Penedès Econòmic 57

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 57 - Juliol 2016

La contractació laboral va camí de ser un 10% major que l’estiu passat al Gran Penedès pàg. 6

El ribetà Martí Sistané pren el relleu de Jordi Solé com a president de l’ADEPG pàg. 14

Les vendes de cotxes creixen un 12% al Gran Penedès durant el primer semestre pàg. 24

Entrevista a Sor Lucía Caram Monja dominica i activista social pàg. 16-17

El Penedès es beneficia de l’allau de turistes que visiten Espanya pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Juliol 2016

L’ANÀLISI

La inestabilitat a Turquia i el nord d’Àfrica accelera l’auge del turisme local La costa penedesenca és un dels pols d’atracció de gran part dels turistes, la majoria dels quals vénen d’altres zones del país, però també d’Anglaterra, França i Alemanya Lídia Oñate

Aquest estiu el turisme marcarà un abans i un després en l’economia del país.

Les previsions apunten a un nou rècord de visitants, que podria arribar als 18 milions de turistes estrangers i un volum de despesa de 16.000 milions d’euros només a Catalunya, segons les dades del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat. A Espanya es preveu superar els 68,1 milions de turistes estrangers de l’any passat, que ja va ser un 4,9% més que el 2014 i el darrer rècord fins ara.

Amb aquestes magnituds és d’esperar que el Penedès, en especial la costa, es beneficiï d’un turisme que ve en gran part per dos motius, tal com apunta Imma Ortiz, des del Patronat de Turisme de Calafell: “aquest any dos factors tenen especial importància: la recuperació del mercat nacional per la millora de l’economia i la inestabilitat de països competidors d’Espanya com Turquia, Tunísia i Egipte, fet que col·loca a Espanya en el centre del turisme internacional”. Els atemptats a Turquia i la inestabilitat existent des de fa uns anys als països del nord d’Àfrica han acabat obligant els tou-

roperadors a modificar els seus catàlegs i optar per altres destinacions que mantinguin l’atractiu de sol i platja i siguin competitives en preu.

L’ocupació hotelera, camí del 90% a la costa En el cas del PenedèsGarraf, l’any passat ja es van millorar els registres d’ocupació, tant a hotels com a càmpings, però aquest any el mes de juny ja s’han notat els primers índexs positius que ratifi-

el turisme estranger podria suposar més del 50% del total que va venir al gran penedès a l’estiu de 2015 quen la tendència a l’alça.

Segons les darreres dades facilitades per les oficines de turisme del Vendrell i Calafell, l’ocupació hotelera va ser del 73% i 55% al juny i es preveu que durant el juliol se superi el 83% i a l’agost, el 90%.

Al Garraf, l’any passat l’ocupació es va mantenir estable amb un lleuger repunt a l’alça. Els hotels van tancar amb el 79% de places

ocupades el juliol i el 88% a l’agost, tal com apunten les dades de l’Informe Flaix de la Diputació de Barcelona. De cara aquest any, els gremis d’hoteleria de Vilanova i la Geltrú i Sitges miren l’estiu amb bones sensacions, en especial per l’auge de turistes estrangers. En aquest cas, Sitges pot sortir-ne més beneficiat, ja que és un dels municipis amb més presència d’estrangers, amb un 70% del total, principalment de francesos i britànics, segons l’estudi realitzat per LabTurisme de la Diputació de Barcelona. L’arribada de famílies, en canvi, pot marcar la diferència a Vilanova i la Geltrú, que està potenciant els seus atractius adreçats al turisme familiar.

Turistes de sol i platja, però també de sortides culturals El principal motiu pel qual visiten el Penedès és l’oci i el lleure, monopolitzat per les activitats de mar i platja. Però entre els 4 i 8 dies de mitjana que fan estada al Penedès (uns 4 si opten per l’hotel i uns 8 si escullen l’apartament), també tenen ocasió d’anar de compres i visitar espais emblemàtics com la Vil·la i Museu Pau Casals del Vendrell, la Ciutadella ibèrica de Calafell, i els museus de Sitges, entre altres propostes culturals.

Enoturisme

Reserves: Clients:

p Font: Dades del portal web enoturismepenedes.cat.

2014 225 817

tina cellers, allotjaments i empreses que ofereixen serveis turístics, les propostes amb més reserves són les experiències a cellers acompanyades d’un dinar, les visites al capvespre com les del campanar de l’església de Santa Maria de Vilafranca i la visita combinada del

Centre d’Interpretació del Cava CIC Fassina de Sant Sadurní i un celler. Tanmateix, Núria Sala, directora d’enoturismePenedès comenta que certes activitats com “Crea el teu propi cava!” tenen més interès entre un públic de caire més internacional.

y Ocupació turística al Gran Penedès

Hotels JUNY

JULIOL

48,22% Alt Penedès

38,04% Alt Penedès

75,59% Garraf

79,60% Garraf

73,28 Baix Penedès*

86,68 Baix Penedès*

AGOST

SETEMBRE

58,05% Alt Penedès

45,82% Alt Penedès

88,51% Garraf

77,22% Garraf

91,91% Baix Penedès*

70,59% Baix Penedès*

*Dades només del Vendrell p Font: Informe Flaix de la Diputació de Barcelona

Càmpings

Activitats - Restaurants - Allotjaments

2015 609 2.292

Però no tot el turisme que passa pel Gran Penedès hi fa estada. A la comarca de l’Alt Penedès és freqüent que predominin els visitants, és a dir, aquelles persones que vénen a passar el dia, però no pernocten. Segons el portal web d’entourismepenedes.cat, que aglu-

Increment 270% 280%

JULIOL 59% El Vendrell 73% Vilanova i la Geltrú

AGOST 74% El Vendrell 84% Vilanova i la Geltrú

p Font: Oficina de turisme del Vendrell i Gremi d’Hoteleria de Vilanova i la Geltrú

Penedès Econòmic

Juliol 2016

3

L’ANÀLISI El turisme rural, el valor refugi del Penedès d’interior

Dubai i els creuers guanyen atractiu entre les destinacions d’estiu de llarga estada dels penedesencs La inestabilitat i la inseguretat no són bones companyes de viatge. Els atemptats produïts a Turquia i les revoltes a Tunísia i Egipte, han acabat passant factura a aquests països, que han desaparegut com a destinacions turístiques per a moltes agències de viatges. “La demanda és molt minsa, pràcticament inexistent”, comenta Pere Albornà, gerent de Viajes Ecuador de Vilafranca del Penedès,

El Gran Penedès és una zona de matisos. Cada comarca té la seva idiosincràsia i en turisme encara es fa més palès. La zona d’interior, on l’Alt Penedès hi té molt a dir, les pernoctacions acostumen a ser menors a hotels, però força importants a les masies rurals. Cada estiu vénen famílies d’arreu d’Europa, entre les quals predominen els francesos, anglesos i holandesos, que busquen una zona ben comunicada, tant per anar a Barcelona com a una platja propera, com podria ser la costa del Garraf o la del Baix Penedès. A diferència de les perspectives hoteleres, els allotjaments rurals han hagut d’esperar fins a última hora a omplir les places. “Aquest any ha costat més, però finalment gairebé totes les places han quedat cobertes pel juliol i l’agost”, comentava Raimon Olivella, president de l’Associació Masies del Penedès.

A més de la zona, els turistes valoren en gran mesura les comoditats que puguin tenir enmig del camp. “La gastronomia i les excursions són molt importants, però també els serveis de les pròpies cases”, explica Olivella, que afegeix que “actualment, el wifi es dóna per suposat i la piscina marca la diferència, ja que *Dades només del Vendrell

les que no en tenen passen a un segon ordre”.

Al Gran Penedès es compten fins a una setantena d’allotjaments rurals, localitzats majoritàriament a l’Alt Penedès. L’any passat l’ocupació va créixer un 3,38% el mes de juliol, arribant al 60,62%, mentre que a l’agost

Juny

37,74% Alt Penedès 24,17% Baix Penedès*

Juliol

60,62% Alt Penedès 45,00% Baix Penedès*

Agost

73,86% Alt Penedès 54,50% Baix Penedès*

Setembre

32,52% Alt Penedès 63,00% Baix Penedès*

va ser del 73,86% (un 0,71% més). Amb més de 20 anys de trajectòria, l’Associació aglutina més de 45 cases rurals, i des de fa un any han començat a potenciar la presència a les xarxes socials i la difusió de la seva oferta a través d’una nova web, que en un futur haurà d’incloure una central de reserves.

Els atemptats anul·len turquia com a destinació turística durant el 2016 que afegeix que, “de seguir així aquestes destinacions acabaran sent esborrades del mapa dels touroperadors, que han decidit programar més a països com Espanya, en concret, amb reserves a les Illes Balears, les Illes Canàries i tota la costa del Mediterrani”. Sobre les previsions de turisme d’aquest any, Albornà és optimista i ja avança que “aquest any Espanya batrà rècords en nombre de turistes i

ocupació als allotjaments”.

Aquest estiu el turisme nacional ha consolidat la seva reactivació després de la crisi. No només arriben més turistes a nivell europeu, principalment anglesos, francesos i alemanys, sinó que els espanyols estan augmentant les seves reserves, tant al propi país com a l’estranger. En el cas dels penedesencs, entre les principals destinacions escollides es troben les de Sud-est asiàtic com Tailàndia, Indonèsia i Myanmar, les tradicionals com Estats Units i Canadà i els circuits europeus amb el màxim de serveis possibles com el de Praga-VienaBudapest. Entre aquest grup s’ha colat Dubai, “la gran sorpresa de l’any”, segons Josep Cid, director d’Agatha Viatges, del Vendrell, que afegeix que “la combinació

Dubai-Abu Dhabi és molt ben rebuda, juntament amb la parada a Dubai amb destinació final de viatge per Àsia o Àfrica, que també li dóna un atractiu molt interessant”. Sobre les destinacions del nord d’Àfrica, Cid comenta que “fa molt temps que estan afectades. No hi ha demanda ni gairebé catàlegs de vacances. Turquia sembla que s’hi sumarà com a mínim fins a finals d’any, però de moment es mantenen les combinacions aèries amb parada a Estambul per anar a l’Àsia”.

Menció especial es mereixen els creuers, que any rere any es mantenen entre les opcions preferides de molts turistes. Espanya n’és un gran receptor de molts ells, en especial Barcelona, però els penedesencs també escullen els serveis d’aquestes ciutats sobre el mar per gaudir de les seves vacances a mesura que fan parades per indrets idíl· lics del Mediterrani. L’interès per aquest tipus de viatges és tan elevat que molts dels catàlegs que arriben a les agències ja són a un any vista. “Les reserves acostumen a començar al novembre per preparar l’estiu vinent, sobretot les famílies, i al gener ja treballem moltíssim en aquest tipus de viatges”, comenta Albornà.

4

Penedès Econòmic

Juliol 2016

ACTUALITAT

Vuit empreses penedesenques, distingides per la UEP per la seva trajectòria anual La cinquena Nit Empresarial organitzada per la patronal penedesenca va aplegar prop de 200 persones al Mirador de les Caves de Subirats LLISTA GUARDONATS PREMIS UEP 2016 A LA MILLOR INICIATIVA INNOVADORA Centre d’Empreses del Baix Penedès Pel seu suport a les petites i mitjanes empreses a través d’un projecte de co-working on els diferents industrials comparteixen espai, despeses i oportunitats de negoci.

A LA MILOR INICIATIVA D’EXPANSIÓ INTERNACIONAL Gràfiques Varias La seva aposta per la modernització han convertit aquest empresa de Sant Sadurní d’Anoia en una de les companyies capdavantera en l’edició d’etiquetes autoadhesives, obrint-se nous mercats arreu del món.

Olga Aibar Vuit empreses de l’Alt i Baix Penedès van ser guardonades el dijous 14 de juliol amb un dels vuit Premis UEP 2016 que es van lliurar en el marc de la 5a Nit Empresarial, organitzada per la patronal penedesenca.

El lliurament dels guardons, va tenir lloc el dijous 14 de juliol als jardins del restaurant el Mirador de les Caves de Subirats. L’acte va ser presidit pel conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget; l’alcalde de

“Nous temps, nous paradigmes” va ser El lema escollit per a aquesta edició de l’acte Subirats, Pere Pons, i el president de la UEP, Santi Carda.

Prenent com a referència el lema de la 5a Nit Empresarial, “Nous temps, nous paradigmes”, sor Lucía Caram, que durant la seva intervenció va citar paisatges de l’Evangeli i personalitats de diversos àmbits, va afirmar que “ningú no posa vi nou en bots vells” i que cal sumar les sinèrgies de tots els actors del territori. En aquest sentit, destacà la importància de la col·laboració públicoprivada: “és l’hora de la coopera-

ció en contra de la competitivitat.

Necessitem gent proactiva, disposada a construir i decidida a deixar-se d’excuses”.

Una afirmació que va compartir amb el president de la UEP, Santi Carda, que va destacar que “els nous temps ens aboquen a sumar esforços per avançar plegats”. Carda va destacar també que “el principal capital de les empreses són les persones” i va emplaçar els assistents a “fer del Penedès una terra de prosperitat i oportunitats”. L’alcalde de Subirats, Pere Pons, es va confessar orgullós que la 5a Nit Empresarial se celebrés al seu municipi i va fer també una crida a la unitat per “fer entre tots un Penedès més fort”. Finalment, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va agrair la feina que fa la Unió Empresarial del Penedès per cohesionar el territori “posant en valor el teixit econòmic i social” i va emplaçar l’entitat a “continuar implicant-se en els projectes que

han de dissenyar el futur de la comarca i del país”, posant com exemple la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani on la UEP es va integrar des del primer dia amb veu i vot. També va incidir que “les empreses creen valor a la societat, són actius que necessitem com a país” i va apuntar que “la incertesa no ens ha de portar a la inacció”.

També es va comptar amb la intervenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va enviar un videomissatge als empresaris carregat també d’optimisme. Puigdemont va agrair l’esforç que han fet les empreses per aguantar i superar la crisi i va concloure que “amb confiança, esforç i talent ens espera un futur esplendorós”.

La cinquena Nit Empresarial de la Unió Empresarial del Penedès va finalitzar amb un sopar als jardins del restaurant el Mirador de les Caves servit pel grup gastronòmic Cal Blay.

A LA MILLOR INICIATIVA MEDIAMBIENTAL Deixalles i Transports A. Plazas Per haver convertit la seva principal activitat industrial, la recollida, gestió i selecció de residus en un compromís d’empresa, dotant-se de mitjans tecnològics per minimitzar l’impacte ambiental.

A LA MILLOR INICIATIVA DE RESPONSABILITAT SOCIAL La Granja Foods Pel la seva política corporativa compromesa amb la integració sociolaboral de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social i per la seva aposta per una línia de productes dirigits a consumidors amb necessitats dietètiques.

AL COMERÇ MÉS DINÀMIC Vinateria Inzòlia Per la seva contribució en la divulgació i el prestigi de la cultura del vi i la seva aposta pel comerç de qualitat i de proximitat.

A LA MILLOR INICIATIVA EMPRESARIAL JOVE Xarxes de Telecomunicacions Alternatives (Wifi Penedès) Per la seva aposta i compromís en l’aplicació de solucions tecnològiques adaptades al territori que permeten l’accés a les telecomunicacions d’empreses i particulars.

ACCIDENTALITAT ZERO Feca i Cales de Pachs (premi compartit) Per la seva aposta i compromís en l’aplicació de mesures de prevenció de riscos laborals que s’han traduït en la reducció zero de l’accidentalitat en els darrers 500 dies.

A LA MILLOR INICIATIVA PREVENTIVA Ondunova Per la seva aposta i compromís en l’aplicació de mesures de prevenció de riscos laborals dirigida a reduir el risc d’accident.

La UEP també va concedir dos Reconeixements Especials a: Club Rotary Vilafranca, per la seva contribució social en la construcció d’una societat més justa i igualitària des del compromís amb el territori i la seva gent.

Acció Preventiva Europreven Catalunya, per la seva col· laboració i implicació en la divulgació de polítiques de prevenció dels riscos laborals a través de sessions formatives de l’Aula de Prevenció organitzades conjuntament amb la UEP. Finalment es van atorgar diplomes a sis empreses que han participat en aquest últim any i mig de forma activa en les sessions de l’Aula de Prevenció de Riscos Laborals organitzades conjuntament per la UEP i Acció Preventiva Europreven Catalunya. Les empreses que van obtenir diploma són:

u Sor Lucía Caram durant la seva intervenció davant dels empresaris

Knauf Miret Masia Vallformosa Grup Entrem-hi CSI Closures System International Cantalou SL Cantera Roca

Juliol 2016

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Juliol 2016

ACTUALITAT

La contractació s’intensifica a l’estiu en hostaleria a la costa i indústria a l’interior Les empreses de treball temporal del Penedès-Garraf preveuen que aquest estiu es facin un 10% més de contractes i la durada sigui per tota la temporada Lídia Oñate

L’estiu torna a ser època d’oportunitats laborals.

Tot i que sempre havia estat un dels períodes més proclius a la contractació, principalment laboral, fins aquest any no s’havia tornat a produir un increment notable dels contractes. Les principals empreses de treball temporal (ETT) amb presència al Penedès-Garraf coincideixen a afirmar que aquest estiu la contractació s’incrementarà un 10% de mitjana respecte de l’any passat. La bonança econòmica produïda majoritàriament per l’auge del turisme està repercutint també en la durada dels contractes. “Hem passat de cobrir substitucions d’uns dies a tenir un lloc de treball més durador, que cobreix tota la campanya d’estiu”, comentava Antonio Cano, de l’ETT Eurofirms de Vilanova i

la Geltrú, al Penedès Econòmic. En el cas de l’hostaleria, el sector que crea més ocupació estacional, la temporada va començar a l’abril-maig i és previst que finalitzi el setembre. Segons Cano, “el proper pas seran els contractes estables Províncies líders en contractació

178.611 15% Barcelona 166.243 15% Madrid 128.800 15% Múrcia 89.719 3% València 37.140 10% Cadis durant la resta de l’any”.

Entre els perfils més demandats per a aquest estiu, destaquen els de cambrer, cuiner i ajudants, i perso-

nal d’habitacions als hotels, en el cas de les zones costaneres, mentre que els perfils industrials com carretoners, operaris de producció, i personal de celler destaquen en l’interior, principalment al Penedès.

En el cas de l’oficina Adecco del Vendrell, el 80% de les ofertes de treball que gestionen són perfils industrials. “Les empreses del sector industrial també incrementen la seva activitat, en gran part a causa de l’augment del turisme, i demanen personal per substituir els treballadors que fan vacances”, comenta Susana Muñiz, directora de delegació de la zona. De cara a l’agost i setembre, les contractacions seguiran a l’alça, en especial a l’Alt Penedès, a causa de la verema. Com a perfils més buscats també es troben oficis com el de soldador, mecànic o matrisser. Aquest últim, però, ha estat dels més difícils de cobrir, ja que és

y Contractacions a l’estiu. Alt Penedès

una branca de mecànica industrial força especialitzada. En concret, desenvolupa utillatges per produir peces en sèrie.

Els darrers anys el sector laboral també ha patit alguns canvis. Mentre abans era complicat trobar candidats més formats en idiomes, actualment les empreses ja han començat a demanar un segon idioma (francès o alemany normalment) en perfils administratius. En plena campanya

d’estiu també comença a ser habitual la cerca de guies turístics, sobretot per al sector vinícola, amb molt domini d’idiomes.

Les agències de col·locació aposten per la formació La demanda de determinats perfils professionals ha dut algunes agències de col·locació a ampliar les seves funcions i apostar per la formació. És el cas d‘Eurofirms, que ha intensificat els seus àmbits

y Contractació per sectors econòmics. 3r trimestre

y Contractacions a l’estiu. Garraf

p Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

y Els sectors que més contractaran a l’estiu

p Font: Randstad

y Sectors per comunitat autònoma

formatius en tres línies: la formació contínua, les col· laboracions amb col·lectius com la Creu Roja i la llançadora de llocs de treball.

Però la formació no ho és tot. Des d’Adecco, Susanna Muñiz afegeix que actualment les empreses valoren més les competències transversals que el treballador pugui aportar amb la seva actitud com són “la predisposició a aprendre, el treball en equip, la polivalència, el compromís i la implicació”.

Penedès Econòmic

Juliol 2016

7

ACTUALITAT

L’ALT PENEDÈS OBRE UN WEB PER PROMOCIONAR ELS SEUS POLÍGONS Els 105 polígons industrials de l’Alt Penedès ja disposen d’una pàgina web on posar de relleu la seva situació geogràfica i els seus avantatges competitius.

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès ha posat en marxa el web www.poligonsaltpenedes. com, a través del qual esperen captar noves empreses interessades a desenvolupar la seva activitat econòmica a l’Alt Penedès.

“La crisi ens ha passat factura i hem de promocionar l’espai de polígons per evitar que més empreses marxin”, explicava la consellera comarcal de Desenvolupament i Ocupació, Susanna Mérida. Al web, l’usuari pot consultar les infraestructures, serveis i mobilitat de cada polígon, les naus disponibles i les empreses establertes.

L’atur torna als nivells de 2009 tant al Garraf com a l’Alt Penedès El juny es va tancar amb 9.433 i 6.540 aturats, respectivament, i la tendència a la baixa podria seguir els mesos vinents Lídia Oñate De mica en mica, els indicadors econòmics van refent el camí cap els anys màgics de l’economia espanyola. Aquest any es compleix una dècada de l’inici de la crisi i, tot i que encara no hem arribat a les xifres de bonança d’aquell temps, l’economia comença a percebre millores palpables. Algunes d’elles ja s’han fet notables en les dades d’atur del mes de juny, que segueix la tendència a la baixa iniciada fa uns mesos al Penedès-Garraf i ja es troba a nivells de 2009. Concretament, el febrer de 2009 la comarca del Garraf va registrar 9.860 persones a l’atur,

tal com recull el Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf. Aquesta xifra no havia baixat fins el passat mes de juny, quan les llistes d’atur van comptabilitzar 9.433 persones. Es tracta d’un 4,31% menys que el mes anterior i un 34,22% menys respecte el pic més alt, el mes de gener de 2013, quan hi havia 14.340 aturats. Aquell any també va ser molt negatiu per a l’Alt Penedès, ja que un mes més tard, el febrer, va marcar el seu rècord històric amb 9.383 persones a l’atur, un 30,3% més que en l’actualitat. Les llistes d’aturats es van tancar aquest juny amb 6.540 persones, amb una davallada d’un 2,3% respecte al mes anterior. En

aquest cas, la comarca s’hauria de remuntar també al febrer de 2009 per trobar una xifra menor, concretament, de 6.571 parats.

Les millores també s’han traduït en menors taxes d’atur en ambdues comarques. Al Garraf, es troba en un 15,26%, mentre que a l’Alt Penedès ha baixat fins al 13,77%. En els pitjors moments de la crisi, les taxes havien estat del 18,23 i 17,02%, respectivament.

L’estiu ha començat amb força millores en el món laboral.

Segons dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, el mes de juny es van formalitzar més contractes que el mateix període de l’any passat, passant de 4.481 a 4.636 al Garraf (+3,46%) i de 3.043 a 3.787 a l’Alt Penedès (+24,45%), segons dades interanuals.

En el que portem de 2016 s’han fet 23.056 contractes laborals al Garraf, el 90,16% dels quals eren temporals, i 18.524 a l’Alt Penedès, amb una temporalitat del 89,74%.

8

Penedès Econòmic

Juliol 2016

ACTUALITAT

Els bancs redueixen els descomptes agressius en la compravenda d’habitatges Les principals entitats bancàries del país encara mantenen vives les ofertes de fins el 50% en habitatges heretats de la crisi immobiliària Lídia Oñate

El sector immobiliari ja ha començat a injectar oxigen als bancs. Després d’una època de fortes rebaixes de preu dels habitatges, l’estoc sembla haver-se reduït suficientment per entrar en un període d’estabilitat de preus. Tanmateix, als portals web de les immobiliàries de les principals entitats bancàries encara es poden divisar ofertes més que raonables per a inversors i oportunitats per als que busquen comprar un habitatge on viure.

Al Gran Penedès, es poden trobar habitatges de nova promoció des de 126.000 euros a Vilanova i la Geltrú, pisos de tres o quatre habitacions amb preus que po-

den baixar fins els 47.000 euros a Sant Sadurní d’Anoia, els 56.000 euros a Calafell, els 62.000 euros al Vendrell i els 63.000 euros a Vilafranca del Penedès. En el cas de les cases, tot depèn de la seva situació geogràfica, però encara es poden localitzar rebaixes de més del 20% en alguns municipis com Segur de Calafell. Si bé és cert que es poden trobar descomptes a pràcticament tots els municipis, les zones costaneres i, eminentment turístiques, aglutinen bona part de les ofertes.

Altamira, la immobiliària participada per Santander i el fons Apolo, tenia a la venda a finals del primer trimestre 74.970 immobles, dels quals 30.288 eren habitatges. En el cas de Bankia, la cartera d’immobles en ven-

constant promoció i sovint podem trobar campanyes de descomptes importants que poden oscil·lar entre el 40 i 80% com és el cas d’Altamira (Santander) i Haya (Bankia), o d’altres més modestos com Aliseda inmobiliaria (Banco Popular) que ofereixen un 15%. Per la seva banda, CaixaBank rebaixa els descomptes fins el 5 i 6% a clients i accionistes de l’entitat a través de Servihabitat, la plataforma de distribució de la qual el banc té un 49%. Anteriorment, Anida, filial immobiliària del BBVA, havia posat en marxa una campanya adreçada al públic jove, titulada “Saluda a tu casa”.

Oferia petits habitatges entorn els 40 m2, amb descomptes de fins el 45%, fet que deixava els preus entre els 40.000 i 95.000 euros.

da ascendia a 26.918, dels quals 19.880 eren habitatges, 1.642 locals comercials i 297 oficines.

D’altra banda, Solvia, la plataforma a través de la qual Banc

Les zones costaneres i turístiques aglutinen bona part de les ofertes Sabadell comercialitza els seus immobles, a finals de març tenia en venda 34.426. En aquest cas, però, el 40% eren habitatges.

Aquests portals web estan en

BBVA www.bbvavivienda.com

BBVA www.bbvavivienda.com

Segur de Calafell

El Vendrell

200 m2 construïts

65 m2 construïts

260.000€

62.200€

-24%

-56%

CaixaBank www.servihabitat.com

CaixaBank www.servihabitat.com

Vilafranca del Penedès Barcelona

Calafell

115 m2 construïts

87 m2 construïts

63.000€

56.100€

-37%

-6%

Banc Sabadell www.solvia.es

Santander www.altamirainmuebles.com

Sant Sadurní d’Anoia

Vilanova i la Geltrú

64 m2 construïts

82 m2 construïts

47.200€

Des de

-

Nova promoció d’habitatges

126.000€

ON BUSCAR? CaixaBank www.servihabitat.com Banc Sabadell www.solvia.es Santander www.altamirainmuebles..com Bankia www.haya.es BBVA www.bbvavivenda.com Banco Popular www.alisedainmobiliaria.com Grupo BMN www.bmnviviendas.com Bankinter www.bankinter.com Unicaja www.unicajainmuebles.com

Juliol 2016

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Juliol 2016

ACTUALITAT

El BIM, una eina amb molt de futur per a les constructores Es tracta d’un mètode de treball col·laboratiu per tal de crear i gestionar un projecte de construcció més eficient Olga Aibar Entomar el camí de l’eficiència.

Aquest és el repte que té per endavant el sector de la contrucció al nostre país. Per tal d’assolir-la existeixen tecnologies que ajuden en gran mesura, com ara el BIM (Building Information Modelling o modelat d’informació per a la construcció o edificació).

Què és el BIM? És una metodologia de treball col·laboratiu per crear i gestionar un projecte de construcció en base a un model 3D en què s’estructuren les bases de dades i la informació presents durant tot el cicle de vida.

Quins avantatges té?

Més eficiència en els processos; aprofundir en la constructibilitat i disminució de l’incertesa, a través de l’optimització que aporta l’ús del model virtual 3D com a element de simulació abans d’entrar a construir (per exemple, la possibilitat de detecció de col· lisions entre les instal·lacions, estructura i envolvents); la millora de la planificació per a la simulació prèvia de fases, riscos tècnics i logística i l’augment de la qualitat en l’estimació de costos i la generació dels pressupostos, per a aspectes com la millora en la coherència documental.

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

L’arquitecte David Delgado Vendrell, de DDV arquitectura, explicava a Penedès Econòmic que “nosaltres, com a arquitectes, ja fa més de dos anys que vam decidir avançar en aquesta direcció. El fenòmen del BIM ja començava a sonar amb força i vam voler aprofundir en què podia suposar per a un micro estudi d’arquitectura com el nostre. Els resultats els estem començant a obtenir i estan sent positius”. Delgado hi afegia que “el camí és llarg i cal alinear-se amb la resta dels agents im-

els resultats del bim són molt positius perquè permet estalviar costos i temps plicats en la cadena productiva.

En aquest sentit, el paper de les empreses constructores està sent cabdal”. Segons explicava Delgado, amb aquest sistema, es poden realitzar simulacions a peu d’obra de com serà la fase de construcció, detectar problemes i possibles desfasaments i, d’aquesta manera, estalviar temps i diners ja que el que es necessitarà durant la construcció quedarà perfectament definit”.

Per l’arquitecte penedesenc “l’objectiu és construir d’una forma millor i més eficient. Cal que les constructores petites i mitjanes s’entenguin en aquest nou idioma” i, per això, es necessita formar-se adequadament per conèixer bé la metodologia que s’implementarà durant tot el projecte. Segons Delgado “tot això passa per una virtualització del procés constructiu i en unes formes de treballar basades en mètodes col·laboratius sobre un mateix model compartit” .

A altres països aquest mètode ja s’aplica des de fa uns anys. Els més avançats són els EEUU i Austràlia, mentre que a Europa el lideratge el comparteixen el Regne Unit i els països escandinaus. El model anglès es va posar en marxa l’any 2011 amb l’objectiu de reduir en un 20% els costos dels processos constructius.

L’objectiu és reduir els costos de contrucció en un 33%, accelerar els temps d’execució en un 50% i reduir les emissions de gasos.

“InterSer” i Treball en grup Hi havia una vegada... una planta molt jove en la qual es posaven grans esperances. Tenia exactament quatre fulles. Quatre boniques fulles, resplendents a la rosada i al sol. Un dia les quatre fulles van tenir una reunió.

Una va dir que la seva vocació clara consistia a romandre unida al naixent arbret, però que en endavant havia decidit prescindir de l’aigua. Qüestió de projecte personal: “Que les seves companyes estudiessin l’assumpte i un cop entès

respectessin la seva llibertat”.

Les altres tres fulles estaven plenes de bones disposicions i van decidir acceptar el que la seva companya els demanava.

Es va instal·lar un enginyós sistema de paraigua: amb el bon temps el paraigua es tancava i s’obria quant amenaçava pluja.

I vet aquí que l’arbret tan prometedor va donar signes de llanguiment i va morir.

Cada fulla va ser portada pel vent a un lloc diferent.

Què es podia haver fet?

¿Demanar a la fulla que no volia aigua que marxés a un altre lloc? ¿Arribar a un compromís?

Hi ha grups que per respectar la llibertat d’un, no es respecta als altres. I, finalment, acaba mort tot el grup.

Bonic relat d´en Jacques Loeew, predicador, orador i escriptor francès (19081999).

Apareix en l’essència d’aquest relat, el concepte del interSer. InterSer és un concepte creat pel mestre budista vietnamita Thich Nhat Hanh (nominat per al Premi Nobel de la Pau). Descriu la

NOU POSTGRAU EN MÀRQUETING DIGITAL I XARXES SOCIALS A partir de l’octubre, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) oferirà un nou Postgrau en Màrqueting Digital i Xarxes Socials a Vilanova i la Geltrú. el curs estarà inclòs al calendari de formacions de l’Escola de Direcció d’Empresa (EDE) de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf que també oferirà, per segon any consecutiu, el Postgrau en Direcció Estratègica i Emprenedoria, també de la UVic-UCC. El nou postgrau parteix de la necessitat creixent per part de les empreses de “planificar i executar plans estratègics de màrqueting digital i de social media amb les eines i mètriques adequades, per tal de ser més competitives, créixer i diferenciar-se dels seus competidors”, va explicar Cèsar Duch, coordinador acadèmic del programa.

DIRECCIÓ DE PIMES L’Escola de Direcció de l’ADEPG ha obert matrícula per a l’onzena edició del seu reconegut Programa de Direcció de Pimes. Es realitzarà en sis jornades, sempre en dijous, a partir del 27 d’octubre i fins als 15 de desembre. Les sessions tindran lloc a la seu vilafranquina de l’associació. Els horaris són intensius, de 9.40 a 18h, amb dinar de treball inclòs.

intercomunió de tots els éssers que senten, on tots formem part de l’univers en mútua interdependència. Atès que tu i jo existim en relació mútua, per tant, tu i jo inter-som.

Qualsevol cosa o persona té una relació d’interSer amb tota la resta. Tot coexisteix en cada cosa.

En qualsevol empresa de treball en grup o en equip, han de prevaler els interessos comuns o generals als individuals.

Cal establir objectius clars i comuns i després, cadascú individualment segons les seves capacitats i habilitats, des del seu

lloc, sumar i enfocar-se a aquests objectius del grup.

Una fórmula d’èxit és la que contempla els incentius o part addicional al sou fix, dividit en percentatges i, en diversos conceptes: - Objectius generals de l’empresa (vendes, facturació... per exemple) - Objectius individuals (relacionats directament amb la nostra tasca dins de l’organització).

En ambdós casos serà necessari que aquests objectius siguin clars, concrets i fàcilment mesurables.

Penedès Econòmic

Juliol 2016

11

ACTUALITAT

Les empreses de Sant Sadurní donen el lideratge a Barcelona en exportacions de vi i cava La Memòria Econòmica 2015 de Cambra de Comerç estudia el sector del vi a la província de Barcelona Lídia Oñate La comarques de Barcelona són capdavanteres en exportacions de vi i cava en el conjunt de l’Estat espanyol, gràcies en gran part a l’Alt Penedès. Ho recull l’estudi El sector del vi a la província de Barcelona. Hegemonia productiva i exportadora, impulsat per la Cambra de Comerç i elaborat per la Universitat de Barcelona.

L’autor de l’estudi, Raimon Soler, va explicar durant la seva presentació fa uns dies a l’Auditori del Vinseum, a Vilafranca del Penedès, que a Sant Sadurní d’Anoia i als municipis de l’entorn existeix un clúster que reuneix el 44% d’empreses del sector vitivi-

nícola que hi ha a la demarcació de Barcelona, les quals generen un 57% dels llocs de treball. Respecte a aquestes companyies que hi ha concentrades en un territori molt reduït d’aquesta comarca, Soler assegurava que representen el 66% dels productes que es venen fora, “amb el cava com a motor d’exportació”. En aquest aspecte, Soler afegia que l’auge de les exportacions es deuen, principalment, a “la internacionalització dels vins amb Denominació d’Origen Cava i Catalunya”. Els principals mercats on es destinen aquestes vendes exteriors són el xinès i el nordamericà. L’informe també recull que les empreses “s’han esforçat” per millorar les vendes a l’estranger, però matisa que el pes de les

exportacions recau actualment sobre deu grans companyies, entre les quals hi ha Freixenet, Codorníu i Cellers Torres, que aglutinen el 84% de les vendes a l’estranger.

De cara al futur, l’autor de l’informe indicava que les companyies tenen un “gran repte”: reforçar el valor i el prestigi del vi i del cava.

“Ja hi ha qualitat, però cal destacar-la i evitar entrar en una guerra de preus per guanyar clients”, ha afirmat Soler, assegurant que “aquesta serà la manera de poder afrontar l’aparició de nous competidors internacionals”.

L’anàlisi constata que el 91% dels vins i caves que s’exporten des de Catalunya surten des les comarques barcelonines. Pel que fa al conjunt de l’Estat espanyol,

del total d’exportacions de vi i cava, la demarcació de Barcelona en representa un 20%, fet que la situa per davant de la Rioja. En concret, l’informe afirma que les comarques barcelonines exporten 2’2 vegades més que la zona de la Rioja. Per reforçar aquest lideratge, l’autor de l’estudi, Raimon Soler, insta les empreses a “augmentar el prestigi dels productes” en comptes d’intentar competir abaratint els preus, com assegura que s’està fent actualment.

La presentació de l’estudi sobre la internacionalització del vi es va fer en el marc de l’exposició de la Memòria Econòmica 2015 de la

Cambra de Comerç. La directora d’aquest balanç, Carme Poveda, va subratllar la importància que han tingut precisament les exportacions per fer que el 2015 s’hagi tancat “amb el millor balanç dels últims vuit anys”. Arreu de Catalunya, explicava Poveda, “el repunt del comerç, les exportacions i el turisme han estat els tres factors que han impulsat l’economia”. En el cas de l’Alt Penedès, comarca protagonista de l’estudi del vi, va afirmar que la clau del seu impuls econòmic havien estat “les vendes exteriors del sector vitivinícola i el turisme atret pel vi, la gastronomia i la cultura”.

Els afiliats remunten el 2015 al Garraf-Penedès La bona marxa de l’economia ha tingut el seu reflex en l’evolució del mercat de treball. Segons les dades de la Memòria Econòmica de la Cambra de Comerç, el nombre d’afiliats a la S.S. va augmentar per sobre de la mitjana catalana a les tres comarques del Penedès-Garraf. L’increment més alt durant el 2015 es va produir al Baix Penedès, amb un 4,9% més d’afiliats, seguit del Garraf (4,4%) i l’Alt Penedès (4,2%), i per sobre

del creixement registrat a Catalunya (que ha estat del 3,8% en els dos casos). Els majors augments s’han produït al sector serveis, que ja representa el 73,3% al Baix Penedès, el 79,5% al Garraf i el 58,8% a l’Alt Penedès. En aquesta darrera comarca també cal destacar l’increment del 18% dels afiliats al sector de la indústria, que suposa un terç de l’economia de la comarca. L’agricultura, en canvi, es manté com un dels sec-

tor amb cada vegada menys pes (2,4% a l’Alt Penedès, 1,4% al Baix Penedès i 0,3% al Garraf).

Pel que fa a l’augment de l’ocupació s’ha produït de forma generalitzada a la província de Barcelona, en especial en empreses petites (de 6 a 50 treballadors), tot i que l’estudi remarca algunes excepcions com la de l’Alt Penedès, on l’increment major ha estat a grans empreses (més de 250 treballadors).

12

Penedès Econòmic

Juliol 2016

ACTUALITAT

Vilafranca i Vilanova mariden el gall i la gamba per Festa Major

Carles Garcia Guinda

La qualitat del gall pota negra penedesenc i de la gamba vilanovina en una recepta de mar i muntanya que ja es pot tastar als restaurants de la costa Josep Maria Roca Dues ciutats tan properes com diferents, dos productes oposats -la gamba de mar, el gall pota negre de muntanya-, dues apostes gastronòmiques, Menja’t Vilanova i Vilafranca ve de gust! que apleguen vint restaurants -dotze a la costa i vuit a la capital del vi- i dos ajuntaments decidits a trobar-se han confluït en un plat de Festa Major que han decidit compartir els dos ajuntaments.

Gall Negre del Penedès & Gamba de Vilanova és una iniciativa gastronòmica que impulsen els dos consistoris i que busca divulgar el maridatge d’aquestes dues esquisideses de la zona com a ingredient estrella de la gastronmia de llurs respectives festes majors. A més, aquesta iniciativa és inclosa en el marc de Catalunya Regió Europea de la Gastronomia.

L’exquisida finesa de la carn del Gall Negre, apreciada pel seu gran valor gastronòmic, es

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

combina amb el sabor més mediterrani de la Gamba Vermella, possiblement un dels mariscs més apreciats del món per oferir, combinats segons la creativitat de cadascun dels restaurants participants, un autèntic plat de Festa Major. Per això, del 18 de juliol al 7 d’agost a Vilanova i del 22 d’agost a l’1 de setembre a Vilafranca podreu tastar les propostes que sota la base d’aquest maridatge trobareu als restaurants associats.

El restaurant vilanoví La cucanya i el vilaranquí El Gat Blau van preparar la seva recepta (amb fruits secs, carqui-

nyolis, vi blanc xarel·lo, brou dels menuts del gall...) creada conjuntament per l’Olga Guasch i el Carles Alcover i que van oferir en el showcooking de presentació d’aquesta campanya que pretén potenciar aquests dos productes, visualitzar els restaurants de les dues marques d’ambdues capitals i crear sinèrgies entre els consistoris de Vilafranca i Vilanova, en un apropament gastronòmic que podria tenir continuïtat en el futur en altres sectors econòmics o culturals.

Els plats de mar i muntanya són habituals a la cuina

Estiu... temps per gaudir Sol estar associat l’estiu a temps per gaudir. I realment, amb la calor, vacances, dies a remull amb platja o piscina, dies llargs de llum natural… la veritat és que sembla ideal. Ara bé, perquè esperem unes setmanes concentrades en un temps de l’any per poder gaudir?

Com seria gaudir durant tot l’any? És possible?

Les persones tenim una gran habilitat per impactar al nostre entorn i crear la nostra realitat, i ara explicaré que vull dir. Moltes vegades estem interessats en que els esdeveniments siguin tal

i com els hem previst o ens agradaria que fossin i el resultat és que de vegades la vida fa que les coses no siguin com nosaltres les hem previst.

Quan ens apeguem al resultat i al control és quan apareixen ansietat, estrès i les resistències. En canvi, quan estem disposats a soltar (entès que ens obrim a poder experimentar qualsevol escenari que la vida tingui preparat per nosaltres), és quan ens obrim de forma natural i, paradoxalment, fem que les coses flueixin.

Per tant, som nosaltres

catalana, tan propera a la costa com a la plana; el maridatge entre el Gall Negre, que té una Fira pròpia el desembre a Vilafranca, i està considerat des d’aquest any una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per la Unió Europea, i la Gamba Vermella que es pesca a Vilanova, el segon port en captures de Catalunya i el tercer en facturació, que té una flota important. Ambdós productes són rics en proteïnes i minerals, a més de tenir per separat diferents qualitats en elements preventius de la salut.

El plat de Festa Major que podreu tastar aquest dies ha de ser el pal de paller d’altres propostes que treballin ensems amb ambdós productes. Croquetes, tàrtar de gamba, suquet i altres opcions futures han de mantenir els plats de gall i gamba en

mateixos qui fem fluir o estrènyer l’energia, i fruit d’això, obtenim els resultats. Interessant perspectiva, oi? Que siguem nosaltres mateixos els que ens aboquem al sofriment sense saber-ho.

Gran part de la realitat que vivim està a la nostra ment.

I la ment pot ser la nostra amiga o el nostre pitjor enemic.

Si la ment complica les coses i crea una realitat pesada, podem sentir angoixa.

Si la seva ment no és la seva amiga, es queixa constantment i entra en una actitud sabotejadora, boicotejarà

les cates o els suggeriments dels restaurants.

El col·lectiu Vilafranca Ve de Gust! està conformat pels restaurants Cal Ton, Can Belles, Casa Joan, Casino, El Cigró d’Or, El Gat Blau, Hotel Mas Tinell (En Rim) i Racó de la Calma. Menja’t Vilanova la configuren els restaurants La Cucanya, Càtering Caserco, El Local, Genito Ibèrics i Vins, Mas Roquer, La Pepa Jaleo, Pizzeria Il forno, El Dinou, Ceferino, Rincón de Llaverías, Genil i El Far. Les regidores Dolors Rius (de Promoció Turística de Vilafranca) i Ariadna Llorens (d’ Innovació a Vilanova) van coincidir durant la presentació en considerar que “cada cop ens uneixen més coses” alhora de considerar “molt positiva” aquesta inciativa conjunta dels dos consistoris.

els seus assoliments. I al contrari, si és capaç de gestionar els seus pensaments i emocions se’n beneficiarà de poder crear realitats positives.

Nosaltres amb la nostra ment podem crear paradisos o inferns.

Llavors què podem fer per gaudir, ja no en temps de vacances sinó, del dia a dia, de la vida en general?

-Viure connectats amb el que ens dóna vitalitat, ens apassiona i motiva. L’ansietat i les tensions ens apaguen, connectar amb el que ens agrada ens revitalitza.

-Desenvolupar la gratitud i l’agraïment. Enfocar-nos

amb el que tenim i sentir-nos mereixedors, ens aporta positivisme. Enfocar-nos amb el que no tenim, no funciona o ens manca, ens porta a viure en la carència i ens porta a desenvolupar involuntàriament, una actitud negativa.

-Deixar de prendre’ns les coses tan seriosament.

Agafem-nos les circumstàncies de la vida com un aprenentatge, tant dels encerts com de les errades.

Donem el màxim de nosaltres i procurem gaudir.

Serà aquesta una bona inversió de vida.

Bon estiu!

Juliol 2016

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Juliol 2016

EMPRESA

El Corte Inglés obre un gran centre logístic a la Bisbal del Penedès

Martí Sistané és el nou president de la patronal ADEPG

Olga Aibar El Corte Inglés va inaugurar el passat dimecres 27 de juliol un gran centre logístic a la Bisbal del Penedès, amb l’objectiu de reforçar l’activitat de la plataforma que la firma ja té a Montornès del Vallès, operativa des de finals dels anys 70 en una extensió de 200.000 m2.

La plataforma, que ha suposat una inversió de 70 milions d’euros, s’ha instal·lat en uns terrenys de més de 230.000 metres quadrats, dels quals de moment n’ha ocupat 45.000.

La companyia ha assegurat

que servirà per reforçar el servei a Catalunya i a tot l’arc mediterrani.

El Corte Inglés preveu ampliar les instal·lacions de cara al futur, amb la voluntat d’expandir la capacitat de distribució a l’Aragó, Llevant, Múrcia i les Illes Balears.

Amb la posada en marxa del centre de la Bisbal, El Corte Inglés suma gairebé un miler de treballadors al conjunt de Catalunya en el sector de la logística i la distribució. A banda dels centres repartits per Catalunya, la companyia té una gran plataforma a Valde-

moro (Madrid), on ocupa una superfície de 500.000 metres quadrats.

En aquest centre madrileny hi treballen 3.000 persones i s’hi emmagatzemen 15 milions d’unitats, amb l’arribada diària de 700 camions i la sortida de 450 vehicles de repartiment.

El grup Ametller Origen guanya un premi als European Business Awards En la categoria d’empresa amb facturació de fins 150ME redacció

El grup Ametller Origen va guanyar el mes passat un premi als European Business Awards, un dels programes de reconeixement empresarial més importants d’Europa.

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

A la gala celebrada a Milà, la companyia penedesenca va ser guardonada a la categoria d’empresa amb facturació de fins 150ME. L’organització va valorar especialment el “model de negoci innovador i transversal” del grup Ametller

Origen i el fet d’apropar al consumidor final “un producte amb sabor i qualitat garantits des de l’origen”.

El grup Ametller Origen fa 15 anys que treballa en l’àmbit del comerç, tot i que la família porta vinculada a l’explotació agrícola des de 1830.

La tecnoestructura franquista espanyola Qui us penseu que mou els fils ocults a l’estat espanyol? El baixíssim nivell del Ministre d’interior amb el “Diaz-gate” i les converses gravades per aturar el procés català no són més que coses de la claveguera cutre, aquí, qui mana són els alts funcionaris de l’estat, per ser més exactes: Interventors, advocats i inspectors d’hisenda hereus del franquisme.

Quan Franco va dir que ho deixava tot lligat i ben lligat potser no anava tan equivocat, hi havia i hi ha una tecnoestructura romanent d’aquella època que encara a dia d’avui es capaç “d’amagar” esmenes i

temes del poder legislatiu, tot a l’ombra, no són càrrecs electes, son tècnics de l’estat que fan i desfan sense cap pressió mediàtica.

Recercant sobre aquest tema, el mètode és senzill, quan temes interessants arriben a les seves mans, simplement ho paralitzen, i no avança dins l’estructura, fàcil... S’organitzen en trobades de sopars a priori solidaris, torneig de golf, etc. Hi ha hagut persones que han intentat restar poder a aquesta tecnoestructura, però han fracassat amb estrèpit. Per exemple, Jordi Sevilla, exministre d’Administracions Públiques en l’era de Zapatero.

Sevilla va crear una cosa anomenada AEVAL, una agència estatal de polítiques públiques nascuda el 2006 per tutelar l’administració i obligar-la a ser transparent. Poques persones recorden l’AEVAL, però, per sorprenent que sembli, encara existeix. El seu objectiu, s’explica a la web, és implantar “un nou model de gestió pública” basat en la “responsabilitat, eficiència, participació, obertura i coherència”.

L’AEVAL és el símbol de com funcionen les coses a l’Estat: arriba un ministre amb decisió, la tecnoestructura li diu que sí a tot, passen els dies i aquell

El ribetà Martí Sistané és el nou president de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) en substitució de Jordi Solé. Sistané, l’únic candidat que optava a la presidència de la patronal, va ser proclamat en el decurs de l’assemblea general de socis que es va celebrar el dilluns dia 25 de juliol al vespre.

Martí Sistané té 56 anys, va néixer a Barcelona i resideix a Sant Pere de Ribes. És consultor d’empreses especialitzat en les àrees de Màrqueting estratègic i Financial management.

Ha cursat les carreres de Ciències Empresarials i Administració i Direcció d’Empreses. Ha desenvolupat diversos càrrecs directius en empreses del sector editorial,

financer i bancari. Des de l’any 2009 és fundador i director de la consultora d’empreses Proment Consulting.

En aquests darrers dos anys Martí Sistané ha participat activament en la Comissió d’Estratègies, en la Comissió Financera de l’ADEPG i ha format part de la Junta Directiva de l’entitat.

També forma part de la iniciativa ADEPG Advising, de suport als iniciadors d’activitat i orientació a la nova empresa. A més, ha format part de la xarxa consular de l’Associació, representant l’entitat al municipi de Sant Pere de Ribes. A banda, ha estat professor de l’Escola de Direcció d’Empresa i ha impartit nombroses accions formatives a càrrec de l’ADEPG.

projecte ambiciós cada cop ho és menys i, finalment, l’organisme simplement sobreviu als llimbs, potser per vergonya d’eliminar-lo.

Els projectes sovint no moren sinó que queden bloquejats, i així se’ls acaba la vida. Això passa també en altres administracions autonòmiques, com la catalana, però a l’Estat el poder de bloqueig és molt superior, ja que la tecnoestructura estatal influeix i decideix en temes més importants.

Casos com el corredor Mediterrani, la gestió de l’aeroport del Prat per part de la Generalitat, causes judicials en menor forma, totes han estat aturades d’una forma casi subliminal, que amb els anys queden a l’oblit i ningú no

s’ha ni donat compte, tal i com la societat ens hem tornat immunes als casos de corrupció i segueixen votant al PP, vist això ja ni calen clavegueres ocultes, es poden fer atracaments a plena llum del dia.

Si als interventors sumem lobbys empresarials ACESA, ABERTIS, LA CAIXA... Amb això encara es fa més la màxima de que els verdaders lladres porten corbata!

Tenim dos opcions, ho acceptem i esperem que noves generacions puguin canviar aquestes inèrcies o creem la república catalana amb el garant de la CUP que hi posi bon ull per evitar aquestes estructures adaptades al segle XXI al nou estat Català.

Penedès Econòmic

Juliol 2016

15

EMPRESA

Les vendes d’equips d’aire condicionat creixen un 30% més que l’estiu passat El soroll, l’eficiència energètica i el preu, els factors que marquen la venda Lídia Oñate A mitjan d’aquest estiu les empreses especialitzades en instal· lació d’equips d’aire condicionat ja fan un balanç positiu del que serà la temporada estiuenca. El maig van començar a rebre les primeres comandes i el mes de juny ja es va confirmar que les vendes havien iniciat un augment significatiu. Aquest mes de juliol, algunes empreses com Serviclima de Vilafranca del Penedès xifraven l’augment de les vendes en un 30%, seguint la tendència a l’alça iniciada l’any anterior, quan les vendes van superar el 40% d’increment respecte del 2014. “Des de juny estem treballant molt i preveiem seguir amb aquest nivell fins a mitjan agost”, explicava Sergi Torres, de Serviclima. En el seu cas reconeix que s’ha proveït

de més aparells per tenir estoc durant tot l’estiu, per evitar els problemes de l’any passat. Les altes temperatures van exhaurir tots els aparells del mercat, ocasionant ruptures d’estoc arreu. “Aquest any els fabricants han produït molt més per tal d’adequar-se a les previsions de vendes”, afegia.

Cada any són més les persones que decideixen avançar-se a la calor i encarregar l’aire condicionat amb temps. “Alguns s’han avançat i ja ens han fet la comanda al maig”, explica Anaïs López, de Futur Tècnic, de Vilanova i la Geltrú. Tanmateix, des de Serviclima, Torres reconeix que “la gent també es mou molt pel clima i s’espera a tenir calor per demanar-lo”. En aquests casos no pot assegurar-los les millors màquines, entre les quals es troben les marques de Mitsubishi i Fujitsu, segons la seva experiència.

Però tot dependrà del que busqui el client. Actualment, el soroll és el factor determinant, seguit de l’eficiència energètica i el preu, que acaben de fer decidir el comprador. “Acostumem a recomanar el que el client vol o ja té a casa i ja li funciona. Si busca qualitat a un preu econòmic ens decantem per Daitsu, Fayer i Mundo Clima, un proveïdor de Vilanova i la Geltrú, mentre que si prefereixen qualitat i disseny optem per LG”, afirma López. Però l’aparell no ho és tot, ja que en temporada alta la llista d’espera per a la instal·lació pot superar les dues setmanes.

A diferència del que molts pensen, el setembre cada cop es veu més com un mes de ple estiu que no pas de tardor. No només ho marquen els preus de les reserves d’hotels i avions, que consideren temporada alta la primera quinzena del mes, sinó que també ho

és pels instal·ladors d’aire condicionat. “Al setembre es reactiven les vendes i preveiem seguir millorant-les”, comenten des de Futur Tècnic. El mercat ha acabat canviant a mesura que també ho feia la climatologia i no és d’estra-

nyar que per a moltes empreses l’estiu ara sigui la millor època de l’any. “Ara em guanyo la vida els mesos de juny, juliol i agost perquè cada vegada fa menys fred a l’hivern i els estius són més calorosos”. comenta Torres.

16

Penedès Econòmic

Juliol 2016

L’ENTREVISTA

Sor Lucía Caram

Monja dominica i activista social

‘Les empreses són part fonamental d’un país amb vocació de llibertat’ La monja i activista social sor Lucía Caram va pronunciar la conferència “Nous temps, nous paradigmes” en el marc de la Nit Empresarial 2016, que es va celebrar al restaurant Mirador de les Caves de Subirats el 14 de juliol. Amb la força i l’energia que la caracteriza, sor Lucía va animar els empresaris a sumar sinèrgies i a cooperar.

Sor Lucía Caram (Tucumán, Argentina, 1966) és una monja dominica contemplativa i activista cristiana que fomenta la solidaritat contra la pobresa. Viu a Manresa, on ha estat promotora de diverses entitats entre les quals hi ha la Fundació Rosa Oriol, que ajuda famílies desfavorides. Ha impulsat l’espai El costureo, horts on dones de diversos orígens tenen feina i destinen verdura fresca al Banc dels Aliments.

També ha fomentat la creació el Grup de Diàleg Interreligiós, el Projecte Mosaic de salut mental i un alberg, entre altres entitats. Participa activament als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Ha publicat l’autobiografia Mi claustro es el mundo, i altres obres com: Santa Catalina de Siena: el coraje en la Iglesia; Saludablemente bien: la homeopatía y la humanización de la medicina; Estimar la vida i compartir-la: sobre la felicitat i el compromís; A Dios rogando, i Sor Lucía se confiesa. L’any 2014 va rebre el Premi Català de l’Any.

Olga Aibar

una situació de pobresa i d’humiliació.

Quin és el missatge principal que ha llençat als empresaris presents a la Nit empresarial de la UEP? Tal com diu l’Evangeli, “ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros” o “ningú posa vi nou en bots vells”. Considero que és important tornar als orígens per donar respostes als nous temps. Cal sumar sinèrgies entre tots els actors del territori i, per això, és imprescindible la col· laboració público-privada per reconstruir les arrels socials.

Les empreses també han passat temps difícils.

Sí, tothom ha hagut de lluitar molt en els darrers anys. Les empreses són part fonamental d’un país amb vocació de llibertat, però no és fàcil créixer quan es posen contínuament pals a les rodes. El que avui necessitem és una aliança entre el sector públic i la societat civil. Necessitem gent proactiva, disposada a construir i a deixar-se d’excuses i les empreses han de reafirmar el seu compromís amb la societat. La creació de llocs de treball permetrà més igualtat d’oportunitats entre tots.

Una col·laboració que està donant bons fruits.

Sí, s’ha d’anar cap a una economia real, productiva, no tan especulativa. Cal treballar pel territori, donar valor al que produïm i posar en el centre de tot les persones. És molt important la capacitat transformadora que té la societat civil.

En els darrers anys hem viscut centenars de casos de corrupció en els quals s’han malversat molts diners públics, quan hi ha persones que passen necessitat. Creu que l’especulació és el càncer de la societat capitalista?

Tot això és una vergonya. Hi ha d’haver una tolerància zero a la corrupció, les mentides i les conspiracions que s’han viscut darrerament. El repte del govern ha de ser fer propostes per trencar el cercle que ens ha portat

El que avui necessitem és una aliança entre el sector públic i la societat civil

Durant el seu discurs davant dels empresaris, ha parlat de l’admiració que va expressar un dia en Pep Guardiola per en José Mourinho com un valor a seguir.

En Guardiola va dir un dia del Mourinho que el seu treball l’havia ajudat a millorar com a entrenador. Aquestes paraules em va fer pensar que els que són grans i bons, ajuden a millorar la resta. No hem de lluitar només per guanyar els altres, sinó per superar els nostres mateixos reptes.

Per això crec que ara és l’hora de la cooperació en comptes de la competitivitat.

En una societat capitalista com la nostra això és tot un repte.

Jo crec que hem d’anar tots junts i en la mateixa direcció per poder superar les dificultats. Tal i com

Penedès Econòmic

Juliol 2016

17

L’ENTREVISTA va dir en Martin Luther King: “hi ha dues maneres de respondre al patiment: assumir-lo com quelcom dur i amarg, o transformar-lo en una força creativa”.

Hem de creure en la força transformadora que tenim.

En quin sentit?

Són temps de canvi. Cal generar confiança i donar-ho tot. Necessitem gent valenta, compromesa, optimista i convertir els somnis individuals en col·lectius. Per això, hem de construir aliances per fer realitat els projectes.

Quina és la seva tasca diària?

Depèn del dia, vaig al banc d’aliments o a la residència que tenim per a persones sense sostre, o tinc reunions amb els equips de coordinació dels projectes. Jo baixo molt a Barcelona per a reunions, però també estic molt per als imprevistos que succeeixen.

Com que el primer són les persones, si una persona d’algun dels nostres projectes té un problema, passa per davant de tot perquè són gent que hem d’acompanyar.

Jo no vull limitar-me només als temes administratius o a aconseguir recursos perquè, si no, perdria el contacte amb la realitat i la meva feina no tindria cap sentit.

Cal trencar el cercle de la pobresa, perquè els nens l’heretaran dels pares

Fèlix Miró

Vostè té molta presència mediàtica i a les xarxes socials, un fet gens habitual fins ara al nostre país.

Considero que la presència als mitjans de comunicació és una política de transparència. Crec que el que no s’explica no existeix i, a més, quan la gent t’ajuda, té dret a saber on van a parar els seus diners i a conèixer els resultats d’allò on s’estan implicant.

Vostè és una gran fan de Messi i sempre l’ha defensat, malgrat les crítiques que ha rebut per sumar-se a la campanya del Barça #totssommessi.

Aquesta és una de les meves virtuts: ser del Barça. Ho duc a la sang, i és una de les millors maneres que tinc de desfogar-me.

No em fan res les crítiques que he rebut pel meu suport a Messi perquè jo sempre estic al costat dels més vulnerables i considero que a Messi ara mateix l’estan matxacant. Si fos del Madrid, no l’hauria passat el que ha hagut de viure.

Abans de Messi, també era del Barça?

Sí, abans també ho era. Messi hi influeix molt perquè hi ha una qüestió genètica que compartim, però el Futbol Club Barcelona també ha tingut altres grans jugadors com ara Javier Mascherano, per dir-ne algun.

És important explicar la feina que es fa des de l’Església?

Sí que ho és, per despertar consciències, sensibilitzar la gent, aconseguir recursos i perquè la gent s’impliqui. No hem de ser nosaltres la veu dels que no tenen veu, perquè els l’estaríem robant, sinó que hem de deixar que els que no compten també puguin sentir-se, i puguin mobilitzar la societat perquè en són una part important també.

Sempre alerta tothom que la pobresa s’està cronificant.

Hem de trencar la situació de pobresa perquè els nens que viuen una situació de pobresa heretaran pobresa dels seus pares i no només tindrem un mal moment ara, sinó que també el tindrem en el futur. Si un nen no s’alimenta bé, segurament el seu cervell no es desenvoluparà com toca, el seu creixement psicològic i físic no serà l’adequat, i estarem robant-los el present i hipotecantlos també el futur.

Tanmateix, hi ha persones que no acaben d’entendre que una monja sigui protagonista als mitjans i a les xarxes socials.

Són temps nous que necessiten noves presències i els nostres aliats en aquests moments són els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Crec que hi hem d’estar presents quan tenim alguna cosa a dir. El problema és que a les xarxes socials s’aprofita molt l’anonimat i s’han convertit en les clavagueres de la societat, on tothom pot despotricar. Per tant, acaben sent un mirall d’una part de la societat que està ressentida, dolguda i amargada.

La meva presència als mitjans de comunicació i a les xarxes socials És una política de transparència

Com veu la situació actual de Catalunya?

Jo crec que Catalunya està en un moment en què sembla que tothom està conspirant al voltant seu. El resultat de les eleccions mostra que Catalunya és diferent, que no hi ha marxa enrere en el procés que s’ha iniciat, tot i que alguns s’han obstinat a ignorar-lo i combatre’l, quan és una realitat que no es pot obviar.

Considero que hem d’anar a un nivell de democràcia real, anar cap a un referèndum i saber acceptar la voluntat de la majoria.

Si tenim això sobre la taula i no l’acabem de resoldre, totes les qüestions de l’àmbit social, empresarial i econòmic estaran encallades en aquest tema, que acaba deixant enquistades les coses.

I la d’Espanya?

Jo crec que hi haurà abstencions i Rajoy serà investit president.

Tanmateix, espero que prengui nota per fer les coses d’una manera diferent, perquè no és el mateix governar amb una majoria absoluta a haver de pactar amb altres partits, i això és el que és bo.

18

Penedès Econòmic

Juliol 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EN EL 10è ANIVERSARI DE L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA: 2006/2016 2) LA IMPORTÀNCIA DE LA INFORMACIÓ FINANCERA EN LA VIDA PÚBLICA I PRIVADA

C

om a prova que per al ciutadà la informació financera és vital no només per a la gestió del seu patrimoni sinó per a l’eficiència de l’economia i del seu sistema polític, retallo una part d’un article que vaig publicar l’any del debat entre Solbes i Pizarro (212-2008).

En les enquestes del debat es pot apreciar la diferència entre els lectors de la premsa econòmica i els consumidors dels mitjans generalistes, la decantació per la gestió governamental dels mitjans més influents i l’escàs valor de les paraules d’un polític quan no estan fonamentades en bases reals.

I, finalment, comprovareu el mal que va fer als seus clients la mala informació en la població més indefensa i com de ràpidament es deteriora un país quan els seus defectes estructurals són tan grans.

“Un dia després del debat entre Solbes i Pizarro en el Pavelló d’Esports de León i després de tot tipus d’ironies, Zapatero va aprofitar la connexió de les televisions per, entre l’entusiasme popular, col·locar la frase del dia en la qual resumia perquè Solbes havia guanyat a Pizarro... “és que, quan la seriositat s’imposa a la demagògia, quan la credibilitat guanya al catastrofisme, quan la serenitat venç l’exaltació, guanyem els que creiem que amb l’economia no es pot jugar, mentir, manipular i espantar la gent.”

El dia anterior, el 21 de febrer, tots dos s’havien enfrontat a Antena 3, exposant arguments contradictoris sobre la situació econòmica i el seu futur. Per no estendre’ns, ens centrarem en la part fonamental del debat.

Per a Pizarro, hi havia una crisi de model que fins a aquest moment estava basat en el consum i en el totxo. Que era coneguda pel Govern des que es va fer càrrec de la gestió política del país.

Que Espanya estava perdent la batalla de la competitivitat i de la confiança, no només dels ciutadans sinó també dels mercats internacionals i dels inversors exteriors i que el govern l’única cosa que feia era deixar-se portar.

Les seves propostes les va anar concretant al llarg del debat i, sobretot, al final: reducció de la pressió fiscal personal i per a les societats, polítiques actives en energia i medi ambient, inversió en educació per competir en el futur i finalment, si obté la confiança dels ciutadans, cridaran al PSOE immediatament per pactar una legislació que garanteixi la unitat de mercat, un pacte per a la competitivitat, un pacte de finançament autonòmic, el pacte de Toledo per assegurar les pensions, un pacte per a la justícia perquè sigui neutral i no polititzada i que sigui garantia de certitud i una administració al servei dels ciutadans.

Solbes partia d’un diagnòstic diferent, defensant el model que

els que més posseeixen. Va assenyalar que la situació actual no era un risc sinó una gran oportunitat i que amb idees clares i amb un lideratge fort Espanya sortirà reforçada.

Ho tenia tan clar que en el periòdic El Economista, uns dies abans, l’11 de febrer, a Quiosco Internacional hi havia un apartat referit a La Tribune (França) que recollia les següents precisions: “Els que parlen de recessió al meu país no saben res d’economia. Encara que el creixement no sobrepassi el 3%, Espanya podrà mantenir la seva taxa d’atur entorn del 8%.”

A continuació del debat, es va desencadenar una autèntica bogeria entre els mitjans per publicar les xifres de les enquestes als oïdors, com si fossin els resultats

a cara de la campanya electoral.”

Però, en els periòdics d’informació econòmica de més venda, les coses no estaven tan clares, a Expansión un 60% votava a Pizarro i a El Economista el 53,55% a Pizarro pel 36,55% de Solbes, en una enquesta publicada el 25/2/2008.

No obstant això, tot estava per veure perquè com podien saber qui tenia raó o mentia, si el futur encara era incert?

Quan va començar a despuntar el futur en l’horitzó es va iniciar el crepuscle per a Solbes. Tot seria diferent del que preveia: - 25 d’abril: “Espanya creixerà un 2,3% el 2008 i 2009. Aquest any crearem 200.000 ocupacions i el 2009 una xifra igual o propera.”

- 8 de maig: “Espanya està

tan bons resultats havia donat millorant l’ocupació i la renda per càpita de la població, les pensions mínimes i els habitatges protegits i amb una alta previsió de creixement, que era d’un 2,7% per al 2008.

Va explicar que els socialistes veuen Espanya de forma diferent de com la percep el Partit Popular, que la veu amb excés de dramatisme, mentre ells la veuen amb molt més realisme i confiança.

Assenyala que l’experiència dels quatre anys de legislatura demostren l’eficàcia de la seva política i creu que compta amb el millor programa per al país, comptes públics sanejats, esforç inversor, millor funcionament dels mercats i política social reforçada en contra de la proposta del PP que posa en perill les polítiques socials amb polítiques d’ajust de cinturó que perjudiquen els que menys tenen i rebaixes fiscals que beneficien

electorals.

Antena 3, que va ser l’amfitriona, va fer una enquesta de 590 entrevistes telefòniques a través de TNS Demoscopia, que va donar com a vencedor a Solbes amb un 47,4 % de vots per un 37,1% de Pizarro.

Especialment exultants van estar els mitjans progovernamentals, com el grup PRISA i la Sexta, que no podien reprimir l’eufòria.

Tots dos donaven percentatges més amplis de diferència que els altres mitjans. Com a exemple de satisfacció, adornada amb tocs de “conya” la Sexta Noticias resumia el debat amb el següent text: “Solbes es berena a Pizarro: Amb més arguments, amb millors exposicions, d’una manera didàctica, com un professor donant una lliçó a l’espavilat de la classe i amb un sol ull. Així va noquejar el ministre d’Economia, Pedro Solbes a Manuel Pizarro en el primer cara

travessant un ajust més ràpid de l’esperat però acabarà abans del previst.”

- 22 de maig: “L’ajust s’està desenvolupant d’una forma més abrupta del desitjable. El superàvit permetrà superar el sot cíclic.”

- 30 de maig: “És enormement exagerat parlar de crisi.”

- 2 de juny: “No és una situació de crisi, la qual cosa no vol dir que no hi hagi primer una desacceleració significativa”.

- 4 de juny: “L’economia començarà a recuperar-se el 2009 i la fase de desacceleració serà relativament curta.”

- 12 de juny: “Hi ha una desacceleració forta. He parlat de desacceleració sempre, fins i tot ahir.

De l’única cosa que vaig parlar va ser que calia preparar-nos per a la crisi, però a cap moment vaig parlar de crisi.”

- 23 de juliol: “L’ajust, més ràpid de l’esperat, ha obligat a mo-

dificar el quadre macroeconòmic, l’economia creixerà un 1,6% el 2008 i un 1% el 2009.”

- 9 de setembre: “Espanya està travessant un dur ajust. S’ha produït una crisi per factors externs, aguditzada per factors interns.

Sortirem bé, perquè hi ha arguments per sortir bé. La crisi tocarà fons el 2009 i tornarà el fort creixement sostenible el 2010.”

- 11 de setembre: “Si la recessió serveix per netejar l’economia i remunta, no té major importància.”

- 23 de setembre: “No sé si és la pitjor crisi en 60 anys, però per descomptat, des que tinc ús de raó, i en tinc 66, sí que és la pitjor crisi des que tinc coneixement.

- 24 de setembre: “En el Parlament: nosaltres mai hem negat la crisi.”

- 5 d’octubre: “Tot el món, inclòs el Fons Monetari Internacional o l’OCDE, pensa que la caiguda important d’activitat que es produeix a Espanya hauria de tocar fons en el primer semestre de l’any que ve i hauria de permetre’ns començar a remuntar a partir del segon semestre. El 2010 encara serà un any de creixements per sota del 3%, però la nostra idea és intentar tornar entre el 2010 i el 2011 a un creixement del 3%, que és el potencial d’aquesta economia.”

Al novembre, les enquestes del CIS recollien que la valoració de Solbes queia a mínims, des del mes de maig que van començar els ciutadans a suspendre’l.

Tot això era resultat de dades enormement negatives: un milió d’aturats més en el 2008, els 2 últims trimestres en recessió (-0,2 i -1,1), una paralització del consum i de la inversió històriques, un imparable desequilibri de les finances públiques i un pessimisme davant la situació econòmica que arribava al seu màxim nivell.

Només faltava la pèrdua de la qualificació crediticia del país, per “la feblesa estructural de l’economia”.

La gran crisi financera mundial va començar al setembre del 2008 (el 15 fallida de Lehman Brothers) moment en el qual, en infinits textos (fins i tot legals), consta que la nostra crisi va tenir el seu origen.

Penedès Econòmic

Juliol 2016

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Entrevista a Ismael Pantaleón. Ideas Infinitas A les portes de les vacances estiuenques, aprofitem aquest espai per reflexionar amb una de les persones que més sap de creativitat, l’Ismael Pantaleon. Practica, ensenya, reflexiona amb i sobre la creativitat i malgrat això ell diu que és un aprenent. I és que possiblement una de les coses que el caracteritzen és el seu to humil, obert, agradable i irònic.

S’autodefineix com a consultor en innovació estratègica, ajuda els equips i les organitzacions a generar espais per conversar i fer més fàcil la tasca de prendre bones decisions. No us perdeu les seves idees, són infinites.

Vas construir un projecte que ha anat canviant en el temps.

Com arribes a Ideas Infinitas, aquesta consultoria sobre innovació estratègica?

De la meva inquietud i interès per l’educació, la transformació social i la cooperació internacional neix el meu interès per la creativitat. Vaig veure que en l’àmbit de l’empresa s’estava desenvolupant i vaig investigar per portar-la al meu terreny. D’això fa 16 anys i el meu neguit per formar-me, investigar i compartir em va portar a aplicar la creativitat al món social a través de la formació. Vaig començar a donar formació a Juego de Llaves, d’allà a neuronilla.com, un lloc de referència sobre la creativitat. El meu pas per aquesta organització em va ajudar a professionalitzar–me i el següent pas va ser crear Ideas Infinitas i passar de la formació a la consultoria en innovació Has ensenyat molta gent i organitzacions a fer servir la seva habilitat creativa, com l’has aplicat en el teu propi projecte?

La creativitat m’ha servit per mantenir a ratlla la por a la incertesa. M’ha ajudat a entendre que la incertesa i la por formen part del procés. De la mateixa manera que apareixen en qualsevol procés creatiu. Una altra cosa que he aplicat és el qüestionament constant, tan necessari en creativitat.

Preguntar-me per què faig el que faig, i si ho puc fer millor i per últim, el pensament creatiu m’ha ensenyat a ser flexible i veure i acceptar els diversos canvis que de forma constant es produeixen en l’evolució d’un projecte.

Però dedicar-te a la creativitat t’ajuda també a tenir el que en castellà anomenem “desapego”, aprendre a cremar el vaixell quan és necessari...

Dius que ajudes les persones i les organitzacions a fer innovació estratègica i a prendre bones decisions, com es fa això?

En un món tant complex en el qual hi ha tanta informació, ajudem a reduir aquesta complexitat per poder prendre bones decisions. Fem servir el pensament sistèmic, que permet veure les relacions que hi ha entre tots els elements d’una organització.

Quan es veuen les variables que influencien en una organització tot és més fàcil d’entendre. Paral· lelament entrenem els equips perquè puguin millorar la seva creativitat, tenint en compte que mai és consultor qui resol, sinó que són els propis membre d’un equip entrenat els qui ho fan.

Què és més important, doncs, que hi hagi individus creatius o que la organització sigui creativa?

La creativitat individual no s’obre camí si l’equip no genera

l’espai en què això es produeixi.

Hi ha persones molt creatives que componen grups idiotes, no sumen, perquè l’equip no té una visió alineada, no s’entenen els reptes globals i no hi ha clima perquè la creativitat es doni pas.

No serveix de molt potenciar la creativitat individual si el sistema impedeix que la creativitat grupal es doni pas. És l’estructura la que condiciona el comportament de les persones.

Explicat així, té sentit per a un emprenedor individual suggerir-li que es formi més en l’habilitat creativa Un emprenedor pel sol fet de tirar endavant un projecte, té ja el que necessita: ha tingut una idea que vol posar en funcionament, té els coneixements, la passió per allò que fa, la capacitat de tenir idees i l’autonomia per posar-les en funcionament.

El que sí que pot ser molt important és fer-lo conscient justament de la seva capacitat creativa i fer-li evident com l‘ha posat en pràctica durant el procés. Ja que no té molt temps per entrenar el seu pensament creatiu, val la pena fer-lo conscient de com constantment l’està aplicant.

Tu ets una persona emprenedora, què et sembla que és el més difícil d’emprendre un projecte?

Costa no idealitzar, mantenir els peus a terra... o potser mantenir l’equilibri entre el somni i la realitat... Costa no deixar-te enlluernar per la teva pròpia idea alhora que costa no deixar-te vèncer pel pessimisme i la por. És just aquest l’equilibri difícil, entre el somni i la por a fracassar.

Las coses triguen molt més del que un espera a donar els seus

fruits.

Es molt necessari mantenir la teva visió i no deixar-te desmotivar per les dificultats del dia a dia... mantenir-se fort davant adversitats que són moltes.

De vegades el discurs per als emprenedors no és prou honest, en el sentit que poques vegades sentim parlar de les pors, de la soledat, de no sentir-te capaç... tot això forma part del camí. La creativitat t’ensenya a viure i conviure amb aquesta incertesa, per això és tan útil...

Ens proposes algunes eines pràctiques per ser més creatius...

Sóc molt escèptic amb les tècniques de creativitat. A mi mai no m’han ajudat.

En canvi, en la meva trajectòria, el que més m’ha ajudat ha estat no deixar d’aprendre i estudiar. La curiositat sistemàtica per seguir coneixent. Vols un suggeriment concret? Llegeix un llibre al més.

Et permetrà enriquir constantment el teu discurs alhora que no deixaràs de tenir un qüestionament permament dels teus propis pensaments.

Una altra cosa que t’ajudarà és explicar sistemàticament les teves idees als altres. Fer-ho t’ajuda a créixer i a fer-les grans.

I la darrera eina és escoltar la teva realitat... mantenir les orelles obertes per trobar aquells punts en què la realitat et porta la contrària. Sovint només ens fixem en allò que confirma la nostra hipòtesi. Fixar-te en aquells punts en que la realitat posa en tela de ju-

dici la teva idea et dóna moltes pistes.

I més enllà de la creativitat, algun consell d’emprenedor a emprenedor?

Una cosa fonamental perquè el vaixell no faci aigües és desenvolupar el domini personal, el mestratge per dominar-se a un mateix. Tenir clars els propis valors i allò que vols aconseguir a través del teu projecte. Tenir cura d’un mateix: si tu no estàs bé el teu projecte no sortirà bé.

També aquí un consell molt pràctic, dedica cada dia un minut a la gratitud i 5 minuts al silenci... com a emprenedor et cal estar bé amb tu mateix, sentir pau i fortalesa interior.

Aquesta entrevista és un regal d’estiu, un estímul a la reflexió per a tots aquells que vulgueu emprendre qualsevol projecte.

Resumeixo en paraules les paraules de l’Ismael, donen tant per pensar. Gràcies mestre!

Aprendre, inquietud, investigar, incertesa, qüestionament, curiositat, flexibilitat, adaptació, “desapego”, sistema, equilibri, somni, realitat, honestedat, valors, objectius, escoltar, realitat, contrari, domini personal, mestratge, gratitud, silenci, fortalesa interior, pau.

20

Penedès Econòmic

Juliol 2016

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

La talla de president

L

’Assemblea General de l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès acaba de nomenar Martí Sistané com a primer dirigent de l’organització. El nou president és consultor d’empreses i té residència a Sant Pere de Ribes. La seva proposta és de continuïtat, com es demostra en el fet que comptarà amb bona part del mateix equip directiu que acompanyava el seu predecessor.

Ja s’ha informat que hi haurà quatre vicepresidències, com fins ara. Recauran en Ramon Novell, Francesc Güell, Anna Cols i Conxi Martínez. Els tres primers repetiran en el mateix rol que ja havien desenvolupat aquest darrer bienni, mentre que l’última és de nova incorporació. Martínez està molt vinculada al col· lectiu Dones d’Empresa. A més, Martí Sistané comptarà amb un equip de quaranta empresaris i directius, que composaran una Junta Directiva representativa del territori i de tots els sectors d’activitat.

El relleu de la presidència ha sorprès pel fet que Jordi Solé Tuyà preferís finalitzar el seu compromís al cap de dos anys.

No es pot parlar de brevetat en el càrrec perquè els anys ADEPG són intensos de mena. En tot cas, efímerament o no, Solé ha complert, que no és poc.

La presidència de l’Associació és exigent, sobretot per la seva

representativitat però també per l’agenda. És una assumpció poc apta per a empresaris o professionals en actiu, com també no és gens apropiada per a adventicis, llépols i presumits.

Tot plegat, aquests dies se n’ha parlat molt de la talla del president i dels atributs que hauria d’acreditar. No és fàcil liderar una organització empresarial amb tanta presència arreu i amb la intensitat del seu calendari. El dinamisme és una de les característiques més remarcables de l’ADEPG i això comporta una

Martí Sistané comptarà amb un equip de quaranta empresaris i directius

dedicació abnegada, i una preparació.

La trajectòria d’una organització la compassen els seus líders: aquells que prenen decisions, són conseqüents i s’hi comprometen.

Els vint-i-cinc anys que em vinculen a l’ADEPG han estat una enciclopèdia de vivències, enmig de les quals he conegut gent extraordinària. M’he enriquit personalment i professionalment amb les aportacions d’uns i altres; tant o més, amb la interrelació estreta amb els quatre presidents amb els què he coincidit;

ara, amb el cinquè.

Josep Piqué, Joan Anton Matas, Xavier Cardona i Jordi Solé, quatre talles de president, cadascú amb els seus registres i amb la seva manera de fer, han estat companys de camí amb els què he compartit confidències i hem bastit complicitats. La brúixola sempre ens ha orientat a allò que convenia a l’entitat, sempre.

Les ambicions personals mai no han alterat el penell, fins i tot en moments difícils i en episodis crítics.

La cronologia de l’ADEPG és un catecisme de convivència associativa. La transició entre els diferents presidents ha estat un itinerari de relleus ferms, com una cursa olímpica, procurant tots ells que l’entitat progressés corporativament i que la seva imatge institucional reflectís el consens, l’harmonia.

No només els presidents, també els membres de Junta Directiva i els col·laboradors externs són els pilars de l’edifici associatiu.

En aquests gairebé 30 anys d’història hauran estat més de doscents els socis que han participat en el principal òrgan directiu de l’entitat. La memòria me’n parla sovint de la majoria d’ells, perquè també hi han plantat la seva llavor.

Si d’una cosa podem presumir a l’ADEPG és de la generositat dels homes i dones que han ajudat a engrandir el seu relat. I això no s’acaba aquí.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Juliol 2016

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

Juliol 2016

TRIBUNA UEP

La UEP s’incorpora a la Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani La Unió Empresarial del Penedès UEP s’ha incorporat amb veu i vot a la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani impulsada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de fer un front comú per reivindicar al govern de l’Estat l’impuls d’aquesta infraestructura. La primera reunió de treball d’aquesta Taula va ser convocada el 25 de maig passat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i per part de la UEP hi ha assistit Isabel Màrquez, membre de la junta directiva i representant de la patronal al Baix Penedès. Isabel Màrquez ha valorat molt positivament el plantejament fet pel president ca-

talà i ha recordat la implicació i el compromís de la Unió Empresarial del Penedès en aquest projecte clau en el desenvolupament econòmic del nostre país.

En la reunió, que va tenir lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona, hi van assistir més d’un centenar de representants de tots els sectors implicats, entre els quals hi ha les cambres de comerç catalanes, sindicats, patronals, universitats, administracions locals, diputacions i grups parlamentaris.

Aquesta taula, que té com a lema ‘Impulsar un corredor eficient i sostenible, crear valor’, pretén ser “un instrument nuclear i de participació per a l’impuls

d’una infraestructura que està considerada clau en la promoció econòmica de Catalunya”, segons paraules del president Puigdemont. Durant la reunió, el president català va reivindicar “la imperiosa necessitat que el Corredor Mediterrani formi part de manera prioritària de les agendes dels governs espanyol i francès”, perquè es tracta d’una “prioritat inajornable”. Les dades evidencien la importància d’aquesta infraestructura: és un eix que concentra el 44% del PIB de tot l’Estat espanyol, el 50% de les exportacions i les importacions i el 47% de les empreses que hi ha a tot l’Estat. Aglutina també grans in-

fraestructures com els ports d’Algesires, Almeria, Màlaga, Motril, Cartagena, Alacant, ValènciaSagunt, Castelló, Tarragona i Barcelona, que generen el 78% de tot el trànsit de mercaderies de l’Estat i el 82% del moviment de contenidors.

Els assistents a la Taula van acordar sis línies de treball per aconseguir una resposta de les institucions espanyoles i europees: estratègia institucional, a banda d’acords amb València, Múrcia, les Illes Balears i Andalusia, també s’establiran mecanismes de seguiment i col·laboració amb els governs de l’Estat i de la UE; estratègia en matèria d’in-

fraestructures, per definir una agenda d’inversions certa i creïble acordada amb l’Estat i la UE; estratègia en l’àmbit dels serveis de transport i logística i la seva digitalització, creant un Comitè català de serveis multimodals; estratègia econòmica, on s’analitzaran les necessitats en matèria de transports de les diferents activitats econòmiques per promoure el creixement d’importacions i exportacions; estratègia comunicativa, on es crearà i difondrà la marca CMED com a referent mundial; i estratègia operativa, per crear l’Oficina Catalana del CMED. La creació d’aquesta taula té el suport de la Generalitat valenciana, que s’ha compromès a fer pinya amb la part catalana per anar plegats a reinvindicar a Madrid la necessitat d’aquesta infraestructura.

Espai Socis PROBOSC Probosc és l’alternativa natural per a una decoració diferent. Utilitzant materials industrials reciclats, els donem una

nova vida. Probosc és el fruit natural de la trajectoria dels seus creadors. Una iniciativa que parteix de Palets Penedès. Recicladors per naturalesa, els impulsors de Probosc han trobat en la

MARLEX Marlex Treball Catalunya ETT és una empresa de Recursos Humans especialitzada en Selecció,

Formació i Contractació.

Amb més de 16 anys d’experiència professional, operem fonamentalment a Ca-

CASANELLA XOCOLATERS Casanella Xocolaters som un obrador artesà dedicat a l’elaboració d’aquest petit i dolç plaer anomenat Crackania®.

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Un producte elaborat a partir d’una ametlla marcona, torrada, caramel·litzada, recoberta de cobertura de xocolata i pralinés, empol-

Infants i privacitat Resulta una evidència que els fonaments d’una societat que mira el futur amb esperança de millora i prosperitat cal buscar-los en l’educació que avui reben els més petits, aquells que estaran al capdavant per enfrontar-se als nous reptes que la vida ens ha de portat d’aquí a uns anys. Dotar els infants i joves d’avui amb les capacitats i habilitats que els permetin desenvolupar-se en la societat del futur, d’altra banda un escenari del tot incert, és una responsabilitat d’ara mateix i, lògicament, abasta molts àmbits.

Quant a protecció de

dades, a Aislopd, estem convençuts que tot esforç dedicat a conscienciar els joves del valor de la privacitat serà una aportació altament positiva tant a títol personal com pel futur de tots plegats. Més quan cada cop és més evident que el tràfic i gestió d’informació i dades personals està previst com a un dels grans cavalls de batalla de l’economia mundial del futur. I de la mà d’això, lògicament, hi seran els efectes col·laterals d’aquesta voràgine del big data, el Internet de les Coses, la ultrapersonalització...

Ja ho hem comentat en

línia de mobiliari la possibilitat de reutilitzar el material acompanyant-lo de creativitat i estil. L’estil dels nostres mobles lliga la vida que els materials han tingut en un passat amb la il·lusió d’estre-

nar una decoració moderna.

Per això podem trobar-los còmodament ubicats en un entorn rústic, o en una decoració urbana moderna. Les línies senzilles del material d’origen, unides a la con-

tundència de les seves formes, fan dels nostres mobles unes peces amb una forta presència, però que al mateix temps ofereixen la versatilitat de les coses senzilles. www.probosc.es

talunya, on destaquem com empresa referent en qualitat, rigor i proximitat, i on ens avalen més de 500 empreses clients. Cada un dels nostres clients té un consul-

tor associat, que canalitza totes les seves necessitats en qualsevol de les nostres tres especialitats dins de la nostra organització. Així mateix coordina la tasca

de tots els professionals de Marlex per tal d’oferir-li el millor servei, de la forma més eficient dins dels nostres paràmetres de qualitat. www.marlex.es

sinades amb cacau. En la nostra elaboració tenim especial cura dels ingredients, fent ús de productes naturals, de primera qualitat i de proximitat, aconseguint la delectança dels paladars

més selectes i exigents.

Comptem amb una àmplia varietat i personalitzem al gust els nostres productes, com també les caixes de presentació amb el logotip o la imatge coorporativa del

client. Els nostres productes “delicatessen” són ideals per a qualsevol ocasió i són un detall original. Ens adaptem als temps, ens adaptem als clients. www. casanellaxocolaters.com

d’altres ocasions, la LOPD és una llei que sorgeix com a necessitat per salvaguardar drets fonamentals de les persones com són la privacitat, intimitat i l’honor.

Però això no és suficient si cadascú ignora les qüestions més bàsiques i permet una sobreexposició que, si més no, comporta riscos de més o menys importància segons es valori. I el que no és admissible és que tot això succeeixi per allò del desconeixement. No. Estem a temps de corregir-ho. Ja hi posem esforços i voluntat per ferho avui, però seria de gran importància fer-ho pensant en l’endemà.

Per això, iniciatives com

la que ha anunciat l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en col·laboració amb Clan, canal infantil de RTVE, les valorem a Aislopd molt positivament.

Durant l’estiu, es durà a terme una campanya d’educació digital per difondre un ús responsable d’internet i les xarxes socials entre els més joves. Les peces promouran la privacitat com un valor imprescindible a l’hora d’utilitzar les noves tecnologies i estaran protagonitzades per personatges coneguts per a aquest públic, com són els de la sèrie de ficció ‘Big Band Clan’. A més, els vídeos també estaran penjats online.

Els temes amb que s’intentarà fer aquest acostament als més petits seran la petjada digital, la importància de tancar la sessió quan s’utilitza un ordinador compartit, les conseqüències de publicar imatges pròpies o de tercers o els riscos de contactar amb desconeguts a través d’internet. Segur que tot suma.

També és cert que al cantó contrari, els estímuls per fer un ús desenfrenat de xarxes i apps que conviden a vida pública són enormes i que l’acció de l’estiu no pot quedar en anècdota. Caldrà seguir insistint pel bé de tots.

Penedès Econòmic

Juliol 2016

23

EMPRESA

L’Smart Red de Banco Robert Ramos i Jordi Sabe, Santander, a Vilafranca nous directors de les oficines de

CaixaBank a Vilafranca redacció

L’oficina de Banco Santander de Vilafranca del Penedès serà la primera del Gran Penedès en incorporar el nou disseny que l’entitat bancària té previst implantar arreu del país durant els tres propers anys. Les noves oficines, anomenades Smart Red, integren les noves tecnologies en l’operativa diària de les sucursals.

Segons Banco Santander, “la idea és posar al client en el centre de l’experiència de la su-

cursal”. Per aquest motiu, els nous locals no tindran barreres arquitectòniques, disposen dels elements més innovadors en tecnologia i disposen de sistemes de climatització i il· luminació intel·ligents.

La primera oficina d’aquest tipus es va inaugurar a Madrid el passat mes d’octubre. Durant l’estiu és previst que es remodelin dues més a la província de Barcelona, a Cornellà i a la ciutat comtal.

Robert Ramos i Jordi Sabe han estat nomenats nous representants de CaixaBank a Vilafranca del Penedès.

Ramos és el director del nou Centre d’Empreses PenedèsGarraf, que s’obrirà al públic el darrer trimestre d’aquest any a la rambla de Nostra Senyora. Per la seva part, en Jordi Sabe és el nou director de l’oficina 33, ubicada al carrer Sant Joan, que esdevindrà l’oficina A Vilafranca i quedisposarà dels darrers avenços tecnològics per atendre als clients.

L’obertura d’aquesta oficina està prevista per a finals d’any.

Pel que fa al Centre d’Empreses del Penedès Garraf ja està operatiu i treballa temporalment al carrer Tossa de Mar, 30 de Vilafranca del Penedès.

Aquest centre neix amb l’objectiu de situar a CaixaBank

com a primer partner financer de totes les empreses del territori del Penedès i Garraf, tot contribuint a la dinamització i creixement del teixit empresarial de les dues comarques.

Robert Ramos, de 38 anys, va iniciar la seva carrera professional a l’entitat l’any 2008, va ser nomenat Director de Banca d’Empreses als centres de Barcelona-Glòries i Barcelona Diagonal.

Jordi Sabe de 40 anys, va començar a treballar a CaixaBank l’any 1998 i des del 2000 ha estat sots-director d’oficina, càrrec que ha desenvolupat a Martorell i després a Igualada. L’any 2013 va arribar a l’Alt Penedès, on va exercir com a director a l’oficina de Gelida, i els últims tres anys, com a director a l’oficina principal de CaixaBank a Sant Sadurní d’Anoia.

24

Penedès Econòmic

Juliol 2016

ACTUALITAT

Les vendes de cotxes al Gran Penedès pugen un 12% durant el primer semestre Els turismes de Volswagen i Seat són els més matriculats a la nostra zona, tot i que Opel és la marca que lidera enguany el mercat espanyol Olga Aibar Les vendes de vehicles durant el primer semestre de l’any al Gran Penedès han seguit la tendència positiva que s’ha produït a tot el país i s’han situat també per sobre del 12%, una dada que confirma que ha estat el millor semestre en vendes des del 2008.

En concret, les vendes de turismes van passar de 634 a 704 a l’Alt Penedès del primer semestre del 2015 al mateix període d’aquest any, al Baix Penedès van passar de 477 a 567, i al Garraf de 818 a 896.

La millora econòmica facilita la decisió de canviar de vehicle La millora de la situació econòmica, unida a la baixada dels preus dels combustibles i dels tipus d’interès, fet que ha facilitat la reactivació del crèdit i la reducció de les quotes de les hipoteques, són alguns dels motius que explicarien l’increment de la confiança de les famílies i de la decisió de renovar el vehicle. De

fet, les vendes a particulars s’han incrementat en un 9’2% més que en el mateix període de 2015.

La marca més venuda a Espanya durant els primers sis mesos de l’any ha estat Opel, que lidera el mercat amb 53.770 unitats, seguida de Volkswagen, amb 49.472, i de Renault, amb 46.441 matriculacions. Tanmateix, a les comarques del Penedès i el Garraf no ha succeeït el mateix, ja que els vehicles més venuts van ser els de la gamma Volkswagen, seguits dels Seat i dels Ford. Opel es quedaria en la quarta posició.

Manel Algar, cap de vendes d’Opel-Grup Jounou, apuntava que “la progressió que hem tingut ha estat bona, amb unes dades similars a les vendes realitzades a nivell nacional, però en aquestes dades també s’inclouen els cotxes de lloguer, fet que aquí ens fa baixar la mitjana”.

Els cotxes més venuts han estat el Mokka, el Corsa i el nou Astra, que ha estat reconegut com a Cotxe europeu de l’any i que té una penetració al mercat de la zona d’un 10%. Pel que fa al

y Marques de turismes més venudes a les comarques del Gran Penedès. Gremi del Motor

Seat, les vendes van arribar a un 9,9%. El model més venut durant el darrer trimestre va ser el León i el del darrer mes l’Ibiza, del qual es van vendre 19.000 unitats a nivell espanyol. Sis dels deu turismes més venuts en el que portem d’any, el C4, el León, l’Ibiza, el Corsa, el Polo i el Mégane, es fabriquen a Espanya.

El ritme de matriculacions de vehicles al juny ha comportat que el pla PIVE esgotés el 90% dels fons disponibles abans del juliol, que és temporada alta per als concessionaris. El dia 31

s’acabava el termini del pla PIVE 8 i, el fet que no hi hagi encara un govern i que el que està en funcions anunciés que no es renovaria aquest programa, impedeix negociar una possible pròrroga. Marc Domènech, cap de vendes de Seat afirmava que “és una llàstima, ja que ens ha donat la possibilitat de vendre més cotxes. Potser la repercussió, al ser global serà poca, però entre tots, haurem de buscar la fórmula per mantenir i seguir augmentant el nivell de vendes”. En el mateix sentit es manifestava Manel Al-

gar, mostrava la seva preocupació per la manca de suport governamental: “aquests plans ajudaven a tancar operacions i a rejovenir el parc automobilístic espanyol.

Ara la incertesa farà que els clients s’ho pensin més i retardin la seva decisió de compra”. Pel que fa al tipus de carburant, s’està produint un canvi de tendència en les preferències dels clients.

Així, la benzina s’està imposant clarament al dièsel. De fet, ja li ha guanyat cinc punts percentuals en els primers sis mesos de l’any.

Tanmateix, el renom internacional de l’empresa l’ha adquirit arran de la fabricació d’urnes funeràries. De fet, és l’única empresa a Espanya que en fabrica

amb aquesta tècnica. Produeixen 5.000 unitats al mes, part de les quals s’exporten a altres països.

Repulsados Lasa es troba al carrer Jesús de Calafell, s/n.

y Marques més venudes al Gran Penedès durant el primer semestre del 2016 per models.

Una empresa de Calafell ha fabricat les torxes olímpiques de Río Olga Aibar Una empresa de Calafell, Repulsados Lasa, ha fabricat una part de les 16.000 torxes dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. En concret, s’ha encarregat de fer el tub central de cada torxa i les decoracions. La resta, l’han fabricat altres empreses.

Tal i com explicava al nostre mitjà l’apoderat de Repulsados Lasa, Eduard Sánchez, “l’en-

càrrec ens va arribar el juliol de l’any passat a través d’una empresa francesa que va guanyar el concurs convocat pel comité organitzador de Rio 2016 i el vam finalitzar al març”.

Aquestes torxes les han dut els 12.000 rellevistes durant 95 dies a través de 20.000 quilòmetres i el dia 5 d’agost a Rio una torxa entrarà a l’estadi olímpic per encendre el pebeter.

L’empresa, fundada l’any 1995, treballa amb una tècnica que con-

sisteix a transformar plaques de metall mitjançant sistemes de rotació. És una de les poques emepreses que s’hi dediquen.

Repulsados Lasa elabora peces per a les principals multinacionals de l’energia, laboratoris, automoció, mobiliari, aeronàutica i de l’armament. Produeixen des de sanitaris antivandàlics per a presons, llantes per a cotxes i fanals per a la via pública, fins a carcasses per bales i projectils o per a bengales.

Penedès Econòmic

Juliol 2016

25

VINS&CAVES

L’etiqueta: l’efecte crida que persegueix el sector del vi

Els casos trencadors de Guilera i Torelló

Per a molts cellers la innovació en el disseny és un revulsiu capaç de generar més vendes, en especial, en vins joves Lídia Oñate Vivim en una societat on cada dia ens sedueixen més amb les emocions, els colors, les formes, i els missatges breus, però punyents, tot disfressat d’un toc original. El disseny ha pres la batuta i els cellers han decidit fer un pas més i arriscar-se amb etiquetes innovadores per als seus vins. A vegades només és un, per provar, d’altres tota una gamma, però l’objectiu és clar: captar l’atenció i seduir els consumidors, en especial, els nous. Per als iniciats al món del vi, poc els diu la imatge d’un chateau o unes lletres d’estil gòtic, sinó que queden fascinats per les línies de colors estridents, imatges evocadores o caricatures irreverents. N’és una prova el revol que va generar el vi blanc El Xitxarel·lo, creada pels germans Àlex i Albert Virgili de les caves Martí Serdà, que més endavant va ser acompanyat del vermut Bandarra i el vi negre Cabronet.

L’etiqueta ocupa pràcticament tota l’ampolla per encabir els 77 renecs en català que han captivat milers de joves. L’acollida ha estat tan gran que en tres anys han aconseguit passar d’una producció de 10.000 a 80.000 ampolles.

Però aquest no ha estat l’únic cas. Des del celler Miquel Pons també van decidir fer una aposta arriscada amb el seu vi jove Núria de Montargull, que els va ajudar a vendre un 30% més. “El primer impacte sempre és l’exterior, però després ha d’haver un bon producte perquè si no és així estàs perdent oportunitats de venda”, comenta el gerent Pere Pons. El celler, ubicat a la Granada, va crear fa uns mesos una nova imatge per als seus vins més especials, tiEls vins Núria de Montargull i 77 veremes, de Miquel Pons (la Granada)

tulada 77 veremes. Tot i que també té un simbolisme especial per ser un homenatge al fundador del celler, Miquel Pons, la idea és concentrar els seus vins més exclusius sota aquesta etiqueta. “Sempre hem intentat tenir una imatge tradicional sense ser carrinclona, però els darrers anys hem apostat per una etiqueta moderna i trobar l’equilibri entre ser innovadors i conservadors”, afegeix.

Des del celler Avgvstvs Forvm, del Vendrell, també han apostat per combinar etiquetes tradicionals i plenes de color com les dels vins selectes Microvinificacions; i altres més atrevides com la del vi Look, per a un públic més jove i divertit. “Actualment ens hem atrevit amb dissenys més arriscats i visualment molt més potents perquè destacar en una primera impressió pot ser decisiu”, afirma Enric Roca, gerent del celler.

Pinord va optar per crear noves sensacions associades a l’envoltori i les etiquetes de vi. Bon exemple és la col·lecció Diorama, formada per sis vins monovarietals procedents de vinyes ecològiques que presenten uns aromes caracterísEls vins Muscat, de Torre del Veguer (Sant Pere de Ribes)

tics. Pinord proposa un joc per posar a prova l’olfacte amb una cata a cegues. Mireia Tetas, tercera generació del celler, comenta que “amb l’entrada de la nova generació hem volgut transmetre un aire més jove, però mantenint la personalitat i tradició”.

Altres cellers han preferit preservar la línia conservadora, però dotant d’història i essència als seus vins. És el cas de Perpetual, el vi insígnia de Cellers Torres al Priorat, amb el qual vol demostrar el compromís que té amb aquesta zona després del seu primer èxit, Salmos. Amb Perpetual, Torres fa un homenatge als vins de guarda, aquells antics vins capaços de vèncer el temps. “La qualitat i el disseny de les nostres etiquetes sempre han estat un element clau i diferenciador, però no és l’únic ni suficient”, explica Joaquim Tosas, director de màrqueting del celler, que afegeix que “els països elaboradors del vell món acostumen a apostar per etiquetes més clàssiques basades en l’herència i el llegat, però els nous països es decanten per dissenys més minimalistes i contempora-

Alguns cellers no només han apostat per la innovació i l’originalitat sinó que han aconseguit transcendir dins del sector amb les seves propostes. Entre elles destaca el projecte de Cava Guilera, de Subirats, una etiqueta que reinventa el braille tradicional i el converteix en un element de disseny que crida l’atenció pel seu color i pel relleu fet a base de punts que formen el llenguatge per a invidents. La rebuda ha estat molt positiva, tal com explica Marta Guilera, responsable d’imatge i comunicació de la cava: “Estem molt contents per les dues estrelles LiderPack del Worldstar Packaging Organisation i esperem que més cellers s’apuntin a fer dissenys inclusius”.

Per la seva banda, Torelló va decidir confiar en dissenyadors nis per diferenciar-se”.

A Torre del Veguer es troben en un procés de renovació d’etiquetes, amb les quals busquen tenir més color i ser diferents. Els vins joves Muscat i Xarel·lo han estat els primers, que inclouen imatges

Les microvinificacions i el vi Look, els experiments d’èxit i l’aposta jove de Cellers Avgvstvs Forvm (el Vendrell)

Els caves Etsuro Sotoo i Torelló Special Edition, de Torelló (Sant Sadurní)

Els vins Xitxarel·lo i Cabronet, de Caves Martí Serdà (Olèrdola)

de prestigi com Custo Barceló i Etsuro Sotoo per crear packagings amb un alt valor afegit.

Destaquen les ulleres 3D que acompanyen el cava de Torelló

by Custo que permeten veure la tridimensionalitat de l’etiqueta.

Juntament amb els dissenys de Sotoo i el Torelló Special Edition, les caves sadurninenques busquen captar el públic que vol complementar la seva visita a Barcelona amb un vi o cava.

Per Toni de la Rosa, gerent de Torelló, “el cava és festa, alegria i celebració i es presta més a fer etiquetes de disseny, però també ho combinem amb tradició i modernitat”. En aquest sentit, Torelló ha apostat per fer-se un lloc en els mercats d’exportació aprofitant el símbol de vanguardia de Catalunya i la marca Barcelona. divertides fent un joc de paraules. El seu gerent, Joaquín Gay de Montellà, és conscient que el pes de l’etiqueta pot arribar a suposar gairebé un 50%, però afegeix que “depèn del canal de venda del vi, ja que pot haver altres factors.”

La col·lecció de vins Diorama, de Pinord (Vilafranca del Penedès)

El vi Perpetual, de Cellers Torres (Vilafranca del Penedès)

26

Penedès Econòmic

Juliol 2016

VINS&CAVES

El 10è festival Vijazz va deixar 1,1 milions d’euros de benefici

Torres, amfitrió de les grans famílies del vi

El Banc Sabadell Vijazz Penedès arribava aquest any a la desena edició amb ganes de sorprendre i de celebrar la fita sense deixar ningú indiferent. De l’1 al 3 de juliol, més de 50.000 visitants van passar per Vilafranca del Penedès amb motiu del festival de vins, caves i jazz, que va estrenar nous espais de música com l’Espai Solidari Cava; el claustre renaixentista de Sant Francesc, on va tenir lloc el cicle Elles & Jazz; i l’espai lounge de Vallformosa Cava, un dels majors èxits de públic, en especial, el jove.

La venda de tiquets degustació enguany es va incrementar un 15% respecte a l’any passat, tot l’augment d’un euro, passant de deu a onze euros. Aquest fet va contribuir a incrementar l’impacte econòmic del festival, que en la present edició va arribar a 1,5 milions d’euros. Segons Joan Tarrada, president de l’Acadèmia

Fèlix Miró

Lídia Oñate

Tastavins Penedès, entitat organitzadora, “tenint en compte que la inversió ha estat de 400.000 euros, hem obtingut un benefici net de més d’un milió d’euros”. També destacava la gran acceptació dels maridatges, dels quals es van exhaurir les 1.500 places.

Després d’una dècada de vida, el festival s’ha consolidat també fora del Penedès. A la passada edició, el 40% dels visitants eren de les comarques del Penedès, mentre que

Vilafranca opta a ser Ciutat Europea del Vi

un 20% procedia de la província de Barcelona, un 20% de la resta de Catalunya i Espanya, i un 20% de l’estranger. L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, veu amb bons ulls aquestes dades, ja que “demostra que el Vijazz capta moltes persones de fora, que ens visiten i fan de prescriptors del vi”. En aquest sentit, Regull afegia que “el festival està creixent en una bona línia que cal seguir si no volem que es massifiqui i es perdi la qualitat”.

Cellers Torres va acollir fa uns dies les onze grans famílies del vi europees per reforçar vincles, intercanviar experiències i coneixements, i transmetre les tradicions i valors de l’empresa familiar a les noves generacions. L’ocasió s’emmarcava en la trobada anual de les Primum Familiae Vini (PFV), associació que aglutina aquests cellers, característics per ser centenaris i gaudir de

Freixenet dóna suport a l’equip de rítmica

prestigi internacional.

En total, setanta persones de diferents generacions i procedents de França, Itàlia, Alemanya, Portugal i Espanya, es van citar a Vilafranca del Penedès per tercera vegada, ja que anteriorment Torres ja havia fet d’amfitriona de les famílies del vi, coincidint amb els anys en què havia assumit la presidència rotatòria d’aquesta associació única en el món del vi.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 57 - Juliol 2016 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com

Vilafranca del Penedès optarà a ser designada Ciutat Europea del Vi 2017. Es tracta de la sisena edició del concurs que convoca la Xarxa Europea de Ciutats del Vi (RECEVIN), integrada per ciutats de nou països.

Poden presentar la seva candidatura totes les ciutats espanyoles que siguin sòcies de la xarxa El termini de presentació és el 9 de setembre. Tanmateix, Vilafranca ha demanat una moratòria fins el 30 del mateix mes.

Aquest concurs és la plataforma per donar dimensió europea a una ciutat, un territori, el seu

patrimoni i els seus productes.

Les sol·licituds presentades es valoraran entre l’11 de setembre i l’11 d’octubre i la proclamació de les candidatures guanyadores tindrà lloc entre l’11 d’octubre i l’11 de novembre.

El concurs de la Ciutat Europea del Vi té caràcter rotatori entre els països que conformen la xarxa RECEVIN. Segons l’ordre de establert, l’edició de 2012 s’atorgava entre les ciutats de Portugal, el 2013 entre les ciutats d’Itàlia, el 2014 a Espanya, el 2015 a Portugal i el 2016 a Itàlia.

L’any 2014 el va guanyar Jerez.

Freixenet ha organitzat un gran comiat a Madrid per donar suport i animar l’Equip Nacional de Gimnàstica Rítmica, que marxarà a Rio de Janeiro per competir en els Jocs Olímpics. #VamosConEllas és el hashtag que Freixenet ha triat per a la campanya que animarà el conjunt espanyol des de les xarxes socials, un moviment que pretén mantenir viu el suport a l’equip des de qualsevol part del món.

Lourdes Mohedano, Sandra Aguilar, Artemis Gavezou i Elena López, capitanejades per Alejandra Quereda i entrenades per

Anna Baranova i Sara Bayón, representaran Espanya als JJOO de Rio 2016. L’any passat, Freixenet va valorar el seu esforç i determinació i va decidir fer-les protagonistes del seu tradicional anunci de Nadal, que va superar el milió de reproduccions a YouTube en només un mes. Ara s’acosta el repte olímpic i Freixenet renova el seu compromís amb l’esport i amb les gimnastes de l’Equip Nacional perquè “la seva tenacitat, el seu sacrifici i la seva il·lusió són un exemple a seguir i un motiu d’orgull, i alhora una raó per demostrar que #VamosConEllas”.

redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

Juliol 2016

27

VINS&CAVES

Caves Castellroig i el vi El Microscopi, premiats a Girona Olga Aibar Caves Castellroig de Subirats i el vi El Microscopi, elaborat a Vilafranca, van ser reconeguts com a “Millor celler 2016” i “Millor iniciativa 2016” en el decurs de la Nit dels Sommeliers que es va celebrar l’11 de juliol a Mas Marroch (Vilablareix, Girona).

Josep Pelegrín va ser es-

collit com a Millor Sommelier 2016, Miquel Roqueta (Celler LaFou) és el Millor Enòleg 2016, el periodista Juancho Asenjo el Millor Comunicador 2016, i el Sommelier i analista vitivinícola Agustí Ensesa el Soci d’Honor 2016. Marcel Sabaté, de Caves Castellroig, explicava que “per a nosaltres és un honor i una experiència fantàstica”. D’altra banda,

AVGVSTVS FORVM AMPLIA L’OFERTA DE VISITES Amb motiu de la renovació del seu web, el celler Avgvstvs Forvm del Vendrell ha ampliat el tipus de visites per tal d’adaptarse més als interessos dels enoturistes. Ara podran escollir entre cinc models diferents: visita guiada clàssica; amb l’enòleg; amb el viticultor, que inclou una degustació de formatges; i una altra amb aperitiu a la Sala Entrevinyes. El nou web d’Avgvstvs Forvm també busca potenciar els vinagres en el món de la gastronomia gurmet. Incorpora un disseny més innovador que facilita l’accés ràpid i directe als continguts a través de la tecnologia responsive, adaptada per tot tipus de dispositius.

Irene Alemany, enòloga i propietària de Sot Lefriec, i impulsora del vi El Microscopi, es mostrava també molt agraïda pel reconeixement rebut per part de

El celler Cuscó Berga guanya quatre medalles redacció

El celler Cuscó Berga de les Gunyoles d’Avinyonet ha obtingut una medalla d’or i tres medalles de plata en el concurs International Wine Guide Awards ha estat organitzat i desenvolupat per Catavinum a Vitòria-Gasteiz.

En el concurs hi participen productors i cellers dels principals països del món. Enguany es van tastar un total de 2.723 vins de 30 països.

Catavinum en fa promoció i divulgació dels resultats a nivell

internacional per tal de contribuir a donar a conèixer els millors vins del món.

El celler Cuscó Berga s’ha especialitzat en l’elaboració de caves Premium i Gourmets, així com en vins varietals del Penedès.

Des de Cuscó Berga afirmaven que “volem compartir la nostra satisfacció per aquests premis i reconeixements que hem obtingut amb tota la gent fidel que ha confiat en els nostres vins i caves.

La nostra aposta és la pràctica total de l’agricultura ecològica, per elaborar vins i caves al màxim nivell de qualitat”.

Cava, la DO con más espuma en el exterior El último informe del Ministerio de Agricultura sobre las ventas de vino con Denominación de Origen Protegida de la campaña 2014/2015 muestra una variación a la baja de -1,19% respecto de la campaña anterior, habiéndose alcanzado la cifra de 11.582.429 hectolitros.

El comercio interior representa el 59%, con un volumen de 6.803.339 hectolitros y un crecimiento del 1,56% en comparación con la campaña precedente, mientras que las ventas al exterior ocupan el 41% restante, con 4.779.090 hectolitros y

més de 500 sommeliers, que van valorar el vessant solidari d’El Microscopi, ja que els beneficis es lliuren a l’Institut Oncològic de l’Hospital Universitari

un descenso del -4,85%.

Por Denominaciones de Origen, Rioja se sitúa a la cabeza con el 24,2% del total de ventas, seguida de Cava con el 15,7%, Rueda con el 6,1%, Ribera de Duero con 5,8% y Valdepeñas con 4,9%. Aunque tienen diferente comportamiento según el destino de la bebida: en el mercado interior Rioja es líder, con el 25,5% del total, seguida de Cava, con el 9,9%, pero en la comercialización exterior la mejor es Cava, con el 23,9% del total, seguida de Rioja, con el 22,4%.

Las ventas exteriores se dirigen principalmente a la UE que representa el

66,04% frente al 33,96% de otros países terceros. Sin embargo, en relación a la campaña anterior, se observa un descenso en volumen de un -8,67% en la UE y un incremento de +3,56% para el resto de destinos.

Los principales países compradores son Reino Unido con 1.011.250 hectolitros, Alemania con 817.318, EE.UU. con 456.735, Bélgica con 343.219 y Holanda con 272.028 hectolitros. En la UE la República Checa es el país donde más ha aumentado el volumen comercializado, en 5.352 hl (+26,54%), seguido de Irlanda con +4.428 hl

Vall d’Hebrón. El concurs ‘Millor Sommelier de Catalunya’ està organitzat per l’Associació Catalana de Sommeliers amb l’objectiu de promoure el co-

neixement de la professió de sommelier i dels vins i productes gastronòmics del món, així com reforçar el vincles l’amistat entre els professionals del vi.

Pinord aposta per vins solidaris amb els mussols Lídia Oñate Bodegues Pinord ha llançat al mercat una nova gamma de vins sota el nom NOX, que vol dir ‘nit’ en llatí. Aquesta línia de producte sorgeix d’un projecte de conservació de mussols a la finca de Muntanyans del celler penedesenc al terme municipal de Castellet i La Gornal. Es tracta d’una iniciativa del celler en estreta col·laboració amb la Fundació World Nature, ONG independent dedicada a la conservació de la natura i la divulgació i sensibilització ambiental,

(+9,57%). En cambio, Alemania disminuye en -124.014 hl (-13,17%), Reino Unido en -52.104 hl (-4,90%) e Italia - 49.526 hl (-80,91%).

En cuanto a los países terceros, el mayor crecimiento de volumen lo ha experimentado China con +62.074 hl (+42,67%) seguida de México +12.930 hl (+24,59%).

El vino tinto representa algo más de la mitad del volumen exterior comercializado, con el 54,87%, por delante del espumoso con un 24,1% y del vino blanco con 11,5%. El volumen de vino embotellado representa el 96,46%.

El mundo del Cava El Cava vendió en 2015 un total de 244,1 millones

mitjançant el qual les vinyes de Muntanyans s’han convertit en una reserva natural privada. En aquest espai protegit, dedicat a agricultura orgànica i biodinàmica, es faran estudis mediambientals i es protegiran diferents espècies animals i vegetals en perill d’extinció. El passat 20 de juliol es va inaugurar el projecte amb l’alliberament de tres mussols, una òliba i dos xots, recuperats al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrusa. Un percentatge de les vendes de NOX es destinarà a aquest projecte i a altres de la Fundació World Nature.

de botellas, lo que significa un incremento del 0,76% respecto del año anterior, rozando los 244,8 millones, marcando su récord en 2010. El mercado principal es la UE con un 47% de las ventas en 114 millones de botellas, seguido del nacional, con un 35% y 86,8 millones, y de los terceros países, con el 18% y 43,3 millones.

El ranking por países lo encabeza Alemania, seguido por Bélgica, Reino Unido, Estados Unidos y Japón.

La DO Cava cuenta con 6.350 explotaciones y una superficie inscrita de 33.591 hectáreas. Por variedades, la macabeo ocupa 11.846 hectáreas, la xarel·lo 8.566 y la parellada 6.815.

Hay inscritas 158 bodegas elaboradoras de vino base y 241 de Cava.

Opinió

Josep Lluis Grogués

Responsable Sectorial del Vino Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

28

Penedès Econòmic

Juliol 2016

TECNOLOGIA

24 coses que no sabies del correu electrònic Josep Barella El món de les telecomunicacions ha provocat una gran revolució pel que fa a la forma que tenim de comunicar-nos. L’e-mail s’ha convertit en un element principal per a qualsevol empresa o individu. Però per aconseguir arribar fins el moment actual, han calgut molts avenços tecnològics.

I és que el naixement de tot tipus d’invents o funcions està ple d’anècdotes, intents fallits i curiositats, i com no podia ser menys, el correu electrònic que utilitzen milions de persones diàriament, també té les seves.

- El 1971, Ray Tomlinson, va enviar el primer correu electrònic en ple desenvolupament d’Arpanet. Ell també va ser el primer d’utilitzar el símbol “@” als correus electrònics amb la finalitat de separar la persona a la qual anava destinada del servidor al qual es trobava. Tomlinson va morir a principis d’aquest any a Nova York.

- El primer correu electrònic es va enviar entre màquines que estaven a la mateixa sala: dos ordinadors que estaven connectats a través d’Arpanet, a la companyia BNN. - No va haver-hi cap ordre de crear l’email, no hi havia un pla per desenvolupar-ho; a Tomlinson li va semblar una idea curiosa tractar d’enviar missatges entre dos ordinadors diferents. I així ho va fer.

- El primer missatge que es va enviar a través de l’email no tenia cap text rellevant en el cos del missatge. Hi posava “QWERTYIOP” o alguna cosa semblant, alguna cosa “fàcilment olvidable”, segons el propi Tomlison.

- El treball de Tomlison va ser reconegut al Saló de la Fama d’Internet el 2012 - El correu electrònic era, fins el 2014, el servei més utilitzat

d’Internet, segons l’EGM. Des de 2014, però, el seu ús ha disminuït però segueix sent el segon servei més usat pels usuaris, només superat pels serveis de missatgeria instantània.

- El nexe d’unió dels comptes de correu electrònic, l’arrova, és una unitat tradicional de mesura de capacitat i de massa que està en desús des de finals del segle XIX, però que segueix utilitzantse entre agricultors i la seva equivalència exacta varia en funció de la zona.

- El 1978 va aparèixer per primera vegada l’spam: l’enviament massiu de correus no desitjats. El terme spam, tan utilitzat actualment per designar tot el contingut publicitari no sol·licitat que arriba al compte de correu, també té un origen curiós ja que no procedeix del món informàtic. Spam és un aliment enllaunat molt estès als Estats Units que consisteix en carn picada de porc amb espècies. El terme es va començar a aplicar a la informàtica a partir d’un sketch realitzat pels Monty Python, en el qual una cambrera oferia a una parella tots els plats amb spam, anul·lant el menjar per centrar l’atenció en el famós preparat.

- El 1982 es va dir, per primera vegada, “email” i s’hi va afegir la

primera emoticona.

- Des de l’espai ja s’han enviat correus, fonamentals per a la comunicació amb els astronautes.

El primer correu electrònic enviat des de l’espai va ser el 1991, des d’un ordinador portàtil d’Apple, i provant el servei Apple Link (una mena de programa semblat a l’actual Outlook). Es va fer des del transbordador espacial Atlantis i el contingut va ser: “Hola Terra!

Salutacions de la tripulació STS43. Aquest és el primer missatge Apple Link des de l’espai. Ho estem passant genial, m’encantaria que estiguéssiu aquí... A reveure, baby... Tornarem!”. L’última frase era un homenatge dels astronautes a la pel·lícula Terminator 2, que es va estrenar aquell any als Estats Units.

- El protagonista de la sèrie Els Simpson, Homer, va fer pública la seva adreça de correu, chunkylover53@aol.com, i van ser tants els e-mails rebuts que el 2003 van decidir anul·lar-la. Encara així un hacker va decidir contestar tots aquells que l’havien agregat a les seves llistes de contactes prometent accés a capítols nous, que mai va arribar a produir-se.

- El 1996 va aparèixer el servei gratuït de correu electrònic: Hotmail, de Microsoft (que va ser substituït per Outlook). Va

ser llançat el 4 de juliol d’aquell any, dia de la independència als EUA, simbolitzant la llibertat i la possibilitat d’accedir al compte des de qualsevol lloc. El límit d’emmagatzematge inicial era de només 2MB. Hotmail.com va ser fundada per Sabeer Bhatia i Jack Smith i va ser un dels primers serveis de correu electrònic basat en web. El seu nom (HoTMaiL), té el seu origen en el terme HTML, el llenguatge de codificació utilitzat per la World Wide Web. La popular plataforma Hotmail correu va ser adquirida per Microsoft el 1997 per uns 400 milions de dòlars, i poc després se li va canviar el nom per MSN Hotmail.

No obstant això, la companyia de correu electrònic que més usuaris té als Estats Units és Yahoo!

Mail: 106 milions d’usuaris únics (gairebé el 25 % de la població d’aquest país), més del doble que el següent de la llista (Hotmail, amb 47 milions) i gairebé el triple que el tercer (Gmail, amb 37 milions d’usuaris únics).

- Encara que sembli mentida, la contrasenya més utilitzada per accedir als comptes de correu a tot el món és “123456” van arribar a tenir-la, el 2009, més de 10.000 usuaris de Hotmail. Així que si algú la fa servir, que la vagi canviant, perquè serà la primera opció que algú provi per tenir accés de forma il·legal al nostre email.

- El codi Morse també és un dels elements que han hagut de sofrir modificacions amb el desenvolupament de l’era de les telecomunicacions. La tradicional @ va ser incorporada a l’alfabet el 2004, a partir d’una combinació en-

tre A i C. - El nom de l’arrova és molt diferent a cada país. Mentre que a Estats Units se l’anomena “at”, a Itàlia es diu “chiocciolina” (petit cargol), i a Holanda “apestaart” (cua de mico).

-Els professionals del màrqueting que afegeixen vídeos a les seves campanyes d’email experimenten un creixement en els seus ingressos del 40%.

- Cada dia s’envien 357.000 milions d’emails comercials.

- Els internautes empren 10 de cada 60 minuts llegint emails.

- El 37% dels publicistes digitals integren l’email amb estratègies de Social Media.

-L’educació i els centres comercials són els sectors més eficients en el terreny de l’email màrqueting.

- El 29% dels emails que arriben a la safata d’entrada de l’usuari són newsletters.

- En els dispositius mòbils els emails tenen una taxa d’obertura del 43%.

- El 39% dels emails comercials per a dispositius mòbils són oberts pel destinatari.

- El 21% dels destinataris d’emails marquen els correus electrònics com spam tot i sabent que no ho són.

Penedès Econòmic

Juliol 2016

29

LLIBRES

El llibre que mostra tot el potencial de les taules dinàmiques d’Excel

Aplicación práctica de las tablas dinámicas con Excel Luís Muñiz PROFIT 17,95€

Aquest llibre és molt útil per a totes aquelles persones que utilitzen Excel de forma habitual, serveix per gestionar i analitzar els diferents tipus de dades de tots els departaments i àrees de l’empresa d’una forma ràpida, segura i eficaç. Les taules dinàmiques ens proporcionen la informació en diferents formats i tenen una gran capacitat per

donar resposta a les diferents situacions o necessitats d’anàlisis de tot tipus de dades que posseeix una organització. Són una eina d’Excel molt potent ja que permeten analitzar, mostrar i tractar les dades de diferents formes: més resumits o més ampliats i des de diferents perspectives. Aquest llibre ajuda a entendre, crear i practicar

Consells tècnics i pràctics per treure partit a les xarxes socials

Cómo triunfar en las redes sociales Manuel Moreno Molina GESTIÓN 2000 17,95€ i e-book 9,99€

El 91% dels internautes espanyols està donat d’alta en almenys una xarxa social i set de cada 10 estan inscrits en, almenys, tres plataformes socials, però... amb quin objectiu?

En la majoria dels casos, l’usuari no sap treure-li el màxim profit als seus perfils.

Ningú s’ha parat a explicar-li

com podria fer més amics, com aconseguir que els continguts que comparteix interessin més als seus contactes, com trobar un nou treball utilitzant les xarxes socials o, fins i tot, què ha de fer per lligar més.

Cada usuari té una motivació diferent per obrir un perfil social. Amb el llibre Cómo triunfar en las redes sociales

Totes les claus per aconseguir finançament per a nous projectes

¿Tienes una startup?

Luis Martín Cabiedes GESTIÓN 2000 17,95€ i e-book 9,99€

Luis Martín Cabiedes assegura que en els últims quinze anys en els quals s’ha dedicat a la inversió, no ha après res. Diu que segurament és perquè no hi ha res que aprendre. Que la inversió està sotmesa a una incertesa irreductible. Aquesta és una manera subtil de dir el que per a l’autor és la simple veritat: que en els negocis

d’internet no tenim ni idea del que pot passar.

Però Cabiedes ha fet de la incertesa el seu hàbitat natural.

Un dia es va presentar en el seu despatx un noi que tenia una idea, però no tenia diners per posar-la en pràctica.

Cabiedes va decidir donarli els diners que necessitava per impulsar la seva start-up

amb elles, i comprovar així com nés de fàcil crear diferents tipus d’informes, indicadors i gràfics d’anàlisis interactives.

Una obra molt pràctica que es pot utilitzar en les versions d’Excel 2007-2010-2013 i conté les principals novetats i millores de la nova versió Excel 2016 relacionades amb les taules dinàmiques. Inclou una introducció a les diferents formes d’analitzar dades amb taules dinàmiques i la descripció dels menús d’Analitzar i Disseny; també com utilitzar les eines

de Reporting i Business Intelligence amb taules dinàmiques, que permeten crear quadres de comandament, indicadors i informes interactius mitjançant el format condicional, la segmentació i els exemples de gràfics. Finalment inclou casos pràctics aplicats a la gestió empresarial que permeten assumir un coneixement molt ampli d’aquesta eina. Si encara no ha descobert la potencialitat de les taules dinàmiques aquest llibre l’ajudarà a entendre, crear i practicar amb elles.

es pretén dotar a qualsevol internauta de les eines necessàries per treure més partit als seus perfils, ja sigui un usuari que s’inicia en la utilització de Facebook, Twitter, Instagram, LinkedIn o qualsevol altra plataforma, o tingui ja experiència i alguns coneixements bàsics sobre com utilitzar-los.

A Cómo triunfar en las redes sociales el lector aprendrà tant a configurar de manera bàsica el seu perfil en les principals

plataformes com a optimitzarlo per aconseguir l’objectiu que es proposi. Coneixerà de manera senzilla, didàctica i amb una llenguatge “de carrer” què suposa pertànyer a cada xarxa social, sent conscient de les clàusules d’ús que, possiblement, ha acceptat sense llegir-les en el moment de donar d’alta el perfil, i aprendrà a gestionar els seus perfils, sabent quina xarxa social és més convenient per a cada tipus d’usuari o objectiu.

a canvi d’una participació en la futura empresa. Va ser així, per casualitat, com es va fer inversor. I no se li va donar gens malament.

Avui està considerat un dels business angel de referència a Espanya o, més ben dit, un angel fund, encara que ell prefereix definir-se com un «puericultor d’empreses» que participa en la fase inicial de criança d’una companyia. En aquest llibre, l’autor desgrana els coneixements que ha

adquirit en diverses dècades d’experiència com a empresari i inversor: un tresor per a emprenedors que pot canviarte la vida.

Luis Martín Cabiedes és llicenciat en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, MBA per IESE i analista financer pel CFA Institute i des de l’any 2008 és professor a temps parcial a IESE, on fa classes d’Entrepreneurship i Entrepreneurial Finance.

30

Penedès Econòmic

Juliol 2016

història

VESPA CELEBRA EL SEU 70 ANIVERSARI AMB UNA EXPOSICIÓ MOLT ESPECIAL

S

etanta Anys jove és la més àmplia exposició amb la qual Vespa ha celebrat el seu setanta aniversari el passat mes de juny en la cinematogràfica localitat francesa de Saint Tropez. La cita s’ha fet coincidir amb els Vespa World Days 2016, que aquest any s’han desenvolupat en la Costa Blava.

FÓRMULA MOTO Els protagonistes de l’exposició Vespa-70 anys jove van ser les scooter que, creades durant la Segona Guerra Mundial, es van convertir en un símbol de llibertat i aventura al voltant de tothom. Un ambaixador d’Itàlia en les més diverses àrees de països de tot el món i sempre considerades autèntiques joies, divertides i amb ànim de descobrir els llocs als quals has anat.

L’exposició es va obrir pas a través de grans imatges i dotze vehicles que, en conjunt, expliquen la història de Vespa des del seu naixement fins al present. Els documents gràfics van mostrar una sèrie d’imatges antigues de l’època conservades en els Arxius

Històrics de Piaggio, com calendaris, cartells i anuncis famosos de Vespa.

Una altra col·lecció d’imatges afegeix encara més un enfocament emocional i temporal, perquè representa l’evolució de Vespa des d’un punt de vista tecnològic i de fabricació.

Al centre de tot això, les reminiscències de viatges èpics en els quals Vespa sempre ha estat protagonista intrèpid d’un immens nombre d’aventures, així com les històries de molts exploradors que han abordat veritables compromisos en les rutes més increïbles; viatges que tendeixen ara a formar part de l’imaginari col·lectiu.

Per tots aquells que han viatjat pel món sobre una Vespa a la recerca d’aventures, existia una secció de l’exposició dedicada que va incloure els seus vehicles, amb imatges i vídeos d’aquests grans viatges del passat, a més d’altres històries d’empreses més actuals que també han perseguit l’emoció de descobrir el món a sobre d’una Vespa en l’actualitat.

Piaggio va obtenir la prime-

ra patent Vespa el 23 d’abril de 1946. En els seus setanta anys d’història, i amb més de 18 milions d’unitats rodant pels cinc continents -només en l’última dècada s’han venut i estan rodant per les carreteres de tot el món un milió i mig d’unitats-, Vespa ha omplert les rutes del planeta, unint gent de les més diferents cultures en una mateixa passió.

Vespa s’ha convertit en la primera marca veritablement global en mobilitat, unint generacions, gràcies a la seva interacció en els diferents entorns socials pels quals s’ha mogut, generant diferents fenòmens culturals propis de cadascun d’aquests entorns en els quals s’ha integrat. S’ha convertit en protagonista i tret distintiu, arrossegant el seu concepte en moviments tan dispars com la moda, la música o la joventut, a més d’acompanyar alguns països i continents en el seu creixement demogràfic que s’ha accelerat en les fases de benestar econòmic.

Avui dia és el més famós i benvolgut vehicle de dues rodes del món, un símbol d’estil, disseny

i tecnologia que sempre està a l’avantguarda i, gràcies a una gamma completa que ha combinat hàbilment la tradició i la modernitat, està experimentant un dels punts àlgids de la seva història.

En aquesta dècada Vespa ha triplicat la producció: el 2004 es van produir un total de 58.000 Vespas, es van aconseguir les 100.000 unitats el 2006, arribant a 170.000 Vespas venudes a tot el món el 2015.

Els dotze models de Vespa que han fet història durant aquests 70 anys - 1946, Vespa 98 - La primera Vespa.

- 1951, Vespa 125 - La Vespa de Gregory Peck i Audrey Hepburn a “Vacaciones en Roma”.

- 1955, GS - Catalogada com la Scooter més bella de tots els temps.

- 1958, VNA1T - “La dolce vita” Vespa.

- 1963, Vespa 50 - La primera motorització per a generacions de gent molt jove.

- 1968, 180 Rally - Una llegenda nascuda per viatjar.

- 1980, PX (Italian Unity) - Una exclusiva sèrie per celebrar-ho.

- 1996, ET 4 150 realització Ferrari - Usada per l’equip Ferrari.

- 2006, GT 60 250 - Sèrie especial i exclusiva.

- 2014, Sprint 150 - El retorn de la més jove llegenda.

- 2015, 946 Emporio Armani - Una icona de l’elegància italiana.

- 2016, GTS Settantesimo - L’última creació, realitzada per celebrar els setanta anys de Vespa.

Penedès Econòmic

Juliol 2016

31

VIATGES

Eslovènia, el sol dels Alps Si haguéssim de descriure amb una sola paraula aquest país, l’adjectiu seria “verd”, més de la meitat del territori està ple de boscos, cascades i parcs naturals protegits redacció

Eslovènia és l’únic país d’Europa en el qual s’uneixen els Alps, el Mediterrani, la plana de Panònia i el paisatge càrstic. La diversitat del paisatge no deixarà de sorprendre’t. Mentre observes el mar davant teu, la teva mirada podrà també veure les altes muntanyes que s’estenen darrere. Mentre vas pujant per un paisatge cobert de bosc, podràs observar les verdes planes que s’estenen sota i des de les prades alpines podràs albirar les goles dels rius. La unió de contrastos i diferències és una de les singularitats eslovenes.

A Eslovènia encara pots passejar per les selves o observar com creixen els gotims de la vinya més antiga del món. Pots escoltar històries sobre els óssos i menjar fruits del bosc que tu mateix has recollit en el teu breu passeig per la naturalesa. Aquí podràs descobrir els secrets de la superfície terrestre i els que s’amaguen sota. Aquí seràs part

ESLOVÈNIA Capital: Ljubljana Idioma: Eslovè Població: 2.1046.120 habitants Superfície: 20.273 km2 Moneda: Euro (EUR) Clima: És mediterrani a la costa, alpí a les muntanyes, i continental amb estius suaus i hiverns freds als altiplans i a les valls de l’est del país.

Economia: Amb la renda per càpita més alta de l’Europa Central, el país té una situació estratègica entre els Balcans i l’Europa Occidental.

de la naturalesa!

Eslovènia és un país cobert de nombroses superfícies verdes i ofereix moltes possibilitats per a unes vacances actives. La qualitat de l’oferta d’allotjaments és la garantia per a una estada confortable. Aquest país és una bona elecció tant per a unes agradables vacances d’estiu o d’hivern com per visitar-la un cap de setmana.

Eslovènia és famosa també per les seves delícies culinàries. Gaudeix d’una àmplia oferta dels excel·lents vins eslovens de les reconegudes zones vitícoles.

La majoria dels habitants viu a les ciutats, encara que les zones rurals també estan bastant

poblades. No obstant això, el percentatge de la gent que es dedica a l’agricultura és baix ja que la majoria treballa en el sector de serveis o en la indústria.

La nació eslovena té fama de ser molt treballadora i diligent, la qual cosa és una de les raons per les quals Eslovènia és el país més desenvolupat entre els nous membres de la UE. Els eslovens volen constantment demostrar la seva vàlua i avançar, i molts d’ells han aconseguit importants èxits a nivell mundial amb el seu treball i audàcia. Un bon exemple d’això són els esportistes que practiquen esports extrems.

Els eslovens també són molt

receptius per a l’aprenentatge de llengües estrangeres i no tindràs dificultats a comunicar-te amb ells. Ja els alumnes de l’escola primària parlen idiomes estrangers. La majoria dels habitants d’Eslovènia parla bé sobretot l’anglès i bastants comprenen també l’alemany. Un gran percentatge de la població es comunica fàcilment en els idiomes de les repúbliques de l’antiga Iugoslàvia i a la zona al costat de la frontera amb Itàlia molts parlen italià amb fluïdesa.

Els hospitalaris, amables i atents habitants locals contribuiran a fer la teva estada més agradable. Eslovènia es fa sentir!