EM DIC...
Mozart La meva música perdurarà al llarg del temps
Meritxell Martí Xavier Salomó
@ Em dic Mozart
29/3/06
11:18
Página 2
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs Ajudanta d’edició Cristina Vilella Text Meritxell Martí Il·lustracions Xavier Salomó Disseny gràfic i maquetació Zink Comunicació S.L. Direcció de producció Rafael Marfil Producció Manel Sánchez Tercera edició: abril 2006 Mozart ISBN: 84-342-2754-1 Dipòsit legal: B-19.348-2006 Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. – 2005 Ronda de Sant Pere, 5, 4ª planta 08010 Barcelona (Espanya) Empresa del Grupo Editorial Norma de América Latina www.parramon.com És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra mitjançant qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editorial
Em dic Mozart_1_10.qxd
15/2/05
17:48
Página 3
Hola... Mozart!... Potser no sabeu ni on ni quan vaig néixer, ni quantes obres vaig compondre. Però el meu cognom famós l’heu sentit i pronunciat més d’un cop i més de dos. Si pregunteu per mi, us diran que sóc un dels grans compositors europeus de la història. Des dels sis anys fins als deu vaig voltar per tot Europa fent concerts amb la meva germana Nannerl i sorprenent tothom pel talent que vaig demostrar essent una criatura. Potser penseu que pel fet de ser un geni la meva vida fou fàcil. No va ser així. Al contrari, vaig passar moltes dificultats i vaig tenir molts enemics. Fins i tot hi ha versions diverses sobre les causes de la meva mort: s’ha arribat a dir que com a mínim tres persones haurien pogut assassinar-me! Hi ha qui diu que la flama més brillant dura menys temps. Pot ser. Vaig patir diverses malalties i no vaig arribar a complir els trenta-sis anys. Però al llarg d’aquest temps vaig viatjar per tot el continent i vaig escriure música que avui toquen totes les orquestres del món. És impossible conèixer algú que no hagi gaudit algun cop amb la Petita serenata nocturna o l’ària de la Reina de la Nit, de La flauta màgica... I sabeu per què? Perquè aquestes obres no eren simples encàrrecs: aquestes melodies les vaig escriure amb el cor i amb la intel·ligència. Compondre música era molt més que una feina... era la vida mateixa!
Em dic Mozart_11_22.qxd
15/2/05
18:04
Pรกgina 18
Em dic Mozart_11_22.qxd
15/2/05
18:04
Pรกgina 19
Em dic Mozart_31_42.qxd
15/2/05
18:23
Pรกgina 34
Em dic Mozart_31_42.qxd
15/2/05
18:23
Página 35
Mozart / 35 Em coneixien: el Wolfgang és incapaç d’espavilar-se tot sol, pensaven de mi, en el fons és una criatura indefensa. Bé, pot ser que fos una mica despistat per a segons què. Per exemple, no sabia fer negocis. Suposo que el papa tenia por que poguessin estafar-me, que no cobrés les classes o els encàrrecs, que pagués més diners del compte per un abric o pel lloguer d’un vestit... Totes aquestes coses m’atabalaven, és cert. No m’agradaven les discussions ni els enfrontaments. Si jo feia bé la meva feina, per quins set sous no havia de cobrar el que em corresponia? Si encarregava un vestit per uns diners pactats prèviament, per quina raó m’havien de cobrar de més en recollir-lo? Sí, aquestes coses succeïen. Hi havia gent per a tot i les estafes eren freqüents. Uf!, quina mandra haver-se de barallar pels diners! Tanmateix, el Leopold creia que havia arribat el moment que anés tot sol pel món. Sense ell, volia dir. Havia rebut una formació ben sòlida per part seva i era necessari que comencés a prendre les meves decisions. Amb el cor en un puny i mirant el futur amb un cert temor, el pare va decidir deixar-me créixer una mica. D’aleshores ençà, tot dependria única i exclusivament de Wolfgang Amadeus Mozart.
Aloysia, el teu nom és música La idea del pare era que, passat un temps breu a diferents ciutats alemanyes, la mare i jo arribéssim a París. Triomfar a la capital francesa seria l’èxit absolut. Ell confiava en els seus contactes a la ciutat més elegant d’Europa. Gràcies a ells podria aconseguir l’anhelat treball estable. Abans d’arribar-nos-hi, vam passar quasi un any a Alemanya, a casa d’amics i familiars.
Em dic Mozart_43_54.qxd
50 / Em dic...
15/2/05
18:56
Pรกgina 50
Em dic Mozart_43_54.qxd
15/2/05
18:57
Página 51
Tanmateix, quan els constructors europeus van donar vida a un nou model de teclat amb cordes, caixa de ressonància i martells més forts, vaig tenir clar que aquell era “el gran instrument”. Com m’agradava el piano modern! Amb ell es podien expressar tants matisos! A diferència d’altres teclats, la força de la pressió exercida influïa en el so que en resultava. És a dir, si posaves els dits suaument, el so que en sortia era lleu com el vol d’una papallona. Era fantàstic, perquè si tenies un dia tranquil, premies amb cura les tecles i aconseguies que sonés, per exemple, una posta de sol ataronjada sobre un poble mig adormit. I si et notaves vital i enèrgic, executaves compassos plens de notes amb molta més força. Aleshores, tempestes i sols esplendorosos envaïen tot l’espai. Podia anar tan enllà com volia, en la interpretació: alegria, desil·lusió, calma, ràbia..., qualsevol sentiment o emoció es podia explicar mitjançant les tecles. Aquest gran amor pel piano va fer que fos protagonista de moltes obres. Dotze concerts de piano i un munt de sonates. Els concerts tenien tres parts: la primera, moguda; la segona, més lenta, i la tercera, de nou ràpida. Cada part o moviment tenia un nom italià: allegro, andante, adagio, etc. La majoria de concerts de piano que vaig escriure eren encàrrecs d’alumnes per tocar als salons o per anar de gira. D’aquesta manera, les meves obres eren cada cop més conegudes arreu. M’encantava veure com cada pianista les interpretava al seu estil, donant a la mateixa obra un sentit diferent, i mostrant que no hi havia una sola forma de tocar Mozart.
Em dic... Mozart «Si pregunteu per mi, us diran que sóc un dels grans compositors europeus de la història. Des dels sis anys fins als deu vaig voltar per tot Europa fent concerts amb la meva germana Nannerl i sorprenent tothom pel talent que vaig demostrar essent una criatura.»
Premi Crítica Serra d'Or Juvenil de Coneixements 2005
www.parramon.com
,!7II4D4-cchfef!
Col·lecció guardonada amb el
Altres títols Marco Polo Leonardo da Vinci Albert Einstein Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Vincent van Gogh Jules Verne Cleòpatra Picasso Miguel de Cervantes Shakespeare Marie Curie Charles Chaplin Teresa de Calcuta Charles Darwin John Lennon
ISBN 978-84-342-2754-5
A partir de 9 anys