Llibret Falla Sant Roc de Paterna 2025

ANEMDE ruta

Bunyol d’Or i Fulles de Llorer de la Junta Central Fallera

Insígnia d’Or Llorejada de la Junta Local Fallera de Paterna

Premi 9 d’Octubre al Mèrit Lingüístic de l’Ajuntament de Paterna en 2021

Edita

Edita: A. C. Falla Sant Roc i Adjacents de Paterna

Coordina: Roberto Usina Rodríguez

Disseny interior, maquetació i portada: www.panalfallero.com

D. L.: V2246-2016

Direcció: C/Sant Roc nº11 Baix 46980 Paterna

Email: fallasantroc2011@gmail.com

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025

XARXES SOCIALS

De la mateixa forma, també s’ha presentat als concursos promoguts per Ajuntament de Paterna i la Junta Local Fallera de Paterna. Este llibret participa en els

Versió digital:

Facebook: Falla San Roque

Instagram: @santrocfalla

X: @fallasantrocpat

Issuu: Falla Sant Roc Paterna

Sumari

P.2 Edita

P.3 Equip col·laborador

P.4 Índex

P.5 Explicació de la portada

P.6 Alcalde de Paterna

P.8 Tinent d’Alcaldia de Garantia Social, Igualtat i Tradicions

P.10 Introducció:

P.16 Una ruta solidària

P.26 La ruta de la seda

P.40 De ruta per Paterna

ANEMDE ruta

P.60 Fem ruta per les falles de Paterna

P.80 Una ruta per la memòria

P.100 La ruta gastronòmica

P.108 Ruta de l’aprenentatge i les tecnologies

P.116 Llibret Major 2025

P.118 President 2025

P. 120 Galeria fotogràfica del President

P.122 Fallera Major 2025

P.124 Galeria fotogràfica de la Fallera Major

P.126 Exaltació d’Andrea

P.128 Junta Directiva

P.130 Comissió Major

P.150 Galeria fotogràfica de la Fallera Major Infantil

P.152 Exaltació d’Ariadne

P.154 Junta Directiva Infantil i Comissió Infantil

P.156 Falla Infantil

P.164 Recompenses Infantils

P.165 Activitats infantils

P.173 Galeria Fotogràfica Falles 2024

P.185 Premis 2024

P.186 Falleres Majors 2024

P.188 Exercici 2025

P.199 Enhorabones i Felicitacions

P.200 Epíleg

P.201 Bibliografia

P.202 Programa d’Actes

P.206 Col·laboradors Comercials

La nostra portada

Tots i totes estem constantment en ruta. En si, la vida és un camí que recorrem, del qual ens guardem coses, unes altres les apartem. Hem sentit innombrables vegades l’expressió “porta una motxilla a coll”, frase que és certa, perquè mentre caminem, mentre vivim, acumulem en la nostra motxilla, de manera involuntària o no, allò que més ens pesa, la qual cosa ha sigut significatiu, la qual cosa ens ha impressionat.

Quan Roberto ens va dir el lema de la falla infantil, “Anem de ruta”, ens imaginem a un muntanyenc recorrent valls amb una motxilla carregada. D’eixa motxilla, de la nostra història i experiència vital, anem soltant objectes i records, instants que formen l’àlbum de la nostra memòria.

De la motxilla d’aquest home caminant, ixen disparades pel vent, elements que formen la vida d’aquest llibret, un element per cadascuna de les rutes que componen la seua temàtica, elements del seu pas per Paterna. Una portada en mode collage, molt colorista, amb un toc natural i urbà alhora, com un grafiti a les muntanyes. Tècnica que, fins al moment, no havíem utilitzat i que li ve com a anell al dit.

Gràcies a tota la comissió de Sant Roc per la confiança cega en nosaltres, per deixar-nos ser les botes amb les quals recorreu el camí dels vostres llibrets en aquests últims quatre anys, de tantes alegries i tants premis.

JUAN ANTONIO Sagredo i Marco

Saluda

Alcalde de Paterna

Estimats fallers i falleres de Sant Roc,

És un orgull per a mi dirigir-me a vosaltres per a reconéixer-vos tot l’esforç, obstinació, treball i, per descomptat, compromís desinteressat que despreneu sempre en cada acte faller o activitat sociocultural per a portar sempre ben alt el vostre estendard així com el nom de Paterna.

Estes primeres paraules m’agradaria que anaren d’agraïment i felicitació enguany pel vostre gest de solidaritat amb el qual us vau sumar, una vegada més, per a fer costat a les víctimes i ajudar les persones afectades dels diferents municipis de la província de València per la tragèdia de la DANA ocorreguda el mes d’octubre passat.

I és que sou un clar exemple d’eixa iniciativa altruista que exerciu dins i fora de la nostra volguda Vila per a defendre els valors que tant ens caracteritza com paterners i valencians: la solidaritat, la unió i la fraternitat.

És per això que també vull donar l’enhorabona a la vostra Junta Directiva, especialment, a la vostra Fallera Major Andrea i Fallera Major Infantil Ariadne, als dos presidents Alejandro, així com a totes les persones que formeu part de la gran família fallera de Sant Roc, per eixa il·lusió i entrega que mostreu per deixar el llistó ben alt.

Desitge que gaudiu d’unes inoblidables Falles satisfetes de germanor, alegria i emoció per a continuar creixent així en la vostra encomiable labor i continuar fent història a la nostra ciutat.

Visca Paterna!

Visca les Falles!

FALLA Sant de patErna Roc MMXXV2025

ISABEL Segura i García

Saluda

Tinent

d’

Alcalde de Paterna

Benvolguda família fallera de Sant Roc,

Arriba el moment de gaudir. De continuar fent gran les nostres tradicions i cultura valencianes. De reviure amb intensitat la passió per les nostres Falles. És a dir, de compartir infinitat de sentiments i emocions que tan bé compreneu com a gran família fallera que sou i que ens regaleu any rere any quan s’acosta esta època de l’any.

Vull aprofitar estes línies per a transmetreus el meu orgull i agraïment per la vostra dedicació i gran labor juntament amb la resta de comissions falleres de Paterna per a fer de les nostres falles tot un referent.

Així es desprén en cada somni, en cada iniciativa i il·lusió que mostreu per continuar inspirant l’art i l’humor dels monuments fallers, gaudint de l’olor i so de la pólvora i la música als nostres carrers i participant en emotives trobades durant estes increïbles festes.

A totes les persones que conformeu la Falla de Sant Roc, i, especialment a les Falleres Majors Andrea i Ariadne, a més dels dos presidents Alejandro, us felicite pel magnífic treball que dueu a terme i continueu incansablement realitzant al capdavant de la vostra comissió fallera.

Us anime a gaudir un any més de la flama i el goig que sentim les persones que estimem les Falles.

Una forta abraçada

Isabel Segura García

Tinenta d’alcalde Garantia Social, Igualtat i Tradicions

FALLA Sant de patErna Roc MMXXV2025

FALLA Sant de patErna Roc MMXXV2025

ANEMDE ruta

Pròleg

ANEM DE RUTA

L’expressió amb la qual comencem ja ens dona a conéixer que la nostra idea és la d’emprendre una excursió, fer un recorregut que ens descobrirà un nou destí. Este simple enunciat amaga no sols l’acció de viatjar, sinó també l’esperit d’aventura i exploració que acompanya a cada nova experiència. L’entusiasme per descobrir nous llocs sempre ens desperta nerviosisme pel trajecte que tenim per davant i les experiències que viurem en este camí. Este nerviosisme, lluny de ser una cosa negativa, pot interpretarse com un senyal d’anticipació i emoció davant el desconegut.

Cada viatge és una oportunitat per a eixir de la nostra zona de confort i enfrontar-nos a situacions noves. A mesura que avancem cap al nostre destí, ens trobem amb paisatges sorprenents, cultures diverses i persones fascinants que enriquixen el nostre enteniment del món. Cada parada en el camí es convertix en una lliçó, cada interacció en una possibilitat d’aprenentatge. Estes experiències no sols ens permeten gaudir del moment present, sinó que també ens oferixen valuoses ensenyances sobre nosaltres mateixos i sobre els altres.

A més, el trajecte cap a un nou destí està ple d’imprevistos i sorpreses. Pot haver-hi moments d’incertesa o desafiaments inesperats, però són precisament estes situacions les que fomenten el nostre creixement personal.

Aprenem a adaptar-nos, a resoldre problemes i a trobar solucions creatives quan les coses no ixen com havíem planejat.

Així mateix, l’acte de viatjar amb uns altres crea llaços més forts entre amics o familiars. Compartir moments significatius durant el recorregut enfortix les relacions personals. Les històries compartides es convertixen en records inesborrables que atresorarem per sempre.

En el nostre cas, el recorregut el farem tots i totes les falleres de Sant Roc al costat de la resta de comissions falleres de Paterna i tota aquella persona que desitge acompanyar-nos. Estem segurs que el que he comentat en el paràgraf anterior en relacionar-lo amb la falla, haurà evocat molts records de nits de festa, assajos, menjars, sopars... experiències compartides que han reforçat els nostres llaços d’amistat des del primer moment en què decidirem emprendre el camí de formar part de la falla.

En definitiva, el recorregut que proposem a través d’este llibret no sols es tracta d’arribar a un destí físic, com per exemple podria ser el nostre casal, sinó de fer un viatge a través d’estes pàgines que ens ajude a adquirir nous coneixements i a reflexionar. Explorant estos nous horitzons també explorem emocions, records i desitjos, amb l’esperança que cada pas que donem en esta ruta és una oportunitat per a créixer, ampliar les nostres perspectives i enriquir-nos com a persones.

PERÒ... PER QUÈ ANEM DE RUTA?

Segur que molts de vosaltres us haureu fet la pregunta de per què hem triat esta expressió com a fil conductor del nostre llibret de 2025. La resposta és molt fàcil i pràcticament la mateixa que hem donat en anys anteriors.

Des de la delegació de llibret tenim com a tradició triar com a temàtica alguna cosa que tinga relació amb les falles que plantarem en la nostra plaça el mes vinent de març. En esta edició hem triat el lema de la nostra falla infantil, “Anem de ruta”, una falla que s’encarrega de fer el tàndem pare-fill de Pepe i Artur Badia, per ni més ni menys que trentena quarta vegada.

Però també hem volgut relacionar-ho amb la nostra falla major que té per lema “Tiānzhú, un relat oriental”, la desena falla en la nostra demarcació de Miguel Ángel Royo i José María Baixauli. Si ens fixem en la paraula “tiānzhú” i alhora veiem l’esbós de la falla, podem deduir que és una paraula escrita en xinés, la traducció de la qual al castellà és ruta. Si bé deixarem de costat les temàtiques orientals en el llibret, en l’explicació de la nostra falla major podrem veure diferents escenes orientals que hem relacionat amb esta paraula.

Els esbossos de les quals seran les nostres pròximes falles ja es van fer públics el mes de juny, quan realitzàrem la tradicional firma de contracte en els festejos de Sant Joan, i les ganes per veure-les ja plantades en la plaça de Sant Roc van en augment a mesura que ens acostem al mes de març.

Mentrestant, et convidem a gaudir d’este llibret amb la paraula ruta com a eix central, paraula a partir de la qual desenrotllem tot el seu contingut, amb el desig que us agrade el nostre treball, fet amb tot el carinyo i dedicació.

EN SANT ROC CONTINUEM EN RUTA, CONTINUEM FENT CAMÍ

Les falles realitzem tots els anys una ruta, un camí que ve marcat amb el seu inici el dia 20 de març, que comença en el mateix instant en el qual la nostra falla és reduïda a cendres i que acaba el dia 19 de març de l’any següent, el dia de Sant Josep, dia en què culmina la nostra festa. Podríem dir que es tracta d’una espècie de ruta circular en el temps, un tipus de ruta que acaba on comença, però amb la peculiaritat d’haver avançat un any més en el temps.

Des del moment de començar, la maquinària fallera es posa en marxa per a desenrotllar tot un exercici faller. La primera parada d’esta ruta podríem dir que és el dia de l’apuntà, dia en què es coneixeran els qui dels caminants que van fer l’anterior continuaran i els nous caminants que se sumaran a l’experiència.

I des d’este dia anirem fent parades en la ruta que es repetixen cada any, com per exemple la nostra firma de contracte en la festa de Sant Joan al juny, les processons en les festes majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer a l’agost, les demanàs de les nostres falleres majors al setembre, les nostres presentacions al gener… i així podria continuar enumerant alts en el camí que són fixos sempre. Tal vegada pot aparéixer alguna parada nova, però sempre mantenint l’essència de les quals per a nosaltres són clau i d’obligatori compliment any rere any fins a arribar a la tan anhelada setmana fallera.

La nostra ruta fallera també té uns protagonistes que es renoven cada any. Elegirem un president que serà qui ens guie en el camí i que triarà la seua junta directiva, que serà l’encarregada d’organitzar les diferents parades que fem. I com no, també elegirem a

les nostres falleres majors i president infantil, que juntament amb el president, seran els encarregats de representar a la nostra comissió durant tota la ruta.

En Sant Roc, un any més seguim en camí i amb este ja són 43 els que portem en marxa. Cadascuna d’estes 43 rutes queda reflectida en el quadern de bitàcola que s’ha editat en cadascuna d’elles, que no és ni més ni menys que cadascun dels nostres llibrets. Un llibret com el que tens ara mateix entre les mans, al qual precedixen altres 42 i que queden com a testimonis en el temps de totes les aventures que hem tingut la sort de poder viure.

Este llibret és la mostra que continuem fent camí, continuem escrivint pàgines de la nostra història arreplegant tot el que marca el moment i així esperem seguir durant moltíssim temps, mentre hi haja gent valenta que s’atrevisca a continuar fent camí i fent falla.

d’Antonio Machado

CAMINANT NO HI HA CAMÍ…

Antonio Machado va popularitzar estes paraules en el seu famós poema que va escriure l’any 1912 per al llibre “Campos de Castilla”. Cadascun de nosaltres construïm el nostre propi camí, la nostra pròpia ruta, en la qual hem de viure el present, avançar pas a pas, sense pressa però sense pausa, sense pors i sense mirar cap arrere llevat que siga per a aprendre d’errors passats.

Cada decisió que prenem es convertix en una rajola més en la construcció del nostre destí. A vegades, eixes rajoles són pesades i difícils de carregar, altres vegades, són lleugeres i ens impulsen a continuar avançant. No obstant això, és fonamental recordar que cada experiència viscuda, siga positiva o negativa, contribuïx a forjar la nostra identitat.

El camí no sempre serà recte ni fàcil, hi haurà obstacles i desviaments inesperats que posaran a prova la nostra determinació i resiliència. Però és precisament en eixos moments difícils on trobem l’oportunitat de créixer i aprendre més sobre nosaltres mateixos. En enfrontar desafiaments, descobrim les nostres fortaleses ocultes i desenrotllem habilitats que potser no sabíem que teníem.

Nosaltres mateixos som els encarregats d’escriure el nostre destí amb cada pas que donem. Estos passos podran ser ferms o dubtosos, llargs o curts, carregats d’incertesa o d’esperança, però l’important és que els donem cap avant, sense desfer el caminat, amb la vista fixada en un l’il·lusionant horitzó.

La vida ens fa seguir sempre cap avant. En la nostra memòria quedarà tot el que vam fer de la mateixa manera en què tot passa, les nostres emocions i experiències són efímeres, però es quedaran per sempre amb nosaltres, deixant empremta en el camí que recorrem.

A més, és essencial envoltar-nos de persones que compartisquen el nostre viatge o que almenys respecten el nostre rumb. Amics i éssers estimats poden oferir suport incondicional i diferents perspectives. Junts podem celebrar els assoliments aconseguits i trobar consol en les caigudes.

Així doncs, mentre caminem per esta senda única i irrepetible anomenada vida, recordem sempre la importància del present. Cada instant és una oportunitat per a crear bonics records i per a deixar una marca positiva en els qui ens envolten.

Enllaç al poema

AMB TOT LLEST, ARRIBA

EL MOMENT DE PARTIR

Arriba el moment d’anar posant fi a esta introducció per a començar l’emocionant ruta que tenim per davant amb este llibret. Amb la roba adequada i amb tot el necessari per a la nostra ruta carregat en la motxilla, et convidem que vages descobrint tot el que a partir d’esta pàgina podràs trobar. Un treball que hem realitzat amb tota la il·lusió del món, al qual hem dedicat moltes hores i amor, que dediquem especialment a totes eixes persones que ho gaudixen i que creuen en la cultura fallera, i sobretot, que valoren l’esforç que suposa tirar avant un llibret de falla.

A continuació et proposem 7 rutes diferents que han sigut acuradament seleccionades per a oferir una bonica experiència a partir d’articles, curiositats, imatges i poemes amb els quals podràs descobrir i aprendre noves coses. Després d’estes 7 rutes, també podràs trobar la nostra ruta fallera d’este exercici, els qui són els seus protagonistes i quines són les nostres metes, fent també un especial record al camí recorregut en el passat exercici.

És moment de partir, d’iniciar el camí que ens portarà a la setmana fallera de 2025, un camí del qual deixarem constància de manera individual dins de la història col·lectiva que realitzem com a falla, així que sense més… ANEM DE RUTA!

UnaSolidària ruta

ANEMDE ruta

Una ruta solidària

Amb la ruta solidària, podríem referir-nos a diferents iniciatives i projectes que busquen promoure la solidaritat i el suport comunitari, però en el nostre cas, iniciem la part temàtica del nostre llibret de 2025

amb la solidaritat mostrada pel poble valencià pels fets ocorreguts en la nostra terra el passat 29 d’octubre.

Com tots sabem, patirem un fort episodi de DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) que va suposar un dur colp a la nostra societat i una tragèdia que es va cobrar moltes vides humanes i va ocasionar innombrables danys materials.

.Este apartat és un homenatge a tota la solidaritat mostrada, a totes eixes poblacions i els seus veïns i veïnes que van veure com en unes hores les seues vides canviaven per sempre.

1. Una ruta solidària

UnaSolidària ruta

Roberto Usina Rodríguez

Imatges de la riuada de València de 1957

ANEMDE ruta

El passat dimarts 29 d’octubre serà una data que romandrà gravada en la memòria de tots els valencians i valencianes per la terrible virulència amb què vam patir un episodi de DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), que va afectar les comunitats autònomes de Castella-La Manxa, Andalusia, Catalunya, Múrcia, Aragó i molt especialment a la nostra regió, la Comunitat Valenciana, on els efectes van ser devastadors a la província de València.

La nostra terra ja ha sigut víctima de la força de l’aigua en temps passats, com va ser la gran riuada del 57, quan el riu Túria es va desbordar a la ciutat de València deixant 81 morts o la pantanada de Tous en el 82, quan el trencament de la presa va ocasionar 8 morts i més de 300.000 persones es van quedar sense casa. Però la veritat és, que el viscut en la fatídica jornada del mes d’octubre, supera amb escreix el succeït en les anteriors ocasions.

Esta jornada negra que hem viscut i els efectes causats que molts ciutadans i ciutadanes continuaran patint durant molt de temps, era impensable. En els temps que corren amb la tecnologia que hui dia tenim i amb totes les infraestructures creades, és incomprensible com una cosa així va poder succeir.

La principal tragèdia han sigut les més de 220 vides humanes que s’han perdut, a les quals cal sumar tots els danys materials, perquè hi ha gent que ha perdut la seua casa, cotxe, negoci i multitud de danys en infraestructures imprescindibles per al normal funcionament del nostre dia a dia, com a carreteres, metro, trens, antenes de telefonia, línies elèctriques, subministraments, depuradores d’aigua… sens dubte, uns danys que faran que tardem molt temps a recuperar la normalitat tal com la coneixíem fins a eixe dia.

Per sort a Paterna, la nostra ciutat, estos danys van ser mínims, perquè el gruix d’esta tragèdia s’ha viscut a l’altre costat del nou llit del Túria, en la veïna comarca de l’Horta Sud, però també a les comarques de la Plana d’Utiel, la Foia de Bunyol i la Ribera Alta i Baixa.

Deixarem de costat el debat sobre el qüestionable comportament que van tindre enfront de la catàstrofe les diferents administracions, però sí que faré un especial recalcament en la resposta massiva que va tindre el poble valencià que es va bolcar a ajudar a tots els seus veïns i veïnes

En eixos primers moments, crec que ningú va ser conscient de la gravetat de la situació i a poc a poc ens anàvem fent ressò de tot el que passava a través de les notícies que eixien en la televisió i de la gran quantitat de vídeos i imatges que van córrer com la pólvora per les xarxes socials. La incredulitat davant este panorama dantesc feia que anàrem digerint els fets, i la realitat ens colpejava amb cada situació que coneixíem d’algun familiar o amic, amb cada recurs gràfic que arribava als nostres telèfons… encara que crec que el primer colp de realitat que vam rebre totes les persones que vivim prop de les zones afectades i que no estàvem vivint en primera persona la tragèdia, va ser sens dubte eixa alarma d’alerta que va sonar en els nostres telèfons passades les 20h.

Acabada eixa nit d’infern i amb la llum del nou dia, va quedar reflectida la magnitud de tot l’ocorregut. Van ser moltes les persones que van haver de passar la nit en els seus llocs de treball, en els llocs on estaven fent les seues compres o simplement on bonament va poder. No vull ni imaginar el que es va haver de viure en moltes cases, davant la

Desastre de la DANA al seu pas per Aldaia

desesperació de no localitzar a un ser estimat, angoixa que en molts casos s’allargaria als dies posteriors, fins a rebre el pitjor desenllaç.

Des d’eixos instants inicials i amb el xoc que va produir la situació que estàvem vivint, traiem la força necessària per a posar-nos a la feina i intentar ajudar en tot el que fora possible, perquè crec que tots vam ser conscients que en eixos primers moments el temps corria en contra i la reacció de la societat valenciana no es va fer esperar.

La resposta del poble valencià ha sigut tot un orgull, mostra que la unió és la nostra millor bandera en temps difícils. Tota ajuda i aportació era necessària, per això no van tardar a sorgir, en tot just unes hores, punts de recollida solidària de menjar i articles de primera necessitat. El nostre Ajuntament va habilitar el pavelló esportiu municipal com un d’estos punts, igual que també ho vam fer amb el casal de la nostra falla i també moltes altres associacions de Paterna van fer el propi amb les seues seus, on centenars de voluntaris d’una forma completament altruista, organitzaven, classificaven i es preparaven per al repartiment i trasllat de tot el donat.

Però no sols es va quedar en això, sinó que les ganes de tirar un cable va fer que moltíssimes persones s’enfundaren en roba de treball, agafaren guants,

màscares, granera i poals i es desplaçaren en els dies posteriors fins a les zones afectades per a ajudar a traure aigua, llevar fang o moure estris.

I en este punt, és en el qual reconec esta ruta solidària que dona títol a l’article, a eixe camí que qualsevol persona va realitzar per a fer la seua donació o per a desplaçar-se fins i tot caminant fins a aquells llocs en els quals l’ajuda era fonamental i era impossible arribar amb cotxe. Una ruta que van fer milers de valencians i persones arribades de tots els punts d’Espanya amb un únic objectiu: bolcar-se amb qui més ho necessitava.

Voluntaris disposats a ajudar en les zones afectades

Mai hi haurà paraules suficients per a agrair la labor dels Cossos i Forces de Seguretat, Exèrcit, Bombers, Policia Nacional i Local, Guàrdia Civil, Protecció Civil, Brigades, Mèdics… que al costat de l’ajuda de tots els voluntaris van aportar el seu esforç i dedicació per a intentar retornar la normalitat en totes les zones arrasades per l’aigua i el fang.

Faré especial menció a la Policia Local de Paterna, als operaris de la brigada d’obres municipal, a l’empresa municipal GESPA, FCC Paterna i Aigües de Paterna pel treball realitzat en les diferents labors de neteja, reparació d’infraestructures i en els repartiments solidaris.

Paterna ha sigut una ciutat que ha demostrat la seua solidaritat i que ha acostat el muscle quan més falta feia. La labor feta per l’Ajuntament en constant comunicació amb altres administracions i amb els cossos de seguretat, pels empresaris que van secundar tant amb recursos tècnics com humans, i la col·laboració dels nostres veïns i veïnes, així ho demostra.

En el cas de la nostra falla, després d’esta jornada negra, la preocupació estava latent pels nostres artistes fallers, en tindre les seues vivendes i tallers en dos poblacions molt afectades per la DANA, Aldaia i Albal. Per sort, tant ells com les seues famílies estaven tots bé, però en el cas de l’artista infantil, el seu taller va ser negat per l’aigua i el fang aconseguint quasi un metre i mig d’altura.

La nostra resposta va ser unànime, i així, el dia de Tots Sants, l’endemà passat de l’ocorregut, un gran grup de fallers ens desplacem fins a Aldaia. En arribar, aparquem als afores i comencem a caminar cap a l’interior del poble. En avançar i veure per primera vegada en persona molts de nosaltres la realitat de l’ocorregut, com estaven els carrers, les cases… ens vam esglaiar i amb un nus en l’estómac, seguim la nostra marxa disposats a ajudar a Pepe i la seua família, i així tractem de rescatar tota la ferramenta, tots els ninots que fora possible i a llevar el pam de fang que inundava el seu taller.

Fallers de Sant Roc en el taller del nostre artista infantil

Va ser un dia colpidor i trist, ser conscients de gent que ha perdut tot, les seues cases, els seus records, el seu mitjà de vida… serà una cosa impossible d’oblidar. Per a nosaltres queda el que vam viure, amb el record que vam ser ací i que vam fer el que bonament vam poder amb els mitjans que teníem.

I de la mateixa manera en què nosaltres ho vam fer, ho van fer milers de persones que podrien contar milers d’històries com la nostra. No importa quina i com de gran fora l’ajuda, sinó haver estat amb el que es poguera al costat de qui més el necessitava i quan més falta feia.

Per este motiu, per estes rutes solidàries, es demostra la grandesa d’un poble i d’una societat que va traure el millor de si mateixa quan la desolació i la tristesa inundaven els nostres cors tacats de fang. Estic convençut que reconstruirem tot el destruït, i que ho farem junts com s’ha demostrat fins ara.

Nosaltres continuarem demostrant que la solidaritat és la millor bandera que es pot tindre en temps complicats i que el dolor dels pobles veïns també és el nostre, per això manem tot el nostre suport a totes les persones afectades, desitjant que com més prompte millor, puguen recuperar la normalitat que la DANA els va arrabassar.

Esta ruta solidària sempre serà recordada i romandrà per sempre en la nostra memòria. Gràcies, gràcies i mil vegades gràcies per haver demostrat unió, esforç i amor quan més es necessitava.

DesprésDama DE LA

ANABEL Pérez

Aparicio

En esta il·lustració podem veure a una fallera, acostant el muscle després del pas de la DANA per un taller faller. La dona retira com pot el fang de l’obrador, en el qual podem veure els ninots, encara en suro blanc tacats de fang.

També podem veure el seu vestit de fallera tacat i mullat, a l’espera de poder salvar-ho per a poder continuar lluint-ho de nou amb la mateixa il·lusió que ho ha fet en ocasions anteriors.

1. Una ruta solidària

Fang destrucció i

Isabel Pla Hernández

Núvols de pluja intensa, que presagien un cel trencat, natura que deslliga la força, davant la qual ningú pensa, que descarregant sense pietat, l’aigua arrossega com escorça, sense mirar tot al seu pas, despullant, deixant-lo tot al ras.

Torrents, rambles i rius, anegats pel líquid vital, pas obrint-se per arreu, que amb efectes destructius, deixa un rastre mortal, cobrant a tots el preu, allà per on creua, fent tota senda seua.

Emplenant de fang i destrucció, al seu caminar lleuger, no mira, no pregunta, no té cap contenció, ni res que puguem fer, sols deixar la marabunta, fins que vulga parar, i el sol de nou torne a brillar.

Natura capritxosa, davant d’ella som tots iguals, a voltes meravellosa, i altres totpoderosa, com demostra als temporals, de ment voraginosa, la seua energia solta, que tot al temps envolta.

La nostra terra valenciana, víctima de l’aigua ha sigut, en diverses ocasions, i la seua garra tirana, el nostre cor ha abatut, sense temps a reaccions, en una jornada terrible, al seu pas, irreversible.

Però cap dubte tinguem, del nostre ressorgir, reconstruirem els nostres pobles, i tot el destruït alçarem, doncs si d’una cosa podem presumir, i anunciem fent els redobles, que després d’este malson, València és la millor terra del món!

Mª

Ànima

solidària

1. Una ruta solidària

La solidaritat és un gest, que fan les bones persones, que tenen un cor honest.

Una mostra en temps advers, d’una ànima altruista, entregant els seus volers.

Ajudant qui més necessita, pal·liant el seu dolor, en la seua particular lluita.

Serà poc el que puga donar, però a canvi rebrà molt més, serà l’agraïment que li van a retornar.

És molt bell poder comprovar, que són moltes més les persones, que són capaços d’amar.

En les situacions adverses, cal sempre estar units, perquè es patixen menys les tristeses.

Quan el mal toca la porta, hi ha qui no dubta en apropar-se, per donar una abraçada ben forta.

I un suport incondicional, a qui està desemparat, en forma d’un amor fraternal.

Com s’ha mostrat en estos temps, en la nostra volguda terra, que del clima ha sofrit contratemps.

Beneïda gent voluntària, mai el poble valencià, oblidarà la vostra ànima solidària.

FALLA

Andrea López Esteve

ANEMDE ruta

La ruta de la seda

2

La Ruta de la Seda va ser una xarxa de rutes comercials que connectaven Àsia, Europa i parts del nord d’Àfrica. El seu nom prové de la seda, un dels productes més valuosos que es comerciaven al llarg d’estes rutes. Encara que la seda era un producte destacat, també s’intercanviaven moltes altres mercaderies, com a espècies, metalls preciosos, tèxtils, ceràmica i productes agrícoles.

Hui dia, la Ruta de la Seda és vista com un símbol de l’intercanvi cultural i comercial entre civilitzacions i ha sigut objecte d’interés tant històric com turístic.

.Després d’esta pàgina podràs trobar la connexió que va tindre esta ruta amb València, la seua història, llocs emblemàtics en els quals es va treballar este material i moltes altres curiositats que segur no sabies.

2. La ruta de la seda

laSeda ruta

Ana Morcillo Cabrero

ANEMDE ruta

La ruta de la seda és el nom popular pel qual coneixem una sèrie de rutes comercials que es van establir entre el sud-est asiàtic i la costa oriental africana, passant per més d’una desena de països.

El seu origen està documentat a la ciutat Xinesa de Chang’an, actual Xian, cap a l’any 27 aC on ja podem veure algunes mostres d’unes primeres elaboracions del teixit de seda que revolucionarà l’economia del país a través de la seua comercialització exterior mitjançant la Ruta de la Seda.

Chang’an tindrà el privilegi de comptar amb el monopoli de la producció sedera de tot orient i occident, cosa que havien de protegir i cuidar per a la contínua florida de la seua economia. La recepta de la seda era acuradament cuidada i vetlada entre aquells que es dedicaven a la cria i explotació del cuc de seda, així com tots els treballadors implicats en el posterior procés d’elaboració.

No va ser fins al segle VI, aproximadament cap a l’any 550, quan l’emperador bizantí Justinià va rebre una visita de dos monjos que procedien de Serinda, al nord de l’Índia. En la seua visita els monjos van regalar a l’emperador un ou de cuc de seda, dos capolls de seda i un grapat de

Mapa de la ruta de la seda

llavors de morera que havien portat des de la Xina amagats en els seus bastons buits. A més dels ingredients, els dos viatgers van mostrar el seu coneixement als artesans i van començar amb el que seria la fi del monopoli seder de la Xina.

Amb un nou taller situat a Constantinoble, la seda va començar a comercialitzar-se i a arribar a punts de la geografia on mai havia arribat, donant peu a l’obertura i expansió de la seua elaboració per tot orient i nord d’Àfrica.

D’esta manera i a causa de les conquestes dels musulmans, la seda va entrar a la península de la mà de la Dinastia Omeia, que s’establix en Al-Andalus en el segle VIII de la mà d’Adberraman III. De forma quasi instantània la producció de seda s’establirà en diferents punts de la península com són Toledo, Granada, Còrdova i València.

La documentació conservada testifica que ja en el segle IX hi ha a València almenys una desena de tallers que realitzen la cria, la cura i l’elaboració de la seda, així com el seu brodat manual amb lli i fil metàl·lic i el

Teler actual per al teixit de sedes

tintat dels teixits. Els tallers, o també anomenats Tiraz, proliferaran per tota la ciutat canviant la morfologia de la ciutat i l’economia de la mateixa, ja que València serà un dels grans centres exportadors sobretot a través del Mediterrani. En este moment es produirà un gran canvi en el sector agrícola de la ciutat mitjançant la retirada del cereal per a donar pas i prioritat al taronger i a la morera, arbre necessari per a alimentar a les nombroses colònies massives de cucs de seda que poblaven la ciutat.

És a dir, València va canviar de manera radical la seua manera d’entendre l’economia, el comerç, l’agricultura i fins i tot l’urbanisme amb l’entrada de la indústria sedera dins de les seues muralles.

La seda continuarà sent durant segles un pilar fonamental per a la ciutat que augmentarà de prestigi i importància durant el segle XIII després de la conquesta cristiana de la ciutat. Els tallers, de fundació islàmica, es conservaran amb mà d’obra mudèjar i conversa, ja que eren ells els únics que sabien el noble art de la seda, i fins i tot augmentaran la seua producció i es produïren nous teixits i tallers.

Capolls de cuc de seda

Un panorama creixent i pròsper que culminarà en segle XV amb l’anomenat segle d’or valencià on la indústria sedera jugarà un paper protagonista.

València compta amb una posició privilegiada per al cada vegada més creixent comerç que s’està desenrotllant al llarg de la mar Mediterrània pel que la seua seda s’expandirà pels països que puguen acollir en els seus ports esta mercaderia.

Entre tots els països prompte destacarà la connexió amb Itàlia a causa de la seua proximitat i es produirà un augment en el flux d’artistes, productes i influències entre València i les diferents ciutats italianes.

És en este ambient de multiculturalitat, naixerà el conegut barri de Velluters de València on s’establien professionals del teixit de seda que van vindre a la ciutat i van portar amb ells la tècnica del vellut o velluto en italià. El vellut (en valencià) revolucionarà la manera de teixir seda i ampliarà les seues formes i patrons a una qualitat d’excepcional.

Amb una indústria sedera cada vegada més desenrotllada i fins i tot amb un barri de la ciutat ocupat únicament per mestres seders, era necessària la presència d’una institució que posara orde i concert entre tots els implicats en la confecció de seda de la ciutat. Per este motiu, l’any 1479 es funda el Gremi de Velluters amb l’objectiu principal d’exercir com a òrgan regulador del mercat seder i control de la mercaderia que eixia de la ciutat.

Paral·lelament a este important fet i com a reflex de la importància de les, cada vegada més nombroses, rutes de la seda, que a hores d’ara ja han sigut ampliades a diversos llocs del continent americà; entre 1483 i 1498 es construïx la Llotja de Mercaders. Passat i actual orgull patrimonial de la ciutat llevantina, on es comercialitzava amb un gran nombre d’objectes i materials, a més de la seda, els seus fils, els seus dibuixos i els seus materials, pel qual adquirix el popular nom de Llotja de la Seda amb el qual ara la coneixem.

L’any 1494 el Gremi de Velluters adquirix l’edifici que serà la seua seu, l’actual Col·legi de l’Art Major de la Seda, reconeixement que adquiriran l’any 1686 de mà del Rei Carles II a causa de la importància nacional que havia adquirit el nucli seder de la ciutat de València. Esta denominació donava a València els privilegis de jurisdicció en tot el regne de València, la supervisió de tota la seua producció i privilegis de comerç amb els quals no comptaven altres nuclis industrials com, per exemple, Toledo.

La ciutat es veu en este moment monopolitzada per la seda. Els seus cada vegada més nombroses vies d’exportació i la fama que alça el teixit de manera nacional, faran que fora del barri de Velluters es puguen veure barris únicament dedicats als diferents processos de la seda, com és el tintat, el brodat, la confecció o el disseny, entre altres.

Com a òrgan oficial que era, el Col·legi es va haver d’enfrontar a diferents afronts i revoltes que van marcar la

Antiga foto de la porta del Col·legi d’Art Major de la Seda

història del gremi i es van gravar en l’imaginari popular dels seders valencians.

El 21 de gener de 1856 es va produir el Motí de Velluters, qualificat com la primera gran lluita de classes de la ciutat. La incipient industrialització del procés seder i, per tant, el cada vegada més escàs treball, van servir de caldo de cultiu perquè els treballadors del sector s’amotinaren en els voltants del Col·legi de l’Art Major de la Seda i reivindicaren de manera activa la millora de salaris i condicions per als centenars de persones que vivien de la seda. La revolta va durar dies de tibants moments que només va ser finalitzada després d’intervenció militar.

46 anys després es va produir un nou episodi de vaga i reivindicació en l’anomenada Vaga de les Filanderes, on les dones que filaven el fil de seda, tasca increïblement delicada i laboriosa, van reclamar una pujada de salari i una millora de les condicions laborals. Revolta que va ser secundada per un gran nombre de gremis i que es va acabar convertint en un reclam general de treballadores de diferents sectors.

La caiguda de l’imperi seder valencià no es va produir fins ben entrat el segle XIX, quan la industrialització es va anar endinsant a poc a poc al nostre país minvant els processos manuals. Va ser molt a poc a poc com els mestres seders i tots els oficis relacionats van anar advocant cada vegada més per un procés més mecànic de la seda i menys manual, alguna cosa que va fer que moltes famílies amb generacions de membres formats com a mestres de la seda anaren abandonant l’ofici.

Hui dia podem veure evidències d’esta daurada època en algunes de les velles cases que es conserven en el centre històric de la ciutat, en els seus entresolats i àtics, que conserven òculs que deixaven passar, quant a penes la llum per a la vida i criança del cuc de seda.

També podem veure la seua petjada en la tela d’espolí que lluïx cada any la Fallera Major de València i la Fallera Major Infantil de València, i els dibuixos que les ornamenten, tots herència de l’antiguitat.

Com a mostra i commemoració d’esta gran etapa de la història valenciana, tenim la sort de comptar amb el Col·legi de l’Art Major de la Seda, el qual alberga el Museu de la Seda que recorre la història de la mateixa i les diferents empremtes que ha deixat a la ciutat i en la nostra cultura.

Per part seua, el Col·legi seguix en funcionament d’una forma limitada, portant un exhaust registre dels pocs seders valencians que encara conservem a la ciutat i voltats.

Treballant en l’elaboració d’un teixit de seda

Antic mapa de la ciutat de València

Espolins Fallera Major i Fallera Major Infantil de València

2. La ruta de la seda

LaSedaplagiada

Sheila García Jodar

ANEMDE ruta

Per tots és sabut que la tradició sedera valenciana posseïx un riquíssim llegat cultural que ha evolucionat al llarg dels segles. La varietat en teixits i materials de la indústria tèxtil valenciana i el seu ús a través del folklore valencià han procurat el seu manteniment en el temps creant una potent indústria que dona treball de manera directa als productors de teixits, i de manera indirecta a les botigues d’indumentària, sastres i modistes, orfebres... i una infinitat d’oficis.

Esta indústria tèxtil i més en concret la sedera, té com a màxim aparador la indumentària valenciana, quan falleres i fallers lluïm els nostres vestits regionals, que s’han convertit en objecte de sorpresa i admiració per als forasters que ens visiten, i en preuada possessió per a totes les persones que estimem i tenim la sort de vestir la nostra indumentària.

La seda valenciana té el seu màxim exponent en els teixits espolinats, més comunament dits simplement espolí. Estos teixits es fabriquen de manera 100% manual, amb fils de seda natural i amb fils de metall com per exemple l’or, en màquina Jacquard. Estes teles reben el seu nom gràcies a una xicoteta peça de fusta que s’empra per a teixir-los.

Enllaç sobre el procés de confecció d’un espolí

Segons el Col·legi d’Art Major de la Seda de València, els teixits espolinats es van fabricar per primera vegada a Espanya en el segle XV. Amb el pas dels anys es va anar perfeccionant la tècnica fins que l’any 1801, un francés anomenat Joseph Marie Jacquard inventa la màquina que porta el seu nom, que permetia teixir diferents patrons mitjançant un mètode de targetes de cartó perforades, tècnica que es manté fins al dia de hui, sent València l’únic lloc del món que contínua amb la producció d’estos teixits.

La peculiaritat de la seua confecció, el resultat de la qual és un teixit que de manera general sol tindre 54 centímetres d’ample, reproduïx motius florals, garlandes i altres motius geomètrics o vegetals. Estos dibuixos són els que s’han conservat a través dels cartons perforats antics (carpio, àrab, València…), encara que la indústria ha creat també alguns nous (com per exemple el Fallera Major de València).

Com ja podreu imaginar, el seu teixit manual fa que la seua creació siga un procés lent i laboriós, perquè per a un treballador amb experiència, l’habitual en una jornada de 8 hores

és aconseguir teixir entre 20 i 30 centímetres diaris depenent també de la complexitat del dibuix a teixir. Amb esta dada i tenint en compte que per a un vestit de fallera farien falta entre 12 i 13 metres d’estes teles estretes, el teixit d’un espolí pot suposar fàcilment entre 40 i 50 dies de treball per a un únic treballador.

Amb totes les dades llançades fins ara, podreu suposar que el preu d’estes teles no és apte per a totes les butxaques, perquè encara que el preu varia en funció del dibuix, la quantitat de metalls… només sap amb certesa el seu preu qui s’ho ha pogut permetre. Perquè ens fem una idea, l’Ajuntament de València ha licitat l’espolí Fallera Major de València per al present exercici en 24.500 € i el Fallera Major Infantil de València en 22.687,50 €, sent per a tots dos casos el preu màxim del metre de tela 1.500 €.

Ara i ja havent posat en antecedents, vull centrar-me en el tema que m’ha portat a escriure este article: les queixes i denúncies dels productors valencians enfront del plagi d’estos dibuixos tan característics provinents de països asiàtics.

Espolí França

Enllaç a una notícia apareguda sobre el plagi d’espolins

Des de finals de la primera dècada dels 2000, amb l’expansió tecnològica i amb ella la proliferació de les compres per internet, van començar a detectar-se la venda de teles amb dibuixos plagiats de l’artesania valenciana a un cost moltíssim inferior al que té ací. Això va suposar que els productors valencians es posaren en peu de guerra quan es va detectar la venda d’estes teles en botigues d’indumentària valenciana. En l’actualitat és fàcil trobar en plataformes de vendes, teles que imiten dibuixos registrats per firmes d’artesania valenciana.

Com és d’esperar, estos teixits copiats disten moltíssim de la qualitat dels nostres. Els materials i els tints no són els mateixos que s’empren ací, els acabats són molt pitjors, i fins i tot en els plagis dels dibuixos es poden apreciar diferències, perquè tendixen a distorsionar o estirar els originals.

El realment preocupant d’això, va ser que sembla ser va haverhi empreses del sector de la indumentària valenciana que van

posar a la venda a les seues botigues estos teixits portats de l’estranger, tal com van declarar en premsa ja l’any 2013 empresaris del sector. Això em porta a llançar una sèrie de reflexions sobre este tema, com per exemple el poc favor que fan a la indústria valenciana les botigues que comercialitzen amb esta mena de teles o el poc tacte que tenen els compradors d’estos teixits, sabent que lluiran una tela falsa fàcilment identificable a ulls de qui entén un mínim d’indumentària.

Al meu entendre, l’espolí és la joia de la corona de la indumentària valenciana, una obra d’art digna d’admirar i per a molts i moltes un somni en el seu armari faller que està a l’abast de molt pocs. Nosaltres mateixos hem de fer valdre este tipus de teles tan característiques de la nostra idiosincràsia que fins i tot s’autentiquen amb certificats del Col·legi de l’Art Major de la Seda i la nostra mínima aportació per a això hauria de ser no comprar estes còpies barates siga en plataformes d’internet o en alguna botiga d’ací que sense cap mena d’escrúpols comercialitze amb elles.

Espolí Real

Espolí Reina

Còpia d’espolí anunciada per una plataforma de vendes

Al final el nostre màxim orgull és poder presumir d’una indústria sedera que té més de 6 segles d’història i d’una indumentària única en el món, que ens enriquix com a cultura i ens caracteritza com a poble, per això, posem-la en valor, ja que si no ho fem nosaltres mateixos, ningú ho farà per nosaltres.

Espolí plagiat. A l’esquerra l’autèntic, a la dreta la copia.

La fàbrica de

2. La ruta de la seda

laSeda de Moncada

Félix García-Consuegra Beleña

Entrada a la fàbrica de la seda

ANEMDE ruta

La Comunitat Valenciana i més concretament la zona de València té una àmplia tradició sedera, amb segles d’història que s’ha mantingut en el temps, en gran part gràcies a la nostra indumentària tradicional i al món faller, amb uns vestits únics que sorprenen a qui ens visita i de gran estima per a totes les persones que gaudixen vestint la nostra indumentària.

Al llarg de la nostra geografia, podem trobar multitud de llocs que són testimonis d’esta tradició sedera, així que investigant sobre quin d’estos llocs podria parlar, vaig trobar la fàbrica de la seda de Moncada, un lloc que va ser construït en el segle XIX i en el qual hui dia encara es continuen produint teixits de seda de manera manual en antics telers Jacquard.

Ens vam posar en contacte amb ells i programem una visita a les instal·lacions, on vam ser rebuts per l’arqueòleg municipal de Moncada, Josep María Burriel, qui ens va ensenyar les instal·lacions i ens va anar explicant la història del lloc i ens va ensenyar totes les instal·lacions, i d’esta visita, naix este article per al nostre llibret de 2025.

Entrem en este històric edifici que respira història per totes les seues parts. Ens conten que la població té relació amb la cria del cuc de seda des del segle XVII, quan els agricultors i la gent del camp criaven els cucs per a la producció de la seda en les seues andanes per a després vendrela i així traure un ingrés extra. A mitjan segle XIX es construïx la fàbrica, la qual gaudix de gran impuls a partir de 1931 quan l’adquirix la família Garín, qui reactiva la producció tèxtil de la fàbrica. Tot el material i patrimoni moble que hui dia ensenyen és el llegat de Garín, de gran bellesa i singularitat.

Tot apunta al fet que Ramón de Villarroya (qui dona nom al carrer en la qual està situada la fàbrica) va ser un dels seus propietaris quan es va construir en el segle XIX. La família de Villarroya era qui proveïa de seda filada als productors de València. Després d’anys treballant el filat i el tort de la seda, la fàbrica cap a finals del segle XIX passa a les mans de la família Lombard, els qui van continuar treballant la seda. Se sap que els Lombard venen la fàbrica en 1926, encara que no és molt clar si la van vendre directament a la família Garín o ho van fer a través d’un intermediari.

La família Garín portava treballant la seda des del segle XVIII. Primer a manera de taller gremial i en 1820 funden l’empresa que se situava a València en el barri de Velluters. Quan adquirixen la fàbrica de Moncada traslladen allí part de les seues instal·lacions en 1931. Durant eixos primers anys en què els va enxampar la Guerra Civil Espanyola, la producció va haver de reorientar-se, destinant els teixits a la confecció d’uniformes per a l’exèrcit i a l’elaboració de paracaigudes. Més tard, l’empresa va reprendre la seua activitat tradicional que contínua fins als nostres dies.

En 1963 tanquen la fàbrica de València i es queden amb la de Moncada, en la qual a part dels famosos espolins, també van fabricar tapisseries, cobertors, varietat de teixits i fins i tot catifes.

Finalment, la fàbrica passa a mans municipals l’any 2013. Este canvi de propietat es duu a terme mitjançant una permuta amb la família Garín, els qui eren els propietaris i havien mantingut visca la tradició tèxtil durant generacions. Des d’eixe moment, l’Ajuntament de Moncada assumix la responsabilitat de preservar i revitalitzar

este emblemàtic lloc, que no sols representa un llegat industrial, sinó també una part fonamental de la identitat cultural del municipi.

Al llarg dels anys següents, es duu a terme un dur treball enfocat en el manteniment integral de la fàbrica. Este esforç inclou no sols la conservació del patrimoni arquitectònic i cultural, sinó també una exhaustiva revisió de tot el seu inventari. Cada peça, cada màquina i cada ferramenta van ser acuradament catalogades i avaluades per a assegurar que es mantinguen en condicions òptimes. A més, es va desenrotllar un ambiciós projecte museològic que busca no sols exhibir els elements històrics, sinó també contar la història darrere d’ells i la seua rellevància en el context local i industrial.

Després d’anys de dedicació i esforç, les instal·lacions finalment s’obrin al públic el juliol de 2024, marcant un nou capítol en la vida de la fàbrica, transformant-la en un espai accessible on els visitants poden veure el fascinant món del teixit i la producció tèxtil. Com he esmentat anteriorment, hui dia la fàbrica continua funcionant activament, això és possible gràcies al fet que l’empresa Garín 1820 ha llogat les instal·lacions a l’Ajuntament.

Antiga foto de la fàbrica de Garín en el barri de Velluters

Esta col·laboració permet que continue la producció de teixits de seda, mantenint vives les tradicions artesanals que han caracteritzat a esta indústria durant segles.

D’esta manera, es programen visites guiades que oferixen als assistents una experiència única. Durant estes visites, a més del recorregut per les instal·lacions, aquells que hem pogut visitar-les podem observar en directe com es continuen utilitzant estos antics telers. És realment impressionant veure com els artesans treballen amb destresa i dedicació per a teixir espolins de seda completament a mà.

La fàbrica compta amb dos edificis, el Xalet i la Nau. Es té constància que en origen la fàbrica ocupava una poma sencera, però en l’actualitat només queden estes dos zones. El Xalet és d’estil modernista Secessionista i la Nau és una construcció típica de fàbrica del segle XIX que conserva les bigues de fusta i la teulada de dos aiguavessos amb teula moruna i els sòls originals de rajola.

En el Xalet, es troba en la planta baixa la recepció, l’accés a la fàbrica, un magatzem i la sala 1 de l’exposició. En la primera planta se situa l’oficina de gestió i direcció de l’arxiu, un laboratori i altres dos magatzems. Al costat oest del Xalet es troba la Nau, on està l’exposició permanent de més de 70 metres de longitud, on es troben els telers i les màquines.

Entre estos dos impressionants edificis, que destaquen entre la resta d’edificis que els envolten, es guarda una valuosa col·lecció que consta de més de 5.000

Una de les sales d’exposició

peces úniques i significatives. Esta col·lecció no és només un conjunt d’objectes sinó que és un veritable tresor històric que abasta una àmplia gamma d’elements relacionats amb l’art i la indústria tèxtil. Entre les peces més destacades es troben esbossos de dissenys que daten des del segle XVII, els quals oferixen una visió de l’enginy i la creativitat. A més, hi ha dibuixos elaborats a carbonet, uns altres que han sigut acolorits amb guaixe, patrons meticulosament elaborats, així com llibres de la fàbrica que documenten la seua història i evolució.

La col·lecció també inclou protocols notarials, llibres de comptabilitat que reflectixen la gestió econòmica de l’època i registres d’encàrrecs que mostren la demanda i popularitat d’aquestos productes. Tot este material ha sigut acuradament conservat en arxivadors metàl·lics dissenyats per a protegir-lo adequadament, mantenint condicions òptimes de temperatura i humitat per a garantir la seua preservació al llarg del temps.

A l’interior de la Nau, es poden trobar 11 telers Jacquard del segle XIX, construïts en ferro i fusta, tots ells en perfecte estat de funcionament. Estos telers no són meres relíquies del passat, encara s’utilitzen per a produir teixits de seda d’alta qualitat, la qual cosa demostra la continuïtat de les tradicions artesanals en un món cada vegada més industrialitzat. A més, hi ha diverses màquines antigues que exercixen un paper crucial en el procés d’enrotllar la seda en diferents suports i rodets, preparant-la per a la seua posterior utilització en els telers.

Dibuix en paper mil·limètric i posterior resultat d’espolí

Agulles i ferramentes que s’utilitzen per a la producció de teixits

Cal destacar que dins de la Nau existix una sala que encara no està oberta al públic. En este espai reservat, l’arqueòleg municipal continua treballant en un ambiciós projecte museístic i en la restauració del patrimoni trobat. Durant el procés d’inventariat, es van descobrir diversos telers i màquines destinades a l’elaboració de passamaneries que havien sigut emmagatzemades i estaven desmuntades. L’arqueòleg ha assumit la responsabilitat de muntar estes peces a poc a poc, contribuint així a recuperar i preservar una part important del llegat industrial i cultural relacionat amb la fàbrica.

Esta fàbrica és sens dubte, un fidel reflex de la indústria sedera de la Comunitat Valenciana, un autèntic tresor que val la pena visitar. Este lloc s’ha convertit en un museu viu en el qual podem veure el seu passat, però també aprendre com continuen funcionant i produint d’una manera artesanal d’una manera visual i didàctica, al qual a més fins i tot li falta una part per descobrir, així que caldrà programar una nova visita quan estiga totalment acabat.

Telers Jacquard en funcionament i màquines antigues per al treball de la seda

Cartons que s’empren per a l’elaboració d’espolins

DePaterna ruta per

ANEMDE ruta

De ruta per Paterna

Estem segurs que molts dels lectors del nostre llibret ja coneixen Paterna, però si vols conéixer un poc més o descobrir el nostre bonic poble per primera vegada este apartat és ideal per a fer-lo.

3

A continuació et proposem un itinerari perquè pugues descobrir els principals punts d’interés de Paterna, els seus racons, la seua història i paratges naturals. També parlarem de les rutes que fan o han fet alguns dels nostres veïns al llarg del temps.

.És clar que ací tot no ho podem posar, perquè necessitaríem infinites pàgines, però et presentem un bonic i curiós resum que t’ajudarà a conéixer una miqueta més del nostre poble.

Fent turisme per Paterna

Félix García Consuegra Beleña 3. De ruta per Paterna

ANEMDE ruta

Conéixer i descobrir nous destins és una de les millors maneres d’expandir els nostres horitzons i viure experiències úniques. Quan viatgem a llocs desconeguts, no sols ens allunyem de la nostra rutina diària, sinó que també ens submergim en un món completament diferent del nostre dia a dia. Cada nou destí ens oferix l’oportunitat d’aprendre sobre diferents cultures, tradicions i estils de vida, la qual cosa ens enriquix com a persones i en moltes ocasions, a canviar la nostra perspectiva.

En explorar nous pobles, ciutats o llocs, ens trobem amb paisatges impressionants, des de muntanyes majestuoses fins a platges d’arena blanca, museus, monuments i moltíssimes noves curiositats i cadascun d’estos llocs ens convida a apreciar les diferents cultures i el seu llegat cultural.

Cada viatge es convertix en una aventura única, plena de moments inoblidables que queden gravats en la nostra memòria. Des de provar nous plats fins a participar en festes locals, cada experiència ens ajuda a créixer i a veure la vida des de diferents punts de vista. Estes vivències no sols ens aporten alegria i diversió, sinó que també ens ensenyen lliçons valuoses sobre l’adaptabilitat, l’empatia i la curiositat.

En resum, conéixer i descobrir nous destins no sols és una forma d’entreteniment, sinó una inversió en el nostre desenvolupament personal. Ens ajuda a eixir de la nostra zona de confort, a obrir la nostra ment i a viure la vida d’una manera més plena i enriquidora. Així que, cada vegada que tinguem l’oportunitat de viatjar, recordem que estem obrint una porta a un món ple d’experiències úniques.

El turisme exercix un paper fonamental en el desenrotllament i la sostenibilitat dels pobles, ja que ajuden a preservar el patrimoni cultural i els costums locals. Les rutes turístiques permeten que els pobles mostren la seua història, tradicions i costums. Això no sols atrau visitants, sinó que també fomenta un sentit d’orgull entre els locals, incentivant la conservació del seu patrimoni.

motors de la nostra regió, que és de gran atractiu per a viatgers tant estrangers com nacionals gràcies a la immensa varietat d’oferta de la qual podem presumir, en la qual podem gaudir de platja, muntanya, grans ciutats i xicotets pobles, amb gran varietat de festes, gastronomia i una infinitat de cultura.

Amb la intenció de fer-vos descobrir un dels racons de la nostra geografia, vull parlar de Paterna i de tot el que ací podem mostrar al món.

A més el turisme també suposa un fort motor econòmic que genera ocupació, estimula les economies locals i fomenta la inversió en infraestructures.

Al llarg de tota la Comunitat Valenciana podem trobar molts exemples de tot el que he descrit fins ara, perquè el turisme suposa un dels principals

El poble de Paterna inaugura la seua primera oficina de turisme l’any 2002, en una xicoteta cova molt a prop a l’ajuntament al carrer Metge Ballester. Amb el pas dels anys i davant el creixement del turisme, esta primera oficina es queda xicoteta i l’ajuntament la trasllada a un nou edifici que adquirix al carrer Major l’any 2020, situant-la en l’artèria principal del poble. És ací on podrem trobar el punt de partida i tota la informació necessària per a conéixer Paterna, i fins i tot concertar alguna de les diferents rutes que s’oferixen, com per exemple la ruta del foc, rutes nocturnes i fins i tot rutes teatralitzades.

A continuació, farem una xicoteta visita pels diferents llocs que ens oferix Paterna:

La Torre

La Torre és sense cap lloc a dubte el monument més emblemàtic de la ciutat, símbol indiscutible de Paterna. Als pobles del voltant podem més torres de l’eix defensiu de l’època, però esta té dos característiques que la diferencien de les altres. La primera característica és la seua ubicació, en un altell, la qual cosa fa que siga visible des de pràcticament qualsevol punt de la ciutat, i la segona, és que és de forma troncocònica, quan l’habitual és que foren quadrades, la qual cosa fa pensar que després de la conquesta cristiana, la torre va ser reformada per a donar-li la seua forma actual.

La seua construcció data d’entre finals del segle XI i principis del XII, i formava part del sistema defensiu de la ciutat de València. Té una altura de 19,50 metres, la seua base inferior 12,70 metres de diàmetre i la superior 9,60.

El seu accés original era a través de la primera planta amb un sistema d’escala. Després de la reforma que es va realitzar de restauració del monument en els anys 60 del passat segle, es va respectar el seu accés original agregant una escala exterior feta de rajola cara vista. En el seu interior podem descobrir 3 plantes més una terrassa: la planta baixa que es creu que era l’aljub i la primera planta, totes dos de forma quadrada, la segona planta de forma octogonal i la terrassa superior amb unes vistes de 360 graus de tot el poble de Paterna.

La Torre i les coves-vivenda que l’envolten van ser declarades com a Monument Històric Artístic d’Interés Local el 9 de setembre de 1971, com s’indica en el BOE d’eixe mateix dia.

Les Coves

A Paterna podem trobar coves-vivenda en diferents punts, com són les que envolten la Torre, en el barri d’Alborgí o en el de Campament. Es tracta d’una mena de vivenda excavada en el mateix sòl que realitzaven aprofitant la pròpia tipologia i morfologia del terreny. Es pensa que poden ser d’origen morisc, però el que se sap 100% segur és que la seua època de màxim desenrotllament va ser en el segle XVIII, sent la documentació més antiga que podem trobar en l’arxiu municipal de l’any 1824.

Existixen dos tipus de coves. D’una banda tenim les enfrontades, amb façana i porta com si fora una casa normal, sent el seu interior excavat en la roca. I d’altra banda estan les denominades com “enclotades” que s’organitzen excavant una plaça inicial a la qual s’accedia per una rampa, i per esta plaça s’accedia a diverses coves, no tenint les d’este tipus més façana que la que requeia a esta plaça.

L’auge i màxima esplendor d’esta mena de vivenda tindria lloc cap als anys 40 del segle XX, quan es comptabilitzaven més de 500 coves. Uns anys més tard començaria el seu declivi a favor de cases convencionals o edificis de vivendes a causa de l’expansió urbanística de l’època. El seu abandó i en relacionar-les la gent amb la pobresa, va fer que moltes d’elles foren demolides, quedant en peus hui dia menys de 100 repartides pel terme municipal.

El Calvari

Este lloc rep este nom perquè entre finals del segle XIX i principis del XX era on es representava el Viacrucis. A l’origen era on se situava l’alcàsser de Paterna, del qual les primeres referències daten de l’any 1094 quan el Cid el remodela per a convertir-lo en la seua residència. Després de la mort del Cid, l’alcàsser torna a caure en mans musulmanes i fins a l’any 1237 no tornarien a recuperar-lo els cristians amb l’arribada de Jaume I d’Aragó i durant quasi el segle i mig següent, el castell aniria passant per diferents mans de nobles i cavallers cristians fins que l’any 1347 el castell és manat destruir per En Lope de Lluna durant la guerra de la Unió.

En l’actualitat d’este castell no queden més que algunes restes de la seua muralla i alguns fonaments que romanen enterrats. Hauríem de destacar que, l’any 1911, un grup d’arqueòlegs de “Lo Rat Penat” va explorar el subsol del castell, trobant una galeria que travessava la muralla, restes d’una porta i un túnel, que posteriorment van ser explorats de nou l’abril de 1967 per un grup local equipat de material fotogràfic, que va permetre l’alçament de plans bastant detallats. No obstant això, les estades subterrànies del castell encara no s’han pogut explorar per les grans dificultats d’accés que amaguen estes ruïnes, per la qual cosa es creu que algun dia, si s’aconseguix arribar a elles, poden aparéixer moltes sorpreses.

Hui dia es tracta d’una gran plaça oberta, amb unes magnífiques vistes al riu Túria i l’horta. Declarat Bé d’Interés Cultural, en el seu centre s’alça una torre amb

un rellotge de quatre esferes que va manar construir en 1941 l’alcalde Ernesto Ferrando Mir. Este rellotge ja existia i es va traslladar a este lloc des de la façana de la pròxima església de Sant Pere.

El Palau dels Comtes de Vilapaterna està situat enfront de l’actual Calvari i va ser construït en el segle XVIII com a residència d’Antonio Pando Bringas Arnaiz i Peña, primer comte de Paterna, per l’arquitecte Antonio Gilabert Fornés i representa una mostra de l’arquitectura de la noblesa valenciana del segle XVIII.

A l’origen es va idear amb dues parts: la primera, la zona de residència, amb forma rectangular amb tres pisos i àtic. I la segona, que ja no existix, eren les cavallerisses i les dependències del procurador patrimonial. La seua façana és simètrica, rematada per un frontó en la seua part superior a l’estil neoclàssic de l’època, i del seu interior només es conserva l’escala i alguns sostres.

El Palau

Aquest edifici ha tingut diversos usos al llarg del temps, perquè a part de ser residència, també es va usar com a escola, refugi de pobres i hospital de guerra. A causa de la seua mala conservació, després de ser declarat com a Monument Històric Artístic d’interés Local, el Ministeri d’Educació i Ciència inicia obres de restauració en 1977 i uns anys més tard, en 1982, l’ajuntament de Paterna el compra per a establir la seua seu, amb el que el rehabilita i construïx un edifici annex. L’ajuntament de Paterna instal·laria en este edifici la seua seu definitivament en 1990.

El Museu de Ceràmica

Actualment el Museu Municipal de Ceràmica està situat en la plaça del Poble, en l’edifici que va albergar antany l’ajuntament de la ciutat. Inicialment es trobava a la Torre, passant després per un local al carrer Sant Agustí i definitivament a la seua ubicació actual.

Paterna és un poble ric en patrimoni i jaciments arqueològics que s’han trobat en moltes excavacions realitzades i este lloc és el que s’encarrega de catalogar, investigar i conservar tot el que s’ha anat trobant.

En este museu podem descobrir la tradició terrissaire de Paterna que va tindre lloc durant els segles medievals i una època de la part moderna, entre els segles XII i XVI. Durant estos cinc segles, la ceràmica dels tallers terrissaires de Paterna es va unir a les xarxes comercials que la Corona d’Aragó va tindre amb tots els ports del Mediterrani, guanyant un merescut prestigi per la qualitat dels seus treballs.

Reconegut i catalogat com a museu l’any 2000, va passar a integrar-se en el Sistema Valencià de Museus en virtut de la llei 4/1998, podrem trobar exposicions permanents i temporals del ric llegat de la ciutat de Paterna.

L’Espai Cultural de les Coves del Batà

Les Coves de Batà són un conjunt de huit coves situades al carrer Pérez Galdós que, després de ser restaurades fa anys, s’utilitzen com a museu etnològic amb el nom de “Espai Cultural de les Coves del Batà”.

Durant molt de temps, després de la restauració, les coves van servir per a l’exposició permanent de tallers de ferreria, telers, còpies del mobiliari tradicional de les coves i una secció dedicada a la Cordà de Paterna, a més d’altres exposicions que van variar amb el temps.

Per a potenciar encara més l’espai i aprofitar l’aturada temporal del museu a causa de la pandèmia, alguns veïns i treballadors de l’ajuntament de la ciutat, van fer una gran faena museística per a aportar valor a este lloc, recuperant una part del passat de Paterna, peces antigues i recreant diferents zones del poble.

Amb esta remodelació, l’espai va ser reobert en el que podem trobar una exposició sobre la pel·lícula “Dolor i Gloria” que Pedro Almodóvar va rodar a Paterna, així com diferents estades en les quals podem veure objectes antics, la reproducció d’una cova-vivenda i com vivien els seus habitants, el “trenet”… representa tot un homenatge a la història més recent de Paterna.

El Casino i l’Hostal de la plaça del Poble

Es tracta d’un edifici de dos plantes situat en la plaça del Poble. D’una banda, trobem en la seua planta baixa l’hostalquadra, i en la planta superior l’antic casino de la ciutat. L’edifici de més de 200 anys d’antiguitat, era propietat d’Enrique Trénor Bucelli.

Per part seua, la planta baixa coneguda com l’hostal-quadra, va ser gestionat per la família Guillem, fins que Manolo Guillem, més conegut com “el Gallo” mor el desembre de 2019 i el local passa a ser propietat municipal. Es va utilitzar com a fonda de carreters i de magatzem de matèries primeres durant el segle XX i es va convertir en el punt de reunió de tots estos carreters que portaven mercaderies a Paterna.

Durant l’estiu de 2020, l’ajuntament va obrir les seues portes al públic on podem veure una exposició que recrea els millors anys del lloc, peces etnològiques i tot un homenatge a la família Guillem.

D’altra banda, la part superior més coneguda com a casino, va ser adquirida per l’ajuntament molts anys abans. A l’origen era un graner, que posteriorment va ser un sindicat agrícola, escola i a principis del segle XX es va remodelar per a albergar la societat recreativa del poble.

Actualment i després de la seua remodelació, es reserva per a actes institucionals o de gran rellevància i guarda en el seu interior els retrats de tots els alcaldes de Paterna en una sala denominada la sala d’alcaldies.

En definitiva, és tot un conjunt històric del poble de Paterna, construït en un solar de més de 340 metres quadrats, que es troba integrat dins del catàleg de béns i espais protegits.

El Gran Teatre Antonio Ferrandis

Les primeres notícies sobre este característic edifici es remunten al 24 de juny de 1927, quan En Vicente Brull Baiona va sol·licitar permís a l’Ajuntament de Paterna per a construir un edifici de cinema i cafeteria amb entrada des de la plaça de l’Eixample número 7.

Així, el Gran Teatre s’inaugurarà el 8 de maig de 1928, després de rebre l’aprovació de les autoritats civils. Este teatre es convertiria en un lloc d’entreteniment i de trobada per al poble de Paterna durant dècades. Projectava 4 sessions de pel·lícules per setmana, comptava amb una capacitat per a 1210 espectadors i es va fer molt popular entre famílies, parelles i personal militar que vivien en les casernes lluny de casa, fins que va tancar les portes a la fi dels anys 80.

En 1986, l’edifici va obtindre protecció de segona classe i sis anys després, el 14 de setembre de 1992, l’edifici va ser comprat per l’ajuntament. El 3 de novembre del mateix any va ser inscrit en el registre de propietat, passant oficialment a formar part del patrimoni històric i cultural de la ciutat.

A la fi dels anys 90, l’Ajuntament de Paterna escomet una reforma integral de l’edifici, transformantlo en un modern teatre amb totes les prestacions necessàries per a convertir-se en el centre de molts dels esdeveniments de la ciutat. Com a resultat de la rehabilitació, l’edifici compta amb una gran sala amb capacitat d’aproximadament

600 seients, un escenari renovat amb el seu corresponent fossat, camerinos, sales d’exposició i assaig, magatzems, oficines... En definitiva, la rehabilitació va ser pensada per a incloure totes les necessitats culturals i administratives que té una ciutat com Paterna.

Així, el 19 de febrer de 2000, l’edifici va reobrir les portes i va passar a dir-se Gran Teatre Antonio Ferrandis en honor al gran actor de Paterna

Fins ací la nostra visita turística per Paterna, la qual espere que us haja agradat. Com heu pogut llegir, Paterna és un poble amb una gran oferta cultural que mereix que coneguem tots els seus racons i història.

Un lloc que val la pena visitar tant si eres foraster, com si eres d’ací, perquè en moltes ocasions no som coneixedors del que tenim a casa, i sense saber-ho ens ho estem perdent.

Poc més em queda per afegir, només convidar-vos al fet que us animeu a conéixer més en profunditat el nostre poble, els seus edificis i tota la seua història.

3. De ruta per Paterna

Plànolturístic de Paterna

Enllaç a la guia turística

3. De ruta per Paterna

“El Gallo Manuel Guillem Marco

Santiago Puentes Segarra

En esta foto podem veure el carro de Manuel en la plaça del Poble i per la cèntrica plaça del Pou

ANEMDE ruta

L’ofici de carreter, pràcticament extint en l’actualitat, consistia en el trasllat i repartiment de mercaderies amb carro tirat de cavalls. Els carreters recorrien camins i rutes portant tota mena de matèries entre els diferents pobles, però amb el pas del temps i l’aparició dels vehicles de motor i la millora de les infraestructures, va fer que este ofici tradicional anara desapareixent a poc a poc.

A Paterna, va haver-hi una persona que va exercir este ofici durant tota la seua vida, seguint la tradició familiar i va ser Manuel Guillem Marco, conegut popularment al poble com “el Gallo”. Amb la seua mort el passat 8 de desembre de 2019 als 74 anys, es va posar fi a este treball a Paterna i amb ell va acabar una tradició familiar que es remuntava diverses generacions arrere en el temps.

Manuel es va passar tota la seua vida damunt del carro, contava que quan a penes era un bebé que alletava la seua mare ja el pujaven al carro, que era el mitjà de transport que utilitzava la família per a traslladar-se i fer el seu treball. Com he comentat era tradició de la seua família, i ell va continuar amb el llegat del seu pare, avi, besavi i rebesavi.

Va començar a treballar amb el carro als 17 anys, moment en el qual ajudava al seu pare, que s’encarregava de transportar mercaderies des de Sinarcas i la serra d’Espadà, que després venien de manera directa als veïns i veïnes. També s’encarregava de portar carregaments fins al port de València per a la seua posterior exportació a altres llocs.

Manuel Guillem Marco, “el Gallo”

Foto de Manuel de jove, fent treball amb el carro

Es té constància que en la dècada de 1940, hi havia a Paterna més de 200 carros que les famílies de la localitat empraven com a mètode de transport, però amb l’arribada en els anys 60 dels vehicles de motor, van anar desapareixent. En l’actualitat queda alguna persona a Paterna que encara continua usant carro, però per a un ús agrícola.

Al llarg de la seua vida va compaginar el treball amb el carro amb l’agricultura. Entre els treballs que realitzava, s’encarregava de portar els enderrocs de les obres als abocadors, cosa que va deixar de fer amb l’aparició dels contenidors d’obra. També era molt típic veure-ho amb el seu carro portant lleixiu, carbó o serradures, que venia en l’hostal de la plaça del Poble.

L’esmentat hostal va estar llogat per la seua família des de diverses generacions arrere, durant més de 100 anys, a la família Trénor. En este lloc era on guardava els carros, el seu cavall i on durant anys venia productes als veïns. A final de la primera dècada dels 2000, l’ajuntament de Paterna arriba a un acord de venda de l’immoble amb els Trénor, però tant els propietaris com l’ajuntament van respectar el lloguer que tenia la família, passant l’immoble definitivament a mans municipals després de la defunció de Manuel.

Era habitual veure el carro del “Gallo” en el lateral de l’hostal o en la mateixa

plaça del Poble, de la mateixa manera que qualsevol persona aparca el seu cotxe. Despertava gran curiositat veure el carro amb el cavall, sobretot per als xiquets i xiquetes, que s’acostaven a tocar-lo.

Guardava els seus dos carros en l’hostal, el més antic de més de 80 anys en el moment de la seua mort el va heretar del seu pare. Amb el pas dels anys li va anar fent millores, ja que en origen tenia les rodes de ferro i ho va adaptar per a posar-li unes de goma més adequades als temps que corrien.

Però no sols usava el seu carro com a mitjà de transport, sinó que ho exhibia orgullós en qualsevol ocasió que podia, com per exemple en la benedicció dels animals el dia de Sant Antoni Abat, quan el decorava i participava en desfilada o també en la tradicional nit d’albaes que realitza la Junta Local Fallera, acompanyant als fallers amb el seu carro en el qual carregava menjar i beguda que es consumia durant tot el trajecte.

Veure-ho passar amb el carro pels carrers de Paterna era tot un espectacle costumista, sentir renillar al cavall o el soroll que produïa en xafar les ferradures amb l’asfalt, ferradures que canviava quan estaven gastades a la porta de l’hostal i que també suposava un bonic espectacle per als curiosos que estaven per allí i s’acostaven a veure com ho feia, com

amb unes alicates llevava els claus i posava les noves ferradures.

Va dedicar la seua vida a la seua passió: el seu carro i l’agricultura. El Gall tenia camps a Paterna i Campanar i s’encarregava dels seus i d’uns altres que també tenia la seua família. Com a anècdota puc contar que la família va donar d’alta el carro en una asseguradora ja l’any 1945 pel perill que suposava utilitzar este mitjà de transport en aparéixer els cotxes de motor.

Manolo mai va voler substituir els seus carros per un cotxe o una furgoneta, ja que considerava que este mitjà de transport era més natural. Afirmava que del passat sempre han de quedar coses, que no tot progrés és bo.

Amb la seua mort es va posar fi a una època de Paterna que l’avanç del temps va fer anar desapareixent a poc a poc, eixa època que va marcar un poble més tradicional i agrícola, de senzillesa, pocs recursos i espardenya d’espart.

En la memòria del poble de Paterna quedarà sempre reflectida la figura d’este veí que va ser tan conegut per tots. Se’n va anar amb la satisfacció de totes les aventures viscudes amb el seu carro i el seu cavall, amb els quals va recórrer infinitat de quilòmetres per rutes, camins i carreteres. L’adeu del “Gallo” va ser l’adeu a l’últim carreter de Paterna.

3. De ruta per Paterna

del Camí AMICS

MªCarmen Morales Lorente

El camí de més de 8 quilòmetres de distància que es recorre des de Paterna a la Basílica de la Verge.

ANEMDE ruta

Esmentar el mes de maig per a qualsevol valencià, és fer-se eco de les celebracions en honor a la nostra patrona, la Verge dels Desemparats, popularment coneguda com “la Geperudeta”, verge que va ser coronada canònicament en 1923 en presència dels reis d’Espanya i altres autoritats i que posteriorment, en 1961, va ser proclamada com a patrona principal de tota la regió de València pel Papa Joan XXIII.

La seua onomàstica és el 8 de maig, encara que els seus principals i més importants celebracions tenen com a tradició des de 1885 que es realitzen el segon diumenge de maig, i són la Missa Descoberta, Missa d’Infants, Trasllat i Processó, encara que sens dubte l’acte que més fervor desperta i en el qual els devots més expressen la seua devoció, és el trasllat que es fa entre la Basílica de la Verge i la Catedral de València.

L’origen de la nostra patrona, té lloc molt temps arrere i hem de remuntar-nos a quan la ciutat de València estava encara emmurallada, l’any 1409. En eixe moment el Pare Juan Gilabert Jofre, impulsa la construcció d’un hospital per a tractar i cuidar als “folls i orats”, la qual cosa hui dia entendríem com un hospital psiquiàtric, el primer com a tal de tota Europa. Davant

la necessitat de donar a este recinte un major suport moral, sorgix la Confraria de Santa Maria dels Sants Innocents.

La nomenada confraria, no tenia cap imatge de la seua patrona, per la qual cosa demanen al rei Alfons el Magnànim permís per a esculpir una, permís que es concediria en 1416. La imatge es guardaria en el lloc de reunió de la confraria, conegut com a “Capitulet” i va ser creada com una imatge de la Mare de Déu que es col·locaria sobre els cossos dels morts desemparats de la ciutat, amb una flor de lliri en una mà i una creu en l’altra.

D’autor anònim, es va donar peu a una llegenda popular que diu que uns pelegrins que van resultar ser àngels són els qui esculpixen la figura, als peus de la qual se situen els xiquets morts pel rei Herodes a causa del Senyor, els qui es consideren els primers màrtirs innocents de la cristiandat.

Esta imatge se situaria sobre el cos de tots els difunts acollits a l’hospital, i a poc a poc aniria ampliant el seu braç protector als ajusticiats, dones del bordell, nàufrags que apareixien a la vora de la mar sense que ningú els reclamara... sent, per tant, la protectora de tots aquells desemparats.

Els caminants de Paterna arribant a la Basílica de la Verge

Amb un fervor i entusiasme que cada vegada creixia més per ella, en 1493 el rei Ferran el Catòlic canvia el nom de la verge, passant a ser La nostra Santa Maria dels Innocents Màrtirs i Desemparats. Posteriorment, en 1631, la imatge deixa d’estar tombada i en posar-la dempeus i el seu cap quedar inclinat cap avant, rebrà l’afectuós nom de “Geperudeta”. Finalment, en 1667, la imatge es trasllada al que hui dia és la Basílica, que construïx la Real Arxiconfraria amb l’ajuda del poble valencià.

El 2 de març de 1684, el Consell de la Ciutat de València amb acord amb el Cabildo de la Catedral, proposa que tots els anys el segon diumenge de maig a la vesprada, tinguera lloc la processó en honor a la Verge dels Desemparats.

El 21 d’abril de 1885, més de dos segles després, el Papa León XIII, la nomena patrona de València i és este any quan es realitza el primer trasllat de la verge de la Basílica a la catedral, fent-se molt popular uns anys més tard en 1911, tal com els coneixem hui dia.

El trasllat de la verge i les altres celebracions, són molt populars entre el poble valencià, tant que la nit prèvia al segon diumenge de maig s’organitzen

El president de l’Associació al costat d’autoritats municipals i més públic en la inauguració de l’exposició fotogràfica que commemora el XXV aniversari de la caminada.

peregrinacions a la plaça de la Verge des de multitud de punts de la geografia valenciana amb l’objectiu d’honrar i participar en les festivitats de la patrona.

A Paterna, naix l’any 1997 l’associació Amics del Camí, que és la que s’encarrega de l’organització de la caminada des de Paterna a la Basílica de la verge i d’ací ve el nom de l’associació, d’eixe camí que realitzen els pelegrins que ixen des de Paterna per a participar en la celebració dels actes en honor a la Verge dels Desemparats. La caminada organitzada per Amics del Camí, és una de les més nombroses que s’organitzen a la Patrona i fan que Paterna siga el poble més representatiu en número de caminants de la Comunitat Valenciana, congregant tots els anys a més de 3000 persones.

El germen d’esta associació naix arran d’una iniciativa del seu president, Jesús Fernández. Jesús volia repartir regals de reis a tots els xiquet de Paterna, cosa que va aconseguir amb molta ajuda i treball, recaptant fons per a donar regals a més de 4000 xiquets, va ser en eixe moment en el qual es posa en marxa l’associació.

L’associació Amics del Camí, és una associació de caràcter social que dedica el seu temps a fer projectes socials per a persones majors, xiquets i diferents col·lectius. Una associació en la qual no es paga quota per pertànyer, fent que tots els seus projectes es realitzen a base de molt d’esforç i treball.

Esta associació ha assolit aconseguir diversos rècords Guinness. Esta associació volia fer algun projecte social a Paterna i es van assabentar de la necessitat que tenia el Patronat Francisco Esteve de tindre una sala de relaxació sensorial per als discapacitats psíquics que atén.

Fotos del dia que es van regalar reis per a més de 4000 xiquets de Paterna

Preparant les tradicionals canyes per a la caminada

Durant una de les caminades a la verge un directiu va trobar una moneda d’un cèntim i va dir que ja tenien la primera moneda per al projecte. A partir d’eixe moment es va començar a pensar quina era la millor manera de trobar el finançament i va sorgir la idea de batre el rècord Guinness de monedes en línia, un projecte en el qual es va fer partícip a tots els comerços del poble que van ser els encarregats d’arreplegar les monedes.

els pelegrins arriben a València, just abans de fer la seua entrada a la plaça de la Verge, s’entrega uns diplomes als caminants més joves que l’han feta i després són oferits a la verge.

D’esta iniciativa s’aconseguirien dos rècords Guinness, el primer va ser passejar pels carrers de Paterna la guardiola més gran del món amb un carro tirat per 20 cavalls, una guardiola que es va omplir amb més de dos milions de monedes d’un cèntim que es van recaptar gràcies als donatius que veïnes i veïns depositaven en els comerços i que pesava més de 5000 quilos. I el segon rècord, va ser el que he comentat unes línies més amunt de crear un recorregut de monedes en línia amb el qual van aconseguir fer, col·locant totes les monedes una a una, un recorregut urbà de 18.104,5 metres de longitud.

Des de l’any 1998 són els encarregats d’organitzar la caminada a la verge la matinada prèvia al matí del segon diumenge de maig. La idea sorgix quan el president de l’associació és convidat per una comissió fallera a realitzar la peregrinació, eixa nit s’adona que és un camí molt emotiu i gratificant, per la qual cosa el comenta amb l’associació i decidixen organitzar-la per a l’any següent. El primer any que l’organitzen es reunixen quasi 900 persones i després del bon acolliment, decidixen continuar organitzant-la fins a aconseguir superar les 3000 persones.

La caminada s’encarrega d’amenitzar-la la banda de cornetes i tambors de La Coma, qui toca la seua música durant tot el camí. Quan

També aprofiten l’ocasió i fan que esta caminada siga solidària. Actualment, l’associació es troba desenrotllant al costat d’altres associacions, el projecte de construcció d’una residència hospitalària per als familiars i xiquets afectats pel càncer infantil i que estiguen rebent tractament a l’hospital la Fe. Un projecte amb el qual s’ha bolcat molta gent i entitats, perquè per exemple, l’Ajuntament de Paterna ha cedit el terreny de més de 700 metres quadrats on se situarà la residència i un arquitecte del poble, Javier Barbeta, ha fet els plans. En esta causa, a part d’Amics del Camí, també estan involucrades l’associació Somriures Solidaris i ASPANION, entre altres.

L’any 2023 va ser inaugurat un monòlit que va sufragar l’Ajuntament de Paterna en honor a la Verge dels Desemparats, commemorant la XXV caminada organitzada per l’associació.

Este monòlit se situa en el punt del qual tots els anys partix la peregrinació a la Basílica de la Verge i el seu autor va ser el prestigiós escultor internacional Nassio Bayarri.

Este seria un breu repàs a l’associació Amics del Camí, una associació amb un fort caràcter social, que lluita i treballa per a dur a terme projectes solidaris a Paterna, que pot presumir de ser qui s’encarrega d’organitzar a veïns i veïnes perquè tots els anys la peregrinació de Paterna siga la més multitudinària de totes les que honraran a la patrona de tots els valencians i valencianes.

Els caminants de Paterna arribant a la Basílica de la Verge

Banda de cornetes i tambors de la coma

3. De ruta per Paterna

Ruta circular per la i el parc fluvial del Túria

Canyada

Nuria Martínez Martínez

ANEMDE ruta

El nostre poble té racons molt bonics i que val la pena visitar. Si t’agrada eixir a caminar i fer senderisme, et propose la següent ruta circular per la qual passejarem pels boscos de la Canyada i pel parc fluvial del Túria, visitant a més un jaciment arqueològic.

Esta ruta té una distància d’uns 10,3 quilòmetres i tardarem unes 2 hores i mitja a fer-la, així que agafa aigua, esmorzar i roba adequada, que ens n’anem d’excursió.

La ruta arranca en el cor de la Canyada, en la plaça Porta del Sol, on ens deixa el metro. Girarem cap al carrer 5 pel qual baixarem recte fins a l’entrada del parc natural del Túria pel camí del Mas de Febo. Caminant uns 2 quilòmetres sobre la pista d’emergències arribarem al Mas de Febo, una antiga masia del segle XIX que va ser pràcticament destruïda en els anys 70 de la qual només queda una torreta i alguns murs, que en el seu moment va ser propietat del marqués de Ràfol.

Després de la parada en la masia, continuarem descendint cap al riu on arribarem a la séquia de Moncada, per la qual caminarem de manera paral·lela durant un quilòmetre fins a arribar al riu Túria. En uns dos quilòmetres ens

Mapa de la ruta

Torre del Mas de Febo

trobarem amb l’assut de Daroqui, que desvia part del curs del riu per a ser font d’alimentació d’una xicoteta central hidroelèctrica.

Pujarem ara pel camí cap a la Cañada pel qual passarem per dos casetes, una d’elles està completament derruïda fins a arribar a la casa de l’assut de Moncada, la qual envoltarem per a arribar a l’assut. Allí podrem contemplar el flux del riu i fins i tot amb molta cura arribar a tocar l’aigua.

Continuem el camí per la zona de Bonavista, fins a topar-nos amb el mirador de la reina, des del qual podrem veure algunes pedreres, la muntanya dels Carasols i la serra de Xiva.

Reprenem la marxa cap a la riba del riu, passant per la Lloma de l’Espart, on realitzarem la parada per a descansar una estona, beure aigua i esmorzar. Ací podrem continuar gaudint de la naturalesa envoltats de pins, i fins i tot refrescar-nos un poc en l’aigua.

Després d’esta aturada, ens dirigirem a la Lloma de Betxí, on podrem veure un jaciment arqueològic de l’Edat del Bronze datat entre el 1800 i 1300 aC, en este lloc es conserven les restes d’una gran fortificació amb tres habitacions i un passadís lateral. Fins i tot conserva restes dels seus murs de pedra d’entre 1 i 2,5 metres d’altura. Es creu que va ser destruït fa 3500 anys i gràcies a això va afavorir a la conservació de molts dels elements que s’han trobat en les excavacions, com a peces ceràmiques,

falçs de fusta i sílex, molins de mà, objectes metàl·lics… Podrem veure tota la informació en diferents panells informatius col·locats en el lloc.

Baixarem del jaciment envoltant-lo per la seua zona nord a la recerca de la Lloma de Vélez, la més alta que podem trobar en esta zona. Caminarem durant un quilòmetre per la part més alta d’esta lloma, on podrem gaudir de la Vallesa en la seua màxima esplendor.

Arribats a este punt iniciem la part final de la ruta en la qual tornarem de nou a la Canyada. Passarem de nou per la Lloma de l’Espart, desviant-nos cap a l’esquerra per a descendir cap al barranc del Rubio. Passarem per l’inclinat barranc i en menys d’un quilòmetre ja haurem abandonat el Parc Natural del Túria, tornant a entrar a la urbanització de la Canyada, tornant al punt d’eixida.

Tornant al punt d’inici haurem acabat la ruta, en la qual haurem pogut gaudir d’una jornada de naturalesa, de grans extensions de pins, del riu Túria i de la part cultural que ens oferix la Lloma de Betxí.

Ànim i per ella!

Et deixe ací la ruta pas a pas perquè la pugues fer sense problema:

El riu Túria en el seu pas per la nostra ruta

La Lloma de Betxí

1. Plaça Porta del Sol

Mas de Febo

Séquia de Moncada

Assut de Daroqui

Assut de Moncada

Mirador de la reina

Lloma de l’Espart

Lloma de Vélez

Lloma de Betxí

Barranc de Rubio

ANEMDE ruta fem Paterna ruta per les falles de

Fem ruta per les falles de Paterna

Les falles són una festa centenària per la qual es coneix València al llarg del món. Una festa carregada d’història i tradició que se celebra tots els anys el mes de març, que atrau milers de turistes cap a la nostra terra, per a gaudir d’elles al costat de tots els valencians i valencianes.

4.

Aprofitarem esta ocasió per a parlar de la història fallera de Paterna, mostrant on està situada cada falla del nostre poble. Però no sols parlarem de les actuals, sinó que també farem menció a les falles desaparegudes.

També parlarem del llibret, que és l’element que queda una vegada acaba la nostra festa i que perdura en el temps cada any després d’haver cremat la falla.

Estic convençut que este apartat t’agradarà, sobretot si eres un curiós al qual li agrada saber sobre el món de les falles. Continua llegint i descobriràs una part de la història fallera de Paterna.

ANEMDE ruta

les falles de Paterna

0 – JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA

Falla Municipal

Plaça de l’Enginyer Castells

SECCIÓ ESPECIAL

1. FALLA DOS DE MAIG

Plaça del Dos de Maig

2. FALLA CAMPAMENT

Encreuament de l’Avinguda Blasco Ibáñez amb el carrer Pare Manjón

3. FALLA PORTA DEL SOL – LA CANYADA

Plaça Porta del Sol

4. FALLA SANT ROC

Carrer Sant Roc

5. FALLA JACINTO BENAVENTE – ALBORXÍ

Carrer de l’Alborgí

SECCIÓ PRIMERA

6. FALLA MARIÀ BENLLIURE

Encreuament del carrer Salvador Giner amb Cardenal Benlloch

7. FALLA GRUPS DE LA MERCÉ

Carrer del Trinquet

8. FALLA VICENTE MORTES

Encreuament del carrer Sant Onofre amb Santa Rita

9. FALLA COLOM D’OR

Encreuament de l’Avinguda Rei En Jaume amb el carrer de la Puríssima Concepció

10. FALLA GRAN TEATRE

Encreuament del carrer Comte de Montornès amb Federico García Lorca

11. FALLA CRIST DE LA FE

Carrer Joan Baptista Benlloch

12. FALLA ENRIC VALOR

Encreuament del carrer Roses amb Ginebre SECCIÓ SEGONA

13. FALLA L’AMISTAT

Carrer de la Font del Gerro

14. FALLA TERRAMELAR

Carrer d’Alzira

15. FALLA VICENT LERMA – EL CLOT

Encreuament del carrer Vicent Lerma amb Joan Baptista Peset

16. FALLA PLAÇA BENICARLÓ – LA COMA

Carretera de Silla

17. FALLA EL MOLÍ

Encreuament del carrer Mallent i Meri amb Blai Vila

18. FALLA MAS DEL ROSARI

Pàrquing entre carretera de Silla i el carrer Bocairent

19. FALLA CASES VERDS – BOVALAR

Carrer Santa Cecília

Cases verdes La Canyada

La Coma Terramelar

les falles de Paterna

4. Fem ruta per les falles de Paterna

Una ruta desapareguda per la Paterna fallera

Roberto Moya Serrano

La història de les falles a Paterna es remunta a més de 120 anys arrere, perquè es té constància que almenys, l’any 1904, es va plantar una falla en la Plaça Major durant unes festes humorístiques que es van celebrar durant el mes d’agost, com podem observar en el retall de premsa del diari “La Correspondència” del dia 10 d’agost d’eixe mateix any: “A Paterna la colònia valenciana ha preparat per a demà una festa humorística que recordarà les de Sant Josep i que indubtablement proporcionarà grat esplai al veïnat i estiuejants que l’organitzen. En la Plaça Major del poble s’elevarà una falla representant un automòbil, que en la seua veloç carrera atropella a diversos transeünts”.

No sabem amb certesa si aquesta va ser la primera falla plantada a Paterna, però sí que és la primera de la qual hui dia s’han trobat referències. A partir d’eixe moment, es van trobant referències de manera puntual sobre la plantà de falles en el nostre municipi, com per exemple una falla plantada l’1 de juliol de 1910 en les festes dels veïns del carrer Godella en honor al Sacratíssim Cor de Jesús com reflectix de nou el diari “La Correspondència”, una falla plantada en el barri de la Canyada en 1927 com apareix en la revista “El Faller” o

una falla plantada pel grup escolar Blasco Ibáñez (l’actual col·legi Cervantes) en 1935 organitzada pel mestre Ramon Ramia Querol.

Després d’estes falles plantades de manera esporàdica a Paterna, es funda en 1943 la primera comissió fallera al poble, denominada falla de Paterna i a partir d’eixe moment, comencen a sorgir noves comissions falleres: en 1946 la falla Barri de l’Eixample i la falla Plaça del General Yagüe, la falla del carrer Sant Antoni i la Falla de la Canyada en 1947 i la falla del carrer Ernesto Ferrando i la falla Campament-Gran Teatre en 1948. Estes comissions fins i tot van arribar a fundar una Junta Local Fallera en 1948, però la veritat és que estes comissions van anar desapareixent a poc a poc fins que l’última d’elles, la del carrer Ernesto Ferrando, es dissol en 1956.

Després d’estes primeres comissions falleres, es produïx una aturada de la celebració de les falles a Paterna que duraria 13 anys, fins que en 1969 es funda la falla Plaça Dos de Maig. El poble de Paterna viu una explosió demogràfica gràcies a la creació

Primer llibret de la Junta Local Fallera de Paterna, any 1974

del polígon industrial Font del Gerro en 1967, i gràcies a este augment de padró i a la millora de les condicions econòmiques i socials després dels anys de la postguerra, es produïx un escenari idoni per a la proliferació de noves associacions i ací té lloc el ressorgir faller.

A principis de la dècada dels 70, comencen a sorgir noves comissions falleres el que deriva en la fundació de l’actual Junta Local Fallera l’any 1973. Durant els 52 anys d’història que té esta Federació, han existit un total de 29 comissions falleres, arribant a coexistir de manera simultània 21 i comptant per al present exercici un total de 19 falles.

En este moment comença el gruix que vull tractar en este article: Si de 29 comissions falleres, actualment en queden 19, què va succeir amb eixes 10 falles que van estar censades en la nostra Junta Local Fallera?

Parlaré d’estes 10 comissions falleres seguint l’orde cronològic del seu any de fundació.

Retall de premsa del diari “La Correspondència” del 10 d’agost de 1904

Falla plantada a Paterna en 1935

La falla El Palau va ser la tercera comissió que es funda en esta segona època de la història fallera de Paterna, gràcies a un grup d’amics que s’ajuntaven en el bar Eixample. El seu primer casal es va situar al carrer Castell i plantaven les seues falles en la plaça Enginyer Castells, davant de l’edifici del Palau dels comtes de Villapaterna, convertit en 1990 en l’Ajuntament de la ciutat.

Van plantar falla durant 13 exercicis, arribant a aconseguir el primer premi de falla infantil en 4 ocasions (1974, 1975, 1977 i 1978) i de la major en 5 (1974, 1976, 1978, 1980 i 1981).

Esta comissió va arribar a superar els 200 fallers en els primers anys de la dècada dels 80, però a partir de l’exercici 1983-1984 comença el seu declivi després de patir una important baixada de cens. Durant els anys posteriors esta baixada és constant fins a quedar-se en l’exercici 1986-1987 en 77 fallers.

En el cas d’esta falla i pel que hem pogut comprovar, el principal problema que van tindre va ser per temes econòmics. Sembla ser que durant els seus últims anys d’existència va anar desapareixent diners i això va ser el que va provocar que els fallers s’anaren esborrant i que la gent i comerços del barri deixaren de col·laborar. L’últim exercici en el qual planten falla, el 1985-1986, el tanquen amb un important dèficit al qual no poden fer front a l’any següent i al no posar-se al dia els deutors, decidixen finalment en una junta general extraordinària el desembre de 1986 dissoldre la falla, i que la Junta Local Fallera fa efectiva el febrer de 1987.

En el llibret de la Junta Local per a les falles del 87, podem llegir el següent: “Este mateix any, ens veiem obligats a dir-li adeu a la magnífica falla del Palau que, després de presentar la seua baixa ha donat totes les seues existències a un centre benèfic, que sense més, han decidit que es continue complint la llei de vida, per la qual cosa ens deixa per a donar pas a noves comissions falleres, alhora que engrandixen les ja formades”.

(de dalt a baix)

Fallers del Palau, any 1974

Lliurament de premis de 1974. Els fallers del Palau arrepleguen el premi a la millor falla de Paterna

Una de les falles plantades pel Palau

Esbós i llibret de la falla Pryca 1988

Falla el Palau i Voltants (1973 – 1987)

Falla Olmos-Neva (1987 – 1997) i Falla Pujols de Sant Antoni – Les Flors del taronger (1991 – 1997)

En este cas, parlaré d’estes dos comissions de manera conjunta en tractar-se d’un cas bastant particular, ja que estes dos falles continuen hui dia constituïdes i duent a terme activitat fallera.

Llavors què és el que va passar amb elles? Per a entendre-ho un poc millor hem de remuntar-nos a l’any 1932, quan es firma l’acta que iniciava les obres del pantà que es crearia sobre el poble de Benaixeve, localitat que acabaria desapareixent sota les aigües del riu Túria anys més tard. El ministeri d’Agricultura compra diferents finques en els termes de Paterna, la Pobla de Vallbona i Bétera per a situar als veïns desplaçats per la creació de l’embassament i d’esta manera, en 1957 naix Sant Antoni de Benaixeve com a Entitat Local Menor dependent del municipi de Paterna. A la fi de 1988, la junta veïnal de l’entitat local decidix sol·licitar la constitució de Sant Antoni de Benaixeve com a localitat autònoma i independent, cosa que succeiria quasi 9 anys més tard, l’abril de 1997.

Amb la segregació de Sant Antoni de Benaixeve com a poble independent, les dos comissions sol·liciten renunciar a formar part de la Junta Local Fallera de Paterna i este és el motiu pel qual no formen part d’esta federació hui dia.

La Falla Pryca o Urbanització Polígon Nord com també va ser denominada anys després, és un altre d’eixos casos curiosos que també han tingut lloc en les falles de Paterna, ja que va ser una falla que va nàixer arran d’una campanya de màrqueting del mateix centre comercial per a donar-se a conéixer al poble.

ser impulsada pel centre comercial, inicialment només podien formar part de la falla els mateixos treballadors de l’empresa. En ser finançada per la gran superfície, la resta de comissions falleres no van veure amb bons ulls la seua fundació, ja que econòmicament no podien competir amb ella, per la qual cosa el maig de 1989, informen que donades les seues peculiaritats i en estar subvencionada per proveïdors, no participarien en els diferents concursos, però sí que tenien intenció de plantar falla i formar part dels actes i activitats que s’organitzaren per part de la Junta Local.

2-3 4

L’habitual quan es forma una falla és que la fonen un grup d’amics i veïns, però en este cas, en

També es van trobar amb una altra problemàtica, com de la falla només podien formar part els treballadors de l’empresa, què passa amb la comissió infantil? En principi no tenien, però decidixen crear-la en 1991.

Durant eixos primers anys, la mateixa comissió a poc a poc es va desvinculant de la gran superfície, fins a sol·licitar en 1993 que pogueren participar en els concursos, ja que la inscripció a la mateixa era lliure i oberta a qualsevol persona sense necessitat de ser treballador de l’empresa, i la seua relació amb el centre comercial era la d’un espònsor més, com haguera pogut tindre-ho qualsevol altra falla. Encara que esta petició s’aprova abans de les falles de 1994, finalment ells mateixos decidixen que la seua falla major no participe en el concurs.

D’esta manera es van integrar com una comissió més del poble, participant en totes les activitats de l’Ajuntament i la Junta Local Fallera, fins i tot van arribar a crear un concurs de paelles que patrocinava el centre comercial i que es va continuar realitzant una vegada desapareguda la falla.

Passades les falles de 1995, sol·liciten una excedència, quedant la comissió inactiva durant els anys 1996 i 1997. Per a les falles de 1998 sol·liciten la seua reincorporació com a comissió, aguantant durant un parell d’anys, però finalment la comissió es dissol l’any 2000.

Falla Pryca Paterna (1987 – 2000)

Esta falla naix, pel que sembla, d’una escissió d’una altra comissió del barri de Campament. Pel seu nom, podem intuir que se situava al carrer del Trinquet, però no va ser així, perquè el seu primer emplaçament es va situar en l’encreuament de l’avinguda Blasco Ibáñez amb el carrer Miguel Hernández, passant posteriorment a l’encreuament de Miguel Hernández amb la plaça de l’Exèrcit Espanyol.

Malgrat la seua curta vida, va ser una comissió amb anades i vingudes, perquè es funda després de les falles de 1991 i planten la seua primera falla en les de 1992, però després d’iniciar el seu segon exercici faller, el seu president dimitix i això fa que la falla desaparega. El juny de 1993 un grup de veïns sol·liciten reconstituir la falla, mantenint-se com a comissió fins a les falles de 1997.

Sembla ser, que igual que va succeir amb la falla el Palau, va haver-hi algun tipus d’incident amb els comptes de la falla, la qual cosa va provocar problemes i lluites internes que van propiciar el declivi de la comissió. Finalment, encara que van iniciar l’exercici faller 19971998, no van aconseguir acabar-ho.

Esta comissió del barri centre del nostre poble, naix d’una reunió de veïns en el ja desaparegut bar Sant Pere, situant el seu primer casal en una entreplanta entre el mateix bar i les vivendes del mateix edifici, passant després a una casa situada en el mateix carrer Mestre Canós.

En aquell primer any, van comptar amb quasi 90 fallers entre majors i infantils, però la realitat és que el cens va anar minvant any rere any fins a quedar-se en 58 fallers l’any de la seua dissolució.

La comissió va ser activa a crear activitats i esdeveniments per al barri, perquè fins i tot van arribar a presentar-se a dos rècords Guinness. El primer va ser un sopar amb els veïns del barri en el qual es va elaborar una truita de creïlla gegant amb un nou sistema de tornada enginyat per a tal ocasió i el segon va ser l’elaboració d’un xoriço manxec casolà de més de 250 metres de longitud. Malgrat tot això, no aconseguien atraure a gent que volguera apuntar-se a la falla.

La seua activitat va durar només 5 anys, però van aconseguir que 2 de les seues falleres infantils foren nomenades Fallera Major Infantil de Paterna en els anys 1999 i 2001 (aquesta última al desaparéixer la falla va haver de censar-se en una altra) i un primer premi de falla major en la secció primera l’any 2000.

Amb tot, no van aconseguir que es visquera l’ambient de falla en el barri i no van tindre cap problema econòmic, més aviat va ser un problema de falta de gent amb ganes de fer falla, problema que es reflectix en la carta que el president de la comissió va manar a la Junta Local Fallera per a comunicar la baixa: “…atés que pensem no poder cobrir dignament els diferents actes als quals com a falla hauríem d’assistir o organitzar, em veig en el penós deure de comunicar-li en nom de la comissió que presidisc, el nostre desig de cessar com a comissió fallera des d’este moment”. Esta carta va ser manada al setembre de l’any 2000.

Falla Trinquet i Voltants (1991 – 1997)

Falla Plaça del Poble i Voltants (1995 – 2000)

Falla de la Plaça del Poble de l’any 2000, guanyadora del primer premi de secció primera

MªEugenia Ochando Cantero, Fallera Major Infantil de Paterna de 1999

(de dalt a baix)

Primera falla major de Verge dels Desemparats

Fallers de Verge dels Desemparats en la cavalcada del ninot de 2014

La falla Verge dels Desemparats en la nit d’albaes de 2014

Esta va ser una de les comissions falleres situades en el barri de la Coma. Encara que van començar la seua marxa en 1996, no és fins a l’any 1998 en el qual es constituïxen com a falla de manera oficial. Ja existia una altra falla en este barri, però un grup d’amics decidixen formar una altra, amb totes les ganes i il·lusió de donar-li vida al barri. Les seues falles les plantarien al carrer Picanya.

Sempre van ser una comissió amb pocs fallers i amb pocs recursos. Molt probablement això va ser degut en estar situada en un barri d’acció preferent, format per veïns i veïnes amb molt pocs mitjans en la seua gran majoria. Malgrat això, sempre van tindre ganes de fer falla i de millorar a poc a poc.

Van aconseguir estar en peu durant 16 anys, però després de les falles de 2014, les últimes en les quals van exercir activitat i a les quals van arribar amb tan sols 21 fallers, la mateixa Junta Local Fallera els va donar de baixa de la Federació després de no tindre notícies i intentar contactar amb ells en nombroses ocasions per no entregar la documentació requerida com a falla continuadora.

Sheila Caicedo Suay, Fallera Major Infantil de Paterna del 2000

Falla infantil de Nova Paterna de 2002, guanyadora del primer premi de secció primera

(dalt) Falla major de Nova Paterna de 2012

El poble de Paterna augmentava progressivament en nombre de ciutadans, perquè ens fem una idea, des de la fundació de la Junta Local Fallera fins a finals dels 90, la població de Paterna s’havia duplicat. Amb este augment de padró i el consegüent augment de persones que vivien en cadascun dels nostres barris, es propiciava la creació de noves associacions, i d’això, va sorgir la falla Nova Paterna situada en l’històric barri de Santa Rita.

Esta falla que va allargar la seua activitat durant 16 anys, va aconseguir unes certes fites en la història de les falles de Paterna, com per exemple, aconseguir en el seu any de fundació que la seua candidata infantil fora nomenada Fallera Major Infantil de Paterna, tindre a la primera dona presidenta d’una falla en el nostre municipi l’any 2004 i de la mateixa manera tindre a la primera presidenta infantil en 2012.

Els problemes socials associats al barri i el fet d’estar molt prop d’altres comissions falleres, no van ajudar molt, encara que sempre van ser una comissió molt activa en els diferents concursos i tornejos d’esports que s’organitzaven. La veritat és que l’últim any van aconseguir acabar-lo amb molta dificultat, ja que no arribaven als 40 fallers censats.

Falla Verge dels Desemparats (1998 – 2014)

Falla Nova Paterna (1999 – 2015)

Com ja he comentat en el cas de la falla anterior, Paterna creixia d’una forma constant. En este cas, entre finals dels 90 i principis dels 2000 es construïx el barri de Lloma Llarga, un barri de nova creació dins del terme municipal i al cap de pocs anys de la seua fundació, sorgiria la primera comissió fallera del barri, la falla Lloma Llarga-Valterna l’any 2003.

Amb molta il·lusió i amb ganes de dinamitzar i crear cultura en el barri, van començar el seu primer exercici amb 61 fallers, les seues falles les plantarien en el pàrquing del carrer Melissa i la seua seu social estaria situada en el centre cívic del barri.

La veritat és que van tindre moltes dificultats des del principi, perquè el segon any i amb una baixada en el cens, van arribar a sol·licitar a la Junta Local que se’ls excusara de complir les obligacions que tenien com a falla per falta de mitjans tant personals com econòmics. Finalment i amb la incorporació de noves persones a la falla, van aconseguir tirar avant.

La seua història fallera va durar 14 anys, que van estar marcats per l’escassetat de fallers i de recursos econòmics. El seu últim any va ser especialment dur, perquè el mes d’octubre dimitixen el seu president i les seues falleres majors. Després d’això i amb els fallers que quedaven (que no arribaven a 50), van aconseguir acabar l’exercici, però després d’eixes falles, van decidir no continuar.

L’any 2007 es funda la falla La Nostra-Lloma Llarga, la segona que ho faria en el nou barri, impulsada per antics fallers de la primera comissió.

Van plantar falla durant 5 exercicis en la zona nord del barri. Durant la seua curta existència es van caracteritzar per ser una falla xicoteta, que en el seu màxim moment superava els 50 fallers, i que en el seu últim exercici no arribaven a 30, amb el que va tindre els mateixos problemes d’escassetat de recursos per a exercir la seua activitat fallera que la seua falla veïna.

Esta falla com l’altra que hi havia en el barri no van aconseguir que quallara el sentiment faller entre els veïns i veïnes de Lloma Llarga, en el qual actualment no existix cap comissió fallera.

de Lloma Llarga dels anys 2016 i 2017

Falla Lloma Llarga – Valterna (2003 – 2017)

Falla La Nostra – Lloma Llarga (2007 – 2012)

Falles

Esbós de la primera falla de La Nostra i falla major La Nostra 2012

Este és el resum del qual va ocórrer amb les 10 comissions falleres fundades a Paterna, de les quals 2 seguixen en actiu i les altres 8 van desaparéixer definitivament sense que ningú fins a la data haja decidit refundar-les.

Com haureu pogut llegir, d’estos 10 casos hi ha varietat de situacions per a la seua fundació (normalment impulsades per veïns i amics del barri, per escissió d’altres comissions o fins i tot impulsades per un centre comercial), però per a la seua baixa de la Junta Local Fallera de Paterna (excepte les comissions de Sant Antoni de Benaixeve), la tònica general va ser la falta de fallers i problemes entre els mateixos i de recursos econòmics.

La desaparició d’estes comissions és una veritable llàstima, perquè de seguir en actiu haurien sigut una part del motor cultural i de l’ambient faller de la nostra ciutat. Però pensarem en positiu i que tal vegada el seu cessament haja pogut propiciar l’augment de fallers en altres comissions o la creació d’algunes de les que s’han anat fundant.

Fins ací esta ruta per la Paterna fallera desapareguda, comissions falleres que van ser part de la història festiva del nostre municipi i que sempre tindrem en el record, i de les quals mantindrem viva l’esperança de poder parlar de la seua refundació en un futur… qui sap?

4. Fem ruta per les falles de Paterna

el llibret, d’història un trosset

Roberto Usina Rodríguez

Portada del llibret de la plaça de l’Almodí de 1855

El llibret és com un ninot de paper que sempre roman després de cremar la falla

Este QR enllaça amb una web en la qual pots consultar infinitat de llibrets

ANEMDE ruta

L’origen

Les falles són una festa centenària. Des dels seus incerts orígens sobre els quals es tenen diferents teories i hipòtesis, sempre s’han caracteritzat per la seua constant evolució i innovació, introduint diferents elements que s’han mantingut en el temps fins a convertir-se en elements claus sense els quals hui dia no entendríem la festa.

Un d’estos elements són sens dubte els llibrets que cada comissió fallera editem tots els anys per a deixar constància de tot el succeït. Les falles són una festa efímera, després de la cremà de la falla la nit del 19 de març tot el material desapareix, tot excepte el llibret, que romandrà en el temps com un bonic record que narrarà a les generacions futures com era la festa en eixe moment.

Per a parlar del seu origen, hem de remuntar-nos al segle XIX, més concretament l’any 1855. Ja per aquells anys s’escrivia l’explicació de la falla en vers, una explicació que contava tot el que podíem veure en la falla d’una forma divertida i enginyosa. La figura del llibret naix de Josep Bernat i Baldoví en la comissió fallera de la plaça de l’Almodí, quan s’edita un xicotet llibre que contenia estos versos.

Estos xicotets llibres es venien per a donar a conéixer tot el que contenia la falla i per a explicar la crítica que es volia transmetre i també, i tot siga dit, perquè les comissions falleres tragueren una mica de diners per a sufragar la festa.

La popularitat d’estos llibres va anar en augment i es comencen a incloure altres elements com les fotos de les falleres majors, saludes, el programa de festes, anuncis… així fins a derivar en el que coneixem en l’actualitat, convertits en autèntics anuaris de cada comissió fallera, amb un ampli contingut cultural i social, que a part de donar a conéixer a la falla, conté articles d’opinió, divulgació i treballs de recerca.

Com tot, amb l’avanç tecnològic, els llibrets s’han actualitzat als temps actuals i a part de l’edició clàssica en paper, moltíssimes comissions de falla ja publiquen també el seu llibret en plataformes digitals fent que arribe a molta més gent i no sols als afortunats i afortunades que aconseguixen aconseguir l’edició en paper.

L’odissea del llibret

Un llibret costa molt de fer i això és una veritat com un temple i si no que li

ho pregunten a l’encarregat de tirar-lo avant en cada comissió fallera.

En el meu cas, sempre m’han agradat els llibrets. Sempre els he entesos com una manera de transmetre la cultura fallera i com una manera de furgar en la història de cada falla, com una font d’informació que roman en el temps.

Amb este exercici, són ja 12 anys els que porte coordinant el llibret de la meua falla. Si em llig qualsevol persona que s’haja encarregat de fer un llibret coincidirà amb mi que en moltes ocasions és un treball poc valorat i agraït, perquè molta gent només es fixa en el fet que el seu nom aparega ben escrit en el llistat de la comissió i en quantes fotos ix, tota la resta és igual.

Per les converses i opinions que he pogut compartir durant tots estos anys amb altres delegats de llibrets, pràcticament coincidim tots en el mateix, en el que he comentat en el paràgraf anterior i en la poca ajuda que es rep quan arriba el moment de recopilar fotos, textos, informació i continguts.

I ja posats, parlaré també del moment en el qual la comissió elabora els seus pressupostos i cal dotar la partida del

llibret. Moltes comissions ho enfoquen com una cosa amb la qual guanyar una mica de diners, tenint com a pressupost poc més del que trauen en anuncis i col·laboracions comercials. Per sort no és el meu cas, perquè després d’anys d’esforç i baralla (perquè una altra cosa no, però lluitador soc una estona), he aconseguit que molta gent en la meua falla entenga el llibret com la font cultural que és, sobre la importància de deixar un anuari en condicions com a documentació per al futur i també com un element que ajude a situar i destacar a la falla.

Així i tot, tots els anys toca escoltar el comentari de torn, sobretot quan eixe exercici els premis no ha sigut molt bons. Al final el millor és quedarse amb la satisfacció d’haver fet una bona faena i amb les paraules boniques d’aquelles persones que de veritat valoren el que has fet.

Els llibrets en alça

Des de fa uns quants anys en moltes comissions falleres el llibret s’ha revalorat molt, arribant a editar llibrets que són autèntiques joies, en els quals a part de recopilar les fotos de falleres majors i presidents, llistats, esbossos o l’explicació de la falla, es publiquen

Primer llibret de la falla Dos de Maig

Llibret falla Sant Roc 2005

autèntics treballs de recerca i articles, en moltes ocasions escrits per persones de renom expertes en la matèria.

Les falles hem augmentat la qualitat, intentant superar-nos any rere any, i ho hem fet per eixe caràcter innovador que ha marcat la nostra festa des dels seus orígens, al qual hem sumat eixa obstinació que tenim els qui realment gaudim fent el llibret.

Les noves generacions hem entrat de ple en les comissions falleres provocant una revolució cultural i seguint el llegat que hem rebut d’aquells fallers i falleres que entenen que la falla no és només festa, sinó que és treball i tradició. Els llibrets són una peça clau en la nostra festa, per això no hem de permetre que perden la seua essència.

Alguna cosa que també ha motivat esta valoració dels llibrets de falla han sigut els diferents concursos que es promouen tant nivell local en cada ajuntament i junta local fallera, com els promoguts per altres institucions com la Conselleria d’Educació, la federació de Lletres Falleres o Lo Rat Penat.

L’afany per aconseguir fer un bon llibret, fa que cada vegada hi haja major competència per aconseguir banderola en tots estos concursos, la qual cosa motiva que cada any intentem superar-nos, amb la innovació per bandera.

Els premis locals

A Paterna, tenim 3 concursos de llibret. D’una banda, tenim el concurs pròpiament de llibret i el concurs al millor escrit en valencià, tots dos organitzats per la Junta Local Fallera. I per una altra, tenim el concurs de llibrets Domingo del Olmo, que concedix l’Ajuntament de Paterna.

El concurs de llibrets de falla que promou la nostra Junta Local, es porta celebrant des de l’any 1982. Este seria el rànquing:

Porta del Sol - La Canyada

1986, 1989, 1990, 1992-1994, 2004

Com podem veure, la falla que més vegades ha guanyat este concurs ha sigut Marià Benlliure, que es va alçar amb el primer premi durant 14 edicions consecutives entre els anys 2006 i 2019.

L’altre concurs que organitza la Junta Local, el de millor escrit en valencià, és de més recent creació i es porta celebrant des del 2019:

Llibret falla Vicente Mortes 2022

Llibret de la falla Dos de Maig 2021

FALLA VOLTES QUE HA GUANYAT ANYS

Mortes

de Maig

I ja finalment en l’àmbit local, tenim el concurs Domingo del Olmo que organitza l’Ajuntament de Paterna des de l’any 2001:

VOLTES QUE HA GUANYAT ANYS

La falla Sant Roc arreplega el seu premi de llibret de Conselleria en 2024

Llibret falla Marià Benlliure 2018 Llibret falla Jacinto

Llibret falla Sant Roc 2022

Els premis de llibret de falles de Paterna, més enllà del nostre poble

Com també he comentat anteriorment, les falles de Paterna també han participat en concursos promoguts per altres institucions.

En el cas del concurs que organitza Lo Rat Penat, se m’ha fet complicat organitzar una relació de premis aconseguits per les falles de Paterna, però des que les nostres falles van començar a participar sempre van tindre presència en estos premis. Falles com Marià Benlliure, La Canyada, Campament o Sant Roc, van estar participant durant anys obtenint bons resultats en les diferents categories.

En els premis de la Federació de Lletres Falleres, només tinc constància del premi Mestre Ortifus que va aconseguir la falla Dos de Maig a la millor portada en l’edició de 2021.

I respecte al premi que concedix la Conselleria d’Educació des de l’any 1993, les falles de Paterna han aconseguit alçar-se amb banderola, excepte en les primeres edicions, pràcticament de manera ininterrompuda des de l’any 2001:

Sent el millor premi obtingut fins a la data per una falla de Paterna la desena posició aconseguida per la falla Dos de Maig l’any 2021.

falla Sant Roc 2024

Lliurament de llibrets per part de les comissions a les biblioteques de Paterna

Continuarem fent llibret

Fins ací este breu repàs per la història “llibretera” de les falles de Paterna. L’edició dels nostres llibrets de falla suposa un fet de gran rellevància dins de les nostres comissions, que no sols documenta i preserva la història de cada falla, sinó que és un motiu d’orgull.

A través de tot el que recopilem en ells, ja siguen records, assoliments, experiències… fan que es convertisquen en un llegat que deixem en cadascuna de les nostres falles per a la posteritat, que ens permet veure la nostra evolució i creixement amb el pas dels anys.

El llibret és el que sobreviu a cada exercici faller, arreplegant l’essència de tot el que ha succeït en eixe exercici, les seues vivències i els qui van formar part d’ell, per això hem de fomentar-los i conservar-los, perquè són una peça que passarà a formar part de la història de cada falla.

Llibret

Una memòria ruta per la

ANEMDE

Una ruta per la memòria

Les rutes per la memòria són fonamentals per a mantindre viu el nostre passat i la nostra història. A través d’estes rutes es busca recordar l’ocorregut, fomentar el diàleg i la reflexió sobretot el succeït.

5

A partir d’ací i sempre tenint molt present el nostre poble, parlarem amb una persona que ha sigut l’encarregada de deixar constància de tot el succeït a Paterna durant més de 40 anys. També parlarem de persones i entitats que s’han encarregat de reconstruir la nostra història d’una forma completament altruista.

I ja finalment, i esta vegada centrant-nos en la nostra falla, un faller ens narrarà com va ser la seua infància en el nostre casal i com recorda aquells anys i també parlarem de dos fallers que per desgràcia ja no es troben entre nosaltres.

.Este apartat és perfecte per a tu si eres un nostàlgic i t’agrada recordar el passat, així que continua llegint i gaudix.

5. Una ruta per la memòria

Entrevista a Camilo Segura Artiaga

Cronista oficial de la vila de Paterna

Javier Morell Cardama

ANEMDE ruta

Durant dies vaig estar pensant a qui podria entrevistar per al nostre llibret d’enguany. Em van encomanar la faena sota la premissa que el llibret tenia com a temàtica diferents tipus de ruta, sota el lema de la nostra falla infantil que com ja heu pogut veure és “Anem de ruta”, així que amb estes directrius em vaig posar a la feina.

Vaig pensar diverses opcions fins que al final em vaig decidir per esta, que no és ni més ni menys que la d’entrevistar a Camilo Segura, el cronista oficial de la Vila de Paterna. Us preguntareu el perquè de la meua elecció, molt senzill, tan important és recórrer una ruta com deixar constància d’ella, i Camilo ha sigut l’encarregat d’escriure el quadern de Bitàcola del nostre poble durant més de 40 anys, així que què millor que entrevistar a qui deixa escrita infinitat de pàgines de la nostra història?

Camilo ens rep en el seu despatx, en l’edifici del Palau on es custodia una importantíssima part del llegat i els documents històrics de Paterna. És ací on realitzem esta entrevista, amb l’alegria i optimisme que ho caracteritzen. Vegem què és el que ens diu el cronista:

Bandera de Paterna

Per a qui no et conega, qui és Camilo Segura i quina vinculació té amb Paterna?

Camilo Segura va començar la seua activitat professional com a bibliotecari municipal a principis de 1982 en un embrió de biblioteca en l’agència de lectura del carrer Sant Agustí, núm. 7 (enfront del magatzem de construcció de Chirivita). A continuació organitzaria la biblioteca de La Canyada que va ser inaugurada en 1983 i en 1987 també passaríem a la nova biblioteca de l’antiga Casa de la Cultura al carrer Sant Francesc de Borja, núm. 3 (on anteriorment havien estat unes incipients instal·lacions de la Parròquia de Desemparats i també el servici de bombers).

Publicacions realitzades pel cronista

el nostre municipi no comptava amb eixa figura. A la fi del segle passat l’Associació de Cronistes Oficials es va entrevistar amb el llavors alcalde En Francisco Borruey, assenyalant que una població amb l’entitat de Paterna havia de comptar amb Cronista Oficial i instant-li al nomenament d’una persona adequada per al càrrec. D’eixa forma en el Ple de l’Ajuntament de 30 de novembre de 1999 vaig ser nomenat -per unanimitat de tota la CorporacióCronista Oficial de la Vila de Paterna.

Quines han sigut les teues funcions durant tot este temps?

i publicació d’un llibre commemoratiu, informes per a la creació de la Policia Local, actes d’agermanament amb la localitat canària d’Adeje. A això s’unix una infinitat de documents, estudis i consultes amb les diferents entitats festives, socials i culturals paterneres per a dur a terme publicacions, exposicions i commemoracions diverses.

Quins objectius has complit? Hi ha alguna cosa que es quede per fer i que t’haguera agradat?

Simultàniament, començaria l’ordenació i posada en servici dels fons documentals de l’Arxiu Municipal existent en l’antic Ajuntament de la plaça del Poble i que ara acull el Museu de Ceràmica.

Com arribes a ser cronista oficial de Paterna?

Des de la defunció en 1978 de l’anterior Cronista En Rafael Alfonso Barberá,

He desenrotllat nombrosos estudis sobre antecedents històrics, socials i culturals dels més diversos aspectes de la nostra localitat. Vaig participar, a través de diferents informes amb Gabinet d’Alcaldia, en la formalització de la Comissió de Festes durant l’any 2000, el Parc de la Torre després de la desaparició de les coves, la remodelació del Gran Teatre, la documentació preceptiva per al lliurament de les Insígnies d’Or durant els actes institucionals del 9 d’octubre, l’aprovació de la bandera municipal l’any 2003, la celebració dels XXV anys d’ajuntaments democràtics en 2004 amb exposició

He procurat difondre el nostre ric patrimoni històric i documental en els més diversos escenaris i activitats en nombrosos congressos i jornades a través de les presentacions de ponències i comunicacions. En este sentit, la col·laboració amb l’Associació de Cronistes Oficials conduiria a la celebració durant dos dies a Paterna de l’Assemblea General Extraordinària de novembre de 2009 i les “Jornades sobre Arquitectura Tradicional Valenciana” que situarien a la nostra Vila en el nucli central de la investigació històrica de la Comunitat quedant plasmades posteriorment en una publicació monogràfica.

Precisament en este mateix any 2009

Paterna acolliria el solemne acte del Centenari del primer vol a motor a Espanya, que va comptar amb la presència de nombroses institucions i autoritats i del llavors príncep Felip de Borbó. Per part seua, en 2010 i atenent la meua consideració de Cronista Oficial, em portaria a rebre el nomenament d’Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

Igualment, des de l’any 1998 col·labore ininterrompudament en el llibre de Festes Majors del Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer amb l’objectiu de divulgar aspectes diversos de la nostra rica història.

Des d’una altra perspectiva sempre hi ha coses per fer i projectes a realitzar. Com a tasca pendent em quede amb l’aspiració de la futura creació de l’Arxiu

Històric de la Vila de Paterna com a lloc per als investigadors i ciutadans en general que desitgen consultar -amb les degudes mesures legals i administratives- el nostre patrimoni documental. La veritat és que em faria molta il·lusió veure materialitzat este edifici en unes instal·lacions dignes i adequades al poble.

Com has dut a terme la conservació i enriquiment dels arxius històrics del Municipi?

Quan l’any 1991 ens traslladem amb l’Ajuntament des de la plaça del Poble fins al Palau, gran part dels fons arxivístics van anar a unes instal·lacions municipals del barri de Santa Rita al Carrer Sant Sebastià i després a les

A la dreta, Camilo participa en les jornades sobre arquitectura valenciana

dependències d’Amutio en el Polígon Font del Gerro. D’altra banda, la part administrativa es va situar al Palau. S’ha procurat en tot moment mantindre els fons en unes condicions adequades, encara que pense que resultaria més apropiat que estigueren tots els fons unificats en un gran arxiu municipal i amb unes instal·lacions preparades en el nucli urbà.

Des d’una altra perspectiva s’han anat enriquint a través de fons especials de caràcter extraordinari com és el cas de donacions documentals que han conformat els Fons Antonio Ferrandis i Fons Agustín Andreu.

De tots els esdeveniments que has viscut i dels quals deixes constància, quin destacaries?

Guarde amb grat record la meua arribada a l’Ajuntament, que va coincidir amb la primera corporació municipal democràtica sorgida després de les eleccions municipals d’abril de 1979 i presidida per En Bernardino Giménez. Es va tractar d’una etapa apassionant en la qual pràcticament es trobava tot per fer en les més diverses àrees municipals i, particularment en el que a mi m’afectava, en les infraestructures culturals.

L’aprovació en 1990 del Reglament de l’Arxiu Municipal va resultar pioner a Espanya i després de la seua presentació en un congrés ens el sol·licitaven de tota la geografia nacional. Igualment, quan en 2003 es va aprovar la bandera municipal i se’m va designar com a Cronista Oficial

al costat de diferents autoritats en la publicació del llibre sobre les jornades d’arquitectura valenciana

Antiga imatge del primer vol a motor a Espanya, realitzat en Paterna

al costat del regidor de Patrimoni en l’exposició commemorativa del 50 aniversari de la declaració de la Torre de Paterna com a Bé d’Interés Local

Camilo

Camilo

per a portar-la durant la processó cívica que la va traslladar des de l’Ajuntament al Palau fins a la Parròquia de Sant Pere i depositar-la en el cambril del Santíssim Crist de la Fe.

També l’exposició del 25 aniversari dels ajuntaments democràtics va resultar molt emocionant.

Em trobe especialment orgullós d’haver col·laborat per a obtindre assoliments molt bonics com la concessió del títol de “Real” per a la Confraria del Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer i les diverses denominacions aconseguides per a la nostra universal Cordà com van ser els informes per a aconseguir les declaracions de Festa d’Interés Autonòmic, Festes d’Interés Nacional o Bé d’Interés Cultural de caràcter immaterial.

Durant tots estos anys has sigut conscient de tot el que ha passat, conta’ns alguna anècdota.

En estos quasi quaranta-tres anys ha canviat moltíssim la societat i la vida al nostre país i, igualment, a Paterna. Tirant la vista arrere, jo vaig entrar a un ajuntament sense ordinadors i amb una fotocopiadora domèstica. Quan havia de fer diversos exemplars d’informes compràvem paper de calc en la Papereria Olca i realitzava totes les còpies. També recorde que quan ens traslladem amb l’ajuntament al Palau ens anaven a enviar els plans de l’arxiu per fax i encara no disposàvem.

Jo em desplaçava diàriament a organitzar la Biblioteca de La Canyada en la meua mobylette i, a més, encara no era obligatori l’ús de casc de moto.

Quan vaig passar a ordenar l’Arxiu municipal em vaig trobar amb un magatzem en el qual hi havia expedients administratius i lligalls però també les guardioles del Domund, urnes de fusta i cristall per a votacions, l’aparell de tallar als mossos de la mili i fins a una imatge de la Verge dels Desemparats per a l’ofrena en la Plaça durant les Falles. A més hi havia un armari annex que servia de depòsit d’armes confiscades per la Policia Local (en aquells moments era la Policia Municipal) i, igualment, hi havia un llit plegable per a les guàrdies nocturnes dels metges perquè l’actual ambulatori encara no existia.

Si tires la vista arrere, estàs satisfet amb la tasca executada com a cronista?

El fet que Paterna dispose de la figura de Cronista Oficial crec que ha resultat extraordinàriament positiu per a la nostra localitat, ja que ha visibilitzat nombrosos aspectes en els diferents àmbits més enllà de les diferents etapes històriques.

Tens algun projecte en ment?

En estos moments em trobe en contacte amb diferents entitats festives i culturals per a l’elaboració de determinats informes que els resultaran molt útils per a aconseguir els reconeixements festius que desitgen de diferents institucions i, principalment, la Generalitat Valenciana. Crec que com a Cronista Oficial he de participar en ells perquè estos objectius repercutixen molt positivament en la nostra localitat com a conjunt.

Però no abandone les meues tasques d’investigador que és el que realment m’agrada. Recentment, em vaig desplaçar durant diversos dies a l’Arxiu Històric Nacional, per a continuar indagant en l’activitat de la Inquisició durant el segle XVI en aquells processos que apareixen persones de la nostra Vila i, particularment, la comunitat morisca o de cristians nous. Igualment, els meus desitjos són submergir-me en els fons de diverses sèries documentals de l’Arxiu del Regne de València.

Quin consell li donaries a qui siga el futur cronista de Paterna?

Que treballe des del rigor i la independència i procure dur a terme quantes tasques siguen possible per a engrandir Paterna.

Camilo en la presentació del nou himne de la Cordà de Paterna

A l’esquerra Camilo en la presentació del mata-segells dedicat a la Torre de Paterna

Moltíssimes gràcies, Camilo, pel temps que ens has dedicat en esta entrevista. El llegat que deixes per al poble de Paterna és de valor incalculable i serà de gran ajuda per a tot el que vulga saber en un futur el que va passar a la nostra ciutat.

5. Una ruta per la memòria

ReconstruintRutes passades

Bárbara Herrera Villanueva

La plaça del Poble de Paterna amb 10 anys de diferència

ANEMDE ruta

En moltes ocasions no som conscients del passat i de la història del lloc en el qual vivim, del llegat i les vivències dels qui el van habitar abans que nosaltres i de fets i successos que van marcar el moment, temps arrere.

Per sort, existixen persones que són unes enamorades del lloc que habiten, del qual provenen o simplement d’on van passar alguna etapa de la seua vida, a les quals la nostàlgia i la passió que senten per estos llocs i per la seua història els fa dedicar el seu temps per a reconstruir eixe passat, a vegades no tan llunyà, obrint calaixos, desempolsant àlbums de fotos i vells records per a traure’ls a la llum.

D’esta manera, creen a manera d’arxiu personal un valuós tresor, amb el qual juguen un paper fonamental en la preservació d’una part de la història, tant de la seua personal com de la col·lectiva d’un poble, perquè en estos arxius podem trobar fotografies, cartes, retalls de premsa i fins i tot vídeos que són una font d’informació sobre el passat, que els permet investigar per a després compartir-lo amb les noves generacions.

Cada foto, cada text o cada objecte poden contar una història i en reunir-los, poden formar un laboriós puzle que en conjunt,

done sentit al context social i cultural que es va viure. Este procés de revisió i organització dels diferents elements, sovint, també pot ajudar a processar emocions, recordar velles lliçons i a reviure antics assoliments.

Quan, per fi, després del treball de recerca, estos arxius són compartits amb els altres, ja siga a través d’exposicions, publicacions o de les xarxes socials, contribuïxen a enriquir la memòria col·lectiva. La història que trauen a la llum pot fins i tot entrellaçar-se amb la d’uns altres, generant un teixit que pot ajudar a la millor comprensió de tot el compartit.

Actualment, en un món totalment digitalitzat, es fa molt més fàcil la transmissió i publicació de tots estos elements que els seus propietaris mostren amb orgull, recordant-nos la importància de la memòria i el poder que tenen els records per a connectar generacions i mantindre vives les tradicions.

Fa ja uns quants anys, sobre mediats dels 90 amb l’inici de l’expansió d’internet, van nàixer els blogs personals, una espècie de diari en els quals els seus autors compartien

continguts d’interés, en els quals a més els lectors poden respondre a estes publicacions.

Aprofitant esta finestra al món que esta ferramenta d’internet oferia, va haver-hi qui no va perdre l’oportunitat d’obrir un blog i compartir tots eixos tresors que romanien ocults en estos arxius personals.

Vull donar sentit a tot el que he dit fins ara, d’arxius personals d’enamorats de la història, del passat i dels blogs personals combinats amb el nostre poble, Paterna. Navegant per la xarxa podem trobar diferents pàgines que ens mostren trossos de la història del nostre poble que han anat recopilant de manera personal alguns enamorats del nostre passat i d’estes pàgines és del que parlaré:

PATERNATECA, RECORDS DEL MEU POBLE

Este blog naixia l’1 de desembre de l’any 2014, impulsat per Francisco Javier Andreu Carrión, més conegut a Paterna com “el Blayo”. Conforme narra en les seues primeres publicacions, “PATERNATECA naix com una iniciativa per a salvaguardar la

Francisco Javier Andreu Carrión, “el Blayo”

Imatge corporativa de Paternateca

memòria i la cultura de Paterna. Es tracta d’un projecte cultural amb tres eixos principals de treball: la digitalització de fotografies antigues per a crear un arxiu fotogràfic del poble, la transformació de vídeos a format digital per a crear un arxiu audiovisual de Paterna i entrevistes a veïns de la població el testimoniatge de la qual serà d’un alt valor històric amb el pas dels anys”.

Segons diu el seu autor, la idea sorgix una vesprada mentre estava amb uns amics recordant velles anècdotes del poble al mateix temps que pensaven que era una llàstima que totes eixes històries s’anaren perdent. “Tots teníem anècdotes que ens havien contat els nostres pares, avis o veïns sobre el poble, records que han conformat la memòria de Paterna i era una pena que eixa història no oficial es perdera”.

Amb eixa idea en ment van anar, a poc a poc, recopilant fotos i vídeos casolans: famílies passejant al costat de la torre en els anys 60, una desfilada de moros de cristians en la dècada dels 70 o fotos de joves en els 80 donant-se un bany en la piscina municipal. Hui dia compten amb més de 10.000 fotos digitalitzades i centenars d’hores de vídeos familiars.

D’esta manera i al llarg d’estos últims 10 anys, podem trobar en el blog més de 150 publicacions amb històries d’allò més variades, des de conéixer la història de les escoles del Calvari fins com era passar una vesprada en el desaparegut cinema Palafox o donar a conéixer sobre les construccions a Paterna fetes per l’arquitecte Cortina.

Actualment, continua amb la recopilació i digitalització de dades sobre la història de Paterna en un despatx cedit per l’Ajuntament en les dependències del Gran Teatre Antonio Ferrandis.

(de dalt a baix, d’esquerra a dreta)

Antiga imatge del Calvari

Vesprada de cinema en Palafox

José María Manuel Cortina Palau construït per Cortina en el barri de Campament

APUNTS DE PATERNA

La primera publicació d’este blog té com a data el 22 de desembre de l’any 2016, marcant l’inici d’un viatge fascinant a través de la història i la cultura de Paterna. Des de llavors, el blog ha crescut molt, acumulant al voltant de 600 publicacions que exploren diversos aspectes de la localitat. L’autor, Paco Martínez Navarro, s’ha dedicat a compartir la seua passió per la investigació i la divulgació, convertint este espai en un recurs valuós per als qui desitgen conéixer més sobre Paterna.

En la descripció del blog, s’esmenta que el seu contingut abasta “curiositats i apunts breus”, la qual cosa reflectix l’enfocament fàcil i pràctic que Paco té. El seu objectiu és la divulgació dels fons documentals, arxius i investigacions de camp que ha recopilat al llarg dels anys. Cada publicació no sols és un testimoniatge de la seua dedicació, sinó també una finestra als llocs que han sigut o són part del terme de la Vila de Paterna.

Un aspecte destacat d’este blog és el seu especial recalcament en la difusió d’arxius fotogràfics. Les imatges, que sovint van acompanyades per breus textos explicatius, estan acuradament seleccionades, permeten als visitants del blog submergir-se en la història local, descobrir curiositats i apreciar la bellesa de Paterna des d’una perspectiva única

Entre les curiositats que podem trobar, podrem veure fotos sobre el pas de la riuada del 57 per Paterna, antigues imatges de les escales del carrer Sant Salvador que recauen a la plaça en la qual plantem la falla o una cosa tan curiosa com unes vedellades que se celebraven al carrer Sant Antoni entre 1927 i 1935.

La dedicació de Paco Martínez Navarro a la seua labor d’investigació i divulgació ha fet d’este blog un referent per a aquells que busquen entendre i conéixer millor Paterna i valorar el seu patrimoni cultural. Sens dubte, cada publicació és un pas més en el camí de preservar i compartir la rica història de Paterna amb el món.

Paco Martínez Navarro

Foto de portada del blog

La riuada del 57 al seu pas per Paterna

Escales del carrer Sant Salvador

ESCRIURE PER A NINGÚ

Este blog és conduït per l’autor paterner Alejandro Llabata Lleonart i encara que este espai no està dedicat íntegrament a Paterna com és el cas dels anteriors, en ell podrem trobar moltíssimes referències i fotografies relacionades amb el municipi.

Compta amb unes 400 publicacions fetes des de febrer de l’any 2013 en les quals podem trobar gran varietat d’articles que van des de temes d’interés de l’autor, entrevistes a diferents persones o escrits que descriuen passatges de la història de Paterna.

Referent a Paterna podem trobar articles sobre alguns veïns del poble com Ernesto Ferrando, la història sobre el mercat ambulant que té lloc tots els dimarts o textos sobre la Cordà de Paterna.

Alejandro Llabata Lleonart

El mercat dels dimarts

Ernesto Ferrando

Inauguració del polígon industrial Font del Gerro

DEPATERNA.COM

Un altre dels llocs curiosos que hem trobat ha sigut esta pàgina web de l’Associació Cultural el Testar de Paterna en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Paterna i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En esta pàgina podem trobar des de la revista que edita la mateixa associació, fins a un apartat sobre personatges del poble, el llibre de festes que edita cada any l’ajuntament o imatges sobre diferents racons del poble.

Sens dubte, una gran font d’informació sobre Paterna i la seua història.

COL·LECCIÓ PATERNA A TRAVES DEL TEMPS

José Ibáñez Liern és un apassionat de la fotografia que s’ha encarregat durant anys d’immortalitzar diferents racons de Paterna. En el seu cas, no ha donat a conéixer el seu arxiu a través d’un blog, però sí a través de les seues xarxes socials.

La seua col·lecció de fotos, coneguda com a Paterna a través del temps, és immensa. Ha fotografiat tants llocs de Paterna que és habitual veure muntatges en els quals es pot veure un mateix lloc però amb anys de diferència, mostrant així l’evolució que han tingut estos llocs amb el pas dels anys.

José és un paternero enamorat del seu poble que sempre ha col·laborat desinteressadament. El seu compromís i aportació a la cultura, festes i tradicions de Paterna li va fer ser mereixedor del distingit Coet d’Or en les passades festes majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer.

PER A FINALITZAR

M’agradaria concloure este article agraint a totes les persones que he esmentat la gran labor que realitzen reconstruint i mostrant la història del nostre benvolgut poble. Un treball que veu la llum, a poc a poc, amb cada nova publicació que realitzen.

I com no, animar també a totes eixes persones que tenen autèntiques joies guardades a les seues cases al fet que les facen públiques o a col·laborar engrossint les col·leccions ja existents, ja que és tot un goig per a les persones que gaudim descobrint el passat.

Cada vegada que ens descobrixen una nova foto o vídeo, no sols contribuïxen a preservar la seua pròpia història, sinó la de tot el poble de Paterna, recordant-nos que cada record té un valor incalculable que formarà part de la bonica construcció d’un llegat que transcendirà en el temps.

Portada dels llibres de les festes de 1928 i 1975

Avinguda Vicente Mortes de Paterna en 1968

d’una

5. Una ruta per la memòria

Records infància fallera

Roberto Usina Rodríguez

ANEMDE ruta

Durant la Cridà de l’any 2018, la Fallera Major Infantil de València d’eixe any, Daniela Gómez de los Ángeles, va pronunciar una frase que indiscutiblement es convertiria en una de les icones d’eixes mateixes falles i que a més quedaria reflectida per a la posteritat pel sentiment que va despertar en tots els allí presents i en tot el col·lectiu faller en general: “Ser faller és la millor extraescolar”

Esta frase retrunyiria aclamada enfront de les Torres de Serrans pels milers de fallers i falleres que cada any allí es congreguen l’últim diumenge de febrer per a donar el tret d’eixida a la festa que tots els valencians considerem la millor festa del món: les Falles.

Quan vaig ser coneixedor d’esta frase, perquè eixe any la Cridà de València coincidia (com en tantes ocasions) amb la del nostre poble, Paterna, alguna cosa es va remoure en el meu interior que va fer evocar moments de la meua infància que van despertar un sentiment de nostàlgia en recordar aventures i entremaliadures en el casal de la meua falla i de la intensitat amb la qual vivíem de xicotets els dies de festa.

D’altra banda, tot el que va remoure la Fallera Major Infantil amb el seu discurs, em va fer reflexionar sobre el molt que ha canviat el món faller de quan jo era xiquet respecte a l’actual, i, d’una banda, em vaig sentir afortunat per haver tingut la sort d’haver pogut viure les falles d’aquell moment, però, d’altra banda, també vaig sentir un poc de tristesa pels xiquets i xiquetes de hui dia, que a diferència de tots els que vam tindre la sort de viure aquella època, no viuran aquelles falles tan senzilles i tan poc digitalitzades.

Amb les meues paraules tampoc vull dir que les falles d’ara siguen pitjors, simplement són diferents, el temps passa inexorable i com tot, avancem, evolucionem i les falles no anaven a ser menys. Però per als quals vam viure aquell moment, tenim eixa sensació que eixe temps passat ens sembla millor.

Per a situar-nos un poc millor, sobretot cronològicament, parle d’aquelles falles que van viure els xiquets i xiquetes d’entre els anys 80 i (com és el meu cas) els 90. Per a molts de nosaltres la falla i baixar al casal era part del nostre dia a dia, per això comptaré el que

recorde d’aquells anys i el molt que va significar tindre un punt de reunió en el qual gaudir amb els amics. Per a això, intentaré ordenar els meus records del que el meu jo de 8/9 anys entenia com a any faller.

Tot començava exactament igual que ara, amb la tradicional Apuntà que cada comissió de falla realitza en els caps de setmana posteriors a la setmana fallera. En el meu cas, sempre era un dia de nervis que significava tornar a baixar al casal i a reunir-me amb els meus amics, per a continuar rememorant les batalles que havíem viscut durant els dies de falles i com no, per a realitzar alguna nova entremaliadura amb la qual guanyar-se una bona brega dels més majors de la comissió.

Amb ànsia, preguntava a la meua mare (una mare per un cert molt poc festera i que fins i tot hui dia no entén d’on he tret eixe amor per la festa en general) quan seria eixe dia de tornar a baixar al casal. Els dies després de les falles anaven passant fins que per fi veia penjat en el tauler d’anuncis que hi havia en la façana del casal l’avís de la tan esperada Apuntà.

Quan per fi arribava aquell matí de diumenge en el qual l’exercici faller començava de nou, per a mi, era condició indispensable estar a la porta del casal amb puntualitat anglesa a l’hora indicada en el tauler d’anuncis, no anara a ser que les fulles per a apuntar-se de nou a la falla s’acabaren i haguera d’esperar per a tornar a ser faller uns dies més.

A poc a poc, els altres amics anaven baixant amb els seus respectius pares per a realitzar el propi, i de la mateixa forma, sempre trobàvem alguna cara nova amb la qual compartiríem l’any. En eixe moment començaven de nou els jocs o a asseure’ns a menjar pipes en els portals limítrofs al casal amb les conseqüents queixes dels veïns que veien oberta la falla una altra vegada (dit això no ens pensem que les queixes veïnals són una cosa nova, perquè ha existit sempre allà on hi ha un casal algú que no ha vist amb bons ulls unes certes actituds, com és normal). Normalment no se’ns deixava estar en el gran pati posterior que tenia el nostre casal, perquè allí era on es cuinaven les paelles que degustaríem eixe dia per a dinar, i els cuiners ja

tenien suficient amb què la paella els isquera bona com per a aguantar a un exèrcit de xiquets jugant pel mig dels focs, així que se’ns bandejava del casal a les escaleretes del carrer Sant Salvador.

I allí, en eixes escaleretes, era on es vivien les millors aventures. Recorde que en les empinades costes per a minusvàlids que hi ha, tiràvem aigua perquè esvararen i intentàvem pujar-les des de baix amb les conseqüents relliscades, jugàvem a enxampar, a l’amagatall… Una entremaliadura que hui dia fins i tot rememorem va ser quan no se sap molt bé com, van aparéixer uns masclets de les passades falles amb els quals, tampoc se sap molt bé com, va haver-hi qui va acabar pegant-li foc un contenidor dels situats en la plaça de Sant Roc i com espantats vam anar corrent al casal davant la gravetat del que estava succeint, i els majors van eixir corrent amb poals d’aigua. Afortunadament, tot va quedar en un esglai amb el corresponent castic cap a tots els que érem allí.

Després d’eixe dia, començàvem l’exercici faller pròpiament dit. Com he comentat abans, el casal era el punt de trobada diària de tot eixe grup de xiquets i xiquetes, perquè el casal s’obria totes les vesprades. Era molt típic veure oberta la finestreta en la qual la lotera repartia les paperetes de loteria i un degoteig de gent que s’acostava per allí a pagar les quotes, mentre nosaltres ens dedicàvem a fer els deures en alguna de les taules per a després acabar passant la vesprada en gran jugant al parxís, a les dames o als escacs. Tal vegada això és una de les coses que més trobe a faltar d’aquells anys, passar qualsevol vesprada per davant del casal i veure’l obert i amb molta vida, cosa que amb el temps ha anat desapareixent a poc a poc.

Amb l’arribada dels divendres, arribava el cap de setmana i eixe dia significava que es baixava a sopar al casal. Les mares preparaven entrepans per al que col·loquialment diem sopar de cabasset. Als xiquets se’ns muntava una taula a part en la qual mai faltaven les papes i els refrescos, taula en la qual més aviat duràvem poc, perquè estàvem desitjant acabar per a eixir al corral del casal per a continuar inventant alguna nova gesta o eixir a asseure’ns en l’entrada del parroquial, entrada en la qual per cert van acabar instal·lant un reixat i amb això es van acabar estes assegudes. També era tradicional jugar a “bote bote” amagant-nos entre els cotxes muntant l’escàndol que comporta, la qual cosa ens va valdre perquè un matrimoni que vivia enfront del casal acabara tirant-nos algun poal d’aigua en més d’una ocasió. Este sopar dels divendres també és una cosa que ha anat decaient amb el pas dels anys, i en moltes ocasions ha quedat reduïda a quan hi ha reunió general, i a poc a poc es van intensificant a mesura que es van acostant els dies de falles.

En la meua comissió, sempre s’han tractat als infantils amb moltíssima estima. Una vegada al mes s’organitzava un berenar per part de la corresponent delegació que acabava amb algun campionat o concurs del qual eixíem orgullosos amb gran quantitat del marxandatge que li regalaven a la falla quan es realitzaven les compres per a mantindre sempre plenes la nevera i el rebost del casal. Un dels berenars que més interés despertava, era d’una banda en el qual coneixeríem els qui serien la nostra fallera major i president infantil, i per una altra, en el qual es revelaria el secret millor guardat de cada falla, que no és sinó l’esbós de la falla infantil que l’artista ens plantaria en la nostra plaça les següents falles.

Com sol passar, l’estiu implicava un parèntesi en l’exercici faller, que normalment arribava després de la celebració de Sant Joan, però amb l’arribada del mes de setembre i la tornada a escola, la falla s’obria de nou i es reiniciaven les activitats, com per exemple els assajos de playbacks per a la presentació que durant molts anys vam estar realitzant la primera després de la presentació de la Junta Local Fallera o s’iniciava l’adorn de carrer. Això últim congregava a molta gent en el casal perquè existia molta motivació per realitzar un gran adorn de carrer i era molt típic que molts fallers i falleres anaren acudint al casal en acabar la seua corresponent jornada laboral per a posar-se a la feina. Molt en concret, recorde un adorn de carrer que representava el carrer major fet a escala edifici per edifici la nit de la Cordà i que, encara que no va ser recompensat amb el premi que s’esperava, va ser indultat per part de l’Ajuntament amb la intenció de tornar a ser muntat en diferents exposicions que van tindre lloc.

D’esta manera, el temps anava passant amb la vista posada en tots els preparatius de la setmana fallera, fins que arribava, per fi, el moment en el qual comença el verdader compte arrere cap als dies de festa amb la Cridà des del balcó de l’Ajuntament.

La Cridà és possiblement un dels actes els quals més ha canviat la seua organització comparant-ho amb aquells anys a l’actualitat.

Primer s’inaugurava l’Exposició del Ninot que se situava en els baixos de la casa de la cultura d’Alborgí i que anys més tard, a principis dels 2000 passaria al Gran Teatre Antonio Ferrandis. I després, les diferents comissions que componíem la federació ens anàvem concentrant al carrer Mariana Colàs abillats amb indumentària valenciana per a realitzar la desfilada fins als peus de l’Ajuntament, o cosa que és el mateix, fins a la plaça de l’Enginyer Castells, per a donar la benvinguda a les falles al costat de les Falleres Majors de Paterna. Normalment es posava punt final a l’acte amb un espectacle pirotècnic que es disparava des de la Torre. Eliminar la desfilada de la Cridà i que les diferents comissions acudírem en brusa o l’uniforme faller de cada falla, va ser una idea que va estar rondant alguns anys i que si no m’equivoque, el seu detonant va ser

un dia de Cridà cap a mitjan primera dècada dels 2000 en la qual hi havia una previsió de fortes pluges, per precaució es va decidir canviar i ja es va mantindre fins a evolucionar al que fem ara.

Una altra de les coses que recorde amb molt d’afecte era el moment d’anar a arreplegar la falla els dies previs a la Plantà. Per aquells anys, si no em falla la memòria, la falla major ens la realitzava un artista que tenia el seu taller en una nau annexa al molí del Batà del barri de Campament. Amb gran emoció per veure arribar la nostra falla, se’ns citava en el casal per a baixar fins al taller de l’artista i ajudar en la càrrega de les diferents peces… i atenció, una vegada carregada la falla en el camió plataforma, se’ns pujava a tots els xiquets que allí estàvem a la plataforma com si fórem un ninot més, ens asséiem i posàvem rumb a la nostra plaça pels carrers de Paterna amb molta algaravia perquè tothom s’assabentara que la nostra falla ja eixia al carrer. Per a mi això és un dels millors records que tinc, però ara veient-ho des de la meua perspectiva d’adult i sent conscient de la temeritat que això suposa em faig diverses preguntes: Quants pares hui dia haurien consentit això? O quines conseqüències actualment hi haguera hagut per a la falla?

La veritat és que és millor ni plantejar-li-ho i només recordar-ho com una anècdota del passat.

Amb el major dels orgulls la nostra falla ja lluïa en la plaça, ajudàvem en la Plantà carregant arena com bonament podíem o posant la gespa sempre amb les indicacions dels adults perquè el resultat fora el millor possible. Els premis (que durant aquells anys no és que foren especialment bons per a la nostra comissió) eren això de menys, la nostra falla era la millor de totes i punt, i amb el

major dels orgulls i carregats d’il·lusió ens vestíem de fallers per a anar a arreplegar les nostres banderoles en una desfilada fins a l’Ajuntament que durant molt de temps es va estar iniciant des del carrer Joan Magal Benzo. Una vegada arreplegats posàvem marxa fins a la nostra plaça on totes eixes banderoles serien col·locades en la falla perquè lluïren durant eixos dies.

Una altra de les coses que recorde d’eixes vesprades del dia 16 de març era que, després del lliurament de premis, es realitzava en el nostre casal un altre lliurament de premis per als infantils que havíem participat en el concurs de dibuix realitzat eixe matí i que em va fer guanyador de molts d’eixos guardons per la gran habilitat que sempre he tingut per a dibuixar.

L’endemà ens vestíem de nou de fallers per a anar a l’Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats. Una desfilada que començava des de l’avinguda Primer de Maig fins a la plaça del Poble en la qual a banda i banda de la porta de l’església de Sant Pere, es col·locaven uns enreixats en els quals s’anaven depositant els rams de flors. El cadafal amb la imatge de la verge en el qual es depositen les flors actualment arribaria uns anys més tard, en el 2004 i amb ell es va anar adaptant el nou format d’ofrena igual que amb altres actes, fins com es fa ara.

El dia 18 era potser el dia més esperat per tots els infantils de la falla, perquè era molt típica l’excursió a la fàbrica de la Coca-cola al matí (excursió que es va realitzar durant moltíssims anys i de la qual vaig perdre el recompte de les vegades que vaig anar entre la falla i el col·legi) per a després dinar en la falla la tradicional paella oferida pels representants infantils d’eixe any i acabar jugant en gran en els matalassets i castells inflables que es contractaven per a tota la comissió. Eixe dia i amb tot l’exhaust com pot acabar un xiquet després d’haver estat tota la jornada sense parar, després de sopar ens n’anàvem a casa deixant el casal perquè els més majors de la falla gaudiren de l’última nit de la setmana fallera… i a dormir, doncs a molts l’endemà, ens vestien de fallers una altra vegada per a anar a la missa en honor a Sant Josep i a la mascletà posterior de les

quals tinc record a l’esplanada de les coves i la Torre, en l’avinguda d’Europa i al parc del Tir de Colom.

La vesprada de San Josep també s’amenitzava amb activitats per als més xicotets fins que arribava l’hora de cremar la nostra falla infantil, després de la qual ens acomiadàvem dels amics i amb molta pena (i obligats pels nostres pares) tocava anar-se al llit i descansar, perquè l’endemà hi havia escola.

Este podria ser un brevíssim resum de totes les anècdotes que recorde de la meua infància en la falla, perquè podria seguir i continuar contant coses, i de pràcticament totes elles, tinc molt bons records que em fan recordar amb nostàlgia el feliç que vaig ser, al costat de tants altres xiquets i xiquetes que continuen sent molt bons amics meus hui dia, en haver-me criat en el casal d’una falla.

Crec que sens dubte, la decisió que va prendre la meua mare el dia que va decidir apuntar-me a la falla, és una cosa a la qual li estaré sempre eternament agraït, perquè sense saber-ho, no sap els valors de treball, cultura de l’esforç, superació i germanor que va posar en la meua vida per a complementar els valors i educació que ella em va donar.

Com he dit anteriorment, amb este text no vull dir que les falles actuals siguen pitjors que les d’aquells anys, però si hi ha una cosa en la qual segur estaran d’acord amb mi la gent que va tindre la sort de tindre una infància fallera durant més o menys el mateix període que jo, era que les coses es vivien d’una altra forma, més senzilles, amb molta intensitat i ens queda eixa sensació que una part de l’essència d’aquelles falles s’ha perdut o s’ha transformat, amb el consol que eixa part fins i tot continua viva en els nostres records i en la nostra nostàlgia.

Si de tot això hi ha alguna cosa que trac en clar és que, si algun dia tinc la sort de ser pare, també els donaré als meus fills una infància envoltats del casal d’una falla i els ensenyaré a voler esta festa de la mateixa manera en què ho faig jo.

5. Una ruta per la memòria

Homenatge a Vicente Dolz

i Sofía Esteban

ANEMDE ruta

Els nostres avis són autèntics tresors en les nostres vides, plens d’amor i saviesa. El seu amor incondicional i la seua habilitat per a escoltar ens oferixen un refugi segur en un món sovint agitat. Amb els seus relats i anècdotes, ens porten a temps passats, ensenyant-nos valuoses lliçons sobre la vida, la família i la perseverança.

L’esforç i la dedicació dels nostres majors són dignes d’elogi. Molts d’ells han enfrontat sacrificis i esforços per a crear un futur millor per a les seues famílies. El seu treball no sols es limita al material, també es mostra en el temps que dediquen a cuidar, educar i guiar a les noves generacions. Cada abraçada, cada consell i cada moment compartit són una prova de la seua dedicació i amor.

La societat aprecia als nostres majors de formes molt especials. Se’ls reconeix com a pilars de la família, encarregats d’inculcar tradicions i portadors d’una rica herència cultural, en definitiva són en moltes ocasions els qui transmeten valors i ensenyances que perduren amb el temps. A més, la seua experiència i punt de vista són un recurs valuós que enriquix les nostres vides.

Els avis són un símbol de carinyo, dedicació i amor. El seu llegat viu en cadascun de nosaltres, en cadascun dels moments viscuts al costat d’ells, un dels majors nexes d’unió en cada família i la seua memòria un regal que hem d’apreciar, recordar i celebrar.

En el cas de la nostra falla, els nostres majors sempre han tingut un paper clau i han sigut molt volguts i respectats pels més joves, als qui han brindat la seua experiència, coneixement i el seu amor per la festa i per les tradicions.

El seu treball i dedicació han fet que hui dia siguem la falla que som, perquè s’han involucrat en el progrés de la comissió i han donat continuïtat al nostre projecte de falla, sent la seua participació crucial en molts moments de la nostra història i havent-hi deixat pas a les noves generacions, ensenyantnos a agafar les regnes i a prendre les nostres pròpies decisions. Ens han motivat a agafar el seu llegat i a voler a la nostra falla com ells ho feien.

Un d’estos exemples ho podem trobar en un matrimoni que per desgràcia ja no es troba entre nosaltres i que enguany veuran orgullosos des del cel

a la seua neta com la nostra Fallera

Major. Parle de Vicente Dolz i Sofía Esteban. Vicente fa ja uns anys que ens va deixar i a Sofia, la vam perdre el mes d’agost passat, per això creiem que és just i necessari recordar-los amb este xicotet homenatge, en un apartat del nostre llibret que parla sobre la memòria.

Parlar d’ells, és parlar d’un trosset de la història de Sant Roc. Vicente i Sofía van decidir formar part de la nostra família fallera allà per l’exercici 1989/1990. La nostra comissió feia pocs anys que s’havia fundat i passava per un moment en el qual començava a enlairar d’uns anys en què havien sigut pocs fallers, i ells es van sumar al nostre cens per a donar eixe impuls juntament amb altres matrimonis del barri com Carmen i Ramón o Elvira i Pepe, que juntament amb els seus fills, van engrossir les files de fallers i falleres de Sant Roc.

Vicente i Sofía vivien al carrer Bonaire, a escassos metres d’on plantem la falla i d’on la nostra falla tenia el casal per aquells anys. Sempre van ser molt participatius en totes les activitats que es realitzaven en la falla, i fins i tot Vicente va arribar a ser directiu sent

l’encarregat de les quotes o la loteria durant alguns anys, però el càrrec no importava, ells van col·laborar i van ajudar en tot el que fora necessari.

Anys més tard, en 2002 naix la seua neta Andrea i en 2006 el seu net Alberto, als quals es van encarregar d’inculcar des de xicotets el seu amor per la nostra falla, i el respecte cap a les nostres tradicions. Sempre pendents d’ells, els baixaven al casal, els arreplegaven dels assajos de playback… Van fer una bona faena amb ells, transmetent-los un amor per la festa que va calar tant, que enguany Andrea és la nostra Fallera Major.

No hem d’estar tristos, ells ara estan junts i estic segur que des d’on estiguen, acompanyen a la seua neta, a tota la seua família de sang i a tota la nostra família fallera en cada pas que donem, gaudint en cada acte i en cada meta que aconseguim.

Ací us trobem a faltar, però sempre ens quedarà l’alegria i satisfacció d’haver passat una miqueta del vostre temps amb nosaltres.

Un bes al cel.

gastronòmica

La ruta gastronòmica

Si eres de bon paladar segur que gaudiràs degustant i provant nous plats allà per on vages. En molts llocs existixen rutes gastronòmiques en els quals t’oferixen recorreguts en els quals poder gaudir de la gastronomia local.

Per exemple, el nostre ajuntament promou la ruta de l’esmorzar, en la qual molts bars i restaurants del nostre poble proposen un entrepà i després d’una votació per part dels qui els han provats, es tria al vencedor.

.En este cas, farem una ruta per la nostra comarca i també parlarem d’aquelles aberracions gastronòmiques que es fa amb algun famós plat en intentar preparar-lo. En qualsevol cas, segur se’t fa la boca aigua amb este apartat.

Una dolça comarca molt

Sheila García Jodar

ANEMDE ruta

A ningú li amarga un dolç. En esta ocasió ampraré esta expressió en el seu sentit més literal, perquè parlaré exactament d’això, de dolços. I ho faré concretament d’alguns dolços típics que podem trobar a la comarca de l’Horta Nord.

La gastronomia valenciana pot presumir de multitud i infinitat de plats la delícia dels quals ens ha fet ser famosos a tot el món, com podria ser per exemple la paella, però amb tot el respecte cap als plats salats, vull parlar d’eixe suculent moment de les postres o el berenar, que molts esperem amb ànsia quan sabem que podrem gaudir d’un mos dolç amb el qual se’ns fa la boca aigua.

És important saber que l’elaboració de dolços es remunta a les cases moltíssims anys arrere, des de l’inici de l’edat mitjana, però es té la creença que el que hui dia coneixem com a pastisseria o confiteria té el seu origen en les farmàcies, perquè en l’obrador d’estos establiments en els quals elaboraven les fórmules magistrals de les medicines, se’ls afegia sucre o mel per a millorar un sabor que podia arribar a ser desagradable.

També cal destacar que l’origen de molts dolços, sorgix de la necessitat de conservar aliments com per exemple és el

cas de la llet, que tots sabem que s’ha de consumir en pocs dies perquè si no es fa dolenta. En este cas van descobrir que si la llet es calfava amb sucre i es deixava reduir, s’obtenia llet condensada que es podia guardar sense problema durant molt més temps. O també podem nomenar les conserves de fruita en almívar.

En altres casos, també podem parlar de dolços que van sorgir per a aprofitar algun producte del qual disposaven en abundància, com va ser el cas del torró davant la gran quantitat d’ametles i mel.

El cas és que, fora el que fora l’origen de cada dolç, en el segle XIX l’elaboració dels dolços creix amb l’aparició de les pastisseries tal com les coneixem hui dia, perfeccionant els productes fins a l’actualitat en la qual podem trobar una gran varietat, de gran qualitat, bona aparença i millor sabor.

Moltíssims pobles poden presumir de tindre un dolç típic, l’origen del qual es remunta molt arrere en el temps i d’això és del que parlaré, d’eixe dolç mos que ha passat de generació en generació fins a ser motiu d’orgull en el lloc de la seua procedència.

Així que tanquem els ulls, tornem a la infància i recordem eixa olor de bescuit que feia a la nostra casa o a casa de l’àvia quan tornàvem del col·legi i ens feia presagiar un deliciós berenar... comencem esta dolça ruta!

LA CORONA

Este pastís és molt típic de la zona de Benimaclet i Alboraia. D’origen incert, rep el seu nom en tractar-se d’un pastís circular que es prepara a base de fines capes de bescuit que es xopa en una crema d’ametles que es recobrix de merenga i es decora amb fruites gebrades. La Corona es pren com a postres en dies importants.

També és típic trobar-ho sota el nom de pastís de Glòria en altres poblacions de la comarca, on es consumix en dies com el Diumenge de Resurrecció o el Diumenge de Pasqua.

Per a la seua preparació s’empra aigua, sucre, ratlladura de llima, canyella, ametla molta, ous i fruita gebrada… tota una delícia!

L’ORXATA AMB FARTONS

Qui no ha berenat això en una calorosa vesprada d’estiu? Molt típica d’Alboraia i dels pobles costaners de l’Horta Nord, és una de les begudes més típiques de la gastronomia valenciana.

Sobre l’origen de l’orxata hi ha disparitat d’opinions i creences. La teoria més acceptada és que quan els àrabs envaïxen la península Ibèrica, van introduir la xufa i van buscar zones on cultivar-la, semblant-los les terres valencianes fèrtils, amb bon clima i humitat per al seu cultiu.

Amb la xufa també van portar la recepta de l’orxata coneguda en l’antiguitat com a llet de xufes, a base d’aigua, xufa molta, sucre, canyella i pell de llima.

Existix una llegenda de com esta beguda pren la denominació d’orxata, i és que quan el rei Jaume I va arribar a València, es va trobar amb una llauradora que li va oferir la beguda i el rei en provar-la va exclamar “això és or, xata!” i d’esta expressió sorgiria el nom.

Respecte als fartons, sembla que, en una època més moderna i durant anys es va estar buscant un dolç que acompanyara perfectament a l’orxata i el van aconseguir en els anys 60 del passat segle.

Això va succeir quan una família provinent de Titaguas es trasllada a Algemesí i obri una botiga d’ultramarins. Posteriorment, esta família es muda a Alboraia i és on comença la busca del complement ideal per a l’orxata.

Havia de ser esponjós per a absorbir el líquid i a més cabre en un got. Amb estes especificacions, van agafar la massa del típic pa cremat modificant-la perquè fora més lleugera, li van donar una forma allargada i li van afegir un setinat i d’esta manera van sorgir els fartons.

Per descomptat van endevinar la tecla, ja que van donar amb la combinació perfecta, sent una de les més consumides durant les èpoques de calor

forns de Moncada es posen a la feina per a preparar les seues propostes.

Amb les opcions ja preparades, s’organitza un tast a cegues davant un tribunal constituït per associacions de la localitat, després de la qual guanyen les barberetes. A diferència d’altres dolços típics locals, l’origen dels quals es remunta temps arrere, les barberetes van ser triades com a típiques de Moncada l’any 2017.

LES BARBERETES

Les barberetes són un dolç que s’elabora en honor a Santa Bàrbara i que es reconeix com a típic de Moncada, realitzat a base de carabassa, ametla, farina i taronja.

Té un curiós naixement, ja que sorgix gràcies als estudiants de la universitat CEU Cardenal Herrera. Resulta que els estudiants d’esta universitat buscaven en els forns de Moncada un dolç típic per a portar-li’l a casa a les seues ciutats d’origen com a detall per a les seues famílies i amics.

Amb esta demanda, els forners del poble es reunixen i li plantegen a l’ajuntament del municipi la creació d’un dolç local. Amb la idea que fora un dolç que es poguera transportar amb facilitat, que aguantara en bon estat durant dies i que a més representara al poble, els

LES COQUETES DE SAGÍ

Este és un altre dolç molt típic de la rebosteria tradicional molt popular en pobles com Massamagrell i podríem dir que representa a eixa cuina d’aprofitament que he esmentat anteriorment, perquè es prepara amb llard de porc i com es diu, del porc s’aprofita fins al caminar.

Es té la certesa que estos dolços es van originar a la regió d’Andalusia pel segle XVI i d’ací, imagine que s’estendria per tota la geografia en ser habitual la criança d’este animal en pràcticament tota Espanya.

Estes coquetes s’elaboren com he dit a base de llard de porc, sucre, ou, ratlladura de llima, canyella i farina, i és habitual menjar-la en els mesos de fred a causa de la seua contundència i a la coincidència amb la matança del porc, encara que per la seua bona conservació les podem trobar tot l’any.

Sens dubte un genial acompanyament per a desdejunis i berenars o simplement per al café d’havent dinat.

LA COCA CRISTINA

La coca Cristina es tracta d’un dolç que era habitual preparar per al dia de Santa Cristina, però amb el temps s’ha convertit en un fix durant tot l’any, amb molt d’arrelament en poblacions com Vinalesa, Puçol o Meliana i és un altre exemple de les coques tan característiques de la gastronomia valenciana.

Es tracta d’una d’eixes receptes de tota la vida, d’eixes que podem catalogar com a recepta de l’àvia. Les seues principals característiques són la seua forma redona d’uns 10 centímetres i plana d’1 centímetre d’altura i el seu principal ingredient és l’ametla. Es presenten de manera individual sobre una oblia.

La seua preparació no té complicació, encara que es presta especial atenció durant l’enfornat, perquè quede lleugerament daurada perquè quede molt sucosa. Els seus ingredients són ametla molta, ou, sucre, ratlladura de llima, farina i canyella.

ELS CACHAPS

Parlar de Paterna i d’un dolç típic, és sens dubte parlar del Cachap. D’este pastís ningú coneix la seua recepta, solament la saben les persones que treballen en el forn en què es preparen.

Les primeres dades que es tenen d’este dolç paterner, són del segle XIX i van ser creats per Celestino Monrabal i el seu fill Mariano en el forn La nostra Senyora del Rosari, seguint una recepta familiar que ha passat de generació en generació, fins i tot es diu que esta recepta podria ser un llegat dels àrabs.

El dolç, fet de primes capes de pasta fullada i farciment de crema (és en esta crema on està el misteri, perquè no es coneix la seua composició), rebria el seu nom l’any 1923 d’una manera molt curiosa, perquè en eixe moment el dolç existia, però no tenia nom. En eixe temps hi havia a Paterna un veí molt conegut al qual anomenaven “l’Oncle Cachapot”, qui a més era amic de la família Monrabal. Este home els va demanar per al banquet de les seues noces que prepararen el dolç de la família per a oferir-lo als seus convidats i va ser per este motiu, en honor a “l’Oncle Cachapot”, que el dolç va ser anomenat Cachap.

A partir de l’esdeveniment esmentat, la família Monrabal continua fent el conegut dolç fins a l’any 1947, quan un dels empleats del forn, Manuel Sánchez, el compra, pren el relleu i continua amb l’elaboració del dolç. En este moment, els descendents de Sánchez continuen produint els cachaps.

El secretisme sobre la fabricació d’esta pasta fullada és tan gran, que hui dia està protegit per una patent i només pot ser fet de manera exclusiva per este forn del centre de Paterna que té quasi 200 anys d’història, ja que la seua inauguració va ser en 1829.

D’esta manera, el cachap es convertix en la joia gastronòmica per excel·lència de Paterna, tota una suculenta delícia.

Fins ací este dolç passeig per l’Horta Nord, on he pretés donar a conéixer alguns dels dolços més característics de la nostra comarca.

Estic segura que als nostres pobles podem continuar descobrint eixa cuina local que ha passat de generació en generació i que fa les delícies de locals i forasters.

no more xoriço in the paella Verónica López Acebes 6. La ruta gastronòmica

ANEMDE ruta

Els valencians i valencianes som molt sensibles amb la nostra gastronomia, això és així. La nostra sensibilitat arriba a punts extrems cada vegada que veiem que es realitza tot un sacrilegi cap al nostre plat més internacional, la paella, un plat pel qual se’ns coneix a tot el món.

Estarem tots d’acord que alguna cosa se’ns remou en l’estómac i deslliga la nostra fúria valenciana quan veiem una paella amb xoriço o amb qualsevol altre ingredient que no porta la recepta tradicional. És clar que de llarg a llarg del nostre territori es prepara la paella de diferents maneres, podent variar algun ingredient, però sempre amb el respecte cap a eixa base que tota bona paella ha de tindre i sempre sense cap cosa estrident que puga remoure el nostre interior.

La paella és un plat que es realitza amb pocs ingredients que a simple vista sembla senzill de preparar, i ací radica la seua complicació. La gràcia està amb estes poques coses preparar un plat saborós, de bon gust i sabor, al qual cal enxampar-li el punt. Si eres un d’estos agraciats al qual la paella li ix bona, seràs venerat per la teua família i amics com el cuiner de la paella del diumenge, de cada celebració, en el típic concurs de paelles... qui en la nostra terra no coneix a algú així?

Retall de premsa amb les declaracions de David de Jorge

Molts han sigut els cuiners, particulars o professionals, que s’han atrevit a fer el nostre plat predilecte, i sense volerlo s’han ficat en un bon vesper en compartir el seu resultat en les xarxes socials, la televisió… per exemple, un d’estos renous el va provocar fa uns anys el cuiner David de Jorge, que va tindre unes paraules bastant desafortunades cap a la paella que va rematar, ja de pas, ficant-se amb les falles.

Estic convençut que no era la seua intenció, però l’embolic va ser tremend. Cal mesurar les paraules i més quan ho fas en un programa d’audiència que s’emet a escala nacional.

Com és el cas dels valencians, cada cultura té la seua recepta sagrada i en intentar preparar algun d’estos plats, és possible que ens fiquem amb el déu d’algú. Existixen manaments i receptes amb aurèola daurada amb el qual podem cometre ofenses imperdonables que poden despertar a les fúries gastronòmiques.

En el nostre ADN està adherit el no posar-nos d’acord entre nosaltres mateixos. Podria posar també l’exemple de la truita de creïlla que dividix el nostre país en dos: els qui li afigen ceba i els qui ploren veient la ceba entre la creïlla i els ous.

Pense que les coses al final cal prendre-se-les amb humor i que encara que a vegades, no se seguisca la recepta tradicional, hem de tindre amplitud de mires i respectar la reinvenció d’estos plats, encara que als autòctons se’ns remoguen els budells per dins.

En les xarxes socials podem trobar molt d’este humor contra atemptats culinaris, com per exemple el duo còmic “Jajajers”, que van popularitzar la frase “no more xoriço in the paella” quan van viatjar fins a Londres i van passejar per carrers i llocs emblemàtics de la ciutat amb cartells amb esta frase (i algunes més). En la seua gesta en la capital anglesa, van decidir donar-los als anglesos de la seua pròpia medicina i com a venjança van simular estar en una cafeteria prenent el te acompanyat de xoriço.

Una altra d’estes persones que s’han fet virals a través de les xarxes socials per les seues crítiques a estos arrossos amb coses als quals anomenen paella és Lola Aguilella, més coneguda com a Mare Indignada, qui es presenta com a “major d’edat, puc ser la teua mare i tinc mala llet”. En pròpies paraules de Lola, diu que li fa posar els nervis de punta “que li posen ingredients que no toquen, que

facen coses sense solta ni volta… em fa exclamar! Han de vindre a València a menjar paella, per a aprendre, especialment, de les paelles que es fan als carrers durant les Falles. La paella és paella en tots llocs: a València, a Pequín i a Nicaragua. Una cosa és que faces arròs amb llom en una paella. En una paella (l’utensili) pots cuinar el que vulgues, però al que d’ací isca no li digues paella. La que jo faig és la paella autèntica, així i tot en temporada se li pot posar carxofa o caragols”.

En fi, per desgràcia a tots els valencians i valencianes ens tocarà continuar patint les aberracions que a la nostra benvolguda paella li vulguen continuar fent i tenim dos opcions, o enfadar-nos o portar amb humor cada vegada que ens isca fum per les orelles en veure alguna d’estes delicatessen.

El realment important és saber quin és el plat insígnia de la nostra gastronomia, que presumim d’ell i que continuem gaudint-lo en bona companyia. Amb la resta continuarem veient amb resignació tot el que li vulguen fer, però que tinguen clara una cosa, allà on hi haja un bon valencià o valenciana, es defendrà com toca la nostra coneguda paella. He dit!

El duo Jajajers a Londres

i les tecnologiesruta de l’aprenentatge

ANEMDE ruta

Ruta de l’aprenentatge i les tecnologies

Amb esta ruta pretenem, de la mà de dos docents, referir-nos als diferents enfocaments educatius i formatius, que es dissenyen per a facilitar l’aprenentatge a través d’experiències pràctiques interactives i reflexives.

També ens contaran com les noves tecnologies i les diferents ferramentes que van sorgint, es van a poc a poc implantant en el sistema educatiu, provocant una revolució en el món de l’ensenyança.

Amb este interessant apartat posem fi a la temàtica del nostre llibret d’este exercici, així que no te’l perdes.

7. Ruta de l

’aprenentatge

i les tecnologies

la l ‘aprenentatge ruta de

Marta Morera Macián

Estudiants observant una mostra de cèl·lules humanes amb ajuda del docent

ANEMDE ruta

Vivim en un món en constant canvi, amb una societat cada vegada més líquida i on cada vegada estem més lluny de les certeses. Esta globalització i forma de vida estan suposant un gran desafiament per a l’educació que ha d’adaptar-se també als nous temps.

L’educació en els centres educatius està duent a terme una transformació essencial, deixant arrere la simple transmissió de coneixements estàtics des del docent a l’estudiant i donant pas a una educació en valors i en competències, on els estudiants són els protagonistes del seu propi aprenentatge.

Este canvi en el paper de l’alumne deixa passe a un canvi en el rol del docent, que passa de ser un transmissor del coneixement a ser el guia de l’alumne, aquell que li acompanya en el seu procés d’aprenentatge. Com una llanterna, el professor il·lumina el camí de l’estudiant, enfoca i potència les seues habilitats cognitives i l’ajuda a esquivar els obstacles que es troba en el camí.

Este nou paradigma també transforma les aules i les metodologies d’aprenentatge. Les clàssiques classes magistrals, centrades en l’exposició de continguts per a la seua memorització, ja no responen

Alumnes arreplegant microplàstics com a activitat d’activació

a les necessitats de la societat. En el seu lloc, l’educació prioritza habilitats com el pensament crític, la creativitat, la personalització de l’aprenentatge i la intel·ligència emocional, fomentant entorns col·laboratius que preparen als alumnes per a un món en constant evolució.

En este context de transformació, la legislació educativa a més d’establir el marc normatiu, s’encarrega també d’impulsar innovacions pedagògiques adaptades als desafiaments actuals. Les recents reformes educatives han fet un gir en l’ensenyança, duent a terme una visió més competencial i interdisciplinària.

Un clar exemple d’este canvi és la transició des de les unitats didàctiques tradicionals a les situacions d’aprenentatge. Estes emfatitzen el desenrotllament de competències mitjançant l’enfrontament a problemes reals i quotidians, connectant l’aprenentatge amb l’entorn de l’estudiant. Les situacions d’aprenentatge, a més, faciliten l’ús de diferents metodologies d’aprenentatge innovadores com l’aprenentatge basat en projectes, aprenentatge basat en reptes, ludificació, aprenentatge-servici, role-play o moltes altres metodologies que col·loquen a l’alumne en el centre del seu procés d’aprenentatge.

Com a docent d’educació secundària, des de les aules es pot observar una gran necessitat dels alumnes de connectar el coneixement teòric amb problemes reals i significatius. La metodologia aprenentatge basat en projectes, permet als estudiants treballar en projectes de manera col·laborativa per a resoldre situacions que requerixen investigar, planificar, crear i reflexionar, potenciant diferents habilitats importants a l’hora de treballar conceptes de diferents matèries.

Perquè els alumnes puguen desenrotllar un projecte i desenrotllar la situació d’aprenentatge a l’aula de manera autònoma, i que este els permeta consolidar els coneixements d’una forma enriquida i pràctica és important que el projecte seguisca una estructura determinada i clara: la ruta d’aprenentatge. Esta és un marc perfecte que servix als alumnes com una guia que els permet de manera autònoma dissenyar i desenrotllar el projecte a l’aula.

La ruta d’aprenentatge estructura l’aprenentatge dels alumnes, fent que el seu aprenentatge autònom siga eficient i es duu a terme durant dos mesos aproximadament. Les fases es descriuen a continuació:

ACTIVACIÓ

Alumnes aprenent el significat de les potències de manera manipulativa durant la fase d’investigació.

Els alumnes necessiten una motivació inicial que els anime a parar atenció i els encuriosisca per a aprendre. Durant la fase d’activació es proposen activitats que criden l’atenció de l’estudiant i que s’acosten als seus gustos, a la seua edat i les seues necessitats.

Este tipus d’activitats poden ser visualització de vídeos periodístics, jocs, gimcanes, eixides al pati a explorar o qualsevol cosa que genere la inquietud per descobrir de l’estudiant.

mitjançant la investigació d’estos en diferents fonts, crea els seus propis apunts i realitza activitats que l’ajuden a comprendre i treballar l’aprés.

A diferència de la visió més tradicional, en esta fase durant l’actualitat es fomenta l’ús de diferents ferramentes d’investigació (llibres, articles web, revistes, anotacions aportades pel professor…), el contingut no l’aporta directament el docent, si no són els alumnes els encarregats de buscar la informació de diferents fonts amb la guia del professor. Això fomenta en ells el pensament crític i la creativitat.

INVESTIGACIÓ

La fase d’investigació és el pas més pròxim a una educació tradicional o la que s’acosta més a l’educació que hem viscut molts anys arrere, encara que en esta transformació educativa comença a distar-se d’esta i és una part fonamental per a potenciar les habilitats dels alumnes.

És el període en el qual l’estudiant construïx el seu coneixement d’uns certs continguts

APROFUNDIMENT

Quan comença la fase d’aprofundiment en la nostra ruta d’aprenentatge, l’alumne ja ha adquirit els coneixements necessaris per a posar solució al repte que ens proposa la situació d’aprenentatge. Estos coneixements estan en procés, ja que encara falta aplicarlos a una situació real que ajude l’estudiant a aprofundir en ells i a consolidar-los com a competències. Tot això es duu a terme en esta nova fase.

En esta fase, l’alumne aplica tots estos coneixements en activitats clau per a poder dur a terme el seu projecte, activitats pròximes a la vida real com podria ser mesurar, realitzar càlculs d’àrees per a construir alguna cosa, redactar unes instruccions… o diferents tipus d’activitats relacionades amb el producte final.

CREACIÓ

Amb tots els coneixements consolidats i aplicats, toca despertar la part més creativa i innovadora per a crear el producte final del nostre projecte que de solució al repte plantejat en la nostra situació d’aprenentatge.

Cada projecte s’adaptarà a una matèria o un àmbit amb la finalitat que els alumnes adquirisquen els coneixements d’eixa àrea de manera transversal. Com a docent de secundària de l’àmbit científic i matemàtic, els projectes que els plantegem als nostres alumnes els permeten abordar totes les matèries relacionades amb l’àmbit de manera interdisciplinària, perquè els alumnes puguen veure la importància de totes elles per a aconseguir resultats.

Perquè es comprenga millor la importància de la ruta d’aprenentatge i com abordar-la en una aula, s’explica a continuació un exemple realitzat en una classe de 2n de l’ESO d’este àmbit parlat anteriorment.

La situació d’aprenentatge es diu “El món de plàstic”, una situació que acosta als alumnes a una problemàtica real a la qual hem de fer front com a societat i com a humans. Com a projecte havien de realitzar un article científic sobre microplàstics trobats a la platja i el seu impacte en el medi ambient.

Durant la fase d’activació, els alumnes van anar a la platja a realitzar un taller i recollida de plàstics amb una ONG que els va explicar com la quantitat de residus que deixem a la platja afecta a tot l’ecosistema. Estos plàstics arreplegats van ser transportats al col·legi per a dur a terme la seua investigació posterior per part de l’alumnat.

Durant la fase d’investigació, els alumnes van investigar diferents continguts teòrics com la matèria, les propietats de la matèria, les unitats de mesura i els canvis d’unitats, els nombres enters i les potències.

Durant la fase d’aprofundiment, els estudiants van començar a utilitzar tots estos coneixements aplicant-los a l’anàlisi dels microplàstics: van realitzar una busca teòrica de l’impacte que estos tenien sobre la mar mediterrània, els van classificar per grandària, van mesurar la seua massa, el seu volum, densitat i longitud d’estos, van generar taules i gràfiques que permetien veure i comparar els diferents tipus de microplàstics i van traure les seues pròpies conclusions de l’impacte segons les seues propietats mesurades.

Amb tota esta informació recopilada, els alumnes en la fase de creació van crear els seus propis primers articles científics amb ajuda de ferramentes informàtiques.

Tota esta ruta és un camí que duen a terme els alumnes amb les diferents ferramentes i ajudes aportades pel docent però amb l’oportunitat de ser autònoms i portar el seu propi ritme.

L’educació ha de ser una brúixola que guie a les noves generacions al llarg de la seua pròpia ruta d’aprenentatge. Més que una destinació, aprendre és un viatge ple d’experiències, desafiaments i descobriments que prepara als estudiants no sols per a entendre el món, sinó per a transformar-lo.

Alumnes buscant informació durant la fase d’aprofundiment

7. Ruta de l ’aprenentatge i les tecnologies

L’ús de l ‘educació la Intel·ligència Artificial en

Nuria Blanco Liern

ANEMDE ruta

El món de l’ensenyança està en constant canvi. És un món en el qual t’has d’anar actualitzant per a adaptar-te als temps que corren. Si tirem la vista arrere, és un món que ha evolucionat moltíssim, perquè la forma en la qual treballen i ensenyen els nous mestres no és la mateixa que per exemple, vaig rebre jo en el seu moment.

En el seu moment, l’aparició d’internet i dels milers de pàgines web va suposar un avançament per a aconseguir informació, deixant pràcticament obsoletes les enciclopèdies tradicionals.

Amb el pas dels anys i l’aparició de noves tecnologies, vam veure com a poc a poc van anar apareixent a les aules altres elements com a pissarres electròniques o tauletes que en molts casos ja han substituït a les tradicionals pissarres o llibretes, fent que els alumnes es familiaritzen amb les noves tecnologies des d’una edat molt primerenca.

El nostre món continua evolucionant i hui dia, els que serem els docents del futur tenim al davant nous reptes per a adaptar-nos a la nova realitat. Un d’estos reptes serà encaixar en els nostres mètodes d’ensenyança les noves ferramentes que van apareixent amb la intel·ligència artificial.

Això no vol dir que anem a deixar de costat part de les ensenyances tradicionals, perquè són també necessàries per al desenrotllament del nostre alumnat, però com tot, avancem. El nou sistema educatiu a poc a poc deixa de costat la memorització de matèries nues i crues, per a afavorir una ensenyança basada en el pensament crític,

la creativitat i la personalització de l’ensenyança ajustada a les necessitats de cada alumne.

La intel·ligència artificial (IA) està transformant l’ensenyança i s’està convertint en un element de suport entre els alumnes i que oferix infinites possibilitats als docents, enriquint als mètodes tradicionals.

Estos sistemes que oferix l’IA ens permet adaptar-nos més fàcilment a les necessitats individuals de cadascun, permetent detectar les possibles dificultats que tinga cada estudiant i així poder reforçar els seus punts més febles afavorint el seu progrés d’una forma adequada, desenrotllar les seues capacitats de busca i investigació, a més de rebre una resposta immediata que els permet anar al ritme que cadascun necessita. De la mateixa manera, també ens permet als professors ser més creatius en les nostres classes, per a generar contingut, analitzar dades dels alumnes o realitzar una millor planificació.

Tot això està molt bé, però no tot és perfecte, perquè hi ha qüestions que ens han de preocupar com a societat. Per exemple, no tots els alumnes tenen accés a les mateixes ferramentes tecnològiques, ja bé siga per la capacitat econòmica de cada família o pels mètodes que empra cada centre, la qual cosa pot portar a trobar-nos amb una bretxa digital. També pot generar una dependència excessiva de l’IA, la qual cosa pot provocar una reducció de les habilitats socials i cognitives dels estudiants o

també alguna cosa que ens preocupa molt és el plagi, encara que ja hi ha ferramentes que ho detecten.

L’arribada de l’IA ens posa al davant nous reptes i riscos que des de la comunitat educativa hem de vigilar i minimitzar. Hem d’establir límits preventius que garantisquen el bon ús d’estes ferramentes, les quals s’han d’emprar com a complement a la labor que fem a les aules.

Per a això hem d’establir normes i límits en el seu ús per als alumnes, posant l’accent principalment en el foment del seu pensament crític, impulsant la creativitat, la innovació i projectes que facen que els alumnes col·laboren entre ells.

A més de tot això, també hem de buscar ferramentes que garantisquen la seua protecció i la seua seguretat. Cal protegir la privacitat de l’alumne estant atents a com estes ferramentes recopilen, emmagatzemen i utilitzen les dades.

I ja finalment, devem des dels centres i des de les mateixes llars, ensenyarlos l’ètica i responsabilitat digital, amb un ús segur i responsable que evite situacions com el ciberassetjament, la suplantació d’identitat, fraus i desinformació.

Per a finalitzar, vull reconéixer que l’IA pot ser un recurs molt valuós en el món educatiu, quan es fa d’ella un ús correcte. La seua aparició a les aules suposa una transformació de les mateixes i oferix oportunitats per a personalitzar l’educació. Els educadors hem d’adaptar els continguts i

mètodes d’ensenyança, permetent que els alumnes avancen al seu ritme, però sense que cap es quede arrere.

En un món en el qual la tecnologia avança a passos de gegant, les plataformes d’aprenentatge poden, per exemple, oferir recursos i materials didàctics en aquelles àrees en les quals l’alumne necessite un suport extra, per això és necessari preparar als alumnes a comprendre tant els beneficis com els riscos que poden tindre estes noves ferramentes.

Així mateix, fomentar una comprensió profunda de l’IA pot empoderar als estudiants per a convertir-se en creadors i no sols consumidors de tecnologia. En aprendre sobre programació, algorismes i disseny ètic de sistemes intel·ligents, els joves poden contribuir activament al desenrotllament responsable d’estes ferramentes. Això no sols els proporciona habilitats valuoses per al seu futur professional, sinó que també els permet participar en debats importants sobre l’impacte social de la tecnologia.

En conclusió, quan s’implementa amb cura i consideració, la intel·ligència artificial té el potencial d’enriquir significativament l’entorn educatiu. En equipar als estudiants amb coneixements crítics sobre esta poderosa ferramenta, podem preparar-los millor per a enfrontar els desafiaments del futur digital i fomentar una generació capaç d’utilitzar l’IA per al bé comú. * Fent ús de l’IA, he generat la imatge que pots veure en l’article, sota la premissa de xiquets, classe i noves tecnologies.

FALLA Sant de patErna Roc

2025

ANEMDE ruta

Saluda

President MMXXV2025

Estimada comissió,

És per a mi tot un plaer poder dirigir-me a vosaltres com el vostre president, amb el meu total i complet respecte i carinyo cap a tots vosaltres.

Els carrers de la Falla Sant Roc i la seua gent m’heu vist créixer any rere any, des que l’any 2011 vaig decidir unir-me a esta gran i meravellosa família fins al dia de hui, la qual cosa fa que, encara més si cap, poder representar-vos a tots i cadascun dels fallers de la nostra comissió siga més especial.

Assumir este càrrec és, des de fa molts anys, un gran somni per a mi. El somni d’una persona enamorada de la seua falla que, des de ben xicotet, va tindre la sort de formar part de la seua Junta Directiva, i que sempre fantasiava amb poder estar en eixa posició. Sempre estaré agraït per tot el suport que he sentit enguany per tots vosaltres, de cor.

Voldria també agrair encaridament a tots els integrants de la meua Junta Directiva, des del més incansable veterà fins a aquella persona que per primera vegada la compon, i és que, sense l’increïble treball de les nostres delegacions, no podríem ser la gran família fallera que som.

Així mateix, m’agradaria agrair als nostres estimats artistes, Pepe i Artur Badia i a Miguel Ángel i José, els quals tantes alegries ens han donat. Sou part de Sant Roc i la seua història, i estic segur que queden molts capítols per viure junts.

FALLA

Sant de patErna Ro

I no podia oblidar-me de totes les persones que, any rere any, han col·laborat a fer que la meua passió per esta festa i en què el meu amor per la nostra comissió cresca de manera exponencial. Wiki Pandi, Mosqueters, els eterns Júniors i els Cassalla, gràcies per tots i cadascun dels moments compartits, i per tots els que vindran.

I és que, ser president implica molta faena, dedicació, temps i ganes, i tinc la sort de compartir-ho amb tres persones que dia a dia em recarreguen les piles només amb la seua presència.

Andrea, has sigut un dels millors descobriments de la meua vida. La teua manera de viure i estimar les falles és envejable, i digne del càrrec que ostentes. Porta el teu somriure i la teua passió a cada cantonada del nostre poble, perquè tant els que són ací com els que no, puguen sentir el mateix orgull que sent jo per la nostra Fallera Major.

Ariadne i Alejandro, els meus dos xicotets. Sou la imatge i representació del compromís, a més de ser dos xiquets adorables. Des del primer dia us heu guanyat el meu cor, i us demane que deixeu a la resta de la comissió conéixer als dos éssers meravellosos que tinc la sort d’estar coneixent. Sou increïbles.

Per a acabar, vull agrair-vos a tots, els fallers de Sant Roc, pel vostre bon fer i pel vostre carinyo, i recordar-vos que sempre estaré disposat a escoltar-vos i donar-vos la mà.

Un afectuosa abraçada del vostre president.

Alejandro Romero i Marco

Així és el nostre

Saluda

fallera Major MMXXV2025

Benvolguts fallers, falleres, amics i amigues.

És per a mi un gran honor i un privilegi poder dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major de Sant Roc en les falles de 2025, un càrrec que porte amb molta il·lusió, responsabilitat i agraïment. Gràcies a totes i tots per confiar en mi i per acompanyar-me en aquest somni.

Ser Fallera Major em dona el privilegi de poder representar els valors de la nostra festa, de la nostra estimada comissió i de la nostra cultura, perquè les falles són la nostra forma de vida, la nostra manera de sentir i d’entendre el món. Vull agrair a aquesta comissió el treball en equip durant tot l’any, ja que sense la dedicació de tants fallers i falleres, que de manera desinteressada treballen tot l’any perquè la nostra festa siga una realitat, res d’açò seria possible. Gràcies a tots aquells que feu possible que les falles 2025 siguen una experiència inoblidable.

Vull dedicar unes paraules molt especials als meus iaios Vicente Dolz i Sofía Esteban, que ja no estan amb nosaltres, però que, d’alguna manera, em continuen acompanyant en cada pas que done com a Fallera Major.

FALLA Sant de patErna Roc

2025

De la mà dels meus iaios vaig descobrir la màgia de les falles, l’amor per la pólvora que perfuma l’aire i l’emoció en cada ofrena. Sé que gràcies a vosaltres hui estic ací, vivint aquest somni.

Però en aquest camí no estic sola, també em sostenen la mà 3 companys de viatge que faran d’aquest, un any inoblidable. Alo, Ari i Alejandro, gaudiu molt i compartiu amb tota la nostra comissió l’alegria i la il·lusió per representar allò que tant estimem.

Ara, que la pólvora comença a perfumar els nostres carrers i que les falles 2025 s’apropen, només em queda desitjar-vos unes falles plenes d’alegria, germanor i tradició. Que gaudim cada moment amb la intensitat que la festa mereix.

Visca la falla Sant Roc! Visca Paterna! I visca València!

Amb tota la meua estima,

Andrea Moya Dolz.

ANDREA Moya i Dolz

Fallera Major Així és la nostra

Exaltació

fallera Major MMXXV2025

En un xicotet casal de gran família fallera, una xiqueta que contempla amb ulls brillants el seu ram de flors, en pocs minuts oferirà la seua història, els seus records, i l’emoció de les generacions passades.

Al costat d’ella, els seus avis, dos fallers de cor, que l’observen amb orgull i admiració. Les seues mans marcades pel treball a la nostra festa, i els seus ulls banyats per la llum de València.

Entra a la plaça, amb aquelles flors plenes de color, olor i vida, que caminant al pas de la dolçaina i el tabal cap a la nostra mare, porta el seu gran desig en ell. Aquells records, aquelles vivències, ara viuen en ella, i a la seua memòria.

Ja que ser fallera, és portar en el cor les seues arrels, el record de les mans que van sembrar, any rere any, l’amor per la festa fallera, i per a ella, per a la nostra Fallera Major, van ser des que va nàixer els seus avis. El vincle que connecta el seu passat amb el present, els que li van ensenyar el valor i el significat de cuidar i transmetre aquesta tradició de segles enrere.

Però sobretot, la capacitat de celebrar junts i seguir avant, com

FALLA Sant de patErna Roc MMXXV2025

aquell moment en el qual les falles van estar en silenci per a acomiadar-nos d’ells, però les seues ànimes mai van deixar de cremar. Vosaltres sou el vertader foc que mai que s’apaga, la flama que il·lumina el casal, cada família i cada racó de les nostres vides.

Esta nit, cada aplaudiment, cada pètal de flor, cada nota de música és un homenatge a vosaltres, al foc etern que sempre perdurarà.

Eixos pilars de la nostra Fallera Major hui ens veuen des de dalt. Vicente, va decidir acollir-se sota el mantell de la nostra geperudeta, i la nostra volguda Sofia, va esperar a veure’t amb emoció com et proclamaven i complies este gran somni compartit amb ells.

Arribava la nit del 19 de març del 2024, possiblement el dia més emocionant de la nostra vida fallera, sempre impregnats per la teua il·lusió i emoció de compartir el desig d’aquell ram de flors, el de ser la nostra Fallera Major.

Vam escriure sota el monument, testimoni de la nostra història, la carta de la teua vida; a l’acabar, tots al nostre voltant van començar a plorar, el somni d’una germana es feia realitat.

Germana meua, flor dels nostres cors, hui eres l’ofrena més plena d’amor. Amb cada pas que dones alçaràs la mirada, i al teu costat la nostra mà sempre lligada.

Amb la banda que creua el teu pit, una estrela brilla al veure el somni complit. El d’una fallera de casal, que el desig d’aquell ram, té el privilegi de fer realitat.

Des de menuda has somiat este dia, amb ulls d’innocència, plens d’alegria. Portes el somni d’un poble als teus ulls, i la força d’una festa amb la qual has crescut.

Ets la veu que ens crida a somiar, la que amb la seua energia ens fa volar. En tu veiem no només a la Fallera Major, sinó a la dona que ens fa creure que tot es pot.

Hui t’aplaudim amb tot el cor, perquè la teua bellesa és més que exterior. És la teua ànima, és la teua passió, és el teu camí com a la màxima representació.

Nosaltres, els teus amics, sempre estarem ací, celebrant-te, estimant-te, veient-te feliç. Amb llàgrimes als ulls i un orgull infinit, t’acompanyem, amiga, en este bell camí.

Perquè Andrea no hi ha millor satisfacció, que poder exaltar-te, com la nostra Fallera Major!

Directiva Junta

President

Alejandro Romero Marco

Vicepresident 1r i delegat de Monument

Roberto Moya Serrano

Vicepresident 2n i delegat de Festejos

Antonio Herrera García

Vicepresident 3r, Tresorer i delegat de Llibret

Roberto Usina Rodríguez

Vicepresidenta 4a, delegada de Protocol i Presentació Infantil

Sheila García Jódar

Vicepresident 5é

Fernando González Cruces

Secretària

Estefanía Bueno Valero

Vice-Secretària

Ana Tormo Barbeta

Comptable

Cristian Pla Hernández

Delegades d’Infantils

Nuria Vidal Rodríguez

Nuria Moragón Gato

Casaler

Santiago Puentes Ramos

Delegats de Pólvora

Sergio López Esteve

Arturo Saiz Peguero

Delegat de Junta Local Fallera

Félix José Pérez Ruiz

Delegat de Júniors

Chema Enguidanos Moya

Delegats de Presentació Major i Fi de Festa Infantil

Adrián Liern Sánchez

Begoña Pérez Andreu

Delegada de Fi de Festa Major

Marta Morera Macián

Delegada de Teatre

Paula Martínez Rocati

Delegat de Decorats

Carlos Candel Ortuño

Delegades d’Adorn de Carrer

María Romero Esteve

Irene Romero Esteve

Delegada de Cavalcada

Iris Peñalver Pardo

Delegades de Protocol, Fallers d’Honor i Amics de Sant Roc

Verónica Leiva Puentes

Silvia Puentes Segarra

Lotera

FALLA Sant de patErna Roc

Delegades de Setmana Fallera i Germanor

Silvia Puentes Segarra

Sandra Pérez Pérez

Pilar Sánchez Llabata

Verónica López Acebes

Delegats de Festejos

Paloma Moya Serrano

José Enrique Martí Giménez

Encarna Segarra Taengua

Delegades d’Activitats Diverses

Anabel Pérez Aparicio

Arancha Tavira Fraile

Delegada de Música

Encarna Fernández Marcos

Delegada de Marxandatge

Nuria Blanco Liern

Mª Ángeles Cátedra Soriano

Delegat d’Esports

Alberto Moya Dolz

Delegats de Xarxes Socials

Candela García Coronil

Adrián Liern Sánchez

Delegat de Llums

Javier Morell Cardama

Directiva Junta

Comissió Major MMXXV2025 Fallers

i

Falleres

Elizabeth Abad Martínez

Candela Abril Núñez

Félix Acebedo Franco

Paula Acebedo Franco

Mª Elena Acebes Fernández

Teresa Alcaide Bellver

Isabel Alcaide Lesmes

Jaume Alejandre Herrero

Nuria Aliaga Blázquez

Adrian Almonacil Campos

Joel Álvarez Martínez

Álvaro Andreu Macián

Adrian Aranda Doblas

Cristina Arquero Gabaldón

Paula Arquero Hernández

Ana María Barea Montes

Aurelio Pascual Bartual Gómez

Cristina Baviera Zaragoza

Raquel Belda Piera

Francisco Belenguer Aguilar

Adriana Belenguer Alcaide

Clara Bellver Pérez

Paola Del Mar Benítez Rodríguez

Cristina Benítez Soriano

Nuria Blanco Liern

Mireia Bordes Romaguera

José Carlos Bordes Vílchez

Estefanía Bueno Valero

Antonio Caballero Aguilera

Víctor Calatrava Martínez

Sara Calatrava Martínez

María Calpe Giménez

Natalya Candel Castillo

Carlos Candel Ortuño

Celia Cañaberas Muñoz

Claudia Cañada Pastrana

Miquel Carbonell Escrich

Laura Carrión Sánchez

Valeria Castellano Mejías

Mónica Castillo Bernal

Mª Ángeles Cátedra Soriano

Azahara Ceca Valenti

Rosa Chovares Pla

Jorge Claudio Baviera

Lucia Claudio Baviera

Javier Clemente Bautista

Enrique Clemente Del Toro

Chistian Córdoba Martínez

Mª José Correa Padilla

Mª Ángeles Cruz Luna

Yuniel De Anacleto Navarro

Miriam Del Moral Moreno

Inmaculada Del Olmo García

Marta Del Olmo Recamales

Alba Del Puerto Ruiz

Verónica Del Río Montó

Eva Delgado Lorente

Carmen Díaz Dávila

María José Dolz Esteban

Javier Domínguez Esteve

Ángel Domínguez González

Amparo Duran López

Noa Durán Fambuena

Chema Enguidanos Moya

Clara Escrich Calero

Daniel Espigares Chovares

Amparo Esteso Roldan

Andrei Eugen Mitru

Victoria Feltrer Martínez

Encarna Fernández Marcos

María Soledad Fernández Sánchez

José Manuel Ferrandis Aliaga

Esther Ferrer Verdejo

José Vicente Fortea Micó

María Elena Franco Naranjo

José Ramón García Brisa

Noelia García Catedra

Candela García Coronil

Sheila García Jodar

Óscar García Montes

Héctor García Santamaría

Sheila García Tain

Carolina García Gil

Félix García-Consuegra Beleña

Mª Del Mar Gea Gómez

Marta Giménez Santano

Patricia Gómez Carne

Lucas González Argente

Fernando González Cruces

Miguel González Salvador

Ángela Granero Soler

Sergio Grau Gutiérrez

Tania Hernández López

Diego Hernández Soria

María Luz Hernández Sánchez

Antonio Herrera García

Mª Isabel Herrera Herrera

Bárbara Herrera Villanueva

Ainhoa Herrero Moragón

Chimo Herrero Pardo

Paris Herreros González

Inmaculada Hervás Esteso

Marina Hidalgo González

Ramón Ángel Hortelano Saiz

Asier Jiménez Liern

Ainhoa Jiménez Fernández

Vicenta Jodar Martínez

Jesús Juan Aguilar

Adela Juan Ramírez

Verónica Leiva Puentes

Adrian Liern Sánchez

Carlos Llabata Martínez

Silvia Llabata Martínez

Giselle Loizaga Guix

Verónica López Acebes

Felipe López Álvarez

Ramón López Bernardo

Lorena López Bort

Noemí López Cano

Leire López De Miguel

Andrea López Esteve

Sergio López Esteve

Tamara López García

Carmen López López

María José López March

Ángela López Martínez

María López Nieto

Francisco López Quinto

Vanesa López Martínez

Rosa López Medina

Mª Carmen Lorente Aledo

Carlos Malo López

Paula Manchola Arias

María Josefa Luisa Martí Esteve

José Enrique Martí Giménez

Carla Martí Lleonart

José Francisco Martínez Andreu

Vicente Martínez Andreu

Carmen Martínez Garibo

Noemi Martínez Garibo

Nuria Martínez Martínez

Sandra Martínez Pamblanco

Sara Martínez Requena

Paula Martínez Rocati

Vicent Martínez Rocati

Pilar Martínez Romero

Marta Martínez Sancenón

Mª Amparo Martínez Taengua

Mª Dolores Martínez Taengua

Rafael Martínez Micó

Jessica Martínez Requeni

Elvira Mateu Liern

Daniel Méndez Espinosa

Raquel Mendoza Parra

Nerea Montero Bravo

Carmen Montes Jiménez

Diana Montes Jiménez

Laura Montoya Villanueva

Andrés Mora Picón

Nuria Moragón Gato

Lydia Moragón Ruiz

Gregorio Morales Lorente

Laura Morales Lorente

Mª Carmen Morales Lorente

Ana Morcillo Cabrero

Javier Morell Cardama

Michelle Moreno Castillo

Beatriz Moreno Esteve

Beatriz Moreno Jiménez

Carla Moreno Martínez

Marta Morera Macián

Alberto Moya Dolz

José Alberto Moya González

Paloma Moya Serrano

Roberto Moya Serrano

Ana Moya Sinsáez

Adrian Muñoz Valenti

Lucia Muñoz Valenti

Mario Navarro Ortega

Alicia Nieto Caballero

Manuel Núñez Calero

Alejandro Ochaita Del Olmo

Alba Ojer Collado

Cristina Oliver Brisa

Claudia Oliver Ortega

Juan Olmo Illescas

Irene Ortega García

Andrea Ortiz García

Fernando Ortiz Soriano

Roberto Palomino Fernández

Iris Peñalver Pardo

Juan Pérez Álvarez

Adrian Pérez Andreu

Begoña Pérez Andreu

Anabel Pérez Aparicio

Antonio Pérez Aparicio

Adrian Pérez García

Rafael Miguel Pérez Jara

Sergio Pérez Juan

José Vicente Pérez Mateu

Sandra Pérez Pérez

Félix José Pérez Ruiz

Cristina Pérez Tomas

Antonio Pérez Tornero

Carmen Pinel Manjón

Alba Piña Rosselló

Cristian Pla Hernández

Mª Isabel Pla Hernández

María Pla Torrella

Lucia Puentes Del Olmo

Juana Puentes Ramos

Santiago Puentes Ramos

Santiago Puentes Segarra

Silvia Puentes Segarra

Javier Quevedo Rodríguez

Antonio Ramos Jorge

Ana María Ramos Sáez

Raquel Ramos Sáez

Tania Reolid Nieto

Mª Ascensión Requena Miralles

José Manuel Reyes Colomer

Pepi Ricardo Arias

Mª Isabel Rocati Fabuel

Arantxa Rodríguez Peinado

Irene Romero Esteve

María Romero Esteve

Cristian Romero García

Mar Romero Guzmán

Aitana Ros Benítez

Ana María Sáez García

Jorge Saiz García

Arturo Saiz Perdiguero

Melanie Salas Calvo

Pilar Sánchez Llabata

Víctor Manuel Sánchez Guzmán

Sofía Sánchez Martínez

Ana Sancho Descalzo

Neus Sancho Rodrigo

Ernesto Sancho Silvestre

Melanie Santos Martínez

Elena Sanz Roldán

Encarna Segarra Taengua

Sandra Segura Escudero

Rubén Francisco Sena Garcés

María Sevilla Ogallar

Carlos Sevillano Fernández-Freire

Alejandra Sevillano Pérez

Marcos Soria Arquero

Laura Soriano Alfaro

Laura Soriano Laguna

Paula Subiela Tormos

Aurora Talavera Llamas

Arancha Tavira Fraile

Paula Teruel Segura

Ana Tormo Barbeta

Hugo Tormo Barbeta

Arantxa Torromé Morales

Roberto Usina Rodríguez

Jimena Valdivia Vidarte

Mª Del Pilar Valentí Camacho

Marta Vera Villajos

Pablo Vera Villajos

Cristóbal Vicente Isla

Nayeli Vicente Mateu

Sandra Victoriano Zafra

Nuria Vidal Rodríguez

María Vivó López

d’HonorFallers i falleres

Excel·lentíssim senyor Senador d’Espanya i Alcalde de Paterna

En Juan Antonio Sagredo Marco

Il·lustríssim President de la Diputació de València

En Vicente José Mompó Aledo

Tinent Alcalde de Garantia Social, Igualtat i Tradicions de l’Ajuntament de Paterna

Na Mª Isabel Segura García

Regidora de Participació Ciutadana i Política Lingüística de l’Ajuntament de Paterna

Na Paqui Periche Chinillach

Na Fina Barberà Albiach FALLA Sant de

Falla

Gran

UsinaRodríguez

Versat: Roberto

FALLA Sant de patErna Roc MMXXV2025

TIĀNZHÚ HEM BATEJAT, EL NOSTRE GRAN RELAT!

Ens porta enguany la falla, com l’esbós així detalla, a una estampa de la Xina, que fa relats especials, de certs temes orientals, amb llengua viperina.

Els relats seleccionats, ens deixaran bocabadats, ja que tots estos temes, els vivim de forma interna, a la nostra gran Paterna, sent actuals problemes.

Paterna un gran imperi, comparada en bon criteri, hem volgut transformar-la, i els relats poder versar, per poder la falla explicar, i al món així mostrar-la.

Serà de forma rotunda, una família oriünda, d’estes terres asiàtiques, el cos central del cadafal, qui contarà el recital, amb formes carismàtiques.

Uns quants contes xinesos, per tots seran admesos, quan ben siguen escoltats, pel públic que assistisca, i la nostra falla visca, si els ninots estan plantats.

Pare i mare al centre estan, de la nostra falla gran, envoltats pels seus xiquets, que portant fanals en mà, mostraran amb tarannà, que no paren mai quiets.

La família paternera, de soca, arrel i solera, el conte comença a narrar, per als xiquets entretindre, i al públic present mantindre, amb la història popular.

Fent entremaliadures, les amables criatures, als pares desesperen, la mare amb un ventall, no vol perdre cap detall, i amb paciència es fica zen.

I demana en to suau, que no facen el babau, i que escolten el relat, que el pare en atenció, els conta en tota acció, en plena tranquil·litat.

I tu volgut lector, escolta al versador, que narra la història, i diu coses del poble, i d’esta vila noble, amb boníssima oratòria.

Amb un to d’ironia, i un poc de tafaneria, l’home ens diu curiositats, que al poble són notícia, i ens brinda la primícia, per mantindre’ns informats.

Ara sí, se dona inici, amb calma i cap bullici, d’este relat oriental, que a Paterna fa crònica, de temes que per tònica, són d’interés actual!

TIĀNZHÚ Un relat oriental

Miguel A. Royo i Jose Mª Baixauli Artistes:

XÌNGYÙN (Sort)

ARRIBA EL GAT DE LA SORT, PER RESOLDRE ESTE ENTORT.

Falles i polèmica, van unides de la mà, és una cosa endèmica, d’este poble i més enllà.

La nostra Junta Local, mai té un any tranquil, sempre sona un bon tabal, d’algun problema subtil.

Si les xarxes socials unim, mal còctel es pot formar, creant guirigall sublim, si no se sap interpretar.

I això és el que va ocórrer, al whatsapp dels presidents, quan el xat va transcórrer, als mòbils d’altres gents.

Van ser estos missatges, la causa d’un problema, que en forma d’imatges, van unflar este dilema.

Provocant un malentés, entre falles i ajuntament, cuinant uns consomés, amb bon caldo i condiment.

Tot es va solucionar, i es van rentar els draps, amb ganes i en ben parlar, concloïen els mals de caps.

No se sap qui va ser, ni amb quines intencions, però els presidents van fer, una cosa entre aclamacions.

“El Topo” com a malnom, a esta persona van ficar, per referir-se en aplom, a qui se la va clavar.

I prenent-s’ho amb humor, com a “Topos 2025”, els presidents amb clamor, també es van batejar.

La falla de Sant Roc, de la sort el nostre gat, els regalem com a joc, amb tota la nostra bondat.

I que el fiquen a la cova, de la nostra Junta Local, quedant com a prova, d’aquest succés viral.

Molta sort li desitgem, a qui està a l’anonimat, i este tema suprem, quede per la posteritat.

I als demés, bones falles, i a les seues comissions, en pau i sense baralles, germanor i diversions!

HUOYÀO (Pólvora)

EL GRAN TEMPLE DEL FOC, A PATERNA TÉ EL SEU LLOC.

Paterna és coneguda, per tindre gran Cordà, una fama merescuda, per tradició nascuda, en un temps molt llunyà.

L’últim diumenge d’agost, deslligant les emocions, el poble està dispost, al gran ritual compost, de femelletes i coetons.

Fent del carrer Major, del foc el gran temple, sent per a tots un honor, que ens ompli de bravor, donant el millor exemple.

Com valents samurais, els homes i les dones, resistixen els esglais, sent del foc lacais, com intrèpides persones.

L’espasa és una metxa, l’armadura un mono de cuir, i els coets com una fletxa, són la millor barreja, que bé poden lluir.

El foc un potent drac, al que volen domar, resistint el seu atac, omplint el seu estómac, amb la pólvora al cremar.

Pel “Curro” capitanejats, el nostre coeter major, mostraran les habilitats, i les seues voluntats, en tota la seua esplendor.

Entrenant en les penyes, que s’agrupen en federació, anomenada Interpenyes, són les millors ensenyes, de la nostra tradició.

Que la metxa no s’apague, passant de pares a fills, i el foc així sufrague, i que mai s’amague, agradant-nos el perill.

I quan passe la bengala, que al drac del foc reviurà, davant d’ell a tots iguala, i a Paterna ens regala, de totes la millor Cordà.

“Paterna Ahora” el diari, del que parlem en qüestió, que donarà l’argumentari, de la nostra població.

Alvarito, el seu cap, està al peu del canó, i sempre molt bé sap, dels fets donar versió.

En paper o en digital, publiquen les notícies, per mantindre al veïnal, al corrent de les primícies.

I també ràdio tenen, a on bons programes fan, mentre la gent entretenen, i a tots enganxaran.

En “Paterna en Falles”, el programa dels dijous, ens conten les batalles, parlant dels temes nous.

XÌNXĪ (Informació)

EN ESTE LLOC REMOT, INFORMAR-TE POTS DE TOT.

És de vital importància, saber tot el que passa, i es deu tindre constància, informant-se en bona traça.

A la nostra gran ciutat, hi ha un medi que és vital, que amb tota la bondat, és la premsa local.

Que conta el que ocorre, al nostre poble volgut, vigilant des de la torre, per narrar l’esdevingut.

L’actualitat en entrevistes, ens fan cada setmana, contant-la els protagonistes, d’una forma sobirana.

Un iaio a la nostra falla, els seus diaris repartix, per penjar-se la medalla, i així el guardó guanya fix.

El que donen tots els anys, a la crítica informativa, i Sant Roc fa els afanys, fent una escena atractiva.

Els donem l’enhorabona, pel seu enorme treball, contant les noves de la zona, narrant-les al detall.

PÍNGJÌNG (Calma)

SI LA CALMA ÉS DEMANDA, PORTAREM UNS OSSOS PANDA.

Al país de la Xina, hi ha gran mitologia, i com bé s’endevina, esta escena vaticina, una gran filosofia.

Envoltats per bambú, trobem dos ossos panda, que segons és oportú, l’alegria com ningú, transmeten fil per randa.

I la calma i l’harmonia, també porten per bandera, fent així l’apologia, de la seua galania, sent tranquil·la fera.

Passa tot el contrari, amb la política local, de la que fem comentari, al conegut santuari, de la casa consistorial.

Passades les eleccions, i en plena legislatura, comencen els apretons, entre els quatre batallons, del plenari en desmesura.

La majoria absoluta, els de Sagredo disfruten, seguint per la ruta, de treballar sense disputa, i les coses executen.

L’alcalde i senador, de Paterna i d’Espanya, porta els càrrecs en vigor, mentre a l’AVE el servidor, pensa accions en manya.

El partit popular, tampoc aporta calma, si a les xarxes van pujar, vídeos per criticar, de la senyora Palma.

Els de Vox també tenen, un senyor diputat, de banderes tot l’emplenen, i aixina s’entretenen, a la mínima oportunitat.

I per últim compromís, tancant este plenari, fan propostes en avís, amb mocions fent l’incís, del que pensen necessari.

Així està l’ajuntament, a on no hi ha dies tranquils, per donar abastiment, al que fa falta i porta el vent, mentre treballen els edils.

Veurem si els ossos pandes, els donen un bon consell, resolent les encomandes, dels veïns per totes bandes, sense fer un desgavell.

x

LUXÍNG (Viatge)

LI FAREM TOTS ELS HONORS, ALS NOSTRES VOLGUTS MAJORS.

Veurem en esta escena, una estampa de tendresa, que el nostre cor emplena, d’amor en forma encesa.

Parlarem dels més majors, que després la jubilació, ens transmeten els valors, i una bona sensació.

Tota una vida de treball, ara dona els seus fruits, per als joves el mirall, a on es veuen reflectits.

Tirant avant la família, amb esforç i sacrifici, sempre fent vigília, amb molt poc de bullici.

I ara al seu descans, continuen treballant, ajudant sense descans, a fills i nets cuidant.

Des del nostre ajuntament, els donen la recompensa, per este esforç de valent, i la seua tasca immensa.

Organitzant viatges, i moltes activitats, fent-los un paisatge, ple de vitalitat.

Se’ls emporten a Gandia, o a veure un musical, així passen el dia, fent jornada especial.

O també de creuer, per la mar Mediterrània, el disfruten en deler, d’una forma espontània.

Celebren les noces d’or, amb ball i un bon sopar, mostrant el seu amor, per mig segle festejar.

És el mínim a fer, pels nostres majors, que amb el seu voler, ens han donat el millor.

Ara hem de cuidar-los, i que disfruten la vida, amb carinyo i respectar-los, que el mereixen de seguida!

BÙXÍNGJIĒ

(Carrer de vianants): EN QUALSEVOL DECISIÓ, S’HA DE PRENDRE POSICIÓ.

En la Xina mística, existix una figura, que és característica, per portar casuística, i la seua contextura.

L’equilibri simbolitza, i les forces oposades, la filosofia analitza, i el món així harmonitza, de postures confrontades.

Com el fred i la calor, la salut o malaltia, blanc i negre el seu color, el yin i el yang té l’honor, de fer la dicotomia.

Este símbol emprarem, per a prendre postura, a un tema suprem, que ens porta a l’extrem, i al nostre poble procura.

Que és la decisió, de fer de vianants, amb la transformació, a la nostra població, del carrer Major i voltants.

A uns els agrada, a uns altres no tant, la mesura està acordada, i va vindre acompanyada, de comentaris a l’instant.

Per l’equilibri portar, el yin i el yang tenen tasca, amb actitud de dialogar, per solucions trobar, i fer front a la borrasca.

I reunions entre les parts, al final van tindre llocs, per fer alguns descarts, portant com estendards, el diàleg per fer retocs.

De tot va ser el pitjor, qui va voler polititzar, fent soroll atronador, sent el reactor, de qui no vol escoltar.

I és que prendre posició, des d’un punt constructiu, donant la millor versió, és sempre positiu, per trobar la solució.

Deixarem treballar, al yin i al yang tranquil, per les forces alinear, i l’equilibri així fixar, sense soroll i amb sigil.

Mai plou a gust de tots, per ficar-se d’acord, i en els nostres ninots, hem ficat els estrambots, que quedaran en el record.

SHĒNSHÌ (Vida)

ARA PARLEM DE LA VIDA, QUE ENS VA SER CONFERIDA.

Vida, bonica paraula, que ara volem contar, i que semblant una faula, els pares ens van donar.

Vida que tot l’emplena, amb el seu bonic color, que trenca l’esquema, donant-nos pau i amor.

Vida que porta la festa, a tots els nostres carrers, fent sempre la gesta, d’unir els nostres volers.

Vida que dona a la falla, les mans de l’artesà, entre fusta i borumballa, la nit de la plantà.

Vida al nostre poble, que donem els ciutadans, i un comerç molt noble, als barris i voltants.

Vida que es pot salvar, com bé és natural, si a la fi es vol ubicar, a Paterna l’hospital.

Vida que dona al relat, que contar-vos volem, que sembla una obvietat, del que ara parlarem.

Vida que una mare, li dona al seu amat fill, i el seu temps acapare, amb tan sols un plor senzill.

FALLA Sant de patErna Roc

Vida que a l’àvia, el nadó li retorna, d’una forma sabia, i amb un somriure adorna.

Vida de família, en afecte fraternal, que el nostre cor auxilia, amb sentiment especial.

Vida en definitiva, volem en consideració, a esta escena atractiva, que portem a l’exposició.

Vida que del foc, hem volgut llevar, els fallers de Sant Roc, pel nostre ninot indultar!

JIÉWĚI

(final)

FET EL RELAT PERTINENT, ARRIBA L’ACOMIADAMENT.

Fins ací la nostra història, repleta de relats, que amb gran eufòria, la família ens ha narrat.

Feta l’explicació, de la nostra falla gran, amb tota determinació, el relat acabaran.

Desitjant-nos a tots, unes bones falles, amb un clamor devot, de festa i de rondalles.

Estos contes orientals, ens han fet les delícies, dels temes actuals, que al poble són perícies.

Ja veurem com acaben, això no és cosa nostra, si les solucions arriben, com així la norma mostra.

Des de la Xina ja partim, i ara si i fent taitxí, a este lloc no ens avorrim, i a l’explicació fiquem el fi.

Recompenses MMXXV2025

Majors

DE JUNTA CENTRAL FALLERA

INSÍGNIA D’OR AMB FULLES

DE LLORER I BRILLANTS

Verónica Leiva Puentes

Mª Carmen Lorente Aledo

INSÍGNIA D’OR AMB FULLES DE LLORER

Cristina Arquero Gabaldón

Andrés Mora Picón

Juan Olmo Illescas

Rafael Miguel Pérez Jara

INSÍGNIA D’OR

Álvaro Andreu Macián

Adriana Belenguer Alcaide

Carmen Díaz Dávila

Ángel Domínguez González

Antonio Herrera García

Gregorio Morales Lorente

Laura Morales Lorente

Marta Morera Macián

Paloma Moya Serrano

Juan Pérez Álvarez

Adrián Pérez Andreu

Sergio Pérez Juan

Carmen Pinel Manjón

Pepi Ricardo Arias

INSÍGNIA D’ARGENT

Paula Arquero Hernández

Mireia Bordes Romaguera

Mónica Castillo Bernal

Enrique Clemente del Toro

Miriam del Moral Moreno

Amparo Duran López

Candela García Coronil

Inmaculada Hervás Esteso

Marina Hidalgo González

Adrián Liern Sánchez

Giselle Loizaga Guix

José Enrique Martí Giménez

Carla Martí Lleonart

Carmen Martínez Garibo

Noemí Martínez Garibo

Marta Martínez Saucenón

Ana Moya Sinsáez

Lucía Muñoz Valenti

Mario Navarro Ortega

Manuel Núñez Calero

Alejandro Ochaita del Olmo

Anabel Pérez Aparicio

Antonio Pérez Aparicio

Adrián Pérez García

Mar Romero Guzmán

Arturo Saiz Peguero

Melanie Santos Martínez

Marcos Soria Arquero

Arancha Tavira Fraile

Hugo Tormo Barbeta

Arantxa Torromé Morales

Cristóbal Vicente Isla

Nuria Vidal Rodríguez

DE JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA

INSÍGNIA D’OR LLOREJADA

Mª Carmen Lorente Aledo

INSÍGNIA D’OR

Raquel Belda Piera

Lorena López Bort

Sergio López Esteve

Vanessa López Martínez

INSÍGNIA D’ARGENT

Adriana Belenguer Alcaide

Nuria Blanco Liern

María Calpe Giménez

Laura Carrión Sánchez

Carmen Díaz Dávila

Inmaculada Hervás Esteso

Carla Martí Lleonart

Ana Morcillo Cabrero

Andrea Moya Dolz

Begoña Pérez Andreu

Arantxa Torromé Morales

DE LA FALLA SANT ROC

PER LA SEUA PERMANÈNCIA COM A

MÍNIM DE 25 ANYS EN LA NOSTRA

COMISSIÓ MAJOR

INSÍGNIA LLOREJADA

Elena Acebes Fernández

Isabel Alcaide Lesmes

Francisco Belenguer Aguilar

Inmaculada del Olmo García

Amparo Esteso Roldán

Verónica López Acebes

Ramón López Bernardo

Carmen López López

Mª Carmen Lorente Aledo

José Francisco Martínez Andreu

Vicente Martínez Andreu

Pilar Martínez Romero

Mª Amparo Martínez Taengua

Elvira Mateu Liern

Félix José Pérez Ruiz

Mª Isabel Pla Hernández

Juana Puentes Ramos

Santiago Puentes Ramos

Silvia Puentes Segarra

Mª Ascensión Requena Miralles

Maribel Rocati Fabuel

Ernesto Sancho Silvestre

Encarna Segarra Taengua

ANEMDE ruta

Saluda

President MMXXV2025

infantil

FALLA Sant de patErna R

oc MMXXV2025

És Sent molta alegria de dirigir-me a tota la meua família de Sant Roc com el vostre President Infantil per a l’any 2025. Un somni que fa moltíssim de temps que esperava, i que enguany he pogut fer realitat, amb molta il·lusió, i amb ganes de representar a tota esta gran família fallera que som. És un dels anys més especials de la meua vida.

Un any que compartisc al costat d’Ariadne, Andrea i Alejandro, el meu equip favorit. Quina sort tinc de comptar amb vosaltres per a esta aventura. També als meus pares i a la meua germana Aitana, per donar-me totes les hores del vostre dia perquè siga el xiquet més feliç.

Vull donar-li les gràcies a totes les persones que fan gran la nostra falla, i que durant tot un any, fan possible que es complisca el meu somni. Sobretot als infantils de Sant Roc, que són el futur de les falles i l’alegria del casal. Sou la millor comissió infantil de Paterna!

M’acomiade amb una abraçada a tota la gent que m’ha vist créixer, i que m’acompanyarà en este mes de març, que espere amb moltes ganes, per a tornar a veure els carrers amb els nostres monuments i amb l’olor de la pólvora.

Gràcies Sant Roc.

Alejandro Núñez i Martínez

President

Així és el nostre infantil

Saluda

fallera Major MMXXV2025

infantil

FALLA Sant de patErna Roc

MMXXV2025

Benvolguts fallerets i falleretes de la meua comissió infantil:

Estic molt contenta i emocionada d’haver complit el meu somni de ser la màxima representant infantil de la falla Sant Roc, la nostra falla.

Gaudisc i gaudiré de cada acte d’enguany com si fora l’últim i els recordaré sempre amb alegria i un gran somriure.

Vull donar les gràcies als meus pares per ajudar-me i acompanyar-me en este gran viatge. També agrair a Alejandro, Andrea i Alo que estiguen al meu costat en tot moment formant part d’esta gran aventura de la qual gaudirem tots junts i que serà inoblidable. I gràcies a la comissió pel seu treball i suport perquè tot això siga possible

Desitge de cor que tots junts passem unes falles meravelloses i plenes d’alegria

Un abraç molt fort de la vostra Fallera Major Infantil 2025

ARIADNE Ortiz i Reolid

Fallera Major Així és la nostra infantil

Exaltació

fallera Major MMXXV2025

infantil

Encara que semble un tòpic dirho, es diu per què és la realitat, i és que els xiquets i xiquetes de la falla, som el futur de la festa, i en Sant Roc no podem tindre millor comissió. Que millor lloc que la terra de la màgia, per a descriure el que ací podeu veure i és que si hi ha algú capaç de transforma-ho tot en màgia, encant i il·lusió, això som sens dubte, els xiquets.

Xiquets i xiquetes que als nostres representants sempre acompanyaran, donant-los calor en cada acte i diversió en cada joc, en cada entremaliadura i a cada moment fent-ho especial.

El nostre president Alejandro, màxim representant dels xiquets de Sant Roc, amb temprança i aplom a tots ens guiarà, deixant a tots sorpresos per la seua senzillesa i saber estar. I amb la nostra Fallera Major Infantil, agafada del seu braç en cada cercavila, desfilarà.

Ariadne, xiqueta tranquil·la i de calma serena, per fi arriba el teu moment, eixe que tant esperaves ja. Els somnis es complixen i hui per fi, el teu s’ha fet realitat, irradiant felicitat, protagonista d’esta història que per sempre en la

nostra falla romandrà. Fa ja alguns mesos vas començar a escriure-la, i esperem que hui afegisques com un bell relat tot el que ací ha succeït.

En cadascun de nosaltres sempre trobaràs el suport necessari en tot el que necessites. Família, amics i cada component d’esta gran comissió sempre estaran al teu costat, ajudant-te en cada meta que et proposes.

I hui i ací, este amor que ens has donat te’l volem retornar en forma de paraula, així que gaudix i escolta, que amb tot l’afecte i nom de tots, te’l dedique ja:

Sant de patErna Roc MMXXV2025

Xiqueta de falla, i amor per la festa, com la teua cara detalla, d’elegància modesta.

Tenim moltíssima sort, de tindre’t al costat, transmitent el confort, i una calma que ha enamorat.

Disfruta d’esta aventura, segur que així ho faràs, estant sempre a l’altura, a tots fascinaràs.

Passejant per Paterna, els carrers del nostre poble, amb la teua gràcia externa, i un caminar tan noble.

Benvolguda regina, asseguda al teu tron, de planta divina, a este magnífic son.

Xiqueta fallera, del somriure etern, digna paternera, de tardor fins a l’hivern.

Enveja de la sana, hui et venerem, de bellesa artesana, que per fi proclamem.

Música als passacarrers, i el foc de la cremà, representes als fallers, que no et soltaran la mà.

Albors d’este camí, estrela de la nit, has escrit el teu destí, amb un cor d’amor abastit.

I hui la falla humil, crida el vers al foc, doncs eres Fallera Major Infantil, de la Falla de Sant Roc.

FALLA

i Falleres

Comissió Infantil

JUNTA DIRECTIVA INFANTIL

President: Alejandro Núñez Martínez

Vicepresidenta primera: Zahara López

Ramos

Vicepresident segon: Mario Pérez Correa

Secretària: Elsa Moya Puentes

Tresorer: Daniel Morales Soriano

Comptadora: Alba Domínguez Cruz

Delegat: Marc Lluna Ferrer

Delegada: Alba Grau Romero

CORT D’HONOR DE LA FALLERA

COMISSIÓ INFANTIL

Laia Álvarez Martínez

Saúl Andreu Calatrava

Andrea Antón Herrera

Carla Aranda Victoriano

Valeria Aranda Victoriano

Carla María Arona Pla

Ainhoa Bartual Hernández

Itzel Belda España

Rodrigo Belda España

Abel Belda Granero

Ariadna Belda Granero

MAJOR INFANTIL DE PATERNA

Nuria Camacho Sánchez

Vega López Ramos

Yanira Montejano Navarro

Ángela Benítez Soriano

Emma Bordes Navarro

Nuria Camacho Sánchez

Elia Carrasco Martínez

Ainara Castellanos Belenguer

Carla Correa Blanco

Carmen Cortés Espinosa

Kevin De Diego Macías

Alba Domínguez Cruz

Mayra Domínguez Cruz

Azahar Domínguez Gómez

Mª Pilar Faubel Guillem

Ahnai Fernández Domínguez

Marco García Belda

Leyre García Ebellan

Mireia Garrigues Cátedra

Lucia Gavilán López

Martina Gavilán López

Hugo González Bueno

Mateo González Bueno

Alba Grau Romero

Thiago Gutiérrez Oliver

María Herrera Juan

Helena Herrero Moragón

Alba Herreros Moya

Rocío Herreros Moya

Marta Lanchazo Corella

Marc Lluna Ferrer

Ariadna López Del Ángel

Julia López Herrera

Julia López Nieto

Vega López Ramos

Zahara López Ramos

Carlota López Herrera

Iker Luzón García

Héctor Maldonado Del Olmo

Ángela Malo Morales

Edurne Molina Coll

Juan Antonio Montejano Navarro

Susi Montejano Navarro

Yanira Montejano Navarro

Daniel Morales Soriano

Elsa Moya Puentes

Daniel Muñoz Alcaide

Marc Muñoz Alcaide

Vera Muñoz Alcaide

Lara Náquera Del Río

Lucas Náquera Del Río

Atenea Navarro Sánchez

Aitana Núñez Martínez

Diego Oliver Ortega

Jimena Ortega Hidalgo

Oliver Ortiz Reolid

Noah Palomino Moreno

Elsa Palop Alcalá

Lucas Pérez Correa

Mario Pérez Correa

Marc Puentes Del Olmo

Martina Recamales Claudio

Julen Reyes Abad

Antonio José Rodrigo Ramos

Darío Rodrigo Ramos

Alejandro Rodríguez Montejano

Juan Antonio Rodríguez Montejano

Alba Romero Aliaga

Yago Romero Aliaga

Alba Ros Benítez

Axel Saiz Bordes

Aitana Sánchez Gamiz

Arantxa Sánchez Gamiz

Aitana Sancho Rodrigo

Alma Santa Cruz Martínez

Martina Santa Cruz Martínez

Lara Sanz Moragón

Alba Sena Carrión

Pau Sena Carrión

Ainara Sevilla Aliaga

Vera Sevilla Aliaga

Nuria Sevillano Pérez

Víctor Ten López

Noelia Vicente Durán

Pablo Vicente Durán

Falla

Infantil MMXXV2025

FALLA Sant de patErna Roc MMXXV2025

AGA FORÇA I DISFRUTA, QUE INICIEM LA NOSTRA RUTA!

L’artista enguany proposa, d’una forma clamorosa, plantar-nos una falleta, de temàtica innovadora, que lluirà encisadora, al cor de la nostra placeta.

Que ensenyarà als infantils, unes escenes ben gentils, emprant formes astutes, què és molt bona pràctica, mostrar-los amb didàctica, diferents tipus de rutes.

I és que són molts els camins, que podem trobar afins, per descobrir un fantàstic lloc, i pren-te com una broma, si et diuen que porta a Roma, i no a la plaça de Sant Roc.

Ara jo et faré un avanç, de tot aquest romanç, i del que trobaràs a la falla, quan li dones una volta, llegint amb actitud resolta, els cartellets que la detalla.

ANEM de RUTA!

Doncs amb totes eixes crítiques, i les nostres rimes mítiques, el bonic missatge aprendràs, que cada ninot pregona, passant divertida estona, i amb bon humor sempre riuràs.

Va de rutes, com ja t’he dit, així que pren nota i trau profit, que després tu les pots mostrar, als amiguets i a l’escola, i fer una activitat que mola, així que comencem a caminar!

Pepe i Artur Badía Artistes:

ENCARA QUE HO PAREIX,

NO

PARLAREM D’UN PEIX.

Si a la pescateria vas, a la mare acompanyes, i els recats amb ella fas, nom de peixos coneixeràs, i segur que no t’estranyes.

Si parlem del bacallà, un peix blanc, d’aigua salada, que es pesca al gran oceà, jo t’ho dic en castellà, “bacalao” per esta vegada.

Porta esta ruta per nom, que va existir a València, que omplia de gom a gom, discoteques de renom, i va ser famosa amb diferència.

Amb moltíssima festa, la ruta del “bakalao”, es llançava a la conquesta, i sempre estava llesta, per una única raó.

Per la música gaudir, “remember” i electrònica, i d’aquesta forma eixir, el cap de setmana per lluir, d’esta ruta tan icònica.

Un DJ a la nostra falla, com a gran ninot central, de música fa batalla, sense passar-se de la ratlla, fent enorme festival.

Chimo Bayo* és tal volta, qui la música està punxant, i de forma ben resolta, veu com la gent l’escolta, i de festa estan ballant.

“Spook”, “Puzzle” o “Barraca”, discoteques de la ruta van ser, a on la festa era traca, i l’artista així el destaca, a la carretera del Saler.

La ruta va desaparéixer, a mitjans dels anys noranta, i durant 20 anys al paréixer, la festa va fer créixer, des de principi dels huitanta.

A la falla la recordarem, pels seus anys d’història, per això menció li fem, i amb anhel la guardarem, sempre a la nostra memòria.

Però a la falla parlarem, del millor amic de l’home, que com a exemple mostrem, fidel, educat i amb bon aplome.

Un xiquet amb el seu gosset, passegen per la ciutat, quan de sobte l’animalet, fa la seua necessitat.

*Chimo Bayo és un músic i DJ valencià molt famós de la ruta del “Bakalao”.

DEIXAREM PATERNA IMPOL·LUTA, SI ARREPLEGUEM LA CAGA-RUTA!

Si tens una mascota, amb cura l’has de cuidar, així que llig i pren nota, de tot el que vaig a contar.

Doncs fan molta companyia, i l’estima és incondicional, tornant-te en simpatia, el seu amor que és ben real.

Potser tingues uns peixets, en un aquari ben gran, o tal volta siguen uns gatets, que miolen de tant en tant.

Plantant un enorme “pi”, deixant al carrer l’aroma, ha fet de ventre per hui, fent caca... tremenda mona!

I el seu amo en atenció, va eixir preparat de casa, portant en tota la intenció, tot el que falta faça.

El xic du una bosseta, per arreplegar el pastisset, amb responsabilitat completa, i deixar-ho tot ben net.

I també una botella porta, amb aigua i lleixiu per així, rentar de forma forta, a on el gos fa caca o pipí.

L’amo del gos en educació, ha resolt la situació concreta, prenent amb tota conscienciació, que volem una Paterna neta!

ELS

NOSTRES VESTITS REGIONALS, TENEN ORÍGENS ORIENTALS.

Eh tu! Xiquet o xiqueta, si una curiositat vols sentir, para amb atenció l’orelleta, quan baixes a la falleta, si de valencià vas a lluir.

Doncs la roba regional, té llunyana procedència, per un bonic material, que la fa tan especial, que van portar a València.

Arribat de l’antiga Xina, com així a la història queda, va donar el nom aixina, per ser matèria tan fina, a la ruta de la seda!

Quan mengen morera els cucs, creen esta fibra natural, teixint capollets, fent nucs, i emprant alguns dels seus trucs, fan la seda... sensacional!

I els artesans la tractaven, per convertir-la en fins fils, que després per fi empraven, com sempre acostumaven, per fer preciosos tèxtils.

Com fa uns versos he contat, des de la Xina la van portar, i en mostrar-la en el mercat, va quedar tothom bocabadat, i la gent d’ella es va enamorar.

I els artesans valencians, la seda van treballar, teixint en les seues mans, sense tindre cap descans, per les nostres teles crear.

I així crearen la producció, de la seda valenciana, a on en cura i atenció, i molta elaboració, teixien teles en bona gana.

Era tan gran la bellesa, que tenien els teixits, que no va ser cap sorpresa, quan les van usar de pressa, per fer els nostres vestits.

I fins al temps actual, mai ningú ens confon, ja que és internacional, la nostra roba regional, i coneguda a tot el món!

Este és el bonic relat, de com la seda va arribar, de l’orient en el passat, i de com l’hem utilitzat, pels nostres vestits ressaltar.

UN CLÀSSIC QUE NO POT FALTAR, ÉS FER-SE UN BON ESMORZAR!

Quan al nostre poble, arriba de nou la tardor, se sent fort el redoble, d’una ruta en tot el rigor.

En la que tots els cuiners, dels restaurants i els bars, ens ficaran per pocs diners, uns magnífics esmorzars.

“Professional de l’esmorzaret”, nomenada per l’ajuntament, esta campanya en concret, és un gran esdeveniment.

Doncs es fa una competició, en un ambient molt sa, per triar en votació, quin és el millor entrepà.

Potser siga de truita, en un cruixent pa gurmet, o tal volta pa de pita, amb allioli i sepionet.

És molt fàcil participar,

La cartilla agafarem, i que ens fiquen el segell, quan cada dia esmorzem, en este bar o en aquell.

Per després ficar el vot, a l’urna al carrer major, i així al final del tot, sabrem qui és el guanyador.

Entre olives i cacaus, omplirem la nostra panxa, que entraran ben suaus, i d’esta forma t’enganxa.

A disfrutar cada dia, i conéixer restaurants, donant vida i alegria, a Paterna i els seus voltants.

EN RESPONSABILITAT, AGAFEM VELOCITAT.

Ficant rumb a esta escena, eixirem a carretera, en una marxa serena, d’adrenalina replena, en una ruta motera!

Sempre amb el casc ficat, a la moto pujarem, i amb roba de seguretat, per tindre tranquil·litat, el nostre camí comencem.

La moto farem rugir, per anunciar la partida, llançant al vent un sospir, per l’emoció de sentir, una senda divertida.

Per fi... ja xafem l’asfalt, seguint el nostre camí, sense tindre sobresalt, quan pugem cap a dalt, del mirador del mont Garbí.

Per poder veure les vistes, de la serra Calderona, saludant als senderistes, com a bons motoristes, que visitem esta zona.

Ens n’anem a un altre indret, després de fer-nos la foto, sense un rumb en concret, fem camí a poquet a poquet, pujant de nou a la moto.

Farem un alt per descansar, que ja passa el migdia, i és ja l’hora de dinar, per més tard continuar, coneixent la geografia.

Seguint per la calçada, passem per pobles i ciutats, vivint l’essència anhelada, que pels moters és desitjada, i els deixa ben entusiasmats.

Tornem ja cap a casa, agafant les corbes suau, la nostra ruta es desenllaça, conduint en bona traça, baix un cel d’un intens blau.

Un bonic estil de viure, és la vida del moter, recorrent de forma lliure, els camins amb un somriure, i amb un esperit de viatger.

SEMPRE ÉS UN GOIG CAMINAR, PER UNA RUTA CIRCULAR.

Una cosa anem aprendre, que l’artista ens va ensenyar, és el moment de prendre, una ruta circular.

I què és això? Tu et preguntes, si per primera volta el sents, vaig a fer les consultes, i te l’explique ràpidament.

És un camí que termina, i comença al mateix lloc, d’esta forma el que camina, mai es perd si el coneix poc.

I per ficar un exemple, no anirem a la selva, però ara si contemple, anar al poble de Chelva.

A la comarca dels Serrans, ens n’anirem d’excursió, per fer en uns bons plans, la ruta de l’aigua en il·lusió.

Una ruta que combina, naturalesa i cultura, una mescla que endevina, que és ruta d’altura.

Per a un públic familiar, està pensat este passeig, per a menjar i jugar, i que per a res és lleig.

Podrem veure cascades, i l’àrea del Molí Port, per poder fer aturades, o fer un poquet d’esport.

Entre pins i vegetació, a la “Platgeta” ens banyarem, a on farem un capbussó, i el dia en gran passarem.

Esta ruta t’he contat, que com he dit és circular, i si t’ha picat la curiositat... Fes-la! Que et va a agradar!

VEUREM LES FALLES DEL DISTRICTE, PER DONAR EL VEREDICTE!

Després de la Plantà, arriba un dia de nervis, i quan passe la despertà, el jurat valorarà, per donar tots els premis.

Però abans d’eixe moment, sense saber la vencedora, fa la seua porra la gent, dient qui possiblement, siga la falla guanyadora.

I això fa esta parella, que per les falles fa ruta, visitant esta i aquella, les veu de meravella, i les jutja de forma astuta.

Amb el mapa de situacions, que fa la Junta Local, troben les demarcacions, ordenades per seccions, d’on està cada cadafal.

Plens de gent tots els carrers, donen la volta a la falla, i molt alegres els fallers, que veïns i forasters, els visiten fent rondalla.

Així donen l’opinió, de quina els sembla millor, mirant en bona atenció, les falles de cada secció, per deduir el guanyador.

D’una agrada la pintura, la crítica d’altra potser, o la que tinga més altura, així prendran la postura, per donar el premi primer.

Són les dos de la vesprada, a la porta de l’ajuntament, estant la plaça abarrotada, de gent emocionada, per escoltar el lliurament.

En un silenci total, l’alcalde comença a llegir, el veredicte real, del jurat imparcial, per al misteri aclarir.

Fet públic el resultat,

AMB GANES I OPTIMISME, PER PATERNA FEM TURISME.

Si eres un bon turista, i vols conéixer Paterna, visita este poble de revista, que té una història eterna.

Trobaràs al Carrer Major, de turisme l’oficina, on et faran en tot honor, una ruta que fascina.

Per veure el nostre poble, edificis i monuments, amb un guia molt noble, i t’acompanya en tot moment.

En primer lloc, el museu, on es troba la ceràmica, que arreplega com veureu, des de l’època islàmica.

Molts gerros i socarrats, i moltes altres peces, podran ser contemplats, amb calma i sense presses.

Després anirem a l’hostal, i al casino de la plaça, sent un lloc molt especial, que del “Gallo*” era casa.

FALLA Sant de patErna Roc MMXXV2025

Continuarem amb el Batà, un espai que s’ha habilitat, per veure de bona mà, la Paterna del passat.

I per la Torre i les coves, ens n’anirem a passejar, a on trobarem les proves, que els àrabs van deixar.

I acabarem la visita, amb el nostre guia dispost, mostrant-nos la gran cita, de l’últim diumenge d’agost.

ESTEM ARRIBANT A LA FI, DEL NOSTRE VOLGUT CAMÍ.

Fins ací l’explicació, de la falla infantil, tenint en consideració, la seua gràcia i estil.

Unes poquetes rutes, t’hem volgut explicar, amb ganes absolutes, de ficar-nos a rimar.

Què és la Gran Cordà, que té lloc al carrer Major, on es fa bona disparà, de coets, femelletes i coetons!

*Manuel Guillem “el Gallo”, va ser un paterner molt conegut per utilitzar el seu carro com a mitjà de transport.

Si tens gran curiositat, pots continuar llegint, que més rutes de veritat, aniràs descobrint.

O alguna nova potser, que tu amb ganes aportes, t’escoltarem amb deler, si amb amor ens la contes.

Ara sí, diem adeu, i la ruta terminem, ens veiem per tot arreu, estes falles quan desfilem!

Infantils

DE JUNTA CENTRAL FALLERA

INSÍGNIA D’OR

Marco García Belda

Mireia Garrigues Cátedra

Daniel Morales Soriano

Elsa Moya Puentes

INSÍGNIA D’ARGENT

Júlia López Herrera

Aitana Núñez Martínez

Lucas Pérez Correa

DE JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA

INSÍGNIA D’OR

Mireia Garrigues Cátedra

Daniel Morales Soriano

Elsa Moya Puentes

INSÍGNIA D’ARGENT

Aitana Núñez Martínez

Lucas Pérez Correa

Acolorix al teu gust la nostra falla infantil

1 Jocs i Activitats infantils

Ruta

Bakalao

Cagarruta

Seda

Cuc

Gastronómica

Motera Circular Fallera

Turisme

2

Busca en la sopa de lletres les següents paraules relacionades amb la nostra falla infantil:

1. El joc de les estàtues

Cal moure’s al ritme de la música i quan es detinga... cal quedar-se quiet com una estàtua. Si para la música i et continues movent, seràs l’eliminat. Gana qui siga l’última estàtua.

2. Circuit d’Obstacles

- Materials: Cons, cércols i cordes

Haureu de crear un circuit d’obstacles que haureu d’esquivar com per exemple saltar a través dels cércols, córrer en ziga-zaga a través dels cons i arrossegar-vos sota les cordes. Amb este joc fomentem l’agilitat i la coordinació!

3. Llançament de Pilotes

- Materials: Pilotes i cistelles

Este joc consistix a encistellar la pilota en les cistelles des de diferents distàncies. Gana qui més vegades encistelle!

5. Pintura i Manualitats

- Materials: Pintures, pinzells, paper

Toca un poc de relaxació, així que traurem paper i pintura per a traure el nostre costat més artístic. Podeu per exemple dibuixar la nostra falla.

6. Joc de la Soga

- Materials: Una corda resistent

Us haureu de dividir en dos equips per a este joc d’estira-i-arronsa. Gana l’equip que més resistisca. Amb este joc fomentem el treball en equip.

Et proposem els següents jocs, perquè ho passes en gran amb els teus amics quan baixes al casal o durant els dies de falles:

4. Carrera de Sacs

- Materials: Sacs grans

Ara farem una carrera de sacs, en la qual haureu d’arribar saltant a la meta des de la línia d’eixida.

Per a acabar la nostra estona de jocs, demanarem a la nostra delegació d’infantils que ens faça un contacontes o ens pose alguna pel·lícula divertida. Així ens relaxem per a acabar tanta activitat.

7. Un poc de calma per a acabar

Ajuda a l’exploradora a trobar la nostra falla

Jocs i Activitats infantils

Respon a les següents preguntes:

Estic convençut que has llegit l’explicació de la nostra falla infantil, quina escena de la nostra falla és la que més t’ha agradat? Per què?

La nostra falla infantil va sobre diferents rutes, has fet alguna amb la teua família o amics? Explica’ns-la.

Com seria la teua ruta ideal? T’agradaria que fora per la platja o per la muntanya? Per una ciutat amb grans edificis o per un xicotet poble que tinga castell? Descriu la teua ruta amb les teues pròpies paraules.

Imagina algun paisatge de la ruta que has descrit i dibuixa’l.

Jocs i Activitats infantils 6

Com hauràs pogut veure, la nostra falla major tracta sobre relats orientals, per això et deixem un joc asiàtic amb el qual hauràs de rebregar la teua ment. Es tracta del Sudoku i les seues regles són molt fàcils, com veus té una quadrícula de 9 per 9 espais. Cada fila, columna i quadrat ha de completar-se amb els números de l’1 al 9, sense repetir cap dins de la fila, columna o quadrat. Te’n proposem 2, un clàssic amb números i un altre més senzill amb dibuixos. Ànim!

Sabies que...

Al fil de la nostra falla major et volem contar una curiositat i és que l’horòscop xinés no té els mateixos signes que el nostre ni canvia segons una data aproximada d’un mes, sinó que canvia d’any a any, i cada any se li assigna a un d’estos dotze animals. Busca el teu any i dis-nos quin animal eres segons este horòscop.

Solucions:

Records Falles de les 2024

2024 Resum Falles

2024 Resum Falles

2024 Resum Falles

2024 Resum Falles

2024 Resum Falles

FallesPremis 2024

2n Falla Major Secció Especial

Ninot Indultat Major

1r Falla Infantil Secció Especial

Premi a la Millor Falla Infantil de Paterna Per La Generalitat Valenciana

Premi a la Millor Falla Infantil de Paterna Per La Junta Central Fallera

Premi a la Millor Falla Infantil de Paterna Per La Junta Local Fallera

Ninot Indultat Infantil

1r Enginy i Gràcia Infantil

3r Premi Crítica a la Junta Local Fallera

1r Premi Presentació Major

2n Premi Presentació Infantil

2n Premi Fi de Festa Infantil

2n Premi Adorn de Carrer

FALLA MAJOR I el conte continua… Miguel Ángel Royo i José María Baixauli

1r Premi Obra de Teatre

Premi al Millor Actor: Santiago Puentes Segarra

Premi a la Millor Direcció: Paula Martínez Rocati

Premi a la Millor Escenografia

1r Premi Concurs de Llibret Domingo Del Olmo de l’Ajuntament de Paterna

3r Premi Concurs de Llibret Junta Local

3r Premi Escrit de Llibret En Valencià

20é Premi per a la Promoció i Us del Valencià al Concurs de Llibret de La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació amb Distintiu per Ús De Llenguatge Inclusiu

3r Premi Carrers Il·Luminats

falleres Majors 2024

FALLA Sant de patErna Roc

Nuria Martínez i Martínez

Yanira Montejano i Navarro

ABRIL I MAIG

El nostre exercici faller va començar oficialment el dissabte 13 d’abril amb la tradicional Apuntà. Al divendres següent, va tindre lloc l’elecció del nostre president 2025 sent l’única candidatura presentada la d’Alejandro Romero Marco qui va rebre el suport de la nostra comissió. El divendres 26 presentaria la junta directiva que l’acompanyarà durant l’exercici.

Amb l’inici del mes de maig, tindria lloc el dissabte 4 el concurs de paelles de la Junta Local Fallera, que es va haver de suspendre pel clima les passades falles.

El dimecres dia 8 es va celebrar l’acte d’obertura de sobres i elecció de les nostres falleres majors i president infantil per a les falles de 2025. D’este acte van resultar triats Andrea Moya Dolz com a Fallera Major i Alejandro Núñez Martínez com a President Infantil, sent els únics presentats per a tots dos càrrecs i la xiqueta Ariadne Ortiz Reolid com a Fallera Major Infantil d’entre un total de 4 candidates. Els nostres representants serien presentats en junta general el dia 10. En eixa mateixa junta també es van elegir com a candidates a Fallera Major Infantil de Paterna les xiquetes Vega López Ramos i Yanira Montejano Navarro.

Durant el mes de maig també van tindre lloc les processons en honor a la Mare de Déu dels Desemparats i Santa Rita.

El dissabte 18 la nostra delegació de festejos ens delectaria amb una festa eivissenca i finalment, el dissabte 25 es va celebrar l’homenatge als representants de les falles 2024 per part de la nostra junta local.

JUNY I JULIOL

El mes de juny s’inicia amb la creació del grup de dansà de la nostra falla. El dissabte dia 8 es va celebrar la gala fallera de juntes locals, on van assistir els nostres representants 2024 i el divendres 14 es faria oficial la renovació per trenta-quatrena vegada de Pepe i Artur Badia com a artistes de la falla infantil i de Miguel Ángel Royo i José María Baixauli com a artistes majors per desena ocasió.

El dissabte 29 va ser una altra de les dates assenyalades en el nostre calendari, perquè tindria lloc els tradicionals festejos de Sant Joan. Eixe dia es van acomiadar de la comissió els representants de 2024 i també firmaríem els contractes de les quals seran les falles que plantarem el març de 2025.

El fermall final al mes de juny es va posar el dia 30 amb el tradicional besamans a la verge.

El primer cap de setmana de juliol es van triar en el pavelló esportiu municipal les Falleres Majors de Paterna 2025, on van resultar afortunades la xiqueta Valeria Navarro Vidal de la falla Enric Valor i la senyoreta Ana Sánchez Parra de la falla Alborxí.

El dissabte 13 el nostre equip es va proclamar vencedor del campionat de futbol de la junta local fallera i el dia 27 els nostres representants assistirien al tradicional sopar de la Punxà a la ciutat fallera.

AGOST

El mes d’agost i Paterna es resumixen en Foc, Festa i Fe, amb les festes majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer. La nostra falla participaria en el tercer dia de Tridu el dissabte 24, on com a novetat, el nostre grup de dansà actuaria en la nostra plaça al pas del “Morenet”.

Finalment, els nostres representants assistirien a la processó del dia 26 que posa punt final a les festes del nostre poble.

SETEMBRE

El mes de setembre arrancaria el dia 1 amb la processó que clausura les festes de la Canyada. El cap de setmana següent es va celebrar la Germanor Fallera canviant la seua ubicació al Parc Central, donant-li d’esta manera un nou format.

El diumenge 15 al matí es va jugar el campionat de truc de la Junta Local Fallera i eixa mateixa vesprada en el nostre casal, tindria lloc l’acte de Demanà d’Ariadne Ortiz com a Fallera Major Infantil de la nostra falla.

El divendres 20 la Junta Local Fallera va proclamar a les Falleres Majors de Paterna de 2025, i l’endemà, seria el torn de la Demanà d’Andrea Moya com a Fallera Major de Sant Roc. Culminem este intens cap de setmana amb el campionat de parxís el dia 22, on la nostra falla s’alçaria amb el bronze en els grups D i E.

SETEMBRE

OCTUBRE I NOVEMBRE

Amb el mes d’octubre arribarien les tradicionals celebracions pel dia de la nostra comunitat. D’esta manera el dia 4 participaria en la dansà commemorativa el nostre grup de dansà. Eixa mateixa nit un nodrit grup dels nostres fallers i falleres van sopar en la plaça del Poble en el sopar de Germanor entre federacions, i el dia 9 els nostres representants assistirien a la processó cívica i a l’acte institucional.

El dissabte 5 es va realitzar per als nostres infantils la firma de contracte en el nostre casal i l’endemà la nostra falla s’alçaria vencedora en els grups A i B en el campionat de futbolí de la Junta Local.

Els dies 18 i 19 es van celebrar en el Gran Teatre Antonio Ferrandis la presentació i exaltació de les Falleres Majors de Paterna 2025.

La nostra falla tancaria el mes el dissabte 26 en una jornada de convivència amb la celebració d’una Oktober Fest al matí i la festa de Halloween a la nit.

El mes de novembre va començar demostrant el nostre costat més solidari. A causa de la terrible DANA patida el 29 d’octubre, el nostre casal es va habilitar com a punt de recollida de menjar i productes de primera necessitat i un grup de fallers i falleres es va desplaçar fins al taller del nostre artista infantil per a ajudar-lo en les tasques de neteja.

El dia 11 es va iniciar el congrés faller per a modificar els reglaments i estatuts de la Junta Local Fallera, i el diumenge 17 va tindre lloc el campionat de pàdel en el qual la nostra falla va aconseguir la plata en el grup C i el bronze en el grup B.

També la Junta Local Fallera va organitzar la seua tradicional setmana cultural dedicada a la fotografia.

Per part nostra es va acabar el mes amb la tradicional junta general.

OCTUBRE I NOVEMBRE

DESEMBRE

La Junta Local Fallera va celebrar la firma de contracte de les quals seran les falles municipals de l’any 2025.

La nostra falla va celebrar una jornada de convivència amb els infantils la vesprada del divendres 20, en la qual van rebre la visita de Papà Noel. És mateixa nit els majors vam tindre el tradicional sopar de Nadal.

Com és tradicional el casal es va obrir la nit de Nadal per a fer festa i el dia 31 per a celebrar el Cap d’Any.

GENER

Amb el mes de gener comencem l’any 2025 i agafem velocitat cap a la Gran Setmana Fallera. Aquest mes des de fa anys és molt especial per a la nostra comissió, perquè se celebren les presentacions de les nostres falleres majors, però abans d’això, celebràrem en el nostre casal la màgica vesprada de reis amb la seua tradicional visita i lliurament de regals als més xicotets de la falla.

Per fi va arribar el 17 de gener, dia de la nostra presentació major, on va ser presentada Andrea Moya com a Fallera Major en el teatre Sant Joan BoscoSalesians. Per a rematar l’acte el nostre grup de playback va posar en escena el musical “El Gran Showman”.

I dos dies després, el diumenge 19 va ser el torn d’Ariadne Ortiz, la nostra Fallera Major Infantil a l’auditori Antonio Cabeza de Paterna. Igual que els majors, els més xicotets també van realitzar el seu espectacle musical, aquest any ambientat en “Les Mil i Una Nits”.

Com a colofó del mes, realitzàrem el vi d’honor de la nostra comissió el dissabte 25 en el nostre casal.

Nous i noves

Fallerets i Falleretes

Estem ja arribant al final del nostre llibret, i com fem tots els anys, reservem una pàgina per a celebrar l’arribada de nous fallerets i falleretes a la nostra comissió, i que des de nounats ja formen part de la nostra família fallera. L’alegria és fins i tot major quan és compartida, per això en nom tota la comissió volem donar l’enhorabona a les mamàs, papàs i tota la família d’estes xiquetes i xiquets que ja formen part de les files de la nostra falla.

És un plaer veure com la nostra falla creix any rere any. Un bes i una forta abraçada per a tots.

ENHORABONA

Thiago Gutiérrez Oliver (02-02-2024)

Azahar Domínguez Gómez (09-03-2024)

Atenea Navarro Sánchez (30-03-2024)

Lucía Gavilán López (03-10-2024)

Marc Muñoz Alcaide (15-10-2024)

Carla María Arona Pla (26-11-2024)

Epíleg

Fins ací la nostra ruta i el nostre llibret de l’any 2025, el que esperem que hàgeu llegit i gaudit, i amb el qual també esperem que hàgeu aprés moltes coses noves sobre el món de les falles, el nostre poble i sobre cultura general.

Com us vam dir al principi, vam triar el lema de la nostra falla infantil com a eix central per a desenvolupar-lo en diferents apartats tenint com a protagonista diferents rutes, les quals hem descobert i recorregut fins a arribar ací.

Hem intentat fer-ho d’una manera didàctica i divertida, il·lustrant-ho tot amb moltes fotografies i il·lustracions perquè a part dels textos, tot tinguera un suport gràfic que el secundara, cuidant cada detall i cohesionant-lo tot perquè tinguera sentit en el seu conjunt.

De la mateixa manera i com no podia ser d’una altra forma, també hem deixat un ampli espai per a l’anuari faller de la nostra comissió, perquè quede constància dels qui van ser estos protagonistes d’este 2025, els que formen part d’esta gran família i quede reflectit tot el que ens va succeir.

Ens acomiadem donant les gràcies a totes i tots els que ho heu fet possible i a totes i tots els que us encanta la cultura fallera que transmeten els llibrets de falla i sabeu valorar la gran faena que té fer-los, només per això ja val la pena.

ANEMDE ruta

Moltíssimes gràcies!

Ens veiem l’any que ve!

BIBLIOGRAFIA

- Arxiu de la Biblioteca Municipal de la Cova Gran de Paterna

- Arxiu de la Junta Local Fallera de Paterna

- Arxiu de la Junta Central Fallera

- Arxiu de “Paternateca”

- Arxiu de “Apuntes de Paterna”

-Arxiu de “Escriure per a ningú”

- Arxiu fotogràfic de Cendra Digital

- Arxiu fotogràfic de “Paterna al Día”

- Arxiu fotogràfic de “Paterna Ahora”

- Emeroteca del diari “Las Províncias”

- Llibre “Las fallas de Paterna: una mirada a su historia”

- Exposició de la fàbrica de la seda de Moncada

- Exposició commemorativa “Amigos del Camino”

- Pàgina web de l’Ajuntament de Paterna

- Oficina de Turisme de Paterna

- Pàgina web llibretsdefalla.org

- Col·lecció Paterna a traves del temps

- Pàgina web depaterna.com

PROGRAMA DEFestes

FALLA Sant de patErna Roc

GENER

Divendres 17 a les 22.30 h: Presentació de la nostra Fallera Major 2025, Andrea Moya Dolz, en el teatre del col·legi Sant Joan Bosco – Salesians de València

Diumenge 19 a les 11.00 h: Presentació de la nostra Fallera Major Infantil, Ariadne Ortiz Reolid, a l’auditori Antonio Cabeza de Paterna.

Dijous 23 a les 20.00 h: Inauguració Exposició d’Esbossos i Cartell de Falles 2025 en el Gran Teatre Antonio Ferrandis.

Dissabte 25 a les 21.00 h: Vi d’Honor.

FEBRER

Dissabte 8 a les 20.00 h: Presentació del nostre Llibret 2025 en la Sala d’actes del centre polivalent d’Alborgí. Després sopar en el casal.

Diumenge 9 a les 11.00 h: Dia d’animació infantil en el coetòdrom organitzat per la Junta Local Fallera.

Divendres 14 a les 21.00 h: Sopar de Sant Valentí i concurs de postres organitzat per la delegació de festejos.

Dissabte 15

A les 11.30 h: Replegà pels comerços del barri

A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

A les 19.00 h: Posada de Banderes pel nostre barri amb xaranga

Diumenge 16 a les 18.00 h: Concurs de Teatre de la Junta Local Fallera en el teatre Capri.

Dimecres 19 a les 19.00 h: Lliurament de ninots per a l’exposició en el Gran Teatre Antonio Ferrandis.

Divendres 21 a les 23.30 h: Mascletà Manual Nocturna en el coetòdrom

Dissabte 22

A les 11.30 h: Replegà pel nostre barri

A les 14.00 h: Menjar per a tota la comissió. Després hi haurà festa fins a l’hora d’anar-se’n.

A les 18.00 h: Eixida del casal cap al Gran Teatre Antonio Ferrandis.

A les 18.30 h: Inauguració de l’Exposició del Ninot 2025 i lectura de premis.

A les 19.30 h: Cridà de les Falles 2025 en l’Ajuntament. Posterior hi haurà festa amb DJ en el coetòdrom.

A les 21.30 h: Sopar en el casal. Després anirem a la festa amb DJ a l’esplanada del coetòdrom.

Diumenge 23

A les 14.00 h: Menjar a escot en el nostre casal. Després del menjar, ens n’anirem a València per a veure la Cridà.

A les 18.30 h: Homenatge al Major a l’auditori Antonio Cabeza

Divendres 28 a les 21.00 h: XV Concurs de Truites de Creïlla

MARÇ

Dissabte 1

A les 15.00 h: Concentració en el casal

A les 17.30 h: Cavalcada del Ninot. Eixim en primera posició.

A les 22.45 h: Lectura de premis de cavalcada, presentació, teatre i fi de festa.

A les 23.00 h: Orquestra a l’esplanada del coetòdrom.

Dijous 6 a les 20.30 h: Sopar de la Dona

Divendres 7 a les 19.30 h: Inici a l’Ajuntament de la Nit d’Albaes. Depenent de la posició en la qual ens toque es marcarà l’hora del sopar.

Dissabte 8 a les 12.00 h: XLII Concurs de Paelles de la Falla Sant Roc.

Diumenge 9 a les 8.00 h: Gran Macrodespertà organitzada per la Junta Local Fallera.

Dilluns 10

A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

A les 21.00 h: Sopar en el casal

Dimarts 11

A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

A les 21.00 h: Sopar en el casal

Dimecres 12

A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

A les 21.00 h: Sopar en el casal

Dijous 13

A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

A les 21.00 h: Sopar en el casal

Divendres 14

A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

A les 20.00 h: Excursió amb autobús per a veure les Falles de València.

Dissabte 15

A les 10.00 h: Esmorzar

A les 14.00 h: Menjar per a la comissió major. Es determinarà si la paga la falla o és a escot.

A les 20.00 h: Inauguració de l’Adorn de Carrer 2025

A les 20.30 h: Sopar per a la comissió infantil oferida per la Fallera Major Infantil, Ariadne Ortiz Reolid i pel President Infantil, Alejandro Núñez Martínez.

A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major.

A les 00.00 h: Festa en el casal (si les falles estan acabades de plantar).

Diumenge 16

A les 9.00 h: Comença el recorregut del jurat.

A les 10.00 h: Esmorzar

A les 11.00 h: Tallers per a la comissió infantil.

A les 13.00 h: Menjar per a la comissió infantil. A la mateixa hora, Mascletà en el Parc Central.

A les 14.00 h: Lectura de Premis a l’Ajuntament i després menjar en la carpa per a la comissió major.

A les 17.00 h: Concentració en el casal.

A les 18.00 h: Lliurament de premis

A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major.

A les 00.00 h: Festa

SETMANA FALLERA

Dilluns 17

A les 10.00 h: Esmorzar

A les 11.00 h: Esmorzar per a la comissió infantil

A les 12.00 h: Jocs per als infantils.

A les 14.00 h: Mascletà en el Parc Central.

A les 15.30 h: Concentració en el casal.

A les 17.00 h: Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Desfilem en primera posició.

A les 21.00 h: Sopar per a la comissió infantil.

A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major. Es prega baixar ja disfressats al sopar, encara que hi ha qui no necessita disfressa…

A les 23.00 h: XIV Concurs de Xirigotes

A les 00.00 h: Festa

Dimarts 18

A les 10.00 h: Esmorzar

A les 11.00 h: Animació per als infantils.

A les 13.00 h: Menjar per a la comissió infantil oferit per la Fallera Major Infantil, Ariadne Ortiz Reolid i pel President Infantil, Alejandro Núñez Martínez.

A les 14.00 h: Menjar per a la comissió major. A la mateixa hora, Mascletà en el Parc Central.

A les 18.00 h: Actuació per a la comissió infantil

A les 18.00 h: Festa a la vesprada

A les 19.00 h: Vesprà (com la despertà, però de vesprada).

A les 21.00 h: Sopar per a la comissió infantil

A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major oferit per la nostra Fallera Major, Andrea Moya Dolz.

A les 23.59 h: Nit del Foc.

A les 00.00 h: Gran Nit Jove i Festa Neó

Dimecres 19

A les 8.00 h: Gran Despertà pels carrers de la nostra demarcació.

A les 10.00 h: Esmorzar

A les 11.30 h: Ral·li humorístic per a la comissió infantil

A les 12.00 h: Concentració en el casal.

A les 13.00 h: Missa en honor a Sant Josep a l’església de Sant Pere Apòstol.

A les 14.30 h: Mascletà en el Parc Central.

A les 15.00 h: Menjar per a la comissió major oferit pel nostre president, Alejandro Romero Marco.

A les 17.00 h: Globotà per als infantils.

A les 20.00 h: Sopar de pícnic per a la comissió infantil.

A les 21.30 h: Depenent del premi obtingut Cremà de la Falla Infantil.

A les 22.30 h: Sopar de Pícnic per a la comissió major.

A les 00.00 h: Depenent del premi obtingut i dels bombers Cremà de la Falla Major.

*La comissió es reserva el dret de cancel·lar o modificar qualsevol acte, així com els horaris dels mateixos i a adaptar-los a les possibles recomanacions vigents a cada moment.

GALERIAComercial

tècnica que et canviarà la vida!

T. 963 91 00 80

M. 675 812 444

C/ Quart 66, 46001 (Valencia)

Dr. Rubén Agustín Panadero Dra. Nuria Martínez Martínez

www.maxiladentalvalencia.com @maxiladentalvalencia