Penedès Econòmic 66

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Núm. 66 - Maig 2017

La renda familiar per habitant torna a créixer tímidament al PenedèsGarraf pàg. 4

El Penedès és la segona regió vinícola més visitada d’Espanya amb 486.000 enoturistes pàg. 6

La XXXIII reunió del Cercle d’Economia debat sobre els reptes de la globalització pàg. 10

Antoni Castells i Oliveres

Economista i exconseller d’Economia de la Generalitat pàg. 16-17

El Penedès-Garraf, a l’avantguarda dels clústers del vi i del cinema pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Maig - 2017

L’ANÀLISI

El Penedès i el Garraf, pioners en crear els clústers del vi i de cinema a Espanya Els clústers fan 25 anys de trajectòria a Catalunya i ja en sumen una trentena en diversos sectors, entre els quals destaquen els de disseny i alimentació a través de la col·laboració i la innovació. Es tracta d’un clúster pioner i únic a Espanya. En els seus inicis, va sorgir de la mà de l’administració pública, en concret de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb la participació de 16 empreses, però posteriorment es va professionalitzar i la gestió la realitzen empreses privades. Actualment el clúster té

Olga Aibar - Lídia Oñate

Què és un clúster?

?

És una entitat enfocada a la competitivitat de les empreses, majoritàriament pimes, però també startups i multinacionals; així com a una millor connexió amb els centres tecnològics i universitats. El seu objec· tiu principal és ajudar a les empreses a millorar la seva estratègia.

Com treballen?

?

El treball en clúster impul· sa actuacions alineades amb els reptes estratègics amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les em· preses, mitjançant accions d’innovació en els seus models de negoci; interna· cionalització de mercats; formació directiva o dinà· miques interclúster.

INNOVI TÉ 50 SOCIS QUE REPRESENTEN EL 85% DE LA FACTURACIÓ DEL SECTOR VITIVINÍCOLA Actualment, a Catalunya hi ha 30 clústers acreditats, que agrupen més de 2.100 empreses, tenen una facturació agregada de 65.000 milions d’euros, que suposa un 25% del PIB català, i ocupen més de 290.000 treballadors. Des de la Generalitat consideren els clústers com “una peça fonamental per desenvolupar una

política industrial activa amb l’objectiu de consolidar Catalunya entre els països de referència a l’àmbit internacional”. Entre els clústers més nombrosos destaquen els de disseny, amb set tipus, i alimentació, amb sis. Els segueixen els de manufactura avançada (4), salut (3), aigua i energia (3), indústries transversals (3), digital

(2) i mobilitat (2).

De la trentena de clústers existents, dos d’ells tenen el seu origen al Penedès i al Garraf. El primer d’ells, Innovi - Clúster Vitivinícola Català-, es va crear el 2009 per tal de promoure la competitivitat de les empreses de tota la cadena de valor del sector i, així, fer front a la globalització

50 socis i l’objectiu és continuar creixent de forma sostinguda. En aquest sentit, durant la darrera jornada organitzada per Innovi en el marc de les Fires de Maig, l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, va fer una crida a les empreses del sector a sumar-se al clúster per “tenir més força” a l’hora de competir als mercats mundials.

part pública, integrada per as· sociacions de viticultors, la DO Penedès, l’Incavi, universitats i centres tecnològics, i una part privada. La cluster manager, Clara Santamaria, afirmava que “la idea és unir esforços i col· laborar per desenvolupar projec· tes comuns”.

Actualment, s’està treballant en diversos projectes de R+D+i entre els membres del clúster.

Aquests projectes tenen el su· port de la Comissió Europea, el

Ministeri d’Indústria o la Ge· neralitat de Catalunya. Alguns exemples són els projectes del programa europeu LIFE+, Vi· nyes per calor i Ecorkwaste o el projecte SISTEMIO, finançat pel Departament d’Agricultu· ra. El clúster també organitza workshops i jornades tècni· ques per al sector. La darrera es va realitzar l’11 de maig a l’Auditori de Vilafranca sota el títol Millora de l’eficiència pro· ductiva a la vinya.

Innovi es va fundar l’any 2009 i actualment té cinquanta socis Innovi és el clúster del sector vitivinícola català. És el pioner i l’únic que hi ha a Espanya de les seves característiques.

Forma part del programa AEIS (Agrupacions Empresarials In· novadores), de les quals n’hi ha 99 a tota Espanya, i del programa Catalonia Clústers, impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Es va fundar el 2009 amb set· ze membres socis de la mà de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Uns anys després, es va cedir el protagonisme a les empreses privades. En aquests últims anys s’han anat adherint noves empreses, or· ganitzacions i institucions, fins arribar a 50 socis a l’actualitat.

D’aquests, una vintena són ce·

llers que representen el 85% de la facturació del sector. Totes les empreses grans hi són represen· tades, així com la majoria de les mitjanes i algunes de les petites més emblemàtiques.

L’objectiu principal d’Innovi és

L’OBJECTIU ÉS PROMOURE LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES DEL SECTOR promoure la competitivitat de les empreses de tota la cadena de valor del sector vitivinícola ca· talà, mitjançant la col•laboració i la innovació. El clúster té una

Fèlix Miró

Enguany es compleixen vint-icinc anys des que es va iniciar la política de clústers a Catalunya.

Des de llavors, el territori català ha estat un dels pioners a nivell internacional en impulsar els clústers com a eina per a millorar la competitivitat de les empreses.

Països com França, Dinamarca, Noruega, Alemanya, Singapur, Canadà i Corea del Sud ja fa uns anys que van posar en funcionament polítiques de suport als clústers amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat i la productivitat.

Segons ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, “a Europa s’ha detectat que les empreses dels clústers robustos tenen uns sous un 15% superiors als seus competidors que no formen part dels clústers.” Les sinergies que s’estableixen entre empreses i una mínima estructura organitzativa gestionada per la figura d’un cluster manager, ajuden a guanyar en competitivitat, fet que benefici el teixit econòmic català, format essencialment per pimes.

Penedès Econòmic

Maig - 2017

3

L’ANÀLISI Els objectius del clúster són: promoure el networking entre empreses i entitats associades al clúster i altres clústers i agents del sector, facilitar el coneixement tècnic i del mercat a través dels centres de recerca, universitats i altres entitats, impulsar projectes i activitats innovadores en el sector vitivinícola i assessorar amb la cerca de finançament i col· laboradors pel desenvolupament dels projectes de R+D+I. Segons la cluster manager d’Innovi, Clara Santamaria, “el que ens diferencia de les associacions vitivinícoles és que nosaltres cobrim tota la cadena de valor del sector, no només els cellers, sinó també els productors, els viticultors, els proveïdors de serveis complementaris, consultories i centres tecnològics i de recerca”.

La comissió de projectes es reuneix mensualment per decidir el treball a realitzar en les diferents àrees estratègiques. A més de les

el NODE Film Clúster, amb l’objectiu de construir ponts entre les productores audiovisuals i les diferents administracions públiques per tal d’afavorir i facilitar la realització de rodatges a la zona.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’empenta de l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf, aquest projecte neix amb la intenció de créixer geogràficament per tal d’impulsar un clúster a nivell català, que vagi més enllà del Penedès-Garraf. Un dels avantatges amb els quals parteix el NODE Film Clúster és el mercat al qual s’adreça. Segons explica el conseller delegat de NODE Garraf, Isidre Also, “ja hi ha una activitat emergent a la qual volem donar resposta. La necessitat ens ve marcada per la realitat que vivim”. Sobre aquest aspecte, remarca que el sector audiovisual requereix “agilitat i solucions pràcticament immediates”, fet que posa en relleu la utilitat d’un clúster específic capaç d’aglutinar totes aquelles institucions, empreses i serveis que intervenen en aquesta activitat en ple creixement a les comarques del Penedès-Garraf.

de fa uns anys, el Garraf compta amb la dinamització del sector a través de la Sitges Film Office i, més recentment, amb la Gar· raf Film Commission. Ambdues són liderades per Santi Roig, amb una trajectòria de més de 30 anys al sector, que oferirà el seu suport i bagatge al projecte de NODE Film Clúster. “Sitges sempre serà el buc insígnia en l’àmbit de rodatges i ens ajuda a deixar palès els atractius de la nostre zona”, comenta Also.

Tanmateix, aquest projecte neix amb la vocació de ser molt obert

geogràficament. “Per exemple, el Penedès no només té vinyes sinó que també té espais molt interessants”, afirma Also, que reconeix que “tot està per fer i tenim molt camp per recórrer”.

El nou film clúster segueix el model d’altres palanques inter· nacionals de gran renom i pro· jecció com ara Múnic, Vílnius, Tallin, Cracòvia i San Francis· co, així com també Astúries, Tenerife i Barcelona, tot i que Also remarca que és el primer clúster d’aquest tipus que s’ha creat a Catalunya.

La internacionalització: el repte de futur dels clústers Un total de 22 clústers catalans van participar del 15 al 22 de maig en una missió estratègi· ca a Singapur per tal de posicionar-se a nivell internacional i tancar aliances amb el govern, empreses, agències econòmiques i centres tecnològiques del país. La missió, emmarcada en el programa Catalunya Clústers d’ACCIÓ, va ser la que va agrupar més clústers cata· lans des que va néixer aquesta iniciativa. En total, es van organitzar més de cent reunions d’àmbits tan diversos com la moda, l’aigua, la bellesa, la indústria de l’automoció, els mitjans de producció agrícola, el ferroviari, el moble, les TIC educació, la domòtica, el gourmet, les tec· nologies de la salut, l’energia solar, la nutrició i

jornades tècniques i workshops que organitzen al llarg de l’any, Innovi també té una escola de poda que és molt sol·licitada, ja que els estudiants obtenen un certificat que és reconegut i valo-

salut, el sector digital, la salut mental, l’esport, l’hàbitat, el sector foodservice, els productes in· fantils, els materials avançats i l’eficiència ener· gètica. Tanmateix, accions com aquesta enca· ra escassegen, ja que fins el moment només s’han realitzat sis missions internacionals. A més de Singapur, el programa Catalunya Clús· ters d’ACCIÓ ha viatjat a Boston, Israel, Silicon Valley, el Quebec i Corea del Sud. En aquest sentit, la clúster manager d’Innovi, Clara San· tamaria, comentava que “la internacionalització és una assignatura pendent d’alguns clústers com Innovi, ja que actualment no tenim mas· sa relació amb la resta de clústers vitivinícoles d’arreu del món.”

rat pels cellers.

Recentment, el nostre territori ha tornat a ser notícia en l’àmbit dels clústers, ja que a finals de març va començar a caminar un altre clúster pioner a Catalunya:

Neix el primer film clúster català amb origen penedesenc A Catalunya hi ha

30 clústers que engloben

2.100 empreses que facturen

65.000 milions d’euros (25% del PIB català) i ocupen més de

290.000 treballadors

A finals de març es va posar en marxa el segon clúster del Penedès-Garraf: el NODE Film Clúster, amb el qual es vol pro· mocionar, dinamitzar i coordi· nar activitats derivades, directa o indirectament, de rodatges de produccions cinematogrà· fiques i audiovisuals, així com de reportatges fotogràfics. Sota aquesta premissa, l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf promourà un clúster que busca donar resposta a la creixent demanda que ha sor· git els darrers anys per part de professionals que es dediquen a la localització d’indrets que puguin servir com a escenaris per a enregistrar produccions de tot tipus. Segons el conse· ller delegat de NODE Garraf, Isidre Also, “faltava un orga· nisme públic que abandarés i atreiés produccions europees.

Amb aquest clúster, volem paliar els dèficits que pateixen alguns ajuntaments i ajudar en l’asses· sorament.” Des de NODE Garraf consideren que les opcions que ofereix la zona del Garraf i del Penedès com a plató són cada dia “més preuades” pels produc·

EL NODE FILM CLÚSTER VOL FACILITAR LA REALITZACIÓ DE RODATGES tors audiovisuals, ja que “valoren molt els factors de diversitat d’es· pais, l’accessibilitat, la permissi· bilitat, la mobilitat, la connectivi· tat, climàtics, i la proximitat a les principals infraestructures viàries i de transport, entre altres”. Des

4

Penedès Econòmic

Maig - 2017

ACTUALITAT

La renda per habitant va créixer un 1,1% al Gran Penedès entre 2013 i 2014 L’augment més important es va produir al Garraf (2,9%), on la renda es va establir en 16.000E, mentre que al Baix Penedès va reduir-se un 0,1% Lídia Oñate La renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant es va situar el 2014 en 15.166,67 euros a les comarques del Gran Penedès, un 1,1% més que l’any passat, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que ha donat a conèixer aquest mes. A Catalunya, la RFDB per habitant va augmentar un 2,1% l’any 2014.

Ho va fer en 33 comarques i a l’Aran, mentre que a l’any anterior, només va créixer a 7 comarques. El Barcelonès continua sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada (amb 18.600 euros) i supera en un 12,8% la mitjana catalana (16.500 euros). La segueixen el Baix Llobregat (17.300 euros) i el Vallès Occidental (16.800 euros), amb un 4,9% i 2,2% per sobre de la mitjana catalana, respectivament. Per la seva banda, el Montsià és la comarca amb menys nivell de renda (10.900 euros) i se situa un 30% per sota de la mitjana catalana.

En el cas de l’àmbit Penedès, el Garraf, amb 16.000 euros, és la comarca on la renda per habitant va augmentar més entre 2013 i 2014. En concret, un 2,9%, mentre que a l’Alt Penedès, també amb 16.000 euros, l’increment va ser molt més lleuger, d’un 0,3%.

CAP COMARCA DEL GRAN PENEDÈS SUPERA LA MITJANA CATALANA Aquestes xifres difereixen en gran mesura amb les que presenta el Baix Penedès, l’única de les tres comarques que va perdre nivell de renda respecte el 2013. Amb 13.500 euros, la renda per habitant va disminuir un 0,3%.

Tanmateix, La Segarra, el Pla de l’Estany i el Barcelonès són les que han registrat un augment de la renda per habitant més elevat, superior al 3%, l’any 2014.

A l’altre extrem, les comarques que més han disminuït el nivell de renda per habitant se situen a la demarcació de Tarragona: el Montsià (-2,6%), el Priorat (-1,7%) i el Baix Ebre (-1,2%).

Segons apunten des de l’Idescat, l’anàlisi dels principals recursos de la renda mostra que els ingressos procedents de la remuneració d’assalariats han augmentat un 1,4%, després de dos anys de descensos. En canvi, els ingressos procedents de les prestacions socials i l’excedent brut d’explotació han disminuït en relació amb l’any anterior (-1,0% i -1,3%, respectivament).

Aquest mateix fenomen es fa molt palès a les comarques més poblades de Catalunya: el Barcelonès on els ingressos procedents de la remuneració d’assalariats

Renda familiar disponible bruta per habitant i taxa de variació entre 2013-2014.

augmenten un 1,1%, el Vallès Occidental (2,9%), el Baix Llobregat (2,3%), el Maresme (1,2%) i el Vallès Oriental (2,8%).

L’ARBOÇ, ÚNIC MUNICIPI PENEDESENC AMB MÉS DE 5.000 HABITANTS QUE VA PERDRE RENDA EL 2014 Sitges i l’Arboç, municipis amb més i menys renda, respectivament, al Gran Penedès Sitges encapçala la llista de municipis de més de 5.000 habitants del Gran Penedès que tenen més renda per càpita amb una mitjana de 17.400 euros anuals, un 5% més que l’any anterior. El segueix de prop Sant Sadurní d’Anoia, que entre 2013 i 2014 va passar de 17.000 a 17.300 euros (un 1,5% més). Sota la franja dels 17.000 euros trobem Santa Margarida i els Monjos (16.900 euros), on la renda es va incrementar un 2,4%, Gelida (16.600 euros i un 0,6% d’aug-

ment) i Cubelles (16.300 euros i un 0,8% d’increment). Per sota dels 16.000 se situen elsMuseus municipis de Vilafranca del Penedès (15.800 euros), Vilanova i la Geltrú (15.700 euros) i Sant Pere de Ribes (15.500 euros), tot i que tots ells van millorar les seves xifres respecte l’any anterior: 1%, 3,4% i 1,4%, respectivament.

Per últim, trobem tres municipis del Baix Penedès sota el nivell de 14.000 euros. En concret, Cunit (+0,6%) i Calafell (+0,2%) van registrar una mitjana de 13.600 euros i l’Arboç, 13.400 euros, que va perdre un 1,2% de renda.

A nivell català, Sant Cugat del Vallès és el municipi amb el nivell de renda per habitant més elevat, amb 21.300 euros, un 29,2% superior a la mitjana catalana.

El segueixen Sant Just Desvern (amb 21.200 euros), Tiana i Sant Quirze del Vallès (amb 20.200 euros) i Cabrils (amb 20.100 euros). A l’altre extrem, se situen tres municipis de la comarca del Montsià: Alcanar (amb una renda per habitant de 9.700 euros), Ulldecona (amb 9.800 euros) i la Sénia (amb 10.100 euros).

Gairebé el 85% dels municipis de Catalunya de més 5.000 habitants i resta de capitals comarcals mostren un creixement positiu de la renda per habitant el 2014.

y Renda familiar disponible bruta (RFDB).

Municipis de més de 5.000 habitants del Penedès-Garraf.

CATALUNYA

16.500€

+2,1% Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Municipi

RFDB 2013

RFDB 2014

Taxa variació anual 2014-2013

Sitges

16.600

17.400

+5,1%

Vilanova i la Geltrú

15.200

15.700

+3,4%

Sta. Margarida i els Monjos

16.500

16.900

+2,4%

St. Sadurní d’Anoia

17.000

17.300

+1,5%

St. Pere de Ribes

15.300

15.500

+1,4%

Vilafranca del Penedès

15.600

15.800

+1,0%

Cubelles

16.200

16.300

+0,8%

Gelida

16.500

16.600

+0,6%

Cunit

13.600

13.600

+0,6%

Calafell

13.500

13.600

+0,2%

L’Arboç

13.600

13.400

-1,2%

El Vendrell

13.300

13.200

-0,8%

Maig - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Maig - 2017

ACTUALITAT

Els enoturistes augmenten un 2% a les rutes del vi d’EnoturismePENEDÈS Tot i perdre el lideratge a Espanya davant Jerez, el Penedès es consolida entre les zones que més interès desperten amb 486.388 visitants Lídia Oñate Les rutes del vi i el cava d’EnoturimsePENEDÈS van tancar el 2016 amb 486.388 visitants, un 2% més que l’any anterior, segons recull el darrer informe anual sobre les visites a cellers i museus del vi, publicat per l’Asociación Española de Ciudades del Vino (ACEVIN). Tot i haver perdut el lideratge que havien ostentat durant el 2014 i 2015, les Rutas del Vino y Brandy del Marco de Jerez s’han erigit novament com les més visitades a Espanya amb 501.783 enoturistes, just per davant de les d’enoturimsePENEDÈS. Tanmateix, la directora d’EnoturismePENEDÈS, Núria Sala, fa una valoració positiva, ja que “hem tingut 20.000 visitants més i això ens reafirma com a destinació turística per seguir la línia de treball que tenim”. Afegeix que l’informe no té en compte tots els factors que intervenen en el sector, ja que “no valora la compra d’experiències enoturístiques ni totes les persones que visiten altres recursos turístics o comercialitza altres productes relacionats, sinó que només registra els visitants a cellers i museus”. També apunta que si Jerez ha estat líder aquest any és perquè “ha fet un salt molt important en visitants, que han augmentat en 50.000”.

Des d’ACEVIN constaten un increment generalitzat d’enoturistes, que el 2016 van aug-

mentar un 21% amb un total de 2.714.409 visitants, 471.469 més que l’any anterior. Pel que fa a la resta d’itineraris vitivinícoles catalans, la DO Empordà se situa en setena posició, amb 110.573 visitants, mentre que Lleida és a la 15a posició d’un llistat de 24 territoris, amb 35.057 visitants.

En conjunt, les visites de l’any 2016 a les rutes del vi a Espanya van suposar un impacte econò-

LES RUTES DEL VI D’ENOTURISME PENEDÈS VAN SER LES SEGONES MÉS VISITADES A ESPANYA EL 2016 mic de 54 milions d’euros, xifra que representa un increment de l’11% respecte del 2015.

La despesa del visitant creix al Penedès Per tercer any consecutiu, l’informe també recull el preu mitjà de les visites als cellers i museus del vi, que en general s’ha incrementat lleugerament, mentre s’ha constatat un descens en la despesa mitjana del visitant quan entra a la botiga del celler o museu després de fer la visita. D’aquesta manera, durant el darrer any, el

y Establiments i rutes

y Evolució del nombre de visitants a cellers i

participants en l’estudi de visitants 2016 Ruta del Vi

museus del vi de les Rutes del Vi d’Espanya

Museus

Cellers Museus

Enotursime Penedès Ribera del Duero Rioja Alavesa Rías Baixas Rioja Alta Marco de Jerez DO Empordà Ribera del Guadiana Rueda Bierzo Montilla-Moriles Lleida Alicante Ronda Cigales Somontano Campo de Cariñena Jumilla Navarra Bullas Calatayud Garnacha-Campo de Borja

80 57 55 52 40 32 26 24 23 19 18 18 16 16 15 15 12 11 11 6 6

3 5 1 3 1 3 3 2 1 3 2 4 1 4 1 1 4 4

6

1

Txakolí Yecla

5 4

-

Total

567

47

Font: ACEVIN. 2017.

y Preu mitjà de la visita i despesa mitjana per visitant a les Rutes del Vi. Comparativa any 2016 i 2015.

Font: ACEVIN. 2017.

Font: ACEVIN. 2017.

preu de visita estàndard –amb degustació- va ser de 7,79 euros de mitjana a Espanya, mentre que la despesa en altres productes va ser de 16,87 euros per persona. En el cas del Penedès, aquestes xifres mitjanes van ser superiors, 9,28 i

22 euros, respectivament. Segons Núria Sala, “estem assolint l’objectiu d’oferir experiències més enriquidores, fet que permet augmentar la despesa del visitant”.

Pel que fa als museus del vi, el preu mitjà de les entrades va ser

y Dades de visitants a cellers i museus de Les Rutes del Vi. Any 2016.

de 3,71 i el de la despesa, de 3,76.

Segons l’informe, malgrat que la gent va gastar menys diners, l’increment de visites al conjunt de les rutes va permetre equilibrar aquesta diferència, fent que el balanç final sigui positiu.

Font: ACEVIN. 2017.

Penedès Econòmic

Maig - 2017

7

ACTUALITAT

La segona edició de la fira ExpoNadó incrementa els expositors i els visitants Olga Aibar La segona edició de l’ExpoNadó, la fira del bebè a l’aire lliure i gratuïta més gran de Catalunya, que es va celebrar del 26 al 28 de maig a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú, ha superat amb escreix les expectatives respecte a l’any passat.

A manca de conèixer les dades de l’impacte econòmic de la fira, que està ultimant l’empresa penedesenca The Whatsons per encàrrec de l’ajuntament vilanoví, les primeres impressions de l’organitzadora, Mayra Adell, és que s’ha aconseguit superar el nombre d’assistents de l’any passat, que aleshores van ser 25.000 persones.

El fet d’haver doblat el nombre d’expositors, que enguany eren una vuitantena, i d’haver-se inclòs novetats destacades com les quatre zones: la gastronòmica, la de xerrades formatives, la d’oci infantil i la solidària, van ser un reclam per a moltes famílies amb fills de totes les edats.

Els més petits van poder gau-

dir de la zona Ametller Origen, situada a la plaça de les Neus, amb els inflables, els jocs, els espectacles de titelles i les cançons de Jaume Ibars, així com de ta-

VILANOVA I LA GELTRÚ ES VA OMPLIR DE FAMÍLIES AMB NENS QUE VAN GAUDIR DE LES NOVETATS llers tan divertits com els d’elaborar farinetes originals. També els personatges de la Patrulla Canina i d’altres sèries televisives com Pokemon o Peppa Pig van tornar a ser protagonistes de les rues infantils que es van realitzar durant la celebració de la fira.

La zona de xerrades també va estar plena durant tot el cap de setmana, amb interessants con-

XXVII Fira del Vehicle d’Ocasió a Vilanova

La rambla de la Pau de Vilanova i la Geltrú tornarà a acollir una nova edició de la veterana Fira del Vehicle d’Ocasió, el dissabte 3 i el diumenge 4 de juny. Es tracta de la vint-isetena edició d’aquesta fira que creix any rere any.

Al llarg dels dos dies hi haurà presència de vuit concessionaris com Autocam, Autolica Autopreu, Ford Nicolás, Jounou, Remm Guitart, Talleres

García, i Vilamòbil. En total es preveu que s’exposin més de 165 cotxes.

La fira romandrà oberta els dos dies de les nou del matí fins les nou del vespre. Com ja ve sent tradicional, entre tots els visitants de la Fira del Vehicle d’Ocasió es farà el sorteig d’un iPad. El resultat d’aquest sorteig es coneixerà el diumenge de la fira a les nou del vespre.

ferències a càrrec d’Armando Bastida, Ramsès Martí, Núria Garriga o Alba Padró, i les foodtruks de la plaça de la Vila també van estar molt sol·licitades.

Una altra de les novetats era la zona solidària Serveis Mèdics Penedès, en la qual es podia pedalar per recaptar fons per Mans Unides o la Creu Roja.

La inauguració de la fira va anar a càrrec de l’alcaldessa, Neus Lloveras, i el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Juan Luis Ruiz.

8

Penedès Econòmic

Maig - 2017

ACTUALITAT

Un centenar d’empreses debatran a Vilanova i la Geltrú sobre la responsabilitat social redacció

Vilanova i la Geltrú acollirà el 8 de juny el Seminari de Territoris Socialment Responsables (TSR), organitzat per l’associació Respon.cat, amb l’objectiu de sumar compromisos amb la responsabilitat social entre les diverses institucions, empreses, entitats i organismes per avançar en el repte de fer que Catalunya sigui un país socialment responsable.

El seminari reunirà a la capital del Garraf un centenar de persones d’arreu del país, en representació d’administracions locals i comarcals; empreses petites, mitjanes i grans; organismes acadèmics; organitzacions socials, empresarials, ambientals, etc.

En definitiva, una representació molt transversal d’agents que poden influir molt en l’extensió

afirmava. En aquest sentit, va recordar que “avui en dia tenir present la responsabilitat social és indispensable en qualsevol organització”. En la mateixa línia, el representant de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, va apuntar que “actualment ser socialment responsables condiciona la sostenibilitat i la viabilitat de les empreses, ja que és una actitud que genera confiança”. Canyelles va

EL CONSELLER JOSEP RULL ASSISTIRÀ A LA JORNADA, QUE SE CELEBRARÀ EL 8 DE JUNY del concepte de responsabilitat social, que principalment significa promoure el desenvolupament territorial incorporant valors d’ètica, sostenibilitat i responsabilitat. La jornada tindrà lloc tot el dia a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Durant el matí s’organitzaran sessions de treball i a la tarda es signarà un manifest de compromís, amb presència del conseller de Territori i Sostenibi-

litat de la Generalitat, Josep Rull.

Durant la presentació de la iniciativa, el passat 25 de maig, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, va expressar la seva satisfacció perquè se celebri aquest esdeveniment a la ciutat.

“Som un ajuntament compromès amb la responsabilitat social i vam ser un dels pioners a apostar per incorporar aquest concepte en el nostre funcionament”,

explicar que la jornada del 8 de juny a Vilanova i la Geltrú pretén “rellançar el concepte de la responsabilitat social”, ara que fa deu anys que es va signar a Sitges un primer manifest de compromís per difondre la responsabilitat social en els territoris.

Amb la renovació d’aquell compromís, es vol aprofitar per

ampliar el nombre d’adhesions al manifest. “Volem convidar totes les empreses i organitzacions a assumir la seva part de repte, la seva responsabilitat davant la societat”, ha argumentat. Per construir un territori socialment responsable, cal que hi hagi entitats de tots els àmbits “que gestionin la seva responsabilitat social i que es relacionin i conversin entre elles”.

QUÈ ÉS RESPON.CAT? Respon.cat és una associació empresarial que va néixer el 2014 amb la voluntat de ser el referent en desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya. Actualment està formada per una setantena d’empreses associades i promou accions per estendre actituds socialment responsables en les empreses.

Neapòlis serà el centre TIC aplicat L’Estació Nàutica de Vilanova obre caseta al sector turístic el 6 de juny L’Agència Pública d’Innovació, Neàpolis, de Vilanova i la Geltrú serà el proper 6 de juny la seu de la #JIT, una jornada de treball sobre innovació TIC en el sector del Turisme. Amb aquest esdeveniment, convocat pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) i la Diputació de Barcelona, es pretén potenciar i consolidar la implementació de processos d’in-

novació tecnològica en les empreses del sector turístic.

El CTecno és una fundació privada integrada per professionals i empreses de l’entorn TIC, que té per objectiu detectar i promoure el desenvolupament de les oportunitats de negoci entre els professionals d’aquest sector. També actua com a grup d’interès i generador d’opinió en l’àmbit de

El detectiu com a eina Quan els problemes no cessen, la impaciència i falta d’informació juguen en la nostra contra, i prenem decisions equivocades sense arribar a la resolució del conflicte.

En què m’ajuda un detectiu privat? Per què quedar-se amb el dubte sobre una actitud o fet?

Per què aguantar un absentisme laboral fraudu-

lent en la nostra empresa o negoci? Tots els meus empleats realitzen bé el seu treball? Puc resoldre un conflicte familiar per decantar una custòdia de menors o una pensió? Com obtinc proves d’una circumstància per presentarles davant un tribunal i que tingui validesa?

Si es fa alguna d’aquestes preguntes potser la respos-

les TIC i per aquest motiu convoca de forma periòdica sessions de treball com la que es farà a la capital del Garraf. A més, en el marc de la #JIT, algunes iniciatives d’empreses emergents a Vilanova i la Geltrú referents en l’aplicació de les TIC donaran a conèixer els seus casos com són Turismo vivencial i RocRoi Adventure Center.

ta la trobi en una agència d’investigació privada.

Lluny de l’estereotip dels detectius de les novel·les negres, el professional actual està especialitzat en el sector empresarial i familiar, tenint com a arma una càmera videogràfica que els fa les vegades de confessora i peça indispensable per a l’obtenció de proves.

Moltes empreses compten amb la figura del detectiu privat per a la resolució interna de conflictes i tam-

Durant els mesos de juny a setembre, l’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú obrirà una caseta d’informació i venda davant de l’Oficina de Turisme de Vilanova i la Geltrú, situada al Passeig de Ribes Roges. Des de l’Estació Nàutica expliquen que amb aquesta iniciativa volen “promoure la seva notorietat entre els vilanovins; informar i vendre

bé inverteixen en prevenció, realitzant recerques per evitar conflictes futurs, desviant els problemes abans que els acuitin. En una època en què la seguretat és necessària, DLR DETECTIUS s’encarrega de vetllar pels seus interessos legítims i objectius.

DLR DETECTIUS PENEDÈS està habilitat per demostrar fets amb proves a través d’un informe amb validesa judicial

tots els serveis turístics oferts per l’Estació Nàutica i el seu portal de reserves online: www.envilanova. com, que es va presentar fa unes setmanes; impulasr la visibilitat i l’accessibilitat de l’Estació Nàutica per als socis actuals i potencials; facilitar el contacte amb els clients professionals; i contribuir i reforçar les accions de l’ajuntament vilanoví i Vilanova Turisme.

davant qualsevol tribunal i serveix com una eina més que té el ciutadà i l’empresa per poder arribar a la veri-

tat, una cosa fonamental per trobar realment qui volem ser.

“La veritat us farà lliures”

ALBERTO DE LA ROSA Detectiu titular Tel. 935 170 258 - www.dlrdetectives.es

Maig - 2017

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Maig - 2017

ACTUALITAT

Els grans canvis tecnològics i el seu impacte en l’ocupació, principals reptes econòmics

El Vade Fires 2017 torna a omplir Canyelles de públic

La reunió anual del Cercle d’Economia de Sitges va debatre sobre la globalització i les seves incerteses Olga Aibar La XXXIII reunió anual del Cercle d’Economia celebrada del 25 al 27 de maig a Sitges, va tornar a centrar l’interès del món econòmic i polític del país, així com dels mitjans de comunicació. Entre les intervencions més destacades es trobaven les del Nobel d’Economia, Jean Tirole, o Cristina Gallach, Secretaria general adjunta de Naciones Unides.

També hi van ser presents destacats executius de primera línia de grans companyies com Jordi Gual (CaixaBank), Paul Polman (Unilever), Dimas Gimeno (El Corte Inglés), (Jeroen Merchiers (Airbnb), José Manu-

LA REUNIÓ DEL CERCLE VA SER ENGUANY MÉS ECONÒMICA el González Páramo (BBVA) o Josep Piqué (CIT Pax).

En la vessant política, hi van assistir les figures més rellevants del país: el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el

Opinió

redacció

ministre d’Economia, Indústria i Competitivitat, Luís de Guindos, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras.

“Societat, política i economia en temps d’incertesa” era el títol de la reunió del Cercle d’Economia d’enguany que va debatre sobre La sostenibilitat global com a repte per al creixement empresarial; Economia, finances i política monetària, l’economia del bé comú; El malestar en les democràcies liberals; Política i economia a Catalunya; Estratègies empresarials en temps d’intertesa i digilització, i Perspectives dels sectors disruptius.

Els termes econòmics més ci-

tats durant les jornades van ser la globalització, la digitalització i l’automatització. El president català va destacar-ne les virtuts positives, tot i que també els riscos, com la desigualtat, un missatge en el qual també hi va incidir el president del cercle, Juan José Brugera, o el premi Nobel d’Economia, que va alertar que: “deixar de costat els perdedors de la globalització enforteix els populismes”.

Un altre dels problemes és el gran impacte que tindrà la revolució tecnològica en l’ocupació.

Tirole va assegurar que: “el repte és enorme, i requerirà intel· ligència i coratge dels poders públics i responsabilitat dels principals actors de l’economia i de les finances internacionals”.

Economia psíquica

La psíquica es pot definir com la vivència íntima i absolutament subjectiva dels afectes, imaginacions, fantasies, desitjos que ens van passant mentre vivim. És món conscient i inconscient, part del nostre món intern i invisible, on només hi manem nosaltres. És l’alè de DOLORS vida, opera sempre, les 24 MARÍN TUYÀ hores del dia. Durant el son, mentre dormim, regenerem Consultora Especialista en Psicologia l’energia psíquica d’arrel.

El sistema psíquic - homoClínica i Comunitària.

Màster Investigació en Psico- logable a ment, psiquisme o aparell psíquic - tracta logia de la Salut. el conjunt de mecanismes

funcionals i estructures que possibiliten i expliquen el nostre propi comportament en relació al nostre entorn així com els nostres processos afectius i intel·lectuals subjectius.

La psique és l’ànima, l’esperit, sensació, sentiment, coneixement, intuïció, l’intermediari, el nexe, és subjectiva, indeterminada i abstracta. Psíquica deriva del grec psykhé significa buf, respiració, alè. Per Homer, força vital, vida, i, encara després, l’ànima de l’ésser vivent, emocions, desigs,

El passat diumenge 21 de maig es va celebrar a Canyelles el Vade Fires 2017, una nova edició que va tornar a tenir un rotund èxit de participació.

La Fira de Sant Ponç va reunir més de cinquanta parades artesanes que van oferir als nombrosos assistents una exquisida gamma de productes naturals.

La mostra d’entitats, els balls populars i l’espectacle de foc dels diables i bèsties van amenitzar la Cargolada Popular. Enguany va ser nomenat Cargolaire d’Honor el diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona, Josep Salom. Va rebre el guardó, un simpàtic cargol, de mans de l’alcaldessa, Rosa Huguet.

Els més petits van divertirse plantant un hort, conduint bòlids i muntant en quad i en

etc. Més tard, també significa la individualitat personal, la part immaterial i immortal del ser. La papallona de nit o falena la designa, a la psique.

Ens van ensenyar a administrar els nostres diners, coses, objectes i a enfocar la vida cap als afers exteriors de les experiències: a treballar, produir, acomplir i a consumir, a les sensacions i a les accions. D’altra banda, acomplir i fer la feina ens demana una plenitud psíquica que no sempre tenim en forma o que hem de procurar tenir en condicions.

Ens arreglem, fem exercici, ens relacionem amb altres,

karts. Els amants dels cotxes i motos van tenir el seu espai a la novena fira del motor, i la baixada d’andròmines, que es va celebrar a la tarda, va ser molt lluïda i va atraure molts aficionats.

EL DIPUTAT D’ESPORTS VA SER NOMENAT CARGOLAIRE D’HONOR Pel que fa a la cinquena ������������� edició d’Art Canyelles, els premis corresponents als diferents apartats artístics van tenir la quantitat econòmica més elevada de les darreres edicions.

Huguet va destacar que “tots hem treballat de valent amb la il·lusió de convertir Canyelles en un indret ideal per passar en família un diumenge”.

i no sempre ens és suficient per a sufocar l’impacte de les pressions excessives del món exterior. Les crispacions i les excitacions artificials insanes van minvant les nostres reserves psíquiques i ens poden fer patir desànim, dificultats de concentració, insomni o depressió. El sobrecost psíquic passa factura, va a càrrec de la salut de la nostra papallona de nit.

Guanyarem forma psíquica aprenent a administrar els nostres afers interiors. A prestar atenció, entendre i anar resolent el nostre neguit, desig, conflictes. El conflicte connecta les nostres emocions amb

l’esperit, i afecta el nostre estat d’ànim i com ens sentim. El fet d’ignorar, témer o defugir un conflicte i no fer per resoldre’l ens descapitalitza i empobreix fent que la tristesa, l’enuig o el desànim ocupin massa part del nostre moment i ens afecti en el nostre to vital. Aprendre a tenir-nos per mà, a saber calibrar i a saber sentir el nivell, la distribució i la despesa interior de la nostra forma psíquica, mentre seguim fent la nostra feina i vivint en el nostre món. A cada respiració, la papallona aleteja en la pau del cel blau.

Penedès Econòmic

Maig - 2017

11

ACTUALITAT

UP aconsegueix reduir els mòduls de l’IRPF per a conreus de l’Alt Penedès També es modificaran els criteris de repartiment de les noves plantacions Olga Aibar Unió de Pagesos ha aconseguit l’adequació dels mòduls de l’IRPF per a diferents conreus de l’Alt Penedès i l’Anoia, després de demanar-ho al cap de l’oficina comarcal d’Agricultura de l’Alt Penedès, tenint en compte la greu afectació que van patir.

D’aquesta manera, l’adequació de mòduls per a l’olivera ha passat de 0,26 a 0,13 a tots els municipis de l’Alt Penedès; 0,26 a 0,09 als Hostalets de Pierola i Masquefa, i 0,26 a 0,13 a Piera, a l’Anoia. Per a raïm per a vinificació amb Denominació d’Origen a l’Alt Penedès ha passat de 0,32 a 0,22; per a fruita dolça

ha passat de 0,37 a 0,19 a Avinyonet del Penedès, Castellet i la Gornal, Pontons, Sant Sadurní d’Anoia i Torrelavit.

El responsable d’Organització, Acció Sindical i Relacions Institucionals

EL SINDICAT PRESENTA LA NOVA PERMANENT COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS del sindicat, Josep Esteve, mostrava la seva satisfacció perquè “aquesta demanda s’ha obtingut anant a Madrid a reclamar el que consideràvem just. No plou res

per la gràcia de Déu si no t’ho treballes”.

El sindicat va lliurar al subsecretari del Ministeri d’Agricultura, Jaime Haddad, i al president de la Comissió d’Agricultura del Congrés, José Ignacio Llorens, la llista de les zones de municipis i comarques amb produccions afectades pels temporals i altres adversitats meteorològiques que no van ser considerades en l’ordre publicada el 4 de maig pel Ministeri d’Hisenda, que aplica la reducció en els mòduls per a la Declaració de la Renda del 2016. UP creu que “com va passar l’any 2016, per a les mateixes zones afectades per sequera o pedregades, inclou uns conreus i n’exclou uns altres,

quan el conjunt de conreus llenyosos de secà o els herbacis han patit afectacions similars. Aquesta situació no es dóna en les valoracions d’altres comunitats autònomes”. Pel que fa al

Pla de Suport Vitivinícola, el Ministeri ha recollit les demandes del sindicat per modificar els criteris de repartiment de les autoritzacions de noves plantacions, tenint en compte la mida

de les explotacions. El sindicat també continuarà treballant perquè “les ajudes del Pla de Suport Vitivinícola espanyol beneficiïn els viticultors professionals més enllà del 2019”.

12

Penedès Econòmic

Maig - 2017

ACTUALITAT

Hisenda embarga la històrica Jornada per despertar capçalera del Diari de Vilanova, els talents femenins que reneix sota l’acrònim DV L’empresa editora està en procés de liquidació Olga Aibar

Els vilanovins i garrafencs en general han viscut la crònica d’una mort anunciada: la del Diari de Vilanova, la capçalera degana de la premsa espanyola, un setmanari que es venia publicant sota aquest nom des de fa 167 anys. Ara, des de fa un parell de setmanes, es publica amb l’acrònim DV, sense l’històric logotip, i amb una doble numeració.

El motiu és vox populi: la capçalera ha estat embargada per Hisenda pels deutes i impagaments pendents que s’arrossegaven des del 2008, quan el diari va començar a registrar números vermells i una nova empresa s’encarrega de la publicació, amb el mateix

DEU EMPLEATS HAN ESTAT ACOMIADATS RECENTMENT editor, Isidre Cunill, i només els periodistes que treballaven en l’edició digital. Els de la versió en paper van ser acomiadats. El diari ja va estar a punt de desaparèixer, després de viure un concurs de creditors, una desena d’acomiadaments i dos ERO’s de reducció

Opinió

BEGOÑA CARTAGENA FONT

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

de jornada. Però els números no sortien, i després d’un nou concurs de creditors, es va vendre la històrica capçalera a Edicions Comarca 17, després de descartar-se l’oferta realitzada per un altre grup de vilanovins.

I quan semblava que les coses començaven a rutllar de nou, amb les facilitats que va donar l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per permetre’n la continuïtat, entre les quals el trasllat a Neàpolis, on estaven de lloguer, la realitat ha demostrat que no era or tot el que lluïa i que els lloguers no es pagaven, així com les nòmines d’alguns treballadors, que es cobraven amb retard.

El procés de liquidació tampoc ha estat clar. Hisenda va desco-

brir que l’editor havia creat dues societats, DV Digital i DV Publicitat 1850, per poder fer ingressos al grup sense passar per l’empresa endeutada. Segons apunten algunes fonts, Cunill es va vendre les accions a un bufet d’advocats de Barcelona dedicat a liquidar empreses. Paral·lelament, va començar a fer el primer número del nou diari sota l’acrònim DV, i quan diversos treballadors van veure que no sortien en els crèdits, i van demanar explicacions al respecte, els van acomiadar.

Aquests han rebut el suport de l’Associació de Periodistes del Garraf i també del govern de la ciutat, que ha expressat la seva preocupació davant de l’inici de la liquidació de l’empresa.

L’essència de la felicitat “Tots els mortals busquen la felicitat, senyal de que ningú la té”. Baltasar Gracián.

Aquesta frase, enunciada al segle XVII, ens pot fer pensar en la lleu evolució que hem tingut els éssers humans en aquesta matèria.

Agafant com a mostra a 5 filòsofs, explorarem el significat d’aquesta paraula i les possibles variants que pot tenir: Per Aristòtil, filòsof grec metafísic, la felicitat és una màxima aspiració dels és-

ser humans. I més que un estat en concret, ell afirma que és un estil de vida, en què s’exercita constantment el millor que té cada persona.

Per Epicur, filòsof grec fundador de l’escola de la felicitat, es tracta de valorar tot el que tenim; afirmant que és l’equilibri i la temperança el que dóna lloc a la felicitat, unit a treballar per amor al que es fa. Ell apostava per aprofundir en la comprensió d’un mateix i com a conseqüència canviar la societat

Les instal·lacions del Coolinary Food & Fun Market de Sant Pere de Ribes van acollir el dissabte 20 de maig al matí la jornada formativa Desperta els teus talents, organitzada per l’associació Talent Femení.

Les ponents van ser sis membres de l’associació de reconeguda trajectòria: María del Carme Vila, instructora d’arts marcials, Lídia Rodríguez, formadora i mentora d’empreses i persones especialitzada en el sector de les persones depenents i en víctimes de violència masclista; Carmen Moreno, psicòloga, coach i escriptora; Núria Nicolau, assessora d’imatge i organitzadora d’events; Andrea Collazo, assessora i formadora en noves tecnologies, i Maria Ángeles Berenguer, coach emocional i personal.

Va obrir la jornada amb molta força Maria del Carme Vila, que va oferir una interessant master class sobre defensa personal a la qual també va assistir l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido. Tot

en què es viu. I ens regala les següents frases per reflexionar: “Res és suficient per a qui suficient és poc” i “No se és mai massa jove ni massa vell per conèixer la felicitat”.

Per al filòsof alemany Nietzche, la felicitat és la força vital, l’esperit de lluita contra els obstacles que ens limiten la llibertat i l’autoafirmació. Ser feliç és ser capaç de provar la força vital mitjançant la superació d’adversitats i la creació de formes originals de viure.

I per a Ortega i Gasset, la felicitat consisteix a trobar

seguit, Lídia Rodríguez va parlar sobre Com cuidem els que cuiden, amb un interessant exercici sobre la importància de l’empatia, una capacitat que serveix, entre altres coses, perquè la gent se senti compresa.

Li va prendre el relleu Carmen Moreno, que va sorprendre tothom transformant-se en el seu personatge Néstor, un pilot d’aviació sorgit de les pàgines del seu llibre ¡Hola!, ¿Nos conocemos? per fer una interessant dissertació sobre com conèixer-nos a nosaltres mateixos. Després d’una pausa-café per agafar forces, Núria Nicolau va introduir les presents sobre la importància dels colors en la imatge d’empresa i personal i Andrea Collazo va donar algunes claus sobre com aprofitar internet per als negocis. Va cloure la jornada Maria Ángeles Berenguer amb una treballada explicació sobre l’inconscient i uns il·lustratius vídeos sobre la zona de confort que van acabar amb una estona de relaxació de cinc minuts que va recomanar tothom.

allò que ens satisfaci completament. I diu que aconseguirem la felicitat quan conflueixi el que desitgem amb el que som en realitat. És aquí quan ens convida a prendre consciència sobre nosaltres mateixos, tant del moment present com de qui volem ser en un futur i quin tipus de vida voldríem viure.

Tots els éssers humans tenim la potencialitat i el desig de ser feliços i segons aquest filòsof i escriptor, ho podem aconseguir fent confluir aquestes dues realitats.

La felicitat ha estat un tema sobre el qual s’ha

investigat al llarg de la història de la humanitat i em complau saber que la forma de treballar avui en dia està impregnada de l’essència d’aquests i altres grans pensadors.

Una frase que resumeix la meva visió en relació al benestar personal i en definitiva, a la felicitat, queda resumida en aquesta frase d’Epíctet i atribuïda al teòleg Reinhold Niebuhr: “Concedeix-me la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, el valor per canviar les que sí puc i la saviesa per apreciar la diferència”.

Maig - 2017

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Maig - 2017

ACTUALITAT

La competitivitat territorial del Baix Penedès perd pistonada

y Evolució del PIB a l’Alt Penedès Museus

La comarca cau quatre posicions a l’Índex FEGP 2017, mentre que l’Alt Penedès puja a la 13a posició i el Garraf es manté entre les nou millors comarques Lídia Oñate Situació desigual per a les comarques del Penedès-Garraf.

Segons el darrer Índex FEGP (abans, ADEPG), el Baix Penedès ha vist interrompuda la tendència a l’alça dels darrers anys, quan havia arribat a millorar fins a vuit posicions entre el període 20122015. Tot i l’elevat dinamisme en ocupació, el baix nivell de creació d’empreses resta competitivitat a la comarca. Segons s’apunta a

L’ALT PENEDÈS, SEGONA COMARCA CATALANA EN INNOVACIÓ COMERCIAL l’informe, elaborat per la consultora Actíva Prospect, “la disponibilitat de sòl perd fortalesa com a avantatge competitiu, com a conseqüència de la reducció del sòl urbà vacant i els preus més alts.”

D’altra banda, el Garraf (9a) ha aconseguit situar-se, un any més, entre les deu comarques catalanes més competitives. Presenta un fort dinamisme i se situa entre les tres comarques amb major crea-

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

ció d’ocupació i recuperació de teixit empresarial.

Quatre posicions per darrere la segueix la comarca de l’Alt Penedès, que puja una posició fins a situar-se en 13è lloc. Despunta en innovació comercial per ser la segona comarca de Catalunya que més sol·licituds de marques per milió d’habitants va demanar entre 2013-2015, per darrera de Priorat. En total, l’últim any van ser 5.896, tot i que des de l’Índex FEGP remarquen que la innovació de procés i producte és feble.

La logística, sector de creixement clau per al Penedès D’aquest estudi anual, també es posa de manifest que el Penedès és una zona cada cop més atractiva per a activitats logístiques.

En el cas del Baix Penedès, les inversions anunciades recentment per diferents operadors logístics a la comarca albiren un futur desenvolupament de l’activitat de transports. D’altra banda, a l’Alt Penedès la indústria és el nou motor de la recuperació econòmica, més competitiva cada any que passa, fet que demanda més innovació i tecnologia per operar en entorns altament exigents.

Per últim, al Garraf s’han produït avenços en indicadors d’una economia globalitzada basada en el coneixement, així com millores en els serveis de suport, educació

y Índex FEGP 2017

y Evolució del PIB al Baix Penedès

y Evolució del PIB al Garraf

Font: Índex FEGP 2017.

i infraestructures de telecomunicacions. L’accessibilitat als mercats i l’existència d’una mà d’obra altament qualificada segueixen sent les fortaleses de la comarca.

Hi ha una càmera vigilant-me a la feina, és legal?

La mateixa Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) admet que és una de les qüestions que més sovint generen preguntes, queixes, demandes d’informació i denúncies al respecte. De fet, és una manera molt evident de sentir-se afectat per allò que en diuen la “protecció de dades”.

Amb aquell objecte al nostre costat, sentim una intrusió en la nostra vida personal que genera inquietud. Resulta que un dia ens trobem que a les instal·lacions de la nostra feina, instal·laran cà-

meres de vídeo. En general, això no agrada, es percep com una agressió per la desconfiança que sembla derivar-se i per haver de sentirse constantment vigilat. Ara bé, l’empresari pot fer això?

Hi ha certs matisos, però la resposta és sí, està legitimat a instal·lar un sistema de videovigilància als espais de la seva empresa (amb excepcions, clar, mai podrà ser a un vestidor o un bany). Partim d’una condició sine qua non, aquesta legitimació no és absoluta i exigeix per part de l’em-

presari l’obligació d’informar d’aquest tractament als treballadors. Té el deure d’informar. És interessant, a més, tenir clar que hi ha diferents usos de les càmeres de videovigilància amb diferents implicacions segons la finalitat del sistema d’enregistrament. Es plantegen dos escenaris. Un, quan la càmera al centre de treball és una mesura de vigilància i control de l’empresari, per verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals; i dos, és una mesura de seguretat per protegir la instal·lació i els seus empleats. Supervisió i control o vigilància i seguretat.

En el primer cas, és a dir, quan l’objectiu de la instal· lació de les càmeres va dirigit al compliment pels treballadors dels seus deures laborals, seria necessari per part de l’empresa garantir el dret d’informació en la recollida de les imatges, mitjançant informació als treballadors de l’abast específic que es donarà a les mateixes per al control laboral. Per exemple, pot ser una clàusula dins el contracte laboral.

En el segon cas, quan la finalitat és de videovigilància i protecció de les instal·lacions i personal de l’empresa és necessari el compliment de la LOPD, el Reglament de Desenvo-

lupament de la LOPD i la Instrucció 1/2006 de l’AEPD que és específica sobre el tractament de dades personals amb finalitats de vigilància a través de sistemes de càmeres o videocàmeres i comprèn l’enregistrament, captació, transmissió, conservació i emmagatzematge d’imatges, inclosa la seva reproducció o emissió en temps real, així com el tractament que resulti de les dades personals relacionades amb aquelles. Aquí, a més del deure d’informar a l’empleat, caldrà disposar de distintius informatius de zona de videovigilància i impresos informatius.

Penedès Econòmic

Maig - 2017

15

ACTUALITAT

Caprabo celebra la I Fira de Productes de Proximitat del Garraf i del Penedès

El conseller Baiget elogia el web de polígons de l’Alt Penedès Amb la nova actualització, la plataforma online ja incorpora tota l’oferta de polígons de la comarca Lídia Oñate

Lídia Oñate El proper 10 de juny, l’establiment de la cadena de supermercats Caprabo a Sant Pere de Ribes acollirà la primera Fira de Productes de Proximitat del Garraf i del Penedès. En total, una vintena de productors de les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès donaran a conèixer els seus productes agroalimentaris, entre els quals hi haurà formatges, vins, caves, olis, embotits i plats cuinats, entre d’altres.

La jornada es farà de 10.30 a 14.30h i tindrà lloc a l’espai dedicat a l’aparcament. A més, hi haurà una representació de productes d’altres comarques.

Per a Fernando Tercero, responsable de productes de proximitat a Caprabo, aquest programa “té per objectiu posar en valor els productes de proximitat de les comarques catalanes, i fins ara ha tingut una

bona acollida per part dels clients”. També ratifica “l’aposta de l’empresa per la producció agroalimentària de proximitat i el suport que donem als productors locals”. Durant la fira, els assistents podran tastar gratuïtament els productes i conèixer de primera mà les persones que hi ha darrere de cada empresa elaboradora.

LA FIRA ES FARÀ EL PROPER 10 DE JUNY A SANT PERE DE RIBES Diversos productors del Baix Penedès també van tenir l’ocasió de participar el passat 13 de maig a la III Fira Caprabo de Productes de Proximitat del Camp de Tarragona, juntament amb d’altres de l’Alt i Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.

El web poligonsaltpenedes.com ha actualitzat la seva base de dades amb noves millores per atraure més inversions en zones industrials de la comarca. El passat 4 de maig, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va assistir a la presentació d’aquesta iniciativa al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, que fa uns mesos va iniciar una nova etapa després d’uns anys sense cap acció concreta. Ara, però, ha arrencat amb força per esdevenir un web “pioner a Catalunya”, tal com ha afirmat Baiget, que veu un gran avantatge

EL WEB INCLOU MÉS D’UN CENTENAR DE POLÍGONS REPARTITS EN 24 MUNICIPIS per al Penedès el fet de “disposar d’un directori al servei de l’activitat productiva, ja que facilita l’atracció d’inversió industrial al territori”. El conseller afegia que des de la Generalitat també s’està treballant en una plataforma web que reuneixi tots els polígons catalans per tal de dinamitzarlos. “En aquest país, la indústria no estava ben valorada i amb el temps s’ha demostrat que si volem que a Catalunya hi hagi llocs de treball de més qualitat, més se-

gurs i més ben remunerats, hem d’evitar perdre indústria i, si podem, atreure’n de nova”, afirmava Baiget. Segons Susanna Mérida, consellera comarcal d’Empresa i Ocupació del Consell Comarcal, “hem millorat qualitativament en informació per donar a conèixer el potencial que té el nostre territori, que es troba ben situat geogràfica i estratègicament”.

Aquesta aposta per la via online neix, en gran part, com a resposta per les deslocalitzacions de diverses empreses, que van decidir abandonar el Penedès. Per al president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella, “el web poligonsaltpenedes.com és una eina important per al territori perquè, d’una banda, aprofita tots els elements que tenim i, de l’altra, ordena les inversions que puguin venir per tal d’utilitzar naus i parcel·les ja existents”.

A l’Alt Penedès s’ubiquen 105

polígons industrials distribuïts en 24 dels 27 municipis, ja que només Santa Fe del Penedès, Puigdàlber i Pontons encara no en tenen cap. En total, hi ha 1.164 naus construïdes, el 75% de les quals tenen activitat econòmica.

Pel que fa a la resta (291), fan referència a establiments en els quals no s’hi ha identificat activitat productiva i tampoc s’ha constat la seva disponibilitat.

Sobre el paper de la Generalitat per afavorir les inversions a les diferents comarques catalanes, Baiget comentava que “malgrat que moltes tinguin intenció d’instal·lar-se a Barcelona, els fem entendre que no sempre és la millor opció, ja que hi ha menys superfície disponible i els preus de sòl industrial són molt més elevats.

D’aquesta manera, aconseguim redirgir les inversions a altres comarques. Aquest any, ja se n’han beneficiat una quinzena.”

16

Penedès Econòmic

Maig - 2017

L’ENTREVISTA

ANTONI CASTELLS I OLIVERES

Economista i exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya

“La gran solució als nostres problemes és Europa” L’economista i exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, va ser el protagonista de la conferència inaugural de les Fires de Maig o dels Enamorats de Vilafranca d’enguany que va tenir lloc el divendres 12 de maig a l’Auditori Municipal. Castells va parlar d’Els reptes de futur de Catalunya en l’àmbit econòmic al segle XXI. la Generalitat va apuntar que l’origen de tot plegat va ser “la globalització, que té coses bones, però també conseqüències econòmiques negatives que necessiten de respostes polítiques, que el mercat sol no resol”, entre les quals impulsar polítiques públiques: “els governs han d’utilitzar els instruments que tenen per transformar la realitat, però no crec que siguin la solució de tot. Cal trobar un equilibri adequat entre els governs i els mercats. Els problemes econòmics necessiten respostes polítiques”.

Olga Aibar

Antoni Castells i Oliveres (Barcelona, 1950) és ���� Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona i va ser director de l’Institut d’Economia de Barcelona fins el novembre de 2003.

Especialista en temes de federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’estat del benestar, és autor de nombrosos estudis i publicacions sobre aquestes matèries.

Va treballar en el servei d’estudis de Banca Catalana, ha estat membre de la Sindicatura de Comptes de Catalunya (1984-1989), de la Comissió Mixta de Valoracions EstatGeneralitat (1989-1996), Diputat del Parlament de Catalunya, i membre espanyol del Tribunal de Comptes Europeu (1994-2000), va ser Secretari d’Economia de la Comissió Executiva del PSC i conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (2003-2010).

L’Auditori Municipal de Vilafranca es va omplir de gom a gom el divendres 12 de maig per sentir la dissertació del conseller d’Economia del Govern de la Generalitat de Catalunya en l’època de Pasqual Maragall com a president. L’expectació era alta, atès el nivell de la persona que pronunciava la conferència, i el resultat no va decebre ningú. Amb una lucidesa i una gran claretat d’exposició, Castells va anar desgranant els eixos del seu discurs, que va centrar en la recessió econòmica que s’ha viscut en els darrers deu anys, el paper d’Europa i de Catalunya, i les llums i les ombres de la Unió Europea.

Una dècada perduda Castells va iniciar la seva intervenció parlant de la recessió que va començar l’any 2007 que qualificà com “el gran sotrac de l’economia mundial des del 1930”. Segons va apuntar, “el 2009 va ser l’únic any amb un creixement negatiu del PIB mundial des de la gran recessió, a causa de l’ensorrament del PIB dels països més avançats.

Aquest fet va ser especialment greu perquè va costar molt recuperar els nivells anteriors i, de fet, fins el 2017 no els recuperarem”, assegurava. Aquesta crisi ha comportat “una dècada perduda” i ha tingut implicacions polítiques com “el sorgiment dels populismes”.

L’exconseller d’Economia de

LA RECESSIÓ DELS DARRERS DEU ANYS HA ESTAT EL GRAN SOTRAC DE L’ECONOMIA MUNDIAL DES DEL 1930

Europa, qui ha patit més la recessió econòmica També va afirmar que Europa ha patit més la recessió que la resta de països: “el malalt del món econòmicament parlant ha estat Europa, perquè ha patit per dos crisis afegides: la crisi pel fet de tenir l’euro, i la provocada per les polítiques d’austeritat que es van aplicar per sortir-ne”. En canvi, als Estats Units no s’han aplicat, i no han tingut els problemes que hem viscut nosaltres.

Per aquest motiu, considera que les retallades aplicades a Espanya i Europa “van provocar un cercle viciós de llibre: L’origen del dèficit actual és la recessió, que fa que s’ensorrin els ingressos i augmentin les despeses.

Quan una economia s’enfonsa, el sector públic no ha de fer polítiques constrictives de disminuir les despeses i incrementar impostos. Això se sap des de la gran recessió. És una de les grans aportacions de Keynes”.

Penedès Econòmic

Maig - 2017

17

L’ENTREVISTA

UN DELS GRANS DESAFIAMENTS DE CATALUNYA ÉS DEFINIR UN PROJECTE DE PAÍS

Fèlix Miró

més si els plantegem en l’àmbit europeu com el cas de Catalunya, podrem arribar a fer-ho”.

Els grans desafiaments de Catalunya Castells va incidir en què “hem sortit de la recessió, però no de la crisi. Hem tingut creixements positius des de l’any 2014, però podem dir que hem sortit de la crisi si la taxa d’atur és del 13.7%?, o si la taxa d’atur juvenil és el triple que fa uns anys? es preguntava. També qüestionava “quin futur podem tenir si els salaris són indignes?”

Per això, va apuntar que un dels grans desafiaments de Catalunya és definir un projecte de país, saber el model que es vol, no només econòmic: “Cal un gran acord polític, social i dels agents socioeconòmics de cap a on volem arribar i com volem aconseguir-ho, perquè un país necessita unes certes compli-

citats dels seus protagonistes per saber cap on s’ha d’anar”.

Per això, va apuntar que cal “compartir la visió de país que va existir durant la transició”, i insistia en què “el nostre horitzó és Europa” i que “hem de ser un país competitiu i tenir el millor estat del benestar possible” i, per això, “a Catalunya li convé navegar en mar obert. L’única prosperitat possible és la compartida”.

Seguidament, va detallar els punts forts de Catalunya, entre els quals que l’any passat va créixer un 3,5% i que la previsió per aquest any és del 3%, una dada situada per sobre de la mitjana espanyola i de la zona euro. Castells assegurava que “Catalunya està ben posicionada també en la vessant exportadora, en bona part gràcies al turisme i l’aportació de capital estranger. El seu

capital humà, i la recerca que es realitza i el fet que representa el 50% d’activitats d’alt valor afegit a Espanya” són altres actius importants. Per Castells, hi ha dos aspectes clau a tenir en compte: “ser conscients del desafiament econòmic que tenim endavant i disminuir l’endeutament que, en el cas d’Espanya, és de gairebé el 100% del PIB”.

Per mantenir la competitivitat, va apuntar que “cal millorar la productivitat i disminuir els costos i, per fer això, cal instruments polítics”, afirmava. Entre aquests, indicava que el principal és “fer polítiques públiques.

L’economia i la política estan relacionades. Les polítiques de l’Estat cal que convisquin amb els interessos de la societat catalana. Mentre depenguem del govern espanyol serà un pols ineludible”.

Pere Regull: “L’administració ha d’estar al costat del sector econòmic”

Fèlix Miró

Castells considera que el fet de tenir una unió monetària incompleta, sense la unió fiscal, bancària, ni política no funciona: “La unió monetària requereix d’instruments comuns com el Banc Central Europeu, però també d’altres coses, per això, o avancem cap a la unió política o difícilment tornarem al que hem estat”, assegurava.

En aquest punt, va mencionar la victòria de Macron a les eleccions franceses, a qui va definir com “un europeista convençut que ha guanyat aixecant la bandera de la integració política” i va assegurar que “Europa és la causa que han de fer seva els nostre fills, sobretot si els discursos polítics es basen a fer d’Europa la culpable de tot i cada país se centra només en discursos nacionals”. Aquesta, segons Castells, és “una lògica perversa, perquè cada cop més la reacció dels ciutadans és d’excepticisme i falta de credibilitat en el projecte comú”.

Per l’exconseller, la gran notícia dels darrers temps és que “un senyor ha aixecat la bandera de l’europeisme davant d’un partit clarament antieuropeista i ha guanyat. Ja és l’hora que sigui la gent més jove qui agafi la bandera de la il·lusió en la integració”, assegurava, perquè “els nostres problemes no els resoldrem en l’àmbit nacional. No-

Aquest és el tercer any que se celebra la conferència inaugu· ral de les Fires de Maig o dels enamorats de Vilafranca abans de la tallada de la cinta que dóna el tret de sortida al certa· men.

En el parlament de cloenda, l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, va afirmar que “ha es· tat una conferència magistral, que he disfrutat, i molt apropia· da per inaugurar les Fires, que va qualificar de “compendi del que són els sectors econòmic i social de Vilafranca i el Pene· dès” i un aparador dels nostres productes, així com una mostra de la complicitat dels diferents sectors de la societat, que 500 anys enrere, va fer que sorgis· sin. Vilafranca existeix perquè sempre s’hi han celebrat fires i mercats d’abast comarcal”, as· segurava.

Sobre la importància d’Europa, el batlle vilafranquí va afirmar que és “fonamental” i que la tenim aquí, a tocar, al mateix mercat i les fires. El futur és fer

polítiques per a tothom”.

Regull va afirmar també du· rant la seva intervenció que “l’administració pública ha de ser al costat del sector econò· mic, regulant, però sense po· sar pals a les rodes a la crea·

“LES FIRES DE MAIG SÓN UNA MOSTRA DE LA COMPLICITAT DELS DIFERENTS SECTORS DE LA SOCIETAT” ció de riquesa. S’ha de trobar l’equilibri. Amb les Fires passa el mateix. L’Ajuntament hem de ser-hi però qui ha de tirar del carro són els sectors econò· mics. Hem d’anar tots a la una.

Ens hem d’ajudar mútuament”, va assegurar.

18

Penedès Econòmic

Maig - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

DESPESA PÚBLICA I CORRUPCIÓ: EL NOSTRE SISTEMA DEMOCRÀTIC HA AVANÇAT EN QUALITAT ELS ÚLTIMS 25 ANYS? (1a PART)

E

ncara que sembli una mica estrany als qui confien, encara, en la fiabilitat dels nostres mitjans d’informació en relació a les seves denúncies de corrupció en aquest país, segons els Índex de percepció i control de la corrupció, Espanya ha millorat els últims anys.(en un article anterior a NYR ja vam demostrar el caràcter selectiu de la denúncia de la corrupció dels mitjans).

Si repassem els països inclosos en la relació comprovarem que no tots els països amb democràcia estan agrupats en els primers llocs.

Si algú vol comprovar la millora només ha de preguntar-ho als proveïdors del sector públic sobre si és o no més fàcil fer negocis amb les institucions públiques que fa 25 anys. El que no se m’ocorreria és preguntar-ho als “mitjans” ja que, bona part d’ells, ha tingut en relació a la corrupció més indolència i complicitat que denúncia, potser perquè “el sistema” anterior no els anava tan malament.

L’article “Una manera ràpida d’eliminar el dèficit públic: reduir les despeses electorals” el vaig redactar el 14 de desembre de 1993, en un moment en el qual la societat no va saber utilitzar les convulsions d’aquella època per millorar l’eficiència del nostre sistema democràtic. Els actuals defectes en la gestió pública potser tinguin a veure amb anteriors errors de control i d’elecció dels ciutadans. Per aquest motiu, com vam comentar anteriorment, un poble que és incapaç de seleccionar, controlar i corregir els seus dirigents públics no mereix queixar-se dels resultats negatius de la seva gestió.

“Sembla que, per fi, s’està generalitzant entre els ciutadans, l’opinió que cal reduir les despeses electorals. Aquest estat d’ànim ha transcendit de la societat als centres directius dels partits polítics, amb la qual cosa es pot parlar que existeix actualment un consens per resoldre el tema.

Però, crec, que s’està centrant l’atenció en la part més marginal de l’anomenada despesa electoral.

El més habitual és que es discuteixi el total del cost de la publici-

tat en tanques i en correspondència i les despeses dels actes polítics de l’últim mes de la campanya electoral, però s’obliden els acumulats en tot el període legislatiu anterior.

Quin és el total veritable de les despeses electorals a Espanya?

Haurem de sumar totes les despeses que excedeixen del que anomenaríem una gestió prudent de l’Estat i que van dirigits a consolidar i ampliar la quota del mercat de vots de l’opció política que administra els fons públics.

Per tant cal incloure les despeses dedicades al control de l’educació, la cultura i la informació en benefici de la classe política dirigent. El cost econòmic del control d’aquests sectors serveix per dirigir la sensibilitat dels ciutadans introduint un missatge continu en el cos social, que propiciarà la decantació dels futurs votants a la filosofia del partit en el poder i en paral·lel el rebuig de les altres opcions polítiques competitives.

Els fons destinats a finançar els dèficits de les televisions públiques però, també, els destinats a les televisions i mitjans d’informació privats quan siguin discriminatòries, a través de l’anomenada publicitat institucional, compres oficials per a institucions i organismes públics o amb ajudes a la renovació tecnològica, per exemple, que serveixen per mediatitzar i influir en la direcció intel·lectual

UN POBLE QUE ÉS INCAPAÇ DE SELECCIONAR, CONTROLAR I CORREGIR ELS SEUS DIRIGENTS PÚBLICS NO MEREIX QUEIXAR-SE DELS RESULTATS NEGATIUS DE LA SEVA GESTIÓ

d’aquests mitjans de comunicació, privant-los d’independència i convertint-los en eficaços instruments de publicitat política. La direcció de la informació és fonamental per al control de les ments i, per això, les batalles més cruels dels últims temps es donen en aquest camp.

La quantitat de fons que dels pressupostos es dediquen a finançar obres cinematogràfiques, teatrals o literàries amb l’objecte de propagar l’ideari polític del que els patrocina i anul·lar el del competidor són enormes.

El dia que desaparegui aquesta promoció pública, comprovarem el valor objectiu de punts intel·lectuals, artistes i músics, utilitzats com a propagandistes però finançats amb renda provinent de tots els ciutadans, tan assíduament promocionats pel dependent i interessat, sector informatiu.

Per això en cada elecció intervenen en la lluita política amb tanta agressivitat com els polítics ja que, la seva renda i el seu futur depenen de la mateixa sort.

També cal incloure els fons destinats al control de l’ensenyament amb l’objectiu d’aconseguir personalitats afins a l’ideari polític dirigent amb independència i, molt sovint, en contradicció amb els interessos del sector estudiantil.

També el cost de l’assentament en la burocràcia de persones afins i que es convertiran no només en un electorat fidel, sinó també, en una

legió de propagandistes eficaços dedicats a amplificar en la societat els missatges polítics del que els va introduir en l’administració.

A més els fons públics dirigits a categories socials (ex. la desocupació agrària en algunes zones o les subvencions puntuals) que serveixen per assentar i ampliar el nucli de votants i comercials de la regió.

També caldria afegir els diners dirigits a obres i inversions sense una clara raó d’Estat per exemple; entren dins d’una bona administració els enormes costos d’inversions com l’AVE, les Olimpíades, l’Expo, les xarxes d’autovies de zones tan allunyades dels centres productius i dels mercats exteriors? Existeix la sospita que una gran part de les últimes inversions del país no estan basades en raons d’eficiència econòmica o d’utilitat social sinó per motius polítics, en moments i zones d’utilitat electoral deixant-se de cobrir autèntiques necessitats socials només perquè no produeixen immediats rèdits electorals (ex. repoblacions forestals, recerca pública, xarxes de proveïment d’aigua potable i desguassos, pantans...).

I fins i tot caldria incloure, els fons dedicats a la promoció exterior de bona part de polítics, en diferents àmbits així com a objectius aparentment fora de l’òrbita política però que, en determinats casos, poden tenir una gran eficàcia electoral, com el manteniment actual del valor de la pesseta; quant ha costat al país l’evitar una devaluació per les conseqüències que tindrien per a la quota de mercat del partit en el poder?

Així doncs, veiem que en matèria de despeses electorals, queda molt per podar d’un arbre que s’ha desenvolupat en tots els nivells de l’Estat (central, autonòmic i local) tirant les seves arrels als pressupostos fins a deixar-los exhausts i que es genera i creix en societats que permeten que s’apropiï, una classe política i per als seus interessos, dels diners de tots, fent inútil l’esforç de solidaritat col·lectiva que suposa el pagament d’impostos presents i futurs.”

Penedès Econòmic

Maig - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Estem d’aniversari. 5 anys d’aquesta secció i 50 entrenvistes a emprenedors/res i empresaris/es La setmana passada Yamamay estava d’aniversari. Feia 5 anys que havien fet la transformació, De Cal Palau, una botiga tradicional a una franquícia del mateix sector. Aquesta experiència, recollida en una entrevista, donava inici a una secció dins el Penedès Econòmic que volia fer protagonistes persones de la comarca que engeguessin un projecte, de bell nou o bé dintre d’una organització ja existent.

Quan vaig veure que anunciaven la celebració de l’obertura d’aquesta renovada franquícia vaig caure en el detall que també el quadern de l’emprenedor estava d’aniversari i em vaig posar a recopilar i analitzar les 50 entrevistes fetes.

El Josep i el Marc, impulsors del diari, m’han fet sempre confiança en la tria de les persones entrevistades. A ells, per tant, el primer dels meus reconeixements.

El números rodons ens han de servir per fer balanç i això és el que he fet. Aquest escrit del mes no pretén fer un estudi estadístic de les entrevistes fetes, però sí que em serviran per explicar com s’han viscut a casa nostra aquests 5 anys de forta crisi econòmica. Els aproximadament 70 protagonistes de les històries que s’han explicat en aquesta secció són gent que han afrontat la seva feina i la seva professió des de la iniciativa de tirar endavant un projecte.

Gent anònima que rarament són notícia en un diari ens han mostrat a través de les seves il·lusions, idees i esforç, com s’afronta un període de crisi. Així,

ras i curt. Alguns se n’han sortit, d’altres han hagut de tancar. Cadascun d’ells ha buscat una manera de sortir-ne i l’exemple mereix molt més que aquest escrit.

He après i ens han ensenyat molt.

Les escoles de negocis fan servir el mètode del cas per ensenyar estratègia. El cas de cada entrevista del quadern de l’emprenedor és una lliçó, real, propera i estimulant.

Joves de menys de 25 anys protagonistes del seu futur L’Arnau i la seva empresa Brik Bike de Sant Joan de Mediona de reparació de bicicletes, l’Alba d’Atrezzo (escola d’artistes), els Acrobatistes, la Mònica i la Núria de Fem camí, ens han mostrat que la joventut no és impediment per emprendre. He de reconèixer que em satisfà enormement veure joves impulsant projectes. És una manera decidida i valenta de construir el seu futur i de retruc el de la nostra societat.

La sensibilitat per la salut, pel medi ambient, pels productes de proximitat, pel consum responsable, són la base de bona part dels nous projectes L’Hort de la Carmeta, l’E-Torres, La Balança, La Forja, la cervesa Rústica Bufona, l’artesania de Lolita Lulú, el projecte de Roba Amiga, la marca de roba Referèndum, els pollastres ecològics el Tros són tot exemples que parteixen d’una sensibilitat especial per la proximitat, per la sostenibilitat i pel respecte. Aquests valors avui són compartits per molts consumidors que saben apreciar-ho i

fan una compra molt més responsable.

Són un tipus de projectes impulsats per persones que creuen molt en allò que fan i sobretot en el benefici social que aporta fer-ho d’una forma respectuosa i responsable amb l’entorn.

El turisme al Penedès, motor de noves iniciatives.

Mas Palou i Cal Negri són iniciatives que neixen en paral·lel a l’impuls del Penedès com a destinació de visitants interessats per l’enoturisme i per l’entorn natural d’aquestes comarques. És evident que aquest sector no generarà massives oportunitats però sí que dóna peu a obrir línies de negoci que segueixin aquesta tendència.

L’esport, salut i feina L’afició esportiva ha motivat moltes persones a pensar i articular projectes que els permetin convertir la pràctica del seu esport preferit en la seva professió. És el cas de l’Espai Running o del Padel Nuestro, però també de molts i molts negocis que veiem a diari al nostre voltant. Les xifres econòmiques que apareixen als mitjans de comunicació al voltant de la pràctica dels esports, de la roba i complements, del turisme per esdeveniments esportius, etc... no fa més que créixer.

Un sector que no ha deixat de créixer: l’educació La crisi econòmica ha afectat molt a alguns sectors i d’altres han patit molt menys el seu embat. És el cas del sector de l’edu-

cació. No hem deixat de veure néixer projectes en aquest àmbit, Fem Camí (centre d’intervenció educativa), de la Sastreria (servei de coaching, mentoria i orientació), del Penedès Language (escola d’idiomes), o el Sense Límits (centre suport i reforç educatiu) o el Robotics Penedès (activitats extraescolars per despertar l’interès per la ciència). Una oferta molt especialitzada i molt centrada en l’enorme interès que pares i mares posen en la millora educativa dels seus fills.

Reinventar-se per consolidar i créixer També aquest espai d’entrevistes ha fet protagonistes empreses penedesenques que s’han reinventat per seguir evolucionant i innovant. No és fàcil engegar un nou negoci, però probablement resulta encara més complexa resultar essent seductor i interessant quan l’empresa porta ja molts anys de funcionament.

Una societat assedegada de novetats, de necessitat de ser sorpresa constantment a nivell comercial, fa que les empreses que porten anys al mercat necessitin d’una constant innovació per sobreviure. L’Estudi Hèlix (arquitectura) Tank Foods (transports de líquids alimentaris) o La Rosa (venda de

complements i merceria) en són només un molt petit exemple de tanta gent que lluita simplement per seguir endavant.

Emprenedors per necessitat I deixo pel final testimonis, exemples, i jo quasibé diria herois, de persones, que amb més o menys èxit, han optat per afrontar la situació d’atur des de les idees, des de l’empenta, des de la valentia i des de la proactivitat.

A la nostra comarca hi ha una gran nombre d’extreballadors del sector financer que han fet aquesta aposta: Cal Negri, Espai Runnig, Finestres Vilafranca, la Balança, però també persones que han vingut d’altres sectors.

Forn Mitjans, E-Torres, Toni Comas...

D’altres professionals han estat també protagonistes de les històries del Penedès Econòmic. Històries de bones idees, exemples de bona feina, mostres totes elles de tenacitat: Afables, Set de Nit, l’Agustí Guisasola, l’Antònia Bonell, Enox, Just, la Mercedes López, la Rostisseria a taula... És un orgull haver pogut conèixer, conversar, aprendre i reflexionar de gent tant valenta.

Sou un exemple! Moltes gràcies!

20

Penedès Econòmic

Maig - 2017

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de l’FEGP

LA NIT DE L’EMPRESA SERÀ LA NIT DEL GRAN PENEDÈS E

l proper 22 de juny, entre solstici i revetlla, ja està marcat a l’agenda d’empresaris i directius del Penedès i el Garraf; també de nombrosos representants polítics i institucionals.

La Finca Mas Solers, a Sant Pere de Ribes, aplegarà La Nit de l’Empresa, amb més de 600 comensals i un convidat d’excepció, com ho és el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Els amfitrions de l’acte seran el president de la FEGP, Martí Sistané, i el president adjunt, Santi Carda. També ha confirmat assistència l’alcaldessa, Abigail Garrido.

L’esdeveniment serà memorable perquè es posarà en escena la integració de les organitzacions empresarials d’aquí, les nostres, les de casa. L’ADEPG i la UEP avancen, pas a pas, en el procés d’acoblament. En aquesta Nit es posarà en evidència el trajecte recorregut i el rumb de la nova entitat: la Federació Empresarial del Gran Penedès.

La Nit de l’Empresa serà la Nit de la FEGP i, tant o més, la Nit del Gran Penedès, un esdeveniment social i empresarial sense precedents a la nostra regió granpenedesenca. La gala estarà dotada de simbolismes, com ara la presentació del logotip de la Federació -que ha realitzat ADN Studio- i l’estrena del palmarès dels Premis FEGP. Després de l’aperitiu de ben-

vinguda, entre les fonts de Mas Solers, els comensals accediran al Saló Hispano Suiza. El programa començarà amb el torn d’intervencions, abans de sopar, quan també es descobrirà el nou logo.

No serà fins a la sobretaula quan es coneixeran les identitats dels guardonats en les diferents categories.

El Gran Premi FEGP a l’Empresa de l’Any 2017 serà el colofó d’un palmarès únic i exclusiu.

En les dues edicions precedents d’aquest Gran Premi les empreses guardonades amb el duc van ser el càmping Vilanova Park i Cafès Novell. Els veredictes dels jurats dels premis ADEPG i els premis UEP confluiran en un únic qua-

LA NIT DE L’EMPRESA TINDRÀ UN CONVIDAT D’EXCEPCIÓ, COM HO ÉS EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

dre d’honor, el dels Premis FEGP. Hi haurà un espai d’homenatges a empreses que enguany celebren un aniversari prou rellevant, com l’hotel Melià Sitges, TankFoods, Codmar, Mercè Pastissers i Servihostel, totes elles en el seu 25è; també l’Escola d’Hostaleria de Sitges, que es va posar en marxa l’any 1992. Els col·lectius Dones d’Empresa i Joves d’Empresa també tindran el seu moment, amb la proclamació dels premis Estela Dona Emprenedora i Jove Emprenedor.

El guió de l’acte serà conduït per la jove actriu vilafranquina Marta Escudé i comptarà amb l’actuació de la soprano Charo Tris. A més, dos duets instrumen-

tals alternaran repertori d’acompanyament durant l’aperitiu de benvinguda, als jardins.

El programa de La Nit és propi d’una soirée d’estiu, amb un aperitiu a cel obert i un final de festa a la fresca, amb una sorpresa espectacular que no es desvetllarà fins al mateix moment. La celebració tindrà molts protagonistes i tots ells mereixeran la major notorietat; per descomptat, els patrocinadors, però també els nombrosos col·laboradors que la faran possible.

Cal destacar la participació dels professors i els alumnes de l’Escola d’Hostaleria de l’Institut Joan R. Benaprés, de Sitges.

La seva presència i el seu ofici novell s’agrairan des del primer moment, a la recepció dels convidats, com en el decurs del banquet. A més, el menú, elaborat per l’equip de cuina de Finca Mas Solers, clourà amb unes postres realitzades pels alumnes del cicle de pastisseria de l’Institut. Quina millor manera de festivar, uns i altres, el 25è aniversari de l’Escola d’Hostaleria de Sitges.

Més enllà del seu caire institucional i social, aquesta Nit de l’Empresa vol ser un revulsiu per consolidar una gran organització empresarial -ara única- que ens representi, que sigui influent i que es consolidi com a primera interlocutora davant l’estament polític i els decisors.

Com si res.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Maig - 2017

21

EMPRESA Miquel Rius - Rius & Rius ASSESSORS

Propera convocatòria d’ajuts per al sector alimentari Aquests ajuts són una bona oportunitat per als cellers i caves que vulguin fer inversions Per tal de conèixer la situació de l’accés dels ajuts i/o subvencions disponibles per al sector vitivinícola ens hem posat en contacte amb Miquel Rius, gerent de Rius i Rius Assessors, consultoria que compta amb un experimentat equip d’enginyeria i gestió vitivinícola (“Wines Engineering Service”) que continua representant un dels millors balanços del sector, tant pel que fa al nombre d’expedients cursats com per l’alt percentatge d’aprovacions aconseguides.

Quina valoració ens pot fer respecte del programa d’ajuts al sector vitivinícola?

Com és ben sabut, la darrera línia d’ajuts destinada al sector vitivinícola emanava de les disposicions establertes en el marc de la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) per a l’aplicació de les mesures del programa de suport, especial i específic, al sector vitivinícola per al període 2014-2018 que, de fet, va funcionar molt bé per a la convocatòria del 2014, havent marcat una fita “històrica” pel que fa al percentatge d’ajuts destinats a les inversions per a la innovació i la millora de la producció i/o comercialització de productes vitivinícoles un 40% del valor de les inversions realitzades i acreditades van ser a

fons perdut. La convocatòria corresponent al 2015 va tornar a uns termes mitjans de “normalitat”, sobre el 20%, prou interessants.

La següent convocatòria va ser rebutjada de ple, a escala estatal “per manca de disponibilitats pressupostàries”.

Així, doncs, què en pot esperar, el sector?

En aquests moments, per mitjà

de les Taules Sectorials del Departament d’Agricultura, i gràcies al suport i bona actuació tant de l’INCAVI com de l’Associació Vinícola Catalana (AVC) s’està donant a conèixer un primer esborrany d’una propera convocatòria per la qual s’aprovaran les bases reguladores dels ajuts destinats a les inversions relatives a la transformació i comercialització d’aliments (en què s’enquadren, de

bell nou, els vins) i les relatives a la mitigació del canvi climàtic en la transformació d’aliments.

Aquesta nova convocatòria es faria a l’empara del FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural).

Quines actuacions podran ser subvencionables?

En principi, l’esborrany que circula (i al qual hem tingut ac-

cés) detalla com a prioritàries les següents inversions: millora de la competitivitat de les indústries amb processos innovadors de transformació i/o comercialització dels productes agrícoles per incrementar-ne el valor afegit; foment de la internacionalització de les empreses agroalimentàries; ús més eficient de l’energia en la transformació dels aliments; ús de fonts d’energia renovables, de subproductes, de residus i altres matèries primeres no alimentàries per impulsar el desenvolupament de la bioeconomia i reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Quines recomanacions d’interès es poden fer arribar als operadors?

Com hem tingut ocasió de manifestar en altres convocatòries d’aquests tipus, des de Rius&Rius Assessors estem convençuts que es tractarà d’una molt bona oportunitat per a tots aquells cellers i caves que tinguin previstes inversions de cara a la nova campanya vitivinícola.

Caldrà tenir molt en compte els requisits bàsics que s’estableixen per accedir a aquests tipus d’ajuts, com són no tenir deutes amb Hisenda i amb la SS; que el Registre d’Indústries Agràries reflecteixi la situació actual de les instal· lacions; disposar de la Llicència ambiental posada al dia, i tenir molta cura en la redacció dels projectes tant des del punt de vista tècnic (tenen cabdal importància tots els aspectes relacionats amb el medi ambient), jurídic i administratiu. Una bona coordinació prèvia ha de resultar fonamental.

Així mateix, la correcta elecció d’especialistes qualificats per a l’estudi i tramitació de les peticions que es formulin és la primera garantia d’èxit.

22

Penedès Econòmic

Maig - 2017

EMPRESA

Banc Sabadell ha tancat aquest mes vuit sucursals a la Vegueria Penedès Olga Aibar Banc Sabadell va tancar el dilluns 22 de maig vuit oficines a la zona de la vegueria Penedès, en el marc del procés de digitalització i canvi de model de relació amb els clients que està realitzant el banc.

En concret, a Vilafranca del Penedès van tancar tres oficines de les nou que hi havia a la ciutat: la de la Plaça Constitució, la de l’Avinguda de Tarragona i la del carrer Mossèn Coy. A la resta de la comarca va tancar una a Torrelavit i una a Vilobí del Penedès, on s’han deixat només caixers automàtics. A Vilanova i la Geltrú

van tancar dues sucursals de les nou que existien a la ciutat: la de la Plaça Moixiganga i la del carrer Pare Garí, i al Vendrell una de les tres que existien fins aleshores.

Segons fonts de Banc Sabadell, el motiu dels tancaments d’oficines és “l’adaptació a la transformació digital que afecta tots els camps d’activitat, també el sector

bancari, i els nous hàbits del consumidor, que cada cop més realitza les seves operatives a través de dispositius mòbils”. Banc Sabadell tancarà aquest any unes 250

sucursals a Espanya i reduirà la plantilla en unes 700 persones. La resta de personal es reubicarà per a tasques vinculades a la digitalització i l’atenció remota dels clients.

CaixaBank analitza el futur del sector vitivinícola

Mercado del Vino, i de David Pedrol, CEO de Winetobe, que van explorar les noves tendències i oportunitats en els mercats internacionals del sector, les noves formes de consumir i el paper que juga el vi en l’era digital.

Durant la jornada també va tenir lloc una taula rodona protagonitzada per Pere Bonet, director de comunicació i màrqueting del Grup Freixenet i president del Conseller Regulador del Cava; Joan Juvé, president de Juvé & Camps; Maria del Mar Torres, directora de l’Institut del Cava; i Meritxell Falgueras, sommelier, periodista i cinquena generació

del Celler de Gelida. Bonet va assenyalar que “aquí no venem per Internet, sinó que la gent s’informa dels productes, però res més”.

Aquest repte passa pels millenials, “que no tenen adquirida la cultura del vi i són els que compren en línia”.

Més de 350 persones vinculades al món del vi van participar el passat 19 de maig a la Jornada AgroBank ‘El futur del sector vitivinícola’, un fòrum de trobada i debat entre professionals i experts del món del vi l’objectiu ha estat analitzar les noves tendències i les perspectives de futur d’aquest sector estratègic per a l’economia.

La jornada, que es va celebrar al CaixaForum de Barcelona, va ser

presidida per Jordi Nicolau, director territorial de CaixaBank a Barcelona; Meritxell Serret, consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, i Fernando Burgaz, director general de la Industria Alimentaria del MAPAMA. A més, la trobada professional ha comptat amb les ponències de Rafael del Rei, director general de l’Observatorio Español del

L’èxit empresarial, una qüestió de comunicació Com ens deien al col· legi fa ja alguns anys, i això no ha canviat gaire, tota comunicació necessita d’un emissor, un missatge, un canal o via per on transita la informació, un codi de comunicació i un receptor.

Per avaluar les claus de l’èxit d’una empresa podem utilitzar aquests mateixos conceptes, ja que com en qualsevol comunicació, es requereix de: - Un emissor: aquí estem tots els que formem part de l’empresa i que per tant som en major o menor grau comuni-

cadors de la nostra oferta.

Compte amb les comunicacions no desitjades: segur que alguna vegada heu pensat malament sobre el servei o les formes d’algun dependent, cambrer, recepcionista... Tots els membres de l’organització són susceptibles de comunicar, i per tant, hem de cuidar segons quins detalls. La coherència del missatge que volem traslladar ha d’estar present a tota l’organització.

- Un missatge: allò que oferim com a empresa, els nostres productes i/o serveis, han de ser comunicats (no ens referim necessària-

ment a la publicitat). I ho han de ser buscant la manera de seduir els clients potencials. Com convèncer-los que han d’optar per la nostra oferta abans que la de la nostra competència? El nostre missatge ha de dir quelcom nou, que sigui creïble, que ens diferenciï, que sigui considerat com a important per als nostres clients i que, finalment, els persuadeixi.

- Un canal o via de comunicació: són moltes les maneres com comuniquem, ho fem com comentava abans amb tots els membres de l’organització, però també amb l’aparador de la botiga, amb la nostra pàgina web o amb la publicitat convencional. En qualsevol dels casos, una bona co-

municació ha de complir aquests quatre pilars: ha de ser notòria, ha d’agradar, ha d’acabar comunicant el missatge que volem comunicar i ha de persuadir.

- El codi: perquè el missatge arribi correctament, l’emissor i el receptor han d’utilitzar el mateix codi lingüístic. Per exemple, quan anem al metge no esperem que ens parlin amb paraules científiques, sinó amb un llenguatge que ens resulti entenedor. Igual amb els nostres clients, que no tenen per què ser uns experts en allò que nosaltres sens dubte dominem.

-Un receptor: tinguem en compte el perfil sociodemogràfic dels nostres clients potencials: ens hem de di-

rigir a homes/dones? De quina edat? Quins mitjans de comunicació segueixen?

I, no oblidem-nos de la clau que obre la porta: quines necessitats tenen? Sense aquesta informació bàsica difícilment aconseguirem comunicar el nostre missatge de manera eficaç.

Per últim, hem de tenir en compte el context. Es tracta d’altres factors que també tenen la seva importància en aquest model, com ho són l’entorn econòmic i social: els valors, les tendències (productes de proximitat, biològics, medi ambient, sostenibilitat, responsabilitat social, salut,...), que ja no es que tinguin a veure amb els nostres clients potencials, és que tenen a

Opinió veure amb la societat en general. Farem bé de tenir en compte també aquests altres factors per adaptarnos a les circumstàncies i aprofitar les oportunitats que se’ns presenten.

DANIEL LAFUENTE Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

Penedès Econòmic

Maig - 2017

23

GASTRONOMIA

Es presenta la guia Origen Garraf Vilanova i la Geltrú viu una Nit de la Gastronomia multitudinària que compila tots els productes que La vetllada celebrada a La Daurada Beach Club va tenir defineixen l’essència del Garraf el peix de la Confraria de Pescadors com a protagonista

Olga Aibar

El peix de la Confraria de Pescadors va ser el protagonista de la tercera edició de la Nit de la Gastronomia de Vilanova i la Geltrú que es va celebrar el passat 18 de maig a La Daurada Beach Club. A la vetllada hi van assistir 250 persones.

Els plats van anar a càrrec de set coneguts restaurants de la ciutat. La Cava va servir unes delicioses croquetes casolanes de sèpia, l’Stirling un Rillete d’emperador i encurtits amb pa de gambes i olives de Kalamata, el Really? una coca d’all cremat de bròtola amb cruixent de gamba blanca, tomàquet sec i perfum d’alfàbrega; el 6qu sardines en escabetx de cava

amb mousse d’albergínia fumada; El dinou Can Cabanyes un gustós pop blanc amb melmelada de ceba i tomacó confitat amb all i oli d’alls tendres; La cuina del Petit un all cremat de seitons, La Daurada Beach Club un sorprenent caneló de moixina, gamba blanca de Vilanova i crema de pèsols de temporada i la Pastisseria Abraham unes exquisides llunes de Vilanova amb sorpresa en forma de gelat.

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, va agrair la col·laboració de la confraria i la resta d’empreses que havien fet possible l’esdeveniment, i el diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Miquel Forns, va afirmar que “aquest és un moment

en què els valors i els actius del territori es posen en valor i la gastronomia és un d’ells”. Tot seguit, Xavier Mestres, president de l’Institut Català de la Cuina, i el gastrònom Francesc Murgadas, van homenatjar Pere Tàpias glossant la seva figura i amb unes quartetes.

La nit va acabar amb quatre homenatges més: a Miquel Gatell, que l’any 1956 va obrir la Pensió Goya i el 1975 l’Hostal Can Gatell; Julián Mansilla, propietari durant més de 30 anys del Restaurant Lys; Abraham Martínez, propietari de la Pastisseria Abraham, guanyador de un centenar de premis professionals, i Santi Coll, propietari del restaurant Marina del passeig Marítim de Vilanova, fundat pels pares.

Lídia Oñate

Des d’aquest mes el Garraf disposa d’una nova eina per difondre els seus atractius gastronòmics. La guia Origen Garraf recull tots aquells productes que caracteritzen la comarca per donar-los a conèixer principalment a fires, però també als visitants i a la ciutadania en general.

“Són productes originaris i autòctons del Garraf que hem de preservar i aprofitar”, explicava Isidre Also, director de Node Garraf.

La guia reuneix productes alimentaris, del mar i la terra, com la gamba de Vilanova, els espigalls, el

cargol punxenc i l’escarola perruqueta, a més de receptes per prendre idees a l’hora de cuinar-los.

“Aquest catàleg és una

ORIGEN GARRAF, UNA EINA QUE BUSCA POTENCIAR EL TURISME GASTRONÒMIC manera de convidar i obrir els ulls de la gent, tant de la zona com de fora”, comentava Also, que considera que “ajudarà a potenciar el turisme gastronòmic, que està en ple creixement i que

valora molt el producte de proximitat”.

Se n’ha fet una primera edició d’uns 3.000 exemplars d’Origen Garraf i de cara a la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú es preveu fer-ne una segona.

En total, prop d’una vintena de persones ha participat en aquest projecte, que s’ha gestat durant diversos mesos.

La presentació va tenir lloc el passat 17 de maig en un acte distès en el qual membres del Consell Plenari de Node Garraf, personalitats polítiques i premsa van gaudir d’un ranxo de peix, a càrrec dels alumnes de l’Institut Joan R. Benaprès de Sitges.

24

Penedès Econòmic

Maig - 2017

VINS&CAVES

L’onzè Banc Sabadell Vijazz Penedès anuncia el seu cartell Dianne Reeves, The JB’s James Brown Original Band i Christian Scott són els artistes de l’edició d’enguany redacció

L’11a edició del Banc Sabadell Vijazz Penedès va donar a conèixer el passat 12 de maig els quatre caps de cartell que actuaran a l’escenari de la Plaça de Jaume I. Una de les artistes principals serà Dianne Reeves, guanyadora de cinc premis Grammy i considerada la millor vocalista de jazz de l’actualitat, que presentarà els temes del seu darrer àlbum Beautiful Life el 9 de juliol, a les 22h.

El conjunt format per Vincent Herring, Jon Faddis, Jeremy Pelt, Eric Alexander, James Carter i Steve Turre inaugurarà el festival

el 7 de juliol amb l’espectacle Jazz - The Story. Celebrating 100 years of jazz recording. El trompetista

Christian Scott aTunde Adjuah, que mescla registres clàssics de jazz amb les sonoritats del hip

Cunit celebrarà la cinquena Xarel·lada del Penedès

les 11h amb una visita a les vinyes de Cunit i cap al migdia, els assistents podran degustar un aperitiu i tast exclusiu. De 20 a 23h tindrà lloc al Passeig Marítim l’acte principal de la Xarel·lada: una mostra de vins monovarietals de xarel·lo elaborats per cellers de la DO Penedès, amenitzada amb música. El preu del tiquet serà de 12 euros i inclou tres tastos de vi, dues tapes, un postre i una copa de la Xarel·lada de regal.

Segons Garcia, “any rere any hem augmentat el nombre d’assistents i enguany esperem superar els 800 de l’edició anterior”.

Una onzena de cellers de la DO Penedès participaran el 17 de juny a la cinquena Xarel·lada del Penedès, que tindrà lloc a Cunit.

Aquest és un dels esdeveniments clau per a la varietat insígnia de la DO penedesenca, ja que es fa difusió del seu potencial gastronòmic i de la seva versatilitat en l’elaboració. Segons la sommelier Carme Garcia, promotora de la

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Xarel·lada, “els assistents podran tastar vins naturals, biodinàmics, elaborats amb mètodes ancestrals, en àmfores de vi i de premsada directa, entre altres”. A més, quatre restaurants i dos pastisseries oferiran les seves tapes d’acompanyament. La gran festa del xarel· lo començarà a les 10h amb unes conferències del viticultor Joan Rubió i l’arqueòleg, continuarà a

El cercle de l’odi Hi havia una vegada...

Un important empresari, que estava enfadat i va renyar el director d’un dels seus negocis.

El director va arribar a casa i va cridar a la seva dona, acusant-la que estava gastant massa perquè hi havia un abundant dinar.

La senyora va cridar l’empleada, que després de la reprimenda, va trencar un plat i va donar un cop de peu al gos perquè la va fer ensopegar.

L’animal va sortir corrent i va mossegar una senyora que passava per allà. Quan ella va anar a la farmàcia, per fer-se una cura, va es-

cridassar al farmacèutic perquè li va fer mal l’aplicació de la vacuna. Aquest home va arribar a casa i va escridassar la seva mare, perquè el menjar no era del seu grat.

La senyora, font d’amor i perdó, li va acariciar el cap mentre li retirava el plat i li deia: “Fill estimat, et prometo que demà faré el teu menjar favorit. Treballes molt, estàs cansat i avui necessites una bona nit de son. Vaig a canviar els llençols del teu llit per altres ben nets i perfumats, perquè puguis descansar bé. Demà et sentiràs millor “

hop i les seves derivades més urbanes i elèctriques, actuarà el dissabte 8 de juliol, mentre que The JB’s James Brown Original Band tancarà la jornada. Enguany també es manté el cicle de concerts solidaris “Elles i el Jazz” a l’Espai Cava (Claustre de Sant Francesc), en el qual actuaran Joan Chamorro i Andrea Motis, Violetta Curry & Jaume Vilaseca Trio i Mayte Alguacil.

A la tradicional Fira de vins i caves enguany hi participaran més de 40 cellers de les denominacions d’origen Penedès i Cava.

A més, s’han programat 26 tastos i maridatges a les sales de tast Ametller Origen i TR3SC, a la Rambla de Sant Francesc. Allà també hi haurà propostes gastronòmiques de la mà de deu foodtrucks, que estaran acompanyades de música per ballar a càrrec de Penedès Swing.

Els visitants també podran gaudir novament de l’Espai Lounge Vallformosa a la Rambla de Nostra Senyora, un indret on reposar i escoltar altres propostes de jazz.

El va besar i va abandonar l’habitació, deixant-lo sol amb els seus pensaments.

En aquest moment, es va interrompre el cercle de l’odi, en xocar amb la paciència, l’acceptació, la dolçor, el perdó i l’amor.

Un bon conte del llibre “Sembrando la Esperanza” de Dennis Doren, per fernos reflexionar i recordar que quan et trobes dins del cercle... tu decideixes quan vols sortir-ne.

Perquè tu sempre pots decidir acabar una discussió, perquè no importa la mida de l’ofensa, fa més mal continuar la baralla.

Som nosaltres qui podem donar el primer pas, acceptant que l’altre pot tenir un mal dia i que la seva actitud

LOXAREL ADAPTA UNA POLVORITZADORA DELS ANYS 50 El celler Loxarel de Vilobí del Penedès ha restaurat una antiga polvoritzadora fabricada als anys 50 a Vilafranca del Penedès i l’ha adaptat per a l’aplicació dels preparats biodinàmics a les vinyes de la finca. Es tracta d’una polvoritzadora Balven B-60 amb dipòsit de fusta que s’ha condicionat per ser arrossegada per un tractor. La màquina va ser adquirida a principi dels anys 60 per la família Mitjans i l’utilitzaven per ruixar la vinya.

Amb aquesta màquina, el celler va aplicar al maig el Preparat 500 a les vinyes de Cal Mayol.

no és una cosa personal contra nosaltres.

Respondre amb agressió a una agressió és el més fàcil, immediat però també “poc racional”. L’actitud més intel·ligent i no sempre fàcil és la de contenir-nos i saber “mossegar-nos la llengua”.

Ho treballa bé la coach Viki Morandeira, qui a través del taller de la correcta gestió de la ira, arriba a la conclusió que canviant la nostra actitud, el món canvia al nostre voltant.

Morandeira continua dient que: “A les nostres relacions personals moltíssimes vegades no som conscients de seguir alimentant el cercle de l’odi... en lloc de per-

sonalitzar el seu atac, podrem calmar, actuar amb intel·ligència emocional, amb empatia i així evitar que el cercle de l’odi segueixi creixent i ens tingui a tots dos dins.”

Recorda, dos no discuteixen si un no vol. Pot ser que la persona amb la qual estàs discutint internament tampoc vulgui discutir, però no sap com controlar les seves emocions, no sap com gestionar la seva frustració, la seva ansietat, la seva ràbia... tot i així, tu pots ajudar que la situació no es converteixi en un conflicte si romans en calma, si t’allunyes de les seves expressions d’ira i no les assumeixes com un atac personal cap a tu.

Penedès Econòmic

Maig - 2017

25

VINS&CAVES

El Penedès recull més de 40 medalles a l’International Wine Challenge 2017 A la 34a edició, Espanya va rebre 647 medalles, 72 de les quals d’or Lídia Oñate Els cellers i caves del Penedès es van endur més de 43 medalles i 12 recomanacions al concurs International Wine Challenge 2017, que per 34è any va reconèixer les qualitats de vins d’arreu del món i va descobrir les últimes

TORRES, EL CELLER PENEDESENC MÉS PREMIAT AMB 14 MEDALLES tendències del sector.

El dilluns 22 de maig es va publicar tota la llista de vins, escumosos i caves guardonats, entre els quals va destacar Torres, amb

tres medalles d’or, set de plata, quatre de bronze i una recomanació, seguit de Torelló, amb una d’or i una de bronze, Codorníu, amb tres de plata i dues de bronze, Freixenet, amb una de plata, quatre de bronze i tres recomanacions, i Juvé & Camps, amb una de plata, tres de bronze i una recomanació, entre altres.

A nivell espanyol, es van lliurar 647 medalles (72 d’or, 249 de plata i 326 de bronze) i 433 recomanacions. Xerès, la Rioja, Galícia i Catalunya van ser les regions més premiades amb medalles d’or. Destaca l’augment significatiu del 12,5% de les medalles d’or, que l’any passat van ser 64, així com l’increment del 22% de les de plata, que han passat de 204 a 249.

El jurat, que va deliberar al recinte del centre del Londres Oval al novembre i a l’abril, estava format per prestigiosos experts del sector de nacionalitats internacionals.

Rècord de visitants als tastos de Nadal

Els Tastos i Maridatges de Nadal van superar enguany la xifra rècord de 700 visitants.

Segons la cava penedesenca, l’èxit de públic és fruit de la consolidació d’una de les mostres enogastronòmiques més arrelades al Penedès, que aquest 2017 va arribar a la tretzena edició, i a la varietat de marques de producte gourmet que hi van participar: des de la gamba del Cap de Creus (con-

fraria de pescadors del Port de la Selva), i ostres i anguiles del Delta de l’Ebre a foie d’ànec criat a l’Empordà i salmó i truita fumats a l’estil finlandès. La mostra es va celebrar el passat 20 de maig per a tot tipus de públic, en la qual va assistir més de 250 persones; i el 22 de maig, adreçada al sector professional (restauració, distribució alimentària i comerç), que va reunir prop de 500 convidats.

26

Penedès Econòmic

Maig - 2017

VINS&CAVES

La sisena edició de Temps de Vi serà més gastronòmica que mai El certamen organitza més de 50 actes paral·lels del 9 a l’11 de juny a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 66 - Maig 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Olga Aibar La sisena edició de la fira Temps de Vi, que se celebrarà del 9 a l’11 de juny a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú, presentarà enguany diverses novetats.

Destaquen els tastos enogastronòmics, amb presència de formatges, ostres i fins i tot un tast de sobrassades. També hi haurà un espai dedicat als professionals, amb un showroom de vins tranquils i escumosos del Massís del Garraf que tindrà lloc el dilluns posterior a la fira (12 de juny).

Entre els plats forts, es troben el primer tast que l’associació de cellers del Penedès Qalidès organitzarà el divendres 9 de juny al

Opinió

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

restaurant Marejol, i la Festa Joves Confrares del Cava, una festa que se celebrarà el dissabte 10 de juny a la Daurada Beach Club, i que arrencarà passada la mitjanit.

Entre els maridatges d’enguany destaca també el sopar que el restaurant Ceferino organitzarà amb els vins i caves del celler AT Roca la setmana prèvia a la fira, divendres 2 de juny.

La resta de tasts es faran als restaurants Marejol, Ceferino, 1918 La Treva, Cuina de Mar, La Daurada Beach Club, el Bar del Mercat, l’Espai Far, la Torre Blava o el Castell de la Geltrú.

A la fira hi estaran representats 42 cellers de les diferents denominacions d’origen catalanes.

També hi serà present un proce-

dent del Llenguadoc, el Château Puech-Haut de Saint-Drézéry.

A més dels estands vinícoles, la fira compta també amb es-

A LA FIRA HI SERAN REPRESENTATS 42 CELLERS DE DIFERENTS DO CATALANES pais gastronòmics i actuacions musicals. A més, com cada any, hi hauran concerts als dos escenaris situats a banda i banda de la rambla. Entre els artistes més

destacats es troben Judit Neddermann, D-Covers i Jazz de Copes.

A més, el swing tindrà també un lloc destacat amb l’actuació de Los 3 Juanetes del Apocadixie.

El regidor de Promoció Econòmica, Nova Governança i Comunicació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Juan Luís Ruiz, va destacar durant la presentació del cartell, obra de l’il·lustrador barceloní Chema Peral, que la fira “és un exemple d’iniciativa d’èxit a la ciutat per dos joves emprenedors locals que han sabut dur a terme un projecte clar per obtenir un model de fira que funciona”.

També va recordar que Temps de Vi col·labora durant l’any amb altres esdeveniments de la ciutat com la creació de l’espai enogas-

Joves afectats amb malalties d’adults Quelcom estem fent malament quan s’estan detectant als nostres joves malalties que fa unes desenes d’anys eren típiques d’adults, bàsicament malalties psicològiques.

Recents estudis i publicacions ens mostren la cara oculta de l’era de la informació, que si ho encadenem amb una crisis laboral de mercat juvenil, ens crea un còctel molotov per començar a considerar.

Anys enrere, era la població més adulta que

patia trastorns psicològics, més o menys greus, depressions per estrès laboral, cercles dinàmics depressius per el nivell de vida, insomni, problemes sexuals, i un llarg etcètera força comú en la societat adulta de llavors.

El problema, en tot cas, és ara i el nostre jovent, que impulsat per l’era de la informació viu sota una pressió que es fa difícil de portar per ells, ja des de la universitat es veuen aquests problemes esmen-

tats, però tot just abans i després, també en el món laboral, les expectatives en els dos casos sempre són majors que les que s’assoleixen, i el jovent espera més que cobrar 1.000€ o treballar com a becari sense cobrar cap remuneració. És la societat, la tecnologia (un món hiper connectat) i les expectatives que fan que el nostre jovent estigui sota una pressió, per mi innecessària, que els porta a malalties que abans eren dels adults.

tronòmic de la Geltrú durant la Fira de novembre, o la Xatonada.

Per la seva banda, un dels promotors de Temps de Vi, Carles Carbonell, va destacar que els diferents eixos que conformen la fira, es troben representats en el cartell: els tastos i maridatges a restaurants, els tastos en vaixell, els concerts i la zona infantil.

Durant les setmanes prèvies a la fira se celebraran diferents activitats culturals a les biblioteques públiques de la ciutat.

La fira va rebre més de 50.000 visitants el 2016. Tota la informació es pot consultar al web: www.tempsdevi.cat.

Si aquí hi posem la crisi, (encara amb una taxa d’ocupació laboral entre els joves al voltant del 40%), la mandonguilla es fa densa, i rància, ja que fa que les expectatives de la societat estiguin lluny de les del jovent. No m’estranya, ha de ser difícil, perquè al final és una qüestió quasi intangible i també una qüestió d’expectatives del jovent, quan estic segur que tenen moltes més sortides que anys enrere els nostres pares.

En definitiva, cal explicar o preparar o ensenyar als joves com va això, que

significa disposar de tal ingent quantitat d’informació, que vol dir ser becari o treballar per 1.000€ recent sortit de la carrera, s’hauria de treballar la psicologia a l’institut, poder no sóc jo qui ha de proposar solucions, ho deixo en mans dels experts, però ara bé, si que dic que ens calen joves que construeixin més i destrueixin menys, que prometin menys i resolguin més, que esperin rebre menys i donar més, que diguin millor ara que demà, els ajudem?

Penedès Econòmic

Maig - 2017

27

VINS&CAVES

ESTEL D’ARGENT, MEDALLA DE PLATA AL CONCURS DE BRUSSEL·LES El cava extra brut especial Reserva 2013 Estel d’Argent va guanyar una medalla de plata a la 24a edició del Concurs Mundial de Brussel·les 2017, celebrat a Valladolid del 5 al 7 de maig.

Un altre escumós elaborat pel celler, el cava brut nature reserva del 2012, també va obtenir la medalla de plata al concurs de Brussel·les de l’any passat i va rebre 89 punts a la Guia Peñín del 2016.

ENEO MEETING AL VINSEUM DE VILAFRANCA El Vinseum de Vilafranca acollirà el 7 de juny l’ENEO Meeting, el nou fòrum d’enòlegs, sommeliers i responsables de cellers per compartir i debatre temes d’actualitat referents a la producció, els mercats i el màrqueting. La sostenibilitat en el celler serà el tema protagonista de la taula rodona que anirà a càrrec d’Enric Bartra, investigador de l’INCAVI, Marta Conills i Rubén Celorrio.

Primers preacords per als ERO de Codorníu

Sant Sadurní col·labora amb els Tastavins

Són temps convulsos a les caves Codorníu. Després de setmanes de negociació amb la direcció de l’empresa, els sindicats van decidir desconvocar la primera de les dues vagues previstes, la del 25 de maig, i mantenir la següent, la del 31 de maig, a l’espera d’obtenir les condicions més favorables sobre l’acomiadament massiu anunciat el passat 26 d’abril.

Al tancament d’aquesta edició, havien transcendit els detalls de la reunió del 24 de maig, durant la qual la direcció de Codorníu havia ofert pre-jubilar els treballadors a partir dels 56 anys –l’última proposta se situava als 57-, i pagar 30 dies per any treballat amb un màxim de 18 mensuali-

L’Ajuntament de Sant Sadurní i l’Acadèmia Tastavins Penedès van signar el divendres 19 de maig un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promocionar i divulgar la Cultura del vi i el cava en la societat i, alhora, prescriure i promocionar els vins i caves del Penedès i el seu territori.

El conveni, amb vigència fins l’1 de desembre de 2017, comptarà amb l’aportació de 3.000 euros per part de l’Ajuntament, que ja “ha donat, històricament, recolzament a les activitats del Tastavins”. L’alcaldessa de Sant Sadurní, Maria Rosell, va destacar la importància d’aquesta unió entre la capital del Penedès i la Capital del Cava: “la col·laboració

tats. Tanmateix, el comitè d’empresa considera “insuficient” aquesta proposta i demana que les pre-jubilacions s’apliquin a partir dels 55 anys i els acomiadaments es paguin amb 40 dies per any treballat amb un màxim de 30 mensualitats. Finalment, l’afectació de l’ERO s’ha rebaixat de 100 a 81 treballadors.

público-privada i entre institucions és absolutament necessària i clau per tirar endavant” i el president del Tastavins, Joan Tarrada, va posar en valor l’Espai Penedès, que s’encarrega de promocionar el Penedès i els seus productes i on a partir d’ara Sant Sadurní també hi podrà organitzar esdeveniments i ser-hi present.

El sector del cava es promociona a Bèlgica

Miniblack by Freixenet estrena disseny

Bèlgica és el principal importador de cava al món, i el passat 22 de maig el sector va viatjar a Brussel·les per intensificar encara més la seva presència al país. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va participar a l’acte ‘Catalan Wines’ de la capital europea, on es van posar en contacte un grup de cellers catalans productors de vi i cava amb importadors, distribuïdors, sommeliers i restauradors belgues.

Davant de la producció de cava en altres comunitats autònomes, el conseller Baiget va comentar que la DO Cava està “prenent iniciatives per elevar la imatge del que és el cava al món”. “Quan

Freixenet ha renovat la seva gamma Miniblack amb un disseny modern inspirat en la ciutat de Miami. Els minis més avantguardistes de Freixenet, amb copa incorporada i preparats per degustar directament, reinventen així la seva imatge en dues versions diferents: una per a Miniblack Brut i una altra per Miniblack Rosé. Miami és sinònim de cosmopolitisme, últimes tendències i alegria de viure. Ciutat de llum i música, color, alegria caribenya i glamour pop, el seu circuit de galeries i botigues de moda l’han convertit en epicentre de la modernitat internacional.

Un esperit sofisticat i hedonista

es fan tasts a cegues, acostumem a guanyar a d’altres regions vitivinícoles del món, i ara es tracta d’ajudar a diferenciar la producció de major qualitat”, va afegir.

Per últim, Baiget va explicar que “més del 70% dels cellers que participen en aquest tipus d’actes s’emporten contractes”.

que les noves ampolles Miniblack evoquen gràcies a la creativitat de l’estudi THIS is UMAMI.

28

Penedès Econòmic

Maig - 2017

TECNOLOGIA

Aquells botonets desconeguts i plens de pols a la part de dalt del teclat La majoria d’usuaris d’un ordinador desconeixen els secrets que guarda el seu teclat Josep Barella Segurament passes moltes hores davant d’un ordinador cada dia. Fins i tot, si hi prestes atenció i t’hi esforces, series capaç d’escriure algunes frases sense haver de mirar el teclat. Et sents valent i amb experiència, perquè res se t’escapa del teu teclat. Cada vegada estàs més confiat i segur del teu domini. Saps on està cada botó. En el fons, et sents tot un expert de la informàtica. Però, n’estàs segur? Has vist uns botonets petits que hi ha a la part de dalt d’un teclat? Uns que porten una F davant, que van de l’1 al 12 i que normalment acumulen més pols que la resta? I saps per a què serveixen tots? Segur...? Es tracta d’una dotzena de tecles, que incorporen la lletra F al davant. Es coneixen com a tecles de funció.

El seu veritable sentit és proporcionar-nos una drecera que ens permet agilitzar els treballs i les feines que fem amb l’ordinador.

A banda de la tecla F5 -la que apretem com a bojos quan volem forçar l’actualització d’alguna pàgina web-, la majoria possibilitats que ofereixen les tecles de funció són unes grans desconegudes.

És cert, però, que amb els nous sistemes operatius i navegadors, aquestes tecles cada vegada ofereixen menys servei i se les necessita menys. Per això, molts teclats nous ja, fins i tot, les han eliminat, perquè la majoria de funcions les podem realitzar emprant el ratolí. Però en el passat van ser veritablement útils.

L’F5 ÉS LA REINA DE LES TECLES DE FUNCIÓ.

REFRESCA LA PANTALLA, ESPECIALMENT A INTERNET. Les tecles de funció, però, ofereixen diferents resultats en funció del programa que tinguem obert en primer pla, i si tenim un sistema Windows o un ordinador Apple. Les dreceres que ofereixen són similars per a tots els programes, però no sempre és així.

Però per a què serveix cada tecla? Aquí te’n deixem un petit resum que et permetrà ajudar a entendre millor el teclat.

F1: Aquesta tecla serveix per obrir una finestra d’ajuda al programa o aplicació que tinguem obert en aquell moment.

per internet. Si la premem, t’envia directament sobre la URL i permet escriure-hi damunt de forma ràpida.

F2: Aquest botó el pots apretar tantes vegades com vulguis i no farà res. Perquè funcioni per quelcom, primer has de seleccionar un arxiu o carpeta (tu mateix pots fer la prova a l’escriptori del teu ordinador). Si l’apretes llavors, veuràs que et permet canviar-ne el nom.

Aquesta drecera ha quedat obsoleta des que amb el botó dret del ratolí es pot fer la mateixa funció.

F7: Una tecla misteriosa però força coneguda per molta gent.

Si la prems navegant per Internet, no fa res. Però si la toques quan estàs en un programa d’edició de text (com pot ser el Microsoft Word), t’obre una finestra emergent que revisa l’ortografia i la gramàtica, en aquest programa.

F3: Aquesta tecla ens permet obrir el menú de cerca allà on estiguem de l’ordinador.

F4: És una les tecles maleïdes i una de les més emprades per fer la guitza, especialment als novells.

Quan s’apreta sola, no fa res. Per poder utilitzar-la s’ha de combinar amb la tecla ‘ALT’. En prémer-les alhora es tancarà la pàgina o programa que estigui obert.

F5: La tecla reina. La més famosa de totes. Serveix per refrescar la pantalla, especialment útil quan es navega per internet.

F6: La principal funció d’aquesta tecla és quan estem navegant

F8: Aquesta tecla té dues funcions principals. Quan estàs en un programa d’edició de text (com pot ser el Microsoft Word), et permet seleccionar el text. I si la mantens premuda quan estàs arrencant l’ordinador, et permet obrir-lo en ‘Modo a prueba de fallos’.

F9: Malgrat ser una gran desconeguda per a la gran majoria d’usuaris, la llista d’utilitats d’aquesta tecla és àmplia. Molt.

Anem a repassar-ne algunes: actualitzar un document al Word, enviar o rebre correus electrònics a l’Outlook, recalcular fórmules a l’Excel o obrir una presentació al Corel Draw, a l’estil d’un Microsoft PowerPoint.

F10: Serveix per accedir a la barra de navegació. La seva veritable funció, però, és quan la combinem amb la tecla de majúscules (SHIFT o una barra cap amunt en molts teclats). Quan ho fem mostrarà la mateixa finestra emergent que apareix quan fem clic amb el botó dret del ratolí.

F11: Coneguda com la tecla de l’estrès. Serveix perquè la finestra del navegador oberta es vegi a pantalla completa. Si la prems sense voler et pot entrar un atac de pànic, especialment si no saps com fer-ho per tornar enrere i estàs mirant una pàgina web d’aquelles que es diuen ‘compromeses’ (porno per entendre’ns).

Però no deixis que el pànic s’apoderi de tu. Es recupera el format normal tornant-la a prémer. Només així. Al Word, en canvi, ajuda a trobar de forma ràpida els hipervíncles introduïts al text. A l’Excel permet inserir gràfics a l’instant.

F12: Obre el document que estàs visualitzant a internet en format HTML. En molts programes, ja siguin el Word o l’Excel, serveix per accedir de forma immediata a la funció de “Guardar com”.

Penedès Econòmic

Maig - 2017

29

HISTÒRIA

CITROËN I LE COQ SPORTIF CELEBREN EL 70 ANIVERSARI DEL MÍTIC FURGÓ TYPE H Citroën ha personalitzat dos concept car amb els colors de la marca de roba esportiva Le Coq Sportif per celebrar els 70 anys del furgó Type H. Una forma de commemorar set dècades de diferència en la història de la marca amb una visió de disseny dels tallers mòbils per a bicicletes

E

ls dos vehicles han estat decorats amb els colors de la marca Le Coq Sportif (fundada el 1882): un blanc lluminós i zones de colors blau i vermell. I mentre el Type H, presentat el 1947 i fabricat fins al 1981, evoca autenticitat i nostàlgia amb materials càlids, el Jumpy projecta un esperit modern i depurat entorn del color blanc i a la senzillesa. Aquesta associació es basa en el fet de compartir valors comuns.

Fa 5 anys, amb motiu de la seva tornada a les carreteres franceses en la caravana del Tour de França, Le Coq Sportif utilitzava un Citroën Type H. Un vehicle emblemàtic per la seva estètica i la seva història que fa les delícies de grans i petits. I res millor que el 70 aniversari com per celebrar-

ho conjuntament.

El Type H i el Jumpy han estat transformats en tallers mòbils

lleugers que permeten assegurar el manteniment de les bicicletes.

El seu desenvolupament s’ha realitzat a la vegada al centre d’estil Citroën i en el de Le Coq Sportif. Destaquen els colors de Le Coq Sportif mostrant el nom de la marca i el logo en negre a cada costat.

Tots dos comparteixen en l’exterior el mateix esperit. Estan vestits amb un blanc lluminós que recobreix el conjunt de peces de la carrosseria, les llandes i el portaequipatges capaç de transportar 2 bicicletes (solament en el Jumpy). Al costat d’aquest blanc, molt elegant, apareixen

rectangles de color blau i vermell repartits per la carrosseria a l’estil color-blocks (combinació de colors oposats). Aquest joc de colors proporciona frescor i dinamisme a aquests concept cars que reivindiquen el seu caràcter “artístic” amb una inspiració “Mondrian”.

Aquesta associació apareix signada amb un “Citroën X Le Coq Sportif ” situat en les portes en el Jumpy i en la part davantera en el Type H. A més, un logo recordant el “70 aniversari” apareix també en les portes del Jumpy i en el parabrisa del Type H. A l’interior mostren un esperit diferent. El Type H evoca

autenticitat i nostàlgia amb una fusteria en fusta clara utilitzant diferents classes com el batipin (contraxapat) que revesteix el taller i la seva paret d’eines.Els seients en la cabina davantera són de cuir natural de color xocolata. El Jumpy presenta un estil modern i molt depurat. Utilitza fusteria negra que contrasta amb els seients guarnits en cuir blanc.

Aquests últims estan realçats per repunts tricolors en blau, blanc i vermell.

Els dos acompanyaran a Le Coq Sportif en els seus actes de comunicació, ja siguin esdeveniments relacionats amb el ciclisme o amb motiu de les inauguracions dels punts de venda, o també en el lliurament dels corners Le Coq Sportif.

30

Penedès Econòmic

Maig - 2017

LLIBRES

Com millorar els teus resultats ajudant els teus clients

L’empresari proactiu Oriol López Villena PROFIT 16,95€

Durant anys, totes les empreses s’han plantejat el mateix repte: guanyar clients.

Es tracta d’un repte compartit en el món dels negocis, però els professionals tendeixen a tractar-lo des d’una perspectiva errònia: vendre per tal d’ajudar amb un determinat producte o servei abans d’ajudar primer per generar una venta des-

prés. Sota aquest canvi d’ordre s’amaga el secret del màrqueting que busca escapar de clàssics errors com tenir un client mal enfocat, tenir una mala definició del que es ven i crear una estratègia de venda equivocada.

Aquest llibre, publicat en català i en castellà, explica com resoldre aquests tres aspectes

Mai un llibre d’inversió havia generat tanta expectació

Invirtiendo a largo plazo Fco. García Paramés DEUSTO 21,95€

Conegut com el «Warren Buffett espanyol», Francisco García Paramés és un dels inversors més respectats del món. Com a director d’inversions de Bestinver, els seus clients van obtenir en renda variable espanyola una rendibilitat mitjana anual de gairebé el 16 per cent des de 1993 a 2014, enfront del 7,8

per cent obtingut per l’Índex General de la Borsa de Madrid.

En renda variable global la diferència entre els índexs va ser similar.

En aquest assaig ens parla dels seus orígens: dels seus anys com a estudiant, del seu pas per la Universitat Complutense de Madrid i de com cursant un MBA a l’IESE de Barcelona

Com ha de ser l’empresa d’avui per sobreviure el dia de demà

La empresa total Diversos autors PROFIT 17,95€

La complexitat i incertesa en l’entorn actual exigeix a les empreses qüestionar-se contínuament sobre la seva sostenibilitat. Aquest llibre permet entendre què fa que una empresa sigui o no sostenible, tenint en compte criteris no solament econòmics, i convida a obrir la mirada a noves formes de gestió i a fer una reflexió

profunda per millorar-la.

Les empreses que viuen per crear valor econòmic exclusivament amb freqüència destrueixen un altre tipus de «valor». Si no estan atentes a altres variables tals com la gestió relacional, la confiança i la capacitat d’adaptació, estan amenaçant, conscient o inconscientment, la seva pròpia

per consolidar l’objectiu de millorar els resultats i la qualitat de vida del professional, posant l’ajuda (i no la venda) per davant de tota l’estratègia.

Aportar valor des del principi farà que augmentin els beneficis. En definitiva, el que ens vol dir aquest manual és que els teus beneficis es dispararan si la satisfacció dels teus clients també ho fa.

L’autor, Oriol López Villena, és economista, assessor fiscal i auditor de comptes. Ha exercit durant més de 23 anys com a

assessor d’empreses i ha estat nomenat com un dels 70 assessors més inspiradors del món (l’únic d’Espanya).

Des de fa cinc anys, es dedica a ajudar professionals de tots els àmbits (assessors, consultors, coaches, advocats, etc.) a millorar els seus resultats i qualitat de vida. I ho fa gràcies a la seva experiència i des del coneixement directe del que significa dirigir un negoci de serveis professionals. És autor també de diversos llibres i conferenciant habitual.

va descobrir la seva capacitat analítica, que unida al seu caràcter pacient s’adequaven perfectament als requisits de la inversió en valor. Una escola d’inversió a llarg termini que ja mai ha abandonat i que li va donar excel·lents resultats durant les següents dues dècades i mitja.

A més de la seva experiència personal i professional, García Paramés explica les claus del procés inversor. Primer estableix el marc de referència

econòmic adequat, si escau el de l’escola austríaca de la qual comenta els autors de referència i què ha après de cadascun d’ells. A continuació parla de les diferències entre actius reals i actius monetaris, i de la inversió passiva, semipassiva i activa. Així mateix ens explica quin tipus d’accions hem de buscar i on trobar-les, al mateix temps que ens il·lustra sobre l’origen últim de les oportunitats: les nostres emocions.

supervivència, i estan generant dolor en l’entorn.

Aquest llibre explica detalladament els fonaments del valor total, i aporta casos reals d’organitzacions que, treballant des d’aquest model, han pogut evolucionar cap a una situació “d’empresa total”. Finalment, es presenten metodologies utilitzades perquè puguin ser utilitzades per qualsevol directiu que vulgui iniciar un procés de canvi cap a l’empresa total.

Marta García, Claudio Drapkin, Elizabeth Díaz i Nuria Povill vénen de mons diversos: els negocis, la psicologia organizacional, la filologia... Però de forma comuna es van especialitzar en disciplines relacionades amb el desenvolupament organizacional, el comportament humà, la consultoria i el coaching, entre unes altres, per ajudar les organitzacions i les persones que les integren.

Penedès Econòmic

Maig - 2017

31

VIATGES

El petit gran Uruguai El nom de l’Uruguai prové del guaraní, la llengua del poble nadiu de la regió, tot i que el seu significat no acaba de quedar clar redacció

URUGUAI L’Uruguai és un país d’Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l’Argentina. Limita al sud-est amb l’oceà Atlàntic, al nord-est amb l’estat brasiler de Rio Grande do Sul, al nord-oest amb la província argentina d’Entre Ríos i a l’oest amb el Riu de la Plata.

Els habitants d’Uruguai són primordialment blancs, una gran part descendents d’immigrants espanyols i italians. Els negres i mestissos són molt poc freqüents i gairebé no queden indígenes.

Encara que la majoria dels habitants es concentren a Montevideo, una bona part de la població habita al llarg del Riu de la Plata.

Tot i que l’Uruguai és un país petit, té importants tradicions artístiques i literàries. Solament cal esmentar l’artista internacional Pedro Figari, qui ha pintat belles escenes bucòliques o el gran escriptor Mario Benedetti, que gaudeix d’un gran reconeixement a Espanya.

El teatre és molt popular, mentre que les danses tradicionals (com les polkes) tenen el seu

Capital: Montevideo Idioma: Castellà Població: 3.427.000 habitants Superfície: 176.215 km2 Moneda: Peso uruguaià (UYU) Clima: És temperat al sud i subtropical al nord del país, les pluges són abundants i es reparteixen entre primavera-estiu i tardor Economia: Les indústries principals són els frigorífics, la lletera i derivats, la tèxtil, la de paper i cartró, els fertilitzants, els alcohols, el ciment i la refinació d’hidrocarburs

origen en l’Europa Occidental, mentre que la música de candombe (conreada principalment a Montevideo), té les seves arrels en els ritmes africans.

L’art a l’Uruguai està viu i solament cal fer un cop d’ull als curiosos murs de gran colorit de Sant Gregorio de Polanco, a Tacuarembó, un espai obert a la capacitat creativa dels uruguaians.

La música i els cerimonials del candombe formen part de la identitat dels uruguaians d’origen africà, mentre que el futbol, el tango i la beguda mate, són els signes d’identitat de tots els habitants d’aquest increïble país.

El plat rei de la gastronomia uruguaiana és la carn, servida principalment a la graella. A

aquesta la segueixen les pastes, herència dels italians. Entre els plats més típics es troba la buseca, una condimentada sopa de cua de bou amb pèsols i mongetes; el chivito, a base llom de vaca, formatge, tomàquet, enciam i ou dur i el churisco. El rostit de tira, la xuleta de costella i el bistec de llom, són les parts de la vaca més conegudes i millor preparades en aquesta zona.

Les postres són molt típiques en tot el país i de molt bona qualitat. No cal oblidar que els uruguaians són molt llaminers i que el dolç de llet és habitual en les sobretaules. Juntament amb el menjar típic italià com les pizzes, els plats lleugers inclouen la mitja lluna mixta.

El mate és la beguda tradicional, que consisteix en una infusió amb herba del mateix nom, que es consumeix a tota hora i en qualsevol situació. El cafè és una altra de les begudes típiques, juntament amb el vi i la cervesa. El clericó, fet amb vi, fruites i suc de fruites, és, senzillament, deliciós.

El més interessant per emportar-se del país són els articles de cuir, sense oblidar les peces de punt i de llana. Les pedres semiprecioses com les ametistes i àgates són també molt apreciades pels visitants. El mercat d’artesanies de Plaza Cagancha té articles bons i barats, així com el Mercat dels Artesans, instal·lat al Mercat de l’Abundància, al centre de la capital.