Penedès Econòmic 63

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 63 - Febrer 2017

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

El Garraf Garraf assenta posa lesles El bases per per esdevenir esdevenir un un bases territori favorable favorable aa la la territori mobilitat elèctrica elèctrica mobilitat pàg. 44 pàg.

S’incrementa la contractació al sector constructor, que ja rep més encàrrecs pàg. 11

El Penedès-Garraf explora una nova línia turística de la mà del cinema pàg. 2-3

Kiabi obrirà un centre logístic de 53.500 m2 a un polígon de la Bisbal del Penedès pàg. 13

Entrevista a Judit González Marcos Directora regional de Banc Sabadell al Penedès i Garraf pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

L’ANÀLISI

El turisme cinematogràfic, un futur actiu per captar nous visitants Alguns municipis del Penedès-Garraf han començat a apostar per atreure més rodatges a la zona i consolidar una nova línia de turisme, a cavall de la cinefília i el fanatisme Lídia Oñate

Ara fa dos anys, Osuna es va convertir en el pri· mer municipi en acollir el rodatge de l’aclamada sèrie Joc de Trons. Des de llavors, aquest poble de poc més de 18.000 habitants s’ha con· vertit en el punt de peregri· natge de molts fidels de la sèrie i curiosos del cinema en general. La seva alcal· dessa, Rosario Andújar, ho reconeix: “amb el rodatge vam incrementar un 70% el nombre de visitants, que hem sabut mantenir amb diferents iniciatives de pro· moció del municipi com el Museo de Juego de Tro· nos i el suport de la marca turística Osuna Tierra de Dragones que hem creat”.

Però aquest només és un petit exemple del potenci· al que el binomi turisme i ficció està despertant, que ja va començar a donar les seves primeres passes ja fa uns anys (i, fins i tot, dè· cades, en alguns casos) en altres zones com Tabernas, el bressol dels spaghetti western ubicat al desert d’Al· meria; les Illes Canàries, ac· tualment revaloritzades i en

plena ebullició de rodatges de films de tot tipus de gè· neres com els de la saga Fast and Furious, Exodus, Palmeras en la nieve i El Niño, entre molts altres; Huesca, també paisatge d’spaghetti western, films d’autor com Jamón, Jamón i de grans històries medievals com El reino de los cielos; i Llanes,

per consolidar l’èxit del destí cinematògrafic cal mantenir el públic potencial i preparar una oferta especialitzada un dels sets de rodatge més prolífics d’Astúries. Actu· alment ofereix rutes per mostrar els diferents espais que han servit de localitza· ció d’una quinzena de pel· lícules com El orfanato i You’re the one i sèries com La señora.

Amb aquests exemples queda palès que unir turis· me i cinema no és quelcom nou, però sí que ho és el fet

que cada cop més municipis decideixin apostar per pro· mocionar la indústria eco· nòmica del sector de l’audi· ovisual, alhora que es busca promoure el turisme a la zona. Segons Eugeni Osá· car, professor i investigador del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia del CETT-UB, “a Espanya encara ens falta molt camí per fer malgrat ser una gran potència turística. D’una banda, ens falten més in· centius fiscals, un al·licient que funciona com bé s’ha demostrat a les Illes Canà· ries, i més treball conjunt, tant pel que fa a les produc· tores audiovisuals com als establiments turístics”. Se· gons Osácar, “la principal motivació d’aquest tipus de turistes és visitar el des· tí cinematogràfic i a partir d’aquí explorar la zona i els seus atractius. Per això, per consolidar l’èxit del pro· pi destí cal, d’una banda, mantenir el públic potenci· al i, de l’altra, preparar una oferta dedicada a potenciar aquest lloc i el seu entorn”.

Però abans de començar a promocionar un destí cinematogràfic hi ha un gran treball per difondre els

CIUTATS CATALANES AMB MÉS RODATGES

Anunci de Volkswagen (Sitges)

3.311: Barcelona 172: L’Hospitalet de Llobregat 121: El Prat de Llobregat 117: Terrassa 100: Tarragona 87: Sitges 55: Girona 40: Sabadell 28: Cadaqués 23: Castelldefels

Font: Catalunya Film Commission (dades de 2015).

atractius de la zona per ser una possible localització i facilitar la feina de les pro· ductores audiovisuals abans i durant els rodatges.

La Catalunya Film Office és un servei que promocio· na la indústria audiovisual i el territori català per afavo· rir que s’hi facin rodatges.

Amb l’objectiu de promou· re les inversions interiors i exteriors pel que fa a les activitats audiovisuals, la Catalunya Film Commis· sion dóna més visibilitat a les localitzacions de tots els municipis que s’hi ad· hereixen. Actualment, del Penedès-Garraf s’hi tro· ben Sitges, Vilafranca del

Penedès, Cubelles i Cunit, que, en total, posen a dis· posició més d’una setante· na de localitzacions. A Sit· ges, a més, ja fa una dècada va començar a caminar la seva pròpia Film Office, a través de la qual s’han ges· tionat desenes de rodatges vinguts d’arreu del món.

En deu anys, el creixement

ha estat exponencial, ja que es va passar de gestionar 41 permisos per a rodatges el 2007 a 148 el 2016. En to· tal, en aquest període s’han comptabilitzat 863. Ara bé, no tot el que es roda són llargmetratges i sèries, sinó que pràcticament el 70% se l’enduu el món publicitari.

“Tot i que Catalunya és el

Almeria, terra de cinema

El reino de los cielos - Loarre (Osca)

Juego de Tronos - Osuna (Andalusia)

El Niño - Gran Canària (Illes Canàries)

Fast and Furious - Tenerife (Illes Canàries)

Al llarg de les darreres sis dècades, Almeria ha acollit més de 500 pel·lícules, moltes de les quals han tingut protagonistes de la talla de Liz Taylor, Peter O’Toole, Clint Eastwood o, més recentment, Christian Bale, sota les ordres de Steven Spielberg, Ridley Scott i Oliver Stone, entre molts altres directors de cinema de renom. La varietat dels seus paisatges, que passen per muntanyes, penya-segats i un gran desert, i la seva llum tan especial, acompanyada d’una bona climatologia, acaben decantant la balança de moltes produccions cap a aquesta zona d’Espanya. La fama d’Almeria com a terra de cinema ha arribat tan lluny que des de fa uns anys ofereix rutes temàtiques dedicades als gèneres de western, aventures, èpic i bèl·lic, a més d’altres especialitzades en sagues com la d’Indiana Jones i pel·lícules mítiques com La muerte tenía un precio.

A més, els visitants poden gaudir d’una estada al Parque Temático del Desierto de Tabernas, que reuneix espais tradicionals de l’oest americà com el poblat de Fort Bravo i les atraccions de Western-Leone.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

3

L’ANÀLISI tercer lloc del món on més es roda, el cinema és un pe· tit percentatge. Tenim una gran tradició d’inversió pu· blicitària perquè l’atractiu de Barcelona per passar-hi uns dies és molt potent per als empresaris que han de visitar el lloc de rodatge”, explica Santi Roig, direc· tor de la Sitges Film Of· fice. Des de fa prop d’un any i mig, a més, va posar en funcionament la Garraf Film Office, que va néixer amb la idea d’aglutinar totes les localitzacions del Garraf per facilitar la inver· sió de rodatges al territori.

“Tenim una gran varietat d’escenaris i Barcelona a prop, fet que incrementa el nostre atractiu de cara a les productores”, explica.

Entre les localitzacions més sol·licitades destaquen la platja del Garraf, el passeig marítim de Sitges i la carre· tera de l’Atlàntida.

A mitjan 2015 l’Ajun· tament de Vilafranca del Penedès va posar en mar· xa la iniciativa Vilafranca Plató, a través de la qual vol atreure nous rodatges que tinguin lloc en espais de la vila. “És una de les línies de projecció a l’exte· rior que treballem amb més il·lusió”, explica el regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel Mont· fort, que afegeix que “ens interessa aquesta vessant que una ciutat

esdevingui un punt de visi· ta per un rodatge concret”.

En el cas de Vilafranca, el cementiri municipal, l’an· tic hospital i el claustre de Sant Francesc és el que més captiva els localitzadors.

Fins ara la vila ha aconse· guit acollir onze producci· ons i s’espera que la xifra segueixi en augment.

Recentment, Vilanova i la Geltrú ha estat en el punt de mira per haver-s’hi rodat un anunci de creuers amb la cantant Shakira de pro· tagonista. Segons Noemú Cusiné, responsable d’Em· presa del consistori vilano· ví, “de moment els rodatges que tenim són pocs i la ma· joria de l’àmbit publicitari.

Per això, ho vinculem més a una activitat econòmica que no pas al turisme, tot i que no descartem poten· ciar-ho si s’incrementen els rodatges”. Anteriorment, però, Vilanova i la Geltrú havia estat l’escenari de dues produccions d’origen asiàtic: la pel·lícula japone· sa Jojo’s Bizarre Adventure: Diamond is unbreakable, i la sèrie de televisió coreana The legend of the blue sea.

Segons Santi Roig, “tenen molt de potencial, ja que els japonesos tenen molta cultura de visitar els llocs on s’ha rodat i, a més, be· neficia la població per fer marca de ciutat”.

Escondidos en Brujas - Brujas (Bèlgica)

Els grans escenaris del cinema arreu del món Són grans ciutats conegudes per la seva història, la seva cultura, el seu patrimoni i, també, per ser l’escenari d’històries emblemàtiques, acció trepidant i paisatges de llegenda. Nova York, San Francisco i Los Angeles s’enduen gran part del protagonisme per ser els Estats Units els pioners en crear una gran potència cinematogràfica. Així doncs, no és d’estranyar que a la filmografia particular de cadascú trobem pel·lícules amb paisatges típics de Nova York com Taxi driver, Desayuno con diamantes i Manhattan, de San Francisco com Vértigo i La señora Doubtfire, i de Los Angeles com El club de la lucha, Drive i Iron Man 2, on, per exemple, apareix un dels elements més icònics de la zona com és la figura de Randy’s Donuts.

Lluny de terres americanes, també han estat molt sonades les localitzacions europees com Londres (Love actually, Match Point, la saga Harry Potter), París (Moulin Rouge, Origen, La invención de Hugo), Roma (Vacaciones en Roma, Ángeles y demonios, Come, Reza, Ama) i Berlín (La vida de los otros, El mito de Bourne, The reader).

Menció apart mereixen sagues històriques com la de James Bond, que en cada nova entrega situa l’acció en llocs emblemàtics d’arreu del món fàcilment reconeixibles per a l’espectador com la catedral de Sofia a Desde Rusia con amor, el casino de Montecarlo a Golden Eye i els canals venecians a Casino Royale, entre molts d’altres.

En busca de la felicidad - San Francisco

Match Point - Londres

El mito de Bourne - Berlín

El lobo de Wall Street - Nova York

La invención de Hugo - Paris

Skyfall - Estambul

Ángeles y Demonios - Roma

4

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

El Garraf vol ser un territori obert a la mobilitat elèctrica L’empresa ETECNIC proposa ubicar 19 punts de recàrrega a les principals zones de pas per afavorir el trànsit de vehicles elèctrics Lídia Oñate

Els vehicles elèctrics van gua· nyant terreny any rere any, en es· pecial a la província de Barcelona, que el darrer anys va concentrar prop del 90% de les vendes de tot Catalunya. Un dels factors que més incideixen és la ubicació dels punts de recàrrega, força testimo· nial fora de Barcelona. Aquesta manca és el cavall de batalla que vol combatre Node Garraf, que recentment ha presentat l’Anàlisi de Mobilitat Elèctrica al Garraf, elaborat per l’empresa ETECNIC Movilidad Eléctrica SRL. La gran majoria dels punts de recàrrega per a vehicles elèctrics que es troben al Garraf, que no supera la desena, estan ubicats

EL GARRAF PATEIX UNA GRAN MANCA DE PUNTS DE RECÀRREGA ELÈCTRICA en hotels i molts d’ells estan re· servats per als seus clients. Punts de recàrrega privats, de poca po· tència i en desús conformen una oferta insuficient per ser un terri· tori de pas favorable a la conduc· ció de vehicles elèctrics. El gerent d’ETECNIC, Jorge Ríos, explica· va que “el pas d’aquests vehicles pel Garraf és una oportunitat molt interessant per al territori, ja

Vehicles elèctrics més venuts a Catalunya el 2016* Govecs GO 1.4 S

226

unitats

Nissan Leaf

y Xarxa de punts de recàrrega actual al Garraf

184

unitats

Scutum S02

H Hotel Funcionant

P Pàrquing Desconegut

No Funciona

114

unitats

Renault Kangoo

Font: Electromaps

que no només fomenta que més conductors hi facin parada, sinó que també suposa un retorn molt positiu per al medi ambient en una zona envoltada per un parc natural perquè és l’únic sistema que actualment produeix zero emissions de partícules tòxiques”.

Segons l’estudi, la zona necessita una xarxa d’infraestructura de recàrrega pública, on els carrega· dors es puguin utilitzar a qual· sevol hora del dia i per qualsevol usuari, és a dir, “que no hagin de veure’s obligats a ser clients d’al· guna empresa per poder carregar les bateries dels seus vehicles”. En aquest sentit, es remarca que “cal pensar que no només els turistes que visiten la zona van en vehi· cles elèctrics, sinó que cada cop hi ha més taxistes, comercials i em· preses de transport que utilitzen aquest tipus de vehicles.

Tot i que encara queda molt camí per recórrer, el mercat està

y Vendes de vehicles 100 % elèctrics a Catalunya

aportant una oferta de vehicles que cada any interessa a més con· ductors. Des de l’any 2014 les vendes han anat augmentant i fins l’agost de 2016 ja havien superat en un 78,4% les del tot l’any ante· rior, segons dades del propi estudi extretes de l’Asociación Española para el Desarrollo e Impulso del Vehículo Eléctrico. Entre els mo· dels més venuts el darrer any des· taquen el Go 1.4 S de Govecs, el Leaf de Nissan i l’S02 de Scutum.

“Encara estem lluny d’altres paï· sos d’Europa com Nourega i Ho· landa, però amb un bon sistema de punts de recàrrega es millora· ran les vendes”, comentava Ríos, que veu insuficient l’oferta a Ca· talunya, amb 132 punts (52 dels quals de recàrrega ràpida).

L’Anàlisi de Mobilitat Elèctri· ca inclou una proposta d’installació de nous punts de recàrrega públics per fomentar la circulació dels vehicles elèctrics pel territori.

Aquesta proposta inclou punts de recàrrega ràpida, que permet re· carregar el vehicle en uns 20-25 minuts i està pensat per ser instal· lat en estacions i àrees de servei

o a prop d’importants vies de comunicació; de semiràpida, que té un temps de recàrrega d’entre 2 i 4 hores i és recomanat per a la via pública d’un municipi; i el de lenta, que està pensat per deixar el vehicle endollat durant la nit, ja que la recàrrega triga entre 8 i 13 hores segons el vehicle.

ETECNIC proposa ubicar fins a cinc punts de recàrrega a Vila· nova i la Geltrú, tres a Sitges, un parell a Sant Pere de Ribes i Cu· belles, i un a Olivella. En el cas de Canyelles, al qual es recomanava instal·lar-ne un, serà dels primers municipis en habilitar dos punts de recàrrega, un de ràpida i un altre de semi ràpida. La presiden· ta de Node Garraf i alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet, comen· tava que “som un punt de pas estratègic i pot ser molt útil, tant pels que vinguin a dinar o sopar, com pels que simplement passin de camí”. L’estudi també fa incís en la importància de disposar de punts de recàrrega a polígons in· dustrials, en els quals convé que s’instal·lin un a Sitges, Vilanova, Cubelles i Sant Pere de Ribes).

105

unitats

Nissan e-NV200

99

unitats *Dades fins el 31/08/2016

y Tipus de connectors i el seu temps de recàrrega

RECàrrega lenta

Entre 2,3 i 3,7 kW.

Entre 8 i 13 h.

RECàrrega semi ràpida

y Proposta d’instal·lació de punts de recàrrega al Garraf

Entre 11 i 22 kW.

Entre 2 i 4 h.

RECàrrega ràpida

Font: ETECNIC Movilidad Eléctrica SRL

Entre 24 i 30 kW.

Entre 20 i 25 min.

Febrer - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

Les comarques del Penedès-Garraf Bones pràctiques laborals de Cargovan tancar l’any 2016 entre les Trans Montserrat més dinàmiques de Catalunya La indústria és el sector en alça al Baix Penedès (9%) i a l’Alt Penedès (4,7%) i al Garraf ho és la construcció (14%) Lídia Oñate

Les comarques de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf estan d’enhorabona. Du· rant el segon semestre de 2016 van consolidar-se com les més dinàmiques de Catalunya en matèria d’ocupació, segons el darrer Informe ADEPG de Con· juntura Econòmica. Les tres van tancar l’any amb més llocs de treball que un any abans, en especial al Baix Penedès, amb un increment del 6,7%, que l’ha situat en tercera posi· ció del rànquing comarcal a Catalunya. La segueix el Garraf en cinquena posi· ció amb un increment del 5% i l’Alt Penedès, que se situa en setzè lloc i registra el creixement més moderat del nostre territori (3,6%).

Entre els grans sectors econòmics del Baix Penedès destaca la indústria pel seu dinamisme, amb un creixe·

y Taxes de variació interanuals dels llocs de treball. 2002-2016.

Olga Aibar

Font: Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica corresponent al segon semestre de 2016

ment del 9,1%, una xifra que col·loca la comarca com la tercera catalana amb major creixement, se· guit pels serveis (6,4%) i la construcció (6%). Dins del sector serveis experimen· ten una important revifada les activitats immobiliàries i els serveis empresarials (20,2%) i la sanitat i ser· veis socials (12,2%).

Tots els grans sectors eco· nòmics experimenten una evolució positiva al Garraf, però és a la construcció on aquest augment és més clar i intens (14,4%), mentre els serveis i la indústria es mostren comparativament molt més moderats (4,3 i 3,6%, respectivament).

L’Alt Penedès continua mostrant símptomes de

recuperació econòmica. La indústria es manté com el principal motor de creació d’ocupació (4,7%), men· tre la construcció mostra una important desaccele· ració en el seu creixement (1,1%). Dins del sector ser· veis destaca l’avenç de l’ho· teleria, amb un increment del 6,7%, i de l’educació, amb un 6,2%.

Esther Magallón, al capdavant de CaixaBank a l’Alt Penedès redacció

Esther Magallón és la nova di· rectora d’àrea de negoci de Cai· xaBank a l’Alt Penedès des del gener d’aquest any. Vinculada a l’entitat des del passat 2000, ha desenvolupat diferents projectes.

Va començar a l’oficina de Santa Coloma de Gramenet i durant els darrers deu anys ha estat sotsdi· rectora a Badalona.

Per Magallón “és un orgull po· der representar a l’entitat a l’Alt Penedès”. Actualment, Caixa· Bank té un total de 14 oficines a la comarca en les quals treballen 82 empleats. Aquestes, repartides en deu poblacions, donen servei als 27 municipis de l´Alt Penedès i també impulsen projectes d’in· terès social que es desenvolupen

en el propi territori.

Enguany, l’equip de Maga· llón s’ha marcat com a objectius principals “mantenir-se com a referents del sector financer en el Penedès, així com ampliar la quo·

ta de mercat”. Per aquest motiu, CaixaBank ha anunciat que con· tinuarà invertint al territori a tra· vés de les seves oficines d’atenció personalitzada i centres específics adequats a cada segment de nego· ci. A més, “actualment cadascuna de les oficines està dotada amb professionals amb una formació específica per atendre els dife· rents sectors de negoci, els quals compten amb equips portàtils (tauletes) que permeten realitzar la seva tasca d’assessoria finan· cera i contractació de productes desplaçant-se a casa del client”, expliquen fonts de l’entitat.

Magallón destaca que “per l’equip de professionals de Cai· xaBank és prioritari mantenir la qualitat del servei, la proximitat i la honestedat amb els nostres clients”.

L’empresa sadurninen· ca Cargo-Trans Montser· rat ha rebut una menció especial als Premis Inno· vació i Salut impulsats per Mútua Universal en reconeixement al desen· volupament d’entorns de treball més segurs i saludables.

L’empresa dirigeix el seu projecte a adoptar noves pràctiques que promoguin la re· ducció de la sinistralitat, la prevenció dels riscos laborals i facin, a la ve· gada, partíceps als treba· lladors en aquesta tasca.

Amb aquest objectiu,

Cargo-Trans Montserrat ha adoptat una sèrie de mesures organitzatives per augmentar l’inter· canvi d’informació, la

l’empresa ha estat distingida als premis innovació i salut coordinació empresarial, i implantar part de la me· todologia de seguiment de les activitats de su· pervisió de seguretat i de control dels treballs.

Cellers Torres, premi Innova d’El Periódico

Cellers Torres va rebre el premi Innova del diari El Periódico el passat 20 de febrer en el marc dels Premis Empresa de l’Any, que en aquesta oca· sió arribaven a la 36a edició.

El lliurament dels guardons va tenir lloc a la seu de la Llotja de Mar de Barcelona. L’empresa

penedesenca va obtenir aquest reconeixement a la millor tasca en innovació. Respectuosa amb el medi ambient i puntera en l’ús d’energies renovables, de Torres s’ha valorat en especial la seva tradició en investigació i desenvolupament al llarg de la seva trajectòria.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

7

ACTUALITAT

L’ADEPG commemora els 25 anys de la revista Perspectiva

Lídia Oñate El vespre del passat 22 de fe· brer va ser doblement especial per a l’Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf. D’una banda, es commemorava el 25è aniversari de la revista Perspectiva, la publicació que va néixer per informar de les novetats del territori i, alho· ra, donar visibilitat a les em· preses associades a l’entitat. I de l’altra, s’aprofitava l’ocasió per reunir en un mateix acte els expresidents de l’ADEPG, Joan Anton Matas, Xavier Cardona i Jordi Solé, i el pre· sident actual, Martí Sistané.

Malauradament, Solé no va po· der assistir per problemes d’agen· da que ja havia anunciat amb

preavís. Tanmateix, els assistents van poder escoltar el balanç de les etapes anteriors, de la mà de Ma· tas i Cardona, que van haver de viure la cara i creu de l’economia, respectivament. Ambdós van fer

2007 vam viure una etapa molt fructífera i després, quan em va tocar a mi, vam haver d’iniciar una altra de supervivència que, afortunadament, hem aconseguit passar gràcies a la nostra capacitat de gestió i entrega”, comen· tava Cardona. En el seu cas, va posar èmfasi en el procés d’aprenentatge com a pre· sident, ja que “venia d’una empresa multinacional i era tot un ignorant de la rea· litat de la petita empresa.

Per això, ser president de l’ADEPG va ser molt enri· quidor per a mi”.

Per la seva banda, Matas Portada del 25è aniversari de Perspectiva va explicar que “la revista Perspectiva va néixer en un incís en la situació econòmica any simbòlic i molt important que els va tocar viure al capda· per a les nostres comarques: el vant de l’ADEPG. “Del 1995 al 1992. No només per les Olimpía·

Fèlix Miró

Els expresidents de l’entitat, Joan Anton Matas i Xavier Cardona, i el president actual, Martí Sistané, van fer balanç de la publicació durant el seu mandat

des de Barcelona, sinó també per la inauguració d’una de les infra· estructures més importants que tenim com és l’autopista C-32”.

El president de l’ADEPG, Mar· tí Sistané, va presentar la portada del número especial per comme· morar el 25è aniversari, obra del reconegut artista sitgetà Artur Duch. Sistané va destacar la im· portància de crear valor dins de les empreses, un concepte que ha variat arran de la crisi. “Avui en dia les empreses han de treballar amb responsabilitat econòmica, però també social i mediambien· tal”, va comentar.

Tot seguit, cinc membres d’empreses del Penedès-Garraf

van compartir la seva experièn· cia per capgirar la situació des· favorable vinguda amb la crisi: Francesc Canals, de Cafès Novell, Adolfo Barillas, de Brose, Mòni· ca Corominas, del Consorci del Laboratori Intercomarcal, Rafael Juncosa, de Futureco Bioscience, i Albert Casas, de Vilanova Park.

L’acte va ser clos per l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, que va recordar que aquests anys “hem viscut moments d’eufòria, però també de molt durs”. Tanmateix, va afirmar que “la crisi ens ha aju· dat a aprendre a administrar-nos millor, tant als empresaris com a les institucions, i a oferir un mi· llor servei”.

8

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

El port de Vilanova busca ser punter en el litoral català

Penedescar presenta l’i30 a Vilafranca

El gran repte és crear un varador per a grans eslores, segons el gerent de Ports de la Generalitat

redacció

Penedescar, concessionari oficial Hyundai al Penedès i Garraf, va presentar el diven· dres 17 de febrer al Grill9 de Vilafranca del Penedès el Hyundai i30 de Nova Genera· ció. Aprofitant la presentació que es feia a Barcelona a les 20h, amenitzada pel conegut humorista Àlex O’dogherty, es va realitzar una connexió en streaming per tal que les per·

Olga Aibar “El port de Vilanova i la Gel· trú té tots els ingredients per es· devenir un dels més importants de Catalunya”, assegurava el ge· nent de Ports de la Generalitat, Joan Pérez, en el marc del Fòrum ADEPG celebrat el 13 de febrer al restaurant Marejol.

El gran repte és crear una àrea tècnica per a grans eslores que permetin ser un punt de referèn· cia dels serveis als megaiots, ja que actualment només ofereixen aquest servei els ports de Barce·

L’objectiu és fer més competitiu el port de vilanova I la Geltrú lona o Palma de Mallorca i ja “es· tan saturats”. D’aquesta manera, s’obriria un nou mercat que per· metria “ser competitius i conver· tir Vilanova en un dels ports pun· ters de tot el literal català”.

El port disposa de nàutica lleu· gera, amb 4.000 metres quadrats

preparats per tenir-ne i 2.000 més que se’n podrien afegir, 1.100 amarres de nàutica popular (300 per a eslores de menys de set me· tres i 800 al Club Nàutic Vilano· va), i una cinquantena a Marina Far per a eslores d’entre 30 i 100 metres. Gestiona 185.000 tones anuals de mercaderies, el 90% de les quals es destinen a l’exporta· ció i és la primera llotja en cap· tures, amb més de tres milions de quilos, però no en recaptació, que se situa en 10 milions d’euros.

Pérez va fer una crida als pesca· dors a “aprendre a pescar euros”, és a dir, a convertir-se en “empre· saris de la mar” i fer menys cap· tures però “que tinguin més valor a la llotja”.

El gerent de Ports de la Ge· neralitat també va parlar de les

Les tendències del nou consumidor L’altre dia llegia a la premsa que l’última en· questa de l’EPA, amb les dades del quart trimestre de 2016, dóna un ín· dex d’atur a Espanya del 19%, la qual cosa rebai· xa el 21% que teníem a finals de 2015. Són molt bones notícies, sens dub· te, i especialment a Ca· talunya, que és on s’han creat més llocs de treball.

Així, sembla que a poc a poc la llum del final del túnel es veu més a prop.

Això sí, no pensem que les coses tornaran a ser com eren abans de la crisi. Res no torna mai a

ser igual. Ens trobem amb un consumidor que, per molts motius, ha canviat.

Ha canviat evidentment per la pròpia crisi, que ha fet que sigui més conscient del preu; ara compara i és més crític amb el que li aporten els productes/serveis. Però també ha canviat perquè estem vivint una època de grans canvis: la irrupció de les noves tecnologies en la vida quotidiana, l’entrada al mercat de generacions que no han conegut el món sen· se internet,...

Amb tot, ens trobem amb un consumidor que se· gueix noves tendències:

sones interessades en conèixer totes les novetats del vehicle poguessin veure’l en primícia.

La Nova Generació de Hyundai representa l’essència de la marca a Europa. El seu atractiu disseny, combinat amb la seva gran qualitat i una conducció dinàmica i eficient, fan del nou i30 una interessant proposta. A aquestes caracte· rístiques cal afegir-hi la seva fiabilitat i la garantia de cinc anys sense límit de quilome· tratge.

inversions que es destinaran a Vilanova, entre les quals els 1,2 milions d’euros pressupostats per a la urbanització de la plaça del Port. La previsió és començar les obres al juny, i poder inaugurarla entre octubre i novembre. Res· pecte a l’edifici que s’hi alçarà en un futur, va proposar construir un edifici singular on es poten· ciïn els productes de proximitat, però també que aculli activitats culturals i recreatives.

També es destinaran 240.000 euros per a realitzar el dragat de la bocana a l’entrada del port, 360.000 per arreglar el moll co· mercial i 110.000 euros per a l’ar· ranjament de la desembocadura del torrent de Sant Joan que pro· voca problemes de males olors, sobretot a l’estiu.

- Dóna més importància als valors: consciència soci· al, economia col·laborativa, sostenibilitat, sinceritat, au· tenticitat, transparència...

- Dóna més importància a la salut: l’ha integrat en el seu dia a dia, practica més esport i és més consumi· dor de productes naturals.

Tot això com una manera de mantenir una vida sana, que no implica però que tot el que faci sigui saludable ja que manté una certa ambi· valència (conductes com· pensatòries).

- Valora molt més el sentir-se bé amb si mateix. En tots els àmbits: laboral, de parella,… No en té prou amb que vagin passant els dies, vol sentir-se complet, gaudir de la vida i sentir que

tot plegat té un sentit.

- És i se sent especial, i vol sentir que els altres tam· bé el consideren especial.

Tenen una clara oportunitat els espais pensats perquè el consumidor gaudeixi de la compra, el que se’n diu “ex· periència de compra”, que algunes marques (com Nes· presso o Apple) han sabut explotar molt bé.

- En la mateixa línia, tor· na el consumidor sibarita, que surt a dinar/sopar fora de casa, que fa activitats de lleure,... tot i que ara ho fa d’una manera més pensada, més racional.

- Torna a comprar les marques de fabricant vs. les marques del distribuï· dor (o marques blanques), especialment en aquelles

categories de producte en les que troba algun tipus de gaudiment (menjar, beure, tecnologia,...).

- Torna a valorar el petit comerç com a establiment de qualitat, capaç d’adap· tar-se millor a les seves ne· cessitats perquè el coneix millor, però lligat també una qüestió de consciència social i comunitària: “entre tots ens ajudem, i si com· pro al botiguer del barri, ell tindrà també més diners per gastar-se en el meu establi· ment o per pagar més im· postos que em repercutiran positivament”.

Les empreses que apostin per la consciència social, si· guin autèntiques, treballin a i per a l’entorn, aportin experiències prou diferen·

Opinió ciades i que facin sentir al consumidor especial tenen molt a guanyar. El preu és important, però el consumidor està disposat a pagar una mica més si el producte i tot el que li envolta s’ho val. És una qüestió d’equilibri.

Daniel Lafuente Director d’Incognos Research & Consultancy

Febrer - 2017

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

La Ruta del Xató potencia el seu L’espigall celebra la seva atractiu amb tapes innovadores primera festa a Vilanova

redacció

Lídia Oñate Tradició i innovació s’han fusi· onat amb èxit els darrers anys a la Ruta del Xató. Amb cada nova temporada, els assistents gaudei· xen de tapes sorprenents per la seva originalitat i el seu gust a l’hora de maridar els ingredients típics que conformen aquest plat tant nostrat com és el xató. Des· prés de Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Vilafranca del Penedès van celebrar el seu dia xatonaire els passat 5 i 12 de febrer, respec· tivament, amb una gran assistèn· cia. En el cas de la capital del Baix Penedès, la cita coincidia amb el 31è Concurs de Mestres Xa· tonaires, que va guanyar la ven·

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

drellenca Juani Mimbrero, la 30a Exhibició de Xatonaires Infantils i la 24a Fira de productes alimen· taris naturals i artesanals. Entre les novetats d’enguany, destacava l’espai “Xató experience”, on cui· ners del col·lectiu Terra i Taula van fer una demostració de com cuinar el xató de manera diferent a l’habitual amb una recepta in· novadora. Més d’un centenar de persones van omplir la carpa en la qual es van presentar quatre tapes originals. En total, al llarg de la jornada es van servir 1.500 degustacions de xató.

A Vilafranca del Penedès, la Festa del Xató, l’única que reuneix totes les vessants d’aquest plat del Penedès-Garraf, va exhaurir les 2.250 racions que es van posar a

la venda, que van ser maridades amb més de 2.000 degustacions de vi. Durant la jornada es va celebrar la segona edició del con· curs de Xató Tapa, seguint la línia que ha pres la Ruta del Xató dels darrers anys per potenciar l’atrac· tiu culinari d’una recepta que, tot i ser molt tradicional, és capaç de reinventar-se. Francesc Casano· va, Pilar Felices, Azahara Centol, Robert Tatar i Mario Ventosa van ser els premiats d’enguany per la seva imaginació i habilitat a l’ho· ra de crear les tapes de xató.

Sitges culminarà l’1 de març la Setmana del Xató, durant la qual diversos restaurants ofereixen un menú especial on el protagonista és el xató. La propera cita de la ruta serà a Calafell el 12 de març.

Com comunicar-nos de forma efectiva Les persones, pel simple fet de ser éssers sociables i poder comunicar-nos te· nim un gran repte: Comunicar-nos de forma efectiva.

Moltes vegades els nos· tres missatges no són captats ni en forma ni en contingut al que volíem ex· pressar, amb la conseqüent frustració que això genera.

Segons John Gottman, hi ha quatre actituds tòxiques que interfereixen en la co· municació i fan insosteni· ble qualsevol tipus de rela·

ció, ja sigui entre un equip de treball, socis, a nivell de parella, etc.

I cal tenir-les en compte si volem millorar la nostra comunicació amb l’entorn: - Culpar o criticar: Aquest punt és molt des· tructiu ja que representa un atac directe cap al nostre interlocutor o col·lectiu a qui ens dirigim. Si parem atenció, podem adonar-nos que és força comú expressi· ons d’aquest tipus “Ets un desastre…” “Ets massa de· tallista…”

L’Associació d’Espigalls del Garraf i la Xarxa Poductes de la Terra Garraf van celebrar el pas· sat 5 de febrer la primera edició de la Festa de l’Espigall, davant del Mercat Municipal de Vilano· va i la Geltrú. Era la primer oca· sió que aquesta verdura autòcto· na del Garraf protagonitzava un esdeveniment propi en el qual es van donar a conèixer les seves virtuts i possibilitats culinàries.

Malgrat que el temporal, amb molt de vent, no va acompanyar, els assistents van degustar 500 degustacions de tapes d’espigalls.

Durant l’acte també es van lliurar alguns reconeixements.

Rosa Huguet, presidenta de Node Garraf, va entregar un ob· sequi a Bernat Martino, nét del ja desaparegut Francesc Cosp, conegut com a Ciscu de la Sínia el Caçador, en reconeixement a la seva tasca de promoció i preser· vació dels espigalls, i en especial a la divulgació entre la població

- Despreci: Inclou el sar· casme, cinisme, subestimar a l’altra persona, la ironia despreciativa, i en últim terme els insults. El despre· ci és un signe de manca de respecte.

- Posar-se a la defensiva: Aquesta actitud s’utilitza normalment com a mesu· ra de protecció. Sol passar quan ens sentim vulnera· bles o atacats d’alguna ma· nera.

- Aïllament: Com a mos· tra de no voler implicar-se de forma activa en conver· ses. Aquesta actitud porta a la persona a “tancar-se”, tallant d’aquesta manera la connexió. Algunes formes d’aïllament és quedar-se en

escolar de la ciutat. El regidor adjunt de Promoció Econòmi· ca de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, David Montes, va obsequiar Josep Maria Sánchez que, mitjançant el càtering Ca· serco, ha introduït l’espigall als menjadors de moltes escoles de la comarca. Per la seva banda, el president de l’Institut Català de la Cuina, Xavier Mestres, va guardonar la cuinera i mestressa de casa Montserrat Ramos.

Per últim, la directora dels Mercats Municipals, Eva Bolaño, va agrair a l’Institut Joan Ramon Benaprès la seva col·laboració i predisposició a cuinar de formes diverses i originals els espigalls.

Els assistents van tastar quiche d’espigalls, croquetes d’espigalls amb nous i formatge, kebab d’espigalls i espigalls saltejats amb arengades, a més de la “mel· melada d’espigalls Ciscu CospSínia el Caçador”, de Bolaño. Les degustacions es van acompanyar dels vins del Massís del Garraf, ‘Arç Blanc’, i la cervesa artesana vilanovina La Font del Diable.

silenci, negar-se a partici· par, retirar-se o renunciar.

Aquesta actitud implica es· capar-se de la relació, enlloc d’enfocar-se en la resolució de problemes.

Aquestes actituds tòxi· ques poden formar part de la nostra quotidianitat i en major o en menor mesura, tothom ha pogut caure en alguna d’aquestes.

La qüestió és que pel fet de que siguin comuns no treu que tinguin un efecte destructiu en la nostra co· municació i relacions.

Així que si volem enfor· tir les nostres relacions i/o converses, tinguem present optar per unes altres acti· tuds més saludables:

- Escolta activa: Es· coltar sense judici i sense queixes.

- Empatia: Ser capaços de posar-nos a les sabates del nostre interlocutor per poder comprendre’l millor. Això no vol dir que hàgim d’estar d’acord amb allò que estem escol· tant, sinó que entenem la seva postura i la respec· tem.

- Assertivitat: Acceptar la postura del nostre in· terlocutor i saber expres· sar el nostre punt de vista per contrari que pugui ser. L’assertivitat és una manera de mostrar res· pecte cap a un mateix i cap al nostre interlocutor.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

11

ACTUALITAT

La construcció arrenca motors i es prepara per a un 2017 intens L’atur al sector va baixar un 7% al Penedès-Garraf el 2016, i el sindicat CCOO denuncia les diferències salarials entre demarcacions catalanes Lídia Oñate La construcció ja fa mesos que avança a batzegades i sembla que l’aturada sistemàtica que pateix des de fa gairebé una dècada ar· riba a la seva fi. La reactivació ha començat amb força a les pobla· cions més properes a la ciutat de Barcelona i, de mica en mica, va expandint-se per l’àrea metropo· litana. Tot i que encara és d’hora per afirmar que hagi repercutit al Penedès-Garraf, algunes em· preses constructores locals han notat certs indicis de millora. Xa· vier Laffitte, gerent de l’empresa Constructora MX10 de Vilanova i la Geltrú, explica que “aquest 2017 estem treballant en més pro· jectes d’obra nova, que fins ara era impossible, i també rehabilitaci· ons”. A més, “els pressupostos dels projectes són més grans, gairebé el doble en alguns casos”. La millora

del sector constructor també ha arribat a altres empreses com Ex· cavacions Ché, ubicada a la Mú· nia, que també preveu un 2017 en positiu. En el seu cas, ja fa prop d’un any i mig que han percebut un lleuger canvi a l’alça, amb més encàrrecs arreu de Catalunya. Tot i que encara és d’hora per veure consolidada l’arrencada del sector constructor, les dades d’atur regis· trades el 2016 són un bon símp·

toma dels moviments que s’estan produint. Tant a l’Alt Penedès com al Garraf, l’atur va disminuir un 21,78% i un 19,56% i les con· tractacions van situar-se en 145 i 185 mensuals, respectivament.

CCOO vol un conveni català per evitar desigualtats salarials Recentment, el sindicat Comis· sions Obreres (CCOO) va denun· ciar una gran escletxa salarial entre

els treballadors de la construcció segons la demarcació provincial a la qual pertanyi el seu conveni la· boral. Així doncs, segons les dades que han donat a conèixer, un peó de Lleida percep 404 euros menys al mes que un de Barcelona, que té un salari de 21.289 euros a l’any.

La diferència en el cas dels oficials de primera encara és major, arri· bant als 508 euros mensuals, men· tre que a Barcelona el sou anual és de 25.015 euros. Aquestes xifres es tradueixen en més de 5.600 i 7.100 euros de salari que els tre· balladors perceben de menys, tot i ser de la mateixa comunitat au· tònoma. A Girona i Tarragona les taules salarials també presenten desigualtats. Els peons cobren 296 i 219 euros menys al mes, respec· tivament, i els oficials de primera, 264 i 254 euros. Des de CCOO demanen que “s’estableixin con· venis d’àmbit català i s’equiparin tots els salaris”.

y Diferències salarials pel conveni de la demarcació

Barcelona

Peó

Oficial de 1a

21.289€/any

25.015€/any

Lleida

-5.666€/any -404€/mes

-7.119€/any -508€/mes

Girona

-4.144€/any -296€/mes

-3.709€/any -264€/mes

Tarragona

-3.076€/any -219€/mes

-3.566€/any -254€/mes

p Font: Comissions Obreres

y Contractacions i atur del sector constructor a l’Alt Penedès. 2016

p Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

y Contractacions i atur del sector constructor al Garraf. 2016

12

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

ACTUALITAT

Les patronals veuen la vegueria Penedès com una bona oportunitat industrial Els representants empresarials del Penedès, el Garraf i l’Anoia reivindiquen el potencial del Penedès entre Tarragona i Barcelona l’aprovació de la vegueria Penedès és “només un tràmit que cal· drà dotar de contingut”. Segons Martí Sistané: “Ara comença la feina”. Per això, instava la Gene· ralitat a “treballar per definir les

Olga Aibar

Les tres patronals del Penedès veuen l’aprovació de la vegueria Penedès com una oportunitat per crear noves sinèrgies en l’àm· bit industrial i del coneixement.

També esperen tenir més força i entitat perquè es resolguin man· cances pendents al territori.

La Unió Empresarial del Penedès (UEP), l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Gar· raf (ADEPG) i la Unió Empresa· rial de l’Anoia (UEA) creuen que la nova vegueria referma la iden· titat penedesenca, fet que esperen que es tradueixi en un impuls de noves polítiques dissenyades des

L’objectiu és millorar la mobilitat interna i atraure noves inversions del mateix territori per tal de mi· llorar, per exemple, la mobilitat interna i atraure noves inversions.

Segons afirmava el president de l’ADEPG, Martí Sistané, “abans érem a la cua dels grans mercats de Barcelona i Tarragona i quedà· vem disgregats, però ara podem treballar per afrontar amb èxit les polítiques locals”.

Dos dels objectius que a curt

Consultori legal

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

polítiques bàsiques que s’han de desplegar dins el territori”. Fi· nalment, Santi Carda afegia que “caldrà ser constant i persistent” perquè el pas que ha donat el Par· lament “no quedi en l’oblit”.

Els reptes i oportunitats de la Vegueria Penedès, a debat

termini es fixen les patronals del territori penedesenc són comple· mentar el potencial de les indús· tries referents de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia i traçar també línies conjuntes en l’àmbit universitari.

Tot i que la nova divisió ter· ritorial catalana no té calendari d’aplicació, les associacions em· presarials confien que l’aprovació serà una empenta per acabar de perfilar el desplegament de l’Àm· bit Funcional del Penedès, apro· vat l’any 2010, i per concretar el Pla Territorial Parcial aquest ma· teix 2017.

El president de la Unió Empre· sarial del Penedès, Santi Carda, afirmava la futura Vegueria del Penedès “serà un instrument clau per al desenvolupament socioe· conòmic de les comarques que aglutina el qual ha de permetre apropar l’administració al terri· tori i fer-la més eficaç i eficient”.

Afegia que “les quatre comarques

Que implica l’obligació de registre de jornada dels treballadors?

Amb motiu de l’apro· vació del Real Decret-Llei 16/2013, de 20 de desem· bre, de mesures per afavo· rir la contractació estable, s’imposa l’obligació de l’empresa de registrar dia a dia la jornada que fan els treballadores a temps parci· al. En concret va modificar el règim legal del contracte a temps parcial, de manera que a la lletra c) de l’apartat 4 de l’article 12 de l’Estatut dels Treballadors. En conse·

tenen ara la possibilitat d’explotar la seva indústria gràcies a la coin· cidència de grans infraestructures com l’AP-7, la C-32, l’N-340 i la línia ferroviària d’alta velocitat.

Alhora, Carda remarca que la ve· gueria permetrà “descobrir el di· amant en brut que és actualment el Penedès” i confia a “tenir més riquesa”, gràcies a la feina com· plementària entre el sector vitivi· nícola de l’Alt i el Baix Penedès, el turisme del Garraf i la indústria paperera de l’Anoia.

Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, destacava que la diversitat de les quatre co· marques juga a favor dels projec· tes de futur, i que “un camp per recórrer és l’universitari”. Així, preveu que es poden establir polí· tiques comunes entre els campus que la Universitat Politècnica de Catalunya té a Vilanova i la Gel· trú i a Igualada.

D’altra banda, els presidents de les tres patronals admeten que

qüència a més del contracte de treball s’haurà d’enregis· trar en aquestes fulles de registre de jornada la distri· bució de la jornada.

Per tant l’obligació de registre de jornada implica tres obligacions: 1. Registre de la jornada diària, 2. En· trega de resum al treballa· dor i 3. La conservació dels resums durant un mínim de 4 anys.

L’incompliment tindrà la conseqüència jurídica que el contracte es presumirà a temps complert, a excepció de prova en contrari i pot

La Plataforma per una ve· gueria pròpia va organitzar l’acte Ja tenim Vegueria! I ara què?, el dijous 23 de febrer a l’auditori del Vinseum de Vilafranca. Consistia en tres taules rodones. L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, el d’El Vendrell, Martí Carni· cer, l’alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras i el regidor de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Pont, van participar a la taula “Vegueria i Ciutats”, dedicada a analitzar i debatre les oportu· nitats i reptes que pot aportar la nova Vegueria. Regull va in·

ser considerat com infracció administrativa lleu confor· me a l’art. 6.6. de la LISOS. Però ull, a partir d’aquest canvi normatiu la Inspecció de Treball està exigint a les seves visites a les empreses, no solament el registre de les jornades dels treballadors a temps parcial sinó també dels treballadors a temps complert. A aquests efectes s’ha de tenir en compte que abans de la reforma, l’article 35.5 del ET ja contemplava aquesta obligació amb ca· ràcter general, però en reali· tat aquest article ni es com·

sistir en la importància de dei· xar de banda “els partidismes i de treballar junts”. Lloveras va defensar “l’oportunitat que re· presenta la vegueria d’innovar en l’organització del territori, de fer-la més eficient i prope· ra a la ciutadania”. Finalment, Pont va afirmar que “amb la vegueria només hi trobem oportunitats”. A la darrera tau· la rodona hi van participar cinc diputades al Parlament: Alba Vergés, Maria Rosell i Teresa Vallverdú (Junts pel Si), Hor· tènsia Grau (Catalunya sí que es pot) i Eva Martínez (PSC).

plia ni s’exigia. I a l’hora de l’establiment de l’obligació del registre de jornada dels treballadors a temps parci· al s’està controlant també aquesta obligació que l’arti· cle 35.5 ja establia, i aques· ta ha sigut avalada per la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia (entre d’altres TSJ Castilla y León de 13/03/2016 i TSJ de Andalusia de 16/03/2001) i mes recentment l’Audi· ència Nacional, en ST de 4/12/15. Sobretot s’està de· manant a les empreses que no disposen de control de

presència.

En conclusió, si la seva empresa no disposa d’aquests sistemes de con· trol de presència, tant si a la seva empresa es fan o no hores extres o comple· mentàries, haurà de gesti· onar un registre de jorna· da diària per treballador, totalitzar-la i entregar-la juntament amb el full de salaris, i per últim guar· dar-la per un període de quatre anys.

Les teves consultes a:

laboral@assessoriagm.com

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

13

ACTUALITAT

Kiabi obrirà un centre logístic a la Bisbal del Penedès La multinacional Prologis inverteix 45 milions d’euros en la construcció d’un macrocentre al Baix Penedès Olga Aibar Kiabi aterrarà al Baix Penedès.

Ho farà en un centre logístic de 53.500 metres quadrats ubicat a la Bisbal del Penedès, en un parc propietat de Prologis de 80.000 metres quadrats.

L’objectiu de la firma francesa de moda és recolzar el pla de crei· xement de la companyia a Espa· nya, que busca doblar el negoci en un termini de cinc anys. Actual· ment, la companyia disposa de 53 botigues al mercat espanyol i un portal d’e-commerce. La seva in· tenció és expandir-se a través dels centres comercials, on ja té una forta presència, i reforçar la seva presència a les principals artèries comercials de les grans ciutats.

La primera botiga de Kiabi va instal·lar-se a Espanya l’any 1993 al centre comercial Bonaire de València. Durant l’últim exercici tancat del grup, corresponent a l’any 2015, va obtenir una factu· ració de 183,2 milions d’euros a Espanya, un 12% més que l’any

anterior. El benefici va arribar aleshores als 9,4 milions d’euros, un 137% més, i el nombre de cli· ents va experimentar una pujada del 8,7%.

L’empresa, propietat d’Associa· ted British Foods (ABF) va avan· çar un increment de les vendes a Espanya del 15% l’any 2016 fins a superar per primer cop la xifra dels mil milions d’euros de factu· ració.

L’ANy 2015 kiabi va facturar 183,2 milions d’euros a Espanya, un 12% més que l’any anterior Prologis destinarà 50 milions d’euros a la contrucció del parc logístic en el qual s’ubicarà Ki· abi. Els 26.500 metres quadrats

Subvencions europees al Penedès i al Garraf El Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca del Penedès ha rebut una subvenció d’1,9 mi· lions d’euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) per enllestir la sego· na fase de la reforma integral de les instal·lacions. Aquesta inclou la millora i ampliació del Palau Reial i l’enderroc de l’edifici Cal Pa i Figues, així com la construcció d’un nou edifici de tres plantes per a ex· posicions, amb espais addicio· nals per a tasques de suport.

D’altra banda, s’han adju· dicat 1.150.000 euros per al projecte de recuperació i dina· mització de l’espai públic i ele· ments patrimonials del centre urbà de Coma-ruga, pressu· postat en 2,3 MEUR. També el Consell Comarcal del Garraf ha rebut 1,2 MEUR dels fons FEDER per desple· gar el programa “Garraf: ca· mins, patrimoni i natura”. El projecte pretén consolidar les

rutes blaves i verdes, crear una Ruta del Patrimoni del Garraf i desenvolupar una nova cam· panya de promoció turística.

Al mateix temps, es crearan noves aplicacions de mòbil entorn aquests recursos. El pressupost és de 2,3 MEUR, i la subvenció europea servirà per assumir-ne la meitat. A banda de les rutes i la campan· ya turística, el projecte inclou vuit intervencions als munici· pis de la comarca. D’aquesta manera, es crearà el Mirador de Canyelles, integrat al Parc d’Olèrdola, i s’adequaran els jardins de Can Travé, a Cu· belles, es rehabilitarà la Platja Llarga de Vilanova i se senya· litzaran les rutes naturals, cul· turals i patrimonials, es crearà el Centre d’Interpretació dels Americanos i es realitzarà la museïtzació del Castell a Sant Pere de Ribes. Finalment, es reconvertirà Can Milà en cen· tre de visitants a Sitges.

restants es desenvoluparan a risc i es preveu que finalitzin junta· ment a la primera fase de l’edifici en el tercer trimestre de 2017. La segona fase es lliurarà en el tercer trimestre de 2018.

Els dos immobles suposen l’ex· pansió de Prologis Park Penedès, un dels corredors logístics més importants d’Espanya. Prologis gestiona més de 180.000 m2 d’ac· tius immobiliaris repartits entre Prologis Park La Granada, Subi· rats i el propi DC1 al Penedès.

Segons Gustavo Cardozo, Vice· president Senior de Prologis Ibe· ria, “aquesta nova promoció que iniciarem en breu oferirà als seus

u Imatge virtual de la nau on s’ubicarà Kiabi a Prologis Park Penedès

usuaris preus competitius, excel· lents connexions cap a Barcelona i la resta de la península ibèrica i proximitat a dos ports tan impor· tants com el Port de Barcelona i de Tarragona. Això, sumat a la disponibilitat d’una important oferta de mà d’obra a la zona i l’alta qualitat i funcionalitat dels

immobles, garantitzen l’èxit a les empreses que aquí s’instal·lin”.

Les naus disposen d’àmplies zones de maniobra de camions i d’aparcament de vehicles, a més de llums LED, fet que suposarà un estalvi aproximat a les empre· ses usuàries del 40% del consum elèctric, entre altres avantatges.

14

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

EMPRESA

10a Trobada d’empresàries i directives del Penedès i Garraf

Oberta la 15a edició del concurs Creajove

Olga Aibar El restaurant Sant Jordi Ca la Katy de Sant Martí Sarroca aco· llirà el proper divendres 10 de març, a partir de les 20h, la de· sena Trobada de dones empresà· ries, emprenedores, executives i directives del Penedès i el Garraf.

L’acte, que organitza Dones d’Empresa, comptarà amb l’assis· tència de Dolors Montserrat, mi· nistra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

S’oferirà una ponència experi· encial de Carmen Mur, directora d’Impulsió de Negocis i hi haurà l’actuació de la cantant i actriu

Marta Escudé. L’acte estarà con· duït per Marta Pérez, locutora d’Onda Cero. Les persones inte· ressades en assitir-hi poden ins·

criure’s a través de Dones d’Em· presa i l’ADEPG. El preu és de 35 euros per a Dones d’Empresa i de l’ADEPG i 50 per a la resta.

Curs pràctic a les Roquetes per millorar la gestió emprenedora redacció

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Mancomunitat PenedèsGarraf organitzen la sisena edició del “Curs de gestió per a empre· nedors” els dies 6, 7, 13, i 14 de març de 9.30 a 14 h a l’edifici institucional de la Vinya d’en Pe· taca, a les Roquetes. L’objectiu és millorar la capacitat emprenedo· ra d’aquelles persones que volen obrir un negoci a través de contin· guts teòrics i pràctics. El curs, que arriba a la seva sisena edició, està integrat per tres mòduls, un per sessió, que tracten temes d’empre· nedoria, fiscalitat i economia. La

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

quarta i última jornada, anome· nada ‘El matí emprenedor’ versarà sobre les cooperatives, amb la par· ticipació de la Federació de Coo· peratives de Treball de Catalunya i

una sessió ‘Start & Coach’, oferta per l’ADEPG, que donarà consells d’utilitat a les persones emprene· dores. Així mateix es potenciarà la interacció entre els assistents.

Preocupacions Hi havia una vegada...

En una sessió grupal, la psicòloga en un moment donat va aixecar un got d’aigua.

Quan tots esperaven sentir la pregunta: “Està el got mig ple o mig buit?”, ella en lloc d’això va preguntar: - Quant pesa aquest got?

Les respostes dels components del grup van variar entre 200 i 250 grams.

Però la psicòloga va respondre: - El pes absolut no és im-

portant, sinó el percebut, perquè dependrà de quant temps sostinc el got: Si el sostinc durant 1 minut, no és problema. Si el sostinc 1 hora, em farà mal el braç.

Si el sostinc 1 dia, el meu braç es paralitzarà.

El got no canvia, però com més temps el subjecti, més pesat i més difícil de suportar es torna.

Després va continuar dient: - Les preocupacions són

Ja s’ha obert el termini d’inscripcions per a la quinze· na edició del concurs Creajove promogut per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

L’objectiu és incentivar la cultura emprenedora entre els joves de l’Alt Penedès i premi· ar en la seva categoria princi· pal el millor projecte empresa·

rial presentat per joves menors de 40 anys. Enguany, el gua· nyador d’aquesta categoria serà premiat amb un xec ofi· màtic per valor de 400€, i amb una beca formativa de l’Esco· la de Direcció d’Empresa de l’Associació d’Empresaris del Penedès i del Garraf (ADEPG) per valor de 100 euros.

Bic Graphic no tanca però es reestructurarà L’empresa multinacional Bic Graphic, que fabrica produc· tes promocionals a Tarragona i a la Granada, va anunciar fa uns dies als treballadors de la planta de Tarragona que ni es tancarà ni es vendrà. L’empresa matriu europea es plantejava el tancament l’any passat, però de moment la supediten a un pla de viabilitat.

Tanmateix, els treballadors de Tarragona sospiten que aquesta reorientació que plan· teja el grup perquè la planta sigui autosuficient comporti acomiadaments a curt termini.

Segons un comunicat emès pel grup, l’equip europeu de Bic Graphic se centrarà en “de·

com el got d’aigua. Si penses en elles una estona, no passa res. Si penses en elles una mica més comencen a fer mal i si penses en elles tot el dia, acabes sentint-te paralitzat i incapaç de fer res.

Recorda’t de deixar anar el got!

De vegades les preocu· pacions s’enquisten en els nostres pensaments i no ens deixen centrar-nos en les solucions, en el que sí podem fer.

Preocupar-se pot ser útil, i pot ser el detonant quan

senvolupar un pla per generar un model de negoci sostenible, al mateix temps que es desen· volupen serveis innovadors i mantenint l’experiència en im· pressió i decoració que caracte· ritzen el grup”.

A la planta de Tarragona, datada de l’any 1996, hi ha 400 treballadors i a la Granada uns 335.

es necessita prendre acció i resoldre un problema.

Però preocupar-nos en ex· cés pel que pogués passar és un problema. Aquesta preocupació genera dubtes i temors que ens paralitzen, acaben amb la nostra ener· gia emocional, ens treu for· ces per actuar, augmenten els nostres nivells d’ansietat i, en general, interfereixen amb la nostra vida diària.

Representen un fre per a mobilitzar-nos cap a les solucions.

Així doncs, la preocupa· ció i la resolució de proble·

mes són dues coses molt diferents, ja que preocu· par-se no suposa solucio· nar res.

Una de les principals claus per eliminar les preocupacions de les nos· tres vides és viure en el present. Si vivim el dia a dia, les preocupacions es mantindran allunyades de nosaltres.

Deixem-nos de preocu· par-nos pel que no tenim i aprenguem a valorar el que sí tenim.

Sabrem deixar anar el got a temps?

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

15

EMPRESA

Un de cada 3 empleats de CaixaBank s’impliquen a la Setmana Social Més de 200 empleats de CaixaBank i de la Fundació Bancària “la Caixa” es van mobilitzar a la zona del Penedès Olga Aibar Més de 200 empleats de Cai· xaBank i les seves filials,-la Fun· dació Bancària ”la Caixa” i Cri· teriaCaixa-, es van adherir a la Setmana Social, impulsada per CaixaBank, per conèixer de pri· mera mà el treball que realitzen les entitats socials del Penedès vinculades a l’Obra Social.

La Setmana Social es va dur a terme entre els dies 11 i 19 de febrer a Espanya. Durant aquests nou dies, hi van participar 10.000 persones, un de cada tres emple· ats del banc, que van poder esco· llir entre algunes de les més de 55 activitats que nou entitats socials del Penedès van posar a la seva disposició. Aquestes incloïen tant el suport a persones en situació de vulnerabilitat, l’acompanya·

ment a nens i persones grans, i el foment de la cultura i el respecte al medi ambient.

A la Direcció territorial de Bar· celona s’hi van adherir 2.674 em· pleats. A Vilafranca del Penedès quatre empleats del banc de la co· marca van ser la tarda del diven· dres 17 de febrer a la botiga Roba Amiga. Una d’elles va explicar a Penedès Econòmic que: “sempre t’agrada col·laborar en temes so· cials. Accions com aquesta et per· meten veure que, si tots poséssim una mica més de la nostra part les coses podrien ser molt diferents”.

Tots els empleats que van par· ticipar a la Setmana Social, així com els membres de l’Associació de voluntaris de “la Caixa” po· dran sumar-se també a la Troba· da del Voluntari que se celebrarà el 10 de març a 12 ciutats espa· nyoles simultàniament.

Urgell vendrà Pachá a un grup d’inversors

Ricardo Urgell, el fundador de la primera discoteca Pachá a Sitges l’any 1967, ha venut, 50 anys després, el seu imperi al fons d’inversió nord-americà Trilantic i a un grup d’inversors per un import situat a l’entorn dels 350 milions d’euros.

Els inversors compraran una participació del grup i finan· çaran la seva expansió inter· nacional i Urgell es mantindrà com a accionista. La compra es preveu que es faci efectiva en poc més d’un mes. Aleshores, s’incorporaran al consell d’ad·

ministració representants de Trilantic Europe i experts in· ternacionals amb experiència en el sector.

El Grup Pachá va facturar 78 milions d’euros l’any 2015 i va obtenir 11 milions de benefici.

Actualment, té 10 discoteques, tres a Espanya i 7 a la resta del món, hotels, restaurants, una marca de roba i de perfums, botigues i un segell de produc· ció musical i, de cara al 2025 té previst obrir 25 hotels, 50 res· taurants i 10 clubs a Europa, Àsia i Amèrica del Sud.

CaixaBank i la Fundació Ban· cària “la Caixa” va ajudar a im· pulsar 13.000 projectes locals l’any passat a través de la partida d’Obra Social que es canalitza a través de les oficines del banc. La dotació aleshores va ser de 44,3 milions d’euros. De les 5.000 activitats que es proposaven a Espanya destacaven les que teni· en com a finalitat el suport de les persones amb problemes de salut o amb discapacitat (35%); que

contribueixen a la lluita contra la pobresa (23%); activitats lúdi· ques per a nens i persones grans (20%); contra l’exclusió socials dels immigrants (10%); impuls

a la cultura i educació (6%); fo· ment de la inserció laboral (3%), i activitats relacionades amb la ci· ència, el medi ambient i la recerca (3%).

16

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

L’ENTREVISTA

Judit gonzález Marcos

Directora regional de Banc Sabadell al Penedès i Garraf

“Banc Sabadell té clar que no pot perdre mai la confiança dels clients” La nova directora regional de Banc Sabadell al Penedès i Garraf és una directiva amb una dilatada trajectòria dins del banc. El bon servei i la proximitat al client són la seva màxima i prioritat. Entre els seus reptes es troben posicionar el banc com l’entitat de referència entre els seus clients i dinamitzar comercialment la zona.

Olga Aibar

Judit González és diplomada en estudis de formació ban· cària pel Col·legi Universitari d’Estudis Financers (CUNEF) i té un màster en Direcció Fi· nancera i Comptable de l’Em· presa per l’Institut d’Educació Contínua (IDEC) de la Uni· versitat Pompeu Fabra.

Es va incorporar a Banc Saba· dell l’any 1982 com a admi· nistrativa. Sis anys després, va assumir les funcions de subs· titut d’apoderat d’oficines a la província de Tarragona. L’any 1994 es va incorporar a la di· recció de Zona Tarragona com a delegada de Recursos Hu· mans i el 2012 com a cap de l’oficina principal de la ciutat.

Ha desenvolupat tota la seva trajectòria a la xarxa comer· cial del banc, on ha exercit les principals responsabilitats com ara gestora comercial, directora d’oficina o directora de zona. Els darrers tres anys va ser la Directora de Zona de Tarragona Nord i al desembre de 2016 va ser nomenada Di· rectora Regional del PenedèsGarraf.

Recentment es va reestructurar el banc i et van nomenar directora regional del Penedès i Garraf de Banc Sabadell.

El que ha fet el banc és simpli· ficar l’estructura per aproximar la presa de decisions al client.

Això ha comportat la supressió d’una línia jeràrquica com era la dels directors de zona i l’habili· tació d’una altra com és la dels directors regionals. Hem passat d’una estructura a Catalunya de 33 direccions de zona a una altra de 15 direccions regionals. Això fa que els directors d’oficina i els seu equips tinguin més empowerment i capacitat de decisió que es tradueix en respostes més ràpi· des i eficients al client.

Què implica el nou càrrec?

El nostre rol és ajudar la dina· mització comercial del territori i contribuir una major fluïdesa en les decisions de negoci, estant a prop de la gent. Aquesta proxi· mitat és la que farà que els clients ens reconeguin com un banc de qualitat. En el segment d’em· preses ja som el líder en NPS (Net Promoter Score), un indica· dor que mesura la satisfacció dels clients basant-se en les recoma· nacions que fa al seu entorn. Se· gons aquest indicador, en grans empreses i pimes som els primers del sector. En particulars estem al “top 3” aquest any per primera vegada. Tanmateix, l’objectiu és ser els primers.

Quin és el percentatge de pene-

tració del banc al Penedès i al Garraf?

En empreses tenim una im· plantació molt alta perquè hem sumat la que hi havia entre el Sabadell, amb un ADN històric quant a banca d’empresa, i Caixa Penedès, líder en el territori. En concret, un 53,1% de les empre· ses de la zona del Penedès i Gar· raf són clients de Banc Sabadell.

Pel que fa als particulars, tenim el 32,3% dels clients.

estem vivint un canvi de paradigma, on els clients es comuniquen amb el banc de maneres diferents Parla’ns del procés de transformació del banc envers la digitalització.

El nostre sector sempre està en procés de transformació del ne· goci. El Banc Sabadell d’avui no té res a veure amb el de fa 30 anys, per exemple. És cert que ara estem vivint un canvi de pa· radigma com a conseqüència de la digitalització. Les noves gene· racions de clients es relacionen amb el banc per canals tecnolò· gics diversos i a penes utilitzen l’oficina. En el nostre cas, més del 50% es connecta via Internet

i el 86% de les transaccions es re· alitzen ja per canals remots. Per això, en aquest canvi que vivim avui, el client és el centre de to· tes les decisions que prenem i ens adaptem a les seves necessitats i sol·licituds.

I què demanen el clients?

Fer les coses de manera simple i senzilla, dinamisme en el ser· vei i confiança. El client que va a l’oficina vol respostes ràpides.

Això ho aconsegueixes donant el poder als seus directors i equips corresponents, l’empowerment que deia abans, perquè puguin decidir al moment i proporcio· nar al client l’agilitat que neces· sita.

També aposteu per aproparvos als clients amb el servei de Gestió Activa. Recentment heu incorporat un equip d’11 persones a la nostra zona per impulsar -lo.

Gestió Activa és molt impor· tant perquè la seva implantació a Vilafranca és una prova més de l’aposta del banc pel territo· ri. A Catalunya hi ha tres equips de Gestió Activa i un d’ells s’ha volgut ubicar al Penedès-Garraf.

La seva posada en marxa és un exemple de com estem desen· volupant la transformació digi· tal perquè s’ha construït des del centre del negoci amb gestors que procedeixen de la xarxa co· mercial. Gestió Activa està pen· sat per a aquells clients que no visiten les oficines, oferint-los un servei de 24 hores els set dies de la setmana durant tot l’any. És a dir, el client té a la seva disposi·

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

17

L’ENTREVISTA ció un gestor que li resol les seves necessitats en qualsevol moment del dia. El que fem és potenciar la proximitat amb ell a través dels canals remots.

bon servei als clients. Ells manen i ens porten a prendre les deci· sions que prenem. La seva con· fiança no la podem perdre mai.

Això ho tenim molt clar.

Heu notat ja una disminució de l’afluència a les oficines?

El món de l’oficina està canviant perquè el client digital propicia la transformació. Tanmateix, creiem que les oficines continu· aran tenint un paper important, però amb menys presència vi· sual. I serà important perquè el factor humà sempre constituirà un eix clau en el nostre sector.

I és que el client necessita veure persones, sobretot quan pren de· cisions de relleu. El factor humà genera uns intangibles que no aporta la tecnologia. Tot i que el futur és la digitalització, la pro· ximitat humana es mantindrà molt viva.

El procés de canvi del banc, de proximitat, té a veure amb la recuperació de la confiança?

Proximitat i confiança són dos conceptes agermanats, no es pot entendre l’un sense l’altre. Sí és cert que estem enriquint de de· talls el concepte de proximitat.

Entenem la proximitat com la manera de ser on sigui el client posant-li al seu abast una ampli repertori de canals remots per es· tar en contacte amb nosaltres, i també entenem la proximitat en clau de factor humà, veure i trac· tar la persona amb la qual estàs tractant. La transformació del banc es produeix per un canvi de tendència, per l’aparició dels Mi· llennials i la digitalització.

La nostra principal feina és donar un bon servei als clients

Si és el futur, algunes tancaran i molts treballadors es quedaran sense feina.

El que estem fent és aprofitar l’experiència i coneixement de professionals que estan a ofici· nes per recol·locar-los en altres àmbits fruit de la transforma· ció digital. I un bon exemple és Gestió Activa que es nodreix precisament de persones que han treballat a la xarxa. Per tant quan parlem de transformació no és només un canvi extern, que vi· sualitzen els clients, sinó també intern, empleats que assumeixen nous rols i competències.

No és un moment fàcil per a la banca. Creu que recuperareu la confiança dels clients?

El conjunt de la banca ha pagat els plats trencats per pràctiques i gestions que no totes les entitats hem comès. Hauríem de diferen· ciar la confiança o reputació que té el sector en general, fruit de casuístiques concretes i que tots coneixem, i la imatge que atre· sora cada organització financera.

Pel que fa Banc Sabadell, crec que podem dir que hem estat una entitat que al llarg dels seus 135 anys d’història ha actuat de manera honesta, ètica, transpa· rent i coherent. Si després de la profunda crisi viscuda, avui som on som i amb capacitat d’aspirar a horitzons millors és perquè al· guna cosa hem fet bé. I sincera· ment crec que els nostres clients així ho veuen i ho valoren.

En quin sentit?

Nosaltres hem integrat entitats amb greus problemes i amb cli· ents molt preocupats pels seus recursos perquè creien que els perdrien, i hem sabut donar-los respostes adequades. Quan vaig entrar fa 35 anys al banc, em van preguntar: saps què volen dir les inicials BS? Bon servei. La nos· tra principal feina és donar un

Les clàusules sòl han afectat molta gent. En el cas del vostre, quina solució doneu als clients?

Cal ser molt rigorosos amb aquest tema perquè la gent tin· gui la informació justa i precisa.

La sentència del Tribunal Euro· peu, assumida pel Tribunal Su· prem espanyol, assenyala que les clàusules terra opaques, o sigui aquelles que no s’hagin fet amb transparència, són il·legals.

En cap moment, ha manifestat que les clàusules terra per se són nul·les. Això és molt important perquè hi ha clients que pensen que per tenir una clàusula terra té dret a què se li apliqui la retro· activitat total. Per aquest motiu, diem que les nostres clàusules són legals perquè s’han fet de manera transparent, destacantles en negreta en el contracte i sent remarcades pels nostres no· taris davant el client.

banc sabadell ha actuat sempre amb honestedat, ètica i transparència

Però no tothom entén el que llegeixen els notaris.

Pots trobar algun client que vegi que no es compleixen aquestes condicions. Pensi que hem inte· grat clients d’altres entitats i la gestió de les seves clàusules no les hem fet nosaltres. El proble· ma és que acabem qüestionant la capacitat del client a l’hora de la contractació, la del direc· tor d’oficina en l’explicació de les condicions de la hipoteca, la del notari quan llegia l’escriptu· ra i fins tot la de l’assessor que acompanyava al client quan sig· nava l’operació... Ens anem a un extrem que no és seriós. A la vida hi ha de tot. I sí, hi ha casos que s’han fet malament, però no en tots, com alguns pretenen fer veure. Si el client creu que no és transparent pot venir a l’oficina i omplir el formulari corresponent i, a partir d’aquí, estudiar la seva situació i trobar una solució sa· tisfactòria per ambdues parts.

18

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

PER QUÈ ÉS TAN DIFÍCIL TROBAR UN EXPERT QUE ENS ENDEVINI EL TIPUS D’INTERÈS FUTUR?

E

l 1999, en un article que vaig publicar a Expansión, vaig incloure una conversa amb un client que em va preguntar sobre l’interès que tindríem en el futur. I li vaig contestar que el tipus d’interès és una variable derivada de dades que s’aniran forjant i que actual· ment no existeixen. Depenia de la qualitat de la gestió pública i els seus resultats econòmics: inflació, solvència externa, equilibri en les finances públiques i en el comerç exterior, competitivitat del sector productiu... I li ho vaig acompan· yar de diversos exemples de com personatges i institucions de reco· neguda competència no van saber endevinar el tipus d’interès d’un període molt curt de temps.

En aquests dies que he tingut temps per a això, he pogut recu· perar la documentació que vaig utilitzar en l’article anteriorment referit.

L’exemple era molt recent res· pecte a l’any de la seva publicació, 1999.

A l’abril del 1995 els tipus d’interès a llarg termini estaven per sobre del 12%. Als dos anys havien descendit per sota de la meitat.

Cosa que demostra que tots els que van emetre títols de deute a llarg termini del sector públic, del sector financer i grans em· preses no tenien ni idea que el tipus d’interès baixaria tan dràsti· cament solament als 2 anys per· què, d’una altra manera, s’havien finançat a curt esperant el gran descens.

El sector públic s’hauria fi· nançat amb lletres del tresor, pas· sant a obligacions a 10 o 15 anys quan hagués aconseguit un sòl amb un tipus tan reduït.

Segurament, les entitats comp· taven amb els més competents en aquesta matèria i van ser consul· tats abans de prendre una decisió que després tindria un enorme cost. Imagineu-vos el que és pagar més del doble a partir del segon any i durant 8 o 13 anys!

No crec que, en aquell mo· ment, se li oco· rregués a ningú fer fora als ex· perts (I van tenir sort els consumi· dors propietaris de títols de deute que no hi hagués llavors la mogu· da actual!).

Intervenen tants factors que he arribat a la conclusió, quan em pregunten sobre quin tipus d’interès tin· drem en el futur, que la resposta més prudent i menys arriscada és “dóna’m el futur i et diré el tipus d’interès”.

El futur del tipus d’interès de· pendrà de l’evolució dels prin· cipals indicadors i com aquests fluctuen constantment, avançar el que passarà amb l’interès només ho pot fer una persona que tingui controlat l’avenir polític, social i econòmic.

Coincideixo amb Manuel Con·

the, que en el periòdic Expansión, havia criticat la sentència sobre les clàusules sòl per estar basada en grans errors conceptuals i per suggerir, amb ingenuïtat, que els bancs podien preveure l’evolució futura del tipus d’interès i, en par· ticular, el brusc descens que van sofrir a la fi del 2008, després de la crisi de Lehman Brothers.

Si no va haver-hi ningú que en·

devinés l’interès actual tampoc en trobarem cap que ho faci de cara al futur. I aquest és cada vegada més incert.

Un altre exemple més actual.

En la setmana anterior a les elec· cions que va guanyar el PP, el 20 de novembre del 2011, la prima de risc d’Espanya va arribar a su· perar els 500 i la tensió als mer· cats van obligar al Tresor a pagar més d’un 5 per cent per les lletres a 12 i 18 mesos i més d’un 7 per cent per les obligacions a 10 anys (una altra vegada com el 1995), malgrat el pla de compres de deu·

te perifèric del BCE. Després, la prima de risc des· cendeix però des de finals de març del 2012 remunta espectacular· ment aconseguint el màxim de 638 el 24 de de juliol del mateix 2012, amb el bo a 10 anys pagant un interès del 7,62%.

Després de l’acció del BCE baixant els tipus i amb el seu pro· grama de liquiditat la prima con· tinua el seu des· cens fins a 287,6 punts, el 2 de maig del 2013.* Si en el curt termini d’un any i mig, quant al ti· pus d’interès, van passar tantes coses no sembla desen· certada l’opinió dels experts que cal ser ingenu per opinar que el tipus d’interès és predic· tible.

En ser el princi· pal responsable del descens del ti· pus d’interès i de l’abundància de liquiditat, solament el BCE, no els bancs, podia pronosticar aques· ta situació. Tot això ho podrem comprovar si decideix canviar de decisió perquè aquesta política de bombejar liquiditat no acon· segueix “reactivar l’economia” o “mantener l’euro”.

De moment, aquesta política que té el risc, comprovat històri· cament, que més que dinamitzar l’economia incentivi l’especulació als mercats financers (entre d’altres), ha accentuat la pressió

també sobre el nostre sistema bancari empitjorant, amb el tipus d’interès tan reduït, el seu marge d’intermediació i obligant-lo a les següents sortides, segons els tèc· nics: continuar ** amb les retalla· des de les despeses d’explotació, incrementar les comissions i la generació de nous serveis amb major rendibilitat, revisar la con· tractació creditícia amb interessos superiors i finalment, consolidar la millora de la taxa de morositat dels seus clients.

Solament una cosa tenim clara, com diu Guindos, “amb el deute del 100% si en els propers anys es produeix una pujada del tipus d’interès, Espanya seria molt vul· nerable” i d’aquest risc ens està avisant tothom ben informat. I els vulnerables són els que paguen interessos més cars i tenen més problemes de finançament. * “Segons un estudi de GESTHA, el sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda, cada cent punts de menys en la prima de risc equivalen a 11.230 milions d’euros d’estalvi d’interessos” (suplement d’economia de La Vanguardia, Sergio Heredia, 5 de maig del 2013) ** Segons dades del BCE, la banca espanyola és responsable de la meitat de l’ajust d’oficines registrat a la zona euro des de l’esclat de la crisi amb el tancament de 14.978 sucursals, la qual cosa suposa el 49,7% de les 30.128 eliminades des del 2008 (El panorama bancario mundial, ABC, 24-12-2016)

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Grans tendències Arriba el mes de març i els informatius inicien un pluja de notícies que anuncien canvis, tendències, novetats, tecnologi· es, futuribles que semblen tretes de pel·lícules de ficció. El Mo· bile World Congress és l’esdeve· niment per excel·lència que ens fa obrir els ulls davant, de noves possibilitats, oportunitats i rep· tes. I no és que parli de futur, sinó que parla d’un present ben rabiós.

Però no només aquest esde· veniment explica els canvis que veurem i viurem, sinó que n’hi ha d’altres que exposen també una visió del món per a tots aquells que tinguin ganes de tenir l’ull de la ment obert i amatent a les noves realitats. Aquesta mateixa setmana es va celebrar a Barcelo· na el Radical is Normal que any rere any, Alfons Cornellà convoca per explicar per on va el món pel que a grans tendències es refereix.

Aquest article vol resumir al· guns dels ímputs que he rebut aquests dies i que em sembla del tot necessari conèixer per a totes aquelles persones emprenedores que lluiten cada dia en els seus respectius mercats. Entendre l’en· torn encara que ens sembli gran i llunyà, permet anticipar-nos i és una font inesgotable de noves idees. Sense cap ordre establert i sense ànim tampoc d’exhausti· vitat desgranaré alguns element que a mi, particularment m’han resultat suggerents.

Intel·ligència artificial Assistents virtuals, cotxes sen· se conductor... La intel·ligència artificial ja és aquí. La pregunta obligada i que possiblement tots ens fem és quin impacte té i tin· drà sobre l’ocupació. Avui per avui els estudis demostren que els països que tenen més robots (en

els diferents àmbits en els quals actuen) tenen menys desocupa· ció perquè coincideix amb els països que són més capdavanters en innovació tecnològica. Però què passarà quan els robots for· min part del nostre dia a dia, no només en fàbriques sinó en el nostre entorn més proper: cura de les persones grans, dels nens, en l’oci, en l’assistència hospitalària, en l’educació...

Transicions d’un model a un altre Alfons Cornellà en el seu Ra· dical is Normal explicava d’una manera molt entenedora com els canvis, malgrat ser molt ràpids en aquests moments viuen un període de transició, en el qual conviuen antics i nous models. És el cas per exemple de l’auto· mòbil. De ben segur que hi haurà un moment en que coexistiran diferents models d’automòbils convencionals i cotxes totalment elèctrics o treballadors convenci· onals amb robots. Com gestionar aquestes transicions i aquesta co· existència, serà sense cap mena de dubte un dels reptes més impor· tants. Ell deia que els canvis mai no tenen èxit si no es gestiona bé la transició d’un model a un altre perquè les persones no és que tin· guem por al canvi sinó que tenim por a perdre (estatus, posició, fei· na, atenció, etc.).

Els drons Segons un informe del Mobi· le World Congress, l’any 2020 el mercat dels drons arribarà als 5.600 milions d’euros. Tasques com ara portar vacunes, sang o altres tipus de subministraments mèdics a regions remotes o zones aïllades a causa de catàstrofes na· turals, etc. és només una de les aplicacions possibles a aquests artilugis que no fan més que evo·

lucionar. És una font inesgotable de noves idees de negoci.

L’internet de les coses Una nevera que avisa el super· mercat de les coses que necessites o et fa saber quan ha caducat un producte, conèixer en temps real la necessitat d’aigua de les plan· tes de casa, encendre els electro· domèstics abans d’arribar a casa, làmpades intel•ligents que s’en· cenen només quan falta llum, una forquilla que ens informa de la velocitat a la qual mengem, o un raspall de dents que detecta si tens o no càries i demana con· sulta automàticament al dentista són només alguns dels exemples de la unió d’internet amb els ob· jectes més quotidians.

Quins són els desafiaments que ens planteja aquesta nova situa· ció? Els desafiaments, oportuni· tats i riscos són enormes... I tot

plegat és a un pas de fer-se rea· litat.

Respostes ràpides Un dels reptes que s’anunciava en el Radical is Normal és la ne· cessitat que tindran les empreses i les organitzacions de respondre d’una forma ràpida, quasi im· mediata. I és que justament la immediatesa és una altra de les senyals del nostre temps.

Caldrà buscar noves fórmules per poder donar aquestes res· postes en temps tant curts. Però sembla evident que per poder-ho fer cal estar molt amatents i tenir els propis “sensors” per descobrir què demana el nostre mercat i com fer-ho per tenir aquesta agi· litat i capacitat de solucionar.

RE-emigrar Sota aquest títol Cornellà feia una interessant alerta. Ex· plicava com a l’actualitat molts

Què extraiem de tota aquesta informació? Per què conèixer tot això si el meu negoci és petit i local?

1- Canvis ràpids: un primer motiu seria que el fet de tombar la cara a totes les novetats pot fer que ràpidament ens sentim desconeixedors i analfabets en el món que vivim. Es necessari tenir una visió, encara que sigui a vista d’ocell de les noves tendències del món.

2- Font d’oportunitats: Podem viure amb angoixa i una certa por tot aquest canvi, però val la pena també intentar trobar oportunitats en aquest món tan canviant.

3- És impossible afrontar el futur mirant només el passat: els canvis són tants i tan ràpids que ja hi ha qui diu que només es pot abordar la complexitat aprenent des del futur.

populismes culpabilitzen els immigrants de bona part dels problemes de la societat. Però augurava que en les properes dè· cades les coses poden canviar de forma dràstica. Els països desen· volupats necessitaran quantitats enormes de persones per tenir cura dels seus ancians i els paï· sos competiran pels immigrants com mai abans en la història.

La mobilitat empresarial En una primera fase els mò· bils van donar un enorme poder als consumidors a través de dis· positius mòbils i el correu elec· trònic. En una segona fase es feien servir aplicacions senzilles per tal de reduir temps de viatge i operacions en paper. Enguany al Mobile World Congress es presenten un munt de prestaci· ons per tal de transformar pro· cessos i operacions de negoci a través de noves connexions que impulsen la innovació. Soluci· ons innovadores per incremen· tar la productivitat dels treballa· dors i millorar la seva satisfacció i també la dels clients.

AUTOSIFICIÈNCIA Sota aquest concepte es de· senvolupen noves maneres de fabricar, de conrear o de produir energia. Com que hi ha un rà· pid desenvolupament de tecno· logies punta i és del tot necessari aconseguir models de producció més sostenibles veurem en un futur immediat noves fórmules autosuficients d’abastir moltes de les necessitats personals i empresarials.

20

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

OPINIÓ

MARTÍ SISTANÉ PLANELLA President de l’ADEPG

Com els vells trens de vapor

E

n totes les informacions publicades recentment sobre l’evolució de l’eco· nomia catalana en aquest 2017 hi ha una cantarella que es repeteix: “les expectatives són una mica més pessimistes que les de 2016, però continuarem creixent”. Per· sonalment, la situació m’inquieta si analitzem una mica en detall els motius d’aquesta davallada en el resultat econòmic anunciat pel 2017.

D’entrada, reconèixer que con· tinuar creixent un any més és molt important, i si al capdavall es compleix serà una excel·lent notícia. S’estima que Catalunya creixerà al voltant del 2,4% i su· perarà el PIB precrisi que tenia l’any 2008. Hi ha estudis que au· guren que el creixement del PIB es podria mantenir per sobre del 3%, encara que tot dependrà de l’evolució del preu del petroli, de la política monetària i de si el dè· ficit acaba sent més favorable del que es preveu.

El turisme, el comerç i els ser· veis a les empreses faran possible que Catalunya generi aquest 2017 uns 80.000 nous llocs de treball, per sobre de la mitjana estatal.

D’altra banda, el sector immobili· ari tornarà a ser protagonista per· què continuarà guanyant vigor, alhora caldrà preservar i millorar la competitivitat de l’economia catalana gràcies al creixement de les exportacions.

Tot i això, cal tenir en compte

que les perspectives de creixement de l’ocupació per a 2017, de prop del 2,5%, són una mica més pes· simistes que les de 2016, quan s’han creat gairebé 100.000 llocs de treball, per la influència que tindrà la moderació dels vents de cua que han impulsat l‘economia, com són els tipus d’interès a la Unió Europea i el preu del cru.

La manca de regulació, que està generant un increment dels lloguers de manera abusiva, la fragilitat de la precarietat laboral i l’augment de l’IPC per sobre de les pujades salarials, ens porten la conseqüent pèrdua del poder ad· quisitiu de les llars que ressentirà

Hi ha estudis que auguren que el creixement del PIB es podria mantenir per sobre del 3%

el consum, pilar del creixement actual.

La reducció dels marges co· mercials, com a conseqüència de mantenir preus i no repercutir els augments dels costos al producte, la necessitat de reducció del dèfi· cit de les Administracions Públi· ques que deriva en l’augment de la pressió fiscal, de manera abu· siva en molts casos, la imminent pujada dels tipus d’interès, l’aug· ment descontrolat del preu de l’energia... minvaran la inversió de les empreses i alentirà l’ocu· pació.

L’esforç de les empreses en els darrers anys per anar superant

la crisi ha estat, i és, titànic. Per aquest motiu dol enormement veure com, per la manca de re· gulació i per l’excés de l’afany re· captatori de l’administració, s’està dificultant aquesta recuperació.

En un recent dinar de treball que organitzava l’ADEPG, l’eco· nomista Oriol Amat afirmava que “aquestes ombres” ja estaven des· comptades en el creixement pre· vist per al 2017, per seguidament alertar-nos que, donat l’excés de liquiditat que hi ha en el mercat, estem a les portes que esclati una nova bombolla econòmica.

Senzillament, al meu parer, les ombres estan frenant el creixe· ment del tren econòmic, la inèr· cia fa que s’aturi lentament, però, com els vells trens de vapor, si això succeeix costarà moltíssim que torni a agafar la velocitat de creuer. Els desencerts de les polí· tiques econòmiques preses per les administracions faran que passem de la recuperació de la macroeco· nomia a la seva fallida sense que la microeconomia, la de les em· preses i les famílies hagi sortit de la crisi.

I enmig de tot això, quan de· nunciem la pujada abusiva del preu de l’energia, el president del govern espanyol fa unes declaraci· ons ens les que ens diu que no ens preocupem perquè aviat plourà i això farà baixar el preu de la llum.

Potser sí que plourà, però per als empresaris i les famílies plou sobre mullat.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

Les calçotades, un incentiu econòmic per als restaurants redacció

Les calçotades s’han con· vertit en un revulsiu eco· nòmic per als restaurants i també per a molts pagesos a l’hivern.

L’Alt Camp és la comarca que se’n veu més benefi· ciada, ja que rep visitants d’arreu de Catalunya i fins i tot de l’estranger, fet que genera un volum de negoci d’uns 15 milions d’euros.

Tanmateix, la proximi· tat amb el lloc d’origen d’aquesta tradició culinària fa que les comarques del Penedès i Garraf també en resulten beneficiades.

La temporada “calçotaire” suposa una font d’ingres· sos extra en uns mesos més complicats, sobretot des· prés de les festes nadalen· ques i el començament de l’any. Una temporada que, va de novembre a abril, i que combinada amb la del xató són un al·licient més

per als clients i aficionats els plats més nostrats.

A partir de 20 o 30 euros, es pot gaudir de calçots sense límit, acompanyats de carxofes, graellades i carn a la brasa, regats amb un bon vi o cava, i postres.

Una autèntica festa per als sentits. O, si es prefe· reix, també es pot optar per comprar els calçots i la

carn que es vulgui, i cuinarlos a casa, acompanyats de familiars i amics. Sigui com sigui, el que compta és passar-ho bé i gaudir de la companyia.

Ara bé, si es vol estalviar temps i feina, la millor op· ció és, sens dubte, escollir un dels molts restaurants de les nostres contrades.

L’oferta és àmplia i variada.

A l’hora d’escollir el restau· rant, cal tenir en compte el seu servei i professiona· litat, i no només el preu, perquè, moltes vegades, el que s’ajusta de preu es re· talla en servei, i els calçots arriben freds o tard a taula.

Per això, és molt important informar-se i escollir bé el lloc on realitzar la calçota· da per assegurar-ne l’èxit.

21

22

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

TRIBUNA UEP

La Unió Empresarial del Penedès celebra l’aprovació de la Vegueria del Penedès El president de la Unió Empre· sarial del Penedès, Santi Carda, ha volgut vol expressar i compartir mitjançant un comunicat la satis· facció de l’organització per l’apro· vació de la Vegueria del Penedès per part d’una àmplia majoria del Parlament de Catalunya fa dues setmanes.

La UEP sempre ha fet costat a la Plataforma per la Vegueria Pròpia i ha estat part activa en tot el pro· cés que ha durat més de deu anys.

Especialment a la plataforma i a totes aquelles persones, col·lectius i partits polítics que han fet possi· ble aquest somni, moltes gràcies i moltes felicitats.

Per a la UEP, la futura Vegueria del Penedès serà un instrument clau per al desenvolupament so· cioeconòmic de les comarques que aglutina (Alt i Baix Penedès, Garraf i una part de l’Anoia) que ha de permetre apropar l’adminis·

tració al territori i fer-la més eficaç i eficient.

Amb la creació de la nova Vegue· ria del Penedès per part de la mà· xima institució política del nostre país s’obre un nou camí ple d’opor· tunitats per reforçar la cohesió so·

cial, econòmica i territorial de les nostres comarques. Fidel al territo· ri que la va veure néixer i créixer, la UEP reitera ara més que mai el seu compromís amb el Penedès i insta totes les administracions, or· ganitzacions empresarials i entitats

a continuar treballant plegats per fer de la Vegueria del Penedès un instrument útil al servei dels ciuta· dans i les empreses.

Santi Carda, president de la UEP, ha afirmat que amb la nova Vegueria els quatre territoris que

en formaran part (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia) tin· dran moltes més oportunitats so· bretot des del punt de vista econò· mic. En aquest sentit, Carda creu que el món empresarial en sortirà reforçat.

Espai Socis

Cet Penedès, va néixer el 1987 com a resposta a la

necessitat existent de cobrir la demanda d’una bona for· mació tècnica a nivell em· presarial. La millora dels re·

cursos materials i humans és una constant del Centre perquè som conscients que la qualitat de l’ensenya·

ment genera una compe· titivitat empresarial més elevada i incrementa els índexs d’inserció laboral.

tètica home/dona. Els nos· tres serveis són molt vari· ats, on el client pot gaudir des de tallats amb canvis

d’estil, fins a experimentar de tècniques per donar-li llum i color als seus cabells, així com tractaments que

garateixin vida i salut al cabell. Hem creat un es· pai masculi (barber’s shop) on oferim l’experiència de

cuidar l’imatge de l’home amb serveis de barberia i amb els millors productes per la pell i cabell.

insistent deis nostres cli· ents, que satisfets amb el servei que rebien, vàrem decidir

abrir noves línies de tre· ball amb la denominació de Neco Serveis. Prestem serveis de neteja i mante·

niment a l’ Alt i el Baix Penedés, al Garraf i en expansió a la resta de co· marques.

amb privacitat, protecció de dades, tecnologia de la informació, tractament de dades massives, comerç electrònic, etc. És a dir, tothom que actua en l’eco· nomia digital i tecnològica en què vivim.

I per què és important en aquest nou reglament?

Perquè la nova llei ens de· mana un exercici extra de responsabilitat quant al tractament de dades perso· nals que fem per augmen· tar la protecció dels drets de les persones al seu ho· nor, intimitat i privacitat, objecte final de la legislació europea. Pel camí, també pretén potenciar un mercat únic digital, amb igualtat

d’oportunitats i obligaci· ons, que sigui transparent i generi confiança en els consumidors, així que si no és per una raó més èti· ca, esperem que el vessant crematístic acabi conven· cent encara més gent de la necessitat de mirar la pro· tecció de dades amb més cura i respecte.

Europa ens diu que ja som grans. Que hem de ser coneixedors, sense excuses, de la importància de la privacitat de les persones i que, per tant, hem d’actuar amb diligència i responsa· bilitat per establir les me· sures necessàries per asso· lir aquesta seguretat en el tractament d’informació.

I sobretot, que siguem nosaltres els que decidim com fer-ho, sense espe· rar un llistat de tasques a complir com un simple requisit legal. La por a una sanció no ha de ser el motor, ni serà vàlid una implementació a l’estil “llevamultes” però inútil a efectes pràctics.

Proactivitat vol dir anticipar-se, reflexionar, adaptar la llei a les ne· cessitats reals de cadascú, aplicar les mesures òpti· mes i demostrar que això és així. És ser responsa· bles dels nostres actes, de manera diferent als altres, segurament, però de la millor manera possible.

CET Penedès El Centre Ensenya· ments Tècnics Penedès,

LLONGUERAS Llongueras Vilafranca és un saló de bellesa i es·

NECO SERVEIS Neco Serveis neix l’any 2005 amb el nom de

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Neco Párkings, peró va ser per la demanda

Toca ser proactius S’acostuma a fer servir en qüestions professionals i laborals, fins i tot no es limita a aplicar-se a per· sones sinó també a orga· nitzacions i institucions.

Temps enrere no era una paraula habitual, però en pocs anys ha esdevingut un mot que desprèn uns dels valors més apreciats en aquesta societat nostra on l’individu és el centre i, diuen, un és allò que vol ser si s’ho treballa perquè tot depèn d’ell si així s’ho proposa.

El terme prové de l’an· glès i es va crear com a oposició a ‘reactiu’. És a

dir, que en comptes d’ac· tuar com a resposta a de· terminat estímul, algú proactiu és aquell que pren activament el control i decideix què ha de fer en cada moment, anticipantse als esdeveniments.

Aquesta paraula, i l’espe· rit què hi emana, és un dels grans pilars del nou Regla· ment General de Protecció de Dades europeu, el qual entrarà en vigor amb totes les conseqüències a tots els països de la Unió Europea el maig del pròxim any 2018 però que ja està mar· cant l’agenda de tothom que hi té quelcom a veure

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

23

EMPRESA

La paperera Pere Valls S.A. de Sant Pere de Riudebitlles, exemple de qualitat ambiental La paperera més antiga de l’Alt Penedès és l’única del sector a Catalunya amb una caldera de biomassa que permet un estalvi de 3.300 tones anuals de CO2 Olga Aibar u Pere Joan Valls, gerent de Pere Valls S.A.

Pere Valls S.A. és l’empresa pa· perera més antiga de l’Alt Penedès.

Fundada l’any 1533 i ubicada a Sant Pere de Riudebitlles, els seus orígens es remunten als molins de Cal Jan, un conjunt de tres molins paperers construïts a mitjans del segle XVI després d’una llicència de construcció signada per l’Abat de Montserrat, Pedro de Burgos.

L’ofici paperer de la família valls es remunta al 1620 L’ofici paperer de la família s’inicia el 1620 en un d’aquests molins, el Molí del mig, on Joan Valls va iniciar una trajectòria que, nou generacions després, encara es manté viva. Un dels ac· tuals propietaris, Pere Joan Valls,

continua fidel a la tradició i or· gullós de les seves arrels. La seva ambició és fer créixer l’empresa de forma sostinguda. Actualment a la planta es produeixen unes 20.000 tones de paper a l’any. El seu principal mercat és l’espanyol, principalment Catalunya i la zona de Llevant, seguit d’altres països com Portugal o França, amb per· centatges inferiors al 10% de la demanda. Actualment, l’empresa té 32 treballadors i factura uns vuit milions d’euros anuals.

Al llarg dels anys, l’empresa ha evolucionat per adaptar-se a les exigències del mercat i les neces· sitats dels seus clients. Per això, va apostar per una intensa renovació

tecnològica per poder fer un pas endavant i poder treballar el se· gon ús del paper a través del converting. Es van adquirir bobina· dores, talladores, gofradores i un servei d’impressió que permeten la personalització dels productes, ja que es transformen totes les formes que el paper pot convertir en utilitats, atorgant-li un ús final exclusiu per a cada demanda. El seu catàleg el conformen una àm· plia gamma de productes, tant de tot tipus de paper com de packaging (paper d’hidro cuir, antillis· cant, cantoneres, fulles gofrades i lliscants, fundes protectores, sepa· radors per fruita i gofrat avícola).

El seu ampli ventall d’acabats,

s’obté a partir de la combinació de diferents colors, gofrats, jugant costantment amb noves idees i formes per tal de crear nous dis· senys innovadors que s’adeqüin a les darreres tendències. Segons Pere Joan Valls “una de les nostres fixacions és la voluntat d’apropar el paper a les necessitats que re· quereixi cada client”.

L’empresa estudia, les seves necessitats, i els ofereix assesso· rament, a més de modificar els paràmetres del producte.

El paper reciclat és la matèria primera del seu procés de fabrica· ció, per això el tracten amb cura mitjançant exhaustius controls de qualitat, rigor i selecció emparats a les normatives europees vigents.

Per tant, a Pere Valls entenen que reciclar i seleccionar no són dos termes contradictoris i, basantse en aquesta màxima, treballen per fabricar productes de primer ordre.

En sintonia amb la seva màxi· ma i el seu compromís ambiental, i utilitzar les energies renovables, el juliol del 2014 es va substi· tuir la caldera de gas per una de biomassa, alimentada per estella forestal de proximitat, un fet des· tacat dins del context ambiental de la indústria paperera. ja que és la primera empresa del sector a Catalunya en apostar per aquest canvi, circumstància que els va dur a guanyar el premi al com· promís social i ambiental 2016 durant la setzena edició del Sopar de l’Empresari de la Unió Empre· sarial de l’Anoia.

En l’actualitat aquesta aposta significa per l’empresa un estal· vi energètic del 35%, i la no de· pendència del gas natural, i una reducció de 3.300 TM anuals de CO2 d’emissions a l’atmosfera.

L’empresa, a més, compta amb diversos certificats que avalen la seva cura per l’entorn.

24

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

VINS&CAVES Marcelo Desvalls, president de l’associació de cellers Qalidès, Terrers del Penedès

“El prestigi es guanya fent les coses molt ben fetes i per això cal que anem units” Desvalls, propietari del celler Finca Viladellops, pren el relleu de Mireia Torres al capdavant de l’associació Qalidès durant els propers dos anys Lídia Oñate

Fa poc més d’un mes que va prendre el relleu a la presidència de Qalidès. Amb quins reptes arriba al càrrec?

Els darrers quatre anys la Mi· reia Torres ha dinamitzat molt el grup. S’han fet moltes activitats i passos endavant i m’agradaria se· guir en aquesta línia.

Com a president, aposto per tornar a les bases de Qalidès, és a dir, tornar a ser una taula de de· bat on es presentin propostes i es puguin dotar de contingut per tal que les institucions del Penedès les duguin a terme i, així, millorar aspectes que ens envolten. En cap cas volem fer crítica, sinó portar sobre la taula problemes que ens preocupen i buscar-ne possibles solucions.

Quins temes creu que han d’estar sobre la taula?

Buscar més prestigi a la DO Penedès, que els cellers apostin més per l’enoturisme, fer pro· postes per millorar la imatge del Penedès i embellir el paisatge i

“de la seva diversitat, la do penedès n’ha de fer una virtut” l’entorn penedesenc. No es trac· ta de gastar molts diners, sinó analitzar els petits detalls que ens permetin tenir un territori més atractiu i acollidor.

Creu que els cellers són poc escoltats o poc tinguts en compte?

No és tant que no s’escolti els cellers, sinó que quan ens reunim i parlem, ens queixem i allà que· da la conversa. Volem que les con· verses d’aquest grup de viticultors i elaboradors tinguin continuïtat i puguin trascendir més enllà de la taula de debat perquè els temes arribin a l’organisme en qües· tió i es puguin millorar. Sinó, el

De tarannà tranquil i dialogant, Marcelo Desvalls viu amb il·lusió els nous reptes que emprèn amb Qalidès, alhora que se centra en el nou projecte enoturístic del seu celler, Finca Viladellops. Ubicat enmig del Garraf i l’Alt Penedès, el petit nucli rural de Viladellops recull gran part del seu llegat familiar.

que tenim són converses de cafè i prou. L’objectiu de Qalidès és que aquest camí es culmini i les idees es posin de manifest.

Fa uns mesos es va presentar la nova organització de la DO Penedès en subzones. Que ha suposat fins ara?

Es posa de manifest la gran diversitat de territoris, varietats i vins que té la DO Penedès i, a més, els dóna valor, tant per les seves virtuts com mancances.

Les subzones obren més possibilitats per competir amb altres zones vinícoles més prestigioses?

Diversificar zones no et dóna de per si el prestigi. Del que es tracta és de treballar i fer les coses ben fetes, apostant per la qualitat i un nivell de preus més elevat. Al final, el prestigi es guanya fent les coses molt ben fetes. Una cosa és que tinguem els mitjans com el mapa de les subzones, però des· prés cadascú ha de fer les coses molt ben fetes per donar prestigi a tot això. I no parlo només dels cellers, sinó tot el que envolta el Penedès. Hem d’anar en una ma· teixa direcció i units.

A la DO Penedès hi ha molts cellers que elaboren vins de gran qualitat. Què creu que falta?

Temps i apostar sempre per la qualitat. Amb fermesa i te· nint una gran cohesió de grup al Penedès, al final el prestigi arriba· rà. Hem d’entendre que els cellers no tenen competència dins del Penedès, sinó que la competència

“la nostra competència no és el penedès, sinó el món” és el món. Si apostem per compe· tir per la qualitat i no pels preus, tard o d’hora tothom tindrà un lloc al mercat.

Una de les premisses que es defensa des de Qalidès és el caràcter i la qualitat dels vins del Penedès. Com definiria el caràcter dels nostres vins?

El Penedès és un territori amb

una tradició vitivinícola molt an· tiga. El nostre tret principal és la diversitat i no ho hem de veure com un defecte, sinó que de la nostra diversitat, n’hem de fer una virtut. Tenim diferents zones i varietats i hem de posar cada una al seu lloc. No només hem de potenciar els vins blancs, amb els quals s’ha fet una molt bona feina amb varietats com la del xarel·lo, sinó que també hem de començar a valorar els vins negres. I aquesta és una de les assignatures pen· dents que hem de parlar entre tots.

També n’és una altra la de seguir creixent com a territori de viticultura ecològica?

Cadascú pot escollir el que vulgui amb les seves vinyes, però tenim la sort que el clima medi· terrani ens permet treballar les vi· nyes de forma ecològica amb faci· litat. Al final, es tracta de ser més respectuós amb el producte que tenim, la fauna i el medi ambient.

També he de dir que l’evolució de la vinya ecològica al Penedès ha estat molt forta en pocs anys.

Cada vegada hi ha més hectàrees, fet que l’ha convertit en una de

les denominacions d’origen amb més viticultura ecològica.

Durant l’anterior legislatura es van estrenar activitats originals com l’Speed Tasting i els Debats Qalidès. Tindran continuïtat els propers quatre anys?

Sí, farem un calendari d’actua· cions programat. Es faran poques coses, però de qualitat, com hem anat fent fins ara. Som una asso· ciació petita i amb recursos limi· tats. Així que farem el que pu· guem organitzar perquè som pocs membres de moment. Ara bé, les portes sempre les tenim obertes.

Els Debats Qalidès, dels quals se n’han fet dos, van néixer per donar a conèixer a la societat la ciència vitivinícola. El sector no presta prou atenció a aquesta vessant de la vinya i el vi?

El sector vitivinícola al Penedès és molt professional. Però crec que és interessant seguir avançant en aquest aspecte i no oblidar que en el coneixement està la millora.

Per això, cal portar professionals del sector per tal que ens expli· quin aspectes tècnics que ens per· metin créixer a nivell vitivinícola.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

25

VINS&CAVES

Les caves Llopart celebren el seu 130è aniversari de trajectòria Més d’un centenar de persones van assistir a la jornada commemorativa que va tenir lloc a l’Heretat de Subirats redacció

Un centenar de persones, en· tre familiars i equip humà de la casa, va celebrar el passat 19 de febrer una trobada a les caves pe· nedesenques Llopart. L’acte, que s’emmarcava dins la commemo· ració del 130è aniversari de les caves, va proposar als assistents una jornada familiar de visita i tast a l’Heretat de Llopart de

Subirats.

Les famílies van recórrer les di· ferents parts de la finca de la mà de l’equip enoturístic de Llopart.

Així, van poder visitar el celler de vinificació, les vinyes de l’he· retat, la masia familiar, la cava i la sala de tast Ex Vite, on van gaudir d’un aperitiu acompanyat dels caves i vins de la casa. Cal destacar que la masia familiar data del segle XIV i és el lloc on el 1887 es va elaborar el primer

escumós de Llopart. A més, en· cara s’hi conserven les etiquetes originals d’aquell tiratge.

L’acte va cloure amb un parla· ment de Pere Llopart i Vilarós, que va repassar la història de les caves i va obsequiar els assistents amb un estoig de fusta de l’Ori· ginal, el cava fet en edició es· pecial i que recupera el cupatge d’aquelles primeres ampolles del segle XIX. Aquest any l’històric celler ce·

Cellers Avgvtvs Fòrum va facturar un 7% més el 2016 redacció

Cellers Avgvstvs Forvm continua creixent al mercat internacional i nacional.

Amb unes vendes d’1,8 milions d’euros l’any 2016, els cellers ubicats al Ven· drell van incrementar la seva facturació un 7% res· pecte de 2015 gràcies, en gran part, a la consolidació dels mercats que tenen ar· reu del món i de l’obertura del Sud-est asiàtic com Co· rea del Sud i Taiwan, a més de Sud-Amèrica com Xile,

Perú i Colòmbia.

Els objectius de cara aquest 2017 passen per in· tensificar la presència dels vins i vinagres de Cellers Avgvstvs Forvm al mercat espanyol, que actualment

suposa un 30% de la fac· turació, i consolidar l’in· ternacional, que ja arriba al 65%. La resta, un 5%, se l’enduu l’enoturisme.

Pel que fa a les vendes nacionals, Catalunya apor· ta el 85% dels ingressos.

Tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, el vi supo· sa entre el 62 i el 65% de les vendes, per davant del vinagre. Una distribució que a nivell internacional varia completament, ja que el 85% de la producció de vinagres es distribueix als mercats internacionals.

lebra 130 anys des que van ela· borar la primera ampolla de cava de Llopart. Va ser el 1887 quan Pere Massana Casanelles, besa· vi de Pere Llopart i Vilarós, va iniciar-se en el món del cava. La

família feia 500 anys que estava vinculada a l’àmbit vitícola, des de 1385, quan Bernardus Leo· pardi va rebre la concessió de les vinyes que conformen avui l’ac· tual propietat a Subirats.

La DO Penedès mostra el món del vi a través dels seus sons redacció

La DO Penedès, mitjan· çant la visualització del so, s’ha endinsat d’una manera completament innovado· ra a l’hora d’interpretar el món del vi. “DO Penedès, tal com sona” és un vídeo que explica, a través d’ele· ments sonors, com és el vi per a la gent que el treba· lla. El percussionista, Santi Carcasona, ha escollit els sons juntament amb la DO Penedès i després ha fet la composició musical. El ví·

deo combina imatges amb una composició feta a par· tir de sons d’un celler: l’ai· xada a la vinya, la fusta de la bóta, els taps de suro...

Una manera inusual de capbussar el consumidor de vi en el procés d’elabo· ració sense perdre el ritme.

Segons Carcasona, “els rit·

mes i la composició estan inspirats en les possibilitats que ofereixen cada un dels elements que apareixen al vídeo, si els mirem com a instruments musicals i no com el que realment són.”.

La DO Penedès ha pen· jat el vídeo al seu canal de Youtube, i a les xarxes so· cials amb el hashtag #DO· PenedèsTalcomSona. Fonts de la DO Penedès també han avançat que ja prepa· ren un segon vídeo, en el qual es mostrarà la part més quotidiana del món del vi a través de sons.

Anna de Codorníu es llueix a la MBFW amb Marlango

Freixenet presenta el nou vi floral Fer Volar Coloms

La Xarmada s’incorpora a la Carretera del Vi

Anna de Codorníu va ser l’encarregada de fer vibrar els amants de la moda durant la Merce· des-Benz Fashion Week Madrid amb una actua· ció en exclusiva del grup de música pop amb in· fluències del jazz i blues Marlango, format per l’ambaixadora de la marca Leonor Watling i Alejan· dro Pelayo. El concert va tenir lloc el passat 19 de febrer al recinte firal, on només uns 200 persones, convidades per la marca,

El Grup Freixenet ha presentat Fer Volar Coloms, un vi blanc fresc i elegant amb aromes florals i afrui· tats pertanyent a la DO Catalu· nya. Elaborat amb les varietats Moscatell i Gewürztraminer, es fan maceracions en fred del most amb les pells per aconse· guir una bona extracció aromà· tica.

El color groc pàl·lid de Fer Volar Coloms, amb tonalitats verdoses i brillants, combina amb l’etiqueta de l’ampolla, que presenta un disseny alegre i ori· ginal amb un característic marc de flors en tons rosats.

El celler La Xarmada, situat a Pacs del Penedès, se suma al projecte eno· turístic de La Carretera del Vi. L’enòleg i el gerent de La Xarmada, Albert i Francesc De SangenísLlivi, i la presidenta de La Carretera del Vi, Mi· reia Tetas, van formalit· zar l’adhesió el passat 15 de febrer. El celler, ela· borador de vi amb DO Penedès, DO Catalunya i DO Cava, va iniciar el seu projecte enoturístic als anys 90 i després d’un

van gaudir de l’esdeveni· ment en exclusiva.

Per primera vegada a la història de la marca, Anna de Codorníu es va estre· nar com a patrocinador de la passarel·la MBFW Madrid, que es va celebrar del 16 al 21 de febrer.

llarg període centrats només en l’elaboració, vol “tornar a posicionar l’enoturisme con un dels elements més significa· tius del seu projecte”, segons afirmava Francesc De Sangenís-Llivi.

26

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

VINS&CAVES

Èxit del tast de vins a cegues per parelles del Marejol

Medalla de plata per al Lluna Plena de Pinord

Olga Aibar

El vi blanc Lluna Ple· na Chardonnay, elaborat per Bodegues Pinord a la DO Penedès, ha obtin· gut una Medalla de Plata en el concurs Challenge MillésimeBio 2017. El guardó es va lliurar du· rant la prestigiosa fira internacional de vins ecològics que es va celebrar a la ciutat francesa de Marse· lla del 3 de gener a l’1 de febrer. El concurs premia els vins ecològics que destaquen per la seva qualitat ecològica i, en el cas de Pinord, es va destacar la qua· litat d’aquest vi ecològic i biodi· nàmic elaborat en barrica de roure.

L’elaborador penedesenc Enric Soler i Mercè Garcia van guanyar el primer premi del concurs de tast de vins a cegues per parelles organitzat pel restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú.

El certamen, que es va celebrar el dilluns 13 de febrer, era un dels millors que se celebren a Catalu· nya de tast a cegues.

El segon premi se’l van endur Pau Melendo i Jesús Merino, de l’empresa vilafranquina Tot Selec· ta i el tercer una altra parella de la mateixa empresa, formada per Jor· di Soler i Ricard Tenorio. També hi va haver un premi especial per a Lluís Pons i la seva parella, que van guanyar una ampolla de 5 litres de Clos Mogador.

Els guanyadors van rebre vins per valor de més de 1.800 euros de la distribuidora Vila Viniteca.

El concurs, patrocinat per la DO Penedès, era el més important

dels que es realitzaven a cegues a Catalunya. Consistia en el tast de set vins de la DO Penedès i vuit d’arreu del món. Els set primers eren l’Il·lògic de Sumarroca, el xarel·lo L’Era de Can Bas 2015, Els Capricis de Vilarnau, el Turó de les Abelles 2009 de Vilade· llops, un syrah del 2012 de Mar· ta de Baltà, el Negre Tradició de Can Feixes Magnum 2006, i l’X80 de Mas Bertran 2011. Pel que fa als altres vuit, eren la malvasia de

l’Hospital de Sant Joan de Sitges, l’Avgvstvs Chardonnay 2013, el Castillo Ygay Blanco Gran Reser· va Especial 1986 (Rioja), el Prio· rat Ferrer-Bobet 2013, el Château Palmer 2007 (Burdeus), el Bru· nello di Montalcino Biondi Santi Riserva 1988 i el xampany Le Sou· rire de Reims en format màgnum d’Henri Abelé del Grup Freixenet.

La vuitena ampolla, la que perme· tia guanyar un premi especial, era El Pecado 2011 de Raúl Pérez.

EnoturismePENEDÈS La carta de vins: un debat consolida les vendes online de sumillers i restauradors

El reconeixement se suma a altres dis· tincions rebudes en els darrers anys per aquest singular vi pro· duït a Vilafranca del Penedès.

Bodegas Pinord, amb més de 150 anys de tradi· ció vitivinícola al Penedès, elabora els seus vins i ca· ves amb mètodes tradicionals i artesanals, jun· tament amb la tecnologia més puntera. En els darrers anys, el celler s’ha es· tablert a altres denominaci· ons d’origen i ha apostat per l’agricultura ecològica.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 63 - Febrer 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 Xavier Vallès: 657 649 413 El Cargol Publicacions, S.L.

La marca enoturismePENE· DÈS va tancar el 2016 amb bo· nes perspectives. Va presentar amb èxit dos projectes, les rutes del Penedès 360º i el Miravinya explora el Penedès, i va consoli· dar la plataforma de comercialit· zació online, que va incrementar les vendes un 8%. Enguany s’ha marcat augmentar-les de nou un 10%, però també el seu preu mit· jà, fet que es podria aconseguir allargant les estades dels turistes.

De cara el 2017, la marca vol potenciar l’àmbit de planificació i territori amb la creació d’un pla de màrqueting i branding, i una nova figura d’un tècnic en turis· me compartit entre els diferents municipis. D’altra banda, tam·

bé s’ha fixat impulsar una xarxa d’àrees de pernoctació d’autoca· ravanes.

El president del Consorci de Promoció Turística del Penedès, Sergi Vallès, va remarcar que les fites de 2017 seran treballar per “la cohesió i el lideratge territori· al, però també cercar finançament de forma constant”. El darrer any, el pressupost de l’organisme s’ha incrementat un 50% gràcies, en gran part, a l’aportació de la Di· putació de Barcelona.

Durant l’acte de presentació del Pla d’Accions 2017 també es va aprofitar per donar la benvin· guda a les 21 noves empreses que s’han adherit a enoturismePE· NEDÈS, que ara ja suma 202.

C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64

Diferents experts professio· nals del món del vi, la restaura· ció i la gastronomia van debatre el passat 13 de febrer sobre com ha de ser una bona carta de vins.

L’acte va tenir lloc al Palau Ro· bert de Barcelona i va reunir més de 120 assistents, la majoria dels quals eren restauradors d’arreu de Catalunya. A la taula rodona van participar el director general de l’INCAVI, Salvador Puig; la xef i propietària del restaurant Sant Pau, Carme Ruscalleda; la presidenta de l’Associació Cata· lana de Sommeliers, Anna Vi· cens; el sommelier i professor de

l’escola Joviat, Josep Pelegrín; el distribuïdor i importador Alex Illa; i el director de la revista Cuina, Josep Sucarrats. Durant el debat es van tractar temes com els requisits essencials que ha de tenir una carta, l’equilibri entre gastronomia i vi i la importància del sommelier i la formació dels professionals. Del debat se n’ex· traurà un decàleg on figuraran les pautes a seguir per a realitzar una bona carta de vins. Es pre· sentarà el proper 23 de març du· rant l’entrega dels Premis Carta· ví, al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona.

http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

27

VINS&CAVES

Torres és distingit per les Guía Peñín ampliarà l’oferta experiències enoturístiques de caves a l’edició de 2018 Lídia Oñate

Cellers Torres ha rebut el pre· mi a la ‘Millor experiència eno· turística’ –‘Best Wine Event’– en els Wine Tourism Awards que celebra Drinks International, la prestigiosa revista britànica dedi· cada al món del vi i dels destil· lats. Concretament, el celler fa· miliar situat a Pacs del Penedès ha estat distingit per les dues activitats singulars que ofereix en època de verema.

El jurat destacava l’originalitat de les propostes i les qualificava

de “fantàstiques, experiencials i educatives”, segons publica la re· vista al número de febrer i pàgina web. ‘Matí de verema’ consisteix en un taller per conèixer el procés d’elaboració del vi, des que es cull el raïm fins que arriba a la copa, mentre que la segona activitat premiada, ‘Del cep a la copa’, és un tast sensorial a peu de vinya que permet aprofundir en el co· neixement de les varietats, tas· tant primer la fruita i després el vi elaborat amb aquesta varietat.

Segura Viudas promou la biodiversitat de l’Heretat L’Heretat Segura Viudas és des de principis d’aquest mes nova entitat ‘Custòdia del Territori’ de l’organització internacional SEO-BirdLife, que vetlla per la conservació de la natura i la bi· odiversitat. És una branca de la Sociedad Española de Ornitolo· gía que engloba 121 països i 13 milions de socis d’arreu del món.

Amb l’objectiu de conèixer, pro· moure i divulgar la diversitat bio·

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

lògica de l’Heretat, el celler posa sobre la taula un pla estratègic de col·laboració de cinc anys amb tres eixos principals. Es tracta d’identificar i censar la població d’ocells, elaborar propostes per fomentar la biodiversitat i crear noves activitats de difusió i mate· rial informatiu que complemen· tin les visites enoturístiques amb el descobriment dels valors natu· rals de la finca.

La Guía Peñín assolirà el rè· cord de caves a la seva edició de 2018. Amb 740 referències dife· rents, l’equip de la guia confirma la bona salut del món cavista, tot i que espera amb especial interès que arribin els primers exemplars amb l’etiqueta Paratge Qualifi· cat.

Del 7 al 9 de febrer, els catadors de la Guía Peñín, Carlos Gon· zález, Javier Luengo i Alberto Garcia, van visitar la seu del Con·

ELS CATADORS de la guia peñín ANIMEN eL SECTOR A ELABORAR MÉS CAVES D’ALTA GAMMA sell Regulador de la DO Cava, ubicada a Vilafranca del Penedès, per conèixer de primera mà els caves que formaran part de l’edi· ció de 2018. Any rere any els ar· riben més referències i respecte el 2016 s’han incrementat un 5,7%.

Javier Luengo explicava que ha· vien percebut un augment de la gamma de caves que es troben per sota dels 5 euros, tot i que afegia que “la qualitat continua la ten· dència a l’alça i cada cop és més habitual que els caves assoleixin puntuacions elevades de 85 i 90

punts”. A nivell general, ha asse· nyalat que aquest any es veuen tres rangs de qualitat clarament diferenciats. El més baix inclou els caves amb preus inferiors a 5 euros, que “ja va començar a veu· re’s l’any passat i la seva qualitat és millorable”. Els caves de rang intermedi, amb uns preus d’entre 7 i 11 euros, són els més nombro· sos i “els que representen la imat· ge de la denominació d’origen els últims anys. Es caracteritzen per una qualitat elevada, centrada en mostrar al consumidor un cava ple de frescor i acidesa, però sense arribar a endinsar-se en la com· plexitat ni en la singularitat, que és el que més valorem en un cava excel·lent”. L’últim rang, el dels caves Prèmium, és el segment menys voluminós i el seu preu oscil·la entre els 15 i 20 euros de mitjana. Luengo lamenta que en· cara sigui minoritari i confia que

La disruptiva laboral en el futur El futur laboral s’enfron· ta a una disruptiva brutal, canvis a la vista!

Cap a on anirà el món laboral en un futur proper?

Estarem preparats, empre· ses, jovent? Quins canvis hi haurà, i a quina velocitat serà el canvi? Ja deixem en· rere la era de la informació, i ens endinsem en l’era de l’economia col·laborativa i del treball en comunitat.

Els principals gurus de l’economia ens dibuixen un escenari totalment diferent al que estem acostumats, segons Daniel Truran, di· rector de comunicació i

màrqueting de B-Lab Euro· pe, «en el futur treballarem la meitat del dia per dedicar l’altra part de la jornada a contribuir a la comunitat» ni més ni menys, disruptiva total! I m’encanta!!!

Hi haurà la necessitat de distribuir la riquesa, el creixement de la població, la falta de llocs de treball, degut en si per l’entrada de la tecnologia (robots), farà que el treball sigui tan sols el necessari per subsistir, la resta entra en joc l’econo· mia col·laborativa, treballar per la comunitat per redis· tribuir temps i treball, per

tant també la riquesa.

L’arribada de Trump al poder mundial, el “BRE· XIT” a la Gran Bretanya, Rajoy manté la presidència espanyola i altres exemples són símptomes de la incer· tesa i la inestabilitat que hi ha a nivell global, és cert que la societat no es revol· ta perquè el sistema no ho permet, però la societat té més poder del que ens pen· sem i d’ella vindrà la revo· lució... temps al temps.

El Fòrum Econòmic Mundial vaticina, que en els propers cinc anys, les 15 grans economies desen·

amb els caves de Paratge Qualifi· cat els elaboradors apostin per fer més productes d’alta gamma, ja que “ara molts elaboradors ja dis· posen de la tecnologia necessària i cuiden molt més el raïm”.

I Saló del Cava i manual amb més de mil vins amb bombolles Aquest any, a més, el cava tindrà una rellevància especial al calen· dari d’esdeveniments promoguts per la Guía Peñín. L’1 de març se celebrarà el I Saló del Cava al Palacio de Neptuno de Madrid, amb el qual busquen impulsar el consum de cava durant qualsevol època de l’any i moment del dia.

Al Saló es presentarà la primera edició de la Guía Peñín de los Ca· vas y otras burbujas, un manual amb més de mil referències cata· des que busca reunir en una sola guia tota la diversitat de vins amb bombolles del mercat espanyol.

volupades i en desenvolu· pament del món perdran cinc milions de llocs de tre· ball per la falta d’adaptació tecnològica, els canvis eco· nòmics i el creixement de· mogràfic. No obstant això, aquest organisme assegura que si els perfils s’adapten bé, es podran crear al ma· teix temps 2,1 milions de llocs de treball. Dins dels llocs de treball que desa· pareixeran es troba el sec· tor de l’automoció i altres: Daniel Truran també diu, «D’aquí a 20 anys, els cot· xes no necessitaran conduc· tor, i els taxis i autobusos desapareixeran», «A més, perfils com els call-center o els advocats que es dedi·

quen a llegir contractes no seran necessaris perquè tot això ens ho facilitarà la tecnologia i la robòtica».

Aquest trencament bru· tal de treballar per una nòmina la meitat del dia i l’altre per la comunitat es viurà com un drama, però hi haurà gent més preparada, que trobarà sortides, la llei de la selva, qui s’adapti millor, sobre· viurà millor, però al final tothom s’adaptarà. I els organismes públics, com sempre, aniran per darre· ra però acabaran entenen la situació i fent de media· dors, en tota aquesta gran revolució!

Visca la revolució!!!

28

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

TECNOLOGIA

L’onzè manament: no contestaré el cap fora d’hores

7 hores davant del teu mòbil

El teu cap t’envia correus electrònics quan ja has sortit de la feina? Els contestes? Doncs a França, si ha acabat la jornada laboral, estarà prohibit. Amb aquesta llei s’acabarà anar a la dutxa amb el mòbil a prop, per si al teu cap se li acudeix tornar-te a trucar una altra vegada.

Josep Barella L’arribada dels smartphones ha suposat un canvi positiu en molts aspectes, però també ha permès la ‘intromissió’ en la nostra vida privada de la nostra vida laboral, una cosa que les autoritats france· ses volen evitar.

“Els empleats no es desenganxen del treball.

Romanen connectats per una espècie de corretja electrònica, com un gos” Per tant, els treballadors hauran d’apagar el mòbil i l’ordinador de la feina durant onze hores i tin· dran el dret d’ignorar els cor· reus electrònics referents al treball que s’enviïn fora d’hores d’oficina. Per la seva banda, les empreses tindran l’obligació d’assegu· rar que aquesta mesu· ra es compleixi.

L’escena es repeteix amb massa freqüència: surts a dinar el diumenge amb la teva família quan, de sob· te, al teu mòbil apareix un correu de la feina enviat pel teu cap. Pot ser que t’hagis dei· xat alguna cosa important sen· se lliurar o pot ser que sigui un simple mail rutinari recordant el planning setmanal. El que és clar és que el missatge t’arriba quan estàs fora del teu treball, en un

moment en el qual, suposada· ment, hauries d’estar gaudint del teu temps lliure. I és un temps lliure que no gaudeixes. Perquè no el tens. La teva vida consisteix a anar de la feina a casa i, un cop a casa, seguir connectat, sempre pendent de rebre un nou encàr· rec o un simple comentari sobre el teu rendiment o la qualitat de la teva feina.

Però el Govern de França vol acabar amb això i introduirà aquest mes una llei que reconeix el dret a la desconnexió laboral.

Segons la nova llei laboral, les empreses de més de 50 treba· lladors han de regular aquesta desconnexió perquè els seus em· pleats gaudeixin de debò del seu temps lliure.

Amb aquesta nova mesura França es convertirà novament en un país capdavanter en matèria de drets socials. Ha nascut el dret a la des· connexió, un

concepte que malgrat que actual· ment és desconegut, en un futur donarà que parlar a tot el món.

El dret a la desconnexió és la possibilitat que tindran els treba· lladors francesos de desconnectar el telèfon mòbil quan surtin de la feina. D’aquesta manera, si els treballadors ignoren una trucada dels seus superiors no podran re· bre cap mena d’amonestació.

A partir d’ara, així, les empre· ses de més de 50 treballadors es· tan obligades a negociar amb els seus treballadors els moments del dia quan poden ser trucats.

Aquesta mesura pretén evitar un concepte que comença a ser recurrent en les economies occi· dentals. Es tracta de l’anomenat “always-on”, és a dir sempre con· nectat, que en molts casos pot su· posar un augment de l’estrès per als treballadors que comporta problemes greus de salut.

No es tracta de la pri· mera experiència si· milar, però sí que és la primera vegada que es legisla sobre aquest as· sumpte. Em· preses com Volkswagen o Daimler, a Alema· nya, ja han reduït les hores en què poden con· tactar amb un treballador.

D’aquesta manera pre· tenen evitar el desgast dels seus empleats.

El més interessant d’aquesta llei és que podria suposar canvis tecnològics a les empreses.

Així, es podrien desconnectar els telèfons intel·ligents durant el cap de setmana o eliminar els correus electrònics que s’enviïn fora d’horari laboral.

“Tots els estudis mostren que hi ha molts més problemes de· rivats de l’estrès laboral dels que solia haver-hi i és un estrès

Gràcies o per culpa de la tecno· logia, les coses han canviat molt els últims temps. De la mateixa manera, s’han intensificat les diferències entre les diferents generacions. El resultat és una diferència absoluta entre la ma· nera en què els més joves utilit· zen les tecnologies i la manera en què els seus pares i mares ho fan. El III Estudi de Com· paració Online cap a l’Estalvi Intel·ligent publicat per Rastre· ator.com confirma àmpliament aquesta idea. Els milennials, és a dir, la generació de joves nascuts després de 1990 afirma que utilitza el seu telèfon intel· ligent una mitjana de 6 hores i 48 minuts al dia. Això suposa que superen en 4 hores als que han nascut entre els anys 1951 i 1961.

Com s’explica aquest fenomen?

Són diversos els elements que ens donen una resposta. En primer lloc, cal tenir en compte que els milennials són l’anome· nada generació digital, és a dir, aquells que van néixer quan el món ja estava poblat de telè· fons mòbils i ordinadors. Això fa que el seu maneig de les tec· nologies sigui molt superior al de l’altra generació analitzada.

Ens hauríem de preguntar lla· vors, més enllà de quantes hores

constant”, va assegurar recent· ment Benoit Hamon, exministre socialista que fou l’encarregat de proposar la mesura davant l’As· semblea Nacional. “Els empleats deixen l’oficina físicament però no es desenganxen del treball.

Romanen connectats per una es· pècie de corretja electrònica, com un gos”, va manifestar Hamon.

Estar constantment connectat crea estrès laboral o el conegut burnout, una síndrome investiga· da pels experts francesos que in· clou fatiga crònica, i que provoca

passen uns i altres davant d’una pantalla de telèfon, quant de temps passen uns i altres usant les tecnologies. Amb segure· tat, descobriríem que per molt que uns destinin més del doble d’hores que els altres a consul· tar el seu telèfon, la veritat és que més o menys, tothom passa les mateixes hores davant d’una pantalla; sigui la televisió, l’or· dinador o el telèfon intel·ligent.

No és l’única explicació. Òbvi· ament els milennials entenen el món connectat com una conti· nuació de la seva realitat.

D’altra banda, la majoria de joves disposen de més temps lliure que els adults, molts dels quals treballen davant d’un or· dinador.

Sigui com sigui, el cert és que els milennials gairebé estan 7 hores davant d’un telèfon mò· bil o el que és el mateix, el 30 per cent del temps del que dura un dia. Quines conseqüènci· es té aquest fet? D’antuvi cal parlar d’addicció. Tot i que el 80,7 per cent reconeix no po· der viure sense el seu disposi· tiu, només el 31,2 per cent es reconeix com a addicte a aquest dispositiu. Això suposa dos punts percentuals més que en l’estudi realitzat per Rastreator. com l’any passat.

que et sentis cremat, sense conci· liació laboral i amb el sentiment de ser un esclau del teu treball.

La nova llei ajudarà a comba· tre totes aquestes situacions i farà que les companyies limitin la seva intromissió en la vida privada dels empleats. No obstant això, la mesura no contempla càstigs per a les empreses que no com· pleixin amb allò acordat. Tot i així, aquesta regulació exemplar podria convertir-se en un model digne de ser adoptat per la resta dels països.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

29

LLIBRES

Una eina clau per al control de la gestió de la nostra empresa

Check-list Luis Muñiz PROFIT 18,95€ i e-book 6,99€

Cada dia es creen empreses i moltes aconsegueixen créixer ràpidament. Estar al capda· vant d’una empresa no és tasca fàcil tenint en compte que en la majoria dels casos l’entorn pot ser canviant i hostil. Per aquesta raó és necessari que totes les organitzacions siguin capaces d’elaborar interna· ment el seu propi diagnòstic

empresarial per analitzar la si· tuació econòmica i de gestió a cada moment. Gràcies al check list per al diagnòstic empresa· rial podran valorar la seva via· bilitat a mitjà i llarg termini, impulsar nous projectes i co· nèixer en profunditat les seves febleses i fortaleses. Tenir una bona eina de diagnòstic és fo· namental per complir aquests

El primer llibre que explica per què el blockchain ho canviarà tot

La revolución blockchain Don i Alex Tapscott DEUSTO 21,95€ i e-book 12,99€

Les primeres quatre dècades d’internet ens han proporcionat, entre altres avanços, el correu electrònic, la world wide web, les xarxes socials i l’emmagatzematge en el núvol. Tot això, ens ha permès reduir els costos d’investigar, col·laborar i intercanviar informació i ha ocasionat l’aparició de nous

mitjans de comunicació i entreteniment. Però internet té serioses limitacions per a l’activitat econòmica, ja que seguim sense poder establir d’una manera fiable la identitat de l’altre ni confiar en ell per intercanviar diners sense l’aval d’un tercer, qui a més emmagatzema les nostres dades amb finalitats lucratives

Claus per entendre la tecnologia aplicada al sector bancari

Fintech David Igual Molina PROFIT 16,95€ i e-book 6,99€

El fenomen de la irrupció de les fintech, empreses que actuen en l’àmbit financer amb fort component tecnològic, ha despertat l’interès de tot el món econòmic i el debat sobre la seva aportació i poder per transformar la banca està adquirint una notorietat creixent. Molts clients dels bancs, cansats o decebuts

amb ells, troben en les fintech noves formes de fer finances, amb millors condicions, major transparència i un millor enfocament digital.

L’interès per les fintech ha crescut entre els mitjans de comunicació, analistes, bancs i professionals de finances ja que aquestes empreses poden posar en escac a la banca

objectius.

Aquest llibre, en primer lloc, ens ajuda a entendre per què és necessari el diagnòstic em· presarial. En segon lloc, faci· lita el diagnòstic de totes les àrees de l’empresa (comercial, logística, qualitat, recursos humans, control de gestió, financera, producció i direc· ció, entre altres). Finalment, ofereix un model d’avaluació en Excel perquè el lector pu· gui aplicar els coneixements adquirits.

Luis Muñiz és soci director

de Sisconges & Estrategia i consultor especialitzat en la millora de la competitivitat i resultats d’empreses. La seva experiència com a consultor inclou empreses tant en situ· acions de crisis com de crei· xement. Està considerat un gran referent en matèria de control de gestió, reporting, gestió amb taules dinàmiques i PowerPivot. També és expert en les TIC, autor de diversos llibres i treballs de gestió em· presarial i formador en diver· ses escoles de negocis.

o de seguretat.

Per fi, això està canviant.

Gràcies al blockchain podem enviar diners de manera directa i segura a una altra persona sense que mitjanci un banc, una targeta de crèdit o PayPal. A més, la nostra informació d’usuari roman privada i segura mentre que tota activitat és transparent i incorruptible. No és necessari confiar en l’altre perquè la confiança és intrínseca al sistema.

Encara que el bitcoin és una de les seves aplicacions existents més conegudes, aquesta tecnologia obre un nou món de possibilitats atès que pot albergar qualsevol tipus de document legal sense que cap Estat, persona o empresa les controli o fiscalitzi, des de partides de naixement i defunció, escriptures i historials clínics fins a vots, origen dels aliments i qualsevol cosa que pugui codificar-se.

clàssica en oferir alternatives de negoci en àrees tradicionals del sector financer mitjançant procediments més àgils, eficients i econòmics. A més la seva connexió emocional amb els nous perfils de consumidor, com la generació dels millennials que no aprecien valor en la banca actual, aporta a les fintech importants avantatges a tenir en compte.

El llibre ofereix una anàlisi profunda de l’ecosistema que les ha generat, de tots els tipus

de fintech existents amb una visió pedagògica, exemples i referències de les més destacades amb una anàlisi de funcionament.

David Igual és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i Màster en Direcció i gestió de Màrqueting per ESADE. Té experiència professional en entitats financeres amb responsabilitats en màrqueting, comunicació financera i productes.

30

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

història

CaixaBank celebra 95 anys de presència al Garraf, on va obrir l’oficina número 24 El 1925 va inaugurar l’oficina de Vilafranca del Penedès i deu anys més tard va obrir portes al Vendrell Lídia Oñate

La història de CaixaBank a les comarques del Penedès-Garraf es remunta gairebé un segle. Des· prés de les primeres oficines a Barcelona, l’expansió de l’entitat financera, llavors coneguda com la Caixa de Pensions per a la Ve· llesa i d’Estalvis de Catalunya, va començar a caminar arreu del territori català. L’oficina número 24 que va obrir, cap a l’any 1922, s’ubicava a Vilanova i la Geltrú i just tres anys més tard va desem· barcar a Vilafranca del Penedès (oficina 33). Una dècada després, va enfortir la seva presència al Penedès-Garraf amb una nova oficina, la 95, situada al Vendrell.

Des de llavors, l’entitat ha estès la seva xarxa d’oficines per les tres comarques, i actualment ja està formada per 56 oficines i prop de 300 treballadors. Algunes d’elles han incorporat els innovadors canvis tecnològics del sector amb els models d’Oficina A i Store.

Els orígens de l’actual Caixa· Bank cal cercar-los a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estal· vis de Catalunya, que va néixer el 1904, i també a la Caixa d’Estal· vis i Mont de Pietat de Barcelo· na, fundada el 1844. Ambdues es van fusionar per crear “la Caixa” el 1990, que va viure un revulsiu de la seva marca gràcies a l’aposta per un logotip trencador, a mans de Joan Miró, amb el qual s’iden· tifica ràpidament l’entitat des de llavors.

Actualment, CaixaBank té prop de 14 milions de clients, una xar· xa de 5.089 oficines i 9.476 cai· xers. Està considerada una entitat financera líder en innovació a ni·

2016 Llançament d’imaginBank Primer banc mobile only que es posa en marxa a Espanya i el primer del món on l’operativa es fa exclusivament a través d’apps per a mòbils i xarxes socials.

2015 Aplicació Ford SYNC con App Link Primera aplicació financera del món per als cotxes Ford SYNC amb sistema AppLink.

2014 Wearable banking i polseres contactless Primera entitat de desenvolupar aplicacions financeres “wearable”.

2013 “Mur” per a la comunicació amb els clients Nou sistema de relació digital en banca privada i personal.

2012

u La primera oficina de l’actual CaixaBank (Via Laietana, 56, de Barcelona)

vell mundial, amb 5,3 milions de clients en banca online i 3,7 mi· lions de clients en banca mòbil.

Els darrers anys la visió de negoci s’ha centrat en el món de la ban· ca electrònica, camp on l’entitat ha aconseguit ser líder amb 15,2

13.800.000 clients

5.089

oficines

9.476

caixers milions de targetes en circulació i una quota de mercat per factura· ció del 22,9%. Ha estat una de les primeres entitats del món que ha apostat per la implantació comer· cial dels sistemes de pagament contactless i de la tecnologia de pagament pel mòbil, per la qual

ha rebut diversos premis interna· cionals com el recent Global In· novator 2016 d’Efma i Accenture, i Millor Projecte Tecnològic del Món pel llançament d’imagin· Bank, rebut per The Banker.

L’entitat ha segmentat en els darrers anys els seus negocis per tal d’oferir un servei més especi· alitzat als clients, des de la xarxa d’oficines, els centres d’Empreses, centres de Banca Privada, centres d’Institucions i els serveis de ban· ca online, entre d’altres. El 2014, CaixaBank va posar en marxa els programes CaixaNegocis, amb l’objectiu de reforçar la relació amb comerços, autònoms, profes· sionals i microempreses, i Agro· Bank, la línia de negoci de Cai· xaBank dedicada al sector agrari, que té més de 340.000 clients i superarà aquet any les 870 ofici· nes especialitzades a Espanya. A la comarca de l’Alt Penedès, ac· tualment l’oficina de Sant Martí Sarroca ofereix aquest servei a aquest tipus de col·lectiu i, veient el creixement de quota del negoci, l’entitat està treballant per obrir una oficina especialitzada Agro· Bank a la població.

y Els logotips de CaixaBank al llarg de la seva història

Primer caixer contactless del món Barcelona és la primera ciutat europea a operar amb pagaments contactless a botigues i caixers.

2011

Pagament per mòbil amb tecnologia NFC CaixaBank aplica tecnologia contactless als telèfons mòbils. Guardonat amb el premi BAI al banc més innovador del món.

2010

Caixa Mòbil Store Primera botiga d’aplicacions mòbils d’una entitat financera.

2001

CaixaMòbil Llançament del portal de banca mòbil de “la Caixa”

1998

Línia oberta Inici de la banca per internet de l’entitat.

1984

Primers ordinadors personals a les oficines L’entitat va ser pionera a Espanya.

1981

Targetes “la Caixa” S’ofereixen als clients les primeres targetes Visa “la Caixa” i les dels caixers automàtics.

1979 2015 - actualitat

1980 - actualitat

1978 - 1980

1967 - 1982

1960 - 1970

Caixer automàtic El primer caixer automàtic permetia operar només amb targetes de crèdit. Les llibretes es van introduir més tard.

1969

1960 - 1970 p Font: CaixaBank

1954 - 1960

1920 - 1953

1920 - 1953

1904 - 1920

Teleprocés Introducció del primer sistema de teleprocés que va permetre la connexió de les oficines amb l’ordinador central.

Penedès Econòmic

Febrer - 2017

31

VIATGES

Finlàndia, el país del fred Finlàndia s’ha convertit en un atractiu lloc de compres, sobretot per als tradicionals mercats que es troben en gairebé totes les ciutats. Les pells, anomenades “turkki”, són un bona compra redacció

Es diu que totes les estacions de l’any tenen cabuda a Finlàndia.

Cadascuna tenyeix amb la seva pròpia llum el paisatge i disfressa amb la seva peculiaritat la desbor· dant naturalesa d’aquest bell país.

A l’hivern tot es cobreix de blanc, però aviat els primers rajos d’abril descendeixen per descobrir els tons verds suaus del paisatge fin· landès i els cels es van aclarint.

L’arribada de l’estiu tempera l’ambient amb una brisa càlida i la tardor madura els camps fins que de nou els cobreix l’hivern.

Tot aquest net i harmoniós en· torn embolica una particular cul· tura rica en tradicions i història, que està present en l’arquitectura elegant de les seves ciutats i lloga· rets, tant com en les seves gents.

En un país d’aigua i de pesca cal provar els diferents plats a fo· rça de peixos com l’arengada del Bàltic a la marinera, rostida o al forn, el lluç de riu, el thymallus, la farra o la lota en salsa, al forn, empanats o fumats, sense oblidar

FINLÀNDIA Capital: Hèlsinki Idioma: Finès i suec Població: 5.471.753 habitants Superfície: 338.144km2 Moneda: Euro (EUR) Clima: A la zona meridional és nòr· dic temperat i a la Finlàndia septentrional, particularment a Lapònia, hi domina un clima subàrtic Economia: Té una alta industrialització i una producció per capita similar a la del Regne Unit, França, o Itàlia

el salmó fresc fumat o en salaó.

Els ous de lota, massa escassos per ser exportats, són un manjar servits amb ceba i crema agra, tot això ruixat amb el cèlebre vodka finlandès.

A la tardor apareixen en els boscos els bolets, dels quals hi ha centenars d’espècies comestibles, encara que altres verinoses pel que es recomana comprar-los al mercat o degustar-los en restau· rants. Entre els menjars regionals cal provar les crestes de Karelia, farcides de patata o arròs, els pans farcits de peix, el formatge de pa i els fruits silvestres dels boscos, que són algunes de les exquisite· ces de la gastronomia finlandesa.

El plat més típic de Finlàndia és

la famosa taula d’entremesos nòr· dics, Smörgasbord i que presenta desenes de varietats de peix, carn i xarcuteria així com d’amanides (encara que també poden trobarse sopes i plats de cocció lenta).

A Finlàndia trobareu nom· brosos monuments, edificis es· plèndids com les obres mestres d’Alvar Aalto (1898-1976), esde· veniments culturals i festivals de tot tipus; podreu realitzar creuers per les abundants aigües que travessen i voregen el seu terri· tori, practicar esports a les seves muntanyes nevades, en les seves costes o en qualsevol altre lloc; perdre’s en els seus boscos i pas· sejar per les seves prades quan fa bon temps.

Els carrers d’Hèlsinki estan particularment animats a l’estiu, amb els mercats multicolors, les terrasses i les actuacions musicals a l’aire lliure. La ciutat, és, a més un interessant punt de partida per fer un creuer pel Bàltic.

A l’estiu mai arriba a pondre’s el sol a Finlàndia, és el famós Sol de Mitjanit i pot veure’s de maig fins a finals de juliol. Lapònia és el lloc més apropiat per veure aquest fenomen.

Si li agraden les platges, també les trobarà en el litoral i els arxi· pèlags del sud. Perquè Finlàndia li ofereix naturalesa i cultura al mateix temps, la qual cosa fa que el seu viatge sigui d’allò més en· riquidor.