Penedès Econòmic nº5

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 5 octubre 2011

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

LES FARMÀCIES EN GUÀRDIA La construcció de nous habitatges cau un 90% en cinc anys al Penedès pàg. 3

Els robatoris amb força en comerços penedesencs baixen un 32% pàg. 6

El Penedès es col·loca en el vagó de cua del creixement econòmic pàg. 7

Les farmàcies ingressen a la UCI a causa de les retallades pàg. 15

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

PERE BONET FERRER pàg. 16

President de la Confraria del Cava de Sant Sadurní

2

Penedès Econòmic

octubre 2011

L’ANÀLISI

Vilafranca perd tres llocs en un any en el rànquing nacional de quota de mercat La capital de l’Alt Penedès ha perdut més posicions en quota de mercat en l’últim any que en el període 1997-2009, quan en va perdre dues MARC BARELLA Vilafranca del Penedès ha caigut a la posició 174 de les ciutats d’Espanya en quota de mercat, segons l’Anuari Econòmic de La Caixa corresponent a l’any 2010.

El 1997, el primer any del qual hi ha dades d’aquest índex, la capital de l’Alt Penedès figurava en el rànquing com la 169a ciutat, amb 82 punts, 4 menys que el 2010. Tot i augmentar un 4,87% en els últims 13 anys en el barem utilitzat per l’entitat d’estalvi, altres ciutats com la Orotava, Granadilla de Abona i San Fernando de Henares han crescut més i han fet passar Vilafranca de la 169a posició del 1997 a la 174a de 2010.

La quota de mercat és un índex que expressa la capacitat de compra o de consum comparativa dels municipis de més de 1000 habitants d’Espanya (un total de 3.252).

La quota de mercat s’elabora mitjançant un model equivalent a una mitjana de nombres i índexs de les següents sis variables: població, nombre de telèfons fixos (d’ús domèstic), automòbils, camions (camions i furgonetes), oficines bancàries, i activitats comercials minoristes. És a dir, la capacitat de consum d’un municipi es mesura no només en funció de la importància de la població, sinó també en funció del seu poder adquisitiu. Aquests índexs expressen la participació (en tant per 100.000) que correspon a cada municipi sobre una base nacional de 100.000 unitats.

LA QUOTA DE MERCAT NACIONAL ÉS LIDERADA PER MADRID, AMB 6.952 PUNTS Segons La Caixa, la quota de mercat constitueix un orientació adequada per valorar i ponderar la quantitat de productes i serveis que, teòricament i en igualtat de condicions, poden absorbir els municipis, especialment quan es tracta de productes o serveis que són objecte d’una distribució homogènia. Per tant, pot resultar d’utilitat per a la gestió i planifi-

Font: Anuari Econòmic d’Espanya de La Caixa

cació comercial de les empreses. A més a més, en agrupar en un sol indicador diverses variables resulta de fàcil interpretació i també d’aplicació.

En aquest índex, Madrid ocupa la primera posició, amb 6.952 parts sobre 100.000. Barcelona és la segona d’Espanya, amb 3.505 parts sobre 100.000.

Pel que fa a les ciutats veïnes, Igualada va perdre un punt el 2010, respecte del 2009. Des del 1997, la caiguda percentual de l’índex en el cas de la capital de l’Anoia ha estat del 4,35%. En canvi Vilanova i la Geltrú i el Vendrell van tenir un augment del 9,30% i del 31,03% respectivament.

En el conjunt de municipis catalans de més de 25.000 habitants (una relació de 46 municipis), les ciutats amb una caiguda més rellevant de la quota de mercat des de l’any 1997, són Hospitalet de Llobregat (amb una davallada propera al 20%), Santa Coloma de Gramenet (-19%), Esplugues de Llobregat (-18%), Barcelona (-18%), Sant Adrià de Besòs

(-17%), el Prat de Llobregat (16%), Badalona (-13%), Sant Boi de Llobregat (-12%), Premià de Mar (-11%), Cornellà de Llobregat (-10%), Sabadell (-9%) i Granollers (-7%). En canvi, la quota de mercat va créixer de manera rellevant a Lloret de Mar (41%) i Cambrils (31%). A Martorell, la quota de mercat també va experimentar un salt des del 1997, amb un creixement del 13%. El de Vic va ser proper al 4%. En canvi, Manresa se situava com la capital de la Catalunya central amb una pitjor evolució de la capacitat de consum en el període 1997-2010.

Una situació agreujada pel fet que alguna municipis de la seva àrea d’influència van estar entre els que van experimentar una pitjor evolució en el conjunt de Catalunya en aquest mateix període.

Segons l’últim anuari de La Caixa, Vilafranca també ha registrat devallades en els índexs turístic i d’activitat econòmica respecte dels últims anys. El primer d’aquests índexs s’obté en funció de la quota o impost d’activitats econòmiques

corresponent a les activitats turístiques; mentre que el segon prové de la comparació de l’impost corresponent al total d’activitats econòmiques empresarials (in-

VILAFRANCA ES VA SITUAR COM LA 174a CIUTAT EN CAPACITAT DE CONSUM DE TOTA ESPANYA dustrials, comercials i de serveis) i professionals. En índex turístic, Vilafranca va perdre 7 punts en el període 2004-2010, mentre que en índex d’activitat econòmica va registrar una pèrdua de 18 punts.

Amb relació al rànquing del conjunt de poblacions catalanes, Vilafranca ocupava el 2004 la 76a posició en índex turístic i la 88a el 2010. Per altra banda, la capital

de l’Alt Penedès era el 2004 la 36a població de Catalunya, mentre que el 2010 era la 49a.

Respecte a les dades que ens ofereix l’anuari sobre les oficines bancàries, es poden observar dos períodes molts diferenciats. Un primer, que es podria anomenar d’expansió (1997-2008), en el qual només a Vilafranca es va passar de 40 a 55 oficines bancàries, augmentat així un 37,5%. I l’altre període, que comença a partir de 2008 i sembla no tenir fi, en el qual es van tancar 6 oficines bancàries a Vilafranca. Cal recordar, que l’anuari no contempla les dades de 2011. Per tant, malauradament, el nombre de tancaments d’oficines encara serà major a causa de les fusions entre entitats.

Segons l’anuari de La Caixa, l’activitat de bars i restaurant s’ha incrementat a la capital de l’Alt Penedès en el període 2005-2010 el 5,6 percentual, i es converteix en un dels 4 municipis de la comarca, juntament amb Torrelavit, Sant Sadurní i la Granada, on ha augmentat aquesta activitat.

Penedès Econòmic

octubre 2011

3

L’ANÀLISI

La construcció de nous habitatges cau a l’Alt Penedès un 90,6% en cinc anys Al llarg de l’any 2010 es van iniciar un total de 305 habitatges lliures, dels quals, un 58% ho van fer a Sant Llorenç d’Hortons JOSEP BARELLA La bombolla immobiliària espanyola va explotar fa tres anys i, com a mínim de moment, no sembla que hi hagi ningú capaç de tornarla a inflar.

En cada nova estadística que apareix no deixen de sorgir nous símptomes de debilitat i el panorama es mostra cada cop més negre. El sector immobiliari s’està enfrontant, doncs, a curt termini, a la debilitat de l’activitat econòmica, a les altes taxes d’atur i a les dificultats per a accedir al finançament. Per això, les previsions de l’evolució en el mercat de l’habitatge apunten a una prolongació de la tendència negativa dels darrers anys. El nombre de vivendes iniciades i acabades es mantindrà en uns nivells molt baixos, fins que l’actual estoc hagi estat totalment absorbit pel mercat. Ningú es vol aventurar a endegar noves construccions, mentre hi hagi milers de pisos pendents de trobar comprador. Els constructors han de tractar de vendre primer els habitatges que no han pogut vendre dels seus projectes anteriors, abans d’arriscar-se a començar-ne de nous.

A l’Alt Penedès, la situació és idèntica a la resta del país. Al llarg de l’any passat es van iniciar a la comarca un total de 305 habitatges lliures i 78 de protecció oficial, amb una baixada superior al 90%

respecte a les dades que hi havia fa cinc anys. L’any 2005, es van iniciar 3.249 habitatges lliures i 195 de protecció oficial. I l’any 2007, quan ja es començava a albirar la crisi en el sector, se’n van iniciar 2.073, per 181 de protecció oficial. Ens hauríem de remuntar a mitjan de la dècada dels anys 80, l’any 1985 concretament, per trobar uns nivells pitjors en l’inici de nous habitatges en un any.

La situació al conjunt de la comarca encara seria pitjor de no haver aparegut l’efecte Sant Llorenç d’Hortons. En aquest municipi penedesenc es van iniciar quasi el 60% del total dels habitatges de la comarca (i més del triple dels que es van començar a la capital de la comarca). Amb una població de poc més de 2.400 habitants, es van iniciar, al llarg de l’any 2010, un total de 177 habitatges en diverses promocions, que han permès maquillar lleugerament les estadístiques d’habitatges nous iniciats a l’Alt Penedès. Avui, però, alguns d’aquests pisos estan pendents d’acabar, se’n troben molts a la venda encara i diversos habitatges han estat fins i tot ocupats. Segons diverses fonts consultades, alguns embolics tant legals com amb les constructores, poden provocar un retard important en la finalització d’alguna d’aquestes promocions.

Si nos fos pel miratge hortonenc, s’haurien iniciat només 128 habitatges en una comarca d’uns 100.000 habitants en tot un any.

La part positiva, però, és que gràcies a aquestes promocions hortonenques, respecte l’any 2009, ha crescut el nombre d’habitatges nous iniciats. Fa dos anys se’n van iniciar 198 de lliures i 159 de protecció oficial.

Els habitatges de protecció oficial tampoc poden tirar del carro i sembla que perden força. Al llarg de l’any 2010 només se’n van iniciar en dos municipis de la comarca, Sant Sadurní d’Anoia i Vilafranca del Penedès, i representen un percentatge de només el 20% de les vivendes iniciades. L’any 2009 representaven el 44 %, i el 2008, els habitatges de protecció oficial van suposar, també, el 44% del total d’habitatges iniciats. Això sí, si ens remuntem un any més enrere, al 2007, en ple boom immobiliari, els habitatges de protecció oficial iniciats tenien una incidència mínima respecte al total d’habitatges iniciats, amb un 8%. I encara menys el 2005, quan només van representar el 5,6% del total.

Respecte als habitatges acabats l’any 2010, que provenen d’obres iniciades també en anys anteriors, se’n van acabar un total de 298 a la comarca. Gelida, Sant Sadurní, Vilafranca i Santa Margarida i els Monjos, els municipis amb més habitants, són els que encapçalen la llista. Però la Granada i Sant Martí Sarroca, tot i tenir poblacions molt menors, no es queden enrere i, després dels anys de bonança econòmica, encara veien

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Secretaria d’Habitatge

com s’anaven finalitzant habitatges. Pel que fa a les vivendes de protecció oficial, només se’n van acabar 69, repartits entre Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès.

Amb la crisi, la construcció és un dels sectors que ha frenat en sec i ha destruït més llocs de treball -es calcula que més d’un milió a tota Espanya-. A curt termini, no hi

ha perspectives que la construcció de nous habitatges torni a nivells d’abans de la crisi i, per això, el sector està mirant, un altre cop, cap a la rehabilitació. Una pràctica, que en anys de bonança, havia quedat pràcticament oblidada, però que ara -gràcies en part a l’augment de les desgravacions fiscals per als consumidors- està a punt de superar el nombre d’obres noves.

4

Penedès Econòmic

octubre 2011

L’ANÀLISI

La subàrea d’atracció comercial de Vilafranca és la vuitena de Catalunya L’Anuari Econòmic d’Espanya, editat per La Caixa, delimita les àrees i subàrees de gravitació comercial que atrauen els municipis de Catalunya MARC BARELLA L’Anuari Econòmic d’Espanya de La Caixa identifica a Catalunya un total de vuit àrees de gravitació comercial (Barcelona, Tarragona, LLeida, Girona, Manresa, Vic, Figueres i Olot).

Les àrees de gravitació comercial configuren un mapa d’atraccions entre municipis del qual resulta un dibuix d’estrelles al voltant d’un cert nombre de centres. L’estudi distingeix entre àrees i subàrees, segons la potència i autonomia de cada ciutat de capçalera, i admet que un mateix municipi formi part de dues àrees i, en uns quant casos, fins i tot se senti atret de forma perceptible per tres centres de gravitació diferents. Aquest darrer, per exemple és el cas de Torà, que és estirat simultàniament per Manresa, Igualada i Cervera; o de Castellterçol, que ho és des de Manresa, Vic i Granollers.

La ciutat de Barcelona estén la seva capacitat de gravitació comercial directa o indirecta cap a tot Catalunya, de manera que molts municipis que pertanyen a altres àrees també es considera que graviten sobre la capital. Els 5,5 milions d’habitants de la seva àrea així ho demostren. Gairebé tota la subàrea de Blanes (Girona) també pivota cap a Barcelona. Les seves subàrees abasten tot el Penedès i arriben a poca distància de Tarragona. Els 10.506 milions d’euros de potència comercial de Barcelona equivalen al triple de totes les altres àrees juntes. Aquestes altres àrees tenen les següents potències comercials, segons l’anuari: Lleida, 696 milions; Girona, 598 milions; Tarragona, 449 milions; Manresa, 379 milions; Olot, 141 milions i Vic, 131 milions.

L’anuari de La Caixa, identifica un total de 77 àrees a tota Espanya.

El primer centre de gravitació comercial d’Espanya és Madrid amb 16.264 milions d’euros de potencial. Després de Barcelona, que és al segon lloc, ve València amb 4.542 milions, Sevilla amb 3.593 milions, Saragossa amb 3.415 milions, Màlaga amb 2.966 milions, Bilbao amb 2.191 i Valladolid amb 2.173. En l’extrem contrari l’àrea de Ciudad Rodrigo, a Salamanca, té un potencial de mercat de 56 milions d’euros i és a la cua d’aquesta classificació.

L’Alt Penedès gravita majoritàriament al voltant de Vilafranca, que

l’estudi converteix en centre d’una subàrea de l’àrea de Barcelona. Aquesta subàrea és poblada per 97.330 habitants. Sant Llorenç d’Hortons es considera que gravita directament cap a Barcelona i que no forma part de la subàrea vilafranquina. El mateix succeeix amb Gelida, que segons l’estudi, considera que curiosament gravita cap a la subàrea de Sabadell-Terrassa. Castellet i la Gornal, per la seva banda, gravita cap a la subàrea de Vilanova i la Geltrú.

En canvi, Olivella, el municipi del Garraf, gravita cap a la nostra subàrea, és a dir, la subàrea de Vilafranca del Penedès.

L’Anoia gravita majoritàriament al voltant d’Igualada. Una part de la comarca, a la qual pertanyen Piera i Masquefa, es considera que gravita directament cap a Barcelona i que no forma part de la subàrea igualadina. En canvi, s’adscriuen a Igualada municipis d’altres comarques com Torà i Sant Guim de Freixenet de la Segarra; Collbató i el Bruc del Baix Llobregat; i Santa Coloma de Queralt, de la Conca de Barberà.

Respecte al Baix Penedès, no es disposa d’informació detallada ja que dita comarca no forma subàrea i s’engloba dins de l’àrea de Tarragona. L’únic cas destacable és el de Cunit, que gravita cap a la subàrea de Vilanova i la Geltrú.

Aquesta última subàrea de Vilanova, tampoc presenta dades destacables, simplement la gravitació, ja citada anteriorment, d’Olivella cap a la de Vilafranca. El detall curiós i poc comprensible és que Vilafranca no graviti cap a la subàrea de Vilanova i la Geltrú, ja que anar al cinema o passejar un dissabte per la tarda per la capital del Garraf sembla que ho estiguem fent per Vilafranca.

Mapa de la gravitació comercial a les comarques del Penedès, Garraf i Anoia

SABADELLTERRASSA Subàrea de Barcelona

ANOIA

IGUALADA

Subàrea de Barcelona

MEDIONA ST. PERE RIUDEBITLLES

PONTONS

TORRELLES DE FOIX

ST. LLORENÇ D’HORTONS

ST. QUINTÍ MEDIONA TORRELAVIT ST. SADURNÍ D’ANOIA FONT-RUBÍ EL PLA

GELIDA

PUIGDÀLBER

SUBIRATS VILOBÍ SANTA FE SANT MARTÍ LES LA GRANADA SARROCA CABANYES SANT CUGAT OLESA DE PACS SESGARRIGUES BONESVALLS VILAFRANCA CASTELLVÍ AVINYONET Subàrea de Barcelona DE LA MARCA

BAIX PENEDÈS ÀREA DE TARRAGONA

STA. MARGARIDA OLÈRDOLA I ELS MONJOS CASTELLET I LA GORNAL

OLIVELLA

GARRAF VILANOVA

Subàrea de Barcelona

ÀREA DE BARCELONA

octubre 2011

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

octubre 2011

L’ANÀLISI

Els robatoris amb força als comerços de l’Alt Penedès baixen un 32% al 2011 Els delictes més comuns són els petits furts, els robatoris als interiors de vehicles i els petits danys, mentre que els robatoris a empreses es mantenen en un 1% del total de delictes comesos a la comarca LIDIA OÑATE En els últims 12 mesos els delictes en global comesos a la comarca de l’Alt Penedès han disminuit un 5,8%, una xifra optimista que contrasta amb la sensació d’inseguretat ciutadana que planeja en aquests temps de crisi. L’índex de delinqüència baixa un 2,77%, mentre que l’eficàcia policial augmenta fins a un 4,18%, és a dir, es deté més que abans amb el mateix nombre de delictes.

En els dos darrers anys, els delictes segueixen una dinàmica a la baixa, i només augmenten aquells tipus de delictes més lleus com els danys per un valor inferior a 400 euros (un 12,2% més), els furts de més de 400 euros (un 5,2% més), i aquells delictes relacionats amb el trànsit (un 6,5% més).

Una de les prioritats de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de l’Alt Penedès és evitar que augmentin els delictes amb força tant a domicilis com a establiments comercials o empreses, ja que resulten molt violents per la intimitat i generen inseguretat en la població. Els robatoris amb força a domicilis representen un 6,7% dels delictes totals, un 3,8% més que ara fa un any. En la majoria dels casos, el delicte es produeix quan les persones no es troben al domicili, tot i que si es tracta de cases, acostuma a produir-se també el robatori silenciós, aquell que es produeix mentre els inquilins dormen. En el cas de tractar en establiments comercials el modus operandi més habitual és entrar a la força al comerç i robar tot el que hi hagi a la caixa enregistradora.

Tot i que aquest tipus de delicte és cada vegada menys freqüent a la nostra comarca, són molts els comerciants que deixen les caixes enregistradores obertes (amb una quantitat reduïda de diners) per facilitar la tasca dels lladres i evitar mals majors. En l’últim any han disminuït un 32%, i ja només representa un 2,6% dels delictes totals a la comarca penedesenca. Per Ramón Chacón, cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de l’Alt Penedès, “tot i que el pes sigui inferior en percentatges, els donem molta prioritat, ja que les empreses i comerços han de funcionar bé, no pot ser que les persones que munten un comerç o empresa

hagin d’estar arreglant els desperfectes del seu local, presentar una denúncia o atendre els problemes causats per delinqüents”. Normalment, el que substreuen és de poc valor, diners que hi hagi a la caixa, productes que es puguin vendre al mercat de segona mà..., però aquests delictes ajuden que creixi la percepció d’inseguretat. En el cas de robatoris a les empreses situades a l’Alt Penedès, cal dir que es troben a la cua dels delictes comesos, i només representen l’1%.

Aquest baix percentatge està molt relacionat amb la desaparició de bandes organitzades, que s’havien establert a la comarca set anys enrere. Aquestes bandes acostumaven a estar formades per persones procedents de l’estranger i treballaven per territoris. Chacón comentava al Penedès Econòmic que aquestes bandes empràven un mètode anomenat ‘butró’, que consistia a fer un forat al sostre. Després trencaven l’alarma, la inutilitzaven, entraven a l’empresa, buscaven la

EL GRAN PROBLEMA DE L’ALT PENEDÈS ÉS LA DISPERSIÓ TERRITORIAL, AMB GAIREBÉ 600 KM2 I UNES 3.000 MASIES caixa forta i s’emportaven el que hi havia al seu interior. Abans de la crisi econòmica “es podia forçar una empresa i trobar molts diners, fins a 10.000 o 20.000 euros, però avui en dia les empreses no tenen liquiditat, gairebé tot es fa per transferències”. Per aquest motiu, les bandes organitzades han deixat d’actuar a la comarca, ja que mantenir tota l’estructura per accedir a l’empresa en concret costa molt i no és rendible.

Malgrat aquests casos puntuals, la comarca de l’Alt Penedès és una zona força tranquil·la en delinqüència, ja que no acosuma a registrar delictes amb violència i intimidació a les persones. Un dels handicaps que ha de fer front la policia és la gran dispersió territorial, ja que la comarca té una

extensió de gairebé 600 km2, repartits per 27 municipis. Aquest territori tan ampli permet que es produeixin més furts a masies o empreses allunyades dels nuclis més habitats.

Des de la comissaria dels Mossos tenen classificats dos tipus de delinqüents: els autòctons i els foranis. Tal com explica Chacón, “els primers coneixen el territori, però els foranis és molt difícil que robin als pobles o barris amagats o de menys activitat”. El més comú en el segon cas és que es dirigeixin a municipis més propers a les grans vies de comunicació, és a dir, la C15 i la N-340, ja que van de pas i necessiten fugir ràpidament.

Cal tenir en compte que l’Alt Penedès té actualment més de 100 polígons, un fet que dificulta la tasca policial, ja que molts dels polígons només tenen un parell d’empreses. En el cas dels més rellevants com el de l’estació de Vilafranca o el del Clot de Moja, l’activitat delinqüent no és gaire freqüent i es localitzen pocs incidents al llarg de l’any.

En altres comarques com el Baix Llobregat, és força usual que es produeixin robatoris als camps, un delicte que no es reprodueix pràcticament a la comarca penedesenca. El fet que es tracti de productes difícils de collir o que requereixin maquinària especialitzada per la collita com serien els casos de la

vinya, les oliveres o els presseguers, fan que moltes bandes optin per passar de llarg i no endur-se els productes dels pagesos penedesencs. A més, cal afegir que aquesta tipologia de conreus disposen d’un cercle comercial difícil d’accedir, ja que les empreses compradores de raïm tenen constància de la procedència i propietari del raïm.

A DIFERÈNCIA D’ALTRES COMARQUES, EL PENEDÈS REGISTRA POCS FURTS ALS CAMPS Una altra cosa són els robatoris a masies, uns fets puntuals, però que es produeixen més sovint que els robatoris als camps o empreses.

En el cens de masies a l’Alt Penedès n’hi ha registrades unes 3.000 (incloses les cases aïllades del nucli urbà), un gran problema per la policia, ja que, tot i repartir patrulles per zones de la comarca, és difícil evitar furts per part dels delinqüents que accedeixen a propietats alienes. Generalment, s’enduen ferralla, coure, material que puguin revendre,... Segons Chacón, “aquests robatoris són complicats

de perseguir, ja que els delinqüents fugen ràpidament una vegada han comès el furt”.

D’altra banda, la policia ha percebut que, en els darrers mesos, l’incivisme entre la ciutadania ha crescut, ja que la crispació entre veïns és cada vegada més freqüent amb casos de discussions en les comunitats de veïns, pel trànsit, el soroll,... Tot i no tractar-se d’una comarca d’oci i turisme, la ciutadania es mostra més nerviosa i inquieta que abans. Però Chacón també reconeix que, a diferència d’altres llocs, com pot ser l’Hospitalet de Llobregat o Barcelona, on hi ha més aglomeracions de població, l’Alt Penedès registra pocs delictes en relació amb l’Àrea Metropolitana. Un dels avantatges del territori penedesenc és precisament l’espai, ja que permet evitar molts problemes amb la ciutadania com l’aparcament, la relació amb els veïns, etc. Aquestes situacions més avantatjoses es produeixen en els municipis petits o les urbanitzacions. El nombre d’operacions i dispositius s’ha mantingut, mentre que les detencions han disminuit un 1,64%, sent la violència en la llar el motiu pel qual es detenen més persones, amb un 14,1% del total de detencions. Els robatoris amb violència com les estrebades pel carrer representen el 8,6% i els furts, el 7%, dues de les detencions més comunes a la comarca.

Penedès Econòmic

octubre 2011

7

L’ANÀLISI

Catalunya creix mentre l’Alt Penedès decreix un 0,7% L’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia se situen a la cua del creixement econòmic de Catalunya REDACCIÓ Segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2011 de Catalunya Caixa presentat el passat 17 d’octubre, el 2010, l’activitat econòmica de l’Alt Penedès va tornar a caure (un 0,7%) però de forma menys acusada que al 2009, quan va baixar un 5,2%. Malgrat aquesta recuperació, la comarca es troba per sota de la mitjana catalana, que ha crescut un 0,1%.

Aquest resultat s’explica per la dinàmica industrial, amb un decrement del valor afegit del 0,5%.

Addicionalment, el primari va presentar uns mals resultats, amb una pèrdua de l’1,2%, davant l’1,0% del 2009. Alhora, la construcció també va contribuir al descens de l’activitat de la comarca amb un retrocés del 10,7%, contra el -15,2% del 2009. Quant al terciari, es va accelerar (1,2%, davant el -1,9% de l’any anterior). Amb aquestes dades, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2010 se situa en un 13,9%, inferior a l’alça acumulada del conjunt català (20,2%). El retrocés del sector primari va ser resultat del descens en la producció de vi (-2,0%), amb un pes del 81,5% sectorial. Per contra, la fruita fresca va créixer d’un 13,7%, si bé el seu pes dins el sector és molt més reduït, del 3,3%. En la ramaderia, l’aviram va caure del 0,9%, compensat per la carn i el bestiar d’altres animals i el vacum, amb un creixement del

16,8 i el 8,6%, respectivament. El porcí també va incrementar un 1,5%. Quant a la indústria, va accelerar el seu creixement respecte al 2009, si bé encara va mostrar un resultat agregat negatiu (-0,5%).

Això és conseqüència del descens del subsector de l’alimentació, les begudes i el tabac, d’un 3,7%, davant el 9,5% del 2009, cosa que va repercutir en el mercat de treball sectorial, amb una caiguda del 4,4%, que, tanmateix, millora els resultats del conjunt de Catalun-

L’ALT PENEDÈS SE SITUA COM LA VUITENA PITJOR COMARCA EN RECUPERACIÓ ECONÒMICA ya, amb caigudes d’un 5,5%. La construcció va mostrar un ritme de caiguda menys intens que el 2009, amb un retrocés del nombre d’habitatges en construcció d’un 22,7%, davant la davallada d’un 74,2% el 2009, motivada pel descens dels acabats d’un 53,4%, respecte al -60,5% del 2009, i per la pujada dels iniciats d’un 54,0%.

En aquest context, el nombre d’afiliats al règim de la Seguretat Social en el sector de la construcció va disminuir d’un 11,8%, in-

tensitat menor a la de la mitjana catalana (-13,5%). En el sector terciari, els subsectors del comerç, immobiliàries i serveis empresarials i intermediació financera van presentar taxes del 2,7, -0,1 i el 3,3%, respectivament. El mercat de treball d’aquest sector va presentar uns registres en el nombre d’afiliats d’un 0,7%. Respecte de l’atur, el de la indústria va avançar d’un 4,2%, davant el 49,0% del 2009. En el sector de la construcció va augmentar d’un 7,2%, davant l’increment del 110,1% de l’any anterior, i en el sector serveis ho va fer d’un 12,3%, menys que el 2009 (57,9%). Agregadament, el nombre d’afiliats al règim de la Seguretat Social va presentar un descens de l’1,9%, davant del -2,0% de Catalunya.

El 2010, l’eix metropolità va deixar enrere la forta contracció del 2009 (caiguda del 4,4%), tot i que va mostrar un creixement molt proper a zero (0,2%), lleugerament per sobre els registres catalans (0,1%). Aquest canvi de sentit vers taxes ja positives expressa, en especial, la recuperació de la indústria, estimulada per les exportacions, que, al conjunt de la demarcació de Barcelona, van augmentar, en termes nominals, d’un 16,9%. Així, la indústria i l’energia (amb un 20,0% del VAB total d’aquestes comarques) mostren un creixement lleugerament positiu, de l’1,3% (davant l’1,8% de Catalunya), però ja molt allunyat del col·lapse observat el 2009 (caiguda del 14,5%).

8

Penedès Econòmic

octubre 2011

L’ANÀLISI

Mòbil o fix Vilafranca se situa en el vagó de cua de la banda ampla i Torrelles de Foix es troba molt per sota de la mitjana en telefonia fixa JOSEP BARELLA Sense adonar-nos-en, a poc a poc, estem canviant la tendència i estem substituint lentament la telefonia fixa per la mòbil. Amb un creixement més lent que en les darreres dècades, el número d’aparells fixos per persona ha iniciat una lenta desacceleració, motivada, en part, per la baixada de preus de la telefonia mòbil. Les diferències, tant de quota com de cost per minut, s’estan igualant, i l’aparició de noves companyies rebentant preus, estan fent dubtar sobre el tipus de telèfon més convenient per a cada cas. Si a principis de l’any 2001, el preu per minut en telefonia mòbil era de 26,85 centims, a finals de 2010, el preu era de només 14,89 cèntims. Amb descensos de preu

NOMÉS 8 MUNICIPIS DE L’ALT PENEDÈS ES TROBEN PER SOBRE DE LA MITJANA ESPANYOLA EN TELÈFONS FIXOS així, cada cop són més les persones que decideixen prescindir del telèfon fix i aprofitar les possibilitats que ja estan oferint els telèfons mòbils, amb accés a Internet en la majoria dels nous aparells.

Segons les informacions facilitades per la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones (CMT), l’any 2010 al conjunt d’Espanya es van produir augments en la penetració i en l’ús de la major part dels serveis finals. Les línies de banda ampla per a xarxes fixes van augmentar el 8,6%, les línies de telefonia mòbil, l’1% i els abonats a televisió de pagament el 7,7% al llarg de l’any. Els majors creixements, tant en línies com en ingressos, es van donar en la banda ampla prestada per xarxes 3G/UMTS; les datacards -o línies d’accés a banda ampla mòbil- van augmentar el 71% i es van situar a finals de l’any passat en 3,3 milions.

En un entorn encara molt marcat pel context de recessió econòmica, les xifres del sector de les telecomunicacions l’any passat no van

ser bones pel que fa a la facturació (3,5% menys en ingressos per a les companyies) però van aportar algunes dades molt positives, com la recuperació de la inversió (amb un augment del 4,6%, fins arribar als 4.480 milions d’euros), l’arrencada indiscutible d’Internet mòbil a Espanya o l’augment de la competència en tots els segments d’activitat. Els ingressos del sector de les telecomunicacions a Espanya van disminuir el 2010 un 3,5%, fins arribar als 39.787,3 milions d’euros, un descens emmarcat en la situació de crisi econòmica, encara que inferior al registrat un any abans, quan el descens va ser del 6,6%.

Una altra de les claus de l’any passat va ser el fort creixement de l’accés a la banda ampla a través de les xarxes mòbils, gràcies a l’augment de nombre de datacards actives al mercat (línies de transmissió de dades a alta velocitat) i a la forta penetració dels smartphones. El 2010 es van registrar més altes netes de datacards (1,39 milions) que de línies mòbils de contracte (1,3 milions). Els accessos de banda ampla mòbil dedicada van créixer un 71% fins arribar als 3,3 milions de línies i una penetració de 7,1 línies per cada 100 habitants. Aquest augment en el nombre de smartphones està provocant una nova conseqüència, desconeguda en els darrers anys: una caiguda brutal en el nombre

Font: Anuari Econòmic de La Caixa

d’enviaments de SMS. L’aparició de serveis com el What’s up, els xats interns d’alguns smartphones o els correus electrònics que ja ens arriben al telèfon mòbil, estan provocant una caiguda exagerada en l’enviament de missatges de text de pagament.

La competència mereix també un capítol a part en el resum de l’any passat. Es van registrar nivells rècord en l’intercanvi de clients entre operadors. Una mitjana de 400.000 usuaris al mes a Espanya van canviar d’operador de telefo-

EN 10 ANYS, EL PREU PER MINUT EN TELEFONIA MÒBIL HA BAIXAT DE 26,85 A 14,89 CÈNTIMS nia mòbil, mentre que 140.000 ho feien de la fixa. En total, la xifra de línies portades va ascendir a 4,8 milions en telefonia mòbil (325.076 més que el 2009) i a 1,7 milions de nombres en el cas de la fixa (s’ha multiplicat gairebé per tres des de 2007).

Una de les conseqüències de tot aquest moviment ha estat la reducció en un 6% de la despesa mitjana per llar al mes dels serveis de

banda ampla, veu i accés, que ha passat de 42,8 a 40,2 euros segons reflecteix el panell de llars elaborat per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i Red.es.

En telefonia fixa, amb més de 20,2 milions de línies en el conjunt d’Espanya, els ingressos finals (5.877,2 milions d’euros) van mantenir un comportament similar al dels últims anys, disminuint un 9,0%. La penetració a Espanya de la telefonia fixa era de 43 línies per cada 100 habitants de mitjana en acabar l’any 2010. A l’Alt Penedès, però, diverses poblacions no arriben a la mitjana del país.

Així, dels municipis majors de 1.000 habitants estudiats en el darrer informe de l’Anuari Econòmic de La Caixa de 2010, només Mediona (46), Olèrdola (62), el Pla del Penedès (46), Sant Llorenç d’Hortons (46), Sant Sadurní d’Anoia (50), Torrelavit (44), Vilafranca del Penedès (46) i Vilobí del Penedès (45) superen els 43 telèfons per cada 100 habitants. De la resta de municipis, tots es troben, sorprenentment, per sota de la mitjana espanyola. I del total de línies fixes, el 35,4% dels clients d’accés directe tenia contractat el servei de telefonia fixa amb un operador alternatiu o de cable.

Pel que fa a la telefonia mòbil, malgrat que no es disposen de les dades concretes dels municipis penedesencs, l’any 2010 va acabar amb més de 51,6 milions de línies a Espanya, que suposen una mitjana de 109,7 línies per cada 100 habitants.

En banda ampla, amb 3.989,3 milions d’euros de facturació al conjunt del país el 2010, els ingressos finals es van mantenir estancs, en relació als darrers anys, cosa que contrasta amb el dinamisme dels accessos, que encoratjats per una important activitat promocional, van créixer un 8,6%, fins als 10,6 milions. La penetració de la banda ampla es va situar en les 22,6 línies per cada 100 habitants. A la comarca, a diferència dels telèfons fixes, quasi tots els municipis estudiats es troben per sobre de la mitjana. Únicament Avinyonet (21), Font-rubí (20), Torrelles de Foix (18) i Vilafranca (20) es troben per sota de la mitjana espanyola.

Penedès Econòmic

octubre 2011

9

L’ANÀLISI

El preu mitjà d’un pis a Vilafranca cau 74.000 euros en només cinc anys JOSEP BARELLA El preu del pisos segueix caient.

Més que caure, s’ensorra. En el tercer trimestre de l’any 2011, el preu del metre quadrat a Vilafranca ha tornat a baixar (un 1,1%) respecte al trimestre passat, i s’ha situat en els valors més baixos des que es controlen aquestes dades.

Després que s’arribés a uns valors de 2.446 euros el metre quadrat tot just fa cinc anys (el tercer trimestre de l’any 2006) en plena bombolla immobiliària, avui el preu ha baixat fins situar-se als 1.706 euros en el tercer trimestre de 2011. Un descens garratibador, si pensem que un pis mitjà de 100 metres quadrats, fa només 5 anys costava 244.600 euros, i avui el preu és de 170.600 euros. Una caiguda de 74.000 euros (o de més de 12 milions per als que encara compten amb pessetes) en menys de cinc anys.

Davant de la baixada de preus en el metre quadrat, les vendes de pi-

sos i les taxacions, no acompanyen i segueixen la mateixa tendència, batent rècords de forma negativa. Respecte al segon trimestre, el descens en l’activitat immobiliària ha estat demolidor: les taxacions han baixat un 44,3%. I si donem un cop d’ull al passat, de les 360 taxacions que hi va haver a Vilafranca en el darrer trimestre de l’any 2005, s’ha passat a les 39 que hi hagut en el tercer trimestre d’aquest 2001. O el que és el mateix, si ens atenem a les fredes estadístiques: entre els mesos de juliol i setembre, a Vilafranca, hi ha hagut una taxació cada tres dies. Poc, molt poc, per a una població de quasi 40.000 habitants i amb més de dos milers d’habitatges buits per vendre.

Comparant-nos amb algunes poblacions dels voltants de Vilafranca o de similars habitants, els preus mantenien uns descensos i uns valors semblants als de la capital penedesenca: Igualada (1.864 euros), Manresa (1.478 euros), Martorell (1.843 euros), Vic (1.145 euros),

Vilanova i la Geltrú (2.054 euros) i el Vendrell (1.702 euros). En totes aquestes poblacions es van produir descensos en els preus respecte al segon trimestre de 2011, amb una única excepció: la capital de l’Anoia. A Igualada, els preus han augmentat un sorprenent 20,2% en els tres darrers mesos.

DE JULIOL A SETEMBRE HI VA HAVER UNA TAXACIÓ CADA 3 DIES A VILAFRANCA Al conjunt d’Espanya, la tònica encara és més dramàtica. Amb un estoc total de 700.000 habitatges disponibles per vendre, la baixada de preus del metre quadrat ha estat del 5,6% de mitjana l’últim tri-

mestre. La situació, però, sembla que no té tendència a la millora i els experts encara pronostiquen més baixades.

Els pisos cada cop valen menys, però les vendes cada cop són més minses. On està la clau, doncs?

Manca de confiança, preus considerats encara massa elevats, risc de perdre la feina, dificultats per accedir al crèdit... Tot plegat està fent que la situació del ‘totxo’ no millori. A banda, les entitats financeres no estan disposades a col·laborar fàcilment.

Davant d’una morositat del 7,14% l’últim mes, el nivell més alt des de 1995 (i que pot arribar al 8% abans d’acabar l’any segons el Banc d’Espanya), els bancs necessiten cobrir-se les espatlles abans de concedir una hipoteca, que no ajuda de cap manera a la resurrecció del mercat immobiliari. És per això que les hipoteques segueixen marcant mínims històrics, com ho demostra la caiguda de l’agost passat, quan van baixar un 41,7%, batent el rècord negatiu des que

se’n tenen dades. Estar segurs i, alhora, aplicar unes comissions desmesuradament altes, per les seves gestions. Unes comissions que, en alguns casos, poden arribar a suposar un increment en el preu base de més del 38%. Perquè ens entenguem, amb un exemple pràctic. Durant una de les darrerament famoses jornades de portes obertes, en una entitat financera nascuda de la fusió de tres caixes menors catalanes (i no precisament la que té més oficines a l’Alt Penedès), un pàrquing que tenia un preu de 10.000 euros segons la publicitat, a l’hora de la veritat, se’n demanaven quasi 14.000 de bones a primeres. Però com s’arribava a aquest preu? Sumant comissions, doblant les depeses notarials, i acumulant gestions de l’entitat financera per concedir el crèdit de més de 3.800 euros, segons hem pogut comprovar des del Penedes Econòmic. Unes comissions per concedir crèdits, que allunyen cada cop més els compradors.

10

Penedès Econòmic

octubre 2011

EMPRESA

Dinosaures i neandertals penedesencs envaeixen els museus de tot el món Ramon López considera la seva empresa de St. Martí Sarroca un taller d’escultura on es fan per encàrrec reconstruccions de l’habitat terrícola J.M. ROCA Quagga, a l’Alt Penedès, és una empresa que es dedica a fer escultures de tot tipus d’animals i éssers humans. Els seus treballs, a mida natural o ampliada (poden ser gegantins) són sempre espectaculars.

Ramon López, el propietari, és biòleg de carrera i artista de vocació i ha aconseguit compaginar les seves dues passions en aquest projecte professional ubicat a Sant Martí Sarroca. Del taller surten grandiosos dinosaures, fòssils antediluvians o homes de Neanderthal -entre molts altres- reconstruïts amb la màxima fidelitat per a prestigiosos museus d’Europa, fundacions... Només treballa per encàrrec i té en el mercat internacional els seus clients més importants.

Per al món científic, però, la quagga és el nom d’una subspècie de la zebra comú que habitava la Sudàfrica dels boers, l’extinció de la qual aquests colonitzadors holandesos va ser provocada cap a finals de 1883, data en què va morir a Amsterdam l’últim exemplar en captivitat. Es diferenciava de la zebra que coneixem que les ratlles només les lluïa a la cara i al coll, mentre que el llom era rogent i les quatre potes blanques. El fet que es disposi del seu ADN i les noves tècniques de reproducció fan que una universitat sud-africana treballi per aconseguir-ne la recuperació per tècniques de cría selectiva, tot i que es podria fer també per clonació.

“Sóc un enamorat dels cavalls, de tots els equins en general, d’aquí que cerqués en el mon científic

un per a l’empresa. Quagga és un nom difícil de dir, té moltes as i sonava bé”. Ramon López és un biòleg vilanoví que treballa en allò que li agrada, i això es nota quan parla de la seva feina. “El nostre treball és sempre per encàrrec. Els museus o institucions demanen que els fem un model, ja sigui d’un animal, un humà, o bé d’un microorganisme ampliat i engrandit perquè els alumnes o visitants el puguin estudiar. Ens faciliten la informació de què disposen, ens diuen el que volen i nosaltres ho fem”.

Els seus clients són tant espanyols com estrangers, però hi ha una diferència important entre ells.

“A fora saben més el que volen, treballen amb temps. Ara mateix estic preparant uns mamuts per a una exposició que no es farà fins al 2014. Els d’aquí, en canvi, sempre van amb presses, gairebé et demanen les coses per abans d’ahir”. És una característica d’una feina peculiar i que fan habitualment tres persones. “Quan hi ha hagut força encàrrecs hem arribat a ser fins a set al taller”. També han fet encàrrecs importants en coordinació amb altres tallers i empreses. Però això no és el normal.

Quagga associats s.l. factura anualment una quantitat propera als 200.000 euros, tot i que la xifra depèn molt dels encàrrecs i ara estem en una crisi greu que afecta el sector cultura, de manera que es retallen sovint els costos en aquest tipus d’exposicions suntuàries.

“Tenim sort del mercat internacional. Justament ara no tenim cap encàrrec de l’estat espanyol. No vol dir que no ens n’arribi algun, però aquí és un mal moment”.

Des de la fundació de l’empresa, l’any 2000, la clientela ha estat

QUAGGA RECREA ANIMALS I HOMES ANTEDILUVIANS PER A EXPOSICIONS I MUSEUS repartida entre clients d’aquí i de fora. Les peces que s’elaboren es creen i munten al taller de Can Quinto, al barri Romaní de Sant Martí, però les peces més grans, de volums gegantins, han d’acabar-se

al lloc, per un problema logístic de transport. “Les nostres peces són fetes de manera artesanal, molt acurades i buscant sempre els detalls. Per això treballem per a museus i organismes oficials”. Les escultures poden costar, depenent del tamany, dels 5.000 als 60.000 euros. Un home de tamany real en pot costar uns 5.000. Res tenen a veure amb les figures que poden veure’s en alguns jardins, fabricades més en sèrie, sense tan detall i més barates. “La nostra feina és més especialitzada. El fet que jo sigui biòleg i m’apassioni tant la biologia com l’escultura, fa que cada projecte sigui especial i disposi de la màxima similitud amb el que es coneix de cadascun dels animal o

humans que esculpim”. El plàstic, però més la plastilina, la resina i la silicona, conjuntament amb la fusta i el metall són els materials que s’empren per construir les peces que a vegades són de l’animal sencer, de vegades només del cap i en ocasions de reconstruccions d’escenes. Holanda, Suïssa, França i Alemanya són els països per als quals més treballa Quagga associats fora d’Espanya.

En Ramon López va néixer el 1963, ha estudiat Ciències Biològiques a la UB, i és germà del reconegut actor Sergi López.

D’entrada defineix Quagga com a un taller d’escultors que treballa per encàrrec elaborant reconstruccions d’animals, vius o extints.

Penedès Econòmic

octubre 2011

11

EMPRESA

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

El problema no és Europa... ... com ens volen fer veure.

L’Obama i la seva administració han corregut a involucrar el vell continent com un dels problemes del deute financer que està en boca de tots. Fa uns dies llegint “El Blog Salmón, economía y finanzas en su color natural” quelcom em va sorprendre i us ho transmeto de la forma més amena possible: Els Estats Units tenen un deute financer de 750 bilions de dòlars (10 vegades el PIB mundial), dels quals el 80%, 600 bilions, són de derivats financers, obtinguts de la desregulació de l’apalancament financer a nivell mundial, on un sol dòlar, el multiplicaven per art de màgia en 100 o 200 dòlars; per tant, creant diners del no res.

El famós deute Europeu, o el rescat del Euro, està valorat en menys de 1 bilió de dòlars, per tant, una mil·lèsima part del deute americà. Podem entendre ara la preocupació de l’administració Obama de solucionar el deute Grec, ja que una fallida del país hel•lè, provocaria en cascada tensions en la banca Francesa i Alemanya (prin-

cipals avaladors del deute Grec) i aquests arribarien a través del atlàntic als EEUU, pressuposant la fallida de JPMorgan Chase, Citigroup, Bank of America y Goldman Sachs, els principals culpables de tot plegat.

Per tant, una gran bombolla està a punt d’explotar, i és només qüestió de temps, ja que és impossible amagar més temps un deute financer de la magnitud expressada a l’inici d’aquest article. Què passarà? No ho sé, però lliguem-nos fort el cinturó perquè el peix gros està a punt d’arribar. Possiblement passi o no passi res, però està clar que intentaran amagar-ho tot.

Acabarem amb 3 o 4 bancs com a molt, i esperem que sigui aviat, ja que aquesta regulació bancària portarà certa estabilitat en els diferencials dels interessos en els crèdits i dipòsits.

Mentrestant, ens queda el futbol, el Sálvame i les eleccions (totalment intranscendentals) del proper 20-N. Ho deien els Romans: al poble, pa i circ.

Fonts: www.marketwatch. com, The New York Times

BMN compleix amb escreix el capital exigit pel Banc d’Espanya El banc eleva el capital per damunt del 9,2% després de comercialitzar 250 MEUR en obligacions REDACCIÓ El banc BMN -entitat formada per Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostrava tancar amb èxit, el passat 24 d’octubre, el pla de recapitalizació pactat amb el Banc d’Espanya per reforçar els seus nivells de solvència i evitar així l’entrada de diner públic del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

I ho farà superant amb escreix els nivells mínims exigits de captació de nou capital. El banc BMN n’hauria tingut prou obtenint uns 212 milions d’euros, que equivalen al 20% del seu capital una vegada aplicat al seu valor en llibres (2.660 milions) un descompte del 60%, similar al de les sortides a borsa de Bankia i Banca Cívica.

No obstant això, el comitè executiu de BMN, presidit per Carlos Egea, va aprovar el passat dia 24 a la tarda, a la seu central de Madrid, una emissió de bons convertibles en accions per import d’uns 250 milions d’euros, per a la venda dels quals ja disposa d’acords tancats amb nombrosos inversors.

Aquesta emissió de bons, convertibles en accions en un termini màxim de tres anys, podria fins i tot ampliar-se fins als 300 milions d’euros a causa de la bona acollida que ha tingut entre els inversors.

Després d’aprovar-se l’operació per part del comitè executiu de BMN, l’entitat va informar-ne a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Amb la captació dels 250 milions

d’euros d’aquesta emissió, Mare Nostrum disposarà de més d’un 20% del seu capital en poder d’inversors privats, per la qual cosa no haurà d’elevar el seu nivell de capital principal del 8,8% al 10% i evitarà també haver de recórrer a les ajudes del FROB, que hauria suposat l’entrada en el seu consell d’administració de representants del Banc d’Espanya.

El banc del qual forma part Caixa Penedès ha establert per a aquesta emissió una inversió mínima de 150.000 euros, preu que coincideix amb el d’un títol, per als quals oferix una rendibilitat del 8%. L’emissió de BMN estava dirigida exclusivament a inversors institucionals i professionals, i està previst que cotitzi en el mercat Euro MTF, dependent de la Borsa de Luxemburg.

El passat 30 de setembre, el Banc d’Espanya va donar per finalitzat el procés de recapitalizació del sistema financer, i va prendre el control de tres entitats que no van poder complir amb aquest

pla, Unnim, NovacaixaGalicia i CatalunyaCaixa, a més de Caja Mediterráneo (CAM), que ja va ser intervinguda el passat mes de juliol. Les entitats podien arribar a el capital necessari mitjançant sortides a borsa, operacions corporatives, ampliacions de capital o fusions.

El Banc d’Espanya va concedir una pròrroga fins al 25 d’octubre per reforçar el seu capital a BMN i Liberbank, format per Cajastur, Caja Cantabria i Caja Extremadura. També Liberbank conclourà la seva recapitalizació amb èxit, ja que la setmana passada va anunciar un acord amb el fons de capital-risc nord-americà Carlyle Group, que va adquirir un 85 % de l’operadora de telecomunicacions Telecable. Amb la venda de la seva participació en l’empresa de telecomunicacions, Liberbank ultima la recapitalizació de 325 milions d’euros exigida pel Banc d’Espanya. Amb això, igual com BMN, tampoc caldrà injecció de diners públics a través del FROB.

12

Penedès Econòmic

octubre 2011

EMPRESA

RICARD PAGÈS S’INCORPORA AL CONSELL DE MIQUEL Y COSTAS

FAJEEC I ESADECREAPOLIS SIGNEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ

LA JCI DE CATALUNYA CELEBRA EL SEU 43è CONGRÉS NACIONAL

El consell d’administració de Miquel y Costas & Miquel ha nomenat nou membre del consell Ricard Pagès, president de Caixa Penedès, en substitució de Joan Caellas, fins a l’agost director general de Caixa Penedès i sotsdirector general del Banc Mare Nostrum, la SIP on s’ha integrat Caixa Penedès. El Banc Mare Nostrum arrossega la participació del 18,11% que fins abans de la fusió freda mantenia Caixa Penedès. Amb aquesta

L’aposta per la innovació i pel desenvolupament de projectes emprenedors és el denominador comú de les empreses residents a ESADECREAPOLIS. I és per això que, el passat 27 de setembre, el centre d’innovació i la FAJEEC (Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya) van arribar a un acord de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar el dinamisme empresarial i la millora competitiva.

La Jove Cambra Internacional de Catalunya va celebrar el 43è Congrés Nacional a la ciutat de Barcelona els dies 21, 22 i 23 d’octubre. En aquest acte que representa el punt de trobada de totes les joves cambres d’arreu de Catalunya, a banda de l’assemblea general va tenir lloc el sopar de gala i el posterior lliurament de premis, entre els quals el de Millor President Local de les Joves Cambres de Catalunya 2011 va recaure en David Del-

participació, Caixa Penedès, ara BMN, disposa de dues cadires en el consell. L’altre membre del consell és Jordi Nadal, directiu de l’entitat d’estalvi. Ricard Pagès ocuparà un lloc com a vocal dominical en el consell i vocal a la comissió de Recursos Humans, Nomenaments i Retribucions.

gado Vendrell, president de la JCI Vilafranca. Així mateix, van ser finalistes en altres categories l’equip vilafranquí “Digitals”, en el concurs nacional de debat i Àlex Duran, júnior del JCI Vilafranca, en el de Jove Creatiu Emprenedor de l’Any, per Nas Volador.

Joan Marchan, nou president de la JCI Vilafranca per al 2012

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

REDACCIÓ

Emprenedor i Fundador de Motivation Training

La tercera setmana d’octubre va ser una setmana d’intensa activitat a la Jove Cambra Internacional de Vilafranca del Penedès.

El passat 13 d’octubre es va celebrar a l’Agrícol l’assemblea general extraordinària d’eleccions de la JCI Vilafranca. En el decurs de l’acte, Joan Marchan i Vidal va ser elegit president electe de la JCI Vilafranca per al 2012. Després de l’acte es va gaudir, com ja és habitual en les reunions mensuals de Jove Cambra, d’un sopar de celebració a la mateixa seu.

D’altra banda, el dissabte 15 d’octubre es va dur a terme el programa Joves a Debat, que va consistir en un curs previ de Tècniques de Debat impartit pel júnior Gerard Santos, durant la primera meitat del matí, on els participants van rebre formació de cara al posterior concurs de debat. Van participar en aquest concurs tres equips de gent molt jove de la comarca.

Pel nombre d’equips participants, es va decidir realitzar un triangular

Actitud abans que aptitud

 Nomenament de Joan Marchan com a futur president

entre ells, d’aquesta manera cada equip va tenir l’oportunitat de debatre dos cops.

Després d’una llarga deliberació feta pel jurat, constituït per l’actual president de la Jove Cambra Internacional de Vilafranca, David Delgado, Jordi Galimany com a membre de l’ADEG i Joan Solé i Bordes del St. Elies, l’equip guanyador va resultar ser els anomenats “Digitals”, format pel

capità Jordi Calaf, l’Ernest Gili i l’Èric Senabre, que van rebre una ampolla de cava cadascú, a més del dret de participar al Concurs de Debat Nacional que es va dur a terme durant el Congrés Nacional de la JCI de Catalunya el passat 22 d’octubre a Barcelona.

El jurat va distingir també Albert Olaya com al millor orador de la jornada, i se’l va obsequiar amb una ampolla de cava.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Marca amb una (X) la forma de pagament

Nom i cognoms:

Transferència

DNI:

Càrrec en compte:

Adreça: C.P.: Telèfon: Email:

Població:

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs) Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

sosituació L’actual cioeconòmica que ens envolta fa més necessari que mai que el professional estigui altament motivat i plenament identificat amb “la seva” empresa.

Estem immersos en un clima gris, d’apatia, desil·lusió i desmotivació que cal reconduir per al bé de tots: empleats, empresaris i conseqüentment, els resultats.

En qualsevol organització, i a qualsevol nivell.

No ens podem permetre encomanar al mercat o als nostres clients aquest clima. Ben al contrari: és quan mes hauríem de transmetre seguretat, confiança i una actitud positiva; lluitar mes que mai per la diferenciació del nostres productes o serveis i buscar, ara mes que mai, la cobejada excel·lència.

La principal càrrega en una empresa, petita, mitjana o gran, és la seva massa salarial. És per això que és on més s’ha d’invertir, per mantenir en tot moment el capital humà altament motivat.

De fet, es constata la tendència que les grans empreses estan ja invertint més en les actituds que en els coneixements dels seus empleats.

Hem anat molt de pressa en molts aspectes i laboralment veig una “deshumanització” galopant a les empreses. En aquesta cursa, ens hem deixat coses enrere. La motivació laboral, no es pot sustentar únicament en valors dineraris.

Al cap i a la fi, els majors plaers de la vida són absolutament gratuïts: l’amistat, els fills, les estampes que ens ofereix la natura, els dons dels sentits, la salut,... fins i tot, la pròpia vida.

Poder treballar és avui un privilegi que hem de saber valorar.

Cal apel·lar i recordar “vells valors” com: - La felicitat i orgull, de sentir-se bé treballant - La cultura de l’esforç individual per a la consecució d’un èxit col·lectiu - La plena identificació amb “la meva empresa” - La bona educació i correcció professional - ...

Per què tant costa donar el bon dia?. I un breu gràcies davant un gest amable?

En pocs anys hem passat de viure amb unes normes potser massa estrictes a fer-ho menyspreant les regles bàsiques de l’ educació i les bones maneres.

Modals

Penedès Econòmic

octubre 2011

13

EMPRESA

Guala Closures Ibérica creix un 3%

FCC Logística trasllada la seva activitat a la Granada Les inversions per modernitzar equipaments i mitjans mecànics han estat properes als 500.000€ REDACCIÓ

El principal fabricant nacional de taps de plàstic, Guala Closures Ibérica, va finalitzar el passat exercici amb unes vendes netes de 37,95 milions d’euros, un 3% més sobre la xifra aconseguida un any abans. D’aquesta dada, les exportacions van suposar uns ingressos de 23,99 milions, dels qual uns 20,42 milions corresponen a vendes intracomunitàries.

Guala Closures és filial del grup italià homònim i gestiona un total de quatre factories a Espanya, ubicades a Olèrdola, L’Hospitalet, Alcalá de Henares i Jerez de la Frontera.

A més de taps de plàstic, també fabrica envasos de PET en la seva planta madrilenya. Disposa d’uns fons propis de 19,36 milions d’euros i una plantilla de 162 empleats.

FCC Logística ha signat, per un període de 48 mesos, el lloguer de dues naus logístiques de superfície total de 21.962m2, edificades sobre dues parcel·les, la superfície conjunta de les quals ascendeix a 32.895m2, en el parc logístic del Fons de l’Estació, situat en el terme municipal de la Granada.

L’operació ha estat intermediada per les consultores immobiliàries ProEquity i Estrada & Partners.

La superfície contractada es distribueix en dues naus de 16.452m2 i una altra de 5.510m2. A aquesta superfície se li sumen les respectives zones exteriors per a maniobres, aparcaments, accessos i jardí que tenen respectivament 9.913m2 i 3.528m2.

Amb la contractació dels mencionats immobles, FCC no només tindrà una nova base operativa a

 Nau de FCC logística al pol·ligon industrial de la Granada

Catalunya, sinó que reforçaran la seva presència i prestació de serveis a la zona nord-est peninsular, ja que la seva proximitat a l’AP-7 facilitarà el moviment de mercaderies en el procés distributiu.

Segons fonts de l’empresa “amb aquesta nova ubicació es dóna un pas més en la política de millora de la qualitat i dels serveis”.

FCC Logística és una de les principals empreses logístiques a nivell nacional, i un operador de referència en la gestió integrada de la cadena de subministrament, prestant serveis a Espanya i Portugal, amb una facturació que supera els 330 milions d’euros, 3.700 empleats i més de 900.000 metres quadrats de naus logístiques.

14

Penedès Econòmic

octubre 2011

EMPRESA

L’ADEG PROMOCIONA L’ÚS DEL VIDEOCURRÍCULUM

CONVENI PER A LA DINAMITZACIÓ DEL COMERÇ DEL CENTRE VILA El passat 4 d’octubre es va signar a la Casa de la Vila un conveni entre el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, organisme del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca i l’Associació de Comerciants Centre Vila.

En virtut d’aquest conveni, la Generalitat aportarà 25.000 euros per a les accions de foment del comerç que tira endavant

l’associació Centre Vila anualment. Per la seva banda, el Patronat Municipal de Comerç i Turisme hi col·labora mitjançant el conveni anual que té signat amb l’Associació Centre Vila per al foment d’actuacions de dinamització i promoció comercial durant l’any 2011.

La Borsa de treball de l’ADEG funciona des de fa quinze anys i la seva operativa sempre ha destacat per la immediatesa i la fiabilitat. Ara l’Associació, de la mà de la productora Sintagmes, posa en funcionament el primer banc de videocurrículums promogut per una organització empresarial. Tothom que vulgui disposar d’un format professional de vídeocurrículum es pot acollir a l’oferta proposada per l’ADEG, a preus molt ajustats i amb servei d’assessorament inclòs.

El CESAP veu en l’enoturisme una via per generar ocupació En la jornada “Alt Penedès: factors de competitivitat” diversos sectors van debatre el futur de la comarca LÍDIA OÑATE El Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès va celebrar, el passat 18 d’octubre al Castell de Sant Martí Sarroca, la primera jornada de ponències i debats sobre el futur de la comarca. Sota el títol “Alt Penedès: factors de competitivitat”, els sectors empresarial, sindical i cultural van fer sentir la seva opinió sobre la situació actual de la comarca per analitzar les eines i recursos de què es disposa per combatre la crisi.

La jornada, que va tenir una molt bona acollida, es va estructurar al voltant de sis àmbits: Estadística socioeconòmica, Tecnologies de la Comunicació, Mobilitat, Ensenyament, Recursos energètics i Qualitat de vida.

CAL OPTIMITZAR ELS RECURSOS PER SORTIR DE LA CRISI ACTUAL En els darrers quatre anys, l’Alt Penedès ha registrat un augment del nombre de parats del 167%, passant de 3.000 als 8.000 actuals, segons les últimes dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

Aquestes xifres obliguen a redefinir el sistema econòmic i focalitzar l’atenció en la creació de nous llocs de treball. Una de les propostes que es va debatre gira entorn d’un sistema de formació professional que respongui a la demanda i re-

 Representants de l’ADEG, UEP, CCOO, UGT, IEP i Cambra de Comerç de Barcelona a la roda de premsa sobre la jornada

estructurar-lo de manera que permeti atendre les persones que es trobin a l’atur. Actualment, l’Alt Penedès disposa de set centres de formació professional, que cal “aliniar amb entitats i empreses per fer una oferta adequada”, afirmava Josep Franci, director de Delegacions de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Xavier Cardona, president de l’ADEG, va comentar que la jornada va permetre “saber els recursos de què disposem i establir les propostes de futur”, que han de servir perquè el Penedès pugui sortir de la crisi, ja que “la nostra comarca té mitjans suficients i una estructura econòmica més saludable que les comarques costaneres”.

Un dels pilars econòmics de l’Alt Penedès és el sector secundari, ja que un 30% dels treballadors en formen part, amb un subsector de recerca i innovació força desenvolupats; mentre que només el 8% es troba en la construcció. Sens dubte, el sector que s’ha d’explotar és el turístic, que només recull un 5% d’ocupació a tota la comarca.

“Aquest és un camp per recórrer”, comentava Cardona, que veu el sector com un revulsiu per aconseguir sortir de les dificultats en què es troba l’Alt Penedès. Pere Guilera, coordinador del Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme, va assenyalar “el vi com un element d’exportació i el valor que representa el paisatge per al territori”. Tanmateix, es va posicionar en contra del Corredor del Mediterrani per al Penedès, ja que “cal preservar l’enoturisme a la comarca”.

La segona part de la jornada va reunir 16 ponents de diferents sectors econòmics per plantejar propostes de futur en l’àmbit penedesenc. D’entre les principals idees que es van compartir, va destacar el potencial del sector turístic i la creació d’una marca “Penedès” que aglutini tot el territori, des de l’Alt i el Baix Penedès, fins el Garraf i l’Anoia. A més es va incidir d’arrelar el talent del territori per evitar la fugida dels emprenedors, ja que en aquests temps difícils l’enginy és una de les grans eines per seguir endavant.

DAVID DELGADO VENDRELL President 2011 Jove Cambra Internacional de Vilafranca

Els joves d’avui, el Penedès del demà El passat 18 d’Octubre vaig tenir l’oportunitat de participar activament en la jornada del CESAP (Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès) titulada “L’Alt Penedès, factors de competitivitat”, celebrada al Castell de Sant Martí Sarroca. L’objectiu de la trobada era debatre sobre les propostes de futur per assolir un territori competitiu i sostenible econòmicament i socialment al territori penedesenc.

Val a dir que va ser un acte digne d’elogi des del punt de vista d’aconseguir aplegar entitats tan contrastades i representatives del territori com ho són les diferents patronals empresarials, els propis impulsors l’IEP (Institut d’Estudis Penedesencs) des de la vessant cultural, els sindicats i alguna representació política. Aquesta última cal dir, això si, que va destacar per l’escàs interès en l’assistència.

De l’anàlisi del matí, molt exhaustiu i transversal, es va passar a una tarda marcada per l’opinió, les reclames i les propostes.

N’hi va haver de variades i algunes d’interessants en la taula rodona “Penedès en l’horitzó de 2020”, fet a no menystenir. Però, sens dubte, la mancança més evident, i em pertoca dir-ho per l’entitat que represento, va ser la poca presència i participació del col·lectiu jove, en aquest cas encapçalada per poc més d’un 10% dels assistents i ponents. Si realment volem

debatre, perfilar, treballar i, al capdavall, liderar les propostes de futur del nostre territori en termes de prosperitat, cal que els joves estiguin presents en forums com aquest. No pot ser, així ho crec, que l’escenari de futur sigui només debatut sota l’exclusiva vessant de l’experiència aportada pels qui ara decideixen. Molts dels ara joves, en deu o quinze anys haurem de ser per imperatiu generacional els encarregats de dur les regnes de les nostres ciutats i territoris.

Podríem analitzar les causes d’aquesta absència, però preferiria donar èmfasi en què podem fer els joves per tenir veu en aquests fòrums i en tants d’altres de la nostra societat i estaments. Ens hem d’implicar, mullar, responsabilitzar-nos i proposar. Un molt bona forma de fer-ho és emprenent iniciatives en el propi territori i difonent-les en aquests fòrums. L’actitud crítica sumada a la visió innovadora, pressuposada inherent a la joventut, hauría de ser una molt bona fórmula de començar a fer més permeables als joves les estructures de presa de decisió, i debat del que fins ara estàvem habituats. I de ben segur que aquesta actitud serà molt positiva per al nostre esdevenir com a territori. Per la prosperitat de la nostra economia i sostenibilitat faig una crida a tots els joves amb ganes d’emprendre perquè es converteixin en els actors del seu futur!

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

octubre 2011

15

EMPRESA

Preocupació a les farmàcies del Penedès per garantir l’expedició de medecines Reducció d’estocs, negociar amb proveïdors i crèdits bancaris són algunes de les solucions que plantegen els farmacèutics de la comarca J.M. ROCA Els farmacèutics de l’Alt Penedès es troben en situació crítica. El passat 5 d’octubre no van rebre la transferència habitual del CatSalut (Departament de Sanitat de la Generalitat) i han hagut de fer front a les factures del proveïdors sense aquest ingrés. La decisió del govern català d’ajornar 30 dies el pagament dels medicaments a les farmàcies suposa la tercera mesura en contra dels interessos comercials del col·lectiu, després de recomanar la prescripció de medecines genèriques –molt més barates i amb menys marge- i d’imposar unilateralment un descompte d’entre el 7 i el 15 per cent en el preu dels medicaments. La darrera mesura ha deixat els farmacèutics tocats, tot i que, si ja no hi ha més “retocs”, diuen que podran aguantar. No perilla la dispensa dels medicaments, de moment; però aguantar aquest sotrac no serà senzill per a alguns. “Les farmàcies vilafranquines poden tenir problemes econòmics a causa d’aquesta demora”, assegura el subdelegat de les farmàcies de Vilafranca, Romà Bosch.

Penedès Econòmic ha parlat amb una part de les de farmàcies col·legiades de la comarca i la sensació dels seus propietaris és majoritària: si no hi ha més mesures, podran aguantar, alguns fent autèntics malabarismes; però una nova mesura que els torni a tocar la butxaca podria resultar letal. “Han estat tres mesures consecutives que han minvat la capacitat de negoci d’un col·lectiu que formem petits empresaris autònoms”, manifestava a Els matins de TV3 el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Jordi de Dalmases. El representant de les farmàcies catalanes explicava així el darrer problema: “El concert que tenim amb el CatSalut diu que hem de cobrar els medicaments que dispensem a 35 dies de la data de factura, que és a final de cada mes. A l’octubre no ens han pagat i ens pagaran el mes següent”.

D’aquesta manera, el pagament es produirà als 65 dies teòrics. Els propietaris d’algunes farmàcies recorden que per a aquelles medicines venudes a primers de mes, el temps de cobrament arriba, amb la nova fòrmula als 95 dies. La Generalitat declara a través del servei

de premsa del Departament de Salut -els responsables polítics no fan declaracions a mitjans comarcals- que “es tracta d’una mesura temporal que continuarà mentre la situació econòmica es mantingui igual”. En definitiva, el CatSalut “no té data final” per mantenir aquest ajornament Per al president del Col·legi, “els farmacèutics no són empreses; són autònoms i la seva capacitat econòmica és limitada, sobretot si hi afegim la dificultat que hi ha de trobar finançament bancari”. Jordi de Dalmases creu que

EL CATSALUT HA AJORNAT 30 DIES EL PAGAMENT DELS MEDICAMENTS l’Administració, que és qui ha causat el problema ha d’ajudar a solventar-lo. “Ens asseurem sempre a parlar amb el govern, perquè hem de negociar i arribar a acords.

Crec que la Generalitat pot ajudar a obtenir crèdits als qui ho necessitin”. Entre el col·lectiu hi haurà de tot, farmacèutics que podran aguantar-ho i altres als quals els serà més difícil, “penso, sobretot, en les farmàcies més petites i les dels pobles”.

El volum més important del negoci d’una farmàcia, segons els propietaris, es produeix per la venda de medicaments prescrits pels metges a través de les receptes de la Seguretat Social. En alguns casos, la quantitat arriba a ser del 80% del total de la facturació, i això passa més sovint en les poblacions petites. Totes les farmàcies de la comarca consultades han reconegut que la mesura els afecta.

En alguns casos, hi havia desconeixement exacte sobre la mesura. Altres esperaven les properes reunions amb responsables del Col·legi per posar-se al dia, i una bona part ja havien pres mesures per aconseguir passar el tràngol el menys dolorosament possible, en l’aspecte econòmic. Per posar en comú els darrers esdeveniments, el gremi de farmacèutics de l’Alt Penedès i el Garraf es van reunir dijous passat en un acte que va tenir lloc a Sitges. Bosch va serhi present, juntament amb 200 persones implicades del sector farmacèutic d’ambdues comarques, en una reunió on es va informar sobre els pagaments que la Generalitat durà a terme en els propers mesos. La Generalitat aplaçarà tres mesos aquests pagaments, cosa que suposa que el mes de novembre les farmàcies cobraran la quantitat corresponent a l’agost; mentre que al desembre cobraran el que s’hauria d’haver cobrat al setembre, i al gener, es farà el mateix amb la quantitat d’octubre.

Tot això representa per als farmacèutics un desgavell econòmic que els ha obligat a prendre mesures diverses per poder superar aquest ajornament. N’hi ha que tiraran dels estalvis en espera de recuperar-los quan les coses tornin a ser normals. Fins i tot hi ha qui ja s’ho veia venir. “Quan van venir els primers retocs i decrets que ens tocaven els ingressos ens vam ensumar que això podria passar i ho hem tingut en compte”. No tothom ha tingut aquesta visió.

Altres buscaran un crèdit que alguna entitat enviada pel Col·legi ja els ha ofert, a un 4,5 per cent d’interès. La majoria, però, mirarà de passar com pugui i intentarà allargar el termini de pagament als proveïdors.En el cas del crèdit, hi ha qui s’ha trobat amb la negati-

va del seu banc. “Diuen que no es fien de l’administració, que és la que ens ha de pagar els diners, i, per contra, no tenen cap problema per rebre els ajuts que els donen”, es queixa un farmacèutic de la realitat bancària actual.

El fet que les distribuïdores fan el repartiment diari dels fàrmacs i que aquests estiguin disponibles en hores, farà que els clients, sobretot els de les farmàcies dels pobles més allunyats de la capital hagin d’esperar unes hores per tenir el que els han receptat. “Els que tinguin malalties cròniques i ja sapiguem què demanen regularment no tindran cap problema”, afirma la llicenciada d’una farmàcia rural.

Això sí, la impressió generalitzada és que els estocs de medicines baixaran.

16

Penedès Econòmic

octubre 2011

L’ENTREVISTA

PERE BONET FERRER

President de la Confraria del Cava de Sant Sadurní

El consum de vi a Espanya és ridícul i la culpa la té, en part, la nostra generació Té la perspectiva privilegiada del sector del cava que li dóna el fet de ser director de comunicació de Freixenet i alhora presidir des de fa set anys la Confraria del Cava de Sant Sadurní. Anuncia que vol deixar aquest darrer càrrec per donar pas a noves persones al capdavant de l’entitat i, per tant, aquest podria ser el seu darrer any de presidència. Acaba de tancar una exitosa Setmana del Cava que ha complert enguany la seva trentena edició i continua treballant per la promoció del cava amb la vista posada sobretot en la internacionalització i el suport a les empreses.

IMMA PULIDO Com ha anat la Setmana del Cava?

Fantàsticament bé. Penso que la trentena edició ha estat excel·lent tot i l’actual conjuntura econòmica. Encara ens queda la cursa solidària del País del Cava en suport de la Marató de TV3 i hem hagut de tancar les inscripcions per la quantitat de gent que teníem. I, per la resta, tots els actes han estat molt bé. Hem tingut la sort de tenir un gran confrare d’honor: el molt honorable president de la Generalitat, Sr. Artur Mas i uns confrares de mèrit excel·lents. El congrés del cava ha tingut un altíssim nivell tècnic i la reina del cava i els pregoners han estat fantàstics.

A més la presentació que vam fer aquest any al Molino va ser molt desenfadada i va tenir un gran ressò, com tots els actes.

La crisi també l’afecta?

L’afecta com a tot. El nostre principal patrocinador és el Consell Regulador del Cava, perquè, de fet, els actes de la Setmana del Cava ajuden a promoure aquest producte, però també hem de tenir present que l’organització d’aquests actes comporta moltes despeses i això ens obliga a buscar diverses fonts de finançament que ens han ajudat.

EN ALGUNA OCASIÓ ENS HAN PRESSIONAT FORÇA PERQUÈ ALGUN ANY HI HAGI UN REI DEL CAVA

S’han de canviar coses?

Hi ha qui considera que la Setmana del Cava no s’hauria de centrar tant aquí, on el consum del cava ja està força estès i el producte és molt conegut, però els actes sempre s’han fet aquí i penso que és important mantenir-los. El que sí fa la confraria és donar a conèixer el cava a altres zones d’Espanya amb l’agermanament amb diferents denominacions d’origen.

I la reina? En continuarà haventn’hi?

En alguna ocasió ens han pressionat força perquè algun any hi hagi un rei del cava i ens han acusat de classistes, però jo penso que les coses estan bé així, i sóc partidari de deixar-les com estan. A més, el conjunt actual permet oferir un espectacle festiu amb la coronació i els pregons de caire teatral.

L’any vinent acaba el seu segon mandat a la Confraria del Cava.

Continuarà presidint-la?

Crec que amb vuit anys al capdavant de l’entitat hauré cobert una etapa. Faig la feina amb molta il·lusió i tots els membres de la junta dediquem moltes hores els dilluns als vespres i altres dies per preparar les activitats, però crec en els relleus i penso que seria bo que una altra persona agafés el relleu de la confraria per emprendre nous projectes.

PENSO QUE SERIA BO QUE UNA ALTRA PERSONA AGAFÉS EL RELLEU DE LA CONFRARIA

Penedès Econòmic

octubre 2011

17

L’ENTREVISTA Ha aconseguit tot el que s’havia plantejat, en aquests anys?

Penso que hem tirat endavant tots aquells objectius que inicialment m’havia plantejat. En primer lloc, volia normalitzar la imatge del cava, que venia del boicot, i, en segon lloc, volia internacionalitzar la confraria, cosa que hem aconseguit amb les tres investidures internacionals que hem fet.

La primera als Estats Units, a Los Angeles, la segona al Japó i la darrera de nou a Nord-America, a Nova York, on vam situar el cava al màxim nivell i va tenir un fort ressò, especialment al Japó, on la litúrgia de la confraria lliga molt amb el caràcter del país.

Jo anava a dir-li que veia aquesta litúrgia precisament obsoleta.

I potser molts de nosaltres també des de dins la hi veiem, però quan vas per aquests móns veus que el cerimonial dóna prestigi a l’acte, i és molt ben valorat. A més són actes d’investidura que solen durar 45 o 50 minuts i que qui els veu per primera vegada es mostra interessat, és clar que si portes 30 anys veient-ho és més avorrit.

finalment, degustem grans caves amb harmonia amb la seva gastronomia. Són conferències i posades en escena molt qualificades.

I a l’estat espanyol?

Aquí la imatge del cava està molt estandarditzada, tot i que cada vegada es valora més el producte de qualitat. Actualment cada celler té, com a mínim, un cava rosat de gamma alta i un gran reserva, o dos o tres. El cava és un vi molt especial que ha sabut declinar-se en una gamma que molt pocs vins tenen al món. Hem de saber posar-lo en valor.

EL CAVA ÉS UN VI MOLT ESPECIAL QUE HA SABUT DECLINAR-SE EN UNA GAMMA QUE MOLT POCS VINS TENEN AL MÓN

I la propera investidura internacional?

La farem l’any que ve al Brasil. Un país on, malgrat que l’economia ara mateix ja no creix tan espectacularment, està considerat un país emergent i té un gran potencial per al cava, ja que el consum del nostre producte creix cada any, S’ha d’aprofitar. L’exportació és la solució a la crisi.

Quan surten a l’estranger, tenen quantificada econòmicament la repercussió d’aquestes accions mediàtiques i promocionals? És molt difícil mesurar la causaefecte, però el que aconseguim és que es parli del cava. A més, les estadístiques es poden llegir de moltes maneres, però, per exemple, quan vam arribar al Japó, el cava havia experimentat una lleugeríssima davallada de 300.000 ampolles i, quan vam marxar, a l’any següent, vam augmentar a un milió.

Ho va fer la Confraria? No, segur que no. Però vam aconseguir que es parlés del cava a molt alt nivell, prestigiar el cava i, sens dubte, ajudar les marques que venguessin millor els seus caves. O sigui, que una mica de mèrit sí que podem tenir.

De quin tipus de cava estem parlant?

Quan la Confraria surt a l’estranger sempre fa promoció dels caves de gamma alta. És cert que el gran volum d’exportació el formen els caves de la gamma mitjana però, a banda de les investidures, organitzem també actes especialitzats on donem a conèixer els millors caves entre el públic especialitzat, fem introduccions tècniques al cava, parlem i expliquem la nostra diferencia en relació a altres zones, els avantatges del nostre territori, la qualitat dels nostres enòlegs i,

Com veu la Jove Confraria del Cava?

Fan una feina excel·lent i, a més, molt difícil, ja que ells promouen el cava en un ambient, els dels joves, que no està acostumat a beure vi. La culpa la tenim nosaltres, els de la meva generació, que durant anys hem dit als nostres fills que vagin en compte amb el vi i quan s’han fet grans han acabat bevent altres coses i han abandonat la cultura del vi en favor d’altres cultures menys nostres i no tan saludables com el vi, que és part de la Dieta Mediterrània. Això està provocant que el consum de vi en aquest país sigui ridícul. Devem estar a hores d’ara en els dotze litres de vi per persona i any a Espanya, comptant els turistes, que també beuen. És ridícul si tenim en compte que som el país amb major superfície de vinya. I bona part de la culpa la tenim els de la nostra generació.

El futur del cava a curt termini és positiu?

La situació és delicada i ens n’estem sortint amb uns esforços importantíssims.

Possiblement aquest any el tancarem amb un lleuger augment en volum aconseguit amb molt de treball i esforç per part de tots els elements que conformen la cadena, des del pagès, que està cobrant preus baixos pel raïm, a l’elaborador. Però tots hem de fer aquest esforç per mantenir el lloc de treball de moltes famílies, el paisatge o l’entorn.

ENTENC L’AGRICULTOR, PERÒ TAMBÉ ENTENC L’ELABORADOR, QUE HA DE FER ESFORÇOS IMPORTANTS PER MANTENIRSE EN L’ACTUAL SITUACIÓ

Un agricultor podria dir-li que cobra el mateix ara que quan les coses anaven econòmicament bé al sector.

Jo entenc l’agricultor, però també entenc l’elaborador, que ha de fer esforços importants per mantenir-se en l’actual situació, i a hores d’ara no es pot fer millor. No obstant això, hem de pensar a mig termini i començar a rectificar per millorar el futur de tot el sector.

I de cara a la campanya de Nadal, l’acabarem bé?

Aquest 2011 està sent un any molt difícil i acabarà amb unes eleccions, cosa que no ajuda massa, però penso que podem acabar l’any de forma positiva treballant molt i sobretot gràcies a l’esforç d’exportació que estan fent les empreses del sector.

18

Penedès Econòmic

octubre 2011

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

INDIGNACIÓ SOCIAL: UTOPIA I ECONOMIA

F

a temps, ens vam fer ressò d’un article del professor José Carlos Jarillo (Visión ecológica del paro) publicat en la revista Actualidad Económica.

Dins de l’article es recollia el següent fet històric: “el setge d’Anvers per les tropes espanyoles, el 1.584. Uns quants habitants de la ciutat i els pobles propers, van trobar el procediment per burlar aquesta pressió sobre la ciutat, que irremeiablement anava a provocar la rendició per falta d’aliments.

Lògicament, el preu a què es venien els aliments era astronòmic, per la qual cosa les autoritats, a requeriment dels ciutadans, van decidir intervenir per evitar aquesta especulació a costa de l’explotació de gran part de la població.

La Junta Provisional de Govern d’Anvers va decretar la pena de mort per als que gosessin vendre els productes per sobre d’uns llistats de preus màxims. Els habitants d’Anvers van respirar tranquils pensant que, d’aquesta manera, els productes tindrien un preu més just i a l’abast de tots.

Però sense l’incentiu d’una gran benefici, els contrabandistes van deixar de jugar-se la vida, buscant, com la resta de ciutadans, una activitat més tranquil·la, i sense aquesta via de avituallament, la ciutat es va rendir en poc temps”.

D’aquest cas podem extreure un conjunt de reflexions sobre la relació entre Utopia i Economia.

Convé, prèviament, recordar la importància de l’economia en la vida dels pobles.

La producció d’un país és el que determina el seu nivell de vida i amb ell el seu nivell cultural i educatiu, el grau de llibertat dels seus habitants i fins i tot a la qualitat del seu sistema polític.

Un país que descuida la seva producció està condemnant els seus habitants a un futur decadent, amb el consegüent perill per a la seva estabilitat social i política interna i fins i tot per a la seva independència nacional, i això ho han entès dirigents de tots els colors des dels socialistes de Brasil als comunistes de Xina, que van fer una poda dels seus principis ideològics per treure als seus països de la misèria.

L’èxit dels productes de les empreses nacionals als mercats és l’única

llavor (el sector públic ja no pot ser l’assecant de l’atur) que farà brotar nous llocs de treball en les seves economies i la qualitat de la formació dels seus treballadors la que evitarà que aquests passin a mans exteriors, en un món globalitzat i amb espais geogràfics amb lliure circulació de béns i de persones.

L’acceptació d’aquests punts anteriors per la gran majoria de ciutadans, és fonamental per assegurar la prosperitat d’un règim polític democràtic.

No té sentit que tot el món comprengui que el turisme tindrà un bon any, donada la situació favorable del nostre país en relació a altres destinacions turístiques properes amb problemes i que això suposarà, segons les nostres autoritats, un creixement de la producció i de l’ocupació i no s’entengui que això es podria reproduir en tots els sectors si els governants milloressin les condicions financeres i legals del sector productiu nacional fent-lo més competitiu i traient-lo de l’asfíxia financera actual.

Anem a l’exemple anterior. Un grup de ciutadans pressiona les autoritats i aquestes imposen un nou ordre econòmic, en principi,

molt més just que l’anterior, en el qual desapareixerien les injustícies, l’explotació i l’especulació.

Era viable el nou ordre econòmic?

Si seguim l’exemple, comprovarem que no. El nou ordre va acabar amb les vides i el patrimoni dels seus habitants. Com és possible que els ciutadans no previnguessin aquest desgraciat final?

Crec que, en aquests casos, fa falta la coincidència d’una minoria habilidosa en l’exposició d’un ideari atractiu emocionalment i una població poc intel·ligent i dejuna d’experiència. La primera fa somiar els seus oients que el subministrament no s’interromprà amb el nou ordre i que, a més, es beneficiaran d’uns productes a preus baixos i a l’abast de tot el món.

Normalment, aquests antecedents deriven en una situació de desencantament social quan la població comprova que aquests plantejaments no es compleixen, veient com es va empobrint el seu nivell de vida.

Però quan adquireix l’experiència de la realitat dels plantejaments utòpics, acostuma a ser tard.

El que succeeix és que els comportaments humans solen habituar-se ràpidament a les noves circumstàncies, i privats els riscos d’una

compensació adequada, és lògic que ningú volgués assumir-los.

Aquest exemple ens evidencia la limitació de l’ordenació del comportament humà en l’economia.

El bon governant és el que s’adapta a la psicologia dels ciutadans i els treu el màxim de profit per a la comunitat.

La manera que els ciutadans assumeixin voluntàriament funcions complexes i d’alt interès social, és el que trobin una recompensa als seus esforços, sinó deixaran d’atendre-les, ja que el nombre de ciutadans desinteressats és mínim.

El culpable de la situació de desproveïment no és, com normalment solen dir els dirigents fracassats, dels que van deixar de jugar-se la vida per realitzar una funció de vital importància, sinó del nou ordre, imposat per ells, que ho va impedir.

La intervenció de les autoritats, en principi ben intencionada, fina ment va ser nefasta per als interessos de la col·lectivitat, ja que va provocar la seva ruïna total, El que les autoritats i la població indignada van evidenciar, és un desconeixement de les lleis econòmiques i de les normes que regeixen el comportament humà.

Potser si les autoritats haguessin conegut les lleis d’entorn econòmic-social, i haguessin deixat d’intervenir com ho van fer, els fets podrien haver tingut el següent procés: els extraordinaris beneficis haurien animat altres emprenedors, incrementant l’oferta d’aliments i baixant els preus d’aquesta manera s’hauria aconseguit el més important en aquells moments: la defensa de la ciutat i la reducció de preus s’hauria obtingut per una llera més natural i més efectiu.

Com la funció de contrabandista, era lliure per a qualsevol persona, si la població hagués estat més previnguda, s’hauria assegurat el subministrament, obligant els propulsors del nou ordre a traspassar el límit dels preus fixats per ells, transformant els dirigents de somnis i de paraules en emprenedors al servei del poble.

Si a l’anterior li donem un valor més general, recordarem que el nombre d’experiències empresarials va generalment lligat a les condicions de l’entorn empresarial. Com més favorables siguin les condicions, major nombre d’activitats empresarials s’engegaran. Tot això és una garantia per al manteniment i expansió de l’oferta de productes, per al creixement de l’ocupació i l’estabilització de preus.

Una política agressiva en relació al món empresarial pot satisfer, momentàniament, certs sentiments i frustracions de la població, però a mig termini es converteix en una política enormement negativa per al progrés i el nivell de vida de les nacions.

No és estrany, doncs, que les polítiques econòmiques antiempresarials a mig termini degenerin en processos inflacionistes, al minvar l’oferta de béns, en elevacions de les taxes d’atur, al contreure el nombre d’experiències productives, en la reducció de les bases imposables dels impostos i dels seus contribuents al finançament de les despeses socials i, en definitiva, en fer inviable l’estat del benestar.

Això, potser expliqui el fracàs dels projectes utòpics en l’economia, que van servir més per afiançar el progrés social i econòmic de les classes dirigents de la utopia, que per assegurar i millorar el nivell de vida i de llibertat dels seus pobles.

Penedès Econòmic

octubre 2011

19

EMPRESA

MOTIVATION TRAINING

EL CCAP S’ADHEREIX AL PROJECTE “REINICIA’T. TORNA A EMPRENDRE” Reinicia’t és un projecte adreçat a les persones empresàries i autònomes que han viscut una experiència empresarial fallida, amb la voluntat d’ajudar-les a acceptar la seva situació i ajudar-les a tenir la confiança, les habilitats i els recursos necessaris per tornar a emprendre.

Les entitats promotores d’aquest projecte són la patronal Cecot, la Fundació PIMEC, Acció Social, la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, la Fe-

deració de Treballadors Autònoms Dependents i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat amb el suport del Fons Social Europeu. El Consell Comarcal, col·laborarà en la difusió dels objectius i els serveis que ofereix el projecte.

MARIA BATET ROVIROSA Formadora especialitzada en creació de metodologies per emprendre

Despertar talents...

El passat mes de setembre a la Masia Cabanyes de Vilanova, en un acte organitzat per l’ADEG, vàrem sentir a parlar de talent. Una jornada en què professionals del món de l’empresa van parlar i reflexionar sobre aquest bé tant preuat que s’anomena talent.

Si fem cas a la saviesa d’Horaci, entendrem per què en moments complexos com l’actual, escoltem reflexions, més que mai, sobre aquest concepte: “L’adversitat té el do de despertar talents que en la prosperitat haurien romàs dormits” Talent prové de la paraula llatina “talentum” i s’utilitzava com a moneda imaginària valorada en equivalències en pes (mai no se’n van encunyar monedes). Tampoc avui es pot mesurar objectivament però també l’utilizem com a mesura de valor. És bonica l’expressió “despertar talent”, i ho és perquè ens suggereix que tots podem tenir un “dormilega” com aquest a dins. És tracta de descobrirlo i treballar molt perquè aflori.

I això és necessari en el món de l’empresa, és clar, però ho és encara molt més en el món de l’educació. Cap nen o nena no hauria de sortir de l’escola sense haver descobert en què pot desenvolupar el seu talent. Els experts ens diuen que aquest valor s’expressa en l’acció; és a dir, veiem que una

persona, una organització o un territori tenen un determinat talent quan fan alguna cosa ben feta. I sabem que també té coordenades en l’espai i en temps; vol dir que talents que en un lloc i una època determinades són molt preuats poden no tenir tant valor en un altre lloc o moment.

Tradicionalment hem posat en valor talents relacionats amb la lògica, amb el llenguatge, amb l’expressió corporal, amb l’art, amb l’esport... i hem elevat a la categoria quasi d’herois aquells que l’han desenvolupat i mostrat amb genialitat.

Si el moment actual és d’adversitat, que ho és... quins talents caldria desenvolupar i despertar?, ens preguntem...

La resposta no deixa gaire lloc a dubtes: talents fins avui poc contemplats esdevenen bàsics per un moment actual i també de futur de profunda incertesa.

La intuïció, la creativitat i els talents socials (com la capacitat de dialogar i comunicarse) ens seran necessaris per afrontar canvis i inestabilitats laborals dels propers temps.

I el que és bo a nivell individual, ho és encara més a nivell col·lectiu. Una societat sense talent aixafa els talents individuals. És feina de tots aconseguir que aquest territori nostre generi les oportunitats suficients perquè tothom s’hi pugui desenvolupar.

Agustí Romeo, dissenyador industrial i màster en màrqueting, ha endegat un projecte a la comarca anomenat Motivation Training, que se centra en les actituds personals per augmentar la motivació i implicació de les persones amb la seva empresa i, per tant, millorar el seu rendiment. Es tracta de sessions de training personalitzades a mida de cada empresa, basant-se en el sentit comú i treballant les eines adients per a poder aplicar-les.

Per a més informació: aromeo@ motivationtraining.es

L’ADEG I EL CASAL SIGNEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) i la Societat “La Principal”, el Casal de Vilafranca han rubricat un acord de col·laboració amb el propòsit de promoure actuacions conjuntes i compartir recursos.

Entre altres acords de cooperació, es contempla l’intercanvi i la compartició de recursos, com ara la disposició d’espais socials i la cessió d’aules de formació. A banda, l’ADEG servirà d’altaveu

de l’extraordinària programació d’espectacles produïts per “La Principal”.

El protocol de la signatura ha estat fet pels dos presidents, Miquel Àngel García, per part del Casal de Vilafranca, i Xavier Cardona, per part de l’organització empresarial.

Uniland aposta pels residus alternatius per ser sostenible L’empresa cimentera aplica, des de fa uns mesos, el mètode de la valorització a la fàbrica dels Monjos LÍDIA OÑATE L’empresa de ciment Uniland, a Santa Margarida i els Monjos, ha fet una aposta per reduir l’impacte de la seva activitat en el medi ambient a través de l’anomenada valorització energètica dels residus.

Es tracta d’un mètode més sostenible que aprofita l’energia dels residus alternatius com fustes, plàstics o llots, entre d’altres, per poder usar-los com a combustible.

D’aquesta manera s’aconsegueix substituir el coc de petroli, un combustible fòssil no renovable altament contaminant.

Tal com vam donar a conèixer en l’anterior número del Penedès Econòmic, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) ha destinat una partida de 3,5 milions d’euros per a la construcció d’una

UNILAND REDUIRÀ LES EMISSIONS DE CO2 I L’ABOCAMENT DE RESIDUS AMB LA VALORITZACIÓ planta a Castellbisbal especialitzada en la transformació de residus industrials no perillosos en combustibles per a plantes cimenteres.

Això ha permès a Uniland signar un contracte de subministrament amb FCC per tal de poder usar aquests residus com a combustible alternatiu en els forns de les seves fàbriques als Monjos i Vallcarca,

 Les noves instal·lacions de la fàbrica d’Uniland als Monjos

al Garraf. Aquest subministrament permetrà abastir el consum dels forns d’Uniland, un dels pilars bàsics d’aquest nova etapa que suposarà una reducció global de les emissions de CO2. Amb la valorització també disminueix el volum de residus als abocadors, evitant les emissions de metà associades i la contaminació del sòl, una de les peticions de la població de la zona.

Segons el director de la fàbrica d’Uniland als Monjos, Enric Macarrón, “la valorització no només reporta energia i menys residus, sinó que, a diferència de la incineració, no s’han de destruir residus, ja que els aprofitem”. Macarrón també comenta que els primers residus que van usar per a la combustió van ser les restes de poda vegetal triturada, fa sis mesos, mentre que al juny van començar a treballar amb el rebuig aprofitable de la brossa inorgànica. Al gener, és previst que incorporin les farines càrniques procedents de l’escorxador.

Per tal de poder adaptar l’activitat de la fàbrica al mètode de la valo-

rització, Uniland ha invertit prop de 4,5 milions d’euros en la substitució de l’electrofiltre que redueix les emissions de partícules, i 4,2 milions d’euros en la construcció de les noves instal·lacions, una nova zona de descàrrega de camions i emmagatzematge.

Tot plegat suposa un pas endavant d’Uniland per acostar-se a les directrius de la Unió Europea en la seva iniciativa de lluitar contra l’escalfament global. Al 2009, només un 22% de les empreses europees usava combustibles alternatius, una xifra que a dia d’avui és més que probable que hagi augmentat. El Director de Medi Ambient d’Uniland, Jordi Flores, afirmava amb convicció que Catalunya ja es pot trobar entre el 10 i 12%, una dada inferior a la mitjana europea, però molt positiva si tenim en compte que al 2009 només un 6% de les empreses catalanes apostaven pels residus alternatius. En l’actualitat, les sis empreses cimenteres de Catalunya ja han iniciat el procés de valorització, una notícia positiva de cara al futur.

20

Penedès Econòmic

octubre 2011

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

TODO LO QUE NECESITAS: LEER, ESCRIBIR, HABLAR

T

engo que confesar una cosa, me cuesta mucho escribir, me da una pereza enorme.

Con demasiada frecuencia tengo ganas de tirar la toalla y pasar de todo. Cuando alguien me envía un correo electrónico pidiéndome que escriba algo que suponga redactar más de cuatro líneas, me entran sudores fríos. Cuando tengo que contestar comentarios a un post, me cuesta mucho encontrar el momento… y las ganas.

No sé si a ti te pasa lo mismo, supongo que sí. Quizás sea pereza, como en mi caso, o quizás es pudor, o quizás es que no tienes un momento para sentarte a pensar y escribir. Y ahí está el problema y también la oportunidad.

Escribir es algo que implica tiempo, esfuerzo y concentración y esas son cosas de las que no solemos disponer. Por lo tanto, el número de personas que quieren, y sobre todo, pueden permitirse el lujo de dedicar tres o cuatro horas a la semana a escribir se reduce terriblemente. Pero cuando eso ocurre, las posibilidades de destacar, diferenciarse y posicionarse aumentan muchísimo. Por eso, escribir es una de las armas más poderosas para una estrategia de Branding Personal.

Hace poco decía que es curioso que precisamente en un entorno tan visual, tan interactivo y tan multimedia como dospuntocerolandia lo que triunfe sean los “clásicos”: Leer, escribir, hablar.

No sé si esto cambiará cuando los buscadores sean capaces de identificar, ordenar y priorizar algo distinto al texto, pero de momento la mejor herramienta está en nuestras manos, nunca mejor dicho.

La tecla, el bolígrafo, el rotulador o la pluma de ave sigue siendo el mejor “interface” para tu Marca Personal.

Cuando hablo de Marca Personal, creo que todo el mundo entiende que no hay que ser Ingeniero Astronaútico para diseñar una estrategia de posicionamiento. El problema es otro: es el de hacer algo para que te conozcan. Lo que ocurre es que las mejores formas de darte a conocer, aparte del Networking, implican escribir, preparar documentación y poner argumentos sobre un papel y, siempre

PARECE QUE AHORA TODO ESTÁ EN GOOGLE Y ESO ES ¡MENTIRA!

que puedas, subirte a un escenario y contarlo. Esto se aplica a La Red (Blogs, Twitts) o al mundo físico (artículos, libros, presentaciones,…).

Con frecuencia, en eventos de esos que tanto abundan, veo a personas obsesionadas por las herramientas tecnológicas que van apareciendo. Se pasan el día viendo lo que hacen otros o las “tontás” que la gente sube a La Red. Sin embargo, parece que no se dan cuenta que lo realmente importante no es el instrumento virtual o el tipo de dispositivo que utilices sino lo que tu aportas, los contenidos valiosos que eres capaz de crear.

Creo que para dejar una huella profunda e indeleble, para dejar una Marca Personal sólida y valiosa hay que volver al principio.

Creo que es muy difícil posicionarte como alguien relevante y memorable si no se cumplen las siguientes condiciones: • Hay que LEER mucho (y de todo). Parece que ahora todo está en Google y eso es ¡mentira! No solo no está todo en La Red sino que además, lo que hay suele estar desordenado, repetido hasta el aburrimiento y muy posiblemente equivocado. Hay que leer libros (en papel o digital) porque son las mejores herramientas creadas hasta ahora para tener una visión general de un tema.

PARAPETARTE TRAS UNA PANTALLA Y UN TECLADO PARECE QUE TE PROTEGE DE TODO

• Hay que ESCRIBIR mucho (y equivocarse). Poner tus ideas y opiniones por escrito es la mejor forma existente para llegar a mucha gente. Al sentarte delante de un folio o pantalla en blanco tienes que estrujar tus neuronas y eso te obliga a replantearte tus creencias y tus argumentos. Cada frase que escribes te ayuda a mejorar y eso fortalece tu Marca Personal.

• Hay que HABLAR mucho (y ante personas distintas). En cuanto terminas de escribir hay que salir y dar la cara. El papel lo soporta todo. Parapetarte tras una pantalla y un teclado parece que te protege de todo. Pero la validez o la aceptación de tus ideas la compruebas cuando tienes que argumentar ante otras personas.

Yo he leído bastante. Pero hasta que puse en marcha este proyecto no he escrito casi nada. Y hasta hace siete años no tuve muchas oportunidades de hablar a una audiencia. Así que solo cumplía la primera de las tres condiciones.

Sin embargo, poco a poco, a base de pruebas y meteduras de pata he ido cogiendo soltura suficiente como para defenderme escribiendo y hablando.

Creo que la clave no está en hacer muy bien una de las cosas sino en practicarlas todas manteniendo un nivel digno.

Si quieres hablar en público pero no lees ni te actualizas, pronto tendrás poco que decir y te repetirás además de quedarte fuera de juego.

Si lees mucho pero no escribes, eso se notará cuando te dirijas a un grupo de personas porque tus ideas no estarán estructuradas. Posiblemente tengas mucha pasión, pero lo que digas será fácilmente rebatible.

Si lees y escribes mucho, pero no das la cara, te perderás una de las mayores satisfacciones que puede tener alguien, ver como reaccionan otras personas ante tus ideas y argumentos.

Así que, si quieres que tu estrategia de Branding Personal sea eficaz, olvídate un rato del rollo tecnológico y vuelve a Grecia, Roma, al Renacimiento… Aquella gente no tenía Twitter, pero todavía están con nosotros porque supieron leer, escribir y hablar.

Penedès Econòmic

octubre 2011

21

EMPRESA

Freixenet guanya el Finalitza el projecte EMPENTA formant 50 joves en atur pleit en la UE de les Aquests joves han tingut l’oportunitat d’especialitzaresmerilades se en un ofici i adquirir més professionalització REDACCIÓ

El Tribunal de Justícia de la UE de Luxemburg va dictaminar el passat 20 d’octubre que l’empresa penedesenca Freixenet pugui registrar com a marques comunitàries dos tipus d’ampolles, de cristall esmerilat, com a característica distintiva del seu producte.

La sentència anul·la les decisio-

ns de l’Oficina d’Armonització del Mercat Interior (OAMI) i del Tribunal de Primera Instància Europeu, que en el 2007 va denegar el registre de les dues ampolles de Freixenet al considerar que l’envàs d’aquests productes no tenia suficient caràcter distintiu com per poder-lo patentar.

El passat 13 d’octubre va finalitzar el projecte EMPENTA, dut a terme des del Servei de Foment de l’Ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca i emmarcat dins del programa Noves Cases per a Nous Oficis, del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Aquest projecte, que es va iniciar l’octubre de l’any passat, ha contribuït a formar a la comarca de l’Alt Penedès un total de 50 joves inscrits a l’Oficina de Treball com a demandants d’ocupació.

Al llarg d’aquest any, aquests joves han tingut l’oportunitat d’especialitzar-se en un ofici i d’adquirir més professionalització de cara a la incorporació al món laboral.

Al llarg del desenvolupament de l’EMPENTA, els participants han passat per un procés d’aprenentatge

on els primers sis mesos han rebut formació professional relacionada amb l’especialitat i, a més, han adquirit un seguit d’hàbits de treball i responsabilitats de cara a la feina. Així mateix, s’ha ofert una formació bàsica complementària de català, càlcul, habilitats socials, d’alfabetització informàtica, de sensibilització mediambiental i

Diem que sí a tot. Sí a treballar més del compte, sí a fer les coses que no volem fer, sí als desigs dels demés. ¿Quantes vegades has dit sí? ¿Una? ¿Cent? ¿Mil? Aprèn a dir no. Digues no a allò establert, digues no al conformisme i troba un vehicle que no s’assembla a cap altre. Descobreix el Citroën DS4 i digues no a l’automòbil convencional. ¿Cupé, berlina, SUV? ¿O tot a la vegada? La seva línia potent i sobreelevada, el converteix en una silueta única. Treu el cap al parabrises panoràmic, al seu acurat interior, a la seva polifacètica gamma de motors i gaudeix d’una sensació completament nova al conducir.

ESP, AJUDA A LA SORTIDA EN PENDENT I CONTROL DE TRACCIÓ INTEL·LIGENT | LLUMS LEDS DIURNES DAVANTERES I TRASERES | CLIMATITZADOR AUTOMÀTIC BI-ZONA | FRE D’ESTACIONAMIENT ELÈCTRIC AUTOMÀTIC | SISTEMA DE VIGILÀNCIA D’ANGLE MORT | REGULADOR-LIMITADOR VELOCITAT PROGRAMABLE | FARS ANTIBOIRA AMB FUNCIÓ “CORNERING LIGHT” | PARABRISES PANORÀMIC GRAN ANGULAR | CONNECTING BOX | CITROËN eTOUCH | AJUDA A L’ESTACIONAMIENT | 4 LLANDES DE FINS 19”

riscos laborals. Durant el darrer semestre els alumnes-treballadors han posat en pràctica en forma de treball productiu les diferents competències adquirides i han rebut una orientació i suport per a la inserció laboral, reforçant continguts formatius dedicats a l’autoocupació individual i el foment del cooperativisme.

22

Penedès Econòmic

octubre 2011

OPINIÓ

XAVIER CARDONA TORRANDELL President de l’ADEG

EL GENI, UNA RARESA; EL TALENT, UNA NECESSITAT SOCIAL

N

o sortirem de la crisi estalviant recursos escassos, sinó optimitzant-los. Estalviar com a objectiu primordial només condueix a exacerbar el fenomen de la crisi en escanyar el consum que es tradueix en una contracció de la inversió que rebota sobre el consum i, per repetició, en un pervers amplificador de la crisi que provoca l’anorèxia del sistema econòmic.

La semàntica de l’argument pot semblar irrellevant, però cal dir que hi ha una diferència copernicana entre estalviar i gestionar l’optimització de recursos escassos. D’optimitzar, se’n pot derivar la conseqüència d’un estalvi de recursos, però basar l’estratègia de la sortida de la crisi exclusivament en retallar-los, pot ser causa d’amputació traumàtica d’elements essencials per la recuperació del ritme econòmic.

En aquests moments de desconcert i de divorci entre l’economia real i la financera, caracteritzada aquesta per profundes ziga-zagues que fan veritat l’aforisme “avui més que ahir i molt menys que demà”, l’empresariat es troba inerme davant d’aquestes escomeses, perquè el risc calculat propi de l’activitat empresarial es fa risc incalculable que fa naufragar o arronsar les iniciatives emprenedores.

Malgrat la generalitzada escassetat de recursos que patim avui, n’hi ha un, potencialment disponible, que cada vegada més hauria de contribuir a optimitzar-los: la meravellosa facultat individual que és el talent humà batega en el si de la societat, disponible per ser localitzat, desenvolupat i gestionat en l’aventura de la generació de coneixement. L’aportació es manifestarà en l’obertura de nous horitzons de creativitat en el camp de la ciència i la tecnologia, en el món de l’art i la cultura i, en conseqüència, en el desenvolupament econòmic i en el benestar social.

El talent humà és també un factor escàs, primordial perquè és el principi actiu que fa possible la gestió i l’optimització de la resta de factors escassos. Paradoxalment el talent, que hauria d’estar al vèrtex dels recursos disponibles, es malbarata a dojo fent molt poc per posar-lo de manifest per tal

que provoqui la necessària eclosió en el camp de qualsevol activitat humana. Tal vegada, en ser un actiu intangible que per la seva naturalesa no té unitat de mesura física, els agents socials passem de llarg preocupats en la immediatesa d’arguments que, en relació a la importància de la localització i la utilització del talent humà, són simples futeses. És clar que podem mesurar les tones de carbó extretes d’una mina, la potència d’una reacció nuclear, els quirats d’un diamant, la velocitat del so i de la llum... però som incapaços d’acotar en termes de dimensió l’abast de l’enginy humà. Només estem en condicions d’entendre -i no sempre- els efectes del talent: la teoria de la relativitat, la teoria del “big bang” el genoma humà...

Una mica -permeteu-me la digressió- el talent és com una màquina de la qual coneguéssim l’energia generada, però no pas la potència.

Avui el talent humà és el filó de creativitat que ens hauria de, permetre sortir del marasme a que ens ha portat l’avarícia i l’especulació humanes. En definitiva, la part més transcendent de l’home con-

NO SORTIREM DE LA CRISI ESTALVIANT RECURSOS ESCASSOS SINÓ OPTIMITZANT-LOS

tribuint a apaivagar la insolidaritat i l’egoisme. Tampoc hem de ser massa optimistes i caure en el parany de fórmules màgiques basades en l’únic imperi del talent, doncs aquest només es farà palès pel sacrifici, l’esforç, el risc i la responsabilitat de tota la societat, els que tenen talent i els que en tenen menys. Perquè el talent tampoc és un manà tan abundant que brolli de tot arreu. De genis pocs, mitja dotzena cada dos o tres segles amb prou feines. Alguns d’irrepetibles com Aristòtil, Copèrnic, Leonardo ó Einstein, per citar paradigmes, no pas els únics, tanmateix.

L’escassetat de genis, categoria superlativa del talent, és equiparable, en un ordre físic, a la troballa de grans diamants a través de la història. Tal vegada el més famós, és el Koh-i-noor, Muntanya de llum, que fou trobat al segle XIII a l’estat d’Andra Pradesh a l’Índia, la història de la qual està vinculada a la crònica del poder i l’ambició humana que el van fer canviar de mans amb freqüència i amb l’abundant vessament de sang dels qui mai el posseirien i potser mai l’haurien vist. Avui és una de les

Joies de la Corona de la Monarquia anglesa. Després pedres encara més espectaculars foren trobades al segle XVIII al Brasil, i més tard al XIX al Transvaal a l’Àfrica dels Sud. La Golden Jubilee ó la Millenium Star de més de 700 quirats són exemples del miracle de llum i transparència que són aquestes gemmes després que un tallador expert hagi evidenciat els eixos de simetria i les facetes en un exercici de gran precisió i habilitat.

El paral·lelisme entre la disponibilitat de l’intangible concepte del talent i l’escassetat de pedres precioses -escassetat menys evident en el cas de topazis, safirs, robís o aigües marines- resideix en la dificultat de la seva localització per la gran quantitat de roques que s’han de moure i la minuciositat amb què s’ha de fer. A l’inextricable laberint de la societat, localitzar els individus amb talent, que puguin desplegar creativitat generant coneixement intensiu, no és gens senzill. S’ha de moure molta roca per part dels agents socials, i de la simbiosi d’esforços de la “triple hèlix” -Universitats, Empreses i Administració- en poden sortir individus amb talent i amb enginy que aportin cabal a la generació de coneixement de suficient abast per fer prosperar la societat.

El talent és la prioritat per tal de generar innovació, que és el motor de l’activitat empresarial, i concretament, la productiva. Avui més que mai cal captar el talent, formar-lo, excel·lir-lo i conservarlo, perquè és un factor escàs que paradoxalment podem multiplicar si els agents socials són capaços d’accedir al filó inexhaurible de talent potencial que representa el col·lectiu social. La generació de coneixement -diguem-li recerca- i la innovació són la resultant de dos components transversals: la internacionalització, és a dir, pensar, ser i fer globals, i la socialització, fent que la tecnologia i la innovació estiguin inserides a la nostra societat.

Corol·lari de tot el que s’ha exposat pot ser dir senzillament: donem el poder al talent per salvar-nos del naufragi en què es troba submergida la nostra economia però sobretot la nostra societat, Quan abans ho entenguem, millor.

Penedès Econòmic

octubre 2011

23

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Fidelitzar els clients Immersos en una constant lluita per evitar la creixent fugida de clients a la competència, la majoria de les empreses dirigides al client final desenvolupa accions de fidelització, destinades a retenir el client i recompensar-lo per la seva lleialtat.

Avui en dia, el client mitjà s’ha tornat cada vegada més intel·ligent i estudia, examina, escull i decideix.

Les taxes d’abandonament per part del client es disparen en quasi totes les companyies i sectors d’activitat.

Un estudi recent difós en el Regne Unit assegura que les operadores de telecomunicacions britàniques afronten, de mitjana, taxes d’abandonament d’entre el 25% i el 35% dels seus clients tots els anys.

En aquest marc, retenir el client, principal actiu de qualsevol empresa, s’ha tornat absolutament crític. Fidelitzar és un terme molt emprat. Tan emprat, que s’utilitza pràcticament per tot, per indiscriminada i massiva que sigui una acció de màrqueting. En els últims anys, han proliferat els “programes de punts” en tot tipus d’empreses, inundant les carteres dels consumidors de targetes de fidelització. Concebudes inicialment per recompensar a aquells clients més fidels, amb descomptes i preus

avantatjosos, les Loyalty Cards han perdut gran part del seu atractiu perquè, en molts casos, tracten tothom d’igual a igual, perdent així la seva vocació inicial de constituir un “plus”. Aquest és un problema al qual s’estan enfrontant certes companyies del sector del turisme i de l’oci, que no han sabut transformar les seves targetes en eines de segmentació, vinculació i fidelització.

Fidelitzar no només és retenir o vincular el client.

Aquest concepte ha d’anar molt més enllà: solament sabent quant val un client per a l’empresa, serà possible aplicar estratègies rendibles que el retinguin, recompensin o l’invitin amablement a abandonar.

En definitiva, el client té l’última paraula. Mentre segueixi percebent que el servei prestat no està a l’altura de les seves expectatives, seguirà sent un potencial abandonista. I mentre les empreses segueixin creient que els clients no se’n van, no descontents amb el servei, sinó únicament motivats pel factor preu, persistiran en un greu error.

Fidelitzar encertadament consisteix, entre altres factors, a entendre per què un client està amb nosaltres i què és el que el pot portar a anar-se’n.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 5 - octubre 2011 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Montse Calzado Llorenç Claver

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mail redacció: redaccio@penedeseconomic.com E-mail publicitat: publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Gloria Ferrer de Freixenet celebra els 25 anys als EUA Guardons i creixement exponencial en producció i negoci beneeixen l’aposta pel mercat americà REDACCIÓ Freixenet celebra aquest 2011 el 25è aniversari de les bodegues Gloria Ferrer, situades a la vall de Sonoma, Califòrnia (EUA). En aquest quart de segle de vida, el que va començar com una petita bodega amb poc més de 130.000 ampolles anuals, ha esdevingut, amb una producció que frega ara els dos milions d’ampolles i un volum de negoci de gairebé 20 milions de dolars, un dels referents

EN 25 ANYS ARRIBA FINS ALS 2 MILIONS D’AMPOLLES I ELS 20 MILIONS DE XIFRA DE NEGOCI del grup Freixenet en el mercat americà i internacional. Coneguts són de Gloria Ferrer, sobretot, els caves, tot i que cada vegada estan prenent més rellevància els vins.

El creixement en volum de producció i de negoci d’aquestes bodegues ha anat en paral·lel al reco-

neixement i als guardons que han obtingut les seves marques per part de revistes especialitzades i en certàmens enològics, cosa que dóna fe de la qualitat del producte.

Per citar alguns dels reconeixements obtinguts pels productes elaborats a Gloria Ferrer, diversos vins han estat inclosos entre els Top 100 de la prestigiosa revista enològica Wine Spectator. L’any 2003, Wine&Spirits, una altra revista enològica va nomenar Gloria Ferrer “Bodega de l’any”. En els

darrers dos anys (2009 i 2010), la bodega de Somona ha obtingut 140 medalles d’or en certàmens enològics, amb l’afegit d’haver estat reconegut un dels seus enòlegs “Enòleg de l’any” en el prestigiós concurs de vins de San Francisco.

Com a curiositat, dos antics presidents dels EUA, Bill Clinton i George Bush Jr., van servir vi de Gloria Ferrer al rei Joan Carles i al president Jose María Aznar respectivament, quan van vistar els Estats Units.

Bodegas Torres duplicarà el nombre de botigues a la Xina REDACCIÓ Bodegas Torres està consolidant la seva posició en el mercat del vi a la Xina, ja que preveu augmentar la seva xarxa de botigues de les 17 actuals fins a les 37 en el que queda de l’any.

Torres va augmentar un 40% les seves vendes a la Xina i va iniciar la venda directa a través d’Everwiness, la divisió de consum de Torres China. Així Everwiness té 8 botigues pròpies distribuides per Shangai, Xi’an, Guangzhou, Hangzhou, Chengdu i Nanjing i sis concessions en grans superfícies, a més de tres corners.

Els propers mesos es preveu ampliar la presència de Torres China amb obertures en centres comercials: a través de la cadena Hola, i la resta gràcies a un acord amb la cadena de supermercats Spar.

El repte és seguir extenent la cadena i les previsions que maneja el

 Botiga d’Everwiness situada a la ciutat xinesa de Shanghai

grup passen per aconseguir els 62 punts de venda el 2013, dels quals 21 seran propis, 17 concessions i 24 espais diferenciats o corners en grans superfícies.

Torres China, amb 217 treballadors i 6 oficines repartides pel país asiàtic, s’ha convertit en la tercera major importadora i distribuïdora

de vins del país, tant propis com de tercers. El 21% dels seus ingressos procedeixen d’Everwiness. També ha desenvolupat un canal de venda per internet, que va créixer un 143% el 2010. Les exportacions a Xina suposen l’1% de les vendes totals del grup Torres, el qual va facturar 205 milions l’any passat.

24

Penedès Econòmic

setembre 2011

VINS&CAVES

Aquells dibuixets tan estranys Un codi QR en una ampolla permet que el comprador pugui accedir a un catàleg sencer de les característiques del producte JOSEP BARELLA Uns dibuixets extranys pintats de color negre, de formes curioses, amb tres quadradets a les cantonades i amb fons blanc, que a simple vista no s’entenen en absolut, estan començant a assaltar-nos darrerament. Els estem veient per tot arreu. Es tracta dels codis QR. El codi QR és un codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) que pot emmagatzemar fins a 7.089 caràcters numèrics o 4.296 caràcters alfanumèrics (contràriament al codi de barres “tradicional” que només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters).

Els clàssics i tradicionals codis de barres que veiem a pràcticament tots els productes que comprem van ser inventats als Estats Units l’any 1952, però no va ser fins a mitjan de la dècada dels 80 que es van començar a fer populars. Avui més d’un 85% de tots els productes del món vénen amb el seu codi de barres imprès. Un dels llocs on més veiem el seu benefici és als supermercats, ja que en lloc d’haver d’ingressar manualment el preu de cada producte al passar per caixa, ara només llisquen el producte sobre un lector làser que automàticament l’identifica, agregant-lo al nostre compte i descomptant-lo de l’inventari. Però els codis de barra tradicionals són molt limitats, podent contenir només una seqüència de números molt curta i, a més, no tenen un sistema de correcció d’errors -raó per la qual veiem a les caixeres intentant passar un producte múltiples vegades pel lector per finalment desistir i ingressar manualment la seqüència de nombres-.

Per millorar el tradicional codi de barres, els japonesos van inventar a mitjan de la dècada dels 90 el codi QR, dissenyat especialment perquè funcioni sempre i ràpid i incorporant un sistema de correcció d’errors. Això significa que si alguna part del codi QR està tacat, danyat o doblegat, el lector és capaç d’interpretar-lo de la mateixa manera.

Té l’avantatge de poder emmagatzemar moltes informacions tot i ser petit i ràpid d’escanejar. Així, les sigles ‘QR’ deriven de ‘Quick

Response’, ja que el creador, la companyia japonesa Denso-Wave, aspirava que el codi permetés que el seu contingut es llegís a alta velocitat. Els codis QR són molt comuns a Japó i de fet són el codi bidimensional més popular en aquest país.

Per accedir a la informació continguda o encriptada en un qr-code, és necessari un dispositiu digital de captura d’imatges, ja sigui una càmera de fotos d’un mòbil amb l’aplicació adequada o una webcam, i un software específic lector de qr-codes. Malgrat que inicialment es va usar per registrar recanvis en l’àrea de la fabricació de vehicles, avui, els codis QR s’usen per a administració d’inventaris en una gran varietat d’indústries.

Ara, amb la popularització dels telèfons mòbils intel·ligents, els smartphones, la lectura d’aquests codis QR s’ha tornat molt senzilla, ja que només exigeix enfocar el codi en la pantalla del dispositiu,

d’oferir descomptes i estalvis. Es poden col·locar al costat dels productes per proporcionar informació addicional.

-Es pot fer intervenir a l’instant el consumidor en una competició, o que els dugui a una pàgina web on poden inscriure’s en premis.

UN CODI QR POT EMMAGATZEMAR FINS A 4.296 CARÀCTERS ALFANUMÈRICS -També es poden utilitzar per entretenir els consumidors, ja sigui al transport públic o a les sales d’espera, a banda de portar enllaços cap a pàgines de descàrrega de música i vídeo.

-Els codis QR també poden ser incorporats a les targetes de visi-

ta tradicional, permetent que en l’espai reduït d’una targeta, s’hi incorpori un catàleg tan ampli com es desitgi.

-A banda, permeten que qualsevol lloc es converteixi en un espai publicitari: tatuatges temporals en festivals o exposicions, samarretes, anuncis en premsa, tràilers de cinema, posavasos, tovallons, tiquets de caixa, el collaret de la mascota...

-Com si d’una pàgina web es trac-

tés, col·locant un codi QR a la finestra de la seva botiga, permetrà que els consumidors puguin accedir als productes que té a la venda l’establiment, i permet que vegin vídeos o informacions de la botiga.

-I darrerament, està prenent més força la utilització dels codis per permetre els consumidors connectar-se en forma directa a l’activitat de Facebook, Twitter, YouTube i altres serveis socials.

Un catàleg sencer inclòs en una ampolla

 Amb un lector de QR, aquesta imatge ens portarà al web penedeseconomic.com

ja sigui un iPhone, Black Berry o qualsevol altre marca compatible.

L’ús d’aquest codi està sent utilitzat per les empreses per atreure i retenir als clients. Segons les xifres publicades recentment per Mobio, entre els mesos de juliol i desembre de l’any passat, la utilització del codi QR va créixer un massiu 1200%.

Entre els avantatges principals d’aquests codis, segons els seus creadors, poden destacar: -Els codis QR són una fantàstica manera d’oferir més informació als consumidors i es pot col·locar sobre els productes, prestatges, punts de venda, o fins i tot en els cartells fora de la botiga.

-Amb els codis QR no només s’ha

Amb l’arribada dels codis QR, qualsevol ampolla de vi o cava, es pot convertir en un autèntic catàleg publicitari ambulant. Per poc espai que hi hagi, ja sigui a l’etiqueta o a la contraetiqueta, sempre quedarà espai per inserir-hi un codi QR, que servirà de potent eina de promoció i de publicitat, farà més interessant l’experiència del consum i serà com tenir un catàleg tan extens com es desitgi i que pot contenir tota la informació imaginable.

Així, diverses bodegues de la comarca han començat a descobrir els beneficis d’incoporar aquests codis a les etiquetes, ja que permeten una major interacció amb el consumidor. Amb la inserció del codi, qualsevol comprador tindrà, al moment, informació del producte, de la bodega, de la pàgina web, de l’any, les característiques del vi.... tot el que es desitgi. Fins i tot diverses bodegues han començat a incoporar les possibi-

litats de maridatge que ofereix el producte, amb fotografies de plats i suggeriments de consum.

Ja fa dos anys que la DO Montsant va incorporar el codi QR

identificatiu de la Denominació d’Origen, que permet conèixer totes les característiques de la zona, marques, elaboradors, característiques dels vins, etc. Recentment, les ampolles de ‘Tio Pepe’, de González Byass, també han començat a incorporar aquests

codis, oferint informació de les vinyes, la història, la superfície que ocupen, les varietats que s’hi cultiven, la climatologia i les propietat del sòl.

Fora de les nostres fronteres, on els QR estan gaudint d’una major acceptació és a les bodegues argentines, que l’estan col·locant en gran mesura. Per Victoria Rey Petit, gerent de Cepas Argentinas, ‘apliquem el QR per tal de generar comunicació innovadora entre la marca i els consumidors.

Hem de tenir en compte que el 64% dels escaneigs de codis QR el realitzen dones d’entre 35 i 44 anys, amb la finalitat d’obtenir la informació d’un producte. I es tracta d’un target molt desitjable’.

La utilització de codis QR no es limita només a begudes alcohòliques. Coca Cola també els està començant a incorporar en les noves llaunes de 25 centilitres.

Penedès Econòmic

octubre 2011

25

VINS&CAVES

CUSTO BARCELONA VESTEIX LES AMPOLLES MINIBLACK FREIXENET El dissenyador català Custo Dalmau ha estat l’encarregat de vestir, amb un disseny innovador i trencador, les noves ampolles de “MiniBlack by Freixenet”.

“Per a dissenyar les mini ampolles m’he inspirat en el calidoscopi, que dóna als estampats un aspecte tridimensional. És la mateixa tècnica que he desenvolupat per a la col·lecció que acabo de presentar a Nova York” afirmava Dalmau.

“MiniBlack by Freixenet” és un

CONCURS FOTOGRÀFIC DE CAVES NADAL

cava lleuger i fresc, en què ressalten les notes fruitals que caracteritzen tant el seu sabor com els seus fins i intensos aromes. El cava està preparat per ser degustat directament de l’ampolla.

Caves Nadal ha posat en marxa un concurs fotogràfic dirigit tant a professionals com a aficionats de la fotografia, amb l’objectiu d’apropar el Penedès al món.

Aquesta primera edició està dotada amb 1000€ en premis, tres càmeres fotogràfiques Canon SX 230 HS cedides per Fotoprix, i l’edició de les quatre fotografies finalistes de cada categoria en un calendari de col·lecció de Caves Nadal. Les fotografíes s’han d’enviar al nou web www.nadal. com abans del 30 de novembre.

L’ASSOCIACIÓ VINÍCOLA CATALANA ES REUNEIX A VALLFORMOSA Les instal·lacions de Vallformosa, a Vilobí del Penedès, van ser les escollides per l’Associació Vinícola Catalana per celebrar aquest dilluns 17 d’octubre la jornada anual de treball de l’AVC dedicada a concretar les estratègies de futur.

Un cop finalitzada l’Assemblea de l’Associació Vinícola Catalana, els assistents van traslladarse a la sala de la Cúpula on es va celebrar el dinar presidit pel Director General de l’INCAVI,

Jordi Bort, que va tancar l’acte.

Una cinquantena d’empresaris destacats del món vitivinícola van participar d’aquesta jornada de treball de l’AVC, que va concloure amb una visita guiada per les instal·lacions de Vallformosa a Vilobí del Penedès.

Nova normativa sobre varietals Freixenet arriba als i anyades en vins sense DO 500M de facturació El volum de negoci al mercat espanyol ha crescut un 5,5%

L’aplicació d’una nova normativa comunitària permet incorporar la varietat de raïm a l’etiqueta REDACCIÓ

 Freixenet ha crescut un 3,9% en facturació

El grup Freixenet preveu tancar l’exercici 2011-2012 repetint els resultats de l’anterior, quan van facturar 500 milions d’euros a nivell global. Una xifra que la família Ferrer assegura que són bones “si es té en compte que les coses estan molt malament”, en paraules del seu vicepresident , Enrique Hevia.

A Espanya, el segon país en vendes, en els cinc primers mesos del seu exercici fiscal acaba a l’abril- ha crescut un 5,5% en volum de negoci i un 3,9% en facturació. Un resultat que s’explica “per l’excel·lent campanya turística. Hem tingut unes vendes molt bones en tot l’arc mediterrani i les illes”, ha explicat el director comercial de la companyia, Josep Maria Ferrer.

En l’exercici de Freixenet tornaran a destacar les vendes a nivell internacional. On venen més és a Alemanya, un dels territoris menys afectats per la crisi de

deute de l’eurozona. D’altra banda, ressalten els bons resultats obtinguts a França, el tercer país en vendes seguit del Regne Unit.

FREIXENET TÉ LA VISTA POSADA EN PAÏSOS EMERGENTS COM BRASIL I L’ÍNDIA També tenen els ulls posats en els mercats emergents. Per al Brasil, Rússia i l’Índia afirmen que de moment no tenen una estratègia molt definida, això sí, hi volen ser presents, però des de la prudència, ja que reconeixen que els projectes en nous països comencen a funcionar entre 10 i 20 anys després d’haver posat un peu en el territori. Per tant, són projectes a llarg termini.

Els vins sense denominació d’origen (o altra indicació geogràfica o de qualitat) ja poden optar a fer constar en la seva etiqueta la varietat de raïm de la qual procedeixen i, fins i tot, l’any de la verema. Així ho determina una nova normativa comunitària sobre varietats i anyades en vins sense DO o IGP, i es regula a partir del Reglament CE Nº1234/2007, segons informa la consultoria Rius & Rius.

Miquel J. Rius, gerent de Rius & Rius, explica que “en compliment i aplicació de les disposicions vigents sobre la matèria, algunes comuniats autònomes ja han procedit al seu desplegament normatiu mentre que altres el tenen en procés” (és el cas de Catalunya).

No obstant això, “a partir de la verema d’enguany, aquells operadors que ho desitgin ja hi podran optar, tenint en compte, en cada cas, les guies o protocols que tingui fixats cada Entitat Certificadora”, afegeix Rius. Aquestes entitats certificadores han d’estar acreditades per la norma UNE EN 45011.

Aquesta és, precisament, la dificultat que caldrà salvar per part dels operadors: el compliment al peu de la lletra de les guies i protocols que hagin establert cadascuna de les Certificadores, un requisit imprescindible perquè aquestes entitats emetin els certificats i, fins i tot, comuniquin els resultats.

Davant d’aquesta tessitura, l’equip de Rius & Rius ha elaborat i configurat un protocol (plenament contrastat amb diverses Certificadores) que serveix com a base per

 Dr. R. Viader, J. Juanola i Miquel Rius

establir criteris homogenis que no compliquin el procés més del compte. En definitiva, es tracta d’un document que, en poques paraules, allò que vol evitar és que cada Certificadora pretengui imposar exclusivament el seu protocol.

L’EQUIP DE RIUS & RIUS HA ELABORAT I CONFIGURAT UN PROTOCOL Ja en aquests moments s’estan donant una gran quantitat de casos d’empreses Certificadores disposades a oferir el seus serveis i signar contractes, probablement previ pagament d’una bestreta i emprant com a argument la ne-

cessitat d’aquest contracte inicial per inscriure’s al DAAM. En tot cas, cal tenir en compte que els diners avançats no garanteixen el certificat, sinó tan sols l’obertura de l’expedient. És per això, des de Rius & Rius no dubten a afirmar que “com a professionals podem recomanar aquelles Certificadores que demostrin el major grau de coneixement del sector, del territori, i del tarannà de les comarques vitivinícoles de Catalunya, sense perdre de vista, els criteris d’eficàcia i eficiència”.

En aquest sentit, Rius & Rius informa que “en coherència amb la vocació de servei que ens caracteritza després de 50 anys de servei al sector vitivinícola, hem configurat un equip tècnic, sòlid, professional i amb contrastada experiència per a la formació, consultoria, implementació i acompanyament fins a l’acreditació d’entitats, d’empreses i de productes”.

26

Penedès Econòmic

octubre 2011

LLIBRES

Ja no es tracta de buscar el formatge sinó de sortir del laberint

Yo me he llevado tu queso DEEPAK MALHOTRA EMPRESA ACTIVA 7,60€

Fa dotze anys, l’editorial Empresa Activa va néixer amb una pregunta: ¿Quién se ha llevado mi queso? L’objectiu d’aquest llibre (el de major èxit en la història dels llibres d’empresa), d’Spencer Johnson, era conscienciar la gent que havia d’acceptar el canvi, no s’havia de perdre el temps preguntant-se per què havia succeït, sinó concentrar-se a buscar in-

tensament el formatge dins del laberint. Ara, els temps han canviat, el context econòmic i social és un altre i, necessàriament, la resposta a aquesta pregunta és una altra.

Aquesta petita fàbula, d’escasses setanta pàgines, i escrita per l’economista americà, Deepak Malhotra, Yo me he llevado tu queso dóna un pas més enllà i ens

Ofereix un punt de vista innovador sobre la integració transfronterera

Mundo 3.0 PANKAJ GHEMAWAT DEUSTO 22,50€

Des de la crisi financera de 2008, molts hem hagut de replantejarnos les nostres conviccions sobre els mercats i la globalització. En quin grau han d’estar integrades les economies realment? Fins a quin límit es adequada la regularització? És cert que la Terra es plana, tal com afirmava Thomas Friedman, i la globalització un procés imparable?

A “Mundo 3.0”, el galardonat escriptor Pankaj Ghemawat proposa una política mundial en què la regulació i la integració transfronterera convisquin i es complementin. Comença per exposar les suposicions que s’argumenten amb més freqüència al voltant a la globalització, confrontant-les amb les dades reals. Amb això desmostra que

Les inspiradores i innovadores paraules del creador d’Apple

Yo, Steve Jobs GEORGE BEAHM PAIDOS IBERICA 10,95€

Basat en les entrevistes, conferències i intervencions públiques que Steve Jobs va realitzar al llarg de la seva vida, aquest llibre recull els pensaments sagaços i brillants d’aquest visionari que revolucionà la nostra manera de veure el món: més de dues-centes cites que són de lectura essencial per a tots aquells que desitgin trobar solucions, innovadores i

plenes d’inspiració, aplicables a tots els àmbits de la vida.

Qualificat com el director i empresari més important de la nostra època o fins i tot com la persona més important de la dècada, des de 1976, any en què va fundar Apple, fins a la seva dimissió a l’agost de 2011, Steve Jobs va desenvolupar una de les carreres més impressionants de la història

proposa trencar les regles. Ja no es tracta de buscar el formatge pel laberint sinó de sortir-ne. Els nous temps requereixen innovació, creativitat i, sobretot, fan imprescindible que no donem per fets els límits i que siguem capaços de saltar qualsevol barrera.

Per tant Max, Zed i Big, els ratolins de Yo me he llevado tu queso, trencaran les normes, desafiaran els límits que els altres han acceptat i crearan le seves pròpies i noves realitats. Però, per a aconseguir-ho, hem d’entendre la forma en què, inconscientment,

ens limitem a nosaltres mateixos.

Tal com Zed explica a Max, “el problema no és que el ratolí estigui en el laberint, sinó que el laberint està dins del ratolí”.

Deepak Malhotra és expert en administració d’empreses i exerceix la docència en la Universitat de negocis Harvard, on és professor d’estratègia de negociació dels alumnes d’MBA, i d’una sèrie de programes per a executius. Ha publicat en les principals revistes del camp de la gestió empresarial, de la psicologia i de la política exterior.

el món no està, tan globalitzat com creiem, i explica per què els beneficis potencials d’una major integració són molt més elevats del que els defensors de la globalització acostumen a creure.

Tracta també els errors i temors del mercat -pèrdues del lloc de treball, degradació mediambiental, volatilitat macroeconòmica i desequilibris comercials i de capital- que els detractors de la globalització argüeixen sovint. Partint de dades i xifres concloents demostra que una major globalització podria realment alleugerir

alguna d’aquests problemes.

Pankaj Ghemawat és doctor en Ciències Empresarials i Econìmiques per la Universitat de Harvard i anterior consultor de McKinsey & Cia. a Londres, desenvolupa la seva activitat en el camp de les dinàmiques de la globalització aplicades a estratègies empresarials. És autor de tres publicacions Commitment (1991), Games Businesses Play (1997) i Strategy and the Business Landscape (1999), a més de numerosos articles i casos pràctics en el camp dels negocis.

i ha deixat una empremta imborrable en múltiples indústries.

Va ser l’impulsor dels ordinadors personals i d’aplicacions per a múltiples dispositius; i les seves creacions més recents, l’iPhone, l’iPod, o l’iPad, passaran a la memòria col·lectiva pel seu poder per transformar radicalment la nostra forma de treballar i disfrutar de l’oci. Però la seva aportació va més enllà: Steve Jobs va ser un veritable geni, els seus pensaments i idees desperten l’admiració de milions de persones i la seva influència es deixarà

notar en els propers anys. Aquest llibre de 130 pàgines, que sortirà publicat el proper 27 d’octubre, serà font d’inspiració per a tots aquells que persegueixin un somni, ja que és una recopilació única que ofereix l’essència de la filosofia vital i empresarial d’aquest geni creador. L’autor, George Beahm, és un escriptor americà conegut per a les seves obres literàries sobre Stephen King o J.K. Rowling, a més és conegut pels seus llibres sobre pel·lícules i sobre grans personatges dels nostres temps.

octubre 2011

Penedès Econòmic

27

28

Penedès Econòmic

octubre 2011

HISTÒRIA

L’economia d’un segle en imatges Un llibre recentment publicat per la Fundació de les Caixes d’Estalvis (FUNCAS) repassa la història econòmica espanyola entre 1870 i 1960 a través dels cartells publicitaris REDACCIÓ Tant com una forma artística o un mitjà per difondre massivament els productes de consum, el cartellisme és el retrat d’una època i forma part, també, de la memòria sentimental de cadascun de nosaltres, sempre que es tingui certa edat. Durant més de cent anys, els cartells van ser el principal suport publicitari del capitalisme.

Així que una acurada repassada a les seves imatges permet entreveure el progrés de les diferents societats al llarg del temps.

La Fundació de les Caixes d’Estalvis (FUNCAS) acaba de publicar Carteles de la Economía Española 1870-1960, un volum, amb un breu text introductori del prestigiós historiador econòmic Pedro Tedde, que és fruit de la tasca de col·leccionisme del professor d’Economia Aplicada de la UNED Carlos Velasco, qui al llarg dels anys ha aconseguit reunir 7.500 cartells en paper, cartró o xapa. De tots ells, el llibre en reprodueix una selecció de 200, dos dels quals corresponen a empreses de la comarca: Cementos y Cales Freixa (dels Monjos) i Rómulo Bosch y Alsina (de Vilafranca).

Velasco apunta que el cartellisme és una pràctica publicitària en veritat antiga. Ja els egipcis i els romans utilitzaven aquest mitjà de comunicació per anunciar els seus comerços i tavernes. És clar que amb menys sofisticació.

El cartell pren carta de naturalesa i es desenvolupa realment amb el capitalisme comercial a mitjan segle XIX, al mateix temps que la industrialització va estenent-se per les potències europees i als EUA i es fan necessàries fórmules per donar a conèixer els productes que es fabriquen de manera massiva.

A Espanya arribarà en aquesta

mateixa època, encara que viurà la seva millor etapa en els feliços vint i en els anys de la República. Com explica Velasco, és un moment de desenvolupament de l’economia espanyola després de la seva no bel·ligerància durant la Primera Guerra Mundial, que, per aquest precís motiu, va donar un impuls a la indústria i les exportacions del país. Aquesta bonança es tradueix en una profusió de cartells on s’anuncien productes propis d’una societat en avenç –xocola-

tes, rellotges, cotxes- que no tindrà cap relació amb el que succe-

irà després de la guerra civil. I és que no cal oblidar que la renda per càpita espanyola del 1936 no es va recuperar fins el 1953.

L’etapa del franquisme es veu condicionada sobretot per l’autarquia, que durarà fins a mitjan anys cinquanta. Les fronteres estan pràcticament tancades a productes de l’exterior i, per això, els pocs articles estrangers que es venen es publiciten com a autòctons: Pirelli Nacional. Eren temps de misèria i, com recorda Velasco, els cartells de l’època reflecteixen penúria, austeritat i tristesa. Les xocolates i els cotxes de l’etapa anterior donen pas a anuncis de sabons, aliments bàsics i articles farmacèutics.

Penedès Econòmic

octubre 2011

29

HISTÒRIA

Eren nombrosos els cartells que venien productes contra els penellons –comuns en aquella freda Espanya-, contra la sarna, ara un mal oblidat, o contra el raquitisme que patia una població escassament alimentada. És simptomàtic sobre això, com apunta el col·leccionista Velasco, un anunci que adverteix dels perills de trepitjar un clau. I és que molts ciutadans de la postguerra no tenien diners per a un calçat amb soles prou protectores i, com que tampoc hi havia vacunes, el perill de perdre una cama era real.

Amb els plans d’estabilització del 1957, l’economia espanyola s’obre a l’exterior i comença l’anomenat “desenvolupament”, que tindrà la

seva màxima expressió en la dècada dels seixanta. El cartellisme canvia radicalment els seus continguts i reflecteix ara l’emergència de la societat espanyola.

Tornen els automòbils –primer el Biscuter i el motocarro i després el SEAT 600i es comencen a universalitzar els electrodomèstics –la televisió, la nevera, la rentadora-, els refrescos de cola o de xocolata i calçats tan comuns (i a prova de claus i xinxetes) com les esportives Wamba.

Tot això per configurar com era

aquesta vida de la gent; com vivien, treballaven i es vestien les persones normals en els seus diferents ambients. En definitiva, a través dels anuncis comercials, es podia apreciar com eren les formes d’estar al carrer, a casa o al bar, i observar així el nivell econòmic canviant.

Al final, aquestes breus referències a cada època, i els comentaris (no exempts de contingut anecdòtic, amb freqüència curiosos i fins i tot entranyables)

que de forma successiva s’inclouen per cada cartell, permeten un passeig nostàlgic, agradable, entretingut i pintoresc que no exclou, de cap manera, l’interès i rigor acadèmic que pot aconseguir-se amb aquesta proposta alternativa per a veure l’economia durant aquests cent anys.

Explica Velasco –la col·lecció del qual es pot visitar a www.loscarteles.es- que, fins al 1965, “el cartell era el rei dels anuncis publicitaris”, però a partir d’aquell moment entra en declivi amb la irrupció de la televisió. Aquí s’atura el recorregut que fa el llibre.

Podrà fer-se’n un de similar d’aquest món nostre dominat per internet?

30

Penedès Econòmic

octubre 2011

TECNOLOGIA

Microsoft presenta el Windows 8 El nou sistema operatiu, que arribarà al llarg de l’any 2012, pot ser engegat en només 3 segons, segons els responsables de Microsoft JOSEP BARELLA Microsoft ha presentat recentment algunes de les característiques fonamentals que tindrà el seu nou sistema Windows, anomenat Windows 8, en la primera jornada de Build, un cicle de conferències per a desenvolupadors de programari de Microsoft que va tenir lloc al llarg del mes de setembre al centre de convencions d’Anaheim, al sud de Califòrnia. “Hem reimaginat Windows, des dels xips fins a l’experiència dels usuaris. Windows 8 porta una nova gamma de capacitats”, va dir el president de la divisió de Windows, Steven Sinofsky, encarregat de la sessió inaugural de l’esdeveniment.

Windows 8, encara en fase de desenvolupament, ha estat dissenyat per ser usat en pantalles tàctils, encara que es podrà utilitzar també amb teclat i ratolí i funcionarà en dispositius que aniran des dels tradicionals ordinadors de taula i portàtils de nova generació fins a tablets de 10 polzades.

El nou sistema operatiu disposarà d’un menú principal format per aplicacions i estructurat en blocs, anomenats ‘piles’ que es desplaçaran per la pantalla i que l’usuari podrà personalitzar al seu gust.

Windows 8, que durà integrat Internet Explorer 10, permetrà, a més, el funcionament d’aplicacions de forma simultània amb la possibilitat de dividir la pantalla en dues i farà desaparèixer els menús de control dels marges inferior i dret del monitor, que podran ser activats passant el dit per aquesta zona.

Microsoft va confirmar que Windows 8 serà compatible amb els programes de Windows 7 i que la seva arquitectura de xips, la mateixa que s’empra per als dispositius mòbils de gamma alta actualment existents al mercat, farà que “‘s’encengui de forma instantània” i “funcioni tot un dia amb una sola càrrega de bateria”, segons un comunicat de l’empresa.

Windows 8 millorarà el rendiment del seu predecessor al mateix temps que reduirà la memòria requerida pel sistema per “deixar més espai a les aplicacions”, que seran el centre del sistema Windows a partir d’ara.

Microsoft va anunciar que engegarà el seu propi espai comercial perquè els desenvolupadors de programari puguin vendre les seves aplicacions als consumidors, un servei que va anomenar Windows Store i que segueix l’exemple de l’App Store d’Apple o el seu

homòleg Android de Google.

El nou sistema ha estat pensat per a la multitasca. Des de Microsoft han assegurat que al Windows 8 “les aplicacions es comuniquen entre si”, i com exemple es donava la interacció de serveis amb xarxes socials. “Pot seleccionar i enviar fàcilment per correu electrònic fotografies des de diferents llocs, com Facebook, Flickr o el disc dur”.

A través de Windows Live i SkyDrive, els usuaris que tinguin diversos dispositius amb Windows 8 podran tenir els seus continguts sincronitzats de forma virtual i accedir-hi des de qualsevol navegador d’internet o aparell amb aquest sistema operatiu.

Amb Live, “tots els continguts dels serveis a la xarxa que més s’utilitzen (fotos, correu, calendari i contactes) “s’actualitzen en els dispositius”. I

WINDOWS 7 HA SUPERAT EL SISTEMA XP I ESTÀ A PROP D’ARRIBAR ALS 450 MILIONS DE CÒPIES VENUDES a més de sincronitzar aquests continguts, amb SkyDrive, els usuaris tenen accés a qualsevol document o arxiu que s’emmagatzemi en el seu compte de Microsoft.

La versió prèvia de Windows 8 per a desenvolupadors ja està disponible per a ser descarregada a través del Windows Developer Center (http://dev.windows.com).

Microsoft no va donar detalls sobre quan arribarà el nou sistema operatiu al consumidor final, si bé s’especula que podria veure la llum a principis o a mitjan de 2012 .

Fora de la teoria, a la pràctica, el nou sistema operatiu ens ha demostrat que Windows 8 usa menys memòria que Windows 7 estant ambdós sense cap aplicació oberta. I tampoc funciona gens malament amb un bon nombre d’aplicacions en marxa. A més, per moltes aplicacions que estiguin enceses, el sistema segueix mantenint una fluïdesa increïble. Les transicions i scrolls són perfectes.

L’arrencada també és molt ràpida.

En poc més de tres segons el sistema s’encén des d’un apagat total.

S’ha acabat haver d’esperar que l’ordinador s’engegui tot fent un cafè o anant al bany. Windows 8 també hereta la suspensió dels te-

lèfons. Es manté en un ús mínim de potència quan el bloquegem, i només es desperta “lleugerament” per actualitzar notificacions en segon pla. Així pot durar dies i, al mateix temps, desbloquejar-se immediatament quan vulguem usar-lo. Les icones que fins a ara representaven les aplicacions han estat substituïdes per uns blocs de major grandària als quals han denominat ‘piles’. Un concepte que es va deixar veure primer en el Windows Phone 7, l’aposta de la companyia per als telèfons mòbils.

Es tracta d’uns espais que, a més d’identificar de forma inequívoca una aplicació o funció del sistema, permeten mostrar actualitzacions o informació addicional. Aquestes ‘piles’, presentades com uns rectangles de colors que s’encaixen uns amb uns altres, formen un bloc que l’usuari pot moure a dreta i esquerra per a accedir a nous espais.

Microsoft assegurava que només hi haurà una versió de Windows 8 que funcionarà en una gran i heterogènia família de dispositius.

Aquesta és probablement l’aposta més arriscada. El nou Windows

sembla dissenyat per ser usat amb els dits. No obstant això, la idea dels seus creadors és que funcioni per igual en tot tipus d’ordinadors i tablets, pel que caldrà comprovar si el seu ús es igual de còmode amb el ratolí. Amb el nou sistema, en una pantalla tàctil, passar d’una aplicació a una altra no pot ser més fàcil. N’hi ha prou amb arrossegar el dit o el cursor des del marge esquerre cap al centre per alternar entre elles. Per a accedir al menú d’inici, el gest és el mateix, però des del costat dret. El punt

feble del nou sistema, però, és que el gestor d’arxius és el mateix que amb Windows 7 i els programes que no hagin estat adaptats, seguiran funcionant en una manera de compatibilitat que manté les finestres clàssiques en una barreja de difícil digestió.

A banda de parlar de Windows 8, Sinofsky va repassar les xifres del Windows 7, l’ús del qual és ja més gran que l’aconseguit pel seu popular Windows XP i les vendes estan prop d’arribar als 450 milions de còpies a tot el món.

L’iPad d’Apple dominarà el mercat dels tablets fins al 2014 REDACCIÓ El lideratge dels productes d’Apple segueix sent indiscutible, i tot apunta que continuaran en aquesta línia en els pròxims anys. Més concretament l’iPad, ja que serà el producte de la companyia de la poma que dominarà el mercat dels dispositius tablets fins a l’any 2014. Així ho ha demostrat un estudi realitzat pels analistes de Gartner. L’estudi, recollit pel periòdic britànic The Guardian, ha establert el creixement que tindrà Apple en el que queda de 2011, les seves perspectives de creixement fins a 2014 i el que passarà el 2015.

La supremacia d’Apple en el mercat dels tablets seguirà sent indiscutible al llarg de 2011.

S’espera que les vendes de l’iPad suposin el 73,4 per cent de les vendes mundials (46,7 milions d’iPads venuts), seguit a una

distància considerable pels tablets d’Android (17,3 per cent), cosa que suposa 11 milions de tablets venuts.

Gartner no espera que la resta de plataformes tinguin més del 5 per cent de quota de mercat el 2011. “S’espera que Apple mantingui l’avantatge en la quota de mercat, al menys fins a 2014-15. Apple es mantindrà fins al 2014 amb vendes superiors al 50 per cent”, assegura la vicepresidenta d’investigació de Gartner, Carolina Milanesi.

“Això es deu al fet que Apple

ofereix una experiència d’usuari superior i unificada a través de la seva maquinària, programari i serveis”. Segons apunta Milanesi, a partir de 2015 és quan es veurà una menor diferència de quota de mercat entre Apple i Android, ja que les vendes d’Apple baixaran. Segons les previsions, d’aquí quatre anys es vendran 326,3 milions de tablets, dels quals 148,6 milions seran iPads (44,9 per cent del total). Pel que fa a Android, s’espera que aquesta quota de mercat creixi fins a arribar al 35,6 per cent, cosa que representarien 116,4 milions de dispositius. Igual que ocorre en el mercat de tablets actualment, la resta de plataformes continuaran amb un ritme de creixement lent. Per exemple, el sistema operatiu de Microsoft estarà present en 34,4 milions de tablets el 2015 i en el cas del sistema operatiu MeeGo, en 197.000.

Penedès Econòmic

octubre 2011

31

VIATGES

Viena, la ciutat de la música Viena és una de les capitals d’Europa més antigues.

Durant el segle XIX va ser un dels centres mundials de la música, i s’hi celebra el Concert d’Any Nou REDACCIÓ Viena és la capital d’Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats. Està situada a l’est del país, a prop de la frontera amb Eslovàquia, als marges del riu Danubi. Viena està envoltada per l’estat federal de Baixa Àustria. Amb una població d’uns 1,6 milions d’habitants, Viena és la ciutat més gran d’Àustria, i també el seu centre cultural i polític. És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre d’altres l’OSCE, l’OPEP i diverses agències de les Nacions Unides, o l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Cada any, l’1 de gener, s’hi celebra el Concert d’Any Nou de Viena.

La ciutat té una llarga història, ja que és una de les capitals més antigues d’Europa, cosa que explica el seu important patrimoni artístic.

Durant el segle XIX fou una de les grans capitals musicals del món i a començaments del segle XX, meca de la filosofia i el debat polític d’occident, a més d’un dels principals centres culturals mundials.

Turísticament, la ciutat ofereix moltes opcions. La Unesco va declarar el centre històric Patrimoni de la Humanitat. Un dels símbols de la capital és el Palau Imperial d’Hofburg, el qual va ser seu del regne dels Habsburgs.

També destaca el Palau Schönbrunn, amb la Casa de les Palmeres, l’Òpera i la catedral gòtica de Sant Esteve, amb 850 anys d’antiguitat. Després de 343

graons s’arriba a la Torre Sud, des d’on es poden contemplar vistes irrepetibles de la ciutat. L’església més antiga de Viena és la de Sant Ruprecht, que data del segle VIII. Des d’aquest punt hi ha una bona vista sobre el Canal del Danubi i el carrer de Franz-Josefs-Kai. Entre la catedral de Sant Esteve i

l’església de Sant Ruprecht hi ha tot de carrers i espais que configuren el casc històric medieval de la ciutat. Un altre punt d’interès és la plaça Karlsplatz, on hi ha els pavellons del metro d’Otto Wagner,

Catedral de Sant Esteve

VIENA País: Àustria Idioma: Alemany Població: 1.712.903 habitants Superfície: 414,90 km²

Palau d’Hofburg

Moneda: Euro Clima: Viena presenta un clima oceànic amb tendència a continental, amb una temperatura mitjana anual de 9,5 °C Economia: Àustria és un dels 10 països més rics del món en termes de PIB per càpita i té un nivell de vida molt elevat.

amb les famoses cases en la Linkle Wienzeile. Un dels pavellons és un cafè i l’altre acull el Wien Museum. Relativament a prop d’aquí hi ha el mercat Naschmarkt.

Per anar de compres, hi ha dos carrers recomanats: el Graben i la Kärtnerstrasse, amb el seu passeig peatonal, que segueix fins a Jugendstil, peça clau del’arquitectura modernista vienesa. En aquests vials trobarem les botigues de moda de les marques més prestigioses i també agradables cafès.