Penedès Econòmic 65

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 65 - Abril 2017

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

La contractació segona ediciólaboral de La la fira va camíExpoNadó de ser un 10% estrenarà espais i major quenous l’estiu passat una zonaPenedès solidària al Gran pàg. 64 pàg.

Gairebé set de cada deu edificis al PenedèsGarraf suspenen en eficiència energètica pàg. 6

Arriben les Fires de Maig de Vilafranca, l’aparador per excel·lència de l’economia penedesenca pàg. 2-3

Els establiments turístics del territori van fer l’agost en plena Setmana Santa pàg. 12

Entrevista a Susana Villagrasa Baeza Presidenta de l’associació Talent Femení pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Abril - 2017

L’ANÀLISI

L’economia local se cita novament a les Fires de Maig de Vilafranca per fer negoci El sector de l’automoció presentarà moltes novetats, amb les quals espera superar les bones vendes de l’any passat, quan es van vendre 150 vehicles Dates:

12, 13 i 14 de Maig de 2017 Horari: divendres i dissabte de 10 a 21.30h diumenge de 10 a 21h Artesans, brocanters i pintors (Av. Catalunya):

50 parades Superfície firal:

17.000 m2 Expositors dins el recinte firal:

123 Lídia Oñate Any rere any les Fires de Maig de Vilafranca del Penedès mostren el potencial de l’economia local i comarcal en tots els sectors. Si bé alguns esperen ‘fer l’agost’ en ple mes de maig com és el cas de l’automoció, altres com el del comerç i serveis confien a generar noves oportunitats de negoci amb vendes directes o contactes. Pel regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Joan Manel Montfort, “les Fires de Maig són molt interessants per a aquelles empreses que no tenen gaire visibilitat a la vila, bé perquè no es trobin al centre o estiguin ubicades a un polígon industrial, per les que són noves al territori, ja que els interessa donar-se a conèixer, i per a les que presenten alguna novetat”.

Després d’uns anys en els quals l’economia ha començat a mostrar indicis de millora, enguany s’espera que els més de 120 expositors que formaran part dels 17.000 m2 de superfície firal puguin millorar els resultats de l’any passat. Des de l’ajuntament vilafranquí posen en valor la seva procedència, ja que el 87% pertanyen a la vegueria Penedès, fet que ressalta el caràcter local de les fires, una de les prioritats del govern local.

Un any de novetats al sector de la maquinària agrícola i automoció Per Fires de Maig, els concessionaris aprofiten l’ocasió per mostrar les últimes novetats, tant en turismes com en vehicles industrials, motocicletes, caravanes i microcotxes. Aquest any, a més, serà molt important per al sector de l’automoció, ja que es presentaran moltes novetats, no només models totalment nous, sinó d’altres renovats, híbrids, elèctrics i tot tipus de tecnologia avançada.

Des de la Comissió de les Fires de Maig esperen revalidar les vendes de l’any passat, que van arribar

als 150 vehicles.

Aquesta gran varietat ha convertit el pavelló d’automoció en un dels màxims atractius de les fires vilafranquines. Just al costat, se situarà el sector de la maquinària agrícola, que enguany tindrà un expositor més. Segons l’organització, participen totes les empreses de la comarca, que també han anunciat novetats amb models innovadors que incorporen noves tecnologies com la cartografia per drons i opcions de connectivitat, a més d’una major eficiència i sostenibilitat a l’hora d’aplicar els fitosanitaris.

Els expositors segons la procedència

Font: Ajuntament de Vilafranca

Set de cada deu nous expositors pertanyen a comerç i serveis Amb una alta rotació d’expositors, el Pavelló de Comerç i Serveis reunirà tot tipus de botigues i empreses de serveis, un 80% de les quals procedeixen de Vilafranca i de la resta de la comarca.

El 68% dels nous expositors, a més, s’estrenen el 2017 al sector comerç i serveis, majoritàriament equipament de llar.

Nous estands a la Plaça del Vi Després de dos anys de Fira de la Cuina del Vi, l’organització ha decidit desemmarcar-la de les Fires de Maig per donar-li més importància en una altra data i sota un altre paraigües. “Creiem que és prou potent per celebrar-se de forma independent”, comentava Montfort. Tanmateix, l’espai de la gastronomia presenta grans novetats. Els vins de la Denominació d’Origen Penedès, situats a la Plaça del Vi, compartiran protagonisme amb nous productes com ostres, embotits i cervesa artesana, amb la presència de dos elaboradors vilafranquins: La Castellera i BeerCat. A més, l’oferta gastronòmica es complementarà amb dues food trucks i el restaurant Hídric. Enguany l’horari de la Plaça del Vi s’allargarà una hora, de 21.30 a 22.30h, durant la qual l’espai s’amenitzarà amb la música de l’orquestra Satriale’s Trio.

Localització:

Recinte firal de Vilafranca Zona atraccions infantils:

10.000 m2 Zona aparcament:

20.000 m2,

6 aparcaments amb capacitat per

2.350 vehicles Comerç i serveis:

43,10% Automoció:

25,20% Associacions i entitats:

13,82%

Maquinària agrícola:

8,94%

Plaça del Vi:

8,94%

Penedès Econòmic

Abril - 2017

3

L’ANÀLISI Tipus d’expositors respecte el 2016

Procedència dels expositors nous

Els expositors nous segons el sector

Font: Ajuntament de Vilafranca

Joan Manel Montfort Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

“Els expositors han de ser proactius i fer valdre els seus atractius si volen aprofitar les oportunitats de negoci” Per a molts, el 2017 està consolidant les millores econòmiques de l’any anterior. Des de l’Ajuntament de Vilafranca espereu que aquestes Fires de Maig siguin les primeres de la sortida real de la crisi?

La situació econòmica va millorant, però a batzegades. És cert que l’evolució de l’economia és ascendent a nivell general, però té certs pics en alguns sectors.

En el cas de les Fires de Maig, aquest any ha estat més fàcil de gestionar a nivell d’expositors.

L’any passat, alguns expositors dubtaven de si seguir venint, mentre que a l’edició de 2017 ja no tant. Hem vist que s’han apuntat més fàcilment.

Sempre es posa en valor l’alt percentatge de fidelització de les Fires de Maig. És un tret

característic a Vilafranca o amb la crisi cada ciutat ha intentat potenciar els productes i serveis locals en les seves fires multisectorials?

Crec que ha passat a tot arreu, tot i que les de Vilafranca són unes fires envejables. Tenim un espai firal de 17.000 m2 i més de 120 expositors que, a més de mostrar els seus productes i serveis, aprofiten les fires per presentar novetats i fer promocions. Per a nosaltres és un dels esdeveniments més importants. Cal remarcar que, tot i que les fires estan pensades per a tothom, el primer interessat són les empreses. No hem d’oblidar que és una fira econòmica i comercial que muntem per tal que els expositors que vénen tinguin oportunitats de negoci.

Cada nou sector és un món i té

unes necessitats que el particularitzen. Entre els més canviants es troba el del comerç i serveis, al qual sempre se li busca el millor encaix. Aquest any s’hi incorporaran novetats?

Des de l’Ajuntament de Vilafranca hem d’aspirar a que a tots els expositors els vagi bé, tot i que a vegades no sigui possible. Cal recordar que pel Pavelló de Comerç i Serveis van passar unes 33.000 persones a les fires de l’any passat, i vam trobar expositors que els havia anat perfecte i d’altres que no els va anar gens bé. Llavors, del que es tracta és de fer una feina prèvia per millorar la seva proposta a les Fires de Maig.

Però pot ser que les empreses vinguin amb objectius de negoci difícils d’assolir a les fires?

No n’hi ha prou amb muntar

l’estand i esperar que vinguin els clients, sinó que has de ser proactiu i fer valdre els teus atractius.

Nosaltres ens encarreguem de fer venir la gent i ells ho han de saber aprofitar. Ara bé, és cert que el comerç petit ho té més difícil per rendibilitzar un espai a les fires perquè és una despesa important i té poc personal per atendre la botiga i l’estand alhora.

Una de les novetats de 2017 són dos nous espais: el Demo, per a empreses, i el Jugafira, per a famílies. Era una demanda d’ambdós públics?

L’espai Demo és un nou servei

que oferim als expositors. De dilluns a dijous teníem les jornades professionals i en el marc de les fires, que comencen el divendres, volem potenciar aquest espai, en el qual facilitem als expositors que donin a conèixer els seus productes més enllà del seu estand. Es faran diverses presentacions en un espai amb una capacitat per a 80 persones com és la sala d’actes de La Fassina.

D’altra banda, hem creat un altre espai, el Jugafira, per tal que els pares puguin deixarhi els seus fills i visitar més tranquil·lament les fires.

4

Penedès Econòmic

Abril - 2017

ACTUALITAT

La fira ExpoNadó estrenarà dues zones d’oci, una de xerrades, i una solidària El certamen se celebrarà del 26 al 28 de maig a Vilanova i la Geltrú i hi participaran una vuitantena d’expositors de diversos sectors, la majoria dels quals del Penedès i el Garraf Mayra Adell, directora de la fira de bebès ExpoNadó

Zona d’oci infantil-Ametller Origen. A la plaça de les Neus hi haurà espais amb jocs i activitats diverses. Hi haurà un escenari

Olga Aibar

EL 90% DELS EXPOSITORS QUE VAN ASSISTIR L’ANY PASSAT REPETEIXEN També teniu més patrocinadors que l’any passat.

Sí, n’estem molt contents. Gràcies als patrocinadors Caprabo, BMW Barcelona Premium, Eva, Dorsia, La Guia del niño i Lola la Mota, les primeres 5.000 persones que s’apropin a l’estand d’informació podran endur-se la bossa Welcome Pack, que contindrà mostres de productes, la revista informativa de la fira, un reconegut magazine per fer activitats en família, i altres coses.

El primer any hi van participar

i altres activitats. També hi haurà una carpa de circ sensorial, inflables, i una zona de joc per als nens de 0 a 1 any.

Zona Baby Market. Al tram superior de la Rambla Principal estaran les marques handmade, de producte km0 i/o ecològics.

Zona Food&Family. Un espai gastronòmic situat a la plaça de la Foto: Juanpe Rodríguez

ExpoNadó és la fira de bebès a l’aire lliure i gratuïta més important de Catalunya. Es realitza a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú els dies 26, 27 i 28 de maig de 2017 i es caracteritza per oferir a tots els seus visitants la possibilitat de viure un cap de setmana diferent, divertit i molt emotiu gràcies als cursos, tallers, xerrades, actuacions, concursos, sorteigs, animacions infantils i moltes altres activitats pensades només per al divertiment dels seus visitants.

Quines són les principals novetats de la fira?

Estrenem una gran zona d’oci infantil esponsoritzada per Ametller Origen, per a nens de 0 a 4 anys, on gaudiran d’un espai únic on jugar, d’una zona de xerrades del patrocinador Caprabo, especialment pensades pels pares, on es realitzaran conferències, també disposarem un espai per a l’alletament, on hi haurà persones que resoldran els dubtes de les mares, una zona solidària i una gran zona gastronòmica amb foodtrucks.

on es faran concerts, titelles, lectura de contes, tallers musicals

Vila, on hi haurà una selecció de les millors foodtrucks.

Zona de xerrades. A un dels extrems de la fira, s’oferiran xerrades, tallers i conferències a càrrec de reconeguts ponents, entre els quals l’infermer de pediatria Armando Bastida.

Zona solidària-Serveis Mèdics Penedès. Sota l’eslògan Fem equip!, SMP aportarà 1 euro per cada adult que pedali tres minuts i 2 euros si qui ho fa és un nen. Els diners es destinaran a

més de 50 expositors. Enguany quants seran?

Aquest any hi ha entorn a 80 empreses que participen directament i més de 100 que ho fan de manera indirecta (a través de patrocinis, publicitat, col· laboracions, etc. Hi ha molta diversitat de sectors: Puericultura, salut, automoció, moda... Estem molt agraïts perquè hem de dir que el 90% dels expositors de l’any passat repeteixen. És una molt bona xifra i reflecteix la simpatia del sector per la fira i l’impacte econòmic que va suposar, no només per la ciutat, sinó també per als expositors que van venir a vendre els seus productes.

La fira ha crescut exponencialment en un any. Penses en noves ubicacions o en exportar-la a altres llocs?

Doncs sí, la idea és continuar fent-la a Vilanova i la Geltrú, però també a altres llocs fora de Catalunya. Ens han proposat fer markets, altres fires, esdeveniments paral·lels d’altres sectors, etc. Pel que fa a ExpoNadó ens van oferir fa uns mesos fer-la fora de Catalunya i, de fet, en uns dies anirem a veure la ubicació.

No volem perdre l’essència ni la forma de fer, així que fer-la a altres llocs no és una prioritat, però tampoc volem deixar passar oportunitats que puguin arribar a ser grans projectes.

Totes les activitats són gratuïtes.

Sí, la formula segueix sent la mateixa de l’any passat, però les activitats canviaran. Aquesta edi-

ció hem augmentat la inversió en activitats i ponents. A més, hi haurà tres escenaris: un serà a la zona de xerrades, un altre a l’espai gastronòmic situat a la plaça de la Vila, on a l’hora de dinar s’hi faran activitats infantils i a la nit concerts. El tercer estarà a la zona de jocs Ametller Origen.

També estreneu zona solidària.

Gràcies a Serveis Mèdics Penedès (SMP) s’ha fet realitat una de les iniciatives que més il·lusió em feia i que feia temps que hi dedicava esforços. Aquesta empresa ha decidit fer un pas endavant i aportar el capital necessari perquè diferents associacions sense ànim de lucre com Creu Roja o Mans Unides entre d’altres, puguin tenir presència a la fira i donar a conèixer el que fan.

Tindrà lloc un esdeveniment prou important per a demanar la participació de tothom. Hi haurà un espai amb tres bicicletes i sota l’eslògan: Fem Equip! Serveis Mèdics Penedès aportarà a una causa solidària un euro per cada persona adulta que pedali només tres minuts i dos euros si el que ho fa és un nen petit.

Quin cost té l’assistència a la fira per als expositors?

El cost el marca l’expositor. Hi han estands de diferents mides a la resta de zones de la fira, depèn de l’espai i el pressupost de cada empresa. Pot tenir una despesa des dels 500€ en endavant, però és clar, no cada cap de setmana passen més de 20.000 persones per davant del teu aparador...

associacions sense ànim de lucre com Creu Roja o Mans Unides, entre altres.

Abril - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Abril - 2017

ACTUALITAT

El 67% dels edificis del Penedès-Garraf es van construir abans dels anys 90 Des de Node Garraf remarquen la necessitat d’aplicar mesures per adaptar-los al nivell d’eficiència energètica que es demana a nivell europeu y Despesa energètica dels edificis segons el certificat

y Qualificació d’eficiència energètica dels habitatges a Catalunya

Emissions de CO2 (kg CO2 / m2 any)

p Font: lnstitut Català d’Energia (ICAEN)

Lídia Oñate Tant Catalunya com les comarques del Penedès-Garraf tenen molta feina per endavant si es vol complir amb la normativa europea d’eficiència energètica. Amb un parc d’habitatges envellit, l’aturada de la construcció d’obra nova i la retallada en subvencions han posat el fre a la reconversió de la gran majoria dels edificis, que cada any s’acumulen a l’espera de ser adaptats a les noves legislacions sobre consum energètic. Dins del nostre territori, l’Alt Penedès és la comarca que més edificis antics aglutina, ja que el 69,46% dels 27.010 registrats daten d’abans del 1990, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), del 2011. Tanmateix, aquesta és una xifra similar a la del Baix Penedès (el 67,59% d’un total de 34.227 edificis), i la del Garraf (el 65,57% d’un total de 28.565 edificis). La mitjana resultant de les tres (67,54%), però, segueix sent inferior a la catalana, que se situa en el 73,66%.

El passat novembre de 2015, l’Agència de Desenvolupament Node Garraf ja va posar sobre la taula la necessitat d’adaptar aquests edificis a les exigències europees en matèria d’eficiència energètica. En concret, va presentar el Pla per a la Rehabilitació Energètica d’Edificis, que posava especial èmfasi en aquells que s’havien construït abans dels anys 90. Tot i això, després d’un any i mig s’ha avançat poc en aquest àmbit i aquest 2017 es vol reprendre el pla. “S’han fet algunes re-

unions amb tècnics municipals, però principalment s’ha treballat amb col·lectius i empreses privades”, comenta Gemma Juncosa, Tècnica de Desenvolupament Local de Node Garraf. En el projecte es proposava la complicitat dels ajuntaments per tal que duguin a terme polítiques actives com bonificacions especials en les ordenances fiscals que incentivin l’eficiència energètica.

Entre les principals mesures previstes destaquen les actuacions sobre l’autoconsum, el foment del vehicle elèctric i la rehabilitació energètica, mencionada anteriorment. En aquest últim cas, en un edifici són rellevants els tancaments, l’aïllament, la protecció solar i l’orientació, entre d’altres.

Segons l’Institut Català d’Energia (ICAEN), els edificis amb una certificació energètica G (la més inferior a nivell d’eficiència) emeten 67,7 kg de CO2/m2 a l’any, tres vegades més que la millor certificació, l’A (19 kg de CO2/

m2 a l’any). En el cas del consum d’energia final, en els edificis amb una qualificació de G es consumeixen 321,8 kwh/m2 anuals, vuit vegades més que els certificats amb l’A (39,2 kwh/m2). Les distàncies s’eixamplen quan es calcula la demanda de calefacció en funció del tipus d’edifici, ja que es passa de 16,4 a 138,2 kwh/m2 a l’any entre les certificacions d’A a G. L’últim dels principals barems que té en compte l’ICAEN és la demanda de refrigeració, que presenta menys diferències entre l’A i la G (2,1 i 7,8 kwh/m2 a l’any).

Des del 1981 els edificis amb certificació energètica E, F i G (les menys eficients) han anat perdent pes en favor dels que s’han certificat amb una C i D (terme mig) i A i B (les més eficients). Durant les darreres tres dècades aquestes últimes han passat de suposar un 0,64% del mercat a un 26,70%, mentre que les pitjor avaluades han patit una davallada del 87 al 41%.

Consum d’energia final (kwh / m2 any)

Demanda de calefacció (kwh / m2 any)

y Línies de treball per assolir l’eficiència energètica als edificis

Demanda de refrigeració (kwh / m2 any)

p Font: Institut Català d’Energia (ICAEN)

p Font: Institut Català d’Energia (ICAEN)

Penedès Econòmic

Abril - 2017

7

ACTUALITAT

Una cursa de drons, entre les novetats destacades del segon LocalTIC Cunit La segona edició del congrés se celebrarà els dies 11 i 12 de maig Olga Aibar El congrés LocalTIC Cunit arribarà els dies 11 i 12 de maig amb diverses novetats, entre les que es troba una cursa de drons amb pilots professionals al pavelló esportiu municipal.

Aquesta segona edició portarà més personalitats del món TIC dins l’administració pública i referents per a les conferències i tallers que s’hi organitzaran a l’hotel Sercotel Cunit.

El programa estarà estructurat en tres àmbits temàtics: la innovació tecnològica aplicada, les tecnologies de la informació i de la comunicació al servei del món públic, i l’oci tecnològic.

Aquest any, l’experiència està basada en conferències, ponències, activitats, tallers amb participants, i activitats d’oci des de l’àmbit local fins a l’europeu, passat per empreses privades de totes les projeccions.

S’està ultimant un programa de taules rodones i ponències, però ja estan confirmats ponents de referència com Víctor Almonacid, Concepción Campos Acuña i Manel Reyes, així com l’assistència i la participació d’altres ponents de referèn-

cia que porten els diferents patrocinadors de l’esdeveniment.

Com a activitats complementàries al LocalTIC, està confirmada per al divendres 12 de maig la Cunit Drone Race, que tindrà lloc de 10 a 14h al pavelló municipal Els Joncs. L’entrada a la cursa és gratuïta i es podrà veure en directe des d’una de les sales on se celebrarà el Congrés.

DIVERSES PERSONALITATS DEL MÓN TIC DE DIVERSOS ÀMBITS SERAN PRESENTS AL CERTAMEN Des de la regidoria de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació de l’Ajuntament de Cunit, Xavier Salvadó es mostra encoratjat i ple d’entusiasme per encetar un any més un congrés que suposa “una oportunitat única per dotar un municipi com Cunit d’activitats de gran valor afegit que, fins ara, no s’havia tingut oportunitat de

potenciar”.

L’assistència al congrés LocalTIC és gratuïta, però cal realitzar una inscripció prèvia a la pàgina web: Localtic.cunit.cat, ja que l’aforament és limitat.

A més de les inscripcions, a la pàgina web s’hi poden consultar també les darreres novetats del certamen i les bases dels patrocinis, entre altres dades d’interès.

8

Penedès Econòmic

Abril - 2017

ACTUALITAT

El Fòrum Gran Penedès debat sobre els reptes del turisme a les nostres comarques

El 21 de maig torna el Vade Fires a Canyelles

El director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, va ser el protagonista de l’acte

redacció

redacció

Octavi Bono, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, va ser el protagonista de l’esmorzar col·loqui que va organitzar la FEGP, Federació d’Empresaris Garraf Penedès.

Al llarg de l’acte, que es va celebrar el 25 d’abril al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, el ponent va parlar de diferents reptes que té el turisme des d’una concepció àmplia. En aquest sentit, Bono va destacar la competència creixent, la nova generació de turistes, la seguretat, la importància del paper del sector públic, la tecnologia i la innovació, la gestió de la reputació, el saber segmentar, i la potenciació del coneixement.

L’acte va congregar nombrosos empresaris del sector del turisme de les comarques del Garraf i del Penedès que van preguntar per temes tant diversos com la taxa

L’ACTE VA CONGREGAR EMPRESARIS DEL SECTOR TURÍSTIC DEL PENEDÈS I EL GARRAF turística i la gestió dels recursos públics, els efectes del Brexit, la situació dels habitatges d’ús turístic, la moratòria hotelera de

Barcelona, l’enoturisme, o la potenciació i la formació de les persones que treballen en el sector.

L’acte va comptar amb la presència de Martí Sistané, president de la Federació d’Empresaris del Garraf i del Penedès (FEGP); Santi Carda, president adjunt, i Juan Luís Ruiz, regidor de Promoció Econòmica, Nova Governança i Comunicació. Un cop acabat l’acte, Ruiz va lliurar al director general un exemplar del Pla de Màrqueting Turístic de Vilanova i la Geltrú 2017 / 2020 i va establir una propera trobada entre ambdues parts. També un cop acabat l’acte, el regidor i el president de la FEGP van mantenir una breu trobada de presentació, que va servir per constatar el bon estat d’enteniment i col·laboració entre les dues institucions.

Amb el nom Vade Fires, Canyelles concentra tots els principals esdeveniments de la primavera en un únic dia. Enguany serà el diumenge 21 de maig de 10 a 20h.

L’esdeveniment aglutinarà tres fires en una: la de Sant Pons i d’artesans, la fira del motor, i una mostra d’entitats.

En total hi seran presents un centenar de paradistes. També se celebrarà una cargolada popular a la pista del Casal i tindrà lloc una baixada d’andròmines que es farà a la tarda.

La tradicional fira de Sant Pons, ubicada al carrer Nou i Rambla, comptarà amb més de 70 parades d’artesans, alimentació, plantes, etc. La fira del motor, situada al carrer Bassa d’en Llot, inclourà parades de venda de productes relacionats amb el món del motor, exhibicions, concentracions de cotxes i motos clàssiques.

També activitats per a infants.

Pel que fa a la mostra d’entitats, se situarà al recinte firal i consistirà en una demostració de balls populars.

D’altra banda, i com a actes previs, els dissabtes 13 i 20 i els diumenges 14 i 21 de maig

VADE FIRES AGLUTINA TRES FIRES: LA DE SANT PONS, LA DEL MOTOR I LA D’ENTITATS se celebrarà també la cinquena exposició d’artistes Art/Canyelles. L’experiència de les tres edicions anteriors ha ajudat a replantejar molts aspectes, tant d’organització com de criteris a tenir en compte a l’hora de seleccionar els participants, així com el tipus d’obra acceptada per optar als premis patrocinats per “Laboratorios de Anàlisis Echevarne”.

Abril - 2017

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Abril - 2017

ACTUALITAT

Vilanova Park es posiciona entre els millors vint càmpings d’Espanya El Club d’Automobilistes holandès i l’associació ADAC alemanya van premiar l’empresa vilanovina per la seva qualitat Lídia Oñate Després dels premis rebuts per les associacions d’automobilistes d’Holanda (ANWB) i Alemanya (ADAC), Catalunya s’ha posicionat com un dels territoris referents en càmpings a tot Europa.

Entre els vint premiats d’Espanya al Top Camping 2017, disset eren catalans, un dels quals era Vilanova Park, que alhora és l’únic de tota la província de Barcelona. Ambdues associacions automobilístiques, que juntes sumen 23 milions de socis, han posat de relleu la qualitat del càmping vilanoví. Com a recompensa, inclouran tots els guardonats a les seves respectives guies de viatge.

D’aquest reconeixement, situació actual i reptes del sector i de la propi Vilanova Park, n’hem parlat amb el seu conseller delegat, Albert Cases.

De càmpings n’hi ha a arreu, però què ens diferencia de la resta?

La demanda d’entorn de càmping en zones d’Espanya és baixa, però no a Catalunya, on tenim molta costa i un bon clima que ens acompanya, que és essencial per captar tu-

ristes. A més, Barcelona és un pol d’atracció turística enorme. Per això, com més lluny estàs, més difícil és rendibilitzar i fer inversions al càmping per millorar la qualitat. Amb cada nou canvi el que busquem és fer les coses millor i que el client surti més content, i no tant per competir amb altres càmpings.

“AMB LA CRISI HEM PERDUT MOLT CLIENT NACIONAL, PERÒ HEM POGUT SUPERARHO GRÀCIES AL TURISME ESTRANGER” El visitant és cada cop és més exigent o l’oferta és cada cop més competitiva?

A vegades, el paratge és l’excel·lència del càmping com passa als països del nord d’Europa, on el model de càmping està més pensat per gaudir de la natura.

En el nostre cas, el que ve aquí ho fa per la globalitat de serveis i també perquè és a prop de zones d’interès com la platja o ciutats com Barcelona i Tarragona.

Ja fa anys que Vilano-

va Park va apostar per passar d’obrir més enllà de la temporada d’estiu i caps de setmana. Obrir tot l’any és una oportunitat o una necessitat per sobreviure?

Avui dia, els dies d’estada s’han reduït molt perquè la gent ja no viatja durant períodes llargs als càmpings.

Abans, una família s’hi quedava fins a tres setmanes, per exemple, però ara ja és complicat que això segueixi passant. Tot i això, els bungalous són un dels allotjaments que els clients reserven durant més temps, ja que acostumen a estar-hi de cinc a deu dies, mentre que les caravanes es queden al càmping entre tres i set dies.

D’altra banda, el fet que cada cop es viatgi més lluny ha permès

Albert Cases, conseller delegat de Vilanova Park

més rotació de clients i que s’ocupin més mesos a l’any.

Això fa que hàgim de treballar molt més la comercialització a nivell global per arribar a més mercats.

Gran part dels càmpings tenen clients internacionals. De quins països us visiten més?

A Vilanova Park vénen molts anglesos, francesos i holandesos. Com que tenen un calendari diferent al del client nacional, ens permet mantenir el càmping ocupat al llarg de l’any. Tanma-

teix, del 80% de clients que tenim en rotació durant l’any, ja que un 20% són clients de l’àrea metropolitana de Barcelona que mantenen aparcada la seva caravana aquí per als caps de setmana, més del 85% són estrangers. Amb la crisi, hem perdut molt client nacional, però hem pogut superar-ho gràcies a la internacionalització que ja havíem començat a treballar anys enrere. Fa 20 anys ens hauria fet molt més mal la crisi.

Un dels cavalls de batalla és la fidelització dels clients. Augmentar-lo és un objectiu prioritari? És important fidelitzar els diferents mercats que tenim. Per això seguim millorant i transformant zones i espais. Hem d’aprofitar les oportunitats del mercat i fer bé el que sabem fer.

Actualment, a través de quins canals us coneixen i arriben més reserves?

Amb les noves genera-

cions es capten visitants a través de plataformes web i xarxes socials, tot i que per a nosaltres el telèfon encara és una via de contacte i reserva molt important.

D’altra banda, els touroperadors via online també ens suposen un flux interessant de reserves.

A més, avança el projecte de càmping de luxe a Cubelles. Neix per competir entre els millors del país?

Vilanova Park no pot créixer més i Cubelles ens oferia dues grans oportunitats. D’una banda, manteníem la proximitat amb Barcelona i, de l’altra, és més a prop de la platja. La nostra intenció és obrir el nou càmping el 2020, tot i que caldrà evolucionar-lo per fases. Un dels factors determinants per mantenir aquesta planificació serà el desmantellament de la Tèrmica de Cubelles, previst per al 2018, ja que l’impacte visual ens afecta molt al nostre concepte de negoci.

Penedès Econòmic

Abril - 2017

11

ACTUALITAT

Networking empresarial per generar oportunitats de negoci SITGES NEXT 2017 MIRA CAP AL FUTUR El festival d’innovació en comunicació Sitges Next se celebrarà els dies 5 i 6 de maig al cinema Retiro.

El certamen, que arriba a la tercera edició, inclou ponents de prestigi internacional com Here Be Dragons, Contagious Communications, Domestic Data Streamers i Fab Lab Barcelona.

També es podran escoltar les experiències del copresident i director general creatiu de l’agència nord-americana Alma DDB, Àlvar Suñol, guanyador de múltiples premis de rellevància internacional; Brian Williams, director creatiu executiu de Karmanrama, l’agència creativa més progressista del Regne Unit; o Klaus Obermaier, artista, director, coreògraf i compositor, les creacions intermedia del qual són exhibides en festivals i teatres de tot el món.

El festival també rebrà Mark Brooks, director de marca de Behance i director creatiu d’art a 99U, Pablo Barquín i Anna Díaz, de Hamill Industries, i el director de màrqueting d’Ecoalf, que lidera la producció de moda sostenible.

El festival completarà la programació amb dos workshops de contingut teòric i pràctic.

Un anirà destinat a estudiants per preparar-los per treballar en projectes d’innovació i l’altre per al públic freelance. Les entrades i abonaments per al festival es poden consultar al web: sitgesnext.com.

BNI BPS Negocis genera més de 1.600 referències en 18 mesos, amb un valor de negoci de més de 500.000 euros Olga Aibar Els empresaris necessiten una xarxa de contactes per estar al dia en el món dels negocis i per incrementar-ne el volum. Aquesta és l’essència de BNI (Business Network International), l’organització de referències de negocis més important del món, basada en el suport mutu entre empresaris que vulguin desenvolupar el seu negoci mitjançant el màrqueting per recomanació.

LA FILOSOFIA DEL GRUP RADICA EN EL GIVERS GAIN, ÉS A DIR, ELS QUE DONEN REBRAN BNI va ser fundat el gener de 1985 per Ivan Misner Phd. Tenen 200.000 membres a tot el món que, només en els darrers dotze mesos, han generat nou bilions d’euros. A Espanya, hi ha 208 grups, composats per 5.722 membres, que han passat en els dotze últims mesos milers de referències, amb un resultat d’1,4 bilions d’euros, en negoci intercanviat entre els membres.

Un fet que caracteritza BNI és que només es permet l’entrada

d’una categoria professional dins de cada un dels seus grups, per evitar que els membres es facin la competència. La filosofia del grup radica en el Givers Gain, és a dir els que donen rebran. Per això, els seus membres actuen com un equip de màrqueting per a la resta i tenen un clar compromís amb la filosofia d’ajuda mútua.

El primer gtup del Garraf BNI BPS Negocis és el primer grup de la comarca del Garraf i el primer fora de Barcelona ciutat.

Va ser fundat a finals de juny del 2015. El llançament oficial del grup es va produir l’octubre del

mateix any en un acte celebrat a la Finca Mas Solers amb 26 membres i més de 250 empresaris,

EL NETWORKING REQUEREIX COMPROMÍS AMB LA FILOSOFIA D’AJUDA MÚTUA professionals i autònoms.

Cada dijous, es troben a l’Hotel Ibersol Antemare Spa, a Sitges, a

les 06.30h. A les 09.00h la reunió acaba perquè cada membre pugui dirigir-se al seu negoci i començar la tasca diària.

Segons la presidenta, Maria Altés, “un grup de BNI ha de funcionar com una empresa: si no està enfocat al creixement, pot acabar desapareixent”. Per això, es porten convidats a les reunions, que si volen sumar-s’hi, passen per una entrevista i per l’aprovació del comitè de membres.

Les persones interessades en saber més sobre BNI BPS Negocis poden consultar el Facebook del grup o trucar al telèfon de Marisa Altés: 692 695 899.

12

Penedès Econòmic

Abril - 2017

ACTUALITAT

El Penedès-Garraf viu una gran Setmana Santa amb pics de plena ocupació Un bon clima i un calendari favorable van contribuir a fer d’aquest curt període de vacances un dels millors de la darrera dècada amb molta gent tant al municipi com a l’oficina. Feia anys que no passava tanta gent per l’equipament municipal.” La majoria de visitants afirmaven ser de Madrid i Aragó, en el cas dels nacionals, i de França, Alemanya, Regne Unit i Rússia, en el cas dels estrangers.

Lídia Oñate Aquest any la Setmana Santa va convertir-se en un dels motius d’alegria per a molts establiments del sector turístic. El fet de situarse a mitjan abril, el bon clima i la millora de l’economia van ajudar a mantenir els resultats positius de l’estiu. Al Penedès-Garraf, la majoria de municipis costaners i les masies rurals a l’interior van aconseguir registrar alts índexs d’ocupació, afavorits també per les noves propostes turístiques que s’han afegit a l’oferta local.

Vilanova i la Geltrú consolida la línia de turisme familiar Les pernoctacions durant divendres i dissabte de Setmana Santa a Vilanova i la Geltrú van arribar pràcticament al 100%, tant a hotels com a càmpings.

Segons les dades de les oficines municipals de turisme, l’ocupació durant el cap de setmana llarg també va ser molt positiva: del 80% a hotels i del 91% a càmpings. El regidor de Promoció Econòmica, Juan Luis Ruiz, va fer una valoració favorable del turisme i reconeixia que havia estat “molt millor que l’any passat”. També va posar en valor la procedència de molts turistes d’arreu de Catalunya, que “s’han deixat notar en la restauració i el comerç. Es comença a assentar un turisme familiar amb interès per la cultura, la gastronomia, el comerç, la natura i la nàutica”.

A Sitges, aquests dies de vacances en ple mes d’abril també van

El turisme rural frega el 100% d’ocupació Les masies i cases rurals del Penedès van registrar una ocupació del 98% durant la passada Setmana Santa. El bon temps i l’àmplia oferta turística de la comarca han afavorit un sector que ha vist “augmentades les pernoctacions respecte el mateix període de l’any passat”, tal i com assegu-

ser molt positius, ja que la mitjana d’ocupació va superar el 90% amb pics de plena ocupació als establiments del casc urbà durant el divendres i dissabte, segons dades del Gremi d’Hostaleria de Sitges.

Calafell i el Vendrell aprofiten l’atractiu de sol i platja Aquest any Calafell va aconseguir incrementar fins a un 15% el grau d’ocupació hotelera, que va arribar a uns màxims del 79,4% de mitjana i pics del 90% en alguns hotels. També va millorar, si bé lleugerament (+1,35%), l’ocupació als apartaments. Pel que fa al perfil dels visitants, la majoria procedien de Catalunya i el nord

d’Espanya, a més de França, a nivell internacional.

Els establiments turístics del Vendrell també van registrar una molt bona ocupació: un 89% en hotels, un 95% en pensions, un 79% en càmpings, un 90% en apartaments i un 100% a l’Alberg de Santa Maria del Mar. La regidora de Turisme, Eva M. Serramià, explicava que “ha estat una bona Setmana Santa i ha funcionat molt bé tant per la gent que ens visita per fer vacances com també pel turisme esportiu.

D’altra banda, bars i restaurants també van mostrar la seva satisfacció de com va anar la Setmana Santa.

L’ocupació hotelera al Penedès Marítim, entorn del 90% Tant per a Cubelles com per a Cunit la darrera campanya de Setmana Santa va ser molt positiva. En el cas del municipi cubellenc, l’ocupació hotelera es va situar de mitjana entorn del 90%, mentre que els càmpings van arribar a omplir el 95% dels bungalous i el 52% de les parcel·les, segons dades de l’oficina municipal de turisme. En el cas de Cunit, els la majoria d’allotjaments estaven plens, amb un 90-95% d’ocupació. Des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni, Sheila Garcia comentava que “ha estat una Setmana Santa molt activa

CALAFELL VA INCREMENTAR UN 15% L’OCUPACIÓ HOTELERA RESPECTE L’ANY PASSAT ra Raimon Olivella, president de l’associació Masies del Penedès.

Aquests són uns dies d’escapades curtes i el Penedès ha aconseguit posicionar-se com una de les zones de turisme de relax i familiar. “Les propostes de visites als cellers que facin, a més, activitats per a la canalla són molt ben rebudes com també l’Espai Xocolata de Simón Coll a Sant Sadurní d’Anoia”, comentava Olivella.

Abril - 2017

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Abril - 2017

ACTUALITAT

El 76% dels millenials estalvia per CaixaBank inaugura el nou centre d’empreses a un futur millor i imprevistos CaixaBank desmunta tòpics sobre aquesta generació

S’han dit moltes coses de la generació ‘del Mil·leni’, coneguda amb el nom de millenials, que agrupa joves que se situen entre els 25 i 35 anys. La revista Time, una de les publicacions més influents del món, va definir-los com a “mandrosos, narcisistes i consentits”, però CaixaBank ha volgut desmitificar aquesta “mala fama” com comenta José Antonio Iglesias, subdirector general de clients i oferta de VidaCaixa, amb un informe sobre els seus hàbits estalviadors. Sota el títol Desmitificant la nova generació de joves d’Espanya, des de VidaCaixa conclouen que el 76% dels millenials dedica una part dels seus ingressos a l’estalvi. D’aquests, el 62% ho fa per assegurar-se un futur millor, el 20% per cobrir imprevistos i emergències, l’11% per oci (en especial, per a les vacances) i el 7% per altres motius. De mitjana, l’estalvi se situa en 155 euros al mes, que suposa un 17% dels seus ingressos. Els homes, però, aconsegueixen estalviar 168 euros, un 19% més que les dones.

Segons Iglesias, un dels motius que explica aquesta diferència es troba en l’esquerda salarial entre sexes, tot i que també apunta que “el 66% de les dones millenials voldrien estalviar més del que ho fan actualment, una xifra un 5% superior a la dels homes”.

L’informe també in-

PRINCIPALS MOTIUS PER ESTALVIAR

62%

Assegurar-se un bon futur: garantir la seva jubilació o proporcionar estabilitat econòmica i protecció financera als seus fills i familiars.

20%

Poder fer front a emergències i imprevistos.

11%

Fer vacances. Tanmateix, a l’hora de reduir la despesa, els joves d’entre 30 i 35 anys estan més disposats a renunciar a l’oci (cinema, teatre restaurants, viatges...) que la franja de 25 a 29 anys.

7%

Altres.

El 76% dels joves espanyols entre 25 i 35 anys dedica una part dels ingresos a estalviar.

Els millennials comencen a estalviar a l’edat de 22 anys, viuen en una gran ciutat en parella i/o amb fills. Contribueixen en l’economia familiar. Tenen entre un i dos productes financers d’eslavi.

p Font: VidaCaixa - CaixaBank

dica que bona part dels millenials són coneixedors dels diferents productes d’estalvi com els plans de pensions i les accions, però segueixen optant per comptes corrents i d’estalvi. Sobre aquest fet, Iglesias comenta que “estem molt lluny de la mitjana europea (en contractació de productes financers) i hauríem d’aprofundir més amb un nou estudi per saber les causes d’aquesta diferència”.

Entre elles destaca la poca predisposició a prendre riscos, ja que el 61% prefereix mantenir un perfil conservador a l’hora de contractar productes d’estalvi.

Un 40% dels estalviadors creuen que la inversió en habitatge és la millor manera d’estalviar i un 41% dels no estalviadors creu tot el contrari.

Estalvien 155€ de mitjana al mes. Representa un 17% dels seus ingresos. 168€ els homes i 141€ les dones. p Font: VidaCaixa - CaixaBank

Fèlix Miró

Lídia Oñate

a l’Alt Penedès i Garraf

CaixaBank ha obert físicament un centre d’empreses a Vilafranca del Penedès que dóna cobertura a les comarques de l´Alt Penedès i Garraf amb l’objectiu de reforçar el servei adreçat als empresaris del territori i potenciar la proximitat. Es tracta del Centre d’Empreses del Penedès- Garraf, situat a la Rambla Nostra Senyora, 14, des del qual donarà servei a prop de 450 empreses de la comarca amb facturació anual superior als 2 milions d’euros.

Segons CaixaBank, el centre gestiona un volum de negoci proper als 175 milions d’euros. Entre els seus clients destaquen les empreses del sector agroalimentari - un dels sectors amb més pes a l’economia d’ambdues comarques -així com les empreses industrials i de serveis logístics.

Dirigit per Robert Ramos, el Centre d’Empreses del

Penedès- Garraf va obrir les portes el passat 1 de febrer per donar resposta a les necessitats de les empreses de la demarcació. Tot i així, l’equip humà ja estava operatiu i va treballar temporalment durant set mesos al carrer Tossa de Mar, 30 de Vilafranca del Penedès.

Fins aquest moment, CaixaBank cobria les necessitats de les empreses del territori des dels centres d´empreses de CaixaBank situats a Martorell i el Prat de Llobregat.

L’acte d’inauguració, que es va celebrar el passat 28 de març, el director del Centre d’Empreses del Penedès- Garraf, Robert Ramos, va destacar la vitalitat empresarial de les comarques de l’Alt Penedès i Garraf com la raó principal de la creació d’un punt d’atenció.

Ramos també va manifestar que l’objectiu és “garantir el millor servei des de la proximitat”.

Penedès Econòmic

Abril - 2017

15

EMPRESA

Un viatge al món del vi i el formatge

Tankfoods invertirà més de 56.000€ en un projecte solidari a l’Índia L’empresa vilafranquina construirà 25 cases en una de les zones més pobres del país amb motiu del seu 25è aniversari Lídia Oñate

El binomi formatge i vi és l’estrella de les noves activitats que organitza l’Obrador de Xerigots de Vilafranca del Penedès.

L’espai s’obre als visitants amb propostes enoturístiques protagonitzades per maridatges amb 15 formatges del món i 5 vins catalans, un joc on caldrà trobar la millor parella per a cada vi.

A més del tast, Xeri-

gots ofereix una visita a l’Obrador, situat en un antic magatzem de vi a l’emblemàtic carrer Comerç de Vilafranca. Allà s’afinen els formatges que arriben d’elaboradors artesans de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Regne Unit i d’altres indrets del món. Les properes activitats es faran el 12 i 26 de maig. Més informació a www.xerigots.cat.

L’empresa vilafranquina TankFoods, especialitzada en el transport de líquids alimentaris, celebrarà el seu 25è aniversari amb una col·laboració molt especial amb la Fundación Vicente Ferrer. En concret, aquest any ha començat a promoure un projecte que consisteix en construir 25 cases a l’estat d’Andhra Pradesh, a l’Índia. Fins al moment ja se n’han construït vuit i de cara aquest any es preveu enllestir-ne una desena més. Segons fonts de l’empresa, l’objectiu és finalitzar la resta al llarg del 2018.

Tomás Castellano i Núria Escuder, propietaris de

TankFoods, van tenir ocasió de visitar l’Índia l’any passat i veure en primera persona les condicions insalubres en les quals viu gran part de la població. Cada casa té un cost aproximat d’uns 2.250 euros, fet que suposarà una inversió d’uns 56.300 euros. Es tracta d’habitatges senzills, amb una sala que serveix també com a cuina i un altre espai que utilitzen com a sala d’estar i dormitori, a més de lavabo i dutxa, tot un luxe a l’Índia. Des de Tankfoods no descarten seguir col·laborant en aquest projecte amb noves cases i animen a altres empreses i clients a apostar-hi.

Un dels aspectes més significatius d’aquest projecte és que són els mateixos

beneficiaris, amb el suport dels especialistes, els qui construeixen les cases. Això fa que s’involucrin més en el projecte i que se sentin menys discriminats per la seva posició social.

La implicació de TankFo-

ods a la Fundació Vicente Ferrer es remunta al 1995, quan va començar a col· laborar en alguns projectes.

Un d’ells, el de Kilómetros Solidarios, va permetre subministrar bicicletes als infants d’àrees rurals.

16

Penedès Econòmic

Abril - 2017

EMPRESA

Autocam va presentar set nous vehicles a Vilanova i Vilafranca Prop de mig miler de persones van assistir a l’acte especial que el grup va organitzar als seus concessionaris del territori

Els concessionaris del grup Autocam van viure una festa grossa el passat 7 d’abril amb la presentació de set nous vehicles. L’acte, al qual van assistir prop de mig miler de persones segons l’organització, es va celebrar de forma simultània, a les 19h, a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès.

Durant el primer trimestre d’aquest any, moltes marques han llançat nove-

ELS MODELS SUV VAN SER ELS GRANS PROTAGONISTES DE LA JORNADA tats al mercat. En aquesta ocasió, a Vilafranca se’n van poder veure algunes d’elles com l’Alfa Romeo Stelvio, els Kia Niro i Rio, el nou Land Rover Discovery, el Range Rover Evoque, el nou Skoda Kodiaq i el Toyota CH-R. El cap de vendes d’Autocam, Jordi Carbó, destacava que “la majoria dels nous models que presentem són SUV (vehicle utilitari esportiu), un model que està tenint molt d’èxit i que cada cop

Opinió

BEGOÑA CARTAGENA FONT

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

té més demanda”. Per al sector, són els nous tot terrenys, és a dir, vehicles capaços de transitar per espais molt diferents, més segurs, alts i amb una estètica cada cop més atractiva. Segons Carbó s’adrecen a un públic amb més capacitat adquisitiva, ja que les prestacions són també més elevades, tot i que afegeix que “hi ha models per a totes les butxaques”. Entre les grans novetats més esperades destacaven el Range Rover Evoque Convertible, que vol convertir-se en el primer SUV descapotable i prèmium del mercat, i l’Alfa Romeo Stelvio, el primer SUV de la marca italiana, que havia creat moltes expectatives.

Alguns dels vehicles presentats formen part de la nova gamma d’híbrids elèctrics. Es tracta dels crossovers Kia Niro, que de moment només es comercialitzarà amb un motor híbrid automàtic de 146 CV de potència, i el Toyota CH-R, que a Espanya ha sortit a la venda amb una sola motorització híbrida.

Durant la jornada també es van mostrar models urbans com el Kia Rio, d’uns quatre metres de llargada, amb el qual la marca vol oferir el màxim espai i habitabilitat possible.

No em dóna la vida Aquesta frase, que a mi em sona millor en castellà perquè possiblement estigui més acostumada a escoltarla d’aquesta manera “No me da la vida” fa referència al ritme tan elevat que portem la majoria de les persones en el nostre dia a dia.

Vivim en el món de la immediatesa, on tot és urgent. A aquest fet se suma la corrent i gairebé necessitat d’utilitzar les xarxes socials, que ens fan viure en un estat continu d’aparició en temps real. I on els experts diuen que si no hi ets present, no interactues

i no et veuen, no existeixes.

Rotunda afirmació! Aquest punt me’l reservo per a un altre article perquè el tema dóna per molt.

Ara al que anàvem... que si em distrec, no em dóna la vida!

Aquesta frase té molt a veure amb la gestió del temps. I tot i que hi ha diferents mètodes i maneres de poder gestionar el nostre temps, l’ideal és poder reconèixer què és prioritari per cadascú. Ja que per a algú pot ser treballar 12h. al dia per rebre un sou al final de mes, per a altres pot ser de-

Range Rover Evoque

Toyota C-HR

Kia Niro

Skoda Kodiaq

Land Rover Discovery

Kia Rio

dicar temps de qualitat a la família o els amics, etc.

Per tant, és important que puguem reflexionar sobre Quines són les meves prioritats? Què és important per mi en aquest moment?

Un cop ho tinguem clar es tracta d’assumir responsabilitats, és a dir, actuar de forma conseqüent amb el que volem. I per això haurem d’esforçar-nos, treballar pel que volem i estar disposats a saber dir No. Ja que quan diem No algunes coses o persones, automàticament estem dient Sí a altres.

Què és allò a què estem dient Sí? A què estem dient No? Tenir clars aquests

punts ens ajuda a centrarnos en les nostres prioritats.

Un altre punt que ens fa pensar que no ens dóna la vida és la manca d’atenció al moment present. Sol ser habitual que estiguem centrats en el futur pensant en tot allò que volem, o en el passat pensant en aquells fets que ja no tenen solució. Viure constantment en aquesta línia del temps futur- passat ens angoixa i ens pot fer sentir impotents. En canvi, posar l’atenció en el moment present ens porta a viure en l’aquí i ara, en l’espai de temps en què creem mica en mica el nostre futur, fruit de les decisions

i accions del moment present.

La millor fórmula que he trobat perquè Sí ens doni la vida és viure de forma més conscient i present. Parar-nos, donar-nos un espai per reflexionar sobre el que és important per a nosaltres i a partir d’aquí actuar. De res serveix estar molt ocupats si de vegades anem en direcció contrària al que voldríem. Només si ens dediquem temps de qualitat a nosaltres ho podrem saber amb certesa.

Cada dia és un present de la vida, vivim-lo i gaudim-lo!

Fotos: Fèlix Miró

Lídia Oñate

Alfa Romeo Stelvio

Abril - 2017

Penedès Econòmic

17

18

Penedès Econòmic

Abril - 2017

EMPRESA

Una constructora local desenvoluparà el nou barri de la Plataforma en defensa d’accionistes de BMN Plana i Santa Bàrbara a Sitges Olga Aibar Fa unes setmanes que les màquines excavadores treballen a bon ritme en les obres del nou barri de la Plana i Santa Bàrbara de Sitges que, en una primera fase, inclouran la construcció de 550 pisos de promoció social.

Construcciones Tomás Gracia és l’empresa encarregada del desenvolupament del nou barri, en concret de la pavimentació, enllumenat, canalització, etc. Es tracta d’una de les constructores més importants i conegudes del Penedès-Garraf, degut al gran nombre d’obres que realitza i la importància d’aquestes, com és el cas de la reconstrucció dels museus de Maricel i Cau Ferrat de Sitges, una obra de gran envergadura.

El nou sector de la Plana i Santa Bàrbara integra diversos tipus de vials en els quals s’ha tingut la màxima cura de l’estètica, la funcionalitat i el disseny, entre els quals la nova vorera que comunica amb el centre. A més, s’ha dotat de múltiples espais enjardinats, carril bici i zones de jocs infantils per al màxim confort dels usuaris.

També es preveuen equipaments públics i privats que ampliaran l’oferta ja existent a Sitges.

Es tracta d’un projecte respectuós amb l’entorn que integra espais verds adjacents al nou sector i que en genera d’altres de nova creació.

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

En aquesta primera fase es preveu la implantació de més de 800 arbres d’espècies autòctones i s’han trasplantat exemplars únics, tot això amb l’objectiu de conservar l’estil mediterrani característic d’aquest municipi. Els arbres que es plantaran formen

part de l’acord entre els promotors de la zona i l’Ajuntament per dotar l’àrea d’amples superfícies verdes. A més, donen resposta a les queixes que havien manifestat els veïns pels exemplars que s’havien arrencat durant l’inici de les obres.

Comunitats de veïns i Protecció de Dades Una comunitat de veïns ha de complir amb la llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal?

Si ens aturem amb deteniment a analitzar la frase, la resposta sembla força òbvia. La comunitat gestiona dades personals? Sí, és clar. Doncs és ara, quan de mica en mica està creixent la preocupació per atendre aquesta obligació. No és només una percepció pròpia, és que la mateixa Agència Espanyola de Protecció de Dades ha hagut de publicar un document específic a modus de guia que s’anomena “Protecció de dades

i administració de finques” perquè reconeix que el tractament de dades personals en l’àmbit de les comunitats de veïns està sent un dels motius de consulta més freqüents a l’agència.

S’agraeix el suport, és una peça més dins l’engranatge per facilitar i fomentar el compliment de la normativa de protecció de dades. I és que, com diem sempre, cal començar per la pedagogia. Quan expliques que el tractament de dades no és exclusiu de grans empreses i que ni tan sols és qüestió d’empreses, n’hi ha experts en aixecar murs d’excuses i

Més de 50 accionistes de BMN a Espanya han decidit agrupar-se i crear la Plataforma en Defensa dels Accionistes Minoritaris de BMN. La iniciativa està liderada per la Fundació Pinnae, el cinquè major accionista del banc i una de les quatre entitats fundadores de BMN. Actualment la plataforma ja representa el 4,73% del seu capital social i aspira a tenir almenys un 5% de participació.

“Volem col·laborar amb BMN en el seu procés de fusió amb Bankia”, explica Martí Solé, president del Patronat de la Fundació Pinnae. “L’objectiu és participar en la comissió creada per al seguiment del procés. Ho fem pels accionistes, però també per totes les persones que es beneficien dels programes d’ajuda social que desenvolupem“. En concret, més de 25.000 persones que reben l’ajuda de Fundació Pinnae en programes d’integració

intents de fugida de les seves responsabilitats. Com en altres casos, quan ja només és algú concret qui t’explica i et recomana certes actuacions perquè estàs utilitzant informació personal i cal estar coberts legalment per fer-ho; quan el tema està al carrer i un dia per una notícia, altre per una conversa, t’hi veus reflectit en aquell cas... quan s’editen documents d’ajudar per complir amb aquestes obligacions com cal, llavors és quan molts s’adonen que potser sí que cal fer les coses ben fetes i evitar possibles maldecaps.

El moment de l’actuació de l’AEPD és important perquè, per una banda, recull l’aplicació pràctica de

i d’atenció social orientats a la dinamització econòmica i laboral del territori, també a l’assistència social a les persones en risc d’exclusió i al foment de la cultura i l’educació.

La plataforma ha creat un bloc: Minoritarios BMN (https://minoritariosbmn. com) en el qual s’informa als accionistes minoritaris de les notícies i fets rellevants que es publiquin sobre el procés de fusió, a més de comunicar les seves pròpies iniciatives.

També, a través de l’apartat “Uneix-te a la Plataforma”, es promou l’adhesió del més gran nombre d’accionistes possible i aconseguir que la seva veu sigui escoltada en aquest procés.

La plataforma està seguint el procés de fusió amb Bankia i l’objectiu principal és que l’accionista minoritari participi de manera activa a través de la inclusió d’un representant a la comissió de seguiment creada a aquests efectes.

la normativa de protecció de dades vigent, però per altra, incorpora referències al Reglament General de Protecció de Dades, el qual serà aplicable a partir del 25 de maig de 2018 a tots els països de la Unió Europea. És a dir, cal fer els deures amb antelació per arribar al dia de l’examen amb la feina feta.

Què cal tenir en compte per part dels administradors de finques, que gestionen el 80% del parc total d’habitatges a Espanya? Primer de tot, qüestions generals com conèixer els conceptes bàsics, la inscripció de fitxers i el futur registre d’activitats, la forma d’organitzar les relacions entre la comunitat de propietaris i l‘adminis-

trador o les obligacions principals de les parts. I, d’altra banda, estar preparat per les típiques situacions que sovint es viuen en comunitats de veïns i que afecten la privacitat de les persones, com la gestió d’informació sobre propietaris amb pagaments pendents (publicació al taulell d’avisos de la finca de la identitat dels propietaris deutors i/o de les quotes vençudes i impagades), l’accés i obtenció de còpies de la documentació de la comunitat, els requisits per a la instal·lació de càmeres de videovigilància o el tractament de dades d’empleats. Cap dubte de si la LOPD aplica a una comunitat, oi?

Abril - 2017

Penedès Econòmic

19

20

Penedès Econòmic

Abril - 2017

L’ENTREVISTA

SUSANA VILLAGRASA BAEZA Presidenta de l’associació Talent Femení

“El nostre objectiu és donar visibilitat a les dones emprenedores” L’associació de dones emprenedores, empresàries i professionals de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf Talent Femení es va presentar públicament a Vilafranca el 6 d’abril amb una taula rodona sobre l’empoderament de la dona.

L’acte es va celebrar a Vinseum sota el títol Dona empoderada=èxit i hi van assistir una cinquantena de dones.

Susana Villagrasa és empresària des de fa més de 20 anys en diferents sectors. En l’actualitat, és propietària de l’estanc número 2 de Vilanova i la Geltrú.

Experta en comerç, atenció al client, lideratge, motivació d’equips i imatge personal en els programes del SOC i als joves emprenedors, fins fa unes setmanes, era assessora del departament d’Activitats Econòmiques i TIC de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Va ser vicepresidenta de Dones d’Empresa de l’Associació d’Empresaris del Penedès i Garraf (ADEPG) i actualment presideix l’associació Talent Femení. També és membre del Consell Nacional de les Dones de Catalunya, de la Business Professional Women i de la Cambra de Comerç i Turisme de Vilanova i la Geltrú i sòcia de l’ADEE Tarragona.

Vocal de la protectora d’animals i plantes del Garraf, col·labora habitualment amb Canal Blau Ràdio i Ràdio Vilafranca en temes d’empresa.

Olga Aibar

segons els seus coneixements, interessos i necessitats.

Quan va sorgir l’associació Talent femení?

Va néixer fa poc més d’un any. A la junta som quatre i tenim comissions i grups de treball en diferents sectors: d’arts escèniques, creixement, benestar i salut i comunicació.

De quantes dones estem parlant?

L’any passat vam fer un estudi i, de moment, hem trobat 200 dones al Gran Penedès amb aquesta problemàtica. Ara el que estem fent és buscar finançament perquè per muntar aquesta infraestructura de treball es necessita poder pagar professionals que donin els cursos necessaris i poder tenir una continuïtat perquè dues-centes de cop no les podem fer. Tenim empreses interessades a agafar-les i estem estudiant quin tipus de persona necessiten per treballar. Si tot surt bé, perquè estem esperant una subvenció de la fundació “la Caixa” i una del govern, faríem un tast de cinc aquest any. Però estem en tràmits encara.

Quins objectius té?

El que busquem és donar visibilitat a les dones emprenedores, i la manera de fer visibles les empresàries i directives és sortir als mitjans de comunicació, i donarlos l’empenta necessària perquè vulguin sortir al carrer a dir qui són. Normalment, quan parles amb una empresària, el primer que fa és treure importància al que fa, quan moltes tenen un bon currículum. En canvi, quan tu parles amb un home el primer que et diu és a què es dedica i on treballa. Un altre dels objectius és la lluita per la igualtat salarial a les empreses. També tenim una part social, que és la integració laboral de la dona maltractada.

No deu ser fàcil aquest tipus d’integració. És un objectiu que va sortir l’any passat quan vam ser als Estats Units. Aleshores vam veure que l’associació podia tenir una vessant social, ja que som totes empresàries, i podríem intentar incorporar a les nostres empreses les dones que tenen problemes d’inserció laboral. Les empoderem i els fem un “vestit a mida”, és a dir, els donen una formació

VOLEM SER EN ELS CONSELLS NACIONALS DE LES DONES I TENIR SINÈRGIES AMB ALTRES ASSOCIACIONS

Què us diferencia de Dones d’Empresa?

Jo vaig deixar Dones d’Empresa perquè considero que actuem diferent. Per molt que ens assemblem, nosaltres tenim una trajectòria internacional, volem participar amb la Business Professional Women, ser dins dels consells nacionals de les dones, i tenir sinèrgies amb associacions que tinguin estatuts propis. Volem deixar emprenta al món.

Dones d’Empresa fa formació, nosaltres, no gaire, el que fem té un caire més lúdic, de companyerisme, que totes estiguin en contacte amb totes, i fer una xarxa molt intensa, a banda de les jornades que fem.

Penedès Econòmic

Abril - 2017

21

L’ENTREVISTA No us feu la competència?

Som diferents. La nostra associació té uns objectius molt propis; no ens emmirallem en ningú. Els congressos en què participem nosaltres no tenen res a veure amb els seus. Ara fa uns mesos vam estar a València amb 26 països, hem estat a Nova York, anirem a El Cairo a l’octubre.

Tenim ànims de sortir, volem fer una sinèrgia internacional, a part de territori.

Pertanyeu a sectors molt diferenciats?

Nosaltres tenim dones d’àmbits molt diversos: artistes, escriptores, coachs, informàtiques, comunicadores, fotògrafes, blogueres, etc. Per això, entre totes ens complementem. És com una suma d’inquietuds. El que fem és agafar noves idees per poder fer coses.

proactives com les quotes. Les dones aporten una altra mirada i una altra manera de fer i actuar al món empresarial, sobretot en la seva manera de dirigir i coheesionar els equips.

LA NOSTRA ASSOCIACIÓ TÉ UNS OBJECTIUS MOLT PROPIS I NO S’EMMIRALLA EN CAP ALTRA

Quina relació teniu amb les altres associacions d’abast nacional o internacional?

Nosaltres formem part de la Comissió Nacional de les Dones de Catalunya, que ara, per exemple, està treballant per un canvi jurídic en la llei de violència de gènere, i tenim representants en aquestes comissions. També participem als actes que s’organitzen des dels diferents casals de les dones a diferents ciutats. A part, amb la Business Professional Women, ens reunim una vegada a l’any amb diferents associacions d’Espanya i expliquem què fem nosaltres i elles ens diuen actes que organitzen, i en surten idees. També aprenem d’actes que no tenen èxit.

Quines són els vostres principals reptes a aconseguir?

Lluitar contra la violència de gènere i per la igualtat salarial.

Fèlix Miró

Des del govern espanyol s’està treballant en un pla estratègic per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Com està en aquests moments?

Amb la ministra Dolors Montserrat vam tenir una entrevista als Estats Units i ara tindrem una nova trobada amb ella en uns mesos. Ella va mostrar molt d’interès en el que fèiem i ens vol donar tot el suport possible, per això treballarem en aquest pla per la igualtat que vol impulsar.

Què s’hauria de fer per trencar el famós sostre de vidre?

La igualitat de gènere és un dels objectius de l’Agenda 2030 de la ONU i la clau de l’exit per empoderar les dones. Les dones tenen dret a la igualtat efectiva en tots els àmbits i per això lluitem.

La igualtat ha de formar part dels sistemes jurídics i ser defensada tant en lleis com en pràctiques jurídiques, incloses mesures

LA IGUALTAT DE GÈNERE ÉS UN DELS OBJECTIUS DE L’AGENDA 2030 I LA CLAU PER EMPODERAR LES DONES

Hi ha moltes associacions de dones, però cap patronal on tinguin gaire presència.

A nivell català hi ha un gran moviment feminista i existeixen associacions de dones molt potents. Ara estem treballant en fer una patronal femenina. Una de les inquietuds de l’Institut Català de la Dona és fer un gruix important d’associacions de dones.

Hi estem treballant i nosaltres estem dins de l’equip directiu.

Enguany heu estat a un congrés de dones a l’ONU. Com va ser l’experiència?

Va ser tot un repte aixecar-se i presentar l’associació en públic.

De fet, vam participar en el manifest que va portar el Consell Nacional de les Dones de Catalunya en la part de l’empresa, i vam presentar l’associació públicament a les Nacions Unides amb un acte que va fer l’Institut Català de la Dona. Durant el discurs vam explicar què feiem, i vam potenciar el nostre territori, i les dones que tenim a les nostres comarques.

Desplaçar-se fins als Estats Units, compensa?

Compensa molt, tot i que t’hagis de pagar el viatge, l’experiència d’anar a l’ONU jo la recomano. Sabem que anem a treballar molt, a reunir-nos en moltes comissions i assistir a diferents actes i events, però aprens molt i agafes moltes idees i contactes.

Considero que és una de les millores apostes que hem fet com a associació, i hem d’agrair el fet que l’Institut Català de la Dona ens va brindar la possibilitat d’anar-hi, perquè, si no tens un passi, no pots entrar a les Nacions Unides.

A la zona del Penedès i Garraf heu tingut una resposta positiva de les dones? S’interessen per adherir-se a l’associació?

Hi ha molt interès, almenys així ho hem constatat en les presentacions i actes que hem fet fins ara al Vendrell, Vilanova, Sitges i a Vilafranca. Durant aquest any també les farem a Sant Sadurní, a diferents municipis de l’Anoia i a Sant Pere de Ribes. Sempre que fem un acte l’intentem compaginar amb un acte cultural, perquè creiem que la cultura dóna un creixement personal important.

També és una manera de fer comarca i de conèixer el territori.

Jo crec que podem tenir un gruix important de gent que es podria sumar a l’associació, però encara tenim molta feina a fer.

22

Penedès Econòmic

Abril - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

UTOPIA I PROGRÉS DELS POBLES “La bondat del carnisser no és sincera, ni la del cerveser, ni tan sols la del forner, dels quals esperem que cobreixin les nostres necessitats, ja que ells ho fan per pur interès personal” Adam Smith, La Riquesa de les Nacions

C

onvé, prèviament, recordar la importància de l’economia en la vida dels pobles.

La producció d’un país és determinant per al seu nivell de vida i amb ell el seu nivell cultural i educatiu i fins i tot la qualitat del seu sistema polític.

Un país que descuida la seva producció està condemnant els seus habitants a un futur decadent, amb el consegüent perill per a la seva estabilitat social i política interna i fins i tot per a la seva independència nacional.

L’èxit dels productes de les empreses nacionals als mercats és l’única llavor que farà brotar nous llocs de treball en les seves economies i la qualitat de la formació dels seus treballadors la que evitarà que aquests passin a mans exteriors, en un món cada vegada mes globalitzat i amb espais geogràfics mes oberts per a la lliure circulació de béns i de persones.

El creixement de la producció i de l’ocupació s’afermarà en tots els sectors si els governants milloren les condicions financeres i legals del sector productiu nacional fent-lo més atractiu.

En un escrit anterior vam comentar la ruïna històrica que va provocar la nacionalització de la petita empresa a Cuba. El 13 de març del 1968, Fidel Castro va ordenar la confiscació massiva de petits establiments dins de les mesures de “l’ofensiva revolucionària” amb l’objectiu de lluitar contra el capitalisme (“no tindran futur en aquest país ni el comerç ni el treball per compte propi ni la indústria privada ni res...”) i la creació de “l’home nou” que substituiria al grup de “privilegiados, improductius, paràsits i ganduls” que gestionaven els negocis.

Al març d’aquest any, es van confiscar 55.636 petites empreses (bars, bugaderies, barberies, tallers mecànics...) Tots els estudis destaquen l’enorme deterioració que va ocasionar sobre el

nivell de vida de la població.

Crec que, en aquests casos, fa falta la coincidència d’una minoria hàbil en l’exposició d’un ideari atractiu emocionalment i una població sense massa experiència. La primera fa somiar als seus oïdors que el subministrament no s’interromprà amb el nou ordre i que, a més, es beneficiaran d’uns productes a preus baixos i a l’abast de tothom.

Normalment, aquests antecedents deriven en una situació de desencantament social quan la població comprova que aquests plantejaments no es compleixen, veient com es va empobrint el seu nivell de vida.

Però, quan adquireix l’experiència de la realitat dels plantejaments utòpics, ja sol ser tard, especialment quan el sistema polític no permet la seva correcció.

El que succeeix és que els comportaments humans solen habituar-se ràpidament a les noves circumstàncies i privats els esforços d’una compensació adequada, és lògic que ningú volgués assumir-los.

LA PRODUCCIÓ D’UN PAÍS ÉS DETERMINANT PER AL SEU NIVELL DE VIDA I AMB ELL EL SEU NIVELL CULTURAL I EDUCATIU I FINS I TOT LA QUALITAT DEL SEU SISTEMA POLÍTIC

Aquest exemple ens evidencia la limitació de l’ordenació del comportament humà en l’economia. El bon governant és el que s’adapta a la psicologia dels ciutadans i en treu el màxim profit per a la comunitat.

La manera que els ciutadans assumeixin voluntàriament funcions complexes i d’alt interès social, és que trobin una recompensa als seus esforços, sinó deixaran d’atendre-les, ja que el nombre de ciutadans “desinteressats” és mínim.

El culpable de la situació de desproveïment no és, com normalment solen dir els dirigents fracassats, dels que van deixar les activitats empresarials que realitzaven, sinó del nou ordre, imposat per ells, que ho va impedir.

La generació de beneficis, normalment, anima altres emprenedors, incrementant l’oferta de productes i això possibilita la reducció dels preus. D’aquesta manera s’hauria aconseguit el més important en aquells moments, solucionar la pobresa interna i l’abaratiment s’hauria obtingut per un camí més natural i més

efectiu.

Com que la funció empresarial és lliure per a qualsevol persona, els propulsors d’un nou ordre sense avarícia ni beneficis, poden donar exemple iniciant noves activitats amb preus i condicions laborals fixats per ells, la qual cosa contribuirà a una millora per a la població treballadora, transformant-se, de dirigents de somnis i de paraules en emprenedors eficients al servei del poble.

Però, com passa habitualment, el nombre d’ells que dóna aquest pas és insuficient, cal recórrer a la via clàssica.

El nombre d’experiències empresarials va generalment lligat a les condicions de l’entorn empresarial. Com més favorables siguin les condicions, major nombre d’activitats empresarials s’engegaran. Tot això és una garantia per al manteniment i expansió de l’oferta de productes i serveis, per al creixement de l’ocupació i l’estabilització de preus.

Una política agressiva en relació al món empresarial pot satisfer, momentàniament, certs sentiments i frustracions de la població, però a mig termini es converteix en una política enormement negativa per al progrés i el nivell de vida de les nacions.

No és estrany, doncs, que les polítiques econòmiques antiempresariales a mig termini degenerin en processos inflacionistes, en minvar l’oferta de béns, en elevacions de les taxes d’atur, en contreure el nombre d’experiències productives, en la reducció de les bases imposables dels impostos i dels seus contribuents al finançament de les despeses socials i, en definitiva, a fer inviable l’estat del benestar.

Això, potser explica el fracàs dels projectes utòpics en l’economia, que van servir més per afermar el progrés social i econòmic de les classes dirigents de la utopia, que per assegurar i millorar el nivell de vida i de llibertat dels seus pobles.

Abril - 2017

Penedès Econòmic

23

24

Penedès Econòmic

Abril - 2017

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de l’FEGP

MANUAL DE PRONUNCIACIÓ DE LES SIGLES FEGP C

onvocades gairebé a la mateixa hora i no gaire lluny l’una de l’altra, el 30 de març de 2017 les assemblees generals de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEPG) i de la Unió Empresarial del Penedès (UEP) aprovaven el procés d’integració de les dues organitzacions.

Posar-se d’acord ha suposat la gestació de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), una iniciativa conjunta promoguda per les mateixes entitats del Penedès i el Garraf que fins fa poc coincidien en els seus objectius i discrepaven en les seves maneres.

Ara ja no hi ha coincidències ni discrepàncies perquè ara tot és una mateixa cosa.

Avui el nostre trinomi comarcal disposa d’una única organització empresarial arrelada al territori, amb empresaris i empresàries de casa, amb directius i directives que, més enllà del seu negoci, se senten compromesos amb l’entorn i la seva gent. Des de les seus socials del Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, la nova Federació treballarà de valent per erigir-se com el màxim exponent del món econòmic local, ara de manera unívoca i solvent.

Les prop de 1.200 empreses que avui composen el mapa associatiu de la FEGP són la primera corona d’un creixement progressiu, d’un gran projecte empresa-

rial per a una gran demarcació econòmica. En poc temps, la nova organització veurà doblat el seu nombre d’associats i esdevindrà una de les xarxes empresarials i professionals més potents del país, i es farà escoltar.

Martí Sistané i Santi Carda han estat els artífexs d’aquesta fita. Han liderat el projecte de conjunció amb una intenció ferma: calia ajuntar les dues entitats per bastir una institució sòlida i representativa del mosaic empresarial granpenedesenc. Els dos presidents ho tenien clar i no va ser difícil convèncer els seus equips directius. El full de ruta que es van marcar, des del mes d’agost de 2016 fins al mes de març de 2020, ja ha completat les etapes preliminars i continua

avançant. El camí no és fàcil i no són poques les adversitats.

Totes dues entitats, ADEPG i UEP, han renunciat a la seva marca, encara que el cost emocional potser no és el mateix i que el bagatge sigui dissemblant. Ho havien de fer si volien assolir un principi d’acord i dibuixar un projecte d’igual a igual, de manera equitativa, solidària i generosa; sense tenir en compte els blaus i els vermells, les dimensions i les futileses.

Encara és aviat per fer un balanç i -cal dir-ho- res és irreversible a hores d’ara. Uns i altres, però, donen per bo l’obituari de les respectives identitats perquè s’endevina que el resultat és una multiplicació, més que no pas una suma.

La notícia ha estat molt ben rebuda per l’estament polític, els agents socials i els mitjans de comunicació, com també per les entitats financeres i els influenciadors del tros. Tothom volia un interlocutor únic, en nom de tots. Ara ja el tenen.

L’anècdota de les sigles i de la seva pronunciació és menor.

Posats a renunciar, també s’ha subordinat l’eufonia a la significació de l’anagrama. Les lletres g i p havien d’estar presents, per aquest ordre. A banda, el terme “federació” semblava l’alternativa més interessant davant la necessitat de preterir els mots “associació” i “unió”. La conseqüència del sofregit corporatiu ha abocat en un impronunciable “fegp”, que cadascú pronunciarà com li

vingui de gust: amb fricatives i oclusives; velars i bilabials.

Per si de cas, els enginyers de la mélange han previst que els logotips de l’ADEPG i la UEP perdurin durant una bona temporada, en simbiosi inalterable i acompanyant parasitàriament el logotip de la Federació, que encara s’està cuinant. La solució a l’enigma ens la presentaran el proper 22 de juny, en el preàmbul de La Nit de l’Empresa, que, per cert, enguany es farà a la Finca Mas Solers, a Sant Pere de Ribes, i que comptarà amb la presència de Carles Puigdemont, el mateix que en el seu dia, aviat farà un any, va considerar molt adient la convergència de les dues entitats empresarials.

Com si res.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Abril - 2017

Penedès Econòmic

25

26

Penedès Econòmic

Abril - 2017

OPINIÓ

DANIEL LAFUENTE Director d’Incognos Research & Consultancy www.incognos.cat - Twitter: @infoincognos

I JO, NECESSITO UN ESTUDI DE MERCAT? E

l context socioeconòmic en el que vivim és molt canviant, i ara per ara disposar de dades de tendències del consumidor (perfil sociodemogràfic, actituds, hàbits, opinions, valoracions,...) ha esdevingut crucial per poder adaptar-se a ell a temps i enfocar correctament les estratègies de les empreses a curt, mig i llarg termini.

La història del màrqueting està plena de casos d’empreses sòlides i exitoses que no van saber apreciar a temps el canvi que estaven experimentant els seus consumidors i van haver de tancar o viure la caiguda radical de les seves vendes, com Olivetti, Pan Am, Nokia, Kodak, Blockbuster,...

En el cas de Pimes, malauradament, tots hem vist casos d’establiments que han tancat poc després d’haver obert les seves portes, i d’altres que portaven ja una pila d’anys i semblaven indestructibles. Això acostuma a succeir per una manca d’informació, per no conèixer prou bé qui és o qui hauria de ser el “CLIENT TIPUS” (també anomenat core target) o per no entendre quines necessitats té, és a dir, què li podem oferir per què ens tingui en compte.

El coneixement del client és un exercici necessari, vital pel manteniment d’un negoci: Només pots CRÉIXER si CONNECTES amb els clients Només pots CONNECTAR

amb els clients si els CONEIXES Hi ha qui pot pensar (i potser amb raó) que ja coneix els seus clients (actuals). Però aquí us convido a fer-vos la següent pregunta: Coneixeu els vostres clients potencials? Com són els clients de la competència? Per què van a un altre establiment, i no al nostre? Potser tenen un perfil sociodemogràfic diferent? O tenen necessitats que no estem cobrint prou bé? O potser no estem arribant a ells amb una comunicació eficaç i suficientment orientada a ells?

Posaré com a exemple el cas real d’un establiment d’autorentat de gossos, obert al costat d’un pipi-can. A priori sembla un negoci segur:

- Existeix algun altre establiment al municipi que funciona des de fa un temps, per la qual cosa podem pensar que el consumidor està preparat per a aquest tipus de serveis.

- I per altra banda, ha aconseguit ubicar-se al costat d’un pipican, on segur que el gossos es poden embrutar. La idea sembla infal·lible: els amos dels gossos els portaran al pipi-can i en sortir, si més no de tant en tant, el portaran al centre d’auto-rentat. Però està realment cobrint una necessitat del públic a qui s’adreça?

El mercat no es comporta amb tanta simplicitat, i hi ha moltes preguntes sense resposta: - Quants amos porten els seus gossos en aquest pipi-can? I

quants gossos hi van de mitjana al dia?

- Quin és el perfil dels amos/ dels gossos que van a parar a aquest tipus de serveis? Es tracta potser de gossos petits? Els gossos petits no freqüenten tant els pipi-cans, si més no quan hi ha gossos grans. Si l’establiment s’ha obert pensant en ells potser s’està sobredimensionant el públic potencial.

- Quins són els hàbits d’aquests amos que porten els seus gossos al pipi-can? Són dels que acostumen a portar-los de manera habitual a la perruqueria canina? I si és així, estarien disposats a canviar els seus hàbits i portar-lo al centre d’auto-rentat?

- Potser renten el gossos ells

mateixos, o potser ni els renten.

Cobreix el nou establiment alguna necessitat per a aquests amos?

- Sabem si han portat mai el seu gos a un establiment d’autorentat? Hi poden haver frens a l’ús d’aquest tipus de serveis que, coneixent-los, es poden abordar amb determinades estratègies de màrqueting.

Lamentablement aquest cas real que semblava un èxit segur va acabar com d’altres, tancant pocs mesos després de la seva obertura.

El desconeixement del públic objectiu no va permetre una òptima connexió amb ells.

Però no pensem que només és important tenir aquest tipus d’informació quan obrim un negoci. En un negoci ja establert, ens hem plantejat mai què passa amb aquells clients que han deixat de ser-ho o amb els que no venen amb tanta freqüència com abans? O fins i tot què podem fer per què ens visitin més sovint/ens comprin més els nostres clients fidels?

En tots aquests casos els estudis de mercat i opinió pública permeten conèixer el perfil sociodemogràfic i les necessitats de tots els targets; són una inversió que ens ajuda a entendre el present i a projectar el futur del nostre negoci.

Com deia Darwing: “no és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al canvi”.

Penedès Econòmic

Abril - 2017

27

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Tank Foods, S.L. El Tomàs i la Núria van obrir Tank Foods l’any 92, un negoci que avui fa el seu 25è aniversari.

La llarga experiència d’ell en el sector del transport i les cisternes i la professió d’ella de comptable i administradora els va portar a obrir un petit (aleshores) projecte que es va iniciar oferint serveis amb una sola cisterna. L’any 96 ja van obrir les primeres oficines a la Carretera d’Igualada. Avui Tank Foods, situada al Polígon Industrial Domenys II de Vilafranca és una empresa pionera en el sector dels líquids alimentaris , amb una àmplia flota de cisternes molt avançades tecnològicament.

Tomàs i Núria, què és Tank Foods? (em reben a les seves oficines, cuidades fins l’últim detall.

Destaca per la netedat, el bon gust i l’ordre) És el nostre somni, però en realitat és una empresa de transport, com tantes però que l’hem anat fent créixer amb molta il·lusió i molta empenta i esforç.

Sempre hem transportat líquids alimentaris en general. Mai no ens hem centrat en un tipus de líquid concret ni tampoc en un àmbit geogràfic concret.

Ens ha guiat la filosofia cap els nostres clients del “tu que necessites?” I això ha fet que tant hàgim transportat un vi, com un suc, com un oli...

Els faig una pregunta de principiant ( i que sembla que els no entesos en la matèria fem sovint).

Una mateixa cisterna pot portar vi i també oli o xocolata?

Em respon el Tomàs amb els seu característic to d’humor. A casa teva, un got de vidre no el pots fer servir per posar-hi vi, o oli o xocolata? Només cal que el rentis bé, cert? Doncs amb les

cisternes passa el mateix. Tenim un rentador homologat que té un sistema de vaporitzat i desbacterització, en unes instal·lacions dissenyades exclusivament pel rentat de cisternes que es regeix per estrictes protocols d’higiene i cura del medi ambient. I quan les cisternes estan en trajecte també invertim temps i diners en buscar llocs on es faci aquest mateix tipus de rentat.

Al Penedès hi ha cisternes que només transporten vi. És molt comú que les empreses s’especialitzin en un sector determinat, però no és el nostre cas. Això ha fet que tant pel nom, com per la imatge de l’empresa molta gent pensi que Tank Foods no és una empresa local.

En la vostra web apareix un eslògan que diu ”El transport d’un altre color” i és evident que els vostres vehicles diferents. Intueixo que no és només una qüestió de color...

Les 20 cisternes de que disposem són totes d’acer inoxidable i d’última tecnologia.

Una cisterna és un dipòsit que està folrat. Totes elles són isotèrmiques (per controlar els canvis de temperatura entre països), disposen a més d’una bomba de descàrrega que permet descarregar materials més espessos i de diferents densitats, per exemple la xocolata.

Tenen també filtres bacteriològics que permet la descàrrega amb les tapes tancades i a més disposen d’un sistema de calefactor que permet transportar, per exemple, xocolates en estat líquid. Tots els vehicles tenen a més un sistema de tecnologia que permet tenir-los localitzats en tot moment.

Hi ha poques empreses a tot l’estat que tinguin una flota de cisternes com aquesta. És un sec-

tor amb moltes especificacions i quantes més coses tens més fàcil resulta que puguis donar servei a molta tipologia de clients.

Tenim moltes certificacions i homologacions, per citar-ne algunes, la ISO la tenim ja des de l’any 96 (vam ser pioners en el sector del transport) i ara tenim el GMP plus per una exigència d’un client.

Moltes vegades són els mateixos clients els que t’empenyen en aquesta millora constant.

Esteu situats en el Polígon Domenys II, us ha ajudat el fet que sigueu a tocar del nucli administratiu del sector vitivinícola (INCAVI, DO Penedès, Àgora...)?

La ubicació és extraordinària perquè estem un lloc de molt fàcil accés a les principals vies de comunicació i això optimitza molt els temps. Però pensàvem que seria un lloc on hi hauria moltes més sinèrgies.

Teniu una àmplia acció en Responsabilitat social, ens expliqueu en què consisteix i per què ho feu?

No ens agrada parlar de “política de responsabilitat social”. Les diferents vivències de la vida ens

han portat a adquirir un compromís simplement perquè ens agrada contribuir a alguna causa.

Personalment coneixíem la fundació Vicenç Ferrer i vam prendre la decisió de fer petites aportacions i ens va agradar molt la serva manera de fer. Gent molt propera i amb un tracte molt sincer. Ens van presentar diferents projectes.

De tots ells ens en va agradar un que tenia a veure amb el transport. Es tractava de fer algunes aportacions per adquirir bicicletes a Anantapur per evitar l’abandonament escolar de joves que viuen lluny de les seves escoles.

Vam batejar aquest projecte com a KM Solidari i hem aconseguit comprar més de 500 bici-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- L’experiència acumulada: la trajectòria professional i el coneixement d’un sector donen la confiança i la professionalitat a l’hora d’engegar un negoci.

2- Preocupació constant per la qualitat. Fer les coses bé i donar-ne evidències. Les homologacions són un segell que acrediten aquesta qualitat.

3- La força dels detalls. Tank Foods està plena de detalls que deixen entreveure la cura per tots i cadascun dels aspectes del negoci, la imatge, la netedat, el color... La coherència dels projectes es deixa entreveure en els petits detalls.

4- Una feina que transcendeix tenir un projecte que transcendeixi més enllà del propi negoci és una font d’orgull i de motivació. El Tomàs i la Núria ens ho fan veure i viure en la seva forta implicació amb la Fundació

Vicenç Ferrer.

cletes amb la col·laboració dels nostres clients.

Ara, en la celebració del nostre aniversari i com que fem 25 anys ens vam proposar un altre projecte que té la Fundació que és el de facilitar vivendes dignes a l’Índia rural. Ens hem proposat en diferents anys construirne 25.

Ho fem perquè ens agrada, perquè ens fa sentir bé, perquè a mesura que vas coneixent la zona i els projectes et “toca” profundament i t’adones que vivim molt bé i aportant una miqueta pots contribuir a que d’altres visquin millor.

A banda els nostres clients s’ho han agafat molt i molt bé.

Quines perspectives de futur teniu?

Volem seguir tirat endavant, millorant i contribuint amb projectes com aquests.

També amb ganes d’anar agafant altres rols dintre de l’empresa així que s’incorporin noves generacions.

Si haguéssiu de donar alguns consells a algú que, com vosaltres, volgués engegar algun projecte, quins serien?

Doncs que si tens una idea i hi creus, t’hi has de posar, sense por. Però cal no abandonar mai la preparació i la formació, els mercats són cada vegada més exigents i és molt necessari prepara-se molt.

28

Penedès Econòmic

Abril - 2017

EMPRESA

Cafès Novell llança la primera càpsula de cafè compostable del mercat a Espanya

Burger King obre un nou local al Vendrell

redacció

L’empresa familiar Cafès Novell, de Vilafranca del Penedès, ha posat a la venda aquest dimarts la primera càpsula de cafè compostable al mercat d’Espanya. La nova proposta permet que els residus generats pel consum de cafè, els embolcalls, es biodegradin en dotze setmanes. Les noves càpsules estan fabricades amb materials renovables, fet que permet que els residus produïts vagin al contenidor de reciclatge orgànic.

Aquesta idea innovadora posa

ELS RESIDUS GENERATS DE LES CÀPSULES S’ELIMINARAN EN UN PERÍODE D’ENTRE 90 I 180 DIES una solució de futur a l’impacte mediambiental que ocasionen les càpsules convencionals fabricades a partir de plàstics i alumini.

El procés de compostatge de les monodosis permet eliminar completament els residus generats en un període d’entre 90 i 180 dies sense fer malbé el medi ambient.

Tal com s’ha explicat el passat 25 d’abril en el llançament del nou producte, per fabricar la càpsula

Consultori legal

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

redacció

orgànica s’han emprat materials ‘biobased’ formant així un material Ecovio amb un alt contingut de fonts renovables. Cafès Novell ha estat reconeguda per les dos grans certificadores europees com a compostable –acreditat amb UTZ Certified i Fair Trade- gràcies a aquest projecte innovador.

El projecte s’ha desenvolupat a Alemanya, mentre que les càpsules s’han produït a Luxemburg.

El preu de la nova càpsula compostable no varia, és de 33 cèntims d’euro per cada monodosi i porta la mateixa quantitat de cafè que els altres embolcalls. Al llançament del producte s’han presentat dos varietats diferents, cafè intens i cafè descafeïnat. Ambdues compten amb cafè de certificat orgànic o ecològic.

El gerent de Cafès Novell, Ramón Novell, ha comentat que “la

Es obligatori fer nòmina a un autònom familiar col·laborador? Seria el cas de la dona del titular autònom del negoci, en el cas d’estar en el règim d’estimació directa si es fes nòmina, entenc que seria deduïble, però en mòduls no solament no ho seria sinó que augmentaria el pagament fraccionat en mòduls. Es així?

Des del punt de vista laboral, l’autònom col· laborador es un autònom enquadrat al règim especial de treballadors autònoms (RETA) i per tant no està sotmès a relació laboral, en

nova monodosi no altera el sabor, l’aroma i la qualitat del cafè i permet ser llençada al contenidor orgànic”. També ha afegit que “s’espera que aquesta idea sigui una palanca per poder accedir al mercat domèstic”, ja que fins ara sols han treballat en el mercat d’hostaleria. Cafès Novell fa una inversió aproximada d’un milió d’euros a l’any en investigació, que correspon al 5% de la seva facturació anual.

Del volum total de les seves vendes actuals, el 80% de la facturació va dirigit a l’hostaleria, un 15% a operacions amb empreses i l’últim 5% a venda de particulars. L’any 2016 l’empresa va tenir una facturació de 25 milions d’euros. Amb seus a Itàlia, Regne Unit, Estats Units i Hong Kong, abasteix més de 4.000 clients a l’hostaleria.

conseqüència no procedeix efectuar full de salaris en el sentit que es realitza a la resta de treballadors de compta aliena. No existeix a l’actualitat regulació sobre aquest aspecte, per tant no és obligatori.

Ara bé, si analitzem el punt de vista fiscal, l’article 6.5 LIRPF estableix que es presumiran retribuïdes, a exempció de prova en contrari, les prestacions de béns, drets o serveis susceptibles de generar rendiments del treball, entenent-se retribuïdes pel seu valor de mercat, art. 40 LIRPF. Per tant, la càrrega de la prova recau sobre

La cadena Burger King ha obert durant el mes d’abril un nou restaurant al Vendrell. Es troba a la zona d’oci de Les Mates, al número 26 de la carretera de Barcelona, davant de la benzinera i dels cinemes.

El local, amb una capacitat per a 166 comensals, disposa de 320 m2 amb servei per a automòbils i un parc per als més petits, el Play King.

L’establiment és el segon del municipi i el tercer del Baix Penedès. Els altres dos es troben a Coma-ruga, a peu de la carretera N-340, i a Cunit, a la zona comercial situada al costat de la C-31.

Segons la companyia americana, l’obertura ha suposat la creació de vint llocs de treball.

Aquest nou restaurant incorpora les novetats de disseny

el contribuent, en cas de poder provar gratuïtat, no serà d’aplicació aquesta presumpció.

Si el titular de l’activitat en règim d’estimació directa, pot provar que el cònjuge o els fills menors treballen a l’activitat en règim de dependència laboral i compleixen amb els requisits de l’article 30.2 de LIRPF: 1. Que el cònjuge o els fills menors, treballin habitualment i amb continuïtat a l’activitat econòmica del titular.

2. Que el cònjuge o els fills menors del contribuent convisquin amb ell.

que ha impulsat la marca per generar un ambient més acollidor, tant en els nous establiments com en els que ja fa anys que funcionen. Un disseny basat en una estètica acollidora i cridanera.

SITUAT A LA ZONA DE LES MATES, TÉ 320 M2 I UNA CAPACITAT PER A 166 PERSONES La decoració interior incorpora materials naturals amb una paleta de colors brillants, que creen un ambient més confortable. També originals gràfics sobre menjar i una gran varietat de còmodes seients per als clients.

3. Que existeixi contracte laboral i l’afiliació al règim corresponent de la Seguretat Social.

4. Que les retribucions estipulades amb cadascun no siguin superiors al valor de mercat que li correspongui, encara que estiguin donats d’alta al RETA, en aquests cas tindrà la consideració de despesa deduïble. En correspondència aquests rendiments s’hauran de qualificar com a rendiments del treball subjectes a retenció.

Si el titular està acollit al règim d’estimació objectiva (mòduls), el familiar col·laborador, si es tracta

del cònjuge o fills menors, que efectivament treballin a l’activitat, si no té contracte de treball ni estan donats d’alta al règim general de la seguretat social, es computaran com personal no assalariat, en el cas contrari es computarien com personal assalariat. En ambdós casos efectivament, si treballa a l’activitat ha de computar com a personal, assalariat o no assalariat segons règim de seguretat social, per tant augmentarà el pagament fraccionat en mòduls.

Les teves consultes a:

laboral@assessoriagm.com

Abril - 2017

Penedès Econòmic

29

30

Penedès Econòmic

Abril - 2017

EMPRESA

Banc Sabadell guanya 216 MEUR CaixaBank suma 403 MEUR de els primers tres mesos d’enguany beneficis el primer trimestre de 2017 L’entitat ha vist reduïts un 14% els beneficis d’ara fa un any a causa dels costos tecnològics previstos a TSB

Aquesta xifra és un 47% més elevada que el mateix període de l’any anterior, gràcies a l’absorció de BPI

redacció

redacció

El Grup Banc Sabadell va assolir el primer trimestre del 2017 un benefici net de 216,1 milions d’euros, un 14,3% menys que ara fa un any, després de materialitzar-se els costos tecnològics extraordinaris ja previstos a TSB. A més, la major part dels resultats per operacions financeres (ROF) previstos per a l’any s’han materialitzat en el primer trimestre, i s’han fet servir per anticipar provisions. Aquest benefici trimestral està en línia amb els objectius de 2017.

Banc Sabadell sense TSB ha millorat el seu benefici un 7,1% en el primer trimestre, fins als 203,9 milions d’euros, gràcies al sòlid creixement dels ingressos del negoci bancari core, que es reflecteix en la millora del marge d’interessos malgrat el període prolongat de tipus baixos. Així, el marge d’interessos del grup ha assolit els 962,4 milions d’euros, fet que implica un creixement de l’1,6% intertrimestral i de l’1,8% interanual.

La ràtio de morositat del grup continua reduintse i se situa en el 5,86% (7,45% sense considerar TSB), el nivell més baix

Els resultats de CaixaBank durant el primer trimestre vénen marcats per la consolidació del resultats del BPI. D’aquesta manera, en el primer trimestre, l’entitat presidida per Jordi Gual, va generar un benefici de 403 milions d’euros, cosa que suposa el 47,6% més que en el mateix període de l’any passat.

Des de l’1 de febrer, s’han consolidat els resultats de BPI, que han contribuït al resultat amb 50 milions d’euros més un resultat extraordinari de 159 milions d’euros de tipus comptable que serà neutralitzat en el conjunt de l’exercici. Al benefici s’arriba després de destinar a provisions 619 milions, amb un increment del 51% en relació amb el primer trimestre de l’any passat. Unes dotacions que creixen bàsicament per cobrir l’acord de prejubilacions (152 milions) i l’exposició a la Sareb (154 milions).

Després de la finalització de l’OPA sobre el BPI, el grup CaixaBank ha assolit el lideratge financer al conjunt del territori de la península Ibèrica després d’incorporar 2 milions de clients, 23.328 mi-

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

des del tercer trimestre de 2011. La cobertura dels dubtosos se situa en el 53,13% i incrementa la cobertura dels actius immobiliaris adjudicats, que se situa en el 47,9%.

ELS DIPÒSITS DE CLIENTS DEL REGNE UNIT VAN CRÉIXER UN 11% INTERANUAL Més de 6.000 clients nous a la setmana al TSB TSB segueix complint la seva estratègia amb èxit i el seu negoci es manté fort. Ja supera els cinc milions de clients, un 2,9% més que ara fa un any i més de 6.000 clients de mitjana a la setmana van

obrir un compte al banc britànic. Segons l’entitat, els últims 12 mesos, el 6% dels clients que van canviar de compte bancari o que en van obrir un de nou al Regne Unit van triar TSB. Els dipòsits de clients van créixer fins als 29,7 milions de lliures, fet que suposa un creixement interanual de l’11%.

Es ven Sabadell United Bank per 1.025 MEUR Aquest trimestre, ha destacat l’acord amb IberiaBank Corporation per la venda de Sabadell United Bank, la filial de banca retail als Estats Units.

L’import de l’operació ha pujat a 1.025 milions de dòlars (uns 967 milions d’euros). La transacció permetrà a Banc Sabadell obtenir una plusvàlua neta d’uns 447 milions d’euros.

... Veurem ...

“El meu amic té una granja. Com li encanta fer les coses a l’antiga, no posseeix cap equip mecànic i utilitza un cavall per llaurar el seu camp. Un dia, mentre estava llaurant, el cavall es va desplomar, mort. Al poble tots van compadir al meu amic.

-Oh, que terrible que li hagi passat això! -li van dir.

Ell es va limitar a contestar: -Veurem.

Estava tranquil i en pau, i admiràvem tant la seva

actitud que ens vam posar d’acord i li vam regalar un cavall. Llavors la reacció general va ser exclamar: -Quin home de sort!

I ell va dir: -Veurem.

Uns dies després el cavall, que encara desconeixia la granja, va saltar una tanca i va escapar, i tots van exclamar: Oh, pobre home!

-Veurem -va dir ell de nou.

I el mateix va repetir una setmana després, quan el cavall va tornar seguit

per una dotzena de poltres sense domar.

Al dia següent, el seu fill va sortir a passejar a cavall, va caure i es va trencar la cama.

-Pobre noi! -es va compadir tot el poble.

I el meu amic va dir: -Veurem.

Pocs dies després va arribar al poble l’exèrcit, per reclutar tots els joves en edat de prestar el servei militar, però al seu fill el van deixar perquè tenia la cama trencada.

-És un noi amb sort! -van comentar els veïns.

I el meu amic va dir: -Veurem.”

u J.Gual i G.Gortázar, president i conseller delegat de CaixaBank

lions d’inversió creditícia i 34.037 milions de recursos de clients.

Aquesta aportació del BPI ha fet créixer els principals epígrafs del compte de resultats, destacant el

bon comportament del marge d’interessos que tot i l’entorn continuat de baixos tipus d’interès en el primer trimestre ha aportat al grup financer català 1.153 milions d’euros, un 13,1% més. Sense el BPI l’increment hagués estat del 6,3%.

D’altra banda, els ingressos per comissions se situen en 588 milions, el 20,3% més que sense BPI hagués estat de l’11,6%.

Tot i l’aportació de BPI als resultats, l’activitat pròpia del grup CaixaBank també s’ha vist recompensada especialment en la línia d’ingressos de contractes d’assegurances que suposen 110 milions d’euros, el 72,8% més que l’any passat.

La ràtio de morositat se situa en el 6,7%, dues dècimes per sota del 6,9% que es va tancar el quart trimestre del 2016, després de la incorporació a partir del mes de febrer del BPI. D’altra banda, el saldo de dubtosos, sense el BPI, es redueix de 127 milions d’euros, 1.798 en l’últim any.

És un fragment de l’obra “Amor, pau i autocuració” de l’escriptor americà Bernie S. Siegel.

Davant de qualsevol projecte de llarg recorregut, cal tenir aplom i aprendre a fer si cal un pas enrere per fer dos endavant. No cal córrer. La precipitació sol ser un mal company. Cal ser pacient, observador, i analític. Saber escoltar, i pensar abans de parlar. Les reaccions impulsives, solen ser precipitades.

Qualsevol procés com la vida mateixa, està marcat per alts i baixos, cal saber prendre distància i dir “veurem”.

Res en si mateix és bo o dolent, just o injust, i qualsevol cosa pot ajudarnos a entrar novament en harmonia amb el projecte.

La paciència l’exercita la persona que creu en si mateixa i en el que fa, que mai perd de vista les seves metes i té les forces per superar les situacions adverses que es converteixen en obstacles per a l’assoliment de les aspiracions, i que poden afeblir les fortaleses emocionals dels emprenedors, que són aquells que tenen somnis i treballen per fer-ho realitat.

LA RÀTIO DE MOROSITAT DE L’ENTITAT BANCÀRIA HA BAIXAT FINS EL 6,7%

Abril - 2017

Penedès Econòmic

31

32

Penedès Econòmic

Abril - 2017

ACTUALITAT

Mor el cantautor i gastrònom Sopa de cabra, cap de vilanoví Pere Tàpias als 70 anys cartell del Sons Solers Rebrà la Medalla de la Ciutat de forma pòstuma redacció

El cantautor, radiofonista i gastrònom Pere Tàpias va morir el passat 22 d’abril als 70 anys a l’Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes. Natural de Vilanova i la Geltrú, Tàpias es deia en realitat Joan Collell i Xirau, però va adoptar el sobrenom amb el seu primer disc.

Va debutar al món de la cançó el 1968 i cinc anys més tard va publicar el primer disc, “Per a servir-vos”, en una època en què

TÀPIAS VA SER DEFENSOR DE LA CIUTADANIA A VILANOVA I LA GELTRÚ DURANT DEU ANYS començava a portar la gorra que amb els anys es va convertir en un tret distintiu de la seva imatge. Més endavant, van arribar sis discos més, com “Si fa sol”, “400 pendons” i “Passeig del Carme”, amb temes com “El ventríloc”.

En total, Pere Tàpias ha publicat set discos de llarga durada, amb 85 cançons que barregen la crònica, la sàtira i la tendresa.

Actualment, Pere Tàpias for-

Opinió

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

redacció

mava part de l’espai de cap de setmana ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio, que ja li va dedicar un programa especial al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú el maig del 2016, quan va fer 70 anys. Pròximament es farà un altre programa especial des de Vilanova i la Geltrú en el seu homenatge i per recordar la seva figura. Precisament, Pere Tàpias va interpretar les seves primeres cançons al Centre Catòlic de Vilanova als 18 anys. Havia estudiat Dret a Barcelona, on va freqüentar ambients artístics, i durant una època va combinar la professió d’advocat amb recitals de cançó per tot Catalunya, ja amb el nom de Pere Tàpias.

L’ajuntament vilanoví li atorgarà la Medalla de la Ciutat Molt arrelat a la seva ciutat,

Tàpias també va ser durant deu anys –entre el 2001 i el 2012defensor de la ciutadania a Vilanova i la Geltrú. L’alcaldessa del municipi, Neus Lloveras, que el va definir com “un personatge excepcional i un dels grans ambaixadors de la ciutat”, va posar en valor la tasca que Tàpias va realitzar a nivell local. “Ha tingut un paper destacat en la cultura i la divulgació de la gastronomia del país, alhora que sempre ha estat un vilanoví més, molt estimat”, afirmava.

En aquest sentit, l’alcaldessa va avançar que Pere Tàpias rebrà la Medalla de la Ciutat de forma pòstuma. “Estava prevista de fa un parell de mesos, però, malauradament, no li podem donar personalment, i haurà de ser a títol pòstum. És un deure de la ciutat amb ell”, comentava Lloveras.

El festival Sons Solers 2017 ja té data. El proper 14 de juliol la Finca Mas Solers, ubicada a Sant Pere de Ribes, tornarà a acollir un dels festivals que més volada ha pres durant els darrers anys al Garraf. Després d’exhaurir totes les entrades a la seva passada edició, el festival tornarà a comptar enguany amb un cartell de luxe format per Sopa de Cabra, Mazoni, Judit Neddermann i Maria Arnal i Marcel Bagés.

Des dels seus inicis, el Sons Solers s’ha volgut diferenciar de la resta amb una proposta diferent, definida com “slow festival”. Envoltat pel bosc de Solers i celebrat als jardins Mònaco i a l’Amfiteatre de la finca, el festival aposta per una programació artística basada

Consum de vi, tendències i futur Per saber què passarà en el futur del món del consum de vi, hem d’analitzar primer les tendències actuals, estudiar els moviments, i així tenir eines per preveure quins camins, modes i tendències seguirà el mercat.

Globalització versus identitat Son les dues tendències actuals, vins globals plans, sense caràcter i ànima, pensats i elaborats per a un mercat global però amb una greu falta d’identitat i la majoria de dubtosa qualitat (ex. Yellow

Tail –Austràlia-), i per altra banda vins amb identitat, amb DNI, amb una o unes persones darrera, que fan el vi a la seva bola i no la què ens demana el mercat, que busquen la diferenciació, sigui a través del cultiu ecològic, sigui a través del disseny o de la innovació.

Identitat com a supervivència o com a creença Posaré l’exemple més clar, els vins ecològics, m’apostaria el que vulgueu que per a la majoria dels vins eco del mercat, és “postureo” total, ho

fan per diferenciar-se, per sobreviure però no com a creença, i això ens porta a vins altre cop sense ànima.

La identitat real passa per adoptar una tipologia de vins en línia a l’estil de vida de l’elaborador, que hi hagi una història darrera, i que la resposta a: Per què fas vins ecològics? Sigui perquè cal conservar el medi i alimentar-nos millor, no pas perquè sigui el mercat qui ho dicti.

El fàcil es abaixar-se els pantalons i seguir el mercat, però deixem de creure en els nostres valors, i ens

en “la música de qualitat feta a Catalunya, unida al format i espais del festival, fet que permet que els assistents connectin i interactuïn amb totes les bandes en un entorn natural incomparable”. La seva àmplia i variada oferta complementària és un altre tret diferencial del festival, ja que als espectaculars jardins de la Finca s’hi podrà tornar a gaudir d’una zona chill out, espai gastronòmic amb una oferta culinària de primer nivell a l’abast de tothom i una zona de cocteleria. A més, el festival tornarà a comptar amb aparcament gratuït i, com en les tres edicions anteriors, la moneda oficial serà el Sonso, que tindrà un valor de 2,5 euros i es bescanviarà a l’interior del recinte.

Les entrades anticipades ja s’han posat a la venda a www. sonssolers.cat.

porta a vins buits, a una simple beguda hidro-alcohòlica, sense més. A quina lliga voleu jugar? A quina lliga vol jugar el Penedès?

Als països productors tradicionalistes els winelovers busquen, més enllà dels aromes i sabors, la comoditat i el consum responsable, és a dir, menor graduació, certificacions ecològiques i expressió del terroir. El consum a casa segueix decreixent, buscant en els moments d’oci en societat, més qualitat i un major nombre de referències, ja que en el seu ànim i naturalesa hi ha el descobrir, la curiositat.

Diferent és la situació

als països sense herència vitivinícola, on el prestigi és la clau i l’estatus percebut del vi ve donat per la seva penetració entre les classes altes. La tendència de penetració del món Vi consisteix en l’efecte cascada, fent arribar a les classes mitjanes productes de bona qualitat a preus raonables.

Aquí hi ha l’oportunitat.

Encara que si en alguna cosa convergeixen les noves generacions d’amants del vi és en el “menys és més”. Menor consum però de major qualitat i discurs propi.

I estan - (estem) - disposats a pagar per això.

Abril - 2017

Penedès Econòmic

33

34

Penedès Econòmic

Abril - 2017

VINS&CAVES LOXAREL TORNA ALS ORÍGENS AMB EL NOU VI BLANC ANCESTRAL A PÈL

La tercera edició de MicroVi acaba amb més públic i bones sensacions Avinyonet del Penedès finalitza un dels seus grans esdeveniments anuals dedicats a promoure la cultura del vi Olga Aibar La tercera edició del MicroVi va acabar el diumenge 30 d’abril amb un balanç molt positiu.

Representants de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, impulsors de la proposta, es mostraven satisfets d’haver satisfet els objectius plantejats. A manca de dades oficials definitives, les primeres impressions dels organitzadors eren optimistes, ja que el bon temps va acompanyar durant els deu dies de durada del certamen.

La mostra de petits cellers, acte neuràlgic del MicroVi 2017, va aplegar el dissabte 22 d’abril un total de 900 persones a l’Arboçar per gaudir de les elaboracions dels 37 cellers presents, representants de les DO de Catalunya, la Rioja Baja i el Rosselló.

L’Avinguda Principal de l’Arboçar va tornar a engalanar-se per rebre els visitants. El torn matinal iniciava a les 11h i s’estirava fins les 14h, un tram que majoritàriament va aplegar públic professional i periodistes, barrejats amb desenes d’amants de l’enoturisme i winelovers. En aquest tram de mostra es van reunir 300 assistents, molts dels quals ja tenien previst repetir.

A la tarda es va poder apreciar una de les majors variacions en relació a les dues darreres edicions de la proposta. L’arribada de visitants va ser molt més esglaonada, fet que va permetre racionar més l’espai. En total, es van vendre 600 tiquets més en horari de tarda, tot i que si se sumen els nombrosos repetidors de la matinal, el recinte va arribar a acollir 800 persones en alguns

moments.

A la caiguda del sol, els assistents van gaudir de música en directe de la mà d’un quartet de jazz, i van acomiadar l’edició 2017 amb un plàstic brindis, que tornarà a ser una de les imatges de millor record d’enguany.

MicroVi va tancar el diumenge 23 d’abril el seu primer cap de setmana amb la celebració de la WineFest a Avinyó Nou, que també va viure un ambient cultural i festiu durant tot el matí, en coincidir enguany amb la diada de Sant Jordi.

La recta final dels actes va ar-

ribar el darrer cap de setmana de maig amb el tast de Sumolls, el tast de vins d’àmfora a la Font de la Canya, el maridatge de vins i caves d’Avinyonet al Centre Cultural i Recreatiu La Parra d’Avinyó Nou, la passejada i tast entre vinyes Naturvi, i el Visexual, una de les novetats més originals d’enguany, que es va celebrar a les 22h al Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops. Consistia en un maridatge de vins i autors de relats eròtics, limitat a 69 persones. D’aquesta original manera es posava punt i final al microVi.

Les caves Loxarel, ubicades a Vilobí del Penedès, van llançar al mercat a mitjan d’aquest mes el primer escumós elaborat a partir del mètode ancestral d’una sola fermentació i sense sucres ni llevats afegits. El seu cupatge és 100% xarel·lo, procedent de vinyes ecològiques i biodinàmiques. El nou Ancestral A Pèl es comercialitza amb suro i tap corona, a l’estil antic, i embolicat amb una bossa de paper que li dóna una personalitat inconfusible.

Seguint el mètode ancestral, la fermentació del nou escumós s’inicia en àmfores d’argila de 1.000 lires de capacitat amb la pellofa del raïm i finalitza a l’ampolla.

El preu de l’ a m p o l l a és de 12,80 euros.

Codorníu aplicarà un ERO a l’11% de La DO Penedès la seva plantilla, de 900 treballadors augmenta vendes L’empresa afirma que deixarà de produir marques de l’estranger per mantenir-se com un grup “líder i sòlid” Lídia Oñate Codorníu aplicarà un ERO que afectarà 100 dels 900 treballadors del grup, tant dels centres a Catalunya com a la resta de països on té presència, fet que suposarà l’11% de la plantilla. Aquest és el primer acomiadament massiu que ha anunciat una empresa de cava, que és conseqüència de la decisió del grup de deixar de produir per a marques de l’estranger. Codorníu argumenta que ha optat per suprimir les marques per a tercers internacionals - representen el 5% de les vendes i principalment se centren al Regne Unit - perquè

aquests no són rendibles, de manera que ara aposta per potenciar la producció de caves Premium i Prestige La direcció general va comunicar la decisió el passat 25 d’abril a la plantilla, amb previsió d’obrir la mesa de negociació de l’ERO de forma imminent.

La companyia ha assegurat que oferirà un pla de prejubilacions i programes d’acompanyament a tots els afectats. Javier Pagès, CEO del grup Codorníu Raventós, ha argumentat que els acomiadaments tenen com a finalitat “apuntalar” l’estratègia de MarcaValor de forma “decidida i clara”, per tal de “seguir sent un grup líder i sòlid” a llarg termini.

El sindicat Comissions Obreres ha rebutjat l’ERO i ha advertit que la supressió de la producció de marques per a tercers comportarà que la producció global del grup caurà un 20%. Al mateix temps, CCOO ha alertat que els acomiadaments

formen part d’un pla de reestructuració interna que contempla altres mesures, com unificar Nuviana i Raimat Lleida, reduir l’activitat a la finca Riudabella de Poblet i fer menys visites d’enoturisme per potenciar grups de valor afegit.

Les vendes dels vins de la DO Penedès han augmentat en un 10% respecte al 2015. Aquest increment s’ha produït tant en els mercats interiors com en els exteriors on el comerç de productes vinícoles és més rellevant.

Unes dades que des de la DO Penedès apunten com el resultat de l’aposta per la producció de vins qualitat, la promoció de les varietats autòctones

i la rellevància de la DO Penedès dins dels mercats vitivinícoles. Les dades, presentades en el darrer ple celebrat el 25 d’abril a Sitges, provenen de la informació facilitada pels diferents cellers que formen part de la DO Penedès. L’increment és una mitjana del creixement que s’ha produït en els principals mercats vitivinícoles on la DO Penedès hi és present.

Penedès Econòmic

Abril - 2017

35

VINS&CAVES

Els cellers i caves del Penedès reben 19 medalles al Giroví’17 Lídia Oñate Una tretzena de cellers i caves penedesencs van ser guardonats per un o més vins al XXII Concurs de vins i caves de Catalunya Giroví 2017, que es va celebrar el passat 1 d’abril a l’Hotel Carlemany de Girona. Organitzat per Mestres Tastavins i Cellerers de Catalunya, al concurs participen totes les denominacions d’origen catalanes i més de 200 tastadors experts, professors, enòlegs, sommeliers, elaboradors de vi i cava, restauradors i consumidors, que formen part del jurat.

Els cellers de la DO Penedès van recollir deu medalles, tres de les quals van ser d’or: Aikarai de Giró Ribot (Vi Blanc Especial), Ocell de Foc (2014) d’Albet i Noya (Vi Negre Criança) i Martí d’Albet i Noya (Vi Negre Reserva). També es van premiar tres vins amb la medalla d’argent - 77 veremes (2015) de Miquel Pons, Tempranillo Cu-

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 65 - Abril 2017 Editor: Josep Barella i Puig

riós (2015) d’Albet i Noya i Finca Renardes Negre (2015) - i quatre amb la de bronze - Eternium Seleccion (2016) de Grupo Miquel, Pinot Noir Curiosa (2016) d’Albet i Noya), Duc de Foix Cabernet Sauvignon (2016) i Albet i Noya Reserva 3 Brut Nature (2012) d’Albet i Noya-.

Dins de la DO Cava, les caves penedesenques es van endur nou medalles en total, quatre de les quals van ser d’or com la del Cava Terra Terrae (2015) de Covides

(Cava Brut), Gramona Imperial de Gramona (Cava Brut Reserva), Guilera Musivari (2006), de Cava Guilera, i Freixenet Malvasia (2009) de Freixenet. A més, es van premiar tres caves amb medalla d’argent - Rovellats Imperial Reserva (2014) de Rovellats, Duc de Foix Brut Nature (2015) i Torre Galimany (2013) - i dos més amb la de bronze - Freixenet Pedro Ferrer Bosch Casa Sala (2007) i Cava Gran Reserva Guillem Carol Brut Nature (2012).

“77 veremes”, el nou vi criança de Miquel Pons La renovació dels vins i caves de Miquel Pons continua amb el seu vi negre de criança, que completa la nissaga “77 veremes”. Aquest és el títol que reben els vins premium del celler de la Granada, sota el qual es vol posicionar en qualitat i modernitzar els seus productes.

Segons el gerent del celler, Pere Pons, “aquest nou vi condensa tota l’experiència acumulada en les tres generacions Pons, que fins ara han conreat les vinyes d’on surt el raïm amb el qual s’ela-

bora”. Els vins “77 veremes” també són un homenatge al fundador, Miquel Pons. L’últim vi que ha sortit al mercat s’elabora les varietats garnatxa, syrah i cabernet, procedent de les vinyes més velles de la família, “amb l’objectiu de fer un vi de fins que transmeti la identitat de la terra”.

Segons fonts del celler, s’ha fet un tiratge molt reduït d’aquest vi. En total, seran 6.000 ampolles sota el segell de la D.O. Penedès que es comercialitzaran al mercat nacional i internacional, del qual destaquen la Xina i els Estats Units.

Varietal 500 aposta per les Onze cellers se sumen a la vinyes d’alçada del Penedès Primavera del Cava

Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 Xavier Vallès: 657 649 413 El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El projecte Varietal 500 ha donat nous fruits aquest mes d’abril, en el qual s’han presentat quatre vins que són l’expressió de les vinyes d’alçada del Penedès, segons descriuen des de l’Agrupació d’Agricultors del Pla de Manlleu, els seus promotors.

Els nous vins de la collita 2016 de Varietal 500 són el Nou de +500, Cau del Roig, Sot del Cel, i Niu d’Estel, i acaben de sortir al mercat. La presentació, que va tenir lloc el passat 20 d’abril, va anar a càrrec de l’enòleg Josep Mitjans, la periodista especialitzada en enoturisme i sommelier

Ruth Troyano, i el promotor de Varietal 500, Lluís Figueras.

Segons l’agrupació, els quatre vins han estat elaborats amb varietats tradicionals i responen de forma òptima en vinyes d’alçada (entre 500 i 700 metres). Presenten les característiques pròpies del seu lloc d’origen, és a dir, la seva maduració és lenta i tranquil·la, gràcies a les nits fresques i els dies calorosos a la zona més alta del Penedès, on predominen els sòls pobres, principalment argilosos.

Aquests, però, garanteixen més acidesa i una bona complexitat aromàtica i color.

Amb l’arribada del bon temps, els cellers Agustí Torelló Mata, Codorníu, Giró Ribot, Gramona, Juvé & Camps, Llopart, Segura Viudas, Sumarroca, Torelló, Vilarnau i Vins el Cep celebren La Primavera del Cava de l’1 al 21 de maig amb un ventall d’activitats enoturístiques per a tots els gustos i edats.

Els onze cellers, que formen part de l’Institut del Cava, s’uneixen a aquesta iniciativa per gaudir del cava en tota la seva esplendor, obrint les portes per recórrer les vinyes amb bicicleta, gaudir de la gastronomia de la zona amb

un pícnic a l’aire lliure i, fins i tot, volant en helicòpter per veure des del cel el paisatge del Penedès. A més, durant les tres setmanes de la Primavera del Cava, alguns restaurants de la zona posen al servei de tots els assistents diferents propostes de menús de gastronomia local. Els restaurants que participen són: Ca la Katy, Cal Blay 25, Cal Ticus, Casa Joan, El Cigró d’Or, El Mirador de les Caves, Fonda Neus, La Cava d’en Sergi i Sol i Vi. També s’hi sumaran masies i cases rurals del Penedès, que completaran aquesta experiència enoturística.

36

Penedès Econòmic

Abril - 2017

TECNOLOGIA

Comprar en línia, sí, però no...

Espanya és el quart país d’Europa en volum de vendes de comerç electrònic, però set de cada deu espanyols prefereixen comprar en botigues físiques Josep Barella

y Roba i sabates, el que més compren els europeus a Internet

Amb una facturació de 18,2 milions d’euros, Espanya representa el 40% del volum de vendes del comerç electrònic al sud del continent. Aquest volum situa l’Estat al capdavant en vendes en línia al sud d’Europa. A nivell general, i segons les dades d’Ecommerce Europe, Espanya se situa en la 4a posició en el rànquing de vendes en línia dins de la Unió Europea.

Per davant se situen Regne Unit,

EL 2016 EL COMERÇ ELECTRÒNIC A ESPANYA VA FACTURAR 18.2 MILIONS D’EUROS Alemanya i França: aquests tres mercats acumulen el 62% de les vendes de comerç electrònic al continent.

“Espanya és un país amb gran potencial. El 2017 s’espera un gran creixement de l’e-commerce.

Diversos factors donen suport a aquest pronòstic: 31 milions de persones amb accés a Internet i capacitat de compra, és a dir, el 80% de la població espanyola.

Tenint en compte la facturació del comerç electrònic a Espanya de l’últim trimestre de 2016 (amb un increment del 20,3% segons les dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència,

per al sector del comerç electrònic. Segons les dades de l’Estudi sobre l’experiència de compra dels espanyols, realitzat per Tyco Retail Solutions, empresa líder mundial en solucions de seguretat i rendiment per al retail, 7 de cada 10 espanyols prefereix comprar en botigues físiques abans que ferho en comerços online. En aquest sentit, els productes d’alimentació, són, de forma majoritària, els productes que els espanyols prefereixen comprar més a les botigues (87%).

EL PERFIL DEL COMPRADOR ONLINE TÉ DE 25 A 49 ANYS I VIU EN CIUTATS GRANS O MITJANES

CNMC) i el notori impuls del cross-border, la previsió de creixement és superior al 20% enguany”, explica Santiago Jiménez, Communications Manager Southern Europe & China a Lengow.

Segons un estudi creat per Lengow, l’usuari en línia espanyol ha utilitzat els marketplaces com a mitjà de compra en un 60% de les seves compres. El seu perfil correspon a persones d’entre 25 i 49 anys d’edat que viuen en ciutats grans o de mida mitjana.

Els productes més demandats a la xarxa són moda (34%), electrodomèstics per a la llar (30%), llibres (19%), material esportiu (16%) i cosmètics o productes de bellesa (16%).

“Sense confirmació oficial de dades del 2016 encara, sabem que

y Mitjans de pagament més utilitzats en el comerç electrònic a Espanya

el 2015, 17 milions de persones a Espanya van comprar a través d’Internet. Sent més de la meitat de les compres efectuades al sec-

EL 34% DELS COMPRADORS ABANDONA LA BOTIGA SENSE COMPRAR QUAN HI HA MOLTA CUA A LA CAIXA tor ‘serveis’. Les principals raons que els consumidors al·leguen per comprar en línia són senzillament la comoditat del ‘clic’, el

lliurament a domicili (que no és sempre gratuït), la possibilitat de devolució i els descomptes.

Aquest any, sens dubte, el volum de vendes serà encara més gran ja que el comerç electrònic segueix evolucionant i explorant noves vies de comunicació-venda amb el consumidor”, assegura Jiménez.

A Espanya, a diferència d’altres països de la Unió, les formes de pagament més usades són les targetes de crèdit i dèbit. S’usa Visa en un 63% dels pagaments i MasterCard en un 38%. En un tercer i quart lloc queden altres sistemes de pagament com Paypal (6%) i American Express (3%). Aquest 2017 veurem un canvi substancial amb el pagament a través dels nostres mòbils.

Però no tot són flors i violes

La majoria dels enquestats (79%) destaca que el principal motiu per comprar en botigues físiques és la possibilitat de poder provar, tocar i triar els productes.

Curiosament, només el 4% valora el tracte personal que ofereix el comerç tradicional. Pel que fa al comerç en línia, el 62% dels enquestats destaca que és més còmode i ràpid. A més, el 29% dels enquestats acostuma a mirar els productes a les botigues tradicionals, tot i que finalment faci la compra a través d’una pàgina web.

L’estudi de Tyco analitza els aspectes que més valoren els espanyols a l’hora d’anar de compres.

EL 70% DELS ESPANYOLS ASSEGURA QUE PREFEREIX COMPRAR EN BOTIGUES TRADICIONALS En aquest sentit, no és sorprenent que el que més valoren d’un comerç és que tingui bons preus i ofertes (80%). Pel que fa a l’atenció dels dependents, el 64% dels enquestats prefereix que els dependents es mantinguin apartats, però estiguin disponibles quan se’ls necessiti. D’altra banda, el 34% reconeix que abandona la botiga sense comprar quan hi ha molta cua a la caixa. El 38% també deixa la botiga quan hi ha cua als emprovadors. Finalment, al 57% dels espanyols els molesta que els productes es trobin protegits en vitrines i no pugui accedirhi fàcilment.

Penedès Econòmic

Abril - 2017

37

LLIBRES

Els 5 principis d’Elon Musk, fundador de Tesla, PayPal i SpaceX

Musk Manía Hans van der Loo i Patrick Davidson PROFIT 12,95€

Diuen que a Elon Musk (1971)l’estimes o l’odies, però la veritat és que el nombre de persones que el segueixen és cada vegada més elevat.

Allà on va, acudeixen milers de persones per veure’l: funcionaris que el consideren una nova font de treball, empresaris convençuts de les seves profecies sobre el futur i el públic

en general, pendent de sentir les seves sentències i les seves inspiradores històries.

De fet, aquest sud-africà està considerat el gurú del capitalisme del segle XXI. Musk dispara una idea revolucionària rere l’altra, des d’un sistema de transport increïblement veloç fins a una xarxa global de satèl· lits per portar internet a cada

Allò que tothom hauria de saber sobre la distribució de la riquesa

Desigualdad James K. Galbraith DEUSTO 17,95€

Durant els últims trenta anys, la preocupació sobre la desigualtat econòmica ha emergit de les aigües estancades de l’economia per reclamar un lloc central en el discurs polític. Un canvi impulsat pel fet preocupant que aquesta desigualtat ha augmentat considerablement en els últims anys, especialment als Estats

Units. Malgrat això, moltes persones romanen confuses sobre què, exactament, volen dir els polítics quan parlen de desigualtat.

Què significa la desigualtat econòmica? Com es mesura?

Per què ens ha d’importar? És la creixent desigualtat una conseqüència inevitable del capitalisme? Què podem fer

Millora els resultats de l’empresa amb les principals ràtios del sector

Ratios Sectoriales Accid PROFIT 24,95€

Aquesta edició de Ratios Sectoriales és un instrument d’anàlisi per a directius d’empreses, analistes i investigadors.

L’elaboració d’una anàlisi completa d’una empresa exigeix poder comparar les seves dades amb les d’altres empreses del mateix sector d’activitat.

Així, es pot fer benchmarking

i detectar fortaleses i febleses, tenint en compte que la marxa de l’economia general no afecta de la mateixa manera tots els sectors.

Les ràtios subministrades són les més rellevants que es poden extreure dels estats financers.

Serveixen per comprovar la solidesa dels balanços, perquè s’avaluen espectes com la

racó del món. No solament això, sinó que aconsegueix posar les seves idees en pràctica.

Descobreix quins són els principis i com funciona la ment del fundador de PayPal, Tesla i SpaceX, entre altres empreses i president de SolarCity.

Un dels autors del llibre, Hans van der Lloo, és un expert en canvis energètics, conseller, publicista i conferenciant que té com a objectiu ajudar les persones, els equips i les organitzacions a potenciar el seu poder per aconseguir

reptes extraordinaris. Després de fundar Samhoud and Pentascope, ara és cofundador i copropietari de Batterday, una empresa especialitzada en assessorament de canvis de comportament a curt termini i millores en el rendiment.

L’altre autor, Patrick Davidson, està especialitzat en la millora de rendiment, tant en empreses recentment creades com en organitzacions convencionals. És autor de diversos llibres i conferenciant habitual.

sobre aquest tema?

James K. Galbraith (1952) respon aquestes preguntes en un llenguatge senzill i clar i ens ofereix a més una àmplia introducció a l’estudi de la desigualtat econòmica, incloent els seus origens filosòfics, a méss de les teories més actuals i les seves pròpies recerques sobre un dels conceptes clau de la nostra era.

James K. Galbraith és fill del reconegut economista John Kenneth Galbraith i germà de

l’exdiplomàtic i comentarista Peter W. Galbraith.

Llicenciat en economia per la Universitat d’Harvard, va realitzar el seu doctorat a Yale el 1981. Durant els anys 1981 i 1982 va ser director executiu del Comitè Econòmic Mixt del Congrés dels Estats Units.

Actualment és professor de la Lyndon B. Johnson School of Public Affairs i a la Universitat de Texas i escriu habitualment per a The Nation, Mother Jones o The American Prospect.

solvència o l’endeutament.

Les ràtios de rotacions i terminis permeten avaluar la gestió dels actius. Les ràtios de rendibilitat i autofinançament aporten informació sobre la capacitat de generació de riquesa.

El llibre és obra d’ACCID, una associació que va néixer com a nexe d’unió de professionals i acadèmics que treballen a Catalunya en l’àmbit de la comptabilitat.

Té més de 10.000 socis i el

seu actual president és Oriol Amat. ACCID té l’objectiu de complementar les tasques realitzades per altres col·legis i associacions mitjançant la millora de la transparència de la informació financera, la promoció de les millors pràctiques en la difusió de la informació financera, la cerca i presentació de nous desenvolupaments en matèria comptable i d’adreça, l’edició de publicacions i l’organització de conferències i seminaris.

38

Penedès Econòmic

Abril - 2017

HISTÒRIA

FERRARI CELEBRA EL 70 ANIVERSARI Setanta anys després, Ferrari és un autèntic mite de l’automoció, la marca més desitjada a nivell mundial i una icona de la competició automobilística

E

l 12 de març de 1947 començava la història moderna de Ferrari. Aquest dia el seu fundador, Enzo Ferrari, arrencava el motor V12 del primer model que portava el seu nom: un 125 S vermell, el primer Ferrari que creuava les portes de la fàbrica de Maranello, recentment construïda. Naixia un mite. 70 anys després Ferrari és un autèntic mite de l’automoció, la marca més desitjada a nivell mundial i una icona de la competició automobilística. I la seva evolució en aquestes set dècades s’expressa en la foto que obre aquesta informació, amb el primer i l’últim model de Ferrari fabricats fins avui: el 125 S i el LaFerrari Aperta.

Al llarg de tot aquest any 2017, més de 60 països celebraran esdeveniments que permetran als clients i als apassionats de la marca viure experiències úniques inspirades en el concepte “Driven by Emotion”, és a dir aquesta mateixa filosofia que sempre ha constituït un dels pilars bàsics de la història de Ferrari. “Driven

by Emotion” és un tribut a la importància que el Cavallino Rampante ha donat a les emocions en aquests 70 anys. Emocions relacionades amb la conducció, que per a Ferrari han de ser sempre apassionants i satisfactòries.

Emocions relacionades amb l’estil, que en el cas de Ferrari és universalment preuat i reconegut a tot el món. Emocions relacionades amb la innovació, sinònim de solucions tècniques pioneres capaces de sorprendre i sorprendre en cada nova creació que surt de

Maranello.

A partir del 12 març passat han iniciat les celebracions, començant per la regió d’Australàsia. En cada etapa estarà present el vehicle, símbol del 70 aniversari, LaFerrari Aperta.

Els festejos tindran el seu moment més àlgid durant el cap de setmana del 9 i 10 de setembre, a Maranello, i es veuran acompanyats per altres iniciatives que reten homenatge a la història del Cavallino Rampante. Entre elles, exposicions dedicades i la primera “Cavalcade Classiche”.

CRONOLOGIA 1947 - Neix Ferrari.

1950 - Ferrari debuta a la Fórmula 1.

1958 - Mike Hawthorn guanya el primer títol mundial de F1 per a la Scuderia.

1967 - Ferrari aconsegueix el triplet en les 24 Hores de Daytona.

1969 - Fiat passa a ser accionista de Ferrari.

1984 - Es presenta el Ferrari Testarossa en el Saló de París.

1987 - El F40 s’estrena al Saló de Frankfurt.

1988 - Mor Enzo Ferrari.

2004 - Sis mundials de F1 de constructors i cinc de pilots consecutius.

2007 - Ferrari aconsegueix el seu últim mundial de F1 fins avui amb Kimi Räikkönen.

2013 - Arriba el primer Ferrari híbrid de la història: el LaFerrari.

2016 - El LaFerrari Aperta és el primer model que celebra el 70 aniversari.

Penedès Econòmic

Abril - 2017

39

VIATGES

La desconeguda Lituània La República de Lituània és un país petit, però amb bastants atractius turístics per les seves ciutats com pel seu entorn natural redacció

LITUÀNIA Lituània és un país de quasi tres milions d’habitants, situat a la vora del mar Bàltic i que té frontera amb Letònia, Rússia, Polònia i Bielorússia. És una de les repúbliques bàltiques que es van independitzar de la URSS a principis dels anys 90 i que avui són ja membres de ple dret.

Té una superfície de 65.300 quilòmetres quadrats i està ocupada en la seva majoria per turons de baixa altura separats per llacunes i planes argilenques. Els boscos es barregen amb les terres de cultiu, en el sòl lituà.

Lituània és un país en general desconegut per als espanyols, que té moltes coses que descobrir. A més, avui no és difícil trobar vols barats des d’Espanya a ciutats com Kaunas o Vílnius, la qual cosa fa que arribar fins a allà ja no sigui tan difícil o car com en anys anteriors.

Als lituans els agrada donar-se a conèixer al món i reben molt bé als forasters, que troben en ciutats com Vílnius una important riquesa cultural i una vida

Capital: Vílnius Idioma: Lituà Població: 2.956.000 habitants Superfície: 65.300 km2 Moneda: Euro (EUR) Clima: El clima, així com el relleu, és molt similar al dels països escandinaus, per la qual cosa la meitat de l’any neva i es poden apreciar grans i bells boscos, rius i llacs Economia: Des dels anys 40 s’ha industrialitzat molt ràpidament, tot i que l’agricultura encara és important. També és força predominant la ramaderia

nocturna agradable i animada, on tenen cabuda des dels petits restaurants i terrasses a l’estiu fins als locals nocturns.

Els preus a Lituània segueixen sent avantatjosos per als turistes d’arreu i les connexions per via aèria milloren cada any, per la qual cosa és una gran oportunitat per visitar aquest desconegut país de l’Est d’Europa.

Passejar pel centre històric de Kaunas o Klaipeda, gaudir de les esglésies barroques o la universitat de la imponent Vílnius, conèixer el castell de conte de Trakai, gaudir de la fantàstica cervesa de Lituània o veure el centre geogràfic exacte d’Europa, són alguns dels atractius del país.

Lituània és també una excel·lent parada a l’hora de recórrer els països bàltics. Tan sigui com a començament o fi de viatge, o com a parada intermèdia, Lituània mostrarà als turistes que la visitin una cara bastant diferent de la que podran conèixer en les properes Letònia o Estònia. També és, a més, una destinació d’estudi per descobrir, amb el qual els estudiants d’intercanvi que es desplacen fins a allà han quedat molt contents.

Quant a la gastronomia, els peixos i entre ells l’arengada, el salmó, etc., es consumeixen habitualment a Lituània. Els musclos també són bastant tí-

pics i populars. Es distingeix la sopa lituana, amb patates, api, cansalada i crema de llet, però en general totes les sopes són molt preuades. Les patates són un reeixit acompanyament, així com els xampinyons. Els formatges i els productes làctics també es mengen amb freqüència.

Lituània ofereix al visitant l’oportunitat de conèixer la realitat històrica i present del Bàltic.

El país té una interessant cultura i un ànim digne de compartir.

Les ciutats, i no només la capital són vives, i els paisatges naturals molt atractius per recórrer.

Del mar a la muntanya trobarà el viatger nombrosos racons preciosos i originals.

NOVES TECNOLOGIES, NOUS PROCEDIMENTS I MÉS SERVEIS DE QUALITAT Serveis Mèdics Penedès és un grup mèdic en constant evolució. Des de 1993 hem treballat per donar el millor servei dels serveis a tots els nostres pacients. Per aquest motiu, disposem del personal més qualificat així com de la més avançada tecnologia i hem esdevingut un grup mèdic de referència. Grup SMP, aposta per la qualitat assistencial oferint una atenció integral personalitzada, mitjançant el seu equip de més de 200 professionals, repartits entre especialitats mèdiques, metges, estomatòlegs, infermeria, tècnics de radiodiagnòstic, fisioterapeutes, personal administratiu, auxiliar i de manteniment.

VOLEM SER EL TEU CENTRE ASSISTENCIAL DE CONFIANÇA