Penedès Econòmic 24

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

Núm. 24 juliol 2013

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Cop als bancs per les clàusules sòl abusives i poc transparents de les hipoteques

Vilafranca és una de les tres seus regionals de Banc Sabadell a Catalunya

pàg. 4

pàg. 11

El potencial innovador de l’Alt Penedès queda en entredit amb la caiguda de patents i marques pàg. 2-3

Els majors de 45 anys decideixen llançar-se a la piscina i emprendre el seu propi negoci pàg. 19

Entrevista a Antoni de la Rosa Torelló President de la Confraria del Cava pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

juliol 2013

L’ANÀLISI

Les empreses de l’Alt Penedès redueixen la protecció de nous invents L’any passat es van publicar menys patents, models d’utilitat i marques que el 2009 a la comarca, mentre que a Catalunya augmenten LÍDIA OÑATE En el que portem de 2013, Catalunya és la comunitat autònoma que ha sol·licitat més patents (233), per davant de la de Madrid, que des de 2007 ha estat la més avantatjada en aquest aspecte. En paral·lel a l’avenç innovador català es troba l’espanyol a nivell internacional, ja que aquest any ha aconseguit escalar tres posicions en l’Índex Mundial d’Innovació i ja ostenta la 26a posició de 142 països que hi participen. Aquest és un estudi que elabora INSEAD, la Universitat de Cornell i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI, organisme especialitzat de les Nacions Unides) i que constitueix una classificació de les capacitats i els resultats en innovació d’economies de tot el món.

Al capdavant es troben Suïssa i Suècia, primer i segon respectivament. Des de J.Isern, empresa especialitzada en patents i marques, destaquen “la importància de créixer en sol·licitus de patents en un moment de tanta mortalitat empresarial i de caiguda de recursos de les empreses, cosa que fa minvar la capacitat d’inversió”.

L’ALT PENEDÈS ÉS LA SETENA COMARCA CATALANA EN INNOVACIÓ En el darrer informe ADEG de Conjuntura Econòmica, elaborat per la consultora Actíva Prospect, la comarca de l’Alt Penedès ocupa la 7a posició en innovació i desenvolupament tecnològic a la classificació per comarques catalanes, esdevenint la més avantatjada de l’àmbit Penedès, per davant del Baix Penedès (11a), l’Anoia (15a) i el Garraf (24a).

Malgrat aquesta classificació, els factors de competitivitat analitzats no corresponen ben bé amb el potencial innovador de la comarca, si més no, amb el número de patents publicades. Segons l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), en tot el 2012

només se’n van publicar tres (que detallem a la pàgina de la dreta).

Aquesta és una xifra força baixa en comparació amb l’any anterior, quan es van presentar set patents, mentre que el 2010 van ser sis. Al Baix Penedès hi ha el mateix nombre de patents, tot i que la dinàmica dels darrers anys era lleugerament superior amb 9 el 2010 i 6 el 2011 respectivament.

Al Garraf són figues d’un altre paner, ja que en els últims tres anys s’ha intensificat la protecció de nous invents a través de les patents, que han passat de 5 el 2010 a 13 en el darrer any. Un dels motius que explicarien les baixes xifres està relacionat amb els sectors que acaparen més protecció, com el de l’energia solar i eòlica, i no tant en l’indústria alimentària (molt més present al Penedès).

Sergi Ruiz, enginyer tècnic de patents a J.Isern, també argumenta que “la cultura de la patents no està tan interioritzada a nivell empresarial ni personal com en altres països com Alemanya”, tot i que reconeix que aquesta tendència està començant a canviar.

Tanmateix, se sorprèn de la davallada de patents a la nostra comarca i afegeix que la majoria es publiquen a l’àmbit metropolità, en concret, Barcelona. Algunes empreses o particulars opten per publicar les patents amb seu fora de la comarca i, probablement, això explicaria, en certa manera, que el 2012 només n’apareguessin publicades tres a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques.

Augmenta l’interès pels models d’utilitat Els models d’utilitat han augmentat un 4,5% a Espanya durant els primers cinc mesos de 2013 respecte del mateix període de l’any

passat. Aquest és un tipus de protecció per a productes de menor rang inventiu que els protegits per patents, i normalment consisteixen a donar a un objecte una configuració o estructura de la

qual es deriva una utilitat o avantatge pràctic determinat. Aquest increment demostra la capacitat de les pimes per crear nous usos i aplicacions d’utensilis, instruments, eines, aparells o dispositius que ja estaven inventats, però als quals s’ofereix una solució a un problema tècnic. Per comunitats autònomes, les Illes Balears ha incrementat en més d’un 600% les sol·licituds de models d’utilitat (l’any anterior només van ser tres i aquest, 22), Múrcia ho ha fet en un 31%, el País Basc en un 21% i Astúries en un 20%. Segons Ruiz, aquest interès creixent també pot tenir el seu origen en la concepció que es té de les dificultats per obtenir una patent: “Per a una pime, un model d’utilitat es veu molt més factible i ja els serveix per al que necessiten, així que opten per aquesta via”. És cert que els requisits dels models d’utilitat són més senzills i no es requereixen tants tràmits com amb el cas de les patents. Tanmateix, re-

 Tipologia del teixit productiu a l’Alt Penedès

Resta

Serveis intensius de coneixement

Font: Actíva Prospect. Dades dels darrers tres anys (2010-2012)

Indústria de mitjana i alta tecnologia

Penedès Econòmic

juliol 2013

3

L’ANÀLISI  Estadística de la protecció oficial

Casos de patents publicades el 2012 BCN Peptides patenta un nou pèptid per reduir el dolor del càncer, d’articulacions o els derivats de la diabetis

Font: Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM)

marca que “l’assessorament que oferim permet al client oblidarse del procediment i deixar-ho a les nostres mans”. Quant al cost de protegir invencions, també hi ha diferències. Les patents giren entorn els 2.000 i 2.500 euros a nivell nacional, ja que si es vol exportar el preu augmenta més, mentre que els models d’utilitat poden costar entre uns 1.000 i 1.500 euros. Ambdós cal renovar-los cada certs anys. A diferència de la mitjana espanyola, a la nostra comarca ha disminuït el nombre de sol·licituds. D’aquest tipus a l’Alt Penedès es van presentar set sol·licituds el passat 2012, una menys que el 2011 i deu menys que el 2010.

EL PERCENTATGE DE CENTRES DE COTITZACIÓ EN INDÚSTRIA DE MITJANA I ALTA TECNOLOGIA DE L’ALT PENEDÈS ÉS SUPERIOR AL DE CATALUNYA A l’Alt Penedès es van crear 187 noves marques el 2011 L’Alt Penedès és la comarca que més marques crea de la zona penedesenca. Només a l’any 2011 se’n van registrar 187, molt per davant de les del Baix Penedès (52) i el Garraf (120). Tot i això, cal mencionar la tendència negativa que s’ha produït des de 2009, quan van entrar 202 noves marques. Per contra, a la comarca garrafenca han anat augmentant, passant de 114 a 120 en dos anys.

Prop del 4% de noves empreses són de mitjana i alta tecnologia La innovació es troba en tots els àmbits possibles, però fonamen-

talment en els sectors de mitjana i alta tecnologia. Segons les dades d’Actíva Prospect, que col·labora habitualment amb l’ADEG, en els darrers tres anys es van constituir 401 societats a l’Alt Penedès, 8 de les quals eren de mitjana i alta tecnologia, mentre que 85 formaven part de l’anomenat grup de serveis intensius en coneixement, que engloba sectors tan diversos com poden ser el financer, l’educatiu o el sanitari, que són principals usuaris dels productes d’alta tecnologia.

En el cas dels centres de cotització, el 2012 se’n van registrar 3.304 a tot l’Alt Penedès, el 3,39% dels quals eren en indústries de mitjana i alta tecnologia i el 18,92% en serveis intensius de coneixement. Si ho comparem amb les dades de Catalunya, la comarca altpenedesenca genera força més llocs de treball en el sector de mitjana i alta tecnologia, ja que el percentatge de centres de cotització en aquest tipus d’indústria és superior al de Catalunya, situat en el 2,39%. Aquesta bona dada ha posicionat l’Alt Penedès com a sisena comarca catalana en el rànquing d’aquest indicador.

Sis comunitats autònomes revifen les seves patents En el primer quadrimestre de 2013, Extremadura encapçala el club de les sis comunitats autònomes que han experimentat un creixement notable en sol·licitud de patents amb un augment del 83%. Destaquen també Múrcia (62%) i la Rioja (55%), entre altres, que històricament no han aportat gaire patents al conjunt del país. Aquest impuls és “símptoma de l’actitud de moltes empreses que han vist que patentar és un recurs que, a més d’augmentar l’exclusivitat d’un producte, ofereix a l’empresa una sòlida posició al mercat amb oportunitat de vendre o llicenciar la patent”, apunten des de J.Isern.

BCN Peptides es una empresa biotecnològica catalana especialitzada en la manufactura de pèptids per a ús farmacèutic i veterinari. L’empresa, activa des de fa més 20 anys, es va ubicar al Penedès l’any 2008, concretament a Sant Quintí de Mediona.

La patent titulada “Composicions per al tractament del dolor i/o inflamació” protegeix el Parentide, un nou pèptid analgèsic amb el qual properament l’empresa iniciarà la fase

I d’avaluació de seguretat en humans. El parentide ha demostrat tenir molt bones propietats analgèsiques i presenta un ampli ventall de possibles indicacions com en el dolor induït pel càncer i pels tractaments anti-tumorals, dolors de les articulacions o provocats per la diabetis.

L’experiència i el Know-How de BCN Peptides els ha per-

mès generar noves idees i invencions, sempre relacionades amb pèptids i enfocades al mercat farmacèutic. Fins ara han publicat més de deu patents.

Codorníu crea un sistema que analitza la vinya des de l’aire a través d’una càmera multiespectral L’empresa sadurninenca Codorníu S.A. va publicar el 2012 una patent sobre un sistema de preclassificació de vinya basat en la teledetecció mitjançant una càmera multiespectral que es col·loca en una avioneta que sobrevola la vinya. La càmera proporciona informació sobre l’estrès i vigor de la vinya per saber la qualitat del vi que es pot obtenir.

La patent duu per títol “Procediment de classificació i/o de collita d’una vinya” i permetrà comercialitzar

aquest nou invent a altres cellers que vulguin millorar l’elaboració dels seus vins i caves mitjançant una nova empresa, AgroPixel, que actua al marge de l’activitat dels cellers. Segons ens ha informat Joan Esteve, cap de viticultura de Codorníu, l’empresa ja l’ha posat en funcionament en les seves finques i en altres 20 cellers de diferents D.O. Calcula

que han estat analitzades unes 5.000 o 6.000 hectàrees situades al Penedès, la Rioja i Ribera de Duero, entre d’altres.

GP - PHARM, situada a Sant Quintí de Mediona, idea un fàrmac per al tractament de malalties de la pròstata GP – Pharm és una empresa biofarmacèutica catalana, situada a Sant Quintí de Mediona (planta de producció) i l’Hospitalet de Llobregat (oficines centrals). La companyia es dedica a la recerca, desenvolupament, fabricació i comercialització de productes injectables dins de l’àmbit de l’urologia i l’oncologia.

La patent que van publicar el 2012 s’anomena “Càpsules de principis actius farmacèutics i àcids greixosos poliinsaturats

per al tractament de malalties de la pròstata” i té com a finalitat tractar tumors cancerígens de l’aparell urològic.

L’empresa disposa d’unes instal·lacions pioneres dins del país i exporta els seus productes a països d’arreu d’Europa, nord d’Àfrica, Austràlia i Sud-amèrica, cosa que l’ha permès créixer i seguir innovant any rere any.

Fins al moment, han anat

publicant una o dues patents anualment, una xifra que preveuen seguir mantenint amb la creació de nous productes que tenen preparats per sortir en els propers anys.

4

Penedès Econòmic

juliol 2013

ACTUALITAT

Com afecten a les nostres butxaques les clàusules sòl de les hipoteques?

La caiguda de l’Euríbor ha fet notar els abusos d’aquest interès mínim, per sota del qual la hipoteca no pot baixar OLGA AIBAR Les clàusules sòl han generat un debat i una controvèrsia que encara està lluny de solucionar-se.

No són una pràctica il·legal, sinó que formen part d’un contracte hipotecari, però algunes entitats bancàries n’han fet un ús abusiu i poc transparent, motiu pel qual han sorgit diverses sentències que han obligat els bancs a tornar els diners als clients.

Mentrestant, i pel camí, el sector financer ha guanyat 6.000 milions d’euros durant el que portem d’any amb aquestes pràctiques.

Però que són les famoses clàusules sòl? Aquest tipus de clàusules limiten la rebaixa de les quotes mensuals de la hipoteca en fixar un interès mínim independentment de la cotització de l’Euríbor.

LES CLÀUSULES SÒL LIMITEN LA REBAIXA DE LES QUOTES MENSUALS El tipus d’interès en més del 95% dels crèdits hipotecaris en vigor es calcula prenent un índex de referència (normalment l’Euríbor) i afegint-hi el diferencial que hagi estat acordat. Les hipoteques que inclouen una clàusula sòl, però, funcionen de forma diferent, ja que queda establert un tipus d’interès mínim que el titular de la hipoteca estarà obligat a pagar encara que l’Euríbor més el diferencial doni com a resultat un interès menor al de la clàusula sòl. És a dir, si una hipoteca està contractada a l’Euríbor més un punt i té una clàusula sòl del 3,5%, encara que l’Euríbor baixi al 0’75%, el client pagarà un tipus d’interès del 3,5%, en comptes de l’1’75% que li correspondria.

D’aquesta manera, l’entitat financera s’assegura uns ingressos mínims. Una actuació que, en situacions com l’actual, amb l’Euríbor encadenant continus descensos, ha impedit que milions d’hipoteques veiessin reduït l’import de les seves quotes mensuals.

Casos concrets Així, una hipoteca mitjana de 104.000 euros a 25 anys i un tipus d’interès de l’Euríbor més l’1%, la quota mensual sense sòl seria de 416 euros al mes, mentre que amb clàusula sòl del 4%, la quota estaria en 579 euros, és a dir, uns 160 euros més al mes i 1.956 euros a l’any.

Pel que fa al nombre d’hipoteques que tenen aquesta clàusula, no hi ha xifres oficials però segons càlculs del mercat, podria haverhi quatre milions de contractes hipotecaris amb aquest tipus de clàsules.

Una sentència que estableix un precedent El 9 de maig de 2013 el Tribunal Suprem va declarar la nul·litat, per la seva falta de transparència, de les clàusules sòl incloses en determinades hipoteques de BBVA, Novagalicia i Cajamar. El text afirma que seran nul·les les clàusules quan s’hagi creat l’ “aparença” d’un contracte de préstec a interès variable, en el qual les baixades de l’índex de referència

repercutiran en una disminució del preu del diner.

Sense comptar amb els clients d’Unnim, el BBVA té uns 800.000 hipotecats a Espanya, dels quals dos terços van contractar clàusules terra. L’entitat ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que deixarà d’ingressar, només el mes de juny, uns 35 milions d’euros. En els mesos successius, l’impacte dependrà de l’evolució de l’Euríbor a un any.

Cajamar també ha assegurat que les retirarà de manera immediata de totes les seves hipoteques i amb caràcter retroactiu des de la

data de la sentència. Novagalicia està estudiant com aplicar aquesta sentència, que han de revisar els seus serveis jurídics.

La sentència del tribunal no afecta, de moment, les clàusules sòl d’altres bancs. Tanmateix, el Banc d’Espanya ha demanat a les entitats de crèdit que revisin l’adequació de les seves clàusules sòl a la sentència del Tribunal Suprem. Les entitats que hagin comercialitzat préstecs hauran de comunicar al Banc d’Espanya les conclusions de la seva revisió abans del 31 de juliol i, en particular, l’impacte que pogués tenir sobre els seus resultats l’eliminació

de les esmentades clàusules en els casos en què aquesta eliminació s’estimi procedent o necessària a la vista del contingut de la sentència del Suprem. En el cas de Banc Sabadell, fonts de l’entitat bancària avançaven a Penedès Econòmic que “nosaltres les continuarem aplicant perquè les hem fet de forma transparent i, en l’hipotètic cas que les haguéssim de treure, serien assumibles pel banc, ja que continuaríem tenint beneficis”. Pel que fa al possible impacte econòmic que podria suposar la seva retirada, calculaven que podrien situar-se al voltant d’uns cent milions d’euros.

Com afecten les clàusules sòl a les hipoteques?

Càlculs fets amb una hipoteca amb l’Euríbor més un punt i una clàusula sòl del 3,5%.

Per la lletra mensual s’ha pres una hipoteca mitjana de 104.000 euros i un termini de 25 anys

LLETRA MENSUAL (€) Impacte de la clàusula Amb clàusula A l’Euríbor sòl sòl +1 31 des. 09 520,65 453,5 +67,2

Euríbor a 12 mesos + 1% 7

Clàusula sòl del 3,5%

6

1 2 31 des. 10 3 30 des. 11

520,65

467,0

+53,7

520,65

490,3

+30,3

4 31 des. 12

520,65

418,0

+102,7

5 31 maig 13

520,65

414,9

+105,8

5 4 3

Per sota d’aquest nivell la lletra mensual no baixa encara que ho faci l’Euríbor

2 1

2003

2004

2005

2006

2007

2008

3

2

1

4 2009

2010

2011

2012

5

2013

juliol 2013

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

juliol 2013

ACTUALITAT

L’efecte PIVE reanima per segon cop les vendes de vehicles a l’Alt Penedès Les matriculacions de turismes han augmentat més d’un 7% en el que portem de 2013 respecte al mateix període d’ara fa un any LÍDIA OÑATE Tot i ser el de l’automòbil un sector tocat, en l’any actual la tendència està variant lleugerament cap a millor. Només en mig any s’ha aconseguit augmentar les vendes de turismes en un 7,75% respecte al mateix període el 2012. Aquest és un dels grups més beneficiats del segon pla d’ajudes PIVE, que va començar el passat 2 de febrer amb una dotació de 150 milions d’euros, a diferència dels tot terrenys i les motos, que perden pes i ja només representen el 13,53% i 4,38%, respectivament. En total, al llarg del 2012 es van matricular a la comarca 4.493 vehicles, el 82% dels quals va ser turismes.

Santa Margarida i els Monjos és un dels municipis on més s’han revifat les matriculacions de vehicles, en concret se n’han fet un 23,33% més en el primer semestre de 2013 respecte l’any anterior. A les Cabanyes, el terme municipal on més matriculacions es realitzen gràcies a l’empresa de rènting que hi ha situada, també s’han incrementat: un 13,78%, arribant fins els 1.395 turismes en sis mesos.

ELS CONCESSIONARIS DEMANEN PRORROGAR EL PLAN PIVE PER L’IMPACTE EN VENDES I ELS INGRESSOS FISCALS A diferència de la tònica general a la comarca, Vilafranca ha registrat un 24,54% menys de matriculacions de turismes entre el primer semestre de 2012 i 2013, mentre que a Sant Sadurní la reducció ha estat del 6% .

Opel i Toyota per als turismes, Audi per als tot terrenys Corren vents nous per Opel, Toyota i Ford, les marques més escollides pels altpenedesencs du-

 Matriculacions a l’Alt Penedès. 2012 - 2013

Font: Gremi del Motor

rant el 2012 amb 403, 394 i 345 turismes matriculats. En el cas d’Opel, els models que més han convençut els conductors han estat l’Opel Corsa, en els models de gamma baixa, i l’Opel Mokka, en el cas dels de més alta. Segons ens ha explicat el cap de vendes d’Opel, Manel Algar, actualment els clients escullen entre “vehicles molt econòmics o molt personaltzats i de preu més elevat”, és a dir, “han desaparegut les vendes de la franja mitjana de vehicle”.

Renault els segueix de prop, amb 320 vehicles matriculats durant el 2012, dels quals els més venuts han estat els de la gamma Mégane i Dacia. Fèlix Tutusaus, responsable de les sucursals de venda a Vilafranca i Vilanova i la Geltrú, ens ha explicat que la nova entrada del Pla Pive “ens ha ajudat molt i s’ha notat molt al mercat”.

Aquest 2013 les posicions del rànquing de marques més venudes s’han bellugat força, deixant fora del podi Ford, i incorporant la casa Peugeot amb 222 turismes matriculats. Al capdavant es manté Opel amb 246 i, en tercer lloc, Toyota amb 198.

En l’àmbit dels tot terrenys, Audi i Land Rover són, amb diferència, les marques més desitjades

amb 94 i 88 matriculacions realitzades, respectivament, el 2012.

Segons ens ha explicat Daniel Témez, responsable de vendes de Servisimó, concessionari que ven vehicles de la marca Audi i Volkswagen a Igualada, la diferència entre un tot terreny Audi i el d’una altra casa és que “el nostre és un producte molt bo, el disseny té una gran acceptació i fem preus competitius”. En aquest sentit, el Pla PIVE els ha permès fer més assequibles els preus de turisme que giren entorn els 22.000 euros en el cas dels de gamma baixa i els 29.000 euros en els de gamma mitjana, ambdós totalment equipats. Témez afirma que els models més venuts han estat l’A4 i l’A3 Sportback en turismes i el Q3 i Q5 en tot terrenys.

El sector reclama un tercer Pla Pive per mantenir-se viu Segons les previsions de fabricants (Anfac) i concessionaris (Faconauto) al ritme actual de mil operacions diàries, el Pla Pive 2 s’esgotarà aquest setembre, cinc mesos abans del previst. Malgrat les bones expectatives, si finalitza el segon Pla Pive per l’alta demanda que s’ha produït, Anfac dubta que es trenqui la tendència a la

baixa en el mercat aquest 2013.

De fet, preveu una caiguda del 4,1% de les vendes i acabar l’any entorn els 670.000 turismes venuts. Per la seva banda, Faconauto se situa en la mateixa tessitura, però amb més optimisme, ja que preveuen finalitzar l’any repetint les prop de 700.000 unitats venudes el 2012.

OPEL, TOYOTA I FORD SÓN LES MARQUES MÉS ESCOLLIDES A LA COMARCA Les darreres dades del Pla Pive 2 que ha fet públiques el Gremi del Motor indiquen que hi ha més de 115.000 reserves de pressupost, fet que suposa tres quartes parts de l’objectiu previst, mentre que a 1 de juliol només havia transcorregut poc més d’un 40% del temps previst de durada (fins el 2 de febrer del 2014). Per aquest motiu, el president del Gremi del Motor, Miquel Donnay, defensa la continuïtat del pla, que enca-

ra no ha estat prorrogat. “Ens ha de preocupar a tots que les ajudes es renovin pels seus efectes notòriament positius, ja que és una oportunitat per a aquella persona que vol canviar el seu automòbil, impulsa el sector, millora la seguretat vial, redueix les emissions de CO2 i millora la recaptació”, afegeix Donnay.

En aquest sentit, Tutusaus també és partidari de renovar el Pla Pive, ja que “ha generat més recursos del que ha costat”. Només amb la demanda addicional que ha provocat aquest pla d’ajudes s’han generat uns ingressos fiscals de 63 milions d’euros. En el cas d’Algar, és “necessari que es mantingui el Pla Pive com a mínim un any més” i desmenteix qualsevol indici de reactivació econòmica.

Una de les mesures del Pla Pive és renovar el parc automobilístic del país, força envellit fins al moment. Segons les dades de la Direcció General de Trànsit, la meitat dels vehicles en circulació té més de 9 anys i mig, quatre anys més en el cas de les furgonetes. La DGT s’ha marcat com a objectiu reduir fins a 7 anys la mitjana d’edat el 2016 i ha anunciat noves mesures lligades a garantir la seguretat a les carreteres.

Penedès Econòmic

juliol 2013

7

ACTUALITAT

El projecte Vilafranca Inclusió formarà i ocuparà 90 famílies sense recursos Es tracta d’un innovador programa a tres anys vista que integra el sector públic local, les empreses privades i el tercer sector OLGA AIBAR Davant de la situació que pateixen moltes famílies, amb la majoria o tots els seus membres a l’atur, i de l’alt risc d’exclusió social i d’extensió de la pobresa, l’Ajuntament de Vilafranca, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, ha impulsat un projecte per intentar ajudar les famílies a sortir-se’n.

Es tracta de Vilafranca Inclusió, un innovador i pioner programa que coordina recursos socials, ocupacionals, educatius i formatius, i que integra el sector públic local, les empreses privades i el tercer sector. L’objectiu és que les famílies puguin tenir ingressos fixes durant almenys un any, i així

puguin cotitzar i tenir dret a les prestacions de desocupació però que també, i alhora, es formin i, per tant, puguin reinserir-se en el mercat laboral.

De moment, el projecte s’ha iniciat amb 26 famílies i, al final, es calcula que se’n beneficiaran unes noranta. Per a posar-lo en marxa, s’ha destinat el 20% del recursos que atorga la Xarxa de Governs Locals als ajuntaments durant tres anys, un total de 900.000 euros, a més de recursos propis de l’Ajuntament.

Per això, s’ha signat un contracte amb Càritas per finançar la formació de les persones a través d’un programa propi, que són, alhora, contractades per la cooperativa d’inserció laboral Nou Set. D’aquesta manera, s’estalvia el

cost de la seguretat social dels treballadors i els diners disponibles es poden destinar íntegres a sous.

Les feines que realitzen se centren en rehabilitar habitatges i espais públics i naturals.

El més novedós és que es treballa amb el conjunt de la unitat familiar. Segons ens explicava el responsable de l’Àrea de Serveis Centrals i Organització de l’Ajuntament de Vilafranca, Aureli Ruiz, “es treballa amb les famílies perquè, una persona s’incorpora al projecte i es forma i una altra part del nucli familiar també hi participa a través de la formació que reben per poder desenvolupar-se i reintegrar-se en el món laboral”.

La mecànica és senzilla: es realitzen contractes de treball de sis

mesos, prorrogables a un any, si se superen les proves que es fan. Amb aquesta actuació, es vol engegar una nova generació de plans d’ocupació, d’una durada més llarga, en els quals es

genera renda directa i indirecta.

Ruiz avançava que, en el pressupost de l’Ajuntament del 2014 s’habilitaran partides per ampliar el nombre de famílies que actualment se’n beneficien.

8

Penedès Econòmic

juliol 2013

ACTUALITAT

3 PROJECTES VALIDATS

CASAAMETLLER OBRE EL QUE SERÀ EL SEU MAJOR CENTRE A BARCELONA La cadena de botigues de producte fresc Casaametller, obrirà al carrer València, 184, de Barcelona, una nova botiga de 700 m² que es convertirà en el seu nou buc insígnia. Aquest centre és el dotzè que hi haurà a la ciutat comtal, que se sumarà als 69 repartits per tot Catalunya, vuit dels quals es troben a l’Alt Penedès. Amb l’eslògan “a Casaametller volem ser la teva masia del segle XXI”, la cadena vilafranquina proposa un espai

comercial en què conviden a “portar una alimentació sana i variada amb la millor relació qualitat-preu”. Per reforçar els valors d’hàbits de vida saludable, la nova botiga introdueix novetats que esperen implantar a més botigues: assessorament nutricional i tallers de cuina i alimentació saludable.

El Comitè d’Avaluacions del Fòrum Local d’Inversors ha validat tres propostes d’activitat que requereixen finançament per a la seva germinació en el nostre entorn més proper. Els business plans aprovats corresponen a un producte per treure el màxim partit dels beneficis de la dutxa sense consumir gaire aigua ni energia; un establiment amb vocació de magatzem de cultura i, una empresa dedicada a la creació i comercialització d’experiències d’oci a través d’una plataforma online.

Baixada en la llista de l’atur al juny, quart descens consecutiu Els llocs de treball creats són temporals, ja sigui per obra o servei o per circumstàncies de producció JOSEP MARIA ROCA L’atur ha baixat per quart més consecutiu i se situa per sota dels nivells d’ara fa un any. Els 8.892 aturats que l’Observatori del mercat del treball al dia de la Mancomunitat Penedès Garraf registra a l’Alt Penedès suposen una recuperació inesperada i que deixa la taxa d’atur a la comarca en el 16,13 per cent de la població activa estimada a finals de 2012. En total, són 150 col·locats més en el mes de juny.

La comarca penedesenca segueix la tònica de la disminució d’atur que tenen Catalunya i Espanya, tot i que en menor mesura aquest juny. Mentre a Catalunya els aturats registrats van disminuir un

MENYS DEL 10% DE LA FEINA CREADA SÓN CONTRACTES INDEFINITS 3,8% (un total de 617.2889) i en el global d’Espanya un 2,60% (per un total de 4.763.680), a la comarca el descens de 150 persones suposa solament un 1,65% de disminució.

A banda de discernir si és a causa de la temporada estival, cosa que sembla confirmar el fet que dels 6.876 contractes signats durant el segon trimestre, 4.927 s’hagin produït en el sector serveis, el cert és que les xifres superen les

expectatives més optimistes fins i tot en aquest període. Els indicadors semblen assenyalar una bonança econòmica que permet la recuperació de feina.

La tendència, que caldrà confirmar els propers mesos, podria continuar éssent positiva, segons els experts. Malgrat tot, la gran qüestió, saber si la recuperació econòmica ja ha arribat, no es pot respondre. Per al govern de Madrid, les xifres ho indiquen clarament i anuncien que la recessió s’ha acabat. Per contra, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha pronosticat, justament fa uns dies, que Espanya no sortirà de la crisi fins el 2015. Tant les fons estatals com les monetàries no acaben d’explicar en què es basen i només el pas del temps donarà la raó a uns o als altres.

De tota manera, els llocs de treball creats són majoritàriament temporals, ja sigui per obra o servei o per circumstàncies de producció. La xifra de contractes indefinits en aquest període és de 648, i no arriba ni al 10 per cent

dels contractes. Una interinitat que comporta una pèrdua de la qualitat de la feina, segons els sindicats.

Vilafranca, amb 58 desempleats menys aquest mes, és la població que ofereix millors notícies en les dades publicades. De fet, a la capital s’han produït la majoria de noves feines, més d’una tercera part del total.

En la globalitat del trimestre, a Vilafranca s’han fet 1784 contractes, gairebé els mateixos per a homes i dones (900 i 884 respectivament), cosa que suposa una quarta part dels creats a la comarca. Al Penedès, però, aquesta igualtat en la contractació per sexes desapareix, ja que dels 6.876 contactes signats només 2.400 (un 34,9%) corresponent a dones.

Curiosament, la xifra d’aturats sí que iguala homes i dones, ja que dels 8.892 registrats, 4.471 són homes i 4.421 dones. Els primers, sembla indicar-ho l’anàlisi del registre tenen més fàcil trobar una ocupació en aquest moments.

CROÀCIA CELEBRA L’ENTRADA A LA UNIÓ EUROPEA L’1 de juliol, Croàcia es va convertir en el 28è Estat membre de la UE. Per celebrar-ho, la Representació de la Comissió Europea i el Consolat de Croàcia a Barcelona van organitzar un acte conjunt, a les instal·lacions de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

El cònsol de Croàcia a Barcelona, el subiratenc Juli Bàrcena, va donar la benvinguda a les autoritats, entre les quals es trobaven el president de la Generali-

tat, Artur Mas, l’ambaixador de Croàcia a Espanya, Neven Pelicaric i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradella.

Durant l’acte, es va projectar un missatge de vídeo gravat especialment per a l’ocasió pel president de Croàcia, Ivo Josipović.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

No som idiotes Si el riu sona, és que aigua porta senyors polítics. Em vindran amb que res és el que sembla, com una parella que enxampa l’altre al llit amb una altra, però la veritat és que tot fa una espècie de ferum molt desagradable.

I això, companys, no és precisament el problema, el problema és que tot el sistema fa pudor, uns i els altres estan fins les celles de merders, de corrupció, d’enganys, d’escoltes il·legals, de jutges amb una neutralitat, si més no, dubtosa. I el poble calla.

Es deuen pensar tots plegats que quan ells es giren d’esquena, tots ens quedem igual, i se’n deuen riure de nosaltres. El poble és sobirà, no ho oblideu senyors i senyories, paraula per cert, que us ve gran. I no, no sou els governants que ens mereixem, ni de lluny compliu un mínim de dignitat que el poble i els bons polítics (que n’hi ha molts, sobretot a la política local) es mereixen.

Tenim el que ens mereixem, perquè així va ser escollit democràticament, però potser perquè era el millor del pitjor per poder votar. No hi ha alternatives, no hi ha opcions, dreta, esquerra, centre... tot és el

mateix. Espero de veritat que aviat surti una alternativa, sigui des d’un procés constituent, o sigui a partir d’un enfonsament general de la política arcaica i envellida, i tant en una opció com en l’altra, el poble té l’última paraula. Desperteu! Despertem! Aixequem una petita revolució diària, diguem PROU, que sí que és pot!

Tinc la sensació que molts de la meva generació, estem més a prop del corrent del 15-M que no pas del mateix de sempre, i això em produeix una certa morbositat sobre el futur que ens ve. Ells callaran, com si res no passés, però estan acovardits i espantats, ja ho veureu, s’aixopluguen en el que ells diuen democràcia, però la democràcia real és una altra.

Deixem que l’estiu passi i ja veurem; les notícies que vénen dels EEUU auguren un futur molt incert, la complexitat de l’economia yankee està a prop de donar un gir molt greu si no aproven els plans d’estímul econòmic i ens esquitxarà de ple.

Després de l’estiu ens retrobem i veurem com va tot, però un missatge és ben clar per als polítics dolents: ni oblit, ni perdó!

juliol 2013

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

juliol 2013

EMPRESA

Caixa Penedès es transforma en la Fundació Especial Pinnae La fundació hereva de l’Obra Social de Caixa Penedès gestionarà un fons de 144 milions d’euros OLGA AIBAR El 10 de juliol va tenir lloc la constitució oficial de la nova Fundació Especial Pinnae, l’hereva de l’Obra Social de Caixa Penedès.

Un dia després, es va constituir el seu patronat a la seu social de Vilafranca, que està format per vuit membres vinculats, en la seva gran majoria, a entitats públiques i privades del Penedès.

La nova fundació, que gestionarà una fons d’uns 144 milions d’euros, es dedicarà, principalment, a la dinamització econòmica del territori i a la inserció sociolaboral, a través de l’autoocupació i el foment de l’emprenedoria social i econòmica a petita escala. Pinnae també es dedicarà a les arees de l’assistència social i al foment de l’educació i la cultura.

Pinnae preveu autofinançar-se

 Patrons de la Fundació Pinnae

per sufragar la seva activitat social i, per això, planeja guanyar rendibilitat dels seus actius immobiliaris i culturals. Actualment té llogats diversos habitatges i locals a Vilafranca i també vol vendre el solar del carrer Princesa de Barcelona en què Caixa Penedès havia d’ubicar-hi el centre cultural Espai Subirachs. També vol llogar els espais dels 14 casals

d’avis que té a Catalunya perquè altres entitats privades o ajuntaments els gestionin o realitzin en aquests llocs una altra activitat amb finalitat social. Aquest punt, però, ha provocat polèmica entre els usuaris i els consistoris afectats. De moment, el de Vilafranca ja ha anunciat que assumirà la gestió dels casals del Tívoli i de l’Espirall a partir del gener.

La Diputació de Barcelona obre 3 punts del SIDH a la comarca Els afectats per la hipoteca disposen d’un nou servei per millorar la negociació amb les entitats financeres REDACCIÓ

La comarca de l’Alt Penedès disposarà del Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH), un nou servei de mediació hipotecària desplegat per la Diputació de Barcelona i coordinat amb Ofideute, amb la col·laboració dels ajuntaments, el Consell Comarcal, i el Col·legi d’Advocats de Barcelona. El SIDH s’adreça a les persones o famílies que estan en risc de perdre el seu habitatge habitual per no poder fer front al pagament de la hipoteca o per haver estat avaladors d’habitatges que estan en situació d’impagament.

Durant el 2012, un centenar de famílies del Penedès van tenir problemes per fer front als deutes hipotecaris.

Aquest és un servei públic, gratuït, professional i de proximitat que espera oferir una atencio mi-

 Presentació del SIDH al Consell Comarcal de l’Alt Penedès

llor que fins ara oferia Ofideute a través de les oficines que tenia a cada capital de província. Des de la seva posada en funcionament el 2010, Ofideute ha atès 88 famílies altpenedesenques. L’objectiu, però, és que el SIDH prengui el relleu i estigui present a 30 poblacions de la província barcelonina. A la comarca s’han obert

punts d’atenció a Vilafranca, Sant Sadurní i el Consell Comarcal (per a la resta de municipis) on hi haurà tècnics i advocats que oferiran assessorament particular i interlocutaran amb les entitats financeres per aconseguir el manteniment de l’habitatge per part de la persona propietària i el seu nucli familiar.

JOSEP BARELLA PUIG Editor jbarella.blogspot.com

El hábito no hace al monje Vull pensar que a molta gent jove aquest titular no li dirà res, però per als que ja tenim una edat no ens resulta nou el refrany. Com és natural en aquesta secció, no parlarem ni d’hàbits ni de monjos, però si de vestimenta, o més concretament de les formes adequades de vestir en l’àmbit empresarial. La roba que fem servir per la nostra activitat laboral ha de ser el fidel reflex d’això. No m’imagino anar al planxista per arreglar un desperfecte a la carrosseria i que em rebi un mecànic amb smoking, com no m’imagino veure al maître d’un hotel amb mono blau.

Diran vostès que estic portant als extrems els exemples, però els puc assegurar que moltes vegades la realitat supera la ficció. Jo mateix els puc explicar una anècdota sobre el tema. Un estiu, fa molts anys, vaig sofrir un fort mal de queixal i, com és natural, vaig demanar hora al dentista. Era un estiu infernal de calor, vaig anar al dentista i em va rebre, com és costum, la infermera la qual em va fer passar a la sala per a la corresponent visita, quina va ser la meva sorpresa, doncs que el dentista en qüestió va sortir a atendre’m en samarreta imperi, em va dir que tenia el queixal molt inflamat i que em prengués uns antiinflamatoris i tornés en uns dies. No fa falta dir que no hi vaig tornar més.

No tenia la imatge que el meu subconscient demanava per a aquella professió. Amb aquest exemple, us heu preguntat si doneu la imatge en el vostre negoci que el client espera trobar? Quants cambrers ens han servit amb camises que semblaven tretes d’una pel·lícula d’indis i cowboys, i tant macos que anirien vestits de cambrer, amb pantalons negres i camisa blanca o l’elegant tot negre.

Ara em ve al cap una norma amb la qual el gran Mark McCormack era im-

placable. Ell ha estat un dels gurús que més han influït en la meva persona, sense oblidar els Tom Peters, Peter Drucker, Philip Kotler i Michael LeBoeuf, entre d’altres. Reprenent McCormack, molts de vostès potser no el coneixeran, però ell va ser en el 1960, el creador de l’empresa IMG (International Management Group). Ara potser alguns més sabran qui és, però per als que no ho sàpiguen, aquesta empresa representa a la majoria dels millors esportistes d’elit del món, entre ells, Leo Messi. Tornant a la norma de McCormack, als seus empleats, els quals assessoraven tant fiscal com financerament els interessos dels esportistes, els tenia prohibit anar a treballar en roba esportiva, a la qual cosa els empleats responien “si els nostres clients tots vénen en xandall!” I ell responia “ells són esportistes que van a visitar al seu advocat i asesor, que sou vosaltres, no volen veure davant seu un altre amb xandall”.

Tots haurem anat alguna vegada a un concessionari de cotxes i el comercial que ens haurà atès, aniria amb la seva americana, camisa i corbata. Vostès es preguntaran perquè ha d’anar així vestit, doncs perquè va de venedor de cotxes i és el que esperem trobar allí, no es tracta d’anar ben o mal vestits, es tracta de donar la imatge que el client espera trobar. El bomber ha d’anar de bomber, el metge, de metge i el comercial, de comercial. El comercial, la imatge que transmet supera la nostra persona, i és la imatge de la nostra empresa. Aquesta pot engrandir la nostra empresa o pot arruïnar-la. Està molt clar que la forma de vestir no ho és tot, per això el titular de l’article basat en el popular refrany el hábito no hace al monje el tancarem amb la no menys famosa coletilla: pero imprime carácter.

Penedès Econòmic

juliol 2013

11

EMPRESA

Vilafranca controla un terç del negoci de Banc Sabadell a Catalunya La capital penedesenca té al seu càrrec onze zones de Catalunya que van des de Tarragona fins a la capital de la Catalunya Central OLGA AIBAR La reestructuració de Banc de Sabadell, arran de l’adquisió de la xarxa d’oficines i del negoci financer de BMN a Catalunya i Aragó, ha atorgat un gran pes estratègic i de decisió a Vilafranca del Penedès. La capital penedesenca s’ha transformat en una de les tres seus regionals del banc a Catalunya, arran de la creació de la Direcció Territorial de Catalunya, formada per Barcelonaciutat, Catalunya Est i Catalunya Oest, iconcentrarà un terç del negoci del banc a Catalunya.

La Regional Catalunya Oest, ubicada a Vilafranca, a l’antic edifici de Caixa Penedès de la Rambla Nostra Senyora, està formada per les zones de Vilafranca; Tarragona Sud, Nord, i Centre; Segarra;

nollers, La Selva-Maresme Nord, Maresme, Sabadell, Sant Cugat, Terrassa, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

El nou director de la Regional Catalunya Oest, és Josep Esteve, tot un veterà en el banc vallesà, on ha exercit diversos càrrecs.

Sabadell planteja un ERO temporal per a 400 treballadors D’altra banda, Banc Sabadell ha comunicat als sindicats que la incorporació al grup de la xarxa de BMN a Catalunta i Aragó, l’antiga Caixa Penedès, ha suposat per al grup un excedent de

personal d’unes 400 persones.

Quan es va donar per tancada l’operació, a finals de maig, es van incorporar al grup 2.000 professionals d’una plantilla de 16.000.

Per això, el grup que presideix Josep Oliu vol que l’excedent de personal es corregeixi durant el proper any i mig amb sortides voluntàries.

Entre el 24 de juliol i el 4 de setembre, banc i sindicats negociaran la forma “menys traumàtica” de realitzar els acomiadaments.

Les mesures a prendre podrien passar per reduccions de jornada o treballar mesos alterns. Segons explicaven fonts del Banc Sabadell a Penedès Econòmic “el banc tenia dues opcions per retallar l’excedent de plantilla:

via ERO, com s’ha fet amb Unnim, o via acomiadaments temporals. L’objectiu prioritari és preservar els llocs de treball i, per preservar-los, has de fer sacrificis.

Si els empleats es queden a l’atur, d’aquí a dos anys molts potser encara no hauran pogut reincorporar-se al món laboral, tal com estan les coses actualment”.

Oliu va adquirir el negoci de Caixa Penedès per millorar la quota de mercat en banca minorista, que necessita estimular per poder créixer. Amb aquesta operació, el banc vallesà ha passat de tenir 9 oficines a la zona del Penedès i Garraf a tenir-ne 50. També és propietari del magatzem logístic de Sant Pere Molanta.

Josep Esteve Gilabert

Director regional Catalunya Oest 1979-1992: Banc de Sabadell. Ocupa diversos càrrecs d’administració i gestió a l’oficina principal del banc de Cornellà de Llobregat.

1992-1995: Delegat de suport de zona. Tasques en una àrea de suport d’expansió del banc i a la zona d’Hospitalet.

1995-2000: Direcció de les Oficines Principals d’El Prat de Llobregat i de Cornellà de Llobregat.

2001-2008: Director de Zona de Banca d’Empreses.

VILAFRANCA HA ASSUMIT UN GRAN PES ESTRATÈGIC I DE DECISIÓ

2009-2011: Director de Banca Comercial.

2011-2012: Director de Crèdit Immobiliari Territorial.

2013: Director Regional Catalunya-Oest.

Anoia, Prat Viladecans; Martorell; Lleida; Garraf, Baix Llobregat i Bages. És a dir, que un terç del negoci del banc es concentrarà a la capital penedesenca.

La Regional Barcelona Ciutat està formada per Badalona, Barcelona Centre, Barcelona Eixample Esquerra, Barcelona Est, Barcelona Nord, Barcelona Nordest, Barcelona Oest, Barcelona Sud i Cornellà; i la Regional Catalunya Est que la integren Girona Centre, Girona Est, Girona Nord, Gra-

Regional Barcelona Ciutat:

Regional Catalunya Est: Barcelona

Regional Catalunya Oest:

Sabadell Vilafranca

Rambla de Nostra Senyora, 2-4 Vilafranca del Penedès

Plaça Sant Roc, 20 Sabadell

Avinguda Diagonal, 417 Barcelona

12

Penedès Econòmic

juliol 2013

EMPRESA

Jounou, SA ja pot lluir la placa de “Reparador de l’Any Opel” El concessionari va rebre la distinció per aconseguir l’excel·lència en la postventa i atenció al client LÍDIA OÑATE El concessionari d’Opel a Vilafranca, Jounou, SA, ha estat distingit amb el premi “Reparador de l’Any Opel 2013” per assolir el màxim nivell als estandards de Gestió de Postventa i Atenció al Client d’Opel. Enguany es van entregar 21 reconeixements a reparadors autoritzats, que podran lluir a les seves instal·lacions la placa que acredita “l’excel·lent professionalitat del seu servei i l’extrema cura per al client, corrobarada per l’elevat índex de satisfacció dels seus usuaris”.

Enrico De Lorenzi, Director General Comercial de GM España, i Joaquín Araujo, Director de Postventa, van ser els encarregats d’entregar les plaques als representants dels reparadors premiats. Entre ells es trobava, Antoni Jounou, director de Jo-

 Reparadors premiats de l’Any Opel 2013, entre ells Jounou

unou, SA, que està molt satisfet d’aquest “reconeixement al treball ben fet de tot l’equip de potsventa. Sempre treballem per buscar l’excel·lència”. Aquest és un premi que ja havia recollit el 2011 i que espera revalidar el 2014. Per Jounou, el mèrit més important és que “el client reco-

negui que ho estàs fent bé”.

Amb els premis “Reparador de l’Any Opel”, la marca alemanya ratifica la seva aposta per mantenir la qualitat durant tota la vida útil dels seus vehicles, perquè els seus clients la gaudeixin sense preocupacions des del moment de la compra.

Naulover s’obre camí en el mercat d’Orient Mitjà La firma també s’instal·la al Principat d’Andorra amb un corner en els Grans Magatzems Pyrénées REDACCIÓ

Seguint amb la seva estratègia d’exportació, Naulover, empresa de moda per a la dona ubicada a Barcelona però amb fàbrica a Mediona, juntament amb el Grup Almana, inauguraran, el mes vinent, una franquícia de la firma al mercat d’Orient Mitjà.

El nou establiment, de 134 m2, estarà situat en el Lagoon Mall de Doha, Qatar, un centre comercial de moda i luxe dirigit a un públic amb gran poder adquisitiu i seguirà l’estil elegant i confortable del seu flagship de Barcelona.

Aquesta primera boutique a Qatar oferirà una acurada selecció de les peces més noves, juvenils i coloristes de la col·lecció. A més, per satisfer la demanda de les consumidores locals, Naulover ha incorporat una col·lecció de

 Fàbrica de Naulover ubicada a Mediona

15 peces, com vestits i faldilles llargues. La inversió de Naulover en aquesta franquícia ha suposat 300.000 €, i també com la contractació de 5 nous treballadors.

Aquest mes, la firma també obrirà, per primera vegada, un corner en els Grans Magatzems Pyrénées

d’Andorra. Amb una inversió de 50.000€ al Principat, Naulover vol arribar en un 60% a la consumidora estrangera (principalment russa) i en un 40% a la consumidora nacional, totes elles interessades en l’estil elegant, distingit i confortable de la marca.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

La cultura de l’esforç Una vegada... el jove Tanit va anar a veure el savi del poble i li va preguntar: - Senyor, ¿què he de fer per aconseguir el que jo vull?

El savi no va contestar.

Tanit va marxar després de repetir la seva pregunta diverses vegades amb el mateix resultat. Va tornar l’endemà amb la mateixa pregunta. De nou no va obtenir cap resposta; va tornar per tercera vegada i va repetir la seva pregunta: - Què he de fer per aconseguir el que jo vull?

El savi va mirar i va dir: - Vine amb mi.

I es van dirigir a un riu proper. Va entrar a l’aigua portant al jove de la mà i quan van aconseguir certa profunditat el savi es va recolzar en les espatlles del jove i el va submergir a l’aigua. Malgrat els esforços del jove per alliberar-se, el savi va mantenirlo allà una llarga estona.

Al cap de poc el va deixar anar i Tanit va poder recuperar l’alè.

Llavors el savi li va preguntar: - Quan eres sota l’aigua, què era el que més desitjaves?

Sense vacil•lar Tanit va contestar: - Aire, volia aire.

- No hauries preferit millor riqueses, comoditat, plaers, poder o amor?

- No, senyor, desitjava aire, necessitava aire i no-

més aire, fou la immediata resposta.

Llavors va contestar el savi: -per aconseguir el que tu vols has de voler-ho amb la mateixa intensitat que volies l’aire, has de lluitar per això i excloure tota la resta. Ha de ser la teva única aspiració dia i nit. Si tens aquest fervor, aconseguiràs sens dubte el que vols.

Ja m’havia referit en algun altre article al valor de l’esforç, de la voluntat, del “voler és poder”... però m’ha semblat interessant tornar-ho a fer, amb aquest magnífic petit conte tradicional hindú.

En el marc del desenvolupament professional, l’esforç implica perseverança, mantenir-se ferm malgrat les dificultats. Per fer-ho, és indispensable tenir objectius concrets, controlables i, mesurables.

Fites clares.

L’esforç no és un fi en si mateix, sinó un mitjà necessari per assolir aquests objectius.

Cal transmetre i repetir la idea que tan sols és possible assolir un determinat fi, de l’ordre que sigui, mitjançant l’esforç, i que tan sols aquells que realment insisteixen i són constants en el temps, poden assolir els seus objectius.

Davant d’un futur complex, l’esforç emergeix com un gran actiu personal i professional.

juliol 2013

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

juliol 2013

EMPRESA

CONTRACTACIÓ LABORAL SUBVENCIONADA

19 EMPRESES ARTESANES DEL PENEDÈS A UNA JORNADA DE NETWORKING Dinou empreses inscrites al Cens d’Artesans Agroalimentaris de l’Alt Penedès van assistir el 2 de juliol a la II Jornada de Networking Empresarial al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

A la jornada, organitzada per la Diputació de Barcelona, hi van participar aproximadament 125 productores d’aliments locals i 100 empreses compradores d’aquests productes, entre elles, restaurants de prestigi, impor-

tants cadenes de distribució de producte ecològic i de proximitat i la xarxa més important d’agrobotigues de Catalunya.

L’objectiu de l’activitat era que les empreses ampliïn el seus contactes comercials, obrin noves possibilitats de negoci i noves vies de cooperació.

A través del projecte “Generant Oportunitats”, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès facilitarà la contractació subvencionada de persones aturades de llarga durada que han exhaurit tot tipus de prestacions i que han cursat una formació professional. Hi participen 25 persones que han pogut optar a dues variants de formació: monitor/a sociocultural amb eines de comunicació i treball comunitari i operacions auxiliars de la indústria alimentària.

Com donar una nova utilitat a les peces de cotxes en desús OLGA AIBAR Donar a les peces de cotxe una nova vida. Aquest és l’objectiu de l’empresa Ronen Tinman, ubicada a las Colinas i amb fàbrica a les Cabanyes. L’empresa va començar a fabricar al Penedès al març i ja té una llarga llista de clients.

Per les Fires de Maig, va exposar les seves originals creacions, entre les quals es trobaven mobles fets amb peces de Volkswagen Escarabat: dels dos parafangs del davant, els dissenyadors van fer un sofà, del motor, una taula, dels dos parafangs del darrere, una estanteria, de les portes, una vitrina, de la tapa delmotor, un moble per a l’equip de música, i de la tapa del maleter frontal, un armari.

També van exhibir un original taulell en forma de frontal de cotxe clàssic en un estand del Banc de Sabadell Vijazz Penedès, en concret, el de Mascaró.

L’empresa, que fabrica per comanda, té dissenys propis del reconegut dissenyador Ronen Tinnan i de Juan Ramon Gea, també dissenyador d’interiors. Segons

 Imatge de l’original taulell de l’empresa Mascaró

els seus impulsors, ha estat creada perquè, “hem vist una manca d’aprofitament dels vehicles en desús. Aleshores, vam considerar que els bons dissenys proporcionats per les marques comercials podrien ser utilitzats per fer nous dissenys, amb mobles i complements per a la llar, els quals tindran una llarga durada, poden ser canviats de colors segons les modes i, al mateix temps, són peces úniques”. Ronen Wasserman, més conegut com Ronen

Tinman (l’home llauna), és un enginyer mecànic israelià que ha transformat la creació d’elements de decoració en la seva forma de vida. Per fer-ho, utilitza peces de cotxes o motos de vehicles vells o en desús, fet que dóna a les seves creacions un aspecte retro. Tinman ha vist en el reciclatge una forma de fer negoci i els seus dissenys agraden i es venen molt bé per la seva originalitat. Tots es poden consultar a la seva pàgina web: www.ronentinman.com.

JUDITH ANTOLIN PASTRANA Dissenyadora gràfica www.judithantolin.com

Parlem de tendències Ara sí, estem de ple a l’estiu.

Com que és el meu primer article en el Penedès Econòmic i coincideix amb aquest mes vacacional o pre-vacacional per a molts, intentaré escriure quelcom lleugeret. És el que es porta!

Parlant de publicitat, un dels recursos possibles és el de l’apel·lació als sentiments.

Alegria, això és el que fa falta per sortir endavant cada dia. I per aquest motiu, degut al moment difícil tant social com econòmic, el “bonrotllisme” i l’estil natural s’ha convertit en els últims anys en tota una tendència en la publicitat. Aquest sentiment de “bonrotllisme” va lligada amb una gràfica retro, vintage, records de la infància, roba a l’antiga, càmeres Polaroid, fotografies velades, lletra escrita a mà, etc. Coneixeu l’estil al qual em refereixo oi?

Com a exemple, penseu en els anuncis d’estiu d’Estrella Damm, de San Miguel o de Damm Lemon 6-4. Aquestes marques ja duen més d’un estiu seguint aquest estil de publicitat que els ha donat molt d’èxit; han arribat directament al cor del seu públic, que ja l’espera any rere any per tal de donar per inaugurada l’època d’estiu.

Estrella Damm està tenint un èxit absolut a Youtube des de 2008 amb la seva campanya evocadora “Mediterràniament”.

Fins aquí, tots estaríem d’acord i ens podem sentir identificats amb aquest estil, que connecta molt fàcilment amb tots nosaltres ja que ens ataca directament els sentiments i la melancolia. Però el que cal tenir en compte és que una tendència qualsevol que funciona, té èxit i acceptació, normalment acaba dominant i gairebé uniformant l’estil gràfic i de comunicació durant una època. Als inicis la tendència va prenent lloc i és poc detectable, però quan ja es fa molt popular i és seguida massivament podríem començar a pensar que està en un punt proper a la ca-

ducitat.

Per tant, és bo seguir una tendència per aplicar-la en la imatge o la publicitat de la nostra marca/empresa? És perillós seguir cegament les tendències sense més motiu que el fet que sigui moda, el perill és que pot posar la nostra marca en evidència per: - Falta de coherència. Qualsevol gràfica no és adequada per a qualsevol marca.

Cada marca ha de comunicar-se amb un to i una personalitat. Si no pot arribar a caure fins i tot en el ridícul.

- Falta de credibilitat, seguint el mateix criteri comentat anteriorment.

A més, fins i tot si la nostra marca s’ajusta a la tendència (pel tipus de client, pel tipus de producte que s’ofereix, pel to de comunicació corporativa, etc.) hauríem de valorar si volem seguir la tendència i si ens pot ser beneficiosa o no.

S’hauria de prendre la decisió conscientment tenint en compte: - Volem que la nostra marca sembli mancada de personalitat? És el que pot semblar si es copia el que fan les altres marques.

- I un altre argument important a tenir en compte és la caducitat. Una tendència quant temps dura? Jo opino que dura mentre el moment/ situació social hi acompanya, però caducarà igualment quan el públic en quedi saturat, embafat... I necessitarà aire nou. Per tant, després, allò que remeti a aquella tendència tan marcada que ja hagi passat, pot avorrir, semblar antiquada i no fernos cap bé.

De totes formes, ara que som a l’estiu i segurament estem a tocar d’uns quants dies de vacances, gaudim de l’estiu i del “bonrotllisme” mentre el temps acompanyi.

L’estiu és temps de calor i la calor ens afecta inevitablement física i psicològicament; per això potser no és moment de ser massa estrictes. Ens senten millor les coses fresques i lleugeres.

Penedès Econòmic

juliol 2013

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Lolita Lulú, més que una botiga online de bijuteria, un entorn acollidor La Marina, l’Ariadna i la Cristina estan especialitzades en el camp de la bijuteria, el màrqueting i empresarials i comencen un nou projecte plegades. Obren una botiga online plena d’ innovació i cura pels més petits detalls que aconsegueix crear un entorn que convida a triar entre peces suggerents i plenes de glamour.

“Lolita Lulú somos todas. Todas tenemos ese punto chic, ese punto innovador, rompedor, dulce, femenino, inocente, rebelde... así que, ¿a qué esperas a tener tu pieza Lolita Lulú?”

Aquest és el lema que encapçala la seva pàgina web.

Qui hi ha darrere de Lolita Lulú?

Hi ha tres dones amb una gran sensibilitat que arran de la seva amistat i experiència de més de 15 anys fent bijuteria, decideixen innovar en aquest camp i obren una botiga online en la qual produeixen i comercialitzen peces úniques i artesanals i de molta qualitat, en un entorn molt cuidat.

Una d’elles, la Marina, fa més de 17 anys que gerencia la botiga Somnis de Vilafranca del Penedès, primer al capdavall del carrer dels Ferrers, ara en el seu bell mig. Després de tot aquest temps decideix donar un pas endavant en un sector nou com és la venda online i ho fa del bracet de dues amigues especialitzades en d’altres àrees que complementen les habilitats necessàries per engegar Lolita Lulú.

Com s’obre una botiga online?

Nosaltres teníem molt clar que

volíem innovar en el sector de la bijuteria i per fer-ho volíem crear productes en base a col·leccions que tinguessin motiu, en base a treballar amb materials naturals, amb la possibilitat de personalitzar les creacions, però sobretot volíem tenir una marca pròpia.

Hem visitat centenars de webs similars i hem pensat en tots i cadascun dels detalls que hi apareixen, des del nom, les icones, els colors dels botons, les fotografies...

La tria del nom no va ser fàcil, vam estar molts dies aportant idees entre totes tres fins que ens vàrem decantar per aquest perquè ens va semblar que tenia molta força.

Quines són les parts de la web no visibles i que, en canvi, creieu que aporten valor?

En són moltes. D’entrada hem de tenir un cert estocatge de productes fets de cadascuna de les col·leccions. Garantim un període d’entrega de 7 dies com a molt.

Per poder complir amb rigor ens cal tenir-ho tot molt preparat.

Hem creat un embalatge, un packaging també molt adient al tipus de producte que volem vendre.

Tot això cal tenir-ho a punt. A banda, hi ha el sistema de pagament, que ha de ser del tot segur per al client, és per això que treballem tant amb una plataforma de pagament segura, com amb Pay Pal, que són plataformes que donen tranquil·litat en aquests tipus de transaccions.

Quins productes poseu a la venda i com els promocioneu?

Hem creat diferents col·leccions de bijuteria, amb el seu collaret,

anell, braçalets i arracades, però també creem els “tocados”, que en aquests moments són una gran tendència. La combinació de robes, flors i pedres, fa que es puguin fer creacions desinhibides i molt personalitzades.

Vam mostrar les nostres primeres creacions al Shopping Night i van tenir molt bona acceptació.

Tenim també un altre producte que són les personalitzacions de cabassos atès que aquesta temporada tenen molta sortida.

Per nosaltres esdevé clau estar molt presents a les xarxes socials, perquè és a través d’elles que aportem trànsit a la web. Som a Twitter, Facebook, Instagram, Google +, Pinterest, a banda de tenir un blog que ens permet donar més explicacions i consells sobre les nostres creacions

Qui us sembla que comprarà a Lolita Lulú?

En el nostre lema hem utilitzat l’expressió “Lolita somos todas” justament per donar a entendre que a la nostra botiga s’hi poden trobar estils diversos que amb els quals se sentin identificades moltes dones.

Però també pensem en un públic masculí que vulgui fer un tria més personalitzada d’algun detall que vulgui regalar.

Un altre objectiu important és que altres botigues, ens comprin

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- El coneixement del sector et fa veure noves oportunitats de negoci : l’experiència de la Marina de tants anys fent i venent bijuteria en una botiga “clàssica” li ha fet veure l’oportunitat d’obrir una nova botiga, aquest cop online.

2- La complementarietat del grup: aquest projecte necessita l’especialització en la bijuteria, però també el coneixement del funcionament de l’entorn virtual i les estratègies de màrqueting i comercials.

La Marina, l’Ariadna i la Cristina formen l’equip perfecte.

3- Els detalls importen, especialment en un tipus de negoci com aquest en què el caliu que et pot aportar la persona que ven i t’aconsella en la botiga física s’ha de substituir per un entorn que t’aculli mentre tries.

I això només s’aconsegueix amb els detalls.

4- La il·lusió és la força motriu que ajuda a superar les dificultats.

també les nostres creacions.

Parlem de diners? Us heu arriscat molt? Val molts diners obrir una botiga a la xarxa?

Ens hi hem mirat molt i hem arriscat, de forma moderada, uns quants diners sobretot per la creació de la web i per la compra de material que ens permeti tenir una certa producció avançada. Fins avui portem gastats una mica menys de 5.000 euros. El temps ens dirà si això funciona.

Esteu espantades?

La veritat és que no gaire. Si va bé fantàstic i si no surt com esperem, haurem de fer els canvis necessaris. Estem molt obertes i atentes al que passa al nostre voltant i tenim el cap ple d’idees.

Sempre acabem l’entrevista demanat uns quants suggeriment i/o consells per a aquells que comencen? Quins donaríeu vosaltres?

Ens sembla que el que més es necessita és molta, molta il·lusió i ganes de perseverar i lluitar. Això sí, cal que t’ho passis bé, fentho.

També recomanaríem no fer les coses sol. A nosaltres ens ha ajudat molt treballar acompanyades, perquè hi ha moments difícils i el fet de ser tres, moltes vegades facilita el fet de tornar-te a il·lusionar.

16

Penedès Econòmic

juliol 2013

L’ENTREVISTA

ANTONI DE LA ROSA TORELLÓ President de la Confraria del Cava

“Cal donar prestigi a la imatge del cava i donarli més valor afegit” Antoni de la Rosa és el nou president de la Confraria del Cava. A principis de juny, va agafar el relleu de Pere Bonet en el càrrec, que compagina amb la codirecció de Caves Torelló. Entre els objectius i reptes a assolir, es troben incrementar la notorietat del cava a Barcelona i consolidar la Confraria al territori OLGA AIBAR

Antoni de la Rosa i Torelló va néixer a Barcelona l’any 1969, està casat i té tres fills. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, s’incorpora a l’empresa familiar, Caves Torelló, l’any 1994. S’especialitzà en màrqueting vitivinícola, duent a terme diferents tasques en el terreny comercial, primer com a responsable del retail nacional i progressivament, iniciant i seguint, les exportacions a Europa, compaginant-ho amb la millora de la presentació dels vins i caves, la comunicació amb el mercat i els esdeveniments promocionals. Actualment, junt amb el seu germà Paco, codirigeix Caves Torelló, celler que presideix la seva mare Ernestina Torelló. Va ser investit Jove confrare de la Confraria del Cava de Sant Sadurní als 19 anys i, des d’en fa set, forma part de la Junta Directiva.

Quina ha estat la seva trajectòria dins de la Confraria?

Com a membre d’una família elaboradora de cava, de ben jove, em va interessar l’activitat de la Confraria, als 19 anys em van investir Jove Confrare. Posteriorment, i des de fa set anys, vaig entrar a formar part de la Junta de la Confraria, primer desenvolupant la tasca de Mestre de Cerimònies i, darrerament, la de vicepresident.

Quins projectes té en ment com a nou president?

A curt termini, portar a terme les activitats ja programades. També estem treballant intensament en l’organització de la XXXII Setmana del Cava del mes d’octubre.

De cara a l’any vinent, vom retre un homenatge a Barcelona com a capital del consum de cava. En aquesta ciutat turística, comercial i cultural, cada dia passen coses, i el cava ha de tenir més presència i notorietat. La Confraria també seguirà fent promoció a altres ciutats espanyoles i al mercat internacional. En aquest sentit, serà molt important crear sinergies amb el Consell Regulador del Cava i les patronals per aconseguir més eficàcia i ressò.

Creu que caldria modernitzar la imatge de la Confraria?

La imatge d’avui de la Confraria no és la mateixa del 1979, any en què es va fundar. Al llarg dels anys, es va modernitzant i segur que, amb el pas del temps, s’anirà modernitzant encara més. Pensi, per exemple, que avui tenim una Confraria, i per tant un cava, més

solidari que mai amb les activitats benèfiques organitzades, com la Cursa Solidària País del Cava a benefici de la Marató de TV3 (sis anys consecutius) o el Sopar Solidari a benefici de Càritas fet l’any passat, on es van recaptar més de 23.000 euros per aquesta entitat.

ENS VOLEM CENTRAR EN BARCELONA COM A CAPITAL DEL CONSUM DE CAVA. PER AIXÒ, HA DE TENIR MÉS PRESÈNCIA I NOTORIETAT Les activitats i investidures que feu arreu del món ajuden a incrementar les vendes del cava?

Sí, sens dubte. En els darrers quatre anys i sota la presidència de Pere Bonet, s’han organitzat diverses activitats internacionals en què hem fet showrooms, ponències tècniques i investidures a ciutats tan importants com Los Angeles, Nova York, Tòquio, Rio de Janeiro i Sao Paulo, amb personalitats de rellevància mundial com ara l’esportista Pau Gasol, el Dr. Valentí Fuster, l’arquitecte Toyo Ito o l’alcalde Paes de Rio. Tot això es tradueix en imatge i notorietat del cava allà on anem i això és el que et diuen els importadors dels diferents països.

A quins països s’exporta més?

Segons les dades que dóna el Consell Regulador del Cava, al 2012 els cinc països que més cava van importar són Alemanya (més de 39 milions d’ampolles), Regne Unit (més de 35 milions), Bèlgica (més de 24 milions), els Estats Units (més de 17 milions) i Japó (més de 7 milions).

Creu que s’arribarà a un candidat de consens per a la presidència?

El consens sempre és bo que existeixi, ara bé, si no n’hi ha, es votarà i s’escollirà un president i tampoc passa res, cada candidat està explicant el seu programa i els dotze vocals electors segur que triaran el millor.

Els dos principals candidats consideren que cal donar prestigi la imatge del cava. Què creu que s’hauria de fer per aconseguir-ho? Apujar preus?

Totes les institucions del cava estan d’acord que cal donar prestigi a la imatge del cava i que cal donar-li més valor afegit. Fem uns caves molt ben elaborats, joves, reserva i gran reserva, en una terra privilegiada i amb una relació qualitat-preu fantàstica. Ens cal explicar-ho millor i aconseguir que això es traduexi en un augment del preu mitjà.

El principal problema són les marques blanques?

A tots ens agradaria que el pes de les marques blanques fos més petit del que és, ara bé el mercat és el que mana i més en temps de crisi, en el qual aquest tipus de

Penedès Econòmic

juliol 2013

17

L’ENTREVISTA producte té més demanda.

Què en pensa de la zonificació del cava? La veu necessària?

Aquest mes passat s’ha escollit un nou President de l’Institut del Cava. El 22 de Juliol s’escollirà un nou president del Consell Regulador i també hi ha una altra patronal que és Pimecava. De ben segur que aquest és un tema del qual es parlarà els pròxims mesos, i que és necesari que hi hagi diàleg. Només amb un ampli acord del sector es pot decidir sobre aquest tema.

Com es podria recuperar el consum interior del cava, que cada any cau més?

La situació econòmica que estem vivint fa caure el consum interior. Esperem que quan s’iniciï la recuperació, juntament amb les accions de promoció que es facin des de les institucions del cava i des dels mateixos cellers, es pugui millorar el consum intern.

llarga criança en ampolla, caves elaborats amb vins base fermentats en bóta…

ÉS NECESSARI EL DIÀLEG SOBRE LA ZONIFICACIÓ DEL CAVA. NOMÉS AMB UN AMPLI ACORD DEL SECTOR ES POT DECIDIR SOBRE AQUEST TEMA

Quines accions impulsaria per intentar trencar l’estacionalitat del cava?

D’una banda, exportar ja significa trencar amb l’estacionalitat que té el cava al mercat domèstic, a molts països del món es consumeixen vins escumosos tot l’any.

Per tant la promoció exterior ja és en si mateixa una acció desestacionalitzadora.

D’altra banda, també accions encaminades a divulgar i promoure el cava com a beguda d’aperitiu o beguda ideal per a l’estiu. Finalment, cal saber explicar que el cava també és un vi gastronòmic, hi ha molts tipus de cava per acompanyar tot un àpat, caves de

Se sap ja qui podria ser la propera Reina del Cava?

Encara és aviat per saber qui serà la propera Reina del Cava, fins a finals del mes d’agost, com cada any, no sabrem quina de les candidates és l’escollida, cal que l’agenda d’aquestes i la de la Confraria puguin coincidir.

Què en pensa de l’empat a sis en l’elecció del president del Consell Regulador del Cava?

Penso que això vol dir que no hi ha unitat al sector i que cal retrobar-la. El dia 22 de juliol hi ha una altra oportunitat i espero que surti escollit un nou president i que aquest es marcarà, com un dels objectius prioritaris, la unitat del sector per afrontar els reptes de futur.

El consum de vi a Espanya és molt baix en comparació al de la cervesa o altres begudes alcohòliques. Què s’està fent malament o què creu que s’hauria de fer per redreçar la situació?

Pel que fa al cava, i des del meu punt de vista, cal actuar en la gent jove. Els hem de fer veure que el cava es una beguda social, romàntica, glamurosa, cool i elegant, que va bé a qualsevol hora i que hi ha molts tipus de cava per qualsevol moment, que és saludable i molt gastronòmic, això sí, amb moderació. En aquest sentit, la Confraria està adherida al programa europeu de Wine in Moderation.

En canvi, el consum d’alguns caves ha pujat. Quins són els que tenen més demanda?

Un dels tipus de caves que més demanda està tenint els darrers anys és el cava rosat. Aquest ha triplicat vendes en deu anys, avui se n’elaboren més de vint milions anuals. És un cava ideal per aperitiu, i també per acompanyar arrossos o pasta.

L’any passat vau organitzar un sopar benèfic a Barcelona a favor de Càritas. Enguany el tornareu a fer? Quina entitat en serà la beneficiària?

La meva voluntat, i la de la resta de la Junta de la Confraria, és tornar-lo a organitzar i estem treballant en aquest sentit, ja que creiem en la responsabilitat social del cava. Ara bé, necesitarem la col·laboració i implicació del Consell Regulador del Cava i les patronals, per a poder fer-ho.

Considera que caldria reformar el Consell Regulador i, en concret, el sistema d’elecció dels candidats i dels vocals del consell?

Aquesta és una iniciativa que, si s’escau, haurà de ser impulsada pel propi Consell del Cava, les patronals i altres institucions.La Confraria només fa promoció i divulgació de la cultura i consum de cava.

A MOLTS PAÏSOS CONSUMEIXEN ESCUMOSOS TOT L’ANY; PER TANT, LA PROMOCIÓ EXTERIOR JA ÉS, EN SI, UNA ACCIÓ DESESTACIONALITZADORA

Creu que el fet de no tenir un president, a poques setmanes per a l’inici de la verema, podria perjudicar el sector?

No, perquè, malgrat que actualment no hi hagi la figura d’un president o un vicepresident, perquè l’anterior president, en Gustau Garcia Guillamet ja va plegar el 2 de juliol, les tasques que s’han de fer en el si del Consell Regulador del Cava es realitzen igualment per part dels vocals i de la resta de membres.

Precisament, un bon exemple d’això és que el Consell Regulador del Cava ha convocat, per al divendres 18 de juliol, un ple extraordinari per discutir les normes de campanya de la propera verema. Aquest plenari el presidirà el vocal de més edat que, en aquest cas, es tracta del president del Grup Freixenet i de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet.

18

Penedès Econòmic

juliol 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA SOLUCIÓ DE L’ATUR I ELS EMPRENEDORS (i PART 5)

S

i tenim, des de fa temps, les majors taxes d’atur, tant nacionals com regionals de la Unió Europea no és per casualitat, sinó per seguir aplicant les mateixes mesures errònies, encara que tinguin alguna rendibilitat electoral.

Hauríem d’utilitzar les experiències dels països que han resolt el problema de l’atur amb eficàcia i que, a més, tenen una alta solvència financera. El 2006, els únics estats que complien l’objectiu de les taxes d’ocupació de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) eren 5: Àustria, Dinamarca, Regne Unit, Holanda i Suècia.

L’OCDE ha recomanat, com han publicat diferents mitjans el darrer 15 de febrer, que s’implanti el contracte únic progressiu per afavorir la creació d’ocupació, “en el qual la indemnització de l’acomiadament sigui inicialment baixa, però que augmenti progressivament”.

Una experiència que ha tingut èxit recentment és el model austríac que va ser aprovat per tots els grups parlamentaris el 2002 i consisteix que les empreses aporten mensualment una petita quantitat (1’53%) del salari brut del treballador que serveix com una “guardiola” o “motxilla” per al cas d’acomiadament sense que, en aquest moment, l’empresari hagi de fer grans desemborsos que poden provocar el tancament dels centres productius especialment de les Pimes, sempre tan mancades de liquiditat. El treballador no perd antiguitat quan canvia de treball i pot retirar els fons en cas d’acomiadament.

Una altra fórmula que ha demostrat la seva eficàcia per millorar la productivitat de l’economia i la formació dels treballadors, la constitueix l’experiència de Dinamarca.

El canvi es va produir amb les reformes laborals del 1994 i 1996, intentant lligar la flexibilitat a la seguretat, “flexiseguretat”. Fins llavors, la taxa d’atur estava per sobre de la mitjana de l’OCDE (per exemple 12,5% al desembre del 1993) i després de les reformes va anar descendint fins al 1,7% a mitjan 2008 i, amb això,

la societat va arribar l’estatus de ser una de les de més grau de satisfacció en el seu nivell de vida i un dels mercats laborals més dinàmics i competitius.

Per acomiadar el treballador, l’empresari no ha de pagar cap tipus de compensació. Ha d’avisar l’empleat amb tres mesos d’antelació. A l’eliminar la por de l’empresari, es facilita la contractació. Una vegada acomiadat, el treballador té un elevat nivell de prestacions públiques que pot durar fins a un màxim de 2 anys però amb condicions.

L’estat inverteix en formació contínua, cosa que permet que la seva preparació tècnica sigui el fonament de la seva seguretat laboral.

Els aturats que rebutgin injustificadament més de 2 ofertes en un any perden el dret a percebre l’atur. Això fa que dos terços del total de desocupats trobin un nou treball només tres mesos d’haver perdut l’anterior .

El Consell Europeu del juny del 2009, ha reconegut la importància de la “flexiseguretat” per modernitzar i fomentar l’adaptabilitat dels mercats de treball.

Aquesta actuació dels gestors públics té la seva lògica i enllaça amb els fonaments econòmics i socials de la Unió Europea. La manera de sobreviure una economia davant el repte de la globalització,

oferint als seus ciutadans una alta taxa d’ocupació i un nivell de vida elevat, és tenir una població laboral molt qualificada que permeti produir béns i serveis altament competitius.

Un sistema que no incentivi la formació laboral continuada i la participació, encara que sigui a temps parcial, en els processos productius està condemnant els seus treballadors a l’exclusió definitiva del món de treball.

Si el motor de l’ocupació són els nous emprenedors, quants dels treballadors en atur seran vàlids per integrar-se en les noves estructures empresarials? Si no tenen més que la preparació que tenien en les empreses tancades, en molts casos per no ser competitives en aquest món tan globalitzat i en els sectors que van absorbir tant treball en la dècada anterior, com el sector públic i la construcció, quin futur laboral els espera?

El nou model requereix una nova formació tècnica dels treballadors i en això estem en un clar desavantatge amb altres països.

L’atur a Espanya se centra especialment en el sector de menor preparació. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, 3 de cada 4 llocs de treball destruïts des del començament de la crisi econòmica, corresponen a persones que no havien arribat a comple-

tar l’educació secundària, no obstant això, entre els professionals amb titulació universitària o més elevada els ocupats tan sols han disminuït un 0’1%.

Tant l’OCDE com el Fòrum Econòmic Mundial, han destacat com un factor que està minvant la competitivitat i productivitat la deficient qualitat del nostre sistema educatiu, que “sembla fracassar a l’hora de dotar gran part de la població de les habilitats necessàries per participar en una economia cada vegada més dirigida pel coneixement”.

“Per això els països amb educació de baixa qualitat, sofreixen més atur i, en canvi, els que tenen més indústria i tecnologia, menys.

Així que no són les màquines ni la tecnologia allò que causa l’atur (substitueixen uns treballadors per altres més qualificats), sinó els mals col·legis. Si vol crear ocupació, eduqui (Nicholas Negroponte, MIT)”.

Però perquè les reformes estructurals tinguin èxit, fa falta temps, això és com una repoblació forestal. Ningú prendria seriosament qui, a l’any de la repoblació, convoqués manifestacions davant de l’Ajuntament protestant perquè encara no han crescut suficientment els arbres.

I no només temps, fa falta un tipus especial de polítics que es preocupin del bé comú abans que

del propi.

Eric Thode, de la Fundació Bertelsmann i expert en el mercat laboral alemany, destacava recentment que les exitoses mesures estructurals que es van aprovar pel govern socialdemòcrata-verd d’Schröder durant el període 2002/5, per incrementar la competitivitat i la productivitat de béns i serveis van trigar 5 anys a tenir efectes positius sobre l’economia alemanya i va pronosticar aquest mateix temps per a les nostres.

El 20 de març d’aquest any, a La Contra de La Vanguardia, el socialdemòcrata, Goran Persson, que va ser nomenat Ministre d’Economia, el 1996 a Suècia, declarava que, quan va prendre possessió del seu càrrec, el dèficit públic superava de llarg el 10%: “Tenia dos camins: fer el que tocava i no ser reelegit o no fer res i segurament no ser reelegit... però a més perjudicar el meu país.

Vaig fer reformes, ajustaments, retallades i així em vaig convertir en el Ministre d’Economia menys valorat de la història de Suècia... però 4 anys després siíque van tornar a votar-me”. “Ens va costar 6 anys que les reformes estructurals donessin resultats: vam reduir, fonamentalment els costos laborals, els salaris i vam recuperar la competitivitat de la nostra indústria exportadora, vam créixer i vam reformar pensions, l’Administració, els subsidis d’atur... “Si un gasta mes del que guanya, deixa de ser sobirà perquè depèn dels seus deutors i si no és sobirà, els seus ciutadans no decideixen la seva destinació i ja no és demòcrata i sinó és demòcrata tampoc pot ser social”.

I deixava aquesta reflexió sobre nosaltres: “Durant més de 10 anys han gastat el que no guanyaven i no aconseguiran retornarho de seguida”.

Perquè, si no aconseguim aprovar un sistema legal sobre l’empresa, internacionalment competitiu, estarem condemnant els nostres fills a emigrar, per aconseguir treball en països on la producció es desenvolupa en un marc més atractiu que el que ens neguem a modificar.

Penedès Econòmic

juliol 2013

19

EMPRESA

Sembrar en temps de recollir Cada vegada són més els parats majors de 45 anys que decideixen crear el seu propi negoci per autoocupar-se. Aquests emprenedors “sèniors” són una de les claus essencials per entendre la magnitud de la crisi actual LÍDIA OÑATE L’estereotip d’aquell jove emprenedor que innovava en el sector tecnològic està sent engolit any rere any per una quantitat ingent d’emprenedors de tots els àmbits i edats. Els majors de 45 anys han pres les regnes de la seva vida, escapçada per la crisi i el consegüent atur, i han decidit fer un pas que no s’havien plantejat mai fins ara: emprendre el seu propi negoci.

Els parats de més de 45 anys ja representen el 42,98% del total de població a l’atur a l’Alt Penedès.

Només la franja de 45 a 54 anys ja és la segona amb més atur de la comarca amb 2.148 persones, per darrere de la de 35 a 44 anys. Amb aquestes xifres d’atur, les previsions apunten que cada vegada més parats d’aquesta franja d’edat es vegin abocats a l’emprenedoria per autoocupar-se. Aquesta tendència la confirmen les últimes dades facilitades pel Centre Àgora, el servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca. En el que portem de 2013 han atès 43 consultes, la majoria de les quals eren de

L’ATUR JA AFECTA EL 43% DELS MAJORS DE 45 ANYS A L’ALT PENEDÈS persones a l’atur procedents del sector serveis, en concret de la restauració, serveis personals i a empreses. Molt probablement aquesta xifra superarà de llarg les de 2012 i 2011, quan es va registrar un total de 55 i 52 consultes, respectivament. A diferència dels dos anys anteriors, actualment la majoria de sol·licitants es dediquen als serveis personals (12) i la restauració (8). El 2012, en canvi, el comerç minorista (12) era l’origen majoritari; i el 2011, la restauració (9). Però no totes les persones que han fet consultes han acabat creant una empresa.

El 2011, 17 persones majors de 45 anys van fer realitat el seu projecte, mentre que el 2012 la xifra es va reduir fins a les 11 empreses creades. Segons les últimes dades del Centre Àgora, corresponents

al primers semestre de 2013, enguany aquest col·lectiu ja ha posat en marxa 8 empreses. Sergi Barjola, tècnic del Centre Àgora, ens explica que enguany estan rebent més persones interessades a crear una empresa: “solen tenir una experiència laboral important, ja sigui perquè s’han quedat a l’atur o per iniciativa pròpia”.

El finançament, un llast per als emprenedors sèniors Un dels principals esculls que es troben la gran majoria dels emprenedors és el finançament.

D’una banda, els bancs han tallat l’aixeta del crèdit i, de l’altra, l’administració està immersa en l’austeritat. Davant d’aquest panorama, els emprenedors han de recórrer al suport de familiars i amics o, amb sort, a ajudes puntuals de la Diputació de Barcelona, la Generalitat o els consistoris. Sobta la recomanació d’un dels assessors de l’associació SECOT de voluntariat sènior d’assessorament empresarial, Enrique Puig, que aconsella “no començar associant-te amb un

banc. És el pitjor soci que pots tenir perquè els bancs són aquells que et presten un paraigua quan fa sol i te’l demanen quan plou”. A SECOT han notat un increment dels emprenedors sèniors, sobretot de dones joves. Els tipus de negoci que escullen són força diferents segons el gènere: mentre les dones opten per botigues de roba o menjar preparat, els homes escullen empreses de serveis. Els joves, però, segueixen sent el col·lectiu que més emprèn actualment. En els darrers dos anys SECOT va assessorar un 35% més de persones d’entre 18 i 35 anys i ja representen prop del 60% de les consultes.

Joves i sèniors, diferents punts de partida, mateixos temors Per Puig, la frontera dels 55 anys no importa, sinó l’experiència que tingui l’emprenedor. Entre els principals temors que exposen quan s’assessoren al SECOT hi ha el de perdre els diners, la incertesa de saber si el negoci funcionarà, la por al fracàs i la inseguretat a l’hora de liderar el projecte.

V Informe majors de 45 anys al món laboral

 Aturats segons nivell formatiu Estudis tècnics Estudis elementals Estudis secundaris Estudis universitaris

 Aturats segons motiu d’atur Vaig perdre la meva anterior feina Vaig deixar la meva feina anterior Busco feina per primera vegada o després d’un llarg període d’inactivitat

 Quant de temps creu que trigarà a trobar feina?

Més d’1 any De 7 mesos a 1 any

DECÀLEG DE L’EMPRENEDOR

D’1 a 6 mesos

Els errors més comuns que poden marcar la diferència 1. Donar per resposta la viabilitat del negoci. S’ha de valorar bé els beneficis que obtindrà el client.

2. Basar-nos en un producte que ja es ven bé. Cal analitzar si la demanda està en creixement o saturada. Només el “valor afegit” del producte permetrà obrir un forat. Cal oblidar-se de la guerra de preus.

3. Dedicar-se només als problemes del dia a dia posa en perill el futur del negoci. Dedicar unes hores al mes a planificar el futur de l’empresa és imprescindible.

4. Els productes no interessen a tots per igual. Ens ha de preocupar a qui cal vendre. Cada segment té les seves necessitats específiques.

5. No és suficient que tinguem un producte “interessant”. El bocaorella no és la solució. Cal aconseguir que es parin i entrin si tenim un aparador, que el mirin si s’envia un correu electrònic, que el navegant apreciï beneficis quan obri la pàgina web.

6. Confiar en les xarxes socials només per ser-hi present. Per treure’n rendiment cal establir una estratègia, executar-la en accions i supervisar-ne l’efectivitat. Atraure visites del nostre públic objectiu no serveix de res si no es realitza l’acció prevista.

7. La “diferència” és la forma més adequada per vendre.

L’alternativa és ser “un més”. Cal aconseguir sortir al mercat amb un valor afegit.

8. La inversió inicial és per “arrencar”. El capital circulant és per “aguantar”. És fonamental fer un pla de viabilitat d’un mínim de tres anys i el primer any, fer-lo de mes a mes.

9. Els bancs, les ajudes oficials, les subvencions, els proveïdors em finançaran. Els bancs ja no només demanen garanties. Les ajudes oficials són préstecs. Les subvencions serveixen per “créixer”, no per “néixer”. Els proveïdors fien, però als seus bons i coneguts clients.

10. Confondre administració amb paperassa. Una mínima comptabilitat és imprescindible. El pla de viabilitat ens diu on es vol arribar. La comptabilitat ens diu on s’està.

Font: Consells d’Enrique Puig, assessor de SECOT

Menys d’1 mes

 Quina variable creu que el perjudica més per trobar feina?

Edat Crisi

 Ha pensat en l’opció d’emprendre un negoci propi?

Sí, estic en procés Sí, i no ho descarto per al futur Sí, però no hi ha ajudes suficients No Font: Fundació Adecco

20

Penedès Econòmic

juliol 2013

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

PLANIFICAR ÉS UNA ALTRA COSA

T

’imagines, lector, que un grapat de directius d’un polígon industrial es decidissin a planificar el futur del seu espai i, de pas, el dels altres polígons?

Si més no, caldria suposar que cadascuna de les empreses a les quals pertanyen els promotors de la iniciativa ja tenen una programació estratègica i que, intramurs, han implantat la cultura de la planificació. Només així, cadascú a casa seva, haurà après que, a l’hora de definir on vols anar i com vols arribar-hi, abans cal fer una llista de prioritats, i que això vol dir que s’haurà de triar entre diferents possibilitats, i que la selecció d’aquestes alternatives comporta irremissiblement, i potser a contracor, la supressió d’algunes de les opcions inicialment proposades.

No hi ha planificació sense renúncia. Programar el futur d’una organització és el mateix que decidir i acceptar quins seran els costos d’oportunitat que en un determinat període es derivaran de la implementació de les accions consignades. A l’hora de dissenyar l’endemà d’una empresa és evident que tots els departaments haurien de ser escoltats i haurien de tenir l’oportunitat de participar; com també és obvi que, al final, en un determinat episodi, algú, amb suficient criteri i amb la deguda potestat, acabarà prenent decisions i aquestes decisions no

sempre agradaran.

No es tracta d’omplir el cove de bons propòsits i tota mena de desideràtums per tal de satisfer els circumstants que hi han dit la seva, com aquell que fa la carta als reis. Això és el que s’acostuma a fer en un programa electoral, d’aquells que mai ningú n’exigeix el compliment i dels quals amb prou feines veurem implementats un terç dels continguts. També succeeix el mateix amb els plans de mandat, que no deixen de ser una prolongació menys naïf però igualment quimèrica dels programes electorals.

Alguns plans directors també acostumem a ser ingenus i adolescents pel que fa al seu pragmatisme. No solen presentar-se acompanyats

d’un calendari de terminis ni amb una carta d’obligacions; tampoc no comprometen a ningú, per la

ALGUNS PLANS DIRECTORS ACOSTUMEM A SER INGENUS I ADOLESCENTS PEL QUE FA AL SEU PRAGMATISME qual cosa és difícil que, més endavant, amb el transcórrer del temps, algú es posi vermell. De la mateixa manera que els programes

electorals i els plans de mandat, si no s’estableix una metodologia d’implementació o no existeix una determinada governança els plans directors acaben per ser un brindis al sol i els volums escrits s’amunteguen a les prestatgeries, com si es tractés d’una enciclopèdia de fatuïtats, prenyada de resignacions inconcluses.

Quan es tracta d’un territori tampoc sembla intel·ligent plantejar una planificació de futur amb premisses rígides que admeten discussió -potser sí- però que no són negociables. Abans d’escriure les primeres ratlles el paper ha d’estar en blanc. La seva redacció no ha d’obeir a dictats previs, estereotips, amaneraments o mimetismes endèmics. Els seus pro-

motors no han de tenir prejudicis ni intencions personals en relació amb la parcel·la. El document final difícilment tindrà credibilitat i tampoc no generarà cap mena d’afecció.

Si tornem a la casuística del principi, quan un grapat d’empreses decideixen planificar la totalitat del seu polígon i, posats a fer, la globalitat dels polígons que hi ha a la vora, el lector estarà d’acord amb mi en el fet que serà comprensible que les directrius resultants d’aquesta planificació mai no interessaran la resta d’empreses i, encara més, no mereixeran cap consideració. Qui m’ha de dir a mi com he de fer jo les coses, a casa meva? -pensarà la majoria- i Per què he de sotmetre la meva empresa als designis d’una colla d’il·luminats? –rondinaran els més crítics.

Planificar és una altra cosa, si es vol fer amb rigor i si es pretén que el resultat sigui tingut en compte per part de tothom. Estic d’acord amb el parer que aquests són temps que ens conviden a coordinar esforços, arrenglerar actuacions i compartir recursos, però alhora constatem que les municipalitats estan disposades a compartir però sense renunciar, a prioritzar a l’engròs, sense mullarse, i a cooperar sempre que sigui amb els recursos dels altres i sense una necessària generositat. I si no som generosos no n’hi ha prou per a tots.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

juliol 2013

21

EMPRESA

Les dones perden llocs de responsabilitat en les empreses, també a la comarca Malgrat les qualitats organitzatives, de lideratge i previsió de riscos, els consells d’administració i d’empresa es resisteixen a confiar-hi LÍDIA OÑATE La llei d’igualtat de gènere és una de les mesures de l’antic govern socialista que encara avui aixeca divergències d’opinió en el si de la societat. La crisi, novament, no només s’ha endut llocs de treball i teixit empresarial; també l’avenç de la dona en les esferes de responsabilitat a les empreses.

Actualment, el 71% de les empreses catalanes que tenen més d’un administrador no tenen cap dona en els consells d’administració, segons un estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona, elaborat amb les dades de l’empresa Informa D&B obtingudes de 284.200 societats a Catalunya.

“S’ESTÀ PERDENT TALENT FEMENÍ, I NO ENS HO PODEM PERMETRE” Cristina Mestres

Presidenta de Dones d’Empresa

Les responsabilitats familiars són, en gran part, un dels factors determinants d’aquest posicionament tant feble dins del nucli dur de l’empresa, però darrere d’aquesta cortina s’amaga quelcom més preocupant i que és el cavall de batalla de qualsevol entitat empresarial de dones: a mesura que augmenta la dimensió de l’empresa i el nombre de membres del consell, el percentatge de dones conselleres baixa allunyant-se de les esferes de direcció. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, que apunta al funcionament de les pròpies empreses a l’hora d’ascendir els seus treballadors. Segons Anna Mercadé, directora de l’Observatori, “als consells d’administració, lamentablement, no compta la meritocràcia, sinó que sovint s’escullen els consellers perquè pertanyen a la mateixa xarxa de contactes o per tornar favors”. És una situació que no es pot controlar i que causa desencís i frustració en moltes

dones dedicades a l’empresa, que veuen com, tot i tenir la formació i experiència requerida, no són ascendides. Cristina Mestres, propietària de l’empresa Design41 d’interiorisme i presidenta de Dones d’Empresa, afirma que “aquesta és una discriminació que fa mal perquè hi ha un talent femení que s’està perdent i no ens ho podem permetre”. Aquesta és una entitat sota l’aixopluc de l’ADEG (Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf), que aplega més de 630 dones emprenedores, empresàries, directives i executives del Penedès i el Garraf amb l’objectiu de donar-se suport, compartir experiències i crear xarxa comercial entre elles.

El lideratge de la dona: d’entesa, però ferm Lluny del lideratge dictatorial que ha caracteritzat el model masculí i que ha estat adoptat per algunes líders polítiques com Margaret Thatcher o, més recentment, Angela Merkel, la línia que segueixen la majoria de les dones, segons Cristina Mestres, és la d’un “lideratge més suau, però amb mà dreta, que busca l’entesa i el diàleg entre l’equip”. Per Mestres la dona té molt a aportar al món empresarial per “la seva capacitat d’organització, de crear empatia i vincles d’unió entre els treballadors”, alhora que sinèrgies positives dins l’entorn laboral.

L’estudi presentat per la Cambra de Barcelona revela que la presència femenina en els consells d’administració redueix en cinc punts el risc de solvència comercial que assumeixen les empreses respecte a aquelles que no tenen cap dona. Per fer-nos una idea d’aquest concepte de risc, és la possibilitat que una empresa cessi la seva activitat o deixi insatisfets els seus deutes en un termini de dotze mesos. És precisament en aquest punt en el qual Mestres afegeix la capacitat de les dones de mirar a llarg termini i avançar-se a possibles problemes.

Serveis, educació i salut, sectors on predominen les empresàries Els inicis de la crisi van arremetre contra els sectors industrial i de la construcció, molt masculinitzats. Però en els darrers anys, la baixada del consum i l’ombra de

la crisi ha acabat afectant els sectors on es concentraven més dones empresàries, com són els de l’educació, salut i serveis.

D’altra banda, els sectors amb menor presència femenina, la construcció i l’energia, només una de cada cinc empreses té alguna dona en el consell. En canvi, en el sector serveis hi ha més presència femenina, però en cap branca supera el 35%.

Augmenten les emprenedores, especialment al sector comerç En els darrers anys l’emprenedoria s’ha erigit com la solució a les grans dificultats per trobar feina. Moltes dones han decidit començar el seu camí empresarial perquè s’hi han vist abocades per necessitat.

Però també s’ha produït un canvi de tendència. Segons ens ha explicat Mestres, “algunes dones que ja tenien la seva vida solucionada han deixat les seves respectives empreses per muntar el seu propi negoci”. La gran majoria són microempreses amb un màxim de tres treballadors que sovint acostumen a ser botigues de roba o complements.

ELS ÀMBITS DELS SERVEIS, SALUT I EDUCACIÓ SÓN ELS MÉS OBERTS A TENIR DONES AL CAPDAVANT Només el 5% de les grans empreses estan dirigides per dones Del total de 211.228 llocs de conseller que hi ha actualment en empreses que tenen més d’un administrador, només 52.477 són dones (el 25%), mentre que els restants 158.751 són homes (75%). Si observem la direcció en aquest tipus d’empresa, només el 5% estan regides en un 100% per dones, mentre que el 45% estan dirigides exclusivament per homes. L’altra meitat són mixtes.

Segons l’estudi de la Cambra de Barcelona, la dimensió mitjana d’un consell en una empresa de més de 250 treballadors és de 5,2 membres, i en una de 50 a 250 treballadors de 4,4. En el primer

PRESÈNCIA DE DONES EN ELS CONSELLS D’ADMINISTRACIÓ Per sector d’activitat de l’empresa

Empreses amb més d’un administrador.

Per dimensió de l’empresa

Dones directives a les empreses catalanes

cas, el percentatge de dones és només del 13,4%, molt per sota del 40% que recomana la llei.

La presència femenina en l’equip de direcció també és baixa. El 67% de les empreses no té cap dona en l’equip directiu. En canvi, tan sols el 10% de les empreses no tenen cap home en la direcció.

Falten més de 3.500 dones als consells d’administració Per assolir l’equilibri de gènere, en les grans empreses catalanes s’haurien d’incorporar 865 dones en els consells d’administració.

En el cas de les empreses de 50 a 250 treballadors, caldria 2.720 dones més per assolir les xifres de paritat que es demanen. Des del col·lectiu Dones d’Empresa, un dels objectius que tenen any rere any sobre la taula és el de fer visible les dones i aconseguir que estiguin a l’opinió pública. “Ja està bé que surti el marit per parlar de l’empresa, però també volem ser reconegudes”, explica Mestres, que troba indispensable la formació, ja que és “la base perquè les dones puguem millorar i arribar a igualar i superar els homes”.

22

Penedès Econòmic

juliol 2013

OPINIÓ

JOAN PERE BEJARANO BADELL Graduat Social del Bufet Vendrell Corbalan & Associats

SALARI SEGONS CONVENI?

L

es últimes notícies del sector laboral han estat protagonitzades per un denominador comú i és la desaparició de diversos convenis col·lectius, des d’aquesta columna intentarem resoldre una sèrie de dubtes que s’originen arran d’aquesta mesura.

El primer que hem de saber és que aquesta mesura sorgeix a partir de la reforma laboral publicada al febrer del 2012, en aquesta reforma es concedia un any de termini, des del 7 de juliol de 2012, perquè tots els convenis que haguessin estat denunciats per a la seva pròrroga arribessin a un acord. Si en aquest any les parts no han arribat a un acord, els treballadors afectats per aquests convenis deixaran de regular-se per aquests i passaran a tenir de referència el conveni o normativa d’àmbit immediatament superior. Ara el dia 8 de juliol de 2013 ja ha arribat i un gran nombre de convenis col·lectius no s’han pogut prorrogar i d’aquesta forma renovar.

Amb aquesta mesura i segons xifres que presenten la patronal i els sindicats, aproximadament hi hauria al voltant d’uns 1,3 milions de treballadors. Aquesta xifra es veu rebaixada segons fonts de la CEOE, que la situa en 726.750 treballadors, un episodi més tan tradicional en aquest país de la diversitat de lectures a l’hora de comptabilitzar gent.

Quins escenaris i de quina forma pot arribar a afectar aquesta llei? A continuació plantegem els dubtes que podem pensar que es repetiran més.

1. La llei, què en diu? La normativa aprovada a la reforma laboral és molt clara i indica que una vegada transcorregut un any de negociacions des que un conveni que ha finalitzat la seva vigència és denunciat, si no hi ha acord de renovació, aquest conveni desapareixerà i als seus treballadors se’ls aplicarà “per al cas que hi fos, el conveni col·lectiu d’àmbit superior que fos d’aplicació “ 2. Quin és el conveni col·lectiu d’àmbit superior que és d’aplicació? Aquí apareixen ja els primers dubtes. La negociació col·lectiva espanyola té una estructura denominada “en

puguin concretar les sentències dels jutjats.

cascada”. D’aquesta forma, els convenis d’àmbit superior són aquells que regulen un sector a nivell nacional. Per exemple, el Conveni nacional del Sector de la Construcció en el qual es regulen les condicions bàsiques de tots els treballadors de la construcció de l’estat.

A partir d’aquí, hi ha convenis sectorials d’àmbits inferiors, com poden ser els autonòmics que protegeixen una determinada autonomia o provincials que afecten una determinada província. A més a més, però, també existeixen els convenis sectorials d’empresa, en què cada companyia pacta amb els seus treballadors determinats punts de la relació laboral, com taules salarials, permisos retribuïts, complements de compensació, etc.

Segons aquesta “cascada” sembla força clar com afectaria la nova llei, si un conveni sectorial d’empresa cau, aquests hauran d’anar a buscar el que estigui immediatament per sobre, en aquest cas, un provincial, un autonòmic o fins arribar a l’estatal.

A la pràctica no serà tan fàcil, perquè molts treballadors que es regeixen per un conveni d’empresa tindran una difícil identificació de quin conveni els és d’aplicació, això es deu al fet que determinades activitats empresarials són difícils d’encasellar en un conveni en concret; i per això les empreses fins la data havien optat per crear el seu propi

conveni, o també ens podem trobar en el cas d’empreses amb ultra activitat (diferents activitats) que a l’hora de buscar un conveni d’àmbit superior no sàpiguen a quina activitat adherir-se.

3. Què passa si no hi ha un conveni d’àmbit superior aplicable?

Tot i no figurar cap especificació dins la llei per a aquests casos, la normativa per la qual es regirà un treballador que hagi desaparegut el seu conveni i no s’hagi pogut adherir al d’un d’àmbit superior serà l’Estatut dels Treballadors.

La primera conseqüència al respecte és que, atès que l’Estatut dels Treballadors és una norma general que regula condicions bàsiques del mercat laboral, en teoria, aquestes condicions sempre seran inferiors a les de qualsevol conveni col·lectiu, amb la qual cosa les condicions laborals del treballador sempre es veuran perjudicades. Per començar, i com a fet molt recalcable en matèria salarial, l’Estatut dels Treballadors només fa referència al Salari Mínim Interprofessional (645 euros mensuals), que, si en féssim una aplicació estricta de la llei, seria el sou mínim que podria passar a percebre un treballador afectat per la desaparició del seu conveni sense cap conveni superior de referència.

4. Pot una empresa passar a pagar el salari mínim? Sobre el paper, si el seu conveni d’aplicació ha

caigut i no n’existeix un d’àmbit superior, si que podria. Si bé la corrent d’opinió d’experts laborals, sindicats i patronals coincideixen que deixar d’aplicar les condicions laborals del conveni caducat i sobretot les que afecten la matèria salarial, no serà tan fàcil. Diferents experts laboralistes provinents de bufets com Cuatrecasas, CMS Albiñana & Suarez de Lezo o Olswang, asseguren que en el cas que els treballadors veiessin molt rebaixades les seves condicions salarials per l’aplicació estricta d’aquesta llei podrien recórrer als tribunals, i el més probable seria que en la majoria dels casos els jutges els donessin la raó. S’obre una nova porta, doncs, als professionals del dret laboral i és que en breu ens veurem presentant demandes als jutjats d’afers socials per reclamar el dret consolidat de salari dels treballadors.

5. La decisió última, en mans de la justícia. Davant d’aquest escenari, i com ve sent habitual des de la publicació de la nova reforma laboral en altres matèries, s’espera que siguin els tribunals d’afers socials els que mitjançant una doctrina esclareixin l’aplicació d’aquesta normativa laboral, i és que com ja comença a ser repetitiu en aquesta reforma, la doble interpretació, poca precisió i arbitrarietat de la llei provoca que tingui una falta d’objectivitat que fins ara només

6. Què pot passar a partir del 8 de juliol? Dels 1,3 milions de treballadors que a l’inici hem dit que estaven afectats per la caiguda del seu conveni, la gran majoria els cobreix un conveni sectorial i no un conveni d’empresa. Per aquest motiu, i fruit de l’acord assolit les cúpules patronals i sindicats el mes de maig, no s’obliguen però si es comprometen a continuar les negociacions al menys un any més fins assolir un acord.

Una altra cosa ben diferent serà el que decideixin els empresaris de les companyies que disposen de conveni propi i a data d’avui ha caigut el seu conveni d’aplicació. Aquest últim grup, ara per ara, una minoria està per veure quina normativa s’aplicarà, els sindicats no s’han fet esperar i ja han anunciat que seran del tot ofensius envers aquestes mesures i denunciaran tots els casos en què els empresaris intentin fer una aplicació estricta de la llei, sobretot en matèria salarial.

Sembla ser que ens esperen més corredisses pels passadissos dels jutjats d’afers social.

7. Alguns consells als empresaris.

Els empresaris que vulguin aplicar la llei i remetre els seus treballadors a un conveni d’àmbit superior en el que les seves condicions de treball no siguin tan favorables com el conveni caducat haurien de seguir una sèrie de formalitats.

Una de les formes de justificar aquesta aplicació de conveni és enquadrar-ho dins les modificacions substancials del lloc de treball regulades a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, sempre que l’empresa pugui acreditar i existeixin causes per fer-ho.

En el cas que algun empresari vulgui incorporar condicions més beneficioses al contracte laboral provinents de condicions d’un conveni ja caigut o caducat es recomana que s’especifiqui per escrit i es delimiti en el temps, sinó, aquestes condicions més beneficioses per al treballador quedaran incorporades contractualment en forma de dret consolidat i, com a tal, seria molt complicat en un futur modificar-les en cas que l’empresa ho veiés oportú.

Penedès Econòmic

juliol 2013

23

EMPRESA

Les agències bancàries, una alternativa financera per estar més a prop del client Dolors Morera, agent del Banc Santander a Sant Pau d’Ordal, ens explica el funcionament i la mecànica del agents bancaris JOSEP MARIA ROCA La crisi bancària ha malmès el sector ocasionant una pèrdua de llocs de treball important degut, principalment, a les fusions que hi ha hagut. Moltes oficines s’han tancat i altres han vist minvada la seva capacitat de personal. No és d’estranyar, que amb aquest estat de coses, els bancs hagin potenciat la creació dels agents bancaris, una figura que els permet accedir a una clientela de proximitat mercès a persones o petites empreses

“LA NOSTRA ÉS UNA FEINA DE PROXIMITAT, EN POBLACIONS ON ALS BANS NO ELS INTERESSA TENIR OFICINA PRÒPIA” d’assessorament introduïdes dins d’una societat determinada que, malgrat no ser empleats del banc, treballen per a l’entitat financera captant impositors i oferint els seus serveis. És el cas de Dolors Morera, una veïna de Subirats que fa set anys va ser captada pel director del banc de Santander de Sant Sadurní, (d’on era clienta) i que té, avui, una oficina perfectament condicionada a Sant Pau d’Ordal

que va muntar fa dos anys aprofitant una antiga oficina desestimada per una caixa. “La nostra és una feina de proximitat, en poblacions on als bancs no els interessa tenir oficina pròpia”. A Catalunya, el Santander, un els banc pioners en qüestions financeres, té una vuitantena d’agents i a Espanya n’hi ha prop de vuitcents. La figura de l’agent bancari està recollida pel Banc d’Espanya amb la definició que hem fet a l’encapçalament. La seva tasca està regulada i el seu cost pel client és zero, ja que és el banc qui cobra les comissions i serveis que es presten.

“El nostre sou surt del que ens abona el banc on treballem tenint en compte les operacions que fem, el diner que els nostres clients tenen en les diferents comptes i les primes per objectius que aconseguim”, explica Dolors

“

Morera. La seva oficina d’Ordal està muntada com si fos una més del Santander, fins i tot amb un retallable del Fernando Alonso a tamany natural. Un agent bancari pot fer altres tasques professionals, però només pot treballar per a un únic banc. Hi ha entitats financeres que remuneren els agents que només es dediquen als serveis de banca.

“Oferim els serveis a una clientela de proximitat, de persones que agraeixen el tracte proper, que valoren que vagis a casa seva si cal i et preocupis per solucionar les seves operacions amb el banc”. Dolors Morera treballa per als seus clients. En la seva oficina, però els altres clients del Santander no hi poden operar. “Les dades de què disposo són només d’aquells que m’han fet confiança i tenen compte obert a la nostra oficina”.

No pot pagar ni ingressar talons

L’Institut Català de Finances opera mitjançant delegats o promotors comarcals A Vilafranca operen també promotors financers que són agents que ofereixen als seus clients els productes, especialment crèdits i línies de descompte recolzats en les ofertes que fa l’Institut Català de Finances (ICF). Aquest organisme depèn de la Generalitat de Catalunya i per això és el govern català el que atorga l’homologació oficial

a aquest promotors.

A l’Alt Penedès, estan homologats l’empresa Gallart Consultors de Vilafranca i la Unió d’Empresaris del Penedès (UEP) i és a ells a qui es poden dirigir els empresaris penedesencs per a sol·licitar informació respecte a les actuacions financeres que té en marxa, en cada moment, l’Institut Català de Finances.

”

del Santander, ni operar amb altres comptes del banc si el propietari no té compte amb ella.

Un agent bancari pot obrir comptes, oferir targetes, imposicions a termini fix, assegurances, comptes de crèdit... És a dir, pot operar com una oficina qualsevol, però només amb clients propis. “Tenim la supervisió del delegat de zona, del provincial i del territorial i sempre que hi ha una necessitat, m’acosto a Sant Sadurní per solucionar-la. O per deixar la documentació generada”. L’oficina està oberta en els horaris habituals bancaris, però és fàcil que la Dolors hagi sortit uns moments per anar a veure un client, perquè “nosaltres treballem amb el client, no amb el compte i aquest tracte personal és el que els convenç d’operar amb nosaltres”. Ella es responsable de l’oficina que té a Ordal. “El banc

es fa càrrec de tota l’operativa, dels aparells, ordinadors, etc. La resta és a compte nostre, com tenir empleats o dedicar-nos a altres activitats que siguin com-

L’HORARI DE L’OFICINA ÉS L’HABITUAL DELS BANCS patibles”. No és el seu cas. Dolors Morera es dedica cent per cent als seus clients –la majoria amics i veïns- i és aquesta confiança la que li permet gaudir d’un negoci en marxa. “S’ha de treballar perquès els temps són durs, però el Santander és una entitat ferma, sense problemes i amb molta transparència i això ajuda molt”.

24

Penedès Econòmic

juliol 2013

EMPRESA

Els exdirectius de Caixa Penedès donaran explicacions al Parlament Ja han començat les compareixences a la comissió d’investigació sobre l’actuació de les entitats financeres, que presideix Dolors Montserrat OLGA AIBAR Exdirectius de Caixa Penedès compareixeran aquesta tardor al Parlament de Catalunya. En concret, ho faran davant de la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, presidida per la diputada sadurninenca del PP Dolors Monserrat.

El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de maig 94 compareixences de la comissió, enfront d’una llista inicial amb 231 propostes dels grups parlamentaris, i va posposar una vintena de sol·licituds que es poden aprovar més endavant.

Les convocatòries agendades per als dies 8, 16, 22 i 29 de juliol corresponien a persones vinculades actualment o en el passat a CatalunyaCaixa o a les caixes que s’hi van fusionar: Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa.

El primer va ser l’expresident de CatalunyaCaixa Adolf Todó que va comparèixer el 8 de juliol, dia en què també ho van fer l’exconseller delegat de Catalunya Banc Jaume Masana; el representant del Frob al consell d’administració de CatalunyaCaixa Juan María Hernández, i l’expresident de Caixa Manresa i de CatalunyaCaixa, Manuel Rosell.

El dimarts 16 van comparèixer l’expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra; el secretari del consell d’administració de CatalunyaCaixa, Joan Ràfols; la representant del Sindicat d’Estalvi a Catalunya Banc, Raquel Puig, i el secretari general del Sindicat d’Estalvi i exmembre del consell d’administració de Caixa Catalunya, Jordi Campins.

El dilluns 22 hi assistiran els representants a Catalunya Banc de CCOO, UGT i la Confederació de Sindicats Independents de Caixes i Afins, Montserrat Delgado, Susagna Muns i Norma Gutiérrez, respectivament, i el representant del Frob al conse-

 Compareixença de Narcís Serra davant de la comissió ll d’administració de Catalunya Caixa José Antonio García.

El dilluns 29 serà el torn de l’expresident de Catalunya Caixa Fernando Casado; l’exdirector general de Caixa Catalunya Josep Maria Loza, i l’economista i

expresident de Catalunya Caixa Antoni Serra Ramoneda.

A partir del 17 de setembre, després del parèntesi vacacional, es tornarà a convocar la comissió d’investigació amb noves compareixences. Entre els convocats encara sense data hi figuren el ministre d’Economia, Luis de Guindos, i els seus antecessors Elena Salgado i Pedro Solbes; el governador del Banc d’Espanya, Luis Linde, i els seus predecessors Miguel Ángel Fernández Ordóñez i Jaime Caruana; el president del Frob, Fernando Restoy;

A PARTIR DEL 17 DE SETEMBRE HI HAURÀ NOVES COMPAREIXENCES DAVANT DE LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ la presidenta de la Sareb o ‘banc dolent’, Belén Romana, i el conseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, i qui el va precedir, Antoni Castells.

Les compareixences corresponen als màxims representants polítics i empresarials passats i presents relacionats amb l’àmbit financer a Catalunya i Espanya, tot i que en el cas de polítics d’àmbit estatal

el Consell d’Estat els eximeix de l’obligació d’acudir.

També estan cridats a acudir al Parlament el president de Bankia, José María Goirigolzarri, i el seu antecessor i exvicepresident del Govern, Rodrigo Rato, així com els expresidents i exdirectors generals de les antigues caixes catalanes i els seus nous bancs; però en van quedar fora els representants de La Caixa i de Banc Sabadell, així com de BBVA i Banco Santander, per ser entitats que no han rebut capitalització pública directa.

Altres dels compareixents convocats són la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i de la comissió d’entitats financeres al Congrés, Elvira Rodríguez, i l’expresident de la CNMV Julio Segura, i en qualitat d’experts la Cambra catalana ha aprovat cridar els catedràtics Guillem López Casasnovas, també conseller del Banc d’Espanya, i Antón Costas, entre d’altres.

El Parlament també vol escoltar representants d’entitats d’afectats per la venda de productes híbrids (preferents i deute subordinat), a la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, i al defensor del client a les caixes catalanes José Antonio Somalo.

La comissió és oberta i es podrà seguir en directe des de les instal·lacions del Parlament i per la web www.canalparlament.cat.

Penedès Econòmic

juliol 2013

25

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Les estadístiques enganyen El passat 28 de juny l’INE va publicar l’Enquesta Anual de l’Estructura Salarial.

L’informe feia palesa la pujada mitjana en el 2011 del salari brut anual respecte al del 2010, que va ser del 0,5%, col·locant el guany mitjà anual per treballador en els 22.899,35 euros. Un sou gens despreciable pels temps de crisi i penúries que estem vivint i encara menys despreciables si ho mirem per comunitats autònomes.

En el cas del País Basc es van pagar uns sous mitjans de 26.370 euros anuals, a Madrid 25.845 i a Catalunya 24.499.

Si analitzem aquestes dades i pensem en el nostre entorn sembla que no es corresponguin amb la realitat, ja que un sou brut d’uns 25.000 euros dividit en 14 pagues ens surt un sou brut de quasi 1.800 euros. Conec gent que els guanya, no diré que no, però conec moltíssima més gent que no els guanya.

Però tot té una explicació.

Si seguim llegint l’informe ens trobem amb una dada més propera a la que la gent del carrer comenta i és que el sou brut anual més freqüent a Espanya es va situar entorn als 15.500 euros. Això ja em quadra més.

Per tant t’adones que el sou mitjà de 22.899,35 és una simple estadística com la del pollastre; si de dues persones una se’n menja

dos, és com si totes dues se n’haguessin menjat un.

I és que el salari mitjà dels directius i gerents va ser de 54.396,44; xifra que enllaça perfectament amb la notícia publicada ara fa uns dies, en la qual es deia que Espanya és el quart país de la UE amb més banquers que guanyen més d’un milió d’euros. En concret la remuneració mitjana dels 125 banquers espanyols que més cobren es va situar en 2,4 milions d’euros. Si fem una simple multiplicació i ho dividim pels 16.393.866 cotitzants que hi ha al país veurem que el nostre sou es veu incrementat en 18 euros.

Això només comptabilitzant el sector de la banca, però si suméssim els més d’11 milions que cobren els directius de Repsol, els 6,48 de Pablo Isla, president del grup Inditex, els 4 milions dels consellers de Telefónica, els 2,7 milions de Rafael Vilaseca, conseller delegat de Gas Natural, els dels directius i consellers de moltes altres empreses, els sous dels polítics com Rajoy (74.912 euros), Artur Mas (144.030 euros) o Iñigo Urkullu (100.696 euros) entre d’altres, els 290.752 del Rei Joan Carles, els 145.376 del Princep Felip o el sou de tots els esportistes i famosos veuríem com ajuden a que ens aproximem bastant al salari mitjà anual.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 24 - juliol 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Xavi Hernández i la seva dona brinden amb caves Miquel Pons Els caves escollits van ser l’Eulàlia de Pons Brut Rosé, el Brut Reserva i el Gran Reserva del 2008 REDACCIÓ

El jugador internacional del F.C. Barcelona, Xavi Hernández i la seva esposa Núria Cunillera, van triar els caves del celler Miquel Pons de la Granada per al convit de noces que van celebrar el passat 13 de juliol a Blanes. En concret el crack barcelonista va escollir el cava Eulàlia de Pons Brut Rosé per a l’aperitiu.

Aquest va ser el cava que van triar els nuvis per fer el brindis de celebració davant els mitjans de comunicació i els centenars d’admiradors que es van aplegar a l’accés dels jardins on es va fer la cerimònia. Per a les postres, la parella i els més de 150 convidats van poder degustar el cava Brut Reserva Eulàlia de Pons. Durant la celebració també es van servir altres vins del celler com el blanc

Núria de Montargull (Muscat i Chardonay) o el cava Gran Reserva de Miquel Pons del 2008.

El cava Eulàlia de Pons Brut Rosé està elaborat amb raïm trepat i amb un mínim d’un any de criança; el Brut Reserva té un mí-

nim de dos anys de reserva i està elaborat amb un cupatge tradicional de Macabeu, Xarel·lo i Parellada i el cava Gran Reserva 2008 Miquel Pons és una selecció del millor most flor de l’anyada i una criança mínima de 30 mesos.

El CINVE 2013 reconeix les Cuvées de Prestige de Freixenet Els caves de Freixenet van ser premiats amb una medalla d’Or i quatre d’Argent al concurs de Valladolid REDACCIÓ

La gamma de caves “Les cuvées de Prestige” de Freixenet creades per Josep Buján, director de l ‘equip d’enologia de Freixenet, va ser reconeguda al Concurso Internacional de Vinos y Espirituosos de Valladolid CINVE 2013. En concret, el cava Elyssia Pinot Noir va guanyar la medalla d’Or i Casa Sala 2005, Cuvée DS, Trepat i Elyssia Gran Cuvée es van endur una medalla d’Argent.

Aquesta és una de les seleccions més variades que existeix. Buján ha sabut imaginar les possibilitats de varietats semioblidades com la Trepat, Monastrell i Malvasia, i conjugar perfectament les estrangeres Pinot i Chardonnay amb les clàssiques del Penedès com són Macabeu, Xarel·lo i Parellada. A tot aquest procés de combinacions originals i de grans resultats, cal destacar la tasca de

selecció de les millors parcel·les de les caves sadurninenques que ha dut a terme Buján a través del coneixement exhaustiu de la zona en els 40 anys de professió.

El fruit d’aquest treball són uns caves singulars, uns grans vins d’autor diferents entre sí i a la vegada homogenis per la seves excel·lents qualitats. Freixenet ha decidit agrupar-los en una

col·lecció que han anomenat “Cuvées de Prestige de Freixenet” seguint la tradició dels grans vins amb anyada que només apareixen a les collites extraordinàries.

La col·lecció de les cuvées Prestige està formada per Casa Sala, Reserva Real, Elyssia Gran Cuvée, Elyssia Pinot Noir, Cuvée DS, Monastrell Xarel·lo, Trepat i Malvasia.

26

Penedès Econòmic

juliol 2013

VINS&CAVES

El 22 de juliol es faran noves votacions per escollir el president del CR Cava Els representants del sector vitivinícola esperen que es desencalli la situació i que el nou president aconsegueixi la unitat del sector OLGA AIBAR El ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha publicat al BOE una resolució per la qual es tornen a convocar les eleccions a president i vicepresident del Consell del Cava per al dilluns 22 de juliol.

Aquest nou procés electoral hauria de desencallar l’empat produït el passat 2 de juliol, quan els dos candidats que es presentaven, Joan Amat i Pere Bonet, van quedar empatats a sis en tres votacions consecutives realitzades amb vot secret. Per a la figura del vicepresident només s’havia presentat una candidatura, la de Xavier Farré, president de la Cooperativa de Bellvei i de l’empresa

cooperativa de segon grau Centre Vinícola del Penedès.

En un principi, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), tornarà a donar suport a la candidatura de Farré, només si hi ha acord entre els vocals vinculats a les cooperatives.

L’Institut del Cava va presentar formalment, el dimecres 17 de juliol la candidatura de l’actual president de la patronal, Joan Amat, per presidir l’ens, però en el moment de tancar edició cap més candidat ho havia fet, segons confirmaven a Penedès Econòmic fonts del Consell Regulador del Cava. Joan Amat lamenta la situació que s’ha produït en aquestes eleccions, que “demostra les tensions que hi ha al sector, que han de superar-se perquè el cava

vagi bé”, mentre que Pere Bonet insisteix que “cal aconseguir la unitat del sector”.

La resolució del BOE també fixa la data del 29 de juliol com a termini màxim per presentar recursos sobre l’elecció del president i del vicepresident. La resolució per part de la Comissió Electoral Central d’aquests recursos es produiria el dia 11 de setembre.

En el plenari de constitució dels nous vocals del Consell Regulador del Cava, el president dels darrers 12 anys, Gustau García Guillamet, va acabar el seu mandat.

Tanmateix, segons fonts del Consell, durant aquests 20 dies entre les eleccions “no s’ha produït cap buit de poder perquè la feina que s’havia de realitzar s’ha tirat endavant igualment. Un exemple

Els cellers catalans es llancen a l’elaboració d’oli d’oliva El darrer a sumar-s’hi ha estat Torelló, que ha embotellat 392 ampolles de 50 cl de l’anyada 2012 OLGA AIBAR Vuit cellers catalans, la meitat dels quals del Penedès (Torres, Sumarroca, Can Ràfols dels Caus, Torelló i Recaredo) i tres més del Priorat (Vall Llach, Clos Morgador i Mas d’en Gil), produeixen oli. El darrer a sumar-s’hi ha estat Torelló, que ha embotellat un limitat nombre d’ampolles (només 392 de 50 cl de l’anyada 2012) d’un oli d’oliva verge extra de categoria superior.

El nou oli de Torelló està elaborat amb les varietats arbequina i sabatera procedents de 439 oliveres centenàries plantades en diferents parcel·les de les 135 ha. de la finca Can Martí de Gelida. L’oli, que està dirigit al sector gourmet i delicatessen, té un preu de14 euros.

Altres cellers fa anys que en comercialitzen. Torres elabora l’oli El Silenci. La primera collita d’oli de la finca L’Aranyó va ser l’any

1999. En aquell moment es deia Torre Real. El nom actual és de l’any 2005, quan es va fer un nou disseny d’ampolla i etiqueta. A la finca hi ha arbequina, principal-

ment, tot i que també hi ha altres varietats en petites proporcions.

Destaca especialment la robal, que s’afegeix al cupatge d’Etern.

En el cas de Sumarroca les quatre finques que componen La Boella de la Carrotxa (Tarragona) produiran aquest any 1,5 milions de quilos d’olives per produir 247.000 litres d’oli (d’arbequina, arbosana i koroniaki, a més d’un cupatge especial, barreja de les tres). Can Ràfols dels Caus elabora l’oli d’oliva verge extra Gran Caus, que el 10 de desembre de 2002, va ser seleccionat entre els millors olis del món per amanir els plats del sopar que es va servir amb motiu de l’entrega dels premis Nobel a Estocolm. Recaredo elabora l’Olivar de Can Credo, el primer oli d’oliva verge extra de Catalunya amb la certificació Demeter de agricultura biodinàmica.

A aquesta llista s’afegirà, en breu, el celler de la Granada Miquel Pons amb un nou oli d’oliva.

clar és que el Consell ha convocat un ple extraordinari per al 18 de juliol per discutir les normes que regiran la propera campanya de verema. La única diferència res-

pecte a altres plens és que aquest estarà presidit pel vocal de més edat, que actualment és el president del Grup Freixenet, Josep Lluís Bonet”.

Unes 200 persones als “Dimarts Qalidès”

 Participants a les sessions dels dimarts Qalidès

Prop de 200 persones han participat a les sis convocatòries del cicle Dimarts Qalidès per conèixer els vins de terrer del Penedès. L’activitat es tornarà a engegar el 8 d’octubre.

Els ‘Dimarts Qalidès’ és un projecte portat a terme conjuntament per l’Associació Qalidès, Terrers del Penedès i La Taverna de Vinseum. L’objectiu és compartir i gaudir de manera directa l’experiència dels vins més exclusius directament amb els seus elaboradors. Per a Mireia Torres, actual presidenta,

aquesta primera iniciativa, ha resultat “tot un èxit”. La presidenta de Qalidès creu que explicar la història dels vins, promoure la viticultura sostenible i donar a conèixer la singularitat dels vins de terrer és una oportunitat per “defensar el caràcter propi del Penedès”.

El cellers que formen part de Qalidès són: Albet i Noya, Avgvstvs, Can Feixes, Can Ràfols dels Caus, Castellroig, Gramona, Jané Ventura, Jean Leon, Mas Comtal, Miguel Torres, Pardas i Viladellops.

Penedès Econòmic

juliol 2013

27

LLIBRES

El mètode DISC, un mètode per conèixer la personalitat de la gent

¡Alza el vuelo!

ROSENBERG I SILVERT EMPRESA ACTIVA 14,00€

El comportament humà està marcat per una sèrie d’estímuls i reaccions que determinen els trets de la nostra personalitat.

Cada individu té els seus propis patrons ocults davant els impulsos que rep i una particular i inherent visió de la realitat.

A ¡Alza el vuelo! Merrick Rosenberg i Daniel Silvert analitzen els patrons que regeixen les

conductes i actituds que tenim en les nostres relacions interpersonals. Els autors ens ensenyen el mètode DISC dels estils personals per conèixer millor el caràcter dels individus.

Es tracta d’una obra utilitzada per formadors professionals per ensenyar les claus del lideratge i el treball en equip als empleats d’una empresa.

Abuelo, la saviesa ancestral de l’èxit adaptada al segle XXI

Abuelo MARIA GRACIANI EMPRESA ACTIVA 9,00€

Triomfar en la vida i aconseguir totes les metes que et posis per davant és la màxima aspiració de tot ésser humà, però molts creuen que el camí per aconseguir aquests assoliments és ardu i excessivament complicat. El pessimisme regna entre els insegurs que no confien prou en les seves pròpies capacitats per superar els problemes i aconse-

guir tots els objectius marcats.

A Abuelo, María Graciani ens mostra les claus de la recepta de l’èxit, rescatades de l’experiència del seu propi avi i de la saviesa tradicional. El secret resideix a ser honest amb un mateix i formar-se amb esforç i dedicació per poder polir i potenciar tot el talent que atresores.

Guia imprescindible i motiva-

Tot el que poden i han de fer els emprenedors, directius i pimes

España está en crisis. El mundo no JOSU UGARTE DEUSTO 17,95€

La crisi que estem patint des de 2008 no només és conseqüència del desastre immobiliari i financer. La difícil situació que travessa Espanya des de fa diversos anys està relacionada amb la pèrdua de competitivitat de les nostres empreses.

I l’han perdut per dos motius: l’establiment d’empreses de països emergents i la disminu-

ció de la productivitat.

A España está en crisis. El mundo no, el lector trobarà les claus de la crisi estructural que vivim, quines variables de la globalització influeixen en el nostre context actual i la suggestiva proposta de Josu Ugarte per sortir d’aquesta difícil situació econòmica.

A més coneixeràs, des d’una

Tenir un major coneixement de nosaltres mateixos ens permetrà millorar les nostres relacions socials, connectar més eficientment amb els altres i incrementar el nostre rendiment.

Presentat a través d’una breu i entretinguda faula, serà fàcil per al lector el mètode DISC per millorar el propi rendiment i el d’aquells amb els quals hem de treballar.

Un dels dos autors, Merrick Rosenberg, és un emprenedor que el 1991 va fundar l’empresa

més important d’Estats Units en el camp del reforç d’equips corporatius, anomenada Team Builders Plus. La companyia ha estat guardonada amb diversos premis degut al potencial creixement que ha tingut.

L’altre autor, Daniel Silvert, és un coach executiu que ha dissenyat cursos d’entrenament basats en el mètode DISC d’estils. He realitzat mulitud de tallers en les empreses de major prestigi i ressò dels Estats Units.

dora que ofereix una visió positiva sobre la vida i reinventa l’ancestral fórmula de l’èxit.

Abuelo és una lectura entretinguda i senzilla de comprendre, gràcies a les múltiples anècdotes i històries que l’autora ens explica.

Maria Graciani és una de les ments joves més brillants d’Espanya. Amb tan sols 27 anys és llicenciada en Comunicació i compta amb set màsters. L’obra en qüestió ha estat número 1 en vendes a Colòm-

bia, ha obtingut el Premi a la Iniciativa de la Fundació Morera & Vallejo i ha guanyat la IV Edició del Premi Literari RRHH Digital. Actualment està iniciant la seva marxa com a conferenciant. És autora també del llibre Motivulario, un diccionari atípic que conté les paraules necessàries per portar endavant la motivació pròpia, assumir les pròpies responsabilitats i les de les persones que tenim al nostre càrrec.

perspectiva històrica, les macrotendències que estan afectant diversos països, les evidències que mostren quina és la nostra posició competitiva i com podem aconseguir la internacionalització apostant per la multilocalizació i per la transnacionalizació.

El desastre econòmic ha posat al descobert moltes de les manques que tenien les empreses espanyoles i la debilitat del teixit empresarial i econòmic del país. Però aquesta mateixa crisi

ha suposat una oportunitat per corregir errors, desenvolupar noves estratègies i canalitzar el futur d’una manera diferent.

Josu Ugarte, economista i president de Mondragon, és un dels més importants experts en internacionalització i multilocalització d’empreses del nostre país. Ugarte ens explica en aquest llibre la necessitat d’entendre la nova complexitat generada per la globalització per reorientar l’economia del nostre país.

28

Penedès Econòmic

juliol 2013

HISTÒRIA

Viña Sol, 50 anys il·luminant ocasions per recordar Enguany Bodegas Torres celebra el mig segle d’un dels seus vins insígnia: el Viña Sol. La seva frescor i embotellament sota demanda han caracteritzat aquest vi amb origen a Pontons REDACCIÓ

Viña Sol va néixer com el vi fresc i viu que és, l’any 1963. Un any marcat pel context dels anys seixanta, caracteritzat pel gran dinamisme tant social com polític que va acabar per considerar-la la dècada de les ideologies.

A Europa començava a consolidar-se la base del que es convertiria en la Unió Europea i la major part de les potències perden les seves colònies. Els moviments estudiantils, socials i sindicals guanyaven cada cop més importància i suposaven una revolució contra les normes del moment en tots els àmbits (política, educació, vestimenta, música, divertiment...) i una lluita a favor de les reformes socials i els drets civils. Aquell va ser el moment d’auge de les classes mitjanes, que guanyaven cada cop més pes i van començar a representar el motor de desenvolupament de les ciutats.

Però en aquells anys el motor de Torres no eren precisament els vins blancs. Amb la idea de crear un vi, blanc i propi, Miguel A. Torres, president de Bodegas Torres, va tornar de França a principis dels anys seixanta, quan va acabar els estudis de viticultura.

Segons explica “volia posar en pràctica els coneixements que vaig aprendre a Dijon.

En un petit garatge, prop del nostre celler a Vilafranca, vaig fermentar per primera vegada el raïm a baixa temperatura per obtenir un vi blanc més aromàtic i fresc.

Amb aquest feliç descobriment es va crear la base de l’actual Viña Sol, que encara avui dia, mig segle després, seguim elaborant curosament”.

El seu nom i la seva etiqueta van adoptar un símbol vinculat a Bodegas Torres des dels seus inicis: el sol mediterrani amb el que anaven estampades les barriques que Torres enviava a Cuba i a Puerto Rico. Des dels seus inicis, Viña Sol sempre va tenir molt èxit entre els turistes que viatjaven a Catalunya i tenien l’ocasió de tastar-lo.

Poc a poc, aquest vi va ser conegut per gent d’arreu, que se n’emportaven el record cap als seus països respectius al finalitzar les vacances, i això va provocar que es generés demanda del producte a l’estranger.

Actualment, Viña Sol ja es pot trobar a més de 80 països, però els principals importadors són Anglaterra, Escòcia, Alemanya, Països Baixos, Rússia, Canadà i Irlanda.

Aquest vi tan particular s’elabora a partir de les varietats típicament mediterrànies com la de Parellada que li aporten les aromes afruitades i manté com una de les seves principals característiques un paladar suau i equilibrat amb fines arestes àcides.

A l’hora de maridar-lo és interessant saber que aquest és un vi que, per les seves característiques, harmonitza molt bé amb els plats típics de la gastronomia mediterrània, junt amb els quals ha estat present al llarg de la seva història.

Des de Bodegas Torres mantenen una màxima: garantir la frescor de Viña Sol “embotellant-lo cada setmana, només sota comanda, fet que el converteix en el vi blanc més viu i fres del mercat”. D’aquesta manera, s’aconsegueix el valor diferencial de Viña Sol: la seva frescor màgica, que volen seguir mantenint al llarg dels propers anys com a base del seu èxit.

2013. Científics de la Nasa descobreixen tres planetes que podrien tenir vida Aquest és l’any de celebració dels 50 anys de Viña Sol, una ocasió per recordar el protagonisme d’aquest vi en dinars, reunions familiars, sopars romàntics o una festa entre amics.

1963. Manifestació pels drets civils a Washington DC: Martin Luther King Jr. pronuncia el discurs “I have a dream” Miguel A.Torres va finalitzar els seus estudis a França el 1962 i amb els coneixements adquirits va aventurar-se a l’interior del Penedès per observar el resultat de la varietat Parellada fermentant en una zona freda com Pontons. I d’aquest experiment va néixer Viña Sol.

1988. Comença la investigació del genoma humà El seu nom i la seva etiqueta van adoptar un símbol lligat a Bodegas Torres des dels seus inicis: el sol mediterrani amb el que anaven estampades les barriques que Torres enviava a Cuba i Puerto Rico.

1994. Nelson Mandela guanya les eleccions a Sud-àfrica, posant fi a l’Apartheid El Sol és un element indispensable que assegura la continuïtat de la vida a la terra i forma part de Torres des dels seus inicis. Quan el senyor Jaume enviava bótes plenes de vi a ultramar sabia que també enviava una part del Sol que banyava dia a dia les terres del Penedès.

2001. Comença el segle XXI i el III Mileni Els brillants reflexos verdosos recorden la resplendor de les gotes sobre les fulles de la vinya de bon matí, un espurneig que il·lumina cada racó dels més de 80 països on s’obren ampolles de Viña Sol.

2006. Neix a Califòrnia la xarxa social dels 140 caràcters: Twitter A cada ampolla hi ha el saber fer de més de cent anys de Bodegas Torres, però també cinquanta anys d’una recerca constant de qualitat i frescor d’aquest vi tan genuí.

2008. El demòcrata Barack Obama obté una històrica victòria, convertint-se en el primer home negre en ser escollit president dels Estats Units Viña Sol es manté en dipòsits a molt baixa temperatura fins el moment de ser embotellat.

Una vegada a la setmana, i segons la demanda, s’omplen les conegudes ampolles verdes perquè el client disposi d’un vi fresc i jove.

Penedès Econòmic

juliol 2013

29

VIATGES

Irlanda, la tercera illa europea La República d’Irlanda, a l’oest de la Gran Bretanya, ocupa cinc sisenes parts de l’illa d’Irlanda REDACCIÓ

La República d’Irlanda és un estat membre de la Unió Europea, que ocupa gran part de l’illa homònima, sent així la tercera illa més gran d’Europa en extensió.

Conserva tres de les seves quatre províncies històriques: Leinster, Connacht i Munster. La gran part de la quarta província històrica, l’Ulster, és part del Regne Unit (Irlanda del Nord).

L’illa d’Irlanda està situada a l’oest de la Gran Bretanya, de la qual està separada pel mar d’Irlanda i el canal de Sant Jordi al sud i pel mar del Nord al nord. Té un perfil caracteritzat per muntanyes baixes i grans planes. Les costes formen àmplies badies que penetren profundament a l’interior, especialment al llarg de la costa oest, la qual dóna a l’oceà Atlàntic.

En tot el país hi ha atractius pobles i agradables ciutats, com la capital Dublín, interessants jaciments prehistòrics i religiosos, ruïnes evocadores dels castells i monestirs que daten de l’edat mitjana. Irlanda té una rica història, alguns dels llocs més bonics des del punt de vista històric són el Castell de Donegal, l’Abadia de Sligo, el Monestir d’Skellig Michael, el Castell de Kilkenny, Clonmacnoise, la Roca de Cashel o el lloc arqueològic de Bend of the Boyne amb els jaciments prehistòrics de Newgrange i Knowth, que la UNESCO ha inclòs en el patrimoni de la humanitat.

La festa nacional és el 17 de març, en honor del patró d’Irlanda; sant Patrici (Saint Patrick), que va fomentar el cristianisme a l’illa.

Sovint es fa servir la metàfora de l’expulsió de les serps de l’illa

per part del sant per parlar de l’expulsió dels pagans. L’arpa, que apareix a l’escut de la província de Leinster i el trèvol de quatre fulles, també són símbols amb els quals s’identifiquen els irlandesos.

L’economia d’Irlanda s’ha transformat en anys recents d’una economia agrícola a una depenent del comerç, la indústria i la inversió. El creixement mitjà d’Irlanda en el període de 1995-2000 va ser del 10% anual i del 7% en el

2001-2004.

Les exportacions han tingut un paper molt important en el creixement de l’Estat, però l’economia també s’ha beneficiat d’un increment en la despesa del consumidor, en les construccions i en les inversions de negocis. Irlanda és

Castell de Kilkenny

REPÚBLICA D’IRLANDA Capital: Dublín Idioma: Irlandès i anglès Població: 4.581.269 habitants Superfície: 70.273 km²

Dublín

Moneda: Euro (EUR) Clima: És típicament oceànic. Les seves característiques climàtiques són la variabilitat extrema, les temperatures suaus, les freqüents pluges i les boires persistents.

Economia: L’economia d’Irlanda s’ha transformat en anys recents d’una economia agrícola a una depenent del comerç, la indústria i la inversió.

el major exportador de béns i serveis relacionats amb programari.

El 2005 el PIB per capita d’Irlanda era el quart més alt del món (en paritat de poder adquisitiu) darrere de Luxemburg, Noruega i els Estats Units. Ocupa la vuitena posició mundial de l’Índex de Desenvolupament Humà del món, elaborat per les Nacions Unides, i la primera posició de l’Índex de Qualitat de Vida elaborat per la Unitat d’Intel·ligència de la revista britànica The Economist.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

30

Penedès Econòmic

juliol 2013

TECNOLOGIA

Ens vigilen Les sospites s’han convertit en realitat. El que fem, mirem, llegim o diem a Internet està controlat JOSEP BARELLA Fins avui podíem tenir la sospita, amb fonaments o sense, que, quan ens connectem a Internet, ja sigui mirant pàgines web, xatejant, llegint correus, parlant, amb videoconferència, o de la manera que fos, podíem estar controlats, com si d’un Gran Hermano es tractés. Hom podia imaginar que els governs mundials voldrien controlar amb qui parlem, què diem i, fins i tot, on estem físicament en cada moment. Ara, però, s’ha demostrat que les sospites eran fonamentades i que el govern d’Estats Units, a través de l’NSA (l’Agència de Seguretat Nacional), i emprant un programa anomenat PRISM, ja fa anys que ens vigila. A uns més que altres, òbviament.

El famós programa no és massa diferent al que utilitzen els grans gegants d’Internet en general. Per posar un exemple, Google manté uns arxius oberts amb els nostres gustos, les cerques que fem al seu robot i les pàgines que visitem habitualment, per saber què ens interessa. Els algoritmes del gegant processen aquesta informació i ho aprofiten, principalment, per oferir publicitat de coses que ens interessen en les pàgines d’Internet per on naveguem. En principi, ningú a Google es dedica a mirar aquesta informació, perquè per gestionar una quantitat de dades així serien necessaris una quantitat infinita d’ordinadors. L’NSA fa el mateix: guarda milions de registres de trucades de les operadores nord-americanes i una bona porció del tràfic d’internet que circula pel país. Després els algorismes dissenyats per l’agència analitzen automàticament totes aquestes dades a la recerca de relacions i adverteixen als empleats humans si troben alguna cosa que potencialment sigui d’interès.

Aquesta tècnica es coneix com a data mining i és emprada per moltes empreses a tot el món.

La denúncia del control que fa el govern americà sobre Internet va sortir a partir de les investigacions de dos mitjans de comunicació: The Guardian i The Washington Post. Segons el mitjà nord-americà, les agències federals i els serveis d’intel·ligència han tingut accés als servidors dels nou gegants d’Internet, per aga-

far les dades que tenen de nosaltres. Segons publicaven, l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) i l’FBI tenen accés directe als servidors de grans grups d’Internet, cosa que els permet rastrejar la presència d’un individu a través d’àudio, vídeo, fotografies, correus electrònics i registres de connexió. Algunes de les majors empreses de Silicon Valley estan involucrades al programa -denominat PRISM, entre les quals es trobarien Microsoft, Yahoo!, Google, Facebook, Apple, PalTalk, AOL, Skype i YouTube. Encara que els documents filtrats van indicar que les empreses implicades tenien constància d’aquest fet, diverses van negar tenir-ne coneixement.

EL PROGRAMA PRISM ÉS CAPAÇ DE DETECTAR LA NOSTRA UBICACIÓ FÍSICA EN QUALSEVOL LLOC I MOMENT ARREU DEL PLANETA El programa PRISM va ser creat l’any 2007 i ha crescut exponencialment, tant que, actualment, és un dels components més prolífics de l’informe diari que rep el president Barack Obama. De fet, aquestes revelacions s’han conegut després d’una altra polèmica sobre la vigilància de milions de registres telefònics dels nord-americans que realitzaven els clients de Verizon, una de les majors companyies de telecomunicacions del país. Segons el mitjà, l’origen d’aquest programa va ser a partir de les cendres d’un programa similar que va posar en marxa el govern Bush després dels atacs a les Torres Bessones de 2001, i que es va haver de cancel·lar per una ordre judicial.

En principi, la llei americana permet espiar sense ordre judicial els clients que viuen fora del país o nord-americans que es comuniquen amb estrangers, però també obre la possibilitat d’accedir a les comunicacions dins d’EUA.

A partir d’aquest programa, i durant més de 6 anys, les agències federals i l’FBI han estat accedint, recopilant i processant material que inclou contingut de correus electrònics, historials de recerques, arxius transferits i contingut de text o vídeo de xats.

Mentre que en el cas que afecta Verizon solament s’accedia a les anomenades metadades (números, hora i durada de la trucada i altres aspectes tècnics), l’abast de PRISM és infinitament major, perquè permet accedir i recopilar continguts.

Inicialment, el programa reunia informació de la gent que estava fora dels Estats Units només, o que fessin comunicacions amb estrangers, però l’operació es va expandir el 2007 i les metadades d’Internet que l’NSA va recopilar comprenien les adreces des d’on

es van enviar missatges, a qui anaven dirigits i també tenien adreces IP que mostraven la ubicació física d’una persona.

Els principals gegants d’Internet no han trigat gens a donar veracitat a aquestes informacions i el cercador nord-americà Yahoo! ha revelat que les autoritats d’Estats Units van formular entre 12.000 i 13.000 sol·licituds de dades en els últims sis mesos; Apple va confirmar unes 4.500 sol·licituds que afectaven uns 10.000 usuaris i Facebook, unes 9.500 peticions sobre uns 19.000 comptes d’usuaris, si bé des de la companyia creada per Mark Zuckerberg se’n treia importància, assegurant que es tracta ‘d’una quantitat mínima dels 1.100 milions d’usuaris a nivell mundial’.

En vista d’aquest atemptat a la privacitat, la Unió Europea ha

demanat obrir una investigació per saber quin ús de les dades de les persones es fa des del govern nord-americà. Una petició que des d’Alemanya s’ha tornat especialment virulenta, en confirmarse que, mensualment, en aquest país s’estaven emmagatzemant les dades de més de 500 milions de comunicacions telefòniques o fetes a través d’Internet. Segons les informacions publicades pel rotatiu alemany Der Spiegel, en un dia qualsevol l’NSA estaria controlant uns 20 milions de converses telefòniques i 13 milions de comunicacions a Internet. En aquest cas, però, la cerca d’informació tindria l’epicentre a Frankfurt, capital banquera i financera de la UE. En segona posició europea se situaria França, que registraria uns 2 milions de dades diàries.

El programa PRISM hauria controlat fins a 97.000 milions d’arxius en només 30 dies arreu del món

Segons es pot veure en el mapa de persones ‘vigilades’, es demostra que es van recollir més de 3.000 milions d’arxius, només a les xarxes socials dels Estats Units, durant 30 dies del passat mes de març. En el mateix període, però arreu del món, el nombre d’arxius pujava fins als 97.000 milions. Com no podia ser d’una altra forma, el país on es van controlar més arxius va ser l’Iran (14.000 milions d’informes), seguit de Pakistan (13.500 milions), Jordània (12.700 milions), Egipte (7.600 milions) i l’Índia (6.300 milions). En el mapa que generava el programa s’observa que cada color té el seu sentit i indica la intensitat de la vigilància de l’NSA de cada nació. La gamma de colors s’estén des del verd, que són els països menys sotmesos a vigilància, passant pel groc, fins el color taronja i vermell, o sigui, els països on es manté la major vigilància.

juliol 2013

Penedès Econòmic

31