Penedès Econòmic 6

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Núm. 6 novembre 2011

IMMIGRANTS EMIGRATS Vilafranca duplica les franquícies en cinc anys i ja en té 44 d’obertes pàg. 6

Les famílies penedesenques gastaran 700 euros de mitjana per Nadal pàg. 7

Les llicències d’obra a Vilafranca cauen un 82% en set anys pàg. 9

La crisi i la situació econòmica frenen l’arribada d’estrangers

pàg. 2-3

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

XAVIER GABRIEL pàg. 16

Propietari i fundador de la Bruixa d’Or

2

Penedès Econòmic

novembre 2011

L’ANÀLISI Principals països amb més immigranta a Vilafranca MARROC

PERÚ

2010 

2011

Nombre d’immigrants

marroquins: 2.944



2010

Nombre d’immigrants



marroquins: 3.111

2011

Nombre d’immigrants



peruans: 638

 % de marroquins % de marroquins sobre el total sobre el total d’immigrants: 41,35% d’immigrants: 42,10%



% de marroquins sobre el total de la població: 7,54%







EQUADOR

% de marroquins sobre el total de la població: 7,82% 

2010

Nombre d’immigrants



peruans: 636

Nombre d’immigrants

equatorians: 587

 % de peruans % de peruans sobre el total sobre el total d’immigrants: 8,96% d’immigrants: 8,60%



% de peruans sobre el total de la població: 1,64%



% de peruans sobre el total de la població: 1,59% 

34.855

36.104

37.063

Nombre d’immigrants

equatorians: 566

2010 

2011

Nombre d’immigrants

bolivians: 435



2010

Nombre d’immigrants

bolivians: 444



% d’equatorians sobre el total de la població: 1,51%



% de bolivians sobre el total de la població: 1,12%



% d’equatorians sobre el total de la població: 1,42% 

39.777

39.000

+777



% de bolivians sobre el total de la població: 1,11%

Immigració per barris a Vilafranca (any 2010) AFORES

3.896

4.829

(11,17%)

(13,37%)

Any 2005

(16,38%)

Any 2006

Any 2007

7.256

(17,59%)

(18,63%)

Any 2008

7.120

7.388

(18,25%)

-136

+567

+594

+326

+940

+933 Any 2004

(15,56%)

6.689

Any 2009

(18,57%)

La persistència de la crisi instal·lada a casa nostra i les escasses expectatives de millora del mercat laboral que s’esperen en els propers mesos, estan fent que molts immigrants estiguin optant per tornar als seus països d’origen. A Vilafranca l’any

% de colombians sobre el total de la població: 0,89%



BARCELONETA 578 18,64%

passat un total de 890 estrangers van fer les maletes i es van donar de baixa del padró municipal, deixant en 7.120 les persones estrangeres que resideixen a la capital de la comarca. A Catalunya, el retorn, que es va començar a detectar l’any 2009, però s’ha anat compensant lleugerament amb l’entrada de nous efectius, tindrà

SANT JULIÀ 1134 17,53%

LA IMMIGRACIÓ PER CONTINENTS EUROPA

1.031

14,48%

+268 Any 2010

Any 2011

La crisi, l’atur i la manca d’oportunitats frenen l’arribada d’immigrants JOSEP BARELLA

Nombre d’immigrants

colombians: 356

36 9,28%

Habitants immigrants

6.095



 % de colombians % de colombians sobre el total sobre el total d’immigrants: 5,06% d’immigrants: 4,81%

% de colombians sobre el total de la població: 0,92%



2011

Nombre d’immigrants

colombians: 360

Total d’habitants

5.769



 % de bolivians % de bolivians sobre el total sobre el total d’immigrants: 6,11% d’immigrants: 6,00%

+71

+919

+800

+147

+959

+1.249

37.210

38.929

2011 

COLÒMBIA

 % d’equatorians % d’equatorians sobre el total sobre el total d’immigrants: 8,24% d’immigrants: 7,66%

Total d’habitants a Vilafranca 38.010

BOLÍVIA

enguany un saldo negatiu per primera vegada des de fa dècades.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) estima que a Catalunya la relació entre fluxos d’entrada i sortida amb l’exterior significarà enguany una pèrdua de més de 82.000 persones, quan el 2010 se n’havien guanyat prop de 9.800.

La diferència és substancial, però

AMÈRICA

POBLE NOU 1212 14,10%

MOLÍ D’EN ROVIRA 144 10,93%

2.571

36,11%

ÀFRICA

3.280

46,07%

TOTAL: 7.120 immigrants

L’ESPIRALL 1908 25,22%

Penedès Econòmic

novembre 2011

3

L’ANÀLISI

GHANA

ROMANIA

2010 

2011

Nombre d’immigrants

ghanesos: 178



Nombre d’immigrants

ghanesos: 175

2010 

 % de ghanesos % de ghanesos sobre el total sobre el total d’immigrants: 2,50% d’immigrants: 2,36%



% de ghanesos sobre el total de la població: 0,46%







% de ghanesos sobre el total de la població: 0,43% 

Nombre d’immigrants

romanesos: 178

BULGÀRIA 2011



Nombre d’immigrants

romanesos: 173

2010 

 % de romanesos % de romanesos sobre el total sobre el total d’immigrants: 2,50% d’immigrants: 2,34%



% de romanesos sobre el total de la població: 0,46%



% de romanesos sobre el total de la població: 0,43% 

Nombre d’immigrants

búlgars: 166

UCRAÏNA 2011



Nombre d’immigrants

búlgars: 159

% de búlgars sobre el total de la població: 0,43%



% de búlgars sobre el total de la població: 0,39%

CENTRE VILA 878 22,12% ÀSIA 3.3%

OCEANIA

3

LA GIRADA 384 11,64%

0,04%

LES CLOTES 846 19,69%

l’INE no es queda aquí i preveu que, si persisteixen les actuals condicions econòmiques, en una dècada l’escapada podrà ser superior a les 630.000 persones, que rebaixaria quasi en un 10% la població total de Catalunya.

Cal recordar que durant els anys en què el boom econòmic era més evident, la immigració va portar a Catalunya al voltant d’un milió de persones en una dècada.

En la balança migratòria, són força els catalans que marxen a l’estranger a la recerca d’oportunitats laborals millors, però els estrangers, en canvi, estan retornant als seus països d’origen, una tendència que s’esté, sobretot, entre els més joves. I és que l’atur està fent estralls en aquest col·lectiu. Segons l’enquesta de població activa corresponent al tercer trimestre del 2011, dels 3,8 milions de persones en edat de treballar que hi ha a Catalunya, 698.000 són estrangeres (un 18%) i 251.400 estan atu-

rades. La taxa d’atur estrangera és del 36%, quasi 16 punts superior a la mitjana.

Tornant a les dades de Vilafranca, tot i que continua rebent immigrants, es tracta de quantitats molt inferiors a les que havien estat habituals la darrera dècada. Dels deu països d’on tradicionalment es rebia més població, ha minvat en tots excepte en els casos de Marroc, Bolívia, Ucraïna i Argentina on el saldo encara continua sent positiu.

Mentre que d’un any a l’altre habitual era guanyar de mitjana uns 670 habitants en els darrers anys, d’ençà que va esclatar la crisi aquest increment ha anat molt de baixa, fins i tot perdent població del 2009 al 2010 (-136). En canvi del 2010 al 2011 el saldo ha tornat ha ser positiu (+268). Tot i així, és una xifra molt allunyada de la que es donava en anys anteriors.

Per tant si analitzem el balanç de 2009 a 2011, veurem que en dos

Nombre d’immigrants

ucraïnesos: 143 

Evolució de la població estrangera per barris 2000-2010

235

2010 

 % de búlgars % de búlgars sobre el total sobre el total d’immigrants: 2,33% d’immigrants: 2,15% 

ARGENTINA 2011 

Nombre d’immigrants

ucraïnesos: 157

2010 

 % de ucraïnesos % de ucraïnesos sobre el total sobre el total d’immigrants: 2,01% d’immigrants: 2,12%



% de ucraïnesos sobre el total de la població: 0,37%



% de ucraïnesos sobre el total de la població: 0,39% 

anys només ha augmentat en 132 habitants el número d’estrangers a Vilafranca. Percentualment encara és més significatiu, ja que el 2009 va ser l’any on el tant per cent de població immigrant (18,63%) va ser superior respecte el total de la població vilafranquina. El 2010 es va situar al 18,26% i el 2011 al 18,57%.

Del total de la població immigrant que hi ha a Vilafranca, 7.388 persones en el cens de 2011 (segons les dades facilitades per l’Ajuntament), la comunitat marroquina continua sent la més nombrosa, amb 3.111 persones, 167 més que un any abans. Els marroquins, per tant, representen el 7,82% del total de la població vilafranquina i un 42,10% del total de la població estrangera de la capital comarcal. O el que és el mateix: de cada dos estrangers que hi ha a Vilafranca, pràcticament un és marroquí. I això que a Vilafranca es troben representades fins a 90 nacionalitats diferents. A banda del Marroc, els països que han aportat més immigrants són Perú, Equador, Bolívia, Colòmbia,Ghana, Romania, Bulgària, Ucraïna i Argentina. Aquest 2011, a més, ha estat marcat per l’arribada d’una important comunitat xinesa. Si en els darrers anys els immigrants procedents de Xina no estaven entre els deu primers, enguany els xinesos s’han situat com la vuitena colònia amb més habitants. D’entre els 10 països més representats a Vilafranca, només Marroc, Bolívia, Ucraïna i Argentina tenen una major repre-

Nombre d’immigrants

argentins: 141

2011 

Nombre d’immigrants

argentins: 147

 % d’argentins % d’argentins sobre el total sobre el total d’immigrants: 1,98% d’immigrants: 1,98%

% d’argentins sobre el total de la població: 0,36%

% d’argentins sobre el total de la població: 0,36% 

sentació que l’any passat. La resta, en canvi, perdia població: Perú (2); Equador (-21); Colòmbia (-4); Ghana (-3); Romania (-5) i Bulgària (-7).

Segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Vilafranca, la ciutat tenia 39.000 habitants el 2010, el 18,26% dels quals eren estrangers. Si mirem la tendència en els darrers anys, la població estrangera a Vilafranca ha crescut un 661,5% en la darrera dècada. Fa només 10 anys, hi havia 935 estrangers, davant dels 7.120 que hi havia el 2010. Per barris, l’Espirall i el Centre Vila són els que tenen una major presència de ciutadans estrangers, amb un 25,22% i un 22,12% respectivament. A l’altra banda de la balança, els Afores, el Molí d’en Rovira i la Girada són els que tenen el percentatge més alt d’habitants amb nacionalitat espanyola. Durant la darrera dècada, la presència de ciutadans estrangers als diferents barris s’ha multiplicat exponencialment.

A tall d’exemple, al Centre Vila tenia 85 estrangers el 2000 i ha passat a 878 el 2010 (amb un creixement del 933%); l’Espirall en tenia 284 a principis del nou mileni, i passava a 1.908 deu anys després (un creixement del 571%) i el Poble Nou tenia un creixement de la població estrangera del 652% (passant de 161 a 1.212 estrangers). Capítol a part mereixia el creixement registrat al barri de la Girada. Si fa deu anys hi vivien 4 estrangers, un creixement del 9.500% feia que la població estrangera superés les 380 persones.

4

Penedès Econòmic

novembre 2011

L’ANÀLISI

Pobres i envellits Nous estudis destaquen l’envelliment de la població activa i la baixada dels sous JOSEP BARELLA Dos estudis realitzats per l’Idescat i l’escola de negocis EADA d’aquest mes de novembre alerten dels canvis que està patint la població activa a casa nostra. Guanyem menys en general, i la població activa està envellint.

En arribar l’any 2021, el tret més important que presentarà la població activa catalana és un marcat envelliment. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el grup de població de 40 anys i més representarà el 59% del total d’actius, proporció força superior a la del 2010, en què va ser

EL 2021, LA POBLACIÓ ACTIVA PENEDESENCA SUPOSARÀ AL VOLTANT D’UN 1,50% DEL TOTAL DE CATALUNYA del 47%. Es preveu que, en aquesta dècada, la població laboral envellirà 2,3 anys fins a arribar a una edat mitjana de 42,3 anys.

Els factors determinants de l’envelliment de la població activa seran el pas de les generacions plenes (nascudes als anys setanta del segle passat) cap al grup d’edats de més de quaranta anys, i la incorporació de les generacions buides (nascudes als anys vuitanta i noranta) al grup de població activa jove.

Per altra banda, el creixement de la força de treball serà molt més baix que la dècada passada o fins i tot podria arribar a decréixer. La incertesa de com evolucionarà el mercat de treball dibuixa una forquilla que va des d’un creixement net de 192 mil actius, en cas que es redreci la situació econòmica, a un decreixement net de 83 mil actius si es manté la situació actual d’estancament de l’activitat econòmica.

En el cas de l’Alt Penedès, la població activa projectada per a l’any

2021, estarà situada entre un ventall de 54.748 persones, en el cas més baix, i de 68.512 en el cas més alt, cosa que suposarà que la població activa penedesenca representarà entre l’1,48 i l’1,53 per cent de la població activa total a Catalunya, respectivament.

En comparació, en la darrera enquesta de la població activa efectuada a l’Alt Penedès, hi havia 40.042 persones en edat de treballar, xifra que suposava un 1,27 per cent de la població activa total catalana.

Es preveu que la taxa d’activitat de la població de 16 a 64 anys tindrà un estancament en la segona dècada del segle XXI, a l’entorn del 78%. La taxa d’activitat masculina de 16 a 64 anys passaria del 85% al 84% entre el 2010 i el 2021. Pel que fa a les dones, la participació laboral podria tenir un augment de dos punts i arribar al 73% de la població femenina de 16 a 64 anys, al final de la dècada.

L’augment de l’activitat en el cas de les dones és degut a un efecte generacional. El trànsit cap a edats madures de les dones nascudes en la segona meitat del segle XX, que, en edats joves, han tingut uns nivells de participació laboral molt més alts que les seves predecessores, fa preveure que hi haurà un creixement molt significatiu de la taxa de participació laboral de la població femenina de més de 55 anys, que podria passar del 34% al 44% entre els anys 2010 i el 2021.

Pel que fa a la distribució de la població activa en el territori, destaca la pèrdua de pes de la població activa metropolitana, que correspondrà, en la seva integritat, a la comarca del Barcelonès, que passarà d’aplegar el 30% dels actius catalans l’any 2010 a aplegar-ne el 28% l’any 2021.

El conjunt de les altres comarques metropolitanes, en canvi, augmentaran el seu pes relatiu i es preveu que l’any 2021 aplegaran el 38% de la població activa resident a Catalunya, un punt més que l’any 2010. El pes de la població activa que residirà fora de l’Àmbit Metropolità, augmentarà en 1,8 punts, fins a arribar al 34,8% de la població activa total en l’horitzó 2021.

L’Idescat elabora també projec-

cions a llarg termini, fins al 2041.

Malgrat la incertesa existent a tan llarg termini, és important disposar de dades que permetin analitzar i quantificar l’efecte de l’envelliment, que és la característica comuna i principal que presentaran a llarg termini les poblacions dels països més desenvolupats.

Es preveu que al 2030 un 62% dels homes i un 50% de les dones de 60 a 64 anys seran laboralment

EL SOU MITJÀ DELS TREBALLADORS SE SITUA EN ELS 21.636 EUROS ANUALS EL 2011 actius. Aquestes taxes representen un fort augment en relació amb la situació actual (48% dels homes i 32% de les dones) i són conseqüència de les noves disposicions legals sobre l’edat de jubilació i el període de cotització necessari per accedir a les prestacions de jubilació.

Entre la població de 65 a 69 anys es preveu una taxa d’activitat del 20% i del 17% per a homes i dones respectivament.

L’augment cada vegada més ràpid del nombre d’habitants jubilats, combinat amb el creixement lent del nombre d’habitants laboralment actius, resultarà en una forta disminució de la raó entre la població activa i la població jubilada de 65 anys i més. Actualment, l’any 2011, hi ha 3,2 habitants actius per cada habitant jubilat.

Es preveu que, a partir de la ter-

cera dècada d’aquest segle, quan comencin a jubilar-se les generacions del baby-boom, nascudes en el primer quinquenni dels anys setanta del segle passat es passarà a una situació en la qual hi haurà a l’entorn de 2 actius per cada habitant jubilat de 65 anys i més (2,4 el 2031 i 1,8 el 2041).

En el segon dels estudis, les conclusions assenyalen que els sous mitjans dels directius espanyols -72.804 euros anuals- i dels comandaments intermedis -37.434han perdut poder adquisitiu des de l’inici de la crisi: un 3,1% i un 1,5%, respectivament, segons un estudi de l’escola de negocis Eada. L’informe assegura que els assalariats, per contra, han vist incrementat el seu poder adquisitiu en un 1,3%, encara que reconeix que aquest col·lectiu, amb un sou mitjà de 21.636 euros a l’any, és el més perjudicat per la crisi, ja que és en el que més s’ha aferrissat la destrucció d’ocupació.

L’anàlisi dels ingressos d’aquests col·lectius des de 2007 fins a 2011 revela que els salaris mitjans actuals de totes les categories professionals estan per sota dels que hi havia fa dos anys, quan els directius cobraven un 1% més que ara i els comandaments intermedis, un 2,5 % més. El sou mitjà dels directius ascendeix el 2011 a 72.804 euros bruts anuals i el dels càrrecs mitjos a 37.434, cosa que situa el poder adquisitiu perdut, tenint en compte que la inflació acumulada des de 2007 és del 9,1 %, en el 3,1% i l’1,5%.

L’estudi assenyala, per contra, que els empleats han aconseguit, al judici dels autors de l’informe, “capejar el temporal”, amb una lleu alça del seu sou del 1,3 %.

Els autors de l’informe admeten,

no obstant això, que els assalariats són, de tota manera, el col·lectiu més castigat per la destrucció d’ocupació”, per la qual cosa detallen que els que han aconseguit incrementar lleument el seu poder adquisitiu són “els que no han perdut el seu lloc de treball”. A més de ser el col·lectiu al qual la crisi ha passat factura de manera més agressiva, el salari mitjà actual dels assalariats a Espanya se situa en 21.636 euros bruts.

El professor d’Eada Jordi Costa ha assegurat que les dades revelen que “els directius van ser els primers que es van adonar de la crisi i van reorientar els seus sous, mentre que els empleats els incrementen pels efectes dels convenis col·lectius”.

A més del sou directe, els directius han mantingut prerrogatives com l’ús de mòbil, portàtil i automòbil a càrrec de l’empresa, encara que la crisi s’ha fet notar també en les extensions d’aquests complements salarials. L’informe assenyala també que la crisi tot just ha variat la relació entre la retribució fixa i variable dels directius, encara que a qui més ha afectat és als directors comercials i de recursos humans.

El director general d’una gran empresa és el que percep un major salari (136.000 euros de mitjana).

En l’apartat de conclusions, els autors de l’informe assenyalen que, en vista de la profunditat i dimensió de la crisi, les empreses haurien de replantejar-se el seu model retributiu actual, basat majoritàriament en les compensacions econòmiques. Al seu judici, elements com la flexibilitat horària, la conciliació o les pràctiques de desenvolupament professional són elements a implantar com a formes de retribució no específicament econòmiques.

novembre 2011

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

novembre 2011

ACTUALITAT

Les franquícies es presenten amb força a Vilafranca en plena crisi econòmica En els darrers 5 anys les franquícies s’han duplicat a la capital de l’Alt Penedès, i ja representen el 5,67% del total d’establiments comercials LÍDIA OÑATE Recentment s’ha obert a Vilafranca una de les franquícies més esperades dels darrers anys: Stradivarius. No pas per la botiga en si, sinó pel que representa: l’obertura del centre comercial de Vilafranca, i de l’Alt Penedès per extensió, a d’altres franquícies de més renom i preus competitius. Sens dubte, la capital de comarca ha entrat en un dels períodes que promet ser de regeneració comercial, amb grans marques que permetin recuperar aquells clients que fa un temps van decidir marxar cap a Vilanova, Igualada o Barcelona a fer les seves compres.

Actualment, Vilafranca té un total de 794 comerços, 45 dels quals són franquícies, segons les dades facilitades pel Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca. En els últims cinc anys aquesta xifra s’ha duplicat, cosa que certifica que aquest model d’empresa és un dels més pròspers i rendibles a curt termini. Un dels avantatges de la franquícia és, precisament, el préstec de la marca i la seva imatge. Aquest factor permet arribar a un públic més nombrós en poc temps que no pas començant des de zero. Els empresaris ho saben i per aquest motiu aposten per franquiciar la seva empresa, i altres fan el mateix, però adquirint-la. El de l’hosteleria és un dels sectors que exigeix les quantitats més altes per començar a operar amb el comerç, tot i que també és amb el que s’obté una rendibilitat més elevada. És el cas de Burger King, a partir de 550.000 euros, La Mafia se sienta a la mesa, a partir de 354.000 euros, o McDonald’s, entre uns 820.000 i 1.450.000 euros. En l’àmbit de roba, United Colours of Benetton demana 60.000 euros, Mango calcula uns 1.500 euros per metre quadrat, ...

Però també n’hi ha en altres sectors, com el de l’informàtica. Beep va ser una de les primeres empreses d’aquest sector d’adoptar el model de franquícia, i es pot adquirir a partir d’uns 20.000 euros. El preu d’una franquícia està relacionat amb el rang d’importància que ocupa una marca en el mercat, però també per la facturació que presenta, ja que no és el mateix el sector hosteler que el dels electrodomèstics. En el cas dels supermercats, per exemple, Carrefour requereix una inversió de 1.000

euros per metre quadrat per funcionar en locals amb un mínim de 275 m2.

Sigui quina sigui la quantitat inicial necessària, els experts recomanen que l’emprenedor dediqui només el 40% dels seus recursos, mentre que la resta ho aporti una entitat financera. A l’hora d’escollir una franquícia, cal tenir en compte les capacitats i possibilitats de la cadena que es vol adquirir i verificar que el negoci escollit és rendible i tingui perspectiva de futur. És molt més atractiu invertir en una marca amb una taxa de creixement positiu, que no pas una marca consolidada que comporti una despesa inicial més alta, però no asseguri un bon negoci en el futur.

DES DE 2006 S’HAN OBERT 22 NOVES FRANQUÍCIES, LA MEITAT DE LES QUE HI HA ACTUALMENT La franquícia, com a tal, implica una millor distribució de productes i serveis, a més de tenir preus més baixos dels proveïdors. Ara bé, per la mateixa qüestió, l’empresari que adquireix una franquícia està lligat a les instruccions del franquiciador i a les relacions comercials que estableix amb diversos proveïdors. A tot això, cal sumar un benefici menor al d’una empresa sense franquiciar, ja que és compartit.

Tot i aquests inconvenients, la franquícia permet assolir un bon nivell de negoci a curt termini, si s’ha apostat per una bona marca i està ben ubicada en una zona comercial.

Una de les grans demandes perquè les grans marques s’establissin a Vilafranca era, precisament, la ubicació. Aquests tipus d’empreses tenen un ampli assortiment dels seus productes, i això les obliga a adquirir locals força més grans del que es podia al centre de Vilafranca. El canvi de normativa, que hi limitava la instal·lació d’establiments comercials de més de 400 m2, va permetre, des de principis d’aquest agost, obrir

 Stradivarius ha estat la darrera franquícia d’obrir a la capital de l’Alt Penedès

la veda a aquells comerços que per qüestions d’espai encara no s’havien pogut establir a la capital de l’Alt Penedès.

Però la cursa de les franquícies ja va començar fa uns quants anys.

Segons el Patronat de Comerç i Turisme, al 2002 Vilafranca registrava 17 franquícies d’un total de 698 comerços, el que suposava només un 2,43%. Nou anys més tard, aquesta xifra s’ha gairebé triplicat en nombres absoluts, amb 45 franquícies, que representen el 5,67% d’un total de 794 comerços. Com a anècdota cal dir que al 2009, any en què la crisi econòmica va colpejar tots els sectors econòmics, van obrir 7 noves franquícies a Vilafranca, l’any en el qual se’n van registrar més. Un dels problemes que l’associació de comerciants Centre Vila, impulsora del canvi de normativa i cercadora de marques comercials per revitalitzar el comerç a cel obert, ha acusat durant els darrers anys ha estat l’alt preu del lloguer dels locals. Aquest aspecte no només és un impediment per a les franquícies, sinó per al comerç en general.

Segons la gerent de l’Associació, Cristina Bundó “aquesta és la nostra gran lluita, que esperem que en un futur es pugui solucionar”.

Mentre a la resta de ciutats el metre quadrat del lloguer d’un local té un preu d’entre 16 i 20 euros, a Vilafranca ronda els gairebé 40 euros i en algun cas els supera.

Bundó ho troba “un disbarat” que no ajuda a que vinguin nous comerços.

Malgrat tot, en els darrers mesos s’han establert noves botigues al centre de Vilafranca, com Aynï, La tienda de Lolín o el mateix Stradivarius, cosa que ha contribuït a generar més moviment comercial a la ciutat.

AL 2011 S’HAN OBERT 30 ESTABLIMENTS COMERCIALS NOUS I NOMÉS S’HAN TANCAT 18 Amb el canvi de normativa, l’Associació ha volgut compaginar el comerç tradicional i el de les franquícies, per tal de mantenir aquell comerç originari del centre de Vilafranca, però, a la vegada, satisfer la demanda dels clients, que volen més oferta diversificada i orientada a les grans marques i franquícies.

Quant al comerç en general, Vilafranca també recull bones dades, ja que, malgrat haver patit 18 baixes d’establiments comercials, se n’han obert 30 de nous. Així, el balanç que en fa el Patronat és

força positiu, ja que s’incrementa lleugerament el nombre de comerços respecte els anys 2010 i 2009, un any que, tot i ser bo per al negoci franquiciat, es va notar més el tancament de botigues, passant de 834 a 787 comerços.

D’entre els establiments més comuns a Vilafranca, es troben els d’ús quotidià alimentari, amb 242 i un increment del 39% en els darrers nou anys; els d’equipaments per la llar, amb 179 i un augment del 14% en el mateix període, i el d’equipaments per a la persona amb 166 comerços i una variació, positiva del 17,7%. Els únics sectors que han perdut establiments han estat el d’ús quotidià no alimentari i el de vehicles i carburants, amb una baixada del 22,5% i el 10,77%, respectivament.

A nivell espanyol, el sector de les franquícies també viu bons moments, i actualment és dels pocs que creixen any rere any. Per aquest 2011, s’espera que les franquícies arribin a una facturació de 20.000 milions d’euros, xifra que suposarà un augment del 2% respecte el 2010. Tot i això, l’ocupació en el sector es preveu que disminueixi entorn al 4%. A mitjan de 2011 els establiments franquiciats van disminuir un 0,25% respecte al desembre de 2010, tot i que les previsions són que s’acabi l’any amb un augment del 0,93% i una inversió total aproximat de 7.000 milions d’euros.

Penedès Econòmic

novembre 2011

7

ACTUALITAT

Fum, fum, fum Cada família penedesenca es gastarà uns 700 euros per Nadal, entre regals i alimentació REDACCIÓ

El pessebre, els llums, les decoracions, el tió, l’arbre, el caganer, les nadales i les compres, sobretot les compres, ja han arribat. S’acosta l’època de l’any en què les famílies més gasten en regals i compres diverses, però la difícil situació econòmica que travessa Europa i l’evolució prevista per a 2012 marcaran la conducta dels consumidors durant les properes festes.

La incertesa dels consumidors sobre el seu futur varia al ritme de la volatilitat dels mercats. Utilitat i millor preu seran, en aquest context, els atributs més buscats pels consumidors.

Aquestes són algunes conclusions de l’estudi de consum nadalenc elaborat per Deloitte, que arriba enguany a la seva setena edició, i que analitza les tendències i actituds dels consumidors de tot Europa respecte a les preferències i hàbits de compra per Nadal.

Les incertes perspectives de futur seran, doncs, les culpables del consum contingut de les famílies.

Aquesta actitud de contenció del consum ve motivada per la percepció actual de la situació econòmica i les perspectives per al pròxim any.

Dos de cada tres europeus i espanyols consideren que actualment l’economia està en recessió i només un 9% opina que l’evolució el 2012 serà positiva. Espanya, però, és el país més optimista de la zona euro al costat de Polònia. Un 13% de la població espanyola considera que la situació econòmica del país millorarà l’any 2012, xifres que contrasten amb el pessimisme que s’experimenta a la resta de països més afectats per la crisi com Grècia, on només el 3% creu que hi

haurà recuperació el 2012 o Itàlia (4%). No obstant això, a nivell intern, més de la meitat (54%) dels espanyols pensen que l’economia nacional empitjorarà el pròxim any.

A nivell personal, augmenta el percentatge de consumidors a Espanya que considera que aquest any té la mateixa o major capacitat de despesa que l’any passat, cosa que motivarà un nivell de consum similar al de 2010. Així, durant el pròxim Nadal, cada llar espanyola preveu gastar uns 668 euros enfront dels 655 euros de l’any passat. Al conjunt d’Europa, on

EL 60% DE LA DESPESA NADALENCA ES DESTINA A REGALS I EL 27% A ALIMENTACIÓ la despesa mitjana serà de només 555 euros, destaca l’estancament en el consum a Portugal, Grècia i Irlanda, països on està afectant més la crisi, i l’increment, un any més, als països de l’Europa de l’Est. Aquesta xifra situa Espanya com el quart país que més gasta per Nadal a Europa, per darrere d’Irlanda (943); Luxemburg (923) i Suïssa (841). Tot i això, cap país superarà els 1.000 euros de mitjana per primer cop des de 2003, quan es va començar a fer l’estudi.

Per Deloitte, el fet que Espanya sigui un dels països que més gasta és perquè aquí hi ha “una tradició” molt arrelada d’aquestes festes”.

Dels 668 euros que es gastarà

cada família espanyola, un 60% es destinarà a regals, més d’una quarta part, el 27%, a alimentació i la resta a oci, el 14%. Segons la directora de l’estudi, Victoria Larroy, si bé en els últims anys, a causa de la crisi s’ha anat retallant el pressupost destinat a la compra d’aliments, el marge per seguir reduint les despeses en alimentació ja és molt petit.

El consum, en època de crisi, ve marcat per la racionalitat i la practicitat a l’hora d’escollir en què gastar els diners. Així, durant el pròxim Nadal es consolidaran encara més alguns dels comportaments de consum que ja es van veure el 2010. El regal útil serà la prioritat dels consumidors, mentre que la recerca del millor preu tindrà cada vegada més pes en la presa de decisions. No obstant això, decreix l’interès del consumidor pel mercat de segona mà, alternativa per a la compra de regals econòmics el passat any, preferint aprofitar les rebaixes de gener i les promocions dels comerciants abans de Nadal.

El procés de consum (recerca, comparació i compra) es caracteritzarà el 2011 per ser una experiència multicanal, convertint la compra presencial com la fórmula més utilitzada un any més. Gaudir de l’experiència de compra, poder disposar d’assessorament professional i la facilitat per canviar productes són els motius principals pels quals el consumidor optarà per la compra presencial.

La compra exclusiva de productes a través d’Internet serà encara reduïda, encara que cada vegada major, i entre els regals més comprats a través de la xarxa destacaran la música, les pel·lícules, els videojocs i els llibres.

La revolució de les xarxes socials

encara no arribarà a les compres nadalenques, encara que seran cada vegada més utilitzades per buscar informació en llocs específics de botigues i marques.

Per això que és fonamental que els distribuïdors incrementin i gestionin adequadament la seva presència en aquests mitjans.

ESPANYA ÉS EL QUART PAÍS ON MÉS ES GASTA PER NADAL, PER DARRERE D’IRLANDA, LUXEMBURG I SUÏSSA La diversitat en l’elecció d’establiments augmenta respecte a passades edicions, amb cadenes especialitzades i grans magatzems com les opcions preferents a l’hora de comprar regals, i hipermercats i supermercats com

principals opcions de compra d’alimentació. En aquest segment, a més, s’observa en aquesta edició un reequilibri entre el consum de marca blanca i el de marca del fabricant, que guanya pes després dels últims anys de creixement de la primera.

D’entre els regals més realitzats, els perfums i els cosmètics són els reis. Encara que les famílies espanyoles prefereixen rebre com a regals llibres, roba, sabates, diners en efectiu, viatges i perfums (per aquest ordre) com a regals per Nadal, els perfums i els cosmètics seran els presents més realitzats a causa del preu i a l’atractiu de les ofertes d’aquests productes. A continuació vindran la roba, les sabates, els llibres, els productes de salut i bellesa i els acessoris (com poden ser maletes de viatges).

Com novetat, aquest 2011 apareixen entre les opcions més triades per regalar els paquets d’experiències (salut, bellesa, estades, esdeveniments). Per als més petits, els pares optaran per la compra de regals educatius, perdent ganxo els videojocs, que sí que seran l’opció més regalada per als adolescents.

8

Penedès Econòmic

novembre 2011

EMPRESA

Alpha 13 Airsoft ven rèpliques d’armes reals per a jocs en grup Fer guerres amb armes simulades i equipació real és una activitat esportiva que es posa de moda JOSEP MARIA ROCA Fa sis mesos que a Vilafranca hi ha un espai dedicat a una activitat que gaudeix cada dia de més practicants. Les imatges d’exèrcits de civils vestits amb un equipament militar i disparant és habitual en moltes pel·lícules d’acció, sobre tot americanes. Aquests grups d’executius, d’empresaris o d’amics són fans del paintball o de la nova sensació, més realista: l’airsoft. Aquesta darrera opció està introduint-se al nostre país i té una sèrie d’avantages per a aquells que són afeccionats a les armes, ja que les que s’utilitzen en el combat de joc són rèpliques de les autèntiques. Vistes a distància, només un expert sap distingir una arma real d’una de joguina feta a escala i amb una gran qualitat. Perquè una joguina són, legalment, aquestes rèpliques de pistoles, fusells i subfusells que utilitzen en la realitat soldats dels exèrcits més potents del món i tots els col·lectius policials.

L’empresa Alpha 13 Airsoft vol assortir jugadors i afeccionats a aquesta activitat dels elements que necessiten per practicar-la, tant a nivell d’armes com en la resta d’accesoris, alguns dels quals són obligatioris per a competir. A més de les rèpliques de les armes i de les bales, que són biodegradables, es venen proteccions (obligatòries les dels ulls i la boca), vestits de camuflatge, mires telescòpiques i un nombre il·limitat d’objectes que poden complementar un equipament que pot ser tan complet com es vulgui per anar a competir.

Una sèrie d’instal·lacions preparades arreu de Catalunya permeten establir combats que tenen una regulació pròpia que evita que l’airsoft es converteixi en una apologia de la violència o la guerra. De fet, les actituds violentes o excloents estan prohibides i els jugadors que inclompleixen les normes són expulsats. Els jugadors, en grup o en solitari, poden acostar-s’hi i incorporar-se al joc en partides que es creen allà mateix i que tenen com a objectiu una acció militar: conquistar un comandament, guanyar una bandera, eliminar un escamot... Tot per un mòdic preu de lloguer.

L’Isidre Jiménez es el propietari d’Alpha 13 Airsoft. És un seguidor d’aquest esport a qui la possibilitat de cobrir les necessitats de la important clientela que hi ha a la comarca, ja que els jugadors només podien abastir-se del mate-

 A Alpha 13 es troben armes, però també tots els accesoris per crear un exercit per jugar  Les armes d’Airsoft no permeten modificar-se per fer foc

rial per internet. “Vaig pensar que calia algú que ajudes els interessats a cercar allò que buscaven i, com que conec l’airsoft i el seu món, des de la botiga podem ajudar aquells que ho vulguin a millorar els seus equips o fer-ho fàcil a aquells que s’hi vulguin iniciar”.

“Ens hem instal·lat a Vilafranca perquè sóc d’aquí i, malgrat haverhi molts afeccionats, no hi havia cap botiga. Triar la Girada ha estat un encert perquè és un barri tranquil, amb lloc per aparcar i aprop dels eixos viaris que ens acosten a la resta de poblacions”.

Alpha 13 Airsoft és un comerç específic on es troba tot el que es venda i reparació de tot tipus de material d’airsoft i de complements esportius. De fet, alguns dels articles (roba tèrmica, armilles, etc...) són iguals a als usats pels cossos estatals, la qual cosa fa que alguns policies siguin clients de la botiga. Les pistoles, fusells i altres rèpliques de les armes tenen una semblança quasi perfecta a les de veritat; però no admeten cap modificació que les pugui fer disparar foc real. El preu d’aquestes armes va des dels 85 euros d’una pistola senzilla als 1.500 euros d’un dels models més grossos. L’equipació completa –incloent vestit, armilla i peces de seguretat-, pot costar uns 500 euros. El lloguer dels “camps de batalla” està, de mitjana, al voltant d els 10 euros per sessió.

L’airsoft és un esport o joc on se simulen enfrontaments armats, utilitzant rèpliques d’armes reals d’ús en exèrcits i cossos policials. Les rèpliques són de plàstic o metall i tenen la mida de les originals. Els jugadors duen roba de camuflatge, que fa de l’airsoft un esport molt més realista que el seu competidor directe, el “paintball”.

L’airsoft neix als 80 al Japó, on les lleis de control d’armes de foc són molt estrictes. Per això, alguns empresaris dissenyararen rèpliques perfectes d’armes reals, les quals disparaven amb petits impulsos d’aire boles de PVC. Les rèpliques funcionen elèctricament, per gas o amb molla. Disparen boles de 6 mm (n’hi ha de 8mm) de diàmetre a velocitats entre 55 m/s i 150 m/s i d’entre 0.12 g. - 0.43 g. amb una cadència de tir i abast variable segons la rèplica. Les proteccions que porten els jugadors (caretes especials) permeten que es pugui gaudir de l’acció sense risc de ser lesionat.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

PENEDÈS JTSP- Joves tot i que sobradament preparats Fent referència al lema d’un anunci de televisió dels anys 90, em ve al cap la idea que va exposar l’Eduard Punset al programa Com va la vida: “La humanitat sempre ha apostat pels joves en moments de crisis, ells eren els més forts per caçar, per innovar, per treballar sense vicis, sense pors, sense influències”. A més, som joves, tot i que sobradament preparats.

Perquè no comencem a fer cas a la història?

Al Penedès, en concret, però a tot el país en general, es necessita una injecció de noves formes de pensar i fer, i sense por, una regeneració a tots els nivells: empresarials, polítics... Un xic de confiança a les noves generacions, que evidentment s’ha de compatibilitzar amb l’experiència dels més savis.

Al final, podem entendre que aquest canvi és difícil, ja que els més grans que ocupen els seu càrrec, no volen perdre la seva preuada cadira, i fins a cert punt un poder intrínsec que tenen. Però, no s’adonen de dues coses: la primera és que sense els joves, no sortirem de la crisis, i la segona és que quin futur volen pensar? Quan ja estan a una avançada edat, que tenen mes passat que futur.

Diuen que no comences a mirar el futur, fins que no tens fills per al quals els vols un món millor. En aquest cas és el mateix, els temps que vénen són nostres i no d’ells. Hem d’eliminar tots els vicis existents, fer les

coses diferents per tenir resultats diferents.

Els joves, estem trucant a la porta, sense resposta, i això es greu!

Hi estan havent canvis als “poders” vitivinícoles, a la DO Penedès, al consorci de Turisme, però n’hi ha d’altres que encara no: la DO Cava necessita molt i molt urgent un canvi generacional, AVC també, alguns nivells de l’Ajuntament, el mateix, suma i segueix...

Fem un crida, potent, ferma, a mirar de canviar les coses, potser els joves ens equivoquem, però, com a mínim, provem-ho, no estem parats, volem participar. Estic cansat de veure actes, fotos, on el poder són tot gent amb més de 50 anys. No anem bé, companys...

Als nivells de decisió i execució, deixeu-nos als joves participar activament, per què no creem dues figures?

La del directiu jove preparat, sempre acompanyat per un assessor savi.

Altruisme, esforç, no a la por, ganes de canviar, de treballar, de col•laborar, aquests són els nostres valors, les nostres ganes i la nostra força. Compteu amb nosaltres?

Deia Albert Einstein: “... aviat arribaré a l’edat estacionària i estèril en què un comença a queixar-se de la mentalitat revolucionària dels joves”.

Podreu dormir tranquils tots els que esteu als poders, sabent que per por a perdre la cadira, no regenerem el sistema i per tant el futur pinta gris?

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

novembre 2011

9

ACTUALITAT

Les llicències d’obra a Vilafranca se situen en els nivells més baixos JOSEP BARELLA El sector de la construcció segueix en les seves hores més baixes. En cada nova estadística que apareix, la situació sembla complicar-se més, i les previsions apunten que el creixement serà més lent del previst. Si algunes fonts apuntaven que la recuperació podria iniciar-se l’any 2013, el nou informe d’Euroconstruct elaborat per l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) assenyala que al 2012 es tocarà fons, i no serà fins el 2014 que es podrà començar a parlar de nou de creixements positius. Segons aquest informe, l’any 2012, el descens en el sector de la construcció serà del 10%, i per al 2013 es preveu un estancament, amb un creixement negatiu d’entre un 1 i un 2%, amb possibilitats de veure la llum a finals de 2014.

El responsable de la Unitat de Prospectiva Econòmica de l’ITEC, Josep Ramón Fontana, atribuïa

aquesta prolongació de la crisi en el sector a la caiguda de la inversió en infraestructures, que fins el 2010 compensava part de la reculada del sector de l’edificació, i a la persistent manca de crèdit. Així, la caiguda del 9% prevista per a 2012 se sumarà al 19% d’aquest any, cosa que agreujarà la “crítica” situació d’un sector que ja en el període 2008-2010 es va contreure fins a la meitat, tant en termes de producció com d’ocupació.

De moment, les dades disponibles semblen donar-los la raó. A Vilafranca, el sector de la construcció està passant els pitjors moments dels darrers 10 anys. Des que es publiquen les dades, l’any 2000, en cap moment hi havia hagut una situació semblant. Les llicències d’obra, ja sigui d’obra nova, reforma o ampliació de façana, estan en el seu punt més baix. En el moment de màxim esplendor del boom immobiliari, l’any 2004, a la capital de l’Alt Penedès es van concedir 84 llicències d’obra nova, un 82% més de les que es

van concedir l’any 2010, amb les conseqüències que això implica, també, en els ingressos a les arques municipals, que hauran de reestructurar els seus pressupostos per adaptar-los a la nova situació.

Les ampliacions de façana, com en les llicències d’obra nova, també van tocar fons l’any 2010, i se’n van concedir 35, molt lluny de les 73 que es van concedir només 5 anys enrere.

La sortida que estan trobant les constructores, en aquests moments, arreu del país, està en les reformes i rehabilitacions. Després de dos anys de forta caiguda, sembla que les reformes comencen a veure la possibilitat de ser el salvavides del sector, i a Vilafranca es van concedir 19 llicències al llarg de l’any 2010, superant les que s’havien concedit en els dos anys anteriors. Segons l’informe Euroconstruct, el subsector de la rehabilitació serà el que tindrà més possibilitats de revertir la dinàmica negativa i es considera que l’adequació dels habitatges, a

Font: Ajuntament de Vilafranca

més d’oportuna per a reactivar el sector, és necessària per a complir la directiva europea que estableix que el 2018 tots els edificis haurien d’autoproveir-se de l’energia que necessitin.

Espanya, segons l’ITEC, va molt endarrerida respecte a altres països europeus a l’hora de complir aquesta normativa. Per Anton Maria Checa, director de l’ITEC, el

camp de la rehabilitació “encara té molt camí per recórrer”, en al·lusió al model alemany, que només subvenciona obres que augmentin l’eficiència energètica de l’edifici i vincula les ajudes a l’estalvi aconseguit. Checa subratllava que Espanya “va endarrerida” respecte a altres països com França, que ja han començat a adoptar mesures d’aquest tipus.

10

Penedès Econòmic

novembre 2011

EMPRESA

METALÚRGICA DEL PENEDÈS, S.A. GUARDONADA AL DIA DE LA CAMBRA

BODEGAS BILBAÍNAS DUPLICA EL SEU BENEFICI EN EL 1R TRIMESTRE

EL BANC D’ESPANYA INTERVÉ EL BANC DE VALÈNCIA

El passat dimecres 26 d’octubre es va celebrar el Dia de la Cambra a l’edifici Casa Llotja de Mar de Barcelona. L’acte va ser presidit pel secretari general d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Enric Colet, i el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls. Es va reconèixer i premiar les trajectòries d’empreses que celebraven 50, 75, 100, 150, 175 i 250 anys.

De la comarca de l’Alt Penedès va ser premiada Metalúrgica del

Bodegas Bilbaínas, pertanyent al Grup Codorníu, va tancar el seu primer trimestre fiscal, entre l’1 de juliol i el 30 de setembre, amb un benefici net de 0,4 milions d’euros, que suposa duplicar el resultat de 0,2 milions d’euros obtinguts en el mateix període de l’exercici anterior. La xifra bodeguerea va augmentar un 10,5% fins als 2,1 milions d’euros, tal com va informar l’empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El Banc d’Espanya va anunciar el passat 21 de novembre la intervenció del Banc de València, el qual té una oficina a Vilafranca del Penedès. Ho va fer substituint els seus administradors pel Fons de Reestructuració d’Ordenació Bancària, que injectarà fins a 3.000 milions d’euros a l’entitat. D’aquests mil seran en capital i els 2.000 restants en crèdits. El FROB s’encarregarà de l’administració per estabilitzar i recapitalitzar el banc valencià.

Penedès, S.A., empresa fundada l’any 1961, pels seus 50 anys de trajectòria empresarial.

Actualment, l’empresa Metalúrgica del Penedès està ubicada al polígon industrial de la Xarmada de Pacs del Penedès.

Els rumors d’intervenció es van començar a estendre després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) suspengués cautelarment la seva negociació.

Les accions de l’entitat en el moment de la suspensió registraven una caiguda del 3,27%.

Els sectors comercial i hosteler Citroën promociona usen el seu enginy per l’11/11/11 el nou DS5 a Twitter Vilafranca i comarca van poder aprofitar descomptes en roba, joies i restaurants durant un dia

El vehicle es va poder provar a través de les xarxes socials

LÍDIA OÑATE Amb motiu de la data històrica del passat divendres 11 de novembre de 2011 (11/11/11) establiments comercials i restaurants de l’Alt Penedès van oferir diferents descomptes i propostes relacionades amb el número 11.

En el cas dels comerços del centre de Vilafranca, l’Associació de Comerciants Centre Vila va endegar una campanya de descomptes de l’11%, a la qual es van adherir diversos establiments comercials de roba, complements o de regals. Cristina Bundó, gerent de l’associació, afirmava al Penedès Econòmic que la jornada comercial havia anat “força bé i els comerços estan contents”. Tot i això, Bundó va trobar a faltar l’adhesió

ALGUNS COMERÇOS VAN TENIR UN 80% MÉS DE CLIENTS QUE EN UN DIA HABITUAL de les agències de viatge o restaurants, que van preferir seguir amb els preus habituals. Un dels restaurants que sí va apostar per realitzar alguna iniciativa especial per l’11/11/11 va ser Cal Blay vinticinc, a Sant Sadurní. El restaurant va oferir 11 plats delicatessen a un preu d’11 euros cadascun.

D’aquesta manera, Cal Blay donava a conèixer la seva gastronomia

 Alguns establiments de Vilafranca feien descomptes de l’11%

a un preu més assequible que en dies habituals.

La joieria Martí Tarrida, situada al barri vilafranquí de l’Espirall, també va fer descomptes aquell divendres, i va ser molt més atrevit que la resta, ja que donava l’oportunitat d’adquirir qualsevol producte amb un descompte del 33% (sumant les tres xifres corresponents al dia, el mes i l’any). Sens dubte, va resultar una estratègia comercial d’èxit, ja que tal com explica Tarrida, “el divendres vam tenir un 80% més de clients que en altres dies”. Tot i això, esperava poder vendre peces de més valor, ja que la majoria de clients van optar per comprar peces mòdiques, és a dir, de quantia menor. Tarrida creu que “la gent no ha sabut aprofitar una oportunitat com aquesta, perquè es van fer descomptes a tots els productes sense excepció”. En general, però, el joier està content amb el resultat, que qualifica de “molt positiu”.

Com a anècdota, afirma que molts dels que van adreçar-se a la botiga

“sabien a què anaven i tenien molt clar què volien, encara que algun es fes el despistat”.

Al igual que en la joiera Tarrida, Bundó també ha explicat que moltes persones tenien constància dels descomptes per la publicitat dels dies previs. Això ha afavorit a la jornada comercial, ja que molts comerços van poder vendre part del seu estoc abans de la Campanya de Nadal. “Al llarg del dia va haver-hi més moviment del que és habitual”, comentava Bundó, el que més tard es va traduir en més vendes.

Paral·lelament a aquestes iniciatives comercials, la ONCE va organitzar un sorteig únic amb motiu d’aquest dia tan especial amb 11 premis d’un milió d’euros i un de més gros amb un premi d’11 milions d’euros, que va tocar a València. Sens dubte, una iniciativa original i arriscada que va aconseguir cridar l’atenció de moltes persones en veure la quantitat tan elevada dels seus premis.

 El Citroën DS5 es comercialitzarà a Espanya l’any vinent

Citroën ha llençat una innovadora campanya publicitària per presentar el nou model DS5, un vehicle que començarà a comercialitzar-se a Espanya durant el primer trimestre de 2012. La campanya, que es va presentar a Amsterdam, consisteix en una carrera automobilística però a través de les xarxes socials.

Aquesta és la primera carrera que es realitza a Twitter. Es va iniciar a Amsterdam el 17 de novembre a les 9h. La idea consistia que el pilot i el copilot del DS5 seguissin les instruccions dels “tuiters”. Facebook i Google Maps també van estar implicats en l’activitat. A través de Facebook, els usuaris van poder seguir la carrera en temps real des de la fan page de Citröen i a Google Maps van tenir possibilitat de controlar la trajectòria del vehicle.

A les 17h, el vehicle es va detenir en algun punt dels Països

Baixos, i el pilot i copilot van baixar per mostrar un codi secret. La primera persona que el desxifrés i tuités el codi es guanyaria un Citröen DS5. Per a participar, els usuaris havien d’utilitzar el hashtag #ds5race.

Sobre la campanya impulsada per Citroën, el cap de vendes del concessionari vilafranquí Auto Garatge Figueras, S.A., Gustau Tutusaus, afirmava que “és una iniciativa innovadora i molt interessant, que va fer participar a molta gent. Citroën sempre ha estat una empresa pionera en molts aspectes; varem ser dels primers d’introduir l’atracció davantera als vehicles i molts més avenços tècnics que després han anat incorporant les altres empreses”.

Aquest vehicle està dirigit a aquells que estimen els automòbils premium però que alhora desitgen trencar amb la visió conservadora que oferixen els models d’alta gamma.

Penedès Econòmic

novembre 2011

11

ACTUALITAT

La JCI Vilafranca lliura els guardons de la 3a edició dels Premis Penedesencs Va assistir a l’acte Dídac Lee, conseller delegat del grup Inspirit i membre de l’actual junta directiva del Futbol Club Barcelona REDACCIÓ

El passat divendres 11 de novembre, es va celebrar a la Masia la Torre del Gall de Sant Cugat Sesgarrigues, la gala de lliurament de la tercera edició dels Premis Penedesencs als emprenedors i empreses més destacades del Penedès, atorgats per la Jove Cambra de Vilafranca.

Els Premis Penedesencs tenen per objectiu destacar el caràcter emprenedor de persones i empreses del territori. La finalitat perseguida amb aquest acte és reconèixer l’actitud emprenedora, l’esforç i la dedicació d’un jove d’entre 18 a 40 anys, una trajectòria empresarial reconeguda i un personatge rellevant del Penedès. Tots han destacat personal o professionalment, i es poden considerar models a seguir.

Des del mes d’octubre es van anar

presentant les candidatures per a cada categoria, amb una gran participació. El jurat, format per membres de la Jove Cambra i experts en gestió de l’emprenedoria i el món de l’empresa, va avaluar cada candidatura i va seleccionar els finalistes de cada categoria.

Els guanyadors es van donar a conèixer al sopar dels Premis Penedesencs el passat divendres.

La gala de lliurament de la tercera edició dels Premis Penedesencs va acollir al voltant d’una setantena d’assistents i destacades personalitats del món polític, empresarial i de la JCI Catalunya. Per encetar l’acte, l’alcaldessa de Sant Cugat Sesgarrigues, Montse Albet, va dirigir unes paraules de benvinguda.Seguidament David Delgado, president de la JCI Vilafranca, i Jordi Plens, president de la JCI Catalunya, posaren en context el caràcter, la voluntat dels premis i els valors de la JCI. També van

 Jordi Plens, David Delgado, Dídac Lee i Isidre Also

assistir-hi Manel Monfort, regidor de de promoció econòmica de l’ajuntament de Vilafranca, Dolors Rius, regidora de comerç i turisme de l’ajuntament de Vilafranca, Jordi Solé, president de la Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC), Isidre Also, secretari general de l’ADEG, Joan Iniesta, president del Senat de la JCI Catalunya i Dídac Lee, conseller delegat del grup Inspirit i membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, que va parlar dels valors emprenedors que l’han acompanyat durant la seva vida, destacant la Jove Cambra Internacional, per la seva tasca en el món de l’emprenedoria.

Per altra banda, durant el mateix sopar, es va nomenar Gerard Santos i Salinas senador de la Jove Cambra. La senaduria és un títol honorífic que els socis de la JCI otorguen a aquells membres com a reconeixement a la seva trajectòria dins de l’entitat, i també un agraïment a la seva feina i dedicació.

Santos, diplomat en arquitectura tècnica i actualment gerent de QBM -empresa que dóna múltiples serveis en el món de l’arquitectura i la construcció- va ser secretari de la JCI Vilafranca el 2003. L’any 2004 va ser-ne president i el 2008 va ser vicepresident nacional, sent el responsable de l’àrea de Relacions Institucionals de la JCI Catalunya.

Gerard Santos, durant el seu agraïment, va destacar l’important paper que tenen els emprenedors a la societat quant a l’aportació d’idees, actitud i treball, sobretot en moments de crisi com la que

 Foto dels premiats i finalistes dels Premis Penedesencs

estem vivint actualment.

Finalment, va fer una crida a acostar-se a la JCI a tots aquells joves inquiets i actius, que vulguin ampliar els seus coneixements i que estiguin disposats a treballar per millorar la nostra societat.

La Jove Cambra Internacional és una associació a nivell internacional present a més de cent vint països d’arreu del món sense ànim de lucre, apartidista i no confessional. Està formada per joves emprenedors d’edats compreses entre els 18 i els 40 anys i té com a objectiu el desenvolupament d’habilitats directives, i de lideratge entre els seus socis a través de la realització de formació i el desenvolupament de projectes socials o empresarials, que aporten experiència als seus joves associats en matèria d’organització, planificació, control econòmic, motiviació d’equips humans i lideratge.

Premis Penedesencs 2011 Jove emprenedor d’entre 18 i 40 anys: Premi atorgat a Ernest Gili i Roger Vives pel portal www.esportspenedes.cat.

Van quedar finalistes Assumpta Miralles i Núria Rincón, de Cookie & Art i Albert Olaya, d’Intocable Digital.

Trajectòria empresarial reconeguda: Premi atorgat a Investigació i Recerca Culinària (IRC). Els finalistes van ser Infocket Información Portable i el despatx d’arquitectura Pinyol i Escala.

Personatge rellevant: Premi per a Pere Montserrat, d’Agro System i Catalana de Control Sanitari, i president del Futbol Club Vilafranca.

12

Penedès Econòmic

novembre 2011

EMPRESA

FINANÇAMET DISPONIBLE PER A LES EMPRESES ASSOCIADES A LA UEP

YAENCONTRE.COM PATROCINA LA PRIMERA CURSA D’ORIENTACIÓ

El passat 27 d’octubre es va dur a terme una trobada a la seu de la UEP amb Antoni Vallès, director comercial de l’Institut Català de les Finances (ICF), per conèixer de primera mà els mecanismes per accedir als 2.200 milions d’euros destinats a donar suport financer a les empreses catalanes.

En aquest sentit, la Unió Empresarial del Penedès s’ha constituït en “promotor financer” de l’ICF per les seves empreses associades, que comprenen empreses i autò-

El portal immobiliari yaencontre.com va patrocinar la cursa d’orientació solidària que es va celebrar el passat 19 de novembre a Sant Pere Molanta.

La cursa, adreçada a tots els públics, va tenir dos recorreguts, un de 4,5km. per dins del poble i voltants i un altre de llarg, d’11km. Els beneficis de la cursan aniran destinats a la Marató de TV3, dedicada enguany a la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits.

noms de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf. Com a promotor, la UEP gestionarà les peticions de les empreses sol·licitants d’una manera directa. També podrà actuar a través d’agents comercials vinculats a l’entitat per connectar més directament amb tot el teixit empresarial del territori.

Els bancs s’enfronten a una de les pitjors crisis de solvència El Delegat General de Barcelona Província de “La Caixa” ho atribueix a una gestió de risc equivocada LÍDIA OÑATE A principis de novembre es va celebrar un nou acte de Tribuna Oberta, a l’Hotel Domo de Vilafranca. En aquesta ocasió, els prop de 100 assistents van escoltar les paraules del Delegat General de Barcelona Província de “La Caixa”, Feliu Formosa, en una conferència sobre el sistema financer actual.

Formosa, que reuneix experiència en diverses caixes i bancs catalans com Caixa Manresa o el Banc Sabadell, va tractar el paper dels bancs dins de la situació de crisi econòmica actual.

A ESPANYA, ELS BANCS ES VAN EXPOSAR MASSA AL RISC IMMOBILIARI Per Formosa el problema principal d’aquesta crisi està relacionat amb una percepció equivocada del risc, que ha generat uns deutes excessius en la solvència de les entitats financeres.

En un moment com el que ha estat la primera dècada del segle XXI, caracteritzada per una població que estalviava molt més del que el mateix país invertia (com a Alemanya, els països del centre d’Europa, o els països emergents com la Xina), alguns bancs han relaxat els seus criteris de risc per trobar inversions rendibles, la qual cosa els ha perjudicat a llarg

 Formosa durant la conferència de Tribuna Oberta a Vilafranca

termini. És el cas d’aquells bancs que van invertir els estalvis que es generava al seu país en dos tipus d’actius que més tard van acabar sent problemàtics: títols hipotecaris americans i deute públic de països perifèrics, que tot i tenir l’euro com a moneda oficial, rendien molt més que el deute públic del seu propi país. Aquestes inversions són una de les claus per entendre “la importància de gestionar els criteris de risc”, remarcava Formosa. Aquesta manca de previsió o previsió errònia ha dut un grup de bancs a una situació de solvència molt delicada. En el cas espanyol, Formosa explicava que té dos problemes greus. D’una banda hi ha “un seguit de bancs que s’han exposat massa al risc d’inversions en el sector immobiliari”, mentre que per l’altra, les caixes d’estalvi han hagut de reordenar-se per poder continuar amb la seva activitat. Però aquí no acaba la cosa. La nova normativa europea obliga les entitats financeres a tenir un core capital del 9%, que suposa una dificultat afegida a aquells bancs i caixes que sí que havien gestionat correctament el risc i es trobaven

en disposició de proporcionar crèdits a empreses o particulars.

Amb aquesta mesura, la Unió Europea ha demanat als bancs i caixes que es proveeixin de més recursos propis dels mercats per enfortir-se en els propers mesos. L’objectiu, amb tot això, és crear un sistema financer més sòlid que l’anterior, encara que això també hagi obligat als accionistes a cedir control davant els mercats.

Però Espanya té un problema afegit, ja que la majoria de les entitats financeres han invertit en actius de deute públic espanyol, aquells que comportaven menys risc. A resultes de la crisi grega, s’ha obligat als bancs a recapitzalitzar-se per aquesta mateixa raó, per tenir inversions en deute de l’Estat. En el cas d’Alemanya o França aquest aspecte no suposa un greu handicap, ja que els seus bons estan ben valorats. No és el cas de l’espanyol, molt més feble a les tensions econòmiques que es viuen actualment a Europa. Això repercuteix als propis bancs, amb grans paquets d’actius de deute públic que cada vegada estan més mal vistos.

CONVENI ENTRE L’ADEG I “SOM SANT SADURNÍ” El president de l’Associació d’Empresaris de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf, Xavier Cardona, i el president de l’Associació “Som Sant Sadurní”, Robert Cardús, van signar el passat 10 de novembre a la seu de l’entitat sadurninenca un conveni marc de col·laboració que suposa el començament d’un seguit d’actuacions conjuntes.

Aquest acord està centrat sobretot en la compartició dels recursos provinents de les respectives ofertes socials, com ara els pro-

grames de formació, els serveis d’assessorament i borsa de treball, l’impuls i l’acompanyament a l’emprenedoria i la difusió complementària de tot tipus d’activitats i convocatòries.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

El poder de les paraules Hi havia una vegada, ... un home cec assegut en els graons d’un edifici amb un barret als seus peus. Portava un cartell que deia: “Sóc cec, una ajuda si us plau”.

Només hi havia unes poques monedes al barret.

Una dona que passava per allà, va treure unes monedes de la seva butxaca i les va deixar caure al barret.

Després va prendre el cartell, li va donar la volta, i va escriure algunes paraules.

Tot d’una el barret va començar a omplir-se. Molta més gent donava diners a l’home cec.

Aquella tarda, la dona que havia canviat el missatge va tornar a veure com estaven les coses. L’home va reconèixer les seves passes i li va preguntar: “Era vostè la que ha canviat el meu missatge aquest matí? Què va escriure? La dona va dir, “jo només escrivia la veritat”.

El que ella havia escrit era: “Avui fa un dia bonic i no puc veure-ho”.

Es tracta d’un relat, dels que utilitzem en els trainings, d’autor desconegut en aquest cas, i que fan pensar i ajuden a entendre. La primera nota i la segona deien la mateixa cosa?. Potser sí, o potser no, però evidentment, d’una forma molt diferent, vist el resultat. De la mateixa manera, que un petit canvi

estratègic en la comunicació de les nostres empreses pot influir immediatament en els resultats.

La paraula parlada es complementa amb la no pronunciada, la que s’emet per gestos, per signes, o amb traços en un paper, es l’anomenada comunicació no verbal.

Malgrat l´importància que li solem atribuir a la comunicació verbal, entre un 65% i un 80% del total de la nostra comunicació amb els altres la realitzem a través de canals no verbals. Per comunicarse eficaçment, els missatges verbals i no verbals, han de coincidir entre si.

Les paraules ben pensades i ben dites, poden educar, propiciar l’acostament i motivar. Amb una bona comunicació millorarem la qualitat de totes les nostres relacions.

Cal cuidar la nostra comunicació diària amb els nostres clients i amb el nostre entorn social. Tant és així, que la major part dels problemes que patim es deuen a la manca d’una bona entesa amb les persones que ens envolten. Cal comunicar, comunicar i comunicar.

I el que és ben veritat és que parlant la gent s’entén.

També es veritat que parlant la gent s’ofèn. Precaució, doncs, amb el poder de les paraules.

Penedès Econòmic

novembre 2011

13

EMPRESA

Caixa Penedès oferta pisos amb grans descomptes Caixa Penedès-BMN organitza a Vilafranca del Penedès, els dies 24, 25 i 26 de novembre, la segona jornada de portes obertes per tal de donar a conèixer una important oferta d’habitatges amb unes condicions de compra molt avantatjoses”. En total, s’oferiran un centenar de vivendes de 2, 3 i 4 habitacions i dúplex.

Els compradors que estiguin interessats a adquirir un d’aquests immobles gaudiran d’importants descomptes que poden arribar en alguns casos fins al 40% en el valor de l’habitatge. També s’oferiran finançaments especials que, depenent de la casuística de la compra, podrien ser del 100%.

Caixa Penedès disposarà del seu personal a les oficines de Vilafranca del Penedès (Ram-

bla de la Girada, 35) el dia 24 de 16:30 a 20h; el dia 25 de 16:30 a 20h i dissabte 26 de novembre de 10 a 14h i de 16:30 a 20h. En aquesta oficina s’oferirà informació sobre les característiques dels immobles, condicions financeres i mapes amb les ubicacions.

Fins ara, Caixa Penedès ha celebrat 19 jornades de portes obertes per mostrar immobles a tot el territori català. A la passada edició de Vilafranca, celebrada durant les Fires de Maig, més de 200 persones van visitar les oficines de l’entitat, on es va tancar una trentena d’operacions. Atesa la bona experiència i l’interès mostrat pels clients, Caixa Penedès-BMN torna a repetir aquesta iniciativa amb més oportunitats per als potencials compradors.

L’entitat “Dones d’Empresa” arriba a 500 dones associades “Dones d’empresa” aglutina dones emprenedores, directives i empresàries del Penedès Garraf REDACCIÓ

“Dones d’Empresa” va néixer l’any 2008 sota el paraigües de l’Associació d’Empresaris del Penedès Garraf (ADEG), la primera organització empresarial de les comarques del Penedès i el Garraf, i de la inquietud de diverses dones vinculades al món empresarial que tenien el neguit de fer xarxa i compartir experiències entre elles mateixes. De mica en mica va anar prenent forma aquest projecte que avui ja aplega 500 dones. L’objectiu principal de “Dones d’Empresa” és consolidar i potenciar una xarxa de suport professional per a emprenedores de tots els sectors d’activitat empresarial a través d’un fòrum plural d’opinions, experiències i aprenentatges amb la finalitat de positivar la imatge de la dona i treballar per a contribuir a elimi-

nar els obstacles directes i indirectes existents. Una aposta conjunta per aconseguir també l’accés a iniciatives empresarials d’interès, per establir aliances i sinergies amb altres professionals i per determinar estratègies d’actuació. Un dels pilars de l’entitat és la formació amb l’objectiu de potenciar les competències en femení. Per això,

enguany s’està impartint el programa Business Executiva XXI que proposa una formació de màxim nivell, a l’alçada de les bones escoles de negoci, programada en espais de temps compatibles per a les dones empresàries, directives i totes aquelles persones responsables de la direcció i la gestió de les empreses.

14

Penedès Econòmic

novembre 2011

EMPRESA

Remm Guitart posa en marxa el nou servei “Renault Pro+” El servei està disponible a les delegacions de l’Alt Penedès, el Garraf, l’Anoia i el Baix Llobregat REDACCIÓ

Oferir una solució a mida per a cada professional, tot adaptant-se a les seves necessitats d’una forma ràpida, eficient i del tot personalitzada. Amb aquest esperit neix “Renault Pro+”, el nou servei que ofereix Remm Guitart i que està dirigit a tots aquells emprenedors que vulguin gaudir d’una atenció tant personalitzada com ajustada a les característiques que requereix el seu negoci. Un servei que, a banda d’oferir unes condicions immillorables per a cada usuari, torna a posar de manifest que la marca automobilística aposta per un clar objectiu: treballar de professional a professional.

Remm Guitart posa a disposició de cada client una àmplia gamma de vehicles per assegurar la continuïtat del seu negoci, a banda de posar al seu servei un departament professional altament qualificat que donarà resposta a les seves necessitats empresarials.

Així ho assegura el gerent de Remm Guitart, Xavier Mas, qui remarca que el naixement de “Renault Pro+” és “una conseqüència lògica” del centre de negocis per a clients professionals que la com-

panyia ja va endegar pionerament l’any 2007. “Cada client té unes necessitats diferents i concretes.

Per tant gràcies a aquesta nova prestació, oferim unes condicions especialitzades per a cada professional”, apunta. I és que el nou servei contempla un ampli reguitzell de mesures destinades que no s’interrompi l’activitat diària de cada emprenedor.

Els avantatges de “Renault Pro+” inclouen des d’una àmplia gamma d’automòbils adaptats per a cada negoci fins a les facilitats en matèria de mobilitat i de vehicles de substitució professionals que

Remm Guitart posa a disposició de cada client, passant per l’adaptació del personal de la companyia als horaris i a la disponibilitat de cada usuari. El servei “Renault Pro+” està disponible a les diferents delegacions que Remm Guitart té a l’Alt Penedès, al Baix Llobregat, a l’Anoia i al Garraf.

La inauguració del servei es va fer el passat 16 de novembre a Molins de Rei amb la presència del director regional de Renault a catalunya, José Antonio de Olmo, el responsable de “Renault Pro+”, Julio de la Llana i el gerent de Remm Guitart.

Denuncien plans de pensions milionaris a Caixa Penedès REDACCIÓ

Que els treballadors de Caixa Penedès tenen plans de pensions impulsats per la mateixa entitat d’estalvis tots ho sabíem però, que n’hi haguessin alguns de milionaris, ha sorprès tothom.

Segons informava La Vanguardia en l’edició del dijous 24 de novembre, citant fonts properes a l’entitat, quatre directius tenen un pla de pensions que supera, de forma conjunta, els 20 milions d’euros. Es tracta de l’actual president i exdirector general Ricard Pagès, l’exdirector general, Joan Caellas, l’actual director general, Manuel Troyano, i l’exdirector de recursos humans, Jaume Jorba.

A Ricard Pagès li correspon una quantitat més gran, ja que era la persona amb un càrrec més alt.

Segons fonts del departament de comunicació del Grup BMN consultades pel nostre mitjà, “tots els treballadors de Caixa PenedèsBMN tenen un pla de pensions públic i, per tant, controlat pels diferents òrgans directius. Tanmateix, aquestes quatre persones tenen una pólisa d’assegurances que està dipositada en una entitat diferent a la de Caixa Penedès i que no està regulada per cap òrgan de control de l’entitat d’estalvis”.

Aquest pla s’ha anat dotant durant els últims anys, és a dir que la seva aprovació és anterior a la integració de Caixa Penedès dins del Grup BMN. A més d’aquest pla, cada directiu tenia el seu salari, dietes i, si corresponia, un blindatge per si es produïa un acomiadament.

El sindicat CCOO tenia la intenció de demanar informació sobre les remuneracions rebudes per la direcció de l’entitat, així

com la dimissió del president, Ricard Pagès, i del director general, Manel Troyano, en el Consell d’Administració que estava convocat per ahir al vespre, amb l’edició de Penedès Econòmic ja tancada.

Després dels escàndols d’indemnitzacions milionàries com el de la CAM o Nova Caixa Galicia, el Banc d’Espanya ha sol•licitat a totes les caixes que li facilitin els salaris, plans de pensions, dietes i blindatges dels directius corresponents als anys 2010 i 2011. Ara, davant els requeriments del supervisor espanyol, podria ser que els òrgans competents demanessin a aquests directius responsabilitats, tal com ha succeït a d’altres entitats.

Actualment només Troyano està en nómina de Caixa Penedès. Caellas i Jorba ja no treballen a l’entitat, mentre que Pagès continua com a president sense sou.

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Penedès, escola d’emprenedors La Generalitat ens acaba de sorprendre amb el pla “Catalunya, escola d’emprenedors”. Des d’Ensenyament, la consellera Rigau ha defensat la iniciativa tot inquirint que des d’ara els nostres joves a l’escola rebran “aprenentatge, i emprenentatge” i que això farà “engrandir i enfortir l’esperit emprenedor català”. Saludem la proposta del Govern, sens dubte, però alhora caldrà esperar que es comenci la casa pels fonaments; és a dir, que es tinguin en compte tant els docents com els entorns d’afectació dels nostres joves. Els primers revelen els coneixements; dels segons es deriva la transmissió dels valors. I no es pot interpretar l’emprenedoria sense els uns i sense els altres.

L’emprenedoria per decret trobarà reticències per part dels mestres, pel fet que aquests han rebut la formació adequada per impartir valors de ciutadania, no pas per fer apostolat de l’emprenedoria.

Fins i tot és possible que entre l’estament docent la figura de l’emprenedor estigui distorsionada.

Si ens ho prenem amb el necessari rigor, l’empelt emprenedor a l’escola s’ha d’iniciar a les facultats de Magisteri, tot preparant aquells que després hauran de transmetre els predicats de la cultura de l’esforç. Ens portarà anys abans no estiguem en disposició d’inserir els valors del compromís i del sacrifici en els nostres catecúmens.

De la mateixa manera, pel que fa als mestres més veterans s’ha de treballar en un primer estadi, tot imbuint primer el convenciment i després el mètode. No resulta gens fàcil perquè els bons mestres no tenen perquè ser, a més, bons aprenents.

En aquest sentit ja es coneixen, no gaire lluny d’aquí, experiències molt rellevants, prou exitoses.

Fa cosa de quaranta anys i tants més, als estudiants ens feien nadar en les aigües de l’hagiografia. La vacuna per als mals pensaments no era

altra que l’estudi de la vida dels sants. De les virtuts d’uns i altres, de tot el santoral, n’havíem d’aprendre i havíem de construir la nostra identitat personal; a casa també feien el que podien, els nostres pares. Llavors, l’onanisme era pecat; ara volem que els xavals siguin més autosuficients. Quina paradoxa. El cas és que ens van educar amb una mena de reg per aspersió.

Els valors que porta implícits l’emprenedoria requereixen un reg per immersió.

La societat ha d’entendre i ha de fer-se seus els beneficis de l’actitud contributiva.

Els nostres joves han de ser inoculats amb els virus de l’inconformisme, del repte personal i del compromís amb l’entorn, i han de rebre una preparació que estimuli la seva implicació en la vida dels municipis, fent-se sentir i fent-se escoltar. Això també és emprenedoria.

Això es pot aconseguir només si abans eduquem els docents. Ells han de ser els primers convençuts perquè ells són, en les etapes més permeables del procés educatiu, els que tenen la clau de l’èxit. El mateix podem dir de les famílies, perquè sens dubte en l’entorn afectiu també es formen els valors i les actituds.

Des de l’ADEG ja fa anys que treballem en programes de suport i acompanyament als nous emprenedors, particularment de la mà de la Mancomunitat. També impartim seminaris i xerrades en les escoles i els instituts. Hem tingut ocasió de col·laborar amb la majoria de centres docents del Penedès i, cada vegada més, ens demanen la nostra participació en sessions que no tenen altre propòsit que activar el botó ON dels estudiants. Això ens fa pensar que els mestres de casa nostra no han esperat l’engendrament de la consellera de torn. Ells i elles ja fa temps que han entès que l’escola penedesenca ha de ser proveïdora de valors emprenedors, d’una cultura de l’esforç i del sacrifici.

Penedès Econòmic

novembre 2011

15

EMPRESA

Tecnicarton obre un Ondunova dels Monjos inverteix centre fora d’Espanya 3,4M€ en un nou grup impressor REDACCIÓ

 Instal·lacions de Tecnicarton a Sant Pere Molanta

El fabricant d’embalatges especials Tecnicarton d’Almussafes (València) ha posat en marxa una nova planta ubicada a Baume les Dames (França), gestionada per la nova Tecnicarton France, societat creada a principis d’any. Es tracta del segon centre de disseny, muntatge i comercialització d’embalatges del grup fora d’Espanya, després del d’Agueda (Portugal). A més de la seu d’Almussafes, té també instal·lacions a Olèrdo-

la, Alcalà de Henares (Madrid), Mos (Pontevedra), Iurreta (Biscaia) i Dos Hermanas (Sevilla).

Els productes de Tecnicarton van dirigits principalment al sector de l’automoció (45% de les vendes totals).

Al 2010, les seves vendes van ascendir fins als 23,8 milions d’euros, un 37% més que en l’exercici anterior, amb exportacions per valor d’un milió d’euros i una plantilla formada per 95 treballadors.

El fabricant de planxes i caixes de cartró ondulat Ondunova, capçalera de GrupOndunova i amb instal·lacions a Santa Margarida i els Monjos, ha adquirit una nova impressora flexogràfica, que s’uneix al conjunt de màquines ja existents a la factoria. Es tracta d’un grup impressor d’alta gamma de la firma alemanya Göpfert.

L’objectiu d’aquesta inversió -el cost de la qual és de 3,4 milions d’euros- és accedir a nous mercats on els requeriments d’impressió són molt exigents. Això permetrà fabricar planxes i caixes de cartró amb unes imatges impreses de gran qualitat, molt més nítides i brillants, amb una resolució de 180 línies per polzada, capacitat de 5 colors i unes mides màximes de superfície a imprimir de 1.520mm. x 2.400 mm.

Atesa la ubicació geogràfica de la companyia, els primers envasos obtinguts amb aquesta màquina han estat de vins, cavas i licors.

Ondunova assegura que aquests

 Fàbrica d’Ondunova al polígon Pla de l’Estació dels Monjos

nous embalatges es transformen en una potent eina de màrqueting que aporta valor afegit als productes dels clients, amb colors més vius i atractius que permeten l’exposició directa del contingut en el lineal de venda sense necessitat d’altres elements afegits.

Ondunova va facturar més de 12 milions d’euros en el 2010 (un 15,16% més que l’exercici anterior) i forma grup amb els

fabricants de caixes Mediterráneo Cartón i l’empresa Envases Universales, amb instal·lacions a Torrelavit i Les Preses (Girona), respectivament.

De manera conjunta, les previsions de facturació del GrupOndunova per a l’exercici actual apunten als 20 milions d’euros, que, de complir-se, suposaria un creixement proper al 10% respecte l’any anterior.

LES EMOCIONS I LA TEVA RAÓ COMENCEN A PORTAR-SE BÉ.

CITROËN C5 HDi SEDUCTION PER 20.950 €* amb: NAVEGADOR AMB PANTALLA A COLOR DE 7” | LLANDES 17” | RADAR D’APARCAMENT DAVANTER I TRASER CLIMATITZADOR BIZONA | ENCÈS AUTOMÀTIC DE LLUMS | FARS LED | BLUETOOTH

Segueix-nos a:

Renuncia del tot a la lluita interna entre allò correcte i allò desitjable. Deixa que el teu cor i el teu cervell arribin a una “entente cordiale” mentre gaudeixen de tots els beneficis del Citroën C5: tecnologia en tota la seva extensió, una línia bella i dinàmica i un interior de comfort extrem, sedueixen des del primer minut a la raó més dura. I si encara faltessin arguments, el fet de poder-lo tenir amb el menor esforç possible, dissiparà tots els teus dubtes.

CONSUM MIXT (L/100 Km) / EMISSIÓ CO2 (g/Km): CITROËN C5: 4,6-7,3 / 120-189

PVP recomenat Citroën C5 HDi 110 Seduction amb Pack Seduction (impostos, transport i oferta inclosos) per a clients particulares que financiïn un capital mínim de 6.000 € i una durada mínima de 36 mesos, a través de Banque PSA Finance i que entreguin a canvi un vehicle, fins a final de mes, als punts de venda participants. Oferta no acumulable. Consulti condicions a www.citroen.es.

16

Penedès Econòmic

novembre 2011

L’ENTREVISTA

XAVIER GABRIEL

Fundador i propietari de la Bruixa d’Or

Si només penses en els diners quan muntes un negoci fracassaràs Acaba de publicar el seu darrer llibre Res no és impossible, un recull dels seus moments més importants tant a nivell empresarial com personal. Un home fet a si mateix, que aviat arribarà a la Lluna. El fundador d’una de les administracions de loteria que més ven al nostre país i un dels emprenedors catalans més destacats a Catalunya, ens parla dels negocis, del risc que comporten i les claus per superar-lo.

JOSEP BARELLA PUIG

Nascut el 1957 a Sort (Lleida), l’empresari català Xavier Gabriel Lliset va viure la seva infància enmig del paisatge de muntanyes al Pallars Sobirà.

Amb 16 anys va començar a treballar en el món de les finances a la Caixa de Crèdit per a la Vivenda, a Lleida, en el Banco de Navarra i la Banca Catalana, però ho va deixar per dedicar-se a les vendes i el màrqueting. Va ser llavors quan va començar el seu periple en els esports d’aventura, un negoci pioner que va iniciar el 1987, però que el va deixat endeutat per la manca d’inversió dels seus socis. Lluny de rendirse el 1993 Gabriel va canviar l’empresa, D’Aventur, per l’administració de loteria a Sort, que ja funcionava en aquell moment. Tot i els mals pronòstics, la Bruixa d’Or va ser tot un èxit, que es va anar confirmant amb els premis que entregava any rere any. Més tard, Gabriel també va ser el primer de vendre a Espanya números a través d’Internet, un dels seus grans encerts que va revolucionar el món de les loteries. Des de llavors, la Bruixa d’Or ha repartit més de 600 milions d’euros en premis.

Nosaltres hem tingut la mala sort de viure uns moments d’una crisi mundial sense precedents. Vostè que és fill de Sort i el seu mode de vida gira entorn la sort, creu que tindrem la sort suficient per superar aquesta crisi?

Això caldria matisar-ho. Sortir de la crisi no és qüestió de sort.

Si hem de confiar en la sort en aquestes coses, no anem gaire bé.

Sortirem de la crisi quan siguem capaços de recuperar el somrirure. Jo, per exemple, quan dino no miro mai les notícies. Poso La 2.

Per algun motiu en especial?

Perquè fan un documental i m’ho passo super bé. Si miro els informatius només faré que veure males notícies i engolir tot el necessari perquè aquella tarda no rendeixi en les circumstàncies normals. Per sortir de la crisi ens hem d’agafar a les coses bones i oblidar les dolentes.

Així que no tem la crisi. Recentment ha obert una botiga de torrons a Sort i ha comentat que ha apujat el sou als treballadors. Li agrada nedar contracorrent?

De baixar a favor del corrent ja ho vaig veure quan vaig muntar una empresa de ràfting. Però m’estic plantejant un esport nou, que serà més divertit: pujar contracorrent.

I en el món dels negocis, ara, pujar contracorrent és tot un repte, però s’ha de fer. Si no ho fem, tendirem a deixar-nos arrossegar pel corrent, que és avorrit, absurd i, a més, et pot portar a un remolí on pots ofegar-te. És millor nedar contracorrent, perquè en surts satisfet i, a sobre, passes de llarg dels remolins.

SORTIREM DE LA CRISI QUAN SIGUEM CAPAÇOS DE RECUPERAR EL SOMRIURE

Què li agrada més: crear negocis o veure-ls créixer?

La veritat és que, d’entrada, muntes un negoci amb la finalitat i obligació que sigui positiu, rendible i serveixi per guanyar diners.

Però quan el converteixes en realitat, el que realment et fa guanyar i sentir-te a gust és veure que has generat riquesa al territori, has creat llocs de treball i la idea està funcionant. La satisfacció personal acaba passant per davant de pensar que si aquell mes m’han quedat 800, 1.000 o 1.500 euros.

Perquè al final, si només penses en els diners, en guanyaràs pocs i hauràs de tancar.

Si algú es fes ric per tocar-li la loteria, què li aconselleria?

D’entrada, no dir-ho ni als familiars, bé, només a la dona i als fills.

I a ningú més. I després, estar tres mesos sense gastar res d’aquests diners, ni per un bon dinar amb la família: fer com si no els tingués.

No és massa estricte? És perquè els diners que es guanyen fàcilment no costen de gastar.

I el pitjor és que amb la loteria t’enlluernis, tinguis tres milions d’euros, una xifra increïble que sembla que no es pot acabar mai.

Però al final es comença a comprar, rebre ofertes, la situació s’embolica i es gasten tots els diners. En canvi, si en tres mesos ets capaç de no gastar res, ni realitzar totes les il·lusions que tenies perquè la teva pròpia actitud t’ho haurà prohibit, acabaràs buscant la forma de tenir més diners i aprofitar la loteria. Per exemple, canviar la televisió, en comptes de gastar els diners directament, primer els inverteixes amb

Penedès Econòmic

novembre 2011

17

L’ENTREVISTA compte i al cap de l’any tindràs el plasma i 20.000 euros més.

SI ALGÚ VOL SER EL PRIMER, QUE NO EM FACI LA TRAVETA. QUE EM SUPERI, PERÒ, MENTRESTANT, QUE M’HO DEIXI SER A MI

ANAR A L’ESPAI ÉS L’OPERACIÓ DE MÀRQUETIG MÉS BONA QUE HE FET MAI, JA QUE EN SERÉ EL PIONER, TAL COM HO VAIG SER EN ELS ESPORT D’AVENTURA

Fa unes setmanes es va aturar la privatització de Loterías, com veu aquesta decisió tan sobtada?

Fins ara crec que s’ha fet el ridícul. És el súmmum que la Hisenda pública tingui por de treure uns títols al mercat d’una empresa com aquesta. I pot ser per dues coses: o perquè és molt dolent o molt car. I jo crec que són les millors accions que es podien comprar però que les volien treure a un preu fora de lloc. I com que ells sabien aquesta realitat, al final van preferir no vendre i no cagar-la. Dit això, és llàstima que una vegada més es vengui el patrimoni de la millor empresa que hi ha d’haver en un país, que és del govern. Si cada govern que ve s’administra malament, s’ha de vendre el patrimoni, a sobre, no hi fa diners… Si diguessin no tenim res… S’ha de fer alguna cosa. Per exemple, a Dubai es van rebentar tot el petroli, però han fet hotels dintre el mar i han creat un turisme brutal. No és el mateix que el petroli, però han canviat el model.

Aquí, en canvi, se’ns venen el pe-

troli i no fan cap platja.

Com va la preparació del viatge a l’espai?

La preparació ja s’ha fet i, a més a més, m’ha permès deixar de fumar.

I és l’operació de màrqueting més bona que s’ha fet mai. Seré pioner a anar a l’espai, tal com ja ho vaig ser en els esports d’aventura.

En un moment tan difícil com ara, amb gent amb moltes dificultats per arribar a fi de mes pot semblar que no és el millor que pot fer.

A qui li sembli això, que abans de tirar-me una pedra, compri el meu últim llibre i el llegeixi. I si no el convenç per què ho faig, que intenti entendre per què cada setmana em demanen que expliqui la meva història, per què em demanen que faci conferències a Esade i en altres escoles de negoci.

I també, que quan vegi que passo corrent per davant seu, em deixi córrer, que no em faci la traveta per voler ser ell primer. Si ho vol ser, que em superi, però, mentrestant, que m’ho deixi ser a mi.

Després de publicar Las 13 claves de la suerte o El creador de la Bruixa d’Or, Xavier Gabriel ens presenta el seu darrer llibre, Res no és impossible, un seguit d’experiències que ha viscut al llarg de la seva vida professional en les finances i com a emprenedor en el negoci dels esports d’aventura o el que l’ha fet més conegut, el de la sort.

En aquest llibre, Gabriel exposa les 111 claus que li han permès triomfar en tots els àmbits en què s’ha atrevit a endinsar-se.

Amb un estil directe i desenfadat, l’autor desgrana la seva visió del món i de l’univers emprenedor, alhora que relata com l’han ajudat cadascuna d’aquestes idees, que ara ha decidit compartir amb la resta de la societat.

El lector podrà aprendre d’un dels nostres empresaris més carismàtics i coneixerà de primera mà com ha convertit una modesta administració de loteria, La Bruixa d’Or, situada en un poble del Pirineu català, en un dels negocis de més èxit del país, cosa que li ha valgut entre altres reconeixements, el Premio Nacional de Marketing 2011.

18

Penedès Econòmic

novembre 2011

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

UNA APORTACIÓ DE LA POESIA A LA TEORIA DEL PROGRÉS DE LES NACIONS Freqüentment es planteja, en els nostres mitjans culturals i intel·lectuals, el problema de la resolució de l’injust repartiment de la riquesa en el món. Hi ha un consens general que els països rics col·laborin en l’elevació del nivell de vida dels pobles amb un major retard social. Però les solucions disten de ser les més adequades.

S’insisteix en la teoria del repartiment de la riquesa com a única via de solució sense anar a la base de la diferenciació econòmica.

Les nacions que més han progressat durant els últims anys (Xina, Índia i Brasil) no ho han fet per casualitat. Entre elles hi ha països que manquen de matèries primeres i recursos naturals, que estan allunyats dels mercats mundials i que, fins a fa poc, mantenien grans dosis de subdesenvolupament econòmic. Van partir pel camí del progrés únicament amb el bagatge dels seus propis recursos humans i unes normes econòmiques que van assegurar la llibertat i l’estímul individual eliminant o reconvertint els principis ideològics que els havien precipitat a la ruïna.

Per què es van enriquir? Perquè en els mercats mundials els seus productes oferien una millor relació preu-qualitat. I com ho aconseguien? Doncs a través de dedicar en la seva elaboració més intel·ligència, més treball i més preparació tècnica que altres pobles. A canvi de la venda dels seus productes altament competitius van rebre major renda que altres

eficients dins d’elles com als individus més diligents i emprenedors dins dels seus pobles. És com una transacció contínua en la qual van perdent riquesa els més mandrosos i maldestres, en benefici dels més actius i intel·ligents.

Per aquest motiu no he trobat un missatge que defineixi de forma més precisa la via de progrés dels pobles que el següent fragment de Joan Maragall (Elogi del viure):

països, cosa que els va permetre iniciar una nova ronda d’inversions que, aplicades a la producció amb les seves qualitats tècniques, els va permetre obtenir nous productes que destacaven, altra vegada, en els mercats on es dirigirien.

Els països que no treballaven amb aquesta qualitat perdien quota de mercat i, a la vegada, renda, nivell de vida i ocupació.

Per aquest motiu comentem, a l’analitzar la crisi del petroli, i a diferència de les interpretacions interessades en el nostre país, que “no va haver-hi una crisi específicament d’energia que va incidir en

EL MÓN S’ARREGLARIA BÉ TOT SOL, NOMÉS QUE TOTHOM FES EL DEURE AMB AMOR A CASA SEVA

els països consumidors, sinó una crisi que es va acarnissar en societats dirigides per polítics incompetents i mancats de pragmatisme, en pobles sense esperit de treball i amb escassa preparació, i en models de producció intensius en gestió pública o poc competitius, obsolets per donar resposta adequada als problemes econòmics que se’ls van plantejar”.

Perquè, com han demostrat les últimes crisis, la riquesa es desplaça sempre cap als posseïdors d’intel·ligència i treball.

Tot això és aplicable tant a les nacions, als pobles més treballadors i

“Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, alló per a què serveixes, alló en el qual realment ets un entre els homes.

Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat.

Car en depèn, creu-me.

Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en el teu treball, fas més que un emperador que regís automaticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa.

Pot negligir tot aixó i l’adobament del món.

El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva.”

Els pobles que han après aquest missatge, fins a convertir-lo en part del seu ésser, són els que han sentat les bases per al seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

novembre 2011

19

EMPRESA

MARIA BATET ROVIROSA Formadora especialitzada en creació de metodologies per emprendre

Fomentar l’emprenedoria des que són petits?

Fa poques setmanes vàrem sentir la consellera d’Ensenyament anunciant la voluntat d’introduir el foment de l’emprenedoria a les escoles. La Unió Europea fa ja alguns anys que aconsella introduir en els currículums escolars aspectes relacionats amb aquest àmbit. El Llibre blanc de la Iniciativa Emprenedora presentat per ESADE mostra una fotografia actual de l’emprenedoria a Espanya, de forma individual i comparada amb d’altres països de l’entorn, i conclou que la situació és negativa. Defineix un seguit de factors que són clau per poder millorar aquest nivell d’iniciativa, i en menciona especialment tres: la cultura, l’educació en iniciativa emprenedora i el finançament.

Essent necessari fomentar l’emprenedoria, paga també la pena ser extremadament curosos en el com i el què , i és això el que hem de treballar a les escoles.

Emmirallar-se en la figura del FET d’Emprendre com a sinònim d’iniciativa, de creativitat, d’impuls i d’il•lusió ens ajuda a transmetre alguns valors relacionats no només amb el treball, sinó sobretot amb la manera com ens plantem davant la vida. EMPRENDRE és un verb en positiu que no entén de pessimisme, però no ho

oblidem, no és sinònim d’ingenuïtat. La possibilitat d’equivocar-se, la necessitat de tornar-ho a intentar, l’actitud observadora i atenta del que passa al voltant i del que passa dins nostre, són també complements d’aquest verb tant cobejat en aquests dies.

Treballar tot això a l’escola vol dir ensenyar als més petits a tenir un objectiu com a grup, i a organitzarse i treballar per aconseguir-lo; vol dir organitzar un projecte i ser capaços de comunicar-lo... Vol dir treballar metodologies com ara el treball cooperatiu i el treball per projectes. Però al capdavall tot això és només una excusa per poderlos acostar valors com el de la paciència, l’esforç, la responsabilitat, la capacitat d’aprendre dels errors i la perseverança.

Els nens i nenes reconeixen aquests valors en persones que els són properes i també en personatge reals o ficticis que els són més llunyans. I no només els reconeixen, sinó que són valors que aprecien i potser un dia es faran seus.

Acabaré aquest escrit amb una frase pronunciada per una grupet de nens i nenes de 9 anys d’una escola de Vilanova; ells entenen així el fet d’emprendre: “Emprendre és començar un camí per aconseguir un somni”.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

CAIXA PENEDÈS-BMN OFEREIX UN JOC DE TOVALLOLES “EL CABALLO”

CONVENI ENTRE LA DIPUTACIÓ I EL CONSORCI DE PROMOCIO TURÍSITICA

Caixa Penedès-BMN lliurarà un joc de tres tovalloles (una de tocador, una altra de lavabo i la de bany) de l’exclusiva firma de moda “El caballo” a aquells clients que augmentin en 4.000 euros el saldo del seu compte i ho mantinguin durant 70 dies o als nous que igualment obrin un compte a partir d’aquesta quantitat. La promoció del conjunt de tovalloles, inspirat en la tradició i essència sevillana, serà vàlida fins al proper 9 de gener.

El passat 10 de novembre es va signar a Barcelona un conveni entre la Diputació de Barcelona, i el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, mitjançant el qual, la Diputació aportarà els fons necessaris per tal de poder fer realitat la seu Km 0 de l’enoturismePENEDÈS, que s’ubicarà al VINSEUM, i que es començarà a construir i durant l’any 2012. Aquest nou espai de quasi 300 m2, distribuïts en dues plantes, esdevindrà el punt

d’acollida de referència de turistes i visitants a la comarca.

El conveni en qüestió va ser rubricat pel President de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve i pel President del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, Francesc Olivella.

El concurs de creditors d’Expert Catalunya afecta el Penedès Els treballadors de la central d’Unecsa, ubicada a Sant Llorenç d’Hortons, temen pel seu futur laboral OLGA AIBAR La greu crisi que pateix el sector dels electrodomèstics s’ha cobrat una nova víctima. Després dels concursos de creditors presentats per PC City i Electrodomèstics Miró, ara l’ha arribat l’hora al soci d’Expert a Catalunya, Unecsa (Unió Electrodomèstica Catalana SA). L’empresa el va presentar fa dos mesos, una situació que afecta la nostra comarca, ja que la central es troba a Sant Llorenç d’Hortons.

La situació d’insolvència s’ha originat per la impossibilitat de trobar finançament per a la seva tresoreria, el passiu de la qual sobrepassa els 18 milions d’euros en deutes. El bloqueig al crèdit ha deixat sense liquidesa la seva xarxa d’establiments, que ha hagut de presentar el concurs de creditors com a últim recurs.

Una setantena de treballadors de la central d’Unecsa es troben a l’expectativa i amb gran incertesa sobre el seu futur laboral a l’espera que els indiquen quines mesures es prendran. D’altres, una vintena, ja ha acordat amb l’empresa el seu comiat.

De moment, segons fonts del departament de gerència de l’empresa, estan a l’espera de l’arribada de l’assessor judicial que se’ls assigni per tal de presentar-li el pla de viabilitat que han elaborat i que els indiqui el que han de fer a partir d’ara. Segons la mateixa font, “portem cinc setmanes esperant-lo i creiem que la seva arribada és qüestió de dies perquè la situació no pot demorarse molt més. Estem molt aturats,

 Seu d’Unecsa ubicada a Sant Llorenç d’Hortons

nosaltres som distribuidors i, per tant, no produïm, així que estem a l’expectativa”.

Unecsa és un dels 14 integrants d’Expert a Espanya. La firma forma part d’Expert Internacional GMBH, fundada a Zúrich l’any 1967. Té uns 200 treballadors entre la central i les botigues pròpies i franquícies. Pel

que fa a Expert, és una associació de detallistes d’electrodomèstics que operen sota la mateixa marca, amb presència a 17 païssos europeus. Té més de 30.000 botigues. La majoria d’elles paguen pels drets de marca. Aquest és el cas d’Unecsa que ha estès, des de mitjans dels 80, la seva important xarxa d’establiments fins als 170.

20

Penedès Econòmic

novembre 2011

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

LAS REDES SOCIALES NO TE DAN SUPERPODERES Cuando leo algunas propuestas en Dospuntocerolandia suelo pensar que algunos lo confunden con Disneylandia. Si alguien que no sabe de que va esto del Social Media, se conecta por primera vez y lee algunas de las cosas que se escriben podría pensar que estar en Redes Sociales es parecido a la picadura de una araña radioactiva.

Un medio capaz de proporcionar superpoderes casi por arte de magia.

Una de las cosas que más me llaman la atención es la abundancia de seminarios, talleres y similares en los que se explica, por ejemplo, como Encontrar Empleo utilizando Redes Sociales.

Llevamos semanas escuchando a los políticos hablando sobre los cinco millones de parados. Los expertos nos dicen que no se creará empleo hasta dentro de muchos meses. Sin embargo, La Red está llena de estas propuestas milagrosas que te van a enseñar a utilizar Redes Sociales para conseguir algo que, aparentemente, no existe: Empleo.

Quizás los políticos se equivocan y en sus programas deberían poner un único punto en el apartado de empleo: “Prometemos un curso de Redes Sociales para todos los desempleados”. En poco tiempo tendríamos la tasa de paro de Alemania.

Creo que el voluntarismo (o las ganas de hacer caja) de algunos dospuntocerolenses consigue que se confunda la realidad con las promesas dignas de un curandero.

Y también pienso que hay muchas personas que, en su desesperación, aceptan algunas de estas propuestas porque les permite tener la sensación de que están “haciendo algo” y de mantener cierta esperanza. ¿Significa esto que La Red es inútil para que un profesional consiga ganarse la vida? De ningún modo.

Pero es importante entender dos cosas: No todas las herramientas de La Red sirven para lo mismo ni son eficaces para todo Hace unos días impartí un taller de Networking en el que, entre otras cosas, hablaba de algunas herramientas de La Red. Pero pronto me di cuenta que existe una confusión tremenda. Muchas personas

Se trata de crear la necesidad y de conseguir ser deseado por quienes pueden emplearte en lugar de esperar que aparezca un improbable anuncio de empleo en las páginas salmón del periódico del domingo.

Utilizar las Redes Sociales como un canal más para “colgar” tu Curriculum seguramente tendrá la misma eficacia que hacer un envío masivo de CV por los canales tradicionales: NINGUNA.

SE TRATA DE CREAR LA NECESIDAD Y DE CONSEGUIR SER DESEADO POR QUIENES PUEDEN EMPLEARTE

piensan que todo lo que “huela” a dospuntocero sirve para crear una red de contactos, desde Youtube hasta Linkedin. Y no es así.

Una cosa es que, ahora, la comunicación sea bidireccional y otra que eso nos convierta a todos en colegas. Cada plataforma tiene una utilidad y unas aplicaciones pero no todo sirve para crear una red.

Cuando se trata de encontrar un modo de vivir o de sobrevivir profesionalmente no es lo mismo estar en Facebook que tener un blog consolidado. En estos momentos, un profesional debe conseguir posicionarse en el mercado como un referente, como un especialista fiable y valioso con Marca Personal.

Y para eso lo más útil y eficiente es un sitio propio como un blog en el que mostrar todo lo que uno ha hecho o demostrar lo es capaz de hacer.

El objetivo de tener un sitio en La Red en el que proporcionar contenidos, dar ideas, analizar situaciones o mostrar casos de éxito es conseguir llamar la atención sobre tu trabajo. De ese modo te posicionas como un profesional atractivo y al que sería interesante tener en una empresa. Si un empresario cree que puedes aportar algo a su organización ya se encargará de hacerte sitio aunque, en este momento, no exista un empleo o un hueco en su organización.

LAS REDES SOCIALES SÓLO SON UN CANAL MÁS PARA DARTE A CONOCER PERO NO TE VAN A DAR SUPERPODERES

Hay formas de ganarse la vida diferentes al empleo Otro de los errores de las propuestas que comentaba es que se centran en la búsqueda de empleo en lugar de en algo así como buscar el modo de “ganarse la vida”.

Siempre digo que el problema de un desempleado no es que no tenga empleo sino algo más básico, la falta de ingresos. También digo que un profesional debe encontrar el modo de vender sus “servicios” a un cliente o a un potencial empleador (que no es más que otro tipo de cliente).

Por lo tanto, creo que esos cursos de Social Media relacionados con el trabajo deberían plantearse como herramientas de Branding Personal para ayudar a los profesionales a posicionarse como personas valiosas en lugar de para buscar unos empleos que no existen. ¿Estoy diciendo que todo el mundo debe ser autónomo? Si y no.

Siempre digo que lo de ser autónomo o emprendedor es una cuestión mental. Pero creo que es imprescindible cambiar el chip y asumir que todos somos “freelances” aunque tengamos una nómina. Y eso implica un cambio en nuestra estrategia laboral en dospuntocerolandia.

Las Redes Sociales ya no son sitios en los que hacer un cortipega del CV sino en un escaparate en el que mostrar nuestro valor para atraer a quienes están dispuestos a pagarnos (clientes o empleadores) por utilizar nuestros servicios.

Por lo tanto, piensa que las Redes Sociales sólo son un canal más para darte a conocer pero no te van a dar superpoderes. Deben combinarse con tácticas “offline”.

Pero supongo que hay quien piensa que por utilizar las redes se va a convertir en Spiderman.

Penedès Econòmic

novembre 2011

21

EMPRESA

Caixa Penedès-BMN nomena nous càrrecs

Silvalac dels Monjos amplia el seu capital fins als 30 milions REDACCIÓ

Caixa Penedès-BMN ha presentat dos nous nomenaments, en concret del nou Director Territorial de Barcelona i del nou Cap de Zona de Vilafranca. El primer càrrec l’ocupa Josep Maria Salat (La Granada, 1957) i el segon Josep Mestre Badell (Les Gunyoles, 1965).

Josep Maria Salat es va incorporar a Caixa Penedès el 1973 com a empleat a l’oficina principal de Vilafranca. Posteriorment, desenvolupa aquestes funcions a les oficines 0040 i 0024 ambdues a Vilafranca.

Torna a formar part de l’oficina principal dins del Departament de Préstecs, fins que l’any 1998 és nomenat Interven-

tor d’aquesta mateixa oficina.

L’any 2001 accedeix al càrrec de Director d’Oficina al capdavant de l’oficina 0009 de Cornellà de Llobregat. Dos anys més tard, 2003, promociona a Cap de Zona al capdavant de la zona Centre 1 – Vilafranca.

Josep Mestre s’integra a Caixa Penedès el 1987 formant part de l’equip de les oficines 0040 i 0103 de Vilafranca. En aquesta última, és promocionat a Interventor l’any 1991. Quatre anys més tard se’l va nomenar Director d’Oficina al capdavant de l’oficina 0144 de Vilafranca.

Posteriorment, ha liderat les oficines 0435 de Vilafranca i l’oficina 0013 dels Monjos.

El grup transformador Armando Álvarez, fabricant d’envasos plàstics, flexibles i metàl·lics ha portat a terme en els últims mesos una sèrie d’ampliacions de capital en diverses de les societats que el componen. Concretament, en Plásticos Vanguardia, va incrementar la seva xifra en 3,12 milions d’euros, fins als 8,59 milions d’euros, Macresac (en 7,48 milions d’euros, fins un total de 12 milions d’euros) i Silvalac (7,17 milions d’euros, fins als 30 milions d’euros), han reforçat les seves respectives estructures financeres mitjançant aquesta operació.

En el seu conjunt, el grup càntabre espera mantenir també en el 2011 la seva habitual política d’inversions productives, que suposa unes inversions anuals de l’ordre dels 50 milions d’euros.

La divisió d’E+E i transformats plàstics va tancar el passat exercici amb unes vendes d’uns 640 milions d’euros, una xifra que suposa un creixement del 22% sobre la dada

 Fàbrica de Silvalac ubicada al polígon Casa Nova dels Monjos

del 2009, amb unes exportacions totals de 240 milions d’euros.

Per empreses, la principal capçalera del grup, Plásticos Españoles (Aspla), de Torrelavega, dedicada a la fabricació de film estirable i retràctil, bosses de brossa, sacs i embalatges flexibles, va finalitzar el passat any amb uns ingressos de 163,5 milions d’euros (+16%), i una plantilla de 445 empleats.

Macresac, fabricant de film retràctil, sacs i fundes, va obtenir unes

vendes de 50,4 milions d’euros (+12%) i una plantilla de 103 treballadors. Plásticos Vanguardia, productora d’envasos per cosmètica, va aconseguir unes vendes de 16,8 milions d’euros (+3%) i 110 empleats. Per la seva banda, Silvalac, amb tres centres productius, dos d’ells als Monjos, i el tercer als Pallaresos, va acabar el 2010 amb uns ingressos de 108,2 milions d’euros, un 37% més que en el 2009, i 200 empletas.

22

Penedès Econòmic

novembre 2011

EMPRESA

CA L’ESTEVET, DISTINGIT PER L’ÚS DEL CATALÀ La xarcuteria Ca l’Estevet d’Ordal va rebre un diploma de reconeixement en el marc de la 8a edició del Premi CCC a la millor iniciativa lingüística del sector comercial 2011. En concret, per la seva tasca en la divulgació en llengua catalana dels seus productes. Els guardons d’aquest any van ser la Unió de Botiguers d’Esparreguera, en la Categoria d’Entitats, i la Baraka Club de Viatges en la Categoria d’Establiments. Aquest premi, que té com a finalitat reconèixer

1a NIT DE L’EMPRESARI

l’esforç que fan les entitats, empreses i associacions del sector del comerç, dels serveis i del turisme per promoure l’ús del català, compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments d’Empresa i Ocupació, de Cultura i de Benestar Social i Família.

La Fonda Neus de Sant Sadurní d’Anoia acollirà, aquest divendres 25 de novembre, la Nit de l’Empresari, organitzada pel Patronat de Turisme i Comerç i Som Sant Sadurní.

Es tracta d’una nova iniciativa que vol ser un lloc de trobada entre els comerciants i empresaris de Sant Sadurní. El seu objectiu és reconèixer la tasca a aquest col·lectiu. L’acte, amb la presència de l’actor vilanoví Toni Albà, consistirà en un sopar, una ponència i el lliurament dels premis.

CAIXA PENEDÈS APORTA 65.000€ AL CENTRE OCUPACIONAL SANT TOMÀS Caixa Penedès i l’Associació Sant Tomàs-Parmo de Vic van signar el passat 16 de novembre un acord de col·laboració per mitjà del qual l’Obra Social de l’entitat financera aportarà 65.150 euros per contribuir a les despeses generades de l’ampliació del Centre Ocupacional que l’Associació Sant Tomàs té a Calldetenes (Osona). El director general de l’Associació Sant Tomàs, Ricard Aceves, i el president de Caixa Penedès, Ricard Pagès, van ser

els encarregats de signar l’acord.

Amb aquesta acció, Caixa Penedès reforça el seu compromís amb la societat i amb aquells col·lectius més desafavorits tot donant suport a l’acció específica de les entitats privades no lucratives que hi treballen.

Maria Batet, coautora d’El valor Caixa Penedès i la d’emprendre. El futur és d’ells vinculació al territori Torralba i Batet fan deu propostes didàctiques per apropar els valors de l’emprenedoria als infants REDACCIÓ

La formació de l’esperit emprenedor en l’entorn educatiu habitual dels infants, l’escola i la família, resumeix l’essència del llibre El valor d’emprendre. El futur és d’ells, escrit per Maria Batet, mestra especialitzada en la creació de metodologies per emprendre, i Francesc Torralba, director de la càtedra Ethos d’ètica aplicada de la Universitat Ramon Llull.

El llibre, publicat per Edicions i Propostes Culturals Andana, de Vilafranca del Penedès, presenta i desenvolupa 10 propostes didàctiques per acostar els valors de l’emprenedoria als infants.

Per als autors, els valors que han de tenir en compte els emprenedors tenen a veure amb l’audàcia, la humilitat, la constància, el seny, l’entusiasme, la solidaritat, la creativitat, la seducció, la confiança i la competència. En el llibre, Batet i Torralba presenten una explicació sobre cadascun d’aquests valors i, tot seguit, ofereixen una sèrie de propostes didàctiques per ajudar els infants a reflexionar i a posar-los en pràctica en l’àmbit educatiu.

La formació de l’esperit emprenedor es pot considerar des de dos punts de vista. Com a un concepte ampli d’educació en valors, actituds i capacitats empresarials o com a un receptari específic de pràctiques i habilitats adreçades únicament a la creació d’una empresa. Per a Maria Batet i Francesc Torralba, parlar d’esperit emprenedor vol dir fer referència a dos tipus de capacitats. D’una banda, hi ha les capacitats genèriques que són vàlides per a tota la societat, ja

que formen part d’un conjunt de valors acceptats i compartits sobre els quals les persones interactuen i fonamenten les relacions socials.

De l’altra, hi ha les capacitats més concretes, vinculades al desenvolupament professional com a empresari o empresària, però que es recolzen en les primeres.

Aquest llibre arriba a les llibreries, tot just, unes setmanes després que la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, anunciés la intenció d’introduir en el proper curs a quart d’ESO, als Cicles Formatius i Batxillerat dues assignatures pensades per estimular l’esperit emprenedor entre els estudiants d’educació secundària. La idea de la conselleria és subratllar la importància de l’emprenedoria des de l’educació infantil i primària

LLIBRE DEDICAT A LA FORMACIÓ DE L’ESPERIT EMPRENEDOR EN L’ENTORN EDUCATIU fins a la secundària obligatòria i formar els alumnes perquè adquireixin les habilitats necessàries per engegar projectes. Precisament, El valor d’emprendre. El futur és d’ells sintonitza de ple amb aquests propòsits de situar l’esperit emprenedor en l’entorn educatiu habitual dels nens i nenes i ho fa, a més, a partir d’unes reflexions vives i d’unes propostes de treball concretes.

Maria Batet (Vilafranca, 1966) és

Afirma que el seu arrelament és inqüestionable i està assegurat

 Seu central de Caixa Penedès a Vilafranca

mestra especialitzada en la creació de metodologies per emprendre i Màster de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local. Batet és impulsora de la col·lecció de materials didàctics Aula Emprenedora orientada a la pedagogia de l’emprenedoria. Fins ara ha publicat L’empresa en un conte i La creativitat. Un joc d’infants (aquest, juntament amb el professor d’ESADE, Enric Segarra).

Ambdós títols han aparegut a Edicions i Propostes Culturals Andana. Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és doctor en filosofia i teologia. És autor d’una cinquantena de llibres que reflexionen sobre qüestions claus relacionades amb la cultura i la societat actual, com ara la pedagogia, la religió, la creativitat o la convivència. Bona prova de les preocupacions i punts de vista de Torralba és La llibertat que necessites, títol publicat el 2010 i en el qual l’autor sosté que la llibertat no és un estat natural sinó una conquesta de l’home.

Caixa Penedès ha respost les demandes que se li fan en el “Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès” aprovats pel ple de l’Ajuntament de Vilafranca del 25 d’octubre i del CCAP del 10 de novembre.

Segons assegura l’entitat d’estalvis, l’arrelament de Caixa Penedès a la comarca, “a part d’ésser inqüestionable, ve imposat pels seus Estatuts”.

Respecte al destí dels beneficis anuals de Caixa Penedès, els quals afirma que es continuaran destinant “de manera molt especial” a l’Obra Social, destaquen que l’exercici indirecte de la seva activitat bancària mitjançant BMN fa que els ingressos de Caixa Penedès siguin per la via del repartiment de dividends de BMN, concretament en funció de la seva participació accionarial que és del 28% en l’actualitat.

En relació amb l’Obra Social de

Caixa Penedès, remarca que “la sensibilitat envers la comarca és un fet demostrable en tant que ja se li dedica al voltant del

CAIXA PENEDÈS DEDICA EL 75% DEL PRESSUPOST A L’OBRA SOCIAL 75% del pressupost anual”.

Finalment indiquen que el sector de les entitats de caràcter cultural, científic, benèfic, cívic, econòmic o professional té una molt majoritària representació (actualment del 73% i amb previsió de que arribi al 83%) de les comarques penedesenques i que, en suma, “tenim 48 consellers generals sobre un total de 100”.

Penedès Econòmic

novembre 2011

23

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Zara o l’estratègia global d’un líder Diuen els experts que han investigat el paradigmàtic cas de Zara que l’estratègia de la companyia té molt de la personalitat i de la forma d’enfocar els negocis del fundador, Amancio Ortega, i fins ara president del grup empresarial textil Inditex.

Ortega no té el mateix carisma de Richard Branson (Virgin), ni la notorietat de gegants de la moda, com John Galiano o Jean-Paul Gaultier. No obstant, aquest excepcional home de negocis és el segon home més poderós de la industria de la moda, molt a prop de l’empresari francès Bernard Arnault, president del conglomerat LVMH (Christian Dior, Louis Vuitton, Loewe, Givenchy o Moët & Chandon). És un fix en les llistes exclusives de Forbes -la major fortuna d’Espanya, la 2a d’Europa i la 7a del món amb 31 milions de dòlars-, Amancio Ortega coordina la seva impressionant aventura professional des de la localitat d’Arteixo, a La Corunya, amb una discreta política de màqrqueting, relacions públiques, comunicació i promoció. La seva discreció es reflecteix en la companyia.

Una de les claus d’èxit de Zara és haver estat fidel a la seva estratègia: po-

pularitzar les creacions dels grans dissenyadors i “baixar” les tendències de moda al carrer, de la mà de creatius excepcionals, confiar en el boca-orella per donar-se a conèixer i, per sobre de tot, ser fabricant i distribuïdor, cosa que li permet una extraordinària agilitat a l’hora de col·locar i retirar els seus productes de les botigues, creant un enorme avantatge competitiu davant dels seus rivals com H&M o Gap. Zara és capaç de fabricar més d’11.000 models diferents a l’any i captar immediatament la seva acceptació per part del públic, de cara a reforçar-los o substituir-los, quan és necessari, amb una extrema rapidesa.

Juntament amb els factors abans mencionats, Zara ocupa edificis emblemàtics i de renom allà on s’instal·la i confia en el poder prescriptor d’uns clients devots de la marca, que poden visitar les seves botigues fins a 17 vegades a l’any. No hi ha un racó destacat del món que no tingui un aparador Zara –la nova botiga Stradivarius de Vilafranca, també és del grup Inditex-. I tot gràcies a una estratègia diferent, única, distintiva i trencadora a la qual ha estat sempre fidel al seu fundador i el seu equip.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 6 - novembre 2011 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Montse Calzado Llorenç Claver

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mail redacció: redaccio@penedeseconomic.com E-mail publicitat: publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Vallformosa lliura els 21.000€ recollits en el III Sopar Solidari Els diners recaptats el passat 8 de juliol han estat lliurats a l’Institut Català d’Oncologia i a l’Ampert REDACCIÓ

El passat dimecres 2 de novembre es va celebrar l’acte de lliurament dels diners recollits en el Tercer Sopar Solidari Contra el Càncer que organitza Caves Vallformosa.

El sopar, que es va celebrar el 8 de juliol, va reunir més de 300 persones i va aconseguir recaptar més de 21.000€, dels quals 19.417,80 han anat destinats a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i 2.150 a la Fundació Ampert, una associa-

EL SOPAR, AL JULIOL, VA APLEGAR MÉS DE 300 PERSONES ció de l’Alt Penedès que es dedica al transport dels pacients des del seu domicili fins a l’hospital on són tractats.

El sopar s’organitza en el marc de l’acord de Responsabilitat Social Corporativa que Vallformosa manté des de 2007 amb l’ICO.

 Acte de lliurament dels més de 21.000 euros recaptats

Aquesta bodega i la família Domènech al capdavant han estat molt implicats en la causa de la prevenció, investigació i organitzen anualment un sopar solidari per recollir fons amb aquest objectiu.

A l’acte de lliurament dels xecs realitzat a les instal·lacions de l’ICO a l’Hospitalet de Llobregat hi van assistir la presidenta de Vallformosa, Queta Domènech; el president i conseller delegat de l’ICO, el Dr. Josep M. Vilà; la directora

d’estratègia i projectes, Ana Rodríguez i el president d’AMPERT, Joan Ríos.

Els diners recollits aquest 2011 aniran destinats al programa “Conviure amb el càncer”. Impulsat per la direcció corporativa de l’ICO, aquest programa té l’objectiu de promoure accions de suport i acompanyament als usuaris de l’ICO –malalts i familiarsque complementin els serveis que ja s’ofereixen des dels serveis assistencials.

Les caves Rexach Baqués celebren cent anys d’història REDACCIÓ

La família Rexach Baqués va reunir el passat 7 de novembre prop d’un centenar d’amics i clients en una festa íntima a les seves caves de Guardiola de Font-rubí, per celebrar el centenari de l’empresa i presentar-los el cava Pere Baqués, un brut gran reserva del 2006, elaborat amb les varietats tradicionals (xarel·lo, macabeu i parellada), matisades amb una pinzellada de pinot noir en una edició limitada de 6.000 ampolles.

Durant la festa, els assistents van poder visitar les caves de l’empresa i gaudir d’un dinar amb show-cooking, maridat amb els caves elaborats a la casa.

La sommelier Montse Velasco, guanyadora del títol Nas d’Or 2011, va ser l’encarregada de fer el primer tast del Pere Baqués Gran Reserva 2006. Va destacar el color groc palla amb ribets lleugerament

 Dinar amb show-cooking celebrat a les caves Rexach Baqués

daurats i una bombolla fina i constant. Segons Velasco, en boca el cava Pere Baqués recorda la fruita madura amb matisos de vainilla, que perdura moltíssim en boca. “És un cava molt elegant, apropiat tant per fer aperitius com per a àpats com el gall rostit tan propi del Penedès”, i en nas, desprèn els

mesos d’envelliment i criança a la cava i recorda els aromes de fruita blanca (pera i poma) barrejats amb notes de torrats i fruits secs.

Aquesta edició tant limitada, éspresentada en un elegant estoig individual on es reprodueix una imatge promocional recuperada dels primers caves Pere Baqués.

24

Penedès Econòmic

novembre 2011

VINS&CAVES

+ exportacions - preu El preu del vi cau un 7,5% en un any i la sangria i els tintos de verano viuen els seus millors moments JOSEP BARELLA El sector del vi i el cava està vivint uns moments de transició.

Amb un clar augment de les exportacions, el consum interior espanyol no acompanya i els preus estan registrant uns reajustaments a la baixa (especialment en els vins blancs envasats sense Denominació d’Origen), que contrasten amb la segona joventut de les sangries, que viuen moments d’autèntica euforia. El descens, però, no és exclusiu en els vins, i tant les cerveses com els sucs estan registrant, també, una mala època pel que fa al consum intern.

EL CONSUM DE VINS I CAVES A LES LLARS ESPANYOLES HA CAIGUT UN 7,4% En la part positiva, les exportacions: Espanya va vendre a l’estranger, en els primers set mesos de l’any 2011, un total de 1.235 milions de litres de vi, amb un valor de 1.201 milions d’euros, segons les dades analitzades per l’Observatorio Español del Mercado del Vino (OEMV). Aquestes xifres reflecteixen un creixement del 29,2% en volum i del 20% en valor en aquest període, que es tradueix en una facturació de gairebé 200 milions d’euros més respecte al mateix període de l’any 2010.

El preu del litre, però, va caure un 7,5%, fins als 97 cèntims d’euro per litre de mitjana, a causa de la millor marxa relativa de productes més econòmics, com són els vins sense DO a granel, la demanda dels quals s’ha incrementat un 51% en volum i un 55% en valor.

No obstant això, també cal destacar el creixement dels vins amb Denominació d’Origen envasats, que van augmentar un 17,5% en volum, fins als 171,3 milions de litres, i un 18,7% en valor, fins als 505 milions d’euros, cosa que representa un 42% del total del valor del vi exportat.

Les dades positives d’aquests primers set mesos han permès que es torni a arribar a rècords en termes interanuals. Així d’agost de 2010 a juliol 2011 es van facturar 2.120 milions d’euros, la qual cosa suposa un creixement del 18,8%, per 2.046 milions de litres exportats, amb un augment del 25,6%.

Per mercats, destaca l’augment de les vendes de vi sense denominació d’origen a granel en volum cap a Itàlia, Xina, Rússia i França. Això suposa entre els quatre gairebé el 60% de les exportacions totals d’aquest producte, i explica per si mateix els 141 milions de creixement del total de 279 milions augmentats per tot el vi espanyol durant els set primers mesos de 2011. En termes de valor, les 10 principals destinacions de les vendes exteriors presenten una evolució positiva. En valor de producte, Alemanya continua sent el primer importador de vins espanyols, amb un increment del 8,3% respecte al valor en euros que va comprar en el mateix període de l’any 2010, el Regne Unit és el segon (+16,3%), Estats Units és el tercer, amb un augment del 10,8%, França és el quart (+18,2%) i completen la llista dels deu primers Suïssa (+8,5%), Bèlgica (+8,2%), Països Baixos (+20,2%), Xina (+61,2%), Canadà (+19,3%) i Japó (+9,6%).

SANGRIES I TINTOS DE VERANO TENEN AUGMENTS SUPERIORS AL 17,7% En canvi, per volum de litres, el número 1 en importacions de vins espanyols és França, que ha comprat un 28% més de litres que durant el mateix període de l’any passat. Segon és Alemanya (+19,3%) i tercer és Itàlia, que ha incrementat el volum de litres espanyols que compra en un espectacular 174 per cent. Completen la llista dels deu primers Portugal (+25,2%), Rússia (+47,6%), Regne Unit (+8,8%), Xina (+143,6%), Estats Units (+39,8), Països Baixos

(+22,7%) i Bèlgica (+12%).

La part negativa del sector arriba des del mercat interior espanyol.

Les dades del panell de consum alimentari, publicades pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) i analitzades per l’Observatorio Español del Merca-

EN UN ANY LES EXPORTACIONS HAN ESTAT DE 2.120 MILIONS D’EUROS, AMB UN CREIXEMENT DEL 18,8% do del Vino mostren que, durant els set primers mesos de l’any, les majors caigudes en el consum de vi a les llars espanyoles han vingut liderades pels vins tranquils, tant amb DO com sense DO, mentre que els escumosos i caves amb DO es mantenen a l’alça.

En termes globals, durant aquest període de 2011 el consum de vi en el canal d’alimentació va caure un 5,1% en volum, fins als 228,2 milions de litres, i un 4,7% en valor, fins als 516,8 milions de litres.

Encara que tots els productes evolucionen negativament, llevat dels escumosos, durant els set primers mesos de l’any els més perjudicats va ser els vins tranquils. Els que tenen DO van descendir un 6,1% en valor i un 5,1% en volum i els vins tranquils sense DO van caure un 6,7% en valor i un 5,6% en volum. Per aquest motiu, aquests últims són els que llasten més l’evolució de consum dels vins tranquils. No obstant això, augmenta el consum d’escumosos i caves, un 4,8% en valor i un 2,1% en volum, amb un preu mitjà que puja un 2,6% fins als 4,81 euros per litre a Espanya.

En termes interanuals, la situació general també reflecteix un saldo negatiu. Entre agost de 2010 i juliol de 2011, el consum a les llars va caure un -7,4% en valor, fins als 1.034,9 milions d’euros, i un 5,1% en volum, fins als 422,6 milions de litres, amb baixades generalitzades en tots els productes.

Resulta significatiu el cas dels escumosos i caves: malgrat el repunt que s’observa durant aquest 2011, a causa de la seva mala evolució durant l’any passat, perden un 16,7% en valor i un 11,8% en volum, en xifres interanuals.

Si es compara el consum de vi amb el d’altres begudes, s’observa que les espirituoses i els sucs evolucionen pitjor que el vi. Tampoc la cervesa sembla viure els seus mi-

llors moments, ja que si bé creix un 1,1% en valor i un 1,6% en volum, les dades interanuals són negatives.

Per altra banda, segueix sorprenent l’extraordinari creixement de la categoria ‘altres begudes amb vi’, on el Ministeri inclou les sangries i tintos de verano, i que augmenten un 17,7% en valor i un 23,2% en volum de gener a juliol d’aquest any al mercat espanyol.

EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS ESPANYOLES DE VI

Font: AEAT, OEMV i elaboració pròpia

Penedès Econòmic

novembre 2011

25

VINS&CAVES

COVIDES REPRESENTA A LA DO PENEDES A LA DIADA DEL VI NOVELL

RADIX DE PARÉS BALTÀ, PREMIAT COM A MILLOR VI ROSAT D’ESPANYA

ELS VINS DEL PENEDÈS PRESENTS AL CONCERT DE RAPHAEL AL LICEU

Com marca la tradició, per Sant Martí, el Departament d’Agricultura de la Generalitat ha volgut retre homenatge al vi novell el passat 11 de novembre, en una festa celebrada al Palau de la Generalitat. Enguany s’ha donat la peculiaritat numèrica que Sant Martí era l’11 de l’11 de l’11 i s’ha aprofitat per convidar les 11 DO catalanes a l’acte de celebració de la fi del cicle del vi. Covides ha estat l’escollida per representar la DO Penedès

Els premis de la Guía de Vinos Gourmets 2012 han escollit Radix de Parés Baltà com el millor vi rosat d’Espanya. Aquests premis elegits pels propis lectors, que, amb les seves votacions, decideixen cada any el millor vi de cada categoria. Radix presenta una trencadora forma d’entendre el vi rosat, elaborat exclusivament amb la varietat Syrah, a la qual es deixa aconseguir el punt òptim de maduresa per extreureli tot el seu potencial aromàtic.

El passat 30 i 31 d’Octubre, en el Gran Teatre del Liceu, es van poder tastar els vins de la Denominació d’Origen Penedès abans de l’actuació del cantant Raphael.

El tast dels vins blancs i negres del Penedès va tenir lloc a a la majestuosa sala dels Miralls.

Ambdues nits, la degustació va tenir un gran èxit d’assistència i tothom va elogiar la iniciativa.

En aquesta ocasió, els assitents a l’acte van poder degustar alguns

en aquesta Diada del Vi Novell. A l’acte presidit pel Conseller d’Agricultura Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Jordi Bort, van assistir-hi més de 200 persones.

dels vins premiats al concurs dels millors vins del Penedès 2010.

Com a vins blancs, Bodega Ca N’Estella, Gramona, Jané Ventura i U més U fan Tres. I com a vins negres, Albet i Noya, Eudald Massana, Masia Vallformosa i Viladellops Vinícola.

L’empresa penedesenca Cavas Torelló obre mercat Hill ja busca compradors a Hong Kong Dels 10 milions de facturació, el 16% prové del mercat exterior

El Jutjat Mercantil ha declarat al celler en concurs de creditors i és previst que es resolgui al febrer REDACCIÓ

 Bodega de Torelló a la finca de Can Martí de Baix

Can Martí de Baix. Aquest és el nom de la finca en què la família Torelló-De la Rosa porta 600 anys cultivant raïm, encara que la producció de cava no va arrencar fins al 1951. Els orígens de la bodega de Subirats es remunten al segle XIV, quan en el 1395 el Senyor de Gelida va lliurar les terres a Jaume Miquel. Aquest era el primer cognom de la família de viticultors, que al llarg dels segles ha canviat en cinc ocasions. Així a mesura que avançaven les generacions i se succeïen els matrimonis, els Miquel passaren a ser Martí i després Llopart, Torelló i De la Rosa. Va ser Francesc Torelló qui fa seixanta anys va decidir reconvertir el negoci familiar, fins llavors dedicat al cultiu de la vinya i a la venda de vins a granel. Avui és la seva filla, Ernestina Torelló, qui presideix i dirigeix la bodega.

Torelló acaba d’impulsar la seva internacionalització amb

l’obertura de mercat a Hong Kong, on ha trobat un distribuïdor que es convertirà “en la porta d’entrada a la Xina”.

L’EMPRESA ELABORA ANUALMENT 650.000 AMPOLLES Torelló i la resta d’empreses del seu grup factura 10 milions d’euros l’any, dels quals el 16% procedeixen de les vendes a l’exterior, amb especial tirada a Bèlgica i Noruega, encara que la firma fa més de 20 anys que està present al Japó. A Espanya, els seus principals mercats són Catalunya i el País Basc. La companyia elabora 650.000 ampolles anuals, de les quals 550.000 són de cava i 100.000 de vi.

L’empresa penedesenca Cavas Hill ha entrat en concurs voluntari de creditors, després que s’anunciés en suspensió de pagaments amb el posterior anunci del concurs, ara fa tres mesos. Cavas Hill, situada a Moja (Olèrdola), havia estat adquirida per Nueva Rumasa al desembre de 2003.

El Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona va declarar el passat dijous 17 de novembre a Cavas Hill en concurs, previst que es resolgui al febrer de 2012. La família Ruiz-Mateos, propietària de Nueva Rumasa, ha estat apartada de la gestió, ja que el jutge ha decretat la suspensió de les seves facultats d’administració i disposició sobre el patrimoni, segons la declaració feta el 7 de juliol.

Aquest procés pot resultar més curt que en altres empreses, com Cacaolat, empresa catalana elaboradora de batuts que també pertanyia a Nueva Rumasa, ja que Cavas Hill és una empresa més petita i no hi ha conflicte entre Barcelona-Madrid.

Elaboradora de vins i caves vinculada a la Denominació d’Origen Penedès, Cavas Hill va néixer com a empresa el 1887. tot i que els seus orígens es remunten al segle XVII. El seu valor tan històric com de qualitat ha estat un dels factors determinants perquè l’administració concursal hagi proposat la venda en pocs mesos, per tal de preservar la producció i garantir la continuïtat de l’empresa.

Els administradors concursals han valorat l’actiu de l’empresa en 8,8 milions d’euros, una xifra molt

 Façana de l’empresa Cavas Hill situada a Moja

més elevada que el seu volum de negoci anual, de 3,7 milions d’euros. Els problemes econòmics de Cavas Hill es van agreujar amb la gestió de Nueva Rumasa, que va transferir els fons de tresoreria del celler a altres empreses en concepte de compres que mai es

L’ACTIU DE CAVAS HILL ESTÀ VALORAT EN 8,8 ME, EL DOBLE DEL SEU VOLUM DE NEGOCI van dur a terme. A més, va haver de fer front a despeses elevades de campanyes de publicitat del grup Nueva Rumasa.

A tot això, cal sumar els avals fets

a deutes d’altres empreses, que també es troben en concurs, cosa que suposa un nou revés per a l’empresa vitivinícola.

Amb el procés de Cavas Hill, la majoria de les empreses de Nueva Rumasa ja es troben en concurs de creditors, tant en els sectors de l’alimentació i begudes com el del negoci hoteler, a més d’algunes societats patrimonials. Així doncs, la família Ruiz-Mateos manté l’administracuió del patrimoni dels cellers que té a Cadis, a la Rioja i Toro.

De moment, el celler penedesenc ja té sobre la taula alguna de les propostes per al concurs, tot i que encara ha d’estudiar les ofertes abans de fer la puja.

Entre els seus creditors principals es troben l’empresa de publicitat Carat, i el Banc Santander per les garanties hipotecàries, tot i que el contracte va ser cedit a Promontoria Holding.

26

Penedès Econòmic

novembre 2011

LLIBRES

Aprofita tots els teus recursos per fer bones presentacions en públic

Parlar i convèncer TERESA BARÓ EDICIONES SERVAL 12,50€

Dominar les tècniques de l’oratòria t’ajudarà a millorar la teva vida social i et brindarà més oportunitats professionals.

Val la pena desenvolupar aquestes habilitats. Per això, cal que aprofitis tots els recursos que tens a l’abast. Són molts i molt variats, encara que de vegades ens passen desapercebuts. Fixa’t en els millors professors que ha-

gis tingut: Què és el que et va agradar de l’assignatura? Com ho fa? Com parla? Com es relaciona amb els alumnes? Quins recursos expressius fa servir?

Observa els polítics, els professionals de la comunicació i qualsevol persona que parli per ràdio o surti a la TV. Pots fixar-te en la veu, en la posició del cos, en la gesticulació, en la

Un llibre dedicat al procés de saber escoltar per poder vendre millor

Escuchar para vender REN MOULINIER EMPRESA ACTIVA 13,00€

Escuchar para vender parteix d’una base simple però rotunda: No es pot saber quines són les necessitats del client, si ell no ens les explica. Per això, el primer que ha de fer un venedor és escoltar el seu client.

Al llarg del llibre, els autors reivindiquen escoltar activament com la millor eina per maximitzar l’èxit de la venda, exposen

exemples clars i ens proporcionen alguns consells simples, però eficients que cada venedor podrà adaptar al seu propi mètode de treball: elaborar una llista escrita amb la informació que el comercial desitja obtenir; prendre notes durant l’entrevista amb el client; verificar que el que s’ha entès correspon amb el què el client realment ens ha dit.

Un llibre imprescindible tant per a novells com per a experts de Twitter

Twitter en una semana FRANCESC GRAU GESTIÓ 2000 7,95€

Twitter lidera avui el mercat del temps real a internet. Persones, empreses i marques s’informen i es relacionen constantment, en públic i en privat a la xarxa, dialogant de forma creuada, amb infinitat d’interessos, algunes vegades coincidents, i altres no; desenvolupant les seves “microcomunitats” per aconseguir els seus objectius. En aquest llibre

del consultor català Francesc Grau es repassen els punts més rellevants, des de la seva experiència en el mitjà, per afavorir el creixement en la plataforma, familiaritzar-se amb els seus conceptes, aprofitar-ne les possibilitats i, sobretot, conèixer la cultura del mitjà (posant per escrit aspectes de”sentit comú” mai abans escrits) analitzant

seva indumentària! Aprèn bé els recursos que tens al teu entorn.

Encara que de vegades costi de creure, les figures retòriques, les normes gramaticals, les tècniques d’elaboració d’un escrit i un bon vocabulari són imprescindibles per dominar l’art de la persuasió. A més, cal que aprofitis totes les oportunitats per practicar: sortir a la pissarra, exposar un treball, ser el portaveu del teu grup, participar en debats i assemblees, dir unes paraules als teus amics el dia del teu aniversari, fer un brin-

dis a casa per Nadal... Ridícul?

Mira-t’ho com vulguis. Més ridícul seràs el dia que hagis de presentar la teva empresa o a tu mateix si no saps com fer-ho i no pots fer-te lluir com voldries!

Teresa Baró Catafau és especialista en comunicació personal en l’àmbit professional. És llicenciada en Filologia Catalana, Tècnic Superior en Publicitat i Màster en Protocol, Cerimonial i RRPP. A més, al febrer de 2010 crea Politikom, consultoria de comunicació política, al costat de la politòloga Verónica Fumanal.

Si no escoltem el client, mai descobrirem realment quines són les seves necessitats. El problema ve quan ens preguntem a nosaltres mateixos o als nostres colaboradors: sabem escoltar? ets capaç d’escoltar activament un client? tens por d’escoltar un client, per si després no ets capaç de satisfer-ne les necessitats, o d’argumentar els teus productes o serveis? Aquí és on resideix part de la por a escoltar, en la manca d’argumentari. En la manca de formació i preparació de l’entrevista de vendes, hem

de conèixer el nostre producte o servei, però també el dels nostres competidors. Hem de dedicar temps a preparar el nostre argumentari de vendes, Hem de deixar que el client s’expressi, s’obri a nosaltres i ens expliqui les seves necessitats. Per tant, si vols vendre més, escolta més, ja que podem convèncer la resta amb les nostres raons, però només persuadirem amb les seves.

L’autora del llibre, Rene Moulinier, és consultora en estudis de màrqueting i doctora en sociologia.

com es perceben determinades pràctiques i com pot una conducta ajudar que la seva presència online, personal o professional, sigui òptima.

El contingut de Twitter en una semana està orientat a novells que en molt poc temps vulguin estar twittejant com els que tenen més experiència; avançats que vulguin “treure punxa” al seu perfil (personal i corporatiu) descobrint nous “tips” i enfocaments de la gestió dels seus comptes; empreses que desitgin conèixer la nova internet social

i del temps real, aprofundint en la plataforma Twitter, per aconseguir objectius.

Twitter és una xarxa social creada per Jack Dorsey el març de 2006 a Califòrnia, la qual ha guanyat popularitat mundialment i s’estima que té més de 200 milions d’usuaris, generant 65 milions de twitts cada dia, i maneja més de 800.000 peticions de búsqueda diàries. Un llibre imprescindible tant per a les persones que vulguin iniciar-se amb el tema com per als que ja sapiguen sobre Twitter.

novembre 2011

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

novembre 2011

TECNOLOGIA

L’e-descans, mite o realitat Prendre petits descansos a la feina, per consultar Facebook o mirar vídeos a You Tube, milloren la productivitat laboral JOSEP BARELLA Arribar a la feina, engegar l’ordinador i entrar al Facebook.

Aquests tres passos ja són un acte reflex per a centenars de treballadors quan arriben a l’oficina.

Després, ja hi haurà temps per treballar. Però el Facebook va primer.

Veure que han penjat els amics, saludar el nostre món virtual, mirar les fotos d’algun company i, sobretot, xafardejar els companys de feina. Aquesta nova pràctica està generant un nou debat sobre els permisos per a l’ús de les xarxes socials en horari laboral.

Els detractors argumenten una reducció en el rendiment dels treballadors, mentre altres posicions afirmen que l’ús de les xarxes socials fomenta la productivitat dels empleats.

Encara que sembli un nou problema per a les empreses, ja fa 17 anys, amb Geocities, que els perfils públics van començar a circular per la xarxa. Però sense banda ampla ni vídeos en línia i quan penjar una foto podia ocupar-nos més de dues hores, molt poca gent s’hi va afeccionar. La revolució va arribar a partir de 2004, amb Facebook, que començaria a transformar la vida social. Més tard arribarien Linkedin, My Space, Second Life, Twitter i Hi5, que acabarien sacsejant el món de les relacions virtuals i socials.

PRENDRE UN E-DESCANS CADA 20 MINUTS, AUGMENTA LA PRODUCTIVITAT EN UN 9% Avui, l’accés a les xarxes socials per part dels treballadors està provocant posicions molt enfrontades entre partidaris i detractors i hi ha estudis per a tots els gustos.

Del que es tracta és de conciliar la feina i els petits e-descansos, per tal de millorar la productivitat i que no es converteixin ni en una addicció ni en un problema per a

l’empresa.

Per la firma nord-americana Nucleus Research, en un estudi realitzat entre 237 empleats, el 77% dels que tenien possibilitat d’accedir a Facebook, s’hi connectaven almenys un cop al dia. En les petites i mitjanes empreses, segons aquest estudi, els empleats perden prop de l’1,5% del seu temps connectats a les xarxes socials o MSN. Segons l’informe de Cisco 2010 Midyear Security Report, el 45% dels treballadors es connectaven cada dia a Facebook des de la feina i, a més, un 7% confessava que jugava des de la feina a FarmVille o Mafia Wars, dos dels jocs més populars d’aquesta xarxa social. El portal per trobar feina MyJobGroup. co.uk va enquestar 1.000 treballadors britànics i va trobar que, dels 34 milions que hi ha al país, prop del 6%, uns 2 milions, passa més d’una hora diària en xarxes socials mentre estan en hores de treball.

Segons aquest mateix estudi, el temps que van perdre els empleats a la feina connectats a Facebook, Twitter i altres xarxes socials, va costar a les empreses britàniques més de 22.160 milions d’euros el passat 2010.

Contràriament als tres estudis anteriors, un amplíssim informe realitzat pel departament de gestió i màrqueting de la Universitat de Melbourne (Austràlia), dirigit pel professor Brent Coker, assegurava que si els treballadors utilitzen el 20% de les hores laborals en aquests espais virtuals, es poden concentrar millor perquè un descans curt permet a la ment reposar del treball. Segons s’afirmava en aquest estudi, al qual ha tingut accés Penedès Econòmic, encara que pugui semblar una pèrdua de temps, els empleats d’una companyia poden augmentar la seva productivitat en un nou per cent si se’ls permet utilitzar Internet per raons personals. Entre aquestes raons es troben les visites a xarxes socials com Facebook o veure vídeos a YouTube, que serveixen als treballadors per ‘dispersar-se’ una mica. Aquesta tendència, coneguda com WILB -Workplace Internet Leisure Browsing-, engloba la recerca d’informació sobre productes, llegir llocs de notícies, entrar en pàgines de jocs en línia, veure vídeos a YouTube o visitar

els perfils dels amics a les xarxes socials. En l’estudi van participar un total de 300 treballadors, dels quals set de cada deu van declarar realitzar alguna d’aquestes activitats. La causa del WILB pot ser atribuïda al fet que les persones no tenen una capacitat perfecta de concentrar-se. En aquest sentit, el professor Coker apuntava que els éssers humans ‘necessiten dispersar-se de tant en tant’ i posava com exemple una classe, on s’ha demostrat que l’atenció de l’alumne decau passats uns 20 minuts, però que torna als nivells normals després d’uns instants d’evasió. Els descansos curts (ebreaks en anglès), com són fer una ullada a Internet, ajuden la ment a descansar, cosa que implica una major concentració laboral i, com a resultat, l’augment de la productivitat. Segons aquest estudi, les empreses que bloquegen l’accés a determinades pàgines webs, no tenen raó quan asseguren que perden milions en productivitat.

En qualsevol cas, l’estudi adver-

EL 77% DELS TREBALLADORS ES CONNECTEN CADA DIA A FACEBOOK ESTANT A LA FEINA tia que l’informe es basa en persones que utilitzen Internet amb moderació, ja que l’addicció a la xarxa provoca l’efecte contrari en el bon funcionament de l’activitat empresarial. ‘Aproximadament un 14 per cent dels usuaris a Austràlia mostren signes d’addicció com no prendre’s descansos en el moment oportú, passar massa hores ‘online’ i empipar-se quan algú els interromp mentre naveguen. Els treballadors que es comporten amb tendències d’addicció a Internet tindran una productivitat més baixa que els que no en tinguin’ i, en aquests casos, els esforços de les empreses per impedir les connexions dels seus empleats sí que tenen un argument vàlid.

Una investigació duta a terme per psicòlegs de la Universitat de Goldsmiths, a Londres, també afirmava que els e-descansos augmentaven la productivitat, a la vegada que recomanava que aquests moments d’oci no superessin els 10 minuts. Amb la mida justa, els e-descansos aprofundien en el relaxament del treballador, reduïen l’estrès i augmentaven els valors com la confiança i la seguretat en sí mateixos Favorable als e-descansos també es posicionava una publicació de PopCap.com, en la qual s’assegurava que les empreses que bloquejaven l’accés a les xarxes socials tenien unes pèrdues de 4 bilions d’euros l’any, com a conseqüència del declivi de la productivitat dels treballadors. L’estudi va revelar que prendre deu minuts d’e-descansos durant la jornada laboral reduïa l’estrès i ajudava a reenfocar-se en el treball. Així mateix, indicava que per mitjà d’aquests e-breaks els treballadors es distreien menys durant la resta de la jornada laboral, millorant l’eficiència i la moral del personal, cosa que incidia directament en els resultats de l’empresa. És per això que molts empresaris anglesos han començat a valorar si són viables establir uns horaris concrets d’e-descansos. És a dir, autoritzar els treballadors a connectar-se 10 minuts diaris a les xarxes socials, sense distreure’s en la resta de la jornada laboral. És important definir amb els treballadors les regles per mantenir un equilibri entre l’optimització del temps de treball i l’accés a les xarxes socials i demostrar-los la confiança que l’organització els brinda al donar-los el descans electrònic.

On estan tots els estudis d’acord és en el risc que suposa per a les empreses un mal ús de les xarxes socials, deixant-les desprotegides davant atacs d’spam, phishing o malware. Segons la companyia Morse, els costos derivats d’aquests mal usos superen els 2.000 milions de dòlars anuals només per a les empreses angleses. Per aquest motiu, als Estats Units estan decidits a acabar amb aquests riscos i han pres una decisió dràstica: prohibir totalment l’accés a qualsevol xarxa social des de les empreses. Segons Scan Safe (el proveïdor de seguretat SaaS de Cisco Systems), el 54% de les empreses nord-americanes ja han bloquejat qualsevol possiblitat d’accedir a xarxes socials. I en els últims sis mesos, l’augment d’empreses americanes que han bloquejat l’accés a Twitter, Facebook, LinkedIn i MySpace s’ha incrementat en un 20%.

EL 54% DE LES EMPRESES AMERICANES HA BLOQUEJAT L’ACCÉS A QUALSEVOL XARXA SOCIAL Tant en els casos dels partidaris com dels detractors, però, es troba a faltar una reflexió central: el debat sobre amb quins paràmetres es mesura el rendiment dels treballadors: si es tracta de qualitat i objectius assolits o quantitat i resultat en hores laborals.

Penedès Econòmic

novembre 2011

29

HISTÒRIA

ELS BOTERS: TRADICIÓ I ART A VILAFRANCA L’evolució dels boters a Vilafranca del Penedès ha anat lligat a l’evolució del cultiu de la vinya i de les produccions de vi i d’aiguardent L’ofici de boter ha estat vinculat a la nostra vila i a la comarca de l’Alt Penedès des de temps llunyans.

De fet, vi i bótes han fet sempre un bon matrimoni, d’aquells que s’estimen i no poden viure l’un sense l’altre, perquè tots dos es necessiten -o potser un més que l’altre. El vi necessita de les bótes per emmagatzemar-se, però també per agafar els aromes de la fusta, que dependeran dels torrats que hagi tingut al llarg del seu procés de construcció. Per una altra banda, quan el vi marxa de la bóta, o bé pel seu consum a doll o pel seu embotellat, la bóta també pren els aromes del vi al qual li ha donat repòs.

La tradició de fabricació de bótes a Vilafranca ve de lluny. El Llibre de la Cort del Batlle de Vilafranca cita que el 1325 hi havia un boter de nom R. Cuch. Durant el segle XV a Vilafranca van exercir fins a sis boters en diferents èpoques, un d’ells, nomenat Mateu Marroquí, possiblement procedent d’aquelles terres del nord d’Àfrica. Durant el segle XVI, les notícies sobre els boters a la vila són més abundants.

Així, l’any 1553, a la vila hi havia cinc boters que exercien aquest ofici. En el pas del segle XVI al XVII, alguns boters eren naturals

fins a mitjans del segle XIX. A finals dels segle XVII, neixen els germans Ramon i Pau Estalella.

Una descendent de la família Estalella, Teresa Estalella, va casar-se el 1739 amb Simó Torner, els descendents dels quals encara treballen avui dia.

L’ANY 1325, HI HAVIA UN BOTER ANOMENAT R. CUCH A finals del segle XVIII i a principis del segle XIX, el creixement a Vilafranca de la indústria de la boteria és important ja què és quan comença l’especialització vitivinícola del Penedès, tot incrementant-se considerablement el conreu de la vinya per a l’elaboració del vi i també d’aiguardents. És en aquests temps quan es localitzen fins a vint-i-cinc boters a Vilafranca. Aquest número anirà en augment en el moment en què els pagesos francesos estan

 Instal·lacions de l’empresa Boteria Torner

de la vila, d’altres en coneixem la seva procedència: Pere Martorell era de Constantí; i Arnau Foix i Joan Llosa eren francesos.

Al llarg dels segles, han estat diferents nissagues de boters que han treballat aquest ofici. Per exemple, els Martorell, que va començar amb Pere Martorell, va continuar

patint allà la crisi de la fil·loxera i que, de retruc, també patiran els boters francesos. D’aquesta manera, a Catalunya i al Penedès -així com també arreu d’Espanyas’augmentarà la producció de vi i aiguardent d’una manera molt considerable i, de retruc, també s’incrementaran els boters ja que

 Activitat en una boteria a finals del segle XIX a Vilafranca del Penedès

seran necessàries la fabricació de bótes per emmagatzemar i transportar els productes alcohòlics.

Així, el 1877, a Vilafranca hi havia 154 boters. L’època daurada però, començarà a desaparèixer quan el 1886, a Gelida, es detecten les primeres infeccions causades per la fil·loxera al Penedès.

No serà fins el 1915, quan el Penedès ja s’ha començat a recuperar de la crisi de la fil·loxera i amb el context de la primera guerra mundial -en què s’incrementarà l’exportació- que la indústria botera no revifarà.

Si parlem dels boters a Vilafranca, no podem deixar de banda, citar que el 30 de juny de 1932 es va crear la Tonelería Mecànica del Penedès, que aplegaria en forma de cooperativa un bon nombre de boters de la vila, establerts al barri del Poble Nou, molt a prop del parc Tívoli.

Era l’any 1950, quan Josep Torner i Jové, sisena generació de boters a Vilafranca, decideix establir-se pel seu compte després de treballar i ser l’encarregat de la Toneleria Mecànica de Vilafranca -també dita la Cooperativa de Boters, que en aquells moments tenia més de cent treballadors cooperativistes.

Josep Torner va instal·lar el seu taller al passeig Rafael Soler. El seu germà, també va establir-se pel seu compte, però al carrer Amàlia Soler. Montserrat Mitjans, esposa d’Agustí Torner Samper, vuitena

generació, i el seu fill Agustí, novena generació de boters Torner, van explicar-nos fa uns dies quina era la història de la seva nissaga, partíceps en l’evolució de l’ofici i art de la boteria des de 1739 a Vilafranca, fins el 1997, i des d’aquell any al polígon industrial de Sant Cugat Sesgarrigues. La seva pro-

L’ANY 1877, A VILAFRANCA HI HAVIA UN TOTAL DE 154 BOTERS ducció actualment és majoritàriament de fusta de roure francès i americà. Això si, fins fa uns anys, les bótes es feien a casa nostra de fusta de castanyer que es portava des de Sant Hilari Sacalm, Arbúcies i també des de Sevilla. La fusta arribava a Vilafranca en ferrocarril i des de l’estació de tren fins al taller del passeig Rafael Soler es traslladava en carro. A l’actualitat la producció majoritària de bótes és de fusta de roure. En el procés d’elaboració de les bótes és molt important el grau del torrat de la fusta, ja que en dependrà el gust que adquireixi el vi. En canvi, les bótes de castanyer eren més aviat

emprades per a l’emmagatzematge i el transport. Una de les tasques que es realitzen al taller és la reparació de les bótes, una tasca del tot important i que necessita d’una gran experiència. Grans empreses del sector del vi confien en ells per aquest treball. Aquest sector és clau en el procés d’elaboració del vi, malgrat tot, la família Torner són els únics a Catalunya que es dediquen a fer bótes de roure. La importació d’aquest producte a casa nostra és important, sobretot de bótes arribades des de França, on aquesta indústria està més valorada i protegida, per la qual cosa ha pogut apostar per la innovació.

Caldria fer-ho aquí també perquè les properes generacions de boters puguin continuar en aquest ofici. Finalment, un agraïment a l’Agustí Torner, novena generació, que ens va ensenyar amb tot detall quin era el procés de fabricació actual de les bótes.

Daniel Sancho París Historiador

30

Penedès Econòmic

novembre 2011

VIATGES

Una nació dins del Canadà El Quebec és extremadament ric en recursos naturals. El paper, la fusta i la hidroelectricitat figuren com a les indústries més importants de la província REDACCIÓ

El Quebec és una província canadenca amb una població de 7,5 milions d’habitants, i l’única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la majoria dels quebequesos parlen francès, i això fa del Quebec l’únic territori de llengua francesa majoritària de l’Amèrica del Nord, juntament amb l’arxipèlag francès de SaintPierre i Miquelon, i un dels pocs a Amèrica.

La capital del Quebec és la ciutat de Quebec. La ciutat més poblada del Quebec és Mont-real, que és la segona ciutat més gran del món on es parla francès.

El Quebec es troba situat a l’est del Canadà, envoltat per la província d’Ontàrio i la badia de Hudson a l’oest, per les províncies de Terranova i Labrador i de Nova Brunsvic a l’est, els Estats Units (els estats de Maine, Nou Hampshire, Vermont i Nova York) al sud i l’oceà Àrtic al nord.

El Quebec és la província més extensa del Canadà, és un vast territori, aproximadament 2’8 vegades l’estat francès, la major part del qual es troba poc poblat. Més del 90% de la superfície del Quebec forma part de l’escut canadenc, un gran territori que històricament es deia la regió d’Ungava. Al temps de la Nova França, el Quebec consistia en una franja de terra habitable d’algunes desenes de quilòmetres d’amplària que vorejava les dues ribes del riu Sant Llorenç.

Va ser aquí que els primers colons francesos van instal·lar-se per conrear-hi la terra, després d’haver-la romput.

L’idioma oficial de la província és el

francès, és l’única província canadenca on la majoria de la població és francòfona, l’anglès no és reconegut com a llengua oficial per les lleis de la província, però segons la llei constitucional del Canadà de 1867 tant el francès com l’anglès poden ser usats en l’Assemblea Nacional del Quebec i en judicis.

Alguns documents oficials també

han d’estar en ambdós idiomes.

Segons el cens de 2001, la llengua majoritària és el francès, parlada pel 81,2% de la població. Mentre que els anglòfons representen el 8,0%. Els al·lòfons (persones que tenen una llengua materna diferent del francès i l’anglès) representen l’11,9% de la població segons de 2006.

Mont-real

QUEBEC País: Canadà Idioma: Francès Població: 7.568.640 habitants Superfície: 1.542.056 km² Moneda: Dòlar canadenc Clima: La zona sud té un clima continental. La part central té un clima subàrtic. La part nord té un clima àrtic Economia: El Canadà és un dels països més rics, segons el seu Producte Interior Brut nominal, amb una renda per capita elevada. És membre de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el G8, i una de les potències comercials més importants a nivell mundial

Castell de Frontenac

El Tinent Governador del Canadà representa la reina Isabel II del Regne Unit i actua simbòlicament com a cap d’estat. El cap de govern és el Primer Ministre, que és el president del partit que més escons ocupa a l’Assemblea Nacional del Quebec.

Els partits més forts són el federalista Partit Liberal del Quebec (Parti Libéral du Québec) de centre-dreta i el nacionalista Partit Quebequès (Parti québécois) de centre-esquerra.

Penedès Econòmic

novembre 2011

Carbonell, 1, bajos 08003 Barcelona T: 93 272 00 43 F: 93 488 07 55 A/e: consulcroacia@telefonica.net

31