespai un rastre d’entusiasme i esperança pel futur d’una celebració que perdurarà, amb les seues arrels fermament plantades en el passat, però amb mires posades en un horitzó digital ple de possibilitats. Un horitzó digital que amb aquest fòrum cada vegada es trobava més a prop.

ONES DE T RADICIÓ: EL DEBUT RADIANT DE LES FALLES DE PAT ERNA EN LA RÀDIO

Les vesprades de dijous ressonaran en els annals de la història fallera de Paterna. Les ones radiofòniques es van convertir en el ressò vibrant d’una tradició arrelada. En un xicotet estudi, al carrer Enric Valor, es va gestar un esdeveniment inoblidable: l’estrena del primer programa de ràdio dedicat íntegrament a les emblemàtiques Falles de Paterna, va ser a l’extinta Paterna Ràdio, al dial 106,1 de la freqüència modulada l’any 2007 amb el nom de “Paterna en Falles”. La bullícia característica de la producció radiofònica anticipava, cada dijous a les 20.00 hores, l’emoció i el compromís que es palpava en l’aire. Veus entusiastes de locutors i col·laboradors ressonaven en l’estudi, ajustant els últims detalls per al que seria una fita en la història sonora de la ciutat. Les ones hertzianes es van omplir amb el so característic de sintonització. Els radiooïdors, ansiosos per submergir-se en aquest nou format de difusió de les Falles, sintonitzaven els seus receptors per estar a prop de l’epicentre d’anècdotes, relats històrics i entrevistes amb destacats convidats. Les veus dels locutors, plenes de passió i coneixement, guiaven als oients per un recorregut per la rica història de les Falles a Paterna, des de les seues arrels més profundes fins a les manifestacions contemporànies. Els testimoniatges de fallers i falleres, presidents de comissions falleres, falleres majors o artistes, transmesos a través de l’èter,

infonien vida a les històries que van donar forma a aquesta celebració. Els sons de fons evocaven l’ambient festiu: el fet de crepitar de la fusta, el murmuri de la gent reunida als carrers durant les festes i el baluern dels petards s’entrellaçaven amb les paraules dels entrevistats, transportant als radiooïdors a l’essència mateixa de les Falles. . Imatge representativa de l’actual programa de ràdio “Paterna en Falles”.

La interacció no es limitava a les parets de l’estudi. Els oients, a través de trucades telefòniques i xarxes socials, s’unien al diàleg, compartint les seues pròpies experiències, anècdotes familiars i reflexions sobre aquesta festivitat tan arrelada en la idiosincràsia paternera.

Queda la certesa que aquest primer programa de ràdio sobre les Falles havia deixat una marca inesborrable en la història sonora de la ciutat. El compromís de continuar compartint i enriquint aquesta tradició a través de les ones radiofòniques havia iniciat un nou capítol en la difusió d’aquesta celebració ancestral.

< nou capitol en la difusió

. Foto presa durant l’emissió d’un programa de ràdio amb delegats de llibrets de les diferents comissions

LES FALLES A LES XARXES SOCIALS:

En l’era digital, les Falles han trobat noves formes d’expressió i participació. La presència en línia de les Falles, la interacció de la comunitat a través de plataformes digitals i l’adaptació als desafiaments de la pandèmia global són temes centrals d’aquesta secció. S’analitza com la festivitat ha mantingut la seua essència malgrat els canvis en la comunicació i

Una fita històrica per a la vida fallera de la ciutat, s’havia creat un espai radiofònic que no sols informava, sinó que també celebrava, preservava i difonia la riquesa cultural de les Falles de Paterna. Un programa que aconsegueix que, per primera vegada, la informació fallera fluïra, ja que, gràcies a aquest espai, es pogueren viure i escoltar en directe la lectura de diferents premis o la retransmissió en directe de diferents actes, entre altres fites que fins a aquell moment al pensament col·lectiu eren tan sols una mera utopia.

la informació. L’adveniment de l’era digital ha generat una transformació sense precedents en la difusió, promoció i vivència de les Falles de València. Les xarxes socials s’han convertit en una plataforma vital per a la difusió global d’aquesta festivitat. Abast Global i participació activa: Amb l’arribada de plataformes com Facebook, Instagram, Twitter, YouTube o Tik Tok, les Falles han transcendit les fronteres físiques de València. La possibilitat de compartir instantàniament fotos, vídeos i comentaris ha permés que persones de tot el món se submergisquen virtualment en aquesta celebració. Aquesta globalització de les Falles ha generat una comunitat internacional d’entusiastes i curiosos, ampliant el seu impacte cultural i turístic. Promoció i difusió instantània: Les xarxes socials ofereixen una finestra immediata a les Falles. Des de la presentació dels monuments fins als esdeveniments més destacats, tot es comparteix a l’instant. La capacitat de difondre informació en temps real ha enfortit la promoció de les Falles com un esdeveniment cultural imperdible, atraient l’atenció de mitjans de comunicació, turistes i entusiastes de tot el món. Participació comunitat virtual:

interactiva

usuaris ha enriquit la narrativa de les Falles, oferint perspectives diverses i personals. Impacte en la preservació cultural: A més de la promoció, les xarxes socials han jugat un paper crucial en la preservació de la rica història i tradicions de les Falles. Documentar i compartir moments significatius, detalls artístics dels monuments i relats històrics ha sigut fonamental per a assegurar la continuïtat d’aquesta festivitat al llarg del temps i la seua transmissió a les generacions futures. La revolució digital ha sigut un catalitzador poderós en l’evolució de les Falles, convertint aquesta celebració local en un esdeveniment globalitzat i accessible per a una audiència diversa. El constant flux d’informació, la interacció en línia i la capacitat de compartir instantàniament han amplificat l’abast i la rellevància cultural de les Falles en l’escenari mundial.

Les plataformes digitals han fomentat una major interacció entre els seguidors de les Falles. Les etiquetes específiques, els grups en xarxes socials i les comunitats en línia han permés que els amants d’aquesta festivitat compartisquen experiències, consells i històries. La creació de contingut generat pels

. Perfil de Facebook de la Junta Local Fallera de Paterna i perfil d’Instagram de la nostra falla.

FALLA

Sant Roc Una de les pomes més famoses,

LA POMA

enverinada

sobretot en els contes infantils és la poma enverinada, representada com una sucosa i apetible poma roja que, qui la mossega, cau víctima de l’encanteri de la “mort adormida” del qual només podrà despertar amb el primer bes d’amor. Aquesta poma és famosa pel conegudíssim conte dels germans Grimm, Blancaneu i els set nans. En la festa de les falles també existeixen pomes enverinades, una d’elles i de la qual parlarem en aquest apartat del llibret, no és una altra cosa que la de fer el mateix llibret. Una delegació que molt poca gent està disposada a portar en una falla, perquè entre altres coses, és molt poc valorada i agraïda i necessita molt de temps. I tu? Mossegaràs el nostre llibret i cauràs fetillat per tot el seu treball o per contra només et dedicaràs a veure en quantes fotos ixes?

LA POMA ENV ERINADADE FER LLLIBRET

5.1

LA POMA

enverinada de fer llibret per Tomàs Palomares López

. Llibrets de la falla Reis Catòlics de Silla dels anys 2022 i 2023.

Fer el llibret cada any és segurament

de les faenes més costoses i menys valorades que hi ha en una falla. Si analitzem els actes i elements de la festa que es fan cada any en qualsevol falla, quasi tots, tenen una elaboració prèvia que es fa en grup en el casal, o en el carrer, per exemple per a plantar les falles, cal que hi haja fallers i falleres, ajudant als artistes, i posteriorment, adornant la falla, ficant la gespa, etc., per a fer les presentacions, proclamacions, playbacks, cal fer un treball previ d’assajos que es fan al casal, etc., en totes aquestes activitats, veus a falleres i falleres, treballar, assajar, en definitiva dedicar hores de faena a la falla. Què passa en el llibret? Doncs que llevat d’algunes reunions que fem en el casal, les persones que el treballem, la major part del treball el fa cada membre de l’equip del llibret en sa casa, de cara a l’ordinador, documentant-se, redactant els articles, etc. De manera que ningú

et veu fent faena, per tant, no saben les moltes hores que li dediques, en conseqüència, pareix que això no és faena, que no costa res. I si damunt no tens la sort de tindre un equip que treballe les publicitats, encara et toca, a banda de la redacció, anar a preguntar als anunciants si volen eixir en el llibret, i després anar a cobrar les publicitats..., i que no isca res més. Així que la realitat dels que fem el llibret és moltíssima faena, en moltes hores de dedicació, que posteriorment soles és valorada per la major part de la falla si traus un bon premi a escala local i en els premis de Conselleria. Així sí que reconeixen la teua faena, molt ben fet, continua així..., tot són elogis, però té igual que en eixe moment, demanes col·laboracions per a l’any vinent, ningú et va fer un article, ni aconseguir-te cap col·laborador, ni tan sols fer un anunci del llibret, ningú és capaç de preguntar-li al seu perruquer, dentista, o a on compra la roba si vol anunciar-se en el llibret.

Aquesta és la realitat, que almenys jo conec de les persones que treballen i coordinen un llibret, si la vostra és millor, eixa sort que teniu. Entenc que fent està visió tan negativa, pensareu, aleshores, perquè fas el llibret de la teua falla, cada any? Perquè el positiu supera el negatiu... i que és el positiu? El primer i principal és perquè estic fent una cosa que m’agrada, i en la que cada any aprenc més coses. El segon, pel gran equip de llibret que tinc des de fa deu anys, junts hem passat molts grans moments, i hem aconseguit els millors premis de la nostra falla, i això sempre és un al·licient, que fa que any darrere any, intentem superar-nos, mentre que mantinga’m aquest grup de 5-6 persones que tenim actualment, es fa tot molt més fàcil. Quan com en el meu cas, fa trenta anys que estàs implicat d’una manera o l’altra en la realització del llibret de la teua falla, has tingut experiències de tota classe, i us puc assegurar que tindre un equip de persones, en les que pugues confiar

. Presentació del llibret de l’any 2022, “Tornar als orígens”

en el fet que tots els articles dels quals es fan càrrec estaran fets dins el termini i en la forma escaient, dona molta tranquil·litat i facilita molt la faena. El que sí que no us recomane, és fer el llibret perquè si no el fas tu, no el fa ningú, com m’ha passat algun any, perquè treballar en aquesta situació és el pitjor que hi ha, ja que fer aquest treball tan pesat, sense ganes i per obligació, és una cosa que no li desitge a ningú, us puc assegurar que jo personalment no tornaré a passar per aquesta situació. I la tercera raó per la qual faig els llibrets és per aquesta minoria siga de la teua falla, o persones d’altres falles, que sí que coneixen el que costa cada any fer el llibret i sí que aprecien la faena que es fa.

. Representants de la falla Reis Catòlics de Silla replegant el premi obtingut als anys 2022 i 2023 concurs de llibrets de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

A banda de totes aquestes raons que diga’m són internes perquè una persona, decidisca si vol i li paga la pena fer el llibret, hem de contar en les raons externes i que no depenen de les persones, que fan o coordinen el llibret. La primera d’elles és la visió que te la falla, el president i la directiva del llibret. Cal tindre clar que algunes falles aposten per la cultura, i la nostra llengua, i tracten de fer el millor llibret possible, donant llibertat total a l’equip de llibret i un bon pressupost, perquè puguen fer una bona faena. Aquest pressupost depén normalment dels premis econòmics guanyats en l’any anterior i de les publicitats que tinga el llibret, de manera que el llibret supose a la falla, una despesa mínima. En canvi, altres falles, tenen una visió totalment diferent, i tracten de traure-li un rendiment a partir dels anuncis del llibret, de manera que per a ells, el llibret és un ingrés en el pressupost de la falla, de manera que la inversió que es pot fer en ell és mínima. Hi ha vegades que aquestes dues visions es donen en una mateixa falla, en anys diferents, un canvi de president o de directiva pot suposar un canvi de la visió de la falla sobre

el llibret, i passar l’equip de llibret de tindre llibertat total i pressupost a no tindre quasi res. Jo he viscut aquesta situació en algun any, i us puc assegurar que no em tornarà a passar, perquè si torna a passar, jo no faré el llibret. Una altra raó externa que és important per fer o continuar fent el llibret són els premis, siga en positiu, o en negatiu. Rebre un reforç positiu, sempre és ben rebut per les falles i els equips de llibret, i t’anima a continuar treballant, en un somriure a la cara, és molt fàcil ficar-se a l’any següent de rebre un bon premi en el concurs de conselleria. El difícil és arrancar quan l’any passat no has tingut el resultat esperat, aquesta poma a banda d’enverinada, molts anys té un sabor molt amarg, i un mal resultat fa que et planteges moltes coses, i et qüestiones si val la pena tot aquest esforç i tantes hores de dedicació, per això no podem caure en el resultadisme, ni som tan bons quan guanyem un premi, ni tan roïns quan ens n’anem més darrere. Cal tindre en compte que, afortunadament, cada vegada més falles aposten per fer bons llibrets, i, per tant, cada any és més difícil obtindre un bon premi, en conseqüència, l’important és estar satisfet en la faena feta, que quan vages a arreplegar el llibret a la impremta i l’òbrigues, et faça una sensació de satisfacció, i que les persones que heu treballat en ell estigueu contentes, aquesta és la base per a la constància i per a no desanimar-se quan els resultats no siguen els esperats.

< un disseny únic i atractiu és importantísim

Un altre element molt important per a traure cada any aquesta poma enverinada endavant, és comptar amb una bona empresa que dissenye el llibret, que li done forma a les teues idees i les plasme en un disseny que s’adapte a la temàtica del teu llibret, i que siga únic per a la teua falla. Penseu que el llibret, com moltes coses en aquesta vida, entra pels ulls, i tindre un disseny únic i atractiu és importantíssim. Així que ja vegeu, fer el llibret és una poma enverinada cada any, un marró important, que et va a dur molts malts de caps, però quan el tingues fet, et donara una gran satisfacció personal i per l’equip, i si damunt tragueu un bon premi, ja l’any és redó. Per dur la tasca avant i que la poma siga dolça, el que cal és il·lusió, ganes de treballar, un bon equip i l’ajuda d’un bon dissenyador/a, amb aquests ingredients, segur que no hi ha verí que puga amb nosaltres.

. Fallers de les falles Reis Catòlics i Port de Silla a la mostra de llibrets de falla celebrada en Gandia el maig de 2023.

FALLA

Sant Roc

LA REBEL.LIA

de Guillermo Tell

La llegenda de Guillermo Tell

succeeix a la ciutat d’Altdorf a Suïssa durant el segle XIV. Es conta que l’emperador austríac Albrecht Gessler va col·locar el seu barret en un pal de l’esmentada ciutat perquè tots els seus habitants el saludaren en passar sota pena de mort en cas de no fer-ho. Guillero Tell, un rebel arquer, es va negar a rendir honors al barret i com a càstig, Gessler el va obligar a disparar amb una fletxa a una poma col·locada al cap del seu fill. Tell la va disparar i va partir la poma sense ferir al seu fill. L’emperador va veure que l’arquer tenia una segona fletxa i en preguntar-li, li va respondre que si amb la primera haguera ferit al seu fill, la segona haguera sigut per a matar-lo a ell. Impressionat per la seua valentia, Gessler va empresonar a Tell, el qual va acabar fugint i matant a Gessler, la qual cosa va desencadenar la revolta contra el domini austríac. En el món existeixen persones rebels com Guillermo Tell. També les falles són rebels en les seues crítiques i les falleres i fallers inconformistes per naturalesa... ho comprovem?

1886, L’ANY DE LA PROT ESTA FALLERA

LA CRÍT ICA: EL MISSATGE QUE DONA SENT IT

MOISÉS ALARCÓN I LA FALLA INFANT IL MÉS REBEL MAI PLANTADA EN LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

6.1 6.2 6.3

1886

l’any de la protesta fallera

per Roberto Usina Rodríguez

Les falles són una festa amb un

esperit satíric i humorístic, que pretén criticar conductes socials, polítiques, amoroses… que any rere any s’ajusten al moment social que es va vivint. Aquestes crítiques representades en els ninots de cada falla han sigut un clar exemple de la rebel·lia i la gràcia amb la qual el poble valencià s’ha valgut d’aquest art, per a dir coses que en segons quin moment, no es gaudia de la llibertat que tenim hui dia. Aquest tipus de crítiques i de sàtira fallera, no sempre van estar ben vistes per les classes polítiques i adinerades de la societat valenciana, que en un moment determinat, van intentar posar fi a unes festes la popularitat i la grandària de les quals anaven en augment any rere any, i d’això és del que parlaré a partir d’ara, de la protesta fallera que va tindre lloc l’any 1886. Des que es té constància, la festa de les falles s’ha suspés els anys 1896, per la guerra de Cuba, entre 1937 i 1939, per la Guerra Civil Espanyola, l’any 2020 i el març de 2021, per la pandèmia de la COVID-19 (en 2021 es

van celebrar falles però el mes de setembre) i la primera vegada de totes que és la que desenvoluparé, va ser en 1886 a causa d’una revolta del món faller contra els governants de l’època. València va ser el bressol del període de la Restauració Borbònica (1874-1931), on va haver-hi destacats membres de la societat valenciana que van contribuir a la seua aparició i van ajudar a construir la base política del sistema i el bipartidisme entre els partits conservadors i liberals. Si ens centrem en l’any que a nosaltres ens interessa, 1886, i analitzem la situació dels anys anteriors i posteriors, podem observar que va ser un moment políticament convuls, en el qual València va tindre pràcticament un alcalde per any: José María Ruiz de Lihory i Pardines (1884), José Iranzo Presencia (1885), Manuel Sapiña Rico (1886), José María Sales Reig (1886-1887) i Vicente Alcayde Armegol (1888). A més a aquesta situació política, també cal sumar-li les diferents pandèmies de còlera, destacant la de l’any 1885 com la més mortífera, perquè va deixar més de 5.000 morts a la ciutat de València i més de 30.000 en tota la província. La suma d’aquestes dues circumstàncies va propiciar un escenari molt poc afavoridor per als fallers i falleres d’aquells temps, perquè la classe política, d’una banda, no veia amb molt bons ulls que es ficaren amb ells en unes festes cada vegada més populars, i, d’altra banda, existia la necessitat de recaptar diners per a poder fer front a tots els problemes del moment. La convergència d’aquestes dues circumstàncies va propiciar que les autoritats de l’època augmentaren la taxa, fins a arribar a les 60

pessetes, que havia de pagar cada comissió de falla a l’Ajuntament de València si volia plantar la seua falla. Aquesta taxa es portava cobrant des de l’any 1851, el preu inicial del qual va ser de 5 pessetes. Aquesta quantitat de diners va anar augmentant fins a arribar en 1884 a les 30 pessetes, i duplicant-se a les 60 pessetes que he esmentat anteriorment l’any següent. La quantitat de 60 pessetes, uns 36 cèntims d’euro actuals, hui dia ens semblaria irrisòria, però en aquell moment de finals de segle XIX es tractava d’un bon pessic. Segons l’estudi “La lliga contra la ignorància: Burgesia i Educació de la València de 1880” escrit per Luis Miguel Lázaro Lorente de la Universitat de València en 1983, “El salari mitjà de l’obrer industrial valencià en 1880 eren . Pessetes antigues. 9 reals diaris”, és a dir d’unes 2,25 pessetes diàries, salari que en un mes en què s’hagueren treballat 23 dies seria d’unes 52 pessetes. Si tenim en compte que en l’actualitat, el salari mínim interprofessional són 1.080 euros, i per fer-nos una idea, igualem eixes 52 pessetes als 1.080 euros actuals, la taxa de 60 pessetes que

es cobrava als fallers, hui dia serien més de 1.200 euros.

Hem de tindre en compte que en aquell moment, les falles representaven l’opinió de les classes populars, que a més també estaven excloses del sistema polític (el sufragi universal masculí es va produir en 1890) i del control dels mecanismes econòmics. És per això, que no interessava que se celebraren unes festes que havien adquirit un esperit crític amb el poder establit i les autoritats.

Investigant he trobat un article en el periòdic “Las Provincias. El diari de València” del 18 de març de 1887, i diu el següent:

. Gravat del regidor i president de Lo Rat Penat Félix Pizcueta

A l’any següent, en 1887 aquesta situació canvia. La pressió exercida pel poble i per Félix Pizcueta, regidor de l’ajuntament de València (entre els anys 1884 i 1890) i president de la societat literària Lo Rat Penat (entre 1878-1879 i 1884-1886), aconsegueixen que aquesta taxa es reduïsca a 10 pessetes i es planten 27 falles.

. Portada del diari “Las Provincias” del 18 de març de 1887.

Siga com siga, el resultat de l’augment d’aquest cànon i la negativa dels fallers a pagar-lo, ja fora per falta de recursos o per considerar-ho abusiu, va desembocar en què l’any 1885 només es va plantar una falla al carrer Cervantes i en 1886 cap. Si es té constància que en 1886 es van plantar dues falles en patis privats que ningú va visitar, però cap pels carrers de València.

“LES FALLES DE SANT JOSEP No n’hi va haver l’any últim, pel fort i extraordinari arbitri que sobre elles va imposar l’ajuntament. Ho ha rebaixat aquest exercici econòmic a 10 pessetes, i el veïnat sembla que, alçant moltes, ha volgut protestar visiblement de la mesura municipal dirigida no a explotar una font de recursos, sinó a fer-les desaparéixer, perquè aquesta diversió innocent i tradicional a València, deien, i diuen fins i tot, molts senyors regidors, que és inculta, impròpia d’una capital seriosa i de primer ordre, i renyida amb el progrés que informa els costums dels actuals temps. Totes aquestes raons, dites unflant un poc la veu i gesticulant molt, perquè produïsquen més efecte, va tindre l’ajuntament per a decretar l’any passat la desaparició de les falles. Però, com a festa innocent i encarnada en els nostres costums, s’ha imposat, i aquest any tenim més falles que mai. Vegen els nostres lectors la relació de les vint-iset que hui apareixeran col·locades, amb breu

extracte del seu argument i del que es farà amb motiu de cadascuna d’elles. (…)

. Portada de la revista “La Traca” de 1917.

Aquesta és la relació de falles, que són bastants. L’alcalde ha fet variar la composició de tres o quatre, per ser al·lusives i haver comparegut els al·ludits a protestar”. Com podem llegir en l’article de “Las Provincias” no sols no van aconseguir acabar amb les falles, sinó que van aconseguir que es plantaren més falles que cap altre any i a partir d’ací, començara la vertadera consolidació de les Falles com a festa. En el mateix article també podem veure com l’alcalde, José María Sales, va utilitzar la censura canviant diverses falles per haver rebut queixes d’algunes persones a les quals feien al·lusió. .Enllaç a “Las Provincias” del 18 de març de 1887. .Enllaç a la revista “La Traca” de març de 1887.

També i eixe mateix any, amb aquest renàixer faller, i gràcies a la revista “La Traca” que dirigia Manuel Lluch Soler, s’entreguen per primera vegada tres premis a les millors falles en una curiosa enquesta realitzada als lectors de la revista. El primer premi va resultar per a la falla plantada al carrer Ambaixador Vic, que la seua recompensa va ser costejar-los la música. El segon va ser per a la falla Colón-Xàtiva, i el premi va ser una vedellada i el tercer per a la falla Saboneria Nova a la qual també se li va pagar una banda de música, com també podem llegir en “Las Provincias” del 19 de març.

Com a anècdota sobre “La Traca”, que tenia també un humor satíric i un toc costumista, va patir diverses retirades de les seues publicacions, però la més cridanera i la que va propiciar el declivi de la revista va ser precisament la de 1887, que va acabar amb el seu director en la presó. En fi, com podem hem pogut llegir en aquest article, s’afirma la teoria com sempre ens agrada dir que els fallers i falleres estem fets d’una altra pasta i que ja des de temps antics, als quals ens agrada la festa, hem sigut ferris defensors d’ella. La rebel·lia, la protesta i l’inconformisme són senyals característics de la nostra identitat, i així ha de continuar sent si no volem perdre l’essència de la nostra festa. . Falla del carrer Maldonado de 1889.

LA CRITICA:

el missatge que dona sentit

per Paula Martínez Rocati

Des que tinc ús de raó he sentit que

quan acaben les nostres benvolgudes falles i el foc les devora sense cap mena de pietat, eixe foc serveix com un agent purificador, que fa desaparéixer el dolent. Cremem allò que volem deixar arrere, per a renovar les nostres expectatives i il·lusions de cara cap a un nou exercici faller i que el cicle comence de nou, i les falleres i fallers anirem amb ànsia descomptant els dies que falten per a tornar a gaudir de la nostra festa. Com he dit, en la falla cremem el dolent, però… què és el “dolent” d’una falla?

Doncs molt senzill, les falles es creen amb l’objectiu de transmetre un missatge, de criticar el moment social i a les persones que el protagonitzen, les actituds i modes, o fets que han succeït… tot això és el que volem que siga consumit pel foc! Els artistes fallers, ajudats pels mateixos fallers i falleres (sobretot al ser els principals coneixedors en l’àmbit més local), i fins i tot fins per guionistes, desenvolupen la trama

que es descriurà en les diferents escenes de la falla i que, com és tradició, primer podrem llegir en els versos satírics que coneixem com “l’explicació de la falla” en el llibret, i després veurem un extracte d’aquests versos en els cartells que es col·locaran en la falla al costat dels ninots.

o circular tal com coneixem ara i amb ella la necessitat que tots aquests elements estigueren units a través d’un fil argumental.

Segur que en moltes ocasions haureu escoltat allò que les falles són art, sàtira, crítica, color… i possiblement molts més adjectius qualificatius amb els quals ens agrada decorar i definir la nostra festa d’una manera pomposa (que no dic jo que no ho siga i no s’ho meresca eh!). Si de tots aquests adjectius ens fixem en sàtira i crítica, què són? La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua defineix sàtira com a “composició en vers o prosa l’objecte de la qual és censurar o ridiculitzar o discurs o dita aguda, picant i mordaç, dirigit a censurar o ridiculitzar”. I de la mateixa forma, explica crítica com a “judici expressat, generalment de manera pública, sobre un espectacle, o una obra artística”. Després de llegir aquestes dues definicions, d’elles han d’estar fetes tots els elements que componen una falla. Si ens remuntem a les primeres falles, eren estructures molt senzilles que tenien una visió frontal, amb el temps anirien augmentant la quantitat de figures i elements de la falla que acabaria derivant en la falla envoltada . Falla plaça de la Pilota, any 1898.

. Falla Salvador-Llibertat, any 1915 que criticava la pujada del pa.

Aquelles primeres falles servien per a criticar fets dels barris, personatges de la societat valenciana… bé, era una crítica merament localista. Cal entendre-les com una participació ciutadana directa, en la qual es criticaven els excessos dels poderosos o comportaments socials de tint moral, tot sempre embolicat d’una sàtira esmolada i mordaç. Això sovint no era ben vist per les autoritats de l’època que aplicaven la censura. A la fi del segle XIX es produeix un punt d’inflexió en la història fallera, quan les autoritats intenten acabar amb les falles per considerar-les impròpies d’una capital seriosa i de primer ordre, augmentant de manera desproporcionada els impostos que es cobraven per a plantar una falla. Davant la impossibilitat d’acabar amb la festa, aquesta pateix una reconversió, s’eliminen els impostos i es creen els premis, i les falles comencen a cuidar cada vegada més la seua estètica.

Durant aquells anys, la falla va reconvertint la seua estructura inicial en la falla artística. Les autoritats i gent adinerada impulsen la modernització artística de la falla segons els seus valors. Amb això s’aconsegueix neutralitzar la falla de forta crítica d’antany, per una nova falla menys crítica, més blanca, que reorientava la falla cap a un estil més conservador. Després d’aquells anys en què es van establir les bases de la falla que ha arribat fins als nostres dies, també destacaré la censura a la crítica fallera amb l’arribada del franquisme després de la Guerra Civil Espanyola, que . Falla de la plaça del Cabdill de 1976. “Vanitats” de Vicente Luna.En la part posterior d’aquesta falla hi havia un ninot d’un home sobre un ruc que parodiava l’escultura de Franco que hi havia en aquesta mateixa plaça. Això li va costar a l’artista patir fins i tot amenaces de mort.

s’aplicava a tot el que sonara a crítica cap al règim o a la dura situació econòmica i social de l’Espanya de postguerra. Després d’aquells anys, amb l’arribada de la transició democràtica, s’agafa una glopada d’aire en aquest sentit, s’obrin nous horitzons per a comissions falleres i artistes que ja no temen per la censura, i evoluciona fins als nostres dies en què podem trobar de tot, des de falles amb una forta crítica i un fort missatge social, fins a falles completament descafeïnades amb una crítica blanca, lleugera o inexistent.

. Falla de la plaça del Cabdill de 1974. “Els atributs d’Atenea” de Vicente Luna. Els artistes utilitzaven l’enginy, podem veure en l’elm de la deessa els colors de la bandera republicana.

També he de destacar que amb l’expansió de la festa de les falles, i el creixement de la seua popularitat tant a escala nacional com internacional i el creixement del turisme, ha fet que aquestes crítiques no es queden només en personatges locals, sinó que les

temàtiques siguen cada vegada més globals, posant l’accent sobre temes de contingut polític, social i de debat dirigits a un públic més general. Les falles es van adaptant als temps i al moment que s’està vivint. Els artistes fallers ambienten les seues creacions inspirades en el que està succeint en divertits ninots satírics, caricatures o exageracions de personatges importants com a polítics o famosos. Anteriorment, he comentat que en les falles d’antany la crítica cap a les autoritats o uns certs personatges no estava ben vista i s’aplicava la censura. Actualment i en els temps que vivim la censura no s’aplica, però sí que és cert que una crítica agressiva (o una pell molt fina, segons es mire) hui dia continue ocasionant molèsties cap a qui ix escaldat, però com a consell diré, que llevat que siga una cosa completament irrespectuosa o feridora, que la millor actitud és prendre-s’ho amb humor i filosofia, perquè, d’una banda, cal entendre que la falla sense crítica no té molt sentit, i per un altre, que amb els sorneguers (per no dir una altra paraula que comença per “ca” i acaba per “brons”) que són alguns i algunes, et poden aplicar el refrany de “no vols caldo, pren dues tasses”. En qualsevol cas, hem d’entendre que la falla ha de llançar un missatge amb un contingut que en major o menor mesura siga elaborat, que transmeta i comunique un contingut que la gent siga capaç d’entendre, sempre utilitzant eixe to humorístic i satíric que caracteritza la festa de les falles. Per tant, hem d’entendre que la base d’una falla és aquest missatge que volem transmetre a través de la crítica i la sàtira que des de temps immemorials han caracteritzat a la nostra festa, perquè sense això, la falla no té cap sentit.

. Paròdia de personatges famosos, polítics, reinvindicacions en contra de la guerra...

MOISÉS ALARCÓN

i la falla infantil més rebel mai plantada en la plaça de l’ Ajuntament per

Sheila García Jodar

Si ens remuntem a l’origen de les falles

infantils, van ser creades pels mateixos xiquets cap a finals del segle XIX, que les construïen amb caixes de cartó, ninots i andròmines velles als carrers i places per a botar-los foc el dia de Sant Josep. D’ací ve la tradicional cançó, “hi ha una estoreta velleta pa’ la falla de Sant Josep, del tio Pep?”, que es va popularitzar en cantarla els xiquets i xiquetes mentre demanaven coses per a l’elaboració de la seua falla. . Foto antiga de xiquets recollint coses velles per a fer la seua falla.

Això va arribar fins a tal punt que l’any 1952, amb l’expansió de la festa, es va decidir que cada comissió fallera tutelara una falla infantil, havent de plantar en la seua demarcació una falla major i una infantil, quedant tot completament reglamentat. En el cas de l’Ajuntament de València i les falles municipals, les falles majors es porten plantant des de l’any 1940, però amb les infantils, la cosa va tardar un poc més a arribar, perquè encara que les comissions hagueren de plantar una falla major i una infantil des de 1952, i encara que la ciutat de València tinguera Fallera Major Infantil des de 1940, la primera falla infantil municipal es va plantar per a les falles de 1987.

L’any 1997 marcaria un punt d’inflexió en la història de les falles infantils. Fins a eixe moment, les falles infantils havien estat lliures de qualsevol mena de mesura que les encotillara, però eixe any això canvia i es decideix que no havien de sobrepassar unes dimensions màximes de 2,5 m d’alt per 2,5 m d’ample i de fons. I amb l’aparició d’aquestes mesures és on comença l’aventura rebel de l’artista infantil que eixe any havia sigut triat per a construir la falla infantil de la plaça de l’Ajuntament de València.

. Falla infantil de l’Ajuntament de l’any 1987 de l’artista Armando Serra.

Per tònica general, estem acostumats al fet que les falles infantils siguen, com és natural, de temàtiques enfocades als xiquets i xiquetes, de caràcter didàctic i capaços de transmetre un missatge que entenga a simple colp de vista el públic principal al qual van dirigides. Per tant, l’ús de la crítica en les falles infantils sempre s’ha tractat amb molt més tacte del que s’ha usat en les adultes, enfocant-ho des d’un punt de vista més educatiu i de conscienciació. A vegades les falles infantils s’han utilitzat com una mostra de protesta per part dels adults, encara que de manera encoberta per a no destruir eixa il·lusió infantil amb la qual les xiquetes i xiquets veuen la seua falla, perquè els assumptes dels majors no han d’enterbolir la innocència i les ganes de fer festa dels més xicotets. Una d’aquestes ocasions és de la qual parlaré ara, de com una falla infantil va servir de protesta contra el sistema establit i unes regles que van aparéixer a mitjan joc:

Era el 23 d’abril de l’any 1996 quan el jurat encarregat de triar les que serien les falles municipals de 1997 feia públic el veredicte, sent el resultat que es confiava per a la construcció del projecte infantil a l’artista Moisés Alarcón i el projecte major als germans Ferrer. El projecte infantil guanyador, que portava per lema “Qui no corre, vola”, destacava per una arriscada composició. La seua base era un rellotge de butxaca com a al·legoria al pas del temps que controlava el déu Cronos. D’aquest rellotge s’alçava tota la falla, que es coronava per més de cinquanta ninots, d’entre els quals destacaven molts centaures i pegasos i molts ninots de personatges populars entre els xiquets com Batman o Peter Pan. La fusteria interior es va dissenyar amb la col·laboració de l’artista Manolo García i va ser tota una obra d’enginyeria. L’artista, Moisés Alarcón, el projecte del qual ja havia sigut aprovat amb les característiques amb les quals es va presentar a concurs, va començar a construir la que seria la seua obra estrela, quan, amb l’aparició de les mesures que he comentat anteriorment, a mitjan exercici li van comunicar que havia de reduir la falla a 2,5

metres com fora, encara que haguera de posar escampat pel sòl tot el que anava per la part de dalt.

l’exposició el ninot més ínfim dels que tinguera preparat per a la falla, amb el que finalment va presentar uns bolets.

L’artista va optar per fer cas omís a les indicacions que va rebre per part de l’Ajuntament de València i es va negar a dur-les a terme, amb el que va continuar construint la falla tal i segons ell el tenia estipulat.

Com he dit abans, l’artista no va canviar el seu projecte i el va fer tal com el tenia al cap i així es va materialitzar el 14 de març de 1997, dia de la plantà infantil. Moisés al costat de tot el seu equip van plantar una espectacular falla infantil per al muntatge de la qual va ser fins i tot necessari la utilització d’una grua.

Després d’això, el primer escull amb el qual va haver de bregar l’artista va ser amb el ninot que va presentar per a l’exposició del ninot, perquè també es van delimitar les dimensions dels ninots. Moisés va decidir presentar una figura de Batman, la qual va idear amb les ales obertes, però que, després de la insistència amb les mesures va realitzar amb les ales tancades. Finalment, aquesta figura es va retirar de l’exposició per excedir-se en dos centímetres de la grandària estipulada. Com a resposta a això, l’artista va ta a t decidir portar a en n. s re rcó s p ió Ala t ino sic sés . N xpoMoi l’e er p

. Diversos instants de la plantà infantil 1997.

El resultat va ser una espectacular falla infantil de quasi 4,5 metres d’altura que passarà a la història per ser una de les més recordades per la gent, perquè s’eixia de tots els esquemes en tindre més rematada que base, a manera d’espiral de quasi 6 metres de longitud, tot suspés en l’aire mitjançant un complicat acoblament de fusta que s’aguantava en un únic punt. Molts artistes van apostar que acabaria ficant ferro en l’estructura, però l’artista va documentar tot el procés mitjançant fotografies en les quals es pot observar que tot es va fer de fusta. Precisament l’artista el que pretenia era demostrar que una falla infantil podia tindre tant risc com una falla major sense necessitat d’utilitzar el ferro.

Segons compta el mateix artista en les seues xarxes socials, com que no era una falla políticament correcta a les directrius que es van imposar, ni tan sols va rebre la visita en el taller de la Fallera Major Infantil de València i la seua Cort d’Honor i se li va incloure en una llista negra per a realitzar de nou en un futur la falla municipal

En anys posteriors, aquestes mesures van ser canviades de nou a 3 x 3 x 3 metres, perquè es va veure que les mesures posades inicialment eren excessivament xicotetes per al que s’acostumava i complicava molt la labor dels artistes (sobretot aquells que disposaven de grans pressupostos), perquè coartava molt la seua creativitat i es veien obligats a embotir ninots dins d’aquestes dimensions. Fora com fora, l’aparició d’aquestes dimensions potser va ser una mesura necessària, perquè a molts artistes infantils se’ls estava anant de les mans el tema dels volums, ja que algunes falles infantils eren més altes que moltes majors.

. Resultat final de la falla infantil “El que no corre, vola”.

L’endemà a la plantà infantil, és a dir el 15 de març, el jurat fa el seu habitual recorregut per les falles per a atorgar els premis i perquè ens fem una idea dels estrictes que van ser amb les mesures, la falla infantil de la comissió de Sueca-Literat Azorín va ser desqualificada per passar-se de l’altura 2 o 3 centímetres.

. Falla infantil de Sueca-Literat Azorín, desqualificada.

Actualment, en el reglament faller, aquest tema queda detallat de la següent forma: “La Falla Infantil tindrà una altura màxima de 3 metres i una mínima d’1,5 metres. El seu ample no podrà excedir, entre els seus punts més distants, dels 3 metres i la seua amplària mínima serà d’1,5 metres”. Aquestes mesures fins i tot continuen vigents. Doncs bé, aquesta és la història de Moisés Alarcón, qui va plantar la falla infantil més rebel que ha vist la plaça de l’Ajuntament de València, perquè el mateix artista va fer prevaldre la seua falla sobre unes regles que van aparéixer quan el seu projecte ja havia sigut aprovat per les autoritats competents en eixe moment.

. Comparativa. Falla plaça de la Mercé, mateix artista, una la infantil de 1996 abans de les mesures i l’altra de l’any 1997 amb mesures màximes vigents.

FALLA

Sant Roc La Gran Poma és un sobrenom

LA GRAN

poma

molt conegut per a la ciutat de Nova York. Aquest terme es va popularitzar a principis del segle XX i des de llavors s’ha convertit en un sobrenom afectuós i recognoscible per a la ciutat. Es creu que el terme es va originar en la dècada de 1920, utilitzat originalment per periodistes esportius, i es va popularitzar encara més gràcies a la campanya publicitària “The Big Apple” (La Gran Poma) en la dècada de 1970. Amb el nostre llibret no viatjarem a la ciutat de Nova York, però si descobrirem les històries d’alguns il·lustres veïns de la nostra particular “Gran Poma” que no és una altra que la nostra benvolguda vila, Paterna. Acompanya’ns per a veure que ens diuen!

LA POMETA XIQUETA

LA MEUA POMA, LES T EUES POMNES

7.1 7.2

LA POMETA

xiqueta perAlejandro Llabata Lleonart Esther Veintimilla

La poma. Eixa fruita sucosa, que ens

ompli el paladar d’una explosió de gust entre dolç i àcid. De nom científic malus domestica, i que és conreada en infinites varietats: Golden, Fuji, Royal Gal·la, Granny Smith, Reineta, Early Xarxa One, Topred Delicious, i moltes altres més que podríem anomenar ací. Ens acompanya pràcticament tots els dies de la nostra vida, com a desdejuni, de postres després de dinar o de sopar, de berenar, o bé entre menjades, com a xicotet mosset, per a llevar la gana. Tal volta la primera poma de la qual vam tindre coneixement de la seua existència fou la que hi havia a un racó del Paradís terrenal i que fou la que va oferir Eva a Adam, ocasionant a partir d’aquell moment, tot un terratrémol de maldecaps a tota la humanitat. Des d’aquells primers temps nostres, la poma sempre ha estat present al llarg de la nostra història col·lectiva a través de personatges, tant de ficció com reals: Isaac Newton, Blancaneu, Guillermo Tell… que formen part del nostre

< Si hi ha un lloc intacte, allí no podem tornar.

imaginari col·lectiu en diferents moments de la nostra vida. Tots ells van ser coneguts per una poma que els va donar la fama i que es van quedar per a sempre en la nostra existència.

. John Joseph Fitz Gerald l’any 1913.

Curiosament i, parlant de pomes, hi va haver als Estats Units, a principis del segle XX, un periodista anomenat John Joseph Fitz Gerald, que era qui escrivia la crònica sobre les carreres de cavalls al diari The Morning Telegraph. Si per alguna cosa va ser conegut aquest periodista al món sencer, va ser per popularitzar l’expressió The big apple -la gran poma-, com a malnom, o forma col·loquial d’anomenar la seua estimada ciutat de Nova York, o eixa metròpoli que mai dorm i que podríem visualitzar-la en forma de saxofonista que interpreta música de jazz, de nit, acompanyat d’una big band, fins a altes hores de la matinada, en un fosc pafeto ple de fum, mentre les innumerables llums que allumenen aquesta ciutat li donen el peculiar tarannà pel qual és coneguda arreu tot el món.

. Cartell promocionant el teatre de Broadway on podem veure la ciutat de Nova York en una poma..

A sis mil kilòmetres d’allí, nosaltres també tenim la nostra big apple, la nostra poma volguda i estimada: Paterna. Entre el barranc Fondo i el barranc d’en Dolça, entre el barranc Travessat i el camí de Campanar, s’estén el nostre benvolgut poble. Donades les diferències d’extensió que hi ha entre Nova York i Paterna, més que parlar de la big apple hauríem d’anomenar-la la litlle apple, la nostra litlle apple, que és el poble que xafem cada dia i en el que es desenvolupa la nostra vida quotidiana. Nosaltres ara, mitjançant un forat de cuc, com el que fa un innocent cuquet en la polpa d’una sucosa poma, podríem viatjar en el temps, com si fora un pont d’Einstein-Rosen. Ens submergim -gluuup!- en el xicotet forat d’una d’aquesta nostra benvolguda pometa paternera i -oh meravella!- retrocedim en el temps uns quants anys enrere, a la Paterna de finals del segle XX. Qui aquestes paraules escriu, es veu, de sobte, en la pell del xiquet d’uns huit anys que va ser, allà pels anys huitanta del segle passat, de cabell ros amb la ratlla al costat i unes dolces ulleretes que li fan careta de bon xiquet.

.Vista aèria de la Torre i les coves de Paterna cap a finals dels anys 70.

La nostra pometa, amb el forat de cuc que ens retrotrau en el temps, es troba a la plaça de Sant Roc en el lloc exacte on es planta la nostra falla. I, si mirem a la nostra dreta, podem veure una casa. I si aguaitem pels cristalls de les finestretes de la seua porta, hi trobem un matrimoni que porta a les seues mans una lletera de vint o trenta litres, tota plena de llet. És la vaqueria d’Humberto i Pepita. Acaben de munyir les vaques que tenen a una coberta d’obra que hi ha al seu corralet i es disposen a vendre la llet munyida a una sèrie de parroquians que esperen a l’entradeta de la casa. Humberto i Pepita aboquen la llet munyida, de la lletera gran a una més menuda, d’uns deu litres, amb una precisió perfecta, sense vessar ni una gota de llet al sòl. A continuació, Pepita, amb la seua dolçor característica, procedeix a despatxar la llet als parroquians que allí esperen. A una tauleta de cuina allargada col·locada com a taulell, té, ordenades de major a menor, un joc de mesures de plàstic de mig litre, d’un litre, de

dos litres, amb les que va omplint les lleteres metàl·liques dels clients habituals que allí s’han congregat, i als que va despatxant per ordre d’arribada. El xiquet que vaig ser, acompanya a sa mare, que és una parroquiana acostumada de la lleteria, i porta a la mà la lletera que Pepita l’ompli d’eixa llet natural que va de la vaca a la boca, després de bullir al foc, i que no porta ni conservants ni colorants. En eixir de la lleteria, el xiquet, qui ara va agafat de la mà de sa mare, veu a la seua esquerra les anomenades escaleretes, que permeten pujar de la part baixa del carrer sant Salvador a la part alta d’aquest mateix carrer, a l’altura del carrer sant Roc, on es planta la nostra falla, al costat d’on estava la casa dels Vitòrios. Tradicionalment, s’ha anomenat la pujà, car era una costera de terra que comunicava la part més baixa del carrer, amb la més alta. El xiquet ha sentit dir que a mitjan pujada, en el seu dia es va construir un refugi per a

. Baixada del carrer Sant Salvador en la dècada de 1950.

. Baixada de Sant Salvador ja reformada en les populars “escaleretes” l’any 1978.

. Cooperativa San Isidro Labrador.

. Aspecte que tenia l’ermita del Rosari en els anys 70.

Mare i fill, es dirigeixen seguint pel carrer Sant Salvador cap als quatre cantons. I en arribar al començament del carrer sant Antoni, es troba a la seua dreta, el Centre Parroquial. Allí està anant a catequesi i allí aprén els dissabtes de vesprada, l’anomenada «Doctrina» on una afectuosa Carmen Liern li pregunta els dissabtes de vesprada, les Oracions que s’ha aprés al llarg de la setmana. En el baix d’aquella casa senyorial, que és propietat dels comtes de Trénor, es troba l’anomenat Círcul, que és la seu de la Cooperativa San Isidro Labrador, on es venen marraixes de vi, així com tota classe de productes agrícoles per als llauradors, com sacs de guano, així com tota mena de ferramentes per a cultivar el camp. En la part de darrere i, ja al carrer del Rosari, es troba l’ermita i una porta lateral per on, en el seu moment, s’accedia a l’anomenat Cine Parroquial on els caps de setmana es projectaven pel·lícules per a distracció dels paterners.

En pujar pel carrer sant Antoni, a la banda de l’esquerra segons es puja, hi ha la casa de Francisco Guillem Alfonso, Vint-i-huit i, al costat mateix, en girar al carrer Tinent Alfonso, la vivenda de Ramón Guillem Ruiz, Rampa, que és el practicant del poble. Abans d’arribar a l’altura dels quatre cantons, sa mare li assenyala una rellotgeria- tenda d’electrodomèstics on, . Ramón Guillem Ruiz, quan tenia 17 o 18 anys.

protegir els paterners en la Guerra Civil. Més tard en el temps, es van construir les escales, reformades unes quantes voltes i que li donen en l’actualitat la seua forma característica.

segons li conta, quan ella era menuda, tot el que és la finca on es troba la tenda, tot allò era una casa i, on està la porta de la tenda d’electrodomèstics, hi havia un abeurador on bevien els animals. El xiquet i sa mare, han de comprar vi als quatre cantons, on hi ha una bodega, com bé anuncia el cartell vertical que hi ha a l’entrada de l’establiment. Allí es ven vins i licors. Una volta dins del celler, entre tonells de vi, els

despatxa Ismael Calatrava qui ven tota mena de vins i de licors, a granel. Feta la compra, Ismael trau el compte anotant amb clarió el preu de la compra, a un racó del taulell. D’aquesta

. Construcció del col·legi Villar Palasí, actual Clara Campoamor, en els anys 60.

manera trau la suma en pessetes, que és la moneda vigent. El xiquet observa amb atenció el càlcul que el senyor està fent. Està aprenent

a sumar a l’escola i li serveix de repàs d’allò que al col·legi Villar Palasí està aprenent. El carrer Major és el carrer més important del poble, car per allí passa la carretera que porta, cap a l’est, a València i cap a l’oest, a la Canyada i a Llíria. És de doble sentit, per la qual cosa sa mare l’ha agafat de la mà. «No et soltes de la meua mà», li diu assertiva, sense soltar-lo. A més a més, li apreta una miqueta la mà, perquè no tinga intenció de soltar-se. Ara mateix és una hora punta i el trànsit és una miqueta dens. Dels quatre cantons fins a ca la seua iaia que es troba entre els quatre cantons i la parada de l’autobús, el xiquet, que és obedient, no es solta de sa mare. En els mateixos quatre cantons on en el seu dia llogaven als jornalers per a anar a fer faenes a l’horta, ara mateix es troba l’estanc de la tia Peregrina, la bodega d’Ismael Calatrava i, una miqueta més amunt, la carnisseria de Conxeta. Passen per davant de la ganiveteria de Molina, per la tenda de retrats Real, fins a arribar a ca la seua iaia, on toca amb els artells de la seua maneta dreta als cristalls de la finestreta. Encara no arriba a la balda de la porta i colpeja el cristall, mentre posa les seues manetes en visera amb el front apegat a la finestreta, per veure com s’acosta la seua iaia a obrir la porta. Després d’entrar a ca la iaia, on estan una estona, en eixir, se’n van mare i fill cap a la carretera de Manises on han d’anar a fer uns encàrrecs. El xiquet va menjant-se un entrepà, que li ha preparat la seua iaia, amb el pa del forn de sant Antoni comprat este matí, refregat amb sobrassada que ha comprat a ca Angeleta, tenda d’ultramarins que es troba enfront mateix de ca la seua iaia. En arribar on té la parada l’autobús, sa mare li conta la següent història: Ací on té la parada ara l’autobús, fa anys es feia la despedida del dol. Quan una

100

persona faltava, es celebrava la Missa del soterrar a la Parròquia de Sant Pere Apòstol. En acabar, es duia el difunt de l’Església, pujant pel carret tort, fins a arribar al carrer Major. En el mateix lloc d’on hui dia està la parada de l’autobús, es deixava descansar el taüt del difunt a terra. I era en eixe moment quan els amics i coneguts donaven la volta al fèretre, per a donar el condol als familiars més acostats al finat: Esposa, marit, fills, nets... Una volta conclosa la despedida del dol, es tornava a alçar als muscles el fèretre, i d’allí el conduïen al cementeri, on es procedia al seu soterrament. Això fou d’aquesta manera, fins a l’any 1965. El trànsit rodat per la carretera del carrer Major,

A més a més, té dos racons, un d’ells on està la portalada de ca la seua iaia on, quan no hi ha cap de cotxe aparcat, els permet jugar amb total tranquil·litat i sense cap de perill. Solen jugar sobretot a futbol, però també a fer ballar la trompa, a les bales on el gua és un clot que hi ha a l’asfalt, o al io-io, jocs que estan de moda en eixe moment. El xiquet arriba a sa casa. Encén el televisor. Es tracta d’un aparell en blanc i negre que presideix al menjador de casa, que està al costat de l’aparador i que tarda deu minuts a encendre’s, des que es pren el botó d’encendre, fins que apareixen les primeres imatges a la pantalla. De sobte, apareixen els títols de crèdit de la sèrie que més li agrada. «Se sube hasta el cielo, / se baja hasta el suelo, / ¡sí!, la cometa», canta un grup de xiquets la cançó de la màgica sèrie La Cometa blanca, on apareixen el Mago Florindo, la cantautora Rosa León, o els grups infantils de moda del moment, que són Nins, Regaliz o Parchis.

va començar a incrementar-se i la Corporació municipal de l’Ajuntament va acordar que la despedida del dol es deixara de fer al carrer Major i es fera en la porta de l’Església de Sant Pere Apòstol. Després es fera la Missa i, d’allí es portara directament al cementeri per al seu soterrar. Una volta fets els encàrrecs, com encara és de dia, el xiquet va a jugar amb els seus amiguets al carrer Tinent Alfonso. És una via que està a espatles del carrer Major, que a penes té trànsit i permet poder jugar tranquil·lament, sense perill de què un cotxe atropelle a ningú.

101

. Grup infantil Parxís, entradera “La Cometa Blanca” i la cantautora Rosa León.

Mirant el televisor i fent els deures, passa la vesprada fins a l’hora de sopar. Sa mare li ha preparat una tallada de lluç bullit, amb una miqueta de verdura com a guarnició.

. Foto d’Ismael Calatrava, qui regentava el celler del Carrer Major.

A les falles de dos mil vint-i-quatre. I torna a pensar en el seu benvolgut poble, Paterna, i tots els canvis que s’han anat produint al llarg del temps. I una volta en el present, després de tornar del passat, només podem tindre un pensament al voltant de la nostra litlle apple que és el nostre benvolgut poble de Paterna, a punt de ser considerat Gran ciutat, com ho són en l’actualitat pobles com Torrent, Oriola, Torrevella, Elx o Gandia. I aquest pensament seria el següent: Amem-la, engrandim-la, estimem-la. Com diu el nostre ja centenari himne: «Fem tots per engrandir-la per donar-li esplendor, que és la millor manera de demostrar-li amor». Perquè és la nostra pàtria xiqueta. La nostra litlle apple. La nostra pometa xiqueta.

I de postres: una poma!! I, en donar un mos redó a la fruita, de nou, mitjançant un forat de cuc, com el que fa un innocent cuquet en la polpa d’una sucosa poma, torna a viatjar en el temps, com si fora un pont d’EinsteinRosen. I es torna a submergir -gluuup!- de nou, en el xicotet forat d’una d’aquesta nostra benvolguda pometa paternera i -oh meravella!torna de nou a l’actualitat.

. Taulells commemoratius del Carrer Mallent i Meri, autors de l’himne de Paterna.

102

LA MEUA POMA

les teues pomes

Francisco Javier Andreu Carrión “El Blayo” per Administrador de Paternateca

Quants significats pot tindre la

paraula poma en el nostre idioma, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, la defineix de la següent manera: 1. Fruit de la pomera, de manera globosa una mica afonada pels extrems de l’eix, d’epicarpi prim, llis i de color verd clar, groc pàl·lid o encarnat, mesocarpi amb sabor acídul o lleugerament ensucrat, i llavors xicotetes, de color de caoba, tancades en un endocarpi coriaci. 2. Espai urbà, edificat o destinat a l’edificació, generalment quadrangular, delimitat per carrers per tots els seus costats. Doncs a mi de xicotet quan jugàvem al carrer, si no m’he tornat boig, a penes hi havia trànsit de cotxes, poquíssims aparcats al carrer i els nostres carrers eren el temple de la imaginació, poma, era l’espai entre les cantonades de la porta de la meua casa. Lloc on, amb els altres xiquets i xiquetes del carrer, que eren la teua banda, o siga, els fills i filles dels veïns, llavors hi havia dues diferències d’amistats, les de classe, eixos eren només amics en horari escolar i els del carrer, que eixos eren els teus amics en hores lliures.

103

. Xiquets jugant en la plaça del Poble de Paterna.

I sí, he dit bé, banda! Ja que ens defensàvem el territori de la nostra poma davant atacs invasors dels d’altres carrers a llevar-te la pilota o simplement córrer-te a colps amb la gorra, del que ens defensàvem normalment reptant a un partit a 5 gols.

. Xiquet jugant al futbol en el camp de Germà.

Dins de la poma quedava el primer equipatge de futbol que et posaves els dies de partit important, la primera núvia que ni t’acostaves a saludar-la, però ella et veia jugar el partit al carrer i t’aplaudia, les nits d’estiu jugant a cromos o contant històries de por, caçant sargantanes de les parets, menjant-te l’entrepà a bocades redones, ordre maternal “menjat l’entrepà a mos redó”, tot un món nou diari. Els veïns i veïnes, als quals corresponien al teu carrer els tractaves d’“oncle i tia” quan els majors estaven a la fresca des de les 19 hores fins a l’hora de sopar o després del sopar. Tal com anaves creixent en edat i alçada, començaves a voler conquistar altres pomes i llavors sí que els amics del col·legi prenien importància, quedaves un dia que passaries pel seu carrer i jugaries amb ells i la conquesta de noves pomes de Paterna donava el seu inici… Però ací el deixe, la meua experiència amb la meua poma, per a poder parlar de totes les vostres, als quals esteu llegint aquest escrit. Espai urbà, edificat o destinat a l’edificació, generalment quadrangular, delimitat per carrers per tots els seus costats. Segur que el record de tots i totes és molt semblant al meu, simplement amb el canvi

. Xiquet jugant al futbol en el camp de Germà.

. Grup de xiquets del Blayo. En aquesta foto ho podem veure el tercer per l’esquerra en la part de darrere.

104

d’època, però amb les mateixes inquietuds, però diferents costums.

a format digital per a crear un arxiu audiovisual de Paterna i entrevistes a veïns de la població el testimoniatge de la qual serà d’un alt valor històric amb el pas dels anys.

Des que és i m p o s s i b l e jugar als carrers tranquil·lament, les Falles s’han convertit en un bon viver de xiquets i xiquetes per a “donar-los solta” i poder gaudir de la inquietud infantil, . Faller de la ja desapareguda fer amistats per falla El Palau de Paterna. a tota la vida, gaudir junts del pas de la infantesa a l’adolescència, que també la gaudeixen i bé que s’ho passen, i tindre el sentiment que la poma de la Falla és la seua poma, on es delimita el territori amb les banderes del seu escut, on es planta el monument per a la victòria als seus carrers i on es desperta tots els matins a colp de pólvora, per a ajudar a tot aquell que s’haja quedat transposat a despertar i baixar o eixir, a donar vida a la poma.

Aquests anys que diferencien el nostre creixement com a persones i veïns de Paterna. Molt de material fotogràfic i d’imatges audiovisuals disposem de les falles dels anys 70 i 80 en els seus diferents aspectes, però volem continuar omplint aquesta caixa

En un altre temps el carrer era el record de la teua infantesa, els carrers de la teua poma fallera és el record de les teues aventures infantils, del teu pas a l’adolescència i fins i tot el lloc on soltares al teu fill a jugar i defensar de nou generacionalment la seua poma. Des de “Paternateca” fa molts anys que defensem el sentit del record del territori propi, “Paternateca” naix com una iniciativa per a salvaguardar la memòria i la cultura de Paterna. Es tracta d’un projecte cultural amb tres eixos principals de treball; la digitalització de fotografies antigues per a crear un arxiu fotogràfic del poble, la transformació de vídeos

105

. Imatge corporatica de Paternateca.

de records amb les vostres experiències i records per això aprofite per a deixar en aquest escrit el contacte perquè sigueu partícips de la història de Paterna per al futur paternateca@gmail.com Jo continue defensant la meua poma, els meus racons de records al meu carrer, els llocs on vaig aprendre a valorar l’amistat, l’amor, l’educació i el respecte, i ara per a acabar donaré un mos a una poma per a berenar.

FALLA

Sant Roc E xisteixen multitud de jocs en

EL JOC

de la poma

els quals la poma es pot involucrar de diferents maneres. Per exemple, es pot penjar una poma d’una corda per a intentar mossegar-la sense usar les mans o es pot omplir un recipient amb aigua o d’aigua amb farina perquè qui juga intente agafar la poma només amb la boca, tenint les mans a l’esquena. Com veieu, la poma també es pot emprar com una forma de distracció i això és el que et mostrarem a partir d’ara, un apartat per a passar-lo bé, amb un conte i diferents activitats i curiositats, totes elles amb la poma com a eix principal. Com pots veure és el tradicional apartat infantil del nostre llibret, però és apte per a tots els públics. Ànim i a passar-ho bé! És molt divertit!

DEBLANCANEUS LES REST ES DELS FUST ERS I ELS AL MODELA 7 GEÒLEGS TGE 3D RECEPTA DEL PAST ÍS DE POMA

LA POMA INT ERNACIONAL

SABIES QUE…? SANT DONÍS ACT IV ITAT S

8.1 4.1 8.2 8.3 8.4 8.5

BLANCANEUS I ELS 7 GEÒLEGS una reinvenció del famós conte dels Germans Grimm

perAndrea López Esteve

Va ser una vegada, en un lloc molt, molt

llunyà, vivia una jove princesa al costat de la seua madrastra en un immens palau situat en un preciós bosc, envoltat de grans jardins i parcs, a on qualsevol xiquet o xiqueta haguera gaudit en gran. La madrastra, era una dona molt bella, però també molt orgullosa i vanitosa, no podia suportar que en aquell regne ningú superara la seua bellesa. Aquesta senyora, tenia en el seu poder un espill màgic que li responia amb total sinceritat qualsevol cosa sobre la qual ella li preguntara, així que ella li preguntava totes les nits: - Espillet, espillet màgic! Qui és la més bella d’aquest regne? I l’espill li responia: - Benvolguda reina, vosté és la més bella d’aquest regne. I d’aquesta manera la reina, sabent que l’espill sempre deia la veritat, quedava contenta i satisfeta.

108

Mentrestant, la xicoteta princesa el nom de la qual era Blancaneu, era una jove que des de ben xicoteta havia demostrat ser molt independent alhora que molt hàbil per als estudis. També havia demostrat des de sempre que encara que fora una princesa, ella no era com les princeses dels tants contes que havia llegit en els que somiaven a trobar un príncep blau mentre lluïen luxosos vestits. Tot el contrari, Blancaneu preferia vestir roba còmoda i valdre’s per si mateixa a estar esperant a algun príncep. Amb el pas dels anys, Blancaneu va desenvolupar una gran intel·ligència, però també una gran bellesa i això enfuria a la reina, perquè temia que algun dia la superara en bellesa i també envejava el seu coneixement i comprensió davant qualsevol situació que la vida li posara davant. Blancaneu era molt bella, però també molt poc creguda, perquè per a ella hi havia coses més importants que la bellesa física, perquè sabia que la vertadera bellesa està a l’interior de cada persona. Així doncs, va arribar el dia que tant temia la reina, que encara que era molt bella per fora, el seu cor era fred com el

gel, ple de rancor i d’enveja: - Espillet, espillet màgic! Qui és la més bella d’aquest regne? I l’espill li va respondre: - Benvolguda reina, vosté és una dona molt bella, però des de hui la més bella d’aquest regne és Blancaneu. A la reina aquestes paraules li van caure com un pitxer d’aigua i des d’eixe moment va començar a pensar com recuperar el títol de la dona més bella del regne, ja que cada vegada que veia a Blancaneu, li feia un tomb el cor i el seu orgull creixia com una mala herba. Un dia, la reina va pensar que si Blancaneu era la més bella del regne, seria suficient amb enviar-la a un altre regne per a recuperar la primera posició que segons el criteri de l’espill li havia llevat. D’aquesta manera, va cridar a la jove per a mantindre una reunió amb ella: - Bona vesprada benvolguda madrastra, volies parlar amb mi? – va dir Blancaneu. - Sí joveneta – li va contestar la reina. - Molt bé, i què vols? – va preguntar la jove. - Has crescut molt Blancaneu i ha arribat el moment que comences la teua vida fora de

109

palau, així que des d’aquest moment quedes expulsada del regne. Blancaneu molt sorpresa per les paraules de la seua madrastra i cansada d’una gelosia que no entenia, es va empoderar i lluny de posarse a plorar va fer les maletes, va agafar els seus estalvis i va marxar de palau sense mirar arrere. Els guàrdies més fidels de la reina la van acompanyar fins als límits del regne, on la van deixar sola al costat de les seues pertinences. Quan els guàrdies van tornar a palau i la reina es va assegurar que Blancaneu ja no estava en el regne, li va preguntar a l’espill: - Espillet, espillet màgic! Qui és la més bella d’aquest regne? Al que l’espill va respondre: - Benvolguda reina, vosté és de nou la més bella d’aquest regne. Contenta i satisfeta per la resposta de l’espill, la reina per fi va posar pau a la seua dissort. D’altra banda, la jove Blancaneu encara que trista per deixar arrere el regne en el qual havia crescut, va agafar forces i va començar a pensar que volia fer amb la seua vida. A ella que sempre li havia agradat molt estudiar,

va decidir que era un bon moment per a anar a la universitat i així aprendre un bon ofici. Buscant en un periòdic va trobar una habitació que es llogava en un pis d’estudiants, així que l’endemà va decidir anar a veure-la, malgrat saber que no seria com la seua còmoda habitació de palau. En arribar es va trobar amb els que serien els seus companys de pis, set estudiants de primer curs de geologia: Al primer a conéixer va ser a Savi, que era el que sempre treia millors notes i després li van presentar a Rondinaire, que sempre es queixava de tot el que havia d’estudiar. A l’estona van arribar Feliç (que era el més optimista de tots) i Dormilega (que tots els dies arribava tard a classe) al costat de Tímid (que era el més vergonyós) i Mocós (que tenia moltes al·lèrgies i sempre portava damunt un paquet de mocadors). A l’últim a conéixer va ser a Mut, al qual la universitat donava suport perquè la seua discapacitat no fora un problema. A Blancaneu li van caure tots molt bé, així que va decidir llogar l’habitació d’aquell pis d’estudiants. Allí estava tot molt ben organitzat, perquè els xics

tenien un quadrant amb el qual organitzaven les tasques domèstiques, així que tots complien amb la tasca que els havia sigut encomanada mentre estudiaven i feien els seus treballs. Blancaneu va començar una nova vida al costat dels seus companys de pis i per fi va poder matricular-se en la universitat. Després de molt pensar-s’ho va optar per estudiar un grau de treball social, perquè si hi havia alguna cosa que a ella li agradava era ajudar als altres. Els mesos anaven passant i a Blancaneu cada vegada li agradaven més els estudis que havia triat. La convivència amb els seus companys de pis també era molt bona, per la qual cosa cada vegada estava més feliç amb la seua nova vida allunyada del castell i de la seua madrastra, de la qual no havia tingut cap notícia des del dia en què la va expulsar del regne. Una nit la reina que es trobava avorrida en el seu palau, va decidir utilitzar l’espill per a comprovar si a Blancaneu les coses li anaven tan malament com ella desitjava, així que li va preguntar:

110

- Espillet, espillet màgic! Què ha sigut de Blancaneu? I l’espill va dir: - Benvolguda reina, Blancaneu és molt feliç en la seua nova vida, envoltada de bons amics i a més és la més bella del regne en el qual viu. La reina enfurida per les paraules de l’espill va decidir d’una vegada per sempre acabar amb Blancaneu, i ajudada per un vell llibre d’encanteris va buscar la manera de poder dur a terme els seus malvats plans. En primer lloc va decidir buscar una disfressa amb el qual Blancaneu no poguera reconéixer-la, per això va optar per disfressar-se d’una adorable velleta. I per a acabar amb la princesa va trobar un conjur amb el qual enverinar una deliciosa poma. Quan va arribar el moment de dur a terme els seus plans, la reina tenia preparada una representació teatral digna de premi i així, quan Blancaneu tornava de les seues classes en la universitat, la va esperar en l’eixida del metro. La reina disfressada d’anciana, portava grans i carregades bosses fent veure que tornava de fer la compra i va demanar ajuda a Blancaneu:

- Joveneta, m’ajudaries a portar fins a la meua casa aquestes pesades bosses? – va dir la reina.

problemes de Blancaneu amb la seua madrastra i temien que això haguera pogut ser obra seua.

- Per descomptat! contestar Blancaneu

Els geòlegs van començar a preguntar als seus veïns si algú havia vist alguna cosa estranya després del succeït amb Blancaneu, però ningú sabia res. A poc a poc s’anava estenent el rumor sobre el succeït i calava amb molta tristesa entre tots, perquè la jove era molt volguda.

–

I d’aquesta manera, la jove va ajudar l’anciana a portar la compra fins a la seua suposada casa. Quan ja havien arribat al portal, l’anciana va oferir una poma com agraïment per l’ajuda prestada: - Tin joveneta, una poma per al berenar per haver-me oferit la teua ajuda. - Moltíssimes gràcies, senyora! Ha sigut un plaer poder ajudar-la. D’aquesta manera Blancaneu va marxar cap a la seua casa molt satisfeta per haver ajudat la dona i molt contenta per haver rebut la poma com agraïment. El que la jove no sabia és que eixa poma estava enverinada, i en arribar a casa i donar-li la primera mossegada, Blancaneu va caure desmaiada en un profundíssim son. Els seus companys de pis, els estudiants de geologia, van trobar a Blancaneu inconscient, i entre plors i molta pena la van tombar en un llit sense saber molt bé què fer, perquè sabien dels

L’endemà va aparéixer pel lloc un príncep que deia que Blancaneu estava sota un encanteri que es trencaria després d’un bes d’amor, però els geòlegs li ho van impedir, perquè besar a una persona sense el seu consentiment no està bé i no és la millor manera de despertar a una persona que s’haja desmaiat. Finalment, els geòlegs després de pensar que podia ser un encanteri, van trobar a una bruixa bona que vivia en aquell regne que va decidir ajudar-los, i després de veure en la seua bola de cristall que Blancaneu havia sigut enverinada amb una poma, va trobar el remei que la jove necessitava per a despertar del seu desmai. D’aquesta manera i després d’uns dies de tractament, Blancaneu va despertar, entre l’alegria de tots els que la volien i apreciaven.

111

Una vegada totalment recuperada, Blancaneu va explicar tot el que havia succeït i va denunciar a la seua madrastra a la guàrdia del regne, qui després d’un judici just i demostrar-se el que havia fet, va demanar perdó i va ser enviada a la presó. Finalment, Blancaneu va acabar els seus estudis al costat de tots els seus companys i va trobar una bona faena en la qual poder ajudar a la gent. D’aquesta manera va construir la seua vida tal com ella va voler i va ser molt, molt feliç.

FAREM UN PASTÍS de poma

Hola! Us proposem una activitat

per a fer en família i passar una estona en la cuina aprenent una nova recepta. Com a nostre llibret d’enguany té com a protagonista principal a les pomes… quina millor recepta que la d’un riquíssim pastís de pomes? Aquesta recepta és molt senzilla, però l’heu de realitzar sempre sota la supervisió d’un adult, perquè utilitzarem el forn i una batedora. A continuació us la vam mostrar pas a pas. Ingredients del pastís de poma • 5 pomes (aproximadament 1 kg) • 180 ml de llet • 2 ous • Ratlladura d’1 llima • 180 g de farina de blat • 100 g de sucre • 1 cullereta d’impulsor químic • 1 poc de mantega per a untar el motle • 30 g de melmelada de bresquilla

112

UT ENSILIS NECESSARIS

• Ganivet • Batedora i got per a batre • Motle desmuntable de 20 cm de diàmetre • Forn PREPARACIÓ:

Posem també en el got triturador la ratlladura d’1 llima juntament amb 180 g de farina de blat, 100 g de sucre i 1 cullereta d’impulsor químic.

Per a començar, pelem 3 pomes, els llevem el cor i les llavors, i les tallem en trossos xicotets. Les altres 2 pomes les reservarem per a la seua decoració.

5. 2.

Portem les pomes tallades al got de la batedora i fiquem 180 ml de llet.

Afegim al got triturador 2 ous.

Triturem tots els ingredients del got fins que quede una massa fina i sense grumolls, i la fiquem sobre un motle redó que haurem preparat cobrint la base amb paper de forn i untant amb mantega les parets.

Abans d’enfornar el pastís, pelem, els llevem el cor i tallem en làmines fines les 2 pomes restants.

113

Col·loquem les làmines de poma damunt de la massa fins a cobrir tota la superfície del pastís i l’enfornem amb el forn precalfat a 180 °C durant 30 minuts, amb calor a dalt i a baix.

Traiem el pastís del forn i la cobrim amb 30 g de melmelada de bresquill.

Esperem que el pastís de poma estiga fred per a desemmotlar-lo i la portem a la nevera almenys durant 1 hora abans de servir-lo.

LA POMA

internacional

Hola, xiquet o xiqueta que lliges i

gaudeixes del nostre llibret. Us proposarem una activitat perquè aprengueu noves paraules i tafanegeu amb ajuda de la tecnologia. Actualment, vivim en un món totalment globalitzat, on tots ens connectem amb tots a l’instant, per això, és molt recomanable aprendre una segona llengua des de ben xicotets (encara que mai és tard per a ferho). Conéixer un altre idioma ens permet relacionar-nos amb persones d’altres països, ens dona la possibilitat de viure, estudiar o treballar a l’estranger, a més agilitza la memòria i concentració, entre més idiomes anem adquirint més habilitats d’aprenentatge desenvolupem. Per tot el que acabem de comentar, volem ensenyar-vos com es diu la paraula poma en altres idiomes. Per a la realització d’aquesta activitat necessitem un dispositiu electrònic amb lector de codis QR. Us expliquem com funciona:

114

1. Primer escaneja qualsevol dels codis QR que veuràs a la dreta. 2. T’apareixerà esta pantalla on podràs veure com s’escriu la paraula en l’idioma seleccionat. 3. Prement sobre el botó que t’assenyalem podràs escoltar com es pronuncia la paraula Una vegada has escanejat els codis, uneix cada paraula amb l’idioma en què està escrita. Ànim! És molt fàcil!

UNEIX CADA PARAULA AMB EL SEU IDIOMA:

Alemany Àrab Xinés Coreà Francés Grec Anglés Italià Japonés Portugués 115

SABIES QUE...? en la història que contarem no sols trobaràs pomes, sinó que també trobaràs tota classe de fruites! n Conta la llegenda que qua , ncia Valè a r Jaume I va entra a lar rega van les dones li ell i als seus soldats fruites embolicades en mocadors, dre tradició que es va mantin b am l amb els anys i a la qua es XV le el temps, en el seg ards, van començar a tirar pet s. aor tron piuletes i

El dia de la Comunitat Valenciana és el 9 d’octub re i a part, aquest dia també se celebra Sant Donís, el pat ró dels pastissers valencians i eixe dia és tradicional que els enamorats valencians es regalen la “mocaorà”, un mocador ple de fruites de massapà. Et contem la història:

Així aquesta tradició es va mantindre en el temps fins al qual coneixem hui dia, i d’aquesta manera el 9 d’octubre es va convertir

també en el dia dels en enamorats valencians, dia len rega es rats mo ena els què aquests preuats dolços or. embolicats en un mocad

116

Però durant la Guerra de Successió el rei Felip V va abolir els Furs i va prohibir la festa (va pro hibir disparar pólvora) i als pa stissers se’ls va ocórrer fer uns dolços de massapà am b formes de fruita i de piu lets i es va continuar ce lebrant així, encara que en secret.

ACTIVITATS LABERINT El nostre amic el cuc s’ha perdut i té molta fam, l’ajudes a trobar la poma? Ànim, és més fàcil del que sembla!

117

MOT S ENCREUAT S Us deixem ací aquests mots encreuats perquè els resolgues. Les paraules que hauràs de creuar són totes paraules claus dels diferents apartats del nostre llibret. Molta Sort!

PROHIBIDA OR DISCÒRDIA HESPÈRIDES JARDÍ NEWTON CIÈNCIA ENVERINADA

REBEL POMA NOVA YORK JOCS DOLÇA MOSSEGADA BLANCANEU

118

Laberint:

La poma internacional

SOLUCIONS

Mots Encreuats

119

FALLA

Sant Roc F er cara de pomes agres vol dir

FER CARA

de pones agres

estar enfadat, de mal humor i fer cara de pocs amics. Es diu així per la cara que es posa després d’haver mossegat una poma agra que és de fàstic i de desgrat i d’ací ve la comparació. Amb aquest apartat que et proposem en el nostre llibret no pretenem que acabes amb cara de pomes agres, sinó tot el contrari, el que proposem és un remei a canviar aquesta cara, en clau d’humor. Per això parlarem dels típics tòpics que ronden sobre la societat valenciana i descobrirem a còmics i còmiques que ens faran passar una estona divertida. T’animes a llegir els següents articles? Fes-ho si vols divertir-te!

ENT REV ISTA A ANA MUÑOZ ARAST ELL FER LA POMA DOLÇA A LA VALENCIANA

9.1 9.2

ENTREVISTA A

Ana Muñoz Arastell per MªCarmen Morales Lorente

. Ana Muñoz Arastell.

Quin millor remei per a una cara de

pomes agres que un poc d’humor? Aquesta vegada parlem amb Ana Muñoz, un dona tot terreny que, entre moltes altres coses, li dona vida al personatge de la Tia Visantica. Plena d’humor i tòpics valencians, des d’Albal ens rep amb molta alegria per haver comptat amb ella per al nostre llibret... anem allà! Per si hi ha encara alguna persona que no sàpia qui eres, explica’ns qui és la tia Visantica i com naix aquest personatge. La tia Visantica naix en la ràdio, en un programa que es deia “Ya estamos todos” que actualment ja no s’emet i va sorgir de la pura casualitat de fer explicació per a la gent que parla en castellà de dites i frases fetes en valencià. En una ocasió estava parlant de frases de mares i a la nostra audiència li va fer molta gràcia, vaig començar posant la veu, o almenys crec que posava la veu de tia Visantica… però no recordem molt bé com va ser el tret d’eixida d’aquest personatge, és més, ni tan sols recordem bé per què la diem la tia Visantica, perquè no tinc cap tia que es diga així, ni cap coneguda pròxima tampoc… no sé si

122

és que era a prop la festivitat de Sant Vicent o que eixe dia va trucar una de les nostres oïdores que es diu Vicen i com trucava molt la vam batejar així… no tinc ni idea, no el recorde i el meu marit que era el director del programa tampoc. Ja et dic, va eixir d’una casualitat. Després, ja tal com la coneixeu en imatge, va eixir de TikTok en la pandèmia. Jo tenia un TikTok del meu compte professional de “Cositas pintadas” i els ventalls i el meu marit em va dir: per què no li fas un a la tia Visantica? I jo li vaig dir, però això qui ho veurà? I mira, per exemple en Instagram ja som 50.000 seguidors i en TikTok més de 30.000… una barbaritat! En algun moment et vas imaginar l’èxit que ha aconseguit? Què és el que més t’ha impactat? No, rotundament no. M’han impactat moltes coses, la tia Visantica em sorprén sempre i et puc dir que el 99% de les vegades per a bé. M’ha impactat molt l’afecte de la gent, no esperava la repercussió, no esperava tot el que a la tia Visantica se li ha donat. Per sort mai he hagut d’alçar un telèfon per a dir, podeu fer-me una entrevista o puc anar a actuar ací? Sempre m’han anat buscant les persones o alguna entitat o m’han nominat a un premi… mil coses, que han anat venint. Però el que més m’ha impactat és que la gent no va a veure el personatge perquè li fa gràcia, que també, és que li tenen afecte al personatge i això em sembla una passada. Gran part de l’humor de la Tia Visantica se centra

123

a satiritzar tòpics fallers i de la societat valenciana, creus que ací radica la clau del seu èxit? Jo crec que la clau de l’èxit la va definir molt bé una periodista que es diu Elo Hernández i va fer uns reportatges sobre el personatge i les dues vegades que m’ha entrevistat l’ha definit molt bé, una és “La tia Visantica, l’humor dels pobles” i l’altra és “La tia Visantica triomfa perquè és de veritat”. La clau està en això, en la no estridència, és un personatge normal. És tan normal que a vegades la gent jo crec que pensen que existeix de veritat i de fet al final dels meus xous quan done les gràcies no pose la veu del personatge i ja deixe de ser la tia, la gent em continua parlant com si fora la tia Visantica quan venen a fer-se fotos i això em causa molta curiositat i crec que és perquè els arriba la proximitat, la normalitat i de tan normal els fa gràcia, perquè veuen reflectit sempre a algú i és el que més els acosta al personatge i a mi a ells també. Conta’ns alguna anècdota graciosa o divertida que t’haja passat. Ostres! Moltes… Moltes! Tinc un do per a parlarli a gent del públic i entre cometes ficar la pota, però després riuen molt tots. Per exemple, en un cas vaig anar a oficiar una boda, és a dir… vaig anar a oficiar una boda vestida de la tia Visantica, perquè els nuvis volien que els casara! Les amigues de la núvia anaven totes vestides de blau cel i estaven assegudes en dos bancs diferents i dic… ai mira! Estes que estan separades perquè no es parlen? I era veritat, no es parlaven perquè una li havia llevat el marit a una altra, clar jo ho vaig dir com una manera de parlar, de fer una broma i era veritat. És que m’han passat coses molt gracioses, com que m’entren atacs de riure en el mateix xou. Va haver-hi una vegada que no podia ni parlar i vaig haver d’eixir de l’escenari un moment i tornar a entrar perquè em moria del riure i no podia parar.

. La Tia després de rebre el premi Creador de l’Any en la II Gala de Creadors de Contingut en Valencià

M’han passat moltíssimes anècdotes, això va ser ahir diumenge a Canals, vam anar a un pub (no hi havia una altra cosa) per a prendre’ns un café prop d’on actuava, era així com un pub llatí, entrem el Sanguango i jo, demanem dos tallats i quan ens els estem prenent entren dos autòctons del poble, i el Sanguango (que és Emilio, el meu marit) portava posada una jaqueta que posa la tia Visantica amb el logo i tot i li diu un… que bonica, te la compre! I ens quedem així mirant i li diu: -El què? I contesta: la jaqueta, eixa no és la de Chimo Bayo? Mira, ens moríem del riure… no, no, no! Eixa és la tia Enriqueta i aquesta és la tia Visantica i aquell diu… però no és la mateixa? I li vam dir que eren cosines i mira, s’ho va creure. Ens moríem del riure i ens volia comprar la jaqueta de la tia Visantica… ens passen coses molt gracioses i moltes anècdotes. Abans de tot això, ja eres una persona coneguda en el món de les falles pel teu treball personalitzant articles, com per exemple els teus famosos ventalls… continues pintant? Com ho compatibilitzes amb la tia Visantica? Doncs mira, un exemple molt gràfic és el que està passant en aquest moment i que tu transcriuràs, que és que jo estic parlant amb tu al mans lliures mentre retalle i pegue ventalls per a poder compaginar la meua vida amb la tia Visantica, perquè si no, no tinc més hores en el dia. També pinte falles, ara mateix estic col·laborant en el taller de Pere Baenas, amb Paco Giner i habitualment ho faig també amb Mario Pérez, amb ells tres principalment i poc més puc fer. He reduït un poc la producció dels ventalls perquè

en haver d’eixir fora a tallers a pintar es fa més difícil. Enguany tot s’ha complicat un poc més amb la tia Visantica perquè s’han fixat en mi teatres importants com el teatre Talia, empreses molt fortes com la productora d’Olympia que està ajudant-me a distribuir el xou i això significa molt de sacrifici i he de compaginar-ho tot com puc, que és treballant moltes hores. No hi ha una altra, però bo enguany ha sigut un poc especial i són coses boniques i cal fer-ho, estic contenta. Cansada però contenta. A la tia no li agrada que li ho conten… quina experiència li falta per viure? Li agradaria alguna en concret? A veure, les coses te les expliquen però no te les expliquen igual, a les coses cal anar. Mira, saps el que passa? T’ho dic amb tota la sinceritat del món, és que ja m’han passat coses, que com tot és com molt sorpresa sempre i són coses molt boniques que jo ni m’imaginava. L’any passat per exemple, quan vaig veure que m’havien nominat a un premi, vaig dir… mare meua! Era com… que important! Em va fer sentir com que el que faig és bonic i a la gent li importa, aquesta sensació és molt bonica. Enguany m’han tornat a nominar i a més a dos premis diferents! També em va agradar molt l’experiència quan em van trucar des de l’ajuntament de València, perquè volien rebre a la tia Visantica, anar a la mascletà… jo pel meu treball he vist moltes mascletaes perquè les he comentades i narrat durant 7 anys en la ràdio, les 19 no, però potser 16 o 17 cada any, així que imagina’t si he vist jo mascletaes! Però la que vaig veure com la tia Visantica va ser molt especial, eixir al balcó de l’ajuntament i veure que hi ha gent que t’ha fet una pancarta, no es pot explicar… són coses que et deixen paralitzada, afalagada, a vegades un poc cohibida que no sé molt bé com reaccionar perquè no estic acostumada a aquestes coses.

124

Saps el que m’agradaria molt? Ja he actuat al meu poble i he vist la casa de la cultura plena i en peu, que per a mi és una de les coses més boniques que em pot passar, però em faria molta il·lusió actuar en el teatre Olympia de València. Ara estic en el Talia, és la mateixa producció, els mateixos amos, però l’Olympia és molt més gran i omplir-ho és complicat, però bo, la meua il·lusió és en uns anys poder omplir eixe teatre, em faria moltíssima il·lusió!

I comprar un vestit doncs sí, perquè com amb diners, torrons i els diners i els collons estan per a les ocasions, la tia Visantica va amb el moneder per davant i llavors Maria Samantha tindrà vestit… això faltava, que no tinguera vestit! Com el nou xou de la tia… Això faltava!

La tia Visantica és una dona tot terreny… creus que el Sanguango s’ha guanyat ja una parcel·la en el cel?

Uuuuh! Mira, hi ha dos remeis infal·libles, un és cagar tots els dies. Hi ha gent que fa cara agra perquè no caga bé. Si van tots els dies al vàter, ja t’has llevat l’estigma una miqueta i si no se t’apanya, te’n vens a veure el xou de la tia Visantica i t’assegure jo que la poma se’t fa dolça de seguida.

(riu) Una parcel·la en el cel? Jo també me l’he guanyada perquè jo també aguante al Sanguango eh! No és or tot el que rellueix… que va! Bé, el Sanguango li l’ha guanyada perquè és una persona meravellosa i a la tia Visantica li fa molta falta, primer perquè és un gran suport en els xous en els quals interactue amb ell… encara que ell no vol eixir, jo vull que isca amb un micro, però es nega. El Sanguango a més de ser una bellíssima persona, és un gran professional i no és perquè siga el meu marit, però és un dels millors tècnics que jo conec, m’entén a la perfecció i ho dic sempre… sense el Sanguango no hi ha xou. I quant a això de la parcel·la… la parcel·la és mútua que a ell també cal aguantar-ho, no tot és la tia Visantica eh! Què creus que serà més fàcil, que l’Encarnín deixe de tindre-li enveja a la tia o triar-li un vestit a Maria Samantha? Uuuuh! Triar-li el vestit a Maria Samantha! Perquè això de l’Encarnín és incorregible… Encarnín i la Poera són molt envejoses! Elles envegen a la tia Visantica perquè atresora unes virtuts i unes qualitats, que sobretot està la de saber-ho tot i assabentar-se abans que elles de tot, i això no ho poden suportar.

125

I ja finalment, quin consell li dones a la gent per a llevar-se la cara de pomes agres?

T’agradaria afegir alguna cosa més? Vull donar les gràcies a tothom que em segueix, perquè sense els seguidors, sense l’afecte de la gent i sense que hi haja aquesta repercussió la tia Visantica no tindria sentit. Em fa molt feliç quan m’escriuen i em diuen que els faig riure, que són feliços, que els done eixa estoneta bona del dia… i a mi això m’ompli de felicitat: veure que estan tots contents i que contribuïsc una miqueta a eixa alegria Moltes gràcies per fer-nos passar aquesta estona tan divertida i per haver-nos dedicat el teu temps. Des de la nostra falla et desitgem el millor dels èxits en la teua carrera, rep una forta abraçada de part de tota la nostra comissió. . La Tia posa amb una reportera d’À Punt al balcó de l’Ajuntament de València.

FER LA POMA DOLÇA a la valenciana

per Silvia Puentes Segarra El sentit de l’humor és una de les

meravelloses fortaleses de les quals gaudeix l’ésser humà i que es tradueix en l’habilitat que tenim per a percebre, apreciar o crear el còmic, graciós o enginyós en les diverses situacions que la vida ens posa al davant. És la capacitat de trobar el costat divertit de les coses, de riure i de gaudir de la ironia, fins i tot en moments seriosos o difícils. En definitiva, és una qualitat que ens ajuda a enfrontar-nos a desafiaments, a mantindre relacions amb els altres i a tindre una actitud positiva davant la vida. Una de les reaccions que tenim davant el sentit de l’humor és el riure, com a resposta emocional i física davant situacions i estímuls que ens resulten graciosos. És una manera d’expressar alegria i felicitat, que a més té efectes molt beneficiosos per a la salut com per exemple relaxació muscular, redueix l’estrés, millora el sistema immunitari, redueix el dolor, estimula el funcionament del cor i ajuda a mantindre un bon ritme respiratori. El riure està íntimament lligat al sentit de l’humor i la gaudeix qui és capaç d’eixir d’un mateix, de mirar-se des de fora (que és des

126

d’on ens veuen els altres) i de somriure de veritat. Totes aquestes capacitats es van desenvolupant a mesura que ens anem fent majors. Si hi ha una cosa que els valencians i valencianes hem sabut fer bé des de sempre ha sigut riure’ns de nosaltres mateixos. El nostre humor és una manifestació cultural que reflecteix el nostre enginy i gràcia que es caracteritza pel to festiu, alegre i espontani en veure i trobar l’alegria en situacions quotidianes. Aquesta manera de fer humor ve de la mà del que anomenem els típics tòpics. La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua defineix tòpic com a “trivial, molt emprat o pertanyent o relatiu a determinat lloc”, perquè els típics tòpics no són una altra cosa que expressions, idees o estereotips que associem a unes certes cultures, països o grups socials. Aquests típics tòpics solen representar simplificacions exagerades o percepcions generalitzades que, a vegades, poden no reflectir la realitat completa i no representen la diversitat de les diferents cultures o grups íntegrament. Bàsicament se solen emprar de manera exagerada o irònica per a crear humor, o per a ressaltar diferències de manera amigable, però com he dit, hem de ser conscients que no són una representació completa ni precisa sobre el grup o cultura sobre el qual es pretén satiritzar. Dit això… Com ens veuen als valencians i valencianes? Quins són els nostres típics tòpics més representatius i pels quals ens identifiquen més enllà de les fronteres de la nostra geografia? Una enquesta realitzada pel CIS sobre com la resta dels espanyols ens veien als valencians

127

va revelar que per a la resta dels nostres compatriotes som oberts, alegres, hospitalaris, orgullosos i emprenedors. Més enllà d’aquests adjectius que bé podrien identificar a pràcticament qualsevol regió, els valencians també ens hem guanyat altres fames que si són més característiques de la nostra idiosincràsia i amb la qual ens sentim més identificats amb la nostra terra i amb la nostra forma de vida, com per exemple podrien ser: Som paella – intolerant: si hi ha una cosa amb la qual ens podem sulfurar i pot fer-nos vibrar una parpella d’ira és quan veiem un tros de xoriço en una paella. Arròs amb coses no és paella i punt.

. Fallera amb una pistola apuntant a la paella “valenciana”. Publicació del Uelo Rabut.

Portem la festa en les venes: qualsevol excusa és bona per a celebrar i si és tallant un carrer o una plaça amb una bona banda de música o xaranga millor que millor. Qualsevol revetla, discoteca o reviure la ruta del bakalao en una festa “remember” amb Ximo Bayo al capdavant també és bé.

Som amants del foc: ens encanta cremar coses, les falles, la foguera de Sant Antoni, la de Sant Joan… això sí, sempre acompanyat d’una bona traca o castell de focs artificials, com més soroll millor. Tenim un ampli i ric vocabulari que ens caracteritza: Au (per a dir adeu), nano (per a cridar amistosament a un amic), xe (per a queixar-se)… a més d’haver assumit paraules en valencià quan parlem en castellà, com per exemple bajoqueta (fesol tendre), camal (a la part del pantaló que cobreix cada cama) o rosquilletes (el que en un altre lloc diuen pa de pipes o de cacauets).

bastants estesos, però no significa que tots els valencians i valencianes siguem així. Aquests tòpics són utilitzats com a base per a fer comèdia. Un clar exemple d’això el podem veure en les pel·lícules “Huit cognoms bascos” o “Huit cognoms catalans” del director Emilio Martínez-Lázaro, pel·lícules en les quals se satiritzen comportaments i maneres de ser de diferents cultures i regions espanyoles. En la nostra Comunitat ens trobem amb un bon conjunt de còmics i humoristes que recorren als tòpics més representatius de la nostra terra per a fer el seu humor com per exemple María Juan, Raúl Antón, Carol Tomás o Óscar Tramoyeres.

. Els 1001 usos de la paraula “au” segons el Uelo Rabut.

Fa dia de falles: utilitzem aquesta expressió sobretot a l’hivern quan ix un dia bo per a referir-nos al bon clima que ens agrada tindre durant els dies de falles. Aquests podrien ser un xicotet exemple dels tòpics que la societat valenciana assumeix com a propis, encara que com ja he dit abans, estan

. María Juan, Oscar Tramayoreres i Raúl Antón.

És de vital importància haver desenvolupat la capacitat de riure’ns de nosaltres mateixos, i això, en part, és gràcies a l’abast que han tingut molts d’aquests còmics i còmiques fent un humor autoconscient i mordaç sobre els diferents aspectes de la nostra societat.

128

Un humor costumista, tradicional lligat a l’idioma, als localismes i a les xicotetes coses quotidianes. També i gràcies a l’ús cada vegada més recurrent de les xarxes socials, han aparegut nous perfils i personatges que s’han valgut de l’ús d’aquests tòpics valencians per a guanyar seguidors i arrancar-nos un somriure, dels quals podem esmentar la Tia Visantica, Xufet, el Tío Masclet o el Uelo Rabut.

La tia Visantica ens ha satiritzat amb els temes més candents que passen en una falla o amb els comportaments entranyables (o àcids) que tenen les senyores de poble o el Uelo Rabut ha sabut traure-li estirada al vídeo dels pescadors de Cullera utilitzant el seu àudio per a versionar altres vídeos de persones amb comportaments absurds o protagonistes de tràgiques dissorts... en conclusió, una manera de fer humor amb aquestes coses simples de nostra dia a dia. . Escanejant aquest QR podràs veure un vídeo del Uelo Rabut amb l’àudio dels pescadors de Cullera mentre algú fa una paella “valenciana”.

En definitiva, l’ús d’aquests tòpics és un dels suports principals a l’hora de crear i consumir comèdia. Els podrem posar o no en dubte, però els posem sobre la taula per a jugar amb ells i riure’ns de nosaltres mateixos, i sens dubte això fem els valencians i valencianes com a societat, fent-nos la poma dolça satiritzant sobre les nostres pròpies tradicions, costums i manera de ser.

. Muntatges publicats per Xufet i el Uelo Rabut.

129

2024

part fallera

Sant Roc

José Francisco President:

FALLA

Fallera Major:

Núria Yanira

President Infantil::

Fallera Major Infantil::

Joel

SALUDA del

President José Francisco Martínez i Andreu Per primera vegada tinc l’oportunitat de dirigirme com a president de la falla Sant Roc i no tinc paraules per a descriure la felicitat que porta ser president de la falla del barri en el qual he crescut. Una tasca que és satisfactòria i de molta responsabilitat, en la que compte amb el suport que m’ha brindat la comissió i que fa que em senta orgullós del seu treball i amor per la festa de les falles. Un gran agraïment per a tota la meua directiva, per l’esforç i gran treball que fan perquè tots gaudim de les nostres festes josefines, per les ganes que han ficat en cada activitat i cada acte, perquè sense la seua dedicació no seria possible. Agrair als nostres artistes, Pepe i Artur Badia i Miguel Àngel i José, espere que l’esforç, les ganes i el treball que heu realitzat aquest any ens faça sentir orgullosos a tots els fallers i falleres. Viure aquesta experiència de ser president comporta gran dedicació i està sent una

Núria, què et diré que ja no sàpies, et vull moltíssim, has sigut el meu motor i un gran suport aquest any on has volgut que fora part del teu regnat com a fallera major.

Jose Fco.

Estimada comissió:

magnífica experiència que visc amb la millor companyia: Núria, Yanira i Joel, representants del 2024, hem viscut moments que mai oblidarem acompanyats per la nostra gran família, la comissió de Sant Roc.

Yanira, sempre disposada a tot, sempre amb un somriure dibuixat i fent fàcil aquest viatge, amb la teua alegria i sempre així de feliç, dona gust estar al teu costat. Joel, seriós però intel·ligent, agraït representant, gràcies per acompanyar-me com a president infantil i fer-me feliç al teu costat.

Agrair de nou a aquesta comissió tan gran, que sempre està disposta a treballar per millorar i de la qual estic profundament orgullós. Visquen les falles i visca la falla Sant Roc! Una forta abraçada del vostre president. José Francisco Martínez Andreu President 2024

132

SALUDA

133

SALUDAde la

Fallera Major Nuria Martínez i Martínez Aquest any tinc el privilegi de dirigir-me a vosaltres des d’aquestes línies, com a Fallera Major de la comissió que m’ha vist créixer i gaudir de la festa fallera vivint-la intensament. La nostra comissió és com una gran família que hem anat formant any rere any, treballant per ella, perquè sempre estiga en el més alt, per demostrar que els fallers de Sant Roc són fallers de tot cor, i per això vull donar-vos les gràcies a cadascun que s’afanya a la seua tasca per tal que la festa tire endavant, des de presentació, llibret, cavalcada fins al carrer engalanat passant per monument i totes les delegacions que formen la directiva. Som l’engranatge d’una màquina on cada peça és necessària per a funcionar. Aquest any és molt especial, fruïsc d’uns acompanyants magnífics, amb mon pare com a president a qui agraïsc el gran esforç i valentia de portar el cap de la comissió aquest any, i amb Yanira i Joel, la xiqueta de la rialla continua i l’homenet en què està convertint-se el nostre president infantil. Els actes al vostre costat estan plens de festa i diversió. Gràcies per aquest any meravellós

Aquesta festa és tan meravellosa per la gent amb la qual la vius, i no podia deixar de nomenar a les meues amigues les “San Roqueritas” un grup que començarem de xiquetes i que continuem juntes gaudint de les falles, gràcies xiques per compartir amb mi la vida fallera.

Nuria

Estimada família fallera de Sant Roc:

Ser faller és un sentiment que no es pot descriure en una paraula, és compartir el casal amb tots vosaltres com si fora la nostra casa, és preparar els playbacks amb emoció per al dia de la presentació, és esperar al camió de transport de la falla a qualsevol hora, perquè no ens importa dormir menys, esperar amb il·lusió a la porta de l’ajuntament el dia 16 a migdia els premis, però també és anar a vestir a la verge encara que la pluja ajorne l’ofrena i per descomptat, és plorar quan la falla comença a cremar. Vivim cada moment apassionadament, hem d’estar orgullosos de ser fallers.

Estimada família fallera, les falles 2024 estan a punt de donar pas a la seua setmana gran, fruïm, riguem, ballem, cantem, il·luminem, però sobretot visquem les falles, perquè és la festa més gran que tenim. Visquen les falles i Visca la Falla Sant Roc! Núria Martínez i Martínez Fallera Major 2024

134

SALUDA

135

Núria

FM2024

136

137

És temps de falles, de germanor, pólvora i dolçor, de conviure al costat d’amics i família i de gaudir de cada acte del teu regnat. Situació única i irrepetible que bé sé que viuràs de la mà de noves amistats i aquests instants es quedaran per sempre al teu costat. Ací tenim a la dona valenciana que abans algun buscava. La seua transparència i humilitat captiva a tot aquell que para al seu costat i es queda al seu record només veure-la passar.

valenciana, la tradició plena i ben acurada. Ben segura estic que no en tenim una millor regina com ella per representar a la nostra i volguda falla de Sant Roc. Ja sabem com són les falles; tant màgiques com efímeres, per això gaudeix de cada instant viscut al teu any, riu, balla i mostrat amb l’alegria i l’elegància que et caracteritza i mai oblides tot allò que viuràs com aquella meravellosa melodia que et recorda que del 2024 Núria Martínez Martínez sempre eres i seràs la nostra màxima representant.

per

EXALTACIÓFallera Major

moment de no tancar els ulls per no perdre’t ni un instant, ni un moment, ni un somriure ara que et trobes a una posició privilegiada del món faller.

Nuria Martínez i Martínez

Carla Moreno Martínez Fallera d’esperit de la nostra comissió, des de ben menuda ho viu amb devoció. Quan és moment de parlar de falla, per a ella el món es para, i la il·lusió, l’esforç i la dedicació, des d’eixe moment omplin el seu cor. Compromesa, implicada i faenera, així és la nostra amiga fallera, a la nostra comissió amb ella sempre pots contar, perquè té la capacitat de poder tot solucionar. Només veure-la observaràs una dona fallera, de veritat, riallera, divertida, bona filla i bona amiga, apassionada pel món faller, implicada al màxim al nostre món fester. Quan per la nostra cercavila desfile, del braç ben acompanyada, la gent als seus ulls veurà, que allò la té encantada. I en arribar a la verge pel seu ram apreciat oferir, no hi haurà persona més orgullosa que ella, que el món faller ha beneït. Com bé tots sabem això ella ho viurà amb devoció, i no en tenia major il·lusió, que del 2024 ser la nostra màxima representació! 138

2024

des que té ús de la raó, amant de Ja estàs ací, ja ha arribat el Fallera la pólvora, la indumentària i l’orfebreria

139

JUNTA

Directiva President:

José Francisco Martínez Andreu

V icepresident 1r i

Delegat de Monument:

Roberto Moya Serrano

Delegades d’Infantils:

V icepresidenta 2a i

Mª José Correa Padilla i Marta Martínez Saucenón

María Sevilla Ogallar

Juan Olmo Illescas

V icepresident 3r i

Delegada de Presentació Major:

Adrián Pérez Andreu

Delegada de Presentació Infantil:

Delegada de Presentació Major:

Delegat de Festejos: V icepresidenta 4a i

Delegada de Fi de Festa Major:

Marta Morera Macián V icepresident 5é i Delegat d’Esports:

Miguel González Salvador

Delegat de Junta Local:

Marta Giménez Santano Sheila García Jodar

Delegats de Fi de Festa Infantil:

Adrián Liern Sánchez, Begoña Pérez Andreu i Andrea Moya Dolz

Delegada de Teatre:

Paula Martínez Rocati

Tresorer:

Félix García-Consuegra Beleña Comptable:

Maria Josefa Martí Esteve Secretària:

Ana Sancho Descalzo V icesecretària:

Lorena López Bort

Delegades d’Adorn de Carrer:

Irene Romero Esteve i María Romero Esteve

Delegada de Marxandatge:

Marta Giménez Santano Delegades de Protocol i Corts d’Honor:

Sheila García Jodar i Verónica Leiva Puentes

Casalera:

Paloma Moya Serrano

140

Delegat de Llibret:

Roberto Usina Rodríguez Delegada de Subministraments: Pilar Martínez Romero Lotera: Encarna Segarra Taengua Delegades d’Activitats Diverses: Sandra Martínez Pamblanco i Arantxa Tavira Fraile Delegada de Música: Encarna Fernández Marcos Delegada de Fallers d’Honor: Núria Martínez Martínez Delegada d’Amics de Sant Roc: Carla Moreno Martínez Delegada de Cavalcada: Anabel Pérez Aparicio Delegat de Pólvora: Carlos Llabata Martínez Delegats de Juniors: Chema Enguidanos Moya i Alberto Moya Dolz Delegades de Setmana Fallera i Germanor: Silvia Puentes Segarra i Sandra Pérez Pérez Delegats de Festejos: José Enrique Martí Giménez, Andrés Fernández Quesada, Adrián Almonacid Campos, Alejandro Romero Marco, Nuria Moragón Gato, Nuria Blanco Liern y Antonio Herrera García Delegat de Xarxes Socials: Adrián Liern Sánchez

JUNTA DIRECTIVA 141

Fallers es i faller 2024

COMISSIÓ

Major

Paula Acebedo Franco Mª Elena Acebes Fernández Teresa Alcaide Bellver Isabel Alcaide Lesmes Nuria Aliaga Blázquez Adrian Almonacil Campos Iván Alonso Volostnov Pedro Vicent Alonso Volostnov Álvaro Andreu Macián Adrian Aranda Doblas Nayara Arce Escudero Cristina Arquero Gabaldón Paula Arquero Hernández Cristina Baviera Zaragoza Raquel Belda Piera Francisco Belenguer Aguilar Adriana Belenguer Alcaide Clara Bellver Pérez Paola Del Mar Benítez Rodríguez Cristina Benítez Soriano José Ángel Benítez Bellver Nuria Blanco Liern Mireia Bordes Romaguera José Carlos Bordes Vilches Mª Dolores Bravo López Estefanía Bueno Valero Antonio Caballero Aguilera Víctor Calatrava Martínez María Calpe Giménez Natalya Candel Castillo Carlos Candel Ortuño Consuelo Carne Gil

142

Laura Carrión Sánchez Mónica Castillo Bernal Mª Ángeles Cátedra Soriano Azahara Ceca Valenti Ayman Chakib Zahidi Rosa Chovares Pla Jorge Claudio Baviera Lucia Claudio Baviera Javier Clemente Bautista Enrique Clemente Del Toro Chistian Córdoba Martínez Mª José Correa Padilla Mª Ángeles Cruz Luna Yuniel De Anacleto Navarro Miriam Del Moral Moreno Inmaculada Del Olmo García Marta Del Olmo Recamales Alba Del Puerto Ruiz Verónica Del Río Monto Eva Delgado Lorente Carmen Díaz Dávila Mª José Dolz Esteban Javier Domínguez Esteve Amparo Duran López Chema Enguidanos Moya Clara Escrich Calero Daniel Espigares Chovares Sofía Esteban Ortiz Amparo Esteso Roldan Victoria Feltrer Martínez Encarna Fernández Marcos Andrés Fernández Quesada

Mª Soledad Fernández Sánchez Esther Ferrer Verdejo José Vicente Fortea Micó Adriana Francheska Carta Mª Elena Franco Naranjo Belén Gago Oliver Vega García Belda José Ramón García Brisa Noelia García Cátedra Candela García Coronil Sheila García Jodar Héctor García Santamaría Sheila García Tain Marian García Cátedra Carolina García Gil Félix García-Consuegra Beleña Mª Del Mar Gea Gómez Marta Giménez Santano Carla Gómez Gómez Bruno Gómez Ramos Patricia Gómez Carne Fernando González Cruces Miguel González Salvador Ángela Granero Soler Sergio Grau Gutiérrez Tania Hernández López Diego Hernández Soria Antonio Herrera García Mª Isabel Herrera Herrera Barbará Herrera Villanueva Ainhoa Herrero Moragón Chimo Herrero Pardo Inmaculada Hervás Esteso Marina Hidalgo González Ramón Ángel Hortelano Saiz Asier Jiménez Liern Vicenta Jodar Martínez Adela Juan Ramírez Mª Begoña Laguna Pérez

Verónica Leiva Puentes Verónica Leon Alonso Adrian Liern Sánchez Carlos Llabata Martínez Giselle Loizaga Guix Verónica López Acebes Felipe López Álvarez Ramón López Bernardo Lorena López Bort Leire López De Miguel Nerea López Del Olmo Andrea López Esteve Sergio López Esteve Tamara López García Marcos López Gómez Carmen López López Mª José López March María López Nieto Francisco López Quinto Vanesa López Martínez Rosa López Medina Mª Carmen Lorente Aledo Francisco Luzón Aguilar Carlos Malo López Paula Manchola Arias Mª Josefa Luisa Martí Esteve José Enrique Martí Giménez Carla Martí Lleonart Vicente Martínez Andreu Carmen Martínez Garibo Noemí Martínez Garibo Sandra Martínez Pamblanco Sara Martínez Requena Paula Martínez Rocati Vicent Martínez Rocati Pilar Martínez Romero Marta Martínez Saucenón Mª Amparo Martínez Taengua Mª Dolores Martínez Taengua

143

Rafael Martínez Micó Jessica Martínez Requeni Elvira Mateu Liern Daniel Méndez Espinosa Lorena Carolina Mengual Sulis Christian Montero Bravo Nerea Montero Bravo Carmen Montes Jiménez Laura Montoya Villanueva Andrés Mora Picón Nuria Moragón Gato Lydia Moragón Ruiz Gregorio Morales Lorente Laura Morales Lorente Mª Carmen Morales Lorente Ana Morcillo Cabrero Javier Morell Cardama Michelle Moreno Castillo Beatriz Moreno Jiménez Carla Moreno Martínez Marta Morera Macián Alberto Moya Dolz Andrea Moya Dolz José Alberto Moya González Paloma Moya Serrano Roberto Moya Serrano Adrian Muñoz Valenti Lucia Muñoz Valenti Mario Navarro Ortega Alicia Nieto Caballero Manuel Núñez Calero Alejandro Ochaita Del Olmo Francisco Ogallar Arturo Cristina Oliver Brisa Claudia Oliver Ortega Iván Oliver Piña Juan Olmo Illescas Raquel Ortega Sinsaez Fernando Ortiz Soriano

Fallers leres i fal

Iris Peñalver Pardo Juan Pérez Álvarez Adrian Pérez Andreu Begoña Pérez Andreu Anabel Pérez Aparicio Antonio Pérez Aparicio Adrian Pérez García Rafael Miguel Pérez Jara Sergio Pérez Juan José Vicente Pérez Mateu Sandra Pérez Pérez Félix José Pérez Ruiz Cristina Pérez Tomas Antonio Pérez Tornero Carmen Pinel Manjón Cristian Pla Hernández Mª Isabel Pla Hernández María Pla Torrella Carla Mª Presmanes Cardama Santiago Puentes Ramos Santiago Puentes Segarra Silvia Puentes Segarra Javier Quevedo Rodríguez Antonio Ramos Jorge Ana Mª Ramos Sáez Raquel Ramos Sáez Tania Reolid Nieto Mª Ascensión Requena Miralles Danitza Mª Ribera García Pepi Ricardo Arias Mª Isabel Rocati Fabuel Arantxa Rodríguez Peinado Irene Romero Esteve María Romero Esteve Mar Romero Guzmán Alejandro Romero Marco Aitana Ros Benítez

144

Ana Mª Sáez García Jorge Saiz García Arturo Saiz Peguero Melanie Salas Calvo Pilar Sánchez Llabata Ana Sancho Descalzo Neus Sancho Rodrigo Ernesto Sancho Silvestre Melanie Santos Martínez Javier Sanz Ramírez Encarna Segarra Taengua Rubén Francisco Sena Garcés María Sevilla Ogallar Carlos Sevillano Fernández-Freire Alejandra Sevillano Perez Marcos Soria Arquero Laura Soriano Alfaro Laura Soriano Laguna Susana Soriano Rocafull Paula Subiela Tormos Lidia Sulis Garrido Aurora Talavera Llamas Arancha Tavira Fraile Paula Teruel Segura Ana Tormo Barbeta Hugo Tormo Barbeta Arantxa Torromé Morales Roberto Usina Rodríguez Mª Del Pilar Valentí Camacho Marta Vera Villajos Pablo Vera Villajos Cristóbal Vicente Isla Nayeli Vicente Mateu Sandra Victoriano Zafra Nuria Vidal Rodríguez Raquel Villalba Montes María Vivó López

FALLERS

d ‘Honor Excel·lentíssim senyor Senador d’Espanya i Alcalde de Paterna

En Juan Antonio Sagredo Marco

Il·lustríssim President de la Diputació de València

En Vicente José Mompó Aledo

T inent Alcalde de Garantia Social, Igualtat i Tradicions de l’Ajuntament de Paterna

Na Mª Isabel Segura García

Regidora de Participació Ciutadana i Política Lingüística de l’Ajuntament de Paterna

Na Paqui Periche Chinillach

2024

FALLA

i adjacents

En Vicente Andreu Bort En Antonio Alonso Marti Na Pilar Torres Guillot Na Mª Carmen Martínez Romero En Javier Moreno Pallardó En Paco Sena Esteve Na Remedios Garcés Fernández En Rafael Quiñonero Simón Na Elvira Puchau Dual En Paco Quiñonero Simón Na Amparo Huerta Giménez Na Rosa Mª Mengual Torres En Luis Miguel Durante San Miguel Na Mª Carmen Adrià Agustí Na Felisa Campos Rubio En Roberto Almonacil Aparicio Na Mariana Descalzo Gómez Na Laura Moreno Martínez

Sant Roc

PATERNA

145

YAM N NYAM!

a l l a f a l é t n o c e u q l e d ó i c a l e r i ó i c a c i l p x E : a m e l r e p é t que

I el conte continua VERSOS

Roberto Usina Rodríguez

ARTISTES

Miguel Ángel Royo i José María Bauxauli

SEMPRE ÉS T RADICIONAL, FER EL RELAT HABIT UAL.

I el conte continua... Es muntarà tirant de grua, ja que és la nostra falla, la que construeix l’artista, i serà protagonista, de la nostra plaça i la rondalla. En ella veurem tòpics, relatats en contes clàssics, la nostra gran Paterna, reflectida en personatges, que narrant els seus passatges, la realitat faran alterna. I demane ja perdó, en aquesta descripció, si algú es pica o s’enfada, és la sàtira, canalla, per la que passe la ratlla, en poesia adornada. El primer d’aquests contes, farà que el mal afrontes, amb una eina de filar, que farà que en somni total, caigues de forma brutal, si en l’agulla et pots punxar. Això li va passar a Aurora, a qui la bruixa traïdora, en tota la seua consciència, va hipnotitzar la princesa, per fer-la la seua pressa, en un estat de somnolència.

146

dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li. Llegim en la Santa Escriptura les històries e sants actes dels sants pares, del noble Josuè e dels Reis, de Job e de Tobies, e del fortíssim Judes Macabeu. E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels grecs, troians e de les amazones; Titus Lívius, dels romans: d’Escipió, d’Anibal, de Pompeu, d’Octovià, de Marc Antoni e de molts altres. Trobam escrites les batalles d’Alexandre e Dari; les aventures de Lançalot e d’altres cavallers; les faules poètiques de Virgili, d’Ovidi, de Dant e d’altres poetes; los sants miracles e actes admirables dels apòstols, màrtirs e altres sants; la penitència de Sant Joan Baptista, Santa Magdalena e de Sant Pau ermità, e de Sant Antoni, e de Sant Onofre, e de Santa Maria Egipcíaca. E moltes gestes e innumerables històries són estades compilades per tal que per oblivió no fossen delides de les penses humanes.

Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Varoic en los seus benaventurats darrers dies. Mereixedors són d’honor, glòria e de fama e contínua bona memòria los hòmens virtuosos, e singularment aquells qui per la república no han recusat sotsmetre llurs persones a mort, perquè la vida d’aquells fos perpetual per glòria. E llegim que honor sens exercici de molts actes virtuosos no pot ésser adquirida; e felicitat no pot ésser atesa sens mitjà de virtuts. Los cavallers animosos volgueren morir en les batalles ans que fugir vergonyosament. La santa dona Judic ab ànimo viril gosà matar Holofernes par delliurar la ciutat de l’opressió d’aquell. E tants llibres són estats fets e compilats de gestes e històries antigues, que no seria suficient l’enteniment humà compendrei e retenir aquelles.

FALLES 2024

Mereixedors són d’honor, glòria e de fama e contínua bona memòria los hòmens virtuosos, e singularment aquells qui per la república no han recusat sotsmetre llurs persones a mort, perquè la vida d’aquells fos perpetual per glòria. E llegim que honor sens exercici de molts actes virtuosos no pot ésser adquirida; e felicitat no pot ésser atesa sens mitjà de virtuts. Los cavallers animosos volgueren morir en les batalles ans que fugir vergonyosament. La santa dona Judic ab ànimo viril gosà matar Holofernes par delliurar la ciutat de l’opressió d’aquell. E tants llibres són estats fets e compilats de gestes i e històries antigues, que no seria suficient l’enteniment humà compendre e retenir aquelles. Antigament, l’orde militar era tengut en tanta reverència, que no era decorat d’honor de milícia sinó lo fort, animós, prudent e molt expert en l’exercici de les armes. Fortitud corporal e ardiment se vol exercir ab saviesa: com, per la prudència e indústria dels batallants, diverses vegades los pocs han obtesa victòria dels molts, la saviesa e astúcia dels cavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. E per ço foren per los antics ordenades justes e torneigs, nodrint los infants de poca edat en l’exercici militar, perquè en les batalles fossen forts e animosos, e no haguessen terror de la vista dels enemics. La dignitat militar deu ésser molt decorada, perquè sens aquella los regnes e ciutats no es porien sostenir en pau, segons que diu lo gloriós Sant Lluc en lo seu Evangeli. Mereixedor és, doncs, lo virtuós e valent cavaller d’honor e glòria, e la fama d’aquell no

FALLA

Antigament, l’orde militar era tengut en tanta reverència, que no era decorat d’honor de milícia sinó lo fort, animós, prudent e molt expert en l’exercici de les armes. Fortitud corporal e ardiment se vol exercir ab saviesa: com, per la prudència e indústria dels batallants, diverses vegades los pocs han obtesa victòria dels molts, la saviesa e astúcia dels cavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. E per ço foren per los antics ordenades justes e torneigs, nodrint los infants de poca edat en l’exercici militar, perquè en les batalles fossen forts e animosos, e no haguessen terror de la vista dels enemics. La dignitat militar deu ésser molt decorada, perquè sens aquella los regnes e ciutats no es porien sostenir en pau, segons que diu lo gloriós Sant Lluc en lo seu Evangeli. Mereixedor és, doncs, lo virtuós e valent cavaller d’honor e glòria, e la fama d’aquell no deu preterir per longitud de molts dies. E com entre los altres insignes cavallers de gloriosa recordació sia estat aquell valentíssim cavaller Tirant lo Blanc, del qual fa especial commemoració lo present llibre, per ço d’aquell, e de les sues grandíssimes virtuts e cavalleries, se fa singular e expressa menció individual, segons reciten les següents històries. Comença la primera part del llibre de Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Varoic en los seus benaventurats darrers dies. En tan alt greu excel·leix lo militar estament, que deuria ésser molt reverit si los cavallers observaven aquelll segons la fi per què fonc instituït e ordenat. E per tant com la divina Providència ha ordenat e li plau que los set planets donen influència en lo món e tenen domini sobre la humana natura, donat-los diverses inclinacions de pecar e viciosament viure, emperó no els ha 147 tolt l’universal Creador lo franc arbitre, que si aquell és ben regit les poden,

men que deu ésser fet al gentilhom o generós qui vol rebre l’orde de cavalleria; lo quart és de la forma com deu ésser fet cavaller; la cinquena és què signifiquen les armes del cavaller; la sisena és En tan alt greu excel·leix lo militar estament, que deuria ésser molt reverit si los cavallers observaven aquelll segons la fi per què fonc instituït e ordenat. E per tant com la divina Providència ha ordenat e li plau que los set planets donen influència en lo món e tenen domini sobre la humana natura, donat-los diverses inclinacions de pecar e viciosament viure, emperó no els ha tolt l’universal Creador lo franc arbitre, que si aquell és ben regit les poden, virtuosament vivint, mitigar e vençre, si usar volen de discreció; e per ço, ab lo divinal adjutori, serà departit lo present llibre de cavalleria en set parts principals, per demostrar l’honor e senyoria que los cavallers deuen haver sobre lo poble. La primera part serà del principi de cavalleria; la segona serà de l’estament e ofici de cavalleria; lo terç és de l’examen que deu ésser fet al gentilhom o generós qui vol rebre l’orde de cavalleria; lo quart és de la forma com deu ésser fet cavaller; la cinquena és què signifiquen les armes del cavaller; la sisena és Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li. Llegim en la Santa Escriptura les històries e sants actes dels sants pares, del noble Josuè e dels Reis, de Job e de Tobies, e del fortíssim Judes Macabeu. E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels grecs, troians e de les amazones; Titus Lívius, dels romans: d’Escipió, d’Anibal, de Pompeu, d’Octovià, de Marc Antoni e de molts altres. Trobam escrites les batalles d’Alexandre e Dari; les aventures de Lançalot e d’altres cavallers; les faules poètiques de Virgili, d’Ovidi, de Dant e d’altres poetes; los sants miracles e actes admirables dels apòstols, màrtirs e altres sants; la penitència de Sant Joan Baptista, Santa Magdalena e de Sant Pau ermità, e de Sant Antoni, e de Sant Onofre, e de Santa Maria Egipcíaca. E moltes gestes e innumerables històries són estades compilades per tal que per oblivió no fossen delides de les penses humanes. Mereixedors són d’honor, glòria e de fama e contínua bona memòria los hòmens virtuosos, e singularment

matar Holofernes par delliurar la c de l’opressió d’aquell. E tants llibre són estats fets e compilats de gest e històries antigues, que no seria s cient l’enteniment humà compend retenir aquelles.

Antigament, l’orde militar era teng tanta reverència, que no era decor d’honor de milícia sinó lo fort, anim prudent e molt expert en l’exercici les armes. Fortitud corporal e ardi se vol exercir ab saviesa: com, per prudència e indústria dels batallan diverses vegades los pocs han obt victòria dels molts, la saviesa e ast dels cavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. E per ço foren per los antics ordenades justes e torneigs, nodrint los infants de po edat en l’exercici militar, perquè en les batalles fossen forts e animoso e no haguessen terror de la vista d enemics. La dignitat militar deu és molt decorada, perquè sens aquel regnes e ciutats no es porien soste en pau, segons que diu lo gloriós S Lluc en lo seu Evangeli. Mereixedo és, doncs, lo virtuós e valent cavall d’honor e glòria, e la fama d’aquel deu preterir per longitud de molts E com entre los altres insignes cav de gloriosa recordació sia estat aq valentíssim cavaller Tirant lo Blanc qual fa especial commemoració lo sent llibre, per ço d’aquell, e de les grandíssimes virtuts e cavalleries, singular e expressa menció individ segons reciten les següents històr

Comença la primera part del llibre Tirant, la qual tracta de certs virtuo actes que féu lo comte Guillem de roic en los seus benaventurats dar dies.

En tan alt greu excel·leix lo militar ment, que deuria ésser molt rever los cavallers observaven aquelll se la fi per què fonc instituït e ordena per tant com la divina Providència ordenat e li plau que los set plane donen influència en lo món e tene domini sobre la humana natura, d nat-los diverses inclinacions de pe e viciosament viure, emperó no el tolt l’universal Creador lo franc arb que si aquell és ben regit les pode virtuosament vivint, mitigar e venç si usar volen de discreció; e per ço ab lo divinal adjutori, serà departit present llibre de cavalleria en set p principals, per demostrar l’honor e senyoria que los cavallers deuen h sobre lo poble.

La primera part serà del principi d cavalleria; la segona serà de l’estam e ofici de cavalleria; lo terç és de l’e men que deu ésser fet al gentilhom

Aquest estat advers, no és pel que lliges en vers, que tot dit, podria ser, sinó per un malvat encanteri, que va llançar per imperi, Malèfica, perquè va voler.

I ja amb tot en plena pau, amb un moviment suau, a la princesa es va acostar, per desfer el malefici, i amb un bes en artifici, a Aurora va despertar.

Un arc fet una runa, com la nostra torre moruna, i en aquest punt vaig a parar, no és culpa de l’Ajuntament, és d’altre organisme, tristament, que no dona permís per restaurar.

I amb aquesta història, i la seua gran victòria, comence l’explicació, del Miguel i José enguany, si no passa res estrany, veurem a la nostra demarcació.

Ja amb el conte prosseguisc, si no embolicar-me aconseguisc, que parlava d’un gran arc, a on les fades van lluitant, contra un corb que està volant, en aquest incomparable marc.

Així que llig que no t’enganye, que mentre jo m’afanye, alhora que la falla s’efectua, en escriure aquestes rimes, i llegir-les tu t’animes, ja que el conte continua...

Es deien d’aquesta manera: Flora, Fauna i Primavera, les tres gracioses fades, que de forma molt bonica, van plantar cara a Malèfica, pel príncep acaronades. Mentre Aurora dormia, Malèfica la maleïa, i llançava molts embruixos, contra tot el nostre poble, resultant del tot innoble, amb tots els seus influxos. Però amb l’espasa en la mà, va arribar com un huracà, Felip, el príncep valent, que beneit per les fades, amb les forces encertades, va lluitar afanyosament. Fins que la bruixa va véncer, i d’això no es va convéncer, no va parar ni un instant, i al fragor de la batalla, va donar molt bé la talla, demostrant un gran aguant.

CAMPANETA I SAGREDO PAN, PER PAT ERNA DIRAN EL BAN.

Sagredo Pan en molt d’honor, triat de nou Alcalde, i també ara Senador, de les urnes és conqueridor, per no treballar en balde. I amb els vots va arrasar, amb els seus xiquets perduts, per tornar a governar, amb catorze va guanyar, deixant la resta abatuts. El veuràs pel nostre poblat, contant de nou la moto, que és Paterna, per descomptat, volent nomenar-la Gran Ciutat, disposat a fer la foto.

148

Sagredo ha començat l’any, amb molts de canvis i d’obres, totes de gran tamany, per peatonalitzar en afany, el carrer Major en unes maniobres.

M’HE QUEDAT BOCABADAT, EN AQUESTA CASUALITAT!

Un drac i dos soldats, estan protegint un tresor, que és dels millors guardats, pels fallers en gran amor.

Sagredo Pan lluitarà, amb qui els mals representa, Garfio, el malvat capità, que des del gran oceà, a Paterna ens turmenta.

I és aquest preuat secret, l’esbós de la falla, per la que obtindrem un palet, si el jurat li troba tralla.

Es van trobar al gran creuer, que es va fer per als majors, en alta mar sense voler, i al capità malfaener, el va manar de la mar al fons.

I quan per fi s’ha descobert, de la falla la composició, de glòria ens hem cobert, per aquesta situació. Doncs ara va i resulta, que l’esbós altra falla mostra, i plantarà la falla adulta, molt pareguda a la nostra!

I des de Madrid al seu escó, tindrà molta presència, fent a les xarxes aparició, en total indiscreció, contant tot en vehemència.

De temàtica similar, sobre la Bella dorment, el central van a plantar, i així és, efectivament.

Ix a córrer, penja un post, visita una escola, fa el mateix, ell sempre està dispost, siga gener o agost... i quan menys l’esperes, apareix!

Sota el títol de “Malèfics”, el seu cadafal versa, però bé, serem eclèctics, amb la situació adversa. Amb el Dos de Maig ha sigut, a qui mostre tot el respecte, però per tots és conegut que ens tenim molt “d’afecte”. I ens faran comparacions, “el que demanes i el que arriba”, que igualment, en dos collons, la cremarem siga com siga. Quedant aquest succés, per la història de les falles, com un error escomés, entre altres tantes batalles. Tan sols els desitgem, uns grans dies de festes, i l’any que ve farem barem, per evitar casualitats com aquestes.

149

A JUNTA LOCAL LA SIRENETA, PORTA EL NOM DE COLOMETA.

Per les falles abanderar, a la nostra Junta Local, recent eixida de la mar, la sireneta va arribar, envoltada d’algues i sal. Sempre molt discreta, els té sempre vigilats, aquesta sireneta, coneguda com a Colometa, als directius i delegats.

Fa molt bé la seua tasca, però tot el món tremola, quan obri la boca, ve borrasca, i pot donar algun “zasca”, si se li va la perola! Fins ací arriba la crítica, a la nostra Junta Local, desitjant-li de sort una mica, a la sireneta bonica, i a la directiva actual.

Doncs com ja se sap, algú bé no es comporta, donant-li un maldecap, la portarà sempre de cap, d’una forma molt forta. Un és Morcillo, vicepresident, representat com un cranc, sempre molt estrident, l’embolica de valent, per qualsevol recòndit flanc. En la seua presentació, va nomenar sense pensar, i per fer la bona acció, a una fallera en qüestió, que el jurat va descartar. Ell va demanar perdó, perquè no és mala persona, i va deixar en aprensió, amb tota precaució, el càrrec per llarga estona. I també veurem un peix, a qui en el fons hem de voler, doncs la nostra falla allí mateix, representa i no es cohibeix, és Juanito, el Multifaller! “Junta Local Informa”, escriu al grup de la falla, i per aquesta plataforma, ell sempre com a norma, el que succeeïx ens detalla.

150

AL NOST RE POBLE IDEAL, TOT ÉS SENSACIONAL.

Veurem les mil i una nits, en aquesta simpàtica escena, que amb desitjos concedits, la nostra terra ofrena. Aladdín i Jasmín volant, a la catifa màgica, per la falla, al voltant, d’una forma enigmàtica. Però com és aquest món? És tan ideal com diu la cançó? Comprovarem de què es compon, de Paterna aquesta visió. Des de temps ancestrals, arrosseguem certs problemes, que han omplit els annals, durant anys de molts dilemes. Per exemple, la circulació, amb els nostres vehicles, s’està fent una nova ordenació, com llig a aquests versicles. DES DEL PAÍS DE LES MERAV ELLES, RECORDAREM ÈPOQUES V ELLES.

L’últim dijous de mes, és el plenari mensual, si vols queixar-te... ix il·lés, que el rebombori és habitual.

Alícia somnia encantada, dormint plàcidament, en una època passada, recordant-la efusivament.

On fer les presentacions, és una bona incògnita, de les nombroses comissions, com a queixa infinita.

Són molt feliços records, que guardem en tot l’afecte, i no estaràs en desacord, i corregeix-me si és incorrecte.

Del poble ens hem d’anar, per buscar algun teatre, si tots volem entrar, i no volem debatre. Fregarem la llàntia, per si el desig es concedeix, ho farem amb molta ànsia, si el problema ens aclareix.

Les falles molt han canviat, des que érem xicotets, en alguns aspectes han millorat, però altres, han quedat incomplets.

I si no a la nostra falla, acabarà cremant-se en març, junt amb tota borumballa, dels temes tan dispars.

L’ambient de casal s’ha perdut, cada vegada es baixa menys, a poc, a poc, el temps s’ha endut, però alguna cosa queda almenys.

151

Unes setmanes abans, de les falles tornem a viure, recordant eixos temps grans, amb el nostre millor somriure. Que són eixos moments, amb el casal ple de vida, que ens inspiren sentiments, i alegria compartida. Donant al barri energia, omplint-lo de soroll i color, compartint la nostra bogeria, per la festa del nostre cor.

EN TOTA L’ADMIRACIÓ, L’ESCENA DE L’EXPOSICIÓ.

Si de sort tenim un poc, i el jurat ens dona el vot, voldríem salvar del foc, l’escena de Sant Roc, a l’exposició del ninot. Que enguany està formada, per un soldadet del plom, i una ballarina enrojolada, que ha quedat obnubilada, per sa valentia i aplom.

Seria una gran meravella, poder tornar amb constància, volant com l’oronella, a eixes falles de la infància.

Christian Andersen l’autor, d’aquests dos personatges, sent famós escriptor, de contes en tendror, que transmetien bons missatges.

Deixarem Alícia dormint, imaginant un lloc millor, de tots els problemes fugint, al món dels somnis, en amor.

El soldadet en una cama, per error el van fabricar, i d’ací parteix la trama, que aquesta història clama: d’una ballarina es va enamorar. La ballarina era de paper, va ser amor a primera vista, vertader i molt sincer, com passa en un, d’entre un miler, com així relata el cronista. Per circumstàncies diverses, el seu final és prou tràgic, acabant al foc consumides, però pel cor sempre unides, en un encant molt màgic. Esperem que la història, dels nostres dos ninots, la recordem en la memòria, plena de gran eufòria, de felicitat sempre per tots. I per favor al foc no terminen, els nostres protagonistes, que els fallers així l’estimen, i amb molt de compte els mimen, els nostres dos artistes.

152

CONT E CONTAT, CONT E ACABAT, I ALÇA LA MÀ SI T’HA AGRADAT.

Arribem al final del conte, que amb molta feina he versat, ara la realitat afronte, amb aquest bonic comiat. Aquest món de fantasia, explicar-vos he volgut, perquè tinc la mania, i soc així de tossut. I és que qualsevol dels llibrets, sense explicació de la falla, en forma de graciosos versets, no té sentit sense esta contalla. Si als orígens ens remuntem, dels llibrets de les comissions, aquests poemes trobarem, seguint de les falles els guions. D’açò que acabe de dir, algun any el llibret faré, però encara està per decidir, pel xicotet comité. Si no fora per la bogeria, i per qui de veres l’ànima atenua, escriurem llibrets en simpatia, ja que EL CONTE CONTINUA... I ara sí, arriba el descans, que aquests últims dies, han sigut molt estressants!

153

Recompenses

JUNTA CENTRAL FALLERA

INSÍGNIA D’OR INSÍGNIA D’OR Paula Acebedo Franco AMB FULLES DE LLORER I BRILLANT S Mª Ángeles Cátedra Soriano Clara Escrich Calero Victoria Feltrer Martínez Sheila García Tain INSÍGNIA D’OR Sergio Grau Gutiérrez AMB FULLES DE Chimo Herrero Pardo LLORER Javier Morell Cardama Adrián Aranda Doblas Cristina Oliver Brisa Mª José Correa Padilla Iris Peñalver Pardo Rubén Francisco Sena Garcés Sandra Victoriano Zafra Amparo Esteso Roldán Santiago Puentes Ramos

Recompenses

INSÍGNIA D’ARGENT

Álvaro Andreu Macián Cristina Baviera Zaragoza Paola del Mar Benítez Rodríguez María Calpe Giménez Laura Carrión Sánchez Miguel González Salvador Antonio Herrera García Sandra Martínez Pamblanco Núria Moragón Gato Lydia Moragón Ruiz Gregorio Morales Lorente Laura Morales Lorente Juan Pérez Álvarez Carmen Pinel Manjón Carla Mª Presmanes Cardama Pepi Ricardo Arias Irene Romero Esteve María Romero Esteve Javier Sanz Ramírez

JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA INSÍGNIA D’OR

Encarna Fernández Marcos Carmen Pinel Manjón Sergio Grau Gutiérrez Fernando González Cruces Carlos Llabata Martínez Carlos Malo López Juan Olmo Illescas

154

INSÍGNIA D’ARGENT Álvaro Andreu Macián José Carlos Bordes Vilches Antonio Herrera García Juan Pérez Álvarez

Llibret INFANTIL

FALLES2024

155

SALUDA del

President IL

INFANT

Joel Álvarez i Martínez

Volguts fallers, falleres, amics i mereixen, i ja només per això estaré sempre

Encara no em crec que estiga escrivint aquestes paraules com a President Infantil de la Falla Sant Roc de Paterna per a les Falles 2024; màxim representant d’una comissió de tant renom com és la nostra. Com és sabut per tots, jo no coneixia el món faller quan vaig embarcar-me en aquesta meravellosa aventura valenciana. He de confessar que la decisió final de convertir-me en president infantil va ser personal i només meua, ja que la meua família tampoc és de tradició fallera. Vaig deixar-me envoltar per la il·lusió de conéixer el món faller per adoptar aquest compromís amb la Falla Sant Roc, que va proposar-me aquest càrrec, donant-me l’oportunitat de representar-los com bé es

agraït, però era tan sols el principi del conte, que va continuar amb el gran privilegi de representar la comissió de Sant Roc junt amb Pepe, Núria i Yanira, un equip de persones fantàstiques que mai podré oblidar per més temps que passe. Això ha sigut possible gràcies a tots vosaltres, i res m’agradaria més que veure a Sant Roc viure les Falles 2024 amb la meua il·lusió i intensitat. Esperem que siguen irrepetibles per a tots com ho seran per a mi! Visquen les falles Visca València Visca Paterna, i Visca Sant Roc!

Joel Álvarez Martínez President Infantil 024

156

Joel

amigues, i veïns i veïnes de la Vila de Paterna:

SALUDA

157

Joel

PI2024

158

159

SALUDAde la

Fallera Major IL INFANT

Yanira Montejano i Navarro

Estimades falleres, fallers, amics M’agradaria donar les gràcies a totes aquelles

Per a mi és un honor i privilegi poder dirigirme a vosaltres com Fallera Major Infantil de la nostra comissió, a la qual tinc el plaer de pertànyer tota la meua vida. Tots els que em coneixeu sabeu la il·lusió que em fa representar a la meua falla, una segona casa per a mi, on m’heu vist créixer i en la qual he viscut milers de moments inoblidables al costat de vosaltres. Diuen que els somnis realment importants són els que tenim quan estem desperts i jo estic vivint enguany el millor somni de la meua vida.

persones que estan fent que això siga possible, a tots els que esteu acompanyant-me en aquest camí, vivint-lo amb les mateixes ganes que jo.

Yaniaa

i amigues:

També vull donar les gràcies de tot cor a la nostra junta directiva i a totes aquelles persones que treballen desinteressadament durant tot l’any perquè cada acte i cada activitat siguen perfectes i puguem gaudir any rere any de la festa que tant volem, sou una part fonamental de la nostra comissió. Una forta abraçada, Yanira Montejano Navarro Fallera Major 2024

160

SALUDA

161

Yanira

FMI2024

162

163

INFANTIL2024

Yanira tan sols fixant-se en la teua mirada

Xiqueta de cap i casal, quantes vegades has somiat en aquest moment, en eixa banda que ja dus al pit i per fi el somni s’ha fet realitat…

perClaudia Oliver Ortega

Yanira Montejano i Navarro, Fallera Major Infantil 2024

164

Yanira Montejano i Navarro

De somriure rialler, d’emoció viscuda, al portar eixa banda, d’il·lusió merescuda. Potser tot siga un somni, però és el somni més anhelat, d’una fallera i valenciana, de les falles de cap i casal. Obri els ulls i veuràs, que el somni s’ha fet realitat, disfruta de cada moment, junt amb el teu president Joel. Quan la música tu escoltes, i l’himne es faça sonar, recorda que és la festa, que tu vols representar. Tabalet i dolçaina, comencen a tocar, és per tu, dolça regina, la que brilla ací davant. Somnis complits, d’una bonica fallera, que serà l’ànima de nostra falleta, i de la nostra comissió infantil. Elegància i bellesa, valenciana de tot cor, Sant Roc hui t’admira, i et proclama amb devoció. Com un capollet de rosa, esclatares al mes de maig, quan en junta, la nostra falla, et proclamà per a les falles 2024

EXALTACIÓFallera Major

s’aprecia l’emoció del que estàs sentint i és una emoció tan gran que no et deixa assimilar tot el que ara estàs vivint.

165

Yanira

JUNTA

Presiden Infantilt:

Directiva IL INFANT

Joel Álvarez Martínez

V icepresidenta primera:

Zahara López Ramos

V icepresident segon:

Juan Antonio Rodríguez Montejano Secretària:

Elsa Moya Puentes

Alexander Alonso Volostnov Laia Álvarez Martínez Saúl Andreu Calatrava Andrea Antón Herrera Carla Aranda Victoriano Valeria Aranda Victoriano Ainhoa Bartual Hernández Itzel Belda España Rodrigo Belda España Ariadna Belda Granero Ángela Benítez Soriano Emma Bordes Navarro Laia Calzado León Nuria Camacho Sánchez Elia Carrasco Martínez Ainara Castellanos Belenguer Carla Correa Blanco Carmen Cortés Espinosa Kevin De Diego Macías Galerna Delgado Peinado Mayra Domínguez Cruz Mª Pilar Faubel Guillem Anhaí Fernández Domínguez José Manuel Ferrandis Aliaga Marco García Belda Leyre García Ebellán

Tresorer:

Daniel Morales Soriano Comptadora:

Alba Domínguez Cruz Delegat:

Abel Belda Granero Delegada:

Lucía Puentes Del Olmo

166

Fallerets etes i faller

COMISSIÓ INFANTIL

Mireia Garrigues Cátedra Martina Gavilán López Hugo González Bueno Mateo González Bueno Alba Grau Romero María Herrera Juan Helena Herrero Moragón Marc Lluna Ferrer Ariadna López Del Ángel Julia López Herrera Julia López Nieto Vega López Ramos Carlota López Herrera Iker Luzón García Héctor Maldonado Del Olmo Ángela Malo Morales Juan Antonio Montejano Navarro Susi Montejano Navarro Diana Montes Jiménez Daniel Muñoz Alcaide Vera Muñoz Alcaide Lara Náquera Del Río Aitana Núñez Martínez Alejandro Núñez Martínez Diego Oliver Ortega Jimena Ortega Hidalgo

Andrea Ortiz García Ariadne Ortiz Reolid Oliver Ortiz Reolid Lucas Pérez Correa Mario Pérez Correa Marc Puentes Del Olmo Martina Recamales Claudio Antonio José Rodrigo Ramos Darío Rodrigo Ramos Alejandro Rodríguez Montejano Alba Romero Aliaga Yago Romero Aliaga Alba Ros Benítez Axel Saiz Bordes Aitana Sánchez Gamiz Arantxa Sánchez Gamiz Aitana Sancho Rodrigo Lara Sanz Moragón Alba Sena Carrión Pau Sena Carrión Ainara Sevilla Aliaga Vera Sevilla Aliaga Nuria Sevillano Pérez Víctor Ten López Noelia Vicente Durán Pablo Vicente Durán

167

a l l a f a l é t n o c e u q l e d ó i c a l e r i ó i c a c i l p x E : a m e l r e p é t que

No és cap broma la història de la poma VERSOS

Roberto Usina Rodríguez

ARTISTES

Jose Badia i Artur Badia

MOLT GRAN I VOLUPT UOSA, ÉS ESTA FRUITA PROU SUCOSA.

Una falla molt didàctica, per fer servir la pràctica, l’artista ens vol plantar, que lluirà a la nostra plaça, construïda en bona traça, que als xiquets els va agradar. Per temàtica una fruita, de gran dolçor infinita, serà la protagonista, en nostra demarcació, per causar admiració, d’una forma realista. I és que té prou d’història, la seua trajectòria, doncs no assoles l’hem menjat, sinó que és un emblema, i un encert en el tema, per quedar bocabadat! És verda, groga o colorada, i a un arbre creix penjada, el seu pastís és molt famós, pots menjar-la si l’has rentada, i no fa falta que estiga cuinada, ja endevines aquest fruit carnós? No patisques, ja te’l dic, no et faces un embolic, l’endevinalla era broma, per fer calfar-te el cap, i donar-te un maldecap, ja t’ho dic, és la poma!

168

FALLES 2024

FALLA INFANTIL

En tan alt greu excel·leix lo militar estament, que deuria ésser molt reverit si los cavallers observaven aquelll segons la fi per què fonc instituït e ordenat. E per tant com la divina Providència ha ordenat e li plau que los set planets donen influència en lo món e tenen domini sobre la humana natura, donat-los diverses inclinacions de pecar e viciosament viure, emperó no els ha 169 tolt l’universal Creador lo franc arbitre, que si aquell és ben regit les poden,

Comença la primera part del llibre Tirant, la qual tracta de certs virtuo actes que féu lo comte Guillem de roic en los seus benaventurats dar dies.

La primera part serà del principi d cavalleria; la segona serà de l’estam e ofici de cavalleria; lo terç és de l’e men que deu ésser fet al gentilhom

Amb la poma relacionades, que les he certificades, moltes coses a la falla, segur que descobriràs, si lliges amb bon compàs, l’explicació que la detalla. El primer que podràs veure, i si t’ho dic, m’has de creure, és un antic personatge, que un colp al cap es va portar, per una poma que es va soltar, donant-li prou de coratge. Isaac Newton descansava, roncant de manera brava, sota l’ombra d’un pomer, quan la poma li va caure, i del somni el va distraure, per trobar un nou afer. I pensant en aquest fet, l’home ben formalet, que de la física era un geni, la llei de la gravetat, va redactar en claredat... Sent troballa del mil·lenni! Tot va ser casualitat, perquè l’home estava acostat, i per pura coincidència, al colpejar-li la fruita, de manera fortuïta, va fer més gran la ciència. El que no és un imprevist, és aquest tema poc vist, amb el que aprendràs un fum, com per exemple pot ser, que ja sàpies sense voler, que en llatí poma es diu “malum”. Visita’ns sense pressa, i examina cada peça, que trobaràs al monument, respirant el bon aroma, per menjar la bona poma, que ens relata l’argument!

ÉS CERTA L’AFIRMACIÓ, QUE ÉS BONA T EMPTACIÓ.

Us contaré dos relats, asseguts en una lloma, ateneu-me ben callats, que són sobre una poma. El primer, sobre una reina, que vivia a un gran castell, i un espill li feia la feina, d’afalagar-la en bon nivell. Madrastra era de Blancaneu, i d’ira es ficava vermella, expulsant-la del castell en breu, al dir l’espill que era més bella. Blancaneu va anar al bosc, on va trobar la casa dels nans, que tornaven quan ja era fosc, cantant i amb moltíssima fam. Un matí la reina malvada, de vella es va disfressar, i amb una poma enverinada, a Blancaneu va voler matar. Menja aquesta poma bona, li va dir quan va veure la xica, i al confiar en la persona, la va mossegar una mica. D’aquesta forma la jove va temptar, amb una poma encantada, i quan els nans van tornar, la jove a terra estava tirada. La jove no estava morta, però si profundament dormia, i els nans de forma forta, la vetlaven nit i dia.

170

Un príncep que per allí passava, que amb tot el seu honor, va trobar la solució a la trava, donant-li a la jove un bes d’amor.

Fins ací aquestes històries, que en compte t’he narrat, no han sigut aleatòries, per això te les he contat.

Blancaneu va despertar, es va trencar l’encanteri, i del jove es va enamorar, finalitzant aquest misteri.

I ja saps si et volen temptar, amb una poma o el que siga, que mai t’hauràs de fiar, sigues fort i venç la intriga!

I si no em falla la memòria, no tindrem distracció, ara toca la segona història, de pecat i temptació. Al bell jardí de l’Edén, un pomer allí creixia, escolta bé i aprén, que t’ho dic en energia. Adam i Eva el van habitar, rodejats de l’ambient natural, el van fer la seua llar, i també un muntó d’animals.

UN T RET EN BON ENCERT, A LA POMA PER UN EXPERT.

Déu en amor i deler, d’una cosa els va avisar, assenyalant-los el pomer: D’aquesta fruita no podeu menjar.

Parlaré d’un famós arquer, que a Suïssa vivia, que de llegenda va ser, un grandíssim bataller, i molt rebel en sintonia.

Però una gran serp astuta, els va confondre amb malícia, i els va marcar la ruta, cap a la poma, la delícia.

Guillermo Tell el seu nom, molt hàbil en fletxa i arc, disparava en prou aplom, sorprenent sempre a tothom, ja fora en la plaça o en un parc.

Eva va ser la primera, al món en tastar la poma, i Adam va fer la carrera, per olorar el seu aroma.

Guillermo no era submís, i no li agrada la injustícia, però si era precís, feia proclamar l’avís, si observava cobdícia.

Déu moltíssim es va enfadar, perquè el van desobeir, de l’Edén els va expulsar, i de la pau els va desproveir.

Al senyor governador, que era tirà i prepotent, no va voler fer honor, ni ser el seu admirador, sent un home molt valent.

És la fuita prohibida, que era tan especial, que van menjar compartida, creant el pecat original.

171

I per això el van castigar, a disparar en prestància, a una poma que van ficar, al cap del seu fill sense pensar, a cent passos de distància. Al·lucinant en la bogeria, que suposava el càstig, va apurar la punteria, resant l’avemaria, per resoldre aquest fastig. En tota tranquil·litat, va respirar amb tremolor, quan amb gran habilitat, la fletxa ha encertat, a la poma en el seu cor. Fent el complicat, senzill, va partir la poma en dos, salvant així el seu fill, alliberant-lo del perill, i el càstig ha conclòs.

SI ET T ROBES AVORRIT, LA POMA ÉS UN BON PART IT.

Si una vesprada amb amics, no sabeu a què podeu jugar, i voleu fer uns rebolics, unes idees us vaig a donar. Amb unes pomes de la cuina, unes cordes i un poal, passareu l’estona vespertina, molt divertida i especial. Penja la poma de la corda, i sense les mans utilitzar, això és important... recorda, la fruita has de mossegar. O de la mateixa forma, plena un poal d’aigua de l’aixeta, i com abans, seguint la norma, agafa la fruita amb la boqueta. També et done una altra opció, per jugar i passar l’estona, també pots tindre molta acció, com tot el món pregona. Si un dia estàs assoles, i no tens en qui jugar, les màquines electròniques, a distraure’t et poden ajudar. Una d’eixes de la pometa, per jugar a videojocs, que estan arreu del planeta, i el creador és Steve Jobs. Trobaràs milers de jocs, per jugar en la pantalla, com recórrer nous llocs, o lliurant una batalla. Si les partides has acabat, pots xatejar en amics, que estiguen connectats, a la xarxa en uns clics. Això sí, per poder jugar, siga com siga la poma, els deures has d’acabar, açò no és una broma!

172

Amb un d’aquests fruits, comença la gran aventura, tal com diuen els escrits, una guerra en entredits, començà a Troia en agrura. Eris, una deessa, en una poma va escriure, de manera molt expressa, “per la dona de més bellesa”, sense parar de riure. Paris, un príncep Troià, va ser designat per decidir, i desfer en tarannà, aquest problema truà, i la dona guanyadora elegir. De les tres deesses aspirants, que la poma volien alçar, la que va donar més encants, i coses apassionants, fou Afrodita, i va guanyar. Doncs a Paris va prometre, l’amor i la dona més bella, que era Helena, va transmetre, i homenatge devia retre, a eixa jove donzella. Helena deixà el seu marit, pel príncep del veredicte, i l’home en un gran crit, cap enllà isqué decidit, i va començar aquest conflicte.

V IAT JAREM A GRÈCIA EN AMOR, PER T ROBAR LA POMA D’OR.

La Guerra a Troia va portar, per un amor en qüestió, i segur pots recordar, un episodi peculiar, el del cavall, com si no!

Conta una antiga llegenda, que en la Terra a un lloc abellidor, al final d’una senda, un jardí amb arbreda estupenda, tenia el pomer de les pomes d’or.

Per aquest fet es coneix, com la poma de la discòrdia, a la poma d’or que creix, a aquest jardí i afavoreix, la falta de misericòrdi

Les Hespèrides el cuidaven, que eres nimfes molt simpàtiques, i aquest jardí vigilaven, per la deessa Hera treballaven, sent sempre enigmàtiques.

173

V ISITAREM AMB ÀNIM V IATGER, LA MÉS GRAN DEL MÓN SENCER.

Nova York és coneguda, per tindre un sobrenom, i et donarà la benvinguda, com la “Gran Poma” del món. L’estàtua de la llibertat, et saluda quan arribes, repleta de felicitat, per recórrer les avingudes.

AMB POMES APET ITOSES, POT S FER COSES DELICIOSES.

Un muntó de gratacels, als seus carrers trobaràs, que brillaran com els estels, de nit amb les llums... al·lucinaràs!

Amb pomes a la cuina, pots fer mil receptes, amb un poc de farina, faràs delícia fina, aplicant uns quants conceptes.

Els taxis de color groc, i el verd de Central Park, en la falla de Sant Roc, enguany vam a plantar. I si d’un gran musical, ací vols disfrutar, el barri dels teatres és genial: a Broadway has d’anar. De Brooklyn el seu pont, creuaràs amb molt bon pas, que Manhattan està enfront, i segur que l’adoraràs. La gent és alternativa, les pots veure cantar rap, de manera receptiva, rimant et canten amb bon cap. Nova York és un encant, conegut pet tot arreu, la gran poma radiant, i allí recomane que aneu!

Com per exemple un pastís, amb crema pastissera, amb pomes com matís, i no faces cas omís, i ens pegarem bona fartera. També una gelatina, de pomes podem fer, que té molta vitamina, o un iogurt en llet bovina, preparant-lo tot caser. Si a una bodega anem, de pomes també hi ha licor, i esta beguda beurem, que té un sabor suprem, és la sidra, què dolçor! En molt d’art la sidra aboca, got a baix i botella d’alt, i al caure el líquid xoca, però sidra es perd molt poca, llevat que hi haja un sobresalt. Però hauràs d’anar amb compte, i no passar-te de la ratlla, doncs si beus de pressa i prompte, i dels gots no fas recompte, marejat terminaràs la batalla.

174

AL FINAL HEM D’ARRIBAR, I LA POMA VAM MENJAR.

Feta ja l’explicació, de les pomes i la falla, farem bona diversió, com demostra la rialla. Si has llegit aquest llibret, que gira sobre una poma, estaré ben satisfet, i et donaré un gran diploma. I si al jurat els agrada, el llibret i aquests versos, celebrarem l’arribada, dels premis diversos. Fins ací, arriba el comiat, dient que no és cap broma, si el llibret has examinat,

la història de la poma! 175

Recompenses

INFANTILS

JUNTA CENTRAL FALLERA

INSÍGNIA D’OR

Ariadna Belda Granero Alba Domínguez Cruz Júlia López Nieto Núria Sevillano Pérez

Recompenses

INSÍGNIA D’ARGENT Andrea Antón Herrera Carla Aranda Victoriano Itzel Belda España Elia Carrasco Martínez Hugo González Bueno María Herrera Juan Daniel Muñoz Alcaide Vera Muñoz Alcaide Marc Puentes del Olmo Alba Romero Aliaga Víctor Ten López

INFANTILS JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA INSÍGNIA D’OR

INSÍGNIA D’ARGENT

Yanira Montejano Navarro Alba Romero Aliaga Núria Sevillano Pérez Andrea Antón Herrera Ariadna Belda Granero Carla Aranda Victoriano Alba Domínguez Cruz Elia Carrasco Martínez Marco García Belda Itzel Belda España Juan Antonio Montejano Navarro María Herrera Juan José Manuel Ferrandis Aliaga Vera Muñoz Alcaide Héctor Maldonado del Olmo Yago Romero Aliaga Víctor Ten López Marc Puentes del Olmo Hugo González Bueno Daniel Muñoz Alcaide Alejandro Rodríguez Montejano

176

FALLES2023

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

emis Pr2023 . 3r Premi Falla Major Secció Especial . 2n Premi Falla Infantil Secció Especial . 1r Premi Enginy i Gràcia Falla Infantil . 2n Premi a la Crítica a la JLF de Paterna . 3r Premi Presentació Infantil . 3r Premi Fi de Festa Major . 2n Premi Fi de Festa Infantil

. Premi a la Millor Escenografia . 17é Premi en el Concurs de Llibret per a la Promoció de l’Ús del Valencià CV, amb Distintiu per Ús de Llenguatge Inclusiu de la Generalitat Valenciana. . 2n Premi Llibret Ajuntament de Paterna . 3r Premi Llibret de la JLF de Paterna

. 2n Premi Carrer Engalanat

. 1r Premi al Millor Escrit en Valencià per a “50 Anys de Junta Local Fallera al Poble de Paterna”

. 1r Premi Obra de Teatre

.3r Premi Cavalcada del Ninot

. Premi al Millor Actor: Santiago Puentes Segarra

. 3r Premi de Carrers Il·luminats

FALLA

Gran 2023

FALLA 188

Infantil 2023

FM23

FMI23

Marta

Vega

Giménez Santano

López Ramos 189

Records

2023

190

de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li. Llegim en la Santa Escriptura les històries e sants actes dels sants pares, del noble Josuè e dels Reis, de Job e de Tobies, e del fortíssim Judes Macabeu. E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels grecs, troians e de les amazones; Titus Lívius, dels romans: d’Escipió, d’Anibal, de Pompeu, d’Octovià, de Marc Antoni e de molts altres. Trobam escrites les batalles d’Alexandre e Dari; les aventures de Lançalot e d’altres cavallers; les faules poètiques de Virgili, d’Ovidi, de Dant e d’altres poetes; los sants miracles e actes admirables dels apòstols, màrtirs e altres sants; la penitència de Sant Joan Baptista, Santa Magdalena e de Sant Pau ermità, e de Sant Antoni, e de Sant Onofre, e de Santa Maria Egipcíaca. E moltes gestes e innumerables històries són estades compilades per tal que per oblivió no fossen delides de les penses humanes. Mereixedors són d’honor, glòria e de fama e contínua bona memòria los hòmens virtuosos, e singularment aquells qui per la república no han recusat sotsmetre llurs persones a mort, perquè la vida d’aquells fos perpetual per glòria. E llegim que honor sens exercici de molts actes virtuosos no pot ésser adquirida; e felicitat no pot ésser atesa sens mitjà de virtuts. Los cavallers animosos volgueren morir en les batalles ans que fugir vergonyosament. La santa dona Judic ab ànimo viril gosà matar Holofernes par delliurar la ciutat de l’opressió d’aquell. E tants llibres són estats fets e compilats de gestes e històries antigues, que no seria suficient l’enteniment humà compendre e retenir aquelles. Antigament, l’orde militar era tengut en tanta reverència, que no era decorat d’honor de milícia sinó lo fort, animós, prudent e molt expert en l’exercici de les armes. Fortitud corporal e ardiment se vol exercir ab saviesa: com, per la prudència e indústria dels batallants, diverses vegades los pocs han obtesa victòria dels molts, la saviesa e astúcia dels cavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. E per ço foren per los antics ordenades justes e torneigs, nodrint los infants de poca edat en l’exercici militar, perquè en les batalles fossen forts e animosos, e no haguessen terror de la vista dels enemics. La dignitat militar deu ésser molt decorada, perquè sens aquella los regnes e ciutats no es porien sostenir en pau, segons que diu lo gloriós Sant Lluc en lo seu Evangeli. Mereixedor és, doncs, lo virtuós e valent cavaller d’honor e glòria, e la fama d’aquell no deu

Comença la primera part del llibre de Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Varoic en los seus benaventurats darrers dies. Mereixedors són d’honor, glòria e de fama e contínua bona memòria los hòmens virtuosos, e singularment aquells qui per la república no han recusat sotsmetre llurs persones a mort, perquè la vida d’aquells fos perpetual per glòria. E llegim que honor sens exercici de molts actes virtuosos no pot ésser adquirida; e felicitat no pot ésser atesa sens mitjà de virtuts. Los cavallers animosos volgueren morir en les batalles ans que fugir vergonyosament. La santa dona Judic ab ànimo viril gosà matar Holofernes par delliurar la ciutat de l’opressió d’aquell. E tants llibres són estats fets e compilats de gestes e històries antigues, que no seria suficient l’enteniment humà compendre e retenir aquelles. Antigament, l’orde militar era tengut en tanta reverència, que no era decorat d’honor de milícia sinó lo fort, animós, prudent e molt expert en l’exercici de les armes. Fortitud corporal e ardiment se vol exercir ab saviesa: com, per la prudència e indústria dels batallants, diverses vegades los pocs han obtesa victòria dels molts, la saviesa e astúcia dels cavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. E per ço foren per los antics ordenades justes e torneigs, nodrint los infants de poca edat en l’exercici militar, perquè en les batalles fossen forts e animosos, e no haguessen terror de la vista dels enemics. La dignitat militar deu ésser molt decorada, perquè sens aquella los regnes e ciutats no es porien sostenir en pau, segons que diu lo gloriós Sant Lluc en lo seu Evangeli. Mereixedor és, doncs, lo virtuós e valent cavaller d’honor e glòria, e la fama d’aquell no deu preterir per longitud de molts dies. E com entre los altres insignes cavallers de gloriosa recordació sia estat aquell valentíssim cavaller Tirant lo Blanc, del qual fa especial commemoració lo present llibre, per ço d’aquell, e de les sues grandíssimes virtuts e cavalleries, se fa singular e expressa menció individual, segons reciten les següents històries.

cavalleria; la segona serà de l’estament e ofici de cavalleria; lo terç és de l’examen que deu ésser fet al gentilhom o generós qui vol rebre l’orde de cavalleria; lo quart és de la forma com deu ésser fet cavaller; la cinquena és què signifiquen les armes del cavaller; la sisena és En tan alt greu excel·leix lo militar estament, que deuria ésser molt reverit si los cavallers observaven aquelll segons la fi per què fonc instituït e ordenat. E per tant com la divina Providència ha ordenat e li plau que los set planets donen influència en lo món e tenen domini sobre la humana natura, donat-los diverses inclinacions de pecar e viciosament viure, emperó no els ha tolt l’universal Creador lo franc arbitre, que si aquell és ben regit les poden, virtuosament vivint, mitigar e vençre, si usar volen de discreció; e per ço, ab lo divinal adjutori, serà departit lo present llibre de cavalleria en set parts principals, per demostrar l’honor e senyoria que los cavallers deuen haver sobre lo poble. La primera part serà del principi de cavalleria; la segona serà de l’estament e ofici de cavalleria; lo terç és de l’examen que deu ésser fet al gentilhom o generós qui vol rebre l’orde de cavalleria; lo quart és de la forma com deu ésser fet cavaller; la cinquena és què signifiquen les armes del cavaller; la sisena és Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li.

FALLES2024

Llegim en la Santa Escriptura les històries e sants actes dels sants pares, del noble Josuè e dels Reis, de Job e de Tobies, e del fortíssim Judes Macabeu. E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels grecs, troians e de les amazones; Titus Lívius, dels romans: d’Escipió, d’Anibal, de Pompeu, d’Octovià, de Marc Antoni e de molts Comença la primera part del llibre de altres. Trobam escrites les batalles Tirant, la qual tracta de certs virtuosos d’Alexandre e Dari; les aventures de actes que féu lo comte Guillem de Lançalot e d’altres cavallers; les faules Varoic en los seus benaventurats poètiques de Virgili, d’Ovidi, de Dant e darrers dies. d’altres poetes; los sants miracles e acEn tan alt greu excel·leix lo militar esta- tes admirables dels apòstols, màrtirs e ment, que deuria ésser molt reverit si altres sants; la penitència de Sant Joan los cavallers observaven aquelll segons Baptista, Santa Magdalena e de Sant la fi per què fonc instituït e ordenat. E Pau ermità, e de Sant Antoni, e de Sant per tant com la divina Providència ha Onofre, e de Santa Maria Egipcíaca. E ordenat e li plau que los set planets moltes gestes e innumerables històries donen influència en lo món e tenen són estades compilades per tal que domini sobre la humana natura, dooblivió no fossen delides de les 191 per nat-los diverses inclinacions de pecar penses humanes. e viciosament viure, emperó no els ha

talles ans que fugir vergonyosament. La santa dona Judic ab ànimo viril gos matar Holofernes par delliurar la ciut de l’opressió d’aquell. E tants llibres són estats fets e compilats de gestes e històries antigues, que no seria sufi cient l’enteniment humà compendre retenir aquelles.

Comença la primera part del llibre de Tirant, la qual tracta de certs virtuoso actes que féu lo comte Guillem de Varoic en los seus benaventurats darrers dies.

En tan alt greu excel·leix lo militar est ment, que deuria ésser molt reverit s los cavallers observaven aquelll sego la fi per què fonc instituït e ordenat. E per tant com la divina Providència ha ordenat e li plau que los set planets donen influència en lo món e tenen domini sobre la humana natura, donat-los diverses inclinacions de pecar e viciosament viure, emperó no els h tolt l’universal Creador lo franc arbitr que si aquell és ben regit les poden, virtuosament vivint, mitigar e vençre, si usar volen de discreció; e per ço, ab lo divinal adjutori, serà departit lo present llibre de cavalleria en set par principals, per demostrar l’honor e senyoria que los cavallers deuen hav sobre lo poble.

La primera part serà del principi de cavalleria; la segona serà de l’estame e ofici de cavalleria; lo terç és de l’exa

Abril aig iM L’exercici faller 2023/2024 donaria el seu tret d’eixida el diumenge 2 d’abril amb l’acte de “l’Apuntà”. Aquest mateix mes, però el divendres 21 tindria lloc la junta general extraordinària d’elecció de president, on resultaria proclamat Pepe Martínez Andreu al ser l’única candidatura presentada i comptar amb el vot de confiança de la comissió. Una setmana més tard, el dia 28 donaria a conéixer la junta directiva. Com és tradicional al mes de maig, s’elegirien les nostres falleres majors i president infantil 2024. L’elecció va tindre lloc el dimecres dia 10, a excepció de la fallera major infantil en la qual es va produir un insòlit empat entre dues candidates. Aquest empat es va resoldre mitjançant sorteig després de sotmetre’s a votació en la junta general del divendres 12 les diferents opcions que es van proposar. Finalment, en eixa mateixa junta van ser presentats a la comissió els representants de 2024. Durant el mes de maig també es va fer pública la renovació dels nostres artistes fallers, i el mes va finalitzar amb una festa flamenca per a la comissió major i un berenar de temàtica hippie per als nostres infantils.

192

Juny i Juliol El primer cap de setmana de juny tindria lloc la Mostra de Teatre de la Junta Central Fallera i Juntes Locals Falleres al nostre poble, en la qual van participar diferents components de la nostra comissió. El dia 10 de juny celebrem un campionat de jocs de taula en el nostre casal i el dissabte 17 es va realitzar el besamans a la Verge dels Desemparats. Tancaríem el mes amb una junta general el divendres 30. El primer dia de juliol festejaríem Sant Joan en la nostra demarcació.

193

Juny liol i Ju 3.JPG

Culminant el dia amb la signatura de contracte de les nostres falles 2024. El dissabte 15 a l’auditori va ser l’homenatge als representants de les falles 2023. El dijous 20 portaríem a cap un any més l’excursió nocturna a la piscina. Amb el canvi de dates proposat per la Junta Local Fallera, tindria lloc l’elecció de les Falleres Majors de Paterna 2024 el dissabte 29 de juliol (quasi dos mesos abans del que acostumàvem), on resultarien triades Vera Niñerola com a Fallera Major Infantil i Sheila Díaz com a Fallera Major, de les falles Marià Benlliure i Gran Teatre respectivament. Aquest mateix dia els nostres representants assistirien al sopar de la punxà a la ciutat fallera.

194

Agost El mes d’agost és sinònim de “foc, festa i fe” amb les festes majors de Paterna en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer. Com és costum, la nostra comissió participaria el dissabte 26 en el tercer dia de tridu i el dilluns següent en la processó que clausura les festes. El diumenge 27, dia de la Cordà, rebíem en el nostre casal a diferents mitjans de comunicació interessats en el procés de preparació dels tiradors que fan possible aquest espectacle pirotècnic.

195

Setembre

Tornem de l’estiu amb una junta general el dia 1 i el diumenge següent, el dia 3 participant en la processó amb la qual es finalitzen les festes del barri de La Canyada i que seria el primer acte d’un mes amb l’agenda repleta. Continuaríem els dies 8, 9 i 10 amb la Germanor Fallera en el polígon tàctica i el cap de setmana següent tindria lloc el divendres 15 la Proclamació de les Falleres Majors de Paterna 2024. El diumenge 17 se celebraria el campionat de truc, mentre que el de parxís seria el 24.

196

En la nostra comissió se celebrarien les Demanàs de les nostres Falleres Majors, Núria Martínez i Yanira Montejano, els dies 29 i 30.

197

Octobre bre i Novem El diumenge 1 es jugaria el torneig de dominó de la Junta Local. Dies més tard participaríem en els actes commemoratius del 9 d’octubre com el tradicional sopar en la plaça del Poble o la processó cívica. Els dies 13 i 14 en el Gran Teatre van ser les presentacions de les Falleres Majors de Paterna i les seues Corts d’Honor.

Durant el mes d’octubre celebraríem junta general el dia 20, el diumenge 22 els nostres representants van anar a veure com avançava la construcció de les nostres falles i finalitzaríem el mes amb la festa de Halloween el divendres 27.

198

Berenar infantil el 28 i una classe de pentinats de fallera el diumenge 29. El dia 23 la Junta Local Fallera inauguraria la seua setmana cultural amb una exposició sobre l’evolució dels llibrets de falla i un col·loqui en el qual van participar delegats de llibrets de les diferents comissions de Paterna. La setmana cultural es conclouria una setmana més tard el dijous 30, després de ser aprovada una declaració institucional per part del ple del nostre Ajuntament en la qual es recolza a la Junta Local Fallera en el seu propòsit que les falles de Paterna siguen declarades Bé d’Interés Cultural. En la nostra falla, realitzaríem la signatura de contracte infantil el diumenge 26 de novembre.

199

Decembre El mes de desembre va començar amb la signatura de contracte dels monuments municipals que va organitzar la Junta Local Fallera. En Sant Roc comencem un intens i nadalenc mes, amb una excursió dels nostres infantils juntament amb la resta de falles del poble al circ. També van gaudir del tradicional dia per a preparar Nadal decorant el nostre casal, escrivint la carta a Papà Noel i els Reis Mags, i també van rebre una visita molt especial. El diumenge 17 tot el que va voler va tindre l’oportunitat d’acostar-se a veure les que seran les nostres falles del 2024, visitant els tallers dels nostres artistes, Pepe Badía i Miguel Ángel Royo i José María Baixauli. Finalment i com a colofó del mes, el nostre casal es va obrir per a celebrar la tradicional festa de Nit de Nadal i també es va organitzar sopar per a Nit de Cap d’Any.

200

Gener Amb el mes de gener comencem l’any 2024 i agafem velocitat cap a la Gran Setmana Fallera. Aquest mes des de fa anys és molt especial per a la nostra comissió, perquè se celebren les presentacions de les nostres falleres majors, però abans d’això, celebrem en el nostre casal la màgica vesprada de reis amb la seua tradicional visita i lliurament de regals als més xicotets de la falla. Per fi va arribar el 19 de gener, dia de la nostra presentació major, on va ser presentada Núria Martínez com a Fallera Major en el teatre Sant Joan Bosco-Salesians. Per a rematar l’acte el nostre grup de playback va posar en escena el musical “& Juliet”. I dos dies després, el diumenge 21 va ser el torn de Yanira Montejano, la nostra Fallera Major Infantil a l’auditori Antonio Cabeza de Paterna. Igual que els majors, els més xicotets també van realitzar el seu espectacle musical, aquest any ambientat en “La Sireneta”. Com a colofó del mes, realitzàrem el vi d’honor de la nostra comissió el dissabte 27 en el nostre casal.

201

Anècdota de la nostra presentació

! a n o b a r o h n E Com és ja tradicional tots els anys,

volem aprofitar aquest racó del nostre llibret per a donar a conéixer a totes eixes personetes que han arribat al món durant aquest últim any, i que ja des del seu naixement formen part de la nostra comissió. L’alegria dels nostres fallers i falleres, és l’alegria de tota la falla Sant Roc i per això, volem donar-los a tots l’enhorabona. Dona gust veure com tots els anys la nostra falla va creixent.Un bes i una abraçada per a les mamàs, papàs i totes les vostres famílies.

Martina Recamales Claudio

Darío Rodrigo Ramos

Susi Montejano Navarro

Áxel Saiz Bordes

Ángela Malo Morales 202

Marc Lluna Ferrer

Saúl Andreu Calatrava

FALLA

Sant Roc

Fins ací el nostre

llibret de l’any 2024, el qual esperem que hàgeu llegit, gaudit i amb el qual també hàgeu aprés moltes coses noves sobre el món de les falles. Com us vam dir al principi, vam agafar la temàtica de la nostra falla infantil per a desenvoluparla en diferents apartats prenent com a protagonista la poma, i els seus diferents significats, la simbologia i llegendes i successos històrics en els quals ha tingut un paper rellevant, això sí, extrapolant tot això al món de les falles, al nostre benvolgut poble o la societat valenciana.

De la mateixa manera i com no podia ser d’una altra forma, també hem deixat un ampli espai per a l’anuari faller de la nostra comissió, perquè quede constància dels qui van ser els protagonistes d’aquest 2024, els que formem part d’aquesta gran família i quede reflectit tot el que ens va succeir per a la posteritat. Ens acomiadem donant les gràcies a totes i tots els que ho heu fet possible i a totes i tots als quals us encanta la cultura fallera que es transmeten en els llibrets de falla i sabeu valorar la gran faena que costa tirar-los avant, només per vosaltres ja val la pena. Moltes gràcies i si voleu, fins a l’any que ve!

203

EPÍLEG

Hem intentat fer-ho de la manera més didàctica i amena possible, il·lustrant-ho tot amb moltes fotografies i il·lustracions perquè a part dels textos, tot tinguera un suport gràfic en el qual recolzarse, acaronant cada detall i cohesionant-lo tot perquè tinga sentit com un conjunt.

BIBLIOGRAFIA - Arxiu de la Biblioteca Municipal de la Cova Gran de Paterna.- Arxiu de la Junta Local Fallera de Paterna. - Arxiu de la Junta Central Fallera. - Arxiu de “Paternateca”. - Arxiu de “Apuntes de Paterna”. - Arxiu fotogràfic de Cendra Digital. - Arxiu fotogràfic de “Paterna al Día”. - Arxiu fotogràfic de “Paterna Ahora”. - Emeroteca del diari “Las Províncias”. - “La sàtira fallera: tots els colors de les falles” de Gil-Manuel Hernàndez i Martí. - “Falles, sàtira i política” de Raul Montón. - “Els anys sense Falles en Valencià, un repàs a les suspensions o prohibicions de la festa fallera” – Valencia Bonita. - “Quan la crítica al poder va anul•lar les Falles” de Moisés Pérez. - “La història del càrrec de la Fallera Major de València” de Clara Alfonso Ferri. - Glosari per la igualtat. - “Manuel Algarra, un artista de llarga duració” de Ditrito Fallas - Pàgina web del Ministeri d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació. - Pàgina web de la Unesco. - Butlletí Oficial de l’Estat de 23 de març de 2012. - “Material per a cremar” d’Angela Grau González.

204

i sit amet mauris commodo quis imerdiet massa. Scelerisque purus semer eget duis. Leo in vitae turpis massa d. Donec ultrices tincidunt arcu non dales neque sodales ut etiam. Lacus stibulum sed arcu non odio. Pharetra am sit amet nisl suscipit adipiscing. met volutpat consequat mauris nunc ngue nisi. Tellus at urna condimenm mattis. Faucibus turpis in eu mi bendum neque egestas. Morbi trisque senectus et netus et malesuada mes ac. Ac placerat vestibulum lectus auris ultrices eros. Justo nec ultrices ui sapien eget mi proin sed libero. uspendisse sed nisi lacus sed viverra. si lacus sed viverra tellus.

aesent semper feugiat nibh sed ulvinar. In nulla posuere sollicitudin quam ultrices sagittis. Imperdiet ulla malesuada pellentesque elit eget. nectus et netus et malesuada fames turpis egestas sed. Augue mauris ugue neque gravida in fermentum et llicitudin. Orci a scelerisque purus mper eget duis. Nunc sed augue cus viverra vitae congue eu consequat . Ante in nibh mauris cursus mattis olestie a iaculis at. Fusce ut placerat ci nulla pellentesque dignissim. Elit d vulputate mi sit. Bibendum at rius vel pharetra vel turpis nunc eget. t amet consectetur adipiscing elit ellentesque habitant morbi tristique nectus. Sem et tortor consequat id orta nibh. Sit amet aliquam id diam aecenas. Viverra accumsan in nisl si. Ipsum faucibus vitae aliquet nec amcorper sit amet. In fermentum et llicitudin ac orci phasellus.

bendum est ultricies integer quis. tempor commodo ullamcorper a cus vestibulum sed arcu non. Lorem sum dolor sit amet. Lobortis feugiat vamus at augue. Urna neque viverra sto nec ultrices dui sapien eget. Nibh rtor id aliquet lectus. Nulla aliquet nim tortor at auctor urna nunc id rsus. Commodo sed egestas egestas ngilla phasellus faucibus scelerisque eifend. Metus vulputate eu scelerisue felis imperdiet proin. Vel pretium ctus quam id leo in vitae. Egestas aecenas pharetra convallis posuere orbi. A pellentesque sit amet porttitor et dolor. Sed faucibus turpis in eu i bibendum neque. Tortor aliquam ulla facilisi cras fermentum. Donec

gravida. Nisi quis eleifend quam adipiscing vitae proin sagittis nisl rhoncus. In iaculis nunc sed augue lacus viverra. Diam phasellus vestibulum lorem sed risus ultricies. Purus faucibus ornare suspendisse sed nisi. Gravida quis blandit turpis cursus in hac. Id porta nibh venenatis cras sed felis eget velit. Egestas erat imperdiet sed euismod. Lectus quam id leo in. Aliquam faucibus purus in massa tempor nec. Non curabitur gravida arcu ac tortor dignissim convallis aenean. Dictumst quisque sagittis purus sit amet volutpat. Egestas congue quisque egestas diam in arcu cursus euismod quis. Ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Laoreet suspendisse interdum consectetur libero id faucibus nisl tincidunt eget. At volutpat diam ut venenatis. Nec tincidunt praesent semper feugiat nibh. In iaculis nunc sed augue lacus. Ut tellus elementum sagittis vitae et. Neque convallis a cras semper auctor neque. Metus aliquam eleifend mi in nulla posuere. Sem fringilla ut morbi tincidunt augue. Odio facilisis mauris sit amet. Aliquam ultrices sagittis orci a scelerisque purus semper eget. Morbi enim nunc faucibus a pellentesque. Mi bibendum neque egestas congue quisque. Feugiat in fermentum posuere urna nec.

enim tortor at auctor urna nunc id cursus. Commodo sed egestas egestas fringilla phasellus faucibus scelerisque eleifend. Metus vulputate eu scelerisque felis imperdiet proin. Vel pretium lectus quam id leo in vitae. Egestas maecenas pharetra convallis posuere morbi. A pellentesque sit amet porttitor eget dolor. Sed faucibus turpis in eu mi bibendum neque. Tortor aliquam nulla facilisi cras fermentum. Donec massa sapien faucibus et molestie ac feugiat. Sollicitudin aliquam ultrices sagittis orci a scelerisque purus semper eget. Quisque non tellus orci ac auctor augue. Imperdiet proin fermentum leo vel orci. Odio ut enim blandit volutpat maecenas volutpat blandit.

FALLA

i adjacents

sl tincidunt eget. At volutpat diam venenatis. Nec tincidunt praesent mper feugiat nibh. In iaculis nunc d augue lacus. Ut tellus elemenm sagittis vitae et. Neque convallis cras semper auctor neque. Metus quam eleifend mi in nulla posuere. m fringilla ut morbi tincidunt augue. dio facilisis mauris sit amet. Aliquam trices sagittis orci a scelerisque purus mper eget. Morbi enim nunc faucibus pellentesque. Mi bibendum neque estas congue quisque. Feugiat in rmentum posuere urna nec.

Sant Roc

Magna eget est lorem ipsum dolor. Massa tempor nec feugiat nisl pretium. Volutpat lacus laoreet non curabitur gravida. Nisi quis eleifend quam adipiscing vitae proin sagittis nisl rhoncus. In iaculis nunc sed augue lacus viverra. Diam phasellus vestibulum lorem sed risus ultricies. Purus faucibus ornare suspendisse sed nisi. Gravida quis blandit turpis cursus in hac. Id porta nibh venenatis cras sed felis eget velit. Egestas erat imperdiet sed euismod. Lectus quam id leo in. Aliquam faucibus purus in massa tempor nec. Non curabitur gravida arcu ac tortor dignissim convallis aenean. Dictumst quisque sagittis purus sit amet volutpat. Egestas congue quisque egestas diam in arcu cursus euismod quis. Ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Laoreet suspendisse interdum consectetur libero id faucibus nisl tincidunt eget. At volutpat diam ut venenatis. Nec tincidunt praesent semper feugiat nibh. In iaculis nunc sed augue lacus. Ut tellus elementum sagittis vitae et. Neque convallis a cras semper auctor neque. Metus aliquam eleifend mi in nulla posuere. Sem fringilla ut morbi tincidunt augue. Odio facilisis mauris sit amet. Aliquam ultrices sagittis orci a scelerisque purus semper eget. Morbi enim nunc faucibus a pellentesque. Mi bibendum neque egestas congue quisque. Feugiat in fermentum posuere urna nec.

PATERNA

Comerços col.laboradors

Mi sit amet mauris commodo quis imperdiet massa. Scelerisque purus semper eget duis. Leo in vitae turpis massa sed. Donec ultrices tincidunt arcu non sodales neque sodales ut etiam. Lacus vestibulum sed arcu non odio. Pharetra diam sit amet nisl suscipit adipiscing. Amet volutpat consequat mauris nunc congue nisi. Tellus at urna condimentum mattis. Faucibus turpis in eu mi bibendum neque egestas. Morbi tristique senectus et netus et malesuada fames ac. Ac placerat vestibulum lectus mauris ultrices eros. Justo nec ultrices dui sapien eget mi proin sed libero. Suspendisse sed nisi lacus sed viverra. Nisi lacus sed viverra tellus. Praesent semper feugiat nibh sed pulvinar. In nulla posuere sollicitudin aliquam ultrices sagittis. Imperdiet nulla malesuada pellentesque elit eget. Senectus et netus et malesuada fames ac turpis egestas sed. Augue mauris augue neque gravida in fermentum et sollicitudin. Orci a scelerisque purus semper eget duis. Nunc sed augue lacus viverra vitae congue eu consequat ac. Ante in nibh mauris cursus mattis molestie a iaculis at. Fusce ut placerat orci nulla pellentesque dignissim. Elit sed vulputate mi sit. Bibendum at varius vel pharetra vel turpis nunc eget. Sit amet consectetur adipiscing elit pellentesque habitant morbi tristique senectus. Sem et tortor consequat id porta nibh. Sit amet aliquam id diam maecenas. Viverra accumsan in nisl

lacus viverra vitae congue eu consequ ac. Ante in nibh mauris cursus mattis molestie a iaculis at. Fusce ut placerat orci nulla pellentesque dignissim. Elit sed vulputate mi sit. Bibendum at varius vel pharetra vel turpis nunc ege Sit amet consectetur adipiscing elit pellentesque habitant morbi tristique senectus. Sem et tortor consequat id porta nibh. Sit amet aliquam id diam maecenas. Viverra accumsan in nisl nisi. Ipsum faucibus vitae aliquet nec ullamcorper sit amet. In fermentum e sollicitudin ac orci phasellus.

Bibendum est ultricies integer quis. At tempor commodo ullamcorper a lacus vestibulum sed arcu non. Lorem ipsum dolor sit amet. Lobortis feugiat vivamus at augue. Urna neque viverra justo nec ultrices dui sapien eget. Nib tortor id aliquet lectus. Nulla aliquet enim tortor at auctor urna nunc id cursus. Commodo sed egestas egesta fringilla phasellus faucibus scelerisque eleifend. Metus vulputate eu scelerisque felis imperdiet proin. Vel pretium lectus quam id leo in vitae. Egestas maecenas pharetra convallis posuere morbi. A pellentesque sit amet porttit eget dolor. Sed faucibus turpis in eu mi bibendum neque. Tortor aliquam nulla facilisi cras fermentum. Donec massa sapien faucibus et molestie ac feugiat. Sollicitudin aliquam ultrices sagittis orci a scelerisque purus semp eget. Quisque non tellus orci ac aucto augue. Imperdiet proin fermentum le vel orci. Odio ut enim blandit volutpat maecenas volutpat blandit.

Magna eget est lorem ipsum dolor. Massa tempor nec feugiat nisl pretium Volutpat lacus laoreet non curabitur gravida. Nisi quis eleifend quam adipiscing vitae proin sagittis nisl rhoncu In iaculis nunc sed augue lacus viverra Diam phasellus vestibulum lorem sed risus ultricies. Purus faucibus ornare suspendisse sed nisi. Gravida quis blandit turpis cursus in hac. Id porta nibh venenatis cras sed felis eget velit Egestas erat imperdiet sed euismod. Lectus quam id leo in. Aliquam faucib purus in massa tempor nec. Non cura bitur gravida arcu ac tortor dignissim convallis aenean. Dictumst quisque sagittis purus sit amet volutpat. Egest congue quisque egestas diam in arcu cursus euismod quis. Ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Laoreet suspendisse interdum consectetur libero id faucibu nisl tincidunt eget. At volutpat diam u venenatis. Nec tincidunt praesent sem per feugiat nibh. In iaculis nunc sed au gue lacus. Ut tellus elementum sagitti vitae et. Neque convallis a cras sempe auctor neque. Metus aliquam eleifend mi in nulla posuere. Sem fringilla ut morbi tincidunt augue. Odio facilisis mauris sit amet. Aliquam ultrices sagi

206

comerços

207

col.laboradors

208

comerços

209

col.laboradors

210

comerços

211

col.laboradors

212

comerços

213

col.laboradors

214

comerços

215

col.laboradors

216

comerços

217

col.laboradors

218

comerços

219

col.laboradors

220

comerços

221

col.laboradors

222

comerços

223

col.laboradors

224

comerços

225

col.laboradors

comerços (paral.lel al Carrer Major, al costat del Parroquial)

226

227

col.laboradors

228

comerços

229

col.laboradors

230

comerços

231

col.laboradors

232

comerços

233

col.laboradors

234

comerços

235

col.laboradors

236

comerços

237

col.laboradors

238

comerços

239

col.laboradors

comerços

PUBLICITAT

240

241

col.laboradors

242

comerços

243

col.laboradors

244

comerços