Penedès Econòmic 72

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 72 - Desembre 2017

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Amb la recuperació La contractació laboral de camí l’ocupació, va de serla un 10% sinistralitat laboral major que l’estiu passat s’incrementa un 10% al Gran Penedès pàg. 4 pàg. 6

El NODE Film Clúster presenta imatge gràfica i un balanç positiu de l’audiovisual al territori pàg. 6

Es disparen les compravendes d’habitatges al Gran Penedès, que en dos anys han augmentat un 48%

pàg. 2-3

El 2018 serà un bon any, però amb objeccions, el vaticini de l’economista Anton Costas a VNG pàg. 12

Entrevista a David Pedrol CEO de Winetobe i especialista en estratègia digital i ecommerce pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

L’ANÀLISI

La compravenda d’habitatges augmenta un 25% durant el darrer any al Penedès-Garraf A l’espera de sumar l’últim trimestre de 2017, les transaccions immobiliàries d’habitatge de segona mà ja superen en gairebé un 9% les de tot 2015 Lídia Oñate Les transaccions immobiliàries van experimentar una gran revifada el passat mes d’octubre a tot el país amb un increment del 12,4% a Catalunya i del 25,7% a Espanya. Durant el 2017 la millora del sector també s’ha fet notar al Penedès-Garraf. Trimestre a trimestre s’han anat superant tots els registres de l’any anterior.

Al nostre territori la compravenda d’habitatges va augmentar un 25,53% el tercer trimestre, fet

ELS DARRERS DOS ANYS LES COMPRAVENDES HAN CRESCUT UN 48% AL PENEDÈSGARRAF que suposa 1.811 habitatges més que el mateix període de fa un any, segons les dades del Ministeri de Foment. En relació al 2015, l’increment ha estat pràcticament el doble, del 48,42%, passant de 2.687 a 3.988 habitatges.

A nivell comarcal, el creixement de les transaccions immobiliàries també ha estat sostingut amb repunts a l’alça significatius.

Destaca el Garraf, on s’ha registrat un 57,55% d’augment en dos anys i un 25,85% en el cas

del darrer any, passant de 1.327 a 1.670 compravendes. En segon lloc trobem el Baix Penedès, que durant la crisi va patir en gran mesura la davallada de la construcció i les vendes del sector immobiliari. Fins aquest setembre, es van comptabilitzar 1.572 compravendes d’habitatges, un 22,33% més que l’any anterior i un 43,17% més que fa dos anys.

A l’Alt Penedès, en canvi, les transaccions immobiliàries d’habitatges s’han intensificat més el darrer any amb un creixement del 32,03%, passant de 565 a 746, mentre que l’increment entre 2015 i 2016 va ser molt menor, del 6,8%.

Per municipis, els majors augments interanuals amb el tercer trimestre com a referència s’han registrat a Masllorenç i Pacs del Penedès, on la compravenda era testimonial i ha pres volada, passant d’un a cinc habitatges cada un (+400%). En el cas de municipis amb més població, els increments més significatius han tingut lloc a Torrelles de Foix (+228,57%) i Sant Martí Sarroca (+150%).

A les capitals de comarca també s’han percebut augments considerables de fins el 41,38% a Vilafranca del Penedès, que ha passat de 232 a 328 compravendes, del 40,14% a Vilanova i la Geltrú (de 426 a 597 habitatges) i del 24% al Vendrell (de 450 a 558). En total, en 33 municipis s’ha millorat la compravenda d’habitatges, mentre que en 13 ha decrescut i només en un s’ha mantingut igual.

La compravenda d’habitatges creix més d’un 12% a Catalunya El nombre d’operacions de compravenda d’habitatges a Catalunya en el transcurs del mes d’octubre va sumar 5.743 transaccions, cosa que suposa un increment del 12,4% en relació amb l’octubre de l’any passat, segons xifres facilitades per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Aquest augment se situa

EL SECTOR HA REGISTRAT MILLORES EN 33 DELS 47 MUNICIPIS DEL TERRITORI a la meitat de la mitjana de creixement de tot l’Estat, el 25,7%, i és el percentatge més baix de totes les autonomies. La Comunitat de Madrid lidera les compravendes de l’octubre amb un increment del 50% i 6.201 habitatges. Tanmateix, les xifres a Catalunya en aquest mes d’octubre són les millors registrades en aquest mes des de l’any 2007 quan a l’octubre d’aquell any, el pic més alt de la bombolla immobiliària, les compravendes de pisos es van situar en 7.001 transaccions.

Els pisos de segona mà van mantenir el màxim protagonisme en les operacions de transaccions a Catalunya i van arribar a suposar el 86% del total, amb un crei-

y Compravendes d’habitatges d’obra nova i de segona mà al Penedès-Garraf

p Font: Ministeri de Foment

xement del 8,95% en relació amb l’octubre del 2016. En el cas de la compravenda de pisos nous, va augmentar a l’octubre el 39,24% en taxa interanual.

En el conjunt d’Espanya, el nombre de compravendes a l’octubre es va situar en 37.228 transaccions, un 25,74% més que a l’octubre de l’any passat. Amb aquestes xifres, l’Estat registra el

millor mes d’octubre de la sèrie des de l’octubre del 2008 (42.029 pisos). Els pisos de segona mà van ocupar la major part de les transaccions realitzades i van suposar el 81,35% de les operacions de compravenda, amb un creixement del 24,84% en relació amb l’octubre del 2016. La compravenda de pisos nous a l’Estat va augmentar un 29,8% a l’octubre.

y Transaccions immobiliàries al Penedès-Garraf Municipis

2016

2017

Albinyana Arboç, l’ Avinyonet del Penedès Banyeres del Penedès Bellvei Bisbal del Penedès, la Bonastre Cabanyes, les Calafell Canyelles Castellet i la Gornal Castellví de la Marca Cubelles Cunit Font-rubí Gelida Granada, la Llorenç del Penedès Masllorenç Mediona Montmell, el Olèrdola Olesa de Bonesvalls Olivella Pacs del Penedès Pla del Penedès, el Pontons Puigdàlber Sant Cugat Sesgarrigues Sant Jaume dels Domenys Sant Llorenç d’Hortons Sant Martí Sarroca Sant Pere de Ribes Sant Pere de Riudebitlles Sant Quintí de Mediona Sant Sadurní d’Anoia Santa Fe del Penedès Santa Margarida i els Monjos Santa Oliva Sitges Subirats Torrelavit Torrelles de Foix Vendrell, el Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú Vilobí del Penedès

18 31 10 28 21 32 11 10 434 45 17 4 213 195 4 49 5 7 1 14 23 11 10 46 1 6 11 1 2 15 18 10 240 11 13 62 0 26 19 357 22 7 7 450 232 426 2

20 27 17 17 18 40 8 4 562 54 20 3 264 237 4 46 10 8 5 24 22 13 21 41 5 5 2 2 5 23 23 25 271 12 16 73 2 40 27 443 14 5 23 558 328 597 4

11,11 -12,90 70,00 -39,29 -14,29 25,00 -27,27 -60,00 29,49 20,00 17,65 -25,00 23,94 21,54 0,00 -6,12 100,00 14,29 400,00 71,43 -4,35 18,18 110,00 -10,87 400,00 -16,67 -81,82 100,00 150,00 53,33 27,78 150,00 12,92 9,09 23,08 17,74 53,85 42,11 24,09 -36,36 -28,57 228,57 24,00 41,38 40,14 100,00

3.177

3.988

25,53

Total (fins el tercer trimestre)

Variació (%)

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

3

L’ANÀLISI Max Miret, gerent Finques Anoia Penedès

“Les vendes de pisos van ser positives fins a l’octubre, quan tot es va aturar” Olga Aibar Estem a punt d’acabar el 2017.

Quin balanç fa d’aquest any respecte a l’anterior pel que fa a les compravendes d’habitatges?

Aquest any ha estat molt positiu, comparat amb anys anteriors.

Hem incrementat aproximadament un 30% les vendes perquè veníem d’una desacceleració important en la qual havíem arribat a uns preus per sota del valor de construcció. A partir d’aquí vam anar pujant fins al mes d’octubre, quan tot es va aturar, i va començar la incertesa i el temps d’espera fins a les eleccions del 21 de desembre.

En el darrer trimestre s’han aturat moltes inversions?

Si no s’hagués produit tota aquesta inestabilitat dels darrers mesos ni s’haguessin convocat eleccions, hauríem continuat pujant a tot el sector. Esperem que a partir d’ara hi hagi una certa estabilitat, perquè les incerteses no són bones per a ningú.

Quina és la mitjana de preus que es paga per un pis?

Tot depèn de l’antiguetat, del barri, de la distibució, etc però un pis de tres dormitoris el pots trobar entre 80.000 i 100.000 euros.

A principis d’any potser trobaves el mateix pis sobre els 60.000 euros. S’ha pujat ràpid.

Quan de temps es necessita per tancar una operació?

Cada vegada es triga menys en fer la venda. Recordo que fa uns

tres anys la mitjana era d’un any per vendre un pis, després es va anar reduint a sis mesos i ara, si el preu és correcte, en tres mesos pot estar venut. El que passa és que moltes vegades el preu correcte no hi és perquè estàs condicionat per una hipoteca una mica elevada o perquè els propietaris no tenen pressa en vendre.

Els criteris per a concedir hipoteques continuen sent molt exigents?

Són molt estrictes i lentes. Depèn de l’entitat bancària, però pots estar uns dos mesos i mig per anar a firmar. Els bancs tenen encara l’aixeta bastant tancada. Ara només donen el 80%, per això el comprador necessita disposar del 20% restant i pagar els impostos, que estan entre el 12 i el 14%.

Ara escassegen els lloguers, fet que ha encarit els preus. Quina és la mitjana actual?

Depèn del pis, de si està moblat o no, i en un barri o un altre, però un pis d’entre 80 i 90 m2 amb tres dormitoris es pot pagar entre 500 i 600 euros.

S’ha revitalitzat l’obra nova?

S’està contruint molt poc. La gent i els inversors demanen que hi hagi construcció nova perquè es vendria. Hi ha molts inversors que volen invertir en el totxo, per-

què comprant un immoble poden tenir un 5% de rendiment grosso modo, i per la revalorització que tindria aquest pis en el mercat.

Podria produir-se una nova bombolla immobiliària?

Ningú té la vareta mágica del que passarà demà o l’any vinent, però crec que el govern farà el posible perquè no torni a passar el que va passar, perquè això ha portat moltes empreses a la ruina.

Els que manen són qui ho han de frenar i tenen les eines per fer-ho.

El preu de l’habitatge puja a Catalunya un 6,2% en el darrer trimestre de l’any redacció

La mitjana de preu del metre quadrat de l’habitatge lliure s’ha situat durant el tercer trimestre de 2017 a Catalunya en 1.871,4 euros, fet que suposa un 2% més que el segon trimestre i un 6,2% més que el tercer trimestre de l’any passat, segons dades del ministeri de Foment.

Tot i la tendència a l’alça del preu de taxació dels habitatges a Catalunya, el cost encara està un 25% per sota dels preus màxims que es van registrar en el segon

trimestre del 2008, just abans de l’inici de la crisi immobiliària.

El preu mínim es va registrar en el primer trimestre de 2001 en arribar als 1092 euros el metre quadrat.

Al conjunt d’Espanya, el preu per metre quadrat s’ha situat en 1.540 euros, un 0,7% més que el trimestre anterior i un 2,7% per sobre del preu del tercer trimestre del 2016. D’aquesta manera, s’acumulen catorze trimestres seguits d’increments de preus del metre quadrat de les taxacions d’habitatges, després de 26 trimestres de caigudes.

La pujada d’aquest període va ser la tasa de creixement interanual més alta des del 2007, quan la vivenda lliure va incrementarse un 9,2%. A la zona del Gran Penedès, els preus dels habitatges estan per sota de la mitjana catalana. En concret, al Vendrell es va situar en els 1.117 euros en el tercer trimestre del 2017, a Vilafranca del Penedès en 1.204,8 , i a Vilanova i la Geltrú en 1.466,7.

Segons els experts, la confiança ha tornat al mercat de l’habitatge, encara que els preus evolucionen a diferent velocitat en funció de la situació geogràfica.

4

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

ACTUALITAT

La sinistralitat laboral ha augmentat el 2017 un 10% al Gran Penedès

y Sinistralitat laboral. 2017

La construcció és el sector on més ha crescut (+39%), però també l’agricultura a l’Alt Penedès (+45%) i al Garraf (+30%) Lídia Oñate Els accidents laborals han tornat a augmentar durant el 2017 al Gran Penedès. L’octubre va tancar amb un increment acumulat de 2.711 accidents laborals, fet que suposa un 10,44% més que l’any anterior, segons l’Observatori del Treball i Model Productiu a partir de les dades del Registre d’accidents de treball del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per sectors, el major increment es va produir a la construcció (+38,76%), seguit de l’agricultura (7,14%), els serveis (6,80%) i la indústria (6,40%). En nombres absoluts, però, la majoria d’accidents de les tres comarques es localitzen al sector serveis, que representa el 55% del total.

Per comarques, la incidència dels sectors presenta diferències notables. A l’Alt Penedès, la indústrias és un dels sectors amb més sinistralitat laboral (39%), ja que també té un major pes en l’economia comarcal.

L’augment més significatiu d’aquest any, però, ha estat a l’agricultura, on s’han produït un 45% més d’accidents. Al Garraf l’agricultura també ha liderat l’augment de la sinistralitat laboral amb un 30%, mentre que al Baix Penedès la

construcció ha estat el sector que ha registrat el major increment, amb un 73% més. En el cas de l’agricultura, es dóna el cas que ha disminuït un 44,44%.

El 43% dels treballadors afectats per un accident duien menys de sis mesos a l’empresa El sindicat Unió de Pagesos va celebrar el passat 16 de desembre una jornada sobre la vinya al Vinseum de Vilafranca, durant la qual es van donar a conèixer algunes dades de la sinistralitat en el seu sector, registrades el 2015. El 43% dels accidents els van patir treballadors amb una antiguitat menor a sis mesos, per la qual cosa defensen que “cal controlar més aquest col·lectiu”. De mitjana, els accidents van tenir lloc a les 11.50h, unes quatre hores després d’haver començat la jornada. En

aquest sentit remarcaven que “les pauses i els descansos són importants”.

Des d’Unió de Pagesos també van destacar que el 92% dels accidents es van produir durant una tasca habitual: “les feines més rutinàries i que fem “sense pensar” són les que tenen la gran majoria d’accidents.

Durant l’exposició de dades, van afegir que pràcticament la totalitat dels accidents (98,7%) van ser

de gravetat lleu, però “són causa de baixa i poden donar seqüeles permanents”.

Per últim, van comentar que el 94% dels accidents laborals van tenir lloc sense testimonis. “El treballador estava sol en aquell moment. Hem de ser conscients que la majoria dels accidents ens trobarem sols; per això hem d’intentar tenir algú a prop, el telèfon o que alguna persona sàpiga on estem”.

y Sinistralitat laboral al Gran Penedès. Per sectors

p Font: Observatori del Treball i Model Productiu a partir de les dades del Registre d’accidents de treball del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Desembre - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

ACTUALITAT

El Penedès-Garraf vol erigir-se com el “Hollywood d’Europa” i, també, del món

A la presentació de la nova imatge de NODE Film Clúster es van donar a conèixer les últimes dades de la indústria audiovisual al territori del Garraf Lídia Oñate Des que es va posar en funcionament el NODE Film Clúster, el febrer d’aquest any, s’ha consolidat un projecte únic a Catalunya amb el qual potenciar la indústria audiovisual al territori que abarca el Penedès-Garraf. NODE Film Clúster busca promocionar l’activitat de rodatges publicitaris i cinematogràfics, facilitar les cerques als localitzadors d’escenaris, posar més i millors recursos a l’abast dels productors i dinamitzar un entorn empresarial de serveis al voltant de la indústria audiovisual.

El passat 19 de desembre es van presentar al Palau Maricel de Sitges les darreres dades de l’activitat de rodatges al Garraf, que durant el primer semestre de 2017 es va incrementar un 75% en relació amb el mateix període de l’any anterior. El director tècnic de NODE Film Clúster, Santi Roig, explicava que es van gestionar uns 130 rodatges, un rècord fins ara, però lamentava que a partir de l’agost l’activitat hagués minvat fins a quedar en una xifra similar a la de 2016. “Anàvem camí d’un augment anual del 60-70%, però amb els atemptats de Barcelona i els aldarulls per la situació política els

La nova imatge del NODE Film Clúster, dissenyada per l’agència vilanovina Artrivity, aprofundeix en els valors que defineixen el Penedès i el Garraf i destaca la diversitat de paisatges, història i cultura, la dualitat present al territori (mar i terra, platja i massís) i el factor mediterrani, que aporta lluminositat, sol i calidesa.

rodatges van caure”, explicava Roig. Tanmateix, confia que de cara l’any vinent l’activitat es redreci i torni a créixer perquè “a mida que el territori és més ric i donem més opcions, s’incrementen les produccions”.

En aquest sentit, la regidora de Promoció Econòmica de Sitges, Aurora Carbonell, va remarcar que “tenim un tresor de territori amb molt de camí i recorregut: clima, tècnics, localitzacions... Ho tenim tot per ser no només el Hollywood d’Europa, sinó del món”. Per això, va evidenciar la necessitat “d’una eina que permeti a l’Administració estar a l’alçada i no ser tan feixuga amb els tràmits”. Sobre aquesta qüestió també es va pronunciar Carlota Guerrero, directora de la Catalunya Film Commission, que

va afirmar que “cal treballar per ser competitius en un entorn que és internacional i el repte és ser cada cop més ràpids i eficaços a l’hora de gestionar els permisos”.

Malgrat el cinema s’en-

dugui el protagonisme de la indústria audiovisual, el cert és que un dels principals motors és la publicitat, que genera gran part dels rodatges al territori.

“Hem de ser conscients de

y Recaptació total de taxes. 2016-2017

p Font: Node Film Clúster

la indústria que tenim al darrere, que hem de cuidar i promocionar”, va afirmar Albert Soler, de l’Asociación de Productores de Cine Publicitario. També va assistir a la jornada el president de

y Tipologies d’activitat

la recent creada Associació de Localitzadors de Catalunya, Toni Duch, que va apuntar la rapidesa amb la qual es mou el sector, “on es prenen decisions en qüestió de segons”.

Desembre - 2017

Penedès Econòmic

7

8

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

ACTUALITAT

L’economia del Penedès-Garraf va a l’alça

Durant el 2016, el Valor Afegit Brut (VAB) del nostre territori va créixer un 4,4%, una xifra per sobre de la mitjana catalana, situada en un 3,4% redacció

En termes econòmics, el 2016 ha significat la consolidació de la recuperació encetada la segona meitat del 2013, una millora que va començar a agafar cos el 2014 i que es va reforçar substancialment el 2015, segons apunta l’Anuari Econòmic Comarcal 2017 elaborat per BBVA. Els creixements del 3,5 % del Producte Interior Brut (PIB) els darrers dos anys constitueixen un registre extraordinàriament positiu, especialment per l’augment de l’ocupació, que ha augmentat un 3,4% segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), i la taxa d’atur, que ha caigut un 2,8% el darrer any a Catalunya.

La dinàmica econòmica de les comarques catalanes comença a mostrar la superació de les fortes davallades d’activitat dels exercicis 2007-2013, tot i que, en matèria d’ocupació, alguns sectors i comarques encara es troben per sota dels valors del 2007.

La recuperació actual té un

y Estructura del VAB (%). 2015

p Font: Anuari Econòmic Comarcal (BBVA)

component terciari molt important, fet que dóna, com a resultat, que els serveis pesin sensiblement més en el Valor Afegit Brut (VAB) agregat que abans de la crisi. A Catalunya, per exemple, han passat del 66,3% del VAB nominal el 2007 al 73,7% el 2016.

El Garraf lidera el creixement del VAB al territori penedesenc

El VAB del Garraf va créixer un intens 4,9% el 2016, una xifra força superior a la de Catalunya (3,4%), que consolida la recuperació entre 2012-2016 (9,1%).

Aquesta millora ha permès superar parcialment els estralls de la crisi 2007-2012 (−16,3%). Malgrat l’avenç, el VAB el 2016 es va situar encara un -8,7% per sota el del 2007. L’increment del 2016

reflecteix el bon comportament dels serveis amb un augment del 4,8% i també de la indústria (4,9%). Pel que fa a la construcció, va créixer amb intensitat (5,4 %) i el primari també va augmentar força (8,9 %).

La indústria comença a recuperar-se al Baix Penedès El 2016 el VAB del Baix

y Creixement del VAB per sectors (%). 2016

Penedès va créixer un 4,7%, un registre força superior al de Catalunya (3,4%) i que consolida la recuperació 2012-2016 (del 9,4%). Tot i això, la davallada de 2007-2012 (del 17,1%) no ha estat superada, amb un VAB que el 2016 es va situar encara un 9,3% per sota el del 2007. L’augment del VAB comarcal el 2016 és el reflex dels notables increments dels diferents sectors de l’economia: del 4,4% del terciari (el primer sector comarcal, amb més del 72% del VAB) i del fort 6,2% de la indústria, mentre que la construcció va créixer menys (2,9%) i el primari, un 3,6 %.

L’Alt Penedès va tancar l’any passat amb un 3,6% més de VAB El VAB de l’Alt Penedès va créixer un 3,6% durant el 2016, un registre en línia amb la mitjana catalana (3,4%), el que consolida la millora encetada el 2015 (increment 2014-2016 del 5,5%).

Tanmateix, la crisi 2007-2014, que va suposar una caiguda del 16,5%, encara no es pot considerar superada, ja que el VAB es troba encara un 11,9 % per sota del 2007. L’augment del 2016 expressa la bona marxa dels serveis (3,4%), el primer sector de la comarca, i també del 3,8% de la indústria. La construcció també va contribuir a la millora (4,6%), mentre que el primari va créixer un 3,4%.

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

9

ACTUALITAT

VISITA D’ALUMNES D’UN PTT A MECANITZATS INDUSTRIALS DEL PENEDÈS L’alumnat de l’especialitat d’Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electrotècniques del Programa de Formació i Inserció–Pla de Transició al Treball de Vilafranca va visitar recentment l’empresa Mecanitzats Industrials del Penedès (MIPSA), arrelada a la comarca del Penedès des de fa més de trenta anys i dedicada a la fabricació, reparació i muntatge de components industrials.

El gerent, Andreu Crespo, va explicar tot el procés de mecanització, des que el client fa l’encàrrec fins que el producte està acabat, passant per la realització dels plànols, la impressió de proves en 3D, l’adaptació de l’utillatge i la fabricació als torns i les fresadores.

L’objectiu era apropar l’alumnat a entorns productius reals.

Un universitari vilanoví dissenya la primera app de moda sostenible Ethical Time, concebuda per facilitar l’accés a marques de roba sostenible, va impulsar una campanya de crowfunding per cofinançar-se Olga Aibar Ethical Time, una associació sense ànim de lucre fundada pel vilanoví Ignasi Eritz, estudiant de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, va posar en marxa el 10 de desembre una campanya de micromecenatge a través de Verkami per llançar la primera app de moda sostenible a Espanya.

L’associació proposa la creació d’un espai virtual gratuït que serveixi com a punt de trobada entre marques de roba i calçat que segueixin principis sostenibles, i els consumidors. Està pensada perquè es pugui identificar de manera ràpida en quines botigues es ven la peça de roba que s’està

buscant.

Segons explicava el seu creador, “fa un any i mig vaig decidir no comprar roba que procedís de l’explotació laboral i, investigant per internet, vaig descobrir que hi havia moltes botigues que s’hi dedicaven, però que la majoria no tenien visibilitat. Al final, jo acabava fent de mediador entre les marques i les persones interessades en adquirir aquest tipus de roba. D’aquesta manera va néixer la idea de crear una aplicació”.

L’objectiu d’Ethical Time és “definir un espai que faciliti la compra amb valors ètics. Som moltes persones conscienciades, però poques que actuen en conseqüència per falta de recursos”.

Per això, l’aplicació es presenta

com un servei gratuït tant per als usuaris que se la descarreguin com per a les marques i botigues que vulguin formar part de la iniciativa.

L’aplicació i pàgina web recollirà totes les botigues de Catalunya i Espanya que compten amb marques responsables amb les persones i el medi ambient, i que pretenguin generar un impacte social positiu. El projecte concentrarà, a més, totes les pàgines de venda online del territori ja que, com assegura el seu creador, Ignasi Eritz “la majoria de les empreses del sector només tenen presència via online”.

El projecte també pretén crear

la primera Xarxa de Consumidors de Moda Sostenible, un espai on els usuaris puguin també beneficiar-se de descomptes i ofertes especials per part de les marques presents. L’objectiu de la campanya a Verkami és finançar la creació de l’aplicació mòbil i de la pàgina web, pressupostada en uns 20.000 euros.

La iniciativa es vol presentar de manera oficial l’abril de l’any vinent, en commemoració de l’esfondrament de l’edifici de Dacca, a Bangladesh, on van morir el 2013 més d’un miler de treballadors del sector tèxtil. El llançament està previst per a mitjans de maig.

10

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

ACTUALITAT

Les vendes de la sort, dividides entre la Loteria de Nadal i la Grossa de Cap d’Any La Loteria de Nadal resisteix malgrat que part de les vendes, principalment d’entitats i empreses, s’hagin decantat cap a la Grossa de Cap d’Any

Lídia Oñate Per a molts sectors aquesta ha estat una tardor atípica, amb davallades importants en el seu negoci especialment focalitzades a l’octubre i part de novembre.

Entre els més afectats, es troben les administracions de loteria, que han vist com diverses empreses i entitats aquest any han deixat de vendre participacions de la Loteria de Nadal i han optat per la Grossa de Cap d’Any. “He tingut baixes de clients molt importants i d’empreses i entitats. La gent s’ha sentit profundament ofesa amb la situació política i part del teixit associatiu

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

amb més arrelament al territori ha preferit no vendre participacions de dècims de la Loteria de Nadal”, explicava Marta Bargalló, propietària de l’administració de

A MITJAN NOVEMBRE LES VENDES DE LOTERIA ES VAN TORNAR A ANIMAR loteria número 2 de Vilafranca, ubicada al barri de Sant Julià. “Al principi em va angoixar molt veure que aquest any perdia clients

i podia comprendre-ho pel sentiment viscut a Catalunya, però clar, nosaltres ens guanyem la vida així i hem de treballar amb el màxim d’il·lusió possible”, afegia.

Sobre la seva feina Bargalló explicava que “és un recurs que aprens a estimar, però és cert que tens el cor partit i has de saber abstreure’t”. Una de les seves alegries d’enguany ha estat l’augment dels intercanvis de números amb administracions de loteria d’altres zones d’Espanya. “Ha estat una campanya molt diferent, però estic contenta amb els intercanvis perquè n’he fet més de 50 sèries per tenir molta varietat i la veritat és que me’ls demanen força”, explicava. Malgrat tot, Bargalló

Compres en un Nadal especial Cada any el Nadal és especial per una raó o altra, i en concret, aquest que ja tenim a tocar, serà l’últim sota la normativa de la vigent LOPD. Al maig del 2018 ens regirem sí o sí pel Reglament europeu de Protecció de Dades i per una nova llei espanyola de protecció de dades.

Pel que fa a l’e-commerce, a més del fet que tots els europeus tindrem les mateixes obligacions i drets, ja siguem negocis o compradors, el més important és que el ciutadà serà l’eix sobre el qual giri qualsevol activitat que afecti al trac-

tament de les seves dades personals.

A partir del proper any serà més important que mai informar clarament al consumidor i tenir el seu consentiment exprés per gestionar les seves dades, a més de tot el que ja implica, per se, la LSSI-CE. Per als negocis, ja siguin botigues o empreses com les de serveis de màrqueting, consultories de vendes o anàlisi de consum, el nou reglament també els afecta de manera substancial.

S’haurà de revisar a fons les bases de dades antigues: l’obtenció del consenti-

confia que les vendes no disminueixin gaire, ja que “per finestreta he venut molt i enguany hem tingut un bon volum de clients que han anat comprant els seus

ENTRE ELS NÚMEROS DE LOTERIA MÉS DEMANATS ES TROBA EL 155 dècims. Així que fins que no acabi la campanya no podré fer una valoració de com ha anat del tot”.

Entre els acabaments de número més sol·licitats aquest any

ment fefaent i explícit serà una batalla molt dura si es viu del tractament de dades i informació, dels perfils i del data mining.

Són canvis profunds.

Veurem si tothom se’ls pren amb seriositat, amb el risc de veure’s fora del joc si obvia l’observança d’aquesta llei i del creixent interès del consumidor per la vetlla dels seus drets personals.

En tot cas, i mentre ens anem adaptant al nou escenari, us deixem uns petits consells per tenir en compte durant la voràgine consumista de les pròximes setmanes.

1. Navegueu des d’una

tornen a estar els habituals 15, 69, 22 i 44, i els d’entrada i sortida d’any (17 i 18), però sorprèn el 155. “Hi ha hagut un “boom” per aquest número i pels que s’assemblen, és a dir, que continguin aquestes xifres”, comentava Maria Rosa Beneit, de l’administració de loteria de Sant Sadurní. En el seu cas, també ha percebut una davallada de les participacions de dècims a càrrec d’empreses i entitats. “Després de l’octubre i novembre les vendes s’han tornat a animar”, afegia.

Sobre el Sorteig del Nen, Beneit no es vol aventurar a fer pronòstics, ja que “tot dependrà del que la gent tregui de la Loteria de Nadal.

connexió segura. No feu servir wifis públiques si heu de facilitar dades de pagament.

2. No feu cas a les ofertes via SPAM que rebeu a l’email i alerta amb les ofertes de remitents dubtosos amagats darrere marques conegudes.

3. Desconfieu de preus extremadament baixos.

Ningú regala duros a quatre pessetes.

4. Consumiu en llocs reconeixibles. I si no els coneixeu, feu cerca per la xarxa per conèixer la fama d’aquesta “nova botiga”.

5. Exigiu sempre un servidor segur amb el protocol https i passarel·les de paga-

ment segures. Les vostres dades de contacte i bancàries estan en joc!

I com que segurament haureu de donar-vos d’alta a cada lloc on feu una compra i cedir dades de contacte (una adreça de lliurament i una modalitat de pagament mínim), recordeu quan comenceu a rebre emails d’ofertes i promocions que heu de poder exercir la baixa i més endavant els drets ARCO. Sobretot: no rebaixeu l’exigència de respecte a la vostra privacitat per unes ofertes nadalenques qualsevol. No abaixeu la guàrdia.

Desembre - 2017

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

ACTUALITAT

Antón Costas: ‘Som una economia maníaco-depressiva’

El prestigiós economista va inaugurar el 19 de desembre a Vilanova el primer sopar-col·loqui del GREC, el Grup d’Estudis Econòmics de la Federació Empresarial del Gran Penedès Olga Aibar El catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i expresident del Cercle d’Economia, Antón Costas, va ser el ponent convidat del primer sopar col·loqui organitzat pel GREC, el Grup d’Estudis Econòmics de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès sota el títol Perspectives econòmiques per al 2018. Llums i ombres. L’acte va tenir lloc el 19 de desembre al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú.

El prestigiós economista va exposar les seves impressions sobre com creu que evolucionarà l’economia en els propers mesos.

Segons va afirmar “aquest serà un bon any, però amb objeccions”.

Costas va comparar l’economia amb un avió amb tres motors.

El primer seria el consum i la in-

L’ECONOMISTA VA AUGURAR QUE EL 2018 SERÀ UN BON ANY, PERÒ AMB OBJECCIONS versió privada, el segon el sector exterior, i el tercer el sector públic. Pel que fa al consum, està creixent per sobre del 4%, més del doble de la renda bruta de les llars, a causa de l’increment de l’oferta de treball i a la millora de les condicions financeres i el crèdit, per tant “el motor privat

Opinió

DANIEL LAFUENTE Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

del nostre avió funcionarà bé de cara al 2018. Acabem l’any amb una velocitat de creuer i aquesta inèrcia serà molt important per començar l’any”.

Respecte al sector exterior, va assegurar que “donarà sorpreses agradables perquè és el sector que millor s’ha comportat des del 2001”. Finalment el sector públic l’any 2018 “seguirà funcionant bé, per tant hi ha motius per l’autoestima”.

Pel que fa a les objeccions, Costas feia notar que “el més sorprenent del creixement que tenim a Espanya i a Europa és que va acompanyat de salaris deficients.

Totes les recuperacions econòmiques que s’han produït des de la segona Guerra Mundial s’han acabat amb un increment dels salaris, i ara portem quatre anys de creixements i no s’han produït millores en aquest aspecte”. Els salaris són un element important de regularització del sistema, amb

salaris baixos no podem incrementar la productivitat dels treballadors”. Costas va apuntar que com a catalans tenim tres grans reptes econòmics: El primer és eliminar la bipolaritat de l’economia. “Som la zona on més creix

COSTAS VA AFIRMAR QUE CAL CANVIAR EL MODEL DE GESTIÓ EMPRESARIAL la pobresa i la desigualtat, des del 2008 perquè som una economia maníaco-depressiva, que quan les coses van malament, cau i deixa a la cuneta més de dos milions de persones”, assegurava. També va afirmar que “cal canviar l’enfoc que la competència està basada en els salaris, perquè ho està en la

Una nova manera de gestionar les zones comercials Com a símptoma de la modernització i de l’adaptació dels municipis a les necessitats dels seus ciutadans, els ajuntaments han passat de proporcionar i gestionar recursos bàsics (il·luminació, asfaltat de carrers, neteja,...) a preocupar-se per dotar-los de serveis de valor per augmentar la qualitat de vida, generar riquesa, ser culturalment productius, mantenir la convivència, propiciar la participació,…

Això, sumat si més no en ocasions, a un cert infra-

finançament per part d’institucions de més alt nivell, ens porta a una certa dificultat dels ajuntaments per arribar a finançar totes les necessitats ciutadanes. I, en concret, a cobrir totes les necessitats que demanden les zones comercials.

Aquest no és un problema nou, ni tan sols exclusiu del nostre territori; com tampoc ho són les solucions aportades. Ja fa molts anys, pels volts de 1970, una innovadora modalitat de gestió es va posar en marxa a un barri de Toronto,

productivitat”. Finalment, va indicar que tenim “un greu problema de la dimensió de les empreses, que és molt petita, i un model de gestió empresarial paternalista i poc meritocràtic”.

En finalitzar la seva exposició, es va obrir un animat torn de col· loqui i de preguntes dels assistents, sobre temes molt diversos.

Antón, amb una gran claretat i d’una forma magistral, va respondre una a una les qüestions plantejades. Entre aquestes, es va preguntar quin seria el model de gestió ideal. Costas va assegurar que “les empreses ben gestionades tendeixen a tenir estructures horitzontals i una gran flexibilitat”. Respecte a les deficiències de diferents àmbits del sector públic, apuntava que el problema és que “en evaluar la rendibilitat de la inversió s’analitza l’anàlisi de cost-benefici, quan s’hauria d’analitar el cost d’oportunitat, és a dir a què es renuncia”.

i enguany ja es poden trobar exemples d’aquest model a diferents ciutats dels EEUU, Regne Unit, Alemanya, Holanda,... i també es parla de la implantació a casa nostra.

Es tracta dels anomenats BID (Business Improvement Districts) o APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana), i que consisteix en què les zones comercials col·laborin amb l’ajuntament en finançar la gestió de de determinats serveis o activitats per impulsar la zona, sense que això signifiqui en absolut que l’ajuntament deixi d’invertir-hi. Funciona de la següent manera:

Antón Costas Comesaña (Matamá, Vigo, 1949) és catedràtic de Política Econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona i investigador de l’IREA, Institut de Recerca en Economia Aplicada Regional i Pública d’aquesta universtitat.

Enginyer tècnic industrial, es va llicenciar a Barcelona l’any 1977 i es va doctorar l’any 1982. En la seva tesi doctoral, va estudiar el pensament i la política econòmica liberal del segle XIX. L’any 2006 va ser escollit president del consell d’administració d’Endesa Catalunya (2005-2012), després d’exercir de Defensor del Client de 2000 al 2005. També va presidir el Cercle d’Economia del 2013 al 2016.

Format amb el reconegut economista Fabián Estapé, compagina la investigació amb la divulgació col·laborant amb diversos diaris, entre els quals El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. És autor de diversos articles i llibres, el darrer dels quals es titula El final del desconcierto.

- Els locals d’un determinat barri o zona comercial que es volen agrupar porten a votació entre els diferents comerços constituir-se com a APEU. - Si una majoria qualificada hi està d’acord, cada establiment passa a pagar una quota obligatòria que servirà per ajudar a finançar aquells serveis/activitats a on no arriba l’ajuntament o no suficientment.

- Les decisions sobre en què invertir les pren una representació de la zona en qüestió, sovint, amb la participació del propi ajuntament per possibilitar sinergies.

La gran diferència res-

pecte les associacions de comerciants és l’obligatorietat de pagament en cas que una majoria així ho decideixi, evitant així que comerços que no volen pagar s’aprofitin dels esforços dels que sí ho fan.

Tot això, evidentment, ha d’anar en benefici i ha de tenir un retorn per a tots, ja que la zona comercial es pot dotar de més recursos per fer-se atractiva als consumidors.

Com qualsevol sistema, pot crear suspicàcies, seguidors i detractors. Sigui com sigui, és una via de millora per a les zones comercials i cada vegada la tenim més a prop.

Desembre - 2017

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

EMPRESA

L’empresa Diesel Penedès, servei oficial IVECO, celebra 25 anys

Vilafranca obté el certificat Biosphere

En els darrers anys s’hi han realitzat importants inversions que l’han convertit en tot un referent del vehicle industrial

Olga Aibar L’empresa Diesel Penedès, servei oficial IVECO, ubicada al polígon Pla de l’Estació de Santa Margarida i els Monjos, celebra enguany el seu 25è aniversari amb diverses ofertes, promocions especials i sortejos per als seus clients.

Un dels actes més destacats va ser el sopar que van celebrar el 2 de desembre a l’Hotel-Fonda neus de Sant Sadurní, al qual hi van assistir tots els empleats i els seus acompanyants, a més dels treballadors que ja es van jubilar o prejubilar a l’empresa durant aquest quart de segle.

Durant la vetllada, el gerent, Pere Lluís Martí, va reconèixer la tasca rea-

Opinió

litzada per tot el personal.

També es van lliurar quatre plaques als quatre empleats que feien 25 anys a l’empresa.

Martí va fer un repàs de la trajectòria de l’empresa.

L’EMPRESA HA APOSTAT PER INVERTIR EN MAQUINÀRIA I FORMACIÓ Diesel Penedès va començar el juny del 1992 a una nau de lloguer del polígon Casanova de Santa Margarida i els Monjos. Quatre anys després, es va traslladar a un taller de propietat al camí de les Fàbriques de 5.000 m2. Al llarg dels

anys “hem invertit en maquinària, i ordinadors de diagnosi que faciliten la nostra tasca, però també en formació per als treballadors ja que les innovacions tecnològiques són constants en el nostre sector”.

Mentalitzem la realitat

Realitat vol dir el conjunt de les coses (res en llatí) i del que flueix (rea/riu).

Real és tot allò que passa, que flueix, ja sigui fora nostre, tot allò que “ex-isteix” i també dins nostre, tot allò que “in-sisteix” íntimaDOLORS ment.

MARÍN TUYÀ D’acord al Model GloConsultora bal de la Realitat de Lluís Especialista en Psicologia Maria Xirinacs, coneixem Clínica i Comunitària. la realitat només a partir del Màster Investigació en que filtra la nostra ment. El Psicologia de la Salut. que nosaltres fem és men-

talitzar la realitat, interpretem tot allò que ens passa i tot allò que rebem, que només és una part de la realitat completa. La realitat en si és inabastable i ningú no pot dir què és. La realitat ho inclou tot, és total, és totalitat. Voler arribar a tot és totalitarisme; una fantasia megalòmana. Com diu Joan de la Creu “Posa’t en el no-res i ho trobaràs tot”.

El model de pensament s’esdevé de la interacció

L’any 1995 van construir una àmplia botiga de recanvis especialitzada en el món del vehicle industrial.

L’empresa és servei oficial de les marques Otokar, VDO, Wabco, BPW, Alltrucks i Carrier.

entre la realitat i la ment.

Actualment són abusivament abundants els models de pensament reduccionista de la tecnociència, pels quals només és real allò objectiu, que es veu, es toca, es mesura i descarten tot el que no és objectivable o que depèn de variables ocultes encara no descobertes. Enlloc no se sol ensenyar la vigilància i la crítica dels models emprats. Des dels nostres models, discutim les coses però no tenim per costum discutir els models des dels quals fem allò

Vilafranca ha obtingut el certificat Biosphere que atorga l’Institut per al Turisme Responsable (ITR), una institució avalada per l’UNESCO. La regidora de Promoció Turística de l’Ajuntament, M. Dolors Rius, explicava que fa un any el consistori va signar la Carta de compromís per al Turisme Responsable, un text orientat a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides i als resultats de la Cimera de París. Segons apuntava “Vilafranca ha presentat una memòria de sostenibilitat i un pla d’acció per als propers anys que ha estat avaluat positivament per l’ITR, atorgant la certificació”.

El gerent de l’Institut de Turisme Responsable, Tomás Azcárate, va felicitar l’Ajuntament de Vilfranca per apostar per aquesta via: “Tot es pot mesurar. La sosteni-

que fem.

Les pissarres mentals importen. Quan pensem solem concentrar-nos en el “què pensem” i no en el “com pensem”. Per tradició cultural usem pissarres planes. Xirinacs ens proposa una altra manera de pensar amb un altre tipus de pissarra mental, una pissarra corba, de fet una pissarra de superfície esfèrica sense punts privilegiats i on tots els punts són equidistants.

Per tant, totes les informacions d’una situació han de tenir la mateixa importàn-

bilitat també. Cada vegada més els ciutadans demanen autenticitat i identitat cultural. La gent vol un mercat diversificat i que es pugui consumir productes i experiències úniques i autèntiques”.

Per la seva banda, l’alcalde, Pere Regull, afirmava que el certificat Biosphere “és més important del que sembla.

Aquest equip de govern ha apostat molt pel turisme, malgrat que hi ha sectors que no ho veuen clar. Hem d’evitar caure en els errors d’altres destinacions que després són de difícil resolució”.

Per Regull, el turisme s’ha de saber canalitzar bé. “Ha de suposar un benefici per al visitant però també per als que vivim a Vilafranca tot l’any. L’obtenció de la certificació Biosphère de turisme sostenible és un compromís per seguir millorant Vilafranca per als vilafranquins i per als turistes”.

cia i cal entendre-les com a conjunt. Aquest és un model humanista i global.

Una visió global no descuida cap part determinant, significativa.

Abasta la teoria i la pràctica, l’aparent i l’ocult, el físic i el psíquic, l’objectiu i el subjectiu, i es basa en aquests dos principis: el de no-contradicció o identitat (A=A) com la ciència o la ideologia i el d’alteritat o de sí-contradicció (A=B) característic de l’art i la mística. Seguirem.

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

15

EMPRESA

Cellers Torres i el grup Nicolás Motor creen una societat per compartir cotxes elèctrics Han constituït la plataforma Glide amb els impulsors de la Carretera del Vi Olga Aibar Cellers Torres s’ha unit al Grup Nicolás Motor i la resta de cellers que formen part de la Carretera del Vi i han constituït recentment una societat per compartir vehicles elèctrics. D’aquesta manera, la ruta ha esdevingut la primera amb mobilitat 100% sostenible.

La idea va sorgir l’abril de 2015 en establir-se la ruta que uneix Sant Martí Sarroca amb Sitges i comprovar que la xarxa de transport públic no facilitava la visita a qui no tenia vehicle propi.

Per això es va arribar a un acord amb Nissan, que es va firmar l’any 2016, i que permetia la cessió de diversos vehicles elèctrics durant mig any. El que hagués estat un acord limitat en el temps, es va voler ampliar, i va esdevenir la llavor d’un nou negoci amb

ambició de futur.

Paral·lelament, des de Cellers Torres i el Grup Nicolás es va impulsar la plataforma Glide, una aplicació que permet el lloguer de vehicles elèctrics només facilitant un telèfon mòbil, un correu electrònic i algunes dades personals a través de la pàgina

L’APP PERMET EL LLOGUER DE VEHICLES PER HORES D’UNA FORMA RÀPIDA I EFECTIVA web www.carreteradelvi.com/ carsharing. La plataforma, que properament canviarà de marca comercial i passarà a ser Mec

(Mobilitat Elèctrica Compartida) s’explota des de l’empresa Compartim Turisme Sostenible, que va començar a operar a l’octubre, i que disposa d’un capital base de 114.000 euros.

El projecte va passar una fase de prova pilot amb l’adequació de l’aplicació per fer les reserves de l’obertura i tancament de vehicles. Per a poder-la utilitzar, només s’ha de descarregar l’aplicació, registrar-se en el servei de carsharing i fotografiar el carnet de conduir per a validar el registre. El pagament de les hores que es llogui el vehicle es fa via VISA. Actualment, diferents cellers i ajuntaments de la Carretera del Vi estan utilitzant vehicles elèctrics per a desplaçaments puntuals dels seus treballadors. També algunes empreses s’hi han mostrat interessades perquè d’aquesta manera no han de disposar d’un

vehicle fixe, sinó que el poden utilitzar de forma puntual i estalviar-se costos.

De moment, a la nostra zona hi ha vuit vehicles disponibles en quatre bases distribuïdes entre Vilafranca i Sitges i diversos

punts de recàrrega que s’aniran ampliant.

La idea del projecte és continuar replicant aquest model en altres municipis i exportar-lo, fins i tot a altres països que hi poguessin estar interessats.

16

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

L’ENTREVISTA

DAVID PEDROL

CEO de Winetobe i especialista en estratègia digital i ecommerce

“Si un celler xinès et copia un vi és que ho estàs fent molt bé”

David Pedrol ha esdevingut un referent al mercat del vi i el cava a l’Àsia, així com un dels principals promotors de la digitalització d’aquest sector al continent asiàtic. El passat 12 de desembre va ser al Penedès per oferir assessorament a cellers a la seu de l’Institut del Cava, ubicada a Sant Sadurní, on va desgranar les claus per tenir èxit al mercat xinès.

Lídia Oñate

Amb més de 15 anys d’experiència en la indústria vitivinícola, David Pedrol (Vilafranca del Penedès, 1981) ha estat escollit com un dels 50 empresaris més influents del món del vi segons la prestigiosa revista Decanter, assolint la posició número 27 amb només 32 anys. A l’Àsia, on fa més de deu anys que resideix, va unir-se l’any 2011 a un petit projecte anomenat Yesmywine: una plataforma digital de venda de vi que es va convertir en el negoci del vi amb més ràpid creixement de tota la Xina, amb més de 8,5 milions d’usuaris i una mitjana de 25.000 ampolles venudes al dia, esdevenint l’ecommerce del vi número 1 al món.

L’experiència a Yesmywine el va portar a fundar la seva pròpia startup, Winetobe, a Singapur, on té l’objectiu de ser la primera plataforma online multipaís de venda de vins amb capacitat d’entrega en tan sols 24 hores.

Actualment també assessora cellers i desenvolupa estratègies comercials i de màrketing a Àsia i és director de GPWS, el hub d’importació i distribució de la Xina vinculat a l’empresa 1919 Sichuan.

Alguns experts del sector el consideren un visionari per haver apostat per la venda de vins per Internet. Dins del món vinícola encara hi ha gent que nega la seva importància?

Sí, va haver un moment en el qual el canal online era el model de vendes amb descompte i de rebentapreus, on el client buscava més l’oportunitat. Tothom tenia por perquè creien que es destruiria tot el que havien fet a nivell offline, és a dir, si al distribuïdor li venies vi per 10 euros i el revenia a 100, en el cas de l’online aquesta xifra queia fins a 30. Però el que jo els deia als xinesos és que l’estratègia que havien fet offline era un error. En aquest sentit eren molt egoistes perquè volien un marge de benefici del 300% i això no existeix en cap sector desenvolupat. El que va fer el canal online va ser corregir aquests preus abusius sobretot al principi, entre els anys 2009 i 2010, quan es va viure aquesta contradicció. No volien que els productes anessin a parar a tot el mercat, quan això és el millor que li pot passar a una empresa, és a dir, que el producte arribi al consumidor a un preu raonable i el pugui consumir més sovint.

Un dels seus èxits com empresari va venir donat per la comercialitzadora de vins Yesmywine a la Xina. S’esperava obrir un filó tan gran en un país amb una tradició de vins menor que en altres zones?

Quan vam obrir la botiga el 2008 no hi havia cap més que fos Business to consumer (B2C), és a dir, venda al consumidor directe, i en

el sector del vi vam ser pioners.

Vam tenir un creixement molt ràpid entre el 2008 i 2010 i en aquell temps el repte més gran que tenia l’empresa era el cost associat a la logística, que estava molt poc desenvolupada i l’ecommerce era petit o insignificant, fet que augmentava el cost. Però després vam començar a créixer un 300% anual i fèiem un milió de clients nous a l’any. L’any passat es va arribar a 9 milions de clients. Al principi teníem una quota de mercat del 70% online i cap el 2011 van sorgir competidors nous, empreses que tenien inversions de capital espectaculars.

“POQUES EMPRESES ESTAN FENT BÉ LA FEINA A LA XINA, QUE L’HAS DE VEURE COM UN CONJUNT DE PAÏSOS” Un dels problemes que tenen les empreses que triomfen a la Xina és que ràpidament són copiades.

També li va passar a Yesmywine, quan algunes persones es van enriquir fent-se passar per la vostra empresa. Com ho vau aconseguir combatre?

Quan ens va passar, en aquella època la venda per telèfon no era molt important. Teníem dues línies de telemàrqueting i una d’elles es basava en fer un màrqueting proactiu que consistia en enviar un catàleg i fer trucades molt educades i amb coneixement. Ens va ajudar molt a créi-

xer al principi, però després vam deixar-ho perquè hi havia sis o set empreses en actiu copiant-nos.

Els vam contrarestar amb publicitat i també vam canviar la manera de trobar nous clients gràcies, en part, a la base de dades que havíem reunit fins llavors.

Però no tot és negatiu, ja que si diverses empreses trucaven a moltes persones fent-se passar per nosaltres, també ens reforçaven la marca (riu).

Com a soci i directiu de la comercialitzadora Yesmywine, què ha pogut aportar del Penedès a l’empresa?

Era l’únic estranger a l’empresa i el que tenia coneixement de vins, que és el que vaig aconseguir durant la meva experiència laboral al Penedès, a més de cultura del vi i el concepte de marca.

Quines són les claus per tal que el sector del vi penedesenc expandeixi la seva presència a Àsia?

Poques empreses estan fent bé la feina al mercat xinès. És molt gran i de molta venda al consumidor, però no hi ha gaire empreses que estiguin tenint uns bons resultats.

I en quins aspectes no ho estan fent bé?

Cal tractar la Xina no sols com un país, sinó com un conjunt de països. En això poso molt d’èmfasi perquè quan faig consultoria d’empreses sovint em diuen que tenen un distribuïdor per a tot el país. Això és com tenir un sols distribuïdor per a tot Europa que estigui afincat a Espanya. No t’ho podria fer mai bé i per això els haig de fer veure la realitat: si tens un distribuïdor a la zona de Can-

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

17

L’ENTREVISTA ton, al sud de la Xina, segur que mai ha estat al nord del país. Per això és impossible que et porti tot el país. La meva recomanació és fer una estratègia per províncies i intentar agafar vuit o deu distribuïdors repartits entre diferents zones a nivell de distribució tradicional. També serà positiu aprofitar altres canals com fan en altres països: el retail i el canal online, ja que la Xina és el mercat més gran a nivell de vendes online amb més de 600 bilions de dòlars anuals.

Quins són els principals problemes que tenen els cellers per accedir al mercat xinès?

La clau de l’èxit és equivalent a la quantitat de treball que aportis. És un mercat tan gran, complex i amb una distribució tan segmentada que amb una o dues visites a l’any no pots esperar grans resultats. És un mercat on ha de dedicar-s’hi una persona com a mínim, que hi visqui allà el dia a dia.

Va haver una època, amb l’anterior govern, que era molt corrupte, en la qual molta gent venia grans quantitats de producte perquè es blanquejaven diners. Llavors era un mercat gris i ara les empreses són més professionals.

Actualment, quines són les tendències en vi del mercat xinès?

A nivell d’exportació, és pràcticament inexistent. Els cellers xinesos estan creixent molt, però tenen unes regulacions molt suaus, és a dir, poden importar vi en dipòsits de molts països diferents i embotellar-lo com a vi xinès. Allà no és il·legal i el darrer any aquest tipus de vi en dipòsits ha crescut un 50% i un 36% en valor, que és moltíssim. Fa uns anys per al consumidor xinès el vi del seu país era considerat de molt mala qualitat i preferia el vi importat, mentre que això ha començat a canviar.

Cada vegada confien més en el producte nacional.

Per exemple, el passat 11 de novembre es va celebrar el Single’s Day, un dels dies de majors vendes a la Xina, i entre les vint marques de vi més venudes es van situar per primera vegada algunes de xineses. Mai hauria pensat que haguessin arribat al Top 20.

Però per manca de prestigi o de qualitat?

Per ambdues coses perquè han millorat la qualitat i el reconeixement de marca.

I com han obtingut aquest reconeixement?

Crec que han invertit més en màrqueting, han millorat el packaging, s’han obert una mica més al públic a l’hora d’acollir visites als cellers... Fa temps em van preguntar quin havia estat el pitjor vi que havia begut a la vida i vaig mencionar algun d’aquestes marques xineses, però ara, en canvi, estaria encantat de beure’n molts

d’ells perquè estan ben fets.

A nivell internacional també estan rebent premis?

Sí, i tant. El que passa és que hi ha una mescla entre vins produïts localment i vins importats que després els han barrejat amb els seus.

Hi ha cellers petits que sí que fan

“LA XINA ÉS EL MERCAT MÉS GRAN A NIVELL DE VENDES ONLINE, AMB MÉS DE 600 BILIONS DE DÒLARS” vi totalment xinès, però no tenen l’escala dels grans, que produeixen fins a 500 milions d’ampolles.

Llavors estan premiant vins amb part del seu contingut de fora...

No puc afirmar-ho ni contradirho, però és possible.

Algunes empreses de vi es queixaven d’això, és a dir, que a l’importar vi a granel d’alguna manera també copien els vins destacats d’altres nacionalitats.

La resposta positiva és que si un celler espanyol és copiat per un de xinès hauria d’estar molt orgullós perquè ha aconseguit construir una marca important a la Xina com perquè algú es pari a copiarli el vi. Actualment, no està pas-

“EL NOSTRE FOCUS HA DE SER QUE MÉS PERSONES CONSUMEIXIN VI, NO QUE LES QUE EN BEUEN EN CONSUMEIXIN MÉS” sant. No he vist cap còpia de vi espanyol, sinó que la majoria són de vins francesos d’alta gamma, una ampolla dels quals val uns 300 euros. Així que si algú et copia el vi és que ho estàs fent molt bé.

Un dels atractius dels vins és el terrer, és a dir, cada territori té unes particularitat concretes que atorguen una personalitat diferent a cada vi. A la Xina, l’agricultura ha evolucionat tant com l’elaboració dels vins?

Un dels problemes és que amb la viticultura quan fas un error et costa deu o quinze anys recuperar-se. En aquests moments, l’agricultura xinesa està vivint un moment molt desastrós. Inicialment, van plantar vinyes molt al nord, on fa molt fred i a l’hivern

han de cobrir els ceps amb terra perquè sinó es moririen. Això té un cost afegit força alt perquè s’ha de fer manualment, fet que perjudica a l’hora d’establir un preu competitiu. Ara, en canvi, s’ha començat a plantar vinyes en zones noves, més properes al mar i amb un clima més similar al mediterrani. Però no és un problema de terrer, sinó de coneixements de l’agricultura. Hi ha projectes interessants que caldrà veure com evolucionen. És possible, doncs, que a la llarga pugui competir de tu a tu en viticultura?

Podria ser. La Xina és el país que més raïm produeix del món, però és de menjar. No té prou qualitat per fer vi, però s’estan fent coses bé i amb els anys haurem de veure com evoluciona.

Moltes empreses se senten atretes pel mercat asiàtic perquè és un dels més grans a nivell de població. En proporció, però, la demanda de vins és tan elevada?

Hi ha dues maneres de mirar-ho: el consum per càpita, que està molt baix (2,3 litres) i el volum de persones que consum vi, que és de 36 milions. Al capdavall és la xifra important, ja que el nostre focus ha de ser que més persones consumeixin vi, no que les que en beuen en consumeixin més. Realment, quan estàs a la Xina veus que la gent es beu més de mitja ampolla per sopar cadascú. Quan beuen, beuen molt. El consum és més elevat que a Espanya.

No sé si els donarà temps a degustar el vi...

No és com aquí. Ells mengen molt ràpid i no són molt de degustar ni maridar el vi.

S’hi ha acabat acostumant a la Xina amb els anys?

En general sí, però hi ha coses que costen com la distància, el cel negre per la contaminació, la brutícia a les ciutats... A nivell cultural no és tan difícil perquè tinc amics i m’hi porto bé.

En breu començarem un nou any. Quins són els seus reptes per al 2018 i cap a on vol encarar la seva trajectòria professional?

Des que es va vendre l’empresa Yesmywine, teníem un any de ‘no competition’, és a dir, no em podia dedicar al mateix que feia durant un any, i m’he dedicat més a la distribució i assessorament a empreses. Per mi, el temps de Nadal és important per reflexionar sobre el què he fet i plantejar-me els reptes de futur. Tinc propostes molt interessants com un projecte de mil botigues que estan digitalitzant per fer online to offline, altres projectes de països que volen entrar a la Xina i assessorament de cellers del Penedès, entre altres.

18

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

PER QUÈ VENEÇUELA, AMB TANTS RECURSOS, ESTÀ A LA RUÏNA, TÉ TAN POCA LLIBERTAT I TANTA CORRUPCIÓ? (PART 1)

E

n la dècada dels 90, vam publicar en el periòdic Expansión una sèrie sobre l’eficiència dels sistemes polítics.

La idea clau de la riquesa dels països la vam centrar en la qualitat del sistema productiu.

Tots els sistemes polítics tenen defectes, no n’hi ha cap de perfecte. Però les democràcies tenen l’avantatge que, com no tanquen, apallissen i eliminen els que les intenten perfeccionar, permeten rellevar als polítics incompetents, malversadors i corruptes i poden reduir-los.

Quant als sistemes més ineficients, vam estudiar les causes de la seva pervivència intentant, amb això, respondre qüestions que consideràvem fonamentals.

Per què determinats sistemes, si eren tan avançats en progrés econòmic i social i en llibertat, necessitaven murs tan alts i extensos per retenir els seus beneficiaris, als quals van arribar a arriscar fins a la seva vida en l’abandó? Per què si comptaven amb líders tan volguts pels seus pobles impedien que se celebressin eleccions amb altres alternatives no fictícies, on podien lluir-se amb els seus resultats? Per què del gran núvol d’admiradors i propagandistes que vivien en el seu exterior, tan pocs es van establir amb residència habitual en ells?

Després de la caiguda del mur informatiu que els protegia ens va arribar una enorme informació sobre la història d’una gran estafa. Amb tot tipus de dades per a qui volgués investigar sobre el que va passar.

En els règims autoritaris la repressió, la falta de control i de crítica i l’absència d’eleccions lliures, afavoreixen que s’instal·lin eternament en la gestió pública la corrupció i la incompetència.

Les seves classes dirigents a més de ser extractives en recursos econòmics, també ho són en llibertats ciutadanes, per aquest motiu els mateixos països estan junts en els últims llocs en llibertat i en els màxims en co-

rrupció.

Per entendre la indiferència de Maduro i els seus assessors davant l’empobriment de Veneçuela, d’un treball sobre la relació entre dictadures i misèria, corrupció i incompetència, per què Cuba és tan pobra? us extracto el següent text: “Les dictadures només poden arrelar en societats subdesenvolupades, de manera que el progrés econòmic és el seu més eficaç enemic. Ja que, superades per la població les seves necessitats materials, l’ànsia de desenvolupament personal i de participació política i social dels ciutadans, forçarà a un radical canvi polític.

La forma que, una vegada implantat, un sistema dictatorial sigui viable és encadenar a la misèria la seva població perquè així, quants més ciutadans estiguin sota el límit de subsistència, menor pressió hi haurà per a la implantació d’un sistema polític democràtic.

El seu sistema econòmic és ineficaç perquè així ho exigeix la supervivència del règim polític i l’estructura de poder i interessos

LES DICTADURES NOMÉS PODEN ARRELAR EN SOCIETATS SUBDESENVOLUPADES DE MANERA QUE EL PROGRÉS ECONÒMIC ÉS EL SEU MÉS EFICAÇ ENEMIC

de la seva classe dirigent.

Per a aquestes dictadures, la prosperitat és el seu major enemic, per aquest motiu ens semblava més intel·ligent aixecar el bloqueig de Cuba.

Per garantir l’assentament vitalici d’una casta política reaccionària, repressiva, ineficient i corrupta evitaran que el seu poble tingui pa (progrés) perquè després demanarà llibertat i democràcia”.

El 13 de març de 1968, Fidel Castro va ordenar la confiscació massiva de 55.636 petites empreses, abans ja havia expropiat les grans i mitjanes. Els analistes destaquen l’enorme deterioració econòmica que van produir les expropiacions sobre el nivell de vida de la població. Molts diuen que va ser un colossal error. Però, per a un gestor que vol afermar una dictadura, va ser un error o una decisió racional per a la supervivència del règim polític i l’estructura de poder i interessos de la seva casta dirigent? Perquè el progrés i el sector productiu no es constituïssin en motors cap a la democràcia, no era una decisió de gestió política encer-

tada mantenir a la població en la misèria?

Jorge Edwards, en una recomanable tercera d’ABC del 8 d’abril de 2017 va introduir dues frases que defineixen les característiques del règim castrista d’inspiració per a Maduro, al desembre de 1970. El primer ambaixador nomenat per Allende va ser rebutjat pel Senat xilè, el cap de protocol cubà li va comentar: I per què no tanquen el Senat, noi? I en la conversa amb Fidel, aquest li va dir: serem dolents per produir però per lluitar sí que som bons.

Si Castro hagués estat interessat en la producció, que és la base de la renda, del treball i del nivell de vida del seu poble hauria corregit aquesta manca tècnica en la seva gestió, però amb la solució dels problemes de la població arriscava la base d’interessos del seu sistema polític autoritari.

I prova que tot això li era conegut és que quan va caure el mur de Berlin i com a resultat va deixar de ser una economia subvencionada, es va reduir dràsticament el PIB i va començar l’etapa de carències. Llavors Castro va decidir incentivar el sector productiu, però aquesta obertura va concloure novament quan va trobar a Veneçuela un entusiasta patrocinador.

I això és el que estan fent Maduro amb l’empobriment del poble veneçolà i després de perdre les eleccions de 6 de desembre de 2015 amb la creació d’una assemblea constituent que substitueixi l’actual poder legislatiu que no domina.

El que no va dir Castro en la seva conversa és que eren encara millors en oratòria i en el control dels sentiments de la població.

En la nacionalització de la petita i mitja empresa va utilitzar arguments que després es van revelar falsos i que es van anar repetint durant desenes d’anys en les diferents actuacions en contra del sector productiu sense que una bona part de la població encara avui encerti en el sentit final de la seva estratègia.

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Una manera d’analitzar el negoci.

L’exemple de Santa Claus El darrer quadern de l’emprenedor de l’any vol aportar una eina molt útil per fer una anàlisi ràpida i global d’un nou negoci.

Encara que també ens pot servir si ja tenim una empresa creada, per analitzar, per exemple una nova línia de negoci.

L’any 2010 Alex Osterwalder va dissenyar el Business Model Canvas, un format de reflexió que presenta el model de l’empresa, amb tots els seus elements, en un sol full.

El resultat és un document que permet tenir una visió global (helicòpter view) de la idea de negoci.

El model no és difícil d’entendre però ho facilita enormement una metàfora visual que fer servir l’empresa Sin Palabras per explicar el concepte de Santa Claus.

Aniré doncs plantejant cadascuna de les preguntes que com a emprenedor t’has de fer i posaré, a mode d’exemple, aquest exemple.

Et convido a dibuixar en un full el teu Canvas i a donar resposta a cadascuna de les caselles.

1- Quin és el valor fonamental que aporta el teu negoci? En el cas de Santa Claus, el valor seria la il·lusió La proposta de valor és el que fa que els teus clients et triïn a tu i no a un altre. Estiguis en el negoci que estiguis el valor diferencial i ben definit és el que et farà diferent i únic. Recorda sempre que la proposta de valor té com a finalitat solucionar un problema o satisfer una necessitat del client.

Mai no és un únic element sinó que és la barreja de molts.

2- A qui t’adreces? Quins són els teus clients? En el nostre exemple el públic és infantil i jove sobretot

Qualsevol negoci gira al voltant dels clients. Cap no pot sobreviure si no té clients suficients. Pensar en quin tipus de clients tens i agrupar-los (fer segments es diu en màrqueting) t’ajudarà a satisfer millor les seves necessitats.

Pots fer diferents grups de clients tenint en compte diferents aspectes. Però has de tenir en compte quins grups són realment significatius per al teu negoci.

3- En aquest apartat has de reflexionar com arribaràs fins als teus clients. Santa Claus ho fa amb el seu trineu Defineix com contacta el client amb la teva empresa en el moment de rebre informació, de comprar, de que li arribi el producte o el servei... És molt important encertar amb la combinació de canals a l’hora d’aproximar-se al client.

Podem fer servir els canals per: - Donar a conèixer els productes o serveis d’una empresa - Ajudar-los a avaluar la proposta de valor - Facilitar-los l’entrega del producte o servei 4- Ara has de preguntar-te sobre com et relacionaràs amb els teus clients. Les boniques cartes són el sistema que fan servir els nens per relacionar-se amb Santa Claus En aquest apartat es tracta d’identificar el tipus de relació que vols establir amb els teus clients. Aquest apartat respon a 3 preguntes fonaments: Com captes els clients?,Com els fidelitzes? Com estimules perquè comprin més?

5- Toca pensar en els ingressos

en un sentit ampli. D’on venen les teves fonts d’ingressos. En la nostra aventura simpàtica de Santa Claus, podríem dir que s’emporta l’alegria dels nens i nenes i algun gotet de llet i galetes... A casa nostra segur que hi afegiríem una copeta de cava No cal dir que aquest és l’aliment principal de l’empresa. És bàsic que et facis la pregunta “ per quin valor estan disposats a pagar els teus clients?” Si respons correctament aquesta pregunta pots arribar a crear una o vàries fonts d’ingressos en cada segment de mercat. Cada font d’ingressos pot tenir un mecanisme de fixació de preus diferent: llista de preus fixes, negociacions, segons el mercat, segons el volum...

6- Quina és l’activitat fonamental del teu negoci? Com ho és per Santa Claus el repartiment de joguines arreu del món?

Has de descriure en aquest apartat les accions més important que has de desenvolupar perquè funcioni el teu model de negoci.

7- I per tirar endavant amb aquestes activitats et caldran uns recursos (per a Santa Claus

els recursos serien el trineu i les pròpies joguines, és clar) Els recursos que posis en funcionament són els que faran possible que donis resposta a la proposta de valor que has promès.

Cada model de negoci requereix recursos clau diferents, aquests poden ser físics, econòmics, intel· lectuals o humans i a més els pots tenir en propietat, llogar-los o obtenir-los dels teus socis clau.

Quins són els teus?

8- Cal pensar també en qui et podrà donar suport. Els socis clau de Santa Claus són Correus i els Reis Mags Moltes vegades quan pensem en la paraula associacions clau, pensem només en la possibilitat de tenir socis en la nostra empresa.

Però en aquest apartat cal pen-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Realitzar el Canvas no substitueix la necessitat de fer un pla d’empresa però és un pas previ que clarifica i dóna coherència al projecte.

2- Val la pena tenir un Canvas que permeti de forma permanent analitzar el projecte.

3- El Canvas és un element dinàmic i evoluciona de la mateixa manera que ho fa el negoci.

4- Sovint analitzar-lo amb altres persones aporta altres punts de vista que tu sol no hauries descobert.

sar en el concepte d’associació clau en el sentit més ampli de la paraula possible. Potser optes per emprendre en solitari si és el cas, necessites, encara més aquesta figura d’associació clau.

Pensa en els teus proveïdors, en professionals que et donen suport en alguna part del procés, en d’altres professionals com tu amb els quals potser pots col·laborar en alguna ocasió...

No deixis de revisar tots els teus contactes per saber quins poden esdevenir socis clau.

9- I el darrer dels apartats cal destinar-lo a analitzar quins són els costos fonamentals del projecte. En el nostre exemple metafòric, l’estructura de costos forma part de la màgia del Nadal En aquest darrer apartat es tracta de considerar tots els costos que implica la posada en marxa del teu negoci. Si tens clar els recursos que necessites, les activitats a realitzar i les associacions clau, resulta relativament fàcil calcular-ho.

Mantenir l’activitat d’una empresa genera un conjunt de despeses que es poden dividir en variables, que són directament proporcionals a la producció i fixes que com el seu nom indica son independents i es produeixen periòdicament.

20

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

EL SOBREEIXIDOR La FEGP completa el primer semestre El procés d’integració entre l’ADEPG i la UEP es va iniciar ara fa sis mesos. Els presidents de les dues entitats, Martí Sistané i Santi Carda, van impulsar el projecte d’acoblament amb el suport majoritari de les respectives juntes directives. El primer balanç és del tot favorable.

Avui la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ja es considera com una organització representativa del mosaic empresarial del Penedès i el Garraf, amb plena interlocució amb les institucions públiques i privades, els mitjans de comunicació i la resta d’agents socials i econòmics.

La FEGP és la primera xarxa empresarial del Gran Penedès i una de les més importants del país, amb més d’un miler d’empreses associades i amb seus socials de referència al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Costa Barcelona és de cine!

S’acaba de presentar la credencial gràfica de NODE Film Clúster. Aquesta és una iniciativa engendrada per l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf, de la mà de la Garraf Film Commission i amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Es tracta d’un film clúster -únic a Catalunya- que té com a objectius promocionar l’activitat de rodatges publicitaris i cinematogràfics, facilitar les cerques als

localitzadors d’escenaris, posar més i millors recursos a l’abast dels productors i, amb el concurs de la FEGP, dinamitzar un entorn empresarial de serveis al voltant de la indústria audiovisual.

NODE Film Clúster fa costat als ajuntaments de la demarcació Costa Barcelona, com també a les institucions públiques i privades, que volen promocionar els seus actius patrimonials i paisatgístics com a escenaris de produccions videogràfiques.

La FEGP prepara un espai televisiu d’economia i empresa Es treballa en la producció de 18 capítols setmanals d’un programa que s’emetrà a les televisions comarcals del Gran Penedès.

L’espai d’economia i empresa es podrà veure a partir del 29 de gener i fins al 31 de maig a Penedès TV i Canal Blau. Els capítols tindran una durada de 25 minuts i oferiran reportatges d’empreses, entrevistes, reculls d’actualitat, dades estadístiques i consells d’experts.

L’espai troba els seus precedents en els programes Economia i Empresa, de Penedès TV, i Gent d’Empresa, produït per Canal Blau. Aquesta vegada serà produït íntegrament pel Consorci de Serveis Empresarials del

Gran Penedès, sota la realització de Punt TV i la participació de les televisions comarcals del Penedès i el Garraf. L’audiència potencial es xifra en uns 250.000 espectadors. Aquesta és la primera vegada que les televisions del Gran Penedès comparteixen un projecte centrat en el món econòmic i empresarial.

L’Escola de Direcció d’Empresa presentarà la seva programació L’Escola de Direcció d’Empresa (EDE) és el segell acadèmic de la FEGP per a empresaris i directius. Les accions formatives s’imparteixen a les seus de la Federació Empresarial: al Vendrell, a Vilafranca del Penedès i a Vilanova i la Geltrú. El professorat prové de les escoles de negoci més acreditades, com també de les consultories més prestigioses del país.

La programació de l’EDE inclou els anomenats microgrames, en forma de sessions i jornades monogràfiques, i el Programa de Direcció de Pimes (PDP).

Dijous 11 de gener, a les 11h, al Centre Àgora, a Vilafranca del Penedès, tindrà lloc la presentació de la nova programació de l’Escola de Direcció d’Empresa.

El calendari del primer semestre conté fins a una dotzena de microgrames. Destaquen els cicles d’economia digital, direcció de persones i recursos internètics.

Visiteu www.ede.cat L’EDE obre matrícula per al

15è Programa de Direcció de Pimes (PDP) Ja podeu reservar plaça per a la 15a edició del curs insígnia de l’Escola de Direcció d’Empresa: el Programa de Direcció de Pimes (PDP).

El 15è PDP es podrà cursar a la FEGP Vilanova, del 31 de gener al 21 de març. L’agenda del curs ocupa 7 jornades completes, totes elles en dimecres, en horari de 9h30 a 18h, amb el dinar inclòs.

A l’aula es combinaran les sessions acadèmiques, amb una quinzena de professors, i els casos reals, amb directius d’empreses expressament invitats. A més, els alumnes del PDP visitaran 4 empreses del Gran Penedès.

Els dinars de treball comptaran amb la participació de ponents convidats i tindran format de col· loqui. Visiteu www.ede.cat Ara és un bon moment per fer-se soci de la FEGP

Si encara no sou socis de la FEGP, ara és un bon moment.

Una bona manera de començar l’any 2018 és entrar en contacte amb la primera xarxa empresarial del Penedès i el Garraf.

La FEGP ofereix avantatges comercials i descomptes importants en els consums energètics.

A més, són coneguts els programes formatius per a tots els perfils funcionals de l’empresa i també per als empresaris i directius.

Un dels serveis més ben valorats és la borsa de treball, per la seva immediatesa i el seu caire diligent. Sobretot, però, la Federació procura la interrelació i el contacte entre els socis per tal que aconsegueixin nous clients, proveïdors i col·laboradors dins la mateixa xarxa. Finalment, són reconeguts els serveis d’assessorament i consulta, informació i mediació. Visiteu www.fegp.cat Com si res.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

21

EMPRESA Miquel Rius, DIRECTOR-GERENT DE RIUS&RIUS CONSULTORIA VITIVINÍCOLA INTEGRAL

Entrevista Jordi Melendo

Convocatòria de nous ajuts a inversions en indústries vinícoles per al període 2019/2023 Ben aviat el MAPAMA (Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient) publicarà el Reial Decret per a l’aplicació de les Mesures del Programa de suport 2019/2023 al Sector Vitivinícola.

Es tracta d’ajuts destinats a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes vitivinícoles inclosos en el Reglament (UE) 1308/2013.

Per això, i de la mà de Miquel Rius, gerent de Rius&Rius, consultoria que compte amb un experimentat equip d’enginyeria vitivinícola i de gestió, i que presenta un dels millors balanços del sector, tant pel nombre d’expedients cursats com per l’alt percentatge d’aprovacions aconseguides, els proposem conèixer amb més detall el Reial Decret en qüestió i les oportunitats que genera per al sector vitivinícola.

Ens pot fer una valoració inicial del Reial Decret?

Anem a pams: en primer lloc cal aclarir que el Decret no és encara vigent, però la seva publicació es preveu imminent, creiem que a finals de desembre. En segon lloc, el Reial Decret en si mateix és una nova i molt bona oportunitat per a totes les empreses i operadors del sector vitivinícola que pensin o tinguin previstes inversions a curt i mig termini. En tercer lloc, tothom sap que la convocatòria d’aquests ajuts de la UE impliquen un recorregut tècnic i administratiu de força complexitat i envergadura, fet pel qual cal estar alerta i preparats per fer efectiva la sol·licitud per complir amb els terminis i complimentar la documentació

requerida.

Per acabar, i lligat amb el darrer punt, em permeto fer una crida al sector en el sentit que conèixer les ajudes al sector possibilita obtenir-les i, en canvi, ignorar-les, inhabilita l’opció de beneficiar-se’n.

Entrant en matèria, quines portes obra el Reial Decret al sector vitivinícola?

D’entrada, els ajuts estaran destinats a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes vitivinícoles inclosos en el Reglament (UE) 1308/2013. Per exemple, de què parlem, a qui l’interessa? Doncs, a les empreses vitivinícoles, Organitzacions de productors vitivinícoles, Associacions de Productors i Organitzacions interprofessionals. A quin tipus d’inversions van dirigides?. L’objectiu es la millora del rendiment global del sector i la seva adaptació als requeriments del mercat, l’increment de la competitivitat a través de noves infraestructures i instal· lacions de transformació, i estructures i instruments de comercialització, prioritzant les que comportin estalvi energètic, millora d’eficiència energètica i processos sostenibles.

Així, doncs, a grans trets, seran subvencionables les inversions corresponents a: la construcció, adquisició o millora de bens immobles, l’adquisició de nova maquinaria i equipaments i instal·lacions associades, i els honoraris tècnics vinculats, que tinguin per objectiu la producció i/o comercialització de productes vitivinícoles.. Cal dir també que en aquesta convocatòria serà fonamental el compliment dels objectius

estratègics establerts en el mateix Decret.

La lletra grossa és clara… i què passa amb la lletra petita?

Parlem primer de la quantia: els ajuts i en funció de diversos paràmetres, s’estableixen fins a un 40% a fons perdut del total del pressupost aprovat. D’altra banda, les operacions plantejades hauran d’afectar pressupostàriament com a màxim dos exercicis FEAGA consecutius. En segon lloc, fixem-nos en els procediments: en aquesta convocatòria, la tramitació dels ajuts incrementa notòriament el seu grau d’exigència respecte d’altres anteriors. Per això cal recomanar un inici immediat d’actuacions a fi de complimentar els terminis fixats per a la seva presentació.

Suposem que sóc un celler o una empresa que vull demanar l’ajut. Què més haig de saber?

Cal dedicar especial atenció als criteris de priorització per a l’elegibilitat dels projectes ja que a cada projecte se li atorguen dues puntuacions: una per part dels propis sol∙licitants, i l’altra en funció de les actuacions a realitzar. En aquest aspecte, és bàsic i fonamental aconseguir el màxim de puntuació en cada concepte ja que no es consideraran els expedients que no assoleixin un mínim de 20 punts.

Més coses: òbviament caldrà complir amb els tots els condicionants establerts en la legislació vigent sobre la matèria tals com

disposar del RIAAC actualitzat, disposar de la llicència ambiental, estar al corrent de pagament de les obligacions tributàries i de la seguretat social... En resum, cal disposar de les autoritzacions, llicències i permisos que requereixi cada activitat.

I a nivell funcional, com es tramiten els ajuts?

La presentació s’ha de realitzar de forma telemàtica, això vol dir que és absolutament necessari que el sol·licitant disposi de signatura electrònica.

D’altra banda, l’èxit dels ajuts depenen en bona part del contingut i la forma de la presentació de les sol·licituds. Aquí és on l’elecció d’especialistes qualificats per a la realització de les peticions és la clau per a la primera garantia d’èxit. En aquest aspecte la trajectòria de la nostra consultoria Rius&Rius presenta un dels millors balanços del sector tant pel nombre d’expedients cursats com per l’alt percentatge d’aprovacions aconseguides.

Llavors, quina és la vostra proposta?

Molt senzilla: atès que les sol·licituds s’hauran de presentar en un curt espai de temps a partir de la publicació en el BOE del Reial Decret que ens ocupa, des d’ara estem a disposició dels interessats per realitzar, sense compromís, un estudi previ de cada sol·licitud d’ajudes per avaluar-ne les opcions d’èxit i, si és el cas, gestionar la sol· licitud i el seu seguiment fins al final.

22

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

EMPRESA

El càmping que es construirà a Cubelles podrà acollir 3.200 persones

El recinte tindrà 32,5 hectàrees, una gran zona verda, 957 parcel·les, piscina, espais de jocs, instal·lacions esportives, alberg i serveis diversos Redacció L’empresa Vilanova Park va presentar l’11 de desembre a l’Ajuntament de Cubelles el Pla Especial Urbanístic per a la Implementació d’un càmping de luxe a la finca de Mas Guineu.

Superat el primer tràmit endegat el mes de febrer, ara la documentació ja ha estat entrada per registre al departament de Serveis Tècnics per tal que segueixi la seva tramitació administrativa i pugui ser una realitat durant

els propers mesos. Segons la previsió amb què treballen els responsables de la companyia i el mateix Govern municipal, l’aprovació inicial per part del Ple podria produir-se el mes de maig. Pel que fa a la definitiva, podria tenir lloc el setembre, un cop passi el període d’exposició pública i es rebin els informes corresponents de la Generalitat i altres organismes.

De complir-se els terminis establerts, les obres de construcció començarien al voltant del mes de desembre del 2018.

Finalment, el recinte tindrà un total de 32,5 hectàrees, de les quals, més d’una tercera part (12 hectàrees), serà una gran zona verda. Els responsables de la firma també calculen que el punt màxim de capacitat a les seves instal·lacions es produeixi durant l’estiu i sigui d’unes 3.200 persones, una xifra que confien que es pugui assolir en un període aproximat d’entre tres i quatre anys.

El càmping, a més, gaudirà de 957 parcel·les, de les quals 478 seran bungalows i la res-

ta, 479, correspondran a zones d’acampada, a banda de disposar també de piscina, espais de jocs, instal·lacions esportives, alberg i serveis diversos com supermercat, sanitaris i bugaderia.

L’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, va manifestar la seva alegria pel desenvolupament de la

proposta. “És una gran notícia, que generarà riquesa al poble i que, a més, respecta l’entorn natural de la zona i conserva un tret tan característic de la nostra vila com és la masia de Mas Guineu.

Els estic molt agraïda, tant als promotors de la iniciativa com als propietaris de la finca”, afirmava.

Sabadell Negoci Agrari incrementa el seu volum de negoci fins als 3.400 ME redacció

Banc Sabadell continua incrementant el seu pes en el negoci agrari. La unitat especialitzada en proveir serveis i productes financers al sector primari, Sabadell Negoci Agrari, ha incrementat el seu volum de negoci fins als 3.400 milions d’euros, un 4% més que fa un any, així com el nombre de clients superant els 42.300 que té actualment, un 9% més que en el passat exercici.

L’entitat va posar en marxa Sabadell Negoci Agrari a finals de 2014 per tractar d’oferir un servei més pròxim i especialitzat als clients de l’àmbit agrícola, ramader i pesquer. Durant aquest

Opinió

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

temps, Sabadell ha desplegat un seguit d’iniciatives per convertirse en el tercer operador del país quant a nivell de penetració en el mercat, segons el darrer estudi sobre el comportament financer

en el sector primari realitzat pel Grupo Inmark. El banc disposa de 504 oficines especialitzades en el sector agrari i compta amb un equip de 715 gestores dedicats a l’activitat que genera el camp.

La mida importa Sí, la mida importa! La mida dels nostres somnis, la mida dels nostres objectius, la mida dels nostres projectes, i d’això va avui: de mides!

Els catalans en general, tendim a ser poc ambiciosos en els projectes que tirem endavant, siguin personals com empresarials, i si després hi sumem que els projectes de forma natural són retallats, ens quedem amb poca cosa,

amb somnis petits, amb projectes petits i amb objectius poc ambiciosos. Últimament em trobo amb moltes discussions on aquest tema sobrevola sovint, que si això ho podem fer pas a pas, que si això s’escapa de les nostres possibilitats, que si aquest objectiu és massa valent… però també entenc la prudència… per tant la pregunta és: On és l’equilibri entre l’ambició i la pru-

dència?

Ambició: Desig gran d’aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l’amor propi.

Prudència: Virtut moral per la qual hom atén, en obrar, a totes les circumstàncies del cas, a les conseqüències probables de l’acció, a fi de regular la seva conducta, evitar les faltes Per tant, minimitzar riscos pot ser la clau, però sense deixar anar un punt de bogeria, com bé deia Steve Jobs: “Stay hun-

gry, Stay foolish”. Personalment em posa molt nerviós quan penso amb aquesta mentalitat tant d’aquí, tanta prudència fa ralentí les coses i crec que cal pensar gran, començar amb un toc de bogeria i ambició, i tenir la prudència en el dia a dia, sinó el que estem aconseguint es esbiaixar els projectes des del principi i no em sembla un bon inici.

Qualsevol creatiu dirà,“deixem voler coloms al principi, fem que la imaginació generi el concepte

i després treballem-lo”, i per aquí vaig, no limitem des del principi i estiguem atents després dels riscos. Ja ho diu aquella frase: Que la prudència no ens faci traïdors (en aquest cas dels nostres propis actes).

I aquesta capacitat de discernir entre ambició i la prudència en fa un valor per a un emprenedor, i cal detectar aquest valor en la gent. Existeix algun mot que indiqui l’equilibri entre aquests dues posicions?

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

23

EMPRESA

Agents econòmics, socials i culturals de Vilanova debaten sobre el Pla de Projecció Internacional de la ciutat Una de les propostes de l’equip redactor del pla és la necessitat de crear un Consorci de la Innovació REDACCIÓ Neàpolis, l’Agència Pública d’Innovació de Vilanova i la Geltrú, va acollir el divendres 15 de desembre una sessió de treball amb els agents econòmics i socials locals per avançar en la redacció dels continguts del Pla de Projecció Internacional de la ciutat.

Després que a la darrera Fira de Novembre es presentés la diagnosi prèvia, que mostrava les potencialitats i algunes fortaleses del territori, ara es feia un pas més.

La diagnosi ja apuntava i marcava

les línies a seguir per assolir conjurar els actors implicats tant del sector públic com privat. El pla es marca la voluntat d’aplegar les propostes i opinió dels membres de la comunitat acadèmica, dels agents econòmics i socials i de les organitzacions vinculades a la societat civil amb un especial accent sobre aquelles vinculades a la cooperació.

Entre alguns dels elements que es desprenen de les anàlisis prèvies realitzades hi ha la necessitat d’articular i vertebrar tots aquests agents a través de diferents instruments com, per exemple, l’assoliment d’un Consorci de la In-

Alta inserció laboral del projecte Incorpora

Set de cada deu alumnes dels cursos de la Fundació ProPenedès van aconseguir una feina en el marc del Projecte Incorpora de “La Caixa”, durant aquest any 2017.

El 12 de desembre, es va portar a terme l’entrega de diplomes. Un total de 55 alumnes han rebut el diploma acreditatiu de les 240 hores de formació i 16 empreses els van acollir en pràctiques, concretament en 80h lectives.

A l’acte hi va participar la directora de l’àrea de negoci de l’Alt Penedès de CaixaBank, Esther Magallon, que va posar de manifest el suport a la inserciñoi laboral o social de l’Obra Social “La Caixa”; el re-

gidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, Joan Manel Montfort, que va felicitar i animar els alumnes a “aprofitar les oportunitats”, i la directora d ela Fundació Pro-Penedès, Gemma Sivill.

Les empreses que van participar enguany en el programa són Coral Transports & Stocks, SL, Fundació l’Espiga, Decathlon Sant Pere de Ribes, Josep Arbos S.L, Garbet Serveis de Neteja i Manteniment Integrals SCCL, Nou Set SCCL, Netvila S.L, Ndavant Multiserveis, Residència el Cenacle, Vila Àgora S.L, Eulen, Cafès Novell, La Nocciola, JM Brumeau, Bombons Cudié i Residència Inglada Via.

novació. Aquest factor diferencial és un dels tres elements detectats que ofereix més capacitats per afegir valor real al pla. Els altres dos són el Mar i la Cultura.

Instruments com el laboratori de Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques, el patrimoni arquitectònic dels Indians o el festival

Vida es relliguen com a instruments en sintonia amb les estratègies derivades del futur pla de projecció i són activitats a potenciar i donar suport.

L’objectiu general d’aquest pla es fixa ressaltar els factors que permetin la projecció exterior

de Vilanova per contribuir a un desenvolupament local sostenible en termes econòmics, socials i ambientals. El pla es promou i coordina des de la direcció de Neàpolis, ja que és un dels agents actius en el foment de la internacionalització de les empreses.

24

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

VINS&CAVES

Jean León acull l’exposició La vinya es vesteix de tardor de Maria Rosa Ferré

Durant sis dies, es va servir una acurada selecció de tretze vins de sis DO i tapes

redacció

Art i vi es fusionen un cop més al celler Jean Leon amb una exposició fotogràfica que vestirà les parets del celler penedesenc fins a finals de gener. La vinya es vesteix de tardor és el títol d’aquesta mostra de l’artista vilafranquina Maria Rosa Ferré on els visitants poden descobrir les increïbles tonalitats cromàtiques que adopta la vinya en aquesta època de l’any i els elements vinícoles més singulars del Penedès. Apassionada de la fotografia des de ben petita i artista professional des de fa 5 anys, Ferré és una enamorada del Penedès i del seu paisatge.

Mereixedora de diversos premis i coautora dels llibres Calidoscopi i Postals del Penedès, presenta ara

aquesta mostra que a través de 17 fotografies sobre tela de 110cm x 80cm descobreix la riquesa de l’extraordinari paisatge del Penedès quan les vinyes es tenyeixen de taronges, marrons, ocres, grocs i vermells. Ferré transmet,

“els valors que ens dona la terra on treballem, on vivim i on gaudim amb un paisatge típicament mediterrani”. La mostra es va inaugurar el 15 de desembre amb l’assistència de l’artista i de la directora de Jean Leon, Mireia Torres.

Magnum Berdié Brillant, un cava de col·leccionista redacció

El cava Magnum Berdié Brillant 2007 és una edició limitada d’únicament 150 unitats numerades i destinades als paladars més selectes, elaborat amb les varietats tradicionals macabeu, xarel·lo i parellada.

Cada ampolla té un petit diamant de 0.05 quilats, una peça que li dóna un toc exclusiu.

Opinió

BEGOÑA CARTAGENA FONT

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Torres mostra els seus vins a la Vall d’Aran

Tots els processos d’elaboració de cada un dels 150 Magnum Berdié Brillant s’han realitzat a mà. Malgrat acabar de sortir al mercat, el cava Magnum Berdié Brillant ja ha obtingut dos reconeixements per la seva alta qualitat enològica. La última edició de la Guia de Vins de Catalunya 2018 li va atorgar una puntuació de 9,60 sobre 10, i també va rebre una medalla d’or en la IX edició dels Premis Magnum.

A què jugues?

A la vida podem encarar tot el que fem des de 2 posicions aparentment semblants i alhora completament diferents.

Em refereixo a l’actitud de Guanyar i a l’actitud de no perdre.

Segons on ens enfoquem en el joc de la vida, els resultats que obtinguem seran totalment diferents.

Si ens enfoquem en No perdre, ens allunyem d’experimentar, d’innovar, de provar noves estratègies... en definitiva ens quedem a la nostra zona de confort, als resultats que més o menys hem anat obtenint i desenvolupem així una acti-

tud conservadora; ja que de forma inconscient, mantindrem fins i tot coses que no ens han funcionat. És com si només veiéssim una única via, una única manera d’aconseguir les coses, quan realment, poden haver moltíssimes possibilitats i perspectives diferents.

En canvi, quan anem a Guanyar, ens centrem en les oportunitats, ens obrim a explorar noves alternatives i tenim el coratge de posar a prova territoris desconeguts. És així quan possibilitem que aflori la creativitat i la innovació.

Només amb aquesta actitud més agosarada és quan ens

Vielha, la capital de la Vall d’Aran, va dur a terme del 27 de desembre a l’1 de gener, una nova experiència vínica: un singular espai pop up on es podien tastar, a copes, les seves referències més exclusives.

Durant sis dies, els amants del vi podien descobrir una selecció de grans vins en un recorregut per diferents zones vinícoles.

El pop up, situat al cèntric passeig de la Llibertat de Vielha, es va convertir en una singular i original alternativa d’oci després d’esquiar, creant un espai elegant i acollidor amb una carta de tretze vins de sis denominacions d’origen, tots ells disponibles a copes i acompanyats de selectes tapes.

Obria cada tarda, de 17 a 21h, acostant als residents i visi-

fem responsables del que ens envolta i som capaços d’encarar qualsevol canvi de forma constructiva.

He començat dient que hi havien dues actituds, i de fet, em permetré afegir-ne una tercera. Resumint són: Jugar a guanyar: Ens possibilita convertir-nos en persones proactives, capaces de fer que les coses passin.

Persones que lideren la seva vida i tot allò vinculat en ella (àrea professional, amistats, relacions de parella, oci...).

Encaren les situacions, fins i tot les més desfavorides, com a reptes.

Jugar a No perdre: El motor d’aquesta actitud és la por. Hi ha por a prendre decisions, por a equivocar-

tants de la Vall d’Aran alguns dels vins més emblemàtics del centenari celler familiar.

D’altra banda, el Cuvée Esplendor 2013 de Vardon Kennett, seran els protagonistes de

EL CUVÉE ESPLENDOR DE VARDON KENNETT, PROTAGONISTA DE LA FESTA DE CAP D’ANY A VIELHA la festa de cap d’any. Tots els que siguin a les 23h a la plaça de l’església de Sant Miquèu per celebrar el nou any ho faran amb una copa d’aquest exclusiu escumós.

se i por al canvi. La por fa mantenir-se en tot allò conegut i familiar, encara que els resultats no acompanyin. De fet, en aquesta actitud els resultats són molt més mediocres als que podríem aspirar.

I una tercera actitud: No jugar. És quan ens posicionem com a espectadors de la nostra vida. Veure la vida passar. Sota el meu punt de vista, és el pitjor escenari dels tres, ja que és un malbaratament de vida i de temps, i aquest, mai es recupera.

Ara comencem un nou any i és el moment ideal per plantejar-nos amb quina actitud volem encarar els nostres projectes professio-

nals i vitals. I t’encoratjo a fer-ho des de l’actitud de Guanyar, ja que és l’única on prens la responsabilitat i la capacitat per co-crear la realitat i afrontar les circumstàncies en que ens trobem. Ja que no és el que ens passa sinó com vivim tot allò que ens passa.

El que he experimentat amb mi mateixa i les persones amb qui treballo és que la valentia, l’atreviment i l’actitud d’aprenent, en la que obtenim aprenentatge de tot el que ens passa és la millor opció per ser protagonistes i creadors de la nostra realitat. Així que m’acomiado desitjant-te un guanyador i feliç 2018.

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

25

S’inicia la temporada de calçots, producte que mou un volum de negoci d’uns 12 ME Valls va donar a finals de novembre inici oficial a la temporada de calçots, que s’allargarà fins a l’abril de l’any vinent.

El sector calcula que durant aquests mesos es mourà un volum de negoci d’entre 10 i 12 milions d’euros.

Tot i que encara estem en la pretemporada, alguns restaurants ja ofereixen calçotades als seus clients, que ja fa temps que esperen tornar a tastar els menús que s’hi organitzen, i participar en la celebració que suposa una calçotada acompanyats d’amics i familiars.

També els restaurants d’arreu esperen amb delit l’inici de la temporada de calçots, ja que suposa un nombre important de reserves, sobretot els caps de setmana, ja que d’aquessta manera, s’aconsegueix omplir molts locals en

plena temporada d’hivern.

Aquest any es preveu una producció de més de 70 milions de calçots, un nombre una mica superior a la dels darrers anys. D’aquests, entre 12 i 13 milions estan sota la denominació Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, que aglutina una cinquantena d’agricultors de l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès.

Els productors confien tenir una bona temporada, tant en qualitat com en quantitat, ja que el temps està acompanyant al cultiu d’aquesta ceba. De fet, els camps de calçots ja presenten un aspecte molt atractiu, de calçots que aniran arribant en diverses remeses, segons les dates que van ser plantats.

Amb tot, com és habitual, el tret de sortida oficial de la campanya no tindrà lloc fins al darrer diumenge del mes de gener. Aleshores, la capital de l’Alt Camp reviurà el 28 de gener la Gran Festa de la Calçotada 2018, que atrau cada any milers de visitants.

26

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

VINS&CAVES

Neix Innat, el primer cava sense sulfits del Penedès

La IV Beca Emili Giralt i Raventós ja té guanyador

redacció

El celler Eudald Massana Noya llença al mercat Innat, el primer cava sense sulfits del Penedès.

Innat és el resultat d’anys d’investigació que han conclòs amb un cava elaborat a partir de les varietats Xarel·lo i Macabeu, de les vinyes de la finca, d’agricultura ecològica i situades a Subirats.

“Innat pot representar un precedent en l’elaboració de productes sense sulfits i una innovació dins del sector” afirma Eudald Massana Noya, propietari del celler. Es tracta d’un cava que no només busca aconseguir que els seus consumidors en gaudeixin, sinó també transmetre la puresa del cava i que aquest sigui saludable. Ofereix una alternativa a aquelles persones intolerants als sulfits o que busquen no ingerir productes que continguin aquesta substància. El celler aposta per seguir creixent, sempre en base

redacció

a la seva filosofia; la d’elaborar productes d’alta qualitat, amb l’ecologia com a base i la biodinàmica com a filosofia de treball.

El passat dimecres 13 de desembre, el jurat de la IV Beca Emili Giralt i Raventós – Cultures del Vi va fer públic el seu veredicte, atorgant la beca al doctor en arqueologia José Javier Guidi Sánchez pel projecte De Vitibus, el cultiu de la vinya, la producció, distribució i consum del vi en l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana.

Durant l’acte, el guanyador de l’anterior edició, l’historiador Raimon Soler, va presentar els resultats de la seva recerca amb la conferència Viticultura, desigualtat i conflicte agrari. La lliuta per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1939. Aquesta és la quarta edició de la Beca Emili Giralt i Raventós-Cultures del Vi, impulsada des de Vinseum. La dotació és de 3.000 euros gràcies a la col· laboració de la Fundació Privada Mútua Catalana.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 72 - Desembre 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Els cartells de la Setmana del Cava, a Can Guineu

Vilarnau presenta el primer rosat ecològic

El celler de la Fassina de Can Guineu de Sant Sadurní d’Anoia acollirà fins el 31 de gener la mostra que recull tots els cartells que s’han elaborat per promocionar la Setmana del Cava des de l’any 1982.

Al llarg de més de tres dècades, desenes d’artistes han posat el seu art

El celler Vilarnau de Sant Sadurní ha presentat recentment el nou Vilarnau Ecològic Brut Rosat Reserva. Es tracta d’un cava innovador i singular que suposa l’inici d’una elaboració ecològica de futur, i al mateix temps, encapçala la nova col·lecció de la firma amb imatge renovada.

El nou rosat ecològic està elaborat amb Garnatxa i Pinot Noir procedents de les vinyes situades al paratge de “Vilarnau Espiells”, certificades des del 2015 amb el segell de Viticultura Ecològica. Aquesta distinció significa el màxim respecte per la diversitat de la flora i la fauna de l’entorn.

S’adona que d’aquesta manera pot sobreviure, i cada dia surt més d’hora i torna més tard. Així duplica, triplica i fins quadruplica els diners en un sol dia.

Amb una mica de sort aconsegueix comprar una camioneta, que un any després canvia per un camió; als tres anys, ja té una petita flota de transport.

Després de cinc anys, el bon home és amo d’una de les principals distribuïdores d’aliments del país. Llavors rep un agent d’assegurances i, en acabar la conversa, aquest li demana a l’empresari que li doni la seva adreça electrònica per enviar-li

la pòlissa. L’home contesta que no té correu electrònic, i l’agent li diu: -Si vostè no té correu electrònic i va arribar a construir aquest imperi, no vull imaginar-me el que seria si en té.

I el bon home replica: -Seria escombriaire de Microsoft.

Relat molt actual, trobat a Internet, que ens explica que aquesta eina no ens soluciona necessàriament la vida.

Està clar que les “noves tecnologies” s’han apoderat del nostre temps, de les nostres vides, en definitiva i suposen un actual i constant

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

al servei de la promoció del cava, i han creat obres úniques que han servit a la Confraria per promocionar la iniciativa més destacada que organitza al llarg de l’any.

Les seves propostes ja es van recollir en una exposició al Reial Cercle Artístic de Barcelona que es va es-

tar oberta del 28 de setembre al 8 d’octubre.

e-mail Hi havia una vegada...

Un home que va perdre la feina. Després de buscar diversos mesos, s’assabenta que a Microsoft necessiten escombriaires. El gerent de relacions industrials li pregunta les seves dades, l’observa escombrar, el felicita i li diu: El lloc és seu. Doni’m el seu e-mail, per informarli del dia i l’hora en què haurà de presentar-se.

L’home, desconsolat, contesta que no té e-mail, i el gerent de relacions industrials li diu que ho lamenta molt però que si no té correu

electrònic, virtualment no existeix, i que, com no existeix, no li pot donar el treball.

L’home surt desesperat, no sap què fer i només té $ 250 a la butxaca. Llavors decideix anar al mercat de proveïment de fruites i verdures i compra un calaix de tomàquets de 10 kg. Va de casa en casa venent el quilo de tomàquets a $ 5. En menys de dues hores ha duplicat els seus diners; repeteix l’operació tres vegades, sopa en un petit restaurant i torna a casa amb $ 150.

debat que pretén establir límits en tot el seu espectre (ús, privacitat...).

Podríem avui viure sense Internet, correu electrònic o mòbil?

Viure... segur que sí, però amb dificultats per desenvolupar la nostra activitat social i professional.

Les noves tecnologies ens ofereixen EINES que cal saber aprofitar.

Com qualsevol altra EINA, ha d’estar a la nostra disposició i intentar donar-li el millor ús. No permetem que sigui al contrari, i convertir-nos en “esclaus” d’elles.

Desembre - 2017

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

LLIBRES

Com millorar diàriament gràcies a les tècniques de la cultura Lean

Cultura Lean Màrius Gil PROFIT 16,95€ i e-book 8,99€

Aquesta obra explica de forma detallada els principis sobre els quals se sustenta la millora contínua. A través d’il·lustracions i d’un llenguatge amè, aporta una visió clara del full de ruta que ha d’adoptar qualsevol organització per a la implantació d’un sistema Lean. És una obra pràctica que explica els principis del sistema Lean

tant per a lectors experts com per als profans en la matèria i que pot ser utilitzada com a full de ruta per a la seva implantació amb èxit en qualsevol tipus d’organització. Inclou una gran quantitat d’il·lustracions i referències històriques que ajuden a entendre les raons que van portar a grans companyies com Toyota a implantar-los per pri-

La bombolla emprenedora: l’explosió de nous emprenedors

La burbuja emprendedora J. García - E. González EMPRESA ACTIVA 16,00€ i e-book 5,99€

Des de la gran crisi del 2008 a escala internacional s’ha produït un fenomen que encara que ja es venia gestant des de feia uns anys enrere, va acabar per inflar-se. D’un dia per a un altre, la poció màgica per resoldre tots els mals de l’economia i del treball era que la gent es generés el seu propi negoci. És a dir: emprendre.

Ara resulta que el fracàs és una medicina per fer-te més fort i aprendre; que estar fora de la teva zona de comfort és alguna cosa súper important per innovar i emprendre; i que cal posar en la descripció del teu perfil de xarxes socials paraules com entrepreneur, emprenedor en sèrie, inversor, expert, coach, design thinking,

Passat, present i futur sobre la gran crisi de l’euro a Europa

El euro y la batalla de las ideas Markus K. Brunnermeier DEUSTO 23,95€ i e-book 9,99€

Durant bona part dels anys de la crisi, els greus problemes econòmics a Grècia, Irlanda, Espanya, Itàlia i altres països van fer que l’existència de l’euro semblés inmanejable. I, de fet, molts van pensar que aquest no sobreviuria com a moneda única, almenys no en tota l’eurozona. Va haver-hi fins i tot qui es va preguntar

si la seva concepció havia estat una bona idea.

Perquè els principals problemes de l’euro, com explica admirablement aquest llibre, radiquen en les profundes diferències que existeixen entre les idees econòmiques i filosòfiques dels dos països centrals de la Unió, Alemanya i França. El primer és un Estat federal amb

mera vegada.

Aquesta obra ajuda a entendre el Lean des d’un punt de vista sistèmic, més enllà de tractarlo com un conjunt d’eines i tècniques dirigides a la millora de processos i donant-li accés al lector a les claus de funcionament del sistema de la forma més directa possible. Per a això, utilitza un enfocament pràctic, descrivint el procés d’implantació i detallant els passos i eines a utilitzar en cada cas, així com el mètode més adequat per a aquesta implantació, abordant

temes estratègics com el desplegament de polítiques Hoshin i posant èmfasis en altres aspectes molt operatius com el concepte de Muda.

En definitiva, transmet tots aquells conceptes que s’han de tenir en compte si es desitja iniciar al món Lean i com dissenyar la seva pròpia guia d’implantació.

Màrius Gil és enginyer industrial i MBA. Té més de 15 anys d’experiència a l’entorn de la millora contínua i en el procés d’implantació.

i per descomptat, Lean, molt Lean encara que Lean poc.

Aquest fenomen explosiu per l’emprenedoria no ha estat un segell espanyol, en exclusiva, ja que hi ha periodistes parlant de la bombolla de l’emprenedoria a Xile, Argentina, Colòmbia. l’Índia, Austràlia, etc.

No hi ha país que que no busqui crear unicorns (joves empreses que puguin arribar a valor més d’1.000 milions de dòlars).

La pregunta és: Quant hi ha de

realitat i quant de xerrameca?

Qui guanya i qui perd en aquests escenaris de bombolla?

Aquest llibre tracta de separar el gra de la palla. I ho fa amb exemples reals combinant fonaments financers i empresarials necessaris en tot procés de creació d’empreses.

Javier García és llicenciat en Economia i Enrique González és llicenciat en Administració i direcció d’empreses, Diplomat en Empresarials i postgrau en Finances Corporatives.

forts governs regionals que està acostumat a entendre els textos legals, en aquest cas el Tractat de Maastricht, com una sèrie de normes rígides. França és un país molt centralitzat on, en canvi, els textos de caràcter legal són assimilats amb més flexibilitat i estan subjectes a interpretació segons els interessos del moment; es considera la solidaritat amb qui té problemes un deure governamental i que els grans dèficits són inevitables en moments de xoc.

Amb una combinació de talent narratiu, mirada històrica i sagacitat filosòfica, L’euro i la batalla de les idees explica de manera convincent les raons subjacents en la gran crisi de l’euro, com aquesta es va anar desenvolupant de manera vertiginosa i, finalment, exposa la necessitat que els europeus siguem capaços d’escollir el millor del pensament francès i alemany per fusionar-ho i mantenir en peus a l’euro i a Europa.

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

29

TECNOLOGIA

Els 10 errors més repetits a Internet Els insults i els rumors a les xarxes, l’excessiu control dels amics i les parelles, l’ús abusiu del mòbil, i les distraccions en privacitat i seguretat són una realitat avui dia

Ús abusiu de les noves tecnologies Un altre dels aspectes que revela l’estudi de Movistar és la “addicció” al mòbil. La majoria dels espanyols, concretament un 73%, dorm amb el telèfon intel·ligent encès i és el primer que consulta en aixecar-se i anar-se’n a dormir.

Encara que la Xina va ser el primer país a catalogar l’abús a les noves tecnologies com a “trastorn clínic”, ja hi ha centres de rehabilitació per a combatre la dependència tecnològica i d’aquí a uns mesos s’obrirà el primer centre a Espanya per tractar l’addicció a la tecnologia.

Josep Barella El 62% dels espanyols confessa que aconsegueix aïllar i ignorar tot el que hi ha al seu voltant, fins i tot en reunions o festes, quan consulta el seu telèfon intel· ligent. És l’anomenat phubbing, una de les tendències que les xarxes socials han posat de moda i que consisteix a prestar més atenció al mòbil que a les persones de l’entorn. És una de les conclusions de 10 Epic Fails, un estudi realitzat per l’empresa d’estudis de mercat Dialogant, a partir enquestes a persones d’entre 14 i 64 anys.

EL 20% DELS ESPANYOLS DIU HAVER REBUT INSULTS EN XARXES SOCIALS La investigació certifica també que els insults i els rumors a les xarxes, l’excessiu control dels amics i les parelles, l’ús abusiu del mòbil i les distraccions en privacitat i seguretat són una realitat avui dia. Dialogant, el portal d’ús responsable de la tecnologia de Movistar, ha volgut posar sobre la taula aquests Epic Fails per sensibilitzar tant als seus clients com a la societat de la necessitat de millorar els nostres hàbits digitals.

Internet i les relacions personals El 20% dels espanyols diu ha-

senya deixant la porta oberta a qui vulgui hackejar el clauer de contrasenyes i robar les seves dades. A això cal sumar el fet que el 53% no té antivirus instal·lat, una altra raó més perquè hackers, spam, troians i altres virus poden usar dades i comptes bancaris i/o danyar el funcionament dels seus dispositius connectats.

ver rebut insults en xarxes socials -Facebook, Twitter o Instagrami el 13% confessa haver assetjat alguna vegada a algú a través del seu perfil, segons l’estudi.

L’auge de les xarxes socials i la manca de coneixement de molts dels seus aspectes fomenten aquest tipus de pràctiques que repercuteixen negativament en la forma de relacionar-nos amb el nostre entorn, com ho demostra el fet que un 40% dels joves d’entre 14 i 24 anys s’ha sentit controlat en algun moment per la seva parella, amics, o familiars, mentre que el 45% dels espanyols admet haver controlat en excés a les persones més properes. Per por de perdre l’última xafarderia o esdeveniment poden manipular el mòbil mentre caminen pel carrer o condueixen, el que ja representa

una de les causes més freqüents dels accidents de trànsit.

Les baralles en línia perjudiquen una de cada quatre persones al nostre país, afectant directament a les seves relacions en la vida real com ho demostra el fet que el 27% dels enquestats confirma haver discutit o deixat de parlar a un amic, familiar o parella per algun comentari desafortunat en xarxes socials.

L’ús d’Internet i la ciberseguretat L’educació i el coneixement de les noves tecnologies tornen a ser essencials a l’hora de protegir-se contra diferents atacs, ja que els hackers busquen en aquestes plataformes dades útils per a realitzar estafes i suplantar identitats.

L’estudi constata que el 43% dels

usuaris de xarxes socials comparteix informació molt personal, vídeos i fotos que poden ser utilitzats per altres persones.

Moltes de les aplicacions utilitzades diàriament conviden a llegir i acceptar els “Termes i Condicions Legals”, però el 80% dels espanyols per mandra o excés de confiança les accepten sense llegir-les, permetent que tercers accedeixin a les seves dades personals. Igualment, el 52% no canvia la seva contrasenya regularment i utilitza la mateixa per accedir a diferents aplicacions, el que facilita l’entrada de hackers als seus comptes.

De la mateixa manera, el 48% dels espanyols fa servir ordinadors i pàgines webs no segures que recorden automàticament a l’usuari la seva pròpia contra-

PER MANDRA O EXCÉS DE CONFIANÇA, EL 80% DELS ESPANYOLS ACCEPTA SENSE LLEGIR ELS TERMES I CONDICIONS LEGALS Rumors en cadena i fake news Tot i que a poc a poc cada vegada som més conscients que moltes vegades no tot el que es diu a Internet és real, encara el 22% de la població d’entre 45 i 55 anys envia missatges en cadena amb contingut de dubtosa procedència a través de les seves xarxes socials i missatgeria instantània.

Molts d’aquests missatges acaben resultant ser notícies falses i/o alarmistes i causant el consegüent mal a persones i institucions.

30

Penedès Econòmic

Desembre - 2017

VIATGE

Filipines, pura naturalesa Els filipins són coneguts mundialment per les seves artesanies. Tant en estructures de vímet, com en telers de singular colorit, els pobladors fan gala del seu talent redacció

Entre el Mar de Xina i l’Oceà Pacífic s’emplaça aquest preciós arxipèlag compost per milers d’illes que combina de manera singular les tradicions de tots els grups ètnics que han passat per les seves terres. Considerada com una destinació paradisíaca, Filipines ha sabut treure profit a les seves riqueses naturals i les ofereix amb un estil particular al turista. Aquí es podran trobar demostracions de fervor cristià, cultes budistes o tradicions islàmiques; costes de sorra blanca i mar blau, muntanyes amagades entre les denses vegetacions i coves de les quals neixen rius subterranis conformen el panorama. Solament cal gaudir del seu menjar, les seves festivitats i de la prodigiosa naturalesa que l’acompanya.

Els filipins són gent d’origen malai. Al llarg dels segles han rebut influències de xinesos, indis, àrabs, espanyols i nord-americans. El país té una població de

FILIPINES Capital: Manila Idioma: Filipino i anglès Població: 100.981.437 habitants Superfície: 343.448 km² Moneda: Peso (PHP) Clima: Té un clima tropical marítim que sol ser càlid i humit amb temperatures que oscil·len entre els 21 i 32ºC Economia: Les principals exportacions són les de productes electrònics, equips de transport, roba, productes de coure, productes derivats del petroli, oli de coco i fruites

més de 100 milions i és molt difícil distingir la diferència de races.

Tant en l’aspecte com en la seva cultura, els vilatans demostren influències tant d’Orient com d’Occident. El bayanihan, esperit de fraternitat i companyerisme, és el seu tret més conegut.

Els estrets vincles familiars els han heretat dels xinesos i molts afirmen que són l’única nació oriental que parla en anglès amb fluïdesa. Es divideixen en quatre regions geogràfiques i culturals.

Els ilocanos del nord, els tagalos del centre de Lunzón, els visayas de les illes centrals i els musulmans de les tribus de Mindanao.

En el menjar de Filipines tam-

bé es troben components de diversos orígens culturals. Comparada amb la resta d’Àsia, la gastronomia filipina és un menjar que utilitza menys espècies.

El seu aliment bàsic és l’arròs i s’empra molt la carn de carabao (búfals locals) a més del peix. El plat nacional per excel·lència és el garrí farcit de papaia i fulles de tamarinde, rostit a les brases o servit amb salsa de fetge o amb el dinuguan, a força de vísceres i sang de porc. Altres especialitats típiques són la lumpia, la polpa de nou de coco i els mariscs com el cranc.

Els productes filipins inclouen articles fets a mà, com a estàtues

tallades i icones religioses. També es poden trobar articles per a la llar com a llums tipus Tiffany realitzades a la província de Cápiz, joies d’or, plata, bronze, perles, cistelles, gerres i gerros. Es poden adquirir vestits de disseny modern o tradicional confeccionat amb fibra de plàtan i pinya.

Els mobles de bambú són famosos a tot el món, encara que també es fabriquen de vímet o fusta tallada. Existeix una àmplia gamma de dissenys en articles de pell de serp i cocodril. Les antiguitats i els productes elaborats en petxina són la fascinació dels visitants.

En els mercats ambulants és gairebé obligatori regatejar.

Desembre - 2017

Penedès Econòmic

31

www.smp.cat

Serveis Mèdics Penedès posa en funcionament un sistema per demanar “cita online” Des del mateix web de SMP, els pacients podran accedir a aquesta opció, després de donar-se d’alta, i demanar la cita de manera fàcil i ràpida sense necessitat de contactar amb el centre El centre sanitari Serveis Mèdics Penedès (SMP) ha posat a disposició dels seus pacients un nou sistema que els facilitarà la demanda de cita amb diferents especialistes i per a la realització de proves mèdiques.

El motiu d’aquesta iniciativa és vetllar per la qualitat assistencial del centre, objectiu que persegueix contínuament Serveis Mèdics i que, en aquest cas, ho ha volgut exemplificar amb una eina de millora en l’atenció al pacient.

cita. Haurà de seleccionar la delegació, l’especialitat i el metge. Tot seguit, podrà visualitzar l’agenda dels doctors que ha marcat amb la disponibilitat de cada un i, finalment, escollir el dia i hora que prefereixi.

Una vegada finalitzat el procés, el pacient rebrà un correu amb la informació de la cita juntament, també, amb l’opció d’anul·lar-la en cas de necessitat.

Com sol·licitar el servei de cita online?

Per a fer ús del servei, el pacient primer de tot s’ha de donar d’alta sol·licitant l’activació a qualsevol delegació. Una vegada té el servei activat trobarà l’opció de “Demana cita online” a la pantalla inicial del web de Serveis Mèdics Penedès (http://smp.cat/).

Una vegada a dins, i tal com indiquen les instruccions que s’han especificat, el pacient ha d’escriure el NIF per poder rebre la contrasenya que li permetrà accedir al sistema.

Fet això, ja pot entrar a l’interior i seguir els passos per demanar la

Sobre Serveis Mèdics Penedès SMP, que celebrarà els seus 25 anys el proper 2018, va néixer de la mà del Dr. Josep Panyella al 1993. Actualment, és present a cinc poblacions amb centres de multiespecialitat mèdica situats a Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida. I gràcies a un procés constant d’adaptació a les necessitats dels pacients, a la contínua implementació i renovació tecnològica i a l’ampliació de les instal·lacions s’ha convertit en un grup mèdic de referència de la medicina privada del Penedès i el Garraf.

Vilafranca del Penedès CENTRE DE SALUT: Plaça de la Creu de Santa Digna, 1 · Tel: 93 817 22 99 CONSULTES EXTERNES: Camp dels Rolls, 8 · Tel: 93 817 30 73

Vilanova i la Geltrú Pelegrí Ballester, 17-19 Tel: 93 811 52 06

Sant Sadurní d’Anoia Ctra. Sant Quintí, 4-5 Tel: 93 891 41 42

REHABILITACIÓ: C/ Santa Digna, 23 · Tel: 93 890 74 81 COMPLEX AQUÀTIC: Antic Camí de St. Martí, 12 · Tel: 93 817 37 76

El Vendrell Ctra. Barcelona, 34 Tel: 977 66 33 11

Gelida Pg. de la Circumval·lació, 50 Tel: 93 779 08 04