Penedès Econòmic 69

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 69 - Setembre 2017

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Les empreses locals de transport, preocupades pels costos de les noves mesures de l’AP-7 pàg. 4

Les entitats del comerç local es reuneixen per establir línies de treball que revifin el sector pàg. 6

El Gran Penedès també treu profit dels habitatges turístics, en auge a través de les plataformes online

pàg. 2-3

En 2 anys els operadors de productes ecològics creixen més d’un 33% al Gran Penedès pàg. 8

Entrevista a Al Gore Exvicepresident dels Estats Units d’Amèrica i activista mediambiental pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

L’ANÀLISI

Les plataformes online afavoreixen el creixement d’habitatges turístics

Alguns ajuntaments del Penedès-Garraf han notat un augment de les llicències per a habitatges turístics, tot i que hi ha zones, especialment en pobles, on encara n’hi ha d’il·legals Lídia Oñate Amb la irrupció de plataformes online com Airbnb o Booking moltes zones del nostre país han vist incrementada la seva oferta d’allotjament turístic. La popularitat que han aconseguit aquestes iniciatives i la facilitat del seu ús han estat algunes de les claus del seu èxit.

Des de 2015, municipis com Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Sitges han registrat un augment constant de peticions per obtenir llicències d’habitatges turístics. Segons fonts del

CADA COP SÓN MÉS ELS VIATGERS QUE BUSQUEN AUTENTICITAT I VIURE UNA EXPERIÈNCIA DIFERENT consistori cubellenc, actualment hi ha inscrits 308 pisos de particulars al Registre de Turisme de Catalunya (RTC), dels quals 87

Què

és un habitatge d’ús turístic (HUT)?

És aquell que és ofert, sencer, pel seu propietari, directa o indirectament, a tercers, a canvi d’un preu, per períodes de temps iguals o inferiors a 31 dies.

Ha d’estar legalitzat per l’ajuntament corresponent.

Quines

condicions ha de tenir un habitatge per poder ser legalitzat com a HUT? • Ha de disposar de la cèdula d’habitabilitat, com qualsevol altre habitatge, i no pot ser ocupat amb més places que les indicades a la cèdula.

• Ha de satisfer, en tot moment, les condicions tècniques i de qualitat exigibles als habitatges en general.

• Ha d’estar suficientment moblat i dotat dels aparells i estris necessaris per a la seva ocupació immediata, i en perfecte estat d’higiene.

Què s’ha de fer per legalitzar un habitatge d’ús turístic?

S’ha de posar en coneixement de l’ajuntament corresponent l’inici de l’activitat mitjançant la presentació d’una declaració responsable, en la qual s’ha de declarar: • Les dades d’identificació de l’habitatge i del seu titular.

• Que disposa de la cèdula d’habitabilitat.

s’han donat d’alta en el que portem d’any i el 79,22% des de 2015. Això ha repercutit directament en la capacitat d’allotjament del municipi, que, segons fonts de l’Ajuntament, s’ha incrementat en gairebé 2.000 places. A Vilanova i la Geltrú, els moviments que s’han produït en aquest tipus d’allotjaments també són notables, ja que durant el 2017 han rebut 65 peticions de llicènces per catalogar habitatges per a ús turístic (HUT), que representen el 47,10% del total actual, situat en 138 HUT legalitzats. Segons fonts de l’ajuntament vilanoví, 26 més estan en tràmit.

Tot i que els punts de costa acostumen a tenir

y Habitatges turístics registrats

més èxit entre els habitatges turístics, algunes zones de l’interior del PenedèsGarraf també han rebut

EN ALGUNS MUNICIPIS NO HI HA CONSTÀNCIA LEGAL DE TENIR ALLOTJAMENTS TURÍSTICS, PERÒ SÍ N’APAREIXEN A AIRBNB peticions per legalitzar habitatges turístics. És el cas de Vilafranca del Penedès,

que en té sis de registrats a la Guia oficial d’establiments turístics de la Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, encara hi ha una quantitat d’habitatges turístics, que tot i operar amb aparent normalitat, ho fan dins de la il·legalitat. És el cas de Castellví de la Marca, on malgrat haver 19 habitatges turístics anunciats a Airbnb, cap d’ells està registrat a l’organisme pertinent. En altres municipis com Subirats i Sant Martí Sarroca, la diferència entre habitatges turístics registrats al RTC i anunciats a Airbnb també és força gran (només el 21,74% i el 45,45% dels habitatges, respectivament, disposarien de llicència).

y Apartaments turístics registrats

Alt Penedès 62 1%

Baix Penedès 7 37%

Baix Penedès 1.587 38%

Garraf 2.547 61%

p Font: Guia oficial d’establiments turístics de la Generalitat de Catalunya

• Que compleix els requisits establerts per la normativa vigent, i que es compromet a mantenir el seu compliment durant la vigència de l’exercici de l’activitat.

Una vegada legalitzat l’habitatge, l’ajuntament ho notifica al Registre de Turisme de Catalunya (RTC) el qual li assigna un número d’inscripció (NIRC) que se li comunica al propietari. Aquest número ha de constar en tota mena de publicitat on es comercialitzi l’habitatge.

L’habitatge legalitzat es beneficia de la difusió i promoció turística que es fa mitjançant la Guia oficial d’allotjaments turístics i al portal de promoció turística de Catalunya.

És el mateix un habitatge d’ús turístic que un establiment d’apartaments turístics?

No, són realitats diferents. Els apartaments turístics són establiments que presten servei d’allotjament temporal en edificis o conjunts continus constituïts en la seva totalitat per apartaments o estudis, com a establiments únics o com a unitats empresarials d’explotació amb els serveis turístics corresponents.

No han de disposar de cèdula d’habitabilitat.

y Lloguers Airbnb

Alt Penedès 1 5%

Alt Penedès 162 26%

Garraf 11 58%

Baix Penedès 312 32%

p Font: Airbnb

Garraf 404 42%

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

3

L’ANÀLISI

Nuclis petits que concentren una gran oferta d’habitatges turístics Cada cop són més els muncipis que van sumant nous habitatges turístics al seu territori. Al Penedès es dóna el cas de petits nuclis que concentren en molt poc espai una àmplia oferta d’aquest tipus d’allotjament com es pot veure a la plataforma d’Airbnb.

y Pontons

Alguns ajuntaments volen reduir el nombre d’habitatges sense llicència Alguns ajuntaments han decidit posar-se en contacte amb els propietaris dels habitatges turístics que encara no han legalitzat la seva situació per tal que iniciïn els tràmits d’obtenció de la llicència. “Des de fa temps treballem per aconseguir un turisme de

DAVANT DEL CREIXEMENT D’HABITATGES TURÍSTICS, ALGUNS AJUNTAMENTS HAN ACTUALITZAT LES SEVES TAXES qualitat i volem un tipus d’allotjament que vagi en consonància”, explicava la regidora de Promoció Turística de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Dolors Rius. “Per això hem

iniciat un procés per contactar-los i facilitar-los els tràmits”, afegeix. En altres municipis com Vilanova i la Geltrú consideren, però, que “actuar en aquests casos li correspon a la Direcció General de Turisme de la Generalitat”, comentava el regidor de Promoció Econòmica del consistori vilanoví, Juan Luis Ruiz.

Els tràmits per registrar un habitatge per a ús turístic acostumen a formalitzar-se en un parell de mesos, durant els quals es permet operar des del moment en el qual el propietari presenta la declaració responsable davant de l’ajuntament competent o la Finestreta Única Empresarial (FUE), a l’espera de rebre’n l’autorització.

pràcticament cada any i el sector ha d’estar a l’aguait per satisfer la demanda dels turistes. Per això, crec que alguns hotels, per exemple, s’haurien de posar les piles i, a més de tenir les habitacions convencionals, oferirir pisos de lloguer”, afirmava Rius.

L’experiència d’allotjar-se en un habitatge turístic Molts propietaris han aprofitat la demanda creixent pels habitatges turístics, donada, en gran part, pel seu preu, més econòmic que el dels hotels, i per suposar una experiència diferent i més autèntica per al viatger. “El turisme canvia

Però portar el dia a dia d’un allotjament turístic no és una tasca senzilla ni gratuïta, ja que cal abonar una taxa per desenvolupar aquesta activitat. Aquest cost dependrà del que hagi establert cada ajuntament, molts dels quals han actualitzat recentment les ordenances fiscals, ja que

ALGUNS PROPIETARIS D’HABITATGES TURÍSTICS DELEGUEN LA SEVA GESTIÓ A AGÈNCIES IMMOBILIÀRIES

en alguns casos no es contemplaven certes activitats econòmiques com aquesta.

“Tenir un pis turístic pot suposar un major rendiment que llogar-lo durant un any per a residents, però també comporta un major esforç”, comparteix Rius. Alguns propietaris opten per delegar la gestió d’aquests habitatges a agències immobiliàries.

A Cubelles, per exemple, fonts municipals xifren en un 70% el nombre de propietaris que escullen aquesta opció, mentre que la resta ho gestiona directament o a través de tercers.

Fa dos anys, una parella de vilafranquins, la Victòria Claver i en Jordi Solà, va inaugurar Cal Negri: dos apartaments situats a Vilafranca del Penedès pensats per a “famílies, turistes amb interès cultural, amants del vi, el cicloturisme o, simplement, que vulguin passar uns dies en un ambient tranquil”. En el seu cas, la majoria de reserves, principalment de públic familiar, els arriba per Booking i no tant per Airbnb.

y Sant Marçal (Castellví de la Marca)

y Masllorenç

4

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

ACTUALITAT

Els camions, forçats a deixar l’N-340 i desviar-se cap a l’AP-7 a partir del gener

Les empreses del sector del transport demanen al Govern incrementar les bonificacions que s’han establert perquè la mesura suposarà un sobrecost Olga Aibar La notícia que els camions que circulen per la carretera N-340 s’hauran de desviar obligatòriament cap a l’autopista AP-7 a partir de l’1 de gener, anunciada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, el 4 de setembre després de reunirse amb els alcaldes del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès afectats, ha caigut com una gerra d’aigua freda al sector del transport.

Després de diverses negociacions, l’acord arribat entre aquest departament i els ajuntaments afectats per la carretera N-340 per aplicar les mesures per descongestionar aquesta via i reduir-ne la sinistralitat és un model similar al que s’aplica a la N-II al seu pas per Girona. Així, es bonificarà el 42,5% del preu del peatge per als camions de pas, el 50% per als camions que facin desplaçaments locals, i el 100% per als vehicles lleugers.

ES BONIFICARÀ EL 42,5% DEL PEATGE PER ALS CAMIONS I EL 100% PER ALS VEHICLES En aquest darrer cas, els conductors dels cotxes hauran d’entrar i sortir per un dels accessos de l’AP-7 entre Alcanar i Vilafranca Sud en un termini de 24 hores.

Les bonificacions s’aplicaran amb el sistema de pagament dinàmic VIA T. La mesura desviarà a l’autopista entre 3.800 i 4.000 vehicles diaris.

Els transportistes demanen la gratuïtat o un peatge més baix El sector del transport no està d’acord amb les bonificacions acordades. Demanen equipararse a altres comunitats autònomes com Navarra, on tenen uns descomptes del 75%.

Aureli Ruiz, administrador de Transports Ruiz Milà, afirmava que la mesura del pas de camions obligatòriament per l’autopista té dues parts: “D’una banda, és po-

sitiu que es tregui trànsit de camions de la N-340, perquè es tracta d’una via perillosa en alguns dels seus trams i, moltes vegades, hi havia accidents”. De l’altra, “aquest desviament suposarà un major cost per a les empreses de transport. Tot i que hi ha estudis que diuen que la reducció de temps de viatge i de consum dels vehicles poden compensar aquest cost, des de les empreses això no ho veiem gens clar. Aquesta mesura ja s’ha aplicat a Girona, amb els mateixos arguments, des de fa uns anys, i al final ha suposat un major cost per a les empreses. Per tant no és cert que hi hagi una compensació”, assegurava.

També apuntava que “nosaltres hem demanat que hi hagi una gratuïtat per als camions, com tenen en pràcticament tot l’Estat espanyol, o un peatge molt baix com es fa, per exemple, a Navarra, on el preu per als camions fins i tot és més baix que per als cotxes”.

Ruiz seguia argumentant que “al final, és evident que un major cost repercutirà en el cost del transport, i això farà que el cost de la mercaderia sigui més alt, repercutint en el preu final per al consumidor. En tot cas, això serà gradual i, inicialment, qui ho haurà de pagar seran les empreses de transport que, en aquests moments, estan passant una situació molt complicada, atès que els preus que es paguen pel transport

estan baixant, mentre que els costos es mantenen i, fins i tot, augmenten”, es lamentava.

En el mateix sentit s’expressava Xavier Vidiella, director d’operacions de Transports A. Plazas, que afegia que “es tracta d’una bona notícia, però que es queda curta en les bonificacions. Per seguretat, nosaltres som partidaris de donar prioritat a les vies més segures com les autopistes, el problema és la penalització que hem de pagar les empreses. A Navarra les bonificacions són del 75% mentre que aquí no arriben al 50%. Per això, nosaltres demana-

LA MESURA ESTARÀ VIGENT FINS AL 2019, QUAN ES VOL DESPLEGAR EL MODEL DE LA VINYETA ríem que les incrementessin”. Pel que fa al sobrecost que suposarà la mesura per a les empreses dedicades al transport de mercaderies, Vidiella apuntava que “l’haurem d’assumir perquè, en un moment de crisi com el que vivim en el nostre sector, no podem repercutir el cost en el client”.

Jaume Montserrat, gerent de l’empresa Cargo Trans Montserrat també hi veia una part positiva i una de negativa. La positiva és que “es descongestionarà l’N340, un tema que calia solucionar des de fa molts anys, ja que els municipis ubicats al seu entorn patien molt pels col·lapses i per l’accidentalitat”.

Respecte al cost, dubtava de si les empreses del transport podrien traslladar el cost al clients finals: “La competència a nivell de preus no és fàcil”. D’altra banda, apuntava que també hi ha el problema que “els serveis que es presten als conductors a l’autopista no són els mateixos que els de l’N-340, perquè la capacitat dels pàrquings està limitada i la dels menjars està per sota del que hauria de ser”, assegurava.

Finalment, respecte a l’increment de la mobilitat que suposarà la mesura entre Vilafranca i Santa Margarida i els Monjos, apuntava que “la variant de Vilafranca fins al polígon de Sant Pere Molanta podria col·l·apsar-se encara més del que és habitual”.

L’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret, va ser un dels 25 edils que van participar amb la reunió amb el conseller, de Territori, i Sostenibilitat, així com també el de Castellet i la Gornal, Miquel Delgado, i el regidor de Territori de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Josep

Maria Martí. Ferret assenyalava posteriorment que va avalar les propostes, però que va expressar la seva preocupació i la del representant vilafranquí perquè les noves mesures puguin complicar la mobilitat a les entrades de Santa Margarida i els Monjos i de Vilafranca del Penedès. Els dos municipis van apuntar la possibilitat que es valorés l’aplicació de la mesura de bonificacions i exempcions fins a Sant Sadurní.

Segons la Generalitat, aquestes mesures estaran vigents fins que el gener del 2019 entri en vigor el nou model de peatges per a Catalunya en què treballa el Govern, el model de la vinyeta, que consisteix en un impost de circulació en què es gravarien tots els vehicles amb una taxa anual que seria una mena de tarifa plana per poder circular durant un període determinat. El model permetria suprimir els peatges de totes les carreteres. Es tracta d’un sistema semblant al que ja s’aplica a diversos països europeus.

LA GENERALITAT PENSA EN UNA TAXA MÀXIMA DE 110 EUROS PER VEHICLE EN EL MODEL DE LA VINYETA Aproximadament la meitat de les carreteres catalanes són concessió de la Generalitat i l’altra meitat pertany a l’Estat. Per tant, el model l’haurien de pactar les dues administracions. Segons Rull, “amb aquest nou sistema, s’alliberaran més de 300 milions d’euros anuals que s’invertiran en diferents mesures”, entre les quals apuntava la inversió en millores per a les carreteres secundàries.

Actualment, la Generalitat de Catalunya destina uns 200 milions a pagar peatges a l’ombra, uns 70 milions a manteniment de carreteres i uns 45 milons a bonificacions de peatges.

Les estimacions del govern català respecte de la taxa de la vinyeta van dels quaranta euros per vehicle fins als cent deu euros.

Setembre - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

ACTUALITAT

Les associacions de comerç local es reuneixen per posar en comú idees que reflotin el sector

La primera Trobada d’Entitats del Comerç del Gran Penedès es va cloure amb un dinar de treball amb la directora general de Comerç de la Generalitat Lídia Oñate El comerç és un dels pilars de la nostra economia i un dels pols d’atracció per a qualsevol ciutat.

Aconseguir un equilibri entre el petit comerç i les multinacionals mai ha estat un camí fàcil, però molt menys ho és ara entre el comerç tradicional, el de la botiga física, i l’online. Aconseguir fidelitzar el client i culminar el procés de digitalització són dos dels grans reptes de les associacions de comerç d’arreu del país. Sobre aquest àmbit, el passat 22 de setembre es va celebrar la primera Trobada d’Entitats del Comerç del Gran Penedès al Molí de Foix, de Santa Margarida i els Monjos, que va finalitzar amb un dinar de treball amb la directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Muntsa Vilalta.

Hem de prioritzar el procés de digitalització del comerç local perquè més d’un 80% dels nostres socis no tenen pàgines web ni cap tipus de representació online.

Cristina Puigpinós Gerent de l’Associació Viu Comerç de Vilanova i la Geltrú

La targeta de fidelització és una bona eina de treball, però falta que el botiguer li tregui el màxim rendiment.

Yolanda Lezcano Tècnica dinamitzadora de l’associació Centre Vila de Vilafranca del Penedès

Promoguda per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), a la trobada hi van assistir representants de sis associacions de comerciants del territori, que van compartir la seva experiència, així com els seus encerts i dubtes. Entre les principals eines per mantenir els clients del comerç local destaca la targeta de fidelització, present en moltes associacions de comerciants.

Entre elles destaquen els casos de Som Sant Sadurní, que porta

en actiu una dècada. La gerent de l’entitat comercial, Susana Duaso, remarcava que “ja tenim més de 4.000 clients actius, que l’any passat van fer transaccions per un valor total de 3,5 milions d’euros amb la targeta”. En el cas de Vilafranca del Penedès, l’associació de comerciants Centre Vila també fa anys que va posar en marxa la seva pròpia targeta de fidelització, una eina que permet als associats proporcionar beneficis directes als seus clients a través de descomptes en les compres i registrar dades del negoci i del comportament dels clients. Tanmateix, la tècnica dinamitzadora del Centre Vila, Yolanda Lezcano, lamentava que fins ara hagin estat pocs els associats que han tret el màxim rendiment: “calculem que només un 5% dels nostres associats li treu el màxim profit. Per això dic que és una targeta encara per explotar”. En aquest sentit, Lezcano apuntava a la manca de confiança en l’eina per part de l’associat com a principal motiu.

“El comerciant veu negatiu el fet que hagi d’abonar descomptes al client i ens trobem que si el client no s’enrecorda de passar la targeta, el botiguer no li ho pregunta i això acaba perjudicant el funcionament de la targeta. Podem fer moltes campanyes, però al final són els comerciants els que han d’ajudar”, afegeix. Sobre aquesta iniciativa comercial es va pronunciar el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Joan Manel Montfort, que va defensar la targeta de fidelització per ser “una

eina d’informació per extreure’n dades i prendre decisions, ja que ens ajuda a no treballar amb percepcions perquè això ens pot portar a equivocar-nos.”

A la taula de debat també va assistir Cristina Puigpinós, gerent de l’Associació Viu Comerç de Vilanova i la Geltrú, que va mostrar la seva preocupació pel baix nivell de digitalització del comerç local vilanoví. “Més d’un

Els darrers cinc anys hem fet tot tipus de dinamització comercial, però ens costa perquè tenim un municipi molt dispers en població.

Meritxell Morta Secretària tècnica de l’associació de comerciants Fem Ribes de Sant Pere de Ribes

Amb la targeta de fidelització podem saber què gasten els més de 4.000 clients actius.

Susanna Duaso Gerent de l’entitat comercial Som Sant Sadurní

80% dels nostres associats no tenen pàgina web ni cap tipus de representació online per tal de competir en igualtat de condicions”, comentava. Per aquest motiu, va explicar als presents que des de l’associació sospesaven l’opció de posar en marxa una targeta de fidelització, “malgrat

que no sigui una iniciativa nova”.

En aquest sentit, Emiliano Maroto, secretari general de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, es va mostrar força crític amb aquest tipus de línies de promoció. “Les targetes de fidelització estan bé, però algunes s’han quedat obsoletes. Són fonts d’ingressos per a les associacions, però s’han de plantejar bé”, explicava. Per Maroto, cal donar prioritat als serveis, en els quals cal basar l’activitat de les entitats comercials i, alhora, permetre’n el seu finançament. Una de les associacions de comerciants que afirma haver seguit aquest camí és la de Comerç del Foix, de Santa Margarida i els Monjos. El seu gerent, Joan Anton Calaf, afirmava que “els comerciants han de veure les quotes de l’associació com una inversió. Per això és molt important treballar-ne el retorn. En el nostre cas intentem oferir un mínim de tres avantatges en serveis essencials com el del banc, la benzina i el manteniment informàtic”. Sobre la targeta de fidelització Calaf va més enllà i aposta per la via dels mòbils.

El president de l’associació, Sergi González, va afegir que “la figura del dinamitzador és clau perquè ajudi a reconduir el negoci dels associats i els doni suport”.

A aquesta primera trobada també van participar les associacions de comerciants Fem Ribes, de Sant Pere de Ribes, i del barri de la Girada, de Vilafranca del Penedès, que explicaven la dificultat per dinamitzar el sector. En el primer dels casos, la secretària

tècnica Meritxell Morta apuntava a la dispersió dels nuclis urbans del municipi, i en el segon cas, la presidenta Pilar Badell, explicava que els costa molt aconseguir associats al barri a causa de la gran oferta de restauració i de supermercats petits.

A la trobada també van ser presents l’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret, que va defensar la importància de crear sinèrgies entre les entitats comercials i l’Administració, ja que “el comerç sol no funciona, sinó que és el comerç com a poble”. Durant la seva intervenció, Joan Capellades, cònsol de la FEGP al municipi que acollia aquesta primera trobada, va destacar que “la digitalització pot

Els comerciants han de veure les quotes de l’associació com una inversió. Per això nosaltres treballem molt el retorn que en puguin obtenir a través de serveis com el bancari, la benzina i el manteniment informàtic.

Joan Anton Calaf Gerent de l’associació Comerç del Foix de Sta. Margarida i els Monjos

Ens costa molt aconseguir nous socis perquè tenim molta restauració i establiments de basars i supermercats paquistanesos.

Pilar Badell Presidenta de l’Associació de comerciants del barri de la Girada de Vilafranca del Penedès

comportar problemes, però també oportunitats. Ara comprem amb els tres sentits: vista, oïda i tacte. I tot això ho trobem dins dels mòbils. Per això estem deixant d’anar a les botigues.”

Des de la FEGP exposen que la intenció és que aquesta trobada prengui periodicitat anual i sigui itinerant, de manera que cada vegada tingui escenari en una població diferent de les nostres comarques. Si tot segueix el previst, el 2018 se celebraria a Sant Sadurní d’Anoia.

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

7

ACTUALITAT

L’economia va créixer un 4% al Gran Penedès el segon trimestre de 2017 El Baix Penedès és la comarca amb més augment econòmic (6,7%), seguit de l’Alt Penedès (3,5%) i el Garraf (2,7%) Lídia Oñate L’acceleració de l’economia penedesenca s’intensifica. Durant el segon trimestre de 2017 va experimentar un creixement del 4%, amb especial incidència sobre el Baix Penedès, que continua entre les comarques més dinàmiques pel que fa a la creació neta de llocs de treball i se situa en tercera posició a Catalunya. D’abril a juny, l’economia va créixer un 6,7% en aquesta comarca, mentre que l’Alt Penedès ho va fer en un 3,5% i el Garraf en un 2,7%.

Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’Informe FEGP de Conjuntura Econòmica que elabora cada semestre la consultora Actíva Prospect per encàrrec de la Federació Empresarial del Gran Penedès.

Per sectors, els serveis se situ-

en com el motor de l’economia local amb increments del 7,2%, al Baix Penedès, del 4,2% a l’Alt Penedès i del 3,5% al Garraf.

Després de deu anys d’ençà que

LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ S’INCREMENTA UN 7,7% AL GARRAF I UN 6,5% AL BAIX PENEDÈS va esclatar la bombolla immobiliària, la construcció mostra indicis de recuperació més sòlids que mai. No només ha crescut a les tres comarques, sinó que

també registra un important augment del subsector d’activitats immobiliàries al Baix Penedès (20,7%). Tanmateix, el director de l’informe d’Actíva Prospect, David Moreno, descarta una recuperació completa del sector, ja que “l’índex d’habitatges iniciats és molt baix. No s’estan iniciant noves promocions d’habitatges, sinó que s’estan reactivant construccions que havien quedat a mitges i s’estan venent habitatges que havien quedat en estoc”.

Pel que fa al teixit empresarial, s’ha experimentat una tendència a l’alça en els centres de cotització de l’1,6% al territori català. A nivell intercomarcal, l’augment s’ha pronunciat més al Garraf (2,7%) i, en menor mesura, a l’Alt Penedès i al Baix Penedès (0,9%).

D’altra banda, s’accentua la diferència entre treballadors assalariats i autònoms, però a diferent

ritme entre comarques: un 4,7% en el primer cas i un 0,7% en el segon.

La contractació puja un 13% al Baix Penedès En el cas de la contractació laboral, el Baix Penedès va liderar l’augment al Gran Penedès durant el segon trimestre amb un 13% més que a finals de març.

A més distància, es van situar l’Alt Penedès (+4,6%) i el Garraf (+4,4%). Pel que fa a l’atur, ha baixat a les tres comarques, tot i que destaca la davallada del 16,7% a l’Alt Penedès, seguit del Garraf (-12%) i el Baix Penedès (-10,6%).

La sinistralitat laboral cau a l’Alt Penedès i s’enfila al Garraf Per primera vegada després de 14 trimestres consecutius, la sinistralitat laboral va registrar una evolució positiva en el segon trimestre de 2017. A nivell català els accidents laborals es van reduir un 2,6%, mentre que a l’Alt Penedès la davallada va ser més important, del 4,7%. A més distància, es va situar el Baix Penedès amb una disminució del 0,5%, mentre que el Garraf va patir un increment del 8,3% en el mateix període. En total, al Gran Penedès es van produir 758 accidents laborals entre abril i juny, un 0,9% més que a l’anterior període.

8

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

ACTUALITAT

La producció ecològica viu una època de plena efervescència al Penedès-Garraf

La demanda de productes ecològics, en augment per la conscienciació sobre la salut i el medi ambient, ha disparat el nombre d’operadors al nostre territori y Evolució de l’activitat agrària i industrial ecològica. 2015-2017*

Operadors: 2017: 360

35,85%

Superfície inscrita (Ha): 2017: 7.960,57 25,12% Indústria agroalimentària: 2017: 205 79,82%

Gran Penedès Operadors: 2017: 426

Indústria agroalimentària: 2017: 255

33,54%

Superfície inscrita (Ha): 2017: 9.646,25

33.69%

Ramaderia: 2017: 6

94,66%

20%

Ramaderia: 2017: 5 25,00%

Alt Penedès

Font: Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)

Lídia Oñate Ja fa uns anys que la paraula “ecològic” és present a les etiquetes de molts productes, algunes vegades per pur màrqueting i d’altres perquè realment se segueixen els estàndards de producció marcats pels organismes oficials. Segons el Consell Oficial de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), a principis d’aquest mes de setembre les comarques del Penedès-Garraf van registrar 426 operadors en agricultura ecològica, un 33,54% més que a finals de 2015.

D’aquests, la majoria es troben a l’Alt Penedès (360), com a resultat de ser una comarca bolcada en el cultiu de la vinya.

En poc menys de dos anys els operadors han augmentat un 35,85%. Al Baix Penedès, en canvi, se’n registren 41, una xifra que pràcticament s’ha mantingut entre 2015 i 2017. Tanmateix, és l’única comarca que en perd (-2,38%). El cas del Garraf és totalment oposat, ja que durant el mateix període s’han duplicat els operadors, passant de 12 a 25.

L’auge dels espigalls, un producte autòcton que s’ha revaloritzat gràcies a la reivindicació del territori per aconseguir-li l’Identificació Geogràfica Protegida (IGP), i un lleuger repunt en la vitivinicultura han contribuït a aquest increment, que també s’ha

traduït en una major superfície inscrita com a ecològica. En concret, el Garraf ha passat de tenir 110 a 727 hectàrees, un 557% més en menys de dos anys. Al Baix Penedès, l’augment també ha estat important (+29,09%), passant de 742 a 958 hectàrees, mentre que a l’Alt Penedès s’ha disparat la superfície dedicada a cultiu ecològic. Entre 2015 i 2017 s’ha inscrit un 25% més d’aquest tipus de superfície, fet que s’ha traduït en un increment de 1.598 hectàrees fins arribar a les 7.960 que hi havia el passat 1 de setembre.

En el cas de la ramaderia, comparada amb el sector agrícola és força testimonial al Penedès (5 empreses a l’Alt Penedès i 1 al Baix Penedès), mentre que al Garraf és inexistent.

La vinya lidera la superfície ecològica a Catalunya Des de fa uns anys la producció ecològica va a l’alça arreu del territori català. Segons apunten des del CCPAE, el consum de productes ecològics ha crescut prop d’un 25% al país durant els dos últims anys. L’increment de la demanda, produït per una major conscienciació mediambiental i de salut, ha originat que molts productors facin el salt al món ecològic. Actualment, la vinya (39,90%) i l’olivera (22,67%) lideren la superfície conreada ecològica, seguits pels conreus de cereals i llegums (15,76%), de guaret, adob verd i erm (8,37%) i fruits secs (6,90%). Amb un pes inferior al 2,5% se situarien els fruiters, l’horta, els cítrics i altres conreus.

Operadors: 2017: 41

-2,38%

Superfície inscrita (Ha): 2017: 958,43 29,09% Indústria agroalimentària: 2017: 22 69,23% Ramaderia: 2017: 1 0,00%

Baix Penedès Operadors: 2017: 25

108,33%

Superfície inscrita (Ha): 2017: 727,25 556,90%

Indústria agroalimentària: 2017: 28 600,00% Ramaderia: 2017: 0 0,00%

y Evolució del volum d’operadors al Gran Penedès

Garraf p Font: Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)

p Font: Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)

*Les dades comprenen el període entre el 31 de desembre de 2015 i l’1 de setembre de 2017. El CCPAE classifica els operadors segons el seu tipus d’activitat: productors, elaboradors, importadors i comercialitzadors. Per aquest motiu, es pot donar el cas que un mateix operador formi part de diferents grups, ja que pot desenvolupar diverses activitats alhora.

Setembre - 2017

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

ACTUALITAT

BBVA posa a la venda nou habitatges per sota dels 50.000 € al Penedès-Garraf Dels 2.500 immobles que inclou la campanya immobiliària, 690 es troben a Catalunya, que representa un volum del 27,6% del total Lídia Oñate El grup BBVA, a través de la seva immobiliària Anida, ha llançat una nova campanya per reduir l’estoc d’habitatges pendent com a conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària. La campanya posa a la venda 2.500 habitatges per sota dels 50.000 euros. A Catalunya se n’oferten 690 (que representen el 27,6% del total), nou dels quals es troben a les comarques del Penedès-Garraf. En concret, dos a Vilanova i la Geltrú (carrer Menéndez y Pelayo i carrer Doctor Fleming), dos a Santa Margarida i els Monjos (avinguda Mas Catarro), dos a la Gornal (avinguda Cunit i Ram-

bla del Penedès), dos a Torrelles de Foix (carrer El Raval) i un a Sant Martí Sarroca (avinguda Josep Anselm Clavé). Els preus oscil·len entre els 33.200 i 49.400 euros i la majoria disposen de 3 habitacions i un bany. Segons especifica el web de la campanya, els descomptes van del 10 al 66% sobre el preu dels immobles, molts dels quals es van construir fa 40 i 50 anys.

Només un d’ells, el de Sant Martí Sarroca, data del 2007.

“Amb la millora del creixement econòmic, del mercat laboral, de l’accessibilitat al crèdit i la bona situació del mercat immobiliari hem fet l’esforç d’oferir uns preus més competitius”, explicava Pablo Lafarga, director comercial

NODE Garraf impulsa el Cercle Local d’Inversors redacció

NODE Garraf ha posat en marxa el Cercle Local d’Inversors, una iniciativa per facilitar el finançament de plans de negocis de nous projectes, així com també de recursos econòmics per a l’ampliació i la diversificació

Opinió

DANIEL LAFUENTE Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

d’activitats ja existents.

El Cercle informarà en relació amb les fonts de finançament existents i aconsellarà la fórmula més adequada per a cadascun dels projectes. D’altra banda, avalua la possibilitat de presentar-los al pool d’inversors particulars adscrits al mateix Cercle.

Aquesta iniciativa dóna conti-

Font: Anida (Grupo BBVA)

de l’Unitat Immobiliària de l’àrea Real Estate de BBVA. En aquest sentit, per a la creació de la campanya, s’ha tingut en

compte la localització dels habitatges, que inclouen pisos en edificis plurifamiliars, unifamiliars adossats, aparellats i individuals,

la situació del “micromercat” en el qual es troben, la seva tipologia i si és adequada o no a la demanda de mercat.

nuïtat al Fòrum Local d’Inversors, que al seu dia va promoure l’ADEPG. Els dos eixos principals del Cercle són la cerca d’inversors particulars -individuals o col· lectius- i la prospecció d’iniciatives empresarials. Segons fonts de NODE Garraf, “el propòsit és posar en contacte, entre ells, els projectes i els recursos financers per tal que les millors idees de negoci germinin al nostre entorn més proper”.

Sense excloure cap sector d’activitat, el Cercle posarà més

atenció en les iniciatives que s’emmarquin en l’anomenada economia taronja, és a dir, aque-

lles que tinguin a veure amb el coneixement, la creativitat i la cultura, en tots els seus vessants.

Diferenciació per a la Srta. Pepis La pregunta de com competir contra les botigues online és recurrent i gairebé sempre que es parla de l’esforç dels petits empresaris per fer-se un lloc al mercat algú l’acaba plantejant, com va passar fa unes setmanes en una convenció de comerciants.

Poder competir amb unes botigues online que a hores d’ara proporcionen elevats graus de satisfacció en quant al temps d’entrega i el preu es fa molt difícil, especialment si volem

utilitzar les seves mateixes armes. Davant d’aquesta situació l’arma que queda pels petits i mitjans comerços és la diferenciació: aportar als clients una experiència de compra diferent.

En aquest context, fa pocs dies vaig tenir l’ocasió de mantenir una interessant conversa amb un directiu que em comentava la dificultat de diferenciar-se en determinades categories de producte, i em posava l’exemple de la Srta. Pepis:

a l’hora de comprar una joguina, quina diferenciació podem oferir per animar els compradors que facin la compra en una botiga tradicional vs. en una botiga online?

La clau està precisament en la definició de botiga tradicional, ja que aquesta ha de reinventar-se per deixar de ser tradicional.

Ja ha quedat dit que si l’únic que podem intentar oferir és un millor preu, la batalla està perduda. En el cas que poguéssim oferir un preu inferior al de la botiga online, possiblement

el baix marge que tindríem ens faria dependre d’un elevadíssim nivell de vendes, només a l’abast precisament de les botigues online, que tenen una capacitat d’arribar molt més enllà d’un barri o un municipi.

Així, què podem fer en aquest cas en concret? Donar-li la volta i una oferir experiència de compra diferencial. Què tal una biblioteca de joguines, on els nens puguin passar la tarda jugant i provant les joguines i després puguin comprar les que més els han agradat? I si proposem

un lloguer de joguines?

Sovint els nens es cansen de jugar amb una mateixa joguina i això permetria no tenir la casa plena de joguines que ja no es fan servir. I una tarifa plana amb la qual puguis endur-te algunes joguines al mes?

Aquestes idees no han estat testades i, per tant desconec el grau d’acollida que podria tenir en els consumidors. Però donem-li una volta: el futur de la botiga tradicional està en deixar de ser-ho, en reinventar-se.

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

11

ACTUALITAT Mike Hostench, subdirector del Sitges Film Festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

“El futur del festival de Sitges passa per una internacionalització més gran que impacti el públic estranger” Lídia Oñate El Festival de cinema de Sitges, que se celebrarà del 5 al 15 d’octubre, entra enguany al selecte club dels cinquantenaris. I ho fa homenatjant clàssics com Dràcula i El exorcista, acompanyat de grans convidats com Guillermo del Toro, Susan Sarandon i William Friedkin. Cinquanta anys donen per molt i més en un sector que no ha deixat d’evolucionar al llarg de la història com és el del cinema. De tot plegat n’hem parlat amb Mike Hostench, subdirector del festival, del qual ha format part els darrers 15 anys.

Com s’aconsegueix mantenir l’essència d’un festival de gènere durant tant temps?

Intentem seguir unes directrius autoimposades, és a dir, unes regles principals a complir per al nostre festival amb la màxima rigorositat possible perquè si les segueixes és l’única manera de ser respectat arreu del món.

En primer lloc, considerem que els festivals existeixen, sobretot, per potenciar la seu on es van crear i donar-la a conèixer. Per això, la majoria d’ells van néixer en llocs turístics com Venècia i Cannes. En segon lloc, donar al teu públic les millors pel·lícules i esdeveniments dins de l’especialització del festival. En tercer lloc, promocionar el teu cinema nacional fora de les teves fronteres i donar-li projecció. En quart lloc, estar al dia de les últimes tecnologies perquè el festival no només

EL FESTIVAL DE SITGES 2016 EN XIFRES

·

200.000 visitants a tots els espais · 64.000 entrades venudes i 470 packs i abonaments · 170 llargmetratges i 35 curtmetratges en sessions de pagament · 60 llargmetratges, 50 curtmetratges i 20 sèries en sessions gratuïtes · 602 periodistes actreditats de 416 mitjans · 2.000 acreditats professionals de la indústria de cinema i sector culturals · 440 estudiants acreditats · 65 activitats paral·leles

ha d’existir en un punt geogràfic durant uns dies determinats, sinó també virtualment, on hi pot ser tot l’any. Per últim, intentar no ser deficitaris.

Un dels objectius és promocionar la seu geogràfica del propi festival. En el cas de Sitges, en què ha repercutit al territori?

Quan potenciem la seu promocionem Sitges, però també Catalunya i, de retruc, Barcelona. La vila de Sitges obté un impacte econòmic important amb el festival, ja que s’allarga la temporada turística un mes. L’ocupació hotelera arriba al 100% i, tant la restauració com el comerç se’n beneficia. I en el cas de Catalunya, el fet d’haver internacionalitzat el festival ajuda a donar a conèixer el nostre territori i posar-lo al mapa del món.

Enguany, el festival també va ser present a Cannes, on es va erigir

com el Festival Internacional de Cinema Fantàstic. Després de 50 anys de trajectòria, han aparegut molts competidors?

Sitges ja té una reputació que s’ha anat construint gràcies a tots els directors, institucions i públic, però també per haver complert els cinc punts que he mencionat anteriorment, que és el que ha donat el prestigi internacional per després anar a Cannes o a Los Angeles.

Sobre si han sortit competidors, haig de dir que els festivals no competim entre nosaltres, sinó que treballem en xarxa per compartir informació, intercanviar contactes per tenir convidats, etc.

Quin és el procés que seguiu per contactar amb una estrella de cinema perquè vingui al festival?

El més important són les pel· lícules i a vegades et poden portar un convidat. En altres ocasions, el convidat pot venir sense pel· lícula perquè li donem un premi honorífic. Si volem que vingui una determinada persona tenim diverses vies. D’una banda, està la distribuïdora, a qui li pot interessar que assisteixi a un festival concret i, de l’altra, està l’agent o representant, que normalment es troba a Los Angeles. He de dir que al festival de Sitges no paguem cap caché per venir, només les despeses del viatge i l’estada.

sió que pot tenir en determinades projeccions de pel·lícules, però realment el que aporta l’estrella és glamur i ressò mediàtic. Fa el festival més conegut i que arribi a molts més àmbits i públic i augmenta la venda d’entrades.

Es pot quantificar el que aporta al festival una presència destacada d’aquest nivell?

Es poden donar xifres més o menys objectives de la repercus-

L’edició de 2016 va ser de rècord, tant en venda d’entrades com en visitants. Enguany, s’espera seguir creixent?

Tant de bo. L’any passat vam

“LA CLAU DE L’ÈXIT ESTÀ EN LA FEINA BEN FETA, ELS CONEIXEMENTS I, TAMBÉ, EN LA SORT”

aconseguir batre una mica el rècord i aquest any tenim un dia més de festival i és el 50è aniversari. Així que confiem que se superaran les xifres de vendes i assistència del festival. La clau de l’èxit està en la feina ben feta, els coneixements i, també, en la sort.

De cara el futur, cap a on va el festival?

El futur passa per una ampliació de la capacitat del festival per allotjar el màxim públic possible i per una internacionalització més gran que impacti directament el públic estranger perquè vingui.

El festival crec que es convertirà en una plataforma cada cop més rellevant per mostrar noves formes d’exhibició del cinema i nous formats com el de la realitat virtual, i aliada de qualsevol agent de la producció, distribució i exhibició.

12

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

EMPRESA

Kartox obre un showroom de 200 m2 i més de 1.000 referències de productes a Vilafranca A la nova nau de 2.000 m2, inaugurada recentment, oferirà més serveis als clients com el de Pack&Send que permetrà agilitzar les entregues Lídia Oñate Després de tres anys de creixement sostingut des que va néixer, Kartox ha decidit fer el salt i estrenar noves instal·lacions, situades al polígon industrial de Sant Pere Molanta, a Vilafranca del Penedès. El passat 7 de setembre va inaugurar la nova nau, de 2.000 m2, i el showroom, que ocupa 200 m2. En aquest espai, pensat per atendre el client de forma personalitzada, s’hi ubiquen més d’un miler de referències de productes.

Aquesta empresa, dedicada al món del cartró i amb les caixes a mida com a principal producte, va fer les seves primeres passes dins del grup Font Packaging, a Torrelavit. Va fer-se un lloc entre petites empreses, ecommerce i particulars que tenien necessitats molt

Opinió

BEGOÑA CARTAGENA FONT

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

concretes: caixes a mida a partir d’una unitat i que fossin segures i eficients. Amb el temps, Kartox s’ha consolidat dins d’aquest sector, que, de mica en mica, es va obrint al nou mercat que ha sorgit arran de l’auge del comerç online.

“El 2009 vam introduir un canvi en la nostra cultura d’empresa i

vam decidir apostar per la innovació i la indústria 4.0. Llavors no sabíem del tot com funcionaria aquest projecte perquè era molt disruptiu”, explica Martina Font, gerent de Kartox. L’empresa es va traslladar el passat 1 d’agost a la nova nau, des d’on ha començat a oferir més serveis. Entre ells

Com vèncer la solitud de l’emprenedor Quan algú decideix emprendre és conscient que haurà de passar per diferents etapes i moments difícils en els que haurà de travessar dubtes, incerteses, pors.

Sota el meu parer, hi ha un aspecte que sol agafar de forma imprevista la majoria dels emprenedors, especialment en estadis primerencs, i és: la solitud.

Precisament la persona que emprèn pot sentir-se inicialment com un home/ dona orquestra, on ho fa tot sol/a. I això impacta en la presa de decisions, estratègia i tàctica a seguir, inversions a fer, etc.

Hi ha maneres de vèncer aquest sentiment que provoca dubtes, impotència i frustració a qui ho pateix: • Deixar de pensar en termes d’èxit o fracàs. La vida és aprenentatge i, per tant, de totes les experiències, tant les bones com les dolentes es pot aprendre. És recomanable deixar a una banda la sensació de fracàs quan les coses no van com ens agradaria i començar a preguntar-nos: Què fa que hagi tingut aquests resultats?

Què puc fer diferent? Com puc començar a revertir la situació?

• Tenir referents. Fixar-se

destaca el de Pack&Send, adreçat tant a particulars com a empreses, que “permet atendre des d’un encàrrec puntual d’un artesà fins a una empresa que necessita mil caixes a la setmana”, comenta Font.

Amb el showroom, les possibilitats d’optimitzar el procés de compra i recollida s’amplien, ja que “per primer cop el client pot veure, tocar i comprar els productes i endur-se’ls, ja que amb la nova nau tenim estoc per ser molt ràpids”.

En aquest sentit, també ha estat rellevant la inversió en maquinària punta, que “ens ha ajudat a automatitzar tot el procediment per donar resposta al més aviat possible”.

Entre els projectes de futur destaca l’expansió a l’estranger, ja que “la idea és obrir filials a altres països d’Europa, des d’on oferir els nostres serveis directament”.

en persones que estan on nosaltres voldríem estar o que han aconseguit crear un negoci o estil de vida que ens agradaria. Persones de qui es pot aprendre i poden resultar estimulants.

• Formar part de comunitats i rodejar-se de persones d’èxit. Com a emprenedor la mentalitat juga un paper fonamental. Es necessita obrir la ment a noves possibilitats, a noves actituds i maneres de pensar. Formar part de cercles de persones amb qui compartir dubtes, idees, projectes, celebracions... ajuda a créixer.

• Deixar de subestimar les pròpies capacitats. Precisament en moments vulnerables és quan ens podem sentir més insegurs i podem

COMENÇA EL DESPLEGAMENT DE LA FIBRA ÒPTICA A CANYELLES Aquest mes de setembre han començat els primers treballs de cablejat per desplegar la xarxa de fibra òptica a Canyelles. És previst que arribi a tots els nuclis del municipi abans d’acabar l’any i les primeres connexions es puguin fer entre l’octubre i novembre. Segons l’alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet, “és una aposta molt clara del nostre govern perquè Canyelles disposi d’aquesta tecnologia, que ha de ser molt útil per a tot els ciutadans i també ha de ser un factor de competitivitat afegit per a les empreses que hi ha al municipi”. La fibra òptica ofereix més velocitat, més qualitat, més capacitat de transmissió de dades i més seguretat que una connexió convencional a Internet.

El desplegament, que està sent realitzat per l’empresa Fibra Penedès XTA.CAT (Xarxes de Telecomunicacions Alternatives, SL), continuarà durant les properes setmanes fins a donar cobertura a tots els sectors del municipi. Aquests treballs han estat possibles després que la Generalitat hagi finalitzat les obres de la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC) per l’Eix Diagonal (C-15), entre Igualada i Vilanova i la Geltrú.

comparar-nos amb els altres, la qual cosa pot resultar perjudicial tant a nivell emocional com pel rendiment del negoci. Per tant, la meva invitació aquí és valorar les pròpies aptituds i qualitats i atrevir-te a tirar endavant aquell somni que en un moment donat ens va fer vibrar i engegar el projecte.

Com va dir Walt Disney: “Si ho pots imaginar, ho pots crear”. Així que centra’t en la teva passió, dóna el millor de tu, atreveix-te a donar passos de gegant, siguis perseverant i obre’t a rebre la recompensa a tota la teva feina.

• Fer equip amb col· laboradors i proveïdors de confiança. Al principi sol ser habitual que ens ho fem tot sols, tot i que amb el temps

ens adonarem que el més profitós és delegar aquelles qüestions en què no som experts, ja que proporciona un estalvi de temps important i ens assegurem d’una feina ben feta.

• Invertir en un mateix, en formació, tenir mentors és el que permet evolucionar de forma ràpida i sentir-nos acompanyats i recolzats en un tram del camí.

Sentir-se sol és humà, i es diu que no hi ha millor companyia que la d’estar amb un mateix. Així que et convido que puguis posar en pràctica aquestes recomanacions i que treballis el teu interior per sentir-te sempre molt ben acompanyat per tu mateix.

Setembre - 2017

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

EMPRESA

Plazas obre un magatzem de begudes alcohòliques en règim suspensiu

La nau, ubicada a Subirats, permet la recepció i emmagatzematge de vins, vins escumosos i caves exempts d’impostos especials Olga Aibar L’empresa Deixalles i Transports A. Plazas ha obert recentment al polígon de Lavernó, a Subirats, un magatzem en dipòsit fiscal per a vins, vins escumosos o caves, i begudes destil·lades.

Aquest magatzem permet la recepció i emmagatzemament de les diferents begudes alcohòliques en règim suspensiu d’impostos especials i exempt d’IVA. El projecte va sorgir arran de la demanda dels mateixos clients

que necessitaven un magatzem d’aquestes característiques fora de les seves instal·lacions. Tal com ens explicava Xavier Vidiella, director d’operacions de l’empresa, “aquest espai és com una zona franca. Nosaltres ens encarreguem de les totes les gestions, fins i tot el tracte amb Hisenda.

Actuem com a gestors de la seva producció. Tenint molta cura del grau absolut d’alcohol, que és el que grava els impostos especials.

El nou magatzem “és una bona notícia per al Penedès, perquè és una necessitat del sector vitiviní-

cola. Fa molts anys que volíem fer aquest pas, i finalment l’hem fet”.

L’empresa A. Plazas fa 55 anys que es dedica al transport i la gestió dels residus, i gairebé 30 a la gestió d’emmagatzematge, gràcies a l’esperit emprenedor d’Angel Plazas Riera. La seva filla, Judith Plazas, explicava que “molts clients de la comarca i d’altres sectors industrials del territori nacional ens tenen com a proveïdors logístics.” Entre els seus clients es troben principalment empreses del sector de les indústries agroalimentàries, i també destacades

empreses auxiliars com els fabricants de càpsules, d’etiquetes, de taps de suro, d’ampolles de vidre, empreses del sector del packaging i distribuïdores de begudes.

El seu lema és: “De la vinya a la taula” perquè a molts productors “els transportem el raïm fins al celler, gestionem els subproductes de l’elaboració del vi, els residus de tot el procés de producció, l’emmagatzematge de matèries primeres i de productes orientats

al mercat nacional, i en el transport, els acaben portant el seu producte a qualsevol destinació”.

Un dels seus avantatges és la seva estratègica ubicació, propera a Barcelona, i a la sortida de l’autopista de Sant Sadurní.

El seu mercat natural és la zona de llevant peninsular, un recorregut que realitzen diàriament uns 150 camions, ja que l’empresa té una delegació a la província de Castelló.

Jornada a Sant Pere de Ribes Nova startup d’innovació social per millorar projectes de negoci per a les persones amb al·lèrgies redacció

redacció

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, amb la col· laboració de la Mancomunitat Penedès Garraf i la Federació Empresarial del Gran Penedès, ha organitzat una jornada d’orientació adreçada a noves iniciatives empresarials.

Es farà el 2 d’octubre de 9.15h a 12.15h a la sala d’actes de la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes.

L’objectiu és explicar tècniques de venda, promoció i

El vilafranquí Quim Sánchez ha llençat recentment al mercat l’app Allergeneat, una startup d’innovació social amb seu a la capital altpenedesenca. Es tracta d’una aplicació mòbil gratuïta creada per a les persones amb al·lèrgies i/o intoleràncies alimentàries.

Els usuaris poden escanejar els codis de barres dels aliments del supermercat, i l’aplicació determina si pot o no consumir el produc-

te en funció del seu perfil d’al·lèrgies.

Prèviament, s’ha d’haver marcat en un perfil els al·lèrgens que l’usuari no pot consumir.

Recentament, l’empresa ha estat escollida per Banco

Santander entre més de mil projectes per anar a Silicon Valley a rebre formació específica empresarial, d’emprenedoria i startups i ajudar-lo a fer créixer encara més l’app.

treballen amb aquest tipus d’informació i, d’una manera o altra, hauran de tenir aquest suport del DPD. S’entén, tanmateix, que no sempre podrà ser un perfil intern i amb dedicació exclusiva De fet, un delegat pot treballar en un o diversos hospitals i/o centres de salut, depenent de la grandària, per la qual cosa aquestes estimacions varien en funció de l’organigrama de cada institució sanitària.

Les dades de salut són una prioritat del nou Reglament General, de fet totes les dades considerades sensibles, com les d’origen racial, religió, identitat se-

xual o ideologia política.

Els DPD hauran de saber aportar seguretat i competitivitat a tots els nivells.

I, bona notícia, això no ho podrà fer qualsevol, haurà de ser algú certificat, amb demostrades competències i experiència.

Estar certificat és un esforç afegit per als qui ens dediquem a la protecció de dades, però a Aislopd estem absolutament d’acord amb aquest punt. Ha de servir per oferir més garanties per a tothom. D’una banda, els responsables de fitxers tindran més clar qui pot fer la feina i qui no, amb la tranquil·litat de tenir algú al costat que assessora

com cal el tractament de les dades que gestiona i custodia. D’altra banda, el sector es professionalitzarà. Necessàriament, tendirem a estar més especialitzats, amb més coneixement i capacitat per ajudar a prendre decisions; per tant hi haurà suposats assessors de perfil baix que deixaran de contaminar el sector amb les seves males pràctiques. I sobretot, han de guanyar les persones, que amb aquest pas endavant dels qui gestionem la seva privacitat hauran d’estar més tranquil·les i amb més capacitat per gestionar els seus drets.

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

imatge o fins i tot les possibilitats de donar continuïtat a una empresa o negoci.

La trobada també té previst dedicar una estona a promoure l’intercanvi i les relacions entre els assistents.

La propera cita de la programació serà una jornada de networking per organitzar-se amb eficàcia mitjançant tècniques de gestió i planificació del temps que es farà el 30 de novembre.

Privacitat de la salut, prioritat a la nova llei de protecció de dades Les xifres que s’han posat sobre la taula són impressionants, almenys per a aquest sector de la protecció de dades. I encara poden quedar curtes.

La sanitat espanyola es prepara per contractar, de forma massiva, un important nombre de Delegats de Protecció de Dades (DPD), una figura recollida en el nou Reglament General de Protecció de Dades per ‘blindar’ una informació tan sensible com és la de salut. Teòricament, això suposa que en poc més

de deu mesos, els hospitals, tant públics com privats, i els centres de salut hauran d’incloure un agent d’aquestes característiques en el seu organigrama.

Atès el nombre d’hospitals i centres d’Atenció Primària a Espanya parlem de 3.836 DPD: 788 per als hospitals i 3.048 per als centres de salut. Però atenció, no només hospitals i centres de salut tracten dades personals de salut, per tant de nivell alt, també consultes privades, fisioterapeutes, dentistes, etc.

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

15

EMPRESA

Sisena edició de la Nit del Turisme i el Comerç

El vilanoví Jordi Morera, distingit com a Forner Mundial 2017 La Unió Internacional de Forners i Pastissers li lliurarà el guardó el 5 d’octubre a Mèxic, durant el 77è Congrés Mundial del Pa Olga Aibar

La VI edició de la Nit del Turisme i el Comerç de Vilanova i la Geltrú se celebrarà el 5 d’octubre al restaurant La Cucanya. Durant l’acte, organitzat pel Gremi d’Hostaleria, Viu Comerç i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, es commemorarà els quaranta anys d’història del Gremi d’Hostaleria de la ciutat.

En el transcurs de la Nit del Turisme i el Comerç es donaran diferents premis als establiments del sector. Els finalistes del premi Innovació són el res-

taurant Groc, l’HL Club i Red Bar; els del premi Trajectòria són el Club Nàutic, Teixits La rosa i el Marina Can Coll; al premi Comunicació l’Aparhotel Athenea, Equipa Nova, i el Dinou Can Cabanyes, i al premi Promoció de Ciutat Es l’Ou Fut, el restaurant Marejol, i Arc Gestió Cultural.

També es donaran mencions especials a establiments o persones que per la seva història o trajectòria han estat claus pel desenvolupament del turisme o el comerç a la ciutat.

El vilanoví Jordi Morera, forner de cinquena generació de l’Espiga d’Or a Vilanova i la Geltrú, serà nomenat Forner Mundial 2017 el 5 d’octubre en el decurs del Congrés Mundial del Pa, que se celebrarà a la ciutat de Mèrida, a Mèxic. En el decurs de l’acte també es nomenarà el Pastisser Mundial 2017.El forner vilanoví, autor dels llibres Avui faràs pa i La Revolució del Pa, s’ha imposat als altres dos nominats, l’alemany Jochen Friedrich Baier i el suec Joel Christenson.

Morera ha rebut diversos premis a la innovació, tot i que considera que “innovar en fleca és saber mirar al passat, recuperar i entendre el saber fer dels antics forners, els seus processos i costums, sorgits a base de segles de

professió i ciència empírica”.

El que està clar és que és un apassionat del pa, no només de fer-lo, sinó també d’explicar-ho.

Tal i com explica ell mateix a la seva pàgina web, per això l’any 2011 va començar amb l’aventura de Culturadelpa.com, “un punt de trobada dels amants del bon pa, i com a plataforma per

comunicar la meva passió/bogeria per aquest aliment”. També en aquell any va començar a impartir les primeres classes sobre pa, tant a tallers destinats a forners amateurs com en escoles per a professionals, com a l’escola ‘Andreu Llarguès’, de Sabadell, o el centre d’investigació Innopan, a Lleida.

16

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

L’ENTREVISTA

AL GORE

Exvicepresident dels Estats Units d’Amèrica i activista mediambiental

“És la nostra última oportunitat de refer el nostre món, que és únic i irreemplaçable”

El vicepresident dels Estats Units de l’administració Clinton durant vuit anys, torna a la càrrega en el seu paper d’activista mediambiental en la seva lluita contra el canvi climàtic Josep Barella

Nascut a Washington el 31 de març de 1948, aquest polític i advocat ha estat guanyador de diversos guardons i reconeixements arreu del planeta.

Destaca el Premi Nobel de la Pau de 2007, gràcies als seus esforços per construir i fer públic un major coneixement sobre el canvi climàtic causat per l’home i per posar les bases per prendre les decisions que faci falta per contrarestar aquest canvi. Aquest ‘polític en vies de recuperació que s’esforça per no tenir una recaiguda’ va ser guardonat també amb un Premi Príncip d’Astúries el mateix 2007. El proper 6 d’octubre presentarà el seu nou projecte, en un format documental, que portarà per títol Una verdad muy incómoda: ahora o nunca. Dirigit per Bonni Cohen i Jon Shenk, el nou projecte arriba 10 anys després de l’oscaritzada Una verdad incómoda.

El va sorprendre, ara fa 10 anys, la virulència i la intensitat de la resposta a Una Veritat Incòmoda? Això li va fer pensar que s’obrien oportunitats?

La reacció del públic davant d’Una verdad incómoda em va causar una agradable sensació de sorpresa. Tinc uns coneixements tan limitats sobre la realització de pel·lícules que m’avergonyeix haver de dir que ni tan sols pensava que fos una bona idea fer una pel· lícula a partir de la meva presentació de diapositives.

No sóc jo qui ha de determinar quin impacte històric ha tingut la pel·lícula, però el que puc dir és que si s’ha de jutjar per les reaccions que m’han arribat personalment hi ha molta gent al món que creu que la pel·lícula ha estat important per a ells. També puc dir-los que en els meus continus viatges per tot el món per divulgar i informar el major nombre de persones sobre les solucions disponibles i eficaces en termes de cost davant la crisi del clima segueixo trobant-me pràcticament tots els dies amb persones que tenen alguna cosa agradable que dir sobre la funció que Una verdad incómoda va exercir a l’hora de persuadir-los per implicarse més en aquesta causa.

El primer film li va comportar moltes crítiques, especialmente virulentes contra vostè. Però sembla que, picant pedra i a poc a poc, les coses van canviant.

Haig d’admetre que hi ha hagut ocasions en el meu treball amb el canvi climàtic en les quals el meu optimisme era, en certa mesura, un exercici de voluntarisme. Però

estem canviant, estem canviant.

Al contrari d’allò que afirmaven els detractors pessimistes víctimes de la desesperança, el temps no s’ha esgotat. Si actuem amb decisió, de manera heroica, conjuminant més voluntats polítiques, més inversions intel·ligents i més pensament creatiu, des d’aquest mateix moment, les barreres per resoldre la crisi del clima s’esfondraran. Ens trobem en una cruïlla transcendental: És la nostra última oportunitat de refer el nostre món, que és únic i irreemplaçable, perquè pugui suportar i sostenir la humanitat i tot l’entramat vital’.

SÓC UN POLÍTIC EN VIES DE RECUPERACIÓ QUE S’ESFORÇA PER NO TENIR UNA RECAIGUDA Ja han passat 10 anys de la seva primera pel·lícula. Quins diria que han estat els canvis més importants que s’han produït al llarg de l’última dècada en la forma d’abordar la crisi del clima?

En l’actualitat, l’acumulació de contaminació que genera escalfament global a l’atmosfera ha augmentat fins al punt que les conseqüències, en particular els incidents meteorològics extrems relacionats amb el clima, són tan evidents en tots els llocs del món que el consens entorn de la necessitat de resoldre aquesta crisi ha augmentat de manera espectacular.

Els esforços sostinguts per negar la crisi del clima plantejaran dificultats permanents a l’avanç cap a les polítiques que necessitem, però cada vegada és menor el nombre de persones que para esment a aquests negacionistes.

El que és més important, els líders industrials i empresarials, els inversors i els líders de la societat civil han passat el Rubicó i el missatge de la conferència de París ha estat rebut per tots aquests grups.

A hores d’ara està absolutament clar que la Revolució de la Sostenibilitat té l’abast i la magnitud de la Revolució Industrial, combinada amb la velocitat de la Revolució de la Informació i de la Digital. També estem sent testimonis de canvis radicals en tots els sectors del mercat i en tots els sectors de la societat, i l’impuls ara és imparable. La qüestió que segueix pendent de resposta és la de quan trigarem a resoldre la crisi i quants danys residuals hauran quedat incorporats al sistema climàtic i haurem d’abordar en els anys, dècades i segles que vénen.

Existeix la idea, plantejada a la pel·lícula, que s’està forjant un paper com a figura post política.

Fa l’efecte que té vostè un impuls innat de servei públic. Li sembla que el que està fent en el terreny del canvi climàtic en l’actualitat és tan satisfactori com el que podria ser d’haver seguit ocupant un càrrec polític?

Bé, personalment mai he estat víctima del deliri de creure que existeixi un càrrec que pugui generar tant canvi al món com el càrrec de President dels Estats Units. Però després de no haverlo obtingut, haig de dir que per a mi ha estat una gran font d’alegria el fet de trobar altres maneres

de prestar servei i de marcar la diferència. I el meu compromís per fer tot el que pugui amb el propòsit d’ajudar a catalizar una solució a la crisi del clima no és un compromís del qual pugui desentendre’m en cap cas. És quelcom que he estat fent durant molt de temps i que seguiré fent mentre visqui.

A la pel·lícula el veiem treballant amb l’alcalde republicà de Georgetown, Texas. Dos homes que podrien interpretar-se com a enemics polítics, però veiem que comparteixen alguns ideals pel que fa al medi ambient. És

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

17

L’ENTREVISTA eixi en el camp de les tecnologies solars i eòliques, així com en el de l’emmagatzematge de l’electricitat, amb les noves bateries més barates i més potents. Amb les eines digitals que estan disponibles de manera generalitzada en l’actualitat, és possible eliminar les ineficiències i reduir les emissions sense que això perjudiqui la qualitat de vida, alhora que, de fet, es milloren els beneficis empresarials. Es tracta d’un fenomen que modifica per complet la situació.

Està passant a tot el món.

Això ens porta a les eleccions de 2016. Canvia l’elecció de Donald J. Trump el context de la pel·lícula? Haurà de treballar d’una manera diferent per seguir aconseguint coses a Estats Units en concret?

Encara no sabem quina és la política de la nova administració en relació amb l’energia renovable

Fotos: Jonathan Leibson/2017 Getty Images

ALGUNES VEGADES, EL MEU OPTIMISME SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC ERA, EN CERTA MESURA, UN EXERCICI DE VOLUNTARISME

aquest tipus de cooperació en l’àmbit municipal quelcom que veurem amb més freqüència en el futur?

Estic convençut que ho veurem freqüentment en el futur. En l’actualitat, em trobo en aquest tipus de situacions tot el temps. Un dels motius és que els desenvolupadors de tecnologies renovables han reduït els costos de forma tan espectacular que estan presentant als municipis, als alcaldes, als governadors i als líders nacionals de tot el món una gamma d’opcions en unes condicions molt favorables que fa 10 anys no estaven ni remotament disponibles.

Després del primer film i d’altres esdeveniments que van ocórrer fa uns 10 anys, va tenir lloc un punt d’inflexió en el desenvolupament d’aquestes tecnologies. Freqüentment, ens veiem sorpresos per successos que fan que les tecnologies s’abarateixin radicalment alhora que milloren radicalment.

Ho hem vist en el terreny dels microprocessadors informàtics, i ens hem acostumat a aquest fenomen amb els nostres telèfons mòbils, les nostres televisions de pantalla plana, i la llista segueix i segueix. I no obstant això, a molts els segueix sorprenent que aquesta mateixa pauta es produ-

i amb algunes de les altres iniciatives polítiques que tanta influència han tingut en el passat recent. Haig de dir que els seus nomenaments en agències importants per al medi ambient han estat profundament preocupants.

Però l’impuls que s’està generant per part d’empreses, indústria, inversors i administracions locals i estatals prosseguirà, independentment de quines siguin les polítiques de la nova administració.

No és la primera vegada que els que treballem per resoldre la crisi del clima ensopeguem amb inconvenients no desitjats. Cal tenir present que el descoratjament no és més que una altra forma de negació. Aquest partit el guanyarem. Segueix existint la preocupant possibilitat que el món travessi un d’aquests denominats “punts d’inflexió” negatius sobre els quals ens han advertit els científics, però sóc optimista perquè l’impuls que hem aconseguit ens farà avançar a la velocitat suficient digui el que digui o faci el que faci la nova administració.

Al film, Piyush Goyal, ministre d’Energia de l’Índia, li diu, parlant sobre les inversions en energia solar “Jo faré el mateix quan hagin passat 150 anys...

Una vegada que hagi aconseguit llocs de treball per a tota la meva gent...” Aquest és un argument

crucial que planteja el món en vies de desenvolupament. Com respon vostè, sent conscient que hi ha tanta gent al món tan necessitada, i sent conscient també que les conseqüències d’utilitzar els combustibles fòssils per satisfer aquestes necessitats seran tan desastroses?

Ara fa uns dies, per posar un exemple, l’Índia va haver de tancar les seves escoles diversos dies a causa de la contaminació ambiental derivada de la combustió de combustibles fòssils i d’altres activitats, que va fer que l’aire fos tan nociu que va fer necessari aconsellar la gent que evités sortir a l’exterior. Això mateix passa freqüentment en una sèrie de ciutats a tot el món. La pressió política dels ciutadans d’aquests països, l’Índia inclosa, augmenta setmana a setmana.

Per posar una comparació, fa 100 anys, la ciutat de Nova York es va enfrontar a una crisi quan els seus carrers es van veure anegats pels fems dels cavalls i va caldre retirar de la ciutat cada dia cavalls agonitzants o morts, juntament amb les tones de fems.

La tecnologia dels vehicles de motor va substituir aquell mitjà de transport en un període de temps molt breu, i va resoldre el problema dels residus. Avui hem aconseguit un altre punt d’inflexió. L’equivalent actual d’aquelles muntanyes de fems de cavall són els creixents volums de residus gasosos que estem abocant a l’atmosfera. De la mateixa manera que fa cent anys van aparèixer noves tecnologies que ens van permetre lliurar-nos de la crisi dels residus d’aquella època, en l’actualitat s’està produint un fenomen similar. La generació d’electricitat de fonts renovables com el sol i el vent resulta en l’actualitat més barata que la generació d’electricitat a partir de carbó i gas. A més, en aquest precís moment s’estan començant a introduir al mercat els cotxes elèctrics i, segons els principals fabricants de cotxes, aquesta tecnologia desplaçarà en breu als motors de combustió.

Així que no crec que sigui una ingenuïtat projectar l’esperança realista que, en breu, països com l’Índia modifiquin els seus plans i evolucionin més ràpidament cap a les energies renovables.

Ja està succeïnt. Els preus més recents de l’electricitat solar no subvencionada en molts llocs del món són inferiors a la meitat del preu de generar electricitat a partir del carbó.

Encara que les empreses de mineria de carbó i les elèctriques que generen energia a partir de carbó tenen molt poder polític tant a Estats Units com a l’Índia, aquest poder no és il·limitat.

Quan es combina l’imperatiu econòmic d’oferir a la gent elec-

tricitat més barata amb la pressió política exercida per pares que volen que els seus fills puguin anar al col·legi i respirar l’aire que els envolta, el canvi es produirà molt ràpidament.

Per què creu que s’hauria d’implicar més tothom en la seva lluita mediambiental.

La propera generació, si ha de viure en un món assolat per inundacions i tempestes, pel nivell creixent dels oceans i per sequeres, amb èxodes de milions de refugiats, obligats a fugir d’unes condicions en les quals és impossible viure i que desestabilitzin països de tot el món, tindria tot el dret del món a mirar cap a enrere i preguntar ‘en què estàveu pensant?’.

Hi ha una gran demanda d’informació sobre el que està succeint, els motius pels quals està succeint, i què podem fer per arreglarho. Tracto de respondre dient la veritat del que ha de fer-se.

Cadascú de nosaltres, a la nostra manera, tenim l’obligació i una certa capacitat de detectar què té més probabilitats de ser cert que de ser fals... no es tracta d’arrogància... és una sensació amb la qual crec que tothom estarà familiaritzat, i porto treballant en això el temps suficient per tenir una sensació clara i nítida del que és correcte. No sento cap confusió en aquest sentit.’

Quan se’n va a dormir, a la nit, què és el que li fa sentir-se més esperançat respecte al món, sabent el que sap sobre com és de precària la nostra situació?

Sempre em sento extraordinàriament esperançat i agraït pensant en els milers de líders climàtics que hi ha aquí fora, tots els dies,

AL CONTRARI DEL QUE AFIRMAVEN ELS DETRACTORS PESSIMISTES VÍCTIMES DE LA DESESPERANÇA, EL TEMPS NO S’HA ESGOTAT oferint les seves versions de l’exposició de diapositives a grups a tot el món, i que es reuneixen amb líders locals, regionals i nacionals per impulsar els arguments a favor de resoldre la crisi del clima, i que en el procés estan posant a treballar a la gent alhora que aconsegueixen que l’aire i l’aigua siguin més nets.

El fet que hi hagi tanta gent en tot el planeta emprenent accions diàriament... això és el que em fa sentir més esperançat.

18

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

SEGURETAT CIUTADANA: UNA REFLEXIÓ SOBRE UN ERROR HISTÒRIC*

L

’ABC del 23 de gener de 2017 va publicar, dins d’una sèrie que m’ha resultat enormement interessant de Borja Cardelús La huella de España en EEUU. L’article és sobre la tragèdia de Sant Saba.

D’aquest recomanable text us faig un resum: La política general espanyola era que les Missions i els Presidis es construïssin en veïnatge. La Missió, per instruir als indis en la fe i en la cultura occidental; el Presidi per dissuadir a les tribus enemigues de qualsevol agressió sobre la Missió.

Però San Saba (Texas) va ser l’excepció.

El pare Giraldo de Terreros pertany a la nòmina de religiosos que jutgen perniciosa la presència propera dels soldats del Presidi.

Espanya porta ja dos segles al territori i hi ha hagut casos aïllats de soldats que s’han extralimitat amb les índies, però, com ocorre sempre, l’excepció s’ha fet norma instal·lant en-

tre els missioners la idea que la proximitat dels soldats és nociva

per als indígenes El pare Terreros manté aquesta posició que es va acabar imposant (ja que llavors els religiosos tenien mes pes que els militars) tot i que el veterà cap del Presidi, Diego Ortiz l’avisa de l’enorme perillositat dels agressius comanxes que odien als apatxes recollits en ella i que una Missió solitària era un

reclam molt atractiu per a ells i tots dos es van construir separats amb una distància de 5 km.

En un dia tràgic 2.000 comanxes es van llançar sobre la Missió deixant-la reduïda a enderrocs, incendiant, saquejant i matant als pobres indis i decapitant als pares que atenien la Missió, entre ells al pare Giraldo. L’únic pare que va sobreviure, fra Miguel, va manifestar: “Si el presidi hagués estat a prop, els comanches no s’haurien atrevit”. * Destruïda al març de 1758, a menys d’un any de la seva fundació.

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Running sack L’Eloi va obrir ara fa cinc anys la botiga Espai Running. Una botiga especialitzada al servei del corredor que a més s’ha convertit en un lloc de referència i un punt de trobada pels amants del running. Ara i fruit de la seva visió estratègica i inquietud ens presenta el Running Sack, una nova línia de negoci actual, fresca i amb grans perspectives.

Eloi, com t’han anat aquests darrers cinc anys?

Fa cinc anys la botiga de running tal com la vaig pensar i obrir tenia sentit. L’eufòria de córrer era un sector a l’alça i a Vilafranca no hi havia cap botiga especialitzada. Així va ser. Vaig obrir i el tres primers anys vaig anar creixent. He controlat molt la despesa, he anat creixent, he fet un gran esforç per donar-me a conèixer a les curses i crec que he aconseguit posicionar-me d’una forma correcta.

Però els darrers dos anys el creixement no ha estat l’esperat perquè les tendències canvien. La revolució tecnològica ha fet que el comerç petit en general no hagi tingut el creixement exponencial del comerç online. És evident que un comerç a Vilafranca té un sostre.

Em calia pensar en un projecte que em permetés tenir creixements més grans i això passa per l’online.

Els qui et coneixem sabem que ets una persona molt emprenedora i amb moltes inquietuds, però on busques les idees?

La inspiració no està ni dalt d’una muntanya ni davant del mar, la inspiració està entre la gent, als llocs on passen coses.

De la mateixa manera que vaig

observar que hi podria haver lloc a Vilafranca per una botiga especialitzada també veig ara que aquesta idea va perdent força.

Som molts a competir a Internet però també en el mateix entorn.

Les idees les trobo pensant, sent molt observador, mirant les tendències del món en general i no només del meu sector.

M’he adonat que el futur no està on jo estic, que és una botiga.

En 5 o 10 anys no se on estaré, el meu neguit era pensar “què puc fer amb el mateix producte però canviant de model de negoci?

Doncs explica’ns la idea de Running sack.

Per innovar cal saber empatitzar amb alguna necessitat.

També vaig veure que la tendència de llogar en comptes de comprar, anava a l’alça en sectors tant diversos com ara l’automoció, el tèxtil... Hi ha una clara tendència a usar front al tenir.

També vaig constatar que en aquest món tan global hi ha molta gent tombant pel món, viatjant...

I encara hi ha una altra constatació que és l’augment exponencial de gent que fa activitat física.

Com a societat ens hem posat a fer esport, i tenim més sensibilitat cap el benestar i la salut Benestar s’ha convertit en una prioritat. Ens volem sentir bé.

I de la barreja de totes aquestes observacions neix Running Sack el servei de lloguer d’equipacio d’anar a córrer.

Està pensat per a persones que viatgen, que tenen temps, que estan soles allà on han anat per la feina, que volen fer esport i que no han portat l’equipament ne-

cessari, bé perquè no volen facturar maleta, o perquè desconexien el temps que tindrien.

Li deixiem l’equipació i el mateix hotel s’encarrega de netejarho.

Què hi trobem doncs dins un runnging sack?

Hi ha el calçat (l’hotel té les 8 talles que la majoria de gent utilitza de mig centímetre en mig centímetre) mitjons, pantaló curt samarreta, tècnica i a l’hivern dessuadora unisex.

A més l’hotel disposa del Cleaning sack que porta un dosificador i esprai d’aigua amb un drap i un líquid antibacterià que mata les males olors.

Has de donar satisfacció doncs a dos clientes ben diferents.

Efectivament, al corredor però també l’hotel que pot així oferir un servei més.

Ja he fet proves pilot en un hotel de Girona i de Bcn i també Sitges i té molt bona acceptació. És un projecte que pot créixer molt i he de ser molt curós amb això.

Quines creus que són les teves

principals fortaleses en aquest projecte?

Possiblement el més important és que tinc un mercat il·limitat, depèn de mi i d’on jo pugui arribar.

Crec que he trobat una necessitat no coberta i que és un tema innovador.

Continuo amb el sector de la salut i l’esport en el que jo em sento molt còmode. Conec molt bé el món del running i a més si aconsegueixo tenir volum és un negoci que pot tenir rendibilitat.

I què és el més difícil d’engegar aquest projecte?

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Mirada inquieta i proactiva: Aquesta inquietud de buscar permanentment on són les tendències ajuda a descobrir noves oportunitats 2- Estar entre la gent. Molt sàviament l’Eloi recomana estar en permanent contacte amb gent per copsar quines necessitats no estan cobertes 3- Què més puc fer a partir del que ja sé fer? Crec que aquesta és una de les preguntes que més portes pot obrir cap a noves oportunitats de negoci 4- Compartir. Compartir una conversa, unes idees, uns projectes fa créixer la nostra capacitat d’imaginar noves propostes. Compartir conversa amb l’Eloi és un “xute” d’energia creativa

Guanyar mercat no és senzill, com que és un concepte nou, culturalment no està assumit i demana paciència i temps, més del que jo voldria.

El doble client l’he de convèncer. He de convèncer sobretot el director de l’hotel perquè doni aquest servei. I ja m’he trobat algun cas que em respon: “A mi no m’ho demanen”.

Tu que ja tens pràctica en emprendre projectes i saps el “pa que s’hi dóna”, què recomanaries a algú que s’estigui plantejant obrir el seu propi negoci No es fàcil perquè jo mateix tinc dubtes sempre.

Els diria que mirin d’observar permanentment què està passant al món per conèixer les tendències i avançar-se als esdeveniments.

La persistència és un factor d’èxit i les oportunitats, si les saps veure són un privilegi...

Però possiblement li diria: No paris de fer coses, de pensar, de provar, de lluitar, d’insistir perquè algun dia algun fruit es cull.

Aquesta lluita és com una cursa, hi ha moments que tens ganes de plegar... tot costa molt i necessitat de paciència i perseverança, però la satisfacció d’arribar al final és molt gran.

20

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

OPINIÓ

MARTÍ SISTANÉ PLANELLA President de la FEGP

E

ENTRE VINYES I VINYETES

ncara amb el record dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Qualsevol atemptat sigui on sigui és execrable i totalment condemnable, però quan et toca de tan a prop a aquesta condemna i rebuig se suma el plus emocional que et concedeix el fet de reconèixer els llocs on han succeït els atemptats com a propis, llocs lligats a les teves vivències, per on has passejat multitud de vegades, sovint bocabadant de manera despreocupada.

Però els experts en aquests casos ens diuen que la millor manera de fer front a aquesta barbàrie és seguir la vida amb normalitat.

I en aquesta època de l’any seguim amb la normalitat o potser hauríem de dir amb l’anormalitat de la normalitat: - Avancem la verema. El motiu, els baixos nivells de pluja registrats durant els mesos de la primavera, juntament amb la calor intensa de juny i juliol, que han fet que la collita s’iniciï uns dies abans del que és habitual.

Tot apunta que aquest fenomen pot ser habitual els propers anys i que en definitiva és una evidència més del canvi climàtic.

- Ens reincorporem a la feina amb un increment del nombre d’aturats registrats a Catalunya, que ha pujat en 10.072 persones a l’agost, xifra que suposa un augment del 2,6% respecte al mes anterior. Després de sis mesos seguits de creixement ens topem amb les pitjors dades d’atur d’un mes d’agost dels darrers 6 anys.

- Tornem als eterns debats del

Nous socis de la FEGP

model econòmic i territorial. A l’Alt Penedès la ubicació estratègica de la comarca la converteix en un lloc ideal per a la indústria, però també per potenciar l’aposta de l’enoturisme, i els actors actuals no surten de l’entrellat per tal de definir un model de compatibilitat i complementarietat basat en el doble creixement. Semblen ancorats en una dicotomia de dos models enfrontats on apostar per un és destruir l’altre.

Al Garraf i al Baix Penedès encara ens queda molta feina en aquest camp i si parlem de polígons el primer pas és sens dubte dotar els existents de millors infraestructures i serveis per tal de fer-los més atractius a les empreses tant del territori com d’extramurs.

I per concloure seguim circu-

lant pel territori entre carreteres obsoletes o amb elevat cost de peatges. El 22 d’agost vàrem patir talls a la C-31 per demanar la gratuïtat dels peatges, amb cues quilomètriques entre Calafell i el Vendrell.

Recordo una reunió de la Taula de Mobilitat - Àmbit Penedès Marítim, al Vendrell, a finals del mes de juny, en què el conseller Rull insistia en la solució definitiva a aquest problema s’acabaria amb la implantació de la vinyeta, el 2019. Ell mateix es comprometia que si veia dificultats en aquesta implantació aquest mateix mes de setembre tornaria a convocar la Taula de Mobilitat per cercar microsolucions locals que mitiguessin el problema.

Com veieu tot dins la mes absoluta “normalitat”.

ACCIÓ PREVENTIVA Gran Via de les Corts Catalanes, 1176 bis 3r-6 08020 Barcelona Tel. 933 146 366 www.acciopreventiva.com Activitat: serveis de prevenció

IBERCASSEL Carrer de l’Arquitecte Gaudí, 10-16 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 100 342 www.ibercassel.com Act.: cial. maquin., detector de metalls i recanvis

CARNS MILÀ Carrer del Tarragonès, 25 43710 Santa Oliva Tel. 977 662 932 www.carnsmila.com Activitat: indústria de la carn

MAS LLAGOSTERA GRUP Carrer del General Manso, 8 43717 La Bisbal del Penedès Tel. 605 808 936 www.masllagostera.com Act.: allotjaments rurals, activitats per a empreses

CUGAT RESIDENCIAL Carrer de les Xarxes, 17 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 952 499 www.cugatresidencial.com Act.: residència i serveis per a la gent gran DECORACIÓ PATIÑO Carretera de Barcelona, 53 43882 Segur de Calafell Tel. 977 150 281 www.patino-decoracio.com Act.: decoració, roba per la llar, cortines

MOVING COACHING Carrer del Marquès de Montoliu, 1012 43002 Tarragona Tel. 661 327 254 www.movingcoaching.wordpress.com Act.: desenvolupament personal i professional QUALIAVINS Carrer de Ramon Freixas, 23 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 635 697 798 Activitat: Vins i caves. Comerç exterior

EL DINOU Carrer del Comerç, 2n 1r 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 143 302 www.eldinou.cat Activitat: restaurant

RIBET DENTISTES Carrer de Miquel Guansé, 32 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 939 657 www.ribetdentistes.com Activitat: clínica odontològica

GLÒRIA MONCLÚS ARGANY Carrer d’Amàlia Soler, 179 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 688 968 908 Act.: assessorament econòmic financer

RIUS & RIUS ASSESSORS Avinguda de Tarragona, 37-71, 4t 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 900 898 098 www.riusirius.com Activitat: consultoria vinícola integral

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

21

EMPRESA

L’energia solar, la tercera revolució industrial, segons Assumpta Farran

La directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) va ser la ponent central del Fòrum FEGP d’aquest mes, celebrat a Vilanova i la Geltrú Olga Aibar La directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Assumpta Farran, va ser la ponent central de la sessió del cicle Fòrum Gran Penedès que es va celebrar el dijous 21 de setembre al Restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú.

Farran va obrir la seva intervenció assegurant que “estem entrant en la tercera revolució industrial, basada en la democratització de les energies renovables. La quarta, l’energètica, encara no s’ha produït”. Segons va afirmar, “actualment ens trobem en un atzucac

perquè paguem uns costos molt elevats per l’energia a causa de l’efecte lobby de les grans companyies de combustibles fòssils”.

Va afegir que les centrals de cicle combinat són “un model inviable energèticament, ja que només funcionen al 10% de la seva capacitat.

El model del futur és l’energia solar. Les dades dels darrers estudis elaborats al respecte d’aquest tipus d’energia, “l’any 2050, el 55% de tota l’energia que es consumirà serà solar”.

La directora de l’Institut Català de l’Energia va criticar durament la reacció d’Europa davant del cas “Dieselgate”, el frau de les emis-

sions contaminants en els motors dièsel, que qualificà de “gran badada” perquè “hem fet tard. Els Estats Units van reaccionar apostant per la mobilitat elèctrica, mentre aquí encara s’optava per protegir les energies fòssils”. Com a resultat, “ara qui controla la mobilitat elèctrica són empreses com Tesla, Nissan i BMW, que són les guanyadores, mentre els altres pagaran la festa”.

Farran va apuntar que a partir d’ara s’obriran nous models de negoci: “els cotxes elèctrics són generadors d’una energia que les empreses podrien demanar de compartir”. Per impulsar-los, “ne-

cessitarem 6,6 milions d’endolls i punts de recàrrega ràpida”. Tanmateix, “no anem bé perquè no som capaços ni de posar un endoll en un pàrquing”.

També va indicar que “cal gestionar la demanda, com s’està fent a Califòrnia o a països com el Regne Unit, on l’energia solar supera de forma clara la nuclear” i disposar

de terrenys per posar les energies renovables. La directora de l’ICAEN va cloure el seu apassionat discurs dient que: “estem davant d’un canvi inevitable, però cal deixar que succeeixi, i no fer proteccionisme de determinades activitats.

S’ha de fer la transició real, la del canvi. No podem fer un país nou amb un model energètic vell”.

redacció

redacció

Casa Ametller va inaugurar el 6 de setembre a la Rambla del Poblenou, 124 de Barcelona la seva botiga més gran, amb 1.100 m2 de superfície amb l’objectiu d’implantar un nou model de comerç “experiencial”. L’establiment ����������������� número 90 d’Ametller Origen ha estat l’escollit per ser la botiga insígnia del grup, on es mantindrà la tradició i la compra de mercat, afegint un acompanyament pedagògic que oferirà als clients informació rellevant

El dijous 15 de setembre va morir als 89 anys Josep Piqué Tetas, pare de l’exministre vilanoví, Josep Piqué Camps, i un dels fundadors de l’Associació d’Empresaris del Garraf, patronal que va presidir entre el 1991 i el 1997.

Nascut a Vilanova i la Geltrú l’1 d’agost de 1928, va ser gerent de la empresa Comercial Tècnica de Subministraments Automotrius (COTESUA), filial de la SEAT a la capital del Garraf. També va ser pre-

sobre els seus productes. La botiga té un gran assortiment d’elaborats de la casa, cuinats a l’obrador central d’Olèrdola (truites, amanides, cremes, sopes, sucs, làctics) sense conservants ni colorants, i una gamma extensa de producte sec,

formatgeria, xarcuteria, carnisseria, peixateria secció de sushi, fleca Turris i plats cuinats. A més, la botiga té un espai relax on es desenvoluparan activitats enfocades a producte, un espai infantil i un servei de comandes online.

Fèlix Miró

Casa Ametller obre la seva botiga Mor Josep Piqué, expresident de insígnia al Poble Nou de Barcelona l’ADEG i exalcalde de Vilanova

sident local de la Confederació Nacional del Sindicat de Transport, i vocal del Consejo EconómicoSocial a Vilanova. En els

darrers anys de la seva trajectòria professional va ser gerent de Viasa (Vilanova d’Automòbils, SA), agent oficial Suzuki i Mercedes Benz.

La seva trajectòria política es va iniciar l’any 1973, quan va ser triat regidor de Vilanova i la Geltrú, i nomenat cinquè tinent d’alcalde. Entre el 1976 i el 1979 va ser alcalde de la ciutat. Aquell any, en les primeres eleccions democràtiques, va encapçalar la llista de la UDC, i va quedar com a regidor a l’oposició fins el 1983, quan es va retirar de la política.

22

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

EMPRESA

El bufet d’InDret Advocats obre les seves portes a l’emprenedoria Des de fa unes setmanes lloga dos dels seus despatxos i sis places de coworking a les instal·lacions de Vilafranca

El projecte de la plaça del Port de Vilanova i la Geltrú, a punt per licitar-se

Lídia Oñate El bufet d’InDret Advocats ha començat el setembre amb un nou projecte a les seves oficines, ubicades a la plaça de l’Estació, 5, de Vilafranca del Penedès.

Obrirà les portes a emprenedors que busquin un espai en el qual desenvolupar la seva activitat empresarial. En concret, posarà a disposició dos despatxos individuals equipats amb ordinador i diferents espais d’emmagatzematge, una sala de reunions (amb prèvia reserva) i una sala comuna amb capacitat per a sis persones amb ordinador cada una. Cada una disposarà també de serveis de fotocopiadora, impressora multifunció, cuina office i pati exterior. “Volem donar una utilitat als diferents espais que havien quedat lliures des de feia uns anys”, explica Montse Esteve, advocada del bufet. “Per a l’emprenedor és una oportunitat, ja que oferim un preu mòdic i les despeses seran molt menors que si tingués un local propi i, alhora, a ambdues parts ens permet optimitzar recursos”, afegeix. Tot i que des d’InDret Advocats no tenen preferència per cap perfil concret, consideren els professionals del món del dret, arquitectura i enginyeria entre els més adequats, ja que “permeten crear sinèrgies i retroalimentar-se perquè sovint coincidim en projectes de la nostra professió”.

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Lídia Oñate Ports de la Generalitat va iniciar el passat 4 de setembre el procés de licitació del projecte d’urbanització de la part del moll de Ribera que porta per nom la plaça del Port, a Vilanova i la Geltrú. L’objectiu del projecte és convertir la plaça del Port en un gran espai per a activitats ciutadanes, que quedi plenament incorporat a la façana marítima, amb noves zones de passeig que enllacin el port amb la vila. Les obres tenen un pressupost d’1,2 milions d’euros, es preveuen començar a finals de novembre i es realitzaran durant quatre mesos. La nova plaça es convertirà, un cop remodelada, en l’espai públic més gran de la ciutat, ja que el projecte preveu acumular el volum edificable a la zona que actualment està edificada, eliminar les bar-

Controlar la ira Hi havia una vegada... un predicador que, quan era nen, el seu caràcter impulsiu el feia esclatar en còlera a la menor provocació.

Quan finalment es calmava, gairebé sempre se sentia avergonyit i batallava per demanar excuses a qui havia ofès.

Un dia el seu mestre, que el va veure donant justificacions després d’una explosió d’ira a un dels seus companys de classe, el va portar al saló, li va lliurar un full de paper llis i li va dir:

-¡Arruga’l! El noi, no sense certa sorpresa, va obeir i va fer amb el paper una boleta.

-Ara -va tornar a dir-li el mestre- deixa-ho com estava abans.

Per descomptat que no va poder deixar-ho com estava.

Per més que tractava, el paper sempre romania ple de plecs i d’arrugues.

Llavors el mestre va rematar dient: -El cor de les persones és com aquest paper. L’empremta que deixes amb la

teva ofensa serà tan difícil d’esborrar com aquestes arrugues i aquests plecs.

Així va aprendre a ser més comprensiu i més pacient, recordant, quan està a punt d’esclatar, l’exemple del paper arrugat.

Aquest conte posa de manifest la importància de controlar la ira, saber gestionar les nostres emocions i expressar el nostre desacord i enuig amb contenció.

La ira és una emoció que s’expressa a través de l’enuig o ressentiment; és una alteració poderosa i difícil de controlar.

reres entre el port i la ciutat i resoldre la relació dels edificis existents i oficines portuàries. A la plaça, s’hi construiran parterres que es dotaran d’elements de reg, on es plantaran espècies arbòries autòctones i palmeres. També es col·locarà nou mobiliari urbà i l’espai es dotarà de lluminàries LED d’alt rendiment i de baix consum per incrementar l’estalvi energètic. Per a l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, aquest és un pas més en la remodelació del conjunt de la façana marítima “per adequar-la a les noves necessitats, que genera un paisatge més obert i accessible al mar i que recull les opinions de la ciutadania”. El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez Comes, està satisfet amb el projecte perquè “la urbanització de la plaça del Port va endavant i aviat es convertirà en un espai al servei dels ciutadans”.

Tots hem sentit com aquesta fúria ens envaeix i ens venç, actuant de manera inadequada amb les persones que ens envolten.

Després, ens penedim del nostre comportament i actuació però, ja és tard, ja està fet!

El més important que hem de fer és acceptar l’existència d’aquesta emoció; en acceptar-la sabem que podem controlar-la.

No es tracta de no enfadar-se: sinó de saber gestionar-lo, i de saber expressar el nostre malestar, disconformitat o enuig sense atacar l’altre, sempre des del

respecte, i no recórrer mai a la violència. És important saber gestionar les frustracions o el nostre enuig sense perdre els papers.

Ser sincer o expressar les nostres emocions no justifica fer-ho de qualsevol manera; és important fomentar la paciència, control de les nostres emocions i comunicació amb els altres.

El respecte ha de ser un valor fonamental en la nostra vida: gràcies al respecte ens evitarem anar per la vida arrugant papers.

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

23

EMPRESA

Pinnae vota en contra de la fusió amb Bankia i estudia accions legals contra els consellers i òrgans de BMN La Fundació s’oposa al valor de bescanvi de les accions proposat per ser un valor molt inferior al patrimonial de BMN Olga Aibar La Fundació Pinnae, representant de la Plataforma en Defensa dels Accionistes Minoritaris de BMN, va votar en contra del procés de fusió amb Bankia a la Junta General d’Accionistes de BMN, celebrada el 14 de setembre a Madrid. Pinnae s’oposa al valor del bescanvi de les accions proposat per ser un valor molt inferior al valor patrimonial de BMN i representar així un perjudici econòmic greu als accionistes minoritaris de l’entitat.

Els accionistes minoritaris

de BMN s’oposen que el valor de canvi s’hagi determinat en 825MM€ quan el FROB va rebre una oferta de 1.300 MM€, una valoració que dista en gairebé 500 milions de la realitzada pel mateix FROB en el passat mes de març, un 35% més que el valor acordat per les dues entitats.

La fundació considera que “la posició accionarial majoritària del FROB en les dues entitats i el seu interès per potenciar Bankia s’ha realitzat clarament en perjudici dels accionistes minoritaris de BMN i en benefici exclusiu dels accionistes de Bankia”.

Segons el president de la Fun-

CaixaBank lliura 10.000 euros al Rebost Solidari

CaixaBank, amb la col· laboració de l’Obra Social ”la Caixa”, ha posat en marxa una campanya de micromecenatge (crowdfunding solidari) amb l’objectiu que particulars i empreses se sumin a la iniciativa d’aconseguir els 5.000 euros necessaris per completar l’adquisició d’un camió refrigerat per a la recollida d’aliments frescos que s’ofereixen, a través del Rebost Solidari, a famílies necessitades de Vilafranca del Penedès.

L’Obra Social ”la Caixa” ja ha realitzat una aportació de 10.000 euros al projecte, dels 15.000 euros necessaris per a la compra del camió. Els 5.000 euros restants són l’aportació econòmica que CaixaBank

espera recollir a través de les seves oficines de Vilafranca del Penedès, donatiu que qualsevol ciutadà o empresa pot realitzar des de qualsevol dels caixers automàtics de la població, a través de la Línia Oberta o a través del portal www. caixabank.cat, garantint que el 100% de les aportacions s’abonaran al projecte. Si s’assoleix l’èxit d’aquesta acció solidaria, el Rebost Solidari, podrà adquirir aquest vehicle que li permetrà l’increment del volum de càrrega d’aliments, així com l’estalvi en l’externalització del servei de transport.

El Rebost Solidari atén mensualment 500 famílies que suposen un total de 1.700 persones beneficiades.

dació, Martí Solé, “en aquest procés no només s’ha menyscabat greument el dret d’informació dels socis minoritaris sinó que no se n’han preservat els interessos”. Per aquests motius, Pinnae estudia interposar accions legals “contra tots els acords que comprenen el procés de fusió i con-

tra els consellers i òrgans que han participat en aquest procés”.

Solé afirma que “si el Consell d’Administració de BMN no hagués ignorat deliberadament les nostres diverses propostes de col·laboració i ens hagués incorporat a la Comissió de Seguiment del procés de fusió, s’hauria ga-

rantit un procés transparent per als accionistes minoritaris, fet que no ha ocorregut en cap moment”. També lamenta a més que “aquesta manera de procedir representa un greu perjudici per a l’obra social de la Fundació, de la qual depenen col·lectius d’escasos recursos”.

24

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

VINS&CAVES

Els presentadors Jordi Cruz i Marta Torné, Ambaixadors del Cava 2017

La Confraria del Cava va presentar al Reial Cercle Artístic de Barcelona el cartell promocional de la 36a Setmana del Cava, obra de Jordi Rollán Josep Maria Roca El popular presentador de Masterchef, Jordi Cruz, i la també presentadora i actriu barcelonina Marta Torné seran els nous Ambaixadors del Cava.

El reconeixement es farà en el marc de la inauguració de la 36a Setmana del Cava, que enguany comptarà amb una presentadora d’excepció, la periodista de TV3, Ana Boadas. El pregó anirà a càrrec del Senyor Bohigues (alter ego d’Eduard Biosca a l’emissora

RAC 1) i serà preludi de l’homenatge que la Confraria del Cava ha preparat per a la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní, que aquest 2017 ha estat reconeguda per la Generalitat com a Festa Popular d’Interès Nacional. Per finalitzar l’acte, es farà un brindis, que es rubricarà amb una foto històrica a la capital del cava. L’any passat van ser més de 1.500 les persones que s’hi van sumar, i enguany l’objectiu és augmentar-ne la participació.

Totes aquestes novetats es van anunciar el dijous 28 de setem-

bre al Reial Cercle Artístic de Barcelona. En aquest emblemàtic indret, representants de la Confraria del Cava van presentar enguany el cartell promocional de la 36a Setmana del Cava, obra del pintor Jordi Rollán. L’autor va explicar que va voler expressar “l’apropament del jovent al cava” amb una escena amb una parella, dues copes plenes i una ampolla.

La Confraria ha aprofitat que Rollán és vicepresident del Reial Cercle Artístic per obrir en el local d’aquesta centenària entitat a Barcelona, una exposició en la

qual també es poden contemplar, els cartells de les 35 edicions anteriors, fetes per artistes com Vives Fierro, Jordi Alomà, Pilarín o Andreu Buenafuente. La mostra es podrà veure fins el 8 d’octubre.

L’alcalde de Sant Sadurní, Josep Maria Ribas, va dir durant la presentació que estava negociant

amb el Cercle Artístic perquè l’exposició es pogués veure també a la Fassina.

D’altra banda, la Setmana del Cava nomenarà enguany Confrare d’Honor al metge Bonaventura Clotet, una de les persones que més ha treballat per descobrir un remei contra la sida.

Torres celebra la 56a Festa de la Verema

Experiència Gran Reserva a Olèrdola

Llevats autòctons per a elaborar escumosos

Sitges celebrarà el 7 i 8 d’octubre la 56a Festa de la Verema, organitzada per l’Ajuntament i Foment de Sitges amb el patrocini de Cellers Torres.

L’11a mostra de vins, integrada en el marc de la

El Castell d’Olèrdola serà el 21 d’octubre la seu de l’“Experiència Gran Reserva”. Segons els impulsors, la patronal Pimecava, amb el suport de l’Ajuntament d’Olèrdola, l’acte servirà per “mostrar per primera vegada la qualitat dels caves Gran Reserva elaborats per les petites i mitjanes empreses del sector”.

Es tracta d’un esdeveniment obert a tothom, i mtjançant l’adquisició d’una entrada, els assistents poden tastar tots els Caves Gran Reserva ofertats pels cellers. El cost del tiquet és de 18€, i inclou

una copa i la possibilitat de tastar tots els caves gran reserva que es vulgui.

També hi ha disponibles uns vals de descompte de 6 euros que es poden obtenir en restaurants, botigues especialitzades i bars de vins també del territori.

Durant l’horari de la fira, d’11 a 14:30h i de 16 a 19:30h, els asisstents podran visitar el recinte del castell d’Òlèrdola, ja sigui de manera lliure o a través d’algunes de les visites guiades que s’hi duran a terme. També s’han programat activitats infantils durant tot el dia.

L’empresa Juvé & Camps lidera el grup operatiu de l’innovador projecte pilot que incorporarà el llevat P29, aïllat al Penedès i propietat d’INCAVI, juntament amb els cellers Torelló Llopart, Gramona, Freixenet i Segura Viudas.

L’objectiu és produir llevats autòctons per a vins escumosos que permetin als cellers diferenciar el seu producte a través de la implantació de la biodiversitat de microorganismes de les seves parcel· les per a reforçar al màxim la seva personalitat.

ni dels particulars. Que el Poble de veritat és profundament emocional, passional. Que l’emoció no és fanatisme, fenomen típic de les masses amorfes, sino que és desig, il·lusió, captivament per la vida conjunta, entusiasme i projecte vital de futur.

La Comunió ho comunica i unifica tot, és una realitat mixta d’informació i força amb una fluència de consciència i d’ànim. Actuem unitàriament per sota i més enllà de les animadversions i de les diferències in-

herents a tota col·lectivitat real. Prioritzem la cerca del consens, buscant l’acord de gent que estima i viu en un lligam de convivència.

La Comunitat o el Comú és un tot amb psiquisme col·lectiu. En comunitat neix el Subjecte col·lectiu.

Genera consciència social i un esclat de creativitat i voluntat col·lectiva que beneficia la responsabilització de les decisions públiques i una major plenitud democràtica. En l’aplec de convivència fraternal i lliure, cada persona se sent, es

reconeix i es valora com a subjecte indispensable per construir relacions personals respectuoses i solidàries fent passes conscients cap a un món més just.

La realitat humana engloba l’individu (ànima i vivències) i la societat (estructura i funcionament).

L’individu té estructura (anatomia) i funcionament (fisiologia) i la societat té ànima (subjecte col·lectiu), i vivències (la història interior de cada comunitat).

Opinió

festa, s’instal·larà a la plaça de la Fragata de 12 a 15.30h i de 17 a 23h el dissabte i el diumenge de 12 a 15.30h i de 17 a 21h. Hi participaran 18 expositors de vins i caves, i formatges.

Poble i comunitat

Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble.

En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, DOLORS paraula que vas recuperar MARÍN TUYÀ del seu desús, referida a tot allò referent al poble, púConsultora Especialista en Psicologia blic, nacional i que havia quedat devorada entre la Clínica i Comunitària.

Màster Investigació en Psico- pressió política d’un Estat logia de la Salut. agegantat i la pressió priva-

da d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític.

I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.

Dius que Poble és l’àmbit nacional, popular o públic, tot allò del Comú, que actua en Comunió, de la Comunitat, que depèn del conjunt i no de l’Estat

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

25

VINS&CAVES

El Cavatast estrena diverses novetats

Les vendes de cava s’incrementen un 5,63% en el primer semestre Josep Maria roca

La 21a edició del Cavatast, la fira de degustació de caves i gastronomia que se celebra del 6 al 8 d’octubre a Sant Sadurní d’Anoia, estrena novetats.

Entre aquestes, s’amplia l’horari del primer dia de la mostra, el divendres, que tancarà una hora més tard: a les 23h. El dissabte continuarà amb l’horari d’11 a 23h i el diumenge d’11 a 21h. Una altra és el canvi d’ubicació de la botiga del Cavatast, que enguany se situarà a tocar dels estands. A més a més, s’ofereix la possibilitat d’adquirir anticipadament els tiquets de degustació de cava i gastronomia a l’Oficina de Turisme per gaudir de la fira sense haver de fer cues. Els tiquets també es poden comprar per telèfon trucant al 93 891 31 88, i per correu electrònic (turisme@santsadurni.cat).

La mostra tindrà una cinquantena d’expositors d’elaboradors de cava i d’empreses de restauració, xarcuteria, pastisseria i xocolata. Enguany el Cavatast convida l’Ajuntament de Cassà de la Selva i els pobles agermanants de Sant Sadurní, l’Ajuntament de Zegama i de Cañete la Real, que seran entre

els expositors convidats.

Dins del Cavatast, es realitzaran diverses activitats paral·leles, com visites al CIC Fassina i a cellers de la vila. Altres activitats novedoses seran la Ludoteca del Cavatast, que estarà oberta el dissabte 7 i el diumenge 8 d’octubre d’11 a 20h dins del parc de la Rambla; la ruta Descobreix el Sant Sadurní anecdòtic (els mateixos dies a les 12h davant de la Fassina de Can Guineu); la Nit dels Museus del Penedès (el divendres 6 d’octubre a les 21h al CIC Fassina); o la Nit del Cavatast (el dissabte 8 d’octubre a les 23.30h al carrer Raval). D’altra banda, Som Sant Sadurní ha organitzat el Cava Shopping Day (dissabte 9 d’octubre d’11 a 20h al centre).

Durant la presentació del certamen, la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Sadurní, Maria Rosell, va agrair la implicació de les empreses del municipi, i també de fora, que participen al Cavatast. En el mateix sentit es va expressar l’alcalde, Josep Maria Ribas: “aquest és un projecte de tot el Penedès. Cal la implicació de tothom”.

Entusiasme en el món del cava perquè la collita del 2017, tot i que un 10 per cent més baixa del previst, serà de gran qualitat.

Així ho va dir Jaume Gramona, president de l’Institut del Cava en l’acte de presentació de la 36a Setmana del Cava.

En el mateix acte, Pere Bonet, President del Consell Regulador de la DO Cava, va informar que en el primer semestre de 2017 s’havien venut 102.135.243 ampolles, 5,4 milions més que al mateix període de l’any passat, fet que suposa un 5,63% més de vendes en ampolles de 75cl.

Especialment important és l’augment de les vendes en els productes Premium (els més cars) que han sumat unes vendes de 12,9 milions d’ampolles, el 19,02 més que al 2016.

Les xifres aportades per Pere Bonet són molt optimistes, ja que el creixement és global, però especialment en les vendes a l’exterior.

Un total de 161 elaboradors de cava, dels 241 registrats, actualment ja venen a l’estranger. El president del Consell Regulador es mostrà especialment satisfet dels resultats obtinguts de la nova categoria “paratge qualificat” que està obtenint resultats excel·lents.

En el global de vendes, en el mercat interior s’han venut 33,0 milions d’ampolles (1,96% més); i en mercat exterior han estat 69,0 (7,49% més). Especialment important és la xifra de 48,01 milions d’ampolles venudes a països de la Unió Europea, un 8,38% d’augment. Les xifres fan pensar en una gran temporada que s’haurà de confirmar en el darrer

semestre. Curiosament, en la categoria d’ampolles Premium és en el mercat interior on s’ha produït el creixement més gran amb un 25,4% de creixement en les vendes. Per a Pere Bonet “és el moment de buscar la qualificació dels nostres productes, fet que permetrà que continuem expandint-nos a nivell internacional amb fermesa”.

La verema del 2017 ha estat la més primerenca i més curta de la història del cava, segons van indicar els responsables dels organismes del Cava. Jaume Gramona va reconèixer que les pluges de la pri-

mavera i la sequera dels mesos de calor va obligar a avançar la collita del raïm i a fer-la amb rapidesa.

Amb tot, els experts consideren que la qualitat del vi base permetrà una anyada d’excel·lència per a fer molt bons caves.

Amb aquestes perspectives, Salvador Puig, director general de l’Institut Catala de la Vinya i el Vi, va reconèixer la importància del cava en el sector vinícola català, en les 12 DO existents, i la necessitat que treballin plegades per fer front al canvi climàtic que està suposant ja un repte per als productors.

26

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

VINS&CAVES

Torres celebra el retorn al Penedès de la moneu, una varietat ancestral recuperada

La consellera d’Agricultura va presidir l’acte de presentació del projecte en el qual col·labora l’INCAVI i que recupera el patrimoni vitivinícola català

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 69 - Setembre 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com

Fèlix Miró

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Olga Aibar La família Torres ha celebrat la primera verema de la moneu al Penedès, la varietat de raïm negre ancestral localitzada a prop de Querol fa gairebé vint anys i sotmesa a un llarg i exhaustiu procés de recuperació.

L’èxit en la reintroducció experimental d’aquesta varietat a la vinya penedesenca, concretament al Castell de la Bleda (Santa Margarida i els Monjos), duta a terme l’any passat per mitjà de la tècnica del reempelt, i la bona adaptació al terreny, permetran a l’equip tècnic de Torres vinificar la collita d’aquest any i ratificar així l’interès enològic que ha demostrat tenir la varietat en proves a petita escala realitzades amb el raïm plantat a la finca experimental de l’Aranyó (Lleida).

La cinquena generació de la

Opinió

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

família Torres, representada pel Miquel, director general, i la Mireia, directora d’Innovació i Coneixement dels Cellers Torres, va presentar oficialment la moneu el dimecres 13 de setembre al Castell de la Bleda, en un acte presidit per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya Meritxell Serret.

Miquel Torres Maczassek afirmava que “aquesta és una verema molt especial, la més primerenca de la història i, per això, volíem presentar aquesta varietat que hem recuperat”. També assegurava que “per a nosaltres, avui és un dia molt especial perquè marca un abans i un després en la viticultura”. En aquest mateix sentit, la seva germana, Mireia Torres, afirmava que “gràcies a un equip tècnic que ha treballat des dels anys 80 fins ara, hem trobat 46 varietats desconegudes que es cul-

tivaven antigament a Catalunya i que avui pràcticament havien desaparegut”.

Va finalitzar el torn d’intervencions la consellera Serret, que va afirmar que “actes com aquest són un estímul per al sector. Recupe-

ELS CASTELLERS DE VILAFRANCA VAN ALÇAR UN 4D8 ENTRE VINYES PER CLOURE L’ACTE rar varietats ancestrals és una bona manera de projectar futur, i des de l’Administració estem compromesos a seguir acompanyant tots aquests projectes que ens permeten aprofitar les oportunitats que

Empresa i independència Quan estigueu llegint aquestes línies ja haurà passat l’1 d’octubre, i m’és impossible aventurar-me de dir-vos que haurà passat, tot és possible, el govern espanyol està ferit i la fera està desbocada. Independentment del que hagi passat el que està succeint es fascinant, i des del recolzament de les PIMES catalanes als sindicats obrers, que estan convocant una vaga general, que poder sigui la primera que serà fins i tot recolzada pels empresaris.

Tot i això, desglosem

una miqueta la visió del teixit empresarial al nostre país, m’ensumo que el recolzament al dret d’autodeterminació vindrà de les persones, gerents, directius, ja que l’empresa com ens no hauria de tenir opinió, una empresa és un projecte a llarg termini que té com a objectiu maximitzar la satisfacció de les parts implicades en el seu desenvolupament, que són, per aquest ordre, els clients, els accionistes, els empleats, els proveïdors i la societat en conjunt, aquest col·lectiu que els anglosa-

ofereixen els mercats i fer front a reptes tant importants com és l’adaptació al canvi climàtic”.

De les prop de 50 varietats catalanes desconegudes que van sobreviure a la fil·loxera i que s’han aconseguit recuperar en els últims 35 anys, només sis són les que en aquests moments centralitzen els esforços d’investigació de la família Torres i de l’INCAVI per l’alt interès enològic que estan demostrant. La majoria d’aquestes varietats ja estan autoritzades pel Ministeri d’Agricultura i se n’està tramitant la inscripció en els registres pertinents.

Miquel Torres Maczassek va explicar durant la seva intervenció que la verema d’enguany al Penedès ha començat uns deu dies abans del que és habitual. Per contra, la moneu plantada al Castell de la Bleda, es va collir a finals de setembre, quan era en el seu punt òptim de maduració. Segons Mi-

xons defineixen com a stakeholders (els que sostenen l’acció). I, per aconseguir el seu objectiu, l’empresa ha d’ajustar-se tant com pugui als canvis de l’entorn.

La clau és la maximització de l’ajust, ja que l’entorn és la variable independent que no podem controlar. És per això que una empresa responsable ha de preveure l’escenari d’una Catalunya independent, ja que és un escenari probable entre d’altres.

Hi ha dos menes de grans empreses: la gran multinacional estrangera que opera a Catalunya, que no s’ha posicionat, i no ho farà, però que segur té

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

reia Torres, “les proves i microvinificacions que hem fet fins ara amb la moneu donen com a resultat vins amb una intensa aroma de fruita fresca i perfumada. Tenen una acidesa marcada, bona concentració i tanins equilibrats”.

L’acte va acabar amb una exhibició dels Castellers de Vilafranca i un tast de vins experimentals de varietats recuperades, en concret de la varietat blanca forcada, i de la moneu, que va ser localitzada a prop de Querol, a l’Alt Camp, i que té plantada a la seva finca de les Borges Blanques.

plans ja fets quan arribi la independència, i després la gran empresa que viu de rendes i concessions que tenen peu al “palco del Bernabeu”, que son l’stablishment Espanyol i que els hi surt l’escuma per la boca quan poden perdre el 20% del PIB, el 26% de les exportacions i el 22,5% del turisme, només per citar alguns indicadors, la gallina d’ous d’or pot haver dit prou.

I finalment les més de sis-centes mil PIMES, micropimes i autònoms que es posicionen a través dels seus directius i treballadors, que majoritàriament recolzen el dret d’autode-

terminació i la independència (en aquest ordre i tot i el que digui Gay de Montellà, que lladra sol) i que estan disposats que de vegades s’arrisca més del que és raonable, però està convençut que a mig termini aconseguirà els seus objectius sigui quin sigui el clima polític.

Haurem votat, no haurem votat? Entrarem una vaga general de les més bèsties que haurem vist mai, col·lapsant el país, exportacions, frontera amb França, port de Barcelona... què haurem de fer perquè EUROPA digui quelcom? És la DEMOCRÀCIA!

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

27

VINS&CAVES

Vilarnau Brut Reserva, millor cava de l’any segons The Champagne & Sparkling Wine World Championships Vilarnau Brut Reserva ha estat reconegut amb el premi “Best Cava” i “Best Spanish Sparkling Wine” al concurs CSWWC, la cita amb els champagnes i els vins escumosos de més prestigi a nivell internacional redacció

Vilarnau Brut Reserva ha fet història en ser premiat amb els guardons “Best Cava” i “Best Spanish Sparkling Wine” al concurs The Champagne & Sparkling Wine World Championships.

Aquestes dues distincions, unida a la Medalla d’Or aconseguida en aquest certamen que reuneix els millors champagnes i vins escumosos a nivell internacional, han situat a aquest Brut Reserva com el Millor Cava de l’Any. Així mateix, la personalitat d’aquest cava, únic i irrepetible, li ha servit per accedir al pòdium finalista del certamen que agrupa els 14 millors vins escumosos i champagnes del món.

El resultat aconseguit en aquesta competició organitzada per Tom Stevenson, un dels millors experts a nivell mundial en aquesta matèria, confirma a Vilarnau com una de les caves amb més prestigi internacional. Des de la seva primera edició, el jurat del certamen, format per especialistes com la Master of Wine Essi

Avellan i el Dr. Tony Jordan, ha destacat la personalitat dels caves de Vilarnau, de marcat caràcter mediterrani, la filosofia es basa en el respecte i cura del medi ambient.

L’elaboració de Vilarnau Brut Reserva segueix el mètode tradicional de fermentació secundària en ampolla amb una criança de més de 15 mesos. El resultat és

EL CERTAMEN AGRUPA ELS 14 MILLORS VINS ESCUMOSOS I CHAMPAGNES DEL MÓN un cava que combina l’equilibri que li aporta el raïm Macabeu, l’acidesa i frescor de la Parellada i l’aroma característica del Xarel· lo. Servit entre 6 i 8 ºC, aquest Brut Reserva resulta perfecte com a aperitiu i per acompanyar amb marisc, carns blanques, aus i peixos amb salsa.

28

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

VINS&CAVES

La Facultat d’Enologia de la URV i Rius & Rius Assessors convoquen el XVII Premi d’Enologia “Jaume Ciurana”

Ambdues entitats ratifiquen el conveni de col·laboració que fomenta l’excel·lència enològica dels futurs professionals del sector. L’edició del Premi “Jaume Ciurana” d’enguany queda emmarcada en els actes del XXV aniversari de la creació, pel Parlament de Catalunya, de la Universitat Rovira i Virgili

u El Rector de la URV, Dr. J A Ferré, “apadrina” la trobada entre el Degà de la Facultat d’Enologia, Dr. JM Canals, i els directius de R&R, Miquel, Santi i Sara Rius

La publicació de les bases de la propera edició del Premi d’Enologia “Jaume Ciurana” posa en marxa la presentació de candidatures per optar al guardó del 2017 al millor estudiant de la promoció d’Enologia.

Poden optar a aquest Premi tots els

alumnes del Grau d’Enologia de la URV que hagin finalitzat el seus estudis en el curs 2016-2017.

L’objectiu d’aquest Premi, que convoca la Facultat d’Enologia de la URV i patrocina Rius & Rius Assessors (dotat amb 3000 €),

és el de fomentar l’estudi, l’aprofundiment i el coneixement de les disciplines acadèmiques impartides a la Facultat d’Enologia i, a la vegada, recordar i reconèixer la figura d’en Jaume Ciurana, un dels grans enòlegs del país i primer director de l’INCAVI.

Cal recordar que per a la seva concessió es tenen en compte els següents criteris: l’expedient acadèmic universitari ponderat del Grau d’Enologia; el currículum vitae i un informe confidencial elaborat per la Comissió d’Ensenyament d’Enologia de la Facultat.

A més, el candidat haurà de presentar un projecte professional en el qual es detallaran les expectatives en el futur pròxim i, eventualment, la utilització de la dotació econòmica del premi (de 3.000€) dins d’aquest projecte. Aquest document tindrà un màxim de 500 paraules i servirà al jurat per conèixer les inquietuds del candidat.

El Premi Jaume Ciurana és un clar exponent de la filosofia de Rius & Rius Assessors, que com a empresa altament especialitzada en el món vitivinícola aporta iniciatives a l’entorn de la formació i de la col·laboració amb organismes, entitats i institucions encaminades a impulsar aquest important sector empresarial de l’economia catalana i, a la vegada, una constatació de les sinèrgies que pot generar el binomi Universitat-Empresa.

L’edició del Premi “Jaume Ciurana” d’enguany queda emmarcada en els actes del XXV aniversari de la creació, pel Parlament de Catalunya, de la Universitat Rovira i Virgili, denominació que commemora a l’il·lustre escriptor, historiador i polític, un dels més importants teoritzadors i divulgadors de la causa nacional de Catalunya.

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

29

LLIBRES

Com assumir els nous reptes del món financer en què vivim

Interpretar la información económica X. Brun - P. Larraga PROFIT 24,86€

El món de les finances es complica dia a dia, amb productes cada vegada més sofisticats, tant pel que fa al seu funcionament com al seu tractament fiscal. Els mercats financers també estan innovant contínuament i, al mateix temps, els perfils i les necessitats d’estalviadors i inversors es van diversificant. Tot això explica

que els professionals de l’assessorament financer hagin de tenir coneixements cada vegada més complets sobre una llista de temes que no deixa de créixer.

Un bon assessorament ha de preservar la riquesa del client i, al mateix temps, maximitzar-la amb un nivell de risc assumible, però per a això calen

Un referent per a tots els agents implicats en l’empresa familiar

Empresa familiar: análisis estratégico Juan Francisco Corona DEUSTO 29,95€ i e-book 11,99€

Aquest llibre publicat per DEUSTO és, sens dubte, un instrument extremadament útil per al coneixement i l’estudi de les empreses familiars, no només per als alumnes que cursin aquesta disciplina universitària, sinó també per a tots aquells estudiants interessats en el tema sense oblidar-nos dels professionals:

consultors, economistes, advocats, psicòlegs... i dels propis empresaris familiars.

Amb les aportacions d’un nodrit grup de directors i professors de càtedres d’empresa familiar de les universitats espanyoles, i també de reconeguts professionals en la matèria, el llibre aplega rigorosament

Converteix una idea en acció per millorar el teu rendiment

¡Vamos!

Marta Grañó PROFIT 16,95€

Segur que alguna vegada has tingut una idea brillant que has decidit guardar per més endavant o, simplement, oblidar. En la vida, en general, i al món dels negocis, en particular, neixen estimulants iniciatives que naufraguen fins i tot abans de salpar perquè preferim aferrar-nos al costum en lloc d’innovar. Al món

actual, de constant canvi, el que marca la diferència és passar a l’acció.

Aquest llibre et mostra com s’entrena la iniciativa emprenedora. A partir de les propostes d’investigadors internacionals, sabràs què fer per ser més proactiu i guanyar seguretat a l’hora d’iniciar els teus projectes. Tindràs majors

bons professionals. Aquest llibre tracta sobre totes les necessitats de l’assessor financer i ho fa amb un enfocament pràctic i rigorós que el converteix en una lectura imprescindible.

Xavier Brun Lozano és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Banca i Finances per l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra, coordinador acadèmic, professor del Màster en Mercats Financers de l’IDECUniversitat Pompeu Fabra,

analista de renda variable de Strategic Investment Advisor i assessor Financer Europeu (Membre d’EFPA Espanya).

Pablo Larraga és diplomat en Finances Internacionals per ESADE, professor de Finances, Director de Programes de postgrau en l’Institut d’Estudis Financers, assessor financer europeu (membre d’EFPA Espanya), a més d’analista financer (membre de la Junta de la Delegació Catalana del IEAF) i autor de diversos llibres sobre temes financers.

la pràctica totalitat de les qüestions rellevants a l’efecte de l’estudi de les empreses familiars.

L’interès dels temes analitzats, combinat amb l’experiència i coneixements dels seus autors, convertirà aquest llibre en referent ineludible per a tots els agents implicats en l’empresa familiar.

L’autor d’aquest llibre, Juan Francisco Corona, és Director General de l’Institut de l’Empresa Familiar i Director

de la Càtedra d’empresa Familiar i Creació d’empreses de la Universitat Abat Oliba CEU, de la qual és també Rector Honorari.

Durant els últims 30 anys ha desenvolupat una intensa activitat en l’àmbit acadèmic i empresarial, sent autor de més de 40 llibres i nombrosos articles en prestigioses revistes especialitzades i de divulgació, a més de donar un gran nombre de conferències i xerrades arreu del país.

probabilitats d’èxit en els nous reptes i podràs aplicar-ho al món de les organitzacions.

Aquest és un bon moment per començar a entrenar la teva iniciativa. ¡Vamos!

L’autora del llibre, Marta Grañó, és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE, màster en Auditoria i Control de Gestió per la Universitat de Lleida i Màster en Gestió Ambiental per la UB. Des de 2011

compagina l’activitat docent a ESADE com a col·laboradora acadèmica i tutora en assignatures d’emprenedoria amb el seu treball de recerca de Doctorat sobre Educació i Iniciativa Emprenedora.

Amb això, pot investigar i adquirir coneixements en aquests àmbits que li permeten col·laborar amb persones i institucions per potenciar l’esperit emprenedor a través de cursos, conferències, articles i publicacions.

30

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

HISTÒRIA

100 ANYS DE LES MÍTIQUES PICK-UP: CAMIONETES PER AL CAMP I PER A L’OCI

El Ford TT va ser el primer vehicle comercial de la indústria automotriu. Va néixer el 1917 per demanda de clients que no podien transportar gran pes en l’icònic Ford T

Ford TT Pick-up

L

a història de les primeres camionetes pick-up està lligada als primers automòbils que van aparèixer als Estats Units, i a la necessitat de disposar de vehicles per al transport de persones i càrrega. Els llegendaris Ford T i Ford A van ser la base per a la realització d’aquestes transformacions, en les quals la part posterior del cotxe es convertia en una plataforma de càrrega.

No van trigar a popularitzar-se als Estats Units. No així a Europa, on han passat molt temps des de 1930 fins a l’actualitat, que és quan les pick-up estan intentant desembarcar en el vell continent.

Es pot parlar d’una allau actual de models, encara que les seves vendes a Espanya segueixen sent “residuals”. Així, l’any 2014 se’n van vendre 3.880 unitats, superant per poc les 6.000 unitats l’any 2016.

Un dels principals motius de la no expansió del mercat de les pick-up era la seva consideració de camions lleugers dins del segment dels vehicles industrials.

Per aquest motiu, aquests models tenien algunes limitacions com, per exemple, el fet de no poder

superar els 90 km/h de velocitat màxima o no poder circular per carrils reversibles o carrils VAO. Però la legislació ha canviat i des d’ara les pick-up són considerades “turismes”, per la qual cosa les seves limitacions de velocitat seran les mateixes que les d’aquest tipus de vehicles. El que no canvia és la seva consideració de vehicles industrials a efectes legals. D’aquesta manera, hauran de seguir passant la ITV amb la mateixa periodicitat que fins ara i mantindran la mateixa càrrega impositiva actual.

Aquest canvi de legislació ha animat les vendes del segment, pendents del tancament anual, i amb una gran quantitat de models entre els quals triar. Molts d’ells han estat presentats aquest mateix any, i alguns arribaran al mercat abans de final d’any.

Entre les pick-up que actualment es poden comprar a Espanya es troben models com el Fiat Fullback, Ford Ranger, Mitsubishi L200, Nissan Navara (al costat de les seves germanes Mercedes Classe X i Renault Alaskan), Ssangyong Actyon, Toyota Hilux, Isuzu D-Max i Volkswagen Amarok.

Toyota Hilux “Invincible 50” Toyota ha presentat, en el marc del Saló de l’Automòbil de Frankfurt, el Toyota Hilux “Invincible 50”, un show car amb el qual se celebra el domini de la pick-up de Toyota durant els últims 50 anys, des que comencés a comercialitzar-se allà per 1968.

Hilux “Invincible 50” reflecteix a la perfecció el creixent doble ús de les pick-ups, com a vehi-

Toyota Hilux “Invincible 50”

cles d’oci i de treball. Reforça la reputació d’Hilux quant a duresa i qualitat, durabilitat i fiabilitat -Quality, Durability and Reliability (QDR)- amb una gamma d’accessoris personalitzats que no solament el fan reconeixible a l’instant sinó que també permet que s’adapti a la perfecció a un ampli ventall d’activitats professionals i d’oci.

A l’exterior, l’Hilux “Invincible

50” presenta unes barres de protecció en cas de bolcada en negre mat, una protecció inferior frontal negra i unes motllures del mateix color en els passos de rodes.

Les exclusives llandes d’aliatge de 18” en negre mat van muntades en uns pneumàtics tot terreny de BF Goodrich, responsable de les gomes que equipen els Toyota Hilux i Toyota Land Cruiser al Ral·li Dakar.

Penedès Econòmic

Setembre - 2017

31

VIATGES

Colòmbia i el Dorado La seva costa nord i nord-est és al mar Carib, limita amb Veneçuela a l’est, amb el Brasil al sudest, amb el Perú i l’Equador al sud, i amb Panamà i l’oceà Pacífic a l’oest redacció

El llegendari país del Dorado va ser buscat sense descans pels conqueridors del Nou Món. La llegenda va tenir el seu origen en la Laguna de Guatavita, el centre cerimonial dels indis txibtxes.

Es deia que en aquella comarca abundaven l’or i les pedres precioses. El mite tenia la seva base en la cerimònia ritual del bany sagrat, quan el “Zipa” o cacic es cobria de pols i fulles d’or, fentse portar en lliteres guarnides del mateix metall. Els habitants d’aquells temps llançaven a les aigües peces d’or, maragdes i aliments. Segons resa la llegenda, el fabulós tresor del Dorado va ser llançat al fons de la llacuna quan els espanyols s’encaminaven cap a allí.

El Dorado mai es va trobar, però El Dorado, estem convençuts, que realment no va ser llançat a les profunditats d’aquella llacuna, sinó que va ser escampat per tot el territori de Colòmbia.

I per descobrir-lo cal trastocar

COLÒMBIA Capital: Bogotà Idioma: Castellà Població: 47.704.427 habitants Superfície: 1.141.748 km² Moneda: Peso colombià (COP) Clima: És calent al llarg d’ambdues costes i a les planícies orientals, mentre que les serres i les terres altes poden ésser bastant fredes Economia: És considerada com una de les noves economies emergents al món, amb un grup de països agrupats amb el nom de CIVETS

l’ambició de l’or pel desig de descobrir la bellesa de les jungles, la riquesa dels rius, la grandesa de les serralades, la majestuositat de les valls, el silenci de les altes muntanyes i l’exquisitesa de les seves selves i costes que constitueixen un veritable tresor.

Qui fa un viatge a Colòmbia fa un viatge a molts països. Colòmbia no només és sinònim de rumba i salsa. El país compta amb una rica oferta d’entreteniment per a tots els gustos. Les excel·lents àrees dels Parcs Nacionals com la Sierra Nevada del Cocuy o la Sierra Nevada de Santa Marta, són veritables paradisos per a les excursions, caminades, ràfting,

ascensions o escalades.

A la zona de l’Amazones es pot navegar i pescar, a més de realitzar interessants expedicions explorant la selva. I per al descans les magnífiques platges en el Carib i algunes altres en el Pacífic i en els arxipèlags, on es pot practicar windsurf, vela o submarinisme, són el més recomanat.

Sense cap dubte el millor lloc per fer les compres és Bogotà, per la seva qualitat i preus raonables. A la capital trobareu tots els productes que produeix el país, especialment la major selecció de maragdes i pedres precioses, així com antiguitats i terrisseria precolombina.

Les artesanies varien depenent de la regió i del que es desitgi, però val la pena visitar Boyacá, un punt important per a l’adquisició de productes artesanals en teixits a mà, cistelleria i terrisseria. A Santa Fe dAntiòquia es poden trobar treballs en or, mentre que a Pastura es produeixen belles peces decoratives acabades amb el seu famós vernís, una classe especial de resina vegetal.

Sens dubte, aquells primers conqueridors no van ser capaços de veure amb nous ulls on es trobava el veritable tresor de Colòmbia. El Dorado no era or i maragdes sinó cultura, tradició, terra, muntanya, gent, déus i costums.

NOVES TECNOLOGIES, NOUS PROCEDIMENTS I MÉS SERVEIS DE QUALITAT Serveis Mèdics Penedès és un grup mèdic en constant evolució. Des de 1993 hem treballat per donar el millor servei dels serveis a tots els nostres pacients. Per aquest motiu, disposem del personal més qualificat així com de la més avançada tecnologia i hem esdevingut un grup mèdic de referència. Grup SMP, aposta per la qualitat assistencial oferint una atenció integral personalitzada, mitjançant el seu equip de més de 200 professionals, repartits entre especialitats mèdiques, metges, estomatòlegs, infermeria, tècnics de radiodiagnòstic, fisioterapeutes, personal administratiu, auxiliar i de manteniment.

VOLEM SER EL TEU CENTRE ASSISTENCIAL DE CONFIANÇA Vilafranca del Penedès CENTRE DE SALUT: Plaça de la Creu de Santa Digna, 1 · Tel: 93 817 22 99 CONSULTES EXTERNES: Camp dels Rolls, 8 · Tel: 93 817 30 73

Vilanova i la Geltrú Pelegrí Ballester, 17-19 Tel: 93 811 52 06

Sant Sadurní d’Anoia Ctra. Sant Quintí, 4-5 Tel: 93 891 41 42

REHABILITACIÓ: C/ Santa Digna, 23 · Tel: 93 890 74 81 COMPLEX AQUÀTIC: Antic Camí de St. Martí, 12 · Tel: 93 817 37 76

El Vendrell Ctra. Barcelona, 34 Tel: 977 66 33 11

Gelida Pg. de la Circumval·lació, 50 Tel: 93 779 08 04