Penedès Econòmic 59

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 59 - Octubre 2016

La construcció mostra indicis de recuperació amb l’increment d’habitatges iniciats pàg. 4

Les editorials busquen singularitzar les seves propostes davant d’un sector més digital pàg. 6

El Garraf estableix els punts de treball per ser zona turística de primera línia pàg. 8

Entrevista a Paolo Miceli

Director general de Finca La Gramanosa pàg. 16-17

Generar més negoci a Vilanova: el repte de la Fira de Novembre pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

L’ANÀLISI

La Fira de Novembre estrena espai gastronòmic i fira de col·leccionisme El certamen vilanoví té un impacte econòmic total de 5,3 milions d’euros, dels quals més d’un milió repercuteix directament en l’economia local en un sol any s’ha incrementat en un 80,46%. Segons dades de l’empresa pública PIVSAM, dos de cada cinc visitants són de fora del Garraf. Les gràfiques mostren que l’any 2015 es va produir una davallada del 31% respecte l’any anterior en el nombre de visitants del Garraf (van passar del 83% al 57%), mentre que els de l’Alt Penedès van incrementar-se un 10% (van passar del 3 al 13%) i els del Baix Penedès un 6% (del 3 al 9%). La resta provenen del

Olga Aibar Un espai enogastronòmic a la Geltrú i la celebració de la I Fira del Col·leccionisme al Museu del Ferrocarril són les dues grans novetats de la Fira de Novembre que se celebrarà a Vilanova i la Geltrú del divendres 11 al diumenge 13.

En total, hi haurà 184 expositors a la fira, que ocuparan 204 estands. El Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget, serà

El conseller d’empresa i coneixement, Jordi Baiget, inaugurarà enguany la fira l’encarregat d’inaugurar-la.

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, afirmava durant la presentació que les noves propostes “demostren que la Fira de Novembre és un certamen que evoluciona constantment”. L’Espai enogastronòmic estarà a la plaça de l’Assumpció i el jardinet annex de la Geltrú, i obrirà dissabte i diumenge, d’11 a 21h. Tindrà 15 carpes, 11 de vi i 4 de menjar, i es pro-

y Estudi impacte econòmic total de la Fira de Novembre

gramaran actuacions musicals de petit format. També hi haurà tastos i showcookings al pati del Castell. Aquesta acció suposa la primera col·laboració conjunta entre el Gremi d’Hostaleria de Vilanova i la Geltrú, Menja’t Vilanova.,Temps de Vi i NODE Garraf. Carles Carbonell, coorganitzador de Temps de Vi, explicava que l’espai vol dinamitzar el barri durant el certamen: “no volem fer la competència als establiments de la zona. Tancarem a les hores de dinar i de sopar perquè són altres els qui han de fer la proposta gastronòmica”.

Pel que fa a la I Fira del Col· leccionisme de Catalunya, que se celebrarà el 12 de novembre al Museu del Ferrocarril, està organitzada per l’Estació Nàutica i es farà al Museu del Ferrocarril.

La proposta aglutinarà comerços

professionals, intercanvi i venda de tot tipus de productes: miniatures, modelisme i altres objectes de col·lecció. Ariadna Llorens, regidora d’Innovació i Tic de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, explicava que la fira neix “amb un 100% d’ocupació perquè les 110 taules previstes han estat ràpidament contractades per expositors que no s’han volgut perdre aquesta proposta tan original que se celebrarà durant tot el dissabte de la fira”.

Una altra de les novetats d’enguany és la recuperació dels voltants del Mercat del Centre per a celebrar el 25è aniversari de la Trobada de Puntaires, que torna al punt geogràfic de la ciutat que la va veure néixer. Aquest esdeveniment anirà acompanyat, el mateix diumenge matí, per la Trobada de Cotxes Clàssics a la

plaça del Mercat i una ballada de sardanes. S’espera que la trobada superi les 500 puntaires.

L’espina dorsal de la Fira continuarà sent la rambla Principal i la rambla de la Pau. La plaça de la Vila, un altre dels espais tradicionals, enguany estarà compartida per Viu Comerç i pel II Saló del Carnaval. El Parc de Baix-aMar seguirà tenint protagonisme amb zones dedicades a la nàutica, l’artesania, els tallers, l’escenari gran, i l’espai equí de l’Associació dels Tres Tombs.

MÉS VISITANTS La fira incrementa any a any el nombre de visitants. A partir de les dades obtingudes dels wifi dels mòbils es calcula que l’any 2014 la fira va tenir 133.406 visitants durant els tres dies. L’any passat van ser 240.740, per tant,

y Compres dins la fira: Motiu

y Compres dins la fira: Despesa

p Font: PIVSAM

p Font: PIVSAM

L’impacte econòmic de la fira és de 5.366.908€ Aquest impacte dividit per la inversió necessària per realitzar la fira dóna un factor multiplicador de:

67,76€ La repercussió d’aquest impacte en l’economia local es valora en un 34%. És a dir:

1.036.750€ p Font: PIVSAM

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

3

L’ANÀLISI Baix Llobregat (10%), de l’Anoia (9%), del Barcelonès (1%) i d’altres indrets.

y Mitjans de transport

La Fira del Col·leccionisme tindrà més de 100 estands

COM ARRIBEN A LA FIRA? Pel que fa als mitjans de transport, un 43% dels visitants arriben a la ciutat en cotxe, un 32% a peu, 7% en transport públic urbà, un 4% en bus interurbà, un 3% en tren i un 3% en bici.

QUÈ COMPREN? Els principals incentius dels visitants a la fira estan relacionats amb dos aspectes clau i es relacionen amb dues zones concretes del certamen: la del comerç local i la zona gastronòmica. El primer àmbit és el que ha tingut un creixement més espectacular, d’un 271%, en passar del 7% al 19% del 2014 al 2015. Pel que fa al segon, es va produir l’efecte contrari: va caure un 74% en un any, passsant del 42% al 31%.

L’IMPACTE ECONÒMIC DE LA FIRA S’INCREMENTA Segons dades de l’empresa PIVSAM, corresponents a l’any 2015 la Fira de Novembre té un impacte econòmic total de 5,3 milions d’euros. Aquesta xifra sorgeix de l’impacte econòmic d’efecte directe, és a dir el del cost de la pròpia organització de la fira, quantificat en 703.819 eu-

p Font: PIVSAM

ros, sumat a l’impacte econòmic d’efecte vinculant, que correspon a les operacions que es realitzen en el marc de la fira, multiplicat per l’efecte induït, un factor que es calcula estadísticament, el valor de la repercussió de la Fira.

Aquest factor és de 1,43.

De les enquestes realitzades als visitants, l’empresa ha estimat que el promig de despesa per persona de 26,77 euros (el 2014 era de 23,7) i de la infor-

mació de les dades obtingudes a través del comptatge de wifis, s’estima en 113.906 els visitants incrementals. L’efecte vinculat es calcula, doncs, en 3.049.264 euros. Aquest impacte dividit per la inversió necessària per realitzar la fira, dóna un factor multiplicador de 67,76 euros.

La repercussió d’aquest impacte en l’economia local està valorada en un 34%, que serien 1.036.750 euros.

La primera Fira del Col· leccionisme de Cataluya se celebrarà al Museu del Ferrocarril el dissabte 12 de novembre. Acollirà 110 estands de tot tipus de productes relacionats amb aquesta temàtica: plaques de cava, sobres de sucre, punts de llibre, didals, trens, postals,

calendaris, còmics, taps corona, Playmobil, goigs, brocanters, miniatures, modelisme i altres objectes de col·lecció.

La regidora d’Innovació de l’Ajuntament vilanoví, apuntava que “la proposta ha estat molt ben rebuda, perquè neix amb un 100% d’ocupació”.

El segon Saló del Carnaval guanyarà en centralitat

y Procedència visitants

La plaça de la Vila acollirà l’espai expositiu del II Saló del Carnaval. La gran novetat de l’any passat guanya així en centralitat, ja que l’any passat s’ubicava a la rambla Principal.

Al Foment Vilanoví es duran a terme el dissabte 11 de novembre les presentacions dels carnavals convidats, que enguany són Laza (Galícia), Solsona i Sitges, i una taula rodona, a més de la

presentació del Carnaval 2017 de Vilanova i la Geltrú a càrrec de la FAC. Segons el director del saló, Bienve Moya, “podem aprendre molt de tots tres carnavals”.

La part comercial ha crescut una mica respecte a l’any passat. Destaca la presència d’uns constructors de màscares de Navata i de l’Ingenio de Papel, que portarà el seu material.

4

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

ACTUALITAT

El primer semestre de 2016, al Baix Penedès s’han triplicat els habitatges iniciats de 2015 El sector constructor s’estabilitza a la baixa a l’Alt Penedès, mentre que al Garraf no acaba d’arrencar malgrat els bons resultats registrats l’any passat Lídia Oñate Encara és molt d’hora per afirmar que la construcció ha trobat el camí per recuperar els nivells previs a l’esclat de la bombolla immobiliària, però en algunes comarques com la del Baix Penedès s’han començat a detectar alguns símptomes. Durant el primer semestre de 2016 es van registrar 96 habitatges iniciats, el triple que en tot el 2015, quan només se’n van iniciar 28, la xifra més baixa fins llavors, segons Actíva Prospect, a partir de les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Des que va començar la crisi havia baixat any rere any, deixant molt enrere el pic més alt assolit el 2007, que es va situar en 2.218 habitatges (-98,74%). A diferència del Baix Penedès, on s’han començat a notar millores significatives aquest 2016, a l’Alt Penedès el sector s’ha redreçat novament després d’un 2013 molt negatiu, en el qual els habitatges iniciats van descendir dels 83 als 28. L’any següent es va recuperar lleugerament fins els 39 i el 2015 s’ha mantingut vora aquesta

línia (45). Tanmateix, encara es desconeixen les dades d’enguany per poder afirmar una recuperació ferma de la construcció. La inestabilitat també ha acabat caracteritzant el sector al Garraf, on hi ha hagut creixements i davallades per igual al llarg dels darrers nou anys. A diferència de l’interior penedesenc, la costa garrafenca té una tradició més constructora, fet que va afectar de forma més acusada el sector immobiliari a nivell comarcal.

el 2007 i 2013 es van registrar els pics trimestrals més alts i més baixos, respectivament al penedèsgarraf Durant aquests anys han estat habituals les grans oscil·lacions en el nombre d’habitatges iniciats, tant per trimestres com per anys transcorreguts. Tot i que el 2015 al Garraf s’experimentés l’increment d’habitatges iniciats més gran d’ençà de la crisi, encara és prematur afirmar que s’ha consolidat la recuperació

del sector tenint en compte les dades registrades del que portem de 2016, on no acaba de confirmar-se la tendència ascendent. El primer semestre les xifres estan sent menors que les de 2015, tant el primer com el segon trimestre, on s’ha registrat un total de 56 i l’any anterior, 95. Tanmateix caldrà esperar a que finalitzi l’any per saber si es capgirarà la situació.

De 1.011 a 0 habitatges iniciats, el daltabaix del sector al Garraf La trajectòria que ha viscut el sector constructor al Garraf ha estat d’allò més variable. Tant, que va passar de tenir el pic trimestral més alt en 1.011 habitatges iniciats durant el primer trimestre de 2007 a no registrar cap durant tot el tercer trimestre de 2013. En el cas de l’Alt Penedès, el pic més baix també es va produir el 2013, però durant el quart trimestre, en el qual només es va registrar un habitatge iniciat. El mateix any, però el primer trimestre, les dades també havien estat molt baixes, amb només dos habitatges iniciats.

Per contra, el pic més alt va produir-se el segon trimestre de 2007 amb l’inici de 849 habitatges.

y Habitatges iniciats al Penedès-Garraf. 2007-2016

*Sense dades p Font: Actíva Prospect, a partir de les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat

Al Baix Penedès les xifres han anat reduint-se, però fins a dia d’avui no han estat tan baixes com en les altres dues comarques de l’àmbit penedesenc.

La major davallada es va registrar el quart trimestre de 2013, l’any de gran recessió al territori, quan es van iniciar tres habitatges.

Aquesta xifra dista molt del

pic més alt assolit també el 2007, en concret el primer trimestre, quan a la comarca baixpenedesenca es van comptabilitzar 849 habitatges iniciats.

El Barcelona Meeting Point, tot un èxit pel 20è aniversari Més de 33.000 visitants van passar pel saló immobiliari Barcelona Meeting Point (BMP) del 19 al 23 d’octubre, que després d’anys de crisi va mostrar una àmplia i variada oferta d’habitatges, tant de compra com de lloguer. El director del saló, Jordi Cornet, destacava l’alta assistència de professionals, que enguany van superar els 10.000. “Hem comprovat que s’ha produït un gran augment de l’activitat comercial respecte les últimes edicions”, comentava Cornet, que es mostrava satisfet de la bona res-

posta de les empreses participants a la 20a edició. En total, s’hi van reunir 312 procedents de 15 països en 22.000 m2 de superfície, al palau 8 del recinte Montjuïc de Fira de Barcelona. La direcció del saló considera que part d’aquest èxit respon al bon moment que viu el sector immobiliari a Espanya, que actualment és el novè país mundial i el tercer europeu en inversió estrangera.

Entre les novetats d’enguany, el BMP va acollir el clúster de reformes, amb empreses especialitzades en la rehabilitació, i xer-

rades immobiliàries gratuïtes adreçades al públic general per difondre els aspectes clau a tenir en compte abans de fer una compra o venda. Entre elles es trobaven les oferides per professionals d’algunes entitats financeres com Banc Sabadell, a través de la seva companyia immobiliària Solvia. Des de 2011 ha gestionat més de 3.600 habitatges i al saló va presentar algunes de les noves promocions d’obra nova que posarà en marxa en diferents municipis de Catalunya.

Octubre - 2016

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

ACTUALITAT

Les editorials petites batallen per fer-se un espai enmig d’un món més digital En un mercat a l’espera que es consolidi l’ebook, les editorials ajusten les tirades dels llibres i potencien al màxim la promoció de cada títol editat Lídia Oñate Cada editorial busca establir una línia molt marcada per tal de diferenciar-se de la resta i competir en un mercat que segueix al peu de la lletra la dita que “el peix gran es menja el petit”. El dia a dia de les editorials petites és una lluita constant amb molts fronts oberts. No només es tracta d’encertar el llibre editat perquè convenci crítica i públic, sinó aconseguir un espai on fer-lo visible i arribar a una xifra de vendes que permeti obtenir negoci, tant per l’autor i l’editor com per la resta d’actors que hi intervenen: des del dissenyador fins al llibreter, passant pel distribuïdor. Ramon Nadal, director de l’editorial vilafranquina Edicions i propostes culturals Andana, defensa que “si les editorials petites tenen cabuda dins del mercat és, entre altres motius, perquè les grans no arriben a molts llocs i deixen una oferta orfe”. En el seu cas, cerquen obres que “tinguin la qualitat suficient per ser editades, que aportin alguna cosa nova i vegem oportunitats de negoci”. Gran part del seu catàleg és d’obra general i també d’àmbit penedesenc, ja que s’han especialitzat en obres de parla catalana que tenen un component molt vinculat al territori, però “alhora tenen capacitat d’obrir-se més enllà”.

A Avinyonet del Penedès es va establir fa 12 anys l’editorial Candaya, que s’ha especialitzat en l’edició d’obres d’autors llatinoamericans que encara no han arribat al nostre país. “El repte és fer de pont entre la literatura espanyola i la hispanoamericana, que viu una etapa de creixement i encara és molt desconeguda aquí”, comenta Olga Martínez, codirectora de l’editorial Candaya, jun-

tament amb Paco Robles. Ambdós són professors i amants de la cultura d’Amèrica Llatina, on viatgen sovint per copsar les noves tendències i conèixer autors que els captivin. Tanmateix, Martínez reconeix que l’allau d’obres que els arriben els fa difícil la selecció: “és una bogeria perquè cada dia rebem un parell d’obres i pràcticament no tenim temps suficient per llegir-nos-els tots”. En el seu cas, editen entre vuit i onze llibres a l’any, ja que el seu objectiu és “mimar-los i dedicar-los la màxima difusió possible amb presentacions arreu del país”.

“HI HA COSES QUE EL MÓN DIGITAL HA SUBSTITUÏT, PERÒ ENCARA HI HA MOLTES MÉS QUE ROMANDRAN igual” Darrerament, el món del llibre ha hagut de compartir espai amb la versió online, que al nostre país encara té molt camp per recórrer.

“Els principals gèneres de l’ebook són la novel·la i el llibre de consulta, per la qual cosa no ens afecta gaire”, comenta Nadal. Tanmateix, creu que “la versió online no té perquè menjar l’altra, sinó que poden conviure. Al capdavall, el llibre no és com la música perquè és autosuficient i no requereix cap aparell per ser llegir.

Hi ha coses que el món digital ha substituït com les enciclopèdies, però encara hi ha moltes més que romandran igual”.

Les tirades: més ajustades per evitar el malbaratament precrisi Moltes editorials han hagut de reduir les tirades d’exemplars de les seves edicions i ajustar les previsions de vendes el màxim possible. Abans de la crisi les editorials, en especial les grans, destinaven bona part del seu estoc restant a la brossa, evidenciant un malbaratament que es va convertir en insostenible. A les editorials petites, que mesuren més els càlculs, també s’han reduït les tirades d’exemplars. “Ara hem d’estar més alerta amb els costos i procurem publicar obres més econòmiques, a més d’ajustar les tirades”, explica Ramon Nadal. A Andana, la tirada habitual es troba entre 600 i 1.200 exemplars amb una previsió de vida del llibre d’uns 4 o 5 anys. Des que va començar la seva trajectòria a Andana el 2004, ha editat més de 200 títols, amb una mitjana d’uns 10-15 llibres a l’any. On també s’han vist forçats a reduir la tirada d’exemplars és a l’editorial Candaya. Si bé anys enrere feien 3.000 en les edicions de narrativa i uns 1.200 en poesia, actualment aquestes xifres han baixat fins els 1.200-1.500 i uns 700, respectivament. “L’empobriment de la classe mitjana, que eren els principals consumidors de llibres, sumat a la pèrdua de lectors i la irrupció del llibre online han acabat per perjudicar el sector”, comenta Olga Martínez. Tot i això, confien poder tornar a assaborir l’èxit que els va arribar en la vessant de la literatura espanyola amb títols com Nocilla dream (Agustín Fernández Mallo, 2006), del qual se’n van fer 30.000 exemplars en set edicions.

“Són obres que copsen la complexitat dels temps moderns, però amb camins formals diferents que s’apropen més al públic actual”, afegeix Martínez.

El llibre infantil i juvenil deixa de ser un valor refugi per a les editorials Amb una caiguda de les vendes del gairebé 3% el llibre infantil i juvenil ha perdut la seva condició d’imbatible. Si bé durant els anys de crisi s’havia mantingut com un dels valors refugi de les editorials, que havien decidit apostar-hi per la bona acollida del públic lector, els darrers dos anys ha trencat la tendència. “Probablement ens trobem davant d’un fet puntual, que també pot donar-se per la forta competència entre editorials”, explica Ramon Nadal, director de l’editorial Andana, de Vilafranca del Penedès. Tanmateix, afegeix que “el llibre infantil no està en crisi”, sinó que cada vegada hi ha més diversitat de propostes adequades a tot tipus d’edats i això també acaba intensificant la competència entre les editorials, en especial, les que ja hi estan especialitzades. A l’editorial El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú, ja fa més de vint anys que la seva principal aposta és el llibre infantil i, en menor mesura, el juvenil. En el seu cas han aconseguit consolidar-se gràcies a iniciatives pioneres com els

11.348

59.920

1.698 EXEMPLARS

MILIONS D’EUROS

MILIONS D’EUROS

El 2015 es van publicar poc més d’un miler més de títols que durant l’any precedent (10.272). La xifra representa el 14% del total de l’edició a Espanya (80.000 llibres).

Catalunya és l’epicentre de l’edició a l’Estat, tant en català, com és lògic, com en castellà, ja que aquí s’hi editen 25.876 dels gairebé 60.000 llibres (43%) del conjunt espanyol.

La tirada mitjana de cada títol ha baixat respecte l’any anterior, el qual era de 1.776 exemplars. En castellà, aquesta xifra és de 3.307 exemplars per cada llibre nou.

Concretament, 230,31 són els milions que va facturar l’edició en català, 214,47 a Catalunya i 15,84 al País Valencià. L’augment és del 3,20%, però el 2008 n’eren 255,56.

La facturació de la venda de llibres a Catalunya inclou els títols publicats en totes les llengües. El català representa el 45% del total, el 25% si s’exclou el llibre de text.

EN CATALÀ

EN CASTELLÀ

230

contes adaptats a la llengua de signes. Primer van començar amb la versió en català sota el nom Ginjoler, però el darrer any l’han ampliat a la versió en castellà, que van presentar a la Feria del Libro de Madrid. Amb el nom de Carambuco Ediciones, l’editorial vilanovina busca créixer en el segment de llibres infantils en castellà. Una porta que es va obrir encara més fa unes setmanes quan van arribar a un acord amb RTVE per fer l’adaptació de contes per a televisió, a través del canal per a infants CLAN RTVE sota el nom de Signacuentos. Els seus llibres, a més, els acompanyen d’un DVD i codis QR. “Volem estar atents a les tecnologies que facilitin l’accessibilitat als llibres per obrir noves maneres de fer entrar la literatura infantil a les cases”, comenta Francesc Mestres, editor d’El Cep i la Nansa.

Entre els seus principals èxits de vendes es troba la col·lecció Figures de festa, de la qual s’han editat petites guies dels gegants, els dracs i figures singulars que formen part de l’univers festamajorenc.

471

2.257

MILIONS D’EUROS El total estatal de la facturació per la venda de llibres en qualsevol llengua s’enfila per sobre dels dos mil milions. Els 230m. del català estan per sobre del 10% del total.

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

7

ACTUALITAT

Banc Sabadell va guanyar fins el La banca s’uneix per llançar al mercat Bizum setembre 646,9 ME, un 11,6% més redacció

Aquest mes s’ha posat en funcionament Bizum, la nova solució de pagaments per mòbil impulsada per tota la banca espanyola. Els clients de 16 entitats financeres com CaixaBank i Banc Sabadell ja poden donar-se d’alta al seu banc o informar-se a través del web www.bizum.es. Progressivament s’aniran incorporant la resta de les entitats bancàries associades. Es preveu que més de deu milions de persones puguin utilitzar la nova solució

tecnològica, que són aquelles que utilitzen una aplicació mòbil bancària amb una freqüència mínima mensual a Espanya.

A cinc anys vista, es calcula que amb Bizum es realitzin entorn mil milions d’operacions amb un volum d’uns 30.000 milions d’euros, fet que suposarà el 7% dels moviments electrònics bancaris.

Els propers mesos s’incorporaran la resta de funcionalitats de pagament com són les de comerç electrònic i físic.

El grup Banc Sabadell va acabar els nou primers mesos de 2016 amb un benefici net atribuït de 646,9 milions d’euros, un 11,6% més que el mateix període de 2015. El marge d’interessos manté la seva fortalesa i millora fins a setembre un 29,0%, fins als 2.890,9 milions d’euros.

El tercer trimestre de 2016 s’ha caracteritzat per l’estabilitat dels resultats i, concretament, per la solidesa dels resultats abans d’impostos, que milloren un 41,5%, fins als 320,1 milions d’euros entre juliol i setembre, gràcies a la fortalesa del marge d’interessos. A més, el cost dels dipòsits a termini i del finançament majorista es continua reduint.

L’estratègia de venda accelerada d’actius es continua executant amb èxit, com ho demostra la reducció de 634,4 milions d’euros

en actius problemàtics durant el tercer trimestre, incloent-hi una reducció de 157,7 milions d’euros en actius adjudicats, cosa que implica una reducció trimestral rècord. En tancar setembre, el saldo de dubtosos se situava en 10.158 milions d’euros i el volum d’actius problemàtics s’havia reduït fins als 19.265,1 milions d’euros. El conjunt d’actius problemàtics havia disminuït en

6.763 milions d’euros des de 2014, 3.084,7 milions els darrers dotze mesos.

La ràtio de morositat del grup ha continuat baixant i va tancar setembre en el 6,60%, cosa que comporta que s’havia reduït a la meitat en menys de tres anys, ja que el desembre de 2013 era del 13,6%. La cobertura de dubtosos es va situar en el 52,9% en tancar els nou primers mesos de 2016.

8

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

ACTUALITAT

Desestacionalitzar el turisme i allargar l’estada, els reptes del sector per al 2017 El ram turístic es reuneix per conèixer els actius del Garraf i el Penedès i les tendències a seguir per incrementar els turistes i la seva despesa Lídia Oñate La temporada d’estiu d’enguany ha estat la millor dels darrers set anys a la Costa de Barcelona. El turisme va deixar a les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, 728,7 i 25 milions d’euros, respectivament, al llarg de 2015 i a l’espera de tancar el 2016, els Serveis de Turisme de la Generalitat preveuen que les xifres se superin amb escreix. Actualment, el sector turístic ja representa més del 14% del Producte Interior Brut (PIB) al Garraf i més del 6% a l’Alt Penedès. Per aquest motiu, cada cop són més les empreses, juntament amb l’Administració, que potencien els seus atractius per captar el màxim de turistes

possible. El passat 18 d’octubre es va presentar a la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, l’informe Dades i actius turístics al Garraf i el Penedès. Costa de Barcelona, davant de moltes personalitats i representats de gremis i associacions que van assistir al primer acte sectorial d’aquestes característiques que tenia lloc a la capital garrafenca. Durant la presentació de l’estudi, Francesc Vila, gerent del servei de Turisme de la Diputació de Barcelona, va apuntar dos problemes que s’han detectat en la demanda i que preocupen al sector. Un d’ells és l’estada mitjana, que s’ha escurçat a causa de l’augment de molts més turistes que pernoctacions. Per solucionar-ho, l’informe proposa desestacionalitzar el turisme, ara

y Perfil més comú

molt concentrat entre maig i setembre, i orientar-lo en períodes de poca afluència turística. El segon problema rau en la despesa en el territori, que ha disminuït un 3% al Garraf. Més enllà de l’hotel i el transport, el turista ha reduït les seves despeses, un fet que caldrà capgirar “cercant i especialitzant-se en mercats clau amb més capacitat de despesa com el rus”, comentava Vila. En aquest aspecte afegia que mercats com l’anglès, que ja és el segon més important a nivell internacional a la Costa de Barcelona, han crescut en gran part a causa de les tensions en països com Turquia i el nord d’Àfrica. “Bona part d’aquest turisme el tenim de forma prestada i serà difícil fidelitzar-lo perquè mira molt els preus. Per això caldrà ser

molt competitius en serveis i que percebi que li donem més del que paga”, afirmava. Per la seva banda, el director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, va remarcar l’increment de l’11% de la despesa del turista per dia entre 2012 i 2016, malgrat que la despesa en global hagi disminuït un 2%. Segons Bono, “gasten més per dia, però vénen per menys temps, però del que no hi ha dubte és que el futur és el turisme”.

A la jornada també va tenir lloc una taula rodona sobre l’actualitat del sector turístic amb la participació de Jaume Martí, president del Gremi d’Hostaleria de Vilanova, Joan Anton Matas, president del Gremi d’Hostaleria de Sitges, i Carlos Díaz, president de l’Estació Nàutica de Vilanova.

de turistes al territori

Alt Penedès

Garraf

Quina edat tenen?

35-44 anys (28,6%) i 45-54 anys (27,1%)

35-44 anys (27,9%) i 45-54 anys (27,5%)

Amb qui viatgen?

Parella (29,1%), Sol (25,2%)

Parella (46,1%), Sol (14,8%)

Espanya (60,2%), Resta d’Europa (36,0%)

Espanya (37,9%), Resta d’Europa (54,6%)

Oci (47,6%), Professió (27,6%)

Oci (79,7%), Visites a amics i/o familiars (9,4%)

Com arriben?

Vehicle propi (81,7%), Avió (11,5%)

Avió (45,3%), Vehicle propi (44,0%)

On s’allotgen?

Hotel i similars (64,1%), Turisme Rural (32,2%)

Hotel i similars (70%), Casa particular (8,5%)

Quant gasten?

Total per persona: 68,1€ Total per persona i nit: 27,7€

Total per persona: 211,4€ Total per persona i nit: 45,4€

D’on vénen?

Què els motiva?

(Sense transport, allotjament i paquet turístic)

PIB Turístic a la província de Barcelona (%) 1. Baix Llobregat

8,9

2. Vallès Occidental

6,7 12,5

3. Maresme

6,2

4. Vallès Oriental 5. Garraf

14,7

6. Bages

7,2

7. Osona

6,4

8. Alt Penedès

6,1

9. Anoia

7,2

10. Berguedà

8,8

Barcelonès

11,1

Recaptació a la província de Barcelona (milions d’€) 1. Maresme

2.242,6

2. Baix Llobregat

1.194,6

3. Garraf

728,7

4. Vallès Occidental

571,6

5. Vallès Oriental

299,7

6. Bages

123,0

7. Osona

101,1

8. Berguedà

79,8

9. Alt Penedès

25,0

10. Anoia

24,5

Barcelonès

23.032,0

p Font: Generalitat de Catalunya

y Procedència dels turistes a l’Alt Penedès

p Font: Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona

y Procedència dels turistes al Garraf

Octubre - 2016

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

ACTUALITAT

La cadena BEEP torna a tenir presència a la capital penedesenca

Un grup àrab compra el 51% d’Agromillora

Olga Aibar BEEP, la cadena de franquícies d’informàtica del grup Ticnova, va obrir l’11 d’octubre un nou punt de venda a Vilafranca del Penedès. En concret, ara s’ubica al carrer Balcó de les Clotes, 37, cantonada amb el carrer Sant Pau, comptant així ja amb una trentena de botigues a la província de Barcelona.

L’empresa Espai Data Serveis Informàtics SL, amb una llarga trajectòria en serveis informàtics dedicats en exclusiva a les empreses, ha obert aquest nou centre com a una nova línia de negoci per arribar a un ventall de clients més ampli.

La nova botiga d’informàtica BEEP també disposa d’un espai, al mateix punt de venda, de La Fábrica del Cartucho, una altra

ensenya del grup Ticnova que va néixer a finals del 2014 com una cadena de botigues especialista en cartutxos de tinta i tòners.

Amb quasi una quarantena de botigues repartides per Espanya, una desena de les quals a Catalunya, a La Fábrica del Cartucho l’usuari trobarà tot el que necessita per estalviar en les seves impressions: cartutxos de tinta i

tòners compatibles i, com a servei destacat, l’innovador sistema de reomplert de cartutxos a l’instant, que permetrà estalviar als clients el 50% del preu.

A més, disposen de més de 3.000 referències en cartutxos de tinta i tòner originals, material d’oficina, impressores i un taller de reparació d’impressores de totes les marques i models.

L’empresa subiratenca Agromillora Catalana, dedicada al desenvolupament in vitro de plantes, té un nou accionista majoritari. El grup inversor àrab Investcorp, amb seu a Bahréin, s’ha fet amb el 51% del capital de la companyia mitjançant la compravenda d’accions al fons de capital risc Nazca.

L’oferta s’ha situat al voltant dels 200 milions d’euros.

El fons Nazca, que tenia fins ara el 49% de les accions de l’empresa, va entrar en l’accionariat d’Agromillora l’any 2013 a través d’una ampliació de capital de gairebé 15 milions d’euros. La resta de l’accionariat va quedar repartit entre les tres branques de la família Sumarroca. A l’Aràbia Saudita s’estan impulsant diverses activitats relacionades amb el sector de l’oliva.

Kreedit desembarca al Marroc, on ha obert Zeeman obrirà botiga a una nova oficina per atendre des de Rabat Vilafranca del Penedès redacció

La consultora catalana Kreedit, dedicada a la cerca de finançament per a empreses, ha obert una nova oficina a Rabat (el Marroc), per acompanyar les filials d’empreses espanyoles establertes al país africà en l’accés a finançament bancari. Des de la consultora han assenyalat que la seva arribada a la capital del Marroc es deu a la necessitat creixent que

tenen les companyies espanyoles que operen en aquest país d’accedir a finançament a través de les seves pròpies filials, en lloc que aquestes siguin finançades permanentment des de la seva matriu.

El director general de Kreedit, el vilafranquí Jordi Solé, està satisfet de l’arribada de l’empresa al país africà i ha assegurat que “l’accés al finançament de forma directa per part de les filials marroquines de les empreses espanyoles les lliurarà de recursos que podran

destinar a altres finalitats”. Actualment, Kreedit manté acords de col·laboració amb els tres principals bancs marroquins i mitja dotzena més de bancs àrabs que tenen presència al Marroc. Fundada el desembre de 2010, durant els primers anys d’activitat Kreedit ha tramitat un total de mil sol· licituds de finançament, que han beneficiat a més de 300 empreses, principalment del sector industrial, amb un volum de finançament superior als 60 milions d’euros.

La cadena de botigues de productes tèxtils Zeeman, una de les més grans i econòmiques d’Europa, obrirà properament a Vilafranca del Penedès. En concret, ho farà a l’avinguda de Tarragona, 105.

A Zeeman es pot trobar una àmplia gamma de roba bàsica, infantil i d’adults, interior, de dormir o de la llar, però també jocs, manualitats i productes de neteja.

La cadena, que va obrir l’holandès Jan Zeeman l’any 1967, compta actualment amb més de 1.230 botigues a tot el món i més de 70 milions de clients. A Catalunya les botigues Zeeman són presents a Barcelona (carrer Bruc, 11 i Concili de Trento, 123), l’Hospitalet de Llobregat (Carrer Anselm Clavé 10), Girona, Figueres (Carrer Sant Llàtzer 60), Granollers (Avinguda Sant Esteve 77) i Santa Coloma de Gramanet (Av. de la Generalitat 24-28).

amb una bona concurrència de visitants. Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Kenneth Martínez, es mostra satisfet pel desenvolupament de la

Fira i per la important afluència de visitants que va haver durant tot el cap de setmana, però ha expressat que encara falta aconseguir singularitzar-la.

redacció

La Fira de Santa Teresa manté l’èxit de públic en el segon any de transformació redacció

La Fira de Santa Teresa, del Vendrell va celebrar del 13 al 16 d’octubre una nova edició, que va generar una gran afluència de públic en els diferents espais firals.

Tant des de l’organització com els expositors han fet un balanç positiu d’aquest segon any de transformació de la fira, que enguany ha presentat novetats.

Aquest 2016 la Fira s’ha ampli-

at a nous àmbits per donar espai a la diversitat d’activitats econòmiques, com són l’agricultura ecològica, els productes km 0, la robòtica i els videojocs. També es va donar cabuda a les últimes tendències de consum amb la primera fira “Fet a mà” que, a part d’espais expositius, també va oferir tallers amb un gran èxit de participació. I es va mantenir l’espai de recreació històrica de la Fira d’Abans a la carretera del Dr. Robert, de la mateixa manera que

les parades d’artesania van tornar a ocupar el carrer Cafès.

A la Rambla, la mostra multisectorial va compartir espai, un any més, amb la zona gastronòmica i de tastos, la qual va tornar a tenir una bona acceptació per part dels visitants que, al vespre, van poder gaudir d’actuacions en directe. L’automoció, que continua mantenint la seva ubicació a l’aparcament del Pèlag, va ampliar el nombre d’expositors i de marques i també va comptar

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

11

ACTUALITAT

Mas Albornà posa en marxa una bugaderia amb el suport de la Fundació Pinnae Tres organitzacions del tercer sector creen sinèrgies per impulsar un projecte social de creació de llocs de treball estables per a persones amb discapacitat i transtorn mental Olga Aibar Mas Albornà va posar en marxa el mes passat el projecte “La Bugaderia”, gràcies a la participació de tres actors penedesencs del tercer sector. Es tracta de la Fundació Pinnae, qui ha donat el suport financer a la inversió de Mas Albornà, la Fundació Mas Albornà (promotora del projecte) i la Cooperativa Social del Penedès (sòcia promotora del projecte dedicada a crear llocs de treball a persones en risc d’exclusió).

Es tracta de la bugaderia més gran de l’Alt Penedès especialitzada en empreses, establiments rurals i hotels. Disposa d’unes renovades instal·lacions de 300 metres quadrats i d’una maquinària moderna i de gran capacitat (55

quilos). El lema que segueixen és: “Roba neta, compromís social”. I és que el projecte social de La Bugaderia implica la creació de llocs

Es tracta de la bugaderia més gran del Penedès especialitzaDa en empreses i hotels de treball estables a persones de la Fundació Mas Albornà, dedicada des de fa més 45 anys a la creació d’oportunitats a les persones amb discapacitat i transtorn mental) així com oferir-los formació en

l’ofici de bugaders. Fins ara, s’han generat cinc llocs de treball i s’ha donat formació i capacitació laboral als treballadors.

La particularitat d’aquest projecte rau en el treball col·laboratiu i en xarxa de diferents agents del territori, els quals s’han implicat en el projecte i han contribuït, cadascú des del seu vessant, a ferlo realitat. El de “La Bugaderia” és només un exemple de què a la comarca s’estan promovent iniciatives de responsabilitat social que fan que el territori esdevingui innovador en quant a les bones pràctiques en responsabilitat, treball en xarxa i accions col· laboratives.

La Fundació Pinnae hi ha aportat el finançament. Aquesta organització sense ànim de lucre treballa per donar cobertura a les necessitats de les persones (especialment les que es troben en risc d’exclusió social) així com contribuir a la dinamització econòmica a través del suport a projectes d’organitzacions del Tercer Sector, com és el cas d’aquest de Mas Albornà.

Tots els projectes tenen la garantia d’Avalis (organisme impulsat per la Generalitat per facilitar l’accés al finançament a pimes, autònoms i entitats sense ànim de lucre) amb l’objectiu d’apostar

i promoure projectes de solvència contrastada. Els tres eixos sobre els quals ha pivotat aquest pioner projecte són: xarxa, territori i feina ben feta, una prova més que

posa de manifest com el Penedès és un territori responsable i que aposta per les sinèrgies dels seus agents per a la promoció d’iniciatives i projectes.

conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, va repassar l’origen de les cambres de comerç i les va situar com a actors principals i necessaris per al desenvolupament econòmic i social del país.

Durant l’acte va intervenir el president de Saba Aparcamientos, Salvador Alemany, que cele-

bra el 50è aniversari i el director general de l’Empresa Sagalés, Ramon Sagalés, que celebra el 375è aniversari. Tots dos van coincidir a destacar la capacitat de les empreses catalanes per adaptar-se als nous temps i a les diferents realitats econòmiques que els va tocant viure.

Tres empreses de l’Alt Penedès, premiades per la Cambra redacció

Tres empreses de l’Alt Penedès van ser guardonades en el marc del Dia de la Cambra, que enguany arribava a la vintena edició. L’acte es va celebrar a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, que es va tornar a vestir de gala per homenatjar les empreses que aquest any fan un aniversari emblemàtic (50, 75, 100, 125, 150, 175 i 375 anys).

Les empreses premiades van ser Caves Ferret (Guardiola de FontRubí) pels seus 75 anys i Cavas Lavernoya (Sant Sadurní d’Ano-

ia) i l’Escola Montagut (Vilafranca del Penedès) pels seus 50 anys.

En total es va atorgar el guardó commemoratiu a 113 empreses de la demarcació de Barcelona en reconeixement al seu esforç i consolidació en el temps. En aquesta ocasió hi destaquen per la seva trajectòria l’empresa Sagalés (375); l’Hotel Sant Agustí i Cal Perico- Merceria Vidal, totes dues amb 175 anys; Rovira Hermanos i l’Hotel Suizo de 150 anys i amb 125, la Cistelleria Casa Canals i la Llar Bressol del nen Jesús.

El president de la Cambra, Miquel Valls, va destacar que “el teixit empresarial català està basat

en la tradició, però també en la innovació i les ganes de millorar, peces clau en les empreses que avui guardonem”. Valls va parlar del pes de les empreses familiars en l’economia catalana, tant pel que fa al volum de negoci com en la generació de llocs de treball.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va remarcar la bona evolució de l’economia catalana en els darrers trimestres i va apuntar a les empreses com les principals responsables, “són mèrit vostre les dades econòmiques que ens acompanyen els últims anys”, els va dir.

El vicepresident del govern i

12

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

ACTUALITAT

Vilafranca, tercer municipi català La FP Dual, a debat que se suma al turisme responsable amb Melcior Arcarons Lídia Oñate Amb l’auge del turisme com un dels sectors claus de l’economia del país, diversos municipis han volgut fer un pas endavant i apostar per un turisme responsable, que vetlli per la sostenibilitat i tingui en consideració tant el benestar dels propis turistes com dels ciutadans de l’entorn i el medi ambient. El passat 17 d’octubre l’Ajuntament de Vilafranca va signar la Carta de compromís per al Turisme Responsable, un text que es regeix pels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides. Anteriorment, només ho havien fet dos municipis catalans: Barcelona i Sitges.

Abans de finals d’any, s’elaborarà una diagnosi i un posterior pla d’acció amb objectius anuals, que seran avaluats per un auditor. Se-

gons l’alcalde Pere Regull, aquest pla “generarà més turisme, i per tant, activitat econòmica, però també incrementarà la qualitat de vida dels vilafranquins, que ens beneficiarem de les millores socials i mediambientals previstes”.

Vilafranca serà, a més, el primer municipi a aplicar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de la UNESCO que

s’adaptaran al sector del turisme per posar fi a la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i fer front al canvi climàtic.

Durant l’acte de signatura, el gerent de l’Institut de Turisme Responsable, Tomás Azkarate, va comentar que “les noves generacions, no només entenen què és la sostenibilitat, sinó que l’exigeixen”.

Nexes inicia un programa especialitzat a promoure la innovació a les empreses redacció

El Centre de Serveis a les Empreses de Sant Sadurní, Nexes, ha programat per aquest mes de novembre ‘Nexes Innova’, un programa empresarial que té per objectiu fomentar la cultura de la innovació i ajudar a desenvolupar un projecte innovador propi.

El 8 de novembre, a les 9.30h al

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

CIC Fassina, tindrà lloc l’esmorzar d’innovació, on es presentarà el nou programa, amb una ponència d’introducció a la innovació i la presentació d’experiències d’empreses que han assolit resultats tangibles en aquest sentit. El 17 i 23 de novembre tindran lloc les Jornades de formació destinades a empreses de diversos sectors: Tendències per a innovar; innovació centrada en el client,

emprant diferents tècniques de Design Thinking; innovació amb el mètode Busines Model Canvas; i foment de la innovació per mitjà de l’Open Innovation. Finalment, el tercer pilar de ‘Nexes Innova’ serà el Mentoratge, amb tres sessions de treball on es desenvoluparan diferents metodologies per a implementar la innovació a l’empresa, a partir de les necessitats de cada participant.

El director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, Melcior Arcarons, va participar el passat 18 d’octubre a la darrera sessió del cicle Fòrum ADEPG, que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès. A la trobada va assistir una trentena d’empresaris, polítics i representants de centres d’ensenyament professional de les tres comarques, per tractar sobre

Cunit s’incorpora a la finestreta única redacció

L’Ajuntament de Cunit ha posat en marxa la Finestreta Única Empresarial: Canal Empresa, una eina telemàtica que permet qualsevol empresari o professional realitzar diferents tipus de tràmits en relació a les seves activitats com consultar la documentació per obrir un negoci, fer canvis de

El regal de l’escolta transformadora Quants de nosaltres anem accelerats per la vida?

Quants tenim tasques pendents? I quin impacte té aquesta manera de viure en les relacions interpersonals que mantenim?

Mentre estava escrivint aquestes línies sobre un tema recurrent en la societat actual, va coincidir que en un viatge a Madrid em van fer una entrevista sobre l’estrès, al bell mig de la Puerta del Sol. Coincidència?

Per suposat que va reforçar més la idea de fer aflorar

aquest tema i reflexionar.

Poden ser moltes les causes que ens porten a viure de manera molt ràpida, si bé, ho reforça el fet de tenir molt present el passat (tot allò que haguéssim pogut fer i ja no estem a temps) o el futur, amb tot el munt de possibilitats que tenim per endavant.

La qüestió és que arribarem al futur solament actuant des del present, i no el podrem assaborir si no hi posem atenció amb tots els sentits.

Realment, a la conclusió

la FP Dual i el seu encaix amb les necessitats de l’empresariat. Arcarons va reconèixer que “no tenim un contracte idoni que emmarqui les pràctiques de la formació global i, a més, tenim limitacions que vénen donades des de 1958, d’un decret llei que limita les accions dels menors en les empreses”.

Tanmateix, va afegir que “avui les coses han canviat molt i ens hem d’actualitzar també”.

que arribo és que l’angoixa que ens provoca el ritme accelerat ens ho desencadena una elevada autoexigència i la pressió que ens posem per voler arribar a tot; quan moltes vegades el més assenyat es renunciar a algunes coses i dir NO. El més greu del tema no és que això ens faci ser més desorganitzats i ineficaços (que és cert), sinó que aquesta manera de viure no ens permet gaudir del que fem plenament.

I tot això a les empreses té un gran impacte a nivell de comunicació i lideratge.

titularitat, etc.

Amb la Finestreta Única Empresarial, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat busca establir un punt de referència únic de les empreses, emprenedors i intermediaris que hagin de fer tràmits amb l’administració.

I d’aquesta manera, reduir les càrregues administratives a les empreses i facilitar-ne l’activitat econòmica.

Relacionat amb la comunicació una frase que he escoltat recentment ha estat: “Escolta neta: Estic preparat per ser transformat per la teva paraula”.

Wow, quina potència que té per a mi, ja que, com de diferents serien les nostres converses si l’apliquéssim? És evident que amb un ritme ràpid l’escolta es converteix amb un tema superficial i enfocat en un mateix. I sovint passa que ens comuniquem amb unes “barreres de protecció” posades, ens escudem en les nostres opinions, conviccions, les quals defensem i volem tenir raó.

Estem disposats a ser flexibles i obrir-nos plenament a escoltar un punt de vista diferent al nostre? Aquest tema té un impacte molt important a nivell de comunicació i lideratge a les empreses.

Perquè només quan estem preparats per focalitzar-nos i aprofundir en els altres de forma genuïna és quan poden haver converses transformadores.

I és en aquest punt que podem descobrir quanta saviesa pot amagar qui menys ens esperem i la quantitat d’aprenentatge que podem treure amb una actitud oberta.

Octubre - 2016

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

ACTUALITAT

Atraure oportunitats de negoci i emprenedors: reptes del Baix Penedès En una trobada per fomentar l’economia de la comarca, els empresaris locals van establir deu punts per crear una estratègia diferenciadora Lídia Oñate Més d’una cinquantena d’empresaris del Baix Penedès han posat el seu gra de sorra per establir les bases d’una estratègia que ha de permetre extreure el potencial necessari a la comarca i diferenciar-la de la resta per poder créixer econòmicament. Entre les principals demandes es troben cercar noves oportunitats de negoci, aprofitar el territori estratègic en el qual està situada i afavorir l’emprenedora i l’establiment de noves empreses a a la zona.

En una trobada que va tenir lloc el passat 4 d’octubre a l’Escola Municipal de Música del Vendrell, van desgranar els deu punts que consideren essencials per revitalitzar els diferents àmbits econòmics que formen part de la comarca. El primer d’ells és optimitzar la connectivitat, no només a nivell ferroviari per impulsar l’intercanviador de mercaderies de l’Arboç i millorar les freqüències amb Tarragona, sinó que també reclamen eliminar els peatges a l’autopista Pau Casals. També veuen necessari millorar la competitivitat dels espais empresarials afavorint l’associacionisme, prioritzant espais que puguin acollir futures empreses i millorar les connexions de transport públic i de banda ampla. En aquest sen-

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

tit, volen potenciar l’atracció d’empreses entorn de l’AP-2 creant vincles amb les comarques de l’Alt Penedès, l’Alt Camp i Conca de Barberà. Entre les prioritats dels empresaris també es troba modernitzar els sectors productius incrementant l’R+D+I i prioritzant els sectors amb presència singular com la vitivinicultura, la logística, els components de l’automòbil, el turisme i la cultura. A més, demanden millores en l’oferta formativa a través del foment de la figura de l’aprenent, els contractes de pràctiques i la Formació Professional Dual, i afavorir l’emprenedoria amb ajuts per a projectes empresarials viables i nous espais de

coworking, a més de l’impuls del projecte Reempresa, que es troba implantat en diversos municipis d’arreu de Catalunya. D’altra banda, veuen necessari seguir treballant l’oferta turística, tant la del litoral com la d’interior, més vinculada a l’enoturisme, i consolidar la Ruta dels Genis. En aquest aspecte, creuen interessant promoure la Marca Penedès i ferla compatible amb els conceptes de Penedès Marítim i Penedès en general. Per tal de millorar la comunicació que afavoreixi l’activitat econòmica, proposen implementar un marketplace d’empreses comarcals als webs de les administracions públiques.

Per últim, defensen articular una

estructura de lobby públic-privat que permeti millorar les infraestructures i gestionar els serveis comarcals i supracomarcals.

Amb aquesta trobada, organitzada per CEPTA, la Universitat Rovira i Virgili, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal de cada territori on s’han fet, es va completar amb la participació dels empresaris, que a la primavera ja van assistir en una sessió on van enumerar les diferents accions que calia dur a terme. Els autors de l’estudi van compactar aquestes mesures en deu grans actuacions estratègiques que es derivaran als responsables que corresponguin per impulsar-les i vetllaran pel seu compliment.

TRES EMPRESES DEL PENEDÈS, DINS DEL GRUP CATALÀ AL SALÓ SIAL 2016 Les empreses Cafès Novell i Torres Import, de Vilafranca del Penedès, i Foment Agrícola Les Garrigues, de Sant Martí Sarroca, van ser presents al Saló Internacional Sial París 2016, que es va celebrar del 16 al 20 d’octubre. Les tres es trobaven dins del grup de 34 empreses agroalimentàries sota el paraigües de Catalunya. Aquesta era la 50a edició d’un dels esdeveniments més importants del sector alimentari, que té lloc cada dos anys per esdevenir el punt de trobada internacional, en el qual van assistir prop de 150.000 professionals.

Les empreses d’un centenar de països d’arreu del món mostren més de 5.700 productes, alguns dels quals novetats. Entre elles, Foment Agrícola Les Garrigues, que presentarà una nova capsa de 100 grams amb fruita seca “súper vendes”.

UN FORNER SITGETÀ, NOU MESTRE ARTESÀ El forner Josep Maria Monreal Planas, de Sitges, va ser guardonat amb un diploma de Mestre Artesà Alimentari, lliurat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El passat 17 d’octubre es van lliurar trenta distincions a carnissers, cansaladers, xarcuters, forners, pastissers i xurrers que han destacat durant aquest any o han estat rellevants per la seva trajectòria. Entre ells es trobava el forner Miquel Saborit Vilà, de Torelló, va guanyar el Premi Al Millor Jove Artesà Alimentari d’enguany.

“Organitzacions intel•ligents” disposades a aprendre Hi havia una vegada... un famós guerrer va de visita a la casa d’un mestre Zen. En arribar es presenta a aquest, explicant-li tots els títols i aprenentatges que ha obtingut en anys de sacrifici i llargs estudis.

Després de tan sensata presentació, li explica que ha vingut a veure’l perquè li ensenyi els secrets del coneixement Zen. Per tota resposta el mestre es limita a convidar-lo a seure i oferir-li una tassa de te.

Aparentment distret, sen-

se donar mostres de major preocupació, el mestre aboca te a la tassa del guerrer, i continua abocant te encara després que la tassa és plena.

Consternat, el guerrer li adverteix al mestre que la tassa ja és plena, i que el te s’escorre per la taula.

El mestre li respon amb tranquil·litat: - “Exactament senyor.

Vostè ja ve amb la tassa plena, com podria vostè aprendre alguna cosa?”

Davant l’expressió incrèdula del guerrer el mestre va emfatitzar:

- “Tret que la seva tassa estigui buida, no podrà aprendre res” Conte zen sobre la nostra disposició a l’aprenentatge, perquè les persones inevitablement, aprenem de forma contínua, amb cada cosa que fem.

En l´entorn empresarial, es parla ja d’organització intel·ligent en el cas d’aquells organismes o empreses que tenen capacitat d’aprendre i renovar-se de forma contínua, de manera que aconsegueixen adaptarse permanentment al canvi

i a la incertesa. En aquest sentit, ofereixen un marc eficaç sobre com gestionar una organització en temps turbulents. Segons Manuel Ponce, de “Partner Consulting”, a través de l’aprenentatge i la gestió de canvi continu, l’organització intel·ligent dissenya el seu propi futur, anticipant-se a les noves i canviants situacions que se li presenten.

La capacitat d’adaptació ràpida, és a dir, d’assimilar en poc temps idees noves i transformar-les en accions, serveis o productes

amb major velocitat que la competència, és conseqüència de la capacitat d’aprendre i, alhora, del desig de progressar i créixer.

Són els fracassos i errors els que condueixen a l’aprenentatge, atès que ofereixen la varietat d’experiències necessàries perquè l’aprenentatge passi i fomenti la recerca oberta d’informació, el reconeixement de problemes i la motivació d’adoptar solucions.

Cal una cultura que fomenti la presa de riscos controlats i no castigui els fracassos.

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

15

ACTUALITAT

Cubelles tindrà un càmping de luxe amb 900 parcel·les el 2018 Olga Aibar La companyia Vilanova Park vol construir un càmping de luxe a la zona de Mas Guineu en un període màxim de dos anys. Tindrà una superfície aproximada de 315.000 m2 i acollirà 900 parcel· les i diferents zones d’acampada, bungalows, piscina, espais de jocs, alberg, serveis diversos i instal·lacions esportives, entre d’altres.

L’empresa està ultimant el pro-

jecte redactor i ja té el compromís de l’Ajuntament de Cubelles d’elaborar un pla especial que permeti l’adequació normativa dels terrenys on s’aixecarà el complex. El govern municipal ha seguit el procés de negociació molt a prop i s’ha implicat a fons en el projecte amb l’objectiu que el complex es quedés a Cubelles i no marxés a altres municipis del territori amb què la companyia també mantenia converses.

Els responsables de Vilanova Park han avançat la seva intenció

La digitalització de les empreses, clau per al futur de les pimes

Olga Aibar La biblioteca de Santa Margarida i els Monjos va acollir el 14 d’octubre la jornada Digitalització de la Petita i Mitjana empresa, organitzada per Fepime i l’Associació d’Empresaris del Penedès i Garraf (ADEPG).

L’acte va ser introduït per Imma Ferret, alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Martí Sistané, president de l’ADEPG, i Maria Helena de Felipe, presidenta de Fepime Catalunya. Tots tres van incidir en la importància de la digitalització per millorar la competitivitat de les empreseses.

Tot seguit, Àlex Rostoll, responsable del projecte eCommerce del pla idigital de la Generalitat de Catalunya, va presentar el pla per a la incorporació de les TIC a l’empresa. La finalitat del programa és oferir a les pimes ajuts per a l’adopció

de solucions cloud que cobririen un import d’entre 625 i 15.000 euros per beneficiari.

Albino Campo, director general de Numintec, va parlar de les comunicacions com a eina per a la millora de la competitivitat a la pime; Sergi Balateu, de l’àrea de màrqueting d’Advance Group va exposar els avantatges del cloud per a la pime. Entre aquests el fet que no s’ha de tornar a comprar servidors, ni aplicacions estàndards, no s’ha d’invertir en actualitzacions de software, s’allarga la vida útil dels PC i portàtils, s’estalvia en consum elèctric i en espai físic, es redueixen els problemes tècnics i hi ha una major seguretat per a les seves dades i documents.

Va tancar la jornada Ferran Moreno, responsable CaixaNegocios de CaixaBank amb una detallada explicació sobre els beneficis de la facturació electrònica.

que el centenar de llocs de treball que suposarà la creació del càmping es cobreixin amb personal de Cubelles. També es generaran serveis indirectes com els de socorrisme, neteja, vigilància, etc.

El càmping Vilanova Park és una empresa amb una llarga trajectòria que aplega cada any més de 21.000 visites de turistes procedents d’una trentena de països.

A Vilanova i la Geltrú, l’empresa va recaptar 106.771,47 euros en concepte de taxa turística i va aportar a les arques municipals prop de 70.000 euros en condició de tributs (IBI i IAE). Així mateix, segons dades del mateix Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, l’impacte que van representar els clients del complex sobre l’economia de la capital del Garraf va situar-se en els 60.386.756 euros.

16

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

L’ENTREVISTA

Paolo Miceli

Director general de Finca La Gramanosa

‘Les oliveres d’Avinyonet produeixen un dels millors olis del món’ L’Alt Penedès és una zona reconeguda pel seu vi i el seu cava. Potser en breu també ho serà pel seu oli. Ho reivindica una de les empreses d’Avinyonet del Penedès, Finca La Gramanosa, que produeix un dels millors olis d’oliva del món. La companyia que presideix Mauricio Botton ha recollit, en els darrers mesos, una important collita de guardons de nivell mundial, la recompensa a moltes dècades d’esforç, una de les claus que no es cansa de repetir el Paolo Miceli, un dels artífexs dels èxits de la companyia.

Potser sona contundent, perquè ser “el millor” és un valor subjectiu, però en tot cas volem convertirnos una empresa de referència mundial, i ja gairebé ho hem aconseguit.

Cristian Mestres A quin premi dóna més valor?

Potser al Mario Solinas, que lliura el Consell Oleic Internacional. Segons el meu parer, és el premi dels premis.

Paolo Miceli és el president i soci fundador de l’agència IT Comunicación Barcelona i el director general de l’empresa La Gramanosa des del 2013.

També va ser director general d’Acero Media Planning.

Què el fa tan important?

El procés de concurs mateix.

Tots els aspirants han de disposar d’un dipòsit mínim de 5.000 litres d’oli de qualitat, que el notari segella quan recull la mostra.

Aquesta ampolla surt de la finca identificada amb un número de sèrie, sense nom, de manera que es garanteix l’absolut anonimat.

A l’hora de fer el tast, el panell de cata no està condicionat.

Quantes empreses competeixen?

En tots els concursos participen un mínim de 250 productors.

Aquest, en particular, reuneix a prop de 400.

PREMIS A L’OLI D’OLIVA DE FINCA LA GRAMANOSA Premi a la qualitat Mario Solinas Premio Il Magnifico Los Ángeles International Olive Oil: medalla d’or en arbequina i bronze a picual Premi Internacional de Grècia Athena: medalla doble or amb Picual, Or amb Arbequina, Millor oli espanyol presentat i millors varietats picual i arbequina

A més d’aquest guardó, comencen a rebre reconeixements de països com Itàlia o Grècia...

Això és especialment important, perquè parlem de països amb molta tradició. Podem dir que, ara per ara, estem dins les tres o quatre millors empreses a nivell espanyol en qualitat, i som segurament la millor de Catalunya.

Però el seu president encara mira més amunt, cert?

Volem fer el millor oli d’oliva del món. En els darrers tres anys creiem haver demostrat que perseguim aquesta fita seriosament.

Quina és la clau?

La feina feta en els darrers 20 anys. La nostra almàssera és una de les millors del món, i els ajustaments a nivell d’equip ens han donat l’impuls definitiu. Fins fa poc teníem un bon cotxe i ens mancava un bon pilot. Ara tenim totes dues coses.

En qualitat, som ara per ara la millor empresa de catalunya

Qui és el pilot?

Són dues persones; italianes. Per a nosaltres, els italians, l’oli és com el vi a França: duem molts anys d’avantatge en el treball del producte. De fet, les empreses líders d’aquí tenen un almasserer italià. A Espanya, primer productor mundial, hi ha poques empreses dedicades a la producció d’oli de qualitat en relació a la producció total.

On és la diferència respecte a Itàlia?

Els italians produeixen la meitat que nosaltres, però la pràctica totalitat de la seva producció és d’oli de primer nivell.

El seu preu del producte a granel és de, com a mínim, de 6-7 euros/litre, un valor que no és cosa de màrqueting; ells apliquen processos destinats a incrementar la qualitat, tècniques no precisament econòmiques, però que permeten gaudir d’un bon producte final. Nosaltres hem seguit aquest camí.

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

17

L’ENTREVISTA Quins processos segueixen?

Hem avançat la collita un mes i mig, la filtrem tota, treballem en fred… No existeixen camins curts per arribar als resultats, aquesta trajectòria és sempre molt complexa i costosa.

Quin paper juga la tecnologia?

A diferència del que pugui succeir en altres àmbits, en el món de l’oli la innovació ho és tot. L’oli de qualitat té molta tecnologia al darrere.

Com pot ser això?

Si fas caure l’oliva seguint el mètode tradicional ja estàs fent malbé el fruit. Si toca a terra, s’embruta; si esperes molt de temps després de recolectar-lo, fermentarà; i si no el processes a la temperatura correcta perdrà característiques organolèptiques. És un món de matisos, i cadascun aporta o treu alguna cosa.

Com és la seva producció?

Tenim repartides les nostres 87.000 oliveres entre Tarragona i Avinyonet, i aquest any hem descobert que l’oli d’aquí és fins i tot millor. Els premis que guanyem provenen, tots, d’oliveres de la finca d’Avinyonet, on hi ha 70 hectàrees i unes 19.600 oliveres.

Podem dir, doncs, que alguns dels millors olis del món surten de casa nostra.

En el món de l’oli la innovació ho és tot. l’oli de qualitat té molta tecnologia al darrere Existeix una clau de la superior qualitat de l’oli d’Avinyonet del Penedès?

Potser una d’elles és la qualitat del terreny. La història diu que en aquesta zona s’havien cultivat oliveres, però la vinya va esdevenir més rendible, i per això avui domina massivament. Si això no hagués succeït, possiblement avui el Penedès seria una zona de referència en oli de qualitat.

Quants litres produeixen les oliveres d’Avinyonet?

Uns 30.000, que podrien ser molts més si disposessim, com a Tarragona, de rec artificial.

Ara bé, potser també l’absència d’aquest element repercuteix positivament sobre la qualitat final, perquè enriqueix els matisos de gust.

Quin percentatge del seu oli es ven aquí i quant més enllà de les nostres fronteres?

El 80% de la nostra producció s’exporta, principalment a Itàlia, Japó, França i Estats Units. El mercat local ha de reconèixer encara el valor afegit del producte, tot i que és una de les nostres prioritats revertir aquesta situació.

Estic convençut que en 10 anys només produirem i consumirem oli d’excel·lència I què hem de canviar nosaltres?

El pas que ha de fer l’oli és el que s’ha fet amb el vi. Fa uns anys primava la quantitat sobre la qualitat entre els productors, i en canvi ara mateix es signen uns vins que poden competir amb els millors del món. Això mateix està començant a passar amb l’oli, i estic segur que en 10 anys només produirem i consumirem oli d’excel·lència.

On podem trobar els seus productes?

A la finca d’Avinyonet disposem d’una botiga amb venda directa a uns preus més econòmics que els que posem a la nostra distribució. Creiem que si la gent es pren la molèstia de venir a visitar-nos, cal agrair-los aquest gest.

Excel·lència, qualitat... El seu discurs mostra molt del que deu significar treballar amb el senyor Mauricio Botton… És una persona que ha enfocat la totalitat de la seva la vida cap a la qualitat, una cultura que ha transmès a tot allò que ha fet en aquestes finques. Nosaltres no hauríem arribat en cap cas a aquests resultats en tres anys sense el treball previ ni les inversions de les dècades anteriors fetes per Mauricio Botton. És una persona molt exigent, però sempre a partir d’uns valors.

Demana molt, però alhora dóna també molt de reconeixement i suport.

I això farà també amb el cava, veritat?

Les seves indicacions són clares: “Vull tenir el millor celler i produir un dels millors caves del Penedès”. Veurem si podem fer el millor, però s’estan fent tots els passos per aconseguir-ho.

18

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

UNA PROPOSTA PER MILLORAR LA QUALITAT DELS NOSTRES DIRIGENTS POLÍTICS

E

n anteriors intervencions, hem vingut reiterant idees que considerem bàsiques. La que és impossible tenir un sistema polític eficient si els seus dirigents no ho són, el que el problema del polític no és el que cobra sinó el dany que fa a la societat quan és un incompetent, el que va ser la incompetència històrica dels nostres dirigents la responsable de la nostra gran crisi econòmica i financera i que un dels majors problemes de la nostra democràcia és la progressiva deterioració del nivell dels nostres polítics. En la meva revisió del 2010-12 he trobat aquest article “Les eleccions catalanes del dia 28”, de Joaquim Muns a La Vanguardia (14-11-10) del que us extrec el següent: “És el moment de deixar de costat la grapejada retòrica partidista que ja pràcticament no signifiquen res -dretes, esquerres, progressistes, etc.- i prestar especial atenció a la categoria intel·lectual i a l’experiència dels candidats.

En la nostra societat s’està produint un fenomen lamentable i paradoxal. Em refereixo al continu descens del nivell de preparació dels nostres polítics al precís moment en què la gestió pública esdevé més complexa i exigent.

L’evolució cultural, social i econòmica dels últims anys a tots els nivells és vertiginosa. La crisi econòmica global que el món pateix des de fa tres anys, fruit dels desajustaments i tensions que

produeix aquest procés accelerat de canvi, té dues conseqüències que, com a electors, hauríem de tenir en compte. D’una banda, la relativització dels programes electorals. Cada vegada és més difícil que aquests puguin seguir l’acceleració de la realitat. En segon lloc i com a corol·lari d’això, la competència i l’experiència dels dirigents passen a ser la millor garantia per afrontar amb esperança raonable d’èxit les conseqüències dels problemes i crisis que ens han sacsejat i que, desgraciada però inevitablement, seguiran assotant-nos durant molt temps.

El progrés de les nacions depèn de molts factors, però crec que l’experiència dels últims anys

EL PROGRÉS DE LES NACIONS DEPÈN DE LA PREPARACIÓ DELS SEUS LÍDERS POLÍTICS

està demostrant el creixent protagonisme dels líders polítics ben preparats.

El cas de la Xina és paradigmàtic. Encara que es comenta poc, el gran enlairament d’aquest país coincideix amb l’arribada al poder d’una classe política jove i molt preparada, en contrast amb la gerontocràcia forjada exclusivament en les lluites internes del Partit Comunista que va governar el país fins als anys vuitanta.

En l’actualitat, tant el President Hu Jintao com el primer ministre Wen Jiabao són enginyers; el primer especialitzat en temes hidràulics i el segon en geologia.

Si ens desplacem a l’altra gran potència emergent asiàtica, l’Índia, comprovem amb admi-

ració que el seu primer ministre, Manmohan Singh, és graduat per les Universitats de Panjab, Cambridge i Oxford, amb un doctorat en aquesta última. Si saltem de continent a un altre país que, com hem pogut comprovar recentment, està fent les coses molt bé, Xile, descobrim que el seu president, Sebastián Piñera, és doctor per la Universitat de Harvard. No crec que es tracti de casualitats; és més, costa trobar un líder d’un país seriós i dinàmic sense un títol universitari.

Però si els ciutadans elevem el grau d’exigència respecte a la preparació, competència i experiència dels governants que triem i no ens deixem enlluernar per la cada vegada més buida retòrica electoralista, podem convertir les eleccions del dia 28 en un punt i a part.”

Crec que és un bon moment per iniciar una reflexió sobre el que hem de fer per integrar a la gent més vàlida a la política.

Ja que, si davant els greus problemes econòmics i socials descarreguem la nostra ira en els quals hem escollit i els insultem indiscriminadament sense valorar-los la seva dedicació personal, que en molts casos és desproporcionada, els retirem la compensació econòmica que correspon a la seva veritable vàlua i ocupació i els exigim tanta responsabilitat. Estem segurs que estem aplanant el camí perquè en el futur es dediquin a la política els millors? No ens estarem equivocant novament?

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Projectes inifinits El bloc d’aquest mes no entrevista un sinó 4 emprenedors, en aquest cas dones. Totes elles tenen un projecte. Algunes ja el tenen en marxa, d’altres l’iniciaran en breu i d’altres potser mai no donaran el pas.

Aquest article vol ser només la fotografia d’un moment, per mostrar que cada dia hi ha un bon nombre de persones que pensen, estudien, investiguen, s’il·lusionen i emprenen projectes no només empresarials sinó de vida.

La primera que entrevisto, al Vilarenc Zènit de Calafell és la Muriel. El seu projecte, crear vestuari fantàstic que reproduexi una època o un estil de vida. Per a qui crees un vestuari que anomenes fantàstic?

Hi ha molta gent aficionada als vestits medievals, per exemple (tot i que no és l’únic sector al qual m’adreçaré, però sí pel que començaré). Són persones que busquen un vestit especial, que reprodueixi els que vestien els qui van viure en aquella època. Els teixits, els acabats, les cintes...

Però no volen sentir-se disfressats, no volen sentir-se “pallassos” sinó reviure un estil de vida. A tota aquesta gent m’adreço.

I com ho faràs per trobar-los...?

La meva intenció és començar per les fires medievals, que en aquests moments n’hi ha moltes, i és allà on oferiré les meves produccions.

Entra la segona emprenedora, la Pilar. Ella és química i ha treballat durant molt temps en el sector farmacèutic. Coneix les necessitats i li agradaria construir un projecte que oferís formació en habilitats personals a les empreses d’aquest sector. Vols treballar per

compte pròpia i oferir formació a diferents empreses del sector farmacèutic. Què els pots aportar?

Està clar que les empreses farmacèutiques ja tenen els seus proveïdors en temes de formació de RRHH. Sovint però aquests formadors són generalistes i justament el que jo puc oferir-los és el coneixement d’aquest sector. Volen una formació que els sigui molt profitosa i útil, aplicable, que segueixi les tendències del moment.

No disposen de molt de temps i per tant la formació ha d’anar al gra.

No els resulta fàcil contactar i triar entre les diferents ofertes que reben. Com que he estat a l’altre cantó sé com fer-ho per oferir-los una proposta atractiva o adequada a les seves necessitats.

La Marcela és una coach que vol oferir els seus serveis a Sitges, específicament adreçats a persones que treballen en el sector de l’hosteleria. Perquè t’adreces específicament a aquest col·lectiu?

Perquè els conec molt bé, ja hi he començat a treballar i sé molt bé el que busquen. Els agrada que l’acompanyament que reben els aporti eines per conèixer-se millor tant des del punt de vista personal com professional. Els ajuda a fer-se preguntes i a créixer com a persones. No volen una formació linial i tècnica i monòtona. Disposen de molt poc temps i volen que l’estona que dediquen a compartir amb el coach els aporti solucions. I això és el que intentaré I la Mercè té un taller de ceràmica a l’Arboç des de fa ja un temps. Vol donar una empemta al seu negoci buscant nous productes a oferir i noves maneres d’organitzar-se. Quin són el teus clients Mercè i quins projectes nous

et planteges?

Faig peces per encàrrec però també faig tallers en el meu propi espai i per escoles.

El meu repte és, ara que conec bé què demanen els diferents tipus de clients que tinc, organitzar el meu negoci per poder-los oferir allò que volen i alhora poder-me també organitzar jo millor.

Hem començat un projecte de col.laboració amb una altra professional de la ceràmica que està en un altre municipi i entre totes dues podem abastar un àmbit més gran, tant de feines com geogràficament.

Aquestes quatre minientrevistes, malgrat ser ben diferents, volen mostrar 4 elements que esdevenen clau en tots els processos d’emprenedoria. Les preguntes que segueixen a continuació estan plantejades per acompanyar la reflexió del lector Totes elles construeixen el projecte posant en el centre del plantejament “la necessitat del seu client”i poden fer-ho perquè coneixen molt i molt bé el sector al qual es volen dedicar. I és justament aquest coneixement el que els permet oferir uns productes o serveis molt especialitzats.

I el darrer dels elements que els uneix és la passió per allò que fan.

Totes quatre han creat projectes a partir del que saben i els agrada fer.

Construir un projecte a partir del que necessita el client.

L’article d’aquest mes, a diferència de la majoria que hem publicat en aquesta secció no ve encapçalada per la fotografia d’un nou projecte o empresa. Com que són quatre les protagonistes, hem triat la imatge de la manera que tenen totes elles d’entendre el seu negoci. El client en el centre.

I és que a partir de descobrir què agrada als nostres potencials clients, que no els agrada o els molesta i què els genera feina, podem construir projectes i negocis.

Poden partir d’oferir més productes i serveix a partir d’allò que tan

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Selecciona bé el teu segment (o els teus segments) de clients de forma que els puguis identificar el millor possible i crear una oferta única per a ells 2-Visualitza què li agrada i què frustra el teu client i a partir d’aquí construeix la teva proposta.

3-No oblidis la part emocional del teu client. Moltes vegades ens centrem únicament en pensar en propostes molt funcionals i oblidem la part emocional 4-Encaixar el que oferim i el que volen els clients és el primer requisit per aconseguir una proposta de valor d’èxit

agrada al client, també a partir de minimitzar allò que els desagrada o bé a partir d’estalviar-los feina i esforços. Aquestes són les tres formes possibles d’aconseguir la satisfacció dels clients. Elles intenten construir la seva proposta a partir d’aquestes premisses que estan il·lustrades en la imatge que encapçala el bloc del mes.

Projectes molt especialitzats, risc o garantia?

Aquesta és una opinió personal, però estic convençuda de que, en aquest tipus de projectes tan petits, el factor que marca la diferència és l’epecialització.

Quan no podem competir ni per preu, ni per volum, ni per moltes de les coses per les que competiria una empresa més gran, optar per una gran especialització i perquè allò que oferim estigui molt marcat per una marca personal, esdevé fonamental. El cas de la Muriel, la Pilar, la Marcela i la Mercè, ho il·lustren a la perfecció.

Cadascun dels seus projectes seria radicalment diferent si qui anés al capdavant fos una altra persona.

Els seus projectes tenen una forta empremta que elles mateixes imprimeixen.

Malgrat que l’entrevista d’aquest mes és substancialment diferent, no volem deixar d’aportar les 4 notes sobre què podem aprendre d’aquesta experiència.

20

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

OPINIÓ

MARTÍ SISTANÉ PLANELLA President de l’ADEPG

El Gran Penedès, un model “Glocal”

D

illuns 17 d’octubre va tenir lloc una sessió de compareixences amb ponències presencials de persones vinculades a la societat civil davant de la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del Parlament de Catalunya, amb relació amb la Proposició de llei d’adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès.

Vaig tenir l’ocasió de ser un dels ponents en representació de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. En el torn de ponències en què jo era present hi havia representants del sector econòmic, tant del Penedès com de l’Anoia.

Totes les intervencions, tant les que venien del Penedès com de l’Anoia, van esgrimir arguments a favor de la vegueria Penedès, reconeixent que el Penedès té personalitat històrica i tradicionalment compta amb una unitat econòmica i social; un territori que basa la seva riquesa en l’activitat vitivinícola, en el turisme de mar i el d’interior i que compta amb nuclis industrials importants.

Sovint la valoració sobre la conveniència o no de l’organització territorial de Catalunya en vegueries presenta l’eterna dicotomia de com plantejar una estratègia eficient que encaixi l’en-

torn local en un mercat global.

Existeixen dues grans teories que expliquen des d’una perspectiva econòmica com influeix i quins efectes té sobre l’entorn local viure en un context global.

Una d’elles aposta per la desvalorització del territori en el context global en fer prevaldre les grans empreses transaccionals i les grans infraestructures de país en detriment dels territoris, convertint-los en una variable depenent en funció del creixement innovador empresarial que fa possible la competitivitat necessària per participar en el mercat global.

L’altra, per contra, considera que el procés de globalització origina una revalorització del

El Penedès esdevé un exemple clar d’aquesta manera d’entendre la globalització

territori, incrementant la importància dels llocs i les localitats, en tant que conformen l’entramat bàsic que fa possible la competitivitat en establir les condicions per dur a terme la innovació i l’aplicació de l’alta tecnologia.

D’aquesta manera s’estableix la relació global versus local, des de dues òptiques en què, d’una banda, s’afavoreix la influència de les grans empreses en el redisseny dels llocs i les localitats, mitjançant la concentració, i, de l’altra, s’afavoreix les micro, petites i mitjanes empreses mitjançant l’organització que permeten aquestes empreses per a una producció flexible i dispersa pel territori.

El Penedès esdevé un exemple clar d’aquesta manera d’entendre la globalització: allò que molts experts defineixen amb el terme GLOCAL, un model local de visió global. Això és així quan la relació global - local es manifesta en la mesura que la revalorització del territori implica la revisió i anàlisi detallada de les condicions que es poden trobar per a tal efecte, sent el territori peça fonamental en l’èxit o fracàs de les iniciatives empresarials globals.

Per dur a terme una estratègia “Glocal” cal assolir un dels objectius de les vegueries, que és simplificar l’administració del país, simplificar per tal de guanyar en eficiència i també per realitzar una gestió més propera al territori.

En el cas del Gran Penedès la configuració d’una administració propera i capaç de gestionar millor els serveis i recursos públics, dotar al territori de les infraestructures que realment necessita, realitzar una explotació eficient dels recursos agrícoles i marítims amb els què compta, crear un pla estratègic sobre el turisme, el sector serveis i la indústria, de ben segur aportaran equilibri al territori però també un model de creixement sostenible que serà beneficiós per al Penedès al mateix temps que, aquest benefici, contribuirà al desenvolupament dels altres territoris i del país en general.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

Les festes de Nadal també es viuen a les nostres empreses Els restaurants del Penedès-Garraf ultimen els detalls per oferir un ampli ventall de propostes per a àpats d’empresa redacció

S’apropa el Nadal, temps de trobades familiars, d’amics i, també, empresarials. Els dinars o sopars d’empresa poden ser vistos com un compromís, un moment per divertir-se o, fins i tot, com un acte per a promocionar-se. Sigui com sigui, és de vital importància escollir un lloc còmode, ampli i, és clar, que disposi d’una bona selecció gastronòmica per degustar plats que difícilment trobem a casa. En aquestes ocasions el més habitual és que sigui el mateix cap d’empresa qui esculli el restaurant, però també comencen a donar-se casos de treballadors que, per pròpia iniciativa, decideixen reunirse i celebrar les festes fora de l’espai empresarial. Per aquest motiu, els restaurants s’adapten a qualsevol situació per oferir la proposta més idònia en cada cas. Un saló a part, menús per a grups, cartes personalitzades...

Qualsevol demanda serà satisfeta per acontentar els comensals i aconseguir

que el dia escollit per a la reunió entre treballadors, companys o directius es converteixi en una vetllada distesa i agradable.

El Nadal és temps de joia, regals i sorpreses. Malgrat algunes empreses encara passin per dificultats, això no ha de ser motiu suficient per suspendre una vetllada tan important per l’equip com aquesta. Per tal de donar

una solució, cada cop són més els restaurants que decideixen adaptar-se a tot tipus de pressupostos i donar, així, l’oportunitat de celebrar esdeveniments nadalencs a bon preu. Fer una trucada per informar-se sempre és una opció recomanable per sortir de dubtes i engrescar-se a celebrar el Nadal en companyia de les persones amb les quals comparteixes el dia a dia.

21

22

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

TRIBUNA UEP

La UEP se suma a l’acte convocat pel Govern per reclamar el traspàs del servei de rodalies El president de la Unió Empresarial del Penedès, Santi Carda, va participar el dimecres 26 d’octubre a l’acte convocat al Palau de la Generalitat pel President, Carles Puigdemont, per fer pinya per reclamar a l’Estat espanyol el traspàs total del servei de rodalies de Catalunya. L’acte va congregar més de 200 alcaldes del país, així com representants de la societat civil, del món econòmic, polític i institucional. “És el moment de dir prou, de queixar-nos, però de dir que hem passat a l’acció com a país junts, perquè tenim raó, perquè tenim dret a fer-ho, perquè els nostres ciutadans exigeixen que ho fem i perquè estem preparats”, va afirmar el

president Puigdemont davant de tots els convocats.

Segons el cap de l’executiu, el traspàs del servei de rodalies “ja no és una qüestió de puntualitat, sinó que és una qüestió de dignitat”. L’acte va reunir més de 300 per-

sones al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i també hi van intervenir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president de la Federació de Muni-

cipis de Catalunya, Xavier Amor, i el vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis, Josep Caparrós.

Durant la seva intervenció, el president Puigdemont va advertir l’Estat: “no serem més pacients ni compren-

sius amb els incompliments” del govern espanyol i d’Adif en relació amb les inversions a la xarxa ferroviària de Rodalia i Regionals de Catalunya, perquè amb la deixadesa de l’Estat “els nostres municipis i les nostres empreses perden competitivitat i oportunitats”. “A cada incompliment li correspondrà una resposta; algunes judicials, altres polítiques i altres potser de ciutadanes”, perquè “no podem continuar així”, va avisar.

De la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat va anunciar que el Govern ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) davant l’Au-

diència Nacional perquè “se l’insti a invertir d’una vegada per totes, perquè la Generalitat és titular d’un servei impossible”. L’obertura de la via judicial arriba després que l’Adif no atengués el requeriment previ que l’Executiu va presentar al juliol instant-lo a realitzar les actuacions necessàries per garantir un servei en condicions. I és que no només no s’ha executat el Pla de Rodalies 2008-2015 (s’ha executat només un 10 per cent dels 4.000 milions d’euros pactats), sinó que el 2015 només es va executar un 26 per cent dels pressupostos i de gener a juny d’enguany només s’ha executat el 9 per cent del pressupost de tot el 2016.

El president de la UEP, Santi Carda, va donar suport explícit al posicionament del Govern i va afegir que el traspàs de rodalies és un “acte de justícia” determinant per al desenvolupament econòmic del país.

tivitat. Som una empresa amb una estructura que prioritza l’atenció àgil i de proximitat per resoldre les

necessitats dels nostres clients. Visita’ns www. contenidors-penedes. com

Espai Socis CONTENIDORS PENEDÈS Som una empresa del sector del transport i la

gestió de residus ubicada al Penedès, concretament

a la Granada. Vam començar la nostra activitat l’any 1999 i de llavors ençà hem anat ampliant la nostra ac-

DEA CONSULTING

empreses i nascuda amb la vocació dels seus professionals de traslladar la seva llarga experiència en càrrecs de responsabilitat

a tots aquells negocis que necessitin solucionar els seus reptes i problemes.

Del disseny d’un eficient sistema de gestió i facilitar

el prendre decisions fins, la gestió/planificació financera, fiscal o laboral han permès als nostres clients centrar-se en el seu nego-

ci amb la tranquil·litat d’afrontar un futur cada cop més canviant amb un rumb ferm cap a l’èxit. www.deaspace.com

integral. Oferim solucions tècniques a mida, que s’adapten a les seves necessitats i garanteixen la màxima tranquil·litat. Tots els

nostres serveis estan basats en el compromís amb la qualitat i amb les últimes tecnologíes existents. Som líders en el nostre segment

de seguretat integral, i tot gràcies a 10.000 clients que confieu en la nostra companyia. www.digittecnic.com

L’anomenat ‘Dret a l’oblit’ és la manifestació dels tradicionals drets de cancel·lació i oposició aplicats als cercadors d’internet. El ‘Dret a l’oblit’ fa referència al dret a impedir la difusió d’informació personal a través d’internet quan la seva publicació no compleix els requisits d’adequació i pertinència previstos a la normativa.

En concret, inclou el dret a limitar la difusió universal i indiscriminada de dades personals en els cercadors generals quan la informació és obsoleta o ja no té rellevància ni interès públic, encara que la publicació

original sigui legítima (en el cas de butlletins oficials o informacions emparades per les llibertats d’expressió o d’informació).

L’objectiu és limitar l’impacte desproporcionat que certa informació penjada a Internet pot tenir sobre la privacitat d’una determinada persona. De fet, la informació original no desapareix. L’exercici dels drets de cancel·lació i oposició realitzat davant els cercadors només afecta els resultats obtinguts en les recerques fetes mitjançant el nom de la persona i no implica que la pàgina hagi de ser suprimida dels ín-

dexs del cercador ni de la font original.

I com exercim aquest dret? Doncs, caldrà que el ciutadà s’adreci en primer lloc a l’entitat que està tractant les seves dades.

Google, Bing o Yahoo ja han habilitat formularis per rebre les peticions d’exercici de drets en aquest àmbit. Si l’entitat no respon a la petició realitzada o el ciutadà considera que la resposta que rep no és l’adequada, llavors pot sol·licitar que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades tuteli el seu dret davant del responsable.

DEA Consulting té més de 30 anys d’experiència al servei de les

DIGITTECNIC Portem 30 anys en el sector de la seguretat privada, apostant dia

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

a dia per oferir als nostres clients el millor i més complet servei de seguretat

Dret a l’oblit Ja n’estem sentint a parlar i cada cop serà un tema més recurrent perquè cal posar-se al dia. Parlem del nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, una norma que unifica totes les lleis europees i que ens dóna una cobertura unificada arreu de la Unió Europea quant a privacitat i drets envers la protecció de dades personals. El nou Reglament ja està en vigor, però hi ha dos anys com a màxim perquè cada país l’incorpori en ferm i n’adapti la seva legislació

actual. Data límit, maig del 2018.

Dins l’actualització de la normativa sobre protecció de dades hi ha un punt crític, en tant que absolutament nou respecte a allò que les normes preveuen ara. I és normal, la societat avança a una velocitat més ràpida que la legislació que la regeix. És el ‘Dret a l’oblit’. Fins ara, la jurisprudència marcava el camí a seguir per exercir-ho, però ja ha arribat el moment de reconèixer-lo amb totes les de la llei.

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

23

EMPRESA

Olivé Rueda es consolida amb el seu servei de picking a punts de venda Just fa un any va estrenar noves instal·lacions a Vilanova i la Geltrú, des d’on ara també ofereix tallers de decoració i un servei de personalització Lídia Oñate Amb gairebé 30 anys de trajectòria, l’empresa vilafranquina Olivé Rueda coneix molt bé un sector que ha d’adaptar-se a canvis continus. Tant el packaging com la neteja industrial estan en constant innovació i es troben amb uns clients cada cop més exigents i conscienciats amb la sostenibilitat mediambiental.

Aquest mes d’octubre s’ha complert un any d’ençà que es va traslladar de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú, on actualment ha concentrat el magatzem, les oficines, el punt de venda i l’espai d’exposició en una sola nau. Segons explica el seu gerent, Manel Rueda, “volíem aprofitar el mercat emergent de Vilanova i la Geltrú, on havíem crescut força, i alhora oferir un millor servei a tots els nostres clients del Penedès i comarques properes des de la nova seu, molt més espaiosa”. D’aquest primer any, en fa un balanç molt positiu perquè “hem millorat les instal·lacions i hi estem més còmodes”. Als més de 2.000 m2 de superfície total es concentren més de 3.000 referències de productes destinats als seus cinc sectors estratègics: forn/ pastisseria, alimentació, comerç, indústria i el canal Horeca (Hostaleria, Restauració, Càtering).

Malgrat la crisi, Olivé Rueda ha sabut reinventar-se i posicionar-se com a empresa de referèn-

cia tant per a petits comerços com per a grans cadenes de botigues.

Fa cinc anys va introduir-se en un nínxol de mercat per ampliar el seu radi de servei. “Sempre havíem centrat el nostre model de negoci en un únic punt de venda i veiem que ens estancàvem”, comenta Rueda. Per aquest motiu, van potenciar un servei de picking integral (de proximitat), a través del qual s’adapten a les necessitats d’empreses amb múltiples punts de venda que requereixen un mateix servei en escala. “El nostre valor afegit no només es troba a oferir el mateix servei de qualitat, sinó també a proporcionar més comoditat en la distribució gràcies a la nostra flota de ve-

hicles amb la qual fem entregues directes del material a cada punt de venda”, explica. Amb aquesta aposta, han aconseguit crear un

“la sostenibilitat mediambiental és un dels reptes QUE HEM D’assolir” model únic de distribució que apliquen tant al comerç tradicional com a empreses amb molts

punts de venda.

Els darrers anys s’han consolidat a les comarques del Penedès, Garraf i Anoia, però també donen servei a clients de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Tarragona, Reus, Valls, Salou i Cambrils, a més d’altres zones d’arreu d’Espanya, ja que “molts d’ells ens contacten per recomanació, però altres també ens arriben a través de la nostra pàgina web”. Entre els objectius a mitjà termini, els agradaria iniciar la venda online però de moment busquen reforçar els nous mercats assolits. Per Rueda, “la proximitat sempre ha estat molt important i per això hem preferit mantenir-nos en una zona prou propera per poder

donar un servei de qualitat de forma immedita i que el material arribi abans de les 48h en la majoria de casos. El factor km0 és un valor afegit que permet al client estalviar-se espai d’emmagatzematge”.

Recentment, Olivé Rueda ha apostat per una nova línia, la de la decoració. Periòdicament realitzen tallers de formació adreçats als seus clients per tal que puguin decorar els seus aparadors, oficines o locals en funció de la temporada. “Els orientem i els facilitem els productes que necessitaran per tal que puguin oferir una millor imatge i els ajudi a vendre més”, comenta Rueda.

Des de fa un any també disposen d’un servei d’assessorament per personalitzar els encàrrecs a nivell de disseny i maquetació.

“Ens anem adaptant a les necessitats del mercat i si allò que demanen està dins de les nostres capacitats, els ho facilitem”, afirma. En aquest aspecte han hagut de renovar l’oferta de packaging per oferir una línia amb material biodegradable i plàstic reciclat.

Segons Rueda, “cada cop hi ha més persones conscienciades amb la sostenibilitat mediambiental i els clients ens demanen productes que vagin en aquesta línia i nosaltres estem preparats per a oferirlos”. Tanmateix, és una opció que han de repercutir en el cost, més elevat. “Els preus poden arribar a quintuplicar-se si els materials són biodegradables”, apunta.

24

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

VINS&CAVES

Josep Ferrer fa una oferta de compra del 51% del capital social de Freixenet En la junta del 31 d’octubre, el president d’honor de la companyia havia de fer el primer pagament als accionistes interessats en vendre’s les accions Olga Aibar El president d’honor de Freixenet i principal impulsor del seu creixement i consolidació internacional, Josep Ferrer Sala, ha fet una carambola: ha presentat una oferta en ferm per comprar el 51% del capital de l’empresa als membres de les famílies fundadores que volien vendre les seves accions. L’oferta, segons avançava La Vanguardia en l’edició del 24 d’octubre, l’havia de presentar de forma oficial en la junta ordinària d’accionistes convocada per al 31 d’octubre, amb l’edició de Penedès Econòmic ja tancada.

El patriarca del grup, de 91 anys, que controla el 42% de les accions, hauria valorat el 51% de l’empresa en 230 milions d’euros, una xifra sensiblement inferior als 255 milions d’eu-

ros que valdria en funció de la valoració que va realitzar el grup alemany Henkell al març. Ferrer sap que l’oferta no era vinculant i estava condicionada a que es completessin les “due dilligences”, una auditoria complerta sobre la situació financera de la companyia

L’oferta dóna una sortida als accionistes partidaris de vendre i el valor dels seus actius.

Per tant, la seva proposta suposava un incentiu per als accionistes predisposats a vendre. El motiu? Es comprometia, per escrit, a pagar, abans de finals de mes, part del preu en con-

cepte d’arres i a completar el pagament abans del 31 de juny del 2017.

D’aquesta manera, el president d’honor de Freixenet ha matat tres pardals d’un tret: s’assegura que continuï sent una companyia familiar, ha acabat amb les desavinences familiars que s’havien produït els darrers mesos, i ha pressionat a la baixa la valoració de la companyia.

L’oferta ha aportat pau i tranquil·litat a la família i, de retruc, als 2.000 treballadors de Freixenet, que vivien amb incertesa els efectes d’un possible canvi de mans.

El patriarca es va oposar, des del principi, a vendre l’empresa a un grup internacional. Tanmateix, sembla que acceptaria l’entrada d’accionistes externs com a socis minoritaris.

The Wine Business School obre portes amb un postgrau interuniversitari redacció

Des del 24 d’octubre, The Wine Business School acull el certificat de Sommelier professional, expedit per la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili. El curs s’adreça a professionals de l’hostaleria, professionals de cellers, i aficionats al món del vi.

Amb una metodologia pràctica, que combina continguts teòrics amb tastos de vins i visites a empreses, la formació es tanca amb una estada pràctica en un restaurant.

El certificat s’imparteix a The Wine Business School amb una durada de dos anys fins al juny de 2018. Destaca el màster de l’Erasmus Mundus sobre Wine Tour de la URV que

va impartir una part del seu primer quatrimestre a Vilafranca. Aquest agrupa un total de 28 alumnes de 14 nacionalitats que fan el màster amb la URV en quatre períodes de formació: el primer quatrimetre a Tarragona; el segon a Burdeos; el tercer a Oporto; i el quart quatrimetre, dedicat a un projecte.

La part del màster es va fer a Vilafranca durant una setmana. Es tractava d’un seminari dedicat al Penedès que es va impartir sota el títol: Enoturisme. Més enllà de la innovació. El Penedès el territori enoturístic per excel·lència. Consistia en la visita de cellers, empreses de serveis turístics i gestors de l’activitat turística de la mà dels seus responsables i amb l’acompanyament acadèmic del docents del

El Mercat del Cava i la Tapa vol ser referent gastronòmic a Sant Pere de Ribes El Mercat del Cava i la Tapa tornarà el primer cap de setmana de novembre amb 40 participants directes: 12 del sector gastronòmic i de la restauració, 8 cellers elaboradors i 20 entitats.

Aquesta és una cita amb la qual el nucli de les Roquetes, de Sant Pere de Ribes, es vol consolidar com a referent del sector gastronòmic. L’any passat es van servir prop de 5.000 degustacions i aquest 2016 esperen poder superar aquesta xifra.

Durant dos dies, petits i mitjans productors de cava del Garraf, Penedès i l’Anoia, així com re-

presentants del sector a nivell local, i elaboradors d’embotits, formatges o pa, entre d’altres, mostraran els seus productes.

A la vuitena edició s’incorporaran tallers infantils i una nova zona de jocs per als més petits vinculada a la temàtica vitivinícola. Es mantindran els mateixos horaris d’obertura, d’11 a 14h i de 17 a 21h.

Torna la Nit de la Gastronomia de Vilanova i la Geltrú Després de l’èxit de l’any passat, Vilanova i la Geltrú celebrarà una segona edició de la Nit de la Gastronomia, que tindrà lloc el 18 de novembre al Restaurant Mas Roquer del Càmping Vilanova Park. Durant l’acte se servirà un menú degustació que combinarà modernitat i tradició, elaborat pels xefs locals Núria Lucas, Kilian Ventura i David Reig. També hi

haurà propostes creatives de diversos restaurants vilanovins i postres emblemàtiques de la ciutat.

La selecció de vins anirà a càrrec de Temps de Vi. Durant la vetllada se sortejaran productes oferts per comerciants locals i es retrà homenatge a cuiners i pastissers artesans de Vilanova i la Geltrú. Més informació al Punt d’Informació Turística LA BOTIGA (TOC).

‘El Penedès, Tasta’l’ seguirà dinamitzant productes locals

Màster Erasmus Mundus Master on Wine Tourism Innovation.

D’altra banda, el divendres 21 d’octubre The Wine Business School va donar inici oficialment el curs de postgrau interuniversitari en gestió d’empreses vitivinícoles que s’impartirà a Vilafranca, fins el setembre del 2017, els divendres

tarda i dissabtes pel matí.

L’objectiu del postgrau és professionalitzar el sector vitivinícola, oferint una formació eminentment pràctica i centrada en la millora de la gestió empresarial: internacionalització, recerca de nous mercats i innovació, tot això des de una doble vessant: la gestió i la viticultura.

El Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès, l’Associació de Productors Artesans Agroalimentaris de l’Alt Penedès i el Consell Comarcal han renovat el compromís de promocionar els productes agroalimentaris del territori a través de les cartes del restaurant sota el projecte “El Penedès, Tasta’l”.

Amb el conveni, els restauradors es comprometen a incorporar a les seves cartes els plats consensuats pel Gremi i a utilitzar per a la seva elaboració

productes dels membres de l’Associació. Els productors, al seu torn, hauran d’oferir condicions avantatjoses als restauradors, que tindran als seus establiments un distintiu que els identificarà com a participants d’aquest projecte, que es va posar en marxa el 2013.

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

25

VINS&CAVES

Tres caves i un vi del Penedès, distingits als Premis Vinari 2016 TANNIC BY FREIXENET ORGANITZA DOS MARIDATGES MUSICALS Tannic by Freixenet i la Fundació Privada Ferrer Sala Freixenet col·laboren en la quarta edició del festival Músiques Sensibles amb dos maridatges musicals en els quals hi participaran artistes de renom. Entre aquests, Dolo Beltrán, Elena Gadel i Alessio Arena juntament amb diferents enòlegs del Grup Freixenet.

El primer concert va tenir lloc el passat dijous 20 d’octubre a càrrec d’Elena Gadel i Alessio Arena i el segon serà el 17 de novembre i el protagonitzarà l’actriu, escriptora i cantant Dolo Beltrán que presentarà el seu nou treball: Copilotos.

EL PENEDÈS-GARRAF REP 168.821 EUROS EN AJUTS A LA VINYA El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat ha abonat 777.324 euros en ajuts de reestructuració i reconversió de la vinya. D’aquests, 120.162 euros han estat destinats a l’Alt Penedès, corresponent a la campanya 2015-2016. En concret, a 44,77 hectàrees de superfície; 45.615 euros han arribat al Baix Penedès (20,07 ha) i 3.044 euros al Garraf (3,42 ha). En el cas de la temporada anterior, 2014-2015, l’Alt Penedès ha percebut 19.555 euros per una superfície de 13,82 hectàrees, mentre que el Baix Penedès va rebre 7.307 per 10,46 hectàrees.

Per aquesta campanya el Garraf no ha obtingut ajuts.

JUVÉ&CAMPS CELEBRA 50 ANYS DEL SEU GRAN CAVA L’emblemàtic cava Gran Juvé & Camps celebra les seves primeres cinquanta veremes. La primera ampolla d’aquest Gran Reserva Brut va néixer el 1972 i, per a l’ocasió, ara el celler afincat a Sant Sadurní ha estrenat un renovat disseny que marca l’inici d’una nota etapa.

Elaborat amb les anyades més excepcionals procedents de la Propietat d’Espiells, el cava Gran Juvé & Camps té una llarga criança de 42 mesos de mitjana en ampolla.

El cava Jaume Giró i Giró Selecte Gran Reserva Brut Nature 2008 va ser reconegut a Vilafranca del Penedès com el millor escumós de Catalunya Olga Aibar El cava Jaume Giró i Giró Selecte Gran Reserva Brut Nature 2008 va ser proclamat com el millor escumós català d’aquest any en el marc de la quarta edició dels Premis Vinari 2016, celebrada el 7 d’octubre a l’Auditori de Vilafranca del Penedès.

Pel que fa als vins, els negres Vd’O 1.10 2010 del celler Vinyes d’Olivardots (DO Empordà), el Vall Llach Vi de Finca Mas de la Rosa 2013 (DOQ Priorat) van ser els guanyadors. En total es van lliurar 150 guardons.

La DO Penedès es va endur un or amb l’AVGVSTVS Microvinificacions Malvasia de Sitges

2015 en la categoria de Blancs de pas per Fusta i la DO Cava es va endur cinc Vinaris d’Or, tres dels quals s’elaboren a l’Alt Penedès: el Cossetània Brut 2015 de Castell d’Or (Escumosos Joves); el Llopart Rosé Brut (Escumosos Rosats) i el Freixenet Casa Sala 2007 (Escumosos Antigues Reserves). Com a novetat, es van incorporar nous reconeixements, com ara el Premi Vinari Nissan al Millor Vi Ecològic, que va ser per en Bernat Oller 2014, del celler Heretat Oller del Mas; el Premi Vinari Agbar a la Millor Etiqueta de Vi, que va recaure en el Negre de Folls 2015 de Vins de Pedra, i els Vinaris Especials a les DO, que reconeixen els tres millors vins de cadascuna de les dotze Denomi-

Torres viu un nou any de vi i cinema a Sitges

redacció

Cellers Torres va patrocinar, per tercer any, el ‘Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya’, que va clausurar la seva 49a edició el passat 16 d’octubre, a Sitges. Els vins van tenir una presència destacada al llarg del festival i es van servir a la sala VIP de l’Hotel Melià, per on van passar 900 convidats de la indústria cinematogràfica i cultural, al sopar inaugural i a l’acte de clausura. Enguany el festival va tornar a coincidir amb la Festa de la Verema, patrocinada per Ce-

llers Torres, que arribava a la 55a edició. Assumpta Serna, una de les actrius més internacionals del país, va ser l’encarregada de llegir el pregó el dissabte, 8 d’octubre, al Palau Maricel. El dia abans, unes 700 persones, entre les que figuraven coneguts intèrprets com Max Von Sydow, Peter Vives, Juanjo Puigcorbé, Ona Chaplin i Maxi Iglesias, i el director J. A. Bayona, així com membres de la família Torres, van assistir a la festa d’inauguració que es va celebrar al Port d’Aiguadolç, on es van servir prop de 1.200 copes de vins Torres i 600 còctels amb brandi Torres 15.

nacions d’Origen de Catalunya.

En aquesta edició, destaca l’auge dels vins elaborats a partir de la varietat samsó (carinyena), tant a l’Empordà com al Priorat. També el reconeixement de les varietats locals blanques com la malvasia

de Sitges, el picapoll del Pla de Bages, la garnatxa per a vins rosats i negres frescos al llarg de tot el territori i l’afinament dels cupatges de xarel·lo amb altres varietats com la parellada i macabeu per a escumosos.

El Japó s’interessa més pels vins escumosos

redacció

L’asiàtic està convertint-se en un dels mercats en creixement per als vins escumosos. Des de l’any 2000 el volum de negoci de les vendes ha augmentat un 186%, passant dels 28 als 80 milions d’euros. Entre els països que més interès presenten destaca el Japó, on els vins escumosos s’han situat com a primer vi exportat al créixer un 13,2% en volum i un 8,9% en valor. Fruit d’aquest interès, és la visita recent de dos

mitjans de comunicació japonesos a una quinzena de cellers elaboradors de cava, sota la coordinació de l’Institut del Cava.

En concret, va desplaçar-se la periodista Megumi Ichikawa de la publicació especialitzada Shuhan News, que va visitar una quinzena de cellers elaboradors de cava per preparar un extens article sobre cava i terroir. D’altra banda, també va venir al Penedès, la periodista Yasuko Nagoshi, de la revista Wands Magazine, que va informar-se per redactar un ampli article sobre cava i dosage.

26

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

VINS&CAVES

Carme Ruscalleda, dama del Cava

Fèlix Miró

La Confraria del Cava Sant Sadurní tanca un mes d’actes i celebracions

La Confraria del Cava Sant Sadurní ha tancat un mes d’actes i celebracions en el marc de la 35a Setmana del Cava. Un certamen que s’obria amb els nous ambaixadors del cava: la nedadora Gemma Mengual i l’actor Roger Coma.

Entre els actes més lluïts, es

troben les investidures tardorals.

Enguany la principal protagonista ha estat la cuinera Carme Ruscalleda que ha estat investida com a Dama Confrare d’Honor de l’entitat. La xef del restaurant Sant Pau, l’única dona al món que posseeix set estrelles Michelin, va animar els cavistes a “potenciar el consum de l’escumós fora dels àpats”. La Confraria del Cava

també va investir set Confrares de Mèrit, i sis nous membres de número. Els de mèrit van ser Pedro Ballesteros, únic Master of Wine espanyol; Joan Dausà, cantant i actor; Fel Faixedas, còmic i actor; Josep Muscardó, pintor i

autor del cartell de la 35 Setmana del Cava; Josep Pelegrín, millor sommelier d’Espanya del 2016; Espartac Peran, presentador de televisió; Gregori Salas, fundador de l’Associació Tour Gastronòmic (o Casaques Roges). D’altra ban-

El president d’honor de Freixenet, Josep Ferrer i Sala va rebre la insígnia d’or i diamants de la Confraria del Cava Sant Sadurní, en el marc de la investidura tardoral de la 35a Setmana del Cava. El seu era l’inici d’una sèrie de reconeixements a la trajectòria de diferents cavistes que vol impulsar la confraria.

Visiblement emocionat, va agrair el reconeixement i va apuntar que “no sóc un

da, la Jove Confraria del Cava va investir la nedadora paralímpica Núria Marquès com a Jove Confrare d’Honor. Els joves confrares també van investir diferents personalitats de la societat catalana com a Joves Confrares de Mèrit.

PENEDÈS ECONÒMIC

FERRER REP LA INSÍGNIA D’OR I DIAMANTS

Núm. 59 - Octubre 2016 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Fèlix Miró

Olga Aibar

Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació:

gran orador, però això no m’ha impedit vendre milions d’ampolles de cava” i va afegir que esperava “seguir treballant pel cava tots els anys que em queden per endavant”.

Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 Xavier Vallès: 657 649 413 El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A

Més de 150 professionals al 34è Congrés del Cava

08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf

Hi van assistir experts internacionals en el sector dels vins escumosos Olga Aibar Més de 150 professionals i estudiants del món de la producció i l’elaboració del cava van participar en la 34a edició del Congrés Internacional del Cava, que es va celebrar el passat 5 d’octubre a

les caves Juvé & Camps de Sant Sadurní d’Anoia. A l’acte hi van assistir diferents personalitats del sector cavista. El congrés va incloure conferències de temàtiques molt diverses. Una de les més destacades va ser la de Vicente Gómez-Miguel, professor de la Universitat Politècnica de Ma-

Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

drid, que va parlar de les conseqüències de la zonificació vinícola o de“terroirs” en l’elaboració del vi. També es va parlar dels escumosos del Regne Unit.

El president del Consell Re-

gulador del Cava, Pere Bonet, i el president de la Confraria del Cava, Antoni de la Rosa i Torelló, van obrir la sessió i la clausura va anar a càrrec del director general de l’INCAVI, Salvador Puig.

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

27

VINS&CAVES

MARTA BURGOS, SOMMELIER DE CAVA FINALISTA La sommelier Marta Burgos va ser la guanyadora de la primera semifinal del concurs “Millor Sommelier Internacional en Cava” que va tenir lloc el passat 25 d’octubre a Madrid. L’acte va ser el primer d’una sèrie de 13 semifinals que es duran a terme per Espanya i països com Bèlgica i Mèxic.

Burgos ha rebut una beca de 1.200 euros i una medalla d’or.

PERIODISTES AMERICANS VISITEN CAVES BOLET Un grup de periodistes americans, concretament de Nova York, van visitar les Caves Bolet a través de la col·laboració d’Enoturisme Penedès i l’oficina espanyola de turisme a la ciutat americana. Durant la seva estada van gaudir d’un maridatge amb els vins i caves ecològics del celler, del qual van destacar el vi negre Fredolic, el primer sense sulfits i zero additius de Caves Bolet.

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Miguel A.Torres, doctor honoris causa per la URV

El 20è Cavatast tanca amb rècord de tasts i maridatges

L’enòleg i empresari vitivinícola Miguel A. Torres Riera, propietari de Bodegues Torres, va ser investit el passat divendres 21 d’octubre nou doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. L’acte va tenir lloc al Paranimf del Rectorat de la URV. El professor del departament de Bioquímica i Biotecnologia i degà de la Facultat d’Enologia, Joan-Miquel Canals Bosch, va apadrinar Torres en aquest acte.

El rector, Josep Anton Ferré, va destacar que era la primera vegada que la universitat investia doctor honoris causa un empresari. Bodegues Torres manté una intensa col·laboració amb la URV i, de fet, diversos graduats

La vintena Mostra de Caves i Gastronomia, el Cavatast, que es va celebrar del 7 al 9 d’octubre, va tancar les seves portes amb una xifra rècord de participació als tastos i maridatges. Durant els tres dies es van esgotar les 500 places que van oferir els expositors de cava.

La fira va ser inaugurada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va remarcar la gran evolució que ha patit la indústria cavista a Catalunya durant els darrers vint anys de Cavatast. En concret va comentar que “ha passat de vendre de 60 a 160 milions d’ampolles i a produir-ne un 40%, esdevenint el tercer subsector més potent de la indústria agroalimentària”.

En aquest aspecte, Puigdemont va encoratjar al sector a mirar

d’aquesta universitat treballen a l’empresa. Durant el seu discurs, Torres va explicar que, en els últims vuit anys, la seva empresa ha invertit uns 10 milions d’euros en energies renovables, en biomassa i en investigació.

Segons va afirmar: “el meu somni és que algun dia es pugui dir que beure una copa de vi ajuda a combatre el canvi climàtic”.

pels propers 20 anys per seguir millorant perquè “el que ens fa grans a Catalunya és que no ens conformem mai”. L’alcaldessa de Sant Sadurní, Maria Rosell, va remarcar la importància de treballar units per aconseguir que la fira any rere any brilli el màxim possible i “sigui còmode i el més 2.0 que mai”. Per últim, va afegir que “el cava i el paisatge ens han d’ajudar a projectar-nos al món”.

Oriol Rossell presenta el seu cava rosat Gran Reserva

Surt l’Argila 2011, l’escumós del nou celler de Mas Betran

Ametller Origen presenta el vi “Per l’amor de 10” a Barcelona

La cava Oriol Rossell, de Castellet i la Gornal, ha presentat el cava Reserva de la Propietat Brut Rosé Gran Reserva, un vi escumós elaborat a partir de la varietat Pinot Noir de la collita 2013, que procedeix de la vinya del Pou, dins de la finca de Cal Cassanyes.

L’origen d’aquest projecte, iniciat el 2011, era elaborar un cava bessó del Reserva de la Propietat blanc i aconseguir dos grans reserves de màxima qualitat, amb una criança mínima de 30 mesos.

Mas Bertran ha tret al mercat el nou Argila 2011 el Clàssic Penedès, elaborat 100% amb xarel·lo, la varietat insígnia del Penedès. Aquest va ser el primer Argila que Mas Bertran va elaborar íntegrament al nou celler, inaugurat el mateix any. Amb les noves instal·lacions, Mas Bertran va incorporar el nou sistema de derrapat i una taula de selecció manual amb l’objectiu d’incrementar els paràmetres de qualitat dels seus productes.

A més, el celler també ha presentat l’Argila Rosé 2013, de vinyes velles 100% sumoll.

El Grup Ametller Origen al Penedès va presentar el 27 d’octubre a Barcelona a la botiga del c/Calvet,33 “Per l’amor de 10”, un vi blanc elaborat per deu clients del grup.

El Repte Vi10 és el primer projecte solidari i de cocreació. Pel grup és “un canvi de paradigma en la relació companyia-client”.

Oligofrènics L’altre dia hi donava voltes, no sé si us passa a vosaltres, però tinc la sensació que estic vivint en un món que no m’agrada, i us explico perquè: - Rajoy tornarà a ser president del govern Espanyol - Rajoy tornarà a ser president del govern Espanyol amb el suport del PSOE - Als EEUU pot ser president Donald Trump - Als EEUU pot ser presidenta Hilary Clinton - Les mesures del CO2 s’estan disparant tot i les

millores d’eficiència que existeixen - Totes les acusacions de corrupció dels partits no han passat factura - El programa més vist es “Gran Hermano” - El sistema educatiu a casa nostra és nefast - Les nostres pensions perillen - Hi ha indicis de tornar a una bombolla immobiliària - La societat és inert - Etc...

No acabaria mai amb la llista, i tan sols són exem-

ples de moltes. M’entristeix... i no som capaços de canviar res, vull entendre que molts de vosaltres també teniu aquesta sensació, però que ningú sap que fer. Ja no només és el capitalisme, ja no només és la corrupció, és la societat inert que rebenta, que em preocupa, i en moments de reflexions més profundes, m’angoixa.

Fa fredor pensar en tot plegat, i encara fa més fredor veure com cada cop visc en un món més allunyat del que a mi m’agradaria, i no demano gaire, sentit comú en molts aspectes i una soci-

etat més combativa, oberta i democràtica, perquè ens diuen que és democràcia (i ens ho creiem) però en el fons n’esteu segurs que ho és? Manen els governs o les empreses? Heu votat qui mana a Europa? Em fa posar de mala llet...

I penseu que pot ser no tinc una cosa que encara em faria més pensar en tot plegat, els fills, em costa entendre que molts pares i mares, es resignin amb el que hi ha i no siguin més incisius amb el futur dels seus descendents, perquè al final, tot el que fem és i serà per a ells. I als que els hi està

bé, al poble, pa i circ i que dies suma, anys empeny.

Pot ser és una utopia, poder sóc jo el que no entén la societat, i la societat que vivim és la que volen tots, o alguns, poder serà cert que vivim en una mena de MATRIX i tot és mentida, pot ser si que hi ha aquestes grans conspiracions mundials, potser si que volen que la societat estigui callada i sigui estúpida... però amics, no em conformaré amb això, seré alegre i combatiu, la revolució dels somriures i l’últim combat, seguim... seguirem...

28

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

TECNOLOGIA

Els smartwatches, en caiguda lliure Quan els rellotges intel·ligents van arribar al mercat hom es preguntava si arribarien a substituir als smartphones i quina seria la seva repercussió en la rellotgeria convencional Josep Barella A dia d’avui ja podem dir, sense por d’equivocar-nos, que les repercussions que els smartwatches podien tenir en la nostra societat es van quedant en poc menys que promeses, ja que no estant aconseguint ser res més que una extensió del nostre smartphone, perquè, malgrat els esforços per fer rellotges independents, la realitat és que principalment depenen d’un telèfon mòbil, a més que tenen més inconvenients, com el de l’autonomia i la possibilitat de submergir-se, entre d’altres. I, segons sembla, aquestes incerteses s’estan reflectint ja en les estadístiques de vendes, perquè si prenem com a font l’última anàlisi d’IDC, les vendes d’smartwatches han caigut de forma preocupant.

I el principal afectat d’aquesta caiguda en les vendes ha estat el gegant Apple.

La primera caiguda forta es va registrar el segon trimestre d’aquest 2016. Fins aquest moment, el mercat dels smartwatches havia tingut un creixement interanual positiu des que havien fet la seva aparició. Però en aquest període, les vendes dels smartwatches van caure un 32%, amb un total de 3,5 milions de dispositius venuts, una xifra molt inferior als 5,1 milions venuts el segon trimestre de 2015.

L’empresa que més fort ha patit aquest retrocés ha estat Apple, que va passar de tenir el 72% de participació al mercat, a només

una bateria curta i la dependència d’un telèfon mòbil en condicionen l’augment de vendes un 47%, una caiguda de més de 25 punts. Aquest descens mai va estar als càlculs del gegant mundial, cosa que els està forçant a generar noves estratègies de venda i posicionament del producte.

Igualment, si ens fixem detingudament en les dades del sector dels rellotges intel·ligents, Apple

segueix sent el número u, però mesurant la caiguda patida en quantitat d’unitats suposa més de la meitat pel que fa a l’any anterior, un 55% per quedar en 1,6 milions d’unitats per les 3,6 milions que se’n van vendre el 2015.

Segueixen sent el número 1 en vendes, és l’únic fabricant que va tenir un descens interanual en les seves vendes i és que cal recordar que des que el seu gadget es va llançar l’any passat, no n’ha alliberat cap nou model. Per la seva banda, Samsung es va col·locar segon amb 600.000 unitats venudes, cosa que no sorprèn gràcies al fet que té sis models diferents de rellotges intel·ligents. Quant a Lenovo, la companyia va ocupar el tercer lloc amb 300.000 dispositius venuts.

De causes que expliquin aquesta davallada n’hi ha moltes. Però especialment es deuen al fet que els consumidors porten demorant les seves compres de rellotges connectats des de començaments del 2016, tot esperant una renovació dels dispositius. I com que sembla que les millores anunciades als watchOS no arribaran fins a finals d’any, les vendes de l’Apple Watch existent s’han vist frenades. Apple manté el seu lideratge destacat d’aquest mer-

cat, per la qual cosa si les vendes d’Apple disminueixen, també ho fa el conjunt del mercat.

Malgrat la realitat actual molts experts consideren que el mercat dels smartwatches està en una etapa inicial encara i estimen un ple creixement en un futur més o menys proper, assumint que remuntarà en poc temps. Però potser és una teoria massa optimista, perquè estem davant d’un escenari on sembla que els consumidors, a dia d’avui, han perdut l’entusiasme per aquests dispositius. Un factor que també pot haver influït en la caiguda és que en els últims 10 mesos no s’han presentat nous productes que siguin prou atractius per generar nous al·licients de compra.

en un any, la quota de mercat d’apple ha passat del 72% al 47% Un fet que pot portar un augment en les vendes d’smartwatches és la més que probable entrada d‘empreses de rellotgeria tradicional al mercat dels rellotges intel·ligents. Fins ara, això no s’ha vist reflectit en el volum de vendes. Però pot canviar. La participació de les marques tradicionals de rellotges és indispensable per tenir algunes de les

y Vendes i quota de mercat dels principals fabricants

qualitats més importants que els usuaris busquen en un rellotge intel·ligent: disseny, comoditat i funcionalitat. Si es combinen amb el reconeixement de marca i la distribució que aquestes marques ja tenen, és raonable esperar que el mercat de rellotges intel·ligents torni a créixer. correctament, prendrem totes les precaucions en el moment de pagament i llegirem amb atenció les condicions de la venda.

Ara estem preparats per a un nou curs, amb un propòsit: aquest any tindrem sota control les nostres dades, els nostres equips, la nostra xarxa i les aplicacions que usem amb les seves contrasenyes, perquè la nostra vida online sigui més segura.

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

29

LLIBRES

Claus per impressionar els teus interlocutors amb els discursos

Impacta con tus discursos César Piqueras PROFIT 12,95€

Quan una persona ha de parlar en públic, ja sigui en una petita reunió o davant un important auditori, sap que ja no és suficient amb fer-ho bé. No n’hi ha prou de tenir un discurs après i oferir-lo de manera clara i ordenada. Qualsevol que estigui atent a les xarxes socials s’adonarà que cada vegada són més els discursos que es convertei-

xen en virals. Això és a causa que els ponents saben que han d’impressionar les persones que tenen davant o que l’escoltaran més tard a través d’Internet.

Els millors discursos són els que atrapen el públic des de la primera frase i el manté amb els ulls oberts fins a l’última paraula. Un bon discurs o una bona intervenció en una reunió

Les reflexions d’un dels gestors de fons més influents del món

Invirtiendo a largo plazo Francisco García Paramés deusto 19,95€ i e-book 9,99€

Conegut com el Warren Buffett espanyol, Francisco García Paramés és un dels inversors més respectats del món. Com a director d’inversions de Bestinver, els seus clients van obtenir en renda variable una rendibilitat mitjana anual de gairebé el 16 per cent des del 1993 al 2014, enfront del 7,8 per cent

obtingut per l’Índex General de la Borsa de Madrid.

En aquest assaig ens parla dels seus orígens: dels seus anys com a estudiant, del seu pas per la Universitat Complutense de Madrid i de com cursant un MBA al IESE de Barcelona va descobrir la seva capacitat analítica, que unida al seu caràcter pacient

La guia imprescindible per a autònoms i emprenedors

Abre una tienda o franquicia Juan Luis Miravet PROFIT 14,96€

Si tens aquest llibre a les teves mans és perquè estàs pensant a obrir una botiga. Potser dubtes si decidir-te per un negoci totalment independent o bé per una franquícia. Sigui el que sigui l’opció que tens en la ment, hi ha una sèrie d’aspectes que has de valorar abans de donar el primer pas.

Fa falta entusiasme sens dubte,

però sempre tenint en compte que l’entusiasme no ho és tot. Quina és la millor zona per obrir una botiga? Quines gestions són aconsellables que externalitzis? Com fer una previsió de despeses i ingressos sense equivocar-se? Quines característiques ha de tenir el local? Quin tipus de personal cal contractar? Com assegurar-

ens apropen a l’èxit. Aquesta guia ofereix les tècniques i els consells per aconseguir-ho, des de com utilitzar la mirada i la comunicació no verbal fins a com fer que el nostre missatge perduri, passant pel to de veu, les experiències personals de les quals cal fer ús o el grau de familiaritat que s’estableix amb el públic, entre altres aspectes.

Tot el que diguis serà hipnòtic si saps com transmetre-ho!

César Piqueras és escriptor, conferenciant, formador i blogger d’èxit a www.cesarpiqueras.

com, un blog de referència al món de parla castellana. És autor de més de 10 llibres sobre management, lideratge i vendes. És Executive MBA, Màster en Psicologia de la Gestió d’Organitzacions per la London Metropolitan University Business School, Màster en Teràpia Gestalt, Màster Trainer en PNL, coach ORSC d’equips i coach PCC certificat per ICF i AECOP. Entre els seus clients figuren empreses i universitats de primer nivell com ESADE, Harley Davidson o Virgin.

s’adequaven perfectament als requisits de la inversió en valor. Una escola d’inversió a llarg termini que ja mai ha abandonat i que li va donar excel·lents resultats durant les següents dues dècades.

A més de la seva experiència personal i professional, Garcia Paramés explica les claus del procés inversor.

Primer estableix el marc de referència econòmic adequat.

A continuació parla de les diferències entre actius reals

i actius monetaris, i de la inversió passiva, semipassiva i activa. Així mateix ens explica quin tipus d’accions hem de buscar i on trobarles, al mateix temps que ens il·lustra sobre l’últim origen de les oportunitats: les nostres emocions.

Es tracta, en definitiva, d’una lectura obligatòria per a qualsevol inversor com cal i per a qualsevol persona interessada a conèixer com funcionen els mercats d’inversió.

te que la teva botiga tingui ànima i personalitat? Quant cal involucrar-se i com podem evitar convertir-nos en esclaus de la nostra empresa? En cas que et decideixis per una franquícia, com identificar les millors firmes? Com detectar abusos? Quins són els passos que has de seguir abans de signar un contracte?

Juan Luis Miravet explica en aquest llibre de manera clara i senzilla tot el que cal saber abans de decidir-te a obrir una

botiga per evitar sorpreses i despeses inesperades. Moltes persones es deixen portar per la il·lusió i de vegades han de tancar la persiana abans de l’esperat. Si vols evitar errors i que el teu local sigui una desfilada constant de clients, aquest és el teu llibre.

Miravet és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i ha ocupat diversos llocs de responsabilitat a Círculo de Lectores, Salvat i RBA.

30

Penedès Econòmic

Octubre - 2016

VIATGES

Bolívia, a tocar del cel Bolívia és un país amb molt potencial turístic, que compta amb variats atractius turístics, a causa de la seva diversa cultura, les regions geogràfiques, la rica història i la gastronomia en general redacció

En el cor de la part sud del continent americà es troba Bolívia, potser un dels països més desconeguts de Sud-amèrica. És probablement un dels més pobres de la zona, però no obstant això la seva riquesa cultural i física la converteixen en un paradís natural. L’interès que ofereix la seva història s’entremescla amb les tradicions indígenes més ancestrals.

Amb més de deu milions d’habitants es tracta d’un país superpoblat. Gairebé el 70% dels bolivians viu en l’Altiplà i és que els indígenes estan molt acostumats a les terres altes i temen per la seva salut si descendeixen a altres llocs. Entre el 60 i 65% de la població és indígena mentre que un 35% d’ella és mestissa i un insignificant 1% de raça negra, descendents d’esclaus. La població indígena, dependent en gran mesura del seu propi enginy ha desenvolupat una notable riquesa quant a artesania es refereix.

BOLÍVIA Capital: Sucre Idioma: Castellà, quítxua, aimara, guaraní i 33 llengües aborígens més Població: 11.410.651 habitants Superfície: 1.098.581 km2 Moneda: Bolivià (BOB) Clima: Tot i que el país està situat al nord del tròpic de Capricorn, la diversitat de temperatures és extraordinària Economia: Té la seva base principal en l’extracció i en l’exportació dels seus recursos naturals

Al país habiten més de 30 diferents grups ètnics, sent els més nombrosos els quítxues, aimarés i guaranís.

Els bolivians són profundament catòlics, encara que existeix llibertat de culte. El folklore és un dels més originals d’Amèrica del Sud, fruit de la trobada entre diferents cultures. La música andina s’ha donat a conèixer mundialment per la difusió de la quena, el pinkillo, la tarka, el sicu i altres instruments de vent, sense oblidar la famosa diablada del carnestoltes d’Oruro.

Per a gaudi del viatger el menjar bolivià és molt variat. Els plats de l’Altiplà abunden en fècules i

carbohidrats. Són típics els chuños, patates molt saboroses assecades al fred. El satja, un brou de pollastre cobert de salsa de pebrots picants o la salteña, una empanada de carn i verdures amb forma de pilota, són unes altres de les delícies autòctones.

L’esmorzar es compon principalment de cafè amb pastisseria.

A mig matí se sol picar alguna cosa, les salteñas solen ser triades per degustar a aquesta hora. El menjar principal del dia és el del migdia, el dinar, que consisteix en una sopa com a entrada i un plat principal, seguit per a postres i cafè. El sopar és similar al dinar però menys elaborat.

Els atractius que posseeix per al turisme són d’una riquesa única: volcans amb neus perpètues sobre deserts rocosos en l’Altiplà que es reflecteixen en les aigües majestuoses del llac Titicaca; una capital considerada la més alta del món protegida per imponents muntanyes; una cultura indígena insubornable i autèntica, omple de tresors culturals; colorits mercats; naturalesa exuberant en l’Amazònia, en els Yungas; impressionants valls que formen els seus rius generosos; centelleig de la plata al Potosí i innombrables tresors ocults són alguns dels al·licients que ofereix Bolívia.

Octubre - 2016

Penedès Econòmic

31