Penedès Econòmic nº 1 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Núm. 1 maig 2011

L’ATUR NO S’ATURA

L’Alt Penedès va tenir 8 parats més cada dia durant el primer trimestre d’aquest any pàg. 6

Les Fires de Maig esperen més de 40.000 visitants en l’edició d’enguany pàg. 2

El preu dels pisos a Vilafranca cau un 10,52% en el darrer any pàg. 10

El 12% dels locals comercials de Vilafranca estan disponibles pàg. 13

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JORDI BORT FERRANDO pàg. 16

Director General de l’Incavi

Penedès Econòmic

maig 2011

ACTUALITAT

Les Fires de Maig 2011 reuneixen més de 150 expositors del Penedès Amb una superfície de 16.500 m2, és una de les trobades sectorials més importants per a empresaris i visitants Aquest mes arriben les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats 2011, la gran ﬁra multisectorial de Vilafranca, que recull més de 150 expositors en una superfície ﬁral de 16.500 m2, 6.000 m2 dels quals estaran ocupats per estands. Del 13 al 15 de maig, prop de 40.000 visitants participaran de la vitalitat i diversitat comercial del Penedès. Com a novetats d’enguany, tro-

LA GRAN FIRA MULTISECTORIAL ESPERA PROP DE 40.000 VISITANTS bem una forta aposta de les empreses per les Fires i un augment de les activitats i actes paral·lels a l’activitat comercial. En aquesta edició s’ha ampliat l’espai dels estands per tal d’encabir-hi més expositors, empreses i comerços que han preparat exposicions atractives per a tots els públics. A més, aquest any també tornaran la maquinària agrícola i els tractors a la zona que ocupaven tradicionalment, en la que disposaran d’una superfície de 1.300 m2. Les Fires de Maig són un esdeveniment important tant a la comarca com a les àrees del voltant, ja que és l’únic espai on es reuneix la màxima representació de l’activitat

comercial i empresarial del Penedès. Per aquest motiu, es continuarà l’aposta iniciada l’any passat de convertir les Fires de Maig en una trobada entre empresaris i professionals de diferents sectors penedesencs. En concret, aquest objectiu s’ha materialitzat en una Jornada Professional a l’Auditori Municipal el mateix divendres de la inauguració, a les 9.15h. La inauguració oficial de les Fires serà a les 12h de divendres, i anirà a càrrec de Joana Ortega i Alemany, vice-presidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals. A la tarda, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, visitarà les Fires. Per aprofitar l’avinentesa, es farà una trobada amb els responsables del sector agrícola a la sala polivalent de l’espai firal. La nit del divendres estarà dedicada als expositors. A les 21.30h, a la sala polivalent del pavelló Firal, se celebrarà la Nit de l’Expositor, en la que es lliuraran els premis “Enamora’ls” que, en la seva novena edició, guardonarà els espais d’exposició més seductors. El certamen estarà dividit en tres categories (comerç, serveis i automoció/maquinària agrícola), i cada guanyador s’endurà un premi de 300 euros. D’entre les diferents zones que conformen l’espai firal, la d’automoció

Distribució per origen dels expositors

Distribució per sectors

 Inauguració del recinte firal de l’any passat.

és la més extensa i emblemàtica. Durant tres dies, Vilafranca acull el Saló de l’Automòbil, on es reuneix un gran assortiment de marques i concessionaris de vehicles de tot tipus, des de motocicletes i cotxes ﬁns a furgonetes i quards. Una de les sorpreses que podran trobar els visitants és la presència del camió penedesenc de l’equip Quad a Fons Competició, que va participar en el ral·li Dakar 2011 a

LES FIRES 2011 MARIDARAN LA GASTRONOMIA I ELS VINS I CAVES DEL PENEDÈS l’Argentina. Per les Fires, els concessionaris que hi participen busquen incentivar les vendes, i una bona manera de fer-ho és a través del sorteig de 4.000 euros que es fa per tercer any consecutiu. Per

participar cal haver fet una reserva d’un vehicle o haver-ne comprat un durant els tres dies ﬁrals. Una altra de les novetats que ens oferiran aquestes Fires és la zona dedicada a l’enogastronomia, situada a la part exterior de la Fira, que recollirà el nivell gastronòmic i vínic més alt de la nostra comarca. El maridatge entre gastronomia i vins i caves del Penedès seran el motor d’aquest espai que reunirà els grans restaurants i els millors vins de la DO Penedès. Els sis restaurants elegits són Aquarium (Vilafranca), Casa Nostra (Corbera de Llobregat), El Bosc (Banyeres del Penedès), El Gat Blau (Vilafranca), El Racó de la Calma (Vilafranca), i Trencadís (Vilafranca). Tots ells presentaran les seves creacions per ser degustades en format tastet, per tal que els assistents puguin provar els plats i aliments típics de la cuina penedesenca d’una forma creativa i innovadora. Per un preu de cinc euros, el visitant disposarà de cinc tiquets per fer degustacions del restaurant que desitgi. A les Fires també hi haurà espai

Foto: Fèlix Miró

pel turisme del Penedès, que girarà al voltant de la marca EnoturismePENEDÈS, una de les més demandades pels estrangers que arriben a la comarca. Situat a la zona d’enogastronomia, diferents empreses relacionades amb el món del turisme del vi presentaran les seves activitats i experiències. Amb aquesta disposició es pretén que el visitant, tant del Penedès com de fora, descobreixi la rica varietat d’ofertes enoturístiques, i que els penedesencs es converteixin en els primers prescriptors del turisme al Penedès. La nova edició de les Fires de Maig vol mostrar-se més atractiva que mai, per aquest motiu els visitants podran gaudir de nous formats d’estand. Un d’ells és la construcció d’una casa unifamiliar de més de 90 m2 amb un jardí de 250 m2 amb piscines i gespa artiﬁcial. Els visitants també podran assistir a presentacions de les diferents propostes enoturístiques que trobem al nostre territori, des de rutes vitivinícoles ﬁns a l’ampli assortiment de gastronomia i hostaleria. OAT

maig 2011

Penedès Econòmic

maig 2011

ACTUALITAT

Dolors Rius: “Les Fires de Maig són una gran oportunitat de negoci” La regidora de Comerç, Mercats i Fires de l’Ajuntament de Vilafranca afirma que els contactes que es fan a les Fires són molt importants Les Fires i Festes de Maig ofereixen enguany importants novetats i incentius per fer-les encara més atractives als visitants. Sobre això, n’hem parlat amb la regidora de Comerç, Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vilafranca, Dolors Rius. Quins són els principals atractius de les Fires d’enguany? Els diferents sectors que són presents a les Fires han presentat novetats importants. Per exemple, en automoció, es presentarà un camió de carreres i ens visitarà un camió de l’equip penedesenc Quad a Fons Competició, que va participar en el ral·li Dakar 2011. El sector del comerç porta una casa unifamiliar de més de 90 m2 amb un jardí de 250 m2 amb piscines i gespa artiﬁcial que cridarà molt l’atenció dels visitants i que, de ben segur, serà una de les més visitades durant les Fires. Pel que fa a la gastronomia, tornarà al seu lloc original, a la part exterior de la Fira, en un espai més integrat, que s’ha deﬁnit com a Zona d’Enogastronomia i que

 Dolors Rius presidenta del Patronat de Comerç i Turisme

s’ampliarà. En aquest espai, que es decorarà amb bótes que faran les funcions de barra, així com carpes amb taules i cadires, s’hi podran trobar grans restaurants, els millors vins de la DO Penedès i caves. En aquesta nova zona es potenciarà l’oferta d’enoturime de la comarca? Sí, comptarem amb més de 700 m2 on hi seran representades 18

empreses que oferiran informació de més d’una vintena d’activitats diverses per tal d’atraure més visitants a la comarca. Molta gent de la mateixa comarca i, com no, de fora, desconeix la riquesa i diversitat d’ofertes que tenim al Penedès i que porten a la nostra zona molts visitants d’arreu del món. Des del Patronat de Comerç i Turisme i des de l’Ajuntament estem convençuts de l’enorme potencial

econòmic que té l’enoturisme, fet que ens pot ajudar a tenir els camins, carrers i masies en bon estat de conservació i a obrir els nostres cellers i caves a tothom. L’automoció també tindrà un pes important a les Fires. Sí, es comptarà amb la presència d’una vintena de concessionaris, de Vilafranca i comarca que representen unes 30 marques de cotxes. Serà com una mena de saló de l’automòbil en petit i, per tant, presentaran les darreres tendències en tot tipus de vehicles com ara els híbrids. Aquest any torna la maquinària agrícola. Sí, no hi seran totes les empreses però sí algunes de les més grans. Davant el que va passar l’any passat que, ﬁnalment, no van venir per tal de solidaritzar-se amb la difícil situació en què es troba el sector, vam reunir-nos, d’entrada, amb totes les empreses i vam posar-los totes les facilitats possibles perquè hi fossin. Tanmateix, algunes van preferir no tornar-hi. El que sí podran fer és parlar amb el

conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Josep Maria Pelegrí en el decurs de la Fira. Hem organitzat una trobada amb ell per tal que, tant les empreses com els viticultors, puguin esposar-li les seves reivindicacions. També torna l’escenari entre pavellons. Sí, aquest any es tornaran a oferir representacions i activitats organitzades per les entitats i associacions de la vila. Aquestes seran un atractiu més per acostar els visitants que es trobin a la Fira. També l’associació del Cub de Rubik, que és la imatge i l’eix central de les Fires, ha organitzat moltes i curioses activitats. Les Fires són una bona oportunitat per tancar vendes? Les Fires de Maig són una gran oportunitat de negoci, si les empreses que hi assisteixen s’ho treballen, perquè es produeix un contacte directe amb els clients potencials que pot acabar derivant en compres. Així ho han entès els assistents i cal que ho sàpiguen aproﬁtar. OAT

Set comerciants de Gran oferta immobiliària en maquinària agrícola no l’estand de Caixa Penedès han anat a les Fires Per segon any consecutiu, la majoria de comerciants de maquinària agrícola no seran a les Fires i Festes de Maig com a mostra de solidaritat amb la crisi existent en el sector agrícola i vitícola. Una crisi que s’ha agreujat encara més, si cap, per la baixada en el preu de la verema. En concret, set empreses de la comarca han decidit continuar amb la decisió que l’any passat es va emprendre de forma unànime. Es tracta de la sadurninenca Maquinària Agrícola Gubert SL, les vilafranquines Gibert, Balven, Saher Maquinària Agrícola S.L., Joan Cortiada, S.A., Agri Auto Petit, i Agrícola Vives S.L. i la martinenca Taller Anper Pere Tort. Aquests comerciants aﬁrmen que “la situació dels nostres

clients segueix sent totalment insostenible” i asseguren que “aquesta lamentable situació repercuteix fortament en els nostres negocis, ja que les inversions dels viticultors en maquinària agrícola han disminuït notablement”. Unes inversions que, segons Joan Cortiada, des de mitjans del 2008 ﬁns ara, “han suposat una disminució d’entre el 45 i el 50% de les vendes dels nostre principals clients, els agricultors que, cada dia, tenen menys poder adquisitiu”. Per això, “no volíem anar a les Fires i fer ostentació del que podem fer mentre la situació del sector és tan greu”. Per aquests motius, lamenten que una minoria d’empreses, que l’any passat estaven d’acord amb aquesta postura, hagin optat per tornar a les Fires. OAT

En el marc de les Fires i Festes de Maig, Caixa Penedès organitza una jornada de portes obertes d’immobles a Vilafranca. Precedides de l’èxit de fires anteriors, realitzades a Viladecans i Camprodon, aquesta jornada se celebrarà els dies 13, 14 i 15 de maig i espera igualment una gran afluència de públic. La jornada consistirà en informació diversa i detallada sobre l’oferta dels immobles tant de l’entitat d’estalvis com de diverses promotores de l’àrea d’influència de l’Alt i Baix Penedès. Els visitants que s’hi acostin s’hi trobaran importants ofertes de fins al 40% de descompte i de fins al 100% de finançament en els immobles que els interessin. Com a incentiu, les persones que s’informin durant les jornades de portes obertes i comprin un habitatge en el termini màxim d’un mes rebran un televisor LG de regal de 32 polzades. L’oferta de pisos i cases que es podrà veure en el marc de les jorna-

 Durant les Fires hi haurà importants descomptes

des de portes obertes abarcarà 19 promocions. D’aquestes, cinc són del portal immobiliari de la pròpia entitat d’estalvis, Revalua, que permetrà veure l’oferta d’ immobles a Vilafranca, El Pla, Gelida, Segur de Calafell i Sant Martí Sarroca. Però també es podrà trobar oferta d’una catorzena de promotors que disposen d’ofertes diverses a les dues comarques. De les 14,

set són a Vilafranca, una a Altafulla, una a El Vendrell, dos a Sant Martí Sarroca, una a Sant Cugat Sesgarrigues, una a Sant Sadurní d’Anoia i una a l’Arboç. L’horari de visita de les jornades de portes obertes d’immobles de Vilafranca serà el divendres 13 de maig des de les dues de la tarda a les nou de la nit i el dissabte i diumenge de 10 a 21h. OAT

maig 2011

Penedès Econòmic

maig 2011

ACTUALITAT

L’atur a l’Alt Penedès arriba al 15’30% i ja afecta a més de 8.400 penedesencs En el primer trimestre de l’any, la comarca va sumar 698 nous aturats, malgrat això, estem quatre punts per sota de la mitjana catalana

L’Alt Penedès va registrar al març de 2011 una taxa d’atur del 15,30% i 8.434 aturats, unes xifres gairebé idèntiques a les de l’any anterior en el mateix mes, que registrava una taxa del 15,32% i 8.422 persones, segons les dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès Garraf. Aquests dos últims anys s’ha arribat als màxims nivells d’atur dels darrers 25 anys, tot i que encara es troben per sota de la mitjana a Catalunya, situada en el 19,01%. Aquesta tendència a l’alça es va iniciar el 2004 en el que hi havia 1.981 aturats a tota la comarca. Actualment, només Vilafranca ja ha assolit els 3.656, un 43,41% del total a l’Alt Penedès. Entre els municipis que registren una taxa d’aturats superior a la mitjana comarcal es troben Torrelles de Foix (21,89%), Pontons (20,27%), Sant Quintí (19,52%), Santa Margarida i els Monjos (18,04%), Vilafranca (17,93%) i Castellet i la Gornal (15,31%). Els que mantenen una taxa d’atur sota el 10% són només tres municipis dels 27 que conformen la comarca: Vilobí del Penedès (8,90), Torrelavit (9,19) i Subirats (9,78).

Aturats a Espanya

Ara fa un any, la majoria d’aquests municipis es trobaven en una situació similar, tot i que cal mencionar l’evolució favorable que ha patit Puigdàlber (14,59%), ja que ha baixat per sota de la mitjana de la comarca. Per contra, Les Cabanyes (11,32%) ha guanyat en nombre d’aturats. Tot i això, està molt lluny de les xifres que s’han mencionat anteriorment. En quant a la contractació que s’ha produït ﬁns al març cal esmentar que les dades actuals són més optimistes que fa un any, ja que s’han contractat 6.567 persones, un 12% més que fa un any, un 52% dels quals van ser homes i un 48% dones. Si observem l’atur registrat segons l’edat, la franja que oscil·la entre els 35 i 44 anys és la que té més atur amb 2.453 persones, seguida de la franja dels 25 i 34 anys amb 2.251. L’any passat aquesta situació era a la inversa per una diferència mínima, de 35 persones. Aquesta disminució actual del ﬂuxe de persones de la franja dels 25 als 34 anys s’ha dirigit a la franja dels aturats de més de 54 anys, que ja sumen 1.209. En aquest cas, la situació és més delicada, ja que les possibilitats de reinserir-se

en el mercat laboral són menors. La crisi està afectant greument l’empresa del Penedès, independentment de la seva dimensió o el

sa”. Al Penedès hem vist, els tres darrers anys, com importants empreses han tancat, han acomiadat treballadors, o han reduït jornada.

Aturats a Catalunya

727.600 = 19,01% 8.422 = 15,30%

del Penedès és més diversiﬁcada i no depèn tant de la construcció. Tanmateix, l’any 2009 la indústria

A FINALS DEL 2010 ES VAN PRESENTAR 14 ERO’S A LA COMARCA QUE VAN AFECTAR A 171 PERSONES

(1r trimestre 2011)

4.910.200 = 21,29% Aturats al Penedès

Font: Xarxa d’Observatoris Locals del Mercat de Treball de la Diputació de Barcelona a partir de les dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

seu sector d’activitat. La logística, l’auxiliar de l’automòbil, els transports, la restauració, l’hostaleria i la construcció estan notant els seus efectes. Segons Albert Calzada, president de la Unió Empresarial del Penedès, “ens trobem dins d’una perillosa espiral on el cobrament de factures es dispara, en alguns casos, ﬁns als 180 dies. Això obliga les empreses a buscar fórmules de reducció de la despe-

També ha succeït amb nombroses microempreses i PIMEs. Per això alertava que “no som prou conscients de la important destrucció del nostre teixit empresarial que ha patit el Penedès”. Sobre aquest mateix aspecte, Albert Rodríguez, secretari general del sindicat CCOO a l’Alt Penedès i Garraf, apuntava que “abans de la crisi, l’atur era més estructural a la comarca perquè l’economia

de l’automòbil es va veure molt perjudicada per la crisi i, de retruc, les empreses de la comarca que treballen en aquest sector”. Aleshores, es van fer molts ERO temporals i suspensions de contractes que van afectar un gran nombre de treballadors. Segons dades facilitades pel sindicat, durant el quart trimestre del 2010 es van produir 14 ERO a l’Alt Penedès, quatre dels quals del sector industrial, que van afectar 171 persones, un 12% d’ERO menys que en el mateix trimestre del 2009, quan van afectar 600 persones. LOS

maig 2011

Penedès Econòmic

maig 2011

ACTUALITAT

La sinistralitat laboral baixa al Penedès a causa de la caiguda de l’ocupació Segons dades facilitades per CCOO, l’any 2008 es van produir 2.334 accidents a l’Alt Penedès mentre que l’any passat n’hi va haver 1.426 Nº ACCIDENTS LLEUS A L’ALT PENEDÈS

Nº ACCIDENTS GREUS A L’ALT PENEDÈS

Els accidents laborals han disminuït a la comarca en el darrer any. En concret, n’hi va haver 1.426, quan l’any 2009 van ser 1.748, segons dades facilitades pel sindicat CCOO. El sector serveis va ser el que va enregistrar un major percentatge de sinistralitat. Concretament, un 44,25%, seguit de la indústria, amb un 41,09%, un 10’45% a la construcció i un 4’21% en el sector primari. Pel que fa al conjunt de Catalunya, un 57% dels accidents laborals corresponen al sector serveis, un 25’5% a la indústria, un 15’37% a la construcció i un 1’72% a l’agricultura. El secretari general de CCOO a l’Alt Penedès i el Garraf, Albert Rodríguez, aﬁrmava que aquesta disminució “obeeix a la baixada de l’ocupació derivada de la crisi econòmica i no a un increment de les mesures de prevenció de riscos laborals o a una conscienciació major per part dels empresaris”. Els accidents lleus van ser els més nombrosos, amb un to-

tal de 1.417, tot i això van ser un 18’61% inferiors als de l’any 2009. L’evolució en aquest tipus de sinistres ha seguit una tendència positiva en els darrers anys. Entre els anys 2006 i 2008, es van mantenir sobre els 2.300, produint-se de nou una forta davallada

EL NOMBRE D’ACCIDENTS A LA INDÚSTRIA ÉS SUPERIOR AL PENEDÈS QUE A CATALUNYA l’any 2009. Pel que fa als accidents greus, l’any passat n’hi van haver 9, dos més que l’any 2009. Aquest tipus d’accidents també ha patit una involució des del 2003 quan es va arribar a 33, el nombre més alt d’accidents de la darrera dècada. Davant d’aquella situació,

ACCIDENTS EN TANT PER CENT PER SECTORS A L’ALT PENEDÈS A L’ANY 2010

Nº ACCIDENTS MORTALS A L’ALT PENEDÈS

44’25%. A l’agricultura pràcticament s’han doblat en passar del 2’65% al 4’21%. En canvi, a la indústria ha passat de 53’39% al 41’09% i a la construcció ha baixat del 15’45% al 10’45%. En aquest darrer sector, un dels quals en els darrers anys s’ha fet més incidència en la importància de la prevenció laboral, la tendència ha anat a la baixa per diferents motius. Segons Rodríguez, “s’ha millorat força, tant en els equipaments individuals de prevenció com en les mesures col·lectives de conscienciació i protecció com ara xarxes i d’altres equipaments. També per la millora tècnica dels sistemes de construcció de les vivendes o de carreteres”. El secretari general de CCOO aﬁrmava que: “els empresaris d’aquest sector han vist les mesures de prevenció laboral com una inversió i ja la incorporen al cost total de l’obra abans d’iniciar-la. És el que s’hauria de fer i no està passant actualment”. I és que els efectes de la crisi es noten també en la prevenció laboral. La percepció que tenen els sindicats és que “amb la crisi, moltes empreses que veien la prevenció laboral com una despesa, l’han retallada”. Per això i lamentava que “tot i que les dades no poden demostrar-ho, a causa de la caiguda de l’ocupació, molts co-

AMB LA CRISI, MOLTES EMPRESES HAN OPTAT PER RETALLAR EN PREVENCIÓ LABORAL i probablement coincidint amb l’entrada en vigor de la modiﬁcació de la Llei de prevenció de riscos laborals del 1995, l’any 2004 els accidents van caure ﬁns al 19 i, un any després, van tornar a baixar a gairebé la meitat. En els tres anys següents, la xifra va tornar a créixer i es va estabilitzar entorn als 13 per tornar a caure a gairebé la meitat entre el 2008 i el 2009. Pel que fa als accidents mortals, l’any 2010 no n’hi va haver cap, igual com també va passar durant el 2005. Tanmateix, l’any 2009 n’hi van haver cinc, el rècord des

del 2001, quan sis persones van perdre la vida mentre treballaven. El secretari general a les comarques del Penedès i el Garraf, Albert Rodríguez, explicava que l’any 2009 es va produir una davallada important en el nombre d’accidents laborals, coincidint amb la disminució de l’activitat econòmica, però l’any 2010 la davallada va ser més suau. El més preocupant, segons apuntava, és l’increment que s’ha produït en l’accidentabilitat de la sector serveis. Segons les dades dels darrera dècada, la sinistralitat en aquest sector ha pujat del 28’51% al

mitès d’empresa han vist que les actuacions d’algunes empreses i mútues obeeixen a criteris econòmics”. Per aquest motiu, alertava que: “quan sortim de la greu crisi en què ens trobem immersos en aquests moments, caldrà veure si els accidents de treball també van en augment. Si tornem a situar-nos en dades similars a les que es van produir entre els anys 2001 i 2004, de poc haurà servit tot el que s’ha aconseguit en els darrers anys. Aquestes dades de sinistralitat d’ara no són com per celebrar-ho”. OAT

maig 2011

Penedès Econòmic

maig 2011

ACTUALITAT

El preu dels pisos a Vilafranca cau un 10,52% en el darrer any La capital de l’Alt Penedès és la quarta ciutat de la província amb els preus més baixos

l preu dels pisos segueix en caiguda lliure. I no sembla que hi hagi un paracaigudes prou eficaç per aturar-lo. Les dificultats per accedir a una hipoteca (amb l’aixeta dels diners tancada en moltes entitats financeres); la precària situació econòmica de les famílies (amb uns nivells rècords d’atur); el possible retorn d’immigrants als seus països d’origen (cosa que deixarà buits encara més pisos); el temor psicològic a embarcar-se en aventures financeres de més de 40 anys; l’abaratiment en el preu dels lloguers; el canvi de costums a l’hora d’establir noves formes de relació entre parelles; l’excessiva oferta de pisos (construïts durant els anys de bonança econòmica); la manca de confiança en el propi present laboral de cadascú; el desconeixement de quin és el valor real de mercat dels pisos i si encara han de baixar més els preus en un futur (quan les entitats bancàries adeqüin als preus de mercat totes les ofertes immobiliàries que tenen en cartera), estan desinflant la famosa bombolla immobiliària espanyola. El totxo, ha deixat de ser un valor segur. En només un any, el que va del primer trimestre de 2010 al primer trimestre de 2011, el preu de la vivenda lliure a Vilafranca ha baixat un 10,52% i s’ha situat en 1.799,8 euros per metre quadrat. Fa només un any, el preu mitjà era de 2.011,4 a la capital de la comarca de l’Alt Penedès. Amb aquesta baixada, Vilafranca s’ha convertit en la quarta ciutat de la província

de Barcelona amb els preus més baixos, per darrera de Vic, Igualada i Manresa, les tres ciutats majors de 25.000 habitants on el preu de la vivenda lliure és més baix. En el conjunt de Catalunya, la ciutat més cara continua sent, un any més, Sant Cugat del Vallès, on el preu del metre quadrat és de 3.282,6 euros, mentre que les més barates cal buscar-les a la província de Tarragona, on Reus i Tortosa presenten els preus més baixos, amb 1.486,7 i 1.087,7 respectivament. Segons les dades, facilitades pel Ministerio de Fomento, la mitjana de preus per metre quadrat, a les 46 ciutats més grans de Catalunya, és de 2.161,76 euros, mentre que a les 34 poblacions majors de 25.000 habitants de la província de Barcelona, el preu mig és de

2.330,3 euros. A Vilafranca, el preu està per sota de la mitjana i es queda en 1.799,8 euros. La caiguda dels preus dels pisos lliures, que els ha situat en uns nivells semblants als de l’any 2005, abans d’estar immersos en l’actual crisi immobiliària, ha estat d’un 7,87% en el conjunt de Catalunya. A la província de Barcelona, la caiguda ha estat lleugerament inferior, situant-se en un 7,42%, mentre que a Vilafranca, la caiguda dels preus ha estat més accentuada en el darrer any, sent superior al 10,50%. La caiguda més gran dels preus ha estat a Salt, on els disturbis dels mesos passats i els problemes de convivència han provocat una davallada dels preus superior al 22%. Vic, amb un 17,12 % és la ciutat de la província de Barcelona on més han caigut els preus. En

Font: Ministerio de Fomento

canvi, Cornellà de Llobregat, Premià de Mar i Barberà del Vallès, són les tres úniques poblacions de Catalunya on han augmentat els preus dels pisos respecte l’any passat, amb unes pujades que van del 0,27% ﬁns al 2,31%. En el conjunt d’Espanya, per municipis de més de 25.000 habitants, les tres ciutats amb els preus més alts són: Sant Sebastià (3.792,3 euros per metre quadrat), Sant Cugat del Vallès (3.282,6) i Getxo (3.224,3). I per comunitats autònomes, les caigudes de preus més importants són a Madrid (8,9%) i Navarra (-8,3%). JBH

FA NOMÉS UN ANY, UN PIS DE 100 METRES QUADRATS A VILAFRANCA, COSTAVA 201.140 EUROS. AVUI, EL PREU ÉS DE 179.980 EUROS.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 1 - Maig 2011 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Marga Ciscar, Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mail redacció: redaccio@penedeseconomic.com E-mail publicitat: publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic

maig 2011

EMPRESA

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Els premis del 9è CREAJOVE, viver de futurs emprenedors

Adéu a la crisi, hola a l’emprenedoria El passat dilluns 2 de maig, es va celebrar al Centre Àgora de Vilafranca, la 9ª edició del concurs CreaJove, impulsat per l’Ajuntament, es va comptar amb l’assistència de més de 80 persones. Ja tenim dos titulars: que sigui ja la 9ª edició i que hi participès un nombrós grup de gent. Sincerament, és magnífic poder estar en jornades com aquestes, veient que hi ha gent molt jove, que tenen idees, que hi ha futurs projectes empresarials, que els centres públics hi destinen recursos econòmics i humans per fomentar la creativitat empresarial, en definitiva, que podem oferir la possibilitat al jovent d’entrar en el cercle viciós (en el bon sentit) d’emprendre. Tal i com està la conjuntura actual, no parem de sentir males notícies, que si la generació ni-ni, els índex d’atur pels núvols, i ens està portant tot plegat a un desànim generalit-zat que arrossega a uns nivells de confiança dels consumidors molt baixos. Però, jornades com la de l’emprenedor ens llancen un raig de llum, d’esperança. Si encara volem llençar més

llum optimista al futur incert que ens ve a sobre, aquí tenim una dada: la taxa d’activitat emprenedora (TEA) per a la població de Catalunya és de 6,38%, fet que representa un nombre estimat de 302.767 persones emprenedores, però... sempre hi ha un però, la taxa de mortalitat de projectes és del 19,43%. Tot i això, Catalunya té una de les taxes de regeneració empresarial més sòlides d’Espanya —entesa com la relació entre els empresaris que han tancat i els que comencen una nova empresa (emprenedors naixents)—, cosa que no només és indici de la fortalesa emprenedora d’aquest territori, sinó que a més a més, deixa entreveure que la recuperació de l’activitat de creació d’empreses a Catalunya es produirà a mitjà termini. Perquè l’emprenedoria va ser, és, i serà el motor competitiu de Catalunya, segurament no podrem tornar a competir en producció, però sí en qualitat, serveis, innovació. S’ha d’educar els nostres nens i joves en el camí de l’emprenedoria, en la cultura del risc i de l’esforç.

 Els premis CREAJOVE van tenir aquest any molta participació

Els premis de la novena edició del CREAJOVE van rebre enguany 71 candidatures, 51 en l’apartat d’idea més creativa i 20 en l’apartat de projectes empresarials presentats per a persones emprenedores menors de 30 anys. Un nombre de candidatures que supera en un 38,02% les de l’any passat, quan se’n van presentar 28 per al concurs de les idees i 16 per als projectes. El jurat del concurs format per Caixa Penedès, Adeg, la JCI de Vilafranca, l’UEP, l’Escola de Viticultura i Enologia d’Espiells, i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va concedir el premi a la idea de negoci més creativa dotat amb un xec oﬁmàtic de 300€, gentilesa de l’ADEG, a Maria Lourdes Milà, de l’IES Milà i Fontanals, pel seu projecte ESTALVIWATER, un dispositiu per estalviar aigua. El premi d’un ordinador portàtil, gentilesa de Caixa Penedès, al millor projecte empresarial va ser per a Anna Isart i Maria Vallès, que van presentar un innovador pro-

jecte de reciclatge del vidre que inclou la recollida porta a porta de l’establiment de restauració anomenat R A LA TRES. Prèviament al lliurament dels premis, es va celebrar la 9a Jornada de l’Emprenedor organitzada pel Centre Àgora de Vilafranca a la qual hi van participar una vuitantena de persones emprenedores de la comarca.La jornada de l’emprenedor, el concurs CREAJOVE i els tallers CREAJOVE són les accions del programa per incentivar la creativitat i l’emprenedoria entre els joves de la comarca. L’obertura de la jornada va anar a càrrec de Dolors Rius, regidora de Promoció Econòmica. Tot seguit va fer la primera ponència Xavier Güell, president de l’AIJEC del Camp de Tarragona (associació independent de joves empresaris de Catalunya ). Xavier Güell és un jove emprenedor que va explicar la seva llarga experiència en el món de l’empresa en activitats relacionades amb el món de la moda

i la venda per Internet. Seguidament, el consultor de màrketing Raúl Castellon va explicar la tècnica per aprendre a vendre i a vendre’s de manera ràpida i eﬁcaç anomenada Elevator Speech. Quatre emprenedors van fer una pràctica de vendre el seu projecte o empresa al públic assistent. La darrera ponència va anar a càrrec de Jordi Puigdellívol, mentor i sherpa de start-ups tecnològiques i soci fundador de “ASIF consultoria i formació”, que va explicar com utilitzar les xarxes socials en beneﬁci de l’empresa. A continuació es va fer l’acte de lliurament del premis de la novena edició del Concurs CREAJOVE. L’acte el va cloure l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, que va animar els emprenedors a “creure en les seves idees i a ser tenaços i constants”. El batlle vilafranquí també va expressar el seu convenciment que “en la sortida de la crisi hi tenen un paper molt important els petits empresaris i els autònoms”. OAT

Penedès Econòmic

maig 2011

EMPRESA

Tres empreses de la nostra comarca premiades a la Nit de l’Empresa 2011 Dotze ducs i una estela van ser els protagonistes de la Nit de l’Empresa d’enguany, la gala anual que congrega empreses, institucions i estaments públics de les comarques del Penedès-Garraf Palmarès dels Premis ADEG 2011 Premi ADEG 2011 en l’apartat de Compromís i sostenibilitat: Fundació Mas Albornà, d’Olèrdola Premi ADEG 2011 en l’apartat de Turisme i Promoció Comercial Programa “Sopars de tast i maridatges” | Aj. de Sant Pere de Ribes Premi ADEG 2011 en l’àmbit de la Innovació: “Blochouse”, de Vilanova i la Geltrú Premi ADEG 2011 en l’àmbit de la Innovació: GPS Global, de Vilanova i la Geltrú Premi ADEG 2011 en l’apartat d’Internacionalització: Indústries Durmi, de Vilanova i la Geltrú Premi ADEG 2011 en l’àmbit de la Comunicació: Consorci Sanitari del Garraf Unes dues-centes cinquanta persones es van aplegar el passat divendres 29 d’abril al Saló Tramuntana de l’Hotel Melià de Sitges per assistir a la gala de proclamació i lliurament dels Premis ADEG 2011, en el marc d’una nova edició de la Nit de l’Empresa. L’edició d’enguany va rebre el patrocini de Mútua del Penedès i la col·laboració de Remm Guitart. Entre els nombrosos assistents a la gala en destaca la presència del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Xavier Mena, el president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, l’alcalde de Sitges, Jordi

Baijet i el president de l’ADEG, Xavier Cardona. A banda, també hi van assistir representants polítics locals, institucionals i sobretot empresaris i empresàries del Penedès i el Garraf. En el decurs de la nit, es va reconèixer, tal i com es fa cada any, la trajectòria empresarial de totes aquelles empreses que celebren un aniversari signiﬁcatiu. Enguany, Caserco, de Vilanova i la Geltrú, celebra el seu 25è aniversari, i Materials Chacón, ubicats a Sitges, compleix 50 anys. Pel que fa als reconeixements a les trajectòries empresarials, es va lliurar el Premi Mútua Penedès

a Cafès Novell de Vilafranca i el Premi CatalunyaCaixa a Víctor Chamero, de l’empresa Libas Distribucions de Sitges i Valentí de Sant Pere de Ribes. El Premi Jove Emprenedor, convocat per Joves d’Empresa Garraf/Penedès, va ser per a Jordi Solé, promotor de la consultoria Kreedit de Sant Sadurní d’Anoia; mentre que la primera edició del Premi Estela Dona Emprenedora, a instàncies del col·lectiu Dones d’Empresa Penedès/Garraf, va tenir com a guanyadora Lídia Rodríguez de Diego, de l’empresa Acasa Serveis d’Atenció a Domicili del Vendrell. MBH

Premi especial Mútua Penedès a la trajectòria empresarial Cafès Novell, de Vilafranca del Penedès Premi ADEG 2011 en l’apartat de Nova Creació i Premi Mútua Penedès Anxanet, de Vilanova i la Geltrú Premi “Jove Emprenedor 2011” Promogut pel col·lectiu Joves d’Empresa Garraf / Penedès Jordi Solé, de l’empresa Kreedit de, Sant Sadurní d’Anoia Premi “Estela Dona Emprenedora 2011” Promogut pel col·lectiu Dones d’Empresa Penedès / Garraf i patrocinat per l’Hotel Estela Lídia Rodríguez de Diego, de l’empresa Acasa Serveis d’Atenció a Domicili del Vendrell Premi especial “CatalunyaCaixa” a la Trajectòria Empresarial: Víctor Chamero, de Concept, Sodif i Libax Distribucions, de Sitges

Penedès Econòmic

maig 2011

ACTUALITAT

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

El Pla Estratègic del Penedès La planificació estratègica, sigui d’una organització o d’un territori, es deriva de la percepció d’una necessitat de canvi. El canvi no pot tenir un altre rumb que no sigui el progrés. El progrés passa per la innovació, per l’adopció de noves vies que garanteixin la continuïtat; la supervivència, a vegades. Canviar vol dir prioritzar. Per prioritzar s’ha de destriar entre diferents opcions: cal renunciar a algunes coses. No hi ha estratègia sense una abdicació prèvia; tota planificació estratègica comporta un cost d’oportunitat. No es pot entendre un pla estratègic que reculli les voluntats de tothom i tingui la pretensió de deixar content a tothom. Això, en tot cas, és un pla de bones intencions; que tampoc no està gens malament, però no és un pla estratègic. El Pla Estratègic del Penedès té pecats de joventut, de la mateixa manera que els seus precedents tenien l’acne de l’adolescència. No és prou valent. Aquí ningú no renuncia a res. La Fundació Pro-Penedès és una institució que té

expertesa i ho sap fer bé a l’hora de seure la gent a taula i promoure el debat. Ha d’aspirar també a ser l’escenari d’una discussió ineludible sobre el futur del territori, encara que la disputa tingui moments de tensió i no deixi content a tothom. Més que un fòrum de debat, ens cal un estadi en el que tothom defensi l’àmbit penedesenc, per damunt dels interessos personals i de certes manies persecutòries. A l’hora de decidir com volem el tros, no són bons els plantejaments innegociables i no ajuden gaire les actituds intransigents. La partitocràcia tampoc ens ho posa fàcil. Si la planificació estratègica ens ha de servir per abordar el canvi pretès, abans cal abordar un canvi en les maneres i, potser també, un canvi dels actors nominats. I sobretot, hem de començar per escampar les llavors d’un Penedès creïble, i això només ho aconseguirem amb avenços reals i actuacions prou consensuades. Ja n’hi ha prou d’estudis.

El 12% dels locals comercials de Vilafranca estan buits Més de 100 locals comercials de Vilafranca estan pendents de llogar o comprar

 Locals buits de La Ronda de Mar al barri de La Girada

A Vilafranca hi ha 116 locals comercials buits (un 12% dels que hi ha en actiu), 94 dels quals són locals on abans hi havia activitat comercial i 22 d’obra nova. Segons dades facilitades pel Patronat de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca, l’any 2008 es van obrir 48 establiments comercials, l’any 2009 van fer-ho nou menys, l’any passat van recuperar-se i van tornar a pujar ﬁns als 77 i, en el que portem d’any, se n’han obert 12. Aquests establiments comercials han anat ocupant tant locals d’obra nova com locals on prèviament ja existia un comerç. També s’estan tenint contactes amb operadors

per tal que vegin Vilafranca com una ciutat on la seva implantació pot ser rendible. Entre aquests, Stradivarius, establiment que forma part del grup Inditext i amb el qual fa temps que l’associació Centre Vila negocia la seva arribada a Vilafranca. Pel que fa al Centre Vila, dels 30 establiments tancats on abans es realitzaven activitats comercials, només 10 establiments comercials han tancat per motius de rendibilitat del negoci. La majoria d’aquests comerços, generalment de nova creació, no han superat l’any de permanència al mercat. La resta, 20 locals comercials, han cessat l’activitat degut a altres cau-

ses diverses. D’aquests vint, tretze estan tancats des de fa més de dos anys, dos degut a la jubilació o malaltia del propietari de l’activitat comercial; tres locals comercials estan buits perquè l’activitat comercial existent s’ha traslladat a un altre local comercial dins el mateix centre i dos locals comercials fa més de 10 anys que estan tancats. En aquests dos últims casos es tracta de locals poc atractius per localització i/o condicions i superfície comercial. Malgrat aquesta situació, cal ser optimistes, ja que darrerament es tornen a veure comerços nous, que obren, que poden fer canviar aquesta tendència. OAT

Assegurança de la llar, auto, vida, plans de pensions, empreses, etc. Estudis sobre la seva pensió gratuïts Rambla La Girada, 93 · Vilafranca del Penedés Tel. 93 819 80 82 - Fax. 93 819 80 83 (Elisabeth Bartolomé) - nº Registre: C0058B65452757

Penedès Econòmic

maig 2011

EMPRESA

Esteve i Ferron elabora artesanalment l’únic vi del món fermentat en àmfora

INTERVENIDES 14 SAMARRETES FALSIFICADES A VILAFRANCA La Guàrdia Civil, en el marc d’una sèrie d’intervencions a tota Catalunya, va intervenir el mes passat, en un basar xinès del barri de l’Espirall de Vilafranca, 14 samarretes de la selecció espanyola de futbol, suposadament falsiﬁcades i valorades en uns 980 euros. Un ciutadà xinès va quedar imputat per un presumpte delicte contra la propietat industrial.

Les altres actuacions de la Guàrdia Civil van tenir lloc a Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

L’empresa sadurninenca es dedica a la producció artesana de vins i cerveses innovadores en els processos d’elaboració

LA GASOLINA MARCA EL SEU CINQUÈ RÈCORD CONSECUTIU Cinquè rècord històric consecutiu del preu de la gasolina, que es ven ja a 1,381 euros el litre després de pujar un 1,32%, la setmana pasada. Mentre, el gasoli s’ha abaratit lleugerament, un 0,61%, ﬁns a situar-se en 1,294 euros. Ara, omplir un dipòsit de gasolina d’un cotxe (50 litres de mitjana) costa 69,05 euros, un 16% més que fa un any, mentre que en el cas del gasoli omplir el dipòsit costa de mitjana 64,7 euros, (un 17,6 % més que el 2010).

ALBERT CALZADA I VILASECA President de la Unió Empresarial del Penedès (UEP)

Benvinguts i bona feina Des de la Unió Empresarial del Penedès (UEP) donem la benvinguda a Penedès Econòmic. La sortida al mercat d’un nou mitjà de comunicació sempre és una bona notícia. L’Alt Penedès, un territori amb un volum d’empreses i indústries tan considerable i de sectors diversos i amb la importància que hi té el sector vitivinícola i turístic, genera un gran volum d’informació que una publicació especialitzada de caire econòmic pot recollir i analitzar. Des de la UEP encoratgem l’empresa editora a treballar dur per consolidar Penedès Econòmic ja que el teixit empresarial en pot sortir molt beneficiat i reforçat. Els mitjans de comunicació suposen un important recolzament per a qualsevol activitat i l’empresa no n’és una excepció. La comarca de l’Alt Penedès necessita eines eficients i críti-

ques de comunicació per ajudar-la a posicionar-se com a territori amb potencial econòmic important en la seva lluita per guanyar competitivitat i reforçar la seva pròpia identitat com a terra d’emprenedors i projectes d’èxit. És també motiu de felicitació el fet que uns empresaris s’aventurin a engegar un projecte atrevit com aquest en un moment de crisi. Serà una tasca difícil, però amb l’experiència com a grup editorial consolidat i el suport d’un teixit empresarial que generarà molt continguts, el resultat serà molt positiu. Els atrevits sovint acaben sent els qui assoleixen l’èxit, així que, per part de la UEP, tot el nostre suport i la màxima implicació per a fer que aquesta nova iniciativa arribi a bon port. Simplement, desitjar a Penedès Econòmic molta sort i, sobre tot, molta i bona feina.

steve i Ferron és una petita empresa sadurninenca que es dedica a elaborar vi blanc d’una manera única al món: fet únicament amb xarel·lo, es provoca la seva fermentació en àmfores d’estil grec que potencien la seva aroma. Unes 2.500 ampolles anuals del Tràcia, nom que s’ha donat a aquest vi, és la producció d’un caldo transparent, amb tonalitats verdoses i grogues i un punt àcid que allarga la seva frescor. L’empresa (www.esteveiferron. com) ha decidit fer les coses de manera diferent. La seva aposta per la criança de vins i l’elaboració de cerveses té molt a veure amb una concepció nova del que es pot fer amb el raïm i les maltes i la seva posterior transformació en begudes alcohòliques. Tres anys després de posar la idea en marxa, l’empresa ha entrat en les botigues i restaurants de gamma mitja-alta on introdueixen uns sabors diferents producte d’una manera de fer i elaborar mai vista. No es tracta aquí d’explicar les excel·lències dels vins que elabores perquè els someliers els tastaran i examinaran, sinó d’explicar que la manera diferent amb què l’empresa Esteve i Ferron els elabora és única. El Tràcia és l’abanderat, el nen bonic de l’empresa, que es produeix amb la varietat xarel·lo com a única en l’elaboració i després d’uns processos que preserven el seu color blanc i el seu gust especial. La collita d’aquest vi es fa en caixes de 25 quilos per no fer mal al raïm,

just quan la maduració és òptima. Un cop en bodega, es procedeix a la col·locació perquè fermenti en àmfores de ceràmica que recorden les que utilitzaven els grecs i els romans antics per transportar el seus líquids (aigua, olis, vins...). Tot aquest procés sota un exhaustiu control de qualitat per aconseguir un vi únic, blanc d’àmfora, amb molta personalitat i 12 graus d’alcohol. En el Tràcia, la sequedat pròpia del xarel·lo és reforçada per l’àmfora. Per aconseguir homogeneïtat en el gust del vi que s’embotella, quan es treu de

L’EMPRESA FERMENTA EL VI A L’ESTIL GREC I ROMÀ les àmfores, en unes ampolles fosques, especialment dissenyades per a aquest vi, s’ha ideat un sistema de refrigeració que manté la temperatura igualada en tots els recipients durant el procés de fermentació. “Aquest vi és únic al món i el recomanem per a peixos, carns blanques i arrossos”, explica Sílvia Esteve, la gerent de l’empresa. Esteve i Ferron elabora també altres vins. L’Ebetze és un blanc, fet amb pinot noir, del qual es fa una recollida nocturna, un transport refrigerat i el premsat únicament de la baia, aproﬁtant un most que

és únicament del 60 per cent de l’habitual i sense additius, ja que no li calen per mantenir el seu color. També seu és l’Inmos, un vi dolç de palla fet únicament amb xardonay i fermentat en barrica de roure francès que agafa 15-17 graus d’alcohol i una dolçor que el fa especialment apte per a postres, sobretaules, formatges forts o fruits secs. Per últim, Esteve i Ferron fabrica també una cervesa especial amb la intenció que serveixi més per maridar amb alimentas que no pas per refrescar, ja que es recomana prendre-la a 8-10 graus de temperatura. Amb el nom comercial de Mauser té en el mercat (amb una producció conjunta de 8.000 ampolles) dos models ben diferents de cervesa: la bitter, del tipus ale, amb només una malta, 4,5º, més torrada i més del nostre gust tradicional, i la marzen, més forta i fosca, de 6º, elaborada amb la mescla de conc maltès i amb gust a regalèssia i cafè, especialment pensada per a carns, plats elaborats i postres de xocolata i cafè. A més dels restaurants (estrelles Michelin incloses) on ha col·locat ja el seu producte a Catalunya i el País Basc, Esteve i Ferrón ha obert les seves línies de mercat a països com Colòmbia i Xile. “Intentar entrar, per exemple, la cervesa en països europeus on tenen més tradició i moltíssimes més varietats no sembla bona idea; però qui sap...”, deixa caure orgullosa la Sílvia Esteve. JMR

Penedès Econòmic

maig 2011

EMPRESA

El fabricant Knauf Miret muntarà una planta a Saragossa

 Instal·lacions Knauf Miret a Vilafranca del Penedès

El fabricant d’embalatges EPS Knauf Miret, amb seu a Vilafranca del Penedès, té previst invertir en aquest 2011 uns 3 milions d’euros per a montar una factoria en el polígon industrial Malpica de Saragossa. Aquesta serà la quarta planta que Knauf Miret té a Espanya per a fabricar embalatges d’EPS, després de les de Vilafranca, Aoiz (Navarra), que produeix fonamentalment embalatges; i Bonrepos i Mirambell (València), que va entrar en la seva òrbita després de com-

prar Ion Plas, ﬁrma que gestionava dita factoria. La nova fàbrica, que constarà de 10.000 m2, dedicarà la seva producció en una primera fase al sector E+E, encara que més endavant podrà també fabricar elements per a construcció. S’espera que el centre estigui operatiu al septembre de 2011 i doni treball a 20 treballadors. Knauf Miret va obtenir en el 2010 unes vendes de 14 milions d’euros pel sector del packaging, xifra similar a l’obtinguda en el 2009, amb 114 empleats en total.

Can Torreta passa a la xarxa de supermercats Coaliment La cadena de Sant Pere de Ribes Supermercats Ribetans, coneguda com a Can Torreta, acaba de ﬁrmar un acord amb el hòlding H.D. Covalco en virtut del qual la primera adaptarà l’anagrama “Coaliment Compra Saludable”en els seus set establiments, pel que el mencionat pacte s’exten així mateix al subministre de productes del conjunt de les botigues. Supermercats Ribetans reparteix el gros dels seus establiments per la provincia de Barcelona, concretament per la zona del Penedès, i aconsegueix una facturació anual de 12 milions d’euros. Pel desenvolupament de tot el model, H.D. Covalco destinarà uns 7 milions d’euros. Per Francesc Coll Martí, director general de Ribetans, aquest acord “suposa una clara diferenciació amb la resta de supermercats. Ofereix informació ﬁable per seguir una dieta saludable i estem convençuts que aquest valor afegit satisferà plenament els nostres clients”. Recordem que, H.D. Covalco va llençar aquest model de negoci al

 El supermercat Coaliment del carrer Germanor de Vilafranca

juliol de 2010 després de provar durant dos anys el projecte denominat “Compra Saludable”, amb vocació de servei a la seva clientela, per a convertir-se amb posterioritat en un reposicionament i model de negoci genuí. Aquests supermercats fomenten l’educació dietètica i els hàbits d’alimentació amb una rotul·lació especial i amb

la identiﬁcació de totes les propietats dels productes, la informació de la qual ve avalada per la Fundación Osva. Actualment, uns 100 establiments associats a H.D. Covalco han adoptat ja aquest concepte comercial, havent previst que aquesta xarxa pugui arribar a la quantitat de 300 al ﬁnalitzar el període. MBH

Penedès Econòmic

maig 2011

L’ENTREVISTA

JORDI BORT FERRANDO Director General de l’Incavi

El Penedès necessita arribar de forma més efectiva al consumidor Parla mesurant totes i cadascuna de les seves paraules. Amb prudència. Sabedor que cadascun dels seus gestos és analitzat minuciosament pel sector del vi català per tal de conèixer una mica més aquest professional de la sumilleria i el màrqueting que encapçala des de fa poc més d’un mes la direcció general de l’Incavi i que ha concedit la seva primera entrevista en profunditat amb motiu de l’aparició del nou PENEDÈS ECONÒMIC

om està anant l’entrada al càrrec? Realment molt bé. Jo ja vinc del sector i crec que per a la direcció de l’Incavi el fet que hi hagi una persona que el conegui és important i més tenint en compte que, malgrat la crisi, es tracta d’un sector molt dinàmic, inquiet i amb moltes particularitats. Crec que amb imaginació podem fer moltes coses i a mi ja m’agraden aquest tipus de reptes.

En alguns fòrums se li qüestionen pocs coneixements de la part agrícola. Respecto que la gent pensi això. Jo sé el que sé de viticultura, de camp i d’enologia però evidentment no sóc agricultor, ni tinc vinyes, ni faig vi, és veritat. L’agricultura és el camp que més ha avançat en aquests anys i al que s’hi dediquen més recursos i més propostes, ﬁns i tot dins del Departament, jo ho trobo bé, ja m’agrada i hi crec; però si es pregunta per possibles solucions i sortides del sector, moltes d’elles passen per vendre més i no pas per entendre si són 12 o 8.000 quilos per hectàrea els rendiments òptims per obtenir una bona qualitat, que això ja ho treballen molt activament des de les DO i des dels propis agricultors, que cada vegada estan més formats i ho estaran molt més perquè des de l’Incavi volem fer molta transferència de coneixements al sector agrari. Parlant d’agricultors, segons dades de l’Observatori de la Vinya i el Vi, el rendiment econòmic que li queda al pagès català per la vinya és molt inferior al d’altres zones comparatives. Això es pot

CREC QUE AMB IMAGINACIÓ PODEM FER MOLTES COSES

QUI TÉ MÉS RECURSOS PER INVERTIR EN MÀRQUETING ARRIBA PRIMER AL CONSUMIDOR FINAL

millorar optimitzant despeses o venent més? Si jo ara fos un professor d’una escola de negocis diria que es poden mirar les coses des del cost cap a dalt o des del preu ﬁnal cap a baix. És veritat que hi ha un decreixement de marge, per tant calen bones pràctiques, millor venta, millor percepció de valor dels nostres productes i predisposició a pagar més per un producte. Les dades d’exportació demostren que la predisposició a pagar un preu més alt per un vi català ha augmentat, per tant pugem en valor, encara que decreixem una mica en volum. Això a la llarga ha de permetre millorar aquests marges. El problema és que aquests canvis de marges no vénen d’avui per demà. No es pot tocar un botó i dir pujo dos euros o dir que utilitzarem plàstic en comptes de vidre perquè és més econòmic. Crec que el Departament és molt sensible a aquest tema. Això enllaça amb l’etern tema del preu del raïm. Què haig de dir jo del preu del raïm? Jo no el marco. La llei de l’oferta i la demanda està aquí. Tot i que des dels sectors agraris es demana a l’administració que faci d’intermediari. Jo sóc partidari que les parts parlin per assolir ﬁns comuns. M’estic reunint amb tots els sindicats i sectors agraris i de moment, quan em parlen de la problemàtica, m’estic trobant que no em vénen directament a preguntar pel preu del raïm. Em pregunten per problemes del sector, per l’ús de determinats adobs en funció del tipus

de viticultura, que poden ser més cars o més econòmics, etc. Aquí sí que crec que podem ajudar a decidir i per exemple, en termes de viticultura, quines bones pràctiques poden ajudar els agricultors a tenir més marge. Fins i tot això pot ser més efectiu que dir-li a algú que ha de pagar el raïm a tant el quilo; a més tenint en compte que tenim moltes varietats i amb moltes particularitats. El tema del preu és el tema i si tingués la solució ja l’hagués aplicat, però penso que hi ha recorregut. Cal focalitzar en varietats autòctones, diversiﬁcar, deixar que el consumidor esculli? El consumidor és sobirà, per tant hem de saber interpretar què vol ell i saber que tenim molts consumidors, el local, el català, el nacional i l’internacional i cada país amb diferents tipicitats. Varietats autòctones? Sens dubte. N’hi ha d’haver perquè, entre altres coses, ens ajuden a posar al mapa alguna cosa que és molt autèntica d’aquí. Les altres varietats mal dites forànies, hi són. Si arranquéssim ara totes les varietats que no consideréssim autòctones, hauríem d’estar 10 o 12 anys esperant que aquell terreny es tornés a cultivar. Ara bé, si algú em demana per plantar encara que sigui una sola hectàrea, li recomanaré que ho faci amb varietats autòctones perquè ens donaran tipicitat. Estem aconseguint que cada denominació d’origen catalana tingui una o dues varietats abanderades que ens ofereixen un discurs i una identitat pròpia. Les varietats autòctones ens ofereixen una peça més en el discurs que hem d’oferir per arribar al

Penedès Econòmic

maig 2011

L’ENTREVISTA consumidor final per tal que quan parli d’un vi català, a part de dir si li agrada o no li agrada, pugui defensar-lo des d’un punt de vista d’autenticitat i territori. I un consumidor d’Austràlia, Noruega o Estats Units, per posar alguns exemples, sabrà el que és un xarel·lo o anirà directament a aquelles varietats internacionals que ja coneix. Quan jo vaig a Noruega, em menjo uns plats que són els que són, no menjo pizza, per exemple. És cert que costarà que coneguin el xarel·lo a Noruega, però d’alguna manera, hem de fer entendre que això és el que fem al nostre territori. A més, els països no productors de vi són molt inquiets. Per exemple, el Regne Unit, on compren per varietats de diferents territoris. Jo cada vegada que hi vaig m’impressiona veure com demanen els consumidors el vi a les botigues. Allà els consumidors del canal particular tenen un gran coneixement dels vins que compren o com a mínim els agrada molt preguntar-ho. Una altra cosa és que hem de saber trobar les paraules adequades i comunicar més orientació al client perquè la orientació del producte, és a dir parlar tècnicament al consumidor final l’allunya, sobretot al jovent l’allunya moltíssim. És per aquesta falta d’inquietud que al nostre país estem gairebé a la cua en consum de vi per càpita? Pot ser per això i perquè al jovent no l’incorporem com l’hauríem d’incorporar al consum moderat de vi. L’hem de sensibilitzar per les vies de vi i salut, no barrejant vi amb alcohols d’alta graduació, cosa que aquí hi ha molta tradició. Hem de ser creatius i explicar-li al jovent que més val gaudir d’una bona copa i apropar el vi als consumidors del futur amb nous formats, amb vins a copes servits amb òptimes condicions de consum... Hem de fer un treball molt fort per pensar com comuniquem i a quin canal hem de comunicar per donar diferents missatges. Històricament hem utilitzat un sol missatge per a tothom i aquí ens hem quedat. No hem pensat que possiblement a les dones els hem d’explicar el vi d’una manera, als homes d’una determinada edat, d’una altra... de tipologies de consumidors n’hi ha moltes. És el triple d’esforç però cal fer-lo perquè el consum decreix i perquè som ja el segon país per la cua en el consum de litres de vi per càpita d’Europa. Primer Noruega i després nosaltres. Parlem del Departament. Les reestructuracions de tramitacions d’ajuts a través d’altres departaments signifiquen un intent d’aprimar l’Incavi? No. Això és una gestió que es feia des de l’Incavi, dins el Departament d’Agricultura i que ara

es farà a les oﬁcines centrals del mateix Departament però precisament per vetllar per fer-ho millor perquè es tracta d’ajuts a tercers països que tenen una complexitat que no tenen altres ajuts. Estem en un procés electoral als consells reguladors. Tindrem president a la DO Penedès o creu que tornarem a estar com fa dos anys? Doncs la veritat és que no els ho he preguntat. Si per mi fos, a l’endemà de les eleccions ja hi hauria d’haver president.

EL CONSUM DECREIX I JA SOM EL SEGON PAÍS PER LA CUA EN EL CONSUM DE LITRES DE VI PER CÀPITA D’EUROPA

HEM D’ENAMORAR I SEDUIR EL CONSUMIDOR. CAL SER IMAGINATIUS

Parlant del Penedès. Què en pensa de la possibilitat de crear la subzona Garraf? Sé que porten molt de temps parlant del tema i tinc previst de reunir-me amb ells aviat. Crec que les coses ben parlades no tenen perquè no coexistir o estar una dins l’altra. El propi Penedès s’ha de pronunciar encara al respecte. Tenen característiques suﬁcients per ser subzona? El que jo he tastat té discurs i es pot explicar d’una manera. Si això vol dir crear una subzona, per què no? Des de la seva experiència de sumiller, expert en màrqueting i ara director de l’Incavi, com veu el Penedès? És una gran zona, amb gran paisatge, amb grans vins, grans empresaris, grans viticultors i amb els ingredients ideals perquè per volum, grandària, varietats, tipus de vi i tipus d’empresa sigui un bon motor per continuar dinamitzant el sector del vi. Només per volum d’empreses i d’hectàrees, el zoom sempre està al Penedès i tots hem de contribuir a què aquesta gran dimensió que té sigui una inèrcia que acompanyi el demés. No perquè és el millor, no voldria anar en detriment de les altres 10 denominacions, sinó perquè és més gran, i al ser més gran hi ha oportunitats que per grandària vénen innates al món empresarial. Qui té més recursos per invertir en màrqueting arriba primer al consumidor ﬁnal, però pot arribar-hi bé o malament. El Penedès ha d’arribar de forma efectiva perquè és una zona amb una viticultura impressionant, amb una riquesa brutal i amb una gran inèrcia empresarial, que si en comptes des ser de la indústria alimentària, fos de la indústria del ferro, per exemple, se li sabria treure més suc que no pas ara. I arriba aquesta maquinària prou bé al consumidor? No encara. Mentiria i no m’ho creuria jo si digués que sí. Hem de fer-ho encara més bé. Hem d’arribar millor. Hem d’expressarnos, hem d’enamorar i seduir el consumidor. Bon producte el tenim, aquí o al Pla de Bages. Cal ser imaginatius. Imma Pulido

Penedès Econòmic

maig 2011

L’ANÀLISI

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

QUAN SOLUCIONAREM EL PROBLEMA DE L’ATUR?

l problema de l’atur gravita sobre la societat espanyola amb una intensitat que no es dóna en altres societats. Però el més preocupant és el pessimisme que es detecta en la classe política i l’opinió pública sobre les possibilitats d’afrontar amb èxit la resolució d’aquesta xacra social. L’increment de l’atur ha estat un dels factors determinants del creixement de la despesa i del dèficit públic. L’atur compromet altres necessitats socials: seguretat en el treball i remuneració adequada del mateix, promoció i desenvolupament personal i professional, nivell de seguretat pública, solvència del sistema de seguretat social. És de destacar el malbaratament de recursos humans que suposa, especialment de les generacions joves amb una preparació mes adaptada a les actuals necessitats tècniques, i la insatisfacció social i política que genera, creant una massa desarrelada i propensa a comportaments radicals. No obstant, en altres societats, aquest problema va trobant solució com és el cas de Brasil que ha desenvolupat una política exitosa en la potenciació del viver de creació d’activitats empresarials, que han tret de la misèria a milions de ciutadans i han elevat al país a un nivell de desenvolupament envejable. Perquè la creació d’ocupació en les Economies Modernes va lligada especialment a l’afloració continuada de noves empreses petites i mitjanes. Aquestes utilitzen més intensament mà d’obra, i amb la generació de beneficis es van capitalitzant. En conseqüència, la generació d’ocupació no la realitzen els que són empresaris, sinó fonamentalment els que no ho són i decideixen ser-ho, ja que els avenços tecnològics oferixen suficients mitjans als antics empresaris per incrementar la producció sense que ho facin la plantilles. Això s’agreuja en etapes de recessió en què les empreses treballen a mig gas, llavors, creixements d’un 3% o superiors no serviran per crear ocupació a curt termini. Només després d’un llarg període de creixement continuat i intens que elevi la facturació a nivells anteriors, els actuals empresaris es plantejaran ampliar el nombre de treballadors, només si el marc le-

gal sobre l’ocupació ho incentiva i no ho impedeixen les innovacions tecnològiques. Quant a la creació empresarial, aquesta depèn de la recuperació dels mercats que alimenten les expectatives de rendibilitat, perquè, excepte casos de novetats d’èxit, difícilment s’escometran nous projectes si els anteriors no poden col·locar gran part de la seva producció. I, en el nostre cas, la creació de llocs de treball ja no podrà venir de la font principal que va abastir el mercat laboral en l’última expansió, la construcció, sinó de l’increment de la competència de la nostra producció i, per a això, fa falta un treball més qualiﬁcat i un profund canvi de política econòmica. No fan falta ni els mateixos treballadors ni la mateixa preparació tècnica per fer cases que per fer coses (béns i serveis) competitius internacionalment. Però per aconseguir una bona collita d’estímuls empresarials, cal que les condicions ambientals ho propiciïn. Crec que hi ha una relació determinant entre el marc empresarial i el nombre de vocacions. Com més favorables siguin les circumstàncies que incideixen en la decisió empresarial, major

LA GENERACIÓ D’OCUPACIÓ NO LA REALITZEN ELS QUE SÓN EMPRESARIS, SINÓ FONAMENTALMENT ELS QUE NO HO SÓN I DECIDEIXEN SER-HO

nombre de persones escometran iniciatives productives. Per assolir que un gran nombre de ciutadans, i entre ells els més intel·ligents i preparats, es decideixin a iniciar activitats empresarials, perdent a vegades un lloc de treball ﬁx i invertint el seu temps, el seu patrimoni i el seu esforç físic, aquests han de tenir una compensació social i econòmica adequada. El tipus de compensació varia segons el caràcter, els hàbits i les normes de les societats. Cada societat té un punt d’equilibri diferent, no és igual, per exemple, una societat mandrosa que una de treballadora. Però en totes elles, l’increment d’incentius produeix efectes positius en l’ànim dels agents econòmics. No obstant, si es va minvant el beneﬁci esperat, mitjançant l’increment de despeses sobre l’inici i desenvolupament de l’activitat, renda anual, patrimoni invertit en l’empresa, transmissió de béns entre vius i en el moment de la successió familiar, és lògic que la intenció social per iniciar activitats empresarials, s’acomodi a aquest canvi de rendibilitat. Cada vegada trobarem menor nombre de ciutadans amatents a assumir

riscos empresarials. Si empreses amb tradició i serietat reconegudes, amb clientela consolidada, amb productes d’èxit i amb patrimoni, s’han vist abocades al tancament per falta de finançament, sent una de les principals causes del gran creixement de l’atur, com es finançaran, per a iniciar les seves activitats, les noves? Fa falta una reordenació dels recursos financers dirigintlos preferentment a les activitats productives, únic camí per a què, amb el creixement de la renda i el treball, el sector públic redueixi les seves despeses d’atenció a l’atur i incrementi els seus ingressos, per finançar les seves funcions essencials. I si la reducció de beneficis va acompanyada de l’augment de la complexitat administrativa en la gestió de l’empresari i de la responsabilitat del mateix, de problemes laborals, d’una actuació del sector públic poc favorable, d’una deterioració general de l’entorn econòmic que incideix en la solvència de clients i proveïdors, i fins i tot no hi ha un reconeixement social adequat, estan creades les condicions per a la castració de l’activitat empresarial. Mentre les estadístiques sobre el nombre d’autònoms i petits empresaris continuïn oferint, com actualment, un resultat negatiu, és impossible tècnicament que l’atur es redueixi. Qualsevol declaració optimista sobre el tema tindrà un vol tan curt i generarà tanta frustració social com les quals li van precedir sobre que la crisi internacional no ens anava a afectar, que estava pròxima la recuperació o les de què anàvem a estar en l’èlit mundial superant les economies més competitives. Només quan el nombre d’emprenedors estigui per sobre dels que tanquen, la tendència a l’atur canviarà de direcció. I per a això s’han de donar les condicions legals i econòmiques propícies i que el motor de la confiança empresarial, avui en mínims històrics, es posi en marxa. Si la reducció de la capacitat productiva i laboral fos compensada per les aportacions dels que clamen per a l’eliminació o reducció dels beneficis empresarials o un altre grup de ciutadans desinteressats, el nivell de vida i d’ocupació de la població no es ressentiria, però això no sempre succeix.

Penedès Econòmic

maig 2011

EMPRESA

Aguditzar l’enginy per captar nous clients després de la guerra del passiu Les entitats financeres cada dia més preocupades per captar nous clients i passiu ofereixen tota mena d’ofertes per aconseguir-ho Amb la guerra dels dipòsits gairebé acabada, davant les advertències del Banc d’Espanya de posar límit a les retibucions del passiu, i la forta pressió sobre els marges; els bancs i, especialment, les caixes, traslladen el seu nou repte als comptes nòmina. Aquests productes que exigeixen una estreta vinculació amb l’entitat resulten més econòmics, ja que utilitzen com a reclam per als clients regals de televisors o altres aparells electrònics, complements per a la llar, etc. Sense anar més lluny, el Banc Mare Nostrum, sorgit de la fusió de Sa Nostra, Caja Granada, Caja Murcia i Caixa Penedès, ha llançat una campanya de domiciliar la nòmina, en la qual regalen un televisor SONY LCD de 26” amb tecnologia LED i les últimes novetats en el mercat, o un ordinador

portàtil SONY VAIO amb grans prestacions. Caixa Penedès ens ha confirmat que l’oferta, que finalitzarà el proper 30 de juny, l’anomenen “DOMICILIA LA TEVA NÒMINA I EMPORTA’T UN TELEVISOR O UN PORTÀTIL”, en la qual s’hi podran acollir tots els nous clients que aportin la seva nòmina a l’entitat financera. A banda d’aquests premis, el compte també tindrà importants avantatges: banca electrònica de franc, assegurança d’accidents gratuïtes, domiciliacions de rebuts o tributs i canvis de domiciliacions gratuïts, targetes de crèdit de franc i, molt important, avantatges en el finançament. L’entitat ofereix un préstec nòmina sense comissió d’estudi ni d’obertura per un import màxim de dues nòmines a retornar en un termini màxim

de sis mesos. Junt amb aquest tipus, també posen sobre la taula un préstec consum a retornar en un termini de 10 anys com a màxim, i una hipoteca boniﬁcada amb la qual es podrà reduir la quota mensual amb la contractació de productes addicionals. Per la seva banda, Caja Granada, que també forma part del Banc Mare Nostrum, ha creat el “DEPÓSITO 5% TAE A 12 MESES SIN NINGUNA VINCULACIÓN”. Malgrat el que sembla no es tracta d’un dipòsit a terminis, sinó referenciat, per tal de pagar el 5% que va lligat amb el preu de l’euríbor. La condició que demanen per a què el client pugui rebre la retribució anunciada és que l’euríbor oscil·li entre el 1,90% i el 3,35%. Actualment, ja es dóna aquesta situació, ja que l’euríbor es troba per sobre del 2% i tot apun-

ta que aquestes previs-ions seran fàcilment assumibles. Una altra entitat que també aguditza l’enginy és Catalunya Caixa, que ha tret un microdipòsit de 500 euros a sis mesos que permet obtenir un 10% de descompte en l’adquisició de pisos que l’entitat té en cartera. A més, els clients podran participar en un sorteig d’un habitatge de la seva selecció. Els departaments de màrqueting de totes les entitats ﬁnanceres estan en constant innovació i oferint nous comptes i dipòsits per tal

d’obtenir més cash, ja sigui de manera directa remunerant el passiu o de forma indirecta amb dipòsits nòmina, pensió o regals de qualsevol mena. JBP

Penedès Econòmic

maig 2011

L’ANÀLISI

JOSÉ MIGUEL BOLÍVAR Llicenciat en Ciències Polítiques Sociologia i Màster en RRHH

Las 4 Claves del Talento

alento es una de esas palabras aditivo que, al igual que ha ocurrido con otras muchas, como Formación o Flexibilidad, ha perdido buena parte de su sentido a fuerza de mal uso. Muchas personas creen tenerlo. Las empresas presumen del que [supuestamente] existe entre sus muros. Los departamentos de Recursos Humanos se consideran especialistas en atraerlo, motivarlo, desarrollarlo y retenerlo… ¿Qué de verdad hay detrás de todo esto? Una búsqueda en la RAE nos dirá que talento tiene que ver con inteligencia, entendida como capacidad para entender, y aptitud, entendida como capacidad para hacer. Pero, ¿es esto suficiente para definir qué es talento en realidad? Personalmente creo que no. Al menos no suficiente para definir talento en el ámbito de las organizaciones. Se puede ser inteligente y apto y sin embargo no ser talento. Es necesario algo más. Para mí la definición de talento debe ir estrechamente asociada a la generación de valor. Por eso, si entendemos el talento como cualidad convertible en valor para la organización, podemos identificar al menos estas 4 claves: 1. Habilidad: El talento debe aludir al menos a una habilidad tangible; idealmente más. Una habilidad que ya se posee, no que se podría llegar a poseer. Eso no es talento, es potencial. Ser talento implica hacer algo, ya, aquí y

ahora, mejor que la media. Puede ser relacionar variables, analizar riesgos, identificar oportunidades, sintetizar información, establecer relaciones comerciales… Lo que sea, pero debe ser algo claramente identificable. Cuando se afirma que una persona tiene talento, habría que ser capaz de especificar para qué y de demostrarlo con ejemplos. 2. Capacidad: No es suficiente con poseer una habilidad. Hay que ser capaz de convertirla en valor. ¿A cuánta gente inteligente y con aptitud conoces que no rinde a la altura de las expectativas ante un cliente? ¿O que falla estrepitosamente en inteligencia emocional? Se puede ser muy listo para el polinomio y muy tonto para los recados. No es suficiente ser hábil

HACER ALGO BIEN, A TIEMPO Y CON CALIDAD, NO ES TALENTO, ES EFICIENCIA haciendo algo mejor que el resto. Hay que saber sacarle partido a esa habilidad en los contextos adecuados. 3. Actitud: Entendida como resultado de voluntad y motivación.

Se puede poseer una habilidad y la capacidad para convertirla en valor y, sin embargo, no hacerlo. Además de saber sacar partido a las habilidades, hay que demostrarlo. Si el talento no se expresa, entonces no es talento. Por eso la actitud es el factor más crítico. En situaciones en las que las habilidades y capacidades son muy parecidas, lo que marca la diferencia en cuanto a talento es siempre la actitud. 4. Circunstancias: Aquí es donde suelen fallar la mayoría de las organizaciones. El talento, para expresarse, necesita que se cumplan unas condiciones externas determinadas. Cuando muchas empresas alardean de talento, creen que hablan del presente pero en realidad hablan del pasado. Ese talento al que se reﬁeren seguramente lo

fue algún día, pero en su mayor parte ya no lo es. Aunque las habilidades y capacidades perduren, la actitud y la motivación ya no son las propias del talento. El talento necesita un tipo de espacios para desarrollarse que no tienen cabida en el paradigma del control. En ese sentido, las grandes corporaciones son, en general, grandes cementerios de talento. Una consecuencia de lo anterior es que talento es un concepto íntimamente ligado a trabajo del conocimiento. En los entornos tipo cadena de montaje el talento es irrelevante. Hacer algo bien, a tiempo y con calidad, no es talento, es eﬁciencia. El talento sólo tiene sentido cuando hay un margen de incertidumbre; cuando la tarea no está predeﬁnida. En una cade-

na de montaje hay poco espacio para la aportación diferencial de valor, de hecho, lo ideal es la uniformidad ya que las desviaciones juegan en contra del sistema. Es importante no confundir buen trabajador con talento [error clásico en muchas empresas]. Un buen trabajador es el que desempeña su tarea, de acuerdo a unas instrucciones y unos estándares de calidad, en un plazo determinado. Talento es quién aporta valor al resultado de lo que hace aplicando una especial combinación de habilidades, capacidades y actitudes que sólo es posible en determinadas condiciones. Las empresas en general, y la función de Recursos Humanos en particular, deberían empezar a entender la diferencia. www.optimainﬁnito.com

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC

DNI:

Firma:

Adreça: C.P.:

Subscripció anual: 10€ (I.V.A) inclòs

Població:

Telèfon: Email:

Envii aquest cupó a:

Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A 08720 Vilafranca del Penedès o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Nom i cognoms:

Penedès Econòmic

maig 2011

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista col·legiat

Temps de crisi, temps d’oportunitats Està comprovat que en moments de crisi les economies es contrauen i les despeses al igual que les inversions es veuen afectades negativament. Com diríem a nivell de tertúlia de cafè, la gran majoria de la gent aixeca el peu de l’accelerador i fins i tot toca el fre. A nivell de les famílies ho puc entendre ja que ningú té la feina assegurada i per tant pot córrer el risc que li diguin que demà ja no cal que torni a la feina. Però a nivell d’empresa no ho entenc, perquè és quan més s’ha de prémer l’accelerador. És l’oportunitat daurada d’intentar mantenir o pujar els negocis. És on les 4 P del màrqueting (Product, Place, Price & Promotion) es conjuguen de forma ideal per a aconseguir l’èxit. La crisi porta a la recerca de Productes alternatius, per a ser col·locats com a nous o substitutius a la Plaça (mercat) a uns Preus assequibles en base a ofertes i Promocions. Amb aquesta premisa hem creat Penedès Econòmic, un nou mitjà de comunicació que oferirà als seus lectors notícies, informació, anàlisi i opinió del món dels negocis, de les finances i l’economia, contribuint així a la formació d’una cultura empresarial que aporti dinamització i desenvolupament a la nostra comarca. Abordarà l’actualitat econòmica del Penedès i altres notícies que, encara que no siguin d’aquí, afectin en certa manera als empresaris i autònoms penedesencs. Capítol apart mereixen els col·laboradors que tindrà el Penedès Econòmic. Mensualment aniran passant per aquestes pàgines

alguns dels millors columnistes dels més prestigiosos mitjans econòmics del país. Així, serà habitual veure en aquestes pàgines molts articles signats pels col•laboradors que es poden llegir, habitualment, en mitjans com Expansión, Cinco Días o l’Actualidad Económica. En aquest primer número, a més, Penedès Econòmic disposa d’una col•laboració estel·lar: un article de Joseph E. Stiglitz, premi Nobel d’economia l’any 2001. Malgrat que a Espanya, l’exclusivitat dels articles d’aquest eminent economista nord-americà recau únicament a El País, l’únic mitjà on es poden llegir les seves col·laboracions, aquest cop ha fet una excepció, i ens ha estat cedit un article per a la seva publicació al primer número del Penedès Econòmic. Tot això sense oblidar les col•laboracions que aniran fent, regularment, alguns dels personatges més destacats del món empresarial i econòmic penedesenc. Encarem aquest projecte amb molta il·lusió, i perquè no dir-ho, amb certa responsabilitat també, ja que serem l´únic mitjà econòmic de la comarca i per tant el referent penedesenc. Per aquest motiu, ens veiem amb l’obligació de complir amb els valors de la professionalitat, la rigorositat, la puntualitat i explicar les coses tal com són, sense interessos partidistes ni empresarials, això sí, intentant tractar les notícies des d’una òptica ètica i humanista, i deixar clar que no tot s’hi val en el món de l’empresa sinó que hi ha altres coses més importants que el fet de guanyar diners.

Cava Agustí Torelló llança una nova línea de tractaments per prevenir l’envelliment cel·lular El cava ha entrat en el món de la cosmètica com a antioxidant, després del vi i de la xocolata, de la mà de les caves sadurninenques Agustí Torelló

 El cava aporta nous beneficis al món de la bellesa

’enòleg Agustí Torelló i el farmacèutic Alberto Sánchez, expert en cosmètica, han estat els creadors d’aquesta nova línia, denominada Perlage, concebuda per a ús professional i per a “spas”, en el qual el cava, ric en oligoelements i resveratrol, combinat amb cèl·lules mare de raïm i oli de llavors de raïm, són els principis actius de la fórmula. Aquesta línia de tractaments va ser presentada a mitjans d’abril en un acte en el que van assistir els principals cuiners amb estrella Michelin de Catalunya. ELABORATS AMB “TREPAT” Agustí Torelló ha explicat que en l’elaboració de les cremes s’utilitza una varietat de vinya pròpia del cava que aporta més contingut de resveratrol, denominada “trepat”, que és una varietat autòctona de raïm negre, que es conrea de forma ecològica, i amb la qual Torelló elabora el seu cava rosat. El resveratrol és un antioxidant present en els raïms i en productes derivats com vi, i en alguns aliments com les ostres, els cacauets i les nous. En aquesta nova línia cosmètica s’empra també cava ja elaborat,

el que segons aquest enòleg no s’havia fet mai, i que proporciona als diferents productes una sèrie d’oligoelements que aporta el cava, i que el vi base no té, per la seva criança en llevats en la segona fermentació.

és una de les causes principals de les arrugues cutànees, que inclou cremes antiaging, sèrum facial i crema corporal i de mans, per a home i per a dona, i una altra línia de “spa” per fer tractaments de cavateràpia.

ÚS DE CÈL·LULES MARE

UN SPA DEL PENEDÈS ÉS EL PRIMER EN USAR-LO

Una altra novetat, segons Torelló, és que es treballa amb cèl·lules

EL CAVA TAMBÉ S’APUNTA A LA MODA DE LA COSMÈTICA mare de la vinya, el que és revolucionari, perquè el poder de regeneració que tenen és fonamental per a la pell i són útils per evitar les taques del sol i els signes de les agressions externes que tant perjudiquen a la pell. De moment, s’han llançat al mercat dues línies de Perlage, una dermatològica i cosmètica per a la prevenció de l’estrès oxidatiu, que

L’Spa Meridien Ra del Vendrell, que és el segon més gran d’Europa, amb 7.000 metres quadrats, ha estat el primer del món a utilitzar aquests tractaments de cavateràpia. Banys d’olis de cèl·lules mare de vinya i llavors de raïm, amb cava, i olis sòlids per a massatges, són alguns dels tractaments més nous amb els quals es vol, a més, donar un nou valor al cava. La ampeloteràpia, com es denomina els tractaments cosmètics basats en les propietats del raïm, s’oferixen des de fa alguns anys en els millors centres de bellesa del món, però ﬁns ara cap tenia com a element principal el cava. Amb aquests tractaments s’estimula la producció de col·lagen, es combaten els radicals lliures i es prevé l’envelliment prematur de la pell. MBH

Penedès Econòmic

maig 2011

L’ANÀLISI

JOSEPH E. STIGLITZ Professor a la Universitat de Columbia (USA) Premi Nobel d’Economia l’any 2001

ELS PERILLS DE LA REDUCCIÓ DEL DÈFICIT

na onada d’austeritat fiscal està precipitant-se per Europa i Amèrica, i la magnitud dels dèficits pressupostaris – igual com la magnitud de la crisiha agafat molta gent per sorpresa. Tanmateix, i malgrat les protestes dels que ahir defensaven la desregulació (és a dir, aquells a qui els agradaria que els governs romanguessin passius), la majoria dels economistes creuen que la despesa governamental té un paper decisiu per evitar una altra Gran Depressió. La majoria dels economistes també coincideixen en el fet que és un error mirar només una de les bandes dels balanços (ja siguin del sector públic o del privat): s’ha de mirar no només el que deu un país o una empresa, sinó també els seus actius. Tot plegat hauria d’ajudar a donar una resposta als voltors del sector financer que estan fent sonar les veus d’alarma per la despesa governamental. Al capdavall, fins i tot aquests voltors del dèficit admeten que no hauríem de centrar-nos en el dèficit d’avui, sinó en el deute nacional a llarg termini. Així doncs, la despesa en educació, tecnologia i infraestructures pot portar, en realitat, a la reducció del dèficit a llarg termini. Alguns bancs amb manca de perspectiva van contribuir a crear la crisi; però no podem permetre que la manca de perspectiva dels governs, empesa pels sectors financers, contribueixi a perllongar-la. Un creixement econòmic més ràpid juntament amb el rendiment de la inversió pública produeix més ingressos tributaris, i un rendiment del 5-6% és molt més que suficient per compensar un augment temporal del deute nacional. Una anàlisi feta des de la perspectiva social del costos i dels beneficis (és a dir, aquella en la qual es tenen en consideració els impactes en àrees no relacionades tan sols amb el pressupost) demostraria que aquest tipus de despeses són molt més atractives, encara que siguin finançades amb deute. Finalment, la majoria dels economistes coincideixen que, a part d’aquestes consideracions, la mida adequada del dèficit depèn, en part, de l’estat de l’economia. Una economia més feble demana un dèficit més gran, i la mesura correcta d’un dèficit, per afron-

tar una recessió, dependrà de les circumstàncies econòmiques concretes. És en aquest punt on els economistes es mostren en desacord. Fer previsions és sempre difícil, però especialment en temps convulsos com aquests. Per sort, el que ha passat no és un fet que passi cada dia; i és per això que seria una ximpleria que busquéssim solucions en recuperacions econòmiques passades per predir el que passarà en aquesta crisi. Als Estats Units, per exemple, el deute tòxic i les execucions hi-

s’està registrant als Estats Units i a Europa està sent paupèrrim, i les previsions sobre el creixement del sector privat donen a entendre que, sense el suport continuat dels governs, existeix el risc d’un estancament permanent, o d’un creixement massa dèbil per retornar, a curt termini, les taxes d’atur a nivells normals. Els riscos són, per tant, asimètrics: si aquestes previsions són equivocades i hi ha una recuperació més aviat robusta, llavors, per descomptat, les despeses poden tornar als nivells

la indústria financera americana ha contaminat el món amb hipoteques tòxiques i, d’acord amb el principi que “qui contamina, paga”, se li hauria d’imposar unes taxes per aquesta contaminació que han causat potecàries estan en nivells que no s’havien vist en tres quarts de segle, i la reducció de crèdit dels últims dos anys és la més gran des de 1942. Les comparacions, però, amb aquelles èpoques són molt enganyoses, perquè l’economia global d’avui no té res a veure amb la que hi havia durant la Gran Depressió. A més, i vistes les previsions que feien abans de la crisi els experts de la Reserva Federal dels Estats Units, les prediccions de quasi tots els que s’anomenen experts han quedat en entredit. No obstant això, i ﬁns i tot amb grans dèﬁcits, el creixement que

anteriors o bé es podran augmentar els impostos de nou. En canvi, si aquests pronòstics són encertats, amb una sortida “prematura” de la despesa en dèﬁcit ens arrisquem a empènyer el país de nou a la recessió. Aquesta és una de les lliçons que s’hauria d’haver après de l’experiència americana durant la Gran Depressió i de l’experiència japonesa de ﬁnals de la dècada dels noranta. Aquests punts són particularment pertinents en el cas de les economies més afectades. El Regne Unit, per exemple, ha viscut temps més durs que altres països per una

raó prou òbvia: ha viscut una autèntica bombolla immobiliària (encara que amb conseqüències molt menys greus que les que ha tingut aquesta bombolla a Espanya), i les finances, que es trobaven a l’epicentre de la crisi, han jugat un paper més important en la seva economia que no pas en la d’altres països. Així doncs, tot i els resultats més aviat fluixos, les polítiques practicades al Regne Unit no es poden considerar inadequades. De fet, si comparem aquest país amb els Estats Units, veurem que els seus rescats financers i les seves polítiques de mercat laboral poden haver estat, des de molts punts de vista, fins i tot millors que en altres països. Aquestes polítiques han permès evitar el malbaratament massiu dels recursos humans que es pot associar a l’alt índex d’atur que s’està vivint ara als Estats Units, on gairebé una de cada cinc persones que desitja un treball a temps complet no poden trobar-ne. Per descomptat, a mesura que l’economia mundial retorni al creixement, els governs haurien de posar damunt la taula plans per augmentar els impostos i retallar les despeses. L’equilibri exacte en aquest punt serà, inevitablement, tema de gran controvèrsia. Principis com “és millor gravar les coses dolentes que les bones” poden suggerir l’aplicació d’impostos ambientals. El sector financer ha imposat enormes conseqüències a la resta de la societat: la indústria financera americana ha contaminat el món amb hipoteques tòxiques i, d’acord amb el principi que “qui contamina, paga”, se li hauria d’imposar unes taxes per aquesta contaminació que han causat. A més, les taxes sobre el sector financer, si estan ben dissenyades, podrien ajudar a alleugerir els problemes causats per un apalancament excessiu i per bancs que són massa grans com per permetre que facin fallida. Uns impostos ben aplicats sobre les seves activitats especulatives podria fer que els bancs paressin més atenció al seu paper fonamental, que no és altre que proveir la societat de crèdit. A llarg termini, la majoria dels economistes estan d’acord que els governs, especialment en els països industrialitzats amb poblacions envellides, han d’estar preocupats

per la la sostenibilitat de les seves polítiques. Però cal anar amb compte amb el “fetitxisme” per al dèficit: el dèficit que es crea per finançar guerres o per obsequiar el sector financer (com ocorre a tot el món i a gran escala als Estats Units) dóna lloc a passius sense els actius corresponents, cosa que crearia una forta càrrega per a les generacions futures. Però les inversions públiques, que acaben pagant-se per si mateixes si estan ben fetes, poden millorar el benestar de les generacions futures. I seria doblement absurd càrregar amb deutes les despeses improductives i després retallar les inversions productives. Aquestes preguntes, malgrat tot, s’hauran de deixar per a una futura ocasió; com a mínim en força països en els quals les perspectives d’una recuperació sòlida són, en el millor dels casos, a un o dos anys vista. Per ara, l’economia és clara:

Un premi Nobel pels anàlisis dels mercats amb informació asimètrica Joseph Eugene Stiglitz (Gary, Indiana, 9 de febrer de 1943) és un economista i professor universitari nordamericà, que va rebre el Premi Nobel d’Economia (2001), per les seves anàlisis dels mercats amb informació asimètrica. És conegut per la seva visió crítica de la globalització, dels economistes de lliure mercat (a qui anomena ‘fonamentalistes de lliure mercat’) i d’algunes de les institucions internacionals de crèdit, com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, del qual n’ha estat vicepresident i economista en cap. Des de l’any 2003 és professor de la Universitat de Columbia. Stiglitz és un dels economistes més citats del món en els darrers temps, situat en primer lloc el 2008 i en segon aquest 2011.

Penedès Econòmic

maig 2011

VINS&CAVES

El canvi climàtic també pot afectar l’escuma i l’envelliment del cava Les conferències del Fòrum de Marbella celebrades el passat abril van incidir entre altres en els efectes del canvi climàtic en el cava El canvi climàtic és un fet que ja ningú nega i que cada vegada està més present en l’anàlisi de grups de treball com el que tot just aquesta setmana es troba reunit a Abu Dhabi amb motiu de la trobada del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic. Des del món del vi són diversos els fòrums que s’estan realitzant per analitzar els efectes que l’augment de les temperatures mitjanes pot suposar a mig i llarg termini en la viticultura i per tant en les característiques ﬁnals dels vins i caves. La darrera d’aquestes trobades va tenir lloc el passat mes d’abril a Marbella on es va dur a terme el Congrés Mundial Canvi Climàtic i Vi amb la presència mediàtica de l’exsecretari general de les Nacions Unides i premi Nobel de la Pau, Koﬁ Annan i d’un nombrós grup d’experts internacional en la qüestió. El cava, especialment sensible Amb un interès especial pels escumosos, el congrés de Marbella va dedicar una de les seves taules rodones a analitzar l’afectació que el canvi climàtic pot tenir en els escumosos a partir de les conclusions d’un estudi realitzat per la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que va presentar el seu degà Fernando Zamora. L’estudi conclou que l’augment de les temperatures fa avançar les da-

tes d’inici de la verema i provoca una acceleració de la maduració del raïm, una major acumulació de sucres, una disminució d’aromes i una pèrdua d’acidesa en el fruit. Pel cava, segons Zamora, aquestes poden ser conseqüències importants, tenint en compte que es tracta de paràmetres vitals per la qualitat i persistència de l’escuma, degut a la manca de nitrogen que es perd per avançar la verema, i especialment per la capacitat d’envelliment, cosa que segons el doctor, podria fer trontollar l’elaboració dels Gran Reserva. L’estudi elaborat per la Rovira i Virgili, dins el projecte europeu Cenit Demeter, estableix avançaments de la data d’inici de la verema de 25 dies en un període de 35 anys dins la regió del cava i un augment considerable de les temperatures en el mateix període. Zamora creu que aquests paràmetres tenen un impacte directe en la qualitat de l’aroma dels escumosos, tant pel que fa referència a la maduresa de la pell com en el contingut de nitrogen que serà el que després donarà lloc a la formació d’aromes. Jaume Gramona, director tècnic de caves Gramona, no considera que l’envelliment del cava estigui en perill perquè segons aﬁrma “són moltes les coses que es poden fer tant a la vinya com al celler per obtenir caves d’una gran qualitat”. Alguns dels exemples que exposa són les plantacions a més alçada dins la pròpia zona del Penedès,

 Gran àfluència de públic a les conferències del Fòrum de Marbella

ja que “està demostrat que cada 100 metres amunt que plantem una vinya, equival a 100 km de longitud nord de les seves condicions, per tant una vinya plantada al Penedès a 850 metres tindria gairebé les condicions que tenen a la Borgonya”. El celler forma part, junt amb Juvé i Camps, del grup d’elaboradors que estan estudiant els efectes del canvi climàtic al món del cava dins el projecte Cenit Demeter. Gramona considera que el canvi mal gestionat pot inﬂuir més en els escumosos que en els vins tranquils perquè són vins més sensibles, ja que necessiten grau alcohòlic baix que permeti integrar bé el gas carbònic o tècniques que puguin fer retrocedir en el temps i anar a podes curtes amb poca fusta com les que es feien antigament,

entre altres opcions. Diversos experts consultats consideren que els paràmetres del canvi climàtic comencen a ser ja un fet real. José Ramon Lisarrague, professor de la Universitat Politècnica de Madrid i assessor de diverses ﬁrmes elaboradores penedesenques, ha explicat a aquesta redacció que el canvi climàtic afecta sobretot durant la fase de creixement del raïm junt amb un dèﬁcit d’aigua a la planta, que pot provocar que es produeixin aturades de les fases de creixement del raïm, problemes per a la realització de la fotosíntesi, avançament de la caiguda de la fulla i més exposició del raïm a la radiació solar. A conseqüència d’aquest canvi es produirà un augment de les despeses de producció ja que s’hauran d’aplicar tècniques enològiques per pal·liar els efectes

derivats dels desequilibris en la maduració, l’acidesa o els pH elevats. Algunes d’aquestes propostes passen per les veremes nocturnes, que cada vegada són més generalitzades però també algunes innovacions a l’abast dels enòlegs als cellers.

Imma Pulido Periodista

Penedès Econòmic

maig 2011

L’ANÀLISI

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

SIN TEXTOS NO HAY PARAÍSO

magina lo siguiente. Alguien anuncia la apertura de un enorme centro comercial. Como se suele decir, la fama le precede (por cierto, esta podría ser una buena deﬁnición de Marca Personal). Todo el mundo sabe que va a tener muchísimas visitas que van a poder pasar por sus innumerables tiendas y locales. Pero todavía hay algo mejor, puedes tener un sitio para tí, sin pagar nada, solo por aportar unos datos. Así que, lo haces. Total, no tienes nada que perder. El tiempo pasa y nadie se para en tu tienda. Ni siquiera saben que existe. Y tu te preguntas como es posible que en un sitio en el que cada día hay más gente, nadie se preocupe por ti. La verdad es que lo único que has hecho ha sido darte de alta y poner un cartel cutre. Pero todo el mundo dijo que solo por estar ahí, podrias conseguir fama y fortuna. Poco tiempo después lo dejas y le dices a todo el mundo que te han engañado. Esto que cuento podría parecer absurdo, pero es lo que muchos piensan cuando se meten en dospuntocerolandia, especialmente en Facebook, Twitter y similares. Da la sensación de que aquí, solo por crear una cuenta y poner un perﬁl ya vas a convertirte en la nueva estrella mediática. Nada más lejos de la realidad. Cuando entras en este mundillo, crear una cuenta es equivalente a apuntarte a un gimnasio. A partir de ese momento

hay que sudar… mucho. Además, como ya decía el otro dia en Twitter, las Redes Sociales se han convertido en el IKEA de La Red.

Son sitios en los que te lo dan todo para que puedas montar tu sitio sin preocuparte demasiado, pero al ﬁnal acabas viendo que todo el mundo tiene lo mismo. También decía que estar en dospuntocerolandia es como tener una mascota. No es un capricho o una moda. Y si no lo alimentas y lo cuidas, se muere. Es absurdo que haya tanta gente

que piense que en las Redes Sociales baste con ESTAR. A nadie le van a hacer caso, ni van a hablar de el o ella, ni van a criticarle ni a

La Marca Personal se deja en la mente de la gente creando experiencias, haciendo cosas que dejen un recuerdo. Pero eso no ocurre si

recomendarle si no hace nada. Aquí el que no se mueve, no sale en la foto.

te sientas en la puerta de tu “local virtual” vacío esperando que alguien se interese por tí. Eso no sucede nunca, especialmente si hay muchos otros que están ofreciendo cosas chulas, nuevas, valiosas y entretenidas constantemente. En dospuntocerolandia se suele criticar a los gurús, a esas personas antipáticas, esos queno-

sequiensehancreidoqueson que han conseguido hacerse un nombre en La Red. Podrán gustarte o no, podrás seguirlos o pasar de ellos, pero la mayoría, por no decir todos, llevan años generando contenidos interesantes, mojándose con opiniones propias, arriesgando, dedicando tiempo. Han gestionado bien su estrategia de Branding Personal a base de trabajo, esfuerzo y persistencia. Aquí no funcionan los trucos, al menos a largo plazo. Encontrarás sitios en los que te dirán que haciendo algunas cosillas puedes tener muchos fans, “amigos”, followers o visitas. Pero eso dura un suspiro. Tampoco me parece una buena idea dejar en manos de otros algo que solo te corresponde a tí. Hace poco, decía también en Twitter que tu Marca Personal gestionada por otros distintos a tí, se convierte en una marca comercial. ¿Como va a expresar eﬁcazmente tus ideas, sentimientos o estados de ánimo alguien que no eres tú? Así que, si quieres dejar una huella profunda, una Marca Personal memorable, empieza a poner cosas interesantes en las “estanterías virtuales”, genera contenidos polémicos, atractivos o emocionantes, sube vídeos cutres pero con alma, atrévete a decir cosas que todos piensan pero tienen miedo de verbalizar. Porque aquí, sin textos (o videos, o podcasts, o fotos, o twitts, o…) no hay paraiso. www.marcapropia.net

Penedès Econòmic

maig 2011

VINS&CAVES

L’Acadèmia Tastavins guardona com a millor xarel·lo el “Soliterra” 2010 En el lliurament de premis del 45è concurs de vins de qualitat de la DO Penedès i del 2n Concurs de poesia vínica Tastavins a Barcelona

’hotel Pullmar Skipper de Barcelona va acollir, el 29 d’abril, el lliurament dels premis del 45è concurs de vins de la DO Penedès i del 2n Concurs de poesia de la vinya i el vi Poètic Vijazz. L’acte va comptar amb la presència d’un centenar de persones. El concurs de vins, organitzat per l’Acadèmia Tastavins del Penedès, amb la col·laboració tècnica del Consell Regulador de la DO Penedès, va comptar amb un gran èxit de participació, en les seves cinc categories: vins blancs, vins blancs de criança, vins rosats, vins negres i vins negres de criança. Enguany s’ha afegit una nova categoria per als vins dolços i, des de fa uns anys, es lliura el premi especial medalla de platí per al millor Xarel·lo de l’any. En la categoria de millor Xarel·lo, el premi platí va ser per al Vi blanc

Xarel·lo 2010, de U més u fan tres que, d’aquesta manera, s’alça, per segon any consecutiu, amb aquest prestigiós premi. En Vins Blancs, el Gessamí 2010, de Gramona es va endur la medalla d’or, el Blanc Selecció 2010, de Jané Ventura, la

de plata i el Clot dels Oms Blanc 2010, de Bodegues Ca N’Estella, la de bronze. En Vins Blancs de Criança, la medalla d’or va ser per al Sauvignon Blanc 2010, de Gramona, la de plata per al Gran Clot dels

Oms Xarel·lo 2008, de Bodegues Ca N’Estella i la de Bronze per al Chardonnay Col·lecció 2009, de Albet i Noya. En Vins Rosats, la medalla d’or la va obtenir el Rosadenc 2010, de Masia Colomé, la de plata Jaume Llopart Alemany

2010 i la de bronze Clos Juvència – Segura Viudas 2010, de René Barbier. En Vins Negres, l’or va ser per al Vall-formosa 2009, la plata per a Viladellops Garnatxa 2009 i el bronze per a Vallformosa Viña Bruna 2009. En Vins Negres de Criança, la medalla d’or va ser per al Reserva Martí 2006, de Albet i Noya, la de plata pel Viladellops Negre 2007, de Viladellops Vinícola i la de bronze per a La Creueta 2007, de Eudald Massana Noya. Finalment, en Vins Dolços, va guanyar el Dolç Verema Tardana 2008, de Bodegas Torre del Veguer, seguit de Gra a Gra 2003 de Gramona i del Vi de Glass Gewürstraminer 2009, de Gramona. En el mateix acte també es van lliurar els premis del segon certamen de poesia. La guanyadora d’aquesta edició va ser Eva Font, de Palau-Solità i Plegamans, amb l’obra Fête de Vendanges. OAT

Penedès Econòmic

maig 2011

LLIBRES

Casos concrets per a reconciliar les marques amb els seus consumidors

La reconciliación con el consumidor PAU VIRGILI I JULIO WALLOVITS EMPRESA ACTIVA 9,00€

Els consumidors s’han vist convertits, per mitjà de la tecnologia, en poderosos aliats i col·laboradors de les marques i les companyies que estimen. També, és innegable, s’han erigit moltes vegades en el rival més temible, en un moviment implacable i sense concessions a l’hora d’atacar a una marca que detesten.

No comptar amb el consumidor des del primer moment a l’hora de comunicar-se amb ell és un error molt greu, defensar-se de les seves pretensions pot portar al desastre, i atacar-lo - com moltes marques estan fent sense ser conscients d’això- constitueix un suïcidi. El poder s’ha invertit. Això necessàriament canvia el joc.

Idees i eines per a professionals per crear estratègies de posicionament

Marca Personal: Como convertirse en la opción preferente ANDRÉS PÉREZ ORTEGA ESIC 17,00€

Què és una marca? Segons el diccionari és una petjada inesborrable. Així de senzill. Doncs bé, Què succeiria si apliquéssim aquest concepte a les persones? Podem aconseguir diferenciar-nos i sobresortir en un món homogeni? Ser més valorats? Ser percebuts com a referents? En deﬁnitiva, hi ha alguna forma de

crear marques personals? La resposta és aﬁrmativa. De fet, des de fa segles hi ha persones que ho han fet encara que no li hagin posat un nom. En aquest llibre aprendràs com fer-ho d’una forma cientíﬁca i sistemàtica. La Marca Personal és útil en qualsevol situació en la que existeixi una relació entre per-

Que una marca segueixi existint en els pròxims anys depèn en gran mesura que avui busqui -i assoleixi- reconciliar-se amb el seu consumidor. En aquest llibre Julio Wallovits i el català Pau Virgili (autors i socis de l’empresa La Doma), expressen amb casos concrets i en forma simple i entretinguda com ha de ser la nova relació entre els consumidors i les empreses en general. Adverteixen sobre quins són els errors més comuns i aboguen per una nova relació d’acord amb el

nou poder del consumidor. Al mateix temps, també es dirigeixen als consumidors per tal que facin un ús intel·ligent del nou poder que tenen tant en beneﬁci propi com de la comunitat. “La reconciliación con el consumidor”, la última publicació de la editorial Empresa Activa és un llibre revolucionari i revelador que convida a tots els lectors en la nostra qualitat de consumidors o proveïdors de béns i serveis a repensar les relacions comercials.

sones que satisfan necessitats mútues. En la nostra societat és impossible aconseguir res sense l’ajuda d’altres. Per això és necessari aprendre a gestionar la conﬁança i el valor que proporciona la Marca Personal. Aquest llibre explica com podem gestionar aquest vincle per ajudar-nos a aconseguir els nostres objectius personals i professionals. El Branding Personal ens ajuda a elaborar estratègies de posicionament per ocupar un lloc preferent

en la ment de les persones que ens envolten. Per tant, el llibre està dirigit a tots aquells professionals que desitgin progressar en el seu treball, que estiguin pensant realitzar una transició professional o que vulguin posicionar-se en el seu sector com els experts de referència. Però també per a qualsevol persona tregui major partit la seva vida gestionant la percepció que els altra tenen d’ella, començant per un mateix.

maig 2011

Penedès Econòmic

maig 2011

TECNOLOGIA

Aquest mes arriba a les botigues el primer Tablet d’HTC: el FlyerTM HTC FlyerTM destaca pel seu espectacular disseny d’una sola peça d’alumini i per l’exclusiva experiència del seu llapis capacitiu HTC, líder global en innovació i disseny de dispositius mòbils, ha anunciat el seu primer tablet: HTC Flyer TM, el qual combina l’atractiu disseny que caracteritza als dispositius HTC amb la nova experiència d’usuari HTC Sense per a tablets. A més, gràcies a la seva interfície intuïtiva i innovadora, els usuaris poden triar entre utilitzar els seus dits o el llapis capacitiu que incorpora. Per oferir la màxima experiència del vídeo, HTC també ha anunciat

ELS BENEFICIS DEL GEGANT TAIWANÈS SÓN DE 353 MILIONS D’EUROS DURANT EL PRIMER TRIMESTRE DE 2011 HTC Watch, un nou servei de descàrrega de vídeo que es llança amb l’HTC Flyer. A més, la companyia ha desenvolupat amb OnLive Inc. el primer servei de jocs per a mòbils en remot, per a què els usuaris puguin gaudir dels títols més famosos i emocionants amb el seu tablet. “És un fet que els smartphones han canviat les nostres vides. Però observant com els usuaris utilitzen aquests dispositius, els seus ordinadors o altres equips, hem detectat una oportunitat per crear una experiència d’ús de tablets diferents, més personal i productiva”, comenta Peter Chou, CEO d’HTC Corporation. “Ens trobem en un mercat en el qual els consumidors ja no utilitzen un dispositiu, sinó que disposen de diversos equips, sobretot sense ﬁl, per cobrir totes les seves necessitats, ja siguin d’oci o professionals”, conclou Peter Chou. Recobert d’un elegant cos únic d’alumini, HTC Flyer té l’estil icònic i la qualitat que caracteritzen els productes d’HTC. A més, presenta una grandària compacta i un pes lleuger, similar al d’un llibre de butxaca, motiu pel qual es pot dur a la butxaca de la jaqueta perfectament. Amb una pantalla de 7 polzades, un processador d’1.5 Ghz d’alta velocitat i la tecnologia sense ﬁl HSPA+ d’alta velocitat, HTC Flyer és el complement perfecte

per als usuaris més exigents que prefereixen un tablet més compacte i potent. HTC Sense ha revolucionat el mercat dels smartphones, ja que proporciona una experiència d’ús més personal, senzilla i intuïtiva. La interface HTC Sense, que ha estat adaptada a la tecnologia del nou HTC Flyer, sorprèn i atreu els usuaris per la seva esplèndida pantalla d’inici 3D. A més, l’ampli i exclusiu conjunt de widgets que incorpora faciliten l’accés al contingut i la informació que és més important per a l’usuari. A més, permet navegar per Internet, sense cap tipus de compromís, a través de les tecnologies Flash 10 i HTML 5. Per als que estan acostumats a utilitzar un llapis òptic en lloc dels dits, HTC Flyer també ofereix l’opció d’usar el seu llapis capacitiu que, juntament amb la nova tecnologia HTC Scribe, permet escriure amb naturalitat i de la mateixa manera que si s’estigués escrivint sobre un paper. Prendre notes, signar contractes, dibuixar o ﬁns i tot escriure en una pàgina web o fotograﬁa resulta més fàcil, natural i intel·ligent que mai. I amb la tecnologia Timemark es pot gravar una reunió mentre s’estan prenent notes de la mateixa, perquè quan es premi en alguna paraula d’aquestes notes, es pugui arribar al lloc exacte de l’enregistrament d’àudio de forma

 L’HTC Flyer està disponible en 2 versions, amb preus que van dels 500 als 660 euros

automàtica. A més, les notes que es prenen amb el nou HTC Flyer estan sincronitzades amb les cites que els usuaris tenen al Calendari. D’aquesta forma, quan hi ha un recordatori per a una cita, es pot començar una nota nova automàticament o continuar on es va deixar l’última, en el cas de reunions que es repeteixen. A més, HTC Flyer és el primer tablet que permet la sincronització amb EvernoteTM, l’aplicació i el servei de notes capdavantera sl món. HTC també presenta HTC Wat-

ch, el seu nou servei de descàrrega de vídeo. HTC Watch permet, fins i tot sota cost, la descàrrega progres-siva sota demanda de centenars de pel·lícules en alta definició dels principals estudis cinematogràfics. El disseny intuïtiu i natural d’HTC Watch facilita la recerca de les pel·lícules i les estrenes més recents, i permet el playback immediat gràcies a la connexió sense fil d’alta velocitat del Flyer. HTC porta els jocs per a mòbils a un nou nivell, en ser el primer fabricant del món que integra el

HTC ja supera en valor de capitalització borsària a Nokia HTC Corporation (HTC) és una de les companyies de més ràpid creixement en el sector de la telefonia mòbil. Nascuda com a High Tech Computer Corporation, HTC és una companyia taiwanesa que va començar a principis de 1997, però la seva ràpida adaptació li ha permès crear algunes de les innovacions en dispositius mòbils més interessants del mercat. En aquest primer trimestre de 2011, HTC ha superat en valor de capitalització borsària a RIM i Nokia, arribant a els 33.800 milions de dòlars i ha reportat uns guanys de 14.830 milions

de dòlars taiwanesos (353 milions d’euros aproximadament) en aquests primers tres mesos de l’any. Aquesta quantitat suposa un increment del 191% en comparació a la xifra obtinguda un any enrere, cosa que evidencia la bona marxa de la marca i dels seus terminals intel·ligents durant el passat exercici, gràcies a la seva

aposta principal per Android. Els guanys han augmentat, a més, per sobre dels ingressos (es van elevar un 174% en termes interanuals), un indicador molt positiu per a l’empresa. Durant els tres primers mesos de l’any, la taiwanesa ha facturat 104.200 milions de dòlars taiwanesos (2.491 milions d’euros aproximadament), triplicant la xifra de dotze mesos enrere. Els millors mesos per a HTC van ser gener i febrer, quan el fabricant va experimentar un augment en la seva facturació del 212% en relació al mateix intèrval de 2010.

EN ELS DOS PRIMERS MESOS DE 2011, HTC VA AUGMENTAR UN 212% LA SEVA FACTURACIÓ EN RELACIÓ AL MATEIX PERÍODE DE L’ANY PASSAT revolucionari servei de jocs per a mòbils en remot d’OnLive Inc. OnLive, líder en el mercat de jocs domèstics, ofereix als usuaris la possibilitat de gaudir dels seus jocs favorits en les seves televisions o ordinadors sense necessitat d’haver de comprar-se un aparell o instal·lar un nou programa perquè funcioni. Una vegada que es completi la integració, el servei d’OnLive permetrà als usuaris gaudir del catàleg de jocs d’OnLive (incloent exitosos títols com Assassin’s Creed, Brotherhood™, NBA 2K11 i Lego Harry Potter™) en una televisió o ﬁns i tot al mateixa tablet. L’HTC Flyer va arribar a les botigues de tot Europa el passat 9 de maig, en les seves dues versions: d’una banda, el Wi-Fi de 16 Gb, a un preu d’uns 500 euros i el Flyer 3G de 32 Gb, que es pot aquirir per 660 euros. S’espera que abans del mes de juliol arribi una nova versió, actualitzada amb Honeycomb. JBH

Penedès Econòmic

maig 2011

TECNOLOGIA

Apple desbanca Google i se situa com la marca més valuosa del món Les economies emergents guanyen importància i la Xina situa dotze de les seves marques entre les cen més valuoses del món Ja és un fet. Apple ha superat a Google. La marca de l’imperi fundat per Steve Jobs ja és més que un simple fabricant d’ordinadors i gadgets tecnològics. Ja és la marca número 1. La més valuosa d’internet, acabant amb un regnat de quatre anys del líder de recerques a Internet, d’acord a un nou estudi elaborat per l’agència Millward Brown, propietat del gegant publicitari WPP. L’empresa de Cupertino ha tingut un creixement espectacular des que s’elabora aquesta llista, i ha augmentat en un 859% el seu valor com a marca en només 5 anys (un 84% en l’últim any). La marca del fabricant d’iPhone i iPad ara val 153.000 milions de dòlars (106.359 milions d’euros), segons l’estudi anual BrandZ de les 100 marques més importants del món. La creixent cartera de productes d’Apple ha fet que aquesta companyia superés la resta de rivals per convertir-se en la marca més valuosa del món, després d’un domini aclaparador de Google, que havia ocupat el primer lloc de la llista des que es va

MOVISTAR, SANTANDER I ZARA SÓN LES MARQUES ESPANYOLES MÉS VALUOSES publicar per primera vegada, l’any 2006. Molts experts asseguren que la causa de la pèrdua del primer lloc de Google cal buscar-la en els problemes de privacitat que està tenint (per l’Street View), el seu pols perdut amb Facebook i la incertesa provocada pels canvis en alguns dels seus directius. Però la tirada d’Apple és tan forta que, segons la revista Fortune, en l’últim trimestre, han visitat les botigues del grup 71,1 milions de persones, quasi els mateixos assistents que en tota una temporada a la lliga professionals de bèisbol a tots els Estats Units (73,6 milions de persones). En qualsevol cas, la revalorització d’Apple cal emmarcar-la en la forta pujada de les empreses teconològiques i de telecomunicacions. Segons l’informe Brandz, les cent primeres marques del món sumen un valor conjunt de 2,4 bilions de dòlars (1,67 bilions d’euros), un 17% més

que l’any passat. Doncs bé, un terç del valor total l’aporten les empreses tecnològiques i de telecomunicacions, davant del 25% que suposaven l’any 2006. De les marques que apareixen en els 10 primers llocs, sis són de tecnologia i telecomunicacions: Google en el número dos, IBM tercera, Microsoft cinquena, AT&T setena i China Mobile novena. McDonald’s ha pujat dos llocs ﬁns el quart graó, mentre que Coca-cola ha caigut un lloc per quedar sisena i Marlboro, a conseqüència de la progressiva prohibició mundial en la seva publicitat, també ha baixat un lloc. General Electric tanca la llista dels 10 primers. Entre les novetats a la llista dels 100 primers, l’entrada més forta

correspon a Facebook, que ha entrat directament al lloc 35, amb una marca valorada en 19.100 milions de dòlars, mentre que Baidu, el principal cercador d’internet a Xina, s’ha situat en el lloc 29, amb un augment de 17 posicions. La presència d’ICBC i de China Mobile en els primers llocs demostra clarament el creixement de la que ja és la segona economia del món. Xina ha situat a dotze de les seves marques en el top 100. Vuit de les deu marques més valuoses d’Àsia són d’aquest país. La llista també reﬂecteix la puixança d’un país que concentra l’atenció d’inversors de tot el món: Brasil. El país que acollirà el Mundial de Futbol de 2012 i els Jocs Olímpics de 2016 ha situat Petrobras, Itaú i Bradesco entre les

cent més valuoses del món. Movistar, Santander i Zara són les tres úniques marques espanyoles que se situen entre les 100 més valuoses a nivell mundial, segons aquest rànquing anual. En concret, Movistar puja 39 llocs i es col·loca en el lloc 21 del rànquing amb un valor de marca de 27.249 milions de dòlars (18.913 milions d’euros), cosa que suposa que per primera vegada una marca espanyola aconsegueix situar-se entre les 25 més valuoses del llistat. Per la seva banda, Santander es col·loca en el lloc 77 del llistat, amb un valor de marca de 11.363 milions de dòlars (7.889 milions d’euros), el que representa un descens del 37% respecte a l’exercici anterior. Per contra, Zara es revaloritza un 15%, cosa que permet a la

marca d’Amancio Ortega col·locarse en el lloc 86 del rànquing, amb un valor de 10.335 milions de dòlars (7.177 milions d’euros), encara que lluny dels 13.006 milions de dòlars (9.032 milions d’euros) que situen a H&M, el seu principal competidor a Europa, en el lloc 62 del llistat Per sectors, les majors pujades les van experimentar el de les marques de menjar ràpid (22%), el del luxe (19%) i el de les tecnològiques (18%). Entre les que menys van créixer, les dels sectors petroliers (1%), on destaca el descens del valor de marca de BP (que cau un 27%) després de la catàstrofe provocada per l’abocament de cru al Golf de Mèxic. JBH

Penedès Econòmic

maig 2011

HISTÒRIA

EL CIMENT ALS MONJOS, MOTOR ECONÒMIC DE LA POBLACIÓ

’activitat extractiva de mineral al Penedès, és des de fa més de cent anys, una part important en la generació econòmica, ocupacional i industrial de les nostres terres, destacant, a l’Alt Penedès, les fàbriques de ciment situades a Santa Margarida i els Monjos: la fàbrica Juan Miret, SL, més coneguda com Cal Renet, i “Cementos y Cales Freixa”. La primera fàbrica que es va instal·lar a Els Monjos va ser la Miret, a l’any 1900, fundada per l’empresari vilafranquí Joan Miret Clivillés. L’extracció de la roca calcària, com a primer pas per a la fabricació del ciment, va comportar l’establiment d’una pedrera a Santa Margarida i els Monjos, en la zona propera al terme municipal d’Olèrdola. Per poder transportar la pedra extreta de la pedrera ﬁns als forns, es van construir un sistema de transport sobre raïls amb vagonetes. La via i el transport ferroviari eren de la marca francesa Decauville, especialitzada en aquest tipus d’infraestructures. Per tal de facilitar l’accés entre la pedrera i la fàbrica, es va construir un pont de vint-i-sis metres de longitud sobre el riu Foix. Un cop arribava la matèria prima a la fàbrica, es tractava el material en quatre forns de gran potència energètica per poder homogeneïtzar els diferents productes que formaran, després de tot el procés de fabricació, el ciment. La fàbrica va anar creixent considerablement ja que el 1915 els seus propietaris van demanar ampliar les instal·lacions de la indústria ja que necessitava augmentar els espais de producció de ciment, de magatzems i, de les cases dels obrers de la fàbrica, seguint el model de les colònies industrials. El salt qualitatiu, empresarialment parlant, el va fer el 1921 en què l’empresa va canviar jurídicament passant a societat anònima amb la denominació de Cementos Miret, Sociedad Anónima. Es coneix que, al voltant dels anys 1950, no només fabrica ciment per a la construcció (lent i ràpid) i cal hidràulica, sinó també ciments especials per a l’elaboració de rajoles de paviment hidràulic. Igualment, també van començar a fabricar el producte Blanco de España. Aquest producte es realitza a partir de la calcita mòlta que s’utilitza en la fabricació de pintures (per blanquejar), de productes químics (és un abrasiu suau) i del vidre. Va construir un economat per als treballadors de l’empresa per poder comprar allà els productes necessaris. La fàbrica de Cementos Miret, SA va ser adquirida per “Cementos

y Cales Freixa” la qual va decidir instal·lar una fàbrica de producció de calç i ciment el 1901, posant-se en funcionament un any després. L’any 1903 va ser el de la connexió física -amb vagonetes aèries- entre la pedrera i la fàbrica, aconseguint un transport més fàcil de la matèria prima. La inversió inicial realitzada per Antoni Freixa Coma

DES DE FA MÉS DE 100 ANYS EL CIMENT GENERA OCUPACIÓ ALS MONJOS va ser d’un milió i mig de pessetes. Una gran quantitat per l’època! La fàbrica va agafar embranzida en la producció de calç i ciment en els primers anys de vida de l’empresa. Així, el 1912 es va ampliar el capital social en tres milions i mig de pessetes, arribant als cinc milions. En aquest moment va entrar en l’accionariat Joan Marcet Palet amb l’aportació d’un milió i mig de pessetes. La família Rumeu Freixa continuaria sent l’accionista majoritària.

Unes dècades després de la seva posada en funcionament, La Freixa va fer un pas endavant, tot produint el ciment natural i començant a fer ciment pòrtland. En aquest moment, l’empresa tenia, a part de les canteres, cinc forns. Com a curiositat, Josep Rumeu Freixa, accionista majoritari de l’empresa, era germà de Darius Rumeu Freixa. Aquest, va ser elegit regidor a l’Ajuntament de Barcelona el 1919 i fou alcalde de la Ciutat Comtal entre els anys 1924 i 1930. Durant el seu mandat d’alcalde, entre d’altres coses, es va urbanitzar la plaça Catalunya i es va cobrir la línia del ferrocarril del carrer Balmes. Va ser l’alcalde que va organitzar el 1929 l’Exposició Internacional de Barcelona que va suposar un aparador del que s’estava fent a la ciutat i a tota Catalunya. Aquest esdeveniment van ser “els Jocs Olímpics” dels anys 1920. A Rumeu Freixa, que ja ostentava el càrrec de Baró de Viver, se li va atorgar el títol de Grandeza de España. A l’any 1947, La Freixa tenia vuit forns amb una producció diària de cent seixanta tones. Dels vuit forns, sis eren dedicats a la fabricació de ciments naturals, i els altres dos per a la fabricació de ciment pòrtland amb una producció diària de vuitanta tones. Pel procés d’elaboració disposava aleshores

de cinc molins de boles i comptava amb el procés automatitzat d’emmagatzematge del producte en sacs de paper i de jute, una ﬁbra tèxtil procedent d’una planta herbàcia. Si la fàbrica Miret traslladava la matèria primera de la pedrera a la fàbrica amb vies terrestres de ferrocarril, la Freixa va optar per instal·lar un sistema aeri de vagonetes. El funcionament era molt senzill i s’aproﬁtava la pendent entre la pedrera i la fàbrica. Així, la força de les vagonetes carregades pendent vall servia per pujar les vagonetes buides pendent amunt. El 1973 es produeix la fusió entre dues empreses cimenteres catalanes, “Cementos y Cales” Freixa, SA, de Santa Margarida i els Monjos, i Cementos Fradera, SA, situada a Vallcarca, Sitges, amb el nom de Cementos Uniland, SA. El procés de fabricació del ciment es compon de quatre subprocessos en què s’intervé en diferents espais: a la pedrera, a la fàbrica -amb els forns com a espai principal- i els magatzems. El primer procés té lloc a la pedrera, on es procedeix a l’extracció de les matèries primeres que formen part del ciment. Amb posterioritat a l’extracció s’intervé físicament en els materials, fent la mòlta d’aquests. Tot seguit, es fa el procés d’homogeneïtzació de tots els materials en què intervenen els forns per produir el “clinker”.

Aquest procés consisteix en escalfar tots i cadascun dels materials calcinant-los. Finalment, s’han de moldre -amb guix- ﬁns a convertir-lo en pols. Amb posterioritat, el ciment s’ha d’emmagatzemar en les millors condicions possibles ja que es tracta d’un producte molt sensible a l’aigua i a la humitat. Per aquest motiu, és primordial la seva conservació en dipòsits secs i amb ventilació. Si el producte ja està col·locat en sacs per a la seva distribució i venda, s’haurà de tenir en compte el seu emmagatzematge perquè també s’hauran de considerar les condicions climàtiques d’humitat. Actualment, la UNILAND, continua amb el llegat que fa més de cent anys va començar als Monjos.

Daniel Sancho París Historiador

Penedès Econòmic

maig 2011

VIATGES

Tallinn serà aquest estiu la Capital Europea de la Cultura Tallinn és el centre polític i econòmic. La ciutat acull la seu del parlament, el palau presidencial, els ministeris, la borsa i les principals empreses Estat de l’Europa septentrional, situat entre el territori comprès entre els Golfs de Finlàndia i de Riga, Estònia limita a l’est amb Rússia, al sud amb Letònia i a l’oest i el nord amb la mar Bàltica. Més del 67% del PIB estonià deriva del Sector de Serveis, 28% de la Indústria i a prop de 5% del sector primari. Tallinn és la seva capital. Es tracta d’una elegant ciutat que conserva la seva herència medieval. Especialment, podem destacar el casc antic, on hi ha la plaça de l’Ajuntament presidida per un espectacular ediﬁci d’estil gòtic, que data del segle XIV. A Tallinn trobem un gran nombre d’esglésies, totes d’una gran riquesa i grandiositat. En podem destacar la de Sant Olaf, la de Sant Nicolau i la de Santa Maria. El carrer Pikk és un dels més animats de la ciutat, on trobem elegants mansions. Al barri de Meerovahe hi ha un dels mercats més prestigiosos d’Estònia. A Tallinn hi ha una gran quantitat de zones verdes, d’entre les quals podem destacar el Park de Kadriorgnes, on es troba el palau barroc que es va construir per a Pere el Gran. Tallinn serà la capital europea de la cultura el 2011. Gràcies a aquesta elecció, la capital del país gaudirà d’esdeviments mundials de primer nivell, cosa que portarà gent i cultura d’arreu del planeta a la ciutat. Narva és una ciutat moderna pro-

pera a la veïna Rússia. Del seu passat esplendorós encara se’n conserven la Ciutadella (XIII) i l’Ajuntament (XVII). A prop d’aquí hi ha els esculls de Saka i el monestir de Pêhtiba, una construcció singular que acull en el seu

interior l’església de Rodohnzh i la catedral de l’Assumpció, una de les més grans del país.

ESTÒNIA Capital: Tallinn Població: 1.340.021 habitants Superfície: 45.226 km2 Moneda: L’euro Idioma: L’idioma oﬁcial és l’estonià. El rus també és força conegut Clima: El clima és fresc a l’estiu, amb mitjanes de 16 graus. Els hiverns, especialment de novembre al febrer, són molt rigorosos Compres: Les compres típiques són productes tèxtils. També objectes de fusta, de cuir i de vidre

Un dels centres turístics més importants del sud del país es troba al voltant del llac Peipsi i la principal ciutat d’aquesta zona és Tartu, que compta amb la universitat més antiga del Bàltic. Destaca d’aquesta ciutat el pintoresc Ajuntament, pintat en un atrevit color rosa. És recomanable un recorregut pels ponts de la ciutat, des del neoclàssic Pont de l’Àngel, passant pel tenebrós Pont del Diable i pel més emblemàtic, el de Pedra. REDACCIÓ