Penedès Econòmic 61

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 61 - Desembre 2016

Vilafranca fomenta la innovació per millorar la competitivitat de les empreses pàg. 4

Poca inversió al Garraf i el Baix Penedès en els pressupostos de la Generalitat per al 2017 pàg. 8

El Grup Ametller invertirà 50 MEUR en un Agroparc de 121 ha a prop de Gelida pàg. 25

Entrevista a Ramon Ferrando Mallén President de la Federació de Fires de Catalunya pàg. 16-17

La Inspecció de Treball exigeix més control de l’horari laboral pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

L’ANÀLISI

La Inspecció de Treball endureix el control de l’horari laboral a les empreses Amb la nova normativa, les empreses hauran de registrar la jornada dels treballadors, ja sigui a través de rellotges de fitxar o un registre manual, per tal d’evitar fraus Lídia Oñate - Olga Aibar

Moltes són les empreses que encara estan considerant la millor manera d’adaptar-se a les noves exigències de la Inspecció de Treball, que des de fa uns mesos demana a les empreses que registrin la jornada diària dels seus treballadors. Segons exposen des de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, “no és admissible que, amb la invocació de la flexibilitat horària que permeten les normes laborals, puguin perjudicar-se els drets dels treballadors i s’alteri l’equilibri contractual mitjançant la prolongació indeguda de la jornada laboral”.

Dit d’altra manera, a hores d’ara les empreses han de registrar, bé sigui amb un sistema de control de presència electrònic o manual la jornada horària dels seus treballadors. Aquest organisme, que depèn del Ministeri de Treball, defensa que la flexibilitat horària en les empreses justifica el re-

forç de les normes laborals “particularment de les normes sobre el registre de la jornada de treball diària”.

S’intensificarà el control de la jornada màxima, les hores extraordinàries i també la seva correcta compensació i cotització. Fins ara, només s’exigia a les empre-

inspecció de treball argumenta que algunes empreses abusen de la flexibilitat horària ses que registressin l’horari diari per tal de compensar les hores extra si aquestes es produïen a l’empresa. Sinó, no estaven obligades.

Aquesta nova demanda de la Inspecció de Treball genera més d’una problemàtica en alguns sectors, que per les particularitats de la seva activitat els resulta complicat dur un còmput d’hores fidedigne

dels seus treballadors. Més encara si es tracten de sectors on el treballador no sempre es troba a les oficines o en altres, en els quals s’acostuma a alterar horaris en funció del volum d’activitat com poden ser el de l’hostaleria, el sanitari, el de la construcció o alguns serveis com el de transport i avaries.

Entre els sectors més afectats pel canvi de normativa es troba el de la restauració i l’hostaleria en general, on es fan una gran quantitat d’hores extres que en molts casos resulten difícils de controlar. Al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, el gerent Jose Gallego mostrava la seva indignació per l’enduriment dels controls realitzats per la Inspecció de Treball i assegurava que “els fan per poder posar multes, perquè necessiten diners”. També afirmava que “a la rambla de Vilanova o a Barcelona és factible aplicar mètodes de control dels treballadors de les empreses perquè passa molta gent, però a la resta de negocis petits no és viable”. Segons explicava, l’any passat es van realitzar una quarantena

d’inspeccions a les empreses vilanovines. “Van parar per les eleccions, però ara hi tornen”, assegurava.

Des de Cellers Torres, el director de Persones i Desenvolupament, Francesc Farnell, explicava a Penedès Econòmic que “a l’empresa fa uns anys que es va apostar per eliminar les màquines de fitxar i donar confiança als treballadors respecte el compliment del seu horari laboral”. De moment, estan estudiant la manera d’aplicar la nova normativa.

Per la seva banda, al celler

Vallformosa de Vilobí del Penedès es fa servir el sistema de control d’horaris amb targeta de proximitat.

A l’empresa disposen de dos punts per fitxar a les entrades i a les sortides. A més, tot el personal signa el seu horari darrere de la fulla de salaris mensual.

El càlcul d’hores extra és un dels temes candents de les inspeccions de treball, ja que origina un gran nombre de sancions al llarg de l’any. Segons dades de 2015 de l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’any

passat els 14,8 milions d’assalariats que hi havia a Espanya van realitzar una mitjana de 6,3 milions d’hores extra. D’aquestes, el 56% no es van retribuir, una xifra superior a la de 2008, quan representaven el 39%. Aquest és un dels temes espinosos de la Inspecció de Treball que insisteix que tot i que aquestes hores es puguin compensar amb temps de descans, també cotitzen a la Seguretat Social. Tanmateix, Sílvia Piñol, responsable de l’àrea laboral de l’assesso-

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

3

L’ANÀLISI 14,8 milions d’assalariats a Espanya van realitzar una mitjana de

3,5 milions d’hores extra

no remunerades

6,3 milions d’hores extra a la setmana (més de 327 milions a l’any)

2,8 milions d’hores extra

remunerades

Sílvia Piñol Responsable de l’àrea laboral de Bufet Grup Quatre

“Hi ha sectors que estan més en el punt de mira que altres” L’hostaleria, la construcció i el comerç registren més inspeccions de treball que la resta

p Font: Enquesta de Població Activa (EPA)

Els sistemes biomètrics, el més demanat De la mateixa manera que els nostres electrodomèstics es posen al dia, els rellotges de fitxar també han vist actualitzades les seves prestacions. Enrere han quedat sistemes analògics amb els quals els treballadors només passaven la seva targeta per fitxar. Actualment, el més demandat són els rellotges electrònics, en concret, els que incorporen un sistema biomètric (tàc-

til) i es connecten a la xarxa d’ordinadors de l’empresa.

“Amb aquests, els treballadors són insubstituïbles i s’evita que algú pugui fer-se passar per un altre”, explica Eduard Vallès, conseller delegat de l’empresa Ofima, de Vilafranca del Penedès.

Tanmateix, remarca que “tot depèn de les necessitats i el nivell de seguretat que vulgui l’empresa, ja que algunes opten per fitxar amb targeta perquè els seus clients no volen donar la seva empremta digital”.

Arran dels canvis en la normativa d’Inspecció de Treball, algunes empreses com Anyfes, especialitzada en serveis informàtics, ha apostat per oferir sistemes de control de presència.

Des d’Anyfes, ubicada a Sant Pere de Ribes, comenten que aquest desembre han iniciat una campanya per donar a conèixer el seu nou servei, que inclou la instal·lació i manteniment del sistema, ja que consideren que és “un bon article que pot interessar els nostres clients”.

Sector amb més hores extra no remunerades

Sector amb més hores extra remunerades

ria d’empreses Bufet Grup Quatre, ubicada a Vilanova i la Geltrú, remarca que “la idea és que en lloc d’ampliar jornades als empleats, es creïn nous llocs de treball que puguin ocupar persones que estan a l’atur”.

els canvis han generat inquietud als empresaris del penedèsgarraf

SERVEIS 12,5h/ assalariat

SANITAT 12,8h/ assalariat

Quines novetats s’han aplicat a les inspeccions de treball actuals?

La Inspecció de Treball darrerament ha impulsat una sèrie d’actuacions inspectores amb uns objectius molt concrets per controlar el compliment de les lleis socials en matèria laboral. És habitual que els seus objectius s’adeqüin a la realitat del moment amb la finalitat d’evitar determinades conductes i tendències que poden perjudicar als treballadors i a la societat en general. A més de la campanya adreçada a la intensificació del control en matèria del temps de

“amb l’ajut de la seguretat social s’han reforçat els controls” treball i hores extres, hi ha més actuacions que se centren en controlar la contractació a temps parcial, ocupació irregular, prestacions en frau de llei, correcta aplicació de les bonificacions, contractes temporals, treball dels becaris i falsos autònoms, entre d’altres.

Quines són les princi-

pals diferències respecte períodes anteriors?

Avui dia els inspectors utilitzen mitjans telemàtics que els permeten visualitzar a l’acte la informació que consta a la Seguretat Social de l’empresa i dels treballadors. A més, a part de l’actuació inspectora es reforcen els controls amb la col·laboració de la Seguretat Social. A partir de la informació que les empreses envien mensualment, realitzen un control addicional sobre les cotitzacions que es calculen. Quan detecten alguna incidència o alguna tendència estranya, ens demanen la justificació o bé deriven el cas a la Inspecció de Treball.

Aquest reforç en el control de determinades matèries respon a una realitat que han palpat els inspectors o a sospites per prevenir-ho?

Les dues coses. La situació actual i els objectius del govern estatal marquen també els objectius de la Inspecció de Treball. D’aquí ve que es reforcin els controls amb campanyes específiques.

Serà complicat que s’apliqui a tot tipus d’empreses.

Quines possibilitats es donen? S’han previst diferents opcions?

Totes les empreses, independentment dels tre-

balladors que tinguin i de la seva activitat, han de complir per igual la legislació laboral vigent.

Hi ha alguns sectors on es fa un control més exhaustiu d’inspeccions?

Sí, és cert. Hi ha sectors que estan en el punt de mira de la Inspecció de Treball, justament perquè a partir de les visites que s’han dut a terme s’ha comprovat que en aquests sectors s’han comès més

“les sancions poden oscil·lar entre els 60 i els 187.515 euros” infraccions que en d’altres com són l’hostaleria, la construcció, el comerç i els serveis en general.

Fonts empresarials comenten que ara les inspeccions són “més agressives”. És així? És veritat que, sobretot, quan la inspecció actua a nivell de campanya és molt estricta. El fet de saltar-se la normativa laboral pot sortir molt car.

Entre quines quantitats econòmiques es mouen les

sancions que s’imposen per saltar-se aquesta normativa?

Les sancions poden oscil·lar entre els 60 i els 187.515 euros, depenent de la gravetat de la falta i de si hi ha reincidència, entre altres aspectes.

Quins criteris s’estableix a l’hora de controlar les hores extres?

Sobre les hores extres, la limitació és de 80 hores anuals per treballador.

S’han de liquidar als treballadors i cotitzar a la Seguretat Social. Fins fa relativament poc temps, ha estat molt difícil que la Inspecció de Treball les pogués controlar, però ara l’empresa ha de portar un registre diari de la jornada de tots els treballadors.

Allà consta l’horari i la totalització mensual d’hores treballades, de manera que ja es pot comprovar si es fan hores extres, si es retribueixen i si es cotitzen adequadament. També si se’n fan en excés i si hi ha treball nocturn.

Aquest registre pot ser manual o es pot utilitzar un sistema mecanitzat de control de presència, com prefereixi l’empresa.

4

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

ACTUALITAT

El programa Innova Pime es consolida entre els empresaris El servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca iniciarà el 12 de gener la tercera edició Olga Aibar

El 12 de gener s’iniciarà la tercera edició del programa Innova Pime, impulsat pel servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, amb la col· laboració d’Innovi i el suport de la Diputació de Barcelona.

El regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel Montfort, assegurava a Penedès Econòmic que és “dels programes més útils que hem impulsat perquè, tot i que en fem d’altres que tenen molts assistents, aquest està adreçat es-

pecíficament a les empreses que ja estan en funcionament i on, amb elles, s’hi analitzen processos de millora i els acabem portant a terme, motiu pel qual de seguida en veiem resultats”.

L’Innova Pime es va començar a implementar l’any 2015 amb l’objectiu de promoure la cultura d’innovació i desenvolupar un projecte propi. D’aquesta manera, s’ajuda les empreses a introduir elements pràctics que els permetin millorar la seva competitivitat. Consisteix en una jornada de sensibilització, en la qual es presenta el programa a les empre-

Artecsoft

(Vilafranca del Penedès)

Guillem Parera, gerent

personal i als clients i que l’èxit d’un canvi o millora no és només la implantació, sinó la continuïtat.

Internament hem millorat la metodologia de treball, i per tant l’eficiència productiva i, externament som més competitius i podem arribar a projectes més ambiciosos amb una qualitat de servei excel· lent i a costos raonables.

Cal Costes

Aquest programa ens va arribar en un moment que ja havíem iniciat l’incorporació d’una màquina digital i ens va semblar que era una bona oportunitat per poder desenvolupar aquest nou projecte.

Tot el que sigui innovar i implantar noves maneres de mirar cap el futur és important per a l’empresa. Personalment crec que, en tot projecte, tan importants són els recursos humans com els materials. En el nostre cas, l’eina material és la màquina digital d’última

Eva Suriol, administrativa

tecnologia que permet un tipus d’impressió més ràpid i amb acabats de gran qualitat.

En recursos humans, la preparació d’uns bons tècnics i comercials adaptats a les noves tecnologies és primordial.

Encara que, perquè tot funcioni bé, la implicació de tots els departaments de l’empresa és molt important.

Restaurant La Posada

(Font-Rubí)

Som una bodega familiar amb pocs recursos humans. Ens vam decidir a participar al programa que impulsa l’Ajuntament de Vilafranca perquè des de la direcció teníem una idea per llançar una promoció comercial novedosa i, per part de gerència, necessitàvem recolzament i consultoria externa.

Ens ha servit per aprendre tècniques de màrqueting, però sobretot ens han ajudat a aprofundir, millorar i implantar

pla d’innovació personalitzat, la construcció d’eines per gestionar la innovació i la identificació de nous recursos o adaptacions necessaris per crear un entorn propici per a la innovació.

El grau de satisfacció de les empreses és molt alt perquè veuen un resultat pràctic. També per part de l’Ajuntament. Segons Montfort: “impulsar un progra-

Gràfiques del Foix

(Sant Sadurní)

La temàtica que es duia a terme a l’Innova Pime II encaixava molt bé en el nou rumb que la nostra empresa volia emprendre. Era una ocasió fantàstica per reafirmar aquesta nova etapa amb un assessorament empresarial idoni, millorant o innovant en aquelles àrees de negoci claus per a l’èxit, concretament en l’eficiència, metodologia i protocol·lització dels processos de desenvolupament de projectes.

Hem après que els petits canvis organitzatius també poden afectar al

ses, una ponència d’introducció a la innovació; la presentació de casos d’èxit del programa Innova Pime anterior; quatre sessions de formació grupal, de 16h que es realitzen a l’edifici de l’Enològica, i quatre d’assessorament personalitzat a les empreses a càrrec d’un consultor expert.

En aquest darrer cas, alguns dels punts en els quals es treballa són la validació del model de negoci, la generació de noves solucions susceptibles de ser implantades per afrontar les barreres o dificultats dels negocis dels participants, desenvolupar un

(Sant Pere Molanta)

Bernadette Miquel, gerent

l’estratègia per portar a terme la promoció que teníem en ment. Ara vull iniciar una nova promoció a nivell internacional per la promoció directa al client final.

També per veure altres maneres de treballar més eficients i aprendre a mesurar resultats de la promoció.

Davant del repte d’ampliació del restaurant amb nous salons dedicats a fer festes familiars i reunions d’empresa, volíem tenir un punt de vista diferent al nostre.

Amb el programa Innova Pime hem après a mirar l’empresa des de fora i, a més, hem pogut compartir inquietuds amb altres empresaris i que hem de millorar la comunicació interna i externa.

El més interessant han estat les sesions de seguiment efectuades a

Joan Raventós, propietari

posteriori que aprofundien més en el nostre cas en particular. A més dels clients que tenim, volem atraure grups de 10 a 30 persones que vulguin intimitat, tant grups d’empresa (tenim una sala amb projector i pantalla), com famílies amb nens. Necessitem posar-nos al dia.

ma com aquest és una triple satisfacció perquè dóna resultats concrets, palpables, sovint sobre empreses ja molt consolidades i que va més enllà de programes que són senzillament de sensibilització, formació o estimulació.

Veus que a les empreses els hi funciona i que tenen uns resultats que els permeten millorar en la seva gestió”.

Vallformosa (Vilobí del Penedès)

L’Innova Pime II era una bona oportunitat per a formar persones clau de l’organització en metodologies com el Design Thinking, Business Model Canvas o l’anàlisi de tendències. Participar en el programa ens va servir per aprendre algunes tècniques i realitzar un dels primers petits projectes amb noves metodologies. Una de les primeres iniciatives dins del projecte d’empresa va ser incorporar la innovació disruptiva com eina per a créixer i seguir millorant. Ara tenim uns

Ferran Vilà, Innovation & Business Development Director

quants en fase d’anàlisi.

El que tenim confirmat per l’any que ve és seguir explorant possibilitats en l’anàlisi de vinyes amb drones. Hem muntat tota una estructura per a la innovació que inclou el 10-20% del temps de la meitat dels empleats més el suport d’una empresa que ens ajuda a continuar la roda de la innovació.

4mes4 Tauler Tech (Vilafranca del Penedès)

La innovació es la millor opció per diferenciar-se en un mercat tan competitiu com és el nostre, on no hi ha barreres d’entrada excepte tot allò que puguem fer diferent.

Per això, del programa Innova Pime II, impulsat pel servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, n’hem après molt.

Nosaltres no hem apostat per una innovació disruptiva, sinó per millorar processos interns.

Josep Saumell, gerent

Hem vist que tenim moltes coses encara per fer a l’empresa, però que hem de fer-les d’una manera ordenada, reflexionant adequadament cada pas que volem fer.

Crec que les indicacions que ens han donat ens ajudaran a ser molt més competitius en el nostre mercat tradicional.

Desembre l 2016

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

ACTUALITAT

Coral Transports & Stocks preveu créixer un 40% amb el nou centre logístic de 33.000 m2 El conseller d’Economia i Coneixement va visitar les instal·lacions, ubicades a Sant Cugat Sesgarrigues Lídia Oñate L’empresa penedesenca Coral Transports & Stocks acabarà l’any amb més del doble de superfície que fins ara gràcies al nou centre logístic, de 33.000 m2, que ha obert recentment. Les noves instal·lacions s’ubiquen on abans hi havia l’antiga nau de Decathlon, al polígon industrial de Sant Pere Molanta, a la part que pertany al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues. Sumant les naus que té a la Granada, Alcalà d’Henares i les Illes Canàries, ara disposa de 55.000 m2, una xifra que li permetrà consolidar-se en el sector logístic i créixer fins a un 40% els propers dos anys.

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

El passat 12 de desembre el director general de Coral Transports & Stocks, Joan Comas, va presentar el nou centre al conseller d’Empresa i Coneixement,

l’empresa ha triplicat la plantilla de treballadors els darrers dos anys Jordi Baiget, i a l’alcaldessa de Sant Cugat Sesgarrigues, Montserrat Albet, entre altres personalitats polítiques. Comas va afir-

mar que les noves instal·lacions, que assoliran la màxima capacitat quan arribi el 2018, permeten “pensar en el futur amb optimisme”, ja que l’empresa podrà ampliar la gestió de tot tipus de mercaderies empaquetades, alhora que possibilitarà l’acollida de nous productes considerats “delicats” com els mèdics i sanitaris. “No existeixen gaires instal·lacions així ni d’aquest nivell de coneixement a Catalunya i Espanya, i sabem que hi ha una necessitat molt important en el sector”, va destacar.

Des del 2014 la seva facturació ha augmentat un 35% i enguany es preveu que es tanqui en uns 20 milions d’euros. Aquest increment també ha tingut la seva

Temps per fer balanç Ara que estem acabant un any i encetant-ne un altre, és un temps ideal per fer balanç. És un bon moment per revisar quin any hem viscut i a partir d’aquí centrar-nos en què li volem demanar al 2017 per poder co-crear-lo.

Com ja deia Einstein, no hi ha bogeria més gran que voler resultats diferents fent el mateix de sempre. Per tant, el balanç ens ajudarà a valorar i revisar què hem fet al llarg d’aquest any, què és el que ens ha funcionat i el que no, quines decisions encertades hem pres. I també tot allò que podria haver estat d’una altra manera: les

errades que hem comès, els aprenentatges que hem obtingut de les situacions viscudes i a partir d’aquí fer ús de l’autocrítica per començar a construir.

Un cop fet aquesta anàlisi, ens situarem al moment present per conèixer el punt de partida, on estem i què necessitem per arribar on volem.

D’aquesta manera estem apel·lant a l’actitud pro-activa que ens porta a decidir i ser protagonistes de la nostra vida, i a l’actitud somniadora i entusiasta que necessitem per co-crear el 2017.

Aquí et convido a reflexi-

u Montserrat Albet, Jordi Baiget i Joan Comas.

repercussió en la plantilla de treballadors, que s’ha triplicat en dos anys.

Coral Transports & Stocks va néixer el 1995 i des de llavors ha ampliat la capacitat d’emmagatzematge i la flota de transports, que arriba arreu del món a través del transport terrestre, aeri i marítim. Actualment Coral Transports & Stocks disposa de corresponsalies a països com la Xina, l’Índia, Pakistan, Xile, els Estats Units, Argèlia i Egipte, però també té clients arreu del territori europeu entre els quals

onar i a que prenguis paper i boli per contestar les següents preguntes que t’ajudaran a revisar què ha passat durant aquest any que deixem enrere.

L’any passat quins propòsits tenies a principis d’any?

I quins d’aquests propòsits s’han acomplert?

Quins son els 3 èxits més importants de l’any 2016?

Què vas fer per aconseguirlos? Què vas haver de canviar de tu mateix?

Quin ha estat l’aprenentatge més gran de l’any 2016?

Quina és la paraula amb la que definiries l’any que deixem enrere? I per què?

I ara, anem a planificar

destaquen Alemanya, França, Itàlia i la zona d’Europa de l’Est. En aquest aspecte, Comas va ser crític amb la situació desfavorable que pateix l’Alt Penedès i Catalunya en general, ja que “els peatges ens penalitzen respecte d’altres zones del país”.

Tanmateix, ha afegit que “el que més ens preocupa és el corredor mediterrani perquè ens afecta directament. És una via molt necessària per competir amb els ports d’altres països. Tot el sector esperem que es faci, però encara no sabem la data”.

l’any que ara comença: Què NO vull per aquest nou any?

Què SI vull per aquest any?

Escriu 5 objectius SMART que tinguis (Específics, Mesurables, Aconseguibles, Realistes, Temporals).

Quines qualitats tens que et poden ajudar a aconseguir aquests objectius?

Quines noves habilitats desenvoluparàs? Què potenciaràs de tu mateix?

Què és allò que has de soltar del passat que ja no et serveix per aquest any? (poden ser hàbits, persones, històries…)

En qui t’has de conver-

tir per aconseguir els teus objectius? (Et pot ajudar pensar amb algú que ja ha aconseguit el que vols i descriure’l).

En quines fites i/o etapes pots segmentar cadascun dels teus objectius? (Aquest punt t’aportarà claredat i t’ajudarà a definir l’estratègia i el pla d’acció a seguir) A qui pots demanar ajuda per arribar als teus objectius?

I per acabar una frase que a mi m’agrada molt: L’única diferència entre un somni i un objectiu és una data. Així que és el moment de posar dates per fer realitat els teus somnis.

Feliç 2017!

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

7

ACTUALITAT

La loteria de Nadal d’enguany frustra les il·lusions de molts penedesencs Només cinc dècims de Calafell i un a Sant Pere de Ribes agraciats amb el segon premi van trencar amb la tendència, de moltes “pedrees” i premis petits Lídia Oñate Ja diu la dita que no plou mai a gust de ningú, però la veritat és que aquest any la loteria de Nadal ha deixat més desil·lusions que alegries al Penedès-Garraf. Tot i que des de les administracions de loteria ja avançaven que enguany els seus clients havien apostat més pels dècims que no pas per les participacions, la sort no els ha acompanyat. Cert és que en alguns municipis com Calafell i Sant Pere de Ribes, la loteria ha deixat alguns dècims agraciats amb el segon premi, el 04536, però la majoria de penedesencs s’ha hagut de conformar amb les anomenades “pedrees” i premis petits. Un dels establiments afortunats és la

petita Papereria Mimo, del nucli Calafell Poble, on van vendre quatre dècims premiats amb 125.000 euros cadascun.

Segons les administracions de loteria locals, la campanya de la

Grossa de Nadal s’ha tancat enguany amb més números premiats que el 2015, però amb quantitats més modestes. Tot i que es mostren satisfetes amb la millora de les vendes, que s’han incrementat

entre un 3 i 5%, lamenten que en aquesta ocasió no hagi caigut cap premi dels grans. Molts dels afortunats han estat entitats i empreses, ens comenta Maria Rosa Beneit des de l’administració de loteria de Sant Sadurní: “aquest any ens ha anat una mica més bé que l’any passat perquè hem tingut més premis repartits, en especial per aquells números fixes pels quals apostaven any rere any algunes empreses i entitats”. Entre els números més demanats destaquen els habituals acabats en 13, 15 i 69, als quals se’ls han sumat el 2016 i el 2017, per ser els anys sortint i entrant, respectivament.

En aquest aspecte, també s’han detectat canvis de tendència. Des de l’administració de loteria vilafranquina “Ca la Marina”, Josep

Bages explica que “abans ens demanaven més números concrets, però ara molta gent ja els compra per Internet”. Darrerament, Loterías y Apuestas del Estado ha intensificat la venda online, fet que ha afectat, en certa mesura, als venedors habituals, que ara disposen de menys números especials per vendre.

D’altra banda, des del Ministeri d’Hisenda han advertit als premiats que evitin “caure en la temptació de vendre el premi per guanyar una comissió, ja que contibuirien a un possible delicte de blanqueig de capital”.

De cara al Sorteig del Nen, el dia de Reis, les administracions de loteria esperen seguir amb l’augment de les vendes iniciat amb la Grossa de Nadal.

8

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

ACTUALITAT

El Baix Penedès i el Garraf, els grans damnificats en el pressupost de la Generalitat Els comptes inclouen un 8% més de despesa a l’Alt Penedès, però un 27’6% menys al Baix Penedès i un 46% al Garraf respecte el 2015 Olga Aibar El Baix Penedès i el Garraf han tornat a fer sentir el seu malestar per les inversions previstes en el Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, que va ser aprovat pel Govern i presentat al Parlament el 29 de novembre de 2016. El motiu: l’escassa inversió prevista pel govern català a les dues comarques costaneres de l’àmbit Penedès.

Des del Baix Penedès es mostren indignats perquè les inversions previstes passen dels 7,5 milions d’euros pressupostats fa dos anys als 5,2 milions previstos per a l’any vinent, un 27,68% menys, fet que la situen més d’un 50% per sota de la mitjana catalana. Un fet que des del territori es considera un greuge per una comarca que ja fa temps que pateix un gran dèficit, sobretot en infraestructures, i que necessita urgentment inversions per a re-

La Generalitat prorroga 5 anys més el contracte amb IDIADA El Govern de Catalunya ha autoritzat els tràmits necessaris per prorrogar durant cinc anys el contracte de gestió amb la societat Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil Automotive Technology (IDIADA) que vencia el 2019. La societat, participada en un 20% per la Generalitat, està ubicada a Santa Oliva.

activar-la econòmicament. No cal oblidar que és la comarca amb més atur de Catalunya. Una gran part de la partida prevista per a la comarca es destina a l’Institut d’Investigació de l’Automòbil (IDIADA) amb una inversió de 3,7 milions d’euros, fet que s’endú gairebé tot el pressupost a la comarca. La resta es destina al desenvolupament del pla parcial del sector Mestral de l’Arboç, una línia elèctrica i la millores d’esco-

les o a l’institut Andreu Nin d’El Vendrell. La diputada del PSC al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha denunciat que les inversions directes de la Gene-

La inversió al Baix penedès està Més d’un 50% per sota de la mitjana catalana ralitat al Baix Penedès han passat dels 17,8 milions d’euros el 2010 a 7,3 milions, el que representa una caiguda del 60%. Per aquest motiu, el partit ha presentat una desena d’esmenes per dotar de més recursos la comarca.

Al Garraf les inversions reals previstes pel govern català per a l’any vinent són encara inferiors.

En concret, s’han pressupostat 4,4 milions d’euros, fet que suposa un increment d’un 0,6% respecte a l’any anterior, quan es van destinar a la comarca més de tres milions d’euros. Tanmateix, són 771.000 euros menys que el Baix Penedès i la meitat respecte a l’Alt Penedès, tot i tenir una població molt superior. De fet, representen una reducció del 46% de despesa respecte al 2015, quan es van pressupostar 8,2 milions d’euros, i una disminució del 14% respecte els últims pressupostos del govern tripartit del 2010, segons Eva Martínez, diputada socialista al Parlament.

De les inversions previstes destaca la construcció del nou CAP de Ribes, per al qual la Generalitat preveu cinc partides pressupostàries que ascendeixen a 2,6 milions d’euros. També els 50.000 euros que es destinaran a la construcció de l’estació de bombament del Foix, que executarà l’Agència Catalana de l’Aigua. Així mateix, es preveuen diverses partides per al Consorci Laboratori Intercomarcal Hospital Residència Sant Camil destinades a equipaments, mobiliari i equips informàtics que suposen una inversió de 10.000 euros.

Alt Penedès Projecte 2017

9.213.887€ Euros/hab. 2017

86,79€

Baix Penedès

A Vilanova i la Projecte 2017 Geltrú es preveu 5.223.983€ una inversió de 413.087 euros Euros/hab. 2017 per a una actuació 52,27€ al CAP Baix a Mar i a la zona del port es vistes a aquesta comarca preveuen dues inversions estan destinades a mobiliaque pugen a 1,2 milions d’euros ri, informatització, maquinària i per a la urbanització del Moll de obres a l’Hospital Comarcal de Ribera (plaça del Port) i la recu- l’Alt Penedès, (2,6 milions d’euperació del calat de la Bocana. ros), la nova construcció de l’insA l’Alt Penedès estan con- titut de Vilafranca (2.630.884,14 signats 9.213.886,57 euros en euros), l’ampliació del CAP de inversions, fet que suposa un Gelida, a la qual es destinen cinc increment de despesa d’un 8% partides amb un total destinat de respecte el 2015. Tanmateix, és 119.000 euros, o la tercera fase un 68% inferior respecte l’any de la restauració del castell del 2010. Les principals partides pre- mateix municipi (179.714 eu-

p Font: Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

Garraf Projecte 2017

4.452.873€ Euros/hab. 2017

30,50€ ros). Si ens fixem en la inversió liquidada mitjana dels darrers deu anys per la Generalitat a les tres comarques, a l’Alt Penedès s’hi han destinat 24.863.000 euros (-0,5% respecte al 2015) al Baix Penedès 20.400.000 (-0,3%) i al Garraf 14.762.000 euros (-0,2%).

Desembre l 2016

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

ACTUALITAT

Els polígons del Garraf obren el seu aparador a Internet

La fibra òptica arriba als polígons del Garraf

Lídia Oñate

redacció

L’Agència de Desenvolupament Node Garraf ha posat en marxa aquest mes de desembre un nou espai web en el qual s’exposa l’oferta de sòl i sostre industrial disponible als polígons d’activitat econòmica de la comarca.

El web http://nodegarraf.cat/ poligons-dactivitat-economica aplega les aplicacions més avançades per oferir a l’usuari una informació exhaustiva, pràctica i molt visual. Des del web es poden conèixer, una per una, totes les parcel·les i totes les naus que composen els polígons del Garraf. A més, s’ofereix informació addicional pel que fa a les dotacions, infraestructures i equipaments en aspectes claus per a la competitivitat de les empreses, com ara la connectivitat, la mobilitat, els subministraments, la senyalització, la proximitat a vies d’interès i l’accessibilitat.

El fet que s’hagi determinat un motor de recerca bé per criteris de polígon o bé per poblacions afavoreix que, des d’ara, els ajuntaments de la comarca del Garraf podran inserir un banner específic en els seus respectius webs municipals, de manera que l’usuari accedirà directament a la infor-

mació del sòl i sostre industrials disponible en aquell mateix municipi. Aquest nou espai web forma part de la primera fase d’una estratègia que estarà orquestrada des del pla de comercialització dels polígons, desenvolupat per NODE Garraf, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’empresa Fibra Penedès s’encarregarà de desplegar la xarxa de fibra òptica a diversos polígons del Garraf. En concret, al de Santa Magdalena, de Vilanova i la Geltrú, i Roquetes, de Sant Pere de Ribes.

Aquest mes de desembre és previst que finalitzin les tasques de desplegament de la xarxa de fibra òptica per tal que a principis de l’any 2017 ja es puguin oferir els serveis de connexió. Actualment, Fibra Penedès ja dóna cobertura a les Cabanyes, la Granada, Santa Fe del Penedès, els polígons de Vilafranca del Penedès, Olèrdola, Avinyonet del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues i, des d’ara, també al Garraf.

Paral·lelament, l’Agència d’Innovació Pública Neàpolis i l’operadora de Telecomuni-

cacions Anxanet han signat un conveni per a millorar el desplegament de la xarxa fibra òptica a les zones industrials de Vilanova i la Geltrú.

Anxanet serà un nou operador als polígons industrials del municipi, el primer d’una sèrie d’operadors de telecomunicacions amb els quals l’ajuntament vilanoví té previst arribar a acords per què aquests puguin utilitzar les canalitzacions existents en les àrees industrials locals per al pas de la xarxa de fibra òptica.

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

11

ACTUALITAT

L’hotel Subur de Sitges celebra cent anys com a referent turístic català Un llibre, una exposició i una placa commemorativa recorden l’efemèride del que fou el millor hotel del Principat Olga Aibar

Hotel Subur en un emplaçament privilegiat davant del mar. Després de la Guerra Civil, on va ser completament saquejat i destruït, va passar una etapa de serioses dificultats. L’any 1955 Josep Maria Matas i Barceló el va adquirir i va dur a terme una profunda remodelació que va acabar deu anys després.

Tota la trajectòria la recull el llibre Hotel Subur, cent anys d’història, escrit per Àngel Mi-

El 20 de desembre va fer cent anys que es va inaugurar l’hotel Subur de Sitges, tot un referent en el seu temps ja que oferia totes les comoditats possibles de l’època: calefacció, aigua corrent, saló de lectura i música i una cambra fosca on els clients i la premsa podien revelar les seves fotografies.

Per tot plegat, ha estat reconegut com el primer gran establiment turístic de Catalunya i “el millor del Principat”, segons l’Enciclopèdia Catalana.

L’hotel va ser fundat per Josep Urgell i Vidal. Nascut a Bellvei del Penedès l’any 1862, la seva família va emigrar a Barcelona. Allà va treballar en coneguts restaurants de cuina guelsanz i Josep francesa.

PosteriorMaria Matas, que va iu t s Ac ment, es va traslladar Sitge ser presentat el 10 de desembre al a Sitges, on va obrir el primer Palau Maricel de Sitges. Matas va Hotel Subur al carrer de Sant explicar que “és una obra coral en Gaudenci. El seu esperit empre- la qual hi han participat moltes nedor i la seva visió de futur el veus i amb molta documentació van dur a posar en marxa el Gran que no havia sortit mai a la llum”.

Zeeman obre botiga a Vilafranca del Penedès

El dimecres 7 de desembre es va inaugurar a l’avinguda de Tarragona, 103 de Vilafranca del Penedès una botiga Zeeman, la cadena de productes textils més gran i econòmica d’Europa. Es tracta del segon establiment que s’obre a les

comarques de l’àmbit Penedès.

L’altre es troba a Vilanova i la Geltrú, a la Plaça Soler Carbonell 23. La resta de botigues es troben a Barcelona, Figueres, Granollers, Girona, l’Hospitalet del Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

A l’acte central del centenari, que va tenir lloc el 20 de desembre, hi van assistir nombroses autoritats, entre les quals l’expresident de la Generalitat, Artur

Mas. Durant el mateix, es va descobrir una placa commemorativa, es van bufar les espelmes d’un pastís i es va servir un sopar que va reproduir l’inaugural de fa un

segle. Altres actes a l’entorn de l’efemèride són l’exposició sobre la història de la hostaleria que es pot visitar a l’edifici Miramar i un concert que es farà el 22 de gener.

12

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

ACTUALITAT

La Fira del Gall de Vilafranca manté el seu atractiu autòcton El nou rècord de visitants, enguany més de 43.600, va ajudar a vendre un 6% més de tiquets de gastronomia

CEOLPE preveu menys oli, però de més qualitat

Lídia Oñate Un total de 43.698 visitants van gaudir dels atractius de la Fira del Gall de Vilafranca, que va reunir el bo i millor de l’aviram i gastronomia penedesenc, acompanyat de vins de la DO Penedès durant el cap de setmana previ a Nadal, a la zona del parc de Sant Julià.

Segons dades de l’organització, aquest any l’assistència va ser un 7,25% superior a la de l’any passat, fet que suposa el rècord de la xifra registrada fins ara. Pel que fa a la procedència dels visitants, un 41% són de Vilafranca, un 36% de la zona del Penedès, un 16% de la província de Barcelona, i han augmentat el nombre de visitants de les províncies de Tarragona (3%), de Lleida (2%) i de Girona (2%).

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

u La regidora Dolors Rius, l’alcalde Pere Regull i el conseller Jordi Baiget

El conseller d’Economia i Coneixement, Jordi Baiget, va ser l’encarregat d’inaugurar la Fira del Gall d’enguany, acompanyat d’autoritats locals com l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i la regidora de Comerç i Turisme, M. Dolors Rius, entre d’altres.

Aquest any l’Associació de Criadors del Gall del Penedès va vendre les 4.000 peces criades i va

esgotar les 380 peces sacrificades amb el distintiu de la Identificació Geogràfica Protegida (IGP). A la mostra gastronòmica també es va notar l’augment de visitants. Es va vendre un 6% més de tiquets que el 2015 i al Superceller, l’espai on se situaven la botiga i els tastos, es van servir 8.400 degustacions de vi. Tanmateix, alguns restauradors lamentaven el mal temps de dissabte, que els va perjudicar en les vendes, però també la coincidència de la Fira Avícola de la Raça Prat, del Prat del Llobregat, que es va celebrar el mateix cap de setmana. “Molts clients que venen cada any ja em van dir que no podrien i és una llàstima”. Per la seva banda, Xavi Arnan, xef d’El Racó de la Calma comentava que “hem facturat una mica menys que l’any passat, però això va com va. Un any tenim més èxit uns restauradors i el que ve uns altres”.

Treballadors o Neoesclaus?

Hi ha molts dies que em vénen al cap certes preguntes que a la vegada son reflexions i les adorno amb tocs de filosofia, però que a la fi, em volten per al cap... Som realment feliços? Som els propietaris de les nostres vides? Fins a quin punt el benestar que ens diuen que hem assolit no és el que volen que ens creiem? Per què hi ha gent que molesta tant a alguns?

I més senyores i més!

Qui és cregui realment lliure i feliç de debò que no es cregui que tot és real, no sé si serà com un Matrix, o tan sols una conspiració, o el mateix sistema que és dolent per idiosincràsia... però no crec que ni som

lliures ni feliços, en part es allò del: Comprem coses que no necessitem amb diners que ni tan sols tenim... culpable “señoria”!

Si anem temps enrere, molt enrere, qui era o és més lliure un esclau americà o un assalariat d’avui dia? Avui en dia comparat amb aquella època pot ser que siguem més “lliures”, pot ser que tinguem més “benestar”. Però ... És justa la nostra condició? És just que, per poder menjar o tenir necessitats vitals hàgim de dependre dels diners i, per tant, del jou d’una empresa? És sa per a la humanitat que, avui dia, estiguem més desunits com a societat que mai i, per un

La cooperativa penedesenca Centre Oleícola del Penedès, SCCL, finalitzarà l’any amb bones perspectives i un objectiu a assolir: envasar tot l’oli que es produeixi. Tot i que aquesta fita ja s’havia aconseguit els darrers dos anys, volen consolidar-la per proporcionar als pagesos un valor afegit.

“Volem donar a conèixer l’oli de CEOLPE per la seva qualitat, que cada any millora, i el fet d’envasar tot l’oli ens ajuda també a exportar-lo”, explica el president de CEOLPE, Josep Solé. Actualment, la cooperativa agrupa 22 municipis de cinc comarques: Alt i Baix Penedès, Tarragonès, Conca de Barberà i Alt Camp. A nivell de tota la DOP Siurana, a la qual està adscrita la cooperativa penedesenca, es preveu una baixada d’un 30% de la producció a causa de la seque-

salari, unit a la desesperació d’arribar a final de mes, la gent arribi a realitzar veritables bogeries i humiliacions?

I no només això, si tenim en compte que abans, i no sempre, les cadenes eren físiques, ara són molt pitjor: ara les cadenes són basades en deutes, hipoteques, préstecs, finançaments diversos..., el que fa que hàgim creat una societat lligada per molts anys a una feina que fa que cada dia vagi morint en vida lentament, sigui humiliat, apallissat o envoltat d’un ambient nociu. Tot s’hi val per complir a final de mes.

Tot atiat, és clar, per una agressiva publicitat que condicionen la gent a consumir, a ser més que el veí, a ser més que ningú, a

ra que es va produir entre els mesos de maig i octubre. Normalment, la campanya tanca amb uns quatre milions i mig o cinc de quilos d’oli, tot i que enguany se n’esperen uns tres i mig aproximadament. “Ha

Aquest 2016 la producció d’oli serà un 30% menor estat una campanya molt curta amb un oli excepcional”, apuntava Solé. Aquest any, a més, la cooperativa penedesenca va rebre el Premi del Centre de Desenvolupament de l’Oli al Millor Oli d’Oliva Verge Extra Fruitat Madur, lliurat per la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus.

ambicionar fins a l’infinit i, en conseqüència, a ser un ésser individualista: Divideix i venceràs. Al final, no només treballen, sinó que deuen diners a l’amo.

Curiosament, la Revolució Industrial marca un punt de fiançament a un sistema nascut -casualment- a Anglaterra per substituir el sistema feudal: El capitalisme. Sistema que, si s’hagués portat bé, hagués ofert infinites possibilitats però, un cop més, la nostra condició d’éssers cobdiciosos i dèspotes ha derruït el que va poder ser i no va ser. Avui, el capitalisme està en clara decadència la qual no està molt clar el seu fi, ha arribat, sense cap mena de dubte, a un punt d’implosió.

I és que, l’actual capi-

talisme, el esprémer la classe treballadora fins a l’extenuació, genera interessants paradoxes, com: Treballar per ser pobre.

Però ull! El capitalisme ha generat, curiosament, pagats per salvar-se, i aquestes són les empreses low cost, o el que és el mateix, l’empobriment del consum que, al seu torn, genera pobresa als treballadors d’aquestes empreses, doncs, de tots és sabut, l’empresari generalment mai perd. En què acabarà tot?

Resumint: No és més ric avui dia el que més posseeix, més si el que no té deutes.

Si voleu saber-ne més (font): Análisis de la decadencia sociológica del S.XIX, XX y XXI.

Desembre l 2016

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

actualitat

CaixaBank inaugura la tercera oficina d’última generació al Penedès-Garraf L’entitat bancària va presentar recentment a Vilafranca del Penedès el nou concepte d’oficina A, amb el qual ofereix un servei més proper i àgil Lídia Oñate CaixaBank va inaugurar el passat 13 de desembre al centre de Vilafranca del Penedès el nou concepte d’oficina que està implantant arreu del país amb el qual vol desenvolupar un model de relació amb els clients que fomenti la innovació, la transparència i la proximitat. Després d’estrenarse les oficines del model Store a Vilanova i la Geltrú i al Vendrell, CaixaBank va donar a conèixer el model d’oficina A a la capital de u Ivan Quesada, Jordi Sabe i Jordi Nicolau

vilanova i la geltrú i el vendrell ja disposen d’oficines del model store l’Alt Penedès, ubicada a la plaça Sant Joan, 2. Amb aquest canvi, Vilafranca esdevé la primera oficina de disposar dels avantatges del nou model d’entitat bancària en una ciutat que no sigui capital de província. Les obres de remodelació de les seves instal·lacions, d’uns 800 m2, s’han allargat quatre mesos. “L’estètica de l’oficina és completament diferent a la convencional, de la mateixa manera que també canvia la relació

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

entre els treballadors i els clients, als quals donem tot el protagonisme”, comenta Jordi Nicolau, director territorial de CaixaBank a Barcelona. En aquest nou model d’oficina es potencia l’atenció personal i la gestió de l’autoservei; s’acompanyarà i ajudarà el client en l’ús dels caixers d’última generació situats a l’oficina, que permeten fer fins a 200 operacions, i als dispositius amb accés a Línia Oberta per centrar-se en la gestió de les operacions que requereixin assessorament. En aquest sentit, els clients reben la benvinguda a l’entrada de l’oficina per un treballador que els guia en funció de les seves necessitats.

Amb l’ús de l’smart PC, a més, ja es poden realitzar operacions i signar contractes. “Intentem di-

gitalitzar tots els nous documents perquè és més pràctic i ràpid”, afegia Nicolau.

Amb 90 anys d’història, CaixaBank reobre portes a Vilafranca L’oficina vilafranquina va obrir les seves portes el 1925 esdevenint la trenta-tresena de tot l’Estat. Actualment, disposa d’una plantilla de 22 empleats i gestiona uns 14.000 clients. Entre les novetats, destaca el nou horari d’obertura, que s’ha ampliat de 8 a 20h, de dilluns a divendres, en resposta a una de les demandes dels clients, que ara podran ser atesos al llarg del dia.

A l’acte d’inauguració va assistir més d’un centenar de persones, que van voler conèixer de prop els canvis incorporats a l’oficina.

Ser optimistes Hi havia una vegada... en un llunyà temple on es preparaven les joves ments més brillants, un grup de deixebles li va preguntar al seu mestre Zen: - “D’on ve el costat negatiu de la nostra ment?”

El mestre, en silenci i sense dir res, es va retirar un moment i de seguida va tornar amb un gran pergamí enrotllat. Li va treure el segell que el mantenia fixat i poc a poc va anar obrintlo fins que es va poder veure un gran llenç en blanc. Enmig de la tela hi havia un

u Els treballadors de l’oficina vilafranquina durant la inauguració

petit punt negre.

- “Què veieu en aquest llenç?”, Va preguntar el mestre als seus deixebles.

Tots els deixebles van respondre: “Un petit punt negre, mestre” El mestre va dir: “Aquest és l’origen de la ment negativa. Cap de vosaltres ha vist l’enorme espai blanc que l’envolta”.

Una de les veritats més profundes, la reflecteix el vell proverbi que diu que “res no és veritat ni mentida, tot és segons del co-

També van ser presents el director de l’oficina, Jordi Sabe, i el director de l’Àrea de Negoci, Ivan Quesada, de CaixaBank; a més de diversos membres de l’equip de govern. El regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel Montfort, va aprofitar l’ocasió per posar en valor les entitats bancàries, que durant la crisi “han estat molt criticades”. De CaixaBank va destacar la seva col·laboració en diversos projectes amb l’Ajuntament, un fet que “no passa amb altres entitats bancàries”.

Les Store, la nova aposta a Vilanova i la Geltrú i el Vendrell CaixaBank va presentar fa unes setmanes la seva aposta a les capitals del Garraf i el Baix Penedès amb el model Store. Es tracta

lor del vidre amb què es mira”.

Una mateixa situació percebuda per dues persones pot adquirir una dimensió molt diferent. No es pot afirmar categòricament “això és així”, és més adequat el plantejament “jo, això ho percebo així”.

La forma en què hem après a interpretar la realitat condicionarà el nostre estat d’ànim i, aquest, l’enfocament que donarem a cadascuna de les situacions en què ens enfrontem.

En realitat, hi ha quasi tants punts de vista com persones, en tant que cadascú som diferents dels

d’un nou model d’atenció personal, iniciat el 2013 amb les oficines A, amb el qual pretenen “donar resposta als comportaments i necessitats dels clients actuals i aproximar-se al món del comerç retail”, a més de “buscar millorar l’experiència de compra dins de l’oficina”. L’Store Vilanova té una superfície aproximada de 500 m2 útils en total, en la qual treballen nou empleats i gestiona un total de més de 7.000 clients. En el cas del Vendrell, la seva Store disposa de 600 m2 i 12 treballadors, que donen servei a més de 6.900 clientes.

CaixaBank aspira amb aquest nou model reforçar el vincle i la proximitat amb els seus clients de Banca de Particulars, Banca Premier i Privada i Negocis.

altres. Però en una classificació molt senzilla podem distingir entre optimistes i pessimistes.

Són actituds que no només influeixen en els nostres estats d’ànim sinó que acaben afectant els resultats del que fem.

Les persones pessimistes interpreten la realitat des del seu costat més negatiu, i les optimistes perceben allò millor de cada situació, la qual cosa no vol dir que n’ignoren el pitjor.

El pessimista no sols té el patiment garantit, sinó que amb la seva actitud difícilment aportarà solucions constructives als

problemes. En canvi, els optimistes tendeixen a viure més feliços i superen amb més facilitat les complicacions.

Tots i sovint, tenim situacions difícils. El pensament positiu ens ajuda a gestionar-les, perquè és constructiu ja que es basa en la convicció que tot pot anar millor si nosaltres posem de part nostre. Ser pessimista amarga el caràcter i enterboleix les nostres relacions. A més, aquesta actitud habitualment amaga la falta de confiança en un mateix i en els altres.

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

15

ACTUALITAT

Les llistes de l’atur al Penedès-Garraf s’han reduït en més de 2.200 persones el darrer any Lídia Oñate Un total de 2.255 persones han deixat d’estar a l’atur a l’Alt Penedès i al Garraf en relació al novembre de 2015, segons les dades de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona corresponents a aquest novembre. Les llistes d’atur van registrar 16.200 aturats, un 1,76% menys que ara fa un any. Les principals davallades s’han produït a Pacs del Penedès (-29,31%), seguit de Font-rubí (-26,03%) i Sant Cugat Sesgarrigues (-25,86%). Però en nombres absoluts són les capitals de comarca les que més han notat els canvis en les seves llistes d’atur. Així, a Vilanova i la Geltrú ara hi ha 739 aturats menys que el novembre de l’any anterior, mentre que a Vilafranca n’hi ha 382 menys.

En relació al mes anterior, Sant Cugat Sesgarrigues i les Cabanyes són els municipis on més s’ha reduït la taxa d’atur amb un 15,69% i un 15,63% menys, respectivament. Per contra, a Sant Llorenç d’Hortons i la Granada, s’ha incrementat un 11,76, d’una banda, i un 6,94%, de l’altra. En termes absoluts, però, destaca l’increment de més d’un centenar de persones a les llistes d’atur de Sant Pere de Ribes. El darrer mes ha augmentat un 4,95% i ja se situa com la tercera població del Penedès-Garraf amb més atur amb 2.288 parats.

Les xifres a nivell comarcal són positives, tant de l’últim mes com el darrer any. L’Alt Penedès va tancar el novembre amb 6.414 persones a l’atur, un 13,69% menys que ara fa un any, mentre que el Garraf ho va fer amb un 11,33% menys que el mateix període.

p Font: Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona.

16

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

L’ENTREVISTA

RAMON FERRANDO mallén

President de la Federació de Fires de Catalunya

‘Cal prendre consciència del retorn que té una fira en l’entorn proper’ Catalunya acollirà 467 fires durant el 2017, cosa que representa gairebé un 3% més que aquest any i la xifra més alta des que es va començar a registrar el seu número, el 2006. Just fa unes setmanes, el president de la Federació de Fires de Catalunya, Ramon Ferrando, va inaugurar a Olot el 23è Congrés de Fires de Catalunya, la cita anual més important del sector, que ja congrega més d’un centenar de participants d’arreu del país a nivell català, comarcal o local

Ramon Ferrando Mallén (Tortosa, 1968) és president de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) i director de la Fira Tortosa. Des de sempre ha estat vinculat al món de l’associacionisme, però la seva trajectòria professional s’ha centrat a nivell local, tant a l’administració local com a la Fira Tortosa, que dirigeix des de fa dues dècades.

Els darrers anys ha visitat el Penedès-Garraf amb motiu del Congrés de Fires de Catalunya. Ferrando va inaugurar la 22a edició d’aquest esdeveniment just fa un any a Vilanova i la Geltrú, i el 2013, la 20a edició a Vilafranca del Penedès. Cada any se celebra en un municipi diferent aprofitant l’avinentesa d’una fira d’especial rellevància per a la localitat on té lloc. Segons Ferrando, “el congrés és obert a totes les fires, institucions, organitzadors privats, proveïdors firals i també als pobles petits amb una sola fira.”

AMIC - redacció

Cap on es vol dirigir la Federació de Fires de Catalunya?

Com ha evolucionat la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) al llarg d’aquests anys?

En aquests moments estem treballant per a incrementar la nostra representativitat amb la incorporació de nous socis. Des de mitjans d’any disposem d’unes noves modalitats de quotes pensades per a fires que se celebrin en municipis petits, en trams fins els 5.000 habitants i fins els 10.000.

Això ens ha permès en pocs mesos tenir una bona resposta. Crec que si seguim així podríem tornar a superar els 50 socis per a finals d’any.

La Federació de Fires de Catalunya ha anat evolucionant com ho ha fet la nostra societat, les fires catalanes i els nostres associats. Crec que al llarg d’aquests darrers anys hem estat capaços d’adaptar-nos als nous entorns comunicatius, i a l’igual que els nostres socis, molts d’ells entitats petites i mitjanes, ajuntaments i organismes autònoms, de fer-ho en un entorn d’una dura crisi que tot sembla indicar que poc a poc anem deixant enrere. Sense oblidar, també, el nostre paper d’associació que vetlla per la qualitat de les fires que organitzem i com a interlocutor amb les institucions que tenen competències en aquest àmbit.

Cada cop hi ha més fires de tot tipus i mides. Han proliferat més d’alguns sectors concrets?

Hi ha molta oferta d’alimentació. Som un país on el bon menjar i el bon beure és molt important. Tenim molts tipus de productes a mostrar i això es nota. Des de FEFIC veiem que tant les fires d’alimentació com les d’artesania i multisectorials representen un percentatge molt alt. En aquest darrer cas, són molt típiques en capitals de comarca, que aglutinen productes de sectors molt diversos.

“des de fefic volem liderar una taula de treball que posi en comú criteris que repercuteixen a les fires, com és el càlcul de l’impacte econòmic”

I quins objectius us heu marcat per aquest nou any?

Juntament amb l’increment de socis, una iniciativa que es donaran a conèixer en el transcurs d’aquest Congrés va ser el liderar una taula de treball per posar en comú els diversos punts de vista que hi ha sobre les fires des de l’àmbit de les administracions locals, la mateixa Generalitat i el propi sector des de la part més tècnica. Una proposta que liderarem amb el suport ja explicitat de les Diputacions catalanes i del Departament de Comerç per tal d’unificar criteris i actuacions que repercuteixin a les fires del nostre país com és el càlcul de l’impacte econòmic, i siguin percebudes pels expositors i els visitants.

Quines funcions i serveis es realitzen des de la Federació de Fires de Catalunya per als seus socis?

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

17

L’ENTREVISTA Des de l’any 1995, any de la nostra creació, no hem deixat de treballar por donar impuls al sector firal català. Som una organització sense ànim de lucre que reuneix els promotors i organitzadors firals públics i privats de Catalunya. Així des d’aquest punt de partida intentem fomentar l’intercanvi d’experiència entre els organitzadors firals, sent el màxim exponent el nostre Congrés anual.

També facilitem la formació dels associats mitjançant cursos i conferències que són gratuïtes per als membres. I com deia abans, col· laborem i impulsem juntament amb les administracions públiques en totes aquelles iniciatives que considerem adequades per a la millora de les fires.

“les fires han de realitzar una important tasca comercial per “convèncer” les empreses perquè participin” Aquest any es va celebrar el 23è Congrés de Fires de Catalunya, quines novetats vau presentar?

El 23è Congrés, que vam celebrar a Olot, serà novament el punt de trobada de les fires catalanes.

Una cita única que es produeix un cop a l’any i que ha de servir a la formació dels organitzadors de les fires catalanes. Tanmateix el compartir experiències, iniciatives i preocupacions amb altres companys sempre aporta un plus de coneixement de la realitat.

Enguany mirant cap al conjunt de les fires alimentàries que tant de protagonisme estan agafant, hem dedicat al programa una de les taules temàtiques a la normativa alimentària i un debat sobre “Els models de moda de les fires gastronòmiques” amb Pep Palau, creador de la marca Fòrum Gastronòmic com a moderador i amb la participació de Fira de l’Oli de les Borges Blanques; Fira Orígens d’Olot; Fira del Gall de Vilafranca del Penedès i Fira del Torró i la Xocolata d’Agramunt.

Un programa que va comptar també amb empresaris com en Xavier Berneda, conseller delegar de Munich, que va fer la conferència inaugural, i amb ponències enfocades a les noves tècniques de venda, perquè no hem d’oblidar que des de les fires hem de realitzar una important tasca comercial per “convèncer” a les

empreses perquè participin a les fires que organitzem.

Certàmens generalistes o certàmens especialitzats?

Hi ha grans certàmens generalistes o multisectorials, organitzats molt professionalment, amb molta tradició i a la vegada amb una oferta ordenada i fàcil per al visitant cosa que fa que tinguin un gran èxit de públic, i que tenen uns resultats per a expositors i organitzadors realment molt bons. El mateix per als especialitzats amb un gran suport dels sectors implicats. Així que endavant amb els dos models si s’organitzen amb professionalitat i qualitat.

Com es pot avaluar l’impacte econòmic per una població quan s’hi celebra una fira?

Aquest és un aspecte del qual en vam parlar en el passat Congrés, precisament perquè creiem que és la manera d’agafar consciència de la realitat del retorn que té la fira en l’entorn més proper i més directament en el municipi que l’acull i que fins i tot hi pot estar destinant uns recursos. Hi ha diverses metodologies per calcular aquest impacte, i totes es basen amb la recollida exhaustiva de dades de visitants i expositors, a més de les que ja disposa l’organitzador. Alguns organismes com la Diputació de Barcelona tenen publicat un model de qüestionari, i altres entitats com Fira de Barcelona es van posar en mans d’un equip de professionals que van concloure amb la presentació del seu estudi d’impacte econòmic l’any passat.

“AQUESTS ANYS HEM ESTAT CAPAÇOS D’ADAPTARNOS EN UN ENTORN D’UNA DURA CRISI QUE SEMBLA QUE ANEM DEIXANT ENRERE” Des de la Federació de Fires de Catalunya aprofundirem al llarg del 2017 en aquest apartat, potser en el marc de la taula sectorial. Crec que val la pena acompanyar en dades de retorn la possible inversió pública que estigui fent una administració local en el manteniment de la seva fira, i més si aquesta no aconsegueix anivellar per ella mateixa el seu pressupost.

18

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EN EL 10è ANIVERSARI DEL COMENÇAMENT DE LA GRAN CRISI: QUI VA TENIR LA CULPA? (2a part) “És molt important que els ciutadans tinguin consol i reparació en les catàstrofes socials però crec que és encara més eficaç que els gestors públics comptin amb preparació i intel·ligència suficient perquè no es produeixin”

L

a responsabilitat de la crisi té una estructura piramidal que va des dels més alts càrrecs públics al més humil dels ciutadans que es va endeutar sense solvència, incloent a un munt de dirigents polítics, financers, econòmics, socials, culturals, d’informació...

Poques vegades trobarem un país que, alhora, tanta gent no va estar on va haver d’estar. Tot i que el grau de culpabilitat no era el mateix.

Quan, a l’agost de 2007, va esclatar la crisi immobiliària d’Estats Units, que va commocionar les grans institucions internacionals i als governs dels països més importants del món, amb prou feines va afectar al discurs oficial: “Els efectes d’aquesta crisi hipotecària tindran un impacte relativament petit en l’economia d’Espanya” (Solbes, 17-8-2007), “Espanya està a resguard de la crisi financera” (ZP, 21-8-2007), “el model econòmic espanyol és un model internacional de solvència i eficiència” (ZP, 6-9-2007), “Espanya està en la Champions de l’economia mundial” (ZP, 11-9-2007). Va acabar el 2007, amb una crisi evident i tampoc els va preocupar: “La crisi és una fal·làcia, pur catastrofisme” (ZP, 14-1-2008), “Els que parlen de recessió al meu país no saben res d’economia (Solbes, 11-2-2008). Lema de les eleccions de març de 2008: “Per la plena ocupació”, “Prometo crear 2 milions de noves ocupacions” (ZP, 3-3-2008), “Espanya està en condicions per arribar a la plena ocupació” (ZP, 7-3-2008).

A finals d’agost del 2007 les principals agències internacionals (Moody’s, Standard And Poor’s...) van avisar dels riscos sobre el nostre futur econòmic.

En el seu informe de 23-8-2007, S&P assenyalava ja que “Espanya era un dels països en què els efectes se sentirien més ràpidament.”

La crisi econòmica nostra procedeix de la incompetència històrica dels nostres dirigents polítics i la financera, bàsicament, de l’extensió del seu control polític

sobre les caixes.

La crisi bancària es va centrar preferentment en les caixes que de 45 van quedar reduïdes a una quarta part.

“En la comissió creada al Parlament català per investigar la gestió de les caixes va haver-hi 2 versions: Per a l’expresident de Caixa de Catalunya, Narcís Serra “el gran responsable és la crisi i l’atur de les empreses”. El diagnòstic s’assembla al que va utilitzar Fernández Ordóñez, davant el jutge Andreu atribuint l’enfonsament de les caixes a la recessió patida per l’economia espanyola, un fet que ningú podia preveure”.

Però, el catedràtic A. Serra Ramoneda, que va ser president de la mateixa caixa (1984-2005), va donar l’altra: “Els principals responsables són els reguladors: El Govern, el Banc d’Espanya i la Generalitat que tenia competències sobre les caixes i que havia de vigilar els Consells d’Administració”.

En el seu llibre “Los errores de las Cajas” va assenyalar els 4 grans: 1) Molt risc. Per exemple, crèdits a promotors que no posaven recursos propis de les seves butxaques.

2) Influència política. Que ha provocat que càrrecs no executius (com a presidents o consellers,

que en teoria haurien de ser honorífics i gratuïts, com tradicionalment ho eren a Catalunya) tinguessin salaris cada vegada més alts.

3) Sindicats. Que obligaven a augmentar salaris i a una estratègia expansionista i amb això, contractar més treballadors.

4) El Banc d’Espanya. Que no va saber supervisar i regular a temps el comportament arriscat i oportunista dels responsables de les Caixes.

L’expresident de la CECA, JR Quintás, va dir que “Una de les raons de la crisi que està sofrint el sistema financer i en general, l’economia espanyola és la presència, en els consells de les entitats d’estalvi, de consellers incompetents i ignorants dels riscos que suposa la concessió d’un crèdit”.

Aquesta 2a interpretació estava mes a prop de les anàlisis que van fer reconeguts economistes sobre el procés destructiu de les caixes: V. Cuñat, L. Garicano o M. Illueca entre altres.

Vicente Cuñat i Luis Garicano, professors de la London School. of Economics, són autors d’un estudi que relaciona el perfil dels presidents de les caixes amb la concentració de riscos del sector immobiliari de les 45 caixes existents al juny de 2009.

Una de les conclusions finals és

que si les 45 caixes d’estalvi que existien al juny de 2009 haguessin estat presidides pel “presidente ideal”, considerant com a tal a la persona amb experiència en el sector financer, estudis de postgrau i sense càrrecs polítics previs, la morositat d’aquestes entitats haria estat 12.000 milions d’euros menys que la real.

L’experiència prèvia, el nivell de formació i l’absència d’elements polítics en la trajectòria del president és un dels factors, que explica que mentre la proporció de préstecs en el sector immobiliari era en algunes caixes del 10% de la seva cartera creditícia, en unes altres arribava al 50% i si en unes entitats la morositat amb prou feines superava l’1%, en unes altres estava en el 7%.

El professor i investigador de l’IVIE, Manuel Illueca, va analitzar les causes “interiors” d’aquest desastre: La Llei 31/85 havia atorgat un pes equilibrat en els òrgans de les caixes als diferents grups d’interès: 40% corporacions locals, 44% a dipositants, 11% a fundadors i 5% a treballadors de les caixes. Aquest repartiment va ser recorregut per les CCAA en el Tribunal Constitucional, que els va donar la raó. Pocs anys després totes les autonomies comptaven amb una normativa específica sobre les caixes d’estalvi.

En molts casos, els Governs autonòmics, es van autoatribuir una proporció significativa del dret de vot en els Consells a costa dels Ajuntaments. Això va disparar la influència política en la gestió d’aquestes entitats, quedant en mans de les Comunitats Autònomes i sense mecanismes de control de mercat.

L’any 1988, el govern socialista liberalitza el subsector de caixes per permetre operar en qualsevol lloc d’Espanya. Fins llavors, només podien fer-ho als seus mercats tradicionals.

El control polític va unit a una expansió geogràfica més agressiva i a una tendència a prestar a clients més arriscada fora del seu territori. Entre 1998-2008 les Caixes van multiplicar per 10 la seva xarxa d’oficines fora de les seves zones d’origen (el 2008 ja eren el 42% del total). Fora del seu àmbit natural que coneixien, estaven abocats a caçar clients de risc (“encara que fossin el pitjor del mercat”) i es trobarien amb una clientela desconeguda i menys fiable que la dels bancs comercials i la banca estrangera. No és casualitat que la major part de les empreses que van fer fallida en els últims anys (l’estudi es basa en 40.000 mercantils) van ser de clients de caixes i no de bancs comercials. Així, nul·la percepció del risc i control polític van de la mà en el drama de les caixes.

De fet, en aquelles Entitats en el qual el govern autonòmic de torn s’havia involucrat, la concessió de crèdits de risc ha estat major i el nombre de clients fallits més alt, segons es desprèn de l’estudi comparatiu.

A això cal afegir, segons la nostra opinió, la seva gran implicació en el desenvolupament del procés especulatiu immobiliari (Ex. Illueca: el crèdit a la immobiliària i construcció es va multiplicar per 45 entre 1988 i 2008 i per 13 en la resta de sectors, als bancs l’evolució va ser més moderada, es va multiplicar per 23 i 5, respectivament). La captació de recursos no es va fer amb el mètode tradicional de recórrer a

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

19

OPINIÓ l’estalvi dels dipositants sinó als mercats financers majoristes.

La desaparició d’un nombre tan gran de caixes crec que es va deure fonamentalment al canvi de governació de les mateixes quan va augmentar la complexitat i la competitivitat del marc econòmic on operaven. Caixes que havien superat dues Guerres Mundials, una Guerra Civil i innombrables crisis socials i econòmiques, van sucumbir perquè els va faltar alguna cosa que van haver de tenir els dirigents anteriors, probablement independència, preparació i professionalitat.

L’anterior dóna explicació al fet que la crisi no es va portar per davant a la resta de caixes com la Caixa de Pensions, entre les grans o la de Pollença i la d’Ontinyent entre les petites, potser perquè estaven gestionades amb criteris professionals. No va ser la crisi sinó la seva mala gestió la causa de la seva ruïna.

Molts polítics han interioritzat el de l’origen exterior de la crisi que sembla com si no tinguessin cap responsabilitat en el seu desenvolupament. Els seus partits van estar al Parlament i abans de pontificar sobre la mateixa haurien de mostrar a la ciutadania els projectes i iniciatives que durant aquest període històric van pre-

sentar en les institucions en les quals participaven per denunciar i evitar els nostres grans problemes: sobreendeutament, sobreproducció immobiliària, manca de competitivitat del model productiu, utilització partidista de la despesa pública i de la política econòmica, control de l’eficiència de l’administració pública, manca d’adaptació del marc autonòmic als principis comunitaris...

Tinc davant un llistat dels sous dels consellers de tots els partits i sectors socials, econòmics i sindicals, en el qual apareixen amb bastant freqüència sous superiors als 400.000 euros i curiosament el més elevat era el d’un diputat d’Esquerra Unida amb una retri-

bució total el 2011 de 526.000 euros.

Jesús Cuadrado, que va ser diputat del PSOE (2000-2011), va fer les següents reflexions: “Els membres dels Consells d’Administració pretenen passar desapercebuts, intenten confondre’s amb el paisatge de la catàstrofe geològica que vivim.

Fins i tot, alguns s’atreveixen a rebre en els seus despatxos, per mostrar-los el seu suport, a grups d’estafats per les “participaciones preferents”, que ells mateixos van aprovar vendre’ls, com un paquet enverinat que va acabar amb els seus estalvis” ... “la causa decisiva està en la utilització de les caixes com un instrument

“extractiu” més dels partits polítics a Espanya” ... “els principals partits han copat aquests Consells d’Administració, com si fossin una Diputació Provincial o un Ajuntament” ... “En les memòries anuals, es pot comprovar que tret d’excepcions, els resultats econòmics i socials no comptaven en la preocupació d’aquests Consellers” “Tret d’escasses excepcions, els partits polítics, el meu també, se senten implicats i dominen en ells els que anteposen el “patriotisme de partit” al patriotisme de debò. Així que les caixes i preferents formen part del bloqueig general que pateix el país, els qui dominen les institucions i els partits bloquegen els

canvis imprescindibles”.

La ruïna de les caixes és un exemple de com acaben les empreses gestionades per gestors no professionals i això és universal. Si agafem una de les grans empreses i canviem el Consell d’Administració, “obrint-lo a la societat” o “incrementant la democratització social de les companyies capitalistes” i l’omplim de representants socials de gran repercussió mediàtica: consumidors, ONG, Creu Roja, religions diverses, de la cultura, sindicats... segurament ens estalviarem, de moment, els escandalosos sous als consellers que hem vingut coneixent però dubto que no acabés en la ruïna.

Pot una empresa ser competitiva sense que ho siguin els seus dirigents? I és que una cosa és ser gent que “ens cau bé” i una altra, és ser un bon gestor.

Una comissió per conèixer el que realment va passar tindrà dificultats per subsistir si intenta sortir-se de la llera que “la crisi era imprevisible i d’origen exterior i que els gestors interiors no van tenir la culpa” però no li faltaran textos de professionals (Ex. els nostres grans economistes) que van demostrar que no tenien un altre interès que servir al seu país.

20

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

Any 2017, la claqueta del turisme sostenible

E

ntre moltes proclames i declaracions més o menys argumentades amb les què uns i altres acostumen a batejar els anys, ha estat l’Organització Mundial del Turisme (OMT) qui ha decidit que el 2017 sigui l’Any del Turisme Sostenible per al Desenvolupament.

Des de la Generalitat de Catalunya ens informen que el director general de Turisme, Octavi Bono, en qualitat de president de NECSTouR (Network of European Regions for Competitive and Sustainable Tourism) ha signat amb l’OMT un acord per fomentar i impulsar el turisme sostenible en les seves tres vessants: econòmica, sòcio-cultural i mediambiental.

Entre altres qüestions de compromís bilateral, l’acord té la vocació de millorar la cooperació i els esforços en el camp de les polítiques turístiques per impulsar el creixement socio-econòmic de les regions i destinacions europees.

Per la seva banda, la Diputació de Barcelona fa un gir en la seva directriu d’estimular unes millors praxis al redós del SICTED. Aquest programa durant els darrers anys ha estat el segell de la qualitat turística per a les destinacions; tant per als serveis públics com per als equipaments privats. Ara la Diputació passa pantalla i enceta el vector de la sostenibilitat a través de la certi-

ficació Biosphere.

Les coses han canviat. La qualitat és inherent als negocis perquè d’una altra manera les empreses no poden sobreviure als condicionants del mercat. Ara el llistó d’exigències s’estén a la sostenibilitat. Tot apunta a uns models de turisme no agressius i respectuosos amb el medi ambient, amb l’entorn paisatgístic i amb la convivència. Vet aquí la certificació Biosphere, també avalada per la consigna que ha llançat la mateixa OMT, quan expressa que els sistemes de certificació de tu-

risme sostenible juguen un paper cada vegada més important en la regulació dels serveis turístics, perquè comporten beneficis significatius per a l’entorn social i ambiental.

Al Penedès, des d’ara dotats d’una bona guia d’enoturisme, el turisme sostenible ha de ser un estendard de bones pràctiques.

Tenim l’oportunitat de vincular el millor paisatge agrari a una imatge de preservació de l’entorn.

Cal integrar les essències de l’autenticitat per oferir als visitants una gamma de productes turístics

genuïns i incomparables. L’enoturisme al Penedès ha d’excel·lir en la conciliació de binomis com el del visitant en relació amb el medi rural i el de l’oferta turística en relació amb els recursos naturals.

Al Garraf l’oportunitat no és menor. La claqueta del turisme sostenible hauria de ser el far que eviti el naufragi d’un model escassament singular. Està per veure que l’aposta pel turisme familiar aporti característiques diferenciadores que vinguin a pal· liar una acusada temporalitat. Ja

tenim una clientela concentrada en els caps de setmana; en tot cas, cuidem-la.

La nostra comarca costanera té altres additius que la farien especial, molt més encara des del punt de vista del turisme ponderat i respectuós amb el medi social i natural. Sant Pere de Ribes, per exemple, aposta per una activitat turística abocada a la salut, l’esport i el lleure. En un altre sentit, es troba a faltar una frontissa que vertebri l’oferta nàutica amb el parc natural del Garraf. Aquest és un oasi de mar i terra, com també són de la terra i del mar algunes de les seves espècies característiques i dels productes més autòctons; com la mateixa tradició culinària.

El Penedès i el Garraf comparteixen poc però coincideixen molt. Poso l’accent en el catàleg del patrimoni artístic. Els nostres actius culturals són inqüestionables, tant des de la fotogènia històrica i el bagatge arquitectònic com dels continents museístics.

Tenim molt per explicar i, tant o més, per mostrar. Si ho féssim junts potser no ens aniria gens malament.

De la mateixa manera que les indústries culturals cerquen l’eficiència en la gestió per sobreviure a la fatuïtat social, també el turisme ha de postular la sostenibilitat per garantir els equilibris necessaris.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

21

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Cuina creativa Lo Mam El Jordi va néixer a Tarragona però els seus orígens són de Lleida.

Els estius els passava a Calafell a la Pensió Lleida que els seus pares regentaven. Des del 1970 i fins a dia d’avui aquest establiment ofereix una cuina tradicional catalana que ha passat de generació a genració.

Ell va estudiar hoteleria a Catalunya però la seva inquietud el va portar a fer stage a diferents restaurants del mon per veure diferents tipus de cuines.

Al 2005 va aplicar tots els seus aprenentatges i va veure que tenia molt èxit. Neix el Restaurant Lo Mam Què és Lo Mam? És un petit espai dintre del restaurant de la Pensió Lleida a Segur de Calafell de només de 4 taules. Es tracta d’un restaurant enogastronòmic on s’elabora una cuina d’autor artesanal, amb arrels tradicionals, perquè és d’on jo vinc, però amb una posada al dia d’avui amb noves tècniques, amb nous utensilis i sobretot amb productes d’alta qualitat i de proximitat. La nostra filosofia és estar molt aprop dels productors i ramaders de la zona tant del peix, de la carn, de l’oli, de les verdures, dels vins, del cava i dels vinagres. Tots són productes indispensables en la nostra cuina.

Lo Mam té una carta acurada i de mercat, amb diferents propostes de Menús, Pica-Pica, Enogastronòmic, Degustació… És una cuina creativa i moderna, que mica en mica ha anat agafant ressò i que ara ens permet tenir ple cada cap de setmana i tenir llista d’espera.

No és fàcil fer funcionar un restaurant tan petit i de tanta qualitat. Quines creus que han estat les claus de l’èxit?

Molta passió, moltes hores, molt sacrifici, moltes ganes de fer-ho bé, moltes despeses...

I tot això ha anat donant els seus fruits. Mica en mica he anat rebent reconeixements i això ha fet que el restaurant anés seent més i més conegut i reconegut. Hem estat portada a la prestigiosa revista de cuina Dulcypas (num 443) amb uns brins de meló al vermut blanc de Reus, sorbet de clorofil·la cold press i esfèrics de kèfir.

També a la revista So good magazine que dóna a conèixer els millors professionals d’arreu del món del sector de la rebosteria. I a TV3 en el programa Divendres.

Però possiblement el que dóna més renom és el fet d’haver estat finalista l’any anterior a millor cuiner de l’any i també la participació i assessorament a l’equip espanyol al campionat del món de gelateria. És una feina que requereix molta preparació i paciència.

Parles de cuina creativa, que és exactament?

Doncs el fet de no seguir una metodologia clàssica. Fer una paella, per exemple, marca unes pautes que tots donem per fetes per identificar que allò és una paella, tant en els passos que s’han de seguir per elaborar-la com per fer-la En la cuina creativa no hi ha pautes. Barreges diferents formes de presentar, gustos, sabors que la gent no coneix i que vénen d’altres cuines del món.

Al final aconsegueixes que la gent només trobi aquell plat a casa teva, això et fa identitari La gent acaba reconeixent allò que porta el teu nom.

Per arribar a fer cuina creativa cal molta investigació. Per això tenim un espai creatiu on fem recerca culinària de receptes, de plats, de tèc-

niques, de conceptes...

En aquest espai desenvolupem, elaborem, pensem els plats que després portem al restaurant.

Si haguessis de definir la marca Jordi Guillem o la marca Lo Mam, com ho faries?

Diria abans que res, producte de qualitat. També destacaria presentació, cura de la vaixella. Tinc vaixelles de tot el món. Sempre que viatjo miro de portar algunes peces que crec que em poden servir i donar valor a la presentació dels meus plats.

Destacaria també com a marca la familiaritat, fem molt alta cuina però sempre amb un tracte molt familiar.

Ens distingeix també la creativitat, les novetats, intentem estar molt a l’última en totes les tendències.

Ciència i cuina, seria un altre dels nostres atributs. Ara mateix treballem en l’ús de noves proteï-

nes. Investigació i recerca constant seria un altre dels nostres qualificatius.

I com ho fas per compaginar la cuina amb la investigació?

La investigació vol molt temps i és molt cara. Aprofitem entre setmana per fer-la. A banda faig de professor de Costos de temps per investigació i entre setmana aprofitem per fer investigació.

Sóc molt inquiet i estic permanentment aprenent i buscant noves propostes.

També faig Formació per cuiners professional a la UB i bullipedia cursos per a cuiners, i també això és alhora una font de motivació i aprenentatge.

Quins són els teus reptes Jordi?

M’agradaria poder reconvertir l’hotel en un restaurant únic però amb la mateixa filosofia de Lo Mam. Seguir amb la meva tasca com a formador en tallers i com

Aprenem del Jordi: 1- Investigació constant: el secret per innovar és no deixar d’investigar noves maneres de fer, de presentar, és tenir il·lusió i ganes de trobar noves propostes.

2- Preocupació per la presentació Tan important és el que fem com la forma com ho donem a conèixer. El Jordi ens dóna una lliçó en això en aquesta recerca constant de noves vaixelles per presentar els seus plats.

3- Fonts de recursos complementaris: has pensat mai quina activitat complementària al teu negoci et pot donar prestigi i altres fonts d’ingressos. En el cas de Lo Mam, malgrat el negoci és el restaurant, els tallers, les conferències, la formació, són un bon complement.

4- Tenir clar quins són els atributs de la teva marca: Saps definir com ho ha fet el Jordi 5 atributs que t’identifiquen a tu i que et fan diferent de la teva competència. Aquest és un factor determinant.

5- Compromís amb el que fas. El compromís amb el propi negoci, marca la diferència. És més que passió.

a conferenciant. És una manera molt interessant de donar a conèixer la proposta que fem des de Lo Mam i un complement pel negoci.

A Calafell s’obren molts establiments vinculats a la restauració. Tu que hi tens tanta experiència, què els recomanaries?

Jo no el muntaria. Són moltes tecles i té molt poc marge. És molt passional.

No muntaria un restaurant de qualitat, sí un de 10 o 20 euros.

Només em decantaria per un restaurant de molta qualitat si realment el que t’apassiona és crear, investigar.... és realment difícil fer-lo rendible.

Els cuiners sempre volem quedar bé i això té uns costos molt alts...

Al nostre país encara és molt econòmic aquest tipus de cuina.

A França se li dóna molt més valor i les cartes en restaurants d’aquest tipus són molt més cares.

Jo tinc molta clientela francesa que vénen expressament.

L’entrevista havia acabat però en la conversa posterior el Jordi m’explicava. La gràcia és que tinc temps i el meu compromís és amb la cuina. No sortim a cap guia, però no ens cal... el boca-orella ens ha anat portant la clientela. El procés és més lent, però et consolida molt més.

22

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

TRIBUNA UEP

Les empreses adherides al Grup de Compra Conjunta d’Energia de la UEP s’han estalviat més de 80.000 euros en un any El Grup de Compra Conjunta d’Energia creat per la Unió Empresarial del Penedès (UEP) ha aconseguit que les prop de quaranta empreses adherides s’hagin estalviat 81.250 euros aquest primer any de funcionament. Això representa una mitjana d’estalvi del 17% respecte a les factures que pagaven fins ara. Les prop de quaranta empreses tenen contractats a través del grup 60 punts de subministrament.

Segons una estimació feta per la UEP, si les empreses adherides al grup augmentessin fins a 175 –les simulacions que s’han fet fins ara- l’estalvi arribaria a 450.000 euros l’any. Pel que fa a l’optimització de la potència, que també acaba representant un

estalvi important per a les empreses, s’han realitzat 155 estudis que equivalen a 86.870 euros d’estalvi.

La primavera passada, la UEP va posar en marxa la segona fase de la campanya de divulgació del Grup de Compra Conjunta d’Energia amb l’objectiu d’incorporar noves empreses i professionals interessats a reduir la despesa de la factura energètica.

La informació detallada de la campanya es va fer arribar via correu electrònic a més de 2.000 empreses. Sota el lema Energia positiva, la manera més intel· ligent d’estalviar la UEP ofereix a totes les empreses l’elaboració gratuïta i sense compromís d’una simulació personalitzada per

comprovar l’estalvi que proporciona la contractació de l’electricitat i el gas a través del Grup de Compra impulsat per la patronal penedesenca.

Aquest Grup de Compra Conjunta d’Energia UEP es va crear l’any passat gràcies a l’impuls d’un grup d’empreses associades a la UEP coneixedores que el sistema de subhasta o licitació de l’energia de manera col·lectiva podia aconseguir estalvis de fins el 25% en el consum de gas i electricitat depenent del tipus de tarifa contractada. L’11 de febrer passat, la UEP va organitzar la primera subhasta d’energia sota l’assessorament d’una empresa de consultoria i auditoria energètica, amb una dilatada experièn-

cia i reconeixement en el sector energètic de Catalunya. En aquella primera subhasta es van licitar cinc lots de les diferents modalitats de tarifa i d’energia (gas i electricitat) segons el perfil de consum, que inclouen empreses de diferents sectors econòmics: vitivinícola, manufacturer, químic, farmacèutic, R+D, industrial i de transformació, entre altres.

Els cinc lots van ser adjudicats a tres comercialitzadores: Aura Energia SL, Nexus Energia SA i Catgas Energia SA. En total la UEP va posar a subhasta 115 milions de quilovats (115 GB) fins el 31 de desembre de 2017, fet que garanteix que les empreses integrades al Grup de Compra Conjunta d’Energia tenen garan-

tit una tarifa fixa i sense sorpreses fins a final de l’any que ve.

El president de la UEP, Santi Carda, assenyala que l’objectiu del Grup de Compra Conjunta d’Energia és “aconseguir que les empreses del territori puguin reduir de manera sensible els costos del consum energètic, una de les principals matèries primeres de l’activitat econòmica de les nostres comarques”. Segons Carda, “si aconseguim preus més justos ajudem les nostres empreses a ser més competitives i això enriqueix econòmicament el nostre territori i proporciona oportunitats reals en el mercat laboral”.

L’objectiu del Grup de Compra Conjunta d’Energia UEP és integrar quantes més empreses millor per consolidar-se com una alternativa de serveis energètics més assequible i gestionada pels propis consumidors. Com ja es fa en altres agrupacions energètiques, l’objectiu de la UEP és celebrar anualment noves subhastes d’energia per garantir la continuïtat del projecte.

Espai Socis INFORMÀTICA I+ 10 anys d’experiència en el sector de la informàtica ens avalen per a donar al nostre client una confi-

ança, uns valors i un serveis d’alta qualitat. Informàtica i+ va néixer com a botiga, i en poc temps va ser, per molts

DEA CONSULTING DEA Consulting amb més de 30 anys d’experiència al servei de les empreses

i nascuda amb la vocació dels seus professionals de traslladar la seva llarga experiència

FORD NICOLÀS Nicolàs SA està present a Barcelona i Tarragona. Posseeix la concessió

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

de Ford a Vilafranca del Penedès des de l’any 1979, ampliant aquestes instal·

Et regalo tranquil·litat L’anècdota és real i ens remet a la celebració d’un recent aniversari. Dia de joia, felicitacions i regals.

Per situar-nos, és una persona amb una tasca professional independent, afortunadament, amb força volum de clients. Amb els anys, la seva parella ha anat esgotant les idees amb què sorprendre i obsequiar a l’homenatjada. Però vet aquí que la capacitat d’innovació va superar les expectatives aquesta vegada.

El dia de l’aniversari, el

paquetet era més aviat petit, un sobre per a ser exactes. Podríem dir que va ser inversament proporcional a la sorpresa que es va endur la persona que va rebre aquell paperet enmig d’altres regals més convencionals, per dir-ho així.

Dies abans, la cara de sorpresa va ser nostra, al despatx d’Aislopd, quan el client que teníem al davant volia contractar un servei de protecció de dades, però per a ell... sinó per a la seva parella! I a més, li ho volia

usuaris, la botiga d’informàtica de confiança al Penedès i voltants. Això ens va donar l’empenta per créixer i enfocar el negoci cap al manteniment empresarial. Gràcies als

nostres tècnics qualificats, ja tenim un bon nombre d’empreses que ens confien els seus sistemes informàtics. No per això hem deixat de donar un servei proper i de qualitat a la

nostra botiga, ens hem especialitzat en productes exclusius, en informàtica d’alta gamma i en reparació de portàtils a nivell electrònic. www.informaticaimes.com

en càrrecs de responsabilitat a tots aquells negocis que necessitin solucionar els seus reptes i problemes. Del disseny d’un eficient sistema

de gestió i facilitar el prendre decisions fins, la gestió/ planificació financera, fiscal o laboral han permès als nostres clients centrar-se en el

seu negoci amb la tranquil· litat d’afrontar un futur cada cop més canviant amb un rumb ferm cap a l’èxit. www.deabcn.com

lacions el 1993 i 2003.

L’any 2009 es van incorporar les instal·lacions de Vilanova i la Geltrú i el

Vendrell. Disposem també de tallers de reparació I comercialització de vehicles d’ocasió i hem rebut el re-

coneixement Chairman de satisfacció del client els anys 1993, 2006, 2008 i 2011. www.nicolas-sa.es

regalar sense que sabés res amb antelació. D’entrada, ens va sobtar. Quina gràcia, oi? Però a mida que ens explicava el perquè de tot plegat, la cosa començava a ser una jugada molt raonable.

La seva consciència i el seu coneixement sobre la normativa de protecció de dades personal era significatiu, si més no, ja demostrava una sensibilitat envers el tema superior a l’habitual. El seu neguit era que la seva parella, professional liberal, estava ajornant constantment la qüestió d’afrontar el tractament de dades personals al

seu negoci i això implicava, pel seu tipus de feina, estar permanent en risc, amb el dubte de com gestionar hipotètiques demandes sobre el tema, sense saber si estava protegint la informació com cal i amb l’amenaça que una sanció pogués, literalment, ensorrar el negoci. Volia el millor per a la seva parella, que l’empresa fos pròspera i que s’hagués de preocupar només del que sabia fer, d’allò que dominava amb confiança i del que li generava ingressos i reconeixement. En definitiva, estalviar-li maldecaps.

Ara que som en aquests

dies, estem amb la curiositat per veure si Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar, Reis d’Orient, també portaran alguna adaptació a la LOPD al sac dels regals. Si algú haurà escrit una carta demanant un extra de seguretat i tranquil·litat per a la seva feina, tipus el pack START que oferim a autònoms i petites empreses que també es mereixen tenir aquest recolzament legal a la seva activitat empresarial. I de veritat que aquella anècdota de l’aniversari, ben pensada, té molt sentit.

Desembre l 2016

Penedès Econòmic

23

24

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

EMPRESA

Macocaya ven arreu del món tot tipus de figures per tematitzar qualsevol espai L’empresa, situada a Sant Cugat Segarrigues, disposa del showroom més gran d’Europa amb més de 2.500m2 de superfície i 3.000 figures exposades Lídia Oñate

Poques són les empreses que es poden permetre una nau tan gran com la de Macocaya, amb un inventari de més de 3.000 productes. El seu showroom, ubicat al polígon industrial La Masia, de Sant Cugat Sesgarrigues, és el més gran d’Europa amb més de 2.500 m2 de superfície. En ell s’hi poden trobar tot tipus de figures, tant de gran com de petit format. Des de fa uns anys, a més, disposa de figures amb llicència Disney, Warner, Marvel i Betty Boop, entre d’altres, fet que li permet exportar peces d’alt valor a mercats d’arreu del món.

Recentment, Macocaya ha tancat dos acords de col·laboració a nivell europeu amb dues empreses d’Anglaterra i Holanda per poder cobrir la demanda creixent a Europa d’aquest tipus de producte. “En aquests showrooms podem mostrar gran part del nostre catàleg de figures perquè a la gent el que més li agrada és poder-se-la endur el mateix dia”, explica el propietari de Macocaya, César Herraiz.

Precisament aquest és un dels seus èxits: la disponibilitat del producte i uns terminis d’entrega relativament curts. “A diferència d’altres competidors, nosaltres oferim un servei d’entrega al client ràpid i a qualsevol punt del món, ja que els clients volen rebre el producte a casa seva o als seus negocis d’una forma ràpida i amb totes les garanties”, comenta. La nova pàgina web (www. macocaya.es) i l’acord amb diverses companyies logístiques els ha suposat un nou impuls de vendes.

Aquesta empresa penedesenca s’ha fet un lloc entre els grans competidors a base de produir figures pròpies i especialitzar-se en figures amb llicència. “La complexitat d’aquest negoci és l’altíssim cost de l’immobilitzat en els diferents showrooms i magatzems arreu, que ens suposa una elevada inversió”, comenta Herraiz.

Actualment, Macocaya centralitza la seva producció a fàbriques de Filipines, Cambodja i Mèxic, mentre que “les figures personalitzades, de poques unitats i molt específiques, les fabriquem en tallers col·laboradors artesans espe-

cialitzats del país”. Amb més de 12.000 clients, Macocaya exporta a tot Europa, Àsia i Sud-Amèrica.

Aquest darrer és un dels mercats en alça que des de Macocaya volen potenciar els propers anys amb la col·laboració d’un partner local. “La situació econòmica de molts països sud-americans és complexa, però darrerament estem enviant molts productes en aquella zona perquè, al capdavall,

compartir la llengua ens ajuda molt”, admet Herraiz. Tanmateix, “els productes procedents d’Europa encara són força cars per a molts clients, que han de

suportar aranzels elevats a causa de les economies protegides que hi ha en alguns països sud-americans i el cost afegit del transport. Per això volem buscar una fórmula que ens permeti establir un punt de venda o magatzem en aquesta zona”.

Del món de les joguines al de les grans figures: neix Macocaya El juny de 2010 César Herraiz va prendre una de les decisions més crucials de la seva vida. Fins aquell moment, s’havia dedicat de ple al món de les joguines, però va apostar per donar un gir complet a la seva trajectòria empresarial. Aquell mes va decidir vendre totes les seves botigues per posar en marxa el projecte de Macocaya. “El negoci de les joguines ens funcionava molt bé, però veia que el sector evolucionaria cap a un altre camí i havíem de buscar alguna cosa més”, afirma Herraiz.

Va ser en un dels seus viatges per Estats Units quan va parar atenció a la gran tematització existent en locals de tot tipus. “No es tracta només de parcs d’atraccions com fem aquí, sinó que allà ho tematitzen tot. Des d’un restaurant fins a una botiga. Són els reis i ara tots els països s’estan posant les piles amb això, perquè és una manera de fidelitzar els clients”, comenta. En aquest sentit, va més enllà i fa una estirada d’orelles als empresaris europeus, que “són massa reticents a cridar l’atenció com fan als Estats Units.

Hem de canviar de xip si volem sobreviure.”

En el seu catàleg hi ha productes de tot tipus, mides i pressu-

postos per ambientar qualsevol espai. Des de cucurutxos de geladeria, cambrers amb la carta preparada i gossos que donen la benvinguda, fins a grans elefants, lleons o goril·les, passant per dinosaures, efígies egípcies, pirates o grans personalitats del món de la música i el cinema, entre molts altres. Una de les grans apostes de futur són les figures animatròniques, que incorporen moviment i so, a més d’efectes de llum i aigua. Segons Herraiz, “a dia d’avui som un dels principals distribuïdors europeus d’aquest tipus de figures animatròniques i ja hem fet diversos projectes importants, tot i que ara les volem potenciar més”. Així mateix, també col·laboren amb les principals empreses de tematització europees per poder presentar projectes

globals de “claus de mà” en tematització de locals, negocis, parcs d’atraccions... L’espectacularitat d’algunes d’elles, de gran envergadura i molta versemblança en els moviments, fan entreveure el gran camí per endavant que tindrà en parcs temàtics o museus que vulguin impressionar els seus visitants. El pressupost, en aquest cas, pot superar amb facilitat els 10.000 euros per figura. “Sempre dic que hi ha figures per a tot tipus de butxaques, des d’uns 50 euros fins a més de 70.000 euros.

Dependrà de la mida, l’acabat, si són llicenciats, quin tipus d’efectes incorporen”, matisa.

Des que va obrir portes, Macocaya no ha parat de créixer i preveu tancar aquest 2016 amb un augment de la facturació de prop del 18%.

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

25

EMPRESA

Ametller invertirà 50M€ en un Agroparc entre Sant Llorenç d’Hortons i Gelida Serà un referent mundial d’una nova manera d’entendre l’alimentació Olga Aibar El Grup Ametller Origen construirà a partir de l’any 2018 un Agroparc de 121 hectàrees entre Sant Llorenç d’Hortons i Gelida per mostrar el món una nova manera d’entendre l’alimentació sense residus químics. La inversió prevista és d’uns 50 milions d’euros i suposarà la creació d’uns 700 llocs de treball directes i indirectes, tant en la fase d’implantació com en la d’explotació. De moment, s’ha redactat un avanç d’un pla especial i s’ha presentat als dos ajuntaments implicats, que l’han tramès al departament de Territori de la Generalitat perquè en faci una evaluació ambiental.

L’Agroparc inclourà quatre àrees diferenciades. Una on se situaran els obradors, directament vinculats amb els diferents cultius i les tres granges que es

construiran: una de vaques, una de gallines i una de cabres; una àrea de bodega i cerveseria, la masia de Can Mata d’Abelló, que es destinarà a usos hostalers rurals, i l’àrea de gestió i control,

investigació i recerca, interpretació agroalimentària, agrobotiga i zona de degustació. Tots els edificis estaran soterrats o semisoterrats i tindran les cobertes enjardinades, per tal que el seu

impacte visual sigui mínim. Segons explicava el director general del Grup Ametller, Josep Ametller, “L’Agroparc serà un centre de referència al món en innovació i integració de la cadena de valor agroalimentària”. D’aquí l’acord al qual s’ha arribat amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè hi tingui un espai permanent. Ametller també insistia en què “serà un districte sostenible basat en els criteris de l’economia circular”, un sistema que consisteix en utilitzar la major part de materials biodegradables possibles en la fabricació de béns de consum per tal que aquests puguin tornar a la natura sense causar danys mediambientals. Així, tots els productes produïts a l’Agroparc compliaran el protocol d’aliments purs, benestar animal i balanç zero d’emissions.

El projecte es desenvoluparà en

sòl no urbanitzable, un fet que havia criticat Bosc Verd, perquè l’objectiu és “posar en pràctica i mostrar com la utilització de la terra per a la producció i transformació de productes frescos es fan respectant els valors ambientals i del territori i prioritzant la proximitat entre producció i consum”.

La intenció del grup és “fer pedagogia a clients, escolars i visitants d’un projecte que serà pioner i exemple de sostenibilitat”.

El responsable de l’àrea de cultius del grup, Jordi Ametller, va cloure la presentació del projecte que es va fer a l’auditori del Vinseum el 19 de desembre afirmant que “el que volem construir és la culminació del que va néixer com a Casa Ametller fa 15 anys i del que hem viscut a casa tota la vida: la integració vertical. Posar el nostre gra de sorra en la revolució alimentària és un orgull per a nosaltres”.

26

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

VINS&CAVES

El Penedès compila els seus atractius enoturístics en una guia Dies després de presentar-la, va ser guardonada amb el premi a la millor guia d’enoturisme d’Espanya per The Gourmand Awards i empreses dedicades a organitzar visites culturals del vi, a més de fer un recorregut per la història i la idiosincràsia del territori penedesenc. Segons Tolosa, són una bona mostra del gran potencial que té el Penedès, que “no té res a envejar a cap altra regió vinícola. Ho tenim tot i estem a punt.

Només ens falta saber-ho comunicar”.

Lídia Oñate L’enoturisme penedesenc està d’enhorabona. Per primera vegada s’edita una guia que aglutina els seus atractius arreu del territori amb un repte a l’horitzó: esdevenir una potència enoturística i gastronòmica mundial capaç de rivalitzar amb destinacions vinícoles com les de Napa Valley, a Califòrnia i Burdeus, a França, però també amb la Xina. Així ho va afirmar l’autor de la Guia d’Enoturisme del Penedès, Lluís Tolosa, que va presentar la seva

darrera obra el passat 19 de desembre, acompanyat de l’alcalde de Vilafranca i diputat de la Diputació de Barcelona, Pere Regull, del president del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, Sergi Vallès, i del director de la DO Penedès, Francesc Olivella. Dies després, la Guia d’Enoturisme del Penedès va ser reconeguda amb el premi a la millor guia d’enoturisme d’Espanya per Gourmand World Cookbook Awards. El llibre inclou els prop de 200 establiments que formen part del club Enoturisme Penedès: cellers, restaurants

el penedès té el repte de ser una potència enoturística i gastronòmica mundial Durant la presentació de la guia, Tolosa, que anteriorment va editar les guies enoturístiques de la DO Empordà, DO Alella i DO Pla de Bages, va afirmar que “el món està apostant per l’enoturisme coma font de negoci. En aquest aspecte, l’autor va insistir que cal fer “una aposta total per la

destinació Penedès i entendre que el nostre competidor no és el veí del costat, sinó altres regions. Només funcionarà si entenem que tots som socis estratègics i aquesta és la idea més potent que tenim per promocionar el Penedès.”

Per endavant, però, Tolosa enumera diversos reptes a assolir.

El primer d’ells és “convèncernos que el Penedès pot arribar als dos milions de visitants i és possible que ens morim d’èxit si no ho preveiem; preparar bons productes enoturístics amb valor afegit i un preu més elevat perquè compensi el temps dedicat als visitants; i allargar l’estada del visitant perquè tenim una gran varietat i qualitat d’allotjaments i no l’estem aprofitant prou”. Arribats a aquest punt, Tolosa va remarcar la gran oportunitat que té el Penedès pel fet d’estar a menys de 45 minuts de Barcelona. “Des de fa uns anys cada cop són més els turistes que opten per allotjarse en un apartament a Barcelona i s’hi estan una setmana. Però al tercer o quart dia ja volen sortir de la ciutat i és llavors quan han

d’escollir el Penedès perquè a hores d’ara se’n van a La Roca Village, a Montserrat o a Sitges”, explica Tolosa, que va ressaltar que “un celler a 40 minuts de Barcelona és un celler a La Diagonal”.

La guia tindrà un preu de 19 euros i es podrà adquirir als establiments participants i a les llibreries. De cara al futur, la intenció és fer-ne les edicions anglesa, castellana i francesa per tal d’arribar al màxim de visitants possible.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 61 - Desembre 2016 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau

Podi per Agustí Torelló Mata a la Guía Peñín

Fotògraf: Fèlix Miró

Un cava de Recaredo, dels millors escumosos del món

Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 Xavier Vallès: 657 649 413 El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A

redacció

redacció

Els caves Kripta Gran Anyada 2006 i el Magnum 2008 d’Agustí Torelló Mata han aconseguit situar-se en el podi dels tres millors caves de la Guía Peñín amb 96 i 95 punts, respectivament.

Per l’equip de la cava, ubicada a Sant Sadurní d’Anoia, aquesta és “una gran satisfacció” no només pel podi, sinó també per la bona puntuació que han atorgat a tots els Gran Reserves que van presentar a la Guía Peñín, que han estat obtingut més de 91 punts. Segons l’enòleg de la cava penedesenca, Alex Torelló, “és el resultat de l’experiència i el fruït de molt

El cava Turó d’en Mota 2003 de Recaredo ha estat escollit entre els deu millors vins escumosos del món, segons ha publicat la revista Falstaff –amb tiratge a Àustria, Suïssa i Alemanya– al número de desembre. El jurat internacional, constituït per set membres entre sommeliers de prestigiosos restaurants centreeuropeus i periodistes especialitzats en vins, ha atorgat 97 punts al cava de Recaredo, que té la seva seu a Sant Sadurní. El jurat valora que Turó d’en Mota representi l’expressió més sincera d’una vinya de 0,97 ha de sòls molt calcaris i, alhora, que assolei-

treball ben fet”.

A més, el cava Kripta Gran Anyada 2006, amb deu anys de criança i elaborat amb varietats autòctones (parellada, xarel·lo i macabeu), va ser guardonat amb la medalla d’Or de Wine Pleasures, també amb 96 punts. Aquests premis “ens omplen d’orgull i ens consoliden com a cava de referència”, afegeix.

08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

xi una criança de prop d’11 anys sobre les lies. El redactor en cap de Falstaff, Peter Moser, afirmava que “es fan grans vins escumosos més enllà de la Champagne”. El director tècnic de Recaredo, Ton Mata, afirma que “és una bona notícia que el cava guanyi prestigi internacionalment, ja que es poden fer grans escumosos de terrer i de guarda al nostre territori”.

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

27

VINS&CAVES

Loxarel, destacat per la Els cellers extremenys inicien seva innovació una nova “guerra del cava” Creuen que la sol·licitud del Consell Regulador de limitar la producció l’any vinent els perjudica Olga Aibar

La prestigiosa revista nordamericana The Wine Advocate que publica la popular llista Parker que puntua vins d’arreu del món ha destacat l’aposta del celler Loxarel de Vilobí pels projectes innovadors i poc ortodoxos i l’ha posat d’exemple de tot el Penedès.

El tastador oficial de Robert Parker a l’Espanya, Luís Gutiérrez, afirma que al Penedès “falten més projectes com els de Loxarel perquè aposta per

productes amb personalitat pròpia, que aporten innovació en el sector i que són pioners en l’elaboració de vins naturals o fermentats en àmfores”.

Els productes de Loxarel sempre han estat ben puntuats a la llista Parker. En la darrera edició, publicada la tardor passada, deu vins i escumosos del celler de Vilobí van ser puntuats a la llista i sis han aconseguit classificar-se per sobre dels 90 punts.

Caves Llopart, premiades per l’oferta enoturística Les caves Llopart han aconseguit el premi de la Luxury Travel Guide com a millor Experiència Enoturística de l’any 2017.

D’aquesta manera, les caves subiratenques formaran part d’aquesta guia que distribuirà més de 250.000 exemplars en hotels de luxe inter-

nacionals, companyies de creuers i aeroports de tot el món.

La família Llopart s’ha mostrat estusiasmada amb el premi i considera que és un gran reconeixement a la seva aposta ferma per les activitats enoturístiques organitzades a la seva Heretat de Subirats.

Els cellers extremenys estan indignats amb la sol·licitud del Consell Regulador del Cava al Ministeri d’Agricultura de l’autorització per a limitar la producció i permetre la plantació de només 168 noves hectàrees de vinya l’any vinent. El motiu és que afecta el seu creixement en un moment en el qual estan tenint una forta projecció i demanda de producte. Segons l’Associació d’Empreses Vinícoles d’Extremadura (Asevex), la decisió beneficia a la comarca del Penedès i, sobretot, a Sant Sadurní, d’on surt la majoria del cava que es consumeix a Espanya.

La secretària general del Consell Regulador del Cava, Maria Eugènia Puig, afirma que la li-

El Microscopi 2015 segueix lluitant contra el càncer El vi solidari creat per l’enòloga Irene Alemany destinarà els beneficis de la seva tercera anyada, la de 2015, a la investigació contra el càncer de mama. Concretament, s’invertirà en un revolucionari estudi sobre la influència dels limfòcits en el sistema immunitari dels pacients.

Un projecte valorat en 250.000 euros i que s’ha finançat, en bona part, amb un programa de micromecenatge.

mitació de la producció “no s’ha fet per perjudicar els cellers extremenys o de qualsevol altra comunitat autònoma, ni per a beneficiar als productors catalans, sinó perquè amb el nivell de vendes que hi ha, no cal més producció”.

Una explicació amb la qual no combreguen des d’Almendralejo

perquè, en els darrers quatre anys les vendes de cava extremeny han passat de 20.000 ampolles a cinc milions i les perspectives són molt bones. La forta expansió que s’està realitzant ara es deu a l’entrada al mercat de l’empresa López Morenas que té una potent xarxa de distribució.

Oriol Rosell estrena canvis a la seva pàgina web Les caves Oriol Rosell acaben l’any presentant web. Amb aquesta nova pàgina, el celler modernitza la seva imatge i s’adapta als formats dels nous dispositius digitals.

Un dels aspectes més destacats de la web és l’apartat dedicat a “La vinya”, on s’hi mostra un dels emblemes del celler:

l’origen del raïm amb el qual elaboren els seus productes. A través d’un plànol de la finca de Cal Cassanyes, l’usuari pot veure la distribució de les vinyes d’Oriol Rossell i conèixer algunes de les seves singularitats: l’any de plantació, el tipus de sòl o la varietat de raïm que s’hi produeix.

28

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

TECNOLOGIA

Espanya, territori smartphone Nou de cada deu espanyols tenen, com a mínim, un telèfon intel·ligent Josep Barella Espanya s’ha convertit en el país amb més smartphones per habitant del món, al costat de Singapur: el 92% dels espanyols disposa d’almenys un d’aquests dispositius. Això suposa un aug-

A Espanya, 36 milions de persones es connecten a Internet amb el mòbil ment del 4% respecte l’any passat, segons ha comprovat la plataforma online Back Market.

Això sí, que la quota de penetració d’aquests dispositius al nostre país superi la resta no es correspon amb el seu nivell d’ús ni el tipus d’apps que consumim en relació amb altres països.

Un estudi realitzat per Simon Kemp per We are Social llança unes dades pou interessants. En general,

A Europa hi ha 1.102 milions de telèfons mòbils per 838 milions d’habitants no explotem els nostres mòbils al màxim, sinó que molts dels usuaris el fan servir només com un

mòbil tradicional, fent i rebent trucades i poca cosa més. En contraposició a l’èxit dels smartphones, s’aprecia l’escàs èxit de les tablets, ja que solament el 38% de la població espanyola en té una a casa, per no parlar dels wearables com els smartwatches, que solament en tenen un 2%. A nivell europeu, hi ha 1.102 milions de telèfons mòbils, xifra que sorprèn sabent que som uns 838 milions d’habitants al continent.

Això vol dir que molts tenen 2 línies o més.

Tornant a l’estat, som gairebé 36 milions d’usuaris connectats a internet i, no obstant això, hi ha més mòbils que ordinadors portàtils. Per això el nostre país podria ser el fidel reflex de com el món és totalment mòbil a dia d’avui, i encara més que ho serà.

Segons l’estudi, el nombre d’espanyols que compten amb un mòbil intel·ligent s’ha duplicat en els últims cinc anys. Malgrat aquesta dada, el consum de telèfons nous a Espanya ha tocat

sostre.

De fet, segons dades del sector, publicades per les consultores Kantar Worldpanel i Deloitte, en el que portem d’any s’ha produït un descens generalitzat en la compra d’aquests dispositius, amb una caiguda de l’11%. Això ha propiciat l’augment del mercat de telèfons reacondicionats en un 25% en els últims tres anys i es calcula que els espanyols reutilitzin dos milions d’aquests aparells. Davant d’aquest escenari, fabricants com Samsung o Apple estan donant sortida al seu estoc acumulat i donen la possibilitat de lliurar els seus propis dispositius antics per part dels seus consumidors perquè el fabricant l’arregli i el torni a vendre a un preu més reduït. ‘La saturació del mercat és la principal causa de l’estancament del sector

de l’smartphone a Espanya. No té sentit que els fabricants de telèfons mòbils llancin un nou dispositiu cada dotze mesos, quan la vida útil d’aquests aparells és de diversos anys. No hi haurà regeneració real de dispositius ja que no passa el suficient temps entre novetat i novetat’, apuntava Thibaud de Larauze, CEO de Back Market.

Les vendes de mòbils reacondicionats pugen un 25% en 3 anys No obstant això, aquesta caiguda en vendes no és exclusiva d’Espanya i afecta a altres països com Estats Units o Alemanya. A més, la consultora IDC assenyala que, durant el segon trimestre de 2016, s’han venut 343 milions de terminals nous a tot el món, un 0,3% menys que el mateix període de l’any anterior, la qual cosa apunta a una reculada del mercat a nivell global.

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

29

LLIBRES

El mètode que ha ajudat a optimitzar la gestió dels negocis

Toyota Kata Mike Rother PROFIT 19,85€

Aquest revolucionari llibre que ens situa darrere les bambalines de Toyota ens ofereix una nova perspectiva de les pràctiques de direcció i gestió que tenen lloc en la llegendària companyia automobilística i ens ofereix una guia pràctica per liderar i desenvolupar professionalment les persones aprofitant al màxim la seva

intel·ligència i capacitats.

Fent ús dels sis anys invertits en l’estudi de les rutines de gestió de personal de Toyota, aquest llibre analitza i aclareix per primera vegada les rutines organizacionales de la companyia denominades kata. A més, Toyota Kata va més enllà dels límits de Toyota per explicar el comportament humà en

Tots els secrets de les xerrades TED i com poder generar impacte

Charlas TED Chris J. Anderson DEUSTO 17,95€ i e-book 8,99

Des que es va fer càrrec de TED el 2001, Chris Anderson ha demostrat que una xerrada breu i acuradament preparada pot ser la clau per generar empatia, suscitar emoció, intercanviar coneixement i promoure un somni compartit.

Una xerrada ben planificada pot electritzar a tot un públic i transformar la seva visió de les

coses; el seu poder pot ser molt major que qualsevol paraula escrita.

Anderson ha treballat a prop amb tots els personatges que han donat aquestes xerrades que tant ens han motivat, i en aquestes pàgines ens desvetlla les interioritats dels speechs d’alguns dels nostres conferenciants favorits, des

El llibre necessari per a qualsevol que vulgui crear la seva empresa

Crea tu propia empresa Marta Grañó PROFIT 12,95€

Ho tens clar, vols crear la teva pròpia empresa, treballar en el teu projecte i perseguir el teu somni. Segur que no és un impuls, que ja fa temps que li dónes voltes a la teva idea, a com estructurar-la i, a més, saps a qui interessarà el que tu proposes. No obstant això probablement tens dubtes sobre quins són els passos que

cal donar per engegar la teva pròpia organització.

Marta Grañó, experta en emprenedoria, t’explica de forma detallada quins són els tràmits que cal complir i resol els dubtes habituals que sorgeixen a l’hora de posar-se a la feina: Cal donar-se d’alta com a autònom? Quin tipus d’empresa necessites? Com és

les organitzacions, i proporciona respostes concretes a preguntes tals com: - Com podem aconseguir que l’adaptació i la millora formin part del treball diari en tots els racons de l’organització?

- Com podem utilitzar i desenvolupar la capacitat de tots els membres de l’organització perquè s’esforcin constantment darrere d’aconseguir nous nivells de rendiment?

- Com podem subministrar a una organització la força necessària perquè sigui capaç de

manejar situacions dinàmiques impredictibles i de mantenir satisfets als seus clients?

Toyota Kata ofereix rutines de pensament i comportament que produeixen els millors resultats i un avantatge competitiu ininterromput.

L’autor d’aquest llibre, Mike Rother, és enginyer, investigador i ha estat professor adscrit a la Universitat de Michigan, a l’Industrial Technological Institute, al Fraunhofer Institute i a la Universitat Tècnica de Dortmund.

de sir Ken Robinson a Amy Cuddy, passant per Elizabeth Gilbert, Salman Khan, Donen Gilbert o Monica Lewinsky.

Charlas TED posa al teu abast la difícil faceta de parlar bé en públic i t’equipa perquè donis el millor de tu. No existeix cap fórmula predeterminada, dues xerrades mai haurien de ser idèntiques, però sí existeixen eines que doten de poder a qualsevol conferenciant.

Estem, sens dubte, davant el nou manual del segle XXI

per aconseguir una veritable comunicació eficaç i és de lectura obligada per a tot el que vulgui causar impacte amb les seves idees.

Chris Anderson és el president de TED (Tecnologia, Entreteniment i Disseny), periodista de formació i després de graduar-se a Oxford va llançar amb èxit més d’un centenar de revistes i llocs web, que ell i la seva organització sense ànim de lucre van adquirir el 2001.

la primera visita a Hisenda?

Quins són els tràmits fiscals, municipals i laborals? Has de registrar la teva marca? Quan cal obrir un compte bancari? És possible agilitar aquests passos?

Aquest llibre és la guia que tota persona emprenedora estava buscant i que per fi posem a la vostra disposició.

Grañó és llicenciada en ADE i MBA per ESADE, Màster en Auditoria i Control de Gestió per la Universitat de Lleida i Màster en Gestió Ambiental per

la UB. Des de 2011 compagina l’activitat docent a ESADE com a col·laboradora acadèmica i tutora en assignatures d’Entrepreneurship amb el seu treball de recerca de Doctorat sobre Educació i Iniciativa Emprenedora. Amb això, pot investigar i adquirir coneixements en aquests àmbits que li permeten col·laborar amb persones i institucions per potenciar l’esperit emprenedor a través de cursos, conferències, articles i publicacions.

30

Penedès Econòmic

Desembre l 2016

VIATGES

República de Macedònia Macedònia està plena d’antics basars turcs que encara conserven el seu inconfusible sabor oriental on es pot dquirir artesania de gran qualitat i tot tipus de teixits i calçat de pell redacció

Macedònia és un petit país a l’extrem sud de l’extinta federació iugoslava. La seva posició al centre de la Península Balcànica, entre Albània, Bulgària, Sèrbia i Grècia, ha fet d’ell un barril de pólvora polític en una zona d’altíssima conflictivitat ètnica.

Les lluites entre musulmans i ortodoxos han marcat la història d’un país que no va aconseguir la seva total independència fins l’any 1992.

La capital de Macedònia, Skopje, està estratègicament situada en el riu Vardar, en un encreuament de camins balcànics, just a meitat de camí entre Tirana i Sofia.

Després d’un devastador terratrèmol enl 1963, Iugoslàvia es va bolcar en reconstruir la ciutat, excedint-se en les pretensions modernitzadores, ja que es van construir enormes estructures a les quals després no les hi va saber donar ús. Afortunadament, gran part de la ciutat va sobreviure, de manera que Skopje ofereix la pos-

REPÚBLICA DE MACEDÒNIA Capital: Skopje Idioma: Macedònic Població: 2.069.102 habitants Superfície: 25.713 km2 Moneda: Denar (MKD) Clima: És continental amb hiverns freds que poden baixar a -15 graus i estius càlids que poden assolir els 40 graus Economia: Actualment, continua sent un dels països més pobres d’Europa, i el turisme és part important de l’economia

sibilitat de contemplar tota la història dels Balcans d’un cop d’ull, quasi com si s’hagués disseccionat amb un ganivet.

Creuant cap al nord des del pont turc es veuen els banys de Daud Pasha (1446), els majors banys turcs dels Balcans. Més al nord encara es troba Carsija, l’antiga zona del mercat, que val la pena ser explorada. A l’esquerra hi ha la petita Església d’Sveti Spas, que es troba mig enterrada, ja que quan es va construir (s. XVII) no es permetia que cap església fos més alta que la mesquita. Més enllà de l’església està la Mesquita de Mustafa Pasha (1492), amb la seva cúpula esquerdada pel terratrèmol. Un dels

carrers propers a la mesquita ens porta al Museu de Macedònia.

Aquest conté una gran col·lecció que cobreix bastant bé la història de la regió. Amb la destrucció de Sarajevo, el vell basar del districte oriental d’Skopje s’ha convertit en el major i més colorit de la seva classe.

Dels 2 milions d’habitants de Macedònia, el 68% són eslaus macedonis sense relació alguna camb els macedonis de Grècia, descendents dels primers grecs.

L’idioma macedoni està molt més proper búlgar que al serbi, i molts etnògrafs consideren als macedonis ètnicament com a búlgars. Els majors grups minoritaris són els albanesos (22%), serbis (5%), gi-

tanos (3,6%) i turcs, (3,4%).

A l’hora de menjar, el visitant pot passar per Carsija i gaudir dels bulliciosos petits restaurants on es pot assaborir l’herència culinària turca, molt preuades pels macedonis.

La carn picada a la brasa a l’estil turc es pot trobar quasi a qualsevol restaurant. Una bona opció per a esmorzar és el burek balcànic, un pastís de carn o formatge. No s’ha de deixar de provar el macedoni gravce na tavce (mongetes a la cassola) ni la truita d’Ohrid. La resta de la cuina macedònia és una combinació de la gastronomia eslava i grega, en la qual abunda molt l’oli d’oliva i les amanides.

Desembre l 2016

Penedès Econòmic

31