Penedès Econòmic 43

4t

ani

vers

PENEDÈS ECONÒMIC ari

Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 43 - Abril 2015

Els Premis ADEPG 2015 estrenen una nova categoria: l’Empresa de l’any pàg. 4

Bones perspectives per al sector logístic, que afronta la sortida de la crisi amb més mercats pàg. 8

Vilafranca i Vilanova i la Geltrú donen el primer pas per esdevenir smart cities pàg. 10

Entrevista a Pere Regull i Riba Alcalde de Vilafranca del Penedès pàg. 16-17

Torna l’optimisme de les Fires de Maig per rellançar l’economia al Penedès pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Abril - 2015

L’ANÀLISI

L’economia vilafranquina buscarà retrobar el bon camí a les Fires de Maig Del 15 al 17 de maig se celebrarà una nova edició d’aquesta fira multisectorial, que reuneix 145 expositors en 16.500 m2 de superfície Territori

FIDELITZACIÓ

Lídia Oñate Les Fires i Festes de Maig de Vilafranca del Penedès obriran novament les seves portes del 15 al 17 de maig amb més de 16.500 m2 de superfície repartits entre els sis sectors econòmics que més bé representen l’economia de la capital de l’Alt Penedès. Amb 145 expositors, aquesta és una de les mostres multisectorials de referència a Catalunya, en la qual els més de 40.000 visitants anuals poden trobar tot tipus de productes als diferents pavellons d’automoció, comerç, serveis, maquinària agrícola, gastronomia i món vínic.

L’automoció es manté com un dels sectors estrella amb la presència de 37 marques de tot tipus de vehicles i una superfície de 6.000 m2. Juntament amb el de la maquinària agrícola, són els sectors més emblemàtics de la zona i els que més expectació generen. Ambdós esperen recuperar les vendes d’aquests últims anys de crisi i acabar de confirmar l’inici de la recuperació econòmica. En el cas de l’automoció, es reeditarà el sorteig de 3.000 euros per la compra d’un cotxe durant els dies firals. Per arrodonir l’espai de maquinària agrícola, de 1.600 m2, s’hi celebrarà el tercer Gran Premi de Tractors, on els millors pilots del Penedès posaran a prova la seva habilitat amb un tractor amb remolc.

El comerç, la llar i els serveis recuperaran el seu protagonisme

amb noves distribucions dels passadissos que permetran millorar la visibilitat dels 35 expositors.

Els sectors vinícola i gastronòmic guanyaran pes enguany amb la recuperació de l’espai de la Plaça del Vi, situat a l’exterior a tocar del pavelló de Comerç i el de Llars i Serveis, que acollirà la mostra de vins i escumosos de la DO Penedès. En aquest espai la Denominació d’Origen Penedès oferirà degustacions dels seus vins i escumosos –Clàssic-, juntament

la gastronomia i el sector vinícola guanyen pes amb un nou emplaçament a la plaça del vi amb una selecció d’expositors de formatges, embotits i altres aliments pensats per acompanyar els vins. Per segon any hi haurà un servei de restaurant i bar de la mà del restaurant vilafranquí El Gat Blau, que oferirà la seva cuina penedesenca i de mercat a visitants i expositors.

Entre les novetats d’enguany destaca el nou horari de les fires, que vol adaptar-se als visitants que vulguin allargar-hi la seva estada. La bona acollida dels sectors gastronòmic i vinícola ha propiciat aquest canvi d’horari,

que ara serà de 10.30 a 22h el divendres i dissabte, i de 10.30 a 21.30h el diumenge. D’altra banda, amb l’objectiu de facilitar l’accés al recinte firal, s’ha habilitat un servei gratuït de trenet per anar i tornar del centre, que se sumarà al servei de bus amb parada al carrer General Prim i la Fassina. Sortirà de davant del Vinseum, a la plaça Jaume I, i anirà fins la rotonda de l’Avinguda Catalunya. En aquest punt s’inicia la Fira d’artesans, que en l’edició 2015 amplia el nombre d’expositors fins als 80 (+23%), que inclouen productes artesans d’alimentació, bellesa i cosmètica, roba, decoració i regals. Com a novetat, la fira començarà divendres a la tarda i s’allargarà fins diumenge.

Ramon Novell i Xavier Sala i Martín, amfitrions de 2015 L’empresari vilafranquí Ramon Novell serà l’encarregat d’oferir el pregó que donarà inici a les Fires de Maig el dimecres 13 de maig al Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilafranca. Als anys 60 va fundar Cafès Novell, una de les empreses del territori penedesenc més rellevants, especialitzada en el sector cafeter i que ha rebut nombrosos premis i reconeixements relacionats amb el comerç just. Divendres 15 de maig serà l’economista català Xavier Sala i Martín qui inaugurarà les Fires de Maig, després d’haver ofert una conferència a l’Auditori (més informació a la pàgina 3).

La gran majoria dels estands són d’empreses locals

8 de cada 10 empreses repeteixen a les Fires de Maig

EL SECTOR ESTRELLA

L’automoció es manté com un dels grans atractius a de la fira multisectorial

DIVERSITAT

Sis grans sectors conformen les fires vilafranquines, equilibrades en diversitat

Penedès Econòmic

Abril - 2015

3

L’ANÀLISI jornades professionals a l’auditori DIMECRES 13 9.15 a 14h 13a Jornada de l’emprenedor 9.15h “Aprenent de l’experiència” A càrrec de Jordi Martín.

11h “Com millorar la comunicació a través de les tècniques teatrals?”. A càrrec de Ramon Garrido.

13h Lliurament dels premis CREAJOVE’15.

Inscripció gratuïta: Promoció Econòmica Tel. 93 817 11 69 promocioeconomica@vilafranca.cat

DIJOUS 14 8.30 a 13.30h Jornada: “Agricultura de precisió com a eina vitivinícola”.

Ponents: Josep M. Caballero, David Garcia, Pedro Leal, Joan Girona Inscripció: http://blog.innovi.cat

La primera Fira de la Cuina del Vi apostarà per potenciar la vessant enogastronòmica En el marc de les Fires de Maig de Vilafranca, aquest any s’estrenarà una proposta que realçarà la gastronomia i la tradició del vi del Penedès. Del 15 al 17 de maig es realitzaran diferents conferències, degustacions i maridatges a l’esplanada de l’Auditori. En destaca la masterclass adreçada a professionals La cuina del vi, a càrrec del prestigiós xef Nandu Jubany, del restaurant Can Jubany, reconegut amb una estrella Michelin.

Com a novetat, la fira comptarà amb una jove promesa dels fogons. La finalista de Masterchef Junior, Aina Roglan, realitzarà una masterclass infantil titulada La cuina del most. Cuinar en família. L’expert en història de l’enologia, Jesús Velacoracho, explicarà el vi a la cuina de la Baixa Edat Mitjana i del Renaixement, mentre que Jaume

Fàbrega parlarà sobre la cultura del vi i gastronomia d’Occident.

Olga Guasch, del restaurant El Gat Blau, farà una demostració de receptes de cuina penedesenca i el forner Marc Parés, de la Fleca Parés, una altra de pa, vi i postres. L’oferta es complementarà amb un maridatge de xocolates Cudié i brandi Mascaró, cuina de petit format “Tastets de Vi” i degustacions de pa amb vi i sucre.

Algunes de les activitats seran amb inscripció prèvia online i d’altres seran obertes al públic en general.

Segons la regidora de Comerç i Turisme, Dolors Rius, “les Fires de Maig són un aparador dels principals sectors de l’economia de Vilafranca i del Penedès, entre ells el sector vinícola amb tot el que porta associat com l’enoturisme i la gastronomia.

Per això, és un sector i una aposta important a potenciar”.

DIVENDRES 15 9.30 a 11.30h CICLE DESENVOLUPA’T “Com capgirar una empresa, una marca o un negoci 180 graus amb èxit” Ponent: Xavier Sala i Martín Inscripció 10 e: http://desenvolupat.vilafranca. cat Tel. 93 817 11 69 promocioeconomica@vilafranca. cat

Conferència de Sala i Martín a Vilafranca En el marc del cicle Desenvolupa’t 2015 i les Fires de Maig, l’economista Xavier Sala i Martín oferirà la conferència Com capgirar una empresa, una marca o un negoci 180 graus amb èxit a l’Auditori de Vilafranca del Penedès el proper 15 de maig, de 9.15 a 11.30h. Sala i Martín es basarà en la seva experiència personal com a membre de la junta directiva i president de la comissió econòmica del Futbol Club

Barcelona. L’economista català és Catedràtic J.M. Grossman d’Economia de la Columbia University a New York i l’Assessor Econòmic Principal del Center for Global Competitveness and Performance del Fòrum Econòmic Mundial.

El sector de l’automoció preveu tancar més operacions de compra aquest 2015 Tal i com va passar el 2014, els concessionaris arriben a les Fires de Maig amb unes expectatives millors que les de l’any anterior. Darrerament el sector de l’automoció ha començat a comprovar que l’exposició de vehicles ha esdevingut un mercat rellevant en el qual es tanquen cada vegada més operacions de compra.

Tant és així que grans marques com Opel i Toyota prescindiran d’assistir al Saló de l’Automòbil de Barcelona i, en canvi, seran presents a l’espai d’automoció vilafranquí. Una de les grans novetats de la temporada serà l’Opel Corsa, que es va començar a comercialitzar a finals d’any i que incorpora un equipament molt complet i amb la da- rrera tecnologia. Amb

Toyota Rav4

la càmera Opel Eye, un dels sistemes d’assistència premium més avançats, els conduc-

Opel Corsa tors disposaran d’assistent de senyals de trànsit, avisador de canvi involuntari de carril, indicador de distànica de seguretat, alerta de col·lisió frontal, llum llarga assistida i alerta d’angle mort.

Segons el cap de vendes d’Opel a Vilafranca, Manel Algar, aquest model es troba “al segment dels més venuts” i, juntament amb el Mokka i l’Astra, esperen consolidar i millorar les

vendes per Fires de Maig, durant les quals “farem promocions i preus especials atractius”.

Toyota durà tota la gamma de vehicles híbrids, que han completat amb el nou Rav4, esdevenint la primera marca que presenta tota una gamma híbrida. Aquesta serà una bona ocasió per conèixer de prop la tecnologia d’una de les marques que més ha apostat per la combinació de carburant i energia elèctrica.

En el cas d’Honda, el cap de vendes del concessionari a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, Lluís Bruna, també afirma que “el mercat ha experimentat una millora en les vendes”, fet que els fa esperar “més alegria” a l’hora de comercialitzar els nous models.

4

Penedès Econòmic

Abril - 2015

ACTUALITAT

Empreses i emprenedors del PenedèsGarraf són distingits a la Nit de l’ADEPG L’acte va reunir personalitats destacades del món polític i empresarial com el conseller Felip Puig o el president de Foment del Treball Nacional

L’Associació d’Empresaris del Penedès i del Garraf (ADEPG) va celebrar el passat divendres 17 d’abril la Nit de l’ADEPG, una vetllada que reuneix i premia les empreses del territori per la seva tasca i trajectòria. La cita anual, encapçalada pel president de l’ADEPG, Jordi Solé i Tuyà, va tenir lloc a la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes, on es van reunir més de 300 assistents, entre els quals hi havia personalitats destacades del món polític i empresarial com el conseller d’Economia i Ocupació, Felip Puig, i el president de la patronal Foment de Treball Nacional, Joaquim Gay de Montellà, a més d’alcaldes, regidors i consellers comarcals.

“agraeixo als polítics locals que tot i les penúries econòmiques hagin mantingut els serveis” Felip Puig Conseller d’Economia i Ocupació Enguany s’estrenava una nova categoria, titulada l’Empresa de l’Any 2015 del Gran Penedès, un reconeixement que va rebre Càmping Vilanova Park, de Vilanova i la Geltrú. Segons fonts de l’ADEPG, aquest premi neix amb la intenció de tenir continuïtat en el futur i premiar “una empresa de la demarcació granpenedesenca que excel·leixi per la seva

Fèlix Miró

Josep Barella i Puig

u Premiats de la Nit de l’Empresa de l’ADEPG 2015 trajectòria, particularment en els factors de creixement, internacionalització, innovació, qualitat, imatge de marca i compromís social”. En total es van guardonar vuit empreses i dos emprenedors.

Durant el torn de parlaments, el president de l’ADEPG Jordi Solé i Tuyà va expressar sentirse “orgullós de fer aquesta nit, que ha esdevingut una referència empresarial”. També va aprofitar l’ocasió per avançar que després de diversos anys amb seus a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, properament obriran una de nova al Vendrell, fet que els permetrà oferir servei directe al Baix Penedès. Actualment, l’entitat registra “prop de 900 empreses associades que proporcionen feina a 12.000 persones”, va afegir.

El conseller Felip Puig va fer un discurs optimista i engrescador, durant el qual va agrair “a totes les persones que fan que l’economia funcioni i també als nostres polítics locals de tots els colors que en aquests anys de crisi i penúries econòmiques hagin

mantingut els seus serveis, prestacions i ajudes”.

En el cas del president de Foment del Treball Nacional, Joaquim Gay de Montellà, va exposar el seu optimisme a l’afirmar que el nostre país creixerà un 3% aquest any. L’empresari també va voler fer esment que davant de la situació viscuda els darrers anys amb escàndols de corrupció, fraus, malversació de fons i males pràctiques per part d’algunes empreses que han difós els mitjans de comunicació, “la societat ens demana que siguem exemple de comportament”. En aquest aspecte, va afegir que els empresaris tenen dues obligacions: generar riquesa per als seus accionistes i crear ocupació perquè hi hagi una bona distribució de la riquesa.

L’alcalde de Sant Pere de Ribes, Lluís Giralt, va incidir en l’esforç dels alcaldes “que sempre estem buscant grans empreses per al nostre municipi, però sovint ens oblidem d’aquelles empreses locals que són les que omplen el nostre programa de Festa Major o les tanques del camp de futbol”.

Un dels parlaments més desafortunats va arribar de la mà del periodista Jaume Barberà, qui va exposar un futur molt negre.

Tant que Gay de Montellà i Felip Puig van mostrar públicament el seu desacord amb els seus apocalíptics auguris.

Premis ADEPG 2015 Premi ADEPG 2015 en l’àmbit del Compromís Social Entrem-hi · Vilafranca del Penedès Premi ADEPG 2015 en l’àmbit de la Comunicació Autocars Mon Bus · Sant Pere de Ribes Premi ADEPG 2015 al Mitjà de Comunicació Via Empresa Premi ADEPG 2015 en l’àmbit de l’Ètica i l’Empresa Afables Social & Human Services · Vilafranca del Penedès Premi ADEPG 2015 en l’àmbit de la Innovació Premi Especial “Mútua Penedès” Mamba Audio - Cunit Premi ADEPG 2015 en l’àmbit de la Internacionalització Premi Especial “Sage” Futureco Bioscience · Olèrdola Premi especial “Anxanet” en l’àmbit de les tecnologies de la Comunicació Hitecsa · Vilanova i la Geltrú Premi ADEPG · Empresa de l’Any 2015 al Gran Penedès Càmping Vilanova Park · Vilanova i la Geltrú

u Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació

Fèlix Miró

Fèlix Miró

Premi Jove Emprenedor 2015, a proposta i per veredicte del col·lectiu Joves d’Empresa Xavier Socías · Cheap Films

u Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball

Premi Dona Estela Emprenedora 2015, a proposta i per veredicte del col·lectiu Dones d’Empresa i amb el patrocini exclusiu de l’Hotel Estela Barcelona Roser Oter · Ceràmica Roser Oter · Santa Oliva

Abril - 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Abril - 2015

ACTUALITAT

Tot a punt per al 38è Saló de l’automòbil de Barcelona, el gran aparador comercial del motor Del 9 al 17 de maig, el sector presentarà les seves novetats de cara al 2015, la majoria de les quals es podran veure també a les Fires de Maig de Vilafranca Lídia Oñate Queden pocs dies per conèixer de prop les novetats del sector automobilístic per aquest any.

Del 9 al 17 de maig, a l’espai de la Fira Barcelona es reuniran les 37 marques que han confirmat la seva presència al 38è Saló Internacional de l’Automòbil. Entre les grans absències destaquen Opel i Toyota que si bé no participaran al Saló de l’Automòbil, sí que deixaran veure les seves novetats a les Fires de Maig de Vilafranca, que any rere any es va consolidant com una de les fires del sector més importants de la província de Barcelona.

Amb 96 anys d’història, el Saló de l’Automòbil obrirà les portes d’un dels grans aparadors comercials del país, que espera superar les vendes de l’any anterior i enfilar el camí cap a la sortida de la crisi. Entre els models que generaran més expectació destaquen els híbrids i els que incorporen més prestacions tecnològiques, el gran boom dels darrers anys. Segons un estudi de l’empresa alemanya SAP, el 2016 hi haurà 210 milions de vehicles connectats al món i el cotxe es convertirà en la quarta pantalla més utilitzada (després de la televisió, els ordinadors i els dispositius mòbils com smartphones i tablets).

Enguany, el Saló estarà estructurat en quatre àrees temàtiques que incidiran en el paper de les

noves tecnologies (Connected Car), els nous patrons de mobilitat (Urban Mobility) i el disseny (Sketch Car Design).

Entre els models que destaquen els principals concessionaris amb seu a les comarques del Penedès es troba el Renault Kadjar, un vehicle molt esperat que competirà en la franja dels anomenats “totcamins”, és a dir, cotxes capaços de moure’s en terrenys difícils, però amb una línia dinàmica i urbana que també ve a complir les neces-

models híbrids i noves tecnologies, el més esperat del saló sitats familiars. Amb el Kadjar, Renault amplia a tres (juntament amb el Captur i el Koleos) l’oferta d’aquest tipus d’automòbils, que sorgeixen d’una demanda que augmenta arreu del món cada any.

A tot això, cal sumar la nova Renault Espace, que millora la seguretat tant passiva com activa amb elements com el control de creuer adaptatiu i el sistema de frenat actiu d’urgència, entre altres.

La gran estrella d’Honda serà el nou model Civic 2015, que incorpora una línia més refinada, però mantenint el seu estil esportiu. Tal com vénen apostant

la resta de concessionaris, Honda també ha dotat el Civic de diversos elements de connexió, tant per ràdio, Bluetooth com Internet. Al seu costat estarà el model evolucionat de CR-V, amb una carrosseria tot terreny, però enfocat a un ús per asfalt.

En el cas de Volkswagen estan satisfets amb el darrer model del Golf, que inclou molts avenços tecnològics i un bon equilibri entre potència i baix consum gràcies al fet de ser un híbrid endollable.

El concessionari també presentarà les diferents versions del Passat, Polo i Tiguan, a més del Golf.

La marca Kia també aposta per presentar nous models elèctrics com el Soul, una versió que incorpora tecnologia híbrida. D’altra banda, destaquen el Sorento, un tot terreny i monovolum de 7 places que han renovat totalment.

D’Skoda arriba el nou Fabia amb dues carrosseries, tant familiar com de cinc portes; de Fiat, el 500X, un crossover adaptat a la vida urbana; i de Land Rover, sorprèn el Discovery Sport, un dels grans cotxes del Saló que manté l’elegància i l’aerodinàmica pròpies de la marca, però afegeix més espai amb els seients abatibles.

Amb un abril que ha trencat l’espiral positiva de vendes de cotxes al país, amb la primera davallada en els darrers 25 mesos causada per la fi del pla PIVE i l’efecte de la Setmana Santa, el sector espera recuperar-se amb el Saló i encarar l’estiu amb més alegria.

Renault Kadjar

Fa 4,45 metres de llarg i disposarà d’un maleter de 472 litres.

Recorre a la plataforma modular CMF de l’aliança Nissan-Renault.

Només es vendrà amb cinc places. El de set serà per al sucessor del Koleos.

Els motors podrien ser els del Qashqai, sense descartar atres de més potents.

Honda Civic 2015 Connexió Bluetooth, connexió a Internet i càmera de visió al darrere amb línies de guiatge dinàmiques.

El sistema Honda Connect Navi afegeix cartografia Garmin. Disposa de giroscopi i comunicació amb el sensor de velocitat del vehicle.

Incorpora uns llums diürns de LED magistralment integrats.

Nova tapisseria més esportiva, noves costures als reposacaps, les manetes cromades i el panell d’instruments en negre metal·litzat.

Més espai a la part del darrere. Amb els seients posteriors completament plegats, disposa d’una gran capacitat, de fins a 1.210 litres d’espai.

Golf GTE

La marca presenta el seu primer model híbrid endollabe, que arriba a una potència total de 204 CV gràcies a un motor TSI de benzina i un propulsor elèctric.

El Golf GTE presenta un impressionant consum de només 1,5 l/100 km i unes emissions de 35 g/km de CO2, sense perdre gens d’esportivitat.

Land Rover Discovery Sport Gràcies a la seva segona fila de seients abatibles i lliscants ofereix el mateix espai per a les cames que un Range Rover, mentre que la tercera fila de seients opcional permet adaptar l’espai a les necessitats de càrrega o de passatgers. Incorpora innovadors controls en un quadre de comandaments impecable que té una pantalla tàctil de vuit polzades i un Head-up display opcional amb la darrera tecnologia.

Abril - 2015

Penedès Econòmic

7

8

Penedès Econòmic

Abril - 2015

ACTUALITAT

El sector logístic compensa la caiguda de la demanda interna amb l’obertura de noves rutes Després d’anys fluixos, encara el 2015 amb un lleuger creixement donat per l’auge de l’activitat econòmica

Lídia Oñate Les empreses logístiques i de transports han començat a experimentar un lleuger creixement el darrer any, conseqüència directa de l’augment de l’activitat econòmica. El sector encara aquest 2015 amb millors perspectives, donades, en part, per la seva adaptació a la crisi, que va passar per obrir noves rutes en l’àmbit internacional. La situació estratègica del Penedès, situat entre els ports de Barcelona i Tarragona és una de les claus del sector logístic local, que treu profit d’estar enmig dels dos pols de dinamització econòmica més importants de Catalunya i gairebé del Mediterrani. Tot i això,

afronta diferents problemàtiques com l’endarreriment d’obres necessàries com el desdoblament de l’autovia A7, que a Altafulla quedava interrompuda i del qual ara s’ha reactivat el pla d’obres; el Logis Penedès o el corredor mediterrani.

Un dels cavalls de batalla del sector ve donat per les vies terrestres, que els obliga a escollir entre un trajecte encarit per les autopista AP-7 o C-32 o un d’endarrerit pels passos desfassats per l’interior a través de la N-340.

Des de Transports Ruiz Milà, el seu administrador Aureli Ruiz Milà comenta que “l’autopista sempre significa un estalvi de temps, però fins ara no ha compensat transitar-hi per l’elevat cost de l’autopista”. En aquest

sentit, són moltes les empreses que han criticat la prohibició de que els camions circulin per la N-340, anunciada pel Ministeri de Foment, ja que “se’ns obliga a assumir uns costos que ens perjudiquen”, explica Xavier Vidiella, de Transports A. Plazas. Per això, defensen que la gran aposta dels governs han de ser “infraestructures segures que no malmetin el territori i aportin riquesa”.

Tot i això, el sector segueix avançant en els seus projectes com és el cas de Transports A.Plazas, que disposa de més de 63.000 m2 en magatzems logístics al Penedès i preveu incrementar-los amb l’obertura d’un altre, de 18.000 m2, situat al terme de Subirats, fent frontera amb Sant Sadurní d’Anoia i a peu de l’autopista.

El Baix Penedès obre les seves portes a Flandes Una delegació d’empresaris belgues va venir al territori per conèixer les instal·lacions i infraestructures del Penedès La comarca del Baix Penedès fa anys que arrossega dificultats econòmiques, provocades per la fallida de la construcció, un sector que cap altra activitat econòmica ha pogut absorbir fins ara. Amb una elevada taxa d’atur i un teixit empresarial malmès, el territori baixpenedesenc ha decidit apostar per promocionar internacionalment el seu potencial logístic.

A finals d’aquest mes una delegació empresarial de Flandes (Bèlgica) va desplaçar-se fins a la comarca per conèixer in situ les particularitats i atractius de la zona. Segons el regi-

són empreses amb gairebé 500 treballadors que superen els 100 meur de facturació dor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del Vendrell, Kenneth Martínez, “tenim una excel·lent situació geogràfica i un accés a infraestructures de primer nivell, així com una àmplia disponibilitat de sòl industrial a costos menors que els de l’àrea metropolitana de Barcelona”. La zona empresarial escollida per posar-s’hi en contacte ha estat Flandes, donada la seva especialització i densitat empresarial en el sector logís-

tic. Segons fonts comarcals, Flandes és la principal zona de distribució de mercaderies d’Europa amb la concentració més alta de ports del món, tres dels quals són considerats de primera categoria.

L’aposta per aquest sector es basa en el canvi de tendència global en la ruta de mercaderies procedents del mercat asiàtic, que prioritza els ports del sud de la Mediterrània envers els ports del nord, tradicionalment porta d’entrada de mercaderies d’Europa. La reducció de temps de trajecte entre els ports de la Mediterrània i els asiàtics, sumat a la possible saturació de les xarxes ferroviàries nord-europees, ha contribuït a aquest canvi.

La delegació estava formada per vuit empreses (AJK, Crossrail Benelux, Move Intermodal, Saelens Intertransport, Scanfor, Sea Invest i Real NV, i Indaver), que van tenir ocasió de visitar les instal·lacions del polígon l’Albornar i l’empresa Applus Idiada, el port de Tarragona i el Parc Empresarial de Calafell (inclosa l’empresa Saint-Gobain). El seu perfil majoritari és una empresa mitjana-gran que oscil·la entre els 200 i 500 treballadors (alguna amb uns 5.500) i una facturació que supera els 100 milions d’euros anuals. Es caracteritzen per la seva presència en diversos països centreeuropeus i de l’Est (3-9 països) que operen en mitjans terrestres (carretera o tren), marítims o aeris.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

Abril - 2015

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Abril - 2015

ACTUALITAT

Vilanova, Vilafranca i Igualada donen el primer pas per esdevenir smart cities La tecnologia permet als municipis i als ciutadans rendibilitzar els serveis públics i que les ciutats siguin més eficients, sostenibles i participatives Francisco Romero Gamarra Responsable a IBM de Smart City program Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Vilafranca

La Smart City: Una nova oportunitat per modernitzar l’administració pública i apropar-la al ciutadà

Olga Aibar Vilanova i la Geltrú, Igualada, Manresa, Vilafranca del Penedès, Mataró i Granollers volen esdevenir smart cities, ciutats més eficients, sostenibles i participatives mitjançant l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per aconseguir un increment de la qualitat de vida dels ciutadans. Ho faran a través de diferents àmbits: serveis públics (recollida de residus, neteja viària, enllumenat, manteniment), mobilitat (transports, aparcament), sostenibilitat (eficiència energètica, estalvi d’aigua, reducció d’emissions), partipació ciutadana, educació, cultura, turisme i promoció econòmica (informació ciutadana, promoció comercial, equipaments, etc.).

Aquestes ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona participen actualment en una prova pilot que permetrà l’impuls d’una plataforma tecnològica que incorporarà dades de sensors i altres dispositius i informació aportada per l’ajuntament i la ciutadania útil per a la presa de decisions i la gestió dels serveis municipals i les empreses. A les sis ciutats s’ha instal·lat el sistema operatiu Sentilo que utilitza l’Ajuntament de Barcelona i que permetrà la connexió dels sensors de totes elles que permetran planificar actuacions.

Un exemple clar i pràctic són les aplicacions mòbils que han sorgit per pagar a les zones regulades d’aparcament. Davant de l’allau de propostes que existeixen, diversos ajuntaments han demanat a la Diputació de Barcelona que promogui una app comuna amb la qual puguin operar a totes les localitats que vulguin acollir-se. A Barcelona ja existeix l’app apparkB que té un gran

S’utilitzaran appS per pagar zones d’aparcament regulat o gestionar el reG nombre d’usuaris i que actuarà de model de la futura app conjunta.

Aquesta aplicació permetrà pagar la zona blava o verda a través del mòbil. Un altre nou servei que es posarà en marxa és el carnet de la biblioteca al mòbil através de l’app de la Xarxa de Biblioteques Municipals, BibliotequesXB. En l’àmbit de la participació ciutadana es podran notificar incidències al carrer a través de fotografies o missatges i també s’utilitzaran els sensors als parcs per controlar el rec i estalviar

aigua o als camions de la brossa per saber si els contenidors estan plens o buits.

El primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Vilafranca i responsable a IBM del programa Smart City, Francisco Romero, explicava a Penedès Econòmic que el terme smart cities va sorgir arran de la crisi i les restriccions que es van haver d’aplicar als pressupostos municipals. La idea era “fer més amb menys”, és a dir millorar els serveis amb menys recursos i menys impacte mediambiental i aconseguir la participació dels ciutadans. Romero les considera “una nova oportunitat econòmica per les corporacions públiques i per a les empreses que podran estalviar diners i ser més sostenibles mediambientalment i perquè sorgiran nous professionals per dissenyar i mantenir els sensors que es necessitaran.

D’aquesta manera, “es crearà un ecosistema nou al seu entorn que afavorirà tothom”. Romero assegurava que “Vilafranca del Penedès vol estar en primera línia d’aquest tema”. De fet, ja s’han desenvolupat accions prèvies en el camp de l’energia com el “Vinyes per calor” que permet un aprofitament més eficient de la biomassa.

Aquest és un nou paradigma de ciutats que utilitzaran una gestió més integrada i equilibrada que s’anirà estenent com una taca d’oli en un futur.

El concepte Smart City va néixer en ciutats que es van veure obligades a treballar d’una altra manera per fer front a reptes difícils en l’àmbit econòmic, mediambiental o de participació ciutadana. Ciutats com Rio de Janeiro que necessitava integrar la predicció meteorològica, anticipar-se a decisions, la gestió del tràfic amb la realització d’esdeveniments esportius de repercussió internacional.

Amb l’esclat de la crisi, la Smart City es va convertir en un nou paradigma dels governs públics: com millorar la gestió i qualitat dels serveis en un moment de restriccions econòmiques buscant el mínim impacte econòmic i col·locant el ciutadà en el centre de tot, des de la transparència i la seva implicació en la millora de la ciutat. Ràpidament en els darrers anys s’ha consolidat la concreció d’aquest concepte en molts projectes en tots els àmbits de la gestió de la ciutat: l’aigua, el transport, l’atenció al ciutadà, els residus, etc. Aquests són projectes que en fons volen millorar la governança de la ciutat tenint en compte totes les dades que disposem a través dels dispositius mòbils, les xarxes socials, els propis sistemes de gestió, els sensors, i en conjunt, milers de dades, que la tecnologia permet convertir aquesta informació en coneixement, i d’aquest coneixement trans-

formar-lo en decisions i en la millora del dia a dia dels ciutadans.

Aquests objectius han significat per a l’administració pública un pas més en la modernització dels seus serveis aproximant-los al ciutadà.

Una pas més que requereix treballar de manera més integrada, que supera el que en el seu moment va ser l’administració electrònica.

Des de la Comissió Europea estan incentivant la posada en marxa d’aquests projectes amb diferents iniciatives amb convocatòries de suport econòmica.

En aquest context, des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, hem apostat per fer propostes en aquest àmbit i seguir així els passos de les principals ciutats d’Europa.

Primer va ser el programa “Vinyes per calor” en el tema energètic i de les energies renovables i ara preparant un nou projecte “Smart Region” amb altres ciutats de la segona corona de Barcelona.

Aquest projecte té el suport de la Diputació de Barcelona per aconseguir fons europeus i poder aplicar a la nostra vila les tecnologies smart cities i aconseguir així situar-nos en l’avantguarda de la millora de serveis.

No podem oblidar que la Smart City suposa també noves oportunitats de desenvolupament econòmic i per això pensem que aquest tema serà una línia estratègica per a la nostra Vila.

Abril - 2015

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

Abril - 2015

ACTUALITAT

Els drons no aixequen el vol per la nova normativa aeronàutica estatal Les empreses veuen en aquests aparells una nova oportunitat de negoci en diferents sectors però xoca amb les limitacions que estableix la normativa Olga Aibar Els drons s’han transformat en els darrers anys en una moda per a milers de particulars però també per a algunes empreses de petit format que han vist en ells una nova via de negoci i d’aplicació en diferents camps.

Una de les més interessants és a l’agricultura, on aquests aparells voladors poden detectar la manca d’aigua o la presència de paràsits en un cultiu.

Darrerament s’han creat microempreses que ofereixen serveis

la legislació espanyola prohibeix fer volar els “drons” si no és sota cobert diversos realitzats amb “drons”, des del control de cultius fins a cerimònies d’enterraments per a les persones que han estat incinerades. Per a fer-los possibles, han d’assolir uns coneixements i treure’s uns permisos especials que concedeix l’Agència d’Estat de Seguretat Aèria (AESA). La nova normativa que es va aprovar l’any passat per evitar el buit

legal que existia al nostre país és molt estricta i prohibeix fer-los volar si no és sota cobert i fora dels nuclis urbans. Les sancions per un ús indegut poden arribar als 70.000 euros.

Què és un dron?

Un dron és qualsevol aeronau no tripulada dirigida de forma remota i capaç de funcionar de manera autònoma o semiautònoma. Es tracta d’una evolució de l’afició de l’aeromodelisme i els aparells teledirigits que sorgeix des d’edats primerenques, un enginy al qual se li han afegit càmeres que permeten obtenir punts de vista totalment diferents i espectaculars. Poden tenir diferents formes i volar per aire però també per terra i aigua. Es poden adquirir per menys de cent euros i entre 3.000 i 5.000 per a usos professionals.

Una de les empreses penedesenques que els utilitzen professionalment és la productora Punt TV. El seu gerent, Jordi Escofet, explicava a Penedès Econòmic que els primers vídeos que van fer amb “drons” van ser unes imatges aèrees de Sant Quintí de Mediona per a un projecte que s’ha iniciat per a difondre la cultura popular del municipi. Van ser tota una innovació en aquell

Presentant les cookies És un gest que fem automàticament quan naveguem per una web. Surt un avís que ja ni ens preocupem de llegir que diu quelcom del fet que aquella pàgina fa servir cookies i que has de clicar a l’OK o el d’acord que hi ha continuació. L’hem vist moltes vegades i com que la idea és consultar aquella web sense finestres o missatges que ens molestin a la pantalla, ens ho traiem de sobre i au que no ha estat res.

Com en principi

l’experiència ens diu que és un missatge informatiu i no implica res perillós, donem aquest consentiment sense ni pensar-hi més d’un segon. Però no és ben bé així i convé saber per què les pàgines web van haver de començar a mostrar-nos sempre aquell avís per demanar permís abans d’accedir al nostre equip informàtic. Ara passa el mateix amb les aplicacions per a mòbils o tauletes. És degut a l’aplicació de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat d’Informació (LSSI) o Llei de Cookies.

moment perquè permetien un punt de vista totalment diferent al que es realitzava fins aleshores. També les imatges àrees del Vijazz que es van filmar abans de la prohibició de gravar en nuclis urbans o grans aglomeracions de persones i que formen part de l’hemeroteca de Punt TV. Escofet les atresora perquè “són úniques, no es podran tornar a fer més a la vida”. També s’ha

Acceptar una cookie no és ni més ni menys que admetre la descàrrega d’un arxiu o dispositiu al nostre equip que té la finalitat d’emmagatzemar i recuperar dades que es troben dins l’equip i això té implicacions importants en la relació a la privacitat. Cal exigir un ús responsable de les cookies, que ajudi a generar la confiança necessària en la xarxa, tan important avui dia en tants i tant àmbits econòmics i socials.

Això implica un coneixement també per parts dels usuaris del que fem quan naveguem. Donar aquest

realitzat amb drones el vídeo d’EnoturismePenedès que s’exhibeix als visitants i que mostra tots els detalls de les vinyes i els racons més emblemàtics de la comarca des de l’aire.

Tanmateix, l’elevat preu d’aquests aparells i l’enduriment de la normativa va portar a la productora vilafranquina a fer una joint-venture amb altres empreses del sector que, d’aquesta manera, ofereixen un gran ventall d’opcions en el moment de fer les produccions: drons amb càmeres professionals, amb go pro, slideres motoritzats, grues amb caps calents, etc. Es-

consentiment és admetre que s’analitzin els seus hàbits de navegació, per exemple, la qual cosa pot tenir avantatges o no i en tot cas que aquest consentiment no sigui només un formalisme renunciant a tota responsabilitat pròpia.

Hi ha diferents tipus de cookies que, bàsicament, es poden classificar en tres apartats: pròpies o de tercers, segons qui gestioni l’equip des d’on s’envien i es tracten les cookies que se serveixen. De sessió o persistents, segons el temps que romanen activades a l’equip terminal. I segons

cofet apuntava que “com que ja no els podem utilitzar com abans, combinem diferents enginys en els nostres reportatges”. Un d’ells és el Cablecam, una càmera que s’instal·la en una corda a alçada i que utilitza un sistema de politges per a moure’s i gravar en l’aire, que es va utilitzar per al rodatge de la Festa Major de Vilafranca de l’any passat, o aparells per a gravar des dels cotxes, amb estabilitzadors per aconseguir imatges en moviment, que vam fer servir per al Ral·lie de cotxes antics de Sitges.

Els drons més populars El Phantom DJI: El Phantom 3 té dues versions: la professional amb càmara 4K i la versió Advanced amb càmara Full HD. El Bebop: grava vídeo Full HD estabilitzat en tres eixos i té GPS. El Nanodrone Skyview FPV. El seu control remot duu una pantalla que permet la transmissió en temps real del vídeo.

la seva finalitat, parlarem de cookies tècniques, de personalització, d’anàlisi, publicitàries i de publicitat comportamental.

La normativa obliga a dues coses: el deure d’informació i l’obtenció de consentiment. Fonamental, conèixer el tipus de cookies que hi actuaran. La prudència ens convidaria també, en la mesura que els coneixements tècnics ens ho permetin, a comprovar que aquelles dades les quals hem admès fer-les accessibles són efectivament aquelles, sense risc de posar en perill la nostra privacitat. No és

fàcil, certament. Per això sovint hi ha massa confusions i problemes derivats de la complexa aplicació de la llei.

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Abril - 2015

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Abril - 2015

ACTUALITAT

Els emprenedors es posen al dia per sorprendre inversors Durant el Dia de l’Emprenedor a l’EINA del Vendrell, cinc emprenedors finalistes van presentar idees de negoci amb la tècnica Elevator Pitch Lídia Oñate El cinema de Hollywood sempre ha tingut certa predilecció a transmetre l’anomenat American Way of Life, o el que és el mateix, el somni americà. No és difícil trobar films de joves que volen fer-se un lloc en el món dels negocis i aprofiten la seva oportunitat durant el trajecte de l’ascensor per convèncer el president de l’empresa de torn.

Per aquells que encara no n’han sentit a parlar, l’Elevator Pitch és un discurs d’un minut de duració en el qual cada emprenedor tracta de captar l’atenció d’un possible inversor per aconseguir una entrevista posterior on explica la seva idea i el seu projecte. Precisament, aquesta tècnica es va fer popular pel lloc on es duia a terme: els ascensors dels grata-cels, on pràcticament es triga un minut en fer el llarg trajecte fins a dalt. No seria el cas del nostre país, on escassegen aquest tipus d’edificis, a excepció de les grans capitals (on tampoc n’hi ha tants). Tot i així, aquesta tècnica, adreçada a emprenedors, però apte per qualsevol persona que vulgui donar a conèixer el seu negoci, producte o servei, s’ha importat al nostre país i ja s’hi ha fet un lloc. Una bona mostra és el primer concurs d’Elevator Pitch que es va

dur a terme el passat 17 d’abril a l’EINA Espai Empresarial, en el marc del Dia de l’Emprenedor.

Segons el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del Vendrell, Kenneth Martínez, ha estat una primera experiència molt positiva, ja que “a la jornada van assistit prop de 300 empresaris, que van quedar molt l És un esquer per captar l’atenció. l És el resum de la història. l És un discurs orientat als beneficis.

l No és una presentació de vendes. l No és la història completa. l No és l’estatut de missió de l’empresa. l No és un discurs orientat a les característiques. l No és el clàssic discurs polític.

satisfets de les diferents activitats programades i del resultat del concurs”. En total, es va presentar una vintena d’emprenedors, cinc dels quals van ser seleccionats per explicar

les seves propostes de negoci al jurat. Els àmbits d’on procedien eren molt diversos com la restauració, les noves tecnologies, el món artístic i ceramista, i el màrqueting.

Segons Josep Albertí, de l’empresa de formació i coaching Grera.net, amb l’Elevator Pitch del que es tracta és “de presentar-se, d’ordenar les idees, explicar el projecte i cridar l’atenció amb el discurs per tal que et recordin per una cosa bona que els interessi”. Sens dubte, no és senzill si es disposa de poc temps.

Per aquest motiu, Albertí afegeix que és una tècnica que requereix esforç i pràctica per tenir èxit.

“Tot depèn de les habilitats de la persona, que ha d’entendre que és un discurs que també haurà d’anar renovant i fer-lo entenedor per a tothom”. En el cas de les persones que cerquin feina, recomana que es descriguin i intentin singularitzar.se.

El regidor comentava a Penedès Econòmic que el jurat va valorar “l’esforç i la síntesi per difondre el producte i la seva imatge, i no tant el sector o producte en si”.

Quant al Dia de l’Emprenedor en general afegeix que es van intercanviar experiències alhora que també es van poder generar sinèrgies entre els diferents empresaris reunits, que van poder donar-se a conèixer a la resta del Baix Penedès.

Fractura social???

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Hi havia una vegada...

Un home que caminava per la platja quan es va trobar amb un altre home que a cada moment s’ajupia, recollia quelcom de la sorra i ho llançava al mar. Feia el mateix una i una altra vegada. Quan es va acostar va poder veure que el que agafava eren estrelles de mar que les ones dipositaven en la sorra, i una a una les llançava de nou al mar. El caminant va preguntar a l’home què era el que feia.

- Estic llançant aquestes estrelles de mar novament a l’oceà. Com veus, la marea està baixa i aquestes estrelles s’han quedat a la vora.

Si no les torno moriran aquí per falta d’oxigen.

- Entenc -va replicar el caminant-, però hi ha centenars d’estrelles de mar sobre la platja, no pots llançar-les totes, són massa.

A més, potser no te n’adonis però probablement això passa en milers de platges al llarg de la costa. No estàs fent alguna cosa que no té

sentit?

L’home va somriure, es va inclinar i va prendre una estrella de mar i, mentre la llançava de tornada al mar, li va respondre: - Per aquesta sí que té sentit!

Què podem concloure d’aquest petit relat d’autor desconegut? Que un món millor i més just comença amb un mateix i que el teu acte individual, per molt petit que sembli, marca la diferència.

NOU MAIG GASTRONÒMIC A SANT SADURNÍ D’ANOIA Un total de 27 establiments, catorze restauradors i 13 botigues de restauració, participaran al Maig Gastronòmic de Sant Sadurní d’Anoia. Durant tot el mes els establiments oferiran als seus clients tres productes gastronòmics: els delicatessen a 6 euros i els menús de 20 i de 30 euros.

En total s’oferiran 33 productes, 26 delicatessen, 8 menús de 20 euros i 6 de 30 euros. Alguns establiments ho complementaran amb activitats paral·leles.

Els clients que consumeixin qualsevol dels 33 productes del Maig Gastronòmic rebran un val per a dues persones per visitar Cava Bertha. El 23 de maig se celebrarà el mercat gastronòmic, que enguany només es farà de tarda, de 17 a 21h, al pati del Cic Fassina. .................................................

PRIMERA NIT DE LA GASTRONOMIA A VILANOVA El restaurant Mas Roquer del Càmping Vilanova Park de Vilanova i la Geltrú viurà a partir de les 20.30h del divendres 8 de maig una destacada novetat en el marc de les accions de promoció gastronòmica de la ciutat. Es tracta de la Nit de la Gastronomia de Vilanova i la Geltrú, una iniciativa enogastronòmica que tindrà format de menú degustació, amb petites però variades racions que repassaran el bo i millor de l’oferta local. Organitzat pel Gremi d’Hoteleria i Restauració de Vilanova, s’ha buscat la implicació i participació de tots els sectors i associacions gremials. L’objectiu és reunir uns 200 comensals, que tastin un àpat únic, fins i tot irrepetible, recuperant actius gastronòmics en perill de desaparèixer.

Es parla del risc d’una fractura social, es parla que cada vegada hi ha més rics i més pobres, de la concentració de la riquesa en uns pocs i bla, bla, bla...

Certament vivim temps convulsos, de forts i ràpids canvis. La globalització és un fet que canvia el paper de moltes empreses que han de reinvertar-se diàriament. Certament hi ha un risc en l’automatització de la indústria i els seus processos que afecten a nombrosos llocs de treball, però... ...Realment creieu que una classe mitjana MAJO-

RITÀRIA pot arribar a desaparèixer ?

Enllaçant amb el relat veig més que mai, molts petits gestos solidaris.

Una joventut implicada, que ajuda de manera desinteressada, i que es converteix en protagonista i relleu generacional a través de ONG´s que proliferen més que mai. Molta gent anònima s’ajuda sense cap consciència de fer res extraordinari.

Veig més “consciència social” que anys enrere, més implicació personal, ...i que cada vegada més, tornem estrelles al mar.

Abril - 2015

Penedès Econòmic

15

16

Penedès Econòmic

Abril - 2015

L’ENTREVISTA

Pere regull i Riba

Alcalde de Vilafranca del Penedès

“Si les Fires de Maig no fossin útils, les deixaríem de fer” El 15, 16 i 17 de maig se celebren a Vilafranca del Penedès les Fires de Maig o dels Enamorats, una mostra multisectorial que esdevé un punt de trobada i una font de negoci per a centenars de comerciants a la qual se sumen diverses propostes lúdiques que atrauen cada any milers de visitants. L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, creu que tornaran a ser un èxit. a les Fires i que portarà a la vila figures importants del món de la gastronomia.

Olga Aibar

Pere Regull i Riba té 54 anys.

Està casat i és pare de tres fills.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, és l’alcalde de Vilafranca del Penedès des de l’any 2009. També és Diputat al Parlament de Catalunya des del 2010.

Professionalment va treballar com a pagès, monitor d’atletisme, secretari-interventor de comptes d’un ajuntament, intèrpret, assessor tècnic del Centre d’Iniciatives Empresarials, i com a advocat amb despatx propi. És membre del Comitè Executiu Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 2012.

Des de 1987 és membre i casteller de soca-rel dels Castellers de Vilafranca i va ser el president de la colla entre els anys 1997 i el 2002.

Destaca la seva afició per l’esport. Ha participat en diverses curses de llarga distància.

En l’àmbit associatiu, va formar part de la coral l’Espinguet i dels Minyons Escoltes.

L’eslògan d’aquest any és generant activitat i la imatge un sincrotró d’energia de múltiples colors. Creieu que hi haurà un major dinamisme enguany a les fires i més vendes?

Personalment crec que sí. Les Fires de Maig està demostrat que funcionen. Qualsevol cosa que bellugui gent i generi negoci és bona. Que s’aprofiti aquesta sinèrgia per fer negoci o no ja és una altra cosa.

Són les seves setenes Fires com a alcalde, totes viscudes en època de crisi. Enguany s’albira un major optimisme?

Sí, l’any passat ja es va començar a notar un punt d’inflexió i hi va haver un major interès per part dels expositors i més vendes. Aquest any esperem superar les xifres perquè la situació econòmica en general ha millorat. Les Fires són bones perquè atrauen molts visitants i generen oportunitats de negoci.

De fet, un 75% dels expositors repeteixen, això indica que confien en el potencial que tenen. Si no fossin útils, les deixaríem de fer.

Quines són les principals novetats d’enguany?

El canvi d’horari, ja que començaran i acabaran mitja hora més tard de l’habitual per tal de permetre que els visitants allarguin l’estada al vespre, i la celebració de la fira de la cuina del vi, que serà un nou al·licient

arreglar vilafranca és també una forma de promoció econòmica i de creació d’ocupació

Quins són els sectors que més aposten per les Fires?

L’automoció i la maquinària agrícola són el nostre principal punt d’atracció però també el comerç té una forta presència i fa una aposta important per donar a conèixer els seus productes i oferir promocions interessants.

Però les Fires no són només fires comercials, també porten paradistes de tot tipus que exposen i venen els seus productes en els seus estands i una gran oferta lúdica paral·lela i gastronòmica de la qual també se’n beneficien molts firaires, com ja passava en l’Edat Mitjana.

Les Fires són una font important de la promoció econòmica de la ciutat i un gran atractiu turístic. Quines altres fires o activitats es realitzen en aquest àmbit?

Es fa molta planificació econòmica i les partides per aquest àmbit creixeran a mida que disminueixin les necessitats en la vessant social. Arreglar Vilafranca és també una forma de promoció econòmica i de creació d’ocupació. Ara tenim una ciutat arreglada, maca, que convida a viure i a instal·lar-hi negocis, uns polígons digitalitzats, ben definits i estructurats, amb tota la informació dels metres quadrats ocupats i disponibles, serveis i sectors i som una de les ciutats de la vegueria que estan menys endeteutades, per tant podem

Penedès Econòmic

Abril - 2015

17

L’ENTREVISTA donar molts més serveis dels que ens tocarien. Si tenim tot això, tenim les bases perquè la vila creixi i prosperi. Però cal planificar bé. Hem de saber créixer d’una forma ordenada i correcta perquè no tot s’hi val. Ser en un nus important de comunicacions ens pot portar a ser una ciutat industrial, grisa. Per això cal saber on posar les empreses, s’han de saber dissimular bé en el paisatge, com fan a França.

S’emmiralla en França quan pensa en la Vilafranca del futur?

Sí, sóc un admirador dels francesos. Són el primer país del món en turisme i un dels millors per a viatjar i visitar. Nosaltres hem de fer com ells, impedir que es facin creixements molt grans que desestructurin les ciutats.

l’àrea metropolitana de Barcelona o Tarragona, i els que venen a quedar-se uns dies i aprofiten la nostra situació geoestratègica per a visitar altres zones properes. La majoria d’aquests turistes troben plaça hotelera i molts opten també per l’oferta rural que és molt rica i que permet gaudir del paisatge de la nostra comarca.

Vilafranca és una de les ciutats menys endeutades de la vegueria penedès

Però també estaria bé tenir polígons desenvolupats a zones com la Girada, on només hi ha un Mercadona actualment després d’anys de discussions polítiques sobre quin model era el més adient per a aquesta zona.

No va ser un problema de falta d’entesa política perquè quan es debatia el partit socialista governava amb majoria absoluta, així que ho podria haver fet. Va ser de manca de voluntat del govern i d’entesa entre els privats que havien de desenvolupar la zona. Nosaltres sí que vam promoure un canvi de legislació per permetre que establiments com Decathlon o Aki es poguessin instal·lar. El que passa és que la crisi ho va aturar tot.

Es temien els recels d’una part de comerciants de la Vila?

Es comprenen perquè nosaltres tampoc volíem ni volem que el centre es quedi desert com ha passat a ciutats com Sant Boi, que els grans establiments atrauen els compradors als afores i el 90% del comerç del centre està mort.

Fèlix Miró

Un altre sector en ple creixement és l’enoturisme. Creu que estem preparats per a explotar aquesta font de negoci o encara ens falta molt per fer en aquest camp?

Estem apretant molt però falta que el sector privat hi aposti més. Volem crear una comarca potent, que tingui vida i negocis però mantenint la personalitat i la nostra idiosincràcia. El vi i el cava tenen un potencial molt gran d’atracció de visitants i cal saber aprofitar-ho.

Un dels principals hàndicaps és l’escassa oferta hotelera que tenim a la Vila i a la comarca.

Els visitants poden ser de dos tipus: els que vénen a passar el dia i se’n tornen cap a casa, la majoria dels quals provenen de

Però els diumenges la Vila té molt poca oferta lúdica i de restauració oberta.

No estic del tot d’acord perquè Vilafranca té una gran programació cultural que intenta atraure visitants i cada cop són més els restaurants que obren els diumenges per poder acollir-los.

Hi ha barris en els quals l’oferta és molt gran. Potser hi ha poca oferta de cinema i molts vilafranquins marxen a fora però hi ha altres coses a fer.

Creu que la situació econòmica comença a remuntar?

Sí, així ho marquen els indicadors que tenim. Es nota en l’increment de liquidacions de l’any passat, és a dir en els impostos derivats de l’activitat econòmica, que comencen a pujar. A més, aquest any tenim un pressupost superior en un milió i mig d’euros respecte a l’any passat. Quan va començar la crisi, l’any 2008 teníem un pressupost de 58 milions d’euros i ara és de gairebé seixanta. Tanmateix, hem viscut anys en què no arribaven als 45 milions i, tot i això, continuàvem donant els mateixos serveis. Tots ens hem hagut d’apretar el cinturó. La crisi ens ha demostrat tant a ciutadans com administracions que gastàvem massa i que es podia fer més amb menys.

tenim una vila endreçada i maca que convida a viure i a instal·lar-hi negogis i uns polígons al dia i digitalitzats però hem de saber créixer

Vostè va arribar al govern per una rotonda polèmica i va prometre que la resta les farien amb elements relacionats amb el vi. Què se n’ha fet d’aquesta promesa?

Aquest és un tema que portem temps treballant i que està a punt de tancar-se. Calia arribar a un acord previ amb les empreses vitivinícoles de la zona perquè seran qui, d’alguna manera, “patrocinaran” les rotondes.

Vam parlar amb alguns cellers i van veure molt interessant el projecte, ja que s’adiu amb la tasca que estan fent en l’àmbit de l’enoturisme. El que tenim clar és que volíem seguir una mateixa línia a tot el municipi que donés caliu i identifiqués la Vila. La majoria de peces que s’hi instal·laran, que elaboraran alumnes de l’escola d’art Arsenal, estaran relacionades amb el món del vi però també n’hi haurà altres que faran referència a fires emblemàtiques de la Vila com la Fira del Gall, per exemple.

18

Penedès Econòmic

Abril - 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA CRISI, UN repte PER CANVIAR

lA INSOLVÈNCIA: UNA OPORTUNITAT PER MILLORAR L’EFICIÈNCIA DE LA NOSTRA DEMOCRÀCIA (Part 1a)

A

lbert Einstein: “No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a les persones i països, perquè la crisi porta progressos, la creativitat neix de l’angoixa com el dia de la nit fosca. És de la crisi que neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies.

El 13 de setembre del 2010, vam publicar a Notarios y Registradores l’article “Un reto social: la eficiencia del Estado”, que també ho va ser a la revista notarial Escritura Pública, sobre el que considerem un Estat modern eficient. Les característiques eren les següents: Als països democràticament desenvolupats, els ciutadans tenen dos salaris: Un salari que resta després de pagar impostos i un salari en espècie, en el finançament de la qual participa tota la població.

Aquest salari en espècie està compost pel conjunt de serveis que la totalitat de ciutadans rep de l’Estat: educació, justícia, sanitat, seguretat ciutadana i defensa, infraestructures...

Hi ha tres etapes que mereixen la mateixa atenció social i la mateixa responsabilitat. L’etapa primera, la contribució social, sol ser discriminatòria, aportant més recursos els que obtenen més ingressos. Perquè aquesta discriminació no perjudiqui la creació de riquesa i ocupació ha de ser equilibrada perquè, si els ciutadans la consideren excessiva, la desmotivació reduirà la seva aportació al desenvolupament de l’economia. Si aquesta reducció fos compensada per l’activitat econòmica dels que clamen per l’increment de la pressió fiscal, el nivell de renda social es mantindria però no sempre succeeix aquest fenomen.

La manera d’incrementar els ingressos públics que s’ha revelat més eficaç i permanent, és la de crear les condicions legals i financeres per a la germinació d’activitats empresarials que generin ocupació i riquesa, la qual cosa proporcionaria més base imposable, nous contribuents a l’arques públiques i a la seguretat social i reduiria les càrregues socials.

En la segona etapa, és fonamental que l’Estat racionalitzi els seus costos perquè l’atenció dels ciutadans compti amb el màxim finançament. És lògic que els responsable polítics, una vegada instal·lats, sentin la preocupació d’aconseguir la seva permanència. Una manera d’ampliar el nombre de votants és el d’utilitzar els ingressos de tots, durant el seu mandat, d’una manera partidista, amb l’objecte d’assegurar-se la seva reelecció.

Els pobles amb poca maduresa democràtica es veuen perjudicats, per la seva desídia en el control de la gestió pública, per un procés de transvasament de recursos cap a finalitats o sectors socials en funció, no de l’interès general del país, sinó de l’opció política que el dirigeix, donant lloc a un increment del control social, cultural i informatiu progressiu i a la creació de grans bosses de beneficiaris en aquests sectors.

Aquesta fase és especialment perillosa per a la població, perquè redueix, si l’extracció és important, el flux de recursos que van destinats a finançar l’Estat del benestar i perquè, en afavorir el control de la informació, contribueix a ocultar la malversació dels ingressos públics i la incompetència del gestor polític, fent que els problemes econòmics interns no siguin detectats i corregits, la qual cosa incrementa la ineficiència i la improductivitat del sistema en totes les fases.

També és important la tercera fase, doncs és la que determina la qualitat del salari en espècie.

Com en una empresa amb una administració competent, l’Estat té l’obligació d’aconseguir una professionalització de la funció publica de manera que, a través de procediments d’incentivament i reconeixement de mèrits, es trobin els funcionaris millors en els llocs de major responsabilitat i la prestació d’obres i serveis públics en mans de les empreses més competitives en preu i de major qualitat.

La competitivitat de l’Estat dependrà de la relació entre el cost fiscal i la qualitat del salari en

espècie que proporciona als seus ciutadans.

I per a això, és fonamental la competència del gestor públic, la qualitat tècnica del seu equip i l’elaboració d’un programa seriós i solvent, dirigit al bé comú i no a guanyar les eleccions. Un estat no pot ser eficient si els seus dirigents no ho són.

Un gestor diligent, l’única preocupació del qual sigui el benestar ciutadà, estarà atent als èxits d’altres gestors públics, en relació als temes que més preocupen a la ciutadania, per aplicar-los al seu propi país de la manera més immediata i amb això, intentar la seva ràpida solució.

Per exemple, un dels temes que més ens afecta és la desocupació i una de les promeses dels nostres polítics més recents és la d’aconseguir el nivell de Dinamarca.

Aquest país tenia un atur del 12,5% el 1993. Després de l’aprovació de la “Flexisegure-

tat”, que suposava que un empresari que acomiadava a un treballador no havia de pagar cap compensació i l’acomiadat, per beneficiar-se d’un llarg període de protecció, havia de sotmetre’s a una formació continuada i a l’obligació d’acceptar les ofertes de treball, l’atur va descendir fins un 1,7% el 2008.

També la motxilla austríaca i altres fórmules de contractació que havien aconseguit reduir la desocupació i la falta de formació laboral com a clau de l’atur... Temes als quals vam fer referència en l’article publicat a Notarios y Registradores el 5-62013 sobre la solució de l’atur i els emprenedors. O la reducció de jornada alemanya que permet mantenir les plantilles en època de crisi compensant l’Estat la reducció de la jornada completa a la parcial, amb l’economia de costos que suposa per tots (empreses, treballadors i Estat) i els problemes personals i familiars que evita.

Els nostres polítics que estan prometent que si els votem tindrem el nivell d’atur d’aquests països, quin programa de reindustrialització tenen preparat per superar la crisi d’aquest sector que al principi de la transició, el 1975, suposava un 36,39% del PIB i que, després d’una reculada sense pausa i sense cap preocupació social ni política, l’any 2008 era el 14,36%? Perquè, quan parlen que no hi ha ocupació de qualitat i si la indústria és la base de l’ocupació estable i ben remunerat i del sector exportador, què van fer per evitar la desindustrialització? O potser estaven en les manifestacions contra la instal·lació d’indústries al seu poble? Quin règim laboral aprovaran? O bé no saben del que parlen i l’única cosa que els preocupa és, amb la seva elecció, solucionar el seu problema de l’atur i/o la seva satisfacció personal i no el dels ciutadans?

Un estat ineficient és, doncs, el que descuida la qualitat del seu sistema productiu en totes les seves bases (educació, costos energètics, sistemes de contractació laboral, promoció empresarial...) que és el fonament de la riquesa nacional, de l’ocupació i del sistema de protecció social, el que s’apropia dels recursos que té en administració, desviant-los a interessos partidistes i fins a personals i el que descura la qualitat i els costos en la gestió dels serveis i prestacions socials.

No va ser aquest l’origen dels nostres problemes actuals i de la nostra situació d’insolvència?

Si volem solucionar els nostres greus problemes econòmics i socials, la política econòmica s’ha d’assentar en un rumb inalterable.

Segons el professor Joaquim Muns (i en això coincideixen els nostres grans economistes) “el vell i fracassat guió de deute, consum i importacions ha de passar a la història per ser substituït pel d’estalvi, inversió i exportacions... Cal evitar vigorosament que el consum desaforat sigui una altra vegada el motor de la nostra economia” i amb

això cal que hi hagi “un canvi de mentalitat econòmica del país, pel qual la llibertat econòmica, la creativitat i l’eficàcia jurídica siguin els pilars sobre els quals es pugui assentar l’actuació dels agents econòmics”, sense això “el vaixell de l’economia espanyola sempre estarà amarrat en el mateix dic de la ineficiència, de la manca de competitivitat i, en definitiva, del balafiament endèmic del potencial econòmic del país”.

Si seguim aquest rumb, generarem recursos suficients per retornar els nostres deutes, resoldre el problema de l’ocupació precària i poc rendible, de l’atur i la pobresa crònica i finançar un solvent sistema d’atenció social i de serveis públics.

Repetir el mateix guió que ens va abocar a la gran crisi, ens portaria en un temps rècord a la ruïna definitiva.

Però, és que aquest camí de l’esforç és inevitable, un país que no genera recursos propis per mantenir el seu nivell de vida necessita finançament aliè i ningú presta a qui no compta amb estalvis o patrimoni que asseguri la seva devolució.

Anar contra direcció ens conduiria, atès el nivell històric de l’endeutament intern, a disparar el cost financer del deute portant-se proporcions cada vegada majors de recursos de les famílies i del sector empresarial i quant al sector públic, a la reducció de la base del finançament de les prestacions socials de la tercera fase que són vitals per a les classes més necessitades.

Van ser els pensionistes, els modestos adquirents de deute públic, les classes treballadores del sector públic i privat, els que van sofrir a Grècia els ajustos més dramàtics provocats per la mala gestió dels seus dirigents i no aquests ni les classes més poderoses que hi van sobreviure.

Eren els que estaven darrere dels que dirigien les manifestacions als quals els van arribar abans les privacions.

I, amb la reducció de recursos i la interrupció de l’expansió i millora de la nostra capacitat productiva, s’accentuarien els problemes tradicionals de la nostra economia: inflació, desocupació, desequilibris exteriors i interiors, insolvència pública i privada.

Abril - 2015

Penedès Econòmic

19

20

Penedès Econòmic

Abril - 2015

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

La xarxa empresarial del Penedès i el Garraf

L

’Assemblea General de Socis de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, celebrada el passat 26 de març, a Vilafranca del Penedès, va aprovar l’adequació de les sigles a l’àmbit territorial en què actua l’entitat. L’anterior anagrama es mantenia des de la fundació de l’Associació, l’any 1988.

Ara fa quinze anys, l’any 2000, l’organització va assumir la denominació -a efectes estatutaris i amb totes les conseqüències- que la identificava territorialment amb les tres comarques del Gran Penedès. En aquell moment no hi havia cap altra associació empresarial en cap de les tres demarcacions.

La marca ADEPG és el resultat d’un procés continuat pel que fa a la consolidació i el creixement de la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf. Tot just en aquesta mateixa darrera sessió assembleària es va presentar un canvi de tendència a l’alça pel que fa al mapa associatiu de l’entitat, que va tancar l’exercici 2014 amb un augment net, després de suportar successives minves en els anys precedents, coincidint amb el declivi econòmic.

A 31 de desembre, l’Associació comptava amb 873 afiliacions directes. L’objectiu d’enguany és apropar-se de nou al miler de socis.

L’empelt a la marca es pot

considerar agosarat i no exempt de risc. Quan el govern d’una institució proposa aquesta cirurgia als seus públics interns és perquè s’ho ha rumiat molt i ha sospesat les conseqüències. Les sigles ADEPG vénen a reforçar la imatge de marca d’una entitat compromesa amb el territori, amb les seves empreses i amb la seva gent. El logotip resultant no és cap petulància ni presumpció.

Ho demostra el fet que no s’hagi promogut una campanya de comunicació expressa, de caire efectista, amb anuncis a la premsa.

Gairebé la meitat dels membres de la Junta Directiva de l’ADEPG són del Garraf i l’altra meitat de

l’Alt Penedès. També hi ha representants del Baix Penedès entre els quaranta vocals d’aquest consell directiu. El mateix equilibri el trobem en els vuit membres del Comitè Executiu, amb dues vicepresidències del Penedès i dues del Garraf.

Jordi Solé Tuyà ha composat els òrgans de decisió de l’entitat amb el propòsit que aquests fossin representatius dels sectors d’activitat, de les tipologies d’empreses i també del mosaic geogràfic; de manera que tothom s’hi sentís aplegat i ben acollit. A més, ha orquestrat un equip en què la presència de dones empresàries també és del tot equipa-

rable a la dels homes, la qual cosa no s’havia vist mai.

Com a novetat addicional, s’ha posat en funcionament la xarxa consular de l’ADEPG. L’Associació ja disposa d’un representant delegat en una vintena de municipis del Gran Penedès; la idea és estendre la xarxa a les quaranta-set poblacions. Els cònsols de l’ADEPG són agents institucionals que asseguren major presència i participació de l’entitat, més a prop de les empreses i més a l’abast de les municipalitats.

L’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf és una realitat vertebradora de l’economia

granpenedesenca i, encara més, una palanca d’estímul a les relacions comercials i financeres de l’arc meridional de la regió metropolitana, i alhora un atiador d’interrelacions amb el nord tarragoní. La nostra organització empresarial és una de les entitats territorials més rellevants en el context associatiu del país i ha assolit una posició de prestigi cada vegada més propera a les corporacions més històriques i de major dimensió.

El fet que el Penedès i el Garraf disposin d’una institució empresarial reconeguda pel seu dinamisme i pel seu model corporatiu és un valor afegit, d’efectes competitius, per al conjunt de la demarcació. La presència d’un interlocutor empresarial solvent, actiu, empàtic i cada vegada més present arreu del territori, assegura l’entesa i la qualitat del diàleg amb els altres estaments i institucions. L’objectiu d’una associació empresarial ha de ser representar els interessos de les empreses i dels empresaris, acoblant-los al context i a les circumstàncies de l’entorn i procurant que aquest mateix entorn sigui favorable a l’activitat empresarial, per això és oportú el diàleg, sempre.

Com a singularitat notòria, l’Associació proposa el vademècum de l’ètica i les bones pràctiques i en fa bandera, vet aquí l’Any ADEPG 2015, dedicat al binomi de l’ètica i l’empresa.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Abril - 2015

21

ACTUALITAT

El festival Sitges Next sedueix el públic Professionals internacionals de primera línia van presentar a Sitges innovadores propostes en l’àmbit de la comunicació i el new media Olga Aibar La primera edició del Sitges Next, el festival internacional d’innovació en comunicació i new media, que es va celebrar els dies 17 i 18 d’abril va ser tot un èxit. Les dues jornades van rebre una constant afluència de públic que va gaudir amb les innovadores propostes i projectes presentats per talents internacionals.

Les activitats van començar amb el taller de Heima, l’agència encarregada de la direcció artística del festival. El taller va proposar un viatge d’exploració i aprenentatge sobre les imatges en moviment, i com arribar a ser un gran storyteller. Digital Kitchen, els autors de la coneguda sèrie Dexter, amb oficines a Chicago, Los Ángeles i Seattle, van obrir el foc a la tarda al teatre Casino Prado. Els autors de la capçale-

ra de la sèrie Dexter van centrar la seva intervenció al voltant del projecte Stanley, amb el qual van convertir un piano clàssic en un instrument a l’abast de tothom a través de twitter que interpretava

El festival va premiar les principals indústries creatives del món en els dos àmbits de manera “fantasma” les peticions dels tuitaires.

El talent català va estar present amb la ponència del dissenyador experimental Mau Morgó, que va presentar els títols de crèdit

del festival, tota una experiència de 3D i realitat virtual. El seu projecte es basa en la creació d’imatges digitals a través d’ones cerebrals i en fusionar els bits de la música electrònica amb els del disseny gràfic. Dave Glass i Kill Cooper, fundadors de l’estudi Hungry Castle, amb seu a Barcelona, van compartir amb els assistents el seu projecte Cool Shit, que combina moda i art públic.

Sitges Next va lliurar els premis corresponents a les categories Emerging Talent (Mau Morgó), Media & Technology (Digital Kitchen), Transmedia (Hungry Castle), Mobile (Ustwo), Broadcast (Wieden+Kennedy) i Storytelling (Jessica Walsh & Timothy Goodman). El guardó, una impressió en 3D representant la característica “X” del logotip del Festival, va ser elaborat per Lo Siento Studio.

El festival es va tancar amb un

dels plats forts de la seva programació, la conferència de la parella formada per Jessica Walsh i Timothy Goodman, dos joves i inquiets dissenyadors gràfics novaiorquesos que han fet la volta al món amb el seu projecte 40 Days of Dating. 40 cites en 40 dies,

explicades des del punt de vista masculí i femení, i amb tot luxe de detalls, a través d’un blog.

Sitges Next s’organitzava des de la Fundació Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, l’Ajuntament de Sitges i la Generalitat.

22

Penedès Econòmic

Abril - 2015

EMPRESA

Banc Sabadell obté un benefici net atribuït de 174,6 milions La xifra correspon als resultats després del primer trimestre de 2015, un benefici un 115,2% superior a l’obtingut en el primer trimestre del 2014 redacció

Un cop coberts els tres primers mesos de 2015, el 31 de març de 2015, el benefici net atribuït a Banc Sabadell puja a 174,6 milions d’euros, un 115,2% més que després del mateix període de l’any anterior.

Aquest resultat s’ha obtingut després de destinar 906,5 milions d’euros a provisions per a insolvències i sobre la cartera de valors i immobles, en les quals s’han inclòs així mateix dotacions addicionals. El benefici net atribuït del trimestre seria de 142,1 milions d’euros, un 75,2% interanual superior.

L’excel·lent evolució dels recursos de clients, el gran dinamisme en la demanda de crèdit -especialment en el segment de les petites i mitjanes empreses- i un ritme més accelerat en la reducció de la cartera d’actius problemàtics caracteritzen un primer trimestre en què Banc Sabadell ha llançat una oferta pública d’adquisició sobre el banc britànic TSB i ha posat en marxa una ampliació de capital per 1.600 milions d’euros.

En cloure el primer trimestre de 2015, els actius totals de Banc Sabadell i el seu grup sumen 167.480,0 milions d’euros i augmenten un 4,0% en relació amb la mateixa data de l’any anterior.

Inversió La inversió creditícia bruta totalitza 118.526,8 milions d’euros i implica quasi un 71% de l‘actiu total consolidat del grup. Els tres primers mesos de 2015, la inversió ha crescut un 1,5% (1.561,6 milions d’euros), de manera que es referma la tendència de reactivació apuntada en trimestres anteriors. En termes interanuals, i sense considerar igualment els saldos dubtosos, la inversió creditícia bruta augmenta un 0,8% (un -1,4% incloent-hi els saldos dubtosos).

El compoent amb més pes dins de la inversió creditícia bruta són els préstecs amb garantia hipotecària, que el 31 de març

de 2015 presenten un saldo de 56.948,1 milions d’euros i representen prop del 48% del total de la inversió creditícia. La nova producció hipotecària augmenta un 66% d’un any a l’altre. El crèdit comercial net augmenta per quart trimestre consecutiu, especialment en empreses, i suma un increment del 7,1% els dotze darrers mesos.

En els tres primers mesos de l’any, la ràtio de morositat sobre el total de riscos computables del grup Banc Sabadell millora 106 punts bàsics i es situa en l’11,68% (12,74% el 31 de març de 2014). En el mateix període de 2015, el total d’actius dubtosos s’ha reduït en 1.047 milions

d’euros i s’ha accelerat al mateix temps la reducció de la cartera d’actius problemàtics. La ràtio de cobertura sobre el total d’actius dubtosos és del 51,4%, respecte al 49,4% el 31 de desembre passat.

La venda d’immobles al balanç a través de Solvia ha assolit les 3.123 unitats venudes el 31 de març, cosa que posiciona Solvia com un dels principals servicers del mercat espanyol ja que gestiona un total de 26.000 actius, un 46% dels quals provenen de l’adjudicació de la Sareb.

Al tancament del primer trimestre de 2015, Banc Sabadell es situa entre les entitats financeres més solvents.

Veure per Creure o Creure per veure?

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Així va començar la seva intervenció el periodista Jaume Barberà a la Nit de l’Adepg. No puc estar més d’acord en Creure per veure.

Soc del parer, que tant a nivell empresarial com personal és necessari crear una visió, un futur il·lusionant i engrescador que ens faci vibrar i voler moure’ns cap allà.

La visió és el que ens permet tenir un full de ruta, ens possibilita veure i per tant imaginar-nos com ens agradaria que fos el futur. Ens ajuda a

preveure i representa cap on es dirigeix l’empresa o nosaltres mateixos a llarg termini, per tant, tenir una visió ben definida orienta i ajuda a prendre decisions estratègiques.

Aquest punt és força interessant per emprenedors i persones que comencen una etapa com a professionals independents. Sense visió ens convertim en persones reactives, mogudes per les circumstàncies de l’entorn, i, amb una visió clara, som els protagonistes de la nostra vida i/o negoci i estem preparats per posar

el marxa el nostre Auto lideratge.

La visió possibilita que les nostres accions prenguin sentit, i és el que ens aporta motivació, energia, ens permet tirar endavant quan les coses no surten tal i com ens agradaria i ens serveix d’estímul per fer front als moments baixos.

Com dic, la visió és un primer pas per poder construir un futur en el que siguem protagonistes i no víctimes de les circumstàncies, si bé, si no passem a l’acció de res haurà servit. És bàsic desgranar aquesta

visió en objectius, estratègies i plans d’acció. I, un altre punt importantíssim, és que les nostres creences inconscients estiguin alineades a aquests objectius, sinó, ens podem trobar en una lluita constant i amb la sensació de nadar a contracorrent. Tot el nostre cos, tota la nostra energia ha d’estar enfocada i dirigida cap a aquesta Visió.

Això és el que ens permetrà que arribi un dia en què l’haurem pogut materialitzar.

No podem pretendre pensar que les coses succeiran tal i com les hem plantificat o les hem imaginat.

La vida és incerta i no sa-

EMPRESES ESTAFADES EN LA BANCA ELECTRÒNICA Tres empreses de l’Alt Penedès han patit aquest mes robatoris a través de la banca electrònica.

El sistema que utilitzen és un virus molt sofisticat que permet als estafadors suplantar la pàgina web de l’entitat bancària. Les víctimes reben un correu electrònic en el qual se’ls notifica que per error se’ls ha transferit una quantitat de diners elevada i que, per seguretat, se’ls bloquejarà el compte corrent fins que retornin els diners.

Aleshores indiquen els passos a seguir per poder fer la transferència. L’inspector en cap dels Mossos d’Esquadra a l’Alt Penedès, Ramón Chacón, apunta que “normalment el hacker s’aprofita de la bona fe de la gent, que pensa que pot solucionar ella mateixa l’error quan el que s’ha de fer sempre és consultar amb el banc i no fer res que se surti de l’habitual”. Davant del dubte, no obrir el correu i contactar amb l’emissor o ignorar el correu. Des de fonts bancàries aconsellen accedir a la banca electrònica i realitzar operacions per voluntat pròpia, mai conduits per un correu que dóna indicacions per entrar al banc; i no lliurar informació que habitualment el banc no demana i de la que ja disposa (claus, dades personals, etc.), adquirir un antivirus i antispam de bona reputació, instal·lar-lo a tots els ordinadors i mantenirlo sempre actualitzat i disposar de tallafocs al PC.

bem mai el què ens depara, si be la Visió és el full de ruta que ens guia i ajuda a mantenir el nord. Creure en aquesta visió, creure en què és possible, creure en nosaltres mateixos i creure en què trobarem els recursos necessaris per materialitzar-la és el que un dia o altre, ens demostrarà la certesa de la frase: Creure per Veure.

La satisfacció de veure materialitzat el que hem cregut possible temps enrere, tot i tenir moltes circumstàncies desfavorables, no té preu. Per tant, et convidaria a plantejar-te En què has de creure per veure-ho?

Penedès Econòmic

Abril - 2015

23

EMPRESA

Decathlon tanca el centre logístic a Olèrdola

CaixaBank obté un benefici de 375 milions d’euros

La multinacional francesa n’obrirà un altre de més Durant aquest primer trimestre, l’entitat financera gran, de 40.000 m2, a Sant Esteve Sesrovires va incrementar un 99% la xifra de 2014 redacció

redacció

Decathlon tancarà properament el centre logístic de Vilafranca del Penedès, ubicat al polígon de Sant Pere Molanta (Olèrdola), i traslladarà els treballadors a un nou centre de 40.000 m2 a Sant Esteve Sesrovires. Aquest nou espai aglutinarà els dos centres de distribució regional que té actualment a Martorell i Vilafranca en una única plataforma que prestarà servei a 20 botigues.

L’empresa ha iniciat les obres per construir el centre logístic que es preveu que obri el maig de 2016.

El nou equipament, situat

CaixaBank ha començat l’any seguint la línia ascendent de 2014. Durant el primer trimestre va obtenir un benefici de 375 milions d’euros, una xifra un 99,1% més elevada que el mateix període de l’any anterior. Els ingressos bàsics del negoci bancari, nets de costos, han augmentat un 22,7% fins els 616 milions d’euros. La ràtio de morositat es manté en el 9,7%, mentre que el nivell de liquiditat se situa en 50.015 milions d’euros.

Amb l’adquisició de Barclays Bank, SAU, l’entitat financera catalana ha aug-

en el polígon industrial de Can Margarit, oferirà uns 40.000 metres quadrats d’espai d’emmagatzematge amb 11 metres d’altura, incloent 2.000 metres quadrats d’oficines i espais complementaris. L’empresa Goodman, socia de Deca-

thlon i especialitzada en el sector immobiliari industrial, invertirà 24 milions d’euros en la construcció d’aquest centre logístic, la zona del qual ha estat seleccionada per la seva proximitat a infraestructures de transport.

mentat un 8% els crèdits i els recursos, fet que li ha permès incorporar 15.609 milions de recursos de cliens i 17.782 milions de crèdit brut a la clientela. Les sinèrgies previstes per al 2015 arriben als 93 milions. Segons fonts

de l’entitat, amb aquests resultats, CaixaBank reforça la seva posició com l’entitat líder del mercat espanyol amb una quota de penetració de particulars del 28,2%, 14 milions de clients i uns actius de 355.557 milions d’euros.

24

Penedès Econòmic

Abril - 2015

EMPRESA David Parera, director d’Expansió de Granier

“El lliure mercat ens obliga a millorar i innovar constantment” L’any 2009 Juan Pedro Conde va obrir l’empresa Granier a Vilanova i la Geltrú, on es troben les oficines centrals i una de les dues plantes de fabricació de la cadena de forns, on treballen 80 persones. La segona es troba a Madrid.

Olga Aibar Per què es va escollir Vilanova i la Geltrú per a instal·lar el primer forn Granier?

El fundador de Granier, Juan Pedro Conde, sempre havia treballat en el sector del pa, primer a Esplugues i en altres ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona i, quan l’any 2003 es va vendre Panísimo i va voler iniciar un nou projecte, va trobar un local en traspàs al centre de Vilanova, al carrer Doctor Fleming amb Francesc Macià, on es troba actualment, i el va comprar perquè la ubicació l’interessava. Però tan podia ser aquí com podia haver estat en una altra ciutat.

Altres forns els han criticat per les ofertes que realitzeu, que consideren agressives.

Els forns de pa que han tancat és perquè no tenien un bona relació entre guanys i costos. Això passa en qualsevol sector. Nosaltres tenim un model de negoci molt clar basat en oferir un bon producte a bon preu. Però el nostre client no valora només el preu sinó també altres factors

com el bon servei, la rotació de productes, etc. Jo no puc dir el que poden o no fer els altres, el que tinc clar és que ningú es pot “acomodar”. El problema no és Granier sinó la crisi tan potent que hem viscut i que també ha patit el sector que no ha evolucionat. Nosaltres feiem el mateix quan teníem deu botigues que ara, amb la qual cosa demostrem que els preus que tenim es poden mantenir.

Quants establiments teniu actualment a Espanya i a

L’enoturisme col·laboratiu P2P L’altre dia em vaig trobar per les xarxes un acudit que deia que s’havien trobat turistes en una agència de viatges, i no més lluny de la broma s’apropa a la realitat. El turisme col·laboratiu, és la forma com s’estan produint les vendes en aquest sector.

A dia d’avui, si volem fer-nos nosaltres mateixos els viatges, tenim Wikitravel, on la gent particular ha fet la seves pròpies guies de viatge, si viatgem a l’estranger i necessitem divises, anirem a WeSwap on entre particulars podrem intercanviar monedes sense pagar comissions als bancs, tam-

bé si necessitem transport, ja sigui amb cotxe, tren o avió, podem trobar-nos eines com SocialCar, Uber, ComparteTren... Una infinitat d’eines ja consolidades, democràtiques (ja que es puntua i vota cada usuari), i on cada cop més tot va cap al P2P (persona a persona), sense intermediaris, sense marges, simplement excel·lent.

El cas més conegut és AirBnB, on podem dormir a casa de la gent, però també han sorgit CampinMyGarden, on podem posar la tenda de campanya als jardins de la gent o EatWith per menjar a casa dels particulars. Encara més interessant es Vayable o Trip4Real, on

l’estranger?

Tenim 260 establiments, 172 dels quals estan distribuïts per tot el territori espanyol i donen feina a més de 2.500 persones.

Fora d’Espanya hi ha botigues a Miami, Roma, Londres, Portugal, Mèxic i el Marroc. Tenim vocació internacional però primer volem consolidar els nostres establiments i que siguin bons models de negoci.

La fórmula Granier funciona bé a altres països?

El model encaixa bé, tot i que

guies locals, particulars ens guiaran en origen per als llocs més particulars. Totes aquestes eines ja tenen milions de usuaris, amb els seus “ratings” (si ho fas malament ningú et comprarà).

Estem davant d’una autèntica revolució del sistema, el turisme tradicional (agències, TTOO, transport...) està aguantant la respiració, veuen venir als llops, però aquests ja els han arrabassat, ha estat tot massa ràpid per als conservadors i encara més per als polítics.

El turisme col·laboratiu ha democratitzat la recerca d’experiències úniques dels mitificats turistes, ha reduït preus i per tant encara s’ha sociablilitzat més el fet de viatjar. Però els “lobbys” dels sistemes conservadoris-

hi hagi diferències culturals i de consum. En altres països les lleis i els costos laborals són diferents.

Cada negoci ha de buscar el seu equilibri. A Miami fa un any i dos mesos que estem. És la botiga més gran que tenim a fora d’Espanya. Actualment hi ha bones vendes i una bona resposta del públic. A Londres hi ha molta més facilitat per muntar empreses, són més liberals, el mercat està molt madur, el problema més gran va ser trobar locals adients perquè hi ha menys oferta i els preus són elevats. A Portugal el problema principal són els treballadors perquè hi ha trenta dies per a provar-los però després estàs obligat a mantenir-los vuit mesos i molts ja no rendeixen el mateix després del primer mes.

Quin és el pla d’expansió previst per aquest any?

L’any passat vam superar les 80 obertures, durant el primer trimestre d’aquest any n’hem obert 30 i en els propers mesos també volem posar en marxa el tercer centre productiu a la localitat d’Arinaga a Las Palmas de Gran Canària. Als Estats Units volem créixer a la zona de Florida. El nostre creixement es basa en un sistema de franquícies pensat per facilitar l’ocupació i propiciar la innovació.

Què ha de tenir un franquiciat de Granier?

Ganes de treballar i entrar en el nostre món, capacitat econòmica per a obrir i mantenir el negoci i una ubicació adient, cèntrica i d’unes dimensions determinades, d’entre 150 i 180 metres quadrats. Si es compleixen aquests

mes estan espantats, a punt d’entrar amb ira, ja que ni ells, ni els governs hi poden fer gaire, legislar-ho és impossible, fiscalitzar-ho pràcticament també, llavors què fem? Aquí n’hi ha que necessiten pagar unes taxes, impostos, unes assegurances... i el turisme col·laboratiu és totalment competència deslleial.

Mentre uns i altres (governs i agències) estan mirant com aturar el cop, els altres tenen diversos milions d’usuaris nous cada dia, és impossible aturar-ho, pot ser camaleònic, i el que hi ha avui, demà no hi serà, però hi haurà una altra cosa.

AirBnB esta tenint creixements sostinguts del 500600% anual, ja tenen més de mig milió d’habitacions

requisits, nosaltres els ajudem a entrar a la nostra cadena, els formem i els expliquem com funciona un forn de pa i el nostre model de negoci. Els trasmetem el nostre know how.

Quan va començar vostè a treballar per a l’empresa?

Jo tenia una consultora de franquícies a Barcelona. A l’empresa li faltava una persona que s’encarregués de les franquícies que es volien desenvolupar, i el seu projecte em va agradar molt, així que es podria dir que es van ajuntar el pa i les ganes de menjar.

Es compra més o menys pa actualment?

Jo crec que més. Fa deu anys es va començar a vendre pa precuit a les benzineres i ningú va alçar la veu contra això. Ara encara en venen però ja és un fet molt més residual. Als supermercats la venda de pa també s’ha fet més important i ara tenen una oferta molt potent que suposa una competència directa als forns però no ens podem queixar per això. La competència és bona si guanya el client. El lliure mercat ajuda a que no baixem la guàrdia, ens obliga a millorar i a innovar diàriament.

Ara també elaboreu pastisseria pròpia.

Sí, apostem per tenir una qualitat homogènia dels nostres productes i un preu equilibrat. Si oferim un pa a bon preu hem de tenir una brioxeria i una pastisseria en consonància amb la nostra filosofia, per això escollim molt bé els nostres proveidors.

al catàleg, un valor de més de 7.000 milions de dòlars i beneficis al voltant de 240 milions de dòlars, i EP! van néixer a finals del 2013. És el que tenen les xarxes, són més democràtiques i realment socials, si entenem tal com que al final, el poder és del poble i no dels governs o dels rics. Tenen por, i aquest és el millor indicador que estem davant d’una revolució que poc a poc anirà entrant a tots els àmbits. Poder que al Penedès siguem pioners al món a entrar a aquesta revolució amb l’Enoturisme, no?

De moment, molt més a prop del que ens pensem, aquí al Penedès s’està gestant el WineBnB, on la gent podrà dormir i viure experiències amb els amos

dels petits cellers, també s’està pensant en “sherpes” eno-turístics, particulars que estaran a la xarxa que s’oferiran per guiar a turistes per al Penedès.

El legal? es alegal? Es economia submergida?

Es el que ve... i punt! Qui s’apunta al carro?

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Penedès Econòmic

Abril - 2015

25

EMPRESA

Un emprenedor crea una aplicació mòbil que aglutina el comerç i els serveis de Vilafranca LE MÉRIDIEN RA CERCA 140 PROFESSIONALS Le Mérdien Ra Beach Hotel & Spa, un dels grans hotels de Catalunya, ha obert un nou procés de selecció de personal amb l’objectiu de cobrir 140 llocs de treball de cara a la temporada alta que estarà operatiu fins el 10 de maig. Els perfils demandats es troben a les àrees d’allotjament, atenció al client, alimentació i begudes, spa, i animació infantil, entre altres.

Després d’aquesta campanya de contractació, Le Méridien Ra Beach Hotel & Spa arribarà a una plantilla formada per 220 professionals de 24 nacionalitats diferents. ................................................

PREMIEN EL TREBALL DE FUSTERIA OLLÉ L’empresa Fusteria Ollé, de Sant Cugat Sesgarrigues, ha participat en diversos projectes que recentment han estat premiats. Destaca el Projecte d’Ambientació i Senyalització de l’Hospital de Sant Joan de Déu, que ha rebut diferents premis, tres dels quals Laus, organitzats per l’Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors de l’Art del FAD. El segon és el Projecte del Restaurant Pakta de Barcelona, propietat dels germans Albert i Ferran Adrià, que ha guanyat tres premis internacionals de disseny.

Per a l’hospital Fusteria Ollé ha fabricat diferents elements amb formes d’animals per fer els espais més agradables, mentre que pel restaurant ha elaborat objectes d’estil oriental.

CercaVila és la proposta d’app del vilafranquí Pere Palau, que en les properes setmanes estrenarà la versió de Vilanova i la Geltrú. En el punt de mira ja té Sitges, on també té previst exportar l’aplicació mòbil Lídia Oñate El món de l’emprenedoria i la tecnologia mòbil tornen a anar de la mà amb el cas de Pere Palau, el vilafranquí que en els últims dies ha llançat al mercat l’aplicació per a smartphones CercaVila, que aglutina els diferents comerços i serveis de Vilafranca del Penedès. Actualment ja concentra més de 900 negocis que va augmentant dia a dia, segons ha explicat a Penedès Econòmic. Fa set mesos va decidir dur a terme un projecte amb el qual volia prestar un servei “àgil, útil i senzill d’usar”. A més de comerços i serveis, Pere Palau ha inclòs un servei d’urgències.

l’App cercavila també inclou promocions d’establiments per fer-la més atractiva als usuaris L’emprenedor vilafranquí, de 33 anys, treballa actualment com a tècnic de manteniment industrial, tot i que la seva il·lusió és poder dedicar-se professionalment a la creació d’aplicacions mòbils, un món que “m’apassiona, especialment la plataforma Android, de la qual vaig crear la meva pri-

mera app fa dos anys”. A través de la seva futura empresa, PerapaApps, vol construir un equip de col·laboradors amb els quals abordar projectes destinats a la tecnologia mòbil. “De moment m’hi dedico com un hobby perquè tot són despeses, però en un futur sí que m’agradaria dedicarm’hi”, apunta.

El disseny ha estat desenvolupat per ell mateix, que ha estructurat en diferents seccions que disposen de servei de geolocalització per facilitar als usuaris trobar de forma ràpida el comerç o servei que hagin cercat.

Un dels atractius de CercaVila són les promocions que oferten alguns dels negocis. Segons Palau, “la idea és donar un servei a la ciutadania, però més endavant

vaig pensar en afegir un contingut atractiu com són les promocions”. Per aquest aspecte sí que ha requerit el contacte directe amb l’establiment, ja que “necessitava un contracte de cessió”.

Així doncs, la proposta inclou una promoció durant tot un any que podrà modificar-se fins a dotze vegades. A tot això, cal sumar l’actualització diària de les dades, que Palau realitza per a tots els comerços i serveis amb l’objectiu de garantir el bon funcionament de l’app. “Cada dia implemento millores, noves funcions i amplio la bases de dades”, afegeix.

Entre els projectes a curt termini, destaca l’estrena de l’app CercaVila Vilanova i la Geltrú, per a la qual ha rebut el suport de l’Ajuntament vilanoví, qui li

ha facilitat la base de dades dels comerços i serveis. “Són dades de domini públic, però amb la seva ajuda he pogut enllestir-ho més ràpidament”, comenta Palau, que en un període proper a un mes ja tindrà publicades les versions per a Android i iOS d’aquesta app.

En el punt de mira també té la versió de Sitges, tot i que encara està a l’espera de la col·laboració amb l’Ajuntament sitgetà.

L’app CercaVila neix gratuïta per a tothom i disponible per a Android, iOS i Windows Phone.

Segons l’autor, “CercaVila ha estat dos mesos en fase Beta i provada per més de 50 usuaris amb diferents dispositius”, fet que li permet garantir el seu bon funcionament.

26

Penedès Econòmic

Abril - 2015

TRIBUNA UEP

Compromís, confiança i valors, principals claus d’èxit de les empreses

TAEMPUS

La Unió Empresarial del Penedès (UEP), juntament amb l’empresa vilafranquina Dracma i el Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca van organitza el dimarts 24 de març a una sessió formativa sobre la importància del compromís en la gestió empresarial. La sessió va anar a càrrec de Ramon Pes, expert en desenvolupament de persones i organitzacions i Yasmina Ortiz, de l’empresa Dracma, que van destacar que el principal capital de qualsevol empresa és la seva organització humana i que cal creure-hi i confiar-hi de veritat per assolir l’èxit.

Ramon Pes va relacionar compromís amb confiança, ja que una cosa no existeix sense l’altra. “Per generar confiança cal creure en l’empresa i en els seus treballadors”, va assenyalar l’expert, que va afegir que els directius han de ser actors motivacionals per transmetre aquest compromís al conjunt de l’organització. En aquest sentit, també va assegurar que cal renovar el sentit del treball perquè “la feina no està renyida amb

u Yasmina Ortiz, de Dracma, en un moment de la seva intervenció

la felicitat de les persones”. “Ningú no es comprometrà amb algú que no cregui en el compromís”, va concloure Ramon Pes, que defensa un major treball emocional de les empreses i directius amb els seus treballadors per aconseguir uns millors resultats, tant d’eficiència com d’eficàcia.

Yasmina Ortiz, de l’empresa Dracma, va afegir que l’objectiu de qualsevol empresari hauria de ser que els seus treballadors sentin passió per la feina que fan.

“La passió atrau el talent”, va dir Yasmina Ortiz, que també va emplaçar empresaris i directius a ajudar a créixer personalment i

professionalment els seus treballadors dintre de l’empresa. En aquest sentit, Ortiz va assegurar que el talent és la suma de tres paraules que comencen amb “C”: coneixement, competència i compromís. I va concloure que “per fer una bona feina has d’estimar el que fas”.

Simulació d’un judici per accident laboral, nova sessió de l’Aula de Prevenció UEP La Unió Empresarial del Penedès (UEP), juntament amb l’empresa vilafranquina Aislopd i Acció Preventiva Europreven Catalunya van organitzar la tercera sessió formativa sobre prevenció que, en aquest cas, va consistir en la teatralització d’un judici per accident laboral on els assistents van fer d’actors improvisats per experimentar les diferents situacions que es poden plantejar al

llarg d’una vista oral derivada per un accident a la feina. La sessió va anar precedida per una ponència a càrrec del gerent d’Europreven Catalunya, Xavier Pladevall, que va repassar les responsabilitats que poden tenir els diferents directius de l’empresa, des del gerent al director, passant pel cap de recursos humans o l’encarregat.

L’objectiu de la sessió era demostrar als assistents que quan un

u Xavier Pladevall, en un moment de la simulació d’un judici per accident laboral

accident laboral arriba a judici la majoria de cops l’empresa i els seus directius tenen les de perdre perquè o bé no poden acreditar

que l’activitat laboral en qüestió s’estava realitzant amb les mesures de seguretat exigibles o bé la formació preventiva del treba-

Guia de Serveis l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

El manifest de la UEP per al desplegament de la fibra òptica al Penedès ja ha rebut un centenar d’adhesions

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

info@passbusiness.com 93 818 04 57 www.passbusiness.com

Traspassos I VENDA de negocis franquIcies Gestors de finques Finançament DE circuLANT

Prop d’un centenar d’empreses i institucions públiques i privades del Penedès ja s’han adherit al Manifest pel Desplegament de la Fibra òptica impulsat per la Unió Empresarial del Penedès (UEP) i que té com a objectiu aconseguir una millora substancial de la xarxa de telecomunicacions per preservar i impulsar la capacitat de lideratge i competitivitat de les empreses del territori, tant les del sector vitivinícola com la indústria, els serveis i el comerç.

Entre les entitats que ja han signat el manifest hi ha l’Ajuntament de Pacs del Penedès, el Consell Regulador del Cava, l’Institut del Cava, l’Associació Vinícola Catalana, la Fundació Pro Penedès, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) i la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA).

Paral·lelament a l’impuls del manifest, la Unió Empresarial del Penedès continua mantenint contactes bilaterals amb les principals operadores de telecomunicacions i empreses locals especialitzades per cercar solucions a la precària situació de l’actual xarxa disponible a la comarca.

llador accidentat era deficient.

Xavier Pladevall va insistir en la necessitat que les empreses no deixin d’invertir en prevenció, no només per obligació legal sinó per convicció i compromís amb els seus treballadors. En aquest sentit, va recalcar que la formació en matèria de prevenció ha de ser contínua i a tots els nivells de l’empresa.

Penedès Econòmic

Abril - 2015

27

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Lavanda Laundry: Rentar la roba fora de casa El Nicolás és un jove de 35 anys, pare de família, que té molta experiència en el sector de la neteja industrial. Ell i 3 socis més han decidit invertir en el desenvolupament d’una franquícia de bugaderia, amb un model de negoci molt poc freqüent a Espanya i, en canvi, amb una llarga tradició a d’altres països. Vilafranca del Penedès és el municipi que han triat per obrir la primera de les botigues. Al xamfrà de la carretera d’Igualada davant la gasolinera la podem veure en funcionament.

Un negoci que, en veu del seu promotor, comporta molts avantatges respecte al fet de fer la bugada a casa. És més ecològic, es gasta menys aigua, menys electricitat i per tant, és més econòmic.

Què us va portar a decidir invertir per convertir aquesta idea en una franquícia?

Hem estat més d’un any i mig desenvolupant aquesta idea de negoci. Existeixen al mercat algunes bugaderies, però cap compleix amb tots els requisits que nosaltres oferim. Quan ens hem sentit que teníem una idea completa, hem sortit al mercat.

Som coneixedors del sector de la neteja industrial, ens hem fixat en com s’ha desenvolupat el negoci en altres països i hem fet diferents estudis en bugaderies d’aquí. Hem arribat a la conclusió que rentar en una bugaderia acaba esdevenint un acte social. És especialment interessant per a la gent de més de 65 anys que surt a rentar, pren el cafè que li oferim a la botiga, estalvia temps, diners...

Explica’ns, com aquest servei ?

funciona

En les bugaderies és habitual pagar el servei en funció dels quilos de roba que hi portes. Nosaltres funcionem amb tres tipus de màquines, que les anomenem per talles, la L, la M, i la S. Tenim també assecadores XXL. Eduquem el client sobre quina és la màquina que més li convé fer servir en funció del volum. Tria la màquina, paga amb monedes o amb la targeta de fidelització, activa el rentat i funciona. La màquina dóna el temps real de rentat, amb l’hora d’inici i la de finalització. En aquest interval de temps el client es pot quedar, i compartir l’estona amb algú, fer un cafè, llegir una revista, connectar-se a internet o marxar i tornar així que hagi acabat.

En acabar ho ha de posar a l’assecadora que dura, 20 minuts més.

I essent com és la primera de les botigues de la vostra franquícia, per què heu triat Vilafranca?

Volíem fer una prova pilot a Catalunya. La mentalitat catalana és molt més oberta i estàvem convençuts que aquest concepte nostre podia tenir molt més bona acollida aquí que en altres llocs. I en el marc de Catalunya volíem un municipi amb potencial i que fos capital de comarca. És un municipi econòmicament potent i a més té un nombre importants de persones immigrants. També per a nosaltres és un públic objectiu important. Molts d’ells vénen de França, un país on hi ha molta cultura de bugaderia.

Fa escassament una setmana que hem obert i se’ns ha acostat molta gent agraint-nos el servei.

Quin és el servei més habitual que s’utilitza en un establiment com el vostre?

Oferim molts serveis. A banda de la gent que ve a fer la seva bugada habitualment, hi ha molta gent que la fa a casa seva però que ve a nosaltres quan ha de rentar, per exemple l’edredó. Ens coneixen per aquest servei, els agrada i de mica en mica van fent servir altres serveis.

Tenim 10 programes diferents, per a edredons, per a roba de diari, rentats amb productes especials per a persones amb pell sensible,...

Treballem sempre amb detergents biodegradables, i amb desinfectants certificats per sanitat.

Aquesta desinfecció garanteix que la roba surt lliure d’àcars.

També hi ha autoservei en el rentat de pells, vestits d’home...

Oferim també el servei a domicili.

En què us diferencieu, doncs, respecte a una tintoreria?

El rentat en sec que fan servir en una tintoreria fa servir uns productes que són molt nocius per al medi ambient.

Nosaltres hem desenvolupat un sistema grandlimpianti que permet rentar peces delicades amb aigua. És un servei de bugaderia

i tintoreria, tot en un... Acaba resultant més econòmic i més ecològic. Està demostrat que funciona i funciona bé.

Quins professionals treballen amb vosaltres?

Com que som una franquícia que dóna servei a les nostres botigues franquiciades, necessitem disposar d’un departament tècnic per a tot Espanya, un departament d’obres a cada local, el servei d’administració que és qui porta la relació amb tots els franquiciats.

Disposem també d’un departament comercial i d’un altre departament de formació, que és el que acaba especialitzant i professionalitzant les persones de decideixen obrir una franquícia.

I les persones que decideixen obrir una franquícia, és molt car

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- És molt més fàcil descobrir oportunitats de negoci en un sector que coneixem molt que no pas buscar-les en altres sectors dels quals en tenim desconeixement.

2- Qualsevol idea de negoci, per clara que la veiem, necessita ser analitzada, vista des del punt de vista dels clients i posada a prova abans de llençar-nos a l’aventura d’obrir.

3- Una franquícia pot ser una manera menys arriscada d’obrir un negoci.

4- La ubicació del negoci pot donar molta més viabilitat al projecte si està aprop del nostre públic objectiu.

5- La professionalitat en el sector en el qual estem treballant és una de les millors garanties d’èxit de projecte.

per a elles fer-ho? És una franquícia que no exigeix cap cànon d’entrada ni tampoc royalty. És una franquícia que dóna molta seguretat al franquiciat perquè estem compromesos a treballar en el mig i llarg termini en un sector que és clarament un sector a l’alça. És un negoci que dóna rendibilitat en el mig i llarg termini.

Una inversió claus en mà d’una botiga oscil·la entre els 35.000 i els 55.000 euros.

Normalment dóna feina entre 1 i 3 persones. És habitual que el qui en munta una de franquícia, n’acabi obrint una altra en un municipi de mides semblants a les de Vilafranca.

I per al client, és un servei car?

Està calculat que l’estalvi que representa respecte al cost de rentar la roba a casa és d’un 50%. Amb la mateixa qualitat de rentat però amb un procés molt diferent i amb un gran estalvi ecològic.

L’estalvi s’incrementa molt amb aquells clients que utilitzen el nostre servei habitualment en contraprestació a la seva fidelitat.

Si haguessis de donar un consell a un emprenedor que vulgui engegar el seu negoci, què li diries?

Que sigui un gran professional d’allò que faci. Triï el que triï el que esdevé clau és que sigui el millor professional que es pugui trobar. És la millor de les garanties

28

Penedès Econòmic

Abril - 2015

VINS&CAVES

CANALS & MUNNÉ I TORELLÓ ES PROMOCIONEN A NOVA YORK AMB LA GUIA PEÑÍN

EL PENEDÈS, A LA MOSTRA DE VINS BIODINÀMICS DE BARCELONA

QALIDÈS, TERRERS DEL PENEDÈS POSA A DEBAT LES VINYES VELLES

Els vins penedesencs d’Enric Soler (Torrelavit) i Recaredo - Celler Credo (Sant Sadurní d’Anoia) van ser escollits per participar a la primera gran mostra de vins biodinàmics de Barcelona, que va organitzar la prestigiosa associació internacional de viticultors biodinàmics Renaissance des Appellations.

La mostra va reunir 80 viticultors de nou països diferents i va tenir lloc el 27 d’abril al Mercat del Born Centre Cultural.

Qalidès, Terrers del Penedès, va celebrar el passat 16 d’abril la segona edició dels ‘Debats Qalidès’ una aposta de l’associació per donar a conèixer a la societat la ‘ciència vitivinícola’ que fa tan especials els vins de les diferents DO. En aquesta ocasió, els ponents M.Alain Carbonneau, professor de viticultura emèrit de Montpellier Supagro, i la doctora Montse Nadal Roquet, professora i investigadora en viticultura a URV van debatre

sobre les vinyes velles. Ambdós van estar d’acord que una vinya de més de 30 anys augmenta les probabilitats d’elaborar un vi de gran qualitat, però les diferències amb una de menys anys es poden reduir si està ben gestionada. La jornada va tenir lloc a la Sala Polivalent de l’Enològica, a Vilafranca.

Mas Rodó renova la seva imatge després de cinc anys al mercat

Al 9è Banc Sabadell Vijazz també se serviran caves, però de DO Penedès

Jaime I de Torres, el millor brandi del món als World Drinks Awards 2015

Quinze cellers partiparan en el festival VinyaSons d’aquest any

El jove celler penedesenc Mas Rodó, a Mediona, estrena nova imatge. Després de cinc anys al mercat, i haver aconseguit una expansió internacional en deu països, Mas Rodó ha decidit sortir amb una nova línia de marca, però mantenint els criteris de sobrietat i elegancia. Cada referència es presenta amb una etiqueta monocromàtica, seguint la línia anterior, però amb una serigrafia per referència, representant el seu tipus de sòl a tall de litografia. D’aquesta manera el celler vol transmetre la seva vinculació amb el món de l’art i la cultura.

Després d’uns mesos des que el president de l’Acadèmia Tastavins, Joan Tarrada, anunciés que per primera vegada no hi hauria caves al Banc Sabadell Vijazz, tal com s’havia acordat en l’acord de la DO Penedès, ambdues parts es van tornar a reunir i van signar unes noves regles per a l’edició de 2015. En concret, al Vijazz només podran participar cellers adscrits a la DO Penedès, com en l’acord anterior, però se’ls permetrà servir fins a dues referències de caves cadascun a banda dels seus vins.

En termes econòmics, la DO Penedès rebaixa de 60.000 a 40.000 euros la seva aportació prevista, mentre que la DO Cava se suma com a patrocinador amb 12.000 euros. A més, s’incorporaran altres novetats, com la possibilitat de donar dos tiquets a vins de més de 15 euros, i que el tiquet passarà de tres a quatre degustacions.

Els caves dels cellers sadurninencs Canals & Munné i Torelló van ser seleccionats per la Guía Peñín per donar-los a conèixer al seu saló de Nova York, juntament amb 200 referències de vins espanyols. Els professionals del sector assistents van poder degustar cinc caves de Canals & Munné i dos de Torelló durant el saló, que va tenir lloc el passat 21 d’abril a The Bowery Hotel, a Manhattan.

Els brandis de Cellers Torres continuen recollint reconeixements internacionals. Jaime I va ser escollit el millor brandi del món als prestigiosos premis World Drinks Awards 2015, anunciats per TheDrinksReport. com en una cerimònia celebrada a Londres fa unes setmanes.

El brandi Jaime I és un homenatge a l’obra de Gaudí i al fundador del celler, Jaime Torres, pel seu esperit innovador i la il·lusió de l’obra ben feta.

Quatre anys de Penedès Econòmic

Marc barella hernandez Director Penedès Econòmic Economista

Ja tenim aquí el mes de maig, l’anomenat mes de les flors, que es diu així, perquè amb l’arribada del bon temps i després de les pluges hivernals, el camp i els jardins comencen a cobrir-se d’un verd intens i dels colors i aromes de les flors. És l’apogeu de la primavera. És temps també de fires i festes, com les Fires de Maig de Vilafranca del Penedès, la Fira de Temps de Vi de Vilanova i la Geltrú i el Maig Ga-

tronòmic de Sant Sadurní d’Anoia, però també és un mes d’alegria per a nosaltres ja que es compleixen quatre anys des que el primer número del Penedès Econòmic va sortir al carrer.

Quatre anys que no han estat fàcils per a nosaltres ni per a ningú en general, però mirant la vessant positiva, els que hem pogut sobreviure tenim molt de guanyat ja que difícilment tornarem a viure, almenys

LES CERVERES, EL NOU VI D’ORIOL ROSSELL

Torna una nova edició de VinyaSons, el festival de música de petit format que es realitza als cellers i caves. Es tracta d’una proposta única, innovadora i diferent que aporta un valor cultural de qualitat, tot reforçant l’oferta enoturística i musical de l’àrea del Penedès i de Catalunya. En l’edició de 2015, VinyaSons incrementa el nombre de cellers participants, fins als 15; augmenta les propostes artístiques, oferint 7 espectacles de qualitat i supera el seu abast penedesenc fins a arribar a les DO de Pla de Bages i el Priorat.

en bastants anys, una crisi tan ferotge. Una crisi que sembla que ja comença a ser història; per tant, tot el que vingui, per dolent que sigui, segur que serà millor del que hem viscut els darrers anys.

Com faig en cada aniversari, m’agradaria donar les gràcies a tot l’equip que fa possible aquest mitjà, a tots els col·laboradors, en especial al Daniel Iborra, a l’Isidre Also, a la Maria Batet, a l’Èric Enguita i a l’Agustí Romeo que, des del primer dia, s’han involucrat en el nostre projecte, però també a tots els altres,

A l’abril el celler Oriol Rossell, de la Gornal, ha presentat la nova collita del seu vi blanc les Cerveres, un monovarietal de Xarel·lo procedent de la vinya del mateix nom, plantada l’any 1969. Segons la nota de cata, és un vi net i brillant, de color groc palla i reflexos daurats, que en nas presenta una alta intensitat aromàtica amb fruites tropicals i el rerefons de notes de criança.

En boca és potent, dens, untuós i equilibrat, deixant un postgust llarg i agradable.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 43 - Abril 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

que en major o menor mesura, han col·laborat.

Moltes gràcies a tots els lectors que mensualment compren el diari als quioscos i als subscriptors que mes rere mes ens reben i ens llegeixen a casa seva.

I per suposat moltes gràcies a tots els anunciants privats que han donat suport a aquest projecte que sense ells no hauria estat possible. Uns clients que no han parat de créixer i l’exemple està en el número que teniu a les vostres mans. He remarcat privats perquè la veritat és que la involucració per part dels

ajuntaments i institucions, sobretot del Penedès, ha estat testimonial, per no dir quasi bé nul·la, però com que estem en el mes de maig i hem dit que és un mes d’alegria, aquest tema el deixarem per un altre dia.

Capítol a part mereixen les dues principals associacions granpenedesenques, l’ADEPG, des del primer dia, i la UEP, posteriorment, s’han mostrat obertes en tot el que se’ls ha proposat i han col·laborat en tot allò que han pogut. Feliç aniversari i gràcies a tots.

Penedès Econòmic

Abril - 2015

29

VINS&CAVES

El president d’Honor de Freixenet, rebrà el premi Regne d’Espanya

Torelló llença un cava Gran Reserva inspirat en la Sagrada Família El celler Torelló de Sant Sadurní va presentar fa uns dies el cava Torelló by Etsuro Sotoo, inspirat en la Sagrada Família. Elaborat amb les varietats Chardonnay, Xarel·lo, Macabeu i Parellada, és una edició especial del cava Torelló Brut Gran Reserva que està limitada a 10.000 unitats i realitzada en

homenatge a la finca Can Martí, propietat de la família. Etsuro Sotoo, escultor en cap de la Sagrada Família, s’ha inspirat en les heures de les portes de la façana del naixement del temple per elaborar la imatge dels ceps que apareixen tant en l’estoig com en la mateixa ampolla. La base està recoberta del paisatge de la finca.

El president d’Honor de Freixenet, Josep Ferrer Sala rebrà el Premi Regne d’Espanya a la millor trajectòria empresarial per “a seva contribució al progrés i benestar de la societat espanyola al llarg de dècades d’esforç i de treball”.

El guardó, que li atorguen el Cercle d’Economia de Barcelona, conjuntament amb el de Madrid i el del País Basc, el lliurarà el Rei Felip VI durant el mes de juliol.

La Fira Microvi de l’Arboçar atrau més de 500 persones redacció

La primera edició de la Mostra Microvi, l’aparador dels petits cellers impulsat per l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, va reunir més de 500 persones a l’Arboçar el passat dissabte 25 d’abril.

Aquesta és una proposta única a Catalunya pensada per donar visibilitat als petits productors que que sovint es troben amb dificultats per assistir a les fires convencionals, dominades per les grans marques.

A la fira hi van participar una quarantena de petits cellers del territori català, però també de Galícia, Rosselló i Itàlia, i hi eren representades un total de deu denominacions d’origen: Alella, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Prio-

rat, Cava, Alella, Rosselló i Chianti.

L’alcalde Oriol de la Cruz, va afirmar estar “molt content d’aquesta primera edició de Microvi. Era un repte per a nosaltres i estem molt satisfets de les activitats realitzades, del seu èxit, de la col·laboració de les diferents societats del municipi i sobretot del grau de satisfacció dels participants en tots els actes”.

A banda de la mostra de petits cellers, també

es van organitzar diverses activitats paral·leles entre les quals un mapping al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, visites guiades al jaciment de la Font de la Canya, considerat l’origen de la vinya de Catalunya, tastos, jornades professionals o programes enoturístics. L’èxit de participació i l’alt grau de satisfacció dels expositors han animat als organitzadors en començar a treballar en una nova edició de cara a l’any vinent.

30

Penedès Econòmic

Abril - 2015

LLIBRES Albert Riba, conferenciant i escriptor

“Quan creixen les empreses perden l’esperit emprenedor i l’han de recuperar innovant” L’autor de Mamut o sàpiens fa un pas més en el món de l’emprenedoria amb La paràlisi que activa Lídia Oñate Després de classificar-nos a Mamut o sàpiens toca passar a l’acció amb el nou llibre La paràlisi que activa?

Al meu primer llibre parlava de com tenir iniciativa i adaptar-se al canvi i en el segon adverteixo que quan facis el que t’agrada, vigilis perquè vindran les dificultats i adversitats. És en aquell moment quan es poden fer transformacions radicals i positives per reinventar-se. Si analitzem les tendències del mercat i altres factors sabrem cap a on hem de dur la innovació. Per això ara es parla molt de prevenció estratègica per tenir èxit amb els canvis.

En les seves conferències què aconsella als emprenedors?

Es confon emprenedoria amb la necessitat. La gent que creu que ha d’emprendre, i n’està convençuda, acaba trobant solucions als problemes. No hem d’esperar que les coses passin, sinó passar a l’acció perquè és l’única manera que es faci realitat. Sinó, acabaràs frustrat. Quan parlo d’emprenedoria, més que d’emprendre projectes, parlo de la gestió del canvi per fer que les coses canviïn. El problema és que fem les coses quan tenim una necessitat urgent.

Com ens podem sobreposar a

un fracàs?

Ara es parla de la mínima proposta de valor, és a dir, fer un producte fàcil, senzill i barat per provar ràpid si funciona al mercat. Això provoca que hagis de provar moltes vegades. En el cas de l’empresa, si no innova, acabarà fent un ERO i tancant. Per això s’ha d’arriscar i invertir.

Cal formar persones que desenvolUpin idees dins de la pròpia empresa Però se suposa que s’ha de combinar la rauxa i el seny.

Jo sempre dic que tinc un cor ianqui i un cervell alemany. Si no fas res, el mercat t’acaba menjant.

O innoves per transformar la teva organització i empoderes els treballadors o hauràs de reunir-los per explicar-los l’ERO que vindrà. I això ja està passant. Cal observar contínuament i assegurar el terreny amb els canvis.

Algunes empreses han començat a potenciar l’emprenedoria dins de la pròpia companyia. Què aporta a les empreses aquest desdoblament?

Tot procés d’innovació que

volem que perduri en el temps i sigui sostenible s’ha de basar en l’activitat emprenedora que han de tenir els treballadors de l’empresa. No només es tracta de desenvolupar idees, sinó de formar persones que desenvolupin idees perdurables en el temps.

Aquí entra en joc la cultura de l’emprenedoria corporativa. Totes les empreses neixen emprenedores, però durant el creixement i el desenvolupament s’acaba perdent. Des de fa uns anys, a Espanya s’està treballant el concepte d’innovació i l’emprenedoria, però dins de l’empresa no s’està fent gaire. Però sí que hi ha empreses que treballen la innovació com a eina a desenvolupar per millorar el seu funcionament.

I no pot representar una sobrecàrrega pel treballador?

Llavors hauríem de mirar si els treballadors estan saturats per feina o perquè no són eficients. Que estiguis ocupat tot el dia no vol dir que siguis més eficient. Cal innovar petites coses que desbloquegin el dia a dia i permetin ser més eficient.

Pot incitar a la marxa de talent?

Molts directius es pensen que si formen els seus treballadors acabaran marxant. Hi ha empreses que no donen importància a la formació perquè no tenen temps, però el resultat final és que si no

Ara fa uns mesos que estic en període d’excedència per cuidar al meu fill petit. Per motius econòmics necessito tornar a la feina abans del que esperava. M’agradaria saber si hi puc tornar i quines gestions he de fer.

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

La llei 39/99 de 5 de novembre de Conciliació de la vida Familiar i Laboral, el ET i la LO 3/2007 de 22 de març per a la igualtat efectiva d’homes i dones garanteixen el dret a gaudir d’un període d’excedència de duració no superior a tres anys per tenir cura de cada fill, durant el primer any es

tindrà dret a la reserva del seu lloc de treball, un cop transcorregut aquest any la reserva serà per a un lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent. No obstant en casos de família nombrosa aquest any es pot estendre fins a 18 mesos.

A la fi del primer any

formes els treballadors amb talent t’acabaran marxant. I si no formes els que queden, es quedaran paralitzats perquè el talent cal desenvolupar-lo constantment.

A vegades el problema no és un cost, sinó una actitud perquè hi ha moltes ajudes i programes per formar treballadors i empreses. Si parlem del cost de formarse, també ens hem de preguntar quin és el cost de la ineficiència.

Es tracta d’una partida pressupostària que les empreses han de dedicar si volen seguir avançant perquè el mercat no se les mengi.

Amb la crisi s’han reduït els mamuts o encara es resisteixen?

Encara hi ha molts mamuts, també estic començant a veure mamuts disfressats de sàpiens i darrerament veig que sorgeixen

d’excedència, la treballadora pot reincorporar-se al seu lloc de treball, passat aquest termini també té dret al reingrés però en aquest cas solament es té dret a un lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent.

Entenc que estàs dintre del primer any d’excedència, la llei no exigeix que la treballadora notifiqui la seva voluntat de reincorporar-se amb una determinada antelació, essent suficient sol·licitar

més sàpiens. La crisi ha esmicolat les excuses. Ja no hi ha excusa que valgui. El mercat no té pietat. Per això és important innovar, per buscar nous mercats, productes, millorar l’eficiència...

Però estar en contínua innovació també suposa un desgast mental...

Si vius en una situació de sobreactivitat deixes de pensar i llavors el mercat et gira l’esquena.

Hi ha hagut moltes empreses que es van adonar tard que no anaven bé i no van ser a temps de redreçar-ho. Per això és important aprendre a parar i accelerar.

La gent necessita parar per pensar i retrobar-se a si mateix. En moviment no es pot pensar, només es fa tàctica. Quan parem, pensem en l’estratègia.

el reingrés en qualsevol moment anterior a la fi de l’excedència. Alguns convenis col·lectius poden regular al respecte, li aconsello consultar el conveni col·lectiu d’aplicació.

Ara bé, en tot cas sempre és aconsellable comunicarho per escrit a l’empresa amb una antelació mínima de trenta dies a la fi de l’excedència manifestant la voluntat de reingrés al lloc

de treball i posar data a la reincorporació. L’empresa hauria de donar resposta abans de la data de reincorporació.

En cas que es denegui l’ingrés per part de l’empresa es considera acomiadament i el treballador haurà de demandar l’empresa dintre dels 20 dies hàbils següents a la data de denegació del reingrés.

Consultori legal

Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

Penedès Econòmic

Abril - 2015

31

LLIBRES

Guia per poder confeccionar les nòmines i les assegurances socials

Como confeccionar nóminas y seguros sociales 2015 Miguel A. Ferrer López DEUSTO 54,95€

La confecció dels rebuts de salaris, la subsegüent liquidació de les quotes a la Seguretat Social, així com la declaració i ingrés de retencions per IRPF suposen un conjunt d’operacions laborioses i fonamentals en qualsevol departament de gestió de personal.

Però l’objectiu d’aquesta obra no és només proporcionar a

l’empresari un instrument de consulta que faciliti la comprensió i aplicació pràctica de la normativa que regula aquesta matèria. També pot ser de gran utilitat per a l’estudiant, el treballador i, en general, per al professional del dret laboral.

El plantejament i desenvolupament d’una sèrie de supòsits pràctics –part fonamental del

Com descobrir noves oportunitats de negoci gràcies a la sostenibilitat

¿Qué narices es esto de la sostenibilidad?

A. Agustín - B. Derqui PROFIT 16,95€

Aquest llibre està dirigit a totes aquelles persones, institucions i empreses que porten anys creient i practicant la sostenibilitat «de veritat» i que, malgrat les crítiques, la incomprensió i en algun cas el menyspreu d’alguns, han obert el camí cap a una nova economia transparent, pròspera i solidària. A tots els que estan ja començant a

treballar seriosament en aquest camí. I, finalment, també a tots aquells que sent encara incrèduls estan disposats a obrir la seva raó i cor als testimoniatges sincers de les persones i empreses protagonistes d’aquest llibre.

La sostenibilitat significa l’existència de condicions econòmiques, ecològiques,

Guia definitiva d’estratègies que funcionen per guanyar a la borsa

Guía para invertir a largo plazo Jeremy J. Siegel PROFIT 29,85€

Clàssic bestseller de la inversió en borsa que serà de gran ajuda per saber com invertir i prendre les millors decisions.

Moltes coses han canviat des de l’última edició de Guía para invertir a largo plazo. La crisi financera, el mercat borsari i el creixement ininterromput dels mercats emergents són només algunes de les eventualitats que

han afectat directament a les carteres de valors de tot el món.

Amb més de 20 anys des de la seva primera edició, Jeremy Siegel l’ha actualitzat responent totes les preguntes importants que es plantegen avui dia: Com va alterar la crisi financera els mercats financers i el futur de les rendibilitats de les accions?

Quines són les fonts del creixe-

llibre– ve precedit d’una exposició teòrica el coneixement de la qual es considera imprescindible; i es complementa amb una cuidada selecció dels textos legals bàsics, i d’obligada consulta, per a un millor aprofitament de l’obra.

A més, s’ofereix un programa informàtic que incorpora tots els supòsits pràctics que han estat objecte de principal atenció en el llibre. La seva utilització no és, en cap cas, imprescindible per a una deguda comprensió de l’obra. No obstant això,

sí pot servir d’ajuda perquè el lector pugui visualitzar en pantalla els diferents exemples que es plantegen. La flexibilitat i facilitat d’ús del programa permeten, amb un simple canvi de dades, adaptar els referits supòsits a la particular situació de l’interessat.

L’autor Miguel Ángel Ferrer López és advocat i economista, expert en dret laboral, col·laborador en diversos mitjans i autor de nombroses obres de gran prestigi en l’àmbit laboral.

socials i polítiques que determinin el seu funcionament de forma harmònica al llarg del temps i de l’espai.

Com a definició podríem dir que la sostenibilitat consisteix a satisfer les necessitats de l’actual generació sense sacrificar la capacitat de futures generacions de satisfer les seves pròpies necessitats. És un terme lligat a l’acció de l’home en relació al seu entorn.

Antonio Agustín, un dels dos autors, és llicenciat en filosofia

i MBA per IESE. Expert en distribució comercial i restauració per l’Instituto Internacional San Telmo. És consultor i conseller d’empreses de gran consum i distribució comercial. És columnista en diverses publicacions i autor de publicacions relacionades amb el sector de la distribució comercial.

Belén Derqui, l’altra autora, és llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de València, MBA per ESADE i PDP per IESE.

ment econòmic a llarg termini?

Hauries de cobrir-te contra la inestabilitat monetària?

En resum podríem dir que es tracta d’un llibre que proporciona previsions de la inversió en borsa per als propers anys i ens permet poder prendre bones decisions en el caòtic entorn de l’economia global actual. Segons el diari The Washington Post la Guía para invertir a largo plazo es caracteritza com “un dels millors llibres sobre inversions de tots

els temps”.

Jeremy Siegel és professor de finances de la The Wharton School, University of Pennsylvania. És comentarista freqüent dels canals CNBC, NPR, Bloomberg i d’altres mitjans de comunicació. És articulista habitual a Kiplinger’s i ha col·laborat en multitud d’ocasions al The Wall Street Journal i al Financial Times. És també assessor d’estratègia d’inversions a Wisdom Tree Investments.