Penedès Econòmic 26

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Núm. 26 Octubre 2013

Amb l’arribada de la crisi, l’Alt Penedès té 5.300 llocs de treball menys que fa sis anys pàg. 6

Banc Sabadell duplica el benefici net respecte el setembre passat i supera els 186 M€ pàg. 8

Els joiers preveuen que les vendes de joies cauran entre un 20 i un 25% a la comarca pàg. 9

Entrevista a Gerard Martí Figueras Albà Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova pàg. 16-17

Trist comiat a cent anys d’història de Caixa Penedès pàg. 2-5

2

Penedès Econòmic

octubre 2013

L’ANÀLISI

Caixa Penedès, els orígens de l’entitat que va ser la tercera caixa catalana L’entitat va obrir portes el 6 d’abril de 1913 al carrer de la Font, 43 de Vilafranca del Penedès impulsada per membres de l’Associació Catòlica Quan l’any 1910 va començar la seva activitat una secció de crèdit a l’entitat vilafranquina Associació Catòlica, la capital del Penedès no arribava als vuit mil habitants en una comarca que en total ben just superava les quaranta mil ànimes. Tot i el caire de vila botiguera i comercial comptava amb ben poques oficines bancàries, tot i que algunes de les principals institucions financeres d’aquells anys comptaven amb el que llavors s’anomenaven “corresponsals” que realitzaven per a les empreses les tasques comercials en la gestió de lletres de canvi per al cobrament i pagament.

En aquells anys, el diner no corria amb facilitat i la comarca encara es dolia de la crisi generada a les darreries del segle XIX pel flagell de la fil·loxera sobre les vinyes del país, una situació de la que no es refaria –i de forma momentàniafins el 1914 amb l’alça de preus del vi generada per la Primera Guerra Mundial a Europa.

La institució més popular pel que fa a les activitats bancàries era el banc de Pacià Amiguet, home dedicat tota la seva vida a les gestions financeres en l’àmbit local i prou popular per la seva gestió com alcalde de la vila en diverses tongades (1897 a 1899, 1901 a 1902, 1906 a 1909) com a cap que era del partit Liberal a Vilafranca en el torn de la restauració.

LA INSTITUCIÓ MÉS POPULAR DEL MOMENT ERA EL BANC DE PACIÀ AMIGUET L’oficina única de la Banca Pacià Amiguet era situada al carrer de la Palma, 22 (ara número 26) i l’edifici havia estat objecte d’una restauració o remodelació encarregada a l’arquitecte Santiago Güell. L’edifici, aproximadament tal i com el coneixem, ara propietat del Vinseum i seu del Centre de Documentació de la Vinya i el Vi, va ser inaugurat el 27 de setembre de 1915.

Les filles de Pacià Amiguet, però, van veure com el 1921 el seu banc esdevenia el Banc del Penedès

amb l’empenta de vilafranquins com Lluís Berger, Joan Miret, Joan Álvarez de Sisternes o el notari Sebastià Parés.

Era aquell un dels primers capítols d’una llarga llistat de fusions, absorcions, crisis i fallides bancàries de les quals ara n’acabem de viure el darrer episodi, fins ara, amb la desaparició definitiva de Caixa Penedès. La història sap el que va passar durant la guerra amb els diners del Banc del Penedès, tot

i que la brama popular atribueix la seva gestió a Joan Moliner Juliachs, qui el 19 d’agost de 1936 es va incorporar a l’Ajuntament de Vilafranca per part d’Esquerra Republicana de Catalunya com a membre de la candidatura del Front Popular (els regidors que no eren de partits del Front Popular van ser cessats). Moliner va formar part dels consistoris vilafranquins a partir del 14 d’octubre de 1936 del Consell Municipal i del Co-

mitè Permanent com a conseller de Finances. S’assegura que en els anys de la primera postguerra el sastre Cuyàs va rebre una carta des de París en la qual Moliner li encarregava que li fes una americana i un pantaló en base a les mides que, d’ocasions anteriors, encara havia de conservar la sastreria.

De l’Associació Catòlica a la Caixa d’Estalvis del Penedès Va ser en l’àmbit de l’Associació Catòlica que va néixer la Caixa

d’Estalvis del Penedès, primer com a secció d’estalvi d’aquesta associació. Va ser l’any 1910, per iniciativa de Pau Benach i Sonet, persona, com veurem, directament relacionada amb la distribució del llegat dels germans Milà i Fontanals i que redactaria el seu reglament de funcionament el 27 d’abril de 1912, signat pel seu primer secretari, Roc Arayo.

Amb l’aprovació del reglament de l’entitat, els socis fundadors van fer l’aportació de 12.600 pessetes. L’entitat, que va aprovar els estatuts el 19 de febrer de 1913, finalment obriria les seves portes de forma autònoma en una de les cases del llegat, seu de l’Associació

LA HISTÒRIA SAP QUÈ VA PASSAR DURANT LA GUERRA AMB ELS DINERS DE CP

1953 S’inaugura la seu central a la Rambla Nostra Senyora, 2

1986 L’entitat aprova que el nom oficial sigui Caixa Penedès

2007 Finalitza l’any amb més d’un milió de clients i entre les 15 primeres caixes del país

1989 S’amplia l’expansió i s’obre la primera oficina a Madrid

2010 Aliança amb Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra per crear BMN

2013 Banc Sabadell adquireix el negoci financer de Caixa Penedès

Catòlica, al carrer de la Font número 43 –una de les cases de la família Milà a Vilafranca-, el dia 6 d’abril de 1913, al mateix espai on ara, en un edifici de nova planta, hi té la seva seu Càritas Interparroquial de Vilafranca. És així, com veurem, que cal considerar que el naixement de la Caixa d’Estalvis del Penedès va ser possible mercès al llegat a mans eclesiàstiques dels Milà i Fontanals i posteriorment dels Via Oliveras, dues famílies de la burgesia vilafranquina que van acabar sense descendència.

Una caixa per a l’estalvi popular La Caixa d’Estalvis del Penedès va iniciar les seves activitats mercantils sota la presidència de Lluís Pujols i Caballol. La primera imposició, de 26.000 pessetes, va procedir de la secció d’estalvis de l’Associació Catòlica que amb això es donava per clausurada o reconvertida. La caixa va iniciar immediatament les seves operacions de cara al públic amb un horari limitat el dissabte (de 8 a 9 del matí) i el diumenge (de 10 a 12 del matí), especialment adaptat als obrers, noies de servei i dependents de comerç que dissabte o diumenge cobraven la set-

Penedès Econòmic

octubre 2013

3

L’ANÀLISI manada. El líquid dels imponents del primer exercici, corresponent a l’any 1913, va ser de poc mes de 50.000 pessetes en gairebé cinccentes llibretes d’estalvi.

Habitualment, però, se cita com a primer estatge o primera oficina de la Caixa d’Estalvis del Penedès la del número 3 del carrer del General Prim, és a dir la casa de la senyora Manuela Via Oliveras que llavors ja havia mort i el patrimoni de la qual administraven ja els germans Inglada Via com a hereus de confiança. Aquests van fer donació de l’edifici a l’Associació Catòlica i d’aquí a la caixa que, després d’encarregar-ne la reforma a l’arquitecte Santiago Güell amb data 25 de maig, va començar a obrir les seves portes

en horari habitual d’oficina i amb el personal corresponent el 7 de juliol de 1917.

El 1957 Caixa Penedès va incorporar l’asil a la seva obra social; des de llavors hi ha portat a terme nombroses obres de millora i restauració respectant els aspectes originals de la façana i detalls interiors d’estil modernista.

Dels lligam inicials amb la comunitat cristiana de Vilafranca en són una bona mostra la destinació dels beneficis a l’obra social. La de l’any 1926 va ser en total 8.826 pessetes que es van aplicar en més del vuitanta per cent a conceptes com l’asil, directament relacionats amb la tasca assistencial i religiosa, i la resta a aportacions destinades als soldats que havien d’anar a la guerra de l’Àfrica, als nounats i a premis als imponents.

1907 compareixien davant el notari Ignasi Melo Tormo, Francesc Escofet i Vidal, prevere de Vilafranca; Albert Rius i Quer, prevere de Vilafranca; Felicià Grases i Bertran, propietari, casat, de Vilafranca; Pau Benach i Sonet, advocat, casat, de Vilafranca; i Joan Badia i Capdevila, rector de la parròquia de Santa Maria, els quatre primers com a marmessors. Els preveres van fer lliurament del

Els Milà i Fontanals Descendents d’una família d’hisendats terratinents de Sant Pere Molanta, Pau i Manuel Milà, van morir sense descendencia i el seu patrimoni va acabar a mans eclesiàstiques. El 2 de novembre de l’any

llegat d’acord previst en el testament de Josep Grases i Bertran davant el notari Melo el 7 de maig de 1907, que llegava dues cases, una al carrer dels Ferrers i l’altra al carrer de la Font per tal que s’hi instal·lés en elles l’Associació Catòlica, i demanava que els fossin lliurades les referides propietats com a patrons a les persones que

Joan Antón Mascaró Fuentes

EL 1957 CAIXA PENEDÈS VA INCORPORAR L’ASIL A LA SEVA OBRA SOCIAL

1

4

5

6

tenien el càrrec de rectors de les parròquies de Santa Maria i de la Trinitat i als degans dels beneficiats de les dues parròquies.

El 23 de febrer de 1908 Joan Badia Capdevila, rector de la parròquia de Santa Maria i Jaume Cornellà, rector de la parròquia de la Trinitat, així com els preveres Albert Rius i Josep Pascual, degans dels beneficiats de les parròquies, reconeixien que eren patrons de les dues cases, la del carrer dels Ferrers i la del carrer de la Font, formades per planta baixa, entresòl i dos pisos i en interpretació de la voluntat del testador les cedien a la societat catòlica constituïda a la vila amb el nom d’Associació Catòlica de la qual en formaven el consell directiu: Josep Cañas, president; Pau Benach, vice-president; Roman de Saavedra, tresorer; i Isidre Campllonch, secretari. Entre les obligacions hi havia la de pagar les càrregues i impostos corresponents, retornar les edificacions si s’apartava l’entitat de les finalitats fundacionals i “sempre que l’Associació comptés

amb medis deuria donar classes gratuïtes per a joves obrers i ensenyança del catecisme”, aquesta institució s’anomenaria, justament, Escoles Milà.

Els Via Oliveras Manuel Via Ferret i Llúcia Oliveras Sivillà s’havien casat a Santa Maria de Vilafranca el 31 de desembre de 1818. El 23 de desembre de 1819 els naixeria el primer fill: Manuel Via Oliveras al qual en seguirien sis més fins que el 1833 ve veure la llum Manuela que potser es va quedar soltera per tenir cura dels seus pares que ja eren grans.

La família Via Oliveras va tenir activitats comercials a Amèrica, “indianos” o “americanos com els Via “Figarot” amb els quals creiem que estaven emparentats i amb els Casals, emparentats amb els Torres.

Fotos: 1, 2, 3, 4, 5 i 6 Caixa Penedès la força de la seva gent JOSEP E. CANTÓN ORTIZ Edicions Andana

3 2

4

Penedès Econòmic

octubre 2013

L’ANÀLISI Pau Via Oliveras es devia quedar amb el patrimoni de l’hereu, el seu germà Antoni que havia nascut el 1823 i moriria solter als 67 anys. La mort va sovintejar molt aquesta família fins el punt que el patrimoni va passar finalment a la senyora Manuela Via Oliveras, una enorme fortuna feta principalment pel seu germà Pau a les Amèriques. Fou justament d’en Pau de qui procedí la iniciativa de reformar la façana de la basílica de Santa Maria, reforma que no va poder veure ni començar. La va veure acabar la seva germana

Manuela que en va quedar hereva i era dona de molta religiositat que va fer també altres aportacions a la millora de la basílica i fins i tot de civils, com el 1909 que va pagar un microscopi amb destí a l’escorxador municipal.

Manuela Via Oliveras va morir el 27 d’octubre de l’any 1911 a la seva casa del carrer del General Prim número 3. El juliol de 1912 Mn. Joaquim Inglada Via i la seva germana Alberta van fer saber a la Junta d’Obra de Santa Maria que eren hereus de confiança o marmessors de la difunta en un

testament en el que es donava a l’església parroquial per reparacions la quantitat de 60.000 pessetes.

La Junta d’Obra de Santa Maria va prendre l’acord d’acceptar els diners per a reparacions al temple, bàsicament de cara a la construcció d’un orgue nou ja que estava en molt mal estat i van autoritzar i facultar a Mn. Joan Badia perquè realitzés les necessàries gestions sobre el tema. També es van aplicar diners a la reparació i ornamentació de la capella del Sagrament. La reparació a fons de l’orgue es va inaugurar el 14 de

setembre de 1913.

Els hereus, Mn. Joaquim Inglada Via, nebot de la senyora Manuela i la germana del mossèn, Alberta Inglada Via, van fer possible amb el patrimoni de l’esmentada herència que el 1916 es construís l’edifici de l’Asil Inglada Via, obra modernista de l’arquitecte Santiago Güell i Grau. Mn. Joaquim va morir a l’asil Inglada Via el 10 de gener de 1933, als 88 anys, la seva germana Alberta va morir també a l’asil que encara ara porta el seu nom, el 14 de juny de 1934, als 80 anys.

Per saber-ne més: D’alguns americanos vilafranquins i els orígens de la Caixa d’Estalvis del Penedès, a revista “del Penedès”. Institut d’Estudis Penedesencs. n. 25. 2011. Aspectes de la vida religiosa vilafranquina entre 1861 i 1936. La Junta d’Obra de Santa Maria, a IV Seminari d’Història del Penedès, Institut d’Estudis Penedesencs 2013. L’entorn familiar dels Milà i Fontanals, a Actes del simposi Manuel Milà i Fontanals. Vilafranca del Penedès, 12 i 13 de maig de 2010. Institut d’Estudis Penedesencs 2011. Antoni Sabaté Mill. Caixa d’Estalvis del Penedès 1913-1983. Vilafranca 1983. Josep E. Canton Ortiz. Caixa Penedès, la força de la seva gent. Ed. Andana 2010.

Joan Solé Bordes Professor i historiador Llicenciat en Filologia Catalana i Filologia Hispànica. Dedicat professionalment a l’Ensenyament Secundari de Llengua, Literatura i Història, és l’autor de diverses edicions de textos de temàtica comarcal d’autors del segle XIX i XX i ha publicat diversos estudis històrics sobre aspectes culturals i socials d’aquesta època al Penedès i, específicament, sobre la família dels Milà de Ferran. Va ser president de l’Institut d’Estudis Penedesencs del 1999 al 2007.

Antics empleats de Caixa Penedès lamenten que desaparegui la marca i les oficines OLGA AIBAR La desaparició de la marca i de les oficines de Caixa Penedès ha impactat fortament a la comarca que la va veure néixer ara fa cent anys i ha comportat una

“El dia en què vaig veure que treien els rètols de l’Oficina Principal de Caixa Penedès, de poc que no em salten les llàgrimes”. D’aquest manera tan exemplificadora definia en Francesc Mestres, exempleat de l’entitat d’estalvis penedesenca durant 28 anys, la sensació que va experimentar en veure com desapareixia la marca Caixa Penedès.

Assegura que “és una llàstima que les set caixes petites no s’haguessin unit” i que “molta gent encara no s’ha fet una idea del que implica la desaparició de l’Obra Social de Caixa Penedès”.

En Francesc va començar a treballar a l’oficina del mercat de Sant Salvador de Vilafranca i després va ser traslladat a Vilobí.

Però, un greu accident de trànsit, el va fer tornar a Vilafranca, ja que tenia dificultats per a conduir.

Recorda que a l’Oficina

sensació de buidor i de tristesa per a moltes persones, especialment per als exempleats de l’entitat financera. Per aquest motiu, des de Penedès Econòmic hem volgut traslladar a aquestes pàgines les vivències, anècdotes i records viscuts per

Francesc Mestres Va treballar durant 28 anys a Caixa Penedès

Principal “es movien molts milions cada dia i es tancaven totes les operacions importants”.

També el fet que per les instal·lacions del Fòrum Berger hi van passar jugadors de prestigi del Futbol Club Barcelona com Pichi o Eto’o, i les llargues cues que es formaven per aconseguir els seus autògrafs.

També recorda les diades especials que se celebraven en algunes ocasions assenyalades com el Dia del llibre o el Dia de l’estalvi, que se celebrava el 30 d’octubre.

tres d’aquests extreballadors. Tots tres lamentaven el final d’una entitat que se sentien com pròpia i a la qual hi van dedicar moltes hores i anys de la seva vida.

Un d’ells, fins i tot, apuntava que ara “sembla que no estigui a Vilafranca”.

“El Palau” era molt conegut a la caixa, a la qual va dedicar la meitat de la seva vida. La seva tasca com a comercial de targetes i datàfons de Caixa Penedès el van portar a totes els botigues i racons de la comarca. També la seva vessant com a Relacions Públiques, ja que era ell qui lliurava els premis als esportistes destacats dels JESPE de la comarca.

Ell ens explicava que, el dia que van veure que treien els cartells de l’Oficina Principal de Caixa Penedès, “vaig canviar de direcció per no veure-ho”. Ell era un dels primers a arribar a l’Oficina Principal de Caixa Penedès.

Recorda els viatges que feien treballadors i directius quan les oficines arribaven al 100% dels objectius, una al·licient que els motivava perquè “tothom hi volia anar”.

Un record que també as-

I és que l’arrelament de la caixa a la vila i la comarca i el grau de confiança i de relació que es va crear entre els empleats, encara perdura en el temps.

Es feien viatges conjunts, celebracions de tot tipus i es lliuraven distingits regals

Josep Maria Palau Comercial i Relacions Públiques des del 1975 al 2010

segura que “et queda per tota la vida”, és que, “al complir 25 anys a l’entitat, feien una festa molt bonica amb tots els empleats, directors generals, consell d’administració, i amb la presència del president de l’entitat. Ens lliuraven una insignia d’or amb l’anagrama de la caixa i un rellotge, i es feia un xeflis per a tots els presents i després els homenatjats, juntament amb les senyores, estaven convidats a un sopar amb la direcció de la caixa, una festa inoblidable que jo vaig viure l’any 2000”.

en les efemèrides sonades.

També per a molts clients, la ruta obligada dels dissabtes era anar al mercat, esmorzar al carrer de la Palma i ingressar els diners aconseguits a l’Oficina Principal de Caixa Penedès.

Com a testimoni d’aquells

“Els millors moments que he passat han estat quan Caixa Penedès era un referent en el mapa català i tots ens sentíem orgullosos d’aquest projecte. Un projecte que, al marge de la seva tasca profesional, feia una funció social important. El pitjor moment va ser la desaparició de la marca el 12 de octubre d’aquest any.

Una de les anècdotes que més recordo és quan es va aconseguir que tots els companys de Caixa Penedès ens premiessin amb una paga per al centenari que, casualment, se celebrava enguany, l’any de la desaparició de la marca.

Sempre m’ha agradat saber on treballava i la seva història i, des de feia anys, arxivava informació fins que vaig acabar acumulant una quantitat important de documents. Fins que un dia, els companys van engrescar-me a transmetre tota aquesta infor-

anys queda el llibre Caixa Penedès. La força de la seva gent, editat per Edicions i Publicacions Culturals Andana, i les memòries anuals de la caixa, entre la molta i diversa documentació que la caixa va generar al llarg dels anys.

Josep E. Cantón Va entrar l’any 1985. Treballava a l’àrea d’informàtica.

mació als altres. Aleshores, vaig optar per fer una breu història de l’entorn financer al Penedès i com es va gestar Caixa Penedès des de les primeries. I va néixer Caixa Penedès. La força de la seva gent, que, per sobre de tot, volia homenatjar els companys que ho van fer possible, recalcant la celebració dels 25 anys i els seus discursos. De fet, sense la seva ajuda, no hagués estat possible aquest llibre que, malauradament, i sense pretendre-ho, no deixa de ser l’únic rècord testimonial que ha quedat”.

Penedès Econòmic

octubre 2013

5

L’ANÀLISI

Creixement, consolidació i declivi d’una caixa que va patir una integració en un SIP i una absorció Caixa Penedès va viure un llarg període de creixement d’actius i d’obertura d’oficines que es van truncar en el darrer trienni a causa de la situació econòmica i financera OLGA AIBAR Tal i com esmentàvem anteriorment, Caixa Penedès es va fundar el 6 d’abril de 1913 a Vilafranca amb el nom de Caja de Ahorros del Penadès, com una institució de caràcter social i benèfic. Una entitat que, de mica en mica, va anar expandint el seu negoci i la xarxa d’oficines fins arribar a ser la tercera caixa catalana.

L’any 1975, ja hi havia 48 oficines obertes i 361 empleats i la quota de mercat de Caixa Penedès, que abans dels anys 60 era d’un 0,6%, va créixer fins al 3,7%. L’any 1989 s’inicià el procés d’expansió fora de Catalunya amb l’obertura de la primera oficina a Madrid.

Vint anys després, el juny del 2009, amb l’aprovació del fons de reestructuració bancària (FROB), l’entitat va iniciar un procés de fusió amb Caixa Laietana però, finalment, el preacord es va suspendre i Caixa Penedès va iniciar ales-

hores el procés de constitució d’un sistema institucional de protecció (SIP) amb tres caixes més, Sa Nostra, Cajamurcia i Caja Granada, que va acabar a finals de l’any 2010 amb la constitució del Grup BMN (Banc Mare Nostrum). El banc estava participat aleshores en un 41% per Caja Múrcia, un 28% per Caixa Penedès, un 18% per Caja Granada i un 13% per Sa Nostra. L’activitat del banc, però, no va començar fins al juny del 2011, quan les assemblees generals de les quatre caixes fundadores van donar llum verda al un procés de segregació mitjançant el qual van transmetre tot el seu negoci financer a BMN. Tanmateix, la integració de la caixa catalana en aquest entramat de caixes que volia cobrir tot l’arc mediterrani va acabar tot just un any i mig després. El 18 de desembre de l’any passat, Banc Sabadell va arribar a un acord amb el Grup BMN per adquirir la xarxa d’oficines a Catalunya i Aragó, un

L’ANY 2013 HA ESTAT UN ANY CONVULS PER A CAIXA PENEDÈS FINS A LA SEVA DESAPARICIÓ

total de 462, operació que es va tancar el 31 de maig d’aquest any i que va culminar el 12 d’octubre amb la integració tecnològica entre la caixa penedesenca i el banc vallesà i la retirada de rètols de la marca penedesenca. D’aquesta manera, es posava fi a cent anys d’història d’una entitat que havia esdevingut una institució arrelada i de referència i que va acabar esquitxada i greument afectada per les actuacions d’alguns dels seus exdirectius que encara s’estan jutjant a l’Audiència Nacional.

Transformació de l’Obra Social La transformació de l’Obra Social de Caixa Penedès en una fundació de caràcter especial va ser un procés lent i feixuc, que no ha estat exempte de polèmica. Va iniciar-se l’any passat però, el 28 de gener d’aquest any, el conseller Mas Colell va ordenar la suspensió cautelar dels poders dels òrgans de govern de Caixa Penedès i els tràmits que s’havien realitzat

fins aleshores es van traspassar a una comissió gestora formada per quatre persones i presidida per Albert Carné, representant de la Generalitat en els processos de transformació de les caixes d’estalvi en fundacions especials, que es va encarregar del procés de transformació, un procés que va durar sis mesos.

L’acte oficial de constitució de la Fundació Pinnae va tenir lloc el 10 de juliol a les dependències del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya.

Un dia després, a la seu social de Vilafranca, ubicada al carrer Parellada, 56-58, es constituia el ple del patronat. Els objectius de la fundació, que es presentarà oficialment el 29 d’octubre, són donar resposta a les noves demandes socials a través del treball en xarxa amb la societat civil sota tres eixos principals: la dinamització del territori i la inserció sociolaboral, l’assistència social i el foment de l’educació i la cultura.

6

Penedès Econòmic

octubre 2013

ACTUALITAT

L’Alt Penedès té 5.349 llocs de treball menys que a l’inici de la crisi El pas de la crisi ha aprimat el mercat laboral de la comarca. Només a principis d’any es va registrar un 15% menys d’assalariats que el 2007 LÍDIA OÑATE Fa unes setmanes el sindicat d’UGT denunciava que Catalunya té 567.099 llocs de treball menys que fa sis anys. Res més lluny de la realitat. Després d’un any de la posada en marxa de la reforma laboral, la situació del mercat laboral segueix el seu curs descendent. D’ençà que va començar la crisi, els llocs de treball s’han anat destruint arreu del país, i la comarca de l’Alt Penedès no n’ha estat l’excepció. A principis d’any es registraven 29.497 assalariats, un 15,18% menys que el 2007. Traduït en nombres absoluts, això significa que el 2013 va començar amb 5.280 llocs de treball menys que a l’inici de la crisi.

El món de la petita empresa ha estat amb diferència el més afectat durant aquests anys. Si bé el 2007 donava feina a 19.194 persones, a principis d’aquest mes de gener aquesta xifra havia baixat fins a les 15.277. També és rellevant esmentar la disminució d’assalariats a les empreses de més de 250 treballadors, que han passat de 6.487 a 5.044.

D’entre els sectors més perjudica-

2007

2007

2008

2008

2009

2009

2010

2010

2011

2011

2012

2012

Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

ts per la crisi, el de la construcció es manté en primer lloc, baixant de 3.064 a 1.187 assalariats. Tot i això, les conseqüències no han estat tan greus a l’Alt Penedès com en altres comarques que havien centrat el seu motor econòmic en

aquest sector. La indústria i els serveis són els que reuneixen més treballadors i, sobre ells, recau el pes del mercat laboral comarcal.

En els darrers sis anys s’ha destruït un 18,93% i un 4,4% els llocs de treball, respectivament.

El dels autònoms és un cas particular, ja que, tot i que a simple vista sembla que la situació no ha variat notablement entre 2007 i 2013, el cert és que des de 2008, quan es van comptabilitzar gairebé 8.000, l’Alt Penedès ha anat

perdent autònoms any rere any fins arribar als 7.480. Els sectors on tenen més pes són el dels serveis i la construcció amb 4.863 i 1.124 llocs de treball, respectivament. Curiosament, l’agricultura s’ha revifat en els darrers anys i actualment ja s’hi dediquen prop d’un 10% dels autònoms a l’Alt Penedès. Des de 2007 s’han creat gairebé 700 llocs de treball només en aquest sector, que abans de la crisi només representava el 2,76% d’autònoms.

L’atur allarga la treva durant el mes de setembre Al llarg dels darrers cinc mesos, l’atur s’ha anat reduint a la comarca altpenedesenca i a 30 de setembre afectava 8.491 persones.

A diferència d’altres èpoques, els municipis han començat la tardor amb taxes d’atur moderades. Destaquen Torrelavit, les Cabanyes i Vilobí del Penedès, amb taxes que no superen el 10%. Torrelles de Foix segueix encapçalant els municipis amb més persones a l’atur (258 i una taxa del 21,59%), seguit de Vilafranca (3.690 i un 17,96% d’atur), Santa Margarida i els Monjos (676 i 17,78% d’atur) i Pontons (50 i una taxa del 17,73%).

Els sectors amb més demanda són els de professionals d’àmbits tecnològics, de la recerca i d’alimentació Des de 2007 s’ha destruït ocupació a la majoria de sectors a excepció d’alguns com el de les TIC o R+D Els anys de la crisi econòmica també han estat els anys del boom tecnològic, amb l’arribada de nous dispositius com els smartphones i les tablets, que han contribuït a l’expansió de les xarxes socials, l’avenç del e-commerce, i els serveis d’informàtica en núvol.

Tot aquest moviment en aquests sectors ha incidit en el mercat laboral de les tecnologies de la informació (TIC), i la recerca i el desenvolupament (R+D), segons es desprèn del darrer estudi que ha presentat l’UGT Catalunya sobre la destrucció d’ocupació

entre el 2007 i 2013.

Durant aquest període, a Catalunya s’han creat 6.236 llocs de treball nous en empreses relacio-

LA CONSTRUCCIÓ, EL SECTOR QUE MÉS OCUPACIÓ HA DESTRUÏT nades amb els serveis de tecnologies de la informació, un 19% en sis anys. En el cas d’R+D, el

percentatge ascendeix fins al 34% amb 4.541 llocs de treball nous.

Segons el secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, Camil Ros, la millora es deu al fet que “moltes empreses privades han creat societats per a les seves àrees de recerca i desenvolupament que han fet créixer els llocs de treball”.

Un altre dels sectors on més s’ha intensificat la creació d’ocupació és el dels serveis de menjar i begudes, que inclou la restauració. Dels que han augmentat la demanda de treballadors, el de

l’alimentació és el més nombrós, amb 183.841 treballadors, 4.839 més que el 2007.

Per contra, la construcció d’immobles i d’obres d’enginyeria

civil han estat els més malmesos pel pas de la crisi, ja que han perdut 88.921 llocs de treball (63%) en el primer d’ells, i 28.627 el segon (-77%).

octubre 2013

Penedès Econòmic

7

8

Penedès Econòmic

octubre 2013

ACTUALITAT

Banc Sabadell ha duplicat els beneficis respecte el tercer trimestre del 2012 La captació de nous clients, la venda d’immobles i la reducció de les despeses d’explotació, algunes de les claus de l’increment dels beneficis JOSEP BARELLA El dijous 24 d’octubre es va presentar a la Torre Banc Sabadell de Barcelona els resultats del tercer trimestre del banc vallesà.

Tomás Varela, director financer; Jaume Guardiola, conseller delegat; Gabriel Martínez, director de comunicació externa i imatge corporativa es van mostrar satisfets de l’evolució del banc respecte al mateix trimestre de l’any anterior. Segons van explicar, Banc Sabadell ha incrementat un 105,4% interanual el benefici net atribuït i s’ha situat en els 186,1 milions d’euros, un cop

“L’ECONOMIA MILLORA DE FORMA LENTA PERÒ ES POT ACCELERAR EN UNS MESOS” acabats els nou primers mesos de l’exercici. Aquest resultat s’ha obtingut després d’haver destinat 1.334,3 milions d’euros a dotacions per a insolvències i altres deterioraments, immobles i actius financers, principalment.

El ritme de captació de nous clients i el significatiu increment

 Tomàs Varela, Jaume Guardiola (conseller delegat) i Gabriel Martínez

de les quotes de mercat caracteritzen un tercer trimestre amb un elevat nivell d’activitat, en el qual destaca especialment l’èxit de l’ampliació de capital realitzada per un import de 1.383 milions d’euros.

El 30 de setembre de 2013, els actius totals de Banc Sabadell i el seu grup s’incrementen un 2,5% respecte a la mateixa data de l’any anterior i totalitzen 168.525,3 milions d’euros. La inversió creditícia bruta de clients suma 118.550,9 milions d’euros, els préstecs amb garantia hipotecària creixen un 2,8% respecte al 30 de setembre de 2012 (un -11,1% sense BMN-Penedès i Lloyds España). Pel que fa a la ràtio de morositat és del 12,61%.

Banc Sabadell ha tancat el tercer trimestre de l’any amb una exposició immobiliària neta menor a la de la resta del sector i amb

un ritme de vendes creixent en la seva cartera d’immobles. Així, el 30 de setembre, les vendes havien crescut un 63% interanual i sumen 12.615 unitats, per un valor total de 1.909 milions d’euros.

La captació bruta de nous clients es manté a bon ritme (8.100 altes setmanals). En el segment d’empreses, Banc Sabadell ha tancat el tercer trimestre de 2013 com a líder del sector bancari espanyol en el finançament empresarial vinculat a les diferents línies creditícies de l’ICO amb una quota de mercat del 26,72%. El total de recursos gestionats puja a 143.496,9 milions d’euros, respecte a 130.349,0 milions d’euros en cloure el tercer trimestre de 2012, cosa que implica un increment interanual del 10,1% (del 2,3% sense BMN-Penedès ni Lloyds España).

El marge d’interessos evoluciona

Important èxit en la captació de clients

com s’esperava i creix un 8,8% respecte al trimestre anterior fins els 1.317,0 milions d’euros, de manera que es confirma la inflexió apuntada el juny i l’inici de la seva progressiva recuperació.

Les comissions netes pugen a 549,9 milions d’euros i augmenten un 21,3% en termes interanuals. Els ingressos obtinguts per la prestació de serveis creixen un 34,8% i els derivats de la gestió i comercialització de fons i societats d’inversió col·lectiva i assegurances s’incrementen un 13,0%. Aquesta evolució positiva respon tant a la favorable marxa del negoci propi com a la incorporació de Banco CAM, BMN-Penedès i Lloyds España al perímetre consolidat.

Un cop acabada l’exposició dels resultats del tercer trimestre, es va obrir un torn de preguntes per part dels periodistes assistents a

l’acte i els que el seguien des de Madrid via videoconferència.

L’interès informatiu des de Madrid va ser purament econòmic i sobre les dades presentades pels responsables del banc, mentre que, a Catalunya, es va incidir més en temes socials i polítics com les clàusules terra o la qüestió sobiranista.

En referència al primer tema, Jaume Guardiola va informar que les seves hipoteques eren “molt clares” i que no els afectava. Pel que fa al segon, va dir que “un empresari vol escenaris previsibles i estables, i per això som

“L’INTERÈS DEL BANC ÉS RECUPERAR LA RENDIBILITAT DELS BANCS ADQUIRITS” partidaris que s’esgotin totes les vies de diàleg” i que “respectem totes les opinions polítiques dels nostres clients”. També va afirmar que “l’interès del banc és recuperar la rendibilitat dels bancs adquirits”. Pel que fa a la situació general de l’economia espanyola, va assegurar que “millora de forma lenta, però es pot accelerar en uns mesos”.

Potencial per créixer en territoris amb recorregut de quota

Jul. 13

Ago. 13

Set. 13

Total del trimestre

Particulars

35.582

22.870

29.885

88.337

BS quota Espanya:

Empreses

8.226

4.017

5.676

17.919

7,7%

43.808

26.887

35.561

106.256

Total

BS Quota negoci1 per Comunitat Autònoma (en percentatge)

8.100 nous clients cada setmana 6,2 milions de clients incloent BMN-Penedès i Lloyds España Segueix la important captació de clients, encara que el driver de l’any és ara la rendibilitat Les dades de captació són bruts i no inclouen BMN-Penedès ni Lloyds España.

Territoris amb recorregut en quota 1) Saldo en crèdit i dipòsits (inclou crèdits i dipòsits OSR i AA.PP), juny 2013 proforma amb Banco Gallego

Penedès Econòmic

octubre 2013

9

ACTUALITAT

Les joieries del Penedès perden més vendes que a la resta de Catalunya JOSEP MARIA ROCA El president del Col·legi Oficial de Joiers, Rellotgers i Gemòlegs de Catalunya, Francès Fayòs, va anunciar que la joieria catalana preveia un descens de la facturació d’un 5 % l’any 2013; però explicava també que, on menys es notava la crisi, era a Barcelona i la seva zona d’influència. De l’Alt Penedès no en deia res, però Penedès Econòmic ha pogut constatar que, a la comarca, el descens és més pronunciat.

I no és pas el primer any que passa. La crisi ve de lluny i tot i que la compra-venda d’or va suposar, en alguns casos, unes entrades extres, el preu d’aquest metall i la cada cop menor existència de joies a les llars necessitades, han fet que aquest negoci hagi deixat de ser-ho. Per a diferents joiers de la comarca, la situació és molt més catastròfica. Entre un 20 i un 25% de baixada en les vendes,

especialment en el sector de l’or i la rellotgeria-joieria. Per als que es dediquen més a la plata, la davallada potser serà una mica menor. El sector no s’escapa d’una crisi que afecta tots. Xavier Lecegui, joier vilafranquí, pensa que la gent “ja no té com a objectiu comprar or, entre altres coses perquè el preu ha pujat molt. La part d’inversió que hi havia ja no es contempla i això afecta evidentment a la venda”. La seva botiga –els Lecegui son una nissaga familiar amb diferents botigues a la comarca- es dedica especialment a la plata. “En el nostre sector ho hem notat menys, tot i això calculo que els ingressos cauran sobre un 20%”.

Per contra, Martí Tarrida, de la joieria vilafranquina que duu el seu nom, pensa que el seu volum de negoci caurà, “al menys fins un 25 per cent”. Aquest empresari és molt crític amb l’estat de les coses. “A l’Alt Penedès no hi ha tanta crisi. Hi ha diners, però

la gent no els gasta. Els pagesos, quan ingressen els diners de les collites, els guarden pel que pugui passar, acumulant cabals per si, en algun moment, els van mal dades. La gent no té confiança i prefereix no gastar. Això és així i ens afecta molt”.

Carme Datzira, de la joieria Abarín de Vilafranca, explica que la baixada en les vendes de la seva botiga “pot estar per damunt del 15% i sembla que aquest mes que ve serà pitjor. Caldrà esperar el Nadal per veure què passa, però no pinta be”. Per a l’empresària la crisi i la inseguretat que hi ha són les causes de la situació. Coincideix amb Martí Tarrida en què “la gent de diners encara en té; però no els gasta i podria fer-ho.

Pensen en què potser demà no podran fer-ho o en què hauran d’ajudar els fills o els néts i això els fa retallar en aquestes despeses”. Xavier Lecegui apunta una altra raó: “abans la gent tenia set o vuit rellotges, duia una joia per

cada vestit i ara, la mateixa, es llueix molt més”. La gent ja no compra tantes coses a la joieria, possiblement a causa d’una crisi que ha canviat la manera de viure de molts sectors, fins i tot dels que més possibilitats tenien.

Joana Lecegui, que acaba d’obrir tot just fa uns mesos una joieria a Santa Margarida i els Monjos, no pot fer comparacions respecte

l’any passat, però té clar que “tothom parla de la crisi i, mentre se’n parli, no anirem bé, sobretot si en parlem botiguers i clients.

Ens fa mal”. Per a Lecegui, el que cal és que “agafem aire, que això que diuen que anirem bé sigui així i que la gent torni a comprar.

Aleshores les coses milloraran. Si no es així, se’ns en van les ganes fins i tot de sortir al carrer”.

10

Penedès Econòmic

octubre 2013

ACTUALITAT

Es limita l’acceptació de cossos a la ciència. Solidaritat o crisi?

S’incrementen cada cop més les incineracions, que ja arriben al 40% al tanatori de Vilafranca JOSEP MARIA ROCA Donar el cos a la ciència ha estat una pràctica poc habitual al nostre país, tot i que Catalunya és una de les zones d’Espanya on més donacions d’òrgans es fan.

Malgrat això, la situació actual fa que siguin més persones les que volen donar el seu cadàver per a l’estudi i que hi hagi overbooking en alguns centres hospitalaris dependents de les respectives facultats de Medicina i que fa que tanquin temporalment les admissions.

“No només han tancat l’admissió, sinó que el servei de transport al centre hospitalari, que requereix un tractament especial, ara l’han de pagar els familiars”. La informació prové de les empreses funeràries que fan el seu servei a la comarca de l’Alt Penedès i que són les encarregades de transportar el cadàver que és acceptat. “És una de les situacions que ens hem trobat arran de la crisi”. La negativa a quedar-se un cos suposa un petit trasbals per als familiars que han de fer-se càrrec d’un enterrament que no havien previst.

Fonts de l’Hospital Clínic expliquen que tenen coneixement que la situació es produeix en algunes facultats.

“La Universitat de Barcelona, que és amb la qual estem concertats no té aquest problema, tot i que sabem que en altres llocs sí passa”. El tancament de l’admissió de donants, o el rebuig del cadàver per manca de possibilitats d’aprofitar-ho és cada cop més gran; però depèn de les circumstàncies i els moments. L’Hospital Clínic reconeix que sempre ha fet pagar el trasllat del cos si es troba fora de Barcelona i L’Hospitalet.

El preu d’un enterrament a la comarca significa una despesa aproximada de 3.700 euros aquest 2013, any en què els costos d’un sepeli estan gravats amb un 21 per cent d’IVA, “com si fos un luxe. Els empresaris i les famílies estem indignats per l’augment del 8 al 21% que es va fer l’any passat”. L’augment del preu és evident si tenim en compte que el cost, fa només tres anys, fluctuava entre els 3.000 i els 3.300 euros. La repercussió de l’augment de l’VA està sobre els

450 o 500 euros per servei.

El cost del sepeli el paguen els familiars encara que, una mitjana aproximada del 43 per cent dels enterraments, els paguen les companyies asseguradores, ja que moltes famílies tenen el costum de prevenir aquesta despesa contractant una pòlissa de

defunció que, normalment, engloba tots els membres de la unitat familiar, que cobreix les despeses que ocasiona l’enterrament quan un dels beneficiaris mor. Una quota mensual pactada en funció de l’edat dels contractants i de les despeses a fer (esqueles, flors, trasllats, nínxol, etc...) permet no tenir ensurts quan es produeix un tràgic decés a la família.

El número de serveis que es fan es manté estable a la comarca: no arriba als dos mil entre les dues empreses existents: Altima Serveis Funeraris Integrals, de Vilafranca, i Funerària Esteve, de Sant Sadurní. El que varia, possiblement perquè el volum de serveis que efectua d’Altima és molt superior, és el nombre d’incineracions.

Al tanatori de Vilafranca han crescut fins al voltant del 40 per cent, una xifra que s’acosta molt al nivell d’altres zones similars de Catalunya, on pot arribar a un 45 per cent del total de serveis.

A Sant Sadurní, el percentatge no arriba al 20 per cent, tot i que consideren que cada cop es farà més.

El cost d’una incineració és molt similar al d’un enterrament normal, ja que les despeses abans del crematori són les mateixes. Però el cost dels nínxols (adquirirlos en concessió val entre els 900 i els 1.200 euros depenent del municipi) i el seu manteniment anual poden fer que el preu final sigui superior als 935, amb l’IVA inclòs que costa incinerar una persona. “Amb tot , hi ha famílies que tenen el nínxol des de fa temps i l’aprofiten per deixar-hi l’urna amb les cendres”, expliquen les funeràries.

Curiosament, també en el servei de beneficència, el nombre d’enterraments que reben aquells morts que no tenen familiars ni possibilitats de pagar els costos, no és massa gran. Mentre per Funeràries Esteve de Sant Sadurní es manté estable entre 2 o 3 serveis l’any, Altima reconeix que el nombre de serveis realitzats s’ha doblat des del 2010. El cost de l’enterrament l’assumeix la funerària i els ajuntaments hi posen un nínxol durant cinc anys. Si en aquest temps ningú reclama el cadàver, aquest passa a la fosa comuna que hi ha a tots els cementiris.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Sortint de la crisi, com crear un ecosistema emprenedor El diagnòstic és més o menys clar: estem aturant la caiguda econòmica i ja veurem com serà el futur creixement, però el que sí que hem de fer és anticipar-nos, i per això us proposo una idea: Crear un ecosistema emprenedor.

El primer pas és la creació d’una cultura on la creativitat i el fracàs estiguin permesos i existeixin uns processos de conversió de talent i transferència de coneixement. Per altra banda també s’ha d’equilibrar el mateix futur ecosistema i facilitar l’entrada a l’emprenedoria a les dones, ja que s’ha demostrat que els start-up amb direcció femenina obtenen un 42% més de retorn de vendes i la seva facilitat per la multi tasca és imprescindible en els inicis de qualsevol activitat econòmica.

S’han d’ajudar els estudiants i inculcar-los la idea de l’emprenedoria; són ells els que crearan noves empreses, amb innovació, amb la motivació d’aquell que comença i que completaran la pròpia idiosincràsia del teixit de Pimes catalanes.

En un ecosistema saludable, s’ha de crear valor de forma sostenible, que tota inversió sigui recuperable entre 3-5 anys, i oblidar tota especulació, que no deixa de ser un problema global de la macroeconomia mundial.

Segurament lligat a una hipotètica millora de l’economia o de la independència de Catalunya, no caiguem un altre cop

en el problema de “et dono diners i construeix quelcom” (lligat a subvencions o millores fiscals). S’ha de crear un teixit de mentors que connecti amb els emprenedors i els hi ensenyi el camí.

El nostre país serà sens dubte un punt d’atracció d’inversions, lligat a la mala reputació que s’han guanyat els bancs i a l’efecte imant que té Barcelona al món. Als inversors se’ls ha de demanar aquesta tasca de mentor i, alhora demostrar que podem pensar en la idea del think-big, en un món globalitzat ja sigui pel mercat d’exportació, com el turisme.

Per tant, les grans pistes per crear una cultura emprenedora en un territori en desenvolupament es basen en: Creació d’una cultura permissiva amb la creativitat i el fracàs, equilibri d’igualtat entre homes i dones emprenedores, inculcar la idea emprenedora entre els estudiants, creació de valor de forma sostenible, mentoratge dels inversors, pensament think-big, i la més difícil de totes, que els polítics no posin pals a les rodes.

Igual que ara sembla que sortim d’uns cinc anys molt negres, entrarem en una nova dècada quasi igual de negra, per la incertesa, però fascinant per les oportunitats. Que la crisi ens serveixi per començar de zero en referència a l’emprenedoria i que tots els estaments socials (polítics a part) hi apostin fortament.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

octubre 2013

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

octubre 2013

ACTUALITAT

La Fira de Novembre de Vilanova creix en espais i en nombre d’expositors El certamen s’amplia cap a la façana marítima i cap a la rambla de Lluís Companys i incrementa la difusió a les comarques de l’Eix Diagonal OLGA AIBAR Del 8 al 10 de novembre, se celebrarà la 23a edició de la recuperació de la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, un dels certàmens oberts més gran de Catalunya.

Enguany la fira guanya en metres i s’ampliarà al passeig del Carme i a la rambla de Lluís Companys, espais que se sumaran als ja habituals de la rambla Principal, la plaça de la Vila, la rambla de la Pau, el parc de Baix-a-Mar i la plaça de la Mediterrània.

Actualment té una extensió de 70.420 m2 de recinte firal distribuïts en diferents sectors: Automoció (11.870 m2), Viu Comerç (2.605 m2), Alimentació (4.130 m2), Espais Comercials (11.625 m2), Passeig Martítim/Passeig del Carme (18.120 m2), Rambla Lluís Companys (2.845 m2) i Parc Baix-a-Mar (19.225 m2).

Millora el circuit dels visitants Amb aquesta ampliació, es pretén millorar el circuit dels visitants de l’esdeveniment, créixer cap a la façana marítima, augmentar els expositors i donar més protagonisme a les activitats nàutiques i enogastronòmiques.

I és que enguany el mar prendrà més protagonisme que mai. Segons ens explicava el regidor de Promoció Econòmica, Gerard Figueras, “aquest és un dels objectius del pla de govern i una aposta en la qual volem incidir especialment”.

Per aquest motiu, l’Estació Nàutica tindrà 12 expositors que ocuparan l’espai del Passeig del Carme, des de la Rambla de la Pau

fins la Rambla Pirelli. Enguany hi participaran de forma molt activa el Club Nàutic, la Federació catalana de Vela i es realitzaran activitats diverses com Segways (un vehicle de transport lleuger elèctric de dues rodes), motos d’aigua, simuladors de golf, i hi haurà exposició de vaixells i caiacs i jocs de descoberta.

Espais destacats de la Fira Altres espais destacats de la Fira seran el de Viu Comerç, que s’ubicarà a la Plaça de la Vila i que comptarà amb la presència de 15

L’ESTACIÓ NÀUTICA TINDRÀ ENGUANY UN GRAN PES EN EL MARC DE LA FIRA expositors; la zona gastronòmica, que enguany canvia d’ubicació i es trasllada a la rambla de la Pau, cantonada amb el parc de Baix-aMar; l’Espai Comercial, que tindrà una cinquantena d’expositors; el Parc de Mar, on hi seran les hípiques, l’associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, diverses entitats i artesans; un escenari gran on es faran actuacions els tres dies i un de petit a la zona gastronòmica. També hi haurà una zona de tallers per a totes les edats.

Més de 200 activitats paral·leles La fira, que serà inaugurada el divendres 8 de novembre al migdia pel conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig,

tindrà una part festiva important, amb un ampli programa d’activitats per a tots els públics, que esdevindran el complement perfecte a l’activitat comercial. Els esdeveniments programats són diversos, de caire professional, cultural, artístic, esportiu i de lleure.

Destaquen la trobada de puntaires, que aplegarà 500 puntaires provinents de tot Catalunya, i les activitats d’hípica.

S’obrirà el Teatre Principal durant els dies de la Fira Per primer cop a la fira, el patrimoni estarà present amb l’obertura del Teatre Principal i la possibilitat de visitar l’exposició Cardona i Espriu. També hi haurà un audiovisual permanent a la platea del teatre amb oferta cultural de temporada i visites comentades

culturals a la façana marítima i a la Geltrú.

lona i de les comarques que formen part de l’Eix Diagonal.

Superar els 120.000 visitants El nombre de visitants en les dareres fires va ser d’unes 120.000 persones, una xifra que enguany

Facilitat d’aparcament Pel que fa als aparcaments, s’habilitaran diversos espais alternatius, però es guiarà als visitants cap la zona de mar, on hi haurà més facilitat per trobar alguna plaça i per començar l’itinerari que s’ha creat per al certamen.

L’OBJECTIU D’ENGUANY ÉS SUPERAR ELS 120.000 VISITANTS es preveu superar àmpliament.

La procedència dels visitants és diversa. A banda dels municipis del Garraf i dels més propers a la capital, principalment provenen de l’Àrea Metropolitana de Barce-

Estand institucional obert a les empreses i a la participació L’estand institucional de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú estarà centrat en la visió que els ciutadans de la ciutat poden oferir a través de fotografies de la xarxa social Instagram. Però també tindran el seu espai les empreses de la comarca i les comarques que formen part de l’Eix Diagonal.

Penedès Econòmic

octubre 2013

13

ACTUALITAT

JORDI SOLÉ I TUYÀ Director Executiu de Kreedit

L’oportunitat d’ampliar el pool bancari En l’actual context de “turbulències” en el sistema financer espanyol és tan important tenir diversificada la cartera de clients, com tenir diversificades les fonts de finançament bancari. Per això, si el nostre pool bancari encara ho permet, fóra bo incorporar-hi alguna entitat financera més. Això reforçarà l’estabilitat del nostre finançament i ens permetrà millorar la capacitat de negociació amb les entitats amb què ja treballava la nostra empresa.

Cal ser coherent a l’hora de plantejar operacions a noves entitats financeres, sol·licitant límits i productes que vagin en consonància amb la inversió que ja tenen a l’empresa la resta d’entitats financeres, i en relació als interessos que puguem intuir en la nova entitat,

en funció de la seva dimensió, quota de mercat, origen, etc.

Si tenim interès en productes financers com el factoring, confirming, leasing o renting és bo que ens adrecem a companyies especialitzades que únicament comercialitzen aquest tipus de productes. Així obtindrem límits més generosos, millors condicions econòmiques i un millor servei. A més, d’aquesta manera mantindrem intacta amb la resta d’entitats més generalistes, la possibilitat d’ampliar límits de la resta de productes (pòlissa de crèdit, préstec, descompte...)

Per últim, cal desmentir que el sistema financer espanyol quedarà constituït per només sis o set entitats financeres, sinó que hi continuaran operant més d’un centenar d’entitats.

Penedès Econòmic es presenta en l’esmorzar 7x7’ de l’ADEG OLGA AIBAR Penedès Econòmic va ser present en la sessió de l’ADEG 7x7’ del passat 11 d’octubre, una experiència que el mitjà va voler aprofitar per donar-se a conéixer a la capital del Garraf.

La presentació va anar a càrrec de l’editor, Josep Barella, i la periodista i cap de Relacions Externes del mitjà, Olga Aibar, que van explicar què és, com s’estructura i com es distribueix el mensual que, a partir d’ara, rebran a casa seva els socis de l’ADEG i que, properament, es podrà trobar als quioscos vilanovins al preu d’un euro.

El nombrós públic assistent es va mostrar molt interessat en el mitjà i molts es van voler subscriure per poder estar informats dels temes relacionats amb l’economia i l’emprenedoria que els afecten més de prop.

La fórmula ADEG 7x7’ té com a objectiu promoure la interrelació comercial entre les empre-

 Moment de la presentació de Penedès Econòmic al 7x7’

ses i els professionals associats a l’ADEG. La trobada comença amb la presentació de 7 empreses que disposen, cadascuna, de 7 minuts per explicar a què es dediquen i quina és la seva oferta comercial. Després, en el decurs d’un esmorzar a peu dret, a càrrec de Cafès Novell i Mercè Pastissers, els assistents tenen l’oportunitat de saludar-se i intercanviar targetes i material publicitari.

Aquestes sessions de business

breakfast solen aplegar més d’una trentena d’empresaris i directius d’empreses de sectors molt diversos. Totes les presentacions són molt dinàmiques i efectives en comptar només amb set minuts per arribar al públic objectiu.

Les properes convocatòries de l’ADEG 7x7’ són el dimecres 13 de novembre a les 9.30h a la seu de l’ADEG de Vilafranca (carrer Beneficiència, 17) i el dijous 5 de desembre a les 9.30h a l’ADEG de Vilanova (C/de l’Àncora, 3).

14

Penedès Econòmic

octubre 2013

ACTUALITAT

RETALLADES DE PLANTILLA A L’EMPRESA ROBERT BOSCH

CICLE DE XERRADESTALLER “CONVIDA’T A CRÉIXER”

La direcció de Robert Bosch España ha plantejat als treballadors de la planta de Castellet i la Gornal una reducció de la plantilla de 110 persones de forma “voluntària i incentivada” per tal de garantir la competitivitat del mercat del producte.

Com a contrapartida, i per tal d’evitar els acomiadaments, el comitè d’empresa ha traslladat a l’empresa la possibilitat d’aplicar mesures alternatives com la renovació de l’ERO de

L’Oficina Municipal de Treball engega aquest últim trimestre de l’any un cicle de xerrades-taller adreçat a potenciar el creixement personal i professional de les persones en recerca de feina.

El cicle “Convida’t a Créixer”, oferirà un total de 9 sessions formatives on es tocaran diversos temes relacionats amb les noves estratègies de recerca de feina i les noves eines per a millorar l’ocupabilitat de les persones en situació d’atur.

suspensió que s’ha aplicat aquest any. D’altra banda, ambdues parts han arribat a un acord per a la ultra activitat del conveni existent fins al desembre de desembre de 2014. D’aquesta manera, es facilita l’ampliació del termini per a la negociació d’un nou conveni per a aquesta planta.

Els exdirectius de Caixa Penedès reconeixen errors de gestió Admeten un excés de confiança en els dirigents i que van errar en no preguntar sobre les pensions OLGA AIBAR Set exdirectius de Caixa Penedès han passat aquest mes pel Parlament per donar explicacions davant de la comissió d’investigació sobre les entitats financeres, presidida per la sadurninenca Dolors Montserrat.

Els primers van ser l’expresident i exdirector general de Caixa Penedès, Ricard Pagès, i l’exdirector general de Caixa Penedès, Manuel Troyano, que van declinar respondre les preguntes que els realitzaven al·legant que es troben en un procés judicial a l’Audiència Nacional per les seves pensions milionàries i podria donar-se un “judici paral·lel”.

Aquest fet va provocar les crítiques i els insults d’alguns dels diputats, que els van qualificar de “xoriços de vestit i corbata” i de “màfia”.

El dimarts 22 d’octubre, li va tocar el torn a l’exdirector general adjunt de Caixa Penedès, Joan Caellas, l’expresident i exdirector general, Albert Vancells, l’exdirector i secretari del consell d’administració, Ricard Banquells, i els expresidents Martí Soler i Josep Colomer.

Caellas va obrir la seva intervenció amb un discurs en el qual manifestava la seva intenció de col·laborar amb la comissió però advertint els diputats que respondria totes les preguntes que li fessin menys les que tinguessin a veure amb el procés judicial en el qual també està immers per l’afer de les pensions. Segons afirmà Caellas: “mai m’he sortit de la

 Compareixença de Ricard Banquells davant del Parlament

legalitat en la meva vida professsional ni en aquesta qüestió ni en cap altra”. Caellas va explicar la seva opinió sobre les causes de la crisi del sistema financer, que atribuí, entre altres motius, al model econòmic “insaciable” que se seguia des del punt de vista de les necessitats de finançament i assegurà que “tots som responsables de la crisi actual, cadascú en el seu grau”. També va negar que a Caixa Penedès hi hagués hagut “males pràctiques” que l’haguessin dut a la seva desaparició. Per la seva banda, Albert Vancells, que va ser membre de la comissió de retribucions, va admetre l’error de no haver preguntat als directius de l’entitat la quantia dels seus plans de pensions que després es va saber que eren milionaris i, presumptament, fets d’amagat als òrgans de govern de la caixa. Segons va explicar, la seva relació amb Ricard Pagès i Manel Troyano era “cordial i de confiança” i que es va sentir “traït” per ells. En aquest mateix sentit

es va manifestar Ricard Banquells, que va ser secretari del consell d’administració de l’entitat, amb veu però sense vot, entre els anys 2003 i 2011. Banquells va afirmar que el model de control del consell d’administració es basava en “la bona fe”, a partir de les pròpies explicacions dels directius, i que el consell va reaccionar “amb empipament” en descobrir pensions milionàries dels directius que no li havien estat explicades “mai”. Va reconèixer que es va sentir “avergonyit” per no haver-ho descobert. Pel que fa als expresidents Martí Solé i Josep Colomer van parlar principalment de l’Obra Social però també de l’evolució de la caixa. Solé va afirmar que “era tradicional liquidar menys d’allò pressupostat en obra social a la caixa”. Josep Colomer va afirmar que “tothom confiava en els directors generals que “ho vestien tot molt bé” i que “era molt difícil descobrir el que van fer. Mai a la vida m’ho hauria pensat ”.

TORNA A VILAFRANCA EL CICLE DESENVOLUPA’T El Centre Àgora de Vilafranca ha organitzat una nova edició del Desenvolupa’t, un cicle de conferències gratuïtes que versen sobre temes de desenvolupament personal i empresarial, basades en la motivació i la il·lusió. El dimecres 13 de novembre el prolífic escriptor i periodista especialitzat en vins, José Peñín, creador de la coneguda guia de vins “Guía Peñín de los Vinos de España”, mostrarà altres maneres de fer negoci a l’entorn del vi.

La següent conferència serà l’11 de desembre i anirà a càrrec de l’exjugador i entrenador d’handbol del FC Barcelona del 2004 al 2007, Xesco Espar, especialista en motivació d’equips. Inscripcions al web http://desenvolupat.vilafranca. org i informació al 93 817 11 69 o a agora@vilafranca.org.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Empatia Hi havia una vegada... dos amics. Una nit, un dels amics es va despertar sobresaltat. Va saltar del llit, es va vestir precipitadament i es va dirigir a la casa de l’altre.

En arribar, va colpejar sorollosament i tots es van despertar. Els criats li van obrir la porta, espantats, i ell va entrar a la residència. L’amo de la casa, que l’esperava amb una bossa de diners en una mà i la seva espasa a l’altra, li va dir: - Amic meu, sé que no ets home de sortir corrents en plena nit sense cap motiu.

Si has vingut a casa meva és perquè alguna cosa greu et passa. Si vas perdre diners en el joc, aquí tens, pren-los. I si vas tenir un altercat i necessites ajuda per enfrontar els que et persegueixen, junts lluitarem.

Ja saps que pots comptar amb mi per tot.

El visitant va respondre: - Molt agraeixo els teus generosos oferiments, però no sóc aquí per cap d’aquests motius. Estava dormint tranquil·lament quan vaig somiar que estaves intranquil i trist, que l’angoixa et dominava i que em necessitaves al teu costat. El malson em va preocupar i per això he vingut a casa teva a aquestes hores. No podia estar segur que et trobaves bé i he volgut comprovar-

ho per mi mateix.

Així actua un veritable amic. No espera que el seu company acudeixi a ell sinó que, quan suposa que alguna cosa li passa, va a oferir-li la seva ajuda.

Aquest relat de La Fontaine, traslladat a l’àmbit laboral, ens fa descobrir el concepte d’empatia.

Es pot definir com la capacitat d’interpretar els sentiments de les persones que ens envolten.

Ens permet tractar de manera adequada les emocions i sentiments de la gent amb la qual ens relacionem.

L’essència de l’empatia consisteix en adonar-se del que senten els altres sense necessitat que ens ho diguin. De manera que ens permet posar-nos en el seu punt de vista i descobrir les seves necessitats, i situarnos en condicions idònies per ajudar-los amb més eficàcia a aconseguir els seus objectius.

Si bé és cert que l´empatia és una de les actituds i habilitats més valorades en qualsevol càrrec de les empreses, resulta quelcom indispensable en posicions d´alta responsabilitat. La millora d’aquesta habilitat té com a conseqüència la millora de la comunicació en les relacions i l’augment de la satisfacció personal mútua.

octubre 2013

Penedès Econòmic

15

16

Penedès Econòmic

octubre 2013

L’ENTREVISTA

GERARD MARTÍ FIGUERAS I ALBÀ

Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova

“Aspirem a ser la fira multisectorial a l’aire lliure més gran de Catalunya” La Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, que se celebra el cap de setmana del 8 al 10 del mes vinent, superarà enguany els 70.000 metres quadrats d’exposició i s’ampliarà cap al passeig del Carme i cap a la rambla de Lluís Companys. En aquesta edició, les activitats nàutiques adquiriran més protagonisme i es crearà un agradable circuit del mar cap l’interior de la ciutat OLGA AIBAR

Gerard Martí Figueras i Albà (Vilanova i la Geltrú, 1982) és director del Consell Català de l’Esport i regidor de CiU a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú des del 2007. Des del 2011, és Tinent d’Alcalde de Promoció Econòmica, Turisme, Comerç, Comunicació, Premsa i Joventut. També és el portaveu de CiU al Consell Comarcal del Garraf i President local de CDC. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra, Màster en Màrqueting Polític a l’Institut Ciències Polítiques i Socials i Diplomat de Postgrau en e-govern per l’IDEC – UPF. Va desenvolupar la tasca d’assessor en matèria d’esports del Grup Parlamentari de CiU en la VIII legislatura, durant la qual va fer el seguiment de la Llei de l’exercici de les professions de l’esport.

Quines novetats presenta la Fira de Novembre?

En aquesta edició, el mar i l’Estació Nàutica en concret, esdevindran un dels referents del certamen. El segon plat fort serà el comerç, ubicat a la plaça de la Vila, i també hi ha una aposta important pel sector de l’automoció.

A més, tindrem tota una nova zona de creixement d’activitats esportives, consolidem la zona gastronòmica i la zona d’hípiques i, hem fet una zona específica de cooperatives com a nou model productiu.

EL MAR I L’ESTACIÓ NÀUTICA SERAN UN REFERENT DE LA FIRA

Quin és l’objectiu d’enguany?

El nostre objectiu és millorar el circuit dels visitants de l’esdeveniment, augmentar el nombre d’expositors i donar més protagonisme a les activitats nàutiques i enogastronòmiques.

Volem que la fira sigui com una mena de “parc temàtic” on les famílies trobin un espai agradable per passejar i que es pugui triar a quins espais es va però que, tot passejant, s’ho trobin tot.

Enguany la fira ha guanyat en metres quadrats i en ubicacions.

Sí, els espais s’ampliaran cap a la façana marítima i cap a la rambla de Lluís Companys i passarà dels 63.000 m2 que va ocupar l’any passat a més de 70.000.

Aquest any, a més, ens hem preocupat molt de la imatge de la fira, que sigui present a tot arreu i en veure a quin públic en concret ens adrecem.

Com la definiríeu?

Quan vam arribar al govern, ara fa dos anys, teníem molt clar que

UN DELS ACTIUS QUE VOLEM POTENCIAR A LA NOSTRA CIUTAT ÉS EL PORT

calia fer una aposta per potenciar la fira. Com la major part de fires multisectorials de Catalunya, va néixer amb un component agrícola i ramader, uns àmbits que ara ja no tenen cap pes específic a la ciutat. Per això, vam pensar que la fira havia de ser un gran aparador del que passa a la ciutat des del punt de vista econòmic.

Tenim un dels certamens més antics de Catalunya que el que necessita és un impuls i per tant, cal reorientar-la cap a la nova economia de la ciutat.

Quants visitants teniu, aproximadament?

Tenim més de 120.000 i aspirem a superar àmpliament aquesta xifra. Principalment vénen de les ciutats de l’Eix Diagonal i de l’àrea metropolitana. L’any passat ja vam començar a notar que venia més gent de l’àrea de Barcelona. Com a novetat, aquest any hem fet una campanya no només als diaris, sinó també de banderoles. Volem que els ciutadans de Vilafranca o d’Igualada, vegin que a Vilanova hi ha una fira que els convida i que això ens faci tenir més visitants.

L’Eix Diagonal ha ajudat molt a escurçar distàncies i unir ciutats amb interessos comuns.

L’any passat, a instància nostra, i després que s’inaugurés l’Eix Diagonal, vam dir “això ha de ser més que una carretera, això pot donar motor econòmic a les quatre comarques”. Per això, vam establir un conveni, entre les quatre capitals de l’Eix, que permetia l’intercanvi de fires. Vam crear un estand, amb un mostrador de

Penedès Econòmic

octubre 2013

17

L’ENTREVISTA cada capital, que es va repetint a cada una de les fires.

El de l’Ajuntament de Vilanova serà enguany participatiu.

El nostre no és un estand de propaganda institucional, sinó que el posem al servei de les empreses que tindran un espai, durant tres dies, per poder venir a explicar el que fan i la decoració seran fotos d’Instagram realitzades pels mateixos vilanovins. Portem un any molt fort apostant per a fires, des del punt de vista turístic i de promoció de la ciutat, i el que ens agradarà per la fira és fer un recull de tot el que s’ha anat fent, com la gent l’ha vist.

El fet de ser una fira de tardor, no us preocupa pel que fa al temps?

El primer any la gent va ser molt reticent tant pel fet que fos 100% a l’aire lliure com pel fet que baixàvem a mar. A Vilanova hi ha una línia divisòria molt psicològica que és la via del tren. Molts ens deien que ningú baixaria.

Tanmateix, el primer any va ser un èxit, l’any passat van repetir tots els expositors i en van venir de nous i enguany estem veient que encara creixen més en superfície.

Enguany volem consolidar el model dels últims tres anys i volem començar un tipus de contingut més acadèmic. De fet, el dijous 7 de novembre a la tarda hi ha una conferència inaugural, organitzada per l’ADEG, i divendres al migdia ja comença la inauguració més pròpia de l’espai firal.

rem les expectatives.

Quin és el sector que vertebra la ciutat econòmicament?

El sector serveis que, cada cop, té un pes més important. Des de l’equip de govern vam pensar que, al voltant del concepte “mar”, havíem de començar a bastir una estratègia de ciutat, tant a mitjà com a llarg termini i això, des del punt de vista de la promoció econòmica implicava dos reptes: obrir la ciutat al mar, i a les empreses, per tal d’obtenir més recursos econòmics.

ENS AGRADARIA SER LA PLATJA DE L’INTERIOR DE CATALUNYA

I com es lluita contra això?

El govern fa una aposta clara a ser una ciutat on el sector turístic tingui un pes important. Ja tenim la qualificació de destinació turística familiar i ara cal anar a buscar els clients per franges. No podem aspirar que, d’un any per l’altre, vinguin 10.000 russos aquí a estiuejar. És a dir, estem convertint Vilanova en una marca de destinació, sobretot per a visitants de proximitat.

Per quin àmbit aposteu?

Aquí hem apostat molt per l’Eix Diagonal: Vilafranca, Igualada i Manresa. Per tant, ens agradaria ser la platja de l’interior de Catalunya, però que, al darrere del mar, descobreixin una ciutat on es pot menjar molt bé, que es pot comprar molt bé, que hi ha un patrimoni cultural molt ric i que les empreses descobreixin que aquí es pot fer negoci.

Què voleu que sigui la Fira?

Un aparador de l’activitat econòmica de la ciutat. Evidentment, és una fira de ciutat i exposem també allò que passa des del punt de vista cultural i associatiu, però volem que tingui un marcat component d’activitat econòmica.

Amb quina fira s’emmiralla o es vol assemblar?

Ens comparem amb les que es realitzen a l’Eix Diagonal: amb l’ExpoBages de Manresa, les Fires de Maig de Vilafranca, o la Fira multisectorial d’Igualada; tot i que la de Vilanova i la Geltrú és la que té més metres, més expositors i més volum, és a dir, som la germana gran de totes elles.

Nosaltres no aspirem a competir amb Fira Barcelona però sí a ser la fira multisectorial a l’aire lliure més gran de Catalunya.

Tots els sectors estan responent?

Estem molt contents, encara manquen alguns espais per créixer però actualment estem força bé.

Les inscripcions es tanquen el 25 d’octubre i, de fet, amb el nivell de contractació que tenim ara, ja ens permet créixer a un àmbit més. Així que creiem que assoli-

Quin és el termòmetre actual de la ciutat?

La ciutat està patint i no és fàcil crear ocupació. Les xifres de l’atur que ens dóna l’observatori és que ens estem tercialitzant cada cop més, però costa consolidar noves empreses, hi ha un elevat índex de mortalitat, molts petits negocis obren però tanquen un temps després.

LA FIRA ÉS UN APARADOR DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA CIUTAT

Quins atractius de la ciutat voleu potenciar?

Un dels actius que estem potenciant encara més és el port. El port és propietat de Ports de la Generalitat, però estem treballant molt les sinèrgies amb el teixit empresarial. Des d’aquest punt de vista, hem creat un eslògan: “Vilanova i la Geltrú, porta del Mediterrani”. Aquesta porta és una porta a l’estil de vida del Mediterrani, oberta als turistes, però també una porta a exportar productes des d’aquí. Vilanova està a mig camí entre el port de Barcelona i el de Tarragona, dos grans ports que estan molt especialitzats en transport de persones i de mercaderies i considerem que hi ha un espai, que no és ni el contenidor ni el granel, en el qual Vilanova pot fer forat. En això estem treballant.

18

Penedès Econòmic

octubre 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

DES DE CATALUNYA: UNA FÓRMULA INFALIBLE PER CONSTRUIR UN SISTEMA DEMOCRÀTIC EFICIENT (II)

E

n el periòdic, Expansión, el dia 27 d’agost de 1997, Martin Wolf signava un recomanable article amb el nom de La ética del capitalismo, en el qual es recollia una conclusió: “les civilitzacions depenen, per a la seva prosperitat, d’una simbiosi entre dues categories de valors, les del guardià i les del mercader.

Els valors dels guardians (guerrers, reis, funcionaris i sacerdots) eren substancialment diferents als dels mercaders.

Els primers es basen en l’obediència, la tradició, la jerarquia, la lleialtat i l’honor i els segons, en la negociació, la competència, la innovació, la diligència i l’estalvi.

Perquè els pobles prosperin, ambdós grups, han d’actuar d’acord amb els seus propis principis.

De manera que si els guardians es deixessin portar per criteris mercantils, venent les seves funcions al millor postor, destruirien el marc per a l’expansió de l’economia mercantil”.

Així doncs, hi ha dos grans grups de dirigents: uns controlen l’economia i uns altres la política, amb funcions i principis diferents, però ambdós són igualment necessaris, per complementaris, per al progrés social i econòmic dels seus pobles, sempre, clar, que les seves gestions aconsegueixin uns mínims de qualitat i d’eficiència social.

Ara bé, així com que els consumidors i el règim legal de la competència són elements de control de l’eficàcia dels mercaders, com els ciutadans poden controlar la diligència dels guardians?

Al món hi ha extenses àrees amb gestors corruptes i incompetents els resultats catastròfics dels quals reverteixen no només sobre els responsables sinó també sobre els seus pobles encadenats a la misèria i a la falta de llibertats, per no tenir la llibertat de canviar de gestor.

A més, el dirigent inepte, accentua l’autoritarisme i l’alienació sobre els seus ciutadans conforme s’engrandeixen les deficiències de la seva gestió.

El repte per als pobles és el d’aconseguir el mateix nivell d’eficiència per als seus dirigents que el que han aconseguit els

mercaders al món econòmic.

Però, com aconseguir aquest objectiu?

En les dictadures és fàcil, n’hi ha prou, de moment, aconseguint la lliure elecció de gestors, trencant el règim de monopoli.

Però, i en les democràcies? El problema, en elles, és que el mal gestor, conscient de la seva incapacitat, utilitza els recursos públics que té en règim d’administració i els desvia per assegurar la seva per-

manència cap al control de l’educació, de la cultura i de la informació, base de decisió de vot i al finançament de la servitud electoral d’amplis sectors de la ciutadania.

Quin procediment pot millorar la qualitat de la gestió, en les democràcies?

En els sistemes democràtics competeixen els partits com les empreses en l’economia, intentant atreure quotes cada vegada més creixents de ciutadans.

Cada agrupació política es projecta en la vida social utilitzant una poètica el més atractiva possible, que és el ganxo comercial per seduir al major nombre de ciutadans.

Però, la poètica, com la campanya de promoció, no defineix la qualitat de la gestió política.

Cal diferenciar dos àmbits: el de la publicitat i el dels resultats.

Un sistema o un responsable polític es legitima per la qualitat de les funcions que exerceix.

Si el segle XX ha estat testimoni d’estafes polítiques injustificables en l’actual nivell de cultura i informació, crec, que es deu al perfeccionament dels instruments d’alienació dels ciutadans, fins al punt de convertir sectors culturals i intel·lectuals que es creien els motors del progrés social en marionetes.

Amb el desenvolupament polític,

han crescut veritables experts en el control mental dels ciutadans utilitzant els grans recursos de l’estat, en els camps de la formació i la publicitat aconseguint produir veritables miratges col·lectius i visions de la història i de la realitat increïblement distorsionada.

Però això ha de canviar. I el millor procediment per a la regeneració política és el d’estendre al món públic la cultura del consumidor que s’ha anat popularitzant en aquests últims anys.

Un avanç inicial consistiria a utilitzar les publicacions actuals dedicades al consum per introduir seccions específiques de política fins que s’independitzin de les mateixes amb projectes autònoms. En aquestes seccions haurien de col·laborar experts

independents i solvents que ajudessin els ciutadans en el procés d’elecció política.

Cal tenir en compte que l’actuació pública és un àmbit enormement complex que exigeix una ingent quantitat de coneixements en matèries de molt difícil comprensió per a la població, com es pot comprovar si se’ls fa un examen sobre les mateixes (ex. economia, justícia, sanitat, educació).

Els tècnics vindrien a facili-

tar l’accés dels ciutadans a normes i conceptes als quals mai, ells sols, podrien arribar. Com succeeix amb les revistes tècniques, els consumidors podrien aprofundir en els resultats de les decisions polítiques sobre les quals no tenen ni experiència ni preparació sent, per tant, potencials víctimes, indefenses, de la publicitat enganyosa.

Aquest mètode és aplicable a tots els àmbits polítics, tant per a sistemes com per a organitzacions i dirigents dins dels sistemes.

Partirem de les enquestes entre la població per conèixer les necessitats que espera que la gestió pública els cobreixi establint, entre elles, un ordre jeràrquic. Cada prestació tindrà el seu propi valor, de la mateixa manera que si analitzem un vehicle no li donarem la mateixa significació al motor que a la capacitat del maleter.

Per exemple, el treball i el nivell de renda, tindrien una importàn-

cia decisiva atès que, sense ells, no hi ha ni independència econòmica ni personal, ni la major part de drets i llibertats de la persona trobaran completa satisfacció.

A continuació entrarem en l’anàlisi de la qualitat de les diferents funcions públiques: justícia, sanitat, educació, seguretat interior i exterior, llibertats personals i socials, infraestructures.

Les funcions podran determinarse a través dels pressupostos i diferiran segons l’àmbit territorial.

Cada apartat tindrà la seva qualificació i la suma determinarà la competència de la gestió pública.

L’anterior s’aplicarà a tot responsable polític i en totes les esferes de la vida pública (estatal, autonòmica i municipal) i permetrà determinar la vàlua, de l’administració en comparar-la amb la dels altres dirigents.

Una vegada sumades les notes de cada prestació pública, la posarem en relació amb el cost fiscal sobre la ciutadania i amb l’endeutament generat que suposa un cost ajornat per al futur.

D’aquesta manera determinarem la relació preu/qualitat de la gestió pública.

Al final de cada exercici, les agrupacions de consumidors donaran el premi als millors gestors municipals, autonòmics o estatals.

Si volen vostès, i per aprofitar conceptes coneguts, podríem premiar la millor gestió pública com la més progressista, és a dir, la que pel seu millor preu/qualitat injecta més progrés per al seu poble i no com fins ara que s’ha vingut atribuint aquest qualificatiu a gestions en les quals l’única cosa que afavorien és el progrés dels dirigents.

Per aquest procediment, aniríem els consumidors jubilant de la vida política els estafadors socials, els demagogs, els predicadores sense escrúpols, els malgastadors i els gestors incompetents.

Al final quedaran els que volen més els seus pobles, perquè ho hauran demostrat, no fent petons a nens en èpoques electorals ni seduint-los, ni enganyant-los amb festes i oripells sinó, utilitzant, competentment, els recursos públics per a la millora del nivell de vida dels ciutadans.

4 de setembre de 1997

Penedès Econòmic

octubre 2013

19

ACTUALITAT

La Grossa de Cap d’Any es fa un lloc en el seu any d’estrena Estancs, llibreries i quioscos viuen amb sorpresa l’èxit de la loteria catalana, que exhaureix els números en pocs dies LÍDIA OÑATE La Loteria de Catalunya aquest cop sí que l’ha fet “grossa”. En la primera edició d’un sorteig d’aquesta magnitud ha aconseguit superar totes les expectatives. Número que arriba a l’estanc, quiosc o llibreria, número que es ven. La rauxa dels compradors està sorprenent tot el personal dels punts de venda, que no dóna l’abast.

A l’Alt Penedès hi ha fins a 27 punts de venda oficials de la lo-

LA MAJORIA DE VENEDORS HAN SUPERAT LES EXPECTATIVES DE VENDES teria catalana, repartits arreu de la comarca, en especial, a Vilafranca (10), Sant Sadurní (4), els Monjos (2) i Sant Pere de Riudebitlles (2), on s’aglomeren més llocs. La majoria dels venedors amb els quals Penedès Econòmic ha pogut contactar, no esperaven tanta demanda pels números. Alguns, fins i tot, ja els havien reservat. Des de la llibreria Jepi de

Sant Sadurní comenten que en tres dies van vendre dos números sencers (cada un està format per 30 bitllets). Des de llavors han anat fent comandes, ja que tenen molta sortida. “El preu de 5 euros engresca, però si hagués valgut més, la gent també l’hauria comprat igualment”, explicava una de les dependentes. I és que tot allò que és català ara és moda. En alguns casos s’han trobat persones que afirmaven comprar només la Grossa de Cap d’Any, en comptes de la Lotería de Navidad.

La Generalitat va decidir donar el tret de sortida de la Grossa coincidint amb les Festes de la Mercè, el passat 24 de setembre i des de llavors les expectatives no han fet més que superar-se. El propietari de la llibreria Ràfols de Vilafranca ens comenta que ha venut sis vegades més del que estava previst.

“Alguns compren fins a quatre números i fan la mateixa despesa que amb la Lotería de Navidad, però així tenen més possibilitats que els toqui”, explica. Als Monjos, la llibreria Mil Fulles està molt satisfeta de la bona acollida i periòdicament van fent noves comandes. Segons ens van explicar, “cada setmana venem tres números, que són 90 bitllets”.

En el cas dels estancs, encara hi ha confusió entre els consumidors, ja que no tots en poden vendre. És el cas del número 7

de Vilafranca, on la propietària ha d’informar diàriament que no ven números de la Grossa, sinó de la Lotería de Navidad. “Si vens Loteria Nacional no et deixen vendre loteria catalana; són paquets de productes diferents”, aclareix. A l’estanc número 1 de Vilafranca, per contra, sí que n’han pogut vendre. En pràcti-

CATALUNYA ÉS LA 1a COMUNITAT AUTÒNOMA AMB LOTERIA DE NADAL PRÒPIA cament una setmana ja els han exhaurit i, en el moment en què vam parlar-ne, estaven esperant que els arribessin de nous.

Beneficis amb finalitat social Un dels aspectes en els quals ha incidit més la campanya publicitària de la Grossa és el seu rerefons social, ja que des de la Con-

La GROSSA, al detall El sorteig de la Grossa de Cap d’Any serà el 31 de desembre de 2013.

- El número guanyador del primer premi obtindrà 100.000 euros per bitllet (20.000€ per euro jugat) - El número guanyador del segon premi obtindrà 32.500 euros per bitllet (6.500€ per euro jugat) - El número guanyador del tercer premi obtindrà 15.000 euros per bitllet (3.000€ per euro jugat) * Entre el total de números que entraran al sorteig, s’escolliran tres números, que correspondran als premis primer, segon i tercer. D’aquests es definiran la resta dels premis.

L’emissió és de 100.000 números (del 00.000 al 99.999). De moment, de cada número hi ha 30 bitllets que es comercialitzen a un preu de 5 euros cadascun. D’aquesta manera, el valor total de cada número és de 150 euros.

El percentatge destinat a premis és el mateix que el de la Lotería de Navidad: el 70%. La particularitat de la Grossa és que els beneficis es destinaran íntegrament a partides socials, en concret, a centres oberts per a infants i joves en risc.

selleria de Benestar i Salut calculen que entre el 16 i 20% del que es recapti (que suposa uns 3 milions d’euros com a màxim) anirà destinat a centres oberts amb infants i joves en risc.

Aquests centres acullen menors amb situacions familiars i socials greus, però poden rebre visites i sortir a l’escola o a on convingui.

Des que es va crear la loteria de la Generalitat el 1992, s’han destinat més de 220 milions d’euros a programes socials, i en els últims tres anys més de 32 milions. Amb aquests diners, per exemple, s’han construït i reformat centres de dia per a gent gran, residències geriàtriques o centres educatius per a

menors tutelats. Aquest 2013 el Departament de Benestar Social i Família ha destinat 6,5 milions als centres juvenils oberts i espera poder contribuir-hi més amb el benefici que s’obtingui de la Grossa.

Primer any d’una loteria autonòmica Enguany Catalunya s’ha convertit en la primera comunitat autònoma a tenir la seva pròpia loteria nadalenca. En total s’han posat a la venda 100.000 números per valor de 15 milions d’euros que es distribuïran a través de comerços, així com els punts de venda habituals de les loteries de la Generalitats (estancs, quioscos, llibreries...).

20

Penedès Econòmic

octubre 2013

ACTUALITAT

Econòmic, fiable i de consum baix, les tres claus per vendre un cotxe avui dia El preu segueix sent un dels factors determinants, però l’exigència en la despesa de consum i les prestacions poden fer decantar la balança LÍDIA OÑATE Sabem que des que es va iniciar la crisi econòmica es venen menys vehicles que abans. I també sabem que els concessionaris cada vegada ajusten més els preus per captar noves vendes. Però en què es fixen els compradors? Què és el que acaba per decidir per una marca, model o equipament?

Penedès Econòmic ha elaborat un estudi de les preferències del consumidor sobre les marques més venudes a la comarca. En primer terme, el preu és el factor que més pes té en les gammes baixes, que són també les més venudes, però a mesura que s’opten per models de gammes mitjanes i altes, aquest passa a un segon terme per deixar pas al valor de la fiabilitat. Amb la caiguda de preus, alguns clients han vist amb recel les grans ofertes i han preferit seguir confiant en la marca de vehicle que ja usaven. Ho corrobora el cap de vendes de Volkswagen, David Puigdellívol, que en els darrers anys s’ha trobat que “ara més que mai es busca una compra de qualitat i fiabilitat pensant en la durabilitat”. Ara bé, en altres casos, també han augmentat molt la venda de determinats models molt econòmics seguint la premissa qualitat-preu. Es tracta dels Dacia, del grup Renault, que en qüestió de pocs anys ha revifat molt les vendes. Un dels models més venuts gira entorn els 5.000 i 6.000 euros, una xifra d’escàndol per un vehicle nou, encara que no disposi d’aire condicionat. Tanmateix, el cap de vendes de Renault, Fèlix Tutusaus, afirma que “la gent continua sent bastant fidel a la marca si el cotxe li ha funcionat bé perquè així guanya

en tranquil·litat. Això no vol dir, però, que no miri altres marques”.

I és que el sector automobilístic és molt competitiu. Cada vegada s’abaixen més els preus, fet que ha estat possible per l’entrada en vigor del Pla PIVE. Segons Lluís Bruna, director comercial del concessionari d’Honda a la comarca, “el mercat és cada vegada més petit i el consumidor ajusta la compra a les seves necessitats i pressupost”. Aquí entra en joc la capacitat dels fabricants per reduir les despeses en consum, un atractiu que pot fer decantar la balança. Amb el Pla PIVE s’estan promocionant més els vehicles amb baixes emissions de CO2 i per aconseguir un bon preu, els fabricants rebaixen les cilindrades per, alhora, estalviar en consum.

En aquest sentit, els models elèctrics estan guanyant terreny any rere any. Tutusaus explica que Renault és de les poques marques que tenen quatre models elèctrics, però reconeix que de moment té més sortida a l’àmbit professional que al de particulars, que encara ho veu massa prematur. En el cas de Toyota ja són sis els models

Entre els equipaments més demandats es troben el climatitzador i la ràdio CD-MP3, que marquen una línia bàsica per als compradors

El color i la tapisseria han perdut valor en els darrers anys. El client es mostra cada vegada més predisposat a renunciar als seus gustos en favor del preu

de motorització híbrida, amb els quals es redueix molt el consum, un aspecte que aixeca més sensibilitat en el client.

A Opel s’han trobat que la tecnologia és un dels valors en alça en el sector del motor i els està ajudant molt a l’hora de convèncer els clients. “Ara valoren molt el preu, però també que els aporti tecnologia com la connectivitat, el GPS, el bluetooth o els sistemes de navegació tàctils”, explica el seu cap de vendes, Manel Algar.

En el cas de l’equipament, no només es mira la ràdio CD-MP3, l’aire condicionat o climatitzador, sinó que també es tenen en compte els accessoris que marquen la diferència amb altres marques. Un dels exemples que ens explica Algar és el FlexFix, un accessori que permet portar bicicletes còmodament darrere del maleter i que està disponible en determinats models

com el Corsa, Mokka i Adam.

La seguretat és, sense cap dubte, un dels eixos centrals del vehicle. Actualment, tots els vehicles duen instal·lats entre quatre i vuit airbags per tal de garantir un mínim de protecció davant d’un xoc. Darrerament, però, algunes marques han afegit altres sistemes per tal de complementar els ja tradicionals airbags i l’ABS (anti-bloqueig de rodes). A Ford, s’han avançat a la normativa europea, ja que han inclòs el sistema de trucada d’emergència automàtica al 112 en cas de col·lisió, que serà obligatori a tot Europa el 2015. Segons ens ha explicat el seu cap de vendes, Juan Ramon Viedma, “un dels trets que més valoren els clients és la seguretat, a més del comfort i el disseny”.

Per la seva banda, a Opel han op-

La tecnologia ha anat guanyant pes al sector automobílistic i ja és més habitual que el client opti pel navegador, el bluetooth o altres complements

La demanda de gasolina es manté, tot i que en models de més gamma s’escull majoritàriament el dièsel. Els elèctrics van guanyant terreny, però lentament.

tat per incidir més en la seguretat preventiva. Així, equipen els seus models amb avisadors de col·lisió i un sistema que alerta sobre les distàncies respecte altres vehicles o si aquests frenen abruptament.

Per últim, queden força relegats els aspectes relacionats amb el disseny. Ara per ara, escollir un determinat color, tapisseria o llantes ha perdut la importància que tenia abans en la majoria de compres. Segons ens explica Bruna, “el disseny incideix, però la compra cada vegada és més racional que emocional”. Sigui d’una manera o una altra, cada vegada costa més arrodonir una venda.

Això ho saben els venedors, que busquen contínuament diferenciar-se de la resta de marques i proposar nous atractius. I sempre amb un ull a la competència.

La seguretat ha pres més importància. No només es demana airbags i el sistema ABS, sinó que ara es valoren altres afegits com la seguretat preventiva o el sistema de trucades d’emergència

El preu és el factor determinant per excel·lència, però pot passar a un segon terme en aquells clients que busquen fiabilitat i confien en la marca del vehicle que volen adquirir.

Penedès Econòmic

octubre 2013

21

EMPRESA

El tercer Mercadona de Vilafranca obrirà el dia 25 d’octubre a la Girada JOSEP BARELLA El proper 25 d’octubre obrirà les seves portes el nou supermercat Mercadona a Vilafranca que estarà ubicat a l’avinguda Ronda de Mar. La instal·lació d’aquesta nova botiga ha suposat una inversió d’1,5 milions d’euros i

comptarà amb una plantilla de 39 persones.

El nou supermercat tindrà una superfície de sala de vendes de 1.700 metres quadrats, on s’ubiquen totes les seccions habituals de Mercadona: carnisseria, xarcuteria, peixateria, perfumeria, alimentació envasada, begudes, drogueria, forn, fruita

i verdura. Així mateix, la botiga disposarà de zones de descans i vestuaris per als treballadors i incorpora una sala de formació també destinada a la plantilla.

L’horari d’obertura al públic serà de dilluns a dissabte de 9.15 a 21.15 hores, i disposarà d’un aparcament d’unes 150 places per tal de facilitar l’acte de com-

pra a tots els clients que es desplacin en vehicle privat. A més, Mercadona habilitarà el seu servei a domicili i la compra on-line a través de la pàgina web www. mercadona.es.

D’altra banda, cal destacar el caràcter ecoeficient del supermercat que incorporarà un conjunt de mesures (instal·lacions de recupe-

radors de calor, il·luminació més eficient, temporitzadors, portes automàtiques i sostres més baixos per mantenir la temperatura) que redueixen fins a un 20% el consum energètic. Mercadona té 180 botigues repartides per les quatre províncies catalanes i una plantilla de 10.150 persones, totes amb contracte indefinit.

COM ES CONSTRUEIX UN SUPERMERCAT

Les obres de construcció es van iniciar l’1 d’abril. Unes obres que han durat quasi 7 mesos i que han permès veure com es construeix un supermercat des dels fonaments. Per seguir el procés, des del Penedès Econòmic hem fet un seguiment fotogràfic setmanal.

29 de març de 2013

5 d’abril de 2013

12 d’abril de 2013

10 de maig de 2013

28 de juny de 2013

12 de juliol de 2013

26 de juliol de 2013

2 d’agost de 2013

23 d’agost de 2013

6 de setembre de 2013

20 de setembre de 2013

22 d’octubre de 2013

22

Penedès Econòmic

octubre 2013

PUBLIREPORTATGE

Polièdric, solucions personalitzades de màrqueting online REDACCIÓ

“Campanyes online amb resultats”, aquest és el lema de Polièdric, una prestigiosa agència de màrqueting online fundada l’any 2000 que, cinc anys després, es va convertir en agència certificada per Google Adwords com a Partner i que, des d’aleshores, no ha parat de créixer.

Polièdric va instal·lar-se a Vilafranca del Penedès l’any 2003 i actualment té una cartera d’un centenar de clients, tant grans empreses com pimes. A tots ells, els ajuden a millorar el seu posicionament online o a fer publicitat a la xarxa, a través de YouTube, Google, Google Maps, Facebook, telèfons mòbils, etc.

Segons Magali Benítez, directora de comptes de l’agència, “ara que s’ha obert el ventall de possibilitats i que YouTube s’ha convertit en un canal de referència obligat, és important utilitzar aquestes eines per fer més visibles les empreses”.

I és que la visibilitat a Internet és vital per a l’existència de molts negocis. Per això, utilitzar Internet perquè les empreses assoleixin els seus objectius de màrqueting és la raó de ser i el dia a dia dels gestors de Polièdric.

L’agència vilafranquina està especialitzada en la gestió de campanyes d’Adwords, un sistema publicitari que permet que les empreses col·loquin anuncis en els resultats de cerca. Les empreses inverteixen per rebre visites de persones que

hauran vist aquests anuncis després de fer determinades cerques.

Tal com ens explicava Magali Benítez,“una empresa si vol sortir a Google té dues opcions: treballar la web per intentar sortir ben posicionat, o comprar publicitat. Nosaltres fem les dues coses. La clau de la nostra feina és la cerca, connectar les persones que busquen un servei amb allò que ofereixen les empreses, però també ens preocupa molt el que els usuaris fan a la web, l’eficiència que tenen”.

UNA EMPRESA SI VOL SORTIR A GOOGLE TÉ DUES OPCIONS: TREBALLAR LA WEB PER SORTIR BEN POSICIONAT O COMPRAR PUBLICITAT A Polièdric es treballa a mida de cada client. El seu gestor, que esdevé el seu únic interlocutor i referent, és qui realitza tot el pla de màrqueting, adient als objectius que es vulguin assolir.

El seu objectiu principal és generar trànsit i resultats per a les webs dels seus clients i, per aconseguirho, realitzen una combinació personalitzada d’estratègies de web

Som Una agència de màrqueting online fundada el 2000.

Agència certificada des de 2005

màrqueting com el SEO (posicionament natural), el SEM (posicionament per anuncis) i la publicitat online.

Actualment, els mitjans i canals online són una magnífica oportuLa nostra missió nitat per connectar amb els clients, Generar trànsit i resultats i es poden segmentar segons els per al teu web interessos específics de l’empresa i a les necessitats. D’aquesta manera, s’aconsegueix una inversió més eficaç. Magali assegura que “fer publicitat online no és car, a partir de 500 euros ja pots fer anuncis”. Tanmateix, aquest tipus de publicitat no té res a veure amb la que es realitza en els miLa nostra proposta Com ho fem? tjans tradicionals: “esUna combinació personalitzada de Els serveis s’ofereixen tem acostumats que les tàctiques com el SEO, el SEM totalment in-house, en tarifes publicitàries es i la publicitat online modalitat consultoria defineixen per temps o o paquets estàndard o per una ubicació concreta personalitzats en un diari o revista, però el sistema de Google Adwords és diferent perquè es paga per cada click. Per això, la primera decisió que un anunciant ha de prendre és quants clicks vol obtenir. En funció del nombre de clicks que Alguns exemples de vulgui obtenir, sabrà quant ha de projectes que gestionem gastar”.

Moltes empreses encara dubten de  Consultoria per a buscadors l’efectivitat dels anuncis a la xarxa.  Gestió de campanyes Google AdWords Per aquest motiu, i per esvair els  Optimització de conversions seus dubtes, des de Polièdric ofe Pla de Mitjans Online reix, a qui vulgui provar els seus  Disseny i creativitat de Banners i serveis, 75 euros gratis en anuncis Landing Pages a Google.  Estudi de continguts, anatomia i Les persones interessades només estructura del lloc web han de trucar al 93 817 57 40 o bé  Pla de visibilitat per a xarxes socials personar-se al passatge Alcover, 1  Formació en Màrqueting Digital 2n 2a de Vilafranca del Penedès.

 Quadres de comandament de seguiment web

Penedès Econòmic

octubre 2013

23

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Emprendre des de dintre. www.valkiriahubspace.com Fins avui hem entrevistat emprenedors que, en solitari, o amb un petit grup, han engegat el seu propi projecte. Aquest mes us acostem l’experiència de la Laura Poveda i la Silvia Favaro, dues emprenedores vilanovines que impulsen un ambiciós i engrescador projecte del qual no en són les propietàries. Una alliçonadora mostra de que podem emprendre encara que sigui per compte d’altri.

Laura,què és Valkirira hub space?

Valkiria és un espai físic de 1500m2 ubicat al 22@ on es realitza coworking (espais de treball compartit), on es poden llogar sales per fer formacions i tallers i sobretot, on es realitzen projectes de caire social i econòmic, molts d’ells enfocats a les dones emprenedores, encara que no exclusivament.

Explica’ns Laura, quina feina hi fas, en què consisteix i com col·laboreu amb la Sílvia?

Valkiria és una plataforma que fa d’acceleradora d’empreses, ajuda els i les emprenedores a avançar en els seus projectes a través de l’assessorament, de la col·laboració entre professionals i de la creació d’una comunitat.

En sóc la responsable de comunicació i s’ha convertit no només en una feina, sinó que ha passat a ser fins i tot el meu hobby.

Desenvolupem també projectes que tenen gran impacte social, molt centrats en les dones com per exemple Woman project, o per a dones emprenedores, o el Kids project, que vol ajudar els joves en el seu autoconeixement i en aconseguir que siguin més em-

prenedors, o l’Ecofood, que busca la inserció laboral de les dones a través d’una escola de cuina....

Però el servei que va fer que la Sílvia i jo ens coneguéssim i l’impulséssim plegades és el servei de Co-baby.

Quin nom més suggerent! Sílvia de què va això del Co-baby?

He tirat endavant la “Casetta” que és un servei d’acompanyament a la criança dels nens de 0 a 5 anys que es fa a la pròpia casa de l’infant. És un servei pedagògic que aposta per la innovació i ajuda els nens a aprendre.

La meva experiència en aquest servei ens va portar a crear dintre de Valkira, un espai de Co-baby. És un servei alternatiu a una llar d’infants i que vol ensenyar el nen a aprendre a aprendre.

S’ofereix als pares i mares del coworking que tinguin nadons a partir dels 5 mesos i vulguin conciliar la posada en funcionament del seu projecte amb la cura dels seus fills, més enllà del servei de cangur i amb algú que els ofereix professionalitat i coneixements pedagògics. És un servei que només oferiu als nadons i als emprenedors instal·lats a Valkiria?

Co-baby organitza també activitats específiques i puntuals. Ho obrirem a nens i nenes més grans amb diferents tallers perquè aprenguin a desenvolupar diferents llenguatges expressius.

La idea del Co-baby és que els emprenedors disposen del seu espai per a treballar i, al costat, l’espai on els més petits aprenen.

Junts, però convenientment separats.

El projecte el vàrem començar

a gestar amb un grup de mares emprenedores, amb moltíssima il·lusió.

Laura, parla’ns una mica del teu procés. Deixes una feina per posar-te en aquest projecte que és encara molt embrionari. Què et porta a donar aquest pas?

Vaig deixar de creure en la meva feina i, per tant, ja no era capaç de convèncer.

Jo no sé si aquesta sortirà bé o no, però sé que em fa feliç.

Tota aquesta sensibilitat pel món de l’educació, per pensar en propostes que ajudin a educar millor els més petits, m’ha vingut pel fet de ser mare.

Em sento molt il·lusionada i el que és més important, veig la possibilitat, d’aprendre, créixer i crear.

Sílvia, i el teu procés emprenedor, com va? Què et fa por?

Tinc moments de “subidón” però també n’hi ha de moltes pors. Quan, per exemple veig molts forats a l’agenda, temo no sortir-me’n.

Però em sembla que el més important és que m’agrada molt

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Emprendre des de dintre: Dintre de les organitzacions hi ha moltes persones que impulsen projectes. Els intraemprenedors, són essencials en una organització que vol innovar i afrontar nous reptes 2- La col·laboració com a estratègia: Projectes petits es fan grans, a través d’estratègies “co”. Col.laborar, compartir, cooperar. Els espais de treball compartit, com per exemple els coworking faciliten aquestes relacions.

3- La conciliació és possible: sovint pensem que en el moment d’engegar un projecte es fa molt difícil conciliar la vida familiar i professional. Valkiria proposa un model novedós que pivota justament sobre la idea de créixer en els diversos projectes vitals 4- Il·lusió i curiositat, la gasolina de l’emprenedor: Una i l’altra esdevenen claus en l’impuls del projecte. Sense la il·lusió les dificultats es tornen insalvables i sense la curiositat, les idees pobres.

el que faig. Sóc molt autodisciplinada i aprofito molt bé el temps.

He hagut d’aprendre en aquest temps a acceptar que jo no sé de tot i que, per tant, m’he de deixar ajudar per persones que tenen més coneixement que jo en alguns temes.

Anem a l’apartat de recomanacions. Què li diríeu a algú que tingui ganes d’impulsar projectes?

Doncs que trii allò que de veritat li agrada i el motiva, que faci de la seva feina una il·lusió. I això tant es pot fer per compte pròpia com per compte d’altri .

Una altra recomanació potser seria no fer-ho sol. A Valkiria hem après que la col·laboració ajuda molt a tirar endavant. Trobar altres professionals com tu, altres persones que miren d’engegar el seu propi projecte, et fa entendre que alguns processos pels quals passes d’altres ja hi han passat abans.

I és clar, una altra cosa que ens sembla que ajuda molt, és el fet de poder fer compatible engegar un projecte amb el projecte més important que és la criança dels teus propis fills.

24

Penedès Econòmic

octubre 2013

EMPRESA

Banc Sabadell es presenta en societat en un acte a l’Auditori Josep Oliu: “amb la integració al nostre banc, Caixa Penedès recupera la seva catalanitat” OLGA AIBAR Quatre dies després de finalitzar el procés d’integració tecnològica de l’antiga Caixa Penedès a Banc Sabadell i de la desaparició de la marca penedesenca, el banc vallesà es va presentar en societat amb l’organització d’un concert a l’Auditori municipal. Sota l’experta batuta d’Eduardo Portal, el concert va unir l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell i la coral Polifònica de Vilafranca.

Instants abans del concert, el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va parlar de la convulsa reestructuració que ha viscut en els darrers anys el sector financer espanyol que, entre d’altres, va dur a la integració de l’antiga Caixa Penedès al banc vallesà. Oliu va apuntar que “algunes de les entitats que van sacrificar històri-

cament el seu negoci a canvi de créixer sense criteris molt clars de rendibilitat financera, han deixat d’existir” mentre que d’altres han crescut i s’han enfortit”. Tot i això, va celebrar que, amb la integració, “la xarxa d’oficines de l’antiga Caixa Penedès manté la catalanitat” i el banc “duplica la seva xarxa comercial a Catalunya i es consolida com la quarta entitat financera espanyola i la segona de Catalunya”. Oliu també va deixar clar que “nosaltres no tenim Obra Social, ens debem als interessos dels nostres clients i accionistes. Tanmateix, no defugim dels compromisos socials amb el territori”.

Al concert, basat en conegudes obres de Rossini, Bizet, Beethoven o Verdi, hi va assistir una àmplia representació de la societat civil i política penedesenca, a més de diversos clients i col·laboradors del banc.

 Josep Oliu a l’Auditori

Ceràmiques del Foix es queda amb la meitat de la plantilla Un total de 93 persones de la planta dels Monjos perdran la feina, 32 menys de les previstes OLGA AIBAR Un total de 93 dels 125 treballadors de Ceràmiques del Foix afectas per l’ERO es quedaran sense feina l’any vinent. Els 32 restants seran recol·locats a les plantes de Gavà, Burgos o Castelló.

Així es va decidir, per 88 vots a favor, 21 en contra i 3 abstencions, en l’assemblea de treballadors celebrada el dimecres 23 d’octubre a l’empresa.

Els acomiadaments es realitzaran entre el 19 de gener i el 19 de setembre de l’any vinent.

Segons explicava el representant del comitè d’empresa, Javier Martos, “els treballadors no estaven conformes amb aquesta mesura però, les circumstàncies legislatives tan adverses que hi ha actualment amb els ERO han obligat a acceptar el que s’ha proposat”.

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

Alt Penedès extramurs Aquesta mena de guadiana que és el Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès eflueix amb una proposta que no passarà desapercebuda. Les set entitats que composen el CESAP proposen un exercici tan poc freqüent com és escoltar els forasters de no gaire lluny i descobrir com ens veuen.

Apunteu-vos-ho a l’agenda perquè això no havia passat mai. Dimarts 5 de novembre, a les set de la tarda, a l’Escorxador de Vilafranca. Esteu convidats. ‘’L’Alt Penedès, des d’extramurs’’ és el títol de la sessió oberta que organitza el CESAP amb el propòsit de reunir una catorzena de residents muralles enllà. S’hi aplegaran circumstants de l’Anoia, el Baix Llobregat, el Baix Penedès i el Garraf. Tots ells disposaran de dos torns d’intervenció, amb microponències de tres minuts cada vegada.

En la primera tanda hauran de respondre a la qüestió com veus l’Alt Penedès i què en penses; a la segona, podran esplaiar-se amb conjectures i elucubrar amb possibles sinergies que es poguessin establir entre la nostra comarca i les respectives.

Encara hi haurà un darrer terç en què els periodistes locals, des d’una fila precedent, podran interpel·lar els extraterritorials -que no pas extraterrestres- i escenificar d’aquesta manera un diàleg inusual entre els d’intramurs i els d’extramurs. Si més no, no em negareu que

l’experiment és saludable.

La proposta d’aquest fòrum d’entitats no és perquè sí.

Es troben a faltar parers i criteris que afavoreixin una diagnosi insospitable i mai intencionada al voltant de la comarca i de les relacions entre aquesta i el seu entorn. La formulació ens podria ajudar a conèixer millor els nostres actius i a valorar de manera més encertada les nostres limitacions.

Els estudis previs a la planificació estratègica es poden fer a partir de seqüències estadístiques, indicadors de posició, observació de la realitat i prospecció de tota mena d’obvietats, algunes d’elles més aviat banals que no pas trivials. S’acostuma a fer així. Moltes vegades, però, els promotors i els partícips en el procés previ a la redacció d’una carta d’estratègies estan massa a prop de l’arbre i no veuen la part campa ni la part bosquina.

Vet aquí que es proposa aquesta sessió per contrastar opinions i tenir un canvi d’impressions amb la gent de la rodalia enllà. Segur que sentirem coses que no tenen sentit i segur que escoltarem coses que no ens agradaran; però també és segur que ens farem una idea menys subjectiva del territori que trepitgem i, de retruc, aprendrem a tenir més en compte els nostres veïns.

Si quan llegiu aquest article ja és massa tard, no us preocupeu. En el proper article us en faré una infusió.

S’ho valdrà, creieu-me.

 Planta de Ceràmiques del Foix a Santa Margarida i els Monjos

Les indemnitzacions previstes per als treballadors afectats seran de 35 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats, 15 dies més del que estableix la llei, i també hi haurà rendes compensatòries per als més grans de 55 anys.

La producció de la planta de Santa Margarida i els Monjos es deslocalitzarà ara a una fàbrica del grup Roca a Castelló. D’aquesta manera, a Ceràmiques del Foix només quedaran 53 treballadors de les àrees de logística, administració, màrqueting i direcció.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

octubre 2013

25

VINS&CAVES

PIMECAVA S’ESTRENA A LA 7a MOSTRA DE VINS DE SITGES

LA DO PENEDÈS ÉS LA PRIMERA A MOSTRAR-SE A ENTRE VINYES

EL PRIMER MASTERCAVA JA TÉ GUANYADOR: FERRAN GIRONÈS

Per primera vegada, la patronal de la petita i mitjana empresa del cava, Pimecava, va tenir representació a la Mostra de Vins de Sitges, que enguany arribava a la setena edició. Els cellers Nadal, Oriol Rossell, Cava Guilera, Heretat Mas Tinell, Cava Bolet i Castellroig, van participar durant els dies 11, 12 i 13 d’octubre a la Mostra, que es duu a terme coincidint amb la tradicional Festa de la Verema.

Segons Pere Guilera, presi-

Recentment TVE Catalunya ha estrenat un nou programa dedicat a la cultura del vi. A través d’Entre Vinyes es vol difondre el món del vi i la vinya de les Denominacions d’Origen a Catalunya i mostrar activitats d’oci relacionades. La DO Penedès va ser la primera de mostrar les seves particularitats. En els propers capítols (un cada diumenge) es podran conèixer de prop les DO Alella, Pla de Bages, Conca de Barberà, Montsant i Priorat.

En el marc del 17è Cavatast, la Jove Confraria del Cava de Sant Sadurní va organitzar un certamen mai vist fins llavors a la vila.

Es tracta d’un concurs de tast de cava amateur anomenat Mastercava, que proposa als participants endevinar el nom i les qualitats d’una quinzena de referències de cava, totes presents a la XVII Mostra de Caves i Gastronomia, Cavatast. El guanyador d’aquesta primera edició ha estat Ferran Gironès, que va aconseguir 370

dent de Pimecava, l’objectiu de l’esdeveniment era fomentar el coneixement del cava, i especialment dels caves de valor afegit com els Reserves i Gran Reserves. A través d’aquest tipus de participació, Pimecava també vol fomentar l’enoturisme, un dels pilars més importants a desenvolupar els propers anys.

Els germans Roca ja són els flamants Confrares d’Honor La Confraria del Cava va investir 9 Confrares de Mèrit nous i corona reina la periodista Anna Simon

punts i es va endur de premi una nit d’allotjament a l’hotel MasTinell de Vilafranca. En segon lloc va quedar Lluís Garcia (335 punts), que va guanyar un sopar degustació per a dues persones a Cal Blay Vint-i-cinc, i Robert Altisent (317 punts), que va rebre un lot dels productes presents al tast.

El Cavatast se supera en èxit i qualitat

LÍDIA OÑATE L’octubre és el mes del cava per excel·lència. Després d’haver fet la major part de la verema, toca celebrar-ho. Un dels actes clàssics és la Investidura tardoral que organitza anualment la Confraria del Cava, en el marc de la Setmana del Cava. En la XXXIII edició van ser investits els tres germans Roca, codirectors del reconegut restaurant Celler de Can Roca, amb el qual han aconseguit tres estrelles Michelin i han estat considerats Millor Restaurant del món per la publicació The Magazine Restaurant. Josep Roca, el sommelier de la família, va agrair la distinció tot afirmant que si el seu restaurant “fos un vi, seria un cava”.

Juntament amb els tres germans, es va investir la resta de persona-

litats destacades per la seva trajectòria. Entre els Confrares de Mèrit d’enguany hi havia Toni Clapés, periodista de RAC1 i guanyador del darrer Premi Nacional de Comunicació a la categoria de Ràdio; el senyor Marcel·lí, personatge que acompanya Toni Clapés al programa Versió RAC1; Pep Plaza, humorista i pregoner de la XXXII Setmana del Cava; Francesc Mauri, meteoròleg de Televisió de Catalunya; Joaquim “Purito” Rodríguez, primer al rànquing mundial de ciclisme; Anna Vives, autora del cartell de la XXXII Setmana del Cava; Anna Maria Bordas, periodista i directora de TVE a Catalunya; Anna Wallner, sommelier noruega i autora del llibre Cava, Sparkling happiness;

i Josep Maria Jordà, reconegut relacions públiques.

Més de 270 persones van assistir a la Investidura Tardoral d’aquest any, que també va incloure un emotiu homenatge a Pere Bonet, president de la Confraria del Cava durant vuit anys. Antoni de la Rosa i Torelló, l’actual president de l’entitat, li va dedicar unes paraules d’agraïment, com també ho va fer el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que va fer extensiva la felicitació a “tots els que han contribuït que el cava sigui un referent al nostre país”.

Una de les cites emblemàtiques de la Setmana del Cava és precisament la coronació de la Reina del Cava, que aquest 2013 va ser protagonitzada per la periodista i presentadora catalana Anna Simon, acompanyada per l’humorista Pep Plaza, que va fer el pregó d’inauguració. L’acte va reunir centenars de persones a la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní, que no es van voler perdre el moment.

Any rere any, la Mostra de Caves i Gastronomia Cavatast supera les xifres d’assistència i participació i, el que és més important, es consolida com una fira de qualitat on es poden trobar els millors productes realitzats no només a Sant Sadurní, sinó a tota la comarca de l’Alt Penedès. En la 17a edició, van passar pel Cavatast 35.000 persones, que van fer 66.000 degustacions durant els tres dies de la Mostra. Unes xifres d’escàndol per a un sector com el cavístic, que requereix de festes i esdeveniments de renom per posicionar-se en un mercat cada vegada més competitiu.

Una de les novetats dels darrers anys, la botiga del Cavatast, ha acabat sent un dels atractius pels cavistes, ja que els permet vendre directament els productes que mostren a la fira. Enguany es van comercialitzar 1.900 ampolles de cava, un 46% més que l’any anterior.

La gastronomia ha esdevingut un pilar excepcional per als estands de cava. L’acompanyament de tapes o postres ha facilitat la degustació de caves, que ha as-

cendit fins a les 45.000, mentre que les gastronòmiques van farribar a 21.000 degustacions.

Per tal de saber la repercussió del Cavatast, durant els tres dies firals es va dur a terme una enquesta de satisfacció a 290 visitants. El 99% d’ells van afirmar que repetirien l’any següent, cosa que demostra la bona acollida del Cavatast. D’aquest ampli percentatge, el 29% eren nous visitants, mentre que la resta ja havien vingut en anteriors ocasions. Com a xifra curiosa, cal esmentar el perfil de persones que han passat per la fira més de deu vegades, que ascendeix al 45% dels enquestats. Aquesta dada està molt relacionada amb la procedència dels visitants, ja que el 53% del públic de divendres és sadurninenc, el 64% del de dissabte és de la comarca i de la província de Barcelona i el 58% de diumenge és de fora del Penedès.

La repercussió en d’altres aspectes també ha estat molt important com el cas de les 1.100 visites al Centre d’Interpretació del Cava o les prop de 900 descàrregues de l’App del Cavatast.

26

Penedès Econòmic

octubre 2013

VINS&CAVES

Els vins i caves penedesencs són distingits als Premis Vinari Fins a 30 cellers de l’Alt Penedès de DO diferents van rebre un guardó a la primera edició del certamen

Foto: Fèlix Miró

LÍDIA OÑATE Cavistes, vinicultors, enòlegs i personalitats del sector del vi català es van reunir el passat 11 d’octubre amb motiu dels Premis Vinari 2013. Aquesta era la primera edició d’un concurs que pretén guardonar els millors vins del país i, com a escenari, va escollir l’Auditori de Vilafranca del Penedès. D’entre els més de 700 vins que es van presentar al certamen, el vi Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2012, de la DO Empordà, va ser el més ben valorat.

Al llarg d’aquesta primera gala es van entregar 155 diplomes de vins en les diferents categories. La comarca de l’Alt Penedès va ser una de les més distingides, sinó la que més, ja que fins un total de 30 cellers es van endur un o més guardons a casa, bé fos de la DO Penedès, DO Catalunya o DO Cava. Destaquen els de Bodegues Torres, que en va aconseguir quatre (entre ells el Vinari d’Or Especial de la DO); Jean Leon, que va ser premiat amb sis (entre ells el Vinari Especial a la producció Ecològica); Sumarroca, amb sis; Freixenet, amb quatre; i Llopart, amb tres (entre ells un Vinari d’Or).

Premis DO Catalunya Viña Esmeralda Vinari de Plata Celler: Miguel Torres Sangre de Toro Vinari de Bronze Celler: Miguel Torres Viña Esmeralda Vinari d’Or Especial de la DO Celler: Miguel Torres Sangre de Toro Vinari de Bronze Especial de la DO Celler: Miguel Torres

La gala també va reconèixer Pere Llopart amb el Premi Mon Vínic, com a commemoració de la seva trajectòria personal i professional amb més de 60 anys dedicats al món del vi. Pel jurat, Llopart va convertir Caves Llopart en una de les primeres en elaborar “caves de finca” i al seu moment també “va ser avantguardista en l’elaboració

de caves del tipus brut nature”.

L’elecció dels guardons es va fer en diverses cates a cegues. Segons el director general de l’Incavi, Jordi Bort, la llista de guardonats és un motiu perquè els restaurants “tinguin un llistat de vins valorats per posar a les seves cartes i apostar, així, pels vins catalans que el consumidor demanda”.

Premis DO Penedès Llopart Vitis Vinari d’Or Celler: Llopart Cava Duc de Foix Xarel·lo 2012 Vinari de Plata Celler: Covides Petjades Vinari de Plata Celler: Torello Llopart Black HMR Vinari de Plata Celler: Heredad Mont-Rubí Jean Leon 3055 Merlot - Petit Verdot Vinari de Plata Celler: Jean Leon Nadal Xarel·lo Vinari de Bronze Celler: Caves Nadal Gramona Gessami Vinari de Bronze Celler: Gramona De Moy Riviere Tres Vinari de Bronze Celler: Vinícola de Moy Riviere Gramona Font Jui Vinari de Bronze Celler: Gramona Jean Leon 3055 Chardonnay Vinari de Bronze Celler: Jean Leon Pardas Xarel·lo Vinari de Bronze Celler: Celler Pardas Rosat Selecció Vinari de Bronze Celler: Jané Ventura Vi Sumarroca Rosat Vinari de Bronze

Celler: Sumarroca Merlot de Llàgrima Vinari de Bronze Celler: Alsina&Sardà Jean Leon 3055 Rosé Vinari de Bronze Celler: Jean Leon Barthomeus negre Vinari de Bronze Celler: Josefa Roig Recasens Finca Valldosera Syrah Merlot Cabernet Vinari de Bronze Celler: Finca Valldosera Jean Leon Vinya Palau Merlot Vi de finca Vinari de Bronze Celler: Jean Leon Argila Gran Reserva Brut Nature Vinari de Bronze Celler: Mas Bertran Viticultors Llopart Vitis Vinari d’Or Especial de la DO Celler: Llopart Cava Jean Leon 3055 Chardonnay Vinari de Plata Especial de la DO Celler: Jean Leon Duc de Foix Xarel·lo 2012 Vinari de Bronze Especial de la DO

Celler: Covides Llopart Vitis Vinari Especial a la producció Ecològica Celler: Llopart Cava Jean Leon 3055 Rosé Vinari Especial a la producció Ecològica Celler: Jean Leon

Premis DO Cava Mas Candí Brut Nature Vinari d’Or Celler: Ramon Jané Gariga Avant Brut Reserva Barrica Vinari d’Or Celler: Giró Ribot Cava Sumarroca Allier Vinari d’Or Celler: Sumarroca Kripta Vinari d’Or Celler: Agustí Torelló Olivella Galimany Cava Brut Vinari de Plata Celler: Olivella Galimany Anna de Codorniu Blanc de Noirs Vinari de Plata Celler: Codorniu Jaume Giró i Giró elaboració artesana Reserva Brut Nature Vinari de Plata Celler: Cava Giró Freixenet Cordon Negro Brut Reserva Vinari de Plata Celler: Freixenet Cava Sumarroca Brut Reserva Vinari de Plata Celler: Sumarroca Rimarts Gran Reserva Vinari de Plata Celler: Rimarts Cava Sumarroca Gran Brut Vinari de Plata Celler: Sumarroca Gramona Celler Batlle Vinari de Plata Celler: Gramona Rovellats Col·lecció Vinari de Plata Celler: Cavas Rovellats Subirat Parent Brut Nature Vinari de Plata Celler: Finca Valldosera Gran Codorniu Pinot Noir Vintage Vinari de Plata Celler: Codorniu Berdié Amor Vinari de Plata Celler: Jovani Ab Origine Brut Rosé Vinari de Plata Celler: Giró Ribot Raimat Brut Vinari de Bronze Celler: Codorniu Cava Brut Nature Pere Olivella Galimany Vinari de Bronze Celler: Olivella Galimany Brut Nature de Planas Albareda Vinari de Bronze Celler: Caves Planas Albareda Duc de Foix Brut Nature Vinari de Bronze Celler: Covides Mas Ferrer Cava Brut Nature Reserva

Vinari de Bronze Celler: El Mas Ferrer Freixenet Brut Nature Reserva 2007 Vinari de Bronze Celler: Freixenet Freixenet Carta Nevada Brut Nature Vinari de Bronze Celler: Freixenet Brut Reserva Vinari de Bronze Celler: Torello Llopart Cava Aurèlia Vinari de Bronze Celler: Castell d’Age Extra Brut Especial Gran Reserva Estel Argent Vinari de Bronze Celler: Estel d’Argent Gramona Imperial Vinari de Bronze Celler: Gramona Llopart Ex Vite Vinari de Bronze Celler: Llopart Cava Brut Barrica 21 Gran Reserva Vinari de Bronze Celler: Albet i Noya Grandalla de Luxe Gran Reserva Brut Nature 2005 Vinari de Bronze Celler: Cava Giró Freixenet Casa Sala Brut Nature 2005 Vinari de Bronze Celler: Freixenet Torelló 3D By Custo Barcelona Gran Reserva Vinari de Bronze Celler: Torello Llopart Llopart Microcosmos Vinari de Bronze Celler: Llopart Cava Brut Rosé Reserva Heredad Vinari de Bronze Celler: Segura Viudas Cava Sumarroca Gran Brut Rosado Vinari de Bronze Celler: Sumarroca Cava Sumarroca Allier Vinari d’Or Especial de la DO Celler: Sumarroca Kripta Vinari de Bronze Especial de la DO Celler: Agustí Torelló Cava Suriol Brut Nature Collita 2011 Vinari Especial a la producció Ecològica Celler: Cellers de Can Suriol del Castell Cava Aurèlia Vinari Especial a la producció Ecològica Celler: Castell d’Age Brut Barrica 21 Gran Reserva Vinari Especial a la producció Ecològica Celler: Albet i Noya

Penedès Econòmic

octubre 2013

27

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

Del centre comercial de la Girada a Sant Pere Molanta II Es deia que seria un centre comercial de 300m de llarg, cobert, modern, de disseny espectacular, que seria ideal per anar a passejar, que tindria cinemes, restaurants, botigues de roba, franquícies... o això és el que ens havien venut amb els plànols de fa molts anys. Qui més qui menys ja s’imaginava que no hauria de marxar de Vilafranca per comprar en un centre comercial de primer nivell, que permetria passar el dissabte a la tarda, aparcant en un brillant pàrquing soterrani, anant a comprar a les millors franquícies, amb un disseny molt modern, amb moltes llums i escales mecàniques i veient com anaven arribant clients de tot arreu, permetent a Vilafranca agafar la capitalitat comercial del Gran Penedès, i a la vegada, generar centenars de llocs de treball (no ho oblidem). Semblava una versió bonica del conte de la Ventafocs. Hagués pogut ser tot això si de veritat s’hagués volgut aprofitar les oportunitats que generava un espai, dins de Vilafranca, que hagués pogut competir, per dimensions, amb l’Illa de Barcelona, que fa només uns metres més de llarg.

Però com si del somni d’una nit d’estiu es tractés, aquest divendres 25 d’octubre s’acaben oficialment tots aquests somnis. Ja no hi ha l’oportunitat de rectificar-ho ni de fer marxa enrera. Amb

l’obertura del Mercadona es dóna per inaugurat el nyap de la Girada. Em nego a dir-li centre comercial. Es tractarà de diverses naus industrials, tipus contenidor, sense cap connexió entre elles, i que, per caminar de les unes a les altres, et mullaràs si plou. Per fer-nos una idea, serà com si algú considerés que la millor forma de passar un dissabte a la tarda sigui caminant amunt i avall entre les naus del polígon de Mercaderies o de Sant Pere Molanta.

Les pressions, doncs, ja sigui comercials o polítiques, han fet efecte. Sembla que no es podia permetre que un nou eix comercial de la vila aparegués lluny del centre, desplaçant part de les botigues cap un barri dels afores. Com si la Girada fos un barri d’un altre municipi, les pressions han permès escapçar aquest projecte i deixar-lo en un no res. Però cal recordar que la Girada també és Vilafranca, i un centre comercial poderós, ni que sigui als afores, hagués fet, de retruc, que revifés tot el teixit comercial de la vila, el centre inclòs.

Però ja és tard. Així, aquest divendres 25, es dóna per inaugurat el nyap de la Girada. Serà una inauguració molt diferent de la que hagués pogut ser si de veritat fos un centre comercial.

Ni polítics, ni parlaments, ni cintes... Simplement es tracta d’una nau que inaugura.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 26 - Octubre 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Cent bombolles històriques faran el brindis pel centenari de les caves Freixenet REDACCIÓ

El brindis de Nadal 2013 de l’empresa cavista Freixenet estarà protagonitzat per cent noies que hagin estat bombolles històriques de la marca. I serà així perquè Freixenet vol iniciar amb aquest brindis televisiu, i esperat per tothom, els actes amb motiu del centenari de l’empresa. La primera ampolla de cava (xampany en aquella època) es va posar a la venda el 1914.

Des d’aleshores, Freixenet ha anat creixent en un entorn d’empresa familiar. Un segle més tard, la cava sadurninenca és la número 1 en el rànquing dels escumosos de qualitat i el 9è entre els grups vitivinícoles en disposar de 18 cellers en 7 països de 3 continents. L’empresa ven 190 milions d’ampolles arreu del món, uns 80 milions a Espanya. Josep Ferrer, als anys 50 del segle passat, va ser un pioner en iniciar la política exportadora que ha convertit l’empresa sadurninenca en el que és actualment.

Al capdavant ja es troba la cinquena generació de Freixenet.

Per a celebrar el centenari, l’empresa Freixenet està preparant un seguit d’actes de tot tipus que tindran la masia de la família com a epicentre, però encara es mantenen en secret. En la presentació de l’anunci de 2013 es va explicar que la música, les arts, la història de l’empresa i moltes altres activitats omplirien el 2014 amb moments exclusius Freixe-

net. Però l’únic que va transcendir és el que suposarà el tret de sortida d’aquestes commemoracions: el brindis de Nadal.

Pere Bonet, portaveu de l’empresa, va dir que “els creatius ens van suggerir que, per fer l’anunci i lligar-lo amb el centenari, podríem fer que cent de les noies que havien estat bombolles en els anuncis de la televisió tots aquest anys fessin el brindis

d’enguany. Ens va semblar perfecte”. Per això, la roda de premsa es va convertir en una crida perquè aquestes noies es posin en contacte amb l’empresa. De fet, se sap –al menys així ho va insinuar Pere Bonet- que alguna d’aquestes bombolles anònimes ha esdevingut famosa amb el pas dels anys i la seva participa-

ció en aquest anunci ha estat tot una sorpresa pel gran públic i un excel·lent impacte per a la marca.

En les primeres aparicions de les bombolles, l’any 1971, el to era didàctic, amb guions del desaparegut escriptor i gastrònom Néstor Luján.

Amb tot, el creatiu Álex Martínez, apuntà que l’anunci tindrà més sorpreses, com el fet que la direcció de l’espot correspongui a Icíar Bollaín. La reconeguda cineasta (actriu i directora) ja hi està treballant des del seu domicili d’Edimburg. “I fins aquí puc llegir...” va dir Martínez, parafrasejant la subhasta de l’1,2,3 responda otra vez. “El primer que volem és aconseguir el centenar de bombolles històriques i, si en vénen més, millor”, va reconèixer Pere Bonet, que va afegir que amb els dies “ja anireu sabent més coses”. El que sí va donar-se a conèixer és que les bombolles històriques no portaran el vestit groc tradicional, sinó de carrer, en el moment de fer el brindis.

L’espot de Freixenet és una tradició nadalenca a les televisions, tot i que l’aparició de tantes cadenes de televisió ha obligat a un replantejament per part de l’empresa. Es faran dues versions, una més llarga i una de més curta i el seu cost serà similar al de les passades edicions. Les bombolles de Freixenet són un element “al qual ens obliga el públic, ja que l’any que no les vam fer sortir, en l’anunci que va protagonitzar Martin Scorsese, el públic ens va fer notar la seva decepció”.

28

Penedès Econòmic

octubre 2013

LLIBRES

S’analitzen els vincles entre la desigualtat econòmica i la crisi

Occupy Wall Street Janet Byrne RBA LIBROS 24,00€

Elaborat per alguns dels activistes, pensadors i economistes més destacats del món, Occupy Wall Street explora les arrels històriques del moviment que ha posat en evidència la il·legitimitat del sistema financer. A les seves pàgines s’analitzen els vincles entre la desigualtat econòmica i la crisi, extreuen lliçons de les

protestes Occupy als Estats Units i de moviments similars que han emergit al món; dels indignats a Espanya als estudiants d’Amèrica Llatina. I sobretot constaten el poder que té el 99% de la població en les nostres societats per impulsar un canvi real que redueixi la creixent desigualtat que ofega el nostre futur. Les seves veus

Coneix el camí més ràpid per a jubilar-te quan tu vulguis

¡Vive sin trabajar!

José Castelló ALIENTA 14,95€

T’imagines en una illa paradisíaca gaudint de la vida sense haver de treballar? Segurament la resposta és que no. Doncs si vols, ara pots. I com a mostra, el propi autor d’aquest llibre.

A través d’aquestes pàgines descobriràs com viure igual que José Castelló, que empra el seu temps fent el que més li ve de gust a cada moment i viatjant

pel món sense haver de preocupar-se ni dels diners ni del futur. Amb les seves tècniques, consells i exemples reals, aniràs aprenent les claus per aprofitar al màxim el teu treball i els teus diners, perquè en el menor temps possible puguis gaudir d’una vida amb la qual molts somien i que pocs creuen possible. Guanyar-li la partida al

Explica el control i difusió de la informació per part dels blogs

Confía en mí, estoy mintiendo Ryan Holiday EMPRESA ACTIVA 18,00€

La manipulació a les xarxes socials i els falsos rumors que corren per la xarxa són algunes de les tècniques utilitzades per alguns estrategues dels mitjans com l’autor per influenciar en la gent i crear noves tendències. Avui en dia, les grans companyies fan cada vegada més ús de l’Internet per tractar d’influenciar en la gent.

Ryan Holiday analitza a Confía en mí, estoy mintiendo el maneig de la informació per Internet i els interessos econòmics i polítics que determinen els tipus de continguts que acaben mostrant-se. Alguns blogs acaben manejant l’agenda dels grans mitjans i aprofiten el poder que atorga la xarxa per modificar la informació que es

Teresa Baró s’endinsa en el llenguatge no verbal, el dels insults

Guía ilustrada de insultos TERESA BARÓ PAIDÓS 14,95€

Després de l’èxit de La gran guía del lenguaje no verbal, Teresa Baró s’endinsa en l’àmbit del llenguatge popular més espontani i creatiu: el dels insults. Els gestos recopilats en aquest llibre no apareixen en els tractats de protocol i bones maneres, ni a les guies de viatge, ni en els llibres de text, ni en els manuals

de llenguatge no verbal. Són els gestos de la mala educació, l’agressivitat i la discriminació.

Encara que la cultura formal vulgui ignorar hi són com a reflex de les relacions humanes i són eines eficaces de comunicació. O d’incomunicació. Perquè tot i que alguns gestos són pràcticament universals, cada cultu-

componen a l’uníson una interpretació no lineal dels reptes que determinen el nostre present al mateix temps que proposen un conjunt de línies de solució per encaminar la lluita.

- Janet Byrne és editora i ha treballat en aquest volum amb premis Nobel i Pulitzer així com amb figures polítiques d’alt nivell, a més de periodistes financers i professors universitaris. Byrne ha col·laborat en nombrosos projectes editorials i escriu al The New York Times

i Wall Street Journal. Entre les seves obres destaca: A Genius for living: The Life of Frieda Lawrence.

- Paul Krugman (1953), premi Nobel d’economia 2008, és professor en la Woodrow Wilson School de Princeton.

- Robert J. Shiller (1946), economista i professor a la Universitat de Yale.

- Daron Acemoglu (1967), economista, professor del MIT i coeditor d’Econométrica.

- i altres.

«sistema» és el que l’autor et proposa en aquest llibre, ple de trucs i vivències amb els quals no tan sols mostra que hi ha una altra manera de viure, sinó que exposa detalladament el mètode i les tècniques necessàries per arribar a ella.

José Castelló ja ho ha aconseguit. I t’ho explica en aquest llibre, on explica pas a pas el mètode definitiu per deixar de treballar i gaudir de la vida com sempre havies somiat.

El que et proposa l’autor és

un camí més curt i eficient per aconseguir els teus somnis. ¡Vive sin trabajar!, està replet d’humor, enginy i anècdotes curioses: és una caixa plena d’eines pràctiques i molt efectives per viure des d’avui mateix la vida que sempre has volgut. ¡Vive sin trabajar! és el manual definitiu perquè portis a terme els teus somnis més agosarats i puguis gaudir al cent per cent de la vida sense preocupar-te mai més pels diners ni pel treball.

transmet.

En aquesta obra s’intenta aportar dades que evidenciïn aquesta manipulació informativa a la qual som sotmesos diàriament. Transmet la idea que molts bloguers són esclaus dels diners, la tecnologia i les dates límits. Recomanable para tot aquell que vulgui aprendre els enganys i mentides que es diuen per la xarxa i conèixer com es creen les noves tendències.

Ryan Holiday és un estratega

dels mitjans. Després de deixar la universitat als 19 anys, es va posar a assessorar a molts autors de bestsellers i músics.

Actualment és director de màrqueting d’American Apparel.

Les seves campanyes han estat estudis de casos reconeguts internacionalment per Twitter, YouTube, i Google. Ha col·laborat amb el The New York Times, Fast Company o Gawker. Actualment resideix a Nova Orleans i escriu habitualment a RyanHoliday.net.

ra, fins i tot cada regió o país, té el seu propi patrimoni de signes, part de la seva tradició i reflex de la seva forma de veure el món. Tant de bo visquéssim en un món on aquests gestos no tinguessin cap utilitat però la veritat és que són part del llegat cultural que rebem.

En aquesta guia il·lustrada trobaràs 70 gestos que t’ajudaran a conèixer la cultura popular d’aquí i d’altres llocs del món. I et salvaran potser d’algun penós error en les teves relacions més

cosmopolites i civilitzades.

Teresa Baró és especialista en habilitats de comunicació personal; llicenciada en Filologia Catalana i tècnica superior en Publicitat i Màster en Protocol, Cerimonial i RRPP. És autora dels llibres Tens un e-mail, Parlar i convèncer i La gran guía del lenguaje no verbal. Des de fa tres temporades, té una secció setmanal al programa Para todos la 2, a TVE, i participa habitualment en programes de ràdio.

Penedès Econòmic

octubre 2013

29

LLIBRES JOAN MARTÍ ESTÉVEZ

Autor del llibre Clústers

Joan Martí: “Els clústers aporten projectes que difícilment podria impulsar una única empresa” Aquest és l’únic llibre que realitza una anàlisi sobre els clústers.

Què hi podrà trobar el lector?

Un relat optimista i planer, alhora que rigorós, sobre empreses, tant catalanes com d’altres països, que són competitives gràcies, entre altres aspectes, a la seva implicació activa en clústers.

Descric una forma de treballar, els clústers, que permet ajudar les empreses que comparteixen un mateix negoci a impulsar projectes exitosos. A més, ho acompanyo de múltiples exemples sectorials de casa nostra, a més d’altres d’internacionals, fruit del meu bagatge de més d’una dècada treballant en sectors tant diversos com l’alimentació, les energies renovables, el tèxtil, o l’hàbitat, entre d’altres.

Què aporta la modalitat de clúster al món empresarial?

Les iniciatives de clúster parteixen de la base que la competitivitat d’una empresa depèn de la seva estratègia individual i de la qualitat de l’entorn on competeix. Aquest enfocament permet detectar reptes compartits entre empreses en aquests dos àmbits i treballa per millorar-los amb projectes concrets. Les iniciatives clúster aporten intel·ligència de mercat (què fer en el meu negoci?), socis de viatge per compartir sinèrgies (networking) i una plataforma de projectes que probablement no podria impulsar una única empresa.

Quins sectors són més afins a crear clústers?

Els clústers són un instrument

útil en qualsevol sector. Tot i que a principis dels 90 s’inicia aquesta forma de treballar a l’àmbit industrial, amb els anys els clústers s’han transversalitzat, incorporant a les seves dinàmiques tota la cadena de valor d’un sector (incorporant serveis o punt de venda).

Alhora sectors “menys” industrials com l’agricultura, l’àmbit cultural o el turisme són susceptibles de treballar en clau clúster, ja que disposen d’una massa crítica empresarial i uns agents de suport; es poden detectar reptes compartits entre empreses i iniciar un provés de canvi estratègic per millorar els seus models de negoci.

Amb la crisi econòmica han guanyat terreny a altres modalitats de col·laboració interempresarial?

A Catalunya els clústers s’utilitzen com a eina des de fa dues dècades, de forma independent dels cicles econòmics. A nivell internacional

existeixen avui en dia unes 2.000 iniciatives de clúster actives a tot el món. Es tracta, per tant, d’un instrument àmpliament acceptat.

Dit això, en moments de crisi les empreses estan més disposades a replantejar-se els seus models de negoci i a establir aliances amb tercers, per la qual cosa els clústers emergeixen com una excel·lent forma per aconseguir-ho.

Quins beneficis i desavantatges comporta treballar amb la modalitat de clúster?

Com ja he comentat anteriorment el treball de clúster permet enfocar les actuacions de suport a un sector als seus reptes de negoci, lluny d’actuacions genèriques impulsades per organismes de caire sectorial basats a treballar amb empreses que comparteixen un codi estadístic (CNAE). El clúster detecta de forma concreta quins són els reptes d’un grup d’empreses del mateix negoci i n’impulsa actuacions alineades

amb els mateixos per millorar la competitivitat de les empreses mitjançant accions d’innovació en els seus models de negoci, internacionalització de mercats, formació directiva o altres que es puguin requerir.

Més que desavantatges plantejaria com a dificultats el fet de replantejar l’estratègia d’empreses familiars, moltes d’elles amb un històric que pot suposar, a vegades, una llosa per impulsar el canvi. El treball col·lectiu no sempre fructifica, sinó que cal trobar els socis adequats i això requereix temps per teixir complicitats.

Quin hauria de ser el paper que hauria de tenir l’administració i les entitats privades davant els clústers?

Les iniciatives de clúster solen néixer de l’impuls públic per consolidar-se a posteriori amb el lideratge privat. El rol de l’administració, en aquest cas el de la Generalitat de Catalunya, és liderar la política de clústers, definir-ne les principals característiques i dotar-la de recursos humans especialitzats i econòmics per tirar-la endavant.

Respecte a les entitats privades, si aquestes operen en l’àmbit de la cadena de valor del clúster poden ser-ne membres actius, de for-

ma coordinada amb l’associació clúster, amb l’objectiu d’impulsar actuacions en benefici de les empreses i no duplicar serveis. El clúster és un instrument perfecte d’intersecció amb les actuacions de formació, R+D o internacionalització, per la qual cosa les entitats preexistents (si n’hi ha) dedicades a impulsar aquests àmbits poden establir sinèrgies clares.

Segons l’editorial, el llibre aporta una nova manera d’entendre el lideratge i el treball en equip.

En quin sentit?

Faig servir el terme “salmons” per descriure els líders que impulsen les estratègies guanyadores. Tota empresa té futur, independentment del seu tamany i sector en el qual opera, si al capdavant té persones clau que se senten còmodes nedant contracorrent, amb una alta resiliència i voluntat de treball en equip.

Respecte a aquesta darrera característica es fuig del bonisme de la col·laboració empresarial en genèric i es descriu un mètode concret per activar la confiança entre empresaris (inclosos els competidors) al voltant de projectes transformadors. Primer cal detectar els reptes compartits, generar la confiança i després cooperar si s’escau.

JOAN MARTÍ ESTÉVEZ

Clústers JOAN MARTÍ ESTÉVEZ EMPRESA ACTIVA 17,00€

Economista. Actualment és Gerent de Dinamització de Clústers a ACC1Ó, l’Agència Catalana per a la competitivitat, i ha participat en el desenvolupament de diferents clústers durant més de 10 anys amb unes 1.000 empreses implicades. Membre de la xarxa de The Competitiveness Institute (TCI), ha donat conferències en els cinc continents i classes en diferents universitats i escoles de negocis.

30

Penedès Econòmic

octubre 2013

TECNOLOGIA

El sexting Sexting (contracció de sex i texting) és un anglicisme per referir-se a l’enviament de continguts eròtics o pornogràfics per mitjà del telèfon mòbil JOSEP BARELLA Un nou concepte en relació amb els menors i l’ús segur i responsable de les noves tecnologies ha entrat en escena: el sexting. És de nou una paraula importada, que tracta de reflectir sintèticament la fusió entre sexe i missatges via mòbil. Va començar fent referència a l’enviament de SMS de naturalesa sexual, ja sigui a parelles, persones que s’han conegut per Internet, a exparelles, a amics amb qui es vol iniciar una rela-

EN UN 19% DELS CASOS, LES IMATGES ENVIADES TENEN COM A DESTINATARI L’EXPARELLA ció... Amb la definició a la mà, és un concepte senzill, però convé veure quins matisos poden exisitir enmig d’un espectre tan ampli.

Depenent de com s’hagi produït el sexting, hi ha diversos factors que poden influir tant en el dany potencial que pugui patir la persona protagonista de la imatge com en les responsabilitats dels que, d’una o altra manera, participen en el procés. Cal matisar

que no totes les pràctiques de sexting acaben generant conseqüències negatives. Una imatge presa consentidament i distribuïda de forma controlada no té per què causar problemes, sempre que parlem de persones adultes.

Això sí, quan intervenen menors d’edat en algun punt de la cadena, l’assumpte es complica. Si entre menors, i de forma consentida, intercanvien les seves fotografies explícites, pot parlar-se d’il·lícits com a creació, possessió i distribució de pornografia infantil. En canvi, si un adult envia o sol·licita a un menor una imatge pròpia, caldria referir-se a termes com la corrupció de menors.

Els casos de sexting més nocius són aquells que es converteixen en una qüestió de domini públic. La imatge robada o, per exemple, enviada quan s’estava en una relació que ja s’ha acabat, comença a circular, s’estén... fins i tot pot arribar a saltar a Internet.

En aquest cas, la víctima passa a sentir una gran desprotecció i vulneració de la seva intimitat i privadesa. Si, a més, rep burles, comentaris lesius o un altre tipus d’agressions psicològiques, el patiment pot ser insostenible. Cal recordar el cas de la noia nordamericana Jesse Logan, de 18 anys, que es va acabar suicidant el juliol de 2008 a causa d’aquest

Variables que intervenen en el sexting: - L’origen de la imatge: pot ser produïda pel propi protagonista, per altres persones de forma conscient i consentida o, en casos extrems, robades. Una qüestió paral·lela a tenir en compte és si les imatges eren preexistents i van entrar al circuit del sexting provinents d’altres fonts d’accés públic, com Internet, o privat, com dispositius d’emmagatzematge digital d’informació (pen drive, telèfon mòbil, PDA...)

-El contingut de la imatge: en ocasions no és fàcil definir la càrrega sexual d’una imatge i qualificar-la d’innocent, atrevida, eròtica o pornogràfica.

-La possible identificació: si la imatge permet o no identificar de forma inequívoca a la persona que hi apareix.

-L’edat de qui protagonitza la imatge: en cas d’anonimat, hi ha ocasions en què no resulta fàcil definir la minoria o majoria d’edat de qui surt a la fotografia.

-L’edat i circumstàncies de la resta de variables: receptors, emissors i redistribuïdors de la imatge.

tipus d’assetjaments.

A més del menyscapte de la imatge pública i la fustigació, no és gens exagerat pensar que determinades imatges poden cridar l’atenció d’adults que creuen identificar com a potencials víctimes d’assetjament sexual aquests menors que interpretaran com atrevits, precoços i desafiadors. En definitiva, poden cridar l’atenció de depredadors sexuals que fixin la seva atenció i els seus desitjos, sobre un menor que ja es troba en una situació de debilitat i desprotecció.

La intervenció del terminal mòbil o cel·lular en els casos de sexting no es limita al seu ús com a creador, reproductor i transmissor d’imatges. Té unes altres dues connotacions no menys poderoses. Es pot portar sempre damunt, amb la qual cosa el potencial humiliatori pot ser permanent, en qualsevol lloc i a qualsevol hora.

Un grup d’amics en un bar, miren la fotografia que algú ha en-

viat en posicions eròtiques, riuen, la comparteixen, la poden enviar als contactes de l’agenda.... La imatge s’expandeix en cercles de relació concèntrics i adjacents a la víctima. Pot ser que no s’arribi a penjar a Internet, però... ja és igual a aquestes alçades! Costa discernir si és pitjor que estigui online o que l’hagin vist totes les persones amb qui es té relació diàriament. El mateix passa amb les xarxes socials: el mòbil actua com a catalitzador i concentrador del mal quan hi ha un incident. És una bomba intel·ligent perquè afecta el nucli de la vida social, toca de ple el nostre grup de relació principal perquè, de fet, per això són els mòbils i les xarxes socials, per crear i fidelitzar llaços, per estrènyer relacions.

D’altra banda, el sexting no té per què començar i acabar al telèfon mòbil. La imatge compromesa va poder néixer fora del cel·lular i, igualment, pot acabar sent publicada online.

El 90% de les persones que protagonitzen sexting són dones

Segons l’OSI - Oficina de Seguridad del Internauta- el sexting té lloc amb nens i nenes cada cop més joves, d’entre 12 i 16 anys, i el 90% de les persones que s’autogravaven despullades o en

postures eròtiques, són dones.

Així mateix, el 36,7% dels enquestats en aquest estudi va dir que coneixia algú que havia enviat o reexpedit imatges d’aquest tipus, i el 10,2% va reconèixer

haver enviat missatges d’e-mail o SMS amb insinuacions sexuals.

Així mateix, els adolescents reconeixen en un 10,5% haver-se enamorat de les persones amb qui mantenen contacte per Internet, i un percentatge similar va confessar que parla de sexe ocasional o usualment per Internet.

Per a una altra organització, la nord-americana ConnectSafely, les principals raons pel sexting són: romanç juvenil, coqueteig, lluïment, impulsivitat, pressió dels amics, venjança, intimidació i xantatge.

Tornant a Espanya, segons les dades facilitades per la Policia

Nacional a l’estiu, un 28,8% dels joves espanyols d’entre 12 i 18 anys ha rebut alguna proposta de caràcter sexual a través d’internet per correu electrònic, SMS, fòrum o xat; mentre que un 21,2% ha rebut per la xarxa alguna petició de fotos compromeses. Els joves Destinataris de les fotografies:  algú que els agrada (20%)  el nòvio (19%)  l’exnòvio (18%)  amics en general (17%)  el seu millor amic (13%)  desconeguts (10%)  companys de classe (3%)

que es troben en alguna situació així, però, no saben molt bé com actuar: solament un 15,7% dels adolescents acudiria als seus pares si es troba en aquesta situació.

Els qui obtenen millors notes a l’escola són més propensos a acudir als seus progenitors (24,4%), enfront dels que tenen una mitjana inferior a 5 (9,6%), la qual cosa portaria a identificar aquest grup com el major col·lectiu de risc, segons l’informe. El 17% dels adolescents ha quedat amb algú a qui solament coneixia a través de la xarxa, percentatge que augmenta fins el 45,7% en el grup dels de 18 anys.

Penedès Econòmic

octubre 2013

31

VIATGES

Cuba, la perla del Carib Cristòfor Colom va dir que Cuba era “la terra més bonica que els ulls humans hagin vist mai” REDACCIÓ

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un estat del mar Carib integrat per l’illa de Cuba—la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l’illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Cuba és situada a la regió septentrional de la mar Carib, a la confluència del golf de Mèxic i l’oceà Atlàntic, al sud dels Estats Units i les Bahames, a l’oest de les Illes Turks i Caicos i Haití i a l’est de Mèxic. Les illes Caiman i Jamaica són al sud.

Antiga colònia espanyola des del segle XVI, la lluita per la independència va començar el 1868 i va encadenar insurreccions i guerres durant els següents 30 anys. Va culminar amb la Guerra d’Independència cubana del 1895, que en incorporar-s’hi els Estats Units el 1898 va evolucionar en la Guerra Hispano-estatunidenca. Després de l’ocupació nord-americana de l’illa, es va concedir la independència el 1902, tot i que els Estats Units continuaven gaudint-hi de certs privilegis. La revolta guerrillera (Revolució Cubana) contra la dictadura de Fulgencio Batista va comportar l’establiment del règim revolucionari castrista a partir de 1959.

El 1962 després de declarar Cuba el seu caràcter socialista, el govern d’Estats Units va declarar el bloqueig econòmic, financer i comercial contra el poble cubà i dins de les prohibicions inclou que els cubans-americans que resideixen als EUA no puguin viatjar a la illa.

Abans del triomf de la Revolució de 1959, Cuba era una destinació

popular per als ciutadans d’Estats Units. Després de 1959, el turisme a Cuba era principalment per a cubans, això va canviar en els anys 90, quan Cuba va perdre el suport financer de l’antiga Unió Soviètica i va obrir les seves portes al turisme estranger. Avui, molts europeus, canadencs, i fins i tot nord-americans visiten la nació del Carib. En les regions tu-

rístiques típiques com Varadero i Holguín, podem trobar multitud d’ hotels moderns de 3 fins a 5 estrelles, mentre en regions menys turístiques, podem llogar habitacions en cases particulars.

L’Havana és un veritable atractiu.

La bellesa de la seva arquitectura,

CUBA Capital: L’Havana Idioma: Castellà Població: 11.477.459 habitants Superfície: 110.860 km² Moneda: Peso cubà (CUP) Clima: És tropical, sobretot a la regió occidental, però els vents freds del nord produeixen una oscil·lació tèrmica anual, més evident a la regió oriental Economia: Està sustentada en els recursos naturals variats del país, que van des dels minerals com el níquel i el cobalt, fins als paisatges tropicals que atreuen a milions de turistes tots els anys

les seves edificacions, els tresors dels seus museus conviden a endinsar-se als seus carrers. Tampoc cal perdre’s el castell de la Real Fuerza, el castell dels Tres Reyes del Morro i la fortalesa de San Carlos de la Cabaña, la plaça de la Revolució, el barri xinès, els restaurantes La Bodeguita del Medio i la Floridita, un passeig en automòbil pel Malecón de l’Havana, una ruta pels camps de tabac de Pinar del Río, per les plantacions de cafè i cacau a Baracoa o un bany a les aigües turqueses de Varadero.

Plaça de la Revolució